cinc grups polítics de l'oposició a l'Ajuntament de Sabadell han anunciat la intenció de treballar en una moció de censura a Manuel Bustos. L'alcalde de la seu d'Urgell assegura que el Nacional 145, la carretera que uneix a aquest municipi, la seu amb Andorra, és a punt de ser inaugurada. Albert Batallà ha dit a la xarxa que només queden alguns detalls per part del Ministeri del Foment.
i diu que espera que a finals d'aquest mes de febrer ja quedi tot resolt. Estan acabant en aquests moments, van fer tot el ferm, van avançar moltíssim les obres del túnel, van fer, diguéssim, el 90%, el 95% de la carretera està a punt,
I llavors hi ha un tema del túnel, que és la connexió elèctrica, bé, aquelles coses que de vegades s'allarguen una mica més del compte, però que jo crec que durant aquest mes de febrer això hauria quedat resolt. L'alcalde de la Seu també ha explicat que dilluns que ve el ple de l'Ajuntament ha d'aprovar els pressupostos per aquest any. Els comptes, espera l'alcalde, tiraran endavant, tot i que encara no té el suport de cap partit polític de l'oposició.
Han quedat suspeses les accions de Bankia, ho ha decidit aquest matí cautelarment la Comissió Nacional del Mercat de Valors i amb efectes immediats, perquè hi ha circumstàncies que poden perturbar el desenvolupament normal de la cotització a borsa de les accions del banc nacionalitzat. El FROP, de la seva banda, ha assegurat que encara no ha acabat de fer la valoració de Bankia.
I al trànsit ja hi ha hagut una millora generalitzada a la xarxa de viària catalana, ho comprovem. Raca Duarte Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Així és, pràcticament podem parlar de normalitat i fluidesa, especialment a l'àrea d'influència de Barcelona, on aquest matí hi ha hagut algunes vies puntualment on hi ha hagut més dificultats. Bàsicament només queda un pèl d'intensitat entrant a Barcelona per la B23, aquest últim tram a través de l'avinguda Diagonal, i també el cinturó del litoral, un pèl carregat a la zona de Cornellà en sentit zona franca.
És totes el RAC, bon dia. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Raúl Meimó. Avui a les 8 i 5 del vespre el Barça de Bàsquet visita el Maccabi de Tel Aviv. És l'últim partit dels blauranes a la primera volta del top 16 de l'Euroliga, on són co-líders del grup F amb el Montepasqui de Siena. L'equip de Xavi Pascual ha viatjat a Israel amb l'única baixa de Bratoleson que, recordem, no pot jugar a la competició continental. En futbol, el Madrid va empatar ahir a un contra el Manchester United a l'anada de vuitens de la Lliga de Campions.
a l'altra eliminatòria disputada aquest dimecres. Empat a dos entre el Shakhtar i el Borussia Dortmund. Encara en futbol, avui a les 11 del matí, partit amistós entre la Pobla de Mafumet i el Wangen Suís. El filial tarragonís posarà prova contra un rival que juga a la tercera categoria de Suïssa, equivalent a la segona divisió B. Avui a les 11 del matí, el primer equip del Barça té entrenament per seguir preparant el pròxim partit de Lliga. Xavi, Sonc i Villa, tocats, són dubte per al partit de dissabte contra el Granada. L'Espanyol, per la seva banda...
El partit de diumenge contra el Betis, avui a entrenament, a partir de dos quarts d'11 del matí, on en principi reincorporarà Huacaso, que havia de tornar ahir després de disputar la Copa d'Àfrica, però que finalment no es va presentar a l'entrenament. Javier Aguirre ja ha recuperat Javi López i Cristian Gómez, mentre Cavaena segueix amb problemes de l'ombalge. Notícies en xarxa
Just a la pusta. Just a la pusta.
Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10. I comencem aquesta l'Alt Just a la Fusta d'avui, dijous 14 de febrer, un dia en què, com sempre, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'Actoritat General del Dia a través dels diaris. Ens fixarem en les portades, contraportades, articles interessants, entrevistes i una mica tot el que cal saber avui, dijous 14 de febrer.
També parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández de Rius per saber què ens espera els propers dies. També mirarem de fer una recepta de cuina amb la Carme Madó, com cada dia, i a partir de les 11.10 entrevistarem a Sergi Seguí, regidor de Cultura, per parlar del Carnestoltes, que a Sant Just se celebra aquest dissabte. A dos quarts de dotze, com cada dijous, tertúlia d'actualitat amb l'Alina Santa Bàrbara, la Joan Algarra, el Pere Oliver...
i la Montse Larrea. I a la tercera hora mirarem de parlar amb Begoña Aro, que és l'encarregada del segredi de mobilitat internacional aquí a Sant Just, que avui impartirà una xerrada aquest vespre per parlar de les oportunitats per treballar a l'estranger a l'estiu, una xerrada que estarà al cas de les joves.
També, com quedarà dijous, repassarem l'actualitat teatral amb la Maica Dueñas i descobrirem un invent més de la nostra història amb l'Aleer Danui, que avui, com que és 14 de febrer, ens parlarà, atenció, de Sant Valentí. Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos a través de la música.
Avui comencem amb el Nico Roig. Aquest dia vol passar com un autobús buit que ningú voldrà agafar que ningú voldrà agafar i serà molt avorrit
que fos ahir i posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú però si tu estàs al meu costat
I em vols dir com potser que estiguis trist tenint-me aquí tots els dies autobús que agafem s'aniran omplint de llum
i de gent però si encara no estàs llest per marxar o vols seguir el teu camí jo estaré en un banc a la para de següent
Estem escoltant just a la fusta
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passant 11 minuts de les 10, és moment de conèixer l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia, què tal? Molt bé, per saber què és el que passa a Sant Just, sobretot avui el que fem és parlar de Carnestoltes, no? En primer lloc, que s'acosta ja, ahir vam entrar a la sardina oficialment, que en principi, per tant, comença la cuaresma, però bé.
Aquí a Sánchez anem una mica més tard. Sí, però... En parlarem també després amb el sèrie seguint, aquesta qüestió de calendari. Sí, a nosaltres ens agrada allargar la festa d'alguna manera. I bé, doncs, es van tancar les inscripcions dimarts per participar del concurs i ja tenim les dades de quantes persones hi participaran. Seran més de 500 persones. En aquest concurs de Carnestoltes, que es farà, com deia, dissabte, la xifra supera la de l'any passat quan es van presentar unes 450.
Els participants desfilaran davant del jurat amb les seves disfresses a partir de les 6 de la tarda al Parmaragall i després representants del col·lectiu de la plaça de la Pau faran el pregó perquè van guanyar el premi a la millor comparsa l'any passat. És l'honor o el privilegi, podríem dir d'alguna manera, dels guanyadors de la millor comparsa fer el pregó de l'any següent. I tot seguit, després del pregó, començarà la rua pels carrers de Sant Just amb l'acompanyament del grup de percussió Bandandara com a novetat. La rua acabarà la plaça Camuapa, perdó,
I allà seguirà la festa amb una xocolatada, un ball i el lliurament de premis a les millors disfresses. Després es clamarà el rei Carnestoltes, que han fet persones de l'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau. I també cal destacar que, a banda d'aquest concurs i de la rua, dissabte a la nit hi haurà una altra festa de Carnestoltes, el Carnestolfest, que començarà a les 11 de la nit aproximadament. S'allargarà fins a les 3. I la temàtica d'aquest any serà què vull ser de gran. Els joves que vulguin assistir aquest dissabte
hauran d'anar disfressats en funció de com es veuen d'aquí a uns anys. Tu t'ho vaig preguntar, Andrea, que vas dir que tenies moltes idees, no sé si t'has decidit per alguna. El que passa és que quan ho vam parlar, pensava, creia, què volies ser de gran quan eres petit, però ara es veu que la temàtica és com et veus d'aquí uns anys. Aleshores, no ho sé, jo m'imagino, la veritat és que no ho sé, igual d'alta, això segur.
No ho sé, no ho sé. Suposo que hi ha aquí, per exemple, es pot disfressar de famós i ric, potser algú decideix disfressar de... Estrella de la ràdio, per exemple. Mira, seria una opció. Vas amb uns cascos i un micròfon, és fàcil, no? Bé, mira, podem parlar amb el Carles, a veure si ens deixen els micros. Sí, és veritat, és veritat. Veus, la temàtica és molt àmplia i pots pensar, doncs, com et veus d'aquí uns anys i es pot donar molt de joc i pot ser bastant divertit.
Així doncs, l'entrada costarà dos euros, però si aneu disfressats, si teniu més sort que jo i teniu imaginació, doncs l'entrada serà gratis i a més podreu participar del concurs de disfresses, que es farà dissabte mateix. Molt bé, doncs això serà aquest dissabte, en parlarem d'aquí una estona, a les 11 i 10, amb el Regidor de Cultura, Sergi Seguí, parlem prou ara d'altres qüestions
Una activitat molt interessant que ens agrada molt i que és la festa del Joan Petit, el torneig del Joan Petit. Sí, i Sant Just acollirà el mes de maig aquesta festa torneig a Amics Joan Petit Nens amb Càncer, que és la tretzena edició d'aquesta festa que cada any es fa a un municipi català diferent, per tant, contribuir a la lluita contra el càncer infantil i conscienciar tothom sobre aquesta malaltia. Es farà, per tant, a Sant Just el proper 25 de maig i una de les entitats que estaran al capdavant de la jornada serà l'Hockey Club Sant Just,
Una trentena de clubs d'hoquei de nens entre 3 i 6 anys participaran d'un torneig d'hoquei, un campionat que coincidirà amb un munt d'activitats que encara s'acaben de perfilar perquè encara queden pràcticament dos mesos, tres mesos, perdó, com ara conferències sobre el càncer, una cursa popular, una exposició de fotos i moltes més activitats lúdiques. Cal destacar que la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer ha obert un compte corrent per tal que tothom, qui vulgui, pugui fer aportacions, donacions contra el càncer, que el trobareu
al web de l'entitat, www.joampetit.net, i també podeu col·laborar amb la jornada fent-vos voluntaris de la festa. I si esteu interessats, us podeu adreçar directament a l'Hockey Club Sant Just o bé a l'oficina d'entitats esportives de la bona aigua. Doncs una bona iniciativa, anirem parlant també al llarg de les properes setmanes.
I acabem parlant d'un altre tipus de festa, és la festa del Rosarà, Andrea. Sí, es fa aquest diumenge al Parc de Torreblanca. L'organitzen els ajuntaments de Sant Jus, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu, el Consell Comarcal de l'Àrella Llobregat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. És una festa gratuïta on es faran tallers i activitats per conèixer els valors botànics, històrics i culturals d'aquest espai verd que tenim aquí al costat de casa.
La festa dels rosers començarà a les 10, s'allargarà fins a la 1 del migdia, diumenge, com deia, i el punt de trobada serà el rosarà del parc de Torreblanca. Per tant, si voleu assistir-hi, una activitat oberta a tothom, totes les famílies i gratuïta més.
Molt bé, doncs també una bona opció per aquest cap de setmana, per l'altre cap de setmana, no? No, per què? Per aquest cap de setmana. És dissent, sí, és dissent. Sí, és dissent. L'endemà del Carnestoltes. Mira, doncs una bona manera de passar el diumenge. Això mateix. Gràcies, Andrea, i fins aquí una estona. Fins ara, Carme.
De seguida ens fixem en l'actualitat més general del dia que torna a anar carregada de qüestions vinculades amb el món de la política i d'aquest espionatge que ha esclatat a través de la premsa i la repassarem després d'escoltar una mica de música. És el torn de Rufus, One Raid i els seus cigarrets en xocolat milk, un dels temes seus més coneguts.
Cigarettes and chocolate milk These are just a couple of my cravings Everything it seems I like's a little bit stronger A little bit thicker A little bit harmful for me If I should buy jelly beans
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
If I'm a mess Cigarettes and chocolate milk
Cigarettes and chocolate milk. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Un quart i mig del matí de seguida, com dèiem, rebassem l'actualitat general del dia. Ens fixarem en les portades, contraportades, apunts musicals, culturals i esportius. Abans, però, tornem a escoltar un tema més musical, ara amb de Pepper Potts.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Quatre minuts i dos, quarts onze del matí, tornem a saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. No sé si has vist avui la pàgina de Google. No.
Per què? Que hi ha algun cor, segur. Hi ha algun cor, però no l'he trobat. És a dir, m'ha agradat la imatge que hi havia, que eren com unes nòries i era així nadalenc. Bé, nadalenc, la imatge aquesta de pel·lícula, si més no. Però m'agradava com es movien les nòries i llavors de seguida he vist que hi havia un cor a sota. Però diguem que dintre el que podria ser no està malament. Com dediquen aquest dia de Sant Valentí. Molt bé.
Ara parlem però de l'actualitat general del dia, comencem parlant de les portades dels diaris, que a més a més avui hem dit que cadascú se centra en un tema diferent, que no és un d'aquests dies en què tots els diaris apostin per un mateix titular, no? Això mateix, no hi ha una unanimitat en les portades dels diaris, però vaja, els temes que més destaquen, això sí, per exemple, dos d'ells, la Vanguardia del Periòdico,
tenen a veure amb aquests casos d'espionatge a partits polítics. Per exemple, el periòdico titula espies.cat i veiem una imatge molt gran de Maria Victoria Álvarez, que és l'examen de Jordi Pujol Ferrosola. Diu, la corrupció, principal arma llençívola de la política catalana. Noves dades, Mètodo 3, tenia una detectiva assignada als treballs del PSC. Zaragoza admet que treballava amb l'agència i que Macho la demanda. I l'examen ha parlat i diu, has parlat de la gravació...
i no del delicte d'aquella gent. És com ho tracta el periòdico de Catalunya, que li dedica el tema del dia, de fet, al diari. I l'avantguàrdia diu que polítics de diferents partits van ser espiats a Catalunya. La policia investiga les escoltes fetes a dirigents i personalitats. Camacho va al jutge per la gravació del seu dinar amb l'exnòvia de Pujol Fill i Zaragoza insisteix que ell no té res a veure amb cap mena de seguiment il·legal. I per últim, a l'Ara...
Parlen també d'aquest tema, d'aquesta polèmica, podríem dir, d'una altra manera, diu que l'empresa contractada pel PSC té la seu davant la Camarga, que és el restaurant on van sopar o dinar Alicia Sánchez Camacho i Maria Victoria Alvarez. I és d'alguna manera com tracten aquest tema de l'espionatge als diaris avui? Doncs és una mica el tema del dia, tot plegat, o el tema de les corrupcions i l'espionatge és el tema del dia,
i l'actualitat d'avui, però, passa també per l'anunci de Bustos, que compareix avui i podria anunciar que plega l'alcalde de Sabadell. L'Ajuntament ha convocat a les 11 del matí una compareixença on l'alcalde farà un Parlament i no es permetrà fer preguntes als periodistes des del que ens diu el 324.cat. De fet, l'Ara.cat va una mica més enllà i diu directament que Bustos deixa l'alcaldia de Sabadell
que dimitirà per evitar la moció de censura que volia preparar-li els membres de l'Ajuntament. Per tant, suposo que avui també l'actualitat passarà sobretot per Sabadell. Més coses. La retallada dóna a pagar extra als funcionaris i la reducció de personal davant dels sindicats. El govern presenta avui la seva proposta per estalviar uns 740 milions d'euros a la mesa de funció pública. Els sindicats diuen que els funcionaris catalans són els més castigats de l'Estat i pioners en les retallades.
Examen. 60.000 alumnes catalans que acaben l'ESO. Avui comencen les proves d'avaluació de competències bàsiques en català, castellà, llengua estrangera i matemàtiques. Proves que es fan per segon any consecutiu amb miler de centres de secundària que hi ha al país i els resultats arribaran als instituts i a les famílies abans de Setmana Santa. I atenció a una notícia tràgica que s'ha sabut aquest matí que és que l'atleta Òscar Pistorius mata per error a la seva parella.
Es veu que l'havia confós amb un lladre. Malgrat que les circumstàncies no són clares, aquesta seria la principal hipòtesi. Pistorius està sent interrogat per la policia sud-africana després d'haver matat a trets la seva nòvia a la seva casa de pretòria, que és a Sud-àfrica. Pistorius corre amb dues portes de fibra de carboni, perquè de ben petit li van apuntar a les cames i hauria confós la seva nòvia amb un lladre, segons ha informat la cadena Talk Radio de Johannesburg.
