presumptes autors d'un delicte de pertinença a organització criminal i un altre delicte contra la salut pública. Segons la policia, els dos arrestats, que mantenen una relació familiar, formen accions a la ciutat de Barcelona. Els dos arrestats regentaven a més fins a quatre pizzeries a la capital catalana, mantenint, però, nivells de vida molt superiors als ingressos obtinguts en aquests negocis. Els detinguts han estat traslladats a l'Audiència Nacional, a Madrid, i, per tant, s'han iniciat els tràmits per a la seva extradició a Itàlia.
I pel que fa al trànsit, és un matí sense especials incidències a la xarxa viària. RAC. Ara mateix no podem connectar amb el RAC, ens hem d'esperar un segon. Per tant, us explicarem també que les demandes judicials i els recursos han disminuït com a mínim un 20% a conseqüència de l'encariment de les taxes de la justícia. Ho ha explicat avui a la xarxa el magistrat del jutjat mercantil número 3 de Barcelona, José María Fernández Seijó, que ha lamentat així que una part molt important de la població s'hagi quedat sense poder recórrer a la justícia perquè no poden pagar.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquest cap de setmana, en aquell sobrepedins, el Mataró s'ha proclamat campió de la Copa del Príncep. El club Maresmenc va superar l'anfitriol Zerceda de Galícia per 7 a 5. L'entrenador del Mataró, Joan Carles Badillo, ha explicat a la xarxa que el títol és un premi per a tot el club. És un premi a un treball de fa 4 anys. Gent de cantera, gent de casa molt compromesa...
el club que ha permès que puguem treballar en aquestes condicions, sempre donant totes les facilitats, i bé, ja et dic, un premi per tot el club.
Qui també ha aconseguit una altra Copa aquest cap de setmana per l'esport català es farà el Canoe de Madrid per 14 a 5. En futbol hem acabat el cap de setmana amb un nou bon resultat de l'Espanyol que ahir va aconseguir la cinquena victòria consecutiva a Cornellà al Prat derrotant el Betis per 1 a 0 gràcies al gol de Sergio García al minut 7 de partit. A la classificació el conjunt blanc i blau és 12 a 6 punts de l'Europa League i a 11 del descens. A primera divisió victòries també aquest diumenge de l'Atlètic de Madrid i del Real Madrid que segueixen a 12 i a 16 punts del Barça respectivament.
Per cert, avui el conjunt blaurant aquest matí torna a la feina per començar a preparar el partit de Lliga de Campions de dimecres a Milà. A segona divisió, derrota contundent del Girona. Els de Rubi van perdre per 5 a 2 al camp de les Palmes i ara són quarts de la classificació amb 42 punts. Mentre que la Lliga se ve de bàsquet aquest cap de setmana, victòria del Barça i derrotes del Joventut i el Manresa. Notícies en xarxa
Bona nit. Bona nit.
Molt ben dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem el Just a la Fusta d'avui, dilluns 18 de febrer. Comencem un programa on començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno per explicar-vos què és el més destacat d'avui, de principis d'aquesta setmana de febrer, avui que ens hem llevat amb el dia gris, tot i que no fa gaire fred.
També parlem, per tant, del temps en aquesta primera hora amb el Carles de René de Rius per saber què ens espera de cara als propers dies. I amb l'Andrea també farem un cop d'ull als diaris d'avui, un recull de premsa en què destacarem les notícies de portada que tornen a passar per tot aquestes trames de corrupció que hem anat comentant aquests últims dies, també altres informacions, i ens fixarem en articles interessants, contraportades, entrevistes i altres històries de la premsa d'avui.
I més coses, a partir de les 11 i 10 entrevistarem Eloi Sala, director de l'Escola Canigó, perquè aquesta setmana comencen les jornades de portes obertes a les escoles pel període de preinscripció escolar i la primera que ho fa és avui l'Escola Canigó Cabraportes aquesta tarda. Després farem tertúlia, com que dilluns, amb la Carme Madó, amb Josep Coder, que en Jaume Gelabert i amb Vicenç Riera...
I a la tercera hora tindrem el centre d'estudis enjustencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, també una recepta de cuina, amb la Carme Madó. I avui hem canviat l'ordre dels dies i a partir d'ara, cada 15 dies, els dilluns, tindrem a la Irene Pujadas la seva volta al món a través de la cultura. Just a la posta.
Tot plegat a partir d'ara mateix i com sempre també acompanyant-vos a través de la música. I avui ho fem començant amb els Wilco i el seu Sky Blue Sky.
Oh, the band marked stone inflammation The brass was phasing tombs I couldn't place windows open and raining in maroon, yellow, blue, golden gray
Fins demà!
Oh, I didn't die. I should be.
Fins demà!
With the sky blue sky This rotten time Wouldn't seem So bad To me now Oh if I didn't die I should be Satisfied I survived
Bona nit.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 12 minuts de les 10 del matí, és el moment de conèixer l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Com ha anat el cap de setmana? Molt bé, amb el carnaval aquí a Sant Just. I has participat? Vaig anar a veure'l, però no anava disfressada. No anava disfressada, però bé, vaig estar allà donant ànims a la gent i als guanyadors del concurs. Bé, va ser una festa. Com vas veure el nivell? Perquè em sembla que m'han comentat que cada any és una mica millor, no?
Cada any és millor i cada any també hi ha més gent. I a més, en aquest espai de la plaça Maragall, jo crec personalment que han guanyat. El concurs ha guanyat també bastant, però vaja, la gent estava molt emocionada, els nens allà participant, jugant també. I l'actuació del grup bandant d'ara també va anar molt bé. I bé, doncs, hi van participar a prop de 500 persones dissabte. Com deia, doncs, va ser un èxit i en la categoria millor individual, la millor disfressa va ser la caixa de música de la Tamara Chacón,
i en millor grup els vencedors van ser l'art al carrer, que anaven disfressats d'obres d'art. I pel que fa a les comparses, la millor va ser les estrelles de Sant Just, que anaven disfressats d'ampolles d'estrella d'am, i la millor comparsa escolar va ser la de l'escola Montseny, que anaven vestits de personatges de circ. Després del concurs, la festa va seguir amb el grup de percussió bandant d'ara, que també anaven disfressats de personatges de circ, i després la rua pels carrers de Sant Just, i amb la festa final a la plaça Camuapa, on es va fer el lliurament de premis,
i es va cremar el rei Carnestoltes que aquest any havien fet els membres de l'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau. Molt bé, doncs una bona festa, no? Ara amb ganes d'agafar forces ja de cara a l'any que ve i continuar ampliant, com s'ha fet aquests últims anys aquí a Sant Just, tota la traïció de Carnestoltes. I per cert, també recordem que si voleu consultar el llistat complet de guanyadors del Carnestoltes, del concurs, ho podeu fer directament al santjust.cat
Perfecte. La teniu penjada. Molt bé. Doncs això d'una banda tenim més coses perquè comencem setmana i també comencen les jornades de portes obertes a les escoles. Sí, l'escola Canigó serà el centre que farà la primera jornada de portes obertes aquesta tarda. És la primera visita que els centres públics de Sant Just organitzen pensant en el període de preinscripció pel proper curs. D'aquesta manera els pares i mares podran visitar les escoles per tal de conèixer les seves instal·lacions i el seu projecte educatiu
per després poder triar el centre que més els agradi pels seus fills i filles. Així doncs, Canigó fa la primera jornada de portes obertes avui a les 4 i la segona dimecres a les 9 del matí. L'Escola Montsenya es farà dijous, dia 21, a les 4 de la tarda i l'endemà, divendres, el dia 22, a dos quarts de 10 del matí. L'Escola Montserrat les organitza ja la setmana que ve, el dia 27 a les 4 i el 28 a dos quarts de 10. L'Institut només farà una única jornada de portes obertes, serà el març, el dia 6, a les 7 de la tarda,
i l'Escola Brossol Municipal Marrex les farà a l'abril, els dies 16 i 18. I si voleu tenir més clars els horaris, al web de l'Ajuntament, sanjos.cat, trobareu la informació actualitzada de les visites als centres i del procés de preinscripció pel curs que ve.
Molt bé, doncs això d'una banda i acabem amb una última qüestió, que és que avui es projecta el documental del mes a Sant Just. Sí, és El planeta dels cargols, una pel·lícula de Corea del Sud que tracta l'amor i l'empatia d'una parella que es comunica a través del tacte. Una febre molt greu fa que el Yong-chan, que és el protagonista,
per dir-la vista il·luïda quan només és un nen i amb la seva parella s'han de comunicar a través d'uns copets a l'home de l'altre. La història relata com es comuniquen, també el seu dia a dia, com temes tan quotidians com canviar una bombeta poden ser una aventura per ells o fer-se el sopar. Aquest documental, el documental del mes de febrer, que el porta, com que a més la productora Paral·lel 40, es projectarà avui a dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantenari
en versió original en coreà, subtitulada al català. El preu és de 5 euros, el preu de l'entrada costa 5 euros, però pels socis de la Taneu és de 3 euros. Està molt bé. Molt bé, doncs una bona oportunitat per descobrir un bon documental. Gràcies, Andrea, i fins ara mateix. Tornem de seguida amb l'actualitat general del dia. Ai, Dolors...
Porta'm al ball, avui que ve tothom, avui és quan hi hem d'anar. Ai Dolors, vindré cap al tard, amb un cop de cotxe ahir, t'esperaré a baix.
I Dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat. Ni Dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat. Avui Dolors, jo picaré un ritme amb les mans mentre tu treus els lliquets de l'enèsim combinat.
Avui Dolors proposa un tema al cantant, un que rigui de tu i de mi i d'aquesta història que s'ha anat acabant. Va Dolors, que avui serem dos nens grans. Res de tonteries, res de ser especials.
Un, dos, tres, un, dos, tres, xa, xa, xa. Taló punta, taló punta i torna a començar. I Dolors ningú esperarà cap escena dolça davant cap portal. Ni Dolors cap gran veritat serà revelada quan es faci clar.
Avui, Dolors, mourem el cos al compàs d'un tambor accelerat d'una gran línia de baix. Avui, Dolors, proposa un tema al cantant un que rigui de tu i de mi d'aquesta història que ja no és important.
un que ens defineixi en tres acords, un que ens expliqui a la posteritat, un que conscientment sigui un punt i final, Dolors, Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar. Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar.
Dolor és un que sembla impossible que pugui acabar. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Tot seguit,
Repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig, doncs, és moment de posar-nos el dia de l'actualitat amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Daniela. Hola, bon dia. Molt bé. I el que fem, doncs, és fixar-nos primer en totes les portades dels diaris, el tema del dia, que suposo que se centra en la Casa Reial.
Sí, bàsicament, perquè la documentació que ha lliurat Diego Torres, el jutge que porta el cas Ordangarín, el cas de l'Institut Noos, diu que fa evident que el rei estava al corrent de tot, això el diu el diari ara. De fet, el titular és Els correus de Noos. I en portada podem veure una imatge molt gran de quatre dels correus que diu que si el jutge els valida, provarien que el mateix monarca estava al corrent de l'activitat de l'Institut Noos.
I podem llegir frases explícites. Per exemple, en un correu diu Diego. En principi és un correu que envia Iñaki Urdangarín. Diego, hemos conseguido que el rei se viera con Pedro para presentarle el proyecto. Aquesta és una de les frases. També diu Su majestad me ha comentado un posible patrocinador importante y al irme el domingo quiero dejarlo en tus manos bien atado. I podem llegir més frases en aquest sentit, en aquests correus. Això al diari Ara.
El periòdico ho tracta només amb un titular, diu que Ordangarín presumia detenir el rei al darrere, el duc de Palma feia constants mencions al monarca davant dels seus contactes, com llegim en aquells mells de l'Iariara, i González Pons recorda que ni la família més important està per sobre de la llei. Va dir que a Espanya qui la fa la paga, d'alguna manera. A veure si és veritat.
I per últim, l'avantguàrdia ens diu que la Casa Reial nega que hagi donat suport als negocis de la Fundació NOS. El jutge de la causa sobre Ordangarín citarà l'assessor jurídic del rei, José Manuel Romero. Molt bé, doncs és el que ens diu anar en primer lloc o almenys a cop de titular més destacat als diaris d'avui. Passem a fixar-nos en altres qüestions.
perquè avui suposo que el tema del dia passarà possiblement pels números del president de la Generalitat, que ha fet públiques les seves dades fiscals. És el que se'ns destaca més al 324.cat i a l'Ara.cat. Se'ns diu que m'has declarat béns per valor de 470.000 euros. A la declaració si detalla la providat d'un habitatge, importen comptes corrents i dipòsits bancaris, accions cotitzades a borsa, plans de pensions i estalvis i altres valors mobiliaris i deute públic de la Generalitat. I pel que fa al seu sou,
el president català tenia signat un sou de 144.000 euros. En el cas de l'Ara.cat se'ns diu també que el president de la Generalitat té 45.000 euros al banc i un pis de 180.000 euros acabat de pagar el 2008. S'han detallat també totes aquestes informacions i hi ha, de fet, la declaració completa per qui la vulgui consultar.
Més coses. Se'ns diu també a l'hora que la vaga Iberia obliga a cancel·lar 563 vols a l'aeroport del Prat i que la cúpula de la policia espanyola aborda avui els casos d'espionatge a Catalunya. Agustín Castro, cal de la policia espanyola a Catalunya, es reuneix avui dilluns amb la cúpula del cos a Madrid per estudiar els informes sobre polítics i personalitats.
I el 3-24, referent a aquesta vaga d'hiveri, ens diu que hi ha 120 vols cancel·lats al Prat i compliment dels serveis mínims del primer dia de vaga, tot i que piquets informatius han arribat a l'aeroport del Prat a 2.45 de la matinada per comprovar el seguiment que tenia la mobilització i que els sindicats convocants no estan satisfets. Els usuaris es queixen que se senten perduts i maltractats. I bàsicament aquestes són les novetats que ens expliquen d'un moment, almenys els digitals.
Passem ara a fixar-nos en altres qüestions, en altres temes que ens expliquen a les portades, Andrea. Doncs ens centrem en la Vanguardia, que parla de corrupció també com a temes principals en política. Diu negociació de la policia per obtenir els dossiers de Mètodo 3. Les forces de seguretat confien que l'accés als informes ajudarà a descobrir-ne els autors i qui els va encarregar. També ens diu que els agents investiguen la relació entre l'empresa de detectius i el director de presons, Xavier Martorell.
