L'estat Ángel de la Fuente replica les acusacions de politització del seu mètode. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, assegura que és el sistema de la Generalitat el que està esbiaixat.
El maquinista del tren que avui fa un any va descarrilar a Santiago de Compostela, en què van morir 79 persones. Demana perdó a les víctimes en una carta que publica el diari La Voz de Galícia. Asegura que se sent responsable d'haver trencat tantes vides, somnis i esperances. El ple del Parlament debata avui la llei de transparència, una norma que obligarà les administracions a facilitar amb més celeritat la informació pública que demanin els ciutadans. És una de les lleis clau de la legislatura i regularà també els lobbies.
L'opció de l'alto al foc s'allunya de la franja de Gaza, on 715 palestins, la majoria civils, han mort en l'ofensiva militar d'Israel, que ha perdut 34 soldats. El Consell de Drets Humans de l'ONU investiga Israel per crims de guerra, malgrat el rebuig dels Estats Units. El grec reta homenatge al Pallasso Monti, portant a escena l'espectacle amb què treballava abans de morir. Avui, amics i companys de professió, com Jordi Martínez i Guillem Albà, estrenen rumb a l'Espai Lliure de Montjuïc.
Catalunya Informació Esports. Jeremí Maties serà presentat aquesta tarda amb el Barça. A València, el president Amadeo Salvo no entra a valorar la forma de pagament, però diu que és la millor que ha tingut mai el club en una operació com aquesta. Avui se sorteix el calendari de Lliga a Primera i Segona Divisió. També es definiran els grups de Segona Divisió B. L'Assemblea de la Federació autoritza l'ús de l'espray per fixar les tanques defensives ja aquesta temporada.
I el temps, dia de sol, però amb algunes tronades de tarda al Pirineu i nubulades en punts de muntanya de cara a la tarda. La calor d'estiu, temperatures altes, ara hi ha 26 graus a Barcelona, 24 a Tarragona, 21 a Lleida i 22 a Girona. Passen 3 minuts de les 10. Catalunya Informació. Colla Ballester. Caiguda recta.
Just a la pusta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta, d'avui dijous 24 de juliol. Un programa amb moltes coses, com cada dia d'aquest estiu. Començarem primer de tot repassant les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Farem també un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa amb el Marc Romero, la Marta Molins i el Marc Fernández.
Sabrem quins són els hits del dia amb l'Estela Roba i la Laia Vidal, que també ens explicarà una història curiosa vinculada amb quins són els riures que s'encomanen més de tot el món. I parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius.
A les 11 i 10 parlarem de l'AMAT, ho farem entrevistant la Geferràs, membre del NOSEP Ecologistes de Catalunya. Tindrem també el Manel Ripoll, que torna al xost a la fusta de parlar-nos d'economia. Avui parlarem del deute i del dèficit, arran també de les balances fiscals.
I a més també tindrem el Dani Martínez, que ens portarà avui sense el Joan. Segurament ens portarà un munt de receptes dels àpats d'estiu. A la tercera hora parlarem de la biblioteca. En revistarem la seva directora, Rosa Maria Vallès, per saber com estan anant aquestes últimes setmanes de juliol.
També rebassarem la cartellera teatral amb la Maica Dueñas i, a més a més, avui també la Marta Molins ens presentarà a alguns grups novells. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I ho fem saludant a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'Actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de l'AMAT. Sí, és que després en parlarem ampliament al llarg del programa, però volem explicar-vos que l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha aprovat aquesta setmana una moció per què revisir el projecte de la línia de molt alta tensió, l'AMAT,
que afecta directament Sant Just i el parc natural de Collserola. L'AMAT consisteix a construir diferents connexions entre centrals elèctriques repartides per la ciutat de Barcelona amb línies de corrent de molt alta tensió a 400.000 volts de tensió. Tot plegat amb l'objectiu d'evitar problemes elèctrics a la ciutat en un futur, problemes com els que vam tenir, per exemple, el 2007 a la ciutat de Barcelona.
El terme municipal de Sant Jússi contempla una nova subestació, la subestació que s'anomena d'Esvern, amb connexió amb la línia elèctrica de Vegas-Rubí, a l'alçada de Sant Feliu de Llobregat. També es contempla la construcció d'una nova línia aèria de doble circuit per unir les subestacions d'Esvern i Gramenet, a Santa Coloma de Gramenet, creuen, per tant, de punta a punta al parc natural de Collserola.
Reta Elèctrica Espanyola és la promotora d'aquests projectes que diferents entitats municipals no veuen amb bons ulls, com ara els ajuntaments de Sant Just, també l'Ajuntament de Barcelona, altres ajuntaments implicats i fins i tot el Consorci del Parc de Collxarola. Ara, l'AMB, com dèiem,
ha presentat una moció formal per tal de reivindicar una sèrie de qüestions, perquè cal destacar que el de Collxarola és només un dels projectes que contempla l'AMAT arreu de Barcelona. Entre altres qüestions, es requereix de red elèctrica que demostri que s'han estudiat tot tipus d'alternatives per assegurar l'estabilitat del subministrament elèctric de l'àrea metropolitana. També exigir al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que sotmeti a avaluació ambiental tot aquest projecte global d'implantació i que...
També exigir que cap nucli de població quedarà exposat a una distància en què les radiacions electromagnètiques que se'n derivin afectin la salut de la població. Doncs d'aquí una estona en parlarem també per conèixer més detalls d'aquest projecte. Molt bé.
Més coses, parlem ara de McDonald's, Andrea, aquesta empresa, aquest restaurant que s'ubicarà a Sant Just a la tardor. Sí, i que donarà prioritat als ciutadans de Sant Just a l'hora de seleccionar la plantilla del restaurant de la carretera Reial. McDonald's, ho dèiem la setmana passada, ha començat a buscar personal pel restaurant que obrirà a Sant Just i el web del Servei de Promoció Econòmica ha publicat l'oferta del restaurant per contractar persones que vulguin treballar a l'establiment i requereixen treballadors que siguin estudiants de grau enginyeria o llicenciatura.
Les condicions de contractació dels treballadors i treballadores del restaurant les estableix únicament McDonald's. Segons el regidor d'ocupació de Sant Jus, Joan Bassaganyes, l'empresa ofereix contracte indefinit a jornada parcial, paga uns sous molt baixos i ofereix horaris variables, unes condicions que poden ser més adients, potser per a estudiants universitaris que necessiten ingressos complementaris.
L'empresa necessita cobrir entre 10 i 15 places pel seu restaurant de Sant Just i vol recopilar, perdó, per això, més de 100 currículums. De moment se n'han lliurat una trentena. Si esteu interessats en treballar a McDonald's i compliu els requisits, doncs podeu enviar el vostre currículum a l'adreça promocioeconòmica arroba santjust.cat o lliurar-lo directament a l'oficina del servei. Aquí al costat de la ràdio, el carrer Campadroseta, sense número 1.
I acabem parlant de les nits d'estiu. Sí, la Vintage Band posarà avui el punt final a les nits d'estiu de Sant Just. El grup tancarà aquests concerts de la fresca que els tallers de música del municipi han organitzat durant tots els dijous del mes de juliol. En les últimes setmanes hi han actuat els grups Just Know Quinted, Riu i els 4A de Franc, que pleganen més d'una seixantena de persones de públic.
La Vintage Band és un grup format per Joan Garcia a la guitarra solista i veu, Quim Trias a la guitarra rítmica i veu, un ofre pel fort a la bateria, Pere Badia al baix, tres a comes al teclat, Elsa Olivet a la veu i Emilio Sánchez a la taula de so. Per tant, una bona banda. El grup fa versions clàssiques de pop rock i així, si voleu assistir-hi, l'última nit d'estiu serà avui a les 9 del vespre al claustrat de l'equipament de les escoles. El concert de la Vintage Band és obert a tothom, l'entrada costa 3 euros i a més hi haurà servei de bar.
Doncs una bona proposta per aquest vespre, nits d'estiu, que realment ja n'hi ha hagut quatre, no, deies? Treu o tres, vull dir que... Jo trobo que passen molt de pressa, realment, aquest juliol, Andrea. Sí, i han anat molt bé, i realment avui ve molt de gust. Per tant, doncs, aprofitem una mica aquestes nits, no? Exacte. Que està molt bé. Llavors, clar, jo anava a posar-te en una gerència aquest vespre, però potser... Potser que no la faci, no? Ah, sí, no? Clar, hauríem de promocionar que se n'és a Sant Just.
Però en tot cas seria per... Se solapen, m'imagino, no? Sí. Pena. Perquè a quina hora és? Això, les 9. Aquest concert el que volia comentar era des de les 8 del vespre. És Maria Coma, que defensa en format acústic el seu últim disc, Celeste, i també la resta del seu repertori, i ho farà una mica lluny de Sant Just. Per tant, és per si algú té pensat anar-se'n cap a Cabrils, a Maresme, en concret a Can Rín. És un local, doncs, on es podrà sentir la Maria Coma en acústic. Molt bé.
I tocarà cançons com aquesta que es diu Berlín. Tienes plans a les más grandes de plumas.
Ventanas de tantas ciudades En marcan cielos para ti
Ya de tus cientos me cuentas de todo el río de allí.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Just a l'estiu. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja session. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Just a l'estiu.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant dos minuts d'un quart d'onze, aquesta hora parlem d'actualitat. A nivell general, fem un cop d'ull, com sempre, a la premsa, amb la Marta Molins, el Marc Fernández i el Marc Romero. Molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bon dia. Per parlar d'actualitat, avui, primer de tot, el tema del dia és el de les balances fiscals, com ens ho expliquen els diferents diaris. Per exemple, l'Ara, que té una portada contundent avui, Marta. Sí, l'Ara és molt contundent, diu Balances trucades.
Diu que dels dos mètodes, Hisenda només usa el que minimitza el dèficit fiscal, que rebaixen 2.500 milions als 11.000 que ha calculat Mascolell, diu que ignora l'impacte dels governs autonòmics en la gestió dels recursos, que exclou els ingressos provenients del turisme i de les exportacions i diu que De La Fuente admet que el càlcul
és una mica a ull de la inversió aquesta d'infraestructures. Doncs és el que tenim pel que fa aquest tema al diari ara. La Vanguardia, quina lectura en fa, Marc?
Doncs l'avantguarda és una mica, és no tan crítica com l'ara, però sí que també hi posa crítica. Isenda admet 8.455 milions d'euros de dèficit fiscal. Catalunya, segona comunitat més malfinanciada en l'informe sobre les balances, la Generalitat creu que rebaixa la xifra per un càlcul polític. Ens en mostra un petit gràfic on diu que la Generalitat, segons la Generalitat, el dèficit fiscal català del 2011 és de 11.087 milions d'euros.
I acabem amb el que diu el periòdico, Marta. Doncs el periòdico diu que l'Estat certifica el dèficit català. Diu que són 8.455 milions i diu que el govern central reconeix que el saldo negatiu a Catalunya però que diu que és inferior al que denuncia Mas. Diu que Madrid és la comunitat més damnificada segons les balances fiscals de Montoro.
Doncs actualitzem ara la informació amb els digitals, després tornarem a les portades per saber si hi ha altres titulars que creieu que també siguin destacats. Però els digitals ens parlen de les dades de l'EPA, en què aquesta població activa del segon trimestre, que s'han fet públiques aquest matí, indiquen que l'atur registra una caiguda rècord i es torna a crear ocupació neta a l'Estat. Catalunya, de fet, és la comunitat on més cau l'atur, ha baixat en 69.700 persones.
És la que li diré aquesta baixada. El juny hi havia 770.400 persones sense feina. Segons l'EPA ja es van crear 79.300 llocs de treball. És el que expliquen tots els digitals a aquesta hora. Fan l'anàlisi i presenten diferents gràfics en funció de com ha evolucionat l'atur a Catalunya segons l'enquesta de població activa.
També el 324 recorda que les víctimes de l'accident de tren de Santiago, que ara fa un any exigeixen responsabilitats. Galícia commemora aquest dijous el primer aniversari de l'accident en què hi va haver 79 morts i prop de 150 ferits.
I l'avantguàrdia ens parla d'un usuari de TMB que grava a un ratolí menjant dins d'una màquina expenedora. No sé si heu vist el vídeo o... Sí, sí, sí. M'acaba d'entrar gana. Doncs Sena, que transvers un altre bolitans de Barcelona, ha obert una investigació per aclarir aquests fets que van passar a la parada de metros sense estació.
I la imatge se surt de un ratolí entre unes galetes príncipe, em sembla. L'has vist al vídeo? No, veig la imatge congelada. Jo l'he vist aquest matí a les notícies i... És molt bo. Fangúnia, no, suposo? Home, pot fer molt mal, no, aquestes màquines? Vull dir, potser algú... No crec que la gent avui vagi a comprar-se galetes a la màquina on apareut aquest ratolí. Ja, però tu imagina que et fiques a l'euro i en comptes de les galetes príncipe et surt un ratolí, vull dir. No, però ells s'escapen, no? Això sí que ho tenen. Van de pressa, no, o no?
No ho sé, no... S'hauria de veure, s'hauria de veure. En fi, són els titulars dels digitals d'aquest matí. Tornem ara als diaris en paper. A banda del tema de les valences fiscals, també cada diari ens proposa altres qüestions. Per exemple, què diu l'Ara, Marta? Doncs l'Ara també ens destaca en relació al conflicte de Gaza. Diu Refugis cristians per als palestins de Gaza.
una imatge on es veuen diverses persones de gaire musulmà davant d'un refugi cristià a les portes esperant algun tipus de pas, de veure si poden tornar al seu país, etc. I diu que els centres catòlics ortodoxos acullen musulmans de la França perquè evidentment el conflicte cada cop està pitjor. La Vanguardia, què més ens porta?
Doncs l'avantguarda avui tenim uns quants temes. Comencem parlant de l'ONU, que ho ampliarem més tard a l'Apartitia Internacional. Investiga si Israel comet crims de guerra. Després també ens parla que l'economia agafa embranzida i creix fins al juny un 0,5%.
I per últims dos temes més, el Costa Concòrdia, el vaixell que va naufragar avui ja ha començat la seva retirada, farà l'últim viatge per acabar sent destruït. I per últim ens parla de la reunió Mas i Rajoy, ens diu que Mas vol que Rajoy li plantegi propostes concretes. El president reitera que reclamarà que es permeti la consulta i es complexi el finançament.
Recordeu que aquesta reunió és el dia 30 de juliol. I acabem amb el periòdic. Alguna novetat més, Marta? Sí, el tema de vols. Diu que l'anul·lació de vols a Tel Aviv posa Israel en dificultats. Diu que l'ONU apunta que els atacs a Gaza podrien ser crims de guerra i es veu a la imatge persones davant dels panells informatius de vols i veiem que tots aquests vols cancel·lats, etcètera,
I bé, bastanta indignació en aquest sentit. També un petit apunt diu que el Suprem diu que els narcos egipcis no haurien d'haver estat alliberats. Doncs són altres apunts que tenim als diaris d'avui. Obrim ara la pàgina internacional.
Doncs comencem, si et sembla, Carme, amb Ucraïna. El titular de la Vanguardia diu la CIA aporta proves contra Rússia. Putin accedera a l'entrega d'armes als rebels després de la caiguda de l'avió. Mentre que la diplomàcia continua a Ucraïna, cada dia que avança en el calendari veiem més a prop la destral de la Guerra Freda. Ahir el president nord-americà, Barack Obama, va començar l'estratègia de sensibilitzar i escandalitzar el món, però sobretot l'Unió Europea.
per a posar en contra Vladimir Putin, amb l'esperança que així els europeus s'atreveixin a parar-li els peus al president rus. Ahir apareix un vídeo on apareixia un tank provinent d'una base militar de Rússia que transportava els missils Bug fins a Rostov, zona controlada pels rebels pros russos.
La resposta a Rússia ha estat augmentar el subministrament als rebels i això queda demostrat, ja que ahir van ser d'arribats dos cases ucraïnesos des de la mateixa zona d'on va ser abatut l'MH-17. Mentre Obama segueix la seva estratègia, que segurament en els pròxims dies seguirà subministrant petites dosis d'informació, ahir van arribar els 74 cadàvers holandesos, que va portar al país una gran mobilització en un dia que va ser declarat de dia de dol.
Doncs és el primer tema que destaques en clau internacional i després què més expliques avui? Com no hem de tornar a anar cap a Gaza però jo crec que avui és un dia una mica més important ja que el titular diu l'ONU investiga Israel per crims de guerra a la franja de Gaza és important saber això que l'ONU per fi sí que ha decidit entrar aquest cop l'ONU ha decidit intervenir no pas com l'últim conflicte del 2008 que va arribar als 1.500 morts
I no va ser fins al miler de morts que l'ONU no va intervenir. El Consell de Drets Humans ahir va anunciar una investigació internacional, tot i la negativa dels Estats Units i algunes abstencions. Aquesta investigació es va votar després que la comissària Navi Pillai acusés a Israel de crims de guerra, el disparar contra hospitals i habitatges.
Les reaccions israelianes van començar amb la ministra de Justícia Zipi Livini afirmant que el Consell de Seguretat de l'ONU és anti-israelià. Més tard va aparèixer una carta de Netanyahu que qualificava de farsa la iniciativa de l'organització.
El conflicte segueix augmentant i ahir la major part de les companyies aèries mantenen cancel·lats els seus vols cap a Tel Aviv i ja són 670 palestins, morts dels quals 502 són civils, 147 nens, mentre que els israelians sumen 35 morts, 32 d'ells són soldats. Déu-n'hi-do. Doncs notícies que ens arriben un dia més des de casa.
