a algunes zones de les rondes un pèl més intensa. És la ronda de dalt, el tram de Sant Gervasi, en Sant Llobregat, l'inici, a Meriviana també hi ha més intensitat, afectant un pèl a la B20, a la Pota Nord, aquí aturades, en principi el darrer quilòmetre entre el túnel de Santa Coloma i el nus de la Trinitat. Pel que fa a la ronda litoral, també un pèl de l'antitud entre Prim i la Barceloneta, però com us dèiem, en general, ja parlem de calma en aquesta xarxa viària catalana. És tot des del RAC, bon dia. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Arnau Maimó, el centre d'esport Sabadell. Viatge aquesta hora al Japó, on l'equip farà una part de la pretemporada. El pròxim dimarts els arlequinats jugaran un amistós contra el Tòquio. A la segona divisió, bé ahir la nit, el Llagostera va perdre per la mínima 1-2 contra tot un equip de la Premiera Anglesa, el Subhampton, que dirigeix...
l'exblanc i blau Mauricio Pochettino. David Cano va fer el gol dels Gironins en el primer partit amistós de la pretemporada. També en futbol, Sergio García és el nou capità de l'Espanyol. El davanter pren el relleu de Joan Verdú. El segon capità serà Juan Forlín, el tercer Joan Capdevila i el quart Javi López. A la tarda el primer equip serà rebut pel síndic d'Aran Carlos Barrera. Per aquest motiu, l'equip, que continua d'estar a Jagarós, avui només farà una sessió d'entrenament que començarà a dos quarts d'onze.
En ciclisme avui al tur arriba als Alps amb monitor Rodríguez reforçat. El ciclista català ahir va fer una bona actuació a la contrarrellotge i ja és sisè la classificació general, mentre que Froome segueix amb el mallot groc. Avui una etapa molt esperada amb un doble ascens al cim més llegendari, l'Aub 2. Notícies en xarxa.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Molt bon dia, què tal? Benvinguts a una nova edició d'aquest programa que es diu Just a l'estiu i que us acompanya cada dia d'aquest mes de juliol de 10 del matí fins la 1 del migdia o tarda, migdia barra tarda. Passen 6 minuts de les 10 del matí, avui ens aixequem amb un dia una miqueta més respirable, una miqueta més fresquet, fins i tot amb una certa fresca al matí i és que aquesta nit, Déu n'hi do, la festa de tempestes que hem tingut a bona part de Catalunya, a bona part del que són les comarques centrals de Catalunya i també al final...
de matinada, entre les dues i dos quarts de quatre de la matinada, arribaven totes aquestes tempestes a comarques com l'Anoia, el Garraf, el Baix Llobregat, els Dos Vallèsos, el Barcelonès, el Maresme, tota la franja central, el litoral central es veia afectat per tempestes realment molt importants, amb molt de vent, amb cops de vent importants, amb moments de precipitació que superaven els 100 litres per hora, o sigui que la precipitació era molt intensa,
i que a Sant Just, a part de ventilar tots els arbres i treure totes aquelles fulles que podien estar seques i deixar-los ben paladets, d'altra banda hem pogut veure, avui si passejàvem pel carrer, veure com l'aigua havia deixat reconèix amb la pinassa o amb diferents fulles d'arbres de la violència amb què baixava l'aigua per aquests carrers que naturalment són rieres i que ara ja són carrers
dins de la vila urbana, no? I, doncs, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, 22 litres per metre quadrat, en un període de temps que no arriba a la mitja hora, o sigui que al voltant d'uns 19, entre 19 i 20 litres van caure en menys de mitja hora, i després la resta han estat petites precipitacions, molt més fluixetes, que durant la matinada, doncs, han anat caient a Sant Just, fins i tot ara no fa massa cap a les 8 del matí, encara caien algunes gotetes, i és que la inestabilitat no acaba de marxar, ja en parlarem al llarg d'aquesta primera hora,
una intensitat de pluja que ens ha portat a hores d'ara a parlar de temperatures bastant més fresques. Si hi havia dies que a aquesta hora estàvem parlant ja de 26, de 24, 25, 26 graus fins i tot, amb una eixafogor molt marcada i que superàvem els 30 graus a les 10 del matí, pel que fa la sensació, avui la cosa ha canviat una mica i ara tenim al voltant d'uns 23 graus amb un 70% d'humitat, sí que fa una miqueta d'eixafogor, però ja no és aquell termòmetre tan elevat que teníem altres dies.
Que farà calor avui, no patiu, perquè la calor és la gran protagonista, seguirà fent-ho els propers dies, però ja ens ho mirem diferent perquè, com a mínim, hem ventilat una mica, hem netejat i l'ambient que respires una miqueta més fresquet. Al tanto, aquestes tempestes perquè no s'han acabat. Hi ha un avís del Servei Meteorològic de Catalunya que ens deixa força clar.
el fet que podrien tornar aquestes tempestes, que podrien tornar a fer acte de presència a partir d'aquest migdia i que podrien tornar a ser destacades. I el Baix Llobregat també forma part d'aquesta previsió i també ens parla d'aquesta possibilitat de tempestes a partir d'aquest migdia i durant aquesta tarda, perquè la inestabilitat, com dèiem, no acaba de marxar. Parlarem del temps, perquè és un dels protagonistes d'aquesta matinada, amb molts avisos, amb moltes trucades al 112, ara ho comentaven a les notícies de la xarxa,
Però també parlarem d'altres històries destacades del dia d'avui, com per exemple, només a començar, el que farem és un repàs a l'actualitat local del nostre municipi, amb el cap de setmana cada dia una miqueta més a prop, i amb totes aquestes activitats que es realitzen durant el cap de setmana al nostre municipi. També parlarem al llarg d'aquesta primera hora de les portades dels diaris, del més destacat dels diaris que s'editen al nostre país, a Catalunya, i també parlarem del més destacat que podem trobar en els portals informatius també de casa nostra, tan al 324.cat,
com l'Ara.cat, que són els dos que consultem habitualment cada matí.
Tota aquesta tecla l'oferirem al llarg de la primera hora. Ho farem amb l'Andrea Bueno, que és la responsable dels serveis informatius d'aquesta casa. I al llarg del programa d'avui, molts altres espais, espais sempre destacats, que compartim amb tu aquest estiu. Per exemple, parlarem amb la Lear de Nui, ens parlarà d'aquests invents que sempre ens porta i que són necessaris per la nostra vida. Avui, més que mai, parlarem de la penicil·lina, de com es va inventar aquest producte i que va salvar tantes vides i que em porta a salvar tantes i que ara és una cosa com normal i corrent. També parlarem avui amb l'Àstit Goldstein, del celler de Can Mata i al carrer Raval.
i ens farà una bona explicació d'un tipus de vi. Avui l'àstria la tindrem també amb nosaltres al llarg del programa. Com també tindrem la Carme Amador per parlar-nos d'aquesta recepta de cuina que cada dia ens porta ella i que ens dona idees a l'hora de cuinar a casa, ara que tenim una miqueta més de personal a casa. Si els nens estan de vacances, els tens a casa a dinar...
doncs potser algun fill que també està a mig de vacances et ve a veure i tal, doncs totes aquestes possibilitats t'obre una miqueta i ha de dir anem a currar-nos alguna cosa una mica més ben parida ja que estem a l'estiu i ens ho podem fer. I d'altra banda també tindrem avui a la Irene Pujades. La Irene Pujades el que fa habitualment és recomanar-nos alguna destinació, mira, donar idees potser per si encara no has planificat ben bé aquest estiu i avui la Irene ens porta a un lloc força curiós, ens porta a Pyongyang, o sigui que val la pena escoltar-ho i ho farem i ho oferirem al llarg del programa d'avui.
També, com és habitual en el programa, us oferirem un espai d'astronomia amb el nostre Sant Justenc a Andorra, que és l'Oriol Rigat. O sigui que parlarem d'astronomia i també ho farem amb ell al llarg del programa. D'aquest just a l'estiu que comencem ara mateix amb una cançó que déu-n'hi-do el que li agrada a la cap d'informatius d'aquesta casa, l'Andrea Bueno, i així l'animem una miqueta ja que vagi circulant i que vagi venint cap aquí per explicar-nos les notícies del dia. Parlem de Vici i aquest Wake Me Up. Bon dia i benvinguts.
Fins demà!
Bona nit.
I try carrying the weight of the world But I only have two hands Hope I get the chance to travel the world But I don't have any plans Wish that I could stay forever this young Not afraid to close my eyes Life's a game made for everyone And love is a prize
Bona nit.
Bona nit.
Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Als 98.1 de l'AFM tens tota la informació local amb bollatins horaris i dos informatius al migdia i al vespre.
Sigues el primer a saber què passa a Sant Just. Ràdio d'Esverns. Ens agrades tant tu. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Doncs molt bé, passen ja un minut d'un quart d'onze del matí, temperatura 23 graus i mig, res a veure amb el que teníem ahir, que estaven potser 26 amb molta aixafogor,
Avui la cosa et respira una miqueta més, però no us en refieu, ni per una banda pel fet de tenir el sol i que no hi hagi tempestes, ni tampoc us en refieu del fet que ara s'està una miqueta més fresquet perquè tornarà a fer calor. O sigui que la calor i les tempestes és un dels ingredients d'avui, tot i que aquest matí sembli que no, eh? Ja. I és això, és el que passa. Bé, he tingut fred venir a la ràdio, vaja. Has tingut fred venir a la ràdio? Sí, sí, he trobat a faltar una gecateta. Mira, veus? Sí.
I a la ràdio també fa fred, o sigui que... Sí, no, no obviant, però de tant, també va bé refrescar-nos una mica, que portàvem uns quants dies d'una calor molt intensa i aquesta calor, la intenció és no acabar de marxar. Molt bé, doncs anem a parlar amb l'Andrea, molt bon dia. Hola, què tal, bon dia. Anem a parlar una miqueta de l'actualitat del nostre municipi. Abans al començar el programa parlàvem-se a prop el cap de setmana, potser tenim activitats que cada cop estan més a prop i que cal recordar alguna coseta, o no? De moment no, però almenys aquí Sant Just.
Sí que parlaré d'una activitat, de dues activitats, de fet, que es poden fer al cine baix de Sant Feliu. Ah! Perquè és una cosa molt interessant, de la qual també es pot beneficiar... Sí, ja que fa molts i molts... Sí, ens vam quedar sense cinema fa molts anys a Sant Just. Al Texas, no? Sí, al Texas i a la Ux. Un reportatge molt interessant a la Vall d'Avers. És veritat, ho recomanem des d'aquí. De la Gina Tossas i la Clara Aguilar. Té raó, sí, sí, sí, sí. Doncs comencem, farem un bolletí bastant esportiu, però bé, d'entrada comencem parlant del Tour de França, perquè...
No podem oblidar que el nostre ciclista més internacional, el Sant Justenca Alberto Lozada, està participant aquests dies al Tour de França. Lozada competeix amb el Catuixa Team i en la classificació general els ciclistes troben la posició 89. Els corredors arriben avui a l'etapa 18 de 172,5 km, una matada, que va de cap a Alpe d'Huez i el Tour de França s'acabaran l'etapa 21, és a dir, d'aquí quatre etapes en un trajecte de 133,5 km
des de Versalles fins als Camps Elisis de París, un recorregut també mític. Al capdavant de la classificació general hi ha el britànic Christopher Froome, de l'equip Sky Pro Cycling, seguit de l'espanyol Alberto Contador, del team Saxo-Tinkoff. Així doncs, el nostre ciclista, el ciclista Sant Justenc Baix, Alberto Lossada, que està participant aquests dies al Tour de França, amb el Catuxa Team, i que es troba en la classificació general en la posició 89.
i per tant l'anirem seguint també des de la ràdio com hem fet amb altres competicions a les quals ha participat també el Sant Justenca Alberto Lozada És el primer cop, no?, que participava al Tour de France Doncs no estic segura Sí, sí, és el primer cop que participa al Tour de France tot i la seva edat ja avançadeta tot i que en el món del ciclisme pots estar fotent-li més candela que amb el futbol però sí que és cert que és el primer cop que participa en una jo crec que és en el torneig més important de ciclisme que hi ha en el món mundial Sí, almenys, la referència
Parlem ara, si et sembla, de més qüestions esportives. Ho comentàvem ahir al programa. El regidor d'Esports de Sant Joc, el Víctor Murillo, rebutja l'obligació que tindran tots els clubs esportius catalans a partir de l'octubre de donar d'alta la seguretat social a tots els seus col·laboradors. Murillo ho considera, diu, una bogeria perquè molts clubs hauran de tancar i es perdria així l'esport basa català i la seva funció social. És una norma que imposa a Inspecció de Treball i Seguretat Social que ha d'entrar en vigor l'1 d'octubre d'aquest any.
Segons Murillo, a Catalunya l'esport base es mou gràcies al voluntariat i als col·laboradors dels clubs i ara, amb aquesta norma d'inspecció de treball, els clubs hauran de donar d'alta la seguretat social a qualsevol persona amb qui tingui una relació laboral i que percebi uns diners per aquesta tasca. Des que van començar les inspeccions ja s'han reclamat quantitats molt elevades de diners a molts equips catalans, prop de 700.000 euros al Sant Buillà i a l'equip del Prat.
I, a més, la figura del president també es podria veure tocada perquè són voluntaris que treballen pel club i són els principals responsables patrimonials. Per això haurien de respondre amb els seus béns si alguna cosa falla al club o si el club arriba a aquest nivell tan bèstia d'adaltament. No és que falla el club, és que s'ha treballat d'una manera i ara et fan treballar d'una altra i, bueno, sort que em vaig jubilar a temps. Tu eres president d'un club? 13 anys. President. President.
Es pot dir de quin? Sí, home, sí, del Futbol Sala Sant Just. Tu eres president del Futbol Sala Sant Just. Sí, sí, amb entrevistes a la Vall de Verge i tot, sí, sí. Bueno, érem en aquella època on el Futbol Sala, doncs, els jugadors s'ho manegaven tot. Pensava que tu eres entrenador. No, no, no, vaig ser president. Sí, també vaig ser d'entrenador. Ja anava bé el club. Anava, anava, i sobretot en aquest tema que estem tocant econòmic, doncs, anava, anava. I d'aquesta manera que anava, doncs, ara penses en tot el que s'ha fet, amb el que... Bueno, aviam, que no s'ha fet res dolent, no?, però vull dir que
que en cap moment mai s'ha pensat que fora del voluntariat aquest club pogués funcionar. I, clar, aquestes notícies que dius, jo no m'imagino, per exemple, el club on he estat jo més anys, no me l'imagino funcionant, pagant sous amb els nanos que estan col·laborant, pagant sous, tenint-los legals a la Seguretat Social, perquè és que no, és inviable. És que, clar, també Víctor Murillo deia ahir que potser és una manera que es creïn minijobs,
i això podria ser que més gent passaria a formar part de les llistes de l'enquesta de població activa, per tant, semblaria que hi ha més gent que està treballant i que està moditzant. Potser és el que busquen. Però bé, realment, ens fonarien totalment els clubs, sobretot de l'esport base català. Pensa que quan jo feia de president, el que es pagava amb les persones que estàvem portant grups de nens i que els estaven ensenyant perquè aprofitaven ells, perquè no deixava de ser unes pràctiques, el que estava fent
jo no tenia cap persona de 50 anys que estigués entrenant en nens petits, sinó érem estudiants, sobretot d'INEF, que el que feien és aprofitar una entitat esportiva per aplicar els seus coneixements i alhora fer pràctiques que més endavant pogués ser un mestre d'edicar-se en un esport en qüestió o ser mestre d'educació física. Aquests nanos aprofitaven aquestes pràctiques i què menys que pagar-los els desplaçaments amunt i avall i les despeses d'estar els dissabtes amb els nens amunt i avall i d'anar a fer els entrenos aquests i els pagaven justament això.
Que no els hi costés calés el fet de poder fer pràctiques amb una entitat esportiva. Si això ara ho has de canviar, aquesta gent no. El club no s'ho pot permetre. Doncs la moratòria s'acaba el dia 30 de setembre, volíem dir, i bé, doncs ja anirem seguint com anirà aquest tema. També volem parlar amb alguns clubs aquí a la ràdio, a veure com afronten aquesta situació, si s'ho han plantejat, i bé, de moment està així aquesta qüestió.