I en fotografia de portada veiem una imatge que destaca, veiem a Luis Bárcenas, l'extresorer del PP, diu, Bárcenas fa la figa, està fent literalment la figa, aixecant el dit, saludant els periodistes. L'extresorer del PP i titular de comptes amb paradisos fiscals amb desenes de milions d'euros, diu, va respondre amb un gest de menys preu als ciutadans que el van increpar quan va arribar a l'aeroport de Madrid ahir procedent del Canadà on havia anat a esquiar. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Sí, aquesta salutació.
Al diari Ara trobem una entrevista a Neus Montté, que ens destaca al diari Ara en portada, consellera de Benestar i Família, i ens diu que no ens podem permetre una renda de ciutadania. Aquesta és una de les notícies també més destacades al diari Ara. Al punt avui ens parlen del tren d'alta velocitat. Veiem en fotografia una imatge del TAV, un dels trens que cobreixen el trajecte català de la línia. Diu que el tren d'alta velocitat ja supera l'avió. L'alta velocitat compleix 5 anys a Barcelona...
avançant per primer cop al pont aèri. Doncs és el que se'ns explica. Avui acabem amb el periòdico. Una de les notícies culturals del dia, podríem dir, és el després dels premis Goya, que es van llibrar ahir a Madrid, i la gran triomfadora de la nit, podríem dir que va ser Blancaneu, diu, en portada del periòdico trobem el somni de Blancaneu, la pel·lícula muda en blanquinegre i el director Juan Antonio Bayona triomfan en uns Goya moderadament crítics,
I la imatge del periòdico avui emportada és la Maribel Verdú recollint el seu premi de la millor actriu pel seu paper a Blancaneu. Doncs, de fet, ara ha fet deu anys del no a la guerra, de les manifestacions, i si no m'equivoco, diria que aquells goi, els goi de fa deu anys, també van ser d'aquests, van ser com molt reivindicatius, que portaven alguns dels actors cartells contra la guerra...
i que hi va com certa tensió, sembla, al mig de la cadena. Te'n recordes, Andrea? Sí, sí, sí, me'n recordo, me'n recordo, 2003, clar. I ahir també va ser una gala molt, molt, molt reivindicativa, amb discursos punyents, i bé, és curiós, amb el ministre Bert, però ahir també he explicat. En fi. Doncs és el que se'ns explica als diaris d'avui, i ara passem a destacar què és el més llegit dels diaris digitals.
I comencem pel 324.cat. El més lluit és que el rei Joan Carles és el tercer cap d'estat espanyol que més temps fa, que és el poder. El segon, que Junqueras avisa que l'estat farà tot el possible per desprestigiar el procés sobiranista. I el tercer, que Blancaneu s'erigeix com a millor pel·lícula del cinema espanyol i se'n va dels Goya amb 10 premis.
A l'Ara.cat el més llegit és també les declaracions de Junqueras dient que el govern no té garantit, en aquest cas, però el suport d'Esquerra als pressupostos de la Generalitat. El segon tema, la cerimònia dels Goya en directe. I el tercer, el resum d'aquests Goya, com deies tu ara, amb polèmica.
I després de fixar-nos en una més llegit, és moment de passar cap a les contraportades d'avui. Comencem pel diari ara amb l'article setmanal d'Antoni Bassas que titula avui apujar al salari mínim. I parla de les negociacions, diu que en una negociació només hi ha una manera que l'altra et doni el que tu vols que es convença, que ell també hi sortirà guanyant.
Diu que el millor argument, perquè algú vengui una idea, és imaginar-ne els beneficis econòmics, com va fer Obama, el veiem en una fotografia. Diu que el president va demanar al Congrés que pugés el salari mínim i l'argumentació va sonar racional. Diu que per als negocis de tot el país significaria clients amb més diners a les butxaques. I va començar a fer càlculs. Diu que n'hi hauria prou amb el simple augment dels 5,55 euros per hora, que ara es paguen els 7 euros per hora.
Obama va fer números i diu, avui un treballador a temps complet que cobri el salari mínim guanya 11.150 euros l'any i una família de dos fills amb aquest sou viu per sota de llin de la pobresa. És a dir, difícilment comprarà menjar, sinó que es posarà a la cua dels cupons de menjar que es paguen amb diner públic.
Una bona reflexió que trobem avui explicada en aquest article al diari. Ara ens anem ara cap a la contra de la Vanguardia, on tenim un titular que diu que qualsevol persona que es dutxa té una idea. Entrevistant avui a Pau García Milà, que és empresari informàtic, té només 25 anys, i va néixer a Olesa de Montserrat. Diu, per estalviar-se ve de recórrer un carrer de la seva Olesa Natal, quan s'ajuntava amb un amic per treballar amb l'ordinador, va idear un sistema d'arxivament de documents en núvol,
que després ha estat a la base de la seva empresa informàtica, IOS, suposo que ho dic bé, que és líder mundial en el sector de la informàtica, i avui a més és un apassionat de la comunicació, que divulguen mitjans de comunicació les idees d'altres i publica un llibre titulat Tens una idea però encara no ho saps, té un subtítol que és l'art de generar idees i fer-les realitat, del qual Ferran Adrià ha fet el pròleg, on explica que entén la creativitat com a combinació d'organització, actitud i aptitud.
Molt bé, doncs interessant aquesta entrevista a la Contra de Vanguardia. D'aquí passem a la del punt avui, que ens parla d'una altra cosa. Ens diu que amb el tenis desconnecto de la rutina de cada dia. Qui ho explica, Andrea? En Pau Martín, que és el primer tenista que forma la Fundació Tomi Robredo, fa un any i mig un accident de trànsit el va deixar en una cadira de rodes i ara en Pau ha trobat en el tenis una manera de desconnectar i passar-ho bé. I diu que també té un al·licient. La Fundació Tomi Robredo l'ajuda a introduir-s'hi en la societat
Diu que quan va tenir aquell accident li va caure el món a sobre, després de l'accident no deixava de preguntar-se per què li havia tocat a ell, fins que la Fundació Tomi Robredo el va venir a buscar, el va trobar, i que va ser Tomi Robredo mateix i la directora de la Fundació, Magali Ruiz, els qui es van posar en contacte amb ell. A partir d'aquí el pare del Tomi Robredo va començar a ser el seu entrenador i va començar a practicar
I li van proporcionar el material que cal per practicar tenis, amb cadira de rodes, una cadira d'arte d'aquest esport, la raqueta, etc. I bé, doncs diu que d'alguna manera l'accident li va canviar la vida i practicar tenis també li està canviant la vida que té ara després de l'accident. Doncs mira, una entrevista que segurament també ens dona aire fresc, no? Possiblement. I acabem amb el periòdico que ens parla en una bastant més social. Diu que els fills són sobretot de qui els estima.
Ho diu la Núria, que és empresari industrial i mare per vocació. Té 45 anys i va tenir el seu fill en fa un i va adoptar un embrió congelat. Per això és mare. Oculta la seva identitat darrere de la fotografia del seu fill. M'imagino que és un nen molt maco. Diu que ja han nascut 600 criatures de tot el món gràcies a aquest mètode i a la do de la Núria, que dimecres farà un any, va ser el número 501.
Diu que li va començar a sonar l'alarma de ser mare als 39 anys i va voler ser mare sola a través d'una clienta. Una clienta li va parlar d'una coneguda que havia donat llum a bessons per adopció embrionària. Ell es va decidir i diu que està molt satisfeta, que és el seu fill, que ell l'ha parit i que a sobre diu que s'assembla al seu nebot. Està molt contenta. Molt bé, doncs és el que se'ns explica avui aquest testimoni al periódico.
I d'aquí passem a una altra història, una notícia amb un punt més curiós. Avui parlem d'un nou rècord Guinness, Andrea. No sé si... Quan diries que és el rècord Guinness del petó més llarg del món? El petó més llarg? Sí. És molt llarg. 5 dies.
No ho sé. Home, és massa llarg, trobo que has tirat mal amunt. A vegades hagi no estat coja. Doncs s'ha situat en 58 hores, 35 minuts i 58 segons. És a dir, serien dos dies i mig, no? Dos dies, 48, sí, dos dies i mig. Sí, sí, una imatge. De fet, suposo que és un moment en què estaven molt cansats...
la parella de tailandesos la imatge és curiosa realment perquè això, tenen els llavis units i fan molt mala cara ai pobres diu que això, el tisolar diu cansats però feliços és una parella de tailandesos que va estar moltes hores per batre de fet per diverses hores d'avantatge el rècord mundial del petó més prolongat un concurs organitzat amb motiu de Sant Valentí que es va fer aquest divendres passat i doncs finalment
Són Kakai, ens diuen, i l'Aksana Tiranerat, els que van derrotar els vencedors de l'any passat i titulars del rècord, que eren de 50 hores i 25 minuts, per tant, els han superat per 8 hores. Realment, doncs, en una hora més ja estava, no calia passar-te 8 hores més. Però així t'assegures el rècord més temps, no? Suposo que sí, suposo que sí. I és això, un home de 44 anys i una dona de 33 i han rebut 2.500 euros de premi i dos anells de diamants.
a més a més d'aconseguir el rècord Guinness i van participar nou parelles en aquest concurs que va començar dimarts passat el tema vull dir que s'ha allargat fins a divendres estaven això doncs pujats en calaixos per quedar exactament a la mateixa altura que la seva parella i que tot plegat fos més còmode i no tenien dret a seure de peu? sí, sí, sí no tenien dret a seure i s'havien de fer un petó doncs sense parar
Fins i tot, doncs, quan absorbien una mica d'aigua amb una canyeta, doncs havien de continuar fins al bató o anar junts al lavabo. Ai, mare. En les condicions, doncs, clar, bastant dures. Menjar, evidentment, tampoc? No, no només aigua, em sembla. Diu que, per exemple, hi havia una parella d'avis de 70 anys que ho van intentar, però cap d'una hora van haver d'abandonar. És que... Ai, pobres. És que tampoc hagués aguantat. És que ni una hora. Bé, no ho sé.
Doncs és aquest concurs de record Guinness, que s'organitza a motiu de Sant Valentí. Molt bé. Maco. Doncs Andrea, moltes gràcies i tornem demà. Tots sentim els butlletins horaris com sempre. Gràcies. Molt bé. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, Carme. Ara passen sis minuts a les quarts del matí. El que fem és obrir diaris.
I avui comencem amb el diari Ara, que ens parla del conflicte colombial i la terra, la terra
que és l'origen d'aquest conflicte i que posa a prova la pau. El govern i les Farc constaten coincidències, però no posen data per l'acord. I gairebé tres mesos després de l'inici del procés de pau entre el govern colombia i la guerrilla de les Farc a Cuba, els negociadors encara no han arribat a un acord sobre el punt principal, que és la terra. El segle XIX el nou estat va repartir grans extensions de terra entre els particulars i tot plegat ha desencadenat en aquests conflictes. Per exemple, se'ns comenta que el 64%
L'exèrcit de Colòmbia desmantellava després de dos anys d'ofensiva a la República de Marquetàlia, una de les comunitats autogestionades per guerrilles liberals i comunistes que no havien deixat les armes després dels anomenats anys de la violència, i també un refugi pels camperols que s'escapaven de les seves terres, assetjats pels terratinents i les forces de l'Estat. Albert Trevé, en un article des del Bogotá, ens parla de les desigualtats del canvi també i d'una proposta de fa 10 anys.
Un tema que se'ns ha explicat des del diari Ara, d'aquí ens n'anem a parlar de la terra, però d'una altra manera a través d'un article del periòdico que es fa reforçar d'una iniciativa per evitar talar arbres dels boscos. Es titula Tresors Centenaris i ens explica aquesta iniciativa que recopila els boscos madurs catalans per fomentar el patrocini i evitar que estalin els seus arbres. Cap llei?
protegeix de manera específica aquests supervivents de la història. I se'ns diu que hi ha oliveres, castanyers, elsines i reures, abets, pins blancs, badolls o arbres fruiters. Diu que la Universitat de Girona busca patrocinadors per set santuaris forestals que només un 3% dels boscos catalans es poden considerar madurs, que vol dir que han sobreviscut els veïvens de la història i alberguen arbres vells que moren quan els toca gairebé
sense intervenció humana. Aquests boscos centenaris, generalment allunyats de la població o en llocs poc accessibles, tenen uns valors ecològics i paisatgístics únics, però no agraveixen d'una protecció específica. És el que se'ns explica avui al periódico.
Del punt d'avui us destaquem un article que es titula Segones oportunitats. Se'ns parla que creix l'assessorament per facilitar el traspàs de negocis i evitar que tanquin. Diu que és més senzill i ràpid agafar una empresa que ja rulli que començar des de zero. Se'ns parla d'alguns testimonis. Se'ns presenta, per exemple, Martí Planes, que va comprar un sexshop a Girona, o Josep Ruiz, que es vol jubilar i vendre al seu restaurant de Lleida. Diu que els compradors i els sedents valoren la mediació externa perquè no tenen experiència com a empresaris,
i la majoria d'empreses que es venen ho fan perquè el propietari jubila o té altres projectes de futur. El 31% dels casos, els sedents d'empreses ho fa justament per dedicar-se a altres negocis. És el que ens explica avui el punt avui. I acabem amb un apunt cultural, i és la Vanguardia, que ens parla del sònar que vens el gel.
Triomfa aquest festival a Reykjaví, que és el model de festival de música avançada, amb un ple total amb presència de públic estranger. Amb dos plens consecutius, aquest desembarcament del sonar en terres irlandeses ha saltat, per tant, amb èxit, sobretot perquè el model de festival s'ha demostrat amb un encert en el plantejament estilístic i en el desenvolupament simultani en quatre espais diferenciats d'un edifici sencer.
hi ha hagut un 15% de presència de públic internacional i el DJ barceloní John Talabot, que és l'estrella cotitzada, va oferir una sessió de house exquisita, segons aquest article que tenim avui a La Vanguardia.
