s'acompanya el soroll i angren s'acompanya passen dos anys passen un volant
Diria que no, però semblen dos estranys. Avui tot és incert, tot sembla canviant, però potser demà ho veuré tot més clar.
El temps és cruel i no espera mai, però sempre ens quedarà el soror.
La xarxa de comunicació local. Són les deu.
Primer titular a aquesta hora pel trànsit endavant equip viari. Hi ha un accident a la 2 abans del pont de Molins de Rei en aquesta zona, Sant Vicenç dels Horts, direcció Barcelona. Això origina retencions a l'altura de Sant Vicenç dels Horts a la 2. A la resta millora força important del trànsit globalment i també afegirem que hi ha un camió volcat amb una petita fuita de gas a Can Feliu, a camí de Can Torruella, a Vigues i Riells, en aquesta zona, però que en qualsevol cas no dificulta la circulació.
Tot apunta que Mariano Rajoy intervindrà en algun moment del debat al Congrés sobre el traspàs de la competència per celebrar la consulta a Catalunya. Fons del PP ho asseguren, però encara no hi ha confirmació oficial.
El Congrés dels Diputats rebutjarà aquesta tarda cedir la competència a Catalunya per poder organitzar un referèndum als tres diputats catalans que defensaran la consulta. Argumenten que es pot fer si hi ha voluntat política. Just després que s'acabi el ple, el president Mas compareixerà per valorar el debat.
Forces especials de la policia ucraïnesa desallotgen la seu del govern regional de la ciutat de Kharchiv, ocupada per activistes prorossos. Moscou adverteix Kiev que el recurs de la força té el risc d'abocar Ucraïna a la Guerra Civil.
Visita oficial inèdita del president de la República d'Irlanda, Michael Higgins, al Regne Unit. Els actes repartits en quatre dies inclouen un discurs al Parlament i un banquet ofert per la reina, Elisabet II, amb la presència del líder republicà nord-irlandès, Martin McInnes.
La comunitat gitana de Catalunya, formada per unes 100.000 persones, reclama igualtat d'oportunitats en el món educatiu o laboral. Amb motiu avui del Dia del Poble Gitano es mostren preocupats per l'ascens de l'ultradreta a Europa amb idearis racistes.
Han detingut dos homes pel robatori en 38 domicilis del Vallès Oriental i el Maresme. Accedien a les cases que pel vespre o la nit encara que els propietaris de les vivendes fossin a dins. La investigació policial continua oberta i no es descarten més detencions.
Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. El Barça vola d'aquí una hora a Madrid on demà es juga a l'accés a les semifinals de la Champions. Ho fa amb tots els disponibles, inclòs Carles Puyol. L'equip Laurana s'entrenarà aquesta tarda al Calderon. Avui a la Champions Borussia dorm un Madrid als blancs amb el dubte de Cristiano Ronaldo que s'ha ressentit dels problemes al genoll. Van guanyar per 3-0 a la nada. També Chelsea PSG amb 3-1 per als francesos.
I el temps hi torna a haver boira la façana litoral i prelitoral que provoca mala visibilitat. Avui tindrem un petit canvi de temps que es començarà a notar amb bandes de núvols alts i algun ruixat puntual al Pirineu de Lleida. A la tarda augmentarà la inestabilitat amb ruixats i tronades localment intenses. Les temperatures al migdia seran una mica més baixes. Ara mateix tenim 12 graus a Girona, 13 a Lleida i 14 a Barcelona i Tarragona.
Ara passen 4 minuts de les 10. Just a la posta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 8 d'abril. Un programa, comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buena, també farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius avui que ens han llevat amb un dia ben vist.
A les 11 i 10 ens revistarem el sociòleg Emili Palacios, que aquest dijous que ve impartirà a Sant Just una sessió per informar sobre la recerca d'ocupació. I farem també tertúlia amb el Pep Quintana i el Jordi Farràs cap a dos quarts de dotze.
A la tercera hora parlarem, com sempre, de les coses d'aquesta setmana de l'almanac del Cordill amb en Pep Quintana. També farem la sessió de coaching amb en Francesc Corbella. I tindrem també la secció jurídica amb l'estil i amb el mitjà, com cada dimarts. Avui ens parlarà de qüestions relacionades amb l'alcoholèmia.
Estou plegat des d'ara i fins la una de migdia. Us acompanyarem en aquest matí de dimarts. Comencem.
I el que fem per tant ara és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, bon dia. Per parlar d'Actualitat Sant Justenca, comencem parlant de l'equipament esportiu que tindrà Mas Lluí, Andrea. Sí, perquè el barri comptarà amb aquest equipament esportiu. En principi, sí, tot va bé la primavera que ve...
Així ho ha assegurat com a mínim el responsable de l'empresa adjudicatària de la seva construcció, els veïns i veïnes del barri, en una trobada que van mantenir la setmana passada. La idea de l'empresa és que l'equipament estigui construït entre l'1 de gener i l'1 de març de 2015, per tant, d'aquí bastant poc,
L'objectiu seria començar les obres abans d'aquest mateix estiu. De moment, l'Ajuntament està treballant en el desbrossament d'aquesta parcel·la, que és municipal. Recordem que per adjudicar aquesta obra, el consistori ha fet una concessió demanial, és a dir, un dels seus terrenys perquè una empresa l'exploti, a canvi de pagar un lloguer a l'Ajuntament de Sant Just de 20.000 euros anuals. El nou equipament de Mas Lluís dirà Sant Just Padel Club,
El regidor d'esports Víctor Murillo ha assegurat que no és una obra complicada i que el preu de l'abonament no superarà la mitjana dels preus de l'entorn, tot i que això no depèn
de l'Ajuntament, sinó de l'empresa adjudicatària del servei, i a més dels socis i sòcies, també podran utilitzar aquest equipament les escoles de Sant Just, en el marc del projecte esportiu del municipi. Es calcula que la construcció d'aquest equipament esportiu, Sant Just Paddel Club, costa entre un milió i un milió dos cents mil euros, i si tot va bé, doncs, com dèiem, podria estar construït abans de l'1 de març de 2015.
Doncs no estarem al cas perquè tot això va molt ràpid, per tant ja anirem parlant. Tenim prou més qüestions. Parlem d'aquesta xerrada que dèiem que parlem ampliament d'aquí una hora, però una xerrada que es fa aquest dijous, no Andrea? Per buscar feina. Exacte, és per informar sobre la recerca d'ocupació a través del coneixement de la situació actual del mercat de treball. El sociòleg Amili Palacios impartirà aquesta conferència, aquesta xerrada, per informar precisament sobre això, sobre el mercat laboral,
a través del que s'està vivint actualment, també per millorar les possibilitats d'ocupació de les persones que existeixin, que estiguin interessats en aquesta qüestió. I Palacios, que també és historiador, donarà les claus per buscar feina a través de, com dèiem, el coneixement de la situació del mercat laboral. És una activitat que requereix inscripció prèvia. S'ha de fer el correu electrònic promocióeconòmica arroba santjos.cat i la sessió serà dijous a les 10 del matí a l'espai de formació de l'equipament de les escoles.
Molt bé, i acabem parlant d'astronomia, Andrea. Sí, és que aquest dissabte es podrà veure Mart i Júpiter des de l'Observatori del Milenari. Si tot va bé, no hi ha núvols, hi va font temps. El grup d'astronomia d'Esvern programa aquesta nova observació astronòmica i preveu en veure aquests dos planetes, a més de la Lluna.
A partir d'ara, l'observació astronòmica es retarda una hora, ja que fa un parell de setmanes que vam canviar l'hora, i ara es fa de nit més tard. L'observació de dissabte es farà, com deia, si fa bon temps i no hi ha núvols, a les 9 del vespre, aquest dissabte, a l'Observatori Astronòmic del Milenari. I és oberta a tothom. Perfecte. Doncs també una activitat ja de cara a cap de setmana, aquesta, eh?
I el que fem ara, com sempre, és parlar de música. Posem l'apunt musical aquest matí. Avui parlem de nou disc, perquè avui treuen disc els Amics de les Arts. Per tant, hem decidit posar aquesta cançó que es diu Ja no ens passa. És la primera que han presentat d'un disc que es titula Només d'entrar ja sempre El dinosaure.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podries ser. Tot això no ens passa, tampoc improvisem a l'avant.
Diu que venen amb una mica més de força, que es volien tornar, entre cometes, una mica més dolents, fins i tot, i que tenen, doncs, també sons una mica més estripats. Dramàticament diuen que totes les cançons parlen de pèrdua. Per tant, doncs, és l'aposta, en aquest cas, dels Amics de les Arts, que avui ens quedem amb aquest ja no ens passa. Molt bé. Ho vam trobar faltar.
Fins demà!
La vida era el que venia just després.
No som ningú i el dia que sortim canten d'anar i al mig que ja podríem ser els pares d'algú que això ja és massa, ja no ens creiem a cap dels crieus. Sabeu que a mi, que no hi ha un pantanet, però quan va i us enxampen res, aquí tothom es fa el sorprès, hauríem de fer punyents tots que ja ens passa.
que tot això se n'anava, que tot era mentida, la vida era el que venia just després.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música
Ensorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Fins demà! Fins demà!
L'ara és molt clar, contundent, amb un titular. Espanya decideix, debat sobre el 9-N. El Congrés vota avui si enmet la consulta pactada que demana Catalunya. És la notícia més destacada avui en portada al diari Ara. També ho és el periòdico. De fet, és el tema del dia. Tots a favor del diàleg, aquest és el titular. Al Congrés, debat sobre la consulta sobiranista. Els líders socials exigeixen una sortida pactada a la proposta del Parlament. Els diputats catalans preparats per rebre la necessitat.
i Rajoy obre la porta a una negociació sobre el model de finançament autonòmic. Per últim, l'avantguàrdia ens diu que Rajoy dirà no a la consulta però obrirà viat al diàleg. El president i Rubalcaba enviaran en persona els seus missatges a Catalunya i també ens diu l'avantguàrdia que Estiu i Esquerra pressionen el PSC perquè voti avui diferent del PSOE. És aquesta, sens dubte, la notícia de la jornada d'avui, el que es viurà avui al Congrés dels Diputats.
Doncs actualitzar la informació a través dels digitals, que evidentment parlen d'això perquè fan aquest seguiment d'aquest debat que ja comença, o que està en tot cas... Em sembla que és que no sé si ha començat o no, però sí, no? Les 9 començava. Diria que sí, però no estava segura.
No ho sé, perquè veig que el minut a minut, com si diguéssim del 3-24, posa que sí, exacte, debat al Congrés dels Diputats, tot i que a les 9 i 23 parla del Cadi Ter rere els matins, que Rajoy podria fer servir la prerrogativa que li permet interrompre els discursos dels disputats catalans per intervenir ell.
i de fet aquest és el titular també destacat de la notícia i aquesta és la notícia principal que ocupa també al costat i a les xarxes amb el que es diu davant de tot plegat, també entrevistes als mitjans avui amb els protagonistes catalans d'aquest debat, la consulta que arriba al Congrés, diferents repassos i aquest minut a minut de seguiment del debat al Congrés.
L'Ara.cat també ens destaca aquest tema en primer lloc. Després també ens diu que la ficció inspira el nou disc dels Amics de les Arts i destaca també declaracions dels tres diputats de Ciu Esquerra i Iniciativa que han defatçat la consulta al Congrés, que han exhibit unitat aquest matí a TV3 i que han dit venim a carregar-nos de raons.
I també l'avantguarda diu que Rajoy intervindrà per rebutjar la consulta i obrir vies de diàlegs. Mas demana una visió flexible més enllà de la lletra petita i el president nega que Catalunya tingui mentalitat estreta sense visió i capacitat de projecte. Són aquests alguns dels temes d'aquest matí. Tornem a les imatges del dia, Andrea.
Doncs avui se centren totes, bàsicament, en el debat avui sobre el 9N al Congrés. Al diari ara veiem una imatge del Congrés dels Diputats 8, on veiem alguns treballadors transportant algunes cadires, preparant l'escenari, diguem-ho així, pel debat d'avui. I és una imatge que està presa des del faristol on fan les seves exposicions al Congrés els diputats.
És la imatge del diari ara. També a l'avantguàrdia van aquesta línia, però des d'una altra perspectiva veiem com alguns parlamentaris viatjaven ahir a Madrid. Per exemple, veiem a Joan Herrera d'Iniciativa i Marta Rovira d'Esquerra, que hi van anar junts, van agafar l'AVE junts direcció a Madrid, i Jordi Turull de Convergència hi va anar més tard. Ja els veiem a tots en fotografia de portada.
També veiem a l'avantguàrdia el brindis que va proposar ahir el príncep Felip, amb presència d'Artur Mas, un brindis especial a la inauguració de la seu de Puig. El príncep brinda Mas per Catalunya i per Espanya, els veiem tots dos alçant la seva copa.
I una fotografia també d'activistes prorussos a Donetsk, que ara en parlarem, perquè l'onada russa s'estén a Donetsk, la regió més rica d'Ucraïna. I és de fet la fotografia també més destacada al periòdic. És la mateixa imatge, però més ampliada.
Veiem alguns dels revolucionaris que van acabar la jornada amb la proclamació d'una nova república independent. Primer pas per demanar anacció a Rússia, com ja va passar abans amb Crimea. I, per últim, dues qüestions més a l'avantguàrdia. Veiem una fotografia de Xavi Hernández, declaracions que va fer ahir. Hi ha companys de selecció que parlen massa, això en clau esportiva. Va negar també el...
que Busquets atrepitgés el cap de Pepe en aquell partit. I per últim, a l'avantguàrdia i al periòdico, també li dediquen una imatge a un dels protagonistes de la jornada d'ahir en clau cultural, Miki Rooney, que va morir ahir, diu adeu a la carrera més longeva de Hollywood, diu al periòdico, i l'avantguàrdia adeu a Rooney, el nen que no volia créixer.
Molt bé, doncs són les imatges que expliquen les notícies d'aquest matí. Ara anem a les pàgines internacionals, ens ha dit que parlaríem d'Ucraïna, no, Andrea? Sí, tensió a l'est d'Ucraïna, així ho titula La Vanguardia. Arrere els passos de Crimea, els activistes prorussos declaren la independència de Donetsk, urbs clau. Els activistes prorussos de Donetsk es van constituir ahir en República Popular i van demanar ajuda a Moscou per separar-se de Kiev.
És la tercera vegada en un mes que es fa unejar la bandera russa a l'edifici administratiu de la regió minera, la mèrgica d'Ucraïna i poble natal del president de posat, Viktor Yanukovych, que ara està refugiat a Rússia. El govern provisional d'Ucraïna va reaccionar igual que a les vegades anteriors, va culpar Moscou i va tornar a cridar que ve el llop. El primer ministre Senyat Senyuk va repetir que Rússia es prepara per envair el país. Diu que és un pla per desestabilitzar, segons el qual forces armades estrangeres, russes,
creuarien la frontera i ocuparien un territori del nostre país. S'assegurava que no ho permetrien. En fotografia veiem una imatge d'aquests activistes prorussos de Donetsk i també veiem fotografies d'alguns enfrontaments que van tenir lloc ahir amb manifestants pro-ucrainesos a Karif. És una de les notícies destacades a les pàgines interiors dels diaris i també, com dèiem abans, a les portades. Sí, sí.
I en clau política també parlem un cop més d'Escòcia. I l'avantguàrdia ens diu forta divisió a Londres davant l'abans de l'independentisme escocès. Estrepitós fracàs de la campanya per a covardir amb la sortida de la lliure. La distància entre els unionistes escocèsos i els independentistes s'ha reduït a tan sols 5 punts en el conjunt de les últimes enquestes.
I el nerviosisme, per tant, s'ha escampat en el govern britànic i en els tres grans partits del país, conservadors, laboristes i liberals demòcrates, que coincideixen en poques coses, però una és el rebuig frontal del sobiranisme. La campanya per salvar la Unió no està únicament frustrada, sinó dividida. L'estratègia de la por, consistent a atemorir els votants sobre les conseqüències econòmiques i polítiques de la independència, ha tingut un efecte boomerang, perquè els excusesos són molt orgullosos i no els agrada que intentin intimidar-los.
Diu la Vanguardia que, a més, no acaben de creure's que Londres ignoraria els interessos de les seves elites i de la City i obligaria a Dimburg a abandonar la Unió Europea i desenvolupar la seva pròpia moneda. Tot plegat, quan faltant, recordem-ho, poc més de cinc mesos per al referèndum del 18 de setembre a Escòcia. Molt bé, doncs són les notícies internacionals d'aquest matí, més de només notícies, per tant, que ens posen al dia. Parlem ara de què passava un altre 8 d'abril, per exemple, de fa 20 anys, 8 d'abril del 94.
Eren divendres i s'explicava que a Redondo se n'anava amb atacs al PSOE i als empresaris. L'històric dirigent d'UGT et matia en el seu comiat errors de gestió i també es destacava que no hi era aleshores president del govern espanyol Felipe González, en canvi sí que hi era el líder del PP, que era José María Zanar.
I també és deia que l'OLP lamentava la matança d'israelians per un grup integrista. L'organització d'Arafat expressava el seu condol i instava l'autogovern palestí.
8 d'abril del 99, Milo Sivitz utilitzava ara els kusobars com a escuts. El dictador servi canviava d'estratègia i tancava les fronteres per impedir l'èxode. El general Clark demanava més avions per intensificar els atacs sobre Iugoslàvia i a la imatge un camp de refugiats d'un ambient desaparegut, entre cometes, 35.000 kusobars i que es creia que havien estat obligats a tornar a Kosovo.
Per tant, un dia més, la portada de fa 15 anys tenia a veure amb el conflicte dels Balcans.
I també es parlava d'un atemptat dels Grapo al Valle de los Caídos juntament a la tomba de Franco. 8 d'abril del 2004, ara fa 10 anys, era de fet el diari que servia per avui i també per demà perquè era Setmana Santa. Els suïcides planejaven atemptar a Setmana Santa. El comando de l'11M, realment hi havia sensació de caos, Andrea. Ara aquests dies repassant les portades del 2004, cada dia era una cosa o altra.
Semblava que el comando de l'11M tenia plans i explosius per actuar immediatament. La policia confirmava per l'ADN que els terroristes que s'havien immulat eren 7 i Espanya havia abecat als estudiants de doctorat del Tonecino amb 30.000 euros. Detalls de tot plegat i també es parlava de política, Sabatero podia ser investit president en la primera votació. El suport d'Esquerra i Izquierda Unida evitaria el líder socialista sotmetre's a una segona sessió.
I en fa 5, 8 d'abril del 2009, la crisi obligava Zabatero a refer mig govern.
El president justificava l'aposta per Salgado per economia en la seva eficàcia. Chaves, Blanco i Trinidad Jiménez donaven un perfil més polític i les noves cares eren Helena Salgado com a vicepresidenta, substituint Pedro Solves, després Manuel Chaves que substituiria a Salgado com a vicepresidenta i també hi havia José Blanco a Foment que substituiria a Magdalena Álvarez.
També s'hi posaven a Cultura Ángeles González Sinde, a Sanitat Trinitat Jiménez i a Educació Ángel Gabilondo.
I després, crisi. La recessió ja colpejava 14 països de la zona euro, que queia l'1,6%, el descens en inversió, exportacions i consum, passava factura l'últim trimestre del 2008. Entre les grans, només França evitava un fort descens, mentre que a Alemanya creixia un 2,1%. I a la imatge, les restes del terratrèmol que hi havia hagut feia un parell de dies a una regió d'Itàlia, a l'Aquila.
Dos minuts i dos quarts d'onze, més coses, ens anem a les contraportades. Comencem per la de l'hiari i ara, on avui llegim un article, l'article de Sabado Cardús, que el títula «Farmesa, embaixadors». I avui parla del debat del Congrés d'avui dimarts 8 d'abril de 2014. Tres honorables embaixadors del Parlament de Catalunya es presenten davant de les Corts Espanyoles per defensar la petició que en sigui traspassada la competència per poder celebrar un referèndum dins del marc de la legalitat vigent.
Es tracta de poder utilitzar un instrument radicalment democràtic que ha de permetre conèixer la voluntat dels catalans, assegurar, de fet, de la nació catalana sobre el seu futur polític. Aquests tres ambaixadors, que hi van en nom d'una gran majoria dels diputats del Parlament i segons els ondejos de més de tres quartes parts dels catalans, argumentaran de manera enraonada i institucionalment educada el perquè de la conveniència d'atendre la petició del poble de Catalunya de ser consultat.
Es tracta d'un desig que, anant de baix a dalt, s'ha manifestat en els darrers temps, també de manera popular, cívica, massiva i imparable, en un procés políticament insòlit a les democràcies parlamentàries occidentals. Per tant, Cardus, avui que fa una reflexió, es verrà tot plegat i assegura que el món prendrà nota de la resposta que se'ns doni avui a les Corts Espanyoles.
Passem a la contra de la vanguardia. Llegim que veure créixer aquella ceba em va permetre tenir esperança. A veure de qui va tot plegat. Avui entrevisten l'artista africà Ibrahim El Salahi. Diu, jo vivia en una casa de fang plena de parents i amics dins d'una comunitat molt cooperativa en la qual ens ocupàvem els uns dels altres. Va néixer, de fet, el sudan. Diu, els cans i els tambors sofís enriquien la meva vida i l'enriqueixen encara avui. Puc veure la música i sentir els quadres.
El Salahí parla de la seva estada a la presó. Diu que em costava molt d'acceptar-ho, d'acceptar que estava allà. Diu que el governador general de presó ens venia de tant en tant a visitar-nos i ens preguntava si necessitàvem alguna cosa.
I aquell bon company, un bon company seu de la presó, li va demanar una ceba. Diu que era una ceba per posar-nos un trosset a sota del nas i així podem passar-nos aquell menjar horrible que els donaven a la presó. Diu, jo el vaig qüestionar, per què en lloc de cebes no li demanes un tracte humà? La pròxima vegada et tocarà a tu demanar-la, és el que va respondre el seu company.
Diu i ho va fer, i el governador va estar tan satisfet que un sotsecretari es rebaixés tant que ens va enviar quatre cebes. Diu, en vaig agafar un brot i el vaig plantar a la terra calcària. Inopinadament, la ceba va créixer i aquella figura de terra es va convertir en l'hort del Salahida, d'aquest protagonista. Diu, per això d'aquí el titular, veure la créixa ens va permetre tenir esperances.
I acabem ara amb el periòdico. Llegim que són supervivents, una rentada de cara i miri com queden. Avui entrevisten a Joaquín Barjola, que és mecànic, diu que va als encants, compra vells rellotges inservibles i els repara. Diu que així mata el temps perquè està a l'atur.
Diu, va començar un dia que no tenia res a fer i vaig anar a fer un vol pels encants. I vaig veure en rellotge Cassio, dels abans als digitals. Diu, estava espatllat, brut i parat, i el vaig comprar. Més tard a casa el vaig obrir, el vaig netejar amb alcohol i el vaig deixar brillant i el vaig arreglar. Diu, estic a l'atur des de fa 4 anys, he tingut alguns treballs d'aleshores, però en general els dies són llargs. Al principi era per tenir alguna cosa a fer, però després em vaig adonar que ho necessitava, o sigui, que s'havia convertit en una afició.
Diu, em fa una mica de vergonya dir-ho, però tinc uns 100 rellotges des d'aleshores. Diu, vaig començar amb els digitals i després vaig passar els a corda, digui-ho, i cada vegada més antics. Diu que els que no puc arreglar els guardo per a recanvis. Diu que els que sí, els té guardats a sota el llit amb bossetes perquè no els entri humitat. Diu, suposo que algun dia acabaré per vendre'ls. No ho sé, els vaig utilitzant. I reconeix Bargiola en aquesta entrevista. Diu, me'ls poso i la gent els mira.
Jo m'encarrego que els mirin, diu. I si agafo el tramvia, m'agafo perquè es vegin, diu. Aquests sí que són rellotges vintage. Doncs és la notícia, l'entrevista que tenim al periòdico. A la Contraportala.
Acabem aquest repàs amb l'apunt curiós del dia. Avui va de ciutats, Andrea, perquè s'ha fet un estudi, es fa cada any, no? Em sembla que diferents agències les fan, però en tot cas aquest estudi l'ha fet Mastercard, vull dir que és curiós també qui parla de viatges, però en tot cas és per saber quina és la ciutat més visitada, que no sé si, Andrea, tu t'atreviries a dir-ne alguna, per exemple. Més visitada del món? Sí, del món. Doncs diria o Barcelona o Nova York.
Doncs no, ni l'una ni l'altra. Veus, aquestes són com les típiques. Una mica a Barcelona crec que t'ha estirat una mica més... Seria massa, no? Però sí que en principi els tòpics serien més aquests, no? Llegim en aquest article. Doncs sembla que és Bangkok. En sèrio? Almenys el 2013, sí. És la capital tailandesa, que ha estat també la primera asiàtica, que està al capdavant d'aquest número de pernoctacions internacionals del 2013. Diu que l'any passat hi van passar 16 milions de turistes. L'any passat...
Però és el que no només per fer visites, sinó que també té un punt important en tot això, el turisme sexual a la ciutat. Per tant, això és el que situaria d'alguna manera en aquest rànquing. Després també altres qüestions, evidentment, també el tema del preu que... Tot és molt l'edat, ja. Sí, exacte.
Tant per menjar com per dormir, el mercat i les compres, els palaus, la gastronomia, el relax, el transport... Bé, doncs hi ha com tot un seguit de coses recomanant ara... Un efecte molt variada. Sí, sí. I tot i ser la ciutat més visita del 2013, Bangkok ocupa la quarta posició en ingressos. Per davant de la capital tailandesa hi ha Nova York, Londres i París. Ja no anaves desencaminada. Les diferències entre unes i altres pel turista, evidentment, són significatives.
Doncs bé, un estudi més d'aquests que apareixen de tant en tant. Típics. Molt bé. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Bon dia.
Passant cinc minuts de dos quarts d'onze, el que fem ara és obrir diaris per fixar-nos en diferents qüestions que creiem que val la pena aturar-se. Per exemple, avui el diari, ara lligat amb aquest dia 8 d'abril, amb el dia en què els diputats catalans porten el tema de la consulta a Madrid al Congrés, fa un resum dels punts forts i els punts febles dels tres diputats que hi seran, que són Joan Herrera d'Iniciativa, Jordi Turull de Ciu i Marta Rovira d'Esquerra.
Per cert, abans hem dit que s'havia començat o no, el que s'estava fent en el TV3 del seguiment era la prèvia i tot plegat al debat, si més no, començarà també a les 4 de la tarda. Qüestions que dèiem, punts forts i punts febles. Segons el diari Ara, punts forts en terreny conegut. Com a diputat del Congrés entre el 2004 i el 2010 es va saber crear una bona imatge i no va passar desapercebut amb la seva oratòria. I també els aliats espanyols podrà presumir d'haver convençut Izquierda Unida perquè doni suport a la consulta i deixar així en evidència tant el PSC com el PSOE.
Els punts febles són els equilibris, perquè tenint en compte que una part d'iniciativa Esquerra, una idea alternativa, abraça encara el federalisme i no ha fet el pas al Sisi, Herrera haurà de fer equilibris que poden implicar que el seu discurs sigui més confús. I les dues ànimes, Herrera no deixarà de banda el discurs social i això, si bé li donarà un perfil propi, pot acabar arrestant intensitat a la reivindicació nacional.
Jordi Turull, que és la veu fidedigna de Mas, segons llegim avui al diari Ara, els punts forts són la versalitat, era dur amb el tripartit, i des que sí ho governa és l'home dels acords al Parlament. En funció del to de Rajoy, optarà per un registre o un altre.
I d'altra banda, la veu del president, a diferència del que pot passar amb Josep Antoni Durán i Lleida, els diputats del PP i del PSOE al Congrés sabran que les paraules de Turull estan alineades al 100% amb el que defensa Mas. I pel que fa a punts febles, el debut a Madrid, que és que Turull no ha intervingut mai al Congrés dels Diputats i ho farà amb un hemicicle ple, una situació nova en la seva carrera política desenvolupada en l'àmbit municipal i al Parlament.
I l'altre punt feble és que és el perfil de dins de Siu, forma part de la cúpula nacionalista, però no n'és la cara més coneguda. Ocupa la presidència del grup parlamentari, de fet en substitució d'Oriol Pujol.
I Marta Rovira, la cara de la renovació, els punts forts justament són aquests, la imatge de renovació, segons llegim en aquesta anàlisi que fa avui aquesta diagnosi que fa el diari Ara, nascut el 77, ha exercit d'advocada i professora de dreta administratiu, ascendeix a la secretaria general tot just el 2011 de la mà de Junqueras.
I l'altre punt és la que no té caricatura, l'altre punt fort. Quan Josep Lluís Carot Rovira portava les regnes d'esquerra, a Madrid se n'acostumava a fer una caricatura per desgastar-lo. Rovira hi arriba sense campanyes de descrèdit personal prèvies.
I els punts febles, l'escassa experiència, és poca bregada en esgrima parlamentària i menys en fòrums espanyols. El Tomés Crispat, que sovint tenen els debats del Congrés, la pot condicionar. I l'altre, que tot i que és considerada una hàbil negociadora, gaudeix, en canvi, de menys carisma i capacitat duratòria que Junqueras. És l'única dels tres grups que no lidera el seu grup al Parlament.
Ara passant nou minuts de dos quarts d'onze, parlem d'altres qüestions, ens centrem en l'avantguàrdia, en la part de tendències, avui parla de la trampa, del capitalisme finançat i fa un article que signa Andy Robinson, enviat especial a Las Vegas, que el titula el Robin Hood dels préstecs. Explica que l'organització Strike Debt compra deute de ciutadans amb problemes per condonar-lo.
Una iniciativa que sorgeix d'alguna manera de moviments com el 15M espanyol o l'Ocupi Wall Street als Estats Units i és aquest, la compra de deute al mercat secundari dut a terme per la campanya Strike Debt, vaga el deute. Poques famílies amb problemes financers ho saben però quan deixen de complir amb els pagaments d'interessos durant un període determinat
El banc ven el deute a descompte i comptabilitza el crèdit morós com una pèrdua la qual cosa redueix la seva factura tributària. Després, empreses especialitzades en tàctiques d'intimidació proven de cobrar aquest deute i de rendibilitzar-ne al marge.
En davant d'això, l'organització Strike Debt va intentar capgirar aquest procés mitjançant una intervenció a l'Estil Robin Hood, els mercats financers, va recaptar més de 600.000 dòlars mitjançant crowdfinancing a internet i va utilitzar els fons per comprar deute i després condonar-lo.
I acabem aquest repàs amb el periódico, canviem de tema, ens posem en pàgines internacionals, abans n'hem parlat, hem parlat de Rússia i Ucraïna, però el que destaquem ara és l'entrevista que Irene Sàvia des d'aquí fa a Andrei Kurkov, que és escriptor i assagista rus establert a Ucraïna.
I diu que és possible que Rússia intenti desencadenar una guerra civil. Se li pregunta si té por que aquesta situació pugui desencadenar, desembocar en un conflicte armat i diu que és possible justament que Rússia intenti desencadenar una guerra civil a l'est i al sud d'Ucraïna just abans de les eleccions presidencials del mes de maig amb l'objectiu que aquests comissis no es puguin portar a terme. Això permetria a les autoritats russes reaparèixer com una força pacificadora i col·locar els seus homes al govern ucraïnès.
Parla també de la revolta de Maidan, que diu que ha estat genuïna i espontània. El problema és que ara la vella oposició, que encarnen personatges com Yulia Timošenko i Oleksandr Turchinov, s'estan resistint amb dents i ungles a deixar el poder i a cedir pas a noves figures polítiques. Aquesta és la pugna actual que viu Ucraïna.
Diu també que durant l'època soviètica per als ucraïnesos tenir éxit significava deixar Kiev per anar a Moscou, des de la classe política fins als científics, passant pels artistes o els cineastes. Centenars de dirigents ucraïnesos van tenir com a objectiu tan sols arribar a ocupar càrrecs en el govern soviètic. Tres dels sis secretaris generals del Partit Comunista havien nascut a l'URSS, havien nascut a Ucraïna,
I diu també que no hi ha diàleg, que els intel·lectuals russos que no estan alineats amb el president rus Vladimir Putin no tenen capacitat d'influença i que els ucraïnesos no se'n fien. Una entrevista aclaridora avui al periòdic, a les pàgines d'Internacional.
Un minut i tres quarts d'onze, moment per titulars esportius a través de les portades dels diaris esportius. L'esportiu avui titula paraula de Xavi i destaca el que va dir ahir. Serà clau avançar-nos i també diu, assegura, que estan en un bon estat de forma en aquest gran final.
L'esport i el Mundo Deportivo, en canvi, parlen d'Iniesta. Anem cap al triplet, és el que destaca el diari Esport. I el Mundo Deportivo, en senyora i matja, d'Iniesta, amb el número 500 al seu cap. Perquè fa mig miler de partits amb el Barça farà davant de l'Atlètic demà al vespre. Diu que volem estar a la semifinal, que la Masí és com la teva família i que sent que la gent creu en aquest equip. Ja diu també que s'ha de marcar un gol com a mínim.
Són els titulars esportius d'aquest matí. Acabem aquest repàs amb alguns apunts culturals. D'una banda, us hem explicat ja que els Amics de les Arts treuen avui la venda del seu nou disc. I també hi ha altres qüestions, Amaral ironitza sobre els polítics i els mostra com a víctimes de la crisi en el nou videoclip.
Acord entre el col·leccionista de Múnich i el govern alemany per tornar a les obres robades dels nazis. A Santa Mònica acull una nova fira d'efectes visuals per cinema i televisió. El centre acollirà del 5 al 8 la primera edició de la Barcelona Internacional Arts & Fair.
El govern de Madrid impulsa un cicle per promocionar la creació escènica local que viu un moment únic i molt important i es diu Sorgeix Madrid, com si es volgués tornar també a la movida madrilenya. I el periodista mexicà Sergio González Rodríguez rep el Premi Alagrama d'Assaig per l'obra Campo de Guerra, una crítica a les noves tecnologies.
Aquests són els apunts d'aquest matí.
Passen dos minuts de tres quarts d'onze. A aquesta hora saludem Carles Granetti Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal?
Per parlar del temps, avui que ens han llevat en aquest cel ja del tot gris, després d'un dia de nou esplèndid. Bé, aviam, una miqueta més a sobre nostre és esplèndid igual. El que passa és que és una boira baixa, són uns núvols baixos, que ahir estaven a Tarragona, la resta feia un sol espaterran, o sigui, era difícil de pensar que, per exemple, el Vendrell, que està a 60 quilòmetres, doncs estava completament... Bé, el Vendrell i la població no, però les platges del Vendrell estaven completament tapades, no arribar a 60 quilòmetres, i aquí teníem un sol espaterran.
Doncs avui potser el vendre i fa una miqueta més de solet, o potser ens anem al Maresme i fa sol, i aquí tenim aquests núvols que s'acabaran trencant. És una massa de núvols molt gruixuda, que si pugem a les muntanyes de Collserola, doncs podríem veure com ahir estava just enfront de la costa, teníem com un mur gegant de núvols que estaven tocant amb el mar, i aquests núvols a vegades, en funció dels vents i de la brisa marina, si és una de la marinada, si és una mica més forta o més fluixa, doncs fins i tot és prou atrevit com per entrar.
No només, ara encara la cosa s'ha arreglat força, però és que aquest matí a les 6 del matí no es veia ni a la penya del Mor, o sigui, els núvols eren tan posats, i a més és una boira bastant gruixuda que no et deixaven ni pràcticament veure, i probablement hi ha hagut problemes de trànsit aquest matí, fruit d'aquesta boira baixa en punts on realment hi ha una bona massificació com és el Barcelonès o el Baix Obregat.
Doncs bé, aquests núvols baixos s'han d'anar trencant, el que passa que acompanyant aquests núvols baixos una miqueta més amunt, doncs està creuant un front, és un front que passa sense pena ni glòria, però que porta associat aire fred a l'alçada. I això el que provocarà és que de cara a aquesta tarda, ja ho està fent aquest matí en alguns punts de Lleida, puguin caure algunes tempestes en zones del Pirineu i Prepirineu. Aquestes tempestes a la tarda poden créixer amb més facilitat arreu perquè podria arribar aquest aire fred a tot Catalunya.
i és bastant probable que avui cap a les comarques interiors, cap al Bages i cap als dos vellesos, doncs, puguin formar-se tempestes que després facin un recorregut marítim i puguin arribar a topar a la costa. Això podria fer que aquesta propera vesprada o a la nit, doncs, pugui arribar alguna tempesta també a Sant Just d'Esvern. Ja desfeta, perquè ja haurà fet el seu recorregut, però podria caure algun ruixat, no és descartable.
Avui, com que tenim primer aquests núvols baixos, que principalment al migdia es puguin trencar, i després aquestes tempestes que podrien descarregar a l'interior i podrien arribar a aires una mica més fresquets, les temperatures quedaran una mica més curtes. Si arribàvem als 19 o 20 graus, avui ens quedarem amb els 17-18. És un dia una mica més variable.
Demà dimecres estem sota la funció de la loteria. Llavors ha passat aquest front, entra una miqueta de vent del nord. Això vol dir que els dos extrems del país podrien quedar una miqueta més nets d'aquesta buidina marítima. D'aquests núvols d'avui, no? Però el centre, el litoral central, doncs sempre queda una mica reserat aquest vent del nord i podríem tenir encara alguns núvolets. El que sí que creiem és que es puguin trencar i al migdia el sol pugui tornar un altre cop a treure el nas i fer la seva feina.
De cara al dijous, un dia bastant estable, bastant tranquil, amb alguns núvolets baixos a prop del litoral, sobretot al mar. Al mar sí que la boira es mantindrà, perquè tenim aquesta situació de molta diferència entre la temperatura de superfície i la temperatura de l'aigua del mar, que ara està al voltant entre els 14 i els 16 graus, i això és el que està frenant el termòmetre i està provocant aquestes boires que pràcticament... Encara no ens podem treure del tot, segons quines jaquetes, eh?
Bé, al matí estem al voltant dels 13, 14... Ara en tenim 14. Clar, si sortim al carrer amb 14 graus al mes de gener ens fotem abric. Sí, sí, sí, per això. Jo no me l'he tret encara. Ahir al vespre encara... No, és que, a més a més, per anar amb moto és millor que anem bastant tapadets, perquè la humitat, això cal a dintre i després venen els encostipats quan no toca. Però el que dèiem, dijous potser fa una miqueta més de solet, potser aquests núvols els tenim una mica més apartats de nosaltres i les temperatures es poden recuperar una mica. I entrem en aquesta...
Amb aquesta situació de divendres, dissabte, que no està massa clara, que avui alguns mapes reculen i ens parlen d'algunes tempestes de mitja tarda divendres però que no arribarien a tot arreu i que el dissabte ja seria assolellat i tranquil. Altres mantenen aquesta situació de gairebé un 60% de possibilitats de precipitacions entre la matinada de divendres a dissabte i el dissabte al matí. Clar, és un tant per cent bastante elevat.
Ho anem seguint, perquè encara no queda massa clar, ho hi han recolat una miqueta els mapes. És un front que creua, però en funció de com es trobi l'ambient, podrà generar més precipitacions o més tempestes. De moment sembla que sigui poca cosa, però ahir feia més peixoc aquest front. Sí.
Ho haurem d'anar esperant i anar seguint i aviam com ens arriba. Arriba entre divendres i dissabte, això està clar, i la seva part més destacada de precipitacions continua els mapes marcant-ho la matinada de divendres i dissabte. O sigui, la nit seria quan podria ploure més i dissabte estaríem en un procés de recuperació cap a sol. Diumenge ha de fer sol, dilluns també, o sigui que sembla ser que...
És un impàs, no?, una mica. És un impàs que encara no està massa clar com ens afectaria, però bé, s'ha de dir perquè igual dissabte al matí el tenim plujós i després no ho avisem. Exacte, això, que no falti. Molt bé, Carles, doncs ho anem parlant. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta.
5 minuts i arribem a les 11 en punt del matí, moment en què connectarem amb el butlletí de Catalunya Informació, ens posarem el dia de l'actualitat, també amb el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i després sentirem també, doncs serà moment d'escoltar l'entrevista que farem, com dèiem, per parlar d'ocupació amb el sociòleg Camili Palacios. Aquest dijous imparteix una sessió per informar sobre la recerca d'ocupació a Sant Just.
Serà tot plegat després de les notícies i a les notícies hi arribem posant-hi una mica de música. El que fem, per tant, en aquesta hora és sentir un tema de Divine Comedy, és Lady of Certain Ash.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Until the light of youth became skewed. And left you all alone and in the shade. An English lady of a certain name. Catalunya Informació.
Bon dia, són les 11. Els tres diputats catalans que defensaran la consulta al Congrés consideren una falta de respecte que Mariano Rajoy pugui obrir la sessió i intervenir abans que ells. En nom de Convergència i Unió, Jordi Turull alerta que no modificaran el seu discurs replicant-lo perquè volen explicar la seva proposta.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea tomba la directiva sobre conservació de dades. Considera que vulnera els drets fonamentals. La norma pretenia ser una eina per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat. El president d'Ucraïna adverteix als separatistes que se'ls tractarà com a terroristes i criminals. Oleksandr Turchinov ho ha anunciat al Parlament després que els ucraïnesos han desallotjat per la força el govern regional de Kharkiv, ocupada per diversos activistes prorussos.
Ha trobat restes sòcies de l'abocador de Cames a Sevilla que si es confirma que són humanes podrien ser de Marta del Castillo, assassinada al gener del 2009. Aquest abocador és el primer punt assenyalat per l'assassí confés Miguel Carcaño com el lloc on ell i els seus amics es van desfer del cos de la noia. Els amics de les arts publiquen avui un nou disc que es titula Només d'entrar ja sempre el dinosaure. La banda passarà avui a les dotze del migdia pel matí de Catalunya Ràdio per presentar aquest nou treball.
Catalunya Informació.
I pel que fa al temps, la boira i els núvols baixos continuaran presents a la costa i en alguns punts del Pirineu. Farà més sol avui al centre del país. A tarda hi haurà tempestes a les comarques interiors de la meitat nord i en punts de muntanya de les comarques de Tarragona. I pel que fa a temperatures, ara a aquesta hora hi ha 15 graus a Tarragona i en tenen 14 a Barcelona, a Girona i també a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i dos minuts. Us parla Andrea Buenomas. Lluís comptarà amb un equipament esportiu la primavera que ve. Així ho ha assegurat el responsable de l'empresa adjudicatària de la seva construcció als veïns i veïnes del barri, en una trobada que van mantenir la setmana passada. La idea de l'empresa és que l'equipament estigui construït entre l'1 de gener i l'1 de març de 2015. L'objectiu, per tant, seria començar les obres abans d'aquest mateix estiu.
El nou equipament d'en Mas Lluï es dirà Sant Just Padel Club, pretén ser un club esportiu i acollir, entre d'altres, sala de fitness, activitats dirigides, piscina descoberta i 15 pistes de padel, tot i que inicialment comptarà amb 9 pistes. El regidor d'Esports de Sant Just ha assegurat que el preu de l'abonament no superarà la mitjana dels preus de l'entorn,
L'establiment de la tarifa, això sí, no depèn de l'Ajuntament, sinó de l'empresa adjudicatària, i calcula que es mourà entre els 50 i els 60 euros mensuals. A més dels socis i sòcies, també podran utilitzar aquest equipament. Les escoles de Sant Jou estan al marc del projecte esportiu del municipi.
Més coses, la unitat d'intervenció ràpida farà més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys. El nou servei s'ha posat en marxa l'últim mes i complementa la feina de la brigada municipal per donar una resposta més àgil a les incidències, a més de fer el manteniment de tots els elements dels carrers.
La unitat fa actuacions concretes als carrers de Sant Just per tal d'arreglar petits desperfectes o mantenir elements de la via pública, com ara vials, reparar paviment o senyals de trànsit. En concret, hi ha dues entitats formades per dues persones, cadascuna que treballen des de principis de març. Ara estan treballant a la zona de les bases de Sant Pere i preveu endur a terme 800 actuacions aquest any i el que ve.
I un apunt més. Cuina Miracle torna a omplir les places pel seu següent taller. Serà demà dimecres i és una sessió de cuina vegetariana i vegana. Dos estils d'alimentació en auge als últims temps. L'interès creixent per menjar sa, segons la propietària de Cuina Miracle, Miracle Serra, fa que cada cop hi hagi més persones que s'interessin per aquest tipus de dietes.
La vegetariana consisteix a no menjar cap tipus de carn, mentre que la dieta vegana evita consumir productes derivats d'animals. L'Eula de Cuina Vegetariana i Vegana ja ha omplert totes les inscripcions, però serà dimecres, demà, a dos quarts de set. El proper curs serà un curs de tapes i serà el maig.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit
Extraño de ti.
Fins demà!
Fins demà!
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passant 11 minuts de les 11, aquesta hora parlem d'ocupació perquè el sociòleg Amili Palacios invertirà aquest dijous que ve s'enjust una sessió per informar sobre la recerca d'ocupació. Una sessió que es fa en el marc dels plans d'ocupació municipals i que s'orienta a persones interessades en conèixer la situació actual del mercat de treball i millorar les seves possibilitats d'ocupació. Ara el tenim a l'altre canç del telèfon. Molt bon dia, Amili.
Doncs sembla que hem perdut aquesta connexió. Mirarem de trucar-lo de seguida. Com dèiem, és una activitat que requereix inscripció prèvia. S'ha de fer el correu electrònic promocieconòmica arroba santjust.cat i la sessió serà aquest dijous a les 10 del matí a l'espai de formació de l'equivament de les escoles. De seguida, parlem amb el social que li impartirà, Emili Palacios.
Fins demà!
Com dèiem, aquesta hora parlem d'ocupació. Ara sí que sembla que tenim a l'altre cantó del telèfon el sociòleg Emili Palacios. Molt bon dia, Emili. Hola, bon dia. Per parlar d'aquesta xerrada, aquesta xeració que es fa aquest dijous sobre la recerca d'ocupació. Qui és el primer que cal tenir en compte a l'hora de buscar feina? Bé, de fet, la xerrada no és sobre la recerca d'ocupació. És sobre informació i orientació, que són la clau
per poder començar a fer la recerca d'ocupació. O sigui, la fase prèvia, no? Una mica? Bé, la fase prèvia no. Evidentment, un cop que estàs informat i orientat, fas la recerca d'ocupació. Però no es tracta de dir com s'ha de buscar l'ocupació, sinó d'animar a les persones...
a la recerca d'ocupació i informar-los i orientar-los de com això s'ha de fer. I com s'ha de fer? Quins consells s'han de seguir? Molt bé, a veure, hi ha moltes maneres de fer-ho. Hi ha la tradicional que tothom coneix de visitar empreses, presentar currículs, etcètera.
Hi ha la recerca típica d'anar a presentar-se a una empresa, no hi ha currículs, sinó personalment, i demanar ocupació, i tenir una entrevista amb el cap de personal, etcètera. Però avui dia, bàsicament, hi ha nous sistemes que tenen relació, sobretot, amb l'ús de la telemàtica, de la informàtica. És a dir,
per més de les eines informàtiques. Per tant, coneix una mica també aquestes eines, no? Sí, no només conèixer-les, sinó saber quines són les adequades per cercar feina. Perquè, clar, tu pots dominar informàtica, pots ser un expert informàtic, però no saber com i com i de quina manera cercar feina per més de la informàtica.
Clar, per tant, cal formar-se en aquest sentit, no? També, suposo. Sí, evidentment. Però, clar, això és una de les moltes formacions que diem transversals, és a dir, que serveixen per qualsevol tipus d'ocupació avui dia que s'ha de tenir, que és la tecnologia de la informació i la comunicació.
Clar. És un context realment bastant difícil tot plegat, no? Vull dir, suposo que la manera d'aprendre-s'ho ha de ser amb aquesta intenció d'intentar tenir el màxim d'eines possibles dominades per aconseguir-ho, però que costa, no?, també, suposo. Clar, clar que costa i més en un món com en el que estem, no? Però, clar, fa de tenir-te una cosa avui, i és que no és el mateix estar en atur
que està en situació de cercar feina. Personalment, anímicament, motivacionalment, no és el mateix el posicionament d'estar en atur que buscar feina. Són dos posicionaments oposats. El primer, l'estar en atur, és un posicionament passiu i negatiu, i l'altre és un posicionament dinàmic, positiu, que té una postura oberta a la cerca de feina.
que és molt difícil, donada la situació que hi ha. Però això és un altre tema que no és oiertiu de la xerrada de dijous. Sí, sí, això ja és una altra qüestió. En aquest cas, aquest dijous, com deies, el que s'explicarà una mica és conèixer bé aquestes eines, no?, una mica? Sí, sí, sí. Una mica, bastant. I farem exercicis i pròctics. Ahí tindrem tres hores on hi ha una part, diguem, d'exposició, explicació, comunicació, i una part d'eines...
per analitzar-se un mateix, vers en relació amb l'ocupació, i després on cercar, com cercar, i tot això ho farem d'una manera pràctica. Clar, per tant, no només serà donar aquestes eines, sinó també es posarà una mica en pràctica aquesta sessió de dijous, no? Exactament. Suposo que... Perdona. Digues, digues, no, digues. S'ha de tenir present que la recerca d'ocupació...
exigeix un mètode, exigeix una disciplina. En aquesta disciplina, en aquest mètode, cadascú és el seu propi cap, és el seu administrador, controlador, etcètera. Llavors, has de fer servir totes les energies, habilitats i coneixements que disposes per poder cercar la feina. Després, que la trobis o no, ja depèn del que depèn. Però, com a mínim, tenia aquestes eines
Tenir també aquesta manera d'aprendre-s'ho, no? Suposo que si tens aquestes eines també és més fàcil sentir-te una mica més preparat. Evidentment. Suposo que, exacte, en aquests casos també, que trobes gent directament que està en aquest procés de buscar feina, m'imagino que també tenen molts dubtes, no, la gent? Clar, tenen molts dubtes, però clar, és imprescindible. Si no estàs informat i orientat, és difícil, i això, la informació d'orientació, el que és,
donar pautes per solucionar aquests dubtes. Mira, jo sempre dic que si la gent, per què no li passi el que està passant ara amb els que van adquirir productes financers tòsics, les dites preferents, no? Perquè que no es passés el que ha passat, calia informació i orientació, que no van tenir. Però és que és el mateix.
Això ho pots aplicar a qualsevol cosa de l'activitat humana, fins i tot per comprar-te un moble. Per tant, molt més en una cosa que és tan capdalt per la vida de les persones com és l'ocupació, que significa la possibilitat de sentir-se útil, d'aportar d'alguna a la col·lectivitat, de sentir-se en el món real, de mantenir una autonomia econòmica, personal, familiar, social, etcètera.
Clar, hi ha molts factors, a més a més, que tenen a veure. Doncs aquest dijous, quan dèiem, és una activitat que s'ha de fer inscripció prèvia al correu electrònic promocieconòmica arroba santjust.cat i serà una sessió amb Emili Palacios. Es farà a les escoles. Moltes gràcies, Emili. Gràcies a vosaltres. I que vagin molt bé. Fins aviat. Bon dia. Gràcies. Adéu. Adéu.
Fins demà!
Bona nit.
I said, oh, I see what I can do.
I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling. Are you sure?
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Especially one who thinks it's all such a laugh. Yeah. Chips, days of grace. Oh, come out in the bath. We will never understand how it feels to live your life. With no meaning or control. And with nowhere left to go. You are amazed at it.
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Tres minuts i dos quarts de dotze. Aquesta hora fem tertúlia com cada dos dimarts. Saludem en Jordi Ferraz, també el Pep Quintana. Molt bon dia, què tal a tots dos? Hola, bon dia a tothom. Avui no tenim el Jaume, tampoc. No, que feina. A final de mes no cobrarà, eh? Exacte. S'està aquí saltant ja, vaja. Si us escolta... Ja fa un mes que no ve. Sí, exacte, els dos últims s'ha saltat. És el mateix. Es cansa molt.
En tot cas, no podia venir, no és que estigués cansat, sinó que ara tenia una altra cosa. Nosaltres tampoc podíem venir perquè volíem estar veient la televisió. Però no ha començat encara el debat. No, no ha començat. El que hi ha ara és tota la prèvia. Però el debat comença a les 4. Però el debat comença a les 4. Però van els trets, eh? Per tant, ara haurem d'esperar la tarda. En lloc d'estar aquí...
Exacte, home, està bé perquè aquí es feia la tertúria. No, no, i tant. Per això treiem a debat ara ja aquí aquesta qüestió. Jo que les prèvies del partit de futbol, eh, perquè porten hores. Porten hores. Hi ha dinars a tot el matí? No crec, perquè comencen a les 4 i ensenar cadascú fa el que vol, no? Però bueno, poden anar a dinar d'hora i dinar a les juntes. Seria estrany que dinéssim tots junts. Qui vols que diguin? Per això dic que seria estrany que dinéssim tots junts. Seria estranyíssim. A la tarda no anirien, que s'haurien barallat a les postres. Sí.
De moment, aquest matí, el Trotski està mirant jo i he vist que han fet una pregunta amb el PSC, aviam si canviarien el vot i ells diuen que no, que ells voten el mateix que voten a Catalunya o voten a Madrid. O sigui, que votaran que no. Molts canvis no sembla que hi hagi, el que passa que suposo que serà que hauries de veure com es fa tot el debat, no? Serà el debat. El debat aviam si estarà molt obert, com estarà, si el president s'aixecarà i dirà de les seves. Que digui de les seves ja pots comptar-hi ara, no?
No, però pot interrompre. Depèn de com ens interrompi, com digui les coses. Pot anar bé per una cosa i pot anar malament per l'altra, però a nivell és un debat que es veurà per tot arreu. Llavors, depèn de com es porti ell, serà d'una manera o serà d'una altra que es veurà la resta d'Europa. Jo estic preocupat ara, perquè amb els meus cognoms, que està més barrejat de sang...
Que ningú... I llavors em posen un dilema fantàstic, no? Perquè, esclar, jo hem dit Quintana, que ve del País Basc. Hem dit Cortés, que ve d'Extremadura, més aviat. Per això, Pep, sembla que la gran majoria de catalans estem així, eh? Per això ho dic, perquè el senyor que ens van venir a descobrir la soparalla, que som una barreja des dels hibers cap aquí, que doncs...
Hi ha els saltíbers, els íbers, qui vulguis, no? Per tant, nosaltres som un país de pas, som un punt de trobada, i que gràcies a això som un som, perquè hem recollit la cultura i l'herència de tots aquests pobles que ens configuren a nosaltres mateixos, començar per nosaltres, no? Per tant, no ens han de venir a descobrir aquí la barreja de sant per tocar-nos la fibra, perquè la Dream Tocada fa anys, vull dir que ja no ens afecta, perquè sabem qui som.
Som una barreja de pobles fantàstica i, per tant, d'això hem arribat al punt de cultura i de manera de pensar que tenim actualment. Això és fantàstic. Jo crec que Catalunya sempre ha sigut un país, com deies ara, de pas, però la gent que ha passat ha deixat tota molta empremta i molta cultura que ens han pogut deixar que en altres llocs de la península no hi ha arribat. Jo crec que això potser és una mica de l'enveja que tenen tots de sempre.
i coses d'aquestes que no passen. Almenys alguns que s'agafen això com a gran base per dir, escolteu, que esteu lligats de sang, no us n'aneu. Quines coses fantàstiques. Demà n'estem deslligats. A més a més estem lligats amb alemanys, amb francesos, amb hongaresos, amb italians, etcètera, perquè la barreja que tenim nosaltres també.
de persones d'aquí que s'han casat de fora i de fora que s'han casat amb els d'aquí és extraordinària. Per tant, a Sant Just, per exemple, hi havia uns 250 alemanys. Un dia miràvem una revista d'aquí a Sant Just que deia, de tal nacionalitat, tants, tants, feia una mica d'escalat... Sí, no, va ser a les èpoques aquelles que van vindre els alemanys, que quan van posar a l'escola alemanya... I encara hi són. Sí, sí. No, esclar, perquè van canviant els professors... Ara ja canvien els professors...
Però venen d'aquelles cases i venen els professors i segueixen, doncs, visquent en aquestes cases. I molts de la gent que havien viscut aquí a Sant Jús que s'han tornat a Alemanya, venen per Semà Santa o venen a l'estiu. I molts s'han quedat sempre. I molts s'han quedat. Els que venen no ho troben a faltar perquè sempre ho he dit. Jo m'havia conegut alguns que me'n recordo que quan van marxar ens va vindre a despedir molt...
una mica amb molta pena, i em va dir si li podíem enviar la Vall d'Avers a Alemanya perquè em volia tindre notícies de Sant Llull. Jo crec que eren unes persones que en aquelles èpoques s'integraven molt al poble, qualsevol cosa que es feia dins d'activitat cultural s'adjustia. Jo crec que ha sigut una gent, després ara la cosa ha anat canviant, però els primers que van vindre d'aquí, jo crec que eren unes persones, a primera, que eren molt cultes,
Jo recordo uns professors que van arribar aquí, naturalment, l'anècdota sempre és de la nena que va anar el primer dia a la guarderia Tic Tac. Resulta que van venir aquí amb tres fills. La més petita devia tenir dos anys i mig, una cosa per l'estil, començava a parlar. I ella era professor de l'escola, era un subdirector. Ella, a cap de tres mesos, escrivia en català.
La noia, en sa vida, sabia que era el català cap de tres mesos, escrivia, i no parlava, remarco, escrivia. I això perquè veieu de quina manera també es van integrar aquí a Sant Just. Ella va venir a la coral Sant Jordi, jo en aquella època hi cantava, i va venir a cantar nosaltres, i ell també, al matrimoni, vam venir a cantar tots dos. I llavors, això que anava a explicar de la nena petita, resulta que se'n va anar a la guarderia.
I el primer dia. I arriba a casa, es planta davant de la seva mare a la cuina i li diu aigua.
la mare que parla aquesta nena dius quina paraula estarien i la nena aigua i que no es movia d'aquí i la nena plantada davant de sa mare finalment la mare se'n va anar a la guarderia què passava? expliqueu-me què en diu la nena i diu no, és que la nena ha vist que els nens d'aquí quan demanaven aigua se'ls donava aigua i la nena tenia set i va arribar a casa i va demanar aigua el primer dia que havia anat
allò del fàcil quan és petita és normal que la barreja de tot plegat és molt fàcil integrar-la quan ella veia aquesta nena que els altres companys deien aigua ells hi donaven aigua quan tenien set la nena va fer exactament el mateix moltes possibilitats d'integrar-se aquella nena es va integrar el primer dia que va anar a l'escola i va demanar aigua i tenia dos anys i mig jo crec que si unes persones volen integrar avui dia a tot arreu s'integra
Si nosaltres anem a Alemanya ens hem d'adaptar, si anem a França ens hem d'adaptar. De tota manera, el que surt t'has d'adaptar a la població d'estat. Si volem sortir de casa ens hem d'espavilar amb el que sigui, veiem quines activitats hi ha, què es fa, i sobretot intentant anar normalitzant la llengua, que és bàsic de la comunicació. Jo crec que hi ha països que si nosaltres anem allà ens obliguen a...
adaptar-te, en canvi ells quan venen aquí no estan obligats a adaptar-se. No, però com que la gent, això que deies, per mínim entre la gent que siguin, saben que si s'adapten o aprenen les coses normals d'aquí, costums, llengua, etcètera, estaran com un més i podran participar amb tot, doncs això és bàsic i important.
Això seria el primordial. Jo crec que el català no està mai tancat. Sempre hem estat oberts a tothom. Llavors jo crec que si la gent que ve aquí es vol integrar, tots estarem contents i mirem de fer-los integrar i que estiguin contents i sàpiguen la cultura catalana. El que no es vola és el problema, que ara n'hi ha molts que no volen. Això és una altra qüestió, és personal, no? Però vull dir que aquí no han estat mai bàsicament monolingües.
Sempre hem tocat més d'una llengua. També és el que es defensa, no? Quan es parla de possibles escenaris no es diu que només es parlaria... Deixant d'estar el bilingüisme, que és una cosa gairebé inevitable per la proximitat de les llengües, per la influència que té la llengua majoritària sobre la minoritària, etcètera, però sempre hi ha hagut aquest interès per les llengües normalment europees, el francès, que nosaltres en lloc d'anglès quan anàvem a escola fèiem francès...
No el havíem trucat per res. I després, quan van venir els Beatles, no sabíem res del que deien. Només ens vàrem refiar de les traduccions del Jordi Gironès, que quan feien audiomúsic amb el meu cunyat Josep Maria Domingo, tenien totes les lletres traduïdes i durant les audicions podia seguir que estaven cantant els Beatles, per dir-ho d'alguna manera, algun exemple, no?
Però, com que havíem après en francès, doncs ja notaríem aquesta qüestió de la llengua. Després, doncs, de seguida, amb una llengua, diem-ne germana, com l'italià, doncs encara que no xeporregis, nosaltres, a través dels concerts que fèiem a Itàlia, amb l'Orfeo Enric Morera i les visites que fèiem mútuament, com a amics que varen fer allà, dels corals d'allà, doncs l'italià ja ha estat una cosa una mica més familiar, una mica més... Si més no, ens enteníem. A taula, no.
No dinàvem separats com alguns que han de dinar separats, perquè no s'entenen la bestiesa que se va deixar anar el nostre estimat ministre. Per tant, vull dir que de vegades les qüestions com es toquen són tan ridícules, tan senzilles, tan elementals,
que sembla estarà qui les diu i com les diu. Per tant, doncs ara hem anat parant aquí a través d'aquestes paraules del president i del debat que avui hi haurà. El mirareu, el debat? El seguireu? O l'esperareu al vespre a la Telenotícies? Suposo que si el volem seguir, tenim tot el dia de tele.
No, des de les 4. Sí, però és que arribes ara i estan donant les prèvies. I les emissores de ràdio també estan. Menys aquesta, oi? No tenim corresponsal a Madrid. No tenim corresponsal, clar.
amb el sentit que les emissores de ràdio, de televisió i no cal ni dir-ho ja els mitjans d'internet jo pensava que només era i tota la majoria d'emissores perquè estava mirant avui TV i també ho posava
Demà, debat, sí. Cobertura, home, és un dia que és interessant de seguir, segurament, justament, no tant pels resultats, perquè possiblement ja el sabem, però sí per veure una mica, doncs, què fa cadascú, no?, i quina és la resposta d'uns i d'altres. Per veure les cares, més que res. També, també. Per cares, les cares. A més a més, deien que hi havia la consigna, que també és curiosa com a consigna, que s'havia dit als del PP que no cridessin ni increpessin, no?, allò que fos tranquil. No, que no feien el burro, com sempre. Em farà ser que s'hagi de donar aquesta consigna, no?, també, és a dir...
Compte que aquest dient d'una imatge de diàleg. Són molt educats. Però que s'hagi de dir això també té... És trist, sí, sí. Què vol dir el tanto, eh, nois? Porteu-se bé que us mirarà tothom. És així. Home, per favor. Home, no pot ser. Però sí, no fa mai res.
No, això és veritat, però ara ens pot estar escoltant gent que és del PP i que és de fi i ens sembla molt bé. No, però ho hem vist diverses vegades el tema del Congrés dels Diputats. Com ho hem vist ho hem de comentar. Vull dir, doncs aquests espectacles, per dir-ho així, que semblen infantils moltes vegades, de repatanis, de nens d'escola, de colles que es barallen, però a nivell d'aquest, de pati, d'escola, doncs són lamentables. I d'aquesta gent ja són prou grans, tots plegats, tant uns com altres, eh?
perquè també algunes vegades podíem tirar l'aigua amb algun altre molí, doncs que allò és un lloc més seriós que el que ens estan ensenyant moltes vegades. Sembla que vagin a passar el dia en allà, perquè més bé no cal ni dir que les dietes. I ja no parlem dels que viuen a Madrid i cobren dietes d'habitatge. D'habitatge i viuen a Madrid i els cobren. Seria un altre tema bastant gruixut.
Bastant, bastant, bastant greixut Però bé, la vida és així Sí, sí, de tota manera jo crec que el debat aquest avui avui avui ja com serà, com ens en sortirem Potser se sentiran algunes coses de tots colors, evidentment, però vull dir aquesta mena que sembla, aquest rumor que hi haurà ofertes
per tal que a través de respectar la llengua, de millorar la qüestió econòmica, de reconèixer en certa manera una singularitat, etcètera, etcètera, que són, per una altra banda, cans de sirena, perquè la veritat, si s'aprovessin després no es porten a la pràctica, perquè hem vist tantes promeses que no s'han realitzat després, per tant, doncs, esclar, tot això pot sortir en el debat.
I què? Si no es porta a terme no hi ha res a fer, després ve un ministre, ens treu la llei i... I s'ha acabat. O sigui que tampoc pot ser res. No, no, no, és que és això, vull dir, estàs en una situació que no et pots creure, és que ja t'ho han marcat de tal manera que no pots creure que et diran. No, no. Perquè si t'ho han dit per activa i per passiva i després no ho fan, què has d'anar a esperar a partir d'aquí d'avui i d'aquesta tarda? No.
Jo crec que diuen que la democràcia està oberta a tot el que es digui a nivell popular. Però en aquests espais no sé fins on arribarem. De tota manera, el que està vist és que si es demana una consulta, que en total és una consulta i no ens l'accepten,
jo crec que la cosa és molt greu, perquè és una trista consulta només, que tant pot ser sortir que sí com pot ser sortir que no. Per què no la deixen fer? Si no la deixen fer, no ho sabem per què. Preveuen que sortirà així? Sí. Per això no la deixen fer? Suposo, perquè si no s'atreveixen a fer la campanya del no, a no ser que canviïn molt i facin com ara fan amb el tema d'Escòcia, però sembla que hi ha aquesta actitud, no? Sí, però aviam, el resultat final s'ha estat fins que no s'ha votat.
Ja hi ha. És que podria sortir que no. Podria sortir que no. Les enquestes d'aquesta setmana i el no és altíssim. Sí, sí, no. Per tant, vull dir, és allò de posar l'avena sobre la ferida. O abans que la ferida, o una cosa que es diu així més o menys. Vull dir que no té raó d'evitar una votació sense saber... O sigui, preveient, segons qui, el resultat contrari.
Al contrari, els seus interessos. Perquè aquí tothom diu que ens deixin votar, però tothom té la prevenció que potser no sortirà el sí, sí, i ja veurem el sí, no el què. També s'ha de ser molt realista. Ojalà sortís com el referèndum que hem fet al Barça el dissabte. Si sortís d'això, encantats de la vida. Sí, vau votar un 38% i d'aquest 38 un 70%.
Molt poc. Escolta, si vols que parlem de xifres... No, no, per comparar el percentatge, no? Sí, sí, sí. Jo també volia comentar una cosa de les últimes primàries del PSC. També és veritat, que també no saps. Clar, però és diferent, no? Perquè és una cosa de partit. El Jordi Martí ja ha plegat.
Sí, sí, sí, però dic que és una cosa de partit concreta, que és normal que hi hagi menys participació. Sí, però aviam, comentem una mica les xifres, el percentatge. Primer, la primera volta voten 7.000 persones. Aviam, militants del Partit Socialista a Barcelona, jo crec que...
Considero que n'hi ha més. Crec que n'hi ha més. Però, a més a més, estava obert a simpatitzants. De simpatitzants. Hi poden haver quantitat. Molts. El resultat final, 7.000 vots.
D'aquests 7.000, el mateix Collboni va demanar que s'anulessin les taules, els vots d'unes taules del centre, perquè, segons sembla, no havia estat massa clar la votació. Ell mateix ho va demanar. La comissió corresponent va dir que no, perquè, a més a més, no modificava els resultats finals. Però, vaja, això ja... Que el propi partit i un dels que es presentava ja demani l'anulació d'una sèrie de taules, malament,
Això malament, perquè vol dir que les coses no estan clares. No se'n fet bé. I la segona volta. 2.000 persones menys. Menys. O sigui, van votar 5.000 persones perquè no van deixar anar tots els extres. Hi havia anat a la primera. O sigui, aviam, l'alcaldable que surt de Barcelona, que té un milió i mig d'habitants, diguem-ho així, perquè mai he tingut dos milions, que el votin 5.000 persones...
Com a candidat, home, jo no estaria molt content. No, no sé si ho estaran gaire. No seria gaire feliç si m'hagués presentat a les eleccions del centre d'estudis i m'haguessin votat un 1% de la gent que teníem, que eren 9 persones. Clar, vull dir, no pot ser.
O sigui, hi ha coses que criden molt l'atenció. A més a més, aquesta baralla interna, diem-ne, del propi partit, que ja prou dividit que està, doncs que amb el Jordi Martí és una persona que sembla que el seu interès anava per una altra banda, a més, diem-ne, sobiranista, si hem de dir alguna paraula, i doncs que tenia una altra manera de fer i de pensar i d'actuar davant de l'Ajuntament de Barcelona amb el sentit de partit socialista, doncs aquest senyor avui ha plegat.
Avui ja és a casa, per dir-ho així, no? Ja no té el càrrec. A més a més, és curiós perquè jo l'havia conegut sense tenir-hi una relació directa, doncs com a membre d'una coral de Barcelona, els Lluïssos de Gràcia. Cantava la coral i després vàrem veure en la campanya aquesta que tocava la flauta a la plaça de Sant Felip Neri i vull dir que és una persona, a part d'això... Sí, no? Potser el Jaume Collboni també toca la flauta. Sí, però no ho va fer...
Home, no, què ho dic, això? Que ha demostrat que és una persona culta, cultivada, que s'ha mogut amb aquest aspecte, que té aquesta vessant més sobiranista, etcètera. Bàsicament, aquesta sí, era la gran llança que defensava, no? Evidentment, està clar. Vull dir, l'altre no era anecdòtic, sinó que era la seva manera de viure, també. És una persona culta que ha estat als llibres de Gràcia, que ha participat en mil coses, ho conec d'amics músics,
que el coneixen i que participen amb ell, etcètera. Vull dir que dels altres no en sabem res. Sincerament, quines són les seves gràcies? No, home, jo me collboni, a més d'haver estat diputat, és conegut també per la seva... Vull dir que és una persona que... Toca el piano.
No, vull dir que no sé parlar per cultural, però que és algú que té tota aquesta... Feia un apunt cultural, eh? Feia una pinzellada cultural. Sí, sí, però vull dir que en principi era com més conegut com a cara, eh? Sí, esclar. Home, el Jordi Martí feia molt... Així com amb la Carmen Andrés no era tan coneguda, no? Però el Jordi Martí feia molt poc que havia entrat a l'Ajuntament de Barcelona. En canvi, el Collbon és de l'executiva. Sí, sí.
Era el candidat del partit. Esclar, vull dir, si surts en els plens, si surts a tot arreu, com a representant... Us havia de tenir molt clar, també, per desdiscar-se, no? Perquè va deixar de ser diputat justament per centrar-se en les primàries. Sembla que li ha anat per 50 vots, o no sé... Ja, també és veritat. Amb la Rosa, o el Carme, no sé. Carme Andrés. Escolta, és un risc, eh? I ara, això no vol dir altra cosa, que és alcaldable.
Clar, clar, no estem a dir-ho. I prou, eh? A més, a més, Xavier Trias cau bastant bé, en general. Sí, sí, esclar. A gent que tampoc no és partidària de Convergència, és una d'aquestes figures polítiques que, independentment de les cibles del partit, doncs, mira, agrada més. Això passa, en general, al món municipal, doncs, senyora que Barcelona també pot passar, no?
al cap no deixa de ser una població exacte, que també pots votar encara que sigui gran l'arcalde és el punt de vista jo sempre ho tinc molt clar jo el que voto en un partit és la persona que va al cap de la llista que jo coneixi i li doni la meva confiança no voto les sigles del partit perquè jo el partit a mi no me'n va
Jo tampoc. Puc atindre un o l'altre, però depèn d'un treball i sobretot quan són municipals. Les municipals són bàsiques. Que és on te coneixes la gent. A nivell estatal, com que tens que votar amb algú o l'altre, tens que buscar que et doni més força per les teves idees. Però a nivell local has de buscar la persona que tu coneixes i saps que aquella persona estima la població on tu estàs.
i jo crec que en el cas del Trias és una persona que s'estima a Barcelona i el mateix tenim amb el Maragall era una persona que s'estimaven a la ciutat jo crec que aquestes persones sí que tenen un dret i tenen un vot que la gent els pot agafar
independentment d'això que dèiem. Hi ha gent que només vota, també hi ha gent que vota en clau nacional, però hi ha gent que pensa en el que dèieu ara, no? Sobretot quan fas vida al poble o a la ciutat, en cas que sigui Barcelona, es mira molt més, no? Això és bàsic. A les municipals és bàsic la persona que t'encapçala i que li tens confiança.
A les altres hi ha les autonòmiques i les nacionals o les aquestes del país, ja és una altra cosa, no? Això és veritat, és així, i passa... Tot i que també pot influir la figura del líder en cada cas, no? Gent que tingui més dubtes o gent que no digui sempre voto el mateix partit i cada cop i volta apareix un líder que li agrada més... Sí, i això és bastant difícil que surtin líders perquè la gent és bastant endogàmica
però el que passa és que votes més potser les inicials, les sigles quan són autonòmiques per dir-ho d'alguna manera que no pas quan és com té el Jordi una qüestió local que no et mires tant les sigles sinó les persones si és autonòmiques, europees o nacionals no pots buscar una persona en concret perquè no hi ha unes llistes que tu puguis dir el que han fet els socialistes que s'han fet unes primàries imagina que fes unes primàries per fer una llista total de gent així
La idea de llistes obertes és aquesta, no? Que puguis dir, doncs ara agafo aquest d'aquí, agafo aquest d'allà... Els que estan a favor i en contra, naturalment, com sempre. Els que estaven en contra deien una cosa. Tot i llistes obertes, sempre la gent buscaria els noms que coneix més. Pot ser. Sí, els que no coneix, no. Esclar, si cada dia surts el diari o surts la tele, surt allà on sigui, i la ràdio, doncs resulta que, naturalment, els vas coneguent. I, en canvi, doncs, els que podrien ser extraordinàriament vàlids
I llavors, per tant, quedarien fora, són més de treball a l'ombra. Han de treballar-s'ho, si només no la primera vegada, la segona i la tercera, perquè es facin coneguts. Que vegi que són persones que tenen una afició, una dedicació, un esforç, i que les n'hi pot confiar. Llavors, si la primera és molt difícil, quan no coneixes una persona, de què l'has d'anar a votar? Si no el coneixes, serà en un àmbit més reduït, més familiar, més del territori,
més de la demarcació però esclar la gent que és coneguda i surt cada dia els mitjans doncs és la que té més números perquè es pugui votar però bé jo estic esperant de totes maneres el candidat del PP a les europees perquè em fa patir
Ja, no sé què faran. Com és que triguen d'anir-ho? Vull dir, estem a 8 d'abril, queda un mes i mig. L'àries Canyete es veu que s'està resistint a la cadira, que no vol arrencar-lo i el vol enviar cap allà. També el GAC, que hi va haver l'altre dia a Polònia, del Rajoy, enviant un paquet urgent a Estrasburg. A veure què sortia dintre el paquet, sortia la nostra catalana...
No crees que hayan bien la edición, ¿no?
S'havia dit per treure-se-la de sobre. Això sí que s'han dit que es volia posar Enric Milló de primer aquí. Llavors, una bona excusa era aquesta. Més carisma, amb el sentit de no tant... Que està més esgotada, no? Sí, perquè s'ha cremat bastant. A més, la van cremar ells mateixos. Quan va proposar el cara avui, s'està dient, i que torna ell a agafar el fil d'aquesta singularitat de cara a Catalunya, econòmica, reconeixement, etcètera, li van clavar un cop de porta al nas que el té aixafat.
Després té el nas de patata, des de llavors, no? Perquè li van clavar un cop de porta que encara s'està refinant actualment. I al final, doncs, sembla que hagin pescat una mica la idea aquella que la vulguin posar en pràctica, però quan ja l'havien dit de tot, i llavors, per tant, va quedar bastant desprestigiada en aquell moment pel seu propi partit, que una proposta que havia fet, que beneficiava, entre cometes, Catalunya, perquè, escolta, no hem d'oblidar
que ella mateixa és una beneficiària del que pugui venir i una de les persones que pot patir tot el que estem patint els altres. No hi ha cap diferència a ser d'un partit o d'un altre per patir unes retallades i per patir una sèrie de coses. No cal ser d'un partit concret, només cal viure a Catalunya.
Això està molt clar. Això està tan clar que sembla estrany... El que ens passa aquí ho pedim tots. Sembla estrany que hi hagi reticències tant pel PSC com per Ciutadans, com pel PP, per exemple, que hi hagi aquestes reticències de coses que t'afecten directament a tu cada dia. I els teus fills, i la teva salut, i la teva família. Esclar, són coses que costen una mica d'entendre si no vols defensar segons què, que ja hi som. Llavors, amb la fidelitat al vot i la fidelitat a no sé qui.
Vull dir que és bastant difícil d'entendre. Sí, exacte, és complicat també. També dins els partits tots funcionen d'una manera que desconeixem segurament i que deu haver-hi molta guerra interna també. Això segur. En qualsevol partit. Sí, perquè qualsevol junta... A gran escala molt, però suposo que... Qualsevol junta de qualsevol entitat sempre hi ha les seves...
Per tant, exacte. És que cadascú dona la seva opinió, llavors el que pot més diu, jo faig això. Jo vull això. I això a nivell... I si no em vaig. És com les comunitats de veïns, com tot, clar, sempre hi ha... A tu se s'ha, imagina't, un partit d'aquests amb tanta gent... I amb tant... I amb tant poder a poder... Això és difícil. Ho ha de ser, ho ha de ser. Evidentment. Jo suposo que hi ha gent, perquè aquí que hi havia aquests de Cabrils, imagina't, que no vol que li deixin els cens, aquest també...
Sí, sí. També és una altra cosa, una persona sola o té moltes peles o no sé com s'ho munten perquè enganys a judici no són baratos. No ho són. A més a més, de vegades no s'entén, bueno, és que no s'entén perquè no ho sabem, d'on surten els quartos per presentar tantes querelles com està presentant aquest Manus Límpies.
que tu respires o et tires un pet amb perdó i et poten un... Sí, sí, no, no. A darrere hi ha d'haver una força important que recolzi tot això, que són molts diners, eh, cada dia. És una cosa que fer la denúncia costa poc, però si la vols tirar endavant... Has de pagar, ja demanen una fiança, ja demanen no sé què més... Sí, sí, moltes peles. Sí, sí, directament, això és veritat. Sí, sí, no els limpies l'han tirat endarrere perquè els demanàvem, em sembla que eren 40.000 euros de fiança...
Sí, però és l'única cosa que es deuen retirar. Però es deuen haver retirat amb això, però res més. Les demés no para, cada dia en surt una. No, i quan és una cosa és una altra. I no són gent, o sigui, són... Bueno, no són gent, no sabem. De cap visibles. Hi ha un senyor que surt a la tele, davant d'una bandera, que doncs aquest senyor, com sembla, havia sigut d'Alianza, havia sigut a Jumbo, no? Més igual.
I resulta que és el que dona la cara, però aquest senyor, per l'edat i per tot el que sigui, és impossible que pugui portar l'activitat que porta aquest anomenat sindicat. Perquè, doncs, és que allà es gira una fulla i ja li han posat una querella.
I això vol dir molta gent i molts quartos, especialment. I això és el que d'alguna manera fa patir... Oh, exacte, lobbies d'aquests que tenen tot aquest xer. Això has de tenir un recolzament importantíssim per permetre't una activitat com aquesta. L'has de tenir, que és impossible.
en fi, ja veurem com s'acaba, com s'acaba res, perquè el Barça, ara veurem també com acaben les seves querelles, l'Ada Colau, doncs, també l'altre dia, que li van dir que estava gordita amb la fam que està passant amb la gent, és d'una barra absoluta, que ja demanava al diari,
que aquest senyor no el deixessin entrar mai més Sí, perquè el van expulsar d'una estona a tornar a entrar i era la sexta que en principi no estem parlant de 13 TV Sí, jo quan veig l'anagrama de 13 passo m'agrada fer zàping Jo no sé ni on la tinc és igual, no, jo tampoc jo quan faig zàping vaig passant i quan surt l'anagrama de 13 doncs encara vaig més de pressa perquè és insuportable
Sí, sí. Però clar, cadascú ho fa la seva. Ells tenen els seus oients. Home, i tant, sí, tenen els seus oients, però jo sempre dic el revés. Si no hi ha darrere peles, no hi ha oients. Vull dir, els oients no et donen.
la publicitat que diuen els que diuen. No, no, perquè encara no et dona les peles. El xer no et dona les peles. Has de tenir un calaix que et permeti tirar. Un calaix que et permeti tirar, tirar, tirar, tirar. I si no tens aquest calaix al darrere, malament rai. I jo, mira, ja han aplegat algunes, no? I tira cromia, van aplegar, van passat, etcètera. Però si hi ha un recolzament, no pot aguantar.
A partir de la setmana entrant tenim una televisió nova, que és la de l'avui. Sí, la puna. Jo vaig fent Sàping, Sàping, vaig veure el canal. Sí, vam fer ja un programa. També, per una altra vegada, online, per una altra banda, vull dir, online tenim l'Ara, que fa un... Amb Albasses, no? Amb Albasses. L'heu vist algun dia? Sí. Està bé? Molt.
Són 20 minuts, no?, o un quart d'hora. Sí, el primer dia van estar 24 o gairebé 30. Ah, Déu-n'hi-do. Sí, el primer dia diu, em sembla que ens hem passat, perquè, esclar, era prou interessant el que fèiem perquè passés el temps. Clar, també hi ha entrevista, no?, i tot. 12 minuts són molt pocs, i crec que n'hi ha d'estirar una mica, allò volent i sense voler, n'hi ha d'estirar una mica el temps, no?, perquè si la gent segueix, doncs tant és 12 com 15 o com 20.
a més a més us pots mirar a l'hora que et doni la gana perquè pots recuperar el programa sempre i ho trobo que és àgil i que està ben pensat per ser així que amb la tauleta el pots veure perfectament bé i per internet, en l'ordinador també però vull dir, molt interessant hi va haver un dia o dos que el Bassas no hi va poder ser perquè malauradament va voler la seva mare
I llavors, doncs, esclar, el programa no es va fer aquell dia. Ella tenia prou problema a casa. I, etcètera, vull dir que... Si ara féssim una llista, començaríem pel Rouco. Rouco i sus hermanos. Pobrisó. Pobrisó. Que també té poder. Pobrisó.
No, vull dir, i té els grups al darrere. Sí, és com aquella cançó Barcelona, Tienèpoler... Sí, sí, que té uns grups potents. Sí, el que deia el diari l'altre dia, al final diu, què espera el sant pare francès de jubilar-lo, d'admetre-li ja la jubilació?
d'una vegada. Home, ara ja està arribant-hi, no? Però és que està fent un espetec de focs artificials final que sembla la festa major del Covendes, eh? Vull dir que, sisplau, sisplau. En fi... De moment l'entret. Exacte, això sí. No, l'entret no, no es mou, no. El funeral a la tardia del poble Solerès. Sí, però ja està, és l'últim. Home, però... Però ja és l'últim que li queda com si diguéssim. No ho sabem, aviam, va ser l'últim que va fer.
encara és el que visbe de Madrid i pot fer el que li doni la gana cada diumenge l'humília cada diumenge l'humília i si no és el diumenge són els dies de cada dia que també diu missa pels pobres que encara el segueixen en fi doncs avui hem repassat una mica de tot avui a les 4 us toca seguir aquest debat el 3.24 segur que el fan
Moltes gràcies, Bet i Jordi. Tornem d'aquí 15 dies. Que vagi bé, bon dia. Aquest 15 dies, la cosa, no ho sé com anirà. No, ja en parlarem. Serà el dimarts de Pasqua? Ja ho acabarem de decidir, doncs. A veure què. Gràcies, que vagi bé, bon dia.
I el que fem tot seguit és connectar amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat, també sentirem el butlletí dels Enjust Notícies, i tornarem després amb més coses, la Malac del Cordill, la sessió de coaching, i també tindrem la Sílvia Mas Mitjà, que avui ens parlarà, com cada dimarts, de dret.
Són les dotze.
Mor als 87 anys l'escultor, pintor i crític d'art Josep Maria Sobiracs. Una de les seves grans obres està la decoració escultòrica de la façana de la Passió del Temple, expiatori de la Sagrada Família. La cerimònia d'acomiat serà íntima per desig express de la família. D'aquí uns dies es farà un acte públic per tothom que el vulgui acomiadar.
El govern justifica l'absència d'Artur Mas aquesta tarda al Congrés perquè enfrontar-lo amb el president espanyol seria un duel típic de l'època medieval. El portaveu Francesc Homs referma l'opció legal que els tres diputats catalans defensaran avui en què demanaran la col·laboració de l'Estat per fer la consulta. Els tres diputats consideren una falta de respecte que Mariano Rajoy pugui obrir la sessió i intervenir abans que ells. En nom de Ciu, Jordi Turull alerta que no modificaran
el seu discurs replicant-lo perquè volen explicar la seva proposta. La reforma de la llei de justícia universal aprovada pel govern espanyol obliga a excassar vuit narcotraficants egipcis detinguts en aigües d'Almeria. El jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, s'ha vist obligat a deixar-los lliures en comprovar que, abansant aquesta reforma, la justícia espanyola no els pot jutjar.
El president d'Ucraïna adverteix als separatistes que se'ls tractarà com a terroristes i criminals. Oleksandr Turchinov ho ha anunciat al Parlament després que els ucraïnesos s'han desallotjat per la força al govern regional de Kharkiv, ocupat per activistes prorossos.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea tomba la directiva sobre conservació de dades. Considera que vulnera els drets fonamentals. La norma pretenia ser una eina per lluitar contra el terrorisme i també el crim organitzat.
La comunitat gitana de Catalunya, formada per unes 100.000 persones, reclama igualtat d'oportunitats en el món educatiu o laboral. A motiu avui, del Dia del Poble Gitano, es mostren amoïnats per l'ascens de l'ultradreta a Europa amb idearis racistes.
En Donis Suviserreta dona per tancada la polèmica generada després d'abusar el seu càrrec a disposició de la junta directiva del Barça. Afirma que ell no explica mai el que passa a les reunions i que el més important és estar en sintonia amb els directius de qui diu se sent el seu suport. Avui a la Champions Borussia Dortmund, Madrid, Alemanya. Els blancs amb el dubte de Cristiano Ronaldo que s'ha ressentit dels problemes al genoll. Van guanyar 3 a 0 a la nada. També Chelsea, PSG amb 3 a 1 per als francesos.
I el bàsquet Manresa tanca avui la contractació de Pere Romero com a nou entrenador en substitució de Borja Comenja. Pel que fa al temps, la boira i els núvols baixos continuaran presents a la costa i en alguns punts del Pirineu. Farà més sol al centre del país. A la tarda hi haurà tempestes a les comarques interiors de la meitat nord i en punts de muntanya de les comarques de Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. El sociòleg Emili Palacios donarà dijous les claus per fer una bona recerca d'ocupació. És una sessió que es fa en el marc dels plans d'ocupació municipals i s'orienta a persones interessades en conèixer la situació actual del mercat de treball i millorar les seves possibilitats d'ocupació. Palacios, que també és historiador, conduirà aquesta sessió teòrica i pràctica d'unes 3 hores per tal de donar la informació i l'orientació necessària abans de començar a buscar feina.
El sociòleg considera que buscar feina requereix un gran compromís i un mètode concret. Per això, Emili Palacios farà primer una part teòrica per explicar quines són les eines bàsiques per buscar feina i després les persones que hi assisteixin posaran en pràctica tot el que s'hagi après. La sessió requereix inscripció prèvia. S'ha de fer el correu promocióeconòmica arroba santjus.cat. L'activitat tindrà lloc dijous a les 10 del matí a les escoles.
Mas Lluï comptarà amb un equipament esportiu la primavera que ve. Així ho ha assegurat el responsable de l'empresa adjudicatària de la seva construcció als veïns i veïnes del barri. La idea de l'empresa és que l'equipament estigui construït entre l'1 de gener i l'1 de març de 2015. L'objectiu seria, de fet, començar les obres abans d'aquest mateix estiu.
El nou equipament de Masllui es dirà Sant Just Padel Club, pretén ser un club esportiu i acollir, entre d'altres, sala de fitness, activitats dirigides, piscina descoberta i 15 pistes de pàdel, tot i que inicialment comptarà amb 9 pistes. L'establiment de la tarifa no depèn de l'Ajuntament, sinó de l'empresa adjudicatària del servei i calculen que es mourà entre els 50 i els 60 euros mensuals. A més dels socis i sòcies, també podran utilitzar aquest equipament, les escoles de Sant Just, en el marc del projecte esportiu del municipi.
I un últim apunt. El celler de Can Mata organitza les properes setmanes un munt de degustacions a la fresca i també de literàries. I aquesta setmana, de fet, arrenquen els tastos de via a la fresca. Serà aquest dijous, dia 10 d'abril, quan el celler tornarà a sortir al carrer per fer una degustació, en aquest cas, dels vins del celler Bàrbara Forés de la Terra Alta. És un celler familiar situat a Gandesa i una de les seves responsables, Carme Ferrer, en parlarà al tast. És un tast gratuït i obert a tothom i es recomana confirmar assistència al celler de Can Mata.
Serà dijous a dos quarts de vuit del vespre a l'exterior del celler. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Tear me down, tell me I don't need to fear. Tear me now, tell me somebody's here. Sirens, sirens are all I hear.
Bona nit.
Just a la fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema.
Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia.
I el que fem a aquesta hora és saludar el Francesc Orbella. Molt bon dia, Francesc, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Una setmana més per parlar de coaching. Sí. Avui, a més a més, m'ha fet molta gràcia el tema que has triat per tractar, perquè sí que vols parlar, no facis aquesta cara, però m'ha fet gràcia, que vols parlar de cridar, de per què cridem, no? Sí. Està bé.
No has cridat mai, tu, o què? Poc, però no crido gaire, però llavors quan crido, crido molt. Sí, bueno... Potser hauria de cridar més sovint i llavors no cridaria tant, no? O potser no. Potser es tenia millor, no ho sé. Això depèn molt de cada persona, no? Sí que és veritat que això de cridar, el fet de cridar, és una cosa molt curiosa perquè...
És molt quotidià, no? Totes les persones cridem en un moment o altre, no? El per què cridem ja depèn molt de cadascú. És una mica més subjectiu. Però no està bé cridar? Està bé? Jo sempre busco la part moral, eh? Bé, potser abans de la part moral... No, però no és la que hauria de buscar, eh? Però a vegades intentem pensar... Però clar, no és de cridar, tenim molts conceptes... A mi no m'agrada gens que em cridin. A ningú li agrada. A ningú, no? Per tant, suposo que no està bé cridar, llavors. O sigui...
Té una funció. A veure, anem per parts. T'estic remuntant l'estructura de la regió, eh? No, no, gens ni mica. És a dir, el crit, de fet, té un per què. Si no tingués cap per què, com tota la vida, no existirien els crits, no? Sí. I, de fet, hi ha animals que, si t'hi fixes, diguéssim, es comuniquen a crits, no? A mi em va sorprendre molt quan vaig anar al zoo i vaig veure la zona dels micos, no? Que dius, ostres, que estridents que són, no, aquests animals? I sembla que no sàpiguen fer res que no sigui a crits, no?
I, de fet, les persones, quan naixem, des del primer moment, el que fem és plorar, i plorar, en el fons, és una forma de cridar, també. És a dir, que cridar serveix per alguna cosa, no és una cosa que diguem estar perquè sí, no? Diguéssim que el crit, el que fa, en el fons, és donar resposta a una emoció. Les persones, constantment, o estem sentint emocions...
I hi ha algunes emocions que desperten en el nostre cos alguna reacció, no? I a vegades aquesta reacció és en forma de crit. I també depèn, suposo, llavors, per tant, del dia que tinguem, d'on vinguem, com sempre, no? Exacte, del que ens ha passat, d'en qui ens hem trobat, de si hem tingut les coses com pensava que... O sigui, si ens han passat el que ens esperàvem o si hi ha hagut alguna sorpresa...
Llavors tot això fa que les emocions sortin a la flor de pell, no? Bàsicament els crits van associats a dues emocions, no? Bàsicament. La primera és la por.
Les persones, quan tenim por, cridem. Això és una reacció bastant natural, diguéssim. Bàsicament, el que fem quan sentim una amenaça és cridar. Llavors, aquest crit pot ser de dos tipus. Quan l'amenaça és nostra, o sigui, que tens por per alguna cosa que t'està a punt de passar a tu, aquest crit, la funció que té és demanar auxili.
llavors aquest crit és per alertar a la resta de la població que tens al teu voltant que t'està a punt de passar alguna cosa i que sisplau que t'ajudin és una reacció totalment instintiva bàsicament és gairebé impossible poder gestionar això no arribem a pensar-ho, és una reacció que surti prou també pot ser que aquesta amenaça no sigui pròpia sinó que detectem que el perill el tingui un altre llavors quan està aquesta persona a punt de tenir aquest perill
El crit és d'alerta, d'alertar-lo, d'averse en compte... És com aquest instint animal, no?, segurament. Sí, també, és una resposta absolutament instintiva, no? No hi penses. És veritat, no havia pensat. Vull dir, no havia pensat que et sortia aquest instint, no? Sí. És veritat que de vegades és com per avisar, no?
Sí, i això sí que és molt quotidià, no? Quan veus algú que se li està a punt de caure un got a terra, no? O sigui, el crit de cuidado és una cosa que no l'arribes a pensar, no? Simplement et surt i prou, no? Sí. I a vegades després tens la sensació de dir, ui, potser he ficat aquí una mica la pota, estic fent una mica el ridícul, no? Però mira, són reaccions instintives que tenim les persones...
i passen, no? En el fons, quan fem aquest crit, el que busca el crit és fer-te notar per damunt de la resta de coses, no? Clar, si tu per avisar algú ho diguessis amb un to així, doncs possiblement no ens ensabentaria la persona que ha de rebre l'informació, no? En canvi, si fas un crit,
Això sí que se n'assabenta tothom, no? De fet, és el que dèiem abans, els nens per què ploren? Plorar és cridar d'una manera una mica més curiosa, però en el fons és això, és fer-te notar per damunt de la resta de coses que passen, no?
Aleshores, jo el que diria la gent que... Perquè clar, ara aquí estem parlant molt d'amenaces i pors una mica instintives, però a vegades les persones sentim por de coses que no són tan instintives, tan irracionals. Per exemple, por que et facin fora de la feina, por que et deixi la teva parella... Aquest tipus de pors també les tenim, les persones. I no anem cridant pel món per això, no? Ah!
Potser hauríem de fer, és a dir, no pel carrer, però vull dir, de vegades conegu com acumula moltes tensions, no?, i se sent així com aquell nus, potser de vegades doncs és allò, doncs te'n vas al mar, n'eres una mica i llavors et poses a cridar, no? Exacte, sí, sí, de fet la regulació... Jo amb la moto algun cop, vull dir, no ara, però en algun altre moment de la meva vida, sí que està algun cop de passar a anar per l'autopista... Clar...
a aquest cantó d'aquí i dir, més o igual, ningú em sent, i doncs cridar una mica o dir tot el que potser voldries dir i que no li podries dir a un cap o a qui sigui. Exacte, sí, sí. No, de fet, és una de les coses que es recomana fer, és a dir, quan una persona sent aquesta ràbia interior d'alguna cosa que no li està sortint bé...
doncs externalitzar-ho a través de cridant, però no davant de la persona, sinó en un moment, com dius tu, en què no molestes a ningú. Doncs és realment molt efectiu, perquè hi ha una funció també que és la de...
alliberar tota aquesta frustració, tota aquesta injustícia. Llavors, fer el crit t'ajuda, i si no tens la persona davant o no tens a ningú altre davant, que també passa a vegades, que el crit el fem davant d'una altra persona que no hi té res a veure. Si no hi ha ningú davant, doncs és una forma molt sana de desfogar tota aquesta frustració.
Clar, suposo que també té relació una mica amb el tema del plor, no? És a dir, el tipus de reacció del cos, vull dir. Sí, el que passa és que el plor ja va més associat al dolor. Les persones, diguéssim, que la reacció... O sigui, reaccionem plorant quan sentim dolor, no? Aquest dolor no té per què ser només físic, també pot ser dolor psicològic, eh? O sigui, dolor més sentimental, eh?
Però no ve tan associat a la sensació de tenir por o de sentir-se frustrat, sinó com al dolor, no?, de dir, és una cosa que és superior a mi, llavors aquest plor, el que busca, no és tant ajudeu-me els altres, sinó esteu per mi, no?, és una mica, reclama l'atenció dels altres, no?, la companyia dels altres, més que l'ajuda, no?, és una mica, és un matís una mica diferent, sí.
Doncs això, dèiem també que el crit podia respondre a la por, no?, bàsicament cridem quan tenim por, però hi ha una altra raó per la qual cridem, i és la més freqüent avui en dia, que és quan sentim ràbia, no?, amb la ràbia o amb l'odi cridem, no?, i això que deies tu de la moto, doncs el que fas és desfogar aquesta ràbia o aquest odi cap a alguna situació o alguna persona, no?,
Bàsicament el que fem les persones és que cridem quan detectem que hi ha alguna cosa que és injusta. Si detectem una injustícia és quan sentim aquesta ràbia. Una mica el que busca, o sigui, si intentem averiguar per què cridem quan sentim una injustícia, és una mica la funció seria la de l'ogro. O sigui, un ogro per què criden els ogros, no?
per atemorir. O sigui, la funció del crit davant de la situació de ràbia és imposar la teva forma de veure les coses, la teva forma d'entendre la justícia, no? És una mica dir, ei, tu a mi no em trepitges, no? O sigui, la funció, diguéssim, inicial del crit era aquesta, no? Fer por a l'altre, no? Atemorir a l'altre. Per posar en valor
el que tu vols, la teva postura, les teves idees, el que sigui, no? És un concepte de justícia molt arcaic, no? Perquè, en el fons, aquí, qui té raó, qui és el més just, el que és més fort, no? Clar, avui en dia la societat no funciona així i... És el tema de, a vegades, pares i fills, no? Que renyar, cridar una mica com... Sí, exacte. O sigui, no funciona així... O a classe, fins i tot. Clar, no funciona així, però ho seguim fent, no? Els professors a classe criden als fills... Els alumnes, els pares criden als fills, és a dir, tot i que...
Racionalment sabem que no per cridar tenim més raó, però ho fem, no? És una mica... Però clar, perquè a vegades, fins i tot, no sempre, però també és una reacció, és a dir, potser ara, per exemple, en el cas de l'educació, tant a casa com a l'escola hi ha molts matisos i hi ha moltes coses, però sí que a l'escola, si més no, no es crida tant, se suposa, per part del professorat, no? Sí. Què passa quan són els alumnes qui criden llavors, no? Clar, llavors suposo que és com una reacció, i per què criden llavors els alumnes, de cop i volta?
I aquest canvi de rols, no? Clar, aquí entraríem en un debat, no?, de com s'ha arribat en aquesta situació, no? Sí, sí, seria una altra història, eh? Perquè, clar, també podríem parlar que la pèrdua de poder dels professors... L'autoritat, no? També ha sigut una mica culpa de la situació, de l'evolució de l'educació, no?, que...
És a dir, no ha sigut que els nens han agafat terreny als professors, sinó possiblement que ha sigut els professors els que han cedit terreny als alumnes. Llavors, en aquest cedi terreny s'han tornat forts, diguéssim, si parléssim en termes bèl·lics. Llavors, es troben en posició de discutir la... diguéssim, el...
El lideratge de la classe. O sigui, el que possiblement s'han trobat els professors és que han perdut l'autoritat i el lideratge i l'han cedit als nens. O els nens almenys ho interpreten d'aquesta manera. Potser no és així, però és com els nens ho han viscut. Se senten que són ells els que manen. I com que són ells els que manen, si tornem a aquesta visió antiga o arcaica de la justícia, qui mana i qui crida el que té força?
El que no té força no pot cridar perquè és el dèbil. Qui crida? El nen, perquè el nen és el que té el poder. Una mica el raonament torna a ser aquest. Cridem per imposar. Bàsicament és per imposar la nostra manera d'entendre les coses. És una mica la funció de fer-te valer. De dir, aquí estic jo i tu a mi no em trepitges. Serveix? No, no serveix. No serveix perquè la societat s'ha tornat tan complexa
que tots aquests mecanismes que portem incorporats de sèrie els éssers humans no estan preparats per això. És com qui va amb un 600 en una cursa de Fórmula 1. I us té quatre rodes, té un motor i té un volant, però no serveix. És a dir, s'ha quedat molt desfassat.
Alguna cop he estat en alguna reunió d'equip de treball, totes les persones, i hi ha conflictes, el que sigui, i llavors el líder de tot plegat, però tots ens sorprendrà molt, va entrar en un diàleg amb un altre dels seus treballadors, dels seus subordinats, si vols,
I va acabar cridant com al cap de tot plegat, i recordo que la sensació era com molt incòmoda i molt violenta, i en cap cas pensava, o sigui, no crec que cap dels que estàvem allà no vam pensar, ostres, mira, s'ha imposat, perquè era com al revés, en realitat. Sí, en el fons, el que passa sovint, això passa sovint amb els caps que davant d'una situació criden. Això és per, normalment, això es deu a por a perdre l'autoritat.
Com que en aquest cas possiblement el que devia passar és que aquella persona estava perdent el control del grup, la reacció seva ha sigut si crido recuperaré aquest control perquè m'hi imposaré.
Però, clar, com et deia abans, això no serveix perquè ja no funciona d'aquesta manera. És a dir, avui en dia, tu per cridar a una persona no la te'n moriràs més. Potser antigament sí, o potser si mirem a manades d'animals, doncs sí que el més fort és el que crida més i l'altre, quan el sent cridar, es calla. Però avui en dia ja no funciona d'aquesta manera. És a dir, la reacció que entreu la tercera persona d'algú que t'està cridant ja no és...
ostres, que poderós que és aquest i que fort, que mira com crida, sinó que està fora de lloc. El veus totalment fora de lloc. Realment veus una persona sobrepassada per la situació, i en el fons el que deixes veure és la feblesa més que la fortalesa, que és el que intenta evitar la...
el crit, no? Però avui en dia, com deia, això ja no serveix. Diguéssim, són coses que abans potser sí que funcionaven, abans vull dir, molt abans, eh? Però avui en dia ja funcionem d'una altra manera, jo crec que afortunadament, sí. Sí. Doncs, un idó, teniu alguna altra cosa més encara? Sí, mira, si vols llegiré un petit text que crec que és molt macuc per acabar avui la sessió. Està en castellà i diu Un sàvio preguntó a sus discípulos lo siguiente...
¿Por qué la gente grita cuando está enojada? Los hombres pensaron un momento. Porque perdemos la calma, dijo uno. ¿Pero por qué gritar cuando la otra persona está a tu lado? Preguntó una vez más. ¿No es posible hablarle en voz baja? Los hombres dieron algunas otras respuestas, pero ninguna de ellas satisfacía al maestro. Finalmente, él explicó. Cuando dos personas están enojadas, sus corazones se alejan mucho. Para cubrir esa distancia deben gritar.
Luego preguntó, ¿qué sucede cuando dos personas se enamoran? Ellos no se gritan, sino que se hablan suavemente, porque sus corazones están muy cerca. La distancia entre ellos es muy pequeña. Continuó, cuando se enamoran aún más, ¿qué sucede? No hablan, solo susurran y se acercan aún más en su amor. Finalmente no necesitan ni siquiera susurrar, solo se miran y con esto es todo.
Molt bé, doncs és un bon resum, no?, així, metafòric del que hem explicat també una mica. Molt bé. És una bona... De qui és? No ho sé, és anònim, eh? És com una faula. Sí, és una faula que està bastant antiga, que no se sap de qui és.
Doncs moltes gràcies, Francesc. Tornem la setmana que ve amb més coses. Estarem al cas de si cridem o no cridem i ara podem aplicar sobre per què ho fem. Perfecte. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Molt mala. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Just a la fusta
Un minut i arribem a dos quarts d'una del migdia. És moment de tornar a saludar al Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia, què tal? Ara per parlar de l'almanac del Cordill. Això mateix, cosetes d'aquelles que fem una mica de calaix de sastre, entre una cosa i l'altra, perquè anem ajuntant coses que ens cauen sobre la taula. Mira, això estaria bé documentar-ho. És el que fem. Què tenim, llavors? De manera així, és informal. Mira, ara tenim, per exemple, el centural. Ahir era Sant Joan de la Salle i Sant Germà.
Sembla que tenim algun arquitecte de l'agenda, no? Es diu Germà? Germà... No ho he tingut. El nom sí que no ho conec. I era el Dia Mundial de la Salut, també, a més a més. Avui, què tenim? Sant Gener, Sant Gualter i Sant Amants. Amants? Amants. Que seria Amantio, no? Amantio Ortega. Aquest que el coneixem. Aquest que el coneixem. Aquest que el coneix, està bé, l'Amantio Ortega. El dimecres, Santa Casilda. Fixa't, Santa Casilda.
I el dijous, Sant Terenci, Sant Dimes i Sant Ezequiel. Hi ha noms d'aquests que encara que siguin poc corrents, però són més coneguts. El Terenci, tenim el Terenci, Sant Dimes... En Guanacunt també. I Ezequiel també n'hi ha, no? Són noms... Són estranys, però bé. Nomes corrents, sí, però que... Exacte.
I divendres és la Mare de Déu dels Dolors, i Sant Estanislau i Sant Isaac. Per tant, hi ha Dolors, hi ha Estanislaus, hi ha Isaacs. Això també, eh? I dissabte, Sant Damià, Sant Juli, Sant Zenó i Sant Constantí.
Tenim el Julio Ochoa, per exemple, un conegut, un amic. Sant Damià, que devia ser dels metges. Sant Xenó, també em sona d'algú que es diu Xenó. I Sant Constantí. Xenó el veig molt difícil. Constantí també, conec un Constantí.
I diumenge ja per acabar, que és diumenge de Rams, Sant Ramon de Gilt i Sant Martí, que era papa. Ah, molt bé. Ja tenim els sants. Ara ja sabeu qui heu de felicitar aquesta setmana, no?
Parla del mussol pirinenc. Entre primavera i estiu, el mussol pirinenc nia i busca amagatall les escletxes de les roques per pondre de 3 a 8 ous d'on sortiran uns pollets color de xocolata amb taques blanques. Si veus xocolata, per les mones de Pasqua, ja anirà bé. El mussol fa por als caminants. Pot ser silenciós, però quan cau la fosca, xiscla i sembla que es queixa com si fos un ànima amb pena.
en fi, parlem una mica de què reproduïm el jardinet per exemple, entre abril i maig reproduïm els geranis amb esqueixos de la mida d'un llapis hem de retirar les fulles de la part de sota i plantar-los en terra humida els hem de posar en un lloc de temperatura moderada i amb molta claror arrelen de seguida
Sí, sí. Home, és l'època, no, ara? Sí. Després ve la papallona africana i posa els ous a dintre la tija i s'ha acabat el gerani. No sempre. No, però jo me n'he carregat... Bé, la papallona se me n'ha carregat uns quants, eh? I ho he d'arrencar els últims geranis que tenia. Ho haurem d'investigar, doncs, el que passa. Aviam. L'extracte de llavor d'aranja, el pomelo, és un antibiòtic natural. Va molt bé contra els paratges i fongs, com la candidiasi.
Glopejar combat el mal alè i la placa bacteriana de les dents. Veus una cosa barata? L'aranja, la llavor d'aranja. Les verdures es renten amb aigua freda, es couen amb poca aigua i amb el mínim de temps possible, per mantenir salts, minerals i d'altres nutrients.
Es posen a la cassola quan l'aigua ja bull. Llavors també hi tirem la sal. Les verdures verdes es couen sense tapar. Les blanques em tapa. Això no ho sabia. Per què? Ho diu? No ho diu. No, no ho diu. S'ha d'experimentar. Les verdes destapades. Ja veus, eh? Mira, doncs jo tindré en compte. Sí.
Aviam, hi ha un verset que diu, res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada brida cosa. Avui, demà i ahir, s'esfollarà una rosa, i a la verge més jove li vindrà llet al pit. És de Joan Salvat Papaseit. És fantàstic. Salvat, que va viure aquí al carrer del Raval, aquí a Sant Just, durant una bona temporada.
que hi ha una placa que ho comemora el carrer del Raval del Serral el passatge del Serral davant del mercat pràcticament doncs hi ha una placa fora que ho diu això, res no és mesquí tenim doncs ja que diguéssim el calendari i el nostre almenac del Cordill és el que diu per aquesta setmana tens que veure la frase no? encara tinc tota una carpeta aquí amb coses per dir
Perquè les frases no surten a l'Amenac del Cordill, venen a part. Exacte. Les busquem a part. Una frase, per exemple, aviam, n'hi havia una que m'ha cridat molt l'atenció, ja veuràs, diu...
N'hi ha dues i aviam, tu podràs tirar una que et faci gràcia. En tinc tres, inclús en tinc tres. Mirem la primera. Per exemple, què diu? Tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda. Això ho diu Joan de la Fontaine, poeta i narrador, del 1621 al 1695. Aquest senyor ja sabia una mica què es deia. Tots els cervells, diu, tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda.
M'agrada, sí. A mi també. N'hi ha un altre que a mi encara em fa més gràcia, o que em crida més l'atenció, que diu això. Tot és relativament importantíssim. Està bé, també. Té de ser gràcia. És del Josep Piera, de Beniopa, la Safó, i no sé, encara, si no ho diu al contrari aquí, és ben viu. És una mica més jove que jo. Tot és relativament importantíssim.
Doncs què, quina tries, llavors? Encara en tens més. Tinc una altra. Serà difícil, llavors, eh? Sí, serà molt difícil, però farem millor. Diu, tota paraula és llum i tota llum creixença.
Aquesta no m'agrada tant. Però és del Martí Pol. T'anava a dir, la veig més poètica, però la veig menys de frase. I una altra... Va, vinga. Una altra, la que fa quatre. Les paraules se salven de totes les catàstrofes. Està bé. També poesia. Per tant, vull dir... De qui és, aquesta? Aquesta és del Vicenç Andrés Estallès.
O sigui, en tenim quatre, que el que podem fer, si et sembla bé, és que en guardem. Avui en triem una, i les altres tres, com que em sembla que estan bastant bé, les anirem posant les altres setmanes. Però les hem de dir cada setmana, també. Les hem de repetir per saber quin és. Tota paraula és llum i tota llum creixença, del Miquel Martipó. Les paraules se salven de totes les catàstrofes de Vicent Andrés Esteller.
Tot és relativament importantíssim, que és el que em fa gràcia, i tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda.
Tu quina triaries? Posem la que et fa gràcia? No, és igual a mi. Aquesta última, que és la primera que has dit, m'ha agradat. Jo em quedaria amb aquesta. I les altres aniran per les altres setmanes. Així ja tindrem pileta. I ho anirem penjant també aquí a la relació de la ràdio. Acabem. Per destrossar una mica menys el català, que diu en aquell programa del diccionari, que diu, tinc que solucionar aviat el problema de les guteres.
Això ho sentim contínuament. Tinc que... Ara no tant, no? No? Trobo que va més a la baixa. Ves pel carrer. No, no sé. Ho sento menys que abans. Bé, potser sí, tant de bo. Tinc que solucionar aviat el problema de les guteres. Naturalment hem de dir, he de solucionar aviat el problema de les guteres. Exacte. He de, no tinc que...
Doncs molt bé, deixem ara aquesta aquí d'aquesta setmana. Perfecte. Tenim la frase del dia que és tot, els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda, que precisament és de l'autor més antic que hem triat. És del 1621. Molt bé. Fixa't tu, eh? El que és la vida. Està bé, està bé. Ja ho deixem aquí per aquesta setmana. Doncs moltes gràcies. I que vagi bé fins la setmana que ve. Adéu, bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
1, 2...
I a aquesta hora parlem de dret. És el moment de fer la secció jurídica amb la Sílvia Mas Mitjà. Molt bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme. Advocada amb despatx d'aquí Sant Just, al carrer Muntanya número 2, per parlar avui de les alcohòlèmies. És un d'aquests temes que ve lligat de la setmana passada amb el que dèiem l'altre dia, que parlàvem de diferents qüestions vinculades amb multes i delictes i faltes i tot plegat.
I bé, del que vam parlar va sortir aquest tema que avui tractem perquè també és un dels habituals, suposo, no? Sí, és un tema bastant ferragós. Té molts components, començant des de la vessant administrativa o penal, el primer que podríem distingir.
Segons la tassa d'alcoholèmia que es donen els resultats, les proves, podríem parlar que una persona pot donar positiu i ser una sanció administrativa, la condemna o la sanció és administrativa, però si es dona a partir de 0,60 aquesta taxa, això ja no va per la via administrativa, sinó que això hauríem d'anar al jutjat.
i les condemnes són molt més altes que hi ha en el dret administratiu. Per tant, doncs, canvia i a més a més ha canviat perquè ha canviat també la llei i la taxa d'alcoholèmia. Sí, abans el que es deia era conduir sota els efectes d'alcohol o drogues, per exemple, no? Drogues en tot i t'ampli. Llavors, què és el que es va fer amb la reforma del Codi Penal? És que, clar, com que no es posava cap tipus de taxa,
0,30 podia ser delicte, 0,80 també... I què és el que es veia i s'estudiava abans? Doncs, tal com estava redactat anteriorment al Codi Penal, el que es feia és, com que no tenim taxa, el que sí que veiem és que la persona que cometa el delicte és perquè ha circulat d'una manera que ha posat en risc i en perill la seguretat, la vida, d'altres persones. Clar.
que és això ben lligat amb el que passa actualment amb el tema de les drogues. Per què? Perquè amb les drogues no tenim, de moment no tenen, una màquina per graduar la taxa.
Llavors, tu quan et fan la prova et dones positiu o negatiu. Clar, després, si dones positiu et passaran pel jutjat perquè sí, perquè ja es dona el positiu, però després el resultat del judici no és la prova objectiva, sinó que es defensarà dient no s'ha posat en perill el risc, no hi ha hagut risc en la conducció. O sigui, la conducció no s'ha vist afectada per aquesta substància. D'acord? I, clar, això és un tema molt important.
Sí, sí, sí, potser pot ser més dolent, no?, de les drogues que haver anat amb alcohol. Bueno, clar, també és una droga l'alcohol. El que passa que, clar, quan ja estem parlant, quan ja no hi ha una dada objectiva, sinó que estem parlant de si afecta o no a la conducció,
Podem diferenciar aquí dues situacions, per posar l'exemple i que sigui molt clar. No és el mateix que et parin amb un control d'alcoholèmia, que això és aleatori i pot donar positiu sí o no, o que et vegin conduint que fas unes ceses o que has tingut un accident de trànsit. Hi ha més dades que llavors, més indicis, més proves, que diran has comès un delicte contra la sobretat del trànsit. Sí.
Però abans, per exemple, abans de la reforma amb el tema de l'alcoholèmia passava això, que si a mi em paraven en un control d'alcoholèmia i la gent en el seu atestat deia que jo conduïa bé, llavors no estava acreditat al tipus delictiu, perquè no estava afectant, o sigui, l'alcohol, jo l'havia pres, havia donat positiu, però no m'estava afectant a la meva conducció.
Clar, clar, clar. Déu-n'hi-do, eh? Realment són aquests matisos que de vegades ens perdem, segurament, davant de tot plegat. Sí, i després, per exemple, amb el tema del 0,60, de la taxa que es va fixar posteriorment en la reforma, també hi ha una qüestió molt important. Imaginem-nos el cas d'una persona que... Perquè la prova te la fan dues vegades, d'acord? L'ha aspirat. Sí. Amb l'aire. Sí.
La primera, imaginem que dona 0,61, i la segona 0,59. Clar, com dona 0,61, això és un atestat que arriba al jutjat. Després es pot defensar, perquè hi ha jurisprudència, que parla del marge d'error de l'atilòmetre. Què vol dir?
Doncs que són màquines i no són perfectes. Llavors tenen un marge d'error i els advocats juguem aquí dient que aquesta dècima no justifica... O sigui, si descomptem l'error de la pròpia màquina, estaríem per sota. Llavors, moltes vegades també podem anar per aquí per obtenir una sentència absolutòria.
Déu-n'hi-do, eh? Realment, és tot un món. Parlem ara, en tot cas, de quan és delicte i quan no, no? També, és a dir... Hem dit, quan tu dones a partir de 0,60... Així, sí. És delicte, sí o sí. Si tu, per exemple, dones menys però tens un accident, també. Val. I en el cas concret que dèiem ara, és a dir, si dones 0,59 o 0,62 i els advocats recorren...
pot ser que canviï, però de tota manera és com molt ja, és a dir, entenc que és la vostra feina, però vull dir que es mou ja en el cantó del delicte tal com s'estalera per la llei, no? Exactament, es mou aquí, hi haurà un judici que celebrarà i evidentment aquesta prova és objectiva, és una dada objectiva, però quan estan al límit...
Et dona peu a que puguis jugar amb altres proves. Si, per exemple, la testa et diu que tu conduies bé i quan surts del cotxe ets correcte, no fas olor d'alcohol, perquè hi ha un acte de simptomatologia que posen els agents. Llavors, clar, elitosis, moviment oscil·lant de la verticalitat. Si et diuen tot això, això és en negatiu. Però si et diuen que tu has tingut un bon comportament i que no tenies cap signe extern que havies begut, d'aquesta influència, llavors es pot guanyar.
Clar, 0,60 per això és bastant, no? Vull dir que suposo que... Déu n'hi do. És bastant. Bé, en tot cas, llavors, els tipus de sancions també són ja de diferents tipus, no? Sí, les sancions, parlem ja de... anem al jutjat i és delicte. Les sancions són o bé presó, de 3 a 6 mesos, o bé multa, de 6 mesos a 12 mesos, o treballs de benefici de la comunitat,
que poden ser de 31 dies a 90. Això una de les 3. Després explicarem més cosetes. I, a més a més, la retirada del carnet de 1 a 4 anys. Poca broma. Que, a més, si et posen 3 anys de retirada, has de fer, no només estàs 3 anys a poder conduir, sinó que, a més, has de fer el curs aquest per tornar a tenir el carnet. Vull dir que el tema és més greu. Clar, clar, clar. Exacte. Cosa que, si, per exemple, fos una sanció administrativa, seria una multa econòmica,
I una retirada de punts, però no la retirada total del carnet. No tot, clar. D'acord? Clar, clar. Clar, de què depèn després que la condemna sigui presó, multa o treballs en benefici de la comunitat? Depèn de moltes coses. Com sempre diem, cada cas és únic, és particular, s'ha de mirar el cas en concret. Però així, en termes generals, si una persona és la primera vegada que va al jutjat per un tema d'alcoholèmia, el més normal és que li demanen una multa.
multa o treballs de benefici a la comunitat. Si tu, per exemple, no pots pagar la multa perquè dius que hi acredites, que no tens feina, et donen treballs de benefici a la comunitat i... I es pot substituir així. No et queda acumulada la multa per més tard. Però has d'acreditar-ho. L'article ja diu o presó o multa o treballs, que va ser una de les últimes reformes, perquè abans era i...
era o presó o multa i treballs de benefici de la comunitat. Què passa? Que les llistes d'espera de gent per fer els treballs de benefici de la comunitat era tan llarg que quan passaven els anys prescrivia. Llavors la gent acabava no complint aquests treballs. Clar, clar, clar. Llavors, si jo puc dir, acredito que no tinc feina, doncs això és molt millor l'altre. Perquè primer, tinc temps per fer els treballs. I segona, vull dir, la resposta o la condemna, la resposta penal...
s'adequa a les circumstàncies d'aquella persona. Perquè la multa, Déu n'hi do, la multa es quantifica segons si em demanen 6 mesos, per exemple, en una quota al dia. I si depèn dels ingressos pot ser una quota de 6 euros al dia o de 3 euros. Vull dir, perquè ens fem una idea...
estem parlant d'uns 1.000 euros més o menys, hi ha persones que 2.000, altres que 600 o 800, després es pot demanar fins i tot el pagament fraccionat d'aquesta multa, d'acord? Això sí. Pots dir, per exemple, que dir, mira, jo no vull o no em va bé perquè tinc feina però no puc pagar aquests 1.000 euros, vull fer treballs a la comunitat o no?
Si tu, al final, arribes a un acord amb el fiscal, perquè aquí hi ha dos temes. Una, arribar a un acord amb el Ministeri Fiscal el dia del judici ràpid, i llavors, en aquest acord, doncs dir, prefereixo els treballs. Si s'arriba a aquest acord, perfecte. Si no, hauries de pagar la multa. Si no pagues la multa, cada dos dies, cada dues quotes impagades de multa, es substitueix per un dia de privació de llibertat. D'acord.
Què vol dir? Fins i tot quan parlem de presó, quan en demanaran? Doncs quan vostè ja és la tercera vegada que li paren, dona una taxa de 080, ja no sabem què fer perquè qualsevol resposta que li donem, qualsevol condemna, a vostè li és igual. Llavors acabem per la via del que és la presó.
A més, hem de tenir en compte si és la segona o tercera vegada, a part d'això, ja tindrem un antecedent penal anterior. Llavors, fins i tot, si en el primer no ens han demanat, en el segon em demanen presó, encara que sigui inferior a dos anys, si tinc una condemna molt recent, hauré d'anar a presó.
Ostres, Déu-n'hi-do. Hi ha molts casos que hagin anat a la presó per tema de... Sí, amb aquesta reforma del Codi Penal, amb aquest canvi, cada cop han vist que a les presons hi ha molta gent per temes de delictes contra la seguretat del trànsit per alcolèmies o per drogues. Evidentment, si hi ha accident amb ferits i morts, és evident que tot plegat, doncs hi ha... Aquí hi ha la taxa, és indiferent. Vull dir, l'accident l'has tingut, dones positiu... Però no és pitjor el fet que hi hagi taxa d'alcolèmia?
És pitjor, a veure, les companyies no respondran perquè llavors, com que tenen una clàusula que diuen que quan tu dones una taxa positiva al colèmia ells ja queden accionats de responsabilitat, no responen. Si hi ha accident, clar, és que a part de la resposta penal, de la condemna que jo rebi, a part hauré d'indemnitzar l'altra part. Si hi ha hagut danys al vehicle, paga els danys. Si hi ha hagut lesions, paga les lesions. I clar, quan són casos ja més extrems, doncs imagina't la quantitat de diners que podríem parlar, no?
També hi ha una qüestió molt important, i és que hi ha persones, i això volia puntualitzar perquè també s'ha de tenir una mica de sensibilitat, que tenen una addicció a l'alcohol.
Llavors, són persones que durant tot el dia veuen i agafen el cotxe per anar a buscar els fills a l'escola. La seva vida quotidiana, l'alcohol, hi és present. És un cas molt específic, perquè entrarien en un tema que potser no hauria d'agafar el cotxe, realment. Hauria d'anar a l'autobús a buscar els nens. Exactament. Però aquestes persones, si resulta que els fan una prova d'alcoholèmia en donen positiu i això és un delicte,
Sí que és veritat que si jo puc acreditar que aquella persona té un problema, té una addicció,
la condemna serà assegura. El delicte ja està aquí i és segur. El que passa és que, com que té aquesta addicció, se li reduirà, entre cometes, la condemna perquè es consideren atenuant. Què vol dir? Doncs que si jo, per exemple, ens movem en un marge i agafem només el que és la retirada, que és d'un a quatre anys, que és molt senzill. Si jo dic que tinc una addicció a l'alcohol,
Vol dir que és no atenuant. Llavors ens mourem a la franja entre l'1 i l'2 anys. Ja. Cosa que si, per exemple, jo també he tingut casos de dir ja, però és que és la segona vegada que l'anterior alcoholemia ja han passat 10 anys, però aquesta persona és reincident, no? O fa 5 anys. Llavors...
que apliquen com que reincident, una greujant. D'acord? Però si jo, a més, puc acreditar aquesta addicció, tinc una atenuant, amb la qual cosa l'una em compensa l'altra. I moltes vegades la funció dels advocats està aquí, no? Estudiar bé les proves i si podem... Si hi ha una persona que té un problema i, a més a més...
quan sobretot es tracta amb temes d'addiccions, també la sensibilitat del Ministeri Fiscal, en aquest cas, està en dir que aquesta persona està en tractament.
Perquè quina millor reinserció que la de superar el problema, no? Clar, clar. D'altra banda, l'altre tema que podem comentar, i que ha estat d'actualitat fa poc, és tot el tema de donar-se la fuga, no? D'alguna manera no hi ha el tema de l'alcoholèmia, però la setmana passada va ser actualitat perquè Esperança Aguirre no va aturar-se quan havien demanat que s'aturés. Bé, tota la polèmica ja la sabem, però en tot cas suposo que això és un delicte, també. Sí, sí.
aquest. A veure. Si s'hagués passat a tu o a mi, segurament estaria manant el jutjat per un delicte de desobediència.
D'acord? Ella no ho farà, no? Bueno, no ho sé. Al final, com que la justícia és molt lenta, potser la denúncia està presentada i això trigarà, però jo de moment no he vist cap... Ens n'hauríem assabentat, segurament. Sí, però a veure, donar-se la fuga és una desobediència a una gent de l'autoritat. La resposta penal és presó i no hi ha cap més opció. Així com a les altres dèiem o presó o multa, aquí no, aquí és presó.
I a sobre amb un antecedent penal, que si és la primera vegada no passa res, però tens aquesta taca, per dir-ho d'aquesta manera. I una altra qüestió també és que si, per exemple, et paren, fas la prova i no m'ho fas bé...
Fins i tot ens arriben al jutjat temes de negativa a someter-se a les proves. I la resposta penal és la mateixa com si haguessis donat positiu. Déu-n'hi-do. Després, clar, s'ha de valorar el cas concret. Una persona que té una malaltia, que per exemple no pot bufar o el que sigui, ho demostrarem que no ha sigut perquè no volia sinó perquè no podia. És un cas molt excepcional, no? Però, per exemple, això venia lligat amb el tema de la fuga. És que si tu marxes...
És un delicte de desobediència. I després, com et dones a la fuga? Perquè si a sobre fas una arrencada d'aquestes de cursa, doncs fins i tot un delicte de conducció temerària. I si et portes per davant una moto del policia, doncs delicte de conducció temerària. Són uns quants, no? Sumada a la desobediència.
La llei desigual per tots. No ho és, no? I jo crec que en aquest cas no s'està complint. I es dona preferències a certes persones per la seva condició de polític i jo no ho veig així. I més encara quan és un tema penal que un cotxe és un arma. Un cotxe és un arma, pots fer mal. És veritat, eh? Aquesta frase me la talla la meva mare quan vaig començar a conduir. I és veritat que sí, sí.
En fi, doncs Déu-n'hi-do, eh? Avui és veritat que de vegades, com que són coses a les que estem tan habituals, no? Estem tan habituats com a, no sé, anar a sopar i beure una copa de vi o beure dues cerveses com a conduir independentment, eh? Que suposo que sembla en el fons que quan es comença a tipificar com a delicte o a multar perquè és perillós, doncs que tots ens alertem quan en realitat és una bona notícia, no?
Exactament. Això depèn de... És una mica trist, entre cometes, pensar que la societat només reacciona quan hi ha un càstig al darrere. Doncs, clar, clar, clar. És veritat. Sí, sí, malauradament és així. En fi, moltes gràcies, Sílvia. Una setmana més per descobrir unes qüestions vinculades amb el món del dret. Tornem dimarts que ve amb més coses. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. Gràcies.
Just a la fusta.
3 minuts i arribem ja a la 1 en punt del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dimarts 8 d'abril. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Buen al servei d'informatius i també a la producció del programa. Avui també hem fet el temps amb el Carles Hernández i Rius. Hem parlat amb el conferenciant que farà el curs, la sessió d'ocupació aquest dijous a Milipalacios, organitzat per la secció de promoció econòmica.
Hem fet també tertúlia amb Pep Quintana i Jordi Farràs, hem tingut l'amalac de Cordill del Pep Quintana, també hem parlat de coaching, avui de cridar amb en Francesc Corbella, i ara mateix la sentida hem parlat també amb la Sílvia Masmitja. Us ha parlat des de les 10, Carme Verdó, i tornarem demà de 10 a 1, com sempre, amb més coses. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smoot jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com A l'escoltes, ràdio despert. Sintonitzes, ràdio despert. La ràdio de Sant Just. Durant el dictor punt. Ràdio despert.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Mas Lluï comptarà amb un equipament esportiu la primavera que ve. Així ho ha assegurat el responsable de l'empresa adjudicatària de la seva construcció als veïns i veïnes del barri. La intenció és tenir-lo enllestit abans de l'1 de març de 2015 i portarà per nom Sant Jus Padel Club. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 8 d'abril. En titulars estaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
El sociòleg Emili Palacios impartirà dijous a Sant Just una sessió per informar sobre la recerca d'ocupació. Es fa en el marc dels plans d'ocupació municipals per explicar la situació actual del mercat de treball. Serà a l'edifici de les escoles. La unitat d'intervenció ràpida farà més de 800 actuacions a la via pública els propers dos anys. És un servei que complementa la feina de la brigada municipal que s'ha posat en marxa recentment a Sant Just per fer petites obres als carrers.
I el club hípic Sol Solet és un dels impulsors de la primera fase de la Copa d'Europa de clubs de Pony Mounted Games, que se celebrarà aquest cap de setmana a Barcelona. Hi participaran més de 300 genets vinguts de països com Àustria, França o Alemanya.
Bon dia, Mas Lluï comptarà amb un equipament esportiu la primavera que ve. Així ho ha assegurat el responsable de l'empresa adjudicatària de la seva construcció, els veïns i veïnes del barri, en una trobada que van mantenir la setmana passada. Sant Just Notícies. La idea de l'empresa és que l'equipament estigui construït entre l'1 de gener i l'1 de març de 2015. Ho ha avançat el Just a la Fusta, el regidor d'Esports i de Via Pública de Sant Just, Víctor Murillo.
Jo dic el que deia l'adjudicatari el dijous. El deia que entre l'1 de gener i l'1 de març la volíem inaugurar. Jo crec que ara aquests dies arribarà aquí a l'Ajuntament l'Egecutiu, el que és el projecte d'Egecutiu. Quan estigui tot en ordre pot començar l'obra. Jo crec que començarà abans de l'estiu.
L'objectiu seria, com sentíem, començar les obres abans d'aquest mateix estiu. De moment, l'Ajuntament treballa en el desbrossament d'aquesta parcel·la, que és municipal. Per adjudicar aquesta obra, el consistori ha fet una concessió demanial, és a dir, cedir un dels seus terrenys perquè una empresa l'exploti a canvi de pagar un lloguer a l'Ajuntament de Sant Just. Ho ha explicat Víctor Murillo.
agafem un terreny que tenim, que està destinat a equipaments esportius, detectem que hi ha una necessitat, que és el pàdel que està creixent molt, fem el concurs, presenta una empresa, i nosaltres no volem construir res, nosaltres no volem gastar ni un dur com a ajuntament, volem tenir això. Si tu vols fer la inversió, jo et cedeixo el terreny durant 35 anys, però m'has de pagar un lloguer. Ells fan l'obra, l'obra està al voltant del milió, milion cien, més o menys, però aquesta empresa, l'adjudicatari, li paga l'ajuntament 20.000 euros anuals. Sant Just Notícies.
El nou equipament de Mas Lluís es dirà Sant Just Padel Club. Pretén ser un club esportiu i acollir, entre d'altres, sala de fitness, activitats dirigides, piscina descoberta i 15 pistes de pàdel, tot i que inicialment comptarà amb 9 pistes. Sentim de nou Víctor Murillo. Crec que al barri de Mas Lluís li fa falta activitat d'algun tipus d'econòmica, esportiva, d'equipaments. Comptar de cop i volta amb una instal·lació que tindrà piscina, una piscina de sala de fitness, un local social... Al final tindrem 15 pistes de pàdel, però d'arrencada seran 9.
Segons Víctor Murillo, no és una obra complicada, per tant, considera que sí que podria estar fet la primavera vinent. El regidor ha assegurat que el preu de l'abonament no superarà la mitjana dels preus de l'entorn. L'establiment de la tarifa no depèn de l'Ajuntament de Sant Just, sinó de l'empresa adjudicatària del servei, i calcular que es mourà entre els 50 i els 60 euros mensuals. A més dels socis i sòcies, també podran utilitzar aquest equipament les escoles de Sant Just, en el marc del projecte esportiu del municipi.
Dins del plec de clàusules ja diem que ha de tenir accés a les escoles, a l'esport infantil, la formació... Tot això està encabit dins del projecte. El projecte esportiu del Padel no diem que s'ha supervisat, però sí que s'ha de fer conjuntament amb nosaltres, a l'Ajuntament. Si jo tinc una escola que vol fer això, hem de donar-li cabuda a aquest esport.
Es calcula que la construcció de l'equipament esportiu Sant Just Padel Club costa entre un milió i un milió dos cents mil euros. Si tot va bé, doncs, podria estar construït abans de l'1 de març de 2015. Sant Just Notícies
Més qüestions quan passen 5 minuts de l'una del migdia. El sociòleg Amili Palacio es donarà dijous les claus per fer una bona recerca d'ocupació. És una sessió que es fa en el marc dels plans d'ocupació municipals i s'orienta a persones interessades en conèixer la situació actual del mercat de treball i millorar les seves possibilitats d'ocupació. Sant Just Notícies.
Palacios, que també és historiador, conduirà aquesta sessió teòrica i pràctica d'unes tres hores per tal de donar la informació i orientació necessària abans de començar a buscar feina. Entre altres coses, explicarà les maneres que hi ha de recerca d'ocupació. Les ha comentat el Just a la Fusta. Si venia a la tradicional, visitar empreses, presentar currículs, etcètera. Presentar-se a una empresa, no hi ha currículs sinó personalment, i demanar ocupació i tenir una entrevista amb el cap de personal, etcètera, etcètera.
Però avui dia, bàsicament, hi ha nous sistemes que estan en relació, sobretot, amb l'ús de la telemàtica, de la informàtica. Segons Emili Palacios, està en situació d'atur i en situació de buscar feina. Són dues coses diferents, que acostumen a afrontar-se també de maneres diferents. No és el mateix estar en atur que estar en situació de cercar feina. Personalment, anímicament, motivacionalment,
No és el mateix el posicionament d'estar en atur que buscar cercar feina. L'estar en atur és un posicionament passiu i negatiu, i l'altre és un posicionament dinàmic, positiu, que té una postura oberta a la cerca de feina, que és molt difícil.
A més, el sociòleg considera que buscar feina requereix un gran compromís i un mètode concret. Per això, Emili Palacios farà primer una part teòrica per explicar quines són les eines bàsiques per buscar feina i després les persones que assisteixin a la sessió posaran en practicat tot el que s'hagi après. Una part d'exposició, explicació, comunicació i una part d'eines per analitzar-se un mateix, veure-se en relació amb l'ocupació i després on cercar, com cercar
I tot això ho farem d'una manera pràctica. Fairete-li present que la recerca d'occupació és un metode, és una disciplina. Aquesta disciplina, aquest metode, cada u és el seu propi cap.
La sessió amb el sociòleg i historiador Emili Palacios per conèixer maneres efectives de buscar feina requereix inscripció prèvia. S'ha de fer el correu electrònic promocióeconòmica arroba santjus.cat. L'activitat tindrà lloc dijous a les 10 del matí a l'espai de formació de l'equipament de les escoles.
Més qüestions. La unitat d'intervenció ràpida farà més de 800 actuacions a la via pública en els propers dos anys. El nou servei s'ha posat en marxa l'últim mes i complementa la feina de la brigada municipal per donar una resposta més àgil a les incidències, a més de fer el manteniment de tots els elements dels carrers.
La unitat d'intervenció ràpida fa actuacions concretes als carrers de Sant Just per tal d'arreglar petits desperfectes o mantenir elements de la via pública, com ara vials, reparar paviment o senyals de trànsit, entre altres qüestions. El regidor de Via Pública, Víctor Murillo, ha explicat al Just de la Fusta per què era necessari crear aquesta unitat.
Quan tot va bé, hi ha peles per fer obres. No ens enganyem, moltes vegades els municipis han fet reformes amb obres. Si un carrer té 10 onys, bé, escolta, fem el carrer. Jo crec que no toca, no és necessari. Jo crec que el que hem de fer ara és anar reparant i fer manteniment. Amb els recursos propis, bé, té una brigada. La brigada arriba fins on arriba, té els seus horaris. A més a més, hem de fer moltes coses. La brigada és la mateixa que fa quan muntem qualsevol activitat al carrer. La brigada de ser-hi.
En concret, hi ha dues unitats formades per dues persones cadascuna que treballen des de principis de març. Ara estan treballant a la zona de les bases de Sant Pere i preveuen dur a terme 800 actuacions aquest any i el que ve. Víctor Murillo assegura que també es tenen en compte els imprevistos que van sorgint als carrers.
Hi ha una diagnòcia al municipi, aquests 800 punts més o menys, però surten coses a cada dia. Vol dir que aquesta unitat ràpida podrà anar a qualsevol lloc del municipi en qualsevol moment. Si surt un imprevist, anirem. I ja tenim la cosa en compte, amb aquest contracte tenim un servei d'emergències 24 hores. Temps de nevada, de ventades, estan aquí també, cosa que ara no teníem.
Aquest 2014 està previst millorar més de 1.700 metres quadrats de paviment de voreres, més de 1.000 de paviment d'asfalt i més de 60 escosells. Els pressupostos dels propers quatre anys a Sant Jus comptaran, per tant, amb una partida dedicada a les tasques de la unitat d'intervenció ràpida.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passant deu minuts i mig de la una del migdia parlem d'altres qüestions que també us hem avançat en titulars. El club i pic Sol Solet és un dels impulsors de la primera fase de la Copa d'Europa de Clubs dels Pony Mounted Games que se celebrarà aquest cap de setmana a Barcelona. Va ser precisament a petició del Club Sant Justen que Barcelona va ser escollida per acollir aquesta primera etapa del campionat que consisteix en cinc fases que es faran fins al setembre arreu del continent. Sant Just Notícies.
Aquest esdeveniment tindrà lloc dissabte i diumenge a les instal·lacions del Reial Club d'Apolo de Barcelona i s'enclourà a la Barcelona Equestrian Challenge. Serà, per tant, una de les cinc mànigues de la Copa d'Europa de clubs de Pony Mounted Games Peter Dahl i participaran més de 300 genets provenents de França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Espanya. Les categories són la sub-12, sub-14, sub-17 i Open, aquesta última oberta a joves a partir de 17 anys.
La directora del club, Marie Folet, en parlava a l'octubre al Juguem a Casa de Ràdio d'Esvern, quan es va fer oficial que s'havia acceptat la petició del club hípic Sol Solet. Se llama la Copa de Oro Clubs Peter Dal. Peter Dal, que es un señor inglés que hizo este trofeo, que participa a Italia, Francia, Suiza, España y Austria. Y vamos a organizar la primera manga de cinco que hay. Uno aquí, dos en Francia, uno en Suiza y uno la final en Italia, en Turin.
La primera prova es farà aquest cap de setmana a Sant Just, a Barcelona, volíem dir. La segona serà el cap de setmana següent a Istres, a França. La tercera, el 10 i 11 de maig, a Cluny, a França. La quarta, el 21 i 22 de juny, a Ginebra, Suïssa. I la cinquena i última, com sentíem, el 20 i el 21 de setembre, a Turí, a Itàlia, considerada la fase final.
El comitè oficial de Peter Del Cap va confiar en Barcelona gràcies a la seva oferta esportiva, a les instal·lacions del Real Club d'Apolo, al programa Barcelona Equestrian Challenge, al suport del Conseller Català de l'Esport i als Ajuntaments de Barcelona i al de Sant Just.
Més coses per aquest cap de setmana. Dissabte es podrà veure Mart i Júpiter des de l'Observatori del Milenari. El grup d'astronomia d'Esvern ha programat una nova observació astronòmica i preveuen poder veure aquests dos planetes a més de la Lluna. Ho ha detallat el just a la fusta Oriol Rigat, membre de l'entitat. Mart ja està sortint per l'est, és a dir que Mart ja podria començar a ser observable i Júpiter també el tenim en bona posició. Si no tenim núvols, doncs tenim la Lluna i un parell de planetes
I això, convidem a qui vulgui que passi per... Crec que ara ja és a partir de les 9 al vespre. A partir d'ara, com sentíem, l'observació astronòmica es retarda una hora, ja que fa un parell de setmanes que es va canviar l'hora i ara es fa de nit més tard. L'observació de dissabte es farà, si fa bon temps i no hi ha núvols, a les 9 del vespre a l'Observatori Astronòmica.