una pas alternativa als vehicles a causa d'uns despreniments. I a les comarques gironines, en un tram de la C25 a Arbúcies, hi ha un vehicle avariat que talla carril en sentit Cervera, diguem-ne. No ens ha arribat que estigui provocant massa retencions. I és que, en general, en aquests moments hi ha poc volum de trànsit. També, per exemple, parlem de molta tranquil·litat ja en aquesta xarxa viària propera a la ciutat de Barcelona. És tot des del RAC. Bon dia. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Avui hi ha duel català de la Lliga a l'Eport de Bàsquet a partir de les 9 de la nit. Força Lleida-Barça ve a Barris Nord, un partit de la 23a jornada de la competició, important pels dos equips catalans per l'objectiu d'aspirar a les eliminatòries descents. D'altra banda, el líder d'aquesta competició, el River Andorra, juga contra el Logroño. Encara en Bàsquet, el Barça-Riguel s'ha assegurat la primera plaça al top 16 de l'Eurolliga, gràcies a la victòria contra el Caja Laboral, el Bascònia, per 83 a 74.
Els Aixei Basqual, que a quarts tindran el factor cam a favor, han certificat la primera posició quan encara falten dues jornades. En futbol, el Sant Andreu s'ha classificat per la final de la Copa Federació. El conjunt quadrivernat va superar el tren IFB per 0 a 2 amb gols d'aquí Maraujo i Boniquet i han rematat així el 2 a 0 de la nada. El rival a la final serà la Oia Lorca amb la nada Murcia i tornada Sant Andreu. I en ciclisme avui es disputa la cinquena etapa de la Volta a Catalunya a partir de la una del migdia, 150 quilòmetres amb inici a Rial pel Pallar Sobirà i final a Lleida.
Notícies en xarxa. Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1
Just a la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10. I comencen aquesta Val Just a la Fusta d'avui divendres 22 de març. Comencem el programa on començarem, valgui la redundància, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea, que ens explicarà el més destacat del municipi, també amb ella...
Farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través dels diaris. Ens fixarem en les portades, contraportades, també actualitzarem la informació amb els digitals d'aquest matí, entrevistes interessants i una mica de tot. Parlem del temps també amb el Carles Hernández i Rius en aquesta primera hora per saber quin temps ens espera de cara aquest cap de setmana.
I també per ensenyar la setmana que ve, tenint en compte que avui els nens i nenes acaben les classes i ja aquí té vacances de tota la setmana que ve, que és Setmana Santa. Més coses, parlarem avui d'astronomia amb l'Oriol Rigat. La secció que no vam fer dimecres la farem avui divendres, perquè a més a més aquest vespre hi ha observació astronòmica.
Repassarem les estrenes de cinema i tindrem també el Manel Ripoll, que avui ens parlarà, a la seva secció d'Economia, ens parlarà de què implica un corralito i de tot el que està vessant a Xipre. Serà interessant conèixer-ho, així com també en parlarem en el repàs per l'actualitat política amb els sevesalies, en què cada setmana ens fixem
En 4 o 5 notícies de diferents àmbits, avui també parlarem molt de Xifrem. Just a la posta. Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos amb bona música.
This is the first day of my life I swear I was born right in the doorway I went out in the rain Suddenly everything changed They're spreading blankets on the beach Yours is the first face that I saw
But I realize that I need you.
And I wondered if I could come home Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange You said everything changed You felt
So if you wanna be with me
I mean, I really think you like
Fins demà!
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 11 minuts de les 10, és moment de parlar de l'actualitat de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Molt bé, divendràs. Sí, a més la setmana que ve és curta, no? Sí, però serà molt intensa, perquè a més toca ple municipal. Sí? Sí, ja veurem. No oblidem. Encara no tenim l'ordre del dia, però sí, sí, sí, aquí estarem, el peu del canó. Doncs, en tot cas, encara no, com dèiem, no s'acaba tot plegat o no estem de vacances, hi ha coses al municipi
I comencem parlant... No sé, Andrea, comencem parlant... A veure, comencem parlant d'inscripcions, si et sembla. Que avui és l'últim dia, no? Sí, és l'últim dia. D'una banda, d'un tema que hem tractat ampliament aquí a la ràdio, avui finalitza el període per fer la preinscripció escolar dels alumnes de segon cicle d'educació infantil, primària i ESO. El període es va obrir la setmana passada i avui, com deies, és l'últim dia en què es poden presentar les sol·licituds per internet. En principi, el procés ja ha acabat.
Pels alumnes de P3 està previst que hi hagi dues línies a l'escola Canigó aquí a Sant Just, una a Montseny i una altra a Montserrat. I recordem que la ràtio que marca el Departament d'Ensenyament és de 25 alumnes per grup i l'Ajuntament calcula que amb aquesta oferta ja n'hi haurà prou perquè tots els nens i nenes de Sant Just puguin tenir plaça al municipi. I d'altra banda, avui dia 22 de març també finalitza el període per apuntar-vos al Casal de Setmana Santa del Casal de Joves que arrenca dilluns.
per cobrir les vacances pels joves, amb propostes com ara un curs de mones de Pasqua, Sensual Dance i Bollywood, un curs de manualitats per fer un Totoro, jocs de taula i digitals, campionats de Mario Carguí i de tenis taula i una sortida per jugar a l'Azertac, que cal destacar que per assistir a aquesta sortida per jugar a l'Azertac les inscripcions diria que s'acaben dimarts de la setmana que ve, o sigui que encara teniu uns dies més.
O sigui que esteu alerta perquè avui s'acaba el període de preinscripció escolar i el procés per apuntar-vos al casal del casal de joves, al casal de Setmana Santa. Molt bé, doncs això d'una banda i tenim encara més qüestions. Ara parlem del diumenge de Rams, Andrea? Sí, vinga. És el primer dia, d'alguna manera, de la Setmana Santa, la primera celebració destacada. Aquí Sant Just se celebrarà
a la plaça Verdaguer. Recordem que el diumenge de Rams es celebra per commemorar l'entrada de Jesucrista a Jerusalem i com cada any es beneiran les palmes i els palmons de la gent que hi assisteixi. La Setmana Santa, de fet, és la celebració més important per la religió cristiana juntament amb el Nadal perquè, segons havia explicat el mossèn Joaquim Rius, és la culminació del que va començar el Nadal amb el naixement de Jesús.
Per tant, aquest diumenge de Rams recorda l'arribada de Jesucrista a Jerusalem i utilitzaven per celebrar aquella arribada, la gent que envoltava Jesús utilitzaven branques i plantes i altres tipus de vegetació, una cosa que ha anat evolucionant amb els anys fins a arribar als nostres dies, ja saps que aquestes coses es van canviant i es van adaptant als temps, on se celebra diumenge de Rams amb aquestes tradicionals palmes i palmons.
I el mossèn explicava ahir què representa justament aquesta simbologia. Que la palma expressa el martiri. Quan hi ha un màrtir se l'acostuma a posar amb una palma a la mà. Llavors també el lleurer, que és el símbol de la victòria, les corones de lleurer que es posaven a les curses romanes. I després també l'olivera, el signe de la pau, que és el gran distintiu de Jesucrist, que quan neix glòria a Déu i pau als homes, i quan ressuscita, pau a vosaltres.
Doncs diumenge de Rams, la celebració serà a dos quarts d'una del migdia a la plaça Verdaguer i doncs això, porteu les vostres falmes i els vostres falmons. I acabem amb un apunt sobre població sonjustenca. Sí, podem destacar que la població estrangera disminueix en just un 7,4%, parlem de l'any passat, en concret són 157 persones menys que l'any anterior.
De fet, la tendència a la baixa és comuna a tota la comarca, que ha perdut població estrangera per segon any consecutiu. Tot i això, la mitjana del Baix Llobregat és més baixa, d'un 3%, perquè també hi ha municipis com Molins de Rei o Sant Feliu del Llobregat, on hi han arribat més persones estrangeres. Tot i aquesta pèrdua, a Sant Jus, la població estrangera representa un 12,3% del total d'empadronats als cents del municipi. I pel que fa a les nacionalitats, la majoritària continua sent l'Alemanya...
A les 1.958 persones estrangeres, una de cada 4, que hi ha aquí a Sant Just, és a Alemanya. Després, per darrere hi ha França, que representa un 11%, i a Itàlia, un 7%. Després segueixen Regne Unit i Romania, que són un 4% de cada nacionalitat, i als Països Baixos i al Marroc. Doncs, dades curioses també per saber com és la població santjustenca.
I així tanquem aquest repàs per l'actualitat de Sant Ju. Recordeu que us podeu mantenir informats dels butlletins horaris i també a la 1 i 5 als Sant Ju's Notícies Edició Migdia amb l'Andrea. Gràcies i fins ara mateix. Fins ara. Just a la fusta. De seguida ens fixem en l'actualitat general del dia. Ho fem després d'escoltar aquest...
Aquest cocavora que ja ens entra de John Van Der Leys. It made you, it made me It gave us the cocavora, it gave us
Frenge a pantry Dusk to dawn And on to dusk
The sky will fill with vaporized dust raining. Wide on wide, like streamers of dirty confetti. Wide on wide, the Chrysler Tower had disappeared.
White on white, the capital dome was invisible. White on white, the hoisted black had disappeared.
Electricity
Fins demà!
It gave us the terabyte, it gave us 117. Dusk to dawn and on to dusk. The sky was filled with vaporized dust rain.
Fins demà!
The hoisted flag had disappeared White box for rain
Electricity is crossing out your family name
Estem escoltant Just a la Fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març.
Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. És munt.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concedir al cinema. Nits d'electrònica ara és Bits. Bits.
molt més que nits electròniques. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia.
Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades del... 4 minuts i dos quarts d'onze del matí. Salutem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar del tema del dia que passa en glau econòmic, no? Sí, parlant de Catalunya i d'aquestes convencions, podríem dir, entre...
entre les autonomies i l'Estat, el que dicta el govern de l'Estat. El periòdic diu començar el desglas. Hisenda deixa respirar Catalunya. Les autonomies podran augmentar el límit de dèficit, que serà específic en cada comunitat, i Montoro, l'administre d'Hisenda, suavitza el top, però no assegura que el sistema de finançament es renovi el 2014.
La Vanguardia va una mica en aquesta línia, en aquesta sintonia, i diu que Mascolelli i Montoro mostren sintonia per adaptar al dèficit i s'han de canviar de criteri i acceptar ara uns objectius més flexibles a mida de cada comunitat. I el ministre imposa el seu criteri en contra de diverses autonomies del Partit Popular.
I després, tant al diari Ara com al Punt Avui, tracten aquesta notícia amb uns titulars diferents, des d'una part més negativa. Diu a l'Ara que el 24% de tota la retallada autonòmica l'ha fet Catalunya, Mas ha reduït el pressupost un 12,1% entre els anys 2010 i 2012, i ens diu que Montoro apujarà l'objectiu de dèficit i impulsarà un nou sistema de liquiditat. I al Punt Avui ens diu...
I després ho comentarem també ampliament. Catalunya pateix, Escòcia decideix. Montoro se ve a flexibilitzar el sostre a dèficit autonòmic quan la Unió Europea ho permetia a l'Estat i Mascolell diu que buscarà una relació fluida per negociar la xifra. I així és com veuen les portades d'aquesta notícia. Molt bé, doncs és el que ens expliquen els diaris d'avui. Actualitzem però ara la informació amb els diaris digitals que d'alguna manera ens parlen d'economia digital
però ja amb un punt de vista diferent. I, de fet, ens parlen més de política que d'una altra cosa. També és un d'aquests dies en què, en el cas del 324.cat, per exemple, que hi ha aquesta mena de guerra sana, de competència entre Catalunya Ràdio i RAC1. Avui a Catalunya Ràdio hi havia Oriol Junqueras i avui a RAC1 hi havia el president de la Generalitat, Artur Mas,
Per tant, el titular del 324.cat passa per Junqueras, que acusa l'Estat de fer xantatge amb el dèficit. El president d'Esquerra critica la represa del diàleg entre els governs català i espanyol i afirma que és insultant voler mantenir el xantatge de l'Estat. Junqueras carrega especialment contra Durán i Lleida. I a l'Ara.cat se'ns parla d'Artur Mas, que diu que estic raonablement satisfet amb el pacte d'Esquerra.
El president de la Generalitat diu a RACU que insisteix en buscar l'entesa en Madrid per convocar la consulta sobiranista però diu que si Rajoy posa sobre la taula el pacte fiscal l'acceptarà. I també se'ns torna a dir que Junqueras denuncia que durarà en qüestió ni el procés constantment i impunament. Mas també avisa Esquerra que l'alternativa a reduir el pressupost de
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals seria molt pitjor i Carles Viveer i Pi Sonyer presidirà el Consell Assessor per la Transició Nacional. Aquests són els grans temes d'avui, una por més, però el fem parlant de Rodalies, que hi ha una via única, l'R4, entre l'Arbós, del Panadès i dels Monjos, per una avaria.
Ens fixem ara en altres apunts de les portades, Andrea. Els diaris, només dos diaris destacant la data en què Escòcia farà el seu referèndum per l'autodeterminació, que són el diari Ara i el Punt Avui. El diari Ara el veiem amb una fotografia molt gran, on veiem un parc i amb uns cartells que posa 18 de setembre del 2014, és aquesta la data. Escòcia ja té data, 5 milions d'escosesos decidiran el seu futur polític
el dia 18 de setembre del 2014. I com deia, aquesta notícia s'emporta gran part del protagonisme al diari Ara. El periòdico ens parla de Xipra i ens diu que el país llança un pla B per evitar la sortida de l'euro. La banca sana espanyola pagarà les preferents de la intervinguda. I en una fotografia de la portada veiem un grup de persones, un grup de xipriotes fent cua en un caixer automàtic allà a la capital.
La Vanguardia ens diu farmàcia és una marea de bates blanques, és la imatge del dia. També el malestar dels farmacèutics catalans va arribar ahir fins a la mateixa plaça Sant Jaume, és precisament un dels moments de la manifestació que va tenir lloc ahir a la plaça de Barcelona. Els apotecaris protesten pels darrers impagaments de la Generalitat a 3.100 farmàcies d'arreu del país. Els deuen els medicaments que ja han servit als pacients i que havien de cobrar a finals de febrer.
Aquests professionals se senten atrapats per un deute que no para de créixer. És com ho tracta l'avantguàrdia emportada. I per últim, el punt avui també recull una notícia de la qual parlen altres diaris, de l'informe CAT 2013. Diu, el català guanya vitalitat però continua assajat. L'informe CAT 2013 destaca que guanya parlants i que triomfa a internet. Molt bé, doncs és el que se'ns explica avui als diaris, alguns dels temes que també apareixen. Ens fixem ara en el més llegit,
dels portals digitals, a l'ara.cat, el més llegit, és que la web de Ràdio i Televisió Espanyola té preparat un especial sobre l'abdicació del rei. Una notícia que ha cridat l'atenció a tots els lectors del diari Ara. Per si ja es decideix, no? Suposo que sí, que està... Però clar, que el tingui tan preparat, doncs... Amb declaracions i reaccions, ja. Vull dir, qui més qui menys, quan algú és més gran i s'ha de morir, sempre es té, no? En aquest cas, no es tracta d'una mort, sinó que es tractaria d'una...
abdicació, però en tot cas hi ha un fragment del codi de la pàgina web de la Regió Espanyola, atenció, que és el que indica que la cadena pública té preparada una pàgina especial sobre l'abdicació del rei d'Espanya, que inclouria un apartat sobre els fills, avantpassats, enllaços... I llavors hi ha diferents fotografies del fragment del codi en enllaç que hi dur, que han començat a circular a través de les xarxes socials ahir dijous a la tarda, sobretot per Twitter.
