a l'altura de Sant Quirza del Vallès i Ripollet, Vallès Occidental cap a Barcelona, i a l'autovia A2 està tallada la sortida 504 a Vilagrassa-L'Urgell per un camió avariat.
Els preus han caigut més d'un 1% durant l'últim any. Amb aquest descens, la taxa de la inflació es situa ara al 0,3%. Són les dades avançades de la inflació que aquest matí ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística i que s'hauran de confirmar. El descens de preus és conseqüència i en relació amb l'any passat es deu principalment a l'augment generalitzat dels preus registrats al setembre quan l'IVA va passar del 18% al 21% i a la disminució dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques.
Direcció i sindicats del Banc Sabadell han de signar avui l'acord per retirar l'expedient de regulació que afectava en principi més de 1.400 treballadors durant els propers dos anys. El pacte s'ha aconseguit a canvi de reduir les vacances de 31 dies a 28 i de no fer aportacions al fons de pensions de la plantilla al llarg d'aquest període. Uns diners que els treballadors no perdran, sinó que se'ls retornaran abans de 10 anys. A més a més, Banc Sabadell oferirà excedències incentivades voluntàries fins a 50 treballadors de Catalunya i l'Àragó.
A la comarca del Maresme, a la plataforma, Antiradars de Moncat estudia a portar l'Ajuntament d'aquest municipi als tribunals. Denuncien que la mitjana de multes evidencia que la mesura és només recaptatòria. Consideren il·legal el decret que va permetre col·locar tres radars en un tram de només dos quilòmetres. A Cari Bertran és portaveu de la plataforma i n'ha parlat fa uns minuts a la xarxa.
tu tens el semàfor en vermell com a conductor i el peató es fica en vermell i tu surts una mil·lèsima abans, això és una multa, i això és una multa de 200 euros més 4 punts. O, a la contra, és quan passes i es posa en mamba, tens 3 segons per parar, de vegades no és tan fàcil parar, i a l'última mil·lèsima abans de ficar-se en vermell. La majoria de multes s'ha de contemplar que són aquest tipus.
Desenes de veïns es van concentrar ahir davant de l'Ajuntament de Montgat per reclamar el plenari que tregui els radars.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, divendres 27 de setembre.
Un programa amb moltes coses. Com sempre parlarem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, que ens explicarà com va anar el ple municipal d'ahir dijous, corresponent a la mes de setembre, i també altres activitats referents d'aquest cap de setmana. A més a més, també amb l'Andrea farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa d'avui divendres, que passa per aquest debat de política general que es va acabar ahir al vespre.
I en aquesta primera hora també parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius perquè ens expliqui si aquesta abonança finalment es manté durant tot el cap de setmanes i a canvi si finalment hi haurà més ruixats dels que ens pensàvem. A les 11 i 10 entrevistarem l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, per parlar justament d'aquest ple municipal que va tenir lloc ahir i d'altres qüestions
vinculades amb l'actualitat del municipi. I també avui tindrem la cuina amb el restaurant El Niu, que ens explicaran com fer un bon sorbet de llimona. També tindrem la Clàudia Barberà, que ens parlarà de videoclips, avui, a més a més, a través de la figura de J.A. Bayona.
I cap a dos quarts d'una arribarà el Xavi Roldán, que ens parlarà de cinema, ens explicarà quines són les novetats de la cartellera d'aquesta setmana i també ens farà alguna recomanació musical. Tot plegat a partir d'ara i fins la una del migdia. Just a la posta.
I comencem, com sempre, amb les notícies de Sant Just. Tot seguit, les notícies de Sant Just. I per això salvem a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Avui és d'aquests dies en què tot va molt ràpid, no?, d'alguna manera. Hem de córrer. Exacte, perquè hi va haver aquest ple municipal ahir al vespre. Exacte, i és un ple que va durar una hora aproximadament. Hi havia alguns punts a l'ordre del dia que semblava que no donarien molt de joc, però bé, al final...
Doncs una horeta que es va allargar. I, entre altres coses, podem destacar que el plenari s'assuma al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. PSC i iniciativa Junts per Sant Justiciu van donar suport a la moció que, d'altra banda, van rebutjar Partit Popular i Via Democràtica. El document demanava, entre altres coses, la implicació d'entitats i ciutadania en el procés democràtic pel Dret a Decidir al futur del país i, alhora, respectar totes les opcions, a més de voler acollir el major nombre de forces possibles.
D'altra banda, el ple va donar llum verda a les primeres passes del que serà el futur equipament esportiu al Mas Lluí, amb l'objectiu de cobrir les necessitats de l'oferta esportiva dels veïns del nou barri Sant Justenc. La idea és que acolli un centre social, un restaurant, 10 pistes aproximadament, gimnàs i aparcament soterrat, i el gestionarà una empresa privada després de passar, òbviament, el procés de concessió. I la idea és que obri cada dia de 10 a 10, aproximadament, els 365 dies de l'any pràcticament.
I per últim, i és un tema que també li preguntarem a l'alcalde, es va tornar a parlar de l'actualització progressiva del valor cadastral, un tema que en principi el consistori volia tirar endavant a Sant Just, així ho van anunciar a l'estiu, però que els canvis constants en les decisions del Consell de Ministres han fet que l'Ajuntament hagi decidit ajornar aquesta decisió, si sumar-se o no. L'alcalde va reiterar que la intenció de l'Ajuntament és no pujar els impostos dels enjustencs,
si això contradiu la voluntat de fer aquesta actualització progressiva del valor cadastral. Molt bé, doncs en parlarem també d'aquí una hora, cap a les 11 i 10. Ara parlem de més informacions de Sant Just. I parlem d'activitats d'agenda, si et sembla, perquè aquest vespre es projectarà de nou el documental del mes, després de les vacances, i el d'avui, el documental del setembre,
Mostrarà les conseqüències que té per la població palestina el mur que la separa d'Israel. El documental es diu Infiltrators i és del director Khaled Gerrard i un dels objectius del llar-metratge és mostrar una situació que els mitjans de comunicació molts cops no ensenyen perquè és il·legal, que és passar el mur que separa els dos territoris. I sobretot també ensenyar a les persones que ajuden a passar altres persones aquest mur. Està gravat amb càmera domèstica i pocs recursos, la qual cosa posa de manifest encara més les dificultats que va tenir el director a l'hora d'enregistrar-lo.
És un documental molt interessant que ha estat reconegut a festivals internacionals i també al Docs Barcelona International Film Festival aquest mateix any. I si us interessa i la voleu veure, voleu veure aquest llarg metratge, que sapigueu que es podrà veure avui a la sala del cinquantenari de l'Ateneu a dos quarts de nou. L'entrada costa 3 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu i 5 pels qui no ho són. Molt bé, doncs una bona proposta per avui divendres. Acabem però amb una altra informació.
Sí, parlem de les Jornades Europees de Patrimoni que se celebren aquest cap de setmana a Sant Just i les masies del municipi seran les protagonistes d'aquestes jornades que organitzen el Centre d'Estudis, l'Arxiu Municipal i l'Ajuntament. Aquest vespre tindrà lloc un itinerari per a la història de Can Ginestà amb Coral Torra, que és l'autora de l'article sobre la masia que apareix a la 18a miscel·lània. Torra explicarà els orígens de Can Ginestà a través d'aquest petit recorregut que acabarà a la Sala del Cim on hi ha una exposició
sobre les famílies que han utilitzat o que han habitat Can Ginestar, que són els Tudó, els Durant i els Moodlell. Tot plegat avui a partir de les 7 de la tarda, la sortida es farà des de la plaça dels Estudis Vells i s'anirà cap a Can Ginestar. I un apunt més, demà a dos quarts d'onze del matí, una altra visita, en aquest cas, per les masies de Can Melic i Can Cuscoll. Des de Can Ginestar es farà una passejada per visitar-les amb explicacions a càrrec de membres del Centre d'Estudis Sant Justencs.
Molt bé, doncs això és el que tindrem, és bastant interessant, avui, divendres i demà dissabte, és a dir, qualsevol que tingui interès per la història i cultura de Sant Just, és un cap de setmana en què es pot fer fàcilment. Molt bé, Andrea, doncs de seguida repassem l'actualitat general d'avui, abans però parlem d'Arcadfire, no sé si tu ens coneixes, t'agraden, no t'agraden... Em sonen, conec alguna cançó i...
M'agraden bastant. Doncs ara sembla que han tret nou disc, o que estan presentant nou disc i tot plegat, i que llavors ara hi ha molta gent que els critica perquè creuen que han canviat. Sempre passa, això. Sempre passa. Sí, sí. Llavors, en tot cas, aquest single que sentim de fons és el Reflector, i han tret vídeo d'aquest single. Ah, molt bé. Per tant, si el voleu veure, ho hem descobert a través de la web d'Indispot. És en blanquinegre, amb els membres de grup com a capgrossos, d'una història una mica paranoica,
És curiós de veure, estic veient les imatges i és bastant curiós i en tot cas sentim de fons aquesta cançó, aquest reflector. Molt bé.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
But I see you on the other side. We all got things to hide. But I see you on the other side. We all got things to hide.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic.
Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'onze. Tornem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Bon dia. Ara per parlar del que tenim a les portades dels diaris, aquest tema del dia que passa pel debat de política general. El Parlament i els diaris tots li dediquen un gran espai a les seves portades a parlar d'aquesta qüestió i del que va dir el president de la Generalitat, Artur Mas. Al periòdico, per exemple, trobem que Mas sobra a la resposta triple.
El PSC recolza un text a favor d'una consulta pactada i en portada també llegim algunes de les declaracions que feien els representants dels diferents partits. Oriol Junqueras, per exemple, deia que el pressupost de Catalunya el decideix l'Estat amb la limitació del dèficit. Pere Navarro, del PSC, més ens necessitarà per garantir l'equació social a la consulta. Alicia Sánchez Camacho, del PP, l'única via catalana possible és el diàleg amb el govern d'Espanya i Joan Herrera, d'Iniciativa Oriol Junqueras,
Jo estimo Catalunya, però no em fio del govern de Convergència i Unió. La notícia del dia al periòdico. La Vanguardia va en aquesta línia i ens diu que Mas accepta una consulta que inclogui la tercera via. El president s'obre a preguntar sobre un nou estatus dins d'Espanya. Estimem Espanya, però no confiem en l'Estat, això diu Junqueras. Navarro s'assuma a la declaració pel dret a decidir i Camacho limita el diàleg amb Rajoy a un nou finançament.
Pel que fa al diari ara, ens destaca que el titular gran és una declaració d'Artur Mas en referència a aquesta tercera via. Som on som perquè hem acumulat 100 anys de decepcions sobre les terceres vies. És un titular en negre i només estan en vermell les paraules 100 anys de decepcions. Això pel que fa al debat de política general i sota aquesta cita figura Artur Mas, 26 de setembre del 2013, com si fos...
Una data històrica. I per últim, el punt avui ens diu Durant desautoritzat. El president Mas rebutja al Parlament la idea d'una tercera via, cosa que no queda gaire clara amb la resta de titulars. I el líder d'Unió diu des de Madrid que no se sent al·ludit.
i com tracten els diferents diaris, doncs, aquesta notícia. Doncs continuem actualitzant-ho a través dels digitals, perquè avui Josep Antoni Duranit Lleida ha passat pel món a RAC1, i des d'allà li ha dit a Mas que no subscriu, que només s'hagin acumulat decepcions sobre les terceres vies. Els últims senta Angelida d'Unió referma a no deixar orfes als que no volen ni la cessació ni el manteniment de l'estat d'UQO,
i revela que el president de la Generalitat no sabia que publicaria un article a la Vanguardia defensant la tercera via, aquest article que va sortir dilluns, i que ha disparat, diguem-ho d'alguna manera, aquesta setmana tota l'actualitat política que s'ha centrat en aquesta tercera via, fins i tot aquest debat de política general, tots pendents de com ha relacionat, i de fet les portades d'avui que ens has començat són un exemple, perquè totes ens diuen què ens surt del debat referent
aquest tema. També se'ns diu que Convergència defensa una consulta amb una sola pregunta sobre l'estat propi i tres respostes, si no, i en blanc. En un tuit, el secretari d'Organització de Convergència, Josep Rull, avala la pregunta clara que reclama Esquerra i es desmarca de la Via Durant. Per tant, doblegat, possiblement portarà cua. Al 324.cat ens hauran parlant-nos d'una altra figura política, que és la que va ser al matí de Catalunya Ràdio, Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, que ha defensat una consulta amb tres respostes. Asegura que la pregunta de la consulta
que es decidirà a finals d'any, haurà d'incloure totes les sensibilitats i donar acabuda també als que reclamen un canvi de model sense trencar amb Espanya. I atenció perquè Citroën utilitza una imatge d'Esther Quintana per una campanya interna sobre riscos laborals. La campanya de la planta automobilística Abigo ha estat retirada, després de formar, evidentment, aquest allau de crítiques. Al carter hi apareixia Esther Quintana, a més a més, es veu directament què és ella...
que se la reconeix, l'hem vist moltes vegades i té aquesta mirada, doncs la veiem i el cartell hi apareixia ella després de perdre un ull i s'advertia tu ets conscient, identifica riscos i evita'ls en comportaments segurs. Molt fort, molt fort aquesta campanya. Això és Citroen? Citroen. No ho sé, potser vam buscar la imatge així. No ho sé. Me serà pactat en tot cas, no? No ho entenc gaire, no crec, que se l'han retirada. Ah, l'han retirat. Ostres. Sí, sí, sí.
Bé, en tot cas, després també se'ns diu que Messi i el seu pare compareixen avui davant del jutge en el jutjat d'instrucció número 3 d'acabar per declarar per un cas de presumpte frau fiscal en els drets d'imatge que va per sebre del 2006 al 2009.
Aquests són alguns dels temes d'avui, divendres 27 de setembre. Ens anarem ara a la plana internacional, Andrea. I en clau internacional, a l'avantguàrdia, trobem una notícia derivada de la sal de Nairobi. Ens diu que la Interpol està buscant la vídua blanca per aquesta sal, Samantha Leutwhite.
Diu que la Interpol va dictar ahir una ordre internacional de detenció contra aquesta ciutadana britànica, coneguda com la Vidua Blanca, per la seva possible relació amb l'assalt del grup radical somali El Xap al centre comercial de Nairobi, que va deixar, recordem-ho, 72 persones mortes, i El Xap va desmentir que la britànica fos el centre comercial atacat. És una de les notícies derivades de l'assalt de fa uns dies. I també trobem un titular que diu espaguetis heterosexuals.
El president de la multinacional, Barilla, indigna els gais en dir que mai no farà anunciis amb ells. El president de Barilla, Guido Barilla, diu que se li va passar la cocció dialèctica i va perpetrar tot un fiasco de relacions públiques. En una entrevista a la ràdio, Barilla va afirmar que la seva empresa defensa la família tradicional i que mai no farà anunciis que presentin un entorn homosexual. Diu que la nostra família és tradicional, a qui no li agradi que compri una altra pasta...
I per últim, aportant una dada sobre aquesta multinacional, va ser fundada l'any 1877 a Parma i és un gegant que produeix a 30 països. Déu-n'hi-do, doncs, aquesta notícia, que jo crec que ell ho diu molt alegrement, però possiblement li pot passar factura, no? Home, sí. També Itàlia, segons la Vanguardia, és un dels països occidentals, no qualifica com homòfobs, però realment a vegades s'ha parlat d'aquesta qüestió.
Però és un dels països més endarrerits en aquestes temes. En manera oficial, no? Perquè em sembla que suposo que sí que, evidentment, com qualsevol país en general, però Europa en principi ja fa bastant de temps que tot això està evolucionant bastant. És a dir, que és preocupant. Doncs és el que diu el president d'aquesta multinacional, una de les més grans d'Itàlia. Doncs d'aquí passem ara a mirar què passava fa uns quants anys, un 27 de setembre.
Fa 20 anys, per exemple, el 27 de setembre del 93, se'ns parlava de sindicats, se'ns deia que Redondo deixaria la direcció d'UGT al Congrés de l'Abril. Bé, doncs era el tema principal del dia. També se'ns deia que la mort del presumpte terra que es trobava en coma havia augmentat la tensió a Euskadi. Eren els temes principals d'ara fa 20 anys.
En fa 15 el principal tema passava per la política, se'ns deia xoc entre Pujol i González sobre el futur d'Espanya. González deia que les segones transicions potser no van canviar de Brussel·la sinó de Tirana o Sarajevo, Déu-n'hi-do, i Pujol deia que ni de broma es podia utilitzar Sarajevo quan es parlava del nacionalisme basc i català. Potser tampoc hem canviat tant en 15 anys.
