secretari del PSC, Pere Navarro. I l'andorrà, Iñaki Rubio, ha guanyat el premi recull de Blanes de narrativa amb l'obra L'altre costat del Mirall. Els guardons han aconseguit el rècord de participació de totes les edicions, amb més de 200 treballs de 196 autors d'arreu de Catalunya, Espanya i Europa. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
El Barça s'ha entrat en el Manchester City, que dimecres visitarà el Camp Nou a la Champions. Els blaugranes són tercers a la Lliga, a 4 punts del Madrid, que ahir va guanyar el llevant per 3-0. Josep Maria Bartomeu afirma que s'ha de mantenir la confiança en l'equip i no dubta que l'afició els continuarà fent costat.
Al Girona, Javi López fa aquest migdia roda de premsa per acomiadar-se del club i abans que a la tarda es presenti Pablo Machín com a nou entrenador. Amb motor, Pol Espargaró arriba avui a Barcelona on s'ha de decidir si supera de la clavícula. Ell confia arribar al començament del Mundial i a la CB Triumph del Manresa que surt del descens, derrota de la penya.
I el temps, jornada més estable, amb sol, tret d'algun núvol prim i buirina poc important. Pret matinal i glaçades a l'interior, però un altre cop contrast tèrmic entre el dia i la nit. Temperatures màximes que es tornaran a situar entre els 16 i els 20 graus. Ara mateix tenim 3 graus a Lleida, 4 a Girona, 12 a Tarragona i 14 graus a Barcelona. Ràdio Després
Just a la pusta Just a la pusta
Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 10 de març. Un programa amb moltes coses, començarem com sempre parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Güeno, farem un cop d'ull a l'actualitat del dia, també a través dels diaris ens fixarem en què passa a nivell més general, més enllà del municipi.
I parlem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius. Després d'un cap de setmana espectacular i primaveral, sabrem doncs què és el que ens espera de cara als propers dies, avui que també ens hem llevat de nou amb sol. És a dir, que les temperatures potser seran una mica més fredes.
Cap a les 11.10 entrevistarem Sergi Seguí, portaveu de Junts per Sant Just, perquè aquest dissabte es va presentar als avals per presentar-se com a candidat del partit d'Esquerra Republicana de la secció local de cara a les properes eleccions municipals del 2015. I cap a dos quarts de dotze farem tertúlia d'actualitat amb la Carme Amador, el Vicenç Riera, el Josep Cotèrc i la Palmira Vadell.
I més coses, també parlarem del Centre de l'Estudis Sant Justens amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. Tindrem també la secció de nutrició de la metge especialista en dietètica Pilar Sant Pau, cap a dos quarts d'una també. I parlarem d'astronomia amb l'Oriol Rigat, que a més a més aquest dissabte hi va haver observacions, explicarà com va anar i també alguna altra qüestió.
Està plegat des d'ara i fins a la una del migdia, comencem de seguida.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Salutem ara l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Molt bé, i tu? Bé, a punt per saber què passa o què passarà avui a Sant Just. Parlem, per exemple, de preinscripcions. Sí, perquè demà arrenca el procés de preinscripció en educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i centres integrats pel curs 2014-2015. En concret, el procés de preinscripció serà de l'11 al 21 de març.
Per això, recordem que els centres de Sant Just han fet jornades a portes obertes les darreres setmanes per explicar als pares i mares el seu projecte educatiu i, d'alguna manera, ajudar-los a triar escola pels seus fills i filles el proper curs, a partir del setembre. Aquest període de preinscripció es garanteix que tots els nens i nenes de Sant Just que ho sol·licitin tindran plaça en una escola pública del centre, segons...
les dades amb les que ha treballat l'Ajuntament. I si voleu tenir més informació sobre els criteris de puntuació en les prescripcions, podeu consultar el web de l'Ajuntament,
Molt bé, doncs hem anat de preinscripcions, més coses. Ara parlem d'una altra inscripció, en aquest cas el concurs de prosa i poesia en català per a no professionals, perquè segueix oberta la participació al 26è concurs. El Servei Local de Català convoca cada any aquest certamen per reconèixer l'habilitat d'escriptura en català i la creativitat dels santjustencs i santjustenques, com cada any.
Hi haurà dues modalitats, prosa i poesia, i s'estableixen diferents categories d'edat. Nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17, i adults de 18 anys en endavant. En la primera categoria, els tres primers premis aniran dels 45 als 70 euros valorats en llibres. En la segona, en la categoria de joves, rebran entre 60 i 80 euros en metàl·lic i en adults entre 100 i 160 euros. El llorament de premis es farà durant els actes de celebració de Sant Jordi a Sant Just a l'abril,
i trobareu les bases completes del certamen i els criteris d'alliurament de les obres al web municipal. Recordeu que teniu temps per presentar-les fins al 28 de març.
Molt bé, i acabem amb una qüestió d'agenda, Andrea. Sí, per aquest dimecres, Jesús Àngel Prieto, que és coordinador del postgrau de l'Escola Massana, impartirà una conferència al celler de Can Ginaestà sobre l'art com a ofici, inspirada en l'obra de Jordi Vilarrufes. I és que al celler encara es pot visitar la seva exposició Retaules d'ahir i d'avui fins al dia 16 de març.
La conferència sobre l'obra de Vilarrufes amb Jesús Àngel Prieto de l'Escola Massana serà aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestai. Recordeu que ja entrem en els últims dies per veure la mostra de Vilarrufes al celler. Molt bé, doncs també mirarem de parlar-ne al llarg d'aquesta setmana. De fet, mirarem, no?, a principi demà. A la Sonsaideu en parlarem amb el conferenciant.
Aquestes són algunes de les notícies d'aquest matí. Com sempre, en podeu saber més cada hora en punt. I després també a la una, als Censos Notícies, edició migdia, a banda dels butlletins i també del que trobareu al web de Ràdio d'Esvern.
De seguida repassarem també l'actualitat general del dia abans, però com sempre a aquesta hora el que fem és posar una mica de música aquest matí. Avui ho fem per parlar d'un nou disc, no parlem de concerts encara, ens deixem baixar que encara és dilluns. I parlem d'un nou disc tot i que encara no tenim nova cançó, és a dir, el que farem serà recuperar ara d'aquí una estona una de les seves cançons d'aquest personatge que ara explicarem per anar fent boca.
Però, en tot cas, la cosa és que ahir, el que acostumen a fer ara últimament els músics, que és fer una mica aquests anuncis que es fan, que diuen ara et dic el nom del disc, ara et dic quan el treuen. Doncs aquesta moda també s'hi ha apuntat Morrissey, que ha demostrat una tendència en la seva època a l'evasió, segons llegim a Indispot, ja sigui en forma d'intoxicacions alimentàries,
o problemes en l'avió privat. En tot cas, aquesta setmana ha explicat una mica, doncs, ha donat aquestes alegries, perquè ha dit, per exemple, el títol del seu nou àlbum, que serà, és curiós, aquest títol, és World Peace is Known of Your Business, és a dir, seria la pau mundial no és cosa teva, no? Sí, sí, sí. I diu que, bé, doncs, directament un títol, si més no, o arriscat, no? Sí, no, clar.
El produeix Jou Chikarelli, que això ja se sabia, i es veu que ja hi ha una mica de data de sortida prevista, que seria finals de juny o principis de juliol. A veure, poquet. Sí. Hi ha algun títol d'alguna cançó o encara no? No, encara no. Només hi ha aquest títol, que no sé si donarà nom també a... Alguna cançó. Sí, exacte. Bé, d'entrada és cridaner, el títol. Sí. I el que sí que hi haurà, o el que sí que segur que se sap, és que passarà per aquí. Ah, molt bé.
Fins demà!
Sí, perquè fa un parell de dies un guitarrista doncs va deixar caure que això que l'ex vocalista dels Smith, per tant doncs Morrissey, té un concert a Manchester per aquest estiu, un concert que seria a mitjans de juliol, cosa que deixava dir a les portes obertes a una gira d'estiu per Europa, que tindria doncs molts punts per passar pel FIP 2014. Home, molt bé. Estaríem, o entraríem una mica dins de tot plegat. Estic buscant Morrissey a l'Squotify, Andrea. Mhm.
i... no surt? sí, però és que em surten molts Morrissey llavors ara he trobat la foto amb el disc però es veu que hi ha molts artistes que es diuen Morrissey sí, a veure amb nom Morrissey únic és ell mira, escoltarem tenen aquests noms tipus Everyday is like Sunday que trobo que no és molt d'avui perquè estem a dilluns Friday morning tampoc no trobo que tampoc per tant n'escoltarem una altra escoltarem per exemple aquesta que és el Sweathead molt bé
A l'espera de noves cançons que arribaran abans aquí 3 o 4 mesos.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb la segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Sorsi per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'11 és moment de posar-nos el dia de l'actualitat, per això saludem a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I ens fixem en els temes més destacats de les portades. Avui és dilluns, moltes vegades és un dia en què els diaris aposten per temes propis, tot i que avui, d'alguna manera, tots destaquen qüestions econòmiques.
Sí, des de diferents perspectives, des del periòdico i l'Ara ens parlen de pobresa. El periòdico, de fet, és el tema del dia. El titular és Cada cop més pobres, el deteriorament de l'estat del benestar. Ens diu que la crisi acabarà marginant un terç de la societat, segons adverteixen els experts, i molts seran treballadors pobres amb ingressos que no els permetran arribar a final de mes.
Perspectives, per tant, molt pessimistes avui al periòdico. L'ARA ens diu 30 milions d'esclaus al món, parlant de drets humans i d'economia. MAPA, la majoria són a l'Àsia i l'Àfrica, però també n'hi ha a Europa de l'Est. I l'ONG Walk Free quantifica per primer cop l'abast del treball forçat. És una de les notícies destacades també a l'ARA en portada.
La Vanguardia, a casa nostra, ens diu que la despesa pública s'ha de retallar 15.000 milions més. La reducció és necessària per tancar el 2016 amb un dèficit per sota del 3%. Els serveis d'estudis de la Caixa del BBVA coincideixen de necessitat de dur a terme esforços adicionals.
I per últim, el punt avui ens porta a una xifra, emportada a 331 milions ingressats per la venda d'edificis públics. Ens parla de la Generalitat, que ja ha venut 21 immobles des del 2012 i ara en posarà 13 més a subhasta.
Doncs són les notícies d'aquest matí. Ens fixem ara en més qüestions destacades ara a través dels digitals, que ens parlen, ho sentíem també abans al butlletí, d'aquest judici que es fa avui pel cas Hotel. Millet ha arribat en cadira de rodes a l'audiència, comença l'interrogatori, Millet s'ha disculpat per no haver acudit a declarar el 25 de febrer i ha explicat que està en una situació mental complicada. Ha dit, de fet, no soc jo, vaig molt medicat.
Per l'operació. El 324, suposo que sí, per poder estar amb condicions, entre cometes, d'anar a jutge. També és el que destaca l'Ala.cat. Mentalment estic una mica tocat, no soc jo, és el que ha dit Fèlix Millet a la jutge, ha decidit respondre només a les preguntes del seu advocat.
I justament això és el que ha destacat la Vanguardia, que Fèlix Millet només respondrà al seu advocat al judici de l'hotel del Palau.
I també parla l'avantguàrdia de la desfilada de polítics al judici al cas de l'hotel del Palau. Avui es recupera aquest judici després que un dels principals acusats es trenqués del fèmur fa dues setmanes, però no serà l'únic que passarà pels jutjats per declarar sobre aquesta qüestió. I per tant, l'avantguàrdia el que fa és citar alguns dels noms que hi seran.
Per exemple, tres ex als càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona o, entre els testimonis, el propietari d'Olivia Hotels, que haurà d'explicar que passava amb un suposat pagament als exresponsables del Palau.
Més notícies, un sisme de gairebé 7 graus s'excege al nord de Califòrnia. Aquesta matinada hi ha hagut un terratrèmol a la costa nord de Califòrnia. De moment no hi ha constància que aquest sisme de 6,9 graus a l'escala de Richter hagi provocat danys ni s'ha més cap alerta per un possible tsunami. I poc abans hi ha hagut un sisme de gairebé 6 graus al sud de Mèxic. No s'ha informat de moment tampoc de víctimes ni de destrosses materials.
Pel que fa, aquest avió guanya a pes la hipòtesi d'un atemptat. La Interpol investiga si hi havia més passaports falsos entre els passatgers de l'avió perdut de Malaysia Airlines. S'ha localitzat un objecte groc al mar i s'ha especulat sobre la possibilitat que fos un vot salvavides procedent de l'avió, cosa que finalment s'ha descartat. Per tant, hipòtesis obertes en el cas d'aquest avió perdut. Restaullar-te la circulació a l'R3 després d'una varia de 10 hores...
I Barcelona és des d'avui la capital europea de l'energia eòlica. La indústria del sector reuneix des d'avui durant quatre dies en una fira que acollirà les principals empreses del sector, però també polítics europeus i especialistes en aquesta tecnologia.
I en clau política un apunt més, que és que Jaume Collboni deixa l'escó de diputat per dedicar-se exclusivament a les primàries del PSC a Barcelona. Ho ha confirmat fins ara el fins ara de portaveu en una entrevista a RAC1. Una decisió que evidentment també m'haurà el fet de qui entrarà en lloc seu. En principi li tocaria la Ia Bonet. Veurem què acaba passant amb tot plegat.
Tornem als diaris d'avui, ara per fixar-nos en les imatges del dia, en aquestes portades, Andrea. Doncs una de les imatges comunes, a l'avantguardia del periòdico, de fet han triat la mateixa imatge i al diari ara una de molt similar. Veiem un oficial escrotant des d'un avió militar vietnamita a l'oceà on presumptament va caure l'avió de Malàisia, aquest misteriós cas que encara tots els diaris avui es pregunten
Què va passar? Veiem en portada de La Vanguardia la fotografia d'aquest oficial. També li dediquen un espai amb imatge a Gerard Mortier, que renovador de l'òpera va morir als 70 anys, i una fotografia d'un aparador d'una botiga de Barcelona amb el titular Pressió sobre tries perquè amplia els horaris comercials. La Shopping Line de Turisme de Barcelona reclama obrir els diumenges i festius. A l'ara, com dèiem, una de les imatges és aquest oficial buscant des d'un avió restes d'aquest avió desaparegut,
Però a la imatge del dia veiem un grup d'immigrants treballant en la construcció al Punjab, a l'Índia, en règim d'esclavitud, amb aquesta fotografia que il·lustra el tema del dia a l'ara que ens diu 30 milions d'esclaus al món. I una fotografia molt petita també de l'entrenador del Barça, Tata Martino.
Al periòdico, la imatge gran, la imatge destacada, és l'oficial fent recerca de l'avió desaparegut des d'un altre avió. I una imatge també de Valdés Iniesta ahir entrenant-se a les instal·lacions del Barça. I al punt avui, l'única imatge que trobem en portada és a Zygmunt Bauman, sociòleg britànic, autor de Temps Líquids. Al punt avui l'ha entrevistat i ens diu en portada, estem fugint però no sabem cap on. Són les imatges de la jornada avui als diaris.
Molt bé, doncs aquí passem a obrir pàgines i ens aturem a les d'internacional, Andrea. Doncs com deies, parlem ara de l'avió que ha desaparegut a l'avantguàrdia. Ens diu els misteris del vol MH370. No s'han trobat les restes de l'avió i continua oberta la pista terrorista, com comentaves. 48 hores després de la seva desaparició sobre el mar de la Xina Meridional encara es desconeix la sort que va córrer el vol de Malaysia Airlines.
que cobria la ruta entre Kuala Lumpur i Pekín. Malàisia segueix la pista d'un possible atemptat terrorista relacionat amb una xarxa de robatori de passaports. Hi havia, recordem-ho, 239 persones a bord. L'avió va desaparèixer dels radars una hora després d'enlairar-se sense problemes de Kuala Lumpur dissabte a primera hora de la matinada.
Diu que l'avantguàrdia que 40 vaixells estan buscant a la zona l'avió sinistrat i ahir a la nit el Ministeri d'Informació vietnamita va indicar que un avió de reconeixement havia localitzat unes restes semblants a un fragment de cua i una porta interior d'un avió. Es va trobar això sí a uns 90 quilòmetres al sud de l'illa de Totxú, a la zona, on se suposa que podria haver-se estavellat l'aparell.
