per la ciutat i la comarca d'Osona suposa un impacte econòmic d'uns 7 milions d'euros. Dels 60 grups que hi actuaran fins diumenge, 15 són internacionals.
En esports al Barça, va votar la Champions en victòria per una zero sobre l'Apoel de Nikosi en un partit ensopit dels blaugranes. Un gol de Piqué al minut 27 els va servir per trencar el sistema defensiu dels xipriotes. Van debutar Sergi Samper i Ter Stegen Xavi. Va jugar el seu partit 142 a la Champions.
I l'Atlètic Club torna a les Champions amb un empat. Empat a 0 contra el Shakhtar. El trasmarca 2, Bayern de Múnich 1, Manchester City 0, amb gol de Boateng a l'últim minut. Roma 5, Cesc de Moscou 1, Porto 6, Beté Borisov 0, i l'empat a 1 del Chelsea amb el Schalke. El gol dels anglesos el va fer Cesc Fàbregas.
I pel que fa al temps, força núvols a la Meitat Ues per començar el dia amb algun ruixat puntual més sol a les comarques de Barcelona i Girona, alguns bancs de boira matinal. Els ruixats de tarda seran més puntuals i afectaran l'interior. La calor, la mateixa, amb molts valors màxims, oscilaran avui entre els 26 i els 32 graus. De moment, ara mateix tenim a Trem, a la capital del Pallars Jussà, 16 graus, 18 a Girona i a Manresa, a la capital del Bages i la més alta,
A Tarragona, 22 graus.
Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10, aquesta hora comença el Jost a la Fustat d'avui, dim jous 18 de setembre. Un brunar amb moltes coses, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia, aquest dia tan centrat a Escòcia, avui es fa aquesta votació per decidir si s'independitza o no. Parlem també, a través del que ens expliquen en els digitals, de com es produeix aquesta jornada, i a més parlem també d'esports, de cultura, entrevistes interessants,
i una mica de tot. Tindrem la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber què ens espera pensant també ja de cara al cap de setmana. I a les 11.10 ens revistarem a la Gisela Steinhardt de Horp am Necker per parlar d'un nou curs que s'organitza des de l'entitat.
A dos quarts de dotze a Tartúlia d'actualitat amb l'Elina Santabàrbar, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montserrat Reia i el Jordi Agulló. I a la tercera hora del programa tindrem el Jaume Porton, artista que aquests dies s'encarrega de l'exposició que es pot veure a l'aparador de l'espai de lliurecreació Carme Malaret.
I també a l'Eric Lòpez que ens farà un reportatge d'actualitat. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia comencem. Just a la posta.
I comencem parlant de les notícies de Sant Just. Per això saludem l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Molt bé. Per conèixer qüestions vinculades amb el municipi. Comencem parlant d'una xerrada que es fa aquest divendres a l'Ateneu sobre la mancomunitat. Sí, és la primera conferència o la primera tertúlia de totes les que s'organitzen durant l'any a l'Ateneu. Els 100 anys a la mancomunitat seran els protagonistes. És el tema central d'aquesta conferència que es farà demà.
Roger Fuentes, licenciatant Història, parlarà de la rellevància que va tenir la primera institució de govern catalana reconeguda per l'estat espanyol des del 1714 i del seu llegat. A dia d'avui encara vigent, la xerrada sobre el centenari de la mancomunitat destacarà què va representar aquesta institució per a Catalunya, creada l'any 1914, any del vicecentenari, intervinguda arrel del cop d'estat de Primo de Rivera l'any 23
i suprimirà finalment l'any 25. Tot i els prop de 12 anys que va durar, la Mancomunitat va tenir la força suficient com per marcar l'inici de la política del segle XX a Catalunya. Segons Fuentes, la Mancomunitat era la unió de quatre diputacions que van fer una obra de govern enorme, vigent encara, i en aquesta conferència, en aquesta tertúlia, també es parlarà de les figures polítiques que van fer possible la seva acció de govern, com era el seu president, Enric Prat de la Riba, i també els experts que lideraven els projectes d'aquell govern.
La xerrada al centenari de la mancomunitat, un primer govern i un nou segle, amb Roger Fuentes, serà demà divendres a dos quarts de nou del vespre a la sala Piquet de l'Ataneu. I serà de forma excepcional a dos quarts de nou del vespre, perquè les conferències de l'Ataneu acostumen a començar a les vuit. Però ara, d'aquesta manera, començarà a dos quarts de nou.
Perfecte. Doncs serà demà divendres. Tenim més coses. Parlem ara del cas de les joves, Andrea. Sí. I parlem de la campanya de donació de sang de dimarts, que ha aconseguit augmentar les donacions de sang a Sant Just en comparació amb l'anterior. A dimarts es van aconseguir 51 donacions, 15 més que a l'anterior, l'anterior eren 36.
una bona notícia per les reserves de sang del banc de sang i teixits, que tot i estar en un nivell normal amb sang disponible per a 6 dies, necessita tenir provisions suficients per poder atendre les necessitats de la població. Sant Just, el rècord, està en 70 donacions en una mateixa tarda. Per tant, per dir que aquestes 51 donacions encara queden lluny d'aquesta xifra, doncs, evidentment, queden molt més a prop que les 36 de l'anterior campanya fa 3 mesos.
doncs és una bona notícia que la gent estigui conscienciada amb el tema i vagi augmentant aquestes donacions de sang. Molt bé, ja acabem parlant d'art perquè avui en parlarem més endavant i per tant parlarem d'això amb la porta. Sí, els dibuixos de l'artista decoraran durant tres mesos l'aparador de l'espai de lliure creació Carme Malaret, també ara. No sé si aquests ordinadors estan relacionats,
No ho sé, és que m'agradaria sentir alguna cosa del que vull presentar. Avui actuen alguns grups que no conec de res, potser tu sí Andrea, un es diu 17 hippies, Calima, Flávia Coello,
No. I en sala? I en sala, sí. No. Miguel Serra? Tampoc. Zepda? No tinc el plaer. Jo fins aquí tampoc. Llavors, n'hi ha alguns que potser sí que poden sonar, com serien Pegasus.
No. Usallot. Estic caient com un enyorat musical. Aquest nom a mi em sona no sé com, però em fa molta gràcia perquè l'he anat sentint i només amb aquest títol... Usallot. I després tenim també les mamzels, coneguts, sobretot per aquell anunci, i el Roger Mas, que és el que almenys volia sentir, volia fer una mica de tastet.
Tots aquests actuen avui? Sí, tots aquests actuen avui. Molt bé. Queda una mica lluny. Si no els conec ara, em queda lluny per anar a conèixer-los aquesta nit, però si podem sentir alguna cosa seva... Sí, ho intentarem fer després, perquè ara és impossible. Per tant, ara, el que farem serà anar a la carpeta que tenim de música catalana de l'ordinador, que no va a internet,
I posarem la Teresa Rampell perquè del que hi ha és un dels grups que actua durant el cap de setmana. Dissabte eren? Actuàvem en el dissabte. Ja el coneixem tots, però bé, en tot cas. Després escoltem alguna cosa. La Teresa Rampell. Us allot, no, Andrea? M'ha agradat.
El 2 devia mordar quan ha sortit Teresa Rampell No ho admetràs però et veus en el mirall A l'ascensor ja et trobes guapa Uns amics fan sonar el clac Són des de l'altra banda del carrer Sob un motor accelerant Sobre el pont de Vallcà
Que somi un rock and roll que abaixin les parcianes, tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara. Al barri d'on tranquil alien que hagi arribat el dia gran.
La cara de l'entresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarres us saluden al semàfor.
i mentre arrenca en el més jove, abans que se'l mengi la nit, admiro els ulls i juranies que viu. Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, resonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal.
Teresa Rampell, avui d'amor, per fi retorna a la ciutat. Termina decidida entre villars, Teresa Rampell, detecta els floresters mentre t'apropes a la vostra taula.
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arrecades. I ja no importa entrar i semblar lluny tots els desastres que hagis fet,
i passa una amic i feu les paus amb un brindis de culbates. I mentre et cantem i anés domes al món amb la meravella de passeig, somien en trobar una dona amb la teva cara.
El periodista ha estressat molts teletips i no hi ha bunt, però jura-n'hi als que viu. Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va acompanyant com un virus tropical. Tres arrembells avui, l'amor,
L'amor retorna a Teresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan va.
i reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs i folgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. La notatòria de Teresa ja li diries que em comences a notar
ets un naufre que decidi tastar, mai ho assalarà. ets un naufre que decidi tastar, mai ho assalarà. ets un naufre que decidi tastar, mai ho assalarà.
Justa la fusta.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopà Tex-Mex. Sigui quina sigui la teva nit. Nitbus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sé si on. Nitbus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nitbus, perquè si hi vols ser hi puguis arribar. AMB, Nitbus. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Estem escoltant just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'ons, a aquesta hora saludem de nou a l'Andrea. Anem tard avui, no, Andrea? No anem mai tan tard. És veritat. La cançó era llarga, no ho sé. Bé, és igual. En tot cas, som-hi. No tenim la cançó, si algú ens està escoltant i volia sentir-vos allò, ens haurà d'esperar una estona. Mirarem de fer-ho al llarg del programa d'avui i a l'última hora potser parlarem una mica del mercat de música viva de Vic. Estupendo.
En tot cas, parlem d'actualitat. Per on comencem, Andrea? El tema del dia és d'Escòcia, però hi ha altres temes destacats a les portades. Comentarem el tema d'Escòcia, ara no patiu, també en clau internacional i en clau fotogràfica perquè és el protagonista. El tema del dia amb els digitals és aquest, per tant, suposo que ens vols explicar una altra cosa.
Parlem d'una altra notícia que destaca tots els diaris emportada al Consell d'Espanyol, el periódico llegim el Consell de la companyia d'Espanyol condemnat per la fallida. El concurs de creditors es va presentar tard. Un jutjat mercantil obliga Soriano i 10 directius més a pagar 10,8 milions d'euros. La sentència ha rebaixat la petició de la Fiscalia però comporta la inhabilitació dels afectats.
És una de les notícies destacades del periódigo perquè, com dèiem, guanya Escòcia. Avui, òbviament, a la vanguardia, llegim el jutge condemna al Consell d'Espanyol a pagar 11 milions. Soriano i els seus consellers, culpables de jornal a suspensió de pagaments, la inolínia, va tancar el 2012 amb deutes de 600 milions d'euros.
i per últim el diari Ara també recull en portada amb un format més petit i llegim que el jutge inhabilita la cúpula d'Espanyol per la gestió de la fallida. Els exdirectius hauran de pagar una multa de 10,8 milions d'euros. És aquesta la notícia destacada avui a les portades del diari.
Els digitals avui ja parlen sobretot d'Escòcia. Escòcia decideix el seu futur, és el que ens diu el 324. Més de 4 milions d'escocesos estan cridats a les urnes per decidir si volen que Escòcia sigui un país independent. Diferents qüestions vinculades amb aquesta jornada ocupen la pàgina principal del 324. També les portades del referèndum escocès són els diaris britànics.
molt curiosa, no sé si és d'alguna de les portades, Andrea. Sí. Dels estrangers, eh, vull dir. Els estrangers, no. Dic potser sí, eh, però no realment, jo no les acostumo a mirar. I en tot cas són interessants. Algunes d'exemples són molt gràfiques, no? Per exemple, un dels diaris diu One day to decide our future, que aquest és el d'Independent. Després de Daily Telegraph, una imatge així, com molt bucòlica, és a dir, amb una aposta de sol, suposo que,
és Escòcia, la Terra, però no l'endevinem, però es veu una silueta i llavors hi ha dues persones, dues siluetes amb dues persones, cadascú amb una bandera, amb la bandera del Regne Unit i la bandera escocessa. Després el Financial Times també li dedica un espai i el The Guardian el que fa és triar una imatge aèria, com si diguéssim, des de... però no aèria, és a dir molt amunt, eh? Vull dir que es veuen les illes britàniques, la típica imatge com d'un globus terràquil, l'únic que no es veu la resta del món, per tant ampliada.
i diu el dia del destí, Day of Destiny. I el The Times, que diu... D-Day for the Union, o sigui, D-Day, i llavors, per la Unió, o sigui, aposta directament per un tema... directament, i la imatge, és que, clar, no t'ho puc ensenyar massa bé, perquè... Això de Times. Sí, a veure si ho veus, perquè és molt curiosa, com a l'ús que fan de la bandera, la veus aquí? Sí, veig la bandera. Clar, només veus la bandera, i aquí hi ha les lletres.
És això la portada, és una portada que estic veient sol. Que posa D-Day a dins de la bandera. Exacte, vull dir que déu-n'hi-do, és una imatge directament d'aquesta bandera, no sé si ho estic dient bé, la bandera del Regne Unit, la bandera de Gran Bretanya. Com que a vegades, sí, sí, sí. No voldria equivocar, en tot cas, curiós doncs de destacar també aquestes portades.
Més qüestions. Lara.cat destaca declaracions d'Alfred Bosch, aquest matrimoni dels diputats. Les gaites de la història truquen a la porta de la Montcloa. Bé, en tot cas, declaracions que destaquen, perquè les han fet fa pocs minuts, i també, últimes hores, mort l'ocupant d'un mot, d'un accident a la Gran Via de Barcelona. Això també, doncs, sembla que ha estat d'aquest matí, dijous la matinada.
després de caure de la moto en què viatjava com ocupant a la Gran Via de les Corts a l'alçada del districte de Sant Martí, a prop de la Rambla de Poblenou. El conductor de la motocicleta ha donat positiu en el test d'alcolèmia i la víctima ha estat alledada a l'Hospital de Sant Pau. Finalment em sembla que ha mort.
El fill de Pujol va declarar que va fer negocis amb el marit de Gospedal. Pujol Ferrusola va mencionar també a Oreja Arborua, conseller delegat de Negàs, el fill de l'expresident va precisar la seva destreta relació de confiança amb Delso Itaulé.
I després també ens parla d'aquesta obertura de les urnes per l'històric referèndum d'Escòcia. Aquests són els temes que trobem aquest matí als Digitals. Ens en anem de nou a Andría cap a les fotografies de la portada.
Avui les manifestacions a favor del Sí i del No a Escòcia guanyen terreny a les portades. A l'avantguàrdia, per exemple, veiem un home amb un cartell on llegim Love Scotland a Vote No, és el partidari del No en aquest referèndum, i d'altra banda veiem un noi amb una altra pancarta que llegim One Opportunity,
i dins de la O, del One, llegim el Yes, que és el Sí. És aquesta la fotografia destacada a l'avantguàrdia. Al diari Ara opten per ensenyar-nos una fotografia d'una manifestació a favor del Sí. Veiem banderes escurceses i gent amb globus i altres pancartes on llegim Yes.
I al periódic han triat una imatge de partidaris a seguir el Regne Unit fent campanya en una manifestació a colze a colze amb els independentistes. Per tant, veiem una manifestació pacífica on veiem algunes persones amb cartells del Yes i altres persones amb cartells on llegim Vote No. Són aquestes les fotografies destacades de la jornada i també trobem dues imatges més petites a l'avantguarde i a l'Ara.
El diari Ara veiem un moment ahir al Parlament de Catalunya. Llegim a CiU i Esquerra. Exhibeixen sintonia després del Pols Mas Junqueras. Els republicans eviten votar amb la CUP sobre la desobediència. I amb aquesta imatge veiem alguns parlamentaris. I per últim a La Vanguardia veiem una imatge de Gerard Piqué i Neymar aplaudint al final del partit de futbol ahir que va guanyar el Barça. Victòria escanyolida d'un Barça amb suplents a les Champions. Són aquestes les fotografies estacades del dia.
