Vista mujer, oi? Només amb el periòdico.
No ens esperàvem haver-vos de dir adeu tan just a prop de les 10
i amb els resultats tan justos.
Moltes gràcies a tots. Que tingueu gràcies a vosaltres.
Són les 10, Òscar Fernández, bon dia.
Bon dia, Mònica.
El president dels Estats Units, 45è president dels Estats Units, Donald Trump,
ha dit que cosirà el país, no ho ha dit amb aquestes paraules,
ha dit que ell governarà per tots els americans, nord-americans,
no ha dit nord-americanes, però s'entenia implícitament que compta amb les dones,
i amb mà estesa a la resta de països amb els que cooperarà
sempre i quan passin per davant els interessos dels Estats Units.
Un to ben diferent reconeixement a Hillary Clinton,
que l'ha trucat i li ha admès que ell ha guanyat aquestes eleccions.
I tot plegat després d'una nit electoral llarguíssima als Estats Units
i de guanyar, Donald Trump, contra pronòstic, la majoria també dels Estats clau.
Trump ha derrotat Hillary Clinton a tots ells, pràcticament.
Una candidata demòcrata que, per cert, no ha comparegut per reconèixer la derrota,
tot i que el mateix Trump, com deies, ha explicat que ha rebut la seva trucada de felicitació.
A Nova York hi tenim la Célia Sernada. Célia, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs, efectivament, ningú no havia previst una victòria així, en aquest marge,
i un Donald Trump plorós, acompanyat de la seva nombrosa família,
ha promès, com deia, ser el president de tots.
Un discurs que intentava pretenir, almenys, allunyar-se del to agressiu
i del missatge de confrontació xenòfob dels insults que han definit la seva campanya electoral.
És hora que els americans superem les divisions
i que treballem plegats i units.
I prometo a tots els ciutadans del nostre país que seré el president de tots els americans.
La seva rival, Hillary Clinton, no ha acceptat encara en públic la derrota,
però Donald Trump ha confirmat que l'ha trucat.
Milionari li ha robat als demòcrates molts dels estats que Barack Obama va guanyar el 2012.
I després de la victòria de Donald Trump, doncs ja comencen a haver-hi les reaccions, Carlos Baraibar.
Sí, mirem Europa. Per exemple, a França, la primera reacció ha vingut de l'extrema dreta.
La líder del Front Nacional Marín, Le Pen, ha estat la primera a felicitar el candidat republicà
i el poble americà, ara lliure, ha dit.
Le Pen ho ha dit a través d'un tuit.
La líder de l'extrema dreta, candidat a les presidencials franceses de l'any que ve,
ha dit, a més, que la victòria de Trump prova que la diabolització contra el candidat no ha servit de re.
Encara França i des del govern del país, el cap de la diplomàcia, Genmark Aireul,
diu que aquest triomf obre molts interrogants i que caldrà aclarir amb els Estats Units
qüestions clau de la política internacional, com ara el conflicte a Síria,
les relacions amb l'Iran o les negociacions sobre el canvi climàtic.
Les reaccions a Europa-Alemanya. Es parla d'estat de xoc dins del govern d'Angela Merkel.
Pel que fa a la Unió Europea, la cap de la diplomàcia, Federica Mogherini,
ha dit en un tuit també que la Unió Europea continuarà treballant amb els Estats Units
perquè els digams entre Europa i els Estats Units són més profuns i importen més que qualsevol canvi polític.
També reaccions al Pròxim Orient.
La presidència palestina adverteix Trump contra el risc d'oblidar la qüestió palestina
perquè la inestabilitat, diu, continuarà la regió i el món si aquest conflicte no es resol.
A Rússia, també felicitacions per Trump de part dels aliats que ha tingut a la campanya electoral
el president rus, Vladimir Putin.
I alhora a les borses, la victòria de Donald Trump està castigant aquesta hora els parquets.
Les borses europees cauen entre un 2 i un 3%.
L'índex Nikkei de Tòquio ha tingut una recolada la més forta des del Brexit.
Ha caigut un 5%. Valors refugi, com el bo alemany i l'or, s'estan disparant aquesta hora.
Hi ha més notícies a banda d'aquesta victòria de Donald Trump a les eleccions americanes.
La policia espanyola, per exemple, ha desarticulat a Ceuta una cèl·lula de captació i reclutament
de joves i nens a les files de l'organització terrorista Daesh.
Hi ha detinguts 3 homes i una dona que suposadament havien establert una xarxa de captació
i adoctrinament plenament operativa a la ciutat autònoma de Ceuta.
Segons el Ministeri de l'Interior, l'objectiu eren sobretot joves i menors d'edat
que, d'acord amb les directrius de Daesh, són vàlids per la causa terrorista
i són fàcils de convertir en jihadistes convençuts.
Un cop adoctrinats, se'ls enviava a les zones de conflicte de Síria i de l'Iraq.
La xarxa de reclutament dels detinguts estava organitzada a través d'internet
i tenien distribuïdes les funcions per evitar que els detectés la policia.
Els detinguts també tenen l'objectiu d'ajudar en la creació de noves cèl·lules de reclutament
en altres països d'Europa per adoctrinar i reclutar nous adeptes a Daesh.
A Barcelona, els Mossos i la Guàrdia Urban han detingut una parella amb més d'un centenar de joies d'or
i rellotges de luxe presumptament robades.
Els detinguts estaven a punt d'embarcar en un avió amb els seus fills cap a Istambul, a Turquia.
El set van passar dijous passat quan agents de paisà dels dos cossos van veure un home amb una maleta molt nerviós
que pujava a una furgoneta.
A partir d'aquí van començar un seguiment discret fins a arribar a l'aeroport del Prat.
Allà van comprovar que la família volia facturar quatre maletes precintades
i per això van decidir escorcollar-les.
A l'aeroport dins hi van trobar més d'un centenar de joies i rellotges, com dèiem, valorat en 122.000 euros,
moltes trencades amb inscripcions diferents, fet que fa pensar els investigadors que procedeixen de diversos robatoris.
El concert de Sting esgota les entrades en la reobertura de la sala Bataclan de París aquest pròxim dissabte.
En menys d'una hora s'han venut les gairebé mil entrades que hi havia disponibles
per sentir el cantant britànic en la reobertura de la sala parisenca Bataclan, que ha estat tancada
després dels atacs yihadistes del 13 de novembre d'ara fa un any,
en què van morir 130 persones, 90 de les quals dins d'aquesta sala de concerts.
Els familiars de les víctimes tindran entrades reservades per a qualsevol de les actuacions.
Els beneficis del concert, segons va dir Sting a la seva pàgina web,
seran per dues ONGs que van ajudar les víctimes.
El mateix dia 13 no hi haurà cap concert i si farà un homenatge en record de les víctimes,
on participarà el grup Eagles of Death Metal, que és el grup que actuava el dia de l'atac yihadista.
Ara els esports amb Josep Antoneïsa.
Una cistella de margasol sobre el temps reglamentària ha donat aquesta matinada
la victòria del Memphis sobre Denver, 108-107 a l'NBA.
Ricky Rubio, legionat, no ha jugat al partit, camine sota, ha perdut a Nova Jersey i 119-110.
Cleveland, l'únic imbatut que quedava, ha perdut a casa,
contra Atlanta, 106-110.
A l'agenda d'avui, Eurocup femenina de bàsquet,
Açores, Uni, Girona.
Champions femenina de futbol,
Barça, 20 d'Holanda.
Semifinals de la Copa Catalunya,
Gavanà, Estic.
I a la Lliga d'envol, Barça, de Mar i Granollers, Port de Segons.
Fins aquí, les notícies.
Ràdio Tosfer, 98.1
Ràdio Tosfer, 98.1
Just a la Fusta
Bon dia, passen 7 minuts de les 10.
Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui.
Dimecres 9 de novembre,
arrenquem el programa parlant de seguida de les notícies de Sant Just amb l'Andrea.
Bueno, farem també un cop d'ull a l'actualitat general del dia d'aquest dimecres
que passa per les eleccions als Estats Units,
que finalment ha guanyat contra el pronòstic,
o almenys contra la gran majoria del pronòstic que vam sentir ahir Donald Trump.
En parlarem de seguida, com dèiem, en el repàs a l'actualitat general del dia,
però també parlarem de cultura, d'esports i de música.
Tot això en aquesta primera hora, on també tindrem espai pel temps,
amb el Carles Hernández i Rius,
que ens explicarà cap on van les temperatures avui una mica menys de fred que ahir.
I a partir de les 11 avui enregistrem el poeta Joama Pons de l'Orda,
que serà Sant Just aquest vespre en el marc del novembre literari a Cal Llibreter.
A dos quarts de dotze, Tertúlia Esportiva,
amb el Carles Hernández i Rius, l'Enric Riva i l'Emilios Casocchio.
I a la tercera hora tindrem a la Maica Duinyes per parlar de teatre,
les novetats de la cartellera teatral.
A més, avui entrevistarem també a Ferran Ranyer.
I acabarem parlant d'una conferència que es fa aquest divendres
sobre l'home i la tècnica.
Avui entrevistarem el doctor Albert Florença,
que és qui impartirà aquesta xerrada.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia.
Comencem.
I comencem amb les notícies de Sant Just, per això saludem l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Què tal? Bon dia.
Parlem de la renovació dels consells escolars.
Sí, perquè aquesta setmana ha començat el procés de renovació dels consells,
que són els màxims òrgans col·lectius de decisió i participació de les escoles,
i estan representats el professorat, els pares i mares, el personal d'administració,
l'AMPA i l'Ajuntament.
Dilluns es va iniciar aquest procés,
que seguirà amb la Constitució de les meses electorals,
abans del dia 16 de novembre.
Les votacions tindran lloc el dia 29 de novembre a l'Institut,
el dia 30 a l'Escola Concertada Madre Sacramento,
el dia 1 de desembre a les escoles Montserrat i Montseny,
i el dia 2 a Canigó.
La Constitució del Consell Escolar dels Centres
i la presa de possessió dels membres serà abans del dia 22 de desembre.
Parlem també d'una xerrada que es fa avui sobre el cinema.
Sí, una conferència que acostarà als assistents
a la comèdia italiana de la segona postguerra
a través del cinema d'Ector Escola.
Ludovico Longhi, que és professor d'història del cinema
a la Universitat Autònoma,
impartirà aquesta xerrada avui a la Casa de Cultura
dins del cicle Històries del Cinema.
Héctor Escola va morir a principis d'aquest any
i va ser un dels directors i autors referents
a la comèdia italiana,
una corrent cinematogràfica crítica i irònica.
I com molts altres directors de cinema italià,
Escola es va formar a la revista humorística Marco Aurelio,
una publicació editada durant el feixisme.
D'aquí també van sortir precisament noms
tan destacats com ara Federico Fellini.
La xerrada d'avui amb Ludovico Longhi
pretendrà també reflexionar sobre l'ús
de la ironia cinematogràfica
a partir de la figura d'Ector Escola.
També s'analitzaran les dimensions sociològiques
que s'amaguen en la història del cinema
sota el paraigua de la comèdia crítica
o la comèdia humana.
Doncs de tot plegats en parlarà avui
a dos quarts de set de la tarda
a Can Ginestà,
en aquesta conferència amb Ludovico Longhi,
que per cert porta per títol
La comèdia a l'italiana
ens havíem estimat tant.
I acabem amb un últim apunt
també per aquest vespre
en el marc de novembre literari, Andrea.
Sí, és que Jaume Pons a l'Orda
i Anna Wall són dos dels protagonistes
del cicle literari d'aquesta setmana
a Sant Just.
Aquest vespre tots dos presentaran
tres llibres a qual llibre té.
Anna Wall presentarà els llibres
Molsa i el Tubercle
i també farà algun recital
i Jaume Pons a l'Orda
presentarà el llibre
Cala foc als ossos.
L'acte tindrà lloc avui
a les vuit del vespre
a la llibreria del carrer Bonavista.
A banda d'aquesta presentació
i d'aquest recital
amb Anna Wall i Jaume Pons a l'Orda,
aquesta setmana encara hi haurà
un acte literari més a Sant Just.
Un relat de tallers,
un taller de relats breus
al Centre Cívic Joan Maragall
demà a les set de la tarda.
El preu és de 12 euros amb 40
i també es farà el dia 17 de novembre.
Doncs aquestes són les notícies
de Sant Just més destacades a aquesta hora.
Recordeu que teniu més informació,
els bolletins, horaris
i a la una
els Sant Just Notícies d'edició migdia.
Ara de seguida
parlem de més notícies,
més actualitat,
com dèiem,
tot el que té a veure
amb aquestes eleccions
i la presidència,
que avui encara
Donald Trump
pels propers quatre anys
parlarem de seguida,
però abans musica.
Avui ens endinsem
en el món
bunfós
de Nick Cave
perquè ha estrenat
videoclip
del tema Magneto,
que és una de les cançons
que formen part
del seu últim àlbum,
Esqueleto Entree,
dedicat a la memòria
del seu fill adolescent,
que va morir fa poc
i fins i tot
també els videoclips
tenen aquest punt
de dol.
El disc és molt bo
i té cançons
com aquestes.
Molt bé.
Està en l'électrical
stone
on the bathroom floor
clutching the ball.
La blood
was full of gags
and other people's
diseases.
My monstrous little memory
had swallowed me whole.
It was the year
I officially became
the bride of Jesus.
In love, in love,
I love you, love,
I love you, love,
I'll move you, move.
And one more time.
This was a faucet
that fountained rabbit blood
and I spun on my wheel
like a laboratory rat.
I was in electrical stone
on the bathroom floor
clutching the ball.
My blood was full of gags
and other people's diseases.
died to me.
A monstrous little memory
had swallowed me whole.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot seguit repassem les portades dels diaris d'avui
amb Quiosc Mercat
el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques
al cor de Sant Just d'Esvern
darrere el mercat
I el que fem a aquesta hora és començar
parlant avui dels digitals
perquè els resultats s'han conegut aquesta matinada
de fet a primera hora gairebé del matí
i per tant no ho poden recollir els diaris en paper
ho tenim això sí en tots els digitals
aquesta notícia que hem comentat
que estem comentant des d'aquest matí
aquestes eleccions als Estats Units
que finalment ha guanyat Donald Trump
Trump president dels Estats Units
és com titulen a l'avantguàrdia
amb també un mapa de colors
en quins són els estats en què ha guanyat Trump
o Hillary Clinton
també l'ara explica aquesta victòria de Trump
amb la fotografia de Donald Trump
fent aquest seu primer discurs
ja com a president
bé, encara no és oficial
no ha jurat el càrrec i aquestes coses
però s'entén que és el president dels Estats Units
i li destaquen el següent titular
Renovarem el somni americà
el magnat fa saltar la sorpresa
i es converteix en el 45è president dels Estats Units
i també destaquen a l'ara
que Hillary Clinton ha obtingut 218 vots electorals
per 279 que n'ha obtingut Donald Trump el candidat república
la mateixa fotografia és la que tria també el 324
aquesta imatge de Donald Trump
amb els braços oberts en un moment del seu discurs aquest matí
i titulen simplement Trump escollir 45è president dels Estats Units
el candidat república s'imposa contra pronòstic
a la majoria d'estats clau com Florida, Ohio, Carolina del Nord i Pensilvània
Més qüestions vinculades amb aquesta notícia
el 324 destaca un altre titular d'aquest matí de Trump
cap somni és massa gran i cap repte massa difícil
Clinton ha trucat a Trump per felicitar-lo pels resultats
i els mercats que reaccionen a la victòria de Trump
amb baixades generalitzades
més reaccions
Putin confia que hi hagi un diàleg constructiu entre Moscou i Washington
i pel que fa a la xarxa
America is over party domina les xarxes amb la victòria inesperada de Trump
o Move to Canada, la sortida dels nord-americans descontents
també ho llegim a través de la xarxa
ens anem ara amb altres temes
també l'ara explicada que Trump celebra la victòria
i es presenta com el president de tots els americans
en relació també a aquest discurs
i finalment ens acabem amb l'avantguàrdia
en què també llegim que a banda de les importants caigudes a la borsa
també calíbex en concret que es desplomen 4% en l'obertura
i bé, bàsicament una mica són tots aquests temes
i diferents reaccions vinculades
amb aquesta victòria de Donald Trump
Andrea, què és el que tenim en realitat
però les portades en paper avui?
