i lligar la parella per robar-los diners i joies. Els veïns de Bàscara han tallat per segon cop en 12 hores la Nacional 2 al seu pas pel municipi per protestar per la mort d'una veïna en accident de trànsit dijous a Vilamalla i per denunciar el mal estat.
d'aquesta carretera. Com ja van fer ahir a la nit, els veïns han cremat palets gineumàtics i han obligat a desviar el trànsit des de tres quarts d'avui del matí. Justament avui hi ha hagut un nou accident mortal. Ha estat a la C35, el seu pas per Sant Soloni. Un turisme ha sortit de la via i ha xocat contra un arbre. El conductor iúnic ocupant d'aquest cotxe ha mort. Repassem l'estat del trànsit a aquesta hora. Raquel Duar Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. De moment, ja l'única incidència, la principal incidència que queda de la xarxa viària catalana és aquest tall de trànsit.
a la Nacional 2, a l'Altura de Bàscara. De moment es manté tallada en les dues direccions. Segons informa, el servei català de trànsit de moment es desvia la circulació per l'autopista P7. És tot el RAC. Bon dia. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. El Barça de bàsquet lidera el grup F del Top 16 de l'Euroliga conjuntament amb el Montepasqui de Siena. Ahir els de Xai Pascual van superar amb solvència l'equip italià per 85 a 66. Els Blaugrana Tomic amb 20 punts va ser el màxim de tot el partit. Encara amb bàsquet avui es disputa la final de la Copa Lepor. El River Andorra i el Burgos es disputen el campionat a partit únic a partir de les 8 del vespre a Castella i Lleó.
En futbol, aquesta matinada s'ha tancat el Marcat d'hivern, el blaugrana Isaac Cuenca va cedit a l'Àgex d'Àmsterdam. I Ernest Teugaland, a la seva banda, s'ha desvinculat de l'Espanyol i jugarà el Jerez Andalús. A segona divisió, destaca el fitxatge d'última hora de l'exespanyolista Moisés Hurtado pel Girona. A segona vella i desportiu ha tancat la incorporació de Miguel Ángel Ramos García, mentre que al Reus ha fitxat el delanter Álvaro Traver.
Després de disputar-se al Mundial d'en Bol, aquest cap de setmana torna a la Lliga Soval. Avui, a tres quarts de nou del vespre, el granollers visita la pista del Posada de Vigo. En futbol sala, avui es disputen tres partits de la quinzena jornada de la Divisió d'Honor. Tots tres començaran a les 9 de la nit. Destaquem el partit del Barça, que rep el Palau al Santiago de Compostela. I en ukei sobre patins, dos duels clàssics, enceten avui la segona volta de l'ukell lliga. Tots dos partits a les 9 de la nit. El Reus rep la visita al Vilanova, mentre que el Lloret visita la pista del Blanes.
Notícies en xarxa. Just a la posta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem aquesta hora del Just a la posta d'avui divendres 1 de febrer. Un programa en què començarem parlant de les notícies de Sant Just, que avui passen sobretot pel ple municipal que va tenir lloc ahir al vespre al ple municipal de gener. L'Andrea ens explicarà de seguida què és el més destacat que es va tractar.
També en aquesta primera hora parlarem amb l'Andrea de l'actualitat més general del dia a través de les informacions que ens arriben dels diaris, les portades, contraportades, entrevistes, articles interessants, esports, cultura i una mica de tot.
A partir de les 11.10, entrevista amb l'alcalde de Sant Just, Julet Perpinyà, per valorar què va passar ahir al ple municipal i parlar d'altres qüestions d'actualitat sant justenca.
I a la segona hora també parlarem de ciutats, farem la volta al món amb la Irene Pujadas que avui em descobrirà un altre endret a través de la cultura.
i a partir de la tercera o tercera també tindrem la cuina amb la Carme Madon. Revistarem el Jordi Nobka cap a les 12 i 10, que és un dels descriptors que demà vindrà al Barret Llibres a presentar el seu llibre, El talent. I acabarem, com cada divendres, amb l'agenda de concerts per aquest cap de setmana i per la setmana que ve amb l'Adrià Calvo. Just a la fusta.
Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos amb bona música. Quan et lleves maleïnt la pudor I tanques la finestra tot patint la calor Realment et preocupa aquest aire esveril L'altre dia ho parlaves amb un dels teus amics
Mentrestant vas tirant, sense fer absolutament res, esperant que l'aire es torninés. A la tarda has anat,
A fer un vol per la Rambla, aquell bar ja no hi és. Els veïns es queixaven, ara estan discutits.
Què en faran de la casa? Potser un hipermercat o un banc, que sempre em falten. Mentrestant, bastiran sense fer absolutament res, esperant que canviïn uns temps.
La nit plena de llums trobo la teva cara tantes bronques plegats ja et conec la mirada jo voldré dormir tu diràs que n'estàs farta la mateixa comèdia de fa tantes setmanes mentrestant
Va estirant sense fer absolutament res esperant que el temps ens faci bé. Mentrestant va estirant sense fer absolutament res esperant que el temps ens faci bé. Esperant que el temps ens faci bé.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682-345-853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí què faràs?
Te'n vas amb por perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que a tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Ilobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no.
M'agradaria veure-la.
Un minut i un quart d'onze del matí i a aquesta hora parlem de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno que ens explica com dèiem, sobretot el més destacat d'avui és aquest ple municipal que es va celebrar ahir i per això tenim l'Andrea. Molt bon dia Andrea, què tal? Hola, bon dia Carme. Per tant vas viure en primera persona tot el que va passar.
I us podem explicar que el ple municipal d'ahir, el primer ple municipal del gener, va donar suport a la declaració de sobirania i pel dret a decidir aprovar del Parlament la setmana passada. CiU i Junts per Sant Just van fer una moció conjunta recolzant el text i els vots a favor s'hi van sumar PSC i iniciativa via democràtica i Partit Popular i van votar en contra. El regidor de Junts per Sant Just, Sergi Seguí, va llegir la moció
que recollia el preàmbul resumit de la declaració. Entre altres coses, recordava les vegades que els catalans han expressat la voluntat de superar la situació de bloqueig dins l'Estat, amb les manifestacions que tots recordem d'ahir passat, per exemple, i també destacava la manca de respecte a les decisions de l'Estat pel que fa a Catalunya. L'alcalde Josep Parpinyà va assegurar que l'essència principal d'aquesta declaració és la democràcia i va defensar que tothom té la llibertat absoluta de manifestar-se i d'expressar-se. Parpinyà va afegir
que els límits de l'autogovern de Catalunya només els pot posar el poble de Catalunya. Tinc un problema, Andrea, ara, que és que no sé com es diu el tall que he de tirar. Es diu té, ple, gener... Està buscant... Perdó, eh, però és que... És l'únic que... La manera més fàcil de dir-ho és dir-ho directament. Sí, ja està. Doncs... Si el trobes, podem sentir l'alcalde... De seguida podem sentir l'alcalde explicant, doncs, plantejant aquest punt de vista.
Jo crec que al poble de Catalunya, en aquest cas, els límits d'un autogovern només es pot posar al poble de Catalunya, ningú més. El dret a decidir està, per tant, com a opció a totes les diferents opcions que representa el país. Tots els partits polítics defensen un model. Estem dient quina és la relació que volem amb Espanya si és que la volem.
i per tant, sigui l'opció que sigui, jo entenc que el dret a decidir està present com una opció dins de la democràcia. Aquest pla és sobirà. Tot plegat va comptar amb la defensa de la declaració de sobirania i del dret a decidir per part del PSC Iniciativa i, evidentment, dels dos partits que presentaven la moció, CiU i Junts per Sant Just. Un dels motius del PSC per votir a favor va ser que des del partit contemplen el dret a decidir com una eina per aplicar el que ells defensen, el que el partit defensa, el federalisme,
i des d'iniciativa assegurava el seu portaveu que sempre defensaran les llibertats democràtiques dels pobles. Doncs és el més destacat del ple municipal d'ahir, tenim més qüestions. Parlem de transport i de l'Ajuntament de Sant Just que reclama a TMB que el bus 157 torni a tenir parada coll blanc. És la petició que fa el govern municipal a TMB a transports metropolitans arran de les queixes de les persones usuàries d'aquesta línia.
Fa quatre mesos que l'autobús va canviar el recorregut per la nova planificació de línies a Barcelona. Un autobús que surt de Sant Joan d'Espí i des de l'octubre acaba l'itinerari a la parada del trambaix Ernest Lluc i, abans dels canvis, la línia arribava fins al passeig marítim i, segons publica el bulletí d'aquest mes, l'Ajuntament reclama que es torni a restablir l'itinerari original o, almenys, s'allargui fins a Coll Blanc.
perquè pugui connectar directament amb el metro. Des d'Arnès Llucs s'han de caminar 400 metres per arribar a parar al metro de Coll Blanc. Nosaltres mateixos. O bé agafar un altre autobús. Doncs és la petició. Seguirem també el cas de tot plegat. Anirem parlant la setmana que ve. I un últim punt, Andrea. Només per recordar que avui s'obre el període per fer les inscripcions per participar del concurs de disfresses de Carnes Toltes. Recordem que el concurs i la rua tindran lloc el proper dia 16 de febrer. El recorregut de la desfilada comptarà amb novetats i és que començarà el parc de Maragall,
en lloc de davant del mercat municipal. I us recordem que teniu temps per apuntar-vos-hi fins al dia 12 i que trobareu les bases de participació i tot el que està relacionat amb el Carnestoltes al web municipal, al santjust.cat. Molt bé, perfecte, Andrea. Doncs moltes gràcies i fins aquí una estona. Que vagi bé, fins ara. Ara passant 3 minuts d'un quart d'onze del matí, sentirem un tema més musical per continuar animant doncs aquest matí de divendres
I de seguida el que farem en lloc de repassar l'actualitat del dia com fem cada dia a aquesta hora, el que farem és un canvi excepcional per problemes d'horaris. En lloc de fer l'entrevista que havíem de fer l'alcalde a les 11.10, l'avançarem i la farem d'aquí a aproximadament 5 minuts.
I want the world to stop Give me the morning I want the world to stop Give me the morning Afternoon and the night Let me step out of my shell that's wrapped in sheets Of milky winter disorder
Let me feel the air again and talk of friends The mind of some of my equals I want the world to stop Give me the morning I want the world to stop Give me the morning Afternoon and the night The night
Tinsultun has followed me from Tinsultun to create a durable city by the docks. The girls are walking, moving where the sun eyes glow. The girls don't care as they paint themselves like dust.
S'ha d'acabar.
I want the world to stop I want the world to stop Give me the morning Give me the understanding I want the world to stop I want the world to stop Give me the morning Give me the afternoon I want the world to stop I want the world to stop Give me the morning Give me the understanding I want the world to stop I want the world to stop Give me the morning Give me the afternoon
I want to write a message to you every day At ten o'clock in the evening Yell about my city as this is your heart
No, no, no, no, no.
6 minuts i dos quarts del matí parlem aquesta hora del ple municipal que va tenir lloc ahir al ple municipal del mes de gener que entre altres qüestions es van debatre
diferents emocions, una de les quals era per donar suport a la declaració de sobirania i pel dret a decidir, que es va aprovar amb el vot a favor de Convergència i Unió, de Junts per Sant Just i també s'hi va ensumar PSC Iniciativa. Parlem de tot plegat amb l'alcalde de Sant Just, Julià Barpinyà, que avui el tenim a l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia, alcalde. Bon dia, què tal, com estem?
Hem començat parlant d'aquesta emoció perquè d'alguna manera, a part d'altres qüestions que ara podem comentar del ple, és un dels temes més d'actualitat i segons com, després de tot el que va passar la setmana passada, el vot de suport del PSC és significatiu? És significatiu, efectivament. És un esforç també d'entendre l'essència d'aquesta emoció. Nosaltres l'hem entès
que és una emoció des del punt de vista de democràcia, que la sobirania està i dedica al ser humà, que l'home és lliure des del primer moment, i per tant pensem... Jo crec que molta gent pensa que els límits d'un autogovern només els pot posar el poble de Catalunya, en aquest cas. I des d'aquesta vessant, si tu creus,
tots pensem que el dret a decidir és el lloc adequat, que tots puguem anar a votar en un referèndum que sigui absolutament legal, i que totes les opcions, no només una, aquesta que a vegades es pensa que la sobirania porta només a la independència, no és cert, la sobirania és llibertat. I per tant, si es fa aquest referèndum, doncs aleshores en aquest referèndum hi ha d'haver totes les opcions, i el partit socialista, evidentment, és l'opció federalista.
i per anar a votar el favorisme necessitem el dret a decidir. Per tant, és aquesta vessant, diguem-ne, de llibertat i absolutament democràtica que ens sembla, ens semblava que aquesta emoció és l'essència de l'emoció, doncs vam votar a favor. ¿Els ha costat prendre aquesta decisió? És a dir, decidir si es feia a favor, si es feia una abstenció dins del partit qui és injust?
No, no, va haver una reunió de la comissió executiva, va ser per unanimitat, pràcticament, i el grup municipal també. I, per tant, si s'explica des d'aquest punt de vista, doncs ens semblava que aquí ens hi podrem trobar tots, no? Si no és així, doncs pot costar una mica, no? Però no, no, a nivell local no ens va costar gaire. De fet és una... Et diria que el dret a decidir doncs està incorporat al programa del Partit Socialista.
i ha estat explicat en les darreres setmanes. Fins i tot el mateix primer secretari va presentar al Parlament, que se n'ha parlat poc, d'una moció pròpia del dret a decidir, va ser votada en contra per Convergència i també per Partit Popular i altres partits. Per tant, nosaltres també vam presentar una moció al Parlament en el mateix moment, on l'essència del dret a decidir era això.