I després també se'ns parlava d'Aznar, que seria generós però sense oblidar les víctimes d'ETA. Deia que la pau cabia dins de la Constitució. Fa 10 anys, el 27 de setembre del 2003, el referèndum basc es fixava pel març del 2005.
I Barretxer s'acordava que la consulta només es faria sieta deixés de matar i el govern es plantejava denunciar el projecte davant dels tribunals i hem dit que no hem canviat tant. També se'ns deien que els partits catalans es dividien davant d'aquest projecte. I fa cinc anys la notícia principal passava per l'economia. Solves preveia un dèficit de 17.000 milions l'any 2009. El govern anticipava una brusca caiguda dels ingressos públics, aquí no es va equivocar, i els pressupostos del proper any...
retallaven un 2% la pujada de la despesa. D'altra banda, la crisi acaparava el debat entre Obama i McCain. Això és el 27 de setembre del 2008. I també se'ns començava a parlar del referèndum barceloní sobre la reforma de la Diagonàlia fa 5 anys, també, d'aquest referèndum.
Això és el que passava fa uns quants anys, ho reseguim cada dia a través de la Maroteca de la Vanguardia. Ara el que fem és fixar-nos en les contraportades d'avui divendres. I comencem per la del diari ara, el doble article setmanal de Xavier Bosch, que avui titula Educar les emocions i unes normes per Twitter. Educar les emocions, parla del diari on escriu, del diari ara, i diu que les virtuts d'un director de diari, redacció enllà, es podria mesurar...
per moltes coses, per les informacions que publica, per les que no publica. Entre d'altres, diu, i en aquest sentit, Carles Capdevila, director del diari Ara, en comptes de regalar uns anells de quincalla o vendre ganivets per fer sushi, ens ha sorprès amb béns del valor d'afegit cultural. Va començar amb l'arriscada col·lecció de la Bernat Metge, va continuar amb la selecció dels millors poetes catalans del segle XX, i a partir d'ara, diu, atenció a la novetat, ens sorprèn amb els clàssics de la literatura juvenil. Per exemple, el mecanoscrit del segon origen,
l'amic retrobat, Marco Baldo o el món de la Sofia. Parlar d'aquesta qüestió, educar les emocions, i d'altra banda, a unes normes per a Twitter, parlar de les conseqüències que pot tenir a vegades fer un mal tuit o la repromoció que pot arribar a tenir. I fa referència a una mena de picabaralla, m'imagino que simpàtica, que han tingut a Twitter Piqué i Arbeloa, sobretot Arrael del partit de l'altre dia del Real Madrid,
Diu, també sabem que l'aparició dels mails, el CSMS i potser no tant Twitter han provocat no pocs divorcis. Fa referència a un conegut seu que ha estat acomiadat de la feina per fer una piolada que sembla ser que no tocava des del seu compte personal.
Diu, i se m'han acudit tres consells a tenir sempre en compte abans d'enviar una piolada. Diu, un, no la facis mai des de la indignació. Dos, si a la llarga o a la curta pot perjudicar la teva família, no la facis. I tres, i el més important de tots, en cas de dubte, no l'escriguis. És el que diu avui Xavier Bosch. Consell de Xavier Bosch avui al diari Ara, d'aquí ens n'anem a l'avantguàrdia, que titula que l'infern és un xantatge religiós.
Ho diu Daniel Marguerat, que és doctor en teologia i estudiós del judici final. De fet, es va doctorar en teologia amb una tesi sobre el judici a l'Evangeli de Mateu. Diu, som els hereus d'un cristianisme medieval que ha creat moltes fantasies sobre l'infern. Diu, és un xantatge religiós per controlar els fidels, però la Bíblia no descriu cap infern amb gent cuença en una olla envoltada de dimonis. Diuen els psicoanalistes que aquesta angoixa medieval troba en nosaltres un aliat perquè correspon a les nostres pròpies culpabilitats
I diu, és que creure en un Déu que jutja m'allibera d'aquest jutge que sóc jo mateix i que té un efecte destructor. El judeocristianisme culpabilitzant és exactament el contrari del que descobrim en el Déu bíblic. Doncs interessant de llegir avui a La Vanguardia el periòdico. Tenim que no saps mai si el que et posa la copa és un poeta.
Ho diu Diego Cáceres, que es finança la pintura amb la seva feina de cambrer i acaba de fer una sèrie en homenatge al que veu des de la barra. Diu, el que m'alimenta els olis, el que m'ha permès dedicar-me a això, a pintar, sempre ha sigut l'hostaleria, aquí i a l'Argentina. El primer dibuix el vaig fer per desestressar-me un dia que estava cansat, un dia d'aquells que t'adones que el món de l'hostaleria és dur, esclavitzant, i després van venir els altres,
Diu, és un homenatge al meu ofici, a tot el que he vist als bars on he treballat, a la gent que he conegut, als amics que he fet. Diu, la gent s'enamora, es baralla als bars, s'hi conspira i s'hi planeixen revolucions. I diu, què seria de la nostra vida sense els bars? I diu que amb la seva feina té una relació d'amor-odi perquè exigeix molt, molt canell, està sempre de bon humor per tractar amb la gent. I diu, no saps mai si el que t'està posant la copa és un poeta, un músic o un pintor. Doncs és el que llegim avui a la Contra del Periòdic. Acabem amb la del punt avui que ens diu...
No la tinc apuntada, Andrea. És una entrevista a la model Valeria Mazza, que és internacional, argentina, i diu, només de molt joveneta vaig fer una talla petita. Sembla ser que ara dona suport a una desfilada de la firma Elena Miró, de moda per dones reals. Diu, és una desfilada pensada per a aquestes dones, en formes femenines, que són moltes,
Hi ha roba per al dia a dia, per sortir de nit, per fer una vida activa i dinàmica. I a Helena Miròglio, que és la responsable de la firma Helena Miró, diu, no li agrada parlar de talles grans ni tan sols de talles, i té raó. Diu, la moda no té a veure amb la mida de la dona, té a veure amb com et sents tu, amb un determinat estil. Diu, cal trobar el que li va al teu cos. I diu, jo mai he fet una talla petita, diu, bé, potser quan era molt joveneta, però mai més. Diu, a més, soc mare, treballo, i diu, sí, soc real.
I és el que ens ha explicat avui. Molt bé, doncs interessant a llegir també avui aquesta Contra del Punt avui. I enllaçarem una notícia curiosa, bastant interessant. A veure... Passa per un municipi de Múrcia, es diu Sant Javier. Ah, sí. I el coneixes? Sí, però a la manca del Marmena. Molt bé, doncs resulta que... És que he passat per allà aquest estiu i li dic, mira, Sant Javier... Doncs que han importat un senyal de trànsit d'Estats Units.
Ai, em sona això. I què? Són senyals que estan al carrer i s'atrecen als seus peatons i ensenyen una imatge d'una silueta d'una persona caminant, mirem alguna cosa amb la mà i un signe de prohibit i llavors posa, atenció, vianant, presti atenció mentre camina. El seu WhatsApp pot esperar. És veritat. Són les primeres senyals, almenys a l'estat, que alerten els peatons dels riscos de fer servir el mòbil mentre es camina.
I és aquest missatge dels senyals de trànsit que pretén evitar atropellaments o caigudes, cops o alguna cosa d'aquesta mena. A tots ens ha passat, segurament, que hem anat caminant i estàvem mirant el telèfon i no ens hem adonat que ens passava alguna cosa. I diu que igual que el conductor d'un cotxe es pot distreure amb el mòbil, evidentment, els vianants també ho fan. I per mostra, segons aquest conseller o regidor de Sant Javier, als Estats Units més de 60.000 vianants, són molts, eh?
van resultar ferits l'any 2012 per fer cas als seus telèfons mòbils. Sí, potser per caigudes, no cal que sigui atropellar més, per 60.000... Però sí que hi ha hagut aquests desquistes. Sí que és veritat, jo trobo una mica exagerat a vegades, ara amb els mòbils i tal, la gent està com molt individualitzada i aliena tot el que passa al seu voltant i la gent va amb el mòbil pendent pel carrer i pot ser perillós, fins i tot. Estem d'acord, doncs, d'aquest senyal, a veure si arriba a Sant Jus. Sí, implantant aquí, no? Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
I comencem obrint diaris avui a través del periódico i ens aturem a llegir l'anàlisi que fa Toni Aire d'aquest debat de política general que va tenir lloc ahir, que es va acabar ahir al Parlament de Catalunya. El titula Desencadenats i parla de les posicions dels grups. Diu que els temps en què el llenguatge i la gesticulació d'Artur Mas eren d'un políticament correcte que feia faradatge en passat ahir al Parlament,
en vam tenir una nova mostra a tomb de la seva descripció de certes pràctiques del govern espanyol. Això és cutre, cutre, cutre, cutre, però molt cutre. I sí, va demanar excuses pel llenguatge, però hi va afegir altres exclamacions com és de burros. També va citar en versió original una frase que es va atribuir a polítics espanyols, Esto de los catalanes con un poco de alpiste se resuelve, que per moments vaig pensar, en Déu tenir aire,
que desembocaria en un crit semblant al d'aquell Jordi Pujol del Tita Estires, la menjadora, nosaltres no hem vingut a la política per la menjadora. Aquí s'han cregut que som nosaltres. Però en Pujol, aquells cops de gent eren habituals. En Mas, no tant. No fins fa poc, en tot cas.
Ho lliga tot plegat també amb Django desencadenat, per això aquest títol, i també diu que és el cas de Joan Herrera, un Joan Herrera molt contundent en la crítica, però no agra. Ens diu que la majoria de líders catalans han definit la força del seu discurs, l'han llimat de matisos i posen més èmfasi i contundència a l'hora de defensar-lo, per això ens diu això de Joan Herrera. També diu que és el cas d'un David Fernández, amb bona retòrica i amb acolorit assortiment de samarretes pancarta, i és el cas també d'un Oriol Junqueras, sempre gesticulador, molt aficionat a parlar amb sentències,
Mai en papers a la tribuna duradors i ahir a l'hemicicle ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora esperant torn de paraula quan ben bé ni havien obert encara els llums de l'indret. La qüestió és fixar imatges potents a la retina de l'espectador votant. Una imatge diu que se li resisteix en canvi a Pere Navarro que queda desdibuixat perquè vol ser contundent però altres ho són estratosfèricament més que ell.
Són algunes de les opinions que explica avui Toni Aira en aquest anàlisi d'aquest debat de política general. Més coses al punt avui. Ens aturem avui a llegir l'opinió que tenim a les pàgines d'Economia. Hi escriu Miquel Camps, que és president de Pimec, joves empresaris, i titula aquest article l'aixeta del FROP tancada per les Pimes. Diu que fa tres mesos vam viure...
Una peculiar i ampla campanya publicitària als mitjans de comunicació en què el FROP deia cobriria l'aixeta del crèdit. Parla d'aquest FROP que diu que és el fons de reestructuració ordenada bancària o una entitat pública amb personalitat jurídica creada el 2009 que té l'objectiu d'ajudar les entitats financeres amb problemes i en cas necessari procedir-ne a la liquidació.
Diu que el temps ha passat i la realitat és que res no ha canviat i que les dificultats, en canvi, creixen dia rere dia. Diu també que vam decidir no precipitar-nos i es van donar un vot de confiança per veure si la campanya mediàtica desembocava de veritat en una obertura de l'aixeta de les entitats bancàries. Però que aquest temps ha passat. Es pregunta també on és l'aixeta oberta del flop i per quina raó es va endegar aquella desmesurada campanya. Ho escriu Miquel Camps al Punt Avui.
I anem cap al diari ara, quan falten 3 minuts per 3 quarts d'11, per aturar-nos a l'entrevista que fa Carme Riera Sant Feliu a Salvador Sanz, que és torredor i tastador de cafè, propietari de Cafè és el Magnífico.
Va entrar al negoci familiar als anys 80 i fa més de dues dècades que fa les delícies dels amants del cafè des del Barcelona i barri de la Ribera. És la tercera generació de l'empresa familiar i a Creta Escola des de la botiga de Cafè Cent Magnífico, que és a tocar de Santa Maria del Mar. Diu que el cafè té mil components aromàtics, el doble o més que el vi negre.
I que el cafè perfecte creu que és el que equilibra molt bé el dolç i l'àcid. El gra ha d'haver estat recollit en el punt màxim de maduració, perquè passa com amb la fruita, quan està madura és molt dolç. El cafè bo és dolç, però no ensucrat. Dolç com una taronja, que és àcida i dolça a la vegada. Diu que l'acidesa la dona l'alçada del cultiu. També diu que aquí ens falta una miqueta de cultura del cafè. Ens considerem molt cafeters, però les xifres de consum per càpita no diuen això.
I diu també que està content amb el prestigi social del cafè i que s'ha d'agrair a Starbucks i a Nespresso. Diu que no et permet entreçar l'origen del cafè com pots fer-ho amb el meu, aquestes empreses, però hi ha molta gent que gràcies a Nespresso sap que hi ha opcions més enllà del Fuerte, Flojo, Torrefacto o Cintorrefacto. El primer pas és no tornar-lo a comprar al súper i el segon és passar a torradors com nosaltres, que anem, diu, més enllà.
I també parla de com fer un bon cafè a casa. Diu que cal escollir la cafetera que millor s'adapti al teu gust. Si t'agrada fort un express o una italiana, hi ha una cafetera per a cada manera de treure el cafè i cadascuna li dona un cos diferent. Interessant per demans del cafè llegir aquesta entrevista avui que tenim al diari ara.
I acabem amb l'avantguàrdia avui l'article de Sergi Pàmies que titula Pi, pijo, pijo aparte. I diu que en un article sobre el procés sobiranista publicat a la revista Tinta Libre, el periodista Sergi Picazo es preguntava, oi seria el pijo aparte un independentista? Potser perquè el poder de la ficció especulativa és més estimulant que la realitat. De seguida, diu Sergi Pàmies, vaig imaginar el personatge creat per Juan Mercè últimes tardes conteressa,
Amb una capa estelada i conduint una moto robada, es pregunta cap a la cadena humana de l'11 de setembre. Diu que jugant a buscar respostes, el personatge de Mercè, que probablement hauria evolucionat cap al sobiranisme més explícit, seria la Tressa, tot i que sovint ha manifestat el seu menyspreu per l'espanya de la ignorància, la intolerància, l'essència inquisitorial i la brutalitat casernària. No m'imagino Mercè entusiasmat amb un desenllaç de cessació.
Diu també que la pregunta de Sergi Picasso trasllada arguments de la realitat a la ficció i els concentra en un món que ja no existeix. També ens empeny a constatar els canvis que s'han produït des d'aleshores. Mercè diu, mentre el país no sepa què fer con su pasado, jamás sabrà què fer con su futuro. I aquesta, diu Sergi Pàmies, és una de les coses que han canviat. Un bon article de Sergi Pàmies avui a la secció de Cultura de La Vanguardia.
I encara més a punts culturals, Robert De Niro substituirà James Gandolfini a la sèrie Criminal Justice. El director del Cor de Liceu anuncia que plega la temporada que ve i continua aquesta situació al Liceu. El grup Jambori acollirà un festival de jazz de proximitat.
I Sisa i els catarres cantaran pels petits camaleons. I a més a més encara un artista holandès escolpeix un crani de cocaïna que vol convidar a la reflexió. Es diu Eke Animal, és un resultat de 20 mesos de treball de Dido. Diu que fa por mirar a la cara del nostre costat animal. Aquesta escultura provocativa.
I en esports us expliquem que la portada de l'esport titula molt semblant, de fet, al mundo deportivo, diu escàndol mundial. El robatori a l'Elx converteix la Lliga en el castellà del futbol, diu que els mitjans de comunicació i les xarxes socials van evidenciar aquest error de Muñiz Fernández.
I com dèiem també de l'esport titular, escàndol. Diu que Munyit va cometre a Elge l'últim atracament i hi haguen quatre ajudes a Madrid en les sis jornades.
I va més enllà el nou esportiu, que avui publica una imatge en portada antiga, i de fet el titula temps de silenci, i parla de l'evolució de quant temps fa que passen aquestes coses entre els triomfs del Madrid en blanc i negre. Bé, és la manera de veure-ho del nou esportiu. Aquests són, doncs, alguns dels temes de l'actualitat d'avui, divendres 27 de setembre. De seguida, el temps.
Just a la fusta.
