Josep Maria Sabater, d'Esquerra Republicana, en un ple extraordinari que començarà a les 8 del vespre a l'Ajuntament de Constantí com a alcalde d'aquesta població del Tarragonès. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó. La selecció catalana matera empatat a dos davant de la regió bulgara de Lluïstoixen a la segona jornada de la Copa de les Regions UEFA.
Els gols catalans els han fet Pep Cavaller, jugador del Cornellà, i Òscar Muñoz, ex de l'Europa i ara també el conjunt del Baix Llobregat. Muñoz valora el partit en declaracions a la xarxa de comunicació local. Ha sido un partido difícil porque con el 1-0 hemos tenido un par de ocasiones para matarlo y al final, cuando nos acaban matando, se ponen por delante y después nos hemos volcado al ataque y hemos estado ahí casi con la victoria.
També en futbol, la selecció espanyola subvina, amb el Laurana Gerard d'Aulofeu, ha superat Gana per 1-0 i s'ha classificat per als vuitens de final del Mundial. En tenis, avui debuten dos catalans del torneig de Wimbledon. Albert Ramos s'enfronta a Del Potro i Marcel Granollers juga contra Gasquet. Avui també debuta el valencià David Ferrer, que s'enfronta a l'1. A la jornada d'ahir de Wimbledon van passar a ronda Tommy Robredo, Murray i Federer, mentre que van caure eliminats Albert Montanyès i la gran sorpresa, Rafa Nadal.
Als Jocs del Mediterrani de Mercin, a Turquia, dos esportistes catalans han aconseguit medalla aquest dilluns, totes dues en la competició de gimnàstica. A la prova de paral·leles, el sabadellenc Rubén López s'ha penjat la plata, mentre que el materoní Javier Gómez ha aconseguit el bronze a les anelles. Notícies en xarxa
just a la fusta molt bon dia passant 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el just a la fusta de 8 i març 25 de juny
Començarem de seguida el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa. Ens fixarem en els temes principals, en les contraportades, en entrevistes, articles i qüestions interessants que tinguem avui a la premsa, que també actualitzarem amb els diaris digitals.
Més coses, en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber quin temps ens espera aquesta setmana després d'aquest cap de setmana més aviat fresc, un Sant Joan molt més fresc que dels últims anys. En parlarem que va a tres quarts d'onze. A la segona hora parlarem d'una de les activitats que es farà a Sant Just aquesta setmana.
Es tracta de la Rebella de Sant Pere, que aquí celebra el barri de les Bassas de Sant Pere. En parlarem amb un dels organitzadors, que és el Carles Galí. També farem tertúlia amb el Pep Quintana, el Jordi Farràs i el Jaume Campreciós. I a la tercera hora del Just a la Fosta d'avui el que farem serà parlar de televisió amb l'Alba Conesa d'Història del municipi.
amb el Pep Quintana i tot això, com dèiem, des d'ara i fins la una del migdia mirarem d'explicar també més qüestions vinculades amb l'actualitat Sant Justenca. I tot plegat t'acompanyem-vos també a través de la bona música. Comencem ara mateix i us acompanyarem, com dèiem, fins la una del migdia.
Just a la pusta.
Benvolgut permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència de les coses que faig benvolgut jo ho reconec que hi faré covard de mi no és que siguis cada tarda el meu tema preferit vostres són les promeses que ningú ja complirà
Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàs, heu parat una furgoneta aprofitant.
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abcit romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut ni sospiteu que gent com jo...
Estem esperant.
Fins demà!
El meu amor, la meva sort, les meves mans, o el meu dir.
Música Música Música
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per si un dia ens creuem ja em disculpo que em conec. Faré d'homes seriosos, esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa. Veig que ara els busques alts mentre tu et reivin.
Bona nit.
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo i en ell, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant.
Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 12 minuts de les 10, és moment de posar-nos el dia de l'actualitat Sant Justenca i per això saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Per on comencem avui? Comencem parlant de les activitats que tenim aquesta setmana a Sant Just. D'entrada, una que tindrem aquest vespre al municipi, a l'Ateneu concretament, en clau política. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, parlarà avui, aquest vespre a Sant Just, sobre benestar i sobirania.
L'acte s'emmarca en el cicle dels diàlegs santjustencs, organitzats per la secció local de Convergència i, com deia la xerrada, serà l'ataneu. La conferència es titula «Vanestar i sobirania, un mateix camí». El conseller de Cultura, el santjustenc Ferran Mascarell, considera que la relació dels catalans i l'estat és complexa i que en els últims anys la distància entre uns i altres s'ha eixamplat. Mascarell reflexionarà sobre si cal construir un estat més proper, eficient i democràtic, si és possible,
I, si és possible, com aconseguir-ho? La d'aquest vespre serà la quarta sessió d'aquest cicle de conferències que Convergència organitza el municipi i la ponència de Ferran Mascarell serà avui, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala del cinquantenari de la Taneu i és oberta a tothom, no només a simpatitzants o militants del partit.
Doncs interessant aquest acte avui a Sant Just. Parlem d'altres qüestions. Ara ens fixem en l'actualitat futbolística del municipi. Sí, perquè tornen les 12 hores de Futbol 7 del Futbol Club Sant Just aquest cap de setmana. Dissabte concretament es disputarà aquest torneig al camp i és la tercera edició d'aquest campionat que jugarà de 9 del matí a 9 de la nit. Per tant, 12 hores non-stop. Les places són limitades i cada equip ha de tenir com a màxim 15 jugadors i la inscripció per equip costa 200 euros.
Hi haurà trofeu pels tres primers classificats i el campió com a premi rebrà un sopar al bar del Camp de Futbol. Es poden fer inscripcions al correu electrònic fcsantjust arroba hotmail.com amb la referència 12 hores 2013 o passar per l'oficina del Camp de Futbol de 6 de la tarda a 9 del vespre i també trobareu tota la informació al web del club, al web del Futbol Club Sant Just que és www.cfsanjust.com
Aquí trobareu tota la informació. Molt bé, i acabem amb un últim apunt. I parlem del Casal de Joves, que ha programat dos cursos originals i pràctics, podríem dir, per aquest mes que ve. Es tracta d'un curs d'introducció a la creació d'instruments electrònics i d'un altre de reparació i manteniment de bicicletes, i per tots dos cal fer inscripció prèvia. El curs d'introducció a la creació d'instruments electrònics es farà del 8 de juliol a l'11, a una del migdia, i costa 25 euros.
La idea és aprendre a crear aquests instruments de forma casolana amb circuits creats a partir d'objectes o de dissenys ja existents. I d'altra banda, el curs de manteniment i reparacions de bicicletes es farà la setmana següent, és a dir, del 15 al 18 de juliol d'11 a 1 i també costa 25 euros. Per a tots dos cursos cal fer inscripció prèvia perquè hi ha places limitades i es pot fer a través del web del Casal de Joves, casaldejoves.com i el pagament s'ha de fer presencialment a l'equipament.
Perfecte, molt bé, Andrea. Doncs una altra activitat, en cas per un públic jove avui a Sant Just. Gràcies i fins ara. Que vagi bé, fins ara. La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos días cada vez para más despacio. Y solamente puedo esperar. Quedas a explicar que todo ha terminado.
Tienes que decir que no me quieres ver. Es imposible que haya solo mi amor.
Y todo el tiempo que desperdiciado se vuelve de nuevo contra mí. Y si esto te
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'11. Saludem ara l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat a nivell més general i comencem repassant les portades dels diaris. Un dels temes principals avui és aquesta acusació a Berlusconi. Sí, pel cas Rubi, el diari ara diu...
Sentència exemplar contra Berlusconi, el primer ministre italià condemnat a set anys de presó i inhabilitació perpètua. Diu també que el tribunal considera aprovat que va mantenir relacions amb una menor i que va abusar del seu càrrec. Així ho planteja el diari ara. A l'avantguàrdia veiem una imatge de tots dos, de Berlusconi i de Rubi, aquesta menor marroquina que assistia a les festes de Berlusconi. Diu set anys de presó per Berlusconi pel cas Rubi. La condemna que l'inhabilita...
pot ser recorreguda. El periòdico ens diu Berlusconi condemnat pel RubiGate a set anys de presó i inhabilitació. Hi veiem una imatge seva petita en portada i el punt a 8 també ens dona més dades amb un format més breu, més discret en portada. Diu Berlusconi condemnat a presó per prostitució de menors. El Tribunal també imposa a l'exprimer ministre la inhabilitació perpètua
pel cas Rubi. I és la manera com ho tracten aquests quatre diaris. Doncs ens fixem ara en els diaris digitals. El 324.cat ens diu que Dilma Rousseff proposa un referèndum per clamar les protestes. La presidenta del Brasil planteja un plebiscit sobre la reforma política del país en resposta a les protestes multitudinàries dels últims dies al país. Rousseff ha reunit 27 governadors i 26 alcaldes al Palau Presidencial de Planalto per estudiar
Les mesures. També el 324 ens diu en primer lloc, en portada, que Google homenatge Gaudí. No sé si ho has vist avui, Andrea, el nou Doodle del cercador. Naixement d'en Toni Gaudí. Sí, exacte. Ha volgut homenatjar el seu 161è aniversari del seu naixement. I les icones que els internautes veuran fan referència a obres tan conegudes com la Pedrera o el Parc Güell.
Mentrestant, també se'ns diu que durant acusa TV3, RAC1, Convergència i alguns d'Unió de plen al terreny a Esquerra. En el discurs ha abrandat a Girona davant uns 200 militants. El líder d'Unió acusa Esquerra de no tenir ni puta idea, segons les seves prèvies paraules de responsabilitat de governar, i insinua que el procés de transició nacional quedarà en no res, segons una gravació a què ha tingut accés al diari de Girona i que avui reboten la resta de mitjans.
Lara.cat ens comença a parlar amb un tema que també tracta en la seva versió en premsa, que són els dilemes de la fusió de petits municipis. I d'altra banda també ens explica, ens ressalta aquestes declaracions de Durant i Lleida. Són aquests els principals titulars avui als digitals. Tornem ara cap als diaris i ens fixem en altres informacions que tenim, Andrea.
A l'avantguàrdia trobem a repartar tendències que el ministre Bert qüestiona seguir a la universitat sense arribar al 6,5%. Diu que assegura que aquí no arribi... 6,5% de nota. Ai, 6,5% de nota, 6,5% jo aquí pensant. Ahir vaig sentir algú, la Núria Soler, va fer exactament el mateix que tu. Va dir, suposo que estem acostumats quan ho veiem a incorporar al 6,5% i a les notícies li va passar el mateix i de seguida va.
I el company ho va corregir Estava sola, que eres en Joan Clar, és que queda estrany Tens raó, 6 i mig, sense arribar als 6 i mig Asegura que qui no arribi a la nota hauria d'estudiar una altra cosa És la solució del ministre Això, com deia, ho trobem a tendències a l'avantguàrdia Al punt avui, llegim ajuts que fan curt En dos anys, la Unió Europea destinarà 1.000 euros per cada jove sense feina
I diu també que els sindicats s'avalen Rajoy i li reclamen valor literalment davant Brussel·les. I també llegim un article relacionat amb clau econòmica, el punt avui que diu la migració cap al nord d'Europa es doble per la crisi. El periòdico, potser relacionat amb el que comentaves tu ara d'Antoni Gaudí, és el que penso, és que el periòdico ha iniciat un debat per proposar la imatge de la ciutat de Barcelona i pregunta, té icona a Barcelona? De fet, és el tema del dia...
Diu, totes les capitals turístiques han convertit un gran edifici en el seu símbol. I com a exemple de Nova York, per exemple, és símbol l'Empire State, a París la Torre Eiffel, a Londres el Big Ben i a Roma la Basílica de Sant Pere. I el periòdico, doncs, inicia aquest debat per trobar la imatge de Barcelona. Home, una mica és la Sagrada Família, no? Jo li he preguntat al Carles, també, i dic, tu, quina creus que podria ser la imatge? I tots coincidim, no? És...
Jo crec que és el més representatiu, més que fins i tot potser la Pedrera o... Exacte, oi, que potser es vol canviar, però en principi el símbol així, igual que de Paris, la Torre Eiffel, encara que tingui mil altres llocs, no? Sí, jo crec que és la Sagrada Família, per si el periòdico vol tenir en compte, aquí a la ràdio pensem que és la Sagrada Família. De fet, és el monument bandera de la ciutat, segons el diari, diu, però no desperta un aplaudiment unànime, com ho veu al periòdico. No, no, clar.
Igual que la Torre Eiffel, suposo, vull dir que no crec que tots els Parisins creguin que és el millor que té. En fi. I per últim, el diari ara recull, donant-li molta importància en portada, la notícia esportiva, podríem dir, una de les notícies esportives del dia. És Fascinats per Pep, Pep Guardiola. Guardiola parla alemany i elogia la història del Bayern en la seva presentació i en fotografia de portada el veiem a ell.
abans de pujar unes escales que el conduïen a la seva presentació oficial ahir a Monique, que sembla que va despertar molt d'interès i que recullen totes les portades avui. Doncs és un altre dels temes d'avui dimarts. Passem a fixar-nos en quins eren els temes principals un 25 de juny d'uns altres anys. Per exemple, el 93 Pujol rebutjava l'oferta d'entrar al govern. El líder de Ciu reiterava la seva proposta de suport
amb fortes contrapartides i acceptava una comissió que estudies les afinitats programàtiques també amb el PSOE. També se'ns parlava d'una ofensiva kurda sense precedents contra interessos turcs a Europa, assalts simultanis de consolats i oficines a Alemanya, Suïssa i França. UGT acceptava negociar la moderació salarial, això el 25 de juny del 93%.
I fa 15 anys, el 25 de juny del 98, Ibarra i Corcuera atacaven també a Garzón. El president d'Extremadura assegurava que el jutge havia amenacat González si no el feia ministre. El rei rebia la classe política a la festa de Sant Joan i després ens parlava, diu, de la tragèdia èpica d'Espanya, de l'assil·lació espanyola i la imatge era de Luis Enrique lamentant-se en un moment del partit.
Fa deu anys, 25 de juny del 2003, Simancas acceptava els dos vots trànsfogues per presidir Madrid. El PSOE guanyava dos mesos de termini abans de repetir eleccions. El PP acusava els socialistes d'enganyar els madrilenys i la sessió d'investidura s'iniciava aquell divendres, al cap de dos dies. També ens parlava de la històrica triple corona del Barça, en aquest cas ens parlava de bàsquet, del triomf a la Lliga després de guanyar la Copa del Rei i l'Eurolliga.
I l'hoquei també conqueria un altre títol. Telefònica, fa 10 anys, anunciava 15.000 acomiadaments, reducció del 37% de la plantilla en 5 anys amb un cost de 3.500 milions. La companyia havia suprimit 29.000 llocs de feina, de fet, des del 95. És un d'aquests temes que en aquell moment començava a ser dels més importants perquè tampoc no hi havia tantes grans empreses que
reduïssin tant els llocs de treball i fessin aquestes previs jubilacions que se'n van fer tantes ara fa uns quants anys. I en fa 5, 25 de juny del 2008, el govern preveia 300.000 aturats més el 2009. Corbacho reconeixia que l'atur se situaria en torn l'11% a finals de l'any següent i Rajoy qualificava de broma el pla de mesures econòmiques presentat per Zapatero.
Els líders provincials del PP català en contra que seguís Cidera, era un altre dels temes de la portada de fa cinc anys, els dirigents van anar a Madrid a explicar els seus motius a la nova secretària d'organització, que en aquell moment era Anna Mató. També la fotografia ens parlava de política, però en aquest cas en clau francesa, la carrera de Carla Bruni a l'escalinata.