Suposo que el fet que la definitiva finalment en lloc de potser abstenir-se fos un vot en contra i sobretot el fet que aquells cinc diputats decidissin no votar és el que ha despertat també tot aquest rebombori i és el que segurament dona més pes ara a aquest vot aquí s'enjust. Sí, efectivament, sobte una mica que hi hagi diputats o companys que ho vagin d'una altra manera i no el voti a favor. Però bé, també això és la probabilitat.
i la diversitat. Jo crec que també la direcció del PSC, doncs, també ha de fer una reflexió sobre les conseqüències d'això. Jo crec que tots som federalistes, tots som socialistes i tots som demòcrates. I el que passa és que, algunes vegades, doncs, un ho pot veure una miqueta més cap aquí i una miqueta més cap allà. I el Consell Nacional de demà, suposo que això es farà un gran debat, i el que ens fa falta, tots plegats, és que el país ens tingui una opció clara progressista, que l'ha tingut sempre,
que ens convertim en un partit nacional que defensa els interessos de Catalunya i que aquests temes passin definitivament en un segon terme, perquè els problemes del país continuen i són greus. L'atur, una sanitat que perd recursos, una educació que perd recursos i empreses que van tancant. Això són els problemes reals del país. I tampoc és lògic que estiguem dos o tres anys parlant
El que hem de fer és votar. Només del dret a decidir, només de la sobirania.
a dedicar-nos plenament als plenes de la gent, que som molts. I ja no és una última pregunta vinculada amb aquesta qüestió i canviem de seguida de tema. No sé si li sap greu el que va passar la setmana passada al Parlament, el que va passar en el cas del Partit Socialista? No, no, no. No és que em sàpiga greu. Jo crec que és la... aquesta... dins del PSC hi ha unes sensibilitats. No és el punt de partida, és a dir, segurament tots estem d'acord amb el dret a decidir,
tots estem d'acord en tenir un posicionament davant del país, i a vegades costa més trobar el punt en comú on ens farem tots molt a gust. El PSC és un partit de molta història, que s'ha incorporat molta gent, que ve de la forció d'altres partits i de sensibilitat, i és possible que ho hem determinat, sortir alguna cosa d'aquestes.
Em sap greu, home. Em sap greu que no en aquests moments siguem un referent dintre del país o dintre de l'esquerra, perquè insisteixo, jo crec que en aquests moments s'estan fent polítiques conservadores molt agressives, i tenir una alternativa clara, com ha sigut històricament el PSC, doncs estic convençut que és necessari, i estic convençut que tard o d'hora tornarem a ocupar aquesta centralitat catalana. Igual, amb aquestes decisions que anem prenent,
tots a nivell territorial, tots plegats, també reflexionem, i amb una direcció que no ho té fàcil, que ho té fàcil en aquests moments, però que l'hem de recolzar. Jo penso que el primer secretari és un bon primer secretari, que fa poc que està davant del partit, i que, per tant, entre tots hem de recolzar aquestes iniciatives. I estic convençut que les coses fan des de dins, les coses han canviat des de dins.
no m'agrada que hagi marxat gent perquè no li hagi agradat algun tipus de votació o tendència, que és dins del partit. Els que ens agrada o som socialistes de fa molts anys, el que volem fer és incorporar el màxim gent possible i, a més a més, sumar tota la gent que durant molts anys ha lluitat perquè Catalunya també
ha tingut una gran evolució gràcies al Partit Socialista, sobretot en polítiques progressistes i en polítiques d'igualtat. Als partits conservadors els costa molt parlar d'aquests termes, a nosaltres no, aquestes maneres. És el nostre terreny, el nostre àmbit. I espero i desitjo que aviat tornem a ser un referent al catalanisme.
Això va al que fa arran d'aquesta amostiu que es va presentar ahir i que van presentar CiU i Junts per Sant Just i que finalment va quedar aprovada al ple de Sant Just. També es van tractar altres qüestions com ara que es va decidir baixar un 10% el consum energètic dels equipaments públics de Sant Just. Bé, efectivament, ens obliguem d'alguna manera i ho volem expressar a través d'un decret o que podria ser d'una altra manera. Això potser és poc significatiu, la voluntat política de fer un esforç
d'entendre l'energia d'una altra manera i, a més a més, de fer un estalvi important aquest any 2013. Més o menys se sap de quan serà aquest estalvi o...? Bé, estem parlant d'una mitjana fins i tot del 20%, només et diré que la factura de la llum de la Jundom de Sant Just està a l'entorn dels 900 i un milió d'euros.
Es salvia un 10 o un 15%. Intentarem arribar a aquest 20% amb alguns àmbits que hauríeu del decret. Imagina't si això s'aconsegueix amb la implicació dels equipaments, evidentment amb la comprensió de la gent, perquè també hi ha moltes coses a la via pública. Tot això estem parlant de si podem arribar a aquest 20% sobre un milió d'euros, doncs estem parlant de 200.000 euros i un punt d'IDI, doncs són 65.000 euros.
És a dir, d'augmentar l'idi a no augmentar l'idi a vegades és l'estalvi. I aquí podem tenir, ja dic, i també per un concepte, del que ha de ser l'energia. L'energia no pot ser absolutament il·limitada. No podem anar tirant sempre del mateix, perquè això s'acaba, no? I hem de buscar aquestes mesures, aquestes energies alternatives, com ho hem fet els darrers anys. I de quina manera es farà? Bé, no, no, principalment és amb estalvi. És amb...? Sí, sí, és un tema d'estalvi, de mecanismes d'inversió.
en detectors de tots tipus, que quan no hi hagi persones, el llibre d'empresa i coses d'aquest estil i reduir horaris i en alguns casos canviar el que és el mecanisme i les bombeques pertinents, són coses de sentit comú. Doncs això és el que fa a l'energia, més a més també un altre dels punts que es va aprovar va ser la modificació del Pla General Metropolità Can Ginestar i el passeig segreira. Què passarà amb tot plegat? Bé, això és molt senzill. Fa uns anys l'Ajuntament va decidir
que no volia que es construïssin habitatges davant de la carrassa que hi ha.
on s'aparquen els cotxes, que està de Can Dynastà i de la policia, allò, que són solars edificables. El que hem fet és canviar-lo de llocs i posar-los, principalment, tot això, aquest triangle que li diem de Miquel Rabarté, on està aquest parc que li diem al Xiringuito, a partir del Xinxilla, molt a prop d'on fem la festa de l'11 de setembre. Va fer una barbuta de solars i, perdona, ja el que farem és habitatge, farem subhasta, farem habitatge lliure,
en torre de 18 o 20 habitatges, veurem com és el projecte, hi haurà uns metres quadrats d'habitatge públic per gestionar l'empresa pública de Montseny. Doncs és un altre dels punts que es va tractar ahir en aquest ple municipal del mes de gener. A banda d'aquest ple municipal, també volíem parlar d'habitatge, perquè hi ha pendent els sorteig de 54 pisos amb protecció oficial de la nova promoció pública de venda a Maslluí. Sí, ho ajornem.
L'ajornem perquè abans dèiem tenir una justícia dolenta, perquè teníem un acord amb l'actitud bancària Banquia, que ens anava a financiar aquesta operació, ens hi ha posat unes condicions concretes, però li ha arribat una ordre directament de Brussel·les, perquè Banquia sabeu que estava en una situació delicada, i per tant li ha limitat les seves operacions, i d'una manera molt, molt, molt estricta.
i ens comunicaven rei mateix que estaven molt en qüestió el crédit que tenia la promoció per construir. Això ens ha fet ser prudents i, per tant, atès. Podia fer dues coses, fer el sorteig, adjudicar i seguir, doncs buscant finançament, finançació, o dir que parem una mica, ajornem això uns dies, i quan tornem a fer aquest sorteig en tinguem...
Això és conseqüència de la realitat que està vivint el país o les entitats bancàries. Ni més ni menys, en una situació molt difícil. En el seu moment, aquest solar, fa més de 10 anys, es va comprar o es va hipotecar a Madrid. Qui anava a pensar? Aquesta entitat bancària, que ara és bànquia, els problemes que té. Jo crec que hem tingut una mica de mala forma, això. Però bé, seguirem treballant.
que es modifiqui, no és un tema que anem a tirar enrere, hi ha judicatàries suficients i, per tant, el que farem. Fins i tot a les bases de promulsa hi havia una nota, al final de tot, que deia que aquesta operació estava, diguem-ne, que es podia executar sempre que hi hagués aquest finançament. Jo crec que això s'ha d'explicar, estem molt tranquils, no tenim cap, diguem-ne,
i tranquil·litat sobre això, sobre l'execució d'aquest tema, però ens semblava coherent que, si no tenies el finançament, no adjudicar-les. Llavors el que fem és, com que passi ahir, perquè això va ser ahir, no hi ha pràcticament temps de reacció, no hi ha pràcticament temps de reacció de fer gestions urgentment amb altres entitats financeres, que serà difícil, és evident, és un tema que hem dedicat-hi hores, l'Ajuntament està darrere d'això, i per tant té capacitat
és suficient i sabeu tots que l'Ajuntament està en bolsenatge i per tant el que necessitem és temps. Jo crec que hem tingut molt mala sort que aquesta notícia vingués ahir. Potser millor ahir que la setmana que ve, suposo. Exacte, això sí. Si no ho puc comentar, ahir vam muntar una junta de portaveus i la nit vaig agafar els companys, es parlaven els companys i el regidor que porta habitatge ens ho va explicar i vam arribar a la conclusió que val més explicar-ho.
val més que això quan el tinguis absolutament lligat, tot aquesta documentació que existeix des d'una ordre de Brussel·les, i per tant no podíem fer una altra cosa. I de fet ara, per tant, s'ajornarà sense data, perquè el que es farà és, m'imagino, buscar aquest finançament tan ràpid com es pugui. Sí, però sense data, però farem molt de pressa això. Aquestes setmanes ens ho fem insistentment, i tenim ja reunions programades amb altres entitats bancàries, amb el Dut Santander, a Parrens, en el de Bànquia, amb la Caixa,
Hi ha tot un calendari, ja no hem perdut el temps. Aquest matí ja hi ha reunions previstes a tots els nivells per poder donar una data el més aviat possible. Jo crec que estem en aquest escenari, que teníem hipotecat el solar en el seu moment, perquè es va comprar, en els que hipotequessin perquè ens fes falta diners, perquè es va comprar aquest solar,
i, per tant, amb la compra, doncs ho han fet un caja a Madrid. I caja a Madrid després s'ha de transformar en bànquia i ara té aquests problemes. Però jo, que digués un missatge de tranquil·litat, jo crec que fem una cosa coherent. Si no tens els diners, en aquests moments ben lligats, potser el que acabes d'explicar-ho és que si d'aquí 15 dies ho tenim, doncs hi tornarem a estar la vacuneta i jo confio que serà així.
S'ha parlat amb els judicataris o se'ls ha explicat? No, han estat enviant les trucades, enviant els escrits i fins i tot es parlava que el mateix dilluns el conservava a la teva hora i explicar-ho amb aquelles persones que vulguin molt més detall. Seria un acte que suposo que també ajudaria, m'imagino, a fer-ho entendre. Doncs això serà, en tot cas ja ho explicarem si finalment es manté o no, que seria dilluns, que era el dia que hi havia previst aquest sorteig,
Més a més els adjudicataris no havien posat diners. Precisament per això vam creure ahir a la nit que el més jogi seria explicar-ho, adjornar-ho, dir-los que no pateixin i no fer exactament això que estaves dient. Si tiràvem endavant, doncs ara hi ha poques que vostès han de posar aquests diners
Els diners que han depositat, que em sembla que és una fiaça, que ningú es pateixi, tampoc. El missatge absurde de tranquil·litat. D'alguna manera és evitar una mica, salvar les distàncies, el que va passar ara fa cinc anys, que tot es va haver de retreçar i hi havia molta més gent implicada. És una mica, però allò era molt més greu, perquè estàvem parlant de carrers, i parlàvem de molts milions d'euros, uns carrers que es tenia que fer, una gent que no era en presó ni l'Ajuntament,
ni els mateixos adjudicataris dels pisos. Però sí, té una certa similitud. És a dir, si no controles el 100% de tots els agents que fan possible aquesta operació, doncs val més frenar una mica, no?
Això es veu a la situació de crisi que estem vivint, és evident, perquè estem en una situació de crisi dura, on el sector bancari està com està, no donen pràcticament crèdits, i ara el que hem de fer és, amb l'Ajuntament que està escenejat, i que, per tant, si cal fer algun tipus d'aval, el farem, doncs impulsar aquesta operació, no? Però vam confiar en l'entitat bancària perquè, si ens ho ha dit,
El que passa és que els hi ha arribat una horda molt més
que fa en aquests moments a Europa sobre les entites bancàries d'Espanya. Som víctimes d'aquest control i d'aquestes exigències que l'Unió Europea està demanant els lancs espanyols. Doncs anirem parlant. Moltes gràcies per explicar-vos-ho avui aquí al Just a la Fusta, alcalde Juré Pervinyà. Gràcies i fins aviat. Vinga, adeu-siau. Que vagi molt bé, adeu, bon dia.
Just a la fusta, al Magazine del Matí.
L'esquena de l'esquena de l'esquena
The road on the road brings a tear to the Indian's eye. The elephant won't forget what it's like inside his cage. The ringmaster's telecaster sings on an empty stage.
Uh-huh, goddamn right, it's a beautiful day Uh-huh, goddamn right, it's a beautiful day Uh-huh The girl with the curls and the sweet pink ribbon in her hair She's crawling out her window cause her daddy just don't care Come on!
Uh-huh. God damn right, it's a beautiful day. Uh-huh. God damn right, it's a beautiful day. Uh-huh. The clown with the frown driving down to the sidewalk fair. Finger on the trigger let me tell you it was quite a scare.
Uh-huh, goddamn right, it's a beautiful day Uh-huh, goddamn right, it's a beautiful day Uh-huh...
Let's hear that crazy sound. My neighbor thinks the flavor still is moving to another town. And I don't believe they'll come back. God damn right, it's a beautiful day. God damn right, it's a beautiful day.
You don't believe anyone at most of all Don't believe me Believe me God damn right, it's a beautiful day God damn right, it's a beautiful day God damn right, it's a beautiful day God damn right, it's a beautiful day
Nits Electrónica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrónica.
ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació.
Ara passen dos minuts de tres quarts d'onze del matí. És moment per parlar del temps amb el Carles Hernández Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Què tal?
Doncs bé, divendres. Sí, està bé. Millor que un dilluns. Fa molta calor. Sí, fa calor, noia, sí. I m'ha semblat exagerat aquest matí, eh? Sí, sí, no, estem a 16 graus. No normal aquesta hora del matí, que són gairebé les 11, serien al voltant de 8-9 graus. Estem a 16. O menys, no?
