de 6.000 euros que la Generalitat haurà de pagar a les famílies que escolaritzin els seus fills en escoles en castellà. Aquesta nit vens la treva entre Kiev i els separatistes prorussos de l'estat d'Ucraïna que no ha evitat la mort a trets d'un càmera rus. Els màxims dirigents de França, Alemanya, Ucraïna i Rússia continuen les converses per la pau a l'est ucraïnès.
I es publica per primera vegada en català i castellà una obra de Mai Jia, un dels autors més llegits a la Xina. La novel·la titulada El do és un thriller d'espies que parla de la solitud de l'home. Al seu país se n'han venut 15 milions d'exemplars.
França, Nigèria i Alemanya, Algèria. Avui, els vuitens de final del Mundial. Ahir, Holanda va aconseguir la classificació davant Mèxic, amb dos a un per dos a un, amb un gol del penalt de Penal al Descompte. Costa Rica va eliminar Grècia a la tanda de penals. El mig canvista croat Ivan Rakitic, nou fitxatge del Barça, s'acomiada aquest matí de Sevilla. Aquesta tarda arriba Barcelona, demà el presentaran. Kilian Jornet és el nou campió del món de forces de muntanya. L'ultrafondista català va guanyar ahir la Marató del Montblanc.
Matí més fresc, les temperatures han baixat entre 3 i 5 graus a Reu. Després dels ruixats i les tempestes d'ahir, avui queden alguns núvols a la meitat, és que s'aniran trencant. Mitjà amb temperatures una mica més altes, amb núvolades amb punts a muntanya, sense més conseqüències. A aquesta hora, 22 graus a Barcelona, 21 a Tarragona, 16 a Lleida i 15 a Girona.
Just a l'aposta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dilluns 30 de juny, últim dia de juny. Programa que comencem de seguida amb moltes coses. Comencem o tanquem en tot cas aquest mes de juny i demà sí que ens atarem el juliol i renovem una mica també el Just a la Fusta. De fet, ens incorporem també noves seccions i també noves col·laboradores. A partir d'avui s'intereu també
a l'Estela, a la Laia, que estan fent les seves pràctiques des de les diferents escoles de Sant Feliu de Llobregat, i també a la Marta Molins. Per tant, sentireu noves veus a partir d'avui al Just a la Fusta. Com sempre, però, primer el que farem serà parlar de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb l'Andrea farem un repàs de l'actualitat general del dia a través dels diaris.
i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles, Hernández i Rius per saber què ens esperen de cara als propers dies, després que tant ahir com avui les temperatures han baixat de manera destacada.
A les 11.10 parlarem del Cau amb alguns responsables de l'Agrupament Escolta per saber en quin bon estan les negociacions amb l'Ajuntament, amb la Teneu i com es troben, que és el que passarà també de cara al curs que ve amb aquesta entitat, després que divendres es van reunir ja amb l'Ajuntament i van fer una xocolatada de protesta davant de la Casa de la Vila. Hi ha dos quarts de dotze de tertúlia d'actualitat amb la Carme Mondó, el Vicent Riera, el Josep Coderqui i la Palmira Badell.
A la tercera hora parlarem del Centre d'Estudis en Just Tengs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, i també parlarem de coaching avui amb el Francesc Corbella, avui arran de l'agressió de Luis Suárez al Mundial ens parlarem una mica de tot plegat.
I això és el que tenim per avui al Just a la posta. Comencem de seguida amb les notícies de Sant Jordi.
I per tant saludem l'Andrea. Bé, molt bon dia, Andrea. Què tal? Què tal? Bon dia. Per on comencem avui? Doncs comencem parlant d'activitats d'estiu a Santjust. De fet, aquesta setmana arrenca una proposta molt interessant que jo l'he entingut aquí a Santjust algun cop.
I és que els tallers de música comencen dijous les nits d'estiu. Amb la col·laboració de músics del municipi, els tallers de música engeguen un cicle de concerts d'estiu a la fresca al claustrat de l'equipament de les escoles. Els concerts són oberts a tots els públics i es faran tots els dijous del mes de juliol, excepte el dia 31 de juliol.
que és quan comença la Festa Major, seran de nou del vespre fins a la mitjanit i l'entrada costarà 3 euros i haurà de servir de bar. Els grups que tocaran ja s'han confirmat però encara s'ha acabat de tancar la programació de les nits d'estiu. Això sí, sabem que aquest dijous serà el primer d'aquests concerts i aquesta setmana també coneixerem més coses amb el responsable dels tallers de música de Sant Just, l'Oleguema Joan. Això serà demà si hi ha cas, demà al matí.
Perfecte, doncs anirem parlant. Què més tenim? També d'estiu, no? Més novetats? Sí, ja ho avança la Pur i Martí, aquí fa unes setmanes, i és que Can Gina Està i el Centre Cívic Joan Maragall començaran aquest mes de juliol plens d'activitats i cursos per a tothom. Demà dimarts dia 1 de juliol a Can Gina Està arrencarà un curs per crear estris d'artista amb cartró i roba a càrrec de Montserrat Ferrer, que s'allargarà uns quants dies en horari de matí de tarda.
A més es farà la primera sessió del curs llibre d'artista amb la tècnica del gravat amb Puri Martín, i el dia 2 dimecres a les 10 i a les 4 es farà un curs d'iniciació al scrapbooking, que vol dir muntatge d'àlbums, de fotos, amb Montserrat Ferrer també, que costa 48 euros. I el dia 3, dijous, un curs de modelatge amb Papé Maixer amb la Puri Martín, també per 48 euros a Can Ginestar.
D'altra banda, al Centre Cívic Joan Maragall hi ha programats dos cursos per dimecres, com són d'una banda un taller de risoteràpia, que repetirà l'endemà, per 11,50 euros, i un curs d'esmàrfons i tablets, en vanabasté, que costarà 14 euros. Per més informació sobre tots aquests cursos, us podeu adreçar directament al web municipal, sanjus.cat, també a Can Gynestà o, com dèiem, al Centre Cívic Joan Maragall.
Molt bé, doncs l'estiu és viu a Sant Juster. Almenys hi ha moltes coses per fer. I acabem amb un últim punt, Andrea. Sí, i ara sí, sisplau, deixa'm parlar de festa major, que sempre deia que ja queda menys per la festa major, però és que ara queda com un mes. Ara sí que ens costem.
Estem l'últim dia de juny, l'últim dia de juliol, l'últim dia del mes que ve, doncs ja estarem amb festa, amb festa major, i podem destacar que la CEAS farà el pregó de festa major d'aquest any. D'aquesta manera, l'entitat donarà el tret de sortida a la festa d'enguany en honor al seu 80è aniversari.
Queda un mes perquè comenci la festa i les entitats ja estan escalfant motors per totes les activitats que es prepararan. D'entrada, aquests dies comença el rodatge d'una websèrie de 5 capítols, ambientada en els anys 70, que servirà per promocionar la festa. Es dirà San Just Fever Sweat Hot Heat i si voleu participar encara sou a temps enviant un correu a l'adreça sjdlasèrie.gmail.com
D'altra banda, més coses que tindrem per festa major. Les proves de les colles blaves i grogues tindran un paper també protagonista, però hi ha molt més. El pregó, com dèiem, a càrrec de les Seas, concerts, gimcanes, jocs d'aigua al sopar, les barreques del camp de futbol i molts espectacles, entre d'altres. I com a novetat, Sant Guanyx està preparant un nou format de la trobada d'entitats per fer-la més participativa. La guerra d'aigua es farà al camp de futbol de gespa.
amb una remullada final i la Cluenta tindrà molt foc gràcies a la participació conjunta del Drac de Sant Just, els Diablets i els Dimonis. Tot això tindrem com a resum de la festa. Sí, perquè serà el llarg tot plegat, però en tot cas són els hits. És de les festes més llargues que recordo. 31 de juliol al 6 d'agost, és una setmana ben bona. Sí, perquè en cacau, suposo, el dia 6 d'estiu.
Exacte, i és dimecres ja suposo, per enganxar-ho una mica tot plegat. Sí, són dels debats que hi hauria qui preferia que es fes quan és festa, que vol el cap de setmana, bé, aquestes coses que sempre passen a tot arreu. Doncs anirem parlant, anirem parlant perquè ja ens hi acostem, ja hem dit que estem a 8.30 del juny, per tant ja veiem la llum de l'agost i de la festa major.
Bé, en tot cas, el que fem ara és acabar parlant de música, com sempre, no, això no és música, eh, com sempre parlant de novetats o de què és el que ens vindrà de cara als propers temps. Aviat, segurament, aquests dies el que farem serà parlar de concerts en general, perquè és l'època, no?, n'hi ha molts i molts, però en tot cas, si avui que és dilluns, comencem encara parlant d'alguna novetat, per exemple, d'un grup que es diu Schienhymn, que en principi ens hauria d'estar sonant, però...
Ja sabem que de vegades la tecnologia ens falla. És com si fos divendres. Exacte, sí, sí, sí, és com un divendres raro. Per tant, ens posem una mica de... Música i comatius, molt bé. Però... Volíem parlar de She and Him, que és la barreja de... Bé, la barreja. La unió d'Embuart i Zodiac Channel. Ells, de tant en tant, van començar com un projecte així, més simpàtic, una mica de provavera que passava.
i han tret ja 3 discos, doncs sembla que ara treuran el quart. Són aquest duo format per aquests dos personatges que hem comentat. I que de fet ell, M-World, com ell mateix, com a M-World, t'actuarà aquest dient, Rosalisa Sapta, al Festival Vida. També passarà per Bilbao i per altres punts. I en tot cas el que han anunciat és que treuran aviat nou disc conjunt. Seria el volum 4. Ells van fer un primer disc que es deia Vol. 1.
Després hem fet el volum 2, el volum 3 i ara anirem cap al volum 4, que tampoc no són títols molt esforçats. Però realment està molt bé que mantingui la tradició amarrada, això. Ja que has començat... A veure, quan van començar dient-se volum 1, ja una mica es declara ser intencions, no? Vull dir que en tot cas, el 2 suposo que ja pensava que podia anar fent. I bé, al principi es deia com un projecte paral·lel, però cada cop això que dèiem ha anat agafant més força.
El duo ha anunciat que acaba de fitxar per la discogràfica multinacional Columbia, i que abans de finals d'any, per tant encara queda, potser acaba sortint per Nadal, però sí que publicaran el seu proper disc. De fet no és segur que es digui volume 4, això és l'aposta d'Indispot, però bé, en tot cas diuen que te sorprendria que no es fos així, que els altres doncs s'han dit volume 1, volume 2, volume 3, etc.
i diu que sorprèn veure que segueixen considerant-ho com a projecte, tenint en compte que ella viu en un dels seus millors moments, tenint en compte que és la protagonista de la sèrie Newbell i que continua amb forma, per tant, viu un moment d'èxit important. I ell, el seu últim àlbum, ja fa un parell d'anys que va sortir, l'últim que es deia Awaits and Companions, per tant,
doncs tot fa pensar que potser dona més força aquest o potser no, potser se'l prenen més seriosament o és més fàcil compondre en format duo. Ara sí que ens entrenarà la cançó per acomiadar-nos, posarem alguna cançó de She and Him que segur que et sona, Andrea, perquè ens hem posat unes quantes vegades. Jo crec que és un grup que fa molt estiu.
Sí, és molt fresc. És com de revetlla, de sopars... No soc gaire fan, tot s'ha de dir, però sí que és veritat que tenen un aire molt... O sigui que ballaríem, vaja, a l'estiu, probablement. Ho acceptaríem. Doncs va, sembla que posarem alguna, en tot cas de l'últim...
del volum 3 per anar fent boca, perquè hem dit que ja potser fins al Nadal, en tot cas abans de final d'any traurem tercer disc, quart disc, però no sabem quan arribarà aquest moment. Per tant, doncs marxem amb una d'aquestes cançons per enllaçar de seguida amb l'actualitat general del dia. I sentirem doncs potser una cançó que es diu Never Wanted Your Love, que forma part d'aquest volum 3, i ens sembla que sí que ens entrarà de seguida. Molt bé.
I don't wanna let you win and then you do it again. Take it all, but take it slow. I don't wanna let you down.
I'm not talking to you anymore. Making my bed so I can lie there forever. I don't know what I'm doing this for. All I know is that I'm tired of being clever. Everybody's clever these days. Take the win, take the fall. I never wanted your love but I needed it all. I never wanted your love but I needed it all. I never wanted your love but I needed it all.
You're so close that I can't see You keep trying to bother me And then you do it again Say you're right, I agree I don't want to set you free And then you do it again
I don't know.
I never wanted your love but I needed it all.
I'm not talking to you anymore. I'm making my bed so I can lie there forever. I don't know what I'm doing this for. All I know is that I'm tired of being clever. Take a win, take a fall. I never wanted your love but I needed it all. I never wanted your love but I needed it all. I never wanted your love but I needed it all.
I never wanted you
Just a la fusta. Benvinguts a divendres de 4 a 5 de la tarda. Relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa. Per seguir l'actualitat del Baix Virobregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat del teu ordinador o dispositiu mòbil. InformatiuComarcal.com. Estem escoltant Just a la Fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk atupereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, a aquesta hora saludem l'Andrea Bueno. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem en el tema més destacat avui a les portades, que és aquesta agressió feixista que va haver ahir o el dissabte a la nit ha fet el metro de Barcelona.
Sí, avui els tres diaris que tenim sobre la taula en parlen amb portada. El diari era, de fet, llegim indignació per un atac racista al metro, els Mossos buscant el jove, que va agredir un noi de 13 ciats asiàtics en un vagó, i veiem en fotografia portada la imatge d'aquesta agressió, que un amic de l'agressor va gravar amb el seu telèfon mòbil i el va penjar a internet.
D'altra banda, a l'avantguàrdia llegim que els Mossos busquen l'autor d'un atac racista al metro. La víctima és un ciutadà d'origen xinès que és veí de Santa Coloma. I per últim, el periòdico també ens explica que una banda nazi es delata a gravar una agressió al metro més enllà. Diu que els Mossos investiguen el cas denunciat a través de les xarxes socials. És la notícia comuna avui als tres diaris en portada. Una notícia destacada.
Doncs a la Vanguardia llegim que han identificat l'autor d'aquesta agressió, és el que llegim a través del digital. L'han identificat, no vol dir que l'hagin trobat, però sí que llegim per part d'Enrique Figuereda que assigna aquesta notícia a través del digital i que dona aquesta informació. Diu que els Mossos asseguren
que els mososos inicien la recerca a Sant Andrea del Besòs on podria residir l'agressor i algun dels seus còmplices i després també ens sentim que la víctima de l'agressió racista del metro de Barcelona ha presentat ja denúncies. Els mososos asseguren que la investigació està molt avançada i que tenen identificada, com dèiem, la persona que va gravar el vídeo. A qui va gravar? Sí, per tant, potser no és la persona que fa l'agressió, sinó el que grava.
Llegim també que l'AM es disculpa després de burlar-se per Twitter de l'eliminació de Mèxic. Aeromèxico va respondre amb elegància a la burla dels holandesos. Gràcies per aquest gran campionat. Estem orgullosos i us esperem a casa.
A l'Ara.cat ens assequen declaracions de Boi Ruiz. El conseller de Salut ha assegurat aquest matí a Catalunya Ràdio que les llistes d'espera i la reducció dels llits a l'estiu són un mite polític. El conseller de Salut assegura que ningú es quedarà sense tensió a Bellvitge perquè no hi hagi un llit. Ha quantificat en 2.000 milions d'euros la reducció en despesa real en sanitat a Catalunya en els últims 4 anys.
I el 324 ens explica que interroga per carta al Consell General del Poder Judicial els jutges signants del manifest pro consulta. Els 33 jutges catalans firmants del text pro referèndum reben una carta del Consell General del Poder Judicial amb 5 preguntes sobre l'autoria i la intenció del manifest.
I també destacant degressions de Boirruid, expliquem també aquesta investigació del vídeo de degressió al metro de Barcelona. I un punt final més, expliquem que la Marina italiana ha localitzat 30 cadàvers en una embarcació. Els cossos han trobat al canal de Sicília, entre la costa italiana i africana, després que s'ha interceptat un vaixell de pesca que duia a prop de 600 persones.
Tornem ara als diaris d'avui. Andrea, ens fixem en les imatges del dia. Doncs una de les imatges principals de la jornada són imatges del vídeo que es va gravar al metro de Barcelona fa unes nits en què veiem l'agressió d'un jove a un altre jove, un atac resistent, com dèiem, al metro. El diari ara és la fotografia destacada, com aquest noi li dona un cop de puny.