Doncs com deies, els diaris a l'hora de tancar les seves edicions
encara no coneixien els resultats electorals als Estats Units
de fet el periòdico posa que aquesta és l'edició de les 3 de la matinada
l'edició a l'hora que va tancar el diari
però vaja, el diari ara per exemple
la portada és l'únic tema destacat
i han triat a posar el primer paràgraf de la seva editorial
titulada l'Amèrica que volem
veiem a Hillary Clinton d'esquenes
amb els braços en creu
saludant suposo els seus simpatitzants
amb una bandera americana de fons
llegim com dèiem l'Amèrica que volem
i diu
els Estats Units que volem són els de la llibertat
una nació que exerceixi el seu lideratge mundial
amb responsabilitat i diàleg
que no caigui en la deriva populista i autoritària
que fugi del xovinisme i l'arrogància
que sigui un factor de distanció
i no de confrontació
que lluiti contra el canvi climàtic
que doni exemple a la recerca de l'equitat
i que respecti les minories, els immigrants
i les dones
i també en portada ens diu
que els articles destacats
que trobarem al diari
com ara els de Josep Ramoneda
ara ho comentarem
el de David Brooks i el d'Antoni Bassas
tots van enfocats cap a aquesta qüestió
cap a les eleccions
als Estats Units
és el tema destacat al diari
el periòdic
que ho llegim sense treva
clima d'inquietud en les eleccions
als Estats Units
per tant
no coneixíem el resultat
el recompte
als estats de l'est
que són decisius
no aclareix el resultat
Clinton anava davant
Ohio i Carolina del Nord
però Florida
s'inclinava cap a Trump
les cues dels col·legis electorals
reflecteixen la gran transcendència
de la jornada
i de fet
aquest és el tema
que destaquen
a la vanguardia
cua de l'actors
per votar al col·legi
Hunter House
de l'estat de Virginia
ahir al matí
a primera hora
de fet
encara estava sortint el sol
és la fotografia
que veiem
emportada a la vanguardia
i diu que
els Estats Units
elegeixen
el nou líder global
els primers escrutinis
anunciaven
un resultat
molt ajustat
als estats
clau
doncs
és el que tenim
a les portades
dels diaris
vinculat
amb tot aquest tema
passem ara
a parlar
d'altres qüestions
deixem de vana
aquestes eleccions
als Estats Units
i parlem de cultura
Andrea
sí
i avui ens centrem
en les pàgines del diari
ara us expliquem
que la portalada
de Ripoll
reneix
l'eliminació
de les capes de resina
que cobreixen el conjunt
treuen a la llum
la seva qualitat
la portalada
del monestir de Ripoll
torna a respirar
el procés de neteja
de les capes de resina
que la cobreixen
des de l'any 64
gairebé
ha arribat a l'Equador
a cada visita d'obra
els experts
del centre de restauració
de béns mobles
de Catalunya
descobreixen nous detalls
que fins ara
estaven ocults
a l'altra banda de la porta
una restauradora
desintegra pacientment
amb un aparell
de raig lésar
la brutícia acumulada
i una part de la resina
que ennegreixen
una escultura
la figura fa prop
d'un metre i mig
de diàmetre
i el diàmetre del raig
és de només
6 mil·límetres
l'operació deixa
un breu rastre de fum
i una mica
de olor de suc a rat
diu també l'Ara
que la portalada
té una superfície
d'11 per 7 metres
i té 310 escultures
tota la pedra
prové de la mateixa pedrera
però de blocs diferents
niada més argilosa
que ha patit més
perquè absorbeix més
la humitat
i ara també es pot apreciar
que té un color més vermellós
una de les sorpreses
de la restauració
s'ha produït
a la figura
més emblemàtica
el pantocràtor
que també el veiem
en fotografia
en aquest article
del diari Ara
molt bé
més coses Andrea
ara parlem d'arts escèniques
seguim el diari Ara
i llegim que després d'un any
d'estrena triomfal
amb una gran exposició
a titelles
a l'art Santa Mònica
i 18 espectacles
de la programació
el festival
IF Barcelona
es replanteja
la mostra
dedicada
a donar visibilitat
al teatre
de titelles
i objectes
ha buscat
una nova fórmula
sostenible
i útil
per al sector
serà bienal
però tindrà continuïtat
es dedicarà
a l'exhibició
d'espectacles
als anys sanars
i als anys parells
donarà prioritat
al suport a la creació
el pressupost
d'aquesta edició
s'ha reduït
un 90%
ha passat
de 250.000 euros
a només 25.000
només es programaran
dues funcions familiars
el dia 19 i 20 de novembre
i el 3 i 4 de desembre
la major part
del pressupost
que prové sobretot
de l'art Santa Mònica
servirà per impulsar
5 laboratoris
que es podran veure
en funcionament
del 17 al 20 de novembre
al centre de les Rambles
de Barcelona
i acabem aquest repàs
amb música Andrea
Sí, i parlem dels pets
i ens quedem avui
al diari
i ara
hem trobat molt poca
actualitat musical
avui als diaris
i és que el diari
fa 6 anys
i es farà
la festa del diari
ara
el Palau de la Música
acull els actes
de celebració
del 6 aniversari
del diari
i els pets
posaran la música
a la festa del diari
els pets
porten uns mesos
allunyats dels escenaris
descansant
després de tancar
la doble gira
elèctrica
i de cambra
de celebració
dels 30 anys
al grup
tant mateix
Lluís Gabaldà
Joan Reig
i Falin Cáceres
van acceptar
fer una excepció
en aquesta temporada
sabàtica
per participar
en el 6 aniversari
de l'ara
i avui
actuarà
en el Palau
de la Música
a les 9
amb totes
les entrades
venudes
el concert
dels pets
al Palau
de la Música
serà el punt
culminant
de la celebració
d'aquest 6 aniversari
de l'ara
abans
es lliuraran
els premis
Ignasi Pujol
i Tatiana Sisquella
doncs
no crec que somi
aquest tema
al concert d'avui
però bé
en tot cas
un dels temes
mítics
dels pets
té molts anys
aquesta cançó
sí, sí, sí
és molt bona
parlem
d'esports
ara
i comencem
amb l'esportiu
que obre
avui parlant
de pacte pel gol
és aquest el titular
amb Suárez
de protagonista
el Barça Lluís Suárez
que està
a 5 gols
dels 100
ja tenen acordada
l'ampliació
de contracte
fins al 2021
el Mundo Deportivo
ens parla avui
de la sessió
de l'Eix Vidal
el Barça ha decidit
que buscar-li equip
és l'única opció
per deixar lloc
al nou lateral
al nou lateral
aquest és el tema
del dia
al Mundo Deportivo
i acabem
amb l'esport
que avui
parla de Piqué
li destaquen
el següent titular
estic de tornada
la imatge
al futbolista
en un moment
d'entrenament
recuperant-se
el Gerard Piqué
anuncia el seu retorn
als terrenys de joc
després de perdre
els quatre partits
per lesió
el Barça recupera
el seu central
està intensificant
la seva feina
en la seva esportiva
amb la idea
de repareixer
d'aquí a 10 dies
davant del Màlaga
i Cristiano
és el protagonista
de les portades
de Madrid
el contracte
més gran
de la història
del futbol
és el que explica
el Marca
després de la renovació
del Madrid
amb Cristiano
i en el cas de l'As
fan una altra comparació
avui
i el posen al costat
de Michael Jordan
diu Cristiano
el Jordan del futbol
apareixen tots dos esportistes
a la portada
també diu l'As
que a Alemanya
descobreixen
que Caros té
trencat
un dit
del peu dret
i que es perdrà
el derbi
que és dubte
també pel clàssic
i el que fem ara
quan són
en punt
dos quarts d'onze
és llegir l'última pàgina
dels diaris
al diari
ara avui l'article
que signa
Josep Ramoneda
el títula
Un context esborronador
i com començava
i comença
dient amenaça
aquest article
aquest article
està escrit
sense saber
qui ha guanyat
als Estats Units
i enmig de tanta
simplificació
interessada
populisme
contra continuisme
dolents
contra bons
pretén parlar
del context
més ençà del resultat
el sociòleg
que alamany
Wolfgang Streck
en el seu darrer llibre
adverteix que el capitalisme
pot morir de sobre dosi
i diu que el matrimoni
entre la democràcia
de sufragi universal
i el capitalisme
està acabant en divorci
diu però Martin Wolf
al Financial Times
li fa una justa precisió
l'amenaça
avui no és el final
del capitalisme
és una depredadora
forma de capitalisme
postdemocràtic
aquesta amenaça autoritària
no queda resolta
pel fet
que així sia
Clinton guanyi Trump
i potser
res expressa millor
aquest pessimisme
que una rotunda frase
de Cornel West
filòsof
del grup d'intel·lectuals
negres dels anys 90
un desastre
Clinton
és millor que una catàstrofe
Trump
és evident que l'estil Trump
és una estafa política
i una ofensa ètica
i estètica
no té cap intenció
de posar en qüestió
l'estat ocuó
de què forma part
simplement capitalitza
el malestar generat
per les fractures
acumulades
en aquests anys nihilistes
en què alguns
s'han cregut
que tot era possible
amb intenció
de afilar
la via autoritària
i acaba dient
que amb l'espantall populista
sembla que resolem
tots els mals
haurà guanyat un o altre
però els problemes
d'una Amèrica
fracturada
seguiran igual
i acaba destacant
que això que en diuen
els populismes
són l'efecte
no la causa
Molt bé
doncs és el que tenim
a l'ara
ens anem ara
de Vanguardia
que avui
entrevisten
Paula Bonet
Sí, pintora
il·lustradora
diu que
Víctor Amela
que és qui l'entrevista
diu que
és un artista emocionant
és impossible
no sentir alguna cosa
davant dels seus dibuixos
de rostres
cosos i ocells
té un estil dramàtic
alhora delicat i cru
tenit d'un lirisme
ombrívol i desemparat
la seva última obra
La Set
un llibre il·lustrat
i escrit per ella
diu que és cert
que el primer encàrrec editorial
com a il·lustradora
em va arribar
quan van veure
els seguidors
de les meves xarxes
entre Facebook, Twitter i Instagram
sumo més de 500.000 seguidors
les xarxes han estat
per mi
molt útils
m'estalvien intermediaris
em comunico directament
amb la gent
però un dia
em vaig espantar
perquè em vaig deixar
de pujar fotos
sobre aspectes
de la meva vida privada
quan vaig veure
que suscitaven
comentaris inconvenients
interpretacions esbiaixades
equituds invasives
i ara només penjo
algunes obres
processos creatius
i actes públics
ja no faig tants autorretrats
eren part d'un diàleg personal
amb un amic
ell m'interpel·lava
mitjançant frases escrites
jo replicava
mitjançant autorretrats
eren com selfies pintats
diu
tots anàlem a expressar
alguna cosa
mitjançant el rostre
un fotografiant-lo
jo pintant-lo
diu
em recordo dibuixant
des de molt petita
els meus pares
deixaven els dibuixos
de la nena al saló
exposats
els agradaven
i també el meu avi
i també parla
de la seva nobra obra
la set
on hi ha textos
d'escriptores
com Clarice Lispector
en Sexton
Sílvia Plath
Virginia Wolf
moltes suïcides
diu-les
llegeixo
perquè el suïcidi
no s'imposi
és l'entrevista
que tenim avui
a la contra
de La Vanguardia
doncs
interessant
acabem ara
amb el periòdico
on tenim una altra
entrevista
que ens deixa que titular
la dona al 50
transmet la bellesa
de la saviesa
doncs
avui entrevisten
a Jenny Novoa
que la defineixen
com una dona real
els seus 55 anys
es filarà per una passarel·la
per demostrar
que l'experiència
és vella
nascuda a Pamplona
de pares gallecs
Novoa va passar
a l'adolescència suïssa
i als 25 anys
es va instal·lar
al poble sec
de Barcelona
on es va casar
amb un home
d'origen algerià
i va tenir dos fills
als 55 anys
aquesta dependenta
d'una botiga
de roba infantil
participarà
en la desfilada
de dones reals
aquest concepte
és un pel estrany
que organitza
el Fòrum Dona i Menopausa
que se celebra
aquest divendres
i dissabte
al Caixa Fòrum
de la capital
les seves reflexions
evidencien
fins a quin punt
està infravalorat
el coneixement
derivat
de l'experiència
quotidiana
davant l'acadèmic
i també parlar
de totes les coses
que fa
a la seva vida
diu
el trauma
el vaig tenir
als 40
fins i tot
la paraula
quarantona
és pejorativa
en canvi
la dona
a la cinquantena
està en la joventut
de la maduresa
i transmet
la bellesa
de la saviesa
adquirida amb els anys
i també
l'alegria
la gent es preocupa
per xurrades
i no s'adona
que l'important
són els bons moments
amb la gent
que t'estimes
doncs són aquestes
les contraportades
les últimes pàgines
a les entrevistes
d'avui
o l'article
que també ens deixa
Ramoneda
al diari
ara
ens anem
ara
amb
la caixa
de música
i ens situem
en un dia
com avui
9 de novembre
però de fa
més anys
avui és dia
de poca cosa
també Andrea
però comencem
amb aquest tema
Bridge Over Trouble Water
que tal dia
com avui
de fa
47 anys
el 1969
Simone i Garfunkel
gravaven
aquest tema
que es convertiria
en un dels més
coneguts
del Broadway
de fet la cançó
va guanyar
fins a
5 premis
a la gala
dels Ours
del 71
dos anys més tard
per això
inclòs
el premi Grammy
per la gravació
de l'any
i la cançó
de l'any
una cançó
bonica
tot i que
trobo que sona
com llunyana
ara
la veig
molt d'una altra
puc cap
fins i tot més
que quan sentim
els vintes
i s'han més lluny
en fi
avui tenim la música
una mica tristota
si no
tenim el final de la festa
però a veure si
ho anem aixecant
tot això
situem ara
en 1985
fa 31 anys
sembla que la cosa
s'anima una mica
però no és aquesta
la cançó que volem sentir
és a dir que
potser ens estem equivocant
perquè aquesta és una versió
de la cançó que volem sentir
és una cançó que arribava
tal dia com avui
de fa 31 anys
al número 5
al Regne Unit
i al número 1
a les llistes d'èxits
dels Estats Units
i és aquest
Miami Vice
tema
formada part de la banda sonora
d'aquesta pel·lícula
de James Hammer
aquesta és la versió original
els 80 són curiosos
Andrea
molt
unes noticis curioses
les d'avui 9 de novembre
o poca cosa potser
o poca cosa potser
que em sembli més interessant
hi ha dies que en canvi
hi ha un munt de propostes diverses
acabem
no, acabem encara no
però ens anem ara cap als anys 90
per parlar d'amor, Andrea
no amb aquest tema
sinó amb aquesta nena
principi
m'encanta aquest principi
crec que és el que més m'agrada de la cançó
en fi
quin any és l'any 90?
l'any de la cançó
ara no el tinc
és de 92 aquesta cançó
per tant fa 24 anys
però no és que sortís tal dia com avui 9 de novembre
sinó que tal dia com avui del 2002
he de dir fa 14 anys
espectadors del canal VH1
és una cadena de música
un canal de música del Regne Unit
van votar aquesta cançó de Winnie Houston
com la número 1
com la més romàntica
com la cançó més romàntica de la història
home, no estàs d'acord?
si no la més
una de les més segures
quina altra diries
que seria una de les cançons més romàntiques de la història?
perquè hi ha un pòdium
tenim la primera, la segona i la tercera
a mi m'agrada
crec que és molt, molt romàntica
Always de Bon Jovi, per exemple
que no està
i romàntiques així
per exemple
jo amb aquesta
la d'Armageddon
amb aquesta estic molt d'acord
amb la que està sonant ara
sí
la segona
seria
a veure si podem sentir-la
no sé si la tenim a punt
en Chia de Melody
parlar també d'amor
clar, jo crec que seria una de les títiques romàntiques
el que passa és que aquesta em faria més mandra
sí, clar, a mi m'aboca molt a gos
que és una película trista
per tant
sí, és romàntica
però bé
una altra de les que
que les que serien
estarien en aquesta llista
seria
a veure si la podem sentir
és d'Elvis Presley
llavors
és la versió aquesta
però en tot cas és
you were always on my mind
ah
crec que és una versió sense lletra
em sembla
però més o menys
ja veiem per on va
però veiem que és romàntica
ja sabem
sí, és l'important
a veure
si canta algú
tu què no destacaries
com a romàntica?
és difícil, eh?
mira, he de tenir
sí, és difícil, eh?
perquè
mira, jo estic bastant d'acord
amb la de Winnie Houston
perquè més m'agrada
però la que hi ha a número 3
no m'agrada
a veure
número 2
que és aquesta d'Elvis
sí, la número 3
és aquesta
no puc suportar aquesta cançó
personalment
aleshores tens una qüestió personal
amb la cançó
home, però és romàntica
és romàntica
potser perquè
clar, m'ha cançat
jo sóc molt fan de Titanic
en el seu moment
me'n recordo traduir
la cançó vers per vers
a casa meva, eh?
allò quan veies un piano
també intentar fer les melodies
amb un piano
però no m'agrada
la gent ni mica
jo et dic
te la podria traduir
ara segurament
endavant
mira, per mi
una de les cançons més romances
o que m'agraden així
com a cançó d'amor
no he gens coneguda
jo crec
però es diu
My Little Corner of the Wall
és una versió d'Iola Tengo
d'aquest tema
i la trobo
preciosa
és aquesta
no la conec
a més, bastant diferent
del que fa jo
a l'À Tengo
sí, sí, sí
ah, del que fa jo a l'À Tengo
és bonica, no?
simpàtica
sí, sí
no la veus molt d'amor
em sembla, Andrea?
no gaire
però, clar, no m'he posat a mirar
la lletra
és intimista
jo crec que és un rànquing
que es va fer ara
fa el 2002
fa 14 anys
i que avui
doncs ho llegim
però que segurament
se n'han fet més
clar, són cançons que
aquesta no
però són cançons que
havien d'existir
abans del 2002
per tant, potser ara
segurament
hi hauria canviat
també aquest rànquing
sí
en fi
però bé, de moment
estem d'acord
amb el número 1
sí
com si no
potser la més
una de les més
exacte
sí
en fi
són coses que tenen a veure
amb el 9 de novembre
i la música
acabem
aquest repàs
doncs
amb una altra
amb una altra informació
i ens anem
a obrir la caixa
de música
per saber exactament
què era
número 1
tal dia
com avui
9 de novembre
de quin any
Andrea, va
va, algun recent
va
tipus 2004
2004
per dir una edat
100
bueno, perquè no me n'he anat
a l'edat
de cada dels 80
entrec-ne unit
o als Estats Units
o Alemanya
o Canadà
o Estats Units
Estats Units
no m'hi canta
d'Estats Units
és aleatori totalment l'any
eh
simplement
mira, doncs
ens anem al 2004
que com deien
fa 12 anys
què sonava
les llistes d'èxit
dels Estats Units
en aquell moment
si no m'equivoco
hi havia el George Bush
governant
no?
sí
sí, sí
les eleccions
sí, exacte
les eleccions del 2004
del 2008
si no acabava de renovar
doncs estaria a punt
perquè sempre són
doncs el primer
dimarts de més
no, però aquesta
no és la que voldria
a veure si
és com si no
és Alicia Keys
sí
però la cançó
que em troba
és Via Karaoke
no sé per què
la reconeixes?
doncs no
Maibú
ah, sí
però no
no me la trobo
aquesta caixa
no m'agrada gaire
doncs vedriem
mirem
que sonava
a Regne Unit
ah, vale, va
sí
a veure si ens agrada més
Eminem, eh?
sí
sí
ah, molt bé
a tu t'agrada Eminem
no?
ens sembla?
bueno, hi ha cançons que sí
d'altres
bé, no sóc una superfan
d'Eminem
ni aprofundir gaire
la seva música
però les més
fosqueta
del dia
sí, sonava
aquest tema
ja es l'has dit
també justament
ah, estic curada
ah, estic curada
doncs amb aquest tema
acabem
aquest repàs d'avui
Andrea, gràcies
que vegi bé Carme
bon dia
un matam
guess who's back
back again
Shady's back
tell a friend
now everyone report to the dance floor
to the dance floor
to the dance floor
now everyone report to the dance floor
all right, stop
pajama time
come here, little kitty
on my lap
guess who's back
with a brand new rap
and I don't mean rap
as in a new case
left child
unless days and act who's late
ah, ah, ah, ah
no worries
Papa's got a brand new bag
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que avui amb aquest cel una mica interbolit per núvols alts,
però que no han de deixar passar l'efecte del sol.