A les 11 del matí és una bona hora al mes de febrer per tenir 8 o 9 i arribar a una màxima de 13. L'estoneta de sol que tenim encara, encara que es vagi allargant, ja és això. Però clar, estem aproximadament uns... 8 graus per sobre del que seria normal per a l'època. I això és el que demà, a les 11 del matí potser encara no, però sí que al llarg de demà es anirà normalitzant. És una patacada una mica important, el litoral. No tant el litoral, perquè també hem de pensar que els valors
Màxims al mes de febrer estan sempre entre els 12 i els 13 graus. Són valors que tampoc no és un fred rigorós. Però clar, avui al pas que anem, a les 11 del matí, gairebé 16 graus, probablement arribem al migdia amb un valor que estigui tocant els 20 graus. Avui, com comentàvem ahir, probablement superem aquest rècord del 7 de gener dels 19,4 graus que va arribar a Sant Just Desbèrtame en un dia així molt esplèndid, en ple mes de gener. Així doncs,
Vigilem el canvi perquè avui és un altre d'aquells dies que al migdia s'està molt bé, que al matí hem tingut una mínima de 13 graus, o sigui que sorties al carrer, portaves el jaquetó... Però ja he vist avui molts valents amb americana i bufanda només, eh? Jo camisa americana, bufanda, que és un... Jo estic a punt de no agafar la jaqueta d'hivern de la moto. Però he pensat que la nit potser... No, i a més a més que l'ambient, o sigui, que les temperatures siguin altes i tal, però que bé que portem molts dies d'hivern i que, doncs...
L'ambient és fred. Si ara estéssim al mes de juny i tinguéssim uns valors de 16 graus a aquesta hora, l'ambient és un altre, és diferent. Però el terreny de l'hivern també porta allò que si t'està sortint el sol i tens influències de vent de mar cap a terra, doncs el mar està a una temperatura que no és la mateixa que la primavera i, vulguis o no,
i si bufa una miqueta de vent, com està fent avui, doncs també tens una miqueta més de sensació de fred, o sigui que tampoc no hem de ser aguserats ni anar amb màniga curta pràcticament amb moto perquè tinguem avui un valor màxim de gairebé 20 graus a Sant Just. És un moment puntual, però hem de recordar sempre que estem a l'hivern i que podem enganxar una bona galipàndria. Llavors, avui és un dia bastant tranquil, el vent es comença a reforçar, a partir d'aquesta tarda alguns núvols alts i aquesta nit ja podríem parlar d'alguns núvols una miqueta més destacats. És un front que passa molt ràpid, passarà de matinada
i les primeres hores de demà al dematí, un front que es mostra una mica actiu, molt actiu a la meitat nord de Catalunya, una mica actiu a Sant Just, i ens podria deixar algunes gotes, alguns litres, pocs, però podria caure entre, sobretot, podíem dir, les 3 o 4 de la matinada fins ben bé les 10 o 11 del matí, podríem tenir alguns núvols que podrien deixar algun ruixat, on està clar que... És poc important, no, per això? Sí, és poc important. Dos, tres litres com a molt, o sigui,
Pensa que l'entrada de vent posterior és molt forta i tot el que podria haver fet aquesta depressió, com que ve amb tanta velocitat i després ve escombrada per aquests vents tan potents que tindrem demà a tot Catalunya, això provocarà que passi molt ràpid i que la precipitació que pugui caure sigui molt feble. En canvi, tota aquella gent que vulgui marxar a la meitat nord de Catalunya, allà sí que la inestabilitat serà més marcada. Aquesta matinada hi haurà precipitacions més importants. Tot el que és a la cara nord del Pirineu aquesta precipitació comença
i no pararà fins ben bé la tarda de diumenge. O sigui, tot el que és zona de muntanya, sobretot el Pirineu de Lleida i el Pirineu de Barcelona, en aquesta zona la precipitació pot ser important. Es pot acumular neu nova, a voltant d'uns 50 o 60 centímetres més de neu nova, que acumula més gruixos en aquesta zona, sobretot a cara nord, però també acabarà rebentant o patint la cara sud. I hem de dir que la cota de neu anirà baixant molt ràpidament,
I que l'aula de ballada és espectacular pel que fa a temperatures, i prometem dilluns fer una mica de comparativa del que és... de com es va entrar el cap de setmana en algunes zones altes del Pirineu i com s'ha acabat el cap de setmana, perquè la variació pot anar d'entre 20 i 25 graus de diferència. D'una i d'altra. Sí, són molts graus. Però és que allà estan molt amunt, perquè jo acabo d'explicar ahir que hi ha inversió tèrmica i que els punts més alts del país tenen temperatures positives, i a vegades te'n vas a les fundalades, te'n vas a l'avall, perquè l'aire fred pesa més i allà tenen temperatures més rigoroses, més d'hivern.
El canvi és substancial, destacat, i un dels ingredients més importants a part d'aquestes febles precipitacions de matinada és el vent. El vent bufarà amb molta intensitat, es superaran als 120 km per hora tot el que són les comarques vinculades a l'Ebre, sobretot cap al Delta, les comarques tarragonines. La tramuntana també entrarà amb molta força demà dissabte i bufarà molt intensa.
a totes les comarques gironines i també a Sant Just podem rebre... A partir de demà, això? O ja avui? Sí, demà mig matí. Pots fer vent? Sí, avui ja comença a bufar una miqueta. M'ha semblat que feia vent, ja. Sí, comença a fer una miqueta de vent però aquest vent encara no és aquesta irrupció d'aire fred important. No, no, clar. Que amb el pas de la depressió ens deixarà un altre cop a l'hivern.
i aquests cops de vent, el que dèiem, demà podrien arribar a 60 o fins i tot 70 quilòmetres per hora a Sant Just. Demà és un dia ventós, un dia on el vent serà el protagonista, i com que normalitzem temperatures i tenim vent, la temperatura de sensació a l'hivern es dispara cap a baix.
Avui arribarem als 20 graus, la sensació serà de 20 graus, són uns valors molt agradables i probablement s'arribi això. I demà tenim dos ingredients, la temperatura màxima pot arribar als 12 o 13, però amb el vent que bufarà, aquesta temperatura podria estar de sensació amb 6 o 7 graus. Molta diferència. És molta diferència, però de sensació. Sobretot la sensació serà
molt marcada la diferència amb el que fa a temperatures. I diumenge encara una miqueta més. La sort de diumenge és que podria anar afluixant el vent a Sant Just, els dos extrems del país no, qui se'n vagi cap a l'Empordà és un cap de setmana enmarcat per la tramuntana, i a Sant Just podria començar a afluixar aquest vent, però les temperatures encara seran una miqueta més baixes, el termòmetre serà més baix diumenge, o sigui un cap de setmana de ple hivern, inclús de rigorós hivern podríem dir demà, per culpa d'aquest vent que donarà més sensació de fred.
i de cara a la setmana vinent no es posen d'acord els mapes. Comencem la setmana amb una mica de tranquil·litat, el front ja haurà passat, el fred s'haurà instal·lat, tindrem valors normals per l'època, tot i la presència del sol amb alguns núvols, i sembla que entre mitjans de setmana podríem tenir algun canvi de temps en precipitacions i una altra, que és el que hem anat comentant aquests últims dies, que coincidiria
amb el Carnestoltes de dissabte a diumenge. Més diumenge que dissabte, potser, els mapes d'avui. Hem d'estar pendents la setmana que ve perquè ballen una mica els mapes. L'ambient serà d'hivern. Aquesta suavitat de dimecres, dijous i d'avui no la tindrem la setmana que ve. D'altra banda, diferents fronts apunten cap a casa nostra, però encara falta veure com acabaran tocant-nos. Podria ploure. Podríem ploure entre dimecres i dijous i podria ploure el cap de setmana.
A Sant Just? No, pluja, pluja. No, estem parlant de temperatures molt freds. Aviam, farà molt freds i ho comprem avui. Fret de febrer? Però farà fet de febrer, sí. D'acord. Molt bé, Carles, doncs en això ho acabem d'explicar de setmana que ve. De moment, abriguem-nos. I pedres a les butxaques, és molt important. Farà molt bé, molt bé. Sí, farà molt bé. Va. Sí, sí. Doncs, en copte. Gràcies, Carles, i que vagi bé. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Aún hay días que lo pienso en mí
cuesta creer-lo. ¿Quién lo iba a decir? De mí, de ti, de ti, de mí. Convaciendo la bañera y doblando la colada, aliñando la ensalada, muertos de la risa en la cama, cada uno al su lado, con los pies entrelazados, y me siento tan feliz.
i és que no hi ha més que ver-los. Aún hay días que lo pienso ver pues tan querido ¿quién lo iba a decir? De mi, de ti, de ti, de mi
Passando la noche en vera, dando caza a los mosquitos, haciendo el amor a gritos, muertos de la risa en la cocina, despegando la tortilla mientras me comes a besos y me siento tan feliz.
Yes, and I must, I must.
i és que no hi ha més que ver-nos i no hi ha més que ver-nos i és que no hi ha més
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Just a la fusta, Sant Jús en directe.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Mabel Moreno i Oriol Pujador. A aquesta hora el president de la Generalitat Artur Mas compareix al Palau. Ho fa per valorar l'actualitat política i l'endemà de la recepció al Palau de la Sarasuela amb el rei Joan Carles. En declaracions a la xarxa, qui ja ha valorat aquesta trobada és la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. El diàleg ha de ser sempre i potser en aquests moments encara més.
Una altra cosa és que ens vulguin escoltar o ens vulguin entendre, però que mai puguin dir que no volem parlar i no volem dialogar. I jo crec que el president Mas ahir anava amb la idea clara d'explicar al rei la situació de Catalunya i la voluntat de per què en aquest moment hem encetat aquest procés. Si el rei ho ha entès o no, ja haig de preguntar al president Mas.
A la mateixa entrevista de Gispert assegurat que no és partidària que els polítics acusats o bé imputats en casos de corrupció deixin l'acte de diputat. Creu de Gispert que la justícia és actualment massa lenta per apartar de forma preventiva i durant anys de la seva feina persones que potser després són declarades innocents. Des de les 10 del matí declaren a l'Audiència Nacional els cinc darrers imputats en el cas d'una trama de presumpta corrupció de la màfia russa Lloret de Mar a la Selva.
Són un economista, un gestor i tres ciutadans russos. Segons ha trascendit aquests arrers atinguts, els imputan delictes de blanqueja capital i falsedat documental i s'afegeixen a les vuit persones ja imputades en aquesta causa. Per tant, ja són 13 els imputats a l'operació Clotilda, entre ells el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Lloret de Mar.
Ahir, agents de la Guàrdia Civil van tornar al consistori per demanar més informació sobre els possibles implicats en la presumta trama de blanqueig de diners. Caixabanc ha guanyat 230 milions d'euros durant l'any 2012. La xifra és, però, un 78% menys que l'any anterior. L'entitat ha fet públics aquest matí els resultats i els ha justificat pel sanejament bancari. Barcelona, Marta Patrícia, bon dia. Bon dia. El president de l'entitat, Isidre Fainer, ha reconegut que el 2012 no ha estat un any fàcil econòmicament, tot i això destacat
que queixa banca ha obtingut una investidura de 230 milions i que s'ha reforçat el lideratge com a entitat financera del mercat espanyol amb 13 milions de clients després d'incorporar els clients de banca. Si ubica una posició que feiner ha dit es veurà reforçada també després de mesos per l'adquisició del banc de València.
En 2013, Caixabanc afronta el reto de complicar con éxito la integración de Banca Cívica y de Banco de València, reforzando con ello su posición de liderazgo en España y reafirmando sus valores de liderazgo, confianza y compromiso social. Estos son los pilares fundamentales que permiten a la entidad progresar y marcar la diferencia en el sistema financiero español. D'altra banda, en aquest resultat, el president de Caixabanc ha dit que un dels reptes d'Espanya per al 2013 és reduir les taxes d'atur en aquest sentit i decidirà
que ha anunciat un pla de 6 milions d'euros destinats a donar suport a la contractació de joves. L'entitat preveu poder ajudar així entre 10.000 i 20.000 persones aquest any.
A Bàscaral, l'Empordà continua tallada la carretera Nacional 2 per una protesta veïnal pels morts en aquest punt negre de la xarxa viària. Es desvien els vehicles segons el Servei Català de Trànsit per les sortides 4 i 5 de l'autopista AP7. Ahir va morir una dona en accident en aquest punt i justament aquest matí hi ha hagut un nou accident mortal a les carreteres catalanes a Sant Saloni al Vallès Oriental. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Roger Castillo. El Barça de bàsquet lidera el grup F del Top 16 de l'Euroliga, conjuntament amb el Montepasqui de Siena. Ahir, els de Sergi Pascual van superar amb solvència l'equip italià per 85-66. El blaugrana Ante Tomic, amb 20 punts, va ser el màxim anotador d'aquest partit.
Encara en bàsquet avui es disputa la final de la Copa L'Eport. El River Andorra i el Burgos es disputen el campionat. A partit únic, a partir de les 8 del vespre a Castella, a Lleó. En futbol, aquesta matinada s'ha tancat el Mercat d'hivern. El blaugrana Isaac Cuenca va cedit a l'HX Amsterdam i Ernesto Galán s'ha desvinculat de l'Espanyol i jugarà el Jerez Andaluz.
Destaca el fitxatge d'última hora de l'exespanyolista Moise Sortado pel Girona. Mentrestant, el centre d'esport Sabadell presentarà aquest migdia la darrera incorporació Antonio Longas, un migcampista que podria entrar a la convocatòria de Lluís Carreras pel partit de demà contra el Barça B. A segona divisió B, Lleida Esportiu ha tancat la incorporació de Miguel Ángel Ramos García, mentre que el Reus ha fitxat el davanter Álvaro Traver.
Després de disputar-se el Mundial d'en Ball, aquest cap de setmana torna a la Lliga Soval. Avui, a tres quarts de nou del vespre, el granollers visita la pista del Posada de Vigo.
i el Barça jugarà demà, a dos quarts de vuit del vespre, a la pista de l'Anaitasuna. En futbol sala avui es disputen tres partits de la quinzena jornada de la Divisió d'Honor, tots tres començant a les 9 de la nit. El Barça rep el Palau al Santiago de Compostela. I en un queixor de patins, dos duels clàssics enceten avui la segona volta de l'OK Lliga. Tots dos partits a partir de les 9 de la nit. El Reus rep la visita al Vilanova, mentre que el Lloret visita la pista del Blanes. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05, us parla Andrea Bueno. S'ajorna el sorteig per adjudicar els 54 pisos de la nova promoció pública de vendal Mas Lluís previst per dilluns.
