A casa nostra n'han arribat alguna amb molt bona acollida entre el públic. La mecànica del cor, la llargada ombra de l'amor o aquest darrer, el petó més petit. Una història d'amor com totes les anteriors. En aquest cas, un noi enamorat busca noia amb nom de flor que quan la ves en desapareix. El noi, desesperat, recorre un estrany detectiu privat, especialista a caçar dones difícils. Així comença aquesta aventura que ens planteja les dificultats de retenir l'amor.
Editorial i preu. Mondadori, 14 euros. La xarxa de comunicació local.
Bon dia, són les 10.
Primer titular a aquesta hora pel trànsit. Equip viari endavant. Bé, ens han retirat els vehicles que hi havia accidentats a la ronda litoral a Fòrum, Santí Llobregat, però ara hi ha cua a la mateixa ronda litoral del Nus de la Trinitat a Bonpastor, Santí Llobregat, conseqüència d'un nou accident amb dos turismes implicats. Aquesta situació manté la C-58 aturada damunt cada al Nus de la Trinitat. Recordar-vos que encara hi ha el carril Busbau obert a tots els vehicles, independentment del nombre d'ocupants.
Divisió al Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania de Catalunya aprovada pel Parlament i impugnada pel govern de Rajoy. El debat està encallat. En si es pot declarar anticonstitucional un text que d'entrada no té valor jurídic, tal com defensa la ponència redactora per la vicepresidenta del TC. Els preus han baixat a Catalunya un 1,1% al gener per l'efecte de les rebaixes, la inflació interanual, però puja una dècima i se situa al 0,3%, sobretot per la pujada de l'electricitat.
Les dues corees mantenen la trobada a final de mes de familiars separats per la guerra, malgrat l'amenaça de boicot de Pyongyang per les maniobres militars del sud amb els Estats Units. Ho ha afirmat un representant sudcoreà en acabar la segona i última tanda de converses amb el nord.
Catalunya Informació. A les 11 s'entrena el Barça. Neymar podria ser novetat a la llista contra el Rayo. Si rep avui l'alta mèdica també s'entrena l'Espanyol, que jugarà contra l'Atlètic Club. I el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva estudia avui el recurs del Madrid per Cristiano Ronaldo. Als Jocs Olímpics de Sochi, Ander Mirambell debuta aquest migdia en Skeleton. Aquest matí l'esquiador Ferran Terra ha acabat al lloc 34 al descens de la Supercombinada.
Pel que fa el temps, temperatures molt suaus, que podran arribar als 20 graus a molts indrets. Domini del sol només estarà tapat al cel al vessant sud del Pirineu de Lleida, on no es descarta algun plugi. Passen dos minuts i mig de les 10 del matí. Bon dia. Catalunya Informació.
Divisió al Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania de Catalunya aprovada al Parlament el gener de l'any passat. El debat de fons és saber com es pot declarar anticonstitucional un text que d'entrada no té valor jurídic. Els 11 magistrats que formen el Tribunal han començat els debats informals sobre la impugnació del govern del PP a la declaració. Hi ha 6 conservadors, 5 progressistes i encara falta per assignar un altre magistrat en substitució de Francisco Hernando que va morir el passat mes de novembre.
En aquest escenari, els magistrats conservadors serien partidaris de declarar-la inconstitucional, perquè consideren que podria tenir valor jurídic. En canvi, els progressistes creuen que el debat sobre aquesta qüestió ha de ser polític i no jurídic. Aquest darrer és el plantejament de la ponència en què treballa la vicepresidenta de l'òrgan, Adela Asuà.
Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta no comença el Just a la Fusta d'avui divendres, 14 de febrer. Comencem aquest programa que s'allargarà, com sempre, fins la 1 del migdia, amb moltes coses. Avui començarem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un repàs, una mirada general a l'actualitat del dia a través de la premsa d'aquest matí. També farem un cop d'ull als digitals, entrevistes interessants, cultura, esports i una mica de tot.
A la segona hora, i abans d'arribar a la segona hora, volíem dir, parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius i també tindrem moment per parlar d'una sortida de la CES, que fa aquest diumenge, però en clau literària. En parlarem amb la seva presidenta, la presidenta de la CES, Romy Porredón. A les 11.10 ens revistarem a l'alcalde de Sant Just, Jure Perpinyà, per parlar d'actualitat Sant Justenca.
I cap a dos quarts de dotze aproximadament, com cada divendres, connectarem amb l'Institut de Sant Just, el posem-li veu, sentirem la veu directament dels alumnes de tercera d'ESO que fan aquest taller de ràdio des de l'Institut. I a la tercera hora del Just a la Fusta tindrem a la Roser Sort amb les notícies curioses i també al Xavi Roland amb les estrenes de cinema de la setmana. Tot això des d'ara mateix i fins la una.
Just a la pusta.
I comencem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, Carme, bon dia. Molt bé. Avui, amb aquest temps que acostuma a fer els divendres, ja ho vam dir l'altre dia amb el Carles, que durant l'últim mes, més o menys, divendres ha fet això i dissabte ha fet pena. En aquest cas no serà així, eh? Sí, però és molt primaveral, no? És molt primaveral. Igual que ahir, ahir feia calor... Jo no, i he agafat una jaqueta diferent per venir. Sí?
Sé que només ho podré fer avui i hauré d'estar després dos mesos recordant-m'ho, però... Hem de assumir que esteu el faig. És que no és normal, és que és estrany. En parlarem després amb el Carles, en tot cas sembla que igualment demà sí que farà bo, en aquest cas diumenge ja la cosa torna a canviar i torna a venir. Tornem a la realitat. Sí, i el gris i les pluges aquestes. Pluges i històries. Hivern, molt bé. Hivern. La dia m'agrada, eh, també.
Jo tinc ganes ja de... És un hivern molt estrany, en sèrio. Encara queda, però bé. De debò, sí, sí. Tot i que no ho diríem, però encara queda, encara queda. Bé, en tot cas, comencem parlant de les notícies, no? Ja he fet el sumari, és a dir que ja podem començar directament.
I comencem parlant de carnestoltes avui, Andrea. Sí, perquè a les dues s'acaba el període per apuntar-se al concurs de disfresses del proper dia 22. Us heu apuntat l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament, a l'OJI. La RUA i el concurs de disfresses es faran dissabte 22 de febrer a la tarda i aquest any hi haurà quatre categories de disfresses del concurs i, per tant, quatre premis diferents.
La millor comparsa guanyarà un lot de productes ibèrics. La millor comparsa escolar, un espectacle d'animació infantil per alguna activitat al centre. El millor grup guanyarà entrades per al Tibidabo. I la millor disfresa individual, un val de compra per valor de 100 euros, abans canviar qualsevol comerç de l'Aubic.
Com deia, la festa serà el dia 22, començarà a les 5 al Parc de Joan Maragall, que és quan els concursants hauran de desfilar davant del jurat per mostrar les seves disfresses. Després el rei Carnestoltes farà el pregó, aquest any amb la comparsa guanyadora de l'any passat, les estrelles de Sant Just, i tot seguit començarà la rua fins a la plaça de Camoapa. La festa s'acabarà allà amb un ball, amb un lliurament de premis a les disfresses guanyadores i amb la crema del rei Carnestoltes.
Així doncs, recordem que a les dues, d'aquí unes hores, d'aquí quatre hores aproximadament, s'acaba el període per apuntar-se al concurs, que, com dèiem, es farà el dia 22.
Ja t'hi has apuntat, Andrea? Doncs no, és que encara no tinc clara la meva disfressa, sóc un desastre. Però... Queda una setmana, no? Sí, però tinc 4 hores per decidir la disfressa. No crec que sigui gaire possible. Tu sí? Jo sí, però no seré Sant Jus. Tinc clara la disfressa, però tampoc m'apuntaré.
Sí, però masses dies, no? Massa Carnaval. Ai, per què? La festa ja no s'acabi mai. Bueno, doncs també tinc encara 4 hores per decidir-ho. Molt bé.
Més qüestions, parlem de més activitats, no? Sí. Exacte, sí, perquè aquest cap de setmana tenim activitats molt interessants. D'entrada aquest vespre, la CEA es acostarà als Sant Justens la marxa nòrdica, que és una pràctica esportiva que està bastant en auge. Es tracta d'una forma de marxa que, a banda de les cames, inclou la part superior del cos.
Sergi García, que és tècnic de conducció d'activitats físiques en el medi natural i tècnic en senderisme, impartirà aquesta xerrada sobre marxa nòrdica avui a la Taneu. Va néixer la marxa nòrdica als anys 30 als països del nord d'Europa, molt vinculat a l'esquí de fons, però ara per ara es pot practicar a tot arreu. Consisteix en utilitzar d'una manera determinada uns bastons especials per caminar i, com dèiem, es pot practicar a tot arreu, a la neu, per ciutat, a la muntanya o a la platja.
La conferència també tractarà els beneficis de practicar aquest esport, entre altres coses millora la força muscular, el sistema cardiovascular, la coordinació i la mobilitat, també augmenta la capacitat pulmonar i optimitza el treball del cor, si corregeix també mals hàbits corporals. Si voleu assistir-hi, que sapigueu que serà avui a les 8 del vespre aquesta xerrada amb Sergi Garcia, tècnic de conducció d'activitats físiques en el medi natural i senderisme, a les 8 del vespre al local de la CES a l'Ateneu.
Perfecte, doncs una bona proposta. I acabem amb més qüestions relacionades amb el cap de setmana. Sí, perquè tenim moltes activitats. Com dèiem, avui d'entrada, aquesta nit, a dos quarts d'onze, a la sala Utopia del Casal de Joves, tindrem una nova sessió de Cine Club Utopia, en aquest cas amb la pel·lícula en mat, del director Jeff Nichols. Una sessió que començarà a dos quarts d'onze, com dèiem, al casal, i el preu de l'entrada és de 3 euros. Demà dissabte al matí, activitat dolça, perquè es farà un itinerari cultural per la Barcelona amb gust de xocolata.
Molt bé. Pinta molt bé. Se sortirà a les 10 des de la Casa Maller de Barcelona i si voleu més informació i fer inscripcions us heu d'adreçar al Centre Cívic Joan Maragall i a Can Ginestà. El preu per participar-hi és d'11 euros amb 67. Tindrem música a la tarda aquí a Sant Just a la partida a les 7 al Casal de Joves amb les Book Sessions, un espai per promoure els grups que caçagen els books del casal.
I per últim, i avui en parlarem també del programa, perquè em sembla molt interessant, diumenge, la CEAS organitja una excursió literària al Roc de la Vida Llevaneres, al Maresme. Se sortirà a dos quarts de vuit del matí des del Parc del Parador i després parlarem directament amb la presidenta de l'entitat, amb la Romi Porredón, perquè ens expliquin més coses. Perfecte, doncs un cap de setmana intens, eh, Sant Just? I previ de carnes toltes, és a dir, que comencem o continuem més aviat, no?, el febrer i l'hivern en marxa. Sí, acabem la setmana d'una forma potent.
En marxa, nòrdica, no? On lligaríem del tot perquè teníem un cap de setmana molt intens i a més amb activitats molt diferents, és a dir, per públics diferents, està bé, estan just. Es mou a l'hivern també, exacte.
En fi, acabem parlant després d'aquests apunts. Acabem parlant de música. Altres apunts d'agenda? Concerts? Sí, va. Aquesta demana hem parlat poquet de concerts. O si més no, de concerts propers. Crec que avui ens mereixem fer propostes. Vinga, endavant. Aquest grup m'agrada molt. Qui són? Es diuen The Free Fall Band, són molt jovenets. Són del Maresme, em sembla. Ah, sí? Molt bé.
Tenen al moment només un disc que es diu Elephants Never Forget, ara en trauran el seu segon disc. Va ser un d'aquests descobriments que va fer una altra ràdio catalana, que de cop porta un grup i llavors va començar a fer una mica el salt. Jo els vaig veure fa un any, em sembla, aquí a prop, a Sant Feliu de Llobregat, i vaig pensar que realment m'agrada, que encara els hi faltava més força en directe, però crec que m'han comentat que han anat creixent i que per tant potser... És que són molt joves, tenen 20 anys...
Home, són molt jovenets, llavors sentir-los així els sents, però clar, vistes en directe, potser encara falta una mica més d'experiència. No me'ls imagino, amb aquesta vea no me l'imagino, el cantant en 20 anys. Molt bé, eh?
Bé, en tot cas, l'hem parlat del concert, però que no només actuarà de Free Fall Band, és el Festival Insomni d'aquest any, del 2014. Dura avui i demà, i per exemple, avui, qui actua a la sala bikini, perquè a més demà es fa un altre lloc, per tant, doncs, es pot entendre fins i tot com un concert individual. Les entredes costen 15 euros, consumició, em sembla, i actua a Espectra, també actua, són els primers, a partir de les 8, després hi són els de Free Fall Band, i després en russos, que crec que en vam parlar, n'hem parlat algun dia aquí,
que són els Motorama. N'hem parlat, jo els conec molt poquet, però va ser un dels discos més recomanats per segons quines pàgines d'aquestes especialitzades en música. Té una portada de disc molt xula, es diu Alps, el seu últim disc, el de l'any passat, i tenen cançons com aquesta, que es diu justament Alps.
que està molt bé. Ells es diuen Motorama, són russos, van venir el desembre per primer cop a Barcelona i ara tornen a passar per aquí, en aquest cas referent a aquest cartell, a aquest insomni que es fa avui i demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 9671. Club Ciutat Diagonal.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Nits d'electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze, aquesta la parlem d'actualitat i ho fem repassant les portades d'avui amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Quin és el tema principal d'aquest matí? Doncs avui és en clau internacional i ens parlen d'Itàlia. A l'ara, al periódico i a l'avantguarda, avui no tenim el punt avui. De fet, el diari ara és una de les notícies més destacades. Diu Itàlia Recau, aquest és el titular...
Enric Oleta, acorralat pel seu propi partit, el primer ministre anuncia que dimiteix. Pel que fa a Mateo Renzi, l'alcalde de Florencia, l'haterodox líder del centre esquerre, preparat per assumir el poder, serà per tant el relleu en aquesta crisi de govern que s'està vivint a Itàlia.
El periòdico també ho destaca en portada. Violeta cau després d'una nova guerra a l'esquerra italiana, un altre episodi d'inestabilitat política a Roma. Renzi, alcalde de Florència, serà el nou primer ministre i aspira a governar fins al 2018. El líder del Partit Demòcrata descarta eleccions, tot i haver arribat al poder sense passar per les urnes.
I per últim, l'avantguàrdia. És el que va passar a Itàlia l'anterior vegada, que van posar aquell gubernant tecnòcrata. Ara no recordo el seu nom, però també el va posar la Troika, com si diguéssim. Era aquest senyor seriós, el rostre seriós. Amb cabell blanc, potser? Mira, fins a quallat. Sí, sí, sí, que al final va acabar caient.
Sí, tenia Mario Monti. Mario Monti és el del Banc Central Europeu? No. Ai, ara no ho sé, no m'ho facis dir, no m'ho facis dir. És Draghi, el del Banc Central Europeu. Us no es diu Mario, doncs. Diria que ara ho buscaré. Sí, ho mirarem. Ai, és que ara no me'n recordo, però sí, sí, que és veritat. Doncs sí, una cosa similar.
canvis que s'estan produint al govern italià, com dèiem, i a La Vanguardia també ens ho destaca i ens diu que l'emergent líder italià Matteo Renzi tomba Enrico Letta, crisi ministerial per la lluita de poder al centre esquerre, i també ens diu La Vanguardia, els mercats per això tranquils. I és com ens expliquen avui a les portades dels diaris aquesta notícia en clau internacional, com dèiem, que cau al primer ministre italià.