I bé, la policia ha confirmat la detenció d'un home que té 26 anys després d'haver-la trobat morta a casa seva. Suposo que és un cas que se n'anirà actualitzant al llarg del dia. Sí, com sigui, fa esgarrifar una mica. Passem ara a destacar per altres informacions que trobem a les portades, Andrea. El punt avui ens diu que el govern continuarà la retallada dels funcionaris. Mesures, Mascolell proposarà als sindicats no cobrir 3.000 places i deixar de fer 10.000 contractes d'interins.
Diu que també es preveu reduir els complements dels salaris mensuals i de les pagues extres d'estiu i de Nadal. Això pel que fa al Punt Avui, una notícia que també destaca al perièdic o per certa emportada, però també li donen molta importància que els Estats Units i Europa negocien la zona de lliure comerç més gran del món. Obama impulsa un pacte històric, l'eliminació de tots els aranzels milloraria el producte interior brut a les dues ribes de l'Atlàntic.
Això pel que fa al periòdico. A La Vanguardia ens parlen del papa i d'aquest comiat. Ahir es va acomiadar d'alguna manera amb un missatge clar. El papa vol una església més unida. Benet XVI afirma que ha renunciat en plena llibertat. I el veiem a ell en fotografia de portada ajudat per dos bisbes més que l'estan agafant una mica dels braços, m'imagino, per...
La Vanguardia també vol ensenyar que realment sí que li falten forces. El papa perseguia amb la seva feina. I per últim, el diari ara ens parla de cultura emportada i veiem una imatge de l'Arco, diu, crític i més barat. La crisi condiciona els preus i els temes de la Fira d'Art Contemporani. Doncs són algunes de les notícies que també tenen un lloc a les portades dels diaris. Ara ens fixem en les més llegides. El 324.cat continua sent la més llegida que Bert afirma que no li importa ser el pim-pam-pum.
de l'independentisme. El segon tema continua sent que ha provat amb èxit un tractament contra el càncer i el tercer tenim que Sánchez Camacho denunciarà davant la justícia les suposades escoltes il·legals. A l'Era.cat el més vist és justament que la Generalitat es planteja eliminar una paga extra als treballadors públics. El segon tema que sí o Esquerra, PSC i CUP registren conjuntament la petició de reprendre la ponència de la llei de consultes.
I el tercer tema, que Margallo acusa les autonomies de tangar ambulatoris per tenir ambaixadetes. Política, a l'ordre del dia. Més coses. Ara ens fixem en les contraportades de les entrevistes d'avui dijous i comencem pel punt avui on llegim que, sense cultura, acabarem sent vegetals amb potes.
Ho diu Ricard Planes, que és director de la revista Bon Art i activista cultural. De fet, pràcticament totes les contraportals d'avui són molt culturals, ja ho veuràs. Bé, parlar d'aquesta revista que va néixer l'any 1999 i diu que estan sobrevivint gràcies... Sobrevivint a la crisi, s'entén, vaja. Gràcies a optimitzar molt els esforços, invertir molt en tecnologia, meridant els temes de publicitat amb el sector privat, especialitzant-se i obrint-se a la gestió cultural des de l'àmbit privat.
Diu que el seu àmbit informatiu són els països catalans i a la pregunta si sobreviuran a la política anticatalana del PP en aquests territoris diu que no serà gens fàcil. En la tercera dècada hi ha hagut una sistemàtica persecució d'aquests vincles però els ecosistemes culturals han treballat com han volgut per damunt de les futilitats polítiques. I també diu com a punt que hi ha autors que no se'ls ha potenciat tant com caldria però paradoxalment la culpa és de Catalunya. Diu que el 26 de febrer presenta el monogràfic Art
Paisatge i intervenció al CSSB. Doncs una entrevista interessant i també en clau cultural, com deies. Ara parlem de música. Llegim... No? Llegim a l'avantguàrdia? No. Més saltat de la portada. A l'avantguàrdia parlem de barri sèsam. Tens raó. Els millors professors... El millor professor de salt és un bon obstacle. I ho diu Courtney Kasden, espero dir-ho bé, que és pedagoga de barri sèsam i professora emerita a Harvard.
Parla aquesta senyora de 87 anys, diu que és jove perquè encara viatja sola i fa classes de doctorat. Diu que ha dedicat la seva vida a ensenyar i per tant aprendre i destaca com el seu millor professor Roger Brown, que és un psicòleg social extraordinari. Ell diu que li va donar la manera d'apreciar el gran significat que tenia la seva vida i diu que precisament hem d'agrair a la vida que ens posi obstacles difícils perquè un bon obstacle...
és el millor mestre de salt. Diu, si no els trobes o no te'ls busques, no desenvolupares mai el teu potencial. Una entrevista molt interessant amb la pedagoga de Barri Sèsam, una sèrie amb la que tots hem crescut. Sí, d'una manera o altra. I ara sí, parlem de música. La música d'ara ens explicarà el que vivim. Ho diu el periòdico. En Jaume Doncos, que es defineix com a botiguer de partitures i amb 34 anys d'experiència, reflexiona sobre aquest instant
que és La Vida. Porta una botiga, una casa de partitures, que té 135 anys d'història, aquesta botiga la portava abans el seu pare, ell sí que és músic, ell l'ha entrevistat, en Jaume Doncos, ho ha intentat, però el que fa de moment és reunir-se amb un grup d'amics assajant la casa Beethoven.
I bé, diu que la partitura que més segueix venent és Clar de Lluna, de Beethoven, diu que no falla, els clàssics són l'essència acadèmica de la música i de la història, i és evident que s'ha d'incorporar el pop, el jazz, els boleros, i diu que per ell la feina més bonica és aprendre a viure i a morir d'una manera natural, com una petita espelma que es va fonent amb dignitat. Diu que sap que li queda molt, però és una cosa que vol fer, vol arribar al final amb dignitat. Diu que totes les partitures tenen sentit, que cap partitura busca el despropòsit,
i diu que té la sort d'haver viscut un ritme més lent, el de tu a tu, el del gest. Molt bé, doncs és el que tenim a la contraportada del periòdico, acabem amb la de Lara, que destaca el titular Tinc un secret. I Viviana Ballbé avui a l'Obladi Oblada parla amb en Joan Roca, que té 3 estrelles Michelin, 25 anys de feina, i és el segell de referència creativa, ànima del famós, famosíssim celler de Can Roca, i que forma un bon tàndem, un bon triangle creatiu
amb els seus dos germans. Començant l'entrevista, ell una miqueta... apareix serèdiu, atent i amable, però li acaba confessant que normalment va de cul, però està content perquè han fet el restaurant que havien somiat quan eren més il·lusos, diu. O sigui, que felicitat i humilitat en les paraules, diu la Bibiana Vallver. Diu que és un inconformista, però vaja, que porten 25 anys de durar feina feta i que també compta amb el suport del Triangle Inbatible que forma amb els seus germans.
I com a anècdota, al final de l'entrevista comencen a parlar de Juan Mari Arzac i apareix. Apareix Arzac al lobby de l'Utel on estan. I exclamen majúscules. Joan Roca és un gran hombre, mi mejor amigo y gran confident. És un artista, un crac. Diu que s'afegeix a l'entrevista i a l'última pregunta que li fa la Bibiana Ballbé. Diu, ets el segon millor cuiner del món. Què et falta per ser el número 1?
i diu, ui, no, això no, no, no, no, no, això no, no m'ho preguntis, no, no, sisplau, no. És un tema del que no vol parlar Joan Roca. I bé, evidentment el veiem també, la fotografia amb la Viviana Valldé, una fotografia maca. Molt bé. Doncs és el que tenim avui a la contraportada del diari ara, i de fet el conjunt de totes les contraportades les hem repassat amb l'Andrea, en aquest repàs per l'actualitat del dia. Ara ens fixem en un apunt més curiós, no sé si t'agrada l'arròs fregit, Andrea.
Doncs crec que no l'he provat, no? Sí, un restaurant xinès? No, no, no. Ah, bé, un restaurant xinès, sí, d'arròs Tres Delícies i coses d'aquestes. Segurament, no sé, potser no. No sé per què no ves. L'arròs Tres Delícies. El restaurant xinès us sí que he provat arròs, però en plan Tres Delícies i coses d'aquestes, fregit, no ho sé. Doncs resulta que l'arròs fregit, bueno, s'ha fet un arròs fregit de rècord guinès a Costa Rica per celebrar l'any nou xinès. Sí, sí.
Sí, s'ha fet l'arròs fregit xinès més pesat del món, pesava, atenció, 1.345 quilos, i es va servir a més de 7.000 persones a la capital del país. És un plat gegant, de fet, hi ha una imatge que trobo que és exagerada, hi ha gent que l'ha cuinat com amb pales, vull dir, no ve gaire de gust menjar-me aquest arròs fregit gegant.
Hi van participar 52 cuiners de diversos restaurants xinesos, que en sembla fins i tot poc, i es van tornar per remoure i afegir tots els ingredients en una paella de 2,5 metres de diàmetre. De fet, s'han fet servir 735 quilos d'arròs, 260 quilos de pollastre, 120 quilos de pernil, 80 quilos d'ous...
no sé, 35 quilos de xile dolç, també. Vull dir que Déu-n'hi-do. Això cap en una paella de dos i mig? Dos i mig. Sí, sí, mare meva. I va haver-hi això, molta gent fent cua per provar aquest plat de l'arròs que va posar, va situar Costa Rica al llibre récord dels guiners. Molt bé, mira. Ara se m'ha obert la gana. Ho va fer l'associació Colònia Xinesa Costa Rica. Molt bé.
Doncs d'aquesta manera tanquem aquest repàs. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Que vagi bé, Carme. Bon dia. Encara no marxem del tot, però ens queda obrir diaris i fixar-nos en algunes de les informacions interessants que podem trobar avui si tenim temps per llegir la premsa.
I avui comencem per l'avantguàrdia, on destaquem un d'aquests articles que ens parla d'escoltes, d'espionatge i de política. Diu que la policia investiga l'existència d'una xarxa il·legal d'espionatge polític, que les escoltes de Sánchez Camacho d'estaven un escàndol sense precedents. Se'ns diu que la policia creu que es van fer més espionatges a la Camarga i a un altre local, que José Zaragoza nega haver-hi tingut cap relació, però admet que va contractar el grup Métode 3,
I aquest diari, l'Avantguàrdia, ens fa un repàs de les diferents informacions que han aparegut. També ens parla d'aquestes informacions, segons la policia, que confirmen que hi ha més enregistraments que la investigació pertany a esbrinar l'existència d'una xarxa d'escoltes secretes i legals que hauria realitzat enregistraments de forma generalitzada durant diversos anys. Càrrecs policials han invertit els últims dies d'aquestes presumptes pràctiques irregulars diverses formacions polítiques.
Déu-n'hi-do, per tant, aquestes informacions que van apareixent cada dia i que avui també ens explica a fons l'avantguàrdia. I ara parlem de les propostes de Rita Marzoa, el seu article al Punt Avui. Diu que avui té el cap dividit en dues propostes. Diu que a Grècia, a Tassalònia, s'hi fa fins diumenge la reunió de la xarxa internacional d'auditoria
Ciutadana del Deute, una xarxa que lluita contra les mesures d'austeritat imposades i que ho fa a través de la realització d'auditories ciutadanes del deute de diversos països. A Grècia, per denunciar la cruèsa amb què Europa ha tractat aquest país, la cruèsa amb què s'han acarnissat les mateixes autoritats gregues amb els seus ciutadans. I seran dues catalanes, Emma Vilés i Yolanda Fresnillo. I l'altra proposta és per un bon divendres a la nit, en aquest cas a Barcelona.
Diu que és una bona proposta gastronòmica i una necessària proposta documental. El Docs en pasta del carrer Murcia 24 de Barcelona, que demà ens proposen el documental Janadej, People's Verédic, i seran els directors Oriol Ampuero i Enric Álvarez, que és la campanya de lluita no violenta més important des dels temps de Gàndida. En 30 dies, 25.000 homes i dones provenients dels sectors més desfavorits de l'Índia van recorrer peu els 350 quilòmetres d'utopista que separen Gualior de la seu del Parlament a Delhi. L'objectiu era començar...
una vaga de fam massiva per exigir una redistribució justa de les Terres. És el que ens explica avui Rita Marzoa en aquest article del Punt Avui. I ara ens n'anem cap a Tunísia.
És un article que fa Betriz Mesa al periòdico Des de Tunísia mateix. Es titula la llista negra islamista i diu que una vintena de periodistes i intel·lectuals tunisians d'idees liberals denuncien amenaces de mort de segles fonamentalistes. Imams radicals contribueixen a crispar els ànims. Els afectats desconfien dels jutges i pensen acudir a la justícia internacional. Se'ns comença aquest article transcrivint un missatge de mòbil que Sufian Ben Farad, periodista de professió,
va rebre d'un comissari de policia dos dies abans de l'assassinat del líder de l'oposició d'Esquerra, Xucri Belaïd. El missatge deia així. Estàs inclòs en una llista negra, la situació és molt perillosa. Volen eliminar els liberals i progressistes d'aquest país. Pensen començar de seguida. El que va fer aquest periodista és dirigir-se fins a l'emissora de ràdio on presenta un programa d'actualitat per denunciar davant tot el seu públic
Aquesta amenaça perquè tothom ho sabés que hi ha 18 noms i cognoms amenaçats de mort sobre un paper. La seva màxima preocupació és el cercle viciós de violència i impunitat que existeix al país, què es pot fer i com es pot defensar. És el que es demana l'escriptora tunisiana Yamina Siri enmig d'una sala barrotada d'intel·lectuals que se senten amenaçats.
Com deien, pensen recórrer a la justícia internacional per intentar posar una solució a aquestes amenaces de mort. I avui estem molt internacionals perquè justament el que també us recomanem de llegir al diari Ara és una entrevista a Ousmane Benfana Traoré, que és assessor del president íntari de Mali.
Ell diu que els tuarecs i el Qaeda són dues cares de la mateixa moneda. Diu que el mateix president es va adonar que el seu govern s'havia esgotat i que la descentralització va obrir la porta al terrorisme. Segons Ben Fanatreore, no hi ha cap problema d'integració dels tuarecs que sempre han estat bé al sud, que el sud ha invertit molt en el nord, que és desèrtic, i que els tuarecs han estat barrejats amb tota la població, només una minoria, enquadrats en el moviment nacional de lliberació desaguat,
Van fer front militar i altres grups terroristes islamistes, els toarecs d'Al Qaeda, com dèiem, diu que són dues cares de la mateixa moneda i que això crea intolerància contra els toarecs. És una entrevista que trobem avui al Diari Ara.
I de l'actualitat internacional ens fixem ara en les qüestions esportives. I avui comencem parlant de la portada del nou esportiu que ens diu els 300 del rei Leo Messi que es vol estrenar com a col·lejador a Granada per acollir una altra xifra rodona.
En el cas de l'esport, però ens parla sobretot del Madrid, diu, perilla la desena Madrid 1-1, Mourinho se la jugarà la vida, de fet, a Old Trafford. És el que diu l'esport, que també fa una entrevista a Xavi, on diu, aquí no hi ha autogestió, enyorem a Tito, però amb Roura no ha canviat res. Al Madrid volen fer de Messi el duet de la pel·lícula i diu que Valdés és el millor porter de la història del Barça i que Villa el necessitaran.
El Mundai Portivo ens diu, en canvi, Villa amb mínim 20 milions. El Barça, que es basa en el que s'ha pagat per altres clubs de grans davanters, és el que demanarà els que preguntin per David Villa. I també ens diu que la dècima està més lluny, parlant del Madrid, que van petar i que haurà de patir el tràfol per continuar endavant. En clau cultural, la fotògrafa Liu Xia, muller del Premi Nobel de la Pau, mostra la Xina silenciada.
El castell de Montjuïc exhibeix l'exposició La força silenciosa. Els luisos de Gràcia es renoven, estirarà a terra tota la part vella de l'edifici excepte la façana. La sala tallers del TNC estrena a Groenlàndia, l'última obra del projecte T6 d'ajuda a la dramatúrgia.
I els galeristes catalans redueixen els seus estants a Arco 2013 entre un 20 i un 50% per l'elevat preu del metre quadrat. I acabem amb una punt musical escoltant l'últim single de Destrocs, aquest que sentim de fons...
Es titula All the Time i és una cançó que pot recordar a altres cançons d'aquest grup com Reptilia o Is This It, cançons que els van fer saltar a l'èxit i doncs sembla que aquest és un dels singles que han tret més semblant al seu so habitual que no pas al One Way Trigger que havien tret fa poc, que era una mica més diferent. És aquest single que fa venir ganes de ballar i que es publicarà oficialment la setmana que ve, dimarts, 19 de febrer,
I com d'un machine, el disc sortirà el 26 de març.
