Més coses, avui també parlem del temps amb el Carles Herner di Rius, d'aquest temps ja càlid. Mirarem de saber què és el que ens espera de cara aquesta setmana, avui que tornem a llevar-nos en un dia de sol i amb temperatures força altes. I d'altra banda, a la segona hora farem tertúlia d'actualitat amb en Jordi Ferraz i en Pep Quintana.
I també, com cada dimarts, tindrem en Bert Quintana amb l'almanac del Cordill i, a més a més, també a la Sílvia Mas Mitjà, que ens parlarà de dret i en Francesc Corbella amb la seva sessió de coaching particular. Just a la fusta.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia.
Comencem parlant de les notícies de Sant Just. Andrea, bon dia. Comencem parlant de notícies del municipi i, de fet, de Collserola. Ampliem una mica el territori. Sí, exacte. I és que aquest mes, de juny, es faran dues sessions obertes per debatre sobre el futur de Collserola. La primera serà aquesta tarda i la següent el dia 19. I es parlarà separadament dels usos del parc natural de Collserola i de qüestions urbanístiques.
Aquesta tarda a les 7 es farà un debat sobre els usos a Collserola, com ara quins usos en fan les bicis i els caçadors, l'ús nocturn, l'agricultura, entre d'altres. Això serà avui a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consol de Can Ginestar i d'altra banda dijous de la setmana que ve...
serà el torn del debat sobre temes urbanístics, com ara les masies, equipaments i vials. Aquestes dues sessions comptaran amb informació prèvia d'experts del Consorci del Parc de Colcerola, del Parc Agrari del Llobregat, del NOSEP Ecologistes de Catalunya i de personal tècnic municipal. Les dues sessions es faran a les 7 de la tarda a la Sala Agidor Cònsul de Can Ginestar i podeu trobar tota la informació que es tractarà a l'espai participa del web santjus.cat. A més a més, les aportacions que es facin s'enviaran a
a l'equip redactor del pla especial que ha d'aprovar la Generalitat de Catalunya.
Molt bé, doncs és la primera notícia d'aquest matí. Tenim més qüestions per la mare d'educació, Andrea. Sí, i a més a més, en diferents àmbits d'edat, en diferents franges d'edat, d'una banda, avui arrenca el període de matriculació a l'Escola Bressol Municipal Marrex. El procés s'allargarà fins divendres i les matriculacions s'han de fer directament al centre, l'Avinguda Indústria, número 22. Hi ha diferents horaris establerts per fer-les, avui i dijous de 3 a 8 de la tarda, demà de 9 a 1 i divendres de 9 a 1 i de 3 a 7 de la tarda.
El curs 2014-2015 recordem que l'Escola Bressol Municipal Marrex tindrà 8 places al grup de lactants, 31 el de nens i nenes d'un any, i les places al grup de nascuts el 2012 es reduiran. Si voleu més informació sobre el període de matriculació de Marrex, podeu consultar el seu web, que és sanchos.cat.
I d'altra banda us expliquem que l'escola de formació d'adults farà avui una nova jornada de portes obertes, serà a partir de les 11 d'aquest matí i servirà per donar a conèixer l'oferta formativa pel proper curs. Recordem que la novetat més destacada és que s'introdueix un curs d'anglès nivell 3 que dona accés directe al nivell 3 de l'escola oficial d'idiomes, després de passar una prova prèvia.
I a banda d'aquest nou curs, el centre seguirà oferint els estudis de graduat en educació secundària, el de preparació a grau superior i informàtica. El període de preinscripció a l'escola sobra el dia 23 de juny i s'allargarà fins al 30 del mateix mes. I ja la matriculació serà el mes de setembre, en concret del 2 al 8, al centre, al carrer Montserrat, a l'equipament de les escoles. Molt bé, doncs tot això, diuen i dos, amb qüestions educatives aquí del municipi.
I acabem parlant del juny fotogràfic, Andrea. Sí, que aquest matí serà protagonista dels matins de TV3. Un equip del programa vindrà a Can Gina a estar per conèixer aquest projecte amb profunditat. Al voltant de les 12, recordem que és un cicle que gira al voltant del món de la fotografia. A Sant Just i que pleguen guany unes 1.800 fotos exposades als carrers, equipaments i establiments del municipi,
Una de les mostres més destacades és la que formen les imatges guanyadores del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just, al carrer Bonavista, l'exposició Germans i Germanes dels Jardins de Can Ginestà i també les que es poden visitar a l'interior de la Casa de Cultura. L'equip dels Matins entrevistarà precisament alguns d'aquests germans i també Salvador Bardagin, que és fotògraf de la mostra sobre Llebre Nietzsche, que podem veure...
a Can Ginestà i també entrevistaran a Francesc Fàbregas, que és autor de la mostra Olarà de l'Ateneu, també comissari de l'exposició. Tots hem passat per la ràdio, eh? Exacte, i que vam tenir aquí precisament la setmana passada a la ràdio. Doncs, de tot plegat, en parlarem avui els matins, cap allà a les 12. Perfecte, Andrea, doncs ja ho sabeu que avui també és en just, no només el just de la posta, sinó que també els matins de TV3 també podeu fer un tastet de nou, no?, aquesta exposició. Sí.
De seguida repassarem més informacions a nivell més general i, com sempre, les notícies de Sant Just tornen als butlletins horaris a les 11.05, a les 12.05 i també a la 1, als Sant Just Notícies edició migdia. Ara el que farem, però, és posar una mica de música aquest matí, com fent sempre a aquesta hora, no?, després d'una mica de les notícies entrem ja, ens relaxem abans d'entrar en una actualitat pura i dura, amb una mica de música avui, amb una novetat, Andrea...
Perquè l'Anna del Rey treu disc ja d'aquí res. No para de treure coses. Exacte, va treient cançons. Aquesta setmana s'ha pogut sentir una altra cançó. Havíem sentit fins ara Shades of Cool i Ultraviolence. I ara ja... I ara es veu que ha estrenat Brooklyn Baby.
Són 6 minuts de peça, una cançó que pots recordar, segons llegim el portal GNS Pop, a les ambientacions de golf, a Twin Peaks o a Mesistar, depenent del moment. Diu que no serà un dels últims singles o les últimes cançons del tracklist, sinó la pista 4. Sí, que hi ha moltes coses.
Diu que hi ha previews de tot l'àlbum que hi apareixen a la xarxa i, per tant, fa pinta, diuen des d'aquest portal que la filtració de tot l'àlbum arribarà aviat. De moment, doncs, podem sentir aquest Brooklyn Baby i recordem que d'aquí un mes la tenim ben a prop, a Vilanova i la Geltrú. El Vidas. Exacte. Única actuació a l'estat espanyol. Molt bé. I don't know what I need.
I think I don't understand the freedom land of the seventies. I think I'm too cool to know you. You say I'm like the ice, I freeze. I'm churning out novels like beat poetry on infinitives.
I get down to be poetry. And my jazz collection's wrong.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Bona nit.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant quatre minuts d'un quart d'onze, repassem l'actualitat del dia, primer de tot amb les portades d'avui. Per això saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. En clau política tenim coses i espera't perquè jo en tinc més els digitals, eh? Tinc novetats. Ah, sí? Vaja. Doncs el que contradiuen, el que explicaré, eh?
No, perquè jo parlaré del PSOE. Per tant, primer parlem de convergència, perquè és una mica el tema amb què ha començat la setmana, tota la convergència, tot el paper d'unió, una mica, el que passarà ara, arran del que ha dit Josep Antoni Durán i Lleida, i una mica avui tenim la reacció.
a les portades. Exacte, de fet ell és el protagonista de dues de les portades dels diaris a l'Avantguardia, on parlen, cosa que ens ha sorprès d'una manera. De tota manera, el periòdico i a l'ara sí que és el protagonista destacat. El periòdico ens diu que el govern veu el 9N afablit sense Durant, sacsejada en el procés liderat per Mas. La Moncloa considera que el pas del líder d'Unió qüestiona l'estratègia del sobiranisme i l'executiu lamenta la possibilitat de perdre un dels seus interlocutors catalans.
També el periòdic aprofita que han encarregat un baròmetre, una enquesta del Jessop, i ens expliquen en titular molt petit que PP i Soe reconeixen el desencant. D'altra banda, el diari ara, tornem a parlar de Durán i Lleida, ens diu Convergència Democràtica reclamarà el llei al Tata Durán per seguir de portaveu a Madrid. La cúpula convergent espera que el líder d'Unió aclareixi avui si discrepa del rumb sobiranista de Siu.
I, com dèiem, això és el que diuen el periòdico i el diari. Ara, la Vanguardia no en parla i ha apostat per dos temes destacats en portada. D'una banda, un tema en clau econòmica, el deute espanyol ja paga menys interès que el dels Estats Units, i un comiat de gala és l'altre tema. El president de Mèxic qualifica el rei del líder valent i patriota en el darrer sopar d'estat de Joan Carles I abans de cedir el tronc. Són aquestes les dues notícies destacades a la Vanguardia i, com dèiem, el protagonista a la resta de diaris és Josep Antoni Durán i Lleida.
Molt bé, doncs actualitzem la informació a través dels digitals. Com en deia, parlem del PSOE perquè tots destaquen que Susana Díaz renuncia a liderar el PSOE. Ho ha assegurat en declaracions a la SER aquest matí. Ha dit que no presentarà candidatura a la secretaria general del partit. És la notícia amb què obren tots els digitals i exactament el mateix titular. Vull que tots en fan, de moment, si més no, aquesta mateixa lectura.
És la notícia principal del dia, tot i que també, per exemple, el 324 se'ns diu que dirigents de Convergència i del Govern treuen importància encara al possible relleu de Durant. I tenim altres qüestions també als digitals, com per exemple que tanquen per primer cop a Catalunya una associació canàbica per traficar amb drogues. A més de tancar el local, els Mossos detenen dues persones que tenien altres causes pendents.
I ara llegim Crític, un nou portal de periodisme d'investigació que comença a buscar fons a Vercami. El mitjà està editat per una cooperativa de periodistes i es posarà en marxa al setembre i pretén treure la llum als silencis mediàtics.
I a La Vanguardia llegim també la polèmica que hi ha per uns esponxes antiindigents a Londres. Polítics i ONGs demanen la retirada d'unes pues instal·lades a la porta d'un bloc per dissuadir de dormir allà persones sense casa. Hi ha la imatge de tot plegat i s'explica aquesta...
Aquesta qüestió. I també, un apunt més en clau internacional, els talibans tornen a atacar l'aeroport de Karachi, les forces de seguretat s'enfronten als terroristes en un lloc de control, on ahir van morir 37 persones en un atac.
Tornem ara als diaris, les imatges d'aquest matí, a la premsa del paper, Andrea. Quines són? Avui un dels protagonistes destacats és Josep Antoni Durant i Lleida. El tenim al diari ara, al costat del titular que comentàvem, Convergència, reclamarà llei el Teta Durant, perseguida portaveu a Madrid.
D'altra banda, el referèndum d'Escòcia també és protagonista en clau fotogràfica perquè ens diu l'ara Escòcia, 100 dies per al referèndum. Queden, per tant, 100 dies perquè el poble escocès exerceixi el seu dret a decidir. D'altra banda, al perièdic ho veiem. Algunes de les torres de la Sagrada Família llegim un veí incòmode. El responsable de les obres han protegit el trencadís de Gaudí per evitar que caiguin peces. De fet,
Veiem, a part d'aquestes torres cobertes perquè no caiguin aquestes petites peces del trencadís, els afectats demanen que s'estrenyi el nou accés a la Sagrada Família, el temple obligat a recobrir els pinacles per desfreniments, com comentàvem. I un altre dels protagonistes en portada del periòdico és Rakitic, que no sé si es pronuncia així, Rakitic fitxa pel Barça de Luis Enrique. El veiem en portada del periòdico.
Per últim, a l'avantguàrdia, la imatge del dia que comentàvem ara, és aquest comiat de gala que han fet els reis d'Espanya, el rei Joan Carles, la reina Sofia, amb el president de Mèxic, amb Enrique Peña Nieto, la seva dona, Angélica Rivera, i els prínceps d'Astúries. Com dèiem, el president de Mèxic ha qualificat el rei de líder valent i patriota en aquest darrer sopar d'estat que ha presidit, vaja,
I dues imatges més, tres imatges més, ara la comentarem en clau internacional. En una fotografia petita veiem columnes de fuma a l'aeroport de Karachi després d'aquest atac terrorista per part dels talibans. I dues fotos més, alguns jugadors de la selecció espanyola entrenant ja a Curitiba, al Brasil, de cara al Mundial.
I una fotografia petita del tram de la barana que ha caigut al pont de les Arts, de París, per culpa dels candaus. La gent acostuma a posar els candaus a les baranes, els candaus de l'amor. Sembla que un tram d'aquesta barana, d'aquest pont mític de París, s'ha cedit i la Vanguardia també ens mostra aquest tram en portada.
Doncs és el que tenim avui ja animat. Des d'aquí passem a la informació internacional d'aquest matí. Doncs primer de tot expliquem el que ha passat a l'aeroport de Karachi. La Vanguardia ens diu que els talibans exhibeixen la seva força amb l'assalta a l'aeroport. Els 10 atacants anaven armats amb coets, llençagranades i fusells.
Diu la Vanguardia, el que va passar entre diumenge a mitjanit i ahir a la matinada que Arachi faria posar de genolls qualsevol país que no fos el Paquistan. Una desena de terroristes armats amb coets, llença granades i fusells de salt infiltrats a l'aeroport d'una megalòpoli amb un peu als hangars i un altre a les pistes. Diu perquè els indicis apunten que els 10 terroristes abatuts estaven decidits a fer-se forts, per molt que el ministre de l'Interior asseguri que el seu objectiu era destruir el màxim d'avions, en van fer malbé 3...
La força de seguretat aeroportuària va aconseguir repelir l'assalt, 11 o van pagar amb la vida, centenes de rangers, paramilitars, van arribar en 7 minuts i poc més tard l'exèrcit. Diu la Vanguardia que van aconseguir eliminar-los abans que sortís el sol i van evitar d'aquesta manera el malson d'una presa d'ostatges. Entre la trentena de morts, comentaves ara 37 morts, incluent els terroristes, i els mateixos ferits, no hi ha cap passatger.
La Vanguardia ens ensenya en fotografia el fum que sortia de l'aeroport de Karachi, que ahir a la matinada encara era visible després de 5 hores d'atac terrorista.
Doncs és la primera notícia que ens expliques. Tenim, per això, altres coses d'altres països, no? Sí, ara parlem de l'assassinat de la periodista Anna Politovskaja, perquè ahir va tenir lloc la sentència definitiva dels cinc sicaris que la van matar. La Vanguardia es pregunta en grau internacional qui va ordenar matar Politovskaja. Asegura el diari que gairebé al cap de vuit anys i després d'un judici fallit, mitja veritat continua sense ser suficient.
Asegura el diari que sí, 5 homes dolents van ser declarats culpables. Fà un mes per l'assassinat a Sancreda de la periodista, que va morir, recordem-ho, el 7 d'octubre de 2006. Ahir el jutge va dictar les sentències, però l'avantguàrdia assegura que els crítics acusen el poder de no posar de la seva part per solucionar aquest cas. Per exemple, algunes de les sentències...
És preso per tota la vida per al xatxer Rostam Mahmoudov, ha declarat culpable per prema al gatell, també pel seu oncle que es va encarregar de tota la logística per un assassinat per encàrrec típic i descarnat. Hi ha tres condemnats més, els germans de Mahmoudov, que els han condemnat a 12 i 14 anys en una presó d'alta seguretat.
Però vaja, el diari segueix preguntant qui va ordenar matar Politovskaya. Diu, l'ordre va venir dels membres més importants de l'elit governant, ningú no s'arriscarà a parlar perquè sap que li costarà la vida. Per tant, asseguren que el nom de la persona que hi ha darrere dels fets no se sabrà durant el règim actual.
El cas és que la presidenta del grup Helsinki de Drets Humans, Ludmila Alexeya, ahir deia que totes aquestes persones han estat condemnades a grans penes, però no tenien cap motiu personal per matar Politovskaya. La qüestió fonamental és qui ho va ordenar. I és el gran misteri que encara avui ho envolta aquest cas, tot i aquestes sentències que comentàvem a les persones que van fer efectiu el seu assassinat. Doncs són les notícies més destacades avui en clau internacional. D'aquí passem als apunts culturals d'aquest matí.
I comencem explicant-vos que sis ballarins cubans aprofiten una gira als Estats Units per desertar. Els artistes ja són a Miami, on aspiren a integrar-se al baller clàssic cubà d'aquesta ciutat.
També l'ànec més famós del món, l'ànec Donald, que ja fa 80 anys, és un dels personatges més famosos de Disney i se libra, doncs, el seu vuitantè aniversari. La novel·la negra exhibeix múscul a la Fira del Llibre de Madrid. Els racons més foscos i sagnants, per tant, de la literatura, continuen captivant els lectors a Madrid.
I la presidenta destituïda del Picasso de París exigeix tornar per l'obertura. Vol que el Ministeri Francesc de Cultura la torni a posar al capdavant d'aquesta institució.
