Bon dia, passant pràcticament 4 minuts de les 10. Just a la posta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta comença el just a la posta d'avui dijous 11 de desembre. Un programa on començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui que tenim un altre dia de sol i de fred.
A les 11 i 10 en revistarem els organitzadors dels actes de la Marató aquí a Sant Just. L'associació que s'ha creat aquest any per a la Marató es farà un conjunt d'actes diumenge. Parlarem amb les organitzadores avui a les 11 i 10. I farem tertúlia, dos quartadors amb l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Darréa i el Jordi Agulló.
I a la tercera hora parlarem d'economia amb el Manel Ripoll. També avui entrevistarem la Maria Verdagui, cap del CAO, per parlar de com està la situació, de la reubicació del local del CAO a l'Ateneu, i acabarem parlant de cinema amb l'Imanol López. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
I comencem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de l'actualitat Sant Justenca. Avui comencem parlant, primer de tot, de la Marató. Hem dit que d'aquí una hora en parlarem ampliament, però ja ens ho has d'explicar una mica què és el que es farà. Doncs sí, Sant Just mou el cor. De fet, aquest és el lema amb el qual el municipi col·laborarà amb la Marató de TV3 dedicada a guanyar les malalties del cor. Recentment, com deies, s'ha creat l'Associació Sant Justenca per la Marató de TV3, que organitzarà un munt d'activitats aquest diumenge, dia 14, a la sala municipal de la Teneu, la jornada en cap a tot Catalunya,
es faran diferents actes per col·laborar-hi. L'entrada solidària costarà 3 euros i la recaptació anirà integrament destinada a la investigació de les malalties del cor. Les activitats inclouran una xocolatada, ball de saló, exhibicions de dansa, una actuació de música amb el grup Coral d'Infants de l'Escola Montserrat i del Cor Jove de la Teneu. També participaran els alumnes dels cursos municipals Arts Plàstiques i dels del Carrà Blau.
i just teatre també hi serà amb diferents monòlegs. A més, entrevistarà la matgessa i dietista Pilar Santpau i el doctor Florenci Balle de l'Àrea Bàsica de Salut explicarà com funciona un desfibrilador. I la Cluenda anirà carregant el concert d'Ajus Gos Pel Cor. Tot això serà a la sala municipal de la Teneu, diumenge, a partir de dos quarts d'onze, unes activitats que s'aragaran durant tot el matí. I a banda d'aquestes activitats a la Teneu,
Des del Pony Club Catalunya també col·laboraran amb la investigació de les malalties coronàries. Les tres hípiques de Sant Just, Pony Club Catalunya, Sol Solet i la Granja Can Mèl·lic, amb la col·laboració de Can Pedrosa, faran també diferents activitats, com ara un concurs de salts amb alumnes de les hípiques, voltes amb carro i diferents activitats amb ponis. També hi haurà servei de barbacoa amb botifarrers per als assistents, per a tothom qui vulgui, i la festa benèfica en favor de la Marató de TV3 al Pony Club Catalunya, en aquest cas començarà una hora abans que la teneu, a dos quarts de deu del matí.
Doncs és com s'enjust comemorarà o, en tot cas, participarà. Millor dit, en aquests actes de la Marató de TV3 tenim prou més qüestions. Parlem del cau? Sí, perquè l'entitat, l'agrupament escolta, podria començar el proper curs a l'ateneu si accepta la proposta de l'entitat.
Recentment, representants de l'Ateneu i de l'Agrupament Escolta Martin Luther King s'han reunit per estudiar les alternatives perquè l'equipament aculli la seu del CAU. Ara l'Ateneu, com dèiem, està a l'espera de la resposta dels escoltes. En una reunió amb els CAPS i els pares del CAU, l'Ateneu va presentar el seu projecte per acollir la seu de l'Agrupament. Des del CAU Pro hi havia algunes qüestions vinculades amb els accessos que no acabaven de veure del tot clares.
i sigui com sigui, si el CAU accepta la proposta de la Teneu, és molt probable que no sigui necessari demanar cap crèdit. Ara doncs la Teneu espera la confirmació del CAU per poder iniciar les obres que permetrien acollir la seva seu i si l'agrupament accepta i es comencen els treballs al 2015 o als primers mesos de 2015, molt probablement el CAU podria iniciar el curs que ve a les instal·lacions de la Teneu. Molt bé, doncs també en parlarem avui a la tercera hora.
I acabem parlant d'un últim tema. Avui ho fem parlant. Parlant de català. Perquè Sant Josep avui, de fet aquests dies, s'assuma a la celebració dels 25 anys del Consorci per a la normalització lingüística. Avui, per exemple, el regidor d'Educació Lluís Manfort participarà d'una taula rodona a Sant Feliu, vinculada amb el Consorci, i demà s'inaugura una exposició a les escoles que repassa els 10 anys del programa Voluntariat per a la llengua.
L'Ajuntament de Sant Just cal destacar que forma part d'aquest ens des de l'any 90. Avui, al Centre Cívic, les tovalloles de Sant Feliu acolliran a dos quarts de vuit del vespre, una taula rodona amb la participació de Lluís Monfort i també amb els residus de Sant Joan d'Espi, Sant Feliu, l'alcalde de Sant Feliu i també la directora general de Política Linguística i presidenta del Consorci, Esther Franquesa. Demà, a més, aquí a Sant Just s'inaugura l'exposició 10 anys de voluntariat per la llengua, un tast que es podrà veure durant una setmana a l'aula de català de les escoles.
la mostra recull la diversitat de participants i la manera en què el programa s'ha anat estenent a diferents àmbits de la societat. I destaquem també que després de Sant Just passarà per diferents centres del Consorci de Normalització Linguística i trobareu més informació al web vxl.cat.
Són els temes més destacats d'aquest matí. Sabeu que cada hora hi ha bulletins orals. També la una, els senyors notícies, edició migdia, per recollir-hi tot ampliament. I com sempre, també podeu consultar les notícies sempre que vulgueu a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com.
Ara de seguida parlem d'altres informacions, de notícies a nivell general, a través del recull de premsa. Abans, però el que fem és posar una mica de música aquest matí, amb la punta musical. Avui dijous també ens en anem de concert, Andrea.
I ens en anem en concret a la sala Bikini, on avui Pau Bellull presenta el seu últim disc que es titula Pels dies bons. L'ha presentat ja en alguns llocs. Ara mirarem de sentir-lo millor perquè se'ns entretaula una mica.
Tenim problemes, ara mirarem de sentir-lo, segur perquè crec que ho podrem resoldre, però bé, en tot cas, Els dies bons és el nom d'aquest àlbum que, de fet, una de les cançons del disc es diu justament així, és un títol que no està malament, ara fa un any que Pau Vallueu ha tancat la gira del seu celebrat disc de bosc, que va ser escollit un dels millors de l'any per revistes com Rock Deluxe,
o Mondo Sonoro. Ara s'ha anat a canviar una mica més de registre. Havia presentat el 2010, ara fa la final del 2010. Després el va treure aquest d'abost i ara ho fa amb aquest disc que es diu Pels dies bons, que està fet a Banyoles. Ells han anat a viure a Banyoles, la grava allà.
I, bé, en tot cas sembla que, com és habitual, ell muntana banda diferent per cada disc. Aquest cop l'acompanya Jordi Casadesús, el Baix Itaclats i Víctor García, la bateria. I bé, en tot cas, l'ha presentat, em sembla, per alguns punts d'Espanya, els últims dies.
i avui arriba a Barcelona. Ho fa en un concert a la sala Bikini i crec que les entrades costen 12 euros, ara concretem la informació i ara de seguida podrem sentir-lo i hem trobat la manera de resoldre el problema que teníem. A quina hora has dit que és el concert? Sembla que és cap a dos cops de deu. Vale, és una bona hora. Sí.
A dues quarts de nou obren portes, potser és a les 9, en tot cas, les entrades costen entre 12 i 15 euros. I avui tenim molts problemes de connexió i de rapidesa, discuteu-nos, perquè estem sentint aquesta sintonia de donar les notícies. En l'up permanent. No és el mateix que Pagolles. No és el mateix, exacte. Però bé, en tot cas, ara sí que sembla que ja... que sembla que ja podrem recuperar-ho. Sí, aquesta cançó que sentim a continuació és la que es diu Aquestes pels dies bons.
que ho aconseguirem bé. Hi ha una cara que el valor, sent feliç sense vergonya, i els collons tan a favor. Deixa tensió de canviar,
i les buidors que no en tenen desapareixen com potser és aquí. I avui en dia un dia immortalitzem-nos-en i fem-nos bé per sempre.
i aquestes pels dies bons i per les nits molt vorables que res no hauria pogut ser millor que...
Dona, dona, dona, dona, dona,
No sé si t'agradaria dir-te això, però no sé si t'agradaria dir-te això. No sé si t'agradaria dir-te això.
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes dalt al web xaviervillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 Bis, de Sant Just d'Esver.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de bacios, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web Café de la Teneu.es. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de la Teneu.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Harbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i renells naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de vac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Harbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 20 67.
Els Pastorets de Sant Just tornen a l'Ateneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, tens una cita amb els Pastorets de Sant Just a la sala del cinquantenari. Nous personatges, noves escenes i noves històries en l'adaptació del text és teu de Pep Albany.
Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any, els Pastorets de Sant Just.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Consorci per a la normalització lingüística i aprend català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Bé.
Un quart i mig d'onze és moment de saludar de nou a l'Andrea. Bon dia, per parlar d'actualitat ens fixem en el tema més destacat de les portades. Avui parlen de diferents qüestions. Un dels temes més destacats el recullen l'Ara i el periódicó en portada.
Ens diu que el govern es fa càrrec de Barcelona World, el sector turístic Beremonte renuncia a comprar els terrenys i cedeix el lideratge del projecte a la Generalitat. L'Incasol firma avui amb la caixa una opció de compra d'un any i mig, sense cap cost per al herari públic. És una de les notícies del dia. El periódico, com dèiem, també ens en parla. El periódico va una mica més enllà i ens diu que la Generalitat salva Barcelona World arran d'un nou fiasco. És el tema del dia.
diu més dificultats per al complex de joc, Veremonte no executa l'adquisició dels terrenys del projecte pels dubtes legals i el govern català firmarà una opció de compra per buscar nous inversors en 18 mesos. I per últim, a La Vanguardia no en parlen, portada d'aquesta qüestió, però sí que ens parlen de política a nivell estatal. Ens diu que el govern de Rajoy mostra els salaris per millorar la seva imatge, és un dels temes destacats avui,
L'executiu del PP obre un portal de transparència en resposta al malestar social per la corrupció i les dades evidencien que el president i els ministres cobren menys que els seus equips i assessors. És el que trobem avui en un portal de l'avantguàrdia, com a notícia més estacada.
Doncs és el mes de secat del dia que traigem la informació amb els digitals que ens parlen d'un mort que hi ha hagut en una explosió de gas a Mollet. És el tema amb què obren tots els digitals. Dues persones resulten ferides lleus i els bombers evacuen tot l'edifici com a mesura preventiva. Ho llegim tant al 324 com a l'Arapuncat com a la Vanguardia i tenim també altres qüestions d'aquest matí que recullen els diaris digitals.
Per exemple, l'Agafoncat també ha portat a explicar una mica més aquesta informació. Diu que els fets han passat de les 5.30, l'incendi ha cremat els baixos de l'edifici i ha fet desperfectes a la façana i a l'escala del fum.
I una altra informació de successos en portada que destaca l'ara.cat, que és que apunyalen un seguidor del PSG a la vora del Camp Nou. La víctima està fora de perill, ingressada a l'hospital clínic, una informació que ha fet públic fa poc l'Agència Europa Pres i que recull en portada també al diari Ara.
hauria rebut una punyalada al voltant del Camp Nou i segons ha explicat en un esmorra informatiu el director dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle s'ha identificat a dues persones per la seva presumpta relació amb l'agressió.
L'avantguàrdia verdament política i CETA admet per poder fer un referèndum si Catalunya rebutja la reforma constitucional, el líder del PSC desvetlla que Mas li va assegurar que la seva intenció era esgotar la legislatura o ve a evitar les eleccions al primer semestre del 2015.
Són les notícies més destacades d'aquest matí. Tenim també més informacions en imatges avui al diari. Avui en format fotogràfic la protagonista sens dubte és Malala Jousafai, que va recollir ahir a Oslo el Premi Nobel de la Pau i va fer un alegat a favor de l'educació infantil. Ara en parlarem en clau internacional.
A l'avantguàrdia la veiem en portada com a imatge més destacada en un moment del seu discurs i al diari Ara la veiem compartint el seu premi, el Premi Nobel de l'Educació i la Infància amb Kailash Satyarthi que també és activista pels drets dels infants i el Tots dos van recollir ahir el Premi Nobel de la Pau 2014 a Oslo i són com dèiem els protagonistes avui a les portades.
D'altra banda, els altres protagonistes de la jornada, avui les tres portades ens ho mencionen, els jugadors del Barça celebren alguns dels seus gols, per exemple veiem Messi, Neymar i Luis Suárez celebren els seus gols que li van donar la victòria ahir contra el PSG i passa per tant com a primer de grup a la següent fase de la Lliga de Campions.
També veiem en portada un dels assassins que han matat, diu el perièdic per unes plantes de marihuana, dos atinguts a Bordils per matar trets dues persones, i com dèiem, en portada del perièdic veiem un d'aquests encausats. I per últim, a l'avantguàrdia, dues imatges ners. D'una banda, Miquel Iceta, ahir durant una conferència en què va demanar a l'Estat
un quitament del deute de les autonomies, i per últim una imatge del príncep de Mònaco amb la seva dona, perquè han tingut dos fills, van donar llum xerlín a dos nadons per donar vida a la dinèstia grimaldi. En fotografia a la vanguardia veiem com ell fa un petó a ella en un acte oficial fa uns mesos. Doncs són les imatges del dia d'avui dijous.
Ens fixem també en el mes llegit als digitals. El 3-24 continua sent el salt d'aigua invertit pel vent. I després els dos detinguts com a presumptes autors de la mort a trets de dos homes a Burdils. Realment portem una setmana amb molts successos. I en tercer lloc un robatori de marihuana, justament la causa del crim de Burdils.
A l'Hara.cat també aquesta notícia és la que més ha cridat l'atenció. Burdils, doble crim per 400 plantes de marihuana. És el que llegim com a tema més vist. Després, una curiositat que és de punts amable amb l'ordinador, com es treu més bona nota. També sembla que aquesta informació ha despertat l'interès dels lectors d'aquest diari. I la primera reunió entre Mas i Junqueras per explorar un acord per les previsitàries és la que està en tercera posició.
A l'avantguàrdia el més llegit és el minut a minut del Barça PSG, en tercer lloc també hi ha el tema d'aquest programa, d'aquest reality, d'Indrea, que sempre atrau molt l'atenció, el de Dani Emma, que sempre... els actors de l'avantguàrdia els interessa molt.
I en segon lloc, els agraïs anònims del tren descarrilat de la Garriga. Sembla que dos joves de 20 anys, sense coneixements mèdics pràcticament, van tenir la sang freda de fer un torniquete, ara no em surt com seria en català el maquinista, amb un cinturó i mantenir-lo en vida fins que va arribar al sem. Tot això és una carta de lector en realitat, que explica el que hi ha a veure.
