d'haver escrit informació del que estava passant i, finalment, també demanàvem una reunió. D'altra banda, també cal dir que els alcaldes catalans i el delegat de l'Ebre havien sol·licitat també assistint a aquesta reunió del Castor a través del subdelegat a Tarragona.
A l'Ajuntament de Tàrrega a aquesta hora comença una sessió de la Junta de Portaveus del Consistori i per pactar una declaració de condemna per la mort d'una jove de 14 anys ahir al vespre i a mans presumptament del seu company sentimental. El Consistori ha convocat a les 12 un ple i a la 1 una concentració de condemna a la plaça Major. També es decretarà dol oficial i hi ha convocades accions de protestes als centres escolars de Tàrrega.
Ahir al vespre, un jove de 18 anys es va entregar a la comissaria dels Monivatades la seva companya sentimental de 14. Creix d'un 30% en 3 anys la demanda d'estudiants de la Universitat Politécnica de Catalunya que demanen marxar a Alemanya. A més, des del juny, la universitat ha rebut un 25% més de peticions d'empreses alemanyes demanant enginyers i arquitectes catalans. Els motius els ha explicat a la xarxa Helena Martínez, cap de Relacions Institucionals i Internacionals de la UPC.
Hem notat un doble interès. Per una banda, fer una estada acadèmica que després evidentment els posiciona en un coneixement més profund de la llengua i del país també, amb la qual cosa es poden col·locar més fàcilment allà. I per una altra banda, per fer estudis de doble titulació. D'aquesta manera tenen una titulació també alemanya que els serveix per inserir-se al mercat laboral.
En paral·lel, la demanda per estudiar alemany s'ha triplicat des de l'inici de la crisi. Hi ha dues incidències a la xarxa ferroviària. Una és a Renfe i l'altra és a ferrocarrils de la Generalitat. A la línia de Rodalies R2 de Renfe, un tren s'ha quedat aturat entre les estacions de Passeig de Gràcia i Sants de Barcelona. La circulació està interrompuda en aquests moments entre Castelldefels i Granolles en els dos sentits també.
i s'està habilitant un tren segons Renfa per poder traslladar els passatgers. La R2 acumula retards superiors als 15 minuts.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 i 11 de les 10 i a aquesta hora comencem el Just a la Fusta de 8 dimarts 8 d'octubre.
Comencem de seguida el programa parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just. Tant d'Andrea Bueno. Molt bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. I, a més a més, també en aquesta primera hora, només de conèixer què és el que passa a Sant Just, parlarem de l'actualitat journal del dia a través de la premsa. Si serem a les notícies més destacades, també en què és el que passava fa uns quants anys, contraportades, entrevistes, articles interessants, esports i una mica de tot.
Avui també el que farem serà parlar de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Estrenarem tertúlia amb la Maria Camps i la Costi Rubio. Avui una tertúlia que anirem fent cada 15 dies també els dimarts i que anirem ampliant també a més tertulians. De moment doncs avui les tindrem amb elles dues i tindrem com cada dimarts
El Pep Quintana, que ens parlarà de l'almanac del Cordilla, aquesta nova secció que ha encetat també aquesta temporada, aquestes curiositats que ens porta cada setmana, i el coaching amb el Francesc Corbella. Tot això des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem ara mateix. Tot seguit.
Les notícies de Sant Just. I comencem rebassant les notícies de Sant Just avui parlant d'un nou servei de mediació que ha obert l'Ajuntament, Andrea. Sí, s'ha posat en marxa aquest servei de mediació que és per famílies, per persones amb dificultats per pagar l'habitatge.
És un nou servei que facilita assessorament, acompanyament i mediació amb els bancs o els propietaris dels pisos, depenent del cas. La intenció és informar sobre clàusules bancàries abusives per tal d'evitar injustícies o bé abusos per part d'aquests propietaris o fins i tot la pèrdua de l'habitatge. El nou servei de mediació del consistori es va posar en marxa ahir i es presta a l'Ajuntament de Sant Just en col·laboració amb l'ONG Càritas. I precisament ahir la regidora d'Acció Social Gina Pol
donava més detalls al just a la fusta. La idea és que la gent que es troba amb una problemàtica, amb la por de perdre un pis, tinguin el màxim nombre d'eines perquè puguin fer front. Si van a fer deute, perfecte. Si van a Càritas de l'Ajuntament, que és el que ho està oferint, perfecte. Si prepareixen a la plataforma de Patquet-se de l'ipoteca que fan sessions, doncs també la idea és que no se sentin ni perduts ni desprotegits. No, no, és informació allò de dir, mira, has d'anar al teu banc, has de negociar amb això, la línia vermella és aquesta, no pots permetre que t'intentin cular un gol amb aquest tema...
Segons Gina Pol, l'objectiu d'aquest nou servei és posar a l'abast eines perquè aquestes famílies amb problemes per pagar el seu pis puguin afrontar qualsevol negociació. Per utilitzar el nou servei de mediació d'habitatge, s'ha de demanar cita prèvia a l'Ajuntament i una persona voluntària de Càritas informarà i assessorarà les persones que el sol·licitin. S'ha de demanar cita a l'OGI, a l'Oficina de Gestió Integrada del Consistori, trucant al 934804800.
Molt bé, doncs això d'una banda més qüestions perquè encara continua oberta la convocatòria per tenir un hort municipal. Sí, s'acaba divendres aquesta convocatòria. Recordem que són parcel·les dels horts municipals de Can Cardona situades al passeig de la muntanya. Seran 33 horts de 75 metres destinats al consum familiar. Fins ara n'hi havia una vintena. I d'altra banda l'oferta s'amplia a més col·lectius. 12 d'aquests horts seran per persones aturades, 9 per persones de més de 65 anys
3 per entitats, 2 per espai comunitari de joves, 2 més per persones entre 18 i 30 anys i 2 més per persones entre 31 i 64. I l'Ajuntament també reserva 3 horts per projectes socials. L'autorització d'ús té 2 anys de vigència amb possibilitat de pròrroga d'un any i el preu és de 165 euros anuals. A la seva electrònica de santjus.cat trobareu més informació i us recordem que aquest divendres és l'últim dia per presentar les instàncies. Ho heu de fer a l'Ajuntament, a l'Oficina de Gestió Integrada.
Doncs ja ho sabeu, s'acaba aquest temps també, per tant, qui tingui interès, que s'afanyi. I acabem parlant d'una exposició que s'inaugura avui dimarts. Sí, es tracta de Paisatge i Tràs, és la nova exposició de la CEAS, que en aquest cas es podrà veure al cim de Can Ginestar. Paisatge i Tràs, m'imagino que ja sonarà a molta gent, perquè ja es va presentar al gener aquí a Sant Just també, i recull els dibuixos publicats en els bolletins de la CEAS des del seu naixement l'any 34.
És una mostra que aprofundeix en els bulletins, que publica l'entitat periòdicament des de fa 79 anys i sobretot en els seus dibuixos. L'exposició s'inaugurarà avui a dos quarts de vuit del vespre al CIM, on es podrà visitar fins al 3 de novembre. Els dibuixos, cal destacar que des dels seus inicis, els dibuixos que trobem a l'bulletí de les SEAS, han estat una part molt important d'aquesta publicació que a més pretén ser també l'altaveu de l'entitat des que va néixer per donar a conèixer el món muntanyany que mica en mica s'ha anat ampliant
altres qüestions. Si voleu veure aquesta exposició, l'inauguració serà avui a dos quarts de vuit del vespre, al CIM, i teniu temps per veure-la fins al dia 3 de novembre. Doncs una bona proposta, Andrea, gràcies. I de seguida repassem l'actualitat general del dia, abans però el moment musical. Exacte, ja l'esperes, eh? Sí. Avui parlem de cacma de faca. Vam parlar un dia, em sembla, ja, oi? A mi em sonaven, sí, sí.
Estan començant a fer-se una mica més coneguts. Són noruecs. Van estar, per exemple, aquí per la nit Barcelona, que també hi havia els Kings of Convenience i eren un festival així una mica nòrdic, no? Ara actuant a Barcelona el 5 de novembre ja han esgotat entrades, per això. Ah, vaja. Presentaran, sí, sí, a mi m'agrada, eh? No els he escoltat gaire, però els cops que els he sentit sí que reconec que venen ganes d'escoltar-los més. Doncs atenció, perquè...
Sembla que tenen com una didili amb la gent d'aquí perquè venen a presentar aquest disc, com deien, ja s'han esgotat les entrades, fan una segona data, el 6 de novembre, ja hi ha entrades a la venda i ara presenten un videoclip que és Young, la seva cançó Young, i que l'ha fet la Liona, que és una realitzadora de videoclips d'aquí a Barcelona, que el va gravar justament el dia del Bona Nit Barcelona i per tant també
El que fa és s'enterrar-se en les experiències en primera persona, tant d'una fan del grup noruec com del seu cantant, i fan com una mena de curiosa estampa amb la ciutat de Barcelona i el proper festival i tot plegat. Està bé? Està bé veure'l, per tant. De moment us deixem amb la cançó i podeu buscar aquest llanc per Barcelona. Molt bé.
I'm still good on me Yeah, I'm not to fake up the same number as the 98 We can never walk in the mountains We can do whatever We can never drink in a bar As long as we're together Oh, it's with a hundred years We used to do a lot of time I never see you alone And when you are still young Hey, did you die on your couch? Shall we lose things up if you call? You and me can go after my bowling
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat
Per Maria Quintana.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat.
El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Ara passen 4 minuts d'un quart d'onze. Un moment per saludar de nou. Hola, Andrea. Hola, bon dia. I per parlar de la notícia principal del dia, que avui passa per l'Alícia Sánchez Camacho. Exacte. I aquesta visita que va fer Madrid. Sí, i de la resposta que va obtenir allà dels diferents dirigents.
Tots els diaris coincideixen. El diari ara ho destaca de passada, però també ho recull en portada. Comencem pel punt avui que diu no del PP a Camacho, crec que és el titular més clar. El PP i el govern espanyol suposen el finançament singular que demanava el Partit Popular català i fets. Diu, de cospedal invoca la solidaritat i la comunitat de Madrid insinua una consulta sobre el model.
A La Vanguardia també llegim que el PP rebutja un finançament diferenciat per a Catalunya, la cúpula estatal frena la proposta de Camacho per haver-la presentat com a resposta a mas i la iniciativa de la dirigent catalana provoca una revolta dels varons populars.
El periòdico ho recull en un raconet de la portada. La proposta catalana de Camacho s'estavella amb el PP. Veiem una imatge seva. Cospedal i els barons rebutgen un finançament singular. I, com dèiem, l'Ara ho recull de manera de passada perquè trobem... El titular principal és les tres terceres vies descarrilen. Diu, número 1, Pere Navarro. El PP rebutja i reforma la Constitució en sentit federal, com proposa el PSOE, que no accepta el dret a decidir.
Dos, a Durán i Lleida, el líder d'Unió es declara desesperat. Rajoy Manxté, la seva proposta de blindatge lingüístic i pacte fiscal. I ara sí, número 3, Sanchez Camacho. L'era de reacció dels barons obliga el PP a descartar qualsevol finançament singular per a Catalunya.
Molt bé, doncs aquest és el tema principal del dia i atenció perquè continua sent la protagonista en aquest sentit Sánchez Camacho. Llegim el diari ara, és el tema principal, que seguirà donant batalla, ha dit, perquè el PP accepti el seu model de finançament. Les coses no poden continuar així. La presidenta del PP català reuneix aquell matí amb el ministre Montoro després del rebuig dels varons populars a un sistema que limiti la solidaritat. En una entrevista a RAC1 ha dit que
Hi ha camins a explorar i que és inevitable que hi hagi una millora del finançament. No crec que les coses puguin continuar així. És el que ha dit en aquesta entrevista a RACUL. L'endemà, doncs, de tota aquesta primera trobada amb els barons del Partit Popular. És el tema principal de l'eleció digital del diari. Ara parlem de més qüestions que tenim els digitals. Per exemple...
El 324.cat ens obre parlant-nos del Partit Popular, en aquest cas, però, del ministre d'Economia de Guindos, que ha passat avui pel matí de Catalunya Ràdio, ha dit que admeten que a Catalunya hi ha una situació concreta des del punt de vista social i que hem de tractar iguals que estan en la mateixa situació, pel que fa, en aquest sentit, al nou model de finançament econòmic. Ha assegurat també que la solidaritat és innegociable.
Primera foto de Snowden a Rússia. L'exassessor de la CIA, Eduard Snowden, ha estat retratat sortint d'un supermercat amb un carro ple de bosses, segons el portal rus de notícies sensacionalistes Life News. I hi ha una imatge seva, en principi. Comprant. També, sí, se'ns parla d'una notícia molt tràgica, que és que s'ha detingut un jove de 18 anys que hauria matat una noia de 14 a Tàrrega. El jove se l'hauria lliuret a la policia i hauria confessat haver mort la seva xicota. Com dèiem, de 14 anys, els Mossos investiguen la relació dels dos joves
i les circumstàncies de l'agressió. I Rossell té una acció penal oberta al Brasil, segons aquesta exclusiva que treu avui al diari Ara, tot i que al 324.cat, per exemple, ens enfoca aquesta notícia ressaltant declaracions de Sandra Rossell, dient que no tinc cap procés judicial obert al Brasil. Se'ns diu que, segons informa aquest dimarts al diari Ara, el president del Barça té dos processos judicials oberts en aquest país. Un, segons fonts judicials, és un procés penal que es troba sota aquest secret de sumari,
I la informació no descarta que s'acabi arxivant. Rossell, però, diu que ja va assegurar-ho a Catalunya de ràdio, que ahir ho va tornar a dir a la cadena SER, ho va desmentir, que no té cap procediment enlloc. Per tant, són les paraules del president del Barça contra aquestes informacions que podrem llegir avui aquest diari. Més qüestions, ens n'anem ara en clau internacional, Andrea. I ens centrem a l'avantguàrdia, que...
diu que els Estats Units deixen córrer l'atac i donen per bo el desarmament del règim sirià. John Kerry, el secretari d'Estat dels Estats Units, valora la destrucció de les armes químiques. En fotografia de portada, és de fet la imatge de la portada de la Vanguardia avui, el veiem a ell vestit amb una camisa d'endec, que és un teixit d'ús habitual a Bali, semblant a la seda, perquè allà s'està reunint, s'està fent la cimera de cooperació Asia-Pacífic i ell és un dels assistents i va amb aquesta camisa que si obrim
La primera pàgina de La Vanguardia, directament, trobem una imatge molt gran d'ell, de John Kerry i Vladimir Putin, donant-se la mà tots dos amb unes camises d'aquest estil. I ens diu també que Washington afalaga a l'Assad. Els Estats Units donen crèdit a Damask per la seva destrucció d'armes químiques. I un últim apunt té a veure amb el procés sobiranista d'Escòcia. Ens diu La Vanguardia que David Cameron reforça la campanya contra la independència d'Escòcia.
El govern substitueix el ministre d'Assumptes escocesos per guanyar agressivitat. I un últim apunt és que Michael Moore cau del govern per la seva moderació a l'hora de defensar la unitat de la Gran Bretanya. Doncs són els apunts internacionals, alguns dels apunts internacionals d'avui dimecres. Passem ara a fer una mica de retrospectiva, una mica de nostàlgia i tirem un altre 8 d'octubre de fa uns quants anys. Per exemple, el 8 d'octubre del 93, ara fa 20 anys.