Fem també un apunt d'educació perquè uns 150.000 alumnes catalans reivindiquen la música en contra de l'alumció. Un total de 530 escoles i instituts han sumat a la campanya liderada pel camp d'emprenentatge Pau Casals del Vendreny.
I la punt trist d'avui, el vam saber, el vam conèixer ahir al vespre, que és que mor als 56 anys Rick Mayall, conegut pel seu paper de Rick a la sèrie dels joves. És un, per tant, dels seus referents. Mayall va interpretar el jove anarquista, estudiant de sociologia i fan de Cliff Richard, que compartia pis amb la resta de personatges d'aquesta sèrie.
Mayall també havia treballat a l'Escurso Negre, també en altres sèries britàniques, i al cinema una de les seves últimes aparicions havia de ser com a fantasma en una pel·lícula de Harry Potter, però sembla que les escenes van ser eliminades del muntatge final. Rick Mayall també va aconseguir éxits musicals amb els joves i va ser autot del Nobel England, un himne nou oficial del Mundial de Sud-Àfrica del 2010.
Una notícia trista per tant per tots els fans també d'aquesta sèrie dels 80. D'aquí passem ara, tornem cap als diaris i ens centrem en les contraportades d'aquest matí.
Comencem per la del diari, ara on llegim un article a la contraportada titulat La revolta de la classe mitjana, Andrea. Avui amb Salvador Cardús comença dient l'abdicació del rei ha estroncat d'arrel el debat mil vegades més rellevant que teníem obert a Catalunya, el de la erupció violenta dels que volen viure al marge del sistema però acotxats amb la manta del sistema.
Diu, el greu conflicte per l'intent d'enderrocament de Can Vies i la seva derivada violenta als carrers de Barcelona va esclatar com una perdigonada en totes direccions. La tensió principal se la van portar per la seva virulència, la gestió dels aldarulls i la coacció a l'autoritat democràtica. Va tocar el rebre, el ja dimitit director general de la policia, els Mossos i fins a l'alcalde de Barcelona.
tot envoltat pel silenci còmplice de la resta d'actors polítics, també compromesos en el desallotjament i, esclar, adornat per l'enfocament babau de determinats mitjans que forçaven la simulació d'un diàleg en pla d'igualtat moral entre els portaveus enmascarats del caos organitzat.
Asegura Cardús que les classes mitjanes del país han estat aguantant amb enteresa, estoica i molta responsabilitat el seu empobriment i les greus restriccions que s'aplicaven a uns serveis públics els quals han seguit contribuint trinco-trinco. Diu tant mateix, l'escàndol dels abusos per dalt i per sota ja és insuportable. I acaba dient, mantenim tota una castada de poca vergonya i a més paguem els capricis dels revolucionaris.
Doni, don, Salvador Cardoso avui amb la seva opinió al diari. A La Vanguardia tenim una entrevista que ens deixa el següent titular. Hi ha coses de tu que només et poden dir els altres. Ho diu Sheila Heen, que és professora de negociació a Harvard i autora del bestseller Difficult Conversations. Asegura com més poder tens, més temps dediques a negociacions dures. I el gran problema dels que manen és que ningú no els diu els seus defectes. Per això solen adonar-se'n quan ja és massa tard per corregir-los.
Diu, el Lluís Amiguet respon, i segurament també per salvar el càrrec. I ella respon, o la parella, o l'amistat, o el respecte dels altres. Per això és tan important aprendre a discernir què hi ha de ser-te en una crítica. En les crítiques sempre hi ha una mica de veritat, fins i tot en els insults del teu fill d'11 anys en una rebequeria, diu, i les has d'aprofitar. Diu, però gairebé totes les reaccions que provoquen els teus defectes són mudes.
Asegura que és el correu que no et van enviar perquè ets massa prepotent i vas menysprear la secretària i ella es va oblidar de posar-te a la llista. O la reunió a la qual ningú no et va convocar perquè quan et porten la contra se't posen els nervis de punta. O la festa a que ningú no et va convidar pels acudits tan grullers que expliques quan es pres dues copes. I acaba dient, diu, volem que ens estimin tal com som però també aspirem a ser millors.
Doncs ho tenim a l'avantguàrdia. Al periòdico llegim una altra qüestió. Si hi ha un àfricà aquí que faci alguna cosa, jo el conec. Avui entrevistant Bubba Gassama, que és senegalès, el va fascinar al gòtic, diu, i es va quedar. Va fer de tot, fins i tot un informatiu en mandé. Bubba Gassama va venir per primera vegada a Barcelona a visitar el seu nabot acabat de néixer, el qual havien patejat com ell, Bubba. Diu, no m'hi podia pas negar. El meu germà m'havia dit moltes vegades que vingués a visitar-lo i per això no podia dir que no.
Diu, va ser un enlluernament, però no l'habitual que es troben a experimentar els estrangers per les obres de Gaudí, per les platges, els boulevards somtuosos o la ciutat antiga. Diu, Barcelona em va seduir. El va seduir, sí, diu, però d'una forma atípica. Diu que aquest barri, el gòtic, va ser per ell una revelació...
assegura que li va seduir la multiculturalitat, la barreja de nacionalitats. Explica, em vaig trobar africans pràcticament de tots els països, i europeus i sud-americans, tots barrejats, i això em va impactar. Diu, aquest barri va ser un impacte per mi. Jo ja coneixia París, i París és una ciutat on hi ha molts estrangers, però no havia vist res com això. Vaig viure aquí sis anys, al Gòtic.
De fet, del 2002 al 2008, fins que em vaig traslladar a l'Hospitalet, diu, però encara hi vinc molt. Diu que des d'aleshores s'ha guanyat la vida fent de tot. Al principi vaig treballar amb el meu germà, que tenia un restaurant senegalès, i després una mica per tot arreu, fins al 2004.
I aleshores, el 2004, l'associació va firmar un conveni amb BTV per fer un programa en Mandé, una associació amb la qual ell col·laborava. Diu un informatiu, InfoMandé, i el que estava davant de la càmera sap qui era, diu, era jo. Diu, perquè tinc facilitat per parlar, per expressar-me, i és segur que va ser molt i molt interessant. Molt bé, doncs és l'entrevista que tenim, el personatge que tenim avui al periòdic.
Bona nit.
I acabem aquest repàs amb la Punt Curiós d'aquest matí.
I avui passa per la mort de Nova York de l'home més vell del món. El més vell ara, eh? Ja saps que això, evidentment, doncs, com que és gent gran, doncs aquest record de persona més gran del món va canviant. Però, en tot cas, actualment era l'Alexander Imitx, que era un emigrant polonès i que va morir plàcidament en residència d'ancians a la peruest site de Manhattan als 111 anys. Uau! Sí, sí, Déu-n'hi-do, eh? A més, pensa, 111 anys, no? Estem al 2014, vol dir que va néixer
El 1903, és a dir, tot el que ha viscut aquest home, no? Tot el segle XX. Tota la veritat per històriques que han passat exactament. I bé, diu que havia estat dedicat a la química i havia estat president del Centre d'Investigació de Fenòmens Anòmals de Nova York.
I va néixer el 4 de febrer de 1903 i s'havia convertit en l'home més vell del món, el que dèiem, el 24 d'abril passat, que és quan va morir l'italià Artur Alicata els 111 anys i 357 dies, gairebé són 12 anys. Per tant, és un rícord que li ha durat.
Malauradament, doncs un mes i mig, no?, ha de ser l'home més gran del món. El home aquest que va morir abans d'ell era més gran, no? Sí, per això. Tenien uns anys els dos i era... Per això que ell es va convertir en l'home més gran del món des del 24 d'abril, per tant, un mes i mig ha estat l'home més gran del món. Sí, ell era la família jueva.
Es va exhibir a Estats Units el 1952, després d'haver abandonat el seu país amb la seva dona el 1939, quan els nazis van invadir Polònia, i haver passat pels camps de treball a l'antiga Unió Soviètica. És a dir que, Déu-n'hi-do, va viure tot això i ha viscut fins als 111 anys. I va ser després doctorat en zoologia per la Universitat de Cracòvia. Estats Units va convertir...
en un eminent pare psicòleg va quedar viu del 86 i després de la seva mort el japonès Sakari Momoi nascut només un dia més tard que ell només un dia es converteix en l'home viu més gran del món la notícia llegim l'home més viu del món no seria ben bé aquesta la frase sinó l'home viu més gran del món i després això perquè fa homes perquè d'homes dones n'hi ha una altra que és l'actual rècord és Misau Okawa que és més gran
Sí, sí, té 116 anys. Que diuen que les dones viuen més. Sí, per tant ja quadraria. 116 anys va néixer el 5 de març de 1898. Tremendo. És japonesa. En fi, exacte, ens queda lluny de plegat. Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi molt bé. Bon dia.
I fem la punt final d'aquest repàs per l'actualitat del dia, fent-nos un cop d'ull, fixant-nos en les portades esportives d'aquest matí. Presenta l'esport per la de requític fitxat, és el titular que presenta aquest diari. Diu que només falten petits detalls per anunciar el segon fitxatge de forma oficial. I també es fa ressò de l'Ubis Enrique operat ahir d'urgència.
També el Mundo Deportivo decideix triar aquest tema i diu fitxat. A la imatge trobem també arraquític. I l'esportivo, en canvi, aposta per dir que faltaran cromos. És el titular que comenten. Diu que les lesions han colpejat un grup extens de grans futbolistes que deixen un 8 en el torneig per l'abertam del Mundial. Diu que Cristiano Ronaldo i Luis Suárez treballen a contrarrellotge per estar a punt per l'estrena dels seus equips. Un Mundial que comença d'aquí ja no res, d'aquí un parell de dies...
I fins aquí l'actualitat d'aquest matí. De seguida parlem del Club de l'Atisme Sant Just amb en Carles Martínez. Abans, però, sàpiguem quina és l'actualitat meteorològica del dia.
Saludem el Carles de Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia. Per parlar del temps, sol, calor, sembla que l'estiu s'avança.
Sí, bé, esperem que no. De moment, tot i que vam tenir un maig, no?, que semblava que la primavera no acaba d'arrencar, semblava que passem un extrem a l'altre. Sí, a vegades fem aquests comentaris, no?, que a vegades algú culpa el canvi climàtic, no sabem, no tenim prou coneixement si és culpa o no, no?, però fotem uns salts realment espectaculars, o sigui, passem d'una setmana dient quan arribarà l'estiu, a dir, carai, aquest estiu és molt més potent que qualsevol dia de juliol,
I la realitat és ara sortir al carrer, fer una mica d'activitat física al carrer o anar amb un llevall a comprar el pa perquè ja notes que la calor se t'enganxa a sobre. Tot i que ara fa massa xafogor, ha baixat una miqueta la humitat i estem en un 40%, també és normal perquè tenim 27 graus com a 6 a Sant Jús. És una animalada, és una temperatura que és extremadament alta i que estem en un moment així una mica àlgid pel que fa a les temperatures altes i podríem dir que és una situació...
Que, com et comentava, la setmana passada podria durar tota la setmana sencera. Només es veuen allò una mica de respirar una mica, potser al cap de setmana. Respirar una mica vol dir baixar als 26 o als 25. Però sol continuaran cada dia. Sí, aviam, hi ha alguns punts del país on poden créixer algunes nublades, algunes tempestes, però bàsicament hem de parlar de bastanta estabilitat durant tota la setmana. Ara tenim 27 graus, avui et podem tornar a repetir.
Aviam, vam arribar a 29,3 a l'estació del Walden i a 28,8 a l'estació de Can Ginestar. Sempre hi ha cinc dècimes de diferència entre un punt i l'altre, però realment són valors molt alts. D'altra banda, les mínimes no estan baixant ni dels 18 ni dels 19 graus, o sigui, són temperatures, avui que farem un 28-18 aproximadament, entre màxima i mínima,
o 19, estem parlant de valors de finals de juliol, de primers d'agost, de canícula, vaja, de l'època més càlida de l'any, doncs les temperatures que estem tenint. El cap de setmana es va aguantar una miqueta, estava 27-28, però ahir es va disparar fins als 29, i avui tornem un altre cop amb aquesta situació, o sigui, la màxima calidesa d'aquesta situació podria estar entre ahir dilluns i potser dimecres.
Començaran a arribar a petits canvis, són molt poc importants. Tempestes cap a la Vall d'Aran, Pallars Sobirà, cap a la Cerdanya. Potser en aquelles zones tenim algunes tempestes de mitja tarda avui, demà, demà passat. Hi ha alguns mapes que indica que hi ha un 40% de possibilitats que pugui ploure a Sant Jús avui. Ah, sí, a la tarda. Tant al matí com a la tarda. És que n'he vist dos i tots dos tenen aquest caprici de dir que potser queixen tempestes.
Realment hi ha molts altres mapes que diuen que no, que l'estabilitat continuarà. Seguirem amb aquests valors tan càlids. Potser mitjans de setmana fluixa una miqueta, però seguiríem dins d'aquesta línia. Si no estem a la canícula, pràcticament l'estem tocant, perquè baixem de 29 a 27, tampoc ho notarem massa.
Clar, estem a prop del mar, el mar ara té unes temperatures bastant més fresquetes, si t'hi tires a l'aigua, si te'n vas cap al nord, l'aigua encara està força freda i provoca aquestes boires a prop de la costa que són molt puntuals, que tan venen com se'n van, que poden deixar-te un moment tapat al cel com et surt el sol.
O sigui que anem jugant amb aquesta variabilitat, amb aquests núcleos baixos, amb aquesta mala visibilitat, també amb aquestes partícules en suspensió. Quan recordeu aquesta depressió tan potent que ha viatjat una mica cap a les Illes Britàniques, però que està afectant gran part d'Europa, viatja del nord d'Àfrica cap a Europa i deixa partícules en alçada i aquestes partícules provoquen que...
Com si fos un sol celestial, perquè tens la visió aquella del sol amb els seus ratxos que toquen a terra i dibuixen els ratxos que toquen a terra quan juguen una mica amb els núvols. Són fotografies d'estampa, però que aquests dies es poden veure i és fruit d'aquestes partícules en suspensió que juguen amb el groguenc del cel, d'aquestes partícules, amb el vermell, els tons, que quan surt el sol i es pon tens imatges realment precioses. Continuarem amb aquesta influència de vents del sud, sud-est, sud-oest, anem seguint jugant amb això i mentre estigui això, les temperatures no baixaran. Quan després tinguem algun canvi d'aire,
i ens espantarem. El normal seria 25, 24, 25 graus, no 28 o 29, o estan aquests valors a les 11 al matí, com tu deies. De moment seguim amb aquest estiu, ple estiu, a la primavera, i sembla que la setmana que ve podríem tornar a valors primaverals. No ha de fer fred, però tornarem a valors primaverals. Però serà difícil ja que la cosa tingui tendència a baixar massa. Ja vam comentar-ho la setmana passada, quan començava el mes, sembla que aquest mes de juny serà més càlid del que toca.
Doncs n'estarem pendents, ja ho sabeu, aquí cada dia us ho expliquem. Gràcies, Carles. Molt bé. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta.
11 minuts i arribem a les 11. Aquesta hora parlem d'esports, en concret de l'atisme, perquè fa poc que el Club de l'atisme Sant Just ha guanyat en dues categories, en la categoria de relleus, tant pel que fa a la vida femení i després també en la categoria...
Benjamí Mascolí. A més a més, recordem que el club organitza una cursa solidària per la investigació del càncer infantil pels carrers de Sant Just d'aquí a pocs dies. Per tant, en parlem de tot plegat amb el coordinador esportiu del club, Carles Martínez. Molt bon dia, Carles. Bon dia. Parlem primer de tot d'aquestes victòries, perquè de tant en tant en parlem amb vosaltres, però en tot cas, des del club de l'atisme aneu fent molta feina, i la més recent són aquestes qüestions que hem comentat ara.
Sí, doncs sí, bueno, anem fent feina, anem cada any millorant més, i aquest any hem guanyat, doncs això, les noies femenines alevines, la Paula, la Ona, la Lucia i la Raquel han guanyat la medallador de relleus 4x60, i els nois han quedat tercers, han quedat el David, l'Ugo, l'Isan i el... i qui era l'altre, així de memòria...
a l'Oriol, doncs aquests quatre han quedat tercers també de Catalunya i això perquè és una gran fita i no és fàcil perquè hi ha molts equips, hi ha més de 60 equips i ha sigut difícil però no ho han aconseguit Vull dir que és a nivell de tot Catalunya, estem parlant d'una categoria important Sí, a nivell de... van guanyar a l'hivern un trofeu també de relleus 4x200 aquestes noies
Bueno, excepte una, que va haver-hi un canvi, la doccia per la Berta Martín, van guanyar també un trofeu bastant prestigiós, el 4x200, però bueno, aquest ha sigut ja a nivell de Catalunya, o sigui, aquest ha sigut molt important. Per tant, doncs, val la pena esmentar-ho. El Club de l'Atisme Sant Jus, que tant en tant hem anat parlant, com esteu ara? Heu anat creixent? Sí, hem anat creixent, ara aquest any ja tenim 120 nens i
I hem hagut de fer, de cara a l'any vinent, dos horaris, perquè els 120 no podien entrenar al mateix temps ja. Clar, per tant, bones notícies, doncs, no? Sí, encara així, hi ha molta gent que no ens coneix encara, o que no sap que a Sant Lluís hi ha un club d'atletisme, perquè, clar, fa 3 o 4 anys que estem com a club, doncs és curiós, però hi ha nens i, bueno, hi ha gent adulta que encara no ho sap. Encara és una mica recent, no?, per tant? Sí, però, bueno, ja portem 4 anys amb aquest.
