Ràdio Desbend, sintonitzes Ràdio Desbend, la ràdio de Sant Just,
98.1, Ràdio Desbend, 98.1, Ràdio Desbend, 98.1.
Bon dia, Sant Just, ara mateix són les 10 i 14 minuts.
Benvinguts al Just de la Fusta, el programa més matiner de Ràdio Desbend.
Avui és dimarts 26 de febrer del 2019.
Com cada dia us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just.
Amb l'Imanol López hi farem un repàs a les portades empreses i digitals de la premsa.
Després sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles Rius
i tancarem la primera hora del programa amb la celebració del Dia Internacional.
A segona hora entrevistarem a Rubén Cortada, un artista de Sant Justenc,
que demà comença la seva exposició a Can Ginestà.
Després tindrem l'espai de la dentista Ariadna Fernández,
especialista en odontopediatria i també ortodòncia
i responsable de la clínica Nins Dental aquí a Sant Just.
Tancarem el just de la fusta d'avui i com cada dimarts
amb l'espai Sant Justenques, conduït pel Sergi Pont.
Tot això de seguida.
Ara, un tema musical i comencem.
No marxeu!
Un tema musical i comencem.
Un tema musical i comencem.
Un tema musical i comencem.
Un tema musical i comencem.
Un tema musical i comencem.
Comencem.
Un tema musical i comencem.
Comencem.

Comencem.
Un tema musical i comencem.
Un tema musical i comencem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
You can count on me
Cause I can count on you
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
Radio t'espert
Durant a 8.1
Fins demà!
Ara són les 10 i 19 minuts i el que farem és que l'Imanol ens llegirà les principals notícies de Sant Just. Hola Imanol, bon dia.
Bon dia, Núria.
Bon dia. Bé, bé, bastant bé.
Sí? Sí.
Vinga, ens posem amb aquestes notícies,
perquè si voleu conèixer com serà l'ampliació del complex esportiu municipal de la Bonaigua,
podeu assistir avui, 26 de febrer, a partir de dos quarts de cinc de la tarda,
a les instal·lacions d'aquest equipament.
Es realitzaran diverses activitats conduïdes per infants
i, posteriorment, s'oferirà un berenar saludable.
A les sis es farà la presentació de les millores i nous serveis que s'han previst a la Bonaigua
i, per arrodonir l'acte, Pep Martí Cortés, psicòleg aplicat a l'esport,
oferirà una xerrada sota el nom 101 Més Pares i Mares.
El projecte d'ampliació del complex esportiu municipal de la Bonaigua
compta amb un pressupost d'uns dos milions d'euros.
Una obra molt important, això.
Sí.
Les obres començaran aquest any i es calcula que acabaran l'estiu del 2020.
Recordem que aquest projecte està possible gràcies a l'acord al qual ha arribat l'Ajuntament de Sant Jus
amb les set entitats usuaris del complex esportiu
després de diverses sessions de treball en comú.
S'han definit així els futurs usos del nou pavelló i la pista exterior.
Serà, doncs, l'estiu del proper 2020, aproximadament,
quan finalitzaran les obres de la pista exterior,
que quedarà totalment coberta pels laterals,
així com la millora del paviment i l'eliminació de les grades
per guanyar espai per la pràctica dels esports a la pista.
Una gran festa que es farà aquesta tarda, allà a la Bonaigua,
perquè, bueno, a part dels parlaments i tot això, també després faran...
Masterclass de tumba i...
Tumba i...
Ahir ho vaig veure.
Body attack?
Exacte.
Ahir vaig passar per la Bonaigua i de cop m'hi vaig fixar,
perquè hi ha unes masterclass, allà no plantegen,
que és dins de la presentació, de la reforma o de l'ampliació de la Bonaigua,
sinó que posar masterclass d'això i zumba i no sé què combat.
I el brana saludable, què creus que serà?
Ai, feu-me apostes.
Jo crec que serà fruita.
Home, sí, fruita segur, no?
El típic pinxito.
Sí, exacte.
Amb pinya, meló i cíndria, no?
Sí, home...
O poma, potser, perquè no ho sé.
Pinya, meló, cíndria...
I a més per l'època, potser taronja, poma i pera.
Sí, no sé, no sé, jo, algú de Macedònia o alguna cosa així.
Sí, sí.
Has dit bona...
Ah, sí, bona aigua, correcte.
El primer titular ja el tenim.
Sí.
I passo al segon, si et sembla bé.
Perquè ja s'han publicat les bases per participar en el concurs de prosa i poesia en català
per a no professionals.
De fet, una notícia que ja avançava Marta Mosac la setmana passada,
quan parlava de la setmana aquesta que van dedicar al Dia Mundial de la Llengua Materna,
un cert amon que organitza cada any el Consorci per a la Normalització Lingüística
i que enguany arriba a la seva 31a edició.
I pot participar tothom que tingui més de 9 anys en qualsevol de les dues modalitats,
la de prosa, en la qual s'ha de presentar una narració única d'un màxim de 3 fulls,
o la de poesia, en la qual s'ha de presentar un poema o una petita col·lecció de poemes d'un màxim de 2 fulls.
El tema és lliure i les obres han de ser inèdites.
Els objectius del concurs són potenciar l'ús del català infant, joves i adults,
i donar l'oportunitat als no professionals a exposar els seus pensaments de forma creativa.
Per a cada modalitat hi haurà diferents premis que van des dels 45 euros als 160.
I el término d'admissió d'obres finalitzar el 23 de març.
Ai, ai!
He de dir que jo no havia aixecat la vista mentre llegia aquest titular,
però acabo de descobrir que quan he dit que poden arribar fins als 160, suposo, no?, el premi,
has aixecat la vista de manera...
Sí, se m'han sortit els ulls com de les òrbites, no?
A la Núria ja se li estan moent les mans per sota escrivint un relat...
Estic escrivint ja aquí una prosa de... De quantes pàgines, màxim? 3?
Màxim 3 pàgines, eh? Vull dir que...
No, no, prosa no. Va, jo m'hi presentaré, però...
Això t'hi poses una tarda i ho tens.
En prosa no, va, m'hi presentaré en poesia, va.
Ah, sí?
Sí, no ho sé, mira.
És forta, eh?
Sí, sí.
Però t'hi has presentat altres cops o no?
Què, va? No.
Aquí a Sant Jurs, no?
No?
No, no, no, a Sant Jurs mai.
Jo tampoc, eh?
On s'hi han...
M'he presentat, o sigui, a l'escola, quan anàvem a escola fèiem els jocs florals i sí que em presentava llavors, però aquí a Sant Jurs encara no m'he presentat mai, però bueno, tot és començar, escolta'm.
He de dir que són premis que es valoren en 45-160 euros. No és que et donin els 160 euros, sinó que són vals.
Clar, home, vals, entenc que en llibreries.
En llibreries. Sí, sí, home.
Sí, sí, bàsicament en llibreries d'aquí del poble i al rededores, perquè crec que es plugues també es ponves canviant algunes.
Ah, ah. No, sí, sí, això ja em sembla perfecte.
Sí, sí.
Però...
Home, però 160 euros en llibres?
Home.
Jo surto d'aquest llibreter que no em veu a la cara, del pes que porto a les mans.
160, i a més, sí, sí, sí, o sigui, Déu-n'hi-do, perquè només que et compres d'aquests de butxaques que costen uns 10 euros...
Sí, sí, no, pots tenir molts.
Ara, també te'n pots anar a l'apartat, diguéssim, il·lustració, moltes fotos, etcètera, que amb tres llibres ja ho tindries amarcats.
Sí, sí, també hi ha llibres d'aquests de 50 euros que et desenfundes aquí al que no està escrit.
Sí, sí, que plores mentre fas la compra, diguéssim.
I ens falta el tercer titular, eh?
Passo l'últim titular perquè fins al 15 de març es pot participar a Títol Individual i mitjançant un formulari web que podeu trobar a santjust.cat,
el Pla d'Acció Cultural de Sant Just.
En aquesta enquesta caldrà prioritzar 10 de les 20 propostes que s'han reunit segons es considerin més estratègies i claus pel desenvolupament cultural de Sant Just.
A partir del dia 25 de març es farà un retorn dels resultats a totes les persones que hi hagin participat.
Recordem que durant el 2018 s'ha elaborat la base del Pla d'Acció Cultural de Sant Just d'Esvern,
un instrument per promoure la reflexió, el debat i el desenvolupament d'estratègies i propostes per a l'acció cultural local.
L'elaboració d'aquest pla és un procés liderat pels ajuntaments basat en les aportacions tècniques i la participació ciutadana.
Acomplint aquest principi s'han dut a terme visites a espais i serveis culturals,
s'han entrevistat diferents agents culturals del municipi i s'ha portat a debat el Consell de Cultura.
Fruit d'aquest procés s'han elaborat un seguit de propostes,
les més rellevants de les quals es posen a consideració de la ciutadania
per tal de recollir les prioritzacions de la població en el document final.
Has dit que això es pot participar des de la plataforma...
A partir de santjust.cat?
Sí.
Crec que no és Fem Sant Just, el típic Fem Sant Just no és el mateix.
Ahir vaig intentar entrar en aquesta...
I sí que és veritat que només que entris a santjust.cat,
una de les primeres, diguéssim, pestanyes que tens o opcions,
és participar en aquest PAC.
Val.
És veritat que es digui PAC, saps?
Sí, sí.
Era un PAC de cultura, diguéssim.
Sí, sí, sí que és un projecte que van llegir a l'Ajuntament des de fa uns anys
i que l'any passat a més va coincidir...
Mira, ja que hi som...
Jo treballava en un equipament cultural d'aquí a Sant Just
i sí que de tant en tant rebíem una visita d'un home
que anava fent tours i anava plantejant propostes.
En base a això han elaborat aquest document
que ara es posa a votació dins del que ells s'hi han tancat.
Però vaja, sí que es posa a votació per prioritzar, diguéssim, el que...
I això has dit que es mou des de la regidoria de cultura, no?, de Sant Just?
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs gràcies pels titulars, Imanol.
De res.
Ara posarem algun tema musical i continuarem amb la premsa.
Fins ara mateix.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
al teu costat.
Passa un minut
de dos quarts d'onze del matí
i ara el que farem és passar a llegir
les portades dels principals diaris.
Comencem per El País
que obre la seva edició dient que els laboristes
recolzen un altre referèndum
sobre el Brexit.
Corbyn cedeix davant la pressió del seu partit
i impulsa mocions contra una sortida
desordenada de la Unió Europea.
També El País destaca que
les amenaces més grans
es fan de cara a interior,
diu, al retorn jihadista
i la radicalització a les presons.
L'estratègia nacional contra el terrorisme
adverteix que els extrems identitaris
estan originant dinàmiques violentes.
També altres notícies que destaca El País.
Per exemple, Espanya desbanca a Itàlia
com el país més saludable del món.
L'atenció mèdica, la dieta mediterrània
i l'alta esperança de vida
són les claus.
També, per exemple,
posen aquí, diu que el govern
s'enfronta a Londres
per l'expansió de Gibraltar.
Exterior afirma que el Pinyón
guanya terreny al mar de forma il·legal.
També El País, per acabar,
a nivell cultural,
destaca el tema dels Oscars,
diu Green Book,
i Alfonso Cuarón
són els grans guanyadors.
La gala celebra
la diversitat racial
i també de gènere.
Anem ara a un altre diari,
per exemple,
el diari El Mundo
obre la portada titulant
Sánchez llança just abans de la campanya
l'oferta més gran
de llocs públics,
de feina pública,
diu Fundació Pública,
última amb els sindicats,
un pla superior
a les 30.000 places de 2018.
Més informació, per exemple,
diu el PSOE,
aboga per incloure abocs
en els debats
sense concretar
si hi anirà Sánchez.
També altres notícies,
diu la investigació judicial
de l'1 d'octubre
implica a Torra
per primera vegada.
La Guàrdia Civil
incorpora un vídeo
del president
sobre els preparatius
per la independència.
Demanava provocar
la tempesta política perfecta.
Això és el que titula
el diari El Mundo.
I ara anem a veure,
per exemple,
La Razón,
també un altre diari,
a veure què ens parla.
Diu La Razón,
obre la seva portada
amb una imatge,
diu
Unzents Premis
Alfonso Ossia,
diu Valors,
amb motiu discurs
dels pares
de Diana Kerr,
de Sandra Palo,
Mariluz Cortés
i Marta del Castillo,
héroes de l'anyo,
en un acte
en el que se recordó
a Montserrat Cavaller
i se reconoció
el trabajo
del patinador
Javier Fernández,
Cholo Simeone,
entrenador de l'Atlètico
de Madrid,
Josep Ramon Bosch,
president de Sociedat Civil
Catalana
i l'estudiante
Maria Campos Rodríguez.
Això és la portada
del diari
La Razón.
L'altra mitja portada
la dediquen
a parlar
del judici
i el procés,
diu l'expresident
declara
demà
com a testimoni
que Sado
evita el circ
posat entre cometes
d'un passeig
amb Rajoy
en el Suprem.
Anem a veure
ara, per exemple,
altres diaris,
diaris digitals,
diaris portals web,
el diari Oponés,
per exemple,
diu
exclusiva
als centres secrets
on Facebook
té control
la censura,
diu
aquí es permet
el feixisme
i
diu aquí
l'acoso
machista,
diu
el PSOE
es cull
a Josep Borrell
per encapçalar
la llista
de les eleccions
europees
tot i les seves
reticències
inicials.
Minut a minut
aquí posen
el tema polític
del procés.
Ara mateix
declaren
els últims acusats
en el judici
de l'1 d'octubre.
A les 10.33
aquest diari
al portal digital
posava,
anunciava,
diu
Coixart,
reivindica
a Òmnium.
L'1 d'octubre
diu
assumimos
nuestro papel
mobilizador
en defensa
de los derechos
fundamentales.
també hi ha altres notícies,
per exemple,
diu Clemente,
el fitjatge
de Ciutadans
per Castella
i Lleó,
20 anys
a la política
plens
de polèmica.
També
altres notícies,
per exemple,
diu
els desnonaments
del carrer
Argumosa
tensen
la negociació
entre el govern
i Podemos
sobre
la vivenda.
Bé,
aquestes són
les principals
notícies
dels diaris
espanyols.
Ara l'Imanol
ens farà
un resum,
una lectura
dels titulars
dels diaris
catalans.
Hola,
Immanuel,
de nou.
Bon dia,
de nou,
Núria.
Bon dia.
Doncs sí,
porto
aquestes portades
catalanes
impreses
en primer terme,
diguéssim,
i començo
amb Lara,
com sempre,
que titula
Els laboristes
donen suport
a un segon
referèndum.
crec que,
és a dir,
més o menys
a bastantes
de les portades
que he vist,
aquest intent
de segon
referèndum
dels laboristes
a cap ara
bastants
titulars,
diguéssim,
de cara al Brexit.
Diu que Corbin
accepta una segona
votació
per evitar
un mal acord
o una sortida
caòtica
de la Unió Europea
i diu que la iniciativa
té poques
possibilitats
d'èxit
però mostra
la profunda
divisió
sobre el Brexit.
Hi ha una
petit apunt
sobre els Oscars,
diguéssim,
que Green Book
s'imposa
contra
pronòstic
a Roma.
Diu que el film
sobre la reconciliació
racial guanya
l'Òscar
a la millor
pel·lícula.
Uns Òscars
amb els que jo
t'he de dir
que estava
amb bastant
desencant
els últims anys,
és a dir,
que estava amb bastant
desacord
amb les pel·lícules
que premiava
o com les premiava
o per què les premiava
i aquest any
m'han semblat
bastant correctes.
És veritat
que no he vist
Green Book
i Roma
és un pel·liculon,
però un pel·liculon.
Sí,
jo no l'he vist, eh?
El director
s'ho mereix.
Alfonso Cuarón,
sí.
S'ho mereix.
Dèiem que no li havien donat
a la millor pel·lícula
perquè com que era
el tema de Netflix...
Sí, sí, sí.
Sempre hi ha aquest
rifirrafa
amb la gran pantalla
i petita pantalla
amb les pel·lícules.
Li han donat
al millor director
i al millor pel·lícula
de parlar
no anglès, no?
Sí,
perquè com que fa
que és en castellà
i el dialecte
mexicà
de nom
impronunciable,
que no me'n recordo.
Doncs això.
I Rami Malek
també fa un pagalona,
William Rhapsody,
etcètera, etcètera, etcètera.