Se'ns parlava, en primer lloc, a la portada de la Vanguardia, que l'acord sobre l'IRPF encausava el pacte SOESIU, ampli suport de les comunitats autònomes, excepció d'Extremadura, Galícia i Balears, i l'abstenció de Castella i Lleó. L'Assemblea de la República Francesa aclamava el rei d'Espanya, un acte sense precedents que es presentava amb fotografia i tot en aquesta portada de la Vanguardia, i el sindicat alemany del metal, Metall.
es declarava disposta a congelar els salaris a favor dels llocs de feina. Aquesta notícia que també apareixia a la portada de la Vanguardia de fa 20 anys. I el rei tornava a ser el protagonista d'aquesta portada. En aquest cas, del 8 d'octubre del 98, el rei deia que apostava per projectes solidaris d'Europa. Era el tema principal del dia de fa 15 anys. També se'ns deia que el PSOE volia impedir que Zanar s'apuntés al Tanto de la Pau.
i el metro de Barcelona que guanyava 17 milions de viatgers per les obres. Tornem ara una mica més a prop. Ara fa 10 anys, 8 d'octubre del 2003, els pares de la carta magna demanaven consens. Un manifest dels set ponents de la Constitució proclamava la seva vigència i Roc afirmava que és més fàcil guanyar la llibertat que viure amb ella.
I els autònoms equiparaven els seus drets a la resta dels treballadors. Això ara fa 10 anys. Tornem ara més a prop, en fa 5. 50.000 milions per les empreses era el tema principal, el titular principal de la Vanguardia de fa 5 anys. El govern crearà un fons que compri crèdits a caixes i bancs. Tapatero afirmava que la mesura buscava facilitar liquiditat a les empreses.
I l'era de la pantalla tàctil fa 5 anys animava el mercat dels mòbils. Sembla que tot començava abans cap on estem ara. I després es plantejava el debat de per on passa el vianant. Mig miler d'experts de 25 països debatien en el Barcelona Walk 21 els problemes dels vianants. No sé si se'n resol. Tornem als diaris d'avui.
Ara, amb les contraportades, comencem per la del diari, on llegim un article titulat La Nova Espanya. És l'article de Salvador Cardús que ens diu la gran velocitat amb què avança el procés de la transició nacional cap a la independència de Catalunya. Diu que han dificultat l'anàlisi, la comprensió i el control. Diu que progressa més per la força resultant d'una suma de vectors imprevisibles, que no pas segons un pla racionalment traçat. Diu que em refereixo a les múltiples iniciatives heterogènies d'una societat civil fragmentada,
vacil·lants tenc tàctiques polítiques a curt termini sense visió estratègica dels partits o a les respostes contradictòries dels actors contraris a la independència. Diu, de manera que si tanta rapidesa ja ens té desfonscertats els que compartim l'ambició i la direcció que segueix el procés, és fàcil imaginar-se com, vist des d'Espanya, ha de ser difícil comprendre'n les raons. I acaba dient que ni tan sols l'Espanya que està disposada a fer-se preguntes no acaba d'entendre què ens ha agafat tot d'una.
Un article interessant. Sí, ho llegim avui al diari Ara a l'Avantguàrdia. Llegim, atenció, perquè alguns colors fan olor de tristesa. Ho diu Joan Harris, que és escriptora i autora de Xocolat. Explica que la meva àvia tenia un davantal vermell carmesí i feia una xocolata inoblidable que Joan anomenava xocolata vermella o xocot davantal. Diu, sempre he barrejat olors, colors i gustos en el meu record i un més impossible distingir-los.
Els números també tenen color per a mi i per a molts lectors que m'ho han escrit i d'altres senten els números en veure'ls. També diu que els números tenen melodia i que alguns amagatzemen les percepcions sensorials barrejades a la mateixa àrea neuronal i en recordar-les tornen a barrejar-se. Diu també tinc lectors que experimenten les mateixes sinestesis, aquests fenòmens es diuen així, i les detesten perquè els fan sentir confusos barrejar tot plegat. Diu a mi en canvi barrejar olors i colors m'ajuda a escriure.
Doncs ho llegim avui a la Vanguardia. El punt avui tenim que la cervesa artesanal té un punt de transgressió social. Déu-n'hi-do. Sí, el francès López, que és l'entrevistat, és emprenedor i productor de cervesa artesanal, com m'imagino que pots deduir, i ha creat una cervesa que es diu Wim, espero dir-ho bé, Wim o Vim, i diu que a l'hora de triar el nom del seu producte, López va optar per una bastant més gràfica. Diu que el nom ha escollit, que és W-H-Y-M,
Són les inicials dels quatre ingredients bàsics de la cervesa. En anglès, la BW és de water, aigua, hops de llúpol, gist de llevat i malt de malta. Tot això forma WIM. Diu que és una marca amb ganes de creuar fronteres. Els noms de les varietats són, però, més propers i també peculiars. Diu la mare dels ous, nitja la fresca o el matxo mort. I diu també que els cervesers artesans creen 16 vegades més llocs de treball per litre que els industrials. I es pregunta, no val la pena?
Doncs el llegim avui aquest diari, el punt avui. Acabem amb l'entrevista del periòdico, ja ho vam dir, i ha començat aquesta sèrie d'entrevistes en els curts del 78 per celebrar els 35 anys també d'aquest diari. I avui llegim, vaig descobrir el meu pare i em vaig alegrar que fos el meu. És entrevistar avui a la Sara Palmero que li volia fer un regal especial al seu pare pel seu 60è aniversari i li va regalar un diari.
El seu pare feia aquests 60 anys i diu que a casa sempre hem estat partidaris dels regals especials. Jo vaig estar pensant, per exemple, quins hobbies té, però la veritat és que no en té gaires. Fins que vaig arribar a la conclusió que el millor era fer un diari. I diu que va trigar 3 o 4 mesos. Diu que em va ajudar molt una amiga que és dissenyadora gràfica, sobretot amb la portada. Diu que jo volia que fos igual, idèntica, el mateix color de la capçalera.
i va investigar la vida del seu pare, diu, va ser el més xulo de tot, la quantitat de coses que vaig descobrir d'ell, coses de la seva infància, per exemple, o la història de com es van conèixer els meus avis. I la Sara li va fer un diari, però un diari no només una pàgina, un diari de feina de 3-4 mesos, deia, reproduint el periòdico del dia que ell va néixer, amb una fotografia del seu pare emportada, la mateixa tipografia, la capçalera, tot. Molt bé. Regal original. Exacte, una bona història.
Doncs aquí ens anem a la notícia curiosa del dia. I avui ens fixem en llegendes urbanes. Perquè sembla, doncs, llegim avui el diari què, aquest diari digital, doncs que avui com a notícia curiosa
planteja diferents qüestions. Un tot ten fan de llegendes urbanes. A veure si n'ha sentit alguna. A veure. Per exemple, una llegenda sobre el rei que diu que és el mite del motorista que veu algú que el cotxe l'ha set tirat o que l'han punxat la roda, etcètera, i que baixa per ajudar...
I quan l'ajuda i es treu el casc és resultat, qui baixa per ajudar-lo, el rei Joan Carles. No sé si he sentit mai aquesta història. No, no he sentit aquesta. Jo tampoc. Després, què tenen a veure Carmele Marchante i Eva Amaral? Algú us va inventar que eren mare i filla. Sí, home.
i que també és una d'aquestes que, si més no, doncs algú altre s'ha anat pla on si era, avui tot o no. Després, per exemple, també es plantejava... Bé, no, aquestes ja són... se'n van una mica més, doncs, cap a... És que a més en els discursos veig que són més que llegendes urbanes, vull dir, pensava que eren més d'aquestes la típica que hem sentit, doncs, de... més vinculades, doncs, justament, doncs, això, en la línia aquesta que hem dit del rei d'Espanya que s'atura, però veig que totes són més, doncs, de...
en aquesta última línia de mares i filles i històries que no ens acaben de convèncer. Per tant, si et sembla, les busqueu vosaltres i llavors ja valorareu si realment són llegendes urbana. Molt bé. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Bon dia.
Passen tres minuts de dos quarts d'onze, moment ara per fer un cop d'ull a la premsa de l'IA i comencem parlant avui de la Vanguardia. Ens aturem ara en alguns articles interessants dels diaris i ens aturem en concret en aquest diari amb l'article de Gemma Saura avui a les pàgines internacionals en què ens diu que Adelaide el Shami, corresponsal del Jazira, continua detingut sense càrrecs des de la matança del 14 d'agost. El títol de l'article, el règim egipci es venja de Catar.
El nou Egipte, el jazirà és la pantalla del mal. Treballar per la cadena de notícies catariana pot costar molt car. La periodista Asamogazi i el fotògraf Sabi Calet del diari Cairota. El xuruc, una pallissa i un parell d'hores atinguts en una comissaria del Sinai. La policia els va demanar perdó quan se'n van adonar que eren dels, entre cometes, bons. En el cas d'Abdalah al-Xami, aquest corresponsal que dèiem, no hi va haver confusió ni disculpes. Ser corresponsal del jazirà
Li ha costat passar el primer aniversari de casament entre reixes. La família diu que ni tan sols no barren els germans musulmans i que és un cas polític i Egipte acusa que tarda a finançar la confraria i el jazir ha de ser òrgan de propaganda. Continua dient, jo massaura, que és clamorós el silenci del sindicat egipci dels periodistes dirigit per un fervent defensor de l'exèrcit que ha esgrimit que no pot fer res per al xamí
perquè no estava registrat. És un sindicat miserable, com tantes coses en aquest país. És el que diu Mossab, entusiasta revolucionari de la plaça Tahrir, a Twitter. Amb més de 30.000 seguidors, la seva carta de presentació era em vaig revelar i vaig endorrocar un dictador. Fa un parell de mesos es va rendir. L'amor era un país que no vam poder defensar. Val la pena llegir-ho avui en aquest article a La Vanguardia.
I continuem encara amb clau internacional. Ara parlem del punt avui, l'article que signa Federico Ribas Molina des de Buenos Aires. El titular baixa per Cristina Kirchner i parla doncs d'aquesta operació de la presidenta argentina. Avui l'operen perquè li extreguin un hematoma del cap. A 21 dies diu d'unes complexes eleccions legislatives de meitat de mandat la presidenta
ha hagut de retirar-se temporalment del càrrec. Una anàlisi rutinària derivada d'una arritmia crònica ha descobert que té un hematoma al cap producte d'un fort cop que es creia no haver tingut conseqüències. El vicepresident, un home del cercle personal de la presidenta, però allunyat del dia a dia de la política, haurà d'assumir ara el poder. Se'ns diu que la gran incògnita és ara com tractarà la baixa de la presidenta al govern actual. Si opta per fer-ho a la vana solana, hi haurà secretisme i informes mèdics molt esporàdics.
I l'altra opció és mantenir informada la població amb informes periòdics. En principi, l'executiu no ha aclarit si Fernández de Kirchner deixarà totalment davant de les seves funcions o si traspassarà al vicepresident només les qüestions menys comprometedores o només protocol·làries. És l'anàlisi que fa d'aquesta situació avui aquest periodista del punt. Avui ens n'anem ara cap al periòdico.
que dedica el tema del dia a parlar de l'OCDE, que examina la població de 16 a 65 anys. Espanya treu la pitjor nota de molts, molts, molts països. I, per exemple, ens parla de l'informe PISA, diu el mal exemple dels pares. La comprensió lectora és una assignatura pendent dels estudiants espanyols. Un de cada sis xavals catalans de 12 anys segueix sense dominar la lectura. I fins al dia diu que té una educació totalment gratis amb professors d'excel·lència. Són alguns dels apunts que es destacen avui arran d'aquesta situació...
educativa en aquest article al periòdico. I acabem parlant d'aquest tema, comentàvem fa una estona amb l'Andrea Rossell, té una acció penal oberta segons la justícia del Brasil, el procés de sumar a la causa administrativa que el president blaugrana té pendent pel cas Ailanto. Les autoritats brasileres es miren amb lupa
Les activitats empresarials de Sandra Rossell abans d'accedir a la presidència del Barça. El motiu és l'organització del partit Brasil-Portugal del 2008. Segons escriu Albert Llimós aquest diari, Rossell manté que els dos procediments deriven d'un error administratiu i el cas Ailanto arrenca el 2008 quan Rossell encara no forma part del Barça.
I enllacem aquesta informació amb l'actualitat esportiva a través de més diaris. El Mundo Eportivo avui titula Estil Tata. I la fotografia és de Tata Martíno i Carles Reixac, el joc depèn dels futbolistes i el Barça i els millors.
Veient entrenar els meus nois, t'expliques per què són capaços de jugar així, és el que ha dit Tata Martino i que avui destaca el Mundo Deportivo. I l'esport parla d'un possible fitjatge titular Contacte Courtois i hi ha la imatge d'aquest porter parlant d'aquesta possibilitat perquè vingui al Barça.
diu que pressionarà el Chelsea per venir i que també hi ha Ter Stegen a l'espera. El nou esportiu parla de la selecció catalana, Una nova via, és el que titula i diu que la Federació Catalana de Futbol fitxa com a entrenador Gerard López, un tècnic jove sense experiència, per substituir Johan Cruyff. I la imatge és la de Gerard amb aquesta samarreta de la selecció catalana.
En clau cultural us expliquem que el Festival de Sitges afronta la 46a edició amb un 14% menys de pressupost i més entrades venudes. Jordi Siray Fabra s'emporta el Premi Iberoamericà de Literatura d'Infantil i Juvenil. L'escriptor català és un dels 10 autors més llegits en les escoles de tot l'estat.
Arturo Pérez Reverte publica una nova novel·la centrada en el món del grafiti. Es titula El francotirador paciente i la publicarà el Faguara després de l'ambició és el tango de la Guàrdia Vieja. Frangueri signarà l'ampliació del Gunghem de Bilbao. Les obres serviran per ampliar també el restaurant. I acabem explicant-vos també que ha mort el cineasta i dramaturg francès Patrice Cherot. França ha perdut una de les figures que
de la dramaturgia i el cinema més destacades. Ha mort a París, als 68 anys, víctima d'un càncer de pulmó i al llarg de cinc dècades va dirigir obres d'autors com Shakespeare, Lope de Vega, Racine, Chekhov o Ibsen i també muntatges d'òperes. A Catalunya va participar en festivals com el Temporada Alta de Girona o el Grec de Barcelona, on justament fa dos anys va presentar I Am The Wind, la primera obra que dirigia en anglès.
Aquestes són, doncs, algunes de les notícies d'avui dimarts 8 d'octubre. La informació més propera al Just a la Fusta. Quatre minuts i arribem a tres quarts d'onze. Moment, ara, per sentir un tema musical i, de seguida, parlem del temps que ens espera de cara als propers dies. Abans, però, una miqueta, Antonia Fona, aquest Calgari 88...
Classificats per la final de patinatge artistic. No tot era físic ni mental, també era sentimental. Tu i jo festejàvem i representàvem Espanya.
A la Olimpíada, divern del Tenedat, abans de sortir, tu vares dir, te casaries amb jo, i vaig contestar, avui mos casam, sigonya amb la medalla.
