dels preus de la inflació que suposa que la inflació dels últims 12 mesos se situen al 2,6%, la taxa més baixa des del juliol de l'any passat.
La dada s'haurà de confirmar, però, d'aquí a 15 dies. Els comerciants de Mollerussa al pla d'Urgell reclamen incentius fiscals i rebaixes d'impostos per als seus negocis. Precisament avui, el ple ha de debatre la reducció de la taxa d'obertura de nous comerços. Els comerciants veuen amb bons ulls la mesura, però reclamen que sigui només un primer pas oait a la xarxa el president de l'associació de comerciants de Mollerussa, Àlex Català.
que no, també, d'alguna manera, afavorir els que ja hi som. O sigui, incentius, una rebaixa d'impostos, ja que tot continua. O sigui, tot sembla que va per bon camí. A Manresa al Baix es presentaran mesures d'incentiu comercial per a la ciutat. I la situació del trànsit. Coneguem com se circula.
Hola, bon dia. En aquests moments només ens queda comentar un parell d'incidències a la xarxa viària. Ha quedat un tram de lentitud amb retencions intermitents a l'autopista P2 i B23, que és la mateixa, entre el Papiol i Sant Feliu de Llobregat. Tot això, en sentit, Barcelona hi ha causa d'un camió avariat en aquest punt de l'autopista. D'altra banda, recordem que hi ha hagut aquest accident, malauradament mortal, a la Nacional 2, a l'altura de Vilamalla, i de moment la via es manté tallada. En estos sentits, segons informa el Servei Català de Trànsit, és tot deselrac, bon dia.
Esports en xarxa. Bon dia, us parlar-ne. Ahir, el Barça s'entrenarà aquest matí a partir de dos quarts de dotze en una sessió suau per recuperar-se del partit d'ahir al Santiago Bernabéu, on Madrid i Barça van empatar un a l'anada de les semifinals de la Copa del Rey. Cesc Fàbregas va marcar pels blauranes, mentre Cabaran va marcar el gol de l'empat. Jordi Roura reconeix que ahir va faltar determinació de caraporteria, però pel tècnic blauran a l'equip no va fer un mal partit.
S'ha de mostrar una mica que jugar aquí sempre és difícil, que sempre és complicat i malgrat tot avui jo crec que hem fet un molt bon partit i potser ens ha faltat una mica ampliar aquest marcador. El partit de tornada jugarà el 27 de febrer al Camp Nou mentre que avui es disputa la segona semifinal de la Copa entre l'Atlètic de Madrid i el Sevilla a les 10 de la nit al Vicente Calderón. Amb basquet avui duel pel lideratge del grup EFA del Top 16 de l'Euroliga. A tres quarts de nou el Barça rep la visita del líder, el Montepasqui, de Siena. Els laurens passaran a ser líders de grup si aquesta nit guanyen els italians.
Navarro és baixa mentre que Víctor Sada serà dubte fins a darrera hora. I un darrer punt de l'NBA, aquesta matinada nova derrota dels Lakers. El de Los Ángeles ha encaixat la vuitena derrota consecutiva fora de casa en perdre amb els Fènix Sants per 92 a 86. Notícies en xarxa.
Durant avui, un u, en alemany, ràdio, trasfer. Durant avui, un u. Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10 i comencem aquesta hora del just a la fustat d'avui, dijous 31 de gener, últim dia del primer mes de l'any en què ens hem tornat a llevar amb sol, amb les temperatures més altes del que seria habitual per a l'època de l'any, i de tot plegat en parlarem, perquè en aquesta primera hora del temps de quin temps farà aquests dies i també doncs de si realment al cap de setmana vindrà el fred com pronosticava el Carles Hernández i el Rius.
Abans però, com sempre parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, que ens destacarà el més destacat d'avui al municipi. I després també farem un repàs de l'actualitat del dia a través de la premsa, de les portades, les contrabortades, entrevistes, cultures, esports i una mica de tot.
A partir de les 11.10 entrevistarem Salvador Giral, que és un dels escriptors que vindrà dissabte al Barre Llibres, aquesta activitat que combinarà vi i literatura que es farà al celler de Can Mata. Doncs parlarem amb un d'aquests autors, Salvador Giral, que presentarà l'entrepà.
I després, com és habitual, cada dijous a dos quarts de dotze, tertúlian amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, la Lina Santabàrbara i la Montse de Réa. I a la tercera hora parlem de teatre amb la que duenyes tindrem també a l'Alea i un nou invent de la nostra història.
Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-nos amb bona música. I avui el que fem és començar escoltant a Bigot i aquest My My Love.
My Marló beauty discover Every day she stealin' my money Put the needle in the hay
Let's go to the river, hand in hand. Felt down by the pavement and always having fun.
I'm alone Something in trouble I began to see Things always fall on Who's the bigger myself?
Wake up, me, for dinner. Pick a fight with Tyson at Cutscroll Louise. And always...
L'estratègia de l'Ajuntament d'Esquadra va ser una de les més importants de l'estratègia de l'Ajuntament d'Esquadra. A l'estratègia de l'Ajuntament d'Esquadra va ser una de les més importants de l'estratègia de l'Ajuntament d'Esquadra. A l'estratègia de l'Ajuntament d'Esquadra va ser una de les més importants de l'estratègia de l'Ajuntament d'Esquadra. A l'estratègia de l'Ajuntament d'Esquadra va ser una de les més importants de l'estratègia d'Esquadra.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous de set i mitja a vuit. Al condensador de flujo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern. Justa la Fusta
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
No! No! No!
Un minut i un quart de dematí per repassar l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Molt bé, molt bé. I tu? Bé, també, també. A més, a més, avui hi ha bastantes coses, un parell de coses destacades, si més no, aquí a Sant Just, per tant doncs val la pena.
Comencem parlant del nou diàleg per a la independència. El protagonista serà Albert Pons, el vicepresident del Cercle Català de Negocis i autor del llibre de l'Endaest-Hispània, que participarà en aquest nou diàleg per a la independència avui, que l'ha organitzat, com sempre, Sant Josep per a la independència. Podríem destacar que el llibre parla, resumint, de les relacions entre Catalunya i Espanya.
D'alguna manera, de l'endest, Hispania vol legitimar la independència de Catalunya des d'un punt de vista polític, jurídic i històric, però destacant la importància de mantenir les relacions amb Espanya. De fet, segons explicava ahir Albert Pons al just de la Fusta, el que cal fer és a construir aquestes relacions. Però queda evident que aquestes relacions han sobrepassat l'actual marc polític, i sobretot veure com el govern central, que teòricament hauria de ser el govern de tots,
ha generat una certa animatversió cap a determinades comunitats autònomes, entre elles Catalunya, per exemple, veure també com relacions, institucions entre Catalunya i Espanya el que predomina és la mala fe. A més, Espanya cap a Catalunya, no perquè aquí Catalunya siguin bones persones i Espanya no ho sigui, no és això, sinó perquè qui té el poder té també el poder de desdir-se d'acords, per exemple. Doncs a banda d'explicar com canviaran les relacions entre Catalunya i Espanya, l'endemà de la proclamació de la independència,
De l'Enda Est Hispania també tracta d'alguna manera la relació de Catalunya amb la Unió Europea i amb la resta del món. Aquest serà el tema central del nou diàleg per la independència que tindrà lloc avui a les vuit del vespre a la sala del cinquantenari de la Teneu. Recordem-ho amb Albert Pons i aquest llibre De l'Enda Est Hispania, un acte obert a tothom. Sí, i que fa molt bona pinta. Després de sentir Albert Pons en aquesta entrevista.
D'altra banda, una altra de les qüestions d'aquest vespre destacades és el ple municipal del mes de gener. Avui comptarà amb 14 punts que estan establerts a l'ordre del dia, inclouent precs i preguntes de regidors i regidores i del públic. Entre altres qüestions es debatrà la modificació del pla general metropolità Can Ginnestà i el passeig Sagrera i, a més, Convergència i Unió presenta tres mocions.
una per modificar l'ordenança fiscal que regula l'impost de vens immobles, una altra per reclamar a l'estat espanyol que no s'antrifugui el seu dèficit a Catalunya, i una altra, l'última, una d'adhesió a la declaració de sobirania i al dret a decidir de Catalunya. El ple municipal començarà a les 7 de la tarda a les eleccions del Consistori i, òbviament, també és oberta al públic. Podeu escriure. També promet aquest ple municipal.
i acabem fent un recordatori, una informació de servei, referent a les entitats. Això mateix perquè avui s'acaba el termini perquè sol·licitem les subvencions per aquest any. Són unes subvencions que, recordem, atorga el Consistori, que es concedeixen a entitats que facin activitats d'utilitat pública o d'interès social durant aquest any a Sant Just o en bona part a Sant Just. Al portal web de les entitats, Santjust.org, podeu consultar de fet les bases que regulen aquestes subvencions,
I les sol·licituds les heu d'allorar avui a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament, però en cas que no la pugueu entregar a temps, és important que presenteu una instància i interessant-vos en participar en aquesta convocatòria. Doncs si algú no ho ha fet encara que sàpiga, va una mica just, però que encara avui és a temps de fer-ho. Gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara, Carme.
Estem escoltant just a la fusta.
¿Te has enterado ya? Últimamente no se habla de otra cosa. Son muchos ya los que van corriendo la voz, los que dicen por ahí. Aún sé que tú a voces
Un rumor no desmentido aún. Una gran barbaridad recorriendo la ciudad. Me cuentan que esto ya se sabía y que tenía que pasar.
o si a ti te afectará.
Un rumor no desmentido aún, una gran barbaridad recorriendo el mundo.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de S'enjust d'Esvern, darrere el mercat.
Bona tarda.
Un quart i mig d'onze, comencem aquest repàs per l'actualitat del dia, com sempre fixant-nos en les portades dels diaris que ens explica l'Andrea. Bé, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. De nou, el titular més destacat i com ens ho explica cadascú. Doncs avui se centran molt les portades, si menys o no les edicions impresses, m'imagino que les edicions digitals ara han d'anar per una altra banda, però després ho comentarem.
Coincideixen amb destacar com s'està desenvolupant el cas Urdangarin. Aquest cas no es diu el punt avui que ha rotat de judici a l'Urdangarin, és directe. Fiança, el jutge li fa depositar 8,1 milions i l'acusa d'usar el parentiu amb la monarquia per lucrar-se. De la seva banda la Zarzuela manté la feina i el sou el secretari de les Infantes fins que declari.
El periódico diu que el jutge sugereix que hi haurà més imputats en aquest cas. En el cas Nos, el magistrat assegura que altres persones van col·laborar en l'activitat delictiva. També parla de la fiança a Ordengarini i a Torres, de 8 milions, amb caràcter solidari, diu. I Zarzuela manté enlloc com deia amb el secretari de la Infanta Cristina per no haver-hi cap càrrec. D'altra banda,
L'avantguàrdia del jutge acusa Ordengarín d'usar el títol per lucrar-se. I, per últim, el diari ara diu també fiança de 8,2 milions per Ordengarín i Torres. Les xifres ballen una mica, però vaja, al voltant dels 8 milions. I perquè, pel que fa al cas Gürtel, també d'estar a cap, Barcelona es confirma que va blanquejar 11 milions. Déu-n'hi-do. Portades que fan alegria. Exacte.
Doncs passem ara a fixar-nos en els digitals, que encara incrementen aquesta sensació de desànim general, perquè el 324 ens explica que la caixa B del PP mostra pagaments periòdics de Rajoy i d'Hospital, ens ensenya els documents que avui publica el país, de fet són suposats documents interns elaborats per l'extresoria Lluís Bárcenas,
i que mostren que el capítol d'ingressos es nodria bàsicament de les donacions d'empresaris de la construcció. Pel que fa a Rajoy, actual president de l'estat espanyol, entre 1990 i 2008 hauria rebut 25.000 euros anuals. El PP nega en un comunicat que la comptabilitat oculta de l'hospital compareixerà al migdia.
A l'Hara.cat també se'ns parla d'aquesta comptabilitat secreta de Bárcenas, aquests pagaments periodics a tota la cúpula del PP fins al 2009. A l'extract de més hi figura també donacions de constructors, incluent-hi tres imputats pel cas Bortel. Més coses, però l'audiència absol el doctor Carlos Morín de les acusacions d'avortaments il·legals. El Ministeri Fiscal sol·licitava 273 anys de presó
per Morín, a qui acusava de practicar 89 avortaments il·legals a les seves clíniques de Barcelona, mogut únicament per diners, i la secció sisena de l'Audiència absol, també, els col·laboradors del doctor Morín, que també estaven acusats, entre ells, la seva dona i sòcia. L'IPC baixava 1,4% al gener, la caiguda mensual més forta de la crisi, la inflació internacional, la dels últims 12 mesos, s'ha baixat 3 dècimes,
El gener s'ha situat en el 2,6% sobretot per la moderació dels preus d'electricitat i els carburants, tot i que els carburants tampoc sembla que estiguin... no diria almenys de primeres que hagin baixat tant. I bé, de moment aquestes són les notícies d'avui dijous. Suposo que allà al dia aniran engrandint-se o girant.
Fixem-nos ara en altres titulars, portades amb paper encara. El diari Ara fa una pregunta amb anglès. Traduïda volia dir, hauria de ser Escòcia un país independent? Sí, no. La Comissió Electoral del Regne Unit fixa la pregunta per al referèndum. Serà finalment aquesta, i la trobem amb portada al diari Ara. La Vanguardia també ens parla d'altra banda de Bárcenas, però ens centrarem en una notícia econòmica i diu que el govern central limitarà les hipoteques a 30 anys.
De Windows preveu reduir el 12% els interessos de demora. D'altra banda podríem dir que una de les notícies més destacades en portada de tots els diaris és aquest empat vibrant d'ahir al Bernabeu entre el Barça i el Madrid. Vas veure el partit Andrea? No vaig veure el partit. No el vaig poder veure però me n'anaven informant per telèfon mòbil. T'agrada el resultat? No gaire, però millor això que no una derrota
o pel Madrid o pel Barça. Serà emocionant. Que no se sap quan és encara. Crec que és d'aquí un mes. Deu haver-hi una data.
Doncs, com deia, aquesta és una de les notícies més destacades en portada perquè tots els diaris la destacen amb una fotografia, bàsicament dels jugadors del Barça. El punt avui diu que el Barça deixa viu el Madrid 1-1, els Llauran arrenquen un valuós empat al Bernabéu, després ha perdonat ocasions clares, i en fotografia el punt han triat una jugada en què Pedro encara va a la porteria amb la pilota, amb Barbeloa per s'anir-lo.
I, d'altra banda, el Periódico ens ofereix en una entrevista amb Javier Bardem i diu que demanaria a Rajoy que veiés el seu documental, Hijos de las Nubes, que parla del calvari que estan vivint al Sahara Huís als campaments de refugiats del Sahara. I bé, doncs, són altres de les notícies més destacades emportades. Doncs repassem ara els que més han interessat els lectors dels Digitals. El 324.cat té el més llegit és que
Andrea Fondés posa fi a la seva exitosa carrera esportiva perquè estava desmotivada. El segon tema ja és la Caixa B del PP que mostra aquests pagaments per iòdics a Rajoy i de Cospedal i el tercer que amenaça per Facebook una botiguera per vendre unes sabatilles amb l'estelada estampada. Ha amenaçat la persona que les venia? Sí, a través de Facebook. Passem ara cap al més llegit a l'Hara.cat que en primer lloc passa per
A també Andrea Fuentes, aquesta negació de que retiri per una lesió és curiós perquè tampoc, aparentment no és un tema que no apareix en cap portada i en canvi, doncs mira, els digitals és el més llegit. El segon tema és el minuto a minuto del Madrid-Barça d'ahir i el tercer que el jutge imposa una fiència civil de 8,1 milions, en Jaquiro Don Garín i Diego Torres. I ara ens fixem en les contraportades.