El motiu és que Banquia, l'entitat que finançava el projecte, no podrà fer front a l'operació per ordre express de Brussel·les. L'entitat va comunicar a l'Ajuntament que no podia donar el crèdit que havia demanat promonsa per tal de construir aquests pisos. Per tant, l'empresa municipal d'Habitatja ha perdut aquesta via de finançament però ja està buscant de noves per poder tirar endavant aquests pisos que s'han de fer al carrer Violeta Parra i que, recordem-ho, s'havien d'adjudicar dilluns. L'Ajuntament ja ha concertat entrevistes amb altres entitats bancàries per la setmana que ve, com el Banc Santander i la Caixa.
De moment, però, al sorteig d'adjudicació queda jornat Sine Die a l'espera de trobar una via de finançament per tal de construir els pisos. Més qüestions. El ple municipal dona suport a la declaració de sobirania i del dret a decidir aprovar del Parlament la setmana passada. CiU i Junts per Sant Just van fer una moció conjunta recolzant el text i els vots a favor s'hi van sumar a PSC Iniciativa, VIA Democràtica i Partit Popular i van votar en contra.
El regidor de Junts per Sant Just, Sergi Seguí, va llegir la moció que recollia el preàmbul resumit de la declaració. Entre altres coses, recordava les vegades que els catalans han expressat la voluntat de superar la situació de bloqueig dins de l'Estat i destacava la manca de respecte en les decisions de l'Estat pel que fa a Catalunya. La declaració es basa en principis com la sobirania, la legitimitat democràtica i l'europeisme. L'alcalde Josep Perpinyà va assegurar que l'essència principal d'aquesta declaració és la democràcia,
i va defensar que tothom té la llibertat absoluta de manifestar-se i d'expressar-se. Per piñar, va afegir que els límits de l'autogovern de Catalunya només els pot posar el poble de Catalunya. I acabem aquest bulletí recordant buscar l'Ajuntament de Sant Just, reclama a TMB que el bus 157 torni a tenir parada coll blanc. És la petició que fa el govern municipal a TMB arran de les queixes de les persones usuàries d'aquesta línia.
Fa 4 mesos que el 157 va canviar el recorregut per la nova planificació de línies a Barcelona. Segons publica el butlletí d'aquest mes, l'Ajuntament reclama que es torni a establir l'itenerari original o almenys s'allargui fins a Collblanc per connectar directament amb el metro. Des d'Arnès Lluc, com per ara, s'han de caminar 400 metres per arribar a la parada de metro de Collblanc o per agafar un altre autobús.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. I també els senyors notícies, edició migdia, a partir de la una i cinc. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
I turn the music up, I got my records on. I shut the world outside until the lights come on. Maybe the streets are light, maybe the trees are gone. I feel my heart stop beating to my favorite song. And all the kids need dance, all the kids all night.
I turn the music up
It's so wonderful So you can't hurt, hurt me back But still I'll wait
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica, ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit.
Estem escoltant Just a la Fusta. I avui el que fem aquesta hora és la volta al món a través de la cultura, per això tenim a punt la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme.
Per anar-nos-en avui més a prop, l'última vegada vam viatjar fins al nord d'Àfrica, un viatge així una mica més exòtic. Avui anem a una ciutat que potser sí que és més habitual de passar-hi, tot i que tampoc és de les més turístiques que existeixen. No, però és molt bonica. Avui viatgem a una de les ciutats del cor d'Àustria, és coneguda amb el nom de la Ciutat de la Música, o directament la Ciutat de Mozart. Està a 1.545 km de Sant Just, és a dir, més lluny que Orà, de fet.
i podríem anar conduint durant quasi 14 hores i passant per llocs com Mònaco, Canes o Trento. Estem parlant de la capital de sonrisses i làgrimes, Salzburg.
Avui tota la banda sonora serà en aquesta línia. Està molt bé, ens agrada molt. Comencem per les dades concretes. Salzburg, en alemany castell de sal, és de fet un poble gran o una ciutat petita. Només té 150.000 habitants, però és una ciutat
És un poble impotent. És molt bonica i passa els rius Salsach i està envoltada de muntanyes verdes i alps. La situació del mapa és a Austrià però molt a prop de Múnic.
I bé, això envoltada de muntanyes de colors d'aquests d'això, dels nebzons i plou molt, no? I bé, com sempre, la zona de Salzburg ha estat habitada des de temps immemorials i neolítics, hi havia celtes i romans i fortaleses mariavals i es fundava oficialment l'any 1077 amb la construcció de la fortalesa de Hohensalzburg. Bé, l'any, com a dada així important, saltant 900 segles d'història, l'any 638, i van entrar les tropes alemanyes i s'hi va fer un camp de concentració i més tard
...fou bombardejada pels aliats. Però tot i les inclemencis de la història, Salzburg sempre ha estat un centre de referència pel que fa a la música i les arts. I bé, potser semblen el que serien Venècia i París al principi del segle, però en format més assequible i petitet, que diguéssim.
És bonic, eh? És bonic. Això que sentim és Josef Wulf, que també és un compositor, sí, un pianista que va néixer a Salzburg i abans havíem escoltat Mozart. I bé, mireu si és bonic que al centre històric de Salzburg ha estat nomenat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. I bé, a més, hi ha els Alps. Vull dir, s'hi poden esquiar, aquestes coses. I jo, de fet, he de reconèixer que no hi he estat mai, tot i que hi he volgut anar molts cops, però de la catedral d'en diuen meravelles i diuen que hi ha, des d'edificis clàssics i palaus i esglésies així, com fins a coses
moderníssimes, un luxe. Doncs ens l'haurem d'apuntar, no? La llista de si un dia voltem per allà, ni que sigui per Alemanya, que sembla que s'hi va més, no descartar-ho, si es fa una mica de volta amb cotxe. Jo ho tinc molt apuntat, sempre que aneu a Múnic està molt a prop. Ben a prop, no? Doncs aquí passem cap a la literatura.
Pel que fa a la literatura estem molt obligats a citar el molt honorable Stefan Zweig, autor d'El món d'ahir i personatge molt important que va viure a Salzburg durant 15 anys. El món d'ahir és un llibre de memòries on Zweig va repassar la seva vida des del naixement del 1881 a Viena fins al moment en què va escriure el llibre, que era quan estava exiliat a Rio de Janeiro,
per tot el tema del nazisme i tal, perquè era jueu. Exacte. I bé, de fet, al cap de poc hem de dir que es va suïcidar amb la seva esposa perquè, bé, tenia un... era molt pessimista pel que feia el futur de la civilització i creia que el nazisme acabaria dominant el món i, bé, no ho sé, ho veia tot tan negre que va ser...
I bé, el llibre és molt recomanable i repassa sempre des de la perspectiva d'Esbaik, el tombant de segle, la primera guerra mundial i això, l'ascens del nazisme i tal. El llibre es titula El món d'ahir perquè Esbaik marca una clara barrera entre el món d'abans de la primera guerra mundial, en plan, el món de la seguretat, amb tota la cultura increïble que hi regeva les ciutats com Viena o Salzburg mateix, fins al món d'avui o al món de les hores d'Esbaik.
que era un món ple de burocràcia i violència, un món sense consciència moral i aquestes coses, no? Era un home així nostàlgic del passat, no? Sí. I bé, el fet és que es va viure durant uns 15 anys a Salzburg, en una casa inaccessible als automòbils, però amb unes vistasses impressionants als alps, aquestes coses idíl·liques, no? I de fet vivia a prop del municipi de Bergesgaden, on al cap de poc temps aniria a viure a Hitler, que llavors era totalment desconegut. Bastant fortot.
I bé, diria que avui dia el seu cas es pot anar a visitar, hi ha un mini museu i tal. Però bé, en tot cas es va viure durant 15 anys a Salzburg i li encantava i veus llegir un petit fragment on descriu Salzburg com allò on tots voldríem viure, de fet. A veure, fins convents. Salzburg em semblava la més ideal de totes les ciutats petites d'Àustria. No tan sols pels seus paisatges, sinó també pels seus emplacements geogràfics.
Atesca, situada a una ratlla d'Àustria, a dues hores i mitja en tren de Múnic, a cinc de Viena, a deu de Zurich i Venècia i vint de París, era un veritable punt d'arrencada cap a Europa. Certament, encara no era la ciutat famosa pels seus festivals, i que l'estiu adoptava o era snop, punt de reunió dels prominents, altrament no l'hauria triat com a lloc de treball, sinó una petita ciutat antiga en sopida i romàntica, situada a l'última falta dels Alps, els quals, amb les seves muntanyes i turons, passaven una transició suau a la plenura alemanya.
És curiós perquè justament aquí al Just a la Fusta en aquest programa fa unes setmanes abans de Nadal, l'espai que fem de llibres, els timars amb el Diego Marcos de la lliberia Resenya, ens ha parlat d'una redicció de l'obra de Stephans Baik i a l'hora de parlar-ne li vaig comentar que justament a mi em sonava perquè l'havia vist molt dels meus avis i tota aquesta època per casa.
i em va dir que li venia molta gent a la llibreria justament dient que gent més gran seria la generació per sobre de la nostra, els nostres pares, Irene, dient que ho coneixien arran dels seus pares i que era un autor que ara estava com tornant a prendre força però que durant tota aquella època va tenir o va ser la seva, que era més o menys contemporània, es llegia amb intensitat. Sí, sí, sí. De fet, ara crec que en realitat, no sé si en realitat o en...
o han publicat directament novel·les que abans no havien publicat, perquè té molts llibres de saig, en plan d'història i tal, en plan de grans moments de la història i tal, però també tenia unes quantes novel·les seves, així, curtetes. Doncs, interessant. Sí, sí, és un gran home. Està molt bé, està molt bé.
I d'aquí ens en anem a una altra història clàssica, no, Irene? Doncs sí, avui hem dit que estàvem clàssics, música clàssica, escriptors clàssics... I bé, continuarem amb coses clàssiques, en aquest cas una pel·lícula que ha d'haver abordat tants diners a Salzburg com la Sagrada Família a Barcelona, sense exagerar. Estem parlant de Sonrises i Llàgrimes, de Sound of Music, aquella pel·lícula del 65 dirigida per Robert Wise i que roman en l'imaginari de la majoria d'infants del món.
I bé, si vols escoltem una mica...
De fet, si la gent ha vist aquesta pel·lícula, pot situar molt ràpidament com és el paisatge de tota aquesta zona. Tant pel que fa a la muntanya com per on està ubicada la casa. Un entorn molt idílic. Jo crec que molta gent té la imatge d'Àustria com el que apareix a Sons de les llàgrimes, que de fet és el que és, perquè la van gravar en part a Salzburg. Una pel·lícula que jo...
No sabria dir el nombre de vegades que l'he arribat a veure, però supera potser la quinzena, eh? En sèrio? Durant la infantesa. Clar, no sé, sí, la quinzena seria una per any del... seria massa, no? Potser? Bueno, aviam. Una desena? No ho sé, clar. Però pensa que és d'aquestes pel·lícules, això, que quan et tocava estar malalta no m'importava veure-la cada dos dies. Sabia diàlegs de memòria i aquestes coses. Reconec.
Jo reconec... Tots tenen els nostres secrets. El meu secret és que no l'he vist. Però amb ser totes les cançons, també. Clar, clar, a nivell musical... Vull dir, crec que... És tota una història. Més que hi havia 7 fills, recordo el primer cop que la vaig veure, tenia 7 anys, que és justament l'edat d'un dels fills, i anava passant el temps i anaves creixent en edat i et feia gràcia. Fins que als 16 ja no et feia gràcia la pel·lícula, però... Ja deies prou. En tot cas, una pel·lícula és recomanable.
Jo crec que sí, així com a pel·lícules clàssiques. Jo crec que l'hauria de veure. La gent que li agrada el musical sobretot, però està bé, està bé. I és bonica com a història. Contextualitzant el context en què està i tot plegat, però tota la història de la família i està bé. Té números bastant interessants. Bé, molt bé, molt bé. No ho celebro, jo crec que està bé, però... En fi. These are a few of my favourite things
Aquesta, aquesta és la coneguda. Clar, aquesta és la mèndica, sí. Una cançó absurda com... com Wolfhock, absolutament. Que aquesta sí que tothom la coneix. Clar, però totes les cançons te les he vist en castellà, no? Clar. I era bastant cutre, potser, en alguns casos.
Aquí hi ha la part dels nens. Està bé, ara m'està enverincant, a veure la pel·lícula. La buscarem. Em sembla que la van fer fa molt pocs dies. Un dia que feia zàping la vaig trobar.
No m'hi vaig quedar, per això. En tot cas, és aquesta pel·lícula que tothom, o si més no la gran majoria, té al cap quan es parla, com dius, d'Àustria, no? Sí. Sí, sí. I bé, de fet... És la pel·lícula que hem triat per parlar en general, perquè ara passaríem ja a tornar a parlar de la música, no? Sí. I continuem, deixem estar els somnis i les llàgrimes, i continuem amb tot el classicisme que ja hem anat sentint abans. Sí, entrem al classicisme
en majúscules i en pancarta. Parlem de Salzburg, no podríem fer menys que anomenar l'home més famós des que Salzburg és Salzburg, que és Wolfgang Amadeus Mozart.
Em sembla bastant curiós perquè aquesta cançó es diu, alguna cosa semblant a una petita música nocturna, i en canvi comença amb una mena de... amb molta energia. Sí, suposo que... És l'amant. I una petita, eh? Això no te dorms, escolta. Bé.
Parlem una mica de Mozart. Efectivament, la seva vida encaixa perfectament en la normalitat periode clàssic, que seria més o menys del 1750 al 1820, i ell va néixer i crear-se a Salzburg. Òbviament, casa seva actualment és un palau fotografiat milions de cops l'any i amb un museu amb instruments, de quan Mozart tenia cinc anys i ja era un prodigi.
Mozart va néixer a Salzburg el 1756 i ell i la seva germana van ser els únics supervivents de set fills, perquè llavors hi havia molta mortalitat infantil. I com no podia ser menys, com ja hem dit, va ser d'aquells nens que als cinc anys ja eren un prodigi absolut i tocaven el violí i el piano com si res. I era molt petit, va tocar per la reialesa europea i només va viure durant 35 anys però va tenir temps de componer unes 600 obres, des de sinfonies i concerts fins a obres de cambra, òperes i música coral.