Doncs actualitzem ara la informació a través dels digitals amb les notícies d'aquest matí. Per exemple, el 3.24 llegim la divisió al Tribunal Constitucional sobre si la declaració de sobirania té caràcter jurídic o polític. Després, evacuades més de 200.000 persones per l'erupció d'un volcà a l'illa de Java. És la catàstrofe més gran registrada per una erupció del Quelot del 1568,
quan els rius de lava, els núvols de cendra i les roques van causar la mort d'unes 10.000 persones. Els aeroports internacionals han hagut de tancar.
Més coses, també l'Ara ens parla d'aquest Tribunal Constitucional dividit. També ens diu que els preus augmenten un 0,3% al gener a Catalunya.
I a l'edició digital de La Vanguardia llegim que Estopa reinventa el seu repertori. El duo de Cornellà treu nou DVD i disc de grans èxits i farà gira de teatres per l'estat espanyol. És un dels temes que apareix, tot i que el primer també és aquesta divisió. El Tribunal Constitucional, a més, tots titulen igual per la declaració de sobirania.
I un mètode assenyat als Estats Units identifica el talent de cada persona. Sembla que els talents que marquen l'èxit dels adults es formen dels 3 als 16 anys. En parlarem després a la notícia curiosa del dia.
Moment per les fotos, les imatges de la portada. Què tenim avui, Andrea? Doncs il·lustrant la notícia del dia, al diari ara veiem una fotografia d'Enric Oleta quan va anunciar aquesta decisió que plegaria després d'aquesta crisi que està vivint Itàlia. I també al periòdico, a l'avantguàrdia, també trobem una imatge del primer ministre sortint d'Enric Oleta, amb una fotografia més petita.
I el periòdico i la Vanguardia parlen de Barcelona i de llocs emblemàtics de Barcelona i de diferents obres. Per exemple, la Vanguardia ens diu 4.500 cotxes menys per la Diagonal. La reforma de la Diagonal entre el Passeig de Gràcia i Francesc Macià, que començarà el maig, restringirà un 5,9% en nombre de cotxes. 4.500 menys, atès que es perd un carril.
I en fotografia han triat una imatge virtual, una visió virtual d'aquestes que es fan de com quedarà el lateral a l'altura del carrer Montaner. Aquesta és la fotografia. I per on passaran els cotxes? Suposo que col·lapsarà més, farà que la gent passi pel carrer Lagó, suposo, no sé. Aquest és el debat, clar, evidentment, perquè es perd un carril i suposo que seguirem passant els mateixos ombres de cotxes, vaja.
I per últim, al periòdico trobem una imatge dels Estopa anunciant aquestes novetats al grup i també ens diuen que som menys xulets que abans. Però la imatge del dia, de fet és el tema del dia al periòdico, ens diu benvinguts al nou Sant Pau. Veiem una imatge d'alguns pavellons de l'antic hospital, de Sant Pau de Barcelona, que han recuperat el disseny original.
I ens diu també el periódico que el recinte modernista culmina en la restauració i es podrà visitar gratis durant tres setmanes. Molt bé, doncs és el tema, les imatges d'avui, els temes principals també per tant que tenim a les portades. Ens fixem ara en les pàgines internacionals. Andrea, avui cap on anem? Doncs primer de tot ens anem cap a Bèlgica perquè s'ha convertit en el primer país que permet l'eutanàsia als nens sense límit d'edat.
Es va convertir ahir en el primer país del món que reconeix el dret a l'eutanàsia sense límit d'edat. Va incloure en la llei els menors amb capacitat de discerniment, sempre sota condicions molt més estrictes que pels adults. L'ampliació de la llei del 2002 sobre el dret a una mort digna va ser aprovada per una amplia majoria de la Cambra Baixa, amb 86 vots a favor, 44 en contra i 12 abstencions.
Ens diu l'avantguàrdia que el silenci sepulcral que arregnava mentre els diputats votaven va ser breument interromput per un home que des de la tribuna del públic va cridar assassins als diputats i també ens explica que la llei exigeix que el menor, en fase terminal d'una malaltia sense cura, entengui la decisió i tot plegat hauria d'estar verificat per un psicòleg que hauria de verificar, com deia, la maduresa de l'afectat i assegurar-se que és plenament conscient que la decisió és irreversible.
Una notícia que trobem a La Vanguardia avui. I ara ens anem una mica més lluny cap als Estats Units. La Vanguardia ens diu caos a l'est del país per una altra temporal de neu. Almenys 18 morts i 800.000 cases sense electricitat en 15 estats. Ens diu La Vanguardia que caminar abans de les 9 del matí per Manhattan, en especial pels carrers, feia venir la sensació de ser una postal. Després, amb el pas de les hores, en cessar la neu i barrejar-se. Amb intervals de pluja, l'estampa bucòlica va deixar de ser-ho. Va fet de malson.
Davant el caos venien ganes d'agafar un avió, però on? De 6.500 vols cancel·lats, passat el migdia, 900 es van quedar a terra als tres aeroports de l'entorn novallorquès. I al sud dels Estats Units, en general estats de refugi dels jubilats rics de l'est del país, es troba en un dels moments més freds de la seva història. I un apunt també a la Vanguardia ens diu que l'alcalde de Nova York manté obertes les escoles. Argumenta que molts nens mengen si hi van.
Doncs és el que tenim avui en clau internacional, algunes de les notícies principals d'aquest matí, les pàgines, com dèiem, que fan referència a altres països d'arreu del món. No, encara no venen les contraportades, en tenen un truc de música perquè el que fem ara és fer el repàs a la maroteca.
I parla, per exemple, del que passava ara fa 5 anys. Garzón tensava el seu pols amb el PP i assenyalava forats. Després, la baixada de l'IPC qüestionava els convenis. La COE descartava aplicar pujades del 3% perquè la inflació al gener havia acabat en el 0,8%. Abans hem dit que avui també s'han conegut les dades d'inflació i que se situen, en aquest cas, en el 0,3%, aquest gener.
Els festivals de música intentaven sobreviure a la recessió, un reportatge de fa cinc anys a La Vanguardia, tot i que la imatge era dels radicals anti-Bolònia, radicals és el que titulava La Vanguardia, si més no, que havien criticat Montilla, és a dir, havien, de fet...
És que no em surt la paraula, en castellà és a butxar i que no és assatjar, per tant, d'alguna manera apareixen amb unes imatges i molt a prop seu, amb pancartes i tot plegat. La comitiva d'autoritats que havia inaugurat el campus 22 arroba de la UPF va ser increpada pels anti-Boloni. Els radicals van forcejar els escoltes del president.
Fa cinc anys d'això. En fa deu, Interior comptabilitzava 200 aterres lliures. Després també es parlava de l'alerta del PSOE davant del risc de desmobilització del seu electorat a l'espera d'un mes abans exacte de les eleccions del 14M.
Mil habitatges als quartells de Sant Andreu. Eren un dels temes del dia de l'avantguarda de fa 10 anys i deia, perquè la gent ho entengués bé, que era 14 vegades el Camp Nou, la superfície que ocupaven els antics quartells militars de Sant Andreu, que era equivalent a 14 cops aquest terreny de joc del Camp Nou. I per tant s'hi farien mil habitatges.
Fa 10 anys, onada de 15 anys, perdó, el 99, 14 de febrer, onada d'atemptats contra PP i PSOE al País Basc. Després s'entrevistava a Maragall, que parlava sobre Catalunya i Espanya, i atenció, es parlava de la mort de Carles Sabaté, ahir va fer exactament 15 anys que va morir, i per tant l'endemà en parlava a l'avantguàrdia. Aquest cantant de Sau moria després d'un concert a Vilafranca del Penedès. La imatge és justament una d'aquest concert, aquest últim concert i l'última aparició de Carles Sabaté.
I també s'enrevistava, a més de Maragall, Durant i Lleida, líder d'Unió Democràtica. Si el centre és el nostre nucli, no té sentit anar cap al que és radical. És el titular que destacaven fa 15 anys d'aquest líder d'Unió, que encara ara es manté.
14 de febrer del 94, diumenge blanc a Collserola. Barcelona s'havia llevat, ara fa 20 anys, amb la serra de Collserola coberta de neu que havia arribat a coallar fins i tot en alguns dels barris més alts de la ciutat. La carretera de la Rebassada havia de ser tallada al trànsit durant unes hores com a conseqüència de les precipitacions que havien caigut entre les 7 i les 9 del matí. Recordo un dia aquest cop, ara fa 20 anys, que vaig pujar també a Collserola a veure la neu i aquestes coses. Aquestes nevades típiques, sí.
Cosa que es fa atípica quan hi va. Després també es parlava que els aliats evacuaven les seves ambaixades a Belgrat, Estats Units, Gran Bretanya i Alemanya es preparaven davant d'una possible intervenció a Bòsnia. Eren aquests els temes d'altres 14 de febrer.
Que avui, per cert, 14 de febrer, Sant Valentí, al Google també li dedica l'amor una mica al seu tema, però d'una manera divertida, m'ha agradat com ho han fet. Ja, si teniu temps, doncs poseu Google al cercador i té gràcia. Ah, el vídeo no l'he vist. No ho sé, és que he vist allà com el simbol de Play, però sí, no ho he tingut. Ah, això no ho he mirat.
Moment per les contraportades, comencem per la del diari Ara, el doble article de Xavier Bosch de cada divendres, La vida amb humor, i després es pregunta si algú ho havia de dir. Doncs La vida amb humor parla de Raku, del que va fer ahir Raku, que va capgirar tota la seva programació i va convertir l'emissora en un repte per als seus professionals i en un joc per als oients.
Diu perquè els programes i els continguts eren més o menys els mateixos de sempre, però els presentadors intercanviaven els papers. El Llimós, l'Helicamps, el Sanabra conduïen les diferents hores del món, els Jordis, el Basté i el Beltran substituïen els Òscars a la competència i diu que tot plegat era per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio d'una forma original i il·lustra aquesta fotografia amb una imatge d'Òscar Andreu i Òscar Dalmau, els conductors de la competència.
I algú ho havia de dir, parlen de Joan Tardà. Diu, Tardà les deixa anar pel broc gros. Tardà, un dels homes d'esquerra al Congrés, es caracteritza per engegar-les sense engalta. Diu, en tot partit hi ha d'haver, pel lògic repartiment de papers del teatre de la política, l'ha brandat que pugui dir el titular més políticament incorrecte. Diu, això és el que va fer ahir Joan Tardà, que té tantes ganes de fugir d'Espanya que s'escalfa i diu coses que diria que són contraproduents per al procés.
Es refereix a un grup d'empresaris i directius alemanys, residents de Catalunya, que han profetitzat que la independència seria perjudicial econòmicament per a tothom. I sembla ser que Tardà va contestar amb una piolada. Diu, és penós que directius d'empreses alemanyes, enriquides gràcies al nazisme i còmplices de milions d'assassinats, critiquin el nacionalisme català. I és del que ens parla avui Xavier Bosch a la Contra de l'Ana.
Més coses de la Vanguardia. Tenim una entrevista interessant avui sobre feina. El 80% de les ofertes laborals no es publiquen enlloc. Avui l'entrevistat és Ariel Andrés, que és emprenedor social i creador d'Antiparo.com. De fet, explica la seva història, com va sorgir tot plegat. Diu que viatjava per tot el món assessorant empreses en crisi i li va agafar un atac d'ansietat tan gran que el van hospitalitzar i es va veure obligat a passar sis mesos sense treballar. Un temps que va aprofitar per pensar com volia que fos el seu futur laboral.
Va decidir que passaria la meitat del temps guanyant diners i l'altra meitat ajudant la gent a trobar feina o crear la seva pròpia feina. I així va néixer la seva empresa social Antiparo, que trobareu antiparo.com, que es dedica a realitzar tallers per tota Espanya totalment gratuïts. A més, ha publicat un llibre que es diu Antiparo, que és un munt d'exemples d'emprenedors que se n'han sortit amb pocs diners. Explica l'Ariel Andrés que els estudis diuen que l'any 2020 més de la meitat dels treballadors dels països desenvolupats seran freelance.
i diu adéu a la seguretat laboral i hola als treballadors del coneixement. És a dir, saps molt sobre un tema i vens aquests coneixements o habilitats a diferents empreses. Molt bé, doncs interessant aquesta previsió de futur, d'alguna manera, que fa avui a la Vanguardia.
I al periódico jo no vaig fer l'històryboard de Tadeu Jones. A veure, explica'ns-ho perquè de primera és el titular d'Escola Econòmica. Exacte, però bé, avui parlant del món del dibuix, avui parlant amb David Alcalá, els variats mons de l'il·lustrador ens diu l'animació, el còmic, un mural que sembla de rècord.
Diu, jo tinc un personatge creat, un personatge meu, es diu Gattuso, és un gat, és blau i té un parell d'ulls blancs i a més té poders, és fort. El David ara viu publicant storyboards, ha de col·laborar amb fanzins, fa classes a nens de dibuix i diu que si fos escriptor, el seu somni, el que ell anhela, seria el manuscrit amb el qual aniria d'editorial en editorial. De moment, mentre espera que soni la flauta, doncs es dedica a fer això.
Diu, editar aquest manual és difícil perquè aquí les editorials de còmic van sobre segur. Bàsicament has de triomfar fora perquè t'editin aquí. Diu, en conec casos. A més, el meu estil de dibuix xoca. Està entre el manga i el còmic espanyol, però no és ni una cosa ni l'altra. Diu, i el que no li sembla manga, li sembla còmic espanyol. Diu, que l'art a Espanya no està valorat. Diu, fes-me això gratis, ja que t'agrada dibuixar. És una cosa que sento molt. Diu, i el meu objectiu, per tant, és treballar a l'estranger, a França o al Canadà, dos països on els il·lustradors estan ben considerats.
Molt bé, doncs és el que tenim en aquest cas el periòdico. Són les contraportades d'aquest matí. Ara ens n'anem a la notícia curiosa del divendres, mentre ja s'ha tapat, Andrea. Dèiem que feia molt bon dia, fa menys de mitja hora, i la cosa ja s'estan busquint una mica. Sí, el sol una mica grisó, però també hi ha clarianes. Sí? Bueno, confiarem en les clarianes. A veure, repassant la notícia curiosa, abans ho hem anunciat. Parlem d'un mètode dissenyat dels Estats Units i que identifica el talent de cada persona.
A veure'l, es denomina Clifton's Trend Finder, el resultat de la investigació realitzada per la companyia americana Galap, després d'entrevistar gairebé dos milions de professionals a tot el món. Aquest sistema podria comportar un canvi de paradigma a la gestió dels recursos humans i és aplicable tant al món professional com a l'educatiu, amb activitats per identificar els talents innats i potenciar el seu desenvolupament.
És un mètode que evoca per la gestió de les habilitats per deixar així d'afrontar només les debilitats, com fins ara, amb la pretensió que cadascú pugui aprendre a ser competent en gairebé tot.
Sembla que ja s'aplica en algunes escoles nord-americanes, als Estats Units sempre espionem aquestes qüestions, i que és un mètode d'una forma rigorosa d'autoconeixement. El primer pas és sotmetre's al qüestionari dels 34 talents, que ha estat respost per 10 milions de persones ja arrel del món, la majoria dels Estats Units,
I tots aquests resultats han servit per anar perfeccionant el propi sistema i aquesta experiència. Llavors, aquesta primera fase d'identificació dels punts forts per a molts és el seu redescobriment personal.