I comencem, Andrea, no sé per quina tens previst començar avui, parlant del diari Ara, on tenim l'entrevista que fa la Viviana Vallvé els dijous, i el titular que surt avui d'aquesta entrevista és... Sí, ho diu Joan Colomo, té 31 anys, cantautor, vaja, músic, rara avis, cantautor del moment, el més buscat, es mou entre el pop, el folk i el punk, però escolta la Riana i la Beyoncé, és a dir, música més comercial.
En aquesta entrevista podem veure de fet un moment de l'entrevista a la fotografia que es fan sempre el convidat i la Bibiana Ballvi en aquest cas. A la llar de l'entrevista parla dels seus vicis, de les seves aficions, com a vicis destaca el whisky i els porros. També és un home que diu que va tenir molt d'angnè quan era jove i que això li costava obrir-se a les noies però ara té parella, està molt content.
També diu que llegeix El Cuore, li agrada la Beyoncé, li agrada també la Rihanna. Està curiós, eh? Sí. Sorpren, aparentment, de Joan Colombo. Diu que escolta de tot, bàsicament. I que fins i tot també escolta aquest tipus de música més comercial que pot sonar a les ràdios més comercials. I diu també que odia el cantant d'Udosa, el Bono. I bé, doncs parla una miqueta dels seus vicis, de les seves aficions, i és una entrevista curiosa, com ell mateix.
Sí, sí, doncs és l'entrevista que podem trobar avui al diari Ara a Joan Colomo. L'entrevista que fa la Vivian Alder, Joan Colomo, que sona així.
A mi m'agrada, Andrea, Joan Colomo. Sí, no, sona malament, és curiós. És una mica alberplà, potser, l'estil aquest. Sí, a mi l'alberplà no m'agrada gens, però aquest home sí, no està malament. Doncs passem ara cap a la següent entrevista d'avui, que és a La Vanguardia, on llegim que la dona egípcia no tenia pudor sexual. Ho diu l'egiptòloga Núria Castro, evidentment especialista en el tema, i el Víctor Amela ha assistit a una xerrada sobre el sexe a l'Egipte faraoni, que en un dels dissabtes
temàtics organitzats regularment pel Museu Egipci de Barcelona per saber que un egipci era dur a partir dels 10 anys i que vivia en un món sofisticat, imaginatiu, equitatiu i que aspirava la justícia, la bellesa i el gaudi de viure.
inclosa una visió de la seva personalitat sense les cotilles i els tabús que van arribar després amb la gemonia del món grec, romà i jueu. La Núria Castro, en aquesta entrevista, parla de com era l'egipte faraònic. Diu que no hi havia esclaus, el contrari del que molta gent segurament es pensa.
i aleshores el Víctor Emela li pregunta qui va fer les piràmides. Li diu arquitectes i treballadors pagats, artesans amb contractes, tenien una medicina pública universal i educació lliure i gratuïta però només estudiava un 3% dels joves. I també explica el valor que tenia la virginitat per les persones que vivien en aquella època. Diu que el matrimoni era anar a viure junts després de 7 anys, firmaven un contracte de repartiment de vents per si separaven
Víctor Emela vindria a dir que eren moderns. Doncs és el que tenim a l'avantguàrdia. D'altra banda, el titular que trobem en l'entrevista és Un llibre sobre l'extrema dreta superaria la ficció. És un llibre que presenta Xavier Rius, mestre periodista i escriptor. Es diu Amor a la carta.
Fa de mestre, diu que la seva ànima es debat entre el periodisme i l'escriptura, especialitzat en emigració a Catalunya i en conflictes bèl·lics al món, ara a canviar el registre per escriure la seva primera novel·la. Parla de Plataforma per Catalunya, aquest partit reconegut com a xanòfob. Diu que fins i tot Josep Anglada va assistir a la presentació del seu llibrevi i que es va començar a enfadar amb ell.
quan va denunciar diverses situacions que havia protagonitzat, entre les quals, que a plataforma és el darrere de la inauguració del Casaldramuntana, que és d'extrema dreta, o d'un acte contra una mesquita a Torrejón, on participava l'associació cultural León de Grell, que és una associació neonazi. I bé, fa una reflexió al voltant també de l'extrema dreta.
Doncs és el que tenim avui en aquesta entrevista, interessant segurament també, igual que la que trobem al periòdico on tenim intento donar una segona oportunitat a la matèria, qui ho explica tot plegat. Imanolosa, que està especialitzat a construir llums amb material reutilitzat, diu que treballa amb peixos de plàstic i escopetes que disferen paraules. Uns peixos de plàstic de colors, que a més són llums, condueixen la periodista a l'estudi d'Imanolosa de l'entrevista. Diu que troba els peixos al costat d'unes escopetes que apunten al cel
i que dispara amb paraules il·luminades. Diu que m'ensenya una paraula, vaquea, que en ousquera significa pau. Ella es defineix com un artista que construeix coses útils i fa una reflexió al voltant de la violència i d'on és ell, del País Basc. Diu que amb la fideta la pistola és el nou material del reciclatge del País Basc.
i diu també que em movien ambients avergales però estava fart de la radicalitat. Una entrevista molt interessant. Sí, fa bona pinta. Avui la que trobem en aquest últim diari. D'aquí ens n'anem però cap a una cosa més supèrfula i és la notícia curiosa del dia. Avui està bé. Està bé, no és que altres dies estigui malament.
però que és més normal, perquè ens parla d'un rècord d'aquests guines, no sé si ho has sentit, que és el surfista hawaïa Garnet Magnamara, que al principi està esperant que sigui homologada, però sembla que hauria surfejat l'onada més gran de la història a Portugal. Està esperant a saber si realment és així, va fer Nazaré a Portugal.
30,4 metres d'alçada i per tant hauria aconseguit batre el seu propi rècord que havia aconseguit ja el 2012. Hi ha un vídeo d'això, val la pena fer-hi un cop d'ull. És un expert en onades gegants i va aconseguir l'any passat un rècord gràcies a l'onada de 27,5 metres, però ara sembla que podia haver aconseguit això, superar els 30 metres. Magna Mare té 45 anys, té diferents títols Villebon XXL que guardonen les onades més grans i perilloses surfejades en un any,
El 2012, a més de guanyar el premi, va rebre el premi a la caiguda més perillosa. Sempre he tingut molta curiositat per aquestes coses.
Saber quant mesura una onada d'aquest tipus. Em sembla que la fotografia que hi ha avui al diari ara, que sempre a les pàgines centrals posen una fotografia, és justament aquesta onada. Pot ser? Perquè ho he vist per internet i em sembla que formava part d'aquesta fotografia. Diu un pany assegat d'aigua. Ostres. És impactant, no? És llegant, mare meva. És impactant. I es veu l'home surfejant, és brutal. I es veu com un puntet. Doncs aquí al costat, a Portugal. Ostres, quina por. Això que està al sud de Portugal? No ho sé. No sé on és aquesta població.
La praia et dona orte de Nazaré. Mare meva, has de tenir valor per fer una cosa d'aquesta. A 45 anys jo he de portar-ne molts per fer-ho, perquè suposo que no s'hi haurà posat fa dos dies. Jo m'imagino que a vegades em costa ficar-me a la platja quan el mar està una mica picat, per ficar-te aquí a 30 metres. M'imagino que sap el que es fa. Amb aquest record de Magna Marat t'acompanyarem, Andrea. Gràcies. Que vagi bé. Fins ara, bon dia.
No, no, no, no, no.
Dos quarts i mig d'ons, a moment, per obrir diaris i fixar-nos en altres informacions que trobem avui, si fem un cop d'ull, a la premsa.
I comencem parlant d'alimentació amb un article al diari Ara que fa referència arran d'aquesta informació que va apareixer fa uns dies, que un estudi havia detectat carn de cavall en dues marques d'hamburguesa sense que l'etiqueta ho avisés. Es titula Sabem quina carn mengem i ens parla que els nutricionistes defensen la qualitat i els controls sanitaris després d'aquest estudi. La llei obliga els productors a posar informació a l'etiqueta, la qualitat dels productes està estretament lligada als preus
i també ens diu que la substàncies legals que en garanteixen la conservació. D'altra banda, tornar als productes de temporada també seria una solució. Cada cop que hi ha alguna alarma alimentària que genera preocupació es detecta un augment
de l'interès dels consumidors en els productes ecològics i naturals. De fet, Eulàlia Viral, que és una nutricionista, el que explica és farmacèutica-nutricionista i professor de la Universitat Ramon Llull, diu que haurien de tornar els productes naturals, sobretot els de temporada, perquè a part de ser més sants, també són més econòmics.
I al punt avui ens trobem amb un article interessant de Toni Cruanyes titulat Referèndums i se'ns diu que el Regne Unit no és el mateix que França o Calamanya. L'article comença dient que diu sempre als anglesos. Quan ens queda per aprendre? La seva capacitat per fer front als problemes de forma col·lectiva és exemplar. No només per la transparència, en què denuncien els casos de corrupció públics i privats i regeneren les seves institucions,
i diu que també els anglesos tenen el seu ADN al respecte per la democràcia interna i el sentit d'estat, totes dues característiques bàsiques per sobreviure com a comunitat. Arran de tot plegat també es parla dels escocesos, que diu que semblen avocats a un resultat favorable a Londres en el referèndum del 2014 i això és perquè se senten còmodes dins d'una identitat britànica que els permet continuar sentint-se escocesos.
També ens diu que un país de 62 milions de persones no pot asseure's a negociar amb garanties d'èxit amb les noves potències mundials, com a Estats Units, la Xina i l'Índia, l'època del domini col·limial de dos terços del planeta des de Westminster ja ha passat. Només formant part d'un cos polític més gran, referent, per tant, al deixar o no formar part de la Unió Europea, podrà lluitar al Regne Unit per mantenir el seu estil de vida i el seu nivell de mira. Però ara matèries britànics no ho veuen així. Tenen la City, el petróli del mar del nord, unes relacions comercials i diplomàtiques envajables,
ni un seguent al Consell de Seguretat de l'ONU i han de renunciar a tot això a canvi d'una cadira al Consell Europeu per unes iniciatives polítiques burroses i una llarga llista de rescat dels països del sud de la zona euro. Un article interessant d'aquest periodista, Toni Cruanyes, que també ha estat molt de temps corresponsal a Londres per TV3.
I d'aquí justament també ens anem a parlar de la crisi del sistema. Avui la Vanguardia ens ofereix un reportatge a doble pàgina de proposar diferents qüestions davant d'aquesta crisi. El lideratge diu començar en un mateix, diu que la intel·ligència existencial vincula el bon líder amb la capacitat d'autoconeixement, la qualitat humana i la connexió cf. Diu que la grandesa de qui dirigeix és saber estar connectat
amb la vida en un sentit ampli, és el que expliquen en el llibre El poliedre del lideratge els professors Ángel Castinheira i Josep Maria Lozano de Sare. Diuen que molts dels que parlen de la necessitat de canvi ni es plantegen canviar ells mateixos i que per tant cal que més enllà de les paraules també hi hagi aquesta activitat, aquest fer.
i en canvi també en aquesta línia en un Albert Vilveny, que és catedràtic d'Ètica de la Universitat de Barcelona, diu que estem en una situació de prealarma social que pot arribar a l'alarma si els partits polítics no es posen a treballar per canviar la seva manera de fer. Diu que els corruptes són persones dèbils que confonen riquesa en plenitud i assenyala que la causa de la corrupció radica
en el sistema institucional. Molt interessant, doncs, aquest reportatge, aquests articles que apareixen avui a l'avantguàrdia, sense saber també el que hauria esclatat arran de la publicació del diari El País referent a aquests suposats cobraments dels alts càrrecs del PP.
I acabem aquest repàs de premsa amb el periòdico i acabem parlant d'esports, del partit d'ahir entre el Madrid i el Barça. És l'article d'anàlisi del Martí Perenau titulat Els centrals imperials. Diu que no encaixar gol és l'objectiu prioritari de Mourinho i no ho aconsegueix. La resta és una exhibició formidable de dos centrals monumentals. Rafael Barane a l'equip local, Gerard Piqué en el visitant. Errors en tots dos conjunts, especialment errors impropis del Barça.
la majoria de caràcter tècnic i fa una anàlisi en què torna a al·lujar Barané i Piqué i diu que el francès fa oblidar Pepe i Ramos alhora, poseeix la velocitat del Sevillà i totes les virtuts del portuguès sense cap dels seus defectes i tot just té 19 anys. També fa una al·lògica, com dèiem, de Piqué i d'Iniesta.
Acaba dient que el duel s'ha tornat tan bonic que els errors tècnics en els controls del començament, la mitja dutzena de puntades i gestos xulescos que sempre apareixen en tres joves concrets o el rendiment discret d'alguns puntals, gairebé han sonat a sacrilegi en una nit de qualitat com aquesta on cadascú ha jugat el que sap i el que pot encara que al Madrid li deixa el regust d'haver-se salvat de la crema i al Barça la sensació que combinant o el contraatac hauria pogut buidar tot el carregador del revòlver sobre un equip vacil·lant subjectat per un adolescent.
I amb l'opinió de Martí Perarnau referent a aquest partit d'ahir el que fem ara és fixar-nos en les portades esportives per veure també com ens expliquen què és el que va passar ahir a la nit.
I, de fet, cadascú va en una línia diferent. Per exemple, el que ens diu el dia esport és que cauran al Camp Nou, és el titular. Nicol Barsa hauria pogut atenciar la semifinal de Copa en una gran segona part i que va anar a salvar l'equip de Mourinho amb un gol després d'un córner que no ho era. El Nou esportiu titula Sinfonia inacabada i ens ensenya la imatge de Cesc celebrant el seu gol
Un Barça superior perdona el Madrid i aconsegueix un empat positiu que, malgrat tot, deixa oberta l'eliminatòria per la tornada al Camp Nou. El Mundo Deportivo decideix titular a perdonen i també ens ensenya la imatge de Cesc celebrant aquest gol. Dic que el Barça hauria pogut s'atenciar després d'aquest gol de Cesc, però li va faltar punteria.
La titula el millor futbol del món i el marca titula Colossal i ens ensenya però no a Cesc sinó a un dels jugadors del Real Madrid en el moment de marca també aquest gol.
I de l'esport com sempre enllaçant-me amb la cultura i us expliquem que llegim el 324.cat que de gala dels Gaudí tindrà un to àcid i no serà aliena al context econòmic i social actual, una gala que presentarà Andreu Buenafuente. Se'ns diu també que avui s'etorga el premi Ramon Llull, que és el més ben dotat de les lletres catalanes amb 60.000 euros. I que mor als 94 anys Pati Andrius, l'única supervivent del popular trio diandriucistes.
A més també destaquem que l'Ara.cat ens informa que torna l'èxit teatral C d'un lugar ara a la Villarroel. L'obra d'Ivan Morales, que es va estrenar l'any passat i ha guanyat el premi butaca de petit format, es podrà veure els dimarts i els dimecres.
I acabem amb la notícia musical, avui parlem del T.P. Schmott, d'aquesta cançó, aquest Heaven, és el seu single que han editat de cara a aquest 2013. És el primer single del seu nou disc, que és Delta Machine, que ha començat a aparèixer a internet, això el llegim a través de Genesis Pop, acompanyat de la seva cara B, que és All That's Mine, Heaven és aquesta balada que sentim de font,
de fons que contrasta amb el seu últim disc amb Wrong. Diu que potser els fans preferiran aquesta cara B, aquest que diem, aquest altre tema que també es pot escoltar ja, que es titula en aquest cas Hold It's Mine, es poden escoltar a través de diferents plataformes a la xarxa.
Està plegat.
Ah...
Just a la fusta.