Ara l'he enviat una foto també al Bulletí, perquè al Bulletí com arriba a tothom, a veure si amb la foto aquesta dels relleus ens coneix més gent, perquè la veritat és que és curiós que a vegades tothom sap que hi ha futbol o bàsquet, però dius, no, hi ha un club d'elatisme i la gent encara no ho sap. També és veritat que l'elatisme a nivell general, no només d'enclau Sant Justenca, sinó que és un esport una mica més minoritari, no? No sé si de practicar-lo, però si més no a nivell mediàtic, no?
Sí, és minoritari, però això no és perquè és minoritari, és que més que res no saben que assistim de vegades. Clar, i llavors és un peix que es mosega la cua. De tota manera, no entreneu aquí a Sant Lluís, no? No, perquè aquí a Sant Lluís no hi ha pistes d'adaptisme, i a Sant Feliu sí que hi ha, i allà estem bastant bé, perquè és una pista homologada, molt gran, de 400 metres, i podem entrenar molt bé allà.
I, per tant, si algú vol apuntar-s'hi, no sé si hi ha d'anar directament a aquestes pistes, si es pot trobar d'alguna manera. O pot mirar a través de la web, del grup Atletisme Sant Lluís, o al gmail, atletismesantluís.gmail.com, o a les pistes allà, els junts i dimecres, de 5 i mitja set, també poden venir. Perfecte, suposo que ara més a més estareu acabant ja el curs, no? M'imagino que ja és el final de temporada. Sí, ara està venint molta gent a provar de cara a l'any que ve,
I ja estem veient que l'any que ve necessitarem aquests dos horaris perquè si aquest any ja ens consta, l'any que ve es fa alguna cosa que tornem a créixer, perquè cada any hem crescut cada any. Bones notícies, per tant, encara que sigui a poc a poc, però anar creixent. D'altra banda, veiem també al principi, organitzeu la cursa solidària que es farà el dia 21 de juny aquí a Sant Just, una cursa que es farà pels carrers del municipi. Com va tot plegat? Han començat ja les inscripcions, no em sembla?
Sí, ja han començat i la veritat és que molt bé, perquè van apuntar aquesta gent. Ara, si la gent s'anima a córrer, encara que sigui al mig corrent, al mig caminant, perquè és una cursa solidària i el que importa és recaptar diners per oncologia de Sant Joan de Déu. Llavors, el que ens interessa és que vingui molta gent i que vagi com pugui i que sigui un èxit. Clar, de quants quilòmetres és la cursa? 5 quilòmetres. I després també hi ha curses per nens
que, bueno, de 300 i 600 metres són una mica també, doncs, fer una mica de cursos infantils, però amb l'afanya aquest, això de participació i que s'ho facin bé. La d'adults, 5 quilòmetres, has dit? Sí. Per tant, bastant assequible una mica per tothom, no? Sí, exacte, és una cosa assequible que, diem, que si algú vol anar mig corrents sotllant, amb millorar una mica més se la pots fer.
De moment quanta gent s'hi ha inscrit? No sé si ja teniu una mica de recompte. Doncs encara no hem fet el recompte, anem mirant per la web, però també aquestes curses la gent s'apunta les dues últimes setmanes. És veritat, o el dia abans, fins i tot. Sí, la gent que fa curses mira i de cada vista dues setmanes van mirant, doncs mira, aquesta setmana m'apuntaré aquesta. I suposo que entre aquesta setmana i la que ve ja...
s'apuntarà el gran grup de gent. D'on va sortir la idea de fer aquesta cursa solidària per Sant Just? L'any passat ja es va fer una cursa, el que passa que no era exactament solidària, era organitzada per un altre club, diguem, i aquest any s'ha pensat en això, fer-la més solidària i recaptar més parts del que es guanyés per Sant Joan de Déu.
Clar, i el recorregut el teniu decidit perquè Sant Just és puja i baixa, per entendre'ns, no? Sí, és semblant a l'any passat, però han fet algunes pujades. Ah, doncs millor. Clar, clar, per tant, perquè sigui del tot assequible, no?, el que dèiem al principi, i per tant hi pugui participar com més gent millor. Exacte, sí. La inscripció es pot fer al web championship.cat, no?, i hi ha el que ens deies, una categoria infantil i després una categoria d'adults, també, doncs, amb dos preus diferents. Sí.
Sí, sí, hi ha impresa allà la pàgina i hi ha un desplegable de l'esquerra d'alta que és per nens o per adults. Tu s'inscrius i ja és tot per internet. Clar. Fins quan es poden fer les inscripcions? Doncs fins 3 o 4 dies abans. Xampions, que és la que s'encarrega de la gestió, tanca una mica abans per ja fer els gestats i així. Els nens sí que l'últim dia alguns es poden apuntar, però als adults arriba un moment que s'ha de gestionar...
les distats, els dorsals, el xip del dorsal, perquè van amb xip, llavors s'ha de tancar una mica abans, perquè senyor no donaria temps. I des del club, els nens del club hi participen? Sereu molts, com si diguéssim? Home, sí, intentem, també fem el cross de Sant Lluís a Torreblanca cada any, intentem que el nostre cross i les nostres curses vinguin la majoria, clar. Els reservem i els diem, aquesta cursa heu de venir, hi ha gent que no pot partir,
hi ha casaments, hi ha coses, i a vegades hi ha gent que no pot, però el que no té res a fer aquest dia està compromès a venir. Molt bé, doncs serà el dia 21 de juny, podeu consultar-ho tot plegat a championship.cat i avui n'hem parlat amb en Carles Martínez, coordinador esportiu del Club de Latisme Sant Just. Moltes gràcies, Carles. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Quan vulgueu, doncs ja ens truqueu i parlem una altra vegada. Perfecte, doncs així ho farem. Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia.
Venga, gracias. 1, 2...
Després de parlar d'al·latisme, què farem? S'ha de connectar ja amb el Sant Just Notícies. Abans, però, també ens posarem al dia de l'actualitat més general del dia a través del bolletí de Catalunya Informació. I després tenim més coses. Parlarem, per exemple, de la campanya per millorar la separació dels residus orgànics dels establiments. És la campanya TRIA i et triaran 2014, que s'adreça als negocis que generen grans quantitats de residus orgànics
com ara restaurants, residències de gent gran, hotels, també parades de mercats i supermercats o centres educatius per tal de millorar-ne la separació. En parlarem amb la Núria Pallarès de seguida després de les notícies i també farem tertúlia d'actualitat amb en Pep Quintana i en Jordi Farràs.
Fins demà!
Bon dia, són les 11.
Josep Antoni Durán i Lleida assegura que si algun dia deixa la secretaria general de Convergència i Unió, ho comunicarà abans el president de la Generalitat, Artur Mas. Són les seves primeres declaracions després que avui s'hagi reunit amb la direcció del seu partit Unió Democràtica. L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, espera que Durán no dimiteixi dels seus càrrecs. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Pujol ha afirmat que el procés s'està fent trontollar partits i institucions i que la federació no és una excepció.
Susana Díaz, la presidenta d'Andalusia, renuncia a dirigir el PSOE en declaracions a la cadena SER. Díaz assegura que no presentarà candidatura a la secretaria general del partit per substituir Alfredo Pérez Rubalcaba perquè vol centrar-se en Andalusia i acabar la legislatura.
Presumptes militants islamistes de la secta nigeriana Boko Haram segresten una vintena més de dones segons testimonis presencials no confirmats oficialment. El segrest és molt a prop del lloc on se'n van endur, prop de 300 estudiants al nord-est de Nigèria.
L'increment de la confiança dels inversors en el deute públic espanyol que permet emetre títols a un interès baix comportarà un estalvi d'uns 7.000 milions d'euros en comptes de l'Estat. La xifra l'ha donada al secretari d'Estat d'Administracions Públiques el mateix dia que la rendibilitat del BO a 10 anys torna a marcar mínims dels últims 4 anys.
Acaba sense acord la minissimera entre quatre caps de govern per parlar del futur de la Unió Europea. La cancellera Angela Merkel es queda sola defensant Jean-Claude Juncker, si que sigui el pròxim president de la comissió.
El trasllat de l'arxiu dels Borja fins ara a València cap a l'Arxiu Nacional de Catalunya respon a la ignorància i al desinterès del govern valencià. Ho ha dit l'escriptor i sociòleg Joan Francesc Mira al matí de Catalunya Ràdio. Catalunya Informació. Ara als esports. Ivan Rakititze pot ser avui nou jugador del Barça. El Club La Grana pagaria uns 18 milions d'euros al Sevilla i en l'operació s'inclouria algun jugador.
La FIFA celebra avui el seu congrés. Els patrocinadors principals de la Federació Internacional demanen explicacions per la designació de Qatar que no es donaran fins al setembre o l'octubre. Avui, Barça-València, el Palau Blaugrana. Una victòria situaria l'equip de Xavi Pasqual a la final de la Lliga ACB de Bàsquet. Catalunya Ràdio transmetrà el partit a les 8. També a juga l'Unicaja Madrid.
Pel que fa al temps, avui sol o resol en bandes de núvols alts i mitjans que ens aniran creuant seran més gruixuts i persistents a la meitat oest del país. Temperatures una mica més baixes a primera hora, migdia de sol i calor, una calor més continguda que ahir, tot i això molts termòmetres es mouran entre els 25 i els 33 graus. Núvolades de tarda i també algun ruixat al Pirineu.
Repassem algunes temperatures a aquesta hora. 25 graus a Barcelona, 25 també a Tarragona i a Girona i 26 graus a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Avui arrenca el període de matriculació de l'escola Abressol Municipal Marrex. Les matriculacions s'han de fer directament al centre fins divendres. L'escola ha establert diferents horaris per formalitzar-les. Al curs 2014-2015, l'escola Abressol tindrà 8 places al grup de lectants i 31 al de nens d'un any.
Les places del grup de nascuts del 2012, per contra, es reduiran. El centre té com a principals objectius potenciar l'educació dels infants a través del joc i involucrar les famílies en el dia a dia de l'escola. Avui arrenca el període de matriculació a l'escola Bressol Municipal Marrex en el primer cicle d'educació infantil de 0 a 3 anys. Els horaris són avui i dijous de 3 a 8, demà de 9 a 1 i divendres de 9 a 1 i de 3 a 7 de la tarda. Trobareu més informació al web santjus.cat barra marrex.
També en clau educativa destaquem que l'Escola de Formació d'Adults de Sant Jus fa avui una nova jornada de portes obertes que servirà per donar a conèixer l'oferta formativa pel proper curs. La novetat més destacada és que s'introdueix un curs d'anglès nivell 3 que dona accés directe al nivell 3 de l'Escola Oficial d'Idiomes després d'haver passat una prova prèvia.
A banda d'aquest nou curs, el centre segueix oferint els estudis de graduat en educació secundària, el de preparació a grau superior i informàtica. En aquesta jornada de portes obertes es pot conèixer l'oferta formativa del centre, horaris i altres informacions pràctiques i a més visitar les instal·lacions. El període de preinscripció s'obre el 23 de juny i la matriculació es farà el mes de setembre.
I acabem recordant-vos que el Juny Fotogràfic serà protagonista avui als matins de TV3. Un equip del programa vindrà a Can Ginestar per conèixer aquest projecte en profunditat. Serà al voltant de les 12. El Juny Fotogràfic és un cicle que gira al voltant del món de la fotografia i que en guany aplega unes 1.800 fotos exposades als carrers, equipaments i establiments de Sant Just.
Una de les mostres més assecades és la que formen les imatges guanyadores del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just al carrer Bona Vista, l'exposició Germans i Germanes de Can Ginestar i també les que es poden visitar a l'interior de la Casa de Cultura. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bon dia.
I hurt myself today To see if I still feel I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole
The old familiar sting Try to kill it all away But I remember everything What have I become My sweetest friend
Fins demà!
You stay the hell away from me, you hear? I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time
What have I become? My sweetest friend.
I will let you down. I will make you hurt.
Fins demà!
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Fins demà!
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Passant 12 minuts de les 11 del matí.
L'Ajuntament de Sant Just engega una campanya per millorar la separació dels residus orgànics als establiments. Es tracta de la campanya Tria i et triaran 2014, una iniciativa adreçada als negocis que generen grans quantitats de residus orgànics. I ara en parlem amb la Núria Pallarès, cap dels serveis de medi ambient de l'Ajuntament de Sant Just. Molt bon dia, Núria. Hola, bon dia. Per parlar d'aquesta nova iniciativa, una nova campanya, com dèiem, es diu Tria i et triaran. I amb quina intenció neix, per tant, aquesta nova campanya a Sant Just?
Neix amb la intenció d'informar i formar una mica els grans generadors de matèria orgànica que facin la recollida d'una manera correcta. S'adreça, per tant, dèiem negocis, però de fet és un aspecte una mica més ample, perquè també em sembla que hi ha no només comerços, sinó que també va per qüestions com escoles,
Són els grans generadors de matèria orgànica. Hi ha des d'escoles, hotels, bars, restaurants, el mercat municipal, és a dir, la gent que la fracció de matèria orgànica produeix més elevada.
I en què consisteix aquesta campanya? És a dir, quines accions es faran? Quines coses es donen a terme en aquesta campanya? Bueno, s'ha dut a terme durant tot el mes de maig. Vam finalitzar, crec que era la setmana passada, amb una reunió que vam fer tota la gent que ha participat, que són aproximadament 80 establiments, entre els que deia, els hotels, les escoles, restaurants i el mercat municipal.
I es feia una visita porta a porta a cada comerç per veure com triaven i separaven la matèria orgànica de la fracció resta i de les altres fraccions selectives, com envasos, paper i cartró, i informar si ho feien d'una manera correcta o no.
Després es va fer la reunió en què aquells establiments que ho feien d'una manera correcta i que ho sabien perfectament que ho feien bé, se'ls ha donat un certificat que poden col·locar en el seu establiment amb el lema que et triarà i et triarà. És un certificat que aquella botiga tu la tries perquè està fent una separació correcta de la matèria orgànica. Per tant, lliga amb aquest lema de la campanya, no? Sí, exacte.
I n'hi havia molts que complien o qui guanyava per entendre'ns? Què hi havia més dels que sí que complien o els que encara els falta millorar una mica en aquest sentit? Dels 80 establiments aproximadament la gran majoria ho fa d'una manera correcta sí que podem remarcar que hi ha molts restaurants que no ho fan
També ens vam trobar amb la sorpresa que el mercat municipal no ho feia d'una manera correcta i ràpidament ells van dir que volien participar i ho estan fent ja molt bé, vull dir, ho estan separant, que són grans generadors totes les parades del mercat i ho estan fent molt bé.
I ens vam trobar amb aquesta sorpresa, algun hotel i bastants supermercats que no ho feien d'una manera correcta. Llavors, una vegada informats, una vegada explicant que aquest certificat no el poden obtenir, es farà un seguiment i una altra visita per veure si durant un mes, o sigui el mes de juny, ho aconsegueixen i ho fan bé.
Per tant, aquest mes es farà una mica aquest seguiment, no?, aquesta supervisió. Sí, sí, i amb la idea que la tardor, o sigui, això es farà d'una manera continuada, perquè el que volem és que aquesta gent que produeix molta matèria orgànica, que aconseguim separar-la i que ho fem bé.
És evident que empreses, sobretot vinculades amb el menjar, restaurants, el mercat que ens deies ara, acumulen moltes més quantitats de matèria orgànica, però no sé si en proporció reciclen menys que les famílies o és una qüestió bastant similar?
No, no, en general, o sigui... Hi ha diferència. Sí, sí, molta diferència. Les escoles que, per exemple, van visitar totes les escoles municipals i no municipals, ho separàvem d'una manera molt correcta i la quantitat que generen és important, és a dir, que són els que tenim que incidir i una mica convèncer que ho facin bé i, a més, perquè tenen l'obligació. Hi ha una ordenança municipal de comerços que tenen l'obligació de separar cada fracció, vull dir, el paper, envasos, vidre i la matèria orgànica.
Clar, segurament paper i vidre sobretot són els que m'imagino que tothom els té més incorporats i s'acostumen a reciclar més fàcilment. I en vasos també, la veritat que ho sapenen perquè és que es crea molt volum en vasos. Per tant, l'assignatura pendent aquí a Sant Jus, suposo que també deu passar a altres municipis, però és la matèria orgànica, no? Sí, jo crec que tots ho saben, que ho tenen que fer i tenen la intenció, però no acaben de fer bé perquè no tenen espai
Perquè al final crea una mica el bici de barrejar-ho tot i treure-ho. I jo crec que la campanya aquesta ha anat bé. Vull dir, el certificat a tots els establiments els agradava molt de tenir-ho. El mercat municipal, per exemple, ràpidament va millorar i ho estan recollint separadament. És a dir, que veurem d'aquí un mes què passa, no? Si tothom compleix o no. És una bona idea, no? Aquestes sempre els certificats, aquests, normalment ajuden, no? Sí. És un incentiu.