En fi,
sigui com sigui,
la fotografia de l'ara
és per al metro
amb aquesta vaga
que ha començat
coincidint
amb el Mobile World Congress.
Diu,
l'amenaça de la vaga
es fa realitat.
Diu,
aglomeracions
a les estacions
i els convois
en la primera jornada
de vaga
dels treballadors
del metro
pel conflicte
de l'Amiant
coincidint
amb el Mobile World Congress.
altres titulars,
el govern
presenta
uns comptes
expansius.
També
hi ha una fotografia
de Sandra Rossell
no molt content
i diu
la defensa de Rossell
qüestiona
tot el carrimet.
I,
per últim,
la concertada religiosa
i la laica
es reivindiquen.
amb això dels taxis
i el metro
i el de l'Amiant
i tot això.
Ahir vaig intentar
agafar un taxi
i,
o sigui,
van sudar la meva cara.
Anaven buits
i jo crec que,
no ho sé.
Home,
sí que és veritat
que estan concentrant
molts esforços,
diguéssim,
anaven de bòlit
i saben
on hi ha calés,
diguéssim.
És a dir,
que
si ets un bon
semanità
que vas a barllar
que els demanar
un trajecte
de dos euros,
segurament...
A més,
el meu trajecte
era desplugues
a Sant Just
per arribar d'hora aquí.
O sigui,
que no s'haguessin guanyant
les garrofes.
Exacte.
Aleshores,
segurament concentren
els llocs on...
També és veritat
que és la seva manera
de fer el mes,
no?
Clar,
no, sí, sí.
Tampoc és criticable,
però,
vaja,
sí que deixa
sense aquest servei
una part de l'autobús.
És que em va passar
amb durs
i amb seguits,
eh?
És com,
però què està passant?
Hola?
Diu,
bueno,
mira tu,
resignació
i agafar l'autobús.
Fan directes cap a l'hospitalet,
home.
Sí, sí.
Pas d'aquesta manera,
a La Vanguardia,
que també titula
que els laboristes
donen suport
a un altre referèndum
sobre el Brexit.
Diu que Corbin
proposarà
una nova consulta
si el seu pla alternatiu
és rebutjat
i Task
adboca
per concedir
una pròrroga
atesa
la falta de cor.
A la fotografia
apareix el rei
mirant-se
un ciborg,
ara veu un ciborg,
no un ciborg,
un robot directament,
perquè un ciborg seria
mitjumà,
com un robot
en el Mobile World Congress.
Diu,
xerrada amb la robot Sofia.
Diu,
un androide d'última generació
anomenada Sofia,
fabricada per l'empresa
de Hong Kong
Hanson Robotics,
va conversar ahir
amb les autoritats
que van participar
en la jornada inaugural
del Mobile World Congress.
Xerrada,
suposo,
molt interessant,
la van trobar
on les hi hagi.
Tu t'imagines
parlant allà
amb un robot?
Amb un robot.
Escolta,
potser diu coses
més intel·ligents
de les que ens pensem.
Potser simplifica
tot
excessivament.
És que m'estic imaginant
l'escena
i no m'ho acabo,
o sigui...
Clar,
però és que
si li veus...
De què li parles
a un robot?
Les faccions
són molt humanes,
eh?
És a dir,
que tu pots estar
pensant que estàs
parlant amb
algú que coneixes,
diguéssim,
saps?
Home,
és que...
Però,
clar,
aquest robot
vull dir...
Té opinió?
Té...
Home,
no,
crec que...
I si té opinió...
Què et sembla
el tema del judici polític?
Li han programat
l'opinió?
Clar.
Segur.
Això...
Sí,
intel·ligència artificial,
tot i que sí que es veu
que s'han creat,
diguéssim,
programaris
que es van adaptant
a partir de les edicions
que es prenen
al que seria
el primer pas
a la intel·ligència artificial
entre moltes cometes.
Ja, ja.
Tantes cometes
que...
Sofia,
que es diu,
que troba les no cometes,
diguéssim.
Sí,
Sofia.
Bueno.
Peac, eh?
Això,
Sofia.
Sí,
Sofia.
No com la reina,
bueno,
la ex-reina ara,
no sé,
no sé,
quin...
Quin càrrec?
No ho sé.
Quan ja no ets reina,
ja has sigut reina...
Reina mèrit,
no?
Sí,
reina mèrit.
No ho sé.
Però la reina d'Anglaterra
s'ha dit sent reina.
No, però, clar,
aquella reina,
aquella fa de reina.
Fa de reina.
Bueno, és igual.
En fi,
i penso més titulars,
perquè si no,
ens quedarem amb la Sofia.
El Mowow Congress
vola alt
al marge
de l'aturada del metro
i la fredor institucional.
Diu que la vaga
afecta més els ciutadans,
com tu,
que intenta agafar el tècnic,
que els congressistes
d'un certamen
que s'ha bolcat
en el desenvolupament
de la tecnologia 5G.
També titular
la vanguardia
que la defensa de Rossell
carrega contra
la presó preventiva
de 22 mesos.
La petita fotografia
és també
per aquesta cara alegre
de Rossell.
Rossell,
que abans t'anava a comentar
i m'he quedat a mitges.
Rossell,
és que després
de temps a presó,
jo tinc una imatge
de la presó,
creada a partir
de moltes pel·lícules
americanes
i rotlla cadena
perpetua.
La cara seria agafat...
On es posen matats
i tenen tatuatges
després de sortir-hi.
Aquest tio
no el veig molt.
No el veig molt
que hagi
tocat gimnàs,
mentre estava allà dins.
No ha tocat
el pati.
Però tenen gimnàs
allà dins,
ells?
A més,
a la presó
on està ell
tenen més que gimnàs,
tenen més paga.
Vull dir que...
Sí.
Bueno,
en fi,
diu que els advocats
de l'expresident del Barça
reclamen la llibertat
del seu client
en l'inici del judici.
Per últim,
l'avantguarda també diu
que el govern
proposa uns comptes
amb una despesa
com abans de la crisi.
Doncs passem així
a l'última portada.
Al periòdico,
que titula
Sánchez contraataca
amb un decret social express.
diu que el govern central
aprovarà divendres
una bateria de mesures
contra les situacions
de vulnerabilitat.
Sento,
però és que les lletres
estan una mica illegibles.
I el PSOE
crida als votants moderats
de Ciutadans
alarmats
pel gir dretar de Rivera.
També titula
al periòdico
5G
una revolució
dins de la revolució digital.
Diu que el rei
i el president Torra
es defugen
als pavellons d'Espanya
i Catalunya
de la fira.
altres titulars
suport laborista
a un nou referèndum
del Brexit.
Diu que
May ja resisteix
a endarrerir
la sortida
del Regne Unit
de la Unió Europea.
També hi ha
una petita imatge
per Sandro Rossell
i el seu
soci
en aquest enramat
d'empreses
diguéssim
opac
si més no.
Anem a dir-ho així
que titular
el fiscal
nega
que Rossell
sigui víctima
de persecució
personal.
Per últim
el periòdico
també destaca
que els Oscars
renuncien
a fer història
i coronen
l'amable
Green Book.
El renuncien
a fer història
és perquè
si haguessin
premiat
a Roma
serien els primers Oscars
on s'hagués premiat
una pel·lícula
que no s'hagués
estrenat
directament
als cinemes.
Quan has parlat
del Mobile Congress
que has dit
això
que hi havia
que s'estaven
que s'estaven
defugint
entre ells
entre el rei
i el Torra
m'he imaginat
com un come cocos
en què un va
per un cantó
o sigui
que estan en el mateix lloc
però que un va
per un cantó
l'altre va per l'altre
i que es van
intentant esquivar
saps?
T'he de dir
però
que sí i no
perquè la imatge
per exemple
amb la bona
de la Sofia
la robot Sofia
i són els dos
és a dir
que tampoc
no és
que s'habitessin
estil
tu a Londres
i jo a Califòrnia
m'entens?
Ja
El tema va una mica
diferent
diguéssim
Sí
Simplement suposo
que
un ambient
tens
un ambient
no sé com dir-ho millor
però que infla una mica
la premsa
i que
perquè el Pedro Sánchez
no estava
no?
Pedro Sánchez
ahir no hi era
Ahir no hi era
que això no vol dir
que no faci acte de presència
en algun moment
per allà
Sí home
suposo que
en algun moment
sí sí
perquè de fet
a la inauguració
va anar-hi
Meritxell Batet
o sigui que
era representant del govern
diguéssim
dins de
en la inauguració
de Mobile World Congress
Alguns digitals
tenim?
Sí
a l'última hora
del Nació Digital
que titula
Sánchez
prepara un decret
per recuperar
les mesures socials
incloses
els pressupostos
fallits
és a dir
que per decret llei
aquest divendres
posarà tot sobre la taula
Sí
Home de fet
a veure si és veritat
a veure què aconsegueix
què no s'aconsegueix
en fi
també busquen
una noia de 15 anys
desapareguda
dilluns a Caldes
de Malavella
Puigdemont
insisteix
en prejudici
que va ser
un error
suspendre la DUI
també que el PP
no farà costat
a Rajoy
al Suprem
per no muntar
cap numeret
i Montse Minguez
es perfila
com la candidata
del PSC
al Congrés
per Lleida
Molt bé
Doncs aquestes són
les notícies
catalanes
ja hem llegit
les dels diaris
el periòdico
la Vanguardia
el diari Ara
també ara
de Nació Digital
el portal web
Gràcies Imanol
continuaràs tu després
amb
actualitat
senjustenca
a les hores en punt
i a la una
amb el teu informatiu
però al Just a la Fusta
tornem demà
amb més informació
Fins demà
Adeu
Adeu
Fins demà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són les 10.52 i ara mateix farem la predicció del temps amb el Carles Rius. Hola, bon dia!
Molt bon dia, Núria, què tal?
Bé, bastant bé amb l'anticiclo aquí instal·lat.
Completament instal·lat.
Sí, però fins fa poquet, no? O sigui, no havia de canviar una mica...
Sí, sí, sí. Ahir fèiem una mica de conya a la plaça Mireia d'això, perquè, clar, cada setmana dius
Bé, la setmana vinent té pinta de canviar, però després arriba la setmana vinent i no canvia, no?
I, a més a més, les temperatures... vam tenir una pujada molt forta divendres,
al cap de setmana vam baixar una mica, dissabte encara va estar força bé amb 18 graus,
però ja el diumenge vam tenir una temperatura una miqueta més baixa, que rondava als 16 graus, sí.
Ahir vam tornar a recuperar una mica més el termòmetre, o sigui, tornem a recuperar-ho,
i ahir vam arribar als 17, o sigui, que ja tornem una altra cop a pujar temperatures.
Estem molt per sobre, eh? Penseu que l'any passat, o fa dos anys, eh?
Els dos últims anys, un dia com avui, estàvem al voltant dels 10-11 graus.
Clar, és que...
I estem parlant de 16, 17...
De 16...
I ara anem en camí d'una altra pujada forta com la del divendres,
perquè la mínima d'ahir va ser de 6 graus i aquesta nit hem baixat fins als 8 només.
I això vol dir que a hores d'ara, tal com ho tenim, doncs ahir a aquesta hora teníem al voltant d'uns 12 graus
i ja en tenim 13 a Sant Jusso, o sigui que la cosa sembla...
Va pujant.
Aquest migdia podríem arribar als 18 un altre cop, valors completament primaverals,
valors que no són de l'època de l'any que toca,
i com que la nit encara és una mica més llarga que el dia,
per això tenim aquest gran contrast tèrmic que hi ha entre la màxima i la mínima,
gairebé 10 graus cada dia, a vegades una miqueta més aquí a Sant Jusso.
Hem de dir que avui la temperatura s'enfilarà fins als 17,
o fins i tot superarem aquests 17 i arribarem als 18,
però és que demà dimecres encara una miqueta més.
Demà dimecres les previsions ens estan dient que podríem superar altre cop els 20 graus.
Recordeu que el divendres vam arribar als 22,
doncs no seria d'estranyar que de cara a demà dimecres la temperatura màxima
encara s'enfilés una miqueta més.
Les mínimes no, si fa o no fa, es van mantenint al voltant d'entre els 8 i els 10 graus,
o sigui que són mínimes que ja tampoc no són massa fredes,
o sigui, si parlem de 5-6 graus al matí sí que apretar el fred,
però vaja, al voltant dels 8-10 avui el fred al matí sí,
home, aviam tens aquella sensació de la humitat...
És suportable, és suportable.
Però va, és suportable això mateix.
I de cara a demà dimecres, doncs el que dèiem,
sol a dojo i temperatures que podrien superar altre cop els 20 graus,
o sigui que demà serà el dia potser més càlid de la setmana,
serà el dia que tindrem un ambient més suau al migdia,
picabaralla entre previsions, o sigui, no està massa clara la situació,
però sembla, alguns mapes indiquen, doncs, que potser entre dijous, divendres i dissabte
tinguem alguns núvolets més.
Dominarà el sol, però podríem tenir alguns núvols.
És complicat de predir-ho perquè realment la situació, doncs,
no ens està deixant massa clar aquesta núvolositat del dijous.
Però vaja, dijous, divendres, si tenim menys estonetes de sol
i els núvols allò juguen una mica amb nosaltres,
tindrem una baixada un altre cop de les temperatures.
Potser és progressiva, però si el dijous està tapat,
passaríem dels 20 o 21 o 22 de dimecres i tornaríem a baixar per sota dels quins.
Clar, o sigui, estem en una època de l'any que la temperatura hauria de ser molt més baixa.
Deixar freda, sí.
I el dia que tenim algun núvol, doncs, clar, això es nota i s'ha de notar
perquè el termòmetre ha de caure en picat.
Així, doncs, potser entre dijous, divendres i dissabte tenim alguns núvols.
No parlem de precipitació, és un temps molt tranquil, molt estable,
però sí que les temperatures, si tenim més núvols, podrien baixar,
però hi ha altres previsions que ens marquen un dijous, divendres, dissabte, solellat,
amb temperatures no tan altes com les de demà dimecres,
però sí que amb valors que estaran al voltant dels 15 graus,
o sigui, el que estem vivint aquests dies,
i les mínimes tampoc seran espectacularment baixes,
o sigui que seguirem amb una tònica avorrida, molt semblant.
I després hi ha altres mapes que a partir de diumenge i la setmana vinent
fan enfilar el termòmetre amb alguns núvols,
però el termòmetre s'enfila,
tindrem uns vents del sud-oest que podrien encara fer pujar una mica més les temperatures,
i si mirem a molt llarg termini,
mirem la situació fins ben bé el 7 de març,
que seria el dijous que ve,
que són els mapes que tenim amb més llarg termini,
no parlen de precipitació,
parlen de molta tranquil·litat,
fins i tot entre diumenge i dilluns
tindríem vents de ponent que tornaria a fer disparar el termòmetre,
o sigui que de moment la situació no pinta que hagin d'haver massa canvis,
ja si tenim tot una 10 dies vista
i no hi ha canvis a la vista, que diria aquell,
doncs penseu que del 17 de març al 21, 22, 23,
que arriba la primavera ja és molt poquet.
L'hivern no sembla que hagi de fer cap fuetada,
hem tingut un hivern molt tranquil i de temperatures molt altes.
I sense precipitacions gairebé.
Sí, pràcticament zero.
A veure, que l'hivern tampoc és quan hi ha massa pluja, no?
Sí, però clar, veníem tan engrescats de la tauló
que havia plogut a Dojo i havia repartit.
Home, és que l'octubre i el novembre va ser horrible.
Sí, sí.
Però ja et dic, o sigui, ara de moment tenim aquesta màxima,
però la mínima s'enjust d'aquest hivern,
si la cosa continua igual, seran 3,1 graus.
Val que la sensació alguns dies està molt més per sota,
però un hivern de 3 graus positius,
la mínima més baixa és 3, 4 graus per...
O sigui, fa molts anys,
bueno, fa uns quants anys que no teníem valors tan alts
com a mínima d'hivern.
Ja ho veurem.
O sigui, l'hivern és molt punyetero,
encara falten dies,
falta gairebé tot el mes de març,
però vaja, la tendència és que seguim
amb aquest temps estable i avorrit.
I si voleu, doncs, ja intentarem demà dimecres
acabar d'aclarir si arriben aquests núvols
la segona meitat de la setmana
o seguirem amb estabilitat i tranquil·litat.
Molt bé, doncs gràcies, Carles.
Ara passem ja a Catalunya Ràdio.