Molt rebé, hi ha alguna qüestió més? Tenim? Sí, el que dèiem del Cinebaix de Sant Feliu, que estrena dues pel·lícules aquest cap de setmana en català, són Zarafa i Els fills a la mitjanit. Mira que són raros aquests del Cinebaix, eh? Per què? Perquè no és una cosa que bondi molt per Catalunya, estrenar pel·lícules en català. Són rarots, rarots, eh? Sí, sí, sí, eh? On anirem a parar? Ves que no se'ls en vagi el parol i algun dia ens ho facin amb la pau, també? Sí, vés, vés.
Doncs, com deia, gent de Sant Just també es pot beneficiar de descomptes perquè l'alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística i del Voluntariat per la Llengua tenen descompte a l'entrada ensenyant el carnet corresponent. Zarafa és una superproducció francesa d'animació infantil d'aventures. De fet, la pel·lícula ha comptat amb un pressupost de més de 8 milions d'euros i un equip artístic de més de 250 persones.
i explica la història real d'amistat entre una girafa, que va arribar a França com a regal per al rei del país, i un nen de 10 anys. I d'altra banda, es podrà veure la pel·lícula de Deepa Meta, Els fills de la mitjanit, basada en la novel·la de Salman Rushdie. El llarmetratge tracta les vides de Salim i Shiva, que són dos nens que van néixer el 15 d'agost de l'any 47, que és el dia en què l'Índia va aconseguir la independència. Aquestes dues pel·lícules s'estrenen dama divendres al cine baix... Avui és dijous, sí, dama divendres.
al Cinebaix de Sant Feliu, on s'hi podran veure en català fins al 29 de juliol. Al Cinebaix, recordem que es troba al carrer Joan Batllori, número 21, i que trobareu més informació a cinebaix.cat. Molt rebé. Doncs deixem el que és la informació local. D'aquí a breus instants el que farem és repassar aquestes portades dels diaris. Avui, doncs, un altre cop amb el tema Bàrcenes, avui hem deixat de banda el Tito, ja no és protagonista de les portades, ara ja ho serà d'aquí uns quants dies. El tema Bàrcenes torna a agafar una miqueta més de força...
perquè allò d'avui ja és espectacular. Però bé, ara en parlarem, en parlarem una estoneta amb l'Andrea d'aquí una estona i seguim escoltant música, va. Endavant. M'agrada molt la cançó amb què has començat, eh? Sí, ara afluixa una mica, afluixa una mica perquè és una cosa així més personal, però es diuen Bocanegra, ella es diu Víctor Bocanegra, ha tornat aquest 2013 a reeditar cançons antigues que havia cantat ella als anys 80 i a posar-ne de noves. Aquest home... Culleres...
Aquest home, això és un mòbil, diu aquest home doncs ara ha tornat a presentar alguns dels seus temes legendaris dels anys 80 i em quedo amb una peça que editava doncs l'any 86, si no recordo malament, i que es diu 16 anys. Ah, molt bé. És una cançoneta molt tranquil·la, molt maca i que ens portarà bons records a tots els que escolten. Topendo.
Te'n recordes quan vas fer 16 anys? No pensava mai en fernos grans. Digue'm si et va semblar poc. Sentiment que em sembla obscur, però definitiu i pur. Digue'm si et va agradar o no.
Era maco no tenir record, no em podia creure tanta sort, digue'm si et van donar o no. Va passar-me un cop, ho estic comptant, demanar el primer petó en un banc, o digue'm si m'agusta molt. Però no em diguis que no és trist,
Només dura pocs segons. Com un instrument tocat amb la màgia estralla del cansat. O diguem-ne sí.
Però no em diguis que no és trist i només dura pocs segons. És un ritme tan volat quan estàs tan enganxat
o digue'm si t'agrada o no. Com un estranger feliç passejant per llocs que mai no ha vist, digue'm si et va agradar o no. Jo no sé el que pots pensar quan veus que et vull preguntar, o digue'm sí o digue'm no.
Però no em diguis que no és trist i només dura pocs segons. Passa el temps però no l'oblid de les coses que t'he dit o digue'm sí o digue'm no.
Digue'm sí o digue'm no. Digue'm sí o digue'm no. Doncs aquí el teníeu, Víctor Bocanegra, amb aquests 16 anys i a un minut tan sols per dos quarts d'onze del matí. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Press School.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per anadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les segons d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat.
al qui els que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Dos quarts en punt, 11 del matí, 24 graus de temperatura a Sant Just d'Esvern en aquests moments. Anem a fer un repàs exhaustiu al que ens diuen les portades dels diaris, com a mínim els diaris que ens arriben aquí a casa nostra, a la ràdio, que és el periòdico... Avui, avui en vermell, el periòdico... Sí, en castellà. La Vanguardia, el punt avui que no, que avui se l'ha quedat algú perquè en tenia necessitats, de llegir-lo, necessitats de llegir-lo, i l'ara.
M'ha vingut una imatge ara al cap. De veure algú ha fet servir el diari per fer altres coses. Molt bé, per fer-se un barret. Sí, clar. Doncs anem a parlar de l'actualitat. Quina és la notícia que en global tots es pronuncien en portada? Doncs dues o tres paraules claus. Llista, Bárcenas i Rajoy. El periódico en portada, de fet, és...
la notícia més impactant, podríem dir, les altres ho tracten d'una manera més discreta, les altres portades. Mai un diari d'Esquerra havia promocionat tant polítics de dretes. Mai, mai, sí. I menys un diari tan sensacionalista com el periòdico. Doncs això, trobem en portada del periòdico un fons blau amb tot un seguit de noms i fotos de dirigents o exdirigents del Partit Popular o membres del Partit Popular,
I el titular diu, la llista de Bàrcenas, la comptabilitat B del Partit Popular de l'any 90 fins al 2008. Diu que el president del govern és el dirigent popular que més hauria cobrat en sobressous i Aznar no figura entre els beneficiaris. De fet, el periòdico ens aporta dades, ens diu que Rajoy entre l'any 97 i el 2008, ai, el 2010, perdó, va cobrar 343.700 euros en sobressous,
Francisco Álvarez Cascos, entre el 91 i el 2004, 293.060 euros. Jaime Mayor Oreja, 250.000, això entre el 90 i el 2003. Federico Trillo, 200.289. Rodrigo Rato, 182.458. I també apareix José María Aznar, però en aquest cas no hi ha cap xifra, sinó que hi ha un interrogant perquè, com dèiem, no figura entre aquests beneficiaris a la llista.
I també ens diu... Sobretot que la gent no es pensi que aquests diners els reben perquè el Partit Popular genera riquesa, perquè té un bar muntat a diferents platges d'Espanya i llavors els beneficis que genera aquest bar s'ho reparteixen entre els militants d'aquest partit polític. No és així. O sigui, a base de concessions sota mà i de donar licitacions perquè la gent pugui construir i pugui fotre negoci, aquests empresaris, agraïts, els donen diners amb negre per haver-los donat, haver fet ús de poder
del seu càrrec o d'on estiguessin en aquell moment, o és igual, o companys seus que hagin fet, i així ells es reparteixen una miqueta més al pastís. Recordem que les persones que fan el gest suposo que han cobrat més diners i no estan ni a les llistes del Bárdenas. O sigui, que pot haver, per exemple, el personatge aquell, el president de la Diputació de Castelló, que l'has deia, Saura, aquell home? Fabra? El Fabra, el de les Ulleres Fosques. Aquest home ha fotut molts més calés que tots aquests. Aquests reben una part del pastís per estar on estan i per estar al capdavant i que hi ha, no?
Perquè aquests diners que estan cobrant són diners de fer coses que estan prohibides, que no s'han de fer. I al periòdico també ens diu, han destacat, que el partit debat si Rajoy ha de compareixer. I és aquesta, la línia, aquesta última que comentava del periòdico, la que agafen els altres diaris per parlar d'aquesta qüestió. La Vanguardia, per exemple, ens diu que el PP cerca una sortida per evitar el descrèdit de la censura. Rajoy es planteja demanar una compareixença de forma voluntària.
segur. I l'absència del president crida l'atenció de la premsa internacional.
La premsa internacional està flipant. Ja ho dèiem ahir, ho portem dient des del dilluns, que al·lucina que hagin sortit tot això i que el president es dediqui a dir jo no dic res més perquè crec que ja ho he dit tot i tu qui ets per pensar que ja ho has dit tot quan tens de 46 milions de persones amb el dubte de dir és veritat o no això? I si no ho és, surts i ho dius que quedes tan ample. El que calla ho torga, ja ho ha dit el Rubalcaba, ho ha dit tothom, ho diuen totes les tertúlies i això és una dita espanyola, no catalana. I llavors dius, bueno tio, si calles és perquè hi ha una mica de merda darrere i si hi ha merda darrere ens hem de moure.
i el que no pot ser és estar-te calladet aquí d'aquesta manera. Hi ha coses que cauen, diuen, pel seu propi pes també. I ara es veu que comencen a dir que podria ser que aquest home, clar, com que està acorraladíssim, ja no només per la premsa d'esquerra, sinó que per la pròpia premsa de dreta, per estratègia de la pròpia dreta espanyola, i a més a més, per la imatge que està donant la seva marca Espanya, la marca hispànica aquesta que es venen a instant, doncs la imatge que està donant de govern de pandereta
sense haver de donar explicacions per una cosa que l'estan inculpant amb ell, a no ser que encara no hagi entès que ell està vinculat a aquest tema. O sigui, potser el Rajoy no se li ha explicat prou bé, es pensa que és una qüestió de partit i que el partit se n'en sortirà. No, no, senyor Rajoy, si m'està escoltant des d'aquí, vostè està involucrat en aquest tema, per això se l'està inculpant...
I la presumpció d'innocència sempre és molt important i, sobretot, vostè s'hauria d'adonar, hauria d'explicar-ho, perquè també està vostè involucrat. És que no hi ha manera que ho entengui aquest home. És que jo no sé què foll fot. No sé què folla't al capdavant d'un país aquest home, però és igual, és un altre tema, això. Bé, mira, coses...
Què diu Lara? I Lara és també bastant breu, i també va en aquesta línia, dient que el PP busca la fórmula perquè Rajoy sortia a neutralitzar Bárcenas. I és la manera diferent en què tracten els diaris. Ara sortirà a la Cospedal i dirà que el PP ha decidit, perquè és un partit gran i gloriós, sortir a donar explicacions quan no ho faria. I és una voluntat pròpia que no s'ha vist influenciat per ningú ni s'ha vist pressionat per sortir a donar explicacions, sinó que ho fa perquè li surt de la fàbia i perquè és un partit que és l'únic que ho fa quan li toquen això.
M'entens? Si tots els partits estan bruts, haurien de sortir d'unes explicacions, però de moment és aquest el partit el que està brut. Molt bé, doncs aquestes són les notícies més destacades a les portades. Tot és cas Bárcenas, tot és Rajoy. I el 3.24 es desvincula una miqueta la primera notícia d'avui, una notícia editada a les 10 del matí, perquè sembla ser que el diari El País s'ha apuntat...
treure draps bruts sobre aquest cas Bárcenas perquè sembla ser que el president del Tribunal Constitucional, aquest tribunal tan estimat a Catalunya, hauria pagat quotes com a militant del Partit Popular. O sigui, parlem del personatge Francisco Pérez de los Cobos. Aquest home, segons publica el diari El País, està inclòs en la llista d'afiliats i donants del Partit Popular entre el 2008 i el 2011. Aquest home va fer aportacions per sofregar les despeses del partit,
En el cas del Pérez de los Cobos, la xifra correspondria a una quota mínima que poden pagar els militants de Barcelona, per exemple. Hem de dir que els jutges, i això és molt important, els jutges i els magistrats tenen prohibit per llei, són jutges, tenen prohibit per llei, pertany a partits polítics o sindicats.
M'entens? Aquest home és un militant descarat del Partit Popular i fins aquí arriba la brutícia. Ahir parlàvem que la justícia s'està embrutant per culpa de la política perquè està controlada des del món polític. Només cal llegir aquest titular avui per encara emprenyar-nos més i pensar a què nassos estem jugant. Per això hi ha aquestes xifres que ara en parlarem del perièdic. Per això hi ha aquestes coses. Perquè la justícia fa el vist i blau. Per què? Perquè els que estan a dalt de tota la justícia també són militants d'un partit polític que està tapant les coses i passa el que passa.
Molt bé, doncs aquest és el gran titular amb una imatge d'aquest paio, que ja no té un altre nom que no solia dir president del Tribunal Constitucional, és un paio, Francisco Pérez de los Cobos, i la cara d'aquest tio, doncs, en primer pla, és el que ens destaca el 3-24. Dins del mateix cas hi ha altres titulars, per exemple, demanen que se citi a Rajoy a declarar com a testimoni. També es destaca que Bárcenas va moure diners a Suïssa fins a una setmana abans d'entrar a la presó, té pebrots la cosa, i el Partit Popular es planteja fer comparèixer Rajoy per evitar danyar la imatge, el que dèiem, d'Espanya, no?
L'altra notícia destacada del portal 324.cat és a Grècia, perquè el titular d'avui és que acomiadarà 15.000 funcionaris i això pot fer esclatar un altre cop la mobilització popular en aquest país tocat per la crisi, igual que l'estat espanyol, encara que els polítics d'aquí pensin que Espanya és diferent.
I finalment també parla d'una notícia que s'ha editat aquest matí, i el titular diu el següent, el xarampió torna a Catalunya amb 29 casos en dues setmanes. El brot, que podria haver començat en el Festival Sónar de Barcelona, està afectant majoritàriament adults d'entre 20 i 40 anys que no estaven vacunats d'aquesta malaltia. La meitat dels pacients diagnosticats han hagut de rebre atenció hospitalària.
Sí, doncs, que sembla ser que tornen, totes les coses, totes les modes tornen, i sembla ser que a través del Sòner de Barcelona, a part de la música, ens va arribar el xarampió. Si no estàs vacunat, fes-t'ho mirar, perquè com que a l'estiu em mous amb un llevar i poca roba i molta calor, doncs vés al tanto.
Del 324 sempre ens ha agradat comentar aquestes enquestes que posen perquè la gent voti i tal, i avui la pregunta és el preu de les carreres d'enginyeria és adequat o massa car? Pregunta bastant òbvia. Diuen que és adequat un 15% i que és massa car un 84%. I finalment ens anem al portal del diari Ara, que ara ho ha canviat amb imatges. Si sou abonats a l'Ara, rebeu per correu el més destacat del dia amb imatges i titulars només.
i el portal d'internet, la seva pàgina web, també agafa aquest format. I tenim unes quantes fotos. La primera es veu al Parlament grec, diu Grècia acomiadarà 15.000 funcionaris. Següent imatge, podem veure el conseller d'Economia, Mas Collei, que va proclamar ahir la fi de les retallades per el 2014, una notícia que sembla que sigui bona.
Bé, hauria de ser boníssima, si realment és veritat. D'altra banda, podem veure el senyor Rajoy llegint, sempre amb una roda de premsa, mirant cap a baix, perquè si no el llegeix, doncs només sabria explicar codits. Diu, el PP rumia com salvar la imatge de Rajoy. Doncs en tenen per estona per rumiar. La gent que ho està rumiant no farà cap de setmana. I finalment, doncs, també podem veure una imatge d'estudiants en una biblioteca i el titular és rebuig al nou preu de les enginyeries. Que això de les enginyeries també té cua i és espectacular i un dia ho explicarem.
perquè el que hem fet és agafar carreres que estaven dins d'un grau, A, B i C, i les hem mogut totes aquestes A, el grau C, que és enginyeria, llavors li pugen un 10% el preu i queda... O sigui, no toquem els preus de les carreres, d'acord? Però agafem 30 carreres que estaven al nivell A, que és el preu més econòmic, i les passem al C, que és el més car. I així, d'aquesta manera, no hem tocat els preus, l'únic que hem fet és moure carreres d'un cantó a l'altre.
Se la saben totes, Andrea. Ara ens n'anem a parlar de les portades dels diaris d'avui. A part del tema Bárcenas, del tema Rajoy, de què parlen més aquestes portades? Doncs el diari ara de finances i de l'estat del benestar ens diu que en Mascolell proclama la fi de les retallades. El conseller d'Economia posa data final a la tisorada el 2014. Estem més tranquils. I l'any que ve la Generalitat se centrarà en com tenir més ingressos.