Bé, ara el divendres començarem el dia amb sol,
amb una nit que serà estalada,
però a medida que avanci el dia els núvols aniran guanyant terreny,
al migdia tindrem ja alguns núvols alts
i a la nit ens quedarà completament tapat el cel.
Això farà que la mínima estigui una mica més alta,
la mínima de divendres, de dissabte,
doncs com que el cel a la nit quedarà tapada,
doncs la mínima podria estar al voltant dels 10 graus
i la màxima seguirà amb els mateixos valors,
tant d'avui com de dijous, 16, 17,
o sigui que no han de canviar massa les temperatures.
I ja a més llarg termini, més de cara al cap de setmana,
amb aquests cars a la vista,
doncs dissabte serà un dia amb molts núvols,
com recordeu acabem de dir que el divendres s'està parat el cel,
dissabte serà un dia força ennubulat,
no es descarta la possibilitat que tregui el nas al sol alguna estoneta,
la núvol clarian és al migdia,
i les temperatures no canviaran massa,
clar, tenim el cel tapat,
doncs les temperatures es mantindran,
no és un vent del nord,
o sigui que si s'encapa el cel no podran pujar massa les temperatures,
i es quedaran amb aquests set del 17.
Però hem de tenir clar que en aquesta època de l'any,
quan parlem d'aquests valors i el cel està tapat,
hi ha més sensació de fred.
És evident que el dissabte desfixem una mica de sensació de fred
perquè el sol no acompanyarà massa.
Tot i el que diem,
els mapes diuen que al migdia es poden obrir algunes clarianes,
seran d'agrair.
I de cara al diumenge començarem amb molts núvols,
però sembla ser que el sol guanyarà terreny al matí,
farà un bon sol,
això permetrà que diumenge puguin pujar una mica més les temperatures,
alguns mapes ens indiquen que les màximes podrien estar al voltant dels 18 graus.
a l'any, o sigui, que bona notícia pels cars,
no s'espera precipitació.
Exacte, està bé.
I sí que és cert...
Que està bé el tema cars, no?
Tens dissabte com diumenge.
No, no, no, és molt d'agrair aquesta situació
de parlar d'estabilitat de cara als propers dies
i sobretot pels cars,
perquè és un gran enrenou que la pluja faci acte de presència.
De moment sembla que sí que no,
però sí que és cert que el diumenge a l'última hora
els núvols tornaran a guanyar terreny i es tornarà a tapar el cel.
Potser podria caure alguna gota cap a la tarda a vespre,
però això encara ho haurem d'anar confirmant.
els enjus, temperatures que no canvien,
avui pugen una mica i no canviaran massa
els propers dies, i això sí,
petita remuntada del termòmetre diumenge,
però dilluns tornaria a normalitzar-se,
o sigui, que és una cosa puntual.
És el que dèiem, o sigui,
el que bàsicament tindrem ara
és la normalitat de les temperatures
i puntualment algun dia que pot fer una miqueta de calor.
Puntualment.
Veníem de dies que normalment feia calor
i puntualment teníem un dia que feia fred.
Això doncs ha canviat una miqueta
amb aquesta patacada que hem rebut entre dilluns i dimarts,
i a partir d'ara ens hem d'acostumar-nos a la tardor.
Ha tingut l'avís fort, no?,
i ara doncs ja tot es tranquil·lita.
I ara es normalitza i tindrem, doncs, tardor,
que la tardor a Sant Jus
doncs tampoc no és una cosa allò rigorosa de fred
ni res de res.
Molt bé, doncs ho anirem seguint,
toblegat, Carles, gràcies.
D'acord.
Que vagi bé i bon dia.
Doncs vinga, bon dia.
Just a la fusta,
el magazín del matí.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el soul,
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant
Cada dia,
de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
Hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc,
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va Jordi, va, ves l'últim,
i deixa-ho,
però és que no puc,
no puc, oh senyor.
Haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morró.
Cada tarda de 5 a 7,
tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
Veus de la parròquia.
Compartirem experiències,
espiritualitat,
notícies d'actualitat,
i parlarem sobre la visió ecològica
del bisbe de Roma,
Francesc.
Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre
i han diferit els dissabtes
o dos per 11 del matí.
Veus de la parròquia.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran,
per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants,
entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat
tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició,
els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu,
seixanta i més.
Cara a B,
un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes
ni dates de caducitat.
Tres minuts i ja arribem en punt a les 11,
el moment en què connectarem
amb el Bullet Informatiu de Catalunya Ràdio.
Ens posarem al dia de l'actualitat,
avui pendents d'aquesta victòria
de Donald Trump als Estats Units.
També sentirem el Bullet Informatiu
dels Sant Just Notícies
i tornarem després.
Continuarem amb la segona hora del programa
i farem una entrevista
al poeta Jaume Pons
a l'hora que aquest vespre serà a Sant Just.
A més a més,
també tindrem tertúlia esportiva
per parlar de l'actualitat futbolística
dels últims dies.
Tot plegat serà després de les notícies
i hi arribem amb música.
Ens anem a recuperar un tema de Fleet Foxes
de ja fa un temps,
perquè de fet recordem que la banda
fa potser 5 anys que no treu disc nou,
però tenen cançons que encara ens segueixen agradant
i per això el que fem ara
és recuperar-ne una.
En concret ens anem amb un tema
de Hellness Blues
i aquest que es titula
The Cascades.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara sí que connectem amb les notícies de l'actualitat de les 11.
Fins demà!
Fins demà!
A nivell de vot popular, Trump també ha guanyat.
Ha superat per 500.000 vots la candidata demòcrata.
En el seu discurs de la victòria, Trump ha estat prudent i centrat.
En matèria de política exterior, per exemple, s'ha obert el diàleg amb tothom.
vull dir a la comunitat internacional que encara que posarem al davant els interessos d'Amèrica, treballarem de forma equitativa amb tothom, amb tothom.
En tots els països buscarem terreny comú i no hostilitats.
Per la seva banda, Hillary Clinton, candidata demòcrata derrotada, no ha volgut reconèixer la victòria del seu oponent de manera pública, tot i que el propi Trump ha confirmat que l'havia trucat personalment per felicitar-lo per la victòria.
D'arreu del món arriben reaccions a la victòria de Donald Trump en aquestes eleccions americanes, Carlos Baraibar.
Una de les darreres, des d'Alemanya, el ministre d'Afers Estrangers ha dit que caldrà acostumar-se a una política exterior americana menys previsible.
També des de l'OTAN han reaccionat a la victòria republicana.
El seu secretari general, Jens Stoltenberg, ha dit que està desitjant treballar amb Trump en els nous reptes per la seguretat que afronta l'Aliance Atlàntica.
Entre aquests reptes hi ha, per exemple, la participació nord-americana a la guerra de Síria o el combat contra l'estat islàmic, contra el Daesh.
El govern de l'Iran també n'ha parlat a tot plegat.
Ha demanat al nou president que respecti l'acord nuclear que va aconseguir l'administració Obama.
I des de França, una de les primeres a felicitar Trump ha estat aquesta matinada la líder del Front Nacional, Marine Le Pen,
que es presenta a les eleccions presidencials del 2017 i que s'alinea amb el discurs xenòfob i populista que ha fet Trump en campanya.
Però avui no només s'escollia el nou president dels Estats Units.
També hi havia en aquell país eleccions clau per la distribució dels representants a les dues cambres del Congrés americà.
Fins ara, totes dues són entre el control del partit republicà.
S'havia de renovar la totalitat de la cambra de representants i un terç dels representants al Senat.
Ara per ara, i a falta dels resultats definitius, tot sembla indicar que els republicans conservaran la majoria de totes dues cambres del Congrés.
La votació més renyida, la del Senat, on el partit demòcrata esperava disputar-ne el control,
però amb 29 dels 34 seients en lloc ja coneguts, els demòcrates només n'han guanyat un respecte als que tenien amb l'anterior distribució.
Pel que fa a les borses, han rebut les europees en vermell la victòria de Donald Trump,
però això sí, ara s'hi moderen les pèrdues, baixen entre un ull un 2%,
després d'una arrencada en què, per exemple, la borsa espanyola ha caigut un 4%.
L'espanyola és una de les més volàtils sempre.
Les empreses més castigades són les que tenen interessos als Estats Units i també a Mèxic.
Trump, per exemple, durant la campanya havia plantejat la construcció del mur a Mèxic,
entre el Mèxic i els Estats Units, i la revisió del Tractat de Lliure Comerç.
El mercat de divises al dòlar recula davant l'Ien, la lliure i l'euro.
Ara, un euro val un dòlar amb 13 centaus.
Valors refugi com l'or o el bo alemany s'estan disparant mentre que el petroli està baixant.
Més d'un centenar d'establiments lleidatans s'han sumat avui a la diada per la reforma horària.
Això vol dir que aquest matí han obert una hora abans i tancaran a les 7 del vespre
per reclamar un horari comercial i laboral més racional.
La iniciativa la impulsa l'associació Slow Shop de Lleida.
Anem a Lleida. Roser Parera, bon dia.
Bon dia. Aquesta associació fomenta el comerç de proximitat i la conciliació familiar i laboral.
Avui no només comerços, sinó també oficines, gestories i bufets d'advocats de Lleida
han decidit aplicar d'una manera més raonable i saludable els horaris.
Juliana Fernández és la presidenta d'Slow Shop.
I ara seria la sensibilització, o sigui, que la gent pogués viure un dia a durar l'horari europeu.
Com seria si nosaltres tinguéssim aquest horari?
Segons Fernández, el principal benefici de la reforma horària és la salut.
Roser Parera, Catalunya, Ràdio Lleida.
Ara els esports amb Robert Prats.
Tenim una última hora des del Palau Blaugrana.
Ernest Macià, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, bon dia.
Vaja, a la prèvia d'aquest Barça és el guiris de l'euroquica que juga demà.
Podem confirmar que Jonathan Holmes, el nou fitxatge debutarà,
però també podem confirmar que Juan Carlos Navarro i Justin Duelman no estaran a punt.
Per tant, allarguen encara una mica més les seves baixes per problemes musculars.
Demà recordem visita al Palau Saruna Jesiquevitxos a la banqueta dels Alguiris,
al coer fins ara d'aquesta nova eurolliga.
Ernest Macià, Catalunya Ràdio, Palau Blaugrana.
L'exseleccionador espanyol Vicente del Bosque reconeix en declaracions al programa
Tot Costa de Catalunya Ràdio que Busquets és encara un jugador imprescindible.
El Barça femení rep el tuenta holandès en partit d'anada dels huitens de final de la Champions
a dos quarts de set del vespre al miniestadi.
Una cistella de margasol sobre el temps reglamentari ha donat aquesta matinada
la victòria de Memphis sobre Denver, 108 a 107 a l'NBA.
També en bascat aquest vespre, Eurocap femenina, Unió Esportiva a Hores,
Unigirona a dos quarts de deu.
En futbol sala, el Catgàs Santa Coloma ha passat els quarts de final de la Copa,
ha eliminat l'Inter Movistar en partit únic, 4 a 2.
El Barça ha caigut eliminat contra el Llevant, 5 a 4.
També avui en futbol, semifinal de la Copa a Catalunya,
Gavanàstic en partit únic que oferirà Esport 3 a partir de les 9.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 6 minuts, us parla Andrea Bueno.
Dama, dijous, se celebra el segon fòrum Sant Justenc de Residus.
Tindrà com a objectiu seguir debatent sobre el model de gestió de residus
més favorable per Sant Just i serà obert a tothom.
En aquesta ocasió, s'analitzarà si és possible millorar la recollida selectiva
amb el model actual,
s'explicarà en què consisteix el model de recollida de residus porta a porta,
es presentarà un estudi de viabilitat d'implantació del porta a porta Sant Just,
s'exposaran els diferents models de taxes de residus
i la importància de les campanyes de comunicació.
El segon fòrum de residus serà demà a dos quarts de set de la tarda
a la sala de plens de l'Ajuntament.
Més coses.
Aquesta setmana ha començat el procés de renovació dels Consells Escolars.
Aquest procés renovarà parcialment aquests Consells,
que són els màxims òrgans col·lectius de decisió
i participació de les escoles.
Dilluns es va iniciar aquest procés,
que seguirà amb la Constitució de les Meses Electorals.
abans del 16 de novembre.
Les votacions tindran lloc el dia 29 a l'Institut,
el 30 a Madre Sacramento,
el dia 1 de desembre a les escoles Montserrat i Montseny
i el dia 2 a l'escola Canigó.
I un apunt més a la venda dels tiquets
per assistir al sopar d'aniversari
de l'associació Amics del Barri Sud.
El barri celebra en guany 56 anys d'existència
i l'entitat ho comemorarà amb un sopar.
El sopar serà el dia 19.
El casal de joves i els tiquets per assistir-hi ja són a la venda.
es poden comprar per 10 euros
al quiost de Salvador Espriu
i al centre cívic fins al dia 13 de novembre.
I això és tot de moment.
La informació local tornaran menys d'una hora
i també a la una al Sant Just Notícies edició o migdia.
Mentrestant, us recordem que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio,
radiodesvern.com.
Que vagi bé, bon dia.
Bé, bon dia.
La buena muerte, el gusano verde,
el amuleto de tu mala suerte,
el látigo de seda,
el palo en la rueda,
la sobra que te oprime
donde tú quieras.
Si superas este invierno,
si te quedas junto a mí,
entre el cielo y el infierno
ya no podrás distinguir.
si las noches son tan largas
y no quieres despertar.
el primer mal de la marcat.
Uh, da igual.
Llega tu huerto con polvo de aspirina, el fondo del túnel es solo tu vida.
No te disculpes, fuego sin nombre, no te enamores, mi tía de azufre.
Tú ubica con tu sangre el tiempo que te queda, los miedos, la vergüenza y la pena.
Dame todo eso que tenías para mí, puede que pueda, vas a la prueba.
Si supieras lo que siento, ya no querrías venir.
Yo te ofrezco lo que tengo y es muy fácil elegir.
Si los días son tan cortos y no quieres descansar, uh, da igual.
Y en esta cama de hotel, mirando pasar las luces que bañan por esta ciudad.
Voy a empezar a llorar, déjame llevar, esta situación tan química.
Horas, minutos, segundos, me hago un cigarro.
Horas, minutos, segundos, me hago un cigarro.
Voy a empezar a cantar, o voy a llorar, me voy a correr, da igual.
Me voy a empezar a correr, no voy a llorar, voy a cantar, da igual.
Si superas este invierno, si te quedas junto a mí,
entre el cielo y el infierno, si prestaras atención.
1, 2
Seixanta i més
El magacín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
Fins demà!
Dos minuts i un quart de dotze, aquesta hora parlem del novembre literari
que continua aquesta setmana amb diferents actes.
Un d'aquests es farà avui a Cal Llibreter, serà amb Jaume Pons de l'Orda i en Agual,
que presentaran els seus últims poemaris en un acte que es farà a les 8 del vespre a Cal Llibreter, com dèiem.
Aquesta hora en podem parlar amb en Jaume Pons de l'Orda, el tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Jaume.
Hola, molt bon dia.
Que ja ets un habitual, entre cometes, d'aquí Sant Just, no?
Perquè em sembla que és la segona o tercera vegada que fas un recetal per aquí, o que tenim per aquí.
És la veritat, és que ja serà la tercera vegada, o sigui que el número 3 és un número màgic
i avui només poden dir que segur que serà una vetllada extraordinària.
M'ho crec perquè almenys en les últimes ocasions ha anat per aquí.
Avui, a més a més, en el marc del novembre literari,
i amb l'Anna Gualt i amb Cal a foc als ossos, que és el teu últim llibre i que és bastant recent, no?
Efectivament, va sortir la setmana passada, o sigui que acaba de sortir del forn,
faren la presentació la setmana que hi ve i, de fet, avui ja serà la primera posada en accent amb el públic, o sigui que fantàstic.
Per tant, són uns privilegiats, a Sant Just, segurament, no?
Perquè ens avancem una mica fins i tot a la presentació oficial.
Absolutament, la veritat és que només per això, o sigui, jo, per exemple,
si gent que m'ho ha d'estar escoltant ara mateix diré
no vengueu per a mi, que el llibre ha acabat de sortir del forn,
tampoc no vengueu per al llibre que ha sortit,
és que venguin per a escoltar l'altre participant de l'acte d'avui,
que és Nana Gualt, que és una poeta extraordinària
i que presentarà dos llibres que també són sublims, com Molsa i El Tubercle.
Només per aquests dos llibres, només per Nana, ja valdria molt la pena que tothom vengués,
perquè serà una passada.
Com ho fareu, això? Perquè, exacte, com deies,
sou dos poetes, són tres poemaris, i com ho heu preparat?
Ho hem preparat d'una manera molt senzilla,
que és que cadascú anirà recitant poemes que s'estima,
i d'una manera o l'altra, com que les nostres poètiques
es combinen molt bé, ja sigui a través de la referència directa,
ja siguin símbols molt similars,
i amb una passió per la poesia i per la vida,
que també s'encomana,
se converteix en un recital orgànic, dinàmic,
però també amb ecos i reverberacions.
Cada poema es retroalimenta del següent,
i no és que sigui un espectacle preparat,
sinó que la simple manera de recitar,
i perquè, a més a més, totes ho fem de forma molt diferent,
mos complementam de forma fantàstica,
i al mateix temps,
nosaltres mateixos, quan recitam,
mos repassam de meravella.
Per tant, doncs, ho transmetreu segurament amb el públic d'avui.
Em sembla que per això, diria que la setmana passada
heu fet ja algun acte de presentació junts, també, o...?