És un incentiu, és un certificat de qualitat, no? Vull dir que val la pena. Com estàs en aquest sentit, comparat amb altres municipis? Ara esteu fent aquesta campanya, n'hi ha que ho fèiem, però falta tot el que comentàvem, totes aquestes millores per seguir avançant, però comparat amb altres municipis de la zona o no sé amb qui...
acostumeu a mirar-vos, no sé si forma part de la mitjana per entendre'ns, si va una mica millor o si està per sota. No, no, la veritat que sempre ha anat per sobre, o sigui, la mitjana, Sant Just, per exemple, dintre de l'àrea metropolitana que tenim dades d'una manera continuada, està per sobre.
Però la matèria orgànica és veritat, i com el paper, no sé si per la crisi o no, ha anat baixant. Igual que la producció de la bossa de persona dia, que ha baixat la quantitat de residus que produïm, automàticament també ha baixat la matèria orgànica i el paper.
Ara estem dintre d'una mitja... Ho fem correctament, però volem fer-ho millor. Clar, clar, d'una manera d'incidir és aquesta que estem comentant, aquesta nova campanya trieran i que, per tant, s'allarga també durant tot l'any, d'alguna manera, no? Sí, sí, i la idea és també veure l'any que ve com funciona, vull dir, si la gent està complint... És que s'ha d'anar recordant, perquè, si no, t'ho vas deixant i, al final, la matèria orgànica, que és poder el que costa una miqueta més, doncs va barrejat amb la fracció resta, no?
En particulars s'ha pensat fer alguna cosa o com que funciona una mica millor de moment esteu centrats en aquest tema? En particulars es va fer fa dos anys un porta a porta, jo informant, portant el covell de la recollida de matèria orgànica a la gent que ho demanava, ja s'ha fet i s'ha fet continuat. Per això aquest any incidíem una mica més en els que són grans productors de matèria orgànica.
Per tant, per tal que en aquests casos també s'hi sumin, no?, una mica tot plegat. Exacte, sí, sí, sí. Doncs n'estarem pendents, tot plegat, aquesta campanya Tria i et triaran, que ha començat, com deia, el mes de maig i s'allargarà de cara als propers mesos, també, i si aneu a aquest establiment, suposo que tothom s'hi pot anar fixant, no?, almenys alguns ja el tenen, no?
Jo crec que moltíssims ho tenen, tenen des del pòster, que era un pòster dinar 3 molt maco de colors que es veia claríssimament el certificat diferenciat si era restaurant, si era mercat, si era hotel o si era una escola. I després individualment aquell establiment. També s'ha fet publicitat en el bolletí que sortia tot el llistat dels establiments que ho feien d'una manera correcta.
Clar, perquè recordem que la matèria orgànica, com dèiem, els restaurants o botigues de menjar són els que en poden acumular-ne més, perquè l'afecció orgànica, doncs, el principal és aquest tema, no?, restes de menjar, però hi poden anar més, recordem-ho, i aquest tenim aquí avui, Núria, perquè de vegades hi ha aquells dubtes, hi pot anar alguna cosa més, és a dir...
Perquè hi ha algú que diu, la pols, allò, si escombra es pot anar orgànic o ha d'anar a rebuig, per exemple, no? Hi ha aquests dubtes. És que depèn si està barrejat o no està barrejat, però una cosa que sempre hi ha dubtes és les estovalles de paper, no?, de menjar. Sí, exacte, el tovalló de paper. El tovalló de paper, de sucar l'oli o dels restos de cuina, doncs aquest va a la matèria orgànica.
No una gran estovalla d'un restaurant, però sí tots els tovallons petitets d'aixugar-hi els restes de l'oli que hi ha en una paella, o en un pot, o el marbre, o el que sigui. Aquest va a la matèria orgànica. I clar, els restes de fruita, de cart, de verdura, de tot el que tu cuines, que et queden trossets, tot el que és orgànic que es pot descomposar. Exacte. I per tant, doncs, és a cadenar aquest covell de matèria orgànica. Exacte.
Doncs avui hem parlat d'aquesta campanya tria i triaran 2014 amb la Núria Pallarès, cap de Serveis de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just. Moltes gràcies, Núria. A vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb noies de segon llesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Com insectes suicides volant cap a la llum postre girant. Seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres. Perseguim el plaer perquè no ens falta de res. Prou comptar-teu ells els joves.
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent. I no ho entenc per què després només parlem entre nosaltres. Però ara no em diguis res que m'espatlla és el murat. El murat és per mi sol.
Fins demà!
Si quan la veus l'únic que et passa és que tens ganes de plorar. Hi ha alguna cosa dintre teu que xucla la poesia. Si per voler-ho tot t'has de quedar sense tu. No és tan voler si no saber a què renomcia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
En punt 2, quart de 12, aquesta hora fem tertúlia d'actualitat amb en Pep Quintana i en Jordi Farràs. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Per parlar, com sempre, de diferents qüestions. Ara recordava, abans que entréssiu, que fa 15 dies havíem fet tertúlia, que la fem cada 15 dies amb vosaltres, i que acabaven de passar les eleccions europees, i ho trobo llunyíssim, no?, perquè...
15 dies ara passen un munt de coses gairebé. Jo ni me'n recordo ja. Per això, per això, que realment tot sembla que, o almenys en segons quines èpoques, com és aquesta, aquest mes almenys tot va molt de pressa. Tot ha sigut precipitat, eh? Exacte. Ara estàvem... Bon, per principi tot lliga una mica, però bé. Estàvem comentant precisament la quantitat d'activitats que hi havia aquest cap de setmana aquí. Sí, això, en una altra ordre de les coses, però bé, seria diferent, eh? Que l'actualitat que estàvem dient ara, que tot va més de pressa...
Sí, i tant que sí. Però exacte, també és bona notícia. Jo crec que és una actualitat nostra, del nostre poble, i val la pena... Home, aquí en parlem cada dia, que anem fent entrevistes amb tots els que fan coses. I aquest mes d'ajuntant al maig, també, aquest any ha estat d'aquests intensos, eh?
Molt bé. Aquí, ara quan ha entrat el Jordi, aquí als estudis, diu, jo vull ser rei, jo vull ser rei, no va haver repetint, jo vull ser rei. No sé per quin motiu deu voler ser rei el Jordi. Jo me'n recordo que hi havia una cançó, no? Sí, una cançó dels pets, exacte. Sí, sí, va ser, ja deu tenir potser 20 anys, però en tot cas recordo que va ser... Jo me'n recordo que hi havia una cançó que deia... Encara es posa, tant en tant, no? L'haurem de buscar i posar una mica, Carme, buscava en el teu...
Ara d'aquí una mica ho buscaré, avui tenim problemes amb internet, que ja us he dit que just abans que entrésseu també la cançó que teníem s'ha durat a la meitat, és a dir que serà complicat, però mira, hem de recuperar-la. Una setmana ja fa, eh, de tu plegat, és a dir que ara ja heu pogut digerir una mica l'anunci d'abdicació.
L'anunci sí, però la provocació de tot el que ha passat després potser no ho hem paït. Clar, clar, que de fet és una mica el que desencadena. Fins aquí molt bé, però després tot el que ha esdevingut, la moguda... Bueno, les conseqüències ja se sabia que quan passés això alguna cosa passaria, alguna cosa no hauria. Això que no teníem temps de païer tantes coses. Passa que quan dic que païm una setmana i ells ja fa més d'un any o més que ho estan païent, o sigui...
Jo crec que totes les redaccions, tant de les teles com dels diaris, ja tenien un dossier preparat. Home, clar. Ara ja es veia venir, no? Ja van llançar ja immediatament tots aquests dossiers. Els visuals, especialment per la televisió, ja tenien tot fet, tot fet.
Això segur. Però bé, en tot cas, el tema del rei està bé, però el que pugui passar ara segurament és el més interessant. Jo tenia contacte quan treballava amb un arxiu de veu que hi havia a Barcelona, que crec que era particular, però crec que després, finalment, potser s'ho va quedar la Generalitat, o va dir-ho, no?
Però és que era molt curiosa que hi havia un apartat, una carpeta, per dir-ho d'alguna manera, de gent que deixava el seu missatge un cop ja per quan havia mort. O sigui, li feien una entrevista en vida i diu, doncs, ja sabent que quan s'hauria mort, mataria en aquella entrevista i aquelles opinions que tenia aquella persona, no? I, doncs, vull dir que és una mica aquestes carpetes que diem també que ja tenen preparades...
Però en aquest cas no és una mort, eh? No, no, no, ho dic, previsió. No, això sí, home, això ho fan tots amb totes les persones importants per dir alguna cosa i hi ha una part feta de biografia justament perquè ningú l'agafi de revés, però en tot cas, a part del que hi va haver els diaris de l'endemà, que realment eren històrics en aquest sentit,
El que pugui passar ara, com ho veieu? És a dir, el fet que es faci tot tant de pressa, no?, que el PSOE, que en principi podia tenir un punt republicà, doncs hagi apagat tota aquesta... Jo crec que no... És una cosa que ja sabem el que és... Perquè no canviï res. Com més de pressa, menys canvia. Sí, és igual. I encara que continuï molt de temps endavant, tampoc canviarà res. Per desgràcia nostra, és molt difícil que ens canviïn les coses.
El que em refereixo és a aquesta precipitació. La precipitació la vol fer ara molt de pressa. Sí, perquè no hi hagi un lapsus de temps que inclús tinguis temps de reaccionar en algun aspecte. I llavors preten al màxim tota aquesta qüestió de les lleis i d'orgàniques i inorgàniques i tot plegat per tal que hi ha que dir el més aviat possible lligat. I inclús que em fa molta gràcia és que com que Madrid és festa
el dia 19, doncs ho fan el dia 19 perquè hi hagi més gent al carrer. Que hi pugui anar tothom, no? És que són coses d'aquelles una mica infantils i tot, no? Us agrada que hi hagi monarquia?
A mi personalment no. Ho trobo una cosa retrógada, ho trobo una cosa que no té cap mena de sentit actualment. Abans hi havia un senyor que manava perquè tenia més força que ningú. I llavors, com que seguíem anant, el seu fill seguíem anant. I doncs mira, estem igual, però potser en uns aspectes que no són realment els de la força bruta o la força...
de poder, és un altre poder, és una altra manera de fer, i que et deixen fer, que a més a més et deixen fer, perquè totes les forces polítiques estan encantats, totes. Totes les majoritàries. Vull dir, les que estan promovent tot això són les que els interessa que la cosa no canviï, és que precisament la idea de les presses és aquesta, per mi, que tot, sembla que no hagi passat res, aquest xicot, doncs, entrarà a treballar d'alguna manera...
Doncs el dia 19, el que sigui, ja està, i no ha passat res. És que aquí està la curiositat, no? No, és un canvi generacional, que al final cap vull dir, no, jo, res de monarquia, no hi estic d'acord. La república, sabem el que ha passat a la república, és aquí a Espanya. Però pot canviar, pot passar una cosa diferent. Itàlia és una república, França és una república, Alemanya és una república, eh?
Podríem canviar, però... Clar, també han canviat moltes coses en 80 anys, no? Bueno, jo no veig quasi canviar. No ho veus clar, eh? No ho veig clar. El Pep s'enfada, eh? Jo veig clar que ara, com a mínim, hi ha un moviment, un moviment tant a sigui català com ara veig el País Basc, que també s'estan movent. Jo crec que això significa alguna cosa que de mica en mica podem aconseguir.
Jo crec que la lluita l'hem de tenir sempre, perquè sempre l'hem tingut. Però aviam, això no significa res de república, si ho hem de dir així. Que hi hagi un president com hi ha ara, la diferència és que hi ha una monarquia. I treus aquesta monarquia i queda com quedaria la república. Per tant, què? La gent es tira al carrer? La gent crema esglésies? No.
No, vull dir, quan tu parles de les anteriors repúbliques, doncs tens un cert reparo del que va passar. El que va passar, què? Doncs no vol dir que puguin passar. Mira, també els nazis a Alemanya i mira no sé quantes coses...
En principi podem aprendre'n de la història, no?, justament. És el que s'intenta aprendre de la història, evidentment, i que no el repeteixin, no? I vull dir, també les coses són bastant diferents en aquest moment perquè no s'assemblin d'alguna manera amb aquell accés que hi va haver de desordre, no? Les coses són diferents, no poden ser les mateixes, en certa manera, no?
i bé, teníem l'altre dia el de Can Vies, doncs molt bé, la gent ja va començar a dir que això era una revolta, que patatim, patatam, però quantes vegades han cremat contenidors a Barcelona i a Sants. I fora de Barcelona. Sí, clar, i a Sants especialment, que sembla que tinguin l'exclusiva pobra gent dels que viuen allà, que tinc amics que viuen al carrer, en aquests carrers que han passat això, i esclar, l'altre dia estàvem junts en un concert, i diu, haig de saber les notícies per si puc arribar a casa.
Els dies en què va ser més intensa d'aquelles raó. Però vull dir que això són coses molt puntuals, que no estan bé, evidentment, que tota la violència és condemnable i segons com es provoca i de quina manera, però vull dir que això no ens ha de portar després a pensar que el país està desvellestat o que una república, jo parlo de la república francesa o de la república italiana o d'altres llocs,
que ja veus que són gent com nosaltres. Vull dir que hi ha un president, hi ha uns primer ministre, etcètera, etcètera. Ja no parlo d'Itàlia, que cada vuit dies canvien el govern. Imagina't tu. Però no hi ha unes revoltes de sang. Nosaltres en principi, ja dic, tenim la monarquia aquesta de Borbònica, Campicullada, tota la vida...
i ara que seria el moment de canviar-ho ara sí, però jo crec que és una cosa molt difícil perquè hi ha molta gent aquí que encara estan a darrere dels burbònics Mira, els principals partits no els interessa que desaparegui perquè haurien de replantejar-se un altre tipus de vida, de...
de govern, per dir-ho d'alguna manera, i no els interessa, ningú vol deixar anar la poltrona. No, no, és que és... I ara tenim el de les eleccions europees dels Podemos aquests que van fer una gran... Aquests faran forat, per mi, faran forat. Quan comencin a tirar endavant i comencin a funcionar una mica, jo crec que els altres poden estar una mica
Com està bé que apareguin nous partits en un lloc com a Espanya, que hi ha tant de bipartidisme. Aquí a Catalunya hi ha molts partits grans, però hi ha una mica més de diversitat. Sí, que hi és. Però la resta d'Espanya no hi és. La resta d'Espanya només hi ha els dos partits grans. Passa com a la tele, passa com als diaris. Vull dir que aquí tenim una certa varietat, i molta, bona, que pots triar i escoltar moltes opinions, i fora d'aquí hi ha allò que hem dit altres vegades, un discurs únic.
Tant amb els diaris com amb les teles com amb ràdio. Les televisions tampoc hi ha cap més sortit. En aquest sentit nosaltres sempre hem estat beneficiats d'aquesta pluralitat, si més no, d'opinió. Això és cert. I ja veiem les teles el que està passant, que les comunitats autònomes estan mirant de repartir els multicanals que en diuen, o sigui els instantreients.
Sí, perquè interessa unificar. Com que no els interessa, doncs ho volen unificar. I aquí a Catalunya ja tindrem feina, però gràcies a Déu tenim un govern que encara funciona. Un govern que també, exacte, que de fet ara torna a ser notícia perquè, si més no el govern, però sí que el partit principal del govern, el partit que hi ha el govern, de fet, que és Convergència i Unió.
I arran del que de moment ha dit Durán, de moment avui no tenim masses novetats respecte a aquest tema, després del que va dir Durán que s'estava plantejant tot plegat, i suposo que o ell ho referirà o algú altre haurà de sortir del pas, però en tot cas tampoc sorprèn, perquè ja es veia venir que alguna cosa o altra podria passar en aquest sentit.
Sí, home, és una persona que sempre ha estat com un enllaç entre Catalunya i el govern central, és cert, això. Ell sempre ha buscat un lloc... La tercera via, no? Sí, que li permetés viure, estar bé, ben considerat, etcètera, etcètera, i que, a més a més, fes un bon paper, dient-ne, d'enllaç, no? I la seva participació ha estat molt important durant molts anys.
I ara, doncs, potser és una mica de repetani, no?, de picar de peus, una mica de gelosia, una mica de coses que s'entenen de tant en tant, però, vaja, les opinions dels diaris que jo he llegit i tot plegat auguren, doncs, que les coses tornaran a estar tranquil·les d'aquí pocs dies i que seguirà el curs i tot plegat i que, més que res, se li reconeixerà tot el que ha fet de bé, etc., etc.