En portada de l'ara també m'agradaria comentar, en clau cultural no té res a veure amb l'economia, però un títol que diu La millor suma contemporània. El MACBA i el Caixa Fòrum, que junts sumen la millor col·lecció d'art contemporani del sud d'Europa, donen esplendor al seu acord amb una exposició que ocupa les dues seus. I en fotografia de portada veiem una noia fent-li una foto a una de les obres que podem veure en un d'aquests dos indrets de Barcelona, en un d'aquests dos museus.
Passem a la portada del periòdico. Avui el tema del dia té a veure amb l'IVA. Diu, l'IVA enfonsa la música en directe. La recaptació per venda d'entrades cau al 27,5%. Tema també molt punyent, del qual s'està parlant molt últimament. I, com deia, trobem com a tema del dia avui al periòdico. I, per últim, a La Vanguardia, dues notícies que...
Una que comentaves tu abans, un brot de xarampió que es va iniciar al sonar afecta a 29 joves. La majoria de les persones afectades no estaven vacunades contra la malaltia i la meitat han hagut de rebre tensió hospitalària. I per últim, una notícia que parla de Barcelona. Diu la Barcelona de les rutes etíliques i veiem una foto d'un grup de joves en una discoteca. Sembla ser que a la nit grups de joves turistes practiquen el crawling, que és recórrer rutes etíliques que van més enllà de Ciutat Vella i diu que ja arriben a tota la ciutat.
I també diu, i la Barcelona de l'excel·lència esportiva. La capital de Catalunya oferirà des de demà la seva millor imatge al món amb la inauguració del Mundial de Natació. I veiem una d'aquelles fotos maques on veiem dues nedadores fent...
O dues saltadores fent aquell salts de trampolí. Ah, salts de trampolí, pensava que feia sincronitzada. No, amb la Sagrada Família... Com que si acabes els braços, no acabava d'enganxar-ho. No, amb la Sagrada Família de fons i una imatge de Barcelona de fons. És un tornar un altre cop a les Olimpiades del 92, veure aquestes imatges de gent saltant i veure de fons la ciutat que va impactar aquestes imatges dels salts de trampolí. Doncs és una imatge també molt maca. Una dada. Més del 50% de l'equip d'Espanya és catalana.
Ah, molt bé. Està molt bé, sí, sí. A nivell. Sí, sí, com tot, sempre. Ah, i ara segueixo jo, no? Sí, segueixes tu. Vinga, va. Hem acabat amb el més destacat de les portades i ara ens n'anem a les contres. Sí, i comencem a parlar del diari Ara. Avui trobem una entrevista que fa l'Àlex Gutiérrez a Sònia Fernández Vidal, que és física quàntica i autora del llibre Esmorzar amb partícules, que me'l van regalar i que el tinc pendent de llegir, aquest.
Estiu, Andrea, Andrea, estiu. Sí, encara m'estic acabant un llibre. El teu estiu és una mica mogut, si vas a fer el Camino de Santiago i així mentre camines en pots ensupagar moltes pedres. Bé, però també aniré al poble i allà, doncs, piscines, tardes, tontes... Com mola això del poble. Sí, home... No, però vull dir la frase aquesta, m'ho vull pel poble, oi, és mi dia, està molt bé això. Sí, sí, sí. Em recorda la cançó que hi ha, em sembla que era la salseta del poble sec. Tu no la saps, aquesta cançó? No.
Sí, em vull pel poble i es mi dia, vull allanar amb tota l'alma mia o no sé què, i ara així una cançó molt divertida. Molt bé. Me'n vaig al poble, com la cançó. Doncs sí, tindré temps potser per llegir abans de marxar a fer el camí. Esperem-ho. Com? Ah, esperem-ho, d'acord. Esperem-ho que tinguis temps, que no tinguis allò tan... que sigui més estressant les vacances que no pas la vida quotidiana. Jo crec que d'alguna manera la ciència està una mica de moda gràcies a la sèrie aquesta, The Big Bang Theory,
Ah, sí? Sí, jo crec que sí, i per això també... Per això han encarit les enginyeries, no? Com? Sí, segur. Per això les han encarit. La Sònia Fernández Vidal, que és l'autora d'aquest llibre Esmorzar amb partícules, diu que hi ha bellesa en l'univers i no pots ser bon científic si no et deixes fascinar. De fet, ella parla de física quàntica des de l'entusiasme i diu que si Quantic Love era un llibre per adolescents, ara Esmorzar amb partícules s'adreça a un públic adult que vol entendre què diantres això de la física quàntica.
I en aquesta entrevista diu que ella va participar en la construcció de l'accelerador de partícules del CERN a Suïssa. Diu que treballava en un projecte conjunt de criogènia. L'accelerador és el lloc més fred de l'univers perquè està a menys 271 graus, gairebé al 0 absolut. Només una dada, el Pol Nord té un rècord de menys 80. El CERN, menys 271 graus.
I també ens diu que els nanos estan més preparats que nosaltres per entendre la quàntica perquè tenen menys prejudicis. És una entrevista que trobem avui a la contra del diari Ara, amb la Sònia Fernández Vidal. Doncs l'has fet interessant. Sí? Sí. Això espero, celebro. Vinga, va. Més coses. El periòdic que ens acosta la història de la Teresa Barnett i la Inés Ferreiro, des de l'any 87, un gran any, estan al front de la llibreria nàutica de Barcelona,
Diu, vam saber que la llibreria es traspassava i ens vam llançar, és aquest el titular. És una llibreria que va néixer l'any 19, 1919, la va obrir Isaac Isart, un telegrafista malalt de tuberculosi, i veient que perillava el futur de la seva dona i la seva filla, va fundar una llibreria especialitzada en nàutica, que té la facultat de nàutica molt a prop.
Diu que ve gent de 80 anys que ens explica que van comprar els llibres de la carrera aquí, en aquesta llibreria. Elles dues són cunyades, la Teresa Barnett i l'Inès Ferreiro. Diu que estem casades amb dos germans que són capitans de la Marina Marcant i va donar la mala casualitat que l'any 87 els quatre es van quedar sense feina. De fet, l'Inès tenia un fill de 3 anys
i la seva cunyada estava embarassada quan la van acomiadar. De fet, d'alguna manera van saber per un amic que la llibreria aquesta es traspassava i van decidir reinventar-se i fer-se càrrec de la llibreria nàutica de Barcelona, i és la història d'aquestes dues dones que la regenten. Com a mínim són històries que et donen empenta per a l'hora de tirar endavant projectes en aquestes èpoques tan difícils, que hi ha gent que se n'en surt.
Molt bé. I bé, m'agradaria per últim parlar de la Contra de la Vanguardia. No seré pas jo qui et digui que no. Molt xula, gràcies, Carles. Per si no tens res a fer aquest estiu, que m'imagino que sí, però... Espero. Si vols visitar el Llocs Insòlits, et recomano que llegeixis el llibre 300 llocs de veritat que semblen de mentida. És en castellà, 300 lugares de veritat que parlen de mentida, i l'ha escrit el Sergio Parra, que és col·leccionista de Llocs Insòlits.
Diu que hi ha llocs de veritat que semblen de mentida, tal com diu el títol del seu llibre. Per exemple, en aquest llibre trobem exemples del tipus. L'hotel Arbès té llits amb el capçal a França i els peus a Suïssa. Pots dormir en dos països alhora. A la vila de Barla Ertok hi ha cases amb rabadó a Holanda i saló a Bèlgica. I a la cerveceria de Viergrens, la cervesa de la frontera, hi ha ampolletes a dos països a la vegada. Diu que en Sergio Parra s'ha entretingut a recopilar 300 llocs d'aquest tipus.
I també, per exemple, parla d'una illa construïda amb ampolles d'aigua i també d'una regió habitada per mutants. Parla una mica de tot. I diu dues coses que m'han creat l'atenció. Diu, nosaltres som molt petits. Tota la població humana cabria al territori d'Espanya. En casetes unifamiliars en vortet. Diu, i apinyats com en un concert cabríem tots al Gran Canyó del Colorado.
I també parla d'altres llocs curiosos, de Sealand, diu que és una plataforma de ferro al mar davant la costa britànica contra l'aviació de Hitler, l'ha de comprar un hippie, va treure Pobla 2, va fundar un país, un incendi l'ha desallotjat i avui està prohibit acostar-s'hi. I una altra pregunta que li fa el Víctor Amela. Quin és el lloc amb un nom més estrany? Diu que conec el topònic més llarg del món, maorí d'un turó al sud de Nova Zelanda, té 83 lletres.
I no ho reproduiré perquè hi ha moltes consonants juntes. No, no, no. No es pot reproduir, jo crec. No hi ha entre cometes al costat com es pronuncia? No, però realment és com si... Saps allò quan... Quan comences a escriure el teclat sense mirar el que estàs dient? Sí, doncs això. 83 lletres, així. Comença...
Bé, 83 lletres. És fatal. A la Contra de la Vanguardia trobareu el nom. De fet, ocupa tres línies d'una columna. I és el que tenim a les Contres avui. Molt bé, Andrea. Doncs moltíssimes gràcies. Et seguim escoltant a les Hores en Punt després dels butlletins de la xarxa. I el que farem ara és escoltar una miqueta més de música. És el Mica.
Ens promociona una cervesa. Estupenda. És refrescant, com a mínim.
Fins demà!
Everybody wanna live your life. Bonica cançó que ens acompanyava ara de la mà de Mica aquest 2003 també per promocionar una altra marca de cervesa. La qüestió és cançons que funcionen per promocionar begudes alcohòliques. Ole! Ole!
Doncs amb aquesta melodia de fons hi ha falta de 7 minuts i mig per arribar a les 11 en punt del matí i amb una temperatura ara en aquests moments que ronda ja pràcticament, deixem-ho mirar, els 26 graus amb un 55% d'humitat, o sigui que comença a bretar la calor, que ja ho dèiem a començar, parlem de la previsió del temps.
Aquesta previsió del temps està marcada en aquests moments per aquestes precipitacions, per aquestes tempestes que hem tingut aquesta matinada a Sant Just. Felicitar el Servei Meteorològic de Catalunya perquè va preveure el fet que durant la tarda, vespre, nit o fins i tot durant la matinada poguéssim tenir algunes precipitacions, alguns ruixats, i aquestes precipitacions han fet acte de presència i ho han fet
Aquesta matinada, a partir de tres quarts de tres de la matinada i fins a aproximadament un quart de quatre, el que hem tingut és unes tempestes amb llamps, trons, vent, hem tingut una miqueta de tot i realment ha estat espectacular el fet de veure aquesta tempesta en directe. Ja diràs, ara hi ha molta gent que no ho faria, però...
Hi ha molta gent que no ho faria, però jo m'he aixecat, m'he posat a veure les tempestes que avui afectaven Sant Just amb molt aparell elèctric, amb molts llamps, molts trons, i realment ha estat espectacular. Fins al punt d'arribar a 20 litres per metre quadrat en menys de mitja hora, o sigui que la intensitat ha estat molt forta. Hi ha hagut moments que superava gairebé els 100 litres per hora, o sigui que és una precipitació molt, molt intensa la que ens queia en aquells moments...
a Sant Just d'Esverna. Així doncs, el que ens espera de cara a les properes hores, tot i que sembla que hagi passat, que ja no tinguem núvols i que el sol sigui el protagonista, el que ens espera de cara a les properes hores és una situació un altre cop d'inestabilitat. No tenim núvols, però poden tornar a créixer nubolades, podem tornar a tenir tempestes,
i poden començar a créixer de cara a aquesta tarda. I d'altra banda, també, per altra banda, el que tenim és les temperatures. Sembla que hagi refrescat aquest matí, que la cosa n'apuntava una miqueta més bé, però no, les temperatures s'estan enfilant i tornarem a patir i tornarem a gaudir de calor aquest migdia, perquè el sol farà la seva tasca. Així, doncs, a partir d'aquesta tarda pot un altre cop
ploure amb una certa intensitat, Sant Just podria fer-ho també al vespre o a la nit i les tempestes tornaran a proliferar. Però això s'acaba perquè avui podríem dir que és l'últim dia en què aquestes tempestes poden tornar a fer acte de presència. Sembla que coincidint amb el divendres i arribant al cap de setmana aquesta situació té tendència a canviar.
Tindrem més estabilitat, ja no parlarem de tanta precipitació, ja no parlarem de tempestes de mitja tarda, no només a Sant Jus o a l'interior de Catalunya, sinó que també el Pirineu es veu una miqueta al marge d'aquesta situació. Torna l'estabilitat, torna l'anticicló i ja serà més difícil tornar a veure créixer tempestes a Catalunya. Això serà durant el cap de setmana, divendres, dissabte, diumenge.
Quan tenim aquesta tranquil·litat, no refresca i no hi ha tempestes de mitja tarda, el que pot provocar és que les temperatures s'enfilin. I és l'altre tema que passarà aquest proper cap de setmana, que després d'avui dijous, amb aquesta fresqueta que podríem tenir aquesta propera nit, doncs tornarem un altre cop a la calor marcada, no només demà divendres, sinó també dissabte i diumenge, amb valors que rondaran un altre cop els 30 graus de Sant Jús amb una estabilitat plena. Sembla, i alguns mapes ho indiquen, i això s'haurà d'anar seguint, que la setmana que ve podria ser rigorosa.
o sigui que aquestes temperatures que pugen al cap de setmana encara podrien enfilar-se una miqueta més entre dilluns i dimarts, o sigui que estem una mica distrets pel que fa a l'estiu, estem a la canícula, toca que faci molta calor i és el que tindrem al llarg de les properes hores. Viatgem amb la música de Robin Chiqui, una de les cançons que estan a més números 1 de les llistes europees i també aquí a Catalunya. La cançó es diu Bird Lines i nosaltres la compartim amb tu fins al punt de les 11 del matí.
Després tornem amb molta més teca aquí al Just a l'Estiu. Fins ara mateix.
Gràcies.
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Fa només uns minuts que responsables de protecció civil de la Generalitat han decidit mantenir activada l'alerta del Pla Inuncat. El motiu és la nova previsió de tempestes de tensió generalitzades a partir del migdia, amb possible calamar-se o pedra. El risc afecta sobretot la meitat nord de Catalunya, però els xàfecs poden caure a qualsevol punt del país.
Tot i la previsió, aquest matí les pluges donen una treva en algunes comarques. De fet, han anat a la baixa durant les darreres hores. Des de les 7 del matí, els bombers de la Generalitat no han hagut de fer cap sortida per les pluges i la nit es tanca amb un balanç de 26 serveis
i 67 trucades rebudes pels serveis d'emergències. La major part d'incidències s'han concentrat al Baix Llobregat per petites inundacions i arbres caiguts, però també hi ha hagut 5 sortides dels bombers a Terres de l'Ebre. Al municipi d'Altafulla, el Tarragonès, un llam ha provocat aquesta matinada una fuita de gas en una canonada a la plaça dels Vents. Altafulla Ràdio, Albert Jansà, bon dia. Bon dia. Els xàfecs d'aquesta matinada han anat acompanyats...
Bé, és evident que hem perdut aquesta connexió amb Altafulla Ràdio. Ens explicaven aquest llamp que ha caigut aquesta matinada en una canonada, en un habitatge, obligat a desallotjar tres persones. Tot plegat passa avui, que es compleix un mes dels aiguats que van provocar riuades i nombroses destrosses a la comarca de la Vall d'Aran. En declaracions de la xarxa de comunicació local,
L'alcalde de Viella, Àlex Moga, ha explicat que la zona ha recuperat pràcticament la normalitat. Tot i això, s'ha mostrat preocupat per la temporada turística d'aquest estiu perquè les reserves han baixat d'un 30% només la primera quinzena de juliol. Sí que és veritat que l'efecte rebuig de les imatges serà el que més mal ens farà.