Parlava que Carla Bruni, dona del president francès, en aquell moment Nicolas Sarkozy, havia hagut de pujar de pressa aquesta escala de l'avió presidencial a causa de l'alarma que havia produït a l'aeroport de Tel Aviv per un dispar d'un soldat contra si mateix a pocs metres del lloc on eren. I la imatge és de la primera dama, Carla Bruni, tot i que en principi
més a sota hi ha el pacient Sarkozy que també s'havia hagut de afanyar en principi era el principal càrrec en tot cas eren els temes de fa 5 anys un 25 de juny del 2008 passa minut de dos quarts d'onze ens situem ara a les contraportades l'última pàgina dels diaris per veure què és el que ens expliquen per exemple el diari ara
Llegim el titular, ara, el ciutadà ben informat. És l'article setmanal de Salvador Cardús, que parla de la importància de la informació i també de l'esperit crític dels ciutadans a l'hora de saber què estan llegint, de com s'estan informant. Diuen els termes del sociòleg austríac Alfred Schultz, entre l'home del carrer que només coneix allò que experimenta directament i l'expert en un camp específic, hi ha el ciutadà que sap que el seu món personal està determinat per afers públics que no li són directament accessibles.
Diu d'aquí la importància de proporcionar informació contrastada i defiar, la responsabilitat que tenen els mitjans, i també d'aquí la responsabilitat que tenen els mitjans en el bon funcionament d'una societat que vulgui ser radicalment democràtica. Ara bé, tot i que en general posem tota la càrrega de la responsabilitat informativa sobre l'empresa de comunicació i el periodista, sobre la seva independència i el seu rigor,
El concepte de ciutadà ben informat apunta també a la responsabilitat del mateix ciutadà i acaba dient que hi ha d'haver un ciutadà crític i responsable de la informació que utilitza per formar-se una opinió.
Doncs és el que llegim avui al diari. Ara el punt avui tenim que hem de pensar en els ingressos i no en les despeses. Qui ho diu això? Joan Molins, que és professor de comptabilitat i mentor d'emprenedors. Després d'anys dedicats a les seves empreses de tecnologies, Joan Molins ha decidit deixar-ho tot per centrar-se en la seva tasca com a professor de comptabilitat a la Universitat de Girona i emprendre una aventura com a mentor de nous emprenedors. Diu també que recentment ha guanyat amb tres professors més un premi de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció
per un estudi sobre la comptabilitat del Barça. És un premi a explicar el millor cas pràctic que atorga aquesta associació, en la qual el Departament d'Empresa de l'UDG té un pes específic des de l'inici, a través del professor Joaquim Rabaseda. Parla d'aquest premi i també acaba dient que tothom pot trobar la manera de començar un negoci. Diu, no cal tenir diners, sinó generar-ne. És la clau, sí.
Doncs sí, sí, exacte. A la Vanguardia tenim que ahir allà estava la medicina a l'anunci d'un depilador. Sí, ho diu Bernard Pecul, que és fundador de DNDI, que crea fàrmacs pel Tercer Món. Diu que a finals dels 80, a la seu de Metges Sense Fronteres a París, ell tenia una missió, diu més que una missió, fins i tot era una obsessió, a trobar eflornitina.
que és una substància que sembla que tractaria la malaltia del somni, que és mortal. Diu, d'entrada, sabíem que acabaria amb la vida d'un de cada 20 pacients i convertia la cura dels restants en una experiència horrible. Diu que la seva fabricació d'aquesta substància tenia molt de perill perquè en el procés era fàcil que es produïssin explosions incontrolades.
Així que havia deixat de produir-se per no ser rentable, però un dia vaig viatjar a Nova York, vaig posar la televisió a l'hotel i sortia un d'aquells anuncis de productes cosmètics, que era un depilador, i al mig de la pantalla vaig llegir una línia amb eflornitina, que era aquesta la substància. Em vaig emocionar i el vaig anar a comprar i ho vaig comprovar. Estava a la fórmula i ho fabricava a Gilet.
Aquella empresa de màquines. Sí, sí. Doncs és el que tenim avui a la contra de l'avantguarda i acabem amb la del periòdico on llegim que l'acabar amago la goma 2 dins d'un extinto. Ho diu Núria Antonín. Diu que no hi havia explosius als camerinos de Bruce Springsteen, U2 o Madonna a Barcelona. Ho van certificar els seus gossos.
Entenem que és la propietària de gossos que es dedica a trobar explosius. Diu que ella no revisa els estadis, els coliseus, on es fan els concerts, sinó que ella s'encarrega dels camerinos i de l'escenari. Diu que quan acabo els camerinos, per exemple, anuncio que el lloc està net, hi posen un segell i ja no hi pot entrar ningú fins que hi entra l'artista.
Diu, parlem d'artistes com Bruce Springsteen U2, del Rolling, Madonna, de Paul McCartney, diu, i alguns diverses vegades, i els que ja em coneixen em porten regals. I a explicar la història d'U2, per exemple, diu, són molt macos. Em van portar una samarreta on posava, per als meus gossos de les bombes. Me la van donar i me la van fer posar per fer-se una foto amb ells. Tots aquests artistes temen molt per la seva seguretat, diu, els d'U2 i tots. I ella i els seus gossos, doncs, petllen perquè estiguin segurs als concerts.
Molt bé, doncs és el que podem descobrir avui a través del periòdico. I ho enllaçem ara amb la notícia curiosa del dia. Parlem de les 10 consultes més ridícules del número d'informació. Són els treballadors del Número d'Informació d'Austràlia que reben més de 2 milions de consultes cada any i que poden arribar a tractar també peticions molt estranyes. Us recull el Daily Mail...
Una llista d'aquest top 10 de qüestions més estranyes que havia arribat a respondre aquest número d'informació australià. En el primer lloc, una pregunta simplement absurda que és, té el número d'internet? Molt bé. Una altra persona havia trucat informant que el seu gat s'havia mort i la pregunta va ser, puc sol·licitar al supermercat que em tornin els penyals que no han utilitzat? Per favor.
Tercera pregunta, una dona que havia trucat per queixar-se que els seus invitats eren grullers i volia saber si estava obligada a donar un avís abans de desallotjar-los de casa seva. El consultor va preguntar si existia un contracte de rendament entre les dues parts i va resultar que els convidats eren família política de la dona. Més dubtes, els següents, també eren dones, una que havia trucat indignada per saber si podia acollir-se a les lleis de consumidor quan havia contractat els serveis d'un gigoló
que s'anunciava donar forma a la seva pàgina web i va resultar ser molt diferent a la realitat. O una altra dona que havia trucat per sol·licitar la reparació d'un barret que no era adequat perquè li havia volat del cap un dia que feia vent. Sisena pregunta... Perdona, es va queixar per això perquè li va volar el barret? Sí, sí, sí. I llavors volia demanar la reparació d'aquest barret, de fet.
En el número 6 hi ha una persona que havia preguntat què he de fer amb un cadàver. Què passa si una persona no està morta? Si descobreixo el cos, sóc responsable de les despeses del funeral? Mare meva, per favor. Número 7. Una persona que volia saber si necessitava algun permís oficial per poder construir una tomba al pati de casa seva. Molt bé. Dubtes que té la gent a vegades? Sí, sí. Llavors un altre consumidor que sol·licitava assessorament després que un taxidermista suposadament engreixés la figura del seu gos
tant que la mascota ja no semblava el mateix animal que quan vivia. O una altra persona que havia trucat per demanar consell perquè volia trencar el contracte de lloguer de casa seva perquè creia que estava embruixada i el propietari havia acceptat trencar el contracte si fallava un exorcisme ja planificat. El consultor viu que va aconsellar posar aquest acord per escrit. Sí.
I en la desena posició d'aquesta llista, aquest top ten, hi havia una persona que havia preguntat si hi podia posar una queixa perquè el seu constructor havia mogut una pedra que havia modificat l'aparença de la seva propietat. Quan el consultor va preguntar el tamany d'aquesta pedra, diu que era el tamany de la seva mà.
Mare meva. Tota això a Austràlia. Sí. Només a Austràlia. No sé com deu ser les preguntes del número d'informació aquí, però en tot cas promet. Entre llibres, eh, també, d'això. Sí? Sí, he estat fullejant, algun cop he fullejat allò, el llibre per sobre, hi ha preguntes curioses. Doncs... Pàgines amarilles i aquestes coses és per riure. Realment, allò del cadàver. Sí, sí. En fi, en tot cas. Exacte, i tant. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé. Bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
5 minuts i 3 quarts d'11 és moment ara de fer un cop d'ull al que tenim a dins dels diaris i comencem avui pel diari El Punt Avui un tema que planteja que és l'energia
Diu que els experts lamenten que s'ha menys tingut el debat i que avisen que l'abastiment no estaria assegurat en un estat català. Diu que la correlació de matèria pròpia i impròpia no és dolenta, però que els centres de control són a Madrid. Diu que, per exemple, planteja les conclusions d'un estudi que va presentar el mes passat el doctor Mariano Marzo, un dels grans experts en recursos energètics a Catalunya. Marzo es declara procliu a la causa, però remarca la importància del procés de transició
i avisa en aquest sentit que no es confonguin estratègies amb tàctica. També alerta que hi ha infraestructures bàsiques pendents i reclama amb urgència un pacte nacional que posi fil a l'agull en aquesta qüestió sense caure en electoralismes. Diu que en un estat català del total de recursos que es consumeixen només un 24,6% tenen l'origen ara a Catalunya i fins i tot si es té present que les centrals nuclears els caloraran i estranger per funcionar.
En el primer cas, diu el sistema espanyol d'oleoductes, és un culte a sac, ja que no connecta amb Europa. Catalunya rep el petroli pels ports de Tarragona i Barcelona i Catalunya, per tant, exporta cru a la resta de l'estat, més que no en rep. A més, té dipòsits d'emmagatzemat, ja diu que en el cas del gas n'arriba un per port de regasificació, el de Barcelona, i dos gasoductes que penetren a Catalunya per les terres de l'Ebre des de l'Aragó i el País Valencià. Mentre que el País Basque i Navarra tenen connexió amb la xarxa francesa,
La xarxa catalana no. En tots dos casos, això sí, hi ha el mateix problema, que és gravíssim, que és que els centres de control són a Madrid, des d'on petroli i gas es reparteixen per l'estat en funció de la demanda. I també diu que hi ha un últim problema, que és que falten infraestructures importants, tant a la distribució de magatzema intern com per la interconexió amb França. Molt interessant, doncs, avui aquest article a doble pàgina, avui al punt avui, sobre els recursos energètics i una hipotètica Catalunya independent.
El periòdico avui ens parla de les altres preferents a la secció d'economia. Són pràctiques financeres qüestionades. Diu que desenes de milers d'estaliadors s'han vist atrapats en híbrids d'empreses no bancàries. Molts demandants aleguen que aquesta comercialització tampoc va ser transparent. I Max Jiménez diu que fins avui, que vens el termini, un gran nombre de clients d'entitats financeres s'han estat plantejant si accepten l'oferta
de recompra de les participacions preferents a meses per Repsol el 2001 per un import de 3.000 milions d'euros, vendre-les al mercat amb pèrdues, o recórrer als tribunals per reclamar els diners que van invertir en aquell producte financer. La companyia els proposa en aquests moments recobrar-ne un 50% en efectiu i l'altre 50% en 10 anys a través d'obligacions convertibles amb un interès del 3,5%. Un gran nombre dels tenidors d'aquestes preferents venudes pel BBVA i la Caixa han optat pel vescanvi, però no tots.
Molts clients no es volen veure atrapats 10 anys, sobretot si necessiten els estalvis i han preferit adreçar-se als jutjats. Un cas que no és únic, Telefònica, Soscuetana, Eroski i Endesa o Melia també ha comercialitzat participacions preferents recentment amb resultats diferents. S'explica aquesta qüestió més desconeguda potser avui al periòdico.
I a tot això, com hi hem arribat, és el que es planteja i intenta respondre avui al diari Ara, en un article a la secció de Cultura que el titula Un reportatge a pistes per entendre la desfeta econòmica i social. Els llibres d'assaig que intenten explicar com s'ha arribat al caire de l'abisme inunden les llibreries i atreuen lectors. I parla, per exemple, de llibres sobre la fi del neoliberalisme, com La nueva razón del mundo, Ensayo sobre la sociedad neoliberal,
que publica G.D.I.S.A. O d'altra banda, l'historiador britànic Neil Ferguson, considerat un dels homes més influents del món, que defensa tot el contrari amb la gran degeneració, en comodicaen les instituciones i moren les economies. O El futuro es un país estrany, de l'historiador Jurep Fontana, on manifesta el seu desacord amb les tisorades, la seva niu inversió,
cap al capitalisme voràs. Antonio Muñoz Molina, d'altra banda, a l'assaig Todo lo que era sòlido, analitza les últimes dècades a partir de les experiències personals i de la premsa, o altres qüestions, el britànic Owen Jones, l'autor de Chaps, la demonització de la classe obrera, on es pregunta com en els últims anys ha esdevingut políticament correcte reduir els més pobres a una mena de sac de boxa sense ànima.
D'altra banda, «Yo precario» és el llibre de Javier López Menacho, que són quatre cròniques que retraten la precària vida laboral del seu autor, en què diu, per exemple, «Tinc gairebé 30 anys i sento que m'han robat l'essència i té a veure amb la feina. En algun moment vaig interioritzar que només és home a qui treballa i pot fer càrrec d'ell mateix. Jo no tinc feina estable, ni tan sols he après a tenir cura de mi mateix, el meu únic actiu és no posseir res, no tinc hipoteca, no tinc familiars al meu càrrec, no tinc cotxe, no tinc pis, no tinc feina».
O, per exemple, la periodista Cristina Fallaràs explica a la puta calle el drama del seu propi desnonament. I encara més subgerències des del diari Ara, en aquest article que publica Sílvia Marimon, parla de El Precariado, on Guy Standing, catedràtic d'estudis de desenvolupament de la Universitat de Londres, anima la classe social, la nova precarietat i nova classe social, diu, hem de despertar urgentment el precarietat global, si detecta molta còlora i molta ansietat.
O més coses, l'antropòleg Carles Feixa i el geògraf Jordi Nofra... ...coordinen el llibre Generació Indignada, Utopies i Utopies del 15M... ...i també Nil Ventós-Crumines... ...compara els aforismes del maig del 68 amb els del 15M... ...Escritos en las paredes, Indignados, del mayo del 68 al 15M... ...una altra de les propostes d'aquest conjunt de llibres... ...aquestes pistes per entendre la desfeta econòmica i social... ...que avui retrata el diari Ara, la secció de Cultura.
I acabem parlant de l'article que escriu avui Sergio Pàmies a la Vanguard i analitza la primera aparició a Ida Guardiola davant d'aquesta roda de premsa del Bayern de Múnich. El titularon cruifista a l'acord del rei Beckenbauer i comença dient nerviós, aplicat, il·lusionat, tancat, centrat a no perdre el fil sense la sombra de fastigueig que li ombria la mirada els últims mesos al Barça
Pep Guardiola va aprovar amb nota alta l'examen de la seva presentació. Diu que a jutjar per la sobria escenografia d'aquest primer acte el Bayern busca en Guardiola un aliat que no traicioni l'identitat del club però que alhora la reforci com multiplicant el doble potencial imprescindible per ser competitius. Això diu que significa aconseguir resultats a través d'un joc veloç i d'atac i explotant tota la matèria prima de l'estructura moniquesa.
I acaba plantejant-se Sergi Pàmies. Quina sensació produeix veure'l tan il·lusionat i feliç amb aquest nou projecte a Guardiola? Ambivalent. Per un cantó desitges que les coses li surtin bé, tot i que no tan bé com li van sortir aquí. Per un altre cantó sents el coquet competitiu i el desig de poder jugar aviat una final contra el Bayern. Saps que si la guanya el Barça la victòria tindrà més mèrit que si Guardiola no fos el seu entrenador. I que si la perd la derrota no serà tan dramàtica perquè en el fons ell sempre serà un dels nostres.
És el que explica avui Pàmies en aquest article a La Vanguardia. Enllàcem ara amb la informació esportiva també molt centrada en Guardiola. La Vanguardia
I, per exemple, l'esport titula Herr Pep directament i ens ensenya una imatge del moment en què va fer uns tocs al camp del Bayern de Múnich. Música El Mundo Deportivo també en aquesta línia de canviar el nom, en aquest cas, però diu Pep Munchen, és el titular i també ens ensenya Guardiola assegut en aquesta nova banqueta. Música
I el nou esportiu, que ens ensenya la mateixa imatge que el diari ara, que és Guardiola endinsant-se al vestidor del Bayern de Múnich, diu Un nou món. El Bayern presenta Pep Guardiola, que assumeix un gran repte i es posa l'afició a la butxaca parlant en alemany. I atenció també avui les portades de l'AS i del Marca. L'AS, per exemple, entrevista a Nadel Bosque, que diu que ha demanat a Casillas que netegi la seva ment...