En sincrònia i a màxima velocitat, te'n vas a l'aire amb una força increïble i a punt de caure tallà. T'ha fat sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta, agafa energia i teixec només amb una mà. Fas una gràcia de ballarina,
a sa punta des patins sona un redoble de bateria i feim com qui discutit han atjurat sa creuen mirades crec que els ha agradat feim una atjura d'estàtua final mirant tot sot i el rient i a l'anat ballà amb aquesta melodia moderna
A una pista de gel de Calgari 88. Ja sona la cançó per mena fònia. Atlantis is calling, S.O.S. for love. Es locutós repassa entre Rússia, va treure un nou i mig.
Els favorits eren suets i tenien just un 9,75. Aixequen les taules i tots mos posen un 10.
Vens t'apa jo amb embrasses i plores i m'atropitges un peu, li demanam un jutge de pista. Si mos voltes a ell, es en directe i ho televisen a tots els cinc continents. D'amunt del pòdium amb la medalla, mos donem la mà.
Senta en pas micros així com mos chasen i dic sa tele tu i jo mos besà. Ballà amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgari 88. Ja sona sa tele.
Atlantis is Coding, S.O.S. for Love ballar amb aquesta melodia moderna a una pista de gel de Caldari Buitat ja sona la tensió per megaponia Atlantis is Coding, S.O.S. for Love
Passant dos minuts a tres quarts d'onze, parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Bé, ja notem la tardor, eh? Sí, es nota una miqueta, no? Jo encara ja... Sí, sí. Suposo que el que més es nota és el fet que al migdia les temperatures apreten una mica i si no fos perquè hi ha encara una mica d'humitat al matí a primera hora, que hi ha una mica de sensació d'aixafogor, perquè dius, estàs en valors que són baixos, avui la mínima ha estat de 15 graus, ara estem al voltant dels 18 graus, ja no són aquelles temperatures de la setmana passada, les hem oblidat completament...
però sí que hi ha un grau d'humitat una mica elevat, i amb 18 graus, si vas amb un 80-90% d'humitat que teníem aquest matí, tens a vegades aquella sensació de, dius, vas pel carrer, està bé, és fresquet, però sues. Això em prenya una miqueta. Potser ahir dilluns no passava tant perquè no hi havia tanta humitat, però avui sí que la humitat ha fet acte de presència, perquè s'han tornat a formar els núvols, s'ha tornat un altre cop a formar aquesta nubologitat que queda justament col·locada enfront de la costa central i que dona precipitacions, i fa una estona, doncs,
Si mirem Sant Just cap al mar, a 24 quilòmetres de distància, tirant cap al mar, hi havia una tempesta bastant ben formada que donava precipitació. Teníem un avís d'una aplicació molt divertida, que un dia en parlarem, que t'avisa de la distància que tens les tempestes, de si s'apropen, si no, de quina intensitat tenen...
És molt divertida. I aquesta ens avisava que hi havia aquestes pluges encara davant del mar, que és fruit que quan hi ha aquesta situació d'anticicló i hi ha una certa influència de vents del nord, per això han baixat aquesta setmana les temperatures, sempre cap a la costa central, entre el Maresme i el Garraf, es poden produir aquestes precipitacions que a vegades entren a punts de la costa. Ahir podíem veure el temps de la nit d'en Tomàs Molina com feia referència a les precipitacions de les últimes 24 hores,
i parlava pràcticament al port de Barcelona 14 litres, o quantitats entre els 30 i els 40 litres al Prat i a Castelldefels, cosa que a Sant Just no hi ha caigut pràcticament res. Ahir vam parlar que van caure 8 dècimes de litre. O sigui, que queden molt localitzades, a vegades toquen terra i poden donar alguna mica de precipitació, però seria sorpresa que arribessin a Sant Just. Però clar, que pot passar, que ara farem un pronòstic.
de tranquil·litat, de cara a demà dimecres i també de dijous, bona part de dijous. Ja t'ho estàs conant en salut. No, però que a vegades aquestes tempestes, bueno, ahir no va ploure a Sant Jus pràcticament i res, a 7-8 quilòmetres hi ha una tempesta bastant important. O ahir al matí estàvem fent la previsió del temps, el Garraf estava caient molta aigua, més de 20 litres a Sitges, per exemple, i a Sant Jus feia núvols, però feia sol. Llavors, clar, és molt a prop, però hi és la possibilitat que et pugui entrar una d'aquestes...
i que et faci una mica teleguitza una mica més endins. El normal seria que es quedessin on s'han quedat i que hi hagi precipitació, si n'hi ha, a punts de la mateixa platja. Però bé, a vegades poden entrar una miqueta més. Dit això, aviam, tant demà dimecres com dijous seguirem amb una situació molt semblant. Avui ja hem repetit una mica el d'ahir, potser fins i tot amb menys núvols aquest matí.
però seguim amb aquesta situació que a primera hora hi ha núvols, a mesura que abans al matí marxen, ens queda un bon sol, al migdia fins i tot podríem parlar de temperatures agradables, ahir vam arribar a 22, avui potser arribem als 23, però hem d'anar molt al tanto perquè al migdia s'està bé el solet, però, clar, la diferència entre màximes i mínimes és notable i ja al vespre, com tu comentaves abans, el micròfon tancat o a primera hora del matí, doncs la sensació està més fresca i ens hem de posar alguna coseta més que anar només amb un samarret o uns pantalons o un vestidet de flors.
El fet és que aquesta situació de dimecres i bona part de dijous serà molt semblant però a partir de dijous la cosa canvia sobretot al migdia perquè dijous el que tindrem és aquesta situació de sol però ja començarem a veure alguns núvols alts.
sembla, i tot indica que hi ha un front, que amb l'anticiclo es vol col·locar cap a l'oest de les Illes Britàniques i es col·loca amb una formació vertical, d'acord? O sigui, ens hem d'imaginar tot el que és l'Atlàntic, la costa de Portugal i també el que és la costa occidental de les Illes Britàniques i també... Doncs allà s'hi col·loca l'anticiclo i s'allarga, s'estira. Llavors, obre les portes a que aires més freds
puguin circular des del nord d'Europa amb un ambient molt més fred i que puguin baixar de latitud i arribar a topar amb els Pirineus. Això és el que passarà. Hi ha un primer front que baixarà, que ja ho està fent. Ahir va començar a baixar, avui ho seguirà fent. És molt lent, va molt a poc a poc, perquè no tenim, estem encara dins la influència d'aquest anticiclo, no hi ha una corrent d'aires freds que el faci baixar ràpid. I això cap a última hora de dijous ja estarà tocant Catalunya.
aquests fronts que viatgen tan radicalment de nord, quan topen amb els Pirineus s'acumula precipitació a la cara nord, o sigui que parlaríem que el dijous hi haurien pluges que podrien ser interessants o destacades cap a la zona de la Vall d'Aran, també podrien ser en algunes zones molt altes en forma de neu, i que aquesta inestabilitat podria travessar Pirineu, Prepirineu, i fins i tot arribar a algunes comarques de... Bueno, de Prepirineu potser baixant una miqueta més, o sigui, potser arriben al Bages, probablement enganxin els dos...
els dos Empordàs, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, en aquestes zones poden haver també precipitacions. Les més importants, ja ho diem, encara nord del Pirineu, però a mesura que van entrant a Catalunya van perdent intensitat i són més fluixetes. Com una terem a Sant Jus, doncs amb un augment de núvols. No creiem que plogui dijous a la nit, dijous a primera hora de la nit no plourà, però sí que hi haurà més núvols. I ja un cop entri la matinada, aquests núvols que van avançant podrien deixar alguna gota, no estem parlant de pluges intenses, alguna gota... Lo normal per l'època.
No, el normal per l'època són pluges intenses i tempestes, però com que ve de nord, el normal és que hi hagi quatre gotetes quan hi ha aquestes situacions. Les temperatures tenen tendència a baixar i dijous a la nit, tot i la presència dels núvols, les mínimes seran fresques. Divendres serà ja un dia molt tapat, perquè aquesta inestabilitat guanya força i durant tot el dia tindrem molts núvols i fins i tot en precipitacions. Podríem tenir moments on la precipitació pugui ser una mica més destacada. Això ens durarà tot el divendres, fins i tot la nit de divendres a dissabte continua aquesta situació d'inestabilitat
a gran part de Catalunya, amb un ambient fred, podríem dir, o sigui, ja no serà de tardor, sinó de tardor avançada. Això divendres hi ha? Divendres la màxima està prevista al voltant d'uns 16 graus, que és la mínima d'avui. Ja res de sandàlies divendres. Sí, divendres no és res de sandàlies per sempre, però sí que res de sandàlies divendres, però potser sí que al cap de setmana.
dissabte al matí encara ens quedaran restes de núvols però acabaran trencant-se, guanyaria terreny el sol el dissabte, o sigui que tindríem un dia assolellat, les temperatures quedarien una mica curtetes, 21-22 graus de màxima, però ja no són els 16 de divendres, o sigui que recuperem una mica les màximes, diumenge gran part del dia faria sol però es començaria a nubular a partir de migdia i a la tarda podria haver fins i tot precipitacions. Sí? Fortes? No.
O sigui, en cap moment ens parla de pluges fortes a Sant Jús, eh? Hi ha altres zones de Catalunya, sí, però a Sant Jús no ens parla de precipitacions fortes. Sempre ens parla d'alguna coseta que enganxem de Resquitlló. Potser el dia més intens de precipitació seria la tarda de divendres, que potser a Sant Jús sí que la inestabilitat podria ser una mica més mare. M'agrada la previsió. Sí? Sí. Respecte a les nits? Respecte a que si ha de ploure, doncs ploure poc, no? Sí, sí. Seran cinc els divendres a la tarda, que...
Però ja ho diem, eh? Ahir ho vam comentar, avui ho seguim dient. Depèn cada dia, no? Sí, el que passa és que porten 48 hores confirmant el mateix, llavors et dona aquesta seguretat a dir, bueno, com que no han canviat els mapes, no anem amb el dubte ni amb el condicional, però, bueno, ens hem d'estar esperant i hem d'anar veient aviam com evoluciona la cosa perquè pot canviar, pot canviar, i en aquesta època de l'any, tal com tenim al mar. Encara més, no? Sí, és complicat fer previsions a llarg termini, però sí que sembla que la segona meitat de la setmana serà més mogudeta, serà més humida i serà més fresca.
Doncs acabarem de confirmar aquests dies. Gràcies, Carles. Molt bé. I que vagi molt bé. Bon dia. Fins ara, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La informació més propera al Just a la Fusta. Ens acostem a les 11 en punt quan connectem amb la xarxa i també amb el butlletí informatiu del Sant Just Notícies escoltant A veces ni esto de la Bienquerida. Tornem de seguida.
A veces ni eso.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite, Polo i Oriol Pujador. Dó la tàrrega per la mort ahir al vespre d'una noia de 14 anys, presumptament abans de la seva exparella. El jove de 18 anys està detingut. Eusebi Sima reconeix pressions del president de la Generalitat per sumar-se al Pacte Nacional del Dret a Decidir. El president de la patronal FEPI, meu, ha dit a la xarxa de comunicació local. La Generalitat i Catalunya Caixa llogaran 400 pisos de l'entitat a preus assequibles. Estan ubicats als 70 municipis amb més demanda d'habitatge.
Esports a les 9 de la nit, el Granollers i el Barça es juguen al liderat de la Lliga, Subal. I en futbol, la directiva del Palamós ha decidit continuar al capdavant del club, malgrat els problemes econòmics. Com dèiem, l'Ajuntament de Tàrrega, a l'Urgell, ha convocat dos dies de dol oficial per la mort d'una noia de 14 anys amants, presumptament, de la seva exparella. Els fets van passar ahir al vespre, a quarts de nou. L'Ajuntament ha convocat per aquest migdia una concentració de rebuig pel crim. Ràdio Tàrrega, Gemma Peris, bon dia.
Bon dia. Tàrrega s'ha despertat consternada pels fets succeïts ahir. Eren quarts de nou del vespre quan els Mossos d'Esquadra rebien una trucada dels familiars de l'agressor alertant dels fets succeïts al carrer Joan Maragall número 5.
El detingut com a presumpte autor de la mort amb arma blanca d'Alba Martí, de 14 anys, és la seva parella, un jove de 18 anys i d'origen dominicà. Escoltem a Dani, un amic de la víctima. Llevaban un año estando juntos, habían discutido a veces, pero lo habían arreglado, pero ahora nos hemos quedado flipando todos. Per la seva part, l'Ajuntament de Tàrrega ha decretat dos dies de dol i aquest matí celebrarà un ple extraordinari i ha convocat una concentració de reboig.
Rosa Maria Perello és l'alcaldessa de Tàrrega. Concentració a la plaça, la qual ja han confirmat que existiran tots els centres de secundària de la ciutat i també suposo que els
els seïts també vindran al rebuig. És total, però hem pogut parlar amb els directors dels col·legis i la veritat és que afectats. Alba Martí, amb 14 anys, s'ha convertit en la víctima de violència de gènere més jove de l'estat espanyol. Més qüestions al president de FEPIME i vicepresident de Foment de Treball, Eusebi Sima, reconeix que s'ha sentit pressionat pel president de la Generalitat per a Tormàs per sumar-se al Pacte Nacional del Dret a Decidir.
En declaracions a la xarxa de comunicació local, CIMA ha demanat a les institucions que deixin de pressionar les patronals empresarials perquè es posicionin sobre el procés sobiranista. Aquí hem rebut una invitació formal. En el moment que reps una carta del president dient que et convida a formar pacte, ja estàs fotut, ja has de contestar, ja has de dir sí o no. Ara, si tu interpretes que una invitació formal és una pressió...
Sima està convençut que aquesta tardor la recessió quedarà enrere. Reconeix que el repte principal ara mateix és recuperar el consum intern. Es mantenen a aquesta hora els retards a la línia de rodalies R2 de Renfe. Retards de mitja hora en els dos sentits, la R2 sud i la R2 nord, segons fons de Renfe. La causa és que un tren ha quedat aturat entre les estacions de Passeig de Gràcia i Sants de Barcelona a un quart de deu del matí, una mica després, i els passatgers han estat transbordats a un altre tren.
La Generalitat i Catalunya Caixa han signat un conveni aquest matí que permetrà posar 400 habitatges d'aquesta entitat financera en lloguer assequible. Els pisos estan ubicats als 70 municipis amb més demanda d'habitatge i tindran un preu que oscilarà entre els 150 i els 350 euros mensuals. El president Artur Mas espera que altres entitats que han estat nacionalitzades prenguin iniciatives similars per retornar una part de les ajudes públiques rebudes.
Catalunya Caixa és una de les entitats que ha rebut diners importants per part de l'administració i amb aquest acte d'avui i amb altres coses que fa, també crec que intenta retornar una mica, encara que no podrà retornar-ho tot, això ja se sap, però intenta retornar una mica molts d'aquests ajuts que s'han rebut en aquests darrers temps. I seria bo que moltes altres entitats financeres segueixin el mateix camí, sobretot aquelles que han rebut diner públic.
L'Agència de l'Habitatge de Catalunya realitzarà les adjudicacions dels pisos de manera coordinada amb els ajuntaments. Aquesta hora ha de començar una reunió entre representants de la delegació del govern central a Catalunya i alcaldes dels municipis de les Terres de l'Ebre, afectats per l'onada de terratrèmols vinculada a la planta de gas submarina Castor.