I també les autoritats van destacar que el fet que no puguem trobar les restes de la nau suggereix que es va desintegrar a prop dels 35.000 peus, una cosa més de 10.000 metres d'alçada. I va afegir que si hagués caigut el mar intacte s'hauria desintegrat i els equips de recerca ja haurien trobat bastantes restes en una àrea relativament petita. Doncs tot fa pensar d'alguna manera que es podria tractar d'un atemptat.
És el que trobem a l'avantguàrdia, de fet amb un reportatge molt ampli també sobre la recerca que s'està fent. I ara ens n'anem cap a Ucraïna un dia més i a l'avantguàrdia ens diu que Putin defensa el dret de Crimea a unir-se a Rússia. Afirma que cerca una solució diplomàtica amb Merkel i Cameron.
Dissabte, l'ambaixador ucranès a Rússia, Vladimir Yeltschenko, es reunia amb el viceministre rus d'exteriors en un ambient curtès, segons Moscou, i ahir el president rus, Vladimir Putin, constatava les diferències per telèfon amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre britànic, David Cameron.
El Kremlin va senyalar que tots tres líders van expressar l'interès a normalitzar la situació d'Ucraïna i buscar-hi una solució diplomàtica, però Putin, com dèiem, va defensar el dret de Crimea a unir-se a Rússia i el diari ens recorda que Crimea ha convocat un referèndum per a unir-se a Rússia el 16 de març. Massa de pressa diu perquè la comunitat internacional l'accepti el resultat, però necessari perquè Rússia pugui presentar la cessació com un fet consumat.
Són algunes de les notícies que tenim aquest matí de dilluns. Les trobareu, evidentment, si teniu temps de fixar-vos en aquestes pàgines dels diaris. Més coses, ara fem una mica de retrospectiva i mirem què passava un altre 10 de març de fa més anys.
Per exemple, fa 20 anys, 10 de març del 94, el tema principal era que Corcuera admetia l'ús de fons reservats per gratificacions. L'Interior negava el seu ús com sobre sous dels càrrecs vinculats a la lluita antiterrorista. Per tant, és un tema en clau política. També se'ns deia que el govern privatitzava un 10% d'endesa per sanejar amb 180.000 milions de pessetes les empreses públiques de TNEO.
I que Borrell proposava, el ministre en aquell moment d'obres públiques, proposava pujar el preu de les trucades locals un 57,3%. Déu-n'hi-do aquest augment que es proposava, tenint en compte que ara funciona tot el tema de telefonia. Però en aquell moment, que a més a més hi havia un monopoli total, les tarifes passarien el preu de pas de 3 minuts, l'actual en aquell moment era de 8,72%,
I l'increment seria, doncs, que valdrien 13,72. Això en les urbanes i les interurbanes, és a dir, encara hi havia aquesta distinció. Passaria de 161 pessetes, en canvi, a 126 baixarien. Seria més fàcil trucar fora del teu territori més directe. I la imatge d'Ali era que moria l'actor espanyol més universal, segons deia La Vanguardia, que era Fernando Rey, ara fa 20 anys.
Fa 15 anys, França detenia el cap de l'aparell militar d'ETA, la primera gran redada, no sabria traduir-ho ara tampoc així ràpidament. Després de la treva, permetia pressionar també 5 aterres més i la imatge era la trobada d'Aznar reunint-se a l'Elisi amb Xirac, president tots dos en aquell moment d'Espanya i França respectivament.
I els segredostadors d'Olot tenien un talp a la policia. Semblava que havien trempejat tot el que els havia parat tots els paranys de la Guàrdia Civil, cosa que es vincula a la investigació oberta ara contra agents municipals. Aquest cas del segrest de la farmacèutica d'Olot que feia només un any de tot plegat.
I fa 10 anys, 10 de març del 2004, la imatge era d'una explosió d'entesca d'un camió, un vehicle carregat de nitrat amoni que es tratava a Castelló i causava dues morts. I la imatge era d'un lloc que havia estat una carretera, de fet és el subtítol de la foto, perquè l'asfalt va quedar tot fet miques, desapareixia del tot, després que explotés aquest camió. Una imatge bastant impactant.
Volkswagen llançava un pla de xoc amb acomiadaments. La firma Alemanya suprimiria 5.000 llocs de feina i es proposava estalviar 4.000 milions d'euros.
I en clau pre-electoral, hi havia eleccions el 14 de març, Rajoy Zapatero mimaven els pensionistes a la recta final. I fa 5 anys, 10 de març del 2009, acabem amb aquest repàs de portades. Es parlava de Zapatero que deixava oberta per al mes d'abril la crisi de govern. L'agenda internacional condicionava uns canvis que incluïen el relleu de Solves.
Catalunya creixia per sota de la mitjana el 2008, el PIB tancava l'any amb una pujada del 0,95% davant de l'1,15% del conjunt. Educació, que faria fora qui fes trampa amb la matrícula, també començaran preinscripcions, i Barcelona obriria la gira mundial d'U2, això fa 5 anys. Molt bé.
Eren temes d'un altre dia, d'un altre 10 de març. Tornem ara als diaris d'avui per centrar-nos en les contraportades i fixar-nos en entrevistes, bàsicament, que és el que trobem avui darrere dels diaris. Per exemple, la Vanguardia. Vivim sota un totalitarisme suau del qual som còmplices.
Ens ho explica avui Bruce Begut, doctor en filosofia. Ens diu que he descobert que la vida quotidiana no és ni monòtona ni repetitiva. Fixi's que tot és possible en qualsevol moment i lloc, fins i tot en situacions molt trivials. Tot podria derivar, explotar, canviar de cop i volta...
Diu que cal alliberar la quotidianitat de la banalitat, per això cal observar perquè fins i tot els llocs més ordinaris, com anar de casa de feina, estan plens de detalls i possibles troballes. Diu que són les persones trivials les que es queixen de la banalitat de les seves vides. Diu que actualment l'ésser humà és passiu, resignat i autosatisfet. Preferiria un ésser humà més inquiet, pessimista, combatiu, amb la voluntat de ser diferent del que és. I acaba dient...
Miri al seu voltant. Avui hi ha un control fortíssim de les masses que no s'exerceix a través de la policia ni de la propaganda de l'Estat, sinó a través del consum i del lliure.
Una entrevista que tenim a La Vanguardia. Al periódico llegim que la ciència és una antireligió amb els seus propis papes. A veure. A veure, ens ho expliquen l'Ignacio López i Miquel Pinyol, que directament l'Olga Merino, que és qui els entrevista, diu, dit en curt, són dos cracs que un bon dia es van posar a lucubrar sobre l'univers. L'Ignacio López, a Ilagas, de Barcelona, enginyer informàtica especialitzat en intel·ligència artificial i Miquel Pinyol...
llicenciat en física, premi extraordinari de final de carrera i metge a l'Hospital de Fe de València, van desenvolupar una teoria sobre la qual denegaven l'existència dels forats negres i ho van fer quatre anys abans que el físic britànic Stephen Hawking, que acabava d'airejar idèntica concepció teòrica fa tot just unes setmanes.
Diu, vam fer quatre anys abans que Hawking vam escriure un article i el vam publicar el 2010 a arxiv.org, una plataforma online de la Universitat de Cornell, la mateixa que ha utilitzat ara Hawking per donar a conèixer el seu treball. És un gurú, Hawking és un gurú, la ciència és una mena d'antireligió amb els seus papes. Diu, segurament si haguéssim tingut algun padrí, segur que el nostre plantejament hauria tingut una altra repercussió i no l'ha acabat a tenir. Diu, la ciència es mou molt per la fe, pel pràcticament que tenen certs científics, en aquest cas com Hawking.
Una mateixa teoria es veu amb diferents ulls, depenent de qui les sostingui, i bé, avui al periòdico ens acosta a la investigació que han fet l'Ignacio López i el Miquel Pinyol, 4 anys abans que Stephen Hawking, però bé, suposo que a vegades les medalles se les acostuma a posar qui tenen més prestigi.
Doncs és el que tenim avui al periòdico interessant de llegir. El punt avui tenim que a infantil no cal cap aprenentatge intel·lectual. A veure... Ens ho explica Klaus Esser, que és fundador i professor de música de l'escola Waldorf al Tiler. De fet, va ser alumne d'aquest mètode pedagògic alemany alternatiu de principis del segle XX i n'ha impulsat la implantació a Catalunya amb l'escola de Vallaterra el 2004. Del 13 al 15 de març fan un congrés pedagògic a Barcelona i per això l'entrevisten.
Explica que el mètode a l'escola Waldorf, una de les coses que la diferencia és que el fet artístic, el de la creació, és transversal a tot el currículum. L'escola ha de formar part de la vida del nen i és molt important que el nen elabori el seu propi quadern i llibre de text en funció del que li expliqui el professor. I una altra de les característiques és que el mestre no para d'autoformar-se i diu que com hi ha una part d'autoeducació per part del mestre, el nen li té confiança quan veu que també està en procés d'aprenentatge.
Diu que el congrés que tindrà lloc aquí a Barcelona, del 13 al 15 de març, diu que es fa perquè, com que hi ha una situació educativa no gaire fàcil a Catalunya, hem escollit una branca de la pedagogia Waldorf, la d'emergència, que tracta nens que han tingut algun trauma o problemes d'integració. I precisament a la ciutat tindrà Bern Ruf, que és creador de la pedagogia d'emergència, per explicar-ho.
Doncs, interessant, i sí, també aquesta entrevista d'en Clau d'Educació, el punt avui, acabem amb l'article que tenim al diari Ara, que signa avui en Toni Bassas, que avui es diu Fins que la inèrcia va dir prou. I com la major part de dilluns, avui ens parla de futbol, ens parla del Barça, i comença dient que ahir em vaig passar el dia sentint culers, que deien que el Barça de dissabte els havia fet passar vergonya. A mi, tots plegats i tot plegat, em va fer molta pena.
diu, no ho hauria dit mai, que escriuria això, però ho faig. Els millors jugadors de la història del Barça em van fer pena. L'equip en què juguen Messi, Xavi, Neymar i Busquets, Piqué i Valdés, em van fer molt de mal perquè són els mateixos que fa no gaire temps m'havien fet molt feliç. Es pot perdre un partit i fins i tot una lliga, però no així, i ells menys, arrossegant-se sense il·lusió ni convenciment. I és la reflexió que fa Antoni Bassas al voltant de la situació que viu el Barça i del partit de dissabte.
Molt bé, doncs així que veiem aquest repàs per les contraportades. Fem ara la notícia curiosa d'aquest matí, que parlem d'art i de Nova York. Dos artistes que viuen 10 dies en una gegantesca... Gegantesca? És estrany, no? Gegantina? Gegantina, potser sí, sí. Roda de hàmster a Nova York. Roda de hàmster. Sí, gegant, eh? Per això, vull dir, tenen espai.
És un duo artístic format per Ward Shelley i Alex Schroeder i estan dins d'aquesta roda que té 7,6 metres de diàmetre i és una roda que durant 10 dies han de girar per passar dels llits al dany o a la cuina. La instal·lació es diu Inorbit, està a Brooklyn i es va inaugurar aquest dissabte. En tot cas, la idea recorda fins i tot aquella nau de 2001, una odisseia a l'espai,
I s'exhibeix a la galeria Boiler, que és a la casa Piero G2000, que hi ha al districte de Nova York de Brooklyn, i ha aconseguit sorprendre amb aquest experiment artístic, sociològic i filosòfic. Els autors ho anomenen performance arquitectònica i, clar, es té tot el dia donant voltes en aquesta roda de 60 centímetres d'ample.
De fet, l'obra té 19,2 metres quadrats habitables en total. Clar, de ser grandet, no?, perquè hi visquin dues persones i en veig amb aquesta estructura. I ells diuen que, a més que experiència artística, és sobretot una experiència física, molt més dura del que es pensaven, també incòmoda, s'estan adaptant a tot plegar, tenen ganes de dutxar-se i tot això.
Què no ho poden fer? Em sembla que no, perquè vivia a lavabo, sí, i evitació i cuina, sí, però suposo que no està habilitada aquesta dutxa. I bé, doncs això, ells sí que tenen mirinadera, cuina, microones, i bé, una mica d'experiència i també de...
buscar aquesta notorietat, aquest inòrbit. I estan, perquè m'ho imagini, estan tot el dia fent voltes o només fan voltes per passar d'una estància a l'altra? Em sembla que sí que van fent voltes tot el dia, és a dir, l'han de fer obligatoriament per passar d'un lloc a l'altre, però clar, també, suposo que és una mica, no és obligatori, si s'atura no passa res, però sí que és una imatge, doncs, d'una roda, clar, suposo que si no acabarien molt marejats. Hi ha algunes imatges...
bastant curiosa. Sí, sí, em recordo una mica també l'experiment que es va fer al desembre o al novembre al Santa Mònica, que era un músic que volia parlar de la... vam parlar amb el Marc Marbà, de com d'efímer era la fama, no? Sí. I llavors, doncs, s'asseia durant dos dies només, 48 hores, sobre un bloc de gel que s'anava desfent per demostrar, doncs, que el lloc on era... Que era tot molt efímer. Sí, sí, exacte. I ara veig la imatge més gran. Una setmana? Sí, sí, sí.
Tenen una botaca d'aquestes d'Ikea, típiques així, doncs, més o menys còmodes. Per descansar. Hi ha unes cores a baix, però després l'altre està a dalt de tot, perquè és una roda, no? I va girant. Em sembla que només estarà aquests 10 dies, però després es pot veure fins a principis d'abril. La gent pot seguir veient igualment aquesta roda, en aquest cas, doncs, buida. Vaja, no tindrà tant d'interès, ho imagino. Sí, estarà exposada sense habitants que la facin circular fins al 5 d'abril. Molt bé.
Passen coses curioses pel món, Andrea. Sí, l'objectiu és fer art, fer pensar, també un experiment sociològic i aquestes coses. Seria interessant, seria interessant. Sí, sí, performance artístiques. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé, bon dia.
Dos minuts i tres quarts d'onze, ens fixem ara en més notícies, ens llegim als diaris o entrem a dins dels diaris per llegir algunes informacions. Per exemple, avui aquest especial que fa pel tema del dia al periòdico de parlar de l'estat del benestar i ens aturem a les víctimes de la crisi. Parla, per exemple, de la Roxana, que adopta mesures dràstiques a casa per resistir els embats de la crisi amb uns ingressos minvants. Viuen a les fosques i una olla de pasta alimenta quatre persones tot el dia.
Signar Víctor Vergues Llames i comença dient que abans de donar el cop de porta i tancar amb clau, Roxana abaixa l'interruptor general de la caixa de fusibles i talla el subministrament elèctric de Socarrel, el que seria un protocol reservat per unes vacances o una escapada d'un pont festiu. S'ha consolidat com una rutina per aquesta dona de 44 anys cada vegada que surt del seu pis a l'hospitalet. Trist, tàvit, per qui es veuen en l'extrem necessitat de controlar fins l'últim cèntim de tota partida imaginable en la desequilibrada balança fiscal de casa.
Ella viu amb els seus dos fills, Gabriel i Jonathan, de 12 i 23 anys, i amb el seu pare, Isaías, de 69. Diu quatre boques per alimentar, quatre vides amb necessitats limitades, els 310 euros que Serveis Socials concedeix al seu pare.
O a la venda diu a veïns i coneguts de peces que adquireixen majoristes d'origen xinès. I per això parla d'aquests menús que fa, basats sobretot en una olla que cuina per matí i per tarda.
Diu que cuina peix una vegada al mes i només hi troba ofertes de menys de 2,5 al quilo i també que al col·le ja no diuen el teu fill està grà, sinó que saben que menja bocates per necessitat. Aquest és el testimoni que t'escriu avui al periòdico per posar cara d'alguna manera a alguna de les víctimes de la crisi i també hi ha l'anàlisi que fa el professor de sociologia de la UB, Xavier Martínez Celorrio, que el titula d'ascensor social sense cap fre, es pregunta...
I diu que hi ha alternatives si s'ataca l'evasió fiscal que s'amaga en paradisos de la mateixa Unió Europea o que necessitem una nova esquerra transformadora i realista però no il·lusa ni tampoc frígola. És el tema que tracta avui aquesta nova pobresa al periòdico.
La Vanguardia continua amb aquest especial que està fent des d'ahir de rememorar la dècada de la tragèdia de l'11M, les ferides que el temps no tanca, avui parlant amb diferents víctimes de l'atemptat que relaten les vivències i seqüeles d'un malson que continua deu anys després.