Molt bé, doncs saltem ara cap a la informació internacional, Andrea. Doncs, evidentment, parlem d'Escòcia a tots els diaris. En parlen, ja ho hem comentat, i l'avantguàrdia, molt ampliament, ens destaca moltes qüestions vinculades amb el referèndum. Escòcia decideix, és el titular, els unionistes disparen la seva última bala, el suport de Bill Clinton el no.
Avui Escòcia viurà en una bombolla i serà a la pràctica, encara que només sigui per 15 hores, lliure i independent. Serà un moment màgic, suspes en el temps, en què els escocesos jutjaran el seu passat i el seu present i tindran el poder de decisió sobre el seu futur. O mantenir l'estatucó i renovar el matrimoni de 300 anys amb Anglaterra, o estripar les cartes i llançar-se a una aventura tan excitant com incerta. La sobirania, el poder i l'autoritat estaran realment en mans del poble, com correspon.
Ens diu també tot a punt per la votació. Ens explica que hi ha 4.160.000 residents d'Escòcia i de més de 16 anys que estan registrades com a lectors. També ens parla del vot forà. Ens diu que més de 400.000 anglesos residents podran votar, així com 120.000 ciutadans d'altres països de la Unió Europea.
També ens explica que s'utilitzaran helicòpters per traslladar les paperetes d'illa remotes i ens parlen d'aquestes 15 hores en què els col·legis electorals estan oberts. De fet, els col·legis estaran oberts de les 7 del matí a les 10 de la nit a hora espanyola. Els resultats esperen divendres al matí. Els resultats de les grans ciutats, a Dinburg, Glasgow i Aberdeen, seran els últims a arribar entre les 5 i les 6 del matí. I, evidentment, avui...
És aquest el tema destacat en clau internacional a tots els diaris. Però també tenim altres qüestions. Un dia més parlem de casa i del drama que està vivint la població allà.
A la Vanguardia també llegim que milers de palestins de Gaza proven de fugir cap a Europa per mar. Almenys 400 dels morts que va causar el naufragi de Malta eren de la Franja. Milers de palestins han intentat fugir de la Franja de Gaza cap a Europa en els últims mesos. Aquesta realitat, pràcticament desconeguda fins ara, va ser revelada la setmana passada després de l'enfonsament d'un vaixell amb 450 refugiats a bord a les costes de Malta. Almenys 400 d'aquestes persones que van morir en el naufragi
identificats procedien de la franja controlada a Pàrhamas. I un apunt més vinculat amb aquesta qüestió, dimissió al govern d'Israel, també ho llegim a la Vanguardia, i és que el ministre de l'Interior, Israelia, va anunciar ahir la dimissió. D'ella, abandono la feina però no us abandono. Diu que també va deixar anar una dura crítica al govern, al qual encara pertany per l'empobriment de les classes mitjanes en un moment en què Netanyahu prepara més retallades per apujar la despesa en defensa com vol l'exèrcit.
Doncs són els temes internacionals més destacats d'aquest matí. Ens n'anem ara cap al món de la cultura. I parlem, per exemple, del mercat de Música Viva de Vic, on hem comandat al principi que acull una vintena de presentacions de nou discos.
Un altre festival, el de Sitges. Jou Dante tancarà el festival de Sitges amb Barring the Eggs, el certamana es farà el 3 del 12 d'octubre i atorgarà un gran premi honorific a Roland Emmerich. 14 músics joves debutaran en el seu primer Palau.
I ensenem a Jack Huston, serà Ben Hur, al nou remake de Timur Bergmabetos. Charlton Heston va interpretar el mateix personatge a la pel·lícula de William Wyler de 1959 i va aconseguir un òscar al millor actor.
Més qüestions, la col·lecció Bassat exprimeix el seu fons artístic a la nau gaudit de Mataró. S'hi poden veure obres que no s'havien exposat mai fins ara, de Txellida, Cristo, Guinovart o Ràfols Casamada.
Atenció al bar del carrer del Carme, inaugurat el 1896 i protegit com a B urbanístic, ha aparegut sense la seva típica façana, que és, de fet, una façana modernista molt típica. Sembla que fa un parell de nits que va desaparèixer, no sap què ha passat.
I un últim punt abans d'anar-nos a engegar cap a les contraportades, i atenció Nària, crec que t'interessaran la notícia, segurament ja la deus saber per això, que és que a La Poblès havien anunciat un descans de cara al 2015, després de dos anys i mig fent gires. Diuen que és una pausa relativa perquè de fet no faran concerts en territori català i espanyol durant l'any que ve, tot i que sí que passaran per països llatinoamericans.
i abans d'aprendre's tot l'any que ve, com a any sabàtic, que el grup encara té un final d'etapa amb alguns concerts espacials, els faran en pobles petits de la geografia espanyola per retre homenatge al 60è aniversari de l'estrena de la pel·lícula Bienvenida Mr. Marshall de Berlanga.
Curiós. Què és això de les gires aquestes per a pobles petits? Havia llegit una cosa així que... Doncs deu ser això, no coneixia el fenomen, però mira, ens farà que hi partés i parà'n i que serà una mica el seu comiat fins al 2016. No és que se separin. No, no, no. Suposo que voldran parar una mica. Molt bé. Allà ja toca, també partant de la temps. I tant.
I aquests són els apunts culturals més destacats d'aquest matí. Anem ara cap a les contraportades d'aquest dijous. Comencem pel diari Ara, l'article que ara signa setmanalment Francesca Nosa, i que avui es titula... ho tenia per qui és, alguna cosa de Paqui Rin, oi? Sí, promet. Fractura? Fractura Paqui Rin, exacte.
Últimament sembla que s'està parlant molt d'aquest home, de Paqui Rins, i Francesca Noz avui ho lliga amb Mar Gallo. Diu que d'entrada comença posant una mica en context els lactors. El mes de maig la societat de Lleida va quedar dividida, Paqui Rins i anti-Paqui Rins, perquè sembla que Quico Rivera, el fill d'Isabel Pantoja, punxava el dia 11 de la festa major cobrant una mortarada de diners. Doncs sembla que va produir una mena de fractura social entre partidaris i tractors de Paqui Rins.
També al cap d'un temps a Valladolid el dia 6 de setembre havia d'actuar allà a Medina del Campo i el mateix dia que punxava Lleida el poble es va indignar dient que cobraria 11.000 euros. També, igual, fractura social al poble. I ara ens diu el Francesc Canosa a la contra de l'Ara. Una fractura a la península tipus guerra de successió. Paquirrins i antipaquirrins.
Fins aquest dimecres. Paquerrin va despertar de la migdiada de 1714. Va obrir aquells ulls clavats per un martell i va violar Twitter. Ara llegiré si tu textualment el que va dir Paquerrin, d'acord? Són paraules meves. Diu, no me gusta meterme en estas cosas, pero esto me parece muy fuerte. Solo decir que un mojón petit guardiola.
pel Pep Guardiola perquè va descobrir que fa uns mesos Pep Guardiola a la televisió alemanya deia que Catalunya és la meva patria i Catalunya no és Espanya. Paquerrin desperta el mateix dia que el ministre Margallo diu que el govern espanyol està disposat a suspendre l'autonomia de Catalunya.
A més, ja va dir fa uns dies, no? Clar, és que va dir fa molt de temps, però Paquirrín sembla que ha reaccionat ara, o fa un parell de dies, o no sé quant. I per això es pregunta a Francesc Canosa, ja que va així, i diu, es coordinen, Paquirrín i Margallo? De fet, la fotografia de la contra de l'Ara és Margallo pensant, amb les mans al cap, es planteja, Canosa, si està pensant la suspensió de l'autonomia de Catalunya.
Doncs és la contrabortada del diari ara. A l'avantguàrdia avui llegim que el següent titular, atenció, empresonin 20 anys a cada defraudador i frenaran el frau. Sí, avui ho diu Baruch Lev, expert en frau financer i fiscal, catedràtic de la Universitat de Nova York. Diu que he estat jugador del Maccabi, soldat israelià, auditor i periodista econòmica a la tele, però ensenyar és el que m'ha fet més feliç.
D'entrada, Lev pregunta a Lluís Amigueta. El periodista diu, vol frenar el frau financer i fiscal al seu país? Doncs pressioneu legisladors i jutges perquè quan agafin un defraudador l'empresonin ràpid i per molt de temps, 20 o 30 anys. Veureu com així s'aturarà el frau. Diu, els Estats Units ho han demostrat. Recorda les megaestafes d'Enron i de Worldcom. Diu, el president estafador d'Enron va ser condemnat a 25 anys i l'altre a 50.
Per això són unes condemnes que van funcionar. Des d'aleshores el frau empresarial ha disminuït enormement perquè els grans gestors avui ho consideren un joc de perdedors. Després de l'enfonsament del 2007 només hi va haver una condemna, Madoff, parlant de l'última crisi bancària.
Madoff a part, o un executiu francès de segona, no va imputar ni un sol gran banquer. Hi va haver un clamor i ara augmenten les penes i per això es redueix la delinqüència. Es segura que aquest mètode, si més no als Estats Units, funciona, que és un bon mètode per aplicar als països amb grans quantitats de fraudades. Doncs una entrevista interessant, per tant avui a l'avantguàrdia acabem amb la del periódico. Què ens explica avui?
Doncs que la ciutadania s'ha d'implicar amb la ciutat. Jo vull entrevistar la Nicolau Martín, que porta un uniforme groc, un dels nous colors de la Coronela de Barcelona. D'entrada comença situant. Què és la Coronela? Diu que eren les milícies gremials que des de la baixa de mitjana defensaven la ciutat, portes, voralles, etc. Diu que és una milícia gremial, no és un exèrcit regular. Estem parlant de ciutadans que defensaven la seva gent, la seva ciutat.
En el seu màxim apogeu, durant la guerra de successió, la coronela va arribar a tenir 4.500 mil·licients en una ciutat de 30.000 persones. Eren mestres agremiats, oficials d'agremis, caps de família... I el 1714 és la primera institució que els bourbons anulen. Obliguen els ciutadans a deixar les armes. I ara ha renescut el març del 2011. Com se li va acudir?
Doncs un 11 de setembre del 2010 passejava amb un amic i vam veure els que ara considerem companys, els Miquelets, a la Diputació. El meu amic em va preguntar per què no ens hi apuntem. Jo li vaig contestar que era millor recuperar la Coronela. A partir d'aquí van començar amb aquest projecte, assegurar que la funció de la Coronela el 2014 és la recuperació dels ítems, els protocols i les cerimònies de Barcelona fins al 1714. Per exemple, les cotes de gremalla, els vestits protocolaris dels consellers de la ciutat, entre altres.
Doncs una bona història avui també al periòdico. Bon dia de contres, no? Sí, sí, sí, totalment. Ens n'anem ara cap a la notícia curiosa per tancar aquest blog d'actualitat i ens n'anem cap a Quito, Andrea, perquè sembla que els restauradors de Sants d'aquesta ciutat puren... De Sants?
Els restauradors de Sants, la gent que arregla les figures religioses. Allà curen i fan que siguin més bonics i arreglen persones de carniós.
Restaurem persones, per tant. Diu que... Sí, exacte. Diu que tots són restaurats de mateix local, on els restauradors d'icones religioses també fan servir les seves tècniques i secrets per curar o maquillar persones. Llavors posa un exemple d'un senyor que es diu Antonio Poruncajas, que és un xofer de 52 anys, que va rebre un fort cop al nas durant un assalt. Diu que encara amb la ferida sense cicatrizar, arriba allà, s'asseu a un banc de petra perquè la Miriam Trujillo, que és qui s'encarrega de tot plegat,
el cobreixi amb una embarreja que en principi li diu, li promet que esborrarà la marca que li hauria quedat. Ella per això no és metgessa ni tampoc s'encarrega de qüestions de cosmètica, no en té estudis, sinó que el seu ofici, com deia més, el de restaurar figures religioses amb l'estat que s'han d'arreglar. Diu que ella té 37 anys i que neteja i arregla el nas d'aquest home com si fos un tros de fusta.
i li implica una mena de Mejunques, que ens llegim de color de pell. Dic als restauradors de Sants que durant dècades han arreglat verges i cris en un carrer estret del centre de Quito, doncs aplica les mateixes tècniques per curar i tapar ferides menors. Dic que el procediment inclou pintures acrílices, colorants d'edició vegetal i un ingredient secret.
En fi, hi ha diferents exemples. El material dels sants no és el mateix que la pell humana. I realment cura o simplement és... Si diuen que hi ha una ingrediència crítica, cura. No ens diu que és per això. Està tan curiós, no sé si aniria jo tampoc a arreglar-me per un restaurador de sants. Són més de mètodes tradicionals aquí, tipus metge i coses d'aquestes, no? En fi, és una notícia que ens ha arribat des d'aquí. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, bon dia.
Un minut i tres quarts d'onze, a aquesta hora repassem la informació esportiva a través de les portades dels diaris esportius d'avui. Després del partit del Barça d'ahir, l'esportiu juga d'anar amb la política, per això hi titula Yes, i a la imatge apareix Piqué celebrant el gol d'ahir. Piqué i Líders és com titula el diari esport. Debut d'Isidro Ter Stegen, també diu que el porter alemany va salvar el Barça amb una espectacular parada a l'últim minut.
I també l'Univertivo dedica la imatge a Piqué, qui es situen com a decisiu. És el titular d'aquest diari, després d'aquest gol que li va donar el Barça al lideratge després de l'1-1 de l'Àgex contra el PSG.
I pel que fa als generalistes, abans també ho hem comentat amb l'Andrea, avui l'Ara no en parla, però sí la Vanguardia, que titula Victòria Escañolida d'un Barça amb suplents, i a l'imatge també la figura destacada de Gerard Piqué, només dels tres diaris que tenim generalistes és aquest, el que parla de la Victòria del Barça.
I la premsa de Madrid, James Socorra, és el que diu el diari As i el Marc, en canvi, decideix parlar de Simeone i diu els mil dies que van canviar l'Atlètic i el futbol espanyol. Simeone ha tornat als Blanqui Vermells a l'elit del futbol, suma cinc títols en set finals i ha acabat amb el Duopoli de Lliga.
Fins aquí la informació esportiva, ara obrim diaris i ens fixem en altres qüestions interessants que tenim avui, si tenim una estona per dedicar-la a follegir el diari més enllà de les portades.
Per exemple, al diari Ara, triem l'entrevista que fa Carme Colomina a l'escriptor egipci Ala al-Zouani. Ell diu que la revolució no és un partit de 90 minuts, que és una línia en la història. Ell és l'escriptor egipci més internacional, però continua fent de dentista al Cairo per sentir-se a prop de la gent. Va ser un dels intelectuals de la revolta de la plaça Tahrir, però diu que ara donen una oportunitat al nou govern militar.
i de l'esperit de la Tahrir diu que és una transformació humana i social. Les dones per exemple van jugar un paper decisiu en la revolta contra Hosni Mubarak, van ser la primera línia de front i aquest sentiment d'alliberament que va portar la revolució no ha desaparegut encara que el Wahhabisme continuï veient la dona egípcia com un objecte sexual. Cada cop hi ha més dones que parlen obertament dels seus problemes i que desafien les imposicions dels seus pares.
Ah! Ah!
