Ara estem a la temporada 2019-2020.
Llavors, a cada temporada s'elabora una llista de noms per ordre alfabètic,
és a dir, que a cada lletra busquen un nom que comenci per aquella lletra,
un per l'A, un per la B, un per la C,
i sempre van intercalant un nom d'home amb un de dona, perquè hi hagi paritat.
El criteri per escollir-los, però, no és del tot clar.
Es posen a dir, teòriament, en aquesta llista, noms espanyols, francesos i portuguesos.
De moment, fins ara no hi ha hagut cap gallec basc o català.
Llavors, què passa?
Que en el moment que una borrasca obliga a activar el primer avís per risc important de vent,
el servei meteorològic de l'estat afectat, per a la borrasca o el temporal, la bateja.
Sembla fàcil, però això és Europa, gent.
I no hi ha una única llista de noms al continent, sinó que, actualment,
hi ha dos grups de països que s'han unit per fer una llista única.
Espanya, juntament amb França i Portugal, i des d'aquest any també Bèlgica s'hi ha sumat,
segueixen la mateixa llista amb els noms espanyols, francesos i portuguesos.
Però resulta que el Regne Unit, Irlanda i Holanda també fan servir una llista diferent.
Com que la mateixa borrasca, per això no pot rebre dos noms diferents,
si és una borrasca que passa per diferents països,
per exemple, imaginem-nos que passa per Espanya, per França i per el Regne Unit,
clar, quin nom s'escull? Els de la llista del Regne Unit o els de la llista dels espanyols i francesos?
Bé, doncs s'escull el nom del país on arriben primer les previsions d'afectacions importants
i aquell país li posa el nom que toqui de la llista
i la resta de serveis meteorològics l'adopten a partir d'aquell moment.
Anem a dir la llista de noms assignats a borrasques i temporals per ordre alfabètic.
Tenim Amelie, Bernardo, Cecília, Daniel, Elsa, Fabien, Glòria, Herbe, Inès, Jorge, Karin, León, Míriam, Norberto, Odette, Pròsper, Raquel, Simón, Teresa, Valentín i Wanda.
Aquests són els noms de la llista.
Bé, doncs explicada aquesta curiositat, ja podem començar la secció de teatre amb la Maica.
Bé, doncs explicada aquesta curiositat, ja podem començar la secció de teatre.
La mai és gran per les ores.
Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Doncs bé, són les 12 i 23 minuts.
Estem aquí amb la Maica Dueñas per fer la secció de teatre.
Hola, Maica, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Bon dia, bona hora.
Com anem?
Jo, doncs mira, bastant bé ara, la teva veu no indica el mateix.
Què et passa?
Res.
Refredada.
Sí, suposo, suposo.
Tants dies de pluja, no?
Sí, sí, és que a un, si li cala el fred als ossos i no se'l treu de sobre, això és fatal, fatal.
Exacte.
Bé, doncs anem a començar per els Premis Gaudí, no?
Oh, i tant.
Que, bueno, va ser una gala... La vas veure?
La veritat és que no, no la vaig veure, no. Estava fent una altra cosa en aquell moment, no podia estar atenta?
Bé, la gala va estar més o menys bé, més o menys bé. Aquest any han fet unes quantes coses diferents de l'any passat, i de l'altre, i de l'altre, i de l'altre, han fet coses noves, que em va sorprendre, i no...
Positivament, o...?
No, i no positivament. Per exemple, l'any passat, bueno, cada any, des que va començar la gala, jo ja saps que hi ha anat cada any,
i sempre fan un pica-pica abans de començar l'espectacle, diguem-ne, i després, quan acaba l'espectacle, es fa també una mica de ressupor, que és més lleuixer i més d'això, no?
Doncs aquest any han separat la gent nominada, per dir-ho així, tota la gent que fa les pel·lícules, que estan nominades,
i les autoritats les han posat a part, i li han fet el pica-pica a ells, i la resta dels convidats, doncs, no ha hagut res.
M'ha semblat, bueno...
Això, allò del principi o el ressupor?
No, no, no, al principi, al principi.
I el ressupor, doncs, bueno, com que la gent, doncs, bueno, també han estat separats, vull dir que, bueno, em sembla molt malament.
I una altra cosa que han fet, són petits detalls, no?, però, bueno, cada any ha hagut servei de guardarropa.