9 minuts i arribem a les 11 de matí és hora de saber quin temps farà els propers dies i per això parlem amb el Carles Hernández i Rius que avui el tenim
L'altre cantó del telèfon, molt bon dia, Carles. Què tal? Com estem? Doncs bé, acostumant-nos ara ja a aquest anticicló que havies pronosticat, eh? Sí, és un anticicló, però que pot fotre una mica la guita. Ja ho dic, que és un anticicló, però té com dobles intencions, perquè, aviam, si la gent de Sant Jusca ha dit que ha de marxar fora el cap de setmana, que no li recomano, perquè el cap de setmana hi ha prou festa aquí al nostre municipi, doncs no li passarà res, perquè cap a l'interior i cap a la muntanya, doncs el temps serà bo i tindrem tol.
No, sempre hi ha un prou amb aquestes històries. A mesura que ha anat avançant aquesta setmana, ahir vam comentar una miqueta que el fet dels núvols baixos, vam comentar a l'informatiu, perquè ahir hi ha acut l'espai, el temps de la fusta, però l'informatiu migdia ja vam comentar, i també ho anunciàvem a la web de la ràdio, que aquest anticicló es posarà d'una manera, es situa d'una manera que a Catalunya ens afectarà amb vents humits de mar cap a terra a la costa central. Què pot provocar això?
Doncs que estem en una situació de molta tranquil·litat, una situació de sol, però, en canvi, el que podem tenir, tant dissabte com diumenges, molts núvols a la costa central, no parlem de precipitats, parlem de núvols, que podríem fer la guitza, perquè, clar, un dia així, el mes de febrer, que estigui completament tapat, que el sol no faci acta de presència, les despertures són extremadament fredes, perquè seran normals per l'època, tens aquella sensació de fred, i a més la humitat, ja sabem, els que vivim a prop del Mediterrani, doncs que s'explota dintre i no hi ha manera de treure-te-la de sobre, no?,
I els mapes cada cop van confirmant aquesta situació. De moment, per al que tu deies, anticicló, confirmat, avui hi ha alguna nevada a la cara del Pirineu, és notícia, i ara és gaire notícia perquè fa el temps, però a la cara de nora avui encara hi ha alguna nevada que anirà marxant cada cop la situació d'anticicló, va afectar més territori català.
i podem anar anunciant que al llarg d'aquest dijous tindrem, per una banda, que paren les lavades a la cara nord del Pirineu, s'acaba aquesta situació, i també el vent emprenyador del nord, que ja podem dir que és emprenyador perquè en algunes zones del nostre país fa molts dies que tenen aquesta influència, uns dies més, altres menys, tenen aquesta influència de vents del nord. Doncs també, a mesura que abans hi ha un dia, estallarà aquest vent del nord que encara...
Bufa amb una certa intensitat a les comarques del delta de l'Ebre i també cap a l'Alt Empordà. El llarg d'avui aquest vent també deixarà de bufar. I el que dius tu, anticicló, que engloba tot el territori català, i el que farà és que parlem un temps força estable. Però ja a partir d'aquesta tarda, amb aquesta influència de vents humits de mar cap a terra,
que el que faran és portar núvols baixos a prop del litoral central. I aquí hi afegim Sant Just. El sol és el protagonista i de cara a aquesta tarda ja veurem, seguirà sent el sol el protagonista fins que marxi, però ja veurem alguns núvols, sobretot a punts més a prop del mar, del litoral, alguns núvols que creixin i que faran una mica la guita. Demà al dematí, divendres, encara parlaríem de sol amb alguns núvols a punts del litoral. Han de ser no gaire importants, si no estem parlant...
que divendres hagi de ser un dia tapat, sinó que encara jugarem amb aquesta variabilitat i de cara a la tarda seguiríem amb aquesta situació de sol i núvols, tot i la presència de l'anticicló. Hem de dir que amb l'arribada del cap de setmana, alguns mapes, algunes previsions, ens marquen pluja. I si algú, doncs, està neguitós pel Carnestoltes i visita algunes webs que es fan a l'estranger, amb previsions que fan des d'Alemanya o dels Estats Units o des de la Terra,
Et marquen un cap de setmana plujós, però els mapes no en saben de la metrologia habitual aquí a Catalunya. I veuen que, com que hi ha més humits de mar cap a terra, encara que estiguis dins d'una zona anticiclònica, t'estan marquant pluja, perquè la humitat és molt elevada, els núvols hi són presents, i marquen aquesta possibilitat de precipitacions tant dissabte com diumenge. Hauríem de fer-se cas. Si de cas demà acabaríem confirmant aquesta situació. No és una situació de pluges,
sinó que és una situació que els béns influencien el litoral català i ens porten aquests núvols baixos a prop del litoral. Hi ha dues previsions, només de totes les que consultem cada dia, que ens marquen aquesta possibilitat d'algun ruixat puntual i feble tant dissabte i més probable diumenge. Però estem parlant de coses molt puntuals i de quantitats molt minces. El que sembla que es confirma és que els núvols sí que seran els grans protagonistes del cap de setmana.
Quan diem Sant Just, barcelonès, major Bregat, potser el Garraf i també el litoral. En aquesta zona podem tenir molts núvols i si viatgem cap a l'interior el sol seria el protagonista. Ho anirem confirmant, és el que diem. Si mirem webs i mirem previsions, veurem que ens marquen la posició de pluja al cap de setmana. No hi hem de fer massa cas perquè la previsió avui dijous, les que ens donen més confiança a l'hora de consultar aquests mapes, ens estan marcant molts núvols, però a pluja no.
O sigui que hem de confiar en aquesta situació. Foto una mica de ràbia perquè estàvem parlant tota la setmana d'anticiclògica, de tranquil·litat, perquè sabíem que se'ns tirava sobre aquesta situació d'altes pressions, però, clar, de la manera que es col·loca, i que sembla que indica, i tots els maques ho indiquen així, de la manera que es col·loca sobre la pínsula ibèrica el que farà és enviar una mica de vents humits de mar cap a terra a la costa central, just a la costa central, a la resta no, i això farà... Mala sort, realment.
Bé, doncs, almenys no es pluja, o sigui que no és tan greu tot plegat. No, no, aviam, no serà un dia platònic, però tampoc no és una activitat que estigui vinculada molt al sol, perquè recordem que la festa de carnestol de Sant Jus és a la tarda, ja és al capvespre, baixar cap a quart o set de la tarda, que és l'hora que comença potser la rua, que ja es fa de nit. El carnestol fest, doncs, també és de nit i és en un lloc tancat, o sigui que tampoc necessitem presències...
de l'astre de rei. O sigui que, aviam, els núvols hi seran, però no farà fred rigor que vam patir l'any passat. Tenim núvols, no? No farà aquell fred tan important que vam patir i aquell vent que patíem l'any passat. Exacte. Almenys això ho tindrem assegurat. Doncs gràcies, Carles. Demà acabem de parlar. I tant que sí. Que vagi molt bé. Bon dia. A veure, bon dia.
Dos minuts i arribem en punt a les 11 del matí. Per tant, connectem de seguida amb la xarxa i també sentirem el butllet informatiu dels Sonjos Notícies i de seguida parlem de Carnestoltes amb Sergi Seguí, regidor de Cultura. Mentre ens acostem a les notícies, escoltem els Inspira i els seus escapistes.
de pestes com màgics il·lusionistes enredo dins cabells que fan aturar el temps per font d'antics moments que són dels perdonats i obri un pes a un nou dia
T'allunyes i ens separes i aquest cop no fa mal que el tall que fas darrere
És net i no façà, no façà, no façà, no façà.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. A aquesta hora, Manuel Bustos ha convocat els mitjans de comunicació a l'Ajuntament de Sabadell per anunciar probablement la seva dimissió com a alcalde. Fons del PSC, consultades per la xarxa al Parlament, donant pràcticament per fet que Bustos deixarà l'alcaldia després de ser imputat en el cas Mercuri de presumpta corrupció urbanística. El jutge investiga si va existir una trama de prevaricació i de tràfic d'influències entre els més alts càrrecs
d'aquest Ajuntament i empresaris de la ciutat. Cal recordar que fa dos mesos Bustos es va apartar voluntàriament del càrrec. Va dir que ho feia per preparar la seva defensa. Ara fa tot just una setmana, però es va reincorporar a l'alcaldia de Sabadell. Si es confirma, doncs...
D'aquí uns minuts, aquesta dimissió, la dimissió de Bustos, plegaria per la impossibilitat de governar el Consistori, ja que els partits de l'oposició han anunciat que plantejaven una moció de censura contra l'alcalde. Al Parlament, aquest matí, s'han posat en marxa les ponències de la llei electoral i la llei de la transparència. La presidenta del Parlament vol que, com a molt tard, totes dues lleis s'aprovin abans del desembre. Parlament, Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. La ponència de la llei electoral s'ha reunit de 10 a dos quarts d'11 i han establert el mètode de treball i calendari de reunions. A continuació, i a la mateixa sala 4, s'ha reunit la ponència que elabora el seu calendari també i mètode sobre la llei de transparència. Els dos grups de treball estan formats per dos diputats dels set partits del Parlament. El president de la Comissió d'Afers Institucionals, Sergi Sabrià, coordina els dos grups i en breu explicarà els acords presos a porta tancada.
La llei electoral ja va ser escrita fa dues legislatures i la ponència la referà i actualitzarà. Més de 60.000 alumnes de secundària ja han començat les proves de competències bàsiques. El primer examen que han fet és el de català i després faran el de matemàtiques. Les proves es fan per segon any consecutiu, després de constatar l'any passat que una quarta part dels alumnes acaben l'ESO sense dominar les competències bàsiques en matemàtiques i en anglès.
L'altre gran problema detectat va ser l'expressió escrita en català, que van suspendre un de cada quatre estudiants. El professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona, Enric Prats, ha posat mesures per millorar els coneixements dels alumnes. Ho ha fet en declaracions a la xarxa. El fet d'incrementar tot el que sigui estímul de lectura, etc., i també tota una tasca important fora de l'escola. En aquest sentit, sí que algunes iniciatives són interessants, el voluntariat per la llengua, el voluntariat per la lectura especialment,
però també incrementar l'hàbit lector des de casa. Aquesta és una mesura que és fonamental en països que tenen uns nivells més alts o més òptims de rendiment en aquest sentit.
La tradició de lectura a casa és més alta, també. Els resultats d'aquestes proves són orientatius i els tindran instituts i famílies abans de Setmana Santa. Continua a Barcelona la reunió de representants del govern català i els sindicats en la mesa de la funció pública. L'executiu català ha de traslladar les noves retallades. Barcelona, Montse Delga, bon dia. Bon dia. Pocs detalls que es coneixen de la reunió que mantenen els representants sindicals de la funció pública a la mesa de negociació.
Via Twitter han trascendit alguns aspectes, com ara la retirada d'alguna externalització plantejada d'inici. En aquesta mesa, el malestar del sector públic, dels funcionariats, és més que evident. I just abans de la reunió, Jesús González, de Comissions Obreres, alertava dels perills per als ciutadans de les noves retallades. Això tindria d'efecte important, sobretot a serveis públics, d'ensenyament, sanitat i també la prestació dels ciutadans i les ciutadanes.
Unes 200 persones amb una àmplia representació dels Mossos d'Esquadra continuen a les portes del Departament de Governació tallant el trànsit de la Via Laietana.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Kilian Jornet s'acaba de proclamar campió del món en la cursa vertical al Mundial d'Esquí de Muntanya que s'està disputant als alts francesos. Jornet revalida al títol aconseguit ara fa un any i és la segona medalla que guanya en aquest campionat del món després de penjar-se el bronze ahir en la cursa individual.
En futbol, a aquesta hora, està previst que comenci el partit amistós entre la pobla de Mafomet i el Wanguin Suís. El filial tarragoní es posarà a prova contra un rival que juga a la tercera categoria de Suïssa, equivalent a la segona divisió B espanyola. Encara en futbol, el davanter del Barça, David Villa, ha tornat a ser ingressat a l'Hospital de Barcelona.
pel còlic Nefriti que va patir aquest dilluns. En bascat avui a les 8 i 5 del vespre, el Barça visita el Maccabi de Tel Aviv. És l'últim partit dels blaugranes a la primera volta del top 16 de l'Eurolliga. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Més de 500 persones participaran dissabte del concurs de Carnestoltes de Sant Just. La xifra superarà la de l'any passat, quan es van presentar unes 450. Els participants desfilaran davant del jurat amb les seves disfresses a partir de les 6 de la tarda al Parc Maragall. Després, representants del col·lectiu de la plaça de la Pau faran el pregó i tot seguit començarà la rua pels carrers de Sant Just amb l'acompanyament del grup de percussió Banda Andarà.
La rua acabarà a la plaça Camoapa i allà seguirà la festa amb una xocolatada, un ball i el lliurament de premis a les millors disfresses. Després es cremarà, com és tradició, el rei Carnestoltes, que aquest any han fet persones de l'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau. Més qüestions al present i futur de les pensions és el tema del proper diàleg per la independència.
Es farà demà divendres a dos quarts de sis de la tarda al Centre Social Milenari. L'any partirà Ignasi Marimón, de la sectorial de jubilats de l'Assemblea Nacional Catalana. Marimón ha destacat que des del govern central volen fer creure que en una Catalunya independent no quedarien garantides les pensions, però ell ha confirmat que si Catalunya s'independitza, les pensions estarien assegurades. Un altre dels temes que tractarà Ignasi Marimón a la conferència organitzada per Sant Just per la Independència és el fons de reserva de les pensions.
La conferència a càrrec d'Ignasi Marimont serà demà a dos quarts de sis de la tarda al Centre Social El Milenari. I acabem parlant d'art. Cossos de Dolors Puigdemont és l'exposició que s'inaugura aquest vespre al celler de Can Ginestar. Són unes escultures aèries en moviment que juguen amb les llums i les ombres. Cossos està formada per estructures de gran tamany que estan penjades amb uns fils
i connectades a un motor que les fa moure. En aquesta exposició, com dèiem, la llum juga un paper molt important. Són vuit figures que es perceben de maneres diferents en funció de les perspectives amb què es contemplen. Les experiències personals dels visitants, segons l'artista, també poden influir en la seva manera d'entendre les escultures. L'exposició s'inaugura avui a les 7 al celler de Can Ginestown, s'hi podrà veure fins al 14 d'abril.
I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora també al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la una i cinc. I us recordem que mentrestant podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous de set i mitja a vuit. Estem escoltant Just a la Fusta.
Un minut i un quart de dotze. Aquesta hora parlem de Carnestoltes perquè més de 500 persones participaran aquest dissabte del concurs de Carnestoltes de Sant Just, una xifra que supera la de l'any passat, que es van presentar a unes 450 persones. Els participants desfilaran davant del jurat a partir de les 6 de la tarda al Parc Maragall. En parlem aquesta hora amb el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Molt bon dia, Sergi. Hola, bon dia.
Un bon número, per tant, no?, 500 persones o 500 participants en aquesta rua de Sant Just? Sí, sí, sí, és una molt bona xifra, més de 500 persones i, a més a més, any a any hem anat augmentant aquesta xifra. Per tant, sí, sí, molt content. Una rua que aquest any hem comentat que es canvia el punt de sortida. En lloc de fer-ho davant del mercat, que potser logísticament era una mica més complicat, s'ha decidit començar des del Parc Maragall.
Sí, exacte, i és per les raons que tu has dit, no és una altra, és una qüestió de logística i de seny i de sentit comú. És a dir, tenia una lògica que la rua i tota la festa de carn escoltes començés davant del mercat,
perquè fa 8 anys va ser l'UVIC i el mercat, i des de la regidoria de comerç que es va impulsar aquesta festa, però en el moment en què s'ha anat fent més popular, en el moment que hem anat guanyant participants, que s'ha anat guanyant en presència, i que la rua s'ha anat fent més gran, que hi han anat participant les escoles amb gairebé un centenar de persones, doncs això és una mica complicat fer-ho allà davant del mercat, perquè acabava convertit en un cul de sac.