Aquest jove asiàtic al metro de Barcelona és la fotografia destacada de l'Ara i a l'avantguàrdia també veiem un altre moment d'aquest vídeo, una imatge esgarrifosa. D'altra banda, més imatges que tenim emportada a l'avantguàrdia i al periódico coincideixen en destacar
El dia de portes obertes que ahir vam fer molts comerços a Barcelona, obert per vacances, ens diu la Vanguardia, comprant abans de les rebaixes, hi veiem un grup de clientes d'una botiga del centre de la ciutat aprofitant ahir la primera obertura amb diumenge de l'estiu. I al perièdico veiem també una fotografia del portal de l'Àngel també amb un grup de turistes passejant per allà aprofitant aquest dia de portes obertes. És el tema del dia al perièdico.
A l'avantguàrdia veiem una fotografia petita de Duran Lleida, diu Duran crida a crear un gran moviment de centre, i d'altra banda al diari Ara, veiem també una petita fotografia de Duran, diu la gent no confia en els polítics, no ens volen ni veure, n'està tipa, s'està produint una autèntica revolució.
Molt bé, són les imatges d'aquest matí, de quin llacem ara amb la informació internacional d'avui. Andrea, cap on anem? Doncs primer anem cap a Nigèria, ens entremen el que ens explicarà la vanguardia, per què s'ha produït una matança de cristians al país. Boko Haram és el responsable i ha tornat al poble de les nenes segrestades atacant quatre esglésies.
La guerrilla integrista de Boko Haram va convertir la missa de diumenge en una carnisseria. Un grup d'homes armats van obrir foc en quatre esglésies del nord del país i van matar tothom que es van trobar al seu pas. Les víctimes es comptaven per desenes, però ahir ningú no s'atrevia a donar una xifra, ja que els soldats havien fugit del lloc i no hi havia dades oficials. Les alarmes occidentals han tornat a sonar perquè els atacs es van produir amb prou feines de 10 km de Chibok, que és la ciutat on van segrestar 276 adolescents al mes d'abril.
I ens diu la vanguardia que la sal va seguir el guió habitual. Uns vint homes en una furgoneta Toyota i motocicleta es van entrar a la localitat d'Avada, es van dirigir al centre cristià on s'estava celebrant una missa i directament doncs hi van calar foc mentre disparaven indiscriminadament. És una de les notícies en clau internacional que trobem avui als diaris, que es tracta terrorista a Nigèria.
I ara ens n'anem cap a la Xina i a la consulta que s'ha fet a Hong Kong. Ens hi ha la vanguardia. La consulta il·legal a la ciutat és votada per un 22% de ciutadans. Hong Kong manté l'estiralla ronça amb el govern de Peking amb motiu de la seva reclamació per poder elegir lliurement el pròxim cap de l'executiu de l'excolònia britànica el 2017.
Un total de 787.000 hongkonguesos han participat en un referèndum no oficial sobre la implantació del sofregi universal a l'excolònia que el moviment prodemocràtic Occupy Central ha organitzat en l'última setmana. Una consulta que tant les autoritats de Paquín com les locals han rebutjat i han assegurat que és il·legal i que no té cap mena de validesa. Doncs són les notícies que ens arriben avui des d'altres punts del món. Tornem ara a l'actualitat ens fixem ara en els punts culturals d'aquest matí.
I comencem parlant de la Generalitat que estudia portar als tribunals internacionals la decisió del govern espanyol de no tornar als papers de Salamanca. En teatre, l'Esteca Espai Brossa Culla estripa la Terra, l'estrena de la companyia La Padrina.
La rei de Joaquim, Amat Piniella, acaba de ser publicada en anglès. Altres traduccions previstes d'autors de Club Editor són la d'Incerta Glòria, de Joan Sales, que sortirà properament en anglès, alemany i romanès, i El Mar, de Blai Bonet, que acaba d'aparèixer en eslové. La quarta edició del Festival del Fat presenta al gran públic el millor disseny de l'art. Són objectes de ciència i ficció que estan a punt d'entrar a les cases.
L'art santabònica aposta per la poesia és el cicle dilluns de poesia que portarà fins al desembre 7 veus consagrades entre les quals hi ha Montserrat Avelló, Adam Zagajewski, Denis Desatels i Feliu Frumosa. I avui arrenca la 080 Fashion amb nou emplaçament al recintat modernista de Sant Pau.
I acabem explicant-vos que el Grèrica arrenca avui amb el Smart Show de la Fora dels Baus. És el festival de teatre que comença amb murs, tot i que obrirà oficialment demà dimarts amb Wonderland de la companyia de Nova York Galindanes. Avui hi ha aquest espectacle inaugural que s'obrirà a càrrec de la Fora dels Baus.
I d'aquí tornem ara als diaris, ens fixem en les contraportades d'avui, Andrea. Comencem amb, com sempre parla del diari, ara és l'article setmanal d'Antoni Bassas, que avui el titula, et recorda, Xile. Avui parla del partit de dissabte a entrada del Xile i al Brasil, al Mundial, en què Brasil, recordem, va eliminar Xile. Diu dissabte a la tarda, vam passar una llègrima per Xile, un xile una mica atlètic de Madrid, sòlid i solidari, pencaire i mossegador, només metàfora, diu, i seriós.
Com són els xilens, convençuts que allà on no arriba la classe hi arriben la feina i la fe, perquè cal creure molt en un mateix per tenir el Brasil contra les cordes, enmig de la Maria Groga, defensat només per un parell d'illetes vermelles. Feia temps que els brasilers i la FIFA no ho passaven tan malament, al final van perdre esclar, com correspon, els pupes davant els pentacampeons. Xil ha passat la llista d'equips que no han guanyat res, excepte al cor dels aficionats, una mena de quart finalistes a murals.
i en fotografia ha triat una imatge d'Alexis Sánchez lamentant aquesta derrota de pensar la cara davant el Brasil dissabte a la tarda. Doncs és l'opinió d'Antoni Bassas. Passem ara cap al periódico. Llegim el següent titular, que és que treballo a la fusta i torno a la infància, a l'Era, al riu.
Exacte, avui entrevisten a Paco Suárez, que és carnicer apassionat del camp. Fa 20 anys que restaura velles eines de Conreu. Alguns dels objectes que ha recuperat, un jou de veus i un parell de colleres adornant les parets a la seva carniceria, la carniceria Beni, que és on treballa, han arribat a oferir-li un bon pessic pel vell esmolador del seu avi, que reposa a l'entrada sota la llenda de l'establiment, però ell diu que no. A Paco Suárez, que es diu Francisco Javier Suárez, diu que l'il·lusionaria és fer una gran exposició.
A mi m'encanta presentar-me així. Sóc Paco, revesnet de Maria i de Miguel, vesnet d'Isidora i de Francisco, net d'Ovidio i Avelina i fill de German i Benigna. Llarga llista. Fins i tot el meu germà, un pare d'escans, diu el meu pare que jo vaig néixer a Lleó, però em van parir a Barcelona. Les meves arrels provenen de la Vall de l'Esla, el camí de Santiago, famílies camparoles i ramaderes que cultivaven ràmolatge, sucrera, cigrons, llenties, cereals... Tot a mà.
Diu que era una feina molt sacrificada, va anar bé de migrar, diu, i la terra no donava per mantenir una família, diu, però jo vaig passar tots els estius allà, al camp, tantes aventures, diu, després del bol de llet amb col a cau, la primera missió era descobrir en quin racó de l'immens corral la gallina havia posat els ous. I de tot plegat d'aquesta història, de la seva infantesa, li ve aquesta passió per conservar eines del camp, belles eines de Conreu.
Doncs ho tenim avui al periòdico. Acabem amb l'entrevista que tenim a La Vanguardia. Encara m'indigna veure guixat el meu escot de la Bardot. A veure, Andrea, explica'ns què ens porta avui aquesta contraportada. És una entrevista espectacular amb Akari Gómez, que és pintor i cartellista, autor de 4.200 cartells de cinema. En fotografia el veiem amb un d'aquests cartells. Vaig néixer en una família treballadora de Reus, amb cinc germans més, i el pare va morir als 47 anys, deixant la mare bídua i nosaltres en la pobresa.
El meu consol era anar a veure com s'enlairaven els avions de la guerra a l'aeròdrom i dibuixar-los. Passava amb gana, vam acabar a la casa de la Caritat, i fins que vaig fer de pastor de vaques als 12 anys, amb uns familiars de Sant Feliu de Boada, fins que un dia vaig dir prou i em vaig posar a treballar pel meu compte per publicitat Vila i els Apirelli. Els dibuixava plomes a una tinta dels productes de tota mena que tenien per publicitar, maquines electrodomèstiques,
Era un art, però era rutinari, per això me'n vaig anar a veure els d'Esquema, que és l'agència que feia més anuncis de les pel·lícules, i vaig començar a fer-los plomes anunciant-les per al Fantació, al Femina, al Tívoli, al Windsor, cinemes del barri de centre, i agradaven molt.
Diu que per això va venir un dia un nord-americà de la Paramount expressament des de París al taller del carrer Jules Verne i va demanar per parlar amb el CAP. Diu que tenia una tauleta en un racó i estava dibuixant. I l'americà va dir en un espanyol amb molt d'accent. Qui ha fet aquests dibuixos? El CAP va dir l'empresa.
i l'America va contestar qui de l'empresa, i el va ensenyar a ell, que era un noi dibuixant. L'America va ordenar que el CAPCA el premiés, només li va donar 100 pessetes i per això va decidir marxar de l'estudi. Diu que era la pel·lícula d'Ivan Hough, mostra el cartell.
i acaba explicant també la història de la seva dona, del que va impulsar també més, encara, la carrera d'aquest home, d'Alma Karigómez. La meva dona es va presentar un dia a Tàndem Films i els va dir, assenyalant els cartells que tenien per allà, que el meu marit ho podia dibuixar molt més bé. I d'aquesta manera vaig començar a fer els cartells a tot color, de Meyer Films, Cifessa, Cosmo Films i exclusives a Floralba. Diu que en vaig fer centenars. No està malament, doncs anem d'aquestes entranyables avui a La Vanguardia.
I acabem aquest repàs amb una notícia curiosa del dia, avui va de begudes la història. I ens anem cap a Estats Units, perquè sembla que el distribuidor d'Estats Units de begudes, Friends Fun Wine, va al llençat del mercat diferents llaunes de vi negre i blanc aromatitzats amb cafè.
Sí, sembla que el Bicafè ha arribat. Es veu que és el que ha escrit el mateix distribuïdor al seu compte de Twitter. Diu que està molt content de ser el primer al món de combinar la beguda més popular del dia, que seria el cafè, amb la beguda més popular de la nit, que seria el vi. És el cavernet negre produït al sud de França. L'haurem de comentar elàstric això.
El gust de l'esfres, del fresc raïm cavernet, del cafè express i un toc de xocolata fins i tot. Diu que el que fa el chardonnay, que també és de raïm cultivat al sud de França, a més del ensucrat i refrescant gust del raïm, té el sabor del cafè cappuccino avainillat amb un suau toc de xocolata.
Diu que ell no amaga la seva intenció de portar els Estats Units en una fusió dels estils i del pensament europeus i que la firma també vol animals consumidors a pança més enllà de l'ampolla i en aquest sentit venen els seus vins en llaunes de 250 mil·límetres que es poden transportar fàcilment i també refrigerades. La presentació conté un 6% d'alcohol i es ven per 1,99 dòlars que seria un euro i mig aproximadament.
Tu imagina't una màquina d'aquestes explanadures de llaunes on t'havies vist amb cafè. No vi sol, o cafè sol en llauna, no, no. Jun, vi-cafè. Tot jun, i a més amb aromes, que s'hi va en lles i històries. Molt estranya. Home, a veure, si arribo aquí, això que has dit que és americà, Estats Units. No ho sé, jo crec que aquí estem acostumats a un altre tipus de cafè i un altre tipus de costum. A fer-ho per separat.
De alguna manera. Jo crec que sí. Però mai se sap. Tots s'ha de provar. Li preguntarem a l'Astra i a veure si... M'ho apunto per dijous per preguntar-li. I fer algun test d'això. Exacte. Em vindré, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Ah! Ah!
Dos quarts i mig d'onze, obrim ara diaris i ens aturem a diferents informacions que em semblen interessants. Aquest matí, per exemple, avui a la Vanguardia ja ens anuncia en portada, on diu que els pedàgocs desconfien dels deures de l'estiu.
i explica que els pedagogues recepten descans i no pas exercicis repetitius durant les vacances. Parlen, per tant, d'altres activitats. Diu, imagina't que agafes vacances i el cap et diu que has de treballar un parell d'hores cada dia per no perdre l'hàbit i reforçar algunes habilitats. T'agradaria? Doncs a un nen tampoc. És la resposta de Maria Àngels Brascó, directora de l'escola Sant Pere Claver, el barri barceloní del poble sec.
Diu que en el seu centre cap alumne no s'emporta a casa quaderns amb operacions matemàtiques o textos per fer un comentari. Personalitzen cada grup de deures i els alumnes poden escollir entre diverses opcions. Per exemple, que quan vagin a comprar el mercat amb els pares es fixin en els preus dels aliments i calculin què poden comprar amb els diners que aporten a sobre, que si van a la platja o a la muntanya que es fixin en l'entorn, el tipus de fauna i de flora o que facin un dibuix per explicar-ho i per tant d'alguna manera també reforcen l'expressió oral si ho han d'explicar amb les seves paraules.
És un article que trobem avui en doble pàgina a la part de tendències de l'avantguàrdia on també es parla de fórmules per estimar les ciències. La Unió Europea que vol evitar la futura escassetat de científics, enginyers i parla de diferents projectes que hem comentat també la setmana passada justament per estimular les ciències per part dels alumnes més joves.
I arran de tot plegat, Susana Cuadrado ha signat un article afirmat titulat Verano Azul, que diu que tants anys després i tornat xanqueta, vam ser uns quants els baby boomers que ens vam passar els mocs quan l'avi sorneguer va morir. De més grans, se'ns va acabar entravessant el personatge i la sintonia enganxosa de Verano Azul. És cert, però sempre queda alguna cosa d'allò. Tot plegat perquè ara la dos reposarà a la sobrataula diària del Juliol els 19 capítols de la sèrie, probablement més per manca de pressupost que per nostàlgia.
I acaba dient també que no tot és com l'energia que va recrear Mercer el 1982, si no voleu que la canalla s'estigui tot el dia sense fer res, compreu-los un llibre que el triïn ells o que facin sudocs o mots engravats o el que sigui. Feu que es devinguin silvestres, sisplau, que l'estiu és llarg però tampoc tant.
El periódic el llegim avui a les pàgines d'economia. Un article titulat Els festits ciberbotats parla d'emperadaris de futur i en concret parla d'Icònic Barcelona, la marca de mova creada per les germanes Núria Posa-Martínez i la seva germana Aina que proposen diversos dissenyadors que interpretin una tendència.
Aquest mes toca colors pastel. La majoria dels participants acaben de sortir de bones escoles com ESDI, IED, BAU o la Llotja i afronten el ripte amb creativitat virginal, diuen les seves propostes vestits. La majoria es pengen a la Webdicònic i són sotmeses al judici d'uns 2.600 ciberusuaris. Només el dibuix més votat es guanyarà un passatge al taller i els clients el podran comprar en quatre dimensions, diuen que la posa es proveeix de restes aixits nobles que deixen grans firmes com el del Fodomingui, es produeix fins
On els arriba la tela dels 15 a 40 articles que no superen els 100 euros, però sempre amb ceda, cotó, viscosa, natural, satí, gasa o llana.
i atenció perquè són dues artistes reinventades com empresàries, perquè la Núria és historiadora de l'art, confessa que és més empresària que dissenyadora, i aprendre l'idioma de les finances diu que no va ser fàcil. I l'Aina és llicenciada en Belles Arts i seran amistes, gestiona els estocs, la web i el blog. Les descobrim avui al periòdico.
I acabem aquest repàs amb una entrevista que tenim al diari ara avui a les pàgines de sanitat a Teresa Soriano, que és metge adjunta del servei d'urgències de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Ella diu que tenim la sensació d'estar fent medicina de guerra, diu que el problema de les urgències de la Vall d'Hebron no és puntual, sinó crònic.
que els pacients cada cop passen més hores pendents d'un llit i que la situació ha empitjorat perquè a conseqüència de la retallada s'han tancat llits. Hi ha dues plantes tancades, aquesta no ha estat la primera que això de la primera ja fa dos anys, recorda.