O el Marc, que parla amb Cruyff, que diu que ha fitxat Neymar en plantejaria vendre Messi. Parlem ara de cultura. En la banda de robots, cada boton en la sala de concerts de Tòquio, Zeta Machines és un grup musical desenvolupat per un professor d'informàtica i un artista especialitzat en creacions mecàniques.
Eugeni Forcano sabeix dues col·leccions sobre Josep Pla a la Casa Museu Domènech i Montaner, exposicions del Premi Nacional de Fotografia, que es podran veure a Canet de Mar fins al 18 d'agost. I també us expliquem que el cinema Nema està en alerta després de caure un 20% el nombre d'espectadors.
Són aquestes les notícies en clau cultural d'avui dimarts 25 de juny.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda.
Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva...
Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Set minuts i les onze, servem ara el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Per parlar del temps, aquest temps poc estiuenc, exacte, no? De fet, és el Sant Joan més fred que hem passat en molt de temps, no? Deien, 20 anys o 15.
Oi, va aguantar bastant bé fins les 12 o la 1, llavors va caure la temperatura bastant, i vam estar entre els 15 i els 17 graus, que de mínima, doncs, ja amb l'estiu a sobre, doncs, sí, és bastant fresquet. Tampoc no ens va ploure massa, van caure algunes gotetes a Sant Jus, que feia patir ja tota l'activitat nocturna, durant el dia van haver bastants núvols, va sortir una mica el sol, però cap a la tarda vespre del mateixa nit de la rebetlla, doncs, es va fer el cel supernenc, ben fosc, eren núvols baixos, però...
Agafen prou entitat, som de poca extensió, però agafen prou entitat com per deixar alguna precipitació, algun ruixat. I això és el que deixaven, eh? Algunes gotetes van arribar a caure a Sant Jus, però realment era molt poca cosa. Ja n'hem tingut uns quants, perquè el mateix dia 24 també van caure 4 gotetes. També va haver una miqueta de precipitació al matí. Clar, el ploviòmetre marca pràcticament res, 0,2%.
dècimes de litre, aquest matí a Sant Jus també que hi ha quatre gotes que deixaven una mica mullat el terra cap a les 8 del matí, però que també era molt poca cosa, tampoc no ho ha pogut registrar el pluviòmetre, i és fruit d'aquests núvols que més o menys cada dia està passant el mateix, es formen núvols baixos a prop del litoral barceloní i gironí, aquests núvols baixos aguanten fins ben bé, doncs a aquesta hora 11, 12, 1, després s'obre el cel bastant, treu el nas al sol, pugen una miqueta les temperatures, no massa, i després doncs passem el dia així sense pena ni glòria.
Quan vam fer aquella previsió ja fa molt de temps, perquè ara ja estem a les portes de tancar un mes de juny, que a mi personalment m'ha passat volant, doncs fèiem referència a aquella setmana del mig del mes de juny, que seria la més càlida, doncs els mapes a molt llarg termini tenien molta raó. I perquè les dues setmanes següents, tant l'anterior com aquesta que tindrem ara, tot i que avui és dimarts, doncs seran dues setmanes que no serà de calor excessiva.
I si fem previsió 15 dies vista, doncs els mapes anaven ben encaminats, això ho diem perquè mirant 15 dies vista, introduint-nos en el mes de juliol, realment el temps ha de ser molt estable, el sol ha de ser el gran protagonista durant bastants dies d'aquesta setmana que ve, no aquesta que tenim ara, la que ve i l'altra, i les temperatures, doncs, sense grans calorades, però seguirem amb uns valors
típics d'estiu, entre els 25 i els 27 graus, que són temperatures normals per l'època, a no ser que l'interès, i ara ja entrem en polèmica, que l'interès sigui patir. O sigui, si hem de gaudir de l'estiu, estem bé. O sigui, un estiu com el d'aquesta setmana, llavors. No, més cali. Més, una mica més. Val, val, no sé, hi pregunto. El diumenge, ahir, la màxima va ser de 21 graus a Sant Jus. Estem parlant de màximes entre 25 i 27, que si estàs recollint les caques del gos a les 3 del migdia, doncs estàs suant. Clar, o sigui, hi ha...
o sigui, és calor, i les mínimes, que és... Jo crec que el que més empreny és la primera del matí a última hora, aquesta fresqueta o aquest... Que a les 8 has de posar jaqueta, no? Això és estrany. Això és una mica el que toca una mica més la fava, però vaja, que vull dir que a les hores centrals del dia tothom ho agraeix. El que passa que al matí a última hora del dia que estiguis en una terrassa o vagis a treballar i tinguis fresqueta i has de tirar de jaqueta, doncs això és el que pot emprenyar una miqueta més. Però això teòricament s'acaba.
O sigui, aquesta setmana encara l'aguantarem una miqueta, amb alts i baixos, potser amb el cap de setmana una miqueta més càlid, però la setmana que ve ja veureu com les màximes entren en valors més normals i les mínimes ja ens queden amb aquests entre els 18 i els 20 graus, que són una miqueta més altes. Avui ja hi ha hagut alguns punts de l'interior de Catalunya on les temperatures eren realment molt baixes, o sigui, fa fred a Montserrat avui,
La càmera de TV3 que enfocava Montserrat avui a les 8 del matí eren 11 graus de temperatura a 900 metres d'alçada.
que dius, clar, o sigui, qui està apretant, avui a Das la mínima ha estat d'un grau positiu. Clar, estem a les portes del mes de juliol i això, doncs, t'estoc una miqueta, sobretot a la costa no tant, perquè el mar a poc a poc va agafant temperatura i a poc a poc anirem guanyant pel que fa a les mínimes temperatures una miqueta més elevades, però clar, la que surts de la influència marítima i entres una miqueta cap a l'interior, realment, a primera hora del matí ja la nit fa fred i, clar, això també, vulguis o no, que no només som els d'aquí al litoral, sinó que tot Catalunya té ganes d'estiu.
I sembla que la setmana que ve tot això té tendència a pujar. Les mínimes pujaran, les màximes estaran bé, perquè són les normals per l'època, però no farà tanta fresca a primera hora del matí i a última hora del vespre. Això empreny una miqueta a l'hora de dormir, perquè avui, per exemple, a Sant Jús la mínima ha estat de 17 graus, o sigui que és una nit que pots dormir bé i no tens calor, no has d'ubifinès, sinó que s'està prou bé. I això de cara als propers dies a la costa costarà més conciliar el som, perquè a poc a poc les temperatures s'aniran enfilant. Pel que fa a màximes, ja et dic, he mirat 3 setmanes vistas les 3 primeres setmanes de juliol.
no hi ha masses dies que superem els 28 graus, n'hi ha un parell. Llavors, clau, si estem en valors estiuents, no es pateix, però, en canvi, tindrem aquestes mínimes, que seran una miqueta més altes, i llavors ja estarem gaudint d'una estiu, perquè si estàs a les 9 o a les 20 de la nit, tens 20 o 21 graus, doncs ja és això, ja està bé. Sí, sí, home, és veritat, també venint d'un estiu, de l'estiu passat, que va ser molt intens, i crec que fa dos o tres anys també va tenir una cosa bastant semblant, per tant...
O sigui, que a poc a poc, i a més la bona notícia és perquè comenci vacances, doncs, de cara a aquesta setmana, així serà una mica encara variable, però al mes de juliol tindrem unes setmanetes ja que seran molt bones, perquè comenci vacances al juliol tindrà molt bon temps.
I res, és una setmana molt tranquil·la. Avui és una calca del que tindrem dijous, dimecres, dijous i divendres. Potser dijous a la tarda tenim algun ruixat a l'interior de Catalunya. Podria arribar a Sant Jús. És l'únic dia amb una certa inestabilitat de mitja tarda, però la resta de dies seran molt tranquils. I això, aquests núvols de primer del matí els tindrem fins divendres. Sembla que al cap de setmana el sol ja guanyaria protagonisme i durant tot el dia tindríem sol. Les màximes estables tota la setmana i al cap de setmana podríem pujar un palet. Està bé, doncs...
Perfecte, Carles. I a bona precisió. Sí, sí, fa bona pinta. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Conequem tots seguit amb la xarxa i també ens actualitzem les notícies de Sant Just. Tornem de seguida. Fins ara. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Jordi Casino i Maite Polo. Les inundacions que la setmana passada van afectar la vall d'Aran podrien tenir un cost de 20 milions d'euros pel que fa d'anys en habitatges, cotxes i finques de particulars. Aquesta és la xifra que ha donat avui el Consorci de Compensació d'Assegurances després d'haver desplaçat a l'Aran un equip de pèrits a les zones més perjudicades.
Els primers càlculs són de 300 sinistres aproximadament. Mentrestant, el director del Servei Meteorològic de Catalunya, Oriol Puig, ha defensat també avui, en declaracions a la xarxa de comunicació local, els protocols d'actuació que es van seguir ara fa gairebé una setmana i ha anunciat que estan elaborant un informe que entregaran el conseller de Territori, Santi Vila.
Pocol és una cosa. Una altra cosa són les mesures, podríem dir, que s'han d'aprendre de netejar la llera al riu o no, i tot això, i després també, que és un tema en què estem fent un informe per avaluar i que el conseller Vila el tingui sobre la seva taula des del punt de vista de veure quina és la situació que s'ha donat des del punt de vista hidrològic i meteorològic
a la Vall d'Aran, d'aquí 15 dies tindrem aquest informe per avaluar i que la gent sàpiga, els organismes territorials sàpiguen quin ha estat l'impacte
Els 20 milions d'euros en danja particular s'han de sumar a la xifra de destrosses a les infraestructures al territori Vall d'Aran i Pallars Sobirà, que el govern va xifrar divendres passat en uns 12 milions d'euros. El director general de Comerç, Josep Maria Requesens, ha advertit que la liberalització total dels horaris comercials trencaria l'equilibri territorial entre Barcelona i Catalunya i també entre la capital catalana i les ciutats metropolitanes.
La normativa promoguda pel govern central obligaria Barcelona a establir una zona d'interès turístic i des de l'executiu català s'adverteix d'aquesta conseqüència. Aquesta capacitat tractora podria trencar l'equilibri territorial entre oferta i demanda que actualment disposen Barcelona i Catalunya. Podria produir efectes desfavorables sobre la majoria dels eixos comercials de la ciutat
i també dels eixos comercials de l'àrea metropolitana de Barcelona. El director general de Comerç ho ha dit en la comissió que es fa al Parlament en relació a la proposició de llei d'horaris comercials. Durant tot el dia passaran per la comissió representants de la vida comercial per valorar la conveniència o no de liberalitzar.
els horaris comercials en plena crisi econòmica. A més de representants de la Federació de Municipis, la Confederació de Veïns, Economistes i Sociòlegs també intervendran en el debat les grans empreses distribuïdores. El govern central garanteix la construcció del túnel de Moncada i Reixac al Vallès Occidental, que permetrà desdoblar la línia 3 de Rodalies fins a Vic.
Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, aquest és un dels compromisos que la ministra de Foment, Ana Pastor, va adquirir fa una setmana amb el conseller de Territori Santi Vila, malgrat que no va posar data a una infraestructura que es rebutja al municipi. Ràdio Moncada, Pilar Avian, bon dia. Bon dia. L'Ajuntament de Moncada i Reixac reitera un cop més la seva oposició al projecte del túnel ferroviari sota el turó, inclòs el pla director d'infraestructures. Aquesta negativa arrenca de l'any 2001, quan es va plantejar per primer cop.
La proposta va generar fins i tot la creació d'una plataforma ciutadana que el 2003 va recollir 4.000 signatures en contra de la infraestructura. Tant l'Ajuntament com el col·lectiu veïnal entenen que el túnel seria una nova agressió al territori i perjudicaria la població, ja que el trànsit ferroviari que passa per Moncada es desviaria cap a Cerdanyola. D'altra banda, fons de la plataforma ciutadana lamenten que es plantegi fer una obra milionària que no consideren necessària i que, contràriament, l'Estat digui que no hi ha diners per soterrar la línia R2,
Una reivindicació històrica del municipi pendent de resoldre per manca de finançament.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquest dilluns, la selecció catalana mater va empatar dos davant de la regió bulgrà de Llobregat. Els gols catalans els van fer Pep Cavaller, jugador del Cornellà, i Òscar Muñoz, ex de l'Europa, i ara també el conjunt del Baix Llobregat. Els de Toni Almendros, líders del grup B, jugaran la classificació per a la final aquest dijous contra l'Olimp de Moscou. Més qüestions. L'exjugador de l'Espanyol, Joan Verdú, fitxat pel Betis, el futbolista barceloní,
assignat per a les pròximes quatre temporades. També en futbol, el Júpiter, de primera catalana, fitxat del defensa central Jordi Hernández Novell, procedent del Sant Cristóbal i format al Barça. D'altra banda, el Futbol Club Lusitans d'Andorra jugarà contra l'Estreimor de les Illes Fèrua en la primera ronda de la Lliga de Campions, mentre que la selecció espanyola subvint amb el Laurana Gerard d'Aurofeu
Va superar Gana per 1-0 i s'ha classificat per als vuitens de final del Mundial. I en tenis avui debuten dos catalans al torneig de Wimbledon. Albert Ramos s'enfronta a Del Protro i Marcel Granollers juga contra Gasquer. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, parlarà aquest vespre Sant Just sobre benestar i economia. L'acte s'emmarca en el cicle dels diàlegs santjustencs organitzats per la secció local de Convergència. La xarra de Sarà a la Taneu. La conferència es titula Benestar i Sobirania, un mateix camí. El conseller considera que la relació dels catalans i l'Estat és complexa i que en els últims anys la distància entre uns i altres s'ha eixamplat.
Mascarell reflexionarà sobre si cal construir un estat més proper, aficina democràtic, si és possible i com aconseguir-ho. La d'aquest vespre serà la quarta sessió d'aquest cicle de conferències que Convergència ha organitzat el municipi. La ponència de Ferran Mascarell serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu i és oberta a tothom.
Més qüestions. Fins divendres està obert el període de preinscripció a l'escola d'adults. La novetat més destacada del centre de formació pel curs que ve és que oferirà la possibilitat de treure's el graduat en educació secundària. És la primera vegada que s'imparteixen aquests estudis a Sant Just fora dels centres de secundària. A més del títol en educació secundària, hi ha més cursos. Un dels més demandats és el de preparació a les proves d'accés a grau superior. També s'ofereixen classes d'anglès i d'informàtica.
El període de preinscripció pels cursos es tancarà divendres, dia 28, i s'han de fer al centre. L'escola d'adults se situa a l'edifici de les escoles del carrer Montserrat, número 2. I acabem explicant-vos que aquest dissabte torna a la festa Sunset. És el tercer any que s'organitza aquesta festa, que pretén recordar les celebracions de molts altres copes. Començarà a les 12 de la nit d'aquest dissabte, dia 29, com dèiem, a l'Eitu de Molins.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Jus Notícies edició migdia a la 1 i 5. I us recordem que mentrestant podeu seguir l'actualitat de Sant Jus al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 12 minuts de les 11 i us expliquem que aquest divendres al vespre es celebra la Revella de Sant Pere, al Parc de les Basses de Sant Pere. Hi haurà autifarrada i ball oberts a tothom. I ara en parlem amb Carles Galí, president de l'Associació de Veïns de les Basses de Sant Pere. Bon dia, Carles. Hola, bon dia. Que, de fet, juntament, també amb l'agrupament, escolta, amb el Luther King, organitzeu aquesta festa des de fa bastants anys, ja. Doncs, mira, exactament, aquest any és un any, per nosaltres, molt important i molt simbòlic perquè fa...
20 anys que vam començar a fer aquesta rebella, exactament va ser el mes de juny del 93. Per tant, és l'any 20, però serà la número 21, perquè clar, ja compta de ser la primera, o sigui que per nosaltres és molt important, clar, 20 anys. I fareu alguna cosa especial per commemorar aquest aniversari? Bueno, en principi no tenim encara cap cosa preparada, però bueno, algun detall, alguna història farem.