Perfecte.
Et tornem demà amb més prediccions.
I tant.
Adéu.
Buong dia.
There goes my heart beating
Cause you are the reason
I'm losing my sleep
Please come back now
And there goes my mind racing
And you are the reason
That I'm still breathing
That I'm still breathing
I'm hopeless now
I'd climb every mountain
And swim every ocean
Just to be with you
And fix what I've broken
And fix what I've broken
Oh, cause I need you
To see
That you are the reason
Now we're doing
El festuc és un aliment amb molt bones propietats per a la salut.
De fet, és un dels fruits secs més ben valorats per a la nostra gastronomia,
ja que ens ajuda a regular el nivell de colesterol,
també per mantenir una bona pressió arterial,
controlar el pes i portar una dieta sana i equilibrada.
Conté proteïnes vegetals, fòsfor, magnesi i potassi.
I per això contribueix a reduir la pressió arterial
i la freqüència cardíaca en situacions d'estrès.
Són una font de vitamina B6 que contribueix a reduir el cansanci i la fatiga.
També conté vitamines K, la E i la B1.
És baix en greixos i és el fruit sec que amb menys calories conté
i a més que té un efecte saciant.
Per tant, està indicat en dietes per baixar pes.
Dit això, ara passarem a Catalunya Ràdio. Fins després.
Jo, per principi d'austeritat, mai he volgut que es destrossi res.
Ni els col·legis electorals 9 d'octubre per part de la policia
ni tampoc els cotxes de la Guàrdia Civil, que també són nostres.
Estos debiles de catalanes que se manifestan siempre.
Fue degenerando en una actitud que no es propia de lo que es el civismo del movimiento soberanista.
¿Usted sabe si la Comisión Judicial pudo hacer correctamente su trabajo,
si se alteró esencialmente el desarrollo del acto judicial?
Sí, a mí me consta que la Comisión Judicial creo que terminó sus labores a partir de las 11 de la noche,
10 y media, 11, no lo sé, y que sí que pudo desarrollar su actividad en plena normalidad.
¿Sabe usted que no se pudo meter a tres de los detenidos a presenciar el registro?
Yo esto, lo que me consta del mediodía, al mediodía hicimos un acto en la Plaza Sant Jaume
con todas las entidades firmantes del Pacto Nacional para el Refréndum,
la mayoría de ellas, junto con la alcaldesa Colau,
y donde hicimos este llamamiento también a la movilización ciudadana en defensa de las instituciones propias.
Entonces, al mediodía yo ya escuché que los que tenían que estar presentes en el registro
habían renunciado a estar presentes en el registro,
y por lo tanto, de todos modos, creo que quedó muy bien explicado
todo lo que hace referencia en el pasillo que se realizó con los voluntarios de la Asamblea,
y creo que todo quedó muy bien explicado,
pero no sé si le voy a poder ayudar con muchos más detalles de lo que hace referencia al 20S.
¿Supo usted que la Comisión Judicial no tuvo posibilidad de salir a comer?
¿No tenía libertad de movimientos?
Esto no es cierto.
Que no tenga libertad de movimientos no es cierto.
Se creó un pasillo expresamente para que pudiera entrar y salir
todo aquel que quisiera salir del Departamento de Economía.
Y, de hecho, salió muchísima gente.
Entraban, salían y no se les pedía ningún tipo de autorización
porque cuando llegaban a la puerta, en el exterior,
había durante todo el día y parte de la noche, hasta las 12 de la noche,
una pareja de Guardia Civil y de Policía de los Mossos de Escuadra
que estaban en la parte de exterior, que estuvieron todo el día
y que, a su criterio, dejaban entrar o no dejaban entrar a la gente.
Pero estaban, insisto, en la parte exterior de Vicepresidencia,
durante todo el día.
Y ellos eran los que iban diciendo, tú entras, tú no entras.
Y, por lo tanto, estoy convencido que si quisieron salir
las personas que quisieran salir, lo pudieron hacer.
Sí que es verdad que había mucha gente.
Pues, bueno, el pasillo era un pasillo que podían pasar
tres y cuatro personas en paralelo.
Y, bueno, pues sí, había una multitud de manifestantes,
pero que no se las impedía bajo ningún concepto segurísimo.
El pasillo al que se refiere es el pasillo que vimos en las fotos.
Un pasillo estrecho, custodiado por los propios manifestantes,
no policial, y por ahí le parece a usted, de verdad,
que era posible que saliera alguien de la Comisión Judicial.
No, no, no, no le... Varias matizaciones.
Una por un lado, cuando se inicia el registro,
la Guardia Civil no toma ningún tipo de precauciones habituales.
El día que entraron en la sede de la Guardia Civil,
hay de Omnium la Guardia Civil, cortaron la calle.
La Guardia Civil corta la calle.
Cuando hace un registro, corta la calle.
Y se quedan tan anchos.
¿Por qué? Porque están haciendo un registro.
No dejan coches con armas dentro o delante de la puerta.
No lo hacen.
Cortan la calle y ejercen el registro.
No, no le estoy preguntando eso.
Le estoy preguntando otra cosa.
Le estoy preguntando si a usted el pasillo que vio
le parece que por ahí puede pasar alguien
que sea de la Comisión Judicial.
Bueno, yo pasé.
¿Pasé?
¿Usted no era de la Comisión Judicial?
No, no, soy el presidente de Omnium, sí, sí.
No, no era de la Comisión Judicial, por eso digo.
O sea, pero alguien que hubiera sido la protesta
contra las personas que están realizando ese acto,
¿usted le parece de verdad serio pensar
que esas personas pueden salir fuera por ese pasillo?
Perdón, que le he interrumpido.
¿Cree de verdad que pueden salir por ese pasillo?
Ya está, ¿eh?
Yo le digo, por aquel pasillo pasó una multitud de gente
para arriba y para abajo, quien quisiera y como quisiera
porque es que no había ningún tipo de control.
Y a la pregunta en concreto de si podían,
sí, sí, es que se podía, se podía andar,
se podía andar, se podía entrar, se podía salir.
Es más, hay un vídeo donde se ve perfectamente
que estamos tres personas en paralelo,
que estamos andando tres personas,
porque a veces sí que se estrechaba un poco
o se dejaba de estrechar,
pero era un pasillo que se podía pasar perfectamente.
Y por lo tanto, no tengo ningún tipo de duda.
Y mi mención que le estaba haciendo antes
era el cuestionamiento de cómo se hace una entrada y registro
sin ningún tipo de protocolo de actuación.
O sea, ¿alguien en su sano juicio se cree
que se puede entrar en la sede de la vicepresidencia
de la Generalitat habiendo clausurado páginas web,
habiendo suspendido la autonomía financiera
y no tomar un mínimo de medidas
para que se pueda desarrollar en mejor,
que los profesionales lo puedan hacer
en mejores circunstancias?
Yo le reconozco que es aparatoso.
Hombre, para un profesional que normalmente
entra y sale de un sitio sin ninguna persona en el exterior,
pues le reconozco que es aparatoso,
pero es que también era aparatoso
para la gente que no pudo ir a trabajar el 20 de septiembre
porque se estaba manifestando
en defensa de sus derechos fundamentales.
Y es una corresponsabilidad.
La policía hacía su trabajo,
los funcionarios hacían su trabajo
y la ciudadanía hacía su trabajo,
que muchos de ellos no fueron a trabajar
para defender aquello que creen
que legítimamente tienen que defender.
Son derechos fundamentales
y el derecho a la autodeterminación,
en aquel caso el derecho a l'autogobierno.
Y por lo tanto,
sí, era todo más aparatoso,
pero no cuestionaría
la buena voluntad
de los que hicieron el pasillo,
en este caso los voluntarios
que estuvieron ahí todo el día aguantando,
y no cuestionaría bajo ningún concepto
la finalidad del pasillo,
que no era otra,
que pudiera entrar y salir
todo aquel que quisiera.
para eso se crea el pasillo.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Són les 11 y 6 minutos.
Bon dia.
Si voleu conèixer
com serà l'ampliació
del Complex Esportiu Municipal
de la Bonaigua,
podeu assistir avui,
a partir de dos quarts de cinc de la tarda,
a les instal·lacions d'aquest equipament.
Ja s'han publicat
les bases per participar
en el concurs
de prosa i poesia en català
per a no professionals,
un certamen
que organitza cada any
el Consorci per a la Normalització Lingüística
i que en guany
arriba a la seva 31a edició.
Fins al 15 de març
es pot participar
a títol individual
i mitjançant
un formulari web
que podeu trobar
a santjust.cat
el Pla d'Acció Cultural
de Sant Just.
En aquesta enquesta
caldrà prioritzar
10 de les 20 propostes
que s'hi han reunit.
Fins aquí les notícies
de les 11.
Tornem amb més informació
a les 12.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.

.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Hylian lemon's in the morning.
Hylian lemon's in the morning.
By noon her nurse comes callin'.
Bona nit
Bona nit
Són les 11 i 11 minuts
Estem ja a la segona hora del programa
del Just a la Fusta d'aquí de Ràdio d'Esberna
Avui som dimarts 26 de febrer del 2019
i tenim amb nosaltres ara a l'estudi
el Rubén Córdoba
Hola, bon dia Rubén
Bon dia
D'aquí res, podríem dir
unes hores
Unes horetes
Estrenes exposició
Dissoñando infinites dimensions
una realitat
És al revés, una realitat infinites dimensions
Val, molt bé
Va canviar bastant a última hora
Llavors és normal que tinguis
aquesta informació
Bueno, tenir la informació girada
Una exposició que poses a Can Ginestar
El celler de Can Ginestar
De què tracta?
Què es trobarà el públic en aquesta exposició?
Doncs, bé, vine a dir
Dissoñando és més que ser un pseudònim de mi mateix
és el que faig
és una actitud i un gest
i el que composa aquesta exposició
amb aquest nom
d'una realitat infinites dimensions
al final és una compilació de diverses obres
que estan fetes d'una forma
en el que tenen un nivell d'abstracció
suficient com per
perdó, un nivell figuratiu suficient
com per suggerir significats a qui observa
i el suficientment abstractes
com perquè sigui qui observa
qui acabi de donar-li
en un acte d'efervescència neuronal
el sentit que vulgui
o el sense sentit que vulgui
Llavors, en aquest punt
el que vull aconseguir en aquestes obres
és que la persona que observa
acabi fent el mateix
que faig jo en el moment de creació
o sigui, buscar aquell punt de creativitat
fer-ho ella mateixa
ser interactuant d'aquesta forma
amb l'obra
i aquí en aquest punt
és on trobo aquest concepte nou
que porto anys treballant
que és la poesofia visual
o sigui que en definitiva
i en resposta a la teva pregunta
el que es trobaran
és una compilació de poesofies visuals
I tu fa molt que et dediques
sempre has estat treballant
aquest tipus d'estil
o gènere artístic?
No, la veritat és que
sí que tota la vida
m'he dedicat
a diversos mitjans expressius
m'agrada tocar-ho tot
i fins al punt inclús
que mai m'he casat amb un estil
ni una tècnica
i una mica el que es trobarà
la gent aquí és això
precisament
no es trobaran
un estil concret
ni un missatge
tampoc concret
però el que sí que trobaran
és aquest conglomerant
de tot plegat
que és aquesta intenció
que et comentava
d'aconseguir aquest punt
de proactivitat
en l'observador
això és una miqueta
el que engloba
que portant-ho
a la part mística
que hi ha per mi
darrere de tota
acció artística
doncs és
aconseguir
el que també es busca
a vegades
a mi que m'agrada molt
dedicar-me a la meditació
també
aquest punt
de connexió
amb un mateix
perquè considereu
que aquí és on comencen
els canvis
en un mateix
i jo tinc aquesta intenció
una miqueta
de posar el meu granet de sorra
a fer del món
un lloc millor
diguéssim
perquè des de fa 4 anys
soc para
i això encara
doncs
em motiva més
i sempre he cregut
que els canvis
venen des de baix
i més que des de baix
des de dintre
per tant
només que aconsegueixi
aquesta farba
sense neuronal
que et deia
un 1%
del que faig jo
quan ho faig
doncs ja estaré molt content
o sigui
no és una exposició
on la gent
anirà a veure
per exemple
amb una exposició
de quadres
d'aquarela
o no
sinó que
es combinen
diferents
diferents tècniques
sí
trobarem
tant pintura
sobre
com tota la vida
en Lienzo
fusta
després hi ha
escultures
de metacrilat
molt col·legi digital
també
il·lustració
fotografia
que realment
el que fa més temps
que em dedico
a nivell
estudis
i professionals
va ser amb la fotografia
dibuixar tota la vida
però així d'estudis
va començar la fotografia
i després en disseny
però una miqueta és això
inclús hi ha una
a la sala de ponent
la sala petita
hi ha una escultura
que al final el que fa
és omplir
que ella sala
fent-la una instal·lació
tota ella
tota la sala
serà una obra
hi ha també
una obra
amb projeccions visuals
que és una d'altres
de les meves passions
els visuals
amb música
però en aquest cas
en aquesta exposició
no faré res de música
a no ser que
se'ns ocorri
durant aquest mes
que estarem allà
fer alguna activitat
de mes
programada
però que allà
és on puc reunir
totes les eines
que més m'agrada
utilitzar
que són la música
i els visuals
Tu aquesta exposició
tal com la muntes
a Can Ginestà
l'havies muntat
en algun altre lloc
o te la vas imaginar
expressament
al celler de Can Ginestà
o com et va sorgir?
Doncs
mira
aquesta exposició
gairebé
és la
com la tinc exposada
dintre de casa meva
vull dir que
tots els amics familiars
que venen a casa
es trobaran
més o menys el mateix
sí que hi ha
com un 40%
d'obres
que
des del moment
que em va sorgir
l'opció
l'oportunitat
d'exposar aquí
les vaig acabar
de dur a terme
les tenia
al coc
ho feia molt de temps
però
m'he ficat
les piles
en aquests últims mesos
per tenir-les aquí
i exposició
d'aquesta col·lecció
que hi ha ara mateix
serà el primer cop
podem dir
que s'estrena aquí
hi ha algunes obres
que han estat
en altres exposicions
però
desvinculades
del grup
diguéssim
però aquesta compilació
que és la que
m'agrada dir
que és una compilació
d'aposofia visual
i que duu aquest nom
d'una realitat
d'infinits dimensions
és l'estrena
diguéssim aquí
la idea és
doncs que a partir d'aquí
amb la maca
que l'estem deixant
a la mateixa edat
amb la Janira Romero
i el Gabriel Briones
doncs
sedueixi a gent
i que pugui arribar
a més llocs
i més oportunitats
d'exposar sales
ni que siguin
la meitat de maques
que aquesta
perquè el Sair
realment és meravellós
és una passada
tu com a Sant Justenc
què significa
per tu
el fet de poder
exposar
en un lloc
com Can Gin Està
doncs mira
l'altre dia
precisament
ho comentava aquí
amb uns amics
per mi ara mateix
m'omple tant
gairebé
no sé el que seria
exposar el meu home
però per mi
ara mateix
el meu home
és aquest aquí dalt
al celler
hi ha una cosa
que m'omple moltíssim
que és com m'has dit tu
com a Sant Justenc
és el poble
m'he crescut
m'he nascut
m'he criat
i alhora
és la millor forma
que al final
les opinions
que més m'importen
en aquesta vida
i amb qui més
m'agrada compartir
són les persones
que estan aquí
per tant
això és el que
més m'omple
i parlant
de la teva trajectòria
una mica professional
i d'estudis
has dit
que a nivell
més d'estudis
has tractat
per exemple
la fotografia
quins estudis
tens?
sí
mira
la fotografia
van ser uns estudis
no oficials
a Francesca
de la roca
però amb 16 anys
i jo portava molts anys
ja des de petit
des de tota la vida
amb uns germans
sempre estàvem
dibuixant
i creant històries
i tal
llavors després
de fer fotografia
d'acabar aquí
amb el cou
i tal
em vaig posar
a fer disseny gràfic
però igualment
quan vaig acabar
disseny gràfic
el que vam fer
em vaig juntar
amb dos germans
més meus
el Roger Còrdoba
i el Frederic Còrdoba
que un venia
del món
de l'animació 3D
l'altre venia
del Roger
venia del cinema
jo que venia
del disseny
i l'art
ens vam juntar
fa 15 anys
i vam obrir
un estudi
d'animació
aquí a Barcelona
que es diu
Cotoc
i que a dia d'avui
som un dels estudis
punters al món
en animació
molt bé
no sabia que
o sigui
la teva faceta
artística
la compagines
també amb la feina
de Cotoc
no entenc?