I bé, segons informa la Vanguardia, fons de Ràdio Televisió Espanyola asseguren que si sabessin res d'una notícia així, la redacció ja hi hauria corredisses d'una banda a l'altra, però que tenir especials apunts és normal en mitjans de comunicació. Tampoc sorprèn, no? No, no. Quan es cola un codi així, suposo que és el que hauran volat caps d'alguna manera.
Rodat caps. Més qüestions. Aquest era el tema més llegit a l'Ara.cat. El més llegit al Res24.cat, en canvi, és que Maverick Vinyales passa pel quiròfan on li amputen la falange distal del dit anular de la mà dreta.
Aquest seria el tema més llegit d'aquest altre diari. I ens fixem ara en el segon i el tercer tema, que, per exemple, en el cas de l'Ara.cat, el segon tema que més ha interessat és que Agustí Colomín es limiteix com a director de la Fundació de Convergència i el tercer, que el referèndum d'independència d'Escòcia, serà el dijous 18 de setembre de 2014. A l'Ara324.cat, el segon més llegit és que un grup d'economistes defensa que una Catalunya independent és viable i inevitable...
I el tercer, que l'univers és uns 100 milions d'anys més vell del que es pensava. 100 milions, eh? 100 milions. Descobriments? Sí, mira, sembla que a la gent li ha interessat tot aquest tema. Potser li comentarem la setmana que ve a l'Oriol Trigat, a veure si en podem parlar de tot plegat. Perquè avui ja hi ha un tema concret. Més qüestions, ara ens fixem en les contraportades dels diaris...
I comencem pel diari ara, on llegim que l'article, el doble article de Xavier Bosch es titula Veritats enverinades i dos jutges d'un jutjat. Veritats enverinades diu que Samuel Letó, el capità del Camerún, té por que el matin, diu el seu pecat haver gosatit ja ara fa uns mesos de corruptes i incompetents als directius de la seva federació de futbol. I ha arribat fins a tal punt de paranoia que pot ser veritat, però vaja, diu que des d'aquelles declaracions...
fetes en un moment de rauxa i sinceritat que ja el caracteritzen bastant. Diu que el jugador viu protegit per policies, assegura que ha rebut amenaces de mort i ha arribat a dir públicament que la federació vol assassinar-me. Diu, no és que ho digui, és que s'ho creu, fins al punt que aquests dies, que està concentrat amb la seva selecció per preparar un partit que jugaran dissabte, el davanter no menja a taula amb els seus companys perquè està convençut que algú el voldrà enverinar. Ha arribat fins a aquest punt. I a veritats enverinades, doncs, em parla de Samuel Eto'o Xavier Bosc,
I d'altra banda, dos jutgers d'un jutjat parlen de tots els casos de corrupció que s'estan plantejant ara mateix al país. Diu que cada setmana una de nova, el que no podíem pensar que arribés tan bé a estar passant. Dos magistrats de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz i Javier Gómez Bermúdez, estiren la toga públicament per veure qui aconsegueix posar vermell Lluís Bárcenas primer. Un l'interroga per una peça separada del cas Gürtel, l'altre per la presumpta comptabilitat B del Partit Popular, els cobraments de donacions i el repartiment en sobres.
Diu, la justícia té fama de lenta, però en aquest cas sembla que els dos magistrats els hagin donat corda per poder-se penjar la medalla i arrabassar la instrucció al seu company. Doncs és el que tenim avui en aquest diari, el diari ara. Passem ara cap al periòdico on llegim que és un homenatge al cine de barri de la meva infància, de què ens parlen? És en Nacho Cerda i parla de cine, és un nostàlgic. Diu que recuperen no només les velles pel·lícules dels 80, sinó la manera com llavors s'exhibien, de tiburon a E.T.,
Diu que el meu objectiu ha estat sempre reproduir el que tots vam tenir de petits, el cine de barri. Diu que l'acte d'anar al cine ara s'ha convertit en un fet mecànic, cada setmana s'estrenen vuit pel·lícules, algú a qui li agradi el cine difícilment les pot veure totes, diu que hi ha saturació i que a més les sales abans tenien personalitat, tu sabies què hi podies trobar a cada una. Diu que ara anar al cine és avorrit, que no té ànima.
Doncs és el que se'ns diu avui al periòdico, aquesta entrevista nostàlgica del cinema d'un altre temps. I a La Vanguardia tenim que cada vegada hi ha menys ateus però més militants. Ara les dues contraportades de les quals et parlaré, parlant molt de Déu, són molt filosòfiques també avui. A la contra de La Vanguardia trobem el Massimo Introvigne, que és sociòleg i dirigeix el Centre d'Estudis sobre les noves religions. I bé, doncs, en parlar de la religió, evidentment, i de la seva feina.
Diu que ell és sociòleg de les religions i només estudiu el que les persones diuen que creuen. Deixo que la fe l'alucidin els teòlegs. Diu que ell mesura quantes persones d'un país diuen que creuen en Déu i quantes persones diuen que van a missa i que realment ho fan.
diu, no quantes creuen de debò. El que és revelador és que hi ha països que van a missa i no ho diuen, i països que ho diuen i no hi van. Per exemple, el 30% dels sicilians diuen que van a missa, però si comptem l'assistència a totes les misses de totes les esglésies de l'illa, a tot estirar hi va un 18%. I a França apreciem el fenomen oposat. Les dades d'assistència demostren que van a missa molts més francesos dels que ho diuen. Això diu que es deu a que a França el prestigi social de la religió és menor que la fe,
i per això d'alguna manera ho amagant. Molt bé, doncs ho trobem avui a l'avantguàrdia i al punt avui llegim que el creacionisme és un greu problema pels cristians. És el teòleg i sacerdot australià Dennis Edwards i en aquesta entrevista parla molt del Big Bang, de Darwin, del creacionisme. Diu que és possible el diàleg entre la ciència i la religió, cadascuna des de la seva integritat en el seu camp, independents l'una de l'altra,
Diu que el que coneixem per la religió és que Déu és creador. Aquest concepte se'ns complementa per la cosmologia, que ens parla d'un univers que té 100.000 milions d'anys d'antiguitat i 100.000 galàxies i que ens diu que la creació és molt més misteriosa i meravellosa del que pensàvem.
La pregunta de si darrere del Big Bang hi ha Déu, ell diu que és aquesta la lectura religiosa, el que la ciència no ens pot respondre és què hi havia abans del Big Bang. Per això la teologia ens diu que l'existència de l'univers és un regal i que és depenent de Déu. I avui entrevistarà el Denis Edwards perquè ha fet a Barcelona una conferència l'any partit titulada La Trinitat en context evolutiu i ecològic, l'atractor i l'energia de l'amor. Ho ha fet a la facultat de Teologia.
Molt bé, doncs és el que ens trobem avui a les contraportades d'aquests diaris. Acabem ara amb una notícia curiosa que avui va d'animals. Ah, bé. Sí, i és que un elefant marí ha dembolat bastant despistat pels carrers del balneari Camboriú, que això està a Brasil. Va ser dissabte, hi ha imatges, hi ha un vídeo bastant sorprenent perquè és gros aquest animal, no és com un elefant de terra però és bastant gros.
I això està passant per un pas de zebre, la imatge, doncs ja ell passant per un pas de zebre i tothom l'esmata en un altre cantó. És cívic, no? Molt cívic, l'elefant. Sí, sí. S'esperava també que es poses a mar. Va sortir del seu medi natural i va passejar això per un carrer bastant concorregut d'aquesta localitat turística del sud del país. Poden arribar a pesar 3.000 quilos els mascles adults. I va sortir del mar, d'una de les platges d'aquesta localitat turística i va passejar això per l'avenida Avinguda Atlàntica, una de les més concorregudes de la zona.
I això que dèiem, va crevar correctament un pas de zebra, va continuar el seu camí fins a trobar els seus propis medis de l'oceà d'on havia sortit. O sigui, va sortir fent la volta. I va tornar al mar? Sí, sí. La policia va tallar la circulació durant els 20 minuts que va veure aquesta història.
I en teoria el van tenir totes les tenen vigilats. I els bombers també van contribuir, en aquest cas, a la benestar de l'animal. L'anaven mullant perquè la seva pell no es fes malbé i també feia molta calor a la zona. Per tant, va estar exposat gairebé dues hores per allà i és complicat. Ai, pobre. Clar, i el més curiós és que tothom s'ho estava mirant mentre ell passejava tranquil·lament. Pesa més de mitja tona, aquest animal. I no se sap per què va sortir.
Bueno, mira, voldria conèixer una mica la ciutat, no? A veure... Un altre punt de vista. I ell va tornar al mar després. Tranquil·lament, sense fer mal a ningú i ja està. Doncs vendria amb aquesta notícia que ve amb aquest repàs. Gràcies. Que vagi bé, Carme. Bon dia. Ara, però, obrim diaris i ens fixem en un parell d'articles i també en alguns reportatges interessants que trobem avui als diaris.
I avui comencem parlant d'un article que ens trobem al diari El Punt Avui. Un article que firma Jordi Llavina. Música
Es titula Actualitat de l'ànima i diu Torno pensant l'ànima en el concepte d'ànima després de llegir el dietari d'Esteve Miralles Retrobar l'ànima a Empúries. L'autor parteix d'una fal·làcia retòrica sent que ha perdut l'ànima i la vol recuperar. Perduda o encongida, l'ànima es torna a fer present. Va omplint amb l'escriptura el quadern que s'ha comprat l'escriptor personatge. En aquest dietari s'hi relaten dos viatges internacionals i un fum d'assumptes més. Ens parla de Totplegat i també diu Jordi Llavina
que recorda dos llibres més recents, que d'una manera o altra també s'hi refereixen i que també les reivindiquen com Climent, de Josep Maria Funalleres. I Marges, l'òpera prima de Roger Vilapadró, un quarantí que decideix anar a trobar la seva ànima autèntica al priorat, tot instal·lant-se durant un mes i mig en un mas de Margalef. Per tant, on ens fa aquest article, Jordi Llavina, parlant d'aquestes novel·les i també de tota la reivindicació de l'ànima. Avui al punt avui.
El periòdic avui ens parla de salut i ens explica que un 5% dels catalans no vacunen els seus fills. Els moviments antivacunes veuen riscos en aquesta prevenció i els pediatres jutgen insuficient l'oferta catalana d'immunització.
Se'ns presenta quin és el calendari de vacunes a Catalunya, tots els referents a la meningitis, a l'hepatitis, també a la poliomielitis, a la baricela, al papiloma i al tètanos, entre moltes d'altres. Un pla de vacunació infantil que és el més antic d'Espanya, el de Barcelona, iniciat l'any 62 per l'Ajuntament i avui estès a tot Catalunya, que és acatat per la majoria de ciutadans però no ha aconseguit convèncer un 5% de les famílies catalanes que per múltiples raons desconfien de la funció de les vacunes.
Els que rebutgen la vacunació dels seus fills argumenten que la inoculació d'una substància immunitzant implica el risc de desenvolupar la malaltia que es pretén evitar o fins i tot d'altres, entre les quals citen autisme i fallades neurològiques greus. D'altres miren d'evitar les vacunes que poden contenir alumini, així com les que no protegeixen de tots els serotips vítrics susceptibles de causar la malaltia objecte de la prevenció.
Un article interessant avui al periòdico que ens presenta els pros i contres dels qui ho defensen i dels atractors del món de les vacunes. Parlem ara de Xipre, la Vanguardia. L'endigada especial d'aquest diari, Gemma Saura, a Nicosia, explica avui i relata els primers aldarulls davant el Parlament de l'Illa, empleats de l'Aikibank
Es manifesten per la incertesa, la equi restringeix a 260 euros el límit diari de retirada d'efectiu i el govern prepara una llei per limitar la retirada de dipòsits bancaris. Diu Gemma Saura que Xipres va despertar ahir abruptament de la fantasia col·lectiva del petit David davant del Goliat de la Troi que hi va descobrir que no hi haurà final feliç amb braços de l'amic rus que el plebé que havien promès els líders polítics per sortre la polèmica taxa sobre els estalvis bancaris és un camí també dolorós i d'una incertesa semblant-ho fins i tot superior.
També diu que una multitud tirada, però també molt espantada, es va congregar davant del Parlament. Es van produir per primer cop episodis de violència quan un grup de manifestants, molts empleats de laiki, va fer caure a les tanques policials i va intentar irrompre l'edifici. Se'ns explica com s'està vivint aquesta situació des del terreny, des de Xipre.
I acabem aquest recull de premsa amb l'article d'en Par Moliner avui al diari i ara, que es titula No ministre. Diu l'en Par Moliner que algunes de les mares que em trobo a la porta de l'escola cada matí són castellanoparlants. Algunes són catalanoparlants, casades amb castellanoparlants, i n'hi ha una que parla el castellà amb dificultats. Hi ha aquell altre que acaba d'arribar al Pakistan, que de moment es fa entendre en anglès, i n'hi ha que són catalanoparlants filles de castellanoparlants, n'hi ha de nòrdiques castellanoparlants, i totes volen que els seus fills siguin escolaritzats en català. I ho volen perquè fins ara els han anat la mar de bé.
Si la pluja daurada que pretén aplicar el ministre verd al sistema educatiu català tira endavant, les mares castellanoparlants, que em trobo a la porta de l'escola, anirà del Tribunal Constitucional, diu Ampar Moliner. Diu que la seva filla parlarà i escriure el català, pasit que pasis, evident, perquè nosaltres ens n'encarregarem. Sí, seguim vivint aquí, el castellà el té garantit, però de tota manera, com que és una llengua que ens encanta, també ens encarregarem que l'escrigui tan bé com el català.
Ara bé, diu, les mares castellanoparlants que em trobo, no podran fer com nosaltres, no podran ensenyar català als fills petits perquè no en saben i, per tant, es trobaran amb un problema. Els seus fills grans sí que parlaran la llengua de Guardiola, però els fills petits ja no. Per tant, acusaran en verd de discriminació entre germans. Entre altres coses, doncs, és el que explica avui Ampar Moliner en aquest article diari que publica el diari Ara.
El cop d'allà la informació esportiva ens fixem en les portades dels diferents diaris esportius i comencem avui per la del nou esportiu. Que ens diu Dublet Català, ens parla de la volta ciclista, diu l'irlandès de Girona-Obroda, Daniel Martín, es va exhibir en un memorable ascens a Porta Inè i es va adjudicar a l'etapa Reina i al lideratge general i a Català va entrar en segon i en el tram final de la volta haurà de jugar 10 segons respecte al primer.
L'esport rons parla del Barça i també del Mundo Deportivo. Esport títula que Busquets renovarà. El Barça i el futbolista necessiten després de Setmana Santa per tancar aquest acord.