Però per nosaltres el que volem és que això continuï i que la gent vagi vinguent com fins ara. I bé, la veritat és que cada any tenim més gent i sobretot l'any passat va ser una cosa extraordinària. Realment l'any passat vam celebrar la número 20, encara que fos 19 anys, i l'any passat sí que vam fer una cosa molt especial que va ser un remember dels Beatles. Sí, això sempre enganxa, no suposo? Exactament. L'any passat quanta gent hi va haver?
Doncs, bueno, nosaltres, el Martin Luther King, que són els escoltes, que són els que fan tota la intendència de les botifarres, que aquests pobres xicots suen molt perquè des de les 5 de la tarda encendre el mes de juny les barbacoes, doncs, pobrets, ho tenen ben treballat. Ells van donar uns vora de 400 botifarres. Déu-n'hi-do.
I per què està en la revisió, més o menys, de quanta gener? És que això es manté, vull dir, això ja és el premi a la regularitat, regularitat, més o menys, sempre estem sobre de 300 o 400 persones, o sigui, està ja institucionalitzat. Doncs és una xifra important, vull dir que... Home, jo crec que sí, jo crec que sí.
És normalment, suposo, la gent principal és el veïnat, però no sé si també ve més gent de Sant Just que s'acull. No, no, no, està obert a tot el poble, eh? Vull dir, nosaltres, indiscutiblement, la gent del veïnat som els que baixem i els que treballem que surti bé i els que ens veiem cada any, no? Però sí que és veritat que nosaltres veiem moltíssima gent, bueno, amistats que tinc jo i altres del poble de Sant Just i venen de tot arreu de Sant Just i, bueno, i de Barcelona també. Vull dir, hi ha bastanta gent que
que ja és fixa, o sigui, ja saben perfectament quan és la Rebella i ens venen. Per tant, doncs, és com que també la Rebella de Sant Pere no la celebra ja així en general, és una manera de poder-ho fer, no? Exacte, és un punt de trobada per molta gent abans d'arrencar les vacances, com qui diu l'última, la darrera festa d'abans d'entrar ja amb el mes de juliol, que la gent ja comença totes les vacances. Hi haurà algun grup de música aquest any?
Bueno, aquest any tenim un típic grup de música de rebella, eh? Vull dir que l'any passat va ser que em tindrà el dels Beatles, torno a repetir-vos, i després t'hauria d'haver-hi sempre música de rebella. Aquest any ja només és música de rebella, eh? O sigui que comença a partir de les 9, o sigui, la gent si ve allí a les 9 ja pot començar a comprar un tiquet amb els escoltes i...
El que abans, antigament, recordo que eren unes autèntiques cues per anar a buscar la botifarra, doncs ara ja ho tenen pràcticament, després de 20 anys, han lograt des de fa 4 o 5 anys ja fer una cosa quasi automàtica. Vull dir que a partir de les 9 es comença la música i es comença la botifarrada i a partir dels quarts de 10 és quan ja comença el grup de...
tocar la música de Rebella, fins, normalment, a partir de les 12 i escaig, o sigui, a la cap a la una, fins a la una. D'acord, doncs això es farà aquest dissabte, per tant, divendres, perdó. A més, aquest any, una altra cosa més important, aquest any, el dissabte és Sant Pere, i el divendres és la Rebella Autèntica, però nosaltres sempre fem
que caigui amb l'últim divendres del mes de juny, caigui com caigui, però si aquest any realment cau el dia de l'autèntica rebella de la vera. I tant, per tant perfecte, no? Sí, perfecte. Exacte, farà 20 anys que es fa i es podrà fer així amb la rebella oficial. Es tiraran molts petars, també?
Bé, tenim una zona limitada per tirar petards i sempre se'n llencen. Abans recordo que fèiem la nostra foguera, ara ja és impossible perquè tenim ja els edificis que s'han fet en costat. El que sí que m'agradaria remarcar és que aquesta rebella es caracteritza des de fa bastants anys, uns 4 o 5 anys, en què tothom té dret a tindre la seva taula...
a tindre les seves cadires, per supost, i, a més a més, tindre aquella típica espelma que posem a cada taula. O sigui que si ve una parella o ve un grup, intentem sempre que tingui una taula per aquesta gent. O sigui que la gent està assentada, el que vol estar darrere del dret, però taules en tenim moltíssimes. Aquest any en tenim bastantes més. Hem augmentat cada any més taules i més cadires. O sigui que saber que la gent allà s'assenta, pot sentir música i, bueno, es tracta de...
de fer veïnat, i el que vol ballar, balla, i el que vol xerrar, doncs xerra. A més, potser, també és el fet que també sigui a cost i gent de diferents punts de Sant Just, fa que potser l'Esbastia de Sant Pere, que és un barri que està menys al centre, doncs també es vegi més, com si diguéssim, no? Correcte, bueno, no t'oblidis que el nostre barri, des que tenim l'escola Montserrat... Això és veritat, ha canviat, això. Jo crec que hi ha molt poca gent que sap on està, o sigui...
dubto que sàpiga. Tothom ho té ubicat. On hi ha l'escola, on hi ha les gràfiques, on hi ha la residència de Vitàlia, on hi ha la parada del tramvia, de la Rambla. Això és les bases. Jo crec que ara les bases ja està pràcticament fa molts anys integrat i des que es va posar a l'escola, nosaltres al nostre barri, cada dia, ara no perquè comencen les vacances, però cada dia a les 9 o menys 10 del matí, allò és un...
un riu de gent, de nens. Dona molta vida, no?, també, suposo, al barri. Què? Dona molta vida al barri, no? Home, sí, la veritat és que sí, dona molta alegria, i sobretot parlem que tenim un parc i tenim equipaments infantils, doncs veiem, ens fa molta il·lusió veure que s'aprofita, després, bueno, no tenim d'oblidar que estem en una època de crisi i aleshores, doncs, veia, ens donem compte que molts aniversaris de nens de l'escola es celebren a la plaça, que, bueno, que també li dona un toc d'alegria, i és
I tant. Doncs en tot cas, aquest divendres, ara sí, a les 9 de la nit, és l'hora en què començarà, no?, en principi. Exacte. Tot plegat. Sí, sí, sí, us esperem a tots i ben segur que us ho passareu molt, molt, molt bé, i sobretot amb el número de 20 anys que fa que fem la Rebella. Exacte, i per molts més, aquesta Rebella de Sant Pere que es fa a les bases de Sant Pere, avui n'hem parlat amb Carles Galí, president de l'associació de veïns d'aquest barri. Gràcies i que vagi molt bé.
Doncs moltes gràcies, ho esperem, eh? A tots, vinga. Perfecte, adeu, bon dia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també.
Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, som un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I'm alive.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda.
Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt 2, quarta 12, és moment de fer tertúlia amb el Pep Quintana, el Jaume Campreciós i el Jordi Farràs. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia a tothom. Avui que també fem ple, és a dir, que aquests últims dies ho hem acabat fent tot complet, eh? Perquè no les vacances, eh? Hem sigut tots exacte. Com que avui és l'últim dia, heu volgut acomiadar-vos. Hi ha paperets i serpentines, la motxilla aquí fora...
Però també portem un mocador, perquè és l'últim dia i això és molt trist. Sí? Hi ha gent que sap mentir, però... Sí, sí, exacte. Des de càmera es veu tot. Aquí es veu tot. Bé, en tot cas sí que us veig bastant alegres, per tant, no sé de què teniu ganes de parlar. No teniu ganes de plegar.
Ho dic perquè, bé, en tot cas, les últimes notícies en general tampoc són totes molt positives, no? No ho sé, és que avui no he vist ni el diari, jo. No, és que no val la pena. Avui el diari, que és el que passa els dilluns, en principi... Perdó, perdó. Avui són dimarts. Avui és dimarts, eh? Per això, però dic que... No, no, ja ho sé. Però com que ahir va ser festa, el que passa avui al diari és el mateix que passa molts dilluns, que és que cadascú aposta més per un tema i no hi ha tants temes concrets. Però escolta, tot el tema és el Pep. Ja... A veure, ja...
Els que van anar de veritat no van fer festa. Algun ha quedat autònoma batint de festa, però els que van anar de veritat que ells van treballar. I tant, això és el que han de fer. I per tal, notícies hi podien ser. Sí, sí, no, no, a veure, notícies n'hi ha, però el que em referé... Si vols ser que no han deixat alguna cosa més, han-los deixat treballar. Les beques... No, no se'ls pot deixar, se'ls ha de donar festa cada dia.
Clar, perquè si no s'inventen una altra retallada. Sí, sí, no, no, de tant en tant apareixen. Tot i això, els diaris d'aquí, els catalans, és a dir, que són els que tenim aquí a la ràdio, ens hem fixat que la portada, només la Vanguardia, es fa ressò d'aquesta notícia del ministre Berg, que ha dit que les beques a gent que tingui menys d'un 6,5 no... No entraran a la universitat. No li semblaven bé, exacte. I m'ha semblat curiós, no sé si ho han fet expressament per no donar-li més cova, o si directament creuen que no és prou important per sortir a la portada. Ja.
Home, ja has vist quines portades hi ha avui, precisament, els diaris. El que es considera més important en aquest moment. Pep Guardiola. La presentació del Pep amb els alemany. Al final no deixa de ser més un emigrant més capellà. Ja ho va dir el ministre de mobilitat, que estigui d'haver-hi mobilitat, de treball, i per tant, aquesta sota una mobilitat. I se n'emporta més gent, eh? Baixar l'atur.
Sí, exacte. Més catalans cap a l'Alemanya, no? I a més a més, per exigir... Un temps d'Alemanya PP, es deia abans, en aquella pel·lícula. I a més a més, si us recordeu fa temps, us deia que la gent que tenia l'Alemanya tenia de portar un bon alemany, tindre unes bases. Sí, unes bases. I aquí hi ha hagut un bon exemple. Ara sí.
No, no, esclar, últimament... Home, però no només en futbol, sinó que en moltes altres feines, no? En altres feines tindríem, com parlaven d'enginyers que anaven cap allà, es parlaven que els cursos d'Alemany a la ciutat de Barcelona, tot, es veien incrementat moltíssim.
Això és ara, eh? Ara, ara. En aquelles èpoques no sabien res, no anava a Alemanya. La gent que no tenia cap especialitat no tenia cap especialitat. Estem parlant d'aquest any darrere. Ara sí, ara estem buscant gent qualificada. Qualificada.
Al costat de la ràdio tenim un lloc que posa mobilitat juvenil que promou aquesta immigració cap allà. És la gran solució del treball d'aquest país. Allà al mil·lenari tenim un cartell que diu vols tenir una experiència a l'estranger però em sembla que es poden tenir més de 20 anys. 35. És per la gent jove. Ens ho pengen allà i quedem tan feliços. Almenys ocupen una part d'estranger. Algú té net.
però molts dels fills ja tenen que marxar per dir-ho així tots ja tenen nets allà tothom té nets el tema de gent que marxa suposo que estarem uns quants anys i encara serà bastant habitual nosaltres ara fem una mica de broma però crec que és un gran hámptica important
En això, perquè estem al mes de juny, però hi ha dies de vacances, però el tema és complicat, i que l'únic sortida que vegi, per la feina, per la joventut, és aquesta. A més, és que és una llàstima, perquè...
La majoria de gent que marxa és gent qualificada que haurien d'estar aquí tirant del carro perquè és el que haurien de fer. Han estudiat aquí i és una cosa que jo crec que és molt llestimós que haurien de marxar per aquestes condicions. Però és el que hi ha i cada dia tens més gent i si no res tens de veure a la Vall d'Avers
que cada setmana surt una persona que està fora. Sí, bona, sí. Ai, cada mes. Tenia molts, eh? Tenia molts. Tenia molts, vull dir... Clar, això com el programa aquest que feien espanyols per el mundo i el que feia el Mickey Moto, que feia que sembla que no hi ha molta gent a fora. Sí, però una cosa... Més del que pensem. Sí, una cosa... A veure, com feia aquells programes, podries trobar dos, tres persones, o quatre en un país com l'Argentina.
per això t'ho dic però el problema és que la gent se'n va i fins i tot alguns han anat a països com Brasil
en sent immigrants il·legals i en la problemàtica actual com pot acabar? Sí, tenim alguns Sant Justin que ens sembla poc resil. Alguns. N'hi ha alguns. Alguns i que molts són... Il·legals. Home, els arquitectes han d'anar cap allà, per exemple. És un dels llocs, un dels destins més habituals. Sí, però a Austranya els deixaven entrar i havien retornat més d'algú cap aquí. Ja. En fi, jo per un altre tocaria un altre tema, per exemple, que ahir em va també...
crida força l'atenció, que eren les beques de les colònies, dels nens. O sigui, estem ja en una situació que ens sorprèn, en certa manera, perquè si no l'hem viscut o no la tenim a prop, doncs sempre allò que no coneixes et costa una mica d'entendre...
la quantitat de beques. Crec que van dir que s'havien triplicat les sol·licituds que hi havia per les colònies de 1.000 i escaig o 4.000 i escaig. És una cosa que no entenc. Jo els meus no els he pogut portar mai de colònies perquè no hi ha arribat.
Jo no he demanat mai cap beca, llavors clar, hi ha molta gent que està demanant beques i hi ha molta gent que té un bon sou i està demanant beques. Llavors són coses que cadascú és la seva, jo crec que si no s'hi pot anar s'ha de parlar. Supost que hi ha uns requisits, quantos els concedeixen? Hi ha un formulari que diuen vostè porti amb la fulla de la lligenda i direm si pot o no pot.
De fet, aquest tema, justament, lliga una mica amb... Sí, ara... Bueno, parla Jaume i llavors ja... Jo crec que tot aquest tema ha canviat molt. Vull dir, les deques de... Fa 30 o 35 anys de colònies o 20 anys era molt diferent i actualment s'ha produït. I si realment els pares que sortien ahir eren gent, ho estava molt malament. No, no, està clar. De 400 euros o més per una família. Sí, ho vaig veure. Això ajuda i trenca una mica...
aquell neguit dels nens. Que puguin tenir una mica d'histiu, no? I els pares també. Jo vaig pensar de seguida amb els pares, que bàsicament, quan donaven aquest relaxament, els nens se l'estaven demanant per ells per tenir 15 dies, per exemple, de més tranquil·litat. Jo crec que en això de les subvencions estem molt de sempre i un tema és
A vegades és més fàcil el que té menys que el que està just per sobre. Un, posant-se al límit, són mil, el que té mil, no té cap...
No potser diria que té, no ho sé, 99, sí. Ja, ja. Però, per l'Atacantó, crec que la situació actual és molt dura. Home, que si arribi a l'extrem, sí. És dur. És dur. No anaven de colònies, els nens a casa tampoc hi vam anar mai. No, de colònies sí que hi anaven. De colònies sempre s'hi ha anat. Bueno, però anaven a l'escola i costava una quantitat correcta. Però es tenia que pagar, es tenia que pagar, i ara els colònies també s'han de pagar. Però sí que llavors hi havia, quan tu portaves els nanos, hi havia beques...
Sí, home, si demanava, sí. Jo me'n recordo que nosaltres donàvem família numerosa i teníem algunes condicions, però quan anaves a buscar, això que era l'època d'aquelles, però anaves a buscar llibres i trobaves gent de dalt de Sarrià, gent amb moltes peles, i els donaven llibres, els donaven les becas. Perquè els regalaven a molts nens que no podien. Però això era uns altres temps i ara passa que estem parlant de les condicions actuals, que són molt dures.
Hi ha molta gent que està passant malament, també hem de ser conscients que també hi ha molta gent que se n'aprofita.
Sempre hi ha. I aquí hi ha el problema que n'hi ha uns per als altres i hi ha de tot. Llavors el que les està passant ara és que no tenen un duro, no tenen atur, han de tenir els fills, això és molt fort. Jo suposo que aquesta gent no són gent que són per a les plagues sinó que ja són gent que està a les plagues de tot l'any
que quan ve a l'estiu... Han de poder fer l'activitat, com se diguéssim, no? Jo crec que em va més en aquest límit d'això. Després sempre... Bueno, s'ha fet les colònies del casal del casc antic, del barri Cotí, del barri Chino, tot això. El barri de Raval, que cada any tenen uns colònies especials i tot. Però aquelles hi eren unes...
