Just a la fusta.
Molt bon dia, ara passen dos minuts de les deu. Aquesta hora comença el Just a la Fusta, d'avui dimarts 16 de setembre.
Un programa en començarem com sempre parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un repàs de l'actualitat general del dia després que hi va començar aquest debat de política general al Parlament. Avui continua, està en marxa, per tant també l'actualitzarem la informació més enllà del que ens diguin les portades dels diaris. Parlarem d'esports, cultura, notícies internacionals i una mica de tot en aquest repàs que fem cada dia a la primera hora de l'actualitat del dia.
I a més a més parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber què ens espera de cara a les properes hores. A la segona hora, cap a les 11.10, entrevistarem els directors de les escoles Canigó i Montseny per saber com ha començat aquest principi de curs i quins són els reptes de les escoles de cara a aquest 2014-2015.
I cap a dos quarts de dotze farem tartúlia d'actualitat a menjar-me a camp preciós amb Pep Quintana i en Jordi Ferres.
I a la tercera hora avui parlarem de la Manec del Cordill, com cada dimarts amb en Pep Quintana. També amb la Sílvia Mas Mitjà parlarem d'actualitat a la secció jurídica. Avui arran de la declaració ahir de Jordi Pujol Ferro Sol ens fixarem de nou en què volen dir segons quins termes, com ara imputat, els tipus de declaracions, etcètera, etcètera. Ens aclarem una mica què significa cada cosa.
I acabarem el dia, la jornada. Parlen de tendències, la nova secció de l'eros de sort que ens porta, doncs, moda i tendències a l'última hora del programa. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia i comencem amb les notícies.
I el que fem per tant és saludar l'Andrea Bueno, molt bon dia Andrea, què tal? Per parlar d'actualitat, ahir va començar el curs oficialment però avui es fa la conferència inaugural del curs, no? Sí, és d'alguna manera el tret de sortida oficial institucional al curs escolar 2014-2015. Aquesta conferència anirà a càrrec de la doctora Sílvia Carrasco Pons, que és vicerectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en antropologia i parlarà de les memòries de la ciutat educadora.
La conferència s'adreça a famílies i a professionals de l'educació i s'impartirà avui a dos quarts de sis de la tardar a la vagoneta. Recordem que 2.830 alumnes van començar ahir el curs escolar a Sant Just entre educació infantil, primària i secundària i comptant l'Escola Pública Privada i Concertada. De fet, d'aquests més de 2.800 estudiants, 320 nens i nenes són de l'Escola Concertada de Madrid Sacramento i 870 de la institució La Miranda.
D'altra banda, l'escola Bressol, municipal Marrec, s'ha cobert les 107 places que oferia. Aquest estiu, com sempre, s'han aprofitat les vacances per dur a terme una sèrie de millores a les escoles de Sant Just, com ara Montseny i Canigó. També s'han fet treballs d'adequació de la jardineria de l'Institut de Sant Just i podem destacar també que l'entrada en vigor de la Lomce és una de les principals preocupacions de la regidoria d'ensenyament de Sant Just, de les escoles del poble, tot i que encara no s'ha rebut cap instrucció per part de la Generalitat per desplanar.
Molt bé, aquesta notícia vinculada amb qüestions educatives. Parlem d'aquí una hora de com han arrancat el curs d'algunes de centres del municipi. Parlem ara d'altres qüestions perquè avui el banc de sang torna a instal·lar-se a Sant Just. Durant les vacances sempre acostumen a baixar els nivells de sang del banc i és molt important tenir reserves suficients, tot i que ara mateix les reserves estan en un nivell normal, amb sang disponible per a 7 dies,
no s'ha de baixar la guàrdia. Donar sang és un procés molt senzill que només dura uns 20 minuts. Poden donar sang totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. Recordem que les dones poden ser donants tres cops l'any i els homes quatre cops l'any.
L'últim cop que el BAS va venir a Sant Just es van fer 36 donacions i 5 oferiments, una molt bona xifra que inclou gent de totes les edats a partir dels 18 anys, no només joves. Per tant, si voleu seguir col·laborant amb aquesta causa i fins i tot incrementar les donacions, que estaria molt bé, ho podreu fer aquesta tarda al Casal de Joves de dos quarts de cinc fins dos quarts de nou del vespre.
Molt bé, perfecte, doncs també queda dit. I acabem parlant d'activitats del celler de Camp Matam. Sí, perquè comencen amb força aquest nou curs i d'entrada comencen amb un tas de formatges i vins, que es farà demà dimecres a la tarda al centre cívic Joan Maragall.
Per aquest trimestre hem programat un munt d'activitats. El tast de demà serà una degustació de formatges artesans catalans de llet de vaca tot plegat maridat amb vins. El tast serà de dos quarts de set fins les vuit del vespre i costa 9 euros amb 73. El Centre Cívic Joan Maragall serà un espai de Sant Just on el celler de Can Mata programarà més activitats a banda del Casal de Joves.
per participar i s'ha de fer inscripció prèvia trucant al telèfon del centre cívic al 93 470 03 30. I com dèiem, a banda del centre cívic Joan Maragall, el casal repetirà com a empresament habitual per fer els tastos del celler. En aquest cas es faran un cop per trimestre i segons la propietària del celler de Can Mata, la Street Goldstein, l'objectiu serà aprofundir en l'origen de tot allò que es degusti a les arrels. El primer tast de vins tindrà lloc l'1 d'octubre i s'ha de fer inscripció prèvia per participar-hi i també trobareu més informació al web
3bdobles.casaldajeuvas.com Perfecte, doncs queda dir també, avontat, aquests nous cursos, ara que arrenca també el curs oficial, no? Sí, exacte. Passen 9 minuts de les 10 del matí, ens n'anem de concert avui, Andrea. Ara punt musical. Doncs anem a Barcelona, però em toquen s'enjustencs, eh?
Oh, oh, oh...
Ens anem a Cidecar, on actua avui Sleepy Sun, que és una banda de rock psicodèlic americà de Sant Francisco, que consisteix en el vocalista Brett Constantino, els guitarristes Matt Holliman i Ivan Reiss, i el baixista Jacqueline, i el bateria Brian Tice. Jo no els conec com a noms, però en tot cas sembla que fan aquest rock psicodèlic que sona de fons, que sona prou bé.
I atenció, perquè comparteixen escenari, és a dir, els que els fan de taloners és 1886, que es veu que és una banda de Sant Just. Jo no la coneixia, Andrea, però diu que és un grup de Sant Just inspirat també del son psicodèlic dels 60 i els 70, que tenen un bancam amb un tema com el que sentirem a continuació que es diu The Birth of the Truth, allà ells també expliquen que són de Sant Just d'Esvern.
Això no n'assit.
Mai amb la fotografia són un grup de quatre nois d'aquí Sant Just, per tant doncs avui actuen a la Salà s'hi decarda a Barcelona. No sé si quedar-nos amb aquests per sentir la cançó sencera o tornar cap al grup estrella. Podem fer un ara que potser després l'altre... Potser sí, no? Després de les notícies i tot plegat. D'acord. Què deixem aquests ara? Vinga va.
Vinga, l'Hospital de San Jose.
So I hold my mind You think the love I'll get So you live inside A mother of two's gonna be
So please don't worry.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les moods jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant 3 minuts d'un quart d'onze, saludem aquesta arrelada, Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Per parlar d'actualitat, va ser que no ho hem dit, però el concert és l'Episani 1886, costa 10 euros anticipada, o 13 de tequilla, i és a les 9 de la nit. Sí, aquesta nit.