Efectivament, la setmana passada
vàrem anar precisament
a la llibreria Papassai de Manrosa,
on també va anar absolutament beníssim,
va ser fantàstic.
Per tant, doncs, exacte, avui, d'alguna manera,
també és...
No és la primera vegada,
sinó que ja fins i tot tenim un escalfament previ, també.
Sí, sí, sí, sí.
I, de fet, és molt curiós,
perquè amb n'Anna
hem vingut a recitar Sant Just unes quantes vegades,
per separat.
Ella també ha presentat els seus llibres anteriors,
implosions, símbol 40 segles,
l'ésser solar,
i jo també he presentat llibres anteriors,
o sigui que Sant Just avui serà la primera vegada
que recitam plegats,
serà que el llibre té,
que per nosaltres és un punt neuràlgic de Sant Just,
i al mateix temps hem marcat en aquest novembre literari
i en novetats literàries,
o sigui, i a més a més,
com que podrem degustar d'un bon vi,
jo ja no sé quines altres coses
poden dir a la gent que vengui,
perquè qui s'ho perdi,
és que serà un pecat, gairebé.
És veritat que, a més a més,
el tema del vi no és nou,
perquè ja en els altres anteriors recitals vostres
també heu tingut com és això
de combinar el vi i la poesia
en un acte amb públic i tot plegat.
Com ho viviu, Jaume?
La veritat és que Nana és molt coneixedora
del món del vi i del Cava,
perquè és de Vilafranca del Penedès,
durant molts anys va ser coordinadora del Festival Most,
que enguany arriba a la sisena edició amb molt d'èxit,
a més a més treballa a l'Institut del Cava,
i la veritat és que ella,
aquestes substàncies se les coneix molt bé,
però en el mateix temps,
des de temps immemorials,
els poetes han cantat en el vi,
han cantat en vi
i han cantat les meravelles que produeix aquest veuratge
gairebé miraculós.
I la veritat és que la poesia i es vi
sempre han combinat molt bé,
perquè el que permeten és aquest meridatge de sensacions,
de gustos, d'emocions,
però també un instant molt especial.
En el final,
la meva teoria avui en dia
és que si gaudim de la poesia
no és perquè estiguen bojos,
si ens agrada i si ens emociona tant per nosaltres
com per compartir-ho amb la resta de gent,
espero que és un d'aquests petits plaers
que gairebé
la gent ja ni se'n recorda d'ells,
perquè vivim en una societat cada vegada
més tecnocratitzada,
més burocratitzada,
més polititzada,
amb menys temps,
amb menys gaudi,
i són aquestes coses,
les nostres passions
i aquests petits plaers,
com la poesia,
com el vi,
la bona companyia,
és que ens han de fer reflexionar
sobre aquesta vida un poc més alegre
i sobretot amb notícies
com la de recent sabuda
que en Trump serà president,
o sigui que és un altre motiu
i si han d'arribar a l'apocalipsi
doncs que vengui tothom
i ho farem amb bona poesia i amb bon vida.
Exacte,
és una bona manera de veure-ho.
El teu últim poemari,
aquest Calà foc als ossos,
no l'he llegit,
a més ens deies que acaba de sortir,
però aquest títol
ja t'aferra ràpid,
és potent,
només amb aquesta carta de presentació.
Què hi trobarem?
Quin tipus de poema?
Està lluny és una mica
del que havia fet fins ara,
continues amb el que ens tens acostumats
o cap on va aquest Calà foc als ossos?
Aquella persona que s'enfronti
per primera vegada
a Calà foc als ossos
trobarà un Jaume
que pot ser,
pot arribar a identificar
amb aquesta obra
que ha anat cultivant fins ara,
amb aquest desig
de convertir la poesia
en un sacseig
perquè la poesia
s'exagerarà
i emocionarà
o no serà poesia,
que és una convicció
que comparteixi plenament
amb Nana Wall,
però en el mateix temps,
tant Calà foc als ossos
en el meu cas
com en Molsa
i el Tuberco
en el cas d'Anna Wall,
són llibres que ens identifiquen
en la nostra veu,
en la nostra manera de fer,
amb aquestes metàfores salvatges,
amb aquestes imatges brutals,
però en el mateix temps
jo crec que és un pas
cap endavant,
cap a una nova trajectòria,
no sé si de maduresa,
però sí
d'una espècie
de domini màgic
com d'en Joan Vinyoli
per tal de dominar
encara més
aquestes paraules.
Jo crec que Calà foc als ossos
és sense cap tipus de dubte
un pas endavant,
perquè aquest pas
exaltat
per la vida
i pels versos,
però al mateix temps
és una persona
més reposada,
s'escriu.
Per això els poemes
són també més llargs,
més narratius,
hi ha com a personatges
que formen
una espècie
de tarot
esbojarrat,
i en aquest sentit
jo crec que és un llibre
que pot agradar
a qui agrada
a la gent
i que gaudeixen poesia,
però també en aquells
que potser la poesia
la poden arribar
a treballar molt complexa,
perquè se poden treballar
amb figures
i amb criatures
que d'una manera
o altra
es composen
com a retaules
o fins i tot
pel·lícules
dins d'aquest llibre.
Per tant,
doncs,
una manera
per entrar-hi,
també,
de vostè poesia.
Sí, sí, sí.
La veritat
és que
avui en dia
en el segle XXI
la poesia catalana
ha demostrat
una força,
una brillantor
i un vigor
que són absolutament
inqüestionables
i una de les coses
que més m'agrada dir
és que
la poesia
hi ha molts
de consumidors,
hi ha gent
que gaudeix
escoltant poesia,
compradors potser
costa una mica més,
jo sempre he dit
el mateix,
però
aquella gent
que ve a veure
un recital
en el segle XXI
el metge busca
li agradi,
perquè els poetes
han de dominar
l'escenari,
han de dominar
la soralitat
i dominen
diferents recursos
per tal
d'acostar
aquests poemes
a la gent.
Jo estic convençut
que la gent
que vengui avui l'espre
a veure'm molt
es gaudiran
d'un espectacle,
d'un moment
molt especial
i sobretot
la confirmació
de les nostres
veus poètiques
tant d'anana
com meva,
que han arribat
a un punt
que a mi m'agrada
pensar que és preciós
i feliç.
Creus que és un bon moment
a nivell general
per la poesia
a casa nostra,
no només pel que fa
al públic
que comentaves ara,
sinó pel nombre de veus,
per la qualitat
del que es fa?
Creus que estem
realment
en un bon moment?
Sí,
jo crec que estem vivint
un nou segle d'or
de la poesia
escrita en llengua catalana,
sobretot,
se demostra
en aquests primers
set anys
del segle XXI.
I ara mateix
que estic aquí
m'agradaria dir
una cosa
que segurament
no és tan evident,
però una de les coses
que a mi més feliç
m'agradaria
d'aquesta nova poesia
catalana
del segle XXI
és que serà
una poesia
escrita per dones.
Hi ha un article
d'en Lluís Calvo
que se diu
Audaces i talentoses,
que ha sortit
publicat
en Esquadans
de Bellaguarda,
que precisament
en unes jornades
on se discuteix
sobre la nova
literatura catalana,
la que s'està
fent ara mateix,
en aquest article
en Lluís Calvo
analitza
un centenar
de vols poètiques
i arriba
a la conclusió
que comparteix
absolutament
que la poesia
del segle XXI
escrita en català
per primera vegada
en la història
de la nostra literatura
hi ha més dones
que escriuen
que homes,
hi ha més autores
i més poetes
que són dones
que no homes
en aquest sentit.
Per tant,
s'ha produït
un canvi de paradigma
que espero
que a poc a poc
se vagi notant
no només en poesia
sinó també
en altres territoris
i crec que és una cosa
que hem de tenir
molt en compte.
Només perquè la gent
escolti en aquestes
noves dones,
en aquestes noves poetes
de les quals
n'han igual
és una de les més importants
ja val molt la pena
que la gent llegeixi
i doni suport
a la poesia
perquè el canvi
que estem experimentant
qualitatiu
de noves editorials
de noves propostes
i d'aquestes noves
veus femenines
s'està produint
un canvi espectacular
que segurament
en cap altra banda
d'Europa
no està passant.
Doncs important
i avui
exacte
és un d'aquests dies
en què es pot viure
amb propi a pell
aquí a Sant Just
que el llibre té
també a nivell
de llibreries
hi ha un moment
de canvi
i d'aparició
d'una altra manera
de fer
a nivell general
arreu del país
i aquí a Sant Just
segurament amb
que el llibre té
és un d'aquests exemples.
Sí, sí, sí
que el llibre té
torna a ser un exemple
d'aquesta gran anada
en anys anteriors
havíem pogut comprovar
com eren els grans
grups empresarials
com eren els grans
blocs de llibreries
que dominaven
el panorama
però això
s'ha diversificat
ha canviat
el panorama
i estan apareixent
una sèrie llibreries
per tot el territori
a part la catalana
que és abismal
la noia de Llu a Poblenou
la Papassaita Manresa
la Caldés a Barcelona
després Onda Rout
Casa Uxer
Cal Llibreter
és que n'hi ha tantes
de fet
és molt curiós
perquè aquests dies
precisament
el grup editorial
Contexto
han tret un mapa
de 722 llibreries
de Barcelona
que existeixen
ara mateix
i estem parlant
només de la ciutat
de Barcelona
o sigui
no estem fent
ni tan sols
rebel·lia
per tant
imagina com està
el tema
la Generalitat
de Catalunya
diuen
que un dia d'aquests
farà una cosa similar
al que ha fet Contexto
i presentarà
les noves llibreries
de tot Catalunya
per tant
és que
el llibreter
precisament
torna a demostrar
el seu savoir-faire
la seva capacitat
per estar adaptada
en el context
i en el moment
i s'està convertint
en un dels punts centrals
d'aquestes noves llibreries
a Barcelona
i evidentment
per nana i per jo
és un privilegi
un o no
un gust
i una celebració
poder venir
i compartir
totes aquestes coses bones
doncs
aquest vespre
és aquest recital
a les vuit del vespre
aquest acte
que forma part
del novembre literari
que es fa
a Sant Jus
durant tot el mes
avui un dels actes
serà
aquest llibreter
a les vuit
amb Jaume Pons
a l'ordre
i en Agual
avui hem pogut parlar
amb el Jaume
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
i fins aviat
una abraçada
fins aviat
una abraçada
i a gaudir
de les coses bones
exacte
que vagi molt bé
bon dia
gràcies
gràcies
i després d'aquesta entrevista
entusiàstica
el que fem
és aviat
tertúlia esportiva
abans però
ens anem
amb una mica
de música
i ho fem
avui
amb un tema
dels xarango
en concret
és el que
són persones
versionant
la banda catalana
els
The Killers
Vaig fer l'esforç
d'entendre-ho
però
la trucada
es va tallar
per formar part
dels que
rendeixen
en blanc
que ja
però ho he aguantat
i a cops
m'entrenen
els nervis
i una porta
s'està obrint
tanca els ulls
obre el cor
i talla el fil
som persones
obert i telles
sense vida
fredes les mans
i estic
que ja no
buscant la resposta
som persones
obert i telles
respecto la virtut
i gràcia
envio el meu condol
al bé
abraço
l'amor
i l'ànima
sempre ho han fet
millor que bé
amb temps
de devoció
i fe
m'han ensenyat
tot el que sé
dóna'm sort
vull dir adeu
m'has de deixar
marxar
som persones
obert i telles
sense vida
fredes les mans
i estic
que ja no
buscant la resposta
som persones
obert i telles
som persones
obert i telles
persones obert i telles
som persones
obert i telles
ei
persones obert i telles
tingues el teu cor a punt
quan sumis a la llum
no hi ha missatge
que no rebis
deixa que el teu cor
no et negui
som persones
obert i telles
sense vida
fredes les mans
ni estic de genoll
buscant la resposta
m'has de deixar marxar
obert i telles
obert i telles
obert i telles
obert i telles
obert i telles
som persones obert i telles
obert i telles
som persones
som persones on i telles
som persones
obert i telles
persones obert i telles
talli el fil
i ves amb elles
som persones
obert i telles
Persones on títeles
Som persones on títeles
Persones on títeles
Som persones on títeles
Persones on títeles
Som persones on títeles
Estem escoltant just a la fusta
Smooth jazz on earth
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz
El funk, el soul o la música electrònica més suau
100% música relaxant
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth jazz club
Hi esperem
Estimat diari
Avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern
Després de nou temporades
No sé si podré continuar fent el programa
És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més
Sempre penso
Va Jordi, va, ves l'últim, deixa-ho
Però és que no puc, no puc, oh senyor
Haig de ser fort, haig de ser fort
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti
Que m'està taladrant el cervell
Oh Déu meu
La penya del morro
Cada tarda de 5 a 7
Tot és un drama
A ràdio d'Esvern
Veus de la parròquia
Compartirem experiències
Espiritualitat
Notícies d'actualitat
I parlarem sobre la visió ecològica del bisbe de Roma, Francesc
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
I en diferit els dissabtes a dos quarts de onze del matí
Veus de la parròquia
Seixanta i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia
Divulgació de temes interessants
Entrevistes
Tot allò que paga la pena de ser comentat
Tots els dimecres a les vuit del vespre
I en segona audició
Els dissabtes a les onze en punt del matí
Recordeu
Seixanta i més
Ara bé
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims cinquanta anys
Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Connecta't al català
Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l
Des del nivell inicial fins al nivell D
A classe o des de casa
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya
Saber català té molts avantatges
Tant en el món professional com en les relacions socials
Informa't en el web cpnl.cat
A Sant Jús Servei Local de Català
Ens trobareu a les escoles
Carrer Montserrat número 2
Primer van ser les ones
98.1 FM
Després internet
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
I ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'Esvern
Cada dia més a prop teu
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Cadant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius Connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils
GPS i aparells de ràdio
Generalitat de Catalunya
Conduint
Qui
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estan a Nova York tots, analitzant la victòria de Trump.
Tenim per això en línia l'altre cantó del telèfon, l'Emilio Escasóquio. Emilio, bon dia!
Hola, bon dia!
El Carles, no el tenim avui aquí, el disculpem, però bé, exacte, avui el tema del dia, òbviament, passa per als Estats Units, però aquí, en principi, la tertulia que ens toca avui dimecres és la tertulia esportiva.
El bon tertulia parla i sap del que li diguis. És a dir, quan hi ha una crisi petroliera saps de bucs monocasc, saps de rutes del petroli, si hi ha un accident d'avió saps parlar de flaps, saps parlar de trens d'aterratge, el tertulia saps de tot, com a mínim que ho sembli.
Per tant, si vols que parlem de Trump i de Hillary, aquí estem, eh? Emilio, que sí que tu també domines el tema.
Sí, no, podem parlar del que vulguis, perquè, en total, no hi ha futbol aquest cap de setmana.
És veritat, tens raó, mira.
Sí, però podem parlar de la remuntada del Barça, és a dir, que es va produir el mateix partit, però al revés, que el dia del City, no?
Sí, sí, va ser, jo crec que una de les millors segones parts que ha jugat el Barça aquesta temporada.
L'altre dia, una de les millors primeres, i també una de les pitjors primeres, i una de les pitjors segones a l'Ethgad, és a dir, curiós, no?
Sí, jo crec que de tant en tant descansen, no? I, bueno, i el partit de tornada amb el City era un dels adients per descansar.
Ja ho dèiem aquí a la tertulia, eh?
Però no passa res, ja està.
Sí, sí, ho dèiem aquí a la tertulia, que era un partit perillós, en el sentit que el City necessitava molt més que el Barça la victòria.
Clar, clar.
El que passa és que, vista la primera Bar, dius, que estrany, no?, el que va passar.
Però bé, hi ha història, això. En el cas del Sevilla va haver-hi una bona reacció, és a dir, la segona part va ser esplèndida,
i confirmem, una cosa que crec que no cal confirmar, però vaja, ja aquí som, que Messi és superlatiu,
s'acaben els adjectius per qualificar Messi, és a dir, el que fa Messi el dia del Sevilla és fer de Xavi, d'Iniesta, de Messi, i de tot.
Es va fer de tot, i el que anem a dir, tenim en compte també que jo crec que un altre dels puntals de l'equip, que és l'Iniesta, no hi és.
I vulguis que no, es nota per molt que, efectivament, el Messi va fer el que va fer d'Iniesta.
Sí, també hi ha Denis Suárez, que no ho va fer malament, però substituïa Iniesta, que probablement deu ser, no sé si el millor jugador espanyol de tots els temps,
però un dels millors segur, doncs es nota, encara es nota. I abans, quan no hi era Iniesta i hi era Xavi, ja no tenim cap dels dos, ens hem d'anar acostumant a un altre tipus de jugadors.
Sí, no, clar, i jo crec que Denis Suárez, doncs, com si mirem bé, si fixem tots els jugadors, han necessitat, com a mínim, una temporada per poder aclimatar-se,
encara que Denis Suárez vingui dels menors del Barça, però per aclimatar-se el tipus de joc, que és diferent al que fan altres equips.
Sí, i també hi ha una qüestió de qualitat, haurem de veure si arriba als nivells, als estàndards de qualitat que hem tingut.
És molt difícil, és que, clar, la generació que, per mi, la clau és Messi, evidentment, però és una generació superlativa,
la que estem a poc a poc deixant enrere, començant per Víctor Valdés, ho hem parlat moltes vegades, Víctor Valdés, Puyol, Iniesta Xavi i, davant, Messi, no?
Sí, home, i serà difícil tornar a trobar una generació com aquella, està clar.
Per no dir impossible, per no dir impossible, hem de concentrar al camp amb Xavi Iniesta.
Aviam, Xavi Iniesta fa en Espanya campiona del món.
Sí, sí, i tant.
I d'Europa dues vegades.
És a dir, que no...
I un altre jugador que falsa, que de moment els centrals, tant Mascherano com Montiti, ho estan fent molt bé,
però el comandament de Piqué a la defensa també és necessari.
Tu creus, perquè hi havia un debat abans que Mascherano...
Perdó, abans que Piqué es lesionés, que la defensa titular del Barça,
que titular és molt dir perquè de moment Luis Enrique està fent moltes rotacions,
però la que jugaria una hipotètica final de la Champions seria Piqué o un tití?
És possible.
És possible.