Home, és que ja no hi ha altra solució, perquè ens hi ha per treure els d'allà, 15 dies. Aquelles eren unes, i l'escara que el problema ja és el que deia fa un moment, que són gent que està tot l'any al casal, digues escoltes, digues casals que sigui,
I que, quan arriba aquesta època, per col·lòmics ja no poden sortir. I llavors crec que és una manera de no trencar l'harmonia dins d'aquests col·lectius. I una mica més d'una cosa de donar feina als casals d'estiu, les cases aquestes de col·lònies, que avui en dia cada vegada estan més baixes, i és una... Exacte, perquè també moltes escoles han deixat d'anar... Abans, durant el curs, moltes escoles anaven amb cases d'aquestes, a fer les sortides, s'han restringit força, perquè és clar, tots són diners, no? Aquest món de les cases de col·lònies, perquè com tot el món...
d'hotel, que es pensava que era una expansió...
a l'infinit. Sí, clar. Vull dir, el moment que toca recessió també s'ha tocat. Sempre. Evidentment, evidentment. És complicat. No, no, no. És un d'aquests temes que no crec que s'acabi de soltar. No, no ens toca dir que venen nosaltres. No, però avui ho veiem, no? Nosaltres ens tocarà també perquè nosaltres ja quasi tots com aquí ho som de l'Inserso també ens estan traient tot això. Ep, que diu que el treu l'Inserso. Per això t'ho dic, vull dir, a veure, que estem parlant d'aquest tema i que...
però que el treuen de les duplicitats i no sé què vaig llegir. Tampoc he llegit, però vull dir que és un futur. No s'ha acabat sols per la gent jove, sinó també altres. Jo, precisament, ara seria llàstima que ho treia perquè tenia intenció. Ara. Sí, hi havia alguna sortida que fos realment interessant i tot, però aquest, que, evidentment, quan parles amb la gent econòmicament surten molt bé de preu, no? Però, esclar, també hi ha la qüestió aquesta cultural, que ens sembla que són més cares,
etc. O pots anar amb el teu vehicle o bé anar amb el... Hi ha molta gent que hi va al lloc del cotxe on te van i llavors fa la seva vida. Estic com a tot arreu, sobretot que a l'incerso hi ha gent de tot arreu i hi ha gent que es pot permetre el luxe. Hi ha una sèrie de sortides ja programades que hi ha molta gent que no les fa
és estar a l'hotel al poble i fa la vida allà perquè no pot fer res. Com a mínim, doncs mira, poden estar uns dies fora per un preu bastant raonable. Jo crec que l'Inceso tenia dos missions. Una és aquesta i l'altra que és d'una feina a tot el món hoteler. Home, evidentment. Si no se'n va anar a l'atur... Hauríem de tancar molts hotels si no fos per això. Tocar i anar a l'atur. Una cosa no saps...
que és millor o pitjor, vull dir, tanques i... Jo crec que... Bé, esclar, si m'entens, tens les dues vessants, no? Tens que l'hotel és obert i que la gent pot fer vacances per un preu raonable. I encara que costi un tenis de l'estat, saps que serà menys que pagar tot l'atur d'una sèrie de gent. Sí, segur, perquè a més a més es posen uns preus als hotelers, realment...
sorprenents, no? Sí, el que passa que no, la majoria d'hotels d'aquests, esclar, els hotels d'aquests hi va molta gent, o sigui, doncs això, vull dir, si fan, no fan un autocart, hi van 3 o 4 autocarts, a cada hotel, però cada setmana, sí, sí, esclar, es van rellevant, es van rellevant, esquivant és molt preu, però jo crec que el que estem dient, que pels hotelers els hi va bé, perquè com a mínim tenen feina, la gent que treballa té feina, home, de fet,
ara que té el tema dels hotels no sé si veu llegir que aquest mes de maig ha estat el mes en què hi ha hagut més turisme estranger per això a Catalunya perquè havia augmentat molt suposo que també es deuen mantenir molt per això res més tens d'anar per Barcelona donar un to un poc casc antic i a vegades em dius no sé em sembla que ho facis tu de turista sí, és veritat aquest cap de setmana he hagut de voltar per Barcelona i he quedat bastant sorprès
d'aquesta quantitat de gent estrangera que hi havia, però hi ha el barri gòtic, a prop de la catedral, etcètera, etcètera. A més a més, és curiós, ens passa a nosaltres quan sortim fora. La gent veient ballant sardanes el dissabte a la tarda, crec que era dissabte a la tarda,
la plaça de la Catedral, doncs, esclar, hi havia una quantitat de turisme gravant i fent fotos i quedant parats, sentint aquella música estrident, perquè no deixa de ser això, la música a l'aire lliure ha de ser estrident perquè arribi, i a més a més, doncs, amb gent agafat a les mans i fent uns salts, que ha de sorprendre bastant, com si nosaltres sortim a fora també veiem...
Una manifestació bastant curiosa. I el divendres a la nit allà a la Barcelona que fan bai folc. Fan folc? Sí, fan baix. Però allò pot haver tothom. També veia que comença una quantitat de turistes i fotografies importants. Sí, sí, no, no, no, esclar, i el tradicionari us i companyia, no?
però el turisme és el turisme i jo crec que el que s'ha fet a nivell de Barcelona s'està fent molta promoció i sortit a donar resultat jo crec que sí, però també és d'aquelles coses una mica perilloses perquè és una indústria que en un moment determinat et pot desaparèixer perquè allò és de sol i platja
en el sentit que poca cultura, o sigui, la gent va això, sol i platja, bàsicament, no? Mira, hi un nano d'aquests de Lloret ja va fer balconi i es va fotre una clatellada que no sé si se'n sortirà, no? Els que venen a la capital de Barcelona, no? Aquests venen a mirar coses, a la platja no hi van tant. Bé, però... Els que van a Lloret, sí, clar, Lloret i se vol... Els porten a Barcelona i tornen l'hotel a fora, hi ha de tot, no? Abans venien els toros.
Sí, els que baixaven de Llorena van als toros. Sí, els que porten un dia al Serrat i un dia al Corte Inglés. És que és així. És que inclús nosaltres quan tenim amics recordem les corals que han vingut aquí. Hi ha un dia que el dediquem al Corte Inglés?
Ah, sí? A quin dels quatre o tants? Per exemple, no, quan hi havia el de la Digonal o de la plaça Catalunya. Aquest era el més impressionant, no? No, és clar, vull dir, la gent... Per anar a comprar, no? Busquen això. El que rebíem normalment era gent que no estàvem acostumats, diguem-ne, a capitals grans, i a més a més veure uns maquencems
tan assortits com els que els podríem portar. Recordo jo quan sortia fora i els anava a veure amb ells, anàvem a algun lloc que realment hi havia una peça de cada en el taulell desgastat i tot, de tant fregar les mans els dependents sense fer res. I dit així, eh? Estàs parlant de pobles petits. Sí, i alguna capital una mica més important, però esclar, un cort anglès no n'hi ha gaire fora d'aquí, no? Amb aquesta impressió, has d'anar a l'Efaiet i...
Aquestes històries... Parlem ja de coses així, no? Però la curiositat és que un dia et demanaven anar al corte anglès. Jo el portàvem.
i un dia m'ho sabem jo conec gent que treballa al passeig de Gràcia i totes les botigues de nom tenen dependentes que parlen rus per tant és el gran canvi del turisme ja que hi ha dos tipus de turisme el que ve a Barcelona i no tinc estadístiques però crec que el turista ve a Barcelona
Barcelona vol dir una excursió a Montserrat si vols i a veure el Gaudí però la persona està posada en el mapa com un centre turístic com pot ser el seu dia a París
Passes pel Passeig de Gràcia i veus la quantitat de gent fotografiant els edificis. I les cues per entrar. I les cues per entrar. A la Pedrera mateix hi ha una cua extraordinària. A la Pedrera o l'altra... I a l'altra de baix, a casa, i tant. Al carrer Aragó, allà hi ha un lateral que hi ha de cotxe ni pots passar-hi. Jo muntaria un xeringuito. No, però això representa que hi ha gent. Mira, l'altre dia que van obrir Colón una altra vegada ja tornava a estar amb cues. Un dia aquest ja tindria de pujar-hi.
La meva besàvia, el meu besàvia Alberta, el seu viatge de novis va ser pujar al Monument de Colom. Ho explica sempre. Ho explicava, pobreta. És més atalentari jo que n'hi pugem. Ell va ser el seu viatge de novis. De viatges de novis... És que abans de viatges de novis els pobres no podien anar enlloc. El que podia arribar a Montserrat ja era molt. Els meus avis van anar a la Salut...
van tornar a la tarda després de dinar allà a la salut i van obrir la botiga i van posar a despatxar era un altre moment ara estem parlant que si beques de no sé què però perquè suposa que tot és com ha evolucionat una mica aquest turisme rus a la Costa Brava
trobes quantitat d'agències immobiliàries que tenen els cartells amb russos perquè els que compren són russos tota l'organització de Sagaró m'han dit que està canviant completament adaptant-se a tot l'agent, no? el personal i si a sobre els hi donen a la residència espanyola fantàstic jo les prefereixo a la residència de l'Ira Caimán
Sí, esclar, però què aniré a fer jo la caiman? Si se'm menjarà el caiman, menys que altra cosa. No podem haver d'impostos. Exacte. És que se'ls saben tots els meus. Un per un, eh? Si dono un euro amb una ONG...
Ho tenen en controlat. Un euro que surten allà, eh? Sí, sí, no, no. Així, sí, eh? És que ara... Que rat aquests... Surt tot. Aquesta vegada que parlava amb un company de feina, dic que, no sé, parlàvem dels Cens, i així dic, podem fer com el...
l'ordinador d'Hisenda, que tens una conta corrent perduda que et dona un cèntim l'any... I te'l troba. I quan arriba la solució de renta, dius, tinc aquesta conta... Jo encara tinc això, exacte. Sí, sí, és curiós veure com et tenen de controlat. Aquest any a mi m'ha sortit un banc que no sé ni quin banc és. Què dius ara? A on, de l'escaimant?
Sí, però m'ha sortit a apretar el botó i dic, hosti, no hi havia un duro, però no sé quin banc és. I tenies un compte. Es veu que sí, com no sigui el Penedet, perquè no posa el nom, posa un nom molt raro. Vols dir-te que no serà un tení equivocat? Un 14. Sí, un 14 o un...
Dic jo, eh? Com us enfudeu de la pobra infanta? Sí, sobretot. És la nostra, recordeu. És pobrissona. Ah, a veure, un error i gent el pot tindre qualsevol. A veure. 70 o 80. Què passa? A mi em va multa, no? Quan t'equivoques. No, però s'equivoques i gent. Per tant, vol dir un funcionari que no es fa la feina bé. Vull dir, a veure...
Els denis, normalment, tots tenen 8 o 9. Però hi havia 4 o 5 notaris i no sé quantes entitats més que també es van equivocar. És un efecte... Un efecte dominó. Ah, vale. A mi ja acaba, a veure, un poble... Un poble? Dicent que, en comptes de posar 100 números, va posar els dos últims. Va dir que són els mateixos i el Donald Lloriador... I no l'aviesa, que s'equivoca? No, no, no, no va posar. Tots els zeros del davant ja no els va posar. No, sí, però és dir-ho que tu fas els números... Només posa 14. Tinc de canviar els dos darrere. Sí.
i si van borrar els de davant. Són petites coses de l'informàtica. No trobem, ha de ser la carrera els informàtics, pobrec. També aquestes demanes, divendres, va aprovar aquesta reforma de l'administració, que abans en parlàveu també parlàveu de les duplicitats i que també lliga amb els ajuntaments. Jo crec que no és una reforma de... És una recentralització. És un cop d'estat.
Un cop d'estat directament. Vull dir, són una gent que ho té molt clar i, per tant, el que van és a... Tiren pel dret directament. Tiren pel dret i a més tens de veure les notícies, els que tenim a vegades que ens volem posar de mala gaita, per no dir altres paraules. Mires aquells programes. Mires alguns programes per allà que són allò de...
Són terrorisme apuridor. Aquí, des que hi ha les transferències, sabem que hi ha duplicitats de ministeris que van quedar buits perquè havien traspassat la seva feina en les comunitats i s'ha volgut mantenir, manés qui manés, el govern central s'ha volgut mantenir
aquestes duplicitats. Ara aquesta gent tenen més força, us creuen tenir més força. El que treuen són les altres. Vinga, ara tot, cap aquí, que és nostre. Hem de tornar als ministeris. Jo, personalment... Que no els han tret de cap. No, no els han tret, no. De cap, per buits o plens que fos. No, el mateix que vam fer va ser ajuntar oficines.
ajuntàvem jo dos que tenien a un lloc amb l'altre jo crec que la solució jo no tinc cap problema jo els hi cedaria totes agafaríeu les nostres i que es quedin a partir de l'Ebre cap allà s'està dient aquí a part de la història que ja sabem que estem lluitant però per una altra banda és el fet aquest de dir no, no, això ja està traspassat per tant aquestes duplicitats no són tals
Les teniu vosaltres, no per vosaltres. De moment són els que manen. Jo crec que el problema és que ho estem fent un moment que em parlàvem al principi d'equició econòmica i que començaran i em dic que això servirà per racionalitzar els pagaments. Sí.
Segons sembla, hi ha 65 milions més d'estalvi amb les duplicitats catalanes. Això és el que està passant banyant. Però comencen així. Però 65 milions no són res comparat amb tot el que... Però tu sents darrere i darrere et posen la televisió. Darrere et posen una sèrie de serveis. I la policia. La policia i tot això. Amb qual cosa...
Si no ens volen que ens ho diguin. Ho han de dir més, encara? Que no ens volen? I si no volen que ens manifestem. I per tant, jo crec que hi ha una solució. Que sí que ens volen, perquè si no, no tindrien els quartos.
clar que ens volen, el que volen és que ens n'anem jo no ho tinc tan clar jo crec que més que els quartos és allò de com ho dic allò de la dona no sé què, que muerta que senzilla jo crec que una mica en aquests límits ells tenen el sentit d'imperi i és l'única una de les poques últimes colomies que els queda i per tant mantenen aquesta línia
i serà molt difícil poder combatre perquè cada dia estan en plan més més dur suposo que és l'únic que queda fer aquest front comú de la resta també en segons quins àmbits també és veritat que és tan fictici la major part de les autonomies perquè a Madrid es van gastar una millonada amb uns folletons que jo he vist per dir què era una autonomia
per convèncer la gent de Madrid i explicar-los què era una autonomia. Clar, això és fictici, absolutament, perquè no hi havia cap necessitat de fer una autonomia a Madrid, per exemple, i parlo d'altres llocs que també han hagut d'explicar a la gent que ara serien una autonomia de Mandé, allò que fem. Ja. Doncs, esclar, això ja... Però això, com que la Constitució deia, aquí es va fer una i els bascos una altra, i a partir d'aquí tothom. Tothom. Clar, llavors... Escolta, quantes n'hi ha que tenen Port de Mar?
O sigui, que tenen competència sobre drets marítims i no tenen mar. Perquè està copiat calcat. Però, vull dir, esclar, les centrals no tenen mar, no? I, en canvi, doncs consten en els seus estatuts que tenen... Hi ha algun pentà que li donen mar de Castellà. Sí, el mar de, sí. I el manzanar, és tu, que és navegable. És una llàstima, eh? Vull dir, ens fa... Sí, és una broma macabra, ja. Molt macabra, perquè... Crec que...
i arriba un moment que això s'ha de posar fre, s'ha de posar fre d'alguna manera, democràticament, evidentment, de la manera que vulgueu, però dir, escolteu, fins aquí, i ara parlem-ne, eh? No pot ser cada dia una sorpresa d'aquest tipus, cada dia et fotin una clatellada, arriba un moment que el clatell et fa mal, eh?
També és el que té la majoria absoluta, no? És majoria absoluta i jo crec que a més a més hem de comptar Jo crec que ja no és majoria absoluta perquè jo crec que encara tinguéssim minoria absoluta no tinguéssim majoria absoluta
S'ajuntarien amb els altres. En el PP o altres així, i aquests ho tenen molt. Per tant, jo crec que el problema ja no és de majories. La majoria s'ha accentuat pel tema social, però pel tema nacional de Catalunya... No, de cara a això no. I el PP anirien junts. Ja hi van. I si no, només tens de sentir les frases del senyor Guerra. El del Ribot. El patron dels fusters.