I ara sí que parlem d'actualitat, fixem primer de tot en les portadores dels diaris, el tema del dia, després que va començar aquest debat de política general i que sembla que Artur Mas va tornar a parlar de la consulta i de què passarà si es fa o si no es fa. Com ens ho expliquen els diaris?
Doncs l'avantguàrdia és el diari que potser ens dona més desentportada. Llegim. Mas assumeix que es veu abocat a l'abans electoral. El president deixa clar que el nou enat només es votarà si hi ha plenes garanties. I és segura que voldries votar el mandat però que només és possible amb consulta.
És com ens ha explicat la Vanguardia Emportada, el periódico ens diu eleccions a la vista, primer dia del debat de política general, Mas admet que el fracàs del 9N implica avançar els comissis catalans i Esquerra només el recolzarà si hi ha consultar i l'oposició ja parlarà de comiat. I per últim, el diari ara és més gràfic, va, més al gra, però queda bastant clar, debat de política general, Mas avisa 9N o plebiscitàries. És com ho veuen avui als diaris.
Doncs, atenció, perquè aquest debat de política general continua a aquesta hora i els digitals ja ens obren donant-nos un altre titular que, possiblement, doncs, també paregui... Potser no, eh? Potser passen moltes més coses al llarg del dia d'avui en clau política. Però sembla, doncs, que en tot cas és una novetat, diem que és, perquè si no, no acabarem mai. Però, en tot cas, Oriol Junqueras, que sembla que ha demanat entrar a govern
per blindar la consulta al 9N. És el que va destacar el 324, Líter d'Esquerra diu que la consulta és el millor instrument i el que genera més consens i recorda els firmants del pacte del 9N que ja sabien que al govern espanyol i al Tribunal Constitucional no els ho posaria fàcil.
També l'Ada.cat destaca aquest titular que Junqueras demana a Mas entrar al govern per blindar la consulta i també aquesta segona idea, també la recull en titulars i l'avantguàrdia obre encara amb declaracions de Mas d'aquest matí, em sembla.
perquè diu que el resultat de la consulta ha de valdre a Madrid i a Brussel·les. Les formacions polítiques participen avui d'aquest debat de política general i el president els dona rèplica. I també he d'estacar aquestes paraules de Junqueras. Volem entrar al govern per blindar la consulta, que si no m'equivoco crec que ara, tot aquí ja s'havia insinuat altres vegades, però s'és més clar que mai en aquest sentit.
El PP, mentrestant, llegim a la vanguardia que lamenta que sí o doni futur de Catalunya a Esquerra i, després, la PSC, que creu que más, dona per acabar de la legislatura.
Més de punts, Mas estudiarà, llegim ara el minut, el que recull ara, estudiarà arribat el moment l'oferta de Junqueras d'entrar al govern. Ha dit que celebra que Junqueras vulgui fer el procés perfecte, jo em conformava fer-ho bé, i també insisteix que donar valor a l'oferiment d'esquerra d'entrar al govern, que ho estudiarà, i també ha dit que no hem arribat fins aquí per fer un pas enrere. Són les últimes coses que ha dit en aquell minut a minut que fa el diari ara.
També explica que arrenca la declaració de Sandro Rossell pel judici de l'acció de responsabilitat. Aquesta hora ha arrencat tot plegat. També se'ns parla d'altres qüestions. Per exemple, el 324 explica que Mafalda fa 50 anys a Buenos Aires, la seva ciutat natal, li reten homenatge a través de l'exposició El Món Segons Mafalda.
La setmana que ve acabarà tot. Declaracions d'Alberto Ruiz Gallardón. El ministre ha anunciat que els seus serveis júrgics estan treballant per frenar la consulta i que ja estan elaborant els recursos contra la llei de consultes. Per tant, realment, setembre molt intens en clau política. Estarem al cas, us explicarem com avança tot plegat.
Tornem als diaris amb paper, ara ens fixem en les imatges del dia, que no sé si Andrea també té a veure amb aquest debat de política general. De fet, la imatge més destacada és la del president de la Generalitat, Artur Mas, en les seves intervencions ahir. El diari ara, de fet, és la imatge destacada de la seva portada. Ell, amb l'escó, doncs parlen de les plebiscitàries, del 9N o de les plebiscitàries, que és el que teníem en portada del diari ara. I també veiem una imatge petita d'un nen
en un aula parlant de la tornada a classe que va tenir lloc ahir a Catalunya. Al periódico també veiem un primer pla d'Artur Mas ahir en el primer dia del debat de política general i a la vanguardia també una imatge seva una mica més petita que la del periódico i el diari Ara.
L'altre protagonista en clau fotogràfic avui als diaris és Jordi Pujol Ferrusola a la sortida després de declarant el judici durant cinc hores ahir. Els Pujols salvan el primer salt judicial, ho llegim al periòdico, i a la Vanguardia llegim Pujol Ferrusola lliures sense mesures cautelars, com dèiem el veiem a ella en portada.
La vanguardia ens ofereix més imatges, d'una banda Anna Botín, ahir a Santander, que ara ha presidit per primer cop la Junta del Banc. També veiem uns nens saludant-se després de les vacances a la porta de l'escola. I també veiem una imatge del retorn de Maricel, que ara estan fent també molta promoció als actors i tot plegat. I doncs veiem una imatge d'un moment de l'obra de Maricel.
Molt bé, són les imatges del dia, obrim pàgines internacionals i cap a on ens en anem, primer, Andrea, avui. Doncs primer ens en anem cap a París i comentem una notícia, per exemple, que trobem al diari Ara, també la trobem a altres diaris, com a La Vanguardia, 30 països posen en marxa una gran coalició contra l'estat islàmic, ho trobem al diari Ara, l'acord inclou el compromís de fer servir tots els mitjans,
també fins i tot els militars, però en comú d'aquests 30 països. Una trentenada de països van posar ahir a París les bases d'una coalició internacional per donar suport a l'executiu de Bagdat en la lluita contra l'estat islàmic amb el record encara recent de l'assassinat diumenge d'alcohorent escocès David Haynes, el terci ostatge occidental de capità a mans d'aquest grup terrorista. El president francès... Ui, perdó, m'ha caigut el diner i terra.
El president francès, François Hollande, va alertar els participants occidentals i àrabs que no hi ha temps a perdre i que cal situar-se clarament, lleialment i fortament al costat de les autoritats iraquianes. Es van comprometre, tots plegats, en el text final consensuat, a combatre elsihadistes per tots els mitjans necessaris, inclús els militars, dins el respecte de la llei internacional i de la seguretat de la població civil.
Tot i aquest compromís onànim, sí que va haver-hi dues qüestions que no van quedar gaire clares, encara s'han de concretar, sembla ser. Diu l'Ara, encara no se sap quin serà el paper de cada país a la coalició, ni tampoc va quedar clar el límit d'aquesta intervenció comandada pels Estats Units, que el 8 d'agost ja van començar a bombardejar les bases de l'Estat Islàmic al nord de l'Irak. És aquesta una de les notícies en clau internacional que trobem avui als diaris.
Hi ha una informació que trobem a d'altres diaris.
I ara, tant el sí com el no, s'impulsen a fer la campanya, com l'esprint final abans del referèndum. La vanguardia de campanya a tota màquina és el que van fer els dos primers ministres, el del regne unit David Cameron i l'escòcia dependent Alex Salmond.
Si els quedava alguna bala a la recambra, ja no tenia sentit guardar-la per més temps, assegura la vanguardia que el problema és que ni a l'un ni a l'altre, ni tampoc als seus nombrosos acòlits i esculants, no els queda ja res de nou a dir. Creuen els dits i repeteixen de manera pesada les mateixes frases amb l'esperança que relin, com calava ahir la pluja.
