de primera hora d'aquest matí. Ha millorat ja força tot i això. Es mantenen encara alguns problemes a la xarxa viària catalana. RAC Roja Serra, bon dia. Hola, bon dia. Sí, de fet, encara trobareu més trànsit del que tocaria a aquesta hora del matí. A més, tenim alguna incidència, per exemple, la darrera que ens ha entrat, un accident a la Nacional 2, molt a prop de Tordera. Doncs bé, puntualment tallada aquesta Nacional 2 en tots dos sentits de la marxa. Complicacions...
com a tret o plegat en aquest tram de la Nacional 2 a l'altura de Tordera, accident que dificulta el trànsit. Pel que fa a la xarxa viària propera a Barcelona, encara val la pena comentar aquest cinturó de litoral que va ser carregat entre Sant Joan Despí i Cornellà i la B23 entre Sant Just i l'Avinguda Diagonal. A l'extrem nord, la C58, ara és la via més carregada, encara amb trams aturades entre Terrassa i Sabadell, baixant cap a Barcelona i des de Ripollet fins al Nus de la Trinitat. O la Ronda Litoral de Barcelona, que, atenció, en Sant Dillobregat, presenta retencions ja des del Nus de la Trinitat,
Fins a la Barceloneta. Direcció contrària. També hi ha aturades. Zona Franca-Montjuïc. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui s'inauguren els X Games, els Jocs Olímpics dels Esports Extrems, que es disputen fins diumenge a Barcelona. L'anella olímpica de Montjuïc és des d'aquest matí l'escenari d'un dels esdeveniments esportius més importants del món. A dos quarts de dotze, amb l'amenaça de la pluja, arrenca la competició amb les proves d'esquateboard monopatí. Durant aquests tres dies s'espera més de 140.000 espectadors que gaudiran de les 17 proves d'aquests esports extrems.
En bàsquet avui es disputen dos partits pendents de la jornada 33 de la Lliga ACB, un quart de nou. El Barça visita l'Agunaro, mentre que a partir de les 9 el Joventut de Badalona rep la visita del Reial Madrid. També en bàsquet els Grizzlies s'han classificat per a la final de la conferència oeste de la NBA. L'equip de Marc Gasol ha guanyat el cinquè partit contra Oklahoma per 84-88.
És la primera vegada que els de Memphis jugaran una final de conferència. Un darrer punt de Baterpolo, victòria de l'Atlètic Barceloneta davant del Sabadell en el primer partit de la final de la divisió d'honor masculina. Notícies en xarxa Bon dia, passen 5 minuts de les 10.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
Just a la pusta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència de les coses que faig ben volgut jo ho reconec que hi faré covard a mi no és que siguis cada tarda el meu tema preferit vostres són les promeses que ningú ja complirà
Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
Fins demà!
I ben volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'ho veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o ho intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot trompeu.
i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat amagat en mentiretes amb dubtes emprenyadors amb cada intuïció fugaz
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre, sort, per a si un dia ens...
Tu li fas brometa, veig que dels busques als, mentre tu et reivindiques com el més elegant. Varem a Déu i marxarem i ell em dirà que t'aguis vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul.
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El condensador de Fluzo. Un programa reconegut per l'ONU.
Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conovia el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. I jo
Vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu
Potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
On the corner of Main Street Just trying to keep it in line
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
... ... ... ...
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra investiguen un nou assalt violent a la comarca gironina del Baix Empordà. Dos homes encaputxats van entrar a robar en una casa d'una urbanització de Santa Cristina d'Aro dilluns a la nit quan els propietaris eren a l'habitatge.
És un matrimoni de jubilats anglesos i els delinqüents, segons s'ha sabut, van jugar a la ruleta russa amb la dona i van amenaçar de disparar-li al cap. L'home estava al jardí en el moment de l'assalt, quan els dos homes se li van abraonar i el van obligar a entrar a casa seva. Li van donar un cop al cap i el van lligar de mans i peus, tant a ell com a la seva dona.
Segons fons dels Mossos, es van emportar aparells electrònics i diners en efectius, tot i que no una gran quantitat. El matrimoni va presentar la denúncia l'endemà al matí. Els Mossos, a més, no descarten la col·laboració d'un tercer individu que va esperar els altres dos amb un vehicle a la porta per fugir.
A Terrassa, al Vallès Occidental, s'ha evacuat fa uns minuts la Facultat de Químiques de la Universitat Politécnica per un accident que hi ha hagut al laboratori de l'edifici amb un producte químic. Ara mateix un miler de persones estan al carrer, però cap persona ha resultat ferida. Es tracta d'un desallotjament preventiu, segons han indicat fonts de protecció civil a la xarxa de comunicació local. Ara mateix un grup de bombers i de professors de la Facultat de Químiques de la Universitat Politécnica de Catalunya a Terrassa són al laboratori per mirar d'esbrinar què ha passat.
A Barcelona ja s'ha acabat el desallotjament de tots els pisos ocupats del carrer Cristóbal de Moura, al districte de Sant Martí. Aquest matí una comitiva judicial i un ampli dispositiu dels Mossos han executat l'ordre judicial que demanava als veïns que havien ocupat aquests pisos ara fa dos anys que marxessin. Els Mossos asseguren que ara tots els habitatges ja estan buits i que ja s'han pogut assegurar els accessos.
Els dos blocs de pisos ocupats són propietat de l'Incasol. A partir d'aquesta hora, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, inaugura el centre comercial Gran Junquera Outlet & Shopping. L'equipament de la Junquera a l'Alt Empordà té un 75% de les botigues ocupades i dóna feina a 400 persones. En Ràdio Vilafant, Jolanda Falcón, bon dia. Bon dia. El centre amb capacitat per a 70 espais comercials
acull 41 marques de roba estètica, complements llarg, un bufet lliure per a 800 persones, un aparcament per a milers de cotxes i fins i tot una ludoteca i una botiga especialitzada en animals domèstics que obriran de 9 del matí a 9 del vespre. En total, 1.200 metres quadrats que donen feina a 400 persones, tot i que la xifra podria arribar fins a 500 quan estigui en plenament operatiu. Segons el seu promotor, l'empresari Antonio Escudero, l'objectiu principal és arribar al públic
de la Catalunya del Nord, per això ofereix preus molt més econòmics dels que hi ha al sud de França. Al centre es troba l'entrada de la Junquera i la inauguració va a càrrec del conseller d'Economia i Empresa, Felip Puig, i també està prevista la presència de José Bono com a convidat especial de la família. L'alcalde de Vic, José María Vila de Badal, compara la línia de Renfa que passa pel municipi, direcció Puigcerdà, amb el Far West Americà. Ho ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local. Tenim una...
una via de tren que jo em dic que és de l'oeste, que serviria per fer pel·lícules d'indis i cowboys. L'hauríem de descapotar i anar tranquils per allà, però seria bomba, no?, perquè és un tren que no serveix per gran cosa, perquè no arriba mai enlloc i fa el que pot, i les estacions de tren estan buides, totes les estacions, la de Matlleu, la de Torelló, tothom té problemes, algunes no venen bitllets, als altres no hi ha calefacció, i no hi ha conservació, i és un despreci absolut per part de Renfe, a la nostra línia, al nostre país, a les nostres comarques...
Viladeva de la Cosa Renfa de Menyspre al territori per les poques inversions i manteniment que hi fa. El govern presenta aquest matí el pla de treball del Consell per a la Transició Nacional. D'aquí a una hora, a les 12 del migdia, i al Palau de la Generalitat, el portaveu i conseller de la Presidència, Francesc Oms, i el president d'aquest organisme, Carles Viver i Pissonyer, explicaran les línies mestres. El Consell es va constituir ara fa un mes. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Arnau Maimó. D'aquí a mitja hora s'inauguren els X Games, els Jocs Olímpics dels Esports Extrems, que es disputen fins diumenge a Barcelona. L'anella olímpica de Montjuïc és des d'aquest matí l'escenari d'un dels esdeveniments esportius més importants del món. A partir de dos quarts a dotze, amb l'amenaça de la pluja, arrenca la competició amb les proves d'esquateboard monopatí. Durant aquests tres dies s'espera que més de 140.000 espectadors gaudeixin de les 17 proves d'aquests esports extrems.
En bascat avui es disputen dos partits pendents de la jornada 33 de la Lliga ACB. A un quart de nou, el Barça visita el Lagunaro. Si els blauranes guanyen aquesta nit, s'asseguraran la tercera plaça a falta d'un partit per disputar-se. I a partit de les 9, el Joventut de Badalona rep la visita del líder, el Reial Madrid. En futbol, l'espanyol s'entren a aquesta hora per preparar el partit d'aquest diumenge contra el Deportivo Riazor, pendents de com evoluciona Petrov, tocat físicament. D'altra banda, en aquests moments, comença el segon entrenament del Barça aquesta setmana. Els blauranes
estan centrats ja en la visita del Valladolid diumenge al Camp Nou. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. El negoci de les armes protagonitzarà la propera tertúlia de la secció de cultura de l'Ateneu, demà divendres. Portarà per títol La banca i el negoci de les armes, amb Jordi Calvo, economista i investigador sobre moviments socials, pau, armamentisme i economia de defensa. Calvo, que també pertany al Centre de l'Arts i al Centre d'Estudis de Moviments Socials, entre d'altres, posarà sobre la taula qüestions com ara si els nostres diners
Van aparar la indústria militar i la guerra. També es preveu tractar la campanya Banca Armada, que demana que les entitats financeres deixin d'invertir en armes amb els estalvis dels seus clients. Tot plegat demà divendres a quarts de nou del vespre a la sala Piquet de la Taneu. Més qüestions. L'oncòleg pediàtric Josep Sánchez de Toledo és el nou català de l'any 2012. Sánchez de Toledo és el coordinador del projecte on es destinaran els diners recollits en el marc de la tretzena Festa Tornet Joan Petit.
Aquest projecte s'està treballant a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. El doctor Sanchez Atoledo és al capdavant de l'equip d'oncologia i hematologia pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron i dirigeix el projecte sobre la investigació de cèl·lules tumorals en sang i en el moll de l'os, projecte al qual aniran a parar els diners de la festa Tornet Joan Petit. És una investigació que té un cost d'entre 18.000 i 20.000 euros que s'intentarà assolir amb les donacions aportades a la Fundació Amics Joan Petit.
I acabem recordant que el dia 29 de maig s'acaba el període per fer les inscripcions a la primera cursa popular nocturna de Sant Just. Es farà el dia 1 de juny i és una cursa de 5 quilòmetres pels carrers del municipi que col·laborarà amb la recerca en oncologia infantil a Sant Joan de Déu. L'organitza el club d'atletisme La Sansi. El preu de la inscripció infantil és d'1 o 2 o 3 euros, depenent de si es vol samarretar o no, i pels adults el preu va dels 7 als 11 euros en funció de si es vol obsequir i samarretar.
mig euro de la quota infantil i dos euros de la d'adults assassinaran a la recerca en oncologia infantil. Trobareu més informació al web www.santjust5k.com I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a la 1 i 5. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio www.radiodesvern.com Molt bon dia.
You could say I lost my faith in science and progress You could say I lost my belief in the Holy Church You could say I lost my sense of direction
Yes, you could say all of this ain't worse, but if I ever lose my faith in you. There's been nothing left for me to do. Someone say I was a lost man in a lost world.
They all seem like a game show host to me.
Military Solutions
Fins demà!
Just a la fusta. A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial.
Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
Just a la fusta. En punt un quart de dotze, demà divendres, la secció de cultura de l'Ateneu organitza una tertúlia sobre el negoci de les armes. De fet, la tertúlia es titularà La banca i el negoci de les armes i serà amb Jordi Calvo, economista i investigador
sobre moviments socials, pau, armamentisme i economia de defensa. I ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia. És forta aquesta relació entre la banca i el negoci de les armes? És una cosa que ve de fa temps i està bastant consolidada, més del que ens pensem? Sí, sí, sí. De fet, la vinculació entre la indústria armamentística i la banca és una cosa tradicional. A casa que nosaltres ho analitzem des de fa poc temps, des de fa 7 o 8 anys que estem intentant
és brinar de quants diners parlem. I aquí, a mi, és on està la dificultat. Però jo crec que el punt de partida és que les empreses d'armes, com les empreses en general, necessiten del finançament per a emprendre nous projectes, per a quan venen alguna cosa i no els paguen al moment tenir els diners per avançar i poder continuar la seva activitat, etc. Van mirar en la indústria militar espanyola
que el seu nivell d'endeutament, per fer un informe, en aquell moment era del 73%, segons els balanços al voltant de 200 empreses espanyoles d'armes. Jo crec que depenen molt del suport financer que es reben dels bancs. I aquest suport és de molts dels bancs que estem habituats a conèixer? És algun banc puntual? Això se sap? Sí, sí, sí. De fet, tenim dos informes fets. Un informe que es diu...
Banc Armada, li vam posar aquest nom perquè vam trobar finalment que hi havia molta relació entre els bancs i les armes i per això aquest cognom que li vam posar i un altre que vam fer sobre la relació només dels bancs amb la indústria militar espanyola i finalment vam trobar que al voltant de 60 endites financeres, és a dir, pràcticament totes de la banca tradicional, tenen relacions, algunes molt més en quant a volum de negoci
i altres una mica, que és el que hem trobat, i podem dir que pràcticament tota la banca tradicional podria estar dedicada a finançar les empreses d'armes. Podem dir algun banc que destaca, si vols, perquè també és important veure quins són els més dolenys, perquè no tothom fa el mateix. I algú que se salvi? Bé, entre els més dolenys, evidentment són els més grans, els que més invierteixen en armes, el BBVA i el Santander o la Caixa...
són els que tenen uns volums, o Bankia, per exemple, són els que tenen uns volums molt més alts de relació amb les empreses d'armes i els dos més grans, el BBVA i el Santander, evidentment tenen sobretot amb empreses globals, empreses d'armes d'altres països, d'Estats Units, de Regne Unit, etcètera. O sigui que sempre, jo crec que sí, a l'hora de llegir, en aquells veiem que tenen més relació amb aquest negoci que ens sembla, com a mínim, moralment, inacceptable. I dels que es salven...
Jo, finalment, crec que de l'onga tradicional és difícil dir algun perquè sempre, encara que sigui una cosa petita, l'hem trobada. Però sí que salva, per estar segurs, sempre trobem que la banca ètica, aquesta banca nova, que t'assegura que no inverteixi en aquest tipus de negocis, és la que sí que se salvaria. Sí, que sí que és veritat, que de vegades també hi ha qui ho posa en dubte i diu en realitat tothom inverteix en el mateix, no pot ser, en aquest cas, almenys de moment, sí que es mantindria.
No, no, la banca ètica de moment jo crec que hi per sempre, perquè en el seu contracte, la banca ètica ja sabem que són el Triodos Bank, per exemple, o FIARE, o que sigui COP57 o ICOCRèdit, són petites entitats que es dediquen a les finances, unes d'una manera o des d'altra, però que t'asseguren per contracte que no invertiran ni en armes ni en altres negocis
contaminant, enginyen negocis dedicats a la trata de blanques, a prostitució, a l'explotació de les persones, etc. Jo crec que en aquest cas sí que podem estar segurs. Amb l'altra banca, com a mínim, podem tenir dubtes i sobretot amb els grans, jo diria que tenim la certesa que inviteixin en armes.
Déu-n'hi-do, doncs, aquestes xifres, perquè suposo que comenteu que heu fet un estudi tot plegat, però que, clar, encara d'alguna manera m'imagino que és tabú parlar-ne en segons quins àvits o en segons quins mitjans, perquè el poder que tenen ja no la indústria romantística, sinó sobretot les entitats financeres, deu fer que això es vulgui amagar d'alguna manera o altra. Sí, de fet, quan parlem de la campanya i ho expliquem a gent i a periodistes, normalment es diuen que és molt interessant, que molt bé per fer-ho, que
S'informen molt, prenen nota de tot el que fem, es miren els informes, però després, quan arriba el moment, no surt publicat enlloc. Ningú vol parlar-ne. Per què? Perquè són grans empreses que tenen unes quotes de publicitat molt elevades en les mitjans de comunicació. I, clar, qui està disposat a parlar malament d'algú que té donat anys i ingressos durant l'any? Doncs, clar, ho entenem, però...
En fi, hem d'informar de les coses que hi ha, i ha de tindre una dosi de veracitat i d'honestitat. Jo crec que en aquest cas vosaltres, mira, jo crec que hem de dir que esteu fent una bona informació sobre una cosa que normalment les mitjans de comunicació no ho fan, i això és una cosa a valorar.
De fet, és fort, perquè segurament són també implicades entitats bancàries que després segurament faran obra social o totes aquestes coses i que aparentment entraria, xocaria amb aquest altre paper i que va vinculat amb el que comentaves abans, necessitat d'inversió i justament és una indústria que potser li va millor que moltes altres indústries actuals, però de primeres sentit es garrifa una mica, no? Sí, sí, sí. Bueno, jo crec que aquí està la incoherència, la incoherència i la hipocresia de...
d'una bona part de l'obra social i del Departament de Responsabilitat Social Corporativa que tenen molts d'aquests bancs, com els més grans, Santander VUBA, que per una banda diuen que donen unes beques, que donen unes ajudes, que fan fins i tot projectes de cooperació, però és que al mateix temps, per l'altre, estan invertint en coses que estan destrossant el planeta. Quan destrossem el planeta amb les armes, perquè les armes és...
la inversió més terrible que hi ha. Són béns que no serveixen per una altra cosa que per destruir el que nosaltres ja fem. I, en el pitjor dels casos, per destruir les vides de les persones. Aquest doble missatge és inacceptable. És inacceptable i jo crec que no podem vendre'ns per una obra social concreta que pot estar bé puntualment, sinó que hem de demanar una coherència completa
a una empresa tal com li demanem a una persona. A una persona no li acceptaríem aquests discursos dobles. No diríem, bueno, és una persona hipòcrita, falsa i no em puc fiar. Doncs d'aquesta empresa és el mateix. I com a ciutadans, consumidors i com a, en fi, que formem part de la societat i també formem part del món financer perquè posem els nostres estalvis, jo crec que hem de respondre
amb els nostres valors i dir, bueno, jo com em situo aquí? Vull col·laborar amb això o no vull col·laborar? I si vols col·laborar, bé, vés a aquests bancs. Vols col·laborar amb les guerres, amb les armes, amb el negoci aquest? Vés a aquests bancs que inviteixen aquí. Però si no vols, has de fer l'esforç de buscar alternatives, clar. Clar, clar, de fet, el que estem fent en els nostres estalvis i tenim diners en la majoria d'aquests bancs segurament és col·laborar d'alguna manera o altra en aquesta indústria, en la fabricació d'armes.
Sí, sí, sí. Mira fins a quin punt hem arribat a veure que el negoci és important. Nosaltres sabem només una petita part de la realitat, perquè és un negoci opac, molt difícil de trobar la informació. Ho sabem per algunes notícies, per algunes bases de dades, algunes que són caríssimes de trobar la informació. I en un moment donat hem tingut l'oportunitat d'entrar ahir. Doncs de tots els informes que hem vist, no només nostres, sinó d'altres entitats europees també, investiguen...
si s'inverteixen armes nuclears, per exemple, o de bombes de dispersió, o de mines, etcètera, hem trobat un volum total que vam fer la suma de tots els diners que podien haver estat destinats en els últims 10 anys, més o menys, i es va arribar a 45.000 milions d'euros destinats de tota la banca que hem pogut esbrinar a la indústria armamentística. És a dir,
Són molts diners, i per a investir això necessiten dels nostres diners també, perquè al final el que fan és agafar els diners dels nostres comptes corrents, dels dipòsits, etcètera, que com saps, una part petita és la que està disponible en la caixa del banc per si vas a demanar diners, però la resta està invertint-se i desinvertint-se per aquí i per allà. I ahí està el risc, no?
On hem de preguntar? Jo crec que com a mínim hauríem d'agafar aquesta responsabilitat personal i dir-li a la banca, escolti, on s'estan invertint els meus estalvis? I que s'esponguin. El problema és que normalment diuen que no ho saben. Ja. Així que aquí ja comencem malament. I de fet suposo que la manera de combatre aquesta situació, és a dir, com podem fer que això canviï, si és que algú pot, simplement seria deixar de tenir els diners en aquests bancs.
Bueno, n'hi ha diverses maneres. Jo crec que la que més els pot molestar i que més impacte tindria és la de treure els diners. Tu vas allà i els hi dius vull saber on estan els meus diners. Si no te ho diuen o te diuen la veritat i veus que estan en empreses que no t'agraden, dius, doncs bueno, ara me'n vaig com a client, jo me'n vaig d'aquest banc perquè, bueno, no vull col·laborar amb aquest tipus de negocis. Si això ho farem molta gent, segurament tindria molt d'impacte.
Però, com encara no som massa gent la que fem aquest tipus d'acte responsable i personal, jo crec que hem d'intentar, i també ho intentem en un altre tipus de campanya, fer la incidència necessària per a que els polítics i els governs legislen i prohibeixin que es pugui invertir en cert tipus d'empreses. Com, per exemple, demanem que no es pugui invertir en empreses que fabriquen les bombes de dispersió, que fabriquen
o, per exemple, també estaria bé que estigui prohibit la inversió en empreses que fabriquen armes nuclears, per exemple. Aquestes armes que qualsevol persona pot pensar que és una bestiesa que existeixen. Està clar. Doncs són algunes de les maneres en què podríem evitar aquesta situació. De la massa em parlarà de tot plegat, de la banca i el negoci de les armes. En aquesta tertúlia,
que organitza la secció de cultura a l'Ateneu. Serà a dos quarts de nou del vespre i serem Jordi Calvo, economista i investigador sobre moviments socials, pau, armentisme i economia de defensa, amb qui hem parlat avui. Moltes gràcies, Jordi. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Molt bon dia. Molt bon dia. Adeu, adeu.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Sous-titrage Société Radio-Canada
on recuperis tots els fragments d'aquest naufragi que és la memòria d'aquests parracs ja no en direm corobates d'aquesta espelma ja no en direm llum on de la fosca nit salvatge o dalt dels llots convocant la lluna recorren que el freds els petits cossos dels vostres fills és que tot toca
Potser tu mai has tingut un amic imaginari. Potser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda. Potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.
Potser tu mai has tingut un amic imaginari. Potser tu no mai has demanat més el teu anja de la guarda. Potser tu mai t'has sentit i preparat
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu
Potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
1, 2...