I ara ens fixem en l'esport, se'ns parla de Messi, l'esport ens diu Messi número 1 de la història. Diu que segons l'enquesta d'aquest diari, un 87% dels aficionats el consideren el millor futbolista de tots els temps, el 2 seria Maradona, el 3er
és Pelé, el quart és Cruyff i el cinc és Di Stefano, però diguem que és amb un percentatge molt petit que un 87 ha votat Messi. També es planteja si l'Alexis mereix més oportunitats i se'ns diu que el Barça va espiar els seus empleats a través dels seus correus electrònics. El nou esportiu ens diu Hàbitat Natural, ens parla dels gols de Messi, la porteria diu a la Lliga 206 gols en Champions League,
56 en Copa del Rei, 24 en Supercopa d'Espanya, 10, 1 en la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs, 4. En total, 301. Es fa, doncs, resolt nou esportiu del balanç de gols de Leo Messi, que també és el protagonista del Mundo Deportivo, que ens titula Càpita Messi. Diu que amb la marxa de Valdés, Leo portarà el braçaret juntament amb Puyol, Xavi i Niesta per antiguitat i per pes específic.
En Clar Cultural ho hem explicat abans amb l'Andrea Bueno, Blancaneu s'erigeix com a millor pel·lícula del cinema espanyol i se'n va dels Goya amb 10 premis. Arco Tanca Portes amb una visió del mercat més positiva tot i els negatius auguris derivats de la pujada de l'IVA. I Zona Passola aconsegueix en només 11 dies els 150.000 euros per rodar un documental sobre la independència...
I també se'ns diu que Aràbia Saudita obre les portes de la mil·lenària Maden Saler. La declarada de patrimoni de la humanitat va estar tancada durant un segle per motius religiosos. I també se'ns parla d'un article al 324.cat dels darts que han inflamat la nit de Don Francisco. Diu que uns minuts abans de l'inici de la 27a edició dels Premis Goya
Un grup de figurants va fer una protesta al voltant del centre de congressos Príncep Felip per criticar l'absència del fill del rei de la cerimònia. Cap d'una estona hi va a Che, conductor de la gala, començava forta i ho feia amb referència a la monarquia Mariano Rajoy i a la renúncia del papa. També dedicava una salutació especial i amb un humor ben àcid, segons que llegim el ministre d'Educació, Cultura i Esport, que és José Ignacio Bert present al recinte.
Són les notícies culturals d'avui dilluns 18 de febrer. Acabem però amb un apunt més musical que passa per una d'aquestes versions que tant en tant apareixen. En aquest cas és una versió de DXX amb motiu del dia de Sant Valentí, va ser aquesta l'excusa. But I still need you. Why is that?
que el que han fet aquest trio és decidir celebrar el Dia de Sant Valentí fent una versió de la emissió de Beyoncé, que consideren una de les seves artistes preferides de tot el temps. Sentim, doncs, aquesta versió de The Exx. Like every day Wanna be with you But you're away Said I miss you
Missing you insane But if I got with you Could it feel the same? Words don't ever seem to come out right But I still mean them Why is that? It hurts my pride to tell you how I feel But I still need to
Fins demà!
No matter who you love It is so simple A feeling
But it is everything. I miss you like every day. Wanna be with you, but you're away. Said I miss you, missing you insane.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Gràcies.
Onze minuts i arribem a les onze del matí. Saludem aquesta hora el Carles de René de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Et veig acalorat, no? S'està de calentós. Si portes una mica de pasta italiana, aquí ho la fem en dos minuts. Sí? Home, doncs avui justament no fa fred, no? No fa gens de fred. I ahir tampoc ja... El vespre almenys. Oh, ja. Què vol dir aquest ja? Què vol dir aquest ja? Des d'ahir ja no fa fred. Em pensava que potser és que era el temps natural, ja. T'ho volia preguntar. No, el se't fa... No, no és habitual, no, això?
No, el que tenim és que no bufa massa el vent i el portar uns quants dies ja tan tapats, la temperatura no baixa gaire i tenim aquestes mínimes que realment són molt altes, 9-10 graus, tot i que després les màximes tampoc no pujan massa. Ho comentàvem divendres, que si ens arribaven alguns dies una miqueta tapadots, així grisos, amb vents de llevant de mar cap a terra, si la temperatura es manté una miqueta elevada, doncs el que tenim normalment és que...
que fa molta calor aquí dintre. No està a 50 graus, t'ho juro. Que em mereixo. Doncs el fet és que...
que el que tenim a casa nostra ara és una situació d'espera, podríem dir. Hi ha molta calma perquè fa el temps al llarg dels propers dies i el que tindrem és una mica de tranquil·litat, tot i que avui encara poden caure algunes gotes. Fa l'efecte, no? Fa la pinta que hagi de ploure. Sí, però ho feia també diumenge i també ho feia dissabte al matí. Els núvols són molt gruixuts, semblen molt grossos, però no tenen massa alçada, no tenen molt recorregut en alçada. I això el que pot provocar és que si algú té una miqueta més de recorregut marítim, doncs provoca que puguin caure...
quatre gotes, recordem que dissabte van caure dos dècimes de litre a Sant Jús d'Esvern i aquesta i al llarg de diumenge també van caure dècimes o sigui, no hem arribat al mig litre a Sant Jús que és patètic i continua amb un problema gros de sequera, tot i que veiem imatges del port de la Bonaigua amb 3 i 4 metres i les màquines llevan neus treballant fort per poder tenir carrils de circulació i allà la neu està acumuladíssima n'hi ha moltíssima el...
El tema és que aquí a Sant Just d'Esvern, a Collserola, ens ha plogut molt poc aquests últims dies i això tenim una manca del terreny que està molt sec que necessiten que ens plogui ja. Potser aquesta setmana serà un dels dies que podríem parlar de precipitacions, alguns dies, però bàsicament el que hem de fer és parlar de les quatre gotes que avui poden caure a Sant Just d'Esvern, unes gotes
que al llarg del dia d'avui podríem fer acte de presència. Són més probables cap al delta de l'Ebre, cap a la zona sud, no tant cap a la zona de muntanya de Catalunya, però el que tindrem bàsicament és això, possibilitat de quatre gotes. És un front càlid que s'ajunta amb aquests vents allavantats que viatja molt cap al sud. Darrere seu hi ha un front fred, però aquest front fred...
esperàvem, recordes divendres que parlàvem que potser a principis de setmana ens arribava una miqueta més d'entitat, el front fred si arribés ens podria donar algunes precipitacions però sembla finalment que la situació no arribarà del fred, el fred es quedarà més cap al sud, cap a Múrcia, cap a Almeria aquest front fred afectarà més allà i donarà precipitacions i nosaltres només ens afectarà el front càlid que creu avui i que ens podria donar algunes gotes al llarg d'avui o aquesta tarda algunes gotetes però sempre estem parlant de dècimes de litre a hores d'ara el radar
ens marca aquesta situació d'algunes precipitacions cap al baix a l'Alt Empordà, que després podrien ser una miqueta més grans. Seran més àmplies amb extensió, però no seran quantiosos. O sigui, estem parlant de precipitacions molt febles. Poca cosa. Per aigües, per això?
No, perquè són pluges molt febles, o sigui, no ens arribes a mullar d'una manera destacada. Dissabte al matí, per exemple, a primera hora podia fer una escapadeta, vaig fer una escapadeta bàsicament a Castelldefels i allà hi havia un núvol prou gruixut amb molt poc recorregut perquè el mar el tenim molt a prop
i va caure un ruixat que sí, que agafaves el paraigua, però si estava sense paraigua no se t'arribava a mullar el cabell. O sigui, tens un moment de precipitació una miqueta intensa, que no són gotes gruixutes ni res, que és com si algú et tirés aigua amb un esprai i després pare, et surt el sol. Aquesta situació, doncs, aquesta tarda continuarem amb núvols, difícilment sortirà el sol. La temperatura no es mourà, pràcticament la tindrem molt semblant durant tot el dia. Recordar-vos que avui, per exemple, la mínima estat de 9 graus, 9,4 s'enjuïts,
i ara estem a 11, i amb prou feines arribarem als 12 i seguirem amb aquest valor mentre estiguin els núvols. Doncs aquesta és una mica la previsió de cara a avui dilluns, de cara als propers dies. Sembla que tindrem una mica de tranquil·litat, les temperatures es quedaran quietes dimarts, dimecres, dijous...
i sembla que a partir de divendres podria arribar un canvi una mica destacat. Divendres, dissabte i diumenge ho anirem seguint durant tota la setmana. Arriba un front, s'ajunta amb una bossa d'aire fred que viatja des del nord d'Europa i que s'apropa cap a Catalunya. Alguns mapes indiquen que podria haver precipitacions i alguns mapes fins i tot s'aventuren que les precipitacions podrien caure en forma sòlida a cotes baixes. Són justs?
avui podríem parlar de cota de neu al voltant dels 400 metres de cara al divendres i dissabte però falta pel que fa a la temperatura sí que probablement estiguem amb cota de neu a Sant Jus entre divendres i dissabte o sigui que la baixada és important a partir de dijous de les temperatures és una envelopada d'aire fred falta confirmar i això ho anirem fent durant tota la setmana si la precipitació serà prou com perquè tinguem nevada o sigui passa un front hi ha activitat nevarà al Pirineu nevarà a l'interior
però no està massa clar que ens pugui nevar a la costa central. O sigui, si hem tingut núvols aquests dies, els mapes que mirem de precipitació creuen per sobre entre divendres i dissabte, hi haurà inestabilitat, però falta saber si a Sant Jus ens caurà la pluja. Sí, com sigui, en principi ens enganxaria cap de setmana, no? Vull dir que no és tan preocupant com els últims anys, en què potser havia de passar entre setmana i hi havia més... Sí, si hi hagués algun problema podria ser divendres a la tarda.
que això coincidiria amb la gent si es desplaça el divendres a la taula per anar al seu lloc de segona residència, la sortida de l'escola dels nens, podria haver una mica més de problema. Però ja ho diem, està clar que les temperatures baixen molt, però no està clar la precipitació, ni l'hora ni la quantitat de precipitació. Molt bé, Carles, doncs anirem parlant, seguirem aquesta setmana. Sí, tenim aquest ingredient de cap de setmana per anar-ho seguint. Un objectiu, gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. 5 minuts i arribem en punt a les 11 del matí, moment en què connecteu amb la xarxa. També sentirem el bolletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem amb la segona hora. Entrevistarem a Eloi Sala, director de l'Escola Canigó, que avui comença amb les jornades de portes obertes. És la primera escola de Sant Just que obre portes, de fet, aquesta tarda. En parlarem amb el seu director, com dèiem, d'aquí a un quart d'hora aproximadament i mentre ens acostem cap a les 11...
Ho fem acompanyats de bigots. I el seu vaporcito, que és el tema que obria el seu últim àlbum, el Doreen al soundtrack, a l'espera que aquest 2013 tregui aquest nou disc que està previst que surti.
Stamboat Sailing by the sea to rose Up the string Wild rose drinking the tea Dietrich
Playin' cars on horseback in a bullfight Wavin' at me with her feet
Oh, where can you be, my loving man?
Playground A million bits are on the loose In Waterloo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El president de la Giana Realitat ha fet públic aquest matí a la seva pàgina web les dades fiscals corresponents a l'any 2012. En concret, el president Artur Mas ha publicat les dades de la seva retribució anual, és a dir, el seu sou que és de 144.000 euros bruts l'any i que amb la reducció d'una paga extraordinària del 2011 i el 2012 ha quedat en 133.700 euros. Mas...
També ha fet pública la seva declaració de béns actualitzada a 31 de desembre. El president de la Generalitat va declarar béns per valor de prop de 470.000 euros entre habitatge, accions, dipòsits bancaris, plans de pensions i deute públic de la Generalitat. És el primer any que el president català fa públiques aquestes dades. L'any 2010, abans de les eleccions al Parlament, Artur Mas, va fer públic el seu patrimoni. Aleshores era 30.000 euros superior al fet públic avui.
Els sindicats dels treballadors de terra d'Iberia xifren en un 95% el seguiment de la vaga que ha començat avui a l'aeroport del Prat. Per avui s'han consolat 120 vols i a banda d'Iberia hi ha altres companyies afectades. L'aerolínia, que ha hagut de fer més cancel·lacions,
És vueling amb 72 vols suspesos. Aeroport del Prat, Unitat Mòbil, Ivana Roies i Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. Ja fa estona que mig centenar de treballadors es manifesten a l'interior de la Terminal 1 de l'aeroport de Barcelona amb crits d'Iberia no es vent, es defensa i contra els responsables de British Airways.
De fet, és d'aquí a una hora quan s'ha convocat una protesta contra els plans de la companyia d'acomiadar 3.800 treballadors. En declaracions a la xarxa, el responsable de la secció sindical de comissions obreres, Jordi Martí, ha valorat el seguiment d'aquesta primera jornada de vaga.
El que podem dir és que tots els treballadors que estaven criats a la vaga estan exercint el seu dret de la vaga i els treballadors que tenen serveis mínims els estan complint. Tot el que sigui problema de comunicació per part de l'empresa, en principi a nosaltres no ens ha d'afectar. La gent que ve ho sentim molt pels problemes que tenen i per les molèsties que se'ls ha poden ocasionar, però en principi és la responsabilitat de la companyia donar la informació a tothom del seu vol cancel·lat o del seu vol retreçat.
Ara mateix hi ha cues importants als mostradors de Bueling, una de les companyies afectades perquè utilitza els serveis de terra d'Iberia. Els passatgers, en molts casos, no saben si sortirà el seu vol. La morositat del crèdit concedit per bancs, caixes, cooperatives i establiments financers de crèdit ha caigut el mes de desembre fins al 10,44%. És la taxa més baixa.
des del mes de juliol de l'any passat. Aquesta, de fet, és la primera vegada que aquest indicador cau, l'indicador de la morositat de la banca, després de 17 mesos consecutius pujant. Aquest descens tan important es deu sobretot a que les entitats financeres espanyoles han traspassat bona part dels crèdits dubtosos a l'anomenat banc dolent.
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha dit avui en declaracions a la xarxa que la reforma de l'administració local, empresa pel govern central, és una cortina de fum, sobretot pel que fa al control dels salaris dels regidors. El que sí que és preocupant és que, a més a més, enganyin, perquè diuen que si això es transforma en llei,
el 82% dels regidors i regidores no cobraran. És que això ja s'està produint ara. És a dir, ara mateix a Catalunya gairebé el 90% de regidors i regidores ja no cobren. Per tant, això és un bluff, és una cortina de fum. I el realment perillós és que els ajuntaments tornem a la situació prademocràtica.