I passem ara cap a les contraportades del dia, a entrevistes que trobem als diferents diaris. Comencem per la del diari Ara, que ens diu que el més important dels reptes és que et proposis és gaudir-ne. Bé, ves a mateix, no? El més important dels reptes que et proposis és gaudir-ne, Marta.
Doncs això ens ho diu Arnau Julià, que com si algú no ho sap, és el primer que ha aconseguit fer tots els cims més als de 3.000 metres de Catalunya. Els volia fer en 24 hores, però al final ha tardat 29 hores, 25 minuts i ens explica el per què.
Diu que estava previst que els trasllats d'un cim a l'altre fossin en cotxe o en algun transport d'aquest estil, moto potser, etc. Però ell va decidir que no, que preferia fer els trasllats a peu o amb bicicleta i això evidentment va retardar una mica aquesta primera proposta de les 24 hores.
Diu que li agrada molt la muntanya, que és un fanàtic de poder gaudir del paisatge mentre desenvolupa ja sigui aquest hobby de pujar cims o bé la seva feina, que recordem que és part de les patrulles de bombers que s'encarreguen de fer rescats a alta muntanya.
I Arnau ens explica que ell sempre que es proposa reptes i se'n porta proposant molts des del 2009 intenta aconseguir-los. Evidentment diu que n'hi ha alguns que encara no els ha aconseguit i diu que si ningú ho intenta abans que ell, diu que potser dintre d'uns anys ho torna a provar.
És la història d'Annau Julià. Sí, sí, és interessant. Així estiuenca, eh? També en aquesta contraportada d'avui. A l'avantguàrdia tenim que les plantes produeixen coca. Maria Opi per defensar-se'n. És una contra que m'ha agradat molt. M'ha sorprès. És de Paul A. R. Helrich. Mareu, senyor.
Pioner del coevolucionisme catedràtic de Biològica a Stanford. Té 60 anys, va habitar la Segona Guerra Mundial i va ser vacat per la Guerra Freda Científica. És californià, només diu que creuen proves i és premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA. Mhm.
doncs aquest senyor el que ens diu és que totes les plantes que tenim, que tots els éssers han anat evolucionant a poc a poc conjuntament i diu que ell va començar una investigació a partir dels col·leccionistes de papallones. Amb un amic seu van anar agafant dades d'aquests col·leccionistes i les dades que tenia aquest amic seu i van descobrir que les plantes són com són gràcies a les papallones
que també fan que siguin com són ells poc a poc van anar lligant caps i van acabar comprovant que les plantes eren com eren per les papallones i al revés evolucionaven juntes diu per exemple la marihuana es pregunta i la marihuana o la cocaïna ens ensopeixen
I per què tenen aquest efecte corrosiu en la memòria? Doncs bé, ell diu perquè això antigament el que feien les plantes utilitzaven coses com la maria que feien que t'oblidessis de les coses i per exemple una sebra quan anava a menjar-se una planta que produïa maria
feia que s'oblidés i no se'n recordés d'on estava aquella planta. És el seu mètode de defensa davant dels herbívors. Què més? La zebra, diu l'entrevistador, ja no menjarà més roselles. Doncs diu, molts animals deixen d'ingerir aquestes plantes o s'obliden d'un son per la flipada que agafen.
Diu, però, que els humans també consumíem aquestes plantes, no? Però diu que els humans el que hem fet és domesticar aquestes plantes, com és, per exemple, el tomàquet, que diu l'entrevistador, el tomàquet dels esteques era un vegetal verinós fins que el vam conrear, no? Diu que al cap i a la fi el que és natural només és el que hem oblidat,
que era artificial i ell el que contesta és que per això costa tant de controlar amb pesticides les plagues d'insectes perquè fa milers d'anys que evolucionen per evitar els tòxics de les plantes i ara són més ràpids a adaptar-se que nosaltres, que a sobre patim la toxicitat dels nostres propis insecticides. Doncs hem dit una entrevista... M'ha agradat, és curiosa. És interessant que ens expliquin tot això des d'aquest punt de vista avui a Vanguardia.
I el periòdico, llegim el següent titular, hem de parlar de vasos comunicants. A veure... Doncs avui el periòdico torna amb les seves entrevistes d'agent corrent i avui ens presenten a Salvador Foraster, diu que assisteix a part de la Casa de la Paraula, diu que al local hi va trobar una olivera i això va ser un bon presagi. Aquest home fa molts anys, el 1980, va fer la seva llibreria Xoroi amb una altra col·laboradora
En aquesta llibreria s'especialitzen en el psicoanàlisi, de fet són molt fans de Freud, i explicar tot el conjunt d'activitats que es van realitzar des del 2008, més o menys, i que al final van acabar per crear l'associació de mans de Freud, quan van celebrar el 150 aniversari europeu.
del seu naixement i doncs bé, sembla ser que aquesta organització el que fa doncs és fer psicoanàlisi també a partir de llibres, a partir de treballs i expliquen doncs diferents tipus de psicoanàlisi que existeixen en el món. Evidentment no tot arreu s'analitza la gent igual i no és el mateix psicologia que psiquiatria. Això és important també de saber-ho.
també ens presenta aquesta voluntat de la llibreria Xoroi de ser especialista en aquest tipus de lectura aquest tipus de psicoanàlisi però també ens destaca que dintre de la llibreria també podem trobar llibres més normals, més comuns com de cine, literatura, etc. i que bé, els propietaris estan molt contents ja que tot i la crisi ells continuen podent treballar i per tant la llibreria està en actiu
Sí que és veritat que la llibreria, al ser un espai molt petit, obliga que aquestes trobades d'aquest grup de mans de la psicoanàlisi s'hagi de fer en un altre lloc, però bé, sembla ser que la gent hi va contenta i, per tant, doncs... Que es poden fer, no? Sembla que tenim tradició psicoanalítica a Barcelona, tot i que està una mica amagada, això sí. Doncs interessant també de descobrir-ho avui al periòdico.
Ara passen tres minuts a dos quarts d'onze, moment per fer un cop d'ull a les portades esportives. Comencem per l'esportiu, Marc. Sí, comencem per l'esportiu perquè m'he deixat pel final el que més m'agrada del dia. Sí, no seria al revés, no l'hem de començar pel plat fort, no? No, va, vull fer-me al revés. Com no aquí a Catalunya el plat fort del dia és Frederic Mati, el nou fitxatge del Futbol Club Barcelona...
i, aviam, el titular de l'esportiu, que sabeu que el meu francès està una mica oxidat, eh? A veure. Le casquedó, no sé si ho he dit bé, però bueno, més o menys, diu que Luis Enrique ja té l'especialista que buscava, un central polivalent, amb experiència contundent, ràpid i amb bon joc aèric. Després ens parla també del tour, que diu que masca regna els Pirineus i Vincenzo Nivali mostra la seva posició
força i continua guanyant i per últim en clau de bàsquet la penya pretén Sergi Vidal doncs són els titulars de l'esportiu ens n'anem ara cap al munt de l'esportiu sí, a veure diu Chapó Matí més el cinquè reforç del Barça que passarà avui revisió i firmarà i demà ja entrenar amb el grup diu que el Barça és el millor club del món i va demanant públic venir aquí
A part d'això, també comenta la victòria atlètica de Madrid davant del Numancia i que avui hi haurà el sorteig del calendari de primera i de segona, que serà a les 12 i mitja i a les 5 de la tarda. Per fi, per fi. Que sabrem llavors quan jugarà contra el Madrid i aquestes coses, no? Correcte, i contra qui jugarà la primera jornada i tot. I si Suárez pot jugar contra el Madrid.
Bueno, però... Ah, bueno, clar, això sí, depèn de la data. El 26 d'octubre podria jugar, ja. Depèn de la data, anem a veure què fa la federació. Segurament sí, no? Perquè dèiem ahir que pràcticament mai hi ha un Barça-Madrid abans de fer l'octubre. No, sí, però sempre és pel novembre, desembre. Es poden ficar tiquis miquis i dir, vinga, aquest any el fiquem abans perquè el Solis no es jugui. En tot cas, no oblidem que és un sorteig en principi, per tant... En principi. En principi. A veure què passa.
Què ens diu l'esport? L'esport, et deia que és el que més m'agrada perquè es planteja una pregunta molt bona. A veure. Basta con Matier? Crec que és molt important perquè no sé si el Barça hauria de seguir buscant un central. L'opció que dona l'esport diu que és Marquinhos, que és una opció que segueix oberta, però que és quasi impossible. Si no és aquest jugador, no vindria cap altre central.
Diu que el francès, el Frederic Mathieu, va dir que va venir al millor club del món. Avui tornen els internacionals espanyols i també Rakitic, i més els brasilers, i ja tornen a la feina, que dintre de poc marxarà un estàs a Anglaterra. Ens parla de la lesió de Neymar, amb una imatge d'aquesta lesió de la bèrtreba, que diu que no deixarà seqüeles.
Els àrbitres, i em sembla una gran notícia, utilitzaran aquest famós esprai del Mundial, tant a primera com a segona, per col·locar l'asfalt, s'hauran acabat aquests debats si la barrera està ben col·locada o no, i en clau del Madrid, i això no surt ni a l'ASN ni al Marca, diu que Casillas té un acord amb l'Arsenal. Anem a veure aquest problema que té el Madrid a la porteria com el soluciona. I ara ens anem cap a la premsa de Madrid. Comencem amb el Marca.
Sí, el marca obre amb unes paraules de Luka Modric que diu que amb James i Kroos somos aún mejores. Diu que lluiten pels sis títols i que no tenen la pressió de la temporada passada de guanyar la dècima i per tant faran millor temporada. També comenta el que hem dit abans de la victòria de l'Atlètico de Madrid amb gol d'Héctor.
Però, atenció, no comenta res del fitxatge de Matié. Ni una paraula. Amb la seva línia, no? Sí. Ara sí que comenta alguna cosa. Sí, a veure. Sí que diu que Lluís Enrique ja té el central que quiere, però, bueno, es centra més en Keylor Navas, que sembla ser que hi ha un acord total, ja, finalment, perquè el tercer porter arribi al Madrid. No sé com s'ho farà en Xeroti per...
ha acabat solucionant aquest problema que té a la porteria. En Clau del Tour parla del mateix, que Masca guanya a Saint Larry i Valverde cada cop ho està passant pitjor. I et faig una pregunta, Carme. A veure'm. El Marc Marquez, amb motociclisme, a quant creus que es paga per euro la seva victòria al Mundial? A veure'm.
No sabria dir-t'ho, eh? Jo estic molt desconnectada. Ni es paga ja. De les apostes i de... No es paga ja. Ho veuen tan clar que no donen ni un cèntim per euro apostat. I per què, això? Perquè ho té gairebé fet ja. Però, per tant, si... I acabem de començar el Mundial, eh? Però si apostes per l'altre, llavors pots fer-te ric, no? Sí, això sí. I al final guanya l'Orento, si és la Junés Market... Quan s'acaba? Ui, encara queda. No portem ni deu curses, encara. Uh, d'acord.
D'acord, doncs molt curiós. Sí, m'ha agradat aquesta notícia. Sí, sí, sí, els apunts aquests esportius per completar aquest repàs de l'actualitat. Gràcies. Ens n'anem ara cap a la notícia curiosa.
Que avui va una mica del món animal. Estela Roda, molt bon dia. Ai, espera que el tenim al teu micro abert, ara sí, bon dia. Bon dia. Per parlar d'una història d'una noia de 15 anys, atenció, que salta tanques, però en lloc de fer un cavall ho fa amb una vaca. Sí. A veure, què ha passat aquí? Com va això? Doncs que Regina Mayer, que és la noia de 15 anys, els seus pares les van negar a comprar-li un cavall
Llavors la noia ni es va enfadar ni es va tancar la seva habitació, però en canvi va recórrer a una vaca anomenada Juna per fer realitat els seus somnis d'Amazona. Però aquesta vaca és propietat seva des que va néixer, o sigui que és una mica extraig. Sí, home, la imatge és curiosa, eh? M'has portat aquí una fotografia perquè ho veiés i realment cola. Vull dir que suposo que veure la vaca saltant deu tenir més gràcia, eh?
Però en tot cas, una història ben curiosa. Es diu Lluna, eh? Sí, la vaca, sí. Per començar, li va col·locar unes regnes i ja va portar a passejar. A poc a poc, Regina va acostumar la seva vaca al contacte humà i a les eines d'equitació.
Als sis mesos va arribar el moment de veure com reaccionaria Iuna al pes d'un genet. Per practicar el salts va agafar com unes caixes perquè anés saltant però no saltava fins que va començar a saltar. És una mica difícil, però una vaca pesa bastant, vull dir que no deu ser tan fàcil.
En fi, realment passen coses molt curioses pel món, eh? No sé, Estela, si abans de fer aquesta secció n'eres conscient, però crec que estem descobrint aquí tot un món. Sí. En fi, i d'aquí, justament, el que fem avui és dijous i arribem al final de la setmana i el que fem és parlar de coses que ens fan riure, no? Ens posem així a muntar una mica més alegre i Laia avui ens vols parlar de riure. Sí.
A veure, explica'ns. A veure, la secció que us porto avui és còmica.
I concretament us parlaré d'un vídeo a YouTube que podeu trobar fàcilment, que es diu La risa més contagiosa del món. Això és un experiment que van realitzar, van buscar persones amb riures molt estranys i que a l'escoltar-los et tenen ganes de riure, són contagiosos, i els van ajuntar tots per fer com una cadena d'escaip. Llavors, en primer lloc surt un bebè que va rient. Sí.
I llavors, a partir d'aquest bebè, doncs, apareix... A veure, el recuperem, és aquest, eh? Sí. Apareix una altra... Riu més gent, eh? Sí, sí, sí. Perquè, clar, no estan sols, hi ha més gent. En primer lloc, trobem un bebè. Després, hi ha una persona negra que escolta el riure del bebè i s'hi afegeix. Que el seu riure... És aquest que som dint de fons, eh? A veure... És aquest més greu.
Sí, és el greu. Després trobem un home vell. A veure, avançarem el vídeo. En el meu cas és el riure que més m'ha fet riure. És el que fa...
Em riu d'una manera molt curiosa. Ara perquè jo estic veient la imatge, però si no, no sembla un riure. No. Laia, crec que t'haurien de gravar a tu, no? Perquè te l'està enganxant. Ja hem dit que són riures curiosos. Sí, sí, sí. Una mira i torna, eh? Després del vell trobem dos policies d'Estats Units que també són aquests.
Sí que s'encomana, eh? Reconec que sí que s'encomana. I després, la dels policies, trobem un jove que també està a l'escari. Ui, riu molt raro aquest, eh? Sí, aquest és molt estrient. Fa una mica més de por.
Clar, que ells, a més a més, a través d'escair, se suposa que estan mirant els riures dels altres, o no? Sí, sí que l'estan veient. Llavors, per això... Clar, clar, també la imatge compta. Després tenim una noia que... Aquesta és més de riure cap endins. És això de... No, no, aquesta no és. Ah, no, és abans? A veure, a veure, espera't. Aquesta, aquesta. Riu d'una manera molt estranya, eh, aquesta...
Aquesta és la setena. D'acord. Què més tenim? Aquest és el primer vídeo que t'he ensenyat, que només té set riures. Aquí s'acaba el vídeo del riure. Ens queda una altra senyora. Aquesta també pareix el vídeo. Aquesta no l'havíem sentit, vull dir.
Sí, acabaríem amb aquesta. Aquest vídeo s'acaba amb aquests 7 riures. Però tu n'has trobat un parell més de riures, eh? Sí, per completar el top 10, doncs, m'he seleccionat dos més. Aquest. Aquesta és una nena russa. Riu molt, també, no? Es posa vermella i tot, aquesta. S'enganxa, també, aquest riure, eh?
I després hi ha un nen. Veig que vosaltres a l'estudi esteu ja també amb el mateix nivell, eh? Jo no m'amagaria del micròfon Marta i Estela perquè podríem... A mi aquest potser és el que més m'agrada, eh? Perquè a mi és un nen, el veig com molt de veritat. I en tenim encara un altre. L'últim, hem començat amb un bebè, acabem amb un bebè.
Aquest és un vídeo molt graciós també i molt famós perquè el podeu trobar... Bueno, va sortir els vídeos caseros més divertidors d'Amèrica. Es tracta d'una bebé que té un gos i al gos li comencen a donar menjar. I resulta que això li fa gràcia i comença a rir. Clar, clar. Ara veig la imatge i tot. És molt curiós. Ara estava pensant justament que aquí a la ràdio un cop al programa de la tarda amb el Jordi Domènech
Un cop vas fer una cosa així de quedar-nos els riures de molts de nosaltres, eh? I tenia també un arxiu, el que passa que l'hauria de buscar... Estic remenant entre els seus arxius, no ho estic trobant ràpidament, però tenia uns quants riures d'alguns col·laboradors, no? Allò va fer aquest mateix efecte. I a veure si puc trobar-ho perquè tenia... No eren tan exagerats, eh? Ja et dic que no superàvem els d'aquests vídeos, però moltes gràcies, Laia, en tot cas, per aquest recull. Jo crec que és una bona manera de començar el dia, eh? Així...