11 minuts i les 11. Saludem ara el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Què tal? Doncs jo segueixo amb les... Enfegat. Sí, perquè ja no toca. O sigui, jo soc conscient que els 90 i escaig dies de l'estiu, i sé que em repeteixo, que ho dic sempre, però els 90 i escaig dies d'estiu de calor rigorosa, doncs, s'accepten. L'únic que podria quedar una mica així suportable és dir, el mes de juny no va ser extremadament calorós.
Jo no vaig portar sandàlies fins al juliol, eh? I llavors estem pagant el que no va passar el mes de juny. I això ho deia el canal Meteo, quan vam parlar que deien allò. Recordo que vas dir...
I que vam parlar al principi de setembre, que van dir, no, serà això, però a finals d'agost i principi de setembre serà més càlid. I fins a l'11 dèiem, això també es van equivocar perquè no havia canviat i en canvi ha sortit de revés. I ara fa més calor que fa un mes, si no m'equivoco. El que passa és que són diferents episodis que van succeint-se i quan a vegades tens aquesta curiositat, el fet de tenir un anticicló tan potent durant tants dies al mes de setembre...
El que va evolucionant és la temperatura cap amunt i, clar, estem tenint. Més que la temperatura, ho segueixo dient, ahir... I ara m'ha vingut al cap una conversa que teníem abans d'ahir amb un amic que deia... No t'ho creus ni tu que aquest estiu no ha sigut càlid. Tu no treballes a l'exterior, però jo que estic a l'exterior treballant tot el dia ha sigut horrorós, aquest estiu. No és veritat, no? No, però la humitat sí. I és el que està passant aquests dies. Ahir vam tenir una màxima de 26, que això ho col·loques al mig del mes de juliol i respires. Però, clar, recordar que ahir...
en un període que va des de la una del migdia fins a les cinc de la tarda, gairebé vam estar rondant el 90% d'humitat. Clar, amb 26 graus de màxima que va caure cap a les tres, quatre de la tarda, amb 90% d'humitat ens estem disparant cap a 34 graus de temperatura de sensació. Clar, dius, estàs a final de setembre, a les portes d'octubre, és l'últim cap de setmana de setembre,
i aquestes temperatures sí que són les que podrien tocar, una miqueta més baixes, però aviam parlaríem de 24-25, el que és curiós és aquesta influència d'aquest anticiclo que porta molts dies enviant-nos vents del sud, que està provocant aquests núvols baixos a prop del litoral, que no és res més que la pròpia humitat del mar que el topar amb terra desenvolupa aquests núvols, i aquesta humitat la tenim present sobretot a punts del litoral i està donant
Més que calor, sensació de calor i de xafogor, que és empipadora, perquè és allò que emprenya, que l'estiu està bé, però que, clar, quan ja ha passat l'estiu ja tens que fer la vida normal, ja no tens tant de temps per poder estar a la platja, donant-te la panxa, perquè avui, si estarem a la platja, doncs estarà prou bé. Fa una miqueta més de ràbia. És aquesta xafogor, que no només és avui, que ja portem uns quants dies culpa de l'anticiclo, i, a més a més, la depressió, i entrem en previsió, la depressió que està entrant per la península ibèrica...
Com que va amb el sentit contrari de les agulles del rellotge i el seu centre es troba pràcticament a Lisboa, segueix enviant vents del sud, tot i la inestabilitat, segueix enviant vents del sud cap a Catalunya. I això pot provocar que, tot i que avui a poc a poc, sobretot demà i el diumenge, aquesta depressió ens creua, però ens creuarà amb una influència de vents del sud. Després la cosa ja podria anar canviant. Però mentre tinguem aquesta influència de vents del sud, seguirem parlant d'humitat. L'única part positiva, entre cometes, perquè sé que a tu no t'agrada, és que com que el dia s'està escurçant
i la nit s'està allargant, si tenim un dia una mica tapadot, es nota molt la baixada de temperatura pel que fa a la presència del sol, tot i la humitat, i si a més a més hi ha algun ruixadet o alguna cosa, doncs les tendències que les temperatures siguin una miqueta més suportables.
I és el que pronostiquem, és un canvi de temps. No és espectacular, però sí que és un canvi de temps. I en meteorologia, quan portes tants dies avorrit amb l'anticicloi, parlant d'aviam quan arriba un canvi... S'espera amb molta força, no? Sí, home, és un canvi que s'espera amb més ganes, tot i que és un canvi que sí que en alguns punts del país és interessant, però en altres punts com Sant Just serà un canvi així molt relatiu. Com ens afectarà? Doncs avui divendres, ara de moment estem molt bé, però de cara al migdia i la tarda...
poden començar a aparèixer núvols alts. És allò que comentàvem. Deixa'm passar el sol, però quedarà un cel així com enterbolit. I sembla... Lleig o d'aquells roses. D'aquells roses quan hi ha l'aposta al sol, que és molt maco. I probablement, si tot evoluciona com ha d'evolucionar, l'aposta de sol d'avui serà molt maca, perquè serà rogent, aquell tal de núvols que et fa aquell color tan bonic quan es fa. I que a la tardor, com que el sol ja va una miqueta més baix, és molt bonic de veure perquè queda del nivell dels núvols. No ho sé, a mi m'agraden molt aquestes postes de sol.
I llavors el que tindríem és avui estabilitat, tornarem a tornar a rebre aquests 26 graus de màxima com els que vam tenir ahir, amb humitats elevades, ara no tant, però probablement al migdia es noti aquesta humitat i et sobra pràcticament tota la roba que poses i després venen els encostipats. Demà dissabte ens creu el front. Com ens afectarà Sant Jus? Aviam, amb més núvols, però tampoc no és res de l'altre món. Hi haurà més núvols, no seran els típics núvols baixos que hem vist durant tants dies, sinó que seran uns núvols una mica més compactius, creuaran i...
podrien deixar alguna gota, o sigui, no hi ha cap mapa que t'ho digui, perquè com que arriba desfent-se, depèn de la desfeta que porti a sobre amb el seu recorregut, doncs pot haver algun núvol encara amb una mica de ganes, però la tendència és que passin els núvols sense pena ni glòria. On hi haurà més possibilitats, com que ara ens imaginem la geografia de Catalunya, com que ens venen vents del sud, aquests vents entren per la geografia catalana...
i el primer mur que es troben és el prepirineu, sobretot el de Lleida. I com que encara a les comarques de l'Aragó i de Lleida encara hi haurà una certa activitat d'aquest front que es anirà desfent a mesura que abans sí cap a la costa, en aquelles zones del prepirineu de Lleida ja sí que poden haver algunes precipitacions demà i diumenge que poden ser una mica destacades. Pensem que si arriben aquests vents humits es topen amb el prepirineu, topen amb aquestes muntanyes i descarreguen abans d'arribar.
a la pròpia muntanya. O sigui que podrien haver ruixats de cara a aquesta tarda, demà i també diumenge, en zones del Pirineu i Pirineu-Lleidetà, també cap al Pirineu-Barceloní, potser el de Girona ja més complicat, i cap a l'interior de Catalunya i les Franja de Ponent potser cauria també algun ruixat, i ja diem que això que la nit de dissabte, diumenge i diumenge, el matí pogués caure alguna gota de Sant Just, es manté, però és molt remot.
Sí, és difícil, perquè com que es va desfent, potser hi ha algun núvol que té una mica més d'empenta. No és d'aquells fronts que quan arriben al Mediterrani es reactivaran. Es reactivaran quan portin molt recorregut al Mediterrani i seran notícia la setmana vinent a Itàlia, però creiem que a Catalunya no ens acabarà d'afectar. I l'altre ingredient important de la previsió del cap de setmana és que si avui parlem de 26, demà més o menys tindrem la mateixa temperatura, una miqueta més curta, però el diumenge amb prou feines arribarem als 24. O sigui que hi ha una baixada de màximes
que es notarà una mica, perquè ja portem molts dies amb aquest... L'aixafogó potser segueix sent la mateixa, baixarà una mica, però potser diumenge respirarem una mica més bé, i potser a Sant Just ens quedem amb 23 o 24 graus, que és molt d'agrair. Molt bé, doncs estarem a casa doblegat, dilluns ho explicarem també, i bon cap de setmana, Carles. Igualment, Carme. Que vagi bé, bon dia.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Saint Patrick's Press School. Inaugurem la primera setmana de setembre. 3 minuts i escat. Ja arribem a les 11 en punt. Connectarem amb la xarxa. També sentirem el bolletí informatiu del Sant Just Notícies.
I tornarem després, ens revisten a l'alcalde. Ens hi acostem a Mailita, dels Main. És un missatge de mar. La transmissió
Que recita una cançó en un idioma estrany. Un tros de mi s'ha convertit en un senyal. Si d'ara ningú l'ha escoltat
Un telescopi ens està a punt.
tres ulls vermells d'una noia que ha plorat és la reina de Mart molts mil·lenis fent una cançó perquè un enginyer
Fins demà!
Són les 11 Notícies en xarxa
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Al Col·legi de Metges, la Sindicatura de Greuges i Associacions de Pacients rebutgen el copagament previst per divars vinent als medicaments hospitalaris a Catalunya. De moment aquesta mesura no s'aplicarà. D'aquí una hora s'assigna l'acord per retirar l'expedient de regulació del banc Sabadell. Treballadors i direcció han arribat a un pacte que salva 1.400 empleats de l'Ero. Els Mossos detenen els presumptes autors de dos robatoris a empreses del Segrià. Tots cinc són veïns de Lleida.
Esports, el River Andorra és el nou campió de la Lliga Catalana, l'EB de Bàsquet. A la final han derrotat Alfred Joventut per 79 a 58.
Com dèiem, el Col·legi de Metges de Barcelona, la Sindicatura de Greuges i també associacions de pacients han expressat el seu rebuig frontal al copagament als medicaments hospitalaris. La mesura, recordem-ho, és del Ministeri, està previst que entri en vigor dimarts vinent, però a Catalunya de moment no s'aplicarà per decisió del Departament de Salut.
El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Pedrós, demana que no s'apliqui la mesura dictada pel Ministeri de Sanitat perquè perjudicarà grups de malalts greus i no generarà cap gran estalvi. Pedrós ho ha dit a la xarxa.
Nosaltres demanem, com a representants dels metges, que aquest decret no s'apliqui. Hi ha una discrecionalitat, amb unes patologies cròniques sí, amb altres no. No s'ha tingut en compte la realitat assistencial. L'objecte d'estalvi nosaltres no el veiem. I si realment el marc jurídic obliga a l'aplicabilitat, busquem sistemes de compensació.
A partir de dimarts vinent, on s'apliqui la mesura, s'haurà de pagar un 10% dels medicaments dispensats a les farmàcies dels hospitals. Direcció i sindicats del Banc Sabadell signen d'aquí a tot just una hora, a les 12 del migdia, l'acord per retirar l'expedient de regulació que afectava més de 1.400 treballadors durant dos anys. El pacte s'ha aconseguit a canvi de reduir les vacances de 31 dies a 28 i de no fer aportacions al fons de pensions de la plantilla al llarg d'aquest període.
Per al representant de comissions obreres a l'empresa, Mario Rifaterra, l'acord a què han arribat és satisfactori. Són declaracions fa només uns minuts a la xarxa de comunicació local.
Creiem que hem arribat a un acord satisfactori perquè ells veuen completar les seves expectatives del seu estalvi de costos que volia i nosaltres veiem també que hem pogut evitar el que s'havia proposat en un primer moment la direcció, que era que 355 companys en un període de sis mesos poguessin anar a l'atur.
Banc Sabadell oferirà excedències incentivades voluntàries per fins a 50 treballadors de Catalunya i l'Aragó. I els Mossos d'Esquadra han detingut 5 homes veïns de Lleida d'entre 20 i 37 anys com a presumptes autors d'un delicte de robatori amb força. La primera detenció es va fer dimarts a 3 homes arran d'una investigació oberta a mitjans de setembre quan es va descobrir un robatori amb força en una empresa de reciclatge de Montoliu de Lleida.
El nou fons de beques d'equitat de la Generalitat podrà ajudar fins a 3.000 estudiants que quedaran fora de les beques del Ministeri d'Educació. Tot i així, encara és aviat per saber quants estudiants catalans no podran accedir a les ajudes universitàries pels nous criteris imposats pel ministre Bert. Són declaracions d'Antoni Castellà, secretari d'Universitats, avui a la xarxa de comunicació local. No deixa de ser curiós, jo dic així, que en el moment que per primera vegada de la història Catalunya estableix un fons propi de beques, coincideixi en que el Ministeri
endureix criteris per reduir l'accés als estudiants. En termes pràctics, els estudiants passaran, hi haurà un gruix, sigui de 1.000, 2.000 o 3.000, que seran absorbits pel sistema equitat, però la denúncia, en tot cas, des del govern de la Generalitat, és que no estava pensat en aquests termes. Castellà veu amb bons ulls els ajuts que donen alguns municipis als estudiants perquè són complementaris, ha dit, per exemple, els ajuts al transport.
Iniciativa Solidària avui i demà, a Pineda de Mar al Maresme, el col·lectiu Pineda Solidària organitza un intercanvi de productes. Per cada aliment que un ciutadà porti es rebarà a canvi un tiquet per vascanviar per roba, calçat o joguines en altres objectes. Ràdio Pineda, Olga Diegues, bon dia. Bon dia. L'associació col·lectiu Pineda Solidària organitza aquest divendres i dissabte a Pineda l'anomenat truquer d'aliments. Per un aliment que es porti es podrà vascanviar per roba, calçat, joguines, DVDs
o llibres, entre altres productes. Així ho ha explicat Isabel Petrus del col·lectiu Pineda Solidària. El treball d'aliments és portar menjar a canvi de roba, llibres, CDs i objectes diversos. No sé, el típic, cigrons, arròs, oli, llet, en fi, tots els productes bàsics per a l'alimentació de les famílies.
El truquer d'aliments es fa aquest divendres i demà dissabte al Casal de la Dona del carrer Barcelona, 35. Els aliments es portaran a Càritas i al Rebost Solidari. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui s'obre la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Són parcel·les dels horts municipals a Can Cardona, situades al passeig de la muntanya davant de l'institut. Les instàncies es podran presentar a l'oficina de gestió integrada fins al dia 11 d'octubre. Fins ara hi havia una vintena d'horts i ara el terreny es dividirà en 33 per adequar-los a espais de consum familiar de 75 metres cadascun. D'altra banda, l'oferta s'amplia tant més col·lectius. Trobareu tota la informació a la seu electrònica del santjust.cat.
Més qüestions. Sant Just Solidari inaugura la seva seu de forma oficial aquest vespre i ho fa amb un munt de projectes a Camoapa. Un dels més importants farà que millori l'assistència oftalmològica al poble nicaragüèn que ha germanat amb Sant Just. A banda de seguir amb els projectes que ja tenen en marxa, l'entitat iniciarà un pla conjunt amb l'Institut Català de la Retina, a través del qual una sèrie d'oftalmòlegs aniran a Camoapa per intervenir la població que ho necessiti. La idea és que en els propers anys hi hagi dues òptiques al poble i que els nicaragüencs rebin una atenció correcta.
I els propers mesos també s'acabarà el primer grau en òptica que s'ha fet a la Universitat de Managua a través d'òptics sense fronteres. La inauguració oficial de la nova seu de Sant Jusolidari a l'edifici de les escoles serà avui a les 8 del vespre i comptarà amb la intervenció del sociòleg Albert Salas. I un apunt més per recordar-vos que el documental del mes de setembre mostrarà les conseqüències que té per la població palestina el mur que les separa d'Israel. El documental és Infiltrators i els del director Khaled Gerrard.
Un dels objectius de llarg matratge és mostrar una situació que els mitjans no ensenyen, ja que és il·legal, passar al mur que separa els dos territoris. Aquest documental ha estat reconegut a festivals com el Docs Barcelona International Film Festival aquest any. A Infiltrators es podrà veure avui a la sala del cinquantenari de l'Ateneu a dos quarts de nou. L'entrada costa 3 euros pels socis de l'Ateneu i 5 pels qui no ho són.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
que ya no piensas en mí que ya no crees en la gente que tomas pastillas rosas y te has vuelto onista y sueñas con no soñar entraría en tu luz con una canción sencilla tres notas y una bandera tan blanca como el corazón que late en tu cuerpo
A cualquier otra parte. A cualquier otra parte. A cualquier otra parte. A cualquier otra parte. A cualquier otra parte. A cualquier otra parte. A cualquier otra parte.
Para olvidar que de todo y no pensar más que en tu voz entraría en tu luz con una canción sencilla. Tres notas y una bandera tan blanca como el corazón que late en tu cuerpo de niña. Estaría tan lejos de ti
A cualquier otra parte. A cualquier otra parte. A cualquier otra parte. A cualquier otra parte.