L'arribada va fer mal, però els efectes secundaris i col·laterals, que vol dir que perdre una temporada d'estiu amb la situació que hi ha empresaris, comerços o tots els restaurants, i que després haurem de passar fins a la temporada d'hivern uns mesos que encara...
se'ns farà verdament complexa. L'alcalde de Viella ha fet una crida als turistes a mantenir els seus plans de visitar aquesta zona de Catalunya. La Vall d'Aran assegura que els atractius de la zona es poden visitar amb normalitat. El govern garantirà les beques menjador durant tot l'any. Aquest és el compromís que ha expressat en declaracions a la xarxa avui la directora general d'atenció a la infància, Maria Mercè Sant Martí. De moment, la partida per a les beques menjador s'ha ampliat per aquest estiu, però la intenció del govern és que cap infant es quedi desprotegit.
La pretensió és aquesta, la pretensió hi ha tota aquesta transparència, tota aquesta constància de seguiment per les beques menjador perquè realment no hi hagi cap infant que pugui arribar a patir per un moment la falta, a part de totes les mesures que ja va anunciar ahir la consellera, perquè hi hagi aquesta igualtat d'acordinats durant tot l'any, realment quedi cobert.
Demà el Parlament de Catalunya s'assignarà al Pacte Nacional per a la Infància. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han desarticulat una xarxa que falsificava bitllets de 50 euros i els distribuïa per tot Espanya. Es tracta d'un grup criminal que ja va ser detingut l'any 2005 pels mateixos investigadors, segons s'ha fet públic avui, i ara han tornat a ser detingudes les 18 persones que formaven part d'aquesta organització. Quatre de les detencions es van fer al maig a Reus, a la capital del Baix Camp.
i des d'aquesta ciutat s'ha dirigit judicialment l'operació. Les primeres denúncies les van presentar uns comerciants de les comarques de Tarragona al març quan es van adonar que els havien pagat amb bitllets falsos. Un incendi crema des d'aquesta mitjanit en una fàbrica tèxtil al municipi de Cacerres, a la comarca del Berguedà. El foc afecta totalment la part de la nau on hi ha la producció d'uns 2.400 metres quadrats de superfície. Enlloc hi treballen una vintena de dotacions dels bombers de la Generalitat...
i expliquen que les tasques estan sent molt dificultoses per la falta d'accessos i de ventilacions. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimú, l'equip espanyol de natació sincronitzada aspira a set medalles als Mundials de Natació que arrenquen demà a Barcelona. La selecció carregada de catalanes vol superar les sis medalles de fa dos anys a Xangai. Així ho ha dit a la xarxa de comunicació local la barcelonina Ona Carbonell. Anem a parlar a set medalles, un objectiu difícil però possible...
i, bueno, personalment, en el solo vaig a intentar fer el màxim de mi mateixa, competir al màxim de les meves possibilitats i a veure què passa. Demà es farà la cerimònia inaugural del Mundial, tot i que la competició desincronitzada no començarà fins dissabte al Palau Sant Jordi. En futbol a aquesta hora, el Centre d'Esport Sabadell viatja al Japó, on l'equip hi farà una part de la premsa temporada. El pròxim dimarts, els arlequines jugaran un amistós contra el Tòquio. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. El regidor d'Esports de Sant Just rebutja l'obligació que tindran tots els clubs esportius catalans a partir de l'octubre de donar d'alta la seguretat social a tots els seus col·laboradors. Víctor Murillo considera una bogeria perquè molts clubs hauran de tancar i es perdrà així l'esport basal i la seva funció social.
És una norma que imposa inspecció de treball i seguretat social i que ha d'entrar en vigor l'1 d'octubre d'aquest any. Segons Murillo, a Catalunya l'esport basa es mou gràcies al voluntariat i als col·laboradors dels clubs. Ara, amb aquesta norma d'inspecció de treball, hauran de donar dalt a la seguretat social a qualsevol persona amb qui tingui una relació laboral i que percebi uns diners per aquesta tasca. Des que van començar les inspeccions, s'han reclamat quantitats molt elevades de diners a molts equips catalans.
I parlem del Banc de Sang i Teixits de Catalunya perquè fa una crida perquè es facin donacions de sang del grup zero negatiu. Les reserves d'aquest grup sang-iní són molt baixes. De fet, segons el banc, només hi ha sang zero negatiu disponible per 3 dies, quan n'hi hauria d'haver per 7 o 8. Durant l'estiu, la sang és molt necessària per atendre emergències i accidents, tot i això, el període estival acostuma a baixar molt el nivell de donacions perquè la gent marxa de vacances. El Banc de Sang i Teixits assegura que a Catalunya hi ha 400.000 persones que són zero negatiu, però només 18.000 d'elles són donants.
Per això l'organisme ha iniciat una campanya de captació de zeros negatius amb el lema aquest estiu posa't les ulleres detectores de zero. I un últim apunt en clavó esportiva. El ciclista Sant Justenca Alberto Lozada participa aquests dies al Tour de França. Lozada competeix per primer cop al Tour i ho fa amb el Catuixatim i en la classificació general es troba en la posició 89. Els corredors arriben avui a l'etapa 18 de 172,5 km que va de GAP a Alp d'Ue.
El Tour de França s'acabaran l'etapa 21 en un trajecte de 133,5 km des de Versalles fins als Camps Elisis de París. Al capdavant de la classificació hi ha el britànic Christopher Froome de l'equip Sky Procycling, seguit de l'espanyol Alberto Contador del Team Saxo-Tinkoff. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també el Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Ens agrada estar amb tu. El món era en lloc i ningú pot salvar-me'n només tu.
Fins demà!
No, I don't want to fall in love with you What a wicked game to play
Fins demà!
Fins demà!
No one can save me but you A strange world's desire will make the rich people do I never dreamed that I'd love somebody like you I never dreamed that I'd lose somebody like you
No, I don't want to fall in love No, I don't want to fall in love With you
Nobody loves no one. Adeus ser, no l'altruit purgú,
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Ràdios de cert 98.1
La màquina del temps Un moment, doncs, per mirar una mica enrere i conèixer l'origen d'algun dels nostres elements més quotidians. Per això saludem a la Leia Ardenó i bon dia. Bon dia, Carme. Què tal? Molt bé. No he dubtat perquè també fem un programa a la nit. Sí. Bon dia. Sí, és veritat. De vegades...
Hi ha moments en què es confonen el bon dia, bona tarda o bona nit. Doncs bé, en aquest cas és bon migdia. Exacte. Avui on ens n'anem? Avui l'invent va una mica dedicat a tu. Ara us sentiran i diran, per què? No, perquè m'ho has demanat moltes vegades. Per què no parles d'això? Sembla que sigui molt típic, però realment hi ha coses que jo no sabia. Espero que la gent descobreixi alguna cosa nova.
Sigui com sigui, aquesta setmana ens en anirem a principis de segle, concretament a l'any... 1928. Per parlar, avui parlarem d'un descobriment que va canviar el món de la medicina. Parlarem de la penicil·lina.
I per tant ens situem a principis de segle XX. Sí. Per ubicar la música. La festa de la penicil·lina. Era el moment en què descansaven al vespre. El descobriment dels antibiòtics o substàncies agafades d'organismes vius que destrueixen els germans, les defenses del cos, és un dels grans events de la història de la medicina, com ja hem dit.
Fa només 50 anys no existia un mitjà eficaç, bé, només 50 anys, ja ho fa una mica més, però no existia un mitjà eficaç per tractar ferides profundes, infectades, ni de combatre infeccions. Sembla que si ara tinc això, pren-te una antibiotica i està, però això és molt, molt recent. I abans matava la gent, la gent moria d'això. Va ser l'escocès Alexander Fleming, qui va descobrir per atzar, o gairebé per atzar,
L'extraordinària és propietat de l'estranya floridura anomenada penicillum. La penicillina, però, no va semblar aleshores un gran abans de la ciència. Un altre equip científic d'Òsfor, dirigit pel professor Florey, va trigar gairebé una dècada de dures investigacions a perfeccionar la penicillina i realitzar assajos definitius. Era 1942, el món estava en guerra, la segona guerra mundial, i el potencial de la droga miraculosa, que li deien així,
per curar infeccions, malalties i cremades, abans incurables, va caure sobre un públic al·lucinat. La gent realment al·lucinava que es poguessin salvar d'això. L'heroi mundial, sens dubte, era Fleming, i ell, que podria haver-se aprofitat de la fama, era molt modest. De fet, algunes de les seves paraules van ser aquestes. I dèiem... Vivim certament temps fantàstics, i quan va sortir la penicil·lina a la llum, per primer cop, ni jo ni ningú teníem la més mínima idea de l'enorme influència...
que tindrien els antibiòtics posteriorment en l'exercici de la medicina. Em satisfà enormement haver tingut alguna cosa a veure en aquesta benèfica revolució. Aquelles coses que els grans invents normalment apareixen sense adonar-se de la magnitud del que s'està descobrint. Sí que és cert, ara veurem que hi hauria moltes investigacions, però realment la qüestió va ser fruit de l'atzar.
Parlem d'Alexander Fleming. El metge guanyador del Premi Nobel va néixer el 1888 a prop de Darbel, al suruest d'Escòcia, sent un dels sis fills d'un granger. En Fleming havia de recórrer a peu cada dia 13 quilòmetres fins a l'escola, Déu-n'hi-do, amb els seus germans, caminades en què aprofitava per observar tot el seu voltant. Era una persona molt observadora.
Eren nens intel·ligents, de fet, tres d'ells van tenir unes brillants carreres a Londres, no només en Fleming, sinó que tres germans també van tenir molt d'èxit. L'Àlex no tenia clar això d'estudiar Medicina, de fet, quan tenia 16 anys va traslladar-se a Londres, on es va reunir amb els seus germans, amb alguns, i va aconseguir una feina d'oficinista a una empresa de transports. O sigui que res a veure. Va ser el seu germà gran, en Tom, que ja era metge, el que li va suggerir que estudiés Medicina.
Àlex va acceptar sense gaire entusiasme i sense sospitar-ne les extraordinàries conseqüències. Imagina't, eh? Donem-hi les gràcies al Tom. Finalment va fer medicina cap a Londres. Va acabar la carrera a l'Hospital Sant Mèrit de Londres. Guanyant gairebé tots els premis i medalles que hi havia. O sigui, que ja va destacar. S'havia titulat en cirurgia, però va preferir seguir treballant al laboratori de Sir Almond Edward Wright
un dels millors bacteriòlegs de l'època i pioner al camp de les vacunes. En Fleming va passar tota la Primera Guerra Mundial en uns laboratoris improvisats de Bolònia, ajudant a Bright a identificar la bactèria de la gangrena gaseosa i la del tètanos i a intentar trobar antissèptics més eficaços. Abans, amb el tema del tètanos, moria moltíssima gent i estaven intentant, en aquest laboratori, trobar-hi una solució.
Fins aleshores, l'àcid carbònic, el ioda i altres medicaments sabers eren els únics mitjans que disposaven els metges per curar ferides infectades. Però eren inútils en les lesions profundes i que no podien arribar a utilitzar els antissèptics. Quan més pensava Alexander Fleming en el problema...
Més li semblava que el sistema immunològic del cos era molt més produrós del que sospitava i que, d'alguna manera, hauria d'aprofitar per lluitar contra les infeccions internes. Ell sabia que a nosaltres el nostre cos és molt intel·ligent i alguna cosa més hi havia. Una nit de 1921, Fleming estava netejant el laboratori de l'habitual desordre, perquè era bastant desordre, de tubs i plaques de cultiu de floridures, i va notar una cosa estranya. Una de les plaques estava coberta de colònies bacterianes de color groc durat.
que no havien pogut créixer al voltant d'una gota de moc, diguem, no? Moquillo, en castellà. És a dir, s'havia creat com un cercle al voltant del moc i les bactèries d'aquestes grogues que s'havien apoderat de la resta de la placa allà no havien pogut traspassar-hi. Feia unes dues setmanes que estava treballant amb Fleming i li havia caigut del nas, doncs això... És curiós, eh? Alguna cosa així, sí. I, clar, suposo que no tenien la consciència que això contaminava res. No s'ha caigut, és igual, no desfrenar la placa.
Doncs res, excitat, va preparar una solució groga i espessa amb aquelles bactèries, les grogues aquestes, i va afegir-hi més mons que acabava de treure's del nas. Una mica escatològic. Aquestes bactèries, bueno, les gotes aquestes del nas o els mons del nas són micrococos licidoicticos que havien contaminat la placa de Fleming per casualitat.
Aquesta va resultar vulnerable a l'agenda antibacteria natural que Fleming tenia al seu nas. És a dir, aquestes bactèries grogues es van destruir gràcies al moc de Fleming. De Fleming, clar. Fleming va creure que havia donat un pas importantíssim cap al descobriment de la forma en què ha d'actuar l'antiséptic perfecte. Fixa't que no és el 1928, no és la penicil·lina, però això és un primer pas. El do de la paraula, però no se li donava gaire bé,
I per aquest motiu no va acabar de saber fer arribar la seva il·lusió i entusiasme als participants de la conferència que es va celebrar al Medical Research Club. Era un conferenciant, bastant poc inspirat i fins i tot arribava a caquejar bastant. Llavors, clar, no va acabar de collar. Però Fleming no es va desanimar, de fet no necessitava que l'animessin, per tant va continuar durant els següents anys preparant i incubant milers de plaques per observar la conducta de les bacteries
i detectar el menor canvi. El 3 de setembre de 1928, ara sí, una altra notable sèrie de casualitats el va portar al descobriment més important de tots. Fleming acabava, ja et dic, portava això com uns 7 anys fent plaques i investigant, investigant. Fleming acaba de tornar d'un mes de vacances i estava traient les plaques velles de la taula de la feina per desinfectar-les. Això ja no ho farem servir, ho notem. Doncs en una d'aquestes plaques hi havia un tros de floridura
que per pura casualitat havia crescut just on no existia el desinfectant, per tant no es va destruir, que hagués acabat amb el cultiu. Al seu voltant es va fixar que al voltant de la floridura no hi havien crescut bactèries. Aquesta floridura va resultar que contenia una estranya gent antibacterià, antibacteris, la penicil·lina, que hauria hagut d'arribar d'una espora que terrés a la jara la placa abans que Fleming hi col·loqués el cultiu de bàcils. O sigui, per si algú encara es veu,
Tenim una placa. En aquesta placa, segurament per una espora que vola pel món, cau allà abans que Fleming injecti bactèries. Llavors, Fleming injecta bactèries i al cap d'un temps aquella espora és immune a les bactèries i crea una placa de manera que no les deixa passar i no la destrueixen. És fort. Per tant, és molt fort. És una protecció brutal. És una protecció que, si la poses al cos humà, doncs protegerà d'aquestes bactèries segurament. Això és el que va pensar Fleming. Doncs bé.
Amb la sensació que una cosa molt important havia succeït, Fleming va fotografiar la placa i la va guardar. De fet, aquesta floridura, Penicillum, ja l'havia identificat Lister, un altre investigador, el 1881, just l'any que va néixer Fleming, i coneixia el seu efecte antibacterial. Ja sabia que eren antibactèries, però, com no va trigar a descobrir Alexander Fleming, aïllar aquesta estranya floridura dels milers que existeixen no era una tasca gens fàcil. Era molt complicat.
Al principi del descobriment no va suscitar gaire interès entre els científics, especialment perquè els col·legues de Fleming estaven acostumats des de feia anys a que vingués a ensenyar els trossos de floridura i cultius més o menys interessats. Ara véns amb un altre cultiu?
A més, com ja he dit, el seu caràcter reservat li feia difícil comunicar emocions als altres. Sí, no? Perquè, mira, és una cosa tan important. Un comprès, sí. Fleming Brough va seguir experimentant i va trobar que la pelicilina en brut, treta del caldo de la car, per exemple, trigava més de quatre hores a matar les bactèries d'un tub d'assaig, mentre que el cos podia destruir-les a menys de la meitat de temps. També eren molts sensibles canvis de temperatura i l'acidesa.
Però com que no disposaven de molts recursos, Fleming no va prosseguir els seus experiments i va aprofitar les propietats antibacterines de la penicilina per aïllar el virus, resistent a ella, amb el que va elaborar vacunes més ràpides i efectives. Es diu també que al departament de Fleming els interessava més en aquell moment que s'intensifiqués la recerca de vacunes perquè era una cosa molt demandada per la societat. Tu fes vacunes i no fessis altres coses. Per tant, va anar fent vacunes.