Ja es parla, per exemple, amb Pilar Manjón, mare d'una víctima mortal i és la líder de l'associació 11M, objectiu dires per les seves crítiques. Ha estat objectiu dires per les seves crítiques, que diu que demana la reinserció de les víctimes. Una altra mare de víctima mortal és Àngeles Pedraza, que diu que més que canviar vaig quedar morta en vida.
Em parla també amb Bervicio Corral, que és cap del Servei Samur d'Emergències durant l'11M, que diu que em va tocar donar més de 100 males notícies aquell dia. I també es fa el retrat de Vera de Benito, que és filla d'una víctima mortal de l'11M, és estudiant de primera periodista en pràctiques, té 19 anys, i diu que el meu pare hi és, el passat no existeix.
I finalment també es parla amb dues víctimes directes d'aquest atemptat, amb Fèlix Alonso, guàrdia civil, que està retirat amb 44 anys, encara no he pogut baixar d'aquell tren, diu. O Araceli Cambronero, víctima directa també, supervivent d'un càncer preferentista a l'atur i, entre cometes, afortunada. Diu que ara ja no se'n sent culpable.
Val la pena, doncs, també aturar-se a llegir aquest parell de pàgines de la Vanguardia avui, doncs, per recordar aquestes ferides de l'11M, encara obertes.
I d'aquí passem a altres qüestions, ara en clau cultural, per exemple, al punt avui destaquem l'entrevista que fa en Zygmunt Bauman, sociòleg britànic i autor, per exemple, de Temps Líquids, que diu que estem fugint, però no sabem cap a on. L'entrevista l'hi fa Valeria Gaillart i també diu que la separació territorial que obusa Catalunya és un instrument obsolet que no resoldrà res, que les ciutats de mida més humana poden oferir solucions locals als problemes locals.
o que les forces globalitzades, els fluxos de capital, etc., ignoren la sobirania dels països. Zingun Baunen passa per Barcelona per participar al cicle de nominació d'origen a Europa, organitzat pel Born Centre Cultural dins dels actes del tricentenari.
Una entrevista a doble pàgina avui al Punt Avui, també la recomanem, igual que el que tenim avui al dia i ara, una altra entrevista, també en clau cultural, però una persona, en aquell cas de casa, és Marcel Cintes, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
que diu que li agradaria que el CCCB fos percebut com un centre de país. També destaca que avui es pot ser modern des d'un poble molt petit i també que és difícil explicar què som, què poses en una guia. I també diu que és més fàcil veure una exposició del CCCB a París que a Manresa.
És curiós, diu aquest fenomen, potser ha de ser així, però m'agradaria que la gent de fora de Barcelona ens conegués més. Hi ha públic potencial que en comptes de viure a l'Eixample viu a Lleida. Avui es pot ser modern, com dèiem, des d'un poble molt petit.
I pel que fa a Repdes del Futur, diu que per seguir amb el nostre compromís d'innovació hem previst 20 accions noves que s'assumen al programa ordinari. Una cosa que ens interessa molt és com consumirem cultura i en produirem. Volem imaginar, diu també, el centre com un lloc presencial i virtual i que tot el nostre fons documental i audiovisual estigui disponible online.
Són alguns dels temes que tenim aquests dies als diaris, a més a més escrits o encara en clau cultural i d'aquesta manera, per tant, enllacem també amb la informació cultural d'aquest matí. I altres titulars culturals d'avui, per exemple, ens porten a parlar d'Aventura Pons, que està hospitalitzat després d'un accident amb bicicleta a Barcelona...
El de la mort de Gerard Mortí, el conseller artístic del Teatre Real, era una de les figures més importants del món de l'òpera.
I després, les diferents soledats d'Eva i Herba Buena a Llúvia triomfan a Nova York. Després de presentar ahir dissabte, Herba Buena ofereix una altra cara del seu talent a Nova York City Center amb Llúvia, un espectacle que l'ha portat de gira per tot el món, un espectacle de dansa.
Catalunya, Escòcia, musical a l'auditori, els escocesos que per aquell i els baix llibregatens rius encapçalen un concert de germanament. Aquests són els temes principals d'aquest matí en clau cultural i d'aquí enllaçem ara amb la informació esportiva d'avui dilluns, dos dies després que jugués el Barça. Ens fixem també en les portades dels diaris.
i que parlen justament encara de la derrota de dissabte al nou esportiu. Titular ja n'han parlat, i la imatge que ensenya és un moment del partit de Xavi i Messi fent mala cara junts i comentant la jugada. El Barça viu el pitjor moment del curs i s'ha d'aixecar ja aquest dimecres contra el City, si no vol que la situació sigui insostenible.
L'esport titula ni bronca ni reacció. Increïble, jutja l'esport. El Tata no va enviar cap missatge a la plantilla. Imatges de l'entrenament d'ahir. També se'ns diu que els jugadors tampoc van donar explicacions i que ningú va parlar davant de la premsa. Només va donar la cara, destaca el diari Esport, el president Bartomeu.
I el Mundial Deportivo diu que ho pagui el City. El Barça vol redimir-se al Camp Nou i convence Europa. Arriba l'hora que funcioni. La societat entre Messi i Neymar i Iniesta va entrenar bé. Piqué estarà a tope, segons el Mundial Deportivo. I Bartu, directament per parlar del president, demana confiar als crats. Són els titulars esportius d'aquest matí. De seguida parlem del temps.
Estem escoltant just a la fusta. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí. 5 minuts i arribem amb punt a les 11 del matí.
És moment per parlar del temps, per això saludem el Carles Hernan de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, bé, home, millor, millor. Sí, no? Fas més bona veu. Sí, després dels meus 16 dies de neu de veu tapadeta, avui encara tinc una miqueta de ressac, encara hi ha algun moment així que tinc el nas tapadot, però sembla que la cosa vol millorar. Després d'un cap de setmana esplèndid, eh?
Sí, suposo que ha sigut això, no? Suposo que el mucós ha dit, home, amb aquest cap de setmana que està fent no pots estar encostint. Era inevitable. Home, cap de setmana, que si tot sona així, jo afirmo que plogui cada dia entre setmana. Apunteu si vols. Per què rius? Perquè no m'ho crec, no afirmaries que plogués cada dia. Si fos així, si és així dissabte i diumenge...
Clar, però és difícil, això. Tothom firmaria, potser. Sí, clar, està molt bé que faci aquests caps de setmana tan bons. Aviam, que hem tingut temperatures tremendament agradables, hem rondat els 20 graus tant dissabte com diumenge, amb un cel completament serè. Sí que és cert que, per exemple, diumenge, si estaves en algun lloc on tocava una miqueta el vent i no tocava el sol, feia una mica de fresca. També és veritat.
Aviam, estem en una època de l'any que tot i que tothom ja té i està claríssim que és primavera, doncs no ho és, i que en qualsevol moment si se'ns tapa el cel o es gira una miqueta de vent, fa fred perquè estem al mes de març, o sigui, no estem al mes de maig, tot i que la gent es pensa que estem al mes de maig, o sigui, és una situació...
I jo també, eh? O sigui, el cos ja comença a reaccionar d'una manera que dius, bueno, si això jo ara ja no cal que porti més coses, ja puc anar priment, no cal que em posi cap bocador al coll allò per anar amunt i avall, no cal abrigar-se tant... I és mentida, o sigui, hem d'anar molt al tanto i les dites populars dels nostres rabes avis tenen la seva raó i hem d'anar al tanto perquè realment aquesta situació...
És curiós, és puntual, i passem d'uns valors a uns altres amb una facilitat tremenda. Vam arribar gairebé als 20 graus ahir a Sant Jús i de cop i volta la temperatura ens baixava fins als 7 o 8 graus aquesta nit. O sigui que de nit i imaginada es nota un fred bastant important. Ara en tenim 16 allà, això vol dir que avui serà un dia espectacular. Però portem notícies d'una certa tendència a normalitzar temperatures.
vol dir que la primavera marxarà una miqueta perquè no és el que toca. No podem estar ara tota la setmana parlant. Sí que parlem d'anticicló, el que passa és que aquest anticicló tindrà les seves variacions. Dins d'un anticicló podem tenir alguns ingredients que fan una mica leguit i probablement de cara a aquests propers dies tindrem una mica aquesta situació.
Fa molts dies us parlàvem que es podia formar una depressió cap a les costes d'Algèria, que pujaria cap al Mediterrani i que podria afectar tot el que era la zona mediterrània, i així es farà. Durant aquesta setmana aquesta depressió anirà remuntant i afectarà bàsicament Almeria, Múrcia, el País Valencià, i allà s'hi quedarà. Potser cap a Tarragona, cap al Delta, tindrem alguns núvols, però la precipitació es quedarà allà. Aquesta situació enviarà una miqueta de núvols, vents de mar cap a terra, i aquests vents podrien provocar alguns núvols baixos aprunts del litoral.
Coincidint amb això, com que el mar està més fresquet a aquesta època, perquè encara estem a l'hivern, doncs podríem baixar les temperatures. I el que tindrem és una davallada de ben bé 4 o 5 graus. 1 i 2 notarà llavors, no? Sí, passarem als 15-16 graus, que és el més normal. O sigui, la temperatura que tenim ara a Sant Jús seria la normal per l'època de mitjans de març, podríem dir, gairebé.
i aquesta és la que tindrem, o sigui, tot això que remuntem ara fins al migdia és el que no toca. Llavors, aquests 15-16 graus seran força habituals, la temperatura serà progressiu, o sigui, no ens fotrà un calbot, avui temperatures molt agradables, demà una miqueta menys i dimecres potser parlem de més núvols a punts del litoral i valors entre els 14 i els 15 graus de màxima, que és el que toca. Les mínimes no variaran massa perquè estem amb lo normal per l'època.
A partir de dijous i divendres sembla ser que aquesta situació de vents marítims que refresca una mica l'ambient doncs marxa i tornarem una altra cop a parlar d'un temps estable i sembla i tot apunta que el cap de setmana podria tornar a ser amb temperatures molt agradables i primaveral. Molt bé. Però... Ja ho veurem. Ja ho veurem. Ja ho veurem perquè falta molts dies i encara no volem allò... Seria massa d'hora, sí, sí. Que la gent s'animés a fer calçotades ja el dilluns perquè potser canvia la truita. Perfecte, Carles. Doncs moltes gràcies i anem parlant. D'acord. Bon dia. Que vagi bé. Bon dia.
Connectem tots seguit amb el bulletí de Catalunya Informació i tornem després a més coses. Esperarem amb Sergi Seguí, portaveu de Junts per Sant Juls i també farem tàrtol i a tot això després de les notícies. Són les 11.00.
Exresponsable del Palau de la Música, Fèlix Millet, només contestarà les preguntes de la defensa en el judici que s'ha reprès aquest matí contra ell, Jordi Montull, i l'excúpula d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona per les concessions a l'hotel del Palau. Millet arribarà a l'Audiència de Barcelona amb cadira de rodes. El govern de Malàisia demana que no es difonguin notícies no verificades sobre l'aparell desaparegut dissabte amb més de 200 persones a bord. De moment desmenteix que s'hagin trobat restes de l'aparell.
Dues persones mortes i sis de desaparegudes en l'enfonsament d'un pesquer portuguès que han ofregat davant les costes d'Astúries. Salvament, Marítim ha rescatat un dels tripulants amb vida de nacionalitat espanyola amb fortes contusions. La CUP acusa Esquerra Republicana d'haver jugat amb ambigüitat sobre una possible candidatura a les europees amb l'Esquerra Verçale i això de retruc ha entorbit la decisió final que ha decidit no presentar-s'hi. Ho ha assegurat el representant de la formació David Fernández en declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
El candidat a les primàries del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, renuncia a l'Escol Parlament per dedicar-se al 100% a Barcelona. Collboni ha fet pública una carta en què explica aquesta decisió que ja ha comunicat el primer secretari Pere Navarro. Nou intent de salt a la frontera de Melilla. Uns 150 immigrants han provat d'arribar aquest matí a territori espanyol i només una quinzena ho ha aconseguit. Poc abans hi havia hagut un altre intent de salt que ha fracassat pel fort desplegament policial que vigila la tanca.
I l'andorrà Iñaki Rubio guanya el Premi Recull de Blanes de Narrativa amb l'obra a l'altre costat del Mirall. Els guardons han aconseguit el rècord de participació de totes les edicions amb més de 200 treballs de 196 autors d'arreu de Catalunya, Espanya i Europa.
Catalunya Informació. Els esports. Canvi de tècnica al Girona. Aquest migdia s'acomiada Jari López. Aquesta tarda presenten Pablo Machín. També el Getafe podria anunciar avui el canvi d'entrenador. També en futbol. Avui dos partits de primera. Real Societat, Rayo i Ossesuna, Màlaga. El motor pendent de l'arribada a Barcelona de Pol Espargaró. El pilot català de MotoGP s'ha de visitar aquesta tarda amb el doctor Mir i si sabrà si l'operen de la clavícula esquerra.
Pel que fa el temps, serà assolellat avui amb temperatures primaverals que tornaran a arribar als 18 o 20 graus en molts punts del país. Demà arribaran més núvols i baixaran lleugerament les temperatures. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea. Demà arrenca el procés de preinscripció. Fins l'ia 21 de març estarà obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i centres integrats pel curs 2014-2015.
A Sant Jus, tots els nens i nenes que ho demanin tindran plaça en una escola pública. L'Ajuntament treballa amb la idea que uns 170 nens i nenes poden començar a P3 al setembre. Per això, Lluís Monfort, regidor d'Educació, apuntava que tots podran assistir a una escola pública de Sant Jus si ho sol·licitan. Per explicar als pares i mares el projecte educatiu de cada escola, els centres han fet les darreres setmanes jornades de portes obertes. Per a més informació sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions, podeu consultar el web de l'Ajuntament, santjus.cat.
Més coses segueix oberta a la participació al 26è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. El Servei Local de Català convoca aquest certamen per reconèixer l'habilitat d'escriptura en català i la creativitat dels santjustens i santjustenques. Com cada any hi haurà dues modalitats, prosa i poesia, i s'estableixen diferents categories d'edat. Nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17, i adults de 18 anys en endavant. El lliurament de premis es farà durant els actes de celebració de Sant Jordi a Sant Just el mes d'abril.
Al web de l'Ajuntament, sanjos.cat, trobareu les bases completes del certamen i els criteris del lliurament de les obres. Teniu temps per presentar-les fins al 28 de març.
I un últim apunt per recordar-vos que aquest dimecres Jesús Angel Prieto, coordinador de postgrau de l'Escola Massana, impartirà una conferència al celler de Can Ginestà sobre l'art com a ofici, inspirada en l'obra de Jordi Vilarrufes. I és que al celler de Can Ginestà encara es pot visitar la seva exposició retaules d'ahir i d'avui fins al dia 16 de març. La conferència sobre l'obra de Vilarrufes serà dimecres a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestà.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Ràdio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
I know that it's over. I know I can't keep calling. Every time I run, yeah, I keep calling. I know what you told me. I know that it's over. I know I can't keep calling. Every time I run, yeah, I keep calling.
Every time I know what you told me
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ja que ara parlem de política en clau municipal, per això saludem el portaveu de Junts per Sant Just a l'Ajuntament, Sergi Segui, bon dia. Bon dia. Vam parlar de fa uns 15 dies, aproximadament, perquè ja vam parlar d'alguna manera d'aquest procés que estàveu fent des d'Esquerra per decidir ja el candidat a les properes eleccions municipals, 2015, per tant, d'aquí a un any, aproximadament, i ens vas comentar que
Hi havia un procés de primàries i aquest dissabte qui volgués presentaria els avals necessaris per ser candidat. I ens vas dir que tu presentaries però no hi ha ningú més, finalment.
Exacte. Sí, sí, tal com ho dius. Fa 15 dies vam fer aquesta convocatòria on qualsevol militant amb l'aval del 20% de la militància d'esquerra a Sant Just podia presentar la seva candidatura. Fins aquest dissabte, on hi hauria l'assemblea per escollir entre les candidatures presentades. Finalment només em vaig presentar jo i, per tant...
Em presentaré com a cap de llista a les eleccions municipals del 2015. En principi, si tot va bé, perquè entre mig tenim aquest consulta del 9 de novembre que pot dibuixar un escenari diferent, però com que treballem, com que hem d'anar fent tots aquests passos administrativament i estatutàriament i a més, doncs ja ho hem fet i ja tenim designat cap de llista. Mm-hm.