Cada ropa, cada any. Aquest any només hi havia guardarropia per la gent nominada a les pel·lícules, o sigui, per la gent, per l'equip, diguem-ne, de les pel·lícules.
El mateix que el ressupor i que el pica-pica, no?
Bé, doncs, clar, el discurs de la Isona Passola va ser com cada any, demanant a les autoritats que per favor...
Inversió en cinema, sí, que és el cinema que està pitjor de tota Europa i tal i qual.
I, com que l'altre dia vam parlar de totes les nominacions i tal, doncs, així molt ràpidament,
per la gent, doncs, que segueixi el cinema i que no hagi vist l'espectacle,
doncs, direm, bueno, l'espectacle, ja ho sabíem abans que seria una mica teatral,
perquè la productora era de Coll de Gom i el director era el Jordi Prat,
o sigui, que són de teatre total, i la Moliner també, és de musicals.
Home, els números que van fer no van estar malament, van estar bé.
D'acord.
Van intentar, doncs, que el públic participés en algun número,
el públic no va participar gaire, però això ja passa sempre, no?
Vergonyes, vergonyes...
No, vergonyes no, que, bueno, que...
En fi, anem per als premis.
Vinga.
La millor pel·lícula, en parla catalana, Els dies que vindran.
O sigui, que vam encertar, eh?, perquè jo vaig dir que la que més m'agradava era aquesta.
La millor pel·lícula, en castellà, La hija del ladrón.
La hija del ladrón, que també ho vam comentar, no?
Sí, sí, sí, que era el pare i filla.
Evidentment, no som nosaltres fades, ni...
Perquè eren les que teníem més nominacions, vull dir que...
Clar.
Era normal que fossin les més...
Les més votades, no?
Després està per la millor direcció, la Belén Funes, per La hija d'un ladrón.
Vaig estar parlant una estoneta amb ella, una noia jove.
És la primera pel·lícula de llarmetratxa que fa.
O sigui, que xapó, no?
Doncs sí.
Déu-n'hi-do, té molta...
Si és la primera i ja surt, ja despega així, escolta'm.
Sí, la veritat és que em va semblar que...
I a més a més, és una persona amb molta força i molta, saps?
O sigui, que sap el que vol.
Doncs això, la millor direcció per a Belén Funes, molt jove, per La hija d'un ladrón.
Després tenim el millor guió, també, per la Belén Funes i el Marçal Sebriant,
per la mateixa pel·lícula, La hija d'un ladrón.
La protagonista femenina se la va portar la Maria Rodríguez, una noia,
que també és la primera cosa que fa a teatre professional.
Ai, perdona, a cinema.
A cinema.
I que és la parella del Verdaguer.
I que fan de parella la pel·lícula, dels dies que vindran.
I és la que van escollir com millor protagonista femenina.
El masculí, també vaig estar parlant amb ell després,
és el carrer Lejalde.
Ah, sí.
Mentre es dure la guerra.
Mentre es dure la guerra.
Ho vam estar comentant també aquí la setmana passada, te'n recordes?
Sí.
I, bueno, estava content, evidentment, perquè un premi sempre va bé, no?
I sempre t'agrada que t'ho donin.
però estava molt reivindicatiu, no?
Amb el cinema, amb la falta de diners, amb la falta de...
Vaig estar parlant amb ell i estava...
Molt guerrillero, no?
Sí, sí.
Dintre del que és el seu caràcter, per entendre's, no?
Com millor actri secundària, la Laia Marull, per l'innocència.
L'actor secundari, l'Enric Auquer, que t'ho vaig comentar, per qui en ayer ho mates,
te'n recordes com hem comentat?
Sí, sí.
Doncs et sembla bé, suposo.
O i tant, em sembla perfecte.
Sí, sí, sí, ho va fer molt bé, ho va fer molt bé, la veritat, sí.
Després, bueno, la pel·lícula documental El quarto reino, El reino de los plásticos,
per la millor pel·lícula europea O que arde, per la millor pel·lícula de televisió
i també amb això estic absolutament d'acord, La Catedral del Mar.
Ah, sí, això sí que me'n recordo com...
També ho vam comentar, que per mi era la millor, és una minissèrie fantàstica i meravellosa,
La Catedral del Mar, i després ja, bueno, va el muntatge, la fotografia, tot això.