Arran del descarrilament d'aquest tren a la Garriga i sembla que ha agradat molt els lectors de la vanguardia, aquestes històries que sempre també hi atrapen.
Tornem ara als diaris amb paper per fixar-nos en la informació internacional d'avui, Andrea, cap on anem? Doncs avui primer parlem, perdó, d'un dia més de la CIA i de la guerra bruta contra el terrorisme. En clau internacional, l'avantguardià
Llegim que Obama va prometre posar fi a les tortures de la CIA i va encarregar al senat l'informe que ha destapat les barbaritats que es van infligir a 119 detinguts en presons secretes instal·lades a diversos països. Tot i això, el seu govern no acusarà davant els tribunals els agents, que segons les conclusions d'aquest informe van cometre
homicidi i van vulnerar la llei. Tampoc no pensa organitzar cap purga dels agents que van practicar ofegaments simulats, van mantenir sense dormir durant 180 hores detinguts per error o els van alimentar per lanus. El president dels Estats Units torna a trobar-se atrapat ara entre els dos mons que formen la realitat política i social del país, dels Estats Units, els republicans i l'entorn de la mateixa CIA, que li recriminen estar perjudicant els Estats Units
i debilitar l'estratègia contra el jihadisme en un moment molt i molt difícil i amb una amenaça permanent sobre els ciutadans del país i, bàsicament, i els defensors dels drets civils, d'una altra banda, bàsicament alineats amb el Partit Demòcrata, que li exigeixen que no permeti que els torturadors queden impunes. Des de l'ONU fins a l'editorial del New York Times, insten el president a actuar abans no sigui massa tard o que els republicans assumeixin al gener el control del Senat.
És una de les notícies destacades avui en clau internacional. Ara anem cap a Oslo perquè ahir es va allure l'Ajuntament al Premi Nobel de la Pau 2014. El dia d'ara llegim a la porta veu de 66 milions de nenes.
Acaba de fer 17 anys, ens diu el diari, però Malala va demostrar ahir que té fusta de gran líder, capaç de sacsejar més d'una consciència sobre per què el món és tan fort fent guerres i tan feble construint la pau. La noia pakistanesa, a qui recordem els talibans van intentar matar a trets perquè es va atreviar a violar les seves lleis, que proveixen a les nenes anant a l'escola, va rebre ahir a Oslo el premi Nobel de la pau amb l'activista índi, Kailash Satyarthi, amb qui comparteix la defensa dels drets de la infància.
La Malala ens diu Lara, és la primera paista, la primera pakistanesa i la més jove que rep aquest guardó. I ella, en un moment del seu discurs, en què ens diu Lara, que no va llegir en cap moment els fulls, en què portava escrits aquestes paraules, va dir, jo tenia dues opcions, callar i esperar la mort o parlar clar i que em matessin. Vaig triar la segona, vaig decidir parlar clar i, doncs,
diu que aquella bala li va canviar la vida totalment, diu que la va fer més forta. I per últim, Kailash Satyarthi, l'altre activista que ha rebut el Premi Nobel de la Pau, és director de la marxa contra el treball infantil, una iniciativa que intenta alliberar els nens a fàbriques i tallers per portar-los a l'escola. I en la seva intervenció, quan va recollir el premi, va criticar el silenci i la passivitat imparants.
Aquests dos Premis Nobel de la Pau són els protagonistes avui al diaris. Doncs és el que tenim avui en clau internacional. Passem a la informació esportiva.
Començarem amb el nou esportiu que randa la victòria del Barça i contra el PSG, aquest 3 a 1, titular Grandeur, així en francès, aprofitant que jugaven contra el Paris Saint-Germain. Diu que el trident fa bona la idea, Messi, Neymar i Luis Suárez tornen a munt en el gol d'Ibrahimovic i porten al Barça a la primera plaça del grup. I Luis Enrique, que va sorprendre amb un sistema valent i revolucionari amb llums i ombres.
I l'esport i el Mundo Deportivo avui gairebé coincideixen amb el titular. D'una banda, l'esport titulat Tripletazo, Messi Neymar i Suárez marquen per primer cop junts i fan passar el Barça com a líder i a la imatge una fotografia en vertical de cadascun d'ells. En canvi, el Mundo Deportivo tria una fotografia de tots tres abraçant-se en un dels gols i titula, gairebé igual, però Tridentazo. Uns destaquen el triplet i l'altre, doncs, el trident.
És la informació esportiva d'aquest matí que ens porta ara cap a les contraportades. I comencem repassant la contra del diari ara, l'article que asigna cada dijous Francesc Canosa, titulat avui Certa Glòria.
Diu, recordava que m'ho havia explicat, però ai las, soc com un pollastre a las. Giro i giro i només recordo el cordill esfilagassat d'una sabata. Estirem. En quin moment va ser? Diu, a principis del 60, vam prohibir el llibre El seminari, un llibre maligne, publicat però amb l'ombra de la censura planava, com un dimoni enforquillat. Fixem-nos que escriu un censor sobre la novel·la. Evidentment, avui ens parla d'un llibre.
Diu expressa idees herètiques, les propias de semejante individuo, i a menudo en un llenguatge grosero i asqueroso. Se desprende una filosofía existencialista condenable por la forma y el fondo. Las ideas condenables constituyen el verdadero fondo de la novela, de manera que, aunque se suprimieran pasajes enteros, la obra seguiría siendo impublicable. Es preciso prohibirla en absoluto.
Diu Canosa, l'any 56 es va publicar Incerta glòria de Joan Salas. Els seminaristes del 60 llegien el llibre d'Amagat i es van convertir. Diu, parla de la veritat de la guerra, parla de nosaltres. Podria ser un acudit dels Monty Python, però no. Prohibien el llibre d'un cristià en una fàbrica de cristians. Diu Canosa, que fins i tot el 2003, quan vaig descobrir la novel·la, em feia la sensació que llegia un llibre clandestí. Per moments pensava que entraria la Brigada Antidiable i em tancaria en una nevera de flames.
i acaba dient, diu, obrim els ulls, i aquesta setmana, sabent que el setmanari anglès The Economist diu que, in certa glòria, aquest llibre és una de les deu millors novetats de ficció del 2014. Ja vull ens parlar d'aquest llibre francès que no se l'ha contrat al diari ara.
Molt bé, ara saltem cap al periòdico, tenim aquest titular, el vincle entre pobresa i malnutrició és... Es nega, es nega. Es nega, perdó, perdó. El 4 de desembre la coalició pel dret a l'alimentació juntament amb l'Institut de Drets Humans de Catalunya va assistir a una presesió de l'examen periòdico universal EPU a Ginebra per presentar l'informe sobre el dret a l'alimentació a Catalunya que denuncia la vulneració del dret a l'alimentació.
L'estudi pioner se centra en Ciutat Vella i Nou Barris i avui l'Ague de Blasco, que té 25 anys i és investigadora d'educació per a l'acció crítica, em parla. Diu que l'EPU és l'instrument de l'ONU encarregat d'evaluar la situació dels drets humans del país a partir de les informacions aportades pels governs, pels mecanistes més internacionals a protecció dels drets humans i per a la societat civil.
El nostre objectiu era informar sobre la situació de vulneració del dret a l'alimentació, i la tesi principal és que la crisi financera i econòmica s'ha utilitzat de pretext per retallar en drets socials i ha perjudicat el dret a l'alimentació adequada. Diu que els governs avui dia deleguen la seva responsabilitat en el compliment d'un dret, en aquest cas de l'alimentació, a entitats del sector privat.
és una mesura paliativa que no garanteix el dret. Per això, advoquem per un enfocament de polítiques públiques garantistes del dret. Primer, també volem que es conegui el dret de l'alimentació a la Constitució. Està reconegut en compromisos internacionals que ha ratificat l'Estat, però no són vinculants, de manera que ara és una qüestió de voluntat política.
i també demana, des de l'associació, que es desenvolupi una normativa interna en els diferents nivells de la jurisdicció, de forma que s'entri en detall en les polítiques que garantirien el dret a l'alimentació a Catalunya. Interessant aquest testimoni. Anem d'aquí a l'avantguàrdia, que tenim una entrevista curiosa també. Diu que ells de l'altra banda no menteixen mai, Andrea.
Avui parlem amb Paloma Navarrete, psicòloga, farmacèutica, vident i médium. Diu que després de la mort continuem el viatge. M'han donat algunes pistes des de l'altra banda. La meva besàvia, per exemple, que no vaig conèixer, s'asseia al meu llit a la nit, m'acompanyava, em feia un petó i se n'anava. Jo pensava que tot això els passava a tots els nens, però ho vaig explicar a les meves amigues i em van dir que era una mentidera.
A partir dels 12 anys, el més ençà em va tenir molt ocupada, només utilitzava les meves capacitats per esbrinar què sortiria als exàmens. Em vaig casar amb un diplomàtic ambaixador a Guatemala i allà un xaman em va ensenyar a ordenar les capacitats, desenvolupar-les i fer-les servir per veure el futur, per comunicar-me amb els de l'altra banda que, d'alguna manera, continuen allà, sense cos, però amb identitat, solen tenir una cosa pendent o estan perduts.
Vaig seguir amb els meus afers de farmàcia i vaig muntar un cabinet de futurologia quan vaig tornar. He tingut bons resultats amb aquests treballs. Vaig ajudar les àvies de la Plaza de Mayo a saber dels seus éssers estimats, segrestats per la dictadura militar. Va ser dur perquè la majoria, i ho vaig poder veure, els van llançar des d'un avió enterrat en calç viva, però vaig veure que un es va poder escapar, els vaig donar les característiques i els vaig dir que apareixeria al cap d'un any.
Diu que allà, a l'altra banda, ens anem amb la mateixa personalitat, el mateix caràcter, i anem evolucionant i elevant la vibració energètica. I a llarg d'aquesta entrevista parla també d'altres qüestions, del més enllà.
Per exemple, ens parla d'una història d'un fantasma que li deien al Museu Reina Sofia de Madrid, un fantasma que des d'allà van anomenar Atahulfo, perquè sembla que els vigilants de seguretat estaven terroritzats, perquè a la nit se'ls apareixia aquest fantasma.
Els ascensors desconectats al quadre elèctric es posaven en marxa tots sols, diu, i vaig recórrer al museu i vaig veure en una paret blanca dos morts que entreien al cap. Eren un home i una dona que estaven enfadats. El cap de seguretat que ens acompanyava em va explicar llavors que el museu havia estat un hospital que van fundar una monja i un capellà amb el beneplàcit de Carles III.
Durant les obres van trobar els fèretres del capellà i la monja, i com que no sabien on ficar-los, els van col·locar en aquest soterrani, a la paret, i van aixecar un mur de guix laminat, diu, i per això estaven enfadadíssims. Se'ls van emportar i els van enterrar al cementiri de la sacra mental de Sant Isidro, diu. El Reina Sofia és un edifici públic i es va poder verificar el que vaig veure. I ara també es fa aquesta entrevista perquè explica en el seu llibre, les seves experiències i conclusions, el llibre Experiències en la frontera.
Deu-n'hi-do. Sí. Molt curiós. A la vanguardia. Sí.
I parlem ara dels vídeos més compartits a YouTube aquest 2014, ja estan apareixent aquests rànquins de les coses més vistes i més fetes a la xarxa. I bé, sembla que un vídeo on un gos disfressat d'aranya gegant crea pànic és el clip més compartit al YouTube del 2014. Un gos disfressat d'aranya. Sí, és Mutant Giant Spider Dog.
que va publicar l'actor i director polonès S. A. Huardega, que l'ha convertit en més de 111 milions de cops en línia. En segon lloc, ja el Nike Football Winner's Stages, on apareixen estrelles internacionals com Neymar, Cristiano Ronaldo i Wayne Ney Rooney, que va ser convertit en 99 milions de vegades, i en tercer lloc, ja First Kiss, que és aquest vídeo on es demanaven a vins desconeguts que es fessin un petó als llavis. No sé si els recordes, Andrea, vam comentar, de fet.
En matèria musical, els videoclips de Katy Perry amb Dark Horse, Enrique Iglesias amb el Bailando i Shakira amb Rihanna i el Can't Remember To Forget You van ser els tres més vistos. I bé, doncs sembla que hi ha un col·laix, fins i tot on hi ha una mica la barreja d'aquests vídeos més subolars a YouTube en aquests dies d'en Tancar està fent el recopilatori, que de tota manera són recopilatoris i resums que obliden el desembre, no?
que obliden el desembre. Sí, perquè el vídeo que es publiqui des d'aquesta setmana fins a final de mes, que són 3 setmanes, queda oblidat. Potser el recollent l'any que ve. Has vist el vídeo? No. Està bastant bé. M'agrada més el del 2013. Hi ha cançons més xules, jo crec, el 2013, però el d'aquest any està molt bé també.
El vídeo del resum? El vídeo del resum, sí. Ara he fet el DJI... És que ara no el recordo, perquè aquest dia aquest cos no l'he vist. Però sí, hi ha vídeos com el que comentaves tu ara, per exemple la Shakira, la Katy Perry, doncs també apareixen. Està bé, està bé. És curiós. Mirar una altra manera de recordar l'any, no? Sí, exacte. Em vindria que vagi bé. Igualment. Moltes gràcies. Bon dia.
Dos minuts i tres quarts d'ons als apunts culturals d'aquest matí. Els comencem explicant que s'inaugura el Museu del Disseny de Barcelona amb portes obertes fins al 31 de gener. Les biblioteques públiques de Catalunya unificaran catàleg i carnets. Es tracta de dues de les mesures d'un conveni entre el Govern i la Diputació de Barcelona per fomentar la lectura i impulsar l'activitat cultural.
Antigona resucita per parlar árab siri. Una vintena de refugiades que han fugit de la guerra narren les seves tragèdies personals en una adaptació de l'obra clàssica que acaba d'estrenar-se al Líban. Dario Villanueva pot convertir-se avui en el nou director de l'ERRAE. Blequa podria manifestar la seva intenció de no seguir davant del descontentament intern per la seva gestió.
Thomas Hengelbrock inaugura el cicle del Palau de la Música dedicat a Bach. Sóc la batuta del director alemany. El Baltasar Neumann Chor i la Baltasar Neumann Ensemble interpretaran la missa en si menor 232.
I encara algunes qüestions més, com per exemple que arriba una divertida escena d'Inside Out, la nova joia ni mare de Pixar. Els protagonistes de la cinta són les 5 emocions principals de Riley, una nena d'11 anys. I en clau musical torna l'adarma, el grup celebrarà els 40 anys amb una gira que començarà el festival d'estrena de Girona el dia 10 d'abril.
I Christopher Lee publica una nova nabela heavy. L'escriptor britànic de 92 anys va començar a divulgar la seva afició pel rock dur i èpic al 1998 amb Christopher Lee's Sings Devil's, Rogues and Other Villains, i sembla que ara em publica una altra. Ha posat veu en l'àlbum, acompanyat un cop més per Hedras Ramos, el guitarrista amb qui havia treballat abans.
I ara llença per tercer en consecutiu la seva articular relectura nadalenca de Nadal. És el single Darkest Carols Faithful Sings. És la manera d'entendre el Nadal d'aquest actor de 92 anys.
Un tema que fan així.
és la manera del desetjament Nadal que té Christopher Lee amb aquest Darkest Carols Faithful Thing.
12 minuts i les 11, parlem del temps.