I el Mundo Deportivo titula IA Central, ens parla de possibles fitxatges de Cummins, el número 1 i company, el tapat, diu l'Alemanya és el que més agrada i el belga repareix en una llista amb Garai com a última incorporació. Tito, Zuby i Rossell decidiran en una pròxima cimera quin és l'objectiu. En clau cultural, comencem amb una notícia negativa, que és que les arts escèniques perden una cuarta part dels dos espectadors per la pujada de l'IVA.
que la ciutat dels prodigis desembarca al Saló del Llibre de París. I també de llibres us expliquem que Nin, de Vladimir Nabokov, està traduïda novament al català. El presenta La Magrana, una segona edició en llengua catalana d'una de les novel·les més importants de l'escriptor rus.
Neix graf, l'alternativa indie, el saló del còmic. El 13 d'abril se celebrarà al Centre d'Art Mutu, a la primera edició d'un esdeveniment paral·lel dedicat al còmic d'autor i a l'edició independent. I en clau musical, el primer àlbum dels Beatles, Please Please Me, fa avui 50 anys.
Obrim Pasca plegadeles el 2014 i també hi ha les primeres conformacions del Cruïlla Barcelona, que seran Morxiva, Fermín Moguruza, Trombon Shorty i Billy Bragg.
I l'últim punt passa per la música també, que són aquests que se'n tinc de fons, són Mates Mates, una banda d'Osona a qui li agrada el rock, a qui li agrada l'indi, canten en català i en italià, després de girar tot l'any passat amb Vida Animal, el seu al·lbum de debut. Avui l'acomiaden en un concert molt especial, amb convidats i sorpreses, aquesta nit a la sala Apollo. Aquesta cançó es diu Cotxa Groc.
Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Vuit minuts i arribem a les onze del matí, de seguida parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber quin temps ens esperen de cara a les properes hores, aquest cas de setmana i també, si pot ser, mirem una mica més enllà. Bon dia, Carles Hernández i Rius. Bon dia. S'ha tapat avui, això? Són núvols baixos, no, però no hem de patir, eh? Són núvols baixos que estaven previstos a primera hora del matí però s'han de trencar, o sigui, hem de marxar amb boirines, amb núvolets baixos que es formen a prop del litoral,
però tot això anirà marxant i a la mida que tinguem el sol una miqueta més alt acabaran pràcticament per desaparecer. Els tindrem una mica presents, però vull dir que el sol ha de ser el protagonista i avui fins i tot les temperatures es poden enfilar més que ahir. Vam arribar a 17 graus ahir, podem arribar als 18, serà un dia que al migdia s'estarà prou bé, ja és primaveral. Ja s'han començat a veure oranetes a diferents punts, a Manresa, per exemple, ja s'ha envit.
O sigui que la cosa, doncs, a poc a poc es va configurant per aquesta primavera que va arribar fa un parell, bueno, va arribar dimecres, i que, bueno, que ja va... Va fent, no? Hi ha algunes cosetes del mes d'abril que ja podem anunciar.
Petites? Dolentes? No. Bluges? No, no, no. O sigui, el mes d'abril, pel que fa a la pluja a Sant Jus, sembla que podria ser l'habitual, o sigui que podem tirar coets, perquè l'habitual, la mitjana, podrien ser uns 70-80 litres per metre quadrat durant el mes d'abril. Home, l'abril ha de ploure, Carme. I l'únic punt una mica negatiu que tindrà aquest mes d'abril, i sobretot aquesta propera primavera, és...
El problema amb els al·lèrgics. La polinizació serà molt forta perquè hem tingut un hivern plujós i l'explosió de la natura serà important al llarg de les properes setmanes i això provocarà que la polinizació sigui molt important i que els que són acostumats a tenir petites o grans al·lèrgies, aquelles situacions tan emprenyadores per la gent, doncs potser aquest any és un any dolent pels al·lèrgics perquè realment hi haurà molta polinizació perquè ha plogut molt i sembla que es mostra una primavera com a mínim al mes d'abril
doncs bastant... O sigui, pluja... Dins del que és la normalitat, plujosa. 70-80 litres és el que ha plogut al març de moment. Sí, que això sí que ha sigut una mica extraordinari. S'ha sortit de la mitjana, però l'abril teòricament ha de ser un mes una mica normal. Sí, acostumar a ploure, no? Sí, potser plou una miqueta més de cara a l'interior de Catalunya, sobretot a les comarques centrals,
Estarà una mica per sobre de la mitjana, però la resta estaríem dins del que és el mateix. I pel que fa a les temperatures, creiem que seran les normals per l'època, o sigui que tampoc hi haurà grans baixades ni grans pujades, serà un abril normal per l'època. Com que a Catalunya tampoc no passarà gran cosa, aquest proper mes d'abril la previsió de tot el mes és així genèrica, on tenen un problema i és estrany és l'extrema sequera que patiran...
el que és Portugal i Galícia, tota aquesta zona de l'Atlàntic... Que l'any passat ja han patit incendis, no? Doncs el mes d'abril s'ha de preveure força sec en aquesta zona, o sigui que...
Bé, després es pot arreglar, no?, perquè són zones molt oblides. Ah, no, va ser València, el que recordo així, del País València va ser un incendi així important. No, Galícia potser fa un parell d'anys en van tenir un de bastant potent. Bé, allà cada dos per tres es queden sense eucaliptus, però creixen molt ràpid. Pel que fa a Sant Jús i pel que fa a la setmana que ve, va, anem a parlar una mica ràpid. La setmana que ve pinta fosc, o sigui, esperem que passi aquest cap de setmana i aviam si el dilluns podem precisar, perquè...
Déu-n'hi-do, hi ha moguda, o sigui, hi ha fronts que van passant, dies de pluja, dies de sol, es van intercalant, però durant tota la setmana, o sigui, que no sembla que la cosa pinti massa bé. No? No, de moment es salva el dijous sant, dijous i divendres potser ho salvaríem, el cap de setmana quedaria una mica així interbolit per núvols i pluges, que podrien caure allà de tempestes. Sí, sí, per un del cap de setmana que ve, i dins de pasc ho faria sol, o sigui, que hi ha una miqueta de tot,
I aquesta variabilitat de la Setmana Santa, dels dies importants de la Setmana Santa, també serà present de dilluns a dijous. O sigui que durant la setmana que ve, ara que parlarem del cap de setmana aquest, la setmana vinent és molt variable. Però parlem del més proper, que és aquest cap de setmana, un cap de setmana que començarà molt semblant avui. Avui diventa s'acabaran obrint moltes clarianes i el sol serà el protagonista i serà agradable, però demà dissabte serà un dia...
on tindrem aquests mateixos núvols que avui, però els costarà de fotre el camp. Els tindrem durant tot el dia i fins i tot no descartem algun plugim feble que podria caure de cara a la tarda. Aquesta situació de dies variables i a la tarda el creixement d'alguna nublada o alguna tempesta ja començarà a ser habitual també. Amb aquests valors tan agradables els núvols poden créixer amb una certa facilitat i als llocs habituals poden caure algunes tempestes.
I el diumenge sembla que serà un altre dia, també, grisot, on el sol, doncs, podríem anomenar-lo resolt, no sol, perquè tindrem forces núvols i a la tarda sí que es podria confirmar algun plogim o alguna pluja a felbre, però també podria fer acte de presència a Sant Jus. O sigui, que és un cap de setmana variable, no és espaterramment maco. Sí que és cert que en zones de muntanya serà una mica més complicat, perquè tot el que és Caranor i Pirineu de Lleida ja tindran més precipitacions...
I pel que fa a les temperatures, avui pujan molt, perquè com que tindrem aquest solet que ha de fer més feina de cara a aquest migdia, podem arribar als 18 o gairebé, no, 17-18 podem arribar, però clar, el problema serà de cara al dissabte i al diumenge. Dissabte i diumenge, com que tindrem més núvols, les temperatures recularan una miqueta i de cara al diumenge encara seran una mica més baixes. O sigui que si arribem avui 18, potser diumenge ens quedem en 14 o 15. No estem parlant de fred, però clar, la presència de núvols i dos dies sense sol, amb un ambient més fresquet, doncs els termòmetres ara ho noten.
i de cara al dilluns tornaria el sol, però dimarts i dimecres arribaria un altre front, el que dèiem, dijous i divendres sembla que tindríem tranquil·litat, entre dissabte i diumenge un altre front i dilluns tranquil·litat, o sigui que van passant diferents fronts. Trenem moguts, no? Sí. Ja n'anirem parlant, és el que té la Setmana Santa i tots també ho sabem, no? No, i quan cau en aquestes èpoques això una mica post-hivernals, normalment es mostra més activa. Doncs res, no passa res.
Els hotelers per això estaran... No, però aviam, o sigui... La gent, quan parles amb l'espera de vacances, tampoc no és una fixació el temps. El que la gent busca és la desconnexió. Però els hotelers s'enfaden amb els homes del temps molts cops perquè deien que plauria i després no plou i llavors diuen que la gent no ve, no hi ha anat, no? No, però bueno, això té una solució fàcil a enganyar-los. Ja es fa, a vegades, no? Sí, enganyes la gent i dius, mira, escolta'm, a partir del dilluns fotrà un sol...
Tots amb maniga curta i amb els dits fora, amb els peus escalsos a l'aigua. I si vols banyar-te, banya, perquè l'aigua, curiosament, a partir del dilluns estarà a 25 graus. I ja està, i que la gent hi vagi. I després dic, ai, mira, aquests del temps no s'equivoquen sempre. Bé, el temps mai està al gust de tothom. Els hotelers poden demanar que els del temps no s'equivoquin, però a mi el temps...
és bastant relatiu a l'hora d'anar-me'n de vacances. Saps què em vull dir? Jo em vull anar per desconnectar, per canviar d'aires i per passejar o el que sigui. Que el temps ho acompanyes igual, estic desconnectant igual, i això és el que ha de buscar la gent. Vaja, i que la majoria que marxa, marxarà. El consell de Carles Hernández i Rius. Davant de les vacances. Sí, home, sí. Gràcies, Carles. Molt bé. Que vagi bé, bon cap de setmana. Fins dilluns. Adéu.
Mig minut i arribem en punt a les 11 de matí. Connectem tot seguit amb la xarxa per saber què passa a re del país i de seguida també sentirem el bullet informatiu del Sant Just Notícies. I tornem després a les 11 i 10, que a més entrevistarem, no ho hem anunciat al principi del programa perquè m'ho he aconseguit més tard, però entrevistarem un dels responsables del curs de grafologia que es farà a partir de l'abril aquí a Sant Just. Serà després de les notícies. Fins ara mateix.
són les 11. Notícies en xarxa.
El motiu és que en el punt on hi ha hagut l'accident, al col·legi els trens circulen per via única i aquest tram ha quedat fora de servei. Ferrocarrils investiga ara
si el turisme travessava el pas a nivell que hi ha en aquest punt de la xarxa ferroviària. Quan ha passat l'accident, la companyia ha confirmat, a més, a la xarxa de comunicació local que posarà una autocar a disposició dels passatgers perquè facin el recorregut que tenien previst fer. Protecció Civil de la Generalitat activa, a més, la prealerta del Pla Ferrocat.
La Generalitat mantindrà la seva xarxa d'oficines arreu del món. El conseller de la Presidència i encarregat de l'acció exterior, Francesc Oms, ha explicat al Parlament que cal donar a conèixer el procés sobiranista. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. El conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Oms, ha deixat clar que la Generalitat no renunciarà a la xarxa d'oficines a l'exterior. Una xarxa formada per 65 oficines de caràcter comercial i institucional...
a un total de 31 països. OMS ha subratllat que cal donar suport a la internacionalització de l'economia i també legitimar el procés iniciat sobre el dret a decidir amb una diplomàcia pròpia. ...i propostes que els he plantejat, que els hem plantejat i que ens proposem tirar endavant requereixen, el que podríem dir, de les adequades estructures d'estat. És per això que durant aquesta legislatura volem crear...
Pensem que tenim l'oportunitat per crear col·lectivament el marc normatiu, la missió i les funcions d'un veritable i complet servei exterior català. Volem fer-ho amb la col·laboració d'experts en la matèria per crear unes estructures modernes, al màxim de modernes possible, adaptades al moment en què vivim, que comptin amb una xarxa de representacions a l'exterior sostenible, d'acord també amb la situació econòmica que vivim,
El conseller també ha anunciat que el govern promoure una llei d'acció exterior que vol consensuar amb la resta de grups. D'altra banda, la Secretaria d'Exterior s'ha creat un comitè d'enllaç amb les àrees de relacions internacionals de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona per actuar de forma coordinada.
L'alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez, ha demanat una reunió amb el conseller de Territori i Sostenibilitat Santibila per saber si manté el compromís del govern català amb l'anomenat Metro del Vallès. En declaracions de la xarxa de comunicació local, Sánchez assegura que l'obra és la més important feta mai a la comarca. Per nosaltres és una obra important. És una obra que estructura la línia de ferrocarrils dintre de la ciutat, molt més de la proposta actual. És desenvolupar
el servei ferroviari fins al nord de la ciutat i apuntant cap a Castellà del Vallès i és la principal inversió feta a la nostra ciutat en els últims 30 anys. És una inversió de l'entorn de 200.000 euros per ciutadà de Sabadell, per tant, una obra d'una dimensió realment important. Després d'assumir el càrrec en substitució de Manuel Bustos, imputat pel cas Mercuri, Joan Carles Sánchez diu que la normalitat política ja ha tornat a l'Ajuntament de Sabadell, espera poder aprovar els pressupostos municipals
en els propers dos mesos. Avui comença el procediment administratiu per restringir el pas de camions de gran tonatge per la Nacional 2 entre Massanet, a la comarca de la Selva, i la Jonquera, a l'Alt Empordà. Ho ha confirmat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que ha avançat que en els propers dies la conselleria tindrà a punt l'acord amb el Ministeri de Foment i la concessionària Abertis
per desviar els camions cap a l'autopista AP7, una maniobra que hauria de començar a anunciar el mateix Vila després de la Setmana Santa. Vila ha defensat l'alternativa en la mesura que Foment no desdobla la Nacional 2.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui a derbi a la Lliga Leport de Bàsquet, a partir de les 9 de la nit, força a Lleida-Barça, al barri Snor, un partit de la 23a jornada de la competició important per als dos equips catalans per l'objectiu d'aspirar.
a les eliminatòries descents. Encara en bàsquet, el Barça-Rigal s'ha assegurat la primera plaça al top 16 de l'Eurolliga gràcies a la victòria contra el Caja Laboral per 83 a 74. En futbol, destaquem que el Sant Andreu s'ha classificat per a la final de la Copa Federació en ciclisme. Avui es disputa la cinquena etapa de la Volta Ciclista a Catalunya a partir de la una del migdia, 150 quilòmetres amb inici a Rial pel Pallar Sobirà i final a Lleida.
En hoquei patins. Avui es disputen dos partits de la 22a jornada de l'hoquei Lliga. A partir de les 9 de la nit, Vilanova-Barça i Reus Blanes. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Avui finalitza el període per fer la preinscripció escolar dels alumnes de segon cicle d'educació infantil, primària i ESO. El període es va obrir la setmana passada i avui és l'últim dia en què es poden presentar aquestes sol·licituds. Pels alumnes de P3 està previst que hi hagi dues línies de l'escola Canigó, una a Montseny i una altra a Montserrat. La ràtio que marca el Departament d'Ensenyament és de 25 alumnes per grup i l'Ajuntament calcula que amb aquesta oferta n'hi haurà prou perquè tots els nens i nenes de Sant Jus puguin tenir plaça
al municipi. Recordem que els criteris per assignar la puntuació són els mateixos que els darrers cursos. El que donen més punts és tenir germans escolaritzats al centre, amb dona 40. I també es manté el requisit de 5 punts si el pare, mare o germans han estat escolaritzats al centre per al qual es presenta la solicitud. Més qüestions. Les retallades de la Generalitat afecten un dels projectes de Satllut Solidari a Camoapa.