Malgrat la desesperant manca de recursos davant l'amenaça de la Segona Guerra Mundial, però... És que més el context també, eh? Déu-n'hi-do. Sí, i moria moltíssima gent. Doncs justament un bioquímic australià, el professor Flore, va reiniciar la investigació de la penicil·lina a finals dels anys 30. És a dir, gairebé deu anys des que es va descobrir allò, Fleming. Ell i el seu company investigador, un jove refugiat alemany, anomenat Ernst Schein,
No tenien al principi un interès exclusiu en la penicil·lina, vull dir que no era més que una entre les diverses substàncies antibacteriales que estaven estudiant. A més, hi havia la penicil·lina. Però tenien propietats curioses i van continuar amb experiments que en Fleming no havia intentat. De seguida van descobrir que la penicil·lina no afecta el comportament de les bactèries madures, sinó que inhibeix el desenvolupament normal de les joves. És a dir, evita que es reprodueixin noves, però no acaba amb les velles.
El que tampoc havia intentat Fleming era subministrar penicilina als animals via oral o injectada. Es va descobrir que el fàrmac, però, es destrueix a l'estómac. Per tant, es va observar que la via oral era ineficaç. Res de pastilles de penicilina. S'han tocat, has injectat. Perquè l'estómac ho destrueix. Curiós. I s'ho carrega. Sí, s'ho carrega. El maig de 1940 vam fer un descobriment meravellós.
Els ratolins injectats repetidament amb penicil·lina vencien dosis letals en potència de bacteries virulentes. O sigui, dosis que haurien acabat amb res, amb la seva vida, doncs sobrevivien gràcies a que s'havien injectat penicil·lina. Les indústries farmacèutiques, però, resistien a acceptar el risc econòmic de produir penicil·lina
I per tant, què van fer? Doncs el laboratori de Florey es va convertir en una fàbrica de penicil·lina. És que a més a més la fabricació era molt lenta i complicada. Per això les farmacèutiques deien que no els valia la pena. Florey va dir, doncs mira, jo converteixo el meu departament en una fàbrica de penicil·lina per disposar d'unes quantitats suficients pels primers assajos amb humans. O sigui, no faré ja una medicina, però faré prous com per anar jo provant amb humans perquè jo estic segur que això funciona.
doncs els resultats van ser espectaculars. Es van recuperar completament d'infeccions oculars, meningitis, inflamacions òssees i urinàries. Per tant, en aquesta fase, encara no estava clar quina era la dosi que s'havia d'administrar ni durant quant de temps,
Però ja alguns pacients es van anar recuperant. També, ja et dic, gràcies no. Per culpa que no se sabia la dosi, alguns pacients van morir per haver interromput massa ràpid la medicació amb l'escassa penicil·lina. Al principi és un moment exacte d'anar provant. Això que et diuen ara dels metges d'una setmana, potser ho feien dos dies o potser ho feien un mes. Però bé, Fleming estava entusiasmat, va conèixer tot això i també confós amb el que estava passant.
I va entrar en acció quan un empleat de l'empresa òptica del seu germà, el seu germà era òptic, doncs un dels seus empleats va caure malalt de meningitis i li va demanar, sisplau, que l'ajudés. Aleshores Fleming li va demanar a Florey, aquest investigador australià, una mostra de penicil·lina refinada. Sense esperar els resultats de l'assaig en un animal, Fleming va injectar-ho al moribund, directament. Doncs abans de passar un mes, el malalt va sortir de l'hospital completament curat. Dona meningitis, que abans no es curaven. Ja, ja, és fàcil.
Estats Units va reaccionar molt ràpid a les possibilitats de la penicil·lina. Les baixes, com ja hem dit, de la guerra creixien i el nou fàrmaco estava demostrant ser miraculós contra moltes cases de malalties, des d'infeccions cròniques, pulmonia, difteria, fins i tot cremades. Vull dir que era realment molt, molt innovador i miraculós. Es va descobrir també aleshores que la penicil·lina acabava amb 12 hores amb la gonorrea.
que en aquell moment estava acabant amb les tropes del nord d'Àfrica, més de pressa que, fins i tot, l'exèrcit contrari. Déu-n'hi-do. Això va acabar de convèncer, finalment, el Ministeri de la Guerra i, bé, aquesta eufòria va irritar una mica Florey, que evitava la publicitat, era molt allò tancat, també, aquest home. Però a Fleming sí que li feia una mica de gràcia, no? I se li va començar llavors a atribuir a ell la glòria perquè, com que a Florey semblava que no li agradés, doncs vinga, Fleming.
el qual sí que li agradava. I sempre cal una figura, no? Sí, clar. Per poder-te idolatrar. Exacte.
Tot i que ja dic, el Fleming li agradava però no li acabava de fer gràcia d'això del mite Fleming. És que deien el mite Fleming que s'estava creant. De fet, ell va intentar donar-li el mèrit i l'aportació essencial a l'equip d'Oxford. No soc només jo, és tot un equip que portem treballant molts anys. Però bé, la premsa havia descobert l'heroi de la penicil·lina i la seva història de triomfador sortit de la pobresa i clar, no estaven disposats a perdre aquest filó. Recordem que Fleming no era més que un fill d'un granger.
d'Escòcia. És el paradigma dels Estats Units, de Nova York. Els honors caien sobre el cap del Fleming i no va trigar en arribar-li el màxim honor. El 10 de desembre de 1945 se li va concedir el Premi Nobel conjuntament amb Florey i Chang, els dos investigadors australià i l'alemany, per la seva extraordinària fe i tenacitat per portar la penicil·lina al món.
Darrere, doncs, com ja ho sabem, va venir la revolució en el tractament de les malalties. I fins avui, que sembla una tonteria, que tens una grip, et donen... Antibiòtic. Antibiòtic, i tu et cures i ho saps molt bé. Doncs l'antibiòtic ve d'aquí. Tot i que ara hi ha gent que el discuteix, també, i que l'intenta evitar. Sí, sí. Per tant, doncs, suposo que...
Són molts anys en què hem passat moltes coses, no vol dir que es torni enrere, sinó que hi ha algunes coses discutibles. Potser a vegades s'ha abusat de l'antibiótic. Realment no cal. Però per molt tipus de malalties és la clau. Gràcies a això. Doncs aquí estem. Moltes gràcies a Leo per descobrir-nos una setmana més un d'aquests invents que sense voler ha marcat la nostra història. Avui hem parlat de la penicil·lina. Per fi. Que vagi molt bé la setmana que ve. Bon dia. Adeu.
Ràdi un trosset, no l'altre buit purtú.
Oh, can't you see you belong to me? I'm a poor old aches. Every step you take. Every move you make. Every vow you break.
Fins demà!
Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nedons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars.
Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Als 98.1 de l'AFM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esverb. Ens agrades tant tu.
Change your heart Look around you Change your heart It will astound you I need your lovin'
Bona nit
Música Música Música Música
Everybody's got to learn something. Everybody's got to learn something.
Everybody's gotta learn sometimes Everybody's gotta learn sometimes Everybody's gotta learn sometimes
I per tant, saludem com sempre aquesta hora l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Bon dia Astrid. Bon dia. Què tal? Bé.
Avui per parlar de la varietat de raïm Morenillo, un nom curiós que és autòctona de la Terra Alta. Ens has portat una foto al Twitter, de fet la que hem de retuitejar també, que bé, fa bona pinta. Sí, perquè és allò que dius, no la veus blabosa, la veus Morenillo. Jo crec que és la millor descripció que se li pot fer a aquest raïm, no? Perquè tant el raïm com després el vi tenen aquest to...
que a més amb aquest lèxic tan típic de la Terra Alta, l'anomenen lo morenillo, perquè, clar, és aquella varietat de raïm que té un cert grau de color, però que no arriba a tindre la intensitat com podria tindre fins i tot una carinyena, no? Llavors, clar, si no li han dit el morenillo, morenillo, perquè és anar madurant aquest raïm, que té, per cert, una maduració bastant lenta, o sigui, és... A veure, per situar-nos...
És una varietat que la trobem a la Terra Alta i en poca quantitat. Molt explosiva, no? Sí, molt residual, hauríem de dir quasi bé. És una varietat de raïm que deu de fer 5 anys o així, calculo més o menys. La vaig descobrir anant a una fira a Batea quan encara teníem tota aquella moda dels vins...
de molt de grau alcohòlic, molta extracció, que eren allò totalment opacs, que miraves una copa i gairebé a través no veies res, no? I allò que dius, comences a tenir la necessitat de... A veure si comences a trobar vins una mica més relativament lleugers, no? I sense voler vaig trobar un vi, el Templari, elaborat pel celler Bàrbara Forés, que duia un tant per cent de Morenillo, i clar, et sorprenia, perquè el veies tan transparent que era totalment atípic.
Era un vi que gairebé, mira, ni me'l donaven a tastar perquè, veus, és el típic. Com que no dona gaire grau, no dona gaire color, doncs el tenim aquí una mica apartadet. Clar. Realment va ser una sorpresa perquè, clar, per exemple, ara, pugen les temperatures, segurament tots pensarem molt més en veure vins blancs, no? Sí. No té per què. Exacte, no té per què, no? Podem buscar vins una miqueta més lleugers. Ja hem parlat també del trepat. El trepat també és d'aquelles varietats...
relativament lleugeres. Doncs vaig descobrir aquest vi, vaig quedar com enamorada, a més de l'etiqueta hi posava vi vermell, que és el que li acostumen també a dir ells, no? Perquè quan tens ja el vi, és realment... Que no és rosat, no? Que no és rosat, és senzillament vermell. L'expressió de... No és un vi negre. O sigui, tampoc el veien com a negre i li van posar vi vermell. També amb una mica aquell punt nostàlgic de com se'ls deien els vins abans, no? Perquè, clar, si tenim la...
idea d'anar a buscar l'èxit de França, el vi guix, o sigui, vi vermell. És aquí que anem una mica amb el negre, no? Buscant, suposo que el tinto. Però, clar, és allò que si tenim blancs, els tenim vermells. Sí. Llavors, bueno...
el vaig trobar encantador i vaig quedar enamoradíssima. A poc a poc vaig anar descobrint la poca quantitat de vinya que té aquest celler, que a més casualment el té sota la serra de Pàndols, a prop de Gandesa, en una zona obaga, i és un raïm que comparat amb la resta que trobem a la zona de garnatges i carinyenes, és el que madura molt més tard. Llavors, com veieu a la foto, el gra és grossot,
I quan està madu-madu és murat, murat, murat, aquells murats que ens farien pensar amb la vestimenta que porten alguns capellans o així, saps? Aquell to allò, realment murat. Llavors, des de fa poc, comencem a veure una mica el ressorgiment de la Terra Alta i...
Alguns cellers que ja comencen a fer els seus vins, també, amb una proporció d'aquesta varietat de raïm, o algun, fins i tot, ja fent-lo 100% amb orenillo. Déu-n'hi-do, per tant, no? Sí, poquet a poquet es van recuperar. Quin gust té llavors, sí, 100%? És fruita, bàsicament, és molta fruita vermella, algun toc de fruita madura. Pensem que, com que té una maduració molt lenta, doncs també és allò que dius, el collen...
relativament madur, perquè ja les verem arrondant cap a passada, quasi ve el Pilar, avoltant cap a mitjans d'octubre. És allò que ja és força tardana. I el color, llavors? I el color és... Mira, a veure si després busco... Una imatge del vi, no? Em sembla que no en tinc ara, cap aquí del Morenillo. No, i per no equivocar-me. És un color que és molt vermellós, però alhora és transparent.
És allò que dius, podem veure a través... Per exemple, els vins del tros, l'any passat va treure un morenillo, el primer, quasi bé, podríem dir 100% morenillo de la zona, i, a veure, no és que arribi a ser transparent del tot, però buscar allò amb molta maceració amb les pells aconsegueixes tindre un cert grau d'opacitat, no? Però tot i així és un raïm, un vi, que no té una gran càrrega de color, no?
El taller Pinyol també n'ha tret un. O sigui, van treure un poquet de cosa...
El que va ser que els preus acostumen a ser una mica alts. Això també n'hem de parlar. Prenjol aquest de Selle Barbaraforès, com que va amb copatge amb garnatge negre, el preu ronda els 12 euros més o menys. Força juganer. A la que ja anem amb varietat 100% morenillo, el de vins del tros rondaria els 24 euros. L'altre se'n pot anar cap a 30. I poquet a poquet veiem que comença a aparèixer el copatge d'altres vins.
És maco veure com es recuperen aquestes varietats?
que són tan nostres, i fins i tot em comentaven que moltes vegades segurament no hi havia allò, la vinya de Morenillo, sinó que aquesta varietat de raïm estava plantada igual entremig de la garnatxa. Perquè, clar, sempre s'ha donat molt de valor als raïms que donin molt de color i molt de grau. Pensem que el quilo de raïm sempre s'havia pagat en relació al grau alcohòlic. Llavors, clar, si tens un raïm que et dona poc,
Si mires des del punt de vista econòmic... S'ha de revaloritzar, segurament, no? Exacte, molta gent optava per arrencar-lo i plantar d'altres, no? Segurament per això estava també molt barrejat amb altres varietats de reimplantades. Molt interessant perquè veiem que està volucionant bastant tot aquest món del vi. Molt. Suposo que sempre, eh? I evidentment ara, si ens farem cada setmana a mirar-ho...
Però veig que hi ha com molt moviment, no? Moltes coses noves, també. Molt, molt. És allò que són com petites lluites, que li dic jo, perquè sobretot la Terra Alta, que ens queda molt lluit, no? És allò que no és visible. Però fins i tot aquí al Penedès molta gent també està recuperant xarel·los molt vells que fins ara no li donaven gaire importància i anaven per fer copatge pel cava.
I ara ja comencen a fer vins. I realment hi ha una preocupació i moltes ganes de recuperar el que és propi, no? I donar-li valor a tota aquesta història. Està bé que també ho puguem recordar. Vull descobrir aquesta varietat d'aquest vin. L'Omorenillo. Té un cert encant. Exacte, amb aquest nom. Que el trobem a la Terra Alta. Exacte.
Doncs gràcies, Astrid. A veure si trobem aquesta imatge per veure com és el color del vi i com seria el 100%, com hem dit. Exacte.
I tornem la setmana que ve? Tornem la setmana que ve, que us parlaré, també per deixar una mica els últims temes que he fet els últims dies, parlarem de, per exemple, moltes vegades sentim a dir, o llegim en una contraetiqueta, aquest vi, el raïm està plantat en orientació sud, en orientació oest, és terreny calcari, és terreny argilos. Doncs buscarem, per exemple, zona priorat, que és relativament petita, i parlarem de tres vins amb tres tipus
de terreny. Molt bé. Tornarem a jugar una mica. Exacte. Perfecte, Astrid. Doncs gràcies i fins dimecres que ve. Fins dimecres. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
You found a way to touch my soul And I'm never, ever, ever gonna let it go Happiness lies in your own hand It took me much too long To understand how it could be Until you shared your heart
My baby's got a secret Bring me back to paradise That I thought I lost for good
Fins demà!
Fins demà!
Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu. Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al Niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalnius.com. Restaurantalniu. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a l'estim. Just a l'estim.
Who's friend would I be if I lied all the time?
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I haven't got you.
Whose friend would I be If I hadn't got you I would die in solitary If I hadn't got you Whose air would I breathe If I hadn't got you God only knows what I'd do
They don't So don't turn away Never go back Hold on to love Cause love is all we have Maybe you'll be Lost in this world With
Fins demà!
If I hadn't got you
Just a l'estiu, a Ràdio Desverg. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Són les dotze. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Protecció Civil manté la fase d'alerta del Pla Inuncat davant la previsió de tempestes generalitzades a partir del migdia amb possible calamar-se o pedra. El risc afecta sobretot el Pirineu, el Prepirineu i la Catalunya Central. Per aquest motiu es demana precaució als ciutadans. L'alerta continua, doncs, després d'una nit amb incidències a causa dels forts aiguats. El telèfon d'emergències ha rebut 67 trucades.