Deies abans que et sap greu que no s'hagi presentat ningú més, no?, fins i tot. Deies, al final, ment només ha sigut tu, i deies, sí, malauradament, només he estat jo, he estat jo sol. Sí, sí, sí, i no és... És que jo no vull, diguem-ne, perpetuar-me en el càrrec, com aquell que diu, no, al revés, jo crec que hagués estat sa que s'haguessin presentant més candidatures, perquè això vol dir, doncs, que hi ha interès, que hi ha gent implicada, que hi ha gent que vol moure's,
i haguessin fet un procediment de lo més normal i natural, diguem-ne, que ningú s'hagués hagut de resgar les vestidures en casa de pedra, només faltaria. Jo sempre ho he dit, que si hi ha algú que en té ganes, empenta, il·lusió, jo un pas al costat i amb aquesta persona fins al final. Sempre ho he dit, eh? Això no és cap... Ocupar el càrrec, entre cometes, de cap de llista, jo sempre ho he considerat com una cosa circumstancial i...
i temporal, diguem-ne, no? Que mentre ho fas, ho fas amb la màxima il·lusió i ho fas amb totes les ganes del món i amb ganes de fer-ho bé, però que si en algun moment detectes que hi ha algú altre que desitja fer-ho, doncs el que has de fer és donar-li suport al 100%.
i de tota manera no sé llavors, és a dir, un cop vas presentar aquests avals hi ha alguna votació o directament com que ets l'únic candidat ja es dona per aprovat? Bé, sí que hi ha una votació perquè has de saber quin suport tens de l'assemblea però vaja, en aquest cas vam fer una votació d'aquesta de no demà, en teoria s'ha de fer la votació en secret i a més entre cometes amb butlleta eh?
Però en el cas, com que només es presentava una sola candidatura, doncs ja n'hi va haver prou, no va caler fer-ho. D'altra banda, això va ser aquest dissabte, no? Per tant, de tota manera, de cada les eleccions de l'any que havíem parlat alguna vegada, que no descartàveu per això fer un altre cop coalició. És a dir, ara és Esquerra, no sé si d'això n'heu parlat aquest dissabte, en parlareu més endavant. No, no n'hem parlat, n'hem d'anar parlant. És una possibilitat.
Sí, efectivament, jo soc el cap de llistat d'Esquerra Republicana. Això no vol dir que no puguem trobar una coalició amb altres forces polítiques i poder fer un grup municipal com el que hem fet en aquest derri mandat, Junts per Sant Just. Però, vaja, és una cosa que sí, que sabem que hi és...
que estem oberts a la possibilitat, però, vaja, com sempre, s'han de donar punts en comú, punts en contacte, hem d'estar d'acord... Bé, és una cosa que s'ha d'anar treballant durant aquest any. No ho descartem, eh?, absolutament. Heu parlat amb algú per això del moment? No, no hem parlat amb ningú.
D'altra banda, aquest diumenge, això va ser aquest dissabte, va ser de part d'assemblea, de part així més seriosa, més institucional de fer feina, i aquest diumenge també vau fer a Calçotada d'Esquerra, que a més vau tenir un convidat important, no?, Joan Tardà. Sí, en Joan Tardà ens va acompanyar a la Calçotada ahir. Sí, vam tenir un cap de setmana intens,
que per mi ja va començar dijous, amb la inauguració de l'exposició del signat que inestà, la memòria de les 50 dones de Sant Jusk. Això com a regidor de cultura. Això com a regidor, però també com a defensor dels valors republicans, diguem-ne, no?, de la igualtat d'oportunitats per a tothom i de no oblidar la memòria de les persones. Va seguir dissabte amb aquesta assemblea, com tu deies, una part més institucional, que malauradament i estatutàriament, com que s'han de deixar uns terminis i, a més, des de la convocatòria fins que la fas...
Ens va coincidir amb 8 de març i la majoria de dones que teníem al partit estaven en els actes de la dona, com és normal. I malauradament això no ens va permetre a molts dels homes que creiem en això poder-hi assistir. I això em sap greu, però és una d'aquestes maleïdes coincidències de dates que tant patim aquí a Sant Just.
I diumenge vam tenir la part lúdica, vam tenir la calçotada efectivament amb en Joan Tardà, que ens va animar tots plegats amb el seu discurs després de dinar. Va ser com sempre una jornada en família, no fem aquestes coses només per militants, sinó que els amics simpatitzant, gent que ens espropera, gent que té ganes de passar un diumenge al matí.
es pot apropar, pot venir, pot compartir una estona, i així va ser. Jo vaig veure gent nova, també va servir per presentar els sis nous militants i dones militants de la GERC, que se'ns està tornant a reactivar. Sí, gent que s'ha afegit. Correcte.
També per celebrar els 25 anys de militància de dues persones importants d'Esquerra Sant Just, que són en Jaume Campreció i en Ferrantos, 25 anys de militància no són pocs. Això no vol dir que no ens en recordem dels que en fan 23, 26 o 27, però el 25 és aquell número rodó.
I això, com deia, un centenar de persones amb ganes de compartir, de riure, de passar una estona, d'analitzar, de suggerir, fins i tot a vegades de pensar coses diferents, per què no?
però així vam passar el matí i en Tardà a la tarda, després de dinar, la veritat és que amb el seu discurs ens va animar moltíssim. Sempre que veig o en Tardà, aquí Sant Just, ens acaba pujant els ànims a tots plegats. Doncs, per tant, que de setmana rodó, no? Per Esquerra Republicana, per l'estiu local d'aquí Sant Just. De setmana rodó, llarg, cansat, perquè no és només fer la calçotada ni els discursos, sinó que és...
Tota la feinada que s'ho posa abans, tota la feinada que s'ho posa després, recollir i a més. Per sort, a l'hora de recollir, com que sempre som més gent, doncs acaba anant més ràpid, no? Però sí, ha estat un bon cap de setmana per Esquerra aquí Sant Just.
Jo crec que, a més a més, amb la feina feta amb entelació suficient com per anar-hi treballant amb calma. No com l'any... Anava dir l'any passat, però no. No com fa tres anys, amb les últimes eleccions municipals, que tot va una mica més ràpid. Vam decidir el cap de llista el mes de març,
El mes de febrer-març decidíem la coalició amb Regrupament i Independents. El mes de març, precisament per la calçotada, ho presentàvem tot i les eleccions eren al maig. Aquest any ho fem tot. Hi ha un any de marge més, no? I això ens permetrà treballar molt millor les propostes del programa, la llista, tot ens ho permetrà treballar d'una manera molt més relaxada.
No sé si és massa d'hora o si us plantegeu ja algun objectiu de cara a eleccions en el sentit d'augmentar més regidors. Home, evidentment, evidentment que l'objectiu bàsic, jo ho he dit sempre, tu et presentes aquestes coses per guanyar, si no, no t'hi presentes. Per tant, nosaltres el que volem és guanyar l'alcaldia. Això és el primer punt.
Evidentment, com a objectius secundaris, jo crec que millorar els resultats de fa tres anys, ser encara més forts i més importants a l'Ajuntament. Per tant, jo concebeixo treure tres regidors. Sempre i quan no guanyem l'alcaldia, el que vull és treure tres regidors. Home, pot ser un any que hi hagi molta varietat, no?, en molts ajuntaments. Pot passar això? Tant de bo, tant de bo. Que el vot es disgregui una mica més que...
Sí, sí, és possible. Aquí a Sant Jus ja tenim un vot molt disgregat. Pensa que som sis forces polítiques en el consistori. I és possible que en siguem set, perquè Ciutadans està tenint una pujada important a tot el país.
Jo espero que la gent de Sant Just tingui consciència i no permeti que Ciutadans entri al consistori. Ara bé, si hi entra, doncs és voluntat popular i, per tant, no t'hi pots posar. Vas a treballar i punt, no? Però, evidentment, a mi m'agradaria que la gent de Sant Just, doncs, això no ho permetés.
Però vaja, és possible que anem a un ajuntament més disgregat, pràcticament. Jo voldria que no, jo voldria que no, sobretot que aquests partits com Ciutadans, com Via Democràtica, quedessin fora de l'Ajuntament de Sant Just, perquè no m'agraden els ideals que representen. Ara bé, com dic, si la voluntat popular així ho decideix, doncs benvinguts a quedar lluny.
Ja en parlarem, queda molt encara, queda tot un any, de fet encara som al març, és a dir, queda més d'un any per parlar d'aquestes municipals, però avui hem volgut anar-ne parlant justament perquè hem sabut ja que el cap de llista d'Esquerra Republicana serà Sergi Seguí. Diria que sóc el primer, em sembla. Sí, em sembla que sí, oficial, si més no, crec que sí. Per tant, moltes gràcies, Sergi.
Gràcies a vosaltres. I que vagi bé, bon dia. Bon dia i sobretot deixeu-me felicitar-vos pels recent complers. Sí, exacte. Fa una setmana, eh? Estan acabats d'estrenar. Ens deixem felicitar tot l'equip que treballeu aquí matins, tardes, perquè feu una feina espectacular que ja sabem que està en perill. Ho sabem perquè les emissores municipals corren el risc de desaparèixer amb aquesta llei de reforma d'administració local de Madrid, però aquí estem els ajuntaments per defensar allò que és nostre.
Doncs moltes gràcies, Sergi, i que vagi bé. Fins aviat. Gràcies. Fins aviat.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor cinema.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tres minuts i dos quarts de dotze és moment de fer tertúlia com cada dilluns amb el Vicenç Riera, la Carla Madó, en Josep Coderqui i la Palmira Badell. Bon dia a tots quatre. Bon dia. Bon dia. I bon dia a la Palmira, que t'agraïm que hi siguis. T'he fet entrar perquè encara que no podrem sentir gaire la veu i m'has passat la carta que ja m'has dit que la llegeixi jo. És que haig de fer un esforç per parlar. I com més esforç faig, pitjor.
Per tant, us agraeixo la voluntat, però jo, oi que em sentiu? Bueno, bueno, bueno. Com, que te la llegiré, va. Exacte, sí, sí, que ho faci en Josep. Te la llegeixo. Vinga, gràcies, senyor Josep. Que em llegi bé. El passat dissabte, dia 8, hem celebrat el Dia de la Dona Treballadora. L'adjectiu és potser, potser es posa en memòria d'unes treballadors que van morir cremades dins d'una fàbrica.
Quin horror! Cada any se les anomena. Com cada any també es fa memòria de les dones que moren en mans de les seves parelles o exparelles. I després, les maltractades. I després, les que fent la mateixa feina que els homes cobren menys. Cada any el mateix. Em sembla molt greu que el 2014 estiguem reivindicant les mateixes coses que fa anys.
Com que ja anem a l'universitat, ja treballem, ja tenim passaport a part, ja votem i algun dret més, que no recordo, fa la impressió que ja està tot resolt, oi? Doncs no. Primera, que el que s'ha assolit són drets fonamentals. Segona, només faltaria que encara no els tinguéssim. Tercera, els hem guanyat suant i amb esforç.
Quarta, en som mereixedores. Ho hem demostrat. Tanmateix, el dijous passat, a la cadena 8, en el programa del senyor Cuní, hi va haver un debat digne de veure i de sentir. El magne presentador va convidar quatre primeres esposes del gènere femení. La Teresa Forcades, monja benedictina...
a metgesa i altres títols. L'Ada Colom, advocada i representant de la plataforma a favor dels desnonats. La Carme Forcadell, presidenta de l'Associació Nacional de Catalunya i la Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural. La conversa va ser molt interessant i molt correcta. Esclar que totes elles predicaven pel mateix sant.
Però no és per això que ho anomeno, és perquè trobo molt important que siguin dones les que vagin al davant d'aquests quatre organismes que estan liderant temes capdals, temes socials, humans i necessaris, donat que estem vivint moments prou difícils. I són elles les que van al davant.
No creieu que són elles i d'altres com elles a qui ja hi barreja dones i homes que haurien d'estar anomenats pel Premi Nobel de la Pau? No puc entendre que se li vagi donar a l'Obama i que ara es proposi al Putin. Pel Mira.
Gràcies. Si em permet alguna correcció, no és Ada Colom, és Ada Colau. I no és l'Associació Nacional, és l'Assemblea Nacional.
Però moltes gràcies, Josep. De res. L'actura de vista. Home, és veritat que realment són quatre grans entitats, no?, que segurament és això el camí de, possiblement, el fet que més a més se les convidés a aquest debat, ajuda una mica a posar de relleu o a fer una mica més visible el que ja passa o ja passava, no?
Que hi hagi dones que puguin ser aquestes o que siguin elles les que ho estiguin liderant sense que fins que a cap d'un temps algú no ho ha dit, no? Ostres, doncs mira quantes dones que hi ha, sinó que hagi estat com un fet normal, com si diguéssim. Sí, sí. El que jo voldria remarcar és això, el fet que se'ls donin aquests personatges que de seguida tenen les armes al carrer.
El tema Nobel de la Pau no l'he capat gaire d'entendre en els últims... També he sabut anar a l'Unió Europea, que en aquest cas estaria més justificat, però és estrany, no? Bueno, el Premi Nobel de la Pau té tots els problemes que vulguis, perquè es va concedir també amb el...
que era president dels palestins i l'Arabat. Vull dir, quan havien sigut terroristes. I a l'Obama, quan encara no havia pres el Premi Nobel, li van donar el Premi Nobel de la Pau. I ara mira també els marrons que tenen. No podem fer massa cabal dels Premis Nobel, en sobretot el de la Pau. Però sap greu que sigui això, no? Perquè realment és un premi que estaria bé, en principi. Tu dius que no t'ha fet.
A mi sí. Dona, sí que m'ha fet, però el que passa és que tampoc te'ls creus ja, perquè li donin el Premi Novi de la Pau, un tio com el Putin, amb tots els respectes, que estigui proposat amb tot el sidral que t'he muntat, llavors que m'és igual.
Sí, però algun dia te'l poden proposar tu i et quedes al mateix nivell. No, perquè jo no he fet mal a ningú. Tu calla, calla, que no vull sentir. No em feu prou res. Home, no, però jo crec que és una cosa sèria que la gent se l'aprenc com alguna cosa, per mi Nobel. Sí, home, quan surt, sigui de la categoria que sigui, sembla que fem un seguiment, no? Vull dir que això sí que existeix. I és una cosa de... I donar un ressort. De una certa categoria, no? Sí, en principi hauria de donar un prestigi. El Nobel de la Pau, per mi, té un problema.
que és que pretenen forçar l'individu que eligeixen a que faci actes per la pau. I aquest és un error. Aquest és un error.
s'ha de donar, pels actes que hagi fet ja, en favor de la Pau. Jo crec que és això. Jo, que ens hem al prèmio del Nobel, es fa anar massa a dojo, ja. Massa a dojo. No, però el Nobel de literatura val, el Nobel científic val, aquestes valen, però són per coses ja realitzades. Sí, però s'ha anat molt a dojo, to. Abans era una cosa que en tant en tant sortia... Ara no, ja és una cosa... A mi, un dels científics i tot això d'investigació em sembla perfecte.
Però el de la Pau concretament, o sigui, tens que haver-ho demostrat. Potser s'hauria de redefinir una mica, o eliminar-lo directament, fins que no hi hagués algú... No us preocupeu, perquè a la propera convocatòria tindrem el nostre estimat amic Millet, oi que sí, que avui va... Avui l'heu vist, la imatge, o no? No, no l'he vist. Ha arribat amb catira de rodes. De la Pau, de la moneda, aquest.
I ha dit que no era ell avui. Diu, vaig tan medicat que no sóc jo. Exacte, hi ha la cosa però aproprem-la. I després també dic que això suposo que només respondrà a preguntes del seu advocat. Sí, és un agradat. Ara, jo amb aquest assumpte també tinc el meu dubte que...
podem arribar amb una sentència absolutòria. Perquè avui què jutja? No jutja res avui? No, avui jutja l'intent... El cas, perdó, hotel. Però és que no havia fet res, eh? L'hotel, vull dir, màxim es podrà intentar a veure si per prevaricació se'l pot condamar. Però com a delicte comès... No hi és. No hi és. El tema de l'hotel, no?
En el hotel no hi ha un delicte acabat. Jo sempre poso aquest exemple de dir, sí, hi ha un senyor que vol assassinar amb un. Es compra una pistola, compra les bales. Se'n va a esperar-lo amb la pistola, la xanfrà del carretal i tal, perquè allà hi passa sempre el seu enemic. Quan hi passa, dispara. I la pistola només va, clec, clec, s'ha descuidat les bales.