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze, és moment de fer Tertúlia, com queda dijous, amb la Lina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Bon dia, bon dia. I per parlar d'actualitat, avui tenim algunes bones notícies, penso, no? Sí, sí. He pensat, a la Tertúlia podrem parlar-ne, no sé si voleu començar per alguna en concret. Una que em sembla.
molt bona, que ja la vam dir ahir, però que em sembla molt positiva, és que baixa l'atur a Sant Jús d'Esvern, Esplugues i Sant Joan. I és l'única cop que baixava des del juny, em sembla. Des del juny. Això aquesta notícia està pel... O sigui, des del juny de... No, de fet no és des del juny, no, feia quatre mesos, el que passa és que des del juny no baixava dels 800. Es queden 799, però hi havia aquesta xifra que sempre es busca com un vin de màxim. De tota manera, el que també hem comentat a vegades amb aquesta notícia és que clar, és l'atur registrat
Cosa que vol dir que potser algú ha acabat la prestació i, clar, ja no consta. Ja no consta. Per tant, són dades que a vegades és complicat. Sí, són una mica difícils de comprovar. Ahir precisament vaig parlar amb dues persones que els va arribar al cor aquesta notícia, dos injustencs, un que ha trobat feina precisament fa poc i diu, mira, estic entre aquest 199 que té un contracte i l'altre estava empipadíssim perquè jo dic,
Jo dic ser un dels altres milers que està buscant feina desoladament i no en trobo ni a Sant Just, ni a Sant Joan, ni a Esplugues, que no hi ha manera. Dic, bé, doncs mira, són dos... No, no, és que la cosa és com una altra època que també va haver-hi una onada d'atur espantosa.
i en deien de professió buscador de treball, buscador d'empleo, i era agafar i patejar-se tots els llocs allà on semblava que podia haver-hi una petita oportunitat. Bé, una altra notícia positiva, sobretot pels esportistes, per la gent que li agrada moure l'esquelet.
els X Games home, i perquè fa que a Barcelona també hi ha una entitat converteixen avui Barcelona en capital mundial dels esports urbans, el Palau Sant Jordi la piscina de Montjuïc, l'Estadi Olímpic jo vaig veure i a la televisió mare de Déu, quina muntada ha costat molts diners però escolta'm i esperem que a més diversos parts, carrers i places donaran pas a saltadors patinadors, ciclistes i amants de l'eskateboard
i altres esports d'aventura urbana. I, a més, l'Ajuntament de Barcelona té previstes diverses places i carrers de la ciutat
on es permetrà la pràctica de l'esquena. Fes espai. Sí, perquè a vegades et donen cada susto bastant tranquil, sobretot per la part baixa de la ciutat, de Barcelona, i vas per allà a l'avinguda, que tu tan tranquil passejant i de rebent... Passen aquelles criatures que... Va dur una època, no sé si es continua fent, que feien uns patinadors que sortien de la plaça Real...
I anàvem fins al Port Olímpic. I tant, i tant, i tant. I tant, els maquins, i tant. Però això ja no és skate, això és el petit. No, no, però és una... L'eskate és més espectacular. L'eskate és més espectacular. L'eskate també salten, havíem passat, sortir del magma i sortir allà meravellat d'aquella exposició del munt. Sí, encara hi ha despistat i he xocat amb un skate que m'ha caigut a damunt i hem anat per terra. I a més un noi... Que era guapa. No, era un noi. No, era un noi.
No, no, però sí que era maco, sí. Penseu que la bellesa és una exclusiva. No, no, jo anava per un altre camí. Ah, no, no, no. No, jo només em preocupava que no em fes mal. I ella em va dir, ja em sorri, ja em sorri. Ja em sorri, ja em sorri. Sorri, sorri, a veure si te sorro. No, no, però donen un bon cop.
amb la temporada que el meu li va donar per l'esquell jo una vegada i això no vull treure tot el que disfruten perquè els nets meus també disfruten molt però sí que fa uns anyets quan no havíem fet la reestructuració d'aquí de la plaça les escales que anaven de l'Ajuntament a baix doncs estaven totes les escales escantonades o com se digui perquè
Perquè els nens del barri, no eren els meus, però és igual, perquè si hagués sigut els meus, els hagués renyat. Baixaven amb l'esquait i aleshores, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar, com allò era de granit o no sé de què era, ja està.
penso que... Lament de dir-te que hi ha alguna escapçada també d'algun escape d'ara, eh? Jo aquí me posaria molt sèria. Perquè una cosa és que ho facin, que vagin, que no... És l'aventura, és l'aventura, és baixar per aquella escala que no han baixat i que té el seu intent. Jo no és l'escala, si fan coses a l'aire i tot. Jo el que aconsellaria, sobretot a la gent que teniu i que tenim
Nets i netes, adolescents i juvenets i volen fer esport i aventura i tal, i hi ha com a prevenció que els facin amb l'entrenament adequat. Perquè aleshores, si un s'apunta, es fa soci de les piscines de Montjuïc, de les picornells, de diverses... Exacte, que vols dir que té. Exacte, que t'entrenen a tenir el cos amb agilitat perquè el mateix... Home, es peguen unes bones trompades, eh? Sí.
Sí. Tots, eh? En comencen tots, eh? Però tu has vist com entrenen els saltadors, per exemple, a Montjuïc? Com els entrenen a les piscines a Montjuïc? Sí, els entrenen. A donar salts, a donar voltaretes, a caure sobre l'aigua, a caure sobre el matalàs. Espera, no és el mateix fer una gent entrenada que no. Hi ha gent que es llença des d'una roca, des d'un bancó, perquè està de moda. Però en canvi un bon saltador olímpic sí que pot tenir-te un accident per fer entrenar.
la cosa que pugen als escaladors de muntanya. Es pensa que tothom està capacitat per dir-ho. Necessiten una preparació. La mare d'aquell xicot, el Quíliem, em va dir que no sabia que ella havia estat així i que ara està fent una espècie d'espot o no sé el que està fent dintre d'allò. Aquesta senyora és morta.
És morta? Sí, ja vaig quedar de... Sí? Sí, i diu que fent unes escalades als cinquanta i escaig d'anys... La mare del Quíliam? Sí, que ell en aquest moment està aconsellant i diu que ell es va dir que el que voldria, diu que li feia una mica d'angúnia que el seu fill s'hagués fet tan famós i li haguessin fet tanta... Tanta publicitat, sí. Tanta publicitat.
Diu, perquè, esclar, molta gent entusiasmada amb això. Ara torna a passar l'espot per la ràdio i per la televisió. I diu, no, això necessita un entrenament molt gran. Diu, qui vulgui fer-ho. I ella va morir en una escalada.
Es va trobar malament i va morir. Si em permets un moment, aquest tema em toca molt de prop. No, ja ho sé. I t'ho dic perquè precisament poc després que passés-ho del nostre fill, la Unió Excursionista de Catalunya, em penso que va ser al barri de Sants, va fer una campanya amb tot de dibuixets, o sigui...
practica espele, practica muntanya que això és aventureta, que això és molt divertit vinga, apunta't, i jo vaig anar un dia i els vaig dir aquesta campanya és d'una irresponsabilitat total perquè esteu donant la imatge que pujar a muntanyes i fer escalar estar a l'altura de tothom i avui, per desgràcia per desgràcia aquests accidents
Però també està molt preparat. Sí, està molt preparat, però té un risc molt fort. Té un risc molt fort i aleshores molta gent massa jove comença a fer-ho massa aviat i amb manca de preparació. A part de tot això, tens tota la raó. Però a part d'això, el Kilian, aquest xicot al Jornet,
Primer, d'estar molt preparat. Segona, té una naturalesa que li permet fer el que fa. També l'ajuda. S'esperen d'un number one. Un entrenament de tota la vida. De tota la vida. I tant. Ja que estem així reindicatius, no? Doncs el tanto, el tanto, el tanto, també, amb aquests esports i aquestes coses de publicitat que fan, de tirar-se des d'un penyassegat, el que sigui, no, no, no, al mar.
Són aquelles coses que salten? Bé, un veí meu va en cadira de rodes, un xicot jove. D'això. Perquè una mala caiguda dintre del mar pots trobar-te una roca, una roca, el que sigui. O mal caure, o mal caure. I, bueno, olímpicament. I et carregues l'escola. Olímpicament, ara has dit la paraula. Precisament, i tot això, hi ha un risc, però s'ha de tenir un entrenament molt bo, perquè jo he vist molt entrenar saltadors de trampolins, perquè a la piscina de Montjuic cada dia
dia anava i els entrenaments en mis años mozos. Com a hora, vaya Pedro, com a hora. No, ara no. En aquest sentit s'han criticat aquests programes que hi ha de salts, no? Exacte. Avui s'està dient, tothom pot saltar. No, no, no. Hi ha gent que... Si l'altre dia hi havia un reportatge de l'Everest que deia, diu, és terrible, si sembla... Sembla la Rambla. Sembla la Rambla, ja fan...
excursions organitzades i tota la pesca. Ara que han descobert que amb oxigen es pot arribar més amunt, doncs escolta'm, en grups i grups que no estan gens preparats. No, no hi ha gent que...
I això, dit per experts, eh? Hi ha gent que l'hem tret dels cursets perquè intentaven venir d'excursió amb xancletes, no? Sí. A més, no vam preparar. Hi ha gent amb xancletes, inclús per pujar a l'autobús. Senzillament, quan van amb motocicletes d'aquestes... Sí, i tant. De poca potència... No, no, el jovent, que va amb motocicleta petita, van amb xancletes. I tant. No es pot anar amb xancletes quan va amb una motocicleta.
no s'ha d'anar i s'ha d'anar sempre protegit sobretot a mi saps que em fa molta por les nenes que van tan bufones surten de l'institut amb la seva moteta amb xancletes com tu dius samarretetes de tirants una caiguda a l'asfalt per poc caiguda que sigui és que t'arrenca la pell el meu fill quasi no té braç d'una caiguda amb bicicleta a l'asfalt
Bueno, no per l'empat. No, no. És que em posa nervi perquè per la majoria de vegades té un final tràgic aquest tipus de coses. Aquest té la seva part divertida. Aquest fa molts dies que corre, que és el de la FAO, que aconsella, ja ho sabí, que fa tres dies va sortir... Aquella porqueria que no és la porqueria. Són costums. Mira, mira, aconsella menjar sectes, això va sortir fa tres dies per combatre la fam al món.
Ens van dir que més de 2.000 persones consumeixen diverses espècies de formigues i escarbats a l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica Latina. Aranyes i més, sí, sí, sí, que són rics en proteïnes. I ara, en els tuits, hi ha gent d'aquests països que diu que n'han menjat tota la vida, que estan molt ben condimentats, que són exquisits.
Un senyor deia que el que fa un fàstic horrible és menjar gambes i degustins perquè són cuques que mengen tota la terra del fons del mar. I te les menges gairebé crues perquè només els has d'ensenyar el bull de l'olla.
I els caravols? A més, perquè porten proteïnes, es veu que és molt... Perdó. Es veu que és molt fàcil de criar. Per tant, és el menjar que menjarem dintre d'uns anys. Perquè posen ous a doixo. Això ho comentava ahir la Joana fora de micro. El Jaume Perich fa molts anys ja, perquè era d'un sentit...
d'una intel·ligència i d'una tradividència tremenda que deia, feia sortir aquelles historietes que feia de tres minors de tres vinyetes, deia un personatge, no, no, diu, si en un futur menjarem escarbats, i l'altre deia, sí, però mira, ben fregidets segurament que són... ja fa molt de perdó i en Ball i Julibert, diu, quedaran i l'altre deia però en quedarà de Julibert diu, no, si acabarem menjant merda, i l'altre deia, mentre
ni hagi. No sé si és Venezuela o Colombia, no sé quin dels dos.
No ho sé, potser és un altre. A Mèxic, sobretot, tenen molt costat. No, les formigues, que les menja, formigues grosses, i el sabor, fragidet, és com els quicos, com si mengessis quicos. Diu, són boníssimes. Cruixents, són cruixents. Però que ara la formiga dius... Però quan van mostrar en el telediari, que és quan ho vaig veure jo aquesta notícia...
aquelles baboses, aquells cucs, i tot això penses, però després, clar, penses, dius, bueno, i el caragol? A molta gent li fa molt fàstic, eh? A molta gent li fa molt fàstic. Hi ha molta gent que en mengen, eh? I tant. No cal que corris, que quan hi ha caragols a casa em faig un tip de netejar i de cuinar, jo en menjo algun, però...