Serà l'endemà que els alcaldes catalans fossin exclosos de la reunió que va convocar a Madrid el Ministeri d'Indústria amb alcaldes valencians, representants de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló. Des d'aquesta mitjanit hi ha hagut 5 nous terratrèmols a la costa de Castelló de baixa intensitat. Han anat dels 1,6 graus a l'escala de Richter als 2,1. El darrer moviment sísmic, segons l'Institut Geogràfic Nacional, ha passat poc abans de les 7 del matí. Ha tingut una magnitud d'1,6 graus.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. S'ha posat en marxa a Sant Just el servei de mediació per a famílies amb dificultats per pagar l'habitatge. És un nou servei que facilita assessorament, acompanyament i mediació amb els bancs o els propietaris dels pisos depenent del cas. A més, informarà sobre clàusules bancàries abusives per tot d'evitar injustícies o abusos per part d'aquests propietaris o fins i tot la pèrdua de l'habitatge. El nou servei de mediació del consistori es presta a l'Ajuntament en col·laboració amb l'ONG Càritas. Per utilitzar-lo s'ha de demanar cita prèvia
I una persona voluntària de Càritas informarà i assessorarà les persones que el sol·licitin. S'ha de demanar cita a l'oficina de gestió integrada del consistori, trucant al 9-3-480-48-00. Més qüestions. Divendres s'acaba la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Són parcel·les dels horts municipals de Can Cardona, situades al passeig de la muntanya, davant de l'Institut.
Seran 33 horts de 75 metres destinats al consum familiar. Fins ara n'hi havia una vintena. D'altra banda, l'oferta s'amplia a més col·lectius. 12 d'aquests horts seran per persones aturades, 9 per persones de més de 65 anys, 3 per entitats, 2 per Espai Comunitari de Joves, 2 més per persones entre 18 i 30 anys i 2 per persones entre 31 i 64 anys. A més, l'Ajuntament també reserva 3 horts per projectes socials. L'últim dia per presentar les instàncies a l'Ajuntament és aquest divendres, dia 11 d'octubre.
I acabem destacant que el Centre d'Estudis Sant Justens fa una crida a la ciutadania perquè participi a fer postres a fulles de tardor. Durant les festes de tardor es tornarà a fer una nova mostra d'aquestes pastes. L'any passat hi va participar la gent gran de Sant Just i aquest any ja s'hi han implicat algunes escoles. L'entitat anima tothom que s'apunti a col·laborar-hi. De moment s'ha fet una crida a les ampes i algunes ja han respost positivament. D'aquesta manera es farà una mostra de la gent gran davant del mercat dissabte 26 d'octubre i diumenge 27.
En el marc de Sant Just al carrer es farà la de les escoles i tothom que s'hi sumi. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats, sofons i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Sabe català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc.
I tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Passa minut d'un quart de dotze, aquesta hora parlem de l'exposició que s'inaugura aquest vespre, al dos quarts de vuit, al cim de Can Genestà, és l'exposició Paisatge i Tràs a través dels bolletins de la CEAS, una mostra que a més a més estarà oberta fins al 3 de novembre, i una exposició que aquest mes de gener ja es va poder veure també al local de la CEAS. En vam parlar en aquell moment quan es va inaugurar amb un dels seus organitzadors, amb en Jordi Gironès, i ara el que fem és recuperar aquesta entrevista que vam fer, com dèiem, el mes de gener passat,
que parlava d'aquesta exposició, d'aquest paisatge i tras, a través dels butlletins de les CES, i en vam parlar amb en Jordi Gironès. Ara, doncs, recuperem aquesta entrevista per ampliar la informació sobre aquesta exposició, que, com dèiem, s'hi inaugura avui, a dos quarts de vuit del vespre. La informació més propera al Just a la Fusta.
En parlem a aquesta hora amb un dels organitzadors d'aquesta exposició, Jordi Gironès de la CEES, molt bon dia. Hola, bon dia. Des del 34, Déu-n'hi-do, són gairebé 80 anys, no? Sí, sí, 80. Bueno, a veure, 9 i 4, sí, 80 anys, exacte. Sí, sí, 80 anys serà l'any que ve, efectivament.
Com és que s'ha decidit fer ara aquesta exposició? Sí, de fet, buscàvem un motiu i l'hem trobat. De fet, ja feia temps que teníem ganes de fer alguna cosa d'aquestes, alguna exposició sobre el butlletí, i el motiu va ser la publicació del número 300. L'any passat vam publicar el número 300 i vam dir, ostres, és un número molt rodó, dintre de poc farem 80 anys del butlletí, i ara és un moment en el qual podem fer algun canvi. I també un dels motius és presentar el nou butlletí.
Però primer parlem de l'altre. De fet, l'exposició és l'excusa per fer un homenatge a totes aquelles persones que han estat col·laborant amb l'Ajuntament, que han estat col·laborant amb el Bulletí. I aquestes persones són tant els que han fet dibuixos durant molts anys com les persones que han posat part de la seva feina i del seu temps per treballar amb el Bulletí. Aquest és el motiu principal.
Aquest bolletí cada quant s'edita? Aquest s'edita cada dos mesos. És vi mensual i llavors cada vi mestral, vaja, i aleshores es fa això, cada dos mesos el traiem, el bolletí. I el que trobem a banda d'aquestes il·lustracions és, suposo que hi ha tota la informació referent a l'entitat, etcètera, no? Exacte. El bolletí, de fet, és un portaveu molt important...
Jo diria que més enllà de la pròpia secció, perquè si es recull una mica la història dels bolletins, que d'això en parlarem. A l'exposició aquesta farem uns parlaments i un d'ells serà una breu síntesi, però breu, però esperem que amena, de la història d'aquest bolletí. És una història molt lligada al poble de Sant Just. Pensa que aquest bolletí ha col·laborat moltíssima gent, s'han tocat temes molt diversos, temes de juventut...
que en el seu moment, temes que eren conflictius, que eren temps, diguem-ne, de canvi, i als anys 60, i als anys 70, i aleshores el bolletí va servir perquè fos un mitjà per expressar el que pensava la joventut en aquell temps. Per tant, té una història darrera important. Després, a partir d'aquí, també el tema muntanyen, que ha sigut un tema estrella, evidentment, perquè és un bolletí d'un centre excursionista,
però repassar la història del bolletí és repassar una mica la història de nosaltres, de tots nosaltres i del poble de Sant Just. Clar, va aparèixer el 34, no? Vull dir que realment s'hi deuen veure d'una manera o altra reflectits tots aquests anys o tots els canvis que hi hagi pogut haver, com deies. És que de fet hi ha hagut dues èpoques importants de destacar. L'època del 34 és l'època inicial en la qual només hi va haver pocs bolletins, va durar dos anys perquè va esclatar la guerra i la Seas va desaparèixer.
I després, a partir de l'any 64, amb el Baños, va tornar a sorgir la CEAS, de nou va tornar a sorgir, i amb ella el bolletí. I el bolletí des de l'any 65, de fet el 66 és el número 1, però va haver-hi unes proves abans, a partir del 66 no s'ha interromput mai. O sigui, el bolletí sempre ha estat fidel a la seva publicació.
I cada dos mesos vull dir que no és poca cosa, segurament. No, no, és feina. Trobar els escrits, fer-ho, està bé. Es titula l'exposició que veurem a partir d'aquest dijous, Paisatge i tras, suposo que perquè els dibuixos van molt vinculats a tot el tema lligat a...
a l'excursionisme, a la muntanya i al paisatge? Sí, exacte. Són dibuixos que també tenen un motiu, els dibuixos. És important que la gent ho sàpiga. Per què els dibuixos? Perquè els dibuixos, en els temps en els quals publicar una publicació com el bolletí no era fàcil, perquè els mitjans de reproducció no eren bons,
les imatges fotogràfiques no sortien bé les imatges no sortien bé llavors com que no sortien bé es va optar per fer el dibuix manual i llavors es agafaven text sobre el text es agafava la imatge que representava el text que podia ser una fotografia i sobre allò es feia un dibuix
I això permetia que la qualitat de la publicació fos més bona que no pas si publicaves una foto que quedava lletja, que quedava fatal. I aquest és un dels motius que la gent va estar fent dibuixos i dibuixos, jo diria que extraordinaris, jo ja la tenim penjada.
l'exposició, i us asseguro que és molt guapa. Hi ha dibuixos molt bons, eh? I també hi ha dibuixos dels últims anys o, sobretot, se centren en aquesta època, justament? No, mira, se centren en aquesta època per aquesta raó que he dit. Perquè és quan no hi havia encara les imatges, no? Exacte. Ara ja la publicació s'està amb impremta i llavors les imatges surten molt bé. I com que surten molt bé, els dibuixos gairebé han desaparegut del tot. Això no vol dir que d'entrada tant n'hi hagi algun, però han desaparegut. Clar, té una altra funció, segurament, no? Exacte, exacte.
Es podrà veure la sala Piquet de la Taneu aquest dijous i a més a més no només aquest dijous sinó que totes les tardes fins al dia 9 de febrer són més o menys 3 setmanes o 2 setmanes o 3 en què es pugui veure allà i aquest dijous es farà una inauguració oficial una presentació
on també hi haurà, en principi, els protagonistes, els autors dels dibuixos, no?, d'aquests dibuixos. Sí, sí, els hi fem un homenatge. Ells, d'alguna manera, representaran tots aquells altres anònims que han estat treballant pel bolletí, però que anomenar-los seria una cosa llarguíssima. És com un símbol, no?, també. Exacte, aquests n'agafem aquests, perquè són els que han publicat aquests dibuixos, que els reproduïm allà, el dibuix...
A més, el dibuix autèntic, és a dir, l'original, hem aconseguit els originals. I aleshores aquests, d'alguna manera, representaran a tots els altres que han col·laborat. Però també anem més enllà, perquè les col·laboracions per nosaltres no solament són aquestes persones que han treballat altruistament, aquests que han fet dibuixos altruistament, sinó també...
Les empreses que ens han publicat, que ens han fet d'impressors, que no ens han ajudat molt amb els seus temps, els que econòmicament han col·laborat, com és el cas de l'Ajuntament, com és el cas de particulars que econòmicament han donat suport a l'Ullet, i tot això serà un paquet al qual allà els hi farem aquesta mena d'homenatge en públic.
Aquesta és la idea. Això aquest dijous, al vespre, a les 8 del vespre. A més a més ens comentaves que tot plegat sorgeix de quan es va fer el número 300 d'aquest botlletí i que un número que fa pensar que hi hagi possibles canvis en aquest botlletí. Totalment. Què passarà a partir d'ara? Exacte. També aprofitem l'acte per donar-li allò una mica més d'empaque a l'acte. El que farem serà presentar el nou disseny del botlletí, és a dir,
El mateix format petit, això segur, és evident que serà igual, però li canvien totalment la cara. És a dir, d'entret en tant pensem que és bo fer un canvi que representi que hi ha un pas endavant. Precisament l'editorial es diu un pas endavant.
a l'editorial del pròxim voletí. Llavors, allà el presentarem i, a més a més, el repartirem als socis que hi vagin. Per tant, ja serà... O sigui, que realment aquest dijous és com una mena d'homenatge i, alhora, també de presentació oficial, no? Segurament serveix de fer una mica de tot plegat. I, per tant, a partir d'ara, la publicació que tindrem serà ja amb aquest visseny renovat. Exacte. Doncs es podrà veure tot plegat aquest dijous. A més a més, aquest acte d'inauguració, aquest homenatge...
i l'exposició que estarà a la sala Piquet de la Taneu, que això no ho havíem dit, fins al dia 9 de febrer, de 5 a 9 del vespre. Aquesta exposició, Païsat Jaitràs, que recull els dibuixos publicats en els butlletins de les Cees des del seu naixement. Avui n'hem parlat amb un dels organitzadors d'aquesta mostra, Jordi Junanès. Moltes gràcies. Molt bé, a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Fins aviat. Adéu, bon dia.
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial.
Estaven bé i eren discretes, però era difícil treure's del cap o fer volar-nos. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que
Fins demà!
Baixar els altres amb la Vanessa, ai, la Vanessa, com li deu anar. Menjàvem pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc. Fins que avorrit aquell espectacle, va venir el Xavi i la ve.
Deixeu-me un pit, feu-vos enrere, deixeu-me un pit, colla de matats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc. I ser just tan bo és insistir com saber-se retirar i no ser l'Ignasi, però en el meu cas reconèixer
Fins demà!
Fins demà!
No hi ha ni una record exaltat Però no hi ha tant temps per perdre
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Fins demà!
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà!
Just a boy with too many complaints I'd keep it simple if I could keep it sane But I can't keep my pictures inside their frames I'd count my blessings if I could count the days But I can't find my fingers through the foggy haze So I'd storm the sidewalk with a lump in my throat Can't steal my ship out
Fins demà!
Bona nit.
Ara passant sis minuts de dos quarts de dotze, continuem amb la segona hora del Just a la Fusta i ara, ho hem anunciat al principi del programa, encetem també una nova tertúlia, estrenant una tertúlia amb la Costi Rubió i la Maria Camps. Molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia. I benvingudes a Radio d'Esvern. Gràcies. Mirarem de parlar cada dos dimarts, també intentarem portar també altres persones de Sant Just per fer aquesta tertúlia de parlar...
Una mica el que fem en aquestes tertúlies és que es tracta de diferents temes d'actualitat des de diferents punts de vista, que és el que s'acostuma a fer a les tertúlies. En general, a més a més, aquest any, si més no, el que comentàvem amb altres tertulians és que és un any d'aquests en què es preveu potent, d'alguna manera o altra, perquè sembla que normalment comences el curs fort, després s'apaga una mica, potser en algun moment l'actualitat, sobretot si sembla que és un moment més tranquil o que
d'octubre d'alguna manera no sembla que hagi d'haver tantes novetats però últimament la sensació és que l'actualitat no s'acaba i de vegades fins i tot convé o arriba el cap de setmana algun dia a mi m'ha passat i de dir mira avui crec que tinc ganes de potser no llegir el diari per desconnectar una mica de tot plegat no sé com ho veieu com esteu vivint tot aquest moment d'aquesta actualitat tan intensa? Mira a veure
Jo penso que estem vivint un moment però molt interessant, molt interessant i a més a més molt diferent de tot el que havia passat anteriorment. Siguin les xarxes que ens porten la comunicació rapidíssim, siguin que també això provoca un debat, que ens estimula a tots plegats a pensar. Vull dir, ja no som aquella colla de borregos que segons com anàvem i ens creiem tot el que ens deien i ens costava analitzar totes les coses potser,
I ara no, vull dir, ara tothom analitza més a fons perquè té més informació, perquè té l'estímul aquest de la xarxa i de tot plegat, i jo crec que estem en un punt molt interessant, vull dir, i que tots ens hem de posar les piles. D'alguna manera sembla potser com si...
el guió no estigui tan marcat, no? Sembla que es pugui marcar una mica, no? Coincideixo amb la Maria en aquest moment interessant. El que passa és que jo viro una miqueta enrere i jo... Ha hagut molts moments interessants que he viscut...