Amb aquest ridres. Amb bon humor. Tu et quedes amb aquest home, eh, per això? Sí, amb el yo, yo. Aquest senyor. Sí, a mi m'ha agradat molt aquest últim nen. Sí, el de aquest. M'ha fet molta gràcia. En fi, doncs d'aquí ens hem de posar no ser i obres, però hem d'anar a parlar d'altres coses, com ara de música.
M'he tornat a equivocar de cançó, eh? Aquesta no és. Aquesta és un remix. Ah, sense faig el mateix amb aquestes cançons. A veure, sí, llavors no m'agraden. Aquesta cançó es diu All of Me i ara anem a sentir la de veritat. Sí, perquè l'articinal és molt més lenta. A veure. A veure si ens entra. Ja toca el piano diferent, eh? Sí, sí. Doncs deixem-la respirar un momentet i de seguida ens expliques, Estela.
What would I do without your smart mouth Drawing me in and you kicking me out You got my head spinning No kidding I can't pin you down What's going on in that beautiful mind I'm on your magical mystery ride And I'm so dizzy Don't know what hit me But I'll be alright
Sí que és diferent, realment és una altra història. A veure, explica'ns aquesta cançó. Aquesta cançó, sí. Va formar part del seu quart disc d'estudi Love in the Future. La va escriure amb Toby Gat i la va coproduir amb Dave Tozer.
La cançó està dedicada a la seva esposa, que es diu Chrissy Teigen. Sí. La cançó va arribar a les ràdios principals el 12 d'agost del 2013. Per tant, ja té un any, eh, aquesta cançó? Sí, encara que el 17 de maig d'aquest any, la cançó esdevenia com el número 1 de les llistes del Billboard Hot 10 i es convertia en el seu primer single als Estats Units. Vale. I superava la cançó de Happy de Farrell Williams. Mhm.
I també va arribar bastant amunt a altres països, no? Sí. Va arribar al número dos al Regne Unit de Nova Zelanda i va encapçalar les llistes d'Austràlia, Canadà, Irlanda, Portugal, Suècia, Suïssa i els Països Baixos. Una cançó que també va ser present als Premis Grammy 2014. Sí.
És bonica, eh? M'agrada aquesta cançó. Us agrada, a vosaltres? A mi m'encanta. És que ara ens ha de treure-la perquè torna a fer el seu moment, però bé, hem de passar a parlar d'un altre hit. Ja la podeu recuperar com vulgueu a l'OMI de John Legend i el que fem és parlar ara d'un altre país. Doncs anem que avui més a prop, cap a França. Sí.
Molt bé, no? Encara que és el hit d'un altre país, podríem dir que és un segon èxit aquí a Espanya, perquè també ha triomfat. Es diu Stolen Dance. Stolen Dance de Milky Chance.
Està molt bé. Sí. Doncs bé, la cançó és Stolen Dance, que significa ball o dansa robada, del grup Milky Chains, que és un duo musical alemany compost pel vocalista Clemens Rebain i el músic DJ Philip Dodge. Molt bé. A veure, explica'ns una mica aquest grup d'on ve, a part d'aquest nom que tenen.
Sí, el nom és una mica raro. Es diuen Milky Dance, que és oportunitat lletosa o oportunitat de llet. No sé, no té moltes... Potser té algun doble sentit. Potser alemanya, però... I ells qui són? Ells són en Clemens i en Filip, que provenen de la ciutat alemanya de Kassel. Van acabar la secundària al mateix institut, però no es coneixien. Fins que un temps més tard van coincidir en un quartet de jazz on en Clemens tocava el baix i en Filip la guitarra. Veu que es van caure bé
i des de les hores han estat treballant junts. Això va ser el 2012, per tant, porten dos anyets ja treballant. I toquen uns quants estils, no? Sí, el grup no té un estil concret, abarca diferents estils, com el pop, el rock i el popular, i arriben fins al reggaeton i la música electrònica. I aquesta cançó? Però aquesta cançó no pertany a cap d'aquests estils en concret, sinó que és folklòrica.
Llavors, explica'ns també quan van treure aquesta cançó, perquè fa temps també, no? Sí, també fa... Sí, sí, porten bastant temps. El videoclip i la cançó van ser llançats a l'hora YouTube el 4 d'abril de l'any passat, del 2013, abans que l'àlbum estigués acabat del tot. Ràpidament es va convertir en un gran èxit que va acumular milions de visites. Concretament, avui he mirat el vídeo i tenia quasi 50 milions de visites. Res de nidó, eh? Nidó.
A més, gràcies a aquesta cançó, Stolen Dance, el grup ha pogut celebrar concerts arreu d'Europa amb entrades esgotades. Dic arreu d'Europa perquè és bàsicament en aquest continent on ha triomfat més. En països a part de França, com Àustria, Bèlgica, Suïssa, Polònia, la República Txeca, Hongria, Luxemburg i Portugal. I jo afegiria Espanya, també. També el posaries aquí, eh? L'he escoltat molt bé, eh? Sona molt bé, la veritat.
Doncs són els kits del dia abans de marxar, però noies, he trobat aquest arxiu que us deia, eh? Aquest dia que el Jordi Domènech, al programa de les tardes, es va dedicar a gravar els riures de la gent.
I ni uns quants, que a veure com sonen. Aquest és el senyor Benito. Després també Toni Fuentes. Aquest és el Jordi. La Mari i la Paula. La Maica, que després la tenim. Un altre col·laborador que es deia Paco.
Hi ha alguns que són com... Els trobes més forçats, no? O potser més de riure malvat, no? També pot ser... També tenim Pep Quintana, col·laborador també d'aquí a la ràdio. El veieu el dimarts i també m'agrada a mi, eh?
Aquest interior, justament, aquest que deiem abans. Perquè veieu que aquí també hem fet alguns experiments. En fi, moltes gràcies, Laia, Estela i Marta. Fins d'estrès, que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Estàs escoltant? Just te l'estimo.
5 minuts i les 11. Salutem ara el Carles de Nnedi Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Avui sàpigues que estem de molt bon humor, eh? Portem sentint riures des de fa uns 10 minuts, aproximadament. Sí, i ara he sentit que hi havia tota una col·lecció de riures diferents i, carai, que ens hi passem, aquests. Sí, sí, els d'aquí a la ràdio també... No ho sé, avui la Laia ha vingut amb aquest esperit, un top 10 de riures curiosos. I llavors li he volgut ensenyar que aquí a la ràdio també en teníem uns quants d'arxivats. M'imagino que arrel del dèficit fiscal que tenen les comunitats és per agafar riure i no plorar, no? Està molt bé.
En fi, parlem del temps, perquè esteu bastant avorrits, eh? Una mica, una mica avorrida. Se us nota, se us comença a notar. Comença una miqueta de moviment, sembla que vulguin sorgir algunes cosetes i potser a partir d'avui hi ha una mica més de coses a parlar a Catalunya. Fins ara ha sigut molta tranquil·litat, no ha passat res enlloc. Des de dilluns. Sí, però a partir d'avui ja comença a haver una miqueta més d'activitat, potser alguns núvols baixos, demà a la costa... Ara ho explicarem una miqueta, anirem ràpids...
Però hi ha algunes cosetes més. Aviam, d'avui poca història, de cara a aquesta tarda tornaran a créixer nubulades, però avui sí que ja esperem precipitacions, sobretot a les comarques del Pirineu Occidental. Tot el que és des de l'Alta, Ribagor, Saball d'Aran, fins ben bé la Cerdanya, en aquesta zona de Pirineu, Lleitatà, una miqueta Barceloní, Andorrà i fins i tot a l'Aragó i al Pirineu Basque ja sí que hi haurà bastanta precipitació.
però de Resquit Lló enganxarà una miqueta Catalunya, també potser una miqueta de les comarques de Ponent, del Prepirineu, però vaja, que en aquella zona hi haurà alguna tempesta de cara a aquesta tarda, que ja és un fet diferencial. També comencen a créixer alguns núvols a punts del litoral, que durant aquesta propera nit i matinada faran una miqueta d'acta de presència, i demà al matí potser els tenim una miqueta més al costat nostre. Farà sol, però tindrem alguns núvols més, que seran més destacats per qui viatgi cap a Tarragona,
i no tant cap al que és el Garraf, Baix Llobregat i Barcelonès, però bé, també poden ser presents amb el dematí. S'han d'anar trencant i després el sol serà el protagonista.
Ara que parlem de sol, també parlem de temperatures, unes temperatures que no varien massa, pràcticament cada dia estem tenint el mateix, ahir 28 de màxima, una miqueta més a prop dels 29, però els vam quedar amb 28, i la mínima ha baixat fins als 19,8, que també més o menys... Que és pop, no? Sí, 9-20 graus també és una mica... La mitjana seria ara 27 graus, estem en 28, estem una mica per sobre del que és la màxima, les unitats tampoc no són molt exagerades, ara tenim 26 graus, un 50% d'humitat...
és una temperatura de xafugo de 31, estem a 24 a juliol, és la cosa més normal del món, i de cara al cap de setmana, potser dissabte, divendres a la tarda també hi haurà precipitacions al Pirineu, en aquesta mateixa zona, i potser s'amplia una miqueta al Pirineu central, però vaja, que en aquestes zones les tempestres de mitja tarda començaran a fer acta de presència i seran presents, i de cara al dissabte alguns mapes comencen a indicar una miqueta d'inestabilitat. Recordem, i ara me'n vaig ahir a la tarda,
Recordem que a la tarda va haver-hi una tempesta enfront del mar, el radar meteorològic l'anava marcant tota l'estona enfront just del litoral del Baix Llobregat, que va marxar cap endins però s'hi va formar i s'hi va posar allà al mig aquesta, i després no ens va arribar a tocar costa i a més no l'esperaven per enlloc.
Doncs el que dèiem, el dissabte sembla que hi haurà una miqueta més de núvols. Serà un dia una mica variable entre sol i núvols, no esperem precipitacions, però durant el dia podem anar combinant. Sobretot en el que és el delta del Llobregat, hi podríem acumular alguns núvols que podríem fer una miqueta a la guitza. I de cara al diumenge el sol seguirà sent el protagonista. Potser...
La setmana vinent es mostra una miqueta més activa. Potser comencen a arribar canvis, potser tenim canvis una miqueta més destacats. Si tornaran els dies grisos i això, potser. Comencen a canviar els mapes, però tampoc no podem especificar-ho. Sí que sembla que a la loteria de festa major podria haver-hi algun dia que la pluja fes acta de presència en els dies de festa major.
Falten molts dies, però sí que es comença a mor una mica tot aquest engrellat, tota aquesta situació de tanta tranquil·litat i sembla que la setmana que ve podria mostrar-se una mica més activa. En general farà sol, però sembla que hi ha alguns dies que podríem tenir alguns núvols més, alguna possibilitat de tempesta. Tot i així, dir-vos ja per acabar que hi ha algunes aplicacions per mòbil que ens porten avisant durant el dia d'ahir i el dia d'avui
que avui hi haurà tempestes a Sant Jús. No sé si és un petit error, de moment no les tenim previstes. I hem dit que avui no ha de passar res, que podem tenir algun núvolet a la tarda i poca cosa més. I les tempestes han d'estar guardades al Pirineu i sobretot a l'occidental. Però bé, aquestes aplicacions mòbils ens estan enviant alertes. És un centre d'alertes, com el que té el Mediocat, però a nivell global d'Europa. I aquesta pàgina web està enviant una alerta de possibles tempestes a Sant Jús.
Doncs, en principi, no ens vols fer cas, no? Vale, Carles, perfecte. Doncs, gràcies, i demà més. Vinga, bon dia. Que vagi bé, bon dia. Catalunya Informació. Són les 11.
Caiguda rècord de l'atur aquest segon trimestre de l'any, que també se nota l'increment d'ocupació més fort des de mitjans del 2005. Segons l'enquesta de població activa d'abril, la Junts han creat a Catalunya 79.300 llocs de treball i la taxa d'atur ha baixat gairebé dos punts fins al 20%. Ara hi ha 770.000 parats.
Alicia Sánchez Camacho assegura que les balances fiscals publicades ahir pel govern espanyol faran que molts catalans que han optat per l'independentisme abandonin aquesta posició perquè ha quedat demostrat que Espanya no roba Catalunya. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, la líder popular afirma que el govern d'Artur Mas ha enganyat els catalans.
El catedràtic que ha coordinat les balances fiscals del govern espanyol Ángel de la Fuente replica les acusacions de politització del seu mètode. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio assegura que és el sistema de la Generalitat el que està esvieixat.
El maquinista del tren que avui fa un any va descarrilar a Santiago de Compostela, en què van morir 79 persones, demana perdó a les víctimes en una carta que publica el diari La Voz de Galícia. Asegura que se sent responsable d'haver trencat tantes vides, somnis i esperances.
Transports Metropolitans de Barcelona obre una investigació per aclarir la presència d'un ratolí en una màquina expenedora de menjar a l'estació de Sants. Selecta, propietaria de la màquina, ja l'ha buidat i l'ha desinfectat i ha fet el mateix amb totes les altres que hi ha en aquesta estació.
L'opció de l'alto del foc s'allunya de la França de Gaza, on 715 palestins, la majoria civils, han mort en l'ofensiva militar d'Israel, que ha perdut 34 soldats. 51 presoners i 9 policies morts a l'Iraq en un atac de kamikazes i milicians armats contra l'autobús que els traslladava des d'una base militar fins a Bagdad. Ningú s'ha atribuït l'acció terrorista.
El Teatre Lliure de Montjuïc acull La Capital, una comèdia basada en el tractat de Calmar sobre el capitalisme. El muntatge de la companyia francesa d'Or Edeja és l'última gran cup-producció internacional del Festival Grec de Barcelona. Catalunya Informació. Esports. L'alpinista Òscar Cadià que es queda a 22 metres de fer el cim del Broad Peak, segons informa Tarragona Ràdio. El tarragoní busca el repte de ser el primer català a pujar als 14 cims de més de 8.000 metres que hi ha a la terra.
Jeremí Matié serà presentat aquesta tarda amb el Barça. Els vuit internacionals que s'han incorporat avui a l'equip passen la revisió mèdica a aquesta hora. Avui se sorteix al calendari de Lliga a primera i segona divisió. I pel que fa el temps, dia de sol, però amb algunes tronades de tarda al Pirineu i nubulades en punts de muntanya de cara a la tarda. La calor d'estiu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea. Bueno, McDonald's donarà prioritat als ciutadans de Sant Just a l'hora de seleccionar la plantilla del restaurant de la carretera Reial. McDonald's ha començat a buscar personal pel restaurant que obrirà Sant Just a la tardor. De fet, al web del Servei de Promoció Econòmica...
ha publicat l'oferta del restaurant per contractar persones que vulguin treballar a l'establiment i es requereixen treballadors que siguin estudiants de grau enginyeria o llicenciatura. Les condicions de contractació les estableix únicament McDonald's. L'empresa ofereix contracte indefinit a jornada parcial
I segons el regidor d'ocupació, McDonald's paga uns sous molt baixos i ofereix horaris variables, unes condicions que poden ser més adients per a estudiants universitaris que necessitin ingressos complementaris. L'empresa necessita cobrir entre 10 i 15 places i de moment s'han enlliurat una trentena de currículums.
Més qüestions en clau cultural. La Vintage Band posarà avui al punt final les nits d'estiu de Sant Just. El grup tancarà aquests concerts a la fresca que els tallers de música del municipi han organitzat tots els dijous del mes de juliol. En les últimes setmanes hi han actuat els grups Jazz Nou Quintet, Riu i els 4 de Franca, plegant més d'una seixantena de persones de públic.
La Vintage Band és un grup format per Joan Garcia, la guitarra solista i veu, Quim Trias, la guitarra rítmica i veu, un off-rapel fort a la bateria, Pere Badia al baix, tres a comes al teclat, el sol i vet a la veu i Emilio Sánchez a la taula de so. El grup fa versions clàssiques de pop-rock. L'última nit d'estiu tindrà lloc avui a les 9 del vespre a l'equipament de les escoles, el claustre i l'entrada costa 3 euros.
I un apunt més per destacar que més de 240 persones assistiran dissabte al sopar d'estiu del barri centre. Encara hi ha una vintena d'etiquets a la venda que es poden comprar a l'antiga granja Carbonell per 14 euros als adults i 7 euros als nens i nenes fins als 10 anys. L'organització tancarà inscripcions quan s'arribi a 260 participants. El sopar del barri centre es farà dissabte a les 9 del vespre i comptarà també amb algunes sorpreses.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Scream falling off the door, door Hanging off the hinges My feet are still sore My back's on the fringes We tore up the walls We slept on couches We lifted this house We lifted this house Firecrackers in the east My car parked out Your hands on my cheeks Your shoulder in my mouth I was up against the wall On the west mezzanine We rattle this town We rattle this scene Oh, oh
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Now it's all it was.
Now it's all at once Live my life without Coming up for it Now it's all at once I want everyone Racing down the hill I am faster than you Wait for summertime Wait for summertime
Fins demà!
This house is falling apart. We're not around this ghost town. This house is falling apart. This house is falling apart.
Just a la fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11. L'àrea metropolitana de Barcelona ha aprovat aquesta setmana una moció perquè es revisi el projecte de la línia de molt alta tensió, l'AMAT, que afecta directament Sant Just i el parc natural de Collserola. Recordem que l'AMAT vol construir diferents connexions entre centrals elèctriques repartides per...