Els premis més importants o que més li agrada al públic saber són aquests
que hem dit i jo crec que no va haver-hi massa sorpreses, perquè...
No? Ja.
No, perquè la millor protagonista femenina, jo estava entre la Greta Fernández,
que és la de la hija d'un ladrón, o la Maria Rodríguez, o sigui que no ha hagut massa sorpresa.
Potser, potser, el carrer Alejalde, mentre ha durat la guerra, ha estat una sorpresa,
però, vaja, com que ha tingut molt, molt, molt bones crítiques amb aquesta pel·lícula,
doncs tampoc ha...
Jo crec que no ha hagut, en realitat, cap sorpresa.
Hi havia alguns que estaven nominats en dues categories.
Sí, l'Edu, l'Edu Fernández, per exemple.
L'Edu Fernández i l'Aina Clotet, no?
Sí, sí.
Aquests, en canvi, no...
No, l'Edu Fernández no va anar-hi ni a la cerimònia.
Oi?
Perquè, sí, sí, perquè jo el vaig estar, no buscant, però, vaja, com que allà ens coneixem tots
i parlem amb tothom i tal i qual, i no el vaig trobar ni anar al pica-pica del principi
i vaig pensar, arribarà més tard.
Bé, però després, quan vam posar els que estaven nominats, que sortien per pantalla,
ell no estava a la sala. O sigui que, suposo que està a Madrid rodant una pel·lícula.
I amb el que sí que vaig estar parlant molta estona va ser amb el Joan Pere,
que ja saps que està fent el padre de la nòvia.
Sí.
Està l'avui a veure, veus?
Sí, està molt content.
Sí.
Diu que va molt bé de públic.
Que bé.
I que està fantàstic. L'altre dia vam fer una festa per celebrar les 100 representacions.
Ostres!
Sí. I bueno, estava super, super content i feliç.
Anava amb la seva dona, evidentment, sempre que va a coses d'aquestes van tots dos junts.
I bueno, vaig estar parlant amb tothom també, o sigui,
perquè justament el pica-pica d'abans i el pica-pica després és per això,
per retrobar la gent que potser fa un any que no la veus
i que són gent des de teatre, de cinema, que coneixes, no?
Bé, anem ja a parlar de teatre.
Vinga, parlem de teatre, llavors.
Em sembla bé.
Mira, primer comencem recuperant una mica el costum.
Començant per dir un espectacle per nens.
Per nens.
que és super xulo i que l'han prorrogat.
Ah.
L'han prorrogat perquè està tenint molt, molt d'èxit
i jo penso que val la pena, si teniu nens petits,
començar a portar els nens al teatre.
És els músics de Bremen.
Ah, caram.
Els músics de Bremen, és un musical, evidentment,
han prorrogat el Teatre Gaudí de Barcelona.
Ja saps que el Teatre Gaudí, quan es va obrir, ja fa uns quants anys,
ja, el director i el programador del teatre va dir que ell obria aquesta sala
perquè li agradaria dedicar-la als musicals.
Ah.
I més o menys ho està aconseguint.
Més o menys, alguna vegada no,
però vull dir que està programant bastantes coses musicals
des que va començar.
Bé, doncs el clàssic infantil dels músics de Bremen,
en aquesta ocasió, doncs, es reinventa una mica.
D'acord.
Tots els personatges toquen instruments.
Sí, com és a la realitat.
Com és natural, no?
Sí.
I la veritat és que val la pena.
La direcció escènica és del Joan Oliver.
La versió teatral és justament del propietari del Teatre Gaudí,
que és Célebert Blanchet,
que abans tenia dos teatres, tenia el Gaudí i el Versus,
i fa un parell d'anys...
El va vendre o...?
Va vendre el Versus.
D'acord.
Ara ho porten altres.
I...
Que es diu Versus Glòria, no?
Ah, exacte.
D'acord.
No ha canviat res al teatre,
però l'han canviat una miqueta el nom, sí.
I ara es dedica plenament a la Sala Gaudí,
que és la primera que va obrir.
i després hi ha una guitarra, un piano, un violí i un violonxel.
Vale.
I la veritat és que és una història xula, ho fan molt bé,
i penso que és una bona manera de...
Bé, de passar una estona...
De passar una estona tota la família junts,
perquè és un musical, vull dir que pots perfectament anar-hi amb els crius
i passar-t'ho bé.