Es tracta del programa de millora de la capacitat productiva de petites i mitjanes empreses de camperols i cooperatives. És un projecte de desenvolupament que havia de finançar l'Agència Catalana de Cooperació, però la Generalitat ha eliminat el pressupost que li atorgava. Tot i això, Sant Just Solidari segueix impulsant el projecte i també millorant-ne d'altres. Un dels avenços més importants que tindrà lloc aquest any té a veure amb l'Hospital de Camoapa. Per primer cop, els habitants del poble germanat amb Sant Just tindran assistència oftalmològica a prop de casa gràcies a un acord amb l'Institut Català de la Retina.
I acabem destacant que la població estrangera disminueix a Sant Just un 7,4% el 2012. En concret, són 157 persones menys que l'any anterior. La tendència a la baixa és comuna a tota la comarca, que ha perdut població estrangera per segon any consecutiu. Tot i aquesta pèrdua, a Sant Just la població estrangera representa un 12,3% del total d'empadronats als CENS. Pel que fa a les nacionalitats, la majoritària continua sent a Alemanya. De fet, les 1.958 persones estrangeres, una de cada quatre és a Alemanya.
Per darrere hi ha França, que representa un 11%, i Itàlia, un 7%. Després segueixen Regne Unit i Romania. Països Baixos i Marroc representen menys d'un 3% de la població de Sant Just, en cada cas. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Just Notícies edició migdia. A partir de la 11 i 5, mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Just tenca al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
You could say I lost my faith in science and progress You could say I lost my belief in the Holy Church You could say I lost my sense of direction
Who could say all of this and worse But if I ever lose my faith in you There's been nothing left for me to do Someone say I was a lost man in a lost world
Fins demà!
Música Música
Fins demà!
FEM 98.1 FM Ràdio 2 FEM 98.1 FEM 98.1 FEM 98.1 FEM 98.1 FEM 98.1
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Nits Electrònica ara és Bits. Bits.
molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la fusta
En punt un quart de dotze del matí, el Centre Essència de Sant Just oferirà a partir del mes d'abril un curs d'introducció a la grafologia. Ja s'ha obert el període de matrícula i és un curs que impartiran des d'un gabinet tècnic de grafologia aplicada, que es diu GrafoStudium, i amb qui ara parlem amb el director i també vicepresident de la Societat Espanyola de Grafologia, Germán Mella. Molt bon dia. Molt bon dia. Comencem, primer de tot, per explicar una mica, per qui no ho sàpiga, què és ben bé, la grafologia.
La grafologia és una tècnica científica que el que fa és estudiar a partir dels trets de l'escriptura la personalitat de qualsevol persona que es vulgui estudiar. Per tant, només realment amb la lletra d'algú o amb la lletra en un text concret, amb l'assignatura, es pot saber una mica com és cadascú?
Una mica sí. El que passa és que per fer un estudi complet fa falta almenys tres escrits amplis amb una signatura i amb bastants lletres. No val simplement una petita signatura o una petita frase, és poc. Clar, per tant...
Suposo que és això, que una cosa és que et diguin algunes característiques bàsiques, l'altra és, m'imagino... Una qüestió és fer-lo així com una mica per saber com és un, i una altra ja és fer un estudi professional que és vàlid per selecció de personal, per exemple, que és una de les eines que més s'empleien. És a dir, que s'aplica en àmbits, per exemple, de diferents estils, com aquell que ens comentava ara. I en quin altre àmbit s'aplica la grafologia?
Bé, hi ha diverses qüestions, però bàsicament hi ha dues. Una és aquesta, que és la selecció de personal, i després una altra, que és diferent una mica, és per la justícia. Heu sentit ara últimament parlar del cas Barganàs, i descobrir o determinar si una escritura és autèntica o és falsa també és una de les branques que nosaltres empleiem.
Per tant, en direccions diferents, d'una banda, aquesta autenticitat. Sí, en una és la interpretació psicològica i en l'altra és determinar l'autenticitat.
I en el cas de la interpretació psicològica, quins trets pot delatar de l'autor la grafologia? O pot descobrir una mica, bastant, la personalitat, més enllà de si... Hi ha a la vora de 600, que normalment es fa una síntesi de tot això, i hi ha alguns que són més expressius que altres. Per exemple, la inclinació de la lletra. Si la lletra va inclinada cap a la dreta o va inclinada cap a l'esquerra.
Aquesta interpretació té molt a veure amb el tema de les sentiments i els afectes. La persona que inclina cap a la dreta normalment és una persona afectiva, la persona que escriu inclinat cap a l'esquerra tendria a reprimir una mica aquests sentiments,
i la persona que fa vertical l'escriptura normalment és una persona que és, diguem, controlada respecte als seus sentiments. De fet, per exemple, també em sembla que alguna vegada havies sentit que la lletra G estava vinculada amb la sexualitat, pot ser? Sí, és que la lletra G, minúscula per això, sí, té a veure amb la sexualitat, però la sexualitat és una cosa més complexa
que no una simple lletra, no? Llavors també s'hi usen unes altres i sobretot la part de dalt de l'escriptura, perquè la sexualitat n'és al cervell, no n'és a l'altre lloc, no? I llavors és tot una... Al final sempre terminem estudiant tot, no? No ens quedem amb un tret aïllat
perquè normalment això porta moltes errades. S'ha d'entendre com un tot, m'imagino que... Sí, sí, sí, és una totalitat el que s'estudia. De fet, a vegades, al llarg de la nostra vida, no només en èpoques més de jove, que és quan va canviant més, sí que es canvia la lletra. Suposo que això també es pot estudiar o es pot entendre com una evolució personal o de canvi en personalitat o de la situació de cadascú. Sí, en el desenvolupament de cada persona hi ha diferents etapes,
Normalment els canvis forts es fan cada set anys aproximadament i aquests canvis normalment afecten a l'escriptura com afecten a tot el altre. Aquesta variabilitat que es pot veure en l'escriptura també obedeix a la variabilitat que hi ha en la vida de cadascú. És una cosa molt semblant.
I en el cas de l'assignatura, que també és un d'aquests que moltes vegades el comentem com a fet aïllat, que suposo que cadascú sap quatre coses i les intenta explicar, però també per si sola pot dir coses d'algú? Sí. Bé, l'assignatura és una mica especial, perquè l'assignatura és una mica el resum de tota la meva personalitat. Jo quan escric o faig el gravat de la meva escriptura,
estic posant tota la meva personalitat en aquest acte. Llavors, no és que sigui suficient, evidentment, però sí que porta molt d'informació. Llavors, pensem que és un acte legal, és un acte jurídic, i a més a més, canvia molt a poc a poc. No canvia tan fàcilment com canvia l'escriptura.
Si jo surto al dematí, per exemple, i tinc un petit accident, la meva escriptura ja no serà igual que quan estigui tranquil escrivint una carta o estigui escrivint un informe. Llavors, aquests petits canvis també apareixen en això. En canvi, l'assignatura es mantindrà molt més. De fet, la documentació que utilitzem sembla que són 5 anys al principi i després 10 una mica més endavant.
I llavors, aquestes canvis triguen a fer-se en l'assignatura. D'altra banda, també existeix la grafoteràpia. En què consisteix? Com hem estat explicant abans, quan van canviant la personalitat o van canviant l'escriptura, també hi ha la reversibilitat que si canvia l'escriptura pot canviar aspectes del caràcter o aspectes de la personalitat. Nosaltres la anomenem reeducació gràfica.
i consisteix en retomar una mica aquesta educació que no es va fer adequadament i es plantegen nous reptes per a la persona en quant a la forma d'escriure i tot això després va repercutint. De totes maneres pensem que això no és una panacea sinó que s'analitza i s'estudia
dintre d'un marc en el que intervenen altres tècniques, treballant amb dibuixos, treballant amb altres exercicis, vull dir que no és... És una eina més, no? És una eina més. D'altra banda, el que es farà aquí Sant Just, el que s'oferirà al Centre Essència, és un curs d'introducció a la grafologia. Per tant, suposo que es donaran...
És una cosa més que un curs d'introducció. És un curs, diguem, de tip mitjà, on impartirem una mica les eines essencials de la grafologia, la metodologia per poder començar a treballar amb ella. Durant quant de temps serà aquest curs? Serà fins a juliol. Ah, doncs Déu-n'hi-do, són ben bé tres mesos, no? Sí, sí, els dimarts de set a vuit i mitja. I els preus? El preu són 65 euros.
Per tot el curs. Doncs tot plegat es farà a partir de l'abril, com dèiem, al Centre Essència, aquests cursos de grafologia que s'imparteixen des de GrafoStudio. Avui n'hem parlat amb el seu director i també vicepresident de la Societat Espanyola de Grafologia, Germán Velda. Moltes gràcies. Molt bé. I que vagi molt bé. Bon dia. D'acord, bon dia.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Nits Electrònica ara és Bits. Bits. Molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desverno.
One, two Do you hear me Talking to you Across the water Across the deep blue Ocean Under the open sky Oh my Baby, I'm trying Boy, I hear you In my dreams I feel you whisper
Fins demà!
They don't know how long it takes Waiting for a love like this Every time we say goodbye I wish we had one more kiss I'll wait for you I promise you I will Lucky I'm in love with my best friend Lucky to have been where I have been
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I cada dia, mentre aquesta hora parlem d'economia, ho fem amb el Manel Ripoll, que ens acosta a diferents conceptes bàsics per entendre una mica millor el que passa al nostre món. Molt bon dia, Manel. Hola, bon dia, Carme. Vam començar aquesta secció fa cosa d'un mes, i en principi estàvem seguint un ordre bastant bàsic, no? Havíem après que era el PIB, que era també... La diferència entre el dèficit i el deute, totes aquestes coses. Havíem parlat la setmana passada de com anava la corba de la demanda. Correcte.
Avui hem de parlar de com anava la corba de l'oferta, però el que ha passat és que aquesta setmana feia setmanes i l'any passat era cada dia gairebé notícia, tema del dia, tot el tema econòmic, però ara està una mica més aparcat i aquesta setmana ha tornat a ser notícia i notícia de primera línia.
tot el tema econòmic vinculat amb el que ha passat a Xipre i, de nou, ha tornat a aparèixer el concepte del corralito. Com a possible amenaça, com a cosa diferent, no ho sabem. En tot cas, mirarem d'aclarir una mica aquests conceptes, no? Que és un corralito, si podria passar també aquí amb els nostres diners. Exacte, bàsicament intentarem, degut a tot això que ha passat, com comentaves tu, Carme, a Xipre, treure-ne una mica l'entrellat, però bé, no és massa fàcil poder-ne...
Poder anar a parlar d'això, jo aquests dies tenim sort que és divendres i que hem pogut anar estudiant tot el que ha anat passant durant la setmana, però és complicat d'explicar-ho, ja que en el primer moment hi ha el problema de saber qui ha donat l'ordre o qui ha obligat que tot això passés. Els xipriotes donen les culpes a la Unió Europea, la Unió Europea diu que això és cosa del Fons Monetari Internacional, el Fons Monetari Internacional diu que això és cosa de la Unió Europea, per tant no tenim massa clar...
qui assumeix aquestes responsabilitats, però el que sí és cert... Com sempre, no?, amb tantes coses d'aquestes. No imagino que ningú digui si reconec que és culpa meva, no ho hem fet bé. Sí, això sempre passa, que tothom llença la pedra però després mai se sap d'on ha sortit aquesta pedra. Llavors, d'entrada, el que sí que hauríem de comentar com a opinió personal és el malament o el perillós que és tot això, ja que el que han fet aquests dies, el que han fet a Xipre...
el millor després relaxen i canvien d'opinió, però el que han fet en un primer moment, i que això ja generarà tot el que explicarem després per molt, que després rectifiquin, és lligar el rescat. Recordem el que és un rescat. El rescat són uns diners que a tu et donen a canvi d'ajudar l'economia del país, que per motius que siguin tan vist afectats, aquest rescat que el donava...
o que el dona normalment una cosa que se'n diu la troika, que és una barreja entre Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Unió Europea, doncs normalment això, quan havien donat el rescat de forma encoberta a Espanya, o l'havien donat a Grècia, o l'havien donat a Portugal o a Irlanda, doncs es feia sempre a canvi d'una sèrie de retallades,
que et deien, doncs vostè, li donem aquests diners, però a partir d'ara ens ha de fer cas i ha de gastar menys, o sigui, ha de tenir menys despeses i ha d'aconseguir recaptar més diners a través de pujar, per exemple, l'IVA o pujar l'IRP, que és el que hem vist que ens està passant aquí a Espanya i el que està passant aquí a Catalunya.
De tota manera, has dit que aquest rescat de forma encoberta, el rescat que hi ha hagut a Espanya, és el mateix que ha passat a Grècia, Portugal o Irlanda? És diferent? És diferent perquè no l'hem demanat de forma oficial, sinó de forma oficiosa. És a dir, tu has demanat uns diners perquè et salvin el teu sistema financer espanyol, però no has demanat que et salvin tota l'economia en el seu conjunt.
El problema és que si no et salvaven el sistema financer espanyol, s'anava tot el garete. Era el rescat bancari, no? De fet, aquest estiu feia por que tornés a haver-hi un rescat país, que això és el que no hi ha hagut finalment a Espanya. És el que no hi ha hagut perquè qui l'ha de firmar, que en principi ha de ser el president del govern espanyol, de moment no està per firmar, això és perquè només li faltaria això.
D'acord, doncs això d'una banda. Llavors, el que deies tu, que fins ara en aquests altres països el que s'ha fet és ofegar-los de manera important també, perquè també són madures bèsties, però sí que el tema dels estalvis no s'havien tocat. Correcte, fins ara hem comentat que es feia d'aquesta manera, però el que ha passat avui a Xipre obre una nova etapa i per això comentava jo que és perillós i que fa bastanta por el que ha passat, perquè a partir d'ara...
Fins ara tots sabíem i tots ens havien explicat i la gent s'omplia la boca que hi havia aquesta famosa línia vermella dels 100.000 euros per dipòsit i persona. Per tant, una persona que tenia en un banc 100.000 euros el seu nom sabia que aquells primers 100.000 euros sota cap concert, encara que el país se n'anés a l'aigua, encara que el país fos rescatat, aquests diners no els hi tocarien mai. Tocarien el que hem comentat, retallarien la despesa del país o pujarien impostos indirectes o directes, però els
diners que tenies en el banc d'ipositats no te'ls tocarien. Doncs això ha canviat i ara es veu que les normes del joc diuen que aquests diners sí que te'ls poden en primer pas bloquejar i en segon pas dir-te si vostè tenia 10.000 euros i li trec un 10% amb un impost que m'invento ara mateix, doncs en tindrà 9.000. Si li agrada bé i si no, també. Déu-n'hi-do. Doncs sí.