I ho fem saludant el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé. Per parlar un dia més de sol i de fred. Sí, però no tant. No tan fred. Just avui la mínima ha estat de 8,8. Ara ja en tenim 11 a Sant Just. Encara bufa una miqueta de vent. Encara tenim una mica d'influència entre 10 i 20 km per hora. Això ens dona una temperatura sensació de 9 graus. Però bé, si ho comparem amb el dimarts, per exemple, era la temperatura màxima de tot el dimarts.
i avui, tal com anem aquest matí, probablement puguem arribar a aquells 14 o 15 desitjats a vegades quan tenim dos o tres dies seguits de molt de fred. Encara aquest vent del nord donarà una miqueta de sensació de fresca, però realment aquest matí sortir al carrer ja no era el mateix que en dies anteriors. O sigui, aquella sensació de fred i el vent, que era molt punyatero, no es repetiran. A més, avui el termòmetre, el que marqui, serà el que reflectirà realment el que tindrem, perquè el vent aquest al llarg del dia d'avui ha d'anar perdent força.
I demà divendres, si fa o no fa, continuarem amb una situació molt semblant a la d'avui, amb el sol com a protagonista, amb un front a la recàmera que està viatjant molt a poc a poc cap a casa nostra, i és un front que als últims mapes comença a gestar una història diferent, i ho intentarem explicar, no ens ha d'afectar molt a nosaltres,
però és un front que quan arriba a la Península Ibérica i la Creua, forma una baixa tèrmica, forma una bossa d'aire fred, que en un principi es trobarà més o menys cap a Cádiz, que després viatjarà cap a Almeria, però després, en comptes de pujar pel Mediterrani i donar-nos precipitacions, el que fa al seu centre és marxar cap a les Illes Balears. I això a nosaltres ens influenciaria... Ho hem d'anar seguint, eh?, perquè aquesta baixa tèrmica, quan viatja pel Mediterrani, tant quan diem que han de vindre pluixes com diem que no avui,
doncs s'ha d'anar seguint perquè no sabem com acabarà petant. Però de moment els mapes avui ens indiquen que un cop s'hagi format cap al sud de la península ibèrica, doncs viatjarà a través de l'estret i que el seu recorregut serà cap a Palmeria i després marxaria cap a les Balears i cap a Itàlia.
D'aquesta manera, la previsió ben marcada per un divendres de sol, amb temperatures agradables, amb temperatures, podríem dir, altes. Un dissabte amb sol, però ja amb alguns núvols, i en una situació de... de temperatures una miqueta més baixes, perquè els vents es giraran, o sigui, tindrem una mica de sensació de més fresqueta dissabte, però seguirem parlant de sol amb alguns núvols. Diumenge es podria tapar una miqueta més, una mica només,
és quan creuaria el front, no esperem precipitacions, i diumenge ja estaria gestada aquesta situació d'inestabilitat. Tindrem alguns núvols, però a mesura que vagi el dia començarà a girar-se vents de gregal. Per la situació i el recorregut que hem dit d'aquesta baixa tèrmica, d'aquest front, d'aquesta bossa d'aire fred,
La tendència és que nosaltres tinguem vents agregalats, vents del nord-est, són vents que no arriben massa carregats d'humitat, tot i que tenen un recorregut del golf de Lleó una mica marítims, però no ens arriben massa carregats, ventila molt tot el que és la costa i probablement dijous sigui un dia on un altre cop puguem parlar de vent, no del nord, però sí del nord-est,
que no seria extremadament fred però que ens podria tornar a portar a temperatures de 13 o 14 graus de màxima però amb una sensació de fred molt més marcada. Això seria el diumenge. Dilluns encara estaríem en aquesta situació degregal però sembla que a la setmana vinent un anticicló de les de sort es vol tirar sobre la nostra i podríem parlar de força tranquil·litat. O sigui, que tenim una mica en dubte, que demà acabaríem d'aclarir-ho, què passaria amb aquesta bossa d'aire fred que es forma
Arrel d'aquest front que ens visita el cap de setmana i que no és gaire actiu a Catalunya, i en funció de com vagi funcionant aquesta bossa d'aire fred, anirem fent previsió. Els mapes poden anar canviant al llarg dels propers dies, però de moment avui ens marca un cap de setmana amb alguns núvols tranquil i una mica més fred.
Doncs no està malament, com dèiem ahir, aquest desembre continua amb força. Amb una certa activitat, però ja veurem com ens enganxa. El que està clar és, els que vulguin, això no ho hem dit, però clar, a nosaltres ens enganxa ben segregal, però en algun lloc ha de petar aquesta bossa d'aire fred. I ara, de moment, entre Almeria i el País Valencià es preveuen pluges bastant fort des que ara aquest cap de setmana. Perquè, clar, aquesta bossa d'aire fred no ens toca a nosaltres, perquè el seu centre està molt més baix, però sí que afecta altres zones de la costa mediterrània, com és el País Valencià.
doncs si algú va cap allà, que es prepari una mica. Ho veurem, per això s'ha d'anar seguint. En fi, gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Els Pastorets de Sant Just tornen a l'Ateneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, tens una cita amb Els Pastorets de Sant Just a la sala del Cinquantenari. Nou personatges, noves escenes i noves històries en l'adaptació del text és teu de Pep Albenent.
Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any, els Pastorets de Sant Just.
5 minuts i arribem en punt a les 11, connectarem amb el bitllet informatiu dels Sant Just Notícies, també amb el de Catalunya Informació, i tornem després amb la segona hora del Just a la Fusta, parlarem de les activitats de la marató que es fan aquest diumenge a Sant Just i també farem tertúlia, com cada dijous. Ho farem però després d'escoltar The Sweetest Thing dels Càmera Obscura.
I don't know what to do
On the bus, radio, 50 ways to leave you
Estic...
I'm all alone, I'm focused on me every day.
I've been treating my mother to hear you say When you said you're the sweetest thing I've been treating my mother to hear you say When you said you're the sweetest thing
Catalunya Informació. Són les 11. El conseller d'Empresa i Occupació defensa la gestió pública provisional de BCNWol perquè es podrà treballar diusense intermediaris. En declaracions a TV3, Felip Puig ha mostrat convençut que hi haurà nous operadors que s'afegiran al projecte. Avui el govern firma l'opció de compra dels terrenys de la caixa.
Un home d'uns 70 anys ha mort d'una explosió de gas votant un pis de Mollet del Vallès. 5 persones més han quedat ferides. Només una està ingressada a l'hospital de Mollet. Una desena de veïns estan evacuats. Caldrà veure si l'estructuralifici de quatre plantes ha quedat una afectada. Google tancarà el servei de notícies Google News a Espanya dimarts que ve com a resposta a la llei de la prioritat intel·lectual espanyola. El Ministeri de Cultura manté la llei i assegura que començarà a desenvolupar el nou reglament per aplicar-la.
Rep l'altre mèdica, la Cooperant, de Metges Sense Fronteres, ingressada a Madrid per risc d'infecció de bola des del passat 21 de novembre. La Cooperant no ha tingut cap símptoma del virus durant aquests 21 dies de quarantena. L'exèrcit irralià desplega reforços a Ciutadania en previsió de protestes durant els funerals del ministre palestí que va morir ahir arran de l'actuació de l'exèrcit contra una marxa pacífica on participava.
Els asteroids van ser els principals responsables de l'aparició de l'aigua de la Terra i no els cometes com el 67b. És una de les conclusions de les dades enviades per la sonda Roseta que orbita al voltant del cometa, publicades avui per la revista Science.
La companyia Dei Furbi estrena a Barcelona avui l'espectacle Trilogia Mozart, una versió a capela de les noces de Figaro Don Giovanni i Cosi Fantute. El musical farà temporada a les seces peibrossa fins al pròxim, 11 de gener. Catalunya Informació. Ara esports. Els Mossos d'Esquadra investiguen dues agressions que es van produir ahir, prop del Camp Nou, després del Barça PSG. Ho ha explicat aquest matí el director general dels Mossos, Albert Batlle. Una de les víctimes ha estat donada d'alta i l'altra continua ingressada però fora de perill.
El Barça es classifica per a vuitens com a primer de grup després de guanyar 3-1 al PSG amb gols de Messi, Neymar i Suárez. Luis Enrique va apostar per una defensa de tres amb Bartra, Piqué i Mathieu i va deixar la banqueta a Jordi, Alba i Adriano. El Barça sabrà qui és el seu rival de vuitens dilluns al migdia. Ho podreu seguir a Catalunya Ràdio.
I en bàsquet a l'Eurolliga el Barça pot assegurar-se a la primera plaça de grup en el partit que juga aquest vespre contra el Fenerbahce turc al Palau. Començarà a tres quarts de nou i ja el podreu seguir per Esport3. I l'escuderia McLaren fa públic avui la composició del seu equip pel 2015. Tot apunta que hi tindrà un lloc l'estudià Fernando Alonso.
I la previsió del temps, el vent continuarà bufant fort a les terres de l'Ebre, també al nord de la costa Brava, a la tarda començarà a fluixar, els bancs de boira i els núvols a la vall d'Aran t'endiran a desfer-se, a la tarda farà sola pràcticament arreu del país. Les temperatures també es van recuperant. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Les associacions de veïns de Sant Just coneixeran aquest vespre de primera mà com quedarà definit el pressupost de 2015. La regió de la d'Isenda i el cap de l'àrea d'economia i serveis generals de l'Ajuntament donaran els detalls de les partides en un acte tancat a l'Ajuntament.
Aquest any no hi haurà presentació pública del pressupost davant de la ciutadania abans de la seva aprovació al ple. Des del consistori s'ha decidit traslladar aquest acte al gener i fer-lo coincidir amb un acte de balanç dels 4 anys de l'actual govern municipal. Les entitats veïnals coneixeran avui doncs com es deslucarà el pressupost de forma provisional. El proper 22 de desembre se celebrarà el ple municipal del mes de desembre i la sessió haurà d'aprovar els comptes de forma inicial.
Més qüestions, el CAU podria començar el proper curs a l'Ateneu si accepta la proposta de l'entitat. Representants de l'Ateneu i de l'agrupament escolta s'han reunit recentment per estudiar les alternatives perquè l'equipament acolli la seu del CAU. Ara l'Ateneu està a l'espera de la resposta dels escoltes.
En una reunió amb els caps i els pares de l'entitat, la Teneu va presentar el seu projecte per acollir la seu de l'agrupament des del CAU, però hi havia algunes qüestions vinculades amb els accessos que no acabaven de veure del tot clares. Si com sigui, si el CAU accepta la proposta, és molt probable que no sigui necessari demanar cap crèdit per fer les obres. Ara doncs la Teneu espera la confirmació del CAU i si accepta, com dèiem, molt probablement el CAU podria iniciar el curs que ve a les instal·lacions de la Teneu.
I un punt més, el Casal de Joves ha anul·lat de nou un curs intensiu de monitor de lleure per mancar d'inscrits. El curs havia de començar el dia 20 d'aquest mes i acabar el 17 de gener, però finalment des de l'equipament han decidit cancel·lar-lo pel poc èxit de participació. L'organit ja va conjuntament amb l'Escola Lliure al Sol i oferia preus especials per a joves enjustents i aturats. Més informació al Casal de Joves i al seu web, casaldajoves.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Entré la gente y sacarme a bailar por toda la ciudad. Tendrás que hacerme tu baile especial. Para llegar a conocerme debes mirarme, suspirar y hacerme sentir.
Si me pongo a pensar en los dos, se me eriza el cabello. Solo a ver, voy a decirlo. Quiero estar aquí. Si consigues llevar un cubaz, y estaré por encima. De mi cargón hasta tu espalda.
Camino a lugar, ya quiero que se acabe ya, tan largo camino. Camino a lugar, ya quiero que se acabe ya, tan largo camino. Mira, nosotros también,
1, 2...
Aquest Nadal, el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes d'alta al web xaviervillar.cat, obtindràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 Bis, de Sant Just d'Esver.
El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i renells naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de vac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 20 67.
Hola, ja soc a casa. Molt bé, i què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincon d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Espriu? Exacte. Fan kebabs molt variats, amb pollastre o vedella i també plats combinats que barregen la cuina oriental amb productes de casa.
Però i si m'he de gust algun plat vegetal? Cap problema! El Rincon d'Estanbull també ofereixen amanides i kebabs vegetals. A més, al pis de dalt hi ha un menjador Jaime per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut? Avui sopem al Rincon d'Estanbull. Al carrer Salvador Espriu número 5B de Sant Just des Bern. Telèfon 692 81 11 32 i també a Facebook. Rincon d'Estanbull.
Estem escoltant just a la fusta.
Tres minuts i un quart de dotze s'enjustma el cor i és el lema amb el qual el municipi col·laborarà amb la Marató de TV3 dedicada enguany a les malalties del cor. Recentment s'ha creat l'associació sinjustenca per la Marató de TV3 que ha organitzat un munt d'activitats per aquest diumenge a la Sala Municipal de l'Ateneu. Ara en parlem amb la Maria Àngel Estevada, presidenta d'aquesta associació i també amb la Lilo Miller, presidenta de Just Gospel Cor, que també col·laborarà amb l'organització d'aquestes activitats que es faran diumenge. Molt bon dia.
Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica de tot el que serà diumenge, que déu-n'hi-do, eh, perquè hi ha un munt de coses les que es podran veure diumenge. Ara de seguida parlem de què és el que hi haurà i de com funcionarà, però primer parlem de com sorgeix aquesta suïssa senjustenca per la Marató de TV3, que no existia fins ara i que aquest any proposa aquest diumenge solidari, no? Sí, sí, doncs efectivament.
Doncs aquesta associació neix d'una manera molt espontània. De fet va ser un dit i fet tal qual. Ens vam, amb una trobada que vam fer prenent un cafè, ara la teniu, va sortir el tema que tots els que estàvem allà col·laboràvem de manera individual amb la Marató.
Va sortir que mai veiem sota imprès el nom de Sant Just amb la recaptació i potser valdria la pena enfocar i fer alguna cosa. Així ens ho vam anar parlant i vam decidir fer aquesta associació, que realment vol ser un engranatge, una peça que cohesioni les entitats, les escoles i gent que vulgui participar en aquest projecte.
És a dir, que d'alguna manera la idea és que cada any funcioni, no? Sí, sí, sí. O sigui, neix per aquest any en concret, suposo que en principi ja ve, evidentment en funció de com vagi tot plegat, però la idea és que pugui ser una associació que cada any engegui i aglutini aquestes propostes, no? Justament, vam pensar que el millor...
Hi ha entitats petites o associacions que individualment no tindria cap sentit o els costaria fer-ho per falta de mitjans i de temps. Llavors nosaltres posarem això, serem la peça que cohesionarà, moure un engranatge. I a l'hora d'organitzar-ho, en què vau pensar? Perquè un cop teniu la idea està molt bé.
Com se us va acudir perquè té una idea del que dèiem al principi i un munt d'activitats que ara en parlarem, què vau pensar en fer? Va ser tot molt ràpid i molt bonic perquè tal qual entravem al registre de les associacions.
treiem els papers, anàvem a l'Ajuntament per inscriure'ns, i allà ja vam començar a trobar el cor de Juss Gòspel, que volia també fer una cosa similar, i bé, ens hem anat contactant amb persones que estaven disposades. I són moltes, no, aquestes persones? Sí, sí, sí.