Directe al final d'aquesta primera hora, 9 minuts i arribem a les 11 i és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. És la recta final. De la primera hora del programa? Sí. Sí, no, no, si no rella per això. Rella perquè parles amb la música molt alta de fons. Ah, sí? Sí. I ahir m'ho van comentar també i això em sembla que t'estàs baixant els auriculars.
Això no és algun petit problema? Doncs ja ho pujo. De què dius? Ai, que m'estic quedant sordent. Baixo el volum. No, doncs ja ho procurarem. Bé. Què tal? Bé. Està bé aquest temps? Està bé si és Primoveral. És bastant de guilles canàries, no? A l'hivern no he estat mai.
No, i a l'hivern tampoc, però vull dir que és un clima així ni fred ni calor, no? Home, és una mica més altet, no, les illes Canàries? Potser sí. O sigui, varia poc durant tot l'any, el clima, perquè no tenen hiverns i estius, sempre es mouen amb unes temperatures molt estables, però, bueno, l'ambient sí, l'ambient és primaveral.
i la cosa va més, ja ho dèiem que ahir va ser el primer tast, avui en tenim un segon tast realment molt marcat. A més a més se'ns foten núvols baixos a la nit i no permeten que les temperatures baixin, i avui he tornat a passar un altre cop el mateix. Les mínimes s'han quedat altíssimes, 11 graus i mig de mínim a Sant Just, és una temperatura molt alta. Per exemple, la mínima a Tarragona ha estat de 14 graus, és que és molt alta aquesta temperatura.
Però bé, la patacada serà una miqueta més forta. No estem parlant d'una irrupció d'aire fred ni que ens vingui una fredorada espectacular. Estem parlant que les temperatures es normalitzen. Que ens cordarem l'abric, no?
Si abans te'l posaves quan no va arribar aquesta caloreta, te'l tornaràs a posar. Ara parlarem de valors i així la gent es podrà fer una mica la idea del que ens arriba al cap de setmana. Però de moment avui hem de seguir parlant d'aquests núvols alts, aquest tel de núvols alts que a vegades són més importants, a vegades són menys, i que ens va aportant aquesta situació d'estabilitat, de tranquil·litat. Ahir gairebé arribem als 18 graus, 17,9. No és la màxima més alta del mes de gener. El mes de gener avui tanca el seu protagonisme
però la més alta ha estat de 19,4 graus el dia 7 de gener, vam arribar a 19,4 graus, i avui gairebé podríem arribar a aquest valor. Creiem que ens quedarem al voltant dels 18, 18 i algunes dècimes. Deu-n'hi-do, no? Però és un valor molt alt, sí. Les mínimes, si continuem amb aquests tels de núvols, doncs al voltant dels 9 o 10 graus serà un altre dels habituals. De nit no fa fred, o sigui, surts al carrer, surts a passejar al gos, o estirar una mica les cames al vespre o a la nit,
i amb que vagis amb l'anorac i tampoc no facis massa esforç físic, doncs ja vas prou bé. Tampoc no et cal moltes coses, ni mocadors al coll ni coses d'aquestes, perquè realment el fred no és... A veure, tampoc pots anar tranquil·lament, no? Dic que no et posis un mocador al coll, però l'anorac sí. O sigui, no podem anar amb ànica curta amb 10 graus. No. Aviam, hi ha gent que sí, hi ha gent que ja conec un excolorador d'aquesta casa que en ple més de gent anava amb sandàlies ensenyant els mitjans als peus. Ah, sí? Sí. Te'n recordes de l'Èric?
Aquest era un acalurat. A vegades teníem dies així el mes de gener que podies arribar amb uns valors una mica macos i et venien vermudes i manica curta. Llavors aquesta gent deu patir a l'estiu. Aquest nano hauria de passar-ho molt malament. Sí, sí. M'imagino que sí. El fet és que demà encara podria ser la cosa més gruixuda. Demà sí que podríem, començant el mes de gener, tenir un rècord de temperatura d'aquest any. Ja diem que... Càlides.
Si arribem als 19,4 el 7 de gener, probablement demà divendres es pugui arribar a aquests 19,4 o fins i tot superar-ho. O sigui que demà és el dia màxim, en alguns punts de Catalunya superarà tranquil·lament els 20 graus, i les mínimes a partir del divendres a la tarda, aquest anticicló tan potent, aquesta estabilitat tan gran que tenim aquests dies, es comença a debilitar.
i de cara a la tarda, vespre i nit, començaran a arribar uns núvols que són una miqueta més destacats. Coincideix la nit de divendres a dissabte, la matinada, que ens creu a un front. Aquest front encara juga amb els mapes com ens afectarà. Sembla que la màxima inestabilitat que pugui arribar a Sant Just seria de matinada, al matí ja quedarien restes de núvols, i si cau alguna cosa al matí de dissabte,
podrien ser dècimes de litre, no d'emprenyar massa. Hauríem, per si ens està escoltant l'Astrid, doncs dir-li que sembla que la cosa no s'espatllaria massa per aquesta trobada que hi ha de beguda literària, com es diu? Barra Llibre. Barra Llibre, això, beguda literària. Doncs el Barra Llibre al carrer Raval es podria celebrar perquè els núvols han d'anar marxant a mida que abans i el dissabte.
Llavors dissabte el que tindrem és passada aquests 19 o 20 graus de màxima de divendres, dissabte se'ns transformaria en 13 o... 12 o 13 graus. Estem dient que baixa la temperatura a uns 5 o 6 graus. On es notarà la patacada més forta? Per això diem que és una entrada... són 12 o 13 graus més o menys el dissabte, però amb vent del nord. El vent bufarà molt fort a tot el país.
Ja saps tu que quan parlem de vent, encara que tinguem 12 graus, la sensació és molt més baixa. Podríem parlar d'un termòmetre màxim de 13 graus dissabte al migdia, però amb cops de vent que puntualment poden superar els 50 km per hora i que ve del nord, i que sobre aquestes portes que comentàvem, que és una irrupció d'aire que ens ve del nord d'Europa, que és un ambient bastant més fred, doncs la sensació de fred serà molt més acusada del que marca el termòmetre. Però serà pel culpa del vent. I ho notarem diumenge, i ara ho explicarem.
Dissabte tenim aquesta possibilitat de pluja durant la matinada i de cara al matí alguna goteta.
La cosa és molt diferent i ho diem perquè hi ha molta gent a Sant Just que probablement aprofiti els caps de setmana per anar-se'n a fer l'esport rei de l'hivern, que és l'esquí, i tots els seus derivats. I això sí que canviarà una miqueta. Dissabte pensem que en 2.500 estem parlant ahir amb valors que eren positius. A 2.500 metres d'alçada hi havia valors positius de 5-6 graus.
hi ha una inversió tèrmica a les valls i a molt més fred que no pas a alta muntanya. I això el que provoca, doncs, que en aquestes zones del Pirineu a alta muntanya, la baixada de temperatures és bestial, perquè ens entra vent del nord, ens entra un aire que és molt més fred, i a alta muntanya, que tenen valors extremadament per sobre del que és normal per a l'època, allà sí que podem tenir vallades importants. Si, per exemple, Núria i Ahir tenien una màxima de 10 graus, potser dissabte la màxima és de 10 sota 0. Sí, home! La màxima?
La màxima. Estem parlant de molt de fred. Estem molt amunt. Estem parlant de 2.000 metres. Estaven a 10, excepcionalment. A Núria haurien d'estar ara a 1 o 2 graus de màxima. La baixada és important però venen de molt amunt perquè l'aire aquest càlid s'ha instal·lat a les...
i això anirà acompanyat de vent. O sigui que la sensació de fred serà més acusada i ja veuràs com surten moltes xifres de zones d'alta muntanya que si fem la combinació de la temperatura més el vent que està bufant, la temperatura de sensació, i posarem alguns exemples dilluns, doncs fins a quin punt ha arribat aquest cap de setmana. O sigui que canvi molt més radical a alta muntanya que no pas a la resta del país.
I de cara al diumenge fluixa el vent. Afluixarà una miqueta el vent i el que provocarà és que el termòmetre es pugui desinflar una miqueta més. Això farà que diumenge els valors màxims estiguin al voltant dels 10 graus a Sant Just, només. Clar, si recordem divendres amb 20, diumenge 10, el canvi és substancial. I d'altra banda, a la mínima, la nit de dissabte a diumenge també pot quedar força freda a fruit d'aquesta encalmada de vent. O sigui que el diumenge farà sol, però l'ambient serà fred.
però dissabte la temperatura serà més alta però per culpablement tindrem més sensació de fred. En definitiva és un cap de setmana que ens haurem de brigar i que tindrem més sensació de fred i que ens torna l'hivern. I de cara a la setmana vinent ballen molts mapes. Alguns mapes indiquen que torna a recuperar-se la temperatura de cara al dilluns amb sol i amb valors que estarien entre els 17 i els 17 graus. Altres mapes indiquen que la setmana que ve continuarem amb aquesta situació d'hivern, de normalitat, que fa temperatures en un temps estable.
i algunes precipitacions que podien arribar coincidint amb el cap de setmana que ve, que és el de Carnestoltes, però això ho anirem confirmant. Encara queda. Molt bé, Carles, doncs de moment prepararem abrics per dissabte. Per demà, molta calor. Demà calor. Per això que hem de tenir aquesta previsió. Què hem de dir? No, que seguim fixant-nos en aquest dia 16, els Carnestoltes s'enjusten per excel·lència, i de moment pinta bé. I el nou malament, no? Per això? El nou malament. Cap de setmana del 89, sí.
Bé, doncs anem parlant. Gràcies, Carles, i que vagi bé, bon dia. I nosaltres connectem tot seguit amb la xarxa, després butlletí dels senyors notícies i tornem a les 11.10 on revistarem a Salvador Giral. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo M. Polo i Oriol Pujador, líder d'Iniciativa per Catalunya Verde. Joan Herrera demana la dimissió de Mariano Rajoy i la convocatòria d'eleccions per a les informacions publicades avui al voltant de la possible doble comptabilitat del Partit Popular. A través del seu Twitter, Herrera assegura que no és suficient que el president del govern plegui i que, per tant, s'han de convocar noves eleccions a Espanya. Herrera afegit que si això no passa, els partits
hauran de fer tot el possible perquè això sigui insinuant una possible moció de censura. La reacció de Joan Herreras produeix després que aquest matí el diari El País publiqui un suposat extracte amb els pagaments en diner negre que l'extresorer del PP Luis Bárcenas hauria fet durant anys als càrrecs i membres de la direcció del partit.
En un comunicat, precisament el Partit Popular ha negat ja aquesta informació que publica avui el diari El País, diuen als populars que els pagaments i sous s'han fet sempre seguint la legalitat dins del PP i amb compliment de les obligacions tributàries. El Partit Popular assegura desconeixer les anotacions manuscrites publicades pel diari i diu que el finançament del partit s'ha fet sempre seguint la llei. A la informació del diari El País s'hi pot llegir un suposat pagament de 25.000 euros anuals a Mariano Rajoy, el president del govern central.
durant 11 anys. També hi apareixen pagaments a altres dirigents com ara María Dolores de Cospedal, Jaime Mayor Oreja, Javier Arenas, Ángel Aceves o Álvarez Cascos. Precisament la número dos del PP, María Dolores de Cospedal, ha convocat a dos quarts d'una del migdia a la seu del partit a Madrid. Una roda a la premsa. I d'aquí a una hora i mitja, el rei Joan Carles rebrà al Palau de la Sarsuela el president de la Generalitat Artur Mas a la trobada a respondre al protocol habitual. Sempre que un nou president autonòmic pren possessió del càrrec s'entrevista amb el rei.
La reunió, però, aquesta vegada es fa enmig del debat sobiranista obert de Catalunya i després que el Parlament de Catalunya aprovés la declaració pel dret a decidir. Segons han explicat fons del mateix govern català, Mas pretén explicar al monarca espanyol la situació del país i tot el procés que ha de culminar amb una consulta democràtica que té a l'horitzó la data del 2014.
El ginecòleg Carlos Morín ha quedat absol de tots els càrrecs en el cas dels presumptes avortaments il·legals a les seves clíniques de Barcelona. Així ho ha decidit l'Audiència de Barcelona, que absol també els altres 10 acusats en el procés, entre ells la dona la Morín. El fiscal demanava 273 anys de presó per al ginecòleg per haver practicat 89 avortaments presumptament il·legals a dones en avançat estat de gestació.
L'audiència considera que tots els avortaments a les clíniques del doctor Morín es van fer per petició expressa de les dones embarassades. Eren centres homologats i duts a terme per personal titulat. L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès reclama obrir i millorar les condicions de l'estació de Renfe del municipi.
En declaracions a la xarxa, el tinent d'alcalde de mobilitat Jordi Puigneró ha explicat en quina situació es troba l'estació. Aquesta és una de les afectades pel pla d'estalvi de l'operadora ferroviària que suposa, entre d'altres mesures, una reducció de personal i limita també la venda de bitllets a màquines expandedores. Com ve en l'estació? Perquè l'estació no és que hi hagi revitalització personal, és que està tancada des del mes d'Oriol. Per tant, és una estació fantasma, sense màquines, sense personal, sense lavabo, sense sistemes de seguretat i, per tant,
que diem que la nostra ciutat no es mereix tenir l'estació de Renfejol a Lleida en aquestes condicions. D'altra banda, el tinent d'Alcalde de Mobilitat ha demanat que aquesta estació es connecti també amb la de Ferrocarrils, que es troba a tan sols 600 metres de distància. Una altra petició que faran des de Sant Cugat del Vallès és que s'impulsi al corredor del Mediterrani. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. El Barça s'entrenarà d'aquí a mitja hora en una sessió suau per recuperar-se del partit d'ahir al Santiago Bernabéu. Ahir Madrid i Barça van empatar un a l'anada de les semifinals de la Copa del Rey. Cesc Fàbreg es va marcar pels blaugranes mentre Cabaran va fer el gol de l'empat. El partit de tornada jugarà el 27 de febrer al Camp Nou. Avui es disputa la segona semifinal de la Copa entre l'Ètic de Madrid i el Sevilla a les 10 de la nit al Vicente Calderón.
Encara amb futbol, el Girona de futbol club ha fitxat el davanter Gerard Bordes, procedent del Villarreal. El Manresa, de 30 anys, jugarà cedit a l'equip gironí fins a final de temporada. Bordes serà presentat avui a la una del migdia a Montilivi. En Basquet avui duel pel lideratge del grup F del Top 16 de l'Euroliga. A tres quarts de nou del vespre, el Barça rep la visita del líder, el Montepasqui, de Siena. Els blaugranes passaran a ser líders de grup si aquesta nit guanyen els italians.
Tot seguit,
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno, aquesta tarda se celebra el ple municipal corresponent al mes de gener. L'ordre del dia compta amb 14 punts, incluent precs i preguntes de regidors i regidores i del públic.
Entre altres qüestions es debatrà de modificació del pla general metropolità Can Gynestà i el passeig Sagrera. A més, Convergència i Unió presenta tres mocions, una per modificar l'ordenança fiscal que regula l'impost de vens immobles, una altra per reclamar l'estat espanyol que no centrifugui el seu dèficit a Catalunya i una d'adhesió a la declaració de sobirania i al dret a decidir de Catalunya. El ple municipal es farà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistori.
Més qüestions, el vicepresident del Cercle Català de Negocis i autor del llibre De l'Endaest i Espanya, Albert Pont, serà el protagonista del nou diàleg per la independència a Sant Just aquest vespre. Sant Just per la independència l'ha convidat per parlar de les relacions entre Catalunya i Espanya. De l'Endaest i Espanya vol legitimar la independència de Catalunya des d'un punt de vista polític, jurídic i històric, però destacant la importància de mantenir les relacions amb Espanya. Segons Albert Pont, el que cal fer és reconstruir aquestes relacions.
a banda d'explicar com canviaran l'endemà de la proclamació de la independència de l'enda est hispània, el llibre del Bèrpon, també tracta la relació de Catalunya amb la Unió Europea i amb l'arrestat del món. Tot això doncs amb el nou diàleg per a la independència avui amb el Bèrpon i el seu llibre de l'enda est hispània a les vuit del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneo. I acabem destacant que a dilluns s'assortejaran els 54 pisos amb protecció oficial de la nova promoció pública de venda al Mas Lluí.