A cualquier otra parte. A cualquier otra parte.
Ara passen 11 minuts de les 11 i aquesta hora parlem de l'actualitat política municipal, per això salutem a l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, bon dia. Bon dia, què tal? Com estem? Bé, a punt per parlar d'aquest primer ple, o d'aquest ple després d'aquesta aturada que hi ha el mes d'agost amb el ple municipal, i com dèiem es va fer aquest ple del mes de setembre.
Un dels temes que es va tractar feia referència a un equipament esportiu a Maslluí. Sí, molta il·lusió aquest tema. Exacte, que s'aprovar de moment és el primer pas de molts, no? Vull dir que és una cosa que suposo que és a llarg termini. Et diré que ahir la nit i aquest matí hi havia veïns de Maslluí felicitant aquesta iniciativa del govern municipal que posa en marxa i els hi vaig dir, o els estic dient això, que és el primer pas que demà ha passat d'això
No existeix. El que hem de fer ara és aprovar el plec de clàusules. Per un llenguatge planer són les condicions per les quals l'Ajuntament cedeix aquest terreny amb una empresa privada que s'ha de presentar concurs. Es presentaran diferents empreses privades que gestionaran aquell centre o futur centre amb les condicions que li demana l'Ajuntament.
i que, principalment, evidentment serà una zona esportiva, on hi hagi també cafeteria, on hi hagi una piscina, on hi hagi pistes de pàdel i també fitness. Això és una inversió que es calcula a l'entorn del milió i mig, un milió 600.000 euros. Depèn, finalment, de com es farà aquesta obra, però el que es calcula des del punt de vista tècnic és que sigui una inversió important.
i, per tant, amb molta il·lusió, perquè el barri del Mas Lluí, després de tot un recorregut llarguíssim d'inquietuds, pot arribar a tenir un equipament fet o impulsat al 100% per l'Ajuntament de Sant Lluís, perquè altres equipaments que havíem parlat inicialment, que els hi pertocava o teníem que compartir amb les administracions o la Generalitat, en aquest cas, les negatives han sigut tan grans que, finalment, una vegada més l'Ajuntament de Sant Lluís es posa davant
escolti'm, el barri del Mas Lluí, obert a tothom, eh?, obert a tota la població, doncs, tindrà, doncs, en un temps, doncs, aquest equipament esportiu, doncs, pràcticament tot és a l'aire lliure i això pot donar una vida i una qualitat, diguem-ne, de vida als veïns que s'ho mereixen, no?
O sigui, serà sobretot d'aquestes pistes, no hi haurà, per tant, part poliesportiva tancada? No, no, no, és bastant obert tot. No hi haurà piscina, tampoc. És piscina oberta. Per tant, el que volíem era... El plec de condicions permet millores. És a dir, si aquesta empresa diu, escolta, jo puc fer això a més a més, doncs perfecte, fàgiu. Però veiem més un espai obert, connectat molt bé a Collserola, que no siguin grans caixes tancades, però ens entenguem, o edificis tancats, sinó
cafeteries en la seva terrassa, evidentment, al·liversen una altra cosa, però insisteixo, el plec de condicions el que diu és que les empreses poden presentar millores i per tant veurem què ens presenten.
I aquest milió d'euros és el que seria càrrec de l'Ajuntament? No, no, no, nosaltres no paguem res, nosaltres cobrem. És a dir, aquí l'habilitat és dir, escolta'm, a més a més això no va a càrrega financera, que és el que ens interessa, i escolta, volem això, hi ha algú al mercat que amb aquestes condicions, doncs amb aquestes condicions controlant les tarifes, controlant que la inversió es faci d'aquesta manera.
Volem aquests espais oberts, que pugui entrar qualsevol persona de Sant Just, sense matrícula, sense ser soci. És a dir, que volen fer socis que en facin, però si vols anar tu, doncs, eh, que dius, escolta, avui vull anar-hi. Doncs mira, pagaré una entrada i ja està. Per tant, si hi ha empreses que ja han vingut empreses interessades en això, doncs, escolta, aquests senyors posen aquests diners...
Tenen la concessió de uns anys i paguen, a més a més, un cano mínim de 18.000 euros a l'any a l'Ajuntament. Això són ingressos patrimonials fixes. Per tant, el que hem de fer és unes bones condicions, veure que hi hagi una bona empresa que gestiona i després fer el seguiment...
que sigui gent responsable, sèria i que compleixi amb les clàusules i les condicions. Dèiem que és un primer pas, per tant, suposo que és una cosa que es parla uns quants anys vista, no? Jo diria que anys no, però un parell d'anys perquè podem anar a aquesta cafeteria o banyar-se, jo crec que sí.
S'ha de construir, vull dir que s'ha de fer tot. És una obra relativament ràpida, perquè et dic que hi ha poca edificació, no?, o sigui, hi ha poca estructura, però sabíem que hi ha un pàrquing també soterrat, han demanat que, com que està Collsaló enganxat, doncs també molta cura amb l'impacte il·lumínic i totes aquestes coses, doncs fan que s'han de ser prudents, però perquè s'acabi una cosa de començar, i ara l'han començat. D'altra banda, el ple d'ahir també es va aprovar una moció d'adesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, una moció que...
Vam presentar conjuntament CIU, Iniciativa, Esquerra i PSC. Els ha estat fàcil posar-se d'acord? Jo crec que sí, perquè compartíem moltes coses del que es diu en aquest pacte nacional, que és el text que va entrar en el Parlament de Catalunya i el Partit Socialista va demanar que es modifiquessin
algunes expressions que hi havia allà pensant que aquesta consulta pugui representar totes les inquietuds i hi hagi totes les opcions i, per tant, els companys de Convergència i Esquerra ho van entendre ràpid.
I bona part és el mateix text, però el que està dient aquest text és que aquí hi ha una democràcia, que la gent volem anar a votar i volem votar diferents opcions. Per tant, això ens ho va entendre molt aviat i s'ha aprovat. Jo crec que positivament s'ha demostrat una vegada més, una vegada més a Sant Lluís, que som capaços de sentar-nos en una taula
i malgrat hi hagi diferències, doncs arribem aviat a acords. I m'agradaria que això passés al Parlament, passés al Congrés de Diputats i passés a l'alta política, que és molt diferent a la política mitjaneta, no? Molt bé, molt content que els portaveus d'aquests partits facilitésin les coses, que entenguessin que contra més gent
estigui apuntada al dret a decidir, que la sobirania del poble de Catalunya passa per unes urnes i l'expressió del poble ha de passar per unes urnes.
I aquí, doncs, bé, vam canviar dos paràgrafs. I és a dir, no és només una opció sí o no, sinó, escolti, que hi hagi totes les opcions i que la gent digui el que vulgui. Era aquest, això és el que vam canviar. Aquest era el que hem canviat. I ja està, aprovat i per una gran majoria. Sí, d'altra banda, hi havia democràtica i el Partit Popular van votar en contra. Bé, és normal, això era molt difícil, no? Exacte, l'altre dia se li deia que no, que no ho sabia, perquè sabia que la seria la gran sorpresa, suposo, que hauria estat al revés.
Fixa't una cosa que dels 17 regidors, 14 hem votat a favor d'aquest text. Per tant, és un gran èxit. Òscar Gil, del Partit Popular, deia això en concret. El millor que li pot passar a Catalunya és ser un 10% més rica. I el pitjor que li pot passar a Catalunya és ser un 10% més pobre. Algú d'aquí canviaria la seva opció nacional per això, per aquest 10% de la seva riquesa? No, veritat.
i no ho dic ara, però tot s'està mercantilitzant. Al final, la decisió és ser espanyol o ser català, o no ser ni espanyol. En la meva opinió, el que quedarà no serà Espanya. Espanya és el que és ara, i després serà Catalunya i una altra cosa, no sé com li diré. Què li sembla aquesta posició? No, em sembla una claretat. L'Òscar és una regió molt clar, és molt emotiu, a més a més és que hi ha amistat, s'expressa com s'expressa. Ell expressa una inquietud, té un posicionament, evidentment,
que Catalunya no ha de marxar d'Espanya. Ell mateix va dir en el ple que aquest immobilisme del Partit Popular i això que hi ha ells del Partit Popular no és bo, fins i tot va dir això, que tots ens equivoquem, jo crec que és una persona en regió de diàleg, de consens, de sentar-se en una taula i trobar punts en comú. Però és cert que, per una banda, hi ha un sector social que és veritat, que s'ha afegit, diguem-ne, en aquesta onada d'independentista per un tema econòmic,
Però hi ha molta gent que no, que inclús ara apareixés una opció, diguem-ne, molt bona de pacte fiscal o de concert o el que sigui, continuaria, doncs, volent anar a expressar la seva...
la seva postura en unes urnes i segurament diria que ja és un tema més de sentiment. Però per saber tot això, perquè també va sortir el debat de la Catalunya silenciosa, precisament per saber tot això, el que és més senzill és que ens posin una urna i sabrem la Catalunya silenciosa, la Catalunya independentista, la Catalunya confederal, la Catalunya federal, ho sabem tot. Per tant, això supera la política. El que digui el poble ho hem de fer-ho.
ni més ni menys. L'Òscar ha d'expressar-se, diguem-ne, amb aquest sentiment que té i dir que en el Partit Popular, la trajectòria del Partit Popular, tant de l'Enric com de l'Òscar, aquest mandat ha estat molt col·laboradora. Però, clar, aquests temes sempre són més apassionats. Està clar, ja, sempre hi ha debat en aquest sentit. D'altra banda, arran dels pregs i preguntes, des de Convergència Unió, Miquel Obrador, i després també des del públic, es va demanar quina era la decisió respecte a tot el tema del valor cadastral. Ho he explicat moltes vegades, això, si no.
Li van demanar per això perquè creien que no havia quedat prou clar, no? No, és que busquen un titular Convergència que no el poden tenir. Es tenen ganes que l'alcalde digui, pujaran els impostos, o pujaran l'IBI, pujaran el cadastre. És que estic fart de dir això, no? És a dir, estem vivint...
Estem vivint una transformació de lleis i de propostes dels centres de gestió cadastral i del Ministeri d'Economia que ens diu, escolti, Ajuntament de Sant Just, vostè no ha revisat els valors cadastrals des del 96, per tant, això hauria de fer-ho. Si vostè no ha volgut pujar els impostos als seus veïns pels motius que sigui, li recordo que hauria de fer això.
i cada dos o tres mesos van canviant. On va el centre de gestió cadastral? Primer va que finalment, ben aviat, diuen que el 16, i són paraules seves, que en el 2016 s'ha acabat de ponència, s'ha acabat de valors cadastrals, és a dir, tu apretaràs en una pàgina web, apretaràs un botonet amb el teu DNI i et diuen, escolta, i casa seva val tant, perquè això és el que es creu que val.
i serà aquesta gent, el centre de gestió, el Ministeri d'Economia, que val tant. I a partir d'aquí pagaràs els impostos, quan venguis la casa, el notari ha de legalitzar-la o escriturar-la per aquest preu, les immobiliàries no poden inventar-se en altres preus, perquè serà aquell preu, i per tant no hi haurà injustícies fiscals, no hi haurà un ajuntament que vol fer valors cadastrals més actualitzats i el del costat que no ho fa, i depèn de quin veí on visquis, tens una parcialitat de fiscalitat. Anem cap a aquest camí.
Per a nosaltres què hem dit? Dic, home, atès que sabem que estem en valors cadastrals baixos, ens apuntem a això i anem actualitzant-los progressivament. Sempre, sempre, insisteixo en això, que puguem assegurar que el rebut pel que paga el veí de Sant Jó sigui el mateix.
I aquí Convergència insisteix a treure'm una expressió, una paraula, per dir, escolti, no, publiqui vostè que l'alcalde de Sant Just diu que no es pujarà a l'Ibi en els propers anys. I això és el que no fan, no?
Els hi vaig dir el que he dit sempre, és a dir, això no toca de cap de les maneres, el que hem de fer és anar guanyant temps a veure aquestes lleis com es van transformant d'aquí dos o tres anys, reconeixent, efectivament, que els valors són molt baixos, però reconeixent que en aquests moments la gent paga més diners, doncs, escolti, no pot ser de cap de les maneres, i anirem aguantant això. Si augmentem el valor cadastral, doncs baixarem el tipus perquè el rebut del final de l'OI sigui el mateix, i això ho entén tothom.
però insisteixen a buscar-me una frase d'aquestes per publicar-les i els hi vaig dir, doncs, publiqueu aquesta, que no pujarem els propers anys als impostos. Aquesta no la publicarem. Clar, en el cas de l'IBI, per tant, s'apujarà només respecte a l'IPC. Clar, estem parlant de l'IPC, és a dir, mirarem que si podem, on estem, no? Perquè ens agradaria que això sigués més just encara, no? Perquè hi ha persones que, a vegades, mig punt o famílies, doncs, mira, doncs els pots ajudar una miqueta, no? Però jo crec que la gent de Sant Just, i és el que deia ahir en el ple...
té una confiança en l'equip de govern, perquè hem estat un equip de govern que no ha fet mai cap salts espectaculars d'impostos, mai ho ha fet això, que hem estat moderats, que saben que tenim un ajuntament sanejat, que quan li hem demanat als veïns de sota, potser aquest any, perquè hi ha un tema social, perquè hi ha més obres, pugem mig punt, o fem un esforç fiscal una mica més, però que em digui algú, quan hem fet aquest salts que diu Convergència, que farem del 70% i dels 60%,
Em fa gràcia perquè van fer ells algunes reunions amb algunes entitats d'alguns veïns, i després em trucaven els veïns i les entitats i dient, escolta, m'estan dient això. I no ens ho creiem, efectivament. És que no ens ho creiem, que estigui tranquil la gent de Sant Just. Ara, tenim un problema, és veritat. Ens està dient des de Madrid, escolta, vostè té els valors molt baixos i això ho hauria d'arreglar. Bueno, escolta, ja anirem a arreglar a poc a poc.
però sempre i quan els rebuts siguin els mateixos. D'acord, segueixi per aquesta línia. Clar, si no hi ha aquesta actualització i el 2016 s'ha de fer, no pot ser pitjor? Però el 2016 hem de veure què planteja, també, perquè fa sis mesos recordo que va sortir una normativa que ara l'han modificat.
És a dir, també guanyem temps. Però fixa't una cosa, si no féssim res, com tu dius, si no féssim res i en un escenari molt negatiu i que no hi hagués cap norma i cap possibilitat que els ajuntaments es poguessin moure, doncs, efectivament, podríem tenir un susto. Per tant, el sentit, com ho diu, home, ves-te'n actualitzant una miqueta els valors i, en canvi, el rebut el vas mantenint. És un tema difícil d'explicar, però...
Però el titular és aquest, escolti, tothom tranquil i malgrat que algú busca fer polèmica, jo crec que la confiança que ens tenen i el que hem demostrat els darrers anys, doncs que la continuïm tenint. De moment, per tant, el tema continua, si més no, com s'havia quedat. Igual. Exacte. L'any que ve, el rebut de l'IBI, doncs estarà, si es confirma el proper mes, doncs això, l'IPC, que és el que toca, i si mig punt amunt, unes dècimes avall, ja veurem que necessita el pressupost.
Però, sisplau, vaig rebre un veí l'altre dia que em deia que pujàvem al 70%, per l'amor de Déu. D'altra banda, més enllà del ple, aquesta setmana també han començat les obres del doctor Rivalta, aquesta vinguda que... Era hora. Exacte, que també eren esperades, no? Bé, nosaltres hem agafat aquesta actitud i que potser els veïns, la gran major ho entenen, parlo així en plan català, no ho sé, però quan hi hagi els diners a caixa ho fem.
I això crec que la gent del carrer ho entén, no? És veritat que això moltes vegades et comporta que tens la il·lusió d'explicar-ho abans i tardes molt en fer-ho, no? I algun veí de doctor Rivalta també m'ha dit, home, fa un any que vas explicar això i encara no ha començat. Dic, escolta, però els diners de la caixa els tenim tots allà preparadets i ens anem pagant a 30 dies a tothom. Per tant, aquesta obra ha començat, és veritat que fa un any que en parlem d'això o més, però ja és una realitat i, per tant, és una obra que es necessita perquè...
Doctor Rivalta, el passeig, doncs, estava degradat, estava deixat, i, per tant, mantenint aquest esperit d'espai, diguem-ne, natural, espai verd, aquest passatge tan maco que tenim allà, entre el Parc Maragall i la carretera, doncs, bé, és una obra...
que l'estem fent amb molta il·lusió i que l'hem explicat molt als veïns que han participat, inclut algunes coses les vam modificar i tindrem uns quants mesos d'obra. I no em preguntis quan s'inaugura perquè com sempre dic que no ho dic. L'Ajuntament diu que s'acabaran al gener les obres, suposo que llavors encara serà una mica més.