sí
realment
la meva feina
és Cotoc
i això que faig aquí
normalment no li vull dir
feina
no m'agrada dir-li feina
és la meva vida
és la meva forma de viure
el que veurem
en aquesta exposició
al cap i a la fi
sí
però sí que
és una relació
que al final
també es va treballant
amb els anys
i es va consolidant
i reforçant
que hi ha una sinergia
molt bona
entre la línia professional
i la línia artística
per exemple
per exemple
tota aquesta part
més creativa
lliure
a nivell artístic
i creatiu
que trobo
quan estic fent
disonyando
alimenta
tota la part creativa
i artística
que precisa
la feina
que faig
a l'estudi
de Cotoc
perquè porto
la direcció
d'art
i creativa
junt amb els meus germans
també
i al revés
també
és recíproc
tota la part
més a nivell
de raonament
de plantejament
de projectes
d'organització
i planificació
sobretot
que aprenc
mentre treballo
l'aplico
també
a aquesta
vertent artística
a la línia artística
a l'altra part
de la meva vida
i em fa poder
optimitzar
moltíssim
el temps
i al final
retroalimentar-se
una cosa
i l'altra
En quins altres llocs
has exposat
si has exposat
en altres llocs
abans de Canxin estar
Bueno
aquí
ja et dic
com que porto
realment
la meva feina
és la que m'ha tret
la Cotoc
és la que més
temps m'ha tret
fins a aquesta
oportunitat
que em van donar
de fer aquí
l'exposició
al celler
havia fet
exposat
amb exposicions
col·lectives
sobretot
al mateix celler
fa dos anys
o tres
ara no me'n recordo
quan vam fer
l'exposició
a persona
que va muntar
l'Olga Álvarez
i ara que estic superagraïa
perquè des d'aquell moment
no hem parat
de fer coses
vam muntar
el Singular
també aquí
en el qual
vaig estar
implicat
fent la imatge gràfica
amb els conceptes
de Dorothy Erfring
i també vaig intervenir
vaig formar part
del mercat d'art
també n'he fet
diversos mercats
d'art
a Can Batlló
a l'espai
de Carme Malaret
també uns quants anys
en Sigues Original
cada any
que fem això
que també són
normalment
exposicions
col·lectives
per tant
aquesta
aquí al celler
em fa molta il·lusió
perquè
és la culminació
de
fa un parell d'anys
que em vaig dir
mira
la meva feina
és la meva feina
però això
que faig
dissenyant
també
crec que
li toca ja
agafar un rom
i anar a alguna cosa
concret
que era això
començar a fer
exposicions individuals
i no m'imaginava
millor manera
que així
que fer-la aquí
Rubén
que vagi molt bé
la inauguració
moltes gràcies
ara et deixem
que tornis a pujar
aquí a la cangina
que està acabada
muntada
amb la janira
hem de deixar-ho ja
tot preparat
perquè la inauguració
és a dos quarts de vuit
veritat
fem la convocatòria
a dos quarts de vuit
i segurament
poc abans
de les vuit
o a les vuit
això demà
dimecres
demà dimecres 27
de febrer
molt bé
doncs
que vagi tot molt bé
i que tinguis molt bon dia
moltíssimes gràcies
igualment
adeu
adeu







avui a les 9 del vespre
M de música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
M de música
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Correm per impressionar. Correm perquè estem contents. Perquè estem enfadats. Correm perquè ens distraiem. Correm, correm i correm. Fins que deixem de córrer.
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida. No corris, viu més.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ara són dos quarts de dotze. Seguim en just a la fusta d'avui, dimarts 26 de febrer del 2019.
Abans, a primera hora, hem comentat que érem el Dia Internacional del Fastuc, el Dia Internacional del Pistacho, conegut en castellà.
Hem parlat de les propietats d'aquest fruit sec, típic de la dieta mediterrània.
Ara, doncs, anem a parlar de què és el dia... bé, les efemèrides, fets històrics que m'han passat el dia com avui.
Doncs bé, comencem. Tenim que el 1904, el Congrés dels Diputats va aprovar el projecte de llei sobre el servei militar obligatori.
És a dir, que es va aprovar el projecte per començar a fer el servei de la Mili.
Uns anys més tard, un 26 de febrer del 1916, es va inaugurar la monumental, la plaça de Toros, a Barcelona,
amb un aforament per 23.000 localitats.
Recordem que ara la plaça de Toros ja és un centre comercial, el centre comercial de les Arenes.
Uns anys més tard, el 1958-26 de febrer, el Ministeri de Foment va ordenar que tots els vehicles motoritzats
havien d'estar provistos a carretera amb mirall retrovisor.
És a dir, va començar la normativa que els cotxes per carretera havien de portar, com a mínim, un mirall retrovisor.
L'any 1986, a Japó, atenció, data important, el 26 de febrer del 1986, es va estrenar l'anime Dragon Ball, això, a Japó.
Una sèrie de dibuixos animats que aquí a Catalunya l'hem pogut veure en català,
gràcies també al Club Super3, que l'ha estat amatent durant molts anys i durant moltes temporades.
El 2005, un 26 de febrer del 2005, a Barcelona, els Mossos d'Esquadra van detenir, van agafar a Rafael Amato,
cap d'un dels clans de la Camorra italiana.
Un any després, el 2006, el 26 de febrer, la policia espanyola va detendre un membre dels Grapo
buscat per l'assassinat d'una empresària a Saragossa el 6 de febrer d'aquell any.
El mateix any, també el mateix dia, el 2006, el 26 de febrer, el Tribunal Internacional de Justícia
va iniciar el primer procés per genocidi contra l'estat de Sèrbia i Montenegro.
Bé, aquests són els principals fets històrics que van passar tal dia com avui, un 26 de febrer.
naixements i morts d'aquest dia.
Per exemple, Nacho Cano, músic, va néixer el 1963.
També Víctor Hugo, escriptor francès, va néixer un 26 de febrer del 1802.
O també, per exemple, Natàlia Lafourcade, que està cantant mexicana, va néixer el 1984, un 26 de febrer.
I, per altre lloc, persones que ens van deixar tal dia com avui,
doncs l'any 1982 ens va deixar l'actor, el gran actor, ni més ni menys que Paco Martínez Soria.
Doncs bé, ja ho hem repassat, les efemèrides d'avui, 26 de febrer,
ja hem dit que era el dia internacional del fastuc, del pistaccio,
aquest fruit sec tan típic de la nostra dieta,
i que avui, dimarts, 26 de febrer, algunes efemèrides,
doncs, per exemple, una curiosa que a Japó es va estrenar Dragon Ball el 1986.
També que, per exemple, doncs, el 1916 es va inaugurar la plaça de Toros Monumental de Barcelona
amb un aforament per 23.000 localitats.
Ara us deixem amb algun tema musical
i tornarem amb la secció d'ortodòncia i odontopediatria
de la nostra dentista, l'Ariadna Fernández,
que té la clínica Nins Dental aquí a Sant Just.
Fins ara!
Fins ara!

Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
!
!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ja!
Ja!
Um!
Ja!
Ja!
Ll SevPD 310 777 015 Ràdio Desverdevant!
Ràdio Desverdevant!
Ràdio Desverdevant!
Reflexions i històries.
Ràdio Taspers, 98.1.
En volem al Ràdio Taspers, 98.1.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, eh?
La pujada de l'Iva...
Toma està menjant pel costat de feina
i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig és que ha de ser
alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar alquimisme on n'hi ha.
El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui, que sigui, que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta
o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es pot dir.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
a t'bella.
A t'bella a
t'bella el
ans什么, el més gobert.
Segue un 없습니다 de Homeland
Tornem de nou al Just a la Fusta
i avui estem contents i contentes
perquè comença una nova secció.
És una secció en què tenim l'Ariadna Fernández,
que ella és odontòloga pediatra
d'aquí de Sant Just d'Esvern.
Té la clínica dental Nins,
també aquí al municipi,
i a més ja fa uns quants anys
que treballa al CAP de Sant Just.
Hola Ariadna, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Bon dia. T'he presentat bé, ho he dit bé, no?
Sí, tot bé.
Quants anys fas que treballes aquí a Sant Just?
Mira, fa set anys que estic a l'ambulatori de Sant Just
i el projecte de nins va sortir fa un anyet
i és un projecte d'una clínica dental
per tota la família
i enfocada pels més petits de la casa
i és un projecte que tenim molta il·lusió
i molt d'amor en ell
a veure si, bueno...
Si funciona bé, no?
Si funciona bé.
De moment, aquest primer any,
les primeres sensacions, i això, són bones?
Són molt bones, molt positives,
la gent és molt maca
i els nens penso que sortiran molts dentistes d'aquí.
Doncs bé, ja ho hem dit tot,
l'Ariadna és odontopediatra,
té la clínica Nins.
Bé, doncs què et sembla si comencem a explicar
què és això de la odontopediatria?
A quina edat surten les primeres dents,
Ariadna, o comencen a sortir?
Mira, l'odontopediatria és la part de l'odontologia
on es tracten les patologies vocals dels nens.
Els nens, a partir dels sis mesos d'edat,
comencen a tenir les primeres dentetes,
de vegades neixen amb dents,
de vegades no,
però normalment surten entre els sis i set mesos.
I a partir d'aquí, quan surten les dents,
s'han de revisar.
S'ha de revisar la boca dels petits
i...
Ja de tan petits?
Ja de tan petits.
Perquè, més o menys,
la primera visita que tu recomanes,
a quina edat?
Mira, l'Associació Americana d'Odontopediatria
recomana els sis mesos
i la Societat d'Odontopediatria d'aquí d'Espanya
recomana l'any d'edat.
Perquè, si són molt petits,
de vegades no es deixen mirar,
els hi costa...
Però, normalment,
és recomanat,
quan ja tenen dents,
hem d'anar al dentista.
És l'ideal.
Almenys per tenir,
doncs, això,
un control,
revisions,
que no tinguin por,
que vinguin a visites senzilles
i de prevenció,
que és l'important.
Jo suposo que la teva clínica
deu estar adaptada o ambientada, no?
Perquè els nens entrin
i sigui un lloc més o menys acollidor.
Sí, sí.
A nins dental tenim,
bueno,
tenim jocs per a ells,
és un espai...
La sala d'espera es va fer...
O sigui,
la clínica no sembla una clínica dental.
De fet,
quan l'estàvem fent
pensaven que era una acadèmia d'anglès
o ens deien altres coses,
perquè és un espai bastant gran,
és molt ampli,
tenen joguines,
tenen llibres,
tenen diferents coses
que, bueno,
per fer-te sentir com a casa
i no com a una clínica dental.
Era la idea.
I la primera visita
ja hem dit que segons depèn...
Bueno,
algunes acadèmies recomanen els sis mesos,
altres l'any.
A tu,
quan et vénen pacients tan petits,
imagina't que et ve un pacient de sis mesos,
no sé si n'has tingut mai.
Sí, sí,
hem tingut pacients i més petits.
I què els hi fas?
Alguna radiografia?
Si els hi pots fer?
No, no, no.
Normalment és una revisió.
Normalment,
quan són tan petits,
no els porten,
però si els porten,
els porten perquè tenen taques a les dents
o tenen una dent,
doncs això,
al naixement,
que quan la mare té la lactància materna
els hi fa mal,
perquè, clar,
tenen una denteta
i coses d'aquestes.
Només són revisions,
són senzilles,
a nins fem les revisions gratuïtes
i a l'ambulatori també tenim una part
que el pediatre
ens envia als nens petits.
Però normalment és això,
a partir de l'any ja es comença a fer més coses,
sobretot...
Bueno,
normalment no es fan tractaments complexos,
quan són tan petits s'ha d'esperar,
però és prevenció.
Perquè quantes denticions tenim?
Tenim dues denticions,
tenim la dentició temporal,
que són els que diem dents de llet,
i després tenim la dentició definitiva.
La dentició temporal tenim 20 dents
que surten entre els 6 mesos
i es completa l'erupció als dos anys,
més o menys.
Llavors,
als dos anys solen tenir totes les dents de llet,
que es diu.
Però quantes són?
Són 20.
20.
Però hi ha nens,
cada nen porta el seu ritme.
Hi ha nens que fins que no tenen 3 anys,
no tenen les dents.
Per tant,
és important que des dels 6 mesos fins als 3,
aquestes dents surtin bé,
surtin totes,
i controlar-les.
Perquè és important,
aquestes dents guarden l'espai
de les dents que han de venir,
el nen l'ajuden a mastegar,
serveixen per parlar,
i també suporten la cara i la musculatura.
això que la gent pensa que no hem de tractar les dents de llet,
això és mentida.
s'han de tractar.
S'han de tractar.
S'han de tractar.
És molt important.
I les càries,
jo suposo que,
bueno,
és una patologia que està molt vinculada
amb les primeres edats,
no?,
amb els nens.
Sí.
Tu com les...
Què són?
Com ho definis?
A veure,
la càries és una malaltia infecciosa
i està causada per bactèries que tenim a la boca.
El que passa que
aquestes bactèries,
quan nosaltres mengem sucres,
produeixen uns àcids
que desestabilitzen el pH de la boca.
Llavors,
els àcids el que fan és un forat a l'adent.
Llavors,
aquestes càries es poden evitar.
Primer s'han de tractar,
perquè si no el nen tindrà aquesta infecció,
és una infecció.
Llavors,
les infeccions...
Fa mal la càries?
En els primers...
A la primera etapa de la càries,
que afecta només el teixit superficial,
normalment no fa mal.
Per això,
no te n'adones
o els pares no se n'adonen que la tenen,
perquè el nen no es queixa
i a les dents temporals avança molt ràpid,
perquè el nervi és molt gran.
Llavors,
hem d'estar molt a sobre.
Llavors,
s'han de revisar,
s'ha de controlar
i s'han de tractar perquè no arriba el nervi,
perquè si arriba el nervi,
el tractament és més complex,
li pot fer mal al nen,
fins que no fer mal el tractament
i, a més,
econòmicament,
és més car el tractament,
evidentment.
Perquè de les patologies
que t'arriben a la clínica
o que tu veus,
així relacionada amb nens i nenes,
quina és la que predomina més?
Tu diries que és la càries?
És la càries,
totalment.
La dentició temporal és la càries.
Després,
a partir dels 6 anys,
que és quan comencen el recanvi,
la dentició definitiva surt als 6 anys,
normalment.
5, 6, 7,
depèn del nen.
Quan comencen a sortir les dents,
clar,
les dents definitives
són més grans
i llavors
hi ha molts cops
que no caben a la boca,
perquè els maxillars dels nens
no s'han expandit
o no hi ha lloc.
Llavors,
aquí,
aquesta patologia,
que és la maloclusió,
que és la malposició de les dents,
comença a partir dels 6 anys.
O sigui,
quan són més petits,
segur que predomina la càries
i a partir dels 6
està molt empatat
el tema maloclusió
amb el tema càries.
Però,
normalment,
el 90% dels nens
tenen maloclusió.
Hi ha molt poca gent
que tingui les dents perfectes
i no necessiti.
I llavors,
la primera visita
que s'ha de fer
a l'ortodoncista
és a partir dels 6 anys.
Clar,
perquè hi ha gent
que confon dentista
o ortodoncista
que va mirar-se
el tema
de la posició
de les dents
i li vaig al dentista
o...
Llavors...
A veure,
normalment,
les clíniques dentals
ofereixen
totes les especialitats,
però l'especialitat
d'odontopediatria,
o sigui,
el pediatra
no és odontopediatra,
no és dentista,
i el dentista general
no és odontopediatra.
Llavors,
clar,
i l'ortodoncista
és el que fa
l'ortodòncia.
Clar,
cada cosa té
el seu professional,
la seva especialitat.
I tornant al tema
de les càries,
tu,
normalment,
què recomanes
als pares
així,
a manera de prevenció
o per tractar-les?
Mira,
les càries,
hi ha una base genètica,
que és la qualitat
de l'esmalt,
tenim les bacteries
a la boca,
això no podem fer res,
perquè és genètica.
Llavors,
on hem de lluitar?
A la higiene dental,
la higiene
és bàsica,
i a la dieta.
Llavors,
la higiene,
els nens,
des que tenen
la primera dent,
s'han d'arremtar
les dents.