I amb la detecció d'actituds no s'acaba la feina ni tampoc el mètode perquè llavors arriba el moment de passar a l'acció per aconseguir potenciar els millors talents. Es fan sessions de coaching específiques per dissenyar estratègies concretes que permetin utilitzar les qualitats dominants i també es treballa per relacionar aquestes capacitats amb les experiències personals viscudes per discernir si l'èxit ha estat connectat amb les millors aptituds personals. Això es va explicar...
ahir en un primer taller a Tarragona, professional de diferents sectors, i llegim aquesta informació avui a La Vanguardia. Mira, hi ha uns dels talins, els explico, Andrea, molt ràpidament, a veure si creus que en tens algun d'aquests, tot i que per saber-ho hauríem de respondre aquest test en realitat. Hi ha, per exemple, flexible, individu amb capacitat especial per adaptar-se amb facilitat als canvis i a les situacions imprevisibles, viu el present i el moment.
Estratègic, que són persones que ajuden els equips a planejar el que pot passar. Iniciador, són extremadament bons en posar en marxa un projecte. Carismàtic, gran capacitat per conèixer gent nova, no els fa por arribar a un lloc i començar a conversar amb un desconegut. I són persones ideals per a les relacions públiques.
que s'apropicia sentiment d'equip en una organització, se sent acollit pel grup i crea un sentiment global de pertinença, estudiós, gran necessitat que és el constant aprenentatge diari, el motiva el coneixement per plaer i és obert a pràcticament tots els camps del coneixement.
competitiu, gran motivació que és ser el millor, necessita els altres per motivar-se en el dia a dia, analític que abordaria qualsevol situació de forma racional, prefereix els fets objectius a les emocions, per exemple. Són persones molt lògiques, prudent, detecta qualsevol perill i l'analitza abans de prendre cap decisió. És extremadament cautelós.
Aquesta seré una mica jo. També hi ha responsable, que es compromet amb tot el que diu i amb tot el que fa fins a l'extrem. És molt honest i lleial. O creatiu, maneja amb habilitat la generació de noves idees. Pensa en el món amb una mirada nova, en una constant tempesta d'idees. Són 11 d'aquests 34 talents. Suposo que l'ideal és que en un equip hi hagi cadascú. Una mica de tot. A mi m'ha fet gràcia el que diu que és extremadament bo iniciant projectes. Com si estigués tot el dia allà. Iniciador.
En fin, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi bé. Bon dia. Repassem ara alguns titulars culturals d'aquest matí. Per exemple, us expliquem diferents qüestions relacionades amb temes culturals i mitjà del cinema, perquè recordeu que avui, divendres, d'aquí un parell d'hores, repassem les estrenes en cinema amb el Xavi Roldán.
Ara no ara parlem d'arquitectura, per exemple, que llegim a l'ara que l'arquitectura ocupa i redibuixa Barcelona, el tricentenari impulsa el festival efímer Barcelona Reset amb arquitectes de relleu internacional. Un lot de cartes de Lucien Freud, a la seva primera nòvia, és venut per 150.400 euros en una subhasta. Són cartes decorades amb dibuixos del pintor que en aquell moment tenia 21 anys.
Manel explora terreny desconegut a la gira per a Alemanya. I també des d'Alemanya, des de Berlín, arriba en clau cinematogràfic. Això sí que l'Inkleiter captura a Boyhood la màgia del pas i el temps. El film s'ha rodat durant 12 anys i entusiasme. La Berlinale és el favorit per endur-se l'os d'or.
Són aquests alguns dels temes culturals més destacats d'aquest matí. Acabem aquest repàs ara amb les portades esportives d'avui, divendres, 14 de febrer.
I parlem, per exemple, del que diu l'esport, 13 finals en 10 anys, el cicle continua, la final apunta el divendres Sant. O Superbarça més Neymar, és el que titula el Mundo Deportivo. Que diu que l'equip de Martino arriba en forma a la fase decisiva i, a més a més, torna a Neymar. La Crec Brasile tindrà minuts davant del Rayo i es valorarà la seva presència davant del City demars que ve.
I també parla dels sous del Bayern. Els publica el diari Build. Tiago cobra 8 milions. Alcántara té el doble de sou que el Barça i l'actual campió d'Europa reparteix 203 quilos en salaris. I el nou esportiu, títol avui, torneu-la a tocar. El Barça va jugar a l'immigració passat contra la Reial Societat, un dels millors partits d'aquesta temporada amb Messi, Iniesta, Xavi i Cesc junts. Tot fa pensar que Tata Martí no repetirà la fórmula de les grans cites.
Són aquests els títols esportius d'avui, divendres, 14 de febrer.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Passen tres minuts de tres quarts d'onze. Aquesta hora parlem d'una activitat que es farà diumenge, l'Organitza la CES, i és una excursió literària al Roc de la Vida Llevaneras, al Maresme. En parlem ara amb la presidenta de la CES, Romi Porredón, que tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Romi. Molt bon dia.
Una sortida literària, que no és habitual. Normalment les excursions de les CES teniu una activitat molt frenètica, però no acostumen a ser activitats literàries. Per tant, explica'ns una mica com anirà de tot plegat. Sí, sí. A veure, les CES, a banda de totes les sortides de diversa índole, ja fa molts anys que fa una matinal literària, que va començar l'Isidor, l'Isidor Cònsul, i després, bueno, reprès, diguéssim, el seu...
el seu llegat. I llavors, doncs, és una matinal de la modalitat aquesta, que només és tot el dematí, que se fem els diumens al matí, i llavors sempre dedicada a algun aspecte literari que, bueno, sigui adient a l'any o bé una literària diferent. Per exemple, ara fa dos anys vam fer, perquè havia fet 50 anys a la mort del...
Pere IV, vam fer el Vallès Oriental sobre Pere IV, un altre any el Maragall, i aquest any tocava Espriu, perquè era l'any Espriu, el 2013. De fet, aquesta activitat l'havíem programada, perquè a més a més és el Maresme, a totes les mitjanes de Llavaneres, que no és ben bé Arenys, però sí que és prop d'Arenys, i llavors és el Maresme, diguéssim, una mica el territori mític de Sinera.
i l'havien programat pel 17 de novembre, però es va haver de suspendre perquè aquell cap de setmana es preveia molt mal temps i alertes d'aquestes meteorològiques. I vam dir, bé, la farem l'any que ve, però després ha quedat dins del calendari, aquest 8, diguéssim, del 16 de febrer, que hi havia una excursió que no acabàvem de tenir arrodonida, i vam dir, doncs mira, la podríem posar allà, encara que just l'any es priu
ha acabat, però just s'ha tancat ara el gener, vull dir que... Encara està d'actualitat. Encara, diguéssim, ressona. Sí, sí. I, d'alguna manera, llavors, com funciona? És a dir, un cop es fa aquesta excursió, s'acompanya a través, es llegeixen diferents textos, com és? Sí, és a dir, a veure, l'excursió és una, és a dir, el tram d'excursió, doncs, hi ha diferents parades, com sempre fem a les matinals, una per esmorzar, l'altra per veure una esmita, l'altra per veure, doncs,
el que hi ha al paisatge, no? I aprofitant les parades, es va desgranant, en aquest cas, si és espriu, la figura del poeta, no? Llavors és explicar espriu, i llavors, per exemple, aquest any ho he muntat com a blocs biogràfics, no? O sigui, un primer bloc d'infància, de l'essència i joventut, i llavors explicar més en aquesta part el mite de cinera, com va evolucionant després de la guerra, doncs, que és un poeta...
perquè seria la segona part d'anys molt d'autoreclusió, molt tancat, i llavors com es va recloent en poesia, i és quan escriu més poesia. Després, quan hi ha els anys 60, el reconeixement, serà un altre bloc, sobretot els poemes de la pell i brau.
i al final, doncs bé, als finals d'any. O sigui, a base, diguéssim, d'explicar una mica la biografia i l'obra, explicant i llegint alguns poemes i comentant alguns poemes, saps? És així, més o menys, saps? A més a més, si ja fa temps que existeix, la gent ja sap sobretot de què va, suposo que també deu ser esperat, no?, perquè és una activitat que es fa de manera puntual, encara que existeixi. Sí, sí, és a dir, una l'any és la literària,
I llavors, bé, en temps de l'Isidore van fer sobre l'exili, van fer sobre Canigó, en fi, vull dir, llavors es va a llocs que puguin ser adients, diguéssim, pel que es toqui, i ja està, no? I llavors es fa un autor o, vaja, un fet històric amb literatura, com va ser l'exili, diguéssim, no? Clar. Sí, sí.
I bé, doncs això... És una altra manera també de recórrer el món, no?, d'alguna manera. Sí, és a dir, recórrer un territori. Clar, aquí potser hagués estat dient fer la passellada per Arenys, però, clar, llavors ja no és una excursió matinal, podríem dir-ho, és una cultural. Llavors, bé, a prop d'Arenys hi ha tota aquesta serralada que toca també Arenys, llavors s'aprofita perquè és l'almegesme.
al cap i a la fia, diguéssim, no? És això. Està clar. Doncs res, mira. Molt bé. No, no, esperem que vagi bé. Com funciona? Hi ha inscripció prèvia? Tenim previsió de quan de vegades sereu? Sí, això, home, això no se sap fins al dia. Sempre hi ha uns habituals a les matinals i llavors aquesta literària a vegades s'hi apunta a altra gent que no ve a les matinals normalment i que llavors li fa gràcia de fer el recorregut amb
amb literatura, podríem dir, no?, amb aquestes parades explicatives i de lectura de poemes i, en aquest cas, diguéssim, o textos, vaja, poemes o textos, perquè escriu no només és poeta, sinó narrador i dramaturg i tal, no?, i ja està, doncs sí, sí.
Molt bé. Doncs aquest diumens, aquesta excursió literària, El Roc de la vida llavanera, és el Maresme. Se sortirà a dos quarts de vuit del matí des del Parc del Parador i avui n'hem volut parlar amb la Romi Porredón, residenta i també organitzadora d'alguna manera d'aquesta matina literària. Gràcies, Romi. Molt bé. I que vagi bé. Fins aviat. Vinga, gràcies. Adeu. Bon dia.
5 minuts i ja arribem a les 11 del matí. És moment, per tant, o serà moment a les 11 de connectar amb el butlletí de Catalunya Informació, actualitzar-nos, saber què passa a veure del país i sentir també el butlletí informatiu del Sant Just Notícies amb l'Andrea. Bueno, tornarem després amb més coses. Recordeu que a la segona hora parlarem amb l'alcalde de Sant Just, Joret Perpinyà,
i a més a més també tindrem els alumnes de l'institut amb el seu Posem-li-veu tot això després de les notícies i a les notícies hi arribem amb una mica de música avui ho fem amb el Zem Ward i sentirem per tant un tema del seu primer àlbum que es titulava l'àlbum es titulava Hold Time és del 2008 ja i sentirem una cançó que es deia Epistemology potser és una de les cançons que tocarà aquest estiu quan passi per aquí per Catalunya
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Catalunya Informació.
Bon dia, són les 11. A aquesta hora hi ha problemes a Rodalies. Equip de mobilitat, endavant. Doncs sí, n'hi ha hagut i, de fet, encara hi ha retards. Ja ha quedat resablerta la circulació a la línia R2 Sud i R2 Nord, que ha estat aturada entre Barcelona i Vilanova. Hi ha retards de 30 minuts, però de mica en mica recupera la freqüència de pas per les estacions.
Divisió al Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania de Catalunya aprovada pel Parlament i impugnada pel govern de Rajoy. El debat està encallat en si es pot declarar anticonstitucional un text que d'entrada no té valor jurídic tal com defensa la ponència redactada per la vicepresidenta del TC.
Els preus han baixat a Catalunya un 1,1% al gener per l'efecte de les rebaixes. La inflació interanual, però, puja una dècima i se situa al 0,3%, sobretot per la pujada de l'electricitat. Alemanya i França es recuperen. L'any passat Alemanya va créixer un 0,4%, mentre que França ho va fer un 0,3%. Els promotors del creixement han estat, en el cas d'Alemanya, les exportacions, mentre que França han tingut més pes al consum i la inversió.
Enrico Leta presentarà formalment avui la seva dimissió com a primer ministre. El president de la República l'ha dimitit per la pressió que han fet des del seu propi partit el democràtic Mateo Renzi, l'actual secretari general i l'home que aspira a succeir-lo.
Més de 200.000 evacuats per l'erupció d'un volcà a l'illa de Java a Indonèsia i han mort també dues persones al fum i la cendra han obligat a tancar tres aeroports internacionals de la zona.
El Festival Sónar a terra avui a Estocolm per primera vegada a la seva història i completa el seu desembarcament aquest cap de setmana al nord d'Europa. Catalunya Informació. Ara als esports. Ara a les 11 s'entrenen el Barça. Neymar podria ser la novetat a la llista contra el Rayos i rep avui l'alta mèdica. També s'entrenen l'Espanyol, que jugarà contra l'Atlètic. I el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva estudia avui el recurs del Madrid pels tres partits de suspensió a Cristiano Ronaldo.
Els Jocs Olímpics de Sochi han d'ermir amb ell debut aquest migdia en Skeleton. Aquest matí l'esquiador Ferran Terra ha acabat 34 en el descens de la Supercombinada. A l'Eurolliga de bàsquet avui Barça-Milà a tres quarts de nou.
Pel que fa al temps, temperatures molt suaus com les d'ahir, que poden arribar a aquest migdia als 20 graus a molts indrets del país. Domini generalitzat del sol, tot i que estarà tapat al vessant sud dels Pirineus de Lleida, on no es descarta algun plogim aquesta tarda. Repassem algunes temperatures a aquesta hora. Barcelona, 14 graus, 15 a Girona, 8 a Lleida i 15 també a Tarragona.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. A les dues acaba el període per apuntar-se al concurs de disfresses de Carnestoltes. Us heu d'apuntar a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament. La rua i el concurs de disfresses es faran dissabte 22 de febrer a la tarda. Aquest any hi haurà quatre categories de disfresses al concurs i, per tant, quatre premis diferents.
La millor comparsa guanyarà un lot de productes ibèrics i la millor comparsa escolar, un espectacle d'animació infantil per alguna activitat al centre. El millor grup guanyarà entrades per al Tibidabo i la millor disfressa individual, un val de compra per valor de 100 euros a pescanviar qualsevol comerç de l'Oubic.
Més qüestions. La CEAS acostarà avui als enjustencs la marxa nòrdica, una pràctica esportiva en auge actualment. Es tracta d'una forma de marxa que a la banda de les cames inclou la part superior del cos. Sergi García, tècnic de conducció d'activitats físiques en el medi natural, impartirà aquesta xerrada sobre marxa nòrdica avui a l'Ateneu. Va néixer als anys 30 als països del nord d'Europa
molt vinculat a l'esquí de fons. Però ara per ara es pot practicar a tot arreu i a més a més té molts beneficis pel cos. Per exemple, millora la forma muscular, el sistema cardiovascular, la coordinació i la mobilitat. La xerrada sobre marxa nòrdica tindrà lloc avui a les 8 del vespre local de les Cies a l'Ateneu.
I un apunt més per recordar-vos que Sant Just coordinarà un projecte sobre memòria històrica a nivell estatal el curs que ve. El municipi liderarà aquesta xarxa estatal sobre com recuperen la memòria històrica ciutats d'arreu d'Europa. Des de l'any 94, Sant Just pertany a una associació internacional de ciutats educadores i també a una xarxa equivalent a nivell estatal. Des d'aleshores han anat fent projectes comuns arreu del país.
vinculats a la importància dels municipis com agents educadors. Ara, Sant Just pren la responsabilitat de liderar i coordinar les ciutats que s'assumin a la reflexió al voltant de la recuperació de la memòria històrica. Ciutats com Saragossa, Granollers, Alcalà de Guadaire i Ribas Bacia Marit ja s'hi han sumat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Fits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Estem escoltant Just a la Fusta.