Els bombers han fet 26 sortides i dos campaments han hagut de ser evacuats a la comarca del Berguedà. Un d'aquests grups es trobava al municipi de Borradà. L'alcalde, Joan Romà, ha confirmat a la xarxa de comunicació local que els 60 nois evacuats aquesta nit estan bé i que han dormit en dependències municipals. Quan hi ha vent i una tormenta una mica forta, és normal que passi això. I a nivell d'Ajuntament estem sempre preparats per poder acollir un o dos grups
I bé, tenim les escoles sempre preparades, i en aquest cas avui els hem posat al local de teatre perquè poguessin estar tots junts, però 60 i escaig posats a l'escola no hi cabien. L'altre grup evacuat és de 13 nens, en aquest cas s'acampaven a Fanesa, Saldes tenen entre 9 i 11 anys, i han estat traslladats a una nau del municipi juntament amb els quatre monitors.
El Consell de Treball Econòmic i Social demana un pla de xoc per intentar tornar a situar el mercat laboral als aturats de llarga durada. L'organisme ha presentat avui la memòria anual en què alerta d'un nou increment de l'atur a Catalunya aquest any. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia. Una previsió aquesta que, acompanyada del nombre cada cop més gran d'aturats de llarga durada, pot comportar que a finals d'aquest any més d'un 30% de les persones que no tenen feina a Catalunya tampoc rebin cap ajuda. Per tot plegat, el president del Consell, Josep Maria Ranyer, reclama centrar esforços, sobretot en aquest col·lectiu.
que hi hagi una cobertura econòmica, però també anirem que hi hagi una aposta molt clara d'un pla de xoc perquè aquestes persones puguin recuperar-se
amb una millora de la seva ocupabilitat i, per tant, puguin estar una altra vegada amb el mercat i poder-se col·locar en un mercat en contracció, però en un mercat que han de poder ser-hi. El Consell preveu que l'economia catalana tornarà a caure aquest any un 1,3%, que Catalunya continuarà perdent població, que empitjoraran les condicions de vida de la població i que es complicarà encara més l'accés a l'educació per a alguns col·lectius.
Aquesta tarda reunirà el Consell d'Alcaldes del Priorat. Ho farà per aprovar una moció en què es qüestiona la línia de molt alta tensió que està projectada per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Els alcaldes expressaran els seus dubtes per escrit sobre la necessitat d'aquesta nova línia elèctrica i s'ha mostrat així de crític l'alcalde de Falset, Jordi Puixeu, en declaracions a la xarxa. Aquestes línies no ens beneficien amb res, no ens aporten cap cosa...
ni cap benefici a la nostra comarca o a la nostra manera de viure i d'entendre el territori. Llavors no volem o no podem permetre que això ens passi per aquí sense treure les dents. La demarcació tarragonina ja té set línies de molt alta tensió. El projecte està en fase d'al·legacions i encara no té la declaració d'impacte ambiental. Els Mossos d'Esquadra han desactivat diversos artefactes de la Guerra Civil localitzats a la costa del Garraf.
Es tracta d'un projectil d'artilleria i de les restes de cinc granades de morter que s'havien localitzat al fons del mar a la costa de Sitges en un indret, però, no accessible als banyistes. Per això no suposaven cap perill per a les persones, segons els Mossos d'Esquadra. Membres especialitzats en explosius han fet explotar el material de forma controlada. Un dels avisos el va donar un submarinista aquest dilluns després de trobar una granada de morter quan practicava immersió en aquesta zona del Garraf.
Bon dia, us parla Raume Imo, l'equip espanyol de sincronitzar d'aspirar 7 medalles als Mundials de Natació que arrenquen demà a Barcelona. La selecció carregada de catalanes vol superar les 6 medalles de fa dos anys a Xangai. Així ho ha dit a la xarxa de comunicació local la barcelonina Ona Carbonell. Anem a parlar 7 medalles, un objectiu difícil però possible i personalment en el solo vaig intentar fer el màxim de mi mateixa, competir al màxim de les meves possibilitats i a veure què passa.
En bàsquet, el Barça acaba de confirmar. Coriol Pagès serà un dels entrenadors ajudants del tècnic Xavi Pasqual. Pagès s'assume així a l'equip del primer entrenador del primer equip del Barça de bàsquet, format per Íñigo, Zonyano i David García. En ciclisme avui al Tour, arriba als Alps amb Purito Rodríguez. Reforçat, el ciclista català i va fer una bona actuació. La contrarrellotge ja és 6 a la classificació general, mentre que Fromm segueix amb el Mallot Groc. Avui una etapa molt esperada, amb un doble sense al 5 més llegendari, l'Aub 2.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. El barri Centre celebra el seu sopat d'estiu dissabte al vespre.
Des de fa 14 anys, els veïns i veïnes del barri organitzen aquest sopar a la fresca, al carrer Bonavista, per trobar-se abans de les vacances. Avui és l'últim dia per comprar els tiquets per assistir-hi. Cada any hi van unes 300 persones i, de moment, hi ha unes 200 persones confirmades. El sopar es farà al carrer Bonavista, davant del mercat, fins al carrer Marquès de Monistrol. Començarà a les 9 del vespre. Consistirà en pam, tomàquet, embotits, truita, begudes, coca i postres, entre d'altres, i després començarà la festa i el ball amb un DJI.
Els tiquets per assistir-hi, com dèiem, es poden comprar, avui és l'últim dia per fer-ho, el fordapà i la seca, la granja carbonell o el bon rebost, per 14 euros als adults i 7 pels nens i nenes fins als 12 anys. Parlem ara d'un altre sopar, el sopar de lluna plena de les Seas, que tancarà oficialment el curs de l'entitat aquest dissabte al restaurant Can Ribes de Santa Creu d'Ulorda. És el desaniversari de l'activitat.
Dissabte, el punt de trobada a Sant Jus serà la cadena del final del carrer Tilès a dos quarts de vuit del vespre. En principi s'ha tancat el període per fer inscripcions, però sempre podeu demanar més informació als telèfons 9-3-372-2027 o al 9-3-372-67-63. El sopar de lluna plena tanca el curs de les Cees, però el que ve ja té pràcticament totes les activitats preparades. El curs que ve vindrà marcat per dos aniversaris, el vuitantè del naixement de les Cees i el cinquantè,
de la represa de la seva activitat, quan va passar 11 anys aturada per la dictadura. I una de les més destacades és el cicle temàtic de conferències i excursions, que el curs que ve girarà en torn la mineria a Catalunya, passat, present i futur. I acabem recordant que el casal de joves arrencarà al setembre un curs per aconseguir el carnet de monitor de lleure infantil i juvenil. És un curs que impartirà la Fundació Catalana de l'Esplai els divendres a la tarda al casal i els dissabtes durant tot el dia
al centre cívic Salvador Espriu. De fet, d'aquí pocs dies arrencarà el període per fer les inscripcions. El curs començarà la segona quinzena de setembre i s'allargarà fins a finals de novembre. Són 100 hores de teoria, més les pràctiques, i costa 195 euros. Hi ha una vintena de places disponibles. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia. I també us recordem que al web de la ràdio, radiodesverb.com, trobareu també tota l'actualitat de Sant Jus. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest estiu torna la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar.
Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig.
Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap joc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Estel, 48.1. Ràdio d'Estel, 48.1. Ràdio d'Estel, 48.1.
Aquesta hora saludem la Carme Amador. Molt bon dia, Carme. Hola, què tal?
a punt per fer una recepta, com cada dia, algun plat, no?, per fer així econòmic, que no sigui, tampoc molt complicat. Molt complicat, i, bueno, però passa que, aviam, jo demanaria que algun oient, sisplau, ens enviés algun dia... Alguna recepta. Alguna recepta, perquè... Se t'acaben les idees. Ah, el tema economia. El tema economia i facilitat ja se m'està acabant, eh? Això és veritat. I també seria bo que algun oient participés, i jo ho diria, eh? O sigui...
Home, si algú s'anima a fer alguna recepta, endavant. Jo mira, l'altre dia vaig provar una cosa, no és cap recepta, però a l'hora de fer el sofregit així com de verdures, un amic meu em va dir que ell ho havia provat algun cop,
I li vaig posar canyella, per exemple. Molt poqueta, eh? Però després sí que és veritat que era això, arròs amb verdures i tal, doncs tenia com un toc aquest de canyella, que és diferent i que mira, si ho fas sempre nou, perquè llavors tot té el mateix gust. Però aquests petits tocs, de vegades que algú te'ls recomana, doncs està bé. No, i a vegades a la cuina també s'ha d'inventar una miqueta allò que passa, eh? Sí, sí. Imaginació, no? Diuen que és un dels millors ingredients per cuinar. Sí, perquè la cuina en si tampoc és una gran cosa. No, estic parlant...
El Ferran Adrià ja és atmosfèric, això, no? Exacte. Però la cuina normal. Avui és dijous i intentarem tocar el tema de l'arròs que és tan tradicional al nostre país. Sí, i tant. Bé, farem un arròs també molt econòmic amb musclos. Molt bé. El musclos és un peix saníssim.
i està bé de preu i aquí només es tracta de fer un bon sofregit sense tomàquet aquest arròs un bon sofregit
Amb ceba, però que es dori bé, és molt fàcil. Agafem els musclos, els traiem de... Primer, per netejar-los bé, els netegem bé i els posem que s'obrin amb una cassola, amb una paella, sense aigua ni res, que s'obri el vapor. I deixen anar un suquet, aquest suquet no el llanceu.
El reservem, no? El reservem i el passem, bueno, traiem els musclos i els fem a part. Aquest suquet, que ha deixat anar el mateix musclo, el coblem amb un colador perquè no hi hagi una miqueta de terra, perquè sempre deixen terra. I guardem aquell suquet, no el llancem.
Fem llavors un bon sofregit, posem una miqueta de... Home, si teniu, aviam, safrà bo, doncs perfecte. I si no, podeu posar una punteta de safrà amb polvo, eh? Aquí. Poseu en el sofregit una branqueta de llaurer, que la traureu després.
és per donar-li una miqueta de vistositat al tema, i bullir-ho a l'arròs. L'arròs, tenim bons arrossos aquí, no fa falta recomanar cap marca ni res, la gent ja sap, la tècnica aquesta dels 10 minuts i dels 20 minuts, jo... S'ha de fer el gust, segurament, és el que ens recomana sempre. Ja està, jo ho recomano sempre. Llavors hem fet els músculs aquests que no s'han de cobre amb l'arròs. O sigui, ja tenim l'arròs fet,
falta un minutet per treure, hem arrejat, agafem l'aigua, hem hagut escullat de l'aigua, l'afegim en el sofregit perquè li donarà un toc més de peix. Ja hem salat i hem fet tot. Fem l'arròs i, doncs, quan faltin un parell de minuts per acabar de cobrar l'arròs, que, segonament, hi hauríem d'afegir una miqueta d'aigua, que pot ser un caldo d'aquests peix que ja ha marcat. Això sí que serveix, no? Això sí que serveix, eh? Per a més d'afegir-hi aigua, una miqueta de caldo de peix. I quan ja faltin dos minuts, hi tiro els musclos, sense closca.
Clar, ja directament, que només s'escalten gairebé, no? Exacte, però ho podeu posar en un enclosque per fer macos, si voleu, però no cal. Perquè es vegi que són músics. Sí, però no cal. I llavors els músculs es cauran amb el mateix vapor de l'arròs, perquè el múscul no té que ser una... Aviam, el peix en si no té que estar mai massa cuït. Això sempre ens ho recordes, eh? Sempre, perquè és que perd tota la gràcia. No perd la gràcia, perd el gust. Per gust meu. Això són gustos personals.
I teniu un arròs super econòmic, amb musclos, i a miqueta de safrà que s'ho li dona de color. Però ja et dic que si no teniu safrà no passa res amb un condiment d'aquests que també hi ha al mercat. Doncs se m'està obrint la gana, eh, Carme? I fàcil. Sí, està bé, està bé. I repeteixo que si hi ha algun oient que té alguna idea, que ens truqui i podeu deixar la gana. Ens ho passa a arribar, perfecte. Gràcies, Carme, que vagi molt bé. Fins demà, bon dia.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Doncs seguim amb tots vosaltres escoltant la bona música dels Status Quo i aquest Living on an Island des del 1987. Passen 20 minuts de les 12 del matí. Segueixes a la sintonia del Just a l'estiu, aquest programa refrescant que combina espais que han anat sonant durant l'any i que fan recomanacions de cara a aquest estiu 2013. I d'altra banda també un altre dels ingredients importants és la música. Música com aquesta dels Status Quo i el que dèiem Living on an Island, algun que altre.
Ara, des de la feina, està pensant en viure en una illa durant tot el mes d'agost i descansar i desconnectar, no? Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de cinc a set
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Ràdio Cosset, 98.1
I ara és el moment de viatjar, agafar les maletes i marxar cap a algun lloc, com sempre, amb la Irene Pujadas. Bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme. Que ens porta cap a algun país, al món, a algun destí, una ciutat concreta, i llavors ens descobrim a través de la cultura, de la música, del cinema, la literatura i una mica de tot. Avui, a més a més, anem a un lloc una mica desconegut. Sí, sí, avui marxem a un territori bastant llunyà i bastant fosc. Tan fosc, de fet, que en sabem ben poca cosa, així que només us podrem explicar...
allò que ens diuen i allò que ens arriba, perquè la informació arriba a compte gotes i tampoc és gaire fiable. Marxem a la terra de l'agressió i la fam, cert aïllament internacional i les proves nuclears. Anem a la capital de Corea del Nord, Pyongyang.
I amb aquesta música digna ens situem del tot, ens poses una mica en context per descobrir primer de tot les referències bàsiques de Corea del Nord. Corea del Nord és un país d'uns 24 milions d'habitants i podríem resumir la situació general vital del país amb el seu lema, que és la poderosa i pròspora gran nació.
Una petita mentida, però bé, aquest és el lema nacional i així que ja podem imaginar per on van els trets. Així, en plan d'història ràpid, podríem dir que la península de Corea va ser governada per l'imperi coreà fins al 1905, que va ser anexada al Japó a causa de la guerra rosso-japonesa de 1905. El 1945 la península seria dividida en dues Corees, la Corea del Nord, ocupada pels soviètics, i la del Sud, ocupada pels Estats Units.
I al cap de tres anys les Nacions Unides van decidir crear dos estats independents, els que coneixem ara. Tot i això, com que les dues zones reclamaven el conjunt de la península, el 1950 hi va haver la famosa Guerra de Corea entre les dues Corees i amb la participació tots els involucrats en la Guerra Freda.
i el 1953 la guerra va acabar, però de fet cap dels dos països va signar mai cap tractat de pau oficial, i sempre hi ha hagut com la cosa aquesta de Corea del Sud, Corea del Nord, i un odi absolut als americans per part de Corea del Nord, i coses, bé, tensions estranyes, no? Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. En un context complicat o difícil, si més no, una mica tot plegat. Sí, bastant complicat, però després d'haver sentit l'himne, al final sentim una mica de música tradicional de Corea del Nord, que és una miqueta més agraïda,
I bé, dit això anem a la capital d'aquest país tenebrós, que és Pyongyang. És la capital també de la regió de Kuanso i és una ciutat amb més de 3 milions de 100.000 habitants que de fet es consideren totalment privilegiats perquè viure i aquesta ciutat té unes condicions de vida se suposa que molt millors que les de la resta del país. Cosa que de fet ens hauria d'espantar una miqueta, però bé.
En tot cas, durant la Guerra de Corea, la ciutat va quedar tan destrossada que hi va haver qui va dir que la canviessin de lloc perquè allà no es podria reconstruir mai una ciutat. Vull dir, va quedar, literalment, feta pols. Que bé, és que, eh?, pot ser d'imaginar-se, suposo. Sí, sí. Però, bueno, el govern coreà va dir que nanai i va reconstruir tota la ciutat amb l'ajuda especialment de la Unió Soviètica i de la Xina. I això explicaria, segurament, l'estètica de la ciutat, que vol dir que
Quasi tots els edificis construïts entre els 50 i els 60 tenen aquest estil soviètic en plan grandiós i bastant tristot d'això dels peixos comunistes. A part d'aquests edificis, però l'arquitectura de Pyongyang és molt forta.