També vosaltres, per exemple, Lilo, des d'Ajusgospe l'heu tingut un paper bastant actiu, no? Amb tot plegat. Sí, és que ha sigut una cosa molt estranya, perquè una companya va dir, i la televisió, i la Marretó podien participar-hi, i després de cantar a la festa de tardor, doncs ens hem trobat ja amb l'associació feta. I ja està, vull dir que ha sigut tot.
Tot una cosa molt fàcil, sí, perquè ens hem espavilat moltíssim i gràcies també a l'ajuda de l'Ajuntament, qui coneixia la gent i qui coneixia les entitats i que ens feia com una mica de recaptador de tots, que ens van ajudar moltíssim.
Quantes entitats participen més o menys en tot el que es farà diumenge? Doncs mira, participen escoles de dansa, participen també l'escola Montserrat. El teatre? Sí, el Just Teatre, que fan monòlegs. Després la... Doctora Pilar Santpau? Sí, el doctor Florenci del CAP, que també ens presentarà com funciona un desfibrilador.
Els arts plàstics també hi són. Faran una actuació molt interessant, que no la desballarem aquí, que ja veurem. A veure que no oblidem cap, perquè si no... A veure, a veure, a veure... Ah sí, també una chorral de la Teneu, també de joves, que també cantaran. Molt bé. Per tant hi haurà molta música també. Sí, música i dansa. A tot obri l'espai de la rima de Ramos.
És a dir que, d'alguna manera, serà un espectacle, no?, durant tot el matí. És un espectacle. Sí, sí. Ah, i la gent clara també hi participen. Sí. Sí, previ, previ a l'entrada, l'espectacle comença a dos quarts de dotze, però a partir de les onze, al vestíbul, hi haurà una xocolatada. Una xocolatada solidària, també. Molt bé. Per donar la benvinguda a una amicat. Exacte. Sí, ho faran les dones del barri nord. Sí, sí, també hi participen, és veritat.
Per tant, una mica hi haurà una mica de tot, per entendre'n. Potser podrà trobar-hi alguna cosa que el pugui interessar. Jo crec que és un espectacle maco, potser que... A veure com surt. I a més es fa coincidir amb el mateix dia de la marató. Això veu voler buscar expressament? Va coincidir? No, no. Tot ha sigut coincidències i bé, amb el cor d'elles també ha sigut això.
Com no hi troba noia, hi s'ajunten. El fet que sigui el mateix dia pot ajudar a la gent que ho vegi. Com funciona el tema? S'ha de pagar entrada?
És una entrada solidària que són 3 euros. Llavors tothom que participa és sense cobrar res, evidentment, i llavors tot el que es recapti anirà a la marató. El mateix dia farem l'ingrés de tot el que recollim. I bé, es tracta d'això, que tothom vingui, i des d'aquí convido a tothom a que vingui, que passarà un matí molt agradable, i entre tots farem que s'enjust bategui molt, molt, molt fort.
Esteu amb tot a punt? Està tot preparat? Teniu alguna cosa que us preocupi? No, sincerament, perquè tothom s'està preparant molt bé, amb molta il·lusió.
i ho estan fent molt bé, jo crec que sortirà brudat. La gent en general col·labora amb aquestes causes, suposo que també el fet que sigui la Marató, que normalment ja el que deies abans el Mari Àngels, que justament va néixer la idea perquè molta gent ja hi participàveu, pot fer que la gent s'animi a fer-ho
col·lectivament, en aquest cas? Sí, hem volgut fer associació senzillament per fer-ho transparent des del punt de vista econòmic, que estigui molt transparent, i després també per aconseguir, perquè no som cinc persones i no tenim tampoc ingressos de socis, i llavors era per fer-ho poder accedir a les ajuts i subvencions dels ajuntaments.
En principi, aquest diumenge, el primer any que es fa aquest acte i segurament l'any que ve hi tornareu. Esperem que sí. Serà tot plegat a partir de les 11, dèieu, no? Sí. I més o menys fins quanta estona...? Fins quarts de dues, pensem.
És a dir que a l'hora de dinar ja tothom a casa seva. Tothom a casa molt feliç per haver estat en aquest espectacle i col·laborat. Es pot venir a l'hora que es vulgui, no? M'imagino que si algú vol venir només a l'edat de 12 a 1, bé aquesta hora, si algú vol venir a primera hora... Sí, sí, sí. Sí, perquè és molt variat i realment et pots integrar quan vulguis. Exacte.
Molt bé, doncs totes aquestes actuacions que es faran a Sant Just aquest diumenge per recollir fons per aquesta Marató de TV3, aquest any dedicat a les malalties del cor. Avui n'hem parlat amb la Mari Àngel Cebada, presidenta de l'Associació Sant Justenga per la Marató de TV3 i també amb la Lilo Miller, presidenta de Jusgòs Pel Cor, que també tindrà un paper important. Actuareu, aquest diumenge. A quina hora actuareu, Lilo? Nosaltres actuem a última hora.
No sé en quina hora, exactament, a veure. I després també amb els nanos del col·legi Montserrat també hi són, fan una petita actuació. I és molt maco perquè els agrada molt cantar en anglès i cantar el gospel. Nosaltres ja havíem participat en les festes de Nadal perquè fem el ensaig de la coral allà a l'escola Montserrat.
Els de gospel són molt macos en aquesta edat. Fan tres cançons i també canten amb nosaltres. Aquesta cantada conjunta pot ser molt interessant.
Doncs nosaltres cantem a dos a la una. Al migdia, mira, l'hora del vermut, no? Sí, exacte. Perfecte. No, no, serà una mica cap al final, no, de l'acte? Sí. Molt bé. Doncs serà aquest diumenge, com dèiem, entrada solidària costa 3 euros, tota la recaptació anirà dedicada a la investigació de les malalties del cor en aquests actes que es fan per recollir diners per la Marató de TV3. Moltes gràcies, Mari Àngels Lilo, que vagi molt bé aquest diumenge. Moltíssimes gràcies. I fins aviat.
Bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Els Pastorets de Sant Just tornen a l'Ateneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, tens una cita amb els Pastorets de Sant Just a la sala del cinquantenari. Nous personatges, noves escenes i noves històries en l'adaptació del text és teu de Pep Albany.
Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any, els Pastorets de Sant Just.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'esvern, fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
I did my best to notice
Up to the platform of surrender I was broad but I was kind And sometimes I get nervous When I see an open door Close your eyes, clear your heart Cut the cord Are we human? Or are we dancers?
My sign is vital. My hands are cold. And I'm on my knees looking for the answer. Are we human or are we dancers?
Hey, my respects to...
Oh, we dance so My sign is vital
Sí, sí, sí.
Just a la fusta, el magazine del matí.
En punt dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia com cada dijous amb el Jordi Agulló, la Lina Santabàrbar, la Joan Algarra i la Montse Larrea, molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. Avui el Pere no el tenim aquí. No, és a Madrid, és a Madrid. El perdonem llavors. Ah, és a Madrid, ha marxat aquesta matinada. A casa de l'enemic. A la Madrid, a la Madrid.
En fi, parlem de seguida d'actualitat. Abans, per això, també és actualitat, però volia parlar amb el Jordi Agulló sobre aquesta activitat que hi ha al diumenge, aquest passeig per la vall amb acció anti-canyissar a l'arriera de Sant Just. Aquest és el títol de l'activitat, no? O no? Sí, que és el títol de l'activitat. L'activitat és conèixer, conèixer, reconèixer, perquè abans penseu que un canyissar és pes.
És una cosa que ningú pot passar, ni la fauna tampoc pot passar, i desagradable, i a més la canya és invasora en el clima actual. Mireu el pont de Can Pedrosa, la part dreta que tenien canyes,
L'esquerra, que ja l'havien netejat, hi ha 126 metres nets, és preciós, s'ha reavifat, hi ha tota la flora d'aquí, rebroten els arbres també perquè queden desenterrats i és una zona maca. L'Ajuntament ha fet una actuació
des de la zona que va de l'Ixar a la part de sota, a la que coincideix la riera, tota la riera a s'adal, que són 800 metres. Ara hem de descobrir aquests 800 metres que ja han tombat a base d'inversions que li venen de la...
del parc, han tombat les canyes. Però ara, ja que he procurat xafar-les... S'han de cagar, no? Sí, s'han de procurar perquè rebrotin. Ells tenen l'estratègia de tornar a rebrotar. Són molt punyeteres. Són molt salvatges. I quan dues o tres vegades les trepitges ja perden la força, ja no surten i quedaria una zona tan maca com la primera.
la de l'inici, per entendre's. Nosaltres, el grup ecologista, el diumenge a les 11, quedem davant de la bonaigua portant bastons i botes o bones bambes per atrapitxar aquestes canyes, col·laborar i conèixer el lloc. Si els dos xotius són dos, col·laborar, atrapitxar les canyes i conèixer el lloc que ha fet tota la atuació a l'Ajuntament. Estem contents i agraïts que l'hagi fet.
i es pot fer un camí entre la zona de baix i dalt de 1.200 metres preciós per passejar arran de l'oquer la Riera. Per tant, home, una caminada amb aquesta doble funció... Si no, no digues, Carme. Com que és ecologista, aquestes canyes no són bambú, oi que no?
No, no ho deia perquè això es porta un koala i ja ho tenim resolt. Bueno, passen les cabres a mi i van menjant els rebrots, però nosaltres col·laborarem i convidem la gent que passi, que passegem per aquí i que trepitgen. O sigui, simplement trepitjar.
Ara que estan naixent es trepitgen molt fàcil i al final s'avorreixen. Perden força i s'avorreixen i ja no. Ja no es rebroten. Ja han aparegut arbres i tot, que estan enterrats al canyó. Sí, ho fèguen. Ara rebroten en alegria i que surti la vegetació de la zona mediterrània.
Aquest dia de l'Aventolera, que feien també un programa de ràdio parlant dels sabres que van caure tancant, vaig sentir una cosa que va ser dient això que estàs dient ara i que crec que va bé. I a mi em va agradar molt perquè va parlar el jefe de Parcs i Jardins, una de les persones que en sabia moltíssim de coses de plantes.
Es va dir que en el terreny, sobretot era a Terrassa, que avui dia molts arbres que estan dins de la ciutat, com estan regats, estan podats, estan alimentats amb minerals que els sabonen i tot això, l'arbre no consolida, no reforça les seves arrels per profundir.
Si diu que no necessita buscar minerals, diu que està alimentat de manera artificial. Quan ve una ventada d'aquestes tan fortes, diu que no té prou arrels i per això cauen.
perquè van caure quantitat. I els boscos, que estan tots asseguts. El Pi també es van explicar quan va haver-hi l'aventada, no sé si el 2009 o el 2010. Aquella tan forta que a mi em van portar urgències i tot per motius que em va descomposar l'estat. Es van explicar que el vent de més de 100 km per hora tomba als pins.
Per això és anormalitat en la zona que vivim, si n'hi ha pins, és que aquests vents no es produeixen. Perquè si es produeixen diverses vegades no quedaria ni un pin. Perquè és clar, té un arrel central, però no té arreletes, té molt poquetes, és molt superficial, són napiformes. N'hi ha 20 metres que en la taula esta, l'arrel se té.
Hi ha moltes superficials. Hi ha una de fonda però les altres no. Van arribar a 120 i escaig. Quan es tenen dificultats, es foraden les roques i van aprofundint i no creixen per fora, creixen per aquí.
Veixen per dins buscant l'aliment i fan un arrel profund. Això va passar a la torre del senyor Es Costa que els teníem davant. Tenien una pineda preciosa i va arribar un moment que va caure un parell amb una ventada i no tan forta. A sobre de la caseta que tenen al garatge i tot això que tenien perquè ara ja és de reajuntament.
I aleshores el jardiner els va aconsellar que els traguessin tots. Tu saps quina pena tan gran? Aquells pins tan bonics. No els van llançar perquè els van portar a un altre lloc que els van tornar a plantar. Però aquell jardí que era tan mago, tan verd...
i de cop i volta tan pelat. Aquí l'Ajuntament va editar un llibre que jo el tinc a casa, que és molt maco. I després vam fer una passejada
com si diguessin turística, que tenia la guia d'una persona que anava dient els sabres i els que podia sabreçar i els que no. Els que donaven una espècie d'energia. De les forces, com a mi m'agraden molt les terres.
siguin les que siguin, desèrtiques i frondoses, la terra per mi, soc taura i segurament no sé de què. Totes aquestes coses de tipus geofísico, geològico m'agraden molt. No és que entengui ni J. No, però t'agrada. És com si li agrada un quadre encara que no entengui res. Aleshores sí que m'agrada, a vegades sí que penso, mira, un arbre
Penseu que això ho havíem comentat aquí en aquella obra tan bona del de Líbes. La Sombra del Cipres és alargada. La Sombra del Cipres és alargada, hi ha una escena preciosa
en la qual el nano aquell que és el protagonista que va narrar com si diguessin tot el que li passa i ve l'altre que està malalt, allà amb aquell professor, i parlen del cementiri. I diu, a mi m'agradaria que m'enterraran debajo d'un pino.
o d'un arbre, d'un roble o el que sea. No, jo crec que diu un pino. Diu perquè... Dic és com si uns braços t'abraçaran. Dic en canvi, debajo de un cipres, no, perquè és com si t'acortaran. Però és xulo, eh? I tu vas metgeant... Manes que el de Lluís descrivia molt la terra, que era un enamorat. Però això de l'arbre que t'abraca...
La del Girmenes sí que l'he llegit. La Sombra del Tí Pres no l'he llegida. La Sombra del Tí Pres és molt bonica i ens ho va fer llegir aquí que feia anys i jo l'havia llegit de més joves i aleshores quan la vaig llegir té un lèxit tan bonic, tan d'allò que inclús t'esborrones i és en castellà no? El castellà no també és bonic. El castellà no, l'espanyol no lo sé.
De fet, la llengua és castellà. L'origen és de castellà. L'espanyol ho han fet les persones. L'han adaptat oficialment. De fet, la llengua és castellà. La d'allò, el texto, és sobrio.
Era bastant seco. La terra la descriu meravellosament bé. Dice los árboles, son como los hombres. Los hombres chillan, los árboles usurran. Son puntos poetis que son muy macos. M'agrada com hem començat la tertúlia. Estem en aquesta sessió.
Per suavitzar l'ambient. Déu vol una coseta de cada manera. Haureu vist l'exposició de fotos del Salgado?
Es reflexa el que és, i la pel·lícula que vam fer... Sí, la pel·lícula sí que l'he vist. La mitjana de la pel·lícula és d'un drama immens, que és el drama de la vida. El Rwanda, el Rio, s'hi va ficar allà a fotografiar els muntons de cadàvers, i va acabar en una situació tan anímica, tan enfonsat, tan enfonsat, que diu, això ja no es veu, som morts de depressió.
i va acudir la gènesis, que és els llocs verges de la Terra. Hi s'ha trobat. I després la síntesi, allà en la zona que viu ell, que a més ve gent que tenen moltes terres, han plantat dos milions d'arbres, poca broma.
No és un bon final. I en 15 anys estan altíssims perquè no són els que plou molt i són avers de tropicals, no són els d'aquí. Roure i les d'altres en tenen 17, les que no hi ha plantat, i les groses estan així. I costa molt. Igual que costa que creixin i visquin, li costa morir després. Morir, sí, sí. Són durs. Longevots, forts. No, forts, durs, però costa molt. T'has de moltar per 50 anys.