Per exemple, Cameron advertia ahir per penèsima vegada que no estem parlant d'una separació, sinó d'un divorci en tota regla que canviaria el paisatge de la Gran Bretanya que ha existit en els últims 300 anys. Mentrestant, Alex Salmond, a 150 quilòmetres de distància, Cameron estava en un acte a Aberdeen, apareixia a l'aeroport d'Adimburg al costat d'un grapat d'empresaris independentistes per apuntar en el subconscient dels indecisos la idea que Escòcia és perfectament viable com a país sobirà.
Doncs és com ens ho explica avui la vanguardia, aquests dies és el gran tema del dia, també, demà i dijous i divendres, encara en parlarem més. Parlem ara de la informació esportiva.
Avui l'esportiu comença parlant de justícia, de fet, i titula partit als tribunals amb una imatge de Bartomeu d'Esquena. Diu que Bartomeu declara en el primer dia del judici per la demanda d'acció civil de responsabilitat per la Junta de la Porta, que va presentar els comptes. No veig què diu aquesta portada, en tot cas diu que si el judici de l'acció de responsabilitat és favorable al Barça, això sí,
La Junta té intenció de reclamar els diners a l'asseguradora zúric, però no als directius de mandat, sempre passant per assemblea. Esperen que el club surti vencedor perquè es creï jurisprudència i les futures juntes siguin molt conscients que no es poden generar pèrdues. Avui també ho hem dit abans d'aclarar Sandra Rossell.
Raquiti, que el fitxatge 10 és el titular que tria el diari Sport, que diu que Luis Enrique el posa d'exemple.
I el Mundo Deportivo tria el protagonista de Messi. Messi, a per ells, parla dels gols que porta, que són 67, i es compara doncs amb dos jugadors que en porten més que ells. En porten 68 i 71, respectivament Cristiano Ronaldo i Raül. Diu que Leo lluitarà amb Cristiano per batre el rècord golejador a la Champions que té Raül. Avui és Champions, per cert. Comença al Madrid i demà li toca al Barça.
Cristiano Tiradal-Carros, el que titula el diari As, i Repte del Campió, el que diu el Marc, que també titula la revanxa dels valents per l'endom de debut a les Champions d'aquesta temporada de l'Atlètic. Són els títols esportius d'aquest matí, tenim més coses, encara ens fixem en els diaris, ara els agafem del revés i ens fixem en les contraportades.
L'article semanal de Sabado Cardús al diari Ara avui es titula L'Horari és el missatge. Diu des d'ahir fins diumenge celebrem la primera setmana dels horaris per divulgar el projecte de reforma horària. Més informació trobarem a reformahoraria.cat. Diu que s'ha posat en marxa a Catalunya. La tesi que justifica tot el projecte és que determinats canvis socials de fons a favor del benestar, la prosperitat, la salut i l'educació i en contra de la desigualtat depenen d'una millor organització horària que l'actual, sosteniblement millorable.
És a dir que més enllà dels grans debats ideològics, hi ha canvis que sobretot depenen d'una més bona organització social, començant pels horaris, entre altres coses també l'educació dels nens i nenes. Diu que és important insistir en aquest principi perquè la política sol convertir les grans qüestions socials en inacabables debats ideològics. Diu, per exemple, el principal enemic del rendiment educatiu són els horaris kafkians de les nostres criatures. I assegura, la conclusió és clara.
Menys ideologia en els debats i més anàlisi científica i pragmatisme per aconseguir el que busquem. I qui vulgui fer una crítica política d'un model social que en estudiï i denunciï els horaris sobre els quals s'estructura. Diu, sí, és en l'horari que hi ha el missatge. Molt bé, doncs és aquesta iniciativa que avui promou Salvador Cardús des del diari. Ara ens n'anem a la vanguardia on tenim una entrevista com cada dia. Avui ens deixa el següent titular, la globalització només ha portat atur i crisi.
Ho diu John Ralston Saul, que és intel·lectual antiglobalització. Diu que és canadenc i viu en avions. Diu que la globalització ens ha portat a aquesta crisi. Diu que grans profetes de l'economia s'han passat anys cantant les bondats globalitzadores. Doncs bé, aquí entenen el resultat. Diu, per exemple, et diré un nom, Alan Greenspan. Diu que sobre aquesta crisi confessa. Encara no acabo d'entendre per què ha passat.
Diu que és l'home tot poderós, president de la Reserva Federal dels Estats Units, era 10 i ara és un pallasso, un idiota. Diu que la ideologia globalitzadora persisteix, Greenspan no pot entendre què ha passat perquè continua abduït per aquesta ideologia aberrant, com molts economistes.
Diu que la globalització equival a entaposar la macroeconomia a les persones. Diu que ens van prometre més creixement, competitivitat, prosperitat, estabilitat, fi dels nacionalismes.
Més avisme, entre rics i pobres, inestabilitat, nacionalisme es diu i ningú no entona el meu culpa. Asegurar que els que manen estan convençuts que les coses no es poden fer de cap altra manera, prefereixen no arriscar-se que perdre la cadira i proposar alternatives. Lleis justes, és a dir, transparència econòmica i fiscalitat distributiva i trencar cadenes, s'acaba dient condonar el deute. Doncs déu-n'hi-do, que s'entrevista avui a la Vanguardia.
Muntar un llebrer afganès pot valer 2.000 euros. A veure, Andrea, qui ens ho diu, això? En Rodrigo Aguilar, que prepara llebrers afganesos per a les artàmens, on els gossos exhibeixen bellesa, caràcter i temperament. Diu, de petit, a la seva Guatemala natal, a Rodrigo Aguilar s'entretenia pentinant els canitxes de la família, una afició que avui és el seu ofici.
Toca el violí, ha cantat al cor jove de l'orfeó català i a l'orquestra de la Sagrada Família, i les seves mans emballeixen gossos i gats a la perruqueria Irut de Barcelona, on el propietari el va instruir en aquesta professió. Aguila prepara un manual sobre les cures del llebrer afganès, la raça en la qual s'ha especialitzat,
i assegura que en un concurs d'aquest tipus de bellesa amb gossos no hi ha diners en joc. Diu que si un gos guanya concursos importants augmenta el valor dels seus semen i les seves muntes. Per la muntada d'un llebre afganès amb premis i pedigri es poden pagar 2.000 euros i la majoria es fan per inseminació.
Segura que es va especialitzar en el llibre afganès, en aquesta raça, perquè el va captivar. Diu que et caulava quan els veus pel carrer. La primera vegada que em va passar a mi a Barcelona vaig pensar que m'agradaria tenir-ne un, i anys més tard, quan ja treballava a la perruqueria, vaig decidir-me a comprar xanel, que el vèiem a la fotografia amb el Rodrigo.
M'encanta el seu estil al caminar, són molt orgullosos, perquè se saben guapos, però no són afectuosos. Són molt independents, una mica gossos-gats i molt tranquils. El llebre afganès és un bon gos per a la casa, encara que necessita sortir a moure's, com antics gossos de casa, que eren en els seus orígens a l'Afganistan. Molt bé. Doncs mira, una bona història a WCC, al periòdico.
I parlem ara de curiositats, passant 4 minuts de les 4 d'11 i ens fixem avui en la història d'un senyor japonès, d'un home japonès, un jove de fet, no és cap senyor perquè té 29 anys, i porta 3 anys aquest noi recorrent països d'Àsia per repartir
Abraçades per la pau, una iniciativa que pretén unir els pobles asiàtics i té molts vídeos que tenen més de milió i mig de visionats a Youtube. Ella és Koichi Kuwabara, té 29 anys i va començar la seva aventura l'agost del 2011 després de llicenciar-se en educació a la Universitat de Soka a Tòquio.