Creus que Mascherano deixarà de ser el defensa titular o la primera opció?
Perquè un tití ho està fent molt bé, la veritat sigui dita, i és molt jove.
Home, a veure, Mascherano és un jugador, per mi, que quan surt al camp ho dona tot,
jugui a la posició que jugui.
Sí, és cert que aquest estiu estava una mica reticent a continuar el Barça,
ell vol jugar de mig camp, el Barça està ple de mig campistes
i Mascherano li està traient les castanyes del foc com a defensa,
però és que l'arribada d'un tití és...
O sigui, tant de temps buscant el gran central entre el Thiago Silva,
el Ron Marquinhos, o no sé què,
i ha vingut aquest un tití que no coneixia pràcticament ningú
i que està resultant, de moment, extraordinari.
Sí, podríem dir que és el fitxatge de moment que està rendint,
de rendiment immediat, que diria Zubizarreta,
de la temporada, no, un tití?
Després, el que li està costant una miqueta és Andre Gómez,
perquè sembla que el seu estil de joc no és tant de toc,
sinó més de conducció,
tot i que el dia al City, la primera part, jo crec que va jugar molt bé.
Sí, sí, sí.
Diné, ja ens ho van dir, no és un jugador d'excel·lent,
però és un jugador que tots els partits et fa un 6-1-7, no?
No, et sento, si la Carme em pogués pujar una mica més el volum...
El retorn, no?
Sí.
A veure si ho...
A veure si ho aconseguim.
Sense petar l'estreaming, que és una dualitat aquí complexa,
perquè el nivell va també per l'emissió d'internet.
Deia que Diné ja ens van dir que era un jugador que no seria excel·lent,
però que tampoc no li has vist una escaparrada,
i que també ho està fent força bé,
i que en general els fitxatges ja van dir que venien a ser fons d'armari.
No n'hi ha cap que vingués a ser titular indiscutible, no?
No, no, que a veure, tots aquests han vingut per fer banqueta,
per poder substituir un jugador titular en el moment que fos necessari,
i jo crec que tant Lucas Diné ho està fent bé,
encara no arriba al salt de Jordi Alba, però ho està fent bé,
un titi ja no ho diguem,
i al mig camp, doncs, bueno, clar, és que substituint i hi està,
què vols que et digui, no?
És com Messi, tampoc tindria substitut per molta gent que puguis posar allà davant.
És cert.
És una mica complicat.
De fet, qualsevol dels tres...
També és un grandíssim jugador.
Jo crec que el que Messi més, però dels davants, ostres...
No, no, no, és que clar, és difícil.
Per cert, que el proper partit contra Màlaga,
Suárez, amb bons criteris, va forçar la groga,
perquè és el que dèiem, és a dir,
probablement no hauria jugat amb partit de tornada de seleccions,
que arribarà justet contra el Màlaga,
i per tant tindrà una nova oportunitat,
ara sí jugant de l'intercentre, a Paco Alcácer, a casa, contra el Màlaga.
A Paco Alcácer, sí, a veure si...
Però bueno, el repeteixi també, recordem que el gran Lluís Suárez,
Lluís Suárez, quan va començar els primers partits,
quan va acabar la sanció FIFA i tal,
molts, i jo entre ells, deia,
però bueno, aquest noia que ha vingut, no?,
perquè se suposa que el davant és centre.
Recorda que el van posar d'extrem, els primers partits?
Eh?
Que recordis que el Bernabéu, per exemple,
el primer partit que juga, juga d'extrem.
Sí.
Perquè en aquell moment, Messi era com intocable,
aquell fals nou.
va haver-hi un moment que es fa el canvi,
i en el moment que es fa el canvi,
Suárez comença a fer gols.
Sí.
Sí, sí.
Però que al principi també era una mica qüestionat.
I també, a veure,
conèixer les posicions de cada jugador com es coneixen ara,
és que es passen la pilota sense mirar-se els flers,
Neymar, Suárez, Messi,
tiren la pilota i saben que normalment
el company estarà en aquell lloc
que tu t'estàs mirant el partit
i dius, però què fa, on tira aquest ara?
I efectivament,
allà tens Messi, o tens Suárez, o tens Neymar,
de repente que ell l'hagi llançat.
De fet, Neymar...
Va tenir aquesta compenetració,
no es fa en un entrenament ni en dos ni en tres.
O sigui, és qüestió de temps,
i aquests tres, doncs, ha arribat a fer-ho.
Paco al Càcer,
hem de suposar, és un noi que marca gols,
i hem de suposar que quan
conegui perfectament
el moviment dels altres companys
serà, doncs, un bon substitut,
jo crec que un bon substitut.
Què passa, que jugarà molt poc.
Sí, no, jugarà poc,
però ja ha vingut amb aquesta idea.
Suposo que sí, suposo que sí.
El que passa és que
ho havíem parlat a principi de temporada,
sense dubtar de la qualitat de Paco al Càcer,
que jo no m'atreveixo a fer-ho.
El que pensàvem, o el que havíem comentat aquí,
és que potser hagués calgut un comodit
per les tres posicions de davant.
És a dir, un tio que es pogués adaptar a banda,
banda dreta, centre i banda esquerra.
No sé si això hi era, no?
Perquè Paco al Càcer sembla que és un tio
que només pot substituir a Suárez.
Sí, però fixa't en una cosa.
La temporada passada que teníem a Munir,
i Munir...
jugàvem d'estrem,
i d'estrem no és el mateix que del davanter centre.
O sigui, Munir jo crec que és un davanter centre
semblant a Paco al Càcer.
Jo, sincerament, no ho hauria canviat.
Crec que si havia de jugar
del davanter centre ja teníem a Munir.
I Sandro que està fent una pila de gols, eh?
No...
No sé si has vist Sandro,
el Màlaga porta cinc gols ja.
Ja.
Està jugant molt bé,
titular indiscutible, estrella de l'equip,
que, per cert, ve la setmana que ve
a Sandro el Camp Nou, amb el Màlaga,
amb gana, segurament, de reivindicar-se.
I aquí no hi ha clàusula de l'apoc.
Hi ha un grapat de jugadors a tot Europa
que dius, ostres, aquest és un jugador
descartat pel Barça i està jugant de fàbula.
I Cardi és el màxim d'obligació de l'Inter.
Clar, per això t'ho dic,
que si t'ho mires fredament,
dius, ostres, com és...
No sé com és possible que aquest jugador
que està jugant tan bé,
i que és tan bo,
el Barça l'hagi descartat.
Per exemple, l'ama Traoré,
que ara mateix està al Middlesbrough
i que està jugant d'una forma bàrbara
i que és un extrem potentíssim.
Aquest venia del B,
el vam vendre per 10 milions d'euros,
el que passa que també és molt fàcil
fer la travessa els dilluns.
És a dir, no pots tenir-ho tot.
Jo ho entenc.
És a dir, no pots tenir-ho tot
i a vegades penses
si la tria ha sigut encertada o no.
És a dir, si els que ens hem quedat
són realment els millors
o en algun cas hem deixat anar el millor.
Bé, sí, sí, clar.
Tot el seu risc.
És a dir, tens, per exemple,
Gerard Delofeu,
que jo sempre havia cregut
amb ell com una estrella de futur
i, de fet,
tampoc no està triomfant massa en la terra.
No jugava gaire.
No, no, no.
Bueno, i també tens el cas
del Bojan que és difícil
que per mi era un jugador...
Va jugar l'altre dia
per primera vegada
en no sé quants mesos
i va fer un gol, per cert.
Ah.
Sí, sí.
Marc Hux no confia gaire en ell
des de l'inici de temporada
que van perdre un parell de partits
i ell va ser com una mica
el cap de turc.
Feia mesos que no sortia de titular,
va sortir un minut 70
i va fer el golet de l'empat.
O sigui que...
Bé per Bojan.
Jo et dic, jo,
Bojan és un jugador
que m'encantava.
Jo crec que Bojan,
com a suplent al Barça,
ara mateix,
suplent del Trident,
seria un jugador excel·lent.
Exacte.
Excel·lent.
És a dir,
millor que Paco Alcácer segur.
Per mi.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Però bueno,
ara tenim a Paco Alcácer
i hem de confiar en ell.
Saps qui està...
Potser hauríem de tenir
una mica més de partits,
tant el Paco Alcácer
com a l'Arda Turán,
donar una mica més
de descans al Neymar,
però que clar,
quan ho pots fer,
quan tens el partit assegurat.
Jo sobret el que...
El que em sap greu,
entre cometes,
hem canviat la tendència.
És a dir,
fitxem a Lucas Dinyer,
que no em sembla un mal lateral,
però que és un jugador
que, com dèiem,
no és un jugador excel·lent,
sinó que és un jugador
que ve a complementar a l'equip.
No hi ha ningú al B
que se li pugui donar
aquesta oportunitat?
És a dir,
ja no dic...
És a dir,
és indiscutible
que has de tenir els millors
i per tant és indiscutible
que, no sé,
que hagis de fitxar Neymar
o que hagis de fitxar Luis Suárez.
Però per segons,
què?
És a dir,
amb tot el respecte,
Paco Alcácer,
que és un bon jugador,
és un bon jugador,
però estic segure,
com deies tu,
n'hi han passat uns quants
per aquí que se'ls hagués
donat l'oportunitat.
Potser podrien complir
amb aquest rol.
Potser no volien,
eh?
Potser això em sembla
perquè diu,
és que jo no vull estar aquí a l'ombra.
No, és molt possible.
També pot ser,
és a dir,
és molt possible.
Ara també hem de tenir en compte
una cosa,
que el B
en aquests moments
té una fita
que ja va ser
en hora
que l'aconsegueixis
que és pujar a segona A.
El Barça B
ha de jugar a segona A
pels jugadors
i pel club.
O sigui,
per poder formar
un jugador de futur
la segona B
i la tercera divisió
no són allò que dient.
La pregunta que jo em faig ara,
Dalbé,
si hem fet un equip
per pujar
o hem fet un equip
per preparar jugadors
pel primer equip.
No sé si m'explico.
Sí, però per preparar jugadors
pel primer equip
jo crec,
jo penso que hem de jugar
a segona B.
Sí,
a segona A.
Sí, sí.
Però vull dir que els equips
dels jugadors
que hi ha ara
dubto molt
que cap dels que han fitxat
amb certa edat,
amb certa experiència,
per pujar,
és a dir,
l'objectiu que serà
buscar la pujada de categoria,
excepte l'anyà
i algun més,
ostres,
ni mi predó
no diuen que és un bon lateral,
però també es parla
que s'està aconseguint
o s'està buscant un lateral
per substituir l'Eix Vidal,
és a dir,
que tampoc,
no sé si hi ha una aposta real
amb el plan T
o si aquesta aposta
pel plan T
s'ha reduït una mica,
m'invata una miqueta.
M'invata,
m'invata segur,
segur,
o sigui,
la pèrdua de categoria
ha sigut una cosa,
doncs,
però també
de nivell de confiança.
Que diu
que jo haig de jugar
a tercera divisió,
home, no.
D'acord,
però és que
jo parlo a nivell
de donar oportunitats,
és a dir,
per exemple,
pel paper que ha de jugar
Zilacen durant tot l'any,
jo em pregunto,
no val massiu,
pregunto,
no n'estic segur tampoc,
però és a dir,
que no s'arrisca
al més mínim.
No, no, no,
això està clar.
És a dir,
no sé,
és a dir,
un lateral dret,
finalment,
Sergi Roberto
ha reconvertit,
però...
Segurament en l'Albert
hi ha més d'un jugador
que pugui jugar
de lateral dret.
Segurament cap del nivell
de Dani Alves,
però per anar a buscar
un lateral dret,
com s'està dient ara,
que es buscarà un
que té cos zero,
que sigui...
No ho sé,
pregunto,
igual algú al B
pot fer aquest rol.
És molt possible
que n'hi hagi
algú al B,
sí,
és molt possible.
No ho sé.
Bueno,
hi ha aquest,
com es diu,
que jo no l'he vist
jugar gaire,
he vist algun partit
del B,
però no m'he fixat
en ell,
com es diu,
Nini Perdona.
Nini Perdona,
sí, sí, sí.
Va jugar a la Copa Catalunya
i tot.
Diuen que Luis Enrique
confia molt en ell,
però fa temps que no...
Però no sé si realment
és lateral.
Sí,
és lateral dret.
És lateral dels extrems.
No ho sé,
segur,
ara,
perquè com que ja es diu
és tant...
Com ara,
és un lloc que es fa
totalment barrejat,
no?
Home,
i l'aposta de Sergi Roberto
com la deus tu?
És a dir,
té el seu punt de risc,
eh?
És a dir,
el pobre nano
ha fet dos errors
i l'han classificat.
Ah,
sí,
sí,
sí,
no,
bueno,
el dia del Sevilla,
possiblement,
doncs,
el gol del Sevilla
va ser un error d'ell,
però el problema,
jo ho he dit moltes vegades,
el problema del defensa
i del porter
és que un error d'ells
és gol.
Un error del porter
és gol al 100%
i un error del defensa
ja un 80%
de possibilitat
que sigui gol.
Mentre que un error
del davanter,
bueno,
és un gol fallat
i tindrà una altra oportunitat
de fer-ho
i pot arreglar-ho.
L'error del defensa
no es pot arreglar,
m'entens?
Sí,
però la que falla Neymar
en l'últim minut del Sevilla
és allò era mig gol.
Sí.
Falla,
no passa res.
Ho donem com a part del joc.
Si arriba a aquest gol,
doncs,
les problemes pel defensa,
clàssicament,
i que tothom
s'hagués llançat contra ell.
I aquest és un dels problemes
de jugar a la defensa
i jugar a la defensa
del Barça.
quantes vegades
hem dit
que Dani Alves
és el millor defensa
que hi ha en aquests moments
al món
i el partit següent,
hòstia,
és que Dani Alves
no dona una.
Jo,
Dani Alves,
sentiràs poc
criticar-lo
perquè sempre va donar la cara
des del punt de vista esportiu.
Després,
fora del camp,
hi ha coses raríssimes,
però bueno.
No,
però també el camp,
és que avui no ha corregut,
és que avui no l'hem vist,
és que no s'ha,
jo he sentit dir que Dani Alves
no sap centrar.
Bueno.
Clar,
dius,
com,
ostres,
perdona,
quants gols ha marcat Messi
per centrar?
És el màxim assistent,
és el màxim...
És que el partit d'ahir,
no li ha sortit.
Sí,
sí,
és el màxim assistent
a Messi,
eh,
Dani Alves?
És a dir,
és la persona que li ha fet
més passades de gol a Messi.
Sí,
sí,
per això t'ho dic.
Parlem de l'espanyol,
si voleu també breument,
no tenim jornada
aquest cap de setmana,
però l'última
no va acabar d'anar bé.
Es va empatar a casa
contra una atlètica
venida a jugar a la Lliga Europa.
No,
no ha guanyat a casa,
en senyora.
Em sembla,
és l'inici
de temporada pitjor
amb els últims anys
a casa.
Per sort,
a fora ha guanyat
algun partit.
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
I bueno,
jo crec que també
ho estic dient
des de començament
de temporada,
jo crec que s'ha de tenir
paciència.
Jo crec que l'Espanyol
no patirà
aquesta temporada,
però,
bueno,
han de tenir
potser una mica
més d'enxarra
cara al gol,
encara que gols
n'han marcat,
ara no tinc aquí
a la vista
la classificació,
però com a gols
marcats
tampoc han anat
tan malament,
el que passa és que també
n'han encaixat
i crec que
els millors resultats
que han tingut
han sigut
empats.
Home,
fora ha guanyat,
ha guanyat
algun camp,
és a dir,
a casa sí,
a casa ha empatat,
ha de començar
a guanyar algun partit
a casa
per remuntar,
com deia.
Jo crec que
aquesta temporada
per l'Espanyol
és acabar
en una zona
tranquil·la,
acabar de formar
aquest equip,
potser
s'hagi de fer
algun,
descartar
algun jugador
i fer algun fitxatge nou
que amb aquest
president
o amo
que tenen ara
ja es podrà fer
i fer un bon equip
de cara a la temporada,
a la propera temporada
i aquesta temporada
no patir
i sobretot
tenir tranquil·litat.
si no tenim tranquil·litat
com per exemple
el València
que no té tranquil·litat
doncs malament.
Bé,
el València no té tranquil·litat
mai,
és a dir,
el València
ha fet fort
l'entradona
en quart.
Sí, sí.
No sé,
hi ha bocadorades
a l'estadi,
és a dir,
és un club
complicadíssim
el València.
Per mi
dels més complicats
de tots,
té una afició
extremadament
exigent,
jo fins i tot
ho podria dir
que poc realista.
és la pitjor afició
que hi ha
pel propi equip,
ja no pel equip contrari,
pel propi equip
és la pitjor afició
que hi ha
que hi ha a Espanya,
o sigui,
són autodestructius.
L'equip
d'aquesta manera,
el segon partit
ja dic
que l'entrenador
no serveix
i a més
que la directiva
els hi fa cas
potser per tenir
contenta l'afició
i fan falta
l'entrenador,
d'aquesta manera
canviant d'entrenador
que d'altres partits
mai aconseguim
en aquest cas
el València
el problema que té
és que fa fora
a tres dels seus
millors jugadors,
a més a més
un per línia,
un en defensa,
un en mig del canvi
i un a la davantera.
No,
i això...
I bé munir
i ja no és ni titular,
és a dir,
el que fitxen,
és a dir,
el seu president
o la seva presidenta
en aquest cas
perquè té una presidenta aquí
tot i que el propietari
és un home,
doncs es prenen
a l'València
com un negoci.
Sí,
sí,
sí,
sí,
però el negoci
ha de tenir èxit,
si no té èxit
el negoci.
Sí,
però clar,
si li venen
i li diuen,
mira,
ven-me Andre Gómez
per,
o et comprem
Andre Gómez
per 20 i pico
o 30
o 40,
no sé quants van ser,
com que l'altre
ho veu com un negoci
i diu,
perfecte,
el vam fitxar
a Portugal
per dos duros,
tinc amortitzats
dos anys,
tinc un benefici
comptable
de 35 milions,
fantàstic,
ven.