Nosaltres teníem una caseta i abans teníem una alzina. No teníem un roure, era una alzina. No l'abraçaves entre tres persones. La més alta de tot el gar... La més... Té 150. Molt, molt gran. 150 o 200. Per al que en dius. Tres persones no l'abraçaven. I els nanos van fer una caseta a dalt, a les branques. Amb unes caixes de fruita. Dic que us fumareu dalt a baix i us matareu.
Era una meravella, ara d'una bona feina, quan floria a la primavera i li caien totes les flors, havies d'anar amb el rascle, només que traient brutícia. És una matèria orgànica per al bar. Sí, ens anava molt bé.
Bé, mira, és una meravella. Jo no tinc arbres però com és una terrassa és el que diem, tinc un pi però només que ha crescut dos pams perquè encara que el test és molt gran, el va rescatar d'un lloc, el meu marit, de la muntanya
que l'havien malplantat en un lloc que passava a tothom i estaven a punt d'atropellar els cotxes. Va tenir la paciència d'arrencar-lo amb terra, amb el pa de terra, se'l va portar al seu test i està allà. Ui, si viu, ja té tres anys ben bons.
I ha fet tres pinyonets. No, perquè al principi sí que pensava que era pinyonet. I és de la terra, no és pinyonet. És com una olivera que em va portar amb la filla de Jaén o no sé de on.
També petita, i ara està grandeta, però bé, d'olives, nana i de la sandovalla. Nosaltres tenim una olivera que ens van regalar en plan ram ara per festes la filla d'un amic nostre. Li va regalar una a sa mare i una altra a nosaltres. A sa mare se li va morir.
I el Manel l'ha anat posant en terretes i més i més i més i hi ha un test enorme. El primer any que va fer olives vam fer un quilo d'olives. No està malament. Un quilo d'olives que les va posar amb aigua i sal i aquelles coses que feia ell. I el segon any va fer menys. I l'any passat la gandula, el que passa és que el Manel la va tallar molt perquè no creix queix tant per això de les copes. Perquè està en un lloc que li passa molt bé. I llavors l'any passat va fer dues dotzenes.
No, no, però són maques. Ja tenim prou per un aperitiu. I tant, i tant. Quina feinada. Està molt bé. Doncs mira, les olivieres que també... Són magnífiques i a més les veus amb aquell color i després per sota tan grises.
I al Xavi li van encolomar una al jardiner. Però resulta que és en castellà diem una cebutxa. Ara no me'n recordo com més en català. És igual que és oli borda. No, no és borda, fa unes olivetes petites. I aquest any ha fet un grapedet.
Si l'oblides, tindràs una olivera, però tu la tindràs controlada. Serà com un bonsai. Els arbres de casa són bonsais, no poden créixer més. Jo vaig anar un any al sur a veure ma filla quan estava granada i vam fer una excursió cap a Gain.
doncs era un mar, talment era un mar d'oliveres. Un jardí, muntanyes, muntanyes. I era el moment en què estaven a plena, ja no dic de les olives petites, però amb una verdor. Quina cosa més bonica. Això va passar allà i una vegada que afortunadament vaig anar a Castella
i aleshores estaven quan les mièses són verdes. Miraves el paisatge i era tot verd també. Tu riuràs, però saps aquesta sensació on la tenia jo quan era petita? Jo vaig néixer a Esplúes, però és igual, no era casa meva, a Gràcia. I vaig viure fins als 10 anys a Gràcia.
I després als 10 anys vam venir a Esplugues amb el final, el límit entre Esplugues i l'Hospitalet. Tot allò que està ara tan ple de cases, de pisos, de tot. El carrer Sant Jordi que talla, per sota de la Carloherba, que talla Esplugues de l'Hospitalet. A l'Hospitalet el tenies un quart d'hora passant per sota.
Eren garrofers. Els arbres eren garrofers. Garrofers. Però era tot un mar. Els anys 70 i 31 s'anava ja els garrofers aquells a fer les reunions clandestines del Pesuc. Això va ser després. Però llavors era un mar, un mar inmenso. Tu, una persona amb 10 anys, un criu amb 10 anys, em posava al terrat.
Era una torre i tenia un terrat gran. Un mar. Passava hores i hores. Hi havia un tros d'ordi i un tros de blat. El blat és més claret, és com tirana bruguenc. I l'ordi és més tirana verd forta.
I escolta, em passaven hores i hores. Fa unes hores. Fa unes hores. I no et cansaves de mirar aquell camp? És com quan estàs independentment, quan estàs davant del mar. Si estàs sentat.
I vas mirant al mar les onades que venen, i van, i venen... Sobretot a la tarda. A la tarda. És una placidesa extraordinària. Avui és poesia, tot això. Sí, obert. No sé com parlar cap a una altra tema perquè no m'atreveixo, obert. No, no, tu digues del que hem de parlar.
No puc ara trencar aquesta... No, no, ja m'agrada, vas a dir que també està bé trencar una mica. Home, és que de quan en quan també val la pena tornar-nos una mica ecològics. Vols dir per no parlar de política? Mira, deixa-ho porra. El camí aquest que ens ha obert el Jordi... No, no, això està en el bulletí. Tot venia exacte perquè diu menja i aquest passeig per la vall. D'alguna manera també fa la sensació que ara que fem més del 9N, més o menys, tots, no sé, una mica estem com ja...
Com si estiguessin una mica desconectats. Es va viure durant uns mesos amb molta intensitat i ara van passant coses, continuen passant. Tot això ho van allargant, tot això ho van posposant, s'allunya tant el 9 de novembre que pràcticament la gent diria jo que està com decebuda. No. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No
Doncs ara la gent continua estant parada però espectant. Més que decebuda. Ara penseu un momentet.
la reacció de la gent. Està com aquell que diu a veure per on tomba. Hi ha qui parla de posposar les eleccions. Si les allunyem molt,
La gent es desconnecta. És com un globo que perd gas, que llavors es va desinflant. Tot l'esforç que hem fet tothom, perquè aquest esforç l'ha fet tothom, ara, si ho allunyen tant, quedarà totalment...
El que realment té desig i està convençut, no el treus de... És com una flamerada. Sí, això me'n recordo jo quan feies allò de les gassosetes amb amnèsia.
que tiraves... I en aquell moment... La sobra blanc i el blau. Sí, quan tenies mal d'estómac o la digestió malament. Doncs és això, però en el fons quedava l'efecte del que t'havies de prendre. L'efecte queda, però clar, aquell efecte no es pot perdre del tot. No, és que no es perdrà. Perquè el que estigui ben arrelat i sàpiga el que vol, ho farà. Si no, un any, dos o tres. Ara la passa està donada.
Sí, però... Sí, sí, d'acord. La passa està donada. No, se'n torna a repetir que a mi la vida m'ha ensenyat... Tampoc cal allunyar-ho tant, eh? ...com a vosaltres, que no cal precarcal, convencions i convenciments. I, per tant, jo ho prenc amb molta naturalitat, eh? Sí, sí, sí. Cada una té la seva posició, si està única o no hi està única, i tal. Voleu un país plural. Jo no...
Només faig aquesta reflexió. Voleu un país plural, no un país d'allí està única. No, no, no. És que aquí, en el nostre país... Jo no puc renunciar al meu principi. Hi ha qui prefereix que sigui, esperar que la llista sigui única, que no serà possible. I hi ha qui ho precipitaria, potser. O no, hi ha qui pensa que en el moment que aconseguíssim la independència, el dia següent ja tot aniria sobre rodes.
La que vull dir és que s'han de tenir les condicions profundes i saber el que es vol i per tant històricament un any o dos. En religió, que nosaltres més o menys ho representa, que havíem de saber alguna cosa, diu senyor, per tu mil anys és com un segon.
Per no tant, què vol dir això? Que hem de tenir paciència que les coses es vagin fent. Que no poden anar com diu el Jordi, no es pot córrer. El que passa que l'individu té la cosa de la inversió pesa. Si la gent és de fraude o frustra és perquè les seves condicions són molt superficials.
És la meva opinió. Són molt superficials i calen, això no pot anar-hi menys. Jo pensem que el Riau, que va ser d'ERC, va dir que era necessari convèncer un milió més, perquè anem molt ajustats al 50%. I això és foment. És veritat que falta un milió.
Tenim en compte una cosa, que el nostre país és molt plural. És molt plural. Convèncer que aniria millor tant per Espanya, per Europa com per Catalunya, que nosaltres som un temps pel nostre conte.
em queda un milió per convèncer. Jo ho dic rellau, no ho dic jo. Estic d'acord. Perquè una cosa forçada en un 52% és com aquell que té una cosa que li deleix molt. Una cosa que li agrada molt i que voldria aconseguir-la. En el moment que l'aconsegueix, si li arriba de pressa, ja ha perdut el seu al·licient.
En tant, un 33 o un 35% és molt poc per aconseguir la majoria. Si tots fóssim normals... Aquesta normalitat és difícil. Si tots fóssim normals, aquesta sensació que hem de ser només uns hauria d'haver desaparegut.
Perquè tots seríem humans amb aquest món que cada vegada estic a vigilar més i és més global. Que tingui que ser així, dius. Esclar, però cadascú defensa el seu raconet, la seva costa. Per aquí no està, per aquí no anirem amb tot. Això ja va passar com que en Javel. I con Romulo y Remo.
Per tant no canviaran d'aquí a 35 anys. Vosaltres veureu molts canvis, inclús veureu canvis que no hi ha una jerarquia en la cúspides, sinó que la cosa serà molt més col·legiada.
Jo no i potser allà on estigui també us veuré. La majoria d'aquí no... Ara anem avançant. El primer pas està donat. Molta gent ja sap de què pensem i a què aspirem. Doncs esperem.
Bueno, han tingut una alegria. El Mario Suárez ha fet unes declaracions molt contundents i molt clares. Ha dit que ell està molt agraït al poble català perquè és el que va permetre que Portugal pogués ser lliure en el 1714. Perquè que totes les forces van venir a Catalunya, Castella va preferir portar-les a Catalunya, va abandonar allà i ells van poder ser lliures.
que tenia dos diplomàtics que van per Esteris. Aquí el que passa, inclús ja no el poble en si, sinó és el núcleo central que vol dominar, el sentit d'emperialisme. Aquest sentit d'emperialisme encara el tenen.
Sí, el tenen. Ah, però el tenen el govern, perquè jo crec que n'hi ha molta gent que no. El que passa és que estan invuïts per això. El govern ha anat arrossegant, arrossegant i l'opinió pública l'ha convençut força.
Els mitjans i mitjans i mitjans i xerrades. Ha fet mal. Molt mal. Ha fet mal i està fent mal perquè mentides, repetides, repetides se les han fet creure. És com la gota d'aigua. Se les han fet creure. Certes classes més intel·lectuals que venen i visiten Catalunya se les cauen.
Quan l'Ebola va treure l'alcalde matí de Castelldefels dient que obliguen el xiquets al pati a parlar en català, va arribar al micròfon, la carxofa, a un pati i tots parlaven en castellà. Tots, tots. És que l'alum social del català s'ha perdut encara que oficialment el gastem. Si jo anava al 81 treballava en un poble de 600 habitants a la llacuna.
Els nens havien crescut en català. Eren catalans i entraven a l'escola catalana. I els primers anys es parlaven en català a l'escola. No, l'escola parlava en català. Als 4 i als 5 anys es parlaven en castellà. Però en 4 o 5 anys al pati jugaven en castellà pels dibuixos d'animals.
No, no, però no corris gaire. Al meu ne tothom li havia parlat i sobretot al tiktak fins que va tenir 3 anys li vam parlar en català. En el moment que li van posar a l'escola a Sant Feliu a les Mercedes, un castellà correctíssim i no parlava a casa ni a l'escola amb ningú en castellà.
Però correctíssim. Per què? Perquè l'ús social del castellà, el pati, era avassador... I continua sent-ho. I tu mira un quios de diaris... Sí, sí, els patis es parla en castellà. Sí, sí, l'ús social del castellà és immens. Un 80% parla en castellà. Sí, sí, sí. Al revés de quan el meu marit era... És mentida el que la diga un senyor com a l'alcalde de Castelldefels, del PP, que ho digui.
Però repeteixen o no repeteixen i al final creen una divisió artificial. Qui creu la divisió? Diu que nosaltres volem apartar-nos d'Espanya. És Espanya que per segons quines coses ens rebutja, ens rebutja la nostra cultura, la nostra llengua, però vol els nostres cèntims, les nostres iniciatives
i que callem a sobre. I els principis democràtics s'han saltat totes. Perquè, encara que digui que som una tercera part, el Rajoy diu que els que valen l'Espanya són dues terceres parts. Encara que sigui una tercera part, has de dialogar si tu eres governant d'una democràcia. Has d'escoltar tothom més per tots. Ell no ha sigut mai dialogat. Diu que no. Si ell és dialogant, l'entorn no ho és.
No, no, no. Em sembla que la petita, la nina té molta part de culpa.
La qui? La nina de Rajoy. L'ica del general. L'ica del general. Del general franquistes. És la nostra opinió, no? És el que ens sembla. Avui hem invertit el tema. Hem invertit el tema. Hem començat per poesia i hem acabat. Ho hem fet al revés. No, home, no. Però si en un minut no ho diré per res. No, home, no. Però si en un minut no ho diré per res. No, home, no. Però si en un minut no ho diré per res. No, home, no. Però si en un minut no ho diré per res. No, home, no. Però si en un minut no ho diré per res. No, home, no. Però si en un minut no ho diré per res. No, home, no. Però si en un minut no ho diré per res. No, home, no. Però si en un minut no ho diré per res. No, home
Ja tinc tot el programa. Se'ns acaba el temps, a més a més. El Barça pot guanyar. Ja som primer de grup. Ja va funcionar el trident. Quina ràbia, el tio aquell, com va... El llibre... Aquí li deien llibre.
De libra nada. Mira, molt bé. I a més van ser gols macos. Pensa, el del Neymar. El Neymar ja va dir que és un golasso. Doncs així acabem aquesta d'artúlia d'avui. Gràcies a tots Jordi, Lina, Joana i Montse. Tornem dijous que ve amb més coses. Que vagi bé el cap de setmana. Igualment.
Catalunya Informació. Són les 12.
L'alcalde de Salou, Pere Granados, creu que amb l'entrada de la Generalitat en la gestió dels terrenys de BSN Wall es consolida més aquest projecte. La signatura amb la caixa s'ha fet aquest migdia.
Les poblacions del Vallès més afectades per la bandada de dimarts continuen treballant per enretirar arbres i recuperar el subministrament elèctric dels 600 abonats que encara no en tenen. Endesa calcula que al llarg del dia d'avui la majoria d'usuaris podran recuperar el servei.
Un home d'uns 70 anys ja ha mort en una explosió de gas votant un pis de mullet del Vallès. 5 persones han quedat ferides lleus però només una està ingressada a l'hospital. Una desena de veïns els han evacuat i ara cal veure si l'estructura de l'edifici de quatre plantes ha quedat afectada.
El Banc Central Europeu presta prop de 130.000.000 a 300 bancs de la zona euro. És el resultat de la segona subhasta de liquiditat condicionada de l'organisme després de la del mes de setembre. L'anomenada barra lliure del BCE ha de servir perquè les entitats concedeixin més crèdits a famílies i empreses.
Els asteroides van ser els principals responsables de l'aparició de l'aigua a la Terra i no els cometes, com el 67P. Aquesta és una de les conclusions a les dades enviades per la sonda Rosetta, que orbita al voltant del cometa i que ha publicat avui la revista Science.