Se li pregunta també què s'ha perdut en tot aquest procés. Diu que la revolució, com a idea, és molt menys popular avui en dia que el 2011. La gent que va ser només espectadora i va sortir al carrer per celebrar la caiguda de Mubàrac ja en tenen prou de protestes. Els germans musulmans van trair la revolució massa ràpid, es van agafanyar a negociar amb l'antic règim i la plaça d'Agrira els va començar a fer nosa. Estaven convençuts que obeien la veu de Déu i si escoltes Déu ja no necessites escoltar la gent. El que van fer va ser molt poc democràtic.
Una entrevista molt interessant, com dèiem avui, a les pàgines interiors del diari Ara.
I ara anem cap a l'avantguàrdia.
En concret, a les pàgines de cultura, perquè avui entrevisten a Roger Mas, cobre el mercat de música Viva de Vica amb un concert amb Benjamin Taubkin. I deixa el titular principal següent, Caeta Novello, soy Gilberto Gilmai, no m'han tirat gaire. També diu que quan escriu noves lletres sempre li sembla que està dient el mateix.
I se li pregunta com va arribar la música de Topkin. Diu que ell va arribar-hi a través del seu mànager, que li va passar els discos, que val a dir que li van entrar a la primera i que són molt bons.
I és aquí quan diu que li feia gràcia la música brasilera però no n'havia escoltat gaire. El primer que li va agradar realment de la música del Brasil va ser el disc Napresão de Lenine. Diu que és brutal i que a Chico César sempre li va semblar molt interessant però que els bons dels 70, com dèiem, o Gilberto Gil els havia escoltat poquíssim i que mai li havien tirat gaire. També diu que, parlant que bé, prepara nou disc.
Ah! Ah! Ah!
I acabem a les pàgines d'Esports del Periódico. Avui fan un retrat de Sant Pèr, el titular en el nel de l'escola, i diu que Sant Pèr, que tenia 3 anys quan va debutar el Xavi, va trepitjar ahir al Camp Nou després de passar per totes les categories inferiors.
Diu que havia de ser tenista, però que aviat el futbol el va guanyar per la causa. Del club de Denis Barsino va passar a l'escola del FC Barcelona amb tot just 6 anys. Des d'aleshores, Sergi Sanper, germà petit de Jordi Sanper, que és el tenista de 237 en el tanking de la TP, ha recorregut un camí únic.
Cosa que no havia fet cap jove abans, ni tan sols Martí Riverola, qui una sessió al VTC holandès li va impedir fer història. També ell, com Sergi Samper, venia de l'escola del Barça, però només Sergi, un elegant centracampista delicat en les passades, signa avui Marcos López, s'adosen al joc amb aire guardiola al bellugar-se pel camp, és l'autèntic pioner, el nen de l'escola que va arribar ahir a la nit, escortat per Xavi, el mestre de les últimes generacions.
i explica que tot plegat pertany a una generació nascuda al 1995 i que ahir a Xavi, en canvi, li va servir, segons Luis Enrique, jugar tan sols una hora de partit per ser substituït amb tot el camp nou dret. És el retrat que fa de Sant Pere avui al periòdico i així acabem aquest repàs per l'actualitat del dia a través de la premsa. De seguida, parlem del temps.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
7 minuts i les 11. Saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Bé, a punt per parlar del temps. Sí, sempre a punt, com els escoltes. Avui també una mica com ahir, eh? No. No? Diferent que ahir? No, sí. El problema és que s'ha format una tempesta entre Tarragona i el Vendrell,
aquest matí i ha crescut amb molta velocitat i molt alt, després ha bufat una miqueta de vent del sud-oest i l'enclús s'ha començat a torçar completament i tenim una tempesta ja completament desgastada que deixa alguna precipitació al mar, però és que és just a la zona on el sol ens hauria de tocar.
i llavors tenim aquesta franja de núvols que van de Tarragona fins a Barcelona que estan tapant en aquests moments el sol. La resta del cel és seréu. Hauria d'estar fent sol. Què passa? Aquesta tempesta ens ha trencat una miqueta els esquemes. Però no passa res, perquè tenim aquesta situació encara d'estabilitat, de tranquil·litat. Ahir vam arribar a 28 graus. Ja vam dir que pujaria una mica la temperatura. Avui es pot repetir.
amb la presència del sol tornarem a patir una miqueta de calor a Sant Just d'Esvern. Això va sempre acompanyat de l'Eixa Fogor, és un amic ja nostre d'aquest mes de... Ja en anem acostumat, no? És un amic d'aquest mes de setembre. Aquest matí a les 9, quan portàvem els crius a l'escola, a Sant Just hi havia 21 graus de temperatura i un 92% d'humitat. És una animalada, no ha plogut aquesta nit.
Llavors, clar, dius, amb aquesta humitat és que qualsevol cosa que fas ja està suat, tens una sensació de xafogor, estàs així com aplatenat, se't rinxulen els cabells, no pots anar... Les perruqueres deuen estar histèriques, perquè la gent no va, si vaig allisar-me el cabell... Clar, no sabeix de res. Si surts al carrer i fots quatre caminades i tens el cabell completament rinxolat. Tot això sembla i tot t'indica que aniria perdent pistonada.
No del principis de cara a la setmana vinent, perquè probablement parlem de dies amb una certa inestabilitat i es mantindria la humitat, però la sensació de xafogor desapareixeria una miqueta perquè les temperatures tindran tendència a baixar. Portem des del dilluns, som a dijous, portem ja quatre dies dient que hi ha moltes possibilitats que a la setmana vinent, no només un dia, sinó que bona part de la setmana vinent, hi hagi un canvi bastant destacat pel que fa a temperatures, precipitacions, que poden regar tot arreu.
Ho seguirem una miqueta de pro, perquè a partir de dilluns a la nit podríem tenir un canvi destacat a Sant Just i arreu de Catalunya, pel que fa sobretot també a temperatures, a respirar una miqueta més sobretot de nit. Llavors, fins llavors, la cosa continuarà una miqueta igual. Hi ha una certa inestabilitat perquè puguin créixer tempestes, però realment ahir a la tarda ja van ser molt testimonials en zones de Girona i poca cosa més. O sigui, sí que van ser importants allà, perquè van fotre mal,
però vull dir que tampoc no van afectar gran part de Catalunya ni van circular per tot arreu, sinó que les teníem bastant ben col·locadetes cap a la zona dels Gironers, dels Empordàs. Avui tampoc no ha d'haver massa activitat aquesta tarda, o sigui que afluixa una miqueta aquesta possibilitat de tempestes, ens ha sorprès la d'aquest matí, però hi ha una certa... És que, clar, tenim tots els ingredients, encara que no hi hagi massa aire fred en alçada, amb tanta humitat és molt fàcil que creixin els núvols i el sol encara escalfa de valent. O sigui que tenim aquestes situacions
de creixement d'anul·lades que les podem veure de força lluny. A la tarda podíem veure com la tempesta que estava afectant pràcticament el Gironès, la seva cúpula es veia des de Sant Just. Si miraves cap a l'horitzó o cap al turó de les torres, podies veure com es veia el comunimus ben lluny.
Avui hem de parlar d'una situació molt semblant a la d'ahir. El sol s'ha d'acabar imposant, no tindrem núvols. Aquests núvols és el que dèiem abans, l'enclús d'una tempesta que s'ha format a Tarragona i que ha plogut a la ciutat de Barcelona aquest matí. Però això, perdó, a la ciutat de Tarragona i això ja està marxant cap al mar i acabarà desfensa.
sol, temperatures altes, demà divendres la mateixa situació, divendres un dia marcat pel sol, no massa inestabilitat, potser una tempesta a la tarda cap a les comarques de ponent i sobretot al Pirineu de Lleida, la resta estabilitat i temperatures que no es mouen. I al cap de setmana s'ha de mantenir igual, tant dissabte com diumenge hem de tenir uns dies
On el sol domina podem tenir alguns núvols baixos puntuals a punts de litoral, fruit de la mateixa humitat, dels vents humits de mar cap a terra, amb humitats elevades, però amb el sol com a protagonista tan dissabte com diumenge, o sigui que el que resta de setmana tindrem el mateix menú per cada dia, pràcticament.
i de cara a la setmana vinent sembla que la cosa canvia. Es podria formar una situació una mica de llevant amb una certa inestabilitat en alçada i tots aquests ingredients ens podrien portar al principi de setmana amb una certa inestabilitat que ens passaria així una mica de resquilló entre dilluns i dimarts perquè portaria aquest canvi que respiraríem diferent i els aires serien diferents i al tanto perquè els mapes d'avui indiquen que entre dilluns i dimarts es pot muntar una situació
d'una certa intensitat de pluja a partir de la Catalunya nord i cap a França, tot el que és el litoral, que és la costa roja, no? Aquella? La costa vermella? Pot ser? El mar rot... No. No ho sé. Bueno, la costa superior a la costa brava, ens sembla que es diu la costa vermella o algo així. Blava. Blava és? La de França? Sí. Blava. Blava és? No, tan amunt. On hi ha Marsella i tot això. Més avall. O sigui, entre Perpinyà tot Blava. Colliure i tot això. Sí, tot allò de... Doncs en aquella zona, en aquest golf,
entrarà una situació de llevant que pot portar molta precipitació. Els mapes ho col·loquen allà. Això pot variar, perquè ja sabem que aquesta situació ens depèn de com bufa el vent, afecta un litoral o un altre. Però ara de moment comentaríem que la part més afectada per aquesta inestabilitat podria ser entre les costes de la Catalunya Nord i les costes del sud de França.
La resta tindrem una certa inestabilitat, pot haver una mica de precipitació, però entre dilluns i dimarts encara no acabaria de tenir un gruix important, tot i que canviarem d'aire, serà diferent, les temperatures baixaran. I entre dimecres i divendres tornaria una altra cobla d'inestabilitat, no acabaríem de fer net, hi hauria molta variabilitat, pot ploure gairebé cada dia de la setmana vinent, o sigui que els mapes estan... Des de dilluns.
Des de diuns, el que passa que no cada dia amb la mateixa intensitat ni tampoc tot el dia, però dimecres, dijous, divendres podem tenir ruixats, podem tenir força dies tapats i en temperatures que no passaran dels 23-24 graus de màxima. O sigui que la sensació de xafú quedarà una miqueta més frenada que això també.
és de desitjar. Aviam si acaba passant. Tenim moltes ganes que puguin arribar canvis, que pugui haver un canvi pel que fa l'aixafogor a aquesta situació tan monòtona que hem viscut, com a mínim a Sant Just, a la resta del país no, perquè aquestes tempestes ens refresquen i fan variar una mica el temps. I també, de cara a la setmana vinent, tenim moltes esperances a les temperatures mínimes. És allò que comentàvem ahir, que podríem baixar cap als 14, 15, 16 graus, que també això es notaria i seria força clar.
O sigui que coincidint amb l'arribada de la tardor, que arriba la matinada de dilluns a dimarts, a les dues i 29 minuts, podríem tenir un canvi de temps i podríem entrar de ple a la tardor. Crec que després podràs tornar a l'estiu. Molt bé. Doncs n'estarem pendents, Carles. Moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. Escòcia vota avui en referèndum d'independència que pot acabar amb 300 anys d'unió política entre Londres i Edinburgh. Els col·legis s'han obert a les 8 del matí amb normalitat i amb la perspectiva d'una participació que pot superar el 80%. Els fondejos mostren un resultat molt ajustat.
El marit de María Dolores de Cospedal, l'empresari Ignacio López del Hierro, nega rotundament haver tingut mai negocis amb Jordi Pujol Ferrosola. Segura que en prendre accions legals contra ells si dilluns va fer aquestes acusacions a l'Audiència Nacional. Les companyies àries poden cobrar per l'equipatge que facturen els passatgers, ho diu una sentència del Tribunal de Justícia Europeu.
Gran operació antiterrorista a Austràlia amb 800 policies i de moment 15 detinguts. Segons els serveis d'intel·ligència, llihadistes vinculats a l'estat islàmic tenien intenció de raptar civils als carrers de Sydney, decapitar-los i filmar l'assassinat. 10 famílies desallotjades per l'incendi que ha afectat aquesta matinada a l'immobili on viuen a Sant Adrià de Besòs. De moment no se saben les causes que han provocat el foc que ha començat al pati exterior d'un dels baixos de l'edifici.
I el cantautor Roger Mas i el pianista brasilè Benjamin Topkin inauguren aquest vespre el mercat de música Viva de Vic per la ciutat i la comarca d'Osona, suposant un impacte econòmic d'uns 7 milions d'euros. Dels 60 grups que hi actuaran fins diumenge 15 són internacionals.
Ara els esports. El Barça debuta a la Champions amb victòria. Perones ara contra l'Apuel de Nicosi en un partit ensopit dels blaugranes. Un gol de pica al minut 27 es va servir per trencar el sistema defensiu dels xipriotes. Van debutar Sergi Sanper i Ter Stegen. Xavi va jugar el seu partit 142 a la Champions.
L'Electric Club torna a les Champions amb un empat. Empata 0 contra el Shakhtar, altres marcadors, Rear de Múnich 1, Manchester City 0, amb gol de Boateng a l'últim minut, Roma 5, CSKA de Moscou 1, Porto 6, Vatheborisov 0, i l'empata 1 del Chelsea Melchalka. El gol dels anglesos el va fer Cesc Fabregas.
El que fa el temps serà variable avui amb sol i núvols alts i ambient calorós i xafogós. A la tarda poden créixer núvolades que podrien donar alguna gotallada a ponent. Pel que fa a temperatures, ara a aquesta hora a Barcelona hi ha 23 graus, a Tarragona en tenen 22, a Lleida 21 i 19 graus a Girona.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts us parla Andrea Bueno. Els 100 anys a la Mancomunitat seran els protagonistes d'una conferència de Malvespre a l'Ataneu. Roger Fuentes, llicenciat en Història, parlarà de la rellevància que va tenir la primera institució de govern catalana reconeguda per l'estat espanyol des del 1714 i també del seu llegat.
La xerrada sobre el centenari de la Mancomunitat destacarà què va representar aquesta institució per a Catalunya, creada l'any 1914 i suprimida finalment l'any 25. Tot i els prop de 12 anys que va durar, la Mancomunitat va tenir la força suficient com per marcar l'inici de la política del segle XX a Catalunya. De tot plegat es parlarà demà divendres al vespre a dos quarts de nou a la sala Piquet de la Teneu amb Roger Fuentes.
Més coses augmenten. La campanya de donació de sang de dimarts va aconseguir 51 donacions a Sant Just, 15 més que a l'anterior. Una bona notícia per les reserves de sang del Banc de Sang i Teixits, que tot i estar en un nivell normal, amb sang disponible, per a 6 dies necessita tenir provisions suficients per poder atendre les necessitats de la població. A Sant Just el rècord estan 70 donacions en una mateixa tarda, i tot i que les 51 donacions queden lluny de la xifra, queden molt més a prop que les 36 de l'anterior campanya, fa 3 mesos.
I acabem recordant que els dibuixos de l'artista Jaume Porta decoraran durant tres mesos l'aparador de l'espai de lliure creació Carme Malaret. Divendres s'inaugura la proposta d'aquesta artista que es presenta amb el títol The Vicer Al Maixín. Els dibuixos de l'artista decoraran a partir d'aquest divendres l'aparador de l'espai de lliure creació i d'aquesta manera es donarà el tret de sortida a la represa de l'activitat a l'espai. La presentació de The Vicer Al Maixín serà demà divendres a dos quarts de vuit del vespre a l'espai de lliure creació al carrer Bonavista 105.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies Edició migdia. En mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I'm on the corner of Main Street Just trying to keep it in line You say you want to move on and You say I'm falling behind Can you read my mind?