No podem condenar aquest individu. Ni per intent d'assassinat, ni per... Per les proves, no? Perquè ha fallat, no hi ha res. Però en el judici d'avui això és perquè la gent ha perdonat allò. Era el màxim que el podran condenar per tenència il·lícita d'armes. Clar, el judici d'avui el que passa, com que el cas Palau està allà, doncs com que la mínima que hi hagi una opció en què pugui declarar, suposo que és el que...
Jo crec que ha sigut també tot un estratagema que s'ha portat que es vegi primer aquest assumpte per tenir possiblement una sentència absolutòria que de cara al segon assumpte li faria molt de favor Quines coses? Que li vagi pitjor
No, que li aniria millor. És a dir, si ha sigut absolut una vegada... Jo, en que torni en alguna cosa, ja em conformaria. No, ja, ja. A mi és igual que vagi a la presó aquest senyor, eh? No, no hi anirà. És igual tampoc, no?
Que vagi a la presó? La que el té pitjor és la filla. La filla de Montull. Aquella és la que el té pitjor perquè és jove. Però els altres dos... Mira, hi va haver una jutgessa que els va posar a la presó. Al cap de quatre dies els va treure. Els va tenir que treure. Va fer el ridícul, aquella jutgessa.
obeint la petició, diguem, popular, diguem-ho així, va fer el cop de gràcia a la presó. I els dos dies al carrer. I els dos dies al carrer. Per fer això no val la pena, eh? Però sí que és veritat que costa entendre, ja sigui això, no? Doncs dir que hi hagi alguna mena de càstig, ja sigui presó, ja sigui tornar, sobretot hauria de ser tornar alguna cosa de tot el que...
Sí, ja tenen tots els béns embargats, això sí, però... Sí, però clar. Vull dir, després del judici d'altre dia se'n van anar a dinar una mariscaria o no crec que hi puguem anar nosaltres, no? No ho sé. Jo és que el tema de les presons, per coses, morts i assassinats i tot això, però a nivell de coses de fiscals i de diners i tot això no té cap sentit anar a la presó.
Si no tornen un dur, el que hem de fer és tornar, i després a casa seva fer serveis socials, com es fa a Europa, no cal que ens anem a Amèrica ni a tot aquests, la gent que no ha comès delites de sang, que estan per faltes, són els que netegen els carrers.
i a netejar boscos i aquestes coses i doncs què? aquí el que has de fer és una cosa el 50 fer l'atracament ja hem parlat d'això el 70 que t'agafin i ajutgin el 80 ja està tot arreglat tot arreglat
No, és que no ho sé, no ho sé, és molt... És molt complicat. Com n'havíem parlat, estalvies pagar... Ara, jo moltes vegades... La residència. Això. Sí, bueno, sí. Bueno, perquè, escolta, la persona de Cambriants es veu que allò és un hotel de 4 estrelles, eh? Ah.
No ho sé, no. No hi ha estat a dintre, no hi ha estat. Bueno, t'ho dic així en pla de jocoso, que al costat que és la model, a la presó de Cambriança es veu que és... A mi no m'ho preguntis perquè jo sempre he sigut enemic de les presons. Ja, això que t'estic dient jo, que no sou partidària. Les presons crec que és...
els que s'ha de fer un altre tipus de càstig em sembla que és en Suècia o en Ruega que de presons n'hi ha poques i són camps de presoners és a dir, camps vigilats però són a l'aire lliure són gent a l'aire lliure que tenen el seu poble però no poden sortir d'allà també és una presó també és una presó
Sí, també és una presó... Però també és fer coses per a la comunitat. Això existeix amb... Aquest aspecte d'aglomeració en un mateix lloc de molta gent. Vull dir, anar a la model es creava un estat de... No serveix, no?, per reinserir-te, com estiguéssim, o per... Clar, amb delictes petits, em refereixo a...
tingut l'ocasió... El tema de control d'alcoholèmia, superar tot això, sí que es fa, això que dius ara, d'aquests treballs per la comunitat. O coses que no hagin sigut de sang... Sí, exacte. Mira, però una experiència que no recomana a ningú i el que l'hagi passat és anar a la Modelo, a fer una ruta turística, te puedes morir. La Modelo és una de les coses més depriments que hi ha d'aquest món, eh? En fi... Ja només passar, jo ja procuro, mira tu,
Mira tu, quan a vegades agafo l'autobús al 73, que ve aquí, quan passo per la Modelo, és que està més de fils encarauats per dalt. L'edifici tot, no? L'edifici, jo, com si m'hagués de mirar algú dintre. Em fa una vergonya. I d'inici, com a construcció, l'edifici és molt maco. Sí, però clar...
ara està allà enmig de la gent que viu allà que han pagat, imagina't i sempre esperant que la treguin, volen fer una cosa cultural però no sé perdonem, perquè si és maco farem un museu no, volen fer un centre cívic i no sé què, però no sé jo hauran de passar 50 anys perquè se'n vagin els eflubius jo hi vaig estar i vam anar a cantar amb l'Orfeó un any per les festes de Nadal
i vam entrar fins al pati i això que era la galeria de la gent jove.
I em va impressionar, eh? El camí que has de fer per arribar. Allò de la porta davant i la porta darrere. Passes aquell bom de la porta. Se tanca la porta darrere. Sí, sí. Jo com que ja hi havia estat diverses vegades, ja, doncs mira, no... Sí, sí. Era depriment. És molt depriment. Tots heu estat de visita per aquest context.
home no, jo hi he estat de visita jo anava a veure algun client jo hi he estat de visita a veure una persona i a més et crea un sentiment de vegades quan defenses amb algun d'aquests de pobra diguem d'ofici aquests que han sigut atracadors i tal i mentre estàs allà esperant-te que et vingui i penses si jo hagués viscut la mateixa vida que hem viscut aquest ja
No estaria jo a la presó. Això vaig pensar jo. Vaig pensar, quina sort néixer on he nascut i sota la tutela de qui he nascut. Sí, sí, sí. Vull dir, de vegades tu coneixes els antecedents, sobretot d'aquestos que...
que han viscut sempre en la misèria, vull dir, i que han fet algun delicte, dius, noi, escolta, si jo hagués viscut tu mateix que aquest... Clar, seríem el mateix. Vull dir, aquesta és la gran... Bueno, anem a coses diferents. Canviem un tema. Teniu-vos les preparades? Hi ha una cosa que...
Vull parlar-ne i una altra que també. A veure, doncs encara tenim 20 minuts, eh? Primera, aquesta setmana es compleix un any de l'elecció del Papa Francesc.
Ja fan el diari. El dijous. El dijous que ve es compleix un any de l'elecció del papa francès. Suposo que ningú ha notat res en la seva vida de diferència en aquesta elecció. Però potser sí que ja heu llegit algunes coses que et fan pensar una mica. I si saps una mica més d'interioritats encara penses més.
Papa Francesc, a diferència del papa Benedet XVI, que era un teòleg, aquest, el papa Francesc, és més proper a la teoria de l'alliberament.
Això de l'alliberament. És més propens. I té per final... I té com a objectiu principal la caritat. La caritat o l'amor. L'altre tenia la fe, que és més propi de la teologia. És a dir, ens trobem amb dos conceptes diferents.
Veiem que es comença a obrir dient tolerància amb els homosexuals, tolerància amb els que estan separats i s'han tornat a unir, sigui amb un matrimoni civil, sigui amb parella, amb una altra persona, perquè hem de comprendre que el pitjor fracàs que pot tindre una persona en el món és el fracàs de l'amor.
el fracàs de l'amor. És a dir, són persones que han fracassat en l'amor, sigui el que abandona la dona, o sigui la dona que l'abandona amb ell, o sigui el que s'ha sentit abandonat. Vull dir, els dos han fracassat en el seu amor. I per tant, els hi hem de tindre cert respecte i...
de manera que s'està dient que ja els separats poden rebre els sacraments, pot rebre la comunió. Vull dir, és una variant dintre de l'Església. Jo les referències que tinc és que ell, en el seu exemple personal,
està modificant totes les actituds dels cardenals i dels bisbes, està modificant. Perquè, esclar, ell no viu al Vaticà mateix. Això també ho ha canviat, no? Això és la diferència dels emperiors, no? La meva visió del canvi aquest del papa, que crec que es vol obrir perquè també...
té que donar facilitat a tot el món i també netejar una miqueta el tema que tenim allà. Sí, sí, sí. Vull dir, tots ells estan veient això. Allà, remena que fa fort. Sembla que ho està fent una mica. Perquè tenen també la seva... Una tasca que no seria fàcil. La seva humanitat, perquè allà tots som humans. D'acord.
I a verlos haylos, eh? D'acord, tots són homes i tenen els seus defectes i tenen els seus. Però esclar, està donant precisament, per això està donant l'exemple. No té un cotxe com tenia Benetxetze, té un 4L pintat de blanc. Ja, ja.
Vull dir que el cotxe més humil. Vull dir... Hi ha una altra actitud. Hi ha una altra actitud que està creant un exemple dintre del cardenari i dintre dels bisbats. Ja ha expulsat aquell bisbe de... Ha expulsat, ha reduït aquell bisbe d'Alemanya que tenia un palau a tot tren i tenia cotxes i tenia... Vull dir, clar, tot això ell ho està movent.
I el dia que es fiqui amb la banca del Vaticà, llavors ja... Ja s'hi he ficat amb la banca del Vaticà. Ja s'hi he ficat amb la banca del Vaticà. Ja s'hi he ficat amb la banca del Vaticà. Llavors vull dir, clar, és que jo crec que sí que fa falta. Si volem ser creure en alguna cosa amb això... Ja s'hi he ficat amb la banca del Vaticà, ja s'hi he ficat. Amb la banca del Vaticà ja s'hi he ficat. Perquè si no pots curar-te si no reconeixes els teus... Ja no és el mateix que presidiria la banca del Vaticà, ja és una altra. Ja, ja, però...
La tela marinera, eh? Bueno, deixem estar la tela marinera passada. No, no, perquè tampoc s'ha de dir que aquest papa ha vingut aquí a estar netejant, que és el que té que fer, perquè la gent s'ho cregui una miqueta. Tampoc és que... perquè també tenen les seves ratlles torçades, eh? No són totes reptes, eh? Les ratlles dels discursos que fan, eh?
perquè a mi i a mi que em diuen que el fracàs d'un home i una dona perquè ara volen ser homosexuals i tot això són carències de la vida, tot això, escolta, estem al segon actiu el que passa que són passos que han arribat segurament més tard del compte de com t'ho miris sí, no, és que a mi em costa molt creure ja en res
Aquesta és una altra qüestió No, és que esclar Hem evolucionat, estem al segle XXI I la gent tampoc es creuen massa aquests mensatges Ja està bé Però a mi que per exemple Un senyor, un capellà
de paisà i una monja de paisà que l'altre també i en canvi viuen en un lloc neutral i són parella sense reconèixer. Per què?
no està bé no està bé això que permetin que es casin aquesta parella que seran molt feliços podran fer la seva relació podran tindre o no i explicar el que ells senten i em sembla perfecte
I és això, digue'ls-hi que és un cas que tu coneixes de prop. Bueno, data, bueno, aviam, sí, clar, em posaré aquí. Però vull dir que aquestes coses s'hauria d'acceptar que els homes són homes, les dones són dones i que tenen les seves virtuts i els seus defectes. I quan la Iglesia accepti això com a defectes nostres que tenim, la gent hi creurà una miqueta.
La gent jove no passa quatre pobles d'igreja, perquè no es creuen res. Hi ha molt poca gent. Però no crec que depengui, tampoc. Perquè el discurs que ens inventen, que ens envien, és hipòcrita. No és normal. El segle que vivim. Això discrepo totòmic. Això discrepo totòmic. No hi ha hipòcrisia. Hi ha veritat. Hi ha una veritat. La teva veritat. Hi ha una veritat. Perdó. No hi ha hipòcrisia.
l'església té un codi de dret canònic té un codi i aquest codi s'ha de modificar també aquest codi s'ha de modificar i tot ha de venir i el que no es fa bé és quan els seglars comencem a criticar per tot l'església no, els seglars que som església el que hem de fer és intentar modificar aquesta església de manera que
et vagi limitant i vagi canviant les costums i les tradicions. Això ho hem de fer. I això ho hem de fer als seglars. Perquè si no, tampoc no farem res. És a dir, ens hem de considerar església nosaltres. Els catòlics tots ens hem de considerar església.
I per tant, si ara, si tu no vols ser església, és el teu problema. Ja, ja, evidentment. No és el meu, és el teu. No, ja, ja, però també tinc la meva opinió sobre... Tens la teva opinió, però és una opinió... Perquè ho veig una miqueta des de fora, ja no per un cas concret, ni molt menys, sinó com es belluga el món, les reaccions que tenen a vegades... Mira, tu has tret a relluir un tema que el papa està avui en dia també practicant.
demanant que es tinguin molta atenció en aquests sacerdots que s'han separat de l'Església i s'han unit amb altres persones, que es tinguin molta atenció perquè també són dignes de mort. És a dir, tot s'ha de vindre pels seus passos. El que no podem fer és trencar totalment una situació
canviar-la totalment i anar a l'altre extrem. Això no es pot fer. És una tradició de segles. És una tradició de segles. I aquestes tradicions de segles s'han d'anar canviant col·latinament. Potser ha anat massa a poc a poc per això en els últims... Des de la part d'Església de Vaticà, eh? No en claus concretes. Quan es comença a parlar, és a dir, tot s'ha de començar a parlar,
Si no, si diem de cop i volta, mira, a partir d'ara els sordons es podran casar. Però per què no? Per què no? Jo també m'ho pregunto, per què no? Formar una família cristiana, decent i que no tingui que anar a buscar... Jo també m'ho pregunto per què no, però perquè ha sigut així sempre. Bueno, però això ha de canviar. Bueno, s'ha de canviar. Intentem que es canviï.
Ja, però amb matisos, clar. Intentem que es canviï. Anem fent. Anem fent camí.
A mi tots aquests discursos, ara avui, a l'alçada que estem del món, amb tot el merder que hi ha al món mundial, els mensatges haurien de ser una miqueta més d'usos i més reals per la vida que estem vivint ara. La gent, l'ètica, aquesta personal, totes aquestes coses, el que m'està bé per mi no està bé per tu i el que t'està bé a tu a mi no, aquesta...
Aquesta ètica feta a la nostra mida és perjudicial per tothom. I si hi ha els que envien el mensatge, ja no t'ho creus, què fem? Un ha de saber quin camí vol. Sí, però millor no és el que tu vols, no és el que tu creus. Jo el veig d'una altra manera, el camí. Tu veus la trencadissa d'un camí. Trencar un camí i seguir-lo d'un altre.
Això és el que tu deus. I jo veig, seguim el mateix camí i anem-lo variant. És a dir, del bosc anem passant el pla i anem passant fins a la platja. És a dir, seguir el camí. Seguir el camí perquè hi ha una evolució. L'Església és evolució. I no podem demanar que l'Església trenqui els seus propis camí.
sinó que vagi seguint el camí i vagi modificant-se, aquest camí es vagi modificant, de la selva per la platja, passant per tots els esculls, per totes les coses, fins a arribar. Jo crec que haurien d'anar més ràpid, eh? Jo crec que haurien d'haver començat més.
fa més temps. Més temps, més ràpid. És que ara s'ha ajuntat tot el món mundial i és veritat, o sigui, aquest discurs, de veritat, que el respeto i encara que sembli el contrari jo, quan no hi ha ningú, vaig a la iglesia i faig les meves coses allà amb el meu amic, jo dic al meu amic, al Sant Cris, li pregunto, li dic i recomano i tal.
però no soc practicant, però crec que ara s'ha perdut aquesta línia que tu dius que hauríem d'anar d'aquí a Sant Just a la platja de Castelldefels caminant i arribarem a Sitges i baixarem per les roques, no, s'ha d'anar directament a agafar l'avió al Prat i anar-te'n a Sitges directament perquè per aquí perdem molt de temps, avui.
Perquè hi ha una joventut, hi ha dues generacions perdudes a nivell d'iglesia, o tres, que no creuen en res.