Sense dubte.
Doncs després tenim un espectacle que només estarà dissabte i diumenge.
Aquest cap de setmana.
Sí, aquest cap de setmana.
Que m'ha sorprès una mica.
He estat mirant un tràiler que m'han enviat
i són una gent que també fan una mena de musical,
però un musical no tan clàssic com els que estem veient,
i canten a cappella.
canten a cappella cançons que són superconegudes,
que tu les pots cantar també, i jo també,
però ells les canten a cappella.
I la història va una mica de quatre aborígenes d'un planeta,
que podria ser el nostre, però que també podria ser un altre,
i estan disposats a conquerir el públic de la sala,
parlen amb ells, es mouen també per la sala,
van maquillats com aborígenes, o sigui, no se li veu pràcticament la cara,
de tants colors que porten a la cara.
I la veritat és que pinta molt bé.
Ja dic que m'han enviat un vídeo que he estat veient
i està superdivertit, superdivertit.
Són quatre veus i el que passa aquí és com una mena de tragicomèdia a cappella,
es veu, doncs, a l'amo de la tribu,
o sigui, com, bueno, fan moltes buxeries.
Penso que serà un bon espectacle, si voleu passar aquest cap de setmana,
només està el dissabte a les 9 i mitja, dos quarts de 10,
i el diumenge a dos quarts de 8, a les 7 i mitja.
Es diu, que no ho he dit,
El títol no l'hem dit.
No, The Primattals, o sigui, los primates, en realitat, no?
The Primattals, i la veritat és que té molt bona pinta,
jo si puc aniré perquè m'ha fet molta gràcia la manera de...
Bueno, la manera de moure...
De conquistar el públic.
Sí, de conquistar el públic, exactament, sí senyora, això és.
Després també volia comentar un espectacle que m'ha sorprès molt
perquè és un monòleg preciós, preciós, de Víctor Català,
de la Caterina Albert, sí?
Que a mi em va agradar des d'un bon principi, quan el vaig llegir,
i fa anys ho vam fer també aquí a Just Teatre.
Estem parlant de la infanticida.
La infanticida explica la història, però preciosa, eh?
O sigui, explicar la història d'una noia jove,
doncs que es queda embarassada i mata el seu fill.
Quan neix.
Està ambientat en un medi rural,
d'aquests que són molt tancats i molt, no?
Vale.
I ara, aquesta proposta que ens porta la sala Atrium,
de la infanticida,
és un musical, parlen i canten.
Ostres!
Per això dic que m'ha sorprès, no?
L'Anélia, que és com diu la protagonista, l'Anélia,
doncs, bueno, jo veig un monòleg molt dramàtic,
molt, molt dramàtic,
i em sembla, bueno, original que es pugui fer en cançons,
però també m'ha sorprès, i per això ho recomano,
a la sala Atrium, la infanticida,
la direcció és del Marc Angelet,
i la música de la infanticida,
de Víctor Català,
la fa la Clara Pella.
Ah, caram, mira, s'enjustenca.
Exactament, per això ho dic.
La música és de la Clara Pella,
la dramaturgia és del Marc Rosic,
també gran conegut nostre,
i està dirigit per el Marc Angelet.
i parla una mica de, bueno, d'això,
del que li ha costat a la dona ser una miqueta lliure, no?
Clar.
Jo tinc molt bon record d'aquest text,
em va encantar.
Justament la Caterina Albert signava com Víctor Català,
perquè no era lliure de poder escriure com a dona.
Exacte, de dir qui era,
i una mica va d'això,
el que passa és que, bueno,
està ambientat, ja et dic,
en una masia
de fa molts anys,
en un espai reduït,
tancat en tots els sentits, no?
Sí.
I m'ha sorprès,
m'agradaria veure-la
per veure com resol el tema,
el Marc Angelet,
perquè és una cosa molt dramàtica
i en aquest...
Com ho han barrejat, no?
Exacte, com ho han fet.
Sí, m'han sorprès, vaja.
Després tenim una altra cosa,
que també hi ha una sanyustenca,
encara que no ha nascut aquí.
El Teatre Acadèmia
ha muntat,
per celebrar el centenari de Fellini,
del gran, gran, gran, gran director italià,
doncs ha muntat un espectacle
que es diu Maestro Fellini.