Ballesteros ha qualificat de molt perillosa aquesta reforma dels ajuntaments i assegura que suposa una intervenció. Esports en xarxa Bon dia, us parla Arnau Maimó. Després dels partits d'aquest cap de setmana, el Barça manté la distància amb els seus principals perseguidors a la Lliga. El conjunt blaurà nasta a 12 punts de l'Atlètic de Madrid i a 16 del Real Madrid. Avui l'equip comença a preparar el partit de Champions de dimecres contra el Milan.
a Sant Ciro. Per la seva banda, l'Espanyola, ahir va aconseguir la seva cinquena victòria consecutiva a Cornellà al Prat, derrotant el Betis per 1 a 0 gràcies al gol de Sergio García al minut 7 del partit. A la classificació, el conjunt blanc i blau és 12 a 6 punts de les zones d'Europa i a 11 del descens. A segona divisió, derrota contundent del Girona, els de Rubi van perdre per 5 a 2 al camp de les Palmes i ara són quarts a la classificació amb 42 punts.
Aquest cap de setmana el Mataró s'ha proclamat campió de la Copa del Príncep d'Hockei sobre Patins. El club Maresmenc va superar l'anfitrió el Cerceda de Galícia per 7 a 5. I aquest cap de setmana l'esport català ha aconseguit una altra copa, en aquest cas de Baterpolo. El club atlètic Barceloneta va guanyar la seva novena Copa del Rei. Els barcelonins van superar el Canoe de Madrid per 14 a 5.
I un darrer punt de bàsquet. L'equip de la Conferència UES ha confirmat els pronòstics i s'ha imposat per 143 a 138 al de l'est en la 62a edició del partit de les estrelles de la NBA, que s'ha disputat el Toyota Center a Houston. El base Chris Paul de Los Angeles Creepers ha estat nomenat MVP del partit. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. L'escola Canigó fa la primera jornada de portes obertes al centre aquesta tarda. És la primera visita que els centres públics de Sant Just organitzen, pensant en el període de preinscripció pel proper curs. D'aquesta manera, els pares i mares podran visitar les escoles per tal de conèixer les seves instal·lacions i el seu projecte educatiu. Així doncs, Canigó fa la primera jornada de portes obertes avui a les 4 i la segona dimecres a les 9 del matí.
L'Escola Montseny es farà dijous a les 4 de la tarda i l'endemà, divendres, dia 22, a dos quarts de 10 del matí. L'Escola Montserrat les organitza ja la setmana que ve, el dia 27 a les 4 i el 28 a dos quarts de 10 del matí. L'Institut de Sant Jus només farà una única jornada de portes obertes i serà el març, el dia 6, a les 7 de la tarda. Al web de l'Ajuntament, www.santjus.cat, trobareu la informació actualitzada de les visites als centres.
Més qüestions. El Servei Local de Català convoca el 25è concurs de poesia i prosa en català per no professionals. Hi ha diferents categories en funció de l'edat i les obres es poden presentar fins al 19 de març. Les bases completes es poden consultar al web de l'Ajuntament, sanjos.cat. L'acte d'alliurament dels premis es farà a les escoles per Sant Jordi, coincidint amb l'acte inaugural del nou equipament municipal. De fet, les aules del Servei Local de Català estaran situades en aquest espai a partir del tercer trimestre d'aquest curs.
I acabem recordant que El planeta dels cargols és el documental del mes de febrer que arriba aquest vespre a l'Ateneu. És una pel·lícula de Corea del Sud que tracta l'amor i l'empatia d'una parella que es comunica a través del tacte. Una febre molt greu fa que el protagonista perdi la vista il·luïda quan només és un nen i això el condiciona de per vida. La història del planeta dels cargols relata com es comuniquen ell i la seva parella i també el seu dia a dia. El planeta dels cargols es projectarà avui a dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu en versió original en Corea
amb subtítols en català. L'entrada costa 5 euros, però per als socis i sòcies de l'Ateneu costarà 3 euros. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Just Notícies, edició migdia a la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
All we had is gone now.
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Tres minuts i un quart a dotze del matí, parlem ara d'educació, perquè l'Escola Canigó fa la primera jornada de portes obertes al centre aquesta tarda. És la primera visita que els centres públics de Sant Just organitzen, pensant ja en el període de preinscripció pel proper curs. I aquesta hora en parlem amb el director de l'Escola Canigó, l'Eloi Sala. Molt bon dia, Eloi. Hola, molt bon dia. Com serà aquesta visita? Com funcionen? Bé, nosaltres en tenim establertes dues, una que la fem avui a les quatre de la tarda,
i l'altra que la farem el dimecres, dia 20, a les 9 del matí. Aquesta segona té l'avantatge que l'escola està en funcionament i, per tant, els pares i mares, després quan fan la visita per les instal·lacions, també els donem la possibilitat que tinguin accés a les classes. La visita a aquesta jornada té uns aspectes. Una primera part, que seria la projecció d'una pel·lícula d'uns 15 minuts,
Després hi ha unes intervencions dels membres de l'equip directiu posant l'accent en aquells aspectes que considerem més importants. Se'ls prepara i se'ls reparteix també uns dossiers informatius i l'última part és la visita als pares i mares que ho desitgen a les instal·lacions de l'escola. Suposo que és això que comentes, que justament quan està en funcionament és molt més agraït d'ensenyar.
Sí, jo penso que és més interessant pels pares especialment, majoritàriament són els pares que els tenen encara a les guarderies, per tant, poder veure les classes en què estaran els seus fills al propi curs. Ens comentes també que en aquest vídeo que s'explica es plantegen també alguns dels aspectes que considereu més importants. Quins aspectes són?
Sí, anem passant imatges sobre diferents aspectes, celebracions escolars, festes o dels processos d'aprenentatge a les classes, no amb els més petits, activitats que es fan de lectura, d'electroscriptura, que els pares tinguin una visió transversal del que és l'escola. Perquè quines són algunes de les característiques de l'escola Canigó d'aquí Sant Just? Bé, evidentment nosaltres, l'objectiu que tenim...
És intentar que tots els nostres alumnes finalitzin la primària amb les competències bàsiques assolides i, per tant, intentant que no hi hagi fracàs escolar. Diu que no sempre és fàcil d'aconseguir, no? Després penso que també posem molt l'accent a l'escola amb la necessitat de la implicació dels pares i mares en la educació dels fills com a un factor clau per aconseguir l'èxit escolar.
I després, òbviament, posem també l'accent en aquells aspectes que l'escola treballa d'una manera molt especial, com són totes les noves tecnologies o l'ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera. Quan venen els pares i mares en aquestes visites, quins són els dubtes més freqüents o les preguntes que us plantegen normalment? No acostumen a haver gaire intervencions...
De vegades sobre qüestions formals, sobre tot el procés de matriculació, però no hi ha excessives preguntes. Algunes vegades sobre els resultats, un cop finalitzen l'escolaritat a l'escola, però per altra part nosaltres també els facilitem quins són aquests resultats que l'escola té en les proves de competències bàsiques de 6E.
D'altra banda, recordem que l'Escola Canigó és l'única que, almenys en tots els cursos, té dues línies aquí a Sant Just. Per tant, de cara a B3, el nombre de la plaça suposo que són una cinquantena, no? Sí, mantenen el criteri del curs passat, ahir i 3 n'haurem d'ofertar 54. El curs passat van ampliar les ràtios, eren de 50-25 per grup, el curs passat ja van ser 27. Suposo que aquest criteri també el mantindran aquest any, ahir i 3 i a primer.
Això suposo que se sap més endavant, no? Vull dir que ja és de cara a final d'aquest curs, com si diguéssim. Perdona, que no tens... La dada concreta, aquesta xifra, el nombre de les ràtios i tot plegat. Sí, això és el que ens comunicarà el departament, encara no ho ha fet, però premis i simplement l'oferta que haurem de fer ahir 3 sigui de 54 places, 27 per cada grup. I en la resta de línies hi ha alguna vacant? Tenim ara l'escola molt plena, inicialment tenim una vacant a...
A quart i dues vacances, la resta de cursors està complet. I pel que fa a P3, no sé si hi ha molts germans, si hi ha alguna previsió de cara a aquest any, que normalment són els que hi tenen preferència. Sí, la xifra exacta no la sabem, això ens ho hauríem de comunicar, no és una dada que tenim amb exactitud, però acostuma a ser un percentatge, un 30 o un 40%, les places ofertades que estan ocupades per alumnes en germans al centre. Clar.
En tot cas, tot plegat es pot conèixer més àmpliament avui a la tarda o, com dèiem, també en la segona jornada, que serà aquest dimecres a les 9 del matí. Avui és a les 4, no? Aquesta jornada de portes obertes. Sí, sí. Aquí a l'escola Canigó, per conèixer de primera mà tot el que s'explica, es fa des del centre. Avui n'hem parlat amb el director de l'escola, Eloi Sala. Moltes gràcies. A vosaltres, eh? I que vagi bé. Molt bon dia. Gràcies. Adeu.
I a més de l'escola Canigó, l'escola Montseny farà aquestes visites aquest dijous a les 4 de la tarda i l'endemà el dia 22 a 2 quarts de 10 del matí. Montserrat les organitza per la setmana que ve, el dia 27 a les 4 i el dia 28 a 2 quarts de 10 del matí. I en el cas de l'institut només serà una sola jornada de portes obertes que es farà el dia 6 de març, més endavant a les 7 de la tarda. L'escola Brassol Municipal Marrex serà més tard i serà ja el mes d'abril. Trobareu més informació
detallada i actualitzada d'aquestes visites als centres i d'aquest procés de preinscripció pel curs 2013-2014 al web de l'Ajuntament, al www.sanjos.cat i aquí a la ràdio us anirem explicant també a mesura que es vagi acostant la data en què es fan aquestes portes obertes concretes a cada centre, anirem parlant també amb els seus directors.
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo.
Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
De seguida fem tertúlia d'actualitat com cada dilluns. Abans, però, escoltem aquest tema de Hola a todo el mundo. Es titula El movement between is two.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Na, na, na, na, na.
Our nature is not a trap.
La, la, la, la...
Na-na-na-na. Na-na-na-na. Na-na-na-na. Na-na-na-na.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânio encefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Ara passa el minut de dos quarts de dotze del matí. Ara sí, aquesta és la sintonia de les tertúlies.
I, per tant, ha arribat l'hora de saludar el Vicenç Riera, la Carme Badó, el Josep Poderc i el Jaume Jalaber. Bon dia. Bon dia a tothom. Ai, Carme, que et sento molt baix. Molt baixa. Ara, ara ja està. Ara sí. No tenia engegat el teu micròfon. És que no és gaire altra. I cada dia anem a menys. No sé què passa. Diuen. No sé per què. Com esteu? Molt bé. Si no fos pel temps.
Home, és que estem a l'hivern. Què us penseu? Cada dia s'alcança també. Sempre es queixeu per tot. Perquè fa molts dies que no el veiem el sol, eh? No. És a divendres. Fa tres dies. I una miquetona i a darrere un ruixat.
imagina't, dius divendres dissabte, 18 3 dies sense el sol no és propi d'un clima mediterrani per això es diuen que per allà al nord de Suècia hi ha tants suïcidis perquè no hi ha sol no perquè no hi ha sol perquè a les 4 de la tarda és de nit i llavors tenen que compensar l'avorriment amb donar l'aia de vigí és veritat
per no incitar ara aquí el públic però és veritat de tota manera les dades dels suïcidis ara estan començant a fer-se públiques aquí perquè arran dels desnonaments però algun cop amb la majoria de mitjans públics mitjans de comunicació vull dir hi ha aquesta mena de llei no escrita de dir quan hi ha suïcidis no en parlem i ara no sé per què us fan això perquè és desnonament i quan és en mig d'una plaça i ho veu tothom suposo que
Amagar-ho o no, parlar-ne és estrany, però quan es vinculava amb el cas del desnonament sí que s'ha començat a dir. No sé, ara han de... En principi és una de les causes més altes de mort. Sí, però... Depèn de com ho diguis. Aquestes persones jo crec que ja devien tindre algun tipus de...
D'aparició, d'alguna cosa. Són una suma de més causes, exacte. Sí, hi ha que passar alguna cosa més, hi ha que passar alguna cosa més a la vida d'aquests prensadors. Jo sóc vull dir que una persona que queda suïcida és perquè està dirigida amb els cables. Però, i aquests que van ser dos? Sí, sí. Aquests, jo sí que no ho comprenc. Aquella parella de Mallorca, no? Aquella parella, amb l'edat que tenien, encara estaven ficats en coses d'aquestes.
però també no se sap mai perquè més a més de vegades has hagut potser dipotecar el pis perquè no t'ha anat bé el negoci però comprar-t'una casa és perquè et treuen al carrer perquè el moment que van fer-ho és molt delicat parlar d'això és una cosa que no pots jutjar no es pot ni opinar d'això depèn de cada persona els seus sentiments és molt delicat parlar d'això
Jo crec que aquests quals ser dos, un devia fer-ho a l'altre sense que s'enterés. No ho sé, és clar. Ens prenem aquesta fanta i mira. No, nosaltres a la televisió, que sabeu que tenim un programa a firmar-se a la nit, tenim un psicòleg, que és el francès, un tio estupendo, i va voler tocar el tema aquest dels suicidis.
Va ser també bastant... I llavors, clar, medicament, clar, tenen les seves vessants, no? I també quedes una miqueta estorat perquè, no ho sé, m'estimo més no parlar d'això. Sí, sí, no, no, és el seu terran d'això que comentàvem. No ho sé, no pots opinar, no se sap mai. I pensa que deia ell que hi ha gent, i això és veritat, i jo li vaig dir és veritat perquè jo tenia, amiga meva ara i companya de feina, que quan va al metro sempre es clava a la paret.
No, no, perquè... I ell va dir que sí, que hi havia reaccions, estava estudiat... L'atracció de la via. L'atracció de la via. I tu dius, per què? L'atracció de la via. Ja dic, perquè ja no treballo, que sempre... Enganxada a la paret. És un fenomen. És l'atracció de la via, com l'atracció de l'altura. M'ha dit que sí. És a dir, la persona que...