Això també. Veiem una joventut que és així. Però l'església també té una joventut. Que a mi m'encanta la joventut. Té una joventut que s'esforça amb les obres benèfiques. Que s'esforça amb els cuidar els malalts.
joventut que s'enforça en fer moltes coses i aquesta joventut no és això et dona la raó que això jo he viscut de gent que dedica part del seu temps però tampoc és aquesta joventut no està al carrer fent botellón però clar, és que sents les estadístiques per exemple, ja anem a la gent jove
els divendres les desgràcies d'en nanos de 14 nens quan dic nanos sempre dic nens i nenes a mi el matís aquest que s'ha de dir nens i nenes no, els crios quan dius nanos dius nanos no, és igual que diu que a les 14 i les 15 anys els divendres ja es posen i a l'endemà a comitar tot el dia i els pares que voleix que hi fem un nano de 14 anys però això no són tots
Però és perquè el que no és... No som tots, generalitzem massa. Mira, no hi ha res que me'n rebí més. No, Josep, tens que entrar... Si vas en un grup, tens que entrar a la manada. Perquè, si no, et foten fora del grup. I el nano Clamillo no... El nano Clamillo no... No entra en això, no pot anar amb aquest grupet d'amiguets que fumen porretes el divendres i que es beuen dos cerveses durant... Que vagi amb una altra. Però mira... Aviam...
Vicenç, parla tu que tens veu és que és tan complicat això és tan complicat que quan vas escoltant i tiraries per aquest camí però després tiraries cap a l'altre i és molt complicat és una cosa que ve de tants anys que polir una cosa que es va fer veu malament al principi polir-la després de tants anys costa molt costa molt això eh
i jo crec que l'Església haurien de començar com ho va començar Déu això perquè escolta, això és tot el que ha vingut a disposar m'ho han posat els homes
I els homes han posat coses que uns els ha agradat, als altres no els ha agradat. I potser s'hauria tingut a començar a polir llavors, però no es pot polir, es va dir endavant. Per bé d'uns o per bé dels altres, per favorir-nos o per favorir-nos. Ah, està molt enredat, això. I desenredat-ho, costa molt. És el que diu el Josep que s'ha d'anar fent camí. Ara que tens a parlar dos minuts, no t'acostumis? Gràcies.
Això d'entrar a la manada de la gent jove, jo vaig estar en una reunió, acompanyada d'una persona, alcohòlics anònims, que pot anar un familiar, un amic, amb una taula rodona, i cada un explica la seva. Hi havia una nena d'uns 18 anys que estava fent la distribució a Sant Pau.
I llavors aquell cap de setmana ja li donaven l'alta, que després tenien que anar a fer taules rodones i un control i tal. I llavors la por que tenia aquesta nena de sortir era perquè no podria anar amb els seus amics. Però és que no hi vagi amb aquells. Però és que tenia 17 anys. Amb aquells que no hi vagi. I llavors eren les festes, unes festes d'aquestes d'un pont d'aquests llargs. I ella sabia qui sortia...
Voldria anar amb els seus amics, però clar, no pots demanar un bitxí si te'n vas a això. Ha de canviar d'amics. No, però és que això és un problema real. Sí, la desgràcia ha sigut entrar amb aquests amics.
però és que la gent jove és com un pedigrí ara la gent jove a prendre el botelló a la cervesa llavors la por d'aquesta nena que va fent molta pena que no volia sortir i a més tenia que marxar ja perquè els tractaments de xoc són 15 dies després es venen a les teràpies a Sant Pau i tenia que sortir aquest cap de setmana i plorava i deia que per favor te deixessin estar més temps perquè ella sabia que no podria aguantar-ho
Ha de canviar. Per què? Perquè l'entorn... No, no, és complicat. És que ha de canviar l'entorn. És l'entorn ha de canviar. No, és complicat. Se'ns acaba el temps, eh? No ho resoldrem en el mig minuit que ens queda, però un debat interessant, per això. Amb opinions diverses, moltes gràcies a tots quatre, Vicenç, Carme i Josep, i també a la Palmira. A veure si lluns que ve tens més veu. Gràcies i que vagi molt bé. Bona setmana. Gràcies.
I connectem tot seguit amb el bolletí de Catalunya Informació. També sentim al Sant Just Notícies. Tornem després, parlem del Centre d'Estudis Sant Justens de Nutrició i d'Astronomia. Catalunya Informació
Són les dotze. Fèlix Millet ha negat qualsevol cobrament irregular per comissions en el projecte fallit de l'hotel del Palau de la Música. En el judici que s'ha reprès aquest matí a l'audiència de Barcelona, Millet només ha respost a un parell de preguntes del seu advocat.
El candidat a les primàries del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, renuncia a l'Escol Parlament per dedicar-se al 100% a Barcelona. Collboni ha fet pública una carta en què explica aquesta decisió que ja ha comunicat el primer secretari del PSC, Pere Navarro.
La CUP acusa Esquerra d'haver jugat amb ambigüitat sobre una possible candidatura a les europees amb l'esquerra verzàlia i això de retruc, ha entorpit la decisió final d'aquesta formació que ha decidit no presentar-s'hi. És el que ha assegurat el representant de la formació, David Fernández, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
El govern de Malàisia demana que no es dinfonguin notícies no verificades sobre l'aparell. Desaparegut dissabte amb més de 200 persones a bord. De moment desmenteix que s'hagin trobat restes de l'aparell. El jutge que va presidir el judici contra els autors de l'11M a Madrid, Javier Gómez Bermúdez, no creu que els atemptats fossin un ordre directe d'Al-Qaeda. Bermúdez ho assegura en una entrevista al matí de Catalunya Radio amb motiu dels 10 anys dels atemptats.
L'Audiència Nacional jutge avui el raper de Lleida, Pablo Hassel. Està acusat d'analtir el terrorisme en les seves cançons i s'enfronta a dos anys de presó. Ell ho nega i diu que només critica el capitalisme. Creu que el volen silenciar per donar exemple. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. Canvi de tècnica al Girona. Aquest migdia s'acomiada Javi López. Aquesta tarda presenta en Pablo Machín. També el Getafe podria anunciar el canvi d'entrenador. Encara en futbol, avui dos partits de primera, Real Societat, Rayo i Ossassuna, Màlaga.
El motor pendent de l'arribada a Barcelona de Pol Espargaró, el pilot català de MotoGP, s'ha de visitar aquesta tarda amb el doctor Mir i se sabrà si l'endú parada a la clavícula esquerra. I el temps ha assolellat amb temperatures primaverals que avui tornaran a arribar als 18 o 20 graus en molts punts del país. Demà arribaran més núvols i baixaran lleugerament les temperatures. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per la Andrea Bueno. Demà arrenca el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015. Fins al dia 21 de març estarà obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. A Sant Just tots els nens i nenes que ho demanin tindrà lloc.
tindran plaça en una escola pública. L'Ajuntament treballa amb la idea que uns 170 nens i nenes poden començar P3 al setembre. Per això, Lluís Monfort, regidor d'Educació, apunta que tots podran assistir a una escola pública de Sant Just si ho sol·liciten. Asegura Monfort que, si cal, s'obriria una segona línia a l'Escola Montserrat. Per més informació sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions, que recordem comencen demà, podeu consultar el web de l'Ajuntament, www.santjust.cat.
En clau esportiva, el sènyor de l'hoquei Club Sant Just ha perdut aquest cap de setmana contra el club patí Masíes de Voltregà. Els locals se situen, per tant, a la cua de la classificació de Nacional Catalana. L'hoquei va perdre la bona aigua per 5 a 6 contra el Masíes de Voltregà. Segons l'entrenador del sènyor, Carles Marín, l'equip no va estar a l'alçada del partit, però l'objectiu és seguir treballant.
La derrota d'aquest cap de setmana contrasta amb la satisfacció de la recent nominació de la festa Torneig Joan Petit als Premis Protagonista 2013, que atorga el bloc esportiu d'hoqueipatins a cops d'estic. És un reconeixement a la festa que van organitzar la Fundació Amic Joan Petit Nens amb Càncer i l'Hockey Club Sant Just en la seva 13a edició. Segons el bloc, l'esperit Joan Petit transcendeix més enllà del fet esportiu per ensenyar com aplicar la vida als valors de l'esport en equip, com ara la solidaritat, el treball en grup, l'esforç, el sacrifici i la lluita per un objectiu.
I acabem recordant que dijous a dos quarts de sis de la tarda, Aniola Esquerra, responsable de projectes d'ecoserveis, parlarà al Centre Social al Milenari de l'estalvi energètic i de com estalvien el rebut de la llum. És una xerrada adreçada a la gent gran i socis i sòcies de les associacions de veïns de Sant Just. A més, es recomana portar un rebut de la llum de casa per posar en pràctica el que s'expliqui l'organitza al Milenari.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició Migdia. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Ara passen 9 minuts de les 12 del migdia.
I el que fem és saludar la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, Maria Quintana, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bé, i vosaltres? Molt bé, també, per sentir algunes de les qüestions en les que esteu treballant des del Centre d'Estudis Sant Justens, que a més ens has dit que vau tenir junta la setmana passada. Sí, el dijous vam tenir junta, doncs es van parlar de com tenim els temes, els deures, si fem els deures, si no fem els deures... I com van.
Bé, cadascú la seva feineta la va fent, eh? Però també hi va haver la inauguració en el cim de les 50 dones de Sant Lluís, que s'ha de fer una miscel·lània, i com que nosaltres hi hem participat activament, doncs vull dir, també hi érem, i hi va ser moltíssima gent, vull dir...
Moltes dones de les que són, malauradament n'hi ha de difuntes, però les que hi sortien, moltes estaven molt cofolles. És molt divers, és molt ampli i està molt bé. Crec que dona un ventall de les dones, del dia a dia. És una proposta que m'agrada molt. I després vam tenir una altra reunió...
pel dia de la poesia que és el dia 21 i es va quedar que aquest any Montserrat Tavelló fa el poema que es llegirà a tot Catalunya en diverses llengües i després és l'aniversari d'en Joan Vinyoli
i també, esclar, lògicament es commemora aquest aniversari. Després es volia portar poetes de l'exili, de l'època de l'exili, i en Carles Riba, bueno, en Carles Riba crec que al final ha caigut de l'Eterna, però hi ha la Clementina Arderiu, hi ha en Pere, sí, perdó, jo dic mal, en Pere Quart, o sigui, el Joan Oliver, sí que hi és, la Clementina Arderiu,
i en Palau i Fabra i llavors dels contemporanis hi ha en Carles Duarte la Maria Mercè Marçal i després en Joan Vinyoli no, Jordi Vinyoli em sembla que es diu que és de Vilafranca perdona, t'ho estigui molt malament
Jordi Llavina, que és de Vilafranca, que segueix la via del Joan Vinyoli. I per això hem cregut que valia la pena, doncs, també dir algun poema d'ell. Molt interessant, eh? Estem treballant sobre això i, doncs, si la setmana que vius puc explicar més coses, ja com aquell que diu serà ja la setmana i suposo que també vindrà més gent a parlar-ne.
Sí, perquè és ja, la setmana que ve. Els meus rapsodes ja estan contractats, però encara, com que no sé quins poemes direm, tampoc puc dir alguna cosa més. Ja ho diria si quasi lluny que ve, a veure què. Home, si la setmana que ve, segur, no? Sí, esclar que sí.
No, però vull dir, tot va avançant i la feina es va fent i, a més, ara hi ha també... No, hi ha l'assemblea. Quan és l'assemblea? No, l'assemblea no, perdona, nosaltres ja l'hem feta. Hi ha la trobada de les...
de la Federació de Centres d'Estudis de la Parla Catalana, que em sembla que és el dia 15 d'aquest mes que jo no hi puc anar-hi, que normalment hi vaig sempre, però hi anirà el Pere com a president i la Palmira com a vocal de la Junta. Que es fa... Espera't, on es fa? A Santa Coloma de Farnés, em sembla que es fa. Molt bé. Vull cap a la selva. Sí, em sembla que es fa a Santa Coloma de Farnés. I bé, doncs... I fent coses d'aquestes.
i treballant, treballant, i el Juli treballant moltíssim perquè ha fet una xerrada sobre la Guerra del Francesc pels nois i noies de l'Institut, que han sigut molt, molt macos, molt interessants, a nivell de nois i noies, vull dir, no de...
I crec que ha sigut un èxit i bé, ell estava molt content de com havia anat. I amb això el Juli té la mà trencada d'explicar aquestes coses i és tan vocacional tot el que fa que no hi ha paraules per dir el que fa el Juli. De veritat us ho dic, eh? De veritat, de veritat amb el cor a la mà us ho dic.
I per tant també, no sé si la miscel·lània que es farà pel setembre també forma... El Juli és el coordinador. El Juli ara és el responsable dels temes de les miscel·lànies. Que serien dos grans temes, no? Vam dir que si podíem sí, seria la guerra. Sí, sí. Això és el que ara s'està acabant d'embastar.
però ja vam dir que això sortiria a octubre exacte, que no serà aquest any per Sant Jordi hi haurà les anteriors també haig de dir que en aquesta presentació de les 50 dones els responsables de l'Ajuntament van dir que la millor que aquesta miscellana sortiria al novembre i ja et dic jo que no ja et dic jo que no, primer perquè hi ha molts serrells encara per polir
i a més a més que hi ha una sèrie de coses internes que primer s'han d'arreglar perquè segurament sortirà l'any que ve. És a dir, d'una banda aquesta d'octubre que seria la de la guerra i l'altra que seria aquesta de les dones que l'Ajuntament té molt interès en què surti però esclar, també hi ha coses que... Temps i altres coses.
Diners? Per exemple. Vull dir, és com aquell que diu un encàrrec. Els encàrrecs es paguen. Així de clar. Els encàrrecs es paguen. No està clar com s'ha de pagar? No, no, claríssim. O està arribant més tard el compte? Com s'ha de pagar és claríssim. El que passa és que primer s'ha de parlar i a més hi ha molta feina encara, eh?
Hi ha feina a polir-ho, no es pot fer en 4 mesos, ni en 5. Són coses que per quedar bé s'han de fer ben fet. I per fer ben fet no es pot córrer. I a més a més l'altre dia aquesta exposada a Massen, anem a dir, d'això hi havia coses que no eren correctes o coses que estaven equivocades. Com ara? No ho sé, això m'ho van comentar.
Gent de dir, aquí hi ha una equivocació, aquí hi ha això. Doncs tot això s'ha de vigilar molt bé, s'ha de fer molt bé i no cal córrer. Més val esperar una miqueta més i fer-ho bé. Ja no tant per diners, sinó també per amor propi de qualitat que sorti bé la miscel·lània. Per això estem. Per fer-ho tan bé com podem entre tots.
Molt bé, Maria, doncs n'anirem parlant. Anirem parlant, a veure si la setmana que ve ja puc dir-te més coses de les poetes. Exacte, el dia de la poesia. De fet, l'acte serà divendres... El dia 21, a les 7 de la tarda, a la sala del cinquantanari de la Taneu. Molt bé, perfecte. Doncs gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. A vosaltres, bon dia.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Fins demà!
Ara passen dos minuts d'un quart d'una del migdia. De seguida parlarem amb Pilar Sampau, metgès especialista en nutrici dietètica per parlar de diferents qüestions vinculades amb aquest món de la nutrici. Ho farem desfet escoltar a Clems Knight i aquest The Sound of German Hip Hop que forma part de l'àlbum End of Love. End of Love
The television Desperate for its light Hoping that my favorite stars Could stop this endless night I waited for instructions I waited for a sign I listened very carefully When told just what to buy
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
So we gathered in a field behind the mall A noted scientists predicted there we'd see it all The city council members came They told us not to fear
Just like that it happened
Fins demà!
So I closed my eyes and mumbled something
Fins demà!
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon llesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Sant Just en directe.
I aquesta hora saludem la Pilar Sant Pau. Molt bon dia, Pilar, què tal? Hola, Carme, què tal? Cada tant en tant fem aquestes seccions per parlar de nutrició i de dietètica. Recordem que la Pilar és metge especialista en nutrició. I avui parlem de si dormir en Grècia o no, perquè això és una llegenda que de tant en tant, o la llegenda o la realitat, però sí que és un tema que de tant en tant jo l'he sentit a dir amb opinions a favor i en contra, no? A veure, què hi ha de veritat en tot plegat, Pilar?
El dormir més aviat no sols no engreixa, sinó que més aviat ens ajuda a aprimar, perquè descansar durant la nit, Carme, el cos segueix funcionant, les neurones, durant la nit aprofiten per consolidar la informació del dia. Per exemple, tot el que la gent ha après durant el dia, a la nit les neurones decideixen què és important i què no és important.