Si no és
amb un raspall
petitó,
adaptat,
hi ha com uns,
bueno,
com uns didals
de silicona
pels bebès,
i després hi ha
raspallets molt petits,
amb capçal petit,
molt suau,
llavors això s'ha d'arremtar
des que surt
la primera dent.
I després,
amb la pasta
de dents adequada.
A partir dels dos anys,
s'ha de comprar
la pasta de dents
a farmàcia
i tenen que tenir
la quantitat
de flúor
corresponent
a la seva edat,
perquè la que comprem
al súper
no té la quantitat
de flúor
adequada.
Llavors,
sempre hem de controlar,
això l'odontopediatra
li dirà,
quan són molt petits
només s'ha de pintar
el raspall
i a partir
dels dos
als sis anys
un gra d'arròs
i a partir dels sis
un pèsol.
És la quantitat.
Però,
a veure...
És aproximat.
És aproximat.
Sí,
el que passa que...
No,
el que passa que...
M'he passat del pèsol.
No,
però els nens
se l'empassen molts cops
perquè no la saben expulsar
o els agrada el sabor
i el flúor,
el flúor no...
en un nen sa
no té conseqüències
negatives,
però,
bueno,
no és positiu
que se l'empassin.
El tema de les càries
també va lligat
a part de fer
un tractament,
la prevenció,
suposo que amb la dieta
també es pot prevenir.
Sí,
llavors la dieta
és superimportant.
La dieta,
ja sabem ara
que tot porta sucre
i, bueno,
ho hem de controlar.
El tema,
sobretot,
de líquids,
els líquids
ensucrats,
sigui,
el colacao,
el cacaolat,
els sucs envassats,
les begudes
refrescants,
tot això,
el millor per menjar
és beure aigua
i per berenar.
I llavors,
bueno,
xocolata
i xutxes
i tot això,
ja sabem.
Hem de canviar
una mica el xip
al matí,
en comptes de posar,
per exemple,
cereals ensucrats,
posar un tros de pa
amb oli
i formatge,
per exemple.
Això és molt millor.
Hem de canviar,
nosaltres,
a nens d'antel,
oferim també
per nens
amb alt risc de càries
que realment
tenen problemes,
fem dietes
personalitzades també
i, bueno,
insistim molt
des de l'ambulatori,
hem anat a escoles
a fer xerrades
i els nens ho saben.
Els nens saben
els aliments amics
i en amics
de les dents.
Ho saben perfectament.
Perquè això que has dit
de les escoles,
vosaltres aquí
a les escoles de Sant Jus
feu algun tipus
de promoció
o si promoció
vol dir propaganda
o informació?
No,
jo a les escoles
vaig des de l'ambulatori.
Val.
Fem les revisions
escolars
des del programa
de la Generalitat
de Prevenció.
Anem a primer
i a sisè.
Anem
la meva auxiliar
Laura
i jo.
Anem a totes
les escoles
de Sant Just
i després
l'Ajuntament
aquest any
al mes de la Salut
em va demanar
que des de l'ambulatori
també
anés a fer
unes xerrades
a xerrades
de P5
i de primer.
I llavors
vaig anar
i vam fer
un joc
amb els nens
i els nens
saben perfectament
els amics
i els enemics
de les dents.
Ho saben perfectament.
Saben el que poden
menjar diàriament
i el que no.
L'altra cosa
és aplicar-ho.
És que ho facin,
exacte.
O que
sobretot
els avis,
no?
que el meu jaio
m'ha portat
avui
un kinder
o m'ha portat
xocolata
o...
Bueno,
són nens
i han de menjar
de tot.
No els podem,
bueno...
Restringir.
Sí, restringir tot
o prohibir,
no,
això no ho mengis,
però hem de tenir cura
diàriament.
De dilluns a divendres
tenim control
i després al cap de setmana
o...
Clar.
i sempre hi ha aniversaris,
exacte.
I no passa res perquè són nens,
però si menges,
bueno,
moderadament sucre
i en neteges les dents,
segurament serà més difícil
fer càries.
I els pares,
tu creus que la generació
de pares que puja
estan més conscienciats
de la gent?
Molt més, molt més.
Nosaltres,
en Instantal,
tenim pacients joves
amb nens
i estan molt interessats
en el tema dieta,
en el tema prevenció,
tenen clar,
sobretot,
tema ortodònsia també.
Ara la generació que puja
es cuida les dents,
volen una dentició sana
i entenen que és
perquè un nen
que no té una dentició sana
és que ni menja bé,
ni parla bé
i de vegades
inclús ni dorm bé.
O sigui,
tenir una boca sana
afecta també
a dormir millor
i al rendiment escolar
i moltes coses
que estan totes relacionades.
Això suposo que fa referència
al tema de la higiene oral,
també acaba molt lligat, no?
Sí,
això és,
has d'agafar l'hàbit,
això ja ho diem
quan anem als col·les
a fer les revisions,
abans d'anar al col·le,
dos minuts,
abans d'anar a dormir,
dos minuts.
Sempre,
agafar aquest hàbit
al matí i a la nit
i jo jo sempre dic
si ho feu al migdia
és un excel·lent,
si no,
doncs és un notable
al matí i a la nit,
però sempre agafar l'hàbit.
Són dos minuts,
és que són dos minuts,
no és tanta estona
i si ho agafen des de petits
després tu no pots sortir
de casa amb les dents brutes.
Clar.
És impossible.
Perquè ja per anar acabant,
quin parell,
o sigui,
un parell de consells
així que poguessin resumir
la sessió d'avui,
hem fet una introducció
al que és la odontopediatria
perquè la gent es pugui ubicar també.
Hem parlat de les dents de llet,
de com,
bueno,
de la patologia més comuna
que és el tema de les càries.
No sé,
un parell de consells,
per exemple,
ara ens has dit
fer,
doncs,
respallar-les
un parell de minuts
dos vegades al dia.
Exacte.
Sí,
el resum és,
primer,
fer revisions anuals
sempre un cop l'any
des que tenen
un anyet de vida,
sempre una revisió
al dentista
un cop l'any
perquè així
es familiaritzen
i tenim tot controlat.
Després,
tema higiene,
al matí i a la nit,
dos minuts,
sempre,
i després,
tema dieta,
controlar els sucres,
sobretot els sucres,
i begudes.
Clar,
les begudes ensucrades,
que això també
sembla que no...
més perillós.
Sí,
perquè entra fàcilment,
no es veu allò,
no és com una llaminadura
que es veu el sucre
allà que ronda,
no?,
que està per sobre.
O que es queda enganxat.
Clar.
Això no,
això s'escampa per les dents
i clar,
és més perillós.
Sí, sí.
I a més,
ho pots veure
a qualsevol moment,
en qualsevol part,
et veus el suc
i ja està.
és un perill.
Sí.
Doncs,
moltes gràcies,
Ariadna,
per aquesta primera sessió.
Gràcies a vosaltres.
D'Odonto Pediatria.
Et tindrem
la propera setmana.
Serà un plaer
de nou tenir-te
i,
doncs res,
que passis un bon dia.
Gràcies,
moltes gràcies.
A tu.
Adeu.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
015. Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jordi, bon dia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sánchez!
Doncs de fet només està contestant les preguntes de la defensa i ho fa per rebutjar aquestes acusacions
del fiscal. Recordem que l'acusa de dirigir una organització criminal per blanquejar prop de 20 milions d'euros
obtinguts de comissions il·legals per contractes amb la Federació Brasileira de Futbol.
Rossell, el que ha dit fins ara, el més interessant, ha negat que hagués cobrat aquesta mena de comissions.
Porque es que no hubo comisiones ni legales ni ilegales. No hubo comisiones.
Lo único que hubo es una retribución a mi empresa por parte de ICE.
I fins ara ha fet un repàs de tota la seva trajectòria professional
de les empreses que ha creat la societat,
on ha participat a nivell internacional.
I en algun moment, Mònica, també ha parlat de la tradició familiar
en relació al Barça.
La magistrada ha estat en aquell moment
quan li ha dit que se centrés en els fets
i ell, en més, que quan parla del Barça li salten les emocions
i se li va, ha dit literalment, se li va a la olla.
Jordi Prats, que està seguint a l'Audiència Nacional aquest judici,
a Sandra Rossell, que naturalment estem seguint en paral·lel a tot plegat,
també el que diuen les xarxes.
Gràcies, Jordi, una abraçada.
A vosaltres.
I en Francesc Soler, que està seguint el que diuen
i com reaccionen persones que estan lluny d'aquesta sala,
com per exemple Carles Puigdemont o Marta Rovira a les xarxes, no?
La secretària general d'Esquerra
i l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Francesc, bon dia.
Bon dia, Mònica.
Doncs sí, Puigdemont, Piula, podria fer gràcia,
però és terriblement tenebrós.
L'Espanya fosca està empresonant gent com Cuixart
i els demana 17 anys de presó
en base a tuits, botifarres i manifestacions pacífiques.
Alguns se'n sorprenen ara,
però ha passat per davant dels seus nassos mentre callaven.
Rovira, des de Suïssa,
Piula, que surrealista veure un gran home com Cuixart,
d'una entitat centenària com Òmnium,
contestant preguntes sobre tuits, botifarrada, correus,
electrònics, modificacions a webs,
o són conscients del que estan fent
i creuen que podran seguir pel mateix camí
o no en tenen ni idea.
Tu, de la nostra col·laboradora,
Iolanda Fresnillo,
diu,
Qualsevol persona que se senti activista
hauria d'escoltar avui l'interrogatòria Cuixart
i el fiscal qüestionant les bases del dret a la manifestació.
En jutgen a totes,
qüestionen els nostres drets més fonamentals.
I sobre aquesta qüestió de la manifestació
hi ha un tuit també interessant d'Iridia,
al Centre de Defensa dels Drets Humans,
que diu,
Volem informar a la Fiscalia
que les manifestacions espontànies
s'han de poder fer i protegir
sense que sigui rellevant el termini de comunicació,
que no autorització,
perquè és l'exercici d'un dret fonamental.
Necessiten una classe de drets fonamentals,
es pregunta.
Atenció, perquè hi ha un tuit de Rubén Bagensberg,
que és diputat d'Esquerra Republicana,
com a independent,
diu,
Cuixart, president i punt.
Sí, en aquesta línia hi ha molts tuits
que diuen que Cuixart està aconseguint
molta unanimitat
dins tot l'espectre independentista
i, per exemple, el Pau Llong
diu,
el cuixartisme és l'únic full de ruta avançador
en aquest país
i és l'únic lideratge que pot agalutinar
o tots els agents autodeterministes
ho reconeixen
o seguirem pantanats 10 anys més.
I què diu Jordi Canyas?
Doncs mira, el Jordi Canyas diu,
no podes instal·lar pantalles
per haver jugat a la selecció espanyola de futbol,
però sí per haver el juicio
de los responsables del procés,
la Barcelona dada Colau.
Astrid Barrio?
Doncs sí, fixant-se,
aquí no sé si ho fa ilònicament,
però vaja, diu,
forma part de nuestro ADN,
dice Jordi Cussart,
el respecto al pacifismo.
Ai, ai, ai, nuestro ADN.
Ai, ai, ai.
Quantes lectures,
segurament,
no reflexionades,
que al final
acaben apareixent a les xarxes.
Francesc Soler,
moltes gràcies.
Fins després.
Fem una molt breu pausa
i ens concentrem en l'anàlisi.
Ara tornem.
El judici del procés
al matí de Catalunya Ràdio.
Amb Mònica Tarribas.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Són les 12 i 4 minuts.
Bon dia de nou.
Si voleu conèixer
com serà l'ampliació
del Complex Esportiu Municipal
de la Bonaigua,
podeu assistir avui,
26 de febrer,
a partir de dos quarts de cinc de la tarda,
a les instal·lacions
d'aquest equipament.
Ja s'han publicat
les bases per participar
en el concurs
de prosa i poesia en català
per a no professionals.
Un certamen
que organitza cada any
el Consorci
per a la Normalització Lingüística
i que en guany
arriba a la seva 31a edició.
Aquest dimecres,
la recent estrenada
Assemblea Local
de l'ESCUP
organitza un acte
al Casal de Joves de Sant Just.
A partir de dos quarts
de vuit del vespre
es parlarà
sobre noves propostes
per al poble
sota el títol
Què podem fer per Sant Just?
Fins aquí les notícies
de les dotze.
Tornem amb més informació
al Sant Just Notícies
edició migdia
a la una.
Fins ara mateix.
i la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Tampoc!
Tampoc!
!
Tampoc, que ja!
És l'espai normalment el fan Joan Targarona de Cuina Miracle!
Però avui, mira, ha volgut passar la miracle
i parlar-nos una mica de producte de temporada.
Sí.
Per exemple, ara que es mengen calçots,
la salsa, el romesco...
Exacte.
Com es fa, la salsa?
Home, la salsa...
Pensa que jo la salsa, l'altre dia els deia, els de la cuina,
que jo no tenia sang, que jo tenia romesco a la meva sang,
perquè jo em vaig criar amb això,
perquè els meus avis eren de Tarragona
i clar, jo he viscut molt això tota la meva vida.
I res, és superfàcil,
el que passa és que s'ha de tenir el puntet aquest,
de fer-ho just, de la mida de les coses.
Res, escaliar tomàctes, alls, tametlles...
I de tot això, al poble dels meus avis,
això en tenien de l'agullita pròpia
i ho feien fàcilment.
I un bon oli, una mica de vinagre,
una mica de pa torrat
i anar de re, triturar-ho bé
i amb bon grapat d'ametlles i avellanes
i fèiem un romesco boníssim.
I per això jo a vegades els dic,
perquè a mi el romesco em queda molt bé
i a vegades rondin-ho,
si ho fa un altre perquè noto les diferències.
Clar.
I res, la salsa ideal és una salsa extraordinària
perquè no només serveix per calçots,
que és el seu, està feta per això,
però també serveix per fer la xetonada,
amb l'escarola, que ara també està al moment portú
i ja és el millor, és molt blanca i molt maca.
I et serveix per moltes més altres coses.
Sí, és el que anava a dir, no només pels calçots.
No, pot ser, està per una carn a la brasa,
com pot ser per uns espaguetis.
Vull dir, jo ara me'n tinc a casa
que ahir em vaig agafar i me'n va quedar,
no ens la vam acabar
i pensava fer alguna cosa de pasta
i fer-la amb aquesta salsa.
Vull dir, feixes una mica més de tomàquet
i fas una salsa extraordinària.
Vull dir, permet diversos plats i diverses coses.
Pots fer un rap.
Pots fer un rap guisenet amb aquesta salsa.
Et permet molt joc.
La xetonada, exactament què és?
Exactament és una manida.
És una manida, és una manida que porta moltes coses.
Una d'elles molt important és el bacallà.
També porta truita.
Normalment a la zona de Valls, al Vendrell,
és el lloc on es fa més.
I li posen truita amb mongetes o una truita.
Normalment la fan amb mongetes.
Poden ser d'altres coses.
Poden ser de calçots, inclús, o d'escarxofa.
Però aquí es fa molt amb mongetes, aquesta zona.
De vegades es posen un tros de truita,
es posen l'escarola i tots els amaniments.
Hi posen tiretes de pebre vermell, olives,
oudu, tonyina, alguna anxova
i el bacallà esmiculat, esmigat, no?
Aquest de salat, no?
I, bueno, és una manida que se emmaneix
amb el romesco.
Llavors hi poses una bona cullerada de romesco allà al mig
i hi vas mullant-ho tot allà.
I, clar, allò està, ja va molt platònic.
Sí, a vegades jo vaig fer una calçotada
i del que ens va sobrar el romesco
i vam dir, no, no, no t'ho emportis,
deixa-ho que la carn la socarem aquí també.
Clar, clar, clar, clar, és que està molt bona.
La carn, el pollastre.
Ja et dic, és que hasta el peix i et sobra a casa.
Dius, bueno, doncs mira, agafes dos tallets d'allus,
els rebossin una mica en farina, les franjeixes,
li poses aquesta salsa amb una miqueteta més d'aigüeta
o suqueta o fumet, el que tinguis,
ho allarga una pessigada,
mous el casal així, xic, xic,
i tens un altre ple, desdopent-ho,
amb un resto d'una salsa.
Sí, sí, és que...
Vosaltres ara, a Clona Miracle,
quins plats feu així més de temporada?
El que fem més és això,
els calçots només en fem el diumenge,
en fem tots els diumenges.