No, no, veig que teniu molts temes també, per tant. Ja veig a la Lina empatant escarbatons per fer-se'ls a la balça. No, escolta'm, dic això de Mèxic perquè a la boqueria, ja li vaig comentar, que fa molts anys que tenen bitxos d'aquests. No, però van posar una parada i penseu que estan als baixos controls
De sanitat. Diu, però bueno, no té la gran sortida que hauria de tenir. Al principi sí, al principi venien molt. Sí, perquè era una cosa singular. Mira, tu, és novismo puro. Jo m'hi resisteixo, no dic que acabi fent tu com totes les coses. De moment, és cultura, eh? Perquè, aviam, nosaltres el cap nostre un cuc...
cultura i necessitat compte que en temps d'embrunes aquí durant la postguerra van desaparèixer els gats al meu barri a Gràcia no quedava ni un de gat li treien el cap perquè no es veia que no era de conill i escolta hi ha molts països anglosaxons que el conill no el mengen
No, però en canvi... Els del camp, la gent del camp, sí. Però en canvi a Xina... Però n'hi ha gent que conills no... No diuen que a Xina es mengen els gossos. No, a Xina diuen que es menja qualsevol cosa que es mou.
Millor que no ens movem. Si no estamos condenados. Tinc moltes més, però com que volem de positives, sabeu que el Gran Gatsby va ser una pel·lícula de gran. El llibre, jo he llegit el llibre. El llibre és preciós. Doncs ara estan a punt d'estrenar-ne un altre.
que, diu el titular d'avui de La Vanguardia, el Gatsby més exuberant es passeja per cants. Leonardo DiCaprio, atrevit i espurnejant, ens fa reviure subtils passions en els sorollosos anys 20 d'Amèrica del Nord. Aquí t'agrada més?
la primera versió però aquesta no l'has vista no, però és que a mi el Dicaprio no, que a mi el Dicaprio no me llama l'atenció no, però ha madurat, eh és molt bon actor ja, ja, com actor sí, també la vaig veure amb aquell altre que feia de l'aviador que va ser promotor promotor de pel·lícules digue'm el nom de l'actor que t'agrada més és que sempre se me'n va del cap el ros aquell tan maco de Robert Redford Robert Redford
Reberrefo, doncs bueno, si és baco, però mireu-li la cara, té cutis tot ple de... Ara sí, però quan era jove no... També, també, també. És pel roig, i el ser pel roig té la cara amb pides. Però, i com a actor, érem molt bones. Però estem parlant del present. El que era guapo era Paul Newman.
Però està, aquest senyor... Sí, però pel Gasby no m'hauria agradat. Pel Gasby no. És una notícia d'avui, és una notícia que he de portar als diaris, han de parlar de l'actor cara triomfant. Cariño, pero siempre viene él a compararlo un l'altre.
L'altre ho va fer molt bé i a mi personalment m'agrada el Robert Rèfors, per això ho dic. Ja, però a mi m'agradaria... Libertat d'expressió. Clar que sí, però jo tinc d'haver vist les dues versions per dir quina m'ha agradat més. No, ja et dic que com d'entrada ja el DiCaprio no me hace el peso, doncs mira, ho sento. Jo el que he sentit, més enllà del DiCaprio, és que almenys ahir vaig sentir que la crítica, la premsa, perdó, a Cants... Sí.
L'havien rebut amb bastant pocs aplaudiments, que no havia agradat gaire. O sigui que potser visualment és interessant, de fet jo tinc curiositat per veure com és. Ho he llegit, ho he llegit. Diu que visualment és preciosa però que és buida. Suposo que igual si has llegit el llibre o el que sigui et queda una mica més indiferent o al revés o dius mira vaig a veure una altra cosa. No té prou pes pel sassonatge, no? És que s'ha de fer molt ben fet perquè és clar...
ha de reflectir una societat buida. És un personatge fort. Sí, però és una societat que és el que intenta reflectir la pel·lícula buida. En aquell temps era buida completament. I a més hi ha una cosa, mai podem comparar, i ho fem, ja ho sé, literatura i cinema, perquè si tu agafes una obra mestra del cine, no sé, una, per exemple, Estranyos en un tren, de Hitchcock, que és una obra mestra del cine, però llegeixes la novel·la...
Hi ha quantitat de detalls que no es poden dir en el cine. No, no. La novel·la està molt bé. A més que la novel·la et dona l'ànima dels personatges i entens perfectament per què... Veus, per contra, i perdona que et talli, per contra, mirall trencat, jo la vaig veure primer a la versió de la televisió, que la Emma Vilarasau estava fantàstica.
Però, quan vaig llegir la novel·la, que em perdoni qui m'hagi de perdonar,
li vaig trobar que li faltaven detalls. Li faltava l'emoció de... No, no. L'adaptació a la televisió va ser fantàstica. I la novel·la em va deixar una mica decebuda. Sí, també passa. Saps que passa també que quan llegeixes un llibre et fas tu la teva pròpia representació teatral o cinematogràfica. Hi ha una part que l'autor no ha posat. Jo recordo que quan vaig llegir Salinger, que a mi m'encanta...
el vigilant en el camp de Segur, el guardià entre el centenet i la nació espanyola, la versió...
castellana, me la imaginava d'una manera. La catalana la veig d'una altra. Segurament, si la fessin en cinema, jo... Sí, sí que està feta a cine, sí. Sí, sí, sí. Però no sé si la visió. Qui l'ha fet en cine? No me'n recordo. Va durar molt poquet, però va estar nominada i tot el d'això. Primer, els globus aquells que donen... Sí, els globus. I com es deia? No, no, el vigilante en el campo de Centeno.
El guardián entre centenares. En la versió de la novel·lada i el vigilant en el camp de sècoles. Però és que no, sècoles no. I ara és que ja estem a aquella edat que no te'n recordes de res, però vaig veure una pel·lícula que era... No, no, no, aquesta, no. No, sí, no, no. Però una pel·lícula que vaig pensar, pas per pas, que bé ho ha aplastat.
Del llibre a la pel·lícula. La mort a Venècia, que és clavada a la pel·lícula i la novel·la. I la xica de la perla. La xica de la perla, sí. La xica de la perla és una... Bueno, la noia de la perla, no? És la versió del d'allò. Potser no acaba de mostrar...
els sentiments que la noia té. Però encara així tot, totes les escenes, tot l'ambient, tota la cosa està molt, molt, molt ben ambientada. Aquesta és una, però és que també haig de dir que no vaig gaire a cine. L'altre dia em diu la meva tia, que sempre surt aquí la meva tia, pobreta, i sempre, escolta, que ja has vist? Has vist?
un volcán que surt blau jo dic, deu de ser que a dintre deu de tenir la pedra fúlica la pedra aquesta perquè, bueno, no, i és que era és que sí, que és un volcán que s'ha disparat i no sé què, però era el fum el popoco el popoco jo, bueno, és igual, jo dic, mira, no me preguntes, dic, no em preguntis res de notícies, això dic, pregunte'm sobre dibujos animados, et podré dir alguna cosa, no? perquè ara veus, és l'únic que veig
Excepte després, que aquí sí que no els deixo, el... El Barça. No, el Gran Dictat. Ah, el Gran Dictat. Aquests sí que... Nens, prou. S'ha acabat la història. Però deu ser un expert en Pocolló, en Dora l'exploradora, en Bola de Drac... No, perquè també els tenen així. I ara resulta que he trobat que els agrada el programa, d'uns que no sé de quina és,
que n'hi ha dos personatges que ofereixen uns volen que facin una estructuració de la casa nova i ve l'altre que sap com va és una decoradora és una cosa d'aquestes i jo dic carai que us agrada tot això perquè jo dic que aquestes van per economista i ara a casa quan vénen tots a dinar cada dia un té el poder
i el que vol aquell és aquell i n'hi ha una que vol el Pocoyo o el Pocotú és igual i en canvi l'altra vol això i l'altra vol el Simpsons i l'altra vol el que sigui tu saps com ve la paraula Pocoyo no? no, Pocoyo, Pocotú no sé on va sortir aquest nom doncs que el creador del personatge tenia un nen petit el que li feia resar Jesucito de mi vida que eres niño como yo deia Jesucito de mi vida que eres niño Pocoyo
No de quin bon nom. I d'aquí va sorgir... També abans de marxar us volia preguntar per aquest descobriment de científics nord-americans que han clonat per primer cop cèl·lules mare embrionaries humanes, perquè és un tema que també pot generar debats ètics, no? Com ho veieu tot plegat? Un equip d'Oregona aconsegueix una fita que obre la porta als autotresplantaments. Aquesta matinada totes les informacions...
Sí, però és que aquí també ja han aconseguit una altra teràpia també a base de molta investigació, el d'això, a Can Ruti. Amb molt de respecte, inclús m'arriba a fer com una mica de por.
Per la cronació No, jo no crec que arribi A sers humans no crec No, no la veurem El problema de tenir unes cèl·lules mare Per combatir, per exemple, el pàrquing Sí Perquè això és un gran adelanto Serà per això una cosa per dir xacó Jo crec que sí
Com tots els invents, com tots els invents, tenen la part bona i la part positiva i la negativa. Ara, fins que això estigui en el mercat, jo crec que encara trigarà. Perquè sembla ciència-ficció. Hi ha un llibre molt curiós, que et sorprendrà el títol, que és Superherois i física quàntica. I parla d'un físic de... De la física quàntica? Un expert en física quàntica, un licenciat, que ha investigat a fons
molts guions de personatges superherois en els quals evidentment en els superherois americans surt la clonació però ell fa comparacions però amb fórmules i tot el que passa jo no sé de física quàntica amb fórmules i tot dient que hi ha moltes coses d'aquestes que semblen de ficció però que són possibles o seran possibles a la llarga doncs aquí entra el meu respecte perquè seran possibles saps que el clon de Spiderman
Hi ha el professor aquell savi, que és el dolent de la pel·lícula, en surten diversos, hi ha el duende, hi ha el doctor Octopus, tots sempre fan experiments, hi ha un que fa un experiment per fer un clon exacte, Spiderman, però...
un de bon fons i l'altre és malvat però són idèntics i aleshores com que tothom es pensa que és el mateix evidentment el malvat fa tota mena de malvestat i es pensa que és malvat el Superman també en van fent un no el tema de la clonació en el còmic està i el Moebius no cal que correu gaire en el segle passat
bueno, no hi ha passat dos segles enrere el Julio Verne totes les coses que semblaven impossibles la casa de la selva tot això eren tancs perquè atacaven a sobre d'elefants amb d'això amb trets i totes aquestes coses i el viatge a la luna i les 20 mil legues i l'ovella d'oli l'ovella d'oli ha estat un dels primers experiments el cas li va sortir una mica rana perquè pobreta es va morir de bellesa de seguida
es va fer d'ella amb un 3 o no res també els trasplants d'acord quan van ser al principi també no van durar gaire i en canvi a vegades estan però vas, diem allò, trasplant després surten aquells llibres de policials que veus tráfico d'òrganos és a dir, tot té aquestes dues vertents el perill aquell de esmeninos de rua
En l'any 80 o així jo vaig anar al britànic per fer un training de posar-me al dia de l'inglès. I en un dels llibres que estàvem llegint i tot això, de les lectures que feien, sortia que els motors dels cotxes podrien anar amb aigua. Amb aigua sol? Amb aigua. Amb aigua, eh? O sigui que teníem això.