L'altre dia
vam fer una representació
especial,
com una mena d'estrena especial,
on es va poder veure
la Rossi de Palma
fent l'espectacle,
juntament amb el Mario Gas.
Va ser una funció molt especial
i ara, doncs,
continuen,
però no,
ja no és Mario Gas
i Rossi de Palma,
sinó que Mario Gas
ho farà
aquesta setmana
a la Serena Bergano,
que per això et deia
que és una veïna d'aquí de Sant Lluís.
La Serena Bergano...
No sé qui és.
Doncs és una gran,
grandíssima actriu italiana
que va treballar també
sota les òrdres de Fellini
i que, si podem,
doncs li farem una petita entrevista
la setmana vinent
perquè parli.
Doncs,
el Mario Gas
ho fa en castellà,
a part d'aquesta
primera representació
que ja no es farà més,
en la Rossi de Palma.
Va venir la Rossi de Palma,
van fer la representació,
va haver-hi unes copes
d'això
i ja està.
Ja la Rossi de Palma
ja no està.
En aquest cas,
el Mario Gas
estarà amb la Serena Bergano
primer
i després
amb la Mar Ur de Molins.
Amb la Serena Bergano
en castellà
i amb la Mar Ur de Molins
en català.
En català.
I també pinta bé
perquè,
bueno,
primer perquè
el gran Fellini
va fer pel·lícules
increïbles
que estan
reconegudes
per tothom
i després
perquè
l'ha dirigit
al Guido Torlònia
que és el director
del Teatre Acadèmia.
El Guido Torlònia
sempre que parlo
d'ell
ho dic
és príncep.
Ah, sí?
Sí, sí,
de veritat
és príncep.
Príncep.
I
és el que està dirigint
ja fa uns quants anys
al Teatre Acadèmia.
ell
també
ha fet
pel·lícules
ha dirigit pel·lícules
coneix molt, molt, molt bé
tota la història
de Fellini
tota la seva vida
el va conèixer
també
i llavors
penso que serà
un
un espectacle
interessant
perquè
es podran també veure
doncs
escenes
escenes
de pel·lícules
del director
de Fellini
i a més
a més
perquè
són actors
meravellosos
ja saps que
Mario Gas
per mi
és com
actor fantàstic
i com a director
és
lo más
de lo más
la
la Serena Bergano
és una dona
que ha fet
moltíssim cinema
i la Mar Urdemolins
m'encanta
perquè és una actri
fantàstica
o sigui que
aquesta
oferta
que fa
el Teatre Acadèmia
trobo que és
molt interessant
el Maestro Fellini
des del 22 de gener
al 16 de febrer
comença
en castellà
la primera setmana
amb la Serena Bergano
i després
amb la Mar Urdemolins
en català
què més tenim?
tenim més coses
el que veure
sí
tenim una
una obra
que jo no la vaig poder veure
em va fer molta ràbia
perquè ja saps que
el Teatre del Raval
fa la mostra de teatre
cada any
i en la mostra de teatre
es presenten
molts espectacles
que uns guanyen
i uns no guanyen
però
curiosament
gairebé
moltes vegades
els espectacles
si valen la pena
si són bons
després passen
a altres sales
encara que
el Raval
o sigui
el Raval
està en la sala de Raval
només el primer premi
diguem-ne
el primer premi
després té dret
a fer
les representacions
allà
però altres espectacles
que no tenen premi
després passen
a altres sales
i ja ha passat
unes quantes
unes quantes vegades
o sigui que és
una mena
de tràmpoli
el que fa
el Teatre del Raval
per a alguns espectacles
i aquest és un d'ells
es va presentar
a la mostra de teatre
i ara
el podem veure
a la sala Fènix
la companyia
és la clandestina
la sala Fènix
l'ha programat
dins d'uns espectacles
que està fent
que ja ho vam parlar
en el seu dia
quan va començar
el cicle
de cicle
de memòria històrica
s'han fet coses
molt interessants
durant aquest cicle
de memòria històrica
i en aquest cas
doncs
la companyia clandestina
presenta
Fuga
estarà
els dies
22
23
24
25
i 26
d'aquest mes
de gener
o sigui que
no hi ha masses dies
per anar a veure-la
el divendres 24
és a dir
demà
hi ha un col·loqui
postfunció
amb un historiador
que sap molt
de la història
de la guerra civil
que és el Jordi Barra
i la història
és
bueno
és la relació
per entendre's
entre
entre
l'avi
i el net
però
durant
la guerra
durant la guerra
durant la guerra civil espanyola
l'avi
doncs ha desaparegut
el noi
corre cap a casa
dels seus pares
per
dir que
han de
sortir
a la recerca
del seu avi
l'ajuden voluntaris
que estan
organitzats