Ara passen 12 minuts de les 11. A aquesta hora parlem d'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Molt bon dia. Bon dia, què tal? Com estem? Bé, avui, a més a més, després de l'últim ple no vam poder parlar. És a dir, que ara feia més dies que no passava per la ràdio. En tot cas, avui voldríem començar parlant del tema del cadastre, perquè és un negoci que vam parlar molt fa uns mesos. Recordem que va tenir també lloc un ple...
amb un debat molt extens i interessant sobre aquest tema, i després d'aquell ple també es va decidir que es criaria una comissió del cadastre. Sí, ho estem fent. Estava tirant endavant, això volia saber com estaven anant també aquestes reunions, i si d'alguna manera els veïns queden més crítics amb tot plegat, ho veien tot plegat una mica diferent, o continuen mantenint el punt de vista de les hores?
Ja començo a explicar-ho? Molt bé. Doncs efectivament en aquell ple vam explicar i ens vam compromet a fer reunions amb els portaveus dels partits polítics, principalment de l'oposició, i després també amb els responsables de les associacions de veïns de Sant Lluís, totes. Així es va fer aquestes dues reunions, ja està previst una tercera,
per consensuar, si es vol, un text on, primer missatge, conjuntament i de forma institucional, un missatge de tranquil·litat a la població,
dient que, efectivament, mentre aquest procés estigui sota el control, si m'ho permeteu dir-ho així, de l'Ajuntament, perquè tenim aquests instruments i aquestes eines que, malgrat que se pugui actualitzar anualment i de forma periòdica aquest valor cadastral, com que tenim aquests instruments perquè no pagui més el veí
de quota d'IBI donar aquest missatge de tranquil·litat que això no passarà. Per l'altra banda, cada vegada hi ha més dades i nosaltres sempre hem dit que aquesta actualització cadastral és anual, és a dir, ens podem retirar en qualsevol moment.
Quan a les associacions de veïns i a la població que li ha afectat els hi hem demostrat per escrit a una petició que vam fer des de l'alcaldia, als centres de gestió cadastral, al Ministeri d'Economia, que això és així, s'ha encalmat molt.
Perquè Convergència va fer una campanya molt agressiva amb una informació que personalment crec que potser era innecessària perquè va fer una alarma en una part de la societat i que després s'ha anat demostrant que aquests missatges que donaven és pràcticament impossible que es donin i no passarà. No passarà per aquesta actualització del cadastre que s'està fent des de l'Ajuntament. Per què ho hem fet això? Recordar-ho si em deixes uns minuts, no?
diria que sabem que la gran majoria, no parlo del 100%, perquè sempre que hi ha algun cas, alguna família, alguna propietat que pot estar a prop o que ja surt una miqueta aquest valor de mercat. Nosaltres hem de governar i hem de prendre accions i mesures per la gran majoria.
La gran majoria tenim el vol gastral molt baix, molt baix, i això el Ministeri ens ho recorda cada any, perquè és una revisió que no s'ha fet des de l'any 96, i per tant aquesta base que serveix per després calcular els impostos, principalment de l'IBI, que és el municipal, doncs és molt baix. El Ministeri diu, miri, li dono una oportunitat, l'última,
en què vostè a poc a poc vagi actualitzant aquest cadastre, cada any un 10%. Evidentment, nosaltres ja tenim, el Ministeri ja té, per l'any 16, és el que ens diuen, una altra manera de calcular aquest valor cadastral i per tant s'actualitzaran. I s'actualitzaran en una forma de mercat. Escolta, ja sabrem el que val. El preu real, com si diguéssim. Per tant, hi ha una gran diferència entre el que tenim ara i el que hi haurà després.
I això és molt possible que hi hagi un augment important dels impostos. Ja ho veurem com són i quins són. Per això ens hem de preparar tots plegats. I això no ho fa l'Ajuntament de Sant Jus. Això ho fa el Ministeri d'Economia. Això no ho fa l'Ajuntament de Sant Jus. A fet, nosaltres ara és intentar apropar una miqueta més aquest valor cadastral actual, que el tenim molt baix, al que diu el Ministeri.
perquè quan vingui aquesta revisió d'ells, doncs potser tinguem més oportunitat que no hi hagi ensurts, diguem-ne, significatius cara a pagar impostos. Per tant, jo confio que això no passarà. Ara, si no fas res, que és l'opció de convergència, doncs clar, si tu tens una cosa malament, nosaltres sabem que una cosa la tenim malament, que és el cadastre està baix, no? Si no fas res, doncs estic convençut que també ens ha escindit
també ens ve sentit que solti. Per què no ho fa, això? Perquè li donen aquesta eina. Entre altres, perquè ens hem agafat tots els ajuntaments, gairebé tots els ajuntaments que no teníem aquesta revisió. Els que governa Convergència, aquells que governa Esquerra Republicana, aquells que governa els socialistes, inclús alguns del Partit Popular, tothom s'ha agafat, això. Siguin del color polític que siguin. Per tant, quan governes dius, solti, tinc una cosa malament, sí, doncs miri, vaig millorant-la a poc a poc, que és el que li ha dit el Ministeri o l'Ajuntament.
I aquest 10% serà efectiu, per tant, a partir d'aquest any 2014. Ja està, ja està aplicat, aquell que tenia un valor. Sí, quan es cobri... No, clar, no es veu, no ho notarà a la factura, exacte. No pagarà res més per aquesta actualització, malgrat aquesta campanya... Però constarà, és a dir que... En aquest moment el rebut que ja arribarà, està arribant a les cases per pagar l'IBI quan hi hagi aquest rebut,
Si abans un senyor tenia un valor cadastral de 100.000 euros, ara ja li posarà que el seu valor cadastral són 110.000 euros. Però el rebut de l'IBI, el que li paga l'Ajuntament serà el mateix. No hi haurà un augment de l'IBI per aquest concepte. Per tant, quina és la tranquil·litat? La tranquil·litat és que amb aquesta comissió hem ofert que tots plegats anéssim analitzant totes aquestes dades.
És cert que si tu anessis actualitzant progressivament un any darrere l'altre sense parar aquelles cases, aquelles propietats que estan a prop de valor de mercat, si no els treus d'aquesta actualització seria una injustícia, perquè aniries augmentant. Què vol dir això?
Per exemple, una casa que tingui un valor cadastral de 600.000 euros, que n'hi ha. Poques, però n'hi ha. Si tu li poses el 10%, són 660. El 10% més, al final, aquesta casa estaria a un valor cadastral d'un milió d'euros, per tant, és impossible que se la vengués per dos. Hi ha gent que s'ha vengut la casa per dos milions d'euros a Sant Just, però hi haurien poques. Per tant, hi hauria una sèrie de gent que injustament estaria pagant una cosa que no li toca.
Això és el que hem de lluitar per aquests veïns també i per aquestes injustícies que avui pràcticament no es donen, però que es podrien donar. Com que tu tens aquesta eina que cada any pots retirar-te de tot això, en el moment que l'Ajuntament digui que ja comencen a haver bastants veïns, marxem, retirem i tothom tranquil i per tant no passarà res. Absolutament no passarà res. Nosaltres ens agradaria que hi hagués un acord de ple, un document consensuat,
La majoria d'associacions de veïns crec que està per aquí, crec que està per aquí en aquests moments. Bé, la de Vells Oleig? Bé, jo crec que segurament igual discrepem en el termini, però no amb la forma ni amb el contingut. Potser en el termini...
Ells diuen que potser un any més sí, potser aquesta comissió podria dir dos, depèn. Però jo crec que estan molt receptius quan han sentit que el seu ajuntament els defensarà en el cas que hi hagi alguna casa de vell soleig que estigui fora del preu de mercat. Farem una altra trobada, desitjo que hi hagi un document conjunt i que donem aquest missatge institucional cara a la població per a aquells que puguin estar preocupats.
I aquí veurem una vegada més les voluntats de cadascú, ni més ni menys, però això ho veurem segurament el dia que aixequem el dit en el ple. Nosaltres estem disposats fins i tot a posar damunt de la taula el que serien els futurs impostos a pagar en aquest tema. Veurem com reaccionem de mano.
doncs generositat i que hi hagi consciència, perquè el que hem de fer és fer força tots junts, tots junts, partits polítics, associacions, associacions industrials, Comissió de Unió Botiguers, no pel que està fent l'Ajuntament ara. El nostre enemic, possible enemic, és el Ministeri d'Economia d'aquí dos o tres anys, no és l'Ajuntament de Sant Just. Que quedi clar això, no hi ha cap enemic a l'Ajuntament de Sant Just.
Hi ha un company de viatge que, si anem junts, passi el que passi aquí dos o tres anys, això que ho tenim malament, doncs aviam si entre tots podem amortiguar el màxim possible. En aquest sentit, Llorent Rey lamentava dimarts aquí a la ràdio que l'Ajuntament havia informat abans a les entitats que la comissió en relació cadastra.
Bé, ja l'he sentit. Jo moltes vegades penso que l'oposició utilitza uns tòpics que no em donen informació, etcètera. Jo et diria que les reunions que he fet personalment amb ell, personalment amb ell, parlant del cadastre, on jo crec que he estat poc escoltat. És a dir, quan hem començat a parlar del cadastre, en seguida volia parlar una altra cosa. Certament, el dia de la reunió de Ciutadans de Veïns, vam entregar un dossier que jo crec que parla d'això, que parla d'això,
on es recull la informació publicada pel Ministeri, és a dir, els escrits que d'alguna manera o altra ja té. El que no té és un dossier amb una carpeta ben posada. Se li ha lliurat. Sí, exacte. Si ell en diu, escolta, hem lliurat un dossier als senyors de veïns abans que ell, té raó.
D'acord? Té raó. Ara, la documentació que hi ha, que són tres cartes, els del ministre, el del director general, el del centre de gestió cadastral, la publicació al BOE i poca cosa més i un llistat de valors cadastrals per barri, doncs pràcticament això ho té tothom. Bé, jo crec que, en tot cas, ahir en parlàvem una altra vegada d'aquest tema,
I espero i desitjo que siguem parlant. Però els tòpics aquests que a vegades l'oposició diu és que no em donen informació, doncs, home, mira, no ho diu el Partit Popular. No ho diu el Partit Popular. Per això hem parlat moltes menys hores amb el Partit Popular que en Convergència. Seguirem parlant. I si hem fet una cosa malament, sempre dic el mateix, cal millorar-la. Cal millorar-la.
De tota manera, se li sembla sentir-me a Llorent Rey que deia que se'l malinterpretava, recordem per si algú no el va sentir dimarts. Tot es malinterpreta i tot se l'intenta buscar... Jo crec que la gent del govern té la imaginació que l'oposició està per fer oposició sí o sí. Jo per mi tinc un concepte de l'oposició que és el col·laborar.
I m'emprenya molt quan el senyor alcalde, moltes vegades que està disposat a fer de mestre d'escola dels anys 50 i ha renyat tothom, t'acusa de posar pals a les rodes quan mai a la vida he posat pals a les rodes
Discrepa? Sí, totalment. En tot cas, diria que als anys 50 hi havia grans mestres a aquest país, però jo a vegades tinc un to d'explicar-me i expressar-me en els plens i algú s'ho pren que vaig renyant. Això no és així, només demano que la gent vingui al ple municipal i ens escolti. El que passa és que és normal quan veus, segurament en determinades ocasions,
que has ofert, diguem-ne, la teva col·laboració o acords i has explicat coses i que no t'escolten, doncs també dius, home, no cal que perdem el temps, no? Jo recordo un parell de pressupostos al començament que vam fer reunions i reunions per explicar el pressupost a Convergència amb dades i dades i al final va ser un no rotund. Per tant, també...
Per tant, en tot cas, no creueu que la seva oposició hagi estat col·laborativa, com deia Llorenç Rey? No, no, no, aviam, principalment, principalment dic que tenim molta bona relació els dos, això només... Sempre ho dic, que la política... Espero que no tinguin amics mai perquè jo crec que ens podem considerar que tenim bona amistat i, per l'altra banda, també considero que ell personalment té molta feina fora de l'Ajuntament i això moltes vegades li dificulta el fet de destinar hores. Sempre dic que estar a l'oposició és molt difícil, no?
però col·laboració amb aquest tema del cadastre tampoc la veig. Jo crec que es va equivocar Convergència en aquella campanya, s'ha equivocat, és a dir, el resultat en aquests moments és que no hi ha una pressió social, diguem-ne, o d'àmbits que diguessis, escolta, i quan s'ha explicat una altra vegada a cada associació de veïns,
ens dona la raó. És a dir, aquest ajuntament, aquest govern, no ha fet històricament, diguem-ne, accions que siguessin per més, dir jo, animalades, no?, si em permets dir aquesta paraula. Però jo crec que hi ha una certa confiança amb els que està governant que les coses no fem grans salts i espectaculars, sinó que les fem per convenciment i per explicar-les, i les expliquem. I quan ho expliques, quan ho expliques, jo considero que de la campanya de CIU, nosaltres després vam anar al darrere, és veritat, perquè fas una campanya de dir unes coses, però ajuntament ha d'anar explicant, no?,
però quan ho expliques i amb tots els teus mecanismes i veus que el missatge és que és un valor que ha d'estar molt baixet, que a poquet a poquet l'hem d'anar pujant i que això no li repercuteix ni un euro a la gran majoria de la població, doncs s'entenen. I si a més a més cada any te'n pots anar d'aquesta actualització, que és això, doncs la gent també t'escolta i finalment confio en vostè que no faran cap cosa estranya i així estem.
Més qüestions, n'hem anat parlant molt les últimes setmanes, no sé si hi ha alguna altra qüestió, alguna novetat o algun acord referent a la reforma de l'administració local, si se n'ha parlat més també o de manera interna dins de l'Ajuntament o a nivell amb altres municipis que quedaran afectats. Bé, constantment estem parlant d'això perquè aquesta llei demà atenta contra els serveis públics de manera molt dràstica, molt...
carrega molt contra la proximitat, ens deixem en una situació molt delicada per continuar aquells serveis públics que estem fent. Primer missatge. Aquest govern municipal defensarà aferrissadament els serveis públics de l'Ajuntament de Sant Just o de la ciutadania del territori de Sant Just. Aquest missatge el vull donar perquè estem davant d'una situació greu
És a dir, el govern defensarà aferrissadament els serveis públics. Per què? Perquè durant 30 anys hem anat construint uns serveis públics que han donat un resultat molt beneficiós per a la ciutadania del municipi de Sant Lluís, que se'n beneficia molta gent i el que no podem fer ara perquè hi hagi una llei
del Partit Popular del Govern espanyol no lluitar per això, perquè ens deixen 11, 12 competències que són irrisòries, que et diria que fins i tot motiven molt poc des del punt de vista polític, i que amb aquests 10 o 12 temes o competències pròpies, a més a més totalades per la Diputació de Barcelona,
doncs jo crec que ens ofenen. Per què? I a més a més pel fet de no tenir els 20.000 habitants, doncs encara som més castigats. I el fet d'estar sanejat, molt sanejat econòmicament, com és l'Ajuntament de Sant Jus, per voluntat pròpia d'aquest govern, és a dir, no hem estirat més el braç que la màniga, no hem fet inversions si no hi havia els diners, no hem anat al banc...
a fer grans millores perquè això sabien perfectament que tard o d'hora ho has de pagar, això tampoc es valora en aquesta llei. Pràcticament no es valora. Pagamos justos por pecadores. Per tant, el que estem fent és seguint, tramitant conjuntament amb la Federació de Municipis, l'Associació de Municipis,
i els organismes que ja s'han manifestat en contra, doncs aquest recurs d'inconstitucionalitat hem d'aconseguir 1.200 ajuntaments, que davant de 1.200 ajuntaments que presentin aquest recurs podem estar amb unes possibilitats que això pugui ser aturat. Aquesta és la línia institucional, per l'altra banda també l'altra línia institucional és que el govern de la Generalitat s'espavili en fer la seva llei de governs locals,
Jo sé, em consta, em consta i em sap greu, que el text que té en aquests moments el partit de Convergència, el govern de Convergència, no és substancialment diferent del que ha fet el Partit Popular. Per tant, també limitaria competències. Limita competències. I desitjo que el fet que no hi hagi majoria absoluta de Convergència, la resta de partits polítics siguin capaços d'anar a modificar aquest text, que continua retallant també
proximitat també retalla serveis públics i en el fons hi ha una ideologia conservadora molt menys exagerada que la ideologia conservadora neoliberal del Partit Popular en els textos de la llei de racionalització però que s'hi semblen on precisament es parla molt del sector privat del sector privat
Per tant, una llei de racionalització que parla del sector privat o de futur actor, doncs jo crec que s'emmarca més amb unes lleis, amb unes voluntats neoliberals. Espero i desitjo que això a Convergència no se li correixi aprovar-ho amb el Partit Popular.