Mira, per sort, per tenir més edat, he viscut moments molt interessants. Si anem anys enrere, però és veritat que en el present moment estem vivint un moment molt interessant perquè hi ha canvis. Estem en el moment en què el neoliberalisme salvatge o el capitalisme salvatge
ja s'ha tret la careta ja s'ha acabat, ara ja no tenim por ja no tenim ningú que ens fa por i ara ja anem a lo nostre que és això que tothom pugui viure bé aquí qui vivim bé som nosaltres és a dir, els que tenim els que tenim el domini del capital diguem-ne i els que tenim a més a més tota la planificació que va començar fa molts anys es parla dels anys 70 dient això perquè ho dic
Perquè encara que creiem que som més lliures, que tenim tot més obert per parlar, no és veritat. El guió ens ho està marcant igualment. Són una sèrie de temes que ja ens plantegen. Vosaltres penseu que els mitjans de comunicació dominants són lliures, o estan dient la veritat, o a qui representen, o quines notícies estan donant. Segueixen marcant l'agenda, no? Sí, per suposat. El que passa és que sí que és veritat que nosaltres...
Des de lo local, des dels nostres petits espais, sí que és veritat que, bueno, gràcies a totes les lluites anteriors que hem fet per aconseguir poder expressar-nos, doncs podem expressar-nos en lo local, diguem-ne, en la part més propera. Però no fa la sensació, per exemple, amb el cas de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, de l'Assemblea Nacional Catalana, que sí que són moviments que després han tingut suport, però que han començat més fora de...
de la gran esfera i que de mica en mica han pogut marcar fins i tot una mica després el que potser s'acaba parlant en tertúlies de més al nivell o en clau política no hi ha aquesta sensació que potser sí que no cal perdre per què hem de fer alguna cosa i total després faran el que voldran potser sí que tot està tan esgotat que hi ha un moment de possible canvi No, jo no ho volia dir
que no ens deixin parlar, o que no, nosaltres no busquem els nostres espais per rebel·lar-nos i per buscar altres alternatives. Vull dir que... No hem de perdre l'esperança, no? No vol dir que nosaltres no volem, i és veritat, en aquest moment s'estan apareixent molts moviments. Bé, doncs això...
que també marquen perquè són afectats per la hipoteca, per les hipoteques. És a dir, que molta d'aquesta gent que està en aquests moviments viuria més tranquil·lament si no hagués d'estar lluitant per aquest bret, però, bueno, es pot fer. A veure, jo el que penso que en aquests moments hi ha un canvi tan potent amb les persones que lideren i les persones que tiren endavant
Què ha passat exactament dels partits polítics? Està passant a la societat civil, amb molta rapidesa. Què ha passat? Que els partits polítics s'han dedicat tota la seva vida, vull dir, al començament, a l'època de la transició, no, la veritat, hi havia molt bona fe, moltes ganes de tirar endavant el país i de fer una transició com calia. El que passa és que a còpia d'anys s'han anat estructurant els partits, han sigut una cosa enorme que s'ha d'alimentar i que té tota una estructura i que s'acaben mirant només
la teva estructura i el teu funcionament i el teu futur, i no mires el que la gent veritablement necessita. Llavors, què passa? La gent es revolta, arriba un moment que es revolta, i que diu, no pot ser això. I llavors hi ha una mica aquesta balança cap a l'altra banda, que això s'ha d'equilibrar, perquè els partits polítics són necessaris i, per tant, jo crec que sempre han d'existir. El que passa és que potser han d'existir d'una altra manera. Vull dir, perquè l'important és el que està passant a la societat, l'important és això,
i no això que tu tinguis tants vots el dia següent o a les properes eleccions. S'havia fet molt gran, potser, la distància entre la classe política i la gent, o més gran del compte? No, a veure... O la sensació, potser, per part de segons qui? Jo crec que ha sigut... És l'acostum, tota la gent ens anem habituant a les coses una mica que tenim pel voltant. I llavors, en aquest cas concret, jo crec que els partits, amb ganes de guanyar eleccions, s'han fixat més en una banda que en una altra.
I això és el moment de tornar-ho a equilibrar i de tornar-ho a posar, com si diguéssim, a lloc. I això jo crec que és el que està passant en aquests moments. Sí, és veritat que en aquest moment la societat civil té molt més pes i hi ha més distància. Però jo faria el mateix aquí. Quan parlem dels partits polítics, jo parlaria dels partits polítics majoritaris, entre altres coses, perquè és evident que han estat majoritaris i han tingut capacitat de decisió. És el que surt de les enquestes, no segons com. Exactament.
Jo crec que en aquest moment, coincidint amb la Maria, que els partits són necessaris, ens hem dotat nosaltres d'unes institucions que per ara molts de nosaltres pensem que són vàlides encara, el que passa és que s'han de tocar, això no pot continuar així.
Però dins d'això, no tots els partits tenen la mateixa responsabilitat. Perquè no tots els partits porten una història de la mateixa manera. És a dir, hi ha hagut més partits, hi ha alguns partits polítics que s'han obert més a la ciutadania i que han estat més en sintonia amb el que demanava la gent de baix. Tot i que, clar, és evident que buscaven vot. Per què? Per governar.
s'han de tenir vots. I quants més tinguis, és evident, ja es veu més governes i la vocació de qualsevol partit polític és governar. I això és indiscutible en aquest context. Ara bé, és veritat que en aquest moment s'està obrint una participació política, una actuació política per part de la gent que abans estava callada o que abans es pronunciava cada quatre anys a partir del seu vot,
Ara s'està pronunciant permanentment. Aquesta gent té molt de pes, té molta importància i, a més a més, els partits jo crec que han d'escoltar i han d'estar. Tot i que dins d'aquesta societat civil hi ha molta diversitat. Està clar. Hi ha la mateixa diversitat, diguem-ne, que hi ha de partits polítics. Llavors, això també s'ha de tenir en compte. I també la mateixa diversitat que hi ha a la societat, de fet, eh?
Vull dir, és un reflex. El que passa és que ara mateix, quan vam viure l'altre dia, el de la via catalana i tot això, és una cosa que nosaltres, que ja portem anys en aquí i tota una experiència a sobre, jo ho veia tan factible, tan possible, que en cap moment vaig dubtar que allò es pogués fer. I per què? Perquè tenim una societat civil organitzada amb associacions, assemblees, ateneus, 50.000 coses des de fa moltíssims anys.
I vull dir, són gent que sempre han estat al servei del seu poble, de la societat, del que sigui, ja sigui fent sardanes, ja sigui fent qualsevol cultura, qualsevol cosa que se'ls ocorria, és igual. Però n'hi ha moltíssim d'aquest. I ja és a tots els pobles. Per tant, ja no és que això es disteix, què sé jo, Área Metropolitana o Barcelona. No, no.
Això està existint a tot Catalunya. Per tant, en aquest sentit, és una cosa... I aquesta gent és la que ara, en aquests moments, jo crec que influeix molt les xarxes, influeix moltíssim la quantitat d'informació que podem accedir, que no accedíem a informes, contractes, 50.000 coses que abans... Pots triar, potser, una mica més, no? A vegades falta, eh? I pots estar més al dia, pots estar més al dia i tenir més criteri perquè tens molta més informació que la que arribava, diguem-ne, al que és la societat civil. Mhm.
Sí, a més a més jo incorporaria, amb el que explica la Maria, jo incorporaria un altre element en respecte de la societat civil. La societat civil s'ha organitzat no només en un sentit
pot ser que és el més nou en el sentit identitari, no? Aquest moviment que es referia Maria. Si més no, que s'ha accelerat, no? Perquè tot aquest procés de gent que demana la independència no existia tant. I ara ha sortit més en aquest contingut. Però aquesta organització ja existia...
Per exemple, tot el que és el moviment de la cooperació, porta molts anys i molt organitzat. Tot el que és organitzacions com Amnistia o com Amnistia Internacional en defensa dels drets humans. I una altra col·lectiu que són els sindicats. El sindicat, durant molts anys,
han estat treballant i han estat organitzant-se en defensa dels drets dels treballadors i les treballadores. És a dir, que no és nou. El que passa és que ara, en aquests moments, la situació en què vivim, i pot ser una miqueta condicionat per aquella agenda que es marquen,
s'estan donant més importància a uns temes que a uns altres. En tot cas, amb aquesta diversitat que tenim, l'ideal seria que des d'una banda i des d'una altra ens trobessin per veure de buscar el camí que a la majoria millor li vagi. D'alguna manera, últimament també sentim a parlar que es parla tant de sobiranisme que s'estan deixant davant d'alguns temes
El que passa és que suposo que, fins i tot amb l'exemple del que va passar ahir, que Alicia Sánchez Camacho directament des del Partit Popular va defensar, evidentment, una cosa molt diferent que la que podrien defensar partits polítics, però va rebre dins del seu mateix partit un no tan rotund, que d'alguna manera és com un exemple clar d'aquesta dificultat per parlar de segons quines coses en Madrid, que suposo que és un exemple molt clar o molt fàcil de veure una mica el que està passant en tot plegat.
Bueno, que estan tancats de banda, vull dir, això es veu claríssim, no? Perquè l'Alice Sánchez Camacho, que és una persona que és intel·ligent i que té dos dies de front, se'n dona compte del que està passant a Catalunya. I vull dir, i de la discriminació que tenim respecte a la resta d'Espanya. Amb tot, amb pressupostos, amb qualsevol cosa, vull dir, amb competències, amb qualsevol cosa. Per tant, ella se'n dona compte i també se'n dona compte que no tindrà cap vot si no s'espavila. I per tant, és lògic. El que no és tan lògic és que el seu partit de Madrid no...
obri una mica les portes i no, com a mínim, la tengui. És que això també és no escoltar. També sentia que potser era una doble estratègia del Partit Popular, no? D'una banda, per guanyar vots aquí i després la part d'on també. No ho sé, perquè a mi, la veritat és que si la proposta de los Sánchez Camacho podria estar d'acord
hi ha algun apartat que ja estava d'acord però és en el moment en què s'estava en què s'estava redactant el nou estatut i en aquell moment recordem que el PP ja estava recollint signatures i l'Alícia Sánchez Camacho acompanyant el Rajoy recollint signatures en contra del estatut i aprofita allò que en l'estatut ja estava reconegut per exemple que es parlava del tema de l'ordinalitat quan es parlava de la...
del pressupost de transferències aquest tema es va defensar des de la majoria del Parlament de Catalunya quan es va redactar l'Estatut i anava en aquesta via per què en aquell moment no va aprofitar
per sumar-s'hi d'alguna manera llavors és que el PP i el PP català igual es pensaven que tothom callaria i acceptaria i el que s'han trobat és una resposta que hi ha molta gent a Catalunya que diu per aquí no podem seguir i d'aquesta manera no podem seguir jo abans quan parlaves dels sindicats he pensat un moment de dir els sindicats tenen el mateix problema que els partits polítics
Jo suposo que tothom també se'n dona compte, perquè s'ha anat creant una estructura també als voltants dels sindicats que fa que es desviï molta part dels recursos cap a l'estructura en si. Vull dir, això és una cosa que em posa molt nerviosa perquè penso, ostres, és que no cal tanta estructura, perquè sí que cal, evidentment, defensar els treballadors i tota la feina aquesta que fa els sindicats, però a la vegada s'està creant, no sé, com una doble estructura que no cal.
I, llavors, això és una de les coses que tant els partits polítics, que ja ho he dit abans, com ara els afegeixos als sindicats, s'haurien de fer mirar, s'haurien de reduir estructures i haurien d'escoltar més a la gent. Sí, bueno, jo amb això tinc els meus matis, Maria. És veritat que dins d'una estructura que porta ja molts anys i que en un moment determinat ha tingut un espai...
molt important de negociació i d'acció política, sobretot en defensa de les millores de les situacions laborals de treballadors i treballadores, és veritat que ha hagut un moment el que passa és que ha hagut un moment en què aquesta estructura la perversitat de tenir un espai on tu pots actuar i a més a més tens uns ingressos i
que et venen i que et dona un espai per actuar. En aquest moment sí que és veritat que hi ha hagut gent que no ha actuat correctament, però el que no podem dir, com deia abans, és que no podem parlar dels partits polítics, és que no podem parlar dels sindicats. Hi ha hagut
sindicats i sindicats. Hi ha hagut persones i persones. I tot el treball i tota la feina que han fet els sindicats en aquests 30 últims anys, no vaig més endarrere, sinó en aquests 30 últims anys, ara, de cop, està desprestigiat. És com si no hagués existit quan resulta que, si nosaltres tenim una sèrie de condicions laborals i de millores en molts aspectes, han estat per la lluita del sindicat. Per tant,
Matitzem. Però no faltaria potser aquesta idea de renovació? És a dir, el fet que el mateix líder sigui el mateix des de fa 20 anys i que potser hauria de tenir aquesta sensació de distància, no? Sí, sí, sí. No, no. És que en les institucions cal una renovació. Estem en un altre secte i estem en un altre context. Sí, sí. Renovació dels partits i tot això i dels sindicats. De persones, de formes de ser, de formes d'actuar. Exacte. De persones també és molt important. Jo crec que una cosa bàsica que en política ens ho hem de plantejar a tothom
És això de poder actuar amb 8 anys i prou. Limitació de mandats. Limitació de mandats. Vull dir, perquè tot l'altre provoca totes les disfuncions, inclús de feina. Després, les persones que estan 15 anys en un partit polític o més, quan pleguen, no tenen ubicació, segons com laboral. I llavors es van creant... Consells d'administració, no? Consells d'administració, càrrecs, no sé què, no sé quantos, perquè aquella persona té un problema.
I això ho veus multiplicar tantes vegades, almenys jo al llarg de la meva vida ho he vist, que penses que això s'ha de solucionar. És una de les coses que no pot ser. Si els mandats es limitessin, jo crec que solucionaria molta part d'això. Perquè una persona que es dedica a la política pot deixar al seu bufet d'advocats en mans d'una altra persona un límit de temps.
Que després hagi d'acumular no sé quants càrrecs per poder tenir com un sou, no? Jo continuo dient, sisplau, quan parlem d'aquest partit polític en diguem noms, perquè no tothom, no tota la gent dels partits polítics que acaben, jo coneixo una persona que ha estat diputat en el Parlament, que quan ha deixat de ser diputat, perquè el seu partit ja ha tornat a la seva professió anterior, que és cartero.
Sí, però n'hi ha molts que han tornat. Hi ha n'hi ha que han tornat a ser empresaris i el que sigui. Això, resulta que és que igual estem fent norma del que és una minoria. No, no. Llavors, no. A veure, no estic defensant l'estatus. No estic defensant l'estatus aquest, ni molt menys, però vull que es matitzi.
que dins de la mateixa cultura de partits i la mateixa estructura institucional que tenim, es poden fer les coses d'una altra manera. Això segur que es poden fer d'una altra manera. Jo aniria més enllà. És a dir, es posem a sobre de la taula com a línia d'actuació política els valors, no els interessos personals d'unes minories. Exacte.
Una mica és el que jo estic contenta que està passant ara, en certa manera, i des del punt de vista del sobiranisme. Vull dir que hi ha partits polítics que han deixat de pensar en els seus vots i han deixat de pensar en el dia següent, per dir-ho d'alguna manera, en el sentit de votacions, eleccions i càrrecs i coses d'aquestes, s'han passat a parlar de país i a pensar en el país. Què li convé al país en aquest moment i ens hi hem de posar tots. I allà anem. Això...
que ara en aquest cas és pel país, és per els que són sobiranistes o el que sigui, jo ho veig així de clar per qualsevol altra cosa. Per la banda social, per la banda cultural, per la banda del que sigui. S'ha de pensar en l'objectiu, en els valors que tu vols promoure i allà hi som tots. I si això ens porta a vots bé i si no ens porta a vots també si creiem veritablement que allò és el que s'ha de fer.