per protecció civil
en fi
diguem-ne que
fuga és
la relació
concreta
entre
l'avi
i el net
i
és una obra interessant
i a més a més
ja dic
quan la van fer
a la mostra de teatre
va tenir
molt d'èxit
i va
quedar
finalista
una altra cosa
també
curiosa
que em sembla curiosa
a veure
sí
el teatre de la gleba
que a vegades
parlem d'ell
que és un teatre
molt molt molt petit
molt petit
jo
gairebé diria
que és el més petit
que ara mateix hi ha
diria jo
és petitíssim
doncs
estan fent
una obra
que es diu
Estabat Mater
Estabat Mater
és
una
una història
sobre
una
prostituta
que
el seu fill
ha desaparegut
i que
després
d'estar
intranquil
perquè ha desaparegut
resulta que
l'ha detingut
la policia
i
l'està acusant
de terrorisme
i llavors
bueno
és una mica
això
no
el dolor
d'aquesta mare
no
i
explicar una mica
doncs
parlem una mica
de
desheretats
de la terra
no
de la gent
que no té
no té
una vida tan còmode
com la nostra
no
i que han de sobreviure
allà
com poden
és un monòleg
és d'Antonio Tarantino
la
l'obra
i
la veritat és que
penso que
val la pena
d'anar-hi
perquè
tracta
un tema
doncs
molt
molt
d'avui dia
no
que està passant
molta gent
jo
bueno
coneixo
una o dues persones
que els seus fills
han hagut de marxar
perquè
si no
doncs estarien a la presó
no
i llavors
bueno
una mica
parla d'això
de
de l'angoixa
que té una mare
quan
quan
perd un fill
i no sap ben bé
ja
on està
i després
s'enaventa
que està
que està
amb la policia
i després ja
per acabar
si et sembla bé
sí
anem a donar una notícia
que l'estem donant
ja fa molt de temps
però que ara
ja ja ja
està aquí
a veure
perquè a partir d'avui
doncs podrem veure
el Teatre Coliseum
Hits
Hits
és el millor
del millor
del millor
del tricicle
del tricicle
ara sí
que segur
perquè a més a més
ja he parlat
amb un d'ells
és segur
que és
l'última cosa
que fan
perquè jo dic
aquesta gent
porta dos anys
fent l'últim
l'últim
i l'últim
espectacle
i l'últim
i l'últim
i jo
bueno
doncs res
tu
ara sí
ara sí
pensa que
ho estan fent
al Coliseum
que és un teatre
enorme
dels més grans
que hi ha a Barcelona
i bueno
estaran del 23 de gener
fins al 29 de març
és una llarga temporada
i és veritat
que el que han fet
és
agafar
el millor
de tota la història
del tricicle
són entranyables
a mi em fa molta pena
que deixin
de fer
el que feien
perquè són molt bons
i no
no hi ha
un altre tricicle
diguem-ne
per continuar
relleu generacional
exacte
no
no n'hi ha
llavors en sac breu
que marxin
però ara ja sí
que és l'última vegada
l'última ocasió
que podeu anar a veure
al Teatre Coliseum
hits
el millor
del millor
del millor
de tricicle
a partir d'avui
del dia 23
i fins al 29 de març
les crítiques
d'aquest espectacle
que ja les tenim
han estat fantàstiques
i meravelloses
com no podia ser
d'una altra manera
i jo crec que
val la pena
val la pena
d'anar
a acomiadar-se
a la tricicle
que tan bons
moments
ens han fet passar
tan bons moments
i crec que
val la pena
d'anar
la veritat
la setmana que ve
parlarem també
d'una altra persona
de Sant Lluís
ah molt bé
avui hem parlat
de la Clara Pella
de la Clara Pella
i de la
Serena Bergano
i la setmana que ve
parlarem
d'una altra persona
que també
estarà fent teatre
a partir
de primers de febrer
i que és també
d'aquí
de Sant Lluís
i després
una obra
he dit per acabar
però tinc una obra
aquí pendent
que
també
crec que pot estar bé
es diu
Reservoir Cuts
aquesta em sona
d'haver-la escoltat
d'haver-la escoltat
anunciada
parlar d'ella
la fan
a la Quitània Teatre
la dirigida
i la Xènia de Reuant
que és la filla
del Reuant
del Ricard Reuant
i la
la obra
l'ha escrit també
el Ricard Reuant
juntament
amb la Carolina Corbillo
són tot dones
està ambientat
en l'ambient
Tarantino
perquè ja ha creat
un ambient
el senyor Tarantino
i una mica
segueixen
el mètode
Reservoir
que és molt
de Tarantino
i el que explica
és que són
unes quantes dones
que volen
fer un atracament
i
és una comèdia
una comèdia
una comèdia
que et farà
et farà
riure
però també et farà
pensar
fins quan la fan
Maica?