Però clar, què interessa? No interessa. La fórmula està guardada en una caixa forta. Que falta un minut. O sigui, aviat haurem de deixar els nostres clons aquí, perquè avui hem portat els clons. Els nostres alter egos aniran a escampar la boira. Això, i tant. Jo us dono una abraçada, que la setmana que ve...
enviem-me records perquè no estaré. Ah, no? Felicitats. Que t'ho passis bé. I tant que sí. És quan hi ha l'excursió la setmana que ve? Jo, jo me'n vaig a l'excursió. Ah, sí? Bueno, l'excursió... No, el que te vas d'excursió ets tu. Ah, sí? Sí. Així que quedarem millor la meitat, eh? Ah, doncs mira, mira, així. La meitat de l'equip. Portàvem dos dies seguits en tots. Enviarem els nostres cloms. Diguem-ne que m'agrada a veure. Sí, sí. Si no em passa qualsevol cosa.
Gràcies a tots quatre, Lina, Pere, Joana i Montse i tornem la setmana que ve i la següent amb els altres. Molt bé, gràcies a tu. Que vagi bé, bon dia. La setmana que ve, la Carmen és la que podrà parlar, que no la deixem. Un minut i arribem a les 12 en punt del migdia, per tant, tanquem aquesta segona hora i tornarem després, tindrem la Carmen Dom, una recepta de cuina, també parlem de teatre,
amb la Maica Dueñas i la Leia Ardenoui, que avui ens descobrirà la història del gin tònic. Tornem, com dèiem, després del butlletí de la xarxa i també de les notícies de Sant Just. Fins ara. Fins ara.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem a Maite Polo i Oriol Pujador. El conseller de la presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, i el president del Consell per a la Transició Nacional, Carles Vivei Pissunyer, presenten a partir d'aquesta hora el pla de treball d'aquest organisme que ha d'assessorar el govern en el procés sobiranista.
Es fa tot just una setmana després que el Constitucional suspengués la declaració pel dret a decidir aprovada pel Parlament. Palau de la Generalitat, Jordi Casino, bon dia. Bon dia, la presentació començarà d'aquí uns instants al Saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat. El Consell Assessor, recordeu, per a la Transició Nacional es va constituir l'11 d'abril, fa poc més d'un mes, amb la intenció de preparar entre 15 i 20 informes durant aquest any. El seu objectiu, elaborar material i donar arguments suficients per al debat entre els favorables...
i els detractors de l'estat propi. Està format per 14 persones de diferents àmbits, entre els que destaquen, a banda del que ja esmentàveu, de Carles Vivepi Sunyer, que és catedràtic de dret, també Nòria Bosch i Germà Bel, que són catedràtics experts en hisenda i economia, el sociòleg Salvador Cardús, l'empresari Joan Font i també la periodista Pilar Rahola.
La facultat de Químiques de la Universitat Politécnica a Terrassa, el Vallès Occidental, està desallotjada des de fa més d'una hora per un incident que hi ha hagut un producte químic. Set persones han estat ateses per picor a la gola i a les mans o bé per mareig, tot i que el seu estat és lleu, segons fons de protecció civil, i han millorat de seguida tot just quan han sortit al carrer. Els bombers i els professors s'han organitzat en dos grups i recorren la facultat a aquesta hora, aula per aula, la recerca de l'origen de la fuita o del problema. Un miler de persones són al carrer
A l'espera que es resolgui, de moment, però, les classes s'han suspès fins a les dues del migdia i, si no es resol la incidència, també es poden suspendre les de la tarda. Fa tot just una hora que ha obert portes al centre comercial Gran Junquera Outlet & Shopping. En aquest municipi de l'Alt Empordà es tracta d'un centre d'estocs d'unes 40 marques, de sectors diversos com ara moda per adults i nens, calçat, perfumeria, productes de la llar, marques esportives i fins i tot una botiga d'animals.
També hi ha un bufet lliure en capacitat per a 800 persones i aparcament gratuït. El centre s'obre amb un 75% dels locals ja ocupats. L'alcaldessa de la Junquera, Sònia Martínez, ha valorat avui en declaracions a la xarxa de comunicació local que el nou centre comercial d'estocs donarà varietat al model comercial d'aquesta zona.
Potser no és exactament ben bé el model, però sí que diversifica el model comercial que tenim. Aleshores també hem de intentar captar tots els clients, ja no només de Catalunya, sinó també de França, i jo crec que això ens diversifica.
L'empresari i propietari de l'outlet de la Junquera, Antoni Escudero, ha explicat que espera una afluència de 7 milions de ciutadans francesos i també públic català. En l'acte d'inauguració aquest matí participa el conseller d'Empresa, Felip Puig. El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribes, ha confirmat a la xarxa que el consistori denunciarà als tribunals el gestor estatal de la xarxa ferroviària, Adif. El consistori reclamarà compensacions econòmiques pels danys ocasionats per les obres de l'ave en aquesta ciutat i pel retard en els treballs.
A partir d'aquí, davant dels silencis reiterats, no d'ara, sinó reiterats i continuats per part de Foment i de DIF, el que fa l'Ajuntament és fer els projectes, tal com ha anat fent sempre, de reposició, i estudiar un pla B en tota aquella zona que queda fora tanques, de dir, si ells no ho fan, ho farem nosaltres. I, evidentment, tal com ha dit l'alcalde en el seu moment, doncs entendrem les mesures que siguin adients per reclamar allò que considerem que és de justícia per la ciutat de Giorn. I, si de recordar els tribunals, recordarem els tribunals.
El també regidor del projecte ferroviari de l'Ajuntament de Girona ha assegurat que el consistori avançarà als diners per urbanitzar les zones afectades per l'AVE davant l'immobilisme de foment.
Bon dia, us parla Eduard Cabrè. L'exseleccionadora de natació sincronitzada, Anna Terrés, ha assegurat a la xarxa de comunicació local que la carta que varen signar un grup de nadadores denunciant els seus mètodes de treball respon a una estratègia del president de la Federació Espanyola, Fernando Carpena, per apartar-la del càrrec. La majoria ni les he entrenat jo. Probablement la carta és fruit, segur, primer, de tota una estratègia per part del president...
perquè aquesta carta l'escriu el consogre del president i tres de les que firmen, les líders de les que firmen i que després han sortit a la televisió, són tres germanes. La quarta surt amb el fill del president. Tot queda a casa. Actualment Anna Terrés és la directora tècnica del Club Natació Calípolis.
I en marxa els X Games, els Jocs Olímpics d'Esports Extrems, que es disputen fins diumenge a Barcelona, a l'anella olímpica de Montjuïc, que des d'aquest matí és escenari d'un dels esdeveniments esportius més importants del món. Durant el matí d'avui, i sota l'amenaça de pluja, han començat ja les proves d'esquateboard, és a dir, monopatí. Notícies en xarxa Bon dia.
Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. La subhesta Joan Petit s'allarga fins al dia 26 de maig. La samarreta signada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça ja s'ha adjudicat i lliurat al seu comprador i ara queden només 4 objectes per subhestar.
Són les dues samarretes signades pels jugadors del primer equip del Barça d'Huquei, una de les quals ha donat el jugador Marc Torra, una altra samarreta del Reial Club Deportiu Espanyol signada per tots els jugadors del primer equip de futbol i un estic signat pel primer equip d'Huquei del Barça. Els diners recollits es destinaran al projecte de detecció de cèl·lules tumorals en sang i moll de l'os, l'objecte de la festa Tornejo en Petit aquest any a Sant Jús. L'està realitzant el grup de recerca translacional en el càncer del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron
i el coordina el doctor José Sánchez de Toledo, que dimarts va ser escollit català de l'any 2012 per votació popular. Podeu col·laborar amb la recerca en oncologia infantil que fan des del Vall d'Hebron participant de la subhasta Joan Petit. Es fa a nivell internacional i podeu accedir-hi a través del web municipal santjus.cat. Més qüestions. Els dies 25 i 26 de maig, les botigues de Sant Jus sortiran al carrer per col·laborar precisament amb el projecte de la Fundació Amic Joan Petit Nens amb Càncer.
Les botigues del municipi muntaran les seves perdetes al parc de Joan Maragall el cap de setmana següent i a més hi haurà moltes activitats solidàries per tal de recollir fons per la investigació de cèl·lules tumorals en sang i en el moll de l'os. Entre d'altres hi haurà desfilades de moda infantil, tallers, tallers i jocs i figuretes d'argila. Tot plegat els dies 25 i 26 de maig a partir de les 10 del matí al parc de Joan Maragall.
I acabem destacant que l'Ateneu celebra la Setmana de l'Ateneu del 4 al 26 de maig. Com cada any hi haurà activitats per als seus socis i sòcies i també per la resta del poble. L'inauguració es farà divendres 24, quarts de 8 del vespre, amb la presentació d'una exposició d'Artaneu. També hi haurà un espectacle musical a la sala del cinquantenari que serà gratuït pels socis. D'altra banda, dissabte es farà l'esmorzar del soci i també hi haurà concursos de dòmino per parelles, un concurs de cartes i un torneig de ping-pong a més d'una audició
dels alumnes de l'Escola de Música de l'Orfeo, Enric Modera. I ja diumenge es farà el vermut del soci i s'acabarà aquesta setmana de l'Ateneu amb el lliurament de diplomes als socis i sòcies des de fa 25 i 50 anys. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. I us recordem que també podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
La culpa y la verdad saltaba sobre mí con mi promesa. Los periódicos
A mi no me importaba nada más que darme los caprichos que esperaba de cosas nuevas que poder probar. Esperaban que piensen
Bona nit.
O estás conmigo o te vas de aquí. No quiero perdedores en mi equipo. No importa cómo, pero va a pasar. Y aunque todos me veían en caída,
Nunca sabréis ni de lejos lo que siento. No me importa lo que penséis desde ahí. Hoy en día pienso poco en ello. Las cosas van mejor de lo que fueron jamás.
Lo importante es que no quede nada dentro. No quedaron atrapados los deseos. No, no pienso claudicar.
La que había También está
Querían que acabara con mi vida, pero no acabo con ella.
Música Música
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària.
El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. La informació més propera, el Just a la Fusta.
I aquesta sintonia ens indica que és l'hora de ficar-nos a la cuina i pensa ja en el dinar d'avui. Per això tenim la Carme Amador preparada. Molt bon dia, Carme. Hola, bon dia. I a punt per fer un nou plat. Sí. Què prepararem avui? Avui encara que és dijous i el tema de l'arròs ja saps que moltes vegades ja ho he dit. Sí. Bueno, ja és massa sapigut el tema de l'arròs.
farem uns filets de llenguado que poden ser de gall, tranquil·lament, amb una salseta d'ametlles. Molt bé, eh? Llavors, vull dir, si podeu, el llenguado, perfecte, com totes les coses, sempre. Però és que el gall, francament, és molt més contundent que el llenguado, perquè és més grossut i omple molt més. I, a més, ara ja demarato res, eh? Perquè abans, sí, el gall era com si... Ara no.
Ja han trobat el truco i està a la part, eh? Perfecte. Llavors agafem unes amelles que ja les venen picades, eh? Trossejades, no picades. D'acord. O sigui, que notis l'amella. Totes les botigues tenen aquelles bossetes ja, la Fussalba mateix té de tot, fruits secs, de tot. Però no triturat amb un, dos, tres, ni aquestes coses, sinó filatejat, amella filatejada, eh? Val. Llavors agafem el llenguado o el gall, com vulgueu,
passem per la paella, o el grill que tingueu, una miqueta de mantequilla, una miqueta d'oli, a mi m'agrada molt, hi ha coses, aquestes coses de sac-sac, m'agraden una miqueta de mantequilla, li donen un toc especial. Mira, ho passeu per la paella, pels dos cantons que estigui rosset, ho poseu en un plat, i en aquella paella mateix, arrossegeu una miqueta les ametlles. Però aneu ràpid, perquè si no, el peix també es refredarà.