La ciutat amb línies de corrent de molt alta tensió, 400.000 volts de tensió, amb l'objectiu per part de la red elèctrica, en principi, d'evitar problemes elèctrics a la ciutat en un futur. En parlem de tot plegat ara amb Bolaguer Ferraz, membre d'Alnos CEPA, Ecologistes de Catalunya. Molt bon dia, Bolaguer. Hola, bon dia.
un tema que hem tractat en diferents moments, però que sembla que ara ens torna a ser notícia d'alguna manera. Primer de tot, parlem de què implicaria construir aquesta supestació al terme municipal de Sant Jus, per tant, també dins de Collserola. Bé, de fet, la informació no està clara, perquè no han fet públic el projecte exacte, perquè no l'han desenvolupat, només hi ha un projecte inicial on es marcaven unes
línies aproximades per on anava ubicada aquesta subestació a Sant Just i tota la línia que travessava Collserola. Aleshores, fa uns dies va aparèixer un nou mapa d'això en el diari Ara, com a mínim el vaig veure, on apareixia bastant més detallat, però tampoc vol dir que allò sigui el definitiu, perquè precisament l'ubicació d'aquesta subestació a Sant Just
la pintaven a l'entorn de Can Biosca. Que no és on es pensava inicialment, no? Segons constava, sempre s'havia dit que aniria cap a la zona de la plaça Mireia, que és per allà als voltants de Sant Peixamàrtir. Exacte. És el límit de Desplugues i Sant Just. I en canvi ara seria justament una altra zona.
Sí, però com que no tenim la informació directa de Red Elèctrica, amb la seva informació, o sigui, amb els seus plànols i tot, doncs no hi ha res aprovat. O sigui, hi ha la intenció de tirar endavant perquè l'any 2007 o 2008 ho van voler tirar endavant aquest projecte amb l'excusa d'aquell dia necessari...
era necessari, doncs, garantir que el subministrament elèctric, perquè no hi haguessin aquells talls que hi havia hagut anys anteriors, però això és una cosa que avui dia, amb la millora de l'eficiència dels subministres i la caiguda del consum a partir de la crisi, això s'ha vist que no és necessari perquè estem sobrats d'energia. Per tant, no és cap prioritat tirar-ho endavant i suposo que per això
Doncs l'àrea metropolitana també no ho veu gens clar i si no l'hi justifiquen, igual que demanem als ecologistes, que hi hagi una justificació per tirar endavant una infraestructura que podria destruir el territori d'aquesta manera. Torres d'uns 70 metres d'alçada i per allà on passen, que no evitarien unes 35 al voltant de... Atravessant Collserola, tot el seu entorn...
també ho arrasarien perquè han de fer els manteniments pel tema de focs i escapçar tota la vegetació travessant la serra. Vull dir que no té gaire sentit. De fet, ara ja hi ha algunes torres d'atenció per això, no? A Collserola no són tan perilloses com la que es voldria construir? De fet, a Collserola hi ha línies en excés. D'alguna manera, el que es demana també és que racionalitzi les línies que hi ha ara perquè, de fet, ja se'n van traient algunes
Els últims anys, com a mínim, hi ha hagut algun soterrament o s'han reendreçat algunes línies, però queda molt per fer. Hi ha moltes línies i cal posar-hi ordre. Això seria prioritària abans que posar noves línies, que no aportaran res més en principi. Creieu que seria un pas enrere, per tant, en aquest sentit, si es tira endavant aquesta supestació que es vol construir?
Seria un pas enrere per Collserola. De fet, una de les excuses que es dona per posar la subestació fora del lloc on l'havien donat en un inici, allà a la plaça Mirelles, que és parc natural. En canvi, on l'ubiquen ara, l'entorn de Can Biosca, no és parc natural. No és perquè no sigui una zona rústica, però l'Ajuntament o l'Ajuntament de Sant Jus, en particular,
o el govern de la Generalitat en el seu moment no van voler incloure-ho en el parc tant com nosaltres ho proposàvem. Nosaltres sempre hem proposat que s'ha d'ampliar el parc natural per les zones que són rústiques i que no s'han de desenvolupar. Clar, el fet que no ho protegeixis vol dir que tard o d'hora t'hi poden acabar col·locant qualsevol infraestructura, qualsevol equipament.
Clar, segons com ara podria jugar aquesta mala passada, no?, perquè, de fet, la MB Barcelona i Sant Just i altres municipis també, a més, la Consorci, van desaconsellar el pas de la línia de 400 volts per aquí Sant Just, suposo, referint-se a aquest que ens deies ara, quan es parlava de plaça Mireia, però igual ara, doncs, Reta Elèctrica hauria trobat, doncs, una sortida diferent, no?, és a dir...
D'alguna manera seria més viable. El que, si ho pensem amb lògica, tampoc té coherència. Tenim una subestació d'Endesa i a 300 metres li posem una de reda elèctrica. Quan la d'Endesa està infrautilitzada i probablement es podria també, si s'hagués d'arribar a posar, s'hauríem d'arribar a una correda elèctrica amb Endesa perquè es posi dintre dels mateixos equipaments.
que a la zona de l'ENER li s'obre un munt d'espai que no utilitzen i, per tant, jo crec que seria més racional col·locar-ho allà i ajuntar les dues subestacions. Esteu d'acord o compartiu fins ara el posicionament que ha tingut l'Ajuntament de Sant Just, en aquest cas, sobre aquest tema, des d'Alnús?
L'Ajuntament de Sant Just no ha parlat massa d'aquest tema, no sabem gaire si no és pel que surt a la premsa i en aquest cas que dona suport, imagino, en aquesta moció que la veiem, ben lòdica. De fet, nosaltres com a plataforma cívica en defensa Collserola també estaven començant a incentivar que alguns ajuntaments, ja ho han fet, aprovessin aquest tipus d'emocions en contra de l'amat. Ja ho havíem fet el de Sant Cugat,
I a Cerdanyola estàvem a punt de fer-ho també aquest mes, però s'han avançat amb els de l'àrea metropolitana, que això ja suposo que val per tots i més enllà que els de Collserola.
Clar, suposo que és un primer pas, potser ara també tots els ajuntaments s'hi sumen perquè també quedi cada nom i que quedi clar tot això, però en tot cas sí que és una moció col·lectiva, que entre altres coses diu que aquesta és una solució innecessària i exigeix també al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que sotmeti a avaluació ambiental tot el projecte global d'implantació que inclogui alternatives de traçats, també la possibilitat de soterrament i el dimensionament de les subestacions.
Creieu que aquesta emoció o aquest conjunt de peticions que Red Elèctrica en aquest cas farà cas o que estarà disposat a escoltar? O sou optimistes, sou pessimistes davant de tot plegat tenint en compte el que ha anat passant els últims anys? No sabria dir-te exactament, però com a mínim a Santa Coloma de Gramenet allà hi ha hagut mobilitzacions i l'Ajuntament també s'ha posat fort
perquè no tiressin endavant la subestació que ja estaven començant a construir. Han reclamat Europa i això suposo que donarà una certa força i reclamen aquestes avaluacions d'impacte ambiental que no hi són. I per tant, doncs jo crec que si s'ha de complir la llei ho han d'arribar a fer. Si realment volen justificar tirar endavant aquesta línia, que nosaltres creiem que és injustificable ara per ara. No sé, en un futur a 20 anys, però a 5 o 6 anys vista no...
no té massa sentit. Hi hauria d'haver un rebuig més fort, per part també, no només d'administracions, sinó també de la gent. Ho trobeu a faltar, això? Jo suposo que sí, però és perquè la gent no està informada. Realment no sé si des de la ràdio últimament heu fet, jo diria que no heu donat gaires notícies al respecte d'això i en general per la tele tampoc surt massa. O si no llegeix els diaris la gent i busca la notícia, que tampoc està a primera plana normalment,
De fet, fins i tot, en aquesta notícia que comentaves ara, que va publicar el diari la setmana passada, també quan preguntava al Consorci de Colcerola o a diferents organismes, també tots més o menys coincidien en dir que no se sabien moltes coses, que no tenien tota la informació, o sigui que també fa la sensació que hi ha moltes coses que o bé no se saben o bé no es volen explicar, també per part dels organismes principals afectats.
Sí, a no ser que les administracions em haguin informació, però nosaltres com a entitats normalment reglem en el consorci aquestes coses, que ens passin les informacions, però els últims anys ens donava llargues dient que no tenien cap novetat. I de poc i volta apareix això en el diari ara, dient que es pot tirar endavant aquest projecte per travessar la Collserola amb les línies de la maca.
Suposo que si tira endavant o que si es van saber més coses sí que potser torna a haver-hi més mobilitzacions com el que va passar amb el tema de la vall ara fa uns quants anys, no? Suposo que sí i a més no és una cosa que només afecti a Sant Just sinó que afecta a tota Collserola i com que tenim tants usuaris a Collserola que es veurien afectats suposo que sí que jo crec que no acabaran de fer mai això
Esclar, no som però conscients, potser, del que implicaria, en tot cas. És a dir, que suposo que fins que no t'hi trobis de vegades en aquestes coses, hi ha gent que potser no sap com acabaria afectant a la vall, per entendre'ns, o a Collserola en general. Sí, de fet, és el de sempre. El projecte te'l poden aprovar legalment, posen informació pública, però no se sap gaire. No sé que els moviments que estem just al darrere informem i donem...
la informació real de l'impacte d'aquest projecte no acostuma a sortir en els mitjans de comunicació i per tant la gent no ho sap i si no fem prou força els quatre ecologistes que hi ha doncs al final les troben que el projecte tira endavant i es troben l'impacte brutal aleshores sí que és un dèficit de la nostra democràcia que això normalment sempre funcioneixi us sentiu sols? en aquest sentit ara vius a ser dels quatre ecologistes o us sentiu poc acompanyats per entendre'ns?
No, quan dic que som quatre ecologistes és que cada vegada hi ha menys activisme ecologista i menys suport i les entitats ecologistes tenen menys socis, etc. Però la gent, doncs, no ho sé, vull dir que cada vegada... O sigui, la gent suposadament està preocupada pel medi ambient però no dona suport a les entitats ecologistes. En general, sempre hi ha els que sí, però sempre som quatre activistes que ens toca fer molta feina i no donem a l'abast, evidentment.
Ni tenim els mitjans. En aquest cas concret, us plantegeu o us plantejareu fer algun pas endavant a partir d'ara? Alguna mobilització, alguna reclamació? De moment estem a l'expectativa. Com que no hi ha res aprovat en ferm i els ajuntaments ja estan fent la seva tasca que estan una mica en la línia que diem nosaltres, o sigui, ja ens va bé. Nosaltres farem el seguiment.
en funció de la informació que hi hagi i ja reaccionaríem si realment es tirés endavant el projecte. Doncs ho anirem seguint, anirem parlant de tot plegat, d'aquest projecte de la línia molt alta tensió que afectaria directament Sant Just i el parc natural de Collserola. Avui n'hem volgut parlar amb Olaguer Ferraz, membre del NOSEP Ecologistes de Catalunya. Moltes gràcies, Olaguer. A vosaltres. I que vagi bé, bon dia. Bé, bé, bon dia.
Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern, 98.1 de la FM. Ens agrades tant tu. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
I can be a good boy too
Fins demà!
I assume it's best to be lonely.
Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura. Tot això i més cada dia a Ràdio d'Esvern, 98.1 de la FM. Ens agrada estar amb tu.
Dos minuts i dos quarts de dotze.
Aquesta hora el que fem és saludar el Manel Ripoll. Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. I benvingut de nou al Just a la Fusta. Feia uns quants mesos, ara que no ens sentíem, per parlar d'economia. Però avui, mira, suposo que les balances fiscals t'han fet reflexionar i has decidit tornar a la ràdio per explicar-nos alguns conceptes, no? Sí, més que res és intentar una mica, com havíem fet abans, quan surt algun tema d'actualitat i parlen d'alguns conceptes d'economia que a vegades...
podem confondre o inclús gent important, com comentarem, els ha arribat a confondre, que la gent els pugui tenir una mica clars i així quan en parlen a la televisió o a la ràdio llegeixen una notícia al diari tinguin clars aquests conceptes.
Doncs comencem avui parlant, primer de tot, de la diferència que hi ha entre el dèficit i el deute, no? Exacte, això seria com el nivell 1, no? O sigui, per tenir clar els dos conceptes i poder entendre què és una balança fiscal o com funciona una balança fiscal, has de saber diferenciar què és el dèficit del que és el deute, perquè si no et pot passar com...
li va passar ja quan en el seu temps George Bush fill era president dels Estats Units, que en una entrevista que li van fer va confondre, jo ara no recordo exactament si va confondre el dèficit amb el deute o el deute amb el dèficit, però va dir que un dels dos baixaria molt o seria molt gran, i clar, això va crear un pànic bancari, va crear un pànic en els inversors, i després va haver de sortir en públic a dir que no, que s'havia confós, que no volia dir un, sinó que volia dir l'altre, i llavors tot es va calmar. Llavors és important tenir-ho
Tenir-ho en compte i per explicar-ho ho explicarem de la següent manera. Direm que el dèficit es calcula com un percentatge del PIB, d'acord? O sigui, el dèficit seria el resultat d'agafar el deute que té un país i dividir-lo pel producte interior brut d'aquest país.
Llavors, si ho fiques al revés, no té sentit. Perquè la gent ho pugui entendre, és molt fàcil ficar-se aquesta equació. Dèficit és el resultat de dividir el deute, o sigui, el que tu et gastes, per el PIB, que seria tot el que el país produeix. Seria aquesta fracció entre el que es gasta el país en consonància amb el que produeix aquest país.
Seria el que els economistes en diuen un indicador macroeconòmic, el dèficit. Llavors, quan algú gasta més del que ingressa, això només ho pots fer si algú et deixa aquests diners, si algú et permet finançar aquest dèficit que generaràs,
I aquesta és l'única manera que tens per fer això. Ara, més endavant, veurem avui una mica com pots finançar aquests diners que et gastes de més en consonància amb el que tu ingresses, que això és el que fan el 99,9% dels països.
D'acord? Després, quan surten i sentim a la televisió, el govern espanyol ha aconseguit col·locar... S'han dit molts cops unes xifres que... Sí, que espanten. Sorprenen molt, no? Exacte. Però és quan surt a la televisió o a la ràdio que diuen el govern espanyol ha aconseguit col·locar les lletres del tresor o els interessos del tresor públic, els ha aconseguit col·locar tots. Això què vol dir?
Això vol dir que ha aconseguit trobar gent que està interessada en finançar l'estat espanyol i, per tant, permetre que els diners que gasta puguin ser superiors als diners que ingressa perquè hi ha algú que li presta, que li deixa aquests diners. Exacte. D'acord?
Llavors, el tema de què és millor, ara que estàvem comentant aquí, com s'ha de finançar el govern, d'acord? Què és millor? Que el govern pagui a través d'impostos o endeutant-se, d'acord? Això depèn de cada línia de govern.
Exacte, depèn de cada línia de govern, hi ha diferents corrents econòmiques que et dirien una cosa o una altra, depenent dels assessors que té un president del govern, doncs si és més de l'entorn dels cainesians,
del que deia John Maynard Keynes, doncs et diria que la millor manera de finançar la despesa del país és a través de l'endeudament. I és una mica, salvant les distàncies, el que en el seu moment, quan va començar la crisi, ara ja ens cau molt lluny, l'últim govern d'en Zapatero, aquell famós planer, que vam veure aquells grans lletreros que van ficar per tots els municipis, del planer, que era la gran...
solució per sortir d'aquell inici de la crisi que ningú sabia que seria el forta que ha acabat sent, doncs els assessors d'en Zapatero van decidir o van creure oportú fer cas a les teories de Keynes i aconsellar al govern espanyol que la millor manera
de finançar aquest dèficit, els diners de més que gastava l'Estat, era endeudant-se perquè es considera, i en el fons, si s'agafa la teoria en si és correcta o té la seva lògica, es considera que
si tu vas augmentant la augmentes la demanda i augmentes el consum a través de fer més obres, d'acord? O sigui, si tu contractes més gent, per exemple, amb el Planes va contractar tot de gent per fer, doncs
arreglar les voreres o arreglar una plaça o pavimentar el terreny, doncs són diners que l'Estat directament dona a unes empreses, aquestes empreses la donen els treballadors i, en principi, aquests treballadors, com que estan rebent aquests diners, se'ls haurien de gastar i revertir-los a l'economia. En principi, implicar el consum, mobilitzar el consum. Exacte, perquè la contrapartida, o sigui, si no t'han deudes, hem dit que només et pots finançar a través dels teus ingressos propis, que és a través dels impostos.
Clar, segons Keynes, si el que fas no és augmentar la demanda i augmentar el consum, que en principi ha de fer que la roda torni a girar,
l'única opció que et queda és pujar els impostos això et permetrà recaptar més i et permetrà finançar o contrarrestar aquest increment de despesa que tu has decidit fer en aquell moment que en principi si tu puges els impostos la gent tindrà menys diners perquè estarà pagant més diners a l'estat i en tindrà menys per ell per tant en principi hauria de consumir menys aquestes són les dues idees que hi ha i en Zapatero en el seu moment
va creure oportú tirar pel costat de la demanda i endeudar l'Estat, potser ho va fer una mica massa i ho va endeudar massa, i en canvi, quan va arribar en Rajoy, va optar per la línia totalment contrària, també perquè li venia dit des de Brussel·les i la Fórmula 3 Internacional que eren menys keynesians i eren més de l'altre corrent econòmica, que diu que el que s'ha de fer és pujar els impostos i ser conseqüents amb els diners que tu tens i que recaptes,
Doncs llavors pots endeutar-te menys o més, però sent capaç de recaptar més i reduir aquesta diferència.