Mira, justament, deia que no hi havia novetats, però veig que sí, que ara fa 5 minuts, justament, llegeixo el 324, que el líder d'Unió ha negat estar enterrat políticament i ha defensat el seu dret a reflexionar sobre la possibilitat de deixar la secretaria general de Ciu, per tant, a pensar-hi. Després que es publiqués que pensava renunciar als càrrecs, ell ha garantit que seguirà com a líder d'Unió i com a portaveu
de Siu al Congrés. Això és el que ha dit. Continuo el front d'unió i continuaré, sens dubte, com a portaveu de Siu. Aquells dies molta gent m'ha enterrat, no és el cas. I també ha assegurat que si algun dia pren la decisió ho farà amb el president Artur Mas. I ara he indicat la coincidència amb el president del govern en la defensa d'una consulta i l'abstenció a la llei d'abdicació, que d'alguna manera també és el que va aparèixer la setmana passada. Dius que semblava que hi havia una fricció amb aquesta qüestió, no? Que no quedava gaire bé davant de Madrid,
i quedar malament a nivell personal també de tota manera suposo que ha obert una mica la porta a tot plegat i encara que avui rebaixi una mica el to suposo que pensar-s'ho s'ho està pensant segur, ja fa molt de temps són molts anys que es porta de polític és un bon polític i jo crec que des de les primeres eleccions democràtiques que ja va entrar són molts anys el càrrec a l'esquena
sense poder tindre un protagonisme individual home l'ha tingut perquè és el jefe i a Madrid el té però jo suposo que ell devia voler arribar a algun càrrec molt més amunt i això no hi ha arribat però jo crec que és un bon polític
sí, el que també hem de tenir en compte que parlem de molts anys i que per tant també les cadires s'han de moure una mica perquè escolta, vull dir, és apuntalar-se'n allà i no moure's i diria jo que per la seva edat perquè sembla més gran del que és poca cosa ha fet més que política no crec que hagi anat a gaires empreses el fet de meritori
Em refereixo que és un senyor professional de la política que està buscant la seva carrera, està buscant el seu futur, etc. Però, molt bé, has de jugar a les verdes i a les madures. Hi ha moments que no es pot estar a tot arreu. S'ha de fer una decisió. I com que està fent ara sí, ara no, ara no sé si votaré, ara no sé si què fareu, que ara m'enfado, que ara faig una rebequeria, perquè de vegades sembla una rebequeria gran-gran...
Per tant, doncs, tampoc. S'ha de prendre gaire, per culpa d'ell, gaire seriosament, algunes de les manifestacions, per culpa d'ell. També, segurament, potser pot anar enlligat amb el que dèiem ara, no?, aquest paper de voler sortir, també, no?, el fet, doncs, o que algú li digui no te'n vagis, no pleguis, com veig que el Pujol és el que ha dit, que seria una llàstica que marxés, és deixar-se estimar, no?, també. Evidentment, sí, sí, mira, fas una mica el repetari, com deia abans,
i la gent et fa una mica més de cas. És el que deia el rei l'altre dia. Mai m'havien fet tant cas com ara. També és veritat. Mira, he trobat la cançó, per cert, del rei. Si voleu la podem posar molt breument. Sí, per favor. Ja vull ser rei Ser per tu i ets cap de l'estat Tenim tot bé Només per ser rei
Mai s'he escollit, mai s'he votat, sempre trobat. La moto amb el puto engegat, tan avorrit d'estar envoltat. Per una calla de llepons, s'ho han infalibilitat. Com un cací que el dictador. Fotre un polvet, amb la total seguretat d'aquest xiquet.
per a poder-me defensar el teu discurs que ben segur que aplaudiran tan avorrit estar al voltant
20 anys va fer l'altreria d'aquesta cançó, eh? 20 anys ja, el 94. Déu-n'hi-do. No promonitoria avui dia. Absolutament el dia. Exacte, no? No ha canviat tantes coses, eh? No canvia res, és que és el mateix. Que passa que era per un i ara suposo que serà per l'altre. Bueno, ja no sé si vosaltres sou d'aquest parell, encara que abans heu dit que no us agrada la monarquia, però que no, que amb el príncep Felip, ara futur rei Felip, seran diferents les coses, que s'hi podrà parlar...
Jo crec que és una de les coses que ojalà, perquè sincerament jo crec que el príncep Felip està molt ben preparat, l'han preparat a consciència, però a darrere d'ella hi ha altres persones que suposo que li pararan i posaran les trabaquedes a tot arreu. En fons potser fa de portaveu d'alguna cosa, no? Els filtres existeixen sempre a qualsevol càrrec.
Envies una nota al president de la Generalitat i no li arriba directament. I si no interessa no la llegeix, ni sap que li has enviat. Perquè hi ha filtres a qualsevol nivell, a qualsevol, inclús a l'Ajuntament de Sant Just. O sigui que abans no arriba sí, és veritat, abans no arriba una nota directa. A l'alcalde no li arriba mai una nota directa. O parles personalment o...
Exacte, cadascú té els seus assessors. Imagina't el rei, no? Per tant, o el príncep Felip. Això ho dic, està clar. Aquí el més curiós ara és que per marejar-la per riu, que se'n diu, estan parlant de què en faran del rei, si serà forat o serà desaforat, i la reina què farà, si serà reina mare, si serà ex no sé què, etc. I a sobre, encara el més fumut del cas, és aquesta criatura de 8 o 9 anys, 8 anys, crec que té, és la...
diguem-ne, futura princesa, cosa que si no... Encara no canvia la llei. Que no canvia la llei, si canvia la llei, doncs és la persona... Serà la reina, no? Que s'ha de reformar militarment, inclús, en una acadèmia militar, per tal de tenir tots els graus que corresponen. Ja.
De superioritat sobre l'exèrcit, etcètera, totes les armes, a més a més totes les armes, no? Esclar, vull dir, estem ara ja especulant en aquests moments amb una criatura que no sabem també son pare quant durarà, si serà, com deien, del seu, el Breve, i tampoc ho sabem això, naturalment. Però bueno, amb ell de petit ja l'hi van fer, que passa que... Esclar...
No, la novetat seria que seria una dona, però bé, en tot cas, en altres països ja és així. Home, esperem que quan sigui ella li toqui, potser ja no... ja hagi canviat tot una mica, no? Bé, no sé. Depèn de quan plegui el seu pare. Exacte, també és així. Quan el seu pare plega d'aquí 10 anys, aquesta nena tindrà 18 anys i serà reina. Aviam.
les coses són així i ara hem vist que fins que no ha tingut 46 anys crec doncs ha estat, com diu el Jordi preparant-se molt bé, només faltaria 46 anys preparant-se ha tingut temps, no? ha tingut temps, eh si no ho fa mínimament bé, que no sé què ha de fer bé perquè com que no sé quina és la feina exacta doncs al cap de 46 anys potser que ho repensin jo crec que com a mínim està tabacari, eh, fins ara
Com a mínim arribarà a ser rei, que tenim el Carles d'Inglaterra, que suposo que el pobre no arribarà. Aquell que volia dir amb castís i la paracau. També és veritat, també és veritat. Aquest noi encara tinc la sort d'aquí mig mes, ja sap res que l'altre encara fins que no se li mori la mare, que no hi ha manera, ni que et diqui, ni que res, pobra dona, que no hi tinc res.
l'únic que ell esperant que el món desesperat allà ja ha fet ser més vell és que més i més està jubilat crec que ja té la... Home, clar, per edat ja podrà dir, no? 65 anys ja els ha fet i per tant no podrà ser perquè està jubilat no podrà ni governar
Sembla una mena d'oparet, això que s'ha dit. Això sí, exacte. En principi són els més poderosos dels que ens governen, per dir-ho d'una manera. Gent poderosa, les monarquies europees. Bueno, sí. Per molt que sigui curiós d'exemplificar, ells van fent, vull dir que és trist. Ah, que van fent, això segur. I mira, mentre et vagin pagant el sou, la merda bé. Aquesta setmana també, no sé si ho heu vist, tot el tema dels castells.
Sí, sí. Perquè també està bé, no? Ja que parlem sempre també de cultura i tradicions. Us va agradar veure-ho? Molt. Us va semblar? Jo crec que és una cosa molt interessant. A mi m'ha emocionat una fotografia que vaig veure ahir a l'Ara, de París, que precisament està agafada molt d'enginy per part del fotògraf, de la mateixa manera que va pujant al castell la Torre i Forns, que va fent la mateixa forma. Va ser molt bé. Fantàstic.
Estaven molt ben situats perquè en cada ciutat europea es posaven davant d'alguna cosa emblemàtica, no?, justament per fer aquestes postals, cosa que està molt bé. Que va ser una idea molt genial, que costa cèntims. Que la gent ha pagat. Que la gent ha pagat. Sí, això també hi ha hagut una mica de polèmica, no?, em sembla. Per què?
Perquè es veu que, això ho he llegit abans, diu que Muriel Casals, d'Òmnium Cultural, ha tornat a explicar com ha anat aquest finançament, el que dèieu ara, també hi ha hagut aquest barcam i tot plegat, perquè semblava que a través de Twitter, per exemple, Ignasi Guardans havia com qüestionat com havia anat tot plegat, hi havia hagut a la xarxa una discussió sobre els fons amb què s'ha apagat aquesta jornada castellera.
de Catalans Want to Vote i la presidenta d'Òmnium Cultural va recordar ahir d'on havien sortit els 400.000 euros que ha acusat la campanya, va explicar que s'havia finançat a parts iguals entre Òmnium Cultural i els castellers que hi han participat i també un micromecenatge. Diu que Òmnium, que es financia principalment amb les quotes dels socis,
Ha posat un terç, l'altre a castellers, i després 130.000 euros més que s'han obtingut a través d'aquest Verkami, on han participat 3.000 persones. Es veu que hi ha fons públics destinats a aquesta campanya. Es preguntava, mira, el tuit literal era muy hermoso, i esos billetes... Si aquell manifesta, no plats... Jo hi era, allà amb el Pep Guardiola. El vaig veure. Que hi eres tu, que vas anar a Alemanya?
Sí, justament aquest cap de setmana, no vaig anar-hi per l'acte casteller, però va coincidir i per tant vam anar-ho a veure també, no? Per això dic que lligàvem el de la Torre Eiffel, perquè també es posaven just darrere, davant de la Torre de Comunicacions i tot plegat feia molt efecte de postal. Exacte, és el que s'ha de fer.
cridar l'atenció en aquest sentit i llocs coneguts que per tant ja reconeixes immediatament l'indret i l'activitat allà doncs és fantàstic la propaganda a mi em va sobtar perquè sabia que es tenia que fer perquè ho van anunciar però no me'n recordava del dia i el diumenge et sembla que va ser el diumenge al vespre per casualitat vaig posar la 4 i veig tots els castellers de tot arreu dic
dir que a la 4 estan donant el que va passar. Per tant, ja és un pas, no? Ja és el que es vol aconseguir. Em va sobtar tant que... Silenciar coses que no es poden posar sota l'alfombra és que costa molt, eh? Costa molt. I amb un mínim de dignitat i de professionalitat que es tingui, doncs se n'ha de parlar d'alguna cosa, perquè si no, és que no passa mai res. Què? Que havíem de tornar a explicar que el rei havia anat als toros? Sí, clar.
home, avui les portades fan ressò del rei i d'aquestes coses encara, vull dir que això no s'acaba el rei en tenim per dies i després serà l'altre rei jo que no sé si canviarà l'article de la Constitució que el rei està emparat per tot
Fins ara no se li pot fer mai res al rei. És el que dèiem, suposo que sí que... Ara el que s'està discutint és amb quina situació quedarà l'ex-rei, el Joan Carles. L'altre dia ja deien aviam si l'enxufarien a Endesa o l'enxufarien a Endesa. L'haurien de fer amunt.
Bueno, entonces van a parar amb la majoria de ministres quan surten, van a aquestes empreses. Aquí el que s'ha parlat aquests dies també en els diaris, d'alguna conversa que va tenir el rei amb algun dels polítics catalans, doncs quan va néixer el fill, que li van recomanar... Fa anys, eh, per tant? Sí, és que... No, parlo de quan va néixer el fill, eh? Que li van recomanar de totes, totes, que no li posés Felip.
Ah, sí? Sí, sí, això diuen. Sí, llavors ho va fer per provocar, ja, no? Home, és que és tocar el vora viu, eh? Felip Sisec, clar, clar, han passat 300 anys, és l'últim. Hem tingut molts felips aquí. Però fixa't, 300 anys, justos.
Justos, de l'una a l'altra. És la història. És massa casualitat o és que la història repeteix? Jo no ho sé. No ho sé, però el que et digués perquè l'altre pogués ser ja rei dintre del 14, no ho sé. Són moltes casualitats, però jo sé que això ho vaig sentir que ho havien dit, que inclús el mateix Franco diu que li va dir que no el posés.
Això és el que vaig sentir jo que deia. Jo sóc en Franco, no ho sé, d'algun polític català, sí, que tenia molta relació amb la monarquia en aquells moments, que li recomanava posa-li el nom que vulguis, però no li posis Felip, perquè a Catalunya hi haurà problemes. I pa tant, ja hi som. Sí, sí.
Segurament és el problema més menor, eh?, per això, el fet que es digui Felip, però bé, és més motiu de broma. Suma, suma. Però suma perquè suma. Broma i no tanta broma, eh? Oh, després de fer un cinquè que ens va tocar el rebre. Sí, però pobre, en principi, pel nom no tindria la culpa.
Home, mira. No l'ha triat ell. Justament, per això he dit que... No, no, però... No sé si... Mira, els papes es canvien el nom. Oi? És veritat, sí, sí. Perquè no se'l canvia. No es fa massa, per això amb les monarquies, no? Normalment els reis no es canvien... No, no sé. Seria estrany, encara, de com a volta... Sí, però hi ha molta gent que inclús, a nivell personal, va al registre i es canvia el nom. Sí, però...
Ho trobaria molt estrany. Ara ho dic que no és impossible. No, no, això no. Exacte, de fet deu tenir 40.000 noms, no?, perquè tots tenen 4 o 5 noms, els reis. Ah, sí, i després d'això, ui, com el Froilán. Per això, és que el Froilán es diu Felipe. Es deia Felipe Juan Froilán, és a dir, que el primer nom també és Felip, del primer d'aquesta generació de sota. Sí, anem sumant, eh?, anem sumant i anem posant més llenya al foc, si convé, perquè...
Jo crec, deixem-ho estar, perquè jo crec que veiem què passarà. Home, és clar, nosaltres de moment ens esperàvem què passarà. Només has de veure el que és la televisió, que quan el príncep va fer aquelles frases en català aquí, quan era jovenet, ho estan posant molt ara. Clar, fa 23 anys, allò, 22. Saps què estan dient? Que ell parla espanyol, castellà, més ben dit. Parla castellà, parla anglès i català.
En el currículum li fan sortir les emissores nacionals, li fan sortir això, que ha estudiat català i que parla català. O sigui, hi ha com un mèrit, diguem-ne, anglès i català i francès, crec que també francès. Bé, no sé per on ens ho hem d'agafar també això, no?
Parli català em sembla molt bé, va venir aquí. Evidentment, quan ve un monarca, i el seu pare també ho va fer, i va dir unes paraules en català, doncs sempre satisfà l'audiència, d'alguna manera, perquè diu, mira, almenys fan l'esforç i amb la nostra llengua ens diuen quatre coses, que després, el que sigui l'activitat, no tingui res a veure amb les paraules, que són de benvinguda, de protocol, normalment, no?, aquestes paraules...
Ell va dir, doncs, el Flick, per exemple, que els catalans siguin el que volen ser. Això ho va dir en el seu discurs de jovenet aquí. Bueno, també ho va dir el president socialista, apoyaré lo que los catalanes acuerden en su estatuto.
I què? Oi que ho van anar a pollar? Va venir l'altre company amb el ribot. Són coses que no en podem fer cas directament. Són gestos. Són gestos que sí, que queden per cada bé, però bueno. Sí, però són gestos, clar. El fet de dir-ho i que ara ha sortit o surt.
Home, com que ho va dir, està tot gravat avui dia, totes les hemoroteques. Això no és com abans, que abans no calava res. Bueno, doncs... En fi. Aquí el que passa és que té un cel·lus que es mor, el Jordi, perquè ha entrat i avui ser rei. Volia ser rei i portat tu. La cançó i tot, exactament. Perquè és cal més.
En fi, doncs, veurem què passa, perquè ens esperen, segurament, encara que vingui l'estiu i t'he plegat uns mesos muts. Ui, no hi ha vacances. No anirem parlant. No, no, cada cop són més curtes les dels polítics, jo també, en aquest sentit, uns o altres. Hi ha un tema, i a més a més, estarà molt a prop l'11 de setembre, la consulta. Ui, tenia el nou. Espera un estiu calent, segurament.
Tardor molt calenta. Hi haurà que no farà vacances, però hi haurà que farà vacances. Sí, però dic que... Molt complicades. Exacte. M'imagino que sempre hi ha aquells 15 dies, però que alguna cosa o altra s'anirà movent. Ja ho crec. N'anirem parlant. Gràcies, Pep i Jordi. M'hem aviat. Bon dia. Bon dia. Bon dia.
Conecrem de seguida amb el butlletí de Catalunya Informació, també amb el butlletí del Sant Just Notícies i després parlem de l'almanac del Cordill, també de la secció de dret. Avui parlarem de la Constitució, si és possible o no, arran de tot plegat de l'abdicació i aquest tema que hem anat parlant les últimes setmanes. Catalunya Informació
Són les dotze. El PSOE no donarà llibertat de vot als seus diputats a la votació de demà al Congrés, a la llei sobre l'abdicació del rei. La direcció socialista imposa així als diputats del seu grup que votin pel sí.