I l'elèctrica Dharma torna als escenaris el 2015, l'any que ve, per commemorar els seus 40 anys. El retorn d'aquesta històrica formació serà, però, puntual. El primer concert es farà al Festival Estrenes de Girona l'abril i les entrades es posen a la venda aquest dilluns que ve.
Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. Els Mossos d'Esquadra investiguen dues agressions que hi va haver ahir a prop del Camp Nou després del Barça PSG. Ho ha explicat aquest matí el director general dels Mossos Albert Batlle. Una de les víctimes ha estat donada a dalt i l'altra continua ingressada però fora de perill. Tots dos són ciutadans francesos i segons els Mossos encara no hi ha detinguts.
El Barça es classifica per a vuitens com a primer de grup després de guanyar per tres a una el PSG amb gols de Messi, Neymar i Suárez. Luis Enrique va apostar per una defensa de tres amb Bartra, Piqué i Mathieu i va deixar la banqueta Jordi Alba i Adriano. El Barça sabrà qui és el seu rival de vuitens dilluns al migdia. Ho podreu seguir per Catalunya Ràdio.
I en bàsquet a l'Euroliga, el Barça es pot assegurar la primera plaça de grup al partit que juga aquest vespre a tres quarts de nou contra el Fenerbahce turc al Palau. I en motor, l'escuderia McLaren fitxa Fernando Alonso, que tindrà d'acompanya el britànic Jenson Button.
I el temps al vent continua bufant fora les terres de l'Ebre i el nord de la costa Brava a la tarda començarà ja a fluixar. Els bancs de boira i els núvols de la Vall d'Aran tendiran a desfer-se i a la tarda farà sola pràcticament tot arreu. Les temperatures s'aniran recuperant.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts us parla Andrea Bueno. Sant Just Mou Alcor és el lema amb el qual el municipi col·laborarà amb la Marató de TV3 dedicada en guanyant les malalties del cor. Recentment s'ha creat l'associació Sant Justenca per la Marató de TV3 que organitzarà un munt d'activitats aquest diumenge a la sala municipal de la Teneu. L'entrada solidària costarà 3 euros i la recaptació anirà íntegrament destinada a la investigació de les malalties del cor.
En poc més d'un mes de vida, l'Associació Sant Justenca per la Marató de TV3 ha organitzat aquest acte a l'Ateneu per tal de col·laborar amb la causa d'enguany. Les activitats, per exemple, inclouran una xocolatada a carrac de la Comissió de Festes del Barri Nord, valls de saló, exhibicions de dansa, conferències amb la dietista Pilar Santpau i també amb el doctor Florenci Balle de l'Àrea Bàsica de Salut, que explicarà com funciona un desfibrilador. L'acluent d'Anira Carrac del Concert de Just Gospelkor dirigit per Josep Beuter Bueno.
Sí, sí.
Més qüestions en clau solidària, el rebost de Càritas reprèn dissabte a la campanya omplint la cistella davant del mercat municipal. La iniciativa va començar l'octubre i té com a objectiu recaptar aliments i productes bàsics perquè les famílies més necessitades puguin subsistir cada mes. Aquest mes de desembre des del rebost de Càritas demanen que s'aporti torrons, crema de cacau, oli, galetes, xocolata, cacau amb pols, pastilles de caldo i detergent de roba. La recollida de productes tindrà lloc dissabte de 10 a 1 davant del mercat.
I acabem recordant-vos que demà divendres l'escola de català obrirà el procés d'inscripció per als cursos del segon i tercer trimestre. Per fer-ho, primer farà les proves de col·locació de 10 del matí a 1 del migdia. Les proves d'inscripció seguiran el gener, el dia 8, de 10 a 1 i de 5 a 8 del vespre. Per més informació podeu trucar a l'escola al 93 473 44 76, a l'Ajuntament al 93 480 48 00 o a enviar un correu electrònic a l'adreça català a SantJos.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà, en menys d'una hora, més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio ràdiodesvern.com. Molt bon dia.
It feels good to be here. Neurotic, alcoholic. Make money, gin and tonic. Chips and VIP are really making me angry. We're lined up round the block and inside the place it's empty. So step to the right, give up the fight when you're standing in the dark.
I said, well, what is that good point? Nobody stays that way. The day, the end, the day, all you get is the second one away from your day. Trap door, trap door in the ceiling and the floor. Disappear, disappear, everybody feel the pain. You always did the things they told you to. You always thought that sickness so deep.
I'm so sorry I was late. Yeah, my name was on the list. But they said I had to wait. The kids in VIP are looking for a family that's deeper made of gold. But their wallets are empty, so stand to the right. Don't give up the fight. Yeah, we're standing in the dark, but we're looking for the light.
He told me he was young. I said, well, what is that good for? Nobody stays that way. Day after day, all you get is the shit while you're waiting for your pay. Trap door, trap door, in the ceiling and the floor. Disappear, disappear, everybody feel the fear. You always feel the things they told you to. You always thought that shit they sold you so cheap.
You always did the things they told you to. You always thought that shit they told you. One more, one more, and then close that door. He told me he was young. I said, well, what is that good for? Nobody stays that way. And day after day all you get is the stick while you're waiting for your pay.
M'agrada.
Estem escoltant just a la fusta. Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia i aquesta hora el que fem és saludar el Manel Ripoll.
Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia, Carme. Parlem una setmana més d'economia, avui parlem de què caldria fer una mica per millorar la situació econòmica actual i ens hem quedat l'altre dia en què calia fer tres passos, que eren activar recursos, ser productius i tirar endavant un model productiu correcte
Vam parlar una mica allà d'activar recursos, no Manel? Exacte, són aquests tres passos dins de Catalunya, de què es podria fer o cap a on hauríem d'atendre. Recordem que la idea era d'aquell capitalisme 1.0 que hi havia
que hi havia hagut fins a la Segona Guerra Mundial o al capitalisme 2.0 que apareix a partir de llavors amb l'estat del benestar i un queixament econòmic sostingut al llarg del temps, doncs veure a partir de més o menys els anys 2000, a partir de l'inici del segle XXI, cap a on estava atendint l'economia i en el cas de Catalunya avui fa una sèrie de recomanacions per veure cap a on hem de anar, si hem de ser més capaços
actualitzar aquest software cap al 1.0, o més cap al que hi havia hagut a la segona meitat del segle XX, que és el que la majoria de nosaltres hem conegut sempre. A veure, som-hi. Sobre activar recursos, vam comentar una mica la setmana passada, farem quatre pinzalles per refrescar-ho i així enllaçar-me'ls.
amb els altres dos punts que ens quedaven. L'important aquí era recordar el que és el teixit empresarial i productiu català. Catalunya s'ha basat sempre en el model de Pymes, de petites i mitjanes empreses. No tenim una gran multinacional que sigui una marca catalana
molt gran, sí que hi ha empreses que han anat creixent amb el temps, com per exemple Cava, Freixanet, Cudornil i això, que han crescut, però no diríem que està... És diferent, no? Sí, no diríem que és com Volkswagen o com Apple o com Nike, no és una gran multinacional que està a tot arreu. Tenim aquestes pimes que han anat creixent a poc a poc i això és l'important, que el que ha de fer Catalunya per sortir d'on està,
i per mirar cap endavant és no deixar de banda aquestes petites i mitjanes empreses, a vegades es parla molt de baixar els impostos perquè vinguin ara que ahir van dir que potser el projecte aquest de Barcelona Wall no s'acaba de dur a terme. Sí, al final sí, avui han dit que sí. L'any que ve comencen a tirar-lo endavant.
però a vegades sembla que es miri més amb que vingui inversió de fora i que siguin els de fora que ho arreglin i no tenir en compte el que ja tenim aquí i que ha funcionat al llarg de diversos segles. Tenint en compte això, aquest teixit productiu de les petites i mitjanes empreses, a més a més que les que avui en dia encara estan en peu,
vol dir que han estat capaces de superar aquests 7 anys de crisi i per tant s'han sapigut adaptar a les noves necessitats del mercat i per tant són empreses que estan curtides en aquest procés tan dur i per tant ha quedat el bo i millor de la petita i mitjana empresa catalana.
I per què han sobreviscut aquestes i unes altres? Bàsicament perquè han après a exportar. Això tan important que diem. Ens comenta que és una mica bàsic. És com la solució que han trobat aquestes empreses. El tema d'exportar ho acabarem d'explicar en un dels altres punts que veurem. Però en aquest moment el que hem de retenir és que el fet que una empresa aprengui a exportar li aporta per una banda talent
i per l'altra banda innovació, perquè no estàs competint amb les petites i mitjanes empreses de Catalunya només, sinó que et fiques a competir contra empreses alemanes, suegues, daneses, nord-americanes, japoneses, o aportes talent i algo que ells no fan, o innoves amb algo que ells encara no han sapigut fer,
o no entres en aquests mercats internacionals. Això és el més important que han tingut aquestes petites i mitjanes empreses. El problema que han trobat i que és un problema que no només afecta les petites i mitjanes empreses d'aquí sinó que és en general a tot el món occidental,
és el tema de l'envelliment de la població, d'acord? Això és un problema demogràfic greu que va enllaçat amb el problema educatiu que potser sigui un tema més endèmic tant d'Espanya com de Catalunya perquè la llei que ho regula és espanyola.
Des del 1977, des de la restauració de la democràcia, hem estat incapaços de que, al moment en què hi havia un canvi de color polític, es mantingués la mateixa llei d'educació que hi havia anteriorment. Sí que s'ha pogut mantenir més d'una legislatura, perquè un govern socialista o un govern del PP ha aconseguit una seona de legislatura i per tant durant vuit anys ha mantingut el mateix sistema educatiu, però com a molt ha durat aquestes dues legislatures, al moment que hi ha canvi de color polític,
es canvia el model educatiu i això el que afecta, sobretot les petites i mitjanes empreses, és que el capital humà potser no està tan ben preparat com estarà el capital humà d'Alemanya, de Suècia, d'Estats Units o d'altres països on sí que han decidit mantenir una línia educativa més fixa i ser al llarg del temps anant-se seguint aquesta mateixa línia educativa permet tenir un capital humà més preparat.
És una mica les coses que cal tenir en compte a l'hora d'activar els recursos. Passaríem a parlar, Manel, de la següent qüestió, que seria com ser productius, que també és una idea que últimament, sentim a dir bastant, que cal anar cap aquí, que potser no cal treballar tantes i tantes hores, sinó les hores que es treballen
Aprofitar-les bé. Això és un concepte que té diverses potes. Per ser més productiu és important que hi hagi innovació tecnològica
Però també és important que hi hagi més demanda perquè si no hi ha més demanda no decidiràs produir tant producte perquè no hi ha tanta gent que te'l comprarà. Cal tenir en compte aquestes dues potes. Vam parlar les setmanes anteriors del tema de la innovació tecnològica que a vegades la gent li fa bastanta por perquè diu si hi ha una màquina que substituï la feina que jo faig, què faré jo?
que això ho sentim des de fa molt de temps, des de la industrialització. Exacte, és un concepte que amb el temps s'han anat superant fases, també quan es van aplicar en el primer sector van aparèixer els tractors i van començar a llaurar i el que feia el tractor, substituir la feina de 10 persones, amb el temps aquesta gent van a treballar en un altre sector, potser van a treballar en el sector tèxtil.
Llavors, quan també el sector tèxtil va treure unes màquines que eren capaces de fer la feina que feien les persones, es van començar a fer el tema de serveis. En el cas d'Espanya, tot el tema de turisme, també tot el tema de serveis bancaris. Antigament, en les oficines bancàries hi havia només una única persona. Avui en dia, quan entres en una oficina bancària, hi ha molta més gent de la que hi havia anteriorment. Ara n'hi ha menys, ja. Ara és molt al revés, també. Però si ho comparem amb la pel·lícula de Mary Poppins,
que es veu quan van aportar el PINIC allà dintre, no té res a veure com funcionava aquella oficina bancària o com funciona avui dia. Hi ha molta més tecnologia però no ha fet fora les persones que també continuen atenent el client.
L'altra pota que ens centrem en aquest moment és el tema de la demanda. La demanda és un factor que ha anat canviant globalment i de forma molt ràpida. Són molt diferents els consumidors que existeixen avui en dia
farà per exemple 10 anys, 15 anys, 20 anys. No tant, perquè les persones siguin diferents, perquè amb l'esperança de vida que avui en dia són les mateixes que avui en dia continuen sent-hi, però sí que els hi han aparegut o les empreses han sapigut crear una sèrie de necessitats, d'objectes que fa 20 anys no tenies cap necessitat de tenir,
Per exemple, amb el telèfon mòbil fa 20 anys, si anaves pel carrer i no podies trucar algú, fins que trobaves la cabina no trucaves i si t'havien de localitzar no et localitzaven i no s'acabava el món. Fa cinc anys que no hi és tant, no teníem correu electrònic al mòbil, no teníem WhatsApp, és a dir que en realitat tot nascensarem d'aquí cinc anys.
Exacte, són totes aquestes noves necessitats. Sí que existia el correu electrònic però no el tenies al mòbil, ara avui en dia tens un smartphone que te'l deixa tenir avui en dia i cap a on anirem, aquestes necessitats que fins ara no teníem i que aniran apareixent. Ara es parla d'aquestes impressores 3D que et permetran... Ja ho fa servir molta gent. Que diuen que estaran a casa, com qui té la impressora que imprimeix en paper, t'imprimiran... L'altre dia sortia per la tele que imprimien menjar. Et podrà dir que et programi fer els canelons... Això em costa més de creure.
Tot arribarà. L'altre dia per la televisió sortia com preparaven un plat i sortia i te'l treia. Estaven allà fets els canelons o la pasta i ho preparava. És difícil de creure però també era difícil de creure que tindríem el mòbil aquest que ho podries consultar tot. Llavors és tot anar pas a pas i és aquesta demanda que...
va canviant tan ràpidament i el que provoca és que les empreses s'hagin d'adaptar a aquesta demanda. Això és molt important perquè no es pot arribar a ser productiu si no es té en compte aquesta demanda i si aquesta demanda no es reactiva.
Ens aniríem ara a parlar del model productiu correcte que creus que cal canviar-lo. Una mica en el fons tindria a veure amb el que acabem de comentar ara. Com fer-ho per ser més productius. Exacte, la idea és aquesta. Des del principi del segle XXI fins al 2007 semblava que el model productiu que s'estava duent a terme
era un model productiu, sobretot en el cas espanyol i català, que és el que estem mirant, de mirar-nos al malic, de mirar cap a casa, i com que la demanda interna era molt forta perquè l'estat del benestar havia permès que aquesta famosa classe mitja tingués molts recursos econòmics,
Més que tenir molts diners, tenia possibilitat de poder-se endautar i d'acceptar crèdits. I per tant, exacte, de portar un nivell de vida diferent. Exacte, portar un nivell de vida que potser era superior al que per renda li tocaria, d'acord? Però és el que en aquell moment li feien creure que havia de portar. Exacte. Sí, sí, clar, clar.