O estàs reivindicant cada dia, i no sé si les frases que estan dient ara són antigues o són modernes, però quan sou programa surt rebudant aquestes frases. Sí, sí, i com que es veu que ha escrit un llibre, ja no sabia a quina emissora i a quin... Per això sortia aquestes frases que nosaltres mateixos som tan...
masoquistes que a les nostres pròpies emissores fem propaganda que ens digui que ens va rebaixar completament l'Estatut i que no va dir paraules que no es poden dir no, és hora infantil ja els nens ja tots són a casa exacte, ara ho poden escoltar sí, sí, sí, exacte
En tot cas, suposo que d'aquí al setembre, que és quan ens tornarem a trobar, no sé si hauran canviat moltes coses o què, perquè, de fet, ara també estem parlant d'uns temes que, el tema de la independència i que se'n parli en clau política, ve derivada de l'estiu passat.
Veurem l'11 de setembre, que hi ha tota aquesta moguda importantíssima, a part del 2019, que hi ha la cadena humana. Hi ha el camp del Barça, també. Sí, de setmana. 90.000 per una banda. Jo crec que l'Arabistio abans era una època amorfa políticament. Els dos últims anys no ho ha sigut. S'ha de preparar el de l'11 de setembre. Ja no sóc de setembre, sinó per la part...
dels altres, i per tant jo crec que jo espero encara sorpreses en algun Consell de Ministres d'aquí a l'estiu Sí, Consell de Ministres, sí Aquest encara n'hi ha traient petites dosis fent ara això que dèiem de la centralització
Han fet la lletra grossa? Grossa, sí. I el pitjor sempre és la lletra petita, no? Ens han dit, després faltarà la lletra... Ara han fet una caixa 18, després farà una caixa 14, i després farà la número 8. És la pitjor, exacte. És com un virus, acaba de tot arreu. Sí, sí, sí.
És la seva feina el que ens estan fent contra nosaltres. A més, és que la mateixa gent del PP petits, els treballadors que tenen un taller de cotxes, tenen la mateixa idea. Quan s'ataca a Catalunya, a tothom.
A tothom, tots els que hi viuen. Les retallades afecten a tothom, botis o calotis. En canvi, els que són del PP van en contra de nosaltres. I són gent d'aquí. Són veïns. Tenen veïns, però tenen la seva mentalitat i per tant no pots... Ara no volia acomiadar-me sense parlar de Sánchez Camacho.
Doncs tens mig minut, Pep. Em sabia greu celebrar que donarà els diners a un ONG. A mi el que et sap molt greu és que vaig a vacances en aquesta paraula a la boca.
Home, ja estàs en quin sentit. Però és que ja et serà malament tot. Gràcies, Pep, Jaume i Jordi. I bones vacances. Exacte, molt bon estiu. Bones vacances a tothom. Tornem al setembre. Que vagi molt bé. A l'onze, eh? Tenim onze. Tenim onze de setembre que l'hem de passar treballant. Serà intens. Que vagi bé. Adéu.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Jordi Casinó i Maite Polo. La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha anunciat la data en què es constituirà la comissió d'estudi pel dret a decidir. Serà el divendres dia 5 de juliol. A la sessió constitutiva es ratificarà la presidència d'aquesta comissió per la qual ha estat proposada la mateixa de Gispert.
Avui, precisament, la diputada del Partit dels Socialistes de Catalunya, Marina Geli, ha aprofitat els micròfons de la xarxa de comunicació local per reclamar la Constitució de la Comissió, que es va aprovar al ple del passat dia 8 de maig, amb 106 vots a favor i només 9 en contra. Geli ha tret importància al fet que finalment el seu partit pugui no participar demà a la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, tot i que creu que el Partit dels Socialistes de Catalunya ha d'acabar sumant-se al Pacte Nacional.
No crec que el problema sigui d'una foto. Per altre costat, és veritat que la composició de la societat civil, de les entitats que formen part del pacte nacional que han dit que sí, ja per si mateix representa el pluralisme de la societat. Aquest és un altre argument pel que jo crec que el PSC s'ha de sumar-hi, però insisteixo, hi ha un pecat original, que és que de debò crec que aquestes coses no són tan senzilles, no són d'avui per demà.
Avui el corrent intern Avancem. Intentarà convèncer la cúpula del Partit dels Socialistes de Catalunya de la importància de ser presents demanar aquesta reunió. El director del Servei Meteorològic de Catalunya, Oriol Puig, ha reivindicat la necessitat d'organismes com aquest davant el procés encetat pel govern central d'intentar suprimir estructures administratives. Puig ho ha fet en declaracions a la xarxa.
Ells diran, el Sari Metològic de Catalunya, quin pressupost té? 5 milions i mig. L'Institut Cartogràfic, quin pressupost té? L'Institut Català d'Energia, quin pressupost té? El CEO, quin pressupost té? Faran un escandall i diran, això us ho pagueu vosaltres. Segur que n'hi ha per aquí. És a dir, no, no, diu... Hacem-vos una recomendació, eh? Com va dir el Mariano de Jóvia, diu...
Diu, poden o no, allò diu o no, però aquest o no, doncs on arribarà? Jo entenc que jugaran amb aquest aspecte, ja jugant prou amb els nostres diners, doncs ara el que faran és dir, com això nosaltres entenem que això està duplicat, doncs la menor manera perquè vostès ens facin cas és retallar econòmicament.
Puig ha denunciat una manca total de col·laboració de l'Agència Estatal de Meteorologia i ha assegurat que la relació entre aquest organisme i el Servei Meteorològic de Catalunya és gairebé inexistent. L'inici de les vacances escolars comporta un esforç per a milers de famílies que han de fer compatible el temps de lleure dels infants amb les activitats laborals dels adults. Casals, colònies, estades, campaments o camps de treball són algunes de les activitats que s'impulsen des d'institucions públiques i privades.
En declaracions fa uns minuts a la xarxa, el cap d'escoles i casals de la Fundació Pere Terrés, Maria Pérez, ha dit que no cal oblidar el component educatiu. Tenim les colònies com una activitat formativa, on els nanos ho han de passar molt bé, però és molt diversa, depenent també de la tipologia de necessitats. Hi ha famílies que pensen més que estan uns dies fora, totalment fora del marc,
que les colònies marxen en un espai totalment diferent, o aquest altre servei que oferim més de proximitat i d'atenció en els mateixos centres educatius o en alguna institució dintre la ciutat, que l'horari és més, bueno, és un horari habitual d'escola. Tot i que els casals han començat avui, a Catalunya, el mes de juliol, sobretot la primera quinzena, és la que concentra una major demanda de places.
El jove ferit per arma blanca en una baralla igualada a l'Anoia continua ingressat a l'Hospital General de la Ciutat i està estable. La investigació continua oberta i no hi ha hagut cap detenció. Segons Òmnium Cultural a l'Anoia i el casal independentista La Teixonera, els fets van passar durant la revetlla de Sant Joan que havien organitzat i dins del seu recinte. Prometen que no hi va haver testimonis. Les dues entitats han condemnat els fets i han organitzat una concentració per aquest vespre.
Bon dia, us parla Eduard Cabré. El Betis celebra en l'arribada del català Joan Verdú, que s'ha compromès per quatre temporades amb l'equip andalús. El segon entrenador bètic, Roberto Ríos, en declaracions a la xarxa de comunicació local.
Sí, la verdad es que estamos muy contentos y muy satisfechos de que Joan haya elegido el proyecto que hay aquí en el Betis para continuar su carrera. Es un hecho importante nosotros que jugadores del nivel de Joan se decidan por la seriedad de este proyecto y el querer crecer con nosotros y continuar la línea ascendente que llevamos, pues para nosotros es una alegría muy grande.
Aquest vespre, la Unió Esportiva Gramenet celebra una assemblea de socis que marcarà el futur del club de futbol. La grama deu més de 3 milions d'euros. El president Francisco Hernández presentarà 3 propostes als socis. En cas de ser rebutjades, el club podria desaparèixer. I en tenis avui debuten dos catalans al torneig de Wimbledon. Albert Ramos s'enfronta a Del Potro i Marcel Granollers jugarà contra Gasque. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, el barri de les bases de Sant Pere celebra divendres la rebella de Sant Pere. És una festa oberta a tothom, no només al veïnat del barri. Hi haurà ball, música i botifarrada, carrac de l'agrupament escolta Martin Luther King. Aquesta rebella fa enguany.
20 anys. Tot plegat començarà a partir del moment que els nois i noies del cau comencin a vendre els tiquets per les botifarres a partir de les 9 del vespre. El preu de botifarra i beguda és de 3 euros aproximadament. Aquest any la música serà música tradicional de ravella. La ravella de Sant Pere serà, com dèiem, divendres a partir de les 9 del vespre al Parc de les Basses de Sant Pere.
Més qüestions, cap incident destacat la nit de Sant Joan a Sant Just. La nit més curta de l'any es va desenvolupar amb normalitat al nostre municipi. Les tres revelles autoritzades a Sant Just, la del col·lectiu de la plaça de la Pau, la del barri nord i la de la Casa Regional d'Extremadura van poder gaudir fins ben entrada la nit. Només es van detectar incidències mínimes. Una d'elles va requerir la intervenció dels bombers quan es va cremar un metre quadrat de matolls al carrer Todona, fruit del mal ús d'uns petards.
També es van produir cremades a tres contenidors d'escombraries i el paraixocs d'un cotxe es va danyar per l'explosió d'un petard. I acabem recordant que el Casal de Joves ha programat dos cursos originals i pràctics per aquest juliol. Es tracta d'un curs d'introducció a la creació d'instruments electrònics i d'un altre de reparació i manteniment de bicicletes. Per tots dos cal fer inscripció prèvia.
El curs d'introducció a la creació d'instruments electrònics es farà del 8 de juliol a l'11, d'11 a una del migdia, i costa 25 euros. La idea és aprendre a crear aquests instruments de forma casolana, amb circuits creats a partir d'objectes o de dissenys ja existents. I d'altra banda, el curs de manteniment i reparacions de bicicletes es farà la setmana següent, és a dir, del 15 al 18 de juliol, d'11 a una. També costa 25 euros. Per a tots dos cursos cal fer inscripció prèvia. Es pot fer a través del web del Casal de Joves, casaldejoves.com,
Però el pagament s'ha de fer presencialment a l'equipament. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. I com sempre us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 11 minuts de les 12, parlem de la festa sunset que torna aquest dissabte, és el tercer any que s'organitza i es farà a la discoteca ITU de Molins de Rei, ja es poden comprar les entrades de manera anticipada a Camp Mèl·lic, a Can Ginestà o al Camp de Futbol, una festa que començarà a les 12 de la nit de dissabte i ara en parlem
amb Anjo Vallejo, un dels organitzadors. Molt bon dia, Anjo. Hola, bon dia. Dèiem que és el tercer any que s'organitza i el que pretén fer aquesta festa és recordar les celebracions de molts sanjustenques i sanjustenques a la discoteca Sunset de Can Mèl·lic. Fa uns quants anys ja, de tot plegat. Sí, sí, és veritat, és simplement això. Bueno, quan va néixer amb una pàgina web de l'enginyer, a vosaltres també hi va haver a Sunset, ens va afegir la gent, d'aquella època i, bueno, es va fer...
Una retrobada i ara és el tercer any que es feia. I per tant, d'alguna manera, és com fer memòria de tots aquells anys concentrant tu en una nit, no? Sí, sí, una cosa així més o menys. I per tant, suposo que la música que sona també és la de l'època. Home, clar, sí, sí. Anys 70, 80 i màxim 90, màxim. Sí, ja no toca, però bueno, és la dels nens d'aquella època, sí. Durant quant de temps està en funcionament la discoteca?
Doncs mira, em sembla que ser de l'any del... va començar el 71, sembla, fins al 84, si m'equivoco. A tu de memòria, perquè ara no hi ha les dades, eh? Però, per tant, van ser durant tots aquests anys que va durar tot plegat i, per tant, va passar molta gent, també, d'edats diferents, suposo, no? Sí, sí, sí, va passar moltíssima gent del poble i gent de fora del poble, eh? Vull dir, era reconeguda...
arreu del poble a la discoteca extra. Clar, de fet suposo que per això és el que ha fet que sigui fàcil, no organitzar també una festa d'aquesta mena? O que la gent tingui ganes de participar-hi? Sí, perquè és que la gent de la discoteca va ser de les primeres que va haver-hi, perquè va ser de les innovacions del senyor Corrales, que sempre feia coses noves, tant com a club, que era reconegut a tota Barcelona i fa la Barcelona de Camp Nelly, la discoteca Sunse també va ser de les primeres i també era coneguda
arreu de Barcelona, vull dir, clar, és una cosa tan innovadora i aquí el poble, bueno, la vida és que tindrà molt rassolat. Quanta gent hi va participar l'any passat, per exemple? L'any passat... Més o menys, eh? Més o menys, eh? En Miquel Casas, eh? No sé, jo calculo que serien unes 50 persones, uns 60 potser, no sé, així... T'ho dic que som mudo, eh? No me'n recordo massa bé. Sí, sí, així per sobre, no? Sí.
i, en tot cas, per tant, suposo que de cara a aquest any més o menys la previsió és semblant. Suposo que la gent... Sí, està semblant, sí, més o menys. Potser hi ha alguns que han vingut, han tocat de nous, que ens hem assabentat pel Facebook i totes aquestes, i ja faria sol, miro, perquè hi ha molta feina, però, bueno, els que ho porten, deiesem, des de la discoteca, s'hi posaven millor, i, bueno, la veritat és que sí, hi ha hagut gent que ens ha tocat per telèfon, a mi també, m'han enviat algun mail o WhatsApp, però, bueno, sí, sí, la veritat és que la gent...
va trucant, no?, i va dir, com està aquest tema, com està? Clar. Home, m'imagino que llavors vol dir que la gent s'ho passa bé, no?, i que tenen ganes de recuperar una mica d'aquella època. Això és aquest mena de dubte, eh?, vull dir, la gent que va allà, tothom s'ho passa superbé, vull dir, no ve, s'ho passa superbé la gent que va allà, i la veritat és que s'agraeix, no?, que la gent disfruta i s'ho passa bé i tothom, doncs val la pena, no? Això serà dissabte a partir de les 12 de la nit, no? Correcte. I fins a quina hora s'allargarà, més o menys?
Bueno, com que la discoteca és del Miquel Casas, que era el dijoc en aquella època, doncs no hi ha horaris. Normalment, jo recordo plegar-me la mena de cinc i mitja a les filles. Sí? Sí, que som grans, però ens consolarem en forma. Home, clar, i a més a més, ja que es fa com en un dia especial, suposo que la idea és poder-ho allargar al màxim, no? Sí, tant, allargar-ho al màxim, i si cal i fa una bona nit, doncs pot prendre el xurro amb xocolat de porà i encara és divertit.
Exacte, perquè sigui del tot rotó. I les entrades també dèiem que es poden comprar a Camp Mel, que en Ginestà i també al camp de futbol. Quant costen? Mira, si fas anticipadament aquests tres punts de saber qui hi ha per comprar-les, les anticipades valen 15 euros et donen 3 copes i 12 euros et donen 2 copes. Si fas a l'EITO, la metge discota que el mateix dia de la festa, amb 9 euros tens una copa i amb 15 euros tens dues copes.