Bé, cosa bastant sèria. I per despedir-nos, m'agradaria... emposar un fragment de la Sinfonia número 41, o Sinfonia Júpiter. Mozart va finalitzar la composició el 10 d'agost del 1788, i... és una sinfonia de la qual Woody Allen diu que prova l'existència de Déu. I ho deia perquè és l'única sinfonia existent que jo sàpiga, perquè potser n'hi ha més, però és el que he entès, que combini cinc melodies alhora. La sinfonia té quatre moviments i s'estructura en plan clàssic,
Però al final del quart moviment hi ha cinc melodies que sonen a l'hora. I això segons Woody Allen, doncs això, era la prova de... era tan escandalosament complicat que provava l'existència de Déu, ja veus. I bé, us posem l'últim fragment, aviam si les veieu. A mi em costa una mica de veure, però... hi ha un moment apoteòsic final en què sonen, efectivament, les cinc melodies a l'hora. Doncs deixem... tanquem justament amb aquest últim fragment. Gràcies, Irene, per després-nos, Salzburg, que vagi molt bé. Que vagi bé. Bon dia.
No, no, no, no.
No. No. No.
I wish I knew how it would feel to be free I wish I could break all the chains holding me I wish I could say all the things that I should say
Say I'm loud, say I'm clear, for the whole wide world to hear. I wish I could share all the love that's in my heart, remove all the blocks that keep us apart.
And I wish you could know how it feels to be me When you see and agree that every man should be free I wish I could be like a bird in the sky
How sweet it would be if I found I could fly. Well, I'd soar to the sun and look down at the sea. And I'd sing because I'd know how it feels.
I wish I knew how you put me to be free.
And I think I can say all the things that I want to say. Say I'm glad, say I'm grateful for the whole wide world to hear. Say I'm glad, say I'm grateful
White world to be. Say I'm loud, say I'm praying for the whole white world to be.
One love, one love One life without you Do what you should One life with each other Sisters, brothers One love but we're not the same We've got to carry each other Carry each other, oh
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el Mercat.
Ara passen tres minuts del quart de dotze del matí i tornem a saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. És una hora en què m'imagino que tothom, més o menys, ja ha pogut follegir els diaris i, per tant, ja s'haurà fixat de què va tot plegat però, com que també expliquem altres coses i hem decidit, ja que no hem pogut parlar-ne a primera hora,
Un repàs i començar destacant la notícia més destacada del dia que passa per aquest cas Bárcenas, ara ampliat a molts altres noms de la cúpula del Partit Popular. Això mateix, precisament, els altres noms són els que destaca el periòdico emportada. Podem destacar que les primeres planes de tots els diaris es fan ressò d'aquesta notícia. El periòdico diu sota sospita, el PP nega que Rajoy i la direcció revessin sobres amb diner negre.
I veiem unes fotografies de totes les persones que d'alguna manera estan implicades en aquests fulls que han sortit a la llum. Veiem una imatge de primer pla de la cara del president de Mariano Rajoy. També veiem altres fotografies que envolten aquesta imatge principal de María Dolores de Cospedal, de Javier Arenas, Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta. També trobem altres noms com el periodista Jiménez Losantos, Pilar del Castillo, Rodrigo Rato, Mayor Oreja,
Ángela Ceves o Álvarez Cascos. Són algunes de les cares que apareixen en aquests fulls. D'altra banda, la portada del diari Ara la dedica íntegrament a una fotografia de Mariano Rajoy, una fotografia molt fosca. Diu escac a Rajoy. La publicació dels papers de barcenes amb pagaments a la cúpula del PP el deixen en evidència. I Cospedal ho nega tot mentre l'oposició reclama dimissions i eleccions anticipades.
El punt avui diu sospites, de sobres, fa una mena de joc de paraules, tempesta política a Madrid per les sospites que Rajoy i la direcció del PP cobraven donatius entre cometes, la poca consistència de les explicacions del partit genera indignació i inquietud general. I veiem una imatge de Maria Dolores de Cospedal en aquesta compareixença que va fer ahir per explicar tot plegat. Per últim, a la vanguardia, el mes del mateix, els pagaments de Bárcenas assetgen la cúpula del PP,
i trobem la mateixa imatge de Dolores d'Ecospedal en aquesta compareixença ahir. Doncs és el que ens expliquen, de fet encara és el tema del dia més destacat del 324.cat, en què ens diu que la cúpula del PP en el punt de mira de la fiscalia, que ja s'ha fixat en el tema d'aquests comptes del PP, el fiscal general afirma que hi ha indicis i raons per investigar els suposats sobresous amb diner negre als dirigents del PP, només faltaria que en aquest cas hi hagués indicis i raons.
i ha deixat clar que s'arribarà fins al final i que si cal s'haurà de declarar, evidentment, Mariano Rajoy. En aquest sentit també se'ns fa un minut a minut de la compareixença d'Artur Mas ha començat avui a les 11 del matí, que encara està en marxa, i que el gran titular, que també s'està calant a punt 4, és que Mas convoca una cimera amb òrgans judicials i de control per abordar els casos de corrupció. El president de la Generalitat considera que les males pràctiques poden tenir resultats greus per Catalunya.
Suposo que d'alguna manera, en un moment així, encara que no sigui necessari, o aparentment, per a un país, m'imagino que el representant principal, el responsable principal, en el cas per Catalunya, la gent espera potser, no?, a veure què diu el dirigent de tot el país, que és el que potser...
Podria haver passat en el cas de l'estat espanyol amb Mariano Rajoy. Potser va ser un error de... No sé si seria protocol o... Què seria? M'imagino que... És la prudència el que marca el caràcter de Mariano Rajoy. Bàsicament jo crec que sí. Jo com ahir m'imagino que hagués estat bé. Bé, en tot cas, més nou atacs d'aquest matí. Veïns de Bàscara tornen a tallar la Nacional 2 l'endemà de l'anèsim accident mortal. A quarts d'avui del matí una quarantena de veïns han tallat i han cremat palets.
i l'acció ha obligat els Mossos d'Esquadra a fer desviaments i ha provocat retencions. L'alcalde d'aquesta localitat no només s'ha mostrat comprensió amb els veïns que han exaurit la paciència, sinó que també s'ha sumat directament a aquesta protesta. I finalment també se'ns diu almenys 25 morts i un centenar de ferits per una explosió en un gratacel a Mèxic. Mala notícia, doncs, d'aquesta matinada. D'aquí ens n'anem a destacar altres notícies que trobem a les portades.
El diari ara, ja hem comentat que l'única notícia que des de Can Portada és aquest escàndol, aquest terratrèmol d'alguna manera podríem dir, el si del Partit Popular i la imatge de Mariano Rajoy doncs ocupat tota la portada. Això sí, en portada ens avança l'editorial que va en aquest sentit. Explicacions documentades.
o dimissió. A l'avantguàrdia trobem el que va donant de si la trobada ahir entre Artur Mas i el rei. Mas trasllada el rei, la seva disposició al diàleg, veiem una imatge de tots dos. El president es lamenta davant del monarca pel repartiment desigual de l'ajust que aplica el govern de l'Estat i també trobem en un peu de foto salut i aniversari. Mentre esperava la sala d'audiències de la Zarzuela, el president català va explicar que ahir feia 57 anys, per tant era aniversari, i en arribar el rei, Mas es va interessar per la seva salut.
Molt bé. D'altra banda, el periódico ens aporta unes dades. 24 milions de viatgers menys. Parlem del transport públic i privat que cau a l'àrea de Barcelona per la crisi. I per últim, el punt avui ens parla de justícia. L'audiència exculpa el doctor Morín de practicar avortaments legals, 89 avortaments il·legals, i destaca que van ser les dones qui ho van consentir i demanar. Crítica, el tribunal qüestiona la investigació judicial i la duresa de la fiscalia.
Doncs és el que tenim, aquests altres temes que ocupen també el dia d'avui, avui d'il·lendres, 1 de febrer, i el que més interfereix als lectors dels digitals, el 324.cat, per exemple, doncs en aquest cas avui sí que no falla, és la cara xaver del PP, que mostra pagaments periòdics a Rajoy de Cospedal, el segon tema que Mas afirma que ha parlat amb el rei per donar un senyal de clara voluntat de diàleg, i el tercer, un britànic que troba vòmit de balena, patrificat, i el podria vendre a més de 100.000 euros.
Tot agradable. Potser ho expliquem al moment de les notícies curioses. A l'altre punt que tenim que la contralita del PP és única i neta, les declaracions de Cospedal és el més llegit, al segon tema tota aquesta explicació sobre el sobresaus en negre de la cúpula del PP i al tercer també la repercussió a la premsa internacional d'aquests papers de Bárcenas referents a aquestes acusacions del president de l'estat espanyol, Mariano Rajoy.
És el que més interessa als lectors i hem dit que tot plegat està en marxa, també les reaccions. Avui és el president Artur Mas, qui opina. M'imagino que aquest menys dia, després del Consell de Ministres també hi haurà declaracions del govern espanyol i suposo que serà un tema que estarà obert unes quantes setmanes i per tant no anirem parlant també els propers dies.
Passem ara a un altre tipus de lectura de diaris i ens fixem en les contraportades. I comencem per la contra del diari ara, aquest doble article de Xavier Bosch que avui ens diu l'última lliçó d'Andrea Fuentes i la síndrome de Lance Armstrong. Doncs Fatu, parla d'Andrea Fuentes com a part positiva, podríem dir d'aquesta
d'aquesta contraportada, diu que alguna vegada ha coincidit amb l'Andrea Fuentes al rancho El Passo de la Floresta i diu que la mirava, quan la mirava de lluny, ho feia amb admiració de veure la dona amb més medalles olímpiques de la història de l'esport espanyol. Diu des d'aquest dimecres, sentint-la parlar en el moment d'anunciar la seva retirada, encara la valora més. Amb 29 anys hi ha les portes d'un mundial que s'ha de celebrar a Barcelona. Reconeixer que s'han acabat les bateries és una mostra d'honestedat desacostumada.
I el que comentaves, l'altra cara d'aquesta contraportada, la síndrome de Lanz-Amstrong. És una comparació que jo la trobo molt encertada. La síndrome de Lanz-Amstrong consisteix a negar-ho tot, sempre tot, fins que no hi hagi més remei. És una síndrome que abans, i tot i que abans que la batejéssim, ja havia estès l'atacada d'oli en alcaldes, diputats, banquers i altres imputats de tota mena.
Els 22 milions de barcenes a Suïssa i sobretot la publicació d'ahir al país de les anotacions dels presumptes pagaments en negre han deixat amb les vergonyes el vent Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal. I precisament il·lustra aquest article amb una imatge de María Dolores de Cospedal en la roda de premsa que va fer ahir. Doncs és el que ens explica avui el diari ara. Interessant aquesta opinió de Xavier Bosch que ens en anem però ara a la contra de la vanguardia. El titular diu Espanya és la més corrupta de la Unió Europea.
Després de Grècia i Itàlia. Tampoc ens descobreix res aquest titular. No, últimament amb tot el que estem veient ho diu el Manuel Villoria, que és doctor en ciències polítiques i que analitza la corrupció a Espanya. Diu que els nostres diputats elegits en llistes tancades tenen més incentius per respondre a qui els ha ficat a les llistes que als ciutadans.
La cúpula del partit deu molts favors als grans empresaris i als bancs, als seus finançadors, mentrestant molts alcaldes, que al nostre país tenen un poder que sorprèn la resta d'alcaldes europeus, treuen i posen funcionaris i s'emporten aquest 3% de cada contracte que passa per les seves mans, tema pendent a Catalunya. Diu la diferència essencial entre els polítics dels països menys corruptes, els nòrdics i els nostres, és que allà s'assenten servidors públics i aquí s'assenten els amos, diu. Tenim una renovació pendent.
És la manera d'obrir el poder, m'imagino. En aquest cas, o la política, passem a parlar de la contraportada del periòdico on venia molt pels callos, i jo no sabia que era Consul. Aquests titulars del periòdico sempre sonen una mica estrany. Explica'ns, Andrea. Ara jo començaria a parlar Polac.
Ho explica Montserrat Sabadell, que diu que els seus suculents callos tenen fama aquí, allà i a Polònia, tot per un cònsult que no perdia l'ocasió de menjar-se'ls. Es veu que és molt famosa aquesta dona a Polònia pels seus callos picants, que es diuen picantine flaxi en polonès, i sembla ser que el...
Li va sobtar molt que un dia un home de Polònia s'acostés al seu bar que té a Barcelona, em va ensenyar un llibre i em va preguntar si aquesta era vostè, i ella mira el llibre en polonès, del qual evidentment no entenia res, i diu com he de ser jo? I em diu esclar que és vostè, la que estem buscant és una senyora de cabells blancs. I jo li he dit ja, però de senyores de cabells blancs en aquest carrer n'hi ha moltes. I ell ja, però no en aquest bar. I la dona es va preguntar, però és que ha de ser aquí dins? I ell sí, a veure, qui fa els callos? I diu la dona, doncs jo.
i l'home diu doncs l'he trobat, és vostè. Es veu que era una dona famosa en una guia que s'estava editant a Polònia pels callos que feia aquí a Barcelona i bé doncs es veu que era famosa i que aquest home era un cònsult de Polònia doncs ella no ho sabia. A tu t'agraden els callos? Sí, no els menjo sovint però a mi quan els menjo m'agraden tant molts. Jo em sembla que no els he tastat mai. No? A casa meva és un plat típic de vegades.
Molt bé, doncs d'aquí, que és la contraportada del periódico, acabem amb aquesta ronda de contraportades i d'entrevistes que ens trobem a l'última pàgina del diari. Amb la del punt avui, on tenim, ser una icona gai, ha estat la sorpresa de la meva vida. Ho diu Mónica Naranjo cantant, que ara s'ha tornat a posar una mica als programes de televisió gràcies a la seva participació al programa d'Antena 3. Tocarà més suena.
Diu que aguanta amb precisió d'equilibrista l'iPhone de la periodista. Grava l'entrevista a la nova clínica d'estètica de Natalià Ribé. I aprofitant aquesta inauguració en base a la Mònica Naranjo en aquest centre d'estètica, doncs parla molt en aquesta entrevista al voltant de com es cuida Mònica Naranjo, quins remeis o quines tècniques estètiques s'aplica ella mateixa per cuidar-se. Diu que es cuida molt de per facial, és on és més primmirada
I també li pregunta a la periodista, ahir va haver un moment a la teva vida en què vas fer una parada professional. Va tenir uns anys que no sabia res d'ella. Ja es veu que va marxar a Itàlia i que va recuperar aspectes que tenia una mica abandonats, aspectes efectius i també va recuperar, diu, el tema de la cuina. Diu, em vaig autoexiliar a Itàlia i vaig anar parant un poble on les dones es reuneixen cada setmana per cuinar. Diu, m'ho passava pipa.