Hi ha 66 famílies que opten a un d'aquests habitatges que està construint promonsa. Es troba al carrer Violeta Parra números 8, 10, 12 i inclou en places d'aparcament i traster. Tenen entre 55 i 90 metres quadrats i els preus van del 132.900 euros als 201.000 en viva inclòs. El sorteig es farà davant de Notari dilluns a les 6 de la tarda a l'equipament de la plaça de la Pau.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Joseu Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de radiodesvern3bdobles.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Now and then I think of when we were together Like when you said you felt so happy you could die I told myself that you were right for me But felt so lonely in your company But that was all I had to make I still remember
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
So when we found that we could not make sense Well, you said that we would still be friends But I'll admit that I was glad that it was over But you didn't have to cut me off because I could
I don't even need your love. But you treat me like a stranger and I feel so rough. No, you didn't have to stop so long. Have your friends collect your records and then change your number. Guess that I don't need that door. Now you're just somebody that I used to know.
No hi hagi algú que jo deia que no.
I didn't mean to every word you said. You said that you could let it go. And I wouldn't catch you hung up on somebody that you used to know. But you didn't have to cut me off. Because I can never have enough of you and of me. I don't even need your love. But you treat me like a stranger. I've been so rough. But you didn't have to stop so long.
Love your friends, collect your tickets and then change your number Guess that I don't need that goal Now you're just somebody that I used to know Somebody I used to know Somebody I used to know
I used to know somebody.
M'agrada molt.
Ara passen 12 minuts de les 11 i a aquesta hora parlem del Barra llibre que es celebra aquest dissabte a Sant Just. Aquesta activitat que combinarà vins i literatura, es farà un tas de vins al celler de Can Mata i a més a més hi haurà Jordi Nobka i Salvador Giralt per presentar els seus llibres d'una banda al talent i d'altra banda Salvador Giralt el que farà serà presentar l'entrepà i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Un títol, aquest de l'entrepà, que fa referència a un petit bar de Benresa. I de què va aquesta història? Perquè el que hem llegit és la història sobre d'alguna manera com la rutina pot deixar de ser-ho. És així? El llibre descriu situacions molt rutinàries. Molt de cada dia, vull dir. Però jo diria que és una història molt romàntica.
Romàntica. El protagonista és l'amor del protagonista amb una dona. El llibre té dos parts. La primera part està més centrada en aquesta relació i després això s'enfonsa i la segona part se centra més en el tema entrepaner. Per sortir de tota aquesta situació tan enfonsada
La seva tala salvació seria el fet de fer entrepans i prendre-s'ho molt en sèrio. En el sentit de fer uns entrepans molt bons. I què passa a aquesta acció que dèiem potser més de cada dia? Sí, tot plegat, també la primera part. És una rutina que no és ben bé una rutina. És com donar una mica la volta a les coses quotidianes. Exacte.
I és d'alguna manera que tot això que passa a l'entrepà, aquest petit bar de Manresa, m'imagino que l'acció passa per tant dins d'aquest bar, no se'n va gaire cap a fora. Sí, està molt ambientat a Manresa. O sigui, apareix Manresa també. Sí, molt, molt. Perquè és tot l'entorn urbà, les vistes de Manresa. Jo havia estat a Manresa i part de les coses que explica el llibre, hi ha una part que són reals. Són fins i tot algun personatge.
estan agafades de situacions que tenen una base real. I és per tant la manresa actual o està situada en anys enrere en aquest sentit? Fa molts anys que hi vaig estar. Jo ja tinc 54 anys i en aquella època en tenia uns 70. Per tant seria situada als anys 80 en aquest sentit. Sí, fa 25 anys. Aquest llibre està situat en aquella època. Per exemple, no hi ha
No hi ha mòbils ni res d'internet. És la situació abans, jo encara me'n recordo, quan la gent trucava amb els telèfons fixos. A més a més sembla que faci molt i en realitat potser fa 20 anys però la manera de relacionar-se ha canviat bastant. Sí, és que ha canviat tot molt. Ha canviat moltíssim tot. En poc temps, jo tinc la perspectiva, després la gent més jove sempre ha viscut amb això. Però...
No fa pas tants anys que ningú tenia ordinadors. Està clar, està clar. I aquesta és la seva primera novel·la que s'ha publicat a la col·lecció Cicuta de la Breu Edicions. He llegit que s'ha dit que és una novel·la escrita rient per sota el nas. És el que ha dit Carles Akmorr. Sí. I està d'acord amb aquesta afirmació? Sí, home, hi ha molta junyia. Jo dic que és molt romàntica, però de fet és tot el contrari, també.
Hi ha molta ironia, és una gran omorada. Està content del que ha dit la crítica d'aquesta novel·la? Se la pren seriosament o com es prenen els comentaris que apareixen? Sobretot en el cas d'una primera novel·la. Sí, bé, la deixen bé. En general, tot el que han parlat ha fet comentaris, comentaris molt diferents a vegades. I després la gent que la llegeix el que em comenten és que la llegeixen molt de pressa.
És veritat, perquè no és gaire llarga, no? Ja veuràs si l'agafes. Tu m'has dit que la tenies. Sí, sí, la tinc pendent. Veuràs que normalment t'enganxa, t'atrapa i com que no és gaire llarga, veus de seguida que vas avançant. I després el format del llibre és petit, no? Sí, és aquest format de la Breu Edicions. Està molt bé aquest format. És la col·lecció Cicuta Cançana que té quatre o cinc títols.
Aquest és el quart que ha sortit ara, em sembla que en troben un altre. És una col·lecció petiteta, molt llaminera, que dona ganes de tothom que ve el llibre, l'agafa, el toca, el gira, saps? Exacte. És un petit bombó. Suposo que també és especial no formar part d'aquesta col·lecció, en el cas de Poesia tenen més exemplars la meva edició, és part de la col·lecció Cicuta de Narrativa, només de moment són quatre o ara que ets cinquè. Sí, a més tots els llibres que han sortit els han deixat molt bé la crítica. És veritat això, eh? Sí.
Està amb molta qualitat aquí. I aquest llibre és el que es presentarà aquest dissabte juntament amb Jordi Anopka, com dèiem, i en aquest acte que també combinarà vi i literatura. Què li sembla d'aquesta combinació? Home, en el cas sobretot de l'entrepà molt bona, no? Bastant lligat, no? Perquè què millor per acompanyar un bon entrepà que un bon vi? I l'acte que es presentarà al llibre també es llegirà algun fragment? Com anirà tot plegat?
Sí, això és una cosa que no... em sembla que... bueno, em sembla, no? És com el començament d'un cicle. Exacte, és el primer cop que es farà. Sí, llavors jo suposo... a mi m'agrada molt presentar el llibre recitant... en aquest llibre apareix un... hi ha un poeta, un poeta de bar, un... que m'agrada molt fer-lo dins, que es diu Pullestret. I aquest Pullestret té uns poemes i a mi m'agrada bastant recitar poemes del Pullestret, poemes dedicats als entrepans.
una mica irònic, una alineada... Algunes presentacions que he fet del llibre, el que faig és recitar aquests poemes, i també es pot llegir algun capítolet del llibre. Clar, el C.Curt també suposo que ho permeti. Sí, n'hi ha dos que estan molt bé, que es poden llegir així, encara que no hagis començat des del començament, vull dir. Clar, i per tant és la manera d'entrar directament a conèixer el llibre, només explicar de què va, si no poder entrar-hi en matèria. Entrar directament, sí.
Això es farà aquest dissabte al matí, aquí al celler de Can Mata. D'altra banda també m'ha cridat l'atenció, estem parlant, recordem, Salvador Giral, escriptor d'aquest entrepà, que vostè presideix l'associació d'amics de la migdiada. Què és això, ben bé? Sí, sí. És una cosa que m'ha sorprès. Sí, això és una associació que ja fa bastants anys que funciona i que de tant en tant fem alguna migdiada. Alguna migdiada literària, vull dir. Conjunta, literària.
La idea inicial és que la gent quan va a dormir no es posa en menys a dormir que ja és llegint llibres. Sí, és veritat. Sobretot som uns 15 llibres. I jugant una mica amb aquesta idea a vegades hem fet alguna mitjana. Primer hi ha hagut un bon dinar. I després una sessió lectura, dormidora, suporífera perquè tothom agafi el son.
Home, doncs és una iniciativa original. Normalment a l'aire lliure, quan ja comença a beure un temps, amb un prat, saps? Sí. Una cosa molt agradable. I després també vam fer un premi literari, una vegada, al començament sobretot. El premi Punyal de Vic. Punyal de Vic? Sí. I havia d'haver-hi algun requisit concret o era una cosa més general en aquest sentit? Bueno, és un premi que tenia unes baixes bastant pacullades,
que de fet es troben a l'associació de missat el missat en bloc. Sí. Que es diu així mateix. I llavors hi ha unes bases que el premi que donen els cos que tenien és que el que guanyava el premi havia de pagar el sopar al jurat. Ah. Sí. L'heurido doncs. I es va fer una vegada només o s'ha fet en altres ocasions? Sí, s'ha fet una vegada. Molt bé. No descartem que es torni a fer.
En tot cas, les activitats es poden consultar a través d'aquest blog que ens comenten. Sí, va ser el naixement de l'associació. Una altra peculiaritat és que a les bases es podia presentar tothom però ja se sabia qui guanyaria. Això suposo que també amb aquest punt de vista irònic. Aquest premi guanyarà... Després li publicarà el llibre.
però hi havia aquests requisits. No, és que ha de pagar el sopar el jurat. I sí, sí, ho va pagar. Doncs un homenatge, a segons quins premis literaris, suposo. Sí, un homenatge, exacte. Doncs hem parlat amb Salvador Giral, que recordem que aquest dissabte a partir de les 11 el tindrem al celler de Can Mata presentant aquest L'Entrepà, aquesta primera novel·la que forma part de la col·lecció Cicuta. A més a més també hi haurà exemplars perquè es puguin comprar
allà mateix, o sigui que és una bona oportunitat per conèixer el tot plegat. Moltes gràcies Salvador Giral i que vagi molt bé, bon dia. Molt bé, ja estarem. Vinga, gràcies. Adéu. Adéu. Just a la fusta.
Doors slammed loud and rose up a cloud of dust on us. Footsteps followed down through the hollow sound, torn up. And you were going to make a noise with a vision of a gentle coast and a sun to maybe dissipate the shadows of the
all night. And you will go nipping those with a vision of a gentle cause and a sign to maybe dissipate.
Brother, you don't need to turn me away. I was waiting down at the end.
No, no, no.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
9 dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
El Condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, al magazine del matí.
En punt dels quarts de dotze del matí, és ara com cada dijous aquesta hora, de fet Artúlia amb la Joana Algarra, la Linda Santabárbara i la Montse Larrea, avui no tenim el Pere Oliver, molt bon dia a totes tres, què tal? Molt bon dia. Bé, molt bé. Excusem el Pere perquè avui he visitat metges d'històries. És el que toca. A la nostra edat és el més normal.
Doncs és un dia en què no sé si he llegit a la portada del diari El País o les informacions a dintre, suposo que si no ho heu llegit ho heu sentit, és el que ens ha passat uns quants, i portem dies sentint casos de corrupció o ja fins i tot d'un any intens, però clar, aquest cas en concret jo crec que és
Tant negat que no, que no està justificat. I ara que està justificat el senyor Montoro va dir que no, que no. Que no s'havia fet la llei per netejar els capitals que eren fora. I ara s'ha reconegut que sí. Que aquest senyor tenia 11 milions. Això ha reconegut? No, en tenia 22. El que passa és que els altres no estan. Ha legalitzat la meitat.
Era com perquè passés desapercebut, oi? Sí, sí. No, no. Corrada sotupida, potser. Sí. No, el que passa que a la gent de peu això fa molt de mal. Fa molt de mal. Però potser fins i tot s'ha traspassat com algun límit, vull dir que ara abans... La ratlla vermella que diuen, no? Exacte, és que potser s'haurien de convocar a les accions, no? No ho sé. Potser no hi és que hi hagi una alternativa, però... Mira, Carme, li dèiem ara abans d'entrar
que la senyora Cospedal, amb tots els meus respectes, va obrir molt la boca quan es va acusar el senyor Mas, amb raó o sense, jo no ho sé, però era una cosa que encara no estava provada ni demostrada, i amb totes aquelles sang freda i amb totes aquelles declaracions puntificals, que dic jo, perquè puntifiquen molt dures, que aquest senyor que diria que caure-li la cara de vergonya,
Ara qui tindria que dimitir? Tindria que dimitir tot el govern?
Amb qui ens quedem? No sé si caldria una renovació que no serà oblidat per l'altre, però potser sí que de cara a un mig termini potser sí que cal pensar... Ara ha sortit que esclar els de esquerda, els verds, com si diguessin que no, que ells no tenen cap taca. Perquè de moment potser no han començat a esborxar. No han tingut l'ocasió de manar, perquè si haguessin manat
Potser també sortiria alguna coseta. A Andalusia governen juntament amb el PSOE i hi ha tot el follom dels eres. Ells també ho han de saber. El castell libre de pecado que tira la primera piedra. Aquest matí, amb una d'aquestes tractúlies que fan per la ràdio, una dels ràdioescutxers ha trucat i diu
Tots els senyors que n'hi ha a la taula, una d'elles és la Gavancho, que és la del país.
No, l'Ara és el cap de Vila. Ella també és la col·laboradora. Pensa que li han dit a ella o a un altre que no ho sé, però és igual, els que hi havia no hi ha cap de Vila, n'hi havia dos o tres més. Doncs si li deien això, li deien a tots aquests senyors que estan al voltant de la taula, qui de vostès el tenia algun operari a casa seva? No li han pagat en negre.
Aquest cas és tan horrorós que la gent estem tan decebuts...
Nosaltres, les que estem en aquesta taula, que ja passam els de los 70, potser ja ho veiem amb una cosa de tipus objectiu. Tens la ràbia aquesta de veure... Et deixes mal ser mort de boca. Però és clar, la gent jove és que si no acaba de veure-ho...
Aquí hi ha una altra cosa. Tots coneixem perquè ara els mitjans de comunicació ens expliquen de la A a la B, a la C i al final de la B.
Però quan arriben les eleccions, escoltam, no es reflecteix. O sigui, continuen votant potser el que ha fumut més porteria. El que no haurien de votar. No, però després una altra cosa. Escolta'm, això que vulguin també traslladar la corrupció a la gent, a la gent del carrer, a això que no vols pagar l'IVA, és que quan veus, no els justifico, perquè Isenda som tots,
I a més a més, jo estic passant un tràngol i comprenc que en un moment va ser una equivocació i les equivocacions amb Vicenta es paguen. Però, de totes maneres, aquells diners que són per l'estat, també se'ls embotgeguen gent que t'està robant a tu.
L'única cosa que deien és que la cosa de seguida queda aflote, que la gent ho pot veure. Que tot queda d'allò i potser algú ja s'ho pensarà una mica més. No s'ho han pensat fins ara. L'eslògan d'Higenda som tots. Fa moltíssims anys. I quan compraves un pis...
Jo que no tinc res negre, que tot consta a la nòmina, com ho haig de fer? Per exemple, el Joaquim, que era profe de la universitat, els ingressos seran els ingressos i aquí s'ha acabat. El metge, que és el meu fill, com és per a la seguretat social, doncs aquí s'ha acabat. El que té un negoci pot fer de mes i de menys, però els que són els que som estalviats...