Estarem, en tot cas, ben atents a tot plegat, perquè seria molt estrany. No m'ho imagino, ara que passés això, ho trobaríem... Bé, si passa, ens haurem de menjar aquestes paraules, però un escenari ara impossible, fins i tot, almenys tenint en compte com es viu o com es veuen els últims plens al Parlament de Catalunya. Si em permets, per això estic satisfet o estic content,
que com que això és molt difícil que passi, doncs es pacti amb els altres partits i els altres partits amb un tarannà molt més progressista, doncs això es modifiqui. N'estanem al cas, parlem de nou de Sant Just, ara referent a totes aquestes obres del carrer de la Creu, en vam anar parlant l'any passat, sobretot i quan va començar, però ara, de fet, qui passi per allà, per aquest antic edifici, o per aquella zona que era un antic edifici de la zona cantonada Creu-Ateneu,
fa tot una altra cara i els edificis ja no hi són i la gent crec que li està agradant, no?, fa aquest efecte. Bé, jo crec que, mira, et diria que hi ha projectes que, evidentment, tots els projectes et fan il·lusió, no?, perquè quan estàs governant i veus les coses que estàs dissenyant, al final els vols veure, però aquestes fa extremament molta il·lusió, perquè estan al centre del poble, perquè és molt esperat, perquè, efectivament, com tu dius, ja es veu unes possibilitats d'espai, ja els estan derrocat tremendes, que allò pot ser un parc magnífic,
I aleshores estem acabant, encara s'ha de netejar, encara s'ha de tancar millor tot això, i aleshores dic que ho deixarem uns mesos i estem començant ara el projecte d'aquest parc. Veïns em deien, i quan començareu aquest projecte? I els hi contestàvem la línia d'abans, quan hi hagi els diners. No anirem al banc a buscar diners per fer aquest projecte. Això s'ha de dir així, s'ha de dir amb tota la claretat.
Perquè, si no, en aquests moments això ho pagues a la llarga. Per tant, és un projecte que pot estar entre 400 i 500 mil euros. Nosaltres creiem que la disponibilitat d'aquests diners pot estar a final d'any.
perquè les coses van una mica millor, i per tant ara farem el projecte, l'ensenyarem als veïns, i si tot va bé, doncs aviam si a final d'any podem arrencar, que és una obra bastant senzilla, és una obra de condicionament, però és un parc molt maco, i molt obert, és a dir, la persona, el ciutadà que camini pel carrer de la Creu, doncs podrà accedir al claustre de forma agradable. De les escoles?
de les escoles, a peu pla, podrà accedir, si vol, al pati de Roure, en permís de l'Ateneu, evidentment, però està pensat perquè aquests accessos siguin molt permeables i que hi hagi un punt de trobar-li de convivència. Aquest govern ha estat sempre obsessionat pels parcs, perquè són espais de convivència, i al centre del poble, en aquests indrets, falta un parc, evidentment, perquè es puguin trobar...
Les famílies, pensa que a l'entorn de l'Ateneu i ara més, que també està al cau, doncs hi ha molt moviment, no? I les escoles porten molt moviment. I aquestes persones que van a utilitzar els serveis públics de l'Ateneu, la feina que fa l'Ateneu cultural, i els serveis públics de les escoles, quan surtin o entrin, podran estar, doncs, gaudint d'un parc. I això fa relació humana. I això parles amb el veí, doncs estàs amb els teus nanos allà, i això és fantàstic, no?
Justament un parc també és el que s'ha de crear, consta dins del projecte de la zona de Maslluí. De fet, recordem que a l'octubre ja es va aconseguir obrir aquest vial. Encara queden coses perquè el barri estigui completat tot el projecte que estava previst. I una de les qüestions és un parc, justament lligat amb aquest tema, amb aquest parc que incluïa una pista, si no m'equivoco, una pista de bàsquet, semblant per entendre'ns el parc dels juvenívols,
Tot això ha creat les últimes setmanes una polèmica, no sé si polèmica, són paraules massa grans, però si més no discrepàncies amb una part dels habitants de la zona o de Sant Feliu, de Mas Lluís i Sant Feliu Eng, per entendre'ns. Deixa'm dir-te una cosa primer perquè és molt important. Ara hem guanyat un contenciós en contra dels propietaris del Mas Lluís
que ens deien que això de l'organització ja anirem fent. Hem guanyat ara, per tant, han d'acabar aquests parcs. Aquests parcs no els fa l'Ajuntament de Sant Just. Aquests parcs valen dos milions i mig d'euros...
i els propietaris dels solars del Mar Lluïd, evidentment, per dificultats econòmiques han anat per estratègia, per dificultats, allargant tots aquests processos. Que és el que passa amb el cas del Vial. Exacte. Per tant, el mateix que els carrers i el Vial, ara estem amb el parc. Però fa tres dies hem guanyat un contenciós. Per tant, escolta, faci les obres. Faci les obres i acabi les obres.
Els veïns no tenen per què saber tot això, perquè a vegades ja han fet els carrers, ja vinen als parts. Els parts voluntàriament ja no tenen adjudicatari d'obres, és a dir, el constructor l'han enviat cap a casa. Per tant, li han de tornar a dir que torni a fer els parts, però aquests parts valen dos milions i mig. S'han deixat tal com està preparats, diguem, però hi ha una consigna d'aturar això,
aquests dies, i segurament per part seva, una reflexió i veure quan tornen a començar. No vull dir que no volien començar. Estic dient que hi ha dificultats greus, és evident que són molts diners, i aquests senyors rendibilitzen aquestes inversions perquè no construeixen i no venen. Això és de sentit comú. Dir tot això a aquests parts que els fan els propietaris, l'Ajuntament va aprovar aquest projecte.
un projecte que insisteixo que no té data quan segueix, però que ha generat, efectivament, com tu dius, una certa inquietud o polèmica en un sector que s'ha de respectar, que manifesten que hi ha una zona de joc, una pista, doncs que no la volen. Això a vegades és habitual, és a dir, tal...
Tu et mires una cosa d'una manera i una altra s'ho mires. És difícil arribar al gust de tots, exacte. Sí, nosaltres fa uns mesos vam explicar aquest projecte en el local del Mas Lluí, vam convidar a les dues associacions del Mas Lluí, la de Sant Just i la de Sant Feliu, vam explicar això.
Va haver-hi aportacions, però sobre aquest tema no va haver-hi cap aportació. És a dir, no va haver-hi cap aportació, se semblava que era correcte aquest projecte que es desenvolupés d'aquesta manera. Per altra banda, tampoc ens estranya. Me'n recordo perfectament el parc de la Miranda, on uns veïns també s'inquietaven i diuen, escolta, no faci una pista aquí de joc, hi ha una petita grada, vindran nanos, potser crearan...
diguem-ne, sorolls, d'aquestes coses típiques. No ha passat res. No ha passat res. Un cas, dos cas o cap. I quan ha passat, doncs hem anat allà, a veure què passa, doncs amb els educadors, la policia, parlava d'aquests nanos. Tres vegades. Per tant, perquè hem de suposar que al Mas Lluís ja pot haver-hi moltes coses, diguem-ne, perquè hi hagi uns nois que tenen tot el dret de jugar. També manifesten que aquesta pista està molt més a prop, massa a prop d'un llac...
que hi ha uns ànecs allà, que és un espai una mica de microclima i que segurament aquesta pista que està a més de 70 metres podria molestar aquest petit ecosistema i aquests ànecs que hi ha allà i la gent que seu en els bancs que estan en aquest indret. Bé, els hem escoltat, la gran majoria
que es va fer ahir la reunió aquesta, doncs aposta a l'Occió de Baix de Sant Just, que es quedi com està, però hem de trobar una mica un punt en comú, tampoc ens hem de tancar en banda, i aleshores els regidors que van assistir a aquesta reunió, també els regidors de Sant Feliu, ens ho mirem, si això pot ser més petit, si podem plantar més arbres, si el terra d'aquesta pista, en més de formidor, ha de ser una altra cosa, mirarem com suavitzar
Però són coses que s'hi donen als projectes i que molts diuen això, jo no vull l'autobús davant de casa, la parar d'autobús no la vull davant de casa, però posi-me-la a prop de casa. Això és una mica... I per l'altra banda, hi havia pares molt coherents amb nens petits que deien, escolta, aquest nen d'aquí dos o tres anys voldrà jugar amb la pilota.
Clar, clar, té el sentit, no? Buscarem de quina manera podem trobar més punts en comú, que jo crec que és la feina que sempre han fet aquest equip de govern, de respectar les opinions i veure com podem adaptar-nos. Doncs també anirem parlant. Moltes gràcies, alcalde de Sant Jus, Jure Berpinyà. A vosaltres. Tornem aviat, que vagi bé, bon dia. Just a la fusta. Sant Jus en directe.
I el que fem tot seguit, perquè passen 7 minuts de 2 quarts de 12, és connectar amb l'Institut de Sant Just, el seu Posem-li-veu. Posem-li-veu. Posem-li-veu. Posem-li-veu. Posem-li-veu. Posem-li-veu.
Hola a tots, som el José i la Daniela i tornem a estar amb vosaltres a Posem-li Veu. Avui serà un programa molt intrigant i misteriós. Parlarem de la novel·la negra. I per què? Doncs perquè del 30 de gener fins al 8 de febrer es va celebrar la trobada de novel·la negra de Barcelona.
I segons van dir els organitzadors, es va parlar d'art, de ciutat i crim, de psicòpates i ciberdelictes, de periodisme i periodistes, de vaticans i illes tranquil·les, de crims del passat i detectius victorians, de la violència masclista i racional, de la Barcelona dels anys 50, de sèries de televisió, de mentides i realitats.
I a més, van atorgar el premi a Pepe Carballo, del 2014 Andrea Camilleri, i l'escriptor que va donar vida a l'inspector Montalbano. I nosaltres també volem dir la nostra de la novel·la negra. Comencem! Posem-li veu!
I per començar el programa, encetem una secció nova. Un grup d'alumnes de quart ens electaran cada setmana amb les intrigues del llibre que estan llegint en l'optativa de cultura clàssica, amb la professora Carme Martínez. Bon dia. Els alumnes de quart que fem llatí, la Carla, la Júlia, el Juan, la Blanca i la Carol, obrim avui aquest espai que us convidem a escoltar. L'objectiu d'aquesta aventura radiofònica serà apropar-vos d'una lectura interessant
que porta per títol l'esclava de blau. Cada divendres, en aquest espai, us farem cinc cèntims de les aventures d'una esclava enigmàtica i atractiva, que coneix com ningú la professió d'investigador privat del seu amo. L'història, ambientada a la Roma Antiga, ens garanteix un munt de misteris per investigar i resoldre, en què no hi faltaran amenaces de mort, extorsions i assassinats. Així doncs, avui, comencem amb el primer capítol.
Primer dia. El protagonista de la novel·la, que viu a Àtica, Grècia, s'anomena Diòmades. Diòmades va fins a Roma quan s'assabenta de la mort del seu oncle Simones, que li ha deixat una herència.
Quan arriba a Roma, s'adona que l'herència tan sols és una petita casa i una esclava, Vallasca. Vallasca és una jove de 20 anys, morena i bonica, que d'una túnica blava i no porta sabates. Aquesta li deixa a diòmedes
que el seu oncle era detectiu privat i junts decideixen exercir aquesta professió per aconseguir els diners per tornar a Àtica. Avui tenim aquí a Diòmedes en persona que ens explicarà la seva arribada a Roma i el seu primer contacte amb Vallasca.
El primer que he fet a Roma ha sigut classificar els seus habitants. Una colla de litocèfals, amatòfags i crisòdols, que és el mateix que caps de pedra, menjadors de sang i amants de les riqueses. Vesteixen barruerament. Tenen la ciutat envoltada per un abocador líquid anomenat Tiber. Amb tot aquest espectacle he estat a punt de rebutjar l'herència i tornar cap a la meva estimada àtica. Però definitivament he decidit buscar la casa del meu oncle per tornar-me a un ric botí.
Però tot ha estat un desastre, una gran decepció. M'he equivocat de casa, que no és ben bé com esperava, ni molt benys un palau. La casa del meu oncle era en principi una bona casa, que es va quedar un tal Quintocol, a canvi del crèdit que li havia donat. De fet, era un escanya pobres fastigós. Però sembla que el meu oncle tampoc s'ha quedat enrere. Era un viciós jugador. La seva debilitat eren els daus.
I per acabar-ho d'adobar, l'Antoni m'ha donat les cendres del meu oncle en una mena d'abast de vidre, i que m'havia de fer càrrec d'una esclava anomenada Vallasca, el que em faltava. Però què és això? Quina ensurt quan veig una negra immensa amb unes dents grans com rajoles? Menys mal que l'Antoni em va tranquil·litzar. Per sort, no era aquella. Vallasca alluïa un vestit blau al costat d'aquell elefant. Segurament més valuosa que la casa de l'oncle, el genícol.
Me la vaig endur, no sense abans haver de pagar 185 denaris per ella. L'encarregat era un crisòdul de caldeu. Crec que he fet una bona inversió, només menja un bol de cibada al dia i m'ha demanat unes sabates. A més, la noia m'ajudava el meu oncle a resoldre misteris i també és bastant estalviadora. El més sorprenent és que no va voler dormir a l'únic llit de la casa i es va quedar dormint al terra. Em vaig anar a dormir sabent que el meu trasbalsat oncle, el Simones, va morir enverinat per la picadura d'una serp.
Molt bé, Diòmedes. Ens explicaràs com serà l'endemà amb aquesta esclava? No creus que te la vendràs? I tant, jo us ho explicaré ja. És dia de mercat i tinc moltes coses a fer. Doncs moltes gràcies, Biasca i Diòmedes, per explicar-nos-ho. Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
Calça terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però molts besos te n'adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Coneixeu un dels personatges més mítics de la novel·la negra? Ara el Marc i la negra ens ho explicaran.
Sherlock Holmes, un personatge de ficció, protagonista d'una sèrie de quatre novel·les i 56 relats de ficció publicats. El va crear el 1887 Sir Arthur Conan Doyle. Sherlock Holmes és el prototip d'investigació cerebral per excel·lència i va influir en gran mesura en la ficció detectiva posterior a la seva aparició. La majoria de les històries del detectiu són narrades pel seu col·lega Watson.