Diu també que l'ambient laboral és tens, que la gent perd el bon humor, que no és puntual del mes de juny, que fa molts mesos que estem així, i que et sents com un hàmster dins d'una roda. Diu que hi ha usuaris que es queixen, però que et troba que la gent és molt conformista i que accepta la situació. T'exilleixen a tu la responsabilitat que els aconseguixis un llit, però falta la col·laboració del ciutadà i que s'adoni que això es podria evitar.
Parlem ara d'actualitat esportiva a través de les portades dels diaris. L'esport avui parla del Barça. Luis Enrique només n'hi falta en tres. És el que diu que el tècnic considera clau l'arribada d'aquests tres cracs. Luis Obrara diu que ha de ser el primer a arribar. Cuadrado i Marquinhos són més complicats i Koke cau de la llista. En principi no vindrà ningú en lloc seu.
I el Mundo Deportivo i l'Esportiu parlen avui del Mundial. El Mundo Deportivo titula Holanda, Holanda, sempre positivo, jugant una mica amb aquella famosa frase de Bangal. Diu que l'oranys de Bangal i Kluivert passen amb un polèmic penal de Márquez en el descompte. Herrera, tècnic del Mèxic, va dir que l'àrbitre ens ha fet fora del Mundial. Va guanyar finalment per un 2 a 1.
I l'esportiu titula El Límit amb la imatge d'un dels jugadors d'Ulanda queixant-se d'aquest penal finalment. Diu que Holanda evita el precipici, una canona de Sneijder i un penal inexistent sobre Robben eviten l'eliminació d'una orange que va estar entre les cordes. En el seu debut a Brasil, el punta va assumir la responsabilitat d'ajudar el penal.
Fins aquí l'actualitat d'aquest matí. De seguida parlem de la provisió del temps.
Passa un minut de tres quarts d'onze, saludem a Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, bé. Per parlar del temps, que estaràs content, no? Sí. Acaben el juny amb temperatures molt primaverals, no? Sí, bueno, ahir va pujar a la temperatura com un dia normal, o sigui, no quedarà nals en nals a la història, però sí que la baixada va ser important. Potser entre les 5, 6 de la tarda estàvem gairebé a 27 graus i a les 8 del vespre estàvem a 22, o sigui que a 21, 21 i escaig. O sigui que va haver una baixada de 6 o 7 graus, fruit de, primer un vent de...
demastral que mantenia mitja Catalunya amb un sol espetarrà i mantenia l'altra meitat de Catalunya amb tempestes espectaculars. Feia temps que no veia taques vermelles al radar, tan grosses com les d'ahir a la tarda, a diferents punts de les comarques de Girona, del nord de Barcelona. A més a més, hi havia una que era perfecta perquè la teníem per Granollers, havia superat en direcció sud, com si diguéssim tot el que era
El parc del Montseny baixava cap a casa nostra i quan va arribar cap al Maresme va anar cap a mar. I era una llàstima perquè era gran, molt gran, hi havia molta intensitat i si arribes a comprar, no se'n just, collserola, jo només amb collserola ja em conformo, però si arribes a comprar collserola, hauríem tingut avui una alegria.
Temperatures baixada important perquè aquesta fredorada de la nit ha fet que les temperatures s'aixequessin bastant. El vent també s'ha encarregat de tenir aquesta sensació de fred. Potser a la costa ens hem mantingut una miqueta amb el que és la mitjana. Hem tingut una mínima de 18. Podríem estar bastant per sobre, allà a les portes del Juliol. Però una mínima de 17 i mig, 18, doncs és una molt bona temperatura per poder dormir.
No és una temperatura que s'ha assolit, que això és la variable. A 18 graus ja fa dies que també anem tenint algunes i tampoc la nit és tan... Clar, no ha estat una temperatura que s'assoleix a última hora de la nit, sinó que és una temperatura que ja la vam assolir a les 12 de la nit. O sigui que la conciliació del son ha estat bastant tranquil·la avui a Sant Just i a molts punts. Si viatgem cap a l'interior encara ha sigut més bèstia. Avui a les 9 del matí a Vic, per exemple, tenien 12 graus, tant sols. O sigui que la baixada ja...
on ha plogut, on han tingut aquesta inestabilitat, doncs realment els termòmetres han baixat moltíssim i també no cal dir que a les temperatures al Pirineu hi ha molta diferència d'un dia per l'altre fruit d'aquesta inestabilitat. És un front que ens va creuar, un front que es va alimentar quan va arribar al nostre país, i és en just, doncs, estàvem amb aquella possibilitat, com sempre diem, a les 7 de la tarda van caure entre 3 i 4 gotes,
Allò, un núvol que es anava formant va quedar tot negre, moltíssima gent al Twitter amb el hashtag Sant Just ha posat imatges de la Negró, d'aquell núvol que s'havia gestat just enfront de la costa del Baixo Bragat i va entrar una miqueta cap a casa nostra i podíem veure la posta de sol per un cantó, a l'horitzó les tempestes que hi havia cap a les comarques del nord de Barcelona i del Maresme. I d'altra banda, un núvol a sobre de Sant Just de color negre que donava una tonificació i uns colors preciosos i ahir va ser molt bonic. I, a més, molta gent va compartir aquestes fotografies encara que estigui a Instagram o a través de Twitter.
es podien veure unes fotos precioses. Però la pluja no va fer acte de presència. Ho esperàvem, sí, però no va fer acte de presència. La vam tenir una miqueta lluny i no va acabar d'arribar. El fet és que avui tenim una pausa, tenim un dia bastant bo. Aquesta tarda tornarem a tenir alguna nublada, algun núvol baix, però no hem de patir per ells perquè no han de donar precipitació. I les temperatures avui, com que el sol pot fer la seva feina, poden pujar fins als 25, 26 graus de màxima. No és dia torri.
però vaja que és una temperatura bastant normal per l'època de l'any. I les mínimes aquesta nit tornaran a ser fresquetes o com a mínim agradables per poder conciliar el son. El mateix litoral es queda una mica més càlides, però ahir contrastava molt. El centre de la ciutat de Barcelona és dels punts més càlids de Catalunya, per el gran que és Barcelona, per l'urbanització, per l'asfalt... El centre de Barcelona, a la Rambla, hi havia 22 graus.
a Calafell, que està a uns 60 quilòmetres de Barcelona, havíem 27 graus a la mateixa hora, a les 12 de la nit. O sigui que la temperatura era abismal i l'únic que havíem tingut nosaltres és una mica de corrent d'aire d'aquestes tempestes de la tarda que havíem descarregat, com dèiem, el Maresme, que era el lloc més pròxim que ens havia caigut d'aquesta pluja, i va refrescar, i va refrescar fins i tot un centre de Barcelona que és difícil de refrescar en aquestes èpoques de l'any, però bé, va ser així. Què ens espera? Doncs tenim aquesta pausa d'avui dilluns i una altra front a la recàmera,
que ens ha de tornar a visitar. Què ens portarà aquest front? Un altre cop aquesta paraula que pot fer una mica legits a la gent, que és la possibilitat que hi hagi altres zones de Catalunya que siguis probable, però ens enjust tenim la possibilitat que entre dimarts, sobretot dimecres i sobretot dijous,
Tornem a parlar d'una certa variabilitat en el temps, una certa facilitat que creixin nublades de tarda i que puguin arribar precipitacions. De moment dimarts seria un dia variable amb sol i núvols, a la tarda creixerien nublades, però creiem que això només quedarà cap a la zona del Pirineu, la meitat nord de Catalunya sense just no ens afectaria.
Dimestre serà un dia variable amb sol i núvols, temperatures que tenen una miqueta avall perquè el sol no podrà fer tota la seva feina, i de cara a la tarda ja aquesta possibilitat creix una miqueta més. I sembla que entre dimecres i possiblement dijous el dia ja serà molt variable durant tota la jornada, això és a dilluns vista, i sembla que a la tarda de dijous podria ploure.
Tornaríem un altre cop a la tranquil·litat divendres i sembla que el cap de setmana podríem tornar un altre cop a les tempestes de mitja tarda, però només en zones de muntanya, però la resta de mortals parlaríem d'un temps bastant més tranquil. O sigui que divendres al cap de setmana parlaríem d'estabilitat. L'altre és que alguns mapes indiquen que potser no estem massa d'acord, però potser la setmana vinent, la segona de juliol, podria arribar a la primera calorada important. Però no ho diuen tots els mapes, i fins i tot hi ha altres mapes que marquen normalitat pel que fa a temperatures o una mica per sota. O sigui que això sí que ho haurem d'anar seguint.
Aquesta frase la deixem anar per la gent que desitja anar... Que farà vacances la setmana que ve i vol anar a la platja. I a més ha de fer molta calor, perquè és el sentit. Me'n vaig a la platja a refrescar-me i li dic molta calor.
Bé, de moment no ens quejarem en aquest sentit. Aquesta setmana estarem bé, també. L'única més sorpresa és un tuit d'aquesta matinada, que a les 3 del matí hi havia un sant juster que diu que bé refrescar-se a la piscina a les 3 del matí. Home, tampoc feia tanta calor. O era un tuit que portava la recàmera i se l'hi han penjat aquesta nit, o realment no feia tanta calor. No, mira, està bé. Esperem que ho hagi aprofitat, però clar, si avui a Daniel s'havia de refrescar no sé què li passarà a la setmana que ve. Demà, demà ens ho estipat.
En fi, Carles, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la Fusta, el Magasí del Matí.
permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig benvolgut, jo ho reconec, què hi faré?
No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Vostres les llits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur.
i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galàx heu parat una furgoneta aprofitant la vista privil·legiada d'una ciutat
Tu assenyales l'abstir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant.
i benvolgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant i que simpàtics que s'us veu i quin mal devia fer i m'ho imagino o intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot tot.
i un segon, quan una mica em dóna fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em fessiu créixer amagat, amagat en manquinetes
Desemprenyadors en cada intuïció fugàs d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és però nena no puc respirar. Ai, benvolgut que estrany si un dia et vam fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans.
El meu dit reseguint-li la columna vertebral. Benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo.
que estava esperant. Benvolu, t'ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment de conyidar-me esperant. No haver-te emplenat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre, sort.
Però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Faré d'home seriós, esperaré darrere dret, mentre tu li fas brometa. Veig que als teus casals, mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem a Déu i marxarem i ell em dirà que t'ha vist vell. I pas a pas ja estaràs tan lluny.
com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul. Arrambant-la contra els arbres del costat d'un institut. Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo, diré, aquí als senyors,
Bon dia, sou les 11.
El Consell General del Poder Judicial Defensa, que el qüestionari ha enviat els 33 jutges catalans a favor del dret a decidir, entra dins la normalitat del procés. Sobre el recurs del fiscal Pedro Rá, que el jutge José Castro, l'avocal Mercè Pijem, considera que s'han ultrapassat els límits normals de la impugnació.
La víctima de l'agressió suposadament racista d'aquest cap de setmana al metro de Barcelona va presentar denúncia ahir a la nit quan confirmat aquesta emissora els Mossos d'Esquadra que tenen les investigacions del cas molt avançades. El robatori del fil de telèfon que prové de roses ha estat la causa que ha deixat sense internet el poble de Cadaqués aquest cap de setmana. L'alcalde diu que la falta de servei no hauria passat si ja s'hagués posat la xarxa de fibra òptica pendent des de fa anys.
El conseller de Salut, Boy Ruiz, assegura que aquest estiu ningú es quedarà sense atenció per falta de llits en un hospital català, ho ha dit en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Un coronel de la policia egípcia mor en un atemptat amb bomba a prop del Palau Presidencial del Cairo, Egipte. L'artefacte de poca potència també ha ferit tres oficials més de la policia.
La Marina Militar Italiana ha confirmat la mort de 30 persones que viatjaven en un vaixell des del nord d'Àfrica cap a Sicília. Les víctimes han mort asfixiades perquè estaven amuntagades a l'embarcació i anaven mig miler d'immigrants i refugiats.
Es publica per primera vegada en català i castellà una obra de Maigia, un dels autors més llegits de la Xina. La novel·la titulada El Do és un thriller d'espies que ha parlat de la solitud de l'home. El seu país, Maigia, ha venut 15 milions d'exemplars. Ara els esports. França, Nigèria i Alemanya, Algèria avui als vuitens de final del Mundial de Brasil. Ahir, Holanda va aconseguir una polèmica classificació davant Mèxic amb un gol de penal al descompte i Costa Rica va eliminar Grècia a la tanda de penals.
I el croat Ivan Rakiditsa, com hi ha d'aquest matí de Sevilla, aquesta tarda arribarà a Barcelona i demà es farà la presentació oficial. Avui al migdia el Barça presenta un nou patrocinador global per al club.
Pel que fa al temps matí més fresc, les temperatures han baixat entre 3 i 5 graus arreu, després dels ruixats i les tempestes d'ahir. Avui queden encara alguns núvols a la meitat est que s'aniran trencant. Mitjà dia, amb temperatures una mica més altes, amb núvolades en punts de muntanya, sense més conseqüència. A Barcelona, aquesta hora, 22 graus, 24 a Tarragona, 19 a Lleida i 20 a Girona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Aquesta setmana arrenquen les nits estiu dels tallers de música de Sant Just. Amb la col·laboració de músics del municipi, els tallers de música engeguen un cicle de concerts estiu a la fresca al claustrat de l'equipament de les escoles. Els concerts són oberts a tots els públics i es faran tots els dijous del juliol, excepte el dia 31, a les 9 del vespre i fins a la mitjanit.
L'entrada costarà 3 euros i hi haurà servei de bar. Els grups que tocaran ja s'han confirmat, però encara s'ha d'acabar de tancar la programació de les nits d'estiu.
Més qüestions, la primera cursa solidària de Sant Just per Sant Joan de Déu recull 3.000 euros per la investigació del càncer infantil. Es va celebrar dissabte passat i va comptar amb la participació de més de 700 persones, la meitat de les quals eren nens i nenes. La primera cursa solidària Sant Just d'Esvern per Sant Joan de Déu l'organitzava el club atletisme Sant Just i l'entitat donarà aquests 3.000 euros a l'obra social Sant Joan de Déu, que és el 60% dels diners recollits de les inscripcions. D'aquesta manera, vol col·laborar amb projectes de recerca en oncologia infantil.
I acabem recordant que ha augmentat el nombre de sol·licituds de beques menjador pel curs que ve a Sant Just. Pel curs 2014-2015 s'han presentat més d'un centenar de sol·licituds per beneficiar-se d'aquestes beques que faciliten que els nens i nenes es quedin a dinar a l'escola. L'alcalde de Sant Just ha explicat que pel curs que ve s'han sol·licitat 106 beques menjador, quan pel curs passat se'n van demanar 94.
Per tot plegat, Josep Artinyà ha avançat que l'equip de govern ja pensa en el pressupost de l'any que ve i assegura que les partides que s'asseguiran prioritzant seran les de serveis socials. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Josep Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Se'n va.
Broke to Monday, something's not the same. Blank head, crossed-eyed, sweet footfall. Feel your presence in your absence.
House on fire, live it all behind you. Oh, oh, oh.
Just a la fusta.
Ara passant 10 minuts de les 11, ara parlem de l'actualitat del CAO de Sant Just perquè la setmana passada es van reunir amb l'Ajuntament per trobar solucions al problema dels locals. Ara en parlem amb una de les caps de l'agrupament, la Maria Bardagí. Molt bon dia, Maria. Hola, bon dia. Com va anar tot plegat aquesta reunió que vau fer divendres passat?
Tampoc vam sortir amb molta cosa, però sí que amb una miqueta més d'informació. No vam sortir amb uns locals a la mà, que és el que esperàvem, i ens van dir algunes coses que potser nosaltres no sabíem. Nosaltres vam preguntar per què estava tot tan encallat, per què sabíem que els locals on hem d'anar la teneu,
s'han d'adaptar i s'han de fer unes obres que han de ser pagades per l'Ajuntament i per l'Ateneu. I llavors l'Ajuntament ens va dir que ells pagarien el 50% i que seria un procés molt lent, però què passa si l'Ateneu no pot pagar l'altre 50%, el procés no és que sigui lent, sinó que està alturat com està fins ara. Després,
El que falta és que la Teneu tingui el finançament necessari per poder-ho tirar endavant. O que l'Ajuntament pugui pagar més percentatge de les obres. Després es va sorprendre el nostre neguit.
Però no entenem per què, perquè fa 7 anys que s'arrossega el tema dels locals i ja portem un any amb la meitat dels locals. Tenint les sales plenes amb 100 nens, són moltes famílies, movem moltes coses i el neguit és des de fa 7 anys i no entenem per què es sorprenien.