des del 16 de gener
va començar
i està
i està més o menys
un mes
a l'equitanya teatre
i val la pena
d'anar-hi
és
bueno
Ricard Reuant
és el que l'ha escrit
en la Carolina
Corbillo
i
i el repartiment
és 100% femení
està format
per
Yolanda Sicara
Laura Pau
que era
l'Alvinyana
Patricio Paisal
Cristina Murillo
i Geni Sánchez
es va estrenar a Madrid
va tenir molt d'èxit
i també es va estrenar
i no em preguntis
per què
perquè no ho sé
a Bucarest
a Romania
no sé si aniria
al Festival Internacional
de Teatre
de Teatre d'Europa
pot ser
jo vaig estar a Bucarest
precisament
amb el Teatre Llura
presentant una obra
ja fa anys
justament al Festival Internacional
de Teatre Europeo
que ho van fer allà
però no sé
per què està
estar a Bucarest
no sé
parla amb humor
de temes
importants
com el feminisme
el racisme
i altres
diguem-ne
problemes
que tenen
les minories socials
a la Quitània
a la Quitània
la podeu anar a veure
cada dia
i penso que també
pot estar
superbé
per passar
una estona divertida
que et farà
també pensar
en les coses
que estan passant
al voltant nostre
molt bé
i Maica
això és tot
no?
sí
ho deixem aquí
jo volia acabar
amb altre cicle
però mira
ha sortit
ha sortit
l'altre
ha sortit l'altre
escolta'm
sempre hi ha coses
d'última hora
sí
la veritat és que sí
fins la setmana que ve
doncs Maica
una abraçada
i ens trobem la setmana vinent
adeu
adeu
bon dia
bona setmana
doncs bé
ràdio gens
això ja s'acaba
ja gairebé
són la una
del migdia
això vol dir
que ens hem d'acomiadar
demà tornarem
aquí al Just de la Fusta
divendres
demà
a les 10 del matí
i fins la una
també us estarem
fent companyia
més notícies
més seccions
més novetats
actualitat informativa
de tot
aprofiteu aquesta tarda
que comença
aquest descans
de borrasca
de temporal
i sembla que el cel
ja està més clar
per tant
a gaudir de la tarda
una abraçada
em recordeu
plaça Mireia
de 5 a 7
de la tarda
Talla
Tell me
something
girl
Are you
happy
in this
modern world
Or do you
need
more
Is there
something
else
you're
searching
for
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Ràdio de Sant Just
La Ràdio de Sant Just
La Ràdio de Sant Just
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia.
És la una, bon dia.
El Consell de les Dones es reunirà avui en la que serà la seva primera trobada de l'any.
Una reunió d'aquest òrgan participatiu que vol treballar en primer terme les activitats de cara al 8 de març.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies, edició migdia d'avui, 23 de gener.
I tot seguit repassem la resta de titulars.
La Diputació de Barcelona preveu aprovar un programa d'ajuts per a emergències municipals la setmana que ve.
Una injecció de diners per als consistoris que permetria, per exemple, fer front a despeses derivades pel pas del temporal Glòria.
I segons dades de l'ATM, el transport públic de l'àrea de Barcelona ha experimentat, amb el tancament del 2019,
un creixement del 3% en el nombre de viatges realitzats per persones usuàries.