Josep Anton, durant i Lleida, avisa que no està enterrat políticament i que continuarà com a portaveu de Convergència i Unió al Congrés. El dirigent democràstic no descarta deixar la Secretaria General de la Federació, però abans ho vol parlar amb el president Mas.
Sobre Durán, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, espera que no dimiteixi dels seus càrrecs dins de la Federació de Convergència i Unió. En declaracions al matí de Catalunya, Ràdio Pujol diu que el procés sobiranista està fent trontollar partits i institucions i que Convergència i Unió no és una excepció.
L'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, no es tornarà a presentar a l'alcaldia d'aquest municipi del Baix Llobrecat, segons que ha anunciat aquest matí. Això li impedirà continuar com a president de la Diputació de Barcelona.
L'increment de la confiança dels inversors en el deute públic espanyol, que permet emetre títols a un interès baix, comportarà un estalvi d'uns 7.000 milions d'euros en els comptes de l'Estat. La xifra la donada del secretari d'Estat d'Administracions Públiques, el mateix dia que la rendibilitat del BO a 10 anys torna a marcar mínims dels últims 4 anys. Acaba sense acord la minissimera entre quadra caps de govern per parlar del futur de la Unió Europea. La cancellera Angela Merkel es queda sola defensant que Jean-Claude Juncker sigui el pròxim president de la Comissió.
Comença el judici pel naufragi del ferri Siwola, Corea del Sud, que va provocar la mort de 304 persones, la majoria estudiants. Al banc dels acusats hi ha el capità i 14 membres més de la tripulació. Els talibans paquistanesos reivindiquen el nou atac a l'aeroport de Karachi que s'ha fet aquest matí. La sala ha acabat sense víctimes. És la segona acció després que hi van morir 38 persones al mateix aeroport.
I el trasllat de l'arxiu dels Borja fins ara a València cap a l'Arxiu Nacional de Catalunya respon a la ignorància i al desinterès del govern valencià per aquest material. És el que ha dit l'escriptor i sociòleg Joan Francesc mira el matí de Catalunya Ràdio, on ha afegit que cal que la documentació dels papers Borja sigui investigada.
Catalunya Informació. Els esports serà tan ben titulars. Avui pot fer-se oficial el fitxatge del sevillista Ràquidich pel Barça. Avui també poden donar a d'alta mèdica Luis Enrique, operat ahir. I el diari L'Equip diu que el Mònaco podria tirar-se enrere i no fitxar Víctor Valdés.
Barça i València disputen aquest vespre un quart de nou al tercer partit semifinal del playoff pel títol de bàsquet. La transmissió de Catalunya Ràdio comença a les 8. També avui tercer partit entre Unicaja i Real Madrid. Els blaugrana i els blancs dominen dues victòries a zero.
I el temps avui sol o resol en bandes de núvols alts i mitjans que ens aniran creuant. Seran més gruixuts i persistents cap a la meitat oest. Les temperatures una mica més baixes a primera hora. Migdia de sol i calor, una calor però més continguda que ahir. Tot i això, molts termòmetres es mouran entre els 25 i els 33 graus. Núvolades de tarda i algun ruixat al Pirineu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts per l'Andrea Buenó. Aquest mes es faran dues sessions obertes per debatre sobre el futur de Collserola. Seran aquesta tarda i el dia 19 i es parlarà separadament dels usos del Parc Natural de Collserola i de qüestions urbanístiques. Avui es farà un debat sobre els usos a Collserola, com ara quins usos en fan les bicis i els caçadors, l'ús nocturn, l'agricultura, entre d'altres. I dijous, dia 19, serà el torn del debat sobre temes urbanístics, per exemple, les masies, equipaments i vials.
Les sessions es faran a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consulta Can Ginestar i tota la informació que es tractarà es pot consultar a l'espai Participa del web santjoz.cat.
Més coses, avui arrenca el període de matriculació de l'escola Bressol Municipal Marrex. Les matriculacions s'han de fer directament al centre fins divendres. L'escola ha establert diferents horaris per formalitzar-les i ja es poden consultar les llistes definitives al seu web. El curs 2014-2015, l'escola Bressol Municipal Marrex tindrà 8 places al grup d'electants i 31 el de nens d'un any. Les places al grup de nascuts el 2012 es reduiran.
Avui arrenca el període de matriculació a l'escola Bressol Municipal Marrex en el primer cicle d'educació infantil de 0 a 3 anys. Els horaris són avui i dijous de 3 a 8, demà de 9 a 1 i divendres de 9 a 1 i de 3 a 7 de la tarda. Trobareu més informació al web santjus.cat barra marrex.
I acabem parlant de la nova edició dels Premis Conviu. L'Ajuntament de Sant Just ha obert una nova convocatòria per presentar candidatures per l'edició d'enguany d'aquest certamen que pretén posar en valor persones del municipi que hagin destacat pels seus actes cívics, de convivència o amb benefici a la comunitat. Hi ha temps per presentar candidatures fins al 5 de setembre. La presentació de candidatures la poden fer les entitats del poble, la ciutadania, títol individual, els serveis municipals i el Consell de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat.
El termini per presentar candidatures s'acaba el 5 de setembre i trobareu les bases dels premis al web santjust.cat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdiodesvern.com. Molt bon dia.
Las flores que nos regalaban se cuidaban solas o se estropeaban, depende de quién trajera nuestro regalo a casa. La gente no sonreía o disimulaba sin ninguna gracia,
Los brazos se nos juntaron para ser algo más grande que el universo. Ahora las cosas no van tan bien. Podríamos decir que todo huele si todas las personas
Bona nit.
Algunos me aconsejaban que me rindiera o que me callara. Yo era el dedo en el culo de todo aquel que me cruzaba. Los días iban pasando y todavía tú no llegabas. Y otros llenos de mierda no me miraban ni a la cara.
Fueran la peor basura que fueraste.
Cerdos ignorantes sois unos hijos de puta.
Si alguno te escuche esto, le siento mal o le quemaba. Que sepa que yo no opino, que solo cuento lo que pasaba. Si no puede aguantarlo, que piense un poco que esto sea clara. Y que si no te gustó esta letra, tenemos guerra declarada.
Just a la fusta. Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. I tornem a saludar aquesta hora el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Bon dia a tothom. Ara, però no per parlar d'actualitat, no per fer tertúlies, sinó per fixar-nos en l'almanac del cordill, com cada setmana, eh? Exacte, que sempre ens recomana coses interessants, curioses, com aquesta setmana mateix, hi ha algunes coses ben curioses. Segona setmana de juny, no? Sí, i tant. Mira, del 9 al 15...
I el nou, per exemple, era, comencem pels Sants, doncs era dilluns de Pentecoste. Sí, exacte. Per tant, doncs era un dia que a Catalunya es fa festa i abans se'n feia a tot arreu. A Catalunya no, eh? A Catalunya, quan tu no vies... Abans sí, però ara no, ho dic perquè la gent se'n fa de molt, la gent que no és de... Bé, però a Sant Just era festa.
A Barcelona hi ha l'àrea metropolitana, sí. Però si t'anaves una mica a l'Ebregat Nord, ja no era festa, eh? I a Girona hi ha... Ni a Catalunya Central, tampoc. Però abans, sí. Abans, d'acord. Abans hi havia moltes festes. Els dos dilluns de Pasqua, Corpus i Sant Joan, i tants i tants, no? Sant Esteve... Bueno, encara el tenim, eh? Sant Esteve... Sí, aquest no sé si el trobaran.
No, no. No poden. No poden, no? Escanadons i tot plegat. Clar, la família reuneix, no tindrien temps, ja diu, per Nadal, que adovella el seu corral, i Sant Esteve, cadascú a casa seva. Ah, sí? Això no sabia, aquesta segona part. No, no l'havia sentit mai. Sí, i tant. Això és del Cordill. No és del Cordill, no? És de la vida, no? En general. Sí, global i general. Però, aviam, parlem de Sants, doncs, això. Va ser Sant Maurici, Sant Amants, Sant Arès i Sant Esteri.
Sí. El dimarts, Alicia, Adelaida i Bernabé. Per tant, avui és aquests anys. Dimecres, Iolanda, Violant, Onofre i Guiu. I el dijous, Antoni de Padua. D'Antonis n'hi ha i d'Antonis, eh? Sí, i tant. El divendres serà Eliseu, Elisenda i Digna.
és estrany aquest nom sí, però també existeix dir-se digne no en coneixem gaire no en coneixem cap jo almenys no, jo tampoc no en conec cap directament aviam, i dissabte Bernat, Benilde i Bit però aquest Bit no en ve alta sinó en ve baixa perquè seria com un sant però què vol dir aquest nom? era un sant què vol dir digne?
De dignitat, no m'imagino? Ah, sí, clar. I vid no és pas per la qüestió dels ordinadors. Ja m'imagino, és en B baixa, eh? I diumenge, per acabar, Sant Quirza, Santa Julita i Sant Ferriol. Bueno, aquests encara, no? Sí, sí.
Quixer i Ferriol, mira, en conec dos de molt petits. Meus? De menys de dos anys. Molt bé. I Julites... Són noms en tradició, més a més, eh? De Julites també hi ha, de Julites... Bueno, vull dir que... Julietes, no? Seria? Seria el mateix, no? No ho sé, no, perquè això del centural et dona derivats i després resulta que són sants diferents. I sembla que siguin derivats l'un de l'altre, no? Pot ser. Podria ser, no ho sé pas. En fi, això és el que fa el centural. Tenim més coses. Ara sí, més coses. Aquesta és per fer les pràctiques. Una cosa que està força bé. Diu, vas canviar palets de Riera a manuscrits.
A veure, hi diu...
Serà un vell record. Després es pot intercanviar, pots posar un missatge... Està bé. Una idea està bé. Sí, sí. És agradable, eh? Diu, per cert, palets, còduls, codis o cudalells són els noms que donen els rocs de riu arrodonits pels cops que el sondet l'aigua, la força de l'aigua. Però es poden dir de tota aquesta manera, no? Sí. Còduls, cudis o cudalells, palets, etcètera. Exacte.
Molt bé. Diu, arriba el temps de la fruita. Millor dit, arriba el temps de la gran varietat de fruites. Cireres, peres de Sant Joan, albarcocs, nespres, maduixots... I podem trobar ja els primers melons, cíndries, préssecs o nectarines. És el moment de menjar la fruita madura, olorosa, de color intens, carregada de sucres.
Home, és un bon moment, ara, per la fruita, eh? Perquè encara hi ha les cireres que s'arrosseguen de la primavera i ara venen les primeres d'estiu. Jo em vaig menjar ahir un maduixot que havia cultivat. Encara? Molt bé. A casa teva? Sí. Molt bé. Home, doncs està bé, això. Sí. N'has de portar per aquí a la ràdio, llavors. Però si no en tinc ni per mi, perquè em vaig menjar ahir dels tres que hi havia. Entre els tres feien un. Està bé, està bé. Però si està fet a casa, sempre és més bo. Em vaig fer un petit regalet, doncs, no? Les postres van ser això.
El midó del pa és l'hidrat de carboni que ens proporciona l'energia que el nostre cos necessita Sapiguem que si no fos pels hidrats el nostre cos hauria d'utilitzar greixos i proteïnes com a font d'energia i això afectaria la nostra salut
Per tant, el pa i la pasta ha de ser una part important de la nostra dieta diària. Molt bé. D'acord? Doncs queda clar. El consell, també. Sí. Jo el dissabte vaig ser a la Cerdanya, que vaig anar a veure amb una trementinaire, que la conec de fa molts anys, i de tant en tant vaig veure com està. Saps que són les persones que coneixien i coneixen totes les hermes revelleres que hi ha a la muntanya, etcètera.
que ara torna a estar bastant en boba tot això es torna a tractar bastant doncs aquesta persona coneix molt bé totes les plantes i una d'elles és el donzell
El donzell està, doncs, de exemple, el colesterol està indicat per combatre el colesterol, però fa de mal prendre aquells bravatges que t'has de tapar gairebé el nas per poder-te-l'empassar. I llavors aquí em fa molta gràcia coneixent això del donzell, que doncs n'he vist i sé com funciona, a través d'aquesta tramantinaire, la Josefa,
Diu, per la seva margó, el donzell s'havia fet servir per fer una infusió on socava el xomet dels nens que s'havien fet grans. Era la manera de desacostumar-los del xomet. Era tan desagradable que, doncs, socant el xomet aquesta infusió del donzell, doncs ja deixaven de...
d'utilitzar-lo ja no la volien més. És una mica, trobo un mètode... Sí, expeditiu. Sí, no em convenç, eh? Avui, el consell de la setmana. No facis servir amb els teus nens, no facis servir, Carme, aquest, això del donzell, no? No, no faré. Si tens colesterol, pren-te'l, perquè és molt pràctic, encara que sigui de mal prendre. I per cavall, només, l'ovella amb llop no fa parella.
És veritat, és un refrany d'aquests. L'ovella... Diu, l'ovella amb llop no fa parella. Ah, molt bé. No el coneixia, tampoc. No, no, molt menys. Vull dir, jo tampoc, perquè aquí sempre són petites sorpreses del menac del Cordill, no? Sí.
Dèiem un dia que les frases que nosaltres utilitzem alguna vegada aquí, no?, la frase de la setmana, etcètera, etcètera, doncs que estaria bé que la gent hi pogués posar, doncs si poseu frases arroba minimalia.net,
repeteixo frases minimal i arroba minimal i a punt net podreu accedir a un reguitzell de frases molt interessants inclús les tenen classificades per temes i n'hi ha centenars i centenars i centenars per temes vols el tema de cultura? vols el tema de música? vols el tema d'esports? i jo tinc un parell de frases de la setmana si ens sembla que podem comentar si ens agrada ens obsessiona que hem de fer alguna cosa
Però, i si no haguéssim de fer res, si no simplement ser, això ho diu un tal Quim Torra, de Blanes, la selva, que veneix al 62. M'agrada, aquesta està bé. I l'altra diu, hem oblidat que el somriure com el somiar és una qüestió d'higiene mental
Això ho diu el Néstor Luján, de Mataró, que va morir el 95. També està bé. Hem obridat que el somriure com el somiar és una qüestió d'higiene mental. I l'altre que dèiem al començament, ens obsessionem que hem de fer alguna cosa, però i si no haguéssim de fer res? Si no, simplement ser.
Seria fantàstic, també, que no haguéssim tot el dia preocupats. Exacte, exacte. De fer, fer, fer, no? És com buscar la felicitat, no? Que tornes boig i, quan aprecies el que tens al costat, ets feliç. Molt bé, Pep, doncs, amb aquesta reflexió final, ens decidim per aquesta frase, per tant, entenc, no? Sí, aquesta. Us estem per aquesta, aquesta primera. Molt bé. Perfecte, doncs, moltes gràcies i tornem la setmana que ve. I a tots els oients que ens escolten. Exacte, això sempre. Els oïdors.
Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Just a la fusta.
Passant 5 minuts d'un quart d'una del migdia, que es farà parlem de coaching, com queda dimarts amb en Francesc Corbella. Molt bon dia, Francesc, què tal? Molt bé, bon dia. Avui, a més a més, per parlar-nos d'intel·ligència, eh? Sí. Arran de l'actualitat, una mica, no? Arran d'aquesta notícia.
que un ordinador ha aconseguit superar el test de Torín, que és el que mateix si un ordinador té intel·ligència, no? Avui parlaríem una mica d'intel·ligència humana, intel·ligència artificial, una mica tot aquest fenomen de la intel·ligència, que de vegades potser fem servir molts cops aquest terme sense haver massa de què parlem, m'imagino, no? Exacte, sí. La notícia que va sortir ahir és una notícia com a mínim molt curiosa, perquè les estimacions deien que el test de Torín se superaria l'any 2026.
I clar, estem al 2014, és a dir, 12 anys abans del previst, doncs ja hi ha hagut un ordinador que ha sigut capaç de passar-lo, no? Una mica, si vols, expliquem en què consisteix aquest test. Sí, exacte, de què va, no? Perquè la gent ho entengui, no? Realment és un test molt senzill. Consisteix en posar a una persona que fa de jutge a tenir una conversa amb dues persones diferents, no? A través d'ordinador, o sigui, xatejant, diguéssim.
D'aquestes dues persones, una és una persona real i l'altra és un ordinador. I el jutge ha de, segons la conversa que van tenir, dir quin dels dos és la persona real i quin és l'ordinador. Aleshores, bé, es tracta de, una mica la gràcia és aquesta, veure quin és l'ordinador, que és capaç de tenir una conversa amb algú sense que aquesta persona sigui conscient realment que està parlant amb un ordinador, sinó que es pensi que està parlant amb una persona, no?
Això, bàsicament, la gràcia és el sistema, el programa informàtic que ho fan. En funció de les preguntes que va enviant el jutge, doncs el sistema respon, el que li sembla més, diguéssim, adequat. Clar, això, diguéssim, és intel·ligència artificial, no és intel·ligència, no? Jo, si vols, et porto aquí un extracte, un petit...