Allò de sac-sac ho tireu per sobre el llenguado. Teniu un plat exquisit, que això es diu en francès, llenguado de la menier, que vas a un restaurant i demanes això i pagues una clatellada que... I ho podem fer a casa, no? I ho podem fer a casa, que no hi ha res més que això, llenguado de la menier. És amb mantequilla i amb metlles picades. Podeu acompanyar amb una bona amanida, o una miqueta d'arròs blanc, o una miqueta de pasta, o com vulgueu, però és un plat contundent, eh?
I, bueno, a mi m'agrada molt, perquè és una manera... Una manera diferent de menjar peix. I, a més, com que no té espines, com que el gall tampoc té espines. I llavors ja pots agraçar a tothom. A la gent, que no sé per què, moltíssima gent que no li agrada el peix, encara no ho entenc. Però, bueno, és una manera de menjar peix perquè és agradable. Perfecte. Doncs ens apuntem, Carme, i ho provarem. Vinga. Que vagi molt bé. Bon dia.
El programa Menys Paradoxes Temporals.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de set i mitja, avui. Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà! Fins demà!
Surprise, surprise, couldn't find it in your eyes, but I'm sure it's written all over my face. Surprise, surprise, never something I could hide when I see we've made it.
Fins demà!
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària.
El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Això és espectacle. Sis minuts i dos quarts d'un al migdia. Un moment, per tant, per parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia, Maica. Què tal?
Bon dia, Mai, que ara sí. No tenia el teu micro obert, eh? Hola, bon dia a tothom. Per parlar de novetats per grans, per petits, com sempre fent repàs a la cartellera teatral. Avui hauríem de començar parlant dels premis mags, no? Exacte, uns premis on no va assistir ni el ministre de Cultura ni el seu número dos.
De totes maneres es va dir el que s'havia de dir. Exacte. Ja ho sentiran. És greu, no?, que un ministre de Cultura no assisteixi a aquests premis. Ja, ja, ja. És increïble. Ja no sorprèn, malauradament, però bé, ho volem constatar, almenys. Jo recordo uns quants premis de Cultura dels mags, que inclús va venir el príncep Felip.
Imagina't, fa temps, eh? Sí, sí, fa temps. De tot plegat. Però bé, doncs el dilluns passat es van entregar els Premis Mags, que és una mena de premi com els Òscars per al cinema, o com el Goya per al cinema, o com el Gaudí també per al cinema català. Són els premis que otorga
La Societat General d'Autors és qui promociona aquests premis, però realment la persona que vota són tots els actors espanyols. Jo abans votava. T'he de dir que els primers anys votava sempre. Però després em vaig adonar que era una mica, sota el meu punt de vista, injust. Perquè, clar, jo vaig molt, molt, molt al teatre, veig molt teatre,
Però veient totes les obres que s'estrenen arreu d'Espanya, en tot el territori, veus que has vist poquíssimes. I llavors vaig deixar de votar.
perquè em va semblar que no era just que jo votés per les obres que havia vist jo i que potser a Galícia s'estaven fent i a Madrid s'estaven fent i on les havia vist. De totes maneres, els premis mags d'aquest any han estat catalans. Molts, i tant. No és ben bé l'obra que es va fer a Madrid,
però tot l'equip que va fer Folis, que és la guanyadora d'aquest any dels Premis Mags, doncs eren catalans. Els actors, els músics, el director, que era el Mario Gas, que estava en aquest moment dirigint, va ser l'últim que va dirigir en el Teatre Espanyol de Madrid, perquè el Mario va estar dirigint a l'Espanyol des del 2004,
Fins al 2012. Entre aquest temps, del 2004 al 2012, es va obrir la sala Matadero, que és on jo vaig anar amb la casa de Bernarda Alba, que vam fer temporada allà al Matadero de Madrid, que correspon al Teatre Espanyol. Sí.
Jo penso que va fer una molt bona feina, Mario Gas. Ara ja, en fi, ja ha passat temps, ja el van destituir de mala manera, a més a més, perquè es va enterar per la premsa, no li van dir a ell directament. I pel·líosa de mar, no?, aquest estiu ja està passat. Però ha estat molt bé, jo m'he alegrat moltíssim d'aquests sis mags que li han donat a Folisc.
Jo vaig anar a veure Folis, en aquest cas sí que la vaig veure, perquè justament el Mario Gas i la Vicky Penya em van dir, si vols venir a veure-la, vine a Madrid, perquè no anirem a Barcelona. Anirem a Catalunya, va estar dos dies al Festival de Paralada. Ah, molt bé. Sí.
Però em va dir, no vinguis a Paral·lada perquè si la vols veure estarà millor aquí al Teatre Espanyol. Perquè l'escenografia a l'aire lliure no serà la mateixa que veuràs aquí. I me'n vaig anar a Madrid a veure a Folis i realment és una obra magnífica. És la història d'un productor que té un cabaret i que ha de tancar. No pot aguantar més.
I llavors tota la gent que ha passat els millors anys de la seva vida allà, doncs van, bueno, hi ha moltes històries, hi ha moltes cançons precioses, i a més a més, doncs, bueno, és un... jo penso que era una joia. Vam parlar aquí, quan vaig tornar de Madrid, justament d'aquesta obra. I m'he alegrat moltíssim, primer perquè l'obra de Folis s'ho mereix, després perquè és com una mena d'homenatge a Mario Gass,
Després de tot aquest temps, no? Clar, després que ha portat el Teatre Espanyol amb molt bona mà des del 2004 al 2012. I també recordar que, per exemple, la Sala Matadero, que és del Teatre Espanyol, es va inaugurar amb l'obra de Willard i de Schönheim, Sweeney Todd.
Ah, sí, és veritat. Va ser allà on es va estrenar, o sigui, va inaugurar la Sala Matadero amb el swing i tot. Que després va venir a Barcelona? Una altra versió. Una altra versió, però que també estava al Tino.
el Tino Romero, que també malauradament ja no hi és. Bé, a part dels Premis Mags que s'ha portat de folis, doncs mira, la millor direcció musical, que és el Pla de Llorenç, que és molt bo, que és el OERA,
el marit de la Mone i jo he treballat molt amb ell i realment és un home fantàstic per acompanyar saps que n'hi ha molts bons pianistes però no tots saben acompanyar i aquest és fantàstic és un luxe per cantar amb ell
Després, el millor figurinista també se l'ha portat l'Antonio Velar, també català, evidentment, que treballa molt ara al cinema, però de totes maneres continua estant aquí. Per a l'actriu de repartiment va ser l'Assunción Balaguer, que estava increïble, tan gran que és, tan gran perquè té gairebé 90 anys. Sí. I estava magnífica en l'obra. Sí.
Per a l'actor protagonista va ser per al Carlos Hipólito, que li va costar molt perquè ell no és cantant. I la veritat és que estava molt bé. Vull dir, no es veia, saps? Estava tot com molt equilibrat. No eren bons actors i mal cantants, ni eren bons cantants i mals actors. Estava tot molt equilibrat. I després com a millor espectacle musical de l'any. Vull dir, que Déu n'hi do.
A part d'això, l'Emparo Varó va tenir el Max a l'actriu protagonista per l'obra Agosto. Després la dansa va ser per la Teresa Nieto. I per al Teatre Català també un altre premi important, importantíssim, perquè també era un espectacle que valia la pena, que va ser per l'Albert Guinovar,
que va fer la composició musical de la Vampira del Raval. Te'n recordes la Vampira del Raval? L'havíem parlat bastantes vegades i tant, oi que sí, sí? Doncs la Vampira del Raval, que estava al Mingo Raffos, la Mercè Martínez, que era una obra molt, molt bona, també. I realment també m'he alegrat que Albert Guinoguard hagi tingut aquests mags de composició musical. Bé, doncs deixem de banda els mags, ja han passat.
ara fins la propera temporada. L'altre dia vam parlar una mica, no sé si recordaràs, que s'han obert unes quantes sales, que són miniteatres. A Barcelona, no? A Barcelona, sí. S'han obert el carrer Robadors, un carrer que no és que sigui molt teatral,
I pretenen fer obres de teatre de 15 minuts. Molt bé. Per unes sales que són petitones i que hi caben com molt 15 persones. Va de 15, eh? Sí, sí. I llavors faran 6 representacions al dia d'aquestes obres. Perquè tothom pugui veure-les totes si vol.
El preu, evidentment, per 15 minuts és un preu reduït, són 4 euros...
I això ve una mica de, ja ho hem parlat unes quantes vegades aquí, de l'Argentina, no? Els argentins, quan van passar aquella mala, mala, malíssima època del corralito i tal, doncs van haver de fer teatre a casa seva. O sigui, la gent que tenia una casa gran, un saló gran i tal, doncs feia allà. I ara s'ha posat de moda aquí. A Madrid ha funcionat molt bé.
també aquestes minisales i esperem que aquí a Barcelona també funcionin cada mes es renovaran les obres i totes tenen un denominador comú, o sigui proposaran un tema i llavors la gent que hi vagi a fer les obres allà sap que l'obra que faci ha de tractar del tema que han programat aquest mes i com a màxim es poden tenir quatre actors
a l'escenari o sigui que va tot una mica encursetat 15 minuts 15 espectadors 4 actors com a màxim bé, ja veurem com queda a veure com funciona i ara doncs anem a parlar de teatre per als més menuts com sempre comencem per als petits que tenim un parell d'espectacles aquesta setmana a veure
Un d'ells és el jove teatre Regina, que ja sabeu que sempre s'ha dedicat al món de les criatures i ara està fent una experiència que no sé com li funcionarà, que és dedicar-se també al teatre d'adults. Doncs, per als més petits, el dissabte passat es va estrenar la Caputxeta Vermella. La Caputxeta Vermella, evidentment, és sobre el conte de Perró,
és una versió de la Roser Contreras, la companyia és Dreams Teatre, que és molt bona companyia, que fa les coses molt ben fetes de cara a les criatures, i la música és del Jordi Roquer, evidentment, ja saps que tot, gairebé totes les obres que es fan per als crios són una mena de musicals, perquè canten, ballen, a part de... Hi ha de tot, no? Hi ha una mica de tot, sí. I...
Aquesta caputxeta és una versió, com sempre fan. La caputxeta i la seva mare van passar uns dies a la casa d'estiuets de la iaia i allà surten quantitat d'animalots, ovelles, gallines...
animals salvatges també, llops... Evidentment, la caputxeta no pot fer de caputxeta si no hi ha un llop. Però bé, surten molts personatges i està recomanada a partir de 3 anys. O sigui que les criatures petitones les podeu portar al Joa Teatre Regina. Ja sabeu que l'horari és els dissabtes a les 6 i els diumenges a les 12.00.
I a les 6. Perfecte. I després tenim un altre espectacle. També per nens. Per nens, també, sí. Que l'estan fent al SAT, al Sant Andreu Teatre, que la fan cada diumenge i festius, evidentment. I és un espectacle sense paraules. Es diu Simplicíssimus, és la companyia de Roberto Alonso.
I la veritat és que el trailer que he vist em sembla que és magnífic perquè té molt de colorit, té molts vestits, vull dir, és un clàssic contemporani però hi ha jazz, hi ha claquer, hi ha musijol...
també n'hi ha titelles, acrobàcies... Vull dir que hi ha una mica de tot perquè, sense paraules, els crius, a partir de 4 anys, es puguin enjuarnar amb aquest espectacle. Molt maco, molt divertit. Una manera diferent de veure teatre des de petits, no? Sí, molt divertit. No pots dir una comèdia musical perquè no hi ha text, però és un musical on podrem veure...