I never really gave up on breaking out of this two-star town. I got the green light, I got a little fight. I'm gonna turn this thing around, can you read my mind?
Good old days, the honest man The restless heart, the promised land A subtle kiss that no one sees A broken wrist and a big trapezoid I don't mind if you don't mind Cos I don't shine if you don't shine Before you go, when you read my mind
It's funny how you just break down Waiting on some sign I pull up to the front of your driveway With magic soaking my spot Can you read my mind?
I don't mind, you don't mind Cos I don't shine, you don't shine Before you jump
Mare meva... S'aprén en el cor...
You don't shine if you don't shine. Put your back on me. Put your back on me. Put your back on me. The stars are blazing like gravel diamonds cut out of the sun. Can you read my mind?
Justa la fusta!
Ara passen 10 minuts de les 11, a aquesta hora parlem dels cursos d'alemany que s'imparteixen des de HORP amb Nicaramics, aquesta associació situada a Sant Just, perquè arrenquen ja al mes d'octubre i en parlem amb una de les organitzadores que és la Gisela Steiner, la tenim avui aquí a la ràdio. Molt bon dia, Gisela. Moltes gràcies, molt bons dies.
Per parlar una mica d'aquests cursos, uns cursos que fa temps que es fan ja aquí al Sant Just. Sí, hace años lo hacemos. Aquí enseñamos castellano y en harp. Bueno, aquí alemán, pero... O sea, aquí alemán, naturalmente, y al revés, en harp, enseñan castellano. Y así, si todos sabemos un poco uno de los idiomas del otro,
Nos podemos entender lo más importante naturalmente porque aprender un idioma necesita mucho tiempo Hacemos intercambios cada año
Un año vamos nosotros de aquí a Hope, el año siguiente vienen ellos. Este año han venido, principios de junio, y como siempre hemos organizado una excursión muy bonita por Cataluña, en este caso,
al Monasterio de San Pedro de Góras y después a La Bisbal. Hemos pasado un día fantástico. Estas visitas no son de un día, sino normalmente un fin de semana largo, tres o cuatro días.
Per tant, dona per fer moltes coses, no? Ja, podem fer moltes coses per entendre'ns bé, a vegades amb mans i pes, a vegades amb el que hem après de l'altre idioma.
I s'enjusta, els agrada, els gusta la ciutat? Aquí tenemos bastante éxito, digámoslo así, porque siempre hay gente que con gusto ofrece una habitación a las visitas de Hope, igual pasa en Hope también. Hasta ahora nunca hemos tenido problemas, aunque los grupos a veces son grandes, de alojar a la gente.
Ja és una sort. Tornem una mica cap als cursos. Comencen al mes d'octubre. El primer lunes d'octubre, que és el dia 6, un lunes a les 8.
Y oficialmente es hora y media, pero como no podemos dejar un ejercicio inacabado, y la gente también quiere charlar un poco, mientras de la clase no lo quiero, lo hacemos después. O sea, a veces son dos horas.
O sea, de 8 a 10 hay que tomarse el tiempo. Damos las clases en la calle Alsina 6A. Muchos de nosotros sabemos que el JM, el bus azul, para. Allí es la penúltima parada del JM. Home, doncs és una sort, no?, que si para davant... Sí, perfecto. Perfecto. I...
I a les classes es fa gramàtica, es fa parlar, com ho feu? De todo un poco usamos el libro Temen actual y comenzamos con presentarnos. El otro tiene que saber cómo te llamas y tú quieres saber cómo se llama el otro. En el grupo comenzamos con la presentación donde vivimos
nuestra profesión, esas pequeñezes, pero después pasamos ya al presente de los verbos auxiliares. La ventaja es que el alemán tiene solamente dos y en castellano distinguir entre ser y estar para los extranjeros es muy difícil.
O sea, vosotros lo tenéis más fácil. Y después, seguimos con el presente de los verbos normales, un poco más tarde, con el objeto directo, indirecto. Todos nos recordamos, espero, el objeto y el predicado.
Y bueno, esas son las cosas más importantes del primer curso. El curso dura un año en tres trimestres. Y si alguien pone un poco de trabajo, sí, puede hacerse entender lo más mínimo. Por ejemplo, para coger una habitación de hotel, para pedir la comida en un restaurante, para preguntar dónde está el ayuntamiento, dónde está el correo.
Esas cosas son las importantes, digamos. Para poderte mover, ¿no? Si haces un viaje o con ellos no. Eso es. Pero no solamente damos clases. La gramática no siempre es muy divertida, pero hay que hacerlo. Sino también hablamos de las costumbres y tradiciones tanto de Cataluña como de Alemania, y comparemos.
¿Qué hacemos aquí en Navidad? ¿Qué hacemos allá? Hay muchas cosas comunes. De estas tradiciones hablamos, también cantamos en Navidad, por ejemplo.
Una cosa que quería decir antes, uno no piensa que los idiomas europeos tienen muchos aspectos comunes. Ya distinguimos entre idiomas romanos y germanos, pero aunque sea un idioma romano y el otro uno germano, tenemos cosas comunes. Por ejemplo,
¿Se pueden imaginar lo que significa en alemán?
que seria tió, no? En principi, sí. I en català en què? És oncle, no? Ja, o sigui, tenim una cosa molt comú. I el blau, no? Blau? També? El blau s'haurà fet molta gràcia. Ja. En català en finestra, fenster, també és parellós. És curiós perquè en anglès és molt diferent, no? I en canvi... Ja, ja. L'inglès és un idioma mezclat, diguem-ho, de xamano-romano.
Pero también tenemos muchas cosas comunes con el alemán y el inglés más. Pero siempre hay que buscar qué relaciones existen. Esto ayuda para que no te tienes que llenar la cabeza demasiado con el vocabulario. Porque aquí la ventaja de la gente es que saben dos idiomas y pueden
Picar de aquí y de allá. Y muchas veces no te das cuenta que hay cosas comunes. Y esto, por ejemplo, hacemos también. El primer ejercicio es una hoja con palabras alemanas y con un poco de fantasía.
Me tenéis que apuntar qué significa en castellano o catalán lo mismo. Y la gente lo encuentra. Alguna cosa así, ¿no? Intuició, ¿no? Exacto.
I el que deies ara és que el fet que la gent d'aquí sàpiga català i castellà de petit, això ajuda, suposo, sense ser-ne conscients, segurament no és consciente de la facilitat que tens, però potser la ment ja funciona diferent.
Estàs més predisposat, no? Segurament. Sí. No sé si heu notat en els últims anys el fet que molta gent, molta gent va a buscar treballar a Alemanya, gent més jove. N'heu notat que hi ha més gent interessada en aprendre l'alemany que fa 10 anys, per exemple? Les persones que venen als cursos de l'associació ho fan normalment perquè tenen classes d'alemany a l'institut i volen reforçar una mica.
o mayores que tienen nietos en Alemania. Y eso son personas normalmente a partir de 65 años, el mayor ha tenido 77 años y todos se han aplicado mucho
¿Qué es lo que se refiere a la pandemia?
a otro nivel de Alemania si tú necesitas ir a trabajar ahí. Sin dominar el idioma es imposible. Es igual como si aquí viene un alemán y no sabe ni buenos días cómo va a trabajar, no entiende ni los colegas ni el jefe, ni sabrá qué hacer. Entonces estos cursos te pueden ayudar.
Però, és clar, haurien de ser cursos intensius, diguem-ne, a l'Institut Goethe o a l'Escola Oficial d'Idiomes. També han vingut persones que busquen treballar a Alemanya en els meus cursos. Però jo diria que és poc que hi hagi una ajuda.
El ayuntamiento intentaba, junto con el ayuntamiento de Japamneca, buscar trabajo. Se decía que se buscaba más ingenieros.
Bien, ingenieros, tenemos aquí buenos. Pero es muy difícil hacerlo de una ciudad pequeña a otra ciudad pequeña. Para esto hay otros sitios y empresas que tienen la red, que están...
No sé si un dia això serà possible, seria bonic, perquè tindríem encara més relació amb Hope i St. Just.
Es diu que la llengua alemanya és molt difícil, perquè hi veus les paraules tan llargues... És veritat o en realitat és un mite? Sí, no. En part és un mite. Nosotros tenemos la posibilidad de hacer de tres, cuatro, cinco palabras una, porque la juntamos. Ustedes necesitan de, de, de, de, y entonces todavía más largo.
La última palabra da el artículo. Y ahora vamos a un tema que por eso la gente dice el alemán es tan difícil.
En Casiano tenemos la O y la A, que determina, aparte de excepciones, el feminismo y el masculino. En alemany tenemos que aprendernos algunas reglas, pero tampoco son tantas, y nos ayudan muchísimo.
I, és clar, qui ha sentit que això dels articles i això dels objectes... Però, és clar, com diràs que una altra cosa és difícil si no tens idea? Exacte. Tot és difícil, llavors. I els objectes tenim aquí també, el directe i el indirecte. I també hem de distingir. I els verbs irregulars en català o en castellà... Què són?
Són llengües molt irregulars en aquests llengües que en alemany
Hay cosas que son más fáciles, otras más difíciles en un y otro idioma. Antes decía qué difícil es distinguir entre ser y estar para un extranjero. Ese problema no tenemos nosotros. Otra cosa, ¿ustedes tienen un tiempo más?
El indefinido, que también para nosotros, igual como existe en francés, con esto no nos arreglamos. Pero digamos los que aprendemos para el uso de cada día.
No se tiene que aprender. Hay cosas fáciles y hay cosas difíciles. Per entrar, per començar a aprendre una mica tot plegat, podeu participar en aquests cursos. Començaran el 6 d'octubre. Algú que estigui interessat, què ha de fer per apuntar-s'hi?
tiene que llamarme para que le tome nota y que venga, entonces, confirmar, naturalmente, porque tengo que saber si podemos formar el grupo. Y entonces, venía el día 6 a las 8 a la calle Cinas 6A, y tiene que pagar el primer trimestre, que son 120 euros. Eso es todo.
I paper i llapes. I per totes les edats? A mi m'interessa l'edat perquè a vegades has de pensar la classe una mica d'una altra manera.
A mi me gusta que hay personas de diferentes edades para que una persona mayor pueda ayudar a la más joven o al revés. Doncs perfecte, ja ho sabeu. Si teniu ganes d'aprendre alemany, hi ha una oportunitat perfecta aquí en aquests cursos organitzats a través de Corp am Necker. Avui n'hem parlat amb la Gisela Steiner. Moltes gràcies, Gisela. Moltes gràcies. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Adiós.
Estem escoltant just a la fusta. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopà Tex-Mex. Sigui quina sigui la teva nit. Night Bus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, jazz session. Night Bus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Night Bus, perquè si hi vols ser hi puguis arribar. AMB, Night Bus. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esbern. Fluzó. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Un minut i arribem a dues quarts de dotze. Aquesta setmana es reprenen des del Just a la Fusta totes les tertúlies i per tant també ho fem amb la tertúlia dels dijous i per això sortim avui l'equip al complet, la Montse Larrea, la Joan Algarra, el Pere Oliver, l'Alina Santabàrbar, el Jordi Agulló. Molt bon dia a tots cinc, què tal? Molt bon dia a tothom. I feia temps que tots no hi érem, que sempre falla d'algú, per tant comencem bé el curs.
Bé, aviam si el continuem igual. El primer dia ja havíem de ser tots. Després ja farem el salt. Llavors us aneu a presentar i ja... Com que som molts un divendres. Exacte, llavors no hi ha problema. Una horetolina de 5 sempre va bé. Sempre va bé, sí, sí. Com ha anat l'estiu? Com l'heu viscut? Molt bé. Força bé, força bé. Dins d'una sauna però tot bé. Jo, com vaig anar cap a l'Empordà... Però si no ha fet gens de calor. Al matí podies anar a la platja.
No, no, bonica meva. Caló no. Sauna. De suar. De suar. Si no n'ha fet fins ara, fins al setembre. Xafagó. Fins al setembre no n'ha fet. L'Ina, depèn del lloc on has estat. Jo he estat aquí a costat a la ràdio. Jo he estat a la persona, perquè jo no he suat. Jo tampoc he tingut com t'ho dius Xafagó. Jo he notat que hem vingut. He notat calor, ja. I és que es tracten molts llocs diferents, aquestes coses.
A l'oest de Portugal i a la platja. És una altra història, no? Ja està aferdant, eh. Ha estat a París també. M'acaba de fer la boca aigua.
No està malament. I l'Andrés. Cada lloc del món té el seu encant. El que sí que és cert, i arreu dels llocs que hem estat, que ha fet un estiu molt variable, et trobaves en llocs amb unes pluges tremendes i altres llocs amb un sol radiant i esplèndid.
Menjar ara, no? Menjar el setembre. L'Empordà al matí sí que feia sol, podies anar una mica a la platja, que algun dia també estava tapat, i a la tarda, vent fosc i trons, bitllams i el que vulguis.
Jo no us digueu que no feia humitat, perquè inclús l'home del temps, que no era el Carlos, doncs sí que va dir per TV3 que la terra inclús ja estava cansada de l'humitat. Perquè diu que aquest xafogor continua. Aquest dematí a les 6 del dematí estàvem a Sant Feliu a 21 graus. No ho sé, per la ràdio també no. No perquè jo estava a Sant Feliu. A 21 graus. Diu que al migdia farà aquests núvols baix, carrer baix, però després tornarà a pujar. I a l'estiu no se'n sap va.
Fa aquest temps que no fa gens de calor, com diu la Carme. De temperatura no, però molesta perquè ha provat. Una sensació d'humitat, d'estar cansat... De calor no ha fet temperatures altes. A altres vegades hem arribat al 30 i aquest any no. El setembre ara està contrastant una mica, no? El setembre ja costuma fer-ho.
Ja estem també exacte, portem uns quants atembres que fan... d'això es tracta. Estem tots igual de guapos o més, ben descansadets. Però el més curiós és que tornes i molts problemes que hi havia fa...
Encara hi són, no? Encara hi són, corregides i augmentados, no? I els que ens deien meravelles del nostre país, de la nostra aspiració a la independència i de l'independentisme de consulta segueixen posant-nos a caldo i dient les mateixes barbaritats que dèiem fa un mes. Home, ens espera segurament una tardor o un mes de setembre bastant intensa. Avui tenim el tema d'Escòcia.
Aquest és interessant. La cosa està molt ajustada. A mi m'ha costat entendre i al final ho han explicat. Es tracta que les classes treballadores i popular tenen un estatgerisme. Va fer un càstig horrible. Va precaritzar la sanitat pública,
l'ensenyament, el mateix que aquí. I aleshores el cansament de la gent, de la sobirania, que no ho són, com són aquí tan nacionalistes, és un cansament terrible contra les polítiques d'austeritat que els han aplicat. I diuen que botifarra que no se'n fien. Ara sí que en aquests tres, que són una mica més civilitzats, els líders de...
dels conservadors britànics amb les civilitzacions i si n'hi ha que es donaran tot el que vulguin però no marxeu. Des de l'època de taxes de l'any 80 què? Arriba retardat. Diuen que a diferència d'aquí que la gent jove d'aquí de gran és com si diguéssim d'independentisme... Diuen els joves d'allà? No.