Sherlock Holmes és un detectiu privat alt, prim, d'anar esganxut, irònic, enginyós i intel·lectualment inquiet. A voltes resulta una mica brusc, però és cortès amb les dones malgrat que en desconfia. No és gaire ordenat amb la rutina quotidiana. Fuma amb pipa, toca el violí amb mestratge i, quan s'avorreix, per falta de reptes intel·lectuals que suposen els seus casos, consumeix cocaïna.
fet que preocupa el seu company amic Watson. No obstant això, la seva característica més notòria és la utilització del raonament pu per resoldre els casos més intrigants i poder arribar a conclusions més sorprenents a partir de detalls aparentment trivials, gràcies al seu extraordinari poder per la concentració
i els seus amplis coneixements tan científics com de les variades disciplines. Sovint col·labora amb la policia. Sherlock Holmes és un dels detectius més famosos. Tots els dilembres i des de Sant Just desvet us enribeu, us enribeu, us enribeu.
De la setmana de la novel·la negra de Barcelona, encara resten activitats interessants per visitar. Aquí teniu algunes.
Barcelona mira en negre. Exposició fotogràfica. Del 29 de gener al 8 de març. Galeria Vàlids Fotos C. De Buenaventura, Muñoz, 6, baixos.
De segur que, quan llegiu una novel·la negra ambientada a Barcelona, no us podeu estar d'imaginar una escena o una altra, reproduint en la vostra ment els escenaris que també coneixeu. També ho han fet els deu fotògrafs que participen en aquesta exposició, que han convertit en imatges deu novel·les negres ambientades en els racons més foscos de la ciutat. Imatges de la negrocriminalitat barcelonina.
El Philip Marlowe de Raymond Chandler. Del 4 al 28 de febrer. Plaça de la Bòbila 1. L'Hospitalet de Llobregat. Exposició. Mostra bibliogràfica sobre la presència de Raymond Chandler i el seu personatge, el detectiu Philip Marlowe. El fons documentals de la biblioteca La Bòbila. Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
Fins demà!
Tot gira entorn a la novela negra i a la lectura en general. Així, doncs, una petita reflexió. Amb les noves generacions es perdrà aquesta tradició? Personalment, no soc un gran aficionat a la lectura, però sí que sé que és un fonament important per als coneixements i per a la cultura. Però avui, cada dia és menys comú el típic llibre de paper. En aquests temps ja han aparegut altres formes per llegir. Llibres digitals, tablet, que són més lleugeres i portàtils.
És un gran avanç, però en part perd una mica l'essència de la lectura. La textura del paper i la seva característica olor sembla ser que a poc a poc anirà desapareixent. És el que té l'evolució tecnològica. Esperem que els avenços siguin per a millor i que mai perdem el costum de seure'ns despreocupats a llegir qualsevol novel·la. Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
Fins demà!
Però, què és la novel·la negra? Bàsicament, una novel·la en el crim té un paper protagonista. Aquest terme s'associa a un tipus de novel·la policiaca, on normalment els arguments són molt violents. I l'objectiu principal és solucionar un misteri que molts cops ni la policia pot resoldre. Els personatges fonamentals que ha d'haver-hi a una novel·la negra són...
L'assassí, el psicòpata, el lladre, el falsificador, depenent de la història, serà una cosa o una altra, però el seu paper és molt important. Aquest personatge desenvolupa tota la història, ja que és ell o ella qui haurà robat, falsificat o matat a la víctima, i serà la que posarà les coses difícils al detectiu.
Molts cops són persones amb algun problema d'infància o estan malalts o simplement els diverteix. També és molt important la manera en què aquest personatge mata. Pot ser més brusc i matar amb armes o pot ser més discret i matar amb verí o ofegant.
Hi ha també novel·les en les que l'assassí fa rituals amb els cadàvers que mata. També passa això a l'hora de robar o falsificar alguna cosa. Quan ho roba? Com? Per què? Són preguntes que només el detectiu podrà resoldre.
El detectiu o la policia. En moltes novel·les negres, els policies són incapaços de resoldre els misteris que l'assassí presenta o simplement no ho prenen seriosament. En aquests casos, la víctima o algun familiar o amic seu ha de recórrer a visitar un detectiu o investigador normalment privat.
Aquest personatge desenmascara tots els actes del criminal, fent veure als espectadors com, pensant una mica, tot és molt més fàcil del que sembla, a simple vista.
Normalment, solen fixar-se en petits detalls que la gent no té en compte. La víctima. Aquest també és un personatge importantíssim. Normalment, aquest personatge té un problema greu, inclús pot estar mort. En aquest cas, és una persona secundària la que acudeix a la policia o investigador.
La víctima ha de donar els màxims fets possibles perquè a l'investigador li sigui més fàcil descobrir el psicòpata. Una molt bona tàctica a l'hora de crear una víctima és basar-se en l'edat i el sexe. Normalment, si la víctima és una dona, ens donarà més llàstima que si és un home. També l'edat juga un paper protagonista. No sentirem el mateix si, per exemple, la víctima és una dona de 30 anys que si és una nena de 9 anys.
Tots els divendres i des de Sant Just Desveu.
I tenim amb nosaltres a la Rosa Bastante, professora de llengua castellana i literatura de l'Institut. Ens parlarà del personatge arquitectípic novel·la negra. Rosa, és el primer any que estàs en aquest centre i, a més, és la nostra professora de llengua castellana. Aquesta avaluació hem llegit al llibre Calles Fries, de Robert Swindles. Ens ha agradat molt i ens ha introduït a la novel·la negra. Sabem que és un tema que t'agrada i domines.
Per què se li diu novel·la negra? El terme novel·la negra se li diu perquè a meitat del segle XX es va fer un assaig bastant ben fet que englobava tot aquest tipus de novel·la que agafava algun fet
d'un crim, el que també heu descrit abans, sobre fer mal a algú, tant si es matava com si no es matava, i sobretot es va basar en un escriptor que és un clàssic de la novel·la policia que és Raymond Sadler, es va fer un assaig i llavors a partir d'aquí, com es deia l'arte de matar o una cosa semblant,
Es va començar a denominar novel·la negra tota aquella novel·la que no només intervenia en policies sinó que a més intervenia en qualsevol cosa que assaltava o assaltava a la gent. O sigui que agafava també les falsificacions, tot el que era fer mal als altres. Quin és el personatge arquetípic d'aquest gènere novel·lístic?
Bé, abans l'heu definit molt bé. Hi ha personatges que dintre de totes les seves varietats hi ha tres que són fonamentals, que ha de ser la víctima, evidentment, l'assassí o la persona, o el falsificador, el lladre, com el que li toqui ser el paper en aquell moment, i després una persona que investigui.
Dintre d'aquesta gamma dels tres grans personatges pot haver una gran varietat de formes com per exemple el llibre que heu llegit de Calles Fries també es pot classificar com a novel·la negra i se surt de tots els paràmetres perquè la víctima ve a ser un noi
normal com vosaltres i que es veu abocat a ser víctima per una decisió que no ha pres ell i que la societat l'ha marcat. Són certes aquestes característiques en una novel·la negra? Que l'investigador és intel·ligent?
no necessàriament l'investigador és intel·ligent perquè si no no acabarà descobrint res el que passa és que més que intel·ligent jo diria observador i és després les circumstàncies i la sort també moltes vegades li acaben d'arrodonir tot però també hi ha un tipus d'investigador que passa per tonto per exemple hi ha un que és molt famós a la tele que ve de la novel·la negra que és Colombo
Colombo és un gran investigador i ell el personatge que fa veure és que és tonto, que no se n'adona de res, que és molt desarrelat amb el vestir, vull dir que sí que és intel·ligent en el fons, però sobretot és molt observador i és molt llest. El problema és aparentment insoluble?
No, aparentment, potser sí, però quasi bé tots s'acaben resolent d'una manera o d'altra. I la solució racional al final de la novel·la, que es descarta elements sobrenaturals?
És que la novel·la negra últimament està incorporant elements sobrenaturals. Fins ara, la novel·la negra va començar amb elements sobrenaturals perquè la novel·la anglesa els permetia. Edgar Allan Poe, per exemple, es considera que va començar amb la novel·la policíaca i ell sí que tenia elements misteriosos.
i després es va, diguéssim, racionalitzar, fer més realista, sobretot amb la novel·la americana, i després, ara últimament, les últimes tendències incorporen també elements sobrenaturals. Doncs moltes gràcies, Rosa, ja et deixem que esmorzis. Moltes gràcies. Adéu.
I això ha estat tot per avui. Esperem que us hagi aprofitat aquest programa. També volem animar a la gent que li agradi la lectura que provin a llegir novel·les negres, ja que no podran parar de llegir-les. I bé, agrair-vos que hàgiu estat amb nosaltres un dia més.
A partir de la setmana vinent ens visitaran alumnes de les escoles de primària de Sant Just. Vindran que els ensenyem el centre i, clar, els farem venir a la ràdio. Cada divendres, durant tres setmanes, emetrem aquesta visita en diferit. I també parlarem dels grans viatges de la història.
I ara, a gaudir d'un bon cap de setmana. I què millor manera de fer-ho que hi ha gent? Apa, adeu i ens veiem el pròxim divendres a la mateixa hora. Aquí ja, posem-li veu. Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
Doncs moltes gràcies als alumnes de l'Institut per aquest posem-li veu que ens fan arribar cada divendres. Avui a més descobrim aquestes qüestions sobre la novel·la negra també. Ara de seguida connectem amb el butlletí de Catalunya Informació perquè queda un minut només per arribar a les 12 en punt del migdia. Per tant, ens posarem al dia de l'actualitat.
el bolletí informatiu dels Enjust Notícies i ens queda encara la tercera hora del Just a la Fusta amb moltes coses. Tindrem el temps, que encara no n'hem parlat, amb el Carles de Rendé di Rius, la Roser Sord i les notícies curioses i el Xavi Roldán amb les estrenes de cinema per aquest cap de setmana. Tot això, com dèiem, després de les notícies. No marxeu. Just a la Fusta, el magazín del matí.
Són les dotze.
Aquesta hora encara s'arrosseguen alguns problemes a Rodalies. Equip de mobilitat, endavant. Doncs sí, hi ha 20 minuts de retard. El tren de la línia R2 Nord que va de l'aeroport a Sant Saloni i el tren de la R2 Nord i R2 Sud que va de l'estació de França a Vilanova. I també hem de precisar que s'ha restablert la circulació de les línies d'autobús que passen pel Passeig de Gràcia, ja que el Passeig de Gràcia ha estat tallat una estona per una manifestació.
Els preus han baixat a Catalunya un 1,1% al gener per l'efecte de les rebaixes. La inflació interanual, però, puja una dècima i se situa al 0,3%, sobretot per la pujada de l'electricitat.
El producte interior brut de la zona euro va baixar un 0,3% el quart trimestre del 2013, respecte al tercer, una xifra millor de l'esperada. Romania i la República Txeca són els països que més van créixer. El conjunt de la Unió Europea, el PIB, va pujar un 0,4% l'octubre a desembre, segons avança l'Oficina Comunitària d'Estadística.
Divisió al Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania de Catalunya aprovada pel Parlament i impugnada pel govern de Rajoy. El debat està encallat en si es pot declarar anticonstitucional un text que d'entrada no té valor judílic, tal com defensa la ponència redactada per la vicepresidenta del TC.
A Itàlia, Enrico Letta presentarà formalment avui la seva dimissió com a primer ministre del president de la República. Letta dimitit per la pressió que ha fet des del seu partit el democràtic Matteo Renzi, l'actual secretari general i l'home que aspira a succeir-lo.
L'associació cultural Joan Amades ha formalitzat la donació a la Generalitat del Llegat de Consol Mallofré, dipositària dels drets d'autor del fulcurista. Un llegat que inclou manecanuscrits i proves prèvies no editades sobre la cultura popular i també tradicional. Catalunya Informació. Ara els esports. A l'entrenament del Barça, Xavi s'ha quedat al gimnàs i en principi no jugarà demà contra el Rayo Vallecano. Avui hi haurà llista a convocats en què s'espera la presència de Neymar un cop hagi rebut l'alta mèdica.
A l'Eurolliga de bàsquet, avui Barça-Milà, tres quarts de nou als Jocs Olímpics de Sochi. Ender Mirambell debut en Scandleton i Ferran Terra fa d'aquí una estona l'eslàlom de la Supercombinada.
I pel que fa al temps, temperatures que s'acostaran als 20 graus a molts indrets, sobretot a Girona i al Pla de Lleida, ambient gairebé primaveral amb alguns núvols prims dispersos. El cel es mantindrà tapat al vessant sud dels Pirineus, on no es descarten alguns plugims al vent del sud. Serà especialment intens a zones elevades i també de muntanya. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Buenó. Últims dies perquè les entitats s'inscriguin a les sessions de formació i dinamització del programa Movem Sant Just. Les entitats locals encara són a temps d'inscriure's per participar d'aquest pla a través del formulari que es pot trobar al web santjust.cat. El programa és un pla de formació i dinamització per al sector associatiu que té com a objectiu millorar el funcionament de les entitats i establir aliances amb altres grups.
es va posar en marxa a finals de l'any passat amb un qüestionari que es podia omplir a través del web municipal que volia conèixer el nivell de participació dels santjustencs en associacions. Ara, el programa Movem Sant Just proposa una sèrie de sessions formatives per a entitats que va començar el gener i que s'allegarà fins a l'abril i també té com a objectiu fomentar els contactes entre elles.
Nes qüestions. El centre d'estudi Sant Justenc segueix buscant testimonis d'experiències interessants que s'hagin viscut a la Rambla de Sant Just. Aquest carrer celebra 100 anys i l'entitat li dedicarà el mes d'agost la seva passejada d'estiu per festa major. L'objectiu és fer una passejada per la Rambla mentre s'estacan històries curioses que s'hi hagin viscut.
Maria Quintana, la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Creu que aquesta passejada pot ser un acte molt viu perquè s'hi han viscut històries molt dignes de recordar. Des del Centre d'Estudis també volen intentar entrar algunes de les cases que hi ha a la Rambla per comentar aquestes anècdotes. Per tant, si teniu alguna història interessant que pugueu aportar, la podeu fer arribar al Centre d'Estudis.
I acabem recordant que el grup de teatre social del Casal de Joves farà un intercanvi amb nois i noies de Bèlgica. Per Setmana Santa, una quinzena d'adolescents belgues passaran uns nou dies a Sant Just per tal de fer un intensiu de teatre. La idea és preparar una obra de teatre conjunta oberta a tothom. Els alumnes d'un grup de teatre social de Bèlgica vindran al nostre municipi d'aquí dos mesos per compartir experiències amb nois i noies del nostre municipi.
I de moment, això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Things we'll never see again. All the weight of my heart sits before us, shines into ash.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la Ràdio, Just a la Fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Nits electrònica ara és 20.
Fits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
I ara és moment de parlar de notícies curioses amb la Roser Sort. Molt bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. Avui, a més a més, ho farem... Bé, avui vols començar parlant de Sant Valentí perquè és avui, 14 de febrer. No sé si tu celebres, Roser. Doncs és una festa que aquí, no sé com bé dius si celebra o no, però jo no la celebro. Hi ha discrepància, eh? Jo crec que no gaire. És una festa que s'ha instaurat molt d'Amèrica, però aquí tenim Sant Jordi. A Sant Jordi crec que és difícil fer-li competència. Sí, però...
Pensem en altres països que no tenen festivitats com la que tenim aquí, que és la Sant Jordi, que és molt maca, doncs sí que ho celebres perquè representa que és el dia dels enamorats. I aquesta notícia que parlem, no sé si estan molt enamorats, aquesta parella que parlem no ha acabat gaire bé el seu dia. A veure, sí, sí, és una represàlia molt complicada i, a més, el dia de Sant Valentí. Rosa, explica'ns. Doncs la seva exnòvia li crema el cotxe el dia de Sant Valentí.
Vull dir que... Poca broma, eh? Poca broma. A veure, això on ha passat? Doncs la repercussió és que porta deixar una ex-nòvia un mes abans de Sant Valentí, doncs ha passat això a una petita localitat de l'Argentina, l'alarma del cotxe, és la que fa donar compte del propietari, que no li estaven robant el cotxe, sinó que s'estava cremant.