Ah,
després has de portar algú.
però si no fas un equip
per poder estar entre els primers,
per poder jugar a Europa
i a més,
en aquests moments
estàs en una posició
de poder perdre
la categoria,
el negoci se'n va a norris,
eh?
Sí,
sí,
si perds la categoria
s'ha acabat tot,
eh?
Tots els números
que hagis pogut fer.
si vendes jugadors,
molt bé,
però si basses la categoria,
quins jugadors vendràs?
Bé,
és possible que alguns,
fins i tot per contracte,
tinguin l'opció
de poder marxar
si baixen de categoria.
Doncs fixa't.
Això moltes vegades
està contemplat
perquè els representants
tontos no són.
Perquè jo crec que,
bueno,
el de l'Espanyol
també ho ha fet,
ha entrat per negoci,
per promocionar
la seva empresa,
per tenir un nom a Europa.
Sí,
sí,
i tant.
Però vaja,
entén que això ho aconseguirà
tenint un projecte potent,
se suposa.
Sí,
sí,
no,
clar.
I el primer que ha fet
és pagar els deutes
que tenia l'Espanyol
i a partir d'aquí
comença a construir
cosa que crec que és
la manera correcta.
Exacte.
En fi,
se'ns acaba el temps
avui amb aquesta tertúlia
que hem fet
mig telefònica.
Emilio,
moltes gràcies,
que vagi molt bé.
Doncs ja,
a veure si ens podem veure dimecres.
T'esperem dimecres,
que vagi molt bé,
una abraçada,
bon dia.
Adéu.
I també,
doncs,
acomiadem a l'Enric Riva,
gràcies Enric.
Gràcies a tu.
Que vagi bé,
fins dimecres.
Connectem ara,
que som pràcticament les 12,
amb les notícies,
ens posem al dia de l'actualitat
i tornem després en teatre
i parlem de la xerrada
que es farà aquest divendres
sobre la màquina,
l'home i la màquina.
Les notícies de les 12.
Bon dia,
us parla Òscar Fernández.
Continua el degoteig de reaccions
a la victòria electoral
de Donald Trump
aquesta nit passada
a les eleccions presidencials
dels Estats Units.
Per exemple,
la del president francès,
François Hollande,
n'està pendent a París
el Joan Carles Peri.
Joan Carles,
bon dia.
Ha estat una declaració
que s'ha produït fa molt pocs minuts
amb un posat molt seriós,
molt fred.
Hollande,
felicitat,
ha dit,
com no podia ser d'una altra manera,
Donald Trump.
Però després de fer la relació
de qüestions
que es posen en joc
a partir d'ara,
la pau,
la lluita contra el terrorisme,
el conflicte d'Uriamitjar,
a les relacions econòmiques,
la preservació del planeta.
Hollande diu
que es planteja
tractar-ho de manera immediata
amb la nova administració americana,
amb franquesa
i amb una actitud vigilant.
Hollande diu
que Washington i París
són i seran
socis preferents,
però el president francès
ha palesat
amb aquesta primera valoració
una clara desconfiança.
I encara
en clau de presidencials franceses
diu que cal mirar
de front
als problemes
que fan que la gent voti
com ho ha fet
als Estats Units,
però superant la por
i respectant
el model social europeu.
Doncs aquesta és la reacció
de François Hollande a França,
però l'última a parlar-ne
també ha estat
el president rus,
Vladimir Putin,
amb qui Trump
ha exhibit bona sintonia
al llarg de tota
la campanya electoral americana.
La presidència del republicà
pot suposar
un gir de 180 graus
en les relacions
entre els Estats Units i Rússia.
Anem a Moscou.
Manel Elías, bon dia.
Bon dia.
Putin ha estat
un dels primers leaders.
Hi ha amics ens
que diuen
el primer
fa facilitar
en felicitar
Donald Trump
per telegrama,
però
ha aprofitat
ara mateix
el seu acte públic
per fer-ho també
de viva veu.
Putin ha assegurat
que refer fesions
serà complicat
perquè els dos països
passen per un moment
de relacions
molt difícils,
però confia
que el que fins ara
eren eslògans
de campanya
del candidat republicà
esdevinguin
realitat
com a president
i que treballen
per refer ponts
en benefici
no només
dels dos països,
sinó de la seguretat
i estabilitat mundial.
En qualsevol cas,
el crèmin
es pot donar
de moment
doblement per satisfet
per una banda guanyat
el seu candidat
i per l'altra
els mitjans de comunicació
han fet una cobertura
intensiva
de totes les vagesses
que ha donat
aquesta campanya.
Doncs aquestes són dues
de les reaccions
però el degoteix
com dèiem
és constant.
Per exemple,
el president de Turquia
Recep Tayyip Erdogan
ha demanat al nou president
dels Estats Units
que extradeixi el clergue
Fatolá Gulen
a qui considera
responsable
de l'intent de cop
d'estat
de fa uns mesos.
Des de la Xina
arriba la prudència
i diplomàcia habitual
tot i la promesa
de Trump
d'imposar en zels
del 45%
els productes xinesos
per protegir
llocs de treball
dels Estats Units.
El govern xinès
valora
que una cosa
és el Trump
en campanya
i una altra
serà el Trump president
i confia
que es podran
mantenir relacions cordials.
I també arriben
notícies d'incidents
en aquest cas
a Califòrnia
protagonitzats
per votants
contraris
a Donald Trump
que han incendiat
pneumàtics
i trencat vidres
d'algunes botigues
en protesta.
Més notícies
amb Carlos Baraibar.
Coincidint
que avui fa dos anys
del procés participatiu
del 9-N
el president Puigdemont
diu que la millor resposta
a la judicialització
del procés
és el referèndum
previst
per la tardor
del 2017.
Puigdemont
ho ha dit
a la sessió
de control
al Parlament
on també
ha contestat
a les crítiques
de la CUP
sobre l'actuació
dels Mossos.
Parlament,
Carme Clèries.
Hola, bon dia.
Benet Salell
des de la CUP
critica l'actuació
del Departament d'Interior
en la detenció
d'Ivan Andrés
de l'alcaldessa
de Berga
i el president
Puigdemont
en feia una defensa.
Amb la normalitat
amb què es va plantejar
per part dels responsables
polítics
del Departament d'Interior
no es correspon
amb l'excepcionalitat
que viu el país
i amb la necessitat
de defensar
els càrrecs electes.
Pel que fa a la defensa
dels càrrecs electes,
la posició del Govern
ha estat clara
i inequívoca.
L'actuació
del Departament d'Interior
i del Govern
en la detenció
que vostè esmentava
és exactament zero.
Com ha de ser?
El telèfon 712
d'emergències
ha rebut
durant el matí
139 trucades
relacionades
amb incidències
pel fort vent.
Protecció Civil
ha a més avui
una alerta
del Pla Procicat
per ventades
al Barcelonès.
A Barcelona Ciutat
per exemple
s'han registrat
ratxes de 85 km per hora
a l'Eixample
de 82 km
al barri de Gràcia
i de més de 70 km per hora
al Raval o a Sants.
També hi ha prealerta
pel Pla Procicat
pel fort vent
a les comarques
de Tarragona
i a les Terres de l'Ebre.
Es recomana precaució
amb el mobiliari urbà
i amb les decoracions
nadalenques
que ja s'han instal·lat
en algunes vies públiques.
Per altra banda
també es demana
que es retiri
o que es fixi bé
el mobiliari dels balcons
i les terrasses particulars.
I tenim en marxa
una operació antidrogues
a les Glòries
a Barcelona.
Segons han informat
fons municipals
a Catalunya Ràdio
s'estan practicant
diverses detencions
en un solar ocupat
des de fa dos anys
per venedors amb volants
de ferralla.
Agents de la Guàrdia Urbana
han entrat al solar
a primera hora del matí
i després de setmanes
de seguir el cas.
Tot apunta
que s'hi traficaven droga
en aquest solar
i que molts dels consumidors
eren adolescents.
Els propietaris de gossos
a Andorra
hauran de fer
una anàlisi d'ADN
als seus animals
i s'hauran de pagar
de la seva butxaca.
Amb aquesta mesura
el govern del Principat
vol crear
un exhaustiu
sens caní nacional.
Corresponsal Andorra,
Eloi Barrera.
Bon dia.
Amb aquesta mesura
es volen evitar
els excrements al carrer.
quan es trobi una defecació
se n'analitzarà l'ADN
i s'anirà a buscar
el propietari
gràcies a aquest sens caní.
El cònsul major d'en Camp,
Jordi Torres,
explica per què
són els propietaris
dels 10.000 gossos del país
els que hauran de pagar
de la seva butxaca.
Són els 30 euros,
és a dir que tampoc
és una xifra
que trobem desorbitada.
Clar,
si els comuns
contribuïm
a aquest tipus
de finançament
també estem perjudicant
els ciutadans
que no tenen gossos, no?
Eloi Barrera,
Catalunya Ràdio Corresponsal Andorra.
Ara els esports
amb Josep Antoneïsa.
El president del Comitè Olímpic Rus
ha dit avui a l'Ausana
que l'agència mundial
antidopatge
està manipulada
i ha demanat suport
per garantir
la presència
dels esportistes de Rússia
als Jocs d'hivern 2018.
Amb bàsquet
el Barça s'ha entrenat
preparant el partit
de demà
a l'Eurolliga
contra els Salgiris.
Holmes debutarà
com a Blaugrana
però Dolmen
i Navarro
continuen lesionats.
Avui a l'agenda del dia
Barça
20 d'Holanda
a la Champions femenina.
Gabà Nàstic
semifinal de la Copa Catalunya
que podreu veure
per Esport 3.
Uniau esportiva
a Sores Girona
a l'Eurocup femenina
de bàsquet
i Barça
a Demar
i Granoller
esport de segon
a la Lliga d'en Vol.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
són les 12
i gairebé 7 minuts
per l'Andrea Buenó.
El novembre
és el mes
de la salut
a Sant Just.
Al llarg d'aquest mes
es faran
una seixantena
de xerrades
i tallers
a les escoles
de primària
i secundària
i d'altres
obertes a tothom
amb l'objectiu
de promoure
hàbits saludables
i les relacions
igualitàries.
El mes
de la salut
s'adreça
nens i nenes
de P4
fins a joves
de quart d'ESO
i també
a les seves famílies.
La intenció
és promoure
com dèiem
hàbits saludables
relacions igualitàries
disposar de major informació
sobre les conseqüències
de les drogues
o sobre sexualitat
i relacions afectives.
Més coses al poeta
Maria Manent
serà protagonista
de la propera conferència
del cicle
Geografies Literàries
de les CES.
Demà dijous
el filòleg Carnau Vives
parlarà del poeta
i de la seva estreta vinculació
amb el Montseny
a la conferència
al Montseny
de Maria Manent.
Manent va ser
un dels poetes
prosistes i crítics
més destacats
de la cultura catalana
del segle XX.
Va néixer a Premià de Mar
però durant la Guerra Civil
es va refugiar
al Montseny
a un amasdia
d'Avil Adrau
propietat del seu amic
Jaume Bofill.
De tot en plegat
en parlarà
demà dijous
a les 8 del vespre
a la Piquet de la Taneu
el filòleg
Arnau Vives.
I un apunt més
120 cars
participant
en aquest cap de setmana
de la quarantena
cursa de cars
de coixinets
de Sant Just.
Són 12 cars més
que l'edició
de l'any passat.
Dissabt
a partir de les 8 del matí
es faran els entrenaments
i els cronometratges
i a les 7 de la tarda
la baixada nocturna
de cars
per celebrar
els 40 anys
de la competició.
A les 9
al carrer Mercat
tindrà lloc
un sopar
de celebració.
Diumenge
tindrà lloc
les finals
a partir
de les 8 del matí.
I això és tot
de moment.
La informació local
tornaran menys d'una hora
més ampliada
als Sant Just Notícies
edició migdia
a la una
mentrestant
us recordem
que podeu seguir
l'actualitat de Sant Just
al web de la ràdio
ràdio d'Esvern.com
Molt bon dia.
S'han parat
tirant la canya
a prop de la plaça d'Espanya
hipsters amb barba i ulleres
s'han perdut per les cotxeres
apareixen quan és fos
dels lleoners amb volants
un camell falagós
a l'estació de Sants
ex-molingues reciclats
disfressats
de runners
periodistes
cremats
que viuen de fer
banners
arribant a Ciutat Vella
cantadors
que ja no canten
i a la porta de l'ovella
quatre guiris
no s'aguanten
aturats
amb tres carreres
enxufats
que només cobran
regalets
per les aceres
jubilats
que mani obre
amb policia
un carreró
ara per tot el control
amb un grup de percussió
prop de la plaça del Sol
perquè tombin els turistes
la Rambla l'han tunejat
ja no queden artistes
els músics han marxat
quatre xinos
fent retrats
canaletes
ja s'allunya
i no queden indignats
a la plaça Catalunya
quan es fan foscos els dies
i deixem de ser els claus
els tristons
els tristons
són alegries
s'obrim portes
sense claus
quan es mor
amb la rutina
on recorda la ciutat
Barcelona s'ilumina
quan et tinc al meu costat
la de la setmana tràgica
la codia
l'extraradi
la que viu
una nit màgica
un dimecres
a l'estadi
la bonica
l'any se l'obre
la de l'ambient
de l'arena
la que un 12 d'octubre
sent vergonya aliena
la dels clubs acollidors
la que adora les cabines
i crema contenidors
i destrossa les cabines
no hi ha cap respecte
per la música en directe
i no tenim projecte
per donar-li vida
quan es fan foscos els dies
i deixem de ser els claus
els tristons són alegries
s'obrim portes sense claus
quan es mor la rutina
on recorda la ciutat
Barcelona s'ilumina
quan et tinc al meu costat
turistes alemanys
el braçol del mestissatge
amb barrets de mexicans
van buscant algun massatge
i el caòtic barrigòtic
contents amb un opatí
van buscant algun narcòtic
per arribar al dematí
quan es fan foscos els dies
i deixem de ser els claus
les tristons són alegries
s'obrim portes sense claus
quan es mor la rutina
on recorda la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat
en kinar
a un esp krau
moltes
per arribar al dematí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fa part dels crios!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
O sigui, l'únic que ha canviat és que el dissabte tenim una funció més.
L'obra que es podrà veure és El perseguidor de paraules.
El perseguidor de paraules és de Mar Artigau
i, com ja dic, arriba a la sala de tallers per inaugurar la programació familial del TNC.
La història és guai, és original, com a mínim.
La Noa és una nena que és molt observadora, molt inquieta,
i una nit, en un somni, descobreix un misteri que la deixa molt, molt, molt intrigada.
I resulta que en aquest somni, aquest somni, les paraules desapareixen.
Imagina't, imagina't.
Llavors, per resoldre aquest enigma tan important,
la Noa anirà a la biblioteca de l'escola i allà coneix l'apòstrof.
És que és un ésser diminut, diminut, diminut, que la conduirà cap a un univers nou
que la deixarà bocabadada.
En aquest món màgic, la Noa, doncs, haurà d'impedir
que els barbarismes s'apoderin del palau de les paraules.
però, evidentment, això és molt difícil.
Però té l'ajut de l'home dels interrogants,
té l'ajut d'un diccionari
i té l'ajut de la dona dels punts suspensius
i d'altres personatges que van sortint.
Per tant, penso que l'obra és molt original
perquè, bueno, és un conte
però està molt, molt, molt dirigit a la nostra llengua, no?
I llavors, penso que serà molt interessant.
He vist algunes imatges
i crec que li agradarà a petits i grans.
I llavors, bé, doncs això.
Aquesta setmana recomanem de totes totes
l'obra Els perseguidors de paraules, de Benartigau,
que es farà a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya
a partir de dijous, 10 de novembre.
Les opcions escolars, per qui li interessi
si alguna mestra està escoltant el programa,
són cada dia, de dilluns a divendres, a les 11 del matí.
I el preu també és molt econòmic,
vull dir que és un bon espectacle,
que s'ho passarà bé tots
i, sobretot, que ens ajudarà a conèixer
una mica més la nostra llengua, penso jo.
Així, una mica, eh?
La nostra llengua, que és bastant difícil.
I ara, després de parlar dels teatres per a nens,
doncs, si et sembla bé,
saludarem a un gran, gran, grandíssim actor,
grandíssim actor,
que porta molts anys en això del teatre,
la televisió, el cinema,
i que ara concretament està fent una obra de teatre.
Per això saludem a Ferran Ranyer.
Bon dia, Ferran.
Hola, bon dia, Maica.
Com estem?
Molt bé.
Bé, me n'alegro molt, Ferran.
Bé, molt bé pel teatre, eh?
Ja, ja, ja.
No, i per tu també, no?
Sí, però la política avui no, eh?
Ah, no, no, no, mira,
hem començat el programa dient
quin món ens espera,
regit per el Putin i el Trump.
Fa, fa molta por.
Fa una mica.
Per això, quan he dit, molt bé he pensat,
bueno, m'agradaria molt, no?
Esperem, esperem que es moderi aquest senyor, eh?
Esperem.
Tinc aquesta esperança, jo,
que l'esperança és l'últim que es perd.
És un tros de coses tan...
És un tros de bèstia.
Un president de la potència mundial de no sé què,
que és masclista, xenòfob...
Bé, no sé...
Sí, però, Ferran,
ara aquest espai no està dedicat a la política,
però, Ferran, jo em faig una pregunta.
Ha guanyat,
o sigui que la majoria de les persones dels Estats Units
l'han votat.
No, no, sí, aquí a casa nostra, doncs...
Exacte, exacte, exacte.
Tota la gent que vota una vegada i una altra al PP,
doncs...
Estem veient que tot el món s'està contaminant
i no sé jo si és que ens estem tornant lelos.
Sí, per això de seguida,
quan jo he dit que no m'agradaria de bon cor,
allò de molt bé,
i he pensat, bueno,
molt bé d'això que anava a parlar de l'espectacle.
Bueno, parlem de l'espectacle.
El Ferran Ranyer està fent l'eixample teatre,
que ja hem parlat moltes vegades
que és un teatre que abans es deia UASC,
però que ara té unes altres persones que ho porten
i ho estan portant molt bé
i fent una bona programació.