Fins ara, el que comentàvem i el que donava aquesta seguretat perquè la gent ho tingui al cap i sàpiga que com a mínim de moment Espanya i la resta de països de la Unió Europea que no són Xipre, això és estar en vigor i per tant això segueix tenint la seva validesa, existien tres mecanismes de defensa o de seguretat que sostenien el sistema. El primer d'ells és el famós fons de garantia de dipòsits,
que això és simplement que tots els bancs es fiquen d'acord per dir, mira, entre nosaltres ens ajudarem si mai passa alguna cosa dolenta. És a dir, si tots els bancs i caixes d'estalvi...
fiquem l'1% o el 2% o el 5% dels diners que tenim en un fons comú, doncs és una caixa en què si algun dia algun d'aquests bancs o caixes, pel que sigui, té un problema, tots podrem ficar aquí i ajudar aquest que té problemes perquè el sistema no s'enfonsi. Això és el que es va fer servir al principi, quan va passar al principi de tot
el de Caja Castilla-La Manxa i tot això, es van anar a buscar diners en aquests fons de garantia de dipòsits i es van fer servir aquests diners. D'acord. Aquest és el primer fons que hi ha per garantir tot això. Què més? Si això no és suficient, llavors apareix el govern o l'Estat que avala amb els diners que té l'Estat o el govern que es pot aconseguir de diferents maneres. Això és el que passa en Bankia, no? Correcte, que intervés el FROP. El FROP seria aquest govern, aquest estat, que quan el fons de garantia de dipòsits es queda curt,
apareix la segona branca, que és el FROP.
I després ja, si ni el fons de garantia de dipòsits és suficient i si el FROP, en el cas d'Espanya, no és suficient perquè no té prou garanties l'estat com per avalar tots aquests diners que necessita, existeix la garantia de la Unió Europea, que està per sobre dels estats i que, en principi, ha de ser prou potent com per poder salvaguardar aquests 100.000 euros de cada dipòsit i de cada persona. Que és el que ha passat a Grècia, no? Correcte. D'acord. Perquè tinguem una mica la idea, doncs aquestes són les tres normes que existeixen.
I llavors el que ha passat ara és que tot això trontolla una mica, no?, d'alguna manera. Sí, tot això que es deia fins ara i que aquests 100.000 euros estaven garantits i que tothom tenia aquesta seguretat que podia tenir els diners tranquil·lament al banc perquè encara que el banc s'ensorreix o encara que el país fos rescatat, doncs aquests diners no te'ls tocarien, doncs això ha canviat i sembla que pugui passar una mica, fer una mica d'història amb tot allò que passava al segle XIX, d'acord? Això que existeixi un banc central, que existeixi el Fons Monetari Internacional, que existeixin...
Estats supranacionals com la Unió Europea. Això és una cosa molt moderna ara del segle XX, al segle XIX. Això no existia i, per tant, cada banc anava per lliure. Llavors, no hi havia una entitat o algú que, si aquest banc trontollava, el rescatés. I això què provocava? Provocava que si el banc X, en aquells moments, es feia córrer el rumor, cert o fals, perquè podies córrer un rumor infundat, doncs,
provocava que si corria aquest rumor que el banc aquell s'estava quedant sense diners o no tindria prou diners, doncs què feia la gent ràpidament? Si ha de passar això, vaig corrents al banc, trec tots els diners...
i ràpidament el que li passarà al banc és que se li acabaran els diners que té a la caixa forta i la gent dirà, veieu com teníem raó? Veieu com aquest banc s'ha quedat sense diners? Això ho hem vist en pel·lícules, no? En diferents escenes... Mary Poppins, per exemple, passava... Sí, sí. A Mary Poppins... L'escena aquella, no?, que el pare ha de tornar allà i tothom va corrents i... No sé, aquesta i algunes altres, sí, sí, sí. Sí, sí, és el típic... Moltes pel·lícules d'això, de finals o durant el segle XIX, doncs passaven aquestes...
aquestes reaccions de la gent i això s'havia aconseguit evitar gràcies a això que hem comentat, que hi hagués una garantia bé dels mateixos bancs al principi que s'organitzen, bé del propi estat o bé de la Unió Europea. Exacte, altres organismes que estan per sobre de tot plegat. Supervisaven que tot això estigués garantit. I llavors tot plegat també donava aquesta sensació de seguretat. D'alguna manera tothom crec que és conscient que
Si tots decidissin anar a treure els nostres diners alhora no hi hauria prou diners, però ja no ho fem perquè confies en aquest sistema, fins ara almenys. Exacte, això ara no, però més endavant un dia explicarem com funciona el tema dels diners i explicarem que evidentment des que va desaparèixer el que es deia el patró or,
no existeixen tots els diners que existeixen en el món no estan impresos amb bitllets i per tant si tothom va corrents a retirar-los evidentment no hi haurà aquests diners perquè són tot transaccions informàtiques i no hi són amb paper moneda no hi són físicament però mentre es manté aquesta seguretat o es manté aquesta ficció que no els passarà res doncs tu estàs tranquil perquè els tens allà i quan els necessites els pots fer servir
El que passa és que el que ha passat ara a Xipre és una mica diferent, no? Doncs sí, perquè... O sembla, de moment, o si més no, encara que ara canviï tot, però vull dir, el que ha passat, durant aquesta setmana s'ha anat parlant ara sí, ara no, ara sí, ara no, sí que fa pensar que no és tan fàcil, no està tan garantit, no, tot plegat? No, perquè clar, si ara et venen i es veu que tot això que donava aquesta seguretat i sostenia el sistema, diuen que ara sí que es poden tocar aquests primers 100.000 euros,
Doncs clar, trobes que, per exemple, pot crear el que se'n diu en economia un efecte contagi. És a dir, a partir d'ara, cada vegada que sentim el rumrum que diuen Espanya podria ser rescatada o Itàlia per segon cop podria ser rescatada o Grècia podria necessitar un segon rescat o qualsevol altre país li passi això, doncs la gent que viu en aquells països dirà escolta, a Xipre els hi van o van intentar
o els han robat o expropiat, millor seria la paraula expropiat, el 10% o el 7%, encara que sigui el 3% dels diners que tenen els bancs, si ara estan dient que ens rescataran nosaltres, qui impedeix que si això ja ha passat a un lloc, torni a passar a un altre lloc? Què passa? Que de moment ministres i consellers diuen que això és impensable, no? Sí, ells han de fer aquesta feina i és molt important que facin aquesta feina perquè imagina't què passaria si sortís qualsevol ministre o conseller...
i et digués que el que ha passat a Xipre demà mateix pot passar aquí a Espanya. Tothom va corrents, o a Catalunya, tothom va corrents a treure els diners. S'ha de calmar la població i s'ha de dir que, en principi, i mentre no es demostri el contrari, doncs hi ha un fons de garantia de dipòsits, hi ha un FROP, hi ha una Unió Europea que, en teoria, ha de respaldar aquests 100.000 euros per tots els contribuïts europeus. També és veritat que alguna gent ha anat comentant que segurament aquestes coses havien passat
Doncs perquè Xipre és un país així una mica especial i és un país que té unes condicions que no s'assemblen a la resta de països europeus. Però, bueno, el problema sobretot és això, és aquest efecte contagi que pot provocar això, perquè hem de pensar que fa poc tant el ministre Montoro com el conseller Mascolell, no ho paren de dir públicament, ells estan buscant...
no com a bogis, però sí molt insistentment, diners, encara que sigui sota les pedres, necessiten fer quadrar els seus números, i fins ara Espanya, perquè ho va aprovar, es va aprovar una llei sobre impostos dels dipòsits bancaris, l'únic que Espanya el va aprovar, i el va ficar al 0%. Però la llei existeix, és com quan en el seu moment van decidir ficar a tipus impositiu 0 l'impost de patrimoni, però la van deixar allà per si mai,
havies de ficar-hi mai, ara no fa molt, com que hi van haver tots aquests problemes i n'estaven diners, van tornar a activar i van dir, ara ja no serà un 0, serà un X%, però van tornar a activar. Per tant, si ho tens allà al 0%, vol dir que en qualsevol moment, si Europa t'autoritza, com ha autoritzat ara Xipre, es pot augmentar això i de la nit al dia et desapareixen aquests diners del banc per, com van dir a Xipre en el seu moment i que en el fons tenen raó, ser un mal menor
amb el que seria si se'n surts tot el sistema del país Déu-n'hi-do, eh? M'estàs espantant una mica, Manel Sí, no, home, no en principi és el que diuen els consellers que això aquí no ha de poder no ha de poder passar i que, en el fons en el pitjor dels casos en què això pogués passar en algun d'aquests llocs es fa el que s'ha fet argentina es va fer argentina en el seu moment o el que de moment diuen que durant uns dies ja veurem si s'acaba allargant o no
més dies, és el tema del corralito, que el que únicament fa és agafar i dir que durant uns dies els bancs romanguin totalment tancats i que, per tant, no es pugui anar aquesta... Perquè, clar, quan et diuen això, que et robaran o t'expropriaran una part dels teus diners, què fas ràpidament tu? Anar al banc a trucar a la porta. Escolti, que jo els vull treure tots, que no vull que em treguin aquest... Encara que sigui un 1%, no vull que me'l treguin. Llavors, què fan?
tanquen els bancs, normalment això ja són bastant llestos quan ho fan, i quan hi ha un cap de setmana llarg, que el dilluns és festa o el divendres ha estat festa i tenen quatre dies pel mig, ho anuncien, perquè ja tenen quatre dies que saben segur que la gent no anirà als bancs perquè estaran tancats, i tu si ho allargues un dimarts, un dimecres, dos dies més, intentes que durant aquests dies la gent es calmi, ho expliquis bé, i la gent el que s'hi cadeixen, perquè el caixer, com ha passat a Xipres,
puguin treure 200 euros al dia i limiten així una mica que els diners se'n vagin del país de la nit al dia, que és el que faria la gent ràpidament degut a aquesta por que genera un pànic bancari. A veure, què més? Parlem ara, si et sembla, d'altres coses que es comenten d'així, però també, per exemple, aquestes teories que és cosa d'Alemanya... Sí, són unes teories així una mica...
Agafades pels pèls, ja aquí la gent s'omple molt la boca dient de coses i hem recollit una mica el que comenta la gent. Aquesta que tu comentes d'Alemanya, jo no la comparteixo molt, però per dir-la no s'han perd res. I ens comenta que tot això podria ser idea de la pròpia Alemanya que hagués volgut que es fes aquest rescat.
Perquè Alemanya, en el fons, té l'objectiu últim d'Alemanya, diuen que és superar a Londres i al Regne Unit com a centre financer europeu. Llavors, quina és la manera com pots aconseguir això? Doncs generant aquests pànics bancaris, primer és si perquè és petitet i si funciona bé ho pots extendre a tot el sud d'Europa, els diners d'allà se'n van ràpidament,
Se'n van tots a Alemanya, perquè això és el que fa quan hi ha un bonic bancari, treus els diners d'aquests països que estan malament i els emportes al país més segur que quin és, Alemanya. Alemanya obté molts diners de cop i es ficarà a nivell... Això és molta conspiració, no? No m'agrada aquesta teoria. No t'agrada aquesta teoria. Jo tampoc la converteixo, però sí que si escoltem programes de gent, doncs ho comentaran tranquil·lament molta gent d'aquesta que li agrada espantar la població ràpidament...
ho diran, però jo crec que també és molt... A veure, la descartem, doncs. També es parla molt de Rússia. Sí, això sí que s'està parlant molt, i amb això sí que tenen alguna cosa més de raó, amb el tema que, i que per això s'ha de dir que a Espanya és més difícil que això passi, i a la resta de països de la Unió Europea és més difícil que passi, perquè Xipre és una mica com podria haver estat en el seu moment, o com és Suïssa, com són algunes petites illes que hi ha al canal de...
de la mànega, que són com petits paraïsos fiscals, i en el cas de Xipre, com que està relativament a prop de Rússia, doncs els russos, amb el diner negre que generen, i que tothom sap que Rússia genera bastant diner negre que no paga impostos, doncs s'agafa i es porta en aquests paraïsos fiscals. Un d'aquests és Xipre, i per tant...
Diguéssim que l'economia de Xipri ha viscut molt bé. Mentre rebia aquests diners, de sobte, no se sap massa bé per què aquests diners han començat a marxar d'aquest país, segurament ja s'honoraven que això passaria, sempre hi ha gent que té aquesta informació privilegiada i no és el pobre xipriota de peu, doncs van començar a marxar aquests diners i s'ha trobat l'Estat que si marxaven tots aquests diners tot el que estava sustentant aquella economia deixava de poder-se sustentar. Ara bé, si això fos veritat i a qui els volgués castigar
perquè ficant aquesta taxa, qui s'intenta castigar és aquella gent que tenia tants diners i que havia fet tot aquest mal, i que, per tant, a aquesta gent se'ls ha de fer pagar els plats trencats, doncs, fica aquesta taxa, però per la gent que té més de 100.000 euros, perquè els russos aquests que fiquen els diners allà no obren un compte amb 1.000 euros o un compte amb 20.000 euros, obren un compte amb tots els diners que porten d'on els hagin tret, i són normalment comptes amb més de 100.000 euros. Doncs grava aquesta gent que té tants diners, però no feix el xicriota de peu.
Això està clar, sí, sí. Un altre dels problemes, i ja per anar una mica tancant el tema, és que possiblement, tot i que m'estranya bastant perquè en principi les autoritats europees qui prenen les decisions són gent molt ben formada i molt ben preparada,
haurien hagut de tenir en compte que encara que ara rectifiquin, encara que ara diguin no, no, això era broma, quina broma, no? Això era broma, et prendrem un 10%. Ens ho hem pensat millor, no? Ens ho hem pensat millor i ara potser t'en prendrem un 1% o un 3%, doncs això genera aquest efecte contagi que hem comentat. Jo entenc que Xipres, si ha fet les coses malament i s'ha...
doncs ha viscut uns anys molt bons gràcies als diners dels russos, o quan Espanya va viure uns anys molt bons gràcies a la indústria del totxo, doncs si has fet les coses malament, doncs et toca pagar els plats trencats i t'has d'arreglar tu internament i arreglar-ho. El que no pots fer és afectar el pobre pensionista o el pobre persona que té només 2.000 euros o 5.000 euros al banc,
i fer-lo pagar igual que un que té 100.000 o 200.000 euros al banc. Llavors aquesta és una mica la... Déu n'hi do, eh? Déu n'hi do. I llavors, clar, suposo que a l'hora de pensar en Espanya o Catalunya...