Aquests parlaments només tenen una nòmina. No t'escapes. Si no tens uns altres xenxullos per una altra banda. De totes maneres, tenint en compte el moviment que hi ha hagut amb l'IVA i la pujada que hi ha hagut amb l'IVA, tots aquests diners van realment aparar a la Unió Europea? És la contribució que fem nosaltres? O té a veure amb alguna altra cosa? Jo m'ho pregunto, perquè ahir feia un comentari en un programa a la Martírio,
que deia que fer concerts per ells no resulta perquè tenen que pagar el 21% de IVA més l'Esgai. Diu que quan fem comptes... Diu que nosaltres no ens resulta perquè quan passem comptes nosaltres que hem fet la feina no ens queda pràcticament res.
No es troba solament a l'IVA, a l'ESGAE més a més a l'IRTF. Si tens unes certes persones que t'organitzen. Quim diu, quant de temps resistiran als teatres petits? A on van? L'altre dia amb un resum d'un comentarista econòmic
El diu que l'estat darrere d'aquest augment de l'IVA i això que va ser d'uns mesos cap aquí, que havia recaptat no sé quantíssims milions. Clar que sí. Però a on repercuteixen? No, suposo que és pel seu peculiar i després...
Ells deuen tenir una contribució a la Unió Europea, suposo. Aquest dematí s'ha dit també el Rossell, com a empresari. No, el de Sandro. Aquest senyor, si li deia tantes milers de parats que tenim, diu que no estan. Perquè molts d'aquests són jubilats però que es consideren com parats.
que es tindria que fer una distinció. Després hi ha moltes capacitats, també els consideren com parats. Diu el tanto que no és tant. Diu encara que és molt, però no tant. És massa, evidentment. I aquest no es veia tan pessimista?
Si el jefe dels empresaris és pessimista ja tanquem la porta i marxem. Aviam pessimista. A on, Juanita? Re, baixem-la. Mira, allà on sigui tu, al planeta Marc. El que en una casa hi ha dos aturats. Aquest pot ser pessimista, clar.
La posició que té aquest senyor, que ho veu d'una altra manera, no és la mateixa manera que ho veuen en una casa. El meu pare deia, pobra, tenia moltes sortides, diu, de teves amb meves quantes te'n fotries? O sigui que... Potser no és tant, com els uns diuen,
Però el que ho pateix ho pateix. I tant. El que ha de passar entre 100 euros al mes o 300, 600... És el que ha sentit en els tertulians. Ja ens ho mirem des d'una distància perquè ens pot fer ràbia, però teniu un bon sou. L'estan repetint cada dia que el problema és que en casos de...
Fins i tot gent que ha hagut de perdre, ha perdut la feina i tenia una hipoteca. Fins i tot s'ha de sentir dir que la culpa és seva perquè ha viscut per les possibilitats. Suposo que al final et canses, encara que hi hagi un punt de raó amb tot plegat. Si ho veies tot tan plener, que hi havia sèntims per tot i anaves al banc i deia no, no demani vostè. Han desaparegut els diners, han desaparegut. No demani vostè. El que passa és que els bancs per fer aquestes ofertes
havien hagut de demanar crèdits a la banca extranjera i, clar, s'han trobat entre l'espai, el rebentar, la lampolla aquesta que s'ha armat, la bombolla, aleshores s'han trobat desprovistos de tot.
Com veus avui fem sol, però tots estem una mica amb sopits. Si viageges al diari i te n'atipes. Poses la televisió i te n'atipes. I poses les emissores. L'altre dia el meu marit veia una cosa d'aquestes de disfrute baronil. I jo dic, Manel, noia, què vols?
que posi fer l'emissora que estan tirant-se els trastos pel cap. A l'altre, que si tants problemes, que si tanta corrupció. Noi, amb això s'alegra la vista. Alguna vegada heu comentat que tinc una tia que té 93 anys però que té el cap molt espert. I aleshores fa gràcia perquè diu
sempre m'ha preguntat si he vist coses de la tele. I jo li dic, els dibuixos animats, perquè és clar, el que anem a la canalla a casa veiem els dibuixos animats, d'aquestes te'n podria dir moltes. I diu, però no has vist això, no has vist l'altre? Dic, home, dic, no, no he vist... I és que l'ebro se va desbordar. I la meva filla diu, bueno, jo sé nedar, tia. Vull dir que això ara ho faig una mica per treure la curiosa del moment.
Però és clar, és que l'ebre s'hi va desbordar. O, espera't, o sí, els cràters...
que n'hi ha a Santa Magdalena, a Olot. Almenys no depèn de nosaltres, no? El d'allò comença a anar... Diu que estan una mica lluny, però a vegades fa coses d'aquestes. Santa Margarida és el que n'hi ha. L'Hermita. Dic que estem una mica lluny.
i els fums si venen... jo dic doncs agafa un tros de drap i te'ls poses com el cirujàr. No, no, com el cirujàr, i així no respiraràs. Però és que fa gràcia perquè... ¡El hebro! Mañana una gran tormenta. Jo dic... Espera't, espera't. No tinc cap 93 anys, vull dir... El futur... El futur ja... No, però ells no ho pensen. La meva mare ho feia també. Però és que fa gràcia. Mira, aquesta noche hablará fulanito. Mira que sabe Felipe. Mira que no se qué, jo deia.
Ai, mama, filla meva, com es veu que estàs tot el dia? No tenia res més a fer. Diu que vols que digui jo. Només tot el dia estic veient la tele. La gent que viuen sols i som grans acostumen a parlar amb la tele. Ah, naturalment. A vegades, quan està a la tele, li vaig fent el comentari que aquesta es fa. I en aquell moment sempre entra el meu fill i diu mama, ja estàs parlant sola.
I tornant això dels volcans, què us sembla tota aquesta prospecció que estan organitzant? El fracking, el fracking. Bueno, dic que no, que no ho faran. Que ho faran per mitjans normals. Jo no hi entenc, no tinc ni la més petita idea, però em sembla.
D'una barbaritat. Però que ens destrossaran el paisatge. Que facin els cotxes amb aigua però que deixin tranquil·les les muntanyes. És que podrien anar amb aigua. Aquestes són pel gas. Una barbaritat. Doncs mira, ens escalfarem amb el verser com abans.
i cuinarem en carbó o en panitxa. En aquest cas, de ronda de campanya aquesta de reciclatge que es va fer, si hi ha potencial reciclatge, a vegades que es fos polèmica o no,
Potser caldria fer el mateix amb tot el tema de la calefacció i tenir en compte com s'està en alguns llocs.
Evidentment no fa tanta calor com aquí però dies bastant càlids i que en els edificis igualment feia calor. No tenies la sensació de dir que tinguis massa calor però potser és veritat que no passa res per tenir-ne una mica si és l'època. Volem estar a l'estiu a dins de desblocaus. A dins de desblocaus a dir que et veus com si fos l'estiu. I just ara ja agafes aquestes pulmonies? No, és que una vegada vam anar al cine a l'Aleixandre com encara funcionava
i feien una pel·lícula de dibuixos animats a la meva cunyada amb les quatre criatures, les dues seves i les dues meves. Al 6 vam agafar una calipàndria perquè dintre del cine tremolàvem. Hi ha una cosa que, tot això estic anant i col·locant, però el cos humà cada vegada està més... Més feble, més inerme. No té defenses davant dels elements.
Jo, que és meva, torno a parlar de la meva tia, que queda molt bé això. Ell diu que n'és a casa a fer frió. Ponto un abrigo o un carcel. Haces com el colí, no? Tota la gent que va a l'estudi s'ha d'abrigar perquè es veu que passa el fred. És igual. Quan és d'hivern posa't un jersei. Jo vaig anar un dia al bolígraf i volia veure una pel·lícula que feien.
i anava amb maniguita curta i no tenia cap jaqueta ni cap fular. Pensa que vaig passar fred, verdader fred a dins del cinema. I no me'n vaig anar perquè tenia interès en veure aquella pel·lícula, però vaig sortir congelada.
Bueno, el sis, perquè jo tinc dos nens. Van agafar una calipàndria, vam agafar tots una calipàndria. Dintre de casa que tenen la calefacció per anar amb màniga curta. Tampoc cal. No, no. Posa't una xacateta. Això és un problema de mentalitat i d'educació. I si no fan els grans, els petits, mira.
Jo me'n recordo quan jo sóc una. Posta molt d'ensenyar-nos. A casa beve la gent que ve o s'abriga o passa fred. Que passi, tu què vols que et digui? Que es fumi. No, que es fumi no, que es posin un jersei o que es posin la roba de cuares. I si no ja els hi deixarem una bufandeta. I a l'estiu diu que no tens aire condicionat o no perquè tinc una finestra amb una banda i una finestra amb una altra. Ja passarà corrent d'aire. Si fa calor, fa calor. Ja he vist que amb un àtic i els àtics solen ser calents.
però estic molt decidida i sé el que faig, no vull aire condicionat. Ja me la condiciono jo. A casa meva sí que n'hi ha, perquè ja és de dalt de la finca. Però de totes maneres, sobretot l'any passat, el que té més calor és el meu marit i estava a la terrassa amb les seves flors.
I jo estava a la cuina a la porta oberta. Perquè allà si és cuina no pots posar l'aire condicionat. Doncs escolta'm tu. Arribava el noi. No he posat l'aire condicionat. Dic sí condicionat de bano. Mira jo tinc al balancí un bano a la mar de maco d'aquells rossos. Moltes vegades m'ho han dit però tu monàtic amb la calor que fa i què? Estem a l'estiu a calor. No, això és veritat.
La societat moderna ha originat una despesa enorme. El problema és que ens hem cregut que podíem fer-ho i moltes vegades no es pot fer perquè això condiciona una despesa econòmica i energètica. Ara a la Grem Nus, que diu que l'últim estudi que s'ha fet els molins de vent han aconseguit
amb un tant per cent molt gran, més que les centrals nuclears, en la despesa del que s'ha gastat d'energia. Surten també els altres que tenen sentit estètic. Què té a veure l'estètica amb la economia? Sembla que sigui una energia més neta que les que fins ara s'han produït.
i en canvi molesta visualment, visualment. Havia els antics molins de la manxa tu. Que surti un déu qui ho té ara. Un robot. Ara que pare arribada a l'estació, mare de Déu. Si econòmicament té que resultar i és molt més net per l'atmòsfera... Tu no gastes amb aquest tipus de cosa, no gastes absolutament cap material que desfagi la terra.
On veuen el problema? El manteniment també diu que és costós però no tan perillós com una central nuclear perquè ara han desmuntat la primera de les que es van fer.
Els residus perillosíssims. A on els guardem? Sota el mar diuen. En Córdoba hi ha una d'allò que té com un cementini nuclear. I si les capes fràtiques aquestes es mullen i es van desfent?
Tots aquests elements s'ho estan a la llarga. Això ens ho diria molt bé el nostre amic Jordi, que ell estava molt assabentat. Però realment a la llarga qui assegura que per mal ciment armat que tinguin aquestes caixes arribi un moment a sortir?
També volia comentar una altra notícia que ha sortit d'aquesta setmana i que realment també m'ha cridat l'atenció que és que un 70% de famílies en risc d'exclusió social no poden garantir una alimentació adequada pels fills. És una xifra... Això sí que és per plorar. Perquè aquí també l'avantguàrdia és aquesta notícia. La pobresa remora per l'esforç de les famílies en educació i, afegeixo jo perquè ho he sentit i ara ho estaven comentant, amb alimentació.
amb alimentació perquè hi ha famílies que no poden pagar ni el tant per cent que els hi correspondi de la beca de menjador. Encara que sigui més reduïda. Em sembla que sigui un 30%. Segons un estudi, el 38% de les famílies que tenen els programes de Creu Roja a Catalunya han reconegut això, que no poden pagar-ho i això és un 13% més que fa dos anys.
i a més tenint en compte una cosa, que a moltes famílies l'únic dinar que fa en condicions i ben controlat és el de l'escola. Era el de l'escola. Sí, sí, escoltem, potser això... Però com que ja han anat retallant tant, retallant tant, retallant tant... És clar, però si no hi ha diners. Ha tocat la part més feble, no? Clar, la part més fàcil. És la que sempre rep. I és la que més han tocat, l'educació,
Els menjadors que formen... Ah, perquè el que passa és que el senyor verd toca els nassos. Si l'únic que fa és incordiar. Clar, fora. Deixar una direcció general justeta amb un despatxet i tots aquests cèntims i aquests cotxes que els portin a les autonomies que per això se'ls gasten. Però el problema és que no hi ha una bona gestió de...
dels recursos que tenim. Perquè el govern no vol cedir, no vol repartir, no vol donar, no vol aportar el que a ell li aporten. El govern té tota una sèrie d'estaments que ha de mantenir.
De totes maneres els funcionaris estan que treuen foc pels socials. Més aviat sí. A tot arreu ja. Semblava que eren els intocables i no, també han rebut. Els han tocat el crostó i ben tocat. És clar. No li veus massa la sortida perquè és el peix que es mossega a la cua. És que durant molt temps hem estat gastant uns diners que no teníem.
Si ja en el moment que es va olorar una mica la crisi, haguéssim anat posant una miqueta de remei, potser no hagués baixat de cop.
Espanya va bé. Això era el discurs del Zapatero. Teniu alguna notícia positiva d'aquesta setmana? Sobretot en ciència, medicina. S'anava a dir que surten avanços. En el càncer apàtic era una de les més violentes.
ara el poden diagnosticar i veuen que n'hi ha com si diguéssim un més lleu i l'altre així. Si l'enfoquen, possiblement estarà una mica solucionat. El que ens ve a demostrar que a pesar de totes les ratllades, l'investigació continua endavant. Continua, però en algunes escaces de mitjans... I a banda de la cosa privada, ells treballen
el doble que abans i cobren el menys. Perquè ahir, per no personalitzar, però jo sé d'un cas que sortia del quiròfan amb tres casos greus de càncer de mama, sense resident,
i sense auxiliar. I a més, tot. I fes els informes i tot. I llavors què? Què hem de fer? Deixar les pobres senyores? No, s'ha de fer. Perquè el que és professional no ho deixarà mai. No ho deixarà mai perquè és professional. I vocacional, perquè ja no és professional. Aleshores té que treballar el doble
i menys considerat. Oi, considerat re. Fa l'efecte, l'altre dia comentàvem, no aquí sinó fora, però en el cas de professors o metges, aquest tipus de funcionariat, perquè el funcionari burocràtic és molt crari. Hi ha masses per la feina que cal fer en molts casos, però en el cas de metges i professors,
que ara estan tan retallant tant, no? No hi ha substitucions en el cas dels professors, no es paguen uns dies si es posen malalts, o en el cas de metges que conec menys, o em sembla que també va una mica en la línia. És curiós, no?, perquè hi ha professionals, tant pel cas de la medicina com en el cas dels professors, hi ha demandes, calen més professors en algunes escoles perquè hi ha massa nens, o calen més metges perquè hi ha moltes coses,
Com que no es poden pagar i és una qüestió pública, no es poden llogar. No tenen en compte la qualitat d'un sistema. Si ho penses en fred és curiós. La notícia bona és que alguns que ja estan jubilats
sobretot amb professors, van a algunes escoles en plan voluntari. Això és un detall boníssim, una cosa que pot anar bé. Què em direu si un metge anés?
que potser està molt facultat, té totes les facultats. Però aleshores si n'hi ha alguna bífia que poden passar. Aleshores aquell senyor que estava... A l'hora també hi ha algú que diria que hauria de fer-ho i treballant i cobrant. Que agafaria la plaça d'un altre, en el cas del reforç. No, però d'aquest altre que no existeix. En qüestió metge, de metges que han d'anar a la Vall d'Aran.
o en llocs molt llunyans, a fer un cop a la setmana un tipus... Clar, estan molt assegurats, això no li pot passar perquè està segur que aquest senyor va, encara que sigui voluntari, va per compte, diguéssim, de la relació que hi ha entre l'hospital i l'hospital. Però, de totes maneres, s'ha de traslladar, s'ha de pagar la gasolina i ha de perdre de les seves hores. Aquestes persones
Treuen el país. És el que fa que el país encara es mantingui. Jo me'n recordo la gran lluita que vam tenir els pares quan vam aconseguir que hi haguessin 20 o 25 nanos per classe. I ara què? S'està perdent. És com quan anava jo a l'escola, que anaven 45 o 50. Quan tu anaves a l'escola 45 o 50 es podien dominar.