Clar, clar, que és el que s'està fent ara, no? És el que s'està fent avui en dia, és l'altre corrent. En el fons, però, tant un concepte com l'altre no van molt desencaminats perquè, en el fons, ja ho veurem, la gent, en el fons, no és tonta, d'acord? I això ja se sabia al segle XVII, segle XIX, d'acord? Quan un economista molt famós d'aquella època, el senyor David Ricardo, que era anglès, d'acord? En el seu moment, el rei d'Anglaterra li va anar a preguntar, diu, escolta'm,
Dic, ara tenim que finançar una guerra que estem fent contra els francesos, com financem aquesta guerra? Perquè jo he sentit a dir, ja això entre el segle XVII i el segle XIX, el rei d'Anglaterra, jo he sentit a dir que hi ha dues maneres de fer-ho, no? O bé ens endeutem, o bé recapto més impostos, no?
I David Ricardo, molt sàviament ja en aquella època, li va dir que a ell li era igual, o sigui, era una pregunta que no tenia cap sentit, perquè era igual si decidia primer endeutar-se o primer recaptar impostos. Perquè la gent, quan veu que el govern es va endeutant, es va endeutant, es va endeutant, ja sap que tard o d'hora aquest endeutament que ha fet, d'alguna manera l'haurà de recuperar. I hem dit que hi ha dues opcions.
o bé van als mercats internacionals i emeten lletres del tresor, emeten bons públics i recapten, o bé van a buscar els ciutadans, els treballadors, en aquella època anaven a buscar els nobles i els burgesos, qui tenia diners, i la nit al dia del 5% passarà al 10% i llavors comences a recaptar molt més. Per tant, és igual si ho fas d'una manera o d'una altra, perquè al final...
sempre hauràs d'acabar tocant els impostos tard o d'hora, per molt que al principi diguis que te'n deutaràs. Sempre hi seran els impostos, eh? És a dir, que en el fons, encara que ens diguin el que vulguin, hem de tenir clar que els impostos... Tard o d'hora, i això la gent ja ho sap, quan veu que el país es van deutant, es van deutant, es van deutant, ja saben que tard o d'hora acabaran tocant els impostos, i això és el que es coneixia en aquell moment com l'equivalència ricardiana en honor a David Ricardo.
Molt curiós, eh?, aquesta història. Recordo que m'havia explicat un cop i em va sonar interessant i realment és bastant gràfica, no?, del que passa. Sí, sí, és bastant gràfica. Això ja seria entendre aquesta manera de com endeudar-se, això ja seria nivell 2, no? O sigui, el nivell 1 era entendre la diferència entre dèficit i deute i el nivell 2 ja és entendre aquest pas més del govern, com decideix endeutar-se, si d'una manera o d'una altra, i veure que al final, doncs, acaba sent tota aquesta...
equivalència ricardiana. I ara passaríem al nivell 3, per entendre'ns, que seria si es pot compensar el dèficit de la balança fiscal, tant d'actualitat aquests dies, amb un superàvit comercial. Sí, perquè avui aquests dies han estat publicant les famoses balances fiscals, que es veu que deuen portar sempre molta feina a fer aquestes balances fiscals perquè et publiquen les del 2011 o les del 2012, ara no recordo de memòria quines són, però dos anys en redarits o això...
sempre van i ells diuen que és perquè hi ha molta feina jo crec que és perquè no s'atreveixen a dir el que hi ha a l'any en qüestió perquè si diguessin el que ha passat l'any anterior o el mateix any doncs la gent es ficaria després de punt i diuen no, però això va passar fa dos anys ara és diferent
Però avui, ara, el nivell 3 aquest, seria veure si aquesta balança fiscal i aquest superàvit comercial es poden compensar entre ells i també entendre una mica aquests dos conceptes, sobretot la balança fiscal que aquests dies està sortint, però també per si mai algú ens diu que un es pot compensar amb l'altre, que això des de Madrid s'acostuma a comentar amb insistència. Explica'ns, doncs, Manel. El primer concepte, que seria aquest dèficit fiscal, ja ben explicat avui tant la paraula dèficit com deute...
Però, haurem parlat d'aquestes dues paraules, la gent... És un concepte que ara, hem escoltat el nivell 1 i el nivell 2, el poden assolir. El dèficit fiscal seria la diferència entre els impostos que paguen els catalans i els diners que el govern espanyol acaba gastant a Catalunya. O sigui, són els diners... La diferència entre els diners que de Catalunya se'n van cap a Espanya...
per l'IRPF, per l'Ira, per tots els impostos, se'n van cap allà i els diners que l'estat espanyol decideix que tornen cap a Catalunya en qüestió d'infraestructures, en qüestió de sanitat, en qüestió d'educació, perquè, com sabem, el sistema fiscal espanyol està muntat de forma centralitzada, que totes les comunitats autònomes ho envien cap allà i diuen ara tu això i ara aquest altre. I llavors fan el que se'n diu aquesta redistribució, aquesta solidaritat fiscal que...
que sempre ha aguantat el sistema fiscal espanyol. Per contra, el que seria el superàvit comercial és la diferència entre els catalans venem a Espanya amb productes que produïm aquí i els venem a la resta d'Espanya, això restant-ho dels productes que Espanya produeix i ens ven a Catalunya.
Certa és que si comparem les dues magnituds i ens quedem aquí, és cert que el dèficit fiscal o la diferència entre el que enviem d'impostos cap a Madrid i venen en qüestió d'infraestructures cap a Catalunya és negatiu, entorn a uns 16.000 milions d'euros, o sigui, donem més diners cap a Madrid que els diners de cap a Madrid venen cap a Catalunya, això és veritat, és negatiu.
Per contra, el superàvit comercial és positiu, o sigui, és veritat que Catalunya ven molts més productes a la resta de l'estat espanyol que els productes que produeix la resta de l'estat espanyol es venen a Catalunya, això està calculat en torno a uns 20.000 milions d'euros, i per tant, si restessis aquestes dues magnituds et dirien, oh, però és que això és positiu de 4.000 milions.
Però això no és cert o no es poden compensar el superèdit comercial amb el dèficit fiscal per la senzilla raó que a Espanya els impostos els dones a canvi de res. O sigui, és l'estat espanyol que decideix què et torna o què no, però no és que tu donis uns impostos a canvi que aquests impostos després vinguin aquí amb infraestructures,
Clar, en principi aquesta seria la idea, però no funciona així. No funciona així perquè hi ha 16.000 milions que es perden pel camí. En canvi, per contra, quan tu envies un producte, el que vulguis, produeixes porcs, produeixes... L'impost que grava, no? No, no l'impost, sinó el producte en si. O sigui, tu produeixes porcs, produeixes metall, produeixes pa i ho vens a Espanya.
Directament. Exacte. Llavors, a Espanya què rep? Repa aquests porcs, rep aquest pa, rep aquest metall, d'acord? O sigui, estan rebent la compensació. I ells el que et tornen a canviar d'això són els diners que valen aquests productes. Per tant, això ja queda compensat entre ells. Al revés, el que et venen els espanyols cap a tu, ells et donen una transacció que tu li dones al producte per aquell valor i a canvi ells et donen aquest valor.
Per tant, el superàvit comercial queda compensat ràpidament perquè el que tu dones ho tornes amb productes tant d'una banda com de l'altra. Però tu creus que no es poden comparar, no?, aquestes dues magnituds. Exacte, no es poden comparar aquestes magnituds per aquest fet, per el fet que com que el que tu envies en forma de producte et tornen amb diners ja queda saldat a zero i al revés el que t'envies a Espanya en forma de productes i tu li tornes queda saldat amb zero. Per tant, és una cosa a part i està compensada. Va quedant el dèficit fiscal que són aquests diners que tu envies a Espanya
I no tornen aquesta mateixa quantitat de diners amb infraestructures, en tornen menys. Llavors, fer aquesta comparació de dir, no, això ho saldes amb l'altre, doncs no perquè són dues coses diferents que ja hem vist que queden unes saldades a zero i l'altre continua a haver-hi aquesta divergència entre el que envies cap allà i el que torna.
Doncs jo crec que una mica clar ha quedat, eh, Manel? Crec que ho hem entès una mica. Exacte, hem fet una classe express d'economia, però crec que ha anat bé, eh? Sí, per tenir aquests conceptes al cap. Deute i dèficit, que és tan important sempre, després una mica el funcionament de com actuen els diferents governs. Sí, com endeutar-te, quines dues formes d'endeutar-te hi ha, i al final això és de les balances fiscals i el superèvit comercial, perquè ara aquests dies la paraula balança fiscal és de les que més... Està a l'hora del dia, eh, exacte.
Doncs moltes gràcies, Manel. Tornem a tenir la setmana que ve per aquí a la ràdio, amb més lliçons d'economia abans de marxar. Perfecte. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Adéu, bon dia. Just a l'estiu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Passa un minut de tres quarts de dotze. De moment el que farem serà escoltar un breu tema musical. Escoltarem The Breeders mentre el Dani Martínez ens prepara ja els àpats d'estiu d'avui. Atenció, no us ho perdeu perquè, a més a més, avui el Dani ha arribat amb el seu vestit especial per cuinar i ens porta a moltes, moltes coses. De seguida, després, en menys de dos minuts, ens posem a cuinar aquests àpats d'estiu.
Fins demà!
Fins demà!
Just a l'estiu, a Ràdio d'Esverb.
Fins demà!
Bona nit.
Joan Xivella, Daniel Martínez i la locutora Carme Bardoi presenten Àpats Estiu. Tot un munt de casa.
Està molt bé la presentació, però clar, no tenim el Joan Xerivella avui. Tu no canvies la capçalera, encara que no hi sigui, perquè ell hi és en esperit. Per tant, per entendre'ns, no el tenim avui aquí a la ràdio, potser ens està escoltant, per tant, el soledem des d'aquí. La setmana que ve sí que el tindrem, per això divendres... Esperem, creurem els dits. Per tant, l'animem a que recuperi.
En tot cas, anem per feina, perquè ens queden 10 minuts, més o menys és el que tenim sempre a la secció, i tens unes quantes receptes per fer-nos. A més, avui estem molt contents perquè ja hem tuitejat aquest pastís fantàstic que ens has portat aquí a la ràdio, aquest pa de pessic, no?
Sí, un pastís genovès. Genovès, m'agrada el nom. Genovès. Especial 30 anys. Especial 30 anys de Ràdio d'Esvern. És un pastís supersenzill, tan senzill... Però és molt bonic, eh? Dóna molt... Sí, fagotge. Fagotge, exacte. Crec que si el portem a algun lloc, catarem molt i molt bé.
Però el que passa, recomanació a tots. A veure. El que m'ha passat a mi és que li he posat llevat pensant, vinga, pujarà una mica, però al posar el llevat que ha passat, que ha pujat i ha baixat. Ah, que estrany, no? Sí, sí. El ser diferent, aquest pastís, ha pujat i ha baixat el llevat i s'ha quedat així com un volcà. I, bueno...
Però hem penjat la foto, és a dir, que els oients la poden veure i jo crec que està bé. Té una forma, està bé. Tenim també la Laia Vidal. Bon dia, Laia. Hola, bon dia. Tu que l'has vist també, el vestit, què et sembla? Fa bona pinta, no? Ho té una pinta? Tinc unes ganes de menjar-me'l ja. Ara, després d'aquestes... M'agrada que la senyerem. Jo crec que...
En comptes del Joan, no? La fitxaràs? Home, sí. No, m'agraden els dos. La Laia la tenim aquí perquè d'aquí una estona parlarem també de Masterchef. En aquests 10 minuts farem moltes coses i ella és una fan fidel, per tant en parlarem. Avui comencem del revés, comencem per les postres, comencem pel final. I explica'ns doncs aquest pastís especial. Pa de passic o pastís de genovès. És tan senzill com 120 grams de farina tamisada, 120 grams de sucre...
4 ous mitjans, una mica de sal, no us passeu amb la sal, si us plau, una cullereta de sucre vainillat o essència de vainilla. Opcional, això. Es pensarà la gent, això no ho trobaré enlloc. En els supermercats et trobes de la marca Vainer,
petitets, pots així, que és sucre vainillat, que està molt bé i molt bé de preu. No arriba als dos euros, val? Molt bé, fàcil. Procediment. Escalfarem el forn a 170 graus i baterem els ous amb el sucre i la vainilla. Cal batre els ous fins que adquireixin la consistència necessària per a suportar el pes de la resta d'ingredients. La massa es tornarà més blanquinosa i triplicarà el seu volum. Ah, sí? Sí.
Sí, si ho fem bé, sí. Per tant, hem d'estar al cas de tot plegat. Exacte, afegim la sal, però també la podem juntar amb la farina, com vulgueu, i anem afegint la farina a poc a poc, i amb una espàtula anem integrant molt lentament i amb moviments envoltants en el pot on ho fem,
O sigui, anem resseguint al voltant. Sí. Perquè no s'enganxi. Exacte. Aquest pas també és molt important, ja que si no es fa adequadament, el volum del pa de pessic baixaria. Ah, ostres. La massa, al passar-la, això és un consell molt important, perquè jo ho vaig sentir, la veritat és que és veritat. La massa, al passar-la al motlla, fa un soroll molt esponjós, com una mus. Això indica si ho hem fet bé o no. Sí, fa...
Un sorollet així no, però un sorollet així. Crec que ha quedat molt clar, eh? Sí. Saps? Un soroll esponjós, vaja. Greixem un motlle de 20 centímetres, és a dir, amb oli, com sempre, com fem nosaltres, oli i farina, de 20 centímetres de diàmetre, com vulgueu, aquí és un exemple.
un exemple, amb espai d'esmoldant. Espai d'esmoldant o farina, com vulgueu. I posem al forn uns 25 minuts. Anem comprovant aquest fet amb ajuda d'escoradents. Quin fet? El fet que no es cremi. Vale.
i el traiem del forn quan estigui. Deixem-ho uns 10 minuts en el motlle i traspassem a una reixa que acabi de refredar-se. Home, jo veig que no és molt difícil, però s'ha d'estar al cas, eh? S'ha d'estar al cas, no es pot fer de pressa i corrents. Exacte. Aquest pastís... A tu què t'ha passat? A mi el que m'ha passat ha sigut el llevat. El llevat, que no estava dins la recepta, no? No, no estava dins la recepta. No, la vas llegir.
No, no, sí, sí. Però és que jo vaig fer una altra que sí que duia allà abans. Que era la mateixa, saps? I vaig intentar... Però bueno, jo crec que ha quedat bé.
Atenció, aquest pastís es pot presentar així, o amb una mica de sucre glaç, però el més recomanable per aquest pastís és que l'hi afegeixis xocolata, ta, fondant, perquè si no, al ser tan sosso aquest pastís, perquè és molt sosso, no porta iogurt ni res, és un pastís per llaios, per dir-ho d'una manera. Home, però és un pastís que és bo. Sí, sí, és molt bo. Però tu n'has fet xocolata.
Digues, digues. Li has posat xocolata? Sí, sí, sí, li he posat xocolata perquè queda més... Aquest pastís, per això el recomanen tant per fer fondant, perquè és el que es fa pel fondant, perquè si fiques molt de sucre amb el fondant queda...
Clar, clar, clar. Saps? I així queda més... I amb la xocolata igual, així no queda tant de sucre. Molt bé, doncs és la primera recepta del dia. En fem alguna més? Avui portes coses, a més, molt elaborades, Dani. Sí, bueno... Està clar que totes no les podrem fer perquè també vols parlar de Masterchef, per això hem convidat avui a la Laia...
Per tant, què, en triem una altra i ho deixem aquí, o com ho veus? Bueno... On podem fer més, on podem fer més. Anem cap als cupcakes de xocolata. Avui estem dolços, eh? Sí, avui estem molt dolços. Ingredients per la base de xocolata. Què ens caldria, primer de tot? Mira, 230 grams de mantega. Un apunt. Els cupcakes no són el mateix que les mandalenes, perquè a vegades et veus a paradetes i coses que et posen una magdalena amb buttercream.
i paga 5 euros i et dona la magdalena de la vella gaso amb el fondant i fa molta ràbia i el cupcake quina diferència té? el cupcake la diferència que té és que està fet de mantega no d'oli
No sabia això. Doncs ja ho saps. Doncs ja he après alguna cosa. Mantega, important. Per tant, ingredient bàsic. Què més hi posem? 140 grams de xocolata negra. Què més? 4 ous sencers. 120 grams de farina. 200 grams de sucre normal. 80 grams de frits secs picats. Pot ser nous o avellanes. Per donar-li aquest gust.
Procediment. Posar a fondre la mantega juntament amb xocolata. Treballar la batidora als ous sencers en sucre fins que augmenti el glum. Juntar els dos preparats i afegir la farina tamisada. Incorporar amb una espàtula de goma els fruits secs sense remenar gaire.
I així ja tindríem la base, no? Sí. Ara, el més bo de tot, el més dolç, la buttercream. A veure... Els ingredients per la buttercream de xocolata són 175 grams de xocolata 70% cacau, 225 grams de mantega a temperatura ambient, això és important perquè si no no es desfarà bé,
Una culleradeta de llet, temperatura ambient. Una culleradeta d'extracte de vinilla, com hem dit abans pot ser el sucre aquest. I 250 grams de sucre glas tamisat. El tamisat, més que res, és per treure-li si hi ha alguna brutícia o alguna cosa. Si no el feu, mira, no passa res, però és recomanable.