Llavors hem intentat buscar un lloc per poder fer aquestes puntuacions a primera hora i que la rua, evidentment, passés per davant del mercat, pel centre del poble, que és el carrer Bonavista, el carrer Raval de la Creu, i que puguem tenir una rua una mica més, diguem-ne, una mica més esponjada, no tan agobiant, diguem-ne. Que tot plegat suposo que sigui més fàcil de moure's, no?, en general. Exacte. Sí, sí, aquesta és la idea, que sigui...
que sigui agradable per a tothom, perquè també creiem que la plaça de Maragall és un espai prou ampli com perquè aquells nens i nenes que formin part d'una comparsa escolar, doncs al moment que no els toqui puntual, doncs puguin esvergir-se. Allà a la cantonada del Terravall de la Creu, amb carrer Bona Vista, doncs això no es podia fer. D'altra banda, també em sembla que una de les novetats és que aquest any acompanyarà la rua al grup de percussió Banda Andarà.
Sí, exacte, sí, sí, ens va semblar que per animar una mica la rua, a més a més de la música ja tradicional i del que puguin fer les diferents comparses, els diferents grups, home, doncs valia la pena que diferents associacions del poble hi participessin, no?
I Ivan Dandarà va tenir a veure participar a la rua, fer una batucada a l'inici i poder participar en tot el seguici. En general esteu contents de com funciona la resposta del poble per Carnestoltes, el que fa l'organització, la participació de la gent, també la gent que s'anima a veure-ho tot plegat, com ho valoreu?
Estem molt contents, sobretot per la participació, la gent que s'anima a jugar, a disfressar-se, a formar part del seguici, gent que... També el que valorem molt és que es creïn grups, es creïn comparses, de gent que tingui les mateixes inquietuds i puguin fer una cosa comuna. Tot això és el que ens agraï, el que ens mou a l'hora d'organitzar aquesta festa. I bé, la prova està en que...
que s'ha anat augmentant de participació en aquests darrers anys. I també nosaltres hem volgut reflectir també en un canvi en les categories que hi havia fins ara, que fins ara en teníem sis, les hem reduït a quatre per fer-ho tot molt més fàcil, molt més senzill, i intentar buscar precisament aquesta complicitat entre la gent del poble. I aquesta categoria nova, que és la de millor comparsa escolar, perquè m'imagino que, com que les ampes participaran cada any, doncs centrar-ho directament en una competició...
Un concurs entre elles, no? Aquesta era una de les idees. La idea era que, ja que cada any segur que hi són les escoles, crear una categoria única i exclusivament per a elles, perquè competissin entre elles i fomentar una mica aquesta competència sana, diguem-ne. I després també...
per animar la gent a que fessin comparses amb nens i amb adults, perquè abans teníem millor comparsa i també teníem millor comparsa infantil, ara les hem ajuntat en un de sol, en una sola categoria, també per fomentar allò dels pares, els fills i poder fer coses amb la família. I és aquest esperit el que ens agrada, que és una mica també el que estan vivint en les últimes festes més populars, amb la festa major, amb la festa de tardor i amb carnestoltes,
que és que la gent del poble s'impliqui. I nosaltres el que intentem fer és posar les eines o posar les bases perquè això pugui passar. Clar, perquè per exemple el que fa millor comparsa, si el millor comparsa escolar són ampes, en el cas de millor comparsa són entitats o és també grups d'amics que han decidit fer-ho? No sé si ho sabeu això. Poden ser grups d'amics que decideixin ser més de 10 persones, llavors a partir de 10 persones és quan són comparsa,
No cal que siguin entitats, però poden ser 10 persones del poble que s'ajuntin, que siguin molt amics, i 10 o més, i que es disfassin tots el mateix tema. Evidentment, les entitats ho tenen més senzill, perquè ja tenen tota una estructura muntada, i perquè n'hi ha algunes que aquesta taula ja la tenen marcada. Els clàssics són el col·lectiu de la plaça de la Pau, que ja fa uns quants anys que guanyen,
Però en guany, per exemple, els geganters també s'han apuntat i també faran comparsa. Anem millorant en aquest sentit, d'obrir-nos i de crear aquestes sinergies entre la gent del poble, les entitats i d'altres. No sé si saps algun motiu de les disfreses que s'han apuntat o si això és millor que ho reservem...
En tinc alguns, en tinc alguns, en puc dir algun, els tenia aquí puntats per si m'ho preguntaves, però jo crec que potser és millor deixar la sorpresa. Jo suposo, suposo no, ho sé perquè ho tinc aquí davant, però que als polítics ens tocarà rebre en alguna d'elles.
i ja em sembla bé, ja em sembla sa, ja em sembla maco, ja em sembla lícit i és el que s'ha de fer en un moment com aquest. De fet, segurament el Carnaval, que justament en segons quines èpoques ha tingut aquest esperit més crític o més de sàtira, justament en aquests últims anys sembla que també estan anant una mica a l'alça aquest tipus de disfresses per reivindicar una mica, en sentit de l'humor possiblement, del que està passant.
Sí, també és veritat que, com allò que diu, a vegades la realitat supera la ficció, perquè és que, malauradament, últimament els estem posant bastant cefata de plata tot plegat, no? Està clar. I també ens hauríem de fer mirar una mica. Però jo continuo dient que és bo que hi hagi aquest esperit crític, és bo que hi hagi aquesta joguesca, diguem-ne, i hauríem d'intentar que...
a la realitat, que no passi més, però que a l'hora de la ficció ser capaços d'assumir-ho. Tenint en compte que hi ha bona resposta, que més o menys hi ha gent que cada cop s'apunta més a la RU, que aquest any són més de 500 persones els que s'hi apunten, tot aquest tema del calendari, és a dir, de fer-ho una setmana més tard, tenint en compte que al principi és un calendari tradicional i avui ja era dimecres de cendra,
No s'ha plantejat fer-ho el dissabte de carnaval normal? Sí, sí, sí. Això ens ho plantegem cada any, però per decidir la data, diguem-ne, estem pendents sempre del calendari escolar. I el cap de setmana de carnestoles, que va ser el cap de setmana passat, recordo que aquí a Sant Just els centres educatius van fer festa el divendres anterior i el dilluns següent. Per tant, quatre dies de festa.
I això el que feia és que segurament ens impossibilités la participació d'algunes de les comparses escolars. I nosaltres el que volem és que pugui participar tothom. Llavors, parlat en un consell escolar, amb els centres i demés, doncs es van decidir aquestes dues dates de lliure elecció per part dels centres escolars i no vam tenir una altra remei que canviar a una setmana més tard la celebració del Ternestoltes.
De tota manera, vull dir, és una cosa que fa molt temps que es fa així, Sant Jus, però no sé si potser ha coincidit aquest any, però em sembla que no sempre cada any s'agafen dues festes per Carnestoltes. L'any passat també va passar exactament el mateix que enguany. Hi havia aquestes festes. Exacte, va passar exactament el mateix. Per la festa Carnestoltes es va agafar de festiu el divendres anterior i el dilluns següent i vam haver de retardar una setmana la celebració de la Rua.
Que segons com sorprèn, perquè també, de fet, hi participen les ampes de les escoles, no? Vull dir que, justament, doncs, m'imagino que els dies de lliure l'acció, com que van lligats a festes locals, que a Sant Just tampoc no n'hi ha tantes o alguns ponts, coincideixen, però vull que sembla que potser valdria la pena intentar fer l'esforç de centrar-ho, no?, en Carnaval. Sí, sí, sí, i això ho intentarem tornar a fer l'any vinent i veurem a veure com ens en sortim. Seria el més lògic.
fer-ho el cap de setmana que toca. Però tampoc som l'única població que ho faci, perquè he estat mirant i hi ha pobles que ho fan també aquest cap de setmana. L'únic que podem fer és anar tots a l'infern perquè celebrem carnestoltes durant la quaresma, però tret d'això no crec que passi res més. No, això no, però de vegades ja li passen altres coses, com és el cas, per exemple, de Sant Jordi o altres festes que sempre es fan una mica a deshora del que és tradicional perquè tothom pugui anar a tot arreu.
sí que quan una cosa funciona sembla que potser es podria recuperar aquest sentit tradicional. Seria l'ideal, Carme. Ho intentarem de nou per l'ambient, a veure si ens en sortim. Bé, doncs en tot cas, sigui com sigui, aquest dissabte el Carnaval es viurà a Sant Just, perquè a més a més també aquest divendres hi ha les activitats a les escoles, dissabte a la nit hi ha el Carnestolfes, vull dir que sigui com sigui el Carnaval es viu a Sant Just, i aquest dissabte a partir de les 6 comença tot plegat aquest concurs de disfresses
i aquesta ruà a la cita de la tarda per Maragall. Avui n'hem parlat amb el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Moltes gràcies, Sergi. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Adeu, bon dia.
I és hora de posar-nos a pensar en la cuina, i per això tenim la Carme a l'adó perquè ens doni alguna idea. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Què farem avui? Mira, avui, com que estem en aquesta mitja quaresma, que no sé jo si va ser el divendres o comença aquest dimecres, reconec la meva incultura en aquest tema, no, de veritat, perquè sempre em despisto. No és per res, perquè...
Avui en dia no sé si també segueix tan estrictament. Jo suposo que es fa diferent, tot i que potser per tradició, ni que sigui, per exemple, dilluns hi havia un taller de cuina de cuaresma, aquí al centre Cidió Maragall, per tant suposo que
Potser es conserven les tradicions, però no crec que la gent deixi de menjar carn els divendres. Sí, no, no, tant, potser ja, no ho sé. Mira, són 40 dies abans de Setmana Santa, per tant, podem fer el càlcul, en principi sí, no? Que és just després de Carnaval, és que ara també estic quedant fatal. No, no, no, que quedo fatal sóc jo, però bueno, jo per si acas en coro en salut.
Comença el dimecres de cendre, per tant va començar ahir. Va començar ahir. Ahir era dimecres de cendre. Doncs avui farem un plat ja de quaresma.
A veure, em sembla molt bé. Què farem? Mira, agafarem uns calamars amb ceba estufadeta. Calamar-se a la planxa. Agafem unes patatetes que diuen franceses aquestes petitones. T'ho dic perquè fa més maco, perquè siguin diferents de les altres. Per fer una mica diferent. També per fer una miqueta els ulls. Les bullim i les deixem a part. Defem una miqueta de mantequilla per sobre...
Tirem la mantaquilla per sobre les patates, una miqueta de julivert, això per fer maco. Llavors agafem un calamar per persona. Que sigui, bé, no un calamar set, un calamar. Un calamar potent, perquè tingui una mica de consistència. Ja l'hem netejat, ja es don per sentada que estan netejats. Preieu tota l'aigua amb un paper perquè si no...
El calamar ja deixa anar molta aigua de per si. Llavors procureu-lo assecar bé, fins que us diria de posar una miqueta, assecar-lo amb un paper d'aquesta cuina, que són higènics, per treure ben bé tota l'aigua. Agafem amb una paella ceba, molta ceba, i l'estofem. Ben estofadeta, perquè la ceba estofadeta és riquíssima. I ja l'aparteu, ja tenim les patates en un cantor i la ceba estofada.
Agafem els calamars sencers, amb les potes i tot. Amb una paella ben calenta, sac-sac, els passem per la paella. Llavors el toc de gràcia, que deixin anar tota l'aiga i que agafin una miqueta de color. Llavors la gràcia d'aquest plat, ja diràs tu quin és. Agafes un pot de caramelo d'aquest cremat, que tothom no li hauria de tindre a casa. Sí, perquè el caramel cremat abans, en temps de prehistòria, es feia a casa...
I era un drama, perquè després per desenganxar-lo... No, és veritat. I ara ja t'ho venen fet. I és de les coses que... Allò s'agafes una miqueta de caramel d'aquest, o si t'agrada la mel, mira què et dic... També. També. Una punteta de mel per sobre la mar. Molt bé. I tires la ceba aquesta estufadeta. I les patates, i tens un plat perfecte. Perfecte. Molt bé. I el de la mel o el del sucre cremat, de veritat que dona un toc...
Increïble. Molt bé, Carme. I si ho acabeu de passar una miqueta que es calenti... Molt bona pinta. Escolta'm. Doncs mira, ja ho provarem. I si voleu respectar... Mira, ara he agafat això, és el que t'anava a comentar. He trobat alguna mica més d'informació, que durant l'edat mitjana, fa molt temps, era habitual la prohibició del consum de carn i ous. Avui s'ha relaxat, evidentment, i en la gent que també el practica, els dies de dejuni, la gent que suple més seriosament són...
El dímicres de cendra, només, és a dir, que va ser ahir, i el divendres sant, o també els divendres de quaresma, que seria menjar un cop al dia i una mica més sòbriament, o sigui, dinar normal, però al matí i al vespre, doncs, dinar, suposo que sopar una peça de fruita o alguna cosa així. I tots els divendres són d'abstinència, que vol dir no menjar carn. Per tant, seria aquest el costum, eh, que...
No sé si tampoc es pren tan seriosament. Soc una pecadora perquè jo em sembla que no hi seguim mai. Doncs gràcies, Carme. Demà hi tornem. Que vagi bé. Bon dia.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
En punt dos quarts de dotze, per tant, un moment com cada dijous, aquesta hora per fer tertúlia amb l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joana Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia! Comencem puntuals, eh? Sí, sí, sí. Estàvem escoltant atentament això que deies de la Quaresma. Sí, avui al final ho he buscat. Pel que estava llegint aquí al relleu al Vaticà, el papa Benet XVI, que va renyar ahir l'Església en el seu Déu, això dels...
del menjar sardines o no menjar sardines. Aquesta cosa es diu que pecata minuta comparat amb les rehabilitats, les divisions i les hipocresies que embruten l'Església. Clar, el que dèiem aquí en aquest cas, com que parlàvem de cuina, el que dèiem la Carme era que la cuina de cuaresma sí que té un sentit tradicional, però el costum concret dels divendres menjar una cosa o altra suposo que sí que ha anat modificant-se, no? Ui, no li parlis als joves d'això.
Però vull dir que avui menjar bunyols en lloc de carn i aquest tipus de coses, comparat amb les corrupteles, que ahir hi havia 11 pàgines d'un diari parlant de les diferents corrupcions, tota la vida n'hi ha hagut, però amb la quantitat... No, ara estan de moda, ara estan de moda. Més que estiguin de moda és que estan a l'uso d'una manera... A l'abast de tothom, a l'abast de tothom. És un partit de ping-pong, però con muchos jugadores. Yo te tiro, tú me tires.
Aquests dies he tornat a rellegir un dels esperpentos de Vall d'Inclán. Oh, i tant! I està constantment parlant de sàtires sobre Espanya i sobre com era Espanya. Digue'm el nom de les sàtires de Vall d'Inclán. Ara m'ha posit al cap. Ara també m'ha posit a mi també. Com era i com és. Sí, sí.
Sí, sí, les divines palabres i totes aquestes noves de Vall d'Inclan. No hi encara n'hi ha una, la de Max Estrella, com es diu la que protagonista? Luces de Bohemia. Luces de Bohemia, molt bé, Carme. Aquesta és la que acabo de llegir, fixo no em recordava del títol. I és ben actual, no? M'imagino, jo també era fa 10 anys que l'havia llegit, però suposo que... És rigorosament actual. Allà, en lloc dels presidents de govern que cita de l'època, i que parla d'en Maura, i que parla de Cano, o quasi d'aquests senyors, poses els noms dels actuals, i el TICS és per tacte.
I els casos, aquest personatge que parla, un polític de taverna, hi ha un senyor que l'està espiant, doncs mira, darrere tenim amb aquests casos que hi ha més que de... Són d'esperpento i són de còmic del pulgarcito. Perquè el que ha passat amb les dues senyores que parlaven amb un bar que totes vegades aquí són.
i que hi havia ja el superegent 86 amb la sabata a sota de la taula Pepe Gotera i Otílio posant el micro tu ho dius en plan còmic però de còmic no té res a més a més sobretot quan ens toca diguéssim
Tant a la moral com a la butxaca del pobre contribuent. Evidentment que sí. Mira, això de totes maneres és un avís. Si ens regalen un ram de flors, no el posem al punt de la taula. Ni un saler, perquè també d'uns llibres dels que traduïm, també és el saler el que està al mini micro.