Un test que li van fer en aquest mateix programa que ha aconseguit guanyar la prova. Fa dos anys ja li van fer el test. En aquella ocasió no el va superar, però porto aquí un petit extracte que és molt curiós a la conversa que van tenir, perquè la gent ho entengui. El jutge li diu, hola, sóc la Cati. Estic traduint de l'anglès, per tant la traducció potser no gaire exacta. Hola, sóc la Cati. I li contesta, hola Cati, encantat de conèixer't.
Tu ets una dona, si no m'equivoco. I el jutge diu, exacte, quin és el teu nom? I contesta la màquina, la gent em diu Eugeni, però Eugènia, que és una abreviació d'Eugeni a Rússia i Ucrània. I el jutge li diu, un nom molt bonic, ets d'aquella zona? I li contesta, diu, sí, estic d'acord.
Ostres, quina conversa més fructífera, no? I li pregunta al jutge, realment ho creus? I li contesta l'ordinador, no, estic de broma, no ho crec. De totes maneres, a què et dediques tu? I el jutge li pregunta, que a què em dedico? A què et dediques tu?
i l'ordinador li contesta has oblidat que estàs parlant no, perdona m'he oblidat de preguntar-te com et deies i la conversa continua però com podem veure és una conversa que és una mica rara però té punts sutils de coherència i és una mica el que caracteritza aquests programes
Que és el que busquen, suposo, per buscar aquests matisos que ens deien. Exacte. El que passa és que hem de ser conscients que això és intel·ligència artificial. És a dir, l'ordinador no pensa, no raona. O sigui, no està pendent de dir a veure què m'ha preguntat i llavors jo en funció d'això li responc. És molt més senzill i més complex alhora. Simplement es tracta d'un programa que en funció de les paraules que rep envia unes respostes.
Unes respostes que el programador, la persona que ha fet el programa prèviament, ha analitzat i ha estudiat. És a dir, li ha dit, quan et preguntin com et dius has de respondre això. Quan et preguntin quina hora tens has de respondre això. I clar, així totes les converses que el programador es pugui imaginar les va introduint a l'ordinador. Llavors a l'ordinador, quan li fan la pregunta, però simplement no hi ha d'això, no?
Diguéssim que el que diferencia bàsicament la intel·ligència humana de la intel·ligència artificial o, més ben dit, del que és la intel·ligència humana i del que podrà ser en el futur la intel·ligència artificial són les emocions. És a dir, un ordinador és incapaç de sentir, no té emocions, no sent por, no sent ràbia, no sent totes aquestes coses. En canvi, els humans sí que les sentim, no?
Per això a vegades diuen, sobretot passa per exemple en concerts musicals, es veu que hi ha un ordinador d'això d'intel·ligència artificial que el que fa és tocar el piano, és una cosa molt curiosa, toca el piano, i es veu que el toca molt bé, de fet toca en una orquestra del Japó, però com pot ser, no ho entenc.
Bueno, ho vam programar, que quan sigui el la, tu has de tocar aquesta tecla. Quan sigui el do, aquesta tecla. Llavors hi ha una orquestra i hi ha un ordinador que fa de piano. I un ordinador que va allà tocant el piano. En funció del que toquen els altres, una mica. Sí, bueno, a mi mi jo que hi ha una partitura que està prèviament introduïda. Però clar, quin és la... Home, però és absurd, no? Com tu, com a espectador, no, veure un concert així, o què? Oi que no té gràcia? Jo crec que no. No en té gràcia. Ja sabem que ho pots fer d'un ordinador, no? Exacte, això és el que ja sabem. A més a més, sabem que hi ha una cosa que és el component emocional. Sí. Un ordinador mai s'emocionarà tocant una partitura. Clar.
En canvi, un músic sí que s'emociona i quan transmet aquesta emoció és el que realment arriba al públic, no? Una mica és la gran distància entre la intel·ligència artificial i la intel·ligència dels humans, humans fins i tot dels animals, que també en alguns aspectes també tenen aquesta intel·ligència emocional que transmeten aquestes emocions, no?
Clar, clar. En el fons la intel·ligència emocional que t'hem parlat altres vegades és bastant més important del que ens pensem, segurament. Exacte. Sí, sí, és així. Clar, la intel·ligència artificial segurament serveix per altres coses, no? Sí, és una intel·ligència molt més pràctica, per fer coses més operatives, més de coses que, diguéssim, un humà s'hauria d'esforçar molt per fer-les...
però que en realitat no tenen una gran transcendència, una mica exercicis més manuals, etc. Però realment el component de les emocions que tenim els humans és el que crea aquesta diferència. Jo, si vols, m'agradaria comentar una mica perquè, clar, la gran controvèrsia que hi ha és...
Bé, els humans tenim intel·ligència, això més o menys està una mica demostrat, en alguns casos encara no gaire, però bé, en general els humans tenim intel·ligència, i sempre queda el dubte de com és que els humans tenim intel·ligència. Llavors, si et sembla aquesta estona que ens queda, podríem explicar una mica quin és l'origen, evidentment, deixant de banda les explicacions teològiques, de la intervenció divina, que Déu ens va crear d'aquesta manera, doncs,
El tema de la intel·ligència, d'on sorgeix, no? A veure, explica'ns, perquè és l'únic que serveu, no?, en principi? És l'únic que serveu conegut que sigui intel·ligent. O almenys a aquest nivell, exacte, del que fa intel·ligència, no? Els altres animals desenvolupen altres instints o altres habilitats, altres qüestions, no? Sí, diguéssim que el terme intel·ligència, el gran problema és que no està definit bé. És a dir, no hi ha consens entre la comunitat científica per dir què és intel·ligència i què no ho és, no?
Una mica el que sembla que és un principi d'acord és que intel·ligència és la manera en què els éssers humans ens adaptem a les circumstàncies, ens adaptem als canvis que hi ha al nostre entorn. Llavors la intel·ligència és l'eina que tenim nosaltres, no? Però clar, això és una mica molt sutil, no? Per què?
Hi ha animals que també fan coses que en algun moment dius, ostres, que intel·ligent que ha sigut fent aquestes coses. I en psicologia hi ha moltíssims experiments que demostren coses realment sorprenents de adaptació d'animals.
Llavors, on està la diferència de dir els humans hem aconseguit intel·ligència i els altres animals no? Per què? On està aquest canvi? Realment no se sap. És a dir, l'explicació de per què som intel·ligents els humans, aquesta explicació la ciència encara no la sap.
i com que no se sap el per què, les explicacions de la religió són vàlides igual. Serveixen, no? Mentrestant, mentre no digui alguna altra cosa... Clar, com que ningú ha sabut explicar una alternativa, doncs és una altra possibilitat que existeixi un Déu que ens ha donat aquesta intel·ligència, no?
A nivell científic, l'explicació més estesa és la que parteix de Darwin, de l'evolució de Darwin. Darwin és un naturista que fa uns 200 anys, 150-200 anys, va fer una teoria en la que deia que els animals i els éssers vius evolucionàvem
en funció del medi. Ens adaptàvem al medi i, a mesura que passaven les generacions, anàvem evolucionant i anàvem millorant l'espècie. Aquesta és la teoria més estesa. I una mica la intel·ligència, la comunitat científica, creu que segurament aniria per aquí la cosa. De fet, és la teoria més estesa, d'alguna manera, ara és encara la referència.
Sí, encara és la més estesa, tot i que és una teoria que en el fons no s'aguanta gaire. També hem de ser conscients que hi ha moltes coses que Darwin no les explica. És a dir, bàsicament Darwin explica que s'explica molt fàcilment amb els cois de les girafes. Per què una girafa té el coi tan llarg?
Clar, nosaltres tenim set vèrtebres. Quantes tenen les girafes? Han de tenir com 70 vèrtebres. Doncs, curiosament, les girafes també tenen set vèrtebres. I com és que són tan llargs? Perquè les vèrtebres són enormes, són vèrtebres d'un pam. I això ha sigut perquè a mesura d'anar passant els anys, com que havien d'agafar fruites d'arbres més alts, el coll es anava estirant, es anava estirant, i a mesura de generacions i generacions, aquestes set vèrtebres han sigut vèrtebres supergrosses, no?
Clar, dins d'això també hi ha aquesta idea que potser acabarem perdent el dit petit del peu, no?, aquestes coses que surten als humans, en aquest cas. Sí, exacte, una mica el que ve a dir aquesta teoria és que les coses que són útils per l'espècie es potencien i les que no són útils deixen d'existir. Una d'aquestes coses que als humans sembla que també deixa d'existir és el tema de l'apèndix. L'apèndix és un òrgan que està aquí una mica fent més nosa que servei i que realment avui en dia no té cap utilitat pel sistema, no?,
Però és una reminiscència de quan érem animals que caminaven a quatre potes, doncs l'apèndix sí que tenia la seva utilitat. Una mica Darwin explica això. I la intel·ligència també s'entén d'aquesta manera. Llavors, quin va ser el fet, segons diuen les teories que més o menys s'accepten, quin és el fet de la història que va fer que un home, o en aquell moment un mico, passés a ser un ésser intel·ligent?
Doncs sembla ser que té a veure amb el menjar. Ah, sí? Sí. És a dir, un altre cop amb l'instint, no?, en realitat? Sí. O la necessitat, clar. Exacte, la necessitat. Bàsicament, no?, alguna vegada crec que ja ho hem comentat aquí, que en els éssers humans de fa molts, molts anys, hi havia tres maneres de morir. Una era perquè se't menjava un altre animal, una altra opció era perquè et mories de gana, perquè no hi havia menjat, no hi mories de gana, o la tercera és perquè et mories de fred, no?,
De manera que la intel·ligència es va desenvolupar per sobreposar-se a la segona, és a dir, a la de no morir-se de gana. Davant de la necessitat de buscar altres coses per no morir-te de gana, va ser quan l'home va desenvolupar la intel·ligència.
Diuen els que més o menys saben d'aquestes coses que va ser el canvi de passar de menjar verdures i fruites i aquestes coses a menjar carns. El fet de menjar carns va produir que hi hagués molta proteïna, molta grassa en els éssers humans i que el servei es fes gran. Aquesta és una teoria que és bastant extesa. Després hi ha una altra teoria que és la teoria del cuiner. Aquesta teoria és molt curiosa. Explica'ns-la. Aquesta teoria diu que l'home es va fer intel·ligent quan va descobrir el foc.
Que va ser un procés que va anar més o menys paral·lel. Perquè el fet de descobrir el foc va fer que els aliments que caçava els podia cuinar. I clar, un aliment cuinat té més bon gust que un aliment cru, en teoria. Sí, en teoria, però ara hi ha molts atractors, hi ha gent que defensa que justament el que hem de fer és menjar cru. És a dir, que ara el trencar i tiraríem per terra, aquesta teoria, no?
El que passa és que no, de fet no, és a dir... És complementari. No, podria ser que el menjar cru fos més saludable, no dic que no, però com a mínim el gust, el gust és més bo si l'aliment està fet, no? Llavors què passa? Que tu tens un aliment fet, no? Sí. I dius, ostres, com puc fer que aquest aliment sigui més bo?
Llavors aquí has de començar a pensar, i si el barrejo amb això, i si el faig d'aquesta manera, i si el cuino més estona, menys estona, no? I tot aquest procés d'aprendre a cuinar els aliments és el que va fer que es desenvolupés la intel·ligència, no? Una mica aquestes són algunes de les teories que ja donen voltes per a la mateixa por ahí, però sembla que és una cosa d'aquestes, no? Que...
que la intel·ligència ve arrel de la necessitat de l'home de sobreviure davant d'una escasetat d'aliments. Va ser quan els homínids van baixar dels arbres, van començar a caçar i aquestes coses, que es va desenvolupar aquesta intel·ligència i que més o menys de la mateixa manera que fa mig milió d'anys està arribant als nostres dies. L'evolució ha sigut molt, molt, molt lenta. I encara continuarà, suposo que tot això...
Sí, ja es veurà, eh? De totes maneres, jo crec que el servei humà ha arribat ja a una capacitat... De fet, ¿sabes quina és la capacitat de memoritzar d'un servei humà? No. Doncs és molt curiós, eh? Clar, és molt difícil comparar amb un ordinador, no? Ja estem acostumats a quants gigas té un ordinador, no? Doncs aquest ordinador té 100 gigas, no? Aquest en té i aquestes coses, no? Doncs es calcula que la capacitat d'un servei humà de memòria...
és de, si no recordo malament, dos milions i mig de gigabytes. És molt, no? Però no la sabem gestionar. És la capacitat, però encara no en sabem del tot. O què? O sí? Bé, la capacitat hi és, eh? Sí, és inconscient. Potser tenim un tipus de memòria que no...
Sí, també és veritat que això s'ha d'exercitar, eh? La memòria, si no us fa servir, doncs s'oblida. Clar, clar. El que passa és que si ens parem a pensar totes aquestes coses que sabem, sabem moltíssimes coses. El que passa és que, clar, estan tan en l'inconscient, no?, que a vegades no ens emperquetem, no? Exacte. Des de llocs que hem visitat, persones que hem conegut, olors que hem sentit, pel·lícules que hem vist, músiques que hem sentit. És a dir, totes aquestes coses es van memoritzant al cervell, no? És veritat. I, clar, van ocupant lloc, van ocupant lloc, van ocupant lloc.
I han d'anar prioritzant-se les dones amb les altres, no? Sí, es van borrant coses i es van ofereixent de noves. D'alguna manera també la pel·lícula Herb parla justament de la intel·ligència artificial vinculada amb el tema dels sentiments i la intel·ligència emocional, no? Perquè és una màquina que no existeix, no és ni física, sinó que és una veu, se situa en un futur, no? I per tant és una veu de qui l'humà s'enamora, però perquè, clar, genera també o intenta provocar aquest debat, no?, de què passa amb la intel·ligència. Exacte.
Artificial, que és un tema que també agrada molt a les pel·lícules. Sí, la ciència-ficció n'està plena, però de moment queda allà. De moment, exacte, encara ciència-ficció. En fi, Francesc, moltes gràcies. De res. Una setmana més per la sessió de coaching. Tornem dimarts que ve. Molt bé, fins i tot. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
Dos quarts i mig del migdia.
Aquesta hora, com sempre, parlem de tret amb la Sílvia Mas Mitjà. Molt bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme, molt bé. Avui, a més a més, amb un tema d'actualitat. Recordeu que fem aquestes accions els dimarts amb la Sílvia Mas Mitjà, que és advocada d'aquí Sant Just, té el desfatxar el carrer Montanya número 2, i que de vegades, o moltes vegades, intentem vincular-ho amb alguna qüestió, alguna notícia d'actualitat. En aquest cas, parlem de l'abdicació del rei, perquè ens enganxàvem la setmana passada, una abdicació del rei que ha generat molts dubtes a nivell polític, a nivell social, però també...
Molts d'aquests dubtes o alguns, si més no, estan relacionats amb la part vinculada amb el dret. Què passa ara? Quin és el paper que tindrà ara el rei o també el nou rei? Quin paper juga o què acabarà passant tenint en compte el marc legal actual?
Doncs mira, Carme, jo d'entrada m'he portat la Constitució espanyola perquè es veu que és un text... Sembla que és un llibre sagrat per molts, eh? És el que anava a dir jo mateix. O sigui, sembla que és un llibre sagrat, evidentment, just un mestret de la boca, les paraules...
i que s'aferren a aquesta Constitució espanyola com a una cosa que és inamovible, que no es pot canviar, que el títol segon, evidentment, parla de la corona i que per això no es pot reformar, no es pot iniciar un procés de reforma perquè això és el libro intocable.
Que de fet, suposo que des del teu món, del món del dret, m'imagino que quan sentiu això fins i tot potser fa riure de pensar que és una cosa que s'ha de poder canviar en algun moment o altre de la vida. La pròpia Constitució, al final, els últims articles parlen de com es pot reformar.
Sí que és veritat que el procés de reforma és molt complicat, perquè necessita, bueno, unes majories, dos terços, de les dues cambres, tant del Congrés com del Senat, després hi hauria una dissolució, s'hauria de convocar una altra vegada les cambres i una altra ratificació de dos terços de majoria, tant del Congrés dels Diputats i del Senat, i després el referèndum. Vull dir, això és molt complicat, però bueno, ho preveu.
D'acord? La meva reflexió ve perquè, a veure, si el títol segon parla de la corona, no es pot modificar, hi ha molts que s'oferren en això per dir que això ho diu la Constitució espanyola i que això continuarà per vida, de per vida. Si, per exemple, en els avanços en medicina ens haguéssim quedat amb el primer descobriment, doncs imagina't tu on estaríem ara, no? Moltes malalties us curarien. Però bé, fent un paral·lelisme.
El que a mi em sobta molt, i amb molts mitjans de comunicació s'està dient que la Constitució no és un llibre sagrat, sinó que és un llibre de ciència-ficció, és precisament perquè volia mencionar i que la gent també fes la seva reflexió
I és que, per exemple, l'article 33 de la Constitució Espanyola estem en el marc... O sigui, en aquests articles que jo mencionaré ara són drets fonamentals, d'acord? L'article 33 parla del dret a la propietat privada, d'acord? I diu que, literalment, nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utilidad pública o interés social mediante la correspondiente indemnización y de conformidad con lo expuesto a las leyes. Bueno...