I des de llavors ha viatjat per Corea del Sud, la Xina, Hong Kong i Taiwan fent abraçades a tots els vianants que van al reclam, abraçades gratis per la pau.
Hi ha vídeos per tot arreu. Com dèiem, té 5.300 seguidors a Facebook, uns 3.000 a Twitter. La seva idea és que els països veïns deixin de costat els seus problemes polítics i l'odi i el despreci entre ells, perquè diu que tots els asiàtics, tot i les diferències, tenen molt en comú. I bé, somia també que els pobles asiàtics s'uneixin algun dia, fa tot un discurs, i els seus plans són continuar revertint abraçades per països de l'est de l'Àsia els propers anys i inclús
Estendre els seus viatges a la resta del món si aconsegueix, això sí, estalviar prou diners. Anar a fer nedarassades tampoc no deu ser rendible. Diu que diversos mitjans, tot i que si tens un milió i mig de visites a Youtube alguna cosa deus cobrar. També pots buscar de patrocinadors. Segurament.
Diversos mitjans del Japó, també de la Xina i de Corea del Sud, s'han fet dressar d'aquesta iniciativa. L'han destacat també en l'actual context de temes de tensa relacions entre les principals potències asiàtiques i tot plegat.
Diu que gairebé la meitat dels japonesos tenen una imatge desfavorable dels seus veïns de la Corea del Sud, mentre la gran majoria de Corea del Sud, un 77%, té mala imatge dels japonesos. Aquest noi se suposa que està intentant que aquesta mala imatge s'arregli a través de les seves abraçades, que és meia idea. El missatge és bo. Està bé. És naïf també, potser? Sí. Però està bé, no? Si pot aconseguir coses i...
Però bé, ara, si la cosa es pot estenir i realment aconseguir els seus objectius, serà irreal. A veure què passa. Però vaja, sort. Si més no, molta sort. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia. I ara parlem de cultura, ens fixem en alguns punts culturals d'aquest matí.
Avui sentirem parlar molt de Dagoll de Gom i de Marisel que torna aquest dissabte al Victòria amb nova tecnologia, per tant és un dels temes que sentirem tota la setmana, una de les grans estrenes de la temporada en teatre. També presenta musicals com Sister Act i el Petit Príncep, és un gènere recordable musical que garanteix un augment de la recaptació.
De fet el teatre ha guanyat un 3% de públic i augura aquesta recuperació lenta. Després de la caiguda d'en Picat de l'any passat, el sector és optimista amb un repunt del 5% de la recaptació. Més qüestions, l'ingràvit omplirà l'art santamònica d'instal·lacions, tallers i poesia del 19 al 21 de setembre. El centre acollirà també actuacions d'Esperit i Enric Casasses amb Don Simone i Telefunken.
Roca editorial, nomenat Carol París, com a nova directora editorial. El Segell crearà una nova col·lecció de còmic i novel·la gràfica que es titularà Sapristi. La festa del cinema apunteu perquè torna als dies 27, 28 i 29 d'octubre. L'entrada dels cinemes associats a la iniciativa valdrà aquests dies dos euros amb 90.
El recinte modernista de Sant Pau programa un cicle de cinema mút. Les imatges de l'Ester Keaton estaran acompanyades de la música en directe del pianista Jordi Sabatés. I George Clooney rep el Globus d'Or honorific per la seva contribució al cinema. L'actor ja té tres d'aquests premis, que incluent el de millor actor, Pels Descendents, Los Descendientes, de fet el 2012, i El Brother, el 2001.
Són aquests els temes més destacats en clau cultural d'aquest matí de dimarts.
Ah! Ah! Ah!
Ah! Ah! Ah!
5 minuts i 3 quarts d'11 obrim ara a diaris ens fixem en algunes qüestions més allà de les portades que ens semblen interessants, per exemple avui seria una mica la crònica del que va passar ahir al Parlament a través de Rafa Julve al periódico titulat aquesta contra crònica, potser voldríem dir-ne millor.
Les crosses d'Atles. Diu que un segon va durar la salutació del president Artur Mas a les personalitats ahir a la tribuna del Parlament. President Rigol i punt. Perquè qui va ser president de la cambra catalana entre el 99 i el 2003 va resultar ser l'únic convidat il·lustre amb prou pes per resultar esmentat en el missatge de benvinguda l'any passat
Mas tampoc va comptar amb la companyia del seu mentor Jordi Pujol, però l'absència llavors de l'home que va portar la veu cantant a la Generalitat durant 23 anys responia a motius molt diferents dels d'ahir. Ni qui era Pujol, ni tampoc la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, ni tampoc la dòmnium cultural que sí que van assistir al debat de política general del 2013.
Diu que deixant Rigola al marge, els principals suports amb què va comptar el president a la zona de convidats van arribar de part del seu amic Jordi Vila Joana, secretari general de Presidència i enllaç amb el govern central. I també Helena Rekosnik, primera dama i principal cronòs de Don Mas, que va avisar, per activa i per passiva, que el seu paper d'atles, aquell personatge mitològic que duia el món a l'esquena, està condemnat al fracàs absolut si altres no ho fan pinya amb ell.
Més coses d'aquest article. El comportament dels diputats en aquest primer ple del curs va distar de l'enrenou d'anteriors ocasions. Només es van disparar els murmuris quan va mostrar el seu compromís per eredicar la corrupció i quan va obrir la porta a un avançament electoral si la consulta del 9 de novembre acaba convertida en un nyap. Els diputats de l'última bancada del Partit Popular van a la valto i les rialles sarcàstiques i encara que ells no ho van veure, la dona del president els va repassar amb mirada a l'ase.
Ah! Ah! Ah!
Diu que el discurs del president en alguns moments va resultar tan monòton que la seva dona va aprofitar fins i tot per consultar el mòbil fins a un total de tres vegades. Més atenció va parar quan el seu marit es va referir al referèndum d'Escòcia, nació molt present ahir al cap de molts parlamentaris. En el cas de Jaume Bosch, diputat d'Iniciativa, també a la solapa de la seva jaqueta, petita, però d'un blau ben visible, portava una xapa a favor del ies a la independència escocesa.
Ens aturem ara al diari Ara, la secció de les entrevistes que ja tenim a l'interior. Avui li fa Elisabet Escritxer a Francesc Soler, periodista que diu que l'Església ha sigut durant anys un refugi per a homosexuals.
Nascut a Rode de Ter, ha treballat 13 anys als serveis informatius de Catalunya Ràdio. Actualment, a cavall entre Barcelona i Madrid, comenta l'actualitat en mitjans com Televisió Espanyola i Vuit TV i el seu blog personal francèssole.net.
assegura que ha fet un llibre de gent valenta que s'ha atrevit a viure la vida com creia i sense amagar-se i agafa el concepte humanots de Josep Pla i el transforma en homonots per aquestes converses amb deu gais que han obert el camí.
Ho publica l'editorial Angla i parla d'una homosexualitat molt viscuda de portes endins. Parla també durant l'època franquista. Diu que el moment més difícil és sempre quan ho diuen a la família. Tots consideren que hi ha alguna cosa que canvia en la relació amb els pares. Miquel Iceta, per exemple, diu que això no estarà normalitzat fins que el fet que un fill o una filla es declari obertament homosexual no sigui un drama.
També diu que paradoxalment l'Església ha sigut durant anys un refugi per homosexuals que no s'atrevien a sortir de l'armari quan estava molt penalitzat.