Tu, segons tu, si passa a Xipre pot passar aquí, no, també? En principi, en principi, sí, o sigui, res no et diu, cap concepte ni teoria econòmica et diu que això no pugui passar a qualsevol país. Fins ara, què hi havia? Hi havia el que hem comentat al principi. Aquesta garantia de seguretat, no? Encara que fos una cosa de percepció, no? Vull dir, no era cap cosa real. Exacte, però és el que és important en el moment, com t'he comentat abans, en què darrere un bitllet ja no hi ha...
or o no hi ha res que ho puguis canviar, o sigui, tu abans podries anar i dir, tinc aquests dòlars, canvi-me'ls per el seu equivalent amb or, i tu estaves segur que si que era moneda no t'agradava, anaves i et donaven or. Clar, a la que es va imprimir tanta moneda que ja no hi havia prou or per sostentar tot això, es va dir, això desapareix, ara és un sistema de confiança. Com dones aquesta confiança? Com hem dit amb aquests tres punts que hem dit, amb el fons de garantia de dipòsits...
amb el FROP perquè rescati si falla alguna cosa, o la Unió Europea que t'ajuda en última instància. Però si això desapareix, aquesta confiança desapareix i es donen aquestes condicions necessàries per tal que la gent tingui els motius suficients perquè tinguin por i generin aquest pànic bancari, doncs pot passar perfectament. Una altra manera que podria passar ja per abandonar això i que la gent vegi que
no només per aquests motius hi pot haver un perill bancari, sinó que un perill bancari n'hi ha hagut molts al llarg de la història, que ho hem comentat en moltes pel·lícules del segle XIX s'ha vist, doncs seria, per exemple, si es cregués, quan antigament hi havia, per exemple, a la passeta aquí a Espanya...
o hi havia altres monedes abans que hi hagués l'euro, o inclús amb l'euro, doncs que aquesta moneda, la gent tingués la percepció que avui tinc 10.000 euros i amb aquests 10.000 euros avui em puc comprar un cotxe. Imaginem-nos que pel motiu que sigui la gent comença a dir o es comença a fer el rumor que d'aquí dos mesos aquests 10.000 euros et donaran apenes per comprar una bicicleta. Què faràs amb aquests diners que estan amb aquesta moneda? Emportar-te'ls a un altre país on hi hagi una altra moneda per conservar el valor d'aquests diners.
I això seria un altre motiu totalment diferent del que hem explicat, que també podria provocar que neixis corrents a treure els diners per emportar-los. Tot és molt de percepcions, també, veig. Sí, sí, és tot, les sensacions, i clar, per molt que et diguin, perquè clar, han de dir tot això, doncs la gent, la percepció que tingui és el que provocarà que passi.
Doncs moltes gràcies Manel, avui hem repassat una mica què és el que passa a Xipre i com funciona tot aquest tema del corralito, què podria passar aquí, evidentment només fem teories i el que ens expliques una mica les teves sensacions també, però bé, en tot cas estarem al cas de tot plegat i anirem aprenent qüestions d'economia que ens anirem bé cada setmana, cada divendres. Gràcies Manel, la setmana que ve és divendres sant, ens fem festa, per tant hi tornem d'aquí 15 dies. Molt bé. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Don't struggle like that I will only love you
Fins demà!
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març.
Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informativcomarcal.com Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu t'apuntes.
No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador, la víctima mortal de l'accident d'aquest matí entre un tren i un cotxe. Ha estat el conductor del turisme, un home de 60 anys. El vehicle ha xocat contra el tren en el pas a nivell al col·legi, al Segrià, segons fons dels ferrocarrils de la Generalitat. Al tren hi viatjaven 63 passatgers que han quedat il·lesos i ja han estat traslladats amb un autocar. Una quarantena són estudiants de batxillerat que utilitzen la línia Lleida-La Poble de Segur, que ha quedat temporalment fora de servei.
Socialistes i populars demanen al govern català que dialogui amb l'executiu central sobre l'acció diplomàtica a l'exterior. El PSC i el PP aposten per aprofitar recursos de les dues administracions després que el conseller de la presidència, Francesc Oms, hagi assegurat aquest matí al Parlament que la Generalitat mantindrà la seva xarxa internacional d'oficines.
Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. Tant el Partit dels Socialistes com el Partit Popular coincideixen a demanar a la Generalitat que dialogui amb el Govern de l'Estat per fer una acció exterior més eficient. Ho han fet després de l'anunci del conseller Francesc Homs que el Govern promourà una llei d'acció exterior pròpia. En aquest sentit, el portaveu del Partit dels Socialistes, Miquel Iseta, comparteix la inquietud del Govern català per l'enprojecte de llei d'acció exterior espanyola però reclama col·laboració amb l'Estat. Tots som molt conscients i probablement vostè millor que ningú conseller
del cost de les estructures d'Estat, sobretot de les noves estructures d'Estat, i més en un moment en què la duresa de la crisi aconsella prioritzar altres tipus de despeses. Per tant, racionalitzar la despesa i els instruments de l'acció exterior esdevé una prioritat absoluta que, en la nostra opinió, aconsella, més que mai, trobar elements de col·laboració amb l'Estat i prioritzar el suport a la internacionalització de l'economia i de les empreses catalanes per sobre de qualsevol altre objectiu.
El PP ha retret el conseller Oms que vulgui dur a terme una acció exterior que han qualificat de vaques grasses en plena època de crisi i ha reclamat que els 500.000 euros anuals que costa el lloguer de l'oficina de la Generalitat a Nova York es destinin a ensenyament.
Direcció i comitè d'empresa de la planta d'Aircross, a Flisa, es reuneixen aquest matí a Madrid a l'últim dia del termini per negociar l'expedient de regulació que afecta aquesta empresa. La plantilla va rebutjar ahir l'última proposta de l'empresa, que passava per reduir de 150 a 60 el nombre d'acomiadaments. El president del comitè d'empresa, Francesc Xavier Garcia, ha explicat aquest matí en declaracions a la xarxa de comunicació local per què la plantilla va decidir rebutjar aquesta última proposta.
La gent, evidentment, s'ha d'entendre en clave que vivim en un poble amb unes condicions molt concretes i 60 famílies al carrer, evidentment, és un desastre social a Flix. La factoria d'Aircross a Flix segueix tancada i amb la producció paralitzada des de diumenge passat a la nit, quan la plantilla va iniciar una vaga indefinida per protestar contra l'ero que planteja l'empresa.
Després d'assumir el càrrec en substitució de Manuel Bustos, imputat pel cas Mercuri, el nou alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez, ha dit a la xarxa de comunicació local que la normalitat política ja ha tornat a l'Ajuntament de Sabadell. Espera poder aprovar els pressupostos municipals en els propers dos mesos. Jo crec que en aquests moments s'ha recuperat una certa normalitat dintre de l'Ajuntament. La relació amb els grups es va normalitzant.
i espero que en el mes de maig, entre el ple de maig i el ple de lluny, pugui aprobar els pressupostos i una part de les ordenances, una altra ja fem tard,
però, si més no, poder aprovar els pressupostos municipals, que, per altra banda, ens portaven en la línia del sanellament econòmic de l'Ajuntament, que no és qualsevol cosa, i en la garantia de serveis públics. A matèria d'infraestructures, Joan Carles Sánchez ha explicat que ha demanat una reunió amb el conseller de Territori, Santi Vila, per saber si manté el compromís del govern català sobre l'anomenat Metro del Vallès.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Avui es disputa la cinquena etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, a partir de la una del migdia d'aquí una hora. 150 quilòmetres amb inici a Rial, pel Pallars Sobirà i final a Lleida. Després de disputar-se les dues etapes consecutives d'alta a Muntanyes 9 de la nit, club anem en vol. Avui també hi ha competició a la Lliga Sobal, a partir de 3 quarts 9 del vespre. Interessant duel entre el CAI Aragó, cinquè classificat, i el fracking granoller sisè, un partit de competició important pels dos equips catalans per l'objectiu d'aspirar a les eliminatòries descents.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Avui finalitza el període per fer la preinscripció escolar dels alumnes de segon cicle d'educació infantil, primària i ESO. El període es va obrir la setmana passada i avui és l'últim dia en què es poden presentar les sol·licituds. Pels alumnes de P3 està previst que hi hagi dues línies a l'escola Canigó, una a Montseny i una a Montserrat. La ràtio que marca el Departament d'Ensenyament és de 25 alumnes per grup i l'Ajuntament calcula que amb aquesta oferta n'hi ha prou perquè tots els nens i nenes de Sant Just puguin tenir plaça al municipi.
Els criteris per assignar la puntuació són els mateixos que els darrers cursos. El que dona més punts estan i germans escolaritzats al centre, en dona 40. I també es manté el requisit de 5 punts si el va al centre per al qual es presenta la...
Més qüestions. El Centre Essència de Sant Just oferirà a partir de l'abril un curs mitjà de grafologia. Ja s'ha obert el període de matrícula. Es tracta d'un curs que impartiran des d'un gabinet tècnic de grafologia aplicada que es diu Grafo Studium i que combinarà aspectes teòrics i pràctics sobre grafologia. El taller al Centre Essència de Sant Just, com dèiem, començarà el mes que ve a l'abril, s'acabarà el juliol i es farà cada dimarts de 7 a 2 quarts de 9 del vespre. El preu del curs és de 65 euros.
Si esteu interessats en fer aquest taller, us podeu posar en contacte amb Grafostúdium i també al Centre Essència, situat al carrer Ramon i Cajal, número 1 de Sant Just. I acabem amb un apunt d'agenda per aquest cap de setmana, perquè diumenge se celebra diumenge de Rams a la plaça de Verdaguer. La Setmana Santa arrencarà aquell dia per comemorar l'entrada de Jesucrista a Jerusalem i, com cada any,
Es beneiran les palmes i els palmons a càrrec del mossèn de la parròquia de Sant Just, Joaquim Rius. Com dèiem, tot plegat diumenge a dos quarts d'una del migdia a la plaça Verdaguer. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vegi bé, molt bon dia.
que ya no piensas en mí que ya no crees en la gente que tomas pastillas rosas y te has vuelto unista y sueñas con no soñar entraría en tu luz con una canción sencilla tres notas y una bandera tan blanca como el corazón que late en tu cuerpo
Estaría tan lejos de ti que ya no recuerdo el momento en que te dije por última vez que el cielo se está abriendo y se abre bajo tus pies y quiero que vengas conmigo.
Fins demà!
Mil razones para olvidar que de todo
Estaría tan lejos de ti que ya no recuerdo el momento en que te dije por última vez que el cielo se está abriendo y se abre bajo tus pies y quiero que vengas conmigo a cualquier otra parte, a cualquier otra parte, a cualquier otra parte, a cualquier otra parte.
A cualquier otra parte. A cualquier otra parte.
A cualquier otra parte.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març.
Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Akbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Sí, aviam, ara, l'11 de març, tot just va fer dos anys del terratrèmol que va afectar Fukushima i el posterior tsunami, que va matar tanta gent, i després de dos anys s'han anat analitzant unes dades que va recollint un satèl·lit europeu que tenim a una òrbita molt baixa,
que és aquest, el satèl·lit Goze, i per tant van treure uns resultats bastant espectaculars. Aviam, el satèl·lit Goze, amb la traducció, seria un explorador de la circulació oceànica i de la gravetat. Bé, doncs en anglès farien les lletres Goze. El que faria aquest satèl·lit és estar en una òrbita molt baixa, molt baixa vol dir a uns 250 quilòmetres d'alçada,
per tant, on hi ha un fregament de l'atmosfera bastant considerable i, per tant, té uns motors que va corregint qualsevol tipus d'anomalia que pot trobar a la seva trajectòria per no caure a la Terra. Aquest satèl·lit el que fa és, a part de, com hem dit, mirar la circulació oceànica, sinó també mirar la gravetat que afecta tot el planeta.
I fer un geoide, és a dir, veure quina és la mida exacta de la Terra, però amb, diguéssim, amb precisions d'un o dos centímetres. És a dir, una cosa espectacular. Llavors, petites variacions les pot anar trobant. Això fa que sigui molt, molt, molt sensible i que pugui detectar diferents anomalies que normalment no està acostumat.
Aquest satèrit el van llançar el 17 de març del 2009. En principi tenia una vida de dos anys, però compten que segurament podrà arribar fins al 2014. I va ser enviat per un coet rus que es diu Rokot, que és una conversió d'un míssil balístic. És a dir, és una quantitat de míssils que poden arribar, un cop modificats, enviar quasi dues tonelades en òrbita baixa.
i per tant, doncs mira, és una bona conversió d'aquest tipus d'armament que tenien els russos Bé, què va passar a l'11 de març del 2009? Que feia dos anys, no llavors, que estava en funcionament? Sí, el 2011, sí, sí, ja feia dos anys que més o menys ja era la seva vida útil però s'ha anat mantenint bé el seu gas que fa aquest motor iònic que es corretgeix i per tant durava una mica més
Les dades no s'han calculat fins ara, això ho ha fet l'Institut d'Astrofísica i Paleontologia de França, amb l'Agència Especial Francesa, l'Institut de Ciències de la Terra de París i l'Universitat d'Elf i de Tecnologia dels Països Baixos. El que ells han fet és agafar totes les dades d'aquell dia perquè van veure que van veure unes petites anomalies. I quines eren?
Doncs, en certa manera, que les ones sísmiques que afecten, en aquest cas, la Terra, quan hi ha un terratrèmol, doncs es propaguen com si fos la vibració d'un tambor, o quan tirem una pedra a l'aigua, que hi ha unes ones que es van propagant fins a arribar al límit del llac, en aquest cas, doncs això passa amb la Terra, o sigui, la Terra es mou d'aquesta manera com si fos aigua, també passa amb l'aigua de manera més exagerat, i això provoca el tsunami,
I aquí s'ha pogut detectar que també afecta a l'atmosfera. És a dir, en aquest cas, el terratrèmol el que va fer van ser dues plaques que van interactuar i, bàsicament, com que portaven una força retinguda de molt de temps, una es va aixecar bruscament. A l'aixecar-se bruscament va fer que tota una quantitat d'aigua també s'aixequés, és a dir, la mateixa elevació que va fer, diguéssim, aquests de 10 o 15 metres, doncs va fer que l'aigua també s'aixequés 10 o 15 metres...
aquesta onada es va propagar pel mar fins a arribar a la Terra. A la Terra també li va afectar que a aquesta onada sísmica hi haguessin aquests moviments de terres que fa que caiguin els edificis. Doncs, a l'aixecar-se aquesta terra, aquests 10 o 20 metres, va fer que tota l'atmosfera s'aixequés també, 10 o 20 metres, és a dir, s'aixeca tot el que hi ha a sobre. Llavors, just quan va passar per allà a sobre, el que va veure és que la seva trajectòria era modificada
i que tenia uns vaivents, és a dir, com si li passés una onada d'aigua molt grossa, doncs es va aixecar de la seva òrbita, va baixar més del que li tocava, ell es va anar corregint, però va tenir tot aquest tipus de moviments. Això, doncs, home, dintre la desgràcia del que va ser el terratèmol de Fukushima, ha permès descobrir...
suposo que s'intuïa perquè el gas no deixa de ser una mica un líquid molt disgregat, que els terratrèmors també es propaguen per l'atmosfera. Això fa que els sismòlegs, en aquest cas estaven contents perquè són dels que tenen, ja era dels últims estudis que els faltava en aquesta branca de la ciència tenir un satèl·lit a l'espai.
En aquest cas no és ben bé espai fora de l'atmosfera, sinó dintre la Terra, però amb una atmosfera molt baixa. Això és el que he pogut demostrar. Aquest satèl·lit que va detectant els diferents canvis de gravetat de la Terra...
doncs en aquest cas també va detectar un canvi de moviment de l'atmosfera, en aquest cas en forma d'ona, i que provenia d'un terratrèmol, en aquest cas un terratrèmol molt fort, amb manitud 9 de l'esquerra de Richter, i això va fer que poguéssim descobrir, veus, això que de vegades es pregunta què fan els satèl·lits, a part de que en aquest cas... Per què serveixen, no?, que a vegades hi ha gent que s'ho pregunta...