I això és una mica el que penso jo que s'ha de regenerar. Vull dir, hem d'anar cap aquí un altre cop. Com era, jo et diria, a l'època de la transició, amb tota la bona voluntat del món i poca experiència, però que anava així. La gent creia en unes coses i posava tot el seu esforç a aconseguir aquelles coses. I, llavors, alguns li portaven vots, alguns no li portaven tant, però així ens anàvem. Jo crec que hem de tornar una mica, o s'ha d'anar una mica en aquest camí. Jo crec que sí que és veritat en aquesta línia
Però hi ha una cosa que jo ara, després de manifestar els desitjos, veig una realitat que diu... Estem aquí, no? Estem aquí. Mentre... És una situació que haurem d'anar cap allà. És a dir, els partits que siguin amb la gent de la societat civil i amb tothom que estigui a casa, no?
amb una llei electoral com la que tenim tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, el que desapareixi el bipartidisme... És difícil. És difícil. Tot i que el Parlament és una mica diferent que el govern espanyol, no? Les últimes enquestes, sí, sempre ha estat més plural, però és igual, hi ha una majoria...
que segons les enquestes, o sigui, és que no canvia res de les eleccions anteriors segons les enquestes. No sé què repassarem, esperem que quan hagi eleccions la propera vegada vagin altres coses.
Jo sempre parlaria dels partits majoritaris, perquè els partits majoritaris és el que estan bloquejant tota possibilitat de reforma i tota possibilitat d'aquesta llei que sempre apareix. No t'has preguntat mai per què són majoritaris.
Vull dir, aquesta és la pregunta. M'ho pregunto cada dia i cada dia em poso les mans al cap com és possible que un partit com el PP sigui majoritari i estigui votat per una gent que fins i tot ha estat víctima de la seva política. Ens queda mig minut. Ens sembla que això... Clar que me lo pregunto cada dia. El de la llei electoral donarà per a una altra tertúlia? No, no. I moltes altres coses. No només la llei electoral. Però a més a més hi ha una cosa. Les coses no canvien un dia per a un altre.
Això està clar, però sí que és veritat que estem vivint almenys un moment que sembla que sí que és de transició d'alguna cosa cap a alguna altra. N'anirem parlant. Moltes gràcies, Maria Camps i Costi Rubia, i tornem d'aquí 15 dies. Que vagi molt bé. Bon dia. Connectem tot seguit amb la xarxa i tornem després. En la tercera hora encara del Just a la Fusta tenim llibres, coaching i història. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Es dispara la demanda per estudiar Alemanya a Catalunya. El nombre d'alumnes d'aquest idioma s'ha triplicat des de l'inici de la crisi. Comença un ple extraordinari a l'Ajuntament de Tarragà per condemnar el crim d'una noia de 14 anys ahir a la capital de l'Urgell. El presumpte assassí està detingut. Retards de fins a una hora a la línia R2 de Rodalia-Renfa. Les demores també afecten alguns trens regionals.
Esports a les 9 de la nit, el Granollers i el Barça es juguen al liderat de la Lliga, Subal. I en futbol, la directiva del centre d'esports, l'Hospitalet, condiciona la confiança en l'entrenador Martín Posse a una victòria diumenge contra el Llevant B.
Com dèiem, s'ha disparat la demanda per estudiar Alemanya a Catalunya. El nombre de persones que volen aprendre aquest idioma s'ha multiplicat per 3 des de l'inici de la crisi econòmica. L'alemany, però, no és l'únic idioma a l'alça. La demanda de cursos per estudiar suec o noruec també ha registrat un important increment.
L'elevat índex d'atur que hi ha a Catalunya i les possibilitats laborals que ofereixen països com Alemanya, Àustria, Suècia, Noruega o Finlàndia ha propiciat un destacat augment de la demanda per a l'aprenentatge dels idiomes d'aquests països segons les dades recollides per la xarxa de comunicació local. La directora de l'Escola Oficial d'Idiomes de la Vall d'Hebron de Barcelona, Lúcia Molinos, ha explicat que en cinc anys la demanda al centre s'ha multiplicat per quatre.
S'ha notat a l'escola, en el sentit que en els últims anys, tant que la crisi ha començat, s'ha notat que hi ha més augment de demanda per estudiar aquesta llengua, sobretot els nivells baixos, és a dir, primer, segon i tercer, que són els nivells que en principi la gent necessita per engegar i per poder anar a treballar.
I a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida, per exemple, la demanda per estudiar alemany s'ha multiplicat també per 4 en 4 anys. Aquesta hora és previst que comenci un ple extraordinari a l'Ajuntament de Tàrrega, a la capital de l'Urgell, per condemnar el crim d'una noia, i en aquest municipi una noia de 14 anys. El presumpte assassí està detingut després d'entregar-se als Mossos d'Esquadra i confessar haver matat la jove a Canibatades.
És un noi de 18 anys que sortia amb la víctima i que està a l'espera de passar a disposició judicial. A la una del migdia hi ha convocada una concentració de rebuig a la plaça major de Tàrrega, on es preveu que hi assisteixin representants de tots els centres de secundària de la població lleidatana.
I a Barcelona continua la reunió de la delegada del govern central a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, amb els alcaldes dels municipis afectats a les Terres de l'Ebre per la crisi sísmica de la planta Castor. Ahir els alcaldes afectats a les Terres de l'Ebre no van poder assistir a la reunió que es va fer a Madrid, al Ministeri d'Indústria, perquè no els van convidar. Avui hi ha hagut sis petits sismes des de les 12 d'aquesta mitjanit, segons els registres de l'Institut Geogràfico Nacional de Baixa Intensitat.
Gràcies.
Augmenten els retards a la línia de Rodalies R2 de Renfe i ja arriben a ser gairebé d'una hora. Les demores són en els dos sentits, a la línia R2 sud i a la R2 nord segon Renfe. Tot i això, el tren que s'havia quedat aturat entre les estacions de Passeig de Gràcia i Sants de Barcelona ja ha estat retirat. La circulació, per tant, en aquest tram ja s'ha restablert. També van amb retard de retruc els trens en sentit sud de la R16, la R15 i la R14, que són regionals,
I també circulen amb demores els de la R11 que van en sentit nord. L'entitat ecologista Limnos denuncia que la nadeja que s'ha fet a l'estany de Banyoles ha destruït bona part de l'hàbitat de l'ocell més emblemàtic d'aquesta zona. Per això es reclama la creació d'un parc natural a l'estany de Banyoles. Fem girona, Sònia Tubert. Bon dia.
Bon dia. Des de l'Himnos han denunciat que s'ha tallat una zona de valca i nanúfers a la vora de l'estany de Banyoles i que s'ha deixat sense refugi una quinzena d'exemplars de polla d'aigua que hi vivien. L'organització ecologista ha demanat que aquestes neteges es facin a l'hivern, que no es facin cada any i que es deixin illetes o zones de refugi pels ocells. El portaveu de l'Himnos, Juanjo Butrón,
ha reclamat que s'apliquin criteris tècnics per a aquestes actuacions. Tot i que sigui front de l'estany i valga la redundància, i que hi ha zones on ja es pot veure el paisatge, ja no hi ha vegetació que pugui molestar, entre cometes, la visió del propi estany i del paisatge,
considerem que s'ha de vetllar perquè aquesta vegetació que serveix de refugi per algunes ous es faci d'una manera correcta. L'entitat ecologista ha tornat a insistir que la figura de parc natural seria la més adequada per protegir l'espai. El Festival de Cinema de Sitges es consolida com a mostra de referència internacional. De fet, ja té a punt la 46a edició. Ho ha dit a la xarxa el director del festival, Angel Sala.
Sense cap tipus d'exageració tenim un festival a Catalunya que és el més important, el referent bàsic internacional del cinema de generació i sobretot que sigui una festa, una festa per tots i que també tingui una utilitat per a la indústria i per al moment del país que és complicat. El Festival de Sitges començarà divendres. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui fa 75 anys del bombardeig de Sant Just. Sis bombes van caure al nostre municipi la nit del 8 al 9 d'octubre de 1938 en el marc de la Guerra Civil. Va ser un atac accidental ja que Sant Just no era un objectiu estratègic. Era el final d'una acció iniciada quan faltaven 10 minuts per les 12 de la nit. Una esquadra d'avions va llançar les bombes davant de l'estació de Sants de Barcelona i els mateixos avions van deixar caure poc abans de dos quarts d'una les bombes sobre la carretera Reial.
Van caure un total de sis bombes, dues de les quals no van explotar, entre la zona de l'avinguda Doctor Rivalta i Can Mudolell. Per sort, no hi van haver víctimes mortals, però sí ferits. Aquest any es commemora el 75è aniversari d'aquest bombardeig i l'any que ve el del final de la Guerra Civil. I per això, des del centre d'estudis, ja estan preparant diferents iniciatives per recordar-ho, com ara, una miscelània monogràfica.
Més qüestions. Aquest vespre, la CEAS inaugura l'exposició Paisatge i Tràs, el cim de Can Ginestar. És una mostra que recull els dibuixos publicats en els bolletins de la CEAS des del seu naixement l'any 34 i que ja es va presentar a la Sala Piquet de la Taneu el mes de gener. L'any passat va veure la llum al número 300 del bolletí de la CEAS, un número perfecte per organitzar una mostra d'aquest tipus i a l'hora homenatjar a totes les persones que hi han col·laborat. La inauguració es farà avui, a dos quarts de vuit del vespre, al cim, on es podrà veure fins al 3 de novembre.
I acabem recordant buscar Proex ha obert un concurs per accedir al lloguer compartit d'una oficina al Mas Lluí. L'objectiu de l'empresa és oferir una ubicació on poder iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials a un preu assequible.
Es requereix un mínim d'empreses que estiguin interessades en compartir oficina i poder tirar endavant la idea. El local se situa al carrer Rosa de Luxemburg, número 14, al costat de l'espai Mas Lluí. Les sol·licituds per participar-hi s'han de presentar a les oficines de Promunsa, a la carretera reial número 106 al Walden, en horari de 9 del matí a 2 del migdia. Més informació a proexa.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passen 12 minuts de les 12, és moment ara de saludar el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia. Un moment que no tenim el teu micro. Aviam, ara sí, aquest, aquest, sí, hola, molt bé. Què tal? Bé, bon dia a tothom. A punt per conèixer una setmana més, no?, que és el que hem d'explicar aquest setmanari. Sí, l'almenac del Cordill. Almenac del Cordill, exacte. Sí, perquè és tot l'any.
Què tenim aquesta setmana? Bé, tenim que ahir era Sant Sergi, per exemple. Em sembla que hi ha un regidor que es diu Sergi. Sí, Sergi Segui. Sí, molt bé. El felicitem també, com a tots els que aquí celebren el Sant, eh? També va ser la Mare de Déu del Roser, Santa Julita i Sant August. I avui, avui és Santa Taís, Amor i Demetri. Amor és un nom. Amor, sí. De noia o de noia.
Jo diria que és de noia. Ah, sí? No conec ningú. Bueno, hi havia una concursant, el gran hermano, que es deia amor. No sabia que mirabas gran hermano, Pep. Va ser casualitat, un dia tens àping. Clar, tothom. Bé. Aviam, dimecres, diada del País Valencià. Tanto, eh? I els Sants Dionís i Abram. I dijous, els Sants Sabí, Tomàs de Villanueva.
I el divendres, Soledat, que en coneixem un, ja, de Soledat? Sí, Soledat Sants. Germà, que també hi ha una altra persona lligada a l'Ajuntament, Germà, crec que és arquitecte, i Zenaida. Difícil, aquest últim, eh? Més difícil. I el dia 12, doncs, mira, la Mare de Déu del Pilar, i Sant Quifré, i Serafí. I acabarem la setmana, que diu que hi ha la baixada de la tria de Molats d'Espinavell, que deu...
constar amb una tria de bestiar, de mulats. I després els sants són Eduard, Marsal, Grau i Remei. Aquests són els sants de diumenge vinent, així ja ho sabem. Aviam, com que l'almenar del Cordill sempre ens porta curiositats, podem parlar de rovelloneres o llanegueres, que ara és un bon temps. És l'època, no? Però parlar d'això ara és un bon temps. Perquè els bolets es fan sempre els indrets on hi ha els micelis dels fongs. El miceli és una densa tranyina de filaments...
enterrada sota terra, que pot viure centenars d'anys. Això sí que no ho sabia, jo. Jo tampoc. Sempre s'aprèn, eh? Sí, sí. Diu, quan algú moria a Barcelona l'any 1700, ja fa dies d'això, s'acostumava a seguir un ritual. Calia fer tres sons amb una campana i cridar el nom del mort mentre se li deia, alça't que la ciutat et crida, o bé, alça't que el rei et crida. Si no s'aixecava, senyal que el mort era ben mort.
Llavors ja es podien començar els tràmits de l'enterrament. Aviam, una altra cosa que aquí s'ha de tenir una mica, doncs, de cura, no? Diu, deixem assecar alguns fulls de la tardor entre les pàgines d'un llibre estimat. Ves quines fulles hi posem dintre d'un llibre estimat. Per què? Perquè deixen. Com que deixen? Poden tenir. Ah! Esclar!
Tu ho poses aixugar allà, secar dintre, entre dues pàgines del llibre, i queda com imprès. No sempre. No, no, no, esclar que no sempre. Dic, segons quines fulles has de tenir cura, perquè si no després ho trobes amb un gravat nou que no hi comptaves. Això és veritat. A més, ara veig que una mica de cafè. Molt bé, Pep, veig que estàs com a casa, no? Home, només faltaria que no estés com a casa, que és injust. Aviam, què diu la mallarenga?
És un dels ocells que més atret se sent per les caixes niu. Això és important, jo tinc una caixa niu que no ve ningú. Però bé, ja arribarà el moment, eh? La mallarenca és ocell petit que menja insectes i nia els forats de les oques dels arbres vells. Les caixes niu són un bon remei per boscos malmesos, cremats o mal explotats.
Si ho tinguem en compte, si tenim a prop la possibilitat de posar una caixa niu d'aquestes, que a més a més distreu molt, perquè ve l'ocell, menja, torna a sortir, que és el que jo esperava de la meva, però es veu que no és per mallarengues. Potser hi ha alguna cosa que... Alguna cosa deu passar. I acabem aquesta setmana de l'amanach del Cordic, que diu un bosc dins d'ampolles i brics.
Això està bé. Ja veuràs. Com? Un bosc a dintre amb polles i brics. Sí. Ara explicarem. Ah, explicarem com es fa. Em pensava que era un refrany per si mateix. No, no hi ha refrany. Diu, ara que roures els ines o castanyers han fruitat i deixen caure les seves llavors, anem al bosc amb els nens, sí, en tenim, i recollim blancs i castanyes. O sigui, és una activitat familiar, per dir-ho així, però també, particularment, naturalment, pots fer tot això. Exacte.
Fem un planter amb ampolles o brics tallats per dalt i amb dos forats per sota pel drenatge. Aquestes ampolles de plàstic que portem a casa o els brics de la llet, etc. Ompliu-los de terra i a cadascun enterreu-hi un gla o castanya a poca profunditat. Manteniu-los en humitat estable. En arribar al bon temps, quan els futurs arbres treguin el nas, aneu-los a plantar el bosc. Seran els vostres arbres particulars. Què et sembla?