Totes aquestes necessitats que et feien creure que havies de tenir sí o sí... Canviar el cotxe de pressa, tenir una segona residència... Exacte, totes aquestes coses feien aquesta demanda interna i que en aquell moment era suficient per fer tirar el país. A partir del 2007, amb el tema de la crisi, es desploma aquesta demanda interna. La classe mitja és la que pateix més la crisi. De fet, des del 2007 fins avui en dia,
Potser no direm que ha desaparegut la classe mitjana, però sí que s'ha afablit molt si la compareixem amb la classe mitjana que hi havia el 2007. I la idea per... Una part molt important s'ha empobrit també d'aquest nucli gran que hi havia abans en la classe mitjana.
S'ha empobrit perquè la classe mitjana és la que sempre pateix més aquesta crisi. En el tema de les empreses que estem mirant com s'ho han de fer i quin model productiu ha de ser el correcte.
Tenim la sort que la història econòmica ens dona casos en què han passat coses semblants i la solució que han pres aquells països quan els ha passat alguna cosa semblant. Per tant, qui hauríem de mirar? L'any 97 hi va haver una crisi molt forta a Àsia, hi havia el que es coneixia en els diferents països anomenats els tigres asiàtics.
que van patir una crisi molt severa. La forma o la solució que van trobar aquests països asiàtics i que els va permetre sortir de la crisi va ser mirar cap a fora. Això que hem estat explicant abans en el punt 1 i que han fet les petites i mitjanes empreses que avui dia encara estan vives. Si la demanda interna, pel motiu que sigui, s'ha afablit, no és capaç de consumir tot el que tu produeixes,
ho has d'anar a vendre fora. D'acord? Això ho van fer l'any 97 als països asiàtics i se'n van sortir. Per tant, és el prisma o és la idea que hauria de tenir Europa i, per tant, Catalunya per poder intentar sortir d'aquesta crisi en què es troben i en què la demanda interna ha caigut en picat, mira la demanda externa i intenta que, a través d'aquesta demanda externa, salvis la productivitat que estaves tenint fins ara i, per tant,
Si mantens la productivitat no hauràs de fer gent fora i podràs mantenir-te més o menys com fins ara, però tot esperant sempre que es recuperi aquesta demanda interna. No oblidar-la des de vista de l'exportació per anar millorant.
una cosa l'han acompanyada l'altra. Exacte. I mirat també al revés, un cop estigui aquesta demanda interna recuperada, no oblidar-te que aquesta demanda externa t'ha permès mantenir aquest nivell. O sigui, no tornar a caure en el parany de com que la demanda interna ja torna a funcionar, oblido el de fora i torno a fer que la classe mitja, que esperem que en el seu temps es recuperi, es torni a endeutar i torni a tenir tots aquests problemes que
que ha fet que a partir del 2007 es desplomés i haguessis de sortir cap a fora. Exacte. Per tant, digues, digues. No, no, no. Digues, digues. No, no, no. Va recollir una mica el que havies dit, però seguim endavant. Vull dir que ens queda poquet temps, Manel. Doncs saltant d'aquests tres punts que hem vist, avui ja per acabar-ho. Exacte, hem repassat com activar recursos, com ser productius i cap on podríem tirar el model productiu correcte, tenent en compte també la demanda interna, exportant, etc.
Com acabaríem? Conclaríem aquest repàs de cap on anem a l'economia catalana que és el que hem anat passant les últimes setmanes. El que faríem per finalitzar serien veure dos factors complementaris que s'han de tenir en compte amb aquests tres punts que hem vist avui i que no tenen a veure amb l'empresa directament però sí que permeten que aquesta petita i mitjana empresa s'activi i vagi pel bon camí. El primer punt seria el sector financer
La funció d'ahir, d'avui i de sempre del sector financer ha estat atraure l'Stalby per deixar aquests diners a empreses que facin inversió productiva. A partir del 2007 i quan comença la crisi, els bancs i les caixes d'Stalby s'obliden del que ha estat la seva feina
Més que guanyar molts diners, el que han fet és atraure l'estalvi, però per a elles mateixes per reforçar-se i no per donar-lo a les empreses. I que és el que porta també a tot el tema de les preferents. Sí, tot això s'ha anat portant una cosa a l'altra i s'havien oblidat d'aquesta feina.
Hem d'acabar, Manel. Per això t'he dit breument. I el segon tema seria el tema de la distribució de la renda que no pot ser ignorat perquè cal complementar que les empreses siguin eficients i que existeixi l'eficiència amb que existeixi l'equitat, amb que existeixi la cohesió social. De fet, una nota històrica seria que Europa ha estat capaç al llarg del temps de tenir democràcia, creixement econòmic i estat del benestar i que hem de ser capaços de...
ara quan mirem cap al futur no renunciem a cap d'aquestes tres potes perquè totes tres són igual d'importants. Potser al principi del segle XX ens vam oblidar de l'estat del benestar i vam mirar només a tenir creixement econòmic i creixement econòmic, hem de tornar a ser capaços de tenir aquestes tres potes perquè si desapareix una d'elles, s'afavoreix la classe mitja, desapareix la demanda interna i ens trobem on ens trobem.
Perfecte. Doncs així acabem aquest repàs. Gràcies Manel Ripoll per parlar-nos d'economia. Se'm tringa la veu. Una setmana més. Tornem la setmana entrant. Que vagi bé i bon dia.
Aquest Nadal, el regal ideal, el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar a aquells que més estimes a aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dónes dalt al web xaviervillar.cat, optimaràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, ens trobaràs al carrer Bona Vista, 87 Bis, de Sant Just Desvern.
Celebra el Nadal al restaurant de la Teneu. Al cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a la barassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna.
A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web, Café de la Teneu, punt S. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Justesberg. Restaurant Café de la Teneu.
La informació més propera al Just a la Fusta.
En punt dos quarts de dotze, aquesta hora parlem del CAO, perquè durant aquest any hem anat parlant de quina és la situació en relació als seus locals, com hem comentat diverses vegades, hem de deixar els locals actuals per anar-se'n a algun altre lloc, i les últimes converses... Vam plantejar unes propostes, i llavors nosaltres ens les vam mirar, eren distribució d'espais, accessos, una mica la relació que tindríem amb la Teneu, tot i que hi ha moltes coses que encara no estan lligades i que encara hem de parlar.
Nosaltres, a partir de la proposta que ens van fer, vam mirar si s'adacuava a les nostres necessitats o no. Vista això, vam fer una contraproposta a la Teneu, on teníem en compte coses com els accessos, perquè el carrer Teneu té una vorera molt petita i una porta d'aquestes que detecten els nens. Aquestes que s'obren automàtiques, no?
i coses d'insonorització, i llavors vam fer aquestes contrapropostes a l'Ateneu, que tampoc no... Bueno, és petits detalls, que nosaltres sabem molt millor perquè sabem quines són les nostres necessitats, i llavors el dilluns de la setmana passada...
Ens vam reunir i els vam explicar quines eren les nostres necessitats, allò que faltava a la proposta que ens havien fet. I llavors es va fer una petita negociació. Ah, doncs mira, això ho podem fer així, o les finestres perquè no siguin perilloses.
es pot fer d'aquesta manera i vam arribar a un petit acord. El que passa és que ara, aquest dissabte, com que això ho estem treballant des d'una petita comissió formada per uns quants pares i uns quants caps, això ho hem de passar a la resta del Consell de Caps i aquest dissabte
doncs els presentarem tot això, aquests acords amb els que vam arribar a la Teneu, que tampoc són definitius, però els passarem als altres CAPs i llavors decidirem si realment ens semblen bé, si apostem cap aquí.
És a dir, en funció del que es decideixi aquest dissabte o els propers dies, en tot cas, se n'aniran perfilant una mica si us ubiqueu finalment a la Teneu, que entenc que en principi és la voluntat, però que s'han de resoldre aquestes necessitats, aquests serrells que comentaves ara, però en principi la probabilitat és que aneu a la Teneu.
A nosaltres, de fet, és de moment l'única opció possible que tenim, i tampoc no hi anem com per resignació, sinó també en sembla bé. I llavors, si és lligar unes quantes coses, perquè ens acabin de fer estar segurs que hi volem anar.
Les coses que menys us convencen serien aquest tema que ens comentaves ara dels accessos, per exemple, o hi ha alguna altra cosa que digueu això? Potser és evident que no serà suposo tot el gust ideal, perquè és evident que quan es fa una llista de necessitat segurament n'hi ha alguna que no es pot resoldre, però en general les mancances principals que hi trobeu quines són?
En principi és l'accés, perquè creiem que pel carrer a Teneu és un accés perillós, i llavors, perquè a més a més podem fer molt soroll. Nosaltres som 100 nens i...
i els porten als pares i els venen a buscar i llavors això vol dir moltes persones amb unes hores concretes i a més a més sortir a jugar al pàtic o al carrer o fer coses amb pintura. Això, bueno, creiem que això acabaria, bueno, que no és un problema, però sí que és soroll i molèstia que tot això
Creiem que hauria de ser un accés molt nostre, però la resta és una mica distribució d'espais, que ja ens han dit que pot anar a carrer nostre. La sempre, si poguéssim tenir molt espai, estaria molt bé. El més complicat és aquest tema de l'accés, perquè la Teneu no n'ofereix cap altre.
Sí, sí que... El problema que hi veiem nosaltres és al carrer Ataneu. Llavors, com que després l'Ajuntament està fent tota aquella zona de l'antímpati... Sí, està convertint exactament el Pla Sant Antoni Malaret i tot plegat. Sí, allò seria un possible accés, però de moment encara no.
Potser de cara al curs que ve estaria en funcionament. En principi el setembre que ve se suposa que si tot tira endavant i en principi com arriveu als acords definitius, possiblement el curs que ve hi seríeu.
Això és un dels altres, a part dels accessos o dels petits detalls d'insonorització o de revertició, el que sigui. Aquest és un de les nostres preocupacions. El calendari. Sí, perquè no volem començar un altre curs amb les condicions en què estem ara. Ara sou encara els locals de la parrotsia, no? Sí, amb la meitat dels locals.
I està sent complicat gestionar-ho, el fet que estigueu allà, suposo que també pendents de capona a neu, m'imagino que són dos anys difícils per cau. Sí, és una miqueta caòtica, a més a més per qüestions d'espai, perquè hem de fer dos torns de cau, tenim tot el material allà.
i llavors ens trobem apretats i fer dos torns de cau també és una cosa que no ens agrada gens perquè no tots els nens es veuen i qui fa cau a primera hora no pot estar al cau una estona més perquè ha de marxar perquè vinguin els altres. Creiem que fer cau a l'hora és una de les nostres prioritats.
Les famílies us donen suport, us entenen com ho estan vivint? Sí, les famílies molt bé, estem molt contents. Hi ha uns pares molt animals que estan a la comissió de locals i estan empenyent molt i amb molta força i la resta de famílies es preocupen i ens donen molt suport amb tot.
Amb els nens també ho esteu explicant tot aquest procés? Sí, sí. Els més grans estan molt al corrent, els més petits encara pregunten... Si pregunten expliquem tot el que sigui i quan tinguem una proposta definitiva ja ho explicarem a tot l'agrupament.
Teniu alguna idea de quan creieu que s'ha pogut prendre una decisió? En tot cas, en cas que sigui de tirar endavant o de dir, almenys aquest dia hem de decidir si tirem cap aquí o cap a no, o cap a un altre lloc? Tampoc no ho crec. Aquest dissabte, si ens agrada tot això, doncs jo crec que aquest dissabte pot ser important, però també ja estem
i ja estem anant cap allà, tampoc no estem en un moment de gaire disjuntiva perquè no hi ha moltes opcions, només n'hi ha una. És a dir, la decisió està presa però cal matisar com es posen aquestes necessitats. Doncs en tot cas anirem parlant, avui hem volgut saber com estava amb la Maria Bardagí, moltes gràcies Maria, i que vagi bé, fins aviat, bon dia.
Estem escoltant just a la fusta.
Els Pastorets de Sant Just tornen a l'Ateneu. Els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre, tens una cita amb els Pastorets de Sant Just a la sala del cinquantenari. Nou personatges, noves escenes i noves històries en l'adaptació del text és teu de Pep Albenent.
Recorda, 19, 21, 22 i 23 de desembre, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. No et perdis un dels muntatges més esperats de l'any, els Pastorets de Sant Just.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tranvaix. Flúzo Culturama.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Infórmate'n al web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
3 minuts i 3 quarts d'una del migdia, aquesta hora parlem de cinema amb l'Imanol López, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Una setmana més, segona setmana per repassar les novetats de la cartellera cinematogràfica. No sé si vas anar a veure el final d'alguna de les pel·lícules de l'altre dia.
No, vaig dir que ja aniria, però al final entre una cosa i l'altra ha sigut... Aquestes setmanes de pont semblen que no, però després se'n compliquen. Exacte. La setmana que ve, si en tens alguna de vista, de les que s'estrenen demà divendres o la setmana passada, ja ho comentem. Jo tampoc he anat al cine. Ah, molt bé això d'acusar els altres. No podem fer la crítica general. Parlem per això de les novetats, perquè n'hi ha unes quantes. Sí, però abans de parlar de les novetats, em deixes fer una prèvia només.
Només de dir que demà Cinema Club Utopia, que és l'associació que s'encarrega una mica de fomentar el cinema al poble, ja que no tenim cinema. I que demà plega, de fet. I tot i que, bé, jo també ho he de dir, jo soc part del Cinema Club Utopia,
Sóc una part de dues persones, vull dir que som molt pocs ja, però cineclup utopia pot seguir vivint si algú n'agafa la responsabilitat, diguéssim. El problema és que els dos que ja estem no podem continuar cineclup utopia, però seria maco que algú agafés el relleu. Que algú agafés el relleu, encara es podria agafar aquest relleu. Si algú en té ganes, doncs ja ho sap. Exacte. Que vagi demà a veure la pel·lícula, no? Que s'animi, saps? Una mica de... parlar amb nosaltres i ja veurà com s'anima. Home, demà bona pel·lícula.
Demà, fer... Però així per acabar, no? Està molt bé. La pel·lícula, demà, és 10.000 quilòmetres de Carlos Márquez Mercet. De fet, una pel·lícula que s'ha fet amb molt poc pressupost però que ha rebut molts premis i que ha estat molt avalada per festivals. Vull dir que jo crec que és una aposta interessant i també això que ens fa com especial il·lusió que vingui bastant de gent al Casal de Joves. Per fer el final una mica de tot plegat, exacte, que acabi per la porta gran.
Doncs és la primera pel·lícula que recomanem, 10.000 km, demà al Cine Clopotopia. Tenim més opcions per això. A part de demà, podem anar al cine també altres dies de la setmana. Es pot anar a la capital, a Barcelona, i veure altres coses. I, aleshores, ens trobaríem apostes com Camino a la Cruz, que el seu títol... De primera es fa una mica de mandra, no, amb el títol?
Sí, i de fet jo crec que hi de segones, però vaja... És una mica... és un Dramon, diguéssim, alemany, a més, té un estil molt propi, aquesta gent, molt rígid, crec, al meu parer. Aquesta és la veu del trailer, eh? Sí, així, a més a més alemany. Està dient una nena que s'està confessant, els seus pecats.
Sí, és una pel·lícula sobre una nena que conviu en una comunitat cristiana. És molt similar a Electric Children, que van estrenar la setmana passada, però ella no viu aïllada a la societat, com és el cas de la nena d'Electric Children, sinó que està integrant en ella i es debat en ella mateixa en aquesta bipolaritat de fer cas a les seves... Parla molt, eh? Traiem un moment perquè, si no, en perdem. Sí, sí, parla, parla.