Sí, però perquè et posi un micro al saler amb el teu fillet o amb la teva mama has d'haver tingut una conversa que faig amb aquestes bosses de 400.000 euros on les portem, que sota la taula no queden bé. Si no tens allà 400.000 euros amagats, no val la pena. A més, què és el que havia d'anar a parlar ara fa dos anys, no?, pràcticament? Sí, sí, pràcticament. Què és el que havia d'anar a parlar? Què buscava allà la...
la senyora Sánchez Camacho. Què és el que anava a buscar allà, a parlar amb aquesta senyora? Home, si algú li havia dit que hi havia alguna cosa... Què li importava amb ella? Sí, per tenir informació. Clar, una informació per fer-la saber. Perquè havia sigut nòvia del...
però per després tenir més a la màniga i quan algú la... La moça tenia despeixo. Va bé, però aleshores és com una encobridora. Quan es roba el cama, li diu amb el senyor Rajoy, li diu, no sé què, ja l'altre li contesta. No, usted vigile porque usted no ha presentado las cuentas. Les declaracions, com jo he fet. No, com vulguem dir, jo tinc una sala màniga i també li sortiré per lo que sigui. Clar, però aviam, el senyor Rajoy... El senyor Rajoy... És un partit
No, teniu que mirar-ho així. És una taula de ping-pong, com molts... Va i viene. Va i viene, va i viene. Ara tu m'has tirat, ara jo també. Ara passo per sobre, ara jo per sota. Vigila. Ara penso en el Machpon de Buriales. Ah, sí, molt bona. Això tenint en compte el verdadero problema...
d'aquest país són 6 milions d'aturats gent que se'n va al carrer pels desnonaments i la nova retallada que s'espera que s'espera penso que amb vosaltres ho havia comentat a mi ho veig poquíssima tele perquè a més els dibugos animados és el que es veu a casa meva ara però aquell programa jo el recomano perquè si no hi va a la mar de bé i fa riure i són molt amables aquell de no lo sabe cosa que no poso massa a les teles
Però aquesta és una hora que els nanos ja estan i els fa gràcia. Quan entrevisten la gent pel carrer, i vostè què fa? No, estic parado. No, estic parado. I a diferents punts d'Espanya perquè ho va localitzar. Aquest és un problema greu, que no li donen potser la suficient importància, o no poden, o estan lligats de mans. Perquè l'únic problema real que hi ha, sempre hem dit, és l'atur.
La gent que no guanya ni 10, ni 5, ni 3, aquest té un problema gros. Un dels problemes reals que hi ha, perquè hi ha més. Però aquest és greu, eh? Però el de la sanitat també és gravíssim. Avui hem posat un suspens al Boi Ruiz, precisament, perquè han demanat... I el d'ensenyament? El d'ensenyament és un altre desastre. Les retallades a la cultura, mira, arxo, crític i més barat.
Avui, el Saló Arco, on hi van totes les galeries a Catalunya. Les emergents, sobretot. Moltes ja no han pogut anar. No, no, no. No volien anar perquè ho han arrecat amb ells. L'Arco l'any passat ja va dir que no aniria. Ja va dir que no aniria. Hi ha un llum molt, molt, molt poc llum. Avui he sentit... Les exportacions? No. He sentit comentar amb una persona que es veu que està bastant lligada amb Europa que...
si no se soluciona l'assumpte de les autonomies, aquesta una mica màniga ampla que potser li donaran a l'Estat espanyol per poder contribuir a fer més llarg el plaç del deute, ho controlaran perquè aviam qui realment porta el pes de la sanitat, o sigui, de les coses traspassades.
No hi hagi duplicitat. Més que duplicitat, qui paga? Qui va malament de quartos? Ells diuen que les autonomies. Per què les autonomies? Perquè tenen tot el pes d'aquesta matèria. Però no els diners. No els diners.
I és clar, si l'Estat, molt bé, ell netejarà, però què fa l'Estat? Què depèn? Quantes autonomies tenen traspassades? La sanitat, l'ensenyament? Poques. Poquíssimes. No, tenen moltes. Ells tenen un ministeri amb tots els urgiats, mentre la feina la fan les autonomies. No dic ja la nostra, totes les altres. Perquè nosaltres és que no tenim ni un ral o ni un euro. Clar, perquè hem encarregat...
en tot aquest pes d'aquestes autonomies... Sense tenir els diners per pagar-los. No hi ha, no hi ha. Van anar a demanar al conseller d'Economia... No, no tenim el diner, no te podemos dar. Tu ja ho veus, Joana, tots els que tenim familiars que treballen a la sanitat...
que la situació estàs tocant fons d'una manera enorme i alarmant, perquè per més que estan dient que no repercuteix en la ciutadania, repercuteix i de mala manera. I per què no repercuteix? Perquè tenim uns, sempre ho dic, uns professionals de la sanitat o de l'ensenyament que, escolta'm, són verdaders
professionals i verdaters vocacionals. Jo sé d'un cas que em va estar a prop meu que, o sigui, va acabar a les 5 de la tarda amb una cosa molt complicada i no tenia més que un R1 i una infermera.
per acabar d'ajudar-li. Si ell hagués fet com la resta o com els altres quiròfans, la pobra senyora es va quedar ballar amb les cames en l'aire i apa, tu mateix. O que hagués fet com el que li paguen, no? Naturalment. El que passa és que si és un professional ho dedicarà dues hores més a compte d'ell. I tant.
queda la consciència d'aquesta persona que humanament sap que allò no ho pot fer normalment el que treballa per vocació mai a la vida és l'hora de plegar considera que ha acabat la feina no deixa penjar ni la feina i molt menys amb una altra persona que passa que també hi ha alguns límits m'imagino que en aquests casos hauria d'haver algú hi ha uns límits de fatiga personal que també hi ha un moment que no es pot més igual que un senyor
té tot el dret del món de plegar del seu ministeri quan ja té una edat i el cos no pot més, també qualsevol professional de qualsevol feina, quan treballa moltes més hores de les que toquen i arriba un moment que el cos li diu prou i té tot el dret del món de plegar. Ara venim al que ha passat, que el papa, com si diguéssim, ha dimitit.
És l'altre tema que també volia plantejar, no? Que ha renunciat. Aviam, ha renunciat, més que dimitir, ha renunciat. Ha renunciat. Tu tens raó, sí. Ha renunciat. Ha renunciat. Perquè si no renuncien, es moren papes, diguéssim, no? Jo crec que ha sigut un dels gestos més intel·ligents.
i més dignes que ningú. I això que no... Bueno, ara no tinc que dir les meves preferències. Vull dir, si aquest senyor, més aviat, no ha tingut una simpatia... No, no, si és que... Ahir comentàvem, en un programa d'aquesta casa, que el seu germà, quan el van nomenar baba, però com pot ser? Perquè, en primer lloc, estava tocadet de salut. Sí, ja està.
Home, fa tres mesos que li van fer una operació de marcapasos. Sí, el tenia de canviar. Sí, escolta, com és possible. Però dintre de tot ha volgut fer tota una sèrie de coses i les ha mig... Començat, no les pot acabar. Sí, veurem si algú les acaba. Que tenia tota la curia en contra, eh? O sigui que li ha passat amb ell com li va passar...
al Joan XXIII. El Joan XXIII va tenir canvis. Aquí és curiós el que diu que ahir
Va dir, en les primeres declaracions, que era simplement per fatiga, però ahir la homilia em va deixar anar de molt grosses, com va parlar de les rivalitats en els cossos. I tant. És que, bueno, no és que dins d'un estat. És un estat. De les hipocresies, i sobretot va dir molt que tant de bo serveix això, a la seva actitud actual, perquè els altres reflexionessin sobre la importància del testimoniatge de la
de la fe i de la vida cristiana que en moltes persones ha passat en segon plano. Diu, són pura hipocresia, com relata l'Evangeli del dia precisament de dimecres de cendre, en què prediquen una cosa i en fan una altra. Malauradament això, i està parlant aquí, cosa que fan poques vegades, està parlant precisament dels religiosos i religioses, de les persones que han de donar exemple en la seva conducta.
Ja sabem, diu, que en tots els cossos, en tots els llums humans, hi ha, per exemple, pederàstia, en tots els col·lectius n'hi ha, n'hi ha hagut professors desmarcials, però aquí té una gravana pegit, i és que és l'Església, i és que el sacerdot
Han de donar exemple. Han de donar exemple amb la seva conducta. Vull dir, la seva conducta moral, ell afirma que té de ser superior a la de les altres persones. No perquè prediquin alguns que són superiors, que alguns parlen, malauradament, que sembla que estiguin per sobre del bé i del mal. I tant, segurament tot el que ha passat, tots aquests últims casos que han esquitxat al Vaticà, també l'hauran condicionat. Ha fet aquí càrdies i ha ritmies. No, no, i un dels més importants...
con la banca hemos topado, aquesta ha sigut un dels més. Perquè ha anomenat el president del banc del Vaticà una persona que no el volia ningú.
suposo que ell deu haver considerat que aquesta persona podia estar realment net de coses en contra és que malauradament les corrupcions econòmiques han arribat també dins d'aquests estats han arribat arreu des dels temps de Marcinkos i de molt abans han arribat d'una forma i d'una manera descarada però ja havia llegit un petit article em sembla que ara es discuteix aviam, el tema si s'ha de retirar
a Roma o si l'han de portar a Alemanya. Ah, ell, al cos. No, no, que el retiro. Que el retiro no sigui a Roma. No, diu que serà al Vaticà. Al Vaticà amb una monja de clausura. Sí, hi ha un convent de monja dintre del jardí. Hi hauria una discrepància que pensaven que potser seria millor que es retirés al seu país.
això és una opinió del bus això és pecat a minuta l'última paraula d'ell és que vol viure però amb una vida de reclusió monàstica i que vol escriure i que té unes idees i a més ell vol seguir escrivint que està cansat és evident perquè se li veu
És un home d'una gran capacitat intel·lectual. Aquest home el deixes hores i hores perquè pugui treballar i pugui seguir escrivint. Ha de fer una gran tasca. Tu només tens que veure els fragments que posa cada setmana els fulls dominicals de l'Església. Sí, sí.
Tenen un sentit molt positiu. De Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. O sigui, que són fragments dels seus llibres, aquesta trilogia sobre la vida de Jesús. Això està fet amb una profunditat, amb una serenor i amb unes cites exemplars i una claredat d'esperança. Continua sent un estudiós. Continua sent un estudiós. Us ha agradat com a papa?
Amb la part teologal, molt. Té només uns punts de reflexió que té sobre la figura, per exemple, de la Verge. Quan explica amb aquella claredat i senzillesa que diu el més important no és que vagis aquí i sigui la del Rocío o sigui la Macarena o sigui la Moraneta o la que sigui, sinó que és entendre amb quina claredat i en quin fragment de l'Evangeli els hi diu als deixebles i a tots els seguidors de Crist aquí teniu la vostra mà.
O sigui, quan es dirigiu a la vostra mare, li podeu dir amb el nom que vulgueu perquè són les advocacions populars, però penseu que es dirigiu sempre a la mateixa. A la mateixa. O sigui, trenca una mica, en certa manera, aquestes competències... Una cosa que és una mica...
Folclorista. Folclorista, o sigui, i precisament diu que ens oblidem de la cosa folclorista i la cosa que precisament Espanya es porta tant, no? Aquesta cosa processional, decorativa, i no, no, que vagis a la part íntima, a la part profunda, i que la part profunda està precisament en el Salve Regina. El Salve Regina és una de les pregàries de la literatura més profunda. És un dels himnes més colpidors, trobo jo.
Jo crec que com a atractiu l'atractiu que va tenir el Juan Pablo no ho té perquè físicament ha estat molt vellet i totes les primeres
observacions que venien d'aquest senyor eren d'una ortodoxia extrema que aleshores a la doctrina de més no de lliberació més d'allò semblava que pla pla pla pla però ara aquest gest
ja us dic, el dignifica de tal manera i aleshores estan sortint coses que dius, home, doncs aquest senyor que en un principi no era atractiu el tanto, perquè verdaderament és clar, s'ha mantingut ferm en uns principis però s'ha mantingut ell o han sigut un que han escampat d'ell? Ah, això faltaria saber-ho És que aquí és on te va la foto també Hi ha només un detall, Lina un detall que crida l'atenció perquè en un llibre el darrer que ha tret sobre la infància de Jesús
on es tracten temes tan apassionants com la misericòrdia, la capacitat de perdó, la dificultat psicològica que tenim per perdonar realment i en profunditat. I està parlant de psicologia, de filosofia, i a més amb una profunditat extraordinària, i resulta que el que més han destacat els diaris d'aquest...
d'aquest llibre és si el mou o la mula tenen d'estar o no tenen d'estar al Paterra un acte totalment secundari que no té res a veure és del costum popular no tenen la més misma importància si fas, Carme, una enquesta si es fa una enquesta, dir aquest papa tenia un atractiu així no, jo us diria que no no tenia aquell atractiu de garra però esclar, també el Joan Pau l'últim moment el que era verdaderament
estimat de tothom, hi havia clamores, era el Joan XXIII. Perquè, a més a més, va fer la revolució d'aquell home bo, pastor... Que tothom es pensava que havia de ser un papa de transició. No, no, no solament de transició, sinó de...
que podia ser manegat. A més, s'havia estat una mica curt, perquè era un home de poble. I aleshores va fer una obertura a tornar als principis, que solament n'hi ha una a l'Eglise i la gent no té d'entendre. No l'Eglise, la religió de Cris és estimeu-se uns als altres. Punt. Sí.
Perquè si t'estimes no faràs mal a ningú. Esclar, això és el que s'ha de posar en relleu. I això, amb aquestes coses de ritus, de litúrgia, d'ortodoxia, del que vulgueu dir-li a la paraula, doncs, cada vegada s'ha acabat coartada la cosa. Perquè, esclar, si diuen, mira, per exemple, tants fills convinguin, això era una cosa mentida, coxina! Això no es diu així, es diu els fills que tu puguis, no solament alimentar, sinó educar. Aquesta és la d'allò. Aquí està.
Alimentar i educar. Alimentar i educar. O sigui, que nada de nada de nada. Però esclar, si diu, no pots portar el preservatiu, no pots no sé què, no pots no sé quantos, i això es va d'així, dius, bueno, aneu a fer piles perquè no és així i avui la societat no està per aquestes coses. Això depèn de qui...
Es subratlla només la part física. El carisme físic es veu de seguida. El de pensament costa més desbrinar. I en una altra cosa que ha citat, que és la litúrgia, sobretot per la gent que no entén els ritos de l'Església ni comprèn bé el sentit de la litúrgia, per exemple, la quantitat de periodistes que no van entendre en absolut què feien unes monges pregant l'altar de la Sagrada Família. Sí, perquè era cosa feminista que estaven en segon terreny i tot.
No van entendre el significat d'allò, no van entendre el ritual que significa aquella ceremonia. Van dir que estaven netejant l'algar. No estaven netejant l'algar. No estaven fet de fregona. No era aquest el sentit de l'algar. Però li van donar aquest sentit. Li van donar aquest sentit. Sobretot les feministes estaven enfadadíssimes. En canvi, no se'ls ha corregut dir mai que quan el sacerdot neteja la patena o neteja la copa, que està allà rentant els plats...
Però clar, era un gest concret, però sí que és veritat que l'Església Catòlica, amb la qüestió de la dona, està molt enrere. Evidentment que sí. Llavors, igual es va fer salir malament el símbol aquest del dia que el passoni Barcelona. Però també és lògic que es demani, i aquí sí que sí que estic plenament d'acord, que el protagonisme de la dona ha de ser més real. No, no, és molt més real, però per què? Aquesta és l'Església, o sigui, la jerarquia de l'Església sempre ha sigut misògina.
O sigui, la dona, que no, la dona en segon terme. Perquè els jerarques eren senyors. I encara ho són? No, no, i en l'època de Jesucrist, que la dona, bueno, i encara ho són, ja ha passat 2000 anys, des d'un moment. Però Jesucrist va ser una de les persones que dona relleu a la dona.
amb la sogra d'un dels d'allò, a la seva mare, a la Maria Magdalena. El que passa és que ells, tot això, han quedat amb les bodes de canà. El curiós és que en totes les grans religions monoteïstes, en totes les grans religions patriarcals, o sigui, tant en l'islam com en el judaí, en totes les grans religions, el protagonisme se l'han
agafat els homes perquè són religions patriarcals i s'han considerat i ells han propagat això de ser patriarca perquè sempre els hi ha anat molt bé però és que en el judaïsme passa també en els cultes els homes en un lloc i les de l'altre i tant, no cal més que anar a Jerusalem a Jerusalem al mur de les lamentacions hi ha dues terceres parts per les peticions dels senyors i una tercera part petitona per les senyores
i sent que són molt moderns, i bueno, és força de firte, les senyores quan van allà, joves, grans, mitjanes, i de qualsevol, perquè això ho he vist, eh?, van amb els seus vestits jaqueta, quasi amb les fandilles pels peus, i ben tapadetes. O sigui que això ja els hi ve d'antubi. No, però vull dir, però bueno, no cal anar més allà. A principis del segle la dona no entrava a la Universitat de Cambridge.