El procediment per elaborar la crema de mantega és fondre la xocolata i reservar temperatura ambient. Batre en una batedora la mantega amb la llet, la vanilla, el sucre glas, durant uns minuts, fins que quedi una barreja cremosa i suau. O sigui, hem d'anar comprovant fins que trobem aquest punt just, no? Exacte.
Ha de ser consistent. Llavors, afegir la xocolata fosa i treballar amb les varilles una estoneta més. De color escasqueix, amb una boquilla arrissada i posar els tòpings, que més us agraden. Aquells puntets, no? Exacte. O si volem posar una mica de xocolata. Exacte. No n'hi do, tu n'has fet mai de cupcakes? Sí. I què?
Bé, bé, bé, aviam, de tot el que podia passar, la veritat és que bastant bé. He anat a cursos i tal, i surten millors cursos, evidentment. Clar, això sempre passa. Però a casa no m'han sortit mai malament. A veure, ens queda pendent de fer, que no ho podem fer avui, ni el rotlleig d'espinacs, ni les sardines en escabets, ni la fideuà, portaves moltes coses, Dani? Potser masses?
Això ha sigut... No, bueno, perquè hem entrat 5 minuts tard per problema de la ley de Murphy, a la impressora. En tot cas, no ho espatllem més, perquè volies parlar també de... Ho dic perquè volíeu parlar de Masterchef, i ni que sigui amb un minut, què us va semblar la final?
Esteu contents amb el guanyador? Jo ja sabia que guanyaria la Vicky. Perquè, home, els dos estan bé. El Mateo i la Vicky, doncs, els dos tenen talent per guinar. Però, no sé, volia que guanyés el Mateo, però sabia que guanyaria la Vicky. Jo ho vull fer un abans. A veure, tens menys d'un minut, Dani. Molt, molt, molt important. Em van dir ahir, a la tarda, no sé si és veritat, n'imagino que sí, que va sortir en una revista...
Vicky, concursant de Masterchef, se li quema la cocina. És a dir, que a la cuina del seu restaurant se li va cremar. Ah, sí? Sí, sí. Quan, després? No, no, fa uns mesos. Això fa 4-5 mesos que està gravat, això, la final. I clar, jo pel que he sentit és això, que se li va cremar la cuina on se li va cremar el restaurant, vaja. I per això hi havia gent que ja sabia que guanyaria la Vicky. Per compensar, vols dir?
Com? Per ajudar-ho? Ah, no ho entenc. No, no. Se'ns acaba el temps, Dani, eh? Aviam. Se'ns acaba el temps. Això significa que la Vicky va guanyar el concurs i se li va cremar la cuina del seu restaurant. En fi, la setmana que ve més. Gràcies, Dani. Que vagi bé. Bon dia. Les 12.
La companyia Air Algeria afirma que ha perdut contacte amb un dels seus avions 50 minuts després que s'ha enlairat de l'aeroport de Ouagadougou a Burkina Faso. L'aparell feia la ruta entre aquesta ciutat i la capital algeriana, Alger, on havia d'aterrar a primera hora del matí.
I es crea ocupació a Espanya per primera vegada en sis anys, però el mercat laboral continua perdent actius, cosa que explica en part la forta davallada de l'atur. Segons l'última EPA a Catalunya hi ha 770.000 aturats, el 20% de la població activa. I cae un 50% la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya en els últims 10 anys. És el doble que en el conjunt de les comunitats autònomes, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona.
El maquinista del tren que avui fa un any va descarrilar Santiago de Compostela, en què van acabar morint 79 persones, demana perdó a les víctimes en una carta que publica el diari La Vot de Galícia. Asegura que se sent responsable d'haver trencat tantes vides, somnis i esperances.
La Federació de Municipis de Catalunya anuncia que la transparència marcarà la gestió de la institució després de la polèmica sobre el pagament de presumptes sobressous a alguns alcaldes. L'entitat municipalista confia que Convergència, Unió i Esquerra es reincorporaran als seus òrgans de direcció.
I l'opció de l'alto al foc s'allunya de la franja de Gaza on 715 palestins, la majoria civils, han mort en l'ofensiva militar d'Israel, que ha perdut 34 soldats. El Consell de Drets Humans de l'ONU investiga Israel per crims de guerra malgrat el rebuig dels Estats Units.
Isaac Ila Cuesta presentarà la seva nova pel·lícula al Festival de Sant Sebastià, que s'ha de fer al setembre. Aquesta vegada, però, el director gironí no competirà per la conxa d'or, premi que va guanyar fa tres anys amb els passos dobles. Catalunya Informació, titulars d'esports. L'alpinista Òscar Cadíac no ha pogut fer el cim del Broc Pic i s'ha quedat a només 22 metres de poder aconseguir l'objectiu de convertir-se en el primer alpinista català de fer el cim de les 14 muntanyes de més de 8.000 del planeta.
I el Barça, el defensa francesa Jeremy Mathieu passa aquest migdia a revisió mèdica. La 6 firmarà contracte per 4 temporades amb opció a una més i a dos quarts de 8 del vespre el presentaran oficialment.
I el temps, pocs núvols fins al migdia. Tarden nubolades a punts de muntanya de gran part del país. Al Pirineu no s'hi descarten algunes tronades. Farà calor d'estiu avui. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts, us parla Andrea. Bueno, reforçar el suport a l'emprenedoria i a l'activitat empresarial a Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu és l'objectiu del conveni que van signar els seus 3 alcaldes la setmana passada. Es tracta d'un acord que pretén millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores que es portin a terme.
L'acord suposa que els tres ajuntaments treballaran conjuntament per reforçar les polítiques de suport al teixit productiu i a les iniciatives emprenedores que sorgeixin. El conveni està dotat econòmicament amb 100.000 euros i contempla engegar accions formatives d'informació i assessorament per a empreses i emprenedors. De moment, les accions se centraran en tres eixos, formació, emprenedoria i suport a empreses que es volen internacionalitzar. Es coordinaran fins i tot les fires i mercats dels tres municipis.
Més qüestions. L'Arxiu Municipal rep la donació d'una làpida romana dedicada a Iulia Quieta, la donada a la Sant Justenca Pepita Prat, vídua de David Guasc, el descobridor d'aquesta làpida. És una llosa romana que Marcus Julius va dedicar la seva filla Iulia Quieta, que va morir quan tenia 3 anys d'edat.
Es tracta d'una inscripció epigràfica que data del segle I feta sobre Grès de Montjuïc. Iulia Quieta és la primera nena a Sant Justenca documentada. Aquesta peça funerària va ser descoberta a finals dels anys 50 a l'excavació de les restes localitzades a la riva, el terreny que hi ha entre la masia Can Oliveres i la Riera.
I un apunt més per recordar-vos que la Vintage Band posarà avui el punt final de les nits d'estiu de Sant Just. El grup tancarà aquests concerts a la fresca que els tallers de música del municipi han organitzat tots els dijous del mes de juliol. En les últimes setmanes hi han actuat els grups Jazz No Quinted, Riu i els Quatre de Franc, aplegant a més d'una seixantena de persones de públic. I avui la Vintage Band serà qui posarà el punt final a aquest cicle de nits d'estiu amb les seves versions clàssiques de pop rock.
Serà a les 9 del vespre el claustrat de l'equipament de les escoles i l'entrada costa 3 euros i a més euros servei de bar.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Sé que uno va sin H y eso es lo que se estila Aunque digas que me siento el uno como Atila Cuando la noche me encandila y me descarrila Vuelvo a ser el último en la fila del Sina Mi ánimo como un vaivén Paso de ser un huracán a un maestro zen A veces un volcán con el poder de Superman Y después ya ven, soy Clark Kent Veo el futuro y me creo rey del imperio Hasta que leo que dice mi tumba en el cementerio En serio, soy del corriente como la anguila
Fins demà!
Poner los puntos sobre las cies Y después quedar difunto al esquiar sin esquiar
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ara passem 12 minuts de les 12 del migdia.
I aquesta era el que fem és parlar de la Biblioteca Joan Margarit, per això saludem la seva directora, Rosa Maria Vallès. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions, primer, un apunt molt breu, però la setmana passada l'Andrea ens va comentar que hi havia uns quants dies en què va ser tancada per un tema de...
Sí. Obres, no? Sí, van ser tres dies, menys del que havíem previst. Exacte, que divendres ja deu tornar a obrir, no? Sí, sí, sí. Bueno, va ser un tema de condicionament dels aparells de l'aire condicionament del sistema de ventilació. Per tant, tot resolt, no? Sí, sí, sí, ja està en marxa una altra vegada, sí. És a dir, que en el fons tampoc els usuaris no ho hauran notat de gran manera, no?
Bueno, van ser tres dies. Però vull dir que efectes pràctic, indefereixo que si ara hi va algú no notarà que hagi passat. Ah, no es nota res, no veuran res diferent, està tot igual. Però calia fer-ho, no? Sí, sí, calia fer-ho perquè era un problema que no es podia fer el manteniment i s'havia de fer una reforma.
Estem ja a les últimes setmanes d'estiu perquè em sembla que l'agost tanqueu, no? Sí. A partir del dia... A l'1. A l'1 ja està tancat. Com la festa major, eh? Doncs ja la podeu viure... Sí, la podem viure al complet, sí, sí. Tanquem a l'1 tot el mes i el dia 1 de setembre, que aquest any cau en dilluns, doncs tornarem a obrir amb l'horari d'estiu encara, això sí, eh? Fins al 15 de setembre.
amb l'hora d'estiu que el que té és que els matins només obrim el dijous. Avui, per exemple. Per tant, estem ja els últims 10 dies de biblioteca i no sé si es nota si hi ha més gent, si no, si la gent ja no va tant a la biblioteca, com ho viu el ritme que hi ha ara? Si baixa l'afluència de gent, sí, sobretot també perquè ja no hi ha estudiants, que estan tots de vacances, ja...
I canvia molt la gent, canvia molt. La gent que ve ve a emportar-se moltes coses per vacances, això sí que ho notem. Sempre més del que llegiran, o del que llegirem. Jo soc d'aquestes i sempre em fa molta por quedar-me sense... Sí, exacte. No prenc mai la lliçó, no llegiré tant. Sí, sí, sí, això és veritat. Doncs, sobretot l'ugent el que s'emporta és llibre infantil, cosa infantil i després novel·la molt, molt. I aquest any el que hem fet com a novetat
Perquè la gent sempre ens demana que li recomanem llibres per llegir. Llavors, bé, doncs clar, quan t'entren 200 persones que et demanen que els hi recomanis... Sí, que t'ho volia preguntar també, eh? O sigui que... Doncs el que hem preparat és les nostres recomanacions. O sigui, ja hem preparat un fons que el tenim senyalitzat en el lloc del llibre, ja té un logo, que és com una R...
i els hem col·locat tots en un carro així gran perquè la gent remeni i dels que nosaltres recomanem emporti la novel·la històrica, la novel·la policiaca, el que sigui, t'agafes el que tu et sembli, però que de llibres de sempre, no són novetats editorials, són llibres que nosaltres per l'experiència veiem que agraden, pels coneixements que tenim sabent que té una qualitat i tot això, i la veritat és que això la gent els ha encantat, eh?
Sí, que potser ho repetireu, no? Sí, sí, ho mantindrem tot l'any, ja. El que passa que a l'estiu és més perquè tu penses que a l'estiu... O sigui, el préstec que es fa al juliol de novel·la és molt, molt, molt alt, eh? Sí, sí, realment ho notem molt, si les estadístiques cada any surten, sí, sí. Clar, que hauríem de saber després si es llegeixen tots els llibres que s'agafen, no? No ho preguntem, això, eh? Exacte, millor, millor, perquè així també tothom està més tranquil.
En tot cas, surten sobretot els llibres que deies ara que són més d'altres anys o clàssics o hi ha alguna novetat aquest any que també s'estigui demanant bastant? Perquè només suposo que hi ha un exemplar, però d'aquests que diguis, mira, hi ha una pròrroga fins no sé quan.
Bueno, hi ha els títols que sí, les que són novetats editorials que surten més, però ara mateix no sé dir-te quin títol en aquest moment és el que més, eh? No t'ho sabia dir. Però queda molt repartit, perquè la gent es volen portar més d'un llibre per llegir a l'estiu, el que dius tu.
I llavors no busques tant el... Hi ha aquest de novel·la policia que el de la Dolores Redondo, aquest ja fa anys, bueno, ja van pel segon volum, serà una trilogia que continua sortint molt, bueno, n'hi ha diversos. I la gent també es ve en du guies?
Ah, bé, clar, tens raó, i les guies de viatge també, sí, guies de viatge també és el que surt molt ara l'estiu, també, sí, sí, sí. Perquè n'hi ha bastantes, no?, teniu també un bon estoc. Sí, sí, sí, de guies intentem tenir i renovar bastant, perquè, esclar, les guies també, per tant, és un material que ha de ser recent, perquè si no, doncs les adresses i tot ja es perd. Tota la part pràctica. Sí, sí.
Llavors, per tant, d'alguna manera suposo que aquests són els grans temes. Vull dir, que la gent no s'enduta tant pel·lícules o... Bueno, també, eh? Sí, sí, sí. Però la gran diferència en volum de préstec és novel·la, guies també i el llibre infantil també, eh? Vale, clar. Sí.
I la setmana que ve, no sé si us passa normalment que l'últim dia que obriu ve molta gent. Sí, sí, sí. I esteu preparant. Sí, sí, els últims dies hi ha com els d'última hora que es desperten. Això sempre passa, no canviem tampoc a una biblioteca. A més a més, suposo que si torneu a obrir el dia 1 de setembre, m'imagino que esteu preparant també ja pel que fa a diferents activitats o alguns cicles. Sí, sí, exacte. Ja per al trimestre que començarem al setembre, l'octubre de fet,
Començarem ja amb la programació de sempre dels clubs de lectura, que les inscripcions dels clubs de lectura sí que seran a partir de l'1 de setembre, ja que podran venir la gent. Continuarem amb els dos grups que tenim ara, que és un que es troba dimarts, l'altre dijous, que quedaran a algunes places, per tant, obrirem alguna inscripció. I després ja a l'octubre, a partir de l'octubre, començarem amb les hores del conte, que la primera sessió ja la tenim per al 13 d'octubre, que és la dels bebès.
Continuarem amb les dues sessions al mes. I després, de cara al novembre, estem preparant el cicle que ja avancem. Ah, novembre literari. Sí, que ja tenim... Ja hi esteu treballant. Ah, sí? Ja teniu algun nom? Tenim coses. No, direm noms. Però sí que ja estan... Sí, sí, ja s'està...
perfilant una miqueta com anirà, eh? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs ja no anirem parlant també, perquè és aquest cicle que deu ser la tercera, quarta edició, no hi ha? Potser quarta. Jo diria que és la quarta, serà la quarta aquesta, sí, sí, sí. Doncs ja n'anirem parlant també, però en tot cas la tardor que ja s'agafa amb força, no? Suposo que ara a l'estiu no hi ha hagut activitat tampoc a la biblioteca vinculada amb això, d'hores del conte ni res, i per tant...
Sí, fem una pausa juliol, agost, setembre, perquè realment baixa molt, la gent perd el ritme quan acaben les escoles, aquí nosaltres notem molt, espero una mica aquest ritme, i temps enrere ho havíem fet, però realment no hi ha molta gent. Aprofitem per concentrar-ho més en els moments en què realment tenim més gent a la biblioteca.
Doncs anirem parlant també de cara al curs que ve la tardor que ve. De moment, recordeu que la biblioteca obre encara fins la setmana que ve, fins dijous. És a dir, queda una setmana i dijous, per tant, tot el dia, no? Sí, que serà l'últim dia i amb facilitats perquè la gent pugui venir a agafar les seves últimes coses.
I tens algun altre comentari? Un tema pràctic, que la bústia de retorn les tanquem també a l'agost, la del carrer fins al 25, a partir del 26 estarà oberta, però és que res recordar això, que durant l'agost no es podrà deixar les bústies. Per tant, s'ha d'esperar tot fins a 1 de setembre, no? Sí, la bústia el 26 d'agost ja l'obriré. L'última setmana. Sí, l'última setmana, exacte.
Perfecte, doncs moltes gràcies Rosa Maria Vallès, directora de la biblioteca Joan Marerit d'aquí Sant Just. Anem parlant, que vagi molt bé i bon estiu. Moltes gràcies, igualment. Bon estiu. Just a l'estiu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, gestion. Nit bus, dissent línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Això és espectacle.
Un quart i mig d'una, és moment de parlar de teatre. Com cada dijous a aquesta hora, saludem Maica Dueñas.
Per parlar del que tenim a la cartellera teatral, que aquests dies no és poca cosa. Molt bon dia, Maica, què tal? Hola! Deia que realment tenim una cartellera molt potent aquests dies, eh? No sé si el cap de setmana passat vas poder triar alguna qüestió. Mhm.
Perquè realment vam repassar que la setmana passada, dijous o diumenge, hi havia un munt d'espectacles. Hi havia moltíssima cosa. I aquesta setmana passa a tres quarts del matí. Sí? Mira, jo vaig anar al teatre l'altre dia, Mai, que no ets abans d'entrar. T'enganxo així ara. Sí, vaig anar a la partida. La partida? Encara no hi ha anat. Doncs em va agradar molt. Aquesta setmana intentaré anar-hi abans que acabi.