Són més la gent de 50, 60... De 19 fins a 30 o així i després... Volen dir que no, eh? No, de 16 a 19 que no. Després menys i després sí. Fins als 30 que sí i després la gent gran. Per tota la gent gran que vivia en un estat de benestar bo, una sanitat pública molt bona a l'església, ho han perdut tot, i en l'any 80 van tancar les empreses i es van deixar en el... ja hem vist pel·lícules del Ken Lohack i altres que estan xipols.
Tot el que ha perdut. Les pensions precàries, baixes... Avui comparaven, amb la tertúlia que tenien a la televisió, comparaven una mica l'època de la Thatcher a l'inici del que s'ha passat avui dia a l'època dolenta de l'Abnar. Van anar fent el mateix. Era en paral·lels. Sí, la mateixa política.
anar eliminant les avantatges socials i a fer el que vam poder i més. Però concretament el que Escòcia vota avui és si posa fi a 300 anys dins del Regne Unit, no? Si, si estaven molt contents amb el Regne Unit fins que va arribar la Thatcher, perquè ells vivien molt bé.
Alguns titulars diuen que de moment hi ha una justada victòria del no. Segurament no se sap res en què passarà. Els unionistes van tenir ahir el suport de Bill Clinton mentre que el líder nacionalista Alex Salmond va fer una crida a aprofitar l'oportunitat. Perquè si no passarà una generació que no tindran una altra oportunitat.
Creieu que el que passa a Escòcia, si surt el sí o el no, influirà d'alguna manera aquí a Catalunya o que són casos que no es poden comparar? El 68% diu que sí i el 28% no.
Que sí que pot influir o que sí que... Que sí, que sí. Que en un món tan interdependent està influint, no sé què pot influir, està influint tant si surti com si surti no pot influir, perquè el greuge comparatiu és bestial.
És com quan veus les verbes del vecino cortar per les túneles. Aquí t'asseguro que jo soc de gent que són del sino. I estan absolutament desconcertats.
L'aberració que tracta el govern espanyol es deixa fora de joc. Perquè el primer sí vol dir que tu estàs d'acord amb el dret a decidir. Però si hi ha un estat que ha de decidir res de res, vol dir que tu mateix estàs negant a tu mateix si fas si no.
Avui comentava un dels tertulians. Diu que els han promès totes aquestes avantatges si no se'n van. Diu que realment jo crec que almenys amb un 90% les cumpriran. Però aquí han promès tantes coses i sempre ens han dit que no. No a l'estatut.
El Tribunal Constitucional no té res a dir.
És que no tindria que ser-lo, perquè ja no és impartial. Però amb tot he vist l'INA, aquests dies que hem vist tants noticiaris amb altres països i viatges estrangers, no he vist casos tan desbocats com els dels certs ministres d'aquí, que han amenaçat amb les tenebres exteriors, amb treure's l'autonomia, ens amenaçaran com pelar-nos el ferro... S'ha de ser impartial.
Ell va dir que faria tot el que l'estat. I llavors el periodista en molta picardia va dir fins i tot suspendre l'autonomia. I es queda així. Si tot el que l'estat pugui fer.
Què ells estan preparant? Avui es vota la llei catàlica qual d'aquí al Parlament. Però llavors què? Què faran 7 milions de persones? Que ens posaran en un racó? Que ens enviaran... No se sap el que faran el dia després. La cosa més absurda de tot és que si, per exemple, fer aquesta votació, el resultat d'ella no és vinculant, és a dir, no té cap força,
Si voleu dir que no, quan surti el que surti, però si la major part de la gent diu que sí, volem una estatut una mica millor, unes coses que ens corresponen a nosaltres, però no volem separar-nos. Podria guanyar el si no, per entendre'ns.
Ara cada cop creix més el sí, però està bastant igualat. Cada vegada és com un nen petit, això és psicologia de criars petits. Si li dius a un nano petit, no pots tocar això, es torna a mitja volta i ho toca perquè el que més li atrapa és tocar-ho.
Encara que es cremi, ja prendrà la lliçó. Necessiten les eines que en tenen moltes més que nosaltres. Però, per exemple, tota la moguda que hi ha hagut últimament no és política.
És societat civil que s'ha ballegat? No, això no importa. La gent no importa. Però hi ha una cosa també, justitat civil que té el seu criteri polític. Perquè és curiós que he sentit moltíssima gent que diu que jo soc apolític. Jo també soc apolític. I després parlant amb algunes d'aquestes persones, un d'aquests senyors em va dir, bueno, soc apolític o tinc el meu criteri perquè vaig votar l'Albert Rivera. No està mal per ser apolític.
És tan legítim o qualsevol altra cosa. La política i neutral de tot és impossible. No hi ha cap periodista, ningú que escrigui els mitjans... Cada uno tiene su alma en su almario. La força és la força que hi ha tu a més d'hi viu. Un escenari de repressió per part de l'Estat
faria que aquests personatges que ho exerceixen la democràcia correctament i tan ben fet, com la Camacho, Rivera, i com a socialistes, tinguessin que definir si estan d'acord en la repressió. Llavors ho veuríem. Ja seria un altre escenari. Ja no és el mateix. Ara es poden amagar el dret a l'atal i el tènen i l'atal, però després veuríem si són partícipes d'una repressió.
té una repressió que pot ser suau, però si és suau no podrà anar amb ella. I aquests què faran? Demunciaran la repressió forta i el dret a expressar-se o apanyaran la repressió? Llavors veurem de quina catadura són. Per què no deixen votar?
Per què s'expressa un sentit si s'hagués deixat votar de bon principi? Aleshores no passava res perquè hi havia molta gent que deia que no.
Però és clar, cada cop que vas reprenent més i més, i a més a més, una repressió econòmica. No pots demanar crèdits fora. La llengua. Tota una sèrie de coses... La llengua és una de les bases. Clar que sí. Si et carregues la llengua et carregues la cultura. I el que vam fer amb la novel·la Autrèg.
Víctus. És una manera com una altra.
En el fons són publicitàries, fan vendre més exemplars... Però estem l'estrany que passi, fins i tot. Sobretot perquè la gent que està d'acord, que no voldria que Catalunya fos independent, però que potser voldria pronunciar-se o alguna cosa, no troba aquest espai.
Ja passava aquí en els temps de la repressió franquista, que quan un llibre estava prohibit, quan una pel·lícula estava prohibida, hi havia excursions cap a Perpinyà i cap a França per veure-ho. El prohibit és desitjat. Contra més diuen això no es pot fer, i per què no? Comença al principi ja en el mitre del paradís terrenal.
que avui es reconeix que és una fàbula exemplar dins del cristianisme i en general, no? O sigui, tot ho pots menjar, tot ho pots mirar menys la poma. I tu li pots dir a una dona, això no ho facis, o a un home, si es tocarà el lloc precisament que l'hi prohibeixis. La curiositat humana és la curiositat, el que ens empenya a aprendre i el que ens empenya a conèixer. I això per què no? Clar. I això que la poma no refugi. No, no.
Un altre tema que us volia comentar, perquè justament el Juliol ja no fèiem tertúlia amb vosaltres, és quan va esclatar, i en realitat també ahir vam saber que el dia 26 d'aquí una setmana, d'aquí vuit dies, per tant, declararà Jordi Pujol al Parlament de Catalunya. Tot aquest cas Pujol que ha esclatat, com ho veu rebre? Com us va sorprendre, us va decepcionar? A mi una decepció.
perquè l'entorn que fes les seves coses, val, però sempre s'havia tingut el president com una persona sencera, una persona que sabia el que volia, una persona que havia fundat... Que tenia un carisma especial. I a més que era... Ara que no t'agrades eh, però... No, no, no, agrelava a tothom. Jo personalment el trobava una mica despotat, perquè...
Sí que podies trobar-lo, però en canvi tenia una imatge pública que donava la talla. El que sí donava també la sensació, no sé al Jordi què li semblarà, jo potser m'ho va semblar més encara des que vaig veure aquell muntatge de l'Albert Boadella,
és que l'home, com tots, tenim una certa teatralitat i ens construïm tots un personatge a la nostra vida. Els personatges mediàtics encara se li construeixen. I ell es va construir un gran personatge que l'interpretava meravellosament bé. Estava molt en el seu paper. Des de la reflexió humana, deixant la ideologia, ja a mi no m'ha afectat gens, ja sabia que
que aquests són així, que roben i camen i que estimen el diners i per tant ja per pensament això ja ho tenia clar. El que no li perdono, i jo com a enemic de classe d'ell, també l'admirava, com a persona, però el que no li perdono és que no ha donat valors a aquests fills.
Això és molt greu. No pot haver permès que aquests fills hagin estat tocant diners a punta pala i si es diguen negociant de negoci de manera internacional. I això ell ho tenia en l'informe diari del que feien els fills perquè estava rodejat de policies dels seus que li dirien. Ara no telefonem mai. Un mòbil.
Això és el lamentable del tema. Tothom diu que ha deixat clar el control d'aquests fills amb mans de la seva dona i que aquests nanos no han tingut pare en aquests moments. I és clar que cadascú ha acampat per ells. Però ell ho sabia.
Ell ho sabia i arriba a la casa i es callava. Arriba a la casa i ho ha permès. I ara s'ha sacrificat, que més endavant voldran fer l'excusa que s'ha sacrificat perquè és un pare. No, t'hauries d'haver-te sacrificat a haver ensenyat als fills que ja que tindran una ètica.
que ja que són rai tindran l'ètica i no el tindran fàcil. Perquè cotxes d'extrema luxe, si sembla que estem parlant del fill dels àrabs, d'aquells del Said, d'extrema luxe, unes vides espectaculars de... No, això no té... De totes maneres, escoltem, després de tantes hores d'interrogatori amb el juez Ruz, aquest, o com es digui, resulta que ha sortit sense càrrecs,
En càrrec, sense... Perquè no li han arribat els informes en càrrec dels dades. Els jutges, per sort, tenen que... Han de seguir la llei? No, tenen que tindre proves. I està esperant les proves que li envien dels bancs suïts i dels altres bancs.
De totes maneres el d'Andorra no l'enviarà perquè no està obligat si no hi ha demostrat que hi ha prevaricació. Això són les trampes que tenen els reis. Això m'ha agradat molt, les trampes que tenen els reis. Pobreta de mi no podria perquè una petita cosa que et vas equivocar et va fotre amb perdó de l'expressió.
Una clatallada que et van deixar coixa de tots dos cantons. Ara una reflexió. S'ha fet una campanya contra el Ties. El Ties és el centre d'internament d'estrangers. Col·loquen gent per una falta administrativa fins a dos mesos en un camp de concentració sense dret. No tenen cap dret. Jo he anat allà i el dia 18 d'octubre hi ha una campanya per redotjar el Ties d'aquí.
Ahir es maltraten, es tanquen i estan dos mesos. Hi ha una senyora de Madrid que està dos mesos i a més ahir va tenir un maltratament i quan hi ha la denúncia el dia segon es treuen la prova del mitjà, es testimonien i els expulsen del país.
perquè estiguin al sol racisme, que per cert la ràdio col·labora, també va dir l'Enric, el director, també està anotat com a col·laborador, i estem fent aquesta campanya. Hi ha una senyora que té el cotxe en un lloc prohibit a Madrid, a bord d'una moto, fucs corrent, i aquesta senyora no ha sabut tancada per res.
I és delicte. La altra falta administrativa. Pobre, dos mesos en un camp de concentració sense escap de dret. Rick, delicte. Ja en parlarem. Això és el trist de la... Sí, ja t'ho dic. Que no ho saben carn pròpia.
Ja he aprofitat per anunciar això, que la ràdio és col·laborador de SOS Racisme, també està notat com a col·laborador. Ja que parles del tema de SOS Racisme, és patètic, és tràgic, l'invent de les tres valles a Melilla, perquè llavors tenen ara... Sí que més ara fa temps que no se'n parla, no? Són que van aquestes modes mediàtiques, no? Sí, però tenen aquesta tierra de nadie, o sigui que abans a Melilla hi havia una valla, punt, la frontera, però és que ara n'hi ha tres. I llavors, si caus entremig,
D'una estàs al Marroc, si caus entre mig de l'altre estàs a Espanya. Diuen que no, que allò és terra de ningú. I quan a un l'apallissen i el foten cap a l'altra banda, si cap a l'un o cap a l'altre... Encara que siguin apatades. T'han apallissat en tierra de nadie i per tant allà... No passa res. O no passa res. El que és rebut sí que li passa. I tant, i tant. No, però és que això és indignant, perquè hi havia una relació entre Espanya, o sigui, la Líbia i el Marroc,
d'un intercanvi o d'una manera de tractar aquestes pobres persones. Amb aquestes tres valles, realment... És un tema de fons que algun dia podien començar a debatre.
L'Arcadi Oliveras, que també fa un documental al Cine Verdi d'una hora i escaig, deia des de fa 20 anys i més que va dient que això és la injustícia mundial, que quan parlem d'aquest problema estem parlant d'Occident, no de les tres quarts parts.
i l'Àfrica és de les més castigades en això.
I el que tenen que combatre els Estats Europeus són les màfies que es fumen dintre d'aquestes barques i l'altre dia fan esfonçar 500, no sé si s'hi van salvar 12.
que s'havien sublevat i llavors van cabrejar i la van enfonsar. Els cobrem perquè arrosseguen a la família. No els amenacen, també. El poder que té, i no només això, que es costa més car el fortali, el verd d'armament, tot és un sistema macabre.
mecànic criminal, perquè no és possible que en l'Iberia un crio de 7 anys tinga una arma que val 36.000 pesos. I es mori de fama. I què és el salari d'un any d'allí? Salari d'un any i té un crio de ventes d'arnes i totes... I tots els països, eh? Tots venen. Tots venen.
Per d'Espanya també ben i molt. Tornem a aquella pel·lícula que un dia vam comentar, que era el rei del Mundo o una cosa així, que vam fer totes les coses i el Bo aconsegueix detenir el Kraik, el que fa. I després, torna al carrer. I ja et deia jo que amb mi no hi havia res. La pel·lícula era del Traficant Dam. Era molt bona també.
i així tenim el món que tenim de fa molts anys i continuem. Serem positius i diem que avui dia de totes maneres i totes aquestes coses que estan com si diguéssim
fa malbé la humanitat i que és una aberració total, com tenir tots aquests mitjans de Twitter, de Facebook, de Nasus...
Surlo bo i surlo dolent. I posen cartes i mandongues que són mentida. I després adivina qui en té dió. La gent té que anar una mica... Però vull dir, dintre de tot, no queda amagat.
Aquella novel·la de 1964... L'hauríem de relleixir tots aquest any, segurament. Que era el Gran Hermano, que d'aquí ve això de Big Brother. No s'equivocava gaire. No s'equivocava gaire. I això va estar escrit en 1924.
Aquella pel·lícula que és boníssima, a mi m'agrada, no sé si us agrada, que era una sèrie, que és quan a la nit a vegades puc veure a la tele jo, que era...
Aquella que tothom els tenen clitxats, és com si anessin pel carrer i tots hi estaven fitxats. Com se diu aquella pel·lícula? No, no sé. Que és una sèrie, no és un serial petit, que dura poc.
I que resulta que sempre veuen algú i surt una persona i aquesta persona té problemes. O bé perquè l'estan acusant o bé perquè està passant una d'allò. Com se diu aquella pel·lícula? És boníssim. No sé ara quina vols dir. Aquell que és un personatge que va d'època en època.
No, no, no, no. Que és un, que ha inventat aquest sistema que tot el món, tot el món, tothom estem pitjats. I que et controla, eh. Són màquines que et van controlant i que saps com està.