Hi ha persona que diu jo t'inverti. Sí, sí. I et retira. Però hi ha persona que a l'atracció de l'altura... Sí, sí. Bueno... En tot cas, exacte, no sé, ara no recordo com us he arribat a triure el teu, però no el tenia pensat, eh, justament aquesta qüestió. Ha sigut una setmana bastant intensa, de fet...
vam conèixer tot el tema del papa acabant la tertúlia la setmana passada, per exemple, que vam tenir aquells últims minuts en què vam comentar que era... que sorprenia segons com, doncs, que hagués renunciat. I després, doncs, hi ha hagut... Jo no era conscient, doncs, que hi hauria tota la repercussió que tindria, eh? Vull dir que... I és molt interessant el que ha dit el sant pare, despedint-se dels seus sacerdots...
del bisbat de Roma i també el que va dir en la benedicció Urbis et Orbe en el sentit que vol la renovació de l'Església demana la renovació de l'Església i l'aplicació del Vaticà II és molt interessant aquest sentit sembla que sigui una deixa
de cara al nou papa, de dir preocupa't d'aquest tema de la renovació de l'església i a més sembla que ell en el seu discurs renunciant diu que no tinc força físicament ni espiritualment per seguir en el papat
a mi em dona a entendre que es trobava amb unes pressions fortes per impedir-li aquesta renovació de l'Església i aquesta aplicació del Vaticà II íntegrament. Ara, també fa reflexionar molt la actitud del Sant Pare en el sentit de com ha evolucionat el Sant Pare des del principi, des del que era cardenal Ressinger,
que era un home d'una formació germànica 100%, un home... Rígida. Molt rígida. I, en canvi, com s'ha tornat finalment? Vull dir, dintre del mateix Vaticà, quan era el dels pederastes, era impensable que hagués pogut arribar a l'Estem, de dir, quan hi hagi un pederaste se l'ha d'entregar a l'autoritat judicial civil.
És a dir, això amb aquella persona abans de donar-se els fets era impensable que ho digués, perquè ell deia, nosaltres tenim un codi penal i aquest codi penal és el que hem d'aplicar en els nostres sacerdots. Per tant, no, ja va variar en aquest sentit de dir, quan hi hagi un pederasta...
a l'autoritat civil. A mi em fa l'efecte que hi ha hagut moltes rectificacions. Jo, per cert, com que em havia dedicat a la qüestió matrimonial, a les clauses d'anul·litat de matrimoni, Ressinger, cardenal, que havia sigut del Tribunal de la Rota Romana, ell tenia un principi, que per mi era absurd, que era el principi que el matrimoni no el fa l'amor, sinó el contracte.
És a dir, cosa que després s'ha desmentit totalment l'aplicar al Consell Vaticà II, que per cert diu que l'amor fonamenta el contracte i no hi ha contracte sense amor.
és completament al revés vull dir, és l'evolució que va fer aquest Sant Pare l'evolució la trobes i a mi em serà molt interessant perquè suposo que es publicarà algun llibre que parlarà d'aquesta evolució que va fer el Sant Pare de la rigidesa d'un cardenal que es dedicava al Santo Oficio perquè era del Sant Oficio i
El com ha sigut, finalment, el Sant Pare, que està demanant la renovació de l'Església, totalment la renovació, i està demanant que s'apliqui plenament el Consell Vaticà II. Vull dir, aquesta evolució, per mi, és...
molt gran. I que dèieu que el tirarà endavant cap aquí? Jo crec que sí, perquè això és una deixa que ell ha deixat. És una deixa que clarament els hi diu en el Congel·legi Cardinalisi, els hi diu trieu una persona que pugui fer-se càrrec d'això. I si més no, és una deixa que deixa en el seu successor. És a dir, anem cap a la...
Bueno, però tu dius el que vulguis o no et farem el cas de... Bueno, això pot passar, però clar... Ja serà, eh? Vull dir, ja és... Jo no m'estranyaria, no m'estranyaria per això que fos eligit un cardenal... De fora de... Que fos sudamericà. Sí. Que fos sudamericà. I un de color, no? Sí.
massa... Perdó, però... Per sud-americà segurament ja seria un pas, en aquest sentit. Jo crec que un papa de color, el papa negre, seria tan rigorós...
Com un papa italià. No dic com a prestigi, per recuperar una miqueta el prestigi que han perdut. Sí, però seria purament físic, de visió física. En canvi, jo crec que ja té molt més contingut els cardenals de sud-americans, perquè tenen la teoria de l'alliberament, que és de les coses...
de lluita a l'Església però crec que amb els sud-americans clar, tot això són opinions per l'altra banda també demanen que fa temps que no hi ha un papa italià bueno, això també pot ser que el fet que no hi hagi un papa italià torni a inclinar
a que sigui un papa italià. Perquè a dins s'està cuent tot un que el Ratzinger no ha pogut lluitar contra aquest. No, no, exacte. A mi dono la impressió que quan el Sant Pare a la seva renúncia manifesta que no se senten forces físiques ni espirituals. Home, Josep, recorda tant que abans de... Es referia a això, vull dir que no es veia en cos de lluitar
perquè a mi les forces físiques no eren el més important les forces físiques recordeu el que va passar amb el papa aquell que va durar 15 dies com es deia Pau I que aquell ja anava directe
I mira que aviat m'han posat en línia directa, directament. Home, què? No ho sé. No ho sé, i serà parlant molt. No ho sé, jo no em puc pronunciar amb això perquè no... Però bueno, avui com que hem dit que no parlaríem d'avui, de veritat és molt interessant, però jo tinc una...
I la Carme en té una altra. Tens una altra, tu? No, no, a veure, que comenci la Carme. No, no, no, perquè és que... És que passa, si deixem parlar en algun que en sap tant, ens quedem aquí a les tres. Ah, no, no en sé, jo no en sé.
No volíem tocar el tema polític ni res, però estàvem parlant aquí fora del tema de les escoltes i tot això. Això us ha de comentar, dir que espionatge, com que s'allunya una mica de... Si podem separar del tema purament polític. Bueno, però vaig a explicar una anècdota personal meva. El divendres em va anar a Saragossa i tenia que anar amb cotxe, amb un semisquitó... Bé, total. Que hi havia una mica que tenia que anar amb l'AVE, amb el club, que és el tope de l'AVE, la primera, segona, el club. I em va dir, vés tu, perquè jo vaig a un altre...
I em va donar el billet perquè a l'AVE no va en nom, no és com l'aviació que tens de ser el titular. Jo allà assentada com una marquesa al club de l'AVE. Vam portar whisky, menjar... Comencen a arribar, era el divendres a la tarda, comencen a arribar tots aquests ejitubillos que treballen aquí a Barcelona i se'n van a Madrid o Saragossa el divendres a la tarda.
Van començar a obrir els portàtils, mòbils, a la que surten el tren, de veritat que recomano, la B, Barcelona, Saragossa, Nora, Ibiza. Vam començar a parlar tots, com si estiguessin sols, que jo deia, com és que no tinc una gravadora aquí jo ara? I m'ho venc. Però amb noms i conoms, eh? Por que fulano? Oye, la tia esta!
És que se lo tira, que te lo diga jo. Perdoneu, eh, els oients, eh? Que no estic donant nom de ningú, eh? O sigui, jo, és que al·lucinava. Sense cap mena de discreció, no? No, no, amb noms i conoms. Fulano, el de Sanidad, s'haga que m'ha fet el cabroneste. Jo deia, Carme, no tens un mòbil que agradi? Tu el m'hospitaves.
Tu al·lucinaves. Llavors, vull dir, és que no tenen cap... I ara és... No sé, hi ha aquest drama de les escoltes de la senyora, que no sé si ha sigut ell, ella, o PSC, o CIO, no sabem... Això no sabem res. Però jo penso, si no fa falta, si te'n vas... T'agafes un tren d'aquests, un avió, Puente Aéreo, un dia 3 a la tarda... Però, de veritat, que jo, hi ha allà tots amb els seus portàtils i parlant amb...
jo estava allà com una tonta clar, però d'alguna manera el debat d'ara és tu pots escoltar això i tu pots decidir què en fas o què no en fas però que algú si jo et contracto a tu perquè vagis a escoltar-los amb ells i després l'ús que jo em faci és el que està el debat que hi ha sobre la taula va justament pel tema ètic però aviam també sembla que ara baixem de la figuera eh
que escoltar... Això no ho he inventat ara aquests senyors, eh? Però si tu escoltes aquests senyors i després ho publiques, ja cal que piris aquí. Però escolta'm, després de dos anys que ho treguin ara, a qui li interessa això? A qui? Per això que la qüestió segurament sobrepassa tot el tema d'agències d'investigació que se n'encarreguen, no? Però clar...
Però això, dintre de les empreses, per controlar entre ells els alces executius, home, no baixem de la figuera ara, que això s'ha fet tota la vida. O no? Sí, sí, dintre de les empreses. Dintre de les empreses, amb els alces executius. Home, ara l'he dit amb el cas del Barça, també. Ja no dic amb els vindundis, no me'n dic amb els vindundis, a nosaltres. Vull dir, però és que ara sembla que, oh, fitxa't el CNE, i ara ens escolten.
Aquestes agències d'espionatge, d'això, han viscut tota la vida. Sí, sí. De seguir persones i de... Bueno, ja de seguir la dona, seguir el maït, això ja és pecat a minuta. Però a nivell d'altres jerarquies, això... A les agències de tot. Ara toca, ara toca. Feien de tot. Home, per favor. Però jo et dic que em va sorprendre moltíssim, perquè aquí hi ve un periodista que sap de què estan parlant,
Perquè jo no sabia de què estàvem parlant. Com que ells es coneixen, no hagués dit dret. Però millor una persona pot aprofitar un moment determinat, perquè era un espai lliure, era un tren. Però tu ja dius que era el club. I ara de persones... Escolta, ara no et quedis amb mi. Hi ha el tren normal, el business, el preferent i el club. És com anar en business en primera.
I és que tots allà, com si estiguessin a casa, amb un cotó tancat. Jo, de veritat, que vaig baixar del tren i vaig dir, Carme, estàs en una altra galància. Sí, perquè... I uns crits, i dient noms, dient noms propis. Fulanita, Fulanito, fíjate lo que me ha fet, porque ahora dependemos de Córdoba, dependemos del tío este, que si se baja los pantalones y no se los baja, nos lo darán a nosotros, sino...
us dono la meva paraula d'honor però a quin món estem vivint? amb una mica de discreció perquè jo vaig a l'autobús i el telèfon són coses que han passat sempre m'imagino jo treballava en una empresa molt important i una persona molt important i sempre em va donar un consell i l'he repetit moltíssimes vegades
no digui mai en públic ni en un autobús ni en un autobús el nom d'una persona això clavissó aquí sí, sí això m'ho va dir, eh? diu, perquè no sap qui l'està escoltant que potser en aquell autobús va la cosineta de... sí, sí, sí i això era perquè havia tingut ja algun problema però és que aquests tios ahir deien el divendres noms i conoms
Em sembla que no sé que hi hagi tanta comèdia ara amb el temps de l'escoltes, quan un pots sentir-ho en una reunió sortint. Bueno, que també hi ha diners pel mig, contractes d'uns, els altres, guerra entre partits, entre altes esferes. Dius noms, dius noms i les empreses. Jo ja hi he arribat un punt que no faig cas de res. Ja, ja.
Els diaris, com que com més grossa la diuen, més cobren... I depèn de quin diari, clar. La realitat és aquesta, com més grossa la diguin, més cobren. El món de la premsa és el que mana. Llavors, dels polítics, com que l'un es treu els paperets, els depets de l'altre i tal, i tampoc, jo ja hi he arribat a un punt que, mira, de moment encara considero innocent el d'Argarín, considero innocent en Millet,
considero innocent el pare d'aquelles criatures que van ser trobades mortes. Per què? Perquè encara no han sigut condenats i punto, ja està. No, no, té tota la raó. No em vull ficar més, perquè és clar, a l'últim cava ximpla, vull dir, escolta...
Jo havia lluitat contra la dictadura fa 65 anys, 68 anys fa, quan tenia 20 anys que era estudiant a la universitat contra la dictadura i tenia molt clar que la democràcia havia de consistir en tres poders, el poder legislatiu, l'executiu i el poder judicial. Els dos primers
estaven sotmesos a l'elecció de la ciutadania i el tercer havia d'estar format per persones competents, amb dret, amb justícia, havien de passar uns exàmens rigurosos. Competents, si has dit tu la paraula aquesta, competents. Havien de passar uns exàmens rigurosos i per tant, tot el que més, aquest quart poder que s'han inventat, perdó,
Els mitjans de comunicació i la premsa no existia i ni havia d'existir. Per tant, quan a mi el diari em surt amb una notícia d'aquesta, el primer que faig és dir, mira, darrere d'això vendràs més diaris, per tant, cobres més. No m'interessa aquesta notícia. I avall.
Però què fem llavors? Ens tanquem amb una gàbia? Aquest és el meu modo de pensar. I les ràdios també. És a dir, el meu modo de pensar. No vull que aquest modo de pensar sigui de tothom. No, però és que llavors... És el meu modo de pensar. La premsa i les ràdios i cada ràdio que escoltes... I per això t'he dit que l'Undegarín per mi és innocent. Encara és innocent. En Millet encara és innocent.
i el pare de les criatures encara són innocents. El que sí que és vergonyó és que encara no se'ls hagi fet judici per aquestes persones. Per el que sigui, però jo no puc arribar que me'n desentenc de dir, no, no vull sapigar res. Sí, però no pot ser això. És un tema que no vull sapigar res. Perquè llavors no escoltes ni la ràdio.
perquè la ràdio també són el quart poder, i la premsa, què fas llavors? Envius en un núvol i no vols dir res? No, és a dir, darrere del que et diu la premsa i el diari i tot això, molts interrogants. Vull dir, però llavors, escolta... I si així es pensés i els jutges tinguessin consciència d'això...
Escolta, quan es publica una notícia d'un procediment que ells estan seguint, hauria de començar per processar en el diari que donar la notícia. Sí, però això té que patar un moment o altre, no podem continuar... No es pot continuar, sí, ja ho sé. Ens estem carregant la democràcia amb la col·laboració necessària d'aquest quart poder. Sí, sí, sí. Vull dir, aquesta és la realitat. Un moment o altre algú té que dir tanco la ràdio i tanco la premsa. No? O dos dies? Uf.