Em va agradar molt, eh? Sí? Pensava que m'agradaria, vull dir, que anava per i disposada, però, ostres, em va atrapar des del primer moment. I el repartiment de luxe, eh? El repartiment, tots ho fan molt bé, però a part, la posada en escena molt bé, jo crec que la direcció està molt bé, i com està explicada, que és com si fos una pel·lícula, vull dir, que t'enganxa des del primer moment, i són dues hores, em sembla, vull dir que realment...
Està molt ben fet, crec que està molt ben cuidat dels detalls. Me n'alegro molt que t'agradi perquè així els nostres oients encara tindran temps. Sí, perquè hem prorrogat una mica. Sí, però vaja, l'agost ja s'acaba tot. Els únics que queden per l'agost és el versus i poca cosa més.
Jo no sé per què, perquè a l'agost també hi ha vida a Barcelona, però en fi, què hi farem? Jo volia començar avui per una bona notícia per la gent teatrera, que és a qui vulgui anar a passar una bona estona veient un xèspir, a més a més a l'aire lliure,
I a més a més, Shakespeare, aire lliure, gratuït, va ser gratuït entre cometes, perquè després passen... Aquella inversa, per entendre'ns. Sí, no és així ben bé, perquè ells fa molts anys que ho fan i un dels personatges que surt passa una bossa perquè cadascú posi el que li sembli, no?
Abans que es fes de moda això de la taquilla inversa ja ho feien ells. Estem parlant de la companyia Barking Shakespeare. És una companyia que va sortir fa uns quants anys amb la idea i amb la disposició de fer una mica com moltes companyies angleses que aprofiten els espais públics per fer Shakespeare, justament,
I això és el que han fet fins ara. El que passa és que ara s'estan obrint una miqueta més i aquest hivern, per exemple, van fer una cosa també, en un lloc tancat, diguem-ne, en un espai tancat. Però jo he anat a veure tot el que han fet. Ho fan al Parc de les Aigües de Barcelona, que està molt a prop de... Com ho dic jo, això? Per la Ciutadella, no? Sí, sí, més o menys. Una miqueta, sí, per la Ciutadella, per tenir una mica d'idea de per on està.
És un espai que a més a més funciona molt bé per fer Shakespeare, perquè és rodó, la gent seu a les grades, i la veritat és que ho fan cada dia millor. I l'obra que fan aquest any també és una obra de les millors de Shakespeare perquè és una comèdia, i és una comèdia molt divertida,
I, a més a més de Mor divertida, parla de l'amor, parla de la tendresa, parla de la buxeria de l'esrumà, però buxeria en bon sentit. I és molt soroll per no res. M'agrada molt aquesta obre. A mi també. Nosaltres el Just Teatre la vam fer ja fa uns quants anys. No sé si algun dels nostres oients se'n recordarà.
perquè vam fer un molt soroll per no res preciós, preciós, a la sala gran de l'Ateneu, a la sala municipal. I la veritat és que de tots els personatges que surten sempre hi ha un moment que són l'estrella de l'espectacle. Bé, no vull enrotllar-me perquè ja saps que a mi m'agrada molt Shakespeare i ja hem dit el que havíem de dir. Comença a les set de la tarda, cada dia.
El que passa és que n'hi ha un parell de dimecres, em penso que el dimecres, o sigui, ahir no va haver-hi funció, i em penso que el dimecres, dia 30, tampoc n'hi ha funció. Però podeu anar cada dia a partir de les 7 de la tarda al Parc de les Aigües per beure molt soroll, per no res, per la companyia Parking Shakespeare. I sense pagar. En teoria, sense pagar.
No està mal. Sí, després volia, ho vaig dir que ho faria, que aquesta setmana ho faria perquè és pràcticament l'última setmana, volia parlar una mica de les obres que han programat les sales privades per al grec. Per exemple, el que hem començat a dir, el Romeo a la partida.
ja l'has recomanat, no? Sí, sí, la recomano molt. Per tant, queden poques dies per anar a veure la partida. Després n'hi ha, per exemple... I a més em sembla que hi ha alguns dies que estan esgotades, eh? Vull dir que... No, no... Bona cosa. M'ho crec. Mira, estic contenta perquè ja he anat a veure diversos espectacles que estan esgotades les localitats i això...
a mi em dóna molta alegria, perquè és veritat que el sector teatre ho està passant molt, molt, molt malament, però, clar, si el públic recolza els espectacles, sempre és millor, no? Ahir vaig anar a veure Vells Temps, del Harold Pinter, dirigida per el Sergi Bellbell, i la veritat és que em va agradar moltíssim, moltíssim.
La història és una vella amiga de la infància d'una dona, d'una dona casada, que va a veure-ho, va a veure el matrimoni. I bé, es crea una atmòfera una mica rara, per dir-ho d'alguna manera, i és una mica...
Com un triangle, saps? Es fa com un triangle. A mi em va agradar molt. Els actors són tres. La Sílvia Bell, que és l'amiga que arriba a casa del matrimoni, i el matrimoni és la Miriam Alemany i el Carles Martínez, que en realitat també són matrimoni a la vida privada. Em va agradar molt i també acaba ja aquesta setmana. Per tant, a la Beckett ja... Un altre que acaba, que també vaig veure i em va agradar molt,
és a Cels, a la Biblioteca de Catalunya, del Guazi Mouat. Està dirigida per l'Uriol Brogi, està interpretada per el Xavier Boada, l'Eduard Farello, la Marcia Cisteró, el Xavier Ricard i l'Andrés Villegas...
i, justament, perquè també ho hem de dir, el Carles Martínez, perquè està gravat, però també intervé molt important el personatge del Carles Martínez dins d'aquesta obra que s'està fent a la biblioteca i que també acaba aquest cap de setmana. Què més? El Goya. Aquest acaba el dia 3 d'agost, però també ho recordem. El so de vidre han prorrogat. És una magnífica obra que està dirigida per el Josep Maria Pou,
i val la pena d'anar-hi a beure. Una cosa petita i que també està molt bé, l'estan fent a les seques, pa i brossa, que és estripar la terra, que també val la pena d'anar-hi. Déu-n'hi-do, eh? Doncs hi ha força coses que valen la pena. Sí, clar, clar, i que acaben totes aquest cap de setmana o algunes el dia 3 o la setmana que ve. Ja la setmana que ve parlarem de les que acaben la setmana que ve. Mm-hm.
A la Villarroel també fan màtem del Manel Dueso, que està com a autor i com a director, que també s'acaba allà. A la Montaner fan els eufòrics del Pep Pla, que també s'acaba allà.
I el dia 3 d'agost, ho recordo, però ja ho direm la setmana que ve, acaba Campanades de Boda, de la Cubana, que l'estan fent al Tívoli. Hem fet una mica de repàs de les coses que s'acaben aquesta setmana i ara, si tenim temps, parlem de les coses que estan dos dies. Perquè hem d'aprofitar aquest cap de setmana, no? Sí o sí hem de veure aquests dies. Jo crec que sí. Mira, ahir es va estrenar al Mercat de les Flors...
un espectacle, que potser no et diu res, però que t'explicaré i ja veuràs com sí que t'ho dirà. La companyia Circa, es diu Circa. L'espectacle es diu Bellon. I són aquesta companyia, que són australianos, venen de molt lluny, imagina't, de l'altra banda del món, doncs van ser els que van inaugurar
al Festival Grec de l'any passat, que es va fer aquella gran festa a l'Avinguda Maria Cristina davant de les fonts de Montlluïc i que van entusiasmar el públic, entusiasmar, perquè fan uns espectacles increïbles. Penses que no són ni d'aquest món, perquè és evident circ, però també és més que circ, molt més que circ.
I en aquesta ocasió, l'espectacle que porten es fa al Mercat de les Flors, és a dir, en un local tancat. Bellón, doncs, és una obra que parla de la tendressa...
vers l'altra persona, vers els animals, però també parlar una mica de la naturalesa humana. En fi, i sobretot, el que més admiro d'aquesta companyia és que semblen de plastilina, vull dir, es dobleguen, salten, fan unes meravelles amb el seu cos...
I l'espectacle és molt original. Per tant, qui vulgui anar a veure aquesta companyia, que l'any passat va triomfar en la inauguració del grec, ja sap que pot anar des d'ahir fins al 26 de juliol al Mercat de les Flors, a l'Azalaubid i Montjor, comença a dos quarts de deu. Molt bé.
Una altra cosa que s'estrena avui, avui que estarà fins al 26, és a dir, avui, demà i demà passat, tres dies, El Capital. El Capital venen una companyia francesa, són francesos els que venen, es podrà veure al Teatre Lliure a la sala Fàbia Puigcerber, comença a dos quarts de nou, podríem posar els horaris del grec totes a la mateixa hora. Si no, confon, una mica és complicat. Sí, la veritat és que sí.
I l'obra aquesta, segons m'expliquen, està, diguem-ne, basada o té la referència de l'obra més coneguda de Carmals. Parla, evidentment, de...
de les idees que tenia aquest home, i la veritat és que han tingut molt, molt, molt bona acollida, molt bona acollida, perquè no és la primera vegada que ho fan, o sigui, no és... Estren aquí a Espanya, sí, a Barcelona també, però ja porten un cert temps i amb molt d'èxit, molt d'èxit. És en francès, amb subtítols, evidentment, i, bueno, podríem veure...
la idea que tenen aquesta companyia del que va escriure Carmark, l'inventor, per dir-ho d'alguna manera, del comunisme. Doncs interessant aquesta proposta, també. Sí, també està interessant. Tenim més coses, Maica? Una altra cosa que m'agradaria també
Anar a veure, que no sé si donarà temps, la veritat, perquè és des d'avui, també s'escena avui, fins al 27. Es diu Nàdia. Es podrà veure al Convent dels Àngels, al CC, al Centre... La cultura contemporània. Es diu Nàdia. I Nàdia és la història...
interpretada per ella mateixa, d'una noia afganesa, que també ha fet un documental fa poc, que es pot poder veure per TV3, em penso per al Canal 33, i que parla de la seva experiència, des que estava a Kabul, que era la seva ciutat, fins que està aquí a Barcelona. La Nàdia va néixer a Kabul, té 27 anys,
Quan tenia 8, durant la Guerra Civil, quan es van retirar les forces soviètiques de Kabul, va patir moltes ferides en aquesta guerra, en un bombardeix, i a partir que se'n van anar els soviètics van arribar els talibans.
els talibans ja saps que les dones les tenen no en segon lloc sinó en darrere de tot no sé com hauríem de qualificar i llavors ella el que va fer és fer-se passar per noi per poder treballar i mantenir la seva família
Perquè les dones no tenen opció ni a la feina ni a res, no? Han d'estar a casa ben lligades. Llavors, el 2006, gràcies a una ONG, va viatjar a Barcelona, ja com a dona, ja sense haver-hi de vestir-se i pensar com un home, i aquí està estudiant i ha recuperat una mica la seva vida.
Llavors, des d'aquí, des de Barcelona, vol transmetre al món la seva experiència i està lluitant molt perquè les dones de Kabul, les dones del tercer món, d'aquest món tan tancat dels àrabs, tinguin una miqueta més de llibertat. Jo penso que també pot ser una experiència interessant
la que ens dona aquest espectacle. Es diu Nàdia, com ella mateixa, Nàdia Golan, i que es pot veure, ja dic, a l'espai del Centre de Cultura Contemporània, des d'avui fins al 27. Fins al 11, doncs. Comença a les 8 de la tarda. Una miqueta més d'hora, eh?
Horari d'estiu, eh? Sí, d'estiu, d'estiu. I a part de la seva experiència explicada en primer pla, evidentment, també hi ha imatges gravades que també ajuden, diguem-ne, a desenvolupar la història.
Després tenim una coseta que al circ no sé ben bé si és teatre, però en aquest cas ho vull comentar perquè és un homenatge a Joan Montañés. I la veritat és que val la pena d'anar-hi a veure, perquè són el Joan Montañés, el Martí Torres i el Jordi Martínez. Són tres fantàstics pallassos.
Estarà al Teatre Lliure, a l'Espai Lliure, del 24 al 26, o sigui, menys dies encara. L'horari és a les 9 de la nit i, bé, Monti, bueno, ja sabeu més o menys el que fan els pallassos. Ens fan riure, però també ens fan pensar moltes vegades en les coses que passen i que realment ningú parla, no?, perquè són massa dures.
I per la setmana que ve tenim un espectacle que jo també recomano absolutament, que estarà des del 25 al 27 de juliol al Teatre Grec de Montjuïc.
És un espectacle de dansa i és una idea magnífica. M'hagués agradat parlar amb el Jaume Villanova, que és el seu director, però no hem tingut temps de muntar l'entrevista. Jaume Villanova ha fet un espectacle, un gran espectacle, a partir de la cançó de Serrat de Romance de Curro el Palmo. Te'n recordes d'ella? Ara la busco. És preciosa. Llavors, ha fet un gran espectacle on...
Diguem-ne que el principal, n'hi ha músiques de tota mena, de Jumán Serrat, de Ricard Miralles, de Manuel de Falla, de Quintero Leoni Quiroga... Però parteix de la de Serrat? Parteix de la cançó de Serrat de Romance del Curro el Palmo, que és preciosa, a mi m'encanta aquesta cançó.
L'intèrpret principal, però acompanyat per un gran, gran quadre de bailaors i de bailaores, està encalçalat per l'Antonio Canales. Home, pot ser un bon espectacle. Poca broma, eh? Poca broma. Antonio Canales, Elia Yala, Nacho Branco, vull dir, un repartiment increïble.
El cantaor és el Quiqui Morente, que també és un cantaor fantàstic. Després està el quadre flamenc de Carmen Amaya de Barcelona, que va sorgir, aquest quadre flamenc de Carmen Amaya va sortir de l'Institut del Teatre fa un parell o tres anys.
N'hi ha músics en directe a part dels guitarristes flamencos. És un gran, gran, gran espectacle que penso que es recordarà durant temps. Quins dies? El dia 25 al 27. Jo aniré a l'estrena, però ja ho haurem de parlar la setmana que ve. De totes maneres, aquest espectacle suposo que es tornarà a veure aquí a Barcelona i ja tenen gira
perquè vaig parlar amb el Villanueva l'altre dia, que me'l vaig trobar, ja tenen gira per anar a un munt de jocs, inclús per travessar l'oceà, o sigui que també tenen per anar a Amèrica. Jo diria que és l'espectacle més gran...
En aquest sentit, que es podrà veure el grec. I ho deixem aquí. Sí, si vols marxem amb la cançó, en tot cas. Ah, sí, m'encantaria, perquè m'agrada molt aquesta cançó. I la setmana que ve més, per això no, mai que és l'últim dia. Un poquet de coses, les restes, però alguna cosa parlarem. Perfecte, que vagi molt bé. Gràcies, Mica. Adéu.
en donde el palmo canta llorando. Ay, mi amor, sin ti no entiendo el despertar. Ay, mi amor, sin ti mi cama está hecha. Ay, mi amor,
que me desvela la veredad que entre tú y yo la soledad y un manojillo de escarcha mil veces le pide y mil veces que nones de compartir sueños catre y macarrones me dice burlona
Carita gitana como hacer buen vino de una cepa enana y curro se muere de los labios y calla pues no hizo la mili por no dar la talla y quien calla otorga como dice el dicho y el pobre se muere por ese mal bicho
Ni un fuese abrigo pa' andar contigo. Ay, mi amor, sin ti no entiendo el despertar. Ay, mi amor, sin ti mi cama es anhecha. Ay, mi amor,
Música Música Música
Buscando el olvido se dio a la bebida, al mus, a las quinielas y en horas perdidas se leyó enterito a don Marcial la fuente para no ir tras su paso como un penitente. Y una noche mientras bailaba Farrucas se escapó Mercedes
Fins demà!
Sin ti no entiendo el despertar. Ay, mi amor, sin ti mi cama está hecha. Ay, mi amor, que me desvela la verdad que entre tú y yo la soledad y un buen ojillo de escahecha
Fins demà!
I canta sus males...
que me desvela la veredad
que entre tu i jo la soledad i un manojillo descartarà. Just a l'estiu, a Ràdio d'Esverb.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopat ex-mex. Sigui quina sigui la teva nit, nit bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja session. Nit bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nit bus, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, nit bus. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Deu minuts i la una del migdia. Salutem a aquesta hora la Laia Vidal i l'Estelarroda. Bon dia a totes dues, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat, avui hem fet la lectura dels diaris. Jo us he proposat que avui ens expliquessin una notícia positiva en aquesta última hora, però...
No us n'ha sortit gaire bé. No he hagut de trobar, és difícil de vegades trobar no tens més bones als diaris. Jo crec que potser algun haguessin rescat, però bé, en tot cas, hem decidit, va, doncs us deixo triar avui, que feia dies que no us donaven via lliure i heu triat una cosa que us ha interessat de cadascun dels diaris. Per exemple, Laia, l'article d'Ignasi Aragai, director adjunt del diari Ara. Un altre cop del director adjunt? T'estàs aficionant a l'Ignasi Aragai.
del diari Ara. Aquest article es titula Ciències o lletres? Imaginació. Molt bé. I què explica'm? Més com el debat aquest de ciències i lletres, no? El debat aquest tan... tan fet. Que sempre apareix, no? Sí, sempre apareix aquest debat.