Diu que l'àmbit polític a principi se li pregunta si afavoreix, però diu que tal com diu Iseta, si tenés vots n'haurien sortit molts més. En el seu moment, Iseta va fer un gest de valentia perquè ho va fer en plena campanya electoral i sense que ho sabés Felipe González, que quan ho va saber no li va fer cap gràcia.
I també diu que hi ha una part d'homofòbia frontal, que són els que argumenten que els homosexuals estan malalts o són uns viciosos, però també hi ha una homofòbia més soft que defensa que aquesta condició pertany al vessant privat i que per tant no vol veure dos homes agafats de les mans al carrer o que dues dones demanin un llit de matrimoni en un hotel.
I també diu que si no hi ha una actitud militant i molt vigilant es pot fer fins i tot fer marxa enrere com passar amb les dones l'amenaça de la nova llei de l'avortament. Cal anar, adverteix amb molt de compte i no donar per garantir d'aquesta Europa dels drets i les llibertats que tenim i que tant ens agrada.
I acabem parlant d'un article a la Vanguardia titulat Un càrril per dianants amb mòbil. Apareix a la ciutat xinesa de Chongqing que obre un tram especial per la gent que camina mentre mira la pantalla. Són 50 metres, una part de la zona de dianants dedicada només a ciutadans que caminen mentre fan servir el mòbil, això sí, a la del costat està prohibit utilitzar-lo.
Diu que de moment el que s'ha pogut comprovar és que molts dels que no fan servir el mòbil quan arriben al tram senyalitzat treuen els terminals per fotografiar els carrils i els senyals i en canvi els que utilitzen el telèfon ni tan sols s'adonen que si van pel costat que els correspon.
Diu que als mitjans xinesos la xarxa ha d'encadenar algunes crítiques, per exemple, algú es pregunta què ha de fer i el viarancava pel carril normal, que de sobte rep una trucada. Si ha de canviar de carril o si s'ha de mantenir pel que estava, que tampoc està mirant ben bé el mòbil.
Això ha passat de Chongqing, que té 29 milions d'habitants, i a ciutats com Nova York explica aquest article, ja hi ha senyals als carrers que adverteixen sobre el perill de l'ús del mòbil a la via pública. El perfil de Facebook pot esperar, per exemple, és el que diu un dels cartells instal·lats en alguns carrers cèndrics a Manhattan, per advertir als vianants sobre el risc de ser atropellats mentre tenen la vista posada a la pantalla.
Ara passen 3 minuts a 3 quartons, aquestes són algunes de les notícies més destacades que hem repassat en aquest recull de premsa. De seguida ens posem al dia de la previsió meteorològica.
Per tant, ara saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé, vostè? Molt bé. A punt per parlar del temps. Un dia molt assolallat avui, eh? Sí, amb sol, però que no acabarà igual. Comença el dia molt bufó, però sembla que, mira, que vagi avançant la jornada, els núvols cada cop seran més destacats, aniran guanyant terreny... I, fins i tot, tindrem tempestes. Sempre tenim aquell condicional que, si en just ens pot enganxar o no, però...
Hi ha alguns mapes que tenen moltes ganes de tempesta i ens ho marquen com gairebé entre un 45 i un 55% de possibilitats que senyors puguem rebre algun projecte o alguna tempesta al llarg d'aquesta nit. Durant el dia realment no anem d'esperar masses de canvis, tret d'aquest augment pel que fa a la novolositat.
i és que continuem en una situació on el gran anticicló que es troba als països del nord de l'est d'Europa, cap a la zona d'Escandinàvia però més a prop de Finlàndia i de Rússia, doncs és un anticicló molt potent, molt gran, hi ha una depressió també molt espectacular, aquella que la setmana passada dèiem que si entrava a Sant Just ens podria portar un principi de setmana molt plujós,
Doncs no, la punyetera ens va fer quedar malament i s'ha quedat allà. Tenim enfront de les costes de Portugal, però sí que la seva influència l'anem tenint dia sí dia també. Per una banda per l'aixafogor, perquè aquests vents humits de mar cap a terra són culpa d'aquesta potent depressió que es troba davant de les costes de Portugal, que dona precipitacions a tot el que és la meitat oest de la península ibèrica i dona una certa inestabilitat, tampoc no és molt espectacular, però sí, ha de ser un màxim d'intensitat estant al mar, estant a l'Atlàntic,
Però sí que nosaltres indirectament anem rebent diferents fronts, diferents àrees de baixes pressions, petits globs d'aquesta depressió. I avui, un altre cop, podem rebre la seva influència. Com? Parlen en general de Catalunya.
Arraco quan parlaven de la previsió del temps. Ja no parlaven de la previsió del país, sinó de la previsió de la nació. Jo era flipant. Ah, sí? I se m'ha posat la pell de gallina. Aquest matí diu, avui a la nació tindrem núvols a ponent i tal. I carai, carai, com ho canviem els termes? Sí. Carai, si aixequés el cap al primer godó, ja faria un patatus.
Aviam, el fet és que tindrem una certa inestabilitat que anirà increixent del que dèiem que aquí a Sant Just notarem cada cop més núvols aquesta tarda, però ja a la tarda en altres punts de la nació, com és les comarques de Ponent, el Matarranya, en aquella zona ja començaran a haver-hi tempestes. La mala notícia és que probablement aquestes tempestes siguin violentes, puguin anar acompanyades de Cala Marça, i en aquestes zones de Ponent, Matarranya, el Pla de l'Orgell, s'han d'anar preparant, s'ha de vigilar, s'ha de tapar, no sé com s'ho fan,
però realment pot fer una miqueta de mal perquè les tempestes són violentes. Però no cal dir, no sé si vas tenir tu l'oportunitat de veure imatges de TV3 del temps, però la tempesta que es va muntar cap al Canigó... La de diumenge a la nit? No, la d'ahir mateix. El Canigó va muntar-se una tempesta realment espectacular cap a la Catalunya Nora i el Canigó va anar baixant cap a l'Ali al Baix Empordà. Les fotografies que ensenyaven eren una turbonada espectacular, amb una precipitació
d'aquells 15 litres de l'altre dia amb molta activitat de llamps, que per cert en van ser gairebé més de 18.000. No tots van tocar terra, però 18.000 llamps a la tempesta que vam tenir a Sant Just, que va passar per Catalunya a aquella art de tempestes que passava la nit de diumenge a dilluns. Però tornem al d'avui. El fet és que aquestes tempestes quan creixen a la tarda són molt violentes, són espectaculars,
i avui entenem cap a la Franja de Ponent, que viatjaran cap a la costa, i també se'ns amuntaran d'importants al litoral tarragoní. A partir del delta de l'Ebre fins a la ciutat de Tarragona, probablement ja s'enformin de tempestes. Això a la tarda. Ja cap al vespre, aquestes tempestes entraran una miqueta cap a l'interior de Catalunya, les de la Franja de Ponent,
i també les de la costa podrien començar a pujar una miqueta de latitud. És bastant probable que cap al vespre puguin tocar el Baix Penedès, el Garraf, i ja a la nit, que és el que comentàvem, podrien arribar a tocar Baix Llobregat, podrien arribar a tocar Barcelonès, i aquestes precipitacions, si entren una miqueta més endins, podrien arribar a tocar Sant Just. És aquest condicional, aquest 45-55% de possibilitats, que alguna d'aquestes tempestes despistades a la nit pugui arribar a tocar Sant Just. Si toca Sant Just,
són potents, són importants, només cal recordar la de diumenge, o sigui que anem una miqueta al tanto. I de cara als propers dies seguim amb aquesta variabilitat, amb dies que poden ser més anul·lats o més assolellats, però sempre amb aquest creixement d'anul·lades, sempre amb aquesta sensació de xafogor, fins i tot entre dimecres i dijous el termòmetre vol pujar una miqueta més.