No, la ràdio, la televisió, perdona, no la ràdio, que estem aquí. No, no, però que també és conseqüència, possiblement, tota aquesta guerra entre mitjans, ja siguin escrits o de tele o de ràdio, de tot un altre sistema que està fallant. Lluita entre el mundo y la razón. Lluita entre el mundo y el país. Lluita entre intereconomia i una altra emisora.
Escolta, és que hi ha una lluita entre ells i llavors com més grossa la diuen...
o segurament els altres grups lobbies de poder grups de poder que hi ha darrere de cada mitjà concret que tenen interès en fer caure algú altre la sabra passada jo no m'havia adonat sinó que una persona m'ho va dir hi ha un programa al Canal Català que presenta un capellà que es diu José Fuentes bueno, saps si el Canal Català saps on es diu Manu Fuentes? però aquest senyor fa un programa per la tarda
intentant competir amb el cuní cosa com t'ho comprendràs difícil perquè t'agrada i no t'agradi el cuní és el cuní i llavors aquest senyor fa un programa de la mateixa i porta tots aquests que sempre són els mateixos opinadors i llavors des de la setmana passada de 4 a 6 ara no vull mentir 4 a 6 amb aquest mateix programa el fa a Intereconomia
amb els mateixos tertulians, però en castellà. I no posa Canal Català. Posa Inter Economia. I a les 7 de la tarda és Canal Català. Sí, sí, sí. I l'altre dia jo vaig trucar, perquè poso el telèfon, i vaig dir que no ho entenc. Diu, no és perquè ens... Diu, bueno, no seria més còmode per vostès, per tothom, que un Canal Català
en castellà s'escolti a Madrid dient que és el canal català, que tenim opinió els catalans que som capaços d'entendre parlar en castellà i que ens entenguin el que estem venent, no? Diu, no, no és el mateix, perquè el que nosaltres venem per InterEconomia no és el que vol el públic de Catalunya. Llavors no ens entendrem mai, perquè jo sí que m'estic traguant Antena 3, la primera, la segona... Per què no pots encanar el català per Espanya? Perquè sàpiguen que políticament...
No em van passar, com tu comprendràs. No l'havia vist, però borrat del diari. Una altra cosa que us volia comentar, que d'alguna manera no és un tema que ha sortit d'un diari només, sinó que és una realitat, per tant suposo que sí que la podem comentar, que és tot el que va passar la setmana passada al Congrés dels Diputats, aquestes ILPs que van aconseguir
entrar simplement a debatres, vull dir que tampoc no sé si anirà més, però almenys el fet que el Partit Popular, que és un partit que té majoria absoluta i per tant en principi podria fer tot el que vulgués i per tot el que ha anat passant és evident que no crec que el seu interès sigui promoure l'adhesió en pagament, però que finalment
per l'abrasió popular, per fins i tot el que passa dins del Congrés, doncs hagi pogut entrar. Això sí que d'alguna manera és una bona notícia dins de tot el que està passant. Sí, sí, sí. És una bona notícia, però jo encara tinc les meves dubtes de si la desió en pagament és suficient. És a dir, dono el pis i ja quedo lliberat de deute. Bueno, però em quedo sense pis.
De fet, els que ho promouen, el que demanen també és que hi hagi una borsa d'habitatge protegit. Hi ha moltes més coses. Hi ha d'haver-hi una substitució. Jo encara seria més rigorós. Segons quin tipus d'hipoteques, sobretot aquestes que s'han pactades a 30 i 40 anys, jo establiria la norma d'aquest... Sí, desigua en pagament,
allibera de pagar. Ja estàs alliberat de pagar. Però, a més a més, continuaràs en el pis. De lloguer. Buscar un lloguer equitatiu que, si no hi ha acord entre ells, sigui un jutge que ho fixi. Sí, sí, seria un sistema. Segurament seria el que seria més just, possiblement. Que seria just, però...
Però clar, llavors entrem en aquesta dinàmica perdona, eh? En aquesta dinàmica que el que està pagant la seva hipoteca amb uns sacrificis bestials que a la millor s'està privant de tot diu, ah, amb aquestes persones d'això i jo aquí que m'estic fotent per pagar la meva hipoteca, aquí, doncs, no paguem. Bueno, i fa la donació es quedarà sense aquesta propietat. És a dir, és un capital que perdrà.
jo puc estar interessat en tenir una hipoteca i pagar encara que em costi puc anar pagant perquè al final tindré un capital que allò representa un capital és uns estalvis que tinc imagina't mira jo ara et poso el meu exemple no m'agrada posar-me a mi com exemple però jo vaig comprar el pis amb unes condicions X amb una hipoteca també a sobre i el vaig saldar
Vaig comprar una finca amb unes condicions, també vaig tindre una hipoteca i vaig saldar-ho. Vaig construir uns apartaments amb unes hipoteques i vaig saldar-ho. Bé, tot això era un capital, que em va costar un cert esforç de fer. Però aleshores, clar, a mi m'interessava tindre-ho. Mira, ara hem vist aquest capital, hem vist que ara...
Però no pensis que tothom... No, però vull dir que hi pot haver l'interès d'anar pesant aquesta hipoteca, perquè et represento un capital pel dia de demà. Ja està per la manera... El dia de demà m'ho venc i representa que jo tinc ara, que m'ho vaig vendre. No tinc res. Ara tinc un capital. Tu m'has sortit bé, però no tothom... La inversió d'un pis a 40 anys...
Bueno, tot això, però vull dir, tan culpable és el que fa la hipoteca, tan culpable és el que demana una persona de 80 anys que demana una hipoteca de 40 anys, vull dir, segur que no l'acabarà de pagar. Però també és culpable el banc que hauria fet aquesta hipoteca. Està clar. Vull dir, algú té que aconsellar. A mi quan em diuen en plan de pensions una persona de 70 anys...
per què vull jo una plan de pensions als 70 anys? No, és perquè això... Però jo tinc un fill, tinc una família que em dirà on vas, estem de viatge... Hi ha coses que són absurdes. Jo als 70 anys no puc fer en plan de pensions. Per què?
Perquè no l'arribaràs a pagar. No l'arribaré a cobrar. Amb tots els respectes per als que han sigut enredats amb les preferents. Amb tots els respectes. Però, home, hi ha coses que no es poden fer. Jo no puc invertir tot el capital meu en unes preferents.
Se'ns acaba el temps, és un altre d'aquests debats que no parlarem un altre dia. Que em dic que no parlaríem de politicar, ho has dit tu, eh? De moment no em parlaré de casa nostra, que és el que interessa. Tu volies parlar de casa nostra? Això distreu, això distreu, tu... És una cosa que distregui, distregui la gent. Vas anar a la... Vins d'aquest. Vas anar a les pensions per la independència? No. Per què no?
No puc anar jo. Ja m'ho explicaràs el dilluns que ve. Estava ple. Però veu entendre alguna cosa? Vuit anys. En parlem, doncs, la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia a tots quatre. Són les dotze. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Els treballadors d'Iberia es manifesten a aquesta hora a l'aeroport del Prat en protesta pel pla d'ajustament anunciat per la companyia i que suposarà l'acomiadament de més de 3.800 treballadors de tota Espanya. El Prat només avui de fet 120 volts.
Es veuran afectats per aquesta mobilització. Els sindicats asseguren que el seguiment de l'aturada és del 95% i que s'estan complint els serveis mínims. Unitat mòbil, Ivana Roies, Montsidalgo, bon dia. Bon dia. Ara són al voltant de 300 els treballadors d'Iberia que es manifesten a l'interior de les instal·lacions de la T1 de l'aeroport del Prat. Fa pocs minuts, un grup de treballadors, un grup de manifestants...
ha anat fins a les oficines d'Iberia per exigir als responsables de personal que sortissin a donar la cara amb el crit unànim dels treballadors. Iberia no se vende! Iberia no se vende! Iberia no se vende! Iberia no se vende!
La situació en aquesta terminal no ha variat gaire a llargues cues als mostradors de vueling de la gent que finalment pot facturar i segurament volar. Menys reclamacions a les oficines d'atenció a l'usuari i un degoteig constant de passatgers que busquen alternatives per arribar al seu destí, en molts casos pel seu compte.
Aquesta hora continua a Madrid la cimera dels màxims responsables de la Policia Nacional per abordar els casos d'espionatge entre partits polítics coneguts a Catalunya els darrers dies a través dels mitjans de comunicació. La policia vol coordinar la recerca dels centenars d'informes que suposadament ha elaborat l'empresa Mètodo 3 sobre polítics i també sobre empresaris i jutges i que s'han filtrat en part, com dèiem, als mitjans.
El director de l'Agència de Detectius, Jeanette, ha declarat de manera voluntària davant la policia i ha assenyalat dos ex-treballadors d'aquesta empresa com a responsables d'haver facilitat dossiers als diaris. El gabinet d'urgència està format pels sis màxims responsables de la Policia Nacional en l'Estat i pel cap d'aquest cos a Catalunya, Agustín Castro. El president de la Generalitat de Retormes ha fet públic aquest matí a la seva pàgina web les dades fiscals corresponents a l'any 2012. En concret, el president ha publicat les dades de la seva retribució anual
és a dir, el seu sou, que és de 144.000 euros bruts l'any, però que amb la reducció d'una paga extraordinària l'any 2011 i el 2012 ha quedat en 133.700 euros.
A més, Mas també ha fet pública la seva declaració de béns actualitzada a 31 de desembre. El president de la Generalitat va declarar béns per valor de 470.000 euros entre habitatge, accions, dipòsits bancaris, plans de pensions i també deute públic de la Generalitat. És el primer any que el president català fa públiques aquestes dades. L'any 2010, abans de les eleccions, el Parlament Artur Mas va fer públic quin era el seu patrimoni. Aleshores, era 30.000 euros superior al que ha fet públic avui.
Les demandes judicials i els recursos han disminuït com a mínim el 20% a conseqüència de l'encariment de les taxes de la justícia. El magistrat del jutjat mercantil número 3 de Barcelona, José María Fernández Ceijó, ha avisat avui des de la xarxa que una part molt important de la població s'ha quedat sense poder recórrer a la justícia perquè no la pot pagar. El factor més preocupant és que la tutela judicial deixa de ser efectiva perquè hi ha un...
Un segmento muy importante de la población que tiene que litigar y que no se lo puede repercutir a nadie. Por lo tanto, sí que hay un impacto y además un impacto tremendo. Associacions de jutges han convocat aturades demà passat dimecres contra les taxes judicials imposades des del Ministeri de Justícia.
Bon dia, us parla Roger Castelló. L'exsoci del Barça, Vicenç Pla, demana a Sandra Rossell que executi la sentència dels avals, que obliga Joan Laporta i set exdirectius més del club a pagar 3 milions d'euros cadascun. Pla també ha dit que si Rossell no actua ho farà ell i que denunciarà l'actual president per omissió. En plan esportiu, el Barça manté la distància amb els seus principals perseguidors a la Lliga. El conjunt blaurana té 12 punts més que l'Atlètic de Madrid i està a 16 del Reial Madrid.
Avui l'equip blaurana comença a pensar en el partit d'anada a vuitens de final de la Lliga de Campions, dimecres contra el Milan a San Siro. Ja coneixem horaris de la 27a jornada de Lliga. El Barça rebrà el Deportivo de la Coruña dissabte 9 de març a les 8 del vespre al Camp Nou. El mateix dia a les 4 a la tarda l'Espanyol jugarà al camp del Rayo Vallecano. El conjunt blanquiblau segueix en la bona dinàmica de les últimes setmanes, després d'aconseguir la cinquena victòria consecutiva a Cornellà del Prat, derrotant el Betis a l'Espanyol.
Ahir per un gol a zero. A la classificació els de Javier Aquirre són dotzents, a 6 punts de les posicions europees i a 11 del descens. Deixem el futbol en hoqueix sobre patins. Aquest cap de setmana el Matarós s'ha proclamat campió de la Copa del Príncep. El club marasmenc va superar l'anfitriol Cercer de Galícia per 7 a 5. Aquest cap de setmana l'esport català ha aconseguit una altra copa, en aquest cas de Baterpolo. El club atlètic Barcelona ha guanyat la seva novena Copa del Rei després de superar el Canoe de Madrid per 14 a 5.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. L'escola Canigó fa la primera jornada de portes obertes al centre aquesta tarda. És la primera visita que els centres públics de Sant Just organitzen, pensant en el període de preinscripció pel proper curs. D'aquesta manera, els pares i mares podran visitar les escoles per tal de conèixer les seves instal·lacions i el seu projecte educatiu per després triar el centre que més els agradi pels seus fills i filles.
L'escola Montseny farà les jornades de portes obertes dijous 21 a les 4 de la tarda i l'endemà el dia 22 a dos quarts de 10 del matí. L'escola Montserrat les organitza per la setmana que ve el dia 27 a les 4 i el 28 a dos quarts de 10 del matí. I com dèiem, l'escola Canigó farà les seves jornades de portes obertes avui a les 4 i la segona dimecres a les 9 del matí.
Més qüestions. L'Ajuntament preveu enderrocar els edificis del carrer Creu a tocar de l'antiga escola Montserrat aquest estiu. És un pas imprescindible per tirar endavant i pràcticament enllestir el projecte de les escoles. L'edifici s'inaugurarà oficialment el dia 26 d'abril. En aquest espai, construït on estava l'antiga escola Montserrat, s'ubicaran l'escola de persones adultes, el Servei Local de Català, els tallers de música i Sant Jus Solidari. D'aquesta manera, la idea és que quedi un espai ampli, obert i fer una mena de parc o pista com la que hi ha o semblant a la dels Jocs Juvenívols.
A més a més, és molt probable que aquesta plaça porti el nom del primer alcalde democràtic de Sant Just, Antoni Malaret. I acabem destacant que el 13 d'abril es farà un nou cabaret artístic a Sant Just. Talcau i Elisa Linares agafen el relleu en l'organització després que l'entitat d'octàmbol el deixés de fer fa més d'un any per mancar de temps a l'hora de preparar-lo. Ara Elisa Linares fa una crida per tal que s'hi apunti tothom fent el que més els agradi.