Sense lletres, ja tornem a ser amb la mateixa pregunta de sempre. Les proves de selectivitat i les tries de modalitat del batxillerat fan evident l'avantatge escandalós dels graus de ciències que acaparan els estudiants més brillants. Ara, canviem entre cometes de tema...
En Jules Verne, l'escriptor aquest de ciència-ficció, va imaginar en la seva primera novel·la del 1863, París al segle XX, un món futur en què el progrés tecnològic humiliava i arreconava l'art i la literatura, el fi de les humanitats. Vaja, com si hagués... És el que passa últimament, no? Que donem més prioritat a les ciències i a la tecnologia que no a les humanitats i a les arts. Passa, no? Passa això. Sí.
Però tot i l'imparable avenç de la ciència i la tecnologia en els últims anys, ni la literatura ni l'art han mort. Al contrari, aquí mateix a Catalunya, al segle XX, ens ha donat els artistes més universals, i amb això em refereixo a Gaudí, Picasso, Miró, Dalí, entre d'altres, aquests se'ls coneix tothom, per no parlar que el segle XX ha estat el segle d'or de la literatura catalana en poesia i en narrativa. Molt bé, per tant, fa aquesta defensa, eh? Sí.
Què més diu l'Ignasi Revey? L'Ignasi Revey també diu que l'art forma part de la condició humana. I aquí explicaré la meva opinió. Jo crec que sense l'art l'ésser humà no podria existir perquè forma part de nosaltres. Això sí que ho penso. És veritat que la tecnologia ens atrau. Tots desitgem viure bé i amb comoditats, però la ciència al capdavall també és un procés a l'atzar. Les grans descobertes sovint han estat fruit de coincidències i casualitats, com pot ser el descobriment que va fer Newton amb la gravetat
Que se li va caure la poma. És veritat. O quan es va descobrir la penicil·lina. Tot pot tenir relació. A més, qui no s'ha relaxat mai llegint una bona novel·la, anant al cine o visitant una exposició? Tot això no existiria sense les humanitats. Per tant, què? Ciències o lletres?
Què decidiu? Tant en ciències com en humanitats l'important és fer-se bones preguntes, reflexiona l'Ignasi Aragall. I acabo amb la resposta creativa que va donar Berne a l'assumpte. Ell va dir, hem de fer de la ciència literatura projectant-hi una imaginació desbordant.
Doncs un bon article, realment, eh? Tenia raó, Laia, aquest article interessant d'Ignàcia de Gaia avui al diari. Ara, de quin llacem amb una notícia que has trobat a l'avantguàrdia, Esteli, que ens vols destacar, també, no? Sí. L'article parla de... Bueno, veïns i sindicats comencen a valvitge una marea blanca. A veure, què vol dir tot plegat?
Diu que la resistència d'alguns pacients ha de ser traslladats de planta per impedir que es tanquessin els llits previstos en la programació d'estiu, en què han participat com a grup de suport alguns veïns.
També vam parlar del risc de l'atenció dels malalts pel tancament de llits i la falta del personal, així com de pacients d'urgències aparcats per manca de llits on estan ingressats. I, per tant, d'alguna manera estan mobilitzats d'aquesta manera. També parla d'uns altres pacients concrets, no? Sí.
Uns cinc pacients d'una sala de neurologia i quatre d'una planta de cirurgia cardíaca continuaven resistint a ser tragiats a altres sales de l'hospital que no està previst tancar. I Artur Mas diu que reconeix que avui tenir mil milions menys en sanitat és una molesta realitat.
Doncs és aquesta notícia que d'alguna manera recopila com està aquesta situació arran d'aquesta Maria Blanca que ha arrencat a Bellvitge. D'aquí passem ara, com sempre, a fixar-nos en els trending topics d'aquest matí.
I el que fem és, quan falten 5 minuts per l'una del migdia, repassar alguns d'aquests temes que més es parlen a la xarxa. Per exemple, 50 sombres de Grey, Estela. Ai, t'he tancat el micròfon, eh? Sí. És un dels temes del dia. Què està passant? Que s'estrena una pel·lícula o alguna cosa així? Sí, volen ser una pel·lícula, però primer han estrenat el tràiler. Ah, o sigui, davant encara no s'estrena, eh? Demà no en parlarem. No. I el tràiler ja ha deixat a la gent amb moltes ganes, veig. Sí.
Està enfadada aquesta persona, eh? En canvi, tenim algú altre que sí que està emocionat. I un últim tuit. Perquè Abad Alipio diu...
Tratamos de erradicar el maltrato a la mujer y promocionamos la violencia contra la mujer. 50 sombras, no lo entiendo. ¿Vosaltres l'heu vist, la pel·lícula? No, no. Heu llegit el llibre o teniu ganes de veure la pel·lícula? Jo no. De moment no, eh? Doncs bé, d'un dels temes que es parla avui a la xarxa, també tenim una altra qüestió en clau televisiva.
Que a Laia n'hem parlat una miqueta abans, no? No n'hem pogut parlar abans tant com hagués desitjat. Exacte, eh? T'has quedat amb les ganes de parlar de Masterchef. Perquè ahir va ser la final. Ahir va ser la final tan esperada de Masterchef. A veure, per tant, llegim primer els tuits, si et sembla, el que ens has triat, i després en parlem una mica. Sí, o us vaig comentant... Mentre fem els tuits, perfecte. Primer tenim a Ogro, que ens diu...
El plato de Vicky. I ens posa una foto que te l'he posat. No sé si ho pots... Sí, sí que el veig, eh? Veig aquí... Són penes. Ja ho veig, ja ho veig. Bueno, la forma. La forma de... Sí, home, no són de veritat, però...
Tenen la forma. Perquè resulta que ahir l'entrant de la Vicky, la guanyadora, va ser un plat d'espàrrecs que els va posar boca amunt i tenien molt aquesta forma. Home, sí, sí. Sembla que siguin espàrrecs, realment. Llavors va haver aquesta polèmica de...
Del plat, no sé, curiós. Molt curiós, totalment. Després hi ha algun altre tuit, també. Sí, tenim el Fabián León, que aquest va ser el tercer finalista de la primera edició. I també n'he seleccionat aquest perquè té relació. El Fabián León diu...
perquè resulta que per escollir el guanyador de la final van agafar el Jordi Roca. I Jordi Roca va ser... Home, sí, és un dels germans Roca, no? És un dels germans Roca, d'aquí del celler de Can Roca, i va ser seleccionat com el millor postrer del món, el millor reposter del món, per això...
que el millor postre del món estigui allà avaluant el teu postre, doncs això sí que deu ser pressió. Clar, clar, clar. Doncs és un altre dels tuits que tenim i encara acabem amb un últim punt. Acabem amb la Marta Garz que ens tuiteja... Estàs d'acord amb aquest tuit? Sí.
Totalment. No sé si ho sabreu, però Gonzalo va ser un concursant molt polèmic a Masterchef perquè va criticar a tothom, a tothom que se li posava per davant, el criticava i li va donar la llengua i resulta que no va...
saborejar bé tot això, no li agradava, com la final de... O sigui, i va decidir marxar del concurs. Va decidir abandonar i, per tant, doncs, tota aquesta polèmica. Déu-n'hi-do. Doncs, acabat amb aquest xef, suposo que ara han d'esperar la propera edició. Avui hem repassat aquests tuits, també, perquè és un tema dels que es parla a la xarxa, amb molt d'èxit.
Gràcies, Laia i Estela. Tornem demà amb més coses. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. I també marxem perquè ve de només mig minut per arribar a la 1 en punt del migdia i per tant tanquem aquest just a la fusta d'avui dijous 24 de juliol. Tornarem demà amb més coses de 10 a 1 de migdia i recordeu que demà serem a l'aire lliure. Si voleu passar-nos a veure serem als jardins de Can Genestà des de les 10. Res més, que vagi molt bé, que passeu molt bon dijous.
Fins demà!
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio Despert, 48.1. Ràdio Despert, 48.1.
És la una i un minut, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'àrea metropolitana de Barcelona aprova una moció perquè revisi el projecte de la línia de molt alta tensió que afecta directament Sant Just i el parc natural de Collserola. El terme municipal de Sant Just hi contempla una nova subestació i la construcció d'una línia aèria que travessaria Collserola. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 24 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Reforçar el suport a l'emprenedoria i l'activitat empresarial a Sant Joan d'Espí i Sant Feliu és l'objectiu del conveni que van signar els tres alcaldes la setmana passada. L'acord pretén enfortir el teixit empresarial i les iniciatives emprenedores. La Vintage Band posarà avui el punt final a les nits d'estiu de Sant Joan. Està el grup tancarà aquests concerts a la fresca que els tallers de música han organitzat tots els dijous del juliol. Per les escoles han passat també els grups Jazz Nou Quintet, Riu i Quatre de França.
I més de 240 persones assistiran dissabte al sopar d'estiu del barri centre. Encara hi ha una vintana de piquets a la venda que es poden comprar a l'antiga granja Carbonell. L'organització tancarà inscripcions quan s'arribi a 260 participants.
Bon dia, l'àrea metropolitana de Barcelona aprova una moció perquè revisi el projecte de la línia de molt alta tensió a l'AMAT, que afecta directament Sant Just i el Parc Natural de Collserola. L'AMAT consisteix en construir diferents connexions entre centrals elèctriques repartides per la ciutat de Barcelona amb línies de corrent de molt alta tensió a 400.000 volts.
tot plegat amb l'objectiu d'evitar problemes elèctrics a la ciutat en un futur com els que van patir l'any 2007. Red Elèctrica Espanyola és la propietària de la xarxa de distribució i promotora del projecte, qüestionat per diversos experts i també per administracions municipals.
Una de les actuacions previstes toca directament Sant Just i Collserola. Al terme municipal de Sant Just s'hi contempla una nova subestació, anomenada d'Esvern, que s'uniria amb la línia elèctrica de Vegas Rubí a l'alçada de Sant Feliu. Segons publicada fa uns dies al diari Ara, aquesta subestació es construiria a prop de Can Biosca, quan el projecte inicial contemplava fer-la a l'entorn de la plaça Mireia.
Segons Olaguer Ferras, de la Plataforma Cívic en defensa de Collserola, el fet que Canviosca no sigui zona protegida possibilita que s'hi pugui construir qualsevol equipament. Ho ha dit al Just a l'estiu. Allà a la plaça Mireia és que és parc natural. En canvi, on l'ubiquen ara, l'entorn de Canviosca, no és parc natural. L'Ajuntament de Sant Just en particular, o el govern de la Generalitat en el seu moment, no van voler incloure-ho en el parc tant com nosaltres ho proposàvem. Nosaltres sempre hem proposat que s'ha d'ampliar...
el parc natural per les zones que són rústiques i que no s'han de desenvolupar. Des de la plataforma no veuen amb bons ulls construir una subestació nova de red elèctrica al terme municipal de Sant Just a ventijar una estació d'endesa als vols a la plaça Mireia. Proposen, doncs, unir aquestes dues subestacions. Tampoc té coherència que tenim una subestació d'endesa
i a 300 metres li posem una de reta elèctrica, quan la d'Endesa està infrautilitzada i probablement es podria també. Si s'hagués d'arribar a posar, s'haurien d'arribar a una correda elèctrica a l'Endesa perquè es posi dintre dels mateixos equipaments, que a la zona de l'ENER li s'obre un munt d'espai que no utilitzen i, per tant, jo crec que seria més racional col·locar-ho allà i ajuntar les dues subestacions.
El projecte també contempla la construcció d'una nova línia aèria per unir les subestacions d'Esvern i Gramenet a Santa Coloma de Gramenet, creuen, per tant, el Parc Natural de Collserola. Els grups ecologistes que suposen el projecte consideren prioritari ordenar i racionalitzar les línies que ja hi existeixen. Sentim de nou Olaguer Ferras de la Plataforma Cívica en defensa de Collserola.
De fet, a Collserola hi ha línies en accés. El que es demana també és que racionalitzi les línies que hi ha ara, perquè de fet ja se'n van traient algunes. Els últims anys, com a mínim, hi ha hagut algun soterrament o s'han reendreçat algunes línies, però queda molt per fer. Hi ha moltes línies i cal posar-hi ordre. Això seria prioritària abans que posar noves línies.
Una altra de les propostes que contempla la moció de l'àrea metropolitana aprovada aquesta setmana és que aquesta línia elèctrica comparteixi el circuit que l'any 2009 va començar a Aigua Ester Llobregat per unir els dipòsits d'aigua de Trinitat i de la Font Santa. L'Ajuntament de Barcelona, per tant, va oferir a Red Elèctrica compartir la perforació per fer passar la connexió elèctrica de manera soterrada pel mateix túnel. Malgrat tot, el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, d'aleshores, va desestimar assumir el sobrecost que suposaria aquesta idea. Sant Just Notícies.
De fet, hi ha més projectes que es fan arreu de Barcelona. Una d'aquestes xarxes és la de Santa Coloma de Gramenet. Les obres consisteixen en la construcció d'una nova subestació de 400 kV i la conversió d'un circuit de la línia aèria entre Sant Manat i Can Jardí, és a dir, la línia Piarola-Gramenet.
L'Ajuntament de Santa Coloma, la ciutadania i altres administracions es van manifestar en contra d'aquesta línia de red elèctrica, aconseguint aturar el projecte per refer el diàleg i trobar una solució consensuada. Un altre projecte és el de Veladecans, que contempla la construcció d'una nova subestació al municipi i la seva connexió aèria al circuit de la línia existent Vegas-Rubí. Aquests projectes van sorgir a partir de l'any 2008, quan Red Elèctrica els va proposar per evitar els problemes elèctrics que Barcelona havia patit l'any anterior.
Des de la plataforma cívica en defensa de Collserola, una que fa ras, creu que ara per ara no són necessaris. Perquè no hi haguessin aquells talls que ja havien hagut anys anteriors. Això és una cosa que avui dia, amb la millora de l'eficiència dels suministres i la caiguda del consum a partir de la crisi, s'ha vist que no és necessari perquè estem sobrats d'energia. Per tant, no és cap prioritat tirar-ho endavant i suposo que per això l'àrea metropolitana també no ho veu gens clar, eh?
Aquests projectes han provocat el rebuig de moltes administracions i ciutadans, entre altres motius per al gran impacte ambiental que pot produir la construcció d'aquestes línies elèctriques. Sense no més lluny, a Colsarola, la línia aèria que uniria Sant Just i Santa Coloma suposaria encapçar gran quantitat de vegetació.
Per tot plegat, des de l'àrea metropolitana de Barcelona, aquesta setmana han aprovat una moció que demana, entre d'altres, que Reta Elèctrica Espanyola demostri que s'han estudiat totes les alternatives per assegurar l'estabilitat del subministrament elèctric de l'àrea abans d'obtar per aquesta solució. També exigir al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que sotmeti a avaluació ambiental el projecte global d'implantació i exigir que cap nucli de població quedi exposat a una distància que les radiacions electromagnètiques que s'en derivin afectin la seva salut.
Sant Just Notícies.
Ara passant gairebé nou minuts de la una del migdia, reforçar el suport a l'emprenedoria i l'activitat empresarial a Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu és l'objectiu del conveni que van signar els seus tres alcaldes la setmana passada. Es tracta d'un acord que pretén millorar i enfortir el teixit empresarial del territori i les iniciatives emprenedores que es portin a terme.
L'acord suposa que els tres ajuntaments treballaran conjuntament per reforçar les polítiques de suport al teixit productiu i a les iniciatives emprenedores que sorgeixin. El conveni està dotat econòmicament amb 100.000 euros i contempla engegar accions formatives d'informació i assessorament per a empreses i emprenedors. De moment, les accions se centraran en tres eixos, formació, emprenedoria i suport a empreses que es volen internacionalitzar.
Segons el regidor d'Ocupació de Sant Just, Joan Bassaganyes, aquest conveni ha sorgit arrel de comprovar que els tres municipis podien prestar millor aquests serveis d'una forma conjunta. Bassaganyes ha donat alguns exemples el just a l'estiu. Aquí a Sant Just tenim una gran dificultat per fer cursos de formació ocupacional perquè no tenim prou gent amb un perfil determinat. Agrupant-nos amb els altres dos municipis tenim suficient massa crítica.
Tampoc té molt sentit, a Sant Just tinguem un servei d'emprenedoria quan atenem un promig de 6-7 emprenedors a l'any. El que fem és derivar-los a Sant Joan d'Espí, que té un servei d'emprenedoria reconegut per la Generalitat de Catalunya...
Per tot plegat, els serveis de promoció econòmica i ocupació de Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu treballaran de manera coordinada. Joan Bassaganyes ha explicat també que es coordinaran fins i tot les fires i mercats dels tres municipis. Coordinar-nos a l'hora de definir els calendaris de fires i mercats per evitar que coincideixin en el temps i que ens fem absurdament la competència entre nosaltres.
Jo crec que a nivell municipal, quan major sigui la comunicació entre els municipis i la coordinació, millor per tots. Tots hi guanyem. Aquest tipus d'iniciatives no són noves a Sant Just, ja que el municipi col·labora amb Sant Joan d'Espí des de fa 3 anys en la prestació de serveis a emprenedors. Els alcaldes de Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu, Josep Perpinyà, Toni Boveda i Jordi San José respectivament van signar aquest conveni la setmana passada a Sant Joan d'Espí.
I no deixem de banda el món laboral. McDonald's donarà prioritat als ciutadans de Sant Just a l'hora de seleccionar la plantilla del restaurant de la carretera reial. El regidor d'Ocupació ha assegurat que aquesta condició forma part d'un acord de bones intencions