Ja portem un parell o tres de dies que les nits són bastant agradables. Baixa la temperatura. El matí ja no estem amb aquells 21-22, sinó que avui hem tornat a baixar 19. Ahir eren 18. La cosa sembla que va evolucionant. Enganyo una mica, perquè al matí tens aquella fresqueta, aquella de la jaqueta, que al migdia et sobra completament.
Però bé, és un procés que hem d'entrar i que ben bé, tot el que ens queda de setembre i octubre, 30 dies puntuals, que pugui més fred o més calor, doncs aquesta situació de les capes, allò que ens posem al matí i després ens sobre al migdia i entrem en aquest joc. De tota manera està fent més bon setembre que agost, no? Sí, home sí, i a més les temperatures són de ple agost. No només de sol, sinó de... Sí, la gent que s'ha enganxat la primera quinzena de setembre ho està celebrant amb cava. Sí, el típic anticicló que no havíem tingut fins ara en tot l'estiu, de tants dies seguits de sol.
Sí, bé, no és un ben bé un anticicló, no és l'estabilitat total, perquè estem tenint tempestes pedaglals, que se n'ha volgut anar a la Garrotxa a passar 15 dies del mes de setembre de vacances, doncs està rient-nos del que estem vient, perquè clar, o sigui, sí que hi ha zones de Catalunya, Catalunya és molt diversa, és molt variable pel que fa a la meteorologia i pots trobar-te zones.
on aquestes estampetes són molt empipadores i t'està plovent tota la tarda, i en altres zones, com és a la costa, on anem tu i jo, i per això agafem aquesta referència, realment sí que està fent molt més bon temps que l'agost. A més, les temperatures són molt agradables i conviden més a estar... És allò que et vaig dir, Carles, de la teoria dels mesos.
L'any passat sempre hi ha la tradició, sempre hi ha la dita que el setembre quan ja n'hi ha un tu és més bo. Però també aquesta dita i aquesta tradició és el fet que t'arribes a la platja i tens joc tot el que vulguis. L'any passat va ser molt bo el setembre també.
Sí, i normalment el setembre encara és un mes d'estiu, la seva gran majoria és un mes on les temperatures encara poden ser agradables, i els roixadets de mitja tarda són agradables al fet de coincidir el son, o sigui que té tots aquells ingredients que són bons, a més a més no tens el gran cúmul de gent a les zones del litoral, hi pots ser una miqueta la teva i tens la tranquil·litat. Els que estan ara a la platja estan gaudint, no cal dir-ho, i tampoc no hem de baixar a les 9 de matí per poder plantar la tovallola perquè si no al migdia no en trobes lloc.
El temps també acompanya, però podem tenir setembre una mica més fumuts. La primera quinzena de setembre ha estat molt bona pel que és el litoral, comparat al litoral del mes d'agost, que va ser amb temperatures més baixes, més núvols, més variables. La segona quinzena de setembre l'engeguem
amb una certa variabilitat, amb previsions de cada setmana que ve hi hagi més inestabilitat, ens anem apropant a la tardor, ens queden molt pocs dies i sembla que podria tenir una miqueta més d'activitat en zones on no ha plogut tant, perquè clar, si els vius amb els de la Garrotxa o d'Osona o del Vergadà, doncs que hi ha més activitat de quedar la segona quinzena dia no sabrem on fotre l'aigua, perquè a vegades hem explicat que realment portem un agost, un setembre en algunes zones de Catalunya on no ha parat de ploure gairebé cada tarda.
Hi ha dies molt puntuals, no hi ha precipitació. Llavors, clar, depèn de quina zona li diguis que comença més activitat al setembre, ja no sabem on fotre l'aigua. Però bé, el fet és que, potser a Sant Just, on ens ho mirem nosaltres, de cara als propers dies tinguem una miqueta, sobretot la setmana que ve, pogués haver una miqueta més d'activitat.
El que dèiem, de cara a aquesta setmana seguim amb aquesta variabilitat. Avui hi ha la possibilitat d'aquestes tempestes. Demà dimecres ja desapareix una mica aquesta opció. Sí que en altres zones de Catalunya sí, però a Sant Just no, amb sol i núvols, temperatures una miqueta més altes demà dimecres. De cara al dijous tindrem un dia potser una mica més variable, més núvols baixos al matí, però això no vol dir que baixi la temperatura, sinó que la xefó encara serà més marcada i probablement dijous sigui un dia bastant càlid, bastant empipador, d'aquells que teníem també la setmana passada, o sigui, no tan bons com el dilluns i el dimarts.
i pel que fa a inestabilitat, de moment no se'n veu gaire o anirem seguint, potser diumenge a la tarda, però vaja que de moment són dies variables, amb sol i núvols, amb xafogor a la costa, amb tempestes de mitja tarda al Pirineu, una miqueta del que hem anat tenint sembla que s'anirà mantenint aquesta setmana. La calor no afluixa, si afluixés seria a partir de la setmana que ve, però de moment fins diumenge tenim assegurat aquest bon temps. Per acabar l'estiu, no? La setmana que arriba la tarda, doncs mira, últim espring. Potser podria variar, de moment no es veu massa clar.
Doncs no anirem parlant, anirem seguint. Com sempre, Carles, moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Som escoltant just a la Fusta.
Dos minuts i arribem de seguida a les 11 del matí. Les 11.00 connectarem, com sempre, amb el botllet informatiu dels Sant Just Notícies, amb el de Catalunya Informació, volíem dir, ens posarem el dia de l'actualitat i després sí que tindrem també el dels Sant Just Notícies amb l'Andrea Bueno que ens explicarà les notícies
més destacades del municipi. Tot plegat quan arribem a les 11 i després parlarem d'actualitat. Entrevistarem els directors de diferents escoles de Sant Just per saber com està començant aquest nou curs i també parlarem d'actualitat a nivell més general a la tertúlia que farem amb Jaume Campresiós, Jordi Ferras i Pep Quintana. Tot això
Després de les notícies, i arribem al ritme de She and Him, aquest duet format per Emward i Zoïdes Channel, que tenen cançons com aquesta.
Good times for a change See the luck I've had Can make a good man turn bad So please, please, please Let me, let me Let me get what I want
Fem contracte social. Cataluña Informació.
Són les 11.
Esquerra republicana demana entrar al govern per blindar la consulta del 9 de novembre a l'oferiment la fet el líder dels republicans Oriol Junqueras al començament de la segona jornada del debat de política general que es fa al Parlament. Mas li ha contestat que és una qüestió que no es resoldrà avui. El PSC, mentrestant, ha retret el govern no haver estat a l'altura en el cas Pujol i li ha recordat que han estat altres els que han destapat les presumptes irregularitats.
El govern espanyol no descarta suspendre l'autonomia de Catalunya si la consulta tira endavant. Confien que la setmana que ve s'acabi tot amb la presentació dels recursos a la Llei de Consultes i la convocatòria pel 9N. Els líders dels principals partits britànics firmen un acord per contrarrestar el SIA a la independència d'Escòcia. Es comprometen a traspassar nous poders d'Escòcia en un calendari marcat i donar a Dimburg plenes capacitats per la seva assanitat.
I avui comença el primer judici pels aldarulls del mes de maig passat a Can Vies, al barri de Sants de Barcelona, el jutge Sergi Rubi Alúnic, de la setantena de detinguts, que va passar 24 dies a la presó. La fiscalia li demana 5 anys de presó per destrosses en el mobiliari urbà. Acusació que nega.