El que parla del club aquest que uns quants poderosos del món tenen controlada la humanitat. No sé si és cert o no, però el llibre... Segurament. Per cert, que parlant de bones notícies i de cinema, enllaçant amb el que diu la Lina, una bona notícia d'aquesta setmana és que s'obre aquest cinema al Texas, no a Gràcia. A més, a bon preu, pel·lícules en versió original, subtitulades en català.
I aprofitem també per dir que el Cinebaix de Sant Feliu, que és un dels pocs cines que tenim al Baix Llobregat, que cadascun serveix gràcies a que és una cooperativa. També a bon preu. I també de versió original, de vegades. Versió original, cinefòrum, ha començat temporada i podeu veure pel·lícules tan guapes com El Niño de Daniel Montón. Jo també. A mi m'ha agradat molt El Niño. Està molt bé. A mi em fa una mica de mandra.
Molt bona pel·lícula. Està bé? Sí, és d'acció. Per això, l'acció sempre em fa una mica de mandra. Però el contingut moral que té és fortíssim. I la interpretació, guapíssima. I els actors actrius, esplendentíssims. Ja deixeu-me fer una miqueta de...
sobre demà, que aquí a Sant Just celebrem el dia de l'Alzheimer. És el dia 21 per a nosaltres, com la nostra associació que va conjuntament, que aquest any també col·labora al nostre ajuntament, doncs el farem demà.
Les taules petitòries estaran davant del mercat i al barri sud, davant del Capra o del vent, depèn d'on veiem que hi hagi més gent. A partir de quina hora, Joana? A partir de les 9 o 10 del matí, les 10 més bé. I a la tarda farem una gran pel·lícula.
És molt divertida, per una vegada és divertida dintre de tot, perquè altres vegades ha sortit al cas de la Seimer i és molt dolorós.
i és a dos quart de sis de la tarda a la sala del mil·lenari. Els nostres socis ja hem enviat la comunicació però de totes maneres els convidem a Canel. Les nostres sessions de cine i xerrades i tot és obert a tothom.
Encara que els nostres socis estan assabentats, perquè li comuniquem per mitjançant carta, doncs també si un altre vol venir, pot venir tranquil·lament. El dia de l'Alzheimer que realment cada cop hi ha més gent també afectada per aquesta malaltia i per tant són necessaris segurament aquests dies no com a dies, sinó per recordar tot el que passa.
Abans d'acabar, que tenim només dos minuts, em sembla molt interessant i molt positiu l'entrevista anterior recordant el curs d'Alemanya per aquí del 5 d'octubre. Fàcil, aquí a Sant Just. A més, la parada del Just Metro et deixa davant de dones pel curs. I a més, com hem vist quan hem fet algun viatge fora, que cada vegada hi ha més gent d'aquí treballant a fora, cada vegada més. Jo tinc companys treballant a Alemanya, treballant a París, treballant als Estats Units,
és indispensable ja saber anglès, francès i alemany per moure's pel món. La Gisela és que hi ha molts avis que els seus nets han anat a treballar a Alemanya i que s'han apuntat justament per veure com vagin a veure'ls.
Es fa al carrer Alsina, número 6, hem apuntat. Alsina, que és allà dalt de la plana? Sí, però diu que el just metro et deixa davant. A partir de les vuit, no? Als dilluns a les vuit del vespre, a partir del 6 d'octubre. A més, per principiants, encara que no en sapiguem gens... Ja, molt bé, no? Ha de començar de zero. Exacte, pot ser interessant i a més que es faci aquí a Sant Just, també amb els intercanvis que hi ha amb Herbamnecker, tot queda lligat.
Per acabar així i fer una mica de broma, les meves netes que van al col·legi d'Alemanya, aquest estiu se'n van anar a un poblet petit d'Alemanya per fer un curs, però un estada, com d'allò. Jo dic gràcies perquè us heu recordat molt de la iaia. Diuen que sí. Dic que de moment estàveu dient jo, jo...
En fi, així acabem aquesta tertúlia d'avui dijous. Us esperem dijous que ve, gràcies a tots. Montse, Joana, Pere, Lina i Jordi, tornem dijous. Que vagi bé, bon dia.
I arribem ja tot seguit a les 12 en punt, moment en què connectem Catalunya Informació també amb els enjust notícies i tornem després. A més coses parlarem amb Jaume Porta, que és l'artista que s'ha encarregat de decorar l'aparador de l'Espadillo Recreació Carme Loret a partir de demà. Fins ara.
Catalunya Informació. Són les 12.
Escòcia vota avui en un referèndum d'independència que pot acabar amb 300 anys d'unió política entre Londres i Edinburgh. Els col·legis han obert a les 8 del matí amb normalitat i amb la perspectiva d'una participació que pot superar el 80%. Els hondegis us mostren un resultat molt ajustat.
El possible efecte de contagi entre Escòcia i Catalunya no s'ha notat a la subhasta de bonds de 3 anys. El tresor espanyol l'ha col·locat al màxim que tenia previst i a un interès mínim 3.500 milions d'euros a una rendibilitat del 0,56%. Les companyies èries poden cobrar per l'equipatge que facturen els passatgers segons una sentència del Tribunal de Justícia Europeu.
El marit de María Dolores de Cospedal, l'empresari Ignacio López del Hierro, nega rotundament haver tingut mai negocis amb Jordi Pujol Ferrosola. Asegura que em prendrà accions legals contra ell si realment ha fet aquestes acusacions a l'Audiència Nacional.
El fiscal en cap del País Vas, Juan Manuel Calpersoro, creu que la intervenció del Ministeri Fiscal a Catalunya per la consulta significaria el fracàs de la classe política. Ho ha dit el matí de Catalunya Ràdio el mateix dia que reuneixen el Fiscal General de l'Estat i la cúpula fiscal catalana per dissenyar la resposta al procés sobiranista.
Gran operació antiterrorista a Austràlia amb 800 policies i de moment 15 detinguts, segons el Servei d'Intel·ligència, jihadistes vinculats a l'estat islàmic tenien intenció de reptar civils als carrers de Sydney, decapitar-los i filmar l'assassinat.
titulars d'esports. El Barça ha debutat a la Champions amb victòria, per unes hores sobre l'Apuel de Nicosia en un partit ensorbit dels Logranes. Un gol de pique al minut 27 el va servir per trencar el sistema defensiu dels xipriotes. Van debutar Sergi Samper i Ter Stegen. Xavi va ajudar el seu partit 142 a la Champions.
L'Atlètic Club de l'Irual torna a Xàmpions amb un empat a zero contra Xactar. Altres marcadors, Verde, Monicún, Manchester City 0, un gol de Boateng a l'últim minut, Romes 5, CCK de Moscou 1, Porto 6, Bate Borisov 0, i l'empat a un del Chelsea Melchalk, que amb el gol dels anglesos el va fer Cesc Fàbregas.
Temps variable amb sol i núvols alts i ambient calorós i xafogós. A la tarda poden créixer anul·lades que podrien deixar alguna gotallada aponent. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Els 100 anys a la Mancomunitat seran els protagonistes d'una conferència de mal vespre a l'Ataneu. Roger Fuentes, lliure i senciet en Història, parlarà de la rellevància que va tenir la primera institució de govern catalana, reconeguda per l'estat espanyol, des del 1714 i del seu llegat. La xerrada destacarà què va representar aquesta institució per a Catalunya
i també a les personalitats que van ser claus, les figures polítiques que van fer possible l'acció de govern de la mancomunitat. La xerrada tindrà lloc demà a dos quarts de nou del vespre a la sala Piqueta amb Roger Fuentes.
Més qüestions, dansa, música, pilates i viticultura són algunes de les activitats que es faran al Casal de Joves d'octubre a desembre. L'equipament ha obert les inscripcions pels seus cursos i es tancaran el 30 de setembre. Demà a la tarda, per cert, per acostar aquestes activitats al jovent del poble, l'equipament farà jornada de portes obertes amb exhibicions i classes obertes per joves a partir de 12 anys.
A dos quarts de 6 de la tarda tindrà lloc una exhibició del curs de creació d'instruments electrònics, a les 6 una classe oberta del curs de salsa individual i a dos quarts de 7 una sessió de dansa del ventre. Trobareu més informació al web casaldajoves.com.
I un punt més per recordar-vos que els dibuixos de l'artista Jaume Porta decoraran durant tres mesos l'aparador de l'espai de lliure creació Carme Malaret. Divendres s'inaugura la proposta d'aquest artista que es presenta amb el títol de Vícer Almeixín. Segons el mateix Jaume Porta, aquest projecte és una representació gràfica del cos humà.
Els seus dibuixos decoraran a partir de demà l'aparador de l'Espai del Lliure Creació i d'aquesta manera es donarà el tret de sortida a la represa de l'activitat de l'Espai. La presentació tindrà lloc demà a dos quarts del vuit del vespre a l'Espai del Lliure Creació al carrer Bona Vista número 105.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Josep Notícies Edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio radiodesvern.com. Molt bon dia.
To see if I still feel I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole The old familiar sting Try to kill it all away
But I remember everything. What have I become? My sweetest friend. Everyone I know goes away in the end.
You stay the hell away from me, you hear?
I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time The feelings
You are someone else. I am still right here. What have I become? My sweetest friend. Everyone I know.
goes away in the end. And you could have it all, my empire of dirt. I will let you down. I will make you well.
If I could start again A million miles away I would keep myself I would find a way
Just a la fusta. Smooth Jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopà Tex-Mex. Sigui quina sigui la teva nit. Nitbus és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sé si on. Nitbus, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. Nitbus, perquè si hi vols ser hi puguis arribar. AMB, Nitbus. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del vagi llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2. Just a la fusta.
Ara passen 12 minuts de les 12. Aquesta hora parlem d'art perquè els dibuixos de l'artista Jaume Porta decoraran durant 3 mesos la parada de l'espai de lliure creació Carme Malaret. Demà divendres s'inaugura la proposta d'aquest artista que es presenta amb el títol de Viceroyal Machine i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia Jaume.
Aquesta exposició, aquesta proposta, que de fet tota ella ens agrada, sembla molt interessant perquè sembla diferent segurament del que estem més acostumats. D'una banda, en principi, hem llegit que els dibuixos estan fets de manera automàtica? Bueno, és una manera de dir-ho. No és que siguin fets de manera automàtica, si estan fets amb un paper, però en la forma tradicional, amb un retornador, amb uns pincers. El que passa és que després els digitalitzem
perquè els passem a un ordinador que el talla amb un vinil i el que enganxarem als vidres és un vinil, és un plàstic adhesiu. De tota manera, sí que en principi, el títol com deia més aquest de Viceroy's Machine, tots aquests dibuixos conformen una mena d'engrenatge, per entendre'ns. Sí, és una representació fictícia, idíl·lica, com vulguis, d'una màquina que podria ser un cos o d'un cos que podria ser una màquina.
I bé, això de visceral ve dels dos sentits propis de visceral i de cosa interior, que ve molt de l'intre. És una mica el que vull transmetre. Com va anar tot plegat? Com va sortir la idea de centrar-se en l'aparador? Va ser idea teva? T'ho van proposar? Com va sorgir?
Jo fa molt temps que conec Carme Maderet i fa un temps va obrir això de l'espai de lluna creació. A mi m'interessava molt. Vaig anar a veure una exposició que havíem fet fa poc i vaig veure la proposta aquesta del separador i vaig dir, doncs això és interessant. I li vaig proposar, dic, m'agradaria fer alguna cosa i ella em va dir, doncs, presenta'm un projecte.
i si està bé ho tirem endavant i així va anar-hi. De fet, dic que al principi deia que era potser menys convencional perquè normalment estem més acostumats a anar a un lloc, veure una exposició, i en canvi en aquest cas, en principi la gent que passi per davant tampoc no caldrà ni que entri segons com. Exactament. A mi m'agrada que està proposta també pel tema de l'aparador, per això.
Normalment a les galeries d'entrada has de veure quadres o fotos que estan penjades a la sala a l'interior. Això de fer un aparador és com un de botiga. En canvi, fer-lo en una sala d'art a mi em va enganxar amb aquesta idea. I llavors qualsevol que passi, encara que no tingui cap interès, ho veurà. Per mi és el seu interès aquest, també.
A l'hora potser fa l'efecte contrari que és que a partir d'aquesta mirada a l'aparador, potser algú decideix entrar i que és el que de vegades costa, entrar a mirar una exposició perquè tens aquell respecte, en canvi això potser t'obre la porta. Sí, també és una mica el que es pretén, que la gent perdi una mica la por entre les galeries o les sales, sobretot la gent que no està molt acostumada, en el cas que tu li facis una mica de respecte.
D'aquesta manera, si està tan evident a fora, potser pica la curiositat i entra dintre amb la que hi ha i què es fa. Perquè ja saps que aquí al Espai hi ha diversos projectes i està bé que la gent s'entengui i que vegi que el grup que s'està fent allà.
I llavors posar l'art directament a la perdua és una bona carta de presentació. Exactament. Abans ens deies això, que definiries òrgans mecànics, vísceres elèctriques, enginys humanitzats, la barreja entre el cos i la màquina, que suposo que també pot ser una metàfora de com funcionem actualment.
Bé, sí, és una mica la idea. No pretén ser res ni científic, ni res. És una idea, és una visió ideal del que podria ser una màquina. Una màquina que també, no sé on ho dic amb alguna banda, que és una màquina que no busquis el llibre d'instruccions perquè no funciona, és impossible que funcioni. Ja ho veureu, hi ha moltes fletxes que indiquen direccions, indiquen... però que no van enlloc. Llavors, bé,
És com una màquina somiada, no? I no pretégui en cap moment ni que s'assembli a la realitat, ni que funcioni, ni que faci res. És més una idea bastant gràfica i sentimental del que volia ser una màquina. O per ells que s'assemblen a òrgans, o òrgans que, de fet, els òrgans humans són màquines.
Aquesta proposta, com dèiem, es canvia aquesta part de l'Ostar durant tres mesos a l'espai de lliure creació Carme Malaret i que en realitat és un espai que combina moltes disciplines artístiques. Suposo que una mica és el camí que també els artistes acabeu prenent, justament perquè la gent, el que dèiem al principi, perdi la por a acostar-se al món de l'art. Exactament. L'origen de la Carme és la ceràmica,
i funciona com a talla de ceràmica i com a escola de ceràmica, però ella mateixa també ha traspassat aquest límit de la ceràmica, fent escultures, fent instal·lacions... Una mica també mostrar a la gent que el que faig jo és acerrir amb la rentolació de botigues i el vinil. Jo li dono una altra volta i no només serveix per fer rèplers, sinó per fer el que tinc aquí i el que vulguis. I és una mica això mostrar
que l'art no és pintar un quadre, sinó que té moltes possibilitats i baixants. Es podrà veure durant tres mesos, a partir de demà, demà a dos curs de vuit, hi ha una mica la presentació, no? Sí, demà s'inaugura la temporada del taller pròpiament, després de les vacances, i vam aprofitar en això, ens presenta l'aparador,
En principi a dintre no hi ha res, hi haurà una mica de... Però sí, tothom que vulgui venir està convidat a veure, farem una explicació, no només de l'aparador, sinó del projecte d'aquest curs per l'espai. Serà a fora o a dintre o a fora? Serà una mica a dintre i a fora. Perquè l'aparador s'ha de veure des del carrer i llavors serà a fora, però estarà a la porta oberta
I després hi haurà una presentació també del curs aquest, com he dit. I pels que vinguin hi haurà una copa de cava, també.