Podien anar i podien fer, mira, amb l'època de 1940 i pico, estem parlant de 1940 i les escriptores que havien de fer pseudònims masculins perquè si no, no els publicava la novel·la. Mira, les hermanes Bronter, una d'elles, primer escrivia amb un pseudònim masculí. Víctor Català. Víctor Català. Incluso actualment amb la relletió a l'islam.
La dona, que pot anar a l'escola perquè li està permès, però quan ha acabat l'escola bàsica... No la pot exercir? No, ja no pot estudiar. Ja no pot anar més amunt. Vull dir, s'ha complert amb ensenyar-li a llegir, a escriure i a expressar-se, però el reste acaba aquí. És que aquí hi ha imants que han tornat a l'edat mitjana. És que jo crec que s'ha tornat enrere. Actualment, eh? Es van quedar...
En aquesta època i aquí s'han quedat. I per això han evolucionat quan en aquell moment eren dels més avis del món. I diguem que han evolucionat perquè poden anar a l'escola. Perquè molts anys enrere ni a l'escola anaven. No. Les nenes. Les nenes.
Ves-te a l'Afganistan i veuràs tu si van a l'escola. Van encara amb el burka i no poden sortir ni a fer les seves necessitats fins a la que es ponen al sol. Això els talibans són bestiotes però fins al... Bueno, perquè són molt radicals. Són radicals totalment. Però fins a punt d'atemptar els drets humans, no? Exacte. Fins a oblidar-se que una dona és un ser humà.
Jo és que trobo, més que radicals, jo els diria troglodites, perquè si radicals volia anar a l'arrel de les coses per entendre-les bé i en profunditat, aquests senyors no van a l'arrel del Corà, perquè no... No, això no ho diu. Això no ho diu. No ho diu res del que ells estan predicant. És un gran sacrilegit matar-se. És la interpretació que ells li donen, perquè no ho diu de paraula. Allà diu que hi ha un...
un verset que diu que a l'infidel li has de tallar el cap. Home, no pot ser. Si precisament subratllen, tu has dit l'ina abans, les grans religions patriarcals, la seva part positiva és que subratllen l'amor i la misericòrdia com la principal de les virtuts humanes. Sí, però ningú l'aplica. Si no l'apliques, alguns sí, afortunadament, al llarg de la història, alguns l'han aplicat i la segueixen aplicant actualment. Perquè si no hi haurien desaparegut de la faç de la Terra, jo crec que si només...
haguessin anat tallant caps durant segles. No, no, ja no hi hauria ningú. No hi hauria ningú. O sigui, potser som tontets, però no tants. Si veiéssim que encara ara l'Església segueixen pelicant la Inquisició perquè penses d'una altra manera, no hi aniria ningú, això és evident. I em fa l'efecte que si molts han deixat d'anar al culte de moltes religions és precisament perquè se senten tractats com ovelletes, no? Sí, clar, perquè no donen permissa d'una...
la teva personalitat dintre de la religió. Però en aquest cas potser ha perdut més la religió catòlica que altres religions. No, no, no. Ha deixat que parlessin més. No sé si és per què tu n'has dit. O sigui, per exemple, han sigut més tolerants a la crítica.
La religió catòlica ha sigut més tolerant a la crisi. I a l'humor i a la sàtira. I a la mort i a la sàtira. I els altres no. I s'ha publicat. Fica't a muntar alguna cosa que passi contra el que sigui. Ja s'ha vist les vinyetes del ràssim aquell, com se deia...
El mes passat va dir en una conferència un pensador i escriptor islàmic? No, no, ateu i de cultura occidental i va dir que ell se sentia molt honrat d'estar dins d'una cultura catòlica, diu, perquè aquí ateus, agnòstics i creients estem tots dins d'una cultura catòlica perquè la virtut que té al costat de la islàmica i d'algunes judaiques extremes és que és tolerant amb els que pensem diferents.
Uns anys enrere sí, els condemnaven també, però ara no. Ara jo puc dir que estic aquí dient el que dic perquè estic dins d'una cultura catòlica i aquesta cultura catòlica permet que hi hagi aquestes diferents maneres de pensar els antics. Perquè no agafis els jueus ortodoxos, que són terribles, són terribles.
el joveu normal, no, però els ortodoxos, aquells de les jardínxols, i tot això, també hi ha catolicisme. També, també hi ha. D'això se'l lamentava també. Ja ha existit, no? A la Inquisició, no? No, però en altres països. Actualment, també, hi ha gent que són molt... Hi ha llocs d'Espanya que també són molt i molt radicals, eh? I mira el còmic de Cris Claremont,
Déu estima i l'home mata, és precisament una crítica contra el protestantisme radical, extrem, al qual pertanyen algunes grupets del cúcul. Però tant dins del catolicisme com del protestantisme, com de totes les religions, hi ha grups molt progressistes. Els ismes són fatal. El sufijo isma. Què és un sufijo? Una noia que s'ha de dir, què és això d'un sufismo?
i deia una cosa d'aquestes l'isme per exemple o la felicitat o per sota o per sobre de l'isme dos minuts per acabar i abans de marxar gairebé no ens queda temps però ja que sempre busquem una notícia positiva suposo que el fet que finalment entri a debatre al Congrés
és una cosa bona també, sobretot perquè és per la pressió almenys es parla s'accepta els han fet reaccionar a una majoria absoluta s'accepta parlar-ne que en principi li han dit que no no, d'entrada no 4 hores després van reaccionar
eren ells sols en tota la càmera que deien que no perquè la resta dels partits deien que sí si es fan defensors de la democràcia democràcia vol dir govern del poble i el poble no se l'escolta quan més d'un milió pensa igual quedarien absolutament en ridícul davant del món i quedarien antidemocrats Déu n'hi do no cal que parlin res no perquè el que toquen ho destrossen
Ja, bueno, mira, ja queda un minut i us explico què dèieu de la verge, que ja el sabeu tots. Aquella verge, que és la Macarena, que és tan guapa, i resulta que el nen, la Macarena no porta un nen, però és igual, no? Però comença. Veient la verge de Montserrat, comença.
Ai, però què feia? El niño de la Macarena, però què feia esta virgen? Però què feia, madre? Esta negra, però què feia, què? I el nen de la vèrgia del Montserrat diu, amb la boleta aquella que porta la mà, diu, mama, li fumo? Per no dir una altra paraula per sobre. Doncs així que ve amb aquesta natura. I una altra paraula més farta que no m'atreveu. Un segon, reverència i reverència de cara i la creu de la mateixa moneda. Gràcies a tots quatre, Pere, Lina, Montse i Joana. Fins dijous que ve. Bon dia.
Connectem de seguida amb la xarxa i tornem amb la tercera hora del Just a la Fusta. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Manuel Bustos ha anunciat la dimissió com a alcalde de Sabadell en una compareixença fa només uns minuts a l'Ajuntament d'aquesta ciutat. Bustos està imputat en el cas Mercuri, que investiga una presumpta trama de corrupció urbanística a la cocapital del Vallès Occidental. El fins ara alcalde de Sabadell continuarà com a regidor al consistori.
i ha tornat a insistir en la seva innocència. Unitat Mòbil a Sabadell, Lluís Sánchez, Jordi Casino, bon dia. Bon dia, Bustos. Diu que va prendre la decisió ahir després de saber que el jutge prorrogava un mes més el secret de Sumari i que li va comunicar immediatament el primer secretari del partit, Pere Navarro. L'encara alcalde, la seva renúncia es farà efectiva demà, ha reiterat un cop més la seva innocència. Vull anunciar que he decidit renunciar a l'alcaldia de Sabadell. He pres aquesta decisió una vegada que era clar,
que ni els meus companys ni jo tenen res a veure amb cap trama de corrupció urbanística ni cobrament de comissions. Soc conscient del moment polític que estem vivint. Soc sensible.
Bustos, que ha dit que continuarà de regidor i a la política, diu que renuncia pel bé de la ciutat, del PSC i de la política i per garantir el futur del projecte que va guanyar les últimes eleccions municipals. Ha denunciat el bloqueig de l'activitat política aquests dos últims mesos per part de l'oposició i per últim ha assegurat que algun dia es demostrarà la seva innocència.
En aquests moments la Guàrdia Civil escorcolla dos organismes que depenen de la Diputació de Girona. Davant la seu d'un d'aquests organismes a Girona hi ha la Sònia Tubert. Sònia, bon dia. Bon dia. Aquests dos organismes són el Xaloc, l'organisme de la Diputació de Girona que s'encarrega de la gestió dels tributs i dels impostos municipals i el patronat de turisme Costa Brava Pirineu de Girona. Segons han informat fons de la Diputació, agents de la Guàrdia Civil s'han personat aquest matí amb un ordre de registre d'aquests dos
La vicepresidenta de Xaloc i alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha sortit fa pocs minuts de la seu d'aquest organisme, del Xaloc. Ens ha explicat que no l'han deixat entrar. Ella volia entrar a veure com estan els treballadors de l'organisme després d'aquest registre.
Felip ha explicat que no saben què és el que estan buscant i que desconeixen també quin és el motiu d'aquesta operació. També ha dit que està sota secret de sumari i que l'únic que saben és que hi ha l'ordre de registre del Patronat de Turisme.
Continua a Barcelona en la reunió de la mesa de la funció pública, on la Generalitat anunciarà als sindicats un nou paquet de retallades per aquest any, per aquest 2013. El govern català vol eliminar un altre cop la paga extra als funcionaris, igual com ja va fer l'any passat, i rebaixarà la plantilla. Es deixaran de cobrir 3.000 places de funcionaris.
per jubilacions o baixes, i també es deixaran de fer 10.000 contractes de treballadors interins. Els sindicats rebutgen aquest nou pla de retallades i tallen en aquests moments la via Laietana, al centre de la ciutat de Barcelona, en senyal de protesta. Els municipis de la Ribera d'Ebre demanen que s'ajorni la descontaminació del bandar de flix.
Els alcaldes de la comarca, a excepció del de Flix, demanen que no comencin els treballs fins que quedi garantit el subministrament d'aigua alternatiu en cas d'emergència. En declaracions a la xarxa, el secretari de Medi Ambient de la Generalitat, Josep Enric Llebot, ha explicat que si hi hagués un accident durant aquestes tasques, queda garantit l'abastiment d'aigua amb camió en cisterna. No descartem res. El que sí assegurem és un pla clar, definit, de les accions...
i, com a conseqüència d'aquest pla, les accions que hi hauria d'haver en cas d'un accident. Aquest matí, Protecció Civil aprova el pla d'emergències per fer efectiva la descontaminació del pantà.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Kilian Jornet s'ha proclamat campió del món en la cursa vertical al Mundial d'Esquí de Muntanya, que s'està disputant als alts francesos. Jornet, d'aquesta manera, revelit el títol, ha aconseguit ara fa un any. És la segona medalla que guanya el Sabadellanga, fin català, a Sardanya, en aquest campionat del món, després de penjar-se el bronze ahir en la cursa individual.
Encara en pla Napoli esportiva, avui a les 8 i 5 minuts del vespre, el Barça de Bàsquet visita la pista del Macavi de Tel Aviv. És l'últim partit dels Blauranes a la primera volta del top 16 de l'Eurolliga, on són co-líders del grup F amb el Montepasci de Siena.
En futbol, destaquem que el davanter del Barça, David Villa, ha tornat a estar ingressat a l'Hospital de Barcelona pel còlic Nefriti, que va patir dilluns. En aquests moments es disputa un partit amistós de futbol entre la pobla de Mafomet i el Wangen Suís. El filial tarragoní es posa a prova contra un rival que juga a la tercera divisió de Suïssa. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. El Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just amplia el seu horari d'atenció al públic. Des que es va crear el mes de setembre, només tenia cada 15 dies, els dimecres de 5 a 8 del vespre.
Ara el servei es prestarà cada setmana en el mateix horari al Servei d'Ocupació i Innovació. En els primers quatre mesos de funcionament, 33 persones han fet ús del Servei de Mobilitat Internacional. La majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys i més de la meitat, un 55%, han estat noies. Prop del 70% de les consultes s'han atès de manera presencial i les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estranger i les pràctiques professionals a altres països. Precisament,
Per donar cobertura a aquestes necessitats, el Servei de Mobilitat Internacional farà una xerrada aquesta tarda sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu a altres països. L'any partirà Begoña Aro, responsable del servei, i es farà a les 7 de la tarda al Casal de Joves. Més qüestions. S'enjust acollirà el mes de maig la festa torneig Amics Joan Petit, Nens amb Càncer.
És la tretzena edició d'aquesta festa que cada any es fa a un municipi català diferent per tal de contribuir a la lluita contra el càncer infantil i conscienciar sobre aquesta malaltia. Es farà el proper 25 de maig i una de les entitats que estaran al capdavant de la jornada serà l'Hockey Club Sant Just. Una trentena de clubs d'hoquei de nens entre 3 i 6 anys participaran d'un torneig d'hoquei. Aquest campionat coincidirà amb un munt d'activitats que s'acaben de perfilar, com ara conferències sobre el càncer, una cursa popular, una exposició fotogràfica i més activitats lúdiques.
I acabem recordant que diumenge al matí se celebra la Festa del Rosers al Parc de Torreblanca. L'organitzen els ajuntaments de Sant Jus, Sant Joan d'Espís, en Feliu, el Consell Comarcal del Vas Llobregat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. És una festa gratuïta on es faran tallers i activitats per conèixer els valors botànics, històrics i culturals d'aquest espai verd del Vas Llobregat. La Festa del Rosers començarà a les 10, s'allargarà fins la 1 del migdia aproximadament i el punt de trobada serà al Rosarà del Parc.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Aunque sigas suspirando por algo que no era cierto, me lo dicen en los bares, es algo que llevas dentro. Que no quieres que me quieran, solo quieres que te abracen y publicas que no tuve ni el valor para quedarme. Yo rompí todas tus fotos, tú no dejas de llamarme. ¿Quién no tiene
Bona nit.
La informació més propera al Just a la Fusta. Aquesta tarda el Servei de Mobilitat Internacional farà una xerrada sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu en altres països. La impartirà Begoña, responsable d'aquest servei, i es farà a les 7 de la tarda al Casal de Joves. A aquesta hora en parlem amb la Begoña, que la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Begoña.
Una xerrada que farà serà centrar-se en l'època de l'estiu, que suposo que també és un moment en què en segons quins tipus de feina hi ha moviment. Exactament. Veurem les diferents feines estacionals a les que podem optar, però abans farem una sèrie de preguntes per saber quina feina o quin tipus de programa és el més adient per nosaltres. Mhm.
Perquè, clar, suposo que deu haver-hi... M'imagino que hi ha gent que li interessa fer qualsevol feina a l'estranger per aprendre l'idioma, però potser algú té algun interès més concret, no? Exactament. El primer que hem de veure són l'objectiu de la meva estada a l'estranger, on vull anar, coneixo el país, on vull anar, he d'informar-me abans de marxar i saber quatre coses bàsiques del país. També m'he de preguntar quin és el meu perfil i què puc fer.
A partir d'aquí veurem quines possibilitats tinc. Un cop hem vist l'objectiu, el perfil i a quin país vull anar, doncs veurem totes les possibilitats que hi ha per l'estiu en concret, d'acord? Programes com, per exemple, OPER, un camp de treball... Tot aprendrà molt, també, és un punt molt important, perdó, a tenir en compte el nivell d'idiomes, d'acord? Trobar una feina estacional...
doncs dins del sector, per exemple, de l'hostaleria, o dins del sector de monitor de lleure, diferents campaments, doncs aprendran molt també de quin nivell d'idiomes tenim al país. Clar, clar, clar. Suposo que també més en funció del país, amb l'anglès n'hi ha prou, en canvi altres també et demanaran la llengua pròpia. Exacte, sí, sí.
I per tant, va també enfocat cap aquí o hi ha algun altre programa d'estudis que pugui lligar estudis, és a dir, que sigui en beca professional? O en el cas de l'estiu no anirà per aquí? Bé, a l'estiu sí que existeixen possibilitats de fer cursos d'idiomes, d'acord? No és el que veurem amb més profunditat avui, veurem més feines estacionals, quins actors o quins programes també com el d'Oper, camps de treball, etcètera.