Doncs, bueno, es veu que en temes d'execucions hipotecàries no tenen aquesta sensibilitat i, bueno... I no és tan sagrada en aquests casos la Constitució, no? Exacte. Un altre article que tampoc és tan sagrat. És el deber i derecho a trabajar y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia. Això és l'article 35.
que parla del dret i l'obligació al treball. Crec que molts dels ciutadans i molts dels oients estaran d'acord que tampoc és una norma sagrada, almenys pels polítics, que l'estan defensant d'aquesta manera. Després, l'article 41, bueno, citaré quatre articles, però... Per exemplificar-ho, n'hi hauria més. Exactament. L'article 41 exposa que els poders públics mantindran un règim públic de seguretat social per a tots els ciutadans,
Què passa amb la privatització de la sanitat pública? Bueno, doncs tampoc és tan sagrat. Article 44. Los poderes públicos promoveran y tutelaran el acceso a la cultura y a la que todos tienen derecho. I per què pujan els impostos? Perquè ara anar al cine és molt car. Sí, sí, exacte. Bueno, són exemples de la vida quotidiana que sembla ser que no els donem tanta importància o no li donen ells, no? Bé, suposo que fan la interpretació que volen de la Constitució...
Exactament. Aquest és el problema, que per el que interessa sí que es pot reformar, o podem regular, o podem interpretar, i del que no ens afarrem a dir que és un llibre sagrat. I el que a mi més malarma és el que em pertoca, i és l'article 24 de la Constitució, que parla del dret a la tutela judicial efectiva.
Què passa? Què és això? És el dret a poder defensar-se. Si no hi ha aquesta tutela judicial efectiva, què ens trobem? En situacions d'indefensió. Què ha fet el nostre ministre de Justícia? Doncs posar unes taxes judicials. Què està fent? Doncs està limitant l'accés a la justícia. Què passa? Que els pobres, econòmicament parlant... Sí, exacte, la classe mitjana fins i tot, no? La mitjana baixa...
Aquí és el que volia anar jo. Les classes baixes, pel seu nivell d'ingressos, tenen dret a justícia gratuïta. Ja estan cobertes amb aquest dret de justícia, però què passa? I els que són rics, evidentment, es podran pagar un advocat particular. Què passa amb les classes mitjanes, que és la gran majoria d'aquest país? Doncs que no tenen accés a la justícia, igual que tothom. Llavors...
Amb això què vull dir? Doncs que l'estat de dret no és sagrat, està prevista la Constitució com a drets fonamentals i no s'estan complint, no s'estan vetllant, sembla que no preocupa ningú, i aquesta és la crítica i l'exposició d'aquests articles és una reflexió, perquè també els ciutadans se n'adonin, que hi ha coses que no es compleixen, que ens estan venent, que la Constitució s'agrada i no ho és.
I bàsicament això, la qüestió és que el títol segon no es pot reformar perquè està dins de la Constitució Espanyola i en canvi en altres articles que són drets fonamentals, que formen part d'un estat de dret i que no s'estan complint. Perquè si veiem, per mi, i jo crec que per moltes persones, els fonaments d'una societat són l'educació, la sanitat, la justícia. De vegades s'obliden, no? Tot això segurament...
i hem vist que no s'està complint. Vull dir, l'educació és fonamental. O sigui, jo crec que quan surten pels mitjans de comunicació determinats polítics i fan aquestes manifestacions, jo crec que, no sé... Estàs enfadada avui, Sílvia, eh? Avui et veig que ha vingut reivindicativa. Sí, perquè, no sé, jo crec que hi ha moltes persones que ens dediquem, no que ens dediquem, sinó que ens qüestionem les coses. Mhm.
I clar, ens agradi o no, els mitjans de comunicació, vosaltres, esteu aquí per informar i per donar veu. I, evidentment, el que sobta molt és que es pensin que nosaltres no. O sigui, quan fan aquestes manifestacions, no sé, és com si... Es tracta, clar, és com fer-ho des de la ignorància, fins i tot, no? Sí, quan estan dir que som ignorants o ho donen per fet.
I, evidentment, no. Jo crec que les mobilitzacions socials estan aquí. Perquè una de les reclamacions o un dels reclams que ha aparegut la setmana passada arran de l'abdicació del rei és la possibilitat de consultar
a la gent si vol una república o si vol una monarquia. Això es pot fer, no?, en principi. O el govern hauria de decidir, no?, m'imagino que... No crec que passi, eh?, vull dir que ara mateix, tal com has de tenir en compte que PP i PSOE han dit que donaran el suport, però vull dir que, no sé, en el cas que, per exemple, el PSOE s'hagués abstingut o hagués votat que no, m'imagino que, com que sí que hi ha majoria absoluta, però ja que hi ha hagut, doncs, una altra pressió, potser sí que s'hagués obert aquest procés, no?, es contempla d'alguna manera, no?,
Aquest article que et comentava abans parla d'aquestes majories en el Congrés i en el Senat i si això continua endavant, l'últim pas que és la ratificació seria el referèndum, d'acord? Però també vull fer una altra reflexió, perquè clar, es diu que la gent vol republicar. No, és la mateixa qüestió de sempre, el dret a decidir.
Després, si surt o surt bé, això ja ho parlarem i es discutirà i es valorarà. Però el dret a decidir, vull dir, el que no pot ser és que el poder polític estigui en mans de dos i que sigui inamovible. Vull dir, això no pot ser. El referèndum, o sigui, dintre del procés de modificació de la Constitució es preveu el referèndum però com a últim pas.
Però bé, es preveu que ja és una cosa important, no? Llavors, el que jo deia, el dret a decidir. No estem dient perquè, clar, el que sentim és demagògia. Perquè dir, no, és que aquests que volen... No.
Moltes manifestacions no és vull republicar, és vull decidir república o monarquia. Una altra qüestió important, que la gent tingui l'interès i que també s'expliqui bé i que hi hagi un estudi de què implica monarquia, què implica república, quines despeses té cada una. Vull dir, jo crec que no podem... És el que jo deia, l'educació és la base.
Si nosaltres ens eduquen a aprendre com un papagalló la lliçó i fer un examen, no ens estem qüestionant res.
Per això jo deia que l'educació és molt important. Això també està canviant en aquest sentit, segurament. A veure, ens estem fixant molt en el model de Finlàndia, que em sembla estupendo, i espero que realment sigui així. Perquè el que jo dic és, la gent quan vota, si féssim una enquesta de per què està votant a un determinat polític, és que segurament ens posaríem les mans al cap.
Clar, el que passa és que la gent que vota ja ve també d'un sistema educatiu diferent, passa a dir que ara estan començant a canviar coses, però és evident que fa la gent que té fins i tot 45 anys que són joves, el sistema educatiu ja és molt llunyà. Per tant, imagina't la franja d'edat més alta, que deuen ser suposo 50, 60, 70 i més de gent que pot votar, no?
Clar, exacte. Jo la crítica no només la faig també a la societat, al lobby, als lobbies o al sector polític, sinó també els ciutadans tenim l'obligació i la responsabilitat d'informar-nos, de decidir. Informar-nos, de qüestionar-nos, de reflexionar, de dir això no és blanc o negre. Doncs voto aquest perquè l'any passat vaig votar l'altre.
No, això, som responsables tots, entre tots, i bueno, a veure què és el que passa demà, com tu deies abans, les coses no canviaran, d'acord? De moment sembla que no. Hi ha majories a les cambres i bueno, com això, el que dèiem, doncs hi ha persones que volen estar a la seva cadira i tampoc...
I el problema és aquest. Com canvia això? Doncs, bueno, mira, a poc a poc, a veure si alçant la veu podem aconseguir alguna cosa perquè si em diuen no, no es pot reformar perquè això... Bueno, els altres drets que he llegit abans, doncs veia per ells, no? Cuida'm els... Si fem tant de cas de la Constitució que sigui per totes les coses, no? Exacte, que tots els articles...
Ja no per igual, sinó els que he mencionat que són drets fonamentals haurien d'estar per sobre de tot. O fins i tot recordem que en principi la justícia ha de ser una cosa independent i aquestes coses, no? Exactament. Que de vegades, malauradament, no acaba de ser així. Exactament. Després, segons quina persona es tracta, hi ha uns resultats judicials o uns altres. Sí.
Això ja és qüestió d'anar cas per cas, concretament. L'altre dia comentàvem el tema del magistrat de Tribuna Constitucional. A veure què és el que surt d'aquí. La llei està aquí, el Codi Penal estableix unes condemnes i els que som del gremi sabem que d'allà no es pot moure. Si hi ha algú raro, ho comentarem el dia que surti la sentència. Però el tema de les taxes judicials és alarmant com no es...
no s'està deixant que la gent pugui accedir a la justícia. Per què? Perquè no té diners. Mitjanes i petites empreses que, per exemple, els seus clients no estan pagant les factures i que no poden anar a reclamar el sistema judicial perquè se'ls demana una taxa judicial de 800, 1.000 euros... Això per una petita empresa són molts calers.
exacte i llavors bueno aquest tema sí que de tant en tant jo n'he sentit de parlar als mitjans però que és veritat que segurament com que no és una cosa que tinguis tan dins del teu dia a dia fins que no et passa i et veus obligat a moure-ho que t'adones i des d'aquesta injustícia d'alguna manera clar, exactament
Llavors, res, la meva crítica que hi ha determinats polítics que diuen que la Constitució espanyola és un llibre sagrat, però no és veritat. No és veritat perquè hi ha articles que no s'estan vetllant, no s'estan protegint. No s'està protegint l'interès social, l'interès públic. Aquesta és la finalitat de la Constitució. Vam signar això per tenir un estat de dret. I resulta que l'única part de la Constitució que està blindada
Per el que estem veient ara, per el que ens toca, és el títol de la corona. La resta no. Això no quadra. No parlant també, i si hi ha canvis, també els comentarem aquí a la secció de dret que fem els dimarts amb la Sílvia Masmitja. Moltes gràcies, Sílvia. A vosaltres. Tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
I arribats a aquest punt, també tanquem el Just a la Fusta d'avui, dimarts 10 de juny. Agraïm a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono, els serveis informatius, la producció del programa, el Carles de René de Rius, la previsió del temps. Avui també hem parlat amb en Carles Martínez, coordinador esportiu del Club del Latisme Sant Just, amb la Núria Pallarès, cap dels serveis de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just, arran de la nova campanya que han engegat adreçada a negocis sobre la separació de la matèria orgànica.
Hem fet tertúlia d'actualitat amb en Jordi Ferraz i en Pep Quintana, a més a més també hem parlat de l'almanac del Cordill amb en Pep Quintana i hem fet l'assessió de coaching amb en Francesc Corbella i també hem parlat de dret amb la Sílvia Mas Mitjana mateix. Des de les 10 us ha parlat Carme Berdó i tornarem demà amb més coses, com sempre, de 10 a 1. Ara us deixem al Sant Just Notícies a edició i migdia, editat per l'Andrea Bueno.
Però per no està res més, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts.
Absent friends, here's to them
Fins demà!
Fins demà!
Steve McQueen
Bona nit.
Bona nit.
Oscar Wilde was a lonely child He fought and won acceptance from the world They smiled, they laughed, they praised They drove poor Oscar to his grave
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esboot jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. A l'escoltes ràdio d'Esbem, sintonitzes ràdio d'Esbem, la ràdio de Sant Junt.
Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1 És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Avui es fa la primera sessió oberta per debatre sobre el futur de Collserola. La següent serà dijous 19 de juny. Es parlarà separadament dels usos del Parc Natural de Collserola i de qüestions urbanístiques. Un dels temes que es tractaran avui serà l'ús que les bicicletes fan del parc. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jocs Notícies edició migdia d'avui dimarts 10 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Avui arrenca el període de matriculació a l'Escola Pressol Municipal Marrex. Fins divendres hi ha temps per inscriure els nens d'entre 0 i 3 anys al centre. A més, també en clau educativa, l'Escola d'Adults fa avui la segona jornada de portes obertes. L'Ajuntament de Sant Just ha engegat una campanya per millorar la separació dels residus orgànics als establiments. Es tracta de la campanya Tria i et triaran 2014, adreçada als negocis que generen grans quantitats de residus orgànics.
I en esports, l'àlebí femení del Club Atletisme Sant Jus s'ha proclamat campió de Catalunya de relleus 4x60. És un dels triomfs més importants del club en els seus anys d'història. A més, l'equip Benjamí Masculí ha assolit la tercera posició.
Bon dia. Avui es fa la primera sessió oberta per debatre sobre el futur de Collserola. Avui és la primera i la següent serà dijous 19 de juny. Es parlarà separadament dels usos del Parc Natural de Collserola i de qüestions urbanístiques. Així es va indicar a la Comissió del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat integrada per entitats col·lectius i veïns. Sant Just Notícies.
Avui es farà un debat sobre els usos a Collxarola, com ara quins usos en fan les bicicletes i els caçadors, l'ús nocturn, l'agricultura, entre d'altres. Precisament el regidor de Medi Ambient, Pere Orriols, explicava al Just a la Fusta fa unes setmanes que l'ús de les bicis al parc és un tema que ha comportat diversos debats i que és important tractar-ho.
Sí, l'ordenança sobre la bicicleta. Això podria passar que el pla especial en parlés, però no és probable, o potser no cal, no ho sé. Però en tot cas hi ha una proposta d'ordenança de Collserola que l'Ajuntament de Sant Just hauria d'aprovar o no, però en tot cas Collserola demana a l'Ajuntament que l'aprovi, que estableix en concret les sancions ja per l'ús de la bicicleta en llocs on estigui previst que no poden passar.
D'altra banda, dijous dia 19 de juny serà el torn del debat sobre temes urbanístics, per exemple, les masies, equipaments i vials. En una de les darreres comissions de medi ambient que s'ha celebrat a l'Ajuntament, un dels temes que es va tractar va ser l'estudi que la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat ha encarregat recentment a diferents experts per proposar millores que caldria reflectir al Pla Especial de Collserola.
Una d'aquestes propostes passa per convertir en ús agrícola la part de la vall més propera al municipi. Ho tallava Pere Orriols. I ells, per exemple, proposen que ens plantegem convertir en agrari tota la zona d'entrada al parc de Sant Just. Que sigui possible fer-hi activitat agrària. Ara mateix és zona forestal la immensa majoria i, per tant, no s'hi pot tallar els arbres per fer camp. D'alguna forma, ara seria invertir-ho i propiciar que es converteixi en una zona agrària.
La sessió d'avui, la del dia 19, comptaran amb informació prèvia d'experts del Consorci del Parc de Collserola, del Parc Agrari de Llobregat, del NOSEP, ecologistes de Catalunya i de personal tècnic municipal. Es faran a les 7 de la tarda a la sala Agidor Cònsol de Can Ginestar i tota la informació que es tractarà es pot consultar a l'espai participa del web santjust.cat. Les aportacions que es facin s'enviaran a l'equip redactor del Pla Especial que ha d'aprovar, com dèiem, la Generalitat.
Sant Just Notícies. Ara passant quatre minuts i mig a la una i parlem d'educació, avui arrenca el període de matriculació de l'escola Bressol Municipal Marrex. Les matriculacions s'han de fer directament al centre fins divendres. El centre ha establert diferents horaris per formalitzar-les i ja es poden consultar les llistes definitives al seu web.
Sant Just Notícies. Al curs 2014-2015, l'escola Bressol Municipal Marrex tindrà 8 places al grup de lactants i 31 el de nens d'un any. Les places al grup de nascuts el 2012 es reduiran. Ho detallava fa unes setmanes el Just a la Fusta, la seva directora, Dèlia Riscas. Hi ha 8 places de nens i nenes nascuts el 2014.
i 31 places d'infants nascuts el 2013. Però aquest any sí que al grup de dos anys hi ha menys places perquè estem funcionant en un grup mixte i això vol dir que hi ha més nens d'un any que d'altres anys a l'escola i, per tant, aquests nens que ja són a l'escola d'un any passen a ocupar les places de dos anys i, per tant, l'oferta és menys. Aquest any hi ha 15 places de nens i nenes nascuts el 2012.
El centre té com a principals objectius potència a l'educació dels infants a través del joc i involucrar les famílies en el dia a dia de l'escola. Tot el que té a veure amb la importància del joc per afavorir el desenvolupament dels nens i les nenes, tot el que té a veure també amb els vincles i les relacions que els nens estableixen amb altres nens i amb els adults de l'escola,
tot el que té a veure amb els hàbits i les rutines del dia a dia, i sobretot l'obertura a les famílies, és a dir, l'escola no és una escola només dels nens, sinó que les famílies tenen un paper molt, molt important.
Avui arrenca el període de matriculació a l'Escola Bressol Municipal Marrex en el primer cicle d'educació infantil de 0 a 3 anys. Els horaris són avui i dijous de 3 a 8, demà de 9 a 1 i divendres de 9 a 1 i de 3 a 7 de la tarda. Trobareu més informació sobre el procés de matriculació a Marrex i la documentació necessària al seu web sanjus.cat barra marrex.
I també us ho hem avançat en titulars, l'Escola de Formació d'Adults de Sant Jús fa avui una nova jornada de portes obertes que servirà per donar a conèixer l'oferta formativa pel proper curs. La novetat més destacada és que s'introdueix un curs d'anglès nivell 3 que dona accés directe al nivell 3 de l'Escola Formació.