El nou cabaret artístic compta amb el recolzament del Casal de Joves i de l'Ajuntament i tindrà lloc el dia 13 d'abril. Des de l'organització, però, ja estan buscant propostes i gent que vulgui tenir els seus 5 minuts de glòria a sobre de l'escenari. Si voleu participar-hi, ja us hi podeu apuntar enviant un correu electrònic a l'adreça
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia, però us recordem també que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Que pierdes el control Hablando en altavoz Y eres mi corazón Y yo Tratando de escuchar No me puedo explicar Qué extraña sensación
Tu no me quieres entender Y me mandas a callar diciéndome No me debo sorprender Porque si es la realidad del web Nuestro amor y yo No tengo armas Para enfrentarte Pongo mis manos Manos al aire
En cuerpo y alma Como era ayer Tú que perdiste el control Te dejaste llevar Por la inseguridad Y yo que te he visto crecer
Bona nit.
No importa amarte en cuerpo y alma.
Ara passen 11 minuts de les 12, és moment de saludar la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estil Sant Justencs. Molt bon dia, Maria, què tal? Ai, que tens un micro, ara sí.
Ara sí, ara sí. Doncs molt bon dia, Carme, ben trobada. Què tal, com anem? Bé, anar treballant i anar fent les coses que ens pertoquen, així de clar. En què ens centrem, doncs? Avui ens centrarem en un acte que hi ha a la parròquia el dijous, dia 21, perquè és una taula rodona sobre les diferents espiritualitats a les diferents religions d'un sol Déu, per entendre's.
és una taula rodona que el grup de nostra dona de la parròquia ha programat amb la col·laboració del centre d'estudis.
I llavors vindrà una persona de la fe jueva, una de la musulmana i una o dues de cristianes, una de catòlica i una de protestant. I parlarem del paper de la dona? Sí, de com es diu la fe, el dia a dia, la seva espiritualitat, com és?
i doncs jo crec que serà molt enriquidor perquè veurem com viu la seva fe les dones les mares de família per entendre'ns doncs d'una manera que ens pot aportar moltes coses crec que hi ha d'haver-hi una taula rodona molt viva que pot ser una experiència tant de creença de fe com de vida i crec que val la pena que ens comuniquem i la gent que creiem
que creiem en un diu, doncs crec que és bo que ens trobem i puguem parlar-ne, no? Llavors, doncs, el centre d'estudis ha volgut col·laborar amb aquesta taula rodona i nosaltres també hi serem.
Molt bé, doncs serà interessant. Serà aquest dijous, no? Sí, a dos quarts de nou del vespre, als locals de la parròquia. En el cas de la persona catòlica, de l'Església Catòlica, és algú d'aquí Sant Just? Em sembla que la protestant és d'aquí Sant Just, em sembla. Però em sembla que us van passar telèfonos, eh?
Em sembla que encara no els tenim per això. Ja després en parlem. Ja en parlarem perquè ara al sortir mirarem els correus que és això que es miren. Perfecte. Llavors si voleu fer una entrevista la podeu fer. Sí, serà interessant. I a més a més tenim també aquesta setmana la reunió de la poesia que hem estat mirant i que hauria de ser avui i serà dimecres.
I segurament la setmana que ve us podré explicar alguna cosa més sobre com ha anat la taula rodona i com està preparant-se el de poesia. Perfecte, Maria. Doncs anirem parlant la setmana que ve. I tot el que més s'està fent. Això sempre. La feineta aquella de les formigues continua fent-se. Molt bé, Maria. Doncs gràcies i fins la setmana que ve. A vosaltres. Que vagi bé. Bon dia.
just a la fusta. Un minut i un quart de dotze, de seguida parlem de cuina abans, però escoltem el Women's Realm de Vera en Sebastián. I don't care what you hear this, I don't care if I'm alone here, singing songs to myself, there's nobody else around around.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I don't care, doesn't mind myself on the fans that's met But I can dance so I will stay And clean the mess they left behind But I dream I said to scrub all the floors and walls I'm thinking of a song or two A boy, a girl and a rendezvous
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
La informació més propera al Just a la Fusta
Bon dia, Carme.
I a punt, bon dia, ara sí, per preparar algun plat, no? Sí, bueno, avui farem un platet d'aquests de dilluns, que ja sabem que hi ha moltes restes del dia abans i que no tenim massa ganes de cuinar. Farem una manida de patates en tonyina. T'agrada? M'agrada, m'agrada. Molt bé. Agafem les patates, les bullim amb pell i tot. Sí.
i després les pelem que és una tonteria perquè si les patates les ser rentades la pell i s'emporten les vitamines però bé, ja no vull entrar en aquestes coses les bullim amb pell les pelem, les deixem refredades les tallem així en rodanxes i les deixem que refredin en un bol posem un parell de llaunes de tullina
Ben xafat. Generosament, no? Bé, perquè la tonyina en llauna és de les coses, i les sardines és de les coses que no tenen que faltar mai en una punyina. I és molt pràctica per un dia que realment s'has despistat o ha passat alguna cosa. Llavors agafem la tonyina, la posem en un bol i afegim les fulles d'encià. Sí. Encara que es potgin amb el...
Amb l'oli i el vinagre no passa res, perquè està boníssim. A mi l'enciam ben passadet, m'agrada més, que l'enciam així tan tiesos. Ha acabat fets? Sí, són tonteries. Mira. Jo, de fet, l'amanida la deixo feta quasi mitja hora abans de dinar, una hora. Expressament, mira. Sí, perquè s'axafi l'enciam. Bé, agafarem, tenim això ben xafadet en un bol, posarem totes les verdures, ara hi ha raves també, podeu agafar raves, el que vulgueu,
agafeu, ho adorneu una miqueta perquè no es vegi un plat així ah mira, hem fet qualsevol cosa poseu un plat gran, unes fulles d'encià i llavors agafem perdó, posem l'oli, vinagre junt amb el matonyina, les olives el vinagre teniu cuidat perquè el vinagre es pot fer malbé un plat tranquil·lament és a dir, la quantitat de vinagre teniu cuidat jo m'estimo més posar abans que el vinagre unes gotetes de tabasco, mira que et dic
O si no, que cadascú se'l serveixi, no? De vegades també és d'altra manera de portar-lo a la taula, que a gent que li agrada molt. A l'oli tira que te vas, però el vinagre s'ha de tenir cuidado, eh? Quan jo era joveneta ens el preníem per aprimar el vinagre, eh? Ah, sí? Ah, sí. Vinagre sol? Sí, sí, una tonteria, si no, jo no em vaig aprimar mai, però bé, això passava fatal. Això era que no ens senten, eh? Bé,
Llavors aquí ja tenim això tot en el vol i agafem un bric d'aquests petits de nata líquida, que n'hi ha d'escremada també. Ah, sí? Sí, sí, perquè ara ja està tot inventat, eh? No sé, que la vaig veure l'altre dia, nata d'escremada. Ho barreges amb tota la tonyina, el tomàquet, les olives, els podem posar cocombres petites, és que podeu posar el que vulgueu. Tomàquet, ho barregeu tot i ho tereu per sobre les fulles d'encià.
Llavors agafem les patates, ja les hem tallades, i les posem pel costat. I anem fent una miqueta com si fos un coixí amb les patates.
Ho acabem de barrejar tot i teniu una amanida de tonyina molt bé. Les patates, una miqueta de julivert per donar color. Clar. Perquè quedarà un plat una miqueta blanc amb la crema de llet i llavors li posem una miqueta de julivert per sobre. Per fer el tot de color. De veritat que és un plat molt econòmic i molt fàcil de fer. Si veu unes paletes bullides o de la tonyina podeu fer tonyina sola o podeu posar tot a...
el que vulgueu, ja heu dit, olives, cocombres petites, que a mi m'agrada molt, potser potser el que vulgueu. Ara, si no ho teniu, amb una tonyina amb la mayonesa, si no voleu la crema de llet,
Podeu posar maionese i les patates. També suposo que si és estiu pots fer-ho amb la maionese. Exacte. El que tinguis a la nevera. Si obres la nevera pots menjar quasi cada dia. Sí, sí. I tant. Molt bé, Carme. Doncs hi tornem demà. Més coses. Que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. I de seguida arriba la Irene Pujadas per portar-nos a voltar pel món a través de la cultura. Avui ens porta cap a Lisboa, abans però una mica de música.
Fins demà!
I need you to chase the blues away
I aquesta hora és moment de fer la volta al món amb la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene. Què tal? Bon dia, Carme. A través de la cultura, avui cap on ens portes?
La ciutat d'avui està dins la península ibèrica, però no en territori estrictament espanyol. Està a 1.233 quilòmetres de Sant Jus i podríem arribar conduint durant 11 hores i 15 minuts i passant per ciutats com Badajoz i Madrid. Estem parlant de la capital de Portugal, Lisboa.
que li gaire vida i això jogo, jogo conmigo un jogo novo com dues vides un contra un altre ja no em posta esta luta contra el teu o este tempo que perdés que bonica, eh? ens interessadem ràpidament. Sí, sí. Què ens vols dir de Lisboa, Irene? Doncs vinga, per a vosaltres en context, Lisboa és una ciutat més aviat petita, amb mig milió d'habitants està situada, diguem, al mig de Portugal i dona a l'oceà Atlàntic cosa que l'ha convertit en un lloc de pas i en un port
comercial de moltes cultures. I aquest diu que té un origen grec i aquest diu que té un origen feníssim i hi ha una llegenda, de fet, que diu que Lisboa va ser fundada per ni més ni menys que Ulisses. I els grecs hi van estabilir un port comercial que després els romans van anomenar Olissipo. Ah, sí? Sí, i suposo que d'aquí va anar canviant cap a Lisboa, no en tinc ni idea. En tot cas, l'edat d'or de Lisboa no va arribar fins més tard cap al segle XVI, quan van convertir-se en experts en el comerç amb Àsia, Amèrica...
I l'or brasilí. Sempre ha sigut el pont entre els continents. I bé, pel que fa a l'arquitectura, això que sentirà ara és Anna Moura, una noia que canta fa dos, però així... Desenfadats. Exacte. Que no destino, que yo no em creia en los destinos.
Som animats, eh?, per estar a aquesta hora al matí. Per què fa l'arquitectura? Tothom que hagi visitat Lisboa considera amb mi que ha estat una ciutat amb molt encant, però bastant decadent, no? Exacte, i tant. Són aquests dos objectius que primit vénen al cap, no?, quan parles de Lisboa. Sí, sí, totalment. Jo crec que l'encant és aquesta decadència, però realment està bastant poc cuidada. I bé, hi ha bastant un mix d'èpoques diferents. Hi ha l'arquitectura medieval, del castell de Sant Jorge, hi ha el barri d'Alfama, que són aquelles casetes blanques
amb uns carrers superestrets i que existeix des del segle VIII o una cosa així. Hi ha el Monasterio de los Jerónimos, que és del segle XVI, igual que el Barrio Alto, que és una mica com Gràcia, Barcelona i Lisboa, i pots prendre molt vi i formatge i tothom està al carrer a la nit bevent vi i és molt bonic. I bé, com a informacions anecdòtiques, cal dir que la festa municipal de la ciutat és el 13 de juny, que el patró és Sant Antoni de Lisboa i que el centre històric té set turons i aquells tramvies pintorescos que et surten...
A totes les fotos turístiques. És bonic Lisboa, és molt bonic. És molt bonic, a mi m'agrada molt. Molt, molt. I ara sentim Amàlia Rodríguez, que és la cantant de Fado portugués. Més així, tradicional. Fado
Una cançó, a més a més, que ens fas escoltar per entrar a parlar de la gastronomia portuguesa. Exacte, exacte, perquè és un tema que si parlàvem de Lisboa s'havia de tenir en compte
Com a mínim, per dir-vos que si aneu a Lisboa, algun dia no us podeu perdre dues coses. N'hi ha moltes més que no us podeu perdre, però com que aquest és un espai limitat, parlarem de dos plats. Primer de tot, el bacalau a braç, que és una mena de revoltijo de bacallà a la brasa amb patates i ou, i és increïble. Vull dir, el fan molt, clar, és un port allà, són uns grans especialistes en peix, i si...
És increïblement bo i si hi busques una mica és increïblement barat també pel que és. És que és molt barat, Lisboa, per menjar. Sí, sí. O sigui, menjar de menú un dia entre setmana costa potser, no sé, 6 euros o tranquil·lament, no? Sí, sí, hi ha periodes. Almenys fa 4 o 5 anys quan hi havia anat, eh? Sí, sí, jo quan hi vaig anar igual. I a part, vull dir, tot molt bo, molt bo. I segon, està prohibit marxar de Lisboa sense haver tastat els païsters de Belém, que són uns postres absolutament increïbles, que són una mena de mini tortells de crema, així com...
amb pasta de full, no? Així com menys cruixents, calentets, que s'ha d'anar al barri de Belém a buscar-los, o a qualsevol lloc, i en tot cas, vull dir, són una cosa sublim. I bé, si no es va bé anar fins a Lisboa, però teniu ganes igualment de provar aquestes delícies, podeu anar al barri de Gràcia, on podreu tastar béns, formatges, tal, tal, tal, a un restaurant que es diu La Casa Portuguesa, o molts bacallans de molts tipus a un lloc que es diu El Reconet de Lisboa.
que està al carrer de l'Or. També molt bo, eh? Sí, sí, els dos són restaurants molt recomanables. I mira, almenys, exacte, si ara no ens va bé a Lisboa, sabem que a Barcelona tenim un lloc on podem tastar, si més no, la gastronomia. Exacte. I també el que podem fer, de fet, és llegir llibres. Molts.
De Lisboa i de gent de Lisboa es poden llegir molts llibres. Però bé, abans de llegir qualsevol llibre, hauríem d'agafar un dels grans conceptes filosòfics, literaris i de tot, de Portugal, que és l'anomenada saudade. La saudade és un terme portugués sense traducció exacta, no sé si a cap llengua, però en tot cas tothom li diu saudade, ningú l'ha sapigut traduir. Vindria ser una mena de nostàlgia i...
Bé, la llegenda diu que el 1660 l'escriptor Manuel de Melo, bueno, no ho diu cap llegenda, això suposa que ho va dir de veritat, ja va definir la saudade com el bé que es pateix i el mal que es disfruta. I és aquesta mena de sensació que et pot venir si vas a Lisboa realment, que és aquesta mena de decadència nostàlgica que t'agrada però que tampoc és això tot una mica silenciós. Que curiós, no seria existir això, Irene, eh? No? No, no, no.