Molt bé, doncs és la Mònica Naranjo avui al punt avui en aquestes explicacions que hem sentit ara, que ens resumia l'Andrea. I d'aquí ens donarem la notícia curiosa que sí que parlarem de la balena, eh, Andrea? Vinga, endavant. Un britànic troba aquest bòmit de balena patrificat, és una treballa sorprenent i que li pot portar una bona recompensa. Ell passejava per una platja de Moricambe a l'acosta occidental del Regne Unit i el seu gos va trobar una mena de roc estranya. De seguida va veure que no era normal
semblava com de cera i que feia una pudor molt forta. L'imatge és molt desagradable. I per internet, atenció, va descobrir que allò era vòmit de balena patrificat que contenia hambre gris, que és un element molt buscat a la indústria de la perfumeria, per les seves característiques úniques. I llavors el que fa aquest britànic és escoltar les ofertes econòmiques que li arriben que podrien superar els 100.000 euros. Mare meva! D'aquí de la nit al dia? Ostres! Però tio, de quan...
De quin any? No, no diu res. És com un fòssil, com si diguéssim. La imatge sembla una roca d'uns colors estrany. I va estar gran. Estrany i curiós, però mira, si passeges per la platja mai saps què et pots trobar. Hauré de comprar un gos que vagi mirant per mi. Exacte, jo no crec que aquest senyor potser l'hagués trobat sense el gos, devia ensumar alguna cosa i llavors tot sempre és una mica més fàcil.
Molt bé Andrea, doncs moltes gràcies per acompanyar-vos en aquest resum de l'activitat del dia avui una mica més tard del que és habitual. Que vagi bé. Adéu, bon dia. I fem ara un capdull més a la premsa, ara prou obrim diaris i ens fixem en diferents articles o reportatges que ens trobem si tenim una mica de temps per dedicar avui als diaris.
i comencem parlant d'un article que trobem al periódico sobre la il·luminació de la Sagrada Família.
Es titula I la llum es va fer santa i ens parla de la il·luminació de Sagrada Família que continua, les idees de Gaudí que va imaginar tècniques que en la seva època no existien. Un cicle de conferències sobre arquitectura en descobreix els secrets.
Gaudí va deixar escrit que la llum del temple havia de ser la d'un bosc quan el dia agonitza i és el que s'explica en aquestes conferències. La intenció és que pel 2026 s'entenaria el naixement de Gaudí i el temple estigui per cert acabat definitivament.
Parlem ara del premi Ramon Llull que es va entregar ahir, en parlarem d'aquí una estona més ampliament, ara però parlem de la contracrònica que escriu Christian Segura al diari Ara, diu segon any d'allunyament del premi Ramon Llull al Palau de la Generalitat, sense copa de cava, sense fiscal avis i sense cap luxe, només parlaments i el contacte del president amb el món editorial i els pròxims de l'empresariat barceloní, conseqüències de l'austeritat.
Ens acaba aquest article dient que fujo amb la cua entre les cames i m'acosto a Sílvia Soler per felicitar-la. Arriba l'Helena Rekosnik i li diu que patia per si les preguntes de la presentadora de l'acte, Ariadna Oltra, acabaven descobrint al final de la novel·la. A la distància veig Mas parlant amb José Montilla. M'agradaria acostar-m'hi per saber què n'opinen de tot plegat, però no és lloc per la premsa. Són temps difícils.
Afirma Soler que ella s'esforça a ser optimista, que li agraden les festes i brindar. Bé, que al president l'han aplaudit quan ha explicat que el premi coincideix amb el seu aniversari, llàstima de copa de cava. És el final d'aquesta contracrònica que trobem avui al diari Ara.
I al punt avui tenim un article titulat Menjar a la feina que afirma Abel Mariner que és professor de nutrició i bromatologia del Facultat de Farmàcia i del campus d'alimentació de la Universitat de Barcelona. Diu que comença dient aquest article que els que hagin passejat un dia a feiner al migdia del Districte dels Negocis de Nova York hauran vist com molts oficinistes amb bariscana i corbata, els homes i ben vestides, les dones, mengen de qualsevol manera. Segurament fas fot asseguts a les escales dels gratacels.
no és el fes fut si no menja en presses. Amb diferents variants, molta gent voluntàriament o no, s'obordina la seva manera de menjar a l'horari laboral. Diu que la vella dita castellana que cal esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un cap d'aire és la més racional si hem d'anar per feina.
I defensa que cal menjar bé si s'ha de continuar treballant, es posen quantes dades, números i xifres vinculades a les quantitats d'energia que calen. I també diu que les feines en torns de nit plantegen problemes de salut i nutricionals si no es té especial curada com i quan es menja. Cal fer-ho al principi i al final del torn, no en plena nit per aproximar-se.
al ritmes normals. Diu que és una professió que té fama de no menjar gaire bé i d'abusar el cafè és la periodística, d'entre altres coses, perquè no té uns horaris i un ritme de feina fàcils. I acaba dient que sembla que els periodistes fumen menys ara que abans i que en qualsevol feina uns treballadors ben alimentats se sentiran millor i treballaran més a gust.
I acabem aquest repàs avui destacant l'article de Sergi Pàmias de la Vanguardia que es diu siguem positius. Comença dient que un home ocupat et convida a dinar, arriba 20 minuts tard, però en comptes d'excusar-te t'explica fil per randa les raons per les quals els homes ocupats no arriben mai alhora. Sense deixar de consultar la pantalla del seu lapollafon insinua que per aquells que heu d'esperar els homes ocupats és un privilegi tenir-los d'amics, de coneguts o de saludats.
Diu també que pas dels anys se li noten les manicures, els tractaments lases per esborratar cas d'envelliment i nopurtú, la capa caspa disfressada d'escamació i una litòsia amb fragràncies de consell d'administració i notes de claveguera. Val la pena llegir tot l'article sencer però destacarem també el final en què diu que a l'hora de pagar interpreta la dansa del mascle, cobre la cartera, deixa caure tres o quatre targetes de crèdit i la fotografia dels seus fills
i et pregunta com està la teva mare, fins que en el moment d'acomiadar-vos al carrer, mentre busquem la mirada, t'agafa per l'espaller i et diu que de tant en tant llegeix aquests articles que escrius al diari, i en un to que m'agrada ser aparentment efectuós, tu relaciones amb dues cames enguixades i el cap guillotinat d'un cavall, es suggereix que pel bé de la nostra estima de Catalunya siguis més positius. L'article de Sergi Pàmias amb la seva ironia habitual, avui que l'escriu doncs
Siguem optimistes al diari ara. I d'aquí passem cap als esports. Avui hi ha més de més portades molt crítiques. L'esport diu indignants amb el Madrid, els jugadors del Barça, grits racistes, joc dur, un encenedor a Piqué i insults a Messi i el Bernabeu.
El nou esportiu diu la cançó de l'Enfadós. El Madrid fa de la murrieria un estil propi practicant un joc brut i a sobre es queixa i critica i acusa els jugadors del Barça. I també el món de l'esportiu titula Farts, ensenyant una foto prou de Dani Alves directament. Diu que els jugadors del Barça deploren l'actitud i la duresa de Xavier Alonso i Arbiola. Alves denuncia crits racistes i també els parla de l'arbitratge parcial.
D'aquí passem a parlar de la cultura, ho hem comentat. Sílvia Soler ha guanyat el premi Ramon Llull, un premi que es va lliurar ahir al vespre amb l'obra L'Estiu, que comença una història de l'amistat de dues famílies a partir dels seus fills, que arrenca l'any 61 i que arriba fins al 2011. La novel·la rebrà 60.000 euros, que són 30.000 menys que en l'edició passada.
Ella ha dit que estic molt convençuda d'aquesta novel·la i ho dic perquè és un llibre que m'agradaria llegir. És d'aquells llibres on no hi passa gaire res o potser hi passa tot. L'estiu que comença arrenca amb dues amigues que es queden embarassades al mateix moment i comença a imaginar-se com serà el futur dels fills que creixen dins seu. I arrenca tot plegat en un sopar de revetlla de Sant Joan en què els personatges dediquen el verindís justament a l'estiu que comença que és el que dona el títol del llibre.
Està ben clau cultural, us expliquem que Hemingway va fer instal·lar l'any 1935 la porta d'entrada a casa seva, l'any 1935 que ara està subestada i per tant es pot adquirir. Això és la seva casa de Florida i que apareix també en una guia turística de la zona.
Ja que veiem aquest repàs de l'actualitat del dia, com sempre parlant de música, avui parlem d'aquests que som dins de fons, que són Iron and Wine, un dels noms més destacats del foc dels últims anys, i segons explica Indy Spot, aquesta és l'última cançó que han tret, és aquest, L'Overrevolution.
És el tema que han presentat i tot fa pensar que podria haver-hi una gira aviat i ara la preguntaré a saber si passarem per Barcelona. Amb aquest Lovers Revolution no us deixem i enllaçem amb les notícies i tornem després a partir de les 12 més coses.
Was how in God was in his people we were dreaming about who else to be And all the fingers that we damaged when all we wanted was a diamond ring I came to you
The dogs could try black on their hands Never realize You never test it with a gel until you can hear them right between the eyes That no matter how we chew, we be choking on a compromise Cause all the jaws, all the claws lay restless by the riverside
And it was a muscle in the shadow that was shoving us into the light. I came to you and you to me and we was matching in a poor baby model just to trade it for change. But now it's come to pass that every eye beneath the mountain saw the smoke and no one heard the blast.
I said, man, I thought you'd never ask. With love or out of love, the man was booked up on a bag of grass. She cried on the cross, we were sucking all her laughing gas.
Són les 12.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Isabel Serrano i Oriol Pujador. El president de la Generalitat Artur Mas convoca una cimera per lluitar contra la corrupció. La setmana vinent, Mas acaba de compareixer i ha anunciat la convocatòria d'aquesta reunió amb representants de les màximes institucions del món judicial i també del control públic a Catalunya. Palau de la Generalitat, Mont Carbajal, bon dia.
Bon dia, el president Mas ha convocat aquesta reunió per la setmana vinent perquè està, ha dit, profundament preocupat per les conseqüències molt greus que per Catalunya poden suposar les moltes sospites de corrupció en la política espanyola. Diu Mas que la conseqüència principal és que la confiança entre ciutadans i institucions pot quedar tan, tan prima que es pot arribar a trencar. A més, Mas tem que les conseqüències econòmiques, per l'esperit col·lectiu,
i pel procés de transició nacional. El trencament de la confiança entre societat i institucions per un país com Catalunya és doblement perillós. Perquè nosaltres tenim menys poder polític, menys poder institucional, tenim menys capacitat perquè tenim menys instruments d'estat i això ens fa que siguem més precaris.
Más que continua responent preguntes, els periodistes no s'ha pronunciat sobre si el president Mariano Rajoy ha de donar explicacions pel cas Bárcenas. Diu que són els partits polítics qui li han de demanar i proposa que els partits polítics acordin com actuar davant una imputació i davant una condemna i que facin també un codi de rehabilitació per a aquells que se'ls impliquen casos però que després surten innocents.
En marxa el ple de l'Ajuntament de Barcelona, aquesta hora es debat l'informe de l'estat de la ciutat 2012, una iniciativa que és la segona vegada que presenta l'alcalde Xavier Trias. Els grups municipals condicionen el suport als pressupostos municipals, al que l'alcalde presenta un projecte de ciutat singular. Ajuntament de Barcelona, Anna Ruiz, bon dia. Bon dia.
Bon dia, tot i reiterar la seva oferta de diàleg per arribar a un acord pel que fa als pressupostos, Trias ha replicat les crítiques que ha rebut per part de la resta de grups. Li demanen un projecte de ciutat i capacitat inversora per donar suport als pressupostos, però Trias ha respost d'aquesta manera.
És evident que no podem escoltar aquesta declaració de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, des de l'Ajuntament. En marxa, a aquesta hora, el ple a la ciutat de l'Ajuntament, una iniciativa, la que es debata a aquesta hora, l'estat, l'informe de la ciutat 2012. A més, qüestions. Aquest matí declaren a l'Audiència Nacional els cinc darrers imputats en el cas de presunta corrupció de la màfia russa a Lloret de Mar a la Selva. Són un economista, un gestor i tres ciutadans russos, aquí, segons ha trascendit, s'acusa de delictes de blanqueig de capital i falsedat documental.
S'afegeixen d'aquesta manera les 8 persones ja imputades en aquesta causa, i per tant ja són 13 els imputats a l'operació Clotilda, entre ells el primer diner en alcalde de l'Ajuntament de Lloret de Mar. La policia nacional ha detingut 4 persones i ha intervingut 120 quilos de cocaïna en una operació antidroga al riu de Llots de la Selva. Els arrestats estan acusats de comprar la droga, tractar-la i distribuir-la per tot Catalunya. Girona, Sònia Tuber, bon dia.
Bon dia, la policia va localitzar els 120 quilos de cocaïna aquesta setmana amagats entre un carregament de ferrat Llaurenau industrial de Riu de Llots de la Selva. La cocaïna procedia de Colòmbia i arribava per mar amagada dins tub cilíndrics, de manera que era molt difícil detectar-la durant els controls. Els quatre detinguts estan acusats de comprar la droga, tractar-la i distribuir-la arreu de Catalunya. A més de la cocaïna, els agents també van trobar armes, documentació i diners, tant al magatzem com a altres domicilis registrats a Girona i Barcelona.
Els arrestats són un empresari dedicat a la compravenda de Ferralla, dues persones de nacionalitat colombiana i una de dominicana. L'operació es troba sota secret de sumari. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. Aquesta nit comença la segona volta de l'OK Lliga amb dos partits a les 9. El Reus rep el Villanova i el Blanes jugar a casa contra el Lloret. L'entrador del conjunt Blaneng, Ramon Benito, diu a la xarxa que s'han de fer forts a casa. És un partit molt important per a nosaltres. Inicia la segona volta. Crec que hem de millorar aquesta segona volta i, sobretot, millorar amb el tema de no perdre punts a casa. Crec que aquesta primera volta hem perdut massa punts a casa i que millor un derbi, sabent la gran dificultat que té aquest derbi,
però juguem a casa i hem d'intentar fer valdre aquest sector. En categoria femenina, aquest cap de setmana coneixerem tots els equips classificats per a la Copa de la Reina. Reus, Igualada, Manlleu i Girona aspiren a participar en aquesta competició. El Voltragà ja té assegurada la seva plaça. El Barça de basquet lidera el grup F del Top 16 de l'Euroliga, conjuntament amb el Montepasqui de Siena. Ahir els de Sergi Pascual van superar amb solvència l'equip italià per 85 a 66.