Avui comença la primera fase de la Lliga de Campions. L'actual campió, el reial Madrid, rep el Basilea de la jornada d'avui. També en destaquen l'Olimpiacós Atlètic de Madrid i el Borussia Dortmund-Arsen. El Barça rep demà l'Apuel de Nicosia. I avui declara Javier Faus, el vicepresident econòmic del Barça, el judici d'elecció de responsabilitat.
Pel que fa al temps de solellat a bona part del país, amb temperatures altes, avui a la tarda creixeran els núvols perponent que acabaran descarregant ruixets i tempestes que poden ser fortes a última hora i de matinada, localment amb Calamarça o Pedra.
Bon dia, són les 11 i dos minuts. El banc de sang i teixits tornarà aquesta tarda a Sant Just. Durant les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del banc i és molt important tenir reserves suficients. Tot i que ara les reserves estan en un nivell normal, amb sang disponible per a 7 dies no s'ha de baixar la Guàrdia. Donar sang és un procés molt senzill que només durarà uns 20 minuts.
Poden donar sang totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. Les dones poden ser donants tres cops l'any i els homes quatre. Si voleu donar sang ho podeu fer aquesta tarda al casal de joves de dos quarts de cinc fins dos quarts de nou.
Més qüestions. El celler de Can Mata comença el curs amb un tas de formatges i vins. Serà demà dimecres a la tarda al Centre Cívic Joan Maragall. El tas serà una degustació de formatges artesans catalans de llet de vaca maridat amb vins. Serà de dos quarts de set fins les vuit del vespre i costa 9 euros amb 73. S'ha de fer inscripció prèvia per participar-hi trucant al telèfon de l'equipament al 93 470 03 30.
A banda del Centre Cívic Joan Maragall, el Casal de Joves repetirà com a emplaçament habitual per fer els tastos del celler. En aquest cas es faran un cop per trimestre. El primer tast de vins del Casal de Joves tindrà lloc l'1 d'octubre i també s'ha de fer inscripció per participar-hi. Trobareu més informació al web casaldajoves.com.
I un punt més per explicar-vos que el sopar de motxilla de les EES donarà el tret de sortida oficial al curs de l'entitat. Tindrà lloc dissabte al vespre i ho menjaran els socis que celebren 25 i 50 anys com a membres de la secció. Per això, el sopar d'enguany serà més especial que en janrera.
Per poder dur a terme aquest homenatge, el sopar començarà una mica abans de l'habitual, a dos quarts de nou al pati del Roura. El curs que comença a les SES comptarà amb activitats molt consolidades en el si de l'entitat, com ara el sigle temàtic de conferències i sortides. Aquest any el tema serà el 1714.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I feel like someone's talking to my spirit They tell me that there's reasons to survive I could draw you a picture I could write all my fears I could read you a scripture, yeah
How much I carry on my shoulders. As long as I'm standing, I'll be closer. Cos it ain't over till it's over. But we don't get down, oh. No, we don't get down, oh. No, we can't turn this around.
All these dreams of grief got my head spinning. And we're dancing on the edge of a knife. Could I be your hero or your villain?
I want to carry on my shoulders. As long as I'm standing, I'll be closer. Because it ain't over, till it's over. No, we don't get down. No, we don't get down. No, we can't turn this around.
Oh, yeah. No, I don't get down, cos you lift me up. No, I don't get down, cos you lift me up. No, I don't get down, cos you lift me up. No, I don't get down, cos you lift me up.
I'll be closer, because it ain't over. It's over, it's over. No, we don't get down. Oh, no, we don't get down. Oh, no, we can turn this world. And maybe...
Just a la fusta. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
Ara passen 10 minuts de les 11. Parlem d'educació. Ahir va començar el nou curs escolar 2014-2015. Aquesta tarda es farà també la conferència inaugural del curs escolar 2014-2015. Per tant, setmana de tornada a l'escola i el que fem ara és parlar-ne amb el director de l'escola Canigó, l'Eloi Sala. Molt bon dia, Eloi. Hola, molt bon dia. Com ha anat aquest principi de curs? Com està anant?
Va començar ahir de manera habitual, ja van començar les classes, suposadament la presentació pels més petits, m'imagino. Sí, sí, s'havia fet el mes de setembre els primers dies, una reunió amb els nous pares, i ara estem encara amb aquest pla d'adaptació que dura un parell de dies pels més petits. Els primers alumnes dels altres cursos nous han incorporat ja amb tota normalitat des del primer dia.
Una de les novetats d'aquest curs és tot el tema de l'aplicació de la LOMSE, de la llei verd. En el cas de la vostra escola es notarà d'alguna manera com ho esteu vivint tot plegat. La incidència al dia a dia és mínima, com ja s'ha anat informant per part de la consellera, afecta sobretot a primària a l'àrea d'educació amb valors socials i cívics, que seria l'assignatura alternativa.
a la religió i que passi a ser avaluable, això és amb una dedicació també d'una hora i mitja setmana. Un altre petit canvi és que l'àrea de medi s'haurà d'avaluar per separat, per un costat fins a veure-me com a nota global, ara torna a ser, en alguna època ja havia estat així, una nota de medi natural i l'altra de medi social.
Un altre canvi, jo valoro positivament, és que l'evaluació diagnòstica que es feia a cinc anys s'avança fins a tercer. Nosaltres vam optar també per mantenir els mateixos llibres del curs passat. Per tant, els continguts no es modifiquen. I un altre aspecte que potser es podria modificar, però que per part de l'escola nostra, el Canigo segur que no serà així, és el paper del Consell Escolar, que per a mi continuarà sent un òrgan de participació.
es mantindrà. Es mantindrà. Continuarem independentment del que es digui amb la mateixa filosofia que hem tingut fins ara. Teniu alguna cosa dins de l'escola que sigui un repte per aquest curs, algun objectiu concret o alguna qüestió? Tenim diversos. Per un costat és continuar treballant per mantenir aquests excel·lents resultats que tenim a les proves de competències.
96-98 alumnes, que tots els cursos ens assoleixen les competències bàsiques. Mantindre aquests excel·lents resultats és un repte difícil, però per s'inicien altres programes molt ambiciosos, aquest curs, com és el programa TEI, que vol dir Tutoria entre iguals, que és una estratègia educativa per a millorar la convivència escolar. Això afecta d'una manera molt directa els alumnes de 5è de Primària,
i els de tercer, els de cada alumne de 5è de primària, tutoritzem un alumne de tercer. Està bé, és nou això, ho feu de nou, per primer cop? Sí, és un programa que es planta per primer cop i té aquest objectiu, ja t'he dit, de millorar la convivència escolar. No és que sigui un problema, però pensem que amb un centre educatiu hi haurà una tolerància zero, amb tot el que són comportaments...
de petits insults o de marginació de jocs d'algun alumne. Està experimentat, és un programa molt contrastat i molt experimentat. Aquesta zona l'està aplicant també al Col·legi d'Alemanya i el resultat està més que comprovat que són excel·lents. Una altra qüestió que tirarem endavant aquest curs és un programa H, que és auxiliar de conversa en llengua anglesa.
s'ha d'incorporar a començaments d'octubre, això és un conveni que s'assignarà entre l'AMPA i l'empresa que selecciona aquest personal. Tindrà una dedicació de 25 hores a l'escola, per tant també ajudarà a seguir mantenint
aquests excel·lents resultats, no?, i a seguir caminant cap al que realment volem que sigui l'escola, que sigui l'escola realment on es posin les bases d'un ensenyament entrelingüe, no? El curs passat es va iniciar i aquest curs continuarà i es consolidarà, un pla de detecció dels alumnes amb altes capacitats, i això és amb la col·laboració i el suport de l'EAP, que pensam que també és molt interessant,
També l'escola participa en un grup d'experimentació, és un programa del Departament per al Plurilingüisme, tal de millorar també la formació del professorat en llengües estrangeres.
i a part d'altres qüestions com són activitats extraescolars de robòtica educativa, que és una activitat que he tingut també. És nova d'aquest curs, ha tingut una acceptació molt gran de més de 120 alumnes que s'hi han inscrit.