Doncs a l'eixample teatre,
Fernan Ranyer, acompanyat per una persona molt especial per ell,
que és la Joana Ranyer, sa filla,
està fent abans de l'estrena.
Abans de l'estrena a mi m'ha sorprès molt
perquè és un text del Jaume Villanueva.
El Jaume Villanueva és un gran director de cinema,
i de teatre, perdó,
que ha fet espectacles, evidentment,
on ha fet grans dramatúrgies,
per tant no és nou amb això de teatre,
d'escriure,
però en aquest cas ha fet un text,
un text sencer, de dalt a baix.
Com va començar tot aquest projecte?
Doncs aquest projecte va començar fa uns anyens,
no masses, però fa uns anys,
perquè va ser una iniciativa,
el gran provocador d'això va ser el Joaquim Ulistrell.
Ah, d'acord, director de cinema.
Perquè jo he treballat molt amb el Joaquim,
i a vegades a les obres o a les coses de televisió que he fet,
amb ell també he fet ja el Terego seu,
he fet de guionista,
que jo recordo un parell de cops,
i aleshores sempre li dic que soc una mica com l'Altego.
I ell va llançar la proposta aquesta,
de dir, tu hauries de fer una cosa a la teva filla,
que en principi dius, sí, seria magnífic,
però que fem, no?
El que passa és que en aquell moment no es va poder fer,
primer per la Joana,
perquè va cagar en aquell moment embarassada de la petita,
que té dos anys i mig,
i després, perquè el Joaquim era un moment que li coincidia que podia fer-ho,
però després estava allà en projectes,
una pel·lícula pel Colom...
Està sempre treballant el Joaquim Ulistrell, sí, sí.
Va ser el lloc d'entra el frotador de Cuent, també,
perquè ja li van fer la filla.
I el Jaume Villanavelló feia temps que anàvem parlant,
per l'altra banda,
a veure si alguna vegada fèiem alguna cosa junts, no?
L'havia ofert, en plena urgència,
fer una...
substitutoria al Pep Curuf,
que estava a la Vampira del Raval,
que ho havia de deixar.
Sí, sí, un gran espectacle, sí.
Vam tenir com diverses reunions i diverses trobades,
i vam dir, bueno,
a veure si un dia...
Ell va fer després Curro el Palmo, sobre...
Magnífic espectacle,
per això dic que ha fet molts espectacles macos,
que ha fet la dramaturgia,
vull dir que poc o molt ha escrit la història, no?
I aleshores sobre la idea que nosaltres teníem,
ell va escriure un guió,
que va ser una mica com...
com passa a l'autor i director
que parlem a la ficció, a un teatre, no?
com a Víctor Bellarbi,
que va fer una cosa exuberant,
una cosa inabastable, diríem,
d'unes proporcions molt grans, no?
Ferran, em va comentar al Villanueva,
que vam anar a prendre una cervesa
després de l'espectacle,
de veure l'espectacle,
que tenia, em va dir,
289 fulles fetes...
No, és que es va equivocar,
és molt divertit.
Ell és com això, és exuberant.
És exuberant, sí, sí, és veritat.
I aleshores em va dir,
em va dir al principi,
diu, bueno, aquesta seria una obra
com una mica com...
com de la durada de la vampira i tal,
30.000 paraules, no?
I aleshores diu,
jo sé que els ordinadors,
perquè ja m'ho fan, no?,
en compte les paraules i en compte les...
Però ell es va equivocar, diríem,
això és el divertit, no?
No eren 30.000 paraules,
sinó 30.000 caràcters.
i aleshores ell, clar,
va escriure del 180,
anava perseguint les 30.000 paraules
i li deia, escolta, Jaume,
vols dir que no ho estàs fent d'aquí
com un gran massa, això?
Ja m'ho va comentar, ja.
I aleshores ens vam riure molt
el dia que ho vam veure,
però, clar, també hi ha una gran,
enorme avantatge amb algú
que és tan prolífic, no?,
que és que teníem material de sobres
per començar a fer...
Veu poder escollir, diguem-ne,
les escenes, les històries, no?
El que hem fet és a partir d'aquesta
proposta de la mega guió
que va fer el Jaume,
hem fet una dramaturgia de tots tres
perquè és un projecte
que neix de tots tres, no?
I aleshores tenia que ser el gust de tots tres
i, per tant, ha estat un treball molt
en col·laboració.
La dramaturgia ha estat
des del treball de taula
fins al propi muntatge.
O sigui que ha estat una feina
molt interessant per tots tres, no?
Molt de creació.
Clar, clar.
Perquè també els altres grans provocadors
van ser el Ciutat de Vic, diguem,
tant a l'Institut del Teatre,
especialment,
i el seu director, el Carles Sades,
com l'Ajuntament de Vic
al ser l'any de Ciutat Cultural.
La Joana està molt vinculada
en aquest moment a la comarca,
viu a l'Esquirol,
que jo n'hi he viscut allà,
a l'època de jugulars
i l'època de tot el teatre,
però ara ja n'hi visc.
Però ella sí que hi viu,
és la presidenta d'Osona en Dança,
perquè fa molts anys que ha fet...
I llavors des de Vic us van fer un...
Sí, que si volien fer alguna cosa
vam parlar de la Joana,
perquè van a ser les primeres reunions
preparatòries de Vic Ciutat Cultural,
i la veritat és que vam recuperar això,
vam parlar amb Villeneuve
i aquí hi vam posar.
Escolta'm una cosa,
explica als nostres oients
què és abans de l'estrena,
una mica les sinopsis de l'obra.
Sí, bueno,
tècnicament diríem
que el que és divertit
de la proposta
és que barreja teatre i dança
d'una manera
molt sense solució de continuïtat
cada vegada...
Us marqueu un ball
de filla i tu
preciós, preciós, preciós, preciós, eh?
Uau!
I la Joana
i la Joana
es marca uns balls...
Sí, sí, sí,
però a mi em va fer molta il·lusió
veure-ho a tots dos ballant, eh?
Perquè esteu fantàstics.
Perquè fem un musical,
un clàssic,
el Sweet Charity
i després també fem
una part final
que és totalment onídica
que és en treball
i gestualitat
que són records
i moments perduts
de somnis.
I realment
és una part molt emocionant
que com vas poder veure
la gent s'emociona
i hi ha molta gent...
Sí, sí, sí.
N'hi ha escenes molt tendres.
No, no, però aquesta part final
que és molt ballada...
jo estic molt content
perquè és difícil emocionar
fins a plorar
al teatre
i aquí s'aconsegueix.
I aleshores,
argumentalment,
doncs,
és un pare i una filla
que això ja veurà una mica
com un propòsit, no?
Sí, és que realment
a casa nostra
n'hi ha unes quantes
sagues familiars
que són actors,
pares i fills, no?
Vull dir que
no és gens raro,
és ben corrent, no?
Sí, sí, sí,
aquestes ni sagues teatrales...
Ah, clar,
n'hi ha moltes.
N'hi ha moltes.
Diríem que també
una de les coses estupendes
que ha fet el Villanueva
és que amb el seu megaguió
que jo també acabava de fer
és...
El primer projecte
era més autobiogràfic,
més reduït de nosaltres
i era potser
un plantejament...
Bé, no...
Més això, no?
I l'ambit tot
és que s'ha enxamplat
la figura del pare
i de la filla
i aleshores
estem universalitzant
bastant el tema
de les festes
ni sagues teatrals
conegudes
i reconeixibles
però sí que hi ha elements
realment autobiogràfics,
no?
També...
Home,
en un moment donat
em va fer molta gràcia
perquè jo vaig veure
quan vas fer
l'obra de...
Au!
El Mikado.
No, no,
el Mikado també,
evidentment,
no,
però ara estava pensant
a l'obra que vas fer
homenatge a Charlie Rivel.
Ah, sí.
I en un moment de l'obra
també fas de fallaç
i em va fer molta gràcia
perquè d'alguna manera
Ferran Renyer
sempre el...
No sé,
el personatge del Pallasso
també sempre...
Em penso que l'estimes,
no?
Sí,
no,
i aquí realment
agafa una importància
perquè aquest Pallasso
és...
Es parla d'un...
Bé,
és que...
Perquè l'espectador
el Bruyent,
millor dit,
s'estituït,
doncs...
hi ha una situació
d'emergència
abans de l'estrena,
hores abans de l'estrena.
Sí,
però no expliquis què és,
eh?
Aquest Hamlet
on un gran director internacional,
Héctor Berardi,
va crear
pel Teatre Chellot de París
i que mai va poder
acabar-lo.
Doncs,
la família d'en Ramon Martí
i la seva dona,
Ramon Martí,
és el personatge que l'interpreta.
El personatge que tu fas,
sí,
doncs,
han rescatat aquest projecte
i era un joc de clowns,
un joc de...
de corraltats,
no?,
el Palau d'Elsinor
convertit en...
en un gran circ,
no?
Això no ho veiem,
no veiem com és aquest muntatge,
però és que la mare
no apareix,
vull dir,
estem a punt de...
L'actriu principal
n'apareix.
I llavors...
I aleshores aquesta mena d'actor
que també...
cap de primeres figures
i cap de primers actors
que com la seva ideologia
no els permet
i la seva forma de fer professional
no els permet suspendre una actuació.
És la nave, va.
Això no es pot aturar.
i aleshores,
de quina manera manipula
o intenta manipular,
de quina manera
intenta utilitzar la seva filla
perquè es pregui l'obra.
Perquè ho faci, sí, sí, sí.
I a més a més li diu
i no cal que diguis el text de la teva mare.
Tu balla, tu balla,
balla les músiques precioses d'Ofèlia
que la teva mare,
doncs ella va dir en poemes,
però...
o poemes textos.
textos, sí, sí, sí.
I tu interpreta el recreal.
I aleshores, clar,
ens anem ficant en un món
molt bonic,
molt bonic,
molt bonic,
molt poètic a vegades
en què ella
gradualment
va inter...
comença per un musical
d'aquests de Broadway
que al pare ja li sembla fantàstic,
ja li sembla meravellós
i ella mateixa li diu
escolta,
però tu penses que jo faré això
al teu Hamlet?
I a l'altre li diu
no sé,
o qualsevol altra cosa
que és aquest número
que realment és molt divertit.
Molt xulo, sí.
Ferran,
a tu com a actor,
a Ferran Renyer actor,
no al personatge,
t'ha passat alguna vegada
que abans de l'estrena
o un dia abans de l'estrena
la persona,
doncs,
la teva pertener
no ha pogut venir?
No,
tant com això
no ho recordo,
però sí que recordo
que tots tenim,
totes les companyies de teatre
han tingut moments
de fer substitucions...
Ràpides,
però tan ràpides?
Molt ràpides
i fins i tot
fer com una mena
de parlar
i de dir
no,
jo faré aquestes frases
que deia aquest
en aquest moment
perquè s'han volat
o malalts,
sobtadament,
i el que no s'ha de parar
l'espectacle
és com una cosa
que...
Sí,
això està dins del...
És com a partit,
sí,
que passa que aquí
és una desfatxatesa tremenda.
Bueno,
és una obra de teatre,
no?
O sigui,
hi ha una mica
de veritat
i una mica de mentida,
no?
Que és el que passa,
no?
però és comú,
eh?
I sobretot
quan trobes això,
figures consagrades
que diuen
nones que no s'ha de parar
i tal,
doncs,
és això.
Sí, sí,
està...
Explica unes històries
molt divertides.
Està dins de les obligacions,
diguem-ne,
del teatre,
no parar.
El dia que descobreix
que hi havia
la Núria Espera
molts anys.
Sí, sí.
No,
allò és un gag molt...
Sí,
però això és veritat.
Sí, sí, sí.
Això és veritat,
no és un gag, eh?
No, no,
però que...
La Núria Espera
és un monstre
en aquest sentit.
Té un memorion
i una...
i tables
com per sortir
de qualsevol cosa,
no?
Sí, sí,
sí,
i que el mitjà meu
ha posat coses
que a nosaltres
ens agrada dir.
Ell diu que totes són veritat.
No, clar,
estan parlades
pel record
i per moments poètics
i tal
i nosaltres
sempre hem afegit
o no.
Ja.
Diríem perquè els actors
són tendents
a ampliar,
no,
el record i tal.
És un...
Jo estic molt,
molt content.
Tot i que el teatre
doncs
té...
està lluitant molt
i això es nota,
no,
d'aquest...
la programació
fatiga i fàcil.
Sí, sí, sí.
doncs hi ha gent
que encara no el té
com conceptuat
i incorporat
i...
Estan treballant molt
però encara,
clar,
no tenen la pràctica,
no tenen la pràctica,
sí.
és el que dèiem abans,
no,
que ells no figuren
en els diaris,
no figuren
pràcticament
en lloc
i llavors,
clar,
és molt difícil
omplir un teatre
si no hi ha una mica
de publicitat
perquè la gent
no se n'entera,
no?
Ara tot just,
tot els diaris,
ara ja s'ha solucionat
perquè a més va ser
una cosa
que jo vaig demanar
i tal.
Però sí que...
sí que estan fent
un pas
que, bueno,
costa,
costa perquè
econòmicament
és dur
perquè s'ha de fer
inversions
i aquí les coses
s'estan fent
molt d'acord
i això
que és conegut
per un públic,
per les xarxes
i per les programacions.
Diguem-ne
que per a
els veïns
de l'Eixample,
no?
D'aquesta part
de l'Eixample
que habitualment
s'agrada al teatre.
Jovenil,
tot i que ara
també estan fent
uns dies
mentalista
que fa unes funcions
que omple,
que omple,
m'han dit,
eh,
el mentalista.
Bé,
doncs,
abans de l'estrena
es va estrenar
el dia 20 d'octubre.
Nosaltres havíem de parlar
la setmana passada,
te'n recordes?
Sí,
però et vaig trucar
perquè jo no podia
fer programa.
Tu havies molt treball,
molt treball,
molt treball,
de triu
i...
De secretària.
Llavors,
de secretària
d'en Claudi.
I llavors,
doncs,
va començar
el dia 20 d'octubre
però acaba
aquesta setmana.
Sí,
i a més,
com que acaba
aquesta setmana
i tenim el cap de setmana
només aquesta setmana.
Ajà.
Llavors,
Ferran,
important,
important,
han sortit bolos?
Estan sortint
alguns bolos.
perquè després de tanta feina...
Estem pensant
en tot.
Estem pensant
en portar-la a un altre teatre.
Estem pensant
en portar-lo a un altre teatre
més endavant.
perquè la professió
realment,
el comentari
de la professió
com a espectacle
és altíssim.
És un treball
que la gent valora molt.
Molt
la feina que fem,
molt
aquesta...
i sobretot
a part de la professió
és que el públic
s'ho passa bé.
Que això és importantíssim
al marge de la publica.
Sí,
però el que ens està animant molt, diríem,
és que de vegades
pots tenir un gran èxit
de públic
però la professió
pot dir...
Sí,
però el que omple
el teatre
és el públic,
Ferran.
O sigui,
jo li dono més importància
a la veritat
a l'opinió del públic
que a l'opinió
de la professió,
saps?
Perquè al cap i a la fi
nosaltres vivim del públic,
no de la professió.
Però bueno,
escolta,
per acabar,
que em fa gràcia saber-ho,
quan vas començar
al principi de tot,
que vas tenir,
bueno,
vas tenir problemes,
però quan vas començar
al principi
pensaves que arribaries
a aquesta edat
i continuaries
vivint del teatre?
No,
aquesta certesa
doncs
tampoc la tenia.
El que em passa
que
hi ha moments
que
la vocació
t'atrapa
i la descobreixes,
t'atrapa
i ja no ho penses,
vull dir,
tu el que vols
és sortir a l'escenari,
perquè jo després
he fet televisió
i he fet...
No,
i tant,
i tant,
i televisió,
cinema,
mare meva.
els meus principis
vocacionals
eren absolutament
diatrals,
era actual,
ja vaig començar
al col·le i muntar.
I vas començar
amb els juglars,
no?,
com a companyia...
Profesionalment,
sí,
però ja al col·le
vaig descobrir
que una persona
a mi l'havia tímida,
havia mulleretes
com jo i tal,
creava uns números còmics
i em posava davant
de la gent
i de la manera
com m'acceptaven
els meus companys,
com rellen amb mi
i aquesta mena
com de droga dura
que s'estableix
de tu portant a la gent
i que ells
em porten a tu
i que és que hi ha
un moment
que s'atura el temps,
no?,
doncs això ja és imparable,
a tu ja no penses
si viuràs o no viuràs
el que vols
i tu el que vols
seria ja,
no?
O sigui que tu no vas pensant
en el teu futur,
es va agensar a la piscina
directament
i passi que que passi,
no?
Jo ho vull fer
i entrar jugadors
en l'època
que jo vaig entrar
va ser un premi fatal,
ai fatal no,
vull dir fantàstic.
Un premi fantàstic
que va tenir una repercussió
a la teva vida privada
important també,
eh?
Sí,
perquè,
clar,
jo vaig passar
a l'institut del teatre
on estava estudiant
a una de les millors
o la millor companyia
d'aquell moment.
Sí,
d'aquell moment,
sí,
sí.
I que estàvem
fent un treball físic
i que vam...
molt complert.
i que vam fer,
jo vaig estar 7 anys
i vaig fer 6 espectacles
allà,
i a més feien
creació col·lectiva,
vull dir que
érem nosaltres
els propis
autors
del que fèiem,
no?
i que després
va tenir
a l'any 77
en plena transició
va tenir un consell
de guerra
perquè va fer la torna.
Sí,
sí,
sí,
sí.
Per això va sortir-ho
de fatal.
Sí,
sí.
Per això dic
que va ser un regal
per tu com a actor
però també
a la teva vida privada
va influir
i no massa bé,
no?
Escolta'm...
Sí,
però vaig continuar,
o sigui,
vaig tenir
que sigui dia
perquè em demanaven
3 anys de presó
dels quals
un any
4 companys meus
de la companyia
van passar un any
a la presó
l'Albert no va arribar
un any
perquè també
van marxar
i van entrar
i tal,
no?
Però van haver-hi 4
que van passar
gaire bé un any
i jo em vaig
exiliar
en plena transició.
Ja, ja,
amb angoixa
perquè és complicat
però bueno.