I aquesta tarda, l'historiador de l'art, Xesco Ramos, oferirà una xerrada dins dels cursos de l'Aula d'Extensió Universitària
per parlar sobre la figura de Leonardo da Vinci.
Ramos, però, vol aportar una mirada sobre el geni que explori la seva relació amb la dona.
Bon dia de nou, passant dos minuts de la una del migdia.
El Consell de les Dones es reunirà avui en la que serà la seva primera trobada de l'any.
Una reunió d'aquest òrgan participatiu que vol treballar en primer terme les activitats de cara al 8 de març.
La convocatòria, però, també vol servir per informar sobre diferents temes a les persones assistents.
Entre elles, la posada en marxa del nou servei d'informació i atenció a la dona,
la creació d'una comissió per continuar incorporant la perspectiva de gènere al nomenclàtor del municipi
i l'inici del procés de certificació del distintiu per la igualtat de gènere.
Un segell de qualificació i reconeixement públic a favor de la igualtat de gènere en l'àmbit municipal
que emet l'associació Forgent d'Ercil.
Sant Just Notícies.
El Consell de les Dones de Sant Just d'Esvern és un òrgan permanent de participació sectorial
de caràcter consultiu creat l'any 2009 amb la voluntat de promoure les condicions
perquè la llibertat i la igualtat de les dones i dels grups en els quals s'integren
siguin reals i efectives, de remoure els obstacles que ho impedeixen
i de facilitar la participació de la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social.
El seu reglament és de l'any 2009 i després de prop de 10 anys de vigència
es vol fer balanç i encarar els reptes de futur.
Sant Just Notícies.
L'actualització del reglament és necessària per adaptar-lo a les noves normatives i lleis,
als objectius de la declaració de municipi feminista que Sant Just va aprovar per ple l'any passat
i per tal de fer-lo més dinàmic i participatiu.
A l'hora, la reunió posarà sobre la taula el futur espai de suport i apoderament de la dona
i el Consell servirà perquè les persones que hi assisteixin puguin aportar idees i propostes
per fer que aquest servei i espai pugui donar resposta a les diferents problemàtiques de les dones usuàries.
La trobada tindrà lloc avui, 23 de gener, a les 7 de la tarda,
a la sala de reunions de la primera planta de l'Ajuntament.
I la Diputació de Barcelona preveu aprovar un programa d'ajuts per a emergències municipals la setmana que ve,
una injecció de diners per als consistoris que permetria, per exemple,
fer front a despeses derivades pel pas del temporal Glòria.
Tot i així, el programa també contempla altres situacions d'emergència com podrien ser aiguats, nevades o incendis.
Sant Just Notícies.
En aquest sentit, els ajuntaments podran sol·licitar aquest tipus d'ajuts
quan necessitin subvencionar despeses de caràcter excepcional i urgent.
Un finançament, tot i així, que s'haurà destinat a netejar i restablir els serveis i infraestructures habituals del municipi
o eliminar perills per a la ciutadania.
Aquest tipus d'actuacions i despeses no estan previstes en els pressupostos
i molts cops els consistoris no les poden afrontar per manca de recursos.
Previsiblement, el programa d'ajuts per a emergències municipals s'aprovarà el pròxim 30 de gener.
A partir d'aquesta data, els ajuntaments podran sol·licitar aquest tipus de subvencions
en un tràmit que serà analitzat pels serveis tècnics de la corporació.
I segons dades de l'ATM, el transport públic de l'àrea de Barcelona ha experimentat,
amb el tancament del 2019, un creixement del 3% en el nombre de viatges realitzats per persones usuàries,
realitzant un estudi amb xifres comparatives amb el 2018.
Això representa un total de 1.056 milions de viatges el 2019
que inclouen diferents modalitats de transport,
com la xarxa de metro, d'autobusos, tramvia i ferrocarrils.
Transport, en aquest sentit, que han registrat 31 milions de viatges més que el 2018.
Sant Just Notícies
Tot i així, el tipus de transport que ha experimentat un creixement en el nombre de viatges més significatiu
ha estat la xarxa de bus de Barcelona,
amb una pujada de 7,9 milions de viatges,
un increment que ha compartit amb els autobusos metropolitans,
que en aquest cas han augmentat en 7 milions el nombre de viatges respecte al 2018,
una xifra que amb valors percentuals representa una diferència del 7,3%.