Els idiomes també és una opció. Sí que és veritat que existeixen beques al Ministeri d'Educació. El que passa és que, clar, aquestes beques són molt limitades. Llavors, la possibilitat d'anar a fer un curs d'idioma també és una opció possible, però que requereix també pagar unes quantitats de vegades.
bastant a la vegada. Estem parlant amb Begoñaro, responsable del Servei de Mobilitat Internacional, que aquesta tarda farà aquesta xerrada centrada en l'estiu, un servei que va començar a funcionar al mes d'octubre, que ja té més d'una trentena de persones i que, a més a més, no sé si us ha sorprès, però almenys, consultant les dades que ens heu fet arribar, molta gent tenia entre 30 i 40 anys. Potser la mitjana d'edat és més alta del que ens pensàvem.
Sí, la veritat és que aquest servei estava ideat per joves des de 16 a 35 anys, però hem vist que hi ha una demanda també per part d'una franja d'edat fora dels 35. Llavors intentem també donar resposta a aquestes persones donant-los recursos que poden utilitzar per la recerca de feina a un altre país. Sí.
Quins són els destins més demanats? La gent que tingui clar a quin país va anar, eh? Bé, el destí per excel·lència més demanat és sempre Gran Bretanya, d'acord? Perquè la gent pensa que allà aprendrà millor l'anglès que en un altre país, perquè està també bastant a prop, i hi ha també molts vols low cost, llavors venir un cap de setmana a Espanya no resulta tan car,
Llavors jo sempre el que dic, en aquest sentit, quan escollim el país no sempre hem de pensar en Gran Bretanya. Hem de pensar que d'altres països també parlen anglès perfectament i que podem aprendre anglès. I de vegades fer una pinzellada a un altre idioma perquè sempre pot ser un plus que pot sumar més que resta.
Està clar, d'aquestes 33 persones que heu atès, no sé si hi ha moltes que han marxat o depèn una mica de cada cas, com ho seguiu tot plegat o és només assessorament directe? És assessorament directe. El seguiment, doncs, és veritat també que quan planegem sortir a l'estranger ho comencem a planificar un temps abans. Sis mesos abans, diguem, és...
diguem una mitjana del temps que necessito per preparar el meu viatge, per reflexionar què vull fer, què s'adaptaria més al meu perfil i quines possibilitats puc explotar. Llavors, com que van començar el setembre, ara per ara encara no tenim dades de les persones que han marxat. D'aquí potser dos mesos ja sabrem si aquestes persones que hem informat a les assessories
ha aconseguit marxar o no ha aconseguit marxar. Està clar. De fet, fa 4 o 5 mesos que veuen jugar aquest projecte i el que es fa ara és, suposo que ha anat tan bé i que hi ha tanta demanda, no només atendre cada 15 dies, sinó cada dimecres a la tarda, no? Exacte. Sí, vam ampliar el servei. Primer era un servei quincenal i ara hem començat a fer-ho setmanalment. Estem situats, assessorem el Centre de Promoció Econòmica
d'aquí de Sant Just, però les xerrades les fem sempre al Casal de Joves. De fet, un dels exemples és el que es farà aquesta tarda, a les 7 de la tarda al Casal de Joves, una xerrada que s'adreça, per tant, a tota aquesta franja d'edat, no fins als 35-40, m'imagino ara ja que vulguin treballar a l'estranger a l'estiu.
Serà a les 7 de la tarda, la invertirà Begoña, responsable d'aquest servei de mobilitat internacional amb qui hem volgut parlar aquest matí. Moltes gràcies, Begoña. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Gràcies. Bon dia. Adéu.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous, de set i mitja a vuit. El condensador de fluzo.
Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
Això és espectacle.
Ara passen sis minuts d'un quart d'una del migdia i saludem la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia, com anem? A punt per parlar de teatre, com que dijous, aquesta eren propostes pel públic infantil, pel públic adult, una mica de tot, eh? Una mica de tot, sí, perquè avui també parlarem d'un dels que diuen els espectacles més complerts del món. Ah, sí? Sí.
que és l'òpera. Ah, molt bé, molt bé. L'òpera també és un gran espectacle i, segons diuen els que entenen, és el...
El mes complet de tots. Molt bé. Però comencem, si et sembla, per als infantils. Doncs comencem. Posem una música més animada, doncs. Posem una música més animada. Exacte. Pachim, pacham, pachim, pacham. Bueno, alguna cosa trobarem. Pere, què tenim aquesta setmana pels nens? Mira, el Tantarantana estan fent un espectacle també dedicat al mes menuts. A partir de dos anys es pot anar a veure el Tantarantana, Pingüí.
El pingüí és la història d'un pingüí, evidentment, que fa un llarg recorregut per tornar a casa seva. I en aquest recorregut es troba amb molts amics i altres que no són tan amics. Són titelles, però no titelles de mà ni titelles, són com ninos.
però que es mouen, no? Suposo que sí, que també es diu Titelles, això. I és un espectacle molt maco i molt, ja dic, molt adreçat als més petits. El pingüí es troba amb una balena, es troba amb un barco, es troba amb moltes aventures, no?, abans d'arribar al seu lloc.
I bé, doncs ja sabeu que el Tantarantana fa els horaris gairebé habituals, o sigui, els dissabtes a les 6 de la tarda i els diumenges a les 12 del matí per aquest espectacle dedicat al públic familiar.
I el que et deia, posem música, perquè m'agradaria molt, per la gent que li agradi l'òpera, de dir que aquesta... Ara s'està fent al Liceu els contes de Hoffman. Habitualment no parlem d'òpera, però ja dic que és un dels espectacles més complerts.
Avui parlem dels contes de Hoffman, primer perquè és una magnífica obra, i després perquè n'hi ha uns quants dies que són funcions populars. I les funcions populars, evidentment, són més baratetes, encara que pica, pica. Això que sentim són els contes d'Hoffman, eh? Sí. Estem del tot situats. Sí.
Bé, doncs, les funcions populars per aquesta peça són els dies 12 que ja ha passat, el 16, que és demà passat, i el 19. La setmana que ve, molt bé. O sigui, que són preus populars, el 17 i el 19. I els preus van des de 10,75 euros, que estàs a dalt de tot del liceu, fins a 88,50 euros.
la resta dels dies que no són populars només perquè la gent tingui una idea de la diferència la resta de dies per al galliner per la part de dalt de tot no és massa la diferència perquè són uns a 75 és un euro més però arriba fins a 172 en 50 euros
les diguem de les que estan més a prop del escenari per tant val la pena aprofitar aquesta oferta si algú li interessa l'òpera o si algú té curiositat ni que sigui per sentir algun cop a la vida que segur que val la pena jo hi he anat un cop només al Liceu a veure òpera però mira almenys jo la veritat és que quan estava a Ràdio Nacional era la productora de les retransmissions en directe que feien evidentment cada vegada que s'estrenaven a obra
I quan vaig començar, el presentador del programa, que era un home que sabia moltíssim, però moltíssim, de música clàssica i d'òpera, em va dir, la primera vegada que vas a una òpera, si t'agrada, t'agradarà sempre. Si no t'agrada, et costarà molt d'entrar. Diu, i és millor que t'agradi perquè has d'estar aquí moltes hores, no?
I la veritat és que la primera vegada que vaig veure Òpera em va agradar molt. Vull dir que jo torno sempre que puc perquè els preus... Això sí que... Al teatre sempre dic que no és tan car, però l'Òpera pica una mica. Ja pica una mica més, està clar. Sí, sí, sí.
Bé, i després volia comentar-te que per la gent que li agradi l'òpera i no tingui disponibilitat de tants diners, el cinema... Què pot fer? No, el cinema, sí, el cinema n'hi ha dies molt concrets. En concret, el dia 13, o sigui, ahir ja s'ha passat, però ho dic perquè ho tinguin en compte la gent que li agradi l'òpera. El dia 13, avui?
O sigui, a dir, ahir es va fer al Cinema Girona la retransmissió en directe de l'òpera Nabucco des de l'escala de Milán. Nabucco de Verdi. Home, doncs està bé. Unes de les millors òperes que hi ha des de l'escala de Milán en directe. I clar, i el preu és molt més assequible perquè val 20 euros. Això només es fa a Sant Feliu del Llobregat, al Cine d'Aix. Cada, no sé si és un cop al mes o cada dos mesos, també hi ha un dia dedicat a...
A l'òpera sí, de costa l'entrada potser 8 o 9 euros, alguna cosa així, una mica més del que el preu habitual, però val la pena. Doncs val la pena per la gent que li agradi l'òpera i no tingui disponibilitat de gastar tants diners, perquè clar, no tothom està en l'ordre de gastar... Quan hem dit?
172 Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do Bé, deixem-lo a la banda Mira, aquesta setmana tenim el Teatre Lliure Lliure de Gràcia ha fet un cicle per dir-ho d'alguna manera ja ho vam comentar, penso que es diu La memòria europea
La memòria europea, doncs, és, diguem-ne, que fan obres que són contemporànies, contemporànies entre cometes. Ara estan celebrant el centenari d'August Strindberg.
I a Gràcia, ahir es va fer la primera tongada. Són lectures dramatitzades, no és l'obra posada en escena. Ahir es va fer La tempesta i La casa cremada. La tempesta estava dirigida per Juan Carlos Martel i La casa cremada per Lluís Pasqual.
El més important d'això que estan fent el llibre, que a mi em sembla perfecte, és que hi ha un repartiment absolutament de luxe en aquestes lectures dramatitzades. El millor és això.
El pitjor és que només és un dia que pots anar-hi. Clar, jo ahir... T'ha d'anar bé, no? Clar, jo ahir no vaig poder anar i em va saber molt de greu perquè m'hagués agradat moltíssim. Bé, però tenim una altra ocasió. A veure... No amb les mateixes obres, perquè ahir es van fer la tempesta i la casa cremada, però sí amb un parell d'obres més d'August Stinberg, que s'està celebrant al centenari. Mhm.
El 16 de febrer es podrà veure La sonata dels espectres i El pelicà. Són obres curtes d'August Stinberg i només perquè tinguis una idea, el repartiment, per exemple, podríem dir que hi ha l'Andreu Benito, la Laura Conejero, el Carles Martínez, la Rosa Renom...
la Rosa Vila, vull dir, hi ha un repartiment fantàstic. Aquesta setmana s'acaba dins de la memòria europea el centenari, l'homenatge a Auguste Stimberg, però continuaran fent memòria europea perquè pretenen passar tots els esdeveniments que s'han fet des del segle XX fins ara...
passaran una mica a través d'autors molt coneguts, passaran per aquesta memòria europea que està fent el llibre de Gràcia. Per tant, el dia 16 és la nostra cita, 16, per veure la sonata dels espectres i el pel·licà d'August Stimbert. En aquest cas, els directors són el Pau Carrió,
I el Pau Miró, va de paus. Va de pau. Això d'una banda, tenim més qüestions, Michael? Sí, tenim més qüestions. Podem veure, al Versus Teatre es fa Advertencia per embarcacions petites, de Tennessee Williams. Aquesta obra es va poder veure fa molts anys, jo penso que més de 20 anys, justament al Teatre Lliure.
quan el teatre lliure feia aquelles obres i ens obria els ulls al món de l'espectacle. Va ser una època maquíssima, aquella. Doncs, no s'havia tornat a representar aquí a Barcelona...
I l'advertència per a embarcacions petites és una obra que Tennessee Williams va escriure ja quan ja no era l'enfant terrible, ni era... Una mica més d'etapa de maduresa, no? Exacte, exacte. Va escriure-la en el 72, evidentment respectaven...
la seva feina feta, però ja no era allò de quan va escriure un tramvi anomenat Desig, o La gata sobre la teulada de Cincalent i tal. Parla, doncs, d'una sèrie de personatges que, com tothom, té problemes, són una mica marginats, o se senten una mica marginats, i es troben en una nit
excepcional i es troben amb un capità també i una tripulació excepcional també i parlen dels seus problemes entre ells. Evidentment és un drama com no podia ser d'una altra manera i la veritat és que l'obra el text diguem-ne és molt bo el versus teatre la fan una gent molt jove que ha sortit de l'institut del teatre concretament
i que, com ara, ho fan molt sovint. Acaben la carrera i intenten, d'alguna manera, donar el salt a... A través d'alguna obra, no? Sí, a través d'alguna obra. En aquest cas han agafat una obra difícil i la veritat és que el text és molt bo. El director no és, evidentment, un jove de l'Institut del Teatre, sinó que és el Joan Castells, que és professor.
de l'Institut del Teatre i que porta tota la seva vida dirigint, han agafat la traducció que va fer Jaume Melendres, que és la mateixa que es va fer servir quan es va fer fa més de 20 anys al lliure, i quan la van fer al lliure, aquella altra versió la va dirigir el Lluís Pasqual.
que evidentment era molt més jove que ara. Sí, sí, ja té una edat també, Lluís Pasqual, per bé, vull dir que l'experiència també és un grau. Home, i tant, i tant, i tant. Bé, doncs n'anem a una altra cosa absolutament diferent. Perfecte. Perquè ara podríem anar a l'Almeria Teatre...
que està al barri de Gràcia. Sí, n'hem parlat alguna vegada, oi? Sí, el barri de Gràcia és evidentment molt gran i jo diria que està ja gairebé sortint del barri de Gràcia. Cap amunt o cap avall? No, està una miqueta més a dalt de la travessera, una miqueta més a dalt de la travessera, però al carrer... Perquè està tocant a Joaníc, veig. Sí, exacte, sí senyora.
Jo volia dir el carrer de referència que puja, i ara no me'n recordo del nom. Escurial. Escurial. El carrer Escurial, o Alegre de dalt, que és on està la beca, doncs per allà. És un teatre, diguem-ne que mitjà, no és ni molt petit ni molt gran, i la veritat és que fan coses molt, molt interessants. En aquest cas, el Game Over, que és listos, podríem dir...
més o menys, no? En anglès? Game over? Sí. Seria final de la partida, eh? Al final de la partida. Seria al revés, sí. Vale. Doncs és una comèdia romàntica musical. S'ha acabat el joc, seria. Ah, d'acord. Doncs és una comèdia romàntica i musical. Sí, molt bé. També són gent molt jove. Explica la història de dos joves que són molt amics, que tenen dos joves, un home i una dona, eh?
que són molt amics, que tenen una relació d'amistat molt gran i molt profunda, i en aquell moment que comença l'obra acaben de sortir d'una relació amorosa que ha anat malament. I no tenen cap gana, evidentment, de començar una altra relació. Però...
Es posen tots dos a estudiar Estadística, una cosa, eh? Decideixen anar a estudiar Estadística, i a partir que comencen a anar junts a estudiar Estadística, doncs sorgeix una mica més que amistat, sorgeix un carinyo i una amistat. A partir de l'estadística, eh? Sí, a partir de l'estadística, sí. I llavors, doncs, travessen la barrera de l'amistat per ficar-se...
de cap amb una relació amorosa. És una comèdia romàntica, és molt dinàmica, hi ha nou cançons, n'hi ha quatre músiques en directe, que això és un luxe avui dia, quatre músiques en directe,
I explica, doncs, una mica amb humor, perquè és una comèdia musical, els conflictes d'aquests dos personatges. Game Over, a l'Almeria Teatre. Molt bé. Una bona recomanació. Sí, així més distreta, no? Segonament...
No ho farà pensar tant, però pot ser interessant. Exacte. Molt bé. Tenim més coses, Maica. Sí. Volia comentar que el TNC, a la sala Tallers, ha estrenat Groelàndia. L'obra de Groelàndia està dins del que era el T6. Bé, que era i és. Encara no s'ha acabat el T6. Però ho dic, que fan Groelàndia més que res, perquè serà l'última vegada que podrem anar a la sala Tallers.
perquè ja sabeu que amb aquesta obra, Cruelàndia, es tanca la sala taller el 4 de març, que és quan acaben les representacions d'aquesta obra. Per tant, la gent que vulgui romànticament acomiadar-se d'aquesta sala del Teatre Nacional, que per cert, curiosament, l'altre dia ho estava pensant,
ara la tanquen, però va ser la primera sala que es va obrir al Teatre Nacional. Ah, sí? Aquesta sala en concret? Sí, perquè resulta que el flotatge volia estrenar, estaven fent Àngels Amèrica, jo vaig fer també de l'ajudant de direcció en aquella obra,
I havíem d'estrenar. I encara no estava acabat el Teatre Nacional. Estava acabat, però no estava amb totes les seves... tècnicament, no? I llavors es va estrenar a la Sala Tallers. Àngels Amèrica es va poder veure la Sala Tallers, que va ser la primera obra que es va poder veure al Teatre Nacional de Catalunya i que, evidentment, la dirigia a Josep Maria Flotats amb un repartiment...
de luxe, luxe, luxe. Doncs a la sala de tallers es tanca. La gent que vulgui anar a acomiadar-se de la sala de tallers, doncs que sàpiguen que estan fent Groelàndia fins al 3 de març i al dia 4 la tancaran finito.