Molta llum, molt de ritme, hi ha molta imaginació, molt color. I jo penso que també és un espectacle absolutament recomanable. L'únic que estarà només fins al final de maig. O sigui que... Poc temps. Sí, poc temps. I el dissabte cés a dos quarts de sis i els diumenges i festius a les dotze i a dos quarts de sis. O sigui, dos espectacles per portar els nens. I ara, si ara deixem els nens i ens n'anem...
amb el teatre per adults. Aquesta setmana, Carme, no n'hi ha massa cosa, eh? Home, l'estrena de Barcelona ja la vam comentar, clar, ja està estrenada, no? Sí, Barcelona ja està estrenada, sí. Hi ha bastanta poca cosa aquesta setmana. Suposo que ja s'està esperant una mica... El grec. Clar, el grec, que comença d'aquí a res, i llavors Barcelona la van estrenar la setmana passada. Sí.
I avui podríem parlar de Sulfatara. Sulfatara és una obra que... Bueno, Sulfatara saps què és, no? La paraula. És un... Designa... O sigui, aquestes obertures que hi ha en terrenys volcànics i que surt vapor d'aigua, no? Això és, no? Bé, doncs aquesta obra de Sulfatara...
gira al voltant d'una parella, d'una parella que ja no té res a dir-se, perquè ha passat molt de temps, i que justament un terrorista, un terrorista, entre cometes, un terrorista molt cassolà, fa que aquestes dues persones que estan absolutament separades, absolutament distants una de l'altra,
passin a conviure aquesta mena d'angoixa per tenir un terrorista a casa. El tema és interessant i la fan a la sala Beckett. A la sala Beckett fins al 26 d'aquest mes. Per això t'estic dient que està tothom preparant ja una mica la temporada d'estiu. Després, a la sala Fènix, que és una sala...
que abans es dedicava a exposicions, exposicions de pintura, exposicions de tal, ara també es dedicarà a teatre. Teatre, evidentment, de petit format, com ja passa a tot arreu. I l'obra que s'està fent ara mateix a la Sala Fènix és Jaia, memòria històrica. És un monòleg,
Està interpretat per l'Alba Valdaura i aquesta dona fa uns quants personatges dins del monòleg i parla, evidentment, de la postguerra, de la postguerra espanyola, que està una mica marcada per la fam, per la por, per la incultura... Sí. I després parla una mica de com arriba Sabell i la solitud que tenen la gent gran, no?
Bé, és una obra, un tema, jo diria, molt bo. Home, pot ser interessant, no? Si està ben fet, suposo que... Sí, jo crec que sí. Jo no l'he vist, però intentaré anar-hi perquè em penso que el tema val la pena. I la veritat és que...
Anar a una sala nova sempre em pica la curiositat. La iaia memòria històrica es representa divendres, dissabtes i diumenges, fins al 9 de juny. O sigui que aquest tenim una mica de temps per anar a veure-la. A mi em crida l'atenció, la veritat.
Ja dic, la noia que ho fa és l'Alba de Valdaura i ja està dirigit per el Jordi Dueso i penso que pot estar bé. Molt bé. Un teatre petit, un altre teatre petit que s'estrena. Noves propostes, sí, sí. Al Condal, jo ho vaig comentar l'altre dia, es farà Don Juan Tenorio, una versió molt sorrilla, que diu...
Aquesta versió de Don Juan Tenorio estarà interpretada per la Joel Beltrán i el Joan Pere. Molt bé, eh? Home, pot ser tot un espectacle, no? Imagina't quins dos, no? Aquesta és una peça una mica mítica que als anys 70...
van interpretar el Joan Capri i la Marisa Pere. Ara s'està celebrant els 100 anys del naixement de la Marisa Pere, i des de Focus han volgut retornar a agafar aquesta peça de Don Juan Tenorio de José Zorrilla. Bé, és Don Juan Tenorio de Zorrilla, una adaptació, evidentment. I bé, aquest binomi d'ells dos, del Joan Pere i de la...
De la Joel Beltrán, no? Sí, de la Joel Beltrán, jo penso que serà realment... Home, pot cridar l'atenció, segurament, no? Sí, sí. Per passar l'estona, per riure una mica. I després, per acabar, m'agradaria recordar...
que al Teatre Goya s'està fent una obra molt bona i que acaba d'aquí a poc, perquè també estan tancant ja temporada per començar... Per començar a l'estiu. Sí. Llavors, estem parlant de bona gent. Ja vam parlar en el seu dia de bona gent. És una obra de David Lindsay Abarth. Està dirigida per el Daniel Veronese. La interpretació que fa la Mercè...
Ara nega, és increïble, magnífica. Home, una bona actriu, no? Vull dir que sempre... Ja és una al·licien, segurament. Sí, la veritat és que sí, està magnífica. I aquesta obra ha tingut un premi Pulitzer, ha tingut uns quants premis als Estats Units, i la història, ja ho vam explicar en el seu moment, és una dona que té una filla descapacitada que viu a la perifèria de Boston, és mare soltera,
I està, doncs, absolutament abocada a la bancarrota perquè l'han tret de la casa, no té feina, no sap què fer per buscar una entrada de diners a casa i, a més a més, està desesperada, no?
I bé, no ho tindrà fàcil, però va veure un amic, un amic que sembla que sigui més ric i li demana ajuda i tal. Bé, és un relat que tracta temes d'avui dia, de la falta de feina, dels desnonaments... Però, a més a més, jo penso que aquesta obra de bona gent el que parla, sobretot, és de l'amistat, de l'amistat entre les persones...
encara que hagi passat uns quants anys i s'hagi deixat de veure. Es va estrenar el 2011 al Manhattan Theater de Nova York. Ha tingut, com ja he dit, uns quants premis, dues nominacions als Premis Tonys, en la categoria de millor obra i de millor actriu principal, que allà a Nova York la feia la Francesc Mardermont, que també és una magnífica actriu.
Doncs queda pocs dies per poder anar a veure bona gent al teatre Goya Coderniu. Perfecte, Maica. Doncs hi ha unes quantes coses. N'hi ha poques, però potser no són grans estrenes, però hi ha coses. Algunes novetats tenim al món del teatre. Sí, tenim algunes novetats, però jo penso que és això, que s'està esperant una mica que comenci el grec. O sigui que fins la setmana que ve. Perfecte, gràcies, Maica, i tornem dilluns que ve. Adeu. Que vagi bé, bona setmana.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
I aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de la màquina del temps. Hem tirat la sintonia, però n'hem tirat la sintonia en què diu el títol. Bon dia, Lea, què tal? Bon dia. I per això estàvem esperant que entrés aquesta veu que ens indica que és la màquina del temps. Ja no se'n recorda. No, no, veig que no ho teníem a punt. En tot cas, mentre la busquem, sempre... Perquè a més a més ara feia dies que el que feia era...
recopilar antics invents, per tant, doncs agraïm que hagis pogut tornar per ensenyar-nos una setmana més, descobrir-nos d'on ve algun dels invents d'avui en dia. La màquina del temps. Ara sí. Ara ja l'hem sentit. Total, per anar a un any indefinit. Sí, avui no tenim gaire definit l'any, però bé, podem dir més o menys...
La dècada. Sí, això sí. En concret, doncs, aquest any anirem cap a més o menys als anys 1840. Més o menys. Què que sona, què sona? No sona el correcte. Sí, per parlar avui del còctel obtingut per la barreja de ginebra i tònica. Avui parlarem del gintònic. Te pega? Me pega?
Te pega, porque al principio no eres fácil. Pero vale la pena insistir. Insistimos en tu casa o en la mía? Tònica Suez. Un punto amargo. Es sexy. Un dels anuncis exactes de Tònica Suez, total, perquè el que fem és parlar del gin tònic que inclou la tònica. Bé, doncs, sense dubte, sense cap dubte, el gin tònic s'ha convertit en els últims anys en un dels combinats més populars i sol·licitats.
Els bons degustadors d'aquesta beguda diuen que existeixen centenars de formes de realitzar un bon gin tònic. Tantes com combinacions de diferents ginebres i tònics existeixen. Es considera un magnífic digestiu gràcies a la perfecta conjunció de marcs, dolços i anisats presents al combinat. Diuen també que accelera la digestió.
Com el seu nom indica, el gin tònic consisteix en barrejar ginebra i tònica. La ginebra és un aigua ardent compost que s'obté de diferents cereals, entre ells el blat, la cibada, l'ordi, el blat de moro o també de la canya de sucre i és originari d'Holanda, del segle XVI, més o menys, i té una graduació de 38-50 graus. Fortet, eh? I la tònica, o l'aigua tònica, és una beguda no alcohòlica, lleugerament amargant, feta amb aigua carbonatada i diversos extractes, entre els quals hi ha la quinina.
Però bé, malgrat aquesta nova joventut, la història del gin tònic es remunta molts temps enrere. Bastant, bastant. De fet, hem dit al principi que ens anàvem cap a... Molt lluny. 1840. Exacte. Sí, sí. El cas del gin tònic està al marge de la història dins la qual es poden emmarcar la gran majoria dels còctels, que a dia d'avui es consumeixen en bars, pubs i discoteques. De fet, és una història marcada per la malària, la recerca d'una cura i el mal gust de la quinina, com ja hem dit aquest component de la tònica. Sí. Segons explica la història...
més llegenda que història, tot va començar a Perú el 1632. Anem lluny, també. Allà, la comtessa de Chinchón, esposa de Luis Jerónimo de Cabrera Virrey del Perú, va malaltir de malària i, a l'acord, van aconseguir salvar-li la vida gràcies a l'escorça de la Chinchona, convertint-se així en la primera europea a superar la malària. La Chinchona era un arbre, d'allà. Doncs, gràcies a un producte que tenia via l'escorça...
va aconseguir salvar-se, cosa molt estranya en aquella època. De fet, ja dic, la primera europea que va aconseguir superar la malaltia. Sí, com fos en realitat, al llarg de la quarta dècada del segle XVII, les propietats curatives de l'escorça de la xinxona eren conegudes a Sud-amèrica i van començar a importar-se a Europa, tal com relata un escrit de Pietro Castelli de l'època. El seu urs es va estendre ràpidament per a Europa,
I a finals del segle XVII ja estava reconegut per la xèlula romana i la London per Macopoea. Aquesta cançó és de l'anunci de Shops de l'any 2006. Ui, molt bé. Conemuda també per altres coses. Sí.
Per tant, continuem parlant, però, de més enrere, d'aquest avenç en la lluita contra la malària. Sí, perquè així, ja com hem dit ara, s'estava començant a fer servir el tema aquest de la quinina, o l'extracte de l'arbre, de l'escorça de la xinxona,
Però bé, el següent gran avanç, i també important en el tema argentònic, va ser la lluita contra la malària i l'ús aquest de l'escorça de la xinxona va arribar a la mà de Pierre-Josep Pelletier i Josep Vienamé Caventú. Aquests dos científics francesos van aconseguir el 1817 aïllar i extreure per primera vegada el principi actiu de l'escorça de la xinxona, com hem dit, la quinina.
per així poder generar medicaments més fàcilment distribuïbles. És a dir, sabien que gràcies a aquest component, la quinina, la malària es podia arribar a curar. Per tant, van començar a crear aquest nou medicament en format de pastilles de quinina i va començar a enviar-se a les diferents colònies europees, a Àfrica i Àsia, centrant-se sobretot en les zones tropicals, on la malària estava causant els majors estralls.
La dosi diària de quinina aviat es va convertir en un martiri entre aquells que es veien obligats a prendre-la perquè era molt, molt extremadament amarga. I la gent no ho suportava. Aquest bus que té la tònica, no?, suposo. Clar, però tot el límit. Exacte. Doncs així, els anys més o menys del 1825, els oficials de l'Índia, anglesos, bueno, clar, encara era una colònia britànica, van trobar una manera de fer les seves dosis diàries una mica més agradables.