Avui dia 45 o 50 no es pot obrir. No, però això també és culpa de la solidaritat. Això tampoc no és excusa. En principi s'hauria d'haver anat cap a millor i consel·lar-ho. Va ser una gran lluita i brevent guanyar. I no, ara resulta que la cosa va enrere. Que no, que no, és veritat. O sigui, en pla juratiu, roda el món i torna al burri. I això afecta el professorat en si. Perquè, aviam, és que els desmotiven tant que l'esforç és tan gran el que tenen que fer.
que de vegades pel camí es perd. No, però saps què? No arriben. En castellà hi ha una dita que diu, passes més hambre que un maestro d'escola. O sigui que motivats al Estat. Parlem llunyana per estar aquí a la vora. Sí, escoltam, en temps passat ells tenien molta vocació per ensenyar a la gent. Perquè es pagaven amb cebes i amb patates. Sí, perquè la paga de l'estat no arribava mai. No arribava mai.
O sigui que la cosa va per aquí. No hi ha una cosa de Maria Matute. Després de 50 anys, no? Sí, no me'n recordo, sí. Sí, una obra, ara no me'n recordo el títol, però que va molt bé com retrata els mestres de la postguerra. I abans de la guerra, sí, també, pobres. Després de la postguerra. Aquesta classe de mestres sí que era verdaderament vocacional. Era vocacional.
Perquè el que guanyava ni res era el mateix. Era el mateix. Llàstima.
Aquí tenim una vocacional, que és la senyoreta Carmen, que està a la treballada. Estan mirant el rellotge per tants segons. Amb tot el carinyo del món. I el d'aquest. Vam petar el Barça, eh. I el Bernabeu. Esperem que aquí traiguem una mica el geni. Doncs moltes gràcies a totes tres. Avui la Lina, la Joana i la Montse i tornem dijous que ve amb més temes, a veure si estem més optimistes. A veure si s'ha arreglat o almenys hem sortit a dir alguna cosa. A veure, que vagi molt bé. Gràcies i bon dia.
Sí, eh. Connectem tot seguit amb la xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Hi ha hagut un nou assalt violent a la comarca del Baix Empordà. Va passar ahir al vespre quan un encapotxat va entrar a una casa de Santa Cristina d'Aro i va donar una pallissa a una dona gran que estava sola a la víctima. Està ingressada a l'Hospital de Palamós. Girona Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. Segons han explicat fons dels Mossos d'Esquadra, el robatori va passar cap a les 7 de la tarda d'ahir quan la víctima, una dona d'edat avançada, es trobava sola a casa a una urbanització de Santa Cristina d'Aro.
Un home en passamuntanya es va entrar a la casa per la cuina i va agredir i lligar l'anciana. Després de regirar l'habitatge sembla que hauria pogut fugir amb portant-se joies. Els Mossos no descarten que un còmplice es pres el lladre fora de l'habitatge. Un cop va ser fora, la víctima es va poder deslligar i va cridar als veïns que van alertar la policia local. La dona va haver de ser traslladada a l'hospital de Palamós amb contusions i una fractura a la cama.
D'aquí a mitja hora el rei Joan Carles rebrà el president de la Generalitat Artur Mas al Palau de la Zarzuela a Madrid amb motiu de l'inici del nou mandat de Mas al capdavant del govern català. El president ja ha dit que si es donen les condicions durant la trobada i si el rei té ganes de parlar, li expressarà la voluntat que tenen els ciutadans catalans de fer el seu camí.
Un camí propi ha puntualitzat Artur Mas, però que no significa un camí aïllat. La reunió entre Artur Mas i el rei Joan Carles tindrà lloc una setmana després de l'aprovació al Parlament de Catalunya de la declaració sobiranista i pel dret a decidir. La trobada a més també es fa la mateixa setmana en què s'ha conegut la imputació del secretari de les Infantes, Elena Icristina,
En el cas de la presumpta corrupció a l'Institut Nos, a Messi afegès que el jutge que instrueix aquest cas ha imposat una fiança de 8 milions d'euros al gendre del rei Iñaki Urdangarín i aquí va ser el seu soci a l'Institut Nos, Diego Torres. Avui, justament, l'Ajuntament de Palma, a Mallorca, ha demanat a la casa del rei que Urdangarín deixi de fer servir el títol de duc de Palma.
D'aquí a mitja hora ha de compareix a Madrid a la seu del Partit Popular la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal. Ho farà després que avui el diari El País publiqui la suposada documentació amb la doble comptabilitat del PP. Aquest matí, en un comunicat escrit, els populars han negat ja el pagament de sobresous a dirigents i els càrrecs amb diner negre. Aseguren que la informació publicada avui, que correspondria a la comptabilitat de l'extresorer Luis Bárcenas, és falsa.
i que els pagaments i el sou s'han fet sempre seguint la legalitat i en compliment de les obligacions tributàries. El diari publica que, per exemple, Mariano Rajoy, el president del govern central, hauria cobrat 25.000 euros anuals durant 11 anys. Aquesta informació també s'apunta que haurien cobrat diners negres Maria Dolores de Cospedal, Ángela Ceves, Rodrigo Rato o Francisco Alvarez Cascos.
Des d'Esquerra Republicana, el portaveu a Madrid Alfred Bosch acaba de referir aquestes informacions a Paregudes. Avui demana una comissió d'investigació. Esperamos que aquí se pueda sumar todo el Congreso, incluso el Partido Popular creemos que sería muy bueno y sería muy saludable, sería muy higiénico que el mismo Partido Popular se sumara a una comisión de investigación sobre la corrupción política en el Estado español.
I més reaccions, també aquest matí, el líder d'Iniciativa per Catalunya Vers s'ha referit a les informacions, assegura Joan Herrera que el president del govern, Mariano Rajoy, hauria de dimitir i que s'haurien de convocar a eleccions anticipades. Si no és així, diu Herrera, els partits polítics haurien de prendre les decisions oportunes perquè això es produeix en clara referència a una possible moció de censura. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castilló. El Barça s'està entrenant en una sessió suau per recuperar-se del partit d'ahir al Santiago Bernabéu. Ahir van empatar una l'anada a les semifinals de la Copa del Rey davant el Real Madrid. Cesc Fabra, que es va marcar pels blaugranes, mentre Cabaran va fer el gol de l'empat. El partit de tornada jugarà el 27 de febrer al Camp Nou. Avui es disputa la segona semifinal de la Copa del Rey entre l'Atlètic de Madrid i el Sevilla a les 10 de nit el Vicente Calderón.
A segona divisió, el girona de futbol club ha fitxat el davanter Gerard Bordes, procés del Villarreal. El Manresa de 31 anys jugarà a Sedit, l'equip gironí fins a final de temporada. Bordes s'ha representat avui a l'1 del migdia a Montilivi. En bàsquet avui, duel pel lideratge del grup F del Top 16 de l'Euroliga. A tres quarts de nou, el Barça rep la visita del líder, el Montepasqui, de Siena.
Els blauranes passaran a ser líders de grup si aquest rit guanyen els italiens. Joan Carles Navarro, el capità, és baixa, mentre que Víctor Serra serà dubte fins a darrera hora. Mentrestant, aquesta matinada a l'NBA, nova derrota dels Lakers. Els de Los Angeles han encaixat la vuitena derrota, consecutiva fora de casa, en perdre amb els Fènix Sants per 92 a 86.
i en Ukei l'Igualada ha iniciat una campanya de micromecenatge per fer front a les despeses afegides de participar a la Copa del Rey i als quarts de final de la Lliga Europea. Els del Noia tirarà endavant diferents iniciatives sota el lema Ajude'ns a fer realitat el somni. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5 per l'Andrea. Avui s'acaba el termini per sol·licitar les subvencions per les entitats per aquest any. Són unes subvencions que adorga el consistori i que es concedeixen a entitats que facin activitats d'utilitat pública o d'interès social durant el 2013 a Sant Just o en bona part a Sant Just. Al portal web de les entitats, Santjust.org, podeu consultar les bases que regulen les subvencions. Les heu de lliurar a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. En cas que l'entitat no es pugui entregar a la sol·licitud a temps,
És important que presenti una instància interessant a participar a la convocatòria. Més qüestions? Demà s'obre el període per fer les inscripcions per participar del concurs de disfresses de carnes toltes d'aquest any. El certamen comptarà en guany amb quatre categories, és a dir, dos menys que els anys anteriors, però s'introdueix una de nova. En concret seran millor comparsa, millor comparsa escolar, millor grup,
i millor individual. El concurs i la rua de Carnestoltes tindrà lloc el proper 16 de febrer. El recorregut de la desfilada també compta amb novetats i és que començarà al Parmaragall en lloc de davant del mercat municipal. Això s'hi acabarà a la plaça Camoapa. Per participar del concurs de disfresses us haureu d'apuntar a l'Ajuntament entre demà dia 1 i el 12 de febrer. Les bases de participació i les activitats relacionades amb el Carnestoltes les trobareu al web del Consistori, www.sanjus.cat.
I acabem aquest butlletí recordant-vos que prevenir el consum de drogues i informar sobre els riscos que comporten són els objectius de l'exposició Controles, que es pot veure al Casal de Joves. És una mostra itinerània i interactiva que promou la Diputació de Barcelona i que recorre diferents municipis de la demarcació amb els mateixos propòsits. S'adreça a adolescents i joves, pares i mares i a professionals que treballen en jovent per tal de proporcionar-los informació sobre drogues i treballar els factors de protecció per prevenir-ne el consum.
es divideixen tres espais on els assistents han d'interactuar amb la mostra a través de deu ips. L'exposició a controles es pot visitar a la sala OVD del Casal fins al 18 de febrer. És oberta de dimarts a divendres en horari de matí de 9 a dos quarts de 3 i en horari de tarda de dilluns a dissabte de dos quarts de 4 fins a les 7. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Fins aleshores també us podeu informar
al web de radiodesvern3bw.radiodesvern.com. Molt bon dia. Some nights I stay up cashing in my padlock Some nights I call it a draw Some nights I wish that my lips could build a castle Some nights I wish they just fall off
But I still wake up, I still see your ghost. Oh, Lord, I'm still not sure what I stand for. What do I stand for? What do I stand for? Most nights I don't know anymore.
This is it, boy. This is war. What are we waiting for? Why don't we break the walls already? I was never one to believe the hype. Sit back for the black and white. Try twice as hard and a bath is like good. Here they come again to jack my style. That's all right. I found a martyr in my bed tonight. Stops my bones from wondering why, why.
Oh, my. Mm. Mm.
I miss my mom and dad for this.
Well, that's it, guys. Daddy's gone, five minutes in and I'm bored. And again, ten years of this, I'm not sure if anybody understands. This one is not for the folks at home. Sorry to leave, but I have to go. Who the fuck wants to die alone? I'll cry up in the desert sun. My heart is breaking for my sister in the car she called love. And then I look into my nephew's eyes. Man, you won't believe.
The most amazing things that can come from some terrible lie. Oh, oh, oh, oh.
Això és espectacle. Passant 11 minuts de les 12, és hora de parlar de teatre, com ens indica, aquesta sintonia, com sempre, amb la Maica Duenyes, cada dijous aquesta hora. Fem aquest repàs per la cartellera teatral. Hola. Bon bon dia, Maica, què tal?
Avui per això comencem parlant, si et sembla, vam parlar dilluns telefònicament d'aquest espectacle que es va fer dimarts, de clausura del corset de...
d'iniciació al teatre de Just Teatre. Bé, és una cosa molt senzilla que fem pels alumnes perquè trepitgin per primera vegada l'escenari. Han estat tots molt contents. Evidentment, encara que és una cosa oberta a tot el públic, gairebé tot el públic que ja són familiars o amics, o sigui que...
Ho agafen tot amb molt de carinyo. Vam fer diferents coses en aquest curset. Hem fet accions físiques, accions quotidianes, sense paraula. Jo penso que aquests exercicis serveixen perquè l'actor es posi tranquil davant del públic. Perquè són exercicis sense paraules de coses molt quotidianes.
Per dir-te alguna cosa, una alumna es va rentar les dents, però de veritat, amb tot el que cal per rentar-se les dents. Una altra va fer un pa amb tomàquet, amb pernil... Vull dir que són coses que jo crec que ajuden molt que els actors es posin tranquils perquè estan en si mateixos.
I, a més a més, el que és difícil és fer-lo amb tranquil·litat i calma. Clar, clar. I jo suposo que és una manera d'incentiu, també, pels alumnes, poder fer això. I després vam fer, clar, evidentment, text, vam fer diferents textos. Vam fer monòlegs del Club de la Comèdia, vam fer escenes, per exemple, de La gavina de Chehov,
Jo poso a sobre de la taula molts monòlegs i escenes petites de 3 o 4 persones i ells es colleixen la que més...
els arriba per treballar-la després. Va ser una cloenda de corset. Ja m'estan demanant que faci una altra, ja ho veurem. Encara no se sap si hi haurà un nou corset. Ho he de parlar amb la Teneu. Si es pot, ja donarem veus perquè de la gent d'aquest corset volen repetir.
Molt bé, anirem parlant això del que fa aquí Sant Just, però tenim més coses, no? Sí, tenim més coses. Mira, jo la setmana passada, demà és divendres i demà fa una setmana, vaig estar a la roda de premsa que va convocar el Sergi Bellvell, el director del Teatre Nacional de Catalunya des del 2006, i que aquest és el seu últim any.
i evidentment la va convocar perquè ja fa temps, ja fa setmanes, que es deia, un rumor, que es deia que el TNC tancaria la sala tallers. Doncs ell ho ha confirmat i n'hi ha moltes més coses a part del tancament de la sala tallers.
El tancament de la sala Tallers era una mort anunciada, perquè ja dic que el rumor estava al carrer. Es tancarà a partir del 4 de març. Per tant, l'última cosa que podrem veure a la sala Tallers és Groenlàndia, perquè ja està a punt d'estrenar-se i llavors estarà fins al 4 de març aquesta Groenlàndia. Però a part del tancament de la sala,
que segurament suposa, això no ho va dir, però suposa que segurament acomiadi la gent, perquè clar si una sala no funciona... És el sentit que té, perquè si no suposo que no només serà per la despesa de llum. Això no ho va dir, però jo crec que cau per pròpia inèrcia. A part d'això, també es suprimeix el pròxim any el T6.
El T6 era un projecte molt maco, del qual han sortit coses molt bones i coses no tan bones, tot i que sigui dit. Era un projecte on alguns autors, els autors que escollia el TNC, estaven un any i últimament dos anys subvencionats per al teatre, o sigui, cobrant un sou, perquè prepareixin una obra, escrivissin una obra
i després es posés a dalt de l'escenari. Obres que han sortit bones, n'hi ha unes quantes, però per exemple el Mètode Grongul.
Va ser una obra que va sortir del t6 del Jordi Galceran i que ha donat la volta al món perquè s'ha traduït allà no sé quants idiomes i la fan per tot arreu. Doncs això també s'ha suprimit. O sigui que els autors ja no tindran aquesta ajuda de poder estar un any o dos per presentar això.