Perfecte, ha d'haver una mica trencat la idea aquesta que dèiem, trencar el tema de dins i fora, les portes i convidar a entrar una mica... I treure una mica la solemnitat, el tema de les galeries d'art i els museus. És una cosa molt de carrer també. Segurament és el que s'està prenent i és la manera en què la gent doncs perdi la por. És una mica culpa de tots, segurament. Vull dir, potser també som nosaltres els que hem solemnitzat una mica el concepte de les galeries i els museus. Sí, sí.
I en realitat, el que hi ha és enlloc on poder veure art. Jo convido la gent que no es faci massa preguntes ni busqui significat ni res d'això, sinó que hi vagi, ho deixi, miri, si li agrada. És el sentit, per mi, de qualsevol art que arribi a la gent i que t'agradi. De vegades potser no ens atrevim a sentir. Volem buscar sempre l'explicació més racional.
Exacte, què vol dir, què ha volgut dir, què significa. Per mi l'art és una cosa molt plàstica i és una cosa que ha d'entrar pels ulls. Si tu pots tenir un quadre a casa que t'agrada i no saps què vol dir, no cal que sàpigues el que vol dir. Si graficament t'agrada i això, per mi és l'objectiu de l'art.
Està clar. Aquest divendres, demà, a dos quarts de vuit es podrà veure The Visual Machine. També es farà aquesta inauguració del curs, d'alguna manera, a l'espai de lliures Creació Carme Malaret. Avui hem volgut parlar amb Jaume Porta. Com dèiem, a partir de demà i durant tres mesos veureu aquests dibuixos a l'aparador d'aquest espai. Moltes gràcies, Jaume. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Ho espero demà. Perfecte. Ja sabem que vagi bé. Bon dia. Adéu.
Un quart i mig del migdia.
No, no.
però no t'hi deixes curtar.
No deixes portar. Amai et veig amb la mà i és alzant.
La informació més propera al Just a la Fusta. 5 minuts i dos quarts d'una de la migdia, això que sentíem ara era ocellot, ho havíem promès a primera hora quan hem parlat del mercat de música viva de Vic que s'obre aquest vespre, 3 dies i mig perquè diumenge també hi haurà algun concert de música intensos a Vic i avui és aquesta jornada inaugural, hi ha uns quants concerts
És el dia que n'hi ha menys però n'hi ha uns quants. Un dels que sonarà serà aquest grup, Ocellot, com dèiem, un grup bastant emergent i també una altra de les propostes que podrem sentir aquest vespre, bé sota el nom de Pegasus i ara de seguida mirarem com sona. Són els concerts de la jornada inaugural, com dèiem,
Avui dijous 18 de setembre al 26è mercat de Música Viva de Vic. Mirem de sentir més cançons dels grups que actuaran aquest vespre, com per exemple Free Wall, és aquest tema que es diu així de Pegasus.
Música. Música.
M'agrada molt.
Pegasus, un grup català creat al 1981, per tant, amb molta tradició al darrere de Barcelona, per Santi Arias, Rafael Escoté, Josep Mas i Max Soñé, i actualment, que té més la percussió del jove, de Narisa, fill justament de Santi Arias. Un dels exponents més internacionals del jazzfusió de Catalunya.
I us expliquem també algunes coses més de Sallot, que de moment només havíem dit que era un grup emergent del moment, però en tot cas entretarà Molsa Molsa, un disc que va sortir publicat a finals de l'any passat, on la paraula experiment, segons llegim en aquesta mateixa web del mercat de música Viva de Vic, no serveix per allunyar el públic sinó per fer-lo ballar, tot acostant-se a poc a poc fins a acabar endinsats en la seva música.
Els tocellers actuen a les 12 de la nit, els Pegassos ho fan també avui dijous en una altra hora. De fet, molt més d'hora, un quart de deu del vespre a la Carpa Negra.
I com hem dit al mercat de música vio de bit que es caracteritza per tenir propostes força diferents unes altres de les que hi seran seran les mamsel·les. Que presentaran el seu últim bit que se desnudeix. Moltes panties estimat porto un pet força important des que has marxat
El cap em dóna voltes. Fill de puta, el meu cervell, o el meu cor o els meus sustens. Deus que et racional, no m'ho creuré mai, a veure si t'escolta.
Son Paula Amalia, Paula Ribó i Bàrbara, més tanta, 3 joves que es van donar a conèixer fa alguns anys, van ser molt conegudes també amb l'anunci de Dambas on vas i després de l'èxit del seu primer disc ara presenten el seu segon treball.
De fet, que se desnudé l'altre era el primer, per tant, el que faran ara serà presentar el segon. Has pres un din mentre em deies com t'agradava estar aquí amb mi
Actuaran a tres quarts d'onze de la nit, aquest vespre, també a la Carpa Negra. Més propostes per avui.
Calima, que va ser creat el 2004 a Barcelona per part de membres i músics de diferents països, diferents cultures, el seu fundador, que és Juan Luis Canijo, també va ser el cofundador de ojos de brujo, abans d'empenyar aquest projecte, que lidera com a baixista, director i productor artístic.
Aquest any presenten el seu quart projecte, que és L'Umbre Canciones de Caromat, un disc creat per flamencs, gipsis, jazzeros, balcànics, mediterranis i rumberos.
I després grups menys coneguts també per aquest vespre. Ja han dit que és un dia menys conegut. Ja em sembla que són així.
Folk country, és com es definiria, és avui a dos quarts del vespre a la Jascava de Vic. És guitarra armònica i veu. M'agrada com em mires, m'agrada com camines, m'agrada com respires mentre dorms.
M'agrada com et mous, m'agrada com crides, m'agrada quan plores i obres rius. M'agrada el que em dius, m'agrada el que escrius, m'agrades quan et des dius. M'agrades nua, m'agrades amb roba, m'agrades quan em poses a prova. I un altre nom català és Miquel Serra.
que de fet potser no sona massa, però en tot cas és un grup de formació com de membres del conjunt mallorquí Oliva Trencada. És una nova formació que ha publicat la Felicitat dels Animals aquest 2014, amb qui fins i tot se'ls podria trobar algun assimilitud o influències per part de la Sound o Animal Collective fins i tot. A tres quarts d'onze també la Gescaba.
I know you're a fighter, he's not a fighter, he was the one. Now why doesn't he voice the workforce out, like he's the kind of sound? I don't know, I know, but he's very brave, he's had his fantasy.
Izebda, una formació francesa, també passarà aquest vespre més tard cap a dues quarts d'una a la Carpa Negra. Són de Tulosa i lliguen el rock, el reggae, el pangui, la música tradicional de França i del Magrib i presenten el seu últim disc titulat Com de Shidoki. També ha sortit fa poquet, el 25 d'agost.
De dèlte d'acné, un homme ou la famille Tous les enfants de mon quartier, même d'ailleurs
I un dels noms més destacats d'aquest vespre és Roger Mas, juntament amb en Jamin Taukin. A les vuit del vespre actuaran conjuntament aquests dos artistes.
En aquest cas, una proposta conjunta. Fa temps es veu que Roger Mas i Benjamin Topkin van tenir l'oportunitat de conèixer i col·laborar junts. De seguida es va veure que les respectives personalitats combinaven bastant bé. Va quedar pendent, per tant, una futura col·laboració en un projecte conjunt.
Ara és el moment de fer-ho i també és ara quan la sensibilitat pianística de músic de São Paulo, provinent d'una formació bastant sòlida, es posa a disposició de les cançons i també la veu de Roger Mas per presentar aquesta proposta conjunta. Per tant, Roger Mas a la veu i la guitarra i Benjamin Tauchin al piano.
Serà aquest vespre, el que farem ara, de seguida tindrem ja el reportatge que ens porta Leris López, però el que farem serà escoltar un tema de la casa d'en Lloc del 2010 de Roger Mas, que és el que es titula justament la caseta d'en Lloc.
Són les set del matí, lluna d'abril, diumenge de rams, i a la caseta d'enlloc, brossa d'ahir, ja hi hem embarcats. La vella del fons del poc, cent mil diumenges que dorm, i amb un esqueix de cançó,
ensurtosa, ensurtosa. Da-da-da-da-dam Da-da-da-dam Da-da-da-dam
Estan a punt d'arribar àligues negres, amics i parets. Petita festa que fem, perquè volem, amb les veles al vent. Hi ha l'home aquell del carrer, i el vell sorrot penduler. De mica en mica avui sí,
que en surt el sol, que en surt el sol.
No, no, no.
Cal la nit a la festa, milers de campanetes, una corrua de pares que rebent
En un cel estampat d'estrelles, la granjera se'n femenem. Porta branques, dolcina, xalegues dins una mina.
Arnais, dragons i bolianes des dels falcons mos aguaiten, porfets, boliacs i cabrotes cap dins del bosc mos atrauen.
Just a la fusta. Sant Jús en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat?
I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i aprend català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intell·lecte, l'elegància de l'Oindi. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa...
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegits de concerts o cinema. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
a dream no longer to be free
Come for me, come for me. Come for me, come for me. Come for me, come for me. Come for me, come for me.
And sometimes I know I would go blind But seeing only burns the vision to the eye I lose my voice, I know, but I've nothing left to say
No echo in this city.
Just a la fusta, al Magazine del Matí. Sentim ara els Deerhunters, ells no actuen al mercat de música viva de vi, però hem volgut sentir aquest tema titulat Agorafòbia. El que fem ara, de seguida, és parlar d'actualitat.
I ho fem saludant l'Èric López. Bon dia, Èric. Bon dia, Carme. Ben tornat a Ràdio d'Esvern. Ara fa temps que no et sentíem, però bé en tot cas. Estem aquí un altre cop. El que farem serà cada dijous, aproximadament cap a aquesta hora, parlar d'un tema d'actualitat de com afecta Sant Just o d'un tema que sigui actualitat de Sant Just.
Avui, per exemple, hem tret un tema que afecta en general el conjunt de Catalunya, però mira, doncs, una mica la incidència que té aquí Sant Just. I, per tant, parlem del món de les farmàcies, Eri. Sí, les farmàcies, perquè dilluns els notificaven que no cobrarien el mes de juliol. Un endarreriment que no ve de nou als farmacèutics, perquè ja porten 3 anys, sabem que la Generalitat no paga el dia.
però és que ara s'havia assignat al novembre un acord que havia de solucionar aquest problema i que s'havia solucionat entre cometes perquè hi havia normalitat en els pagaments tot i que hi havia un retard d'uns 25-30 dies. Ara s'assuma un mes més, ja són dos mesos d'impagaments i jo et vull dir abans de tot escoltem la reacció del titular de la farmàcia del carrer Tudona, Jaume Salom, perquè després d'aquesta notificació com se sentia.
En desil·lusió perquè estàvem pensant que això ja s'havia regularitzat però continuem igual com fa l'any passat i l'altre i l'altre. Desil·lusió per tant, eh? Desil·lusió i també incertesa perquè això és el que transmetia el sector des del col·legi de farmacèutics de Barcelona, doncs tenen esperança que la cosa pugui desencallar-se i solucionar-se
però sobretot hi ha incertesa perquè hi ha uns impagaments per part del govern català que havien de venir del fons de liquiditat autonòmic. Aquest fons que la Generalitat també decideix on destina aquests diners a quines factures són prioritàries. En aquest cas ha considerat que el mes de juliol no era del tot prioritari tot i que ha assegurat que en alguns casos excepcionals sí que els farà el pagament però el fet és que no cobraran el juliol, que aquesta és la realitat,
I què passa? Doncs la Generalitat els ha dit que 120 milions d'euros, que són al juliol, no arribaran a les farmàcies. Per farmacèutics, com dèiem, això no és nou, però per a alguns suposa tancar les parcianes, com explica la Núria Morán, titular de la farmàcia del carrer Creu. Moltes farmàcies estan tancant perquè tu arriba un moment que el banc ja no en financia més, perquè et financen en funció de la teva facturació, però si ja t'han facturat quatre mesos et diuen que ja no tens més liquides,
i n'hi ha en farmàcies que entre que estan pagant el que els ha costat la transmissió de la farmàcia, més financiant tots aquests mesos, no tenen que tancar perquè no tenen per treure ni per pagar els emplegats ni res.
Com veus Carme, la situació és complicada, no aquí a Sant Just, perquè aquí a Sant Just no s'arriba a aquests extrems, sí que en altres punts de Catalunya, he de dir-te que a Catalunya hi ha 3.100 farmàcies, la majoria, més de 2.240, estan a Barcelona, o sigui que el gruix s'acumula a Barcelona de farmàcies i d'aquestes 3.100 que hi ha a Catalunya, 19,
Estan en venda o en concurs de creditors o han hagut de tancar temporalment o definitivament per problemes econòmics i arran d'aquests impagaments. La Noemi ens posava un exemple molt clar de què suposa per un farmacèutic que la Generalitat no els pagui els medicaments que cobrés la Seguretat Social. Un exemple d'una farmàcia que ha facturat 30.000 euros de Seguretat Social vol dir que si la Generalitat deixa de pagar-li
Aquests quatre mesos la farmacèutica tindrà que fer l'aportació dels 120.000 euros que serien del seu propi negoci, del que li financin els bancs. És a dir posar-ho tu mateix, no tothom suposo que ho pot fer i si no és una cosa només puntual sinó que es va endarrerint tot plegat.
Qui ho passa pitjor són les farmàcies que no estan amortitzades. Aquella farmàcia que ha fet traspass de negoci o alguna farmacèutica que ha decidit que ara serà titular d'una farmàcia... Que té moltes més despeses, no? Correcte, s'engresca. Ja no soc empleada, no soc treballadora d'una farmàcia, s'engresca i dic que serà titular d'una farmàcia i fa el traspass. Aquestes són les que ho estan passant pitjor perquè estan patint el fet d'haver fet el traspass
però és que a banda tenen els endarreriments que és un cost afegit que no tens previst quan tu comences un negoci que a sobre et comencis ja amb endarreriments i demanant nous crèdits. I com sobreviuen aleshores quan els mesos d'impagament s'acumulen i poden seguir doncs per poder seguir dispensant medicaments i que el client, entre cometes, no caminotant aquests retards que la Generalitat té amb les farmàcies. En Joan Salom, titular de la farmàcia Tudona, ens ho explica baixer.
De moment, en aquesta farmàcia no incideixen res perquè continuen finançant els medicaments de la nostra butxaca. I amb aquesta situació tan crítica de no pagaments, han de recórrer als banys perquè en financien aquest mesos que nosaltres no cobrem.
Impagaments que suposen demanar crèdits i tornem a aquell peix que es mossega a la cua. Està a la farmàcia endeutada perquè la Generalitat també està endeutada. És un cercle viciós que no s'acaba de tancar mai. Els clients que van a la farmàcia es poden veure afectats per aquests impagaments. Tot depèn de la farmàcia. Això sí, perquè hi ha algunes que sí. Les que estan amortitzades poden fer més front a tenir més estocatge de medicaments.
però en alguns casos no es pot assegurar l'endreu immediata d'un medicament, i així ens ho explicava la Noemi del carrer Creu. Ho he acabat notant perquè tu l'estoc que tens a la farmàcia el tens que reduir, ajustar-lo al màxim per no tindre aquest gas amb el qual.
moltes vegades els fas tornar a la tarda o el que sigui perquè no tens tots els productes a la farmàcia. Amb la dispensació immediata es pot trobar moltes farmàcies que no la tinguin, que li diguin vingui aquesta tarda perquè no podem tindre l'estoc que es podia tindre abans i que no tenies cap problema perquè seria escà.
tal com entrava, sortia. Per tant, el dia a dia es nota d'alguna manera o altra, encara que sigui més petita, però sí que hi ha alguna manera que els clients també en són conscients. Suposo que això almenys fa que hi hagi com aquesta consciència col·lectiva, m'imagino. Segurament els clients ho notaran, segurament amb certs medicaments que potser són més específics de tenir en estocatge continu, potser sí que noten, diuen, vinga a buscar això, vingui a la tarda, que potser no ho troba.