I aleshores vaig continuar,
vaig formar una companyia,
un grup
al sud de França
bueno,
vaig amb ajudes,
etcètera
però vol dir que
això que dèiem
que no et planteges
si això durarà o no durarà.
Tu el que vols
és seguir,
seguir,
seguir,
seguir fent això
que t'entusiasme
i que t'agrada.
Doncs Ferran Ranyer,
Joana Ranyer
està en el Teatre Eixample,
l'Eixample Teatre
que està al carrer Aragó
fent abans de l'estrena.
Jo la recomano des d'aquí,
ho passareu molt bé
i bé,
doncs el proper que faràs
què serà?
Tens alguna cosa
de televisió
de cinema
perquè tu sempre
estàs liat.
Sí,
ara estic en un moment
molt tranquil
amb uns companys
estem pantallant
nosaltres també
una altra obra
però molt com a començament
del projecte
i no tinc res tancat
de moment,
tinc d'aquestes possibilitats
d'aquestes,
d'aquesta obra
ja et dic
donar-hi una mica
més de llarga vida
i projectes
i projectes
evidentment.
Però ara me'ls agafo
dels projectes
de veritat que me'ls agafo
amb una mica més
de tranquil·litat
de tranquil·litat
i de ganes
que de vegades
es va com relacionant.
Però aquest espectacle
estic molt content
perquè realment
la satisfacció
de poder treballar
en un moment determinat
em veig dir
fem-ho
perquè si no
és que se'ns pot passar
a la rosa
i és com que
mai arribes
a trobar el moment
bo
de dir
sí, Joana
fem-ho
sortir el sort
pel que em pugui
fem-ho
i ha valgut
la pena
ha valgut molt la pena
fer aquest treball
té moltes més coses
que el que el públic veu
m'ho imagino
m'ho imagino
doncs Ferran
gràcies per estar amb nosaltres
felicitats
per aquest
abans de l'estrena
que fas
juntament
amb la teva filla
Joana Ranyer
i que la podem veure
a l'Eixample Teatre
fins a aquest cap de setmana
gràcies
adeu
adeu
un pató
adeu
un gran
gran gran
treballador
del teatre
no només del teatre
perquè ha fet
molt de cinema
i molta televisió
i una magnífica persona
la veritat
jo fa molts anys
que el coneixo
i és una persona
excel·lent
bé
tenim alguna
algun temps més
dos minuts
com a molt
doncs mira
anem a parlar d'una cosa
que no és habitual
tenim moltes altres coses
però potser
això
mireu
a la sala Calàbria
auditori de Calàbria
es diu
que està al carrer de Calàbria
de Barcelona
número 66
aquest cap de setmana
a partir d'avui
bueno no
va començar ahir
el 8
el 9
el 10
el 11 de novembre
a les 8 i mitja
es podrà veure
una obra
que es diu
A Voz Ahogada
A Voz Ahogada
és una peça
que el que pretén
és fer un homenatge
a Miguel Hernández
saps que Miguel Hernández
va morir a la presó
franquista
que era un poeta
que era un home del poble
i que
curiosament
l'Ivan Campillo
director
i actor
i també en aquest cas
també ha fet la dramaturgia
d'aquesta
d'aquesta obra
doncs
va
ha fet un espectacle
homenatge
i llavors
es podrà veure
escenes
que van passar
perquè el Miguel Hernández
va estar
a Burgos
al penal de Burgos
i llavors
en aquella època
es veu
que molts dels reclusos
que estaven allà
van fer
com una mena
també d'homenatge
a Miguel Hernández
i van fer
una espècie
de
recordatori
dels seus poemes
i de les coses
que havia escrit
i tal
llavors
l'Ivan Campillo
sabent que això
havia passat
en el penal
de Burgos
ha fet una dramaturgia
per recrear
aquell moment
com vivien
com es morien
de fan
com ho passaven
supermalament
els reclusos
del penal
de Burgos
i com
una colla
d'allà
doncs
un grup
van
començar
a fer
una
una obra
de teatre
per dir-ho d'alguna manera
on es podia
escoltar
i veure
els poemes
i els textos
que havia escrit
Miguel Hernández
penso que està molt bé
no és un teatre
a l'ús
perquè no parlem mai
d'aquestes
d'aquests espais cívics
però en aquest cas
jo crec que val la pena
perquè
és una obra
que
n'ha tingut molt d'èxit
que a més a més
l'han fet a Madrid
la van estrenar
l'Ivan Campillo
estava molt
molt decebut
perquè
havia
ha anat
a Madrid
a estrenar-la
perquè aquí a Barcelona
no trobaven sala
llavors
en aquesta ocasió
no ha trobat
teatre
teatre
entre cometes
però
estan
a l'Auditori
de Calàbria
que és el carrer Calàbria
número 66
els dies
8
9
10
i 11
de novembre
i comença
a les 8.30
és un espectacle
tendre
i un espectacle
maco
i sobretot
això
recordarem
doncs
els poemes
de Miguel Hernández
que era un gran poeta
i que malauradament
doncs
va morir
em penso que tenia 42 anys
quan el van
quan el van
afusellar
i si no tenim temps de més
doncs res més
perquè n'hi ha una altra cosa
no ens queda temps mai
no ens queda temps
tornem
la setmana
primer crec que ve més coses
que vagi molt bé
gràcies
i que vagi bé
bon dia
estem escoltant
just a la fusta
i de seguida
el que fem
és parlar
de la conferència de bat
que es fa aquest divendres
organitzada per Justícia i Pau
sobre l'home i la màquina
Cara B
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
els matins de 10 a 1
s'enjusa la ràdio
just a la fusta
i aquesta hora
el que fem
el que fem
és parlar
de la conferència
que es farà
aquest divendres
al vespre
organitzada per Justícia i Pau
una conferència
de bat
que porta per títol
l'home i la tècnica
i que conduirà
el doctor Albert Florença
professor de l'Institut Químic
de Sarrià
aquí tenim ara
l'altre cantó del telèfon
molt bon dia
molt bon dia
un títol
aquest l'home
i la tècnica
que
bé
d'alguna manera
explica
on aniran els trets
però que és molt ampli
no?
en què us centrareu?
sí, mira
bàsicament
es tractaria
d'explicar
quina relació
manté
l'home
amb la tècnica
perquè
si bé
l'home
és tècnic
i no pot ser
d'una altra manera
perquè nosaltres
modifiquem el medi
per sobreviure
necessitem de la tècnica
per viure
en definitiva
el que és ben cert
és que
aquesta relació
que manté
l'home
amb la tècnica
ha variat
al llarg de la història
i en aquests moments
pel desenvolupament
tecnològic
que tenim
i que no cal dir
doncs
evidentment
aquesta relació
ha canviat
i ha canviat
va canviar prèviament
precisament
perquè es pogués donar
aquest desenvolupament
tècnic
que tenim
en aquests moments
i això
penso que és molt interessant
perquè
molts pensadors
sociòlegs
filòsofs
ens diuen
que la tècnica
ha esdevingut
un element
determinant
en les nostres
societats
o sigui
que
i és
inevitable
d'alguna manera
que hi sigui
ara mateix
ja
bueno
la tècnica
evidentment
forma part
de l'ésser humà
el que repeteixo
el que ha canviat
és la manera
que tenim nosaltres
de relacionar-nos
amb la tècnica
per exemple
pensadors
us dic uns quants
però des d'Ortega i Gasset
Martin Heidegger
Hans Jonas
Jacques Delil
hi ha molts pensadors
que ens parlen
contínuament d'això
però el que és interessant
és veure que tots ells
ens diuen
escolta'm
que la relació
que manteníem nosaltres
amb la tècnica
a l'abat mitjana
no és la mateixa
que mantenim ara
i encara menys
a l'època prehistòrica
no?
I per què això?
Doncs
si ho mirem una mica
així
amb deteniment
ens adonem
que l'ésser humà
abans de
per posar una data
per posar una
data
abans de la revolució industrial
doncs la tècnica
l'aplicàvem
només a un nombre
molt limitat de camps
avui en dia la tècnica
està a tot arreu
quan juguem
quan ens comuniquem
etcètera
no?
Teníem un nombre
limitat de medis
o sigui
no utilitzàvem
molts aparells
tècnics
no?
Només cal veure
entraves en un taller
d'un
si haguéssim entrat
al taller
d'un avenista
d'un fuster
doncs escolta'm
quatre eines
i sobretot
el que valia
era l'habilitat
de la persona
la tècnica
era molt local
cada civilització
tenia la seva
i sobretot
una qüestió
que és molt important
i és que
la cosa anava
molt lenta
o sigui
l'evolució
de la tècnica
era molt lenta
per exemple
la revolució
neolítica
que diem
no?
totes les tècniques
d'electricultura
quan l'home
esdevé sedentari
això durarà uns
10.000 anys
o sigui
tot el procés
i la revolució
industrial
dura uns 250
i ara
amb la informàtica
tenim 50
què passa
amb tot això?
o sigui
amb menys de 50 anys
la informàtica
potser
30
ja s'ha estès
què passa
amb això?
doncs que l'ésser humà
es troba
amb dificultats
importants
de poder
controlar-ho
tot això
una mica
com si
se'ns escapés
de les mans
com si
hi haguessin
efectes
que nosaltres
no els desitjaríem
això
i veure
quina és aquesta relació
i per tant
no la podem controlar
de vegades
fins i tot
molt bé
jo crec que a vegades
sí
se'ns escapa
una mica
de les mans
això
o sigui
en aquests moments
hi ha diversos elements
que fan
que s'escapi
de les mans
per una banda
en aquests moments
posem moltes esperances
en la tècnica
per solventar
tots els problemes
per exemple
jo això
ho he sentit
a dir
a economistes
a vegades
ho he sentit
a dir
fins i tot
a científics
o tècnics
que diuen
el medi ambient
és una qüestió
de tècnica
hem de fer
tècniques
més netes
potser sí
no no
ho afirmo
no potser sí
sí
hem de fer
tècniques
més netes
hem de
procurar
que siguin
més eficients
tot això
estic d'acord
en absolut
el que faré
és una crítica
a la tècnica
perquè seria absurd
perquè l'ésser humà
com ja he dit
és tècnic
el que sí que és veritat
és que
pensar que la tècnica
ho resoldrà tot
no
perquè potser també
ha de passar
en alguns moments
per unes certes renúncies
de dir
bé
és a dir
per exemple
pot tenir un cotxe
molt potent
però potser tenir cotxes
molt potents
significa
el medi ambient
una destrucció
i sobretot també
altres elements
de justícia
és a dir
podem consumir
el que vulguem
uns quants
o desenvolupar
uns quants
tecnologies
que segurament
no seran
el millor
per l'ésser humà
però simplement
pel caprici
que podem fer-les
i que ens dona més poder
bueno
aquestes són les preguntes
que potser ens hem de fer
hi ha qüestions de justícia
qüestions ètiques
per no dir ja
aquestes qüestions
ja que incorporen
per exemple
la modificació
genètica
això que se'n diu
el transhumanisme
modificar-nos genèticament
per millorar
l'espècie humana
fent una altra espècie
post-humana
o transhumana
doncs això
cal pensar-ho
cal pensar-ho
i no deixar-nos portar
per una mena
de
de roda
que
moltes vegades
quan sents a les persones
diuen
bueno
ara ve la
la quarta revolució industrial
la robòtica
etcètera
i un pensa
ostres
i què passarà
amb els llocs de treball
i quan preguntes això
la gent et diu
oh però això no hi ha
que ho pari
aleshores
clar clar
és que tot va tan ràpid
que d'alguna manera
sembla complicat
agafar aquesta distància
exacte
aquesta distància
i per tant
posar-la en qüestió
i que nosaltres decidim
democràticament
decidim a veure
què tirem endavant
què no
a què li donem
una sèrie de moratòries
per veure com arreglem
la qüestió social
és a dir
no actuar
després
que es produeixi
el problema
sinó abans
que s'esdevingui
segurament
jo crec que
quan vam començar
a introduir
el cotxe
a la societat
si haguéssim vist
el que ha produït
els cotxes
a les nostres ciutats
segurament
a nivell
per exemple
de contaminació
de recursos
etcètera
segurament
ens haguéssim plantejat
de deixar-lo
entre els cotxes
a les ciutats
segurament
però ara
tenim ja el problema
i ara no sabem
què fer
o ens és difícil
de gestionar-lo
sí, efectivament
clar
ets optimista
de cara al futur
més o menys proper
en aquest sentit
o creus que
vol pona aquesta pregunta
bueno
optimista
la paraula optimista
o pessimista
respon molt
a estats d'ànim
o una mirada
al futur
sense massa racionalitat
jo diria
que soc esperançat
soc esperançat
que és diferent
o sigui
esperançat
vol dir
que jo veig
que tenim
o sobren oportunitats
perquè nosaltres
puguem actuar
sobre aquestes
aquestes qüestions
jo penso que sí
que sobren
el que passa
és que hem d'estar
molt atents
per aprofitar
el moment
en què nosaltres
puguem actuar
perquè això
a vegades s'obre
es tanca
en l'espai
d'oportunitats
això és cert
ara
el que no treu
és que tingui una visió
en aquests moments
vegi aspectes
força negatius
és a dir
no cal dir
que si ara
per exemple
tot just
fa uns moments
sabíem
que
hi ha un nou president
als Estats Units
i que aquest president
no té massa en compte
aquestes qüestions
ecològiques
i el canvi climàtic
això
doncs
és un senyal
d'alerta
perquè segurament
seguirà consumint
produint
etc.
etc.
en aquell país
de manera una mica
irresponsable
pel que fa al medi ambient
no?
aleshores
sí que hi ha moments
en què un ho veu
més difícil
però sí
esperançat
sí
jo crec que
el que hem de fer
és una tasca important
de conscienciació
d'aprofundiment
per adonar-nos
de quins límits
té això
de la tècnica
no?
i d'aquí la xerrada
no?
però en absolut
hi ha una postura
contrària
una tornada
a l'edat mitjà
no, no, no
en absolut
sinó una reflexió
potent
sobre què és la tècnica
una reflexió
en profunditat
per fer-nos
veure
que hi ha
les decisions
que hem de prendre
sobre això
clar
segurament
les generacions
més joves
la relació
que tinguin
amb la tècnica
possiblement
sigui molt diferent
no només
que les generacions
més brems
sinó que potser
una generació
com la meva
que és de 30 anys
suposo que
això és molt interessant
perquè
per exemple
els mitjans
de comunicació
les xarxes socials
etc
però
també estaràs d'acord
en que
per exemple
hi ha gent
que ja s'està
despenjant
de certes coses
ha passat per aquí
i diu
ostres
és com una mena
de tirania
això
de les xarxes
socials
etc
sí, sí
però
certament
vosaltres
jo crec que
jo ja soc gran
tinc 61 anys
però
jo crec que
els joves
teniu
l'oportunitat
perquè coneixeu
heu entrat
en aquesta dimensió
també de
fer aportacions
interessants
a tot això
per suposat
que sí
per suposat
però
la reflexió crítica
jo penso que no s'ha de perdre
aquesta
davant de les coses
o sigui
davant de la tècnica
l'enlluernament
que ens produeixen
moltes vegades
totes aquestes qüestions
confondre
per exemple
la immediatesa
amb una comunicació
més profunda
amb les persones
no confondre
enviar whatsapps
amb una
és a dir
deixeu-me que posi
una broma
és a dir
si jo
trenco una relació
efectiva
fer-ho per whatsapp
serà un desastre
caldrà
caldrà mirar
mirar els ulls
de l'altra persona
captar els sentiments
veure que allà
hi ha un dolor
etc.
això no ho podem perdre
però això jo crec
que ho fareu millor
que nosaltres
estic seguríssim
els joves
doncs bé
en tot cas
aquest divendres
aquesta conferència
de debat
que organitza
Justícia i Pau
a les 8 del vespre
a les escoles
amb el doctor
Albert Florença
professor de l'Institut Químic
de Sarrià
sobre l'home i la tècnica
avui n'hem pogut parlar
aquí a la ràdio
moltes gràcies
a vostè
molt amable
igualment
que vagi molt bé
fins aviat
bon dia
adeu-siau
4 minuts
ja arribem a la 1 del migdia
és moment de tancar
el just a la fusta
d'avui dimecres
9 de novembre
agraïm a la gent
que l'ha fet possible
a l'Andrea
bon als serveis informatius
i a la producció
del programa
el Carles Hernández
i Rius
a la previsió
del temps
avui també hem entrevistat
el poeta
Jaume Fons
a l'Horta
que serà aquest vespre
que el llibre
té en el novembre
literària
aquí a Sant Jus
també hem fet
atòlia esportiva
amb l'Enric Riva
i l'Emilios Casó
qui hem parlat
de teatre
amb la Maica Dueñas
i en Ferran Ranyer
i també
heu sentit ara
hem parlat
amb l'Albert Florença
per la conferència
de debat
que fa aquest divendres
a les escoles
des de les 10
us ha parlat
Carme Averdo
i tornarem demà
amb moltes més
que hores
com cada dia
que vagi molt bé
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
hi esperem
estimat diari
avui hem fet
el programa 1700
de la penya
del morro
a ràdio
d'esvern
i després
de nou temporades
no sé si podré
continuar fent
el programa
és un pes
molt feixuc
que ja no puc
suportar més
sempre penso
va Jordi
va ves l'últim
deixa-ho
però és que no puc
no puc
senyor
haig de ser fort
haig de ser fort
fort com aquesta màquina
d'escriure
olivètica
m'està taladrant
el cervell
oh déu meu
la penya
del morro
cada tarda
de 5 a 7
tot és un drama
a ràdio
d'esvern
veus
de la parròquia
compartirem
experiències
espiritualitat
notícies
d'actualitat
i parlarem
sobre la visió
ecològica
del bisbe
de Roma
Francesc
els dimecres
a dos quarts
de vuit
del vespre
i en diferit
els dissabtes
a dos quarts
d'onze
del matí
veus
de la parròquia
60
i més
el magasin
fet per gent gran
per a tothom
que ens vulgueu
escoltar
actualitat
cinema
art
teatre
poesia
divulgació
de temes
interessants
entrevistes
tot allò
que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres
a les vuit
del vespre
i en segona audició
els dissabtes
a les onze
en punt
del matí
recordeu
60
i més