Bé, he estat mirant i dominen edificis senzillament espectaculars i gegantíssims que volen ser mostres de poder de cara a la façana internacional. Per exemple, tenen el segon arc de triomf més gran del món, no em preguntis quin és el primer, és més gran que el de París, tenen una biblioteca gegant amb més de 600 habitacions, més de 30 milions de llibres, i bé, la famosa torre de televisió i la torre Huche, que és com la filosofia dels nordcoreans, que és
Bàsicament és com autosuficiència i és una mena d'obelisc format per 25.550 blocs que representen el número de dies de vida de Kim Il-sung, fundador de Corea del Nord. Al costat hi ha una escultura de 30 metres amb tres figures que representen l'obrer, el camperol i l'intel·lectual. Tota la ciutat està farcida de símbols de Kim Il-sung i Kim Jong-il. Per no oblidar-lo, no? Sí, sí. Unes escultures de bronza de 30 metres i...
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Sí, sí. Tot plegat bastant fort. I, de fet, un fet que resumeix el plan d'aquest país és el fet que, tot i que els carrers de Pyongyang no tenen faroles i que de dos per tres hi ha apagades de llum constants, la llum de la torre Jutxa aquesta sempre està encesa, com a símbol de la fortalesa del règim. És l'únic llum que hi ha a la nit. Que fort, eh? Sí, sí. És tot un misteri.
Doncs ara estem ben ubicats a Pyongyang, la capital de Corea del Nord, i entrem una mica en la cultura, a veure què trobem, per exemple, parlem de llibres, no? Doncs sí, pel que fa a la literatura avui parlarem d'un còmic, ara sí en diu novel·lgràfica, de l'il·lustrador que va aquest Guy de Lisle, que és un home que es dedica a fer animació, il·lustració i tal, i de 30 anys fa viatges per Àsia i per l'Orient Mitjà...
I bé, el bo d'aquests viatges és que després en fa còmics i així tenim una mena de còmics documentals sobre Birmània, Shenzhen, Jerusalem, que crec que tu l'has llegit, Carme. Sí. I el que ens toca avui, que és Pion Yang. I és això que dius, no? La gràcia que, almenys en el cas de les cròniques de Jerusalem, és la manera que té d'explicar-te, justament perquè ell hi ha estat i ho ha viscut, situacions que, quan llegim a través dels diaris o de cròniques més serioses, se'ns
Són difícils i, evidentment, són situacions que és evident que són complicades, però té aquest sentit de l'humor, aquest punt àcid, que fa que t'explica la història també més humana, sense haver d'entrar només en la part de misèria, sinó en tota aquesta part amb una mirada més àcida. Sí, sí, sí, totalment. Vull dir, segurament aquest còmic, si no tingués les dosis d'humor que té, seria bastant més d'allò, però vull dir...
Justament aquest humor el converteix en un relat com divertit i alhora la mar de realista de la societat nord-coreana. I també és una manera interessant de costar-s'hi, no? Sí, sí, totalment. No només amb un llibre de saps que possiblement ens costaria més. Sí, sí. Aplaudim a... A Delisle. Exacte, des d'aquí. I què ens explica? Doncs es tracta d'això, del relat de l'estadada de Delisle a la capital nord-coreana quan va anar-hi dos mesos a treballar un estudi d'animació. I bé, vull dir...
Jo que no sabia gaire coses sobre Pyongyang, tot em va semblar fortíssim. I el bo és això que dius, Carme, que Delisleu sap convertir la incrudulitat en una ironia bastant graciosa. Vull dir que coses que no saps quina cara fer i que en realitat són dolentíssimes. O aquest rentatge... Ho relativitza, no? Sí, ho relativitza tot i tampoc sense faltar el respecte ni res, senzillament...
Vull dir, en fa conya, en fa conya. I explica coses fortíssimes, com ara el metro de Pyongyang, que és com una mena de palau de Versalles, que està a 100 metres sota terra, i que els turistes només els deixen pujar a dues estacions, totalment brillants, i després els fan marxar. I bé, hi ha coses que són tan surrealistes que fan molta gràcia, com unes vinyetes en què Giedrich le pregunta al traductor quan hi haurà la reunificació amb Corea del Sud, i el traductor diu que tot és culpa dels Estats Units, i que si no, les dues Corees ja viurien juntes i superfelices, no? Sí, sí.
I, bé, en tot cas, per exemple, en aquest punt de les Corees, el de l'Isle pensa...
Valerosamente he manentido desde 1948. Ja veiem, doncs, per on van els drets. Sí, vull dir, és el que tu dius, acidesa absoluta. També, per exemple, a cada viatge que fan es van trobant voluntaris, molt entre cometes, pel carrer, en plan, es troben un home amb una fals, que se suposa que ha de tallar tota la gespa d'una autopista de centenars de quilòmetres, i llavors el Guy li pregunta al seu traductor que això també són voluntaris, no?, i l'altre...
Vull dir que hi ha com tot aquest tema d'acides absoluta, també ell s'endú justament 1984 de George Orwell a Pyongyang com a lectura i veia tota aquesta part, no? Jo el recomano moltíssim perquè... Doncs sí, sí, fa bona pinta. A més, realment no en sabem tant de Corea, només aquestes quatre coses i almenys algú que ja ha estat i que ens ho pot explicar. Sí, sí, és molt agraït de llegir, està ben dibuixadet i ben organitzadet i bé, la cosa bona és aquesta, que s'aprenen moltes coses sobre un país que...
que no en sabem absolutament res i que és fortíssim i tampoc no es fa des d'una perspectiva allò compassiva ni... Ni des d'una mirada occidental i prou, no? Exacte. O sigui, sí, però sense... Sí, sí, però sense fer a l'arde de... Exacte. No ho sé, està molt bé, està molt bé.
Molt bé, doncs ara parlem de pel·lícules, no? D'una pel·lícula, de fet, en concret, Irene. Sí, de fet, perquè fa les pel·lícules, i hem decidit descartar les pel·lícules de propaganda del règim, perquè tampoc no feia falta, no? Bàsicament ens trobem amb moltíssims documentals sobre Corea del Nord, perquè jo crec que és un país que se'n sap tan poc. Sí que se'n sap, però vull dir, tampoc... Crec que no hi ha prou referències o certeses històriques perquè hi pugui haver moltíssima ficció. Sí que n'hi ha, però vull dir, jo no he trobat allò...
Gaires pel·lícules de ficció. Difícil trobar-ne, o almenys trobar-ne aquí. Sí, clar que n'hi ha, però tampoc n'hi ha moltíssimes. Així que m'he fixat més en els documentals. Jo em volia recomanar un de la BBC que es diu State of Mind. Mirem el tràiler.
De moment més hem de recuperar-lo, però sentíem ja aquesta veu femenina, no? Aquesta nena, si no m'equivoco, no? Sí, sí. El documental relata la vida de dues nenes ballarines que ballaran pels Mass Games de Pyongyang del 2013. No sé ben bé com traduir això de Mass Games. Són una mena de, no jocs olímpics, però són una mena de grans espectacles coreogràfics que tots els hem vist per la televisió, que fan a Corea del Nord.
que se celebren des de 1946 i que són unes coreografies increïbles. Allò amb milers de persones fent valls de tota mena i imatges del règim i coses superrares. És espectacular, però espectacular. I ho fan des de 1946 i aquestes dues nenes s'estan preparant per intentar poder fer la seva coreografia davant del general, que és
Quim Miljón, no? Déu-n'hi-do, no? És un repte bèstia, no? Sí, sí, sí. De fet, una de les nenes crec que ja ho ha fet... Crec que ja havia ballat tres cops abans en aquests jocs. Vull dir que es veu que... És un documental de la BBC que van anar allà els britànics a gravar tot això. Llavors, clar, a l'hora de gravar això també graven la família, la vida quotidiana, no?
i com les nenes el que els expliquen l'escola, ho graven tot i llavors són petites sí, són nenes superpetites i amb l'excusa dels balls i tal doncs també es descobreix què pensen i realment veus el documental i t'espantes una mica perquè és una ideologia que està totalment interioritzada i les nenes es moren de ganes i es fan mal i s'ho passen fatal però es moren de ganes de poder
exhibir-se davant del gran general, no? Llavors també, per exemple, es veu un odi absolut dels Estats Units, en plan, hi ha aquests apagons de llum cada dos per tres, i cada cop que hi ha aquests apagons, la família, mentre estan sopant, diuen que tot això és culpa dels americans. Que sembla irònic, no? Fins i tot suposa que t'han exagerat. Sí, sí, sí, és grotesc, és absolutament grotesc. I bé, doncs com que es tracta d'unes nenes, també parlen del que aprenen a l'escola, de les ideologies que els imposen...
I surt, per exemple, un moment a l'escola que la professora està dient quines són les grans característiques de Kim Il Sung, la no sé què de Laura, la no sé què... Vull dir que és com... És molt grotesc. I bé, també es veu tot el tema dels xocs aquests, que és d'una estètica increïble, que hi arriben a participar milions de persones que s'estan preparant durant mesos i mesos i mesos pels carrers de Pyongyang. I que això, que...
que després aquests jocs surten per la televisió, els veuen milions de persones per tot el món. Sense saber tot això. Exacte, sense saber tot això i com una mena de gran demostració de poder. I també, no ho sé, surten les nenes i diuen el que ens han dit és que el més important és que hem de somriure sempre. I estem com molt contentes i fa molta cosa. Però el documental està molt bé, eh?
Està molt ben fet i... Ja el buscarem al tràiler, no l'hem pogut recuperar, se'ns ha tornat a penjar aquesta pàgina, per tant, doncs l'haurem de buscar directament, aquest State of Mind, que si és de la BBC, suposo que deu ser més o menys fàcil no aconseguir-lo. Sí, és molt fàcil aconseguir-lo. Molt bé, Irene. Gràcies. I avui per descobrir-nos això, la capital de Corea del Nord, que va estant desconeguda per la gran majoria de gent, si més no. Sí, sí, sí. Un lloc bastant curiós.
Doncs hi tornem de 15 dies a fer un viatge més. Molt bé, Carme. Que vagi molt bé i bon dia. Adéu. No, I don't have to be so wise You're just my fantasy And I will fantasize Something more or less
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I don't have to be so wise. It's just my fantasy and I will fantasize. Something more than has to make things go away. When the other sounds are made from graphics. I want to be a magic and mystery. I want to be a part of history.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
This is the game that we came here for. Round and round it goes. Round and round it goes. Round and round it goes.
Doncs aquí teniu, compartint amb tu la bona música dels Spandau Ballet i aquest round and round a tan sols 4 minuts per arribar a 3 quarts d'una del migdia amb una temperatura ja de 28 graus i mig al nostre municipi. La calor que torna a imposar-se després d'aquesta nit de tempestes. Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu?
Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa.
Informa't del nostre menú especial, celebracions, al web restaurantalnius.com o al telèfon 93 473 40 58. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
I aquesta hora parlem d'astronomia, com cada dimecres amb l'Auriel Ricat. Aquí tenim l'altre cantó de l'Skype. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia. Avui vam parlar de diferents rècords vinculats amb l'espai. Sí, bàsicament, rècords fets pels homes. Diferents, diguéssim...
I molts d'aquests difícils de superar, però bueno, va, comencem. Aquests no els podem superar més perquè en principi eren els primers homes i dones, o sigui, home i dona, els nascuts més aviat que van ser astronautes. En aquest cas, d'home teníem el Joe Walker,
que va néixer el 20 de febrer de l'any 1920 i que va volar en el vol 90 de l'X-15. L'X-15 era un avió supersònic estratosfèric, és a dir, quasi com un coet amb bales, que feien servir els americans per arribar més enllà d'aquests 100 quilòmetres que sempre han dit que serien els astronautes. El que havia nascut abans, van venir astronautes abans, però aquest era el que va néixer abans, el que va néixer l'any 1921.
I com a dona tenim la Valentina Terescova. Bàsicament, aquesta dona té quasi tots els rècords de dones, perquè durant molts anys, quasi durant 20 anys ben bons, va ser l'única dona que va anar a l'espai. Per tant, nascuda el 6 de març de 1937, va volant al Bostock 16, i per tant, doncs, mira, tenim la dona, la primera dona i la més vella, la que havia nascut abans. Aviam.
Un altre record que tenim és la velocitat més alta que ha agafat mai un home, en aquest cas volant amb un cuet. Si anem amb un cotxe, suposo que si anem molt ràpid amb un de Fórmula 1 arribarem als 300 km per hora. Sí, que ja és. Si anem amb un avió podríem arribar als 900 km per hora...
Però en aquest cas va ser l'Apollo 10. Els tripulants eren el Thomas Stafford, el John Young i el Eugene Cernan. D'aquests dos homes del final en parlarem perquè han fet més coses. Van anar a l'Apollo 10. En aquest cas no van anar a la Lluna, sinó que van fer la volta a la Lluna. Va ser l'últim massatge que van fer els americans per...
per fer aquest viatge a la Lluna. En aquest cas, fins i tot van arribar a separar les dues naus, perquè hi havia dues naus, una que era el molde de servei i l'altra era l'aterrissador. Es van arribar a separar, es van acostar molt, molt a la Lluna, però no estava preparat que toquessin terra. Per tant, va ser una mica una interrupció d'aquest alonissatge.
Però, en aquest cas, no van fer-ho. A quina velocitat van sortir de la Terra? Van sortir a 39.896 km per hora. Déu-n'hi-do, no? És gairebé impossible d'avançar-ho. Bé, això... Bé, ho tenim difícil, com no anem amb un coet.
en direcció a la Lluna o més enllà, ho tenim molt difícil. Era una velocitat d'11,1 km per segon, aproximadament. Això el que seria és un 0,000037, és a dir, un 0,40 i un 37% de la velocitat de la Lluna. És a dir, no arribem mai ni a un petit 1% de la velocitat de la Lluna. De totes maneres, aquest record que es va establir el 26 de maig del 2019
Del 1969, encara està per superar. En aquest cas, no perquè haguem d'anar a la Lluna, sinó amb alguna nau que hagi de sortir de la Terra a més velocitat. Després tornem a trobar l'Eugène Cernan i el Harrison Smith, però aquests són de l'Apollo 17, i aquests quins rècords van superar?
van superar la major estància a la superfície de la Lluna. Bé, cada vegada que els coets Apollo van arribar a la Lluna, crec que va ser el primer Apollo 11, va estar unes dues hores i pico, no va estar gaire més estona, van fer la volta, van recollir les pedres i se'n van tornar a anar. En aquest cas, doncs, ells van estar 74 hores, 59 minuts i 40 segons, és a dir, més de tres dies a la superfície de la Lluna.
doncs recollint mostres, viatjant amb aquell petit rover que tenien, era com un cotxe per recórrer més grans distàncies, com a lluny des d'on havia aparcat la nau, doncs crec que eren més de 40 quilòmetres de distàncies, és a dir, millor que no et passi res, perquè com hagi de combinar 40 quilòmetres a la Lluna per arribar a casa del temps negre. Difícil, sí. I, bueno, això va passar l'11 de desembre de 1972, i...
I també és difícil, tornem a dir-ho, que això es torni a superar. Són aquests rècords que gairebé són per quedar-s'hi, no? Vull dir que quan torni a haver algun altre rècord s'ha d'anar cap a algun altre àmbit, m'imagino. Bé, no, o podrem superar-ho quan hi hagi les noves estacions de llarga duració a la Lluna, però potser nosaltres o no ho veurem o ja ho tirarem molt a veure-ho.
Abans potser la gent a la mitjana, a l'altra banda del món, era la cosa més perillosa que podia haver-hi, més que res, perquè potser si la Terra era plana s'acabava el món i caiem per unes catarates, doncs en aquest cas anar a la Lluna era difícil, ho hem aconseguit, doncs ara anar més enllà, tornarem a trigar molt a aconseguir-ho, però segurament es farà. Aviam, ara ens anem al màxim temps que l'home ha estat a l'espai.
Hi ha dos tipus de rècords. Un, el que té el Sergei Kirikalev, que ha estat 2,2 anys a l'espai. Això no és seguit. És a dir, és un dels astronautes que més vegades ha volat a l'espai
i, per tant, ha acumulat 803 dies, 9 hores i 39 minuts de vols més enllà d'aquests 100 quilòmetres que tenim de frontera, diguéssim, en principi amb 6 vols especials. Trobo que no és tant, no? Què us dir, no és tant? No m'ha impressionat tant el rècord, com si diguéssim dos anys. Pensar que hi hauria algú que hauria estat més temps a l'espai.