De fet ara, aquest any, aquest curs per entendre'ns, ja heu utilitzat menys espai del que esteu acostumats a utilitzar. L'Església ja hi ha una part que la necessita per entendre'ns. Només hem utilitzat la meitat i ens ha suposat fer dos torns de ca on hem pogut fer-ho tota la vegada, traslladar material a la brigada o tenir les sales molt més plenes de material. I això tampoc no ens facilita gaire l'activitat.
I a més a més, doncs també vam demanar informació de Can Costa, que quan ens vam començar a moure fa poc pels locals, quan l'església ens va tornar a dir que hi havia més pressa, doncs ens van denegar Can Costa. I llavors ara ho vam tornar a preguntar, perquè s'havia tornat a parlar de Can Costa, què es podria fer, i llavors no en vam treure res clar.
que la inversió seria molt alta i tampoc no sabien què es faria amb Can Costa i també una mica com que ens ho traiéssim del cap. L'objectiu pel que es treballa és la Teneu, no? Sí, ens van dir que seria la millor opció pel cau i nosaltres tampoc no sabem si... Tampoc no sempre sabem si és el millor però lluitarem per això. Us convenceu la Teneu vosaltres o hi ha coses que us fan dubtar?
Bé, vam escollir la Teneu perquè, principalment, no teníem gaire més opcions i perquè pel tracte que ens van donar ens han acollit molt bé, tenen moltes ganes que d'aquí anem i llavors això ens dona molta confiança. El que passa és que econòmicament, per exemple, no és la millor opció. Perquè és car, vols dir? Sí, haurem de pagar una quota de socis cadascú i una quota d'entitat. I això surt car.
cada persona per estar allà. I l'entitat també haurà de pagar una altra part anual. Per això aquesta quota és com qualsevol membre de l'Ateneu per entendre'ns. I el fet que hagi d'haver de ser més endavant, és a dir que no sapigueu quan hi anireu, es tira enrere o es fa pensar que mentrestant hi anireu buscant o en realitat aquest és l'objectiu anar cap a l'Ateneu i treballar per aconseguir el finançament o presionar pel que calgui.
Nosaltres volem presionar per tenir uns locals el més aviat possible. Potser veiem que la Teneu és el més viable, però clar, veient que això estava tan aturat, doncs també vam intentar moure i preguntar perquè em costa, però és preguntar per presionar, perquè volem uns locals a banda de tot.
Amb la Teneu aneu parlant o normalment el diàleg és amb l'Ajuntament? No, fem diàleg amb la Teneu i amb l'Ajuntament. El que vam decidir també a la reunió és que perquè no hi hagués problemes de comunicació i per evitar que es perdés informació, intentaríem reunir-nos periòdicament més sovint i si pot ser tots tres a la vegada. Teneu, Ajuntament i CAU.
És la manera que no hi hagi cap matis que pugui passar desapercebut. L'Església us posa pegues a continuar aquest curs? No, el mossèn ens ha dit que podem continuar els mateixos locals, però nosaltres també tenim una certa pressa a marxar perquè sabem que no serà
No és permanent, no hi podem ser per sempre, haurem de marxar en un moment o altre, i a més a més les condicions en què estem no són òptimes, primer per espai i perquè les instal·lacions tampoc no són del tot segures, són una mica precàries ara.
De fet, el curs que ve segur que estareu en aquests locals, no? Per tant, m'imagino que treballeu ja pensant en l'altre curs, no? En l'altre curs o potser més tard, perquè fins que no comencin les obres tampoc no sabrem dates. No sabem ni números ni dates de res.
Clar, de fet ningú la sap segurament. No, vam preguntar dades, per exemple, per un garatge que encosta, que ens deixarien com a magatzem, però tampoc no... Això sí que s'està movent, però tampoc no ens han dit dades. Clar, què és el que més us preocupa?
El curs que ve, l'altre o...? El que més ens preocupa és no poder fer l'activitat, o sigui tenir restriccions i de creixement del CAO, perquè tenim llista d'espera i perquè tenim moltes famílies i cada vegada fem més coses, tenir restriccions de l'activitat.
i també perquè els caps no existirem tota la vida al cau i el que ens preocupa és anar passant el problema als caps que ara venen, que els nens que tenim ara d'aquí uns anys encara s'hagin d'ocupar del mateix problema.
Per tant, que tot quedi acabat de lligar, no? Sí. Com ho viuen els nens? Parleu amb ells? Perquè em sembla que divendres, per exemple, vau fer la xocolatada també, a banda de fer la reunió, vau fer una xocolata de protesta i hi havia nens, no? Hi havia nens i hi havia famílies. I suposo que estan implicats una mica en tot plegat. Doncs sí, els més grans ens ajuden molt a organitzar aquestes coses, com la xocolatada o la rossada, i ens som molt conscients. Els nens petits, els estem... O sigui, sí que saben això, perquè
Primer de tot el que veuen és que ja no fem cau tots junts a la mateixa hora. Molts nens no es troben perquè si veu dos torns. I això creiem que és un problema perquè som de la mateixa entitat, del mateix agrupament i ens sap molt greu que nens del mateix agrupament no puguin coincidir al mateix lloc i que no es puguin conèixer fins que no fem una activitat tots conjuntament. Feu els dissabtes i llavors en horaris diferents.
Sí, en horaris diferents. Hi ha tres grups que ho fan de 4 a 6 i uns altres de 6 a 8. I les famílies també us donen suport? Us presionen? Com estan? Les famílies ens donen molt suport. També tenim una comissió de locals on hi ha pares i encara que no estiguin a la comissió de locals també venen els actes que fem i ens donen tot el suport que necessitem.
Per tant, d'alguna manera esteu tots units dins del CAO, que també suposo que és important. I agraïm molt el suport de les famílies i que ens ajudin i que ens acompanyin a l'Ajuntament o al que necessitem. Ara has comentat que el que heu decidit és que les reunions siguin més periòdiques i que es puguin fer en un seguiment més constant. Suposo que el proper pas és una altra d'aquestes trobades. Teniu data? No, no tenim data.
perquè ara ve l'estiu però volem que sigui aviat i a veure si podem anar avançant perquè si no estem aturats. Encallats. Clar, a fer la majoria suposo que també feu campaments i les sortides que feu a l'estiu. Per tant suposo que l'acte de divendres també era una mica per acabar el curs i per recordar-ho abans de tornar a l'esprell del setembre.
al setembre, que com dèiem en principi no, tornareu als vostres antics locals i a l'espera del que pugui passar. En tot cas, heu dit que el curs que ve l'església no posa inconvenients, no sé si per això us han posat alguna edat de límit o si en principi és una mena d'acord fins que pugueu tenir un altre lloc perquè ja esteu movent-vos.
No hi ha data límit, el mossèn sap que ens estem movent, ens reunim també amb el mossèn i li expliquem com va avançant el tema i llavors ell ens ha dit que hi podem seguir i tampoc no ens ha posat cap data però tenim por, igual que amb l'altra part dels locals, que ens digui aquesta data això ha d'estar 8. Amb l'altra meitat ens va passar el mateix i anàvem seguint i sabíem que hauríem de marxar però ens va dir que aquest dia haurà d'estar 8 i llavors ens vam haver de
I en quant temps va ser aquest marge? Ens ho va dir abans de... no sé quan era, potser era cap a final de curs, al tercer trimestre i llavors l'agost ja vam fer el trasllat i ho vam deixar tot buit.
Seria com si us ho digués ara de cara al curs que ve o que pugui passar l'any següent. El fet de saber que tot va més lent del que preveieu potser ho complica, perquè la conversa on la teniu ja fa gairebé un any. Sí, ja fa temps que estem parlant amb ells i ara arriba un punt que tampoc no...
El problema també és econòmic, falta finançar les obres i fins que no trobem això també ens trobem que no sabem què fer. I de fet són uns diners que potser tampoc no vindrà d'un dia per l'altre, el fet que es pugui resoldre. Per tant caldrà estar al cas de tot plegat. Suposo que anireu parlant, anirem parlant també aquí a la ràdio, també en parlarem amb la Taneu, però en tot cas ja ens anireu explicant com evoluciona tot plegat i cap on va la situació.
Ho sentiu recolzats per Sant Just en general? Heu notat el suport de la gent o creieu que encara no se sap prou la gent que coneix el cau per la zona? Vull dir que sou veïns d'aquí a prop de la ràdio, de fet. La gent que coneix el cau sí que ho sap, és conscient i a més a més això es nota amb actes com la rossada o la xocolatada
Tenim suport de gent de l'Esplai, de famílies de Sant Just, però ira d'altres caos, que no són també de Sac Just, això també ho traslladem als altres caos de la demarcació, però la gent que no coneix el cau, doncs clarament que potser no. És una cosa semblament més externa, no? Sí.
Teniu alguna altra previsió? No em data eh? Però això que deies ara, la xocolatada, la rossada, fer algun altre acte d'aquest tipus de cara al setembre? De moment encara no n'hem previst res. Molt bé, doncs ja anirem parlant. Moltes gràcies Maria Bardagí, cap d'Alcau, que vagi molt bé i molta sort. Moltes gràcies. Adéu, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana conecem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta.
I did my best.
Up to the platform of surrender I was broad but I was kind And sometimes I get nervous When I see an open door Close your eyes, clear your heart Cut the cord Are we human? Or are we dancer?
My sign is vital. My hands are cold. And I'm on my knees looking for the answer. Are we human or are we dancers?
Hey, my respects to Grayson...
Are we dancers? My sign is vital My hands are cold And I'm on my knees Looking for the answer Are we human? Or are we dancers? Will your system be alright When you dream of home tonight?
M'agrada molt.
Estem escoltant just a la fusta.
Dos minuts i dos quarts de dotze, aquesta hora fem tertúlia d'actualitat amb el Vicenç Riera, la Carme Madó i també en Josep Coderc, molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bé, molt bon dia. Avui ens salta la Palmira, per tant la saludem des d'aquí, ho dic perquè no va obtenint carta, però bé.
Tenim temps d'actualitat. La setmana passada no vam fer programa. Com que continuen passant coses, no sé si teniu algun tema preferit per començar.
No tinc carta. Podríem començar amb tot el patiborri que hi ha amb el tema del PSOE, el PSC, amb tota aquesta gent que es presenta... Home, s'està regenerant, no, el partit? Sí, bueno, hi ha els tres, el Marina, l'altre nano, com es diu? Pedro Sánchez i l'Helena.
i l'Elena, i em sembla que s'ho emportarà el Sánchez. Fa pinta, no?, que està agradant més a... Per guapo. Estàs parlant del PSOE. Per guapo, dius.
La gent es fitza molt amb això. No, però no tant. Més que al medina sí. A llavors ara entre ells ja s'estan... Té una planta al medina també. És una jove no? No, som joves els dos. Jo que deuen ser de la mateixa generació. Jo el que em posa dels nervis és el de Podemos. No t'agrada ja?
Hi ha molta gent que ho critica. He vist que els lladres foc al minut de Glòria. No sé què vol dir Podemos. Diu que ve de pudar. Sí, però és que no sé què és el que volen aquestes gent. Bueno, és un partit nou. Sí, però que no sé quina de dreta, d'esquerra al mig. És que no ho sé. D'esquerres, em sembla. Més d'esquerres. Però molt d'esquerres. Molt d'esquerres, sí, sí. Però molt. Bueno, però no és dolent que aparegui un partit nou. No, no, però no sé. Però no t'agrada ell o no t'agrada el partit? No m'agrada ell.
que pot ser diferent perquè de vegades ens passa que confonem. El feeling visual també forma part de la vida. Aquesta sorrisa tonta que té sempre, aquest sorriure tonto que té sempre, que sembla que a tot nivell
De vegades exigim més els partits nous que els que ja existeixen. Fa 400.000 anys que no n'hi ha ni un. La que n'apareix algun és com uir. A veure què volen aquests. I en canvi els vells, com que ja estem acostumats, els permetem molts més errors. Em va sorprendre molt la de Colau quan va dir que ho deixava tot. Jo li vaig fer una aposta amb la Maria Quintana i li vaig dir que d'aquí 15 dies. I així ha sigut.
Està bé que vagi en política o no us agrada? Mirar és aprofitar totes les coses. És que un cop estàs a dintre d'aquesta espiral que representa estar en els diaris, em fa la feta que és molt difícil sortir-ne. En aquest cas concret de col·làutic, perquè també he sentit molta gent que ho ha criticat, però
Jo crec que tampoc està malament que redirigeixi... Però ella va dir que ho deixo tot. Ja he fet el que he de fer i ho deixo tot. Ningú s'ho va creure, evidentment. Jo la primera, per anar més amunt. Però em refereixo que crec que tenint en compte el tarannà que té de colau, no ho fa en un sentit de ara vaig a viure del cuento, sinó que ho fa en un sentit de veritat.
Llavors deixem de creure en la política del tot? Podem deixar de creure en la política perquè és que és una inversió pel futur dedicar-te a la política.
és una inversió econòmica pel futur, avui dedicar-te a la política t'envia a Europa i tens la vida solucionada ja durant deu anys. Et dediques a la política, com que tens que deixar tot, a pleno rendimiento tens despeses, un gasto o no. M'estic inventant això. És una inversió del futur, és com trobar feina. Ningú es pot posar en política perquè sempre s'allargarà a treure això. No hi ha, però l'ideal seria
no ideal és que fossin persones que trepitgessin de peu a terra perquè un cop estan a dalt del carro aquest ja s'obliden del que tenen al darrere. Si continuessin mirant allà i d'on venen
Potser sí, et podries creure, però un cop s'han pujat al carro, i ara ja acabo i deixo de parlar. Un cop s'han pujat al carro ja sembla que els hagi beneït 10. Aquí esteu intocables, amb tot el respecte. Ja esteu aquí, sou intocables, sou inviolables i aquí s'ha d'obrir la porta com va ser del cotxe. Jo crec que és diferent.
Esclar que ha discutit la seva opinió. Hi crec que els partits necessiten una renovació. És a dir, amb això coincideixo amb en Duran i Lleida. Tots els partits polítics necessiten una renovació. Una renovació en el sentit de prescindir això que tu dius, precisament. En el sentit de què?
es vagi a la política perquè sents la política, no perquè vas a buscar on està. No. La política l'has de sentir i has de viure i obtenir l'on podràs ser. Però ser comunista, que et digui el que digui, però que sigui un sentiment propi. No viure d'allò. No, perquè llavors es desvirtua totalment. Què ha passat amb els sindicats? Perdona, què ha passat amb els sindicats? Que vivien de la quota. Ara ja no, ja tenen
És desvirtua totalment la política i això sí que necessita una renovació en tots els partits. La política seria més real si no hi hagués atur. Però hi ha molta part que a veure si em salvo d'alguna manera i em poso aquí.
Sí, sí. És que li donem la culpa tota l'atur ara, tota la crisi, fa 6 o 7 anys. No m'aniré a salvar-se, no m'aniré a salvar-se. Ja, ja, però tothom no es pot ficar en política perquè hi ha molta gent que no en política. Molts no perquè no poden. I a mi em fastigueixen bastant aquesta gent
que han tingut uns idearis polítics i que han sigut sincers en aquell moment i que després es transformen en uns altres qüestions i ja no són sincers i és perquè ja viuen d'això. M'estic referint directament, en aquest cas estic pensant en una persona, en Tamámes.
Home, és un comunista. De tota la vida? De tota la vida. I ara, escolta, està fent el joc a la dreta però completament. Sí, sí, sí. Bueno, escolti'm senyor, pensi-s'hi una mica.
Comencem per una cosa. Primer de tot ja no haurien de ser subvencionats per l'estat. L'estat n'hauria de subvencionar. Això és un cas antic. Haurien d'haver vingut els sindicats i tot això a viure d'afiliats.
No, no, del que els hi donen l'estat. És que els afiliats ja viuen de l'estat, ja no els interessa ni els afiliats. Ja no anava a viure. Per això, el més negre de tots per a mi són els sindicats. Els sindicats. Tots són. Tots els partits s'han lligat. Tots els partits s'han lligat. Jo crec que el sentiment polític s'ha de, però també s'ha d'introduir dintre de la societat i dintre dels estaments. L'autèntica política, l'autèntic sentiment.