A mi no, saps que no m'atrapeu amb aquests debats, perquè si l'Ajuntament diu el gener, molt bé, però pregunta-m'ho a mi quan... En broma, estic dient. No, no, no, per això està clar, és la previsió, sabem sempre que és una cosa. Les obres, jo crec que moltes vegades li poses... És veritat que tens un projecte, tens uns constructors que et diuen tant, no? Però piques una mica terra i et surt alguna cosa, no? Sí, sí. O la companyia Llumes diu, escolta, no, ja ho sé, però cap a una altra banda, o el GAT, i aquestes coses són les que...
a vegades retracant les obres i no m'hi trobareu mai parlant de dates d'inauguració. Està clar. D'altra banda, aquesta setmana és la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Justament ahir es va fer la cursa del transport interurbana, que fan una vintena de municipis i Sant Just hi va participar. I com ja havia passat també les últimes vegades, en temps, Sant Just va guanyar el transport privat en aquesta cursa que es fa des de Sant Just fins al centre de Barcelona i s'anava fins a Palau Robert.
I justament arran de tot plegat, ahir parlant també amb la plataforma pel transport públic i també dimecres amb la regidora de transports, que sí que d'alguna manera a Sant Just es van fent diferents passos però que encara hi ha algunes mancances pel que fa al transport públic i des de la PTP el que tornaven a reclamar aquest pas directe amb el tram baix des d'Esplugues fins a Sant Just.
Seria una necessitat que milloraria? Bé, hi ha una part positiva, és a dir, el pla d'infraestructures i serveis, el que li diem al PDI, ho ha contemplat. La Generalitat, els ajuntaments, fa uns mesos, la Generalitat diu, escolta, i què vol fer en el seu territori, no? I l'Ajuntament de Sant Jordi, escolta, el govern el tramvia, fa 20 anys que el demanem, que l'Espluga no vol de cap de les maneres, que sempre el frenava, sempre diu que no. Crec que és un error greu, però...
Cada municipi té els seus arguments, té el seu posicionament i, doncs, qüestionar el que faci l'Ajuntament d'Esplogues, doncs, escolta, ells tenen uns arguments, ja tenen el tramvia i creuen que el tramvia per aquest tram col·lapsarà la carretera, no transformarà com ha transformat per on passat el tramvia aquestes zones a punt de vista comercial, urbà, amb més dinamisme i, per tant, escolta, respectar-ho. Jo crec que s'equivoquen, però s'ha de respectar.
En canvi, aquesta vegada és cert que ha entrat en el PDI aquest document d'inversions de la Generalitat i l'Esplugues ho ha acceptat. I això és una bona notícia. Jo us demanaria que entrevistéssiu un dia l'Ajuntament d'Esplugues amb aquest tema. I que aquestes raons que dona el Ricard, que el vaig sentir precisament, i que l'entrevistàveu, que jo crec que té molta raó,
conjuntament amb l'Ajuntament, doncs aviam si tots plegats... Si ens ho apuntarem, ho provarem. Ho provarem. I la mateixa Generalitat diu que és una inversió de molt poca inversió, estem parlant de 8, 9, 10 milions d'euros, que fins i tot pot utilitzar el concessionari perquè això no costi pràcticament diners a l'administració, i aquesta voluntat de l'Ajuntament d'Esplugues d'anar transformant-se en una realitat que si és un sí seria molt bo.
I també en clau de mobilitat, estem encara molt pendents de quan s'obre aquest vial, m'imagino que ja hem dit justament fa poca estona que no és una cosa de dates, però... No, no, no, és que en aquests moments, i ho he repetit moltes vegades que m'heu preguntat pels carrers del Mas Llull, és a dir, en aquests moments el carrer està acabat, està acabat, s'està fent la recepció d'obra, aquests carrers no els fa l'Ajuntament de Sant Just,
Avui ens trobem amb una tramitació dels bollatins, fins a tu on estem, amb el detall, amb els bollatins de Fexendessa, i després la Junta de Compensació s'ha de reunir i ha de donar la llum verda. És a dir, que podria ser aquesta tarda, per dir alguna cosa. Pot ser aquesta tarda o pot ser l'1 d'agost de l'any que ve. És a dir, perquè no ens han posat mai fàcil, per tant...
exagero, però és la Junta de Compensació, propietaris dels Solars del Mas Llull, que s'han de reunir i, escolti'm, ara anem a dir que sí, no? Ara, en tot cas, les mesures de pressió de força que s'està fent vol dir que això ha de passar molt poquets dies, perquè si no té cap mena de sentit que aquest carrer estigui acabat i una vegada més, si està acabat i la Junta de Compensació no dona el permís, serà un altre cop
doncs aquesta manera de fer que ha tingut aquesta gent en contra de l'Ajuntament i que els veïns ho saben, no? Per tant, jo espero i desitjo que estem parlant de molt pocs dies que arribarà aquesta ordre de la Junta de Compensació. Si no arribés aquesta ordre de la Junta de Compensació...
jo crec que ja sabem què hem de fer, tant uns com els altres, tant els veïns com l'Ajuntament. Però que sigui així, és la Junta de Compensació dir, escolta, ja li dono permís perquè el carrer està acabat i per tant obri aquest carrer. Això no ho tenim a la casa i tenim tota la documentació preparada com no podia ser d'una altra manera. Es farà alguna cosa especial quan s'obri? El que vull és obrir. Ja farem coses especials. Ja ho farem, festa de tardor o quan sigui, però el que convé és que els veïns ja
Doncs amb un carrer acabat. És veritat que avui no es podria obrir perquè no hi ha el permís de la companyia de fer excendessa, però demà hi seria, eh?
Esperem que arribi aquest permís de la Junta i, si no, tindrem que... Insisteixo, es demostrarà una vegada més quin és el tarannà d'aquestes persones. I llavors també la línia 10, L10, que podrà arribar-hi un cop s'obri... Bé, la línia 10 vaig estar parlant amb el president de l'Antillà Metropolitana, que també és l'alcalde de Sant Joan d'Espí, fa molt poques hores, fa pocs dies. Sempre dèiem que si hi ha vial, doncs la possibilitat de l'L10 està a tocar.
Aquest L10 s'ha d'aprovar pel plenari metropolità i em consta que és molt possible que el plenari de novembre o desembre l'aprovi. Per tant, efectivament s'està complint amb dificultats, perquè l'antiga metropolitana també té dificultats econòmiques, de tenir aquest autobús que ben bé pot ajudar una mica aquesta mobilitat. Jo crec que no és la solució definitiva, perquè serà un autobús que segurament la freqüència serà massa gran, però hi haurà l'autobús al Mas Lluïc, que és el que en sent compromès,
i de sitjar que es compleixin aquests compromisos. Dic el mateix, no hi ha una data, malgrat també córrer algunes dates, però quan ho aprovem en el plenari metropolità ho diré en aquesta emissora el primer. D'acord. I abans d'acabar també li volia demanar ahir dimecres hi ha hagut aquest debat de política general al Parlament. No sé si l'ha pogut seguir. Bé, sí, l'he seguit. Què li sembla, en general? Bé, jo suposo que...
que cada u fa el seu paper, que el país ha de tirar endavant, que la situació actual de l'immobilisme a Madrid em preocupa molt.
que fins i tot comentaris en les últimes hores encara em preocupen més, que ha d'haver-hi diàleg més que mai i que hi ha un gran sector de la població que vol el que deia abans. Difícilment, si no anem a votar el 2014, hi haurà una part molt, molt, molt gran de la població de Catalunya amb una fracassada, amb una decepció molt gran. I els que tenim responsabilitats polítiques hem d'aconseguir que, quan diem una cosa, es compleixi.
Ara, ha d'haver-hi, paral·lelament, aquest any, dos coses, perquè, si no, anar a votar, i sense certes garanties, a mi em preocupa molt. Jo vull anar a votar, ho he expressat moltes vegades, i voldria que, durant aquest any, passessin dues coses. Una, un camí fet diàriament a través d'una via diplomàtica internacional...
amb fets reals, no podem anar a votar sense tenir garantits unes quantes coses, com a mínim no tancades, que la via diplomàtica funcioni, que d'Europa parlo, i l'altra via és una via d'entesa o d'inici amb el govern espanyol. Per tant, m'agradaria que el dia que anem a posar el vot, el dia següent, tens unes certes garanties del que allò que surti pugui ser mínimament viable, perquè si no és així, ens ficaríem en una situació complicada...
Difícil, difícil. Això no és el missatge de la por, és el missatge de la realitat, d'acord? És a dir, el país ha de funcionar el dia següent, passi el que passi, i això, doncs, en aquests moments no hi ha res fet, no hi ha res pactat, ni hi ha cap camí fet, per tant, en un any hi ha molta feina a fer, hi ha molta feina a fer.
És cert que, finalment, el que decidixi i vulgui la població de Catalunya s'ha de complir. Jo crec que la societat ha superat els partits polítics. Per tant, el debat d'ahir, un president que jo crec que posa més la il·lusió i potser les ganes i la realitat l'amaga, per la complexitat de tot això, una Esquerra Republicana que exigeix una cosa que l'ha dit sempre i em sembla que és el més clar i català, perquè sempre vulgui la independència, convergència no, doncs,
Un sector ara sí, però Esquerra Republicana és el més net. Jo sempre ho he dit i vull això. El Partit Socialista, que es situa una mica des del punt de vista que el dret a decidir és inqüestionable i que hem d'anar a votar com sigui,
i que ara jo crec que el pacte amb Madrid i de dir, escolta, la consulta s'ha de fer, si surt que no, s'ha acabat. Però si surt que sí, doncs ens hem de donar un temps perquè això sigui raonable i potser llavors és el procés d'Escòcia. Potser aquesta és la solució, no ho sé, perquè cada dia em pregunto com acabarà tot això.
Potser és això, és que si surt que sí, que no volem estar formant part del territori espanyol, potser és el moment que aleshores pactar oficialment una temporada, un X, com està fent, i llavors això serà així, no? La veritat és que m'agradaria sentir, doncs, recolzaments internacionals, m'agradaria sentir, doncs, que això avança i no està avançant, no?
Ara, el que és inqüestionable és que l'expressió i la voluntat popular no pot callar. Això sí que està avançant, no? Això ha avançat molt, i des de l'11 de setembre encara més. Jo confio, encara que van passant dies, que després de l'11 de setembre, amb aquest èxit rotund que va passar a tot el país, doncs confio que hi haurà un acte, o sigui, passarà una cosa grossa, i ara deixa'm explicar una frase que vaig tenir la...
l'oportunitat de fa dos dies estar amb el conseller Mascarell, que, malauradament, vam coincidir amb un enterrament d'un familiar seu, i em deia, escolta, aquí passa una cosa grossa. Els propers mesos ha de passar una cosa grossa, perquè si no passa una cosa grossa, tenen un lío, i és així. Ha de passar una cosa grossa. I no parlava d'independència, sinó que ha de passar alguna cosa, perquè si no tenen un lío impressionant.
Doncs estarem al cas, a tot plegat, anirem parlant també aquí, com sempre, cada 15 dies parlem amb l'alcalde de Sant Just, ho juré per Pinyà, moltes gràcies. A vosaltres, un estalteria. Gràcies. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Take photographs of fun. Have fun. They'll name a city after us. And later say it's all our fault. Then they'll give us a talking too. Then they'll give us a talking too. Cause they've got years of experience.
Bé, bé, bé, bé
Fins demà!
Fins demà!
Es contagio Es contagio Es contagio Es contagio Es contagio
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Just a la fusta.
Dos minuts i tres quarts de dotze del matí. Encara ens queden moltes coses en aquest programa, aquest just a la fusta d'avui divendres. Us acompanyarem amb la cuina. Des del restaurant del Niu ens explicaran com fer un bon sorbet de llimona. També tindrem la Clàudia Barberà, que ens parlarà de videoclips. Avui parlant-nos de J.A. Bayona. I el Xavier Roldán, que ens explicarà les novedats de la cartellera cinematogràfica i també alguna altra recomanació musical.
Tot plegat serà a partir de les 12. Abans, però aquesta hora el que volem fer és recuperar una informació que us hem explicat ja a primera hora. Aquest matí l'Andrea, quan ens ha explicat les notícies més destacades d'avui divendres, ens ha parlat d'una activitat que té lloc avui i demà, aquestes jornades del patrimoni, que ens descobriran la història de diferents masies enjustenques.
I ens ha parlat també, per exemple, de l'activitat que es fa avui, que, com dèiem, passa per la masia de Can Ginestà. Una activitat on farà de guia Coral Torra, que és estudiosa de les dinasties que han ocupat aquesta masia de Can Ginestà a les finals del segle XVII. I per això el que volem fer a aquesta hora és recuperar l'entrevista que li vam fer a Coral Torra al mes d'abril, aproximadament, perquè presentava...
un dels temes de la miscel·lània que presentaven justament era aquesta història, aquesta història de Can Genestà i la família dels Tudor. Per tant, de seguida recuperem aquesta entrevista, com dèiem la vam fer el mes d'abril i feia referència a aquesta miscel·lània que publica el Centre d'Estudis Sant Justens i que evidentment també la podeu trobar en la mateixa entitat o aviat a les festes de tardor podeu recuperar aquesta miscel·lània. De moment, com dèiem, recuperem aquesta entrevista.
I aquesta hora continuem parlant de la 18ena miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justens, que es presenta avui a les 7 de la tarda. Ara saludem la Coral Torra. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Que és l'autora de l'article de la història dels Tudor. Sí. Qui són els Tudor? Bé, els Tudor eren un... Jacint Tudor era un botiguer de teles que va arribar a Barcelona des de Montmaneu,
i va fer fortuna com a botiga de teles, i quan va tenir la fortuna feta, es va venir a comprar una casa aquí a Sant Just, a manera de torre d'estiuets, i es va comprar el que avui coneixem com a Can Ginestar, que aleshores era una masia abandonada, que havia estat de la família Durant, i feia 10 anys que estava abandonada, i es venia mancant públic, i ell se la va comprar. Va tenir bon ull, no? Sí.
Quin any era? Quina època era això? Era el 1696. Fa molt de temps, doncs. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Llavors, en aquella època, les distàncies encara eren més àmplies, no? Sí, sí, clar. I a principis del segle XX també venia gent a estiuejar. Sí, sí, sí. Esclar, en aquella època, pujar des de Barcelona fins a Sant Just devia ser tot un viatge, no? Sí, sí.
I això era aquest personatge que no es va acabar d'ubicar a Sant Just, per això, no? No, no es va ubicar a Sant Just perquè ell vivia a Barcelona. Llavors aquí, perquè li cuidés la casa i les terres, tenia un mesuber, que era en Josep Amigó, que era de la família dels Amigó del Baluar, de Santa Creu d'Olorda. I aquest mesuber, al llarg també de totes les seves generacions, va estar aquí de mesuber també 200 anys, quasi bé. Déu-n'hi-do.
I ja es deia Can Ginestar en aquell moment quan ell va comprar?
Però el Ginestar era una família de mestres de cases, molt important en aquella època, i tenien la masia d'en allà. Llavors, aquesta masia de Can Ginestar, molt temps després va ser coneguda com Can Rodas, i ara està completament desapareguda. Déu-n'hi-déu.
I va ser important el paper dels Tudor en el cas de... a l'hora de donar-li vida, com si diguéssim, a qui cangin està? Bé, sí, perquè, de fet, jo he trobat un inventari del 1770 i, bé, o sigui, referencia tot el que hi ha dintre de la casa i era una casa bastant ben equipada i bastant important, no?, perquè hi havia llibres, hi havia quadros, hi havia...
Molts estris, moltes coses, vull dir, no era només una masia per anar a passar un estiu, sinó que era una casa ben feta i ben formada. I un cop ell va morir, va continuar la seva família també? Sí, la seva família va anar continuant...
El NET va arribar a ser un polític molt important al temps de Carles III, que va estar a Madrid tot en el Consell de Castella, inclús va firmar lleis atacant a Catalunya, o sigui que tampoc no... Eren botiflers de sempre, o sigui, es van posar de seguida al costat de Felip V i van anar tenint aquesta trajectòria. Després però ja van desaparèixer, com es diguéssim, de Sant Just. Sí, després de la Guerra del Francès, és quan ja els ve la decadència, perquè...