Sí, sí, és aquesta bipolaritat entre les seves creences religioses, que està encarnat per la seva mare i per un sacerdot que són molt rígids, i la seva vida, diguéssim, en un institut on coneix la mort, on coneix la música, on coneix... I diguéssim que aquests creuaments mentals, bé, a la noia li provoquen un cert...
Un cert conflicte interior. El seu director és Dietrich Brüggemann. Diuen que està basat en la seva pròpia experiència personal d'una persona que ha conviscut amb el catolicisme molt a prop i que l'ha marcat.
A veure, potser pot fer mandrano, però el tràiler, jo crec que és una pel·lícula que està molt ben feta. Si ha d'anar sabent què és bo veure, potser és molt interessant. De fet, està guardonada. Té un os de plata al Berlín, a la Berlina. I, després, a Valladolid també ha estat premiada amb l'espiga de plata. És una pel·lícula... És una estètica així sòbria, molt alemanya, no? Sí, sí. T'ha d'agradar l'estil, però és una pel·lícula recomanable.
Doncs Camino de la Cruz, Crossback, com vulgueu, preferiu pronunciar-la, és la primera de les estrenes que repassem, estrenada aquest divendres. Canviem radicalment d'història, no? I ens anirem a parlar ara d'una pel·lícula americana. Bueno, ¿qué quieres saber? ¿Qué es importante en tu vida ahora mismo? Creo que si desapareciera mañana, el universo no se enteraría para nada.
És una pel·lícula entre una comèdia i un drama fet a Amèrica, als Estats Units.
De fet, està dirigida per Jason Reitman, un nom que potser no sona a primeres, però si us dic que ha fet Juno, suposo que potser sona una mica més, una pel·lícula que sona bastant més, o Up in the Air, que també és una pel·lícula que va ser bastant... Home, totes dues estaven molt bé, no? Sí, sí. Vull dir, són pel·lícules recomanables, i de fet per les dues va estar denominada als Oscars i als Globos d'Or. Vull dir que és...
És un director amb renom que ha fet una nova aposta, de fet torna el seu estil d'adolescents i aquest tipus de temàtiques, perquè amb aquesta pel·lícula, en sentit de protagonista, un noi que es troba una mica sol i com s'aconsegueix relacionar és una mica...
a partir de les noves tecnologies o de xarxes socials i aleshores el que va fent el director és introduir nous protagonistes que també tenen una forma de relacionar-se amb el món que és a partir d'aquestes noves tecnologies i com ho viuen si són molt estrictes i són una mica...
Mira, doncs fa bona pinta. Em ve de gust, aquesta pel·lícula. Tu no gaire, potser. Veig. No, tampoc és el meu estil. Estic una mica advers contra les pel·lícules. És un director que no té pel·lícules molt molt conegudes, o crec que sonin, potser molt berri-street. Però bé, són pel·lícules de terror o apocalíptiques, zombies, vampirs... I entrem en Magdalena.
És d'aquesta atmosfera, sí, sí, sí. De thriller, vaja. La història va sobre un home, que de fet el protagonitza Michael Hall, que potser us pot sonar, perquè és el protagonista de la sèrie Dexter. Potser li poseu cara. És un home que, una nit, estan a Texas, a casa seva, amb la seva dona, li entra un home a casa, un lladre, i, volent o no volent com sigui,
L'acaba matant. Aleshores, ell se sent molt culpable, però el que descobreix és que l'home era un delinqüent molt buscat. Aleshores, gairebé es converteix en un heroi. El problema és que llavors ve el pare del noi matat.
que el vol matar ell i el seu fill. Jo de vegades em faig un embolic, que t'has de concentrar molt en la pel·lícula per entendre ben bé què passa. És una mica trama llarga, perquè quan el va matar llavors descobreix que no havia matat el seu fill, llavors em descobria qui havia matat realment. És una mica... Inquietant, eh? Aquesta et convenç més i me n'ho veig. Sí, una mica més. No n'acces.
Tampoc en accés, però sí, em convença. Tenim l'Andrea, bon dia. Hola, què tal, bon dia. D'aquí res et sentirem fent l'informatiu, però tens una mica d'estona per parlar de cine. Sí, exacte. Hem repassat Michael C. Hall, estàveu parlant d'ell. Exacte, és el protagonista d'aquesta pel·lícula, aquest thriller que es diu Frio en Julio, en castellà. De fet, és una novel·la, és una novel·la de Landstate.
No, no està malament. El que passa és un tancre d'aquests tan llargs i que et porta per tot arreu que t'explica la pel·lícula realment en el poc temps que dura. Però bé, en tot cas, també queda dit aquest frió en juli, on anem cap a una altra de les propostes per aquesta setmana, perquè de les que s'estrenen aquest divendres. Vinga, la següent. Ens arriba d'Estats Units, també. Acabo de hacerlo, señora.
Les diré lo primero que deben saber sobre James Brown. Desde el día en que nací supe que todos conocerían mi nombre.
Un altre biòpic? A més, James Brown, amb molta personalitat. Crec que s'està fent una mica una moda això de fer biòpics musicals. No és l'únic, diguéssim. Els Jesse Boys han sortit fa poc. Propostes així similars, també. De Bob Dylan, també. És veritat.
Se'l està fent com una moda, però a més buscar aquesta part extra musical dels artistes. I una mica va per aquí aquesta pel·lícula, es diu I Feel Good, i ressegueix la vida, com ja hem sentit en el tràiler, de James Brown.
Per qui no el conegués, Padrí del Soul. Es va fer molt famós als Estats Units, precisament per això, perquè va portar la música aquella, típica de les esglésies, va portar els escenaris, i a més, amb aquesta pesoneta tan forta, que va acabar recorrent món i, inclús, anant a Vietnam a cantar, feia tonteries d'aquestes. Ho repassem tot, eh? El tràiler, també, i, evidentment, la pel·lícula. Ara estic veient justament això de quan se'n va anar a Vietnam i tot plegat. Home, mira...
Interessant, no? Sí, sí, sí. A més és de Taylor, que és el director de... és que sempre ho dic al revés, criades i senyores. Que fa molt bé aquesta pel·lícula, no, també? Sí, aquesta pel·lícula, sí, sí, és recomanable. A més, va estar anomenada a quatre oscars, va ser important. Per tant, en principi pot ser que aquest ai filgut estigui bé, no? Sí, sí, a punt de maneres, sí, sí. Vinga, anem cap a una altra, la senyorita Julia. Aquesta ens ha arribat des del Regne Unit. Sí.
No tinc el tràiler, que és independent. Jo l'esperava, ja, el tràiler. Si t'he vist la cara, d'esperar tràiler. És bàsicament un drama, també, un drama així molt d'època, que explica la història entre un criat i la seva senyora, la senyorita Júlia, mentre el, diguéssim, el terratinent està fora de casa. Un sant Joan acaba passant el que acaba passant,
I és una mica... la història entre ells dos de quina condició ho manatenen com a criat i com a senyora, diguéssim, si s'han de considerar al mateix nivell o no al mateix nivell. Llavors, el criat és Colin Farrell.
Està bé. Molt bé. Fans. Sí. És que ho hem comentat abans amb l'Andrea i... És atractiu. Sí, sí. I la Jessica Chastain, no? Sí, que és la senyorita Julia. També és una actriu molt coneguda i, a més, està dirigida per Lee Fullman, que potser no la conegueu tant com a directora, sinó com a actriu, perquè va ser la musa durant molts anys, un director molt cener al cinema, que és Inmar Berman,
Que si no l'heu vist, us el recomano per sobre de moltes coses en aquesta vida. I ara es posa a dirigir, ja, eh? De fet, ja porta anys, eh? Potser des dels 90. Des dels 90 ja dirigeix, diguéssim. Però sí, sí, una pel·lícula recomanable. De fet, és una obra de teatre que s'ha passat al cinema. O sigui que... És aquest, el trailer, ara sí. ¿Qué has estado haciendo? Pensarán que me he enamorado de un criador.
Potser sí. Tiene mucha imaginación. Tal vez no haya tanta diferencia como se cree entre un ser humano y otro ser humano. Bé, doncs, la senyorita Júlia, crec que ens queda una última pel·lícula, Immanuel, per comentar. L'has de triar. D'aquestes tres, què? Quina et quedes? És difícil, eh? Potser per al meu camp, diguéssim, escolliré el documental, Nacido en Gaza, que s'estrena demà. Sentim... Trailer? Ara sí.
Diu, estimo el mar, he nascut al mar, m'agradaria estar sempre dins del mar, nedant i vivint-hi. Està subtitulat, eh? No és que tingui aquest domini del idioma. Sí, Nacido en Gaza, una pel·lícula d'Hernan Zin. De fet, és un periodista que ha escrit molts llibres també i ha fet molts documentals.
entre ells, Un dia más con vida, que recorria els països del tercer món, o Bitlles misèria, que recorria xavoles, des d'Àsia a Àfrica fins a Amèrica Llatina. De fet, aquesta última, ell té l'acostum de fer la pel·lícula i després tornar a veure els seus protagonistes, i en aquesta última pel·lícula, cinc dels protagonistes van morir després de la pel·lícula. És un periodista molt especialitzat en ambient de misèria i de guerra, sobretot.
I en aquest cas se'n va a Gaza, a la frontera israeli-palestina, durant els fets d'aquest juliol i agost. D'aquest any mateix? Sí, d'aquest any mateix. Segur que recordeu. Ens ha anat ràpid també fent el documental, no?
Sí, sí, és un documental que, sobretot, és molt... bueno, crec que té una potència molt gran a nivell de fotografia. Sí, sí, només en el tràiler es veu, eh? Sí, o sigui, juga molt amb això, juga molt amb els slow motions, o sigui, amb la càmera lenta, o no sé, o amb altres tècniques com el time lapse, que és allò que vas posant foto a foto, molt ràpida, per veure un procés molt llarg, de forma ràpida, com si obris una flor, veure-ho foto a foto, ràpid.
Jo crec que és una aposta molt forta. Aquest noi segueixes 7 o 10, ara no me'n recordo, nens en aquest territori durant la guerra i com evoluciona la seva personalitat perquè queden traumats per un territori en aquest conflicte. Doncs s'agrada seguir, no? Fa una pinta i s'agrada anar a veure, en tot cas fa una pinta. S'agrada seguir en quin cine és la fan. Juliadi, és la teva recomanació, no? Sí, personalment és la meva recomanació.
A la setmana que ve, si n'heu vist alguna, ja ho sabeu. S'estrenen Los Fenómenos i Sant Vincent.
una mica molt diferents, una sobre la crisi, l'altra sobre un home vell que coneix un xaval, un adolescent que fa reprendre la seva vida una mica donant-li sentit. Està bé. Doncs estils diversos, també, aquesta setmana a la cartellera. Gràcies, Immanuel López. Tornem dijous que ve. Andrea, et sentim d'aquí a no res. Fins ara. Bon dia.
I marxem, queden dos minuts només per arribar a la una en punt del migdia. Per tant, tanquem el Joc de la Fosta d'avui dijous 11 de desembre. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bon, als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. També avui hem parlat amb la presidenta de l'associació per la Marató de TV3 aquí a Sant Just i amb la Lilo Miller, presidenta de Just Gospel, que també participa en aquest conjunt d'activitats.
amb l'Alina Santabàrbara, la Joan Algarra, la Montse Darréa i el Jordi Agulló, hem parlat d'economia amb el Manel Ripoll, hem entrevistat la capdelcau Maria Verdigy per parlar de la situació de l'agrupació i dels locals, i hem acabat parlant de cinema amb l'Iman el Lope. Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses de 10 a 1 del migdia, com quedaria per explicar-vos què passarà en just i fer-vos els matins una mica més entretinguts.
Fins aquí el programa d'avui.
Pràvio d'esfer, sintonitzes pràvio d'esfer, pràvio de Sant Just.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Flúzo, cada dijous a les vuit del vespre a Ràdio Desvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flúzo Culturama. Take me wherever you go And I won't complain along the way
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Sant just mou el cor és el lema amb el qual el municipi col·laborarà amb la Marató de TV3. Enguany la Marató es dedica a la investigació de les malalties del cor. Diumenge la Taneu acollirà un munt d'activitats solidàries, així com també les instal·lacions del Pony Club Catalunya. Amb aquesta notícia obrim el Sant just notícies d'avui dijous 11 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Avui es presenta el pressupost provisional de 2015 a les entitats veïnals de Sant Justa. Serà un acte adreçat a les associacions de veïns per explicar les partides de 2015 abans que s'aprovi de forma inicial el ple el dia 22.
El CAU podria començar el proper curs a l'Ateneu si accepta la proposta de l'entitat. Representants de l'Ateneu i del CAU s'han reunit per estudiar les alternatives perquè l'equipament aculli la seu de l'agrupament. L'Ateneu espera ara la resposta dels escoltes. I Sant Just s'assuma a la celebració dels 25 anys del Consorci per a la normalització lingüística. Avui el regidor d'educació participarà d'una taula rodona a Sant Feliu i demà s'inaugura una exposició a les escoles sobre els 10 anys del voluntariat per a la llengua.
Bon dia, Sant Just Mou al Cor és el lema amb el qual el municipi col·laborarà amb la Marató de TV3 dedicada enguany a les malalties del cor. Recentment s'ha creat l'associació Sant Justenca per la Marató de TV3 que organitzarà un munt d'activitats diumenge 14 de desembre a la sala municipal de l'Ataneu. L'entrada solidària costarà 3 euros i la recaptació anirà íntegrament destinada a la investigació de les malalties del cor.
Amb poc més d'un mes de vida, l'Associació Sant Justenca per la Marató de TV3 ha organitzat aquest acte a la Teneu per tal de col·laborar amb la causa d'enguany. L'entitat va sorgir d'una forma espontània i ha comptat amb l'ajut d'altres col·lectius i del consistori. La seva presidenta, Mariàngel Cebada, ha parlat de l'origen de l'associació i del seu objectiu, el just a la fusta.
mai veiem sota imprès el nom de Sant Just amb la recaptació i potser valdria la pena enfocar i fer alguna cosa i bé així ens ho vam anar parlant i vam decidir fer aquesta associació. Hi ha entitats petites o associacions que individualment no tindria cap sentit o els costaria fer-ho per falta de mitjans i de temps llavors nosaltres posarem això, serem la peça que cohesionarà, moure un engranatge.
A més, també per fer la seva activitat més transparent, l'entitat es va decidir constituir com a associació i és que la intenció és seguir col·laborant cada any amb la Marató de TV3. Diumenge a l'Ateneu, el grup ha organitzat un munt d'activitats amb l'ofici de la Marató. Les activitats s'inclouran una xocolatada a carrer de la Comissió de Festes del Barri Nord, valls de saló de la secció de l'Ateneu, exhibicions de dansa amb els estudis de dansa a Tutuguri Renata Ramos i una actuació de dansa amb els estudis de...
amb el grup coral d'infants de l'escola Montserrat i del cor jove de l'Ateneu. A més hi participaran també els alumnes dels cursos municipals Erzplàstiques i els del Carràu Blau i també hi serà Juss Teatre amb diferents monòlegs. També s'entrevistarà a la matgessa i dietista Pilar Santpau i el doctor Florenci Balle de l'Àrea Bàsica de Salut explicarà com funciona un desfibrilador. La clouenda Anira Carrac del concert de Juss Gospelganger