Home, mira, tu diries d'un altre punt de vista, hi ha astronautes que només han pujat una vegada amb un coet, en aquest cas seria el transbordador espacial, per exemple. Recordaríem, com a astronautes espanyols hi havia el López Alegria i després el...
el Duque, el Pedro Duque, després d'entrenar-te durant molts anys, acabes fent una missió. En aquest cas, Pedro Duque en va arribar a fer dues, perquè el govern de l'Esnar va pagar, literalment trinco-tranco, un segon vol amb una Soyuz. En aquest cas, de totes maneres, no va estar malament, vam tenir més experiència en vols tripulats, sobretot pel Pedro Duque, millor per ell, però és molt difícil que un astronauta, sobretot,
pugui repetir més d'un vol. Els americans sí que ho han fet, han arribat a fer-ho tres i quatre vegades, però, en certa manera, has de ser molt bo. És allò que de vegades hem dit, que per ser astronauta no només has de ser molt intel·ligent i preparat intel·lectualment en molts camps, sinó que, a més a més, has de ser físicament quasi un superhome o superdona, en el cas que hi hagi dones.
perquè has de superar moltes gers de gravetat, és a dir, molta força de gravetat tant a la sortida com a la reentrada de l'atmosfera i, a més a més, has de viure amb ingravidesa i això fa que el petit aparell que tenim aquí a l'orella de l'equilibri, com que no té gravetat i, per tant, no té punt de referència, faci això, que molta gent es meregi. Si hi ha gent que, com jo, que ens meregem de vegades amb un autocar o un cotxe o l'autobús,
Imagina't pujar una nova espacial, seria un calvàri. Un cas important va ser un astronauta alemany que tenia la missió de sortir a fora de l'estació internacional i fer una sèrie d'eves, que se'n diuen, d'activitats extradiculars.
No va sortir perquè es trobava malament. Realment va estar marejat i li van fer una quantitat inhumana d'injeccions de biodramina, diguéssim, i no va haver-hi manera que la primera sortida extraviricular la pugui realitzar ell. I, per tant, la va fer un astronauta a reserva.
Són molts anys d'entrenament i molts diners que costa un astronauta. No et pots jugar a tornar a pujar aquesta persona i que torni a estar marejada però si en vol. Per tant, aquest astronauta ja ha tornat a pujar mai més, tot i que va arribar a fer una sortida extrajudicular, però suposo que tampoc amb les condicions que haguessin tocat. Moltes coses d'aquestes realment no les podem descobrir fins que no estem a l'espai una bona temporada. Aquí només ho podem simular amb centrifugadores,
que són unes màquines que puges, comencen a fer voltes, i voltes i cada vegada més ràpid, que allà aguantes les ges i més o menys també et mereixes com una sopa. I després també tenim aquests vols estratosfèrics, que l'únic que fan són uns avions normals, com els que fan servir per viatjar nosaltres normalment d'un país a un altre, però l'únic que fa és que puja molt amunt i quan arriba dalt apaga els motors i es deixa caure amb caiguda lliure. Això fa que durant uns...
Un parell de minuts tenim, en certa manera, gravetat zero. Doncs aquí és on la gent més o menys s'entrena una mica a com podria ser viure l'espai. Aquí també podríem detectar, però bé, clar, fer-ho això durant dos minuts, de vegades, doncs més o menys ho pots dissimular. Però un cop et trobes allà dalt, que no pots baixar així com així. Ja és una altra història. És a dir, de dues maneres...
Ha estat tant de temps a l'espai, ho va aconseguir viatjant amb la Soyuz, que era una primera de les naus russes que envien fins i tot ara a l'espai, però fins i tot abans...
Tenien un petit laboratori, després va haver-hi l'estació Mir i després l'estació Internacional. Per tant, ha sigut tot un veterà, un astronauta veterà amb la vida a l'espai. Després tenim, de dona, en aquest cas ja passem a ser una americana, la Peggy Whitson, que ha passat 376 dies, 17 hores i 22 minuts. En aquest cas, una mica més d'un any. Ho ha fet en dues vegades que ha estat a l'estació Internacional. Són aquestes estades de llarga duració...
que normalment fan uns sis mesos. Per tant, potser una miqueta més, i per això ha pogut fer aquest any de permanència a l'espai. I també aquest tipus de permanències, com que hi ha molts astronautes, també és difícil que ho puguem repetir amb més d'un. De totes maneres, suposo que els astronautes que estan increïblement dotats per ser astronautes no se la juguen ni més d'una vegada repeteixen. De totes maneres, tenim un cas especial.
A veure, quin? Tenim el cas de Valeri Poliakov. I aquest, què té de raro? Doncs aquest, en certa manera, és el que ha estat més estona a l'espai seguida. Ha estat 437 dies com a 7 a l'espai. Això és més d'un any. I com ho han fet, aquest pobre home? Doncs mira, bàsicament es va trobar en una situació una mica rara. Va pujar, sent com a ciutadà de la Unió Soviètica, la Mir,
i quan va passar ja era un tripulant rus, per tant, és aquella època on la Unió Soviètica es va desmembrar, i per tant, amb aquell bypass de quin era el president, qui manava, doncs bàsicament no es van recordar gaire dels astronautes que hi havia a l'espai, no perquè no pogués tornar, perquè sempre hi ha una nau de reserva que ell pot agafar-la i tornar a la Terra, sinó que...
Per no deixar-la deshabitada, era difícil triar, no difícil, però per coses de pressupostos, enviar algú. Va haver-hi una descoordinació i no enviaven el relleu a aquest pobre astronauta. Tenia un company, però no portava tant temps com ell. I, vulguis o no, es va passar més d'un any aquests 400...
37 dies, si no recordem gaire, vull dir, si recordem bé, ara va haver-hi una mena d'experiment, perquè diguéssim, era com un gran hermano, però una mica més científic, que era simular l'estància de 500 dies tancats perquè simulàvem que anàvem cap a mar. Aquest home, quasi sense vulguer-ho, penjat allà a l'espai, ho va aconseguir-ho. Serà difícil que Torero superar, més que res, perquè quan va baixar, el pobre ja estava una mica...
ha tocat tants dies a l'espai, això afecta molt, sobretot el que és musculatura i maneres de moure's. Clar, sembla que no, però canvia molt, no? Suposo? Sí, bàsicament el que passa és que els muscles deixen de fer força i per tant perds massa muscular i també tens una mica de descalcificació d'ossos. És a dir...
No estem fets per estar gaires estades a l'espai. Per tant, doncs, bueno, de mica en mica acaben fent més, hi ha més exercicis, es fan exercicis físics per anar tenint més força dels muscles quan baixem, però tot i així això és complicat. Per tant, haurem d'anar a poc a poc i anar veient com ho fem. Bueno, l'últim rècord. A veure. Tenim els homes que han anat més lluny, que han anat més lluny de la Terra. En aquest cas...
Doncs, bueno, irònicament no és un rècord que havia de sortir expressament, és a dir, en aquest cas de l'Apollo 10, doncs sí, doncs mira, tal com arrencaven, sabien que més o menys superarien aquesta velocitat, però en aquest cas ens trobem que això ho van aconseguir per error. I quin error era aquest? Doncs mira, si us dic quina missió era, era l'Apollo 13. L'Apollo 13 és una nau que portava el comandant James Lowell, el Fred Heiser i el John Swigger,
i bàsicament el que els va passar és que van tenir un accident en direcció a la Lluna i amb sort van haver d'avortar a poder baixar a la Lluna i l'únic que van fer és per poder tornar, perquè no teníem manera de comandar la nau,
Tenien la sort que, en aquest cas, anava en direcció a la Lluna, i la Lluna, si no fem res per frenar-nos, el que fem és passar al seu costat molt ràpid i fem com si la tinguéssim lligada amb una corda, un joio, diguéssim, el fem tornar, fem aquesta força centrífuga, fa-li la volta i torna cap a la Terra. Aquesta ha de ser la sort, però també amb això vam aconseguir que vam passar per la cara oculta més lluny del que haurien d'haver passat,
Va ser a 254 quilòmetres de la superfície, però això sumat amb la distància de la Terra són els homes que han anat més lluny. En aquest cas, 400.171 quilòmetres de la Terra. Això va passar a les 19.21, en aquest cas de la tarda, del 14 d'abril de 1970.
Aquest i altres rècords que hem parlat de la Lluna, però ara duraran molts anys per superar-se. Diuen que cap a l'any 2020 Japó i Estats Units volen enviar algú a la Lluna, ja ho veurem, però suposo que més endavant algú ho superarà. De totes maneres, els rècords estan per això, per superar-se.
Ara ho passem amb els equips del Guardiola, es pensaven que no podien superar cap record i sempre, sempre es poden superar i cada vegada semblen més incredibles, encara que si la cosa es fa molt quotidiana la gent ja no hi pren tanta atenció i molts d'aquests records de la Lluna al principi eren espectaculars però després la gent no hi va fer gaire cas perquè com que hi era una rutina i el dolent d'aquestes coses és quan es tornen rutina.
Però bé, de mica en mica anirem descobrint més l'espai i esperem que algun dia l'home pugui anar més enllà dels planetes que tenim al nostre voltant. Molt bé, doncs avui hem descobert una mica més aquests rècords, aquests grans reptes, o els reptes més importants, si més no pel que fa a distants, a rècords, és a dir, de coses que s'han fet, però els que més, no? Vull dir que tampoc no vol dir que siguin els reptes més importants aquests.
Bé, i si algun dia anem a la Lluna a Mart, segurament molts d'aquests es superaran ràpidament. Però bé, això ja serà un altre tema. Bé, doncs moltes gràcies, Oriol Rigat, per arrupar-nos una setmana més al món de l'astronomia i tornem la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Que vagi bé, adéu.
Doncs fins aquí aquest espai de l'Oriol Rigat d'Astronomia i també posem el punt i final a manca d'un minut i escaig per arribar al punt de la una del migdia aquí a la sintonia del just a l'estiu, als 98.1 de la freqüència modulada. Això és Ràdio d'Esvern, com ens agrada això, la municipal de Sant Just d'Esvern. Doncs bé, acomiadem programa amb una temperatura ja força alta, hem soprat els 28 graus en aquests moments a Sant Just d'Esvern.
i l'ambient és molt càlid. Avui, com sempre, hem comptat amb la col·laboració d'Andrea Bueno amb les notícies locals i també amb el repàs a les portades i les portals d'informació general. També hem comptat amb la companyia de l'Ear de Nui, que ens ha parlat de la penicil·lina. L'Àstrid Goldstein ens ha parlat de vi des del celler de Can Mata. La Carme Madó ens ha fet una recepta de cuina. La Irene Pujadas ens ha portat a la capital de Corea del Nord, a Pyongyang.
I finalment, com dèiem, l'Oriol Regat ens ha fet el seu espai d'astronomia. Demà tornarem amb molta més teca, més música i, en definitiva, fent-vos passar una miqueta millor aquest estiu 2013 càlid i amb tempestes que poden arribar també aquesta tarda. Vinga, que vagi molt bé la una de la tarda, moment de connectar amb la xarxa i després amb l'edició vist dia dels Sant Just Notícies amb l'Andrea. Bueno, que acabeu de passar un bon dijous. Siau!
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El govern català ajudarà els pagesos que vulguin instal·lar xarxes antipedra als camps de Conreu. Ho ha confirmat el conseller d'Agricultura Josep Maria Pellegrí a la xarxa de comunicació local i des del Parlament. Mont Carvajal, bon dia.
Bon dia. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pellegrí, ha explicat que el govern ajudarà els empresaris agraris i els pagesos a instal·lar les xarxes antipedra que protegeixen la collita. La Generalitat està compromesa a buscar i trobar solucions en el sector productor, en aquest cas els empresaris de fruita, els empresaris agraris, els pagesos.
perquè, en la mesura que també ells vulguin ajudar i prioritzar, doncs puguem trobar una solució conjunta de fer més fàcil, més còmode, si em permet l'expressió, la instal·lació d'aquestes xarxes antipedres, que, com li deia, és avui per avui l'instrument que millor protegeix les produccions contra aquestes inclemències meteorològiques.
Cobrir una hectàrea de xarxa antipedra costa entre 12.000 i 16.000 euros. La Generalitat no subvencionarà la instal·lació de xarxes, però a través dels plans de millora, que són diners de la Unió Europea, se'n pagaria un 40%. La resta, el 60%, l'ha de pagar el pagès.
Alegria assegura que les xarxes no només protegeixen de les pedregades, sinó que fan un microclima que millora molt la qualitat de la fruita. A Itàlia les utilitzen des de fa temps amb bon resultat. Mentrestant es manté l'alerta del Pla Inuncat davant la previsió de més pluges i més possible calamar-se aquesta tarda. Segons Protecció Civil, les zones més afectades seran el Pirineu, el Prepirineu i la Catalunya Central. Ho ha explicat a la xarxa de comunicació local el sotsdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado.
Novament, i es preveu un episodi de tempestes fortes a totes les comarques del Pirineu i Prepirineu, sobretot les centrals, i també part de les comarques de la Catalunya central per aquesta tarda, davant d'aquesta previsió de tempestes.
que es repeteixin i d'aquest fenomen continuat, hem mantingut l'alerta. Pensem que aquesta predicció ens està informant que en aquestes comarques es poden superar 20 litres en 30 minuts amb molta probabilitat i, per tant, que pot haver-hi aquests problemes derivats de les tempestes.
Davant d'aquests riscos, Protecció Civil demana precaució a la ciutadania. Esmentir la fase d'alerta del Pla Inuncat, dèiem, després d'una nit amb incidències, el telèfon d'emergències atès a 67 trucades, els bombers han fet 26 sortides i dos campaments s'han hagut d'evacuar a la comarca del Bargada. L'Ajuntament de Mataró, la comarca del Maresme, haurà de pagar el desmuntatge de la fàbrica catalogada de Can Fàbregas i de Caral. Va costar 1.400.000 euros.
i així ho determina una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que dona la raó als propietaris d'aquest sol. Mataró Ràdio, Cristina Salat, bon dia. Bon dia. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia han donat la raó a mitja dotzena de propietaris del sol de la Ronda Barceló de Mataró que havien presentat un recurs contra el pla de millora urbana fet el 2009 que dividia en dos polígons el desenvolupament urbanístic de la Ronda Barceló i Canfàbriques i de Caral.
És la segona sentència del Tribunal Superior de Justícia en pocs mesos i que resulta desfavorable a l'Ajuntament. El regidor de promoció econòmica, Miquel Rei, lamenta la sentència. Suposa un nou impacte negatiu inesperat per les arques municipals, però no afecta ni alenteix l'arribada del Corte Inglés. La sort que tenim com a ciutat
Això no canvia la situació que teníem a nivell de si el Corte Inglés pot començar les obres quan vulguis. El Pla de Millora Urbana es va aprovar el 2008 i 19 propietaris van presentar al·legacions. Continua cremant l'incendi de la fàbrica tèxtil de Cacerres al Berguedà. El foc afecta totalment la part de la nau on hi ha la producció d'uns 2.400 metres quadrats de superfície. En lloc hi treballen dotacions dels bombers de la Generalitat, les tasques d'extinció estan sent dificultoses.
Esports en xarxa.
Aquesta hora el centre d'esports Sabadell viatja al Japó, on l'equip hi farà una part de la pretemporada d'aquest any. El pròxim dimarts, de fet, els arlequinats jugaran un amistós contra el Tòquio. A segona divisió, B, ahir a la nit, el Llagostera va perdre per la mínima 1-2 contra un equip de la premiera anglesa, el Southampton, que dirigeix l'exblanc i blau Mauricio Pochettino. David Cano va fer el gol dels gironins en el primer partit amistós de la pretemporada.
També a futbol, Sergio García és el nou capità de l'Espanyol. El davanter pren el relleu de Joan Verdú. El segon capità serà Juan Forlín. El tercer, Joan Capdevila. I el quart, Javi López. A la tarda, el primer equip serà rebut pel síndic d'Aran Carlos Barrera. Per aquest motiu, l'equip, que continua d'estada a Garós, a la vall d'Aran, avui només farà una sessió d'entrenament matinal.
En basquet, el Barça ha confirmat que Oriol Pagès serà un dels entrenadors ajudant de Xavi Pasqual. La passada temporada, el tècnic Vilanovi va entrenar al Donets d'Ucraïna. I en ciclisme, avui el tour arriba als Alps amb Burito Rodríguez reforçat.