és incomprensible en aquest moment que el Consell General del Poder Judicial es fiqui amb els jutges que han fet un estudi dient que el dret de decidir apoya en el dret de decidir. I el Consell General del Poder Judicial s'ha ficat amb ells
El Consell del General del Poder Judicial, la seva obligació és ballar perquè la justícia funcioni bé, no perquè aquest senyor ha dit això o ha dit això altre. És a dir, aquest senyor pot ser un senyor que tingui un ideari.
polític equips, comunista o anarquista, però que en el moment que dictes entegis, prescindès de les seves idees i aplica la llei arrecatable. Aquest senyor està a dintre. No li has d'anar a discutir el seu ideari, ni li has d'anar a discutir si ha fet un informe així o un informe sà. El Consell General del Poder Judicial no té aquesta misió.
fer l'admissió de barallar per al bon funcionament de la justícia. I res més. Tu estaràs d'acord a mi, i a més vinc a quan tu ho estàs dient, que ja els jutges ja es barallen entre ells. Per si un diu una cosa i l'altre l'altre no està d'acord. Quan s'havia vist això? Si abans no es coneixien ni els noms dels jutges. Ara tots són de portada de lectura. El millor és això, que el nom del jutge no es conegui. Abans no es coneixia. Que no es coneguin els noms del jutge. Ara s'han convertit en estrelles.
Però hi ha una altra cosa que crec que sí que s'hauria de forgar en la democràcia, que és l'elecció dels fiscals que fos popular. Perquè el fiscal precisament té la misió d'exercir en casos que no hi exerceix l'elecció popular.
A mi el fiscal no és només aquell senyor que acusa, no, no, aquell senyor, el fiscal pot defensar-me dels meus interessos, pot arribar dient, no, no, escolti, aquest senyor no ha comès cap delicte, vostè està dient que ha comès un delicte, el jutge, vostè s'equivoca, per això és això, i aquest senyor no ha comès cap delicte, és a dir, també em defensen a mi.
Per tant, jo tot això, aquesta barreja que avui en dia s'està fent, polítiques, judicis, em sobrepassa. Tu que ets un lletrat, tu que ets una persona d'aquest món, perquè el Vicenç i jo podem tenir una nostra experiència de vida, però tu ets un professional. Que no ho entenguis, imagina't el rest del poble.
Imagina't el corrido que anem pel carrer. Arriba un moment que dius, però què és tant? I no s'ha de donar publicitat a les coses. És a dir, un procediment judicial, sigui el que sigui, no ha de ser motiu de diari.
Quan es dicti la sentència, potser sí, però mentre s'està veient el judici, allò no ha de ser tema de diari. Si interessa, ha de sortir el diari. Si no interessa, és com l'aforament d'aquest senyor, de l'ex rei, la comèdia que han fet. La gent diu, però quina pallassada, primer dos mesos, ara, avui, el dia dos o tres...
No fa ni un mes que van s'hi aplicava. És que ara ja està forat ja. Ara ningú pot dir que ha tingut... Ja està. Ara no farà. Per què? La gent es pensa que tindrà aquest senyor per amagar perquè l'aforin d'aquesta manera. No, però cuidado. Això és un altre error que no s'ha explicat bé. L'aforament no és la inimputabilitat.
L'aforament és només dir que en comptes de jutjar-lo, aquest jutjat de primer instància o aquest jutjat d'instrucció que li correspondria, el jutge anar al Tribunal Suprem. Jo puc anar amb una denúncia contra el rei per un delicte i me'l faran tramitar al Tribunal Suprem i haig de confiar en el Tribunal Suprem.
Hauríem de confiar. Hauríem de confiar. En el sentit de dir que és un òrgan judicial que jutjarà aquest senyor. Però de la manera que ho han vengut a la premsa, a la gent, continuo sempre, jo sempre poso al costat de la gent de carrer. No estic dient que la gent sigui inculta ni molt menys, sinó que a la gent del carrer, a la gent normal, es pensa que el no estar imputat ja vol dir que aquest senyor pot campar per com vulgui. Ningú li ha explicat
i com que ho han retallat, primer eren dos mesos, ara són cinc dies. La gent diu que aquest déu tindrà alguna cosa per amagar. És això que ens pensem nosaltres? Sí, sí, però ja hi ha la denúncia. Ja hi ha una denúncia contra el rei. Per això van de pressa, que una podria ser molt bé veritat. Això ja no m'hi fico, però vull dir... Que tothom ho sabia. No m'hi fico ni si és impotable o no és impotable, ni res.
Ara, una cosa és l'aforament i l'altra cosa és la inuïmpotabilitat. Si estan aforats, els consellers estan aforats... I per què han d'estar aforats la gent? Per què? Els diputats. Ja, clar, seria aquest el dubte també, no? Per què crec que estan aforats? Per què crec que estan aforats? Bueno, això ja és una altra qüestió que en parlaríem. Els aforaments jo crec que tampoc no tenen per què ser.
Per què? Perquè aquest senyor és una banda de... Com no ha de ser la inimputabilitat. És a dir, que en la Constitució es digui que el rei és inimputable, això sí que és greu. És a dir, el rei pot assassinar amb una persona i no li passa res. Mira, viva la vida, no? És que són aquestes coses... Però un diputat també?
No, els diputats no són inputables. L'altre dia vaig sentir la notícia i vaig pensar que els diputats no poden cometre delictes. Els diputats estan aforats, no els hi correspon.
que els hi correspondria per raó de la seva residència, sinó el Tribunal Superior o el Tribunal de l'Audiència, un altre tribunal. Però bé, això és el de menys, perquè en definitiva són jutges i has d'estimar que els jutges jutjaran bé i graníssims.
Però la inimportabilitat sí que és greu. Això passa en altres països també amb les monarquies o és una cosa particular? Jo crec que és d'aquí Espanya. Jo crec que només és d'aquí Espanya. Perquè això ve de l'edat mitjana.
És que ara s'agafen de coses, de quan el Felip i aquell, el Felip i aquell que... El cinquè? Sí, sí, sí. Ara tots s'agafen de les coses que feia aquell, perquè els hi va de conya. El rei és oferat o és inimputable? El rei és inimputable. Ah, sí? Mentre és rei, és inimputable. Ah, mentre és rei.
No, ara no té ni potabilitat. Mentre exerceix com a rei. De moment, per ser rei com ara el Felip ja ho és. Exacte. I ara s'està discutint si ha de ser aforat.
Un cop ha deixat de ser rei. Que se'n vagi, que acabi de viure una ballesa en pau, que hagi d'esfortar bastant aquest senyor, i que acabi feliç i content. A Forant no ha remès que ha canviat de jutge. Ha canviat de tribunal. Se'n ha jutjat per un tribunal superior. Ai, Déu meu senyor, si és que tenim el que ens mereixem, també t'ho dic, eh. Perquè ens ha fet molta gràcia veure un rei, escoltar un rei, aviam d'on ve aquest senyor també. D'on ve?
Ah, noi, hi ha qüestions... Ah, que què? Que bé! El dia que vam passar-me... ara de totes maneres et diré una cosa. Tot això ve d'una època. Em van passar un correu de l'any Barcelona, l'any 60. Molt maco, em va agradar molt, perquè era una pel·lícula de UTV.
i donava tota una sèrie de referències a un dels senyors, a les professors de Semana Santa, a les reunions de polítics, a l'euge de la noblesa i tal. Però jo estava pensant, mentre això succeïa, i que verdament era en una època dictatorial,
plena. Plena. El 2016 plena. Això era així. Però la normalitat de la gent vivia tranquil·la. Sí, perquè va ser tota una generació. I ho aconsellaven. Ah, mira. És que els que vam néixer, no, a vegades ho he dit, els que vam néixer com jo l'any 38, ja vam néixer amb el paquetet. Llavors tota la vida, a part dels mancances que podíem haver tingut, com que tota la vida va ser igual,
perquè a casa no es parlava de res. A casa, cuidado que hi ha robustesa, hi ha els nens. I tenia mitja família a la presó, jo. Però no es parlava d'això. Ni ens implicaven, ni reia a dos. La meva joventut va ser, la joventut d'aquella època, està divertida, perquè teníem coses, teníem imaginació. Jo no vaig patir especialment. He patit molt més de gran
Jo vaig ser jove a la meva època de pobretat.
Jo m'ho passava, és que teníem una vida anant a ballar a les reunions a casa d'alguna amic a ballar, a ramar una miqueta a la sardineta, a cantar discos que portava un i l'altre. O sigui, anàvem a col·legi i no teníem cap més problema, a mi em portaven a berenar a l'OJ, a mi mai se'm va córrer pensar que a l'OJ eren franquistes. I em portaven a berenar allà. Després sí que vaig saber, hòstia, si hi ha alguna fotografia i en veu algú,
No, però s'ha de ser conscient que el món era així o no era així. Però està bé que hagi canviat, no? I tant, per la mort de Déu. Per no confondre'ns. El que vinc a dir que van 140, els 50, els 60 van ser els pitjors a nivell política.
A nivell polític, perquè llavors ja la cosa era molt més dura. A nivell polític. Els primers anys, jo no sé... Crec que és la meva opinió, a nivell polític, perquè encara els 60 encara es anaven a casa... Els primers anys van ser bastant gruents. Però els 50, 50 sí que es anaven a casa. Jo encara, els primers anys, encara recordo que per ràdio,
es deia, es passava llista i es deia Fulana de Tol, Masson, Fulana de Tol, Masson, Fulana de Tol, Maussan, Masson, es donaven noms per ràdio, a Tiwilius, la Massonaria, que era una cosa que per a en Franco era, però que no l'havien acceptat amb ells. Clar, clar, però s'ho deia mort. Després s'ha dit que era Massó. Després s'ha dit a l'història que era Massó. I d'això. I anaven dient tot això, com, nota,
negre d'aquella persona. Era ja una cosa vergonyosa. Després ho vas pensant. Jo encara era criu quan començava això, perquè la guerra va començar el 1936, va acabar el 1939.
Jo que tenia el 2014, vaig néixer el 2024, 12 anys més 3, 15 anys tenia. Jo quan vaig ser molt conscient de què era viure en dictadura va ser als anys 50, 48, 50, 52, que venien a casa i se te'n portaven al tiet, venien a casa i se te'n portaven els veïns més. Jo tinc una persona de la meva família
molt lligada a mi, que saps quin any va sortir de la presó del Cala de Nares per ser un correcional? L'any 62. Prou, prou, sí, sí. No, no, per això que realment... No, no, van passar coses molt rares en aquelles circumstàncies. No sé com ja hem anat a parar pel rei, no? Ens han dedicat... Hem anat a parar pel rei perquè ens hem anat, que nosaltres ja ho saps que... No, no, ja ho sé, però no sabia d'on veníem.
Ah, d'on veníem? Veníem del rei que el va posar al sisquet. I encara de polític així, lligat amb actualitat i aquests canvis, justament el que tenies de Podem, us dic perquè avui he llegit que, es va dir ahir, però en tot cas Duran diu que s'ha de fer alguna cosa també, que els partits de... que la dreta ha de fer alguna cosa també. És a dir que, justament, diu, els polítics ja ningú ens estima, per entendre'ns, la gent està molt revoltada, i fa una crida a la centre dreta, que també faci alguna cosa, però clar,
No sé si és l'estratègia de la dreta aquesta. El vaig veure i el Duran és un tio que té el cap ben amoblat. Sap el que vol, segurament. Sap el que vol, que et pugui agradar o no pugui ser agradable. No, això és a part, però jo em paro d'això i de l'error, que els partits polítics s'han de renovar.
Això li dona l'error. No pot ser que tinguem el concepte dels partits polítics perquè aquest viu del partit i s'ha fet ric i s'ha fet d'això. La corrupció que hi ha també dins dels partits polítics, tot això se'ls està fent molt de mal.
Com estan vivint els expresidents? Això no pot ser. Acabes el teu període de president i a fer vida normal. Que tinguis una pensió durant dos o tres anys mentre t'ubiques en la teva vida, perfecte.
Felipe González, que és l'IMA, que li ha posat... Bueno, tenim el guerra. Tenim els d'aquí. I tu, el meu estimat senyor Pujol, encara que jo no fos de Convergència, reconegu que ha sigut un president emblemàtic per nosaltres.
que potser no feia les coses com s'havien de fer, però és igual. Era una persona que es feia estimar pel poble, que això ja és important, que no tots. I tots estan vivint com petjars, tots tenen un passeig de Gràcia, cantonada de Rosselló o Provença, aquella casa, i tots tenen un despatx allà, amb la secretària i un vigilant. Què fan allà? I escolta, i escolta. Què fan allà? I escolta.
I escolta. I escolta, no, clar, clar. Aquestes coses, a mi un senyor que sigui, ja ens hem sortit una altra vegada del guió. No, no, ja està bé. Un senyor que sigui, que tingui un càrrec, com pot ser, home, suposo que l'alcalde nostre no t'hi donarà aquesta sort perquè és un municipi petit, no? Per pinjar-se, el dia que se'n vagi. El càrrec és un altre nivell. Bueno exacte, estem parlant de
Hi ha gent que no ha sigut tan important com poden ser els presidents i que han estat dins de governs també estan dos o tres anys cobrant.
que se sepa. És que se sepa i no hauria de ser així. Això hauria de ser amb aquella que jubila. I normalment cadum d'ells ha tingut el seu negoci o el seu despatx
i per tant que retorni a la seva feina. Que retorni a la seva feina. Que com ara en Rubel Cabas se n'entorna a fer de catedràtic. Ja tindrà el seu sou de catedràtic. Ja està bé, però ja en té prou. Ja en té prou. Ja és que hauria de ser així. Tindrà el seu sou i potser en tindrà un sou més elevat. Per les raons que siguin. No hauria de tenir prou. Potser si vingués a altres coses. I després farà conferències i tot el rotllo. I el que ha tingut un despatx.
Si ha passat per la política, i més o menys ho ha fet una mica bé, aquell despatx li ha anat amunt eh. Ja, ja, mira la roca. El seu despatx no l'ha deixat. Mira la roca. I ha deixat un empleat, i ha deixat un substitut, i ha deixat una persona. Mira la roca, mira la roca eh. I llavors quan tornen al despatx... Bueno, pues vale, ja està, ja està, s'ha acabat la història. Ja treballa. Però jo no tinc per què mantenir aquests senyors la resta de la vida. No, no, això és veritat.
I ho sabeu molt bé, dos despatxos del patxís de Gràcia, que hi ha el senyor Montilla, amb tot el respet, hi ha el senyor Jordi Pujol, que em sembla que tenim una porta d'alçada de l'altra. Però què és això? Amb secretària, guàrdia jurat... Sí, tot això fa perdre la credibilitat.
Els que estan a Europa són privilegiats, perquè estius s'ho passen i senyores... Però també fan feina, Carme. Quatre dies a la setmana divendres cap aquí. Bueno, i al Congrés? Són tres dies? Bueno, però a Brussel·les aquí no és el Congrés.
però vull dir que hi ha gent de Brussel·les que fa més feina del que sembla també. Jo crec que sí. Hi ha una pàgina que pots mirar en quantes comissions i veus que alguns estan en zero i que és una pàgina activa i veus on treballa cadascú. Perquè va dir un d'aquests que estan a Brussel·les que ells no podien anar amb turista perquè si no és un desprestigi de Brussel·les aquí que és una hora i mitja d'avió. Són unes coses que... No, verdament.
Hi ha coses que són absurdes. I per què tanta gent a Brussel·les? Per què tanta gent a Brussel·les? Absurdes. Hauria d'haver una persona de cada partit s'acaba? Ara et diré una anècdota i la dic públicament. Com més molts tinguis. Una anècdota que li va passar al meu fill. I que a mi em mereix, fa que em mereixi molt de respecte la exreina d'Espanya. Bueno, això és una altra cosa. La reina és una altra cosa. Em mereix molt de respecte. El meu fill
va sempre, perquè pel seu càrrec que ostenta l'empresa i per les empreses curgues, va sempre a VIP. A VIP, sí. A preferència. I un dia sent una senyora, nomen dues senyores al darrere, i li diu, vinga, caballero, lleva la cartera abierta y puede perder algún documento. I el meu fill que gira,
Diu, ah, eres tu? Diu, sí, sóc jo, és la reina. Que bo. A mi va sortir l'expressió. Esclar, esclar. Es va sorprendre, no? Diu, sí, sóc jo. La reina... El meu fill va preguntar, llavors, com que anava acompanyada d'una altra senyora i tal, diu, com és que viatgeu en un viatge de... Una línia normal. Una línia normal i tal. Diu, és que quan anem per qüestions particulars,
És que ja viu a Londres. Ho veurem aquest avions particular. La línia normal. La línia normal.
que ella també feia la cua esperant-se. Perquè és una senyora que ho ha mamat, ha nascut filla de reis, neta de reis, porta una disciplina d'entra, ja se li veu, però aquesta senyora fa 400.000 anys que viu a Londres, ella només ve les actes que té que vindre.