Moles notícies, doncs. Sí, sí, sí. Però a part de tot això, que és el més, diguem-ne, el més llamatiu, cridaner, el més cridaner, doncs com que els tres últims anys han minvat moltíssim les subvencions, perquè cada any s'han anat reduint, reduint, reduint. A part, aquest any, des del mes de setembre, la recaudació a taquilla
ha baixat moltíssim per culpa de l'Iva, que això li passa al TNC i li passa a la pista. Però aquest carrer era una mica més car, m'imagino que encara es nota més. I per tant, què s'ha reduït? Menys diners per les produccions, o sigui, les produccions que ara es facin seran amb molts més diners. Menys diners per al sou dels artistes, rebaixen el sou dels actors i de les actrius, i de tota l'equip, evidentment. Menys funcions, també,
Això no ho entenc massa, però concretament es faran 70 funcions menys. Jo això no ho entenc perquè si resulta que ja s'ha fet la despesa de la producció, que és el més gruixut, que has de pagar l'escenografia, el vestuari, els actors...
el director, l'ajuntant de direcció. Ja s'ha fet la despesa perquè fan menys funcions. Això no ho vaig acabar d'entendre. El Seri estava molt dolgut. Es veia que estava afectat. Sí, i sobretot, que és el seu últim any, que ell volia acabar superbé i el pobre... Em va fer molta pena, la veritat. D'alguna manera també fa que el que vingui després no quedarà com que és culpa de la nova direcció, sinó que és una situació general.
Ell va dir que totes aquestes opcions que havia triat és perquè no vol deixar el Xavier Albertí, que agafa el seu relleu el mes de juliol, que no el vol deixar amb de caixa absolutament buida.
El Javier Albertia haurà de programar de juliol fins al final de l'any. I va dir que era una mica per això, per deixar-li una mica de calorons a la caixa, perquè pugui produir alguna cosa. Molt, molt trist, la veritat. No sé com acabarà, la veritat. No sé com acabarà. Ja està acabat. Tot això és el que es farà a partir d'ara.
Les dues produccions que queden del T6, perquè estaven fins al mes de juny, que són, no parlis amb estrany, una,
i l'altra, Traco, Palyza y Muerte en Advanas Pak. Aquestes dues produccions es podran veure a la sala petita, que la sala petita no és gens petita, i a més a més és una sala magnífica, a mi m'encanta la sala petita, perquè es pot fer a la italiana, es pot fer a dos bandes, a tres bandes, a quatre bandes... Dona molt joc. Molt, a mi m'encanta la sala petita.
També volia comentar molt ràpidament que aquesta setmana ha mort Jaime Salón. Jaime Salón era un autoteatral molt prolífic, havia escrit més de 100 obres de teatre,
Era oftalmòleg de professió i practicava la seva profecció. Amor en 87 anys al Garras, que era on vivia, i el 1992 va deixar de ser oftalmòleg per dedicar-se exclusivament a escriure, encara que tota la vida havia escrit. La obra, diguem-ne més, sonada o més famosa o com vulguis dir-l'hi, és la Casa de les Chives,
No sé si tu l'has llegit. La Casa de les Chives és una obra que es va escriure al 68. Va inaugurar el Teatre Moratín, que va ser un teatre que ell va pagar de la seva butxaca per obrir-lo. Estava on estava abans el Cinearistos, al carrer Montaner.
i es va inaugurar amb una obra de Ballinclan, cara de plata i després amb la casa de la Chivas, amb un repartiment d'aquella època supergó, la Terele Pávez, l'Amparo Baró, el Estanis González i el Carlos Ballesteros. Aquesta obra després es va aportar al cinema
L'any 72 es va fer La casa de les xives al cinema. A mi em va agradar més l'obra teatral que la de cinema, perquè no era el mateix departament. I d'aquestes més de 100 obres que va escriure Jaime Salón, a part de La casa de les xives, que va fer la pel·lícula el 72,
Han portat al cinema Los culpables, que és una pel·li, i Les noches de los cien pájaros, que al millor aquesta sí que sona. Era un gran autoteatral, va escriure sempre en castellà.
i les seves obres han traduït moltes de les obres, no totes, a tots els idiomes. Era un gran escriptor que últimament, a més a més, es veu que el seu enterrament, el seu comiat, una persona que havia treballat amb tanta gent de teatre important, gent important del món del teatre,
doncs es veu que hi havia molt poqueta gent al seu enterrament, que això és molt trist, la veritat. Bé, deixem això i anem a parlar de teatre. Recomanem dues coses per nens, dues coses magnífiques per nens, o sigui, aquesta vegada insisteixo que portin els nens al teatre perquè són molt maques. Una és Pinotxo.
de Rosalind Musical. Fa un parell o tres de setmanes vam parlar d'un pinotxo que feien el Regina. Te'n recordes? Però aquest pinotxo no té res a veure amb la producció del Regina. És una producció de Rosalind Musical i és una versió multimèdia. És una versió multimèdia del conte de sempre, evidentment,
És una adaptació de la novel·la de Carlo Collodi i la posada en escena és tan espectacular però tan innovadora, és increïble. Es fa servir totes aquestes tècniques tan modernes i pots veure els actors com estan abraçats
per un grill gegant que evidentment no està allà a l'escenari però que hi ha una pantalla i hi ha una... molt, molt maca, o sigui que hi ha dansa, és teatre dansa, dura 55 minuts, poden anar escrius molt petits perquè és molt suggerent la obra, és molt innovador,
i fa servir tots els recursos digitals que tenim ara a l'abast. I es podrà veure el 2, el 3, el 9, el 10, el 16 i el 17 de febrer. A on? Això queda una mica lluny d'aquí, però no deixa de ser Barcelona. Al Sant Andreu Teatre, al SAT. El Sant Andreu Teatre està a Sant Andreu, evidentment, està al carrer Neopàtria, que fa ben bé cantonada,
i val la pena portar als nens i als grans, perquè els agradarà molt. I un altre espectacle per a nens que també és superxulo, és la Reina dels Colors. La Reina dels Colors es pot veure al Teatre Llura, també és molt màgic, es podrà veure del 26 de gener, o sigui ja passat el 10 de febrer,
I és un teatre d'ombres però d'una manera molt original. Les imatges estan pintades en directe. O sigui, hi ha una persona que està allà, suposo que amb un ordinador, no ho sé, i està teclejant i llavors aquestes coses que dibuixa en directe es veuen per tot l'escenari.
Estan intentant fer coses per als nens, com aquests nens d'avui dia es passen tantes hores davant de la tele i estan acostumats a totes les mariquinetes. La gent que es dedica al món infantil intenta, d'alguna manera, atraure aquest públic en coses d'ara. La Reina dels Colors també és un espectacle magnífic, al Teatre Giuro de Montjuïc, i està fins al 10 de febrer.
Per al Teatre Familiar es fa a les 6 de la tarda i després tots aquests espectacles també estan fets per als col·legis. El matí venen els col·legis i després el dissabte i el diumenge ho fan per tema familiar.
Deixem els nens. Ens anem ara cap als adults. Anem a fer, no sé si tenim molt de temps o no. El que tu tinguis. No, t'ho dic perquè tinc 3 estrenes. Sí, les podem repassar. Bé, doncs al Teatre Lliure, ens quedem al Teatre Lliure de Montjuïc i s'estrenarà ara mateix, doncs dispara, agafa el tresor i repeteix.
de Mark Ravenhill. Mark Ravenhill és un autor nord-americà que ara està molt de moda, que està considerat un dels millors autors del moment. El més excepcional, jo diria, d'aquesta obra, que encara no he vist, quan la vegi ja et diré si hi ha alguna cosa més, és el repartiment. Perquè en un moment en què hi ha aquesta crisi galopant,
Hi ha un repartiment excepcional de molta gent i molt bona. Això són diners, clar. Podem començar per la Silvia Bell, a mi m'agrada molt, el Roger Casamajor, l'Èlis Casanovas, la Marc Casas, el Gonzalo Cunill, la Mónica López, la Carme Matxi... Molt bé, eh? Sí, sí, per això.
L'Oriol Sants, l'Adrià Roca, un repartiment increïble, estan dirigits per al Josep Maria Mestres, que és un mestre, no valgui la broma de la direcció, encara que com tothom ha fet coses millors i coses pitjors, i la obra, l'espectacle,
Són una sèrie de peces breus, peces curtes, i parla de la guerra global vista en algunes històries vista de lluny i en algunes vista de prop.
i com els seus efectes canvien als éssers humans. És una història sobre el paper molt maca, amb un repartiment magnífic. Anirem al lliure, aquesta nit s'estrena, o sigui que la setmana que ve... Al lliure de Montjuïc? No, al lliure de Montjuïc. Aquesta nit vaig a l'estrena, la setmana que ve parlarem una altra vegada d'aquesta obra. Una altra estrena. A la Seca, a la Seca Espai Brossa.
Una obra que es diu La partida o còctel de gambes. La partida o còctel de gambes és una obra de l'Albert Mestres. No s'ha de confondre amb el Josep Maria Mestres. I parla una mica dels catalans. Dels catalans i la diferència de ser catalans.
i el que ha fet és posar a dues parelles, quatre persones, dues catalanes.
i l'altra parella holandessa. I a partir d'aquí, durant el sopar, es veu les diferències que hi ha entre la manera de pensar, de sentir i de respondre a diverses coses que són absolutament diferents del català als holandessos. Està, evidentment, escrit en Clau D'Humor.
Jo penso que es representarà la Seca des d'avui mateix, també el 31 de gener, que era el que et dic sempre, avui n'hi ha uns quants estrenes, ja has d'escollir a on vas, que això no es feia abans, però des d'avui fins al 10 de febrer també. La Seca, Espai Brossa, La Partida o Còctel de Gambas. A veure com surt. I després una altra estrena és La Història del Zó.
La Història del Zoo és una obra d'Edward Alby. A mi m'encanta aquesta història. Aquesta obra m'agrada molt. Me l'he llegit moltes vegades. Són només dos actors. Aquest sí que està dins de la crisi, perquè són dos actors només. Però realment és molt bona aquesta obra. És de les primeres obres que va escriure Edward Alby. La veritat és que és una peça teatral sensacional.
Parla d'una cosa tant d'hora com és la necessitat que tenen dues persones de comunicar-se i també de recolzar-se l'un a l'altre. Comencen en un banc, són dues persones que no es coneixen de res i a partir d'aquí es veu la necessitat que té l'ésser humà de comunicar-se amb un altre ésser humà i de canviar impressions, vivències, emocions i tal.
La obra és molt bona. En aquesta ocasió la direcció és d'Anna Sabater. Jo intentaré anar-hi a veure-la perquè la obra m'encanta. La fan a la sala Atrium.
La Serats Junts ja saps que és gairebé dels últims teatres que s'han obert. El carrer Consell de Sent gairebé cantonada a Passeig de Sant Joan. I és una sala molt, molt petita també, molt petita, com el Cirque du Maldà, que també és molt petit.
Però fan coses que estan bé, no? Sí, han agafat una trajectòria, això ho dirigeix el Raimon Molins, que també té l'escola, i han agafat una trajectòria molt equilibrada. Vull dir que la gent que vagi a la sala Atrium sap el que va veure. No són comedietes, mai fan comedietes d'aquestes, sinó textos importants, diguem-ne. Molt bé.
I ara, per acabar, dues recomanacions, perquè se'n van. Una d'elles és el nom, el Teatre Goya. Una obra magnífica, ja ho vaig comentar al judia quan es va estrenar, a mi em va agradar molt. És una comèdia, jo les comèdies moltes vegades no tinc massa ganes d'anar a veure-les, però aquesta em va agradar molt. La direcció i la interpretació del paper principal és del Joel Joan.
Comparteix l'escenari en el Lluís Villanueva, el Xavi Mira, la Sandra Monclus i la Mireia Piferrer. Vam parlar en el seu dia que el nom és una obra que parla d'un sopar, d'un sopar entre família i amics, i que durant aquest sopar un d'ells, el personatge que fa el Joel Joan, està esperant la seva dona, un nen, i li pregunten quin nom li posaran al nen.
i a partir que ell diu el nom que li posaran al nen comencen unes discussions i unes coses i es diuen de tot. Està bé, està bé. Jo he vist la pel·lícula i també és una bona adaptació. De francesa i tot plegat. Sí, és de dos autors francesos, de Mathieu de Laporte i d'Alexandre de la Patellère. Són dos autors francesos. La pel·lícula t'ha agradat?
M'ha agradat molt, sí, sí. Per passar la estona també saps el que vas a veure. Sí, però ja dic que està molt ben feta i a mi em va sorprendre gratament. El nom s'acomiada. Aquest mes serà l'últim que podem veure-ho. Aquest febrer. Aquest febrer, sí, sí.
Aquest serà l'últim mes, ja estem al 31, que podrem veure-ho al Teatre Goya de Barcelona, a la plaça Goya. Suposo que al Teatre Goya tothom sap més o menys on és. És fàcil, està ben indicat. I un altre que se'n va i que també és molt recomanable per passar l'estona és amb el Seigell.
absolutament típic de la Cubana, que és campanades de boda. Campanades de boda porten més d'un any al Teatre Tívoli. Més d'un any, eh, Carme? Més poca cosa, eh, realment. Increïble, eh, per Barcelona. Sí, sí. Quan una obra dura tant, el nom també està durant molt perquè va començar a principis de temporada. Però la Cubana ha passat tota l'estiu amb nosaltres i no ha tancat per vacances.
Porten molt de temps i ara se'n van. També queda aquest últim mes. Acaben el 3 de març. Per tant, qui no hagi anat a veure Campanades de boda és el moment d'anar-hi al Teatre Tívoli de Barcelona. Perfecte, doncs també ens apuntem, Maica. I per tant, hem acabat amb les tres recomanacions, no? Sí, les dues recomanacions de les coses que se'n van i que val la pena de veure i tres estrenes que pinten, sobre el paper pinten bé.
Jo ja dic que aquesta nit aniré a l'estrena del lliure i la setmana que ve parlem d'aquesta obra. Perfecte Maica, doncs moltes gràcies i tornem dijous que ve. Gràcies a tu, adeu, adeu, bona setmana.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo.
Dijous, de 7 i mitja a 8. El condensador de flujo.
el programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio Desvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
És hora de parlar de cuina amb la Carme Madeu. Bon dia Carme. Hola, bon dia. Per fer avui dijous un plat més. Sí, avui us faré un plat que és especialment, directament al gust meu. És la cosa que més, de les poques coses que m'agraden. Home, poques coses, t'agraden. Bueno, n'hi haurà moltes coses, però aquestes de les coses que m'agraden més. Què tenim, doncs? Són les cocotxes. Has menjat cocotxes, segona vegada? No sé què són.
Les cocotxes són una miqueta cares, les de llus, però també les venen congelades. De totes maneres si un dia estem a dijous, ja podem començar a dir que avui no passa res. És un peix que de fet el teniu que encarregar perquè no acostumen a portar cocotxes, perquè són cares.
I després ja les cocotxos de bacallà, que són més econòmiques, també les venen congelades. Però clar, a mi m'agraden les dues. I és un plat dos minuts. Ah, sí? Però exquisit. I boníssim. Sí. Llavors si tens l'oportunitat de comprar les de llus, perfecte. I si no, les de bacallà. De veritat que també serveixen. I com ho preparem? Simplement agafes una pell amb oli, bo, de qualitat. I tires dos salls sencers.
que es torrin, no laminats, sencers. I les cocotxes s'han d'afregir amb la pell, amb la miqueta de pell que tenen per de cara a la paella. Es desfan en dos minuts. Les sales una miqueta, una miqueta de pebre i ja està. Ja són bones per si soles, no? És la cosa més exquisita i si no fan plat
perquè no menjaràs allà un quilo de cocotxes. Està clar. Que jo me'ls menjaria. Però pots posar a part, mentre fas això, que són dos minuts, perquè es desfà, fas unes patatetes bullides, patates bullides, simplement, que són boníssimes. Amb un xorret d'oli, un cop les tens a taula, i un bon acompanyament. Perquè sembla que la gent no menja patates bullides. I són boníssimes. I m'agraden ben aixafadetes amb una miqueta d'oli.