Per acabar, si et sembla, podem dir tres recomanacions perquè s'acaba aquest cap de setmana. Hem de prioritzar-ho, no? Sí, molt diferents una de l'altra. Podríem dir que s'acaba la història del zoo, que la fan a la sala Atrium.
La història del zoo és d'Eduard Albi, està dirigida en aquest cas per Anna Sabaté i són dos homes, els personatges són dos homes, que ho fan l'Oliver Albert i el Lluís Barrera. Són dos homes que...
Com ja hem dit alguna vegada, doncs es troben, no es coneixen de res, comencen a parlar i es veu, evidentment, la necessitat que tenim de comunicar-nos a l'ésser humà, no? És una molt bona obra d'Eduard Albi...
On la trobem? A la sala Atrium. La sala Atrium també és una sala, entre cometes, nova, que està al carrer Consell de Cent, tocant a Passeig de Sant Joan. És una sala molt petita, aquesta sí que és petita, molt petita. Després, una altra que se'n va, i que és un divertimento, i que t'ho pots passar superbé, és Midsummer, que ja vam parlar en el seu dia. La fan al teatre Tantarantana.
És una producció del Beneteatre i la dirigeix el Roberto Romei. Els intèrprets, els actors, són el Carles Alberola, que és molt conegut perquè ha escrit moltes comèdies i en totes li posa música com a un altre personatge, diguem-ne. El Carles Alberola i l'Elena Fortuny. Molt bé. Llavors, la història...
Doncs és que el Bob i l'Elena, que són els personatges, acaben de fer els 40 i estan en la crisi dels 40. Una de les més famoses, no?, a nivell de generació. Això diuen, estan en plena crisi existencial i un divendres a la nit l'Elena diu això no pot continuar així, me'n vaig a un local de moda i el primer tio que miri, doncs, acabo la nit amb ell.
I, dit i fet, està allà, fa una ullada al seu voltant i veu el Bob, que és l'altre personatge. El Bob és un artista frustrat que viu, fa negocis, uns que són més bons i altres més dolents, no? I s'apropa, li proposa d'emborratxar-se i d'acabar la nit junts, amb sexe, evidentment, i el diu que sí.
I a partir d'aquí comença una mica la història. Aquesta Midsummer ho diuen com comèdia musical. I les cançons que sentirem al Midsummer no són cançons justament d'una comèdia, sinó que són cançons aquestes que tu les has sentit, jo també les he sentit i que d'alguna manera estan en la memòria de tothom.
Molt bé, acabem amb l'última obra que se'n va aquell cap de setmana, no? Exacte. L'última recomanació és absolutament diferent. La fan al Círcul Maldà. També és una sala super, super petitona. Hem dit dues sales molt petitones, eh, avui? Molt petitona. Al Círcul Maldà està al carrer del Pi, o sigui, al mig de Barcelona. Mhm.
I s'acaba també aquest diumenge l'obra Senzillament complicat, de Thomas Berhard. La direcció és del Moises Maicas i és un monòleg que interpreta el Josep Minguell amb la col·laboració... Vaja, és un monòleg, encara que surt més gent. I la veritat és que el Thomas Berhard és un autor apassionant,
I el Minguell està fantàstic en aquest monòleg que et diu senzillament complicat. Per tant, tres opcions molt diferents, absolutament diferents. És un bon cap de setmana per anar al teatre, segurament. Jo diria que sí.
I la setmana que ve, si et sembla, parlarem d'una cosa que s'ha estrenat ja al Teatre Guaix, que és una obra en castellà de Vuelo Vallejo, que és El Arviente Oscuridad. Molt bé. Doncs la setmana que ve parlem d'aquesta. Perfecte. Molt bé, Maica, moltes gràcies per actualitzar-nos cada setmana de tota la cartellera teatral que tenim aquí a casa nostra. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Just a la fusta. De seguida arriba la Lear de Null amb la història dels invents. Abans, però, moment per la música, pels Vespres Verds de Mishima.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó que em volia robar un altre concedit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges, les postes, la vida mai nostra, amb niegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Gàlids, vespres, verds, grocs, ho trobes, claus o peus. Tronges, les postes, la vida mai nostra. Amb liegadors els vins, que lavem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor.
Fins demà!
Just a la fusta.
La màquina del temps. I a aquesta hora, com cada dijous, saludem la Lea Ardanó i bon dia, Lea. Hola, bon dia. Per parlar d'un invent de la nostra vida quotidiana, normalment. Avui ja veureu cap on anem, primer de tot. Sí, avui molta actualitat amb el dia. Bé, doncs, quan vulguis, ens anirem cap a un any.
en concret el 1840, per parlar del tradicional dia en què els enamorats expressen el seu amor a la seva parella, celebració originària dels països anglosaxons i que s'estès per gran part del món. Avui parlarem del dia de Sant Valentí o dia dels enamorats.
Anem forts avui, Alea, doncs. Sí, l'altra història. Aprofitar el dia que som. Exacte. M'encanta el dia d'avui. Tot i això és una secció d'invents. Sí, sí. Sí, ho sento, però ja sé, abans que m'he diguis res, jo considero un invent. I ara se'm va lentir com a dia carregar les coses i per què, i com, i qui es va inventar això. És veritat. Ho he considerat un invent. Sí.
La història de Sant Barantí remunta a molts segles, nosaltres hem dit el 1840 per un motiu, després l'explicarem, però la veritat és que té molts més segles i està envoltada d'una gran llegenda. Tal és així que avui l'Església Catòlica, tant que ha estat també molt al dia, l'Església Catòlica amb tot el del Papa, posa en dubte la seva existència. De fet, el 1969, el Papa Pau VI va suprimir-hi del Santoral Catòlic la festivitat del Patró dels Enamorats i no la celebra.
Sí, ho van fer com a part d'un intent per eliminar els sants d'origen possiblement legendari. No se sap ben bé si van existir. Malgrat això, el 14 de febrer cada vegada és més popular al món i celebra. La gent li és igual que estigui el sant oral. L'eonomàstica, com ja he dit a Sant Valentí, s'ha convertit en una de les més celebrades del calendari, encara que gairebé tots ignorem per què es vetria aquest sant com a patró dels enamorats. I existeixen, la veritat, moltes teories diverses.
Però cap es basa en fets verídics. Sí. Existeixen, com ja he dit, algunes teories que diuen que la data aquesta del dia dels enamorats, l'origen, ve dels països nòrdics on, durant aquestes dates, s'aparellen els ocells. Ah, sí? Doncs així mitjans de febrer. Sí.
Per aquest motiu, com que diuen que s'aparellen els ocells, ho veuen com un símbol d'amor i de creació. És bonic. Sí, si és així, a mi m'agrada. Països nòrdics tenen aquesta idea. Podem recomanar el costum, llavors. També creu que és una festa cristianitzada del paganisme, ja que l'antiga Roma realitzava l'adoració al déu de l'amor, el nom grec era Eros, i aquí els romans anomenen Cupido.
En aquesta celebració es demanaven els favors del déu a través de regals o ofrenes per aconseguir així trobar l'amor ideal o l'enamorat ideal. O sigui que també creuen que ve encara de l'adoració el déu de l'amor. El cert és que el seu origen, més llunyà i creuen més real, o d'on es basa si més no a la tradició, és... Mira, ara ens diu la màquina del temps. Es remunta a l'època romana.
Ah, doncs molt lluny, llavors. Clar, sí, sí, jo he dit 1840 perquè és la data una mica de les postals. De segles als segles. En aquella època, a l'època romana, Sant Valentí... Tornarà a dir-la en maquina del temps? No, no. He canviat la sintonia on no ho diu, justament. Molt bé. Doncs justament com et deia Sant Valentí, a l'època romana era un sacerdot que cap al segle III exercia a Roma. Gobernava l'emperador Claudi II en aquell moment, el qual va decidir prohibir la celebració de matrimonis per als joves.
perquè segons la seva opinió, els solters sense família eren millors soldats, perquè no tenien lligams. Per tant, què va passar? Doncs que aquest sacerdot, el Valentí, va considerar el decret injust i va desafiar l'emperador. Com ho va fer? Doncs celebrant en secret matrimonis per a joves enamorats. Molt bé. D'aquí que s'ha popularitzat que Sant Valentí sigui el patró dels enamorats. Home, comença a tenir sentit tota la història, eh? I encara en tindrà més. Mira, l'emperador Claudi es va assabentar.
I com que Sant Valentí gaudia d'un gran prestigi, en lloc de fer-lo agafar i prou, el va fer portar al palau, el va cridar, i allà Sant Valentí va aprofitar per fer proselitisme del cristianisme, que encara aleshores no acabava de. Encara que al principi Claudi II va mostrar interès, l'exèrcit i el governador de Roma, anomenat Calpurni, el van persuadir per treure-s'ho del cap. I per tant, l'emperador va decidir que tanquessin a Valentí.
Va ser en aquell moment que l'oficial, un oficial que estava a càrrec seu, Estèrius, són estèrics això, encarregat d'empresionar-lo, va voler ridiculitzar-lo i li va posar a prova. Què va passar? Aquí és on comença ja la llegenda. El va raptar que tornés la vista a una filla seva, anomenada Júlia, que va néixer cega. Valentí va acceptar i en nom del senyor li va tornar la vista. Aquest fet va convulsionar Estèrius i la seva família, que es van convertir al cristianisme. I, tot i que ells van
intentar per tots els mitjans salvar Valentí. Aquest va continuar pres a ser torturat i Claudi va decidir que, finalment, després de martiritzar-lo, l'executessin. Justament el 14 de febrer de l'any 270. Per això es considera avui el dia. La jove Júlia, diuen, agraïda al Sant per haver-li tornat la vista, va plantar un atmaller de flors rosades al costat de la seva tomba.
Per això la maller és el símbol d'amor i amistat duradors. També ara està el de l'època, exacte, de la maller florida. Exacte. També es diu la tradició que, abans de morir, Valentí li va enviar un missatge de per seva a la Júlia i li va posar, del teu Valentí. Algú s'ho creu, això?
Aquesta llegenda és la que ha donat origen a les postals angleses anomenades Valentines o Valentins a l'època victoriana. Que ha de tant de l'any que hem dit avui, el 1840. El quadre llavors, eh? Comença a tenir bastant de sentit. Aquesta festa en si, la festa de Sant Valentí, va ser declarada per primera vegada al voltant de l'any 498 pel papa Gelasi I. O sigui, en aquell moment sí que la van considerar una festa i des de les hores va començar a celebrar-se.
I la tradició de les postals, perquè també és una altra dels costums típics d'aquesta festivitat de Sant Valentí. Sí. D'on ve tot plegat? Doncs això ve dels països angloamericans. Cap al 1840, Esther A. Holland va començar a vendre les primeres targetes postals massives de Sant Valentí, conegudes, com ja hem dit abans, com
valentins, amb símbols de cors o de cupido, coses boniques que li enviaves al teu enamorat. Al segle XIX, als països, com ja he dit, anglosaxons, es va popularitzar l'enviament d'aquestes postals, sobretot això, els enamorats, nuvis, persones als quals tu els volies expressar el teu amor. I, com ja he dit, sempre plenes d'aquests petits, bueno, dels cupidos, alats, cors vermells, miratges d'amor,
que el símbol aquest del Copido, com ja hem dit abans, ha sobreviscut a l'antiga mitologia per ser part de l'imaginari col·lectiu contemporani. És cert. És un dels símbols, com ja hem dit, d'aquest dia, i és el nen alat que va nú i representa l'amor, que és sec i dispara. Fins i tot, bueno, se li ha pres com un àngel a la manera cristiana. És també com un àngel. Mhm.
En fi, als Estats Units i al Canadà és el joc on més se celebra, és desconeguts aquests valentins, fins i tot els nens els elaboren aquell dia, els intercanvien amb els amics i en algunes escoles es realitzen festes en les quals cadascú col·loca els seus valentins en una caixa pròviament decorada per l'ocasió. Déu-n'hi-do. Llavors, tu al final del dia lleixes els valentins que has rebut. Si no n'has rebut cap, doncs... Et crees un remò infantil i... Comença aquí la teva vida amorosa, frustrada. Exacte.
Ara amb l'internet, però, el costum d'intercanviar postals s'ha convertit en el tema virtual. O sigui, ara hi ha reps postals virtuals i hem arribat a aquest punt. I també és un dia que, a més a més de les postals, que és el més típic, es regalen les tradicionals roses, aquelles persones a les que tens especial efecte i fins i tot el tema dels bombons amb formes d'acord i tot això. Una manera curiosa que m'ha agradat de celebrar el Dia dels Enamorats que succeeix a la ciutat de Nova York. En aquesta ciutat es trien set parelles...
per casar-se el 14 de febrer, el mirador del pis 80 de l'Empire State Building. I com es trien? No ho sé, deu haver-hi uns sortets i mil persones allà apuntades. D'aquesta manera passa a ser part del club nupcial d'aquest edifici, que és molt complicat i car, i poden entrar gratis aquest dia.
Bueno, està bé, eh? És una forma que està bé. Ja que ho fas, fer-ho gran, no? Doncs sí, és una de les coses que es fa allà als Estats Units. Un dia, que ja dic, és de bojos, el riutem d'aquí del Sant Jordi, tot i que aquí realment el Sant Jordi és brutal, també. Aquí a Espanya, com ja he dit, doncs, bueno, aquesta festa s'ha començat a celebrar mitjans del segle XX, fa poc,
amb el motiu d'incentivar, diuen molt, la compra dels regals. Sovint es diu que aquesta és una festa que va introduir la cadena de grans magatzems Galeries Preciados. Recordes Galeries Preciados? No me'n recordo gaire. Era una cadena de grans magatzems espanyola, fundada el 1943, que va aparèixer en el 95, quan la va comprar el Corte Inglés. Llavors, sí que sona, que normalment s'associa a Sant Valentí justament amb aquestes galeries comercials. El Corte Inglés, Preciados, etc. I bé, doncs, a Espanya sí que és veritat que...
Hi ha gent que ho celebra, avui. A Catalunya, molt menys. Aquí, com que tenim el Sant Jordi, el desbanca. Clar, jo no sé si no tinguéssim aquí el Sant Jordi, què faríem? Però, bé, sigui com sigui tan cursi, jo crec que no. Ja, són els americans, això. Els bombons i les postals aquestes. Cui, digue-li en persona. Doncs, d'aquesta manera, avui hem repassat quin és l'origen d'aquest invent, d'aquest dia de Sant Valentí, amb l'Alerta. No hi gràcies, Alea. De res. I que vagi molt bé fins dijous que ve. Bon dia. Adeu.
Fins demà!
Quatre minuts i arribem a l'un en punt del migdia, per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dijous, 14 de febrer, i agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andreu, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps, també avui hem parlat amb Sergi Seguí, regidor de Cultura de la Festa de Carnes d'Aldres, que es fa aquell cap de setmana a Sant Just. Hem fet tertúlia amb el Pere Olivera, Joan Alcarra, la Lins Santa Bàrbara i la Montse Larrea.
Hem parlat amb la Begoñaro, responsable del Sabet de Mobilitat Internacional, que aquesta tarda imparteix una xerrada sobre treballar a l'estranger a l'estiu. I també hem parlat de teatre amb la Meica Duenyes i ara mateix d'Invents amb la Lea Ardenou. I us ha parlat Carme Berdoi. I tornarem demà a partir de les 10, com sempre, amb moltes més coses. Ara us deixem les notícies. Tot seguit el Sant Jus Notícies, edició migdia amb l'Andrea Bueno. I mentre hi arribem, escoltarem els Àngels de DXX. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dijous.
I reflect from your shadow It is more than I thought could exist You move through the room Like breathing was easy If someone believed me They would be as in love with you as I am They would be as in love with you as I am
They would be as in love with you as I am They would be in love, love, love And every day I'm learning about you The things that no one else sees And the end comes too soon Like dreaming of angels
And leaving without them And leaving without them Being as in love with you as I am Being as in love with you as I am
Bona nit. Bona nit.
A silent devotion I know you know what I mean And the end isn't known But I think I'm ready As long as you're with me Being as in love with you as I am Being as in love with you as I am
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador, l'alcalde de Sant Hilari Sacalm i president del Consell Comarcal de la Selva. Robert Faurí ha estat detingut per la seva suposada vinculació amb una trama de soborns. L'operació la dirigeix una jutgessa de l'Ugo.