Sí, sí, sí, sembla mentida, però vam veure una altra aplicació, que moltes vegades són d'aquestes aplicacions que no estan provocades, sinó que venen de rebot, i en aquest cas es va poder veure com l'atmosfera terrestre interactua de la mateixa manera que la terra i l'aigua, de la mateixa manera quan hi ha un terratrèmol i hi ha un moviment de terres, els afecta més o menys de la mateixa manera.
Només assenyalar aquest satèl·lit que busca, per exemple, la gravetat i dir, bueno, això exactament com afecta? Doncs mira, per exemple, un lloc on li afecta molt la gravetat és a tot el que és l'Amazones, tot el riu Amazones. Clar, quan s'omple d'aigua, és a dir, que a l'època de pluges, que comença, baixa més ple, doncs allà hi ha molta més massa. L'aigua, doncs hi ha molta més aigua i, per tant, hi ha molta més massa i hi ha molta més gravetat. Després, quan es buida, diguéssim, cap a l'estiu...
doncs la gravetat baixa, perquè el riu té una extensió molt gran dintre el continent, doncs es buida i, per tant, no té tanta massa. Això també ha pogut anar detectant el desglàs dels gels de Groenlàndia. He dit que tenia una precisió d'un o dos centímetres i això es pot detectar a les masses de gel molt gran, en aquest cas, de la placa continental de Groenlàndia. Déu-n'hi-do. O sigui que, si hi ha encara algú que dubta que hi ha un canvi climàtic i tal i qual, doncs, bueno... Aquí tenim la prova.
A part que siguin del PP, la prova aquesta refuta totes les imaginacions que puguin tenir, sinó que és veritat que hi ha canvis climàtics i petits satèl·lits amb petites variacions entre la Terra es pot anar detectant. Lo trist és que fins ara no es faci res, però mira, de mica en mica anirem intentant solucionar aquest tema. Què es pot fer pel canvi climàtic per això des d'aquí? O sigui, què podríem fer tots plegats? Mira, jo de vegades penso que el que podem fer nosaltres
per si sols, que ja és molt, millor que no fer-ho. Però és poca cosa amb el que fan les grans indústries i els grans països que en aquest cas no accepten tractats de Kyoto, en aquest cas Estats Units, Xina... És a dir, per molt que nosaltres recollim la nostra brossa i la tirem al contenidor que toca, tant si saps on vas o no vas, doncs...
doncs és poca cosa en comparació amb el que fan tots aquests països, ja no diguem països subdesenvolupats. És a dir, hauria de ser una consciència social, però suposo que també hi ha gent que està més o menys d'acord i n'hi ha que estar totalment de desacord, perquè clar...
que els seus diners o els seus guanys per sobre, doncs, això que et dic, de tot el planeta. La gent sempre té la fantasia d'anar, doncs, mira, anirem a Venus o a Mart i els terraformarem.
és que és una cosa tan impossible o improbable que es pugui fer, que dius, però si aquí el temps t'ha reformat, només l'has de mantenir, vull dir, és que no porta tanta feina, perquè si hem d'agafar tancs d'aigua i portar-los fins a Mart, això és, bueno, amb mallorqués en diríem d'atbarar, no?, amb dinar alt, no podem anar gastant d'aquesta manera.
Bueno, mira, a mica en mica, doncs, anirem intentant concienciar, que ja és molt, que potser partint des dels anys 80-90 no hi havia aquesta consciència, ara estem a l'any 2013, doncs... Una mica sí que ha canviat, sí, sí. Bé, doncs, hem parlat d'aquest satèl·lit i aquesta relació, doncs, en aquest cas amb el Terratrem, volíem acabar parlant de canvi de climàtic, però abans de marxa també volíem parlar d'observació, perquè aquesta setmana tenim observació, Oriol, què es podrà veure? Sí.
Bueno, en principi, nosaltres fem l'observació bàsica, que és a dir, aprofitem el quart creixent de la Lluna, és a dir, en principi, doncs, hauríem de poder veure una zona bastant interessant de la Lluna, vull dir que ja hem passat més de la meitat, o sigui, arribarem a la zona on es poden veure el cràter, que es veu molt bé el cràter Plató, que és un cràter molt gran, de color negre, bueno, una zona interessant, que normalment la tenim bastant en vista i, per tant, podem disfrutar d'ella,
Després hem de tenir el planeta Júpiter, que està a la constel·lació de Tauna, i està molt a prop del de Baran i d'Orió, i per tant tenim unes bones vistes. I després, si tenim sort, com algun dels nostres companys ja ha pogut fer una foto i es pot veure en el blog,
poder veure el cometa just a la posta de Sol, és a dir, just a partir de les vuit, que és quan comencem l'observació, abans de començar amb el telescopi, comencem amb uns binocles, veiem si podem observar aquest cometa Panstar, que aquests dies està després de la posta de Sol.
mirant doncs diguéssim cap al garraf podem veure doncs aquest petit cometa no està espectacular com s'esperava però bueno té un i dos pot veure a simple vista i per tant és petitet vull dir que la gent ahi me l'imaginàvem és espectacular bueno ja és molt com cometa ho vull veure ja és molt espectacular per petit que ho sigui o sigui que animo a tothom que vulgui doncs que s'acosti aquí al mil·lenari cap a les 8 del vespre i estarem al terrat del centre cívic i per tant doncs som benvinguts
A veure si hi ha sort que portem els dos últims mesos, que ha fet mal temps el vespre, per tant, esperem que avui, en principi, tot fa pensar que sí que es podrà fer. Molt bé, així ho esperem. Doncs moltes gràcies, Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern, i tornem la setmana que ve. Doncs apa, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. A reveure, adeu.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Arribem de seguida a dos quarts d'onze del matí, dos quarts d'una de migdia, moment en què escoltarem el Seves Elias, que ens explicarà, farà un recull de les notícies polítiques que ha marcat aquesta setmana en clau internacional. Parlarem molt de Xipre, però també parlarem de Catalunya, d'Espanya i de Sant Just. Ho farem després d'escoltar Les deu coses, una cançó de l'àlbum, les cançons que vindran, de Bremen, que sona molt i molt bé. De les deu coses que em dius
Només una, només una, de les deu coses que em dius, només una ens manté viu. La primera és diferent, perquè sempre, perquè sempre, la primera és diferent, perquè sempre em fa content.
La segona és molt millor. Perquè sona, perquè sona. La segona és molt millor. Perquè sona sense por. La tercera val per tres. Perquè passa, si és que passa. La tercera val per tres.
perquè passa com si ve. I a la quarta em dius valent, vine amb calma, vine amb calma. I a la quarta em dius valent, vine amb calma i lentament.
La cinquena el dius i dius, calla i balla, calla i balla. La cinquena el dius i dius, balla no ens calen motius. La sisena el dius que no, sempre plores tu, sempre plores. La sisena el dius que no,
Flores sempre van buscar jo. La seteda estem de sol.
Tot encaixa, avui tot encaixa, de set enes tenues sols. Tot encaixes al teu cos. La vuitena ja em fa por de mirar-te i mirar-te. La vuitena ja em fa por de mirar-te i perdre el nom.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
10 coses que em dius, però de ser ens manté vius.
I ara és moment de parlar de política. Ho fem cada divendres amb el Seves Elies, en què ens fixem en diferents notícies, notícies a nivell general, a nivell més internacional. També ens fixem en el que passa a prop de casa i ho fem amb el Seves Elies. Bon dia, Seves. Molt bon dia. Avui, com no podia ser d'una altra manera, la notícia internacional passa per Xipre. Sí, una notícia que...
Bé, ha eclipsat, si més no, en aquesta secció, ha inundat. Exacte, les diferents parts, no? Parlem, no separem Europa i món i tot plegat, sinó que ocupa... En parlarem bastant, no? Sí, perquè és bastant important, no? Un altre tipus de rescat europeu, en aquest cas el país de Xipre. I bé, és la notícia, diguéssim, si no de l'any, quasi-quasi, no? És substancial perquè hi haurà més debats, no només a Xipre, sinó a la resta d'Europa. Clar.
Doncs bé, m'intentaré fixar en què és el que ha passat i el per què. Sí, perquè de fet també n'hem parlat abans de la secció d'economia, justament hem parlat de tot el tema d'aquest tipus de rescat, com funciona o què implica un corralit o coses d'aquest tipus i ara ens fixem una mica més en un altre tipus de vessant, més analítica vinculant amb el procés.
que s'ha viscut en tot clar. Sí, exacte. Primer posem un context que ha passat. Divendres passat es va aprovar un rescat europeu a Xipre on el mecanisme d'estabilitat europea, l'ESM, va injectar 10.000 milions d'euros. I feia temps que la situació a Xipre era insostenible. Es fa un divendres a la nit i potser sobta, perquè deixes poc marge de reacció a la població, als bancs, etcètera. Però bé, ja estava pactat i ja es feia així
Per una raó, no? I és que no és el primer cop que un tipus de decisions d'aquest tipus es prenen un divendres a la nit, un dissabte, i és per no deixar aquest tipus de reacció, que la gent es torni boja, que s'intenti evitar un corralito, com va passar a Argentina. Ja es feia, de fet, quan hi havia devaluacions de moneda aquí a Espanya, als anys 80, als anys 90 també es feia així. Es feia en aquest marge, no? Exacte, és simplement per això, per evitar revoltes que poguessin donar-se.
Per tant, s'anuncia que se li traurà un tant percent dels dipòsits bancaris, depenent del tamany, un tant percent dels diners de tota la població en conjunt. Déu-n'hi-do. Per tant, sí, el rescat bancari l'hauria de pagar la població, en aquest cas. És la novetat. Sí, una part, és la novetat. Crea un gran revolt i s'ha d'aprovar al Parlament de Nicosi. I es preveu que es voti a favor, almenys el govern, no? Perquè és qui ha pres la decisió amb l'Eurogrup. Clar, clar. Però es dona una votació contrària i també del govern.
Jo crec que es deu a que és una mesura bastant en contra de la població que hauria creat molt més revolt del que hi ha hagut. Per tant, s'han de buscar altres solucions. Però abans de buscar aquestes solucions, primer observem les característiques de Xipre i d'aquest rescat, que és important.
Llavors, sorpresa relativa, no?, perquè ja es parlava d'aquest Xipre, està en una situació bastant delicada, com podria ser Irlanda, Espanya, Portugal, etcètera, era un d'aquests països que penjava d'un fil. Per tant, la quantia finançada pel mecanisme d'estabilitat europea serà de 10.000 milions d'euros en total. Xipre és diferent.
està a favor d'un rescat tipus bail-in, que és el concepte anglès que vol dir que assumeixin part de la càrrega els bonistes, accionistes, accionistes preferents i també dipositants bancaris fins fa poc, perquè ara ja sabem que en principi no participaran en aquest rescat. Per tant, que una part del rescat el paguin la població. A costa de menys bail-out, que és el que s'ha vingut fent ara, que és que pagui el rescat l'Estat, que l'Estat assumeixi
el que serà el crèdit, s'injectarà el diner al banc, però l'estat serà qui pagui, qui torni aquest préstec que s'han fet els bancs. I que llavors, per això, es feien aquestes retallades i totes aquestes mesures d'ofegar la població, no? Exacte, és fer unes polítiques per tal de recuperar diners, per tal de fer superhàbits, per tant, fer menys despesa i guanyar una mica, no? Sí. Però ara s'ha vist aquest canvi de rumb. És la primera vegada que passa, com diem. Llavors, perquè Xipre...
s'ha creuet la frontera, perquè el tamany de les necessitats de la recapitalització bancària de Xipre es xifra en un 60% del PIB. Per observar-ho hem de comparar-ho, crec jo, que és molt per sobre d'altres crisis bancaris de la regió, com és a Irlanda un 40% del PIB, un 27% a Grècia, que és el país més tocat en aquest aspecte, o un 6,5% a Espanya. Per tant, els bancs representen
Un 60% total de l'economia del PIB. Clar, és moltíssim. És un fet diferencial, no? Comparat amb altres economies, com pot ser la grea, que és el doble, i la Grècia està en un abisme, doncs és molt. Amb deuda pública en termes de PIB, tancant el 2012, en nivells del 86%, és a dir, la deuda pública de Chipre era del 86% sobre el PIB,
Xipre no es podia permetre aquest bail-out que hem comentat, bancari, que s'ha fet en altres països com Grècia. Donat que s'hagués donat un elevat muntant del endeutament públic fins al 145% del PIB. Per tant, si l'estat hagués assumit aquesta càrrega... S'hagués endeutat massa. Clar, un 145% sobre el PIB, que ja és una economia d'està i estaria fora del que s'estableixen els tractats europeus sobre l'unió econòmica i monetària.
Amb l'esquema presentat, per tant, la Troika, que és Banc Central Europeu, FMI i Unió Europea, estima que el deute es situaria per sota del 100% en el del 2020. Bé, és també molt, però menys, no? Sí, sí. Tenint en compte les perspectives de creixement i la senda de consolidació fiscal, les finances públiques haguessin entrat en una dinàmica insostenible. Llavors, pertenim que el deute públic hagués sigut massa elevat
I l'Estat no hauria pogut fer front a aquesta situació. El pes relatiu sobre l'economia. Hem d'observar quin és el pes dels bancs. Els dipòsits bancaris es situen en 72.000 milions d'euros, segons l'acta del Banc Central Europeu. Sí, exacte. És el que volia dir. No, perquè el PIB representa 18.000 milions d'euros. Clar, clar.
Per tant, és quatre vegades el PIB, el que són dipòsits bancaris, només. És a dir, el que s'ha sortit aquests dies, no? Gent que tenia estalvis en aquest país o simplement... Si no, hauríem d'entendre que la gent estalvia molt, no? O sigui, si veiem les xifres... Clar, exacte. O que han passat un moment molt bo i ara els va molt malament, si el PIB és d'aquest 18.000, no?
Sí, i s'ha observat qui posa els diners en aquests bancs, que, com s'ha comentat, els grans magnats russos és un dels contribuïdors d'aquestes xifres. I per contrastar que és aquesta quantia de 72.000 milions d'euros que representa el 400% del PIB, a Espanya el total dels dipòsits en el sistema bancari espanyol és quasi un billó d'euros tenint en compte les corresponents famílies i empreses no financeres.
i no és ni el 100% a Espanya del PIB. Per tant, Xipre arriba a quatre vegades al PIB, mentre que Espanya representa el total del PIB. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Sí, sí, representen molts diners en qualsevol cas. Sí, sí. Per tant, dintre d'aquests dipòsits tenim que un 60%, que són uns 43.000 milions d'euros, es correspon a dipòsits de famílies i empreses residents a Xipre. Sí, sí.
5.000 milions procedeixen d'altres països de la zona euro, fonamentalment de Grècia, que és el país que està més a prop, i més de 20.000 milions d'euros són dipòsits de la resta del món. D'aquests, com hem dit, són d'inversors russos que estan atrets per aquestes elevades remuneracions i altres consideracions com lleis per encaixar diners. Home, una xifra important, no? 20.000 milions? Exacte, representa la meitat
Del total de la població de Xipre, que em sembla que ronda el millor d'habitants. Per tant, comptant que no hi ha tants magnats russos... Exacte. Alguna cosa ha passat, no? S'entén? Exacte. Com pot ser que un país de la Unió Europea, que a més té l'euro, tingui aquestes lleis tan favorables... Sospitós. Sí, també passava amb Luxemburg fins fa poc. Quan va entrar a Xipre la Unió Europea?