Home, està bé, no? Està bé, està bé. Pots fer el seguiment, llavors a veure si... Exacte, tu veus com va creixent aquell castanyer o aquell alzina, llavors quan ja té una certa consistència, un dia tornes cap al bosc i el plantes i és el teu arbre, el teu arbre particular. Ho provaràs, Pep? Sí, sí. O ho has fet alguna vegada? Això ja he fet.
Sí, i el segueixes, aquest darrere particular. S'ha fet tan gran i... Molt bé, home, està molt bé. D'acord, sí. Molt bé, Pep, doncs gràcies. A vosaltres. I tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé i bon dia.
Passen tres minuts d'un quart d'una del migdia. Un moment ara per una mica més de música. Ara ho farem amb Iron and Wine. La cançó que es diu Waiting for a Superman.
I asked you a question But I didn't need you to reply Is it getting heavy? But then I realized
I thought it was already as heavy as can be Is it overwhelming to use a crane to crush a fly?
Fins demà!
He hasn't dropped them Forgot them
Bona nit.
I thought it was already as heavy as can be Tell everybody waiting for Superman
They should try to hold on best they can. He hasn't dropped them, forgot them, or anything. It's just too heavy for a Superman.
La informació més propera al Just a la Fusta. Un quart i mig d'una del migdia, saludem aquesta la de Francesc Corbella. Bon dia, Francesc. Hola, bon dia, Carme. Per parlar una setmana més d'algun tema a través del punt de vista del coaching, avui ens vols plantejar com afrontar els conflictes amb altres persones.
Un tema potent, no? És un tema que suposo que a tots ens pot afectar d'alguna manera o altra. I primer el que ens has d'explicar és una mica què entenem per conflicte, no? Sí, exacte. Abans de res, què és el que entenem per conflicte? A veure, per conflicte entenem qualsevol cosa que tingui a veure amb una relació negativa amb altres persones. Els conflictes tenen una peculiaritat i és que són inevitables.
no podem entendre la vida sense tenir discussions sense tenir malestar amb algú sense guerres inclús sense enfrontaments això diguéssim que forma part de la vida i llavors hem d'aprendre a conviure amb ells no els podem evitar, podem fer veure que no els veiem com a molt però
Existiran segur sí o sí, no? Exacte, aquí de moment no hi podem fer gran cosa, no? Aleshores, clar, el que ens plantegem molt sovint en processos de coaching, no? És persones que tenen algun problema amb algú i que realment no saben la manera d'en sortir-se'n, no? D'arreglar-ho. Aleshores, clar, que és el que... Sempre abans d'un conflicte hem d'entendre una sèrie de coses, no?
Què és el que hem de saber per poder solucionar un conflicte? Primer hem d'entendre que un conflicte és cosa de dos. I que perquè un conflicte se solucioni... Sempre és cosa de dos, no? Això és per clar. Però com a mínim de dues persones. I tot i això, també hem d'entendre que perquè un conflicte se resolgui o solucioni o comenci el com a mínim,
ha de partir d'un mateix. O sigui, esperar que l'altre doni el pas, això no funciona. L'experiència diu que això no funciona. La teoria pot dir moltes coses, però a la pràctica veiem que si no som nosaltres els que donem el primer pas...
ens podem esperar. En aquest punt hi ha un exemple que a mi em fa molta gràcia, amb tot això del tema de la independència últimament, que s'estan enviant missatges contínuament des de Madrid a Barcelona i de Barcelona a Madrid, llavors surt el senyor Rajoy i diu...
Tenemos que tener diálogo, ¿no? Y la otra responde, sí, sí, exacto, queremos diálogo. Y la otra, sí, porque el diálogo es muy importante. La otra, sí, sí, esto se tiene que solucionar con diálogo, ¿no? Y diálogo, diálogo, y dios, bueno, ¿y cuán comenzarán a dialogar? Vale, claro.
Ha d'haver una intenció d'arreglar el conflicte, no simplement expressar a cadascú la seva part, la seva visió. Ha d'haver una voluntat que el conflicte se solucioni. I amb aquest tema, per exemple, no sabem si per les dues parts hi ha voluntat de solucionar. També és molt important saber què és el que un està disposat a cedir. Ja.
Perquè a vegades, quan tenim algun problema amb algú, no ens pensem o ens centrem en el que l'altra part fa, el que hauria de fer, el que no està fent, coses d'aquestes. Però, per començar amb el peu dret, el que hem de pensar és entendre la nostra postura i fins on estem disposats a arribar. I, sobretot, què estem disposats a donar a l'altre?
a canvi de solucionar aquest conflicte. Clar, no és fàcil, no? Perquè devent moltes vegades també de qui és aquest altre, no? O de...
Exacte, perquè... I aquí està la tercera punt important, no? És un tema molt emocional, normalment, això dels conflictes, no? Com dius tu, depèn de qui és l'altre, doncs no estàs disposat a cedir o estàs més disposat a cedir, no? Sí. Condiciona molt. També condiciona molt l'estat amb el que tu t'enfrontes al conflicte. Si estàs... Si sents odi, si sents ràbia, doncs és molt difícil o és molt complicat
que puguis, diguéssim, cedir, no?, perquè, diguéssim, l'estat emocional... No seràs objectiu, no?, segurament. Exacte, o sigui, les emocions, diguéssim, que segresten, no?, aquesta objectivitat i en aquest aspecte, doncs, ho dificulta moltíssim, no? Sempre...
Sempre diem que les estratègies... O sigui, sempre n'hi ha diverses coses que fem i diverses coses que hauríem de fer per entendre'ns. El que acostumem a fer les persones que tenim un problema són o evitar el conflicte, simplement fer veure que no hi és...
o postergar-ho, dir, bueno, això, uf, aquest merder, ja... Home, també diuen que el temps tot ocura, no?, que si deixes passar el temps... Sí. O no estàs d'acord? Sí. Tu ja estàs d'acord? Jo crec que en alguns casos sí. És a dir, en els casos que el conflicte no és tan greu, no? Sí, el temps té un gran avantatge i és que aquestes emocions que dèiem abans, no?, doncs les fa disminuir. Llavors, en aquest punt sí que, potser avui estàs molt enfadat per una cosa que t'ha passat i dius, bueno, mira, ja ho pensaré demà...
Llavors, el dia següent, quan t'aixeques, dius, ostres, ho veig diferent, no hi havia per tant. En aquest aspecte sí que aconsegueixes que el temps jugui a favor teu, però el que no farà el temps és solucionar el problema. El temps per si sol no fa la feina, no? A no ser que hi hagi alguna sort, però vaja, en general això no passa. I per tant, el que dèiem de postergar el conflicte, doncs tampoc...
tampoc acostuma a ajudar a no ser això que dèiem de les emocions, de fer-les menys intenses. I una altra cosa que també acostumem a fer sempre, o algunes vegades, és entrar en la confrontació. És allò, tu vols això? Doncs jo mas, no? I diguéssim que la patata es va fent gran i llavors això acaba en un conflicte molt més gran del que...
hauria pogut ser en un primer moment, no? És veritat. Llavors, clar, això és el que fem les persones, perquè som persones i estem destinats a equivocar-nos, no? Però el cert és que hi ha alternatives, no? Hi ha coses que podem fer. Sí? A veure. Sí, hi ha algunes coses que podem fer. És important entendre el conflicte, perquè a vegades ens centrem tant en el que nosaltres volem, en el que no volem fer, i aquestes coses que realment on està el problema, doncs no ho sabríem dir, no?
O sigui, quin és el problema de fons? Què és el que realment ens està plantejant l'altra persona? Què és el que no volem acceptar? Què és el que ens està fent mal? Què és el que ens fa sentir aquesta ràbia o aquesta por? O sigui, centrar-nos no tant en la persona en si, en la persona que tenim davant, sinó centrar-nos en el conflicte. Això és una alternativa que dona resultats perquè ens permet veure en perspectiva tot el que ens està passant. Clar, clar. També és important que...
intentem entendre l'altre.
L'empatia, no? Exacte, sí. Tenia aquesta... Que gran do. Sí, sí, exacte. Podríem dir que és un do, tot i que es treballa, l'empatia es treballa, però és veritat que és complicada, no? L'empatia és difícil. Però hi és, no? O sigui, és una cosa que és una eina que tenim al nostre abast i que, més dificultat o menys, sempre podem tirar d'ella, no? Intentar entendre què és el que ens està dient l'altra persona i intentar posar-nos a la seva pell al cap i al fi, no? Es tractaria d'això. Mhm.
I sobretot hem de tenir en compte que l'altre, la persona que hi ha endavant, és això, és una persona. No és un moble, no és un armari que se'ns ha caigut al damunt, sinó que és una persona que fa les coses per algun motiu. I des d'aquest respecte cap als motius que ha pogut anar l'altre, potser el conflicte es veu d'una altra manera.
Aleshores, però clar, un cop hem fet tot això, no?, hem entès l'altre, no?, ens hem ficat a la seva vell... Podem continuar pensant en el que pensàvem abans, no? Podem continuar pensant en... Perquè potser l'altre no ha fet aquest pas, per exemple. Exacte. Podem dir, sí, sí, és una gran persona, però és un capsigrany, no? I, aleshores, com arreglem el tema, no? El primer pas per arreglar sempre un conflicte és...
Primer, el que dèiem, les emocions, intentar reduir-les al mínim. I ser objectius al màxim, no? Sí, intentar... Exacte. Però, per exemple, posem un exemple. Com ho hauríem de fer? Perquè, clar, un conflicte normalment sempre està basat en les emocions, no? Mira, posem l'exemple que parlem abans, del conflicte ara mateix entre Catalunya i Espanya. Doncs el to aquest que vam veure el dia de l'11 de setembre, quan van entrar...
a la seu de la Generalitat a Madrid, aquella gent donant cops a la gent, per exemple, si aquella gent hagués reduït les emocions una mica, diguéssim que el conflicte en aquell moment hauria sigut molt menor. O sigui, sempre...
Doncs intentar dir, ei, no ens passem, no? Vull dir, les coses... Clar, però aquell conflicte, si s'haguessin reduït les emocions, potser no hauria existit directament, no? Per exemple, sí. En aquell cas no hauria existit. A vegades hauria existit igual, perquè els punts de vista haurien sigut diferents de totes maneres, però no haurien arribat a les mans, no haurien entrat on van entrar, ni haurien fet el que haurien fet, no? Diguéssim que el conflicte ja ha sigut diferent en aquest moment, no?
Això seria un exemple del primer que hem de fer quan volem posar solució a alguna cosa. El segon que hem de fer és explorar totes les raons per les que hem arribat a un conflicte. A veure, com és que tu i jo hem arribat aquí? Clar, però aquí pots arribar a moltes conclusions potser difícils, no? També et portarien altres conflictes, segons com. Sí, algunes molt filosòfiques, potser. Exacte. No, però una mica entendre...
O sigui, ser conscients de... No t'ha passat mai. A mi alguna vegada m'ha passat que entres a una discussió amb una persona i al cap d'una estona de discutint sobre qualsevol tema dius a veure com hem arribat tu i jo a estar discutint sobre això, no? Que realment potser estàs defensant una postura... Ja gairebé per portar la contrària, no? Sí, que ni et va ni et bé, no? Una mica. Doncs això, a veure com hem arribat fins aquí. Després... És difícil sortir del bucle, eh?
Sí, algú ha de sortir-ne. O sigui, sempre és algú que diu... Algú ha de cedir el que deies al principi, no? Sí, algú és el que ha de dir... Escolta, com pot ser que estiguem fins aquí? I acostuma a passar que l'altre diu... Ai, mira, doncs tens raó. No sé com hem arribat fins aquí, però...
Però, bueno, ho deixem estar o el que sigui, no? I també, clar, quan arribes a aquest punt de dir, estem aquí, doncs, buscar les solucions alternatives, no? Perquè sempre que hi ha un conflicte hi ha una solució per una banda i una solució per l'altra, no? La gràcia, o la dificultat, però la gràcia, és trobar una solució alternativa a les dues. O sigui, no agafar ni la d'un ni la de l'altre. Potser l'alternativa té una mica d'un i una mica de la de l'altre, no?
Però és una tercera, una tercera alternativa, que és la que acostuma a tenir, a cobrir les necessitats d'un i a cobrir les necessitats d'altre. Perquè sempre que tenim conflicte és perquè una persona té una solució, però aquesta solució a l'altre no el satisfà. Clar, clar. Aleshores, quan és una cosa, un anàlisi així de fred, que dius, no és que la solució que m'estàs donant tu a mi no em serveix, si no hi ha emocions pel mig, doncs simplement buscar una que ens solucioni la vida a tots dos.
El problema és quan hi ha aquestes emocions que, a més a més de voler solucionar, vols que l'altre no solucioni els seus problemes. Ja, ja, clar, clar, seria una altra història. Però també, clar, depèn del conflicte. Si el conflicte és triar un vas de viatge, pots arribar a una solució. Si el conflicte és com entens, doncs, potser una manera de veure segons quines coses, potser és més difícil, no? Sí, però, per exemple, l'exemple que has posat del viatge...
Imagina't que l'any passat, per exemple, vas escollir tu el viatge i llavors dius, escolta, si l'has escollit tu i jo em vaig sacrificar, doncs ara t'has de sacrificar tu, no? Podrien entrar a aquest tipus d'emoció. Però un altre dia hem de parlar del concepte de sacrifici, em sembla, possiblement. També és un tema molt interessant. El tema dels sacrificis és molt curiós. També ho podríem parlar un altre dia. En el tema del conflicte, l'important és no sacrificar-te. O sigui, cedir però no fer un sacrifici.
Clar, perquè potser et guardes això per una altra vegada, no? Exacte. Es tracta d'implicar-te en la solució, però de l'implicació al sacrifici hi ha un tros. I després d'acordar aquesta solució que ens va bé a tots, s'ha d'aplicar. S'ha d'aplicar vol dir que s'ha de ser una mica ferm i conseqüent amb el que passi, no? I després d'això, doncs,
Seure i veure si realment la solució ens ha servit per alguna cosa o si no ha servit per gaire. Normalment serveix, tu creus, per això? Quan es fa així. Si s'apliquen tots aquests consells que ens has donat, ens anirà millor? Normalment va millor. Tot depèn del primer pas, de les emocions que hi hagi pel mig. Si aconseguim reduir-les i que no sentim aquestes emocions negatives, el conflicte està molt, molt solucionat. Però és que és molt complicat i així ens va a tots, no?
Està clar. Doncs ho haurem de provar. Tenies algun apunt més, Francesc, com a principi? No, jo crec que ho podem deixar fins aquí, que la gent vagi provant. I a veure si posem en practic aquests consells, ja t'ho explicarem, en tot cas. Moltes gràcies, Francesc Corbella, cada dimarts per parlar de coaching i tornem dimarts que ve. Molt bé, fins dimarts que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
De seguida arriba el Diego Marcos per parlar de llibres, com sempre des de la llibreria Resenya, abans però una mica de música, ara amb la iaia i la seva explosió. Vaig sentir a l'horitzó com un soroll de fons
I al cor aquell senyor qui tremola els aparadors. Vaig baixar al carrer i com jo ja n'era milers.