Per tant, doncs un preu també bastant adequat, no, suposo? Sí, home, és un preu, jo penso que està bastant, bastant, bastant adequat. Ja vull dir, avui dia és a Sant Carme, a l'iscoteca, però com que tenim en compte que és una cosa que es fa un cop l'any i simplement per sortir-ne no fer gran negoci ni molt menys, a més, aleshores no fem negoci. Si es fa algú, es fa algú a la barra, però això és normal, no? Però no es fa cap negoci, doncs, bueno, la veritat és que sí, està...
un peu bastant poc, penso. Si afegeixo algú de vegades que no ha conegut el que és la discoteca, per exemple, o en principi tothom qui ve és una mica per recuperar aquells anys? Home, a vegades ve gent que no hi ha vingut mai i dius, ostres, no sabia tal, la gent que no hi ha pogut venir perquè consideria que clar, quan són a l'export és qui més que menys treballa. No tothom que vol venir pot venir. I costa que les puguin venir tots.
i a vegades hi ha gent que diu, no era el primer que vaig venir o la primera no vaig poder venir i ara per poc que pugui vinc, ah, doncs va, perfecte no va haver ni gent que no havia pogut venir a primera quan la primera va ser enorme la cara de gent que hi havia hi havia moltíssima gent a la primera, va ser bestial i a la segona va haver ni gent que havia vingut a la primera està clar, no, no, això sempre passa suposo que, i que el primer cop també des de l'esclat i després que el fet que estigueu fent ja la tercera festa m'imagino que vol dir que es podrà mantenir durant uns quants anys
Home, esperem, si la gent li agraeixi algú, perquè no, tampoc és gran feina. Porta feina, però tampoc és una cosa que treu el... Bé, si fer lluja és una cosa que agrada, doncs mira. Per organitzar-ho, com ho heu de fer? Com us esteu organitzant? Doncs mira, actualment vam decidir aquest any que com que les coses, tal com funcionen, si fixes quan hi ha qualsevol concert o qualsevol feste,
Antigament això es feia amb pòsters, com la pena que vam fer, i això ja no funciona així que en el tema de les xarxes socials. Doncs, bueno, es va decidir que des de la pàgina web de l'Ajuntament i de l'Ajuntament, i el Facebook i el WhatsApp i tot, doncs anava passant a moltíssima gent i s'ha vist que això estan. Estalvies molts diners de publicitat, estalvies una feina d'important,
I la gent ens assabentant pel seu propi mòbil, pel Facebook, per l'ordinador, com si quan les xarxes són tan amples i arriben a altres llocs, vam dir, mira, perfecte. Som així i la veritat és que anem molt bé perquè, a més, et dona, diguéssim, l'opció d'anar-ho actualitzant cada setmana. Aleshores, cada 15 dies anem a la mateixa pàgina el que fem. Ja no sé, per exemple, les entrades van tant l'altra setmana, allò del punt de vendre, serà tal lloc, normalitzar tal...
I vam posar a la vegada cançons, no? I vam posar coses, cançons i tal. I fotos noves, i deixen que li serà la primera, i a la segona, fotos de grups de gent, i llavors, clar. És un recordatori. Anem de publicitat, però s'ho va actualitzant des de fa ben bé, cas i dos mesos que s'han robat l'última vegada. Com és la pàgina, per si algú la vol buscar? Mira, la pàgina es diu... Jo també... Es diu... Jo també n'hi heu bailat als fonses.
Molt bé, per tant, fàcil de trobar. I ho poses i veuràs, bueno, tots els nens que sonen allà, que són una mica més grans ara. I està molt bé. Bueno, i en aquesta pàgina hi ha 536 persones. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I, per tant, suposo que també, no sé si algú pot, doncs, allà suggerir alguna cançó que vol que soni aquella nit, o... Ah, sí, sí, és evident, clar, això sí. Tu pots suggerir que comenci aquesta o comenci l'altra, això sí.
Mira, aquí mateix estic llegint que ara posa... Sí, no n'ha desencaminat. Això va començar el 31 de desembre del 1170, el 11, i sí, es va aclamar a l'11 de desembre del 8 de res. Per tant, sí, sí. Era bé 15 anys, no? En funcionament. Sí, no em va malament la memòria, va bé. Doncs aquest dissabte, tothom qui vulgui recuperar una mica el que va ser aquesta discoteca,
d'aquí Sant Just podrà fer-ho en aquesta tercera festa Sunset, Sunset, Sunset aquest és el dubte etern també, com li hem de dir? Bueno, en aquella època no hi havia l'anglès tant de pura com ara i la gent deia Sunset i per això deia Sunset que tèrricament i com tot a més és Sunset, no? Però bueno, i ara la gent ja no es feia l'anglès inclús les cançons, això es va inaugurar amb els bravos, los bravos en aquella època Sí, Déu-n'hi-do I bueno, i no hi havia ni grups estrangers, hi havia molt poquets en aquella època
Per tant, acceptem els dos noms com a vàlids, no? Sí, sí. Perfecte. Doncs serà aquest dissabte a les 12 de la nit a la discoteca i tu de Molins de Reis. Si voleu comprar les entrades anticipades, es pot fer a Camp Mèl·lic, a Can Ginestà o al Camp de Futbol. Avui n'hem parlat amb un dels organitzadors, Enjo Vallejo. Moltes gràcies, Enjo. A vosaltres, per bé, doncs. I esperem que vagi molt bé aquesta festa. Tornem a parlar, si tot va bé, per tant, de cara a la propera festa soncet. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu, bon dia. Gràcies.
Just a la fusta.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Bona nit.
4 minuts i dos quarts d'una del migdia. És moment ara de parlar d'història de Sant Just i per això el que fem és saludar, com sempre, el Pep Quintana. Bon dia, Pep, de nou. Hola, bon dia, què tal? Estava intentant amb aquest...
Ara et sento una mica més bé perquè... Fa mal contacte aquest. Sí, sí, però em sembla que és més... Digue'm una cosa. Bon dia. No ho sents bé? Si no, em sembla que és el... Fa mal contacte, exacte. Ara, en aquest moment, si no ho toco, si no es belluga, podem seguir bé.
Doncs a veure, sí. Hola, què tal? Carme, bon dia, eh? Que no t'hi puc gaire venir a saludar. Vam acabar la setmana passada amb tot aquell tema que hem anat fent durant tot aquest curs, que és la història de Sant Jus, ens hem quedat als anys 90. 93 crec que s'acabava el llibre, i com que anàvem guiats per un llibre, que era aquest de la cronologia del segle XX, doncs allà ho vàrem deixar.
I avui no parlaríem del 94, no, avui no, sinó que avui hi ha coses, per exemple, a comentar. Què podem fer de cara al futur? És clar, repetir llibre seria una mica repetitiu. Sí, exacte. Permetim-se la duplicitat, sinó que mirar d'anar buidant, com ja havíem fet també una temporada, les biblioteques que hi havia, perquè encara van sortint, cada dia surt alguna cosa o altra. Ara mateix l'amic Jordi Farràs, que vam de
de parlar amb ell, doncs m'ha proporcionat una sèrie de notícies interessants, antigues també. A veure... Voldria agrair des d'aquí a en Vicenç Durán, el secretari del Centre d'Estudis Sant Justens, que és la rateta, el ratolí, vaja, que sempre busca i furga per totes les hemoroteques i que em va enviant, doncs, aquestes notícies també, que l'any vinent podem anar comentant i mirarem d'ampliar-les també, doncs,
buscant els personatges, el moment, què va passar, si ho podem esbrinar a través de l'arxiu municipal, que estaria molt bé també, perquè a part d'això, de la notícia pràcticament freda del diari, pogués sent una cosa més propera, com podien ser els personatges que hi van intervenir, què feien aquí a Sant Jusk i eren el que deixaven de ser. D'alguna manera hauríem d'intentar això. Jo, com parlo, vosaltres en sentiu, però com que es veu que
Si no, canvia d'auriculars. Potser serà el millor, perquè si no serà una mica complicat. Potser el millor serà canviar... Ara, a veure si ens pot sentir el Pep, perquè estem fent aquest canvi, però no sé si... Ui, ara, molt bé. Molt millor? Perfecte, pensava que potser seria cosa de... No, no, no, és el... Vaja, és l'endull, el jac, el jac, se'n diu, d'aquests d'auricular que estan trencats.
Bé, sí. Dèiem que això jo volia donar les gràcies tant amb el Vicenç Durant, especialment que durant l'any i ja fa anys, un parell o tres, que m'està proporcionant coses interessantíssimes de Sant Just a través dels diaris, de les hemoroteques, que ja estan totes digitalitzades i això per la gent que ens dediquem una mica a la recerca és una sort impressionant. Ha estat una eina que per a molts pot ser verinosa i per als altres ha estat excel·lent. O sigui,
internet ens està ajudant moltíssim perquè sense moure'ns de casa, de vegades per impossibilitat física, doncs ens permet accedir a una quantitat immensa que no ens acabaria mai de novetats i de coses per comentar, no? I de coneixements, evidentment.
Aquí, per exemple, el Jordi, m'ha passat, el Jordi Farràs, com deia abans, un problema de la indústria exclusiva, que va fer una vaga, perquè reclamaven que els donessin un tant, doncs, 2.000 pessetes més al mes, que avui dia serien aquests 20 euros, encara no, que no podríem ni sortir a comprar, avui dia, en un dia normal. Després, per exemple, parla de la reconstrucció dels temples després de la guerra,
Doncs que hi parla d'aquí, a Sant Just d'Esvern, doncs hi va haver... La majoria de los actos, com mencionados, han pronunciado eloquentes y favorizados discursos y pláticas y lo ilustrísimo señor obispo doctor Modrego, que rige felizmente esta diócesis. Evidentment, el doctor Modrego va venir aquí a Sant Just, tenim unes imatges gravades inclús, això ja parlarem amb més detalls.
També tenim una esquela, curiosament, una esquela que és del germà de mossèn Antonín Otenes i Alibés. N'hem parlat moltes vegades, també, d'ell, sí, del germà no. Del germà no, hi havia un advocat i també hi havia un escultor. Per tant, doncs, aquí tenim una esquela d'aquest senyor. Què hi havia més? Per exemple... Ah, sí, uns que fabricaven moneda falsa, però era boníssima.
A veure. Això ja el detall. Ara faig com uns flaixos, petits flaixos. No entrarem en cap detall, sinó que quan sigui el moment anirem comentant una mica cronològicament també. Hi havia uns que d'aquí a Sant Just que feien moneda, els van enxampar amb uns de Barcelona que fabricaven monedades, perquè era molt bona. El que tenim coses curioses de gent ja molt jove que realment no ha conegut l'any 46 ni els teus pares existien
Carme, per exemple. Exacte. Com fa temps ja, del 46. Del 46 fa temps, però alguns ja hi érem. Sí, sí, clar. I llavors resulta que hi havia un lloc, un bar i restaurant, que era el Xipi. El Xipi era un lloc que se n'ha parlat força, el Xipi, i per això d'algunes vegades el nom sona, perquè...
Estava situat al carrer del creu on hi ha ara l'òptica josa. Exacte. Exacte, en el mateix lloc. Ben cèntric, sí, sí. Tocar de l'Ateneu i de les escoles que hi havia al davant. Llavors, aquí, per exemple, diu l'anunci que cada dia, tarda i nit, hi ha sopar, espectacle i orquestres, la de Julio Murillo i Martín de la Rosa al piano, i després Mariola, estilista de la cancion.
aquestes frases són èpiques i són fantàstiques, perquè, doncs, cada dia hi havia sopar espectacle en aquell xipí, imagina't, vull dir, està molt bé, hi havia, doncs, l'orquestra del Julio Murillo, i un senyor que tocava el piano que es deia Martín de la Rosa, però, a més a més, l'estilista de la cancion, que era la Mariola. Llavors, hi havia de restaurant tot el dia, tot el dia, així, eh, dit així.
Què hi havia més? Per exemple, l'any 50, això era un anunci del 46, aquest que deia, i l'any 50, encara parla naturalment del xipi, perquè va durar molts anys, i diu, avui inauguració de la temporada, ho diu en castellà, almuerzos y fienes a la americana, com es menja i com es dina, no sé, conjunto más mitjà, o sigui, hi havia un conjunt que tocava, consumició mínima,
Aviam, què diries per assistir aquí a la negociació de la temporada? No sé. Una passeta. Quin no? Home, amb sopar i tot, 15. Ah, clar. L'any 50, ja estem parlant dels 50. Després ja parla també el 62 de l'aniversari de l'Orfeó Enric Morera i de les seves activitats. Tenim...
Una cosa divertidíssima del 95, encara, doncs, los técnicos reivindiquen el proyecto del tramví entre Barcelona i el Baix Llobregat. És a dir que tornem a sortir. Aquesta història del tramví ens ha sortit tantes vegades, des del 1900 fins al 1995, per exemple, que és aquest full de diari que tinc a les mans. Sí. I l'Ateneu celebra una junta general que, per exemple, surten elegits
aviam, quedó integrada per los siguientes señores presidentes, señor Malaret Amigo. Quan diu Malaret Amigo, podia ser qualsevol dels germans, però era el Rafel. Aquí, el curiós del cas, i ara diu secretari, el senyor Quintana Cortés. Mira, era jo. Ah, mira. Ja apareixes, eh? Sí, però el més curiós del cas és que no posen el nom
Perquè, esclar, en aquest cas del Malaret Amigó, podia ser l'Antoni Malaret, o sigui l'Antonet, o bé el seu germà Rafel. I era el seu germà Rafel, perquè l'Antonet no va poder ser mai president de la Taneu, per raons òbvies. El senyor Quintana Cortés, servidor de vostès. El trasor és el senyor Carbonell Caldés, que era el Joaquim Carbonell Caldés. Vocal, el senyor Navinés Pujol, Josep Maria Navinés. I Rosa Cruzelles, que aquí, sí, mira, curiosament, li posa el nom, Rosa Cruzelles i Prats.
I l'arxiver, senyor Lleixà Aventura, Daniel. O sigui que tenim aquesta notícia també de com queda formada una junta de l'Ateneu.
I després, Junta de l'Ateneu diria que no és la Junta de l'Ateneu, sinó que és la Junta de l'Orfeó Enric Morera, tot i que diu ser de l'Assemblea General de l'Ateneu. I no, era de l'Orfeó Enric Morera. Aquests errors que apareixen, això sempre passa. Sí, després una altra d'aquelles coses que ja no te'n recordes, fa anys que no te'n recordes, que és el 88, per exemple. Hi havia un programa que es feia per TV3 que es deia Dit i fet,
I aquest dit i fet, doncs, hi havia unes competicions, hi ha entre dos pobles, entitats culturals, en aquest cas, aquest dissabte, diu, jugaran Sant Just d'Esvern, Esbar, Sant Just de la Taneu, i Olesa de Montserrat, Esbar-Tolesà. I això era, doncs, el 5 de novembre del 88, que, doncs, amb el dit i fet, es va fer, doncs, aquest programa, aquí Sant Just.
i jugava. De moment et diria que ho podem deixar aquí, desigant a tothom que passin unes magnífiques vacances com les desitgem per nosaltres mateixos i després virarem al setembre d'arrencar amb novetats, amb coses que siguin prou atractives per als nostres oients. Perfecte, Pep. Doncs moltes gràcies i que vagi bé. Gràcies a tu, Carme, per haver-nos tingut aquí en el teu programa tota aquesta temporada. I tornem la temporada que ve. Gràcies. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Adéu.
Encara té sa clau desfara on treballava. Encara té sa clau pensar que el jubilaren. Allà fa sa bicicleta d'un fiseu, una mountain bike.
i fa un pot de voltera per no passar davant sa tercera edat i enfila sa carretera des fardes set salines i enfila sa carretera i d'ús que ha anat darrere darrere
He atruïd a contrabando un truller.
Ja s'ha tancat la nit i puja dalt de tot. La corda s'ha anorat i obre un finestró. Per falta de lluna, Venus s'ha reflectit a la mà.
et sou esteble d'estrelles de tant de cavilar i pensa que només és a damunt una de tantes et sou esteble d'estrelles de tant de mirar-les o mirar-ho, mirar-ho
Sí, n'hi ha guantes.
Fins demà!
Fins demà!
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats.