Clar, amb la Guerra del Francesc tot el que tenien a Barcelona ho van perdre i llavors es van endeutar i ja van haver de vendre propietats i... Es van vendre també Can Ginestà. Es van vendre Can Ginestà, sí. Que llavors suposo que és quan devia tornar a canviar de nom, com se diguéssim. Bé, ells s'ho van vendre el 1816.
amb un personatge que es deia Murnau, que era el que li devien cèntims amb ell. Llavors es van vendre a Can Tudó per pagar el deute que tenien. O sigui, no van treure cap benefici d'aquesta venda. I 15 anys després, quan aquest Murnau ja es havia mort, els seus hereus van ser els que ho van vendre en els múdules dinestar. D'acord, clar.
I tot això d'alguna manera és el que s'ha explicat en aquest article que apareix publicat a la miscel·lània. Sí, explico tota la història, tota la vinculació que tingueren també amb la història general de Catalunya, perquè esclar, estaven ficats també en la societat d'aleshores. Segurament són representatius d'algun tipus, almenys d'una època concreta. Sí, d'una època i totes les guerres i batulces que hi havia, que era una guerra contínua, des de la guerra dels segadors.
Fins pràcticament en Carles III, que era una guerra contínua, entre francesos, castellans i de tot. Déu-n'hi-do, i a mig de tot plegat hi ha aquest component sanjustec, aquesta mesida que en gent està, que fa, d'alguna manera, suposo, eix principal de tot plegat. Sí, sí, sí. Doncs és aquesta història d'estudio que, com dèiem, és un dels articles que apareix en aquesta 18a miscellània del Centre d'Estudis Sanjustencs, que es presenta aquest vespre,
I avui n'hem parlat amb la seva autora, amb la Coral Torra. Moltes gràcies, Coral. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies.
On the corner of Main Street Just trying to keep it in line You say you want to move on in
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Arriba a Sant Jús el primer centre d'educació infantil anglès, Sam Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697.
70-35-05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. St Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert o cinema.
Just a la fusta.
3 minuts i arribem a punt a les 12 de la migdia. Connectarem amb la xarxa per actualitzar-nos i saber què passa arreu del país i tots aquí també sentirem el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies, però no marxeu perquè ens queden encara els videoclips, el cinema, la música i la cuina. Tot això en l'última hora del Just a la Fusta. I mentre hi arribem, hi arribem una mica de She and Him. Aquesta cançó forma part del seu últim àlbum, que és el volum tercer.
S'han tret uns quants volums, el primer i el segon, i ara arriba el tercer. Uh-huh, uh-huh, gonna get along without you now Uh-huh, uh-huh, gonna get along without you now
He told me I wouldn't need his thing He even asked me to wear your ring He ran around with every girl in time He didn't even care if you got me down Gonna get along without you now Gonna get along without you now Got along without you before I met you Gonna get along without you now
Bona nit
Gonna get along without you now So long, my honey Goodbye, my dear Gonna get along without you now
Uh-huh, uh-huh, uh-huh. Gonna get along without you now. You told me I wasn't mean to stay. You even asked me to wear your ring. You ran around with every girl I'm down. You didn't even care if it got me down. Uh-huh, uh-huh. Gonna get along without you now. Uh-huh, uh-huh, uh-huh.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Direcció i treballadors del Banc Sabadell signen a aquesta hora l'acord per evitar un expedient de regulació en aquesta entitat financera. Els metges aplaudeixen que a Catalunya el Departament de Salut no apliqui el copagament dels medicaments hospitalaris. En marxa les jornades europees del patrimoni des d'avui i fins diumenge hi ha accés gratuït a elements patrimonials de tot Catalunya com ara esglésies, castells, museus o palaus. Esports amb bàsquet al River Andorra és el nou campió de la Lliga catalana l'EF.
I en futbol, l'Espanyol ha perdut el primer partit de la Lliga contra el Vilarreal per 2 a 1. Amb aquesta derrota, els de Guir rebaixen a la sisena plaça.
Reunió a aquesta hora en marxa entre direcció i representants dels treballadors del Banc Sabadell per signar l'acord que ha d'evitar un expedient de regulació temporal a aquesta entitat financera. Recordem que el Sabadell plantejava acomiadar més de 1.400 treballadors. Finalment, però, el Banc Sabadell retira la proposta d'expedient a canvi que els treballadors redueixin les vacances de 31 dies a 28.
i de no fer aportacions al fons de pensions de la plantilla en els propers dos anys. Per al representant de Comissions Obreres del Banc, Mario Rifaterra, la corta que han arribat és satisfactori. Són declaracions a la xarxa de comunicació local.
Creiem que hem arribat a un acord satisfactori perquè ells veuen completar les seves expectatives del seu estalvi de costos que volia i nosaltres veiem també que hem pogut evitar el que s'havia proposat en un primer moment la direcció, que era que 355 companys en un període de sis mesos poguessin anar a l'atur.
Banc Sabadell oferirà excedències incentivades voluntàries per fins a 50 treballadors de Catalunya i l'Aragó. El Col·legi de Metges de Barcelona aplaudeix que el Departament de Salut no apliqui el copagament dels medicaments hospitalaris.
l'ha aprovat el Ministeri i ha d'entrar en vigor a partir de dimarts vinent, 1 d'octubre. La Conselleria, però, assegura que Catalunya de moment no es pot posar en marxa perquè els hospitals catalans no estan preparats. El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Pedrós, demana en declaracions a la xarxa que el copagament no s'apliqui en cap cas perquè perjudicarà determinats grups de malalts i no generarà cap gran estalvi.
Nosaltres demanem, com a representants dels metges, que aquest decret no s'apliqui. Hi ha una discrecionalitat amb unes patologies cròniques, si amb altres no. No s'ha tingut en compte la realitat assistencial. L'objecte d'estaldi nosaltres no el veiem. I si realment el marx jurídic obliga l'aplicabilitat, buscar sistemes de compensació. A partir de dimarts vinent, on s'apliqui la mesura, s'haurà de pagar un 10% dels medicaments dispensats a les farmàcies dels hospitals.
El municipi de Montgat, a la comarca del Maresme, la plataforma anti-radars estudia denunciar a l'Ajuntament els tribunals. Consideren il·legal que hi hagi tres radars a només dos quilòmetres. I ahir vam fer una nova protesta coincidint amb el ple d'aquest consistori. Telebé Carles Carvajal, bon dia. Bon dia. La plataforma d'afectats es queixa de les condicions dels terminis al concurs públic a través de la qual es va adjudicar l'instal·lació d'aquests radars.
En aquest sentit, l'alcalde de Montgat, Francesc García, ha defensat la legalitat de tot el procediment. Segons García, el concurs públic té totes les garanties tècniques, jurídiques i també administratives. Des del govern municipal asseguren també que tenen dades de la Diputació de Barcelona que acrediten que els nivells d'accidents a Montgat
estan per sobre de la mitjana catalana. Escoltem Francesc García. Els nivells d'accidentabilitat de Montgat eren en 2011 superiors a la mitjana catalana en zones urbanes, amb un índex de quasi 3 accidents amb víctimes per cada 1.000 habitants.
Aquest va ser un dels temes que va centrar el debat ahir en el ple ordinari de Montgat. Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpt autor de la pallissa que van donar el novembre de l'any passat el sindicalista agrari Pere Vives a prop del municipi del Coletge, la comarca del Segrià. El fundador de la JARC i exvicepresident del canal de Pinyana va quedar en coma, on va i el va trobar semi-inconscient amb un fort cop al cap estirat a terra al costat del cotxe a Granyana, al Segrià. El detingut ja ha ingressat a la presó.
Des d'avui fins diumenge es poden visitar de forma gratuïta els museus de més de 220 municipis de Catalunya. Seran motiu de les Jornades Europees de Patrimoni. S'obriran al públic els espais patrimonials d'aquestes més de 200 localitats, un 7% més que en l'edició de l'any passat. Les portes obertes es fan des d'avui a museus de totes les comarques, excepte l'Alt Urgell i la Vall d'Aran.
Estan oberts, per exemple, a Barcelona, la Casa Batlló i el Palau Güell, i també es poden veure edificis que estan tancats al públic habitualment, com la Casa Ogalda, de Caldes d'Estrac al Maresme i l'espai de l'Escolania de Montserrat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Per l'Andrea Bueno, el ple de Sant Just s'assuma al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. PSC i iniciativa Junts per Sant Justitiu van donar suport a la moció que, d'altra banda, van rebutjar Partit Popular i Via Democràtica. Inicialment, el document es presentava proposta de convergència, però finalment la resta de grups s'hi van sumar. La moció demanava la implicació d'entitats i ciutadania en el procés democràtic pel Dret a Decidir al futur de Catalunya i alhora respectar totes les opcions.
tot plegat en un context de bloqueig polític, financer, social, cultural i lingüístic de Catalunya en el si de l'estat espanyol. La idea de la moció és acollir el major nombre de forces polítiques i, a més, recordava les grans manifestacions que s'han fet al país per la independència i pel dret a decidir. Els acords, per tant, passen per respectar les diverses opcions de vot i promoure-se en just que tothom s'assumi el procés democràtic de decidir el futur del país.
Més qüestions. Avui s'obre a la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Són parcel·les dels horts municipals a Can Cardona, situades al passeig de la muntanya, davant de l'Institut. Les instàncies es poden presentar a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament fins l'11 d'octubre. Fins ara hi havia una vintena d'horts i ara el terreny es dividiran 33 per adequar-los a espais de consum familiar, de 75 metres cadascun. D'altra banda, l'oferta s'amplia a més col·lectius. L'autorització d'ús té dos anys de vigència i la possibilitat de pròrrogat d'un any.
El preu és de 165 euros l'any. Trobareu tota la informació a la seu electrònica de santjus.cat amb el pleg de condicions de la convocatòria. I acabem destacant que les masies de Sant Jus seran les protagonistes de les Jornades Europees de Patrimoni 2013 que se celebren aquest cap de setmana.
Aquest vespre tindrà lloc un itinerari per la història de Can Ginestà amb Coral Torra, autora de l'article sobre la masdia que apareix a la 18a miscel·lània. Torra serà la guia per un recorregut per Can Ginestà i per les famílies durant Tudó i Modulell, que l'han evitat. Tot plegat serà aquest divendres a partir de les 7. Se sortirà des de la plaça dels Estudis Vells. I demà, a dos quarts d'onze del matí, es visitaran les masdies de Can Mèlic i Can Cuscoll des de Can Ginestà.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a partir de la una. I mentrestant us recordem que trobareu tota la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. I avui divendres acabem aquesta secció de cuina que hem anat fent al llarg d'aquesta setmana amb l'Àngels Martínez, propietari del restaurant El Nil de Sant Just. Bon dia, Àngels. Bon dia a tothom. Amb unes postres farem un servet de llimona.
Doncs sí, i aprofitant que avui és divendres, un sorbet de llimona que us recomano per tot el cap de setmana perquè allà li podeu posar una miqueta de raon, una miqueta de mosmoscalla que us quedarà superbé. Perfecte. A veure, què hem de fer? Què necessitem? Doncs mira, necessitem un recipient per la batidora també, en el qual l'incorporarem... La meitat del recipient d'una batidora normal, la meitat poseu d'aigua, d'acord?
Aquesta aigua prèviament l'haurem escalfat. La podeu escalfar en un cas al foc o l'escalfeu directament del recipient de la batidora al microones. Quan la tineu calenta, posem el sucre. El sucre, aproximadament, té que anar 3 quarts de quilo de sucre. Encara que us sembli molt, té que ser així, perquè això és el que ens permetrà que després no se'ns massifiqui i ens congeli quan el posem al congelador. Després tenim que exprimir 8 o 10 llimones.
I quan tenim aquesta aigua que l'hem escalfat i l'hem posat al sucre, que és un almíbar, en realitat, afegim el suc de 8 o 10 llimones. Barregem amb això i posem menta fresca, la que venen al mercat, tries el que és només la fulla, no poses la branca, i un parell de paquets de menta d'aquestes que venen al mercat ja l'hi podeu afegir perquè hi queda molt bé. I ho batiu tot. És la mar de senzill, us ho recomano perquè és molt senzill. Aleshores, un cop ho tens tot triturat,
tu poses el congelador i te'n donaràs compte que flota la menta i se't quedarà dalt. Aleshores, l'únic que hem de fer és tu el poses al congelador un dia i el dia següent, quan vegis que la barreja està separada, te'l treus i te'l deixes un parell d'horetes fora del congelador. Llavors, se't quedarà mig tou. Llavors, tornes a passear a la batidora i et quedarà com una pasta que tots els ingredients et quedaran junts, te'l poses al congelador i llavors ja el pots servir i et quedarà com un granitzat. Ja s'ha de barrejar tots els ingredients i no es quedarà
cristal·litzat com gel perquè el sucre el que fa és unificar tots els ingredients aleshores això ho feu un parell de boles ho poseu en una copa de postres i us recomano que afegiu o si poseu roñañejo podeu fer un mojito i amb unes fulletes de decoració
I si no, sol és ideal per un postre d'estiu superrefrescant i que lleugera tot el menjar. Exacte, del menjar d'abans. Home, sí, sí, boníssim els sorbets. I mira, no sabia que fossin tan senzills. Recareix una mica de paciència i de saber-ne fer, però ho provarem, ho provarem. Tot es pot fer. I tant, és el que hem descobert aquesta setmana amb l'Àngels Martínez, fruitari del restaurant El Niú de Sant Just, amb aquestes receptes.
Moltes gràcies, Àngels. A vosaltres. Espero que algú l'aprovi i que li surti molt bé i que vagi de gust. Exacte, que vagi molt bé. Bon cap de setmana. Gràcies, adeu.
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. St. Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. És molt.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La informació més propera al Just a la Fusta.
I aquesta hora parlem de videoclips amb la Clàudia Barberà. Bon dia, Clàudia, què tal? Hola, bon dia. Vam començar aquesta secció la setmana passada. A veure, no ho sento gaire bé. Ah, no ho sents bé? Sí, una mica millor. Em sembla que tenim un micròfon una mica... T'hi hauràs d'apropar una mica...
Però, en tot cas, és aquesta secció que, com dèiem, hem començat la setmana passada. En principi, més o menys cada setmana, o cada setmana, el que farem serà intentar parlar de videoclips, no?, o d'alguna estètica concreta. Exacte. Fer videoclip, cineasta que ha dirigit el videoclip i llegar a una pel·lícula d'aquest. Exacte. I avui, atenció, perquè no sé si vols que comencem directament amb el tema musical, amb el que ens sorprendràs. Avui venim Canyeros, Canyeros i de Peter Deo.
Sí, anem al tema, a veure què passa. Anem, entrem, a veure si algú se sorprèn perquè canviarem bastant de to. No sé, ara vam posar la Bjork la setmana passada, una cosa com més de... Cultural. Exacte, de quan algú parla de videoclips i de fotografia, però avui directament ens anem a una altra història, a veure si ens entra aquesta cançó. Atenció, eh? Entrem forts, em sembla que en aquests primers segons ja s'endevina per on pot anar tot plegat.
Fa ganes de ballar de moment. És així rumbatec, no? Aquestes que es portaven. Exacte. Que si tu et trobes a les 3 del matí, doncs... Una veu prodigiosa, com podem escoltar. Afinada, a més no ho podem. No us preocupeu, no posarem gaire rata per no agafar-vos càncer de cervell.
Estaríem parlant de Camela. Estaríem parlant, jo crec que és el primer cop que això es posa per ràdio d'Esvern. Podria ser, podria ser, eh? Si més no, parlar d'una cosa seriosa. No és per fer una brometa ni res d'això, no? No, no, anem a parlar seriosament, però posem condozar per l'amor. I ara... Quan vingui el subidó no la tornarem a conya. Oh, sí, sí, encara no la vull treure. Vull que pel primer cop que soni Camela per ràdio d'Esvern la gent ho pugui disfrutar i pugui gaudir. Ara, ara.
Vale, vale, vale. Jo crec que ens agafaré càncer ara mateix. N'hem tingut prou, eh? Em sembla que no l'havia sentit mai, a més a més, aquesta cançó. No, no. És mítica, aquesta cançó, així, de petxangueo. Doncs aquesta no la tinc incontrolada. No està malament. No cal ser top ten, però ha d'estar allà. Llavors, ara demanaré que posis una altra cançó, que no té res a veure amb això. A veure quins nexes els hi podem trobar. La tinc preparada, eh? El que passa que ens ha entrat al mateix lloc i llavors...
Sembla que farem callar els Camela, no? I ens entrarem de seguida en aquesta altra cançó, que és una altra història bastant diferent. Som-hi. Bastant, bastant diferent. Orquestra, clàssic... A veure si us sona. És molt típica, aquesta cançó.