Van començar a dissoldre les pastilles de quinina en aigua, també hi afegien suc de llima, sucre, i finalment hi van afegir ginebra, inventant així el precursor del popular gin tònic. Es diu que la barreja va sorgir d'un oficial britànic que va proposar afegir-li ginebra a la quinina per fabricar un combinat alcohòlic per celebrar les successives victòries de les tropes britàniques a l'Índia. De fet, ja dic, queda clar si s'escollir la ginebra per ser la ciutat
on residia sueps, que és una mica també, ara en parlarem, o alimentar la tònica, o si això es va fer degut a les propietats medicinals que des de l'antiguitat s'havien atribuït també a la Ginebra. O sigui, van dir, per regió de la Ginebra, que també és molt bona i té moltes propietats. No sabem bé per què ho van fer. Aquesta clasca, d'aquesta manera, va començar el Gintoni, que ràpidament és estendre per tot el planeta,
I evidentment què passa? Doncs que aleshores apareixen les multinacionals, les empreses, com sempre, que volen treure en profit. Exacte. I aquí és on entra també SWEPs, per això us dic que en parlaríem. Aviat les multinacionals van veure en aquesta barreja un gran negoci i usant el mecanisme dissenyat per Joseph Priestley, que és el mateix home que va descobrir l'oxigen, van depurar aquesta barreja del gentònic i a finals del 1770... Perdó, m'estic explicant fatal.
Parlem de Johann Jacobsen. Aquest home, perdona, és el que va fundar Suez. Aquest home era un joier d'origen alemany, resident a la ciutat suïssa de Ginebra, que va inventar un sistema eficaç amb el qual introduir bombolles de nídric carbònic a l'aigua envasada. Exacte, o sigui, ell va inventar l'aigua carbonatada.
La companyia, fundada per Schweppes, a la qual va posar el seu nom, es va establir a Londres, capital europeu de l'època, on primer l'aigua amb gas i després les sodes de fruites van fer furor. Fins al 1870, que és quan ja el gintònic va començar a aparèixer, l'extraordinari creixement de l'empresa era molt gran.
I aleshores va ser ell qui també va dir, mira, això de la quinina, la ginebra i tal, ho veig un bon invent, i va decidir incloure quinina, la soda carbonatada, la taronja. Per tant, va inventar la tònica. Molt bon ull, per tant, no? Exacte. Alhora de crear aquesta beguda, com deies abans, també digestiva i tot plegat. O sigui, que diguem-ne que a Suez el que va fer és, a l'Índia van començar a fer pastilles amb aigua i llimut i tal, una mena de tònica, però molt cassera, vull dir, d'estar per casa. Llavors ell va veure i va dir, doncs jo crearé la tònica en si, de fer aigua carbonatada, que jo m'he inventat,
amb la meva empresa Sueps, llavors li afegiria la Ginebra, que com ja he dit, doncs sempre s'havia dit que tenia moltes propietats i que anava molt bé. A més a més, la Ginebra, no sé si ho sabies, però era una beguda alcohòlica molt ben vista per la societat. Feia classe. Senyor. Sí. I aleshores,
consideraven el barrejar-la i vendre-se-la allà pel tema de la malària que quedaven com uns senyors. O sigui, no s'estaven bevent un... Qualsevol col en la cervesa, no? Exacte, exacte. No, no, estàvem prenent-se una beguda de senyors.
Així doncs, amb el pas dels anys, l'ús terapèutic de la tònica ha crescut, va créixer l'ús del costat de la ginebra, però el consum recreatiu en format de gintònic, o sigui, ja es va passar, el tema de la mà li va passar per alt i va acabar sent un combinat més que et pots prendre en qualsevol bar. De les múltiples tòniques que es poden trobar a dia d'avui al mercat, són poques les que mantenen la seva composició i mantenen la quinina,
perquè es diu que la quinina provoca sordera. És veritat que això apareix, no?, a vegades, quan es critica la tònica. Llavors, què ha passat? Doncs que justament una beguda que s'alimenta per un producte, per un material, diguem-ne, un extracte, que és la quinina, ha acabat sense aquest extracte.
I ha acabat tenint el sabor gràcies a decorants amb sabors i emoladors de sabor. Busquen el sabor de la quinina, però sense aquest punt que pot arribar a provocar lesions greus de la oïda. Que curiós.
Vull dir, no he sentit de parlar mai del Quim Monzó, que en parla, d'això del tema dels gintònics d'abusar-ne, que li ha provocat problemes de... Alguna vegada he sentit que hi havia com aquesta mena de... No sabia si llegenda o què, però fets que la tònica tenia alguna cosa. Més que la ginebra, fins i tot, que també, evidentment, té... És la tònica, la tònica per la quinina. O sigui, si preneu tònica d'abans, diguem-ne, la quinina provocava sordera. És curiós, també. I, en canvi, les tòniques... Curava la malària, però ara... Les tòniques d'ara, com que fan servir adlocurants artificials, que mulen el sabor, doncs ja no producen això.
Per tant, ja no hi ha problema. Els efectes secundaris, no?, d'aquest medicament, com si diguéssim. No sabem si ara amb aquests emuladors o adolcorants, a llarga ens apareixeran altres coses, però bé, de moment...
és un dels combinats que causa més furor i, bueno, fins i tot a vegades sembla una mica snob, no? Ai, gintònic! Sí, ara, com que està tan de moda, per això em sembla que la gent que busca sempre diferenciar-se deu estar buscant ja quin altre bebú la pot prendre per no ser com tothom. Hi ha tants combinats de ginebra i de gintònic que també diuen, no, jo amb el aroma de romaní, jo a Bombay, jo no sé què. No un qualsevol, no? En fi. A tu t'agrada el gintònic, l'he començat a estar fa poc i la veritat és que sí. És molt fresquet.
Entra bé. Sí, sí, avui hem descobert d'on ve aquest invent que actualment està tan de moda amb l'Alea Ardenú i aquesta història dels invents. Gràcies, Alea. De res. I que vagi molt bé. Fins aviat. Fins aviat. Adeu. Bon dia.
I així quedem aquest Just a la Fusta d'avui, dijous, 16 de maig. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles Hernández de Rius.
En la previsió del temps hem fet tertúlia amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, l'Alina Santa Bárbara i la Montse Larrea i en aquesta última hora hem parlat de teatre amb la Meca Duenyes de Cuina, amb la Carme Amador i ara mateix d'Invents amb la Leia de Noi. Us ha parlat Carme Amador i tornem demà, com sempre, a les 10 i fins la 1. Que vagi molt bé. Bon dia.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador, el president del Consell per a la Transició Nacional. Carles Viver Pisonyer presenta al Palau de la Generalitat el pla de treball d'aquest òrgan que assessorarà el govern en el procés pel dret a decidir. Pisonyer assegura que el Consell elaborarà informes per a la Generalitat
en qüestions concretes com ara la consulta sobiranista o la construcció d'estructures d'estat. Palau de la Generalitat, Jordi Casino, bon dia. Bon dia. El president del Consell ha presentat el pla de treball fruit de les quatre primeres reunions dels seus 14 membres. Ho farà elaborant un mínim de 19 informes en tres grans àmbits que faran referència a la consulta, als problemes que hauria d'afrontar Catalunya si fos un nou estat i quines estructures necessitaria, i explicar el procés.
A l'estranger, Carles Viver Pisonyer ha volgut deixar clar que no volen ser un organisme d'agitació o propaganda, que no faran declaracions públiques i que el que volen és que el govern tingui prou arguments per defensar el que cregui convenient. De la seva banda, el conseller de la presidència, Francesc Homs, ha defensat la necessitat del Consell perquè el govern estigui tan ben informat, ha dit, com pot estar el govern central quan diu quines conseqüències tindria per a Catalunya la independència. Escoltem en directe el president del Consell.
Creem el contingut dels informes, això correspondrà a fer-ho al propi govern. I pel que fa a la segona pregunta, la intenció, l'objecte d'aquesta compareixença era explicar el pla de treball.
Paraules en directe a compareixença del Consell de la Presidència, Francesc Homs, i del president del Consell per a la Transició Nacional, Carles Vivepi Sunyer. Palau de la Generalitat presenten el pla de treball d'aquest òrgan que assessorarà el govern català en el procés sobiranista. A Terrassa, el Vallès Occidental, bombers i professors revisen l'escola d'enginyeria de la Universitat Politécnica per esbrinar l'origen de la fuita química que hi ha hagut i que ha obligat a desallotjar la facultat ja fa més de dues hores. Canal Terrassa, Òscar Pericas, bon dia.
Bon dia. L'escola d'enginyeria de Terrassa s'ha evacuat aquest matí per un incident a l'interior de les instal·lacions.
Les mil persones que hi havia a l'edifici entre estudiants, professors i personal administratiu han hagut de sortir al carrer cap a dos quarts d'onze. Molts han començat a notar un sabor amarg a la gola i en alguns casos hi ha hagut tos i marejos. Immediatament han sonat les alarmes i s'ha buidat el centre de forma preventiva. José Miguel Sánchez és treballador de la UPC a Terrassa. S'han vingut a avisar de conselleria que hi havia alguna cosa estranya a l'aire, que la gent respirava...
Alguna cosa, algun sabor, alguna història. I hem sortit i sí, realment la gent dels alumnes sortien perquè es veu que notaven en respirar com un sabor. Jo l'he notat allà el vestíbul de l'escola i era com metàl·lic. A la zona s'han desplaçat set dotacions de bombers i patrulles dels Mossos d'Esquadra i Policia Municipal. Els efectius del SEM han atès set persones per picors i marejos que ja han estat donades d'alta. Bombers i policia investiguen ara les causes de l'incident.
Les classes a l'escola d'enginyeria de l'UPC han quedat sospeses almenys fins a primeres hores de la tarda. A l'Alan Portage es va fer l'acte oficial d'inauguració del centre comercial de la Junquera, Gran Junquera, Outlet & Shopping, un equipament que dóna feina a 400 persones i que pot arribar a tenir fins a 500 empleats quan estigui plenament operatiu. Avui ha obert portes amb un 75% d'ocupació dels locals. Són 40 marques de moda, calçat, perfumeria i altres sectors que pretenen atraure públic tant de França com de Catalunya.
Hi ha un bufet lliure més amb capacitat per a 800 persones i aparcament gratuït. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Jordi Pallarés. En bàsquet, el Barça acaba de fer oficial el fitxatge del jugador grec Lucas Mavrokefalidis pel que resta de temporada. El pivot de 28 anys arriba de l'Espartac de Sant Petersburg. Avui, també en bàsquet, es disputen dos partits pendents de la jornada 33 de la Lliga ACB. A un quart de nou, el Barça visita el Lagunaro. Si els lauranes guanyen aquesta nit, s'asseguraran...
La tercera plaça falta de disputar-se un partit. I a partir de les 9, el joventut de Badalona rep la visita del líder, el Real Madrid. L'exseleccionadora de natació sincronitzada, Anna Terrés, ha assegurat a la xarxa de comunicació local que el president de la Federació Espanyola, Fernando Carpena, va apartar-la del càrrec perquè va detectar irregularitats en la seva gestió. La majoria ni les he entrenat jo. Probablement la carta és fruit, segur, primer.
tota una estratègia per part del president perquè aquesta carta l'escriu el consogre del president i tres de les que firmen les líders de les que firmen i que després han sortit a la televisió són tres germanes la quarta surt amb el fill del president tot queda a casa
En marxa als X Games, els Jocs Olímpics dels esports extrems que es disputen fins diumenge a Barcelona, sota l'amenaça de la pluja, ha arrencat avui la competició amb les proves de skateboard, monopatí. Durant aquests tres dies s'espera que més de 140.000 espectadors gaudeixin de les 17 proves d'aquests esports extrems. Notícies en xarxa Notícies en xarxa
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a...