I teniu alguna cosa que us faci falta o que creieu que... alguna mancança per entendre'ns tant pel fet d'infraestructures com de recursos que creieu que calguin que no arribin? O esteu satisfets en aquest sentit? El que intentem fer és que hi hagi recursos que no ens arribin via departament en general, per part del propi centre, per no tindre mancances.
Hi ha alguns respectes estructurals dels edificis millorables. Estan plantejats a l'Ajuntament i penso que estan en vies de solució a mig termini. Però que no afecti el dia a dia, això. Exacte, esteu tranquils en aquest sentit, per entendre'ns. Sí, sí.
Doncs així com comença el curs escolar a l'escola Canigón, hem volgut parlar per conèixer també els reptes per aquest curs amb el seu director, Eloi Sala. Moltes gràcies, Eloi. A vosaltres, eh? I que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, bon dia. Justa la fusta.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Ara passen tres minuts d'un quart de dotze, continuem parlant del nou curs escolar i ara ho fem parlant amb la directora de l'escola Bressol municipal Marreix, la d'Elia Risques. Molt bon dia, d'Elia. En aquest cas no vau començar ahir, no? En el vostre cas ja fa una setmana que esteu en marxa, però per tant, en el cas de ser més petits també, suposo que l'adaptació també és més progressiva. Com està anant tot plegat? Està anant bé.
Nosaltres hem començat ja nou. Com tu dius, és la edat que amb els nens que s'incorporen nous a l'escola, l'adaptació la fem molt a poquet a poquet i de fet no l'acabem fins al 23 de setembre. Per tant, fins al 23 estem en ple procés d'adaptació. Per tant, és això que venen unes quantes hores només, m'imagino, no? Sí, nosaltres comencem dos dies on els nens venen una hora a l'escola i venen amb les famílies.
o amb alguna persona de referència. Estan aquí una hora amb ells, juguen una mica perquè puguin situar-se a l'espai. I després ja comencem amb una adaptació progressiva. Fem uns dies fins a les 12, uns dies fins a la 1, uns altres dies fins a les 3 i després fem tota la jornada. I aquest setembre, que és l'any passat, però n'entren molts de nous i de molt petits.
Sí, entre molts nens nous. Quants en teniu? De nous hem incorporat 8 nens lactants, que són els més petitons, aquests són tots nous. Hem incorporat 31 nens d'un any i hem incorporat 15 nens i nenes de dos anys. Per tant, doncs Déu n'hi do, eh? Més o més molt petits. La meitat de l'escola és nova i la meitat de l'escola és següent de l'any passat.
Suposo que també per les famílies també és tot un procés molt nou. Evidentment els més afectats i els més implicats són els nens, però m'imagino que és un procés molt conjunt, no? Sí, l'adaptació és no només per l'invent, sinó per les famílies i també per les persones que els atenen, per les educadores de l'escola. Perquè és un procés que encaixa d'aquestes tres figures i llavors els nens han de
fer el seu procés, però per una família que s'ha passat tot aquest temps amb el seu fill o la seva filla, que és la primera vegada que fa una separació per deixar-li una escola, que el nen plora i veia tot un conjunt d'inputs que fan que per la família també sigui un procés difícil i que també els va bé fer-ho a poc a poc.
De fet, des de l'escola Barcelona Municipal Marex teniu diferents espais. De cara a aquest curs, teniu alguna novetat, algun objectiu que us plantegeu nou o continuar amb algunes de les coses iniciades en els últims cursos? La idea és poder continuar amb el projecte Famílies, que per nosaltres és un projecte molt important al centre, ja que és la manera d'obrir l'escola a les famílies. Com tu deies, és important qui són els nens,
però tenen molt pes les famílies a l'escola, per nosaltres és un eix de treball molt important. I per tant, la continuïtat d'aquests projectes, a entre d'anys, ja fa molts anys que estan, és una peça clau pel projecte a l'escola. I després tenim altres projectes al centre, alguns que vam iniciar l'any passat, com la relació, vam fer un projecte amb l'escola Montseny, on vam anar a fer una visita a l'escola i els nens i nenes del Montseny van venir aquí a Marrec,
Vam també iniciar un petit projecte, molt petit, amb el centre pilot, que la idea és també tornar-ho a fer aquest any i donar-li un enfoc més de continuïtat durant el curs. Hi ha alguns projectes en vista, sí. De fet, no sé si teniu en relació, els últims anys havíem parlat moltes vegades, de retallades o de complicacions de cara a la gestió del centre. Com esteu ara? Com esteu vivint tot plegat? Teniu moltes mancances? Esteu millor que fa un parell d'anys?
De fet, nosaltres, al nivell de retallades, vam notar-les perquè no tenim la figura de la concersió a l'escola, que sempre havia estat. Aquesta persona es va jubilar i llavors, bueno, és una figura que no es va substituir de l'autor de retallades o a la situació de crisi. La resta, la resta de personal de l'escola, la resta de l'equip de suport del migdia, cuina, feineres,
De la resta no es va tocar res i per tant nosaltres ens manteníem bastant igual que abans. Sí que vam fer un augment de ràdio, que això s'ha mantingut des del moment en què es va fer, però pel que fa a personal estem igual que fa dos anys, no ens van tocar res. Ara tenim una situació de baixa d'una educadora que estem pendents de la seva substitució però que és un procés també normal. I en temes d'infraestructures, esteu bé al centre? Us queda alguna cosa?
En tema d'infraestructura, sempre està molt bé, sí que és veritat que durant aquests últims anys, degut a la dificultat de fer algunes intercaccions, a nivell sobretot de Jordi, sí que s'ha notat que ara cal fer feina en aquest sentit. Però a nivell general també l'escola està molt bé, a nivell d'infraestructura també està molt bé, han vingut a pintar quan alguna cosa s'espalla.
Des de l'Ajuntament també venen a resoldre, és força ràpida. Doncs esperem que continuï així també aquest nou curs. No anirem parlant al llarg de l'any. Moltes gràcies, Delia Risques, directora de l'Escola Barcelona Municipal Marex. Que vagi molt bé i bon dia. Moltes gràcies, bon dia.
Just a la fusta, al magazine del matí.
5 minuts i 2 quarts de 12 estem parlant del nou cos escolar ara de seguida parlarem amb el director de l'Institut de Sant Just, en Jesús Margarit.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Parada sol·licitada, sopà Tex-Mex. Sigui quina sigui la teva nit, NITBUS és el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sé si on. NITBUS, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. NITBUS, perquè si hi vols ser hi puguis arribar. AMB, NITBUS.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. Tres minuts i dos quarts de dotze, continuem parlant del nou curs que ha començat aquesta setmana. Ara ho fem amb el director de l'Institut de Sant Just, Jesús Mararit. Molt bon dia. Hola, bon dia. En el cas de l'institut, el curs va començar ahir dilluns, no? Sí, sí.
amb les alumnes ahir. Normalitat o presentacions? Com comença aquesta setmana? Normalitat, les presentacions molt curtes. Primer ha parlat matí, a partir de les 12 ja van fer les classes normals. Presentacions de professors, però fins a les 3, classe normal, i avui ja normalitat total.
Un curs que no sé si en el vostre cas es presenta amb moltes novetats. Com aplicareu els canvis vinculats amb les lleis educatives? Com esteu vivint? No, per la secundària aