dels partits polítics, no estan d'acord amb això, el que tampoc ha estat d'acord és que algú digui que no, que això de la reforma de la llei estatal no va amb nosaltres.
Albert Rivera també ha criticat el govern de la Generalitat, que ha qualificat de feble i del qual ha dit que no planifica l'estratègia econòmica. L'Ajuntament d'Alcanar, el Montsià, demanarà responsabilitats a l'anterior equip de govern si s'acaben enderrocant la trentena de pisos de l'urbanització Serramar. Ho ha dit en declaracions a la xarxa el regidor d'Urbanisme, Manel Martí.
hem d'arrocar aquests 30 dos habitatges, i això comporta segurament indemnitzacions als propietaris i també la promotora, doncs haurem de demanar responsabilitats perquè un present cal que anar no valia pagar aquests diners sense veure qui són els responsables.
Un informe pericial elaborat per encàrrec del jutjat d'instrucció número 2 de Tarragona ha posat el descobert que entre els anys 1997 i 2003, amb tres governs municipals diferents, es van concedir més d'un centenar de llicències d'obres contràries a l'ordenament urbanístic municipal.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Després del partit d'ahir entre Catalunya i Nigèria, que va acabar amb empat a un, Barça i Espanyol s'entrenen avui per seguir preparant el derbi de diumenge al Camp Nou. Tots dos equips faran doble sessió preparatòria. L'equip blaurana s'exercitarà a les 11 del matí i a les 6 de la tarda. Ho farà amb la bona notícia de la reincorporació parcial de Tito Vilanova, que a la tarda ja va entrenar l'equip entre ells a Cesc i Son, que estan pràcticament recuperats de les lesions que arrossegaven.
d'abans de les vacances de Nadal. Ara haurem d'estar pendents de Víctor Valdés, que pateix una dolorosa facitis plantar. Per la seva banda, l'Espanyol, com dèiem, també farà dos entrenaments. El primer serà d'aquí a mitja hora i l'altre a dos quarts de sis de la tarda. Entre un i altre, la plantilla visitarà l'Hospital de la Vall d'Hebron i el de Can Ruti per portar regals als nens ingressats aquests dies de Nadal. En clau esportiva, dir-vos que el porter blanc i blau, Christian Álvarez, continua sent dubte per al derbi. Deixem el futbol i parlem de bàsquet. Avui el Barça juga contra el Kimqui. El top 16 serà a partir de les 5 de la tarda la pista russa
En el segon partit d'aquesta ronda no jugarà Joan Carles Navarro amb una sinubitis al turmell dret. Els de Xavi i Pasqual buscaran la segona victòria d'aquest top 16 després de derrotar amb solvència el Fenerbahçe a la primera jornada. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 10 i 5. La Unió de Botigues i Comerciants prepara iniciatives per potenciar el comerç local aquest 2013. Són propostes, per la primera meitat de l'any, una cursa popular i una cursa federada, més d'un possible mercat al carrer. De moment, no hi ha calendari concret per cap d'aquestes iniciatives, però la ubica i treballa perquè es puguin fer a la primavera. Una de les iniciatives seria un mercat en què els comerços sortissin al carrer
i l'altra proposta seria doble, una cursa popular i una cursa federada dirigida a professionals. Els detalls s'aniran desvetllant a principis d'aquest any 2013. La crisi també arriba al petit comerç i en l'últim any l'Ubic ha perdut 5 associats. En els anys de la crisi, en total, s'han perdut gran part dels seus socis perquè ara n'hi ha 34 lluny del centenar que havien arribat a ser l'Ubic, però confia que aquesta sigui només una situació temporal.
El basebre vivent de Sant Just instal·larà els vols de l'Ajuntament el 5 de gener aquest dissabte a partir de les 5 de la tarda. Serà el senyal que indicarà que els Reis Mags de l'Orient estan a punt d'arribar a Sant Just a la 61-ena cavalcada al nostre municipi. Serà una representació fidel de les escenes nadalenques per rebre els Reis. A més, Sant Just ha respost a la crida de la parròquia per buscar el Sant Josep i la Verge Maria del Passebre. Ara s'estan acabant d'última detalls, però sembla que la crida ha funcionat
i que la interpretació d'aquestes figures ja està resolta. L'arribada del rei d'Orient a Sant Lluís es previst que sigui al voltant de les 7 de la tarda i l'inici de la cavalcada serà a l'Avinguda Indústria, a prop del Casal Les Joves. Enfilaran el seu camí cap a la plaça Verdaguer, pel carrer Salvador d'Espriu, Tudona, Miquel Reverter i Verge dels Dolors i cap a les 7, el rebrà el mossèn Joaquim Rius de la plaça de l'Església, on adoraran el pessebre vivent i després seran reguts a l'Ajuntament per l'alcalde i regidors. Tot seguit, com sempre,
Es faran les salutacions des del balcó i l'alcalde Jureper Pinyals lliurarà la clau que obre totes les carres de Sant Jus perquè puguin deixar els regals durant la nit.
I acabem aquest bullet explicant-vos que el casal de joves continua amb els últims dos dies del seu casal de Nadal. Avui es farà una sessió de jocs online gratuïta a partir de les 11 del matí i demà divendres hi haurà un taller de manualitats per aprendre a fer polseres i trenes, també a partir de les 11. Tot plegat s'acabarà demà a la tarda amb un carou que és gratuït a partir de les 5. Les inscripcions oficialment ja ha acabat, però si us interessa alguna proposta d'aquestes podeu acostar-vos
directament a Casal de Joves per demanar si podeu participar-hi. I de moment això és tot. Més informació al butlletí de les 11.
Just a la pusta. Molt bon dia, comença amb aquesta hora un nou programa amb els millors moments d'aquesta temporada, d'aquest primer trimestre del curs 2012-2013.
T'acordeu que en aquests dies de festa nadalenca és el que fem en aquesta hora, des de les 10 i fins a les 11.000. Aquests millors en les seccions, a més a més també algunes de les millors i 10.000.
Els llums s'han apallat. Han tret el pastís. Aplaudien els pares, els tiets i els amics. Tots a l'hora, agrupats en un únic crit. Que demani un desig! Que demani un desig! I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser al centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador. Un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig. Les espelmes cremaven i alguns dels amics t'envocaven amb càmeres de retratar. Una veu comentava i que guapa està. I jo en el fons m'acabava el culet de la copa. Decidit a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit, per un cop amb petitits, sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets, fer-me'n pas amb prudència per un entramat de sabates d'hivern, de confet i aixafat i esprintar, maleint la llargada dels meus nous passets.
i amagar-me entre un tap de suro i la paret, just a temps que no em mengi el collons de gatet, i escalar les cenefes del teu vestit, i falcar el teu esquerre en un descosit, i arribar-te a la teva...
Fins demà!
I ja dins del desig veure si hi ha bona enviar
Fem-me fotos gràcies.
i amb un home amb corbata que no sé qui és i en el núvol de somnis que tens a l'abast i entre d'altres que ho sento però ja mai viuràs detectar un caminet que m'allunyi del grup o una ombreta tranquil·la on desapercebut estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant el pla indescriptible que és estar amb tu
Avui que et fas gran, mentre fora de l'ull les espelmes es van apagar.
12 minuts i arribem a la una del migdia. Aquesta sintonia que ens indica que és moment de tirar una mica enrere. La màquina del temps. I repassar la història dels invents que ha marcat la nostra vida quotidiana. Ho fem com sempre...
amb l'Alea Ardenui. Bon dia, Lea. Què tal? Bon dia, Carme. Avui cap on anem? Avui anem lluny també amb un invent que potser ara no es fa servir tant o sembla que no s'ha de fer servir tant però és l'inici o si més no va permetre a molta gent poder vestir-se o fer molts tipus de robes diferents i amb molt menys temps. En concret? Sí, sí, ja està. És molt ràpid això.
Ens quedarem sots un dia. El 1846. Per parlar del dispositiu mecànic o electromecànic que serveix per unir teixits usant fil. Si algú no és una màquina de fil. Mai cap no s'hagi fixat més per la cara interior i l'altra per la cara exterior del teixit. Si bé existeixen màquines que usen fins a 3 i 4 fils. Hi ha de tot, però la base, la més bàsica, té dos fils.
Abans de la invenció, com dèiem, de la màquina per la costura o el disseny de vestimenta, tot es cosia a mà, evident. En un inici es va intentar copiar aquest mètode de cosir a mà, però en general aquests primers intents van resultar un fracàs. Justament en una època en què la indústria de la confecció intenta millorar el rendiment de l'artesania, sobre la que encara descansa, el primer dispositiu mecànic que va permetre cosir
Va ser el Wiesenthal. Se li va col 701, el 1755, més d'hora del que he dit jo abans, però perquè no va anar gaire bé, llavors tampoc la consideren la primera, no? L'agulla d'aquesta màquina va ser dissenyada per ser passada a través de la tela per un parell de dits mecànics i compresos per l'altre costat per un segon parell, o sigui, com si hi haguessin dos dits a dalt que agafessin l'agulla i dos dits a baix que la pugessin. Era una agulla de dues puntes en forma de llançadora,
I la seva idea era molt simple, evitar que les costureres haguessin de girar l'agulla després de cada puntada, a les dues cares de la tela, no? Allò de un, dos, que ho fes la màquina. Que fos una mica més... Sí, i més ràpid, més fàcil. Aquest mètode va permetre recrear el mètode de costura manual, però tenia també certes limitacions. Els fils havien de ser molt breus, i per tant calien parades freqüents, però no era molt útil, doncs. No gaire, no? No.
Per tant, doncs, hem vist una mica uns quants intents, no? És a dir, encara no sortia ben bé tot el que buscava. No, el que va ser bo de Wiesenthal és l'agulla aquesta, l'agulla aquesta que era com una llançadora. Amb allò vam fer altres coses després, com sempre hi ha.
saps que molts invents hi ha qui va recollint el que han fet els altres. Sí, és el que hem anat aprenent també amb aquesta secció, que els mèrits a vegades se'ls endú algú altre. Sí, que al final l'últim que s'emporta el mèrit, posar-ho tot juntet i fer-ho la passada. Després d'uns quants intents infructuosos, uns quants anys més tard, en concret era el 1830, o sigui que ha passat bastant de temps,
La primera màquina de cosir, en realitat no era res més que una taula sobre la qual una roda feia pujar i baixar l'agulla. Això ja ho has vist. I va arribar a tenir fins a 80 unitats en servei només a París. El 1841.
La gran majoria es van utilitzar per a la construcció dels uniformes de l'exèrcit, els cosidors, va assaltar i, amb el pretext, li van destrossar la botiga i totes les màquines, i gairebé el maten. Era aquesta idea que hi havia, no?, que segons qui encara es pot tenir, i jo encara he sentit de vegades gent dir que segons quins avanços treuen feina la gent, per tant, imagina't en aquella època. Culminant aquest primer intent de manera tan dramàtica, l'evolució de la màquina de cosir va passar als Estats Units...
on la primera patent americana arribava el 1846, alias Hope, un mecànic tèxtil de Massachusetts que incorporava una agulla de cosí amb el forat a la punta. De manera que, en traspassar la tela, el fil formava un llaç, pel qual passava un segon fil, per crear una puntada consistent. Hope hauria de lluitar una colla d'anys per protegir legalment la seva patent dels imitadors. O sigui, aquest home al que se li...
otorga, sobretot, és el tema del llaç. Aquest llaç, que la gent no sabia com fer-ho, ell ho va resoldre. És el que va tenir la idea, que una mica ho marca tot. Exacte. I poc després...
apareguer un innovador que millorar, com hem dit abans, sempre és el meu igual, millorar els mecanismes de hop. I l'inventor es deia, aquest sí que et sonarà, Isaac Singer, perquè hauràs sentit a parlar de les màquines de cosir. Singer, doncs és d'aquest home. L'Isaac Singer és un mecànic nascut a Pitstow, a Nova York. La seva veritable vocació va tenir un altre d'aquests, però, clar, l'Ivana Inventor era una màquina per perforar roques que li va fer guanyar fins a 2.000 dòlars. Déu-n'hi-do, molt bé. Sí, guanyava bé la vida en aquest sentit.
Sens dubte, però, el seu treball més reixit, el més conegut, va ser el perfeccionament de la màquina de cosir el 1850. En Singer va perfeccionar i millorar el mecanisme de moviment ràpid i continu de l'agulla, amunt i avall, per mitjà d'un pedal. Ara sí que ja ens ve més al cap la típica màquina de cosir que amb el peu li va donant el pedal i aquest pedal va fent pujar i baixar l'agulla i va cosint. S'inicia aleshores un llarg procés judicial
Perquè Hope, l'anterior, va reclamar els drets de la patent, no de la màquina en si, com ja hem dit, sinó del punt de la llaçada, allò que ell havia aconseguit. Resulta que Singer s'ho va copiar tal qual. Clar, home, total, sí. La justícia va acabar donant la raó al primer, a Hope, el 1854, i per tant en Singer, el que era jueu i vocacional del teatre, va haver de pagar royalties per cada màquina venuda.
Què va passar? Doncs que en Hope, els ingressos... No, no, el primer, el que havia reclamat, escolta, l'Allaçà me l'he inventat jo, doncs els seus ingressos es van incrementar fins a assolir unes milionaris, gràcies al que havia rebut de l'altre, que havia venut. Així doncs, han esclatat la guerra civil americana, invertir una part dels seus diners per finançar l'exèrcit federal i a més a més s'hi enrotllar com a soldat. Un noi curiós.
El 1865 fonda la companyia Hope Machine, productor d'una màquina de cosir que seria premiada a l'Exposició Universal de París. El 1867, però malauradament va morir al cap de poc, el 1867 mateix, als 48 anys d'edat. O sigui que realment va veure com li copiaven la llaçada, li van pagar, és a fer milionari, va finançar l'exèrcit, és a fer soldat.
Però bé, res més, poca cosa més. Fins i tot és curiós que als Beatles, el 1965, li van dedicar la pel·lícula musical Help. Quina gràcia, no? Sí, és curiós.
Pel que fa a Singer, doncs, diria que també era un home peculiar, deu ser cosa dels inventors de màquines de cosir. L'Isaac Singer era un home excèntric que practicava la bigàmia i va arribar a tenir com a mínim 19 fills de 5 dones diferents. En Singer va establir la primera factoria a prop de Glasgow, a Escòcia, el 1867, i posteriorment en va obrir dues més, una a França i l'altra al Brasil, fins a constituir una de les primeres multinacionals americanes. De fet, les seves màquines de cosir, mundialment famoses,
Li van reportar una fortuna immensa, com ho demostra la mansió que té, o que tenia més aviat, de 115 habitacions que es va fer construir al comtat de Davon, Anglaterra. Sí, sí, on va viure allà els seus darrers dies. És un més gran que molts hotels, no? És enorme, sí, però va fer tants diners que, mira, ell va morir el 1867 als 63 anys.
En fi, tant des del punt de vista domèstic com industrial, la màquina de cosir constituï una autèntica revolució i per primer cop les famílies modestes d'arreu del món tenien l'oportunitat de confeccionar els seus propis vestits de manera pràctica. En si era emplaçada, com ja hem dit, damunt d'un tauler de fusta, sostingut per una estructura de fetge de la màquina de cosir clàssica. La cara que s'hi visualitzem, no? Sí.
D'altres fabricants també en van produir, però cap va assolir la fama i el prestigio de la Singer, fins al punt que, ja des de bon principi, l'únic establiment autoritzat a Barcelona, per exemple, al carrer Ferran, es veia obligat a advertir, per mitjà d'un anunci publicat a la premsa, que quantes màquines de coser se venden con el nombre de sistema Singer. No poden ser garantitzades per ella. Durant gairebé 100 anys, la màquina de cosir seria els que es podien disposar la majoria de les llargs.
calia una despesa familiar important i a filles. Citaven el seu gust, una de les abilitresses de casa, però als anys 60 la incorporació massiva de les dones almerió.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Fins demà!
Y tu piel es blanca, como esta mañana de enero. Demasiado hermosa, como para ir a trabajar. Y sin pestañear, hablamos con la jefe en cuento chino. Y como niños, nos volvemos a acostar. Se supone que debía ser fácil. Lo hago un poco difícil. Perdón. Suerte.
Que tú ríes y no te enfades. Porque eres más lista y menos egoísta que yo. Tú todavía tienes frío. Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar.
Imagina una calita, yo te sirvo una clara, es verano y luz del sol, es la costa catalana y estamos tranquilos, como anestesiados, después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana, imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mallot amarillo.
Bona nit.
Bona nit.
Pero no os da igual, hoy ganaremos el mundial. Subimos a casa, hacemos el amor y sudamos tanto que nos deshidratamos. El tiempo se para, el aire no corre, mosquitos volando y grillos cantando. Y tú a mi lado, muriendo de sueño, cansada, contenta. Me pides un cuento y yo te lo cuento, más bien me lo intento. Te explico que un niño cruzó el universo montado en un burro con alas de plata buscando a una estrella llamada Renata.
Bona nit. Bona nit.
Al principio dormimos, ahora ya suspiras. Me retiro mi espacio
Me gusta dormir solo. A tu lado. De la cama. Esta cama. Hoy repleta de mantas. En esta mañana.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club.
T'hi esperem. Perseguidatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agent, tant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiu. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre. Del 22 de desembre al 5 de mes, muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta.
Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. A l'escoltes, la viuda es veu.
Un moment, ara per la literatura, com cada dimarts el Diego Marcos de la llibertat. Algunes de les hem trobat. Avui comencem saludant el Diego Marcos. Bon dia, Diego. Hola, bon dia. I parlant d'una de les novel·les de les que més s'ha parlat. 50 sombres de Grey. Sí, 50 sombres de Grey, que és la primera. 50 sombres, que totes són 50 sombres. L'última és 50 sombres alliberades. No ho recordo ara. Ràpidament, perquè tenim aquí la xuleta. 50 sombres més fosques.
Bueno, és aquesta... que jo fins ara, sincerament, el que passa és que està tenint i l'acceptació, sobretot, sobretot, quasi exclusivament a dins del públic femení, m'ha forçat una mica a fullejar-lo, a veure de què anava, i portar-lo i parlar una mica d'ell. Que... L. James...
que és l'autor, ha dividit tota la història, les 50 personatges es coneixen, les 50, a veure, entrem una mica en la... Aquí és on els personatges es coneixen. És una estudiant que ha de fer un treball somnistari, una persona d'èxit i jove, ha hagut relacions...
conegudes almenys, perquè hi ha moltes converses amb la seva mare, i no hi ha cap noi, no ens has presentat cap noi encara, llavors estableix contacte amb l'altre personatge, amb el Christian Grey, que és l'altre personatge de les novel·les. Els dos queden captivats, costums una mica per dir-vos, no?,
Inicia l'Anna, que és el personatge femení, amb tota una sèrie d'experiències sexuals que podem qualificar d'alto voltatge. S'ha parlat molt a la premsa de...
d'aquestes tres novel·les. Hi ha qui les ha qualificat com a novel·les pornogràfiques amb argument, que normalment les obres pornogràfiques no acostumen a tenir arguments. Això ho qualifiquen com a novel·les pornogràfiques amb argument. El fet real és que està tenint molt bona acceptació. Jo, quan moltes vegades es parla, això és literatura, no és literatura. Literatura, per mi, és tot allò que li pugui fer
disfrutar de la lectura. Per tant, sí que seria literatura. Ho entraria, sí. Després, a veure, podem fer subdivisions de la literatura, no? El que passa és que mai se sap per on una persona es pot enganxar a la lectura. I, a més a més, tot el que quan ho llegeixes, sense que hagis de fer allò, l'esforç que moltes vegades molta gent ha fet, jo confesso que fa molt que no el faig,
que un llibre que es comença s'ha d'acabar, per què acabar-se? Perquè moltes vegades no ens interessa en absolut el que ens estan explicant, i un escriptor no és superheroi, el que l'haguem de seguir en penitència, fins i tot de vegades arrossegant-nos per intentar acabar el llibre i entendre què és el que ens està dient. Si no ho entenem bé perquè pensem que l'autor desbarra i està equivocat,
o perquè és un idiota, i això que ens està explicant són tonteries, doncs es deixa de banda i es passa a una altra. I tan tranquils, no? A vegades és un plaer també poder trencar un llibre a la meitat. Sí, sí, sí. A veure, jo, sincerament, alguna vegada ho hem comentat, Carme.
Per ara jo no he pogut, em sembla que tu m'havies dit el mateix. Sí, tampoc. Bueno, un sí que m'ha llegit. Bueno, a veure, llegir... Menys After Dark i... Sí, igual que jo. I Tòquio Blus el vaig deixar a meitat. Jo vaig llegir After Dark i vaig llegir amb un títol molt estrany El País del Fin del Món i no sé què més.
Aquest sí que el vaig deixar a la meitat perquè era bastant bo. El vaig acabar, no ho recordo. En fi, i és això, i estem parlant de tot un Murakami, un senyor que fa dues setmanes encapçalava les llistes del Premi Nobel, que al final no li van concedir a ell. Llavors, tornem-nos a centrar en les 50 sombres de Grey. Si qui les agafa, disfruta de la lectura...
benvingut sigui el llibre. Si està tenint l'acceptació que està tenint ara amb un cert suport publicitari però en un començament pràcticament sense suport publicitari perquè les editorials últimament no es gasten ni un euro en publicitat, a mi em sembla que és un èxit ben guanyat.
Doncs són aquestes 50 sombres de Grey, de L-G-L-E-L, James, ara sí, aquest James que s'encolava. Això està editat per Grijal Bon Castellà i Rosa dels Vents en català. En català també. Molt bé, doncs aquí ens n'anem cap a les filles del paraíso de Donna León, crec que alguna vegada ja n'hem parlat també aquí al programa. Sí, bueno, Donna León, que diuen que és la reina de la novel·la negra. I llavors, a veure...
Aquí dona León abandona el seu personatge de tota la vida, el comissari Brunetti. I s'adintra una mica, crea un nou personatge que no sabem si tindrà continuïtat, si Brunetti s'ha jubilat definitivament i aquest nou personatge serà el protagonista de les seves...
les seves futures novel·les, que és Caterina Pellegrini, que és una experta en òpera del barroc. Llavors, a veure, aquí hi ha una maniobra conjunta entre la dona de León i la Cecília Benini, la mezzo-soprano, al voltant d'un compositor del barroc del segle XVII, que és Agostino Estefaní.
Dona León ha escrit aquesta novel·la basant-se una mica en una òpera d'Agostino Stefani que es deia La Libertat Contenta. I a la vegada la Benini ha tret un disc també d'aquest mateix autor. I estan fent, bueno, ja dins del llibre hi ha un còdic d'aquests models que es fan servir
Bé, no modern, és un codi alfanumèric que tu entres a internet, entres amb aquest codi alfanumèric i llavors t'adreça a la... Ai, Benini, perdó, Cecília Bartoli és la mezzo soprano. T'adreça a l'obra de la missió de la Cecília Bartoli, no? I allà hi ha tota una sèrie de documents visuals i auditius
Per complementar el llibre de les joyes del paraíso. En català està editat per edicions 62. Llavors, què ens trobem? A veure, que aquest Agostino Estefani va ser un personatge d'un cert pes, però tan diplomàtic, a part de com a músic, en la seva època. I en l'òpera que hem dit abans, La Libertat Contenta,
es narra un procés d'adulteri, de relacions, de no recordo quina princesa amb un duc. Llavors aquest duc, un bon duc, apareix mort. Això és l'obra, la realitat. Llavors, diguem, haur dit la dona León, aquí, és la... Fins aquí estava involucrat. Llavors hi ha l'especialista aquesta, Caterina Pellegrini,
experta en l'òpera del barroc, investigar tot el que va passar al voltant del... Molt bé, doncs. Diu Eli. És una nena que no té pares, com molts protagonistes de novel·les juvenils, infantils o juvenils, com podia ser Harry Potter, per exemple. És veritat. I llavors, ella és criada per una dona...
que arribada a un punt fa que entri, que aquesta nena entri al servei del cavallet Roc de Roca i Eli, junts amb el qual parla, i ara ves, també parla amb ella i s'entenen, entren al servei d'aquest cavaller i es dediquen a tenir un monjo especialista, expert en arts marcials, no?,
I entre aquests quatre personatges, el Quixot, el personatge, el cavaller roc de Roca Negra, corren les aventures i són els que planten cara al malvat de la novel·la, que és el príncep Llop de Torreforta. Val a dir...
que l'autor es diu Níster i és el mateix autor d'una saga que és coneguda sobretot per les de 8 anys, que és la latina superbruixa. La latina superbruixa és un d'aquests com ara són el Jerónimo Stilton i la latina superbruixa deu de tenir com 10 anys o alguna cosa així. Igual té 20 o 30 llibres publicats. Déu n'hi do.
Molt bé, doncs amb aquest aradesca acabem aquest repàs per llibres que fem cada dimarts amb Aligo Marcos de la llibreria Resenya. Moltes gràcies, Diego, i fins la setmana que ve. Gràcies a tu. Adéu, bon dia. Adéu.
I wish I knew how it would feel to be free. I wish I could break all the chains holding me. All the things say I'm lying.
Fins demà!
Fins demà!
And look down at the sea And I'd sing Cause I don't know How it feels to be free I wish I knew how It would be to be free I wish I could break
Bona nit.
Fins demà!
One love, one love One life, you've got to do what you should One life, with each other Sisters, brothers One love, but we're not the same We've got to carry each other Carry each other, whole heart
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Són les 11 Notícies en xarxa
Bon dia, us parlem Montse Hidalgo i Maite Polo. Catalunya tanca l'any 2012 amb gairebé 647.000 persones a les llistes de les oficines d'ocupació. Són les dades que ha fet públiques avui el Ministeri d'Ocupació i que asseguren que el desembre a Catalunya va disminuir la llista d'aturats en 5.135 persones.
En declaracions a la xarxa, la responsable de l'àrea socioeconòmica del Sindicat Comissions Obreres de Catalunya, Cristina Faciabent, ha dit que la davallada no vol dir pas que aquests aturats estiguin ara treballant. Segurament gran part de les persones que han deixat de constar com a aturades aquest mes de desembre del 2012 no han trobat una feina, sinó que deixen de constar perquè no han renovat la seva demanda. I no l'han renovat segurament perquè han esgotat...
Ja han començat a circular els primers vehicles pel nou eix transversal desdoblat. L'autovia coneix el Pla de Lleida, la comarca de la Sagarra, amb la comarca gironina de la Selva, travessant la Catalunya central. Les obres s'han fet per descongestionar aquesta via, la C25, i reduir la sinistralitat.
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha valorat molt positivament el desdoblament de l'eix transversal i ha explicat en declaracions a la xarxa que el conseller de Territori, Santi Vila, li expressarà una altra inquietud, el desdoblament d'una altra carretera, la C-55. Ara vaig fer més que teníem i de moment el que és cert és que ell està prenent possessió i demà espero poder-lo saludar.
la inauguració del desoplement de l'eix i no tinc cap dubte que el Santi, quan tingui controlada la situació, farà el que pugui per resoldre aquest problema de la C-55. A partir de demà, quan s'obri completament la carretera, l'autovia funcionarà amb dos carrils per sentit, amb trants de tres carrils per sentit en les zones amb més volum de trànsit.
La direcció i els sindicats de l'empresa Roca, a Gabà, al Baix Llobregat, han trencat les negociacions sobre l'expedient de regulació d'ocupació que afecta aquesta planta. El motiu, segons els sindicats, és l'eliminació de complements salarials com ara el d'antiguitat. L'autoritat laboral és qui haurà de decidir en aquest conflicte. Gabà, Mari Carme Gallego, bon dia.
Bon dia. L'empresa vol deixar sense efecte la clàusula de revisió salarial i eliminar plussos per antiguetat i puntualitat. Malgrat tot, no ha concretat com quedarien els salaris. Els sindicats s'han negat a negociar perquè Roca pretén acomiadar 500 persones a les fàbriques de Madrid i Sevilla. Gregorio Almendros és el president del comitè d'empresa de la planta de Gavà.
La direcció de Roca manté que cal rebaixar els salaris perquè els ingressos de l'empresa...
han baixat un 60% en 5 anys. Els Mossos d'Esquadra han detingut 4 persones a Barcelona que robaven amb el mètode a turistes russos. Els lladres seleccionaven cotxes en circulació que poguessin obtenir objectes de valor al seu interior. Llavors li punxaven una de les rodes amb l'objectiu que el vehicle s'aturés. D'aquesta manera els lladres entretenien els ocupants del vehicle mentre aprofitaven un moment de descuit per poder robar les bosses de mà o aparells d'electrònica.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui el Barça-Riga el juga contra el Kim Kim al partit del top 16 de l'Eurolliga. Serà a partir de les 5 de la tarda la pista russa. En el segon partit d'aquesta ronda no jugarà Joan Carles Navarro amb una sinubitis al turmell dret. Els florenes buscaran la segona victòria d'aquest top 16 després de derrotar amb solvència el Fenerbahçe la primera jornada de la competició continental.
En futbol, a la xarxa que el porter del Barça ve, oi, amb tres partits i no amb dos, com s'havia dit en aquestes darreres hores. El comitè de competició l'ha castigat en un partit per la doble, amb una estació rebuda en l'enfrontament contra el Girona, i en dos per les protestes posteriors al col·legiat que s'han estimat com a desconsideració a l'àrbitre.
Olazabaldons es perdrà als enfrontaments del filial contra el Villarreal, el Xerès i l'Almèria. Encara en futbol, després del partit d'intracatalunya i Nigèria, que va acabar amb empat a 1, Barça i Espanyol s'entrenen avui per seguir preparant el derbi de diumenge al Camp Nou. De fet, tots dos equips faran aquest dijous doble sessió preparatòria. L'Espanyol ja fa mitja hora que s'entrena, mentre que el Barça està previst que comenci a exercitar-se en aquests moments. L'equip blaurana ho fa amb la bona notícia de la reincorporació parcial de Tito Vilanova, que ahir la tarda ja va entrenar l'equip,
Entre ells, a Cesc i Song, que estan pràcticament recuperats de les lesions que arrossegaven abans de les vacances de Nadal. Per la seva banda, l'Espanyol segueix amb el dubte de si el porter blanc i blau, Christian Álvarez, podrà jugar al derbi, ja que encara no s'ha recuperat el 100% de les molèsties als isquitubials de la cama dreta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. La Unió de Botigues i Comerciants farà demà divendres el sorteig de Reis i oferirà la tradicional xocolatada. Fins demà encara es poden aconseguir, per tant, les botlletes per participar al sorteig de la UBI. Compren en qualsevol dels comerços de Sant Just adherits a la Unió de Botigues i Comerciants. Se sorteixen tres premis i també n'hi haurà algun pel públic que divendres a les 6 de la tarda a demà
s'acosti a la xocolatada davant del mercat. Els regals que desortegen són sortides de cap de setmana per dues persones i per les persones que s'acostin demà al mercat municipal es rifarà un lot de productes de bellesa de la perruqueria Esperança. A més a més, els nens i nenes també tindran premi unes banderales per rebre als Reis d'Orient.
I també arribem a la recta final de la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. Queden aquests tres dies en què estaran ubicats encara al parc del Parador. Una quinzena de paretes, de botigues i artesans santjustencs que venen des d'allà els seus productes als ciutadans i ciutadanes. A més a més, durant els dies de la fira també cada tarda hi ha diferents activitats per animar l'ambient. L'últim dia, a més, dissabte, dia 5, d'11 a 1, al migdia, el Patjarreial recollirà les cartes als Reis.
dels nens i nenes que les portin i encara no les hagin lliurat. A més a la tarda hi haurà també una nova xocolatada popular per escalfar motors per donar la benvinguda al Reis Mags de l'Orient.
I acabem aquest bullot explicant-vos que l'agrupació sardanista Sant Just organitza el 27è curset d'ensenyament de sardanes. Es fa cada dissabte durant tres mesos i el primer dia serà el 12 de gener, dos quarts de set de la tarda, al Centre Cívit Jo Maragall. L'últim dia serà el dia 2 de març. La inscripció és gratuïta i els cursets duren un parell d'hores cada dissabte. El curs adreça tant a persones que no han ballat mai com pels qui ja en saben una mica més des de l'agrupació Sant Justenca. També animen a balladors perquè s'assumin a fer
d'ensenyants. Les inscripcions ja estan obertes, es poden fer al mateix centre cívic John Maragall. I de moment això és tot. Més informació al butlletí de les 12 d'aquí una hora.
Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur I alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant I en aquella foto antiga oblidada en un galàs Heu parat una furgoneta aprofitant
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abcit romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant.
i ben volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant i que simpàtics que s'usbeu i quin mal devia fer i m'ho imagino o intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot
Trontoll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat, amagat en mentiretes, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugaz d'una vida millor.
Som molt joves per tenir res massa clar, amagat en no sé què és, però nena no puc respirar. Ai ben volgut, que estrany si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans, o el meu dit.
Fins demà!
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per a si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Faré d'homes seriosos, esperaré darrere dret, mentre tu li fas brometa. Veig que dels meus casals, mentre tu et reivindicis,
Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul.
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo dient, ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc.
T'hi esperem!
Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua, on l'aigua viu. A casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. Enerpro, 345-853 o consulta la nostra pàgina web Enerpro.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta. Just a la fusta.
En punt, un quart de dotze del matí, l'Agrupació Sardanista Sant Just organitza el 27è curset d'ensenyament de sardanes, que es farà cada dissabte durant tres mesos a partir del 12 de gener. El curset de persones que no han ballat mai, també pels qui ja ens saben una mica, i ara en parlem amb la presidenta de l'Agrupació Sardanista Sant Just. Teresa Cots, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Són ja 27 edicions, per tant, m'imagino que realment es pot dir que és una tradició, aquest curset aquí a Sant Just. Sí.
És una tradició fer aquest curset. Vull puntualitzar una cosa que no vull fer. Són dos mesos, vuit setmanes. Perquè fins a principis de març, no? Sí, sí, són vuit setmanes. I poden venir tothom, tant la gent gran com els infants, a partir dels set anys. És gratuït i l'horari és de dos quarts de set de la tarda a dos quarts de nou del vespre.
Tots els dissabtes, del 12 de gener, és que ara no tinc el calendari, el 2 de març, no? Sí, exacte. Sí, ho tinc ben de memòria. Durant l'any en quanta gent hi participa en aquests cursets, més o menys, eh? Això és molt relatiu, depèn dels anys, perquè hi ha anys que hi ha hagut molta gent, hi ha anys que ha baixat una mica...
I ens agradaria que la gent del poble que no balli o que no en sap, que vingués a aprendre a ballar sardanes. És la nostra dansa, la sardana. I ens agradaria molt que tothom hi vingués, que hi hagués més gent del poble que ballés sardanes. Hi ha poca tradició aquí, Sant Just? O hi ha poca gent que s'hi animi en les activitats que feu, per exemple?
El que passa és que és un poble dormitori i molta gent els caps de setmana marxa, però ens agradaria que hi hagués més gent que ballés. Hi ha una gent que és soci i tradicionalment ve a les ballades, però a vegades et coincideixen coses. Però ens agradaria que hi hagués més gent que ballés sardanes. Quanta gent sou ara a l'agrupació de Sant Just? De socis, et refereixes? De socis un centenar.
Llavors després a les activitats també s'hi apunta a altra gent que no és sòcia, no? M'imagino a les ballades. Sí, també ve gent a ballar que no és sòcia, evidentment, i és ben reguda igual que a qualsevol persona. Hi ha gent que potser és més gran i ja li fan mal les cames, els braços, i potser no balla, però sí que li agrada escoltar la música, que és molt maca. Hi ha algun límit per aquests cursos? És a dir, hi ha un màxim de persones que puguin participar-hi, o en principi més o menys és força obert?
és obert, perquè si en un moment donat fes falta que hi hagués més monitors, doncs es trucaria a la Federació de Catalunya i ens enviaria més monitors. O sigui que per ensenyar, per haver-hi més gent, no hi hauria problema. També em sembla que demanàveu que volíeu animar balladors que se sumessin a fer d'ensenyants, no?
Sí, també, sí, perquè a vegades, depèn de la gent que hi ha, doncs falten monitors, i també que hi hagués gent que vulgui aprendre a comptar i repartir, perquè hi ha molta gent que en sap de ballar, però mai s'ha posat a aprendre a comptar i repartir, i penso que és interessant també saber-ho. Sí que és veritat, no que fa la sensació que hi ha algunes tradicions que més o menys es mantenen, o que ara aquí a Sant Just, per exemple, a cas dels gegants, o que tornen a sorgir colles de foc o de percussió...
Fins i tot, segons quines èpoques o en altres municipis, l'esbarc també té més tirada, fins i tot entre els joves, i sembla que de sardana no acaba d'enganxar. Perquè jo penso que són modes, no? Pot ser, pot ser. Igual que ara hi ha modes, per exemple, als mitjans de comunicació, sembla que només tinguem castellers. També hi ha gegants, no es veuen, als mitjans de comunicació...
trobades gegants. Sembla que només es ballin aquí a Catalunya i es facin castellers. I a vegades depèn també la promoció que se li vulgui donar alguna cosa o no. I trobeu a faltar una mica de suport en aquest sentit per la Sardana? Sí, en tots els mitjans, no en la ràdio, en tots els mitjans, que hi ha poca difusió a la tele...
Sí, fan un programa minimalista de sardanes, però amb un horari que la gent ja està dormint o encara no s'ha llevat, no? No ho fan, per exemple, com els castellers en un horari normal. Això sí que ens queixem, que no està bé, no?
Però bé, suposo que hi ha algú interessat que hi hagi més castellers que gegants, però jo no he vist per la tele allò que hi hagi, el que tu parlaves, gegants, o grellers, o que hi hagi correflocs per la tele, no et veuen? Sembla que només hi hagi castellers, no? I això una mica, doncs...
tot el que es promociona, la gent hi va més. I aquí Sant Just, heu notat que ha baixat el nombre de balladors, o és una cosa que ja es manté dels últims anys, més o menys? És a dir, que trobeu a faltar que falti moviment, ja és una constant. El moviment de gent es va mantenint perquè entre la gent del poble i com també ve gent de fora, l'únic que passa és que com les subvencions van baixant, les cobles són de menys qualitat.
Si en un moment d'on tu poses una coble bona, de les que sonen bé, ve més gent, perquè aquella coble es pot escoltar. Però, clar, amb els mínims pressupostos, si ve una ciutat de gent o ve uns mongrins, això atreu més públic. Que si és una de les cobles que són més baratetes.
Això també passa, m'entens? No és igual que si tu vas a sentir un concert del Bruce Springsteen, si vas a escoltar un noi d'aquí al poble que ha començat a tocar. Està clar, està clar. Ens van entendre, és que clar, el moviment del públic va per aquí. I clar, si contractes cobles més bones, també ve més gent, perquè saben que...
que la sonoritat, el so és més bo, i, clar, la qualitat es nota. Però, bueno, és el que hi ha, i estem en moments de crisi, i no es pot demanar res més, no? Sí, estem parlant amb tres acords, presidenta de l'agrupació sardanista de Sant Just, perquè el dia 12 de gener comença aquest 27è curset d'ensenyament de sardanes. Dèiem al principi que, en principi, encara que hi hagi algú que no n'hagi ballat mai, que no en sàpiga gens, pot venir, no? Vull dir, encara que no dominin ni sàpiga què són... O sigui, res del llenguatge sardanístic.
Jo no en sé gens, per això ho dic. T'animo que t'apuntis també. Fes-me a propaganda aquí a la ràdio també. No, no, per això dic que suposo que de vegades frena una mica el pensar que no en sap gens, no? Però en aquest cas és per a principiants totals, no? Vull dir, també hi ha gent que en sàpiga. Per a gent que en sap, per a acabar de polir també les coses, també, saps? Hi ha gent que potser en sap i fer els canvis, els dos, els tres, a la gent li costa molt. Llavors, s'ha d'anar polint i s'ha d'anar treballant.
i que puntegin bé, que no puntegin amb els peus trepitjant a terra, que trepitjant patates, no?, s'ha de puntejar, bueno, doncs això són coses que es van polint de mica en mica. Tothom pot ballar a sardanes o s'ha de tenir alguna característica concreta o s'ha de donar alguna cosa? Jo penso que tothom pot ballar, sí que es nota que hi ha persona que té més oïda musical,
perquè les sardanes es compten i tenen un ritme. Ja veus que hi ha gent que no té oïda o música. Però al final, de molt matxacar-li, la persona aconsegueix ballar. No és una dansa que sigui difícil. El que més li costa a la gent és fer els canvis, el 2 i el 3. És el que jo noto que li costi.
en quin peu comencen, en quin peu acaben, però bé, la gent se'ls va explicant, explicant a vegades en un curset no en tenen prou i es fa un segon i aquella persona ho acaba d'entendre. I què diríeu per animar algú que s'apunti, que s'animi a participar d'aquests cursets i a ballar sardanes en general? Com l'animaríeu? Com l'animaríem? Doncs jo l'animaria que la dansa...
tradicional catalana és la sardana i penso que tot bon català ha de saber ballar com a mínim la sardana. No estem ara tots cridant independència i la majoria no sap ni ballar la sardana d'aquí. Jo penso que si volem que les nostres tradicions continuïn hem de començar a seguir mantenint les nostres tradicions i que tothom balli
que no es pot deixar perdre la sardana, que és la nostra dansa. Amb el ressorgiment de tots aquests moviments, és a dir, aquesta sensació que ara hi ha més nacionalisme, més sensació que la gent intenta potenciar més el que es fa aquí, heu notat que hi ha més interès o amb la sardana, en canvi, no s'ha notat tot això? No, jo considero que encara no s'ha notat. Això va per uns àmbits polítics, no va...
I cosa que em sap molt de greu, perquè si volem tot, penso que la nostra llengua, ja que volem que la nostra llengua, que es parli català a les escoles, també s'haurien d'implantar als col·legis, als professors de música. D'aquí de Pas a Profit ho faig una alerta, que els professors de música també haurien d'ensenyar la música de la Sardana. I les escoles de música que tenim aquí al poble no veig cap nen que...
que aprengui a tocar el flaviol, que aprengui a tocar la tenora, el tiple, només toquen guitarras, piano... I això és una cosa que em sap greu, que sempre he trobat a faltar aquest poble, que tenim bastantes escoles de música, bé si ja la teniu, bé si aquí baix, el Sanson, hi ha bastantes escoles de música a tot el poble, i en cap escola és vist que surti cap nen que toqui la tenora, el tiple...
Cap instrument sardanís i, sincerament, em sap molt greu i animaria, si algun professor de l'escola en sent, que agafi l'onda. Doncs, què t'ha dit? Moltes gràcies, Teresa Cots, presidenta de l'Agrupació Sardanís de Sant Jús. Recordem que el dia 12 com a Centre Civil Jo Maragall, a partir d'ara mateix, ja es poden fer. Sí, sí, perfecte. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Adéu.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
The long brown wood is burning a slowdown Back down deep and low after you're going This alley from the alley is lying in the grave That's all he's doing
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Bona nit.
Fins demà!
Dos minuts i un quart donada al migdia, un moment per la història de Sant Just i ho fem com cada dimarts amb el Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia, Carme i companyia. Avui, a més a més, ens situem als anys 30, no? Vull dir que és un moment una mica de convuls. Sí, als 33, 34 i d'aquí endavant convulsos. El que jo volia fer només és una remarca curiosíssima. A l'entrar aquí, es veu que abans han passat unes col·laboradores que gasten...
un perfum excel·lent. Sí? Sí. Es nota, han deixat empremta. Han deixat empremta, sí. Mira, és el que tenen els espais petits, eh? Sí, eh? Que sí que guarden, sí. Exacte. Com els pots petits, que hi ha la bona confitura que diuen, no? Aviam, estàvem... Sí. Vàrem acabar el 33. Havíem dit, doncs, que hi havia una de les coses, per exemple, que vàrem comentar, que arreu d'aquells censos i aquells delmes que es pagaven a l'església, es van tirar a terra els cups i es va, doncs, finalment,
aquell espai habilitar com a baptisteri. I llavors ja teníem que això, el 33, teníem encarrilat, també que a l'escola de l'Ateneu segurament se'n faria càrrec a l'Ajuntament per qüestions econòmiques i també ideològiques per part del municipi, que coincidien en aquest sentit. I, per tant, era la manera de solucionar també un problema econòmic, el de l'escola. És un endèmic, això. Els problemes escolars es veu que ens persegueixen per tota la vida a ment. Espero que s'acabi aviat, de totes maneres.
Però les coses van així. Llavors, ja tenim el 1934. El 34 diu que hi ha victòria de la candidatura de Daniel Cardona, del Front Nacionalista, amb membres de nosaltres sols, en les eleccions municipals, on per primera vegada vota la dona. Mira, home, clar. És important, eh, el 34. Per primera vegada. És que es creien que vosaltres, doncs,
tindria una tendència més conservadora i, per tant, no era convenient que votéssiu, cosa que s'ha demostrat que això no té cap sentit, però es creia d'aquesta manera com es creuen altres coses. I, per tant, fins al 34 no va votar la dona. Jo volia remarcar una vegada més, i no em vull fer tampoc pensar en aquesta qüestió del nosaltres sols, que és una qüestió semàntica, una traducció potser no massa curada del Sinn Fein,
El Sinn Féin, de fet, vol dir, és una afirmació, som nosaltres, no nosaltres sols, som nosaltres, o sigui, una afirmació de voluntat, de ser, som nosaltres, i ja està, i aquí som, i, per tant, defensem això i defensem allò, i el de més enllà. Això de nosaltres sols sempre és excloent, evidentment, la paraula nosaltres sols vol dir que no hi ha ningú més, no, no és cert, el que passa és que es va fer aquesta traducció, que diria no massa encertada,
Bé, això és un detall semàntic que cal potser tenir-ho en compte també per altres coses, perquè nosaltres sols no farem res. Sols ja t'asseguro no es pot fer absolutament res. Bé, què passava, doncs?
El 34. Els fets del 6 d'octubre ocasionen la suspensió indefinida de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. A Sant Just d'Esvern, la participació de veïns del poble en els fets de Barcelona provoquen apresonaments i l'exili de l'alcalde. O sigui, en Cardona va haver d'exilar-se. Són destituïts els ajuntaments escollits democràticament. El 6 d'octubre, aquest cop d'estat, que hi havia uns quants santjustencs que van reclamar el que era seu, que va estar...
doncs més grans, perquè de quatre la van anar a buscar, i s'enjust, els van acompanyant a Creu Dolorda, i allà hi havia una mina, una mina de grafit, i durant uns quants dies, uns quants dies, per tal que es calmés tota la qüestió que havia passat a Barcelona aquells dies, i tothom va tornar cap a casa amb tranquil·litat, fins que malauradament després, el 36, i que la cosa ja peta de debò, no? Una mica aquesta prèvia, no? Exacte. Sí, va ser una cosa, la que ve el 36 ja és el sumum. Bé,
Què passa? Es nomena una comissió gestora encapçalada per l'alcalde, que és per moduler lligener, ja que havia hagut de marxar a Cardona, doncs hi ha això. L'Ajuntament es fa càrrec de les escoles de l'Ateneu, que ja havíem dit també, es creia el grup escolar municipal, i les escoles parroquials Núria s'amplien. Recordem també que hi havia aquella dicotomia, diguem-ne, de les escoles laiques i les escoles, doncs, religioses, i per tant, doncs, la gent porta també els seus fills...
cap a les escoles parroquials, i s'amplien pel fet que hi va molts més alumnes. I es funda les CES, les CES que ja hem celebrat fa anys, el 75è aniversari, estem gairebé al 80, i per tant, doncs, és un 94, i alguns diuen el 33, o sigui, també ballen aquelles coses, tant pot ser el 33 com el 34, perquè ja es beneieixen
les escoles el 33, alguns diuen el 34. Bé, és qüestió d'arribar a fons i trobar els documents reals d'això, que algun dia ja ho aclarirem, com les CES. I les CES, doncs, es fonda, té aquesta vida intermitent en alguns moments, perquè, esclar, pensem que després ve la guerra. La gent jove que estava a les CES ha d'anar al front.
I després ve la represa, fins que la segona represa important es fa al 62-63. Clar, són uns anys en què tot s'estanca una mica, no? Aquests anys tot queda aturat en aquest sentit. Esclar, una guerra atura moltíssimes coses, no? Tot i que ja veurem que l'Ateneus es segueix fent cinema, com tantes i tantes i tantes activitats que la rereguarda van fent la vida normal.
normal dintre d'uns paràmetres... Exacte, dintre del que hi ha, no? Intentar trampejar una mica la situació. Perquè, esclar, també és una qüestió que la gent se l'ha de distreure d'alguna manera, no? Se l'ha d'ajudar d'aquesta manera, doncs, també culturalment i lúdicament, no? Perquè, si no, seria un caos total que la gent estaria només pensant en la mort i en la guerra, etcètera, etcètera, no? I, per tant, doncs, també hi havia d'haver una vida cultural i social mentre, doncs, s'estava allunyat del front, no?
Què passa més? Es trasllada bé. Això de la fabriqueta, molt bé. La fabriqueta és el nom popular que li vam donar tota la vida en una petita fàbrica de teixits important en el seu moment, perquè va donar feina a moltíssimes dones d'aquí Sant Just i noies, en aquell moment gent molt jove, que encara podem parlar amb ells i tenim fotografies que sortien a la porta per fer-se la fotografia típica, totes les noies amb la bata, etcètera, etcètera, com s'han fet de tants tallers. I aquesta fabriqueta estava abans en la Pionska,
I aquesta fàbrica de teixits va anar a parar al carribador. Era d'un tal senyor Pere Vila. Però llavors la va comprar, quan era al carribador, el senyor Joan Baptista Soler, que aquest senyor era un gran defensor i macenes també de l'esport, especialment del ciclisme. Aquí Sant Just. Ell era d'aquí Sant Just. I ho disponia en general, no? Sí, ell el que tenia és que presidia, diguem-ne, la Unió Ciclista de Sant, i vivia a Sant Just, i el seu negoci, diguem-ne, és comprar aquesta fabriqueta de funcionament.
Jo recordo, doncs... Tot i la guerra, per això, o... Aquesta fàbrica que diem nosaltres, la fabriqueta, l'any 34, i després de la guerra, jo encara la recordo perfectament. Veia els talers, veia les noies, com treballaven allà, les repassadores, aspectes de la feina, de les bastes, diguem-ne, del teixit, que sortim malament, amb una esmela per sobre. En fi, ara estaríem amb això, com de la mateixa talers, no? Aquí a Sant Just estem en aquestes condicions, no?
que diu, unes anades col·lectives als banys de Castell. Sí, sí. O sigui, l'Ajuntament, unes anades col·lectives als bany pels escolars. Ara és una cosa nova de cara als banys. Algun dia explicaré una anècdota meva dels banys. I llavors diu, formar part del programa de la Festa Major. Era una cosa important. O sigui, fer un partit de futbol, suposo que amb els...
Així, esclar, insult. Va bé, per desfogar. O sigui, el que és el derbi, eh? Era un dels més famosos, no sap, o cap. Però, en canvi, realment, en temps d'aixís, i tard, com que es tira a terra, es torna a la CNT a la casa de Quimes i Metre, etc. Bé. I hi ha noms també diferents en els carrers, com ara, per exemple, es dona per nom Escasso, Durruti, Bagda, el front català i d'Esquerra Republicana de Catalunya, contra l'amens de la CNT.
elements locals recolzats per gent de pobles veïns. Envolten la dèficit de Can Maliton i s'inicia un intens foc i tiroteig. Va ser una de les fallades impressionants que va tenir precisament el bàndol republicà d'enfrontar-se entre ells mateixos. Aquí a Sant Just, des de Can Maliton, rebien l'embat d'aquestes forces...
foranes d'alguna manera, ajudades per gent de fora de Sant Jús que van venir a atacar Escat Català i a atacar també Esquerra Republicana de Catalunya, etcètera, i va haver-hi un enfrontament entre ells que això va malmetre i va desorientar moltíssim tot el que era el sentit del bàndol republicà. I si et sembla, doncs ho deixem aquí. Exacte, si ho deixem aquí, la setmana que ve continuem parlant de la segona meitat de la Guerra Civil. Perfecte, Pep, moltes gràcies. A vosaltres. I la setmana que ve, bon dia.
Estem escoltant just a la fusta.
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 en baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu.
Un moment, com queda dimecres per parlar d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia. Avui, després de la setmana de vaga general, avui el que fem és parlar del descobriment d'un planeta sense sol.
Curiós, doncs, no? Sí, jo diria que no és el primer planeta sense sol que es descobreix, però ara no s'ha pogut trobar-la, però no és un tipus de descobriment que sigui nou. Aviam, en principi, el que s'ha descobert és que en una associació estel·lar que hi ha a la constel·lació de Dorados, que això és de l'atmisferi sud, és a dir, nosaltres no el podem veure, s'ha descobert un objecte estel·lar
diguéssim, que no té prou massa com per ser un sol. Aviam, això ha anat descobrint-se a partir de cada vegada descobrir sols més petits. Hi ha un límit, que és, diguéssim, 10 vegades la massa de Júpiter, que fa que un sol ja no pugui...
no es converteixi amb sol, o al revés, no hi hagi prou massa com perquè aquesta agrupació de gas es constitueixi amb sol. Quan tenim més de 10 masses, llavors ja tenim prou pressió, és a dir, aquesta bola de gas té prou pressió com perquè el nucli comenci a fissionar... Comenci, perdona, que no et sentíem gaire bé, Oriol, digues. Digues, digues, com? Dic que serveix perquè el nucli comenci a que no et sentíem gaire bé.
Ah, perquè el nucli comenci a fissionar els àtoms d'hidrogen per formar heli, que això és el que ens passa en el nostre sol. Bé, com ens sentim aquí? Perquè amb això de l'escaip, de vegades... Sí, no, ara bé, em sembla que ha sigut un moment que hi ha hagut com més interferències del compte, però ara et sentim bé. Bé, doncs arran d'això, de saber aquests límits, s'han anat descobrint...
sols petitets, diguéssim, i fins i tot alguns que no arriben a brillar, el que se'n diuen les ananes marrons. Són sols tan petitets que no tenen prou força per brillar, però que sí que emeten llum infrarroja perquè estan calents. És a dir, hi ha compressió d'aquest gas, per tant, fa que hi hagi temperatura i, per tant, l'efecte infrarroig es pot veure.
A partir d'aquí sempre s'ha anat volent descobrir més d'aquest tipus de cossos i ha arribat un moment on podem descobrir planetes, és a dir, hi ha gasosos, normalment són gasosos molt grans, però que no han arribat a ser sols i que estan fora d'un sistema solar. Una de les explicacions podria ser, en aquest cas, com ara ens trobem aquí, que és aquesta associació estelar, vol dir que són unes 30 estrelles que han nascut juntes del mateix núvol de gas.
Llavors pot ser que l'estat en juntes algunes atraccions gravitatòries facin que alguns planetes molt massius siguin expulsats de l'òrbita d'algun planeta i els expulsats els veiem arran, en aquest cas per la galàxia. Bé, això és un descobriment que ja diria que no és el primer que s'ha fet però aquest és bastant important per la proximitat, això està a uns 100 anys lluny de distància.
Però això ha fet, és que avui tenia ganes de ficar-me en els conspiranoics aquests que en tenim de tant en tant per aquí, i que de vegades els hi donem massa comba, però bueno, és que avui ja m'ho han posat massa fàcil. I són tot aquests tipus catastrofistes, evidentment, si no són catastrofistes no tindria cap gràcia. Oriol? Sí? Perdona, és que he tallat perquè em preguntaven una cosa, però ja tranquil, ja podem seguir, ho tallaré. Val.
Començo? Sí, sóc bé. Parlàvem d'aquests conspiranoics que han sortit, són catastrofistes perquè sí, i hi ha uns planetes, normalment l'excusa d'aquesta part de personatges és l'excusa d'un planeta que no està descobert i que no es pot veure, però que d'aquí 20 dies xocarà amb la Terra.
20 dies, bueno, 20 dies, 30 dies però literals, eh? Perquè el pròxim 21 de desembre, com tothom ha anunciat mil vegades, hi haurà la fi del món. Bueno, com cada any hi ha un dia de fi del món, no? Doncs en aquest cas ja els planetes es creien dos, ja l'anomenat
Nibiru, que té la seva explicació sobre unes tauletes babilòniques i sumèries i que cada 3.600 anys passa un d'aquests planetes que no podem veure, tenim grans telescopis però no el podem veure i que s'acostarà molt a la Terra i que hi haurà grans cataclismes. En principi, ningú l'ha observat i no s'observarà.
Clar, clar. I, per exemple, una altra, que és l'Ercobulus, van dir que l'11 d'agost del 1999 passaria a prop de la Terra i hi haurien grans catàstrofes i tots aniríem a cap distraus. Bé, estem al 2012, vull dir, això ja han passat uns quants anys i encara segueixen amb la intenció, no? Des d'aquí voldria fer una crida que la gent no es deixi enganyar per aquestes misteris
astronòmics perquè la gent no té respostes però bueno, les respostes apareixen i una molt fàcil és per poder veure un planeta tan gran perquè aquests planetes són més grans que la Terra doncs ja s'haurien de veure a simple vista quasi si han de xocar d'aquí 20 dies amb la Terra per tant, jo crec jo el que demano és que la gent faci servir el sentit comú és a dir, no se'n vagi més enllà de les fantasies i que no li donin més voltes a aquest tipus de fenòmens que ho posem al seu lloc, no?
Sí, jo l'he volgut agafar a la secció d'astronomia perquè estava una mica lligat amb astronomia, però n'hi ha molts d'altres. Però jo no voldria que amb grans mitjans de comunicació gastessin ni dos minuts més en explicar aquest tipus de conspiranois que no es compleixen, només hem de tirar dos d'anys enrere i veure si el món s'ha acabat o no s'ha acabat i si s'acabarà d'aquí 20 dies. Sí, sí, que no depèn d'un pronòstic tot plegat, no?
Sí, vull dir, jo recomano insistir servir el sentit comú
I que, en aquest cas, ja no hi pensi més en aquestes coses que surten cada dos per tres, en llibres, gent que escriu, sèdios científics, amb molt bones paraules... Bueno, hi ha programes en Print Time com Tested Millenio, que tenen molta làvia i poden convèncer... Però, senyors, vull dir, si estudiéssim una mica, veuríem que aquestes coses que no existeixen i deixem-ho córrer aquí. Per solucionar això, doncs, mira, recomano que aquest divendres tenim observació, si el temps ens ho permet...
al mil·lenari i doncs mira, amb una mica de sort podrem veure algun planeta en aquest cas així que la gent que convido que tingui una mínima d'interès per esbrinar aquests supermisteris del cel que vinguin aquí al mil·lenari on tenim el telescopi podrem observar la lluna, els planetes i veurem que tot és més terrenal del que ens pensem del que sembla, que no queda tot en una altra esfera segurament
doncs pot ser una bona oportunitat. Hi haurà xerrada aquest divendres? En principi sí, parlarem un altre cop, per una vegada per totes, veure si també ho podem solucionar, del hoig, d'aquesta llegenda urbana, que cada agost apareix Mart, tan gran com la Lluna. Suposo que aquí tinc una mica també de coneixement, ha vist que no s'ha complert mai, només amb això ja n'hi hauria prou, però com que aquest agost em va tornar...
arribar a alguns correus comentant aquest tema, doncs el destriparem, perquè la gent no en té prou en dir que és mentida, sinó que s'ha de destripar tots els errors flagrants que hi ha en aquest tipus d'explicacions i que, no sé, jo crec que tenim problemes més importants que per imaginar-nos catastrofes. Exacte, i tant.
Està clar. Doncs moltes gràcies, Oriol Rigat. Una setmana més ens hem acostat una mica més, avui d'aquesta manera més terrenal, a l'astronomia d'Oriol Rigat, del grup astronòmic d'Esvern. Que vagi molt bé i bona setmana. Igualment, a reveure. A les voltes d'Aviu d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Do you really want to live forever? Forever. Forever young. I want to be forever young. Do you really want to live forever? Forever young.
Bona nit.
So many songs we forgot to play So many dreams swinging out of the blue We'll let them come true Forever young, I want to be forever young Do you really want to live forever? Forever, forever
Bona nit.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Montse Hidalgo i Maite Polo. Catalunya tanca l'any 2012 amb gairebé 647.000 persones a l'atur i inscrites a les llistes de les oficines d'ocupació. Segons la secretària d'Ocupació i Relacions Laborals, en funcions de la Generalitat, Esther Sánchez, no són dades bones, però reflecteixen que Catalunya resisteix millor als efectes de la crisi que altres territoris de l'Estat.
La valoració que des del Departament d'Empresa i Ocupació fem de les dades de l'atur registrat del mes de desembre és puntualment positiva. De fet, l'atur no baixava tant des de feia 13 anys en un mes de desembre. Hi ha tres dades realment positives. D'una banda, que l'atur ha crescut molt menys que l'any passat i, per tant, podem dir que la intensitat de l'efecte de la crisi observem que va minvant i que presenta en relació a la resta de l'estat espanyol un interanual per sota clarament de la mitjana
de l'Estat. Sánchez també ha destacat que l'augment de l'atur de l'any 2012 és inferior al de 2011 i que ha baixat l'atur juvenil, el dels menors de 25 anys, en concret ha disminuït prop d'un 12%. El desembre el nombre de persones aturades registrades a les oficines d'ocupació de Catalunya ha baixat de 5.135. Des del sindicat UGT de Catalunya s'ha mostrat pessimista i tem que la situació empitjori aquest any 2013. A Barcelona, Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. El secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, s'ha mostrat desconfiat de la bona dada d'ocupació del desembre perquè el conjunt de l'any és molt negatiu i el 2013 anirà pitjor. Semblaria que hem arribat al cim, per menys. Però només semblaria. Perquè si no fem res, amb la nova normativa laboral que té una vigència de nou mesos, doncs continuarem amb una rebaixa
de l'ocupació de manera molt, molt important.
Alvarés s'ha mostrat esperançat que el nou govern de la Generalitat oferirà diàleg i valora tots els nous impostos proposats, sobretot el de dipòsits bancaris. Ja fa més de dues hores que els cotxes circulen pel nou i desdoblat eix transversal. Els cons que prohibien la circulació s'han començat a retirar de la via des de cadascun dels extrems, situats a Cervera, a la comarca lleidatana de la Sagarra i a Caldes de Malavell, a la comarca gironina de la Selva. Les obres han durat més de tres anys. S'ha desdoblat l'autovia...
de més de 140 quilòmetres amb dos carrils per sentit que s'amplien fins a tres en els trams més transitats. La Generalitat preveu que hi circulin un mínim de 8.000 vehicles diaris. La concessió de la gestió d'acció en el capdavant de la companyia Aigües Ter Llobregat vulnera els principis d'igualtat i transparència de la llei de contractes al sector públic. Així ho ha determinat l'òrgan administratiu de recursos contractuals de la Generalitat. Això pot derivar en l'anul·lació de la concessió atorgada fa només...
una setmana a l'empresa madrilenya i posar-la en mans d'aigües de Barcelona, Abgar, que n'havia recorregut el procés. Acciona ja havia pagat 300 milions d'euros dels 1.000 en què s'havia valorat la privatització del servei d'aigües que subministra l'àrea metropolitana de Barcelona. El grup socialista al Parlament demanarà la compareixença del conseller Santibila per donar explicacions del que ha succeït.
Aquesta matinada han estat detinguts dos homes per robar presumptament amb força en una farmàcia del barri de les Corts de Barcelona. La policia ha enxampat els individus infraganti quan forçaven amb una palanca la porta d'entrada a la persiana de l'establiment. Els dos arrestats acumulen una desena d'antecedents penals, cadascun per altres robatoris comesos. Les detencions han estat possibles gràcies a l'avís d'una veïna.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El defensa del Barça, Éric Vidal, fa treball al marge per a la reincorporació de la dinàmica de grup a l'entrament d'aquest matí del Barça, on hi participa el porter del filial Oyer, o la Zaval, per cert. La Federació Espanyola i el Barça han confirmat a la xarxa que Oyer ha estat sancionat finalment amb tres partits. El comitè de competició l'ha castigat amb un partit per la doble amonestació, rebut en l'enfrontament contra el Girona, i en dos per les protestes posteriors al col·legiat, que s'han estimat com a desconsideració a l'àrbitre.
En l'entrenament d'avui, destaquem que Adriano Songseski i Isaac Cuenca treballen amb el grup, mentre que Tello i Bartra fan treball de recuperació després de jugar i amb Catalunya. Un partit, disputat a l'estadi de Cornelli al Prat, que va finalitzar amb empat a 1 al marcador, Catalunya 1, Nigèria 1.
Amb bàsquet, destaquem que avui el Barça-Rigal juga contra el Kim Ki-Rus en partit del top 16 de l'Eurolliga. Serà partida a les 5 de la tarda, hora catalana, a la pista russa. En el segon partit d'aquesta ronda no jugarà Juan Carlos Navarro amb molesties al turmell dret. Notícies en xarxa De Sant Just
Bon dia, són les 12 i 5. Des d'avui fins dissabte hi haurà un patja reial davant del mercat. Organitza la Unió de Botigues i Comerciants com cada any perquè els nens i nenes puguin fer arribar les cartes als reis que arriben dissabte. El patja hi serà al matí i és des de les 11 i fins les dues i a la tarda de 5 a 8. Tot plegat perquè dissabte arriben els Reis d'Orient. S'enjust celebrarà amb la 61 nena cabalcada. La rebuda es farà a la plaça Verdaguer com cada any on l'alcalde lliurarà la clau amb el CIO Gaspar i Baltasar perquè puguin entrar
a totes les cares de Sant Jús, per deixar els regals. Els reis arribaran al nostre municipi dissabte cap a les 7 de la tarda. L'inici de la cavalcada serà a l'Avinguda Indústria, a prop del Casal de Joves. Enfilaran el seu camí cap a la plaça Verdaguer, pel carrer Sabado Espriu, Tudona, Miquel Reverter i Berger dels Dolors, i a les 7, aproximadament, el rebrà el mossèn Joaquim Rius a la plaça de l'Església, on adoraran el Passebre Vivent i el Nen Jesús. Després aniran fins a l'Ajuntament i saludaran a tothom des del balcó del consistori.
Un cop s'acabi la rebuda, la cavalcada continuarà per l'assa Campreciós, carrer Badó, passarà per la llar Nostra Senyora de Lourdes, carrer Bonavista, Creu i Rambla de Sant Just, entre molts altres, fins arribar de nou al Casal de Joves. Com a novetat, aquest any participa a la cavalcada el grup de percussió Banda Andarà. I la Ubic farà aquest divendres, demà al sorteig de Reis i oferirà la tradicional xocolatada. Fins demà més encara es poden aconseguir
les botlletes per participar d'aquest sorteig comprant en qualsevol dels comerços de Sant Just associats a la Unió de Botigues i Comerciants. Se sortegen tres premis i també n'hi haurà algun pel públic que divendres a les 6 de la tarda s'acosti a la xocolatada davant del mercat. Per cert, des de l'Ubic no tenen xifres concretes de com estan anant les vendes de Nadal a Sant Just, però la seva presidenta, Juli Durán, assegurava ahir que pel carrer es nota amb molt moviment, senyal que la ciutadania de Sant Justenca aposta pel comerç local. El sorteig i la xocolatada
Seran demà a les 6 de la tarda davant del Mercat Municipal. I acabem aquest bolletí parlant del Casal de Joves, que continua avui amb els últims dies del Casal de Nadal. Avui hi haurà una sessió de jocs, i una sessió de jocs aquest matí, de jocs online gratuïta, a partir de les 11, i demà divendres, també a partir de les 11, hi haurà un taller de manualitats per aprendre a fer polseres i trenes.
Són activitats que costen 5 euros, són per joves a partir de 12 anys. I, a més a més, demà a la tarda hi haurà un caragó que hi ha gratuït a partir de les 5 de la tarda. Les inscripcions en principi estan tancades, però a tothom qui li interessi pot adreçar-se directament al casal de joves per demanar si té lloc per participar-hi. I de moment, això és tot. Més informació a la 1 i 5 als Sant Just Notícies, edició migdia.
Fins demà!
Don't try turning tables instead You've taken lots of chances before But I ain't gonna give any more Don't ask me, that's how it goes Cause part of me knows what you're thinking Don't say
Fins demà!
I am the eye in the sky Looking at you I can read your mind I am the maker of rules Dealing with fools I can teach you blind And I don't need to see anymore To know that I can read your mind I can read your mind
I can read your mind I can read your mind Don't leave false illusions behind Don't cry I ain't changing my mind So find another fool like before
Fins demà!
Bona nit.
I am the maker of rules Dealing with rules I can cheat you blind And I don't need to see anymore To know that I can read your mind I can read your mind I can read your mind I can read your mind
Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua, on l'aigua viu. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Just a la fusta.
En punt dos quarts d'una del migdia, moment per parlar de vins com cada dimecres amb l'Estric Goldstein. Molt bon dia, Estric, què tal? Bon dia. Del celler de Can Mata, que cada setmana ens apropes una mica tot el món dels vins. Avui has decidit, ja que no estem ben ben a dalt, però sí que la gent ja comença a tenir una mica el xip i a pensar-hi, no? Falten 15 dies encara per que comenci tot plegat. Doncs com conservar el vi, no? Allò que, sí, la setmana passada parlàvem de quin tipus de vi podíem fer servir en una ocasió o altra,
A nivell més general, la setmana que veia parlarem directament de Nadal. Avui seria, doncs, si algú compra una ampolla de vi, per exemple, no? Sí. Com conservar-la, com guardar-la, com servir-la, fins i tot, no? Sí. Llavors, per exemple, ara estem en una època que normalment a dins les cases comencem a tindre... O sigui, però sent d'un estiu calorós que ningú guarda vi, directament a l'hivern, amb la calefacció, a tope una altra vegada...
I no seria el més apropiat pel vi. El vi, si el volem guardar durant temps, l'ideal seria tindre el voltant dels 15-16 graus en un lloc fosc, sense vibracions. Tant si és negre com blanc, com més igual. Exacte, qualsevol vi. A vegades hi ha aquesta idea, no? El negre sí que pot estar més ben bé això.
Quan li donem un cop de calor, l'estem com envellint de cop. És allò que dius, no seria l'ideal. Tots han anat a molts cellers i la temperatura ronda la frescor. Sí. Llavors, clar, és allò que... Ha de ser, ha de costar una mica, no?, segurament. Sí, i últimament, des de fa uns quants anys, els dissenyadors de cuina sempre tenen el vici, a més, de posar els forants per les ampolles de vi al costat del forn. Què dius? Podrien posar-les al costat de la pica, potser...
Sí, més no per temperatura, no? Però és allò que... Potser que comencin a pensar una mica on guardem els vins en les cases. Abans les cases, bueno, i encara ara les que són antigues tenen aquell racó fresc, fosc... Sí. I avui en dia... Això s'ha perdut, no? Això s'ha perdut. I, per tant, què es pot fer? Què pots fer? Complicat. Perquè o tens un traster en una zona també així fresca i fosca...
O et compres una nevera o no tens res. I a la nevera normal? I a la nevera normal està massa fred. És allò que dius, per conservar no seria, seria gairebé pel consum proper. Si ara aquests dies volem guardar vi, qui tingui una terrassa, la temperatura exterior és perfecta.
Tothom es queixa de que fa fred, però pel vi la veritat és allò que dius. Home, però és menys de 15 graus, eh? Sí. 15 graus. Però, posant-s'escollir, val més tindreu-ho a fora que no a dins, no? Està clar. Llavors, clar, ens trobem aquell problema de, per exemple, en 10 dies, serà Nadal, volem servir el vi negre, i a quina temperatura el servim? Si a dins de casa ja el tenim a 20 i escaig graus, 22, 24...
i van anar-nos cap a la nevera, a refredar-nos un pèl. A l'hora de servir sempre intentarem buscar una mica el que és l'equilibri entre la temperatura ambient i la temperatura ideal pel vi. I per tant, com es fa? S'ha de posar en algun... Clar, és allò que dir, si la temperatura ambient està rondant els 20 graus, en el moment que el tastem, ens donarà una sensació de calent. Clar.
perquè a més serà real. Si a sobre pensem que ara aquests dies els plats són d'aquells que et surten del forn, de l'olla i més són força condimentats, encara tindrem més sensació d'escalfor, no? Ja moran. Solució. O el posem a la terrassa, això, al voltant, els 5-10 graus, o el posem mitjoreta a la nevera, o fins i tot, parlant de negre, el posem en una covitera. 4-5 glaçonets. Més que res perquè a la que el servim a la copa automàticament pujarà de temperatura...
I haurem de buscar aquell equilibri entre l'ambient i l'ampolla de vi. Déu-n'hi-do. És més difícil a l'hivern que a l'estiu, per exemple, això. O no? Perquè els darrers de l'auticionats també ho espatllen. Però clar, és fred, és millor. En principi, sí.
Però també, jo quasi a tothom li recomano el toc de fred. I servien copes fredes. Saps allò, guardar unes quantes copes no serviria. No, perquè llavors aquell aigua que es fa a la copa... S'ho menjaria, no? A més és allò, és artificial, no? Jo prefereixo el moment que s'hi ve de menjar baixar-lo de temperatura i és una cosa que l'estàs controlant tu. I a qui li agradi més fresc se'l pot veure més fresc.
Sí, el fem servir i no ens l'acabem, per exemple. Ah, l'altre, sí. Es pot guardar, no es pot guardar, com fer-ho? Clar, l'ideal seria, que va molt bé, treure l'aire que hi ha dins l'ampolla. Com està? L'oxigen va molt bé per oxigenar aquelles ampolles que porten cert temps tapades, però si el deixem molt de temps, el que aconseguirem potser al cap d'una setmana, 10 dies o 15, se n'ha tindre un bon vinagre.
Jo les poso totes a la nevera. Amb el tap posat directament a la nevera. Més que res perquè la temperatura ja és conservant. El problema és que en el moment de voler consumir
Que clar, l'has de treure una estona abans. Seria una mica l'inversa del que et deia, no? De voler refredar, refreda el mitja hora abans. Si el vols consumir, treu-lo el mitja hora abans. I un cop obert, quant de temps podríem fer-lo servir per beure? Hi ha de tot. Aquí hi ha vins que en poques hores notes una davallada i dius, ostres, aquest vi no ha aguantat gens. Encaminant d'altres...
que al cap de 3, 4, 8 dies aguantant fantàsticament bé. I fins i tot, a mi perquè m'agrada molt observar-ho, hi ha vins que potser l'obres i està inexpressiu, allò que dius aquest vi està tancat, no et dius res, consumeixes res, tot just el gotet, l'endemà el tornes a tastar, doncs està molt millor, perquè et donaria una mica aquell efecte de posar-lo en un decantador, oxigenar-lo i veure'l.
Jo et puc dir... Depèn de quin vi. I després et preguntaré pels decantadors. Quan observo un vi durant 3 dies, com a vegades una setmana i a vegades 15 dies, veus que fins i tot hi ha oscil·lacions al llarg dels dies que estan fantàstics i d'altres que no tant.
Això aniria també molt... Sempre ho intento comparant, no?, amb allò que et diuen, avui l'arròs no m'ha sortit prou bé. Bé, doncs hi ha dies que el vi, potser l'obres i no et sembla tan bo com les altres vegades. I potser al cap de dos dies... No hi ha una regla exacta, però tampoc no hi ha una prohibició. És a dir, no és que sigui, no, no, no el pots guardar mai, vull dir que és una mica... Un bon vi, un vi ben elaborat, ben fet...
t'ha de poder aguantar uns quants dies. Però no sempre passa. I el tema dels decantadors? El tema dels decantadors. També en aquesta moda del món del vi és una altra dels grans. Jo si em recomano, si vols decantar un vi, l'has de conèixer. O sigui, la finalitat serien dues. Una perquè vols oxigenar-lo i l'altra el decantes perquè té sediments, aquell vi. O sigui, actualment una gran majoria de vins, sobretot els negres...
No es filtren. Llomanants, clar, a l'haver-hi tanta matèria colorant, tot allò també va precipitant. I és aquelles coses en suspensió que trobes. És totalment natural i no afecta. Jo prefereixo trobar un vi a un cert grau d'aquestes partícules que no aquells vins que han estat excessivament filtrats i s'han quedat pobres en tot.
Llavors, què fem? El decantem? O ho consultes al moment de comprar si no coneixes aquell vi? Molts te'l recomanen darrere la contraetiqueta. Ah, sí? Sí, n'hi ha alguns que diuen aquest vi es mereix ser decantat i un altre és si el coneixes. Si tu saps que aquell vi que estarà decantat una, dos, tres i fins i tot hi ha vins que necessiten 4 hores i 24 hores...
Perquè és que, clar, et queden molt, molt tancats i és allò que dius, és que no els disfrutes. Saps allò, aquella sensació de... et posen un vi a la copa i que et costa beure i quan arribes als postres l'estàs disfrutant? Doncs l'efecte de la decantació seria aquesta, és donar-li oxigen per arribar a un punt. Llavors, clar...
Si el tens al decantador i tu saps que en una hora arribaràs a cert punt, és perfecte, el pots servir després amb el decantador, o fins i tot jo moltes vegades el decanto una, dues, tres hores i el torno a la botella. Això també es pot fer. També es pot fer. Sí, sí. I és una forma d'oxigenar-lo.
i el tens encara amb l'ampolla ben conservat i si necessita un toc de fred encara el pots posar a la nevera, cosa que amb el decantador pot ser una mica complicat. I el tipus de copes que hem de servir cada vi, de què depèn? Tipus de copes, a mi m'agraden grans. Grans, és a dir, que siguin així... Sí, amb cert volum. No llargues, sinó d'aquestes que són ben rodones, no? Depèn del vi. Aquelles que són tan rodones, segons la varietat de raïm,
Aquí també hi podríem jugar una mica, però n'hi ha copes que són molt versàtils que et poden quedar bé. M'agrada anar amples justament per això, per poder-lo oxigenar. O sigui, serveixes poc vi, amb una copa relativament amb un cert volum, i és la capacitat ideal per disfrutar-lo, no? I fins i tot si l'olores és allò que...
et queda ben... Per tant, s'ha de vigilar també a l'hora de triar unes copes, no? Sí, aquelles copes petites i plenes de vi fins a dalt. Molt malament, no? Sí, perquè a més, si l'omples del tot, aquell visset escalfa. I això passa molt rascobrant. Estàs sentat i et van contínuantment, tens una persona al darrere que t'està omplint. I al final li fotaries la copa pel cap. Perquè clar, és allò que dius, deixa que s'acabi.
Perquè aquell vi també ha canviat, ha evolucionat. Serà diferent que quan la copa era plena i dius, deixa de disfrutar en tots els sentits, no? Sí, sí, són diferents consells que sembla que no, però hem de tenir en compte si volem tenir, doncs, disfrutar millor del vi. Sí, i veure que el vi canvia, que és viu. Està clar. Sí. Doncs és un altre dels consells que ens arriben cada dimecres amb l'Strick Goldstein del celler de Can Mata.
La setmana que ve parlarem una mica de quins vins podríem combinar amb diferents menús que podríem fer de cara a Nadal. Per tant, estigueu alerta també perquè segurament sortirem bones recomanacions. Sí, perquè a més és allò que per Nadal és difícil fins i tot intentar canviar el menú a casa. Sempre n'hi ha algú que es queixa, no? I clar, un Nadal sense galets... El vins pot canviar, no? El vins pot canviar i ens podem atrevir i no fa falta fer el blanc per una cosa, el negre per una altra...
Aquí podem trencar una mica conceptes, però canviar el plat de Nadal i Sant Esteve. És més difícil. Molt. Doncs en parlarem la setmana que ve. Moltes gràcies, Astrid. Gràcies a vosaltres. I que vagin molt bé. Bon dia. Bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Whoa, whoa. Whoa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Avui les hem tornat a convidar perquè ara el web ja funciona del tot i tothom qui vulgui, per tant, ja pot començar a participar d'aquest projecte. Vam parlar, si no m'equivoco, crec que era a principis d'estiu, finals de juny, que era quan estava en marxa el projecte Beta. Vam parlar una mica en què consistia tot plegat, però sembla que ara amb el nou curs, amb el setembre, ja tot funciona amb normalitat.
Recordem una mica què és aquest projecte i per què serveix, a qui s'adreça, ben bé què és, perquè sabem que és l'intercanvi de roba per nens, però com va tot plegat? A veure, és l'intercanvi de roba infantil i per mamà i bàsicament els pares i mares el que han de fer és la roba que no els serveix als seus fills la poden pujar a la plataforma, la pugen gratuïtament i la resta d'usuaris que trobin allà roba que els pugui interessar pels seus fills
l'adquireixen però no paguen per les robes, paga pel transport i la gestió de la plataforma. O sigui, paguen l'intermediari. L'essència bàsica de l'intercanvi és una donació entre particulars. Jo et dono una cosa a canviar que tu me'n donis una altra però sense remuneració econòmica. Llavors nosaltres a través de la plataforma ho fem extensiu a molta gent, que pugui arribar a molta gent i clar, a darrere hi ha
tota una gestió i tota una logística, no?, que és l'única que, bueno, que nosaltres vivim d'això. Però tota la resta és, bueno, que la gent sàpiga que és un lloc on la roba no els hi costarà, l'únic que els hi costarà és la gestió quan agafin roba de la comunitat. Clar, és allò, algú que potser se li acudiria, no?, i que tant en un cantó com l'altre, gent que potser vol donar-ho i que no sap a qui adreçar-se, perquè potser no coincideix que en aquell moment amics o familiars estiguin passant per aquí, i al revés, algú que potser ho necessitaria,
i que, per no comprar-s'ho tot, que potser no saps massa on recorre, també. Clar, és un punt de trobada, sobretot. Volem fer un punt de trobada entre mares i pares, sobretot que tinguin nens des que neixen fins als 12 anys, després quan són adolescents ja costa més, perquè cadascú vol tenir la seva roba... És una altra història. És una altra història, però quan són més petits, bueno, es conformen una mica amb el que els hi posem, no? I llavors, bueno, no són tan primirats.
I, bé, com ha explicat molt bé la meva companya, la Carme, doncs, bàsicament, és pujar roba a la comunitat. Nosaltres ho fem mitjançant caixes, perquè hi ha altres webs, que també hi ha d'intercanvi, que han sortit fa poc, que ho fan, que el packaging, com si diguéssim, ho ha de fer l'usuari. És a dir, tu t'has d'agafar una caixa de cartró o una bossa o com sigui i t'ho fas. Nosaltres no, nosaltres volem...
hem creat unes caixes específiques perquè la gent pugui posar la roba allà i perquè quan la gent l'adquireixi, quan vulgui agafar roba de la comunitat, tingui una sensació més de que és un regal. Que m'arriba un regal, com un paquet a casa de roba, que és de segona mà, però perquè sigui de segona mà no vol dir que estigui malament, al contrari, està ben conservada, és roba bona, l'únic que l'ha portat una altra persona...
durant X temps, segurament molt poquet, perquè és roba que s'ha portat molt poquet, i volem donar aquesta sensació que la roba de segona mà és bona, vull dir, que no perquè sigui de segona mà és una cosa dolent. Llavors és una mica que volem fer també una mica de pedagogia, perquè aquí a Espanya i a Catalunya potser una mica més, i al País Basc, però no es dona, es dona a l'intercanvi, sobretot a l'adquirir, una cosa és donar i l'altra...
és que et donin roba de segona mà i això encara costa una mica, no? I, bueno, dic que això és una cosa que, evidentment, ara, en època de crisi, va molt bé i que no és redolent. Exacte. Ho fa molta gent i no passa res. En aquest sentit, en aquest projecte, segurament, el concepte de crisi i tots aquests canvis d'hàbits que estem fent, segurament, més que fer-vos por, us ajudarien, no?, en el vostre projecte, justament. Sí, ajuda molt a les famílies perquè, més o menys, la peça de roba surt de dos a tres euros.
Aleshores, jo crec que la gent que ara mateix no té tantes possibilitats per adquirir roba o comprar-li cada tres o quatre mesos roba als seus fills, això els ajudaria bastant. Sí, és una bona solució. I és normalitzar segurament aquesta situació, no? El fet que potser algú ja ho fa i se sent més estrany en veure que hi ha una plataforma...
Ben organitzada, segurament també... I, a més, és que és anònim. Vull dir, tu entres allà, tens un username, però vull dir que no sap qui hi ha res. Llavors, aquest anònimat també et dona la confiança de dir, bueno, jo estic aquí agafant roba o donant roba i ho sé jo i ja està. I si vull ho comparteixo i si no, no. Segurament, si té una bona experiència ho compartirà amb la gent que té al costat. I això és el que volem, que la gent tingui bones experiències a la nostra comunitat.
i que ens promocioni i que faci que vingui més gent perquè quanta més gent hi hagi més roba hi haurà i la roda més funcionarà i això és el que volem per tant algú que vulgui fer-ho el que ha de fer és anar a aquest web trastus.com llavors un cop allà et registres i llavors has de penjar imatges de la roba que vols donar sí, el primer pas és un cop et registres és demanar caixes perquè com t'he dit nosaltres els enviem a casa seva unes caixes que són de trastus
Llavors, a dins del seu perfil veuran que hi ha mis cajas i allà hi ha un botonet que posa pedir caja. I en aquell moment nosaltres els enviarem unes caixes en les que ells podran posar la roba, fer les fotos, perquè sí que demanem com a mínim una foto de grup, com si diguéssim, del lot a dins de la caixa perquè es pugui posar en el buscador i també tinguem una imatge bastant homogènia.
Evidentment, quantes més fotos pugi la gent, millor, perquè la caixa serà més atractiva, la gent podrà veure el que hi ha i segurament l'agafaran abans. Perquè recordem que el seu intercanvi ha d'haver una equivalència entre el que jo dono i el que jo agafo. Si una persona només agafa, tampoc no és just, perquè llavors ens buidaríem la comunitat de caixes i ningú pujaria a roba. I tampoc pots només donar. No, o sigui, a veure, pots donar...
Pots donar i tu tens allà, com si diguéssim el teu balanç d'intercanvi, que tu tens la possibilitat d'agafar caixes i tu decideixes si les vols agafar o no. Però al revés, no, perquè llavors si només agafes i no participes en donar roba que tu ja tens, llavors la roda no funcionaria, no acabaria de funcionar. Llavors si tu dones una caixa, en pots rebre una altra? Sí, sí.
I a la caixa hi ha un nombre màxim? O sigui, hi ha una peça per caixa? No, no, hi ha màxim de 20 peces per caixa.
Per això diu que depèn de la talla, no? Pots posar la roba que t'hi càpiga. Per tant, pot ser una compra, com qui fa la llista de la compra, no? Quan pots comprar, adquiri una caixa, no? Perquè hi pots posar fins a 20 peces. No, però ja venen posades. És a dir, si el lot ja està, jo penjo, per exemple, una caixa que pugi jo, penjo una caixa amb 12 peces, i són aquelles 12, no...
Sempre han de ser del mateix sexe, la mateixa talla, no es poden barrejar. Que siguin per una mateixa persona, per un mateix nen, perquè si no llavors dius, bueno, si en una vaca hi ha roba de nou mesos i roba de quatre anys...
potser tinc un nen de 4 però el de 12 no em serveix de res sempre ha de ser sexe i talla i temporada també intentem que la temporada sigui que posin més o menys la mateixa cosa que l'hora de buscar també ho fa més fàcil tu dius m'agradaria ara potser roba per això perquè tinc un fill de 5 anys i llavors per tant és molt més fàcil perquè hi ha
hi ha aquests aspectes concrets en comú. Ara que tornem la tornada a l'escola, més o menys què és el que busca la gent? Ja comencen a buscar coses de màniga llarga, deixant una mica enrere l'estiu i comencen a buscar roba d'aquest tipus pels crios per la nova temporada. És una idea innovadora i que segurament és allò d'aquestes que semblen tan pràctiques que dius com no se'ns havia acudit abans, no? Segurament no sé de moment quina està sent la resposta de la gent.
A veure, portem una setmana, pràcticament no ens hem promocionat, perquè encara estem en temes de la web i de funcionalitats i tot això, i bueno, ja tenim quasi 100 registres. No està malament, no?, de començar. Sí, i no hem fet res encara, vull dir que encara hem de fer el llançament. Les promocions, sí.
Tenim el bloc de Trastos, que es diu dintre de la pàgina, tenim el bloc de Trastos, on es parla també, fem una mica també de comunitat i parlem de diferents coses, tractem sobre moda que hi ha dins la web, receptes, puricultura, actualitat, notícies de Trastos...
I a través també de la pàgina de Facebook i del Twitter poden estar la gent al corrent de les noves novetats que es puguin veure dins de la plataforma. Clar, i que el blog també fa una mica de sentit de comunitat, no?, segurament? Sí, sí. Possiblement la gent que hi participi ja busques una mica això, tenint en compte potser gent que pugui compartir interessos semblants, no?, o que et pugui aportar un punt de vista diferent, potser. Sí, a més, nosaltres, el fet de voler fer una comunitat
També el que fem és que els usuaris, com que s'han de puntuar perquè, clar, la roba en si, si nosaltres no la tenim, està a casa l'usuari, per tant, una manera de valorar i tenir una credibilitat de la qualitat tant del que envia la persona com de la roba i tot això fem a través de valoracions, quan tu adquireixes una caixa. Llavors,
cada usuari té un perfil públic, a part del privat. Llavors, la gent es pot trobar, es pot buscar. Pots buscar els usuaris que tenen més puntuació, pots buscar els favorits, les caixes favorites i qui les fa. Vull dir que no és només un lloc on pots trobar, pots deixar roba i agafar-ne, sinó que pots trobar gent que... Volem això, comunitat, no? Volem intentar ser un punt de trobada, a part de, doncs això, donar aquest servei d'intercanvi, no? Com si diguessin de
que en el futur donarem més serveis i tenim planificat fer més serveis, però d'entrada és aquest. Vull dir que a part d'això trobaran que no estan sols, que hi ha més gent i que es pot interactuar, es poden fer comentaris i realment és una comunitat. Quins altres serveis us heu plantejat? Un servei que traurem ja properament és el de les caixes certificades. Això vol dir...
que els usuaris que no tinguin temps de seleccionar la roba, de fer fotos, de penjar-les a la web, ho farem nosaltres. Aquest servei sí que té un cost, té un cost petit, però té un cost, perquè nosaltres haurem de seleccionar la roba, haurem de fer les fotos, pujar, els hi farem la feina que ells no volen fer o no tenen temps de fer. Tindrà un petit cost, però bé, que els enviarem una bossa, posarem la roba i nosaltres els hi farem i els hi penjarem en el seu perfil.
Llavors tindrà una caixa que serà d'aquell usuari però que l'haurem certificat nosaltres. És a dir, que el que posi a la web, les fotos que hi siguin i la descripció que hi hagi serà real. I serà arroba que no estarà ni trencada, vull dir que estarà seleccionada. I aquest és un servei que el farem ja. Aquesta setmana entre aquesta i l'altra.
Doncs aquestes seran les novetats. De moment, per això, com dèiem, el web ja està en marxa, www.rastos.com, i allà ja podeu començar a navegar i a fixar-vos o començar a apuntar-vos, a registrar-se i formar part d'aquesta comunitat. Un apunt. Registrar-se és completament gratuït, que no tinguin por i que, a més, la gent que entri, que miri, que aprovi, que pregunti, sobretot. Si no ho entenen, per nosaltres és molt important...
tant i feedback de la gent, que ens diguin, això no ho acabo d'entendre o no ho veig clar, o sobretot perquè ara estem començant i ens ajuda molt l'opinió dels usuaris. A través del Facebook ens poden deixar comentaris que els hi anirem contestant per això, per si hi ha coses que no veuen clares, que no acaben d'entendre, què és el que han de pagar, què no han de pagar, tot això. I sobretot a través de l'info. Info.com. És el mail que tenim específic per dubtes i preguntes.
Perfecte. Doncs moltes gràcies, Laia Malaret i Carme Tamayo. Que vagi molt bé i molta sort. Moltes gràcies. Adéu. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Fins demà!
Why do stars fall down from the sky Every time you walk by Just like me
Belong to be close to you On the day that you were born The angels got together And decided to create a dream come true So they sprinkled moon dust in your hair and go
Fins demà!
Fins demà!
That is why all the girls in town
Follow you around Just like me They long to be close to you Just like me They long to be close to you
Why am I close to you? Why am I close to you? I am close to you.
Just a la fusta. I repassem ara, o descobrim, si més no, algun comerç de Sant Just amb l'Anna Díaz. Bon dia, Anna. Bon dia. En aquesta ronda de descobriment de comerços del municipi. Avui on ens portes? A la botiga Oton, que ja fa dos anys que està oberta, però abans estava situada al carrer de la Creu. La seva propietària és la Judit Montorio,
I ja quan entres a la petita botiga ja veus que té molta varietat de coses i el primer que ens explica és què hi podem trobar.
Doncs això, artesania des d'Àsia, de diferents llocs d'Àsia, el que fem nosaltres propi, que són les joies, i artesania de Vietnam, de Tailàndia, d'Indonèsia, i comprem directament a la gent que ho fabrica, de intermediari. Tenim instruments musicals, la majoria són d'Indonèsia, tenim una mica de producte japonès, amb pedra i incensos, molt gat, perquè és un animal molt simpàtic i que agrada bastant. Tot està fet a mà, això sí.
Venen productes d'arreu del món i per això s'han de desplaçar moltes vegades als llocs on es fabriquen els seus productes. Ara ens explica què fa per dur a terme les comandes. El meu company compra i ens envia contenidors. Depèn del volum que tinguem que comprar o compartim contenidors amb gent o portem nosaltres. Depèn, últimament compartim, perquè la venda està bruixa i no comprem gaire.
La botiga queda una mica amagada en aquesta situació actual i li vaig preguntar què és el que diria algú que no la coneix. Bueno, que és artesania de primera mà, el preu mínim que puguem i ja està, que és bon producte. Com a tot una sortida que els altres, però en general els braçalets o arracades són el que més es venen en aquesta botiga. Ella és artesana i ara ens comenta com treballa la joia i amb quins materials ho fa.
Nosaltres la Generalitat la treballem des de mineral, des de semipreciosa, plata, i ara últimament també hem posat altres materials com són el cer, banyat amb plata, més que res per un problema de la crisi, que barateix una mica el preu de les... La qualitat és bona també perquè els bany són bons, però és més barat que no vendre plata a plata. Material de fusta, diferents materials. La pell també la treballem nosaltres.
La crisi ens afecta a tots i en aquest cas comenta que no només els factors externs són els que fan baixar les vendes, sinó que el canvi de local també afecta. Amb la crisi ha baixat això...
Un 60 o un 70%. Cada cop es nota més, és que cada cop és més complicat. I aquí a Sant Just en concret es nota moltíssim, a molts llocs, però aquí a Sant Just també... El canvi de lloc també he notat que molta gent que em comprava quan estava dalt al poble, ara estan aquí en cert clavent, no baixen, li fa mandra. No sé, esperem que tot canviï.
Per últim, dir que és una de les botigues que tenen paradeta al mercat de Nadal d'aquí de Sant Just. Ens hem reunit, hem volgut organitzar una fira de Nadal, que estarem al Parador a partir del divendres 14 fins als dies 5 de Reis, i tot és artesania del poble, hi haurà activitats a més extres, com són xocolatades, filles de maquillatge, hi haurà una sèrie d'activitats per veure si movem una mica l'activitat del comerç. Nosaltres compaginarem la botiga amb la paradeta.
La botiga Oton està situada al carrer Anselm Calvé, número 43, i ofereix joies i petits detalls de molts tipus que ara que ve Nadal ens poden donar idees per fer algun altre regal. Molt bé, Anna, doncs moltes gràcies per descobrir-nos una setmana més a alguna de les botigues que hi ha en el teixit Sant Justenc. Molt bé. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Adeu.
A les voltes, l'àdio desfèl. Sintonitzes, l'àdio desfèl. L'àdio desfèl. L'àdio desfèl. L'àdio desfèl. L'àdio desfèl.
Fins demà!
Sous-titrage ST' 501
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Montse Hidalgo i Maite Polo. Des d'aquest matí ja circulen els primers vehicles pel nou eix transversal desdoblat. L'autovia que uneix la comarca lleidatana de la Sagarra amb la gironina de la selva, travessant la Catalunya central. Les obres s'han fet per descongestionar aquesta via, la C25, i també per reduir-hi la sinistralitat. L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, la capital del Bages, ha valorat en declaracions a la xarxa la millora de la carretera.
És una bona notícia, sí, és cert que tant Manresa com el Baix i el general estaven d'enhorabona amb aquesta posada en marxa del desdoblament de l'eix transversal. Bé, jo crec que tot el que potenciï la comunicació i potenciar en aquest moment la connectivitat