No té per què passar però pot donar-se la situació i que el client sàpiga que és per una situació d'impagament de la Generalitat i no tant per culpa de la farmàcia. Aleshores el Consell de Col·legis de Farmacèutics està buscant solucions financeres per intentar desencallar aquesta situació molt incòmode per farmacèutics.
i dimarts hi ha prevista una reunió amb Economia a la Generalitat. Aquestes reunions s'han succeït durant els últims anys. Tampoc tenen moltes esperances que aquesta reunió els porti a bon port i s'acabi normalitzant, perquè si al novembre es va signar un acord amb un fons de liquiditat autonòmic que havia de solucionar el problema i que el va solucionar normalitzant una mica els pagaments, ara veuen que després de trencar-se aquell acord
Veuen que potser aquesta normalitat no està del tot garantida i volen esperar a veure què passa dimarts per poder donar una perspectiva de futur perquè ara no s'atreveixen.
Tenim encara un tall més per sentir, no? No, aquest tall el guardarem. Només dir-te que aquest neguit que viuen els farmacèutics i que han viscut anys anteriors, el tornen a viure. Estem parlant de quantitats elevades segons la farmàcia. Quan ens deia la Noemi, 15.000 euros són diners. No és poca cosa, ja no és allò de quatre factures.
i segurament farmacèutics que viuen d'aquest negoci, quan tu vius d'un negoci i has de fer front a aquestes quantitats i ingents de diners que no són fàcils d'aconseguir, doncs segurament es veu compromès al negoci. De moment aquí a Sant Just ningú es planteja tancar, és l'extrem el tancar, són farmàcies que han tancat a Catalunya, com dèiem, o que estan en venda un concurs de creditors, no tot es tanca, també hi ha altres solucions abans del tancament, que és l'extrem final.
doncs el que diem aquí a Sant Just també es viu amb neguit aquesta situació, aquest anunci que la Generalitat no pagarà el mes de juliol. No estarem pendents, per tant, gràcies d'Èric per acostar-nos una mica a com oviure algunes de les farmàcies d'aquí a Sant Just. Que vagi molt bé i tornem dijous que ve amb més coses. Dijous vinent. Adeu, bon dia. Fins ara. Estem escoltant Just a la Fusta.
I ja tanquem aquest just a la fusta d'avui dijous, 18 de setembre, perquè queden només 3 minuts per arribar en punt a la 1 del migdia. Per tant, el que fem ara, com sempre, és agrair a la gent que ha fet possible aquest programa, a l'Andrea Bon, als serveis informatius, i a la producció del programa, al Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat Gisela Steiner de l'associació Corp Amnicaramics per parlar dels cursos d'alemany que ofereixen des de l'entitat a qui s'enjust. Hem fet tertúlia amb l'Elina Santabàrbar, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea i en Jordi Agulló.
I a més a més també hem parlat en aquesta última hora amb Jaume Porta, l'artista que s'ha encarregat de decorar l'aparador de l'espai de lliurecreació Carme Malaret en una mostra, un projecte, voldríem dir, que s'inaugura demà divendres.
I ara ho acabeu de sentir, hem tingut aquest reportatge d'actualitat amb l'Èric López, que ens ha costat aquesta programàtica dels impagaments a les farmàcies. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà, des de les 10 i fins a la 1 del migdia, amb moltes més coses. Ara us deixem amb els Senyors Notícies. Edició migdia amb l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dijous.
Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz.
100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'associació Sant Just d'Esbern, HORP Amnecadèmics, reprèn els seus cursos d'alemany el 6 d'octubre. Les inscripcions són obertes i s'ofereixen nivells inicials de l'idioma. A més, un cop l'any es fa un intercanvi dels estudiants sant justencs amb els alemanys de HORP, que estudien castellà. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just notíciesa d'ici o migdia d'avui dijous 18 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
S'incrementen les donacions de sang a Sant Jost. La darrera campanya de donació de sang al municipi ha aconseguit 51 donacions, 15 més cada campanya anterior, fa 3 mesos. Es convoca un nou curs de monitors de lleure a Sant Jost. L'organitja el Casal de Joves amb la col·laboració del Centre Cívic Salvador Espriu i l'Escola Lliure al Sol. Serà d'octubre a novembre i a diferents preus pels joves de Sant Jost.
I els dibuixos de l'artista Jaume Porta decoraran durant tres mesos l'aparador de l'espai de lliure creació Carme Malaret. Demà s'inaugura la proposta d'aquest artista que es presenta amb el títol De Víscer el maixin.
Bon dia, l'associació Sant just d'Esvern, Horbe amb Nicaramics, reprèn els seus cursos d'alemany el 6 d'octubre. Les inscripcions per apuntar-s'hi són obertes i s'ofereixen nivells inicials a l'idioma. A més, un cop l'any es fa un intercanvi dels estudiants Sant justencs amb els alemanys de Horbe que estudien castellà.
El curs dura 9 mesos dividits en 3 trimestres, des d'octubre fins al juny i comença cada dilluns a les 8 del vespre. L'objectiu del curs és aconseguir que els estudiants puguin defensar-se si viatgen a Alemanya, a banda de conèixer la cultura del país. N'ha parlat la responsable del curs, Gisela Steiner, al Just a la Fusta. Si alguien pone un poco...
de trabajo, sí, puede hacerse entender lo más mínimo. Por ejemplo, para coger una habitación de hotel, para pedir la comida en un restaurante, para preguntar dónde está el ayuntamiento, dónde está el correo. Esas cosas son las importantes, digamos. También hablamos de las costumbres y tradiciones tanto de Cataluña como de Alemania.
La gramàtica serà un dels elements més importants al primer curs. Aquestes classes d'alemany serviran, per tant, per aprendre o millorar la llengua, però no per aprofundir-hi. Segons Steiner, si algú necessita saber alemany per buscar feina a Alemanya, segurament caldrà fer algun altre curs més especialitzat o intensiu. Steiner ha explicat quin és el perfil de les persones que assisteixen al curs.
Les persones que venen als cursos de l'associació ho fan normalment, perquè tenen classes de alemany a l'institut i volen reforçar una mica, o grans que tenen nens a Alemanya. I això són persones normalment, a partir de 65 anys, i tots s'han aplicat molt per poder arreglar-se d'alguna manera a Alemanya.
A banda d'estudiar alemany i la cultura i tradicions alemanyes, l'associació Sant Josep Svern, Horvamn i Caramics també organitza un intercanvi anual. Aquí alemany actualmente y al revés en Horv ensenyan casellano y así si todos sabemos un poco de uno de los idiomas del otro
Nos podemos entender lo más importante naturalmente. Intercambios cada año, un año vamos. Nosotros de aquí, a Hope, el año siguiente vienen ellos.
El juny passat alguns dels alemanys que estudien castellà a Hort van venir a Catalunya per conèixer més coses dels seus companys catalans i per posar en pràctica els seus coneixements de l'idioma. Tots van fer una excursió al monestir de Sant Pere de Rodes i a l'Avisbal. Si esteu interessats a fer aquest curs d'alemany amb l'associació Sant Just d'Esvern-Hort-Vamnecaramics heu de trucar a la Gisela Steiner al telèfon 609-800-425. 609-800-425.
Comença dilluns, dia 6 d'octubre, a les 8 del vespre. Cada sessió durarà dues hores com a màxim. El curs costa 120 euros i s'impartirà al carrer Alsines, número 6A, de Sant Just. Sant Just Notícies.
Ara passen 5 minuts de l'1 del migdia i parlem de solidaritat. S'incrementen les donacions de sang a Sant Just. La darrera campanya de donació ha aconseguit 51 donacions, 15 més que l'anterior. La campanya va tenir lloc dimarts a la tarda al Casal de Joves i n'ha parlat a la Penya del Morro Sergi Arrada, un dels dinamitzadors de l'equipament. El banc de sang van passar 51 persones, al tot estaven 70 o així, per 50 ja estaven tan bé.
Una bona notícia, per tant, per les reserves de sang del Banc de Sang i Teixits, que tot i estar en un nivell normal, amb sang disponible per a 6 dies, necessita tenir provisions suficients per poder atendre les necessitats de la població. A Sant Just el rècord, com sentíem, estan 70 donacions en una mateixa tarda.
Parlem ara de mobilitat. Aquest mes s'acaba de renovar la flota d'Aljustram i Just Metro. Només queda posar en marxa un autobús de 9,5 metres de llargada que substituirà el provisional d'Aljustram. La renovació dels autobusos de Sant Just va començar el maig i ja s'han canviat quatre busos. Tres d'Aljust Metro, de 12 metres, un d'ells híbrid, per cert, i el d'Aljustram. Sant Just Notícies.
Canviar els anteriors autobusos per uns de més grans s'ha fet per tal d'absorbir el volum de viatgers en hores punta. L'any passat, el Just Metro va transportar 680.000 viatgers, amb una mitjana diària de 2.500 persones, i el Just Tram, 86.000 durant el 2013, una mitjana diària de 300. La renovació de la flota d'autobusos s'ha realitzat conjuntament entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Just a través del contracte amb l'empresa Soleil Sauret.
L'acció també col·labora amb el medi ambient i és que tres dels vehicles nous són dièsel i l'altre és híbrid, és a dir, consumeixen menys combustible, emeten menys contaminants a l'aire i són menys sorollosos.
Ara passant 7 minuts de la una del migdia es convoca un nou curs de monitors de lleure a Sant Just. El Casal de Joves amb la col·laboració del Centre Cívic Salvador Espriu i l'Escola Lliure al Sol organitza aquest curs que té com a objectiu preparar l'alumne per intervenir en el lleure infantil i jovenil i per organitzar i dinamitzar activitats pensades per a nens i joves en el marc de la programació general d'una entitat, projecte o servei. Sant Just Notícies.
El curs de monitor monitora de lleure té una durada total de 310 hores i s'estructura en dues etapes, l'elactiva i la pràctica. La part lectiva són 150 hores, 100 hores de formació presencial i 50 de formació a distància i la pràctica són 160 hores, amb pràctiques formatives en l'àmbit de l'educació en el lleure infantil i juvenil.
Hi ha diferents preus disponibles. El preu general són 220 euros, però hi ha descomptes per a joves, enjustents i aturats. Ha donat més detalls Sergi Arrada, dinamitzador del Casal de Joves. Que hi ha descomptes per a les persones que estiguin en situació d'atur i una altra descompta acumulable per a les persones que visquin a Sant Just, a partir de 18 anys cap amunt, la seua persona en situació d'atur o que visqui a Sant Just té descompte. Hi ha dues descomptes. I a part, si és un monitor monitora de l'Splay, que encara no té el títol,
té una altra descompta perquè l'Escola del Sol és on estan federats els monitors, bueno, les Pla i ara mateix.
En concret, per als Sant Justencs aturats, inscrits al Servei d'Ocupació Fora del Municipi, el preu és de 200 euros, però per als que estiguin inscrits al SOC de Sant Just costa 180. El curs impartirà al Casal de Joves i al Centre Cívic Salvador Espriu, depenent de les sessions, els divendres de 4 a 8 i dissabtes de 10 a 12 i de 4 a 8, a partir del 3 d'octubre fins al 29 de novembre. Per a més informació i per fer les inscripcions us heu d'adreçar al web www.escolaalsol.org.
Dança, música, pilates i viticultura són algunes de les activitats que es faran al Casal de Joves d'octubre a desembre. L'equipament ha obert les inscripcions pels seus cursos i es tancaran el dia 30 de setembre. Demà a la tarda el casal farà una jornada de portes obertes per tal de fer una exhibició dels seus tallers.
Per acostar aquestes activitats al jovent del poble, demà a la tarda l'equipament farà jornada de portes obertes amb exhibicions i classes obertes per joves a partir de 12 anys. A dos quarts de sis de la tarda tindrà lloc una exhibició del curs de creació d'instruments electrònics, a les sis una classe oberta del curs de salsa individual i a dos quarts de set una sessió de dansa del ventre. Sergi Arrada és dinamitzador del casal i ho ha detallat a la penya del morro. Tenim, li diem, portes obertes, són exhibicions de tallers nous. Obrim a les cinc i mitja
amb un taller que no és nou, però que serà una exhibició de creació d'instruments electrònics. Després a les 6 hi ha una classe oberta de salsa individual i a les 6 i mitja hi ha una classe oberta de dansa del ventre.
A banda d'aquests tallers i cursos, aquest primer trimestre hi haurà propostes per a tots els públics i de tot tipus, com arat, dansa del ventre, trapezi, instruments electrònics, viticultura, pilates, gimnàstica, postpart o salsa individual. En general, el preu dels cursos per als menors de 20 anys és de 20 euros, per als menors de 30, 30 euros i per als menors de 40, 40 euros. Tot i això, hi ha cursos que tenen preus diferents.
cal fer inscripció prèvia per participar de totes les activitats abans de començar el curs. Es poden fer presencialment al Casal de Joves o a través d'internet al web casaldajoves.com.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen gairebé 11 minuts de l'1 del migdia parlem d'activitats en clau política. Els 100 anys de la Mancomunitat seran els protagonistes d'una conferència demà al vespre a l'Ateneu. Roger Fuentes, licenciat en Història, parlarà de la rellevància que va tenir la primera institució de govern catalana reconeguda per l'estat espanyol des del 1714 i del seu llegat. Sant Just Notícies.
La xerrada sobre el centenari de la Mancomunitat destacarà què va representar aquesta institució per a Catalunya, creada l'any 1914, l'any del 20 centenari, intervinguda arreu del cop d'estat de Primo i Rivera l'any 23 i suprimida finalment l'any 25. Tot i els prop de 12 anys que va durar, la Mancomunitat va tenir la força suficient com per marcar l'inici de la política del segle XX a Catalunya. Ho ha explicat el ponent d'aquesta conferència, Roger Fuentes, al Just a la Fusta.
Marca l'inici de la política del segle XX a Catalunya. I jo dic, de fet, que marca l'inici d'un nou paradigma. Un nou paradigma polític que és l'autonomisme. És la lliga regionalista. I amb el primer èxit de la mancomunitat amb la qual s'inicia aquesta política,
Tot i que la Mancomunitat no va ser una autonomia pròpiament dita, però sí que va ser un claríssim precedent. Segons Fuentes, la Mancomunitat era la unió de quatre diputacions que van fer una obra de govern enorme, vigent encara. A l'inici de la construcció de la xarxa del telèfon, la Mancomunitat fa arribar al telèfon dels 36 municipis del principi, el 1914, al 40% dels municipis del país.
La xarxa de carreteres inicia també la planificació de les carreteres modernes, l'eix transversal que inaugura el president Pujol als anys 90, una carretera projectada per la mancomunitat a principis del segle XX.
Fins i tot les xarxes de biblioteques públiques existents a Catalunya tenen la seva base entre els anys 10 i 20 durant la Mancomunitat, igual que el model pedagògic de primària actual. La conferència sobre la Mancomunitat, a carrer de Roger Fuentes, llicenciat en Història, també parlarà de les figures polítiques que van fer possible la seva acció de govern, com ara el seu president, Enric Prat de la Riba, i també els experts que lideraven els projectes d'aquell dia.