Mentre dormim, això. Mentre dormim. La nit és l'hora, per això és necessari dormir, entre altres coses, perquè és quan el cervell, en el fons, és quan ens formem i sabem qui som. Perquè, clar, l'undemà quan ens aixequem, a la nit el cos ha decidit què volem guardar a la nostra memòria. Per tant, l'undemà sabem, som una mica el que a la nit ha guardat el cervell, no? El cor continua bategant, a la nit tot segueix funcionant. Clar.
Sembla que durant la nit no dius, bueno, tot això està bé, doncs clar, se necessita aquestes hores per reposar, però si nosaltres dormim menys hores de les que el cos necessita, això és un factor estressant. A la nit el cos segueix gastant calories, per tant el cos no pare, segueix cremant.
i l'undemà, si no hem dormit prou, estem estressats. I el fet d'estar estressats fa que mengem més. Per tant, directament no, però indirectament el fet de menjar poc és un factor estressant que ens engreixa. És molt important descansar bé, sobretot les persones que fan una dieta per perdre pes, perquè si no els costa molt més fer la dieta per aquest factor estressant. Llavors ens val la pena fer algun tipus d'àpet, el de la nit, que sigui més aviat relaxant.
i per tant dormir no engreixa al contrari ens ajuda a fer més bé la dieta i fa que segreguem menys cortisol que és el factor estressant que ens ajuda l'estrès engreixa que és la conseqüència de no dormir perdó Carmen
No, no, t'anava a preguntar quantes hores? Osti, això depèn de cadascú. Cada un té un ritme. Llavors, un ritme pot anar, quan la persona és jove, dorm més hores, i a més jo que et fas gran, dorms menys, però un promig bastant general d'una persona adulta són unes set hores. Això és una cosa suficient.
Hi ha gent que dorm 9, no passa res, això no és dolent. Hi ha gent que en dors 6 i en té prou, tampoc. Una miqueteta aquestes coses del dormir o no dormir. Hi ha una cosa molt curiosa, que és que tu te'n vas a dormir i, per exemple, peses 81 quilos. T'aixeques al matí, et peses i peses 80 quilos. A la nit se perd un quilo. Ningú sap en quin moment de la nit se perd aquest quilo. Per això a tots els dietistes recomanem que la gent se pesi pel matí a primera hora.
No a la nit, perquè a la nit se pesa més. I, misteriosament, durant la nit desapareix un quilo. Ningú sap on va i ningú sap què passa. No ens hem mogut, tampoc. És una cosa molt curiosa i per això és simpàtic, perquè el sopar encara el tens al cos i tot. Per això, dormir no engreixa, tothom pot estar tranquil. Ara, si a algú li costa dormir i està fent una dieta, una cosa que li aniria molt bé és prendre un vas de llet
una hora i mitja separada del sopar perquè la llet porta una substància que es diu serotonina i aquesta substància dins del cervell se converteix en una hormona que es diu melatonina que ens fa dormir bé. Llavors, quan estàs, per exemple, al sopar és normal i al cap d'una hora i mitja abans d'anar a dormir fas mig vaset de llet tèvia en una miqueta de mel i això t'ajudarà a fabricar més aquesta hormona que ens ajuda a descansar bé. O sigui, a relaxar-nos una mica, no? Relaxar la cosa abans d'anar a dormir.
I deies també de fer algun sopar lleuger, o algun sopar que pugui relaxar-nos. Què podria ser, per exemple? Una de les coses que veus, hi ha molta gent, l'enciam, hi ha molta gent que per sopar diu... És veritat? Sí, té una mala fama, l'enciam per sopar... L'enciam té mala fama perquè fa molts gasos. I clar, és incòmodo, és desagradable, però té un avantatge molt gran, que és un dels aliments que porta més d'una substància que es diu lactocina, i que aquesta substància ajuda a dormir bé.
allò que feien les nostres àvies quan estàvem sopant fessin el que fessin per sopar sempre hi havia una safata d'enciam al mig de la taula feien sopa i una truita però sempre hi havia aquell enciam aquell enciam que hi havia damunt la taula ens ajudava a dormir bé
O sigui, que allò ho hauríem de recuperar, no?, d'alguna manera? Sí, i sobretot a la nit, sopars que portin més aviat hidrats que no proteïnes. Vol dir, més aviat cap a la verdura, més aviat cap a la sopa que no cap a la carn, perquè la carn més aviat despeja, fa que dormis més excitada, estiguis més nerviós. En canvi, les coses que portin hidrats, com una sopeta de pasta, de fideus, o unes sopes de pa, o una miqueteta de pa en tomata, tot això ens ajuda a tindre més hidrats a l'organisme que favoreixen
la síntesi d'aquest neurotransmissor que ens ajuda a dormir bé. I l'arròs i els llagums, que de vegades també tenen, els llagums també vinculats amb el tema dels gasos, potser per això tenen mala fama, però no sé si a la nit seria un bon moment o millor reservar-los per migdia. Sempre la llagum, com que és un aliment que té un bon contingut en proteïnes, més aviat seria un aliment com la carn, més cap al migdia, més aviat parlem de dormir, eh?
I, en canvi, la pasta, que porta més hidrats, seria més, encara que sigui un plat d'espaguetis a la nit, no, però pot ser una sopa de fideus, que és una manera de menjar la pasta, i és un aliment molt de nit. És veritat. I l'arròs? L'arròs i... Perdona, que abans m'ho havies preguntat, Carmen. L'arròs i la pasta estarien a la mateixa família. Per tant, sí que ens podríem fer servir, no? Sí, sí. Molt bé per descansar i per dormir bé. I per dormir, no sé si... Crec que n'havien parlat fa uns dies, també, que el tema de la nit era important, no?, que la gent que treballa de nit...
s'altera el cicle per tant suposo que també és recomanable sopar a bona hora igual els que treballen de nit per això la gent que treballa de nit que no ha dormit pesen a la nit dos o tres quilos més que la gent que ha dormit és una cosa molt curiosa per exemple una persona com tu Carmen que es dediqui a la ràdio i treballa tota la nit arriba a casa i es pesa a la mateixa hora que la tua germana que per exemple ha dormit tota la nit i tu pesaràs més perquè a la nit com que no has descansat el cos està estesat i haurà fet una retenció de líquids
Per tant, tot va lligat una mica també amb el cicle que tenim al dia a dia. És important fer les coses que marca el cos. A la nit s'ha de dormir i al de dia has de lluitar. I entre el sopar i l'anar a dormir, quanta estona és recomanable que passi? Com a mínim ha de passar una hora i mitja, perquè si no anem a dormir amb les coses a l'estómac, llavors...
Hi ha una vàlvula a la part alta de l'estómac que molta gent que és nerviosa o moltes dones que han tingut filla que aquesta vàlvula no tanque bé i abans l'aliment se'n va cap dalt i provoca com una pressió i produeix una patologia que es diu èrnia de llat, que és molt freqüent, que fa que el menjar pugi cap dalt, tens acides d'estómac i t'aixecles inclús a vegades en la gola molt irritada per aquest àcid que ha pujat.
Quan ha passat una hora i mitja, normalment, en canvi, el menjar ja ha sortit de l'estómac, ha marxat, i llavors, encara que ens fiquem horizontals, no torna cap enrere l'àcid i, per tant, no ens provoca aquesta acidesa a la boca o provocada per aquesta èrnia. Doncs moltes gràcies, Pilar Sant Pau. Avui m'ha après alguna cosa més relacionada amb el son i l'alimentació, també, en aquesta situació que fem de nutrició. Gràcies i tornem aviat. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
Va arribar el tiet amb la neva llarga, com els avis feien dinar especial.
i estaven bé i eren disretes, però era difícil veure's del cap o fer volar. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que es donaven
Deixar els altres amb la Vanessa, ai la Vanessa, com li deu anar. Menjàvem tipes amb arrogància, s'enfotien des del banc. Fins que avorint d'aquell espectacle, va venir el Xavi i queda bé.
Deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc. I se just també és insistir com saber-se retirar i no ser l'ignasi, però en el meu cas reconèixer que
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta. Dos quarts i mig del migdia, és moment tot seguit per parlar d'astronomia i per això tenim a punt ja l'Oriol Rigat. Saludem per tant l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia.
Per parlar d'astronomia, avui comencem parlant, Rob, de l'observació que vau fer aquest dissabte passat. Aquest cop sí, no? Per fi. Sí, sí, finalment. Finalment vam poder observar. Vam tenir, diguéssim, un cel clar, no el millor que voldríem. És a dir, el del divendres va ser més nítid. Potser aquest del dissabte va ser una mica calitjós, tenia una mica d'humitat i, per tant, la llum de la lluna també ens feia que ens ho deixés tot una mica...
emborronat, diguéssim, no? Hi havia una mica de turbulència, però, bueno, no ens queixarem després de tants mesos de no poder observar, doncs ja està bé, no? Bueno, va venir gent, que això és el que ens interessa, sí, sí, sí, va venir amb dos torns, o sigui que... Molt bé. Perfecte, ni fet expressament, i doncs el que vam poder anar observant és la Lluna, que teníem un quadre aixent, és
per això que sempre fem coincidir les observacions en quart creixent, que tinguem una Lluna en una bona posició i amb un bon terminador, és a dir, on hi ha la part fosca i la part il·luminada. Sempre recordem que veure-ho en Lluna plena no és tan espectacular, els cràters no són tan vistosos, i per tant la gent es pensa que en Lluna plena... Sí, no? És el mite. Doncs sempre recomanem això en un quart creixent, més que res perquè si es pot veure de tarda,
i veure on s'acaba l'ombra i comença la llum, aquells cràters porten un contrast d'ombres molt... molt exagerat, perquè, per exemple, semblen que els cràters surten amb molta alçada, i, bàsicament, perquè la gent es faci una idea, la Lluna té uns perfils molt arrodonits i molt plans. Nosaltres, de vegades, veiem ombres que ens semblarien de 1.500 metres, i són, exemple, penes d'un quilòmetre,
Però, clar, en aquell moment del terminador és just, s'acaba l'ombra i comença el sol, el sol entra molt resant i, per tant, fa aquelles ombres tan llargues del cap vespre. Per exemple, nosaltres, si baixem al carrer Indústria i tenim un dia que ens està ponent el sol, doncs, bueno, quan no hi hagi tantes fulles, veiem que se'ns estira molt l'ombra. Doncs això, bàsicament, és el que ens passa a la lluna, ens contrasta el relleu i, per tant, podem observar petites formacions que amb lluna plena són impossibles de veure, doncs, amb un quart creixent, doncs, són perfectes.
Molt bé, doncs a veure si la següent també va bé, que ja teniu suposo data, no?, per la del mes d'abril. Sí, que acabo cap al...
Això ho tinc aquí al nostre blog, eh? Si la gent vol anar a veure asperdesvernblogspot.com, allà anem posant les notícies, les poques observacions que fem, amb algunes fotografies. Això serà el 12 d'abril. I recordem que ja seran les 9 del vespre, perquè faran canvi d'hora a final de mes.
És veritat, és veritat. Per tant, ara érem cap a les 8 del vespre, quan vam començar, que ja era fosc, doncs tot just llavors seran les 9, i segurament a partir de llavors encara anirem parant més cap a les 10, perquè a partir de l'estiu ja és difícil de poder observar.
Ah, de sense llum. L'altre objecte que es va poder observar, que és el que convidem a la gent que vingui, és amb el de Júpiter, el planeta Júpiter, un planeta majestuós, immens, que tenim ara aquests dies sobre els nostres caps, entre la constel·lació d'Orió i dels Bessons,
És una estrella la més brillant d'aquella zona. I sempre dic que la gent compari, per exemple, la Betelgeuse, que és l'espatlla dalt de tot d'Orió, que és una estrella gegant roja, molt grossa. I si les comparem, veurem que la Betelgeuse, que és una estrella...
Villamor es porneja, va fent aquest canvi de brillantor, i en canvi Júpiter es manté més estable. Bàsicament és perquè una estrella, per grossa que sigui, perquè en aquest cas el que us sé és enorme, és un estat molt lluny, molt lluny, molt lluny. I al estar molt lluny, la llum que ens arriba ens arriba com un punt i al travessar l'atmosfera, totes les capes d'atmosfera i turbulències, fa que aquesta brillantor vagi es pornejant.
En canvi Júpiter, que és el que passa quan mirem en telescopi, no seguim veient un punt, sinó que veiem tot un senyor planeta amb tots els seus satèl·lits i els seus relleus atmosfèrics, veiem les bandes de l'atmosfera, que són més fosques, i en aquest cas teníem una mica de turbulències, per tant la nitidesa no era òptima, però vam poder veure algun detall de la superfície, diguéssim, de l'atmosfera de Júpiter, i després quatre dels seus satèl·lits, en principi els quatre satèl·lits més importants.
En teníem, vist el telescopi, en teníem un a l'esquerra i tres a la dreta, que com que el nostre telescopi és de miralls, és catadiòptic, ens ho gira, per si algú ho pot mirar amb prismàtics, amb prismàtics són visibles, magnitud 5, o sigui, és fàcil de poder-los observar.
I només que 5 cèntims d'aquests satèl·lits que van ser descoberts per Galileu cap al 7 de gener del 1610. És a dir, ara fa dos mesos ha fet 404 anys que va ser quan Galileu va dirigir el seu telescopi cap a Júpiter i va poder veure aquests petits planetes. Perquè en aquell moment teníem encara la...
La nostra cosmologia era d'estrelles fixes, les que Ptolomeu i Aristòtil ens van plantejar. Hi havia ja, com vam explicar, les primeres idees de...
de Copèrnic, que volia canviar això, que deien que no, que les coses no eren tan fixes, i Kepler estava darrere seguint l'òrbita de Mart. Va ser aquest descobriment el que també Galileu va veure que no eren estrelles fixes, no eren estrelles que eren darrere, sinó que un dia per l'altre va veure que les podia observar. I no només les podia donar observar, sinó que, a més a més, canviaven de posició. Llavors va deduir que aquestes estrelles feien voltes al voltant d'aquest planeta. Aquesta estrella encara no va poder distingir ben bé que era un planeta tan gros.
Llavors, a partir d'aquí, per exemple, Kepler, a partir del satèl·lit I.O., que és el que està més a prop,
que és també el que gira més ràpid, gira prou penes, no arriba dos dies, fa tota una òrbita a Júpiter, i, per tant, si el anem mirant en un laps de 3 o 4 hores, veiem significatius moviments, és a dir, de vegades el podem veure sortir de darrere de Júpiter, de vegades podem entrar acá entre la seva ombra, és a dir, de vegades, amb poques hores d'observació, podem veure alguns canvis en aquests satèl·lits. Tot i que, com la Lluna, Júpiter és enorme,
que és 10 vegades la Terra i, per tant, està molt més a prop del planeta i les forces de marea, és a dir, la tracció de Júpiter és molt grossa i, per tant, el que ens passa nosaltres amb l'aigua, amb el mar que puja amb la força de marea, allà passa directament amb l'escorça. Per tant, aquesta escorça es va molt movent i, per tant, es va fraccionant i va fent que sortir del seu interior aquest magma que fa que continuament tinguem volcans, volcans realment espectaculars que han sigut fotografiats per sondes que han visitat Júpiter,
i que és un dels planetes més actius que hi ha. No té cap cràcter d'impacte perquè la seva superfície canvia contínuament, és a dir, no és una superfície ella, i la seva rotació tan ràpida va permetre a Kepler, més endavant, demostrar una de les seves lleis a les quals demostrava que l'helicentrisme, en aquest cas, trencava una mica el que ens havíem hagut fins ara, dels talles fixes i dels moviments dels planetes,
va ser una de les peces que va ajudar, juntament amb les medicions que Tico Brahe va fer de mar. Per tant, el va poder anar seguint. Després tenim un altre satèrit interessant, que és Europa. Europa ha sigut comentat moltes vegades, perquè també tampoc té gaires cràters de superfície, per tant, la superfície canvia. En aquest cas, se suposa que és de mar gelat,
d'entre 10 i 100 quilòmetres de profunditat, és a dir, una massa de gel tota ella, però que es va movent, és a dir, també per força de gravetat, té una petita tectòrnica i aquesta superfície es va movent. I és el lloc on suposen que podria haver-hi
Vida, si arribéssim a aquest mar a 100 metres de profunditat, ja no seria glaçat, sinó que podria ser líquid, i podria haver-hi algun tipus de vida bacteriana o microvida, i és un dels satèl·lits objectius d'observar quan anem a observar Júpiter. Déu-n'hi-do, clar, clar. De fet, és un dels més interessants d'haver d'observar Júpiter?