Home, és que menjar calçots un dilluns és estrany.
No, doncs avui també en menjaran,
però avui se'ls menjaran diferents,
perquè nosaltres quan en fem el diumenge en fem molts,
ja que en fem, en fem molts.
Llavors, els que es venen com a calçots,
està perfecte,
i el que queda,
que ja està pensat que sempre en quedin,
perquè ens agrada que ens obrin l'endemà
fer aquest altre plat,
els fem rebossats amb una tempura.
Ah!
Llavors, els hi traiem la pell de fora,
i només queda el calçot,
el bol, el blanc, per penjar,
i ho rebossem amb aquesta tempura.
I això és un dels plats
que hi ha aquests dies,
els dilluns,
perquè són els calçots
que hem cuinat el diumenge,
i que hi ha els dilluns,
els hi traiem la primera pell,
els rebossem i els eservim així.
Estan, vamos, bestial, eh?
És boníssim, això.
Sí, sí, està molt bo.
Altres productes de, bueno,
plats de temporada,
per exemple,
les carxofes també serien...
Les carxofes, sí.
Les carxofes ara també està...
Bueno, la setmana aquesta,
en passat,
vaig estar un dia
amb el meu marit aquí al Prat,
mirar a veure,
de buscar el proveïdor nostre
que ens agrada
que ens portin les carxofes,
i ens vam perdre,
perquè hi ha uns camps tan enormes,
i ens vam perdre
al mig del camp de les carxoferes,
i jo li anava a dir,
ostres, quantes...
Però era tan xulo,
perquè ara estan en...
totes les carxofes, totes...
Bueno, milions de carxoferes,
vull dir, era una passada.
I res, clar,
les carxofes d'aquí al Prat
és tremenda, boníssima,
i molt tendra,
ara és el moment, eh?
Altres productes,
a part de, per exemple,
la carxofa o els calçots?
Ara començaran,
ara començaran,
ara encara no,
ara començaran, per això, eh?
Ara ja vindran les fabetes,
i vindran els espàrrecs bladers,
aquests espàrrecs verds, diguéssim,
i els aix tendres.
Tot això som, diguéssim,
d'ara...
Ara començaran,
i durarà un mes i mig o dos.
I ara anant endavant.
Perquè, per exemple,
les maduixes encara...
No, res, res, res, res.
Això, res.
Això, un parell de mesos,
no és bons.
Sí, perquè ara encara estan,
les plantes es creixent.
Estan començant a sortir les floretes.
S'ha de fer la maduixa encara.
Sí, clar, home.
No, no, li falta bastant, eh?
Li falta bastant.
A Cuina Miracle,
el Joan sempre ens repeteix
que us agrada molt cuinar
amb producte de quilòmetre zero,
producte també de temporada.
Clar, clar, és això.
És això el que et deia,
això de les escarxofes,
que si les puc tenir d'aquí al Prat,
doncs no les compro amb un altre puesto.
Tot el que es pugui aconseguir a prop,
per descomptat,
és el teu entorn
i sempre té més qualitat.
Perquè, primer,
perquè s'ha manipulat menys,
ha viatjat menys.
Si jo puc comprar amb el pagès,
que és el que anava a fer
aquesta setmana passada,
i, bueno,
ara ja estem en contacte,
ja treballem amb ells.
Llavors, després,
és el que hem de fer.
És el millor.
El millor pel client,
per nosaltres i pel client.
Nosaltres,
perquè sabem que està acabat de collir,
que és fresc,
que no està manipulat,
que no té uns pesticides estranys,
perquè ja ens informem,
a veure com cuiden.
Tot això és important.
Jo no m'agrada comprar gaire
coses que venen de molt lluny,
perquè no saps ni com està tractat.
Coses, sí.
Sobretot que no saps com està tractat
i no com està manipulat
el producte des de l'inici.
No saps quins adops
hi han posat aquelles terres.
No saps.
Ja ho sé que al final,
mira, tu menges,
jo he estat moltes vegades a l'Índia
i jo m'he menjat el que m'han posat,
realment.
No he pogut pensar.
Però realment,
si pensés en el que ja hem tirat
aquelles terres,
perquè facin molta producció,
a vegades no m'agradaria.
El que passa és que, bueno,
quan estàs allà,
no saps,
si pots menjar,
que hi ha molta gent
que no pot menjar,
que és molt difícil.
I la veritat que allà també he fet,
quan estic allà,
jo faig vida vegetariana,
absolut total,
i m'encanta, eh?
Vull dir que bé.
També, esclar,
estic vivint en una casa,
no estic vivint en un hotel,
en un hotel seria diferent,
però en una casa,
i jo el que no m'agrada gaire
és anar als restaurants d'allà,
perquè...
Ahir t'ho et refio molt,
perquè esclar,
és que no saps com manipulen les coses.
no, no.
Jo,
m'esteu més menjar a la casa,
o si estàs en un hotel,
doncs un bon hotel,
doncs et dona més confiança
d'aquest que està més ben controlat tot,
perquè realment allà hi ha uns altres valors,
i que aquests dels controls
i de la sanitat
poden passar en un altre pla.
Ara que has parlat de la Índia,
sé que a vegades organitzeu alguns cursos
de cuina més temàtica per països.
Sí, sí, sí.
Ara esteu pensant en organitzar algun o...
No, ara en teníem un preparat
per fer aquest mes d'abril
i l'he hagut de treure
perquè no podíem fer-lo per arribar-hi,
no hi arribàvem.
n'arribàvem de tenir unes quantes coses
organitzades desaveniments
per aquest mes d'abril
i jo no podia fer-ho.
És un més fort, abril?
No, el que passa és que a vegades
se t'ajunten unes quantes coses alhora
i grosses,
i veus sabent que d'una persona
tenim uns límits
i jo no puc canviar la infraestructura
que tenim de posar-hi més gent
per un dia o per una setmana,
perquè jo no podia posar-hi cinc persones més
per una setmana, home.
No és una compta.
com surt, a comptes, realment.
Llavors, després, bueno,
aquest curs del mes d'abril
per desgràcia l'HITREC
li he tingut que treure,
ja que hi havia la gent apuntada.
A més, era molt interessant
perquè eren gent,
l'any passat ho vam fer
amb uns professors de cuina
de Turquia i d'Itàlia.
Van vindre els professors,
van fer els cursos,
van anar a dos o tres restaurants
aquí a Barcelona,
i un d'ells el nostre,
i llavors,
amb aquests mateixos restaurants,
aquest any hi porten els alumnes.
Llavors, els alumnes aquest any
venen 10 o 12 persones,
i venen 10 o 12 en un restaurant,
10 o 12 en un altre,
i van fent aquesta rotació
amb tres o quatre restaurants
per veure com es treballa aquí,
què es fa,
quins plats són els tradicionals,
i, bueno,
el nostre, com que bàsicament
és una cuina tradicional,
encara que a vegades fem
copets d'ull amb altres coses,
però vull dir,
el meu menjar és tradicional,
absolutament.
Sí, sí, sí.
Doncs llavors volíem vindre,
però jo et dic que no hem pogut
tirar-ho endavant
perquè teníem molts esdeveniments
ja concretats,
i ja no podíem tirar
en retirar els altres.
Vaja,
s'ha posposat,
en tot cas,
per una causa positiva.
Perquè no podíem,
sí, perquè no podíem.
Però, bueno,
que ens agrada fer-ho,
la veritat,
que ens agrada molt.
Avui, va,
quins plats heu preparat?
Avui hi havia,
ja et dic,
hi havia això,
hi havia els calçots arrebrossats,
també hi havia les carxofes al forn,
i també hi ha una crema,
cremes de verdures,
també estem molt aficionats,
i sempre hi ha plats vegetarians
i vegans,
perquè realment,
cada vegada,
les persones...
Us demanen més,
aquest tipus de plats.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Jo, clar,
per mi,
jo he notat que això,
per mi,
a la meva cuina,
és un canvi important,
perquè jo no hi estava acostumada.
El meu fill ja hi està més acostumat,
perquè li passa cada dia,
i ho va veient,
i li demanen,
i, clar,
al final,
tens que anar fent,
buscant la manera
de tenir més plats vegetarians,
perquè hi ha gent
que no volen,
per creència,
diuen,
no,
jo no vull menjar cap.
Cada cop puja més gent
que té clar
que no vol consumir carn.
Exacte.
O que...
Sí, sí, sí.
Sí, sí,
i ho entenc,
jo penso que hasta a mi també em passa,
cada vegada sembla que vull menys,
però...
Perquè com heu hagut de fer aquest canvi,
o sigui,
de rea...
Poc a poc.
No, no,
es van fent plats,
fent plats normals.
No van plats...
Jo feixo plats normals,
però,
a més a més,
en fem alguns,
que aquells plats
te'n pot menjar un vegetarià
o un vegà,
o a vegades també en fem alguns
que també poden menjar estes alia,
que pot menjar gent amb problemes,
perquè realment
hi ha molta gent
amb moltes al·lèrgies.
Ara,
en aquest moment,
és un moment,
a la primavera,
és un moment
on es desenvolupen molt les al·lèrgies,
i és quan hem de...
A vegades,
quan les persones
ho aguditzen més,
i sobretot si és amb el menjar,
això és sempre,
per això,
perquè el que és al·lèr
ho és a la primavera
i no,
vull dir...
Però, bueno,
s'ha d'anar amb compte
amb el menjar
i has de controlar molt
la qualitat dels productes
i procurar treballar
el més honradament possible.
Hem parlat dels productes
de temporada,
dels que estan venint ara
o dels que estan
en el seu moment més bo,
però també suposo
que ja hi ha
certs fruites o verdures
que ara potser ja...
Dius,
home,
ja és a pura massa,
això ja no és
d'aquests mesos,
ja queda enrere.
Home,
ara mateix no,
encara hi ha taronges
que encara, de fet,
la taronga és el que ara
ja havia,
entre cometes,
és que encara li falta
un parell,
un mes i mig,
ben bo,
de molta qualitat,
vull dir,
i a més,
taronga dura bastant ara,
vull dir,
el que ara començaran
seran les fruites
de primavera,
però encara no hi són,
vull dir,
encara hem d'estar
amb poma,
hem d'estar
amb melons,
hem d'estar amb pinyes
i hem d'estar
amb aquests productes
per això són els productes
que més aguanten,
les pinyes,
perquè tenim la sort
que al sud
d'Espanya
i a Canàries
se'n cultiven,
sobre tot a Canàries
se'n cultiven moltes
i ho rebem nacional,
diguéssim,
llavors,
però és clar,
és un producte d'aquí,
no és un producte
comprat a Xile,
perquè llavors,
jo l'altre dia vaig veure
a Cirees,
aquí a Sillús,
amb el soper
que té el meu germà
allà al carrer Muntanya,
i realment
tenia una pinta extraordinària,
però venien de Xile,
naturalment,
vull dir que no,
i també hi havia maduixes,
tot això
no és d'aquí ara,
no és d'aquí,
i les maduixes,
si són d'aquí,
són d'invernader
i amb poc sabor,
a veure,
no és el moment,
de fet,
no és el moment.
Jo pensava que els melons,
per exemple,
eren de l'estiu.
El meló és de l'estiu,
però és una fruta
que aguanta molt
i si la planten molt
a final d'estiu,
permet aguantar
tot,
que els ve tot l'hivern.
Ostres.
Sí, sí,
ara estem encara
consumint melons,
diguéssim,
del setembre,
setembre-octubre,
que els van collir,
però que ara estem menjant ara
i encara estan molt bé,
perquè aguanta,
és una fruta que aguanta molt,
si l'agafes una mica verdeta,
es va madurant ells sola,
lentament.
Jo me'n recordo
que a casa dels meus avis,
que ets he explicat abans,
que ara eren de terrenins,
es collien melons,
es ficaven a la...
al terrat,
que bé,
no en terrat,
tenen una espècie d'esgolfes.
Sí.
Com una despensa.
Sí,
jo tenia allà com una despensa,
feien unes teses de melons,
unes teles de cíndries,
i allà,
i allà s'anava gastant,
consumint lentament,
tranquil·lament,
mirava quin era el més madur
i s'anava agafant,
i, bueno,
són olors,
recordo molt d'aquestes olors,
m'agradava.
Pujava dalt a les golfes
i olorava,
m'agradava molt.
Quan posaven les,
hi posaven metlles,
que després les teníem cap alà,
la pell verda la treiem,
després treia l'altra pell
més dura,
es picaven,
i són records de quan era petita
que m'agraden.
Sí,
les olors que feia,
tot això.
Sí,
sí,
me'n recordo molt.
Ara estic pensant en calçotades,
sí,
i altres productes
que he vist que també porten
amb els plats,
amb els calçots,
amb la carn,
són,
per exemple,
em vaig fixar en cargols.
Els cargols tenen temporada?
Els cargols,
home,
o sempre en teniu?
No,
no,
no,
no en tenim,
bé,
n'hi ha sempre
perquè hi ha hivernaderos,
hi ha cultivadors de cargols,
persones que tenen una espècie d'invernader
on tenen cargoleres,
vull dir,
han fet una espècie d'invernader per cargols,
llavors els donen de menjar verdura,
no sabia que existís el concepte aquest d'invernader per cargols.
Moltíssim,
moltíssim,
moltíssim,
moltíssim,
eh?
Vull dir,
bàsicament el cargol que es menja és aquest,
és el d'invernader.
Jo pensava que eren d'aquests collits.
home,
pot ser,
però això és més difícil,
perquè el cargol es cria,
pensa que a l'hivern no n'hi ha tant,
ara,
ara és quan ni començarà bé,
bastant macos,
quan plogui,
i quan plou,
surten els cargols,
es pots anar a conyir,
però això representaria un cost tan elevat,
aquell cargol,
que pel consum seria inviable,
inviable,
llavors fa molts anys que els cargols que es consumeixen,
vamo,
són d'invernader,
i n'hi ha molts,
hi ha molta gent que s'hi dedica,
cargol es veu que és bastant fàcil de cultivar-lo,
entre cometes,
que els faci,
no?,
perquè ara el cargol fa un munt d'ous,
i surt un munt de cargolets,
vull dir,
té el seu temps de créixer,
poder trigar dos o tres mesos,
però té el seu temps,
no, no,
totalment de cargols,
pensa que jo vaig moltes temporades a Menorca,
i ja està a Menorca,
hi ha un cultivador de cargols,
que a més té un èxit tremendo,
tremendo, tremendo,
i aquest any,
ara quan hi vagi,
l'aniré a visitar perquè em fa il·lusió veure-ho,
perquè jo de fet,
sé com són aquests inviarnadis,
però mai hi ha estat en cap,
llavors dic,
ostres,
aniré a veure aquest perquè em fa il·lusió veure-ho.
No acostumeu a fer de cargols?
Alguna vegada,
no massa,
no massa.
Perquè és un que també és...
No, no,
perquè no li agrada molt a tothom,
vull dir,
és un plat una mica seu,
a mi m'encanten,
vull dir,
el cargol és d'aquells plats
que o t'agraden molt
o no t'agraden gens,
vull dir,
la gent comença,
que asco o que buenísimo,
jo soc de la que buenísimo,
a mi m'encanten.
Ai,
ara que has parlat de Menorca,
ells,
ara en aquesta temporada,
els plats típics que fan allà,
també van relacionats amb els calçots,
també o...?
No,
amb els calçots no,
n'hi ha,
n'hi ha,
jo no n'he vist,
no n'he vist,
de fet no,
jo quan he anat,
l'any passat sí que hi estava,
aquest dia d'avui,
jo hi estava ja vivint allà,
i no n'hi he vist,
al mercat no n'hi he vist,
el que sí que vaig veure,
unes carxofes molt bones,
les esbargínies boníssimes,
bé,
tenen molt bon producte,
eh?
La terra que tenen,
és...
no n'hi ha molta terra,
perquè és molt rocós,
però el cultiu és molt bo,
perquè a més és un cultiu molt saborós,
té molt sabor,
perquè l'està,
al ser una illa,
està rotejant d'aigua,
clar,
llavors la humitat que hi ha al dematí
és salada,
amb iodo,
tot té,
per això,
les vaques i el formatge,
és més bo,
perquè mengen aquella verba
que ha estat mullada
amb l'aigua del mar
i amb el iodo,
amb tots els minerals de l'aigua
i de l'ambient.
Que és més saludable?
Exacte,
més saludable,
és que és molt més gustós,
per això el formatge de Mahó,
la dominació d'origen de Mahó,
és extraordinari,
nosaltres en tenim,
al restaurant,
en què et serveix molt.