Aquest ve el cap, quan escoltes aquesta cançó. Jo crec que, a veure, tinc trampa perquè tenia el títol, però sí que tots més o menys l'associem ràpidament, no?, amb aquesta pel·lícula de l'Oeste. Home, el bueno, el feu i el malo. Jo crec que és molt fàcil d'associar ràpidament aquesta cançó, i a més que te la coneixes, encara que no sàpigues de quina pel·li és, però ho associes a típic dual de l'Oeste. Doncs, vale, la pregunta que tothom es farà ara mateix, si més no, és que aparentment no tenen res en comú aquestes cançons.
Però si heu vist el videoclip de Camela, de la cançó que us he posat, ràpidament trobareu el Nexa. Oh, subidon ara de la cançó. Per qui li agradi aquesta cançó, hem de dir que és d'Alenio Morricone, que és el que fa sempre, han fet sempre les bandes sonores dels Spaghetti Westerns, que són els westerns que es feien a Itàlia. Està bé perquè estaríem comparant Enio Morricone i Camela. Mai ningú ho ha fet abans. No.
A veure, doncs ens vols parlar, per tant, d'aquest videoclip de Camela, en realitat, no? Vale, no sé si el teniu... Jo no el tinc sense el cap, perquè no ho coneixia ni la cançó, és a dir, que realment m'hauria d'haver buscat, suposo, abans d'entrar a aquest estudi. No, no, el penjarem, el penjarem immediatament, el videoclip. Doncs mira, es tracta d'un videoclip en què comencem i de cop ens situen ja a l'oeste, i de cop veus els Camela vestits de cowboys, al mig d'un poblat de l'oeste, Almeria, segurament.
i estan allà al mig. De cop llavors un dels dos nois, bé, els nois estan en el típic duel de western en què es disparen i s'enfoquen primer els ulls, després la pistola, després un altre cop els ulls i després estan a punt de disparar. Però en el moment de disparar
En comptes de disparar, fa un flashback al videoclip i tira un temps enrere. I dius, a veure, qui és que fa un videoclip amb un flashback? Van forts, no? Dius, això de fer un director de cinema, saps? Com a mínim que tingui aspiracions. Doncs bé, aquest videoclip de Camela el va dirigir el Juan Antonio Bayona.
que és el director de L'Orfenato i de Lo Impossible. Clar, de quin any estaríem parlant? De quan és aquest vídeo? Doncs ara m'has agafat una mica així a les calzes, però jo diria que a finals dels 90, dos mesos. Fa molt de temps, vull dir que, clar, Ballona és molt jove, és a dir, que devia ser una de les seves primeres... Els inicis, els inicis. I dius, hòstia, què està passant aquí? Com és que un tio que ha fet L'Orfenato, que ha guanyat Goyes, Lo Impossible, que va guanyar l'any passat també el Festival de Sant Sebastián, ha guanyat diversos Goyes... Com aquest tio va començar fent
un videoclip de Camela que és molt cutre però és que no és que ho digui jo el videoclip és cutre és cutre, vull dir és enllà de quina cançó sigui exacte, exacte jo t'ho explico per les pretensions del cineasta Juan Antonio Bayona tornem a recuperar aquest to ara molt millor per parlar de western comença i estem en un present de cop ens fa un primer flashback i ens explica per què s'estan fent en el duel aquests dos nois que són els dos protagonistes de Camela
I és perquè en un passat van robar un banc i llavors torna a fer un flashback més enrere allò per demostrar que de cinema en sap, eh? Que pot jugar amb les capes narratives i aquí està tot controlat. Però és camela, és l'important a tenir en compte. I tornem a anar als nens petits que estan vestits exactament iguals com els grans perquè l'espectador...
no es perdin la història, això és important, que la nena porti el mateix pentinat que la camela de gran i que vagi vestida igual perquè ningú es faci un líric i pugui pensar que aquella nena no és la protagonista del vídeo. I llavors ens explica que encara ve d'un record més passat de la infància que es portaven malament i allà van començar les rencilles de l'angora. Ha anat molt allà, no, Bayona, realment? Home, molt. Llavors crec que l'interessant no és tant que jo t'ho expliqui el videoclip, sinó que el propi Bayona en una entrevista li van posar el videoclip i li van dir, a veure, comenta'ns això que està passant. Què està passant, no? Anem a escoltar un tros. Vinga.
Este es el bioni, Miguel Ángel. Es un momento en el que se están disputando a la chica, a Ángeles. Un clásico momento del Spaghetti Western. Dos años atrás, cuando contamos la historia, desde que ellos se conocían.
Y robaron un banco. Bueno, eso es absurdo. Lo gracioso de este vídeo es que ellos querían hacer una de piratas. Porque se llama Cuando zarpa el amor. ¿Qué digo yo? Claro, yo digo, no hay presupuesto para barcos. No había presupuesto para nada. Lo segundo más lógico. Al oeste. Al desierto. Sabes que se han separado, ¿no? ¿Crees que el videoclip ha tenido algo que ver? Bueno, yo respondo...
No ho sé si he tingut algú a veure, però és possible que tot anés molt lligat. No, no, és curiós perquè, a més a més, no hem vist tràilers, no? L'Impossible, per exemple, no hem vist tràilers a l'Orfanatos, és a dir, que potser allà ja intentava dir que si no vull fer alguna cosa. Exacte. Doncs el tros que hem sentit des d'una entrevista a la Intermedia, que tot és dir-ho, que va estar allà. Exacte, d'on surt? Exacte.
I explicava el videoclip i al final acaba dient això, és que és absurdo, no sé com jo vaig arribar a fer això, però bueno, tothom té uns inicis i tothom... Exacte. També s'ha de dir... També s'ha de dir que el Bayona va fer altres videoclips d'altres grups i tots s'han acabat separant. Ah, sí? Grups de música.
Oh, doncs això, aquí hi ha un tema, eh? Va fer un videoclip d'Ella Baila Sola i es van separar al cap d'un temps. Ah, sí? Ella Baila Sola? No, el Ballona té un background aquí. Això fa molt de temps, llavors, també, eh? Sí, sí, el Juan Antonio Ballona, abans de l'Orfanato i lo Impossible, té un passat. Curiós, curiós. I després va fer un videoclip d'OBK, que no se sap si es van separar, però van deixar de tocar. Estaven allà. Jo crec que encara estan fent coses, no? Aleshores van trencar la ratxa del Juan Antonio Ballona. I encara són d'aquí al costat, això sí que ho saps, no?
No, però no ho sabia això. Doncs mira, i veïns que continuïn junts, que no els hi faci cap vídeo. Bueno, diria que sí, ara ho buscaré, ara ho buscaré, no em voldria equivocar. Llavors, ara, per acabar, voldria fer una recomanació de la pel·li, de Juan Antonio Bayona, Camela, doncs li va recomanar una pel·li. De les dues, jo recomanaria Lo Imposible.
És d'aquelles pel·lícules que jo sempre diferència. Una pel·lícula que m'ha agradat, una pel·lícula que m'interessa i una pel·lícula que m'agrada mirar. Està bé. Aquesta clàstica és que m'agrada, eh? L'Impossible no és una pel·lícula que digués m'agrada, tampoc és una que digués m'interessa, que em faci pensar molt. Mira, espera, i així matem el tema OBK, però que ho he trobat i avui estem a 25, 26, 27.
27 de setembre, doncs van actuar a Madrid el 17 de setembre. Llavors continuen junts. I el 18 de setembre a Fnac les Arenes. Podem celebrar que el Ballon ha notat que és un grup. Bé, perdó, i ara sí que podem continuar parlant de lo impossible. Doncs jo diria que és una de les pel·lis d'aquestes que m'agrada mirar, que la vaig disfrutar mirant-la però que no passaran el meu record. Sí que és veritat, jo també estic d'acord que està molt ben feta,
que passa que, clar, recordo que ara fa un any que és quan va sortir que hi havia tantes expectatives, tanta la història real i el tsunami i tot, que quan la vas a veure és aquesta idea, no, de realment com s'ha aconseguit, etcètera, però que tampoc, almenys a mi personalment, tampoc em va emocionar i vaig dir, és la pel·lícula de la meva vida. És a dir, quan vaig anar al cinema a veure-la, era l'estrena allà, hi havia el Bayona i tot, i la gent plorava, però jo pensava... Sí, sí, ho vaig sentir molta gent que plorava. I, de fet, vaig anar-hi amb una amiga que va haver de sortir del cinema pel mareig aquell que deien
Saps que deien que alguna gent es manejava i vam fer com una notícia molt alarmista en algun lloc. Era l'única persona del cine, però sí que hi veuen que les sangs... Hi ha moments en què no miro les pel·lícules. No és millor fer-ho així. Si més no, hi havia intensitat. Jo crec que el que val la pena, el que més em m'agrada són els primers 20 minuts, després de cau. Però això el judici de cadascú. En tot cas, ens la vols recomandar, no? Sí, perquè és una pel·li que es disfruta molt mirant-la.
Doncs posarem... Posarem, si et sembla, el tràiler d'aquesta pel·lícula. Gràcies, Clàudia. Tornem la setmana que ve. I tant. Amb més coses. Que vagi bé. Bon dia. A veure, el tràiler el trobo que em fa... Em fa emocionar, eh? Però clar, això passa... Ai, t'he tret el micro, però això passa molt de pressa, no? Vull dir que aquest moment dura també un minut gairebé la pel·lícula. Va toquen a fibres, no?
Tengo miedo. Yo también. ¡Lucas! ¡Palía! Sabes, cuando he pasado más miedo, cuando he salido del agua y estaba totalmente solo, eso ha sido lo peor. Y si mamá y Lucas están ahora mismo igual de solos,
Reguant el trailer trobo que potser l'hauria de tornar a veure, perquè potser sí que vam crear aquella exportativa, però que està ben feta. Saps que la família en què està basada era de Sant Just? És veritat, això en va arribar algun dia. Doncs sí, sí, que aquest també era un altre del plus de la pel·lícula que sempre ens fa. I que s'havien salvat. Doncs aquesta música que ens trasllava a l'època amb aquesta música, de La Impossible, tanquem aquesta secció de videoclips. Gràcies, Clàudia, Manou, i que vagi bé. I la setmana que ve.
Voy a buscar en todos los hospitales y en todos los campamentos. Voy a encontrarlos, te lo prometo. Just a la fusta, el magazín del matí.
Passa un minut de dos quarts del migdia, hem parlat de videoclits, hem parlat també de cinema d'alguna manera i el que fem ara és continuar parlant de cinema, el que passa que ho farem però a través de les estrenes pròpiament dites i saludant primer de tot el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi, què tal? Hola, bon dia a tothom, com anem? I entrem ja ara sí la música, no sé què ens ha passat, que entra alguna cosa estranya...
Per explicar-nos, ens explicaràs cada setmana això, no?, el que dèiem l'altre dia, sobretot basant-nos en les estrenes, tu més a més ets molt cinèfil, per tant, m'ha dit, avui no he vist res, ja he vist dues de les pel·lícules que s'estrenen. No, no, és veritat, n'he vist més de dues, n'he vist tres. Per tant, n'hi ha cinc, no?, quatre. No, n'hi ha unes quantes més, però he seleccionat les més destacades i d'aquestes n'hi ha vist tres.
Ja et dic, és que al final ja no sé què he vist i què no. Sí que és veritat que cada setmana s'estrenen pel·lícules també estranyes, no? Sí, hi ha una mica de tot. A veure, no ens enganyarem, el panorama està una mica malament, el panorama cinematogràfic de producció i d'exhibició, però més o menys van arribant cosetes cada setmana per a tots els gustos, totes les platees, qui tingui...
qui li agradi una cosa o qui li agradi una altra cosa molt diferent, més o menys tothom té una mica d'oferta. Molt bé, doncs, si et sembla, comencen parlant de la primera de les estrenes per aquesta setmana, que és la de... La tinc aquí davant. La que tu vulguis, va. Exacte, no, no, Tugans, la primera que m'has posat. Sí, vols que t'ho digui jo?
la que tu vulguis, va. Vinga, To Guns. És To Guns, és una... No, és que et veia així com indecisa, que no sabia si volies dir-ho tu. Jo dic jo, To Guns. És una pel·lícula d'acció que reuneix el Denzel Washington i el Mark Wahlberg en una mena de policia que m'acarrilla
que, bueno, parla de dos polis, o un poli i un senyor d'intel·ligència naval. Es veu que els Estats Units tenen els marines i això, i tenen una secció d'intel·ligència, els marines. Ah, no t'ho esperaves, això, eh? És un oximor, una intel·ligència militar. Llavors, aquestes dues persones s'associen perquè són traïts...
per les seves respectives associacions, o per les seves respectives, diguem, allà on treballen, la policia, uns corruptes, el fiquen en un brete, i en l'altre també, i es veuen obligats a lluitar per un carregament de pasta de 43 milions de dòlars
i són perseguits per un munt de mafiosos, gángsters i gent de baixa calanya. És una pel·li d'acció bastant molt entretinguda, bastant despuixjuiciada, que diguéssim. O sigui, és una d'aquelles pel·lícules que no té cap mena d'infolautoral, que no té cap mena de... Bueno, de gana de...
de transmetre cap missatge. Val que va, no? Sí, val que va. Tu vas allà, exacte, vas a veure una pel·li de tiros, i tiros és el que et dona. Tiros, xistes masclistes, catxes, sudor i tota aquesta mena de fauna que rodeja aquestes pel·lícules que ens agradaven tant als anys 80 de les Buddy Movies i totes aquestes històries.
Per tant, si hi ha gent que li agrada molt al cine autoral, de levantar la ceja i tot això, que no vagi a veure aquesta. Però per passar un rato així entretingut, bastant tontuno, però molt divertit, és una bona opció aquesta.
Sí, quan hi ha ma secció, m'avorreixo. Però aquesta no té ma secció. Val, perquè, per exemple, fa poc, no sé quina, alguna d'aquestes d'aquest estiu, la de la Guerra Mundial Z, per exemple, em va agradar. Tot i que crec que pensava que jo no era molt al perfil, vaig pensar, mira, sabent el que és, eh, també, però vaig dir, mira, no hi ha acció constant. Exacte, hi ha moments que parlen, diuen coses. En aquesta pel·li també hi ha un guió que està més o menys ben trebat, que després és una tonteria tot el que passa, però es molesta en fer un guió, en fer una mica de girs de la trama i aquestes historietes...
I llavors, bueno, jo crec que és una pel·li que entra bastant bé. Molt bé. Doncs és la primera estrena que destaquem aquesta setmana. En tenim d'altres. Parlem ara de Contiki. Contiki, sí. Aquesta podria ser la antirecomanació de la setmana, eh? Sí. Perquè és una pel·lícula que té una certa aura de prestigi. Sí.
perquè en el seu moment va ser nominada pels Oscars per Noruega. Per aquest any, no? De l'any passat. És a dir, la gala que es va fer aquest any, el febrer, si no recordo malament, va ser nominada, era una de les 5 nominades, i la veritat és que és una pel·li bastant fluixa, és una pel·li d'aventures, dirigeix un tal Joaquim Ronin, no em preguntis qui és, un senyor noruec,
I parla de la història real d'una gent que travessen tot l'oceà amb una balsa, amb una barca petita una mica xunguilla, i ja està, i no passa massa res. Tu t'esperes una d'aquelles aventurals Big Garden Live, allò que dius, ostres, els hi passarà de tot i tal. No acaba de passar mai res, passen cosetes. De vegades hi ha una tempesta, però tampoc va més. O venen uns taurons i tampoc es mengen a ningú.
Potser és el que busca, la pel·lícula, per això, o no? No, és que la pel·lícula busca emoció, busca espectacle, busca gran despliegue de medius i no ho aconsegueix. Jo, si fos una pel·lícula intimista, hi ha pel·lícules que passen en barques que són superintimistes. El Hitchcock en tenia una, Nàufragos, que era una pel·lícula molt petita i era un estudi de personatges molt bestial. Aquesta pel·li no. Aquesta pretén ser una gran aventura a lo Spielberg,
però no aconsegueix res. Jo, sincerament, no la recomanaria. Igual té el seu públic, però, d'entrada, em sembla una pel·li molt, molt poc satisfactòria. Doncs passem cap a la següent pel·lícula, que, si et sembla, podem començar a sentir anar el tràiler. A veure, tira, va.