A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Tres minuts i tres, quarts d'una del migdia. Parlem ara de televisió. Com queda dimarts amb la vaconesa? Aquí tenim l'altre cantó del telèfon. Bon dia, Alba, què tal? Hola, Carme, bon dia. Per parlar d'actualitat televisiva, comencem parlant avui de sèries, la sèrie Agla Roja, que fa vacances fins al setembre. Sí, per sorpresa, aquesta ficció de televisió espanyola es va acomiadar dilluns passat de tots els seus seguidors fins al mes de setembre. Com deia, es descansarà durant els mesos d'estiu...
i amb el nou curs reprendrà aquesta cinquena temporada de la qual de moment s'han emès 7 capítols. Tot i que Águila Roja ha patit un mínim desgast d'audiència, continua imparable en l'horari de màxima audiència de la U de Televisió Espanyola i es manté de moment com la ficció espanyola més vista amb una quota de pantalla al voltant del 25%. Aquesta és la primera notícia del dia.
altres qüestions, perquè també pensant ja, suposo, en el curs que ve, Televisió Espanyola prepara noves TV-movies. Sí, exacte. Com comentes, aquesta secció d'avui és un motiu de parlar tant de sèries i de programes que s'acomiaden perquè fan vacances, com de les preparacions per al nou curs, per la nova temporada televisiva.
i en aquest cas es tracta d'altre cop de Televisió Espanyola i de la seva voluntat de tornar a ser líder, o si més no, de tornar a ser potent en l'àmbit de la ficció, perquè l'any passat es van mantenir sense missió projectes com Àguila Roja, de la qual parlàvem, o Gran Reserva i Cuéntame como Pastor, i per tant ara s'ha de fer una mica de canvi, de noves produccions,
i d'una potenciació d'aquest tipus de productes. I en aquest cas estan preparant dos TV-movies, una sobre l'assassinat del general Prim, que el dirà Prim, El misterio de la casa de la calle del Turco, i l'altra, Doce hombres sin piedad. Molt bé. I doncs, com comentava, la primera a parlar d'aquest assassinat del general català que va morir el 1870 en un atemptat, un mes després d'haver ofert la corona d'Espanya a Madeu I de Saboia,
I l'altre TV Movie que estan preparant a Televisió Espanyola, que és un clàssic televisiu dels anys 50, originari de la cadena nord-americana CBS, que explica la història d'un jurat popular en un cas d'homicidi. Ha tingut diverses versions televisives, cinematogràfiques i teatrals, i ara tindrà una nova versió en forma de TV Movie a Televisió Espanyola. Molt bé, doncs veurem com va també tot plegat.
Parlem ara d'una sèrie protagonitzada per Santi Millán, Fràgiles, que torna aquest estiu a Telecinco. Sí, un any després de l'estrena de la primera temporada, que va aconseguir una audiència mitjana d'un milió 677 mil espectadors, un 13,1% de share, ja estan definits els nous reptes físics i psicològics als quals s'haurà d'enfrontar el personatge de Santi Millán en la segona temporada de la sèrie Fràgiles, que, per qui no ho recordi, està protagonitzada per un fisioterapeuta
que utilitza tècniques psicològiques també, a part de les tècniques pròpies de la fisioteràpia, per curar els seus pacients. És una sèrie que per rodar-se fa servir la tècnica de guions oberts, en què els actors i actrius improvisen els diàlegs a partir d'una idea base que marquen els guionistes.
I, doncs, segurament, si res no canvia, és probable que s'emeti els dimarts de la nit, substituint a El Don d'Alba, una altra sèrie que està a punt d'acabar temporada Telecinco. I també Telecinco està preparant la seva programació d'estiu, en què hi pot haver tant repeticions com estrenes. En el cas de les repeticions es podria tornar a veure la TV-movie titulada Innocentes, protagonitzada, entre altres, per Michel Jané,
i Alex González, i en el cas de les estrenes, podria ser que aquest estiu veiéssim a Telecinco la TV Movie sobre el conegut exbanquer Mario Conde, que s'ha rodat i que està pendent d'estrenar-se. No seran apostes gaire arriscades, perquè el mercat publicitari, com sabeu, encara es troba en un baix nivell i en baixos preus, i per tant és probable que es tendeixi sobretot a les reposicions, per exemple...
També Telecinco està resumint en una TV Movie les dues temporades de Tierra de Lobos, que podria tornar-se a passar durant els mesos d'estiu, feta convertida en TV Movie. I la nit dels diumenges segurament es destinaria a la Noche de José Mota, amb prepeticions de capítols de la primera temporada, també per provar la seva eficàcia en aquesta nit, en la nit dels diumenges, de cara a una possible estrema de la segona temporada de la Noche de José Mota, quan arribi la tardor.
Molt bé, doncs Déu-n'hi-do també, tot plegat, molt encarat cap a aquesta època. Sí, sí, de fet, la següent notícia també va d'una sèrie que estan preparant a Telecinco. I és per l'estiu o és pel curs que ve? Parlem de la sèrie B i B, no sé com haurien de pronunciar, de boca en boca.
Sí, no ho sé ben bé, tampoc, perquè van servir l'ahir anglesa, no? Però sí, sí, és de boca en boca i és una sèrie que estan preparant amb la productora Globomedia, en principi de cara de tardor, perquè és una aposta forta de la nova temporada de Telecinco. Serà protagonitzada per Belén Rueda i Gonzalo de Castro. És una sèrie que s'ambientarà en la redacció d'una revista de moda en què l'AMU decideix contractar un prestigiós periodista que treballa a l'estranger
i aquest periodista resulta ser un antic nòvio de la subdirectora de la publicació, que és Belén Rued, en aquest cas. La proposta recorda una mica l'inici de Periodistes, també feta entre Telecinco i Globomèdia, en què el personatge de José Coronado arribava en els primers capítols des de Nova York, també, per fer-se càrrec
d'una redacció d'una revista, d'un diari. Doncs Telecinco, a més, ha produït altres sèries ambientades en redaccions de revistes, com és el cas de Jo soy Bea.
i sembla ser que com que li ha funcionat repetirà en aquest cas amb de boca en boca, que ha tingut també altres exemples de col·laboració entre Globo Mèdia i Tele 5 molt exitosos, com per exemple Mèdico de Família, Los Serrano, Siete Vidas y Aida, i Tele 5 ens està confiada en que aquesta nova col·laboració de boca en boca surti igual de bé.
Doncs a veure què tal va. Antena 3, en canvi, estrenarà la sèrie a la tardor, també Galeries Velvet, un altre àmbit, eh? Sí, i també per això vinculada a la moda, perquè en aquest cas parlem d'una empresa del món de l'alta costura a l'Espanya de 1958. Serà protagonitzada d'aquesta sèrie Galeries Velvet per Paula Echeverria i Miguel Ángel Silvestre. Ella és una modista que s'enamora del jove...
hereu del negoci Galeries Velvet, que és Miguel Ángel Silvestre, i és una sèrie que produeix Bambú Producciones, que és autora d'entre altres produccions Gran Hotel o Hispania. Per tant, en principi, una altra aposta d'Antena 3 amb una productora potent i que fins ara ha funcionat en la seva graella. Molt bé, i Antena 3 tanca aquesta nit també el seu Gran Hotel.
Sí, amb molts premis i reconeixements del públic i de la crítica i després de 39 capítols distribuïts en 3 temporades, Antena 3 posa punt i final de la sèrie Gran Hotel, que s'ha distribuït per països com Regne Unit, Sansa o Estats Units, que es va estrenar l'octubre de 2011 i que va mantenir, malgrat la davallada de la segona temporada d'aguda al programa de revelació en la tele 5 La Voz, però va mantenir, com dèiem, bones marques d'audiència
durant la primera, la segona i aquesta tercera temporada que acaba aquesta nit i que ha tingut al voltant d'un 13% de quota de pantalla i una mitjana que és similar a la de la cadena i que fa que Antena 3 Tanqui i Gran Hotel molt satisfeta d'aquest resultat. Molt bé, i avui hem dit que parlem molt de sèries perquè acabem parlant del rànquing de les sèries més piratejades aquesta primavera.
Sí, amb més de 5 milions de descàrregues per un únic episodi. Juego de Tronos és la sèrie de televisió més piratejada en tot el món, des del mes de març fins al juny d'aquest any. El nombre de descàrregues fetes a través d'David Torrent s'incrementa en un 25% en comparació amb l'any passat. I després de Juego de Tronos trobaríem en el rànquing de les fiscions televisives més piratejades
d'aquesta primavera, The Big Bang Theory, en segona posició, i Com ho coneixia, Vuestra Madre, en tercera. També entren en aquest top ten tres sèries recent creades, com són Aníbal, Vikingos i Arrow, que les tres van arribar entre l'1 i els dos milions de descàrregues il·legals per episodi durant aquests últims mesos des del març fins al juny de 2013. Molt bé.
Doncs, curiós també, no?, aquestes dades que apareixen també de tant en tant. Suposo que les deuen fer servir també els mateixos productors per guiar-se una mica pels gustos, no?, de la gent. Sí, el que hem pogut llegir és que el director de la sèrie Joe Tronos no les considera una amenaça, sinó un complement. Diu que afavoreixen més del que perjudiquen perquè, en part, són responsables dels rumors, de l'interès que es crea al voltant de la sèrie i que, segons ha dit,
David Petrarca és una de les coses que les series necessiten per sobreviure, que la gent en parli. En fi, ens ha sorprès que fos aquesta declaració... Sí, sí, perquè no és gaire políticament correcta, segurament. No, no, però si més no, és una altra de les tendències que no podem deixar de banda, tampoc, perquè la televisió ja es veu molt a través d'internet, o sigui, de forma legal o il·legal, i per tant, de tant en tant s'ha d'anar també recollint aquest tipus de notícies.
Està clar, molt bé Alba, doncs avui ens has fet aquest recull, estan pensant ja en l'estiu també d'alguna manera, encomiats i coses que veurem aquests propers mesos, o si més no de cara al setembre també, acabem també perquè avui acabem, com volíem dir, doncs aquesta secció que fem cada setmana, cada dimarts, aquesta és l'última setmana en format habitual del Just Telefusta, després vindrà doncs el Just Telefusta format estiu i no tindrem la televisió, gràcies Alba, per tant, per tot aquest curs, tots aquests dimarts que ens has posat el dia de l'actualitat del món de la tele.
Un plaer, com sempre, i bones vacances. I tornem al setembre, que vagi molt bé, Alba. Adeu. Adeu, bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
It's just so easy. It's just so easy. But you and your heart shouldn't feel so far apart. You can't choose what you take
Why you gotta break and make it feel so hard? Oh, and you and your heart shouldn't feel so far apart. You can't choose what you take. Why you gotta break and make it feel so hard?
Take all our lines away Take all our lines away
Tres minuts i una mica més i arribem a punt a l'una del migdia. Per tant, és moment de tancar aquest just a la fusta d'avui, dimarts 25 de juny. I tornarem a partir de demà amb més coses, des de les 10 i fins a l'una del migdia. Ara agraïm a la gent que ha fet possible
El programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius i la producció del programa, també el Carles Herenledi Rius, a la previsió del temps. Avui hem parlat amb Carles Galí, que és el president de l'Associació de Veïns de les Basses de Sant Pere, que aquest divendres celebren la seva rebella de Sant Pere, les Basses de Sant Pere. Hem fet tertúlia amb el Jaume Campreciós, el Pep Quintana i el Jordi Farràs i en aquesta última hora hem entrevistat en Jovallejo, organitzador de la festa Sunset, que es fa aquest dissabte,
a la discoteca i tu, de Molins, i també hem parlat de televisió, ara mateix amb l'Albaconesa, i d'història de Sant Just amb el Pep Quintana. Us ha parlat Carme Verdó i tornarem, com dèiem, demà, a partir de les 10. Ara us deixem el bolletí de la xarxa i tot seguit al Sant Just Notícies, edició a migdia, amb l'Andrea Bueno. Marxem avui a ritme d'aquesta cançó que es diu Everyday i és de Buddy Holly. Que vagi bé, bon dimarts.
Fins demà!
Hey, hey, hey
Every day seems a little longer. Every way loves a little stronger. Come what may, do you ever long for true love from me? Every day it's getting closer, going faster than a roller coaster. Love like yours will surely come my way. Hey, hey, hey.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Jordi Casino i Maite Polo. La Guàrdia Civil està duent a terme des de primera hora del matí una operació contra un presumpte frau en el cobrament de l'IVA a benzineres catalanes. Ho han confirmat portaveus d'aquest cos a la xarxa de comunicació local. Els agents estan fent registres empresaris del sector dels hidrocarburs
I ja han fet algunes detencions, tot i que no se'n coneix el nombre. Les detencions s'han fet a Barcelona i altres municipis de Catalunya, com l'Hospitalet de Llobregat, Sitges, Algarraf i Castelldefels, al Baix Llobregat. També fan escurscolls als agents de la Guàrdia Civil a Andalusia i a la Comunitat de Madrid. L'operació, com dèiem, s'ha engegat a primera hora del matí i continua oberta.
Ja hi ha data per a la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas, al Parlament per donar explicacions sobre el cas Palau. Serà el dia 31 de juliol, l'últim dia abans de les vacances parlamentàries, i el president compareixerà arran de l'informe de la Fiscalia Anticorrupció que atribueix a Convergència Democràtica el cobrament de més de 6 milions i mig d'euros a la constructora ferrovial en comissions presumptament il·legals a través del Palau de la Música.
Els metges de família reclamen més autonomia per als professionals dels ambulatoris per poder decidir, per exemple, a quin hospital deriven els malalts per fer-se proves diagnòstiques en funció de les llistes d'espera. Dolors Faré Forés és portaveu de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Volem autonomia de gestió dels equips d'atenció primària amb capacitat de decisió, amb capacitat, podríem dir, de compra, de dir on enviem nosaltres els pacients. O sigui, no estar lligats
els centres de salut en un hospital determinat, sinó que en relació dels resultats d'aquest hospital, de les seves llistes d'espera, de la seva cartera de serveis, tu puguis decidir l'envio en aquest hospital o l'envio al pacient en aquell altre.
L'Atenció Primària reclama una reformulació de l'Institut Català de la Salut que permeti que els ambulatoris tinguin pressupostos propis i independència econòmica. L'Atenció Primària fa 46 milions de visites cada any a Catalunya. L'OCDE, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, ha demanat al govern central que potenciï la formació professional amb la finalitat de combatre l'atur juvenil. És una de les conclusions de l'informe que ha presentat avui aquest organisme sobre el panorama de l'educació el 2013...
A l'estat espanyol, l'Arnau Olmos. L'informe de l'OCDE assenyala que tan sols el 8% dels adults espanyols compten amb una formació professional de grau mitjà davant la mitjana del 34% de la resta de països on s'ha fet l'anàlisi. Aquest tipus d'ensenyament, explica el text, faria possible que molts joves poguessin accedir al mercat laboral
amb les capacitats, el coneixement i l'experiència que requereixen algunes feines especialitzades. De fet, l'OCDE constata que el risc de quedar-se a l'atur disminueix a mesura que augmenta el nivell d'estudis. Així, segons dades del 2011, l'atur entre els adults amb una formació inferior a l'ESO era del 26%. Per a aquells que havien acabat el batxillerat, la taxa de desocupació baixava el 19%. Millor ho tenien els titulats universitaris o amb formació professional de grau superior, amb un atur de gairebé el 12%.
La Fundació Catalana de l'Esplai ha doblat el nombre de beques concedides a les famílies per pagar els casals d'aquest estiu. En declaracions a la xarxa de comunicació local, la subdirectora de l'entitat, Núria Valls, ha dit que les sol·licituds d'ajuda s'han incrementat.
Estiu no està subvencionat per ningú i, per tant, les famílies han de buscar ajudes perquè el 100% del cos recau cap a elles i és un espai de temps llarg. I sí que ens estem trobant amb que, per exemple, nosaltres ens han triplicat les sol·licituds de beques en relació a l'any passat. Nosaltres, com a Fundació Catalana de l'Esplai, el que sí que estem és intentant mobilitzar tots els recursos possibles, tant de l'administració com propis de la mateixa fundació, com demanant a la societat civil les persones individual que ens ajudin per poder vacar aquelles famílies que ho necessitin.
A banda de les beques, aquest any les famílies amb més dificultats també demanaran activitats per als seus fills durant el mes d'agost.
Aquest vespre, la Unió Esportiva Gramenet celebra una assemblea de socis que marcarà el futur del club de futbol. La grama deu més de 3 milions d'euros. El president Francisco Hernández presentarà 3 propostes als socis. Una d'elles consistirà en que cada soci faci una aportació econòmica. Ho explica la xarxa de comunicació local al portaveu José Bascunyana. Si els socis no es fan càrrec del club...
En cas de ser rebutjades, el club podria desaparèixer. I una notícia d'última hora, l'italià Carlo Ancelotti és ja oficialment el nou entrenador