Jo tinc proveedor,
tinc alguns proveedors de Menorca
que m'envien la sobrassada,
fet artesana,
bé,
allà tot és artesà,
això,
perquè també hi ha una indústria,
però bàsicament jo compro amb tot artesà,
i hi ha moltíssims artesans,
continuament ho veus,
vas per qualsevol caminet
i veus formatge artesà,
perquè el fan ells,
perquè tenen la possibilitat
de fer una qualitat extraordinària.
Home, sí,
les sobrassades sí que sabia que...
I el formatge també,
el formatge,
la sobrassada,
producte estrella,
a més a més de les ensenyades
i pastes,
bé,
jo he après molt,
perquè jo ara quan hi vaig
em vaig fer d'una associació
gastronòmica
que es diu en Frà Roger,
que llavors ell estudia
en la cuina del segle XVIII.
Jo ja em vaig fer soci
d'aquesta associació
fa ara uns quants anys
i m'encanta quan vaig allà
perquè fa moltes activitats
i m'apunto a totes les activitats
que fa perquè m'encanten,
perquè estan dintre del món gastronòmic
que és el que a mi m'agrada.
I llavors,
doncs,
he après molt a menjar plats
o fer plats
de la cuina antiga
i,
bé,
és superinteressant.
Algun dia hem fet
algun curs,
hem passat bé hem fet
un curs aquí.
Sí,
em sona,
de cuina menorquina.
Perquè era molt curiós,
no?,
perquè feien una espècie
d'empanades,
clar,
ell s'utilitza...
A veure,
era una cuina molt senzilla,
un producte molt just,
diguéssim,
però amb la gran sort
de tenir aquell mar
amb aquell producte
al voltant
tan extraordinari
que tenen el peix
boníssim
i,
bé,
et mores de l'únic
que està de fresc
i,
bé,
i de sabros.
I llavors,
esclar,
tenen això,
l'avantatge
que la carn
és extraordinària,
el formatge molt bo,
la sobressada molt bo.
A part d'això,
la seva cuina
és molt senzilla.
Ells utilitzaven
aquests productes.
Clar,
de proximitat total.
Total,
total.
I encara,
s'està fomentant
i a més jo penso
que a la gent
li agrada molt.
Jo m'encanta
quan estic allà,
disfruto això,
saps?
Perquè m'interessa
i ho trobo molt bo,
m'agrada.
Sí, sí, sí.
Jo si puc comprar
algú d'allà,
no ho compraré.
Millor,
quan estic allà,
l'altre dia hi havia,
quan estava allà l'hem passat,
hi havia un puesto
que anem a comprar
i posava ous de Girona
i al costat
hi havia un altre puesto
que posava ous de Menorca
i el dia que el meu marit
ni se t'acudeixi,
i el fas de Girona.
Clar, home,
jo vull que fos de Menorca,
jo estic a Menorca,
jo tinc que menjar ous de Menorca.
Per què tinc que menjar ous de Girona?
No et trobo lògic ni natural.
Lo natural és que mengi els ous
que es cuiden aquí,
que es crien aquí,
saps?
Clar.
I per mi, això,
fixa't,
quina tonteria,
però és que era,
és així.
Home, sabem que a més a més
també el teu vinclat en Menorca
és molt fort.
Clar,
a mi m'agrada molt
i a més a mi m'agrada moltíssim.
I per potència.
I per potència.
I llavors,
jo allà cuino,
cuino bastant,
per amics,
per nosaltres,
però també vaig molt al restaurant
perquè m'agrada molt.
Llavors,
jo vaig dos o tres dies
amb aquest,
amb l'altre
i després dos dies cuino jo
i ja està.
Ho heig combinant,
però la vida és que m'encanta.
I menjar aquests productes
no té preu, eh?
I després el que aprenc
i el que em moc per allà,
jo ja soc feliç.
I mentre faig alguna exposició
de pintura i tot,
què més vull?
Està tot bé.
Mira,
clar,
moltes gràcies per venir avui,
per passar-te el Just a la Fusta
d'aquí de Ràdio d'Esvern.
Molt bé,
moltes gràcies.
Ha estat un plaer
i res,
que acabis de tenir bon dia
i aquesta setmana
que ens queda.
Molt bé,
moltes gràcies igualment.
Adeu.
La Fusta d'Esvern,
la Ràdio d'Esvern,
la Ràdio de Sant Junts,
Gràcies.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Sant Justenques.
Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just amb Sergi Pont.
Comencem un nou programa de Sant Justenques
i avui ho fem entrevistant a la Isabel Ortuño Esteban.
Hola Isabel, què tal?
Hola, bon dia, molt bé.
La Isabel Ortuño, persona coneguda a Sant Just,
fa anys que hi viu, però que va néixer lluny d'aquí, a Múrcia.
Sí, vaig néixer a Múrcia, no sé si n'hi he de dir al dia i a l'any.
Com vulguis.
Vaig néixer el 29 d'abril del 55.
La Isabel va néixer a Múrcia, però amb tres anys ja la teva família es va traslladar cap a Barcelona.
Sí, en aquell temps hi havia molta feina per fer el metro de Barcelona
i el meu pare va decidir venir a treballar al metro i cap aquí ens va portar a tots.
Al principi ho va anar a Nou Barris?
Sí, hi he viscut, vam anar allà, el meu pare va fer una petita caseta, era l'estil d'aquell moment.
Tots els immigrants que veníem ens fèiem una caseta i allà vaig viure fins que vaig,
estava a punt de complir els 20 anys que em vaig anar a fer vida independent.
Què recordes d'aquells anys a Nou Barris?
Era un barri amb una personalitat particular, no?
Molt particular. Mira, per dir-te que les escoles en aquell moment, parlem dels anys 58-60,
encara estaven els nois i noies segregades, eren escoles evidentment franquistes,
com quasi totes les que hi havia, però cantàvem el car al sol cada dia, ens feien cantar.
I hi havia molta, molta desigualtat, un barri molt reivindicatiu des del primer moment
perquè hi havia molts problemes i moltes necessitats.
No sé si potser per créixer en un barri com Nou Barris o una mica també perquè ho portaves ja dins,
la Isabel Lortuño sempre ha estat una persona molt reivindicativa, des de petita, oi?
Sí, molt petita. Ja vaig fer algun fet de dir això no ho tolero
i vaig intentar mediar en algunes situacions de, sobretot, situacions de no igualtat
o d'unes violències exercides contra les dones de manera no justa.
De fet, en 10 o 11 anys hi va haver uns pares, un grup de famílies que es van reivindicar a l'escola
perquè abans les escoles eren segregades, nens i nenes, i et va sumar aquesta reivindicació.
Sí, jo tenia, no arribava 11 anys, i vaig anar a parlar amb la directora de l'escola,
que es deia Dolors Lacasta, la recordaré sempre perquè era una de les persones amb les que jo podia parlar,
i li vaig explicar que jo, si podia col·laborar, perquè jo pensava que els nens i les nenes
tindrien que estar junts a les classes, i les escoles estaven bastant a prop,
la meva es deia Onésimo Redondo, i els nens estaven a la Sant Antonio Maria Claret,
i finalment em va dir, bueno, doncs posa't en contacte amb alguna mare de l'AMPA i tal,
i ajuda'ls, i és el que vaig fer.
I finalment, al cap de 3 anys, abans d'anar major de l'escola,
vam aconseguir que les classes fossin mixtes,
o sigui que vaig col·laborar amb alguna coseta.
Una altra anècdota també que crec que defineix molt Isabel,
és que quan tocava fer la primera comunió, d'entrada et vas plantar.
Absolutament, jo, com en aquell temps, les comunions es començaven a gestionar des de les escoles,
i allò que dius, no, ja et toca, ja tens que fer la comunió,
la meva família, quan els van cridar per anar a fer la primera comunió,
bueno, la meva mare va dir que ja li semblava bé,
però que com tenia també un germà un any i mig més petit que jo,
que si la podíem fer junts i tal,
i jo vaig dir que no, que no, que no, que jo no hi creia,
que dius no estava en nou barris,
i per tant que jo no entenia això de fer la primera comunió,
i em vaig negar, de moment.
Després resulta que vaig contactar amb el capellà,
que sí que donaré el seu nom, que és el Carles Cardoner,
que per mi va ser una descoberta d'un capellà obrer,
i em va començar...
És una de les persones que em va ajudar en aquell temps
i em va començar a dir que era millor les coses,
fer-les i transformar-les des de dintre,
que mantenir-te al marge, no?
I és el que vaig fer.
Finalment vaig acceptar fer la primera comunió amb el meu germà
i, bueno, em va servir per realment començar a lluitar
amb una iglesia obrera des d'allà,
des de Santa Magdalena de Verdum,
i això m'ha servit al llarg de la meva vida.
No m'hi ha costat massa a la iglesia.
De fet, les meves filles, que en tinc dues,
no estan ni batejades, crec que són opcions personals,
però en aquell moment em va servir molt
i vaig ajudar alguns nens i nenes, també de la meva edat,
que entenguessin algunes coses.
Aquest consell de canviar les coses des de dins,
sí que el vas agafar?
Sí, sí, sí.
Sempre he dit que per intentar transformar cal implicar-se.
I, clar, implicar-se vol dir estar des de dintre de les coses.
Sí, és una mica...
A vegades està massa, em diuen,
és que t'impliques està massa en coses que potser no tindries.
Però, bueno, sí, intento fer-ho i ser coherent.
Intento.
Un dels temes en què t'has implicat i molt és el moviment feminista.
Sí.
Amb 13 anys et van regalar un llibre que et va canviar la vida, no?, en aquest sentit.
Sí, jo amb 13 anys ja anava a fer algunes horetes amb una feina
i encara que l'edat legal en aquell temps laboral era 14 anys,
però vaig tenir la sort de conèixer una persona que em va regalar un llibre,
el de la mare de Gorky,
que és realment el primer llibre que vaig pensar que m'ha influït molt, molt, molt
en la meva vida posterior.
O sigui, vaig veure que jo ja tenia, bueno, com una fixació amb això de les desigualtats
i treballar perquè no es produïssin,
però en aquest llibre vaig veure claríssim que sí,
que me n'anava a fer militància feminista de totes, totes.
I ho vas fer amb 14 anys?
Sí, amb 14 anys.
Jo ja tenia l'edat legal de treballar i, per tant, ja treballava.
i sortint de la feina me n'anava a la coordinadora feminista d'aquell temps,
pensem que parlem de l'any 69,
i que estava al carrer Caspe
i allà vaig començar a fer els meus pinitos d'ajuda a altres dones.
També vas ser militant de la CNT?
Sí, sí, sí, també.
En aquell temps jo era àcrata
i vaig estar al sindicat de CNT
i vaig estar uns anys fins que vaig entendre també
que per fer convenis laborals,
que en el sector que jo treballava no hi havia,
i jo considerava que era importantíssim,
el sindicat en aquell temps, com ja sabem,
era que no negociava convenis,
que no podíem estar a les taules de negociació,
i per tant me'n vaig anar perquè jo creia
que havíem de fer un conveni laboral.
em vaig apropar a un altre sindicat
i des d'aquest sindicat vam fer el primer conveni
de tallers de pròtesis dental de Catalunya.
La Isabel Ortuño, ja ho has explicat,
treballaves primer a una clínica dental,
després a la indústria dental,
t'has dedicat durant molts anys,
20 anys a nivell personal vas marxar de casa,
vas independitzar,
va ser un canvi important, no?
Sí, vaig intentar viure la vida
com jo pensava que tenia que fer-la,
en aquell temps, a Nou Barris, les dones,
i dic les dones,
als 14 anys, quasi totes,
les nostres sortides n'erenen laborals,
els estudis no estaven fets,
segons deien els nostres grans,
els nostres pares i mares,
no estaven fets per les dones,
o sigui, això era pels germans o nois de les cases,
i jo, com una dona més,
vaig fer-ho, però no ho entenia,
i per tant, als 19, quasi 20 anys,
vaig dir,
jo vull fer una vida independent,
precisament per poder fer allò que jo creia
que teníem que fer les dones,
que tenir les mateixes oportunitats,
que els homes,
i oportunitats estic referint-me en aquest cas,
d'accés als estudis, no?
De fet, me'n vaig anar perquè jo vaig intentar estar a casa,
matricular-me per fer un nocturn,
i, bueno, familiarment no se'n va consentir.
A les dones, doncs,
se suposava que no havien d'estudiar,
treballaven fins que coneixien un home,
es casaven i tenien fills,
aquest era, diríem,
el camí que se suposava que havia de ser una dona,
la Isabel no el va seguir exactament d'aquesta manera,
ni molt menys.
No, t'explicaré que, inclús,
un dia em van dir,
mira, hi ha un noi d'aquí del barri
que li agrades
i que voldria ser el teu nòvio,
i vaig dir, déu-n'hi-do,
dic, no, jo no crec que la meva vida
hagi de passar per això, no?
I em van dir,
però per què et resisteixes a això?
Les dones, la vostra missió és això,
portar les cases i ser mares i tal.
Jo vaig dir, uf,
de fet, no vaig ser mare fins molts anys després
i després d'una verdadera reflexió.
Va ser mare amb 28 anys.
Sí, 28, quasi 29, sí.
Ara seria més normal,
però en aquell moment era tard.
Era tard.
Les dones en aquell temps
tenien els fills molt més joves, sí.
I, a més a més, amb el pare de les teves filles,
us vau casar en el moment de tenir les filles.
Sí.
I tampoc era una cosa que entrés dintre els vostres plans.
No, no, no, no.
Vivíem junts des dels anys,
des que teníem 21 anys,
o sigui que ens vam conèixer
que tots dos teníem 21 anys
i vam viure junts.
En principi,
bueno,
tots dos no volíem tenir fills,
sobretot jo.
Jo deia que no,
que era com molt fort això d'aquesta responsabilitat
de tenir que,
doncs això,
que educar un fill.
Pensava que era prou difícil
i sí que algun dia
anàvem passant els anys
i jo li deia,
bueno,
si algun dia decidim tenir fills,
sí que llavors serà quan decidirem
si legalitzem o no la nostra situació
de cara a això,
un matrimoni i tal.
I finalment,
quan realment vam decidir
que tindrien fills
i em vaig quedar embarassada,
llavors vam considerar
que ens calia casar
i vam anar un dia a fer
la boda al jutjat.
L'Isabel Lortuño
va tenir les seves filles
als anys 83-85.
Tu volies tenir filles,
concretament,
era la teva il·lusió.
Sí.
Això no es pot escollir,
però vaja.
Sí,
jo sempre he pensat
que les dones
hem de fer molt,
molt,
per canviar aquesta,
ja en aquell temps més,
societat
d'una mica d'injustícia
i de no igualtat,
no?
I pensava
si tingués una filla
o filles,
m'agradaria
que fossin dones
i tenia claríssim
a més a més també
com voldria
que es digués
la meva primera filla,
si és que era filla.
Anna,
i és com es diu.
I la segona filla?
Es diu Marta.
Després,
l'any 87
hi va haver un parèntesi
a la teva vida,
perquè per situacions familiars
vau marxar
cap a Salamanca,
tota la família.
Sí,
sí,
sí,
va venir un moment
que va morir
el pare del Pere,
el meu sogre,
i vam prendre la decisió
d'anar als orígens
de la família
perquè hi havia
tot un seguit de coses
que ens tenien
que fer càrrec.
I vam dir,
bueno,
anem cap a una ciutat
on la cultura
i l'educació
es donava,
per suposat,
que estàvem
a un nivell
molt bé
i ens van traslladar
a l'any 88
i estàvem allà
a Visquen.
El tema
de l'educació
de les teves filles
era primordial
per tu
i allà no vas trobar
el que t'esperaves.
Sí,
absolutament.