Per acompanyar aquest plat, una miqueta d'arròs blanc, però potser la patata li donarà una miqueta més de color. Si tens ocasió de provar cocotxes, recorda't de mi. Una cosa que m'he descullat en aquest oli que hem posat a la llet, una punteta de bitxo.
L'oli té un gust que no té ni espina.
Jo ara estic aquí mirant la Carme com si vostès m'estiguin veient. Difícil, eh? Difícil. I és una miqueta car perquè és una elaboració. Una part molt concreta. Una part molt concreta. Però de veritat, si... Pega't aquest gustet alguna vegada, eh? Ja ho provarem. Vinga. Gràcies, Carme. Que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta!
m'agrades tant que quan ens creuem pel carrer faig tard vaig veure que ningú m'espera que exigent la primavera d'aquest any em fa tant mal
Aquell burro de la feina que sempre et parla d'hipoteques i de futbol. I no és veritat
T'estimo tant que ja no penso gaire en el valent del que he somiat tota la vida. El marro i el veig a l'uniforme et queden tan guai. I no és veritat que estic millor quan em destino
La màquina del temps.
S'intemna que ens indica que com que cada dimecres és un moment de fer un salenrere i mirar cap al passat per saber també alguna cosa. Per això sobrem a la Lleia Ardenui. Bon dia Lleia, què tal? Bon dia, Carme. Avui cap on anem? Doncs avui anem fa ja uns quants anys, però al segle passat tampoc tant. Ens quedem més a prop. Sí. Aquesta setmana anirem a l'any... 1955.
per parlar de l'obra de referència publicada anualment i que conté una col·lecció de rècords mundials. Avui parlem del llibre Guinness dels rècords. Un llibre que se cita constantment, de vegades de manera absurda, no? Sí, forma part del nostre dia a dia i de les converses de bar, en molts casos. El Guinness World Records, com ja heu vist,
És una obra de referència publicada anualment.
que conté una sèrie de rècords mundials, ja siguin d'assoliment humà o com els del món natural, la roca més gran o l'home que fa la cosa més absoluta del món. Qualsevol cosa que sigui el més, més, més.
El mateix llibre té el rècord de ser la sèrie de llibres més venuda amb drets d'autor de tots els temps. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. La franquícia s'ha expandit més enllà de la impressió dels llibres i actualment existeixen programes de televisió i fins i tot un museu amb una mena de parc d'atraccions. No sé ben bé com serà, però bé, sí com si existeix.
La popularitat de la franquícia ha convertit el Guinness World Records en la principal autoritat internacional en la verificació de diversos records mundials. Avui en dia, si tu vols saber alguna cosa, aniràs a mirar aquesta empresa o llibre, o com li voleu dir, perquè ja és més que un llibre.
Però quin és ben bé l'origen d'aquest llibre? D'on surt tot plegat, aquesta idea absurda? Sí, doncs la Guinness World Records assegura que la seva organització va sorgir quan, un dia de 1951, el britànic Sir Hugh Beaver, en aquells dies director executiu de Guinness Brewery, una empresa de cervesa, havia sortit a caçar
i debatia amb els seus companys si l'ocell de casa més ràpid d'Europa era el corrial d'aurat o l'urogallo. Aleshores, aquesta disputa, aquesta mena de conversa que va sorgir, se li va ocorre que podia ser resolt amb un llibre que proporcionés la resposta a aquest tipus de preguntes, i que a més podria arribar a ser molt popular. Va tenir una visió.
La idea de Sir Hugh Beaver es va convertir en realitat quan va decidir encarregar a Norris i Ross McBride, bessons, atletes i periodistes britànics que també conduïen una agència d'investigacions a Londres. Els va demanar que recollissin el que es va convertir en el llibre Guinness dels Rècords. La primera edició es va publicar el 27 d'agost de 1955 i aquell Nadal va ser
un dels números 1 dels llibres més venuts al Regne Unit. No va ser exactament el primer, però va ser el rànquing dels més venuts. Com que el llibre es va convertir en un èxit, i un èxit sorpresa, no s'ho esperaven, es van dur a terme moltes més edicions. Finalment es va instal·lar un patró, cada any es revisarien els records i es publicaria un llibre a l'octubre per coincidir
amb les vendes de Nadal. Els McWriters van continuar publicant llibres dels rècords durant molts anys i de fet tots eren bastant emblemàtics. Tots dos germans tenien una memòria enciclopèdica i algunes vegades anaven a un programa de televisió sobre els rècords
i sempre eren capaços de respondre les preguntes formulades pels nens sobre diferents records mundials. Deien alguna cosa, qui va ser l'home, deien el nom, sempre ho sabien tot. Eren molt peculiars. Malauradament, en Ross McBride, un dels germans, va ser assassinat per l'exèrcit republicà irlandès, provisional, el 1975. I, per tant, van deixar de ser la cara visible del Guinness World Records. Fins a l'any 2000,
El llibre va ser propietat de la cerveseria Guinness i Diageo, però a partir d'aleshores va ser comprat per Entertainment Gulan. Ara començarem a dir mil noms. Gulan era el seu autor comprat per Hit Entertainment. El 2006, Apex Partners va comprar Hit, i posteriorment va vendre Guinness World Records a principis del 2008 al grup de Jim Patinson.
Bàsicament que amb 11 o 12 anys va passar per 5 o 6 mans diferents. Jo la veritat és que ja em perdo.
Sí, com sigui, ara mateix té oficines a Nova York i a Tòquio, però la seu continua estant a Londres. És una cosa que a mi m'ha sorprès, perquè els americans són tan amb el tema del rècord... Són els que pensen dir més, no? Sí, que jo pensava que era americà. I no, no, és britànic. També tenen un punt així d'absurd, no?, a vegades, l'humor britànic. Sí, o potser de converses que diuen de pub, no? Sí, més a punts per les curiositats i aquestes coses aparentment més miniatats, com si t'hi diguessin. Bé, com...
El Guinness World Records s'ha convertit en la marca ampliament coneguda en l'àmbit dels records mundials. Dins de l'empresa, l'equip d'administració de records s'encarrega del control de l'exactitud i l'equip d'administradors de records manté la veracitat d'aquests. Aquests dos filtres són necessaris perquè un record s'accepti per un cantó que sigui exacte i concret i l'altre que sigui real, que ningú s'ho hagi inventat.
Per això hi ha el Jutges, que fins i tot són els showmans dels programes a televisió. Com ja hem dit abans, el llibre és un rècord en si mateix, amb vendes superiors als 100 milions d'exemplars en 100 països i traduït a 37 idiomes. Guinness World Records és el llibre més venut de tots els temps, si excloem, com hem dit, obres exemptes de drets d'autor com la Bíblia.
La Bíblia no té drets d'autor. Per tant, no compta. És el que s'ha venut més, em sembla. El Guinness World Records, que és amb drets d'autor, és el primer. Què dius? Déu-n'hi-do. De què tracten les últimes edicions? Anem una mica a les últimes edicions. Les edicions més recents s'han enfocat en les plusmarques imposades per competidors humans. Les competències van des de les més òbvies, com aixecar grans pesos,
Fins a les més curioses com el llançament d'ous a distància o la persona que es menja el major nombre de... en castellà, en fràmfurs, perdites calientes, en 10 minuts. Tot sigui dit que aquestes marques sobre consum massiu d'aliment ja no són acceptades per qüestions legals. Això de a veure qui es menja més hamburgueses i tot això ja no es fa últimament perquè pot anar contra la salut de la gent que ho fa. Per favor, més greix acumulat no pot ser.
A més de competències també s'inclouen dades com l'ésser humà més alt, el tumor més pesat, la planta més verinosa, el riu més curt del món, etc. Cada edició conté un extracte de la gran base de dades de plusmarques del Guinness,
i la selecció dels inclosos varia com cada any amb la publicació. O sigui, n'hi ha que surten cada any perquè no varien. I llavors cada any s'afegeixen els nous i bé. És una mica allò... té gràcia. Potser si te'l comprises cada any, diries... Es trobaries coses, més o menys. Més o menys, sí. No sé. Han entrat recent moltes marques relacionades amb la cultura popular, han estat agregades, com hi hem dit, al llibre.
Hi ha hagut per això algunes qüestions ètiques. O sigui, més controvertides. Sí, exacte. Hi ha hagut moltes marques mundials que alguna vegada han estat incloses al llibre Guinness, però s'han retirat per raons ètiques. En publicar marques mundials d'una categoria determinada, el llibre Guinness pot estar induint altres persones a tractar de trencar la marca, fins i tot arriscant la seva pròpia salut i seguretat, o la de tercers, per exemple.
Després de la publicació de la marca del gat més pesat del món, molts amos de gats van començar a alimentar de més les seves mascotes, per veure si eren els més grans, els més orosos. Sobrepassant per molts... Clar, el límit del saludable, o sigui, això ja és un nivell de l'agenda mental de dir a veure què estàs fent. Sentit comú, sí.
Per això s'han tret les marques d'aquest tipus. Ni el gat més gordo, ni el periquito més petit, ni coses d'aquestes, perquè la gent fa barbaritats per poder aparèixer-se allà. Per molta gent és el nou amant. És un gran mèrit, la fama, de poder sortir al llibre Guinness. Hi ha gent per tot. També les marques sobre la ingesta de begudes alcohòliques van ser tretes el 1991 a causa del dany que els competidors podien generar-se ells mateixos.
Igualment, altres marques relacionades amb activitats arriscades, en general, no es publiquen. Algunes altres marques, com... doncs també han estat tancat... Ara... Bé, és igual. El que volia dir, que algunes altres tipus de marques, com això de arriscades o de dir la salut de terceres persones, doncs també es retiren.
Hi havia el cas d'un coronel que va causar molta polèmica als Estats Units perquè tenia el rècord d'estar més temps en un lloc com a soldat. M'ho he llegit molt per sobre, no tenia gaire gràcia, però com que va tenir molta polèmica i com que hi havia gent molt tarada als Estats Units amb el tema de l'exèrcit, van dir, preferim no publicar aquestes coses perquè llavors potser la gent pren exemple i diu, jo ara també faré a la guerra tal la X cosa.
Molts dels registres també relacionen amb la persona més jove que aconsegueix alguna cosa, sempre surt, no? Doncs el actor de cinema, que va ser-ho de molts anys, no sé si encara ho és el Daniel Radcliffe, de Harry Potter, és l'actor jove més ric del món. Doncs totes aquestes coses del més jove a aconseguir alguna cosa sempre són unes que té molt d'èxit, t'agrada molt, sí, sí. Com la persona més jove a visitar totes les nacions del món, que va ser Mauricio Giuliano.
S'han fet, com ja hem dit, infinitat de programes de televisió sobre el Guinness World Records i en general aquests acostumen a fer èmfasi en les parts de Crovàcies. I entreteniment pur i dur, més que no pas amb l'aspiració d'informar o educar. El morbo, no? Sí, quin és el llibre més publicat, que és el llibre de Guinness, però coses així no interessa. Interessa qui parteix més síndries amb el cap o qui menja més claus.
Aquí vam tenir la versió Antena 3 fa bastants anys i teníem molt d'èxit, sí. Veies els jutges allà amb el capnòmetre i la gent allà motivada. Jo, sincerament, no m'agradava gaire mirar-m'ho, i de fet no ho vaig veure mai, però sortia bastants tàpins. En fi, el 2005 Guinness va designar, com que ja es veu tan fort i tan important, va dir, crearem un dia internacional del Guinness World Records. Doncs bé, el 9 de novembre va ser el dia escollit.
perquè sí, van buscar una data. El febrer del 2008 la NBC va transmetre el top 100
del Guinness World Records de tots els temps, és a dir, amb els millors dels millors. És a dir que dintre del World Records hi ha els millors dels millors. I bé, es van reinventant, es van inventant aquestes coses perquè clar, realment si no, cada any és una mica el mateix. Per tant, per això fan els programes, fan això del Dia Especial del World Record i bé. Alguns dels més així... Més sonats, no? Sí, més que sonats, coneguts perquè
El de les ungles més llargues del món, la dona aquella ha aparegut milions de vegades que al final li van haver de treure perquè va tenir un accident de trànsit i va tenir com una mena de depressió. És una cosa espectacular, aquella dona. També hi havia un que era el... Aquest va fer molta gràcia, el postre més car del món. Com valia? No ho sé. No l'he vist, vull dir, me'n sortia el titular de valorat. Que curiós. No ho sé. El bebè més gran, el màxim nombre de sílabes que deies en un minut, en 60 segons, que eren 600,
La dona amb més quantitat de pírcings, l'home més tatuat del món que sembla negre i és blanc.
La persona amb la cintura més petita fa angúnia. El pèl més llarg de l'orella. O el cabell més llarg, que aquest també tenia tela. Són els peus, com a mínim, no? No, no, no, més. Ah, més. Mestres, i metres, i metres de cabell. Em sembla que era una noia i era d'allò... Que per pentinar-se, intentar recollir-se, li pesava una barbaritat al cabell. Fins i tot tenia problemes de coll.
Tu com sostentes 10 metres de cabell? Jo crec que hi ha gent que està una mica palla, però sempre surt aquesta noia, perquè ningú la supera. Com la superes el creixement si tu comences un any més tard a deixar-te'l créixer? No sé que algú vagi a l'itali, però bé, de moment encara aquesta noia el té. I records més estranys, que ja he fet una bellada abans de lliure i realment...
Té tela. És estrambòtic. Sí, molt estrambòtic, però té molt d'èxit, com he dit. No, no, i tant. El més venut, o sigui que... Bé. Doncs anem per la força. Doncs, mirem, hem conegut d'on ve aquesta història d'origen, si més no... Invent o... Bé. Sí. Del llibre del... Sí que és un invent, sí, perquè va ser creat així. Exacte. Doncs gràcies, Alea. La setmana que ve una altra. Sí. Fins la setmana que ve. Adéu-siau i bon dia. Adéu.
Doncs un minut i arribem en punt a la una al migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui dijous 31 de gener. La informació tornarà a partir d'ara, d'aquí vuit minuts amb el Sant Just Notícia d'ici al migdia i nosaltres tornarem demà a partir de les deu fins a la una per explicar-vos què passa.
a Sant Just i altres qüestions més lligades amb l'actualitat general. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i el Rius a la previsió del temps. Avui, a més, amb entrevista de Salvador Giralt, que dissabte el tindrem al Barre Lliure d'aquí a Sant Just. Hem fet tertúlia amb la Joan Algarra, la Lina Santabàrbara i la Montse de la Rea. I, a més a més, en aquesta última hora hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas, hem fet cuina amb la Carla Madó i hem repassat un invent més de la nostra història de la vida quotidiana.
amb l'Alea Ardenui. I tornarem demà, com dèiem, a partir de les 10. Us ha parlat Carme Verdoi. Us deixem ara amb les xarxes i les notícies. Que vagi molt bé, que passeu un bon dijous. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. La Guàrdia Civil ha tornat a presentar-se aquest matí a l'Ajuntament de Lloret de Mar per buscar nova informació sobre les connexions de la màfia russa en aquesta localitat de la Selva. L'alcalde de Lloret, a més, acaba de fer públic un comunicat en què assegura que no demanarà la dimissió ni pensa cessar el primer tinent d'alcalde del municipi, Josep Valls, detingut en el marc de l'operació Clotilda. Per cert, que l'Audiència Nacional ha imputat cinc persones més. Girona, Sònia Tuber, bon dia.
Bon dia. Fons de l'Ajuntament de Lloret han confirmat que agents de la Guàrdia Civil han anat aquest matí a les dependències municipals per acabar de complementar la informació sobre el cas de la xarxa de blanqueig de diners provenents de la màfia russa.