Molt musical, de moment. Sí, però és xula, aquesta música, no? Així com d'anys 20. Ens transporta ràpid, no? Home, i tant. No sé si arriben a parlar. Ara. L'hem posat la versió espanyola, eh? Bueno. Ràdio és més fàcil. Està bé, està bé. Sí, dius-lo de la versió espanyola perquè és una pel·li francesa.
que és la darrera proposta del Gondry. Mira, ara que no parlen, aprofito jo i colo així. És l'última proposta del Michel Gondry, que és aquest director tan reputat en el seu moment, el senyor que va dirigir Olvídate de mi, que va dirigir La ciència del sueño, que va dirigir tantes altres pel·lícules Human Nature... I ara torna, després d'un petit parèntesi en el qual semblava que el tio havia canviat una mica de via expressiva, va fer una pel·lícula que es deia The We and the Eye, que era
una pel·li de ficció, però que semblava un documental sobre uns nens que anaven amb autobús, que estava molt bé, però tots una mica ens vam pensar, o jo com a mínim em vaig pensar, que el senyor havia canviat de to i havia deixat estar tota aquesta cosa que el caracteritzeva tant, que eren aquestes pel·lícules tan imaginatives, plenes d'una escenografia de coses de joguina, d'efectes especials hechos a mano, d'aquestes cosetes, no?
Però no, ara ha tornat amb aquesta L'espuma de los días, que és una versió d'una novel·la del Boris Vian, del mateix títol, que ja va conèixer una versió fa uns quants anys, però ara el Michel Gondry l'ha fet seva i l'ha adaptat en el seu ideari tan homemade i tan tot de joguina, tan cuco i tan mono. Per seguir la via cuca, el tio s'ha contractat a l'Audrey Tattoo, amb la qual cosa fa una... Exacte, ja queda tot lligat, no? Exacte, ja queda tot amb eliesco,
i explica la història d'una parella que s'enamora i poca cosa més. La veritat és que la història és xico-conocetxica i no va molt més enllà. Però, tot i que la peli pugui irritar al principi una miqueta, que a mi em va passar molt, em va irritar molt, després fa un gir cap a l'obscur i tot pren nous matisos i noves interpretacions. L'esca el tràiler... Sí, el tràiler és happy... Deixen una mica dient, bueno... Sí, exacte, és una mica... Podria ser un anunci. Sí, és una mica anunci, és una mica síndrome...
Home, no sé si dir anunci de compreses, però una mica aquest síndrome de felicitat i tot maco i tot bonic. És una mica videovimeo, saps? Aquell síndrome del videovimeo. Doncs és una mica això, però explica més coses. Aquesta pel·lícula explica més coses. Per tant val la pena, la recomanem. Jo crec que val molt la pena que qui li tingui una mica de tirri al gondri aquesta pel·lícula no l'ajudarà, però li recomano que s'esperi i que se la miri sencera. L'actor protagonista també em sona molt. Sí, és el Romen Doris. És un actor francès bastant jove,
que ha fet pel·lículilles... Va, l'haurem vist en algun lloc. Sí, sí, sí, en aquestes típiques pel·lícules franceses una mica en moderniquis. Sempre està el Romén Durís. Molt bé. Doncs és una altra de les recomanacions d'avui. Tenim encara una última proposta. Sí, una última, perquè no m'agradaria marxar sense parlar de Les Bruxes de Zugarramurdi, que no he pogut veure encara.
si vols la setmana que ve et puc dir què tal és, però bueno, és la darrera... Quina pinta et fa? És l'última d'Àlex de l'Eglésia, exacte? Ah, exacte. Pinta, pinta a mi bona, perquè sé que l'Àlex de l'Eglésia és un tio que fa bons espectacles i pel·lícules ben parides, però si m'hagués de guiar pel tràiler, per exemple... Ai, jo no sé qui munta els tràilers en aquest país, però ens calen directors de tràilers urgentment, eh? Però bueno, en fi, és la pel·lícula de l'Àlex de l'Eglésia, que se situa a Zugarramorti, aquesta població navarra,
on diu ell que va néixer el concepte de bruixeria tal com nosaltres el coneixem. I parla, doncs, de dos personatges que acaben ficats en tot un merder, doncs, això, d'ameigues i de bruixes i de mogudes aquestes, que són gent com la Carmen Maura o com la Terele Pávez, que penso que no crec que la gent ha hagut de maquillar molt. La Terele Pávez. No, no, perquè té aquesta cara ja de... Sí, clar, però de bruixa, de no sé, del gos. No, li poses una barruca al nas i ja està, és Terele Pávez, Terele Pávez.
I penso que pot ser una opció divertida, xula i emocionant pel cap de setmana amb una Carme Maura que li han donat un premi a Sant Sebastián i tota la història, o sigui que pot ser bastant guai. Avui he sentit el Toni Vall, no sé si t'enfies i t'agrada el seu criteri o no, que deia que era la pitjor pel·lícula d'Àlex de la Iglesia. Com trist, i de segut, dient que ell era molt fan de la comunitat i d'altres pel·lícules.
I que, bueno, que la pel·lícula es situava una mica en la línia de l'anterior, la de la trompeta, ara no recordo el títol sencer. No, l'anterior és La xispa de la vida. Tu dius balada triste de trompeta. Exacte, doncs l'associava una mica a aquesta, que a mi em va agradar. I llavors ell deia que estava molt mal dirigida, a més a més, de fer una crítica. Oh, no, home, no. Vols dir? Ell deia que sí, sí, sí. M'ha sorprès perquè normalment a aquella hora tampoc els hi faig tant de cas. Però, clar, ha entrat dient la crítica, dient, és la pitjor pel·lícula d'Àlex de l'Eglésia. Vaja, no, jo, dius me libre de criticar el Toni Ball, però penso que
més o menys les seves pel·lícules, però és un tio que dirigeix molt bé. No ho sé, igual aquí ha patinat. La setmana que ve, jo crec que ens ho pots explicar, si l'has vist o l'altra. Sí, si val la pena, us faré cinc cèntims ni que sigui. A veure què. I tant. Molt bé, doncs això pel que fa al cinema, tenim opcions, doncs, i acabem també, com la setmana passada i com farem també cada setmana, parlant de música. Bona de les cançons que hem sentit ara de fons, ens vols fer una recomanació també per aquest cap de setmana. Sí. Sí.
Això és un problema que tenim amb el Google Chrome, em sembla, que és que no sé per què, encara no he arribat a descobrir per què, ara sembla que no s'encalla, però de tant en tant fa aquestes menes de petades i acabo buscant els trailers, per exemple, i l'he posat des de l'Internet Explorer. Oh, Internet Explorer, que maco, entranyable. Entranyable, Internet Explorer. Perquè no se'ns entretallin aquests trailers, no sé si encara no m'han d'aclarir aquest misteri. Sí, per això serveix l'avance de la tècnica, has vist Google Chrome, de veritat. Bueno, en fin, recordo que la setmana passada em vas dir i és que no soc molt d'electrònica.
Doncs aquesta setmana és que només hi ha electrònica. Jo ho veig, ja. És el que hi ha, no, t'ho prometo. La setmana que ve, jo, a mi m'agrada molt l'electrònica, però no sóc un friqui de l'electrònica, o sigui que no t'amoïnis que no. Però és que aquesta setmana hi ha una cosa molt interessant, que és aquesta cosa que estem sentint ara mateix, que és el Bruna. És un nano català que està fent una electrònica molt xula, bastant fina, tot i que aquest segon disc acaba de treure ara que es diu CENS,
és una mica més canyero, és això que sentim ara mateix, és una mica potser més mogudet, però el tio tira cap a l'electrònica de dormitori, aquestes textures així més intimistes, i estarà en directe tocant, a veure, punxant una música que no s'entretallarà, aquest dissabte mateix a quarts d'una al Nitza Club. És una mica les condicions de la setmana passada, de 8 euros per entrada, 9 euros als socis del Plàstic Club.
No tinc res amb Nitsa, eh? No em paguen comissió ni res. No, no, no, mira, casualment aquestes dues setmanes hi ha hagut això. Hi ha el Bruna fent un directe que jo crec que pot ser interessantíssim i acompanyat de Henry Saiz, que és un altre tio que també està fent una electrònica amb molta classe i molt xula. La setmana que ve algú pop o algú rock, t'ho prometo. És que no em podia estar de dir això. Molt bé, Xavi Roldán, perfecte, que t'ha dit aquesta recomanació.
I tornem divendres que ve amb més cinema i amb més música. Aquí estarem. Gràcies, que vagi bé. Adéu.
Bona nit.
I sense a spy up in the chimney
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
So now we're dancing through the garden And what a garden I have made And now that death will grow my jasmine I find it soothing I'm afraid
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por perquè aquest món no està fet per tu.
Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. La informació més propera al Just a la Fusta.
9 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia i encara us parlem de més qüestions, encara parlant de cinema en aquesta...
Tercera hora que hem parlat molt de pel·lícules, de videoclips, també ara amb les novetats de la cartellera. Ara però també us volíem recordar que avui es projecta el documental del mes a l'Ateneu de Sant Justa i vam parlar amb l'Alaia Òbia que ens va explicar una mica com serà aquest Infiltrators, aquesta pel·lícula que explica d'alguna manera com funciona aquesta relació que hi ha amb el mur a través d'aquest documental que signa Calet Gerrard.
I ens explicava justament una pel·lícula que dura 70 minuts. Vam comentar que també hi havia un tràiler en què percebíem molt aquest so ambient que ens comentava que era acòstic. Ens ficàvem molt directament en aquest espai on els mitjans de comunicació
no acostuma a tenir excés perquè aquest creu al mur és il·legal i en tot cas a través d'aquest documental, aquests 70 minuts, entrem directament en aquesta història. Això que sentim de fons ja és aquest principi d'aquest documental, veiem les imatges directament amb una càmera domèstica que ens posen de manifest aquesta situació i que ho fan entendre d'una manera bastant ràpida.
És Infiltrators, ja el podrem veure avui a dos quarts de nou a la Taneu, com dèiem. A més a més, l'entrada costa 3 euros pels socis, 5 pels qui no ho són, i és una bona aposta. Aquest canvi també d'horari, fins l'any passat es feia els dilluns, i a partir d'ara, aquest documental també es podrà veure els divendres, i avui arriba aquest Infiltrators. Just a la fusta.
I recordeu també, encara us ho expliquem, que avui hi ha més activitats d'agenda, també n'hem parlat al llarg del programa, aquesta activitat que forma part de les jornades de patrimoni. Avui es pot visitar la masia de Can Genestà amb Coral Torre, que serà qui explicarà la història de les diferents dinasties que s'han encarregat d'aquesta casa.
I també demà, més activitats al matí per descobrir altres masies del municipi. Forma part d'aquestes jornades de patrimoni que organitza l'arxiu amb l'Ajuntament i el Centre d'Estudis Sant Justencs. Tot plegat, com dèieu, podreu recuperar més informació d'aquí una estona a la una amb el Sant Just Notícies. Ara el que fem és tancar aquest just a la fusta d'avui divendres 27 de setembre i agrair a la gent que ha fet possible aquest programa.
Comencem per l'Andrea Uben, els serveis informatius, el Carles de Randall i Rius a la previsió del temps, també avui hem parlat amb l'alcalde de Sant Just, Jure Perpinyà, hem tingut també un moment per la cuina amb l'Àngels Martínez del restaurant El Niu, hem fet un repàs als videoclips de J.A. Bayona amb la Clàudia Barberà i també hem parlat de cinema i de música amb el Xavi Roldán.
Us ha parlat Carme Verdoi, tornarem a partir de dilluns, des de les 10 i fins a la 1 del migdia, com cada dia, i també recordem aquesta hora que podeu recuperar qualsevol dels continguts del programa d'avui a través del podcast del Just a la Fosca, que trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radiodesern.com.
Cigarettes and chocolate milk
These are just a couple of my cravings Everything it seems I like's a little bit stronger A little bit thicker A little bit harmful for me If I should buy jelly beans
Bona nit.
A little bit deadly it is A very smart Tends to make one part So broken hearted
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Cigarettes and chocolate milk Cigarettes and chocolate milk
Ràdio Despert
Bon dia és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'equip de govern manté l'ajornament de l'actualització progressiva del valor cadastral. Abans de les vacances d'estiu, l'Ajuntament va confirmar la voluntat d'afegir-se a l'actualització sempre i quan no s'apugessin els impostos. Segons el Ministeri, però,
Això no seria possible. Amb aquesta notícia obrim els Sant Jus Notícies edició migdia d'avui divendres 27 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
El ple de Sant Just s'assuma al pacte nacional pel dret a decidir. La moció demanava la implicació d'entitats i ciutadania en el procés democràtic pel dret a decidir el futur de Catalunya. La van subscriure PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just. Mas Lluït tindrà un equipament esportiu. El ple de setembre va posar les bases del futur espai esportiu amb l'aprovació del ple de clàusules administratives. El projecte anirà a càrrec d'una empresa privada i es calcula que la inversió és d'un milió i mig d'euros.
I a l'informatiu parlarem de les activitats del cap de setmana, com la inauguració del local de Sant Jus Solidari, del documental del mes, de les jornades de patrimoni, de les portes obertes del Casal de Joves i de la passejada amb bici pel Bas Llobregat. Bon dia. L'equip de govern manté l'ajornament de l'actualització progressiva del valor cadastral.
Abans de les vacances d'estiu, l'Ajuntament de Sant Just va confirmar la voluntat d'afegir-se a aquesta actualització que proposava el Ministeri d'Hisenda amb la condició que no s'apogarien els impostos als santjustencs. Sant Just Notícies. Setmanes més tard, el Consell de Ministres va anunciar que això no seria possible i que els municipis que fessin l'actualització segurament haurien d'incrementar el tipus impositiu. Davant d'aquella situació, l'alcalde va anunciar que de moment s'aturava l'actualització progressiva del valor cadastral a Sant Just.
El ple d'ahir, Miquel Obrador, de Convergència i Unió, va demanar a l'alcalde si ja s'havia pres una decisió. Les últimes mesures adoptades pel govern de l'Estat generen dubtes i incerteses sobre si la decisió és apropiada i oportuna. Recordo que uns quants dies abans es considerava que és prudent acollir-se a l'actualització.
S'insisteix més endavant. Davant de tanta incertesa, canvis normatius i poc marge de maniobra, l'equip de govern seguirà treballant per mantenir el compromís de no incrementar el rebut de l'IBI per sobre de l'IPC. I el que ens fa arribar a confeccionar la pregunta és perquè finalment, de forma sorprenent, acaba dient. Per tant, la voluntat és acollir-se només a l'actualització si l'increment del rebut per l'any 2014 només suposa l'augment corresponent de l'IPC.
L'alcalde Josep Perpinyà assegura que la intenció del govern és apuntar-se a l'actualització del valor cadastral sempre i quan no s'apugin els impostos dels enjustants. Per a nosaltres què hem dit? Dic, home, atès que sabem que estem en valors cadastrals baixos, ens apuntem a això i anem actualitzant-los progressivament. Sempre, sempre, insisteixo en això, que puguem assegurar que el rebut pel que paga el vell de Sant Jus sigui el mateix.
La idea de l'Ajuntament és aguantar un temps abans de prendre la decisió de fer l'actualització o no. El que hem de fer és anar guanyant temps, a veure aquestes lleis com es van transformant d'aquí dos o tres anys, reconeixent, efectivament, que els valors són molt baixos, però reconeixent que en aquests moments la gent paga més diners, doncs, escolti, no pot ser de cap de les maneres, no? I anirem aguantant això. Si augmentem el valor cadastral, doncs baixarem el tipus perquè el rebut del final de l'OEI sigui el mateix.
Segons el Ministeri d'Hisenda, d'aquí a uns anys, probablement l'any 2016, hi haurà una pàgina web que dirà el valor cadastral real de cada habitatge de l'Estat. Això, per tant, evitarà injustícies fiscals i els preus estaran equiparats. Com que a Sant Jus la revisió cadastral no es fa des de l'any 96 i els preus estan molt baixos, fer l'actualització progressiva de la base del valor evitaria que l'any 2016 el rebut de l'IBI augmentés notablement.
Per l'Ajuntament, per tant, la clau seria poder fer la revisió, però sense augmentar impostos. Sentim Josep Perpinyà. El 2016 hem de veure què planteja, també, perquè fa sis mesos, recordo que va sortir una normativa que ara l'han modificat. També guanyem temps. Però fixa't una cosa, si no féssim res, com tu dius, si no féssim res i en un escenari molt negatiu, i que no hi hagués cap norma i cap possibilitat que els ajuntaments es poguessin moure, doncs, efectivament, podíem tenir un susto. Per tant, el sentit, com ho diu, home, ves-te actualitzant una miqueta...
els valors, i en canvi el rebut el vas mantenint. L'alcalde ha dit que el 2014 el rebut de l'IBI anirà en correspondència amb el que augmenti l'IPC.