No fa gaire. Crec que va entrar, si no m'equivoco, el 2003 amb aquest conjunt dels 10 països. Del 15 al 25, de 15 països al 25. I representa que els altres 9 països eren països, diguéssim, pobres. Xipre era l'únic que no podia acudir als fons estructurals. És a dir...
les ajudes que donava la Unió Europea a regions pobres. Lituània, eren aquests països? Sí, Estònia, Letònia, Lituània... Bé, països d'aquests amb regions pobres. I Xipre donava la casualitat que no era de les regions pobres. Per tant, en termes de PIB per càpita, està bastant al nivell d'Espanya. No és una economia... No és un país, diguéssim, pobre. No es viu malament, no? Bé, Europa no es viu malament, però no és de les pitjors economies de la Unió Europea.
D'acord, i llavors ara cal trobar les solucions, no?, que és el que s'està debatent tota aquesta setmana. Clar, les solucions en aquest context era gravar els dipòsits bancaris, però ja s'ha vist que no es durà a terme del moment. Exacte, el que dèiem abans també amb el Manel és que encara que finalment no s'acabi a terme, el fet que s'hagi plantejat, no?, i que s'hagi portat a debat, doncs, quin tant per cent era o què era o què no era, sí que ja crea, doncs, aquesta sensació que no és impossible, no?
Exacte, s'ha de buscar l'alternativa i s'ha de trobar, perquè no pot ser que no acabem sense alternativa, perquè el Banc Central Europeu ja va dir ahir que per seguir proporcionant liquiditat d'emergència sol·licitada pel Banc Central de Xipre, dona de termini fins al 25 de març, és a dir, fins dilluns que ve. Per tant, en marge de divendres, dissabte i diumenge, s'ha de trobar una solució.
el Banc Central Europeu ha advertit que a partir d'aquesta data, del dilluns, no donarà més liquiditat d'emergència i només ho farà quan Xipre estableixi un programa amb la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional que garantitzi la solvència dels bancs afectats. Per tant, tornem a veure com entra la troika aquí, el Banc Central Europeu, el Fons Monetari, Unió Europea, i una solució que ja s'està valorant
És un altre cop la sortida de l'euro, com ja va passar l'any passat amb Grècia, es torna a valorar aquesta possibilitat. Es farà? Bé, no ho sabem. No ho sabem, no crec. Si no va passar l'any passat amb Grècia és bastant difícil. Exacte, això vol dir que és menys probable, no? Sí, però no crec que es vegi amb tants mals ulls des d'Europa ara mateix. No, no, clar. Però s'haurà de veure, perquè, clar, s'ha de solucionar aquest deute, el deute que... bé, el deute
el finançament per tant és una de les possibilitats i s'haurà d'aprendre abans del dilluns si és que el Banc Central Europeu no dona una altra pròrroga doncs n'estarem a cas n'anirem parlant també en tot cas si canvia moltes coses al llarg de les properes setmanes segur que tornarem a treure aquest temps sí, però tornarem a sortir, tornarem a parlar-ne
Doncs, en tot cas, ara parlem de tema i ens situem en clau política, però ara mirant cap a Catalunya. Parlem d'aquesta imputació del secretari general de Convergència, Oriol Pujol, per la trama de les ITB. Sí, un altre cop tornem a parlar de corrupció, un tema que últimament està molt de moda, i és que Oriol Pujol, al fi de Jordi Pujol, ha sigut imputat finalment pel tràfic d'influències en el cas de la trama d'inspecció tècnica de vehicles, les ITB.
La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va fer pública aquest dimarts i, bé, la Fiscalia Espacial contra la Corrupció, bé, amb aquests termes i la delinqüent, bé, va demanar a la imputació l'entendre que existeixen indicis d'un delicte de tràfic d'influències i participació en la trama juntament amb altres imputats en el cas, que són Isidre Massalles, Josep Tous i tres empresaris del sector de les ITB. Sí. I bé, el que planteja el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és que Oriol Pujol...
va usar presumptament, sempre presumptament, perquè recordem que és una imputació i encara no s'ha jutjat, va utilitzar el seu pes polític dins de Convergència Democràtica de Catalunya i del seu grup parlamentari per aconseguir un benefici econòmic per ell i pels seus amics. I que per això va fins i tot aconseguir el nombrament de dos càrrecs en el Departament d'Empresa. Déu-n'hi-do, eh? Realment les acusacions...
encara que tot sigui manté la presumpció d'innocència però les declaracions són bèsties d'aquest cas tràfic d'influències i s'haurà de jutjar és difícil saber si hi ha hagut aquest tràfic d'influències si és que no hi ha proves realment és complicat de demostrar sí, si no agafes una trucada telefònica bé, sí, és difícil bé, en opinió del magistrat
Tribunal Superior de Justícia a Catalunya, el líder convergent buscava adjudicar lots d'estacionament d'ITBs vulnerant el dret a la lliure concurrència pública, de tal manera que l'actuació es coordinava, dirigia i donava el suport des d'una vessant política al rest de les implicades. És a dir, donava aquestes ITBs, les concessions de les ITBs,
i es beneficiava del seu càrrec polític. Recordem que un polític no pot fer ús d'aquest benefici. Entre les operacions portades a terme per Pujol destaca la d'aconseguir nombraments de Josep Tous i d'Isidre Masalles com mediadors de l'administració mediadors de l'administració en el conflicte de les ITB i com nous subteriors
director de la Seguretat Industrial de Catalunya. És a dir, Josep Tous i Isidre Masalla es van aconseguir a més, no només posar aquestes concessions, sinó... També un càrrec, no? Exacte. Pujol, per la seva part, després d'aquesta imputació, va deixar tots els seus càrrecs polítics. Sí. És president del grup parlamentari de Siu i com a secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya. Em van donar el càrrec, eh? Digues. Són els càrrecs tots dos.
Vull dir que realment no són càrrecs d'aquests... Suposo que també això és un escoll important a la seva carrera política, i a més enllà del tema de diputat que ara en parlem, però vull dir que realment si es plantejava que ell podria ser el relleu d'Artur Mas, per exemple, suposo que això ara ja queda del tot. Sí, jo em truco aquí que els deixa de banda, no és que hagi dimitit, sinó que els delega. Llavors...
Clar, s'ha d'esperar si... Depèn de com vagi el judici, no m'imagino? Clar, però quan serà el judici... Clar, és molt complicat tot perquè aquests judicis no es donen... Vam parlar fa un parell, una setmana o dues, del líder d'Unió, en Josep Antonio Brani Lleida, que es va tardar en fer el judici, em sembla que 18 anys, per tant... Podria passar el mateix, no? Exacte. A més, manté el seu escó com a diputat.
Exacte, el manté en el Parlament i ho ha justificat que diu que pren decisions per no entorpir el procés cap a una possible independència a Catalunya i no ho fa per defendre la seva honorabilitat. En aquest sentit ha deixat els seus càrrecs polítics però no el seu escò que considera que no entorpeix en aquest procés.
En definitiva, el dirigent no abandona per complet els seus càrrecs, ni molt menys dimiteix, sinó que els delega. El del secretari general de Convergència serà Josep Rull i Joan Coromines, i el de president del grup parlamentari de FIU al Parlament, ho delega en Jordi Turull, que és actualment el portaveu. Doncs bé, aquest cas que ja s'ha parlat de fer temps, ara que ha acabat d'esplatar,
I amb això enllaçem amb una altra notícia política d'aquesta setmana, que és una preocupació sobre la corrupció, segons aquest centre d'investigacions sociològiques, el CIS, que de tant en tant presenta diferents baròmetres amb diferents ítems, no? Sí, aquesta preocupació sobre la corrupció es va donar el 6 de març, m'hagués agradat comentar-ho, juntament amb el que vam comentar de Josep Antoni Durán i Lleida, però ara es pot enllaçar, tenim més temps, doncs
Què passa? Que els espanyols consideren que la corrupció és el segon problema més gran que existeix actualment al país, només per darrere de l'atur, segons l'últim baròmetre del CIS. El sondeig va desvetllar que la corrupció i el frau van escalar un lloc en l'escala de preocupacions dels espanyols respecte a l'anterior estudi que es va realitzar al gener i un 40% el van destacar com a principal problema que afecta el país. Clar, clar.
el baròmetre de gener, recordem que era un 17,7%. Per tant, en tres mesos la preocupació escala el doble. Per tant, i per què això? Doncs l'estudi es va realitzar entre el 4 i el 12 de febrer. Després de conèixer que Barcenas, l'extresorer i exgerent del PPG, posseia un compte bancari suïssa i que va arribar a tenir 22 milions d'euros i, mentre s'investiguen suposats pagaments ocults, els membres del govern.
un tema que també està una mica aparcat, no sembla? Sí, és aquestes notícies que esclaten... Durant una setmana se'n parla a tort i a dret i després... I bé, m'agradarà veure quina serà la preocupació dels espanyols d'aquí tres mesos sobre la corrupció. Quan potser, potser no, corrupció... Quan potser, potser no... Hi haurà més casos. O no, clar, potser s'acaba això de la corrupció i surt un altre tema... No fa pinta, no, de moment? No, perquè, clar, van sortint...
I sempre n'hi ha un, sembla, ara, últimament. I feia anys que no sortien bé. Temes de corrupció sempre n'hi ha hagut, però en aquests últims temps han sortit més. Sí, sí, sembla que n'hi ha més del compte. I amb aquesta dada de preocupació sobre la corrupció dels espanyols, bé, se'n
Es veu com està ja. Exacte. Doncs aquests són alguns dels temes que s'han tractat aquesta setmana. De tota manera, parlem encara de Sant Just perquè també tenim altres informacions. En aquest cas, és una línia que s'escapa una mica de la política més purament de govern, com si diguéssim, sinó que fa més referència a Sant Just en general, que és referent a la població estrangera que disminueix a Sant Just un 7,4% el 2012.
I crec que és bastant interessant la notícia, és, si més no, rellevant. Sí. Són 157 persones menys que l'any anterior, i la tendència a la baixa és comuna a tota la comarca, no només a Sant Jús, que ha perdut població estrangera per segon any consecutiu, el 2011 i el 2012. Tot i això, la mitjana del Baix Llobregat és més baixa, d'un 3%. Per tant, veiem com a Sant Jús aquesta davallada de població és el doble, inclús.
Hi ha poblacions com Molins de Rejo Sant Feliu de Llobregat on ja han arribat més persones estrangeres, inclús. Per tant, Sant Just està en una altra tendència, més a la baixa. Va per lliure, Sant Just, en molts casos, però amb aquest encara més. Sí, tot i aquesta pèrdua, Sant Just, la població estrangera representa un 12,3% del total d'empadronats als cents del municipi. I anem a veure les nacionalitats. Crec que és el...
El punt interessant d'aquesta notícia és que la majoria continua sent a Alemanya i de les 1.958 persones estrangeres que habiten a Sant Jus, una de cada quatre és a Alemanya. La colònia d'Alemanys realment es manté amb força aquí al municipi. Sí, sí, però també hem d'observar quines altres nacionalitats hi ha, com França, que representa un 11%, o Itàlia, un 7%, per tant, entre alemanys, francesos i italians, ja és
quasi quasi la meitat. Després segueixen Regne Unit i Romania, que són 4%, Països Baixos, Marroc... Bé, és una situació ben diferent de la resta de la comarca, la nacionalitat estrangera majoritària és sobretot Marroc, Romania i Equador, països en vies de desenvolupament, més que rics com poden ser Alemanya, França, Itàlia...
Clar, clar, el cas de fet és això, que a més a més són altres, suposo que en aquests altres casos d'altres municipis la població ha augmentat en els últims anys de manera important, en els últims 10 anys, i en canvi aquí Sant Just ja és un tipus de població estrangera que fa temps que també es mou per aquí, pel municipi, però que no deixa d'abaixar tampoc, cosa que també és curiosa. Sí, en comparació amb la resta de poblacions del Baix Llobregat, és interessant veure com
poblacions tan properes hi ha una diferència tan gran en nacionalitats. Exacte. És les condicions de cada municipi. Està clar, doncs amb aquesta notícia acabem aquest repàs per les notícies polítiques de la setmana. Avui hem parlat, doncs, sobretot de Xipre i també de corrupció i ara de la població estrangera aquí a Sant Just i ho fem cada divendres amb els Seves Elies. Moltes gràcies, Seves. Fins la propera. La setmana que ve és festa, per tant, hi tornem d'aquí 15 dies. Fins d'aquí 15 dies. Que vagi bé, bon dia.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
I believe you've had something that's mine all this time. Slow to sing along high. Walk it over. I live among the alarms where I trip, where they sing. Slow to sing along high. Hey, come on, girl. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. Up the hill goes the time.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Un minut i arribem a l'1 de migdia, per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, divendres 22 de març. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea, els serveis informatius i la producció, també el Carles Hernández de Rius, la informació del temps. Avui hem parlat, a més a més,
amb Germán Velta arran del curs de grafologia començarà a l'abril a Sant Just, al Centre Essència. I a més a més hem parlat d'astronomia amb l'Oriol Rigat, d'economia amb el Manel Ripoll i de política en general amb els seus alies. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem a partir de dilluns des de les 10 i fins a la 1 de migdia com cada dia per explicar-vos el que passa.
a Sant Just totes les coses que es mouen i que passen. Ara es deixem amb el butlletí de la xarxa a la una i tot seguit a la una i cinc al Sant Just Notícies edició migdia amb l'Andrea. Bueno, res més, que heu de passar un molt bon divendres i que tingueu un molt bon cap de setmana. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem a IT Polo i Oriol Pujador. El Servei Català de Trànsit preveu una Setmana Santa menys complicada que la d'anys anteriors, ja que la previsió de bon temps farà que molta gent vagi a destinacions de costa, però molta també viatgi fins a les zones de muntanya, on encara hi ha neu a les estacions d'esquí. A més, la crisi econòmica continuarà provocant que una part de la població faci desplaçaments.
de menys dies i, per tant, més curts. Tot i això, el director del servei, Josep Isern, calcula que el nombre de vehicles que abandonarà l'àrea metropolitana de Barcelona serà similar al de l'any passat, és a dir, uns 600.000. Les dades de Setmana Santa són molt similars a les de l'any passat. Considerem que la diferència entre aquest any i l'any passat no variarà més d'1% dels nombres de vehicles que van sortir. Sí que és veritat que aquest any, i motivat per la crisi, podria passar que alguns vehicles no fessin
tots els dies, sinó que sortissin i tornessin el mateix dia. Però això facilitaria d'alguna manera el trànsit. Una de les novetats del dispositiu de la Setmana Santa d'aquest any és que no es prohibirà el pas de camions per l'AP7 entre la Jonquera, l'Al-Empordà i Riudellots de la Selva per evitar que aquests vehicles hagin de passar per la Conflictiva Nacional 2.
Doncs avui el Departament de Territori ha iniciat els tràmits per prohibir la circulació de camions de gran tonatge per la Nacional 2 a les comarques de Girona. Una mesura que s'aplicarà mentre el Ministeri de Foment no desdobli la via. Els camions hauran de circular per l'autopista AP7 i tendran un descompte en el peatge. Barcelona, Esther González, bon dia.