Sí, bàsicament perquè és molt gran. És a dir, per exemple, abans d'arribar a Júpiter tindríem Mart, que Mart ara tot just està sortint per l'horitzó, dicint que allà a les 12 o a la 1...
Si tenim sort, el mes que ve podríem intentar observar Mart, però Mart és més petit que la Terra. Per distàncies ens fa un planeta molt petit. Júpiter és el més gros que puguem observar, encara que el tinguem més lluny. I tenim molts detalls i tenim aquests satèl·lits que varien entre si, és a dir, que d'una nit a l'altra podem observar i veure aquest ball de satèl·lits. A mi és el que més em va cautivar la primera vegada que vaig observar, molt més que...
que Saturn, perquè Saturn acaba sent petit perquè està molt més lluny de Júpiter, i sempre recomano a algú que tingui ganes d'observar astronomia que comenci observant el planeta Júpiter, perquè realment és majestuós, per això té el nom del pare dels déus romans, Júpiter,
I, bé, una cosa curiosa que volia dir eren els noms dels satèlits. Aquest que hem estat parlant, doncs, com es va descobrir que l'Eleu va voler fer honor als seu mecenes, als Medici, i doncs hi va posar el nom de planetes mediceos. És a dir, en honor als Medici, no? Bé, això, i a més tenien el número 1, 2, 3 i 4. A veure, això no va anar enlloc i hi va haver-hi un altre observador que ell reclamava que els havia observat primer,
i va ser Simón Marius, que va dir que els havia observat abans que Galileu, però com que no ho havia escrit, no ho havia publicat, doncs no hi havia manera de demostrar-ho. Doncs mira, amb una suggerència que li va fer Kepler, els va posar els noms d'unes conquistes exitoses que va tenir Júpiter a la seva vida mitològica, que es va ser Io, Calisto i Europa. I així també que Nímedes, que era un fill del rei Trós,
que el va portar amb les seves espatlles, que era un àguila, i el va portar fins als cels. Aquí van canviar-li els noms, que no van ser, diguéssim, oficials fins a finals del segle XIX. Llavors, fins que no va haver-hi una nomenclatura fixa, la gent li anava posant el nom que més o menys li venia.
I a partir d'aquí tenim tota una constel·lació de Júpiter, el rei dels Cels, amb tot aquest seu acord que els acompanya. I ja només finalment també recordarem a la plaça, la plaça va descobrir que hi ha Europa i Canímedes tenien una ressonància. Això què vol dir? Vol dir que per cada volta que fa Canímedes, Europa en fa dues. I per cada volta que fa Europa, jo en fa dues. Per tant, és per una volta que fa...
El Ganímedes a Europa en fa dues i l'Io en fa quatre. És com exacte. Llavors, això és una d'aquestes ressonàncies estranyes que és per les atraccions d'ells mateixos que es van estabilitzant d'aquesta manera. Això també passa amb els planetes grans.
És a dir, quan s'alineen Saturn i Júpiter, fa que l'òrbit dels planetes pugui anar variant. I l'única manera que, quan han passat molt de temps, sigui estable és això. Els planetes acaben tenint unes ressonàncies estranyes que fan que, per exemple...
Mercuri, que fa tres voltes per cada una de Venus. També hi ha el Sol, que el Sol també influeix molt, però és un joc d'atraccions que hi ha un moment que cadascú agafa el seu espai i quan no molesta es queda allà al mig i curiosament sempre són coincidents amb números, és a dir, per una volta d'un, un en fa dos, fins que...
És a dir, ara tenen una posició estable, però això demostra que segurament quan es van formar o quan van ser capturats per Júpiter, mai se sap si alguns d'aquests eren protoplanetes capturats per Júpiter, utilitzar el que fins ara teníem com molt concret. Molt bé, doncs avui em veus una mica més sobre...
6 minuts i arribem a la una del migdia és moment de tancar el Just a la Fusta d'avui dilluns 10 de març agraïm a la gent que l'ha fet possible l'Andrea Bueno als serveis informatius i a la producció del programa el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps avui hem entrevistat a Sergi Seguí portaveu de Junts per Sant Just com a no cap de llista de cara a les eleccions del 2015 a les municipals cap de llista d'esquerra hem fet tertúlia amb la Carme Madol Vicenç Riera en Josep Coderqui i la Palmira Badell
També hem parlat del centre d'estudis injustencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. Hem parlat de nutrició amb la Pilar Sant Pau i ara, ho heu sentit, hem parlat d'astronomia en aquesta secció que fem els dilluns amb l'Oriel Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern. Us ha parlat Carme Verde. Just a la fusta.
y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar y sin pestañear hablamos con la jefe en cuento chino y como niños nos volvemos a acostar se supone que debía ser fácil tienes frío pero a veces lo hago un poco difícil perdón
Suerte que tú reyes y no te enfades. Porque eres más lista y menos egoísta que yo. Tú todavía tienes frío. Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar.
Imagina una calita, yo te sirvo una clara, es verano y luz del sol, es la costa catalana y estamos tranquilos, como anestesiados, después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana, imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mallot amarillo.
De nuevo el chiringuito, un bañito, helado de pistacho y partida al futbolín. Lanzamos unos frisbees, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos dorados, hablamos callados, la luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la orocoma.
Gràcies.
Fins demà!
que bailaba salsa con un asteroide llamado Julián Rodríguez de Malta, malvado, engreído, traidor, forajido, conocido, bandido, en la vía láctea por vender estrellas, independientes a multinacionales, semiespaciales, ya duermes.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Sergi Seguir repeteix com a cap de llista d'Esquerra Republicana a les eleccions municipals. D'altra banda, el club està nominat a un dels Premis Protagonista 2013 per la seva tasca en la festa Torneig Joan Patí.
I segueix la participació al 26è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. El Servei Local de Català convoca aquest certamen per reconèixer l'habilitat d'escriptura i la creativitat. Les obres es poden presentar fins al 28 de març.
Bon dia, Sergi. Seguí repeteix com a cap de llista d'Esquerra Republicana a les eleccions municipals. L'assemblea del partit el va ratificar dissabte després que cap altre militant presentés la seva candidatura. De moment, però, no hi ha res decidit sobre si es tornarà a pactar amb alguna altra formació per fer coalició de cara a les municipals de l'any que ve. Sant Just Notícies.
Sergi Seguí ha estat l'únic militant d'esquerra que s'ha presentat a l'assemblea per ser cap de llista a les municipals. Per tant, serà el número 1 del partit. Tot i això, Seguí ha lamentat que no s'hagi presentat ningú més. Hauria estat sa que s'haguessin presentant més candidatures, perquè això vol dir que hi ha interès, que hi ha gent implicada, que hi ha gent que vol moure's.
i haguessin fet un procediment de lo més normal i natural, diguem-ne, que ningú s'hagués hagut de resgar les vestidures en casa de Pedra, no només faltaria. Jo sempre ho he dit, que si algú que en té ganes, empenta, il·lusió, jo un pas al costat i amb aquesta persona fins al final. Encara falta més d'un any per les eleccions municipals de 2015 i el cap de llista ja té alguns objectius definits. Guanyar l'alcaldia de Sant Just i, com a mínim, arribar als tres regidors del consistori. Tu et presentes aquestes coses per guanyar?
Si no, no t'hi presentes. Per tant, nosaltres el que volem és guanyar l'alcaldia. Evidentment, com a objectius secundaris, jo crec que millorar els resultats de fa 3 anys, ser encara més forts i més importants a l'Ajuntament. Per tant, jo concebeixo treure 3 regidors. Sempre i quan no guanyem l'alcaldia, el que vull és treure 3 regidors.
Més una altra de les voluntats de seguida que ara al proper mandat és que ciutadans i via democràtica es quedin fora de la corporació, però ho respectaria si així ho volen els santjustencs i santjustenques. D'altra banda, Sergi Segui ha explicat que encara Esquerra no ha decidit si farà coalició amb alguna altra força de cara a les eleccions municipals, com va fer amb reagrupament ara farà tres anys, d'on va sortir la coalició Junts per Sant Just.
És una possibilitat. Jo soc el cap de llistat d'Esquerra Republicana. Això no vol dir que no puguem trobar una coalició amb altres forces polítiques i poder fer un grup municipal com el que hem fet en aquest derri mandat, Junts per Sant Just. Però, vaja, és una cosa que sí, que sabem que hi és, que estem oberts a la possibilitat, però, vaja, com sempre, s'han de donar punts en comú, punts en contacte, hem d'estar d'acord... Bé, és una cosa que s'ha d'anar treballant durant aquest any. No ho descartem, eh?, absolutament.
L'Assemblea d'Esquerra va tenir lloc dissabte al vespre i justament ahir va fer la seva tradicional calciutadà anual al casal de joves. El convidat va ser Joan Tardà, diputat del partit al Congrés. Sant Just Notícies
Ara passen quatre minuts de la una del migdia i parlem d'educació perquè demà arrenca el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015. Fins al dia 21 de març estarà obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària i obligatòria i centres integrats. A Sant Just tots els nens i nenes que ho demanin tindran plaça en una escola pública. Sant Just Notícies.
L'Ajuntament, de fet, treballa amb la idea que uns 170 nens i nenes poden començar a P3 al setembre. Per això, Lluís Monfort, regidor d'Educació, apunta que tots podran assistir a una escola pública de Sant Just si ho sol·liciten. Asegura Monfort que, si cal, s'obriria una segona línia a l'escola Montserrat. Ho va explicar fa unes setmanes el Just a la Fusta.
Com que el compromís és que tothom que tria escola pública a Sant Just tingui escola pública a Sant Just, en el cas que, per exemple, imaginem-nos, que superen amb escreix el nombre de preinscripcions al que teníem prevista, llavors hi ha la possibilitat en Montserrat de duplicar una. Solament hauríem de convèncer fortament a la Generalitat, però si el nombre és prou important, podríem dir que pràcticament seria automàtic perquè és el que es pot fer.
Per explicar als pares i mares el projecte educatiu de cada escola, els centres han fet les darreres setmanes jornades a portes obertes. El primer en fer-ho va ser Canigó. El centre ofereix dues línies a P3, per tant, 50 places. Disposa de servei de menjador i activitats extraescolars i, a més, requereix el compromís dels pares a l'hora d'implicar-se en l'educació dels seus fills. El seu director, Eloi Sala, detallava la metodologia de l'escola Canigó. Està pensat per una formació...
global de les persones. L'objectiu prioritari que com a escola tenim és que tots els nostres alumnes finalitzin aquesta etapa amb les competències bàsiques assolides. Vol dir que adquireixen tots aquells aparentmentatges que han de ser la base de la seva posterior educació.
El projecte educatiu de l'escola Canigó es va aprovar l'any 91 i s'ha anat actualitzant i renovant per adaptar-lo als nous temps i a les noves necessitats educatives. L'escola Montseny va fer jornades de portes obertes una setmana després. Compte amb una línia P3 i pel curs 2014-2015 compta amb una quinzena de germans. Una de les característiques més destacades al centre és que és una escola verda des de fa més de 10 anys. Carme Mirós, la seva directora. Són des del 2003 a Escola Verda...
Ens hi sentim com a tals, vull dir que és un dels nostres projectes estrella. Treballem molt més altres coses que penso que els pares també ho han de saber. Quan un porta a una escola els seus fills ha de conèixer una mica quins projectes té, també veuran l'anàlisi de les competències bàsiques, els resultats que tenim, que són molt bons, i que puguin preguntar-nos i tots aquells dubtes intentarem solucionar-los.
L'escola Montserrat, d'altra banda, va explicar als pares i mares la seva metodologia caracteritzada per potenciar l'hàbit lector dels nens i nenes i els grups de treball de les matemàtiques, així com també l'aprenentatge de llengües estrangeres. N'ha parlat la directora del centre, Pilar Junquer. Nosaltres donem molta importància a les llengües estrangeres amb la introducció de la segona llengua estrangera al francès al cicle superior, a 5a i a 6a de primària. L'anglès el treballem des de P5 fins a 6a,
amb la participació en diferents projectes d'innovació com són el Sharing to Learn i Twinning que és un projecte de col·laboració a nivell escolar
de tot Europa, amb l'English Day. Montserrat ofereix una línia P3, per tant, 25 places, i pel curs que veja compta amb 16 o 17 germans. I demà també arrenquen les preinscripcions d'educació secundària obligatòria. L'Institut de Sant Just oferirà quatre grups a primer d'ESO, per tant, podrà acollir a tots els alumnes provenients de sisè de primària dels centres públics del municipi.
Segons el seu director, Jesús Margarit, els punts forts del pla d'estudis són les llengües i les competències digitals. A necessitats que donen el currículum, però també altres, tipus segones llengües, terceres llengües, quartes llengües, activitats escolars, tot el que sigui potenciar el més enllà estrictament del curricular, igualment el tema digital, el tema de l'habilitat per moure's en aquest món en què estem...
I d'altra banda, la franja una mica més necessitada d'atenció, dediquem un esforç i unes energies constants a aquest tipus d'alumnat quan arriba al centre.
La preinscripció pel proper curs de l'Escola Brasol Municipal Marrec serà el maig. Per tant, les jornades de portes obertes al centre seran a finals d'abril. Per a més informació sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions, que comencen demà, podeu consultar el web de l'Ajuntament de Sant Just, www.sanjus.cat. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
Més qüestions. Segueix oberta la participació del 26è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. El Servei Local de Català convoca aquest certamen per reconèixer l'habilitat d'escriptura en català i la creativitat dels santjustencs i santjustenques. Les obres es poden presentar fins al 28 de març.
Com cada any hi haurà dues modalitats, prosa i poesia, i s'estableixen diferents categories d'edat. Nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17, i adults de 18 anys en endavant. En la primera categoria, els tres primers premis aniran dels 45 als 70 euros valorats en llibres. En la segona, en la categoria de joves, rebran entre 60 i 80 euros en metàl·lic i en adults entre 100 i 160 euros.
El lliurament de premis es farà durant els actes de celebració de Sant Jordi a Sant Just el mes d'abril. Al web de l'Ajuntament, www.santjust.cat, trobareu les bases completes del certamen i els criteris del lliurament de les obres. Recordeu que teniu temps per presentar-les fins al 28 de març.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Parlem ara de més inscripcions perquè la Creu Roja Espluga Sant Just organitza un curs de desfibril·lació automàtica per a personal no mèdic i es necessita fer inscripció prèviament. Serà aquest dissabte a partir de les 9 del matí a la seva seu a Esplugues de Llobregat. Un dels requisits per participar-hi és ser major d'edat. El curs, de fet, costa 75 euros i cal portar una fotocòpia del DNI. Les inscripcions s'hauran de fer al local de la Creu Roja Espluga Sant Just al carrer Severo Xoa, número 14 del municipi veí.
Fins demà!
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passant 11 minuts de la una del migdia, ho hem avançat en titulars. El sènior de l'hoquei Club Sant Just ha perdut aquest cap de setmana contra el club patí Masies de Voltregà. Els locals se situen, per tant, a la cua de la classificació de nacional catalana. L'hoquei va perdre la bona aigua per 5 a 6 contra el Masies de Voltregà. Segons l'entrenador del sènior, Carles Marín, l'equip no va estar a l'alçada del partit, però l'objectiu és seguir treballant. Sant Just Notícies.
I la derrota d'aquest cap de setmana contrasta amb la satisfacció de la recent nominació de la festa Tornet Joan Petit als Premis Protagonista 2013, que atorga el bloc esportiu d'hoquei patins a cops d'estic. És un reconeixement a la festa que van organitzar la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer i l'Hoquei Club Sant Just en la seva 13a edició.
Segons el bloc, l'esperit Joan Petit transcendeix més enllà del fet esportiu per ensenyar com aplicar la vida als valors de l'esport en equip, com ara la solidaritat, el treball en grup, l'esforç, el sacrifici i la lluita per un objectiu. Per tot plegat, el bloc a cops d'estig ha nominat a la tretzena Festa Tornet Joan Petit, celebrada a Sant Just l'any passat, per rebre el Premi Protagonista 2013.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I parlem de més premis, perquè l'Institut ha guanyat un dels premis de recerca jove de la Generalitat. Són uns guardons que entrega la Secretaria d'Universitats i Recerca