Per mi,
per això,
em va costar molt
la decisió
tenir filles
perquè era tot
un recorregut
i evidentment
tenia que ser
en una escola
que d'alguna manera
sigués igualitària,
progressista,
laica
per descomptat
i nosaltres
ho havíem aconseguit
d'aquí,
a Barcelona
anàvem a una escola
que tenia
tots aquests requisits
i quan ens vam anar
a viure a Salamanca
una de les coses
que ens va preocupar molt
és dir,
tindrem escoles
semblants
i ens vam trobar
amb la sorpresa
desagradable
que efectivament
jo allà a Salamanca
no vaig trobar
el que necessitava
d'escoles
per a les meves filles
i de fet
vaig arribar a Salamanca
i precisament
pel tema de l'educació
vaig començar
el retorn
quasi, quasi
el dia 1
d'estar a Salamanca
si no hagués sigut
per sot
t'hi hauries vist
més anys a Salamanca
o tampoc?
a veure
si hagués tingut
la part d'educació
de les meves filles
d'alguna manera
a la...
que t'hagués satisfet més
exacte
que els haguessis satisfet més
possiblement
haguéssim aguantat
però em vaig trobar
una societat
molt conservadora
molt...
molt...
bueno
sempre es diu
los castellanos
són fuertes
però sobretot
també són
muy cerrados
doncs
em vaig trobar
una societat
molt tancada
una societat
que jo dic
que els horaris
del mercat
comencen a les 10
del matí
és una ciutat
que crec que
bueno
que ja ho diu tot
vau tornar
doncs
cap a Barcelona
encara no a Sant Just
a Barcelona
i...
però ja ho començàveu
a tenir en compte
la idea
de venir a Sant Just
com va ser
que us va venir
aquesta idea
de cap?
bueno
doncs
nosaltres vam tornar
sobretot
a que les nenes
anessin a la mateixa escola
de la que havíem sortit
i per tant
vam buscar una vivenda
de lloguer
a prop de l'escola
no?
i amb la idea
de dir
bueno
a veure finalment
on acabem residint
i on acabarem
comprant una vivenda
no?
i això va ser
estàvem allà
i a l'escola
teníem molta confiança
en algunes mestres
i dintre de les mestres
hi havia una de música
que és la Camila Roca
allà a Lipsi
que sempre em deia
ostres
a Sant Just
les escoles públiques
són molt bones
això que a tu
et preocupa molt
i a més a més
la vivenda
ara en aquells moments
el Walden
també s'estan venent pisos
ella també vivia al Walden
i bueno
va ser una mica
la que ens va ajudar
a venir cap a Sant Just
i efectivament
tal com ella em va recomanar
vaig anar a visitar
les escoles
i vaig veure
que efectivament
aquí al nostre poble
tenim
una escola pública
d'una qualitat
molt alta
i això ens va ajudar
sobretot a decidir
el tema de les escoles
a part de la vivenda
que també vam trobar
el Walden
en aquell moment
que s'estaven
venent els pisos
d'uns preus raonables
les tres filles
van anar al Montseny
i van anar a viure
al Walden
sí
just en aquell moment
en què hi havia
aquell problema
amb les rajoles
famós
sí
nosaltres vam començar
a habitar el Walden
el juny del 93
el van comprar
uns mesos abans
i era just
quan anaven
estaven negociant
el fet de fer
la rehabilitació
que amb això
l'Ajuntament
també deien
que ajudaria molt
i de fet
amb aquella revista
de la Vall d'Avers
d'aquella època
em vaig mirar
d'informar
abans de comprar el pis
una mica
com estava tot això
i sí
inclús no hi vivíem
quan vam anar
a una assemblea
multitudinària
que va haver-hi
a l'Ateneu de Sant Just
per d'alguna manera
votar
si es duia a terme
aquesta rehabilitació
o sigui
sí
vaig venir just
quan estava tot aquest
conflicte
però ja en fase
de resolució
i es va fer una assemblea
a l'Ateneu
una assemblea molt
multitudinària
i allà vas fer
una intervenció
quan encara no coneixies
pràcticament
a ningú
a Sant Just
i va ser una intervenció
suposo que
memorable
perquè ja et van fitxar
sí
bueno
jo vaig fer
una intervenció
que vaig
bueno
per mi era la lògica
jo estava veient
allà uns interessos
com
jo per mi
anàvem a votar
que allò
es rehabilitava
en un moment donat
de l'assemblea
vaig veure
que hi havia
com dos maneres
de pensar
i de rehabilitar
l'edifici
i que una manera
es contradia
amb l'altra
i que possiblement
si no apostàvem
per fer una
una verdadera assemblea
conciliadora
que allò
que havíem comprat
un pis
i que possiblement
el risc era
que no es rehabilités
no
i jo en un moment donat
vaig dir
ostres
jo aquí
malgrat que no coneixo ningú
ni entenc
tècnicament
del que estan parlant
però el que sí que em va
fer parlar
és la por
que no es rehabilités
finalment
i sí
efectivament
vaig fer una intervenció
i al sortir
ja em van preguntar
qui era
d'on venia
i que
en fi
que gràcies
per la intervenció
segurament una mica
a partir d'aquí
vas acabar entrant
després com a presidenta
del Walden
suposo
suposo que sí
que va ser
allò va ser l'espurna
de dir
bueno
sí
al cap d'un temps
el Ton Ardèbol
que era el millor president
que ha tingut el Walden
em va venir
i va dir
escolta Isabel
de fet
hi ha un testimoni gràfic
un vídeo
que es va fer
del Walden
i tal tal
ell diu
amb el vídeo
és que no podia ser
un altre
que la Isabel Ortuño
dona
i la Isabel Ortuño
la nova presidenta
del Walden
i efectivament
des del 96
al 2001
vaig ser presidenta
no sola
vull dir
jo em vaig plantejar
que això
ho havia de fer
amb un equip
i l'equip
del Walden
amb el que vaig treballar
va ser
ens vam entendre
amb la Teresa Ferró
el Carmelo Palomo
i el Robert Janer
i jo mateixa
vam ser els quatre
impulsors d'una junta
que també
amb el Walden
es recorda
com una bona junta
almenys
és el que crec
com hem comentat
ja anteriorment
en l'entrevista
el feminisme
és un dels temes
un dels pilars
principals
de la vida
de la Isabel Ortuño
des que vas arribar
a Sant Just
ja vas buscar
quines associacions
hi havia en aquest sentit
i vas entrar
a Just Dona
oi?
Sí
jo
ja
crec que
s'està veient
que des dels 14
que ja vaig entrar
a la coordinadora
sempre he estat vinculada
i no pot ser
d'una altra manera
almenys per mi
jo venia
de la vocalia
de dones
de l'Esquerra
de l'Eixamble
que era on vivíem
i vaig dir
ostres
ara tinc que buscar-me
aquí a Sant Just
com està
l'associacionisme
de dona
i vaig anar
a parar
a Just Dona
que era en aquell temps
l'única associació
de dona
que hi havia
estava la Maria Antonia
Inglés
de presidenta
i em vaig començar
a vincular
i al cap de poc temps
també
bueno
vam fer una assemblea
i em van nomenar
presidenta
de l'associació
que encara ho soc
posant la mirada enrere
com creus
que ha canviat
la situació
de la dona
bueno
en molts fòrums
es diu
que ja està
que ja hem assolit
la igualtat real
i que ja està
que ho deixem
perquè ja
la societat
és igualitària
jo discrepo
absolutament
i crec que
tothom
que s'hi pari
a pensar una mica
veurà que
efectivament
no és igualitària
evidentment
que hem fet
un recorregut
que hem anat
i hem avançat
en coses
només faltaria
però
aquesta societat
que diu
en igualitària
no ho és
i amb el tema
concret
de la violència
vers les dones
la violència de gènere
a veure
tu mateix
podries
pensar
si realment
és igualitària
el fet
que hi hagi
tantes dones mortes
encara
però bueno
la desigualtat
està
en molts
aspectes
de la vida
de les dones
hem parlat
d'aquest aspecte
del feminisme
però l'activisme
de la Isabel Ortuña
no acaba aquí
també és
en molts altres àmbits
també ha de ser
coordinadora
comarcal
de CAPS
explica'ns
què és
a CAPS
sí
jo també
quan vaig arribar
al poble
també
vaig
posar-me
en contacte
amb l'entitat
de solidaritat
i en aquell temps
i ara
actualment
també
em vaig fer
sòcia
de Sant Jus Solidari
que crec
que fa una feina
excel·lent
i
vaig començar
a veure
que
realment
algo que
nosaltres
jo això
ho tenia
també en aquell temps
una mica
no clarificat
sinó
el fet
de
què era
la solidaritat
real
i com
teníem
que implicar
la contraparte
a l'altra part
que no era
enviar uns diners
que no era
allò que una vegada
es pensa
bueno
doncs va
vinga
pago 15 euros
i ja està
i col·laboro
amb Metges Sense Fronteres
o amb una altra entitat
vaig veure
que teníem
que fer
algo
que fos
diferent
i a través
de Sant Jus Solidari
vam impulsar
i vaig proposar
el fet
de ser
un municipi
acollidor
de nens refugiats
dels campaments
saharauis
a CAPS
és l'associació
catalana
d'amics del poble
saharaui
i feia
aquest programa
que encara es fa
de colònies
de la possibilitat
que nens
dels campaments
de refugiats
surtin
d'allà
per venir
a fer un estat
amb famílies
i bueno
aquí a Sant Jus Solidari
ho vam proposar
a la població
i vam tenir la sort
que es van acollir
moltes famílies
i hem estat
uns anys
fent acolliment
de nens
saharauis
a l'estiu
jo era la coordinadora
comarcal
i a més a més
aquí
també vam fer
un equip
de gent
i entre les famílies
l'Ajuntament
Sant Jus Solidari
bueno
nomenaria persones
que em van ajudar
la Lourdes Borzón
el Josep Sánchez
bueno
molta gent
i per tant
va ser
una cosa
que crec que
ens va fer veure
els nens refugiats
de manera diferent
en l'àmbit professional
la Isabel Artuño
com hem dit abans
es va dedicar
al món
de
dental
d'alguna manera
l'empresa dental
i després també
vas treballar
al Consell Comarcal
sí
d'aquí del Baix Llobregat
a l'Apartament d'Ensenyament
sí
quina valoració
fas d'aquesta etapa?
bueno
jo
quan vaig tornar
de Salamanca
una empresa
també del sector dental
em va fitxar
uns anys
era una empresa
de metalls preciosos
també
per les aleacions dentals
i tal
em va permetre
anar a treballar
un temps
a Estats Units
a Buffalo
molt poc temps
però
veure una altra realitat
també
i quan vaig tornar
vaig dir
ostres Isabel
això
d'estar al sector privat
dic
no
tens que fer
alguna cosa
a nivell laboral
diferent
i vaig veure
un anunci
en un diari
d'aquí de la comarca
i vaig dir
ostres
doncs mira
necessiten personal
al Consell Comarcal
i m'hi vaig presentar
i
arran de
presentar-me
bueno
jo també
volia tenir
més horari lliure
i això
sempre
que es presenta
en un lloc
un públic
i penses
només treballaràs
de 8 a 3
i tal
i bueno
és una mica utòpic
això
i vaig entrant allà
i vaig
entre altres de les coses
doncs gestionava
les beques
del menjador
de la comarca
l'experiència
doncs bueno
tens un
diners
que tens
que gestionar
que no ets tu
la responsable
que era el departament
d'ensenyament
que delegava
la gestió
del Consell
i t'arribaven
més sol·licituds
que beques
podies donar
i per tant
ja també
falten dos minuts
per la una
del migdia
i el que farem ara
és acomiadar-nos
del programa
d'avui dimarts
26 de febrer
us esperem
a tots i a totes
demà
a les 10
del matí
connectant
a ràdio
d'esvern
al 98.1 FM
us esperarem
a tots i totes
ràdioients
aquí
al Justa
la Fusta
mentrestant
que acabeu de passar
un bon dia
ara
a l'informatiu
amb
l'Imanol
López
a l'Imanol
a l'Imanol
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Sant Just Notícies
Edició Migdia
És la una
bon dia
Ja s'han publicat
les bases
per participar
en el concurs
de prosa i poesia
en català
per a no professionals
Amb aquesta notícia
obrim
el Sant Just Notícies
edició Migdia
d'avui
26 de febrer
I repassem la resta de titulars
Aquest dimecres
la recent estrenada
assemblea local
de l'Escup
organitza un acte
al Casal de Joves
de Sant Just
A partir de dos quarts
de vuit
es parlarà
sobre noves propostes
per al poble
sota el títol
Què podem fer
per Sant Just
Si voleu conèixer
com serà
l'ampliació
del complex esportiu
municipal
de la bona aigua
podeu assistir
avui
26 de febrer
a partir de dos quarts
de cinc de la tarda
a les instal·lacions
d'aquest equipament
Aquest dimecres
s'inaugurarà
al celler de Can Ginestar
l'exposició
Una realitat
infinites dimensions
de l'artista
Dissonyando
altrament conegut
com a Rubén Córdova
Swaneverg
Bon dia de nou
passen dos minuts
de la una del migdia
ja s'han publicat
les bases per participar
en el concurs de prosa
i poesia en català
per a no professionals
un certamen
que organitza cada any
el Consorci
per a la Normalització
Lingüística
i que en guany
arriba a la seva
31a edició
i pot participar
tothom que tingui
més de nou anys
en qualsevol
de les dues modalitats
la de prosa
en la qual s'ha de presentar
una narració única
d'un màxim
de tres fulls
o la de poesia
en la qual s'ha de presentar
un poema
o una petita col·lecció
de poemes
d'un màxim
de dos fulls
el tema és lliure
i les obres
han de ser inèdites
Sant Just Notícies
els objectius del concurs
són potenciar
l'ús del català
en infants
joves i adults
i donar l'oportunitat
als no professionals
a exposar
els seus pensaments
de forma creativa
per a cada modalitat
hi haurà
diferents premis
que van des dels 45 euros
als 160
i el termini
d'admissió d'obres
finalitza
el 23 de març
aquest dimecres
la recent estrenada
l'assemblea local
de les CUP
organitza un acte
al casal de joves
de Sant Just
a partir de dos quarts
de vuit
es parlarà
sobre noves propostes
per al poble
sota el títol
què podem fer
per Sant Just
recordem que des de fa
gairebé dues setmanes
la CUP
té la capacitat
de presentar-se
a les eleccions municipals
del maig
així que en aquest acte
es podria començar
a conformar
i exposar
les línies bàsiques
del seu programa electoral
Sant Just Notícies
en aquesta xerrada
també hi serà present
Vidal Aragonès
diputat de la CUP
al Parlament de Catalunya
parlarà sobre els eixos
en els que basa
la seva acció
la CUP a Sant Just
Educació, Supersocial i Salut
Lleure, Cultura i Comunicació
Associacionisme
Veïnal i Comercial
i Medi Ambient
Solidaritat i Cooperació
Si voleu conèixer
com serà
l'ampliació
del Complex Esportiu
Municipal
de la Bonaigua
podeu assistir
avui
26 de febrer
a partir de dos
quarts de cinc de la tarda
a les instal·lacions
d'aquest equipament
es realitzaran
diverses activitats
conduïdes per infants
i posteriorment
s'oferirà
un brenar saludable
a les 6 de la tarda
es farà
la presentació
de les millores
i nous serveis
que s'han previst
a la Bonaigua
i per arrodonir l'acte
Ben Martí Cortés
psicòleg aplicat a l'esport
oferirà una xerrada
sota el nom
ser només
pares i mares
Sant Just Notícies
El projecte d'ampliació
del Complex Esportiu
Municipal
de la Bonaigua
compta amb un pressupost
d'uns 2 milions d'euros
Les obres començaran
aquest any
i es calcula
que acabaran
l'estiu del 2020
Recordem
que aquest projecte
ha estat possible
gràcies a l'acord
al qual ha arribat
l'Ajuntament de Sant Just
amb les 7 entitats
usuaris
del Complex Esportiu
després de diverses
sessions de treball
en comú
s'han definit així
els futurs usurs
del nou pavelló
i la pista exterior
Serà doncs
l'estiu del proper 2020
aproximadament
quan finalitzaran
les obres
de la pista exterior
que quedarà
totalment coberta
pels laterals
així com la millora
del paviment
i l'eliminació
de les grades
per guanyar espai
per a la pràctica
dels esports a la pista
Aquest dimecres
s'inaugurarà
al celler de Can Ginestar
l'exposició
Una realitat
infinites dimensions
de l'artista
Dissonyando
altrament conegut
com a Rubén Córdoba
Svaneberg
L'acte tindrà lloc
a dos quarts
de vuit del vespre
i serà el punt
de partida
de la mostra
per quedar-se
en aquest espai
fins al pròxim
31 de març
La proposta
de Rubén Córdoba
explora una espècie
d'abstracció tangible
per provocar
els i les espectadores
Ell mateix ho explicava
al Just a la Fusta
Dissonyando
és més que
ser un pseudònim
de mi mateix
és el que faig
és una actitud