El Blaurana Antetòmics amb 20 punts va ser el màxim notador d'aquest partit i encara en bàsquet avui es disputa la final de la Copa Lepor, el River Andorra i el Burgos es disputa en el campionat a partir d'únic, a partir de les 8 a Castell-Alleu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. S'ajorna el sorteig per adjudicar els 54 pisos de la nova promoció pública de venda al Mas Lluís, previst per dilluns. El motiu és que Banquia, l'entitat que finançava el projecte, no podrà fer front a l'operació per ordre expressa de Brussel·les. L'entitat va comunicar ahir a l'Ajuntament que no podia donar el crèdit que havia demanat promonsa per tal de construir aquests pisos. Per tant, l'empresa municipal d'Habitat ja ha perdut aquesta via de finançament, però ja està buscant de noves per poder tirar endavant
aquests pisos que s'han de fer al carrer Violeta Parra i que, recordem-ho, s'havien d'adjudicar dilluns. L'Ajuntament ja ha concertat reunions amb altres entitats bancàries com el Banc Santander i la Caixa. De moment, però, el sorteig d'adjudicació queda ajornat sine die a l'espera de trobar una via de finançament per tal de construir els pisos.
Parlem ara de transport. El servei CompartirCotxe ha guanyat 40 altes al 2012. Ara hi ha 261 persones usuàries d'aquest servei que vol facilitar la trobada de persones interessades en compartir vehicle privat. A més, segons l'enquesta de mobilitat de l'any 2011, més de la meitat dels Sant Justenc i Sant Justenc es desplaça cada dia en cotxe. Un 30% ho fa a peu en bicicleta i un 16% en transport públic. Les persones que prefereixen el transport privat és per rapidesa i per comoditat.
per al que fa el transport públic, la majoria prefereixen el bus seguit del tramvia i del metro. Acabem amb un apunt d'agenda. L'entrepà de Salvador Giral i el talent de Jordi Nob, que són els llibres que es presentaran demà dissabte al Barrellibres, que es farà al celler de Can Mata. És una iniciativa conjunta del celler, l'escola d'escriptura de la Teneu i la Breu Edicions, que vol acostar els llibres de la col·lecció de narratives Cicuta al públic Sant Justenc.
Tot plegat anirà acompanyat d'un tas de vins gratuïts amb una explicació del procés d'elaboració i del seu resultat final. Es tastaran els vins La Comedia, Anexa i Taladico. El primer barrellibre es farà demà dissabte a les 11 del matí al celler de Can Mat, al carrer Raval número 28. I això és tot de moment. Recordem que la informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5
i que mentrestant podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio3bdobles.radiodesvern.com. Molt bon dia.
I've been roaming around always looking down at all I see. Painted faces, filled the places I can't reach. You know that I could use somebody. You know that I could use somebody.
Countless lovers under cover of the street. You know that I can hear somebody. You know that I can hear somebody.
I hope it's gonna
Just a la fusta, el magazine del matí.
Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs?
Te'n vas amb por perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que a tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix als seus serveis el millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
9 dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Un minut i un quart d'una del migdia. Aquesta hora parlem del Barra Llibre, aquesta iniciativa que barreja literatura i vins i que s'estrena de Massa Injust. Es farà al celler de Can Mata i hi haurà dos escriptors que tenen el seu llibre publicat a la col·lecció Cicuta de la Breu Edició. Ens donen a banda Salvador Giral, que presentarà l'entrepà amb qui vam parlar ahir, i també hi haurà Jordi Nobka, que presentarà el talent amb qui parlem avui. El tenim a l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia.
És una novel·la que va sortir l'abril de l'any passat i que tracta d'una parella de joves editors que engeguen aquest projecte editorial de les edicions del Cocodrill perquè la cosa els funciona el que fan és robar un detector de talent que va molt buscar. Per tant, d'alguna manera, parteixes d'aquest element més màgic o de ciència ficció fins i tot i d'aquí sí que tota la resta no és ben veritat, sinó que combina tota la part
aventures i històries més o menys amb uns paisatges que podrien ser reals com és Lisboa, Barcelona o el que sigui i després amb un munt de referències literàries. Sí, exactament. La meva idea era fer una novel·la d'aventures del segle XXI, però mirant cap a les avantguardes de la primera meitat del segle XX. Per aquest motiu me'ls vaig emportar a Lisboa, que és una ciutat que, tot i que la coneixem sobretot per les referències més tristes del Fado,
també ha estat un lloc molt, molt, molt adient pel que fa a les avantguardes. I llavors vaig pensar que els personatges se n'havien d'anar a pèllar. Per això me'ls ratllandú a Lisboa, que és un lloc proper i a la vegada llunyà, conegut i desconegut, i on pot passar de tot. Per això, diguéssim que realitat i fantasia es combinen, no sé si estrictament d'una manera harmònica, però com a mínim jo ho vaig intentar.
Potser és més fàcil d'imaginar-se tot el que passa en una ciutat com Lisboa que no potser a Barcelona, no? Almenys tota aquesta primera part. Sí, la meva intenció era emportar-me'ls de Barcelona perquè no volia que es relacionés amb res del que podia passar en el sector editorial d'aquí, això d'una banda, i de l'altra perquè és una realitat molt falsejada, la del llibre. Ells són uns editors molt petits
que lluiten contra un editor molt gran i no volia que es comparés amb res que pogués ser del nostre entorn més proper. D'altra banda, això em donava més llibertat perquè així imaginava un sistema editorial molt polaritzat on les editorials mitjanes, que són les que també abunden aquí a Catalunya, no hi estaven tan representades.
De tota manera, has volgut fer un retrat del món editorial o simplement has partit d'aquest món perquè els pots conèixer i has tirat per un altre camí? M'hi vaig posar abans de conèixer estrictament el món editorial ni d'aquí ni d'enlloc, perquè fins llavors jo em dedicava al periodisme musical. Això sí, havia llegit molt, coneixia el sector,
i la meva intenció era anar-m'hi posant. Jo llavors estudiava teoria de la literatura a Barcelona i la meva intenció era convertir-me en un periodista de llibres, cosa que al final he aconseguit. I no sé si serà una feina perpetua, eh, però en tot cas ho he aconseguit. Llavors, a mesura que escrivia el llibre i que ja em començava a dedicar al periodisme literari, descobria
la complexitat del món editorial i una complexitat que no volia, en tot cas, que tingués un reflex en la novel·la, perquè llavors el sector s'hagués perdut. Més aviat era convertir el sector editorial en una mena de tira còmica, però sense dibuixos, que és la novel·la. I aquest era el repte. I sense aprofundir potser en aquest camp, no? Vull dir que és una mica d'on es parteix, però a partir d'aquí pots parlar de moltes altres coses.
Sí, sí, perquè la novel·la és una història d'amor, també, perquè els dos personatges, que són el Marco i la Júlia, comparteixen no només projectes literals, sinó que també comparteixen llit, tot i que siguin uns personatges que no els agradi dormint al mateix llit. Sempre especificen que els llits de matrimoni no són el seu entorn predilecte. Llavors, ells necessiten separar-se aleshores del son i després unir-se, diguéssim, aleshores que siguin més estrictament de parella.
De fet, aquesta història, la història dels dos que s'explica durant tota la novel·la, durant tot aquest viatge i totes aquestes aventures que els passen, que també està explicada gairebé amb aquest punt de distància o d'ironia, però que te la creus molt, com a història de amor real, encara que pugui ser explicada així per sobre. Sí, això era una de les intencions bàsiques del llibre. A mi m'agradava molt explicar una història d'amor, allò in media res, sense principi ni final.
ja es coneixen quan comença el llibre, ja són parella. Sí, sí, llavors, sense tampoc imaginar si en el futur aquests dos cocodrils continuaran junts o se separaran, perquè hi ha hagut lectures molt positives de la novel·la però després hi ha hagut lectures que m'han dit que en el fons tot aquell optimisme dels personatges s'acaba enronant.
Esclar, esclar. Suposo que ho deixes també en un punt en què tot podria anar cap a un altre cantó, segurament. Sí, sí, exacte. Ah, i a més, tot passa al 2008, que és just abans de la crisi. I això sí que ho vaig voler fer així perquè en un entorn com el d'ara, una novel·la com aquesta hauria estat molt menys creïble.
perquè la seva manera de viure o la seva manera de fer està zero condicionada per tot aquest entorn que hi hauria ara, encara que algú volgués engegar un projecte, hi ha tot un munt de factors que al 2008 segurament no hi eren. Exacte, és ben bé així. Això em permetia que els personatges fossin molt més estripats i que les situacions aparentment fossin també més empoloses, que poguessin ser
econòmicament més simpàtiques. Al principi deia que volies fer una novel·la d'aventures, el que passa que amb un estil concret, amb un estil determinat, i és d'aventures, perquè a més a més hi ha acció tota l'estona i tot va avançant, es llegeix a trapa de seguida, però poc convencional en aquest sentit, que hi ha un munt de referències literàries, aparicions de personatges diversos. No sé si creus per això que igualment se'n poden fer dues lectures, una de molt completa, que hi hagi aquesta part d'avançar d'acció,
que pugui anar somrient a la mesura que treu els personatges i algú que no ho controli tot plegat però que també li pugui agradar. Sí, m'interessava que hi hagués la possibilitat de les dues lectures. La lectura més lineal d'anar perseguint l'acció i d'anar acompanyant els personatges en aquestes traves que es van trobant o després una lectura una mica més en clau a partir dels llibres que ells llegeixen, dels autors que ells valoren, dels autors que ells detesten.
El Marco i la Júlia tenen 25 anys i, per exemple, no creuen gens en les novel·les en forma de paper higiènic, que diuen que es venen als aeroports o en botigues de franquícia, en botigues grans, llibres que tots coneixem, i que a la novel·la n'hi ha alguns decidats. Doncs tot això, diguéssim, que permetria una segona lectura, molt més, diguéssim, afinada, però que no és una lectura exclusiva de vida.
No sé si és una novel·la per un públic que llegeixi paper higiènic. Però això ho hauria de dir en tot cas el lector. En general jo suposo que no són els comentaris que deus haver rebut. Estàs content del que ha dit la crítica o del que ha dit la gent que l'ha llegit? Com s'ha rebut plegat? Estic molt content amb el llibre perquè de fet
poques setmanes, que la segona edició s'està acabant del llibre i s'està plantejant des de l'editorial ja garnar una tercera, cosa que és molt positiu. Crec que és molt positiu, més sent en compte la salut del llibre ara mateix, la polarització entre llibres molt, molt, molt venuts i llibres que pràcticament passen desapercebuts, i llavors, col·locar-se en un terreny així intermit,
més tirant cap als desapercebuts, però un terreny més intermit, això em fa molt content. I et dona valor per continuar escrivint, esclar. Està clar, i el fet que estigui publicat en aquesta col·lecció de la Breu Edicions, que és una col·lecció de narrativa de la Breu Edicions, que de moment ha publicat molts pocs títols, només 4 o 5, com t'ho vas plantejar o com vas rebre el fet de poder-ho publicar en aquestes edicions? Això va ser un luxe perquè els havia seguit des del primer número,
i vaig pensar que potser podia encaixar. No m'imaginava que anés tan ràpid, és a dir, no pensava pas de ser el tercer número, però em va fer molt content. A més, la Breu també són unes edicions del Cucodril, en aquest sentit. O podrien ser unes edicions del Cucodril. Està clar. Demà, de fet, en aquest acte que es fa al celler de Can Mata, hi haurà Sabado Giral, també Jordi Nob, amb qui estem parlant,
i ens sembla que també es portaran altres exemplars d'altres títols d'aquesta col·lecció. Un acte que combinarà vins literatura. Què et sembla d'aquest plantejament? Com te'l planteges? Com el valores? A mi em sembla molt divertit. Divertit i un repte, perquè per l'escriptor que ha d'estar concentrat presentant el llibre i llegint fragments, la part relacionada amb l'alcohol farà més després de l'acte.
Esperem que els lectors i els assistents la nostra lectura no quedi entorpida, diguéssim, pel consum de vi i que estiguin contents. Que el vi els ajudi a ser més receptius respecte a les nostres propostes. Segur que sí. De fet, serà una presentació i com deies també llegiràs alguns fragments del talent, no? Sí, presentarem tots dos llibres.
i llavors llegirem fragments. No sé si capítols sencers, en el meu cas podria ser perquè són capítols bastant curts, però m'agradaria una visió de conjunt a partir de diversos moments del llibre que són significatius. Doncs tot plegat serà demà a partir de les 11 del matí al celler de Can Mata. Hi haurà, com dèiem, Salvador Giral que presentarà l'entrepà i també Jordi Nobka amb qui hem parlat avui sobre el talent que també presentarà demà aquí a Sant Just. Moltes gràcies Jordi.
I que vagi molt bé, molta sort. Gràcies, adeu. Adeu, bon dia.
It breathed life into every, every living thing. It made you, it made me. It gave us the kookaburra, it gave us frangipan tree.
dusk to dawn and dawn to dusk.
The sky was filled with vaporized dust raining White on Y Like streamers of dirty confetti White on Y The Chrysler Tower had disappeared
White on white the capitol dome was invisible White on white the hoisted flag had disappeared
It can't be stopped Thunder clouds are tightening in the sky tonight We can't be saved Electricity
It shot from the sky. It gives and takes away from every living thing. It made you, it made me. It gave us the terabyte, it gave us
1-17 Dusk to dawn and dawn to dusk The sky will fill with vaporized dust rain
White on white Like streamers of dirty and petty White on white The looming spire had disappeared White on white
I wasted the night
White phosphor rain And blackout bombs are falling out the sky tonight We can't be saved
electricity it's crossing out of your family name it made you, it made me it gave us the kookaburra it gave us frangipan trees
La informació més propera al Just a la Fusta. I cada divendres quan parlem de cuina com es indica aquesta sintonia el que fem és parlar de postres amb la Carme Madó, bon dia Carme. Hola, bon dia, què tal? Avui què farem? Mira, avui portava un...
Havia pensat un postre per acabar de rematar, que és el que farem. Tenia un altre, però sí que ho farem. Les tonteries aquestes de torró que ens han quedat a casa, aquestes puntetes, perquè ara ja... Encara queda alguna cosa. Agafem tot i ho posem al mini-pimer. Ben triturat. Tots els torrons que tinguem. El de pedra, el de melles... Neules també?