I és una dona que jo a la reina sí que li tinc respecte. Perquè és una senyora que no obre la boca per no pifiar-la. O no, les coses com siguin. Però també el tema del funcionament d'aquesta... d'aquesta família. Sí, és absurd com funciona, però em refereixo a absurd en el sentit més igual, que facin el que vulguin, per tant, en compte que viuen de l'herari públic, no? Vegem nosaltres, aquest no és el problema. Per això m'hi fico. A mi sí. No, a mi també. Però la germana d'ella, el germà...
a l'altra germana que té el rei, a la Sega, a tota aquesta gent. I creieu que el cas Ordengarín avançarà? Passarà alguna cosa? O veurem alguna cosa? No, el cas Ordengarín... El vell sí, el de la nena no. La vella no. La vella no. Però ell anirà de presó?
No. Ah, i això ja no ho sé si anirà a la presó o no anirà a la presó. Seria massa. Ara, el cas d'en Begrín anirà fins al final i si el condenen, doncs el condenaran i ja veurem què passarà. De moment estan vivint a Ginebra com reis. Ara, el cas de la princesa, diguem-ho així, o de la filla del rei, jo... No saben com sortir-se'n, eh. A mi aquest jutge no em... No, no.
No m'agrada. Jo crec que acabarà inimputant-la. Inimputant-la. Aquest jutge va fer primer un auto imputant-la. Aquest auto va ser recorregut perquè en definitiva anava agafant tots els fets i deia si bé els fets considerats per si sols no tenen cap importància,
Es pot deduir, en el seu conjunt es pot deduir que hi havia hagut... i llavors a conseqüències d'això la van imputar. Es va recórrer, a l'audiència li van dir que la inimputació està bé, la inimputació que va demanar el fiscal,
però el que vostè ha de fer ara és analitzar bé a veure si hi ha hagut frau fiscal, demana a veure si hi ha hagut frau fiscal i si ell li ha contestat que no, doncs com pot imputar-la? És a dir, com pot argumentar que sí que hi ha un frau fiscal?
L'interessat, la llegenda diu que no n'hi ha. No, a la nena aquesta no li passa res. Seria molt estrany.
Cap dona ve obligada a declarar contra el marit. Clar, quan el delicte és gros, en fi, se'ns acaba el temps. Carme, que treus els cascos per no sentir-me, per no sentir que m'ho acabo.
Que treus els cascos per no sentir que acabes acomiadant, no? Se'ns acaba el temps. Se'ns van comprar el xalet i ara per mosquejar-se. En fi, tornem la setmana que ve. Gràcies, Josep. Que vagi molt bé. Bon dia. Connectem tot seguit amb el Bullet Informatiu de Catalunya Informació. Tornem després amb més coses.
És migdia. La regidora republicana Montserrat Gasull acusa tots els regidors de Torre d'en Barre de saber les irregularitats de l'equip de govern de l'Ajuntament. Una de les principals denunciants del cas ha detallat avui totes les causes obertes contra l'alcalde i l'Ajuntament municipal.
Identifiquen el presumpte autor de la suposada agressió racista del metro de Barcelona d'aquest cap de setmana, la víctima d'origen asiàtic va presentar denúncia ahir a la nit. El Consell General del Poder Judicial defensa que el qüestionari ha enviat els 33 jutges catalans a favor del dret a decidir entre dins la normalitat del procés. Sobre el recurs del fiscal Pedro Rack, el jutge José Castro, l'avocat Marcet Puigdem considera que s'han ultrapassat els límits normals de l'impugnació.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, assegura que aquest estiu ningú es quedarà sense atenció per falta de llits en un hospital català, ho ha dit en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. La Marina Militar italiana ha confirmat la mort de 30 persones que viatjaven en un vaixell des del nord d'Àfrica cap a Sicília. Les víctimes han mort asfixiades perquè estaven amuntagades. A l'embarcació hi anaven mig miler d'immigrants i refugiats.
El robatori del fil de telèfon que prové de roses ha estat la causa que ha deixat sense internet el poble de Cadaqués el cap de setmana. L'alcalde diu que no hi hauria hagut falta de servei si ja s'hagués posat la xarxa de fibra òptica pendent de fa anys.
Es pública per primera vegada en català i castellà una obra de Maï Gia, un dels autors més llegits a la Xina. La novel·la titulada Aldo és un thriller d'espies que parla de la solitud de l'home. Al seu país, Maï Gia ha venut 15 milions d'exemplars. Catalunya Informació. Els Esports. França, Nigèria i Alemanya, Algèria, avui els vuitens de final del Mundial. Les dues seleccions que guanyin s'enfrontaran entre elles als quarts de final. Holanda i Costa Rica jugaran per una plaça per a les semifinals.
El nou jugador del Barça, Ivan Rakitic, s'acomiada aquest matí de Sevilla i aquesta tarda arriba a Barcelona. Demà el presentaran. Qualsevol que fa el temps migdia, solellat i tard amb nubulades tret del terç oest, demà hi haurà més núvols matinals a la meitat sud de la costa i a la tarda algunes tempestes al Pirineu, sobretot Lleidatà. Les temperatures màximes pujant avui i també demà.
Bona tarda, passant 3 minuts de les 12 del migdia.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per parlar. Últim dia per fer les preinscripcions a l'escola d'adults de Sant Just. Una de les novetats més destacades pel centre, per l'etapa 2014-2015, és que s'introdueix un curs d'anglès nivell 3 que dona accés directe al nivell 3 de l'escola oficial d'idiomes, després d'haver passat una prova prèvia.
A banda d'aquesta nova proposta, el centre segueix oferint els estudis de graduat en educació secundària, el de preparació a grau superior i informàtica. El període de preinscripció estan que avui i la matriculació ja serà el setembre del 2 al 8 al centre, l'equipament de les escoles.
Més qüestions, als comerços Sant Justencs es poden beneficiar d'uns estudis gratuïts de les seves instal·lacions energètiques per millorar-ne l'eficiència. És un servei que l'Ajuntament de Sant Just posa a disposició de les botigues del municipi per tal de millorar l'eficiència i l'estalvi energètics. És un servei d'estudis gratuïts de l'eficiència energètica per a empreses i comerços que es posa en marxa gràcies a un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'Associació de Profesionals Empresaris Instaladors de l'Hospitalet.
De fet, les empreses ja es podien beneficiar d'aquest servei i ara ho poden fer també les botigues. Els establiments que es vulguin acollir aquests diagnòstics es poden dirigir al Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, trucant al 934 80 48 00.
I un punt més per destacar que s'allarga el període d'inscripció per als tallers de circ de la Teneu, que comencen aquesta setmana. El taller de Clown tanca inscripcions dimecres i el de Crovàcies i Malabars el dia 15. A més s'amplia la franja d'edat per a aquest últim taller. Les inscripcions s'han de fer a la secretaria de la Teneu de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre.
A grans professionals al món del circ, el Clown i les acrobàcies impartiran quatre sessions que tractaran diferents disciplines. El taller de Clown tindrà lloc els dies 5 i 12 de juliol, el dirigirà Claret Papiol, i el taller de acrobàcies i malabars es farà els dies 19 i 26 de juliol. Com dèiem, les inscripcions s'han allargat i es poden fer a la Secretaria de l'Ateneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies. Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio de Svern. Bon dia.
Confía en mí, nunca ha soñado poder gritar y te enfureces, es horrible el miedo incontenible.
Entonces ven, dame un pedazo, no te conozco. Cuando dices que felices, que caras más tristes, que caras más tristes. Ella sabe y presiento que algo ha cambiado.
No te veo, es mejor, ya lo entiendo. Ahora ya no me lamento, no sigo detrás. ¿Para qué? Si cada vez que vienes me convences, me abrazas y me hablas de los dos. Y yo siento que no voy,
No et diré que no.
si cada vez que vienes
Justa la fusta.
Ara passen 9 minuts de les 12. Aquesta hora parlem del centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, que la traguem a l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia, Maria, què tal? Molt bon dia. Per parlar de l'actualitat del centre, que no sé si ja esteu centrats del tot en la caminada, si teniu altres qüestions en ment. No, no, ara tenim el de la passejada, la passejada de l'Estat major, que ja està molt, molt endavant tot.
i que, gràcies a Déu, tot va molt bé. A més, hi haurà una sorpresa molt maca. Ah, sí? Sí, però no te la dic. Home, alguna pista, alguna pista. Però hi haurà una sorpresa molt maca i... Vull dir que ja en parlarem. Però vull dir que els treballs ja estan entregats, que tot va endavant, que s'està fent el llibret, bé, les coses normals, perquè tinguem temps a fer-ho tot tranquil·lament i que tot surti bé. Això és el que ha de fer immediat. Clar, clar.
I, de passada, aprofito per felicitar els 30 anys de la ràdio, que vam fer un sopar molt guapo, oi, Carme? Sí, sí, i tant. Va ser un sopar molt maco. Exacte. I que ens vam trobar... Quants érem, ho saps, Carme? No ho tinc controlat. No sé, 70, potser 80, no ho sé. No, no, érem molts. Érem els històrics i els no històrics. Però, bueno, vull dir que va ser molt agradable, va ser molt bé.
es va passar un vídeo molt original i molt maco i contents de poder participar a la ràdio des del centre d'estudis per visitar-ho i després com a membre d'un programa, doncs, també, no? Home, sí, sí, i era de fet tots els que actualment esteu col·laborant a la ràdio, eren els convidats, per tant, doncs, era una manera, doncs, d'agrair la feina d'aquesta temporada, que és la trentena d'aquí Radio Desvern. No, i hem de donar, bueno, agrair a l'Ajuntament, que aquesta vegada
Els 30 anys són molts anys i val la pena celebrar-ho i estar al peu del que no i lluitar perquè no se'ns en vagi el risc d'aquesta ràdio que entre tots la fem i que és molt agradable participar-hi perquè la gent que ens trobem a la ràdio tots són molt macos. Veig avui que estàs molt contenta. Et veig amb optimisme. Està molt bé. Va anar molt bé i hem vingut a passejar davant d'un ritme molt maco i els tenim junts.
Quin dia és la passejada exactament dels 6 de festa el dia 1? Divendres. Sí, sí, anirem parlant també. Anirem desbatllant. La sorpresa ens la guardarem doncs pel mateix dia 1. Clar, i tant. Home, mantenir una mica la intriga. Està clar, està clar. Molt bé, Maria. Doncs...
i avui no som aquí en persona personalment, que diria un personatge del camí llarí, però estem aquí amb la Carme i amb tots els vostres oïdors que sapiguem que estem molt contents de participar amb aquests 30 anys a la ràdio. Doncs ja anirem parlant, Maria. Moltes gràcies. I que vagi molt bé, molt bon dia. Un bon dia, una abraçada. Adeu, bona setmana.
Justa la fusta.
Gràcies per atendre'ns.
Ara passen dos minuts d'un coordenador de migdia. Aquesta hora es tracta del Francesc Corbella. Molt bon dia, Francesc, què tal? Bon dia, molt bé, molt bé. Per parlar de coutching. En fet, el canvi de temporada d'estiu, ara et passem els dilluns. O sigui, ja començarem la setmana entrenant-nos bé, una mica entrenant la ment. Exacte.
Avui, a més a més, vols vincular també el tema de la sessió d'avui amb una qüestió d'actualitat, com és el futbol, no? Perquè, d'alguna manera, vols plantejar si és positiu pel Barça, no?, que vingui un jugador com Luis Suárez, que l'hem pogut conèixer en aquest Mundial. Exacte, sí. A veure, primer, hem de partir de la base que jo de futbol no hi entenc gens. No, ho dic perquè, a vegades, quan vas a un camp de futbol, no?, per exemple, un Barça-Madrid, no?, ja hi ha 100.000 persones veient el partit,
i sembla que hi hagi 100.000 persones que són superentesos en futbol i que l'únic que no en sap són els dos entrenadors que estan a la banqueta. Jo no en tinc ni idea però parlaré una mica des del punt de vista de l'equip de si és interessant o no fitxar aquest jugador.
M'agradaríem anar per això una mica abans i imaginem-nos ara que hem de fer l'equip del Barça, que som entrenadors del Barça o directius o el president o una cosa d'aquestes, i ens encomanen que hem de dissenyar tot l'equip, com ens ho faríem, quines coses tindríem en compte, quines coses ens serien una miqueta més irrelevants, etc.
Segurament, la primera cosa que tindríem en compte seria buscar bons jugadors. Si és per jugar al Barça, doncs han de ser jugadors que puguin... Sí, és una mica la condició indispensable, no? Sí, si diguéssim que han de ser bons jugadors per marcar molts gols i el porter que no et marqui però que en pari molts i aquestes coses.
Però clar, de jugadors bons n'hi ha moltíssims. Si començem a mirar quants jugadors bons n'hi ha, no només a Espanya, sinó a tot Europa o a tot el món, doncs en sortiríem potser alguns centenars de bons jugadors. I llavors aquí la diferència està en quins d'aquests
centenars són els onze o vint-i-pico que són els ideals per jugar al Barça. Aquí està el dubte entre tots aquests molt bons quins són els escollits.
Si donem per suposat que hi ha dos o tres o quatre per cada posició que siguin molt bons i que podrien estar perfectament al Barça, per exemple tres o quatre porters, tres o quatre delanteres centros, tres o quatre defenses...
i tot això, quines són les coses que creen la diferència, que fan que aquests jugadors que són molt bons passin a ser un equip fenomenal, magnífic, com per exemple el Barça de fa dos o tres o quatre anys amb el Pep Guardiola, que va guanyar tots els títols en una temporada i aquestes coses. Què és el que tenia aquell equip?
per marcar aquest punt de diferència que no havia aconseguit cap altre equip. Hi ha diverses coses que han de complir, alguns requisits que són imprescindibles. Per exemple, una de les coses que és bàsica perquè un equip funcioni és que els valors propis de l'equip, aquelles coses que per l'equip són importants, han de ser compartides per tothom.
O sigui, si per exemple la puntualitat és una cosa que l'equip l'entén com una cosa que aporta valor, doncs això ha de ser una cosa que ha d'estar tothom d'acord. No serveix que hi hagi un que arribi sempre mitja hora tard. Ha de ser una cosa global. Però a més a més, diguéssim, al 100%, amb que una sola persona del grup ja no hi estigui d'acord,
La puntualitat és un exemple però n'hi ha molts d'altres, per exemple la solidaritat, ajudar els companys quan necessiten, posar per davant els interessos de l'equip, coses d'aquestes són coses que són importants perquè un equip funcioni
i que han de ser compartides per tothom. Diguéssim que són aquelles regles que el mateix equip es marca per dir que nosaltres treballarem d'aquesta manera, no és una mica el manual d'instruccions de l'equip. Llavors això diem que ha de ser compartit per tots els membres de l'equip.
Ja n'està d'acord o si més no, han d'acceptar-ho, han d'acatar-ho. Exacte, ho han d'acatar. El que passa és que normalment el problema d'acatar les coses quan no hi estàs d'acord és que amb la llarga, amb el temps, t'hi deixes anar. Si tu dius quan entres a l'equip, jo seré puntual.
però portes un any, portes dos anys, portes tres anys... I no et sembla bé, no? I no et sembla bé perquè dius, ostres, però perquè ve de deu minuts, no? Per exemple, no? Arriba un moment que et deixes anar, no? Diguéssim, i si no tens especialment algú a davant, algun entrenador que et diu, això no pot anar així, no? Clar. Doncs és quan les coses comencen a afluixar-se, i diguéssim que ja no som tan estrictes amb el compromís que vam prendre anys enrere, no? o temps enrere.
Dicen que això és el primer que han de tenir els equips, que els valors siguin compartits. La segona cosa és que cada persona ha de tenir el seu lloc a l'equip. No pot haver dos Messi en un equip, no pot haver dos Víctor Valdés. És a dir, cada persona ha de sentir que aporta una cosa diferencial a l'equip. És a dir, cada persona ha de sentir que si un dia no va a treballar o no va a l'entrenament,
La cosa no és el mateix. Ha de tenir aquesta sensació. Ha de saber que ell és important. Exacte, que ell és necessari. Tot i que en principi és complicat de gestionar amb aquella idea que ningú és imprescindible. Exacte, és que és cert. De fet ningú és imprescindible. Però és una mica el matís aquest entre ser necessari i ser imprescindible. És a dir, quan una persona és imprescindible vol dir que si aquesta persona no juga
L'equip no guanyarà aquell partit. Això no és veritat. Si un dia el Messi es fa mal al genoll... I l'equip seguia guanyant. Potser algun partit el perdia, però amb el Messi també se'n perden. És a dir, el Messi és necessari per al Barça
Però no és imprescindible. És a dir, el Barça podria jugar sense el Messi, podria guanyar campionats sense el Messi. De fet, el Barça en cent i escaig d'història ha guanyat molts campionats i el Messi no hi era. És una mica aquesta sensació. El Messi és necessari i és aquesta sensació que han de tenir tots els membres de l'equip. No pot haver-hi un que digui que si no vinc a treballar no passa res perquè no porto res.