L'home, tot exaltat, va anar a buscar tot el que podia recuperar de dintre el cotxe i justament a dintre el cotxe, a part dels papers i objectes personals, hi va trobar les sabates de la seva exparella.
I aquí ja va... De fet, era com una mena de missatge, no? Perquè veies que anava per aquí. Jo crec que ella ja ho va fer expressament, volem dir, tu em deixes i aquí ho tens. I doncs sí, resulta que les claus del cotxe havien desaparegut feia uns dies, no sabia com...
típiques discussions de parella, suposo que la noia es va quedar amb les claus, i un dia com avui, tan assenyalat, doncs l'home es va trobar amb el cotxe ben cremat. A l'hora de la feina, doncs... Jo n'hi do, eh? De fet, bueno, fa un punt de gràcia perquè ho veiem de lluny, i si ho veiéssim en una pel·lícula, doncs podríem això, però realment jo trobo que és una... Molt fort, arribes a un extrem molt fort. És fora de lloc, eh? Ho trobo molt fora de lloc.
La notícia arriba perquè és el dia que és de Sant Valentí, però bé, en fi. Més qüestions. Per exemple, a Mèxic prohibeixen els noms enigrants com Hitler o Robocop. Ja havíem parlat anteriorment dels noms estranys que posa la gent als seus fills. Però aquests ja són, es passen de mida, no? Robocop, li poses al teu fill realment?
Vam llegir... No sé si te'n recordes que hem parlat de noms tan estranys com Hitler i altres noms. L'estat de Sonora, amb èxit, ha prohibit registrar els nens amb noms humiliants i tant de ni grans per poder evitar burles o discriminacions quan siguin grans. Pensa que quan ets petit no tens ni dret ni vot ni res i els teus pares et posen el nom i tota la vida se't queda. Vull dir...
T'agrada el teu nom a tu, Carme? A mi, mira, de petita no m'agradava i ara ja m'he acostumat i sí, no em desagrada. Ja sé que li he agafat ja el punt, crec. Però clar, no sé si em passaria mateix si em digués Robocop, Roser. O altres, perquè realment algun dels noms que hem prohibit és escandalós, perquè li pots posar Twitter al teu fill. Sí, sí. Twitter o e-mail.
És que ho trobo molt fort. Imagina't que arribes un dia a classe, el teu fill, perquè en aquest cas ja nosaltres potser ja no, el nostre fill, i que et trobis amb un company de classe que es diu Twitter.
És absurd, clar, Harry Potter i Pocahontas tampoc és que ho trobo molt bonic, però almenys, mira, entenc el sentit quan un pare pren la decisió, l'entenc o puc arribar a posar-me'n al seu cap un segon. No, i així que n'hi ha molts més, ja tenim el de Batman, Pocahontas, James Bond, Lady Di, Rolling Stone, Burger King, o sigui, com pots dir Burger King?
Sí, arriba. És molt fort. No sé, a més, a Santa, que pots pensar que és bonic, no? De pares que... Jo m'he posat en el lloc d'aquests pares que em deuen estar pensant en aquell moment que fiquen aquest nom i dir quina gràcia li té d'anar a molestar el fill d'aquella manera tan gran, perquè és que... És absurd, és absurd.
En fi, això d'una banda és a Mèxic. Vull dir que aquí encara es poden posar aquests noms, llavors, no? Sí, sí. No sé si el registre civil d'aquí et permet-hi alguns límits. Per què? No només aquests noms, sinó noms de cantants, de cançons. Vull dir que arriba a un extrem... De tota manera, no sé si ho havia comentat ja justament en aquesta secció, fa un parell d'anys, ma germana, que és mestra, va tenir una alumna a Gabà que es deia Kylie Minogue.
i s'escrivia com sonava i a més ho descobries quan començaves a pronunciar perquè veies una C, una A i llavors la pronunciaves i deies ja sé d'on ve aquest nom i com tens el valor de posar-li el nom d'un artista i a més quan tots aquests noms són artístics no són ni els noms propis d'aquelles persones que són noms artístics
En fi, més històries. Ara aquesta també molt sorprenent. Una dona gran que viu 44 anys amb uns fetos al ventre.
Quan la vaig llegir, dic, aquesta dona ha parit, no ha parit, però què ha passat? I és que la dona aquesta és brasileña, té 84 anys i fa 44 que tenia el seu fill a dintre. Bueno, un fill. Un fetus? Un fetus. Com pot ser? Un embrió. I és que...
La seva dona, bueno, aquesta dona, quan es va quedar embarassada, va sentir un fort dolor quan just estava en el procés de créixer la panxa. I al Brasil, jo no sé si això és molt comú o no, aquí crec que de moment no tenim aquests... Se'n va anar un curandero, bueno, aquestes...
religions que té la gent, tipus la Índia o aquests llocs que són molt extremats que diuen... Tenen una altra cultura en aquest sentit, no? Doncs van anar a un curandero i li va aliviar el dolor, va fer com un ritual i li va aliviar el dolor. Però a partir d'aquell moment es va adonar que hi ha
la panxa no li va començar, ja no li va créixer. D'aquella manera, aquella dona va pensar que havia perdut el nadó. Però dic, home, durant 44 anys, no et dones compte que tens algú allà dintre? Són molts anys. Molts, és que no són dos, tres, no, són 44. A més, amb 84 anys que segurament que ja...
Tens segons quins problemes. És que científicament, a més, no em quadra. Vull dir que et vols dir que és veritat, aquestes notícies russes. Sempre me les crec, totes les que m'expliques, però aquesta realment no mi cap al cap. Bueno, hi ha una foto, clar, però com que poden agafar fotos de qualsevol persona i els metges deien que se l'havia de treure i ella diu que no, que no volia treure's allà dintre. En fi. I és fort la...
Com una anècdota que explica que això, qui ho dona com crèdit, o que no dona crèdit, això, i és el director d'Alien. Diu, això pot ser que en realitat jo havia creat una pel·lícula, però que pot arribar a existir. Clar, clar. No crec que sigui un Alien allà dintre, però que... Seria estrany, eh? Seria estrany.
i sí, justament es veu que va entrar fa uns dies amb problemes de marejos i d'estómac i això li van començar a fer moltes proves i van dir, a aquesta dona no li trobem res, clar, ser una persona gran pot ser que tingui problemes de l'edat o amb 34 anys tens algunes mancances i just van acudir fer una radiografia i van trobar el premi Anem cap a alguna altra història se'ns ha acabat la música i tot, eh?
Sí, ja que passessin. Perquè avui tens alguna altra notícia, no, Rosent? Sembla encara... Bueno, segons havíem parlat de Sant Valentí, de consells i tipus per lligar amb una persona... Ah, jo també la tinc, veus? Pensava que ja l'has trobada, eh? L'he trobada, l'he trobada. Sí. Avui, com dient. Sí, exacte. Són consells i jo dic que els haurien d'aprendre'ns una mica, doncs, en un sentit ridícul...
lligat amb el Sant Valentí. Ara que ningú se'ns enfadi si el celebra, però hem trobat aquesta pàgina en què dona aquests consells relacionats amb el Sant Valentí per qui no tingui parella i vulgui lligar un dia com avui amb aquesta persona que tant t'agrada. Primer consell és no et precipitis. Esperar el moment adequat, però i això ja sé més que avui fem com...
L'anticonsell, és a dir, què vol dir no et precipitis? A veure... No et precipitis, diu, espera't en el moment adequat i no corris, no corris molt perquè tot necessita el seu temps i és en general... Això encara ho podríem acceptar.
Segon, de primeres, tampoc no ens desagrada el títol, sigues tu mateix. Això sempre funciona en general, a la vida en general. El que vol dir una mica és que no intentis disfressar-te. Enganyar l'altra persona ni sempre intentar-la agradar. En una parella sempre hi ha coses maques i coses lletges. Tard o d'hora sortiran. Tot acaba sortint.
Desenvolupa el teu sentit de l'humor, Roser. No sé si acostumes a tirar-ho endavant. Jo la veritat és que tinc bastant sentit de l'humor. A vegades quan em fan bromes a mi, segons com me les agafo... Tens aquest riure que fan com Anna, eh? Sí. No, però quan te les fan a tu, tu fer-les sempre és divertit, però a vegades jo...
Reconec que com me les fan, a vegades no m'ho prenc amb tant humor, quan em preten molt, i sempre et surt aquella vena que dius, pare, sisplau, perquè no em feguis més bromes, perquè no m'agraden. A veure, tensió, perquè si vols conquerir una persona, aquesta pàgina ens aconsella que no parlis de tu mateix.
El que sempre diem és no siguis tan egocèntric i intenta també parlar o preguntar sobre aquella persona, no només de tu, i sempre sigues una mica... Obertament, no? M'agrada aquest últim consell dins d'aquest paràgraf que diu Haz preguntes interessantes, inteligentes y muéstrate seguro. Està bé. Habla, comunícate. Ai, ara no ho he traduït, eh? Parla i comunícate és un altre dels consells que ens dona, no? Perquè diu que cada paraula és important.
Suposo que molts dels problemes que tenen les parelles, a veure, és veritat que ho fem com una referència al dia d'avui, com a dia especial, però com serveix en general, inclús amb amics, inclús per conèixer gent, de comunicar-te, de no estar tancat i ser sempre...
que sempre que et preguntin o els altres siguin sempre els que t'hagin de dir i a veure com estàs, sinó de manera que tot sigui una cosa fluida. Tu parles i esperes resposta i així muto. En realitat és una cosa molt de dues persones o de més. Vull dir, no tu sol, com parlava abans, ser un egoista. Després diu que comencis per coses transcendents, no? A veure, què vol dir això? Que no podem parlar, no sé, de política? No podem parlar...
O sigui, em recomanaria parlar de petites tonteries, no? Aquesta pàgina, entenc? Sí, de fer riure la persona. Clar, estem parlant del moment de trencar el gel, és a dir, suposo que es refereix a conèixer algú i de primeres és evident que és complicat potser parlar de segons quines coses. Sempre una mica ser canviar de temes o el que és quan ser divertit i posar una mica... No sempre molt monòtom, com dius tu, de política o d'això, sinó sempre treure també...
Quan diem amb humor o també ser tu mateix, també d'aquesta manera treure una mica el pallasso, o per una manera de pallasso mal dit, que portes dins de trencar una mica sempre la monotonia.
I acabem encara amb un últim punt, que és que si has aconseguit fer riure a la persona que t'agrada molts cops, has fet un gran pas. Per tant, tot ho quadra en aquest sentit de l'humor. Ens quedaríem amb el tema del sentit de l'humor, amb les recomanacions per lligar per Sant Valentí. Roser? Jo crec que és molt important que la gent ara, tal com estem en aquesta societat, fer riure a una persona crec que és molt important, inclús...
ja molt en general, fent-la feliç en aquell moment, jo crec que tens molts punts guanyats, així que els enamorats i enamorades de dia d'avui, si feu, com dius tu, si feu riure aquella persona, ja ho tenim. Ja ho tenim. Tot i que nosaltres no el celebrem, Roser, però hem decidit recuperar, ja que hi som, doncs avui he parlat d'aquest dia ja, recuperaré una mica aquestes coses de dies mundials, que també ens fa gràcia, i va ser el de la ràdio...
O aquests consells, perquè m'ha agradat això, eh, Roser? M'ha agradat. Bueno, sempre va bé escoltar alguns consells per aquell qui és més... torpe. Acabem, Roser. Per tant, moltes gràcies i que vagi molt bé. Tornem la setmana que ve. Bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. The devil's standing backstroke.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
I cada divendres repassem les estrenes de cinema de la setmana, les pel·lícules que podem veure a partir d'avui, a partir d'aquest vespre, d'aquesta tarda, de fet, a les 4 hi ha el canvi de cartellera, i aquest matí suposo que hi ha l'Icària, i es pot anar, no? També, amb nova cartellera, o no? Em sembla que a l'Icària ja han tret les sessions matinals. Ah, els estaven bé.
Sí, sí que estàvem bé, jo hi anava molt. Estava una mica penjant d'un fil, l'Icari, em sembla. No voldria dir coses que no d'allò. Ah, sí? Em sembla que sí. Estem saludant el Xai Roldán. Hola. Eh, estem saludant, estem parlant amb el Xai Roldán. Et salutem, Xavi, ara sí. Em duro per saludar. Per parlar de cinema, o sigui que l'Icari ja no sabia...
Bueno, són allò que es diu... Icària o I el món general? Aquí ja no t'ho sé dir, ja no t'ho sé dir. A mi em van dir, l'Icària està molt malament, i jo vaig dir, bueno, aquestes són coses que es diuen, però les sessions mandinals, per exemple, hi ha les entretes, de manera que... Serà una pena, perquè és un dels pocs cinemes que ofereix versió original, també, és a dir que... Sí, però últimament està fallant una miqueta ja amb això, eh? Ah, sí, també? Sí, sempre, sempre segueixen fent versió originals,
però hi ha algunes pel·lícules que ja no les fan, i parlem de pel·lícules una mica taquilleres, i és un drama, perquè són pel·lícules que a mi, fins i tot, les pel·lícules taquilleres, m'agrada veure les en març original, totes. Llavors, si no les fan allà, no les fan enlloc. Doncs ara el Monticines, esplau, vaig sentir l'altre dia, que em va ser una molt bona notícia, que és que els dimarts ofereixen març original. Gairebé totes les pel·lícules. Gairebé totes. Em sembla que les de... No, no és que les que tenen més èxit estan les dues opcions?
Jo havia sentit que les de més èxit no les posen doblades, però potser les posin de les dues maneres, no estaria malament. Ja investigarem. Sí, seria raro, no? Bé, en tot cas, això pel que fa a l'actualitat del cinema. Parlem de pel·lícules. Avui com pinta això, Xavi?
Pinta mitjanet, mitjanet. Bé, com cada setmana, no hi ha cap setmana que et digui, mira, és que és una cartellera... Alguna, alguna, recordo alguna abans de nedar, eh? Sí, d'aquelles de dir, xapó, trec el barret, i hi ha alguna setmana que també dius, mira, és que no hi ha res que se'n salvi. Aquesta setmana hi ha algunes cosetes bé i algunes cosetes no també, i algunes cosetes fatal.
Per exemple, cuando todo está perdido. Sí, mira, aquesta precisament una mica trenca el debat aquest de la versió original o versió doblada, perquè... bé, s'anarà a veure amb versió original, però bueno, si l'aneu a veure amb versió original, sentireu poc anglès, perquè és una pel·lícula sense diàlegs. Ah. Si t'hi fixes aquí, l'hi he posat amb J.C. Chandor, que és el director de la pel·lícula, i Robert Redford, que és l'únic actor que surt a tota la pel·lícula. És una pel·lícula protagonitzada només per ell. És un senyor que se'n va al mar amb una barca,
i es queda perdut en el tabar. Què passa? Veig que no... Que és curiós. No, no, vull dir, és molt arriscada. És una pel·lícula molt arriscada, especialment venint de Hollywood. Segurant que Robert Redford faci això, també, no? Sí. A veure, el Robert Redford sempre ha sigut un tio bastant arriscat, eh? Més del que potser podríem pensar ser de bones a primeres. Sempre, des del principi de la seva carrera, ha fet pel·lícules...
Poc complements, diguem. I aquesta, una mica va amb aquesta via. És una pel·lícula que, si veus molt de cine d'autor, no et queda l'atenció, però a nivell Hollywood és una pel·lícula que, com dius tu, és molt arriscada, però és una pel·lícula, doncs ja et dic, sense diàlegs. És un senyor al mig del mar amb qui he de parlar, amb si mateix. És una mica trampa, no?, allò de parlar amb si mateix. I quan durà la pel·lícula?