A mi m'agraden les anècdotes.
Per netejar el que tenim aquesta punteta, ben triturat. Com que hi haurà els de ballana i això que costaran més, poseu una miqueta de crema de llet. En un bol, quan ja ho teniu ben triturat però bé, agafeu un pot de nata, poseu un bols així diferents, un palet de nata sense sucre, tireu per sobre i teniu un postre exquisit.
Queda així com una mus. I amb el complement de la nata. I no es fa tan estrany de menjar torrons quan ja ha passat festes. S'ha d'abstenir d'aquests postes.
i que un dia tampoc passa res. Avui aquesta setmana estem potent, hem fet uns quants plats calòrics. Ara ja toca. Ja ens hem recuperat del Nadal. Ja ha passat el Nadal. Molt bé, Carme. Fins dilluns. Doncs gràcies i fins dilluns. Que vagi bé. Bon cap de setmana.
Nits d'Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits d'Electrònica, ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit.
I was raised up believing I was somehow unique Like a snowflake, distinct among snowflakes Unique in each way you can see And now after some thinking I'd say I'd rather be
a functioning cog in some great machinery, serving something beyond me. But I don't, I don't know what that will be. I'll get back to you someday soon.
What's my name? What's my station? Oh, just tell me what I should do. I don't need to be kind to the armies of night that would do such injustice to you. Or bow down and be grateful and say sure.
Only one thing It's that everything that I see Of the world outside is so inconceivable Often I barely can speak Yeah, I'm tongue-tied and dizzy And I can't keep it to myself What good is it to sing helplessness blues Why should I wait for anyone
Then you would wait tables and soon run stores. Gold here in the sunlight, my light in the dawn.
I'd work till I'm sore. If I had an orchard, I'd work till I'm sore.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
5 minuts i 3 quarts d'una del migdia. A aquesta hora parlem de la gent de concerts pels propers dies amb l'Adrià Calvo. Molt bon dia, Adrià. Hola, molt bon dia. I avui comencem parlant dels que sentim plafons los lesbians. Sí, conegudíssims ja, n'hem parlat molts cops, però bé, com que actuen molt a prop d'aquí, a l'Hospitaleta, a la sala Salamandra,
i, de fet, feia temps que no els vèiem per Barcelona, doncs també és una bona ocasió per tornar-la a parlar. No hi ha massa novetats sobre aquest grup, van treure el seu últim disc, que es diu, a veure que no... que ho acabo de perdre... Bé, ara et dic el nom... no, sí, perdó, La Noche Eterna, Los Días No Vividos, aquest, sí. Aquest és l'últim disc que han tret, és un disc doble, bastant sobreproduït, d'unes... 20 cançons escrites durant la gira del seu anterior disc.
No portes gaire novetats, segueix bastant en l'estil del seu anterior treball, que es deia 1999, o Como generar incendios, con una lupa enfocando hacia la luna. Té unes cançons així més festives, i quan dic més festives, també són com de pop més xiclet, més enganxifós, no? Més... Es diuen que més ballable, i és veritat, és un grup que, això sí que és bo, que no té massa complexes, perquè pels que d'altres podien ser, doncs, que de cop s'han, doncs, han començat a fer música així més...
Més barata, més senzilla, per ells això és una mena de manera de celebrar una mica la vida, perquè tenen cançons com aquesta que sentim de fons, bastant lentetes, bastant èpiques, i ho contrarresten després amb una cançó més animada, més així, de forma humorística, també doncs per rebaixar una mica aquests grans moments d'èpica, saps? T'agraden les lesbienes, Adrià?
Sí, a mi m'agradava molt, sí, Love of Lesbian. Ara fa temps que potser ho escolto una mica menys, però sobretot durant l'època del 1999, quan es van donar a conèixer al gran públic, jo vaig ser molt fan d'aquest grup, sí, sí. Aquí a la ràdio hi ha una gran fan, no sé si t'has fixat mai que hi ha una fotografia de Santival més penjada fins i tot. Com a referent, no? Teniu aquí... Sí, l'Andrea, bueno, és la fan número 1 de Love of Lesbian.
Doncs és la primera proposta per avui divendres, no? Avui divendres o dissabte? Exacte, és avui divendres van esgotar entrades i demà dissabte també a la sala salamandra, els dos dies amb les entrades esgotades. Doncs d'aquí passem a una altra proposta que també està feta aquí a prop de casa.
Estic a prop de casa perquè, tot i que ella és de Bilbao, ara està instal·lada al Vas Llobregat. Veus, això no ho sabia jo. Doncs sí, de Bilbao és la benquerida que està sentint de fons, és el sobrenom d'Anna Fernández Villaverde, que fins al 2005, i això és una cosa que no sabia que he descobert escrivint aquesta ressenya, estava dedicada a la pintura, és a dir pintava quadres, però es va animar entre el món de la música perquè el cantant de Los Planetas, que es diu Jota, la va animar a endinsar-se i de fet li ha produït els seus dits.
El primer que va treure va ser el 2009, es deia Roman Zero. Després va venir el seu segon àlbum, Fiesta, que va ser més discodit per la crítica, i ara torna amb un treball que es diu Ceremonia, amb el qual es reafirma com un dels grups amb projectes més personals del nostre país. I a més a més inclou en aquest últim disc que es diu Ceremonia, una mica com de passatges més rock, una cosa una mica més dura. És a dir, La Bien Querida sempre havia fet així, i sobretot per la veu, un pop molt suau, podríem dir.
L'últim disc que fas és com una electrònica una mica més contundent, una mica més de guitarreo, cosa que també és força interessant. Doncs és la bien querida que la podrem veure demà al Music Hall de Barcelona. Per un preu de 12 euros a les 8 del vespre. Està bé. I si aquest tipus de música la trobeu que és massa alternativa o que no s'adiu gaire al vostre estil musical i busqueu propostes
Més comercial, com ho diríem? David Vizval. Parla per si sol, no? Sí. Actual Palau Sant Jordi.
i està a punt d'omplir-lo, tot i que encarreguen entrades de 33 a 66 euros, o un pla, encara s'ha d'omplir l'individu visual, segurament és de la primera generació d'Operación Triunfó, és el que més ha triomfat. El seu últim disc es diu Una noche en el teatro real, que és un disc de directe que es va vendre moltíssim aquest Nadal no l'anterior, de fet encara no ha tret cap més nou disc, de fet l'últim d'estudi va ser del 2009 i es deia Sí, Mirar Atrás,
Per tant, el concert que farà aquí al Palau Sant Jordi... No portarà res de nou, en principi, o potser presenta alguna cosa. No, que jo sàpiga no, és revisa de... No n'hi do, 2009. Per omplir... S'està pelant encara una mica. Però ja s'està dedicat a projectes més de perrentador de tele, no? Farà jurat a un concurs que es diu La Voz... És veritat, tens raó. Doncs és el que tindrem aquest dissabte. Aquesta cançó que, ens agradi o no, s'enganxa molt. Sí, s'enganxa. Estarem tot el dia cantant, gràcies a tu, Adrià, Ave Maria, segurament.
Ja en tinc prou, posem una altra cançó.
Radio Moscou no els conec.
Jo tampoc, no, m'haig d'informar. Sona molt bé, jo crec que és la proposta de les que porto avui. No sé si és el més interessant, però segurament és un grup que molta gent no el coneix. I sona com molt potent. I bé, està bé que la gent el conegui. Sona una mica a The Black Case, saps aquest grup de rock que l'altre dia em va donar a conèixer? I de fet té bastant de sentit perquè és el líder d'aquesta formació, The Black Case, que va fer que Radio Moscow, que és el grup del qual parlem,
es donés a conèixer, els hi va fer la promoció. És una banda de rock psicodèlic, Radio Moscú, formada el 2003 a Iowa, clarament influenciada pel rock i el blues dels anys 60 i 70, doncs Jimi Hendrix, grups com Cream o Blue Cheer. M'han publicat quatre disc, l'últim es diu 3 and 3 quarter, de l'any passat, del 2012, i Radio Moscú serà el grup que encapçalarà un concert on també tocaran els Prisma Circus, que són un grup de Barcelona,
que també fan aquest estil de rock psicodèlic i que acaben de publicar el seu primer senzill. Doncs els podem veure o els podem descobrir a la Polo 2. Interessant, doncs, aquesta proposta musical. Ara ens en anem a un altre nom que també fa temps que sona. I que pensava que estaven aturats ja, de fet. Pensava que havien tancat la gira.
Són els concerts de final de gira per anar tancant. De fet, que jo sàpiga, segur que faran un concert final per acabar de presentar el seu últim disc que es diu Espècies per catalogar.
Però a la seva pàgina web tenen moltes dates de concerts que posen fi de gira, fi de gira, i tenen com 20 concerts per endavant. I ben fet que fan, si segueixen tenint èxit, no? Sí, sí, i tant. Són els amics de les arts, també n'hem parlat moltíssim aquí. Són Dani Alagret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué, que van treure un disc que es deia Beta en Breakfast, que els va donar a conèixer arreu del territori català. I recentment, deu fer ja uns dos anys, han tret l'espècies per catalogar.
que és el disc que els consolida com gran grup de pop català. Un disc de pop coral en què es mostren ensucrats, també tenen missatges irònics, propers i de caire a continuar. Cotidiar. Els seus concerts potser no hauríem de parlar, perquè són cosa destacada als Amics de les Arts. Pots odiar-los pels seus concerts o pots estimar-los molt. La veritat és que fan espectacle, fan molta interacció amb el públic, fan xou, no sé si potser una mica massa. Potser sí.
Clar, aquí creu que grups com Anel en fan massa poc, que potser és veritat. És una actitud, potser, massa de separació. I en aquest cas, a mi em sembla excessiva, però bueno, clar, és això. Hi havia fans que anaven disfressats d'elements que ells parlaven i això els agradava, no? Exacte. Els més fans els satisfan, segur, això sí. Per tant, suposo que són els més importants de satisfer, que són els que potser van a tot arreu. Toquen aquí al costat, això està bé.
Toquen al teatre de Mercè Rodoreda, Sant Joan d'Espí, demà dissabte a les 10 del vespre amb un altre cop entre les agotades. Són els amics de les arts, ara no us queden entre les parets concert, podeu buscar-ne algun altre. Anem al Palau de la Música.
Ronding down his nose
I parlem de Getro Tools? Sí, un clàssic del rock que va néixer el 1967 a Luzon. De fet, amb un nom de banda que no era Getro Tools, sinó que es deia John Ivan Band, en McGregor's Engine. Una formació que va durar pocs mesos, però que va posar les bases per la creació de la banda que ens va visitar a Barcelona, que es diu Getro Tool, amb Ian Anderson al capdavant. Els seus primers passos en el món de la música van ser al Marky Club de Londres, un local que els va donar a conèixer entre el moviment blues underground.
Ara ja tenen més de 20 discos, 60 milions de discos van a tot arreu del món i 2.500 concerts i més a les espatlles. Deu-n'hi-do, deu-n'hi-do. Sí, sí, tenen un grup de grans xifres, evidentment. De fet, és que porten molt, molt de temps, doncs... Sí, sí, home, 67, no? Des dels 67 són un clàssic, ja. De fet, l'últim disc que van treure va ser el 2003, un disc que van gravar cançons de Nadal.
Si ja fa... estem al 2013, doncs imagina't 10 anys. Per 10 anys. Sí, sí, per tant... Seixam la David Visval i... I jo he trobat-les encara més afelancades. No els hi cal, tampoc trobar res més. Van presentant les seves grans cançons, grans èxits, elevades pel món de la música i que han sigut referència per molts altres grups. Han esgotat o encara queden entrades, Anet? Encara queden entrades. Alguna cosa deu quedar, no? Alguna cosa queda al Palau de la Música des de 27 euros a 61.
Aquest dimecres, dia 6 de febrer, amb aquesta proposta, acabem aquest repàs de concerts pels propers dies, que repassem cada divendres amb l'Adrià Calvo. Gràcies, Adrià. I fins la setmana que ve, bon dia.
Bona tarda.
I tried to be chill, but you're so hot that I melted. I fell right through the cracks. Now I'm trying to get back. Before the cool done run out, I'll be giving it my best. This or nothing's gonna stop me but divine intervention. I reckon it's again my turn to win some or learn some. But I won't have your saute no more.
I can't wait, I'm yours.
We're just one big family And it's our God forsaken right to be loved Love, love, love, love
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
And bending over backwards just to try to see you clearer But my breath fogged up the glass And so I drew a new face and I laughed I guess what I'll be saying is there ain't no better reason To rid yourself of vanities and just go with the seasons It's what we aim to do Our name is our birth
No. No.
Oh, I'm yours. Oh, I'm yours. Oh, oh. Baby, do you believe I'm yours? You best believe, you best believe I'm yours.
Just a la fusta, al magazine del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits Electrònica ara és Beats. Beats, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que a tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també.
Fa uns dies m'encantaven al cine, ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Just a la fusta,
Un minut i arribem al punt del migdia per tancar aquest Just a la Fusta d'avui divendres 1 de febrer, un programa que hem fet gràcies a l'Andrea Obono al Serveis Informatius, al Carles i Renat D. Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat l'alcalde de Sant Just, Jure Perpinyà per parlar d'actualitat Sant Justenca. També hem fet una entrevista a Jordi Nobka, que demà serà a Sant Just per presentar el seu llibre El Talent, l'acte del Barrellibre. Hem fet el repàs a l'agenda musical amb l'Aria Calvo i també una recepta de cuina com cada dia amb la Carme Madó.
Us ha parlat Carme Verdoi i tornarem dilluns amb moltes més coses des de les 10 i fins la 1 al migdia per acompanyar-vos i explicar-vos tot el que passa a Sant Just. I tornem dilluns, que vagi molt bé que passeu un molt bon cap de setmana. És la una.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Oriol Pujador, el president de la Generalitat Artur Mas ha convocat una cimera per lluitar contra la corrupció la setmana vinent. Mas ha comparegut ara fa un parell d'hores i ha alertat del perill de fractura que existeix entre la societat i la classe política davant dels nombrosos casos que apareixen sobre corrupció.
Jo la setmana que ve convocaré aquí al Palau de la Generalitat una trobada amb tots aquells organismes que d'una manera destacada a Catalunya intervenen sobre el control d'elecció pública. El control de l'elecció pública o de l'elecció política en el seu conjunt, d'elecció institucional fonamentalment. Seran convocades aquí mateix per intentar fer una reflexió conjunta, un anàlisi conjunt sobre aquesta situació que s'està produint