Si passa això, si algú té aquesta sensació, l'equip a la llarga tendirà a ressentir-se. Clar, és molt difícil que tothom sigui transmetre aquest sentiment de pertanyents o d'importància. És complicat de fer-lo arribar a tothom. Clar, això per això dic que ara imaginem que estem fent l'equip, perquè és una cosa que ha de tenir en compte la persona que porta l'equip, el líder, en aquest cas seria l'entrenador.
És a dir, l'entrenador ha de ser conscient que tots els jugadors s'han de sentir necessaris. Una mica això és un dels errors que va tenir el guardiola quan era entrenador amb el cas del Bojan. El Bojan va arribar un moment que ell no se sentia necessari pel grup. Llavors és quan va decidir que marxava del Barça. Possiblement si el guardiola ho hagués gestionat d'una altra manera i hagués transmès el Bojan, que sí que ho era necessari,
Possiblement aquest jugador s'hauria continuat al Barça, s'hauria fet altres coses i possiblement encara avui en dia no estaríem parlant de fitxar Luis Suárez perquè ja tindríem un altre jugador, per exemple. Però és una cosa que a vegades els entrenadors de futbol no tenen en compte.
També tinguem en compte que, clar, en tenen molts de jugadors, en tenen 20 i escaig i només en juguen 11. També no és fàcil per ells aquesta tasca. Però és una de les coses que els costa i que normalment tenen més problemes per fer. Aquesta és la segona cosa que és imprescindible perquè l'equip funcioni. La tercera, diguéssim, que és l'excel·lència. És a dir, perquè un equip funcioni necessita que tots els integrants de l'equip donin el màxim. Si hi ha un que, diguéssim,
El va mig gas o això ja no funciona? Això no funciona. Aquest any, per exemple, ho hem vist amb el cas del Messi. Semblava que el Messi no estava al 100%. Alguns d'aquests entesos deien que ells que estava pensant en el Mundial i per això no jugava al Barça al 100%. I ho hem vist com l'equip se n'ha ressentit.
Però no únicament perquè el Messi no donava el 100% i per tant la seva tasca quedava manguada. No només per això, sinó perquè el fet d'eïnar el 50%, per exemple, transmetia a la resta dels integrants de l'equip, a la resta dels jugadors que no feia falta anar al 100%. Una mica és això de dir, si tu estàs treballant amb alguna persona que veus que s'està deixant les banyes en aquella feina,
per empatia acabes tu també tenint la tendència a donar el màxim. Però al revés també passa. Si tu estàs amb un grup de gent on tothom fa més o menys, van fent, si avui no anem a treballar no passa res... Aquesta forma de treballar també s'encomana la resta de persones que encara que no tinguin aquesta intenció
amb el temps acaba passant. Diguéssim que és una mica... és com un virus que s'encomana. Si es treballa molt, doncs tothom treballa molt. Si es treballa poc, tothom treballa poc. Per tant, és aquesta extensió global, també, en aquest cas. Exacte. És una mica també aquest valor del treballar al màxim que és necessari. I l'últim ingredient així molt, molt important
que també a vegades els entrenadors fallen aquí és que han de tenir en compte que els interessos de l'equip han de ser sempre compatibles amb els interessos dels jugadors a nivell personal i individual. És a dir, no serveix que un jugador vulgui ser el millor jugador dels Estats Units i que estigui jugant a Europa perquè és incompatible.
I aquestes coses a vegades passen. A vegades ens trobem en un equip amb dos jugadors que volen ser el pitxitxi. Això passa, no? Clar, els dos no podran ser el pitxitxi. Només acaba sent un. Aleshores els interessos personals entren en conflicte amb els interessos de l'equip. Perquè llavors et trobes un jugador que fa jugades individuals, que potser pren més riscos per marcar aquell gol extra.
i al millor l'equip no és el que li interessa. Aquestes coses a vegades passen als equips i és molt complicat de gestionar. La manera d'arreglar-ho és sempre al principi de la temporada, al principi de començar treballant aquí, definir ben clarament quins són els interessos.
global de l'equip i també l'entrenador o el que lidera l'equip ha de tenir molt clar quins són els interessos de cadascun dels seus... És una feina difícil en realitat, no? Vull dir que sembla, pot semblar fàcil, però en realitat, clar, no va sol, no tot plegat, si us agrada gestionar-ho tot...
És molt més complicat del que sembla. Exacte. En el futbol, en els esports en general, es busca sempre un entrenador que sigui molt bo tècnicament, que sàpiga molta tàctica i que sàpiga d'estratègia d'això de quan es defensa exposar i quan es dà d'entres exposar.
Però no es busca algú que sàpiga gestionar l'equip d'aquesta manera. Això es dona per entès. Sembla que sigui una cosa innata i que no cal mirar-s'ho gaire perquè els entrenadors ja ho saben tots. I no és així. El punt feble de la gran majoria d'entrenadors és aquesta. I possiblement aquí és on entrava el tema del cas que avui hem parlat. Lluís Suárez. Davant de tot aquest panorama que hem exposat, quin lloc tindria? Què hi pinta ell dins de tot això?
El problema del Luis Suárez entra en conflicte amb les quatre coses que hem dit fins ara. La primera és el tema dels valors compartits. Hem dit que un equip ha de tenir uns valors compartits per tothom. Nosaltres hem d'entendre que el Barça que tenim ara és el Barça que ve del Guardiola, que és el Barça de les sis copes al mateix any.
que és, recordem, el Barça de l'Unicef, el Barça de les escoles a l'Àfrica, el Barça que tenia la Masia i que ensenyava els valors de la Masia. Aquest Barça vol dir que té jugadors que venen d'allà, que venen de treball en equip, de la solidaritat, del companyisme, els Xavi, els Iniesta. Jo no sé, suposo que no ho sé, com encaixaria el Luis Suárez en aquest esquema, no ho tinc clar.
No ho tinc clar i em refer-m'ho al que pensava l'any passat amb el Neymar. Tampoc tinc clar com encaixa el Neymar en tot això. Clar, el tipus de perfil pot xocar amb el que ja existeix. Exacte. I possiblement un equip de vint i escaig persones pugui acceptar que hi hagi un Neymar. O sigui, una persona que és una mica diferent de la resta.
però una ve, però dos, i tres, i quatre, fins a quin punt pots acceptar gent que no estigui gaire d'acord amb això sense que el grup acabi canviant. És a dir, el fet que entri el Luis Suárez, que no comparteixi gaire aquests valors, és a dir, recordem que el Luis Suárez, potser per la gent que no està gaire al dia d'això, és un jugador que fa dues setmanes va fer una mossegada a un altre jugador en un partit de futbol.
Però clar, la notícia d'aquí no ve pel fet aquest, sinó que ja ho havia fet això fa dos o tres anys i fa quatre o cinc anys ho havia tornat a fer. Vull dir que és una persona, diguéssim, que el respecte al rival no el té gaire interioritzat. I bé, diguéssim que aquí jo crec que el Barça es trobaria amb un greu problema. El Barça recordem que és un equip que ven el tema dels valors a l'UNICEF i totes aquestes coses. És admirat al món per això, bàsicament.
I no té aquest tipus de jugadors normalment o n'ha tingut també? Sí, n'ha tingut sempre. Recordem que el Barça va fitxar el Maradona en el seu dia, que no és precisament un escolanet de Montserrat. Clar, això sempre hi ha hagut. Però la pregunta és, per què es fitxa el Suárez? O la mateixa pregunta que de l'any passat, per què es fitxa el Neymar? Jo tinc la sensació que s'acaba fitxant aquest tipus de jugadors per por.
En el cas del Neymar, la por era que el fitxes al Madrid, directament. Clar, quan tu prens una decisió, la que sigui per por o alguna cosa, normalment la decisió acaba sent errònia. I en el cas del Neymar, jo crec que ha quedat demostrat pels resultats d'aquest any, en què no s'ha guanyat res, que fitxar el Neymar va ser un error.
i possiblement fitxar Luis Suárez aquesta temporada si l'acaben fitxant serà un altre error, perquè a més a més sembla ser que en aquesta operació de fitxar el Suárez, diguéssim que vendran a l'Alexis, que és un jugador que en tres anys que deu portar al Barça, no sé si tres o dos o quatre, però en els anys que porta al Barça l'únic problema que ha donat és aquell dia que va dir que era un jugadorazo, que ja veus tu quin problema. És bastant menor.
És molt menor, és un noi que s'ha integrat molt bé, la seva parella és catalana, s'ha integrat molt bé en la cultura catalana. És una persona que no és un Messi, però el Luis Suárez tampoc és un Messi, però és un jugador que ha sumat a l'equip molt més del que ha restat. En el cas de Luis Suárez ja veurem si és el cas o no.
Ens ho haurem d'esperar, i jo crec que si el fitxen, el que podem fer francès, que és més endavant. Veure si teníem raó o no, quan vam fer aquest repàs previ. Bona nit.
The lightning shot from the sky It breathed life into every, every living thing It made you, it made me
It gave us the kookaburra It gave us the grand Japan tree Dusk to dawn and dawn to dusk The sky was filled with paper eyes and dust and rain
Why don't why? Like streamers, they're dirty and petty Why don't why? The Chrysler Tower had disappeared
The capital town was invisible white on white. The hoisted flag had disappeared.
It can't be stopped. Thunder clouds are tightening in the sky tonight.
It gives and takes away from every living thing.
It gave us the terabyte It gave us one-seventeen Dusk to dawn and dawn to dusk The sky will fill with vaporized dust Raining white on white
Like streamers and dirty confetti White on white The looming spire had disappeared White on white And the star was invisible White on white
I wasted like I diso...
White phosphor rain. And blackout bombs are falling out the sky tonight. We can't be saved.
Electricity is crossing out of your family name. It made you, it made me. It gave us the kookaburra, it gave us frangipan tree.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Justa la Fusta. Ara passen 9 minuts, dues quarts d'una del migdia i a aquesta hora saludem la Marta Molins. Molt bon dia, Marta, què tal? Molt bon dia. Que s'incorpora també al Justa la Fusta. Aquest estiu estaràs amb nosaltres, els matins explicant-nos diferents qüestions relacionades amb el món de la cultura. Una mica de tot, repassarem.
Sí, repassarem festivals musicals, que és una molt bona època. I tant! També repassarem els divendres la cartellera de cinema, i cada dia us portaré una notícia destacada del món contoural, i també intentarem portar grups de música perquè us presentin les seves novetats.
Molt bé, doncs moltes coses. Avui ho hem comentat a la primera hora, que s'estrena el Festival Grec, en parlarem amb la Maica aquesta setmana allargament, però avui en tot cas, dilluns, té enlloc l'espectacle inaugural. Marta, explica'ns com serà. Sí, la Fura dels Baus és qui proposa aquest espectacle inaugural anomenat Murs, on des de la vocació d'una població assajada, el grup proposa
l'espectacle que trenca la barrera del públic. Per tant, el públic mateix pot interactuar amb els propis actors des d'un espai on el públic ha de discernir entre què els estan explicant, si és veritat o no, i intentar governar una mena de ciutat.
que representarà que seran ells mateixos al pobri públic. Una aposta arriscada que comença avui i estarà fins al dia 5 de juliol al Castell de Montjuïc a les 10 de la nit cada dia. Durarà l'espectacle a uns 75 minuts i el preu de l'entrada són 18 euros.
És el primer espectacle i tot i que es pugui veure cada dia, avui justament és l'únic que es fa dins del Grec. L'opció que tenim de veure és aquesta. Aquest Smart Show pot ser molt innovador, per tant veurem com anirà tot plegat. Em sembla que la nostra col·laboradora de teatre potser ja anirà, ens explicarà una mica, suposo, dijous com ha anat tot plegat, però en tot cas la cosa promet. La Fora dels Baus sempre...
Sempre és un grup que ha portat moltes apostes molt arriscades. Jo recordo un espectacle en concret que es despullava al mig de l'escenari i va portar molta polèmica en el seu moment entre els crítics de teatre. Clar, home, si la idea és trencar, suposo que és trencar una mica amb tot plegat i aconseguir que la gent em parli i que tu et plantegis
El dia que surti d'això serà complicat. És gratuït avui, els altres dies no, però avui és gratuït, tot i que s'ha de reservar igualment a fora.
Seria allò complicat de gestionar. Sí, no crec que gènesis d'algú del terra no... Exacte. Per tant, ja ens sembla, si no m'equivoco, que sabien com ha esgotat ja les entrades per avui, però en tot cas ja aquests altres dies per veure la funció. I després, doncs, tindrem moltes més coses al llarg d'aquest festival grec. No sé si tu acostumes a anar-hi, Marta, t'agrada el grec o...
Sí, la veritat és que m'agrada el teatre i sempre que puc acostumo a anar-hi i a veure obres. Sobretot, també m'agrada molt anar a veure muntatges musicals d'actors joves que estan començant, no?, perquè sempre va bé veure el talent jove. Clar, clar, les apostes, una mica el que s'està coent, no?, una mica a banda dels ja consolidats, per entendre'ns. Molt bé, doncs anirem parlant cada dia, Marta, moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Que vagi molt bé, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
En punt 3, quarts d'una del migdia, ara parlem de música després de parlar de teatre, perquè ja ens ho ha dit la Marta, és època de festivals l'estiu, i per tant, també és un dels temes que anirem tractant. Tenim uns quants de previstos, n'hi ha molts a Catalunya, però en tot cas, un dels més propers, perquè arriba aquest dissabte, és el Canet Rock. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar
i penso en tu a cada moment des que el sol treu el cap pel tag amenent i va il·luminant els somriures de la meva gent.
Aquest és un dels grups que hi serà, no? Els Catarres són dels noms, dels molts noms que passaran pel canet rock, no, Marta? Sí, efectivament, els Catarres, també acompanyats per Pep Sala o Gossos, i també grups novells, que aquest any el festival ha donat l'oportunitat que nous cantants s'assumin en aquest gran cartell. De fet, seran moltes hores de música i, per tant, hi ha temps per tothom.
El Canet Rock és el festival musical que se celebrarà, com bé has dit, el proper 5 de juliol al pla dansala a Canet de Mar. I és un festival que va començar a popularitzar-se entre el 1976 i el 1978, i que ara ha tornat amb molta il·lusió i energies renovades, segons l'organització Sub Music, que és qui promou aquesta festa.
Aquests artistes passaran pel festival entre les 5 i mitja de la tarda i les 6 del matí del dia següent, i les portes s'obriran al públic a les 4 de la tarda perquè ja tothom pugui anar agafant el seu emplacement. De fet, el festival és obert a tots els públics, per tant es preveu molta assistència, i tot i que cal dir que els menors d'edat, de 16 anys en concret, els ha d'acompanyar un adult.
Un adult i amb una autorització que poden trobar a la web del Canet Rock que és tresoesobles.canetrock.cat on també poden consultar d'altres dades com arribar a aquest pla d'ensala i també doncs si es volen quedar canet a dormir doncs també ho poden fer.
La veritat és que a aquest festival preveu molta assistència, ja que s'han vengut ja 20.000 entrades, que jo no sé com deuen cabre 20.000 persones en un lloc. Estava ben mirat, perquè quan van obrir les següents entrades és allò, van tornar a canviar una mica.
Els plans de seguretat i tot plegat. De fet, n'hi ha encara, per si algú en l'última hora diu, mira, sí que vull anar al Canet Rock, doncs que sàpiga que encara en queden 2.500 d'entrades per vendre, que el preu és únic, és de 33 euros, i doncs poden anar a veure aquestes fantàstics grups, també els Amics de les Arts, per exemple, un altre dels grups que estarà en aquest festival. Molts noms, de fet,
en general, que són els noms més coneguts de l'escena catalana actual, que són els que passarem per aquest festival durant aquestes 12 hores o més de festival. Si algú s'ha quedat amb ganes de saber més informació, de com arribar-hi o de quins grups són el cartell complet, doncs, com dèiem, ho pot consultar a Canetrock.cat o també seguir el festival a les xarxes socials que tenen Facebook i Twitter.