Doncs sí, sí. A part, vaig parlar amb un noi que viu a Lisboa per preguntar-li perquè m'expliqués coses de Lisboa i em va dir que la saudade i els fados eren una cosa que es prenen molt en sèrio. Vull dir que... L'hi farem cas, doncs. Sí, sí. I a part, no només és un sentiment, sinó que també va crear un moviment que és el saudacisme, que és un corrent cultural que va sorgir a principis del segle XX i que definia la saudade com la principal característica de l'ànima portuguesa. Són un poble nostàlgic. Doncs sí...
Però bé, se't va des a part, Lisboa és una ciutat relativament petita, però que, com has dit, hi ha un món literari bastant gran. Al centre de Lisboa hi trobem l'escultura de l'home més important de les lletres portugueses, que és Fernando Pessoa, que és un home que va ser bastant discret, però que ha passat la història sobretot per la quantitat d'haterònims que va crear. Va publicar llibres sota el nom d'Àlvaro de Campos, d'El Ricardo Reis, de Bernardo Suárez, d'Alberto Cairo...
I el més graciós és que no només publicava sota aquests noms, sinó que va crear una personalitat per cada un dels anònims. Sí, sí, en plan... S'oprenia també molt seriosament, doncs. Sí, sí, els feia fer declaracions, en plan... Ara m'ho invento, però... Ricardo Reis, no sé si era el Ricardo Reis, que era monàrquic i llatinista, i un altre que veia que ell només escrivia poesia, que no podia escriure prosa... Vull dir, els hi va crear com personalitats. Realment com tot un món a part, no?
Però bé, com que Pessoa s'ha llegit molt, nosaltres llegirem el poema d'un home jove que es diu el Ruï Pires Cabral, membre de la nova fornada poètica. Ell és de l'any 66 i que viu i treballa a Lisboa. I bé, vull dir, la poesia és una mena de visió subjectiva de la ciutat de Lisboa. Perfecte. I la llegeixo en castellà perquè no he trobat cap traducció en català. I en portugués estaria bé, però no... No t'hi atreveixo. No, no t'hi atreveixo.
d'on sentim aquesta ciutat dels desapareguts.
Cuando en los cafés ya iban apagando las máquinas y al otro lado de la línea nadie volvía nunca a responder como quería, ¿cuántas veces no pude encontrar el lugar y el sosiego para olvidar y dormir? Incluso así nunca te hice justicia, Lisboa, cuando me he quejado de ti. Yo no era quien siempre he extraído un poco la cama de la vida. Bonito. Saudades.
Doncs, des del poema que has triat, a més a més, així hem parlat de PSO, un altre dels grans noms que existeix, no?, quan es parla de Portugal i de Lisboa, segurament, o de Portugal, si més no, és Saramago, que de fet va morir fa... farà tres anys aquest estiu. Hòstia. Sí, i va néixer, de fet, a 120 quilòmetres de Lisboa, una mica més lluny, eh? Què passa, que després sí que va acabar instal·lant-se a Lisboa i a Lanzarote, i tenia a casa seva era, doncs, com els dos llocs, perquè la seva dona era de Lanzarote i, per tant, doncs,
també va fer molta vida en aquesta illa de les Canàries i un dels seus llibres més destacats, o si més no, més populars, va ser Sobre la ceguesa, per exemple, que va publicar l'any 1995. Cap.
Parlava d'una estranya epidèmia que condemnava un poble, una ciutat, aquesta ceguera blanca, i diguem que va ser un dels títols que més popular l'hava fet, tot i que va ser el 95, vull dir que ja havia anat fent moltes coses, ja tenia molta història, i és una de les grans figures de les lletres portugueses. Jo no he llegit també l'estat de la lucidesa, ara m'estic equivocant, però...
No, era les intermitències de la mort, perdó, no sé per què... Ah, també hi ha l'assaig de la lucidesa, però aquest no l'he llegit. Les intermitències de la mort, que també el del 2005, a més a prop cap al final de la seva vida i tot plegat, que suposo que li permetria apropar-se. I també té una guia turística escrita l'any 81, una guia de viatge a Portugal, que segurament pot cridar l'atenció a veure com devia ser. Home, això estaria bé, en realitat.
I també, sí, hem de destacar que el 98 va rebre el Premi Nobel de la Literatura. Serà mago. I a més a més també, si us heu llegit el talent, que algun cop n'hem parlat aquí a la ràdio, també és curiosa la visió que es fa de Lisboa, no? Segurament de dos turistes barcelonins, que potser ens sembla més o menys propera. I això pel que fa la literatura i les lletres, passem ara a parlar de cinema, Irene. Irene.
Doncs sí, el cinema portuguès, diguem que un dels directors més coneguts és Manuel de Oliveira, és segurament el que ha tingut més res internacional. Sí, sí, sí. Tot i que ara, per exemple, tot i que no va néixer a Lisboa, sinó a Porto, però... Ja fa el fet, no? Sí, fa el fet, sí. Però tot això, moltes les seves pel·lícules, de fet, estan ambientades a Lisboa, com la pel·lícula que vull recomanar, que es diu Singularidades d'una xica rubia, i és del 2009.
Si podem... Sembla que n'havies parlat d'un programa que es deia són les Mildrines, aquesta pel·lícula. Ah, ja podria ser. De fet, el trailer que veiem, de moment veiem una noia en una finestra, de pensa, no?, amb una mena d'aventall. Ara apareix un noi, s'ho miren. Clar, és en portugués. I hi ha un home també a l'altra finestra. La veu no és cap d'ells, de moment.
I van apareixent, per tant, aquestes dues persones... Ara ja parlem entre elles. Ara estàvem en un portal, per tant, suposo que va seguint una mica... Una cosa cronològica que va anant a més. S'han d'ensenyar a la ciutat, com es pon el sol, com surt, etcètera, etcètera. Saudade, no, Irene? Saudade absoluta, sí, sí.
Bé, en tot cas, l'argument és bastant fàcil. Es tracta d'un noi que s'enamora bojament de la seva veïna, que és aquesta noia que estem veient a la façana del debat, no?, i vol casar-s'hi. Però el seu tiet desaprova totalment aquest matrimoni, el fa fora de la feina, el fa espavilar-se, i tal, tal, tal, tal. Llavors, finalment, aquest noi ha de passar moltes coses per fer-se una fortuna, i quan es fa una fortuna, descobrirà que la seva xica rubia té algunes singularitades, no?,
I bé, vull dir, sí, saudade absoluta, perquè tot el cinema de... Bé, no ho sé si tot, eh? Jo només he vist un parell de pel·lícules. Del Manuel de Oliveira és molt en plan, plans molt llargs, molt silenci, com hauràs pogut veure al tràiler.
que és un tràiler, de fet, per tant, imagina't, no? Exacte, vull dir que èpica, és una altra mena d'èpica, que diria. Però, bueno, segurament també és una pel·lícula que descriu molt bé l'ambient de Lisboa, en plan, tot es veu com una mica antic, i, bueno, no ho sé, aquest encant, no? I d'altra banda, jo volia dir que actualment el cinema, diria que només el Verdi, estan passant una pel·lícula que es diu Tabú, que és d'un director que es diu Miguel Gómez, que ell sí que és de Lisboa.
I jo encara no l'he pogut veure, però me n'han parlat molt i molt bé. Tot i que vaig veure el tràiler i era bastant saudade, també. En la mateixa línia que diem. Blanc i negre... Segurament també és per apreciar com és Lisboa, no? Des de... Sí, sí. O un tipus de Lisboa. Sí, sí, sí. Absolutament. I acabem ara aquest viatge per Lisboa a través de la cultura parlant de la música. Exacte. Tan fado, tan fado, no podíem marxar sense parlar del fado, no? El fado que és...
Bueno, això que estem sentint ara... Amalia Rodríguez. És el Fado més pròpiament Fado, que és aquesta dona que... que és com la gran veu del Fado, però que, de fet, crec que va cantant molt durant la dictadura i tal, llavors és una cosa una mica estranya, però ella és la gran veu del Fado, que diguem. I bé, què és el Fado? El Fado és un cant que normalment expressa els moments de la vida, no? Saudade, nostàlgia, fatalisme...
coses així d'aquestes, bueno, en plan... Conceptes potents. Sí, fatalisme, tot bastant profund, no? Normalment és cantat per una sola persona i acompanyat per una guitarra espanyola i una guitarra portuguesa. No em preguntis la diferència entre les dues. A Lisboa els Fados es canten a les cases de Fado, que normalment estan, o al Fama, aquest barri petitet amb les cases blanques, que és increïble, o al Barri Alto, que també és un barri increïble.
Tot i que també, bueno, suposo que si aneu això es pot trobar absolutament pertot arreu. El que és bo és que és una tradició que també s'ha anat renovant, no? Per odiar Amalia Rodríguez, que és aquesta senyora que sentim ara, que és una persona... Bueno, és com el fado més traducional, però llavors hi ha Anna Moura o Deolinda, que és la primera cançó, la que hem sentit al principi, que era molt fresqueta. Aquesta que sentim ara és Anna Moura, que també és així més...
No és tan saural. És un altre aire, exacte. És més actual. Exacte. Però està bé perquè ho han renovat molt. Està molt bé. Sí, sí. I bé, també pel mig hem sentit Chico César, que és brasilè, però aquest noi de Lisboa em va dir que aquí s'escoltava molt. Així que mira, així escoltem el que es conten ells. Però bé, tot això, el grup que recomanem no té absolutament res a veure amb el Fado i l'he trobat en una pàgina on parlaven de...
nous grups portuguesos que calia tenir en compte i és en plan modernet modernet, així pop però bé, mal toca aquest pintoresc que sentim ara com les una màquina d'escriure i a mi m'agrada molt són de Lisboa capital, així que us deixem amb aquesta cançó que es diu The Sad Story of a Little Town no parlen ni en portugués, es diuen Noiser, però està molt bé
Perfecte Irene, doncs moltes gràcies per descobrir-nos avui una mica més Lisboa i tornem d'aquí 15 dies. Perfecte. Que vagi bé, bon dia. The pain all around with the crown is faking the best in time.
Don't want to be dead if you die. I just want to be glad of this life. Just want to be the time that you spent just thinking about us. What a lie to me.
What a vibe. What a, what a, what a, what a vibe. What a vibe. They saved what a life and took into some water. The wind and thought saved for 24 hours and took what is left. When it's time they all can fail and keep the folks down. And when you guide the folks
Just bring some flowers and throw them all to the town. The town where the leader cried. The town where the winner cried. It's taken one last time. The crown of the winner's wife was given to the one to stop. To stop this little fight.
Bona nit.
Bona nit.
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estem escoltant just a la fusta.
Outside there's children laughing The radio plays My favorite song The sun is shining Oh and peace broke out in the world And no one says a cruel word
And peace is the sweetest sound I've ever heard And baby's coming back to me Yeah, baby's coming back to me Yeah, baby's coming back to me Yeah, baby's coming home
She was just sleeping somewhere Now she's come back To hold my hand And we go walking And the years have all melted away Yeah, I remember you like yesterday And the summers here
Fins demà!
I feel like I am surely dreaming. How can things oh, so quickly change?
Well, it's strange, but true, I'm telling you truthfully. See, the day is coming back to me. Yeah, baby's coming back to me. Yeah, baby's coming back to me.
Yeah, baby's coming home. Oh, baby's coming back to me. Yeah, baby's coming back to me. Yeah, baby's coming back to me. My baby's coming home.
Bona nit.
5 minuts i arribem en punt a la 1 de migdia, un moment per tancar el Just a la Fusta d'avui, dilluns 18 de febrer. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buenol, serveis informatius, el Carles de Renaner de Rius a la previsió del temps, avui hem parlat també amb la Llori Sala, director de l'Escola Canigó, perquè aquesta tarda comencen les jornades de portes obertes i avui ho fa l'Escola Canigó, és el primer centre escolar de Sant Just que obre portes.
Hem fet tertulia amb la Carme Amador, el Bessan Riera, en Josep Coderck i en Jaume Jalader i també la Carme. Hem repassat una receta de cuina. Hem parlat del Centre d'Estudis Injustencs amb la Maria Quintana i també hem fet la volta al món a través de la cultura amb la Irene Pujadas. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem a partir de demà moltes més coses, com cada dia des de les 10 i fins la una del migdia. Ara us deixem amb el butlletí de la xarxa i tot seguit
amb les notícies de Sant Just, amb l'Andrea, i tornarem demà a les 10. Mentrestant, recordem que podeu trobar, podeu recuperar la informació, tots els continguts del programa a través del podcast del Just a la Fusta, que és el web de la ràdio, www.radiodesern.com. Avui marxem amb els Hans Feligretel de Joan Miquel Lluís. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dilluns.
S'ha esperat de tots els colors, que eren grans lligues i en xocolates marrons. Jo tenia unes portils, hans i aquest, i la reta venia al sopar, i volia estar jo i tot això no us fos dinar.
Per mirar teníem dos, i mirar pensats al mig, dos milers de juny, i una calència als coxis, per dormir teníem cos, i dormia com un somni, somiar sempre jo.
I m'anem molt d'anys, i no hi ha gent que vols, ara seria teva. I sa nit ho portàvem els avions, i sa nit emparà i us ensenyes que ja venjava avions.
Per dirà, tenia uns ulls, i mirava passats a l'anís. Dos minuts, era dos minuts, i una cançada escopsis. Per dormir, tenia un cos, i el dia com un soñir, es mirava de ser tan jove.
I m'anem molt a més, i mirar tenia uns gusts, i mirar passats amb ells, dos mil euros durs. I m'acariciava els copsis, per dormir tenia un gos, i dormia com un somni, somiava sent un lloc.
Bona nit.
és la una notícies en xarxa
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Més d'un miler de treballadors d'Iberia es manifesten encara a aquesta hora a l'aeroport del Prat i en protesta contra l'expedient de regulació anunciat per la direcció d'aquesta companyia i que significa l'acomiadament de més de 3.800 treballadors. Avui, de fet, és la primera de les cinc jornades de vaga convocades per aquesta setmana pels sindicats d'Iberia.