Doncs una hora i mitja llarga, no arriba a dues hores, però hi està. Sí, però no passa res. És bonica? És molt xula. És una pel·lícula molt xula. No és fàcil, perquè és veritat que és una pel·lícula que parla sobre el tesson, sobre aquella qualitat d'insistir molt i de no caure mai, de no rendir-se mai. Llavors, clar, és una pel·lícula molt minimalista. És un senyor que fa les coses amb molta...
Ai, no em surten les paraules avui. És molt minuciós, diguem. Llavors, aquesta pel·lícula és així. És una pel·lícula gairebé experimental, que no té diàlegs, més que alguna frase al principi, algun crit que fa mitja pel·li, i ja està, i poca cosa més. No és com el naufragó aquell que tenia aquella pilota, que es passava el dia parlant amb la pilota, que deies, que pesau i amb la pilota, deixa ja de parlar amb la pilota. No, aquest no. Aquesta cançó justament es diu Lost at Sí. Eh, has vist? És la banda sonora que ens porta cada setmana Xavi, doncs avui també hem sentit. Sí.
Canviem de tema, canviem ara d'història i parlem de Bajo Manta de Estrelles. Els títols sembla que estiguin relacionats, no? Quan tot està perdido, Bajo Manta de Estrelles, Cuenta d'Invierno... Sí, no m'ho havia plantejat així, però ara que ho dius sí que és veritat. Bajo Manta de Estrelles és una pel·lícula sobre un convent, no sé fins a quin punt, no l'he pogut veure, no sé fins a quin punt és una d'aquelles pel·lícules religioses. Últimament, no sé si és la crisi o no sé què és, ens estan arribant moltes pel·lícules religioses, però quan dic religioses vull dir...
Religions de veritat. No diré adoctrinadores, però amb un contingut religiós bastant important. Aquesta no em vull mullar. Sí, sí, sí, se n'han estrenat unes quantes i fins i tot hi ha productores que es dediquen a això.
i la propaganda, la promoció d'aquestes pel·lícules les fan sectors religiosos de l'església o del que sigui. Es posen la disfressa de màrqueting i llavors fan d'això. I en aquest cas és la història d'un convent, el convent de Calatrava, durant els anys 30, la Guerra Civil, que va sofrir l'atac d'alguns personatges i els monjos que estaven allà vivint van patir les seves carns aquests atacs una mica violents.
Doncs és una altra de les pel·lícules que estrenen avui més coses. Cuento d'invierno. Què? Ai, aquesta. Aquesta, noms coneguts, no? Colin Farber, Jennifer Connelly, Russell Crowe... Sí, tu què diries d'una pel·lícula que es diu Cuento d'invierno? Tu l'aniries a l'hora?
Bueno, jo no ho descartaria. No ho descartaries. Què t'esperes d'una pel·lícula així? Una cosa així com una mica macarra? No. No, més aviat no. Sembla algo així romanticot, no? És una romàntica d'absoluta. Una mica love actually. Sí, però love actually era divertida. Aquesta no. No, aquesta és un drama romàntic d'aquells que, bueno, que es pensen que són lo más de lo más, que són súper romàntics i súper intensos i tal. I és una autèntica tonteria. Em perdó, eh? Jo no m'agrada parlar malament de les pel·lícules, però és que...
La vaig veure ahir, vaig sortir del cine, que no m'ho creia. Em pensava que ens havíem pres el pèl de lo en sèrio que es pren aquesta pel·lícula. És una pel·lícula sobre un àngel que s'enamora d'una persona humana que s'està a punt de morir. Això no és un spoiler, comença així la pel·li.
I hi ha un senyor que és el Russell Crowe, l'Àngel és el Colin Farrell. Imagina't, el Colin Farrell fent putxeritos i fent aquestes coses. I ella s'està a punt de morir, no? I ella s'està a punt de morir i s'enamora molt. I llavors hi ha un senyor que és el Russell Crowe que és una mena d'enviador del diablo que el passegueix i el vol... Molta mandra, eh? Tot això passa al principis de segle, a Nova York de principis de segle i com que és immortal l'Àngel, doncs, arriba fins als nostres dies. La pel·li comença així, eh? Comencen als nostres dies, tampoc és un espòiler.
I, bueno, és que fa una cosa, una cosica, que aquesta pel·lícula fa repel·lus. És tan repel·lent, tan babosa, tan xunga, que jo diria... Molt mala crítica, una de les pitjors que t'he sentit, eh? És que és molt insuportable. I no sóc l'única de la deixar malament, eh? De vegades, quan totes les crítiques són bones, jo intento ser una mica més prudent, però no, no.
L'anti-recomanació, recordem que vas dir que qui en mató a Bambi no estava malament i vaig sortir del cine molt enfadada. M'ho trauràs durant tot l'any, m'ho tiraràs encara.
La segona mujer. Aquesta pel·lícula que arriba des d'Àustria. Sí, aquesta pel·lícula és austríaca. És el debut d'Umut Dach, que és un director austriat. És un nom, eh? Umut Dach. És curiós. I parla sobre dones musulmanes. Són dues dones que marxen del seu país i van a viure a Òstria i allà intenten refer la seva vida i es troben problemes. Està bé? No l'he vista, però, bueno, cine d'autor d'aquest... Austríac. Austríac. No, no, i d'entrada no pinta malament, eh? Pinta interessant. Molt bé.
Una altra història, eh? Canviem radicalment de tema. Sí, li donem un gir de 180 graus perquè arriba també el remake de Robocop. Jo penso que és la pel·lícula, doncs, blockbuster de la setmana, no? La pel·lícula taquillera, que és una recuperació, doncs, del clàssic dels anys 80, que jo adoro. A mi m'encanta aquesta pel·lícula perquè és una autèntica macarrada absoluta i, en aquest cas, doncs, arriba rodejada d'un aparell d'efectes espacials i de tot això que jo crec que
no aniran cap a l'homacarra. No sé si m'explico. Jo crec que han posat tant tapesta en aquesta pel·lícula que el que volen és fer una coseta una mica menys agressiva que la pel·lícula d'Albert Hovind. I anirà gent, segurament, no? O què? Bueno, aquestes coses... Nostàlgics del Robocop? No sé, no sé què dir-te. Aquestes coses d'entrada sembla que allò... Jo apostaria com a pel·lícula taquillera per aquesta, però vés a saber, després les coses van com van. Igual la gent es rebota i és un sonor fracàs.
Bé, després també hi ha l'Abama Monroe, que, mira, és un títol que em sorprèn també, no? Sí, especialment perquè el títol en versió original no té absolutament res a veure amb aquest, és The Broken Circle Breakdown, i aquí són tan llestos que l'hem posat a l'Abama Monroe.
fent referència a una cosa que surt a la pel·lícula, però bueno, escolta. És una pel·lícula de Felix van Groningen, que és un director belga, i gràcies a aquesta pel·lícula ha aconseguit una nominació a l'Òscar pel seu país. Aquest any, sí, una de les millors pel·lícules de parla no anglesa dels Òscars és aquesta Alabama Monroe. I és una pel·lícula curiosa, perquè tot i ser una pel·lícula belga,
està ambientada en un món, passa Bèlgica, però en un món country, de folk i de banjos i de cantants que van amb barret de cowboy i tota aquesta història. És una mica raro. Jo la veia i deia, ui, no cal, és com molt autèntic però només de veritat. Però no està mal, és un drama bastant intens i bastant emotiu sobre dos pares, la filla dels quals és diagnosticada de càncer, una nena petita que té una peli dura però intensa i ben feita.
Molt bé, doncs una recomanació. Acabem ràpidament parlant de Solo per a dos, pel·lícula espanyola de la setmana. Sí, l'última proposta de Roberto Santiago, que és el senyor que va fer el penalti més largo del mundo, i el Club de los Suicidas, que són aquelles pel·lícules amb el Fernando Tejero, que ara ha canviat el Tejero pel Santi Millán, i per la Martina Guzmán, que és una actriu sud-americana. I, bueno, és una comedieta d'aquestes una mica tontes. Ja m'avides, eh? Per passar el rato així de bon rotllo, però jo no...
Bueno, doncs una mica de tot, eh? Realment, com sempre, recomanacions estils variats en aquestes estrenes d'avui divendres. Gràcies, Xavi. Molt bé. Tornem divendres que ve més pel·lícules. Gràcies. Adéu, bon dia.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Red, red wine, you really know I feel love. You're kind of loving like a blessing from above. Red, red wine, I love you right from the start. Right from the start with all of my heart. Red, red wine in 80's style. Red, red wine in modern beat style.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen dos minuts de tres quarts de migdia i aquesta hora, que ja és moment més de fer l'hormut que d'esmorzar, el que fem és recuperar els diaris de primera hora per destacar aquests articles on si tenim una estona, per exemple, ara valdria la pena o aquelles informacions on valdria la pena aturar-se avui.
I dels diaris que tenim avui, que són l'ara La Vanguardia i el periòdic on ens aturem, per exemple, a una entrevista que hi ha a La Vanguardia i que fan a Jaume Pedrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona.
Ell diu que el col·legi d'actuar va frenar tant malestar, que la contesa electoral ha fet visible la precarietat i el descontentament. Hem d'escoltar més. De fet, ell representa 31.140 professionals i ha iniciat la seva primera jornada en el càrrec sense atrevir-se a utilitzar el despatx en el qual ha passat tantes hores amb Miquel Vilardell, el fins ara president ahir amb grip.
Pel que fa al que ha de canviar el col·legi, ell diu que hem de ser molt més a prop, m'ha ratificat el 59% dels mitges que van votar, però, com dèiem, la contesa ha fet molt visible l'estat de molts professionals, contractes precaris, condicions laborals inadmissibles a la pública i a la privada, professionals que fan un gran esforç assistencial i no aconsegueixen sortir del descontentament.
Dic que la tasca de negociar millors laborals és dels sindicats, però en tot cas ell diu també que està en contra de la Maria Blanca. La situació a Catalunya no és la de Madrid en absolut, el model no té res a veure. I el model que defensarà Sant Pau digués que es potenciï la participació dels metges en les decisions, en les organitzacions, i el més important és la insuficiència de recursos. Cal plantejar com se'n poden obtenir més i definir la carterra de serveis.
Més coses, per exemple, al periòdic ens aturem a la secció d'opinió, un article que ens parla de la situació als Balcans. I el signe del partitista Boban Minic. El titular Alguna cosa passa a Bòsnia i explica que l'efecte del tractat de Dayton i la crisi han deteriorat greument la política i l'economia del país.
I comença a preguntar-se, doncs, què passa a Bòsnia. És el que es pregunta. Diu que al Mirà fa 20 anys Bòsnia va pagar un preu molt alt per la dissolució de l'antiga Iugoslàvia, la guerra de la cessació va provocar uns 100.000 morts i la destrucció generalitzada de béns materials. Si els anys provocats per la guerra a tota la regió van sumar uns 100.000 milions d'euros, les pèrdues de Bòsnia i Ersa Kubina van arribar als 70.000 milions. Bòsnia
I per l'abertant, el que dèiem, el tracte de Dayton de novembre del 95, que va acabar la guerra, però la Constitució de Bòsnia, aprovada en un dels seus anexos, va condicionar el futur del país. Dues institucions, la República dels Cervos Bosnians i la Federació Croato-Musulmana, formades basant-se en el principi ètnic i molts nivells del poder que gasten gairebé tot el pressupost que van fer. Tot això va fer que Bòsnia es agobina un país que viu en una crisi política permanent.
Això s'hi va afegir la crisi econòmica, que té origen en crisi mundial, però també en eficàcia interna, en unes privatitzacions escandaloses, una corrupció sense precedents i l'apatia generalitzada del poble. Música
També diu que, com sempre, la Unió Europea reacciona només quan el problema esclata i quan ja és molt difícil esmenar-lo. Reconeix l'eurodiputada Doris Pa, que casualment aquests dies és a Sarajevo. Diu que encara que el desenvolupament dels dreniviments es podia esperar, Bruxelles ha estat sorpresa per les seves dimensions. I conclou que alguna cosa grossa passa a Bòsnia. De moment és absolutament impossible saber si els canvis que aportarà futur seran positius o negatius.
I acabem aquest recull avui amb l'article de l'Empard Moliner i la contraportada del diari Ara.
I comença dient que avui la filla del taxista fa 35 anys i son pare la convidarà a dinar en una marisqueria de les bones. Bé, la convidarà però no ho pagarà, no ho podria. El cas és que cada cop que amb taxi porta algun client a aquella marisqueria li regalen un bal. I amb sis bals ja té dret a anar-hi a fer una mariscada de franc. Ell en tenia cinc però un company li ha venut el que li faltava.
Diu que la filla del taxista va estudiar traducció i interpretació, però no troba feina. Ara el pare li pagarà el carnet de conduir perquè li sembla que el que haurà de fer és compartir el taxi amb ell, però a la noia no li agrada gens conduir ni s'orienta per la ciutat. I el cas és que el pare ara tampoc no treballa gaire. Els mesos que li toca a l'aeroport se'n va a l'aeroport, es posa en la cua i mentre no li toca esmorza.
Diu que podria anar per la ciutat però que tampoc no hi ha gaires clients i a sobre gasta benzina. Si fa 40 euros al dia són 40 euros bruts. O per dir-ho en paraules seves, això és abans de desglaçar. Ha de posar benzina, pagar els autònoms, la llicència...
I acaba dient aquest article de l'Empar Molina que la filla del taxista sempre diu que abans qui no trobava feina deia fer-li el que sigui, com si ets de servir taules o fer de caixera. Avui, el dia del seu 35è aniversari, bufarà les espelmes i pensarà que no ha tingut mai una feina de veritat perquè ara tampoc no hi ha feina de servir taules o fer de caixera. La seva generació serà la d'una gent que potser arribarà als 40 anys sense haver pogut treballar mai. Música
Contundent avui la mirada sempre àcida d'un parc Moliner des del diari Ara.
Ara, però, falten sis minuts per les onze i és moment, per tant, de tancar aquest Just a la Fusta d'avui, divendres, 14 de febrer. I tanquem el programa agraint a la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono, els serveis informatius, el Carles Hernández de Rius a l'Eversió del Temps, la Romi Perredon, amb qui avui hem parlat de l'excursió matinal literària que farà aquest diumenge a les Cees. L'alcalde de Sant Just, Josep Arpinyà, els alumnes de l'Institut pel seu Posem Lideu.
La Rosé sort amb les notícies curioses i també el Xavi Roldán a la cartellera de cinema. Us hem acompanyat des de les 10 i fins la 1 del migdia, fins ara mateix, per tant, ara connectarem, connectareu, de fet, sentireu directament el Sant Just Notícies, edició migdia, a càrrec de l'Andrea Bueno. I tornarem dilluns a partir de les 10 amb més contingut, més coses, més Sant Just, aquí el Just a la Fusta.
Per part nostra, res més, que acabeu de passar un molt bon cap de setmana. Us ha parlat Carmen Erdoi i, com dèiem, que tingueu un bon divendres i gaudiu del dissabte i del diumenge. Ens retrobem dilluns. Que vagi bé. Molt bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio de Sant Just.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits. Molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Ara escoltes pràdio d'Esperm. Sintonitzes pràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Just. Durant el
Ràdio Estel 98.1 Ràdio Estel 98.1 És la una i un minut, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'Ajuntament de Sant Just s'assuma el recurs d'inconstitucionalitat a la reforma de l'administració local. L'Alconsistori treballa en federacions de municipis d'arreu de l'Estat per intentar aturar la llei. Es necessita el suport de 1.200 ajuntaments perquè el recurs tirin davant. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 14 de febrer. En titulars asseguem altres qüestions de la jornada.