Així que està informat a l'última hora de les últimes notícies sobre aquest festival, que es preveu que sigui un èxit tal com va ser el 1976-1977-78. Exacte, amb un 3 per 8, però en tot cas els artistes que són els que tenen aquí al davant, Blaumut, Brahms, Caim Riba, de la Fé, els amics de les arts que has dit, també els Pets, Gerard Quintana i Shari Marasté, Gossos, que són els que s'han pint també de fons, Joan D'Ausa, L'Ofoblès i en Manel,
Mishima de Pinker Tones, Charango, la companyia elèctrica d'Arma, Pep Salas, Sisa, realment molts noms. D'aquests noms en quina et quedes? Marta, posem una cançó per acomiadar aquesta secció.
Jo, la veritat és que, per acomiada de la secció, ja que jo sempre he sigut molt dels Amics de les Arts, ja sabrà, els Amics de les Arts la veritat és que són un grup que va sorprendre molt en el seu moment i que continuen endavant. Molt bé, doncs vinga, escoltarem una cançó del seu últim disc, aquesta que es diu Ja no ens passa.
Ja no ens passa i no ens enamaguem, que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebiem com si fos el primer. Genial, que fort que ve.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer, ni que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podries ser. Doncs ja no ens passa, tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem.
Passar el tren de Glasgow va ser un joc de nens. No fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem. I clar, no ens passa, ningú no ens va avisar. Va ser un dia per l'altre, ho vam trobar faltant.
Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem ser passarell. Abans de caçar-los hem venut massa cops la pell i el mal que fan no dura el temps. Ja no ens passa mil dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú, capaç d'escriure versos que ens facin un nus al coll. Una cançó que ens ho regiria dintre tot perquè no ens passa.
que tot era mentida, la vida era el que venia just després. Ja no ens passa, ja no sortim de nit, que l'endemà no som ningú, i el dia que sortim cantem tant allà al mig.
i això ja és massa. Ja no ens caiem a cap dels qui dieu saber el camí, que no hi ha un pan de neb, però quan va i us enxampen re, aquí tothom es fa el sorprès, l'haurien fet venent de tots, que ja no ens passa. Incul no ens va avisar, que tot això se n'anava.
era el que venia just després. Just a la fusta, el magazine del matí.
M'agradaria que t'agradessis.
7 minuts i arribem ja a l'1 en punt del migdia, per tant acomiadem aquest just a la fusta d'avui, dilluns 30 de juny. És moment d'ahir, la gent que ha fet possible aquest programa, l'Andrea Bon, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, avui també hem parlat amb la Maria Bardagí, cap de l'Aeroport d'Escolta de Sant Just del Cau,
Hem fet tertúlia d'actualitat amb la Carme Madol, Vicenç Riera, Iann Josep Coderc i també hem parlat del centre d'estudis injustencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. A més a més, hem fet la secció de coaching amb el Francesc Urvetlla i també la Marta Molins ens ha començat a portar aquest calaix desastre cultural que ens farà arribar cada dia.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses, com cada dia, per explicar-vos què és el que passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Tot plegat, com sempre, des de les 10 i fins a la 1, i a més a més ho podeu recuperar sempre que vulgueu a través del podcast del programa que el trobareu fàcilment al web de la ràdio, www.radiodesert.com. Per part nostra, res més, que vagi molt bé, tornem demà, bon dia.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
I am a passenger And I ride and I ride I ride through the city back sides I see the stars come out of the sky Yeah, the bright and hollow sky You know it looks so good tonight
I'm the passenger I stay under glass I look through my window so bright I see the stars come out tonight I see the bright and hollow sky Over the city's rip-back sky And everything looks good tonight
We're singing la, la, la, la, la, la, la, la, la. La, la, la, la, la, la, la, la, la. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Get into the car. We'll be the passenger.
We'll ride through the city tonight See the city's ripped back sides We'll see the bright and hollow sky We'll see the stars that shine so bright Stars made for us tonight
Oh, the passenger How, how he rides Oh, the passenger He rides and he rides He looks through his window What does he see?
He sees the side and hollow sky He sees the stars come out tonight He sees the cities ripped back sides He sees the winding ocean drive And everything was made for you and me All of it was made for you and me But it just belongs to you and me So let's take a ride and see what's mine
Oh, the passenger He rides and he rides He sees things from under glass He looks through his window side He sees the things he knows are his He sees the bright and hollow sky He sees the city asleep at night He sees the stars are out tonight
i all of it is yours and mine and all of it is yours and mine so let's ride and ride and ride and ride
És la una, bon dia.
Sant Just Notícies, edició migdia, amb Andrea Bueno. L'agrupament escolta amb Martin Luther King considera que l'ateneu és la millor opció per acollir l'entitat, al Cauperó entén que encara queda molt de temps per poder-hi entrar. De moment, l'església els permet quedar-se més temps als seus locals. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia, d'avui dilluns 30 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
Els comerços s'enjustencs es poden beneficiar d'uns estudis gratuïts de les seves instal·lacions energètiques per millorar-ne l'eficiència. Abans ja se'n beneficiaven les empreses i ara el servei s'amplia als comerços i botigues.
S'allarga el període d'inscripció per als tallers de circ de l'Ateneu, que comencen aquesta setmana. El taller de Clown tanca inscripcions dimecres i el de Crovàcies i Malabars el dia 15. A més s'amplia la franja d'edat per a aquest últim taller. I aquest dijous arrenquen les nits d'estiu dels tallers de música de Sant Just. Amb la col·laboració dels músics del municipi, els tallers de música engeguen un cicle de concerts d'estiu a la fresca al claustrat de l'equipament de les escoles.
Bon dia, l'agrupament escolta Martin Luther King, considera que l'Ateneu és la millor opció per acollir l'entitat. El CAO, però, entén que encara queda molt de temps per poder-hi entrar. De moment, l'Església els permet quedar-se amb més temps als seus locals. Divendres al matí, membres del CAO i de l'Ajuntament es van reunir per mirar de trobar una solució per l'agrupament, que vol tenir uns locals dignes el més aviat possible.
L'opció més viable pel CAO és anar a l'Ateneu, que ha acceptat acollir l'entitat Escolta per fer-ho, però s'han de fer unes obres per encabir totes les entitats que hi ha a l'Ateneu. Ho explicava divendres l'alcaldat de Sant Just, Josep Artinyal, just a la Fustà. Unes obres complicades que necessiten finançament. Per anar a l'Ateneu farà, o faria si realment tot això tira endavant, un esforç molt important, importantíssim per a l'Ateneu.
i això també s'ha de mirar en calma. Una entitat com la Teneu, que és molt sèria, que fa les coses sempre molt bé, no crec que faci les coses sense un anàlisi molt acurat del que li pot representar invertir o demanar un crèdit, no ho sé, malgrat del finançament important que l'Ajuntament li pugui donar, que en tot cas serà el pressupost de l'any vinent. Per tant, tot això necessita un temps. Aquestes obres les pagarien a parts iguals l'Ajuntament i la Teneu. Maria Bardagí és una de les caps de l'agrupament escolta Martin Luther King.
Els locals on hem d'anar a l'ateneu s'han d'adaptar i s'han de fer unes obres que han de ser pagades per l'Ajuntament i per l'ateneu. I llavors l'Ajuntament ens va dir que ells pagarien el 50% i que seria un procés molt lent. Però què passa si l'ateneu no pot pagar l'altre 50%, el procés no és que sigui lent, sinó que està alturat com està fins ara.
Pel CAO, la Teneu és la millor opció i consideren que l'entitat els ha acollit molt bé. Tot i això, econòmicament tampoc no és la millor alternativa i és que per formar part de la Teneu han de pagar quota per ser socis i per ser entitat. En la reunió amb l'Ajuntament, des del CAO també van demanar informació sobre la Casa Costa del carrer Creu.
Ara que s'ha obert el debat al poble sobre si caldria enderrocar-la o no, o quin ús se'n podria fer. Quan ens vam començar a moure fa poc pels locals, quan l'església ens va tornar a dir que hi havia més pressa, doncs ens van denegar Can Costa, i llavors ara ho vam tornar a preguntar, perquè s'havia tornat a parlar de Can Costa, què es podria fer, i llavors no en vam treure res clar.
que la inversió seria molt alta i tampoc no sabien què es faria amb Can Costa i també una mica com que ens ho traiéssim del cap.
i és que segons l'Ajuntament, rehabilitar la casa costa costaria uns 200.000 euros. Ara pararà el cau, pot seguir els locals de l'Església, que utilitza actualment, tot i que amb un espai més reduït, que no els permet tot el que els agradaria. Sentim de nou una de les caps de l'Europament, Maria Bardagí. Només hem utilitzat la meitat, i llavors això ens ha suposat fer dos torns de cau, no hem pogut fer-ho tota la vegada, traslladar material a la brigada o tenir les sales molt més plenes de material, i clar, això tampoc no ens facilita gaire l'activitat.
La preocupació més gran del Cau és precisament aquesta, les restriccions que els pot provocar no tenir un lloc estable on fer la seva activitat. El que més ens preocupa és tenir restriccions i de creixement del Cau, perquè tenim llista d'espera i perquè tenim moltes famílies i cada vegada fem més coses.
tenir restriccions a l'activitat i també els CAPs no existirem tota la vida al CAO i el que ens preocupa és també anar passant el problema als CAPs que ara venen, que els nens que tenim ara d'aquí uns anys encara s'hagin d'ocupar del mateix problema.
En definitiva, pel CAO la Teneu és la millor opció i a més consideren que l'entitat els ha acollit molt bé com dèiem tot i això econòmicament no és la millor alternativa. La reunió de divendres va servir per acordar trobades periòdiques entre l'Ajuntament, el CAO i la Teneu per tal d'anar fent seguiment de l'estat dels locals de l'agrupament. Sant Just Notícies.
Ara passen gairebé 6 minuts de la una del migdia. Aumenta el nombre de sol·licituds de beques menjador pel curs que ve a Sant Just. Pel curs 2014-2015 s'han presentat més d'un centenar de sol·licituds per beneficiar-se d'aquestes beques que faciliten que els nens i nenes es quedin a dinar a l'escola.
L'alcalde de Sant Just, Josep Berpinyà, ha explicat que pel curs que ve s'han sol·licitat 106 beques menjador, quan pel curs passat se'n van demanar 94. Ho ha dit el just a la Fusta. Ahir vam passar les dades de beques de menjador i hem passat de 94 a 106. És una mala dada, el curs que ha començat al setembre. Per tant, augmenten. Per tant, hem de ser molt prudents i seguir ajudant el màxim que puguem a totes aquestes famílies que estan en una situació complicada i malgrat aquestes dades de l'atur, benvinguts siguin, perquè haurien...
L'altre diu el contrari. Aquesta xifra contrasta amb una de més positiva, que també va avançar l'alcalde, en aquest cas el ple municipal, i és que la xifra d'aturats a Sant Just del mes de maig s'ha equiparat a la de l'octubre de 2010. Amb aquestes 714 persones que continuen sense tenir feina és que ens hem equiparat
el que seria l'octubre del 2010. És una bona dada, insisteixo, per veure aquesta evolució dels darrers mesos però mostrar, suposo que amb tota la complicitat d'aquest ple, les dificultats per a aquestes famílies que no tenen feina. Ara la taxa d'atur a Sant Just se situa en el 8,9%. Per tot plegat, Josep Partenya ha avançat que l'equip de govern ja pensa en el pressupost de l'any 2015 i assegura que les partides que se seguiran prioritzant seran les de serveis socials.
Evidentment les partides de serveis socials, quan dic serveis socials ens entenem perfectament, tot el que implica això, també plans d'ocupació i educació tornen a ser gens discutits. És a dir, quan vingui el Régidor fent la seva proposta això serà aprovat i per tant la resta de coses les discutirem, però aquestes tres ja no les discutirem com hem fet en els darrers anys.
L'alcalde també ha dit que abans de l'agost l'equip de Govern espera tenir dades aproximades sobre les quals començar a treballar el pressupost de 2015.
Més qüestions que hem avançat en titulars. Els comerços Sant Justencs es poden beneficiar d'uns estudis gratuïts de les seves instal·lacions energètiques per millorar-ne l'eficiència. És un servei que l'Ajuntament de Sant Just posa a disposició de les botigues del municipi per tal de millorar l'eficiència i l'estalvi energètics. Sant Just Notícies.
És un servei d'estudis gratuïts de l'eficiència energètica per a empreses i comerços que es posa en marxa gràcies a un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Sant Just i l'Associació de Profesionals Empresaris Instaladors de l'Hospitalet. De fet, les empreses de Sant Just ja es podien beneficiar d'aquest servei i ara ho poden fer també les botigues. Els establiments que es vulguin acollir aquests diagnòstics gratuïts es poden dirigir al Servei de Promoció Econòmica, trucant al telèfon 93 480 48 00.
9 minuts passen de la 1 del migdia a l'últim dia avui per fer les preinscripcions a l'escola d'adults de Sant Just. Una de les novetats més estacades del centre per l'atapat 2014-2015 és que s'introdueix un curs d'anglès nivell 3 que dona accés directe al nivell 3 de l'escola oficial d'idiomes després d'haver passat una prova prèvia. A banda d'aquesta nova proposta, el centre segueix oferint els estudis de graduat en educació secundària, al de preparació a grau superior i informàtica. Ho ha detallat al Just a la Fusta el seu director Jordi Mort.
Continuem fent el GES, GES 1 i GES 2, que són els nois que no han pogut anar a la graduació secundària, poden venir de fer aquí amb dos cursos. També tenim la preparació per a l'accés a grau superior, que aquesta l'hem fet l'any passat. Tenim Competicu, que és una informàtica a nivell usuari, i aquest any tenim un canvi que tenim Anglès 2 i Anglès 3. L'Anglès 2 ja el fem aquest any, però l'Anglès 3 és molt important perquè la gent que treu l'Anglès 3 aquí a l'escola
fan la prova a l'escola oficial d'idiomes i poden entrar fent l'estrès a l'escola oficial d'idiomes. Directament. El període de preinscripció, com dèiem, es tanca avui i la matriculació ja serà el mes de setembre del 2 al 8 al centre, a l'equipament de les escoles. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
I seguim parlant d'inscripcions perquè s'allarga el període d'inscripció per als tallers de circ de la Teneu, que comença en aquesta setmana. El taller de Clown tanca inscripcions dimecres i el de Crovàcies inscripció, el de Marabars, el dia 15. A més s'amplia la franja d'edat per a aquest últim taller. Les inscripcions s'han de fer a la secretaria de la Teneu de dilluns a divendres, de 6 a 9 del vespre. Sant Just Notícies.
Grans professionals del món del circ, el clown i les acrobàcies invertiran quatre sessions que tractaran diferents disciplines. En concret, seran dues sessions de clown i dues més de malabars i acrobàcies. El de clown tindrà lloc els dies 5 i 12 de juliol i el dirigirà un dels grans mestres del món del circ, Claret Papiol. Santi Solano, un dels responsables dels cursos de circ Clarataneu, ha parlat de la figura de Claret Papiol i la llarga trajectòria que l'avala.
com a clou un gran mestre, que és el Claret Papiol. Tant ell com els que vindran a fer malabars i tot lo altre són del que s'anomena o es coneix com a Escola de Cir del Montseny, que prové de circ-cric del Portell Poltrona. Concretament, el Claret és un dels germans Poltrona. És un senyor encantador. Té un gran bagatge, una gran experiència. És un gran mestre. Qui vingui s'ho passarà la mar de bé i riurà molt.
El taller de Clowns s'invertirà aquest dissabte, dia 5, i el següent, dia 12 de juliol, i és obert a partir dels 17 anys. Les inscripcions per participar-hi, com dèiem, s'acaben aquest dimecres. Pel que fa al curs d'Amalabars i a Crovàcia s'aprendran diferents disciplines del món del circ, l'invertiràs Circlost i les sessions es faran els dies 19 i 26 de juliol. A més, la franja d'edat per a apuntar-s'hi s'amplia i ara es poden apuntar nens i nenes a partir de 10 anys fins a adults i gent gran. Les inscripcions s'amplien fins al 15 de juliol.
Els horaris dels tallers de Clàunia de Malabars i a Crovàcia són de 10 del matí a 1 del migdia i de 4 a 7 de la tarda. Com dèiem, les inscripcions s'han de fer a la Secretaria de l'Ataneu de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre. El juliol de circ a l'Ataneu l'organitzen l'Ataneu i l'Ajuntament de Sant Just.