Saps què ha passat, hi ha una columna de fuma allà abans. I busco entre la gent el teu barret vermell. I es mou un gat de cels just davant del mar.
i no dius res, m'has dit que tornaves després d'uns cafès i enmig d'un petó m'has dit que era jo el que et protegia.
I jo,
M'has dit que tornaves després d'uns cafès i enmig d'un petó m'has dit que era jo el que et protegia quan tot va pitjor i parlem de tu els diaris.
Tenen la seva versió. Vas fer-me un petó just després de l'explosió per dir-me que tot avui anirà millor.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat
Per Maria Quintana.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpl.
I aquesta hora parlem de literatura, com cada setmana, amb en Diego Marcos de la lliberia Resenya. Bon dia, Diego. Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Per parlar de diferents novetats i recomanacions, avui comencem parlant d'un llibre que es diu Atornat, de Timur Vermes. Sí, que és un primer...
El primer llibre d'aquest autor. Un debut d'aquests, que de tant en tant portem. D'aquest autor alemany que venia precedit per unes grans vendes a Alemanya. I a mi, sincerament, m'ha creat una certa inquietud. Això és bo, segons com. Ara ho explicaré. Ui, no ho sé. Ho parlem al final. Primer t'explico de què va. Qui ha tornat? Ni més ni menys que Hitler.
Hitler es desperta un bon dia de l'any 2011 a un parc de Berlín. No se sap com, però es desperta i allà està. Llavors, a veure, comença a redescobrir el que és la ciutat, etcètera, i es troba, per una d'aquelles casualitats, amb uns productors de programes de televisió, el qual els sembla un personatge genial.
No el coneixen, suposa. Sí, sí, sí que el coneixen, perquè és tal qual, Hitler, amb uniforme i tot. Sí, sí, sí, amb el seu uniforme del que fos SS o el que fos, el que dugués, no? I sí, sí que el coneixen. Llavors els sembla genial. El discurs que fa...
és exactament el mateix que feia l'any 33, quan va guanyar les eleccions. Per traslladar-te a l'actualitat d'ara, no? No, no, el discurs és el mateix. Per això, però en aquest context actual. Sí, sí, perquè en teoria estem al 2011, però el discurs, ja et dic, no ha variat en quant a la raça alemanya, etcètera. Llavors, aquests productors de televisió li troben genial tant
que el conviden a que vagi a un programa que tenen d'entreteniment i allà li fan una entrevista i tothom es peta de riure de les seves teories i de tot el que diu, que ja et dic, que és el mateix. O sigui, no se'l prenen seriosament. No se'l prenen seriosament. Llavors va guanyant a poc a poc, va guanyant adeptes fins que aconsegueix el seu programa prop i la seva idea és la mateixa que tenia l'any 33, la Gran Alemanya,
I així que pugui, muntarà l'exèrcit i envairà tot el que pugui envair. I això es converteix en un gran monologuista. I per allà, quan té programa propi, va passant gent diferent, altres polítics i demés. I, curiosament, amb els únics que troba una mica allò de contacte i de semblança amb les seves idees...
és amb el partit dels Verds d'Alemanya. Curiós, doncs. Sí, sí, és curiós. Llavors, a veure, la cosa continua, es va fent molt popular, decideix canviar l'uniforme i fer-se uns tratges i demés per poder anar més tranquil pel carrer. Va guanyant molta popularitat, la gent l'atura pel carrer dient que és boníssim, que s'ho passen molt bé amb ell, sentint-lo i
Fins que un dia el conviden a l'Octoberfest. Va a l'Octoberfest i allà es troba amb uns acòlitos, gent que té el pensament d'ell. Llavors aquesta gent l'aborden a la nit quan ell ja es retira de l'Octoberfest i l'insulten, li diuen que com s'ha atrevit fins i tot a operar-se per semblar-se tant al Führer, li foten una pallissa d'aquelles que el deixen per l'hospital...
I va a parar a l'hospital. Llavors, curiosament, quan està a l'hospital comença a rebre trucades de tots els partits polítics alemanys. Sí, de suport. No, convidant-lo a que s'afili cada partit al seu, el convida, i que entri a dins de les llistes electorals dels partits, no?
I per això és pel que deia jo que a mi m'ha semblat inquietant, perquè jo el sentit de l'humor no l'hi sàpigut trobar, sincerament. T'ha incomodat. Sí, en certa manera sí. Que potser és el que busca, no? És possible que sigui això. És possible que sigui això i és possible que l'autor ens vulgui transmetre el missatge que realment amb tota aquesta pseudo-democràcia que ens estan venent els partits demòcrates actuals,
les llibertats no han variat des d'aquella època fins ara Déu-n'hi-do, vaig llegir fa aquest cap de setmana justament una entrevista amb l'autor que el desconeixia i em va encuriosir pel que explicava i mira ara veig que aquí també em sembla que era el diari ara a la part de llibres
I, clar, em va sonar molt curiós tot plegat i ell deia que havia costat molt que a Alemanya es pogués parlar d'aquest llibre, no?, que es venia molt, s'estava venent perquè hi havia com aquest boca orella, però, clar, que els mitjans no en parlaven perquè, en realitat, doncs, és un tema molt delicat i, en el fons, allà, doncs, possiblement també en part tabú, d'alguna manera o altra, i anava explicant que, sí, això que deies ara, no?, que la seva intenció una mica, doncs, és posar sobre la taula que potser... Que no havia variat tant. Exacte. No havia variat tant. Sí, és possible. Jo això després...
A veure, després de llegir el llibre i recordant altres autors que he anat llegint, que parlaven sobre democràcia, sobre violència, com eren el Todorov o gent així, m'han recordat, ho he relacionat, diu, igual el que pretenc aquest autor és això, fer-nos veure que realment tanta llibertat com ens volen vendre no existeix, ens tenen lligats per tot arreu. I veig que sí que no està molt desencertat, no?
Déu-n'hi-do, doncs és aquest ha tornat que el trobem a l'editorial Columna en català, no? Columna en català i CX Barral en castellà. Veurem doncs quina és la resposta que rep aquí a casa nostra. D'altra banda, parlem ara de més novetats. I comencem parlant, per exemple, de John Le Carré amb una veritat delicada. Sí, després d'uns quants anys que Le Carré no havia publicat res, doncs ens apareix una altra trama d'aquesta de
d'alt espionatge, que és el que fa ell, que és el que havia estat, John Le Carré havia estat espia dels serveis de Sant Majestat, com el James Bond. I aquí la història se centra en el penyal de Gibraltar, que és la colònia britànica més preuada ara mateix, i allà té lloc una operació secreta de contraterrorisme, i l'objectiu és capturar un important comprador d'armes.
però gent innocent es veu involucrada. I tres anys després hi ha un jove, en Tobi es diu, arrossegat per la seva amistat amb un diplomàtic jubilat, qui ha de triar entre actuar segons la seva consciència o trair el seu deure amb els serveis de l'Estat. Les trames del jove en la carrera acostumen a ser bastant entretingudes i... Agrada, no? Bastant? Sí, sí, sí, perquè a més a més...
diguem que no hi ha molta fantasia, encara que sembli. Molt bé, doncs és una altra de les novetats d'aquesta setmana. També tenim, per exemple, Butcher's Crossing de John Williams. John Williams. Jo aquí volia parlar una mica més de l'autor més que del llibre, perquè m'ha sorprès molt una cosa. Això ja ha passat altres vegades, no? I és que aquest senyor va morir a l'any 94 i d'aquest senyor no se sabia res en absolut aquí, no?
Sembla ser, no sé si hi haurà més, que havia publicat tres llibres a Estats Units. I ara els tres ja es poden trobar aquí. Els tres llibres són el Stoner, que ja va sortir fa un parell d'anys o així, un altre que és sobre la vida d'August, de l'emperador August, i ara ens arriba el Butcher Crossing aquest. La novel·la aquesta està ambientada en l'últim terç del segle XIX i és una mica...
els búfals comencen a estar en perill d'extinció. I és una mica una novel·la de desmitificació de tota la imatge que s'ha anat creant via Hollywood i, a més, via novel·la, diguem-ne, més de consum de lo que va ser el Far West. Molt bé, doncs mira, una història curiosa, possiblement.
que ens arriba a través d'aquest autor poc conegut. Sí, poc conegut, perquè és això, un cop mort, un editorial que va ser edició en 62 en català va publicar l'estòner aquest, em sembla que en castellà el va publicar Anagrama, va tenir molt bona acollida l'estòner, i a partir d'aquí va sortir la segona novel·la, August, i ara arriba aquesta tercera novel·la.
Pel que diu les notícies, sembla ser que no té res més escrit, que són les tres novel·les. És un senyor que va morir relativament jove, era professor d'universitat i es va dedicar bàsicament a l'ensenyament. Va morir als 60 anys o alguna cosa així, o sigui que va morir relativament jove. Doncs haurem de provar amb aquesta novetat. I acabem parlant del tramvia groc de Joan Francesc Miram. Exacte, Miram.
Joan Francesc mira que des que s'ha jubilat també com a professor d'universitat, s'està dedicant a fer una mica l'autobiografia. Ja va treure fa uns anys el professor d'història, va tenir molt bona acollida. A mi he de dir que és un personatge que em cau molt bé. És un personatge que quan va decidir jubilar-se d'una classe de la universitat, el rector de la universitat va anar a demanar-li que, si us plau, que no es jubilés.
I la seva resposta va dir que ell tenia moltes coses pendents de fer i que ho sentia molt, però no li quedava temps per treballar. Una bona resposta. Sí, sí, sí, i ara ens va arribar això. I aquí el Joan F. Mira és un dels intel·lectuals valencians més brillants i curiosos de les últimes dècades. I aquí ens rememora la seva infantesa a les afores de València, el tramvia groc que cosia tota la ciutat
els veïns, els amics, les prostitutes, que eren molt afectuoses pel que ell diu amb els nens, i la sobtada i traumàtica mort del seu pare. En fi, que primer ens va fer allò, la seva autobiografia, com a professor ens explicarà una mica el que va ser la seva infantesa a principis de segle a València. Molt bé, doncs són algunes de les novetats que trobem aquests dies. N'hem parlat com cada dimarts amb en Diego Marcos de la llibria Resenya. Moltes gràcies, Diego.
Gràcies a tu, Carme. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
5 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia. És moment de tancar aquest just a la fusta. Agraïm la gent que l'ha fet possible. L'Andrea Gano, els serveis informatius.
el Carles Hernández de Rius en la previsió del temps, avui hem parlat també amb la Maria Camps i la Costi Rubio, hem fet tertúlia, hem parlat amb el Pep Quintana, amb el Francesc Corbella de coaching i també amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Us ha parlat Carme Berdoi des de les 10 i fins la 1 i tornarem demà amb moltes més coses. Mentrestant, com sempre, recordeu que podeu recuperar qualsevol dels continguts del programa a través del podcast del Just a la Fusta que trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radiodesern.com. Ara us deixem amb l'informatiu migdia amb l'Andrea Bueno
I tornem, com dèiem, demà a partir de les 10. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts.
The taste of wine Why do you drink it till you're blind And if you swear that there's no truth and who cares How come you say it like you're right Why are you scared to dream of God
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
I've been sleeping so strange With a head full of pesticides I've got no plans and too much time
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bon dia, és la una. Tot seguit.
Les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno. Aquesta nit fa 75 anys el bombardeig de Sant Just. Sis bombes van caure al nostre municipi la nit del 8 al 9 d'octubre de 1938. Un atac accidental que va provocar diversos ferits i l'esfondrament de cases properes a la carretera reial. El centre d'estudis prepara una miscel·lània per recordar l'aniversari.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 8 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada. Es posa en marxa a Sant Just el servei de mediació per a famílies amb dificultats per pagar l'habitatge. És un nou servei que facilita assessorament i mediació amb els bancs
o els propietaris dels pisos. L'eina es tira endavant amb la col·laboració de Càritas. Divendres s'acaba la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Són parcel·les dels horts municipals a Can Cardona, situades al passeig de la muntanya. Les instàncies s'han de presentar a l'Ajuntament.
I en clau cultural, el guitarrista nord-americà Nathan James va passar ahir pel Just Blues de Ràdio d'Esvern. James acaba de finalitzar una gira per algunes ciutats espanyoles i aquesta setmana farà diverses actuacions a Barcelona. Bon dia. Avui fa 75 anys del bombardeig de Sant Just. Sis bombes van caure al nostre municipi la nit del 8 al 9 d'octubre de 1938 en el marc de la Guerra Civil.
Va ser un atac accidental, ja que Sant Just no era un objectiu estratègic. Era el final d'una acció iniciada quan faltaven 10 minuts per les 12 de la nit. Sant Just Notícies. Un esquadre d'avions va llençar les bombes davant de l'estació de Sants de Barcelona i els mateixos avions van deixar caure poc abans de dos quarts d'una de la nit les bombes sobre la carretera reial. Julio Ochoa, membre del Centre d'Estudis Sant Justencs,
Ha explicat al Just a la Fusta què va passar perquè Sant Just fos atacat. La defensa antiària barcelonina va tocar amb un avió que, fet malbé avariat, va fugir i per alliberar-se de la càrrega que li hagués estat perillosa per atregar, la va deixar anar on primer lloc li va semblar, que va ser Sant Just, precisament. Exactament, o sigui, va ser purament accidental la caiguda Sant Just, va fer mal amb aquestes cases,
podia haver fet realment una autèntica carnisseria, perquè 6 bombes damunt del poble era per deixar-lo plau. Doncs van caure aquestes 6 bombes a Sant Jus, de les dues de les quals no van explotar, entra a la zona de l'Avinguda Doctor Rivalta i Can Modelell. Per sort, no hi van haver víctimes mortals, però sí ferits. De les 6 bombes que van caure en el poble, van causar nombresos ferits, lleus afortunadament, com deia abans, tots,
i es van enfonsar una sèrie de cases, tres concretament, i llavors altres amb diversos danys de consideració variada. Van haver de les sis bombes, inclús dues que no van explotar, que van caure, una d'elles va ser desactivada. Segons l'Arxiu Municipal, Alfred Arís, l'alcalde de les Hores, va confirmar a la una de la nit per telèfon a la Junta de Defensa que havien caigut aquestes bombes, que hi havia hagut cinc o sis ferits,
I que de les cinc cases bombardejades, tres estaven totalment destruïdes. La destrucció d'aquestes cases va deixar un espai buit, que és on ara hi ha el carrer de l'estalvi. El refugi antiaeric, allà sota l'edifici de les escoles, va ser útil per la població Sant Justenca aquella nit. Molts ciutadans el van utilitzar per evitar les bombes. Sentim de nou Julio Ochoa. I va fer serveis. S'ha provat perquè sempre hi havia la controvèrsia de si l'havien acabat a temps o no,
per fer-lo servir en els testimonis que recullen haver estat dins del refugi la nit aquella del bombardeig. Per tant, va fer servei. Tots els pobles van fer per la por que s'escampessin i no fos solament Barcelona a l'objectiu, sinó que caigués a tot arreu. Aquest any es commemora el 75è aniversari del bombardeig de Sant Just i de part del Vas Llobregat i l'any que ve el del final de la Guerra Civil. Per això, des del Centre d'Estudis Sant Justencs ja estan preparant diferents iniciatives per recordar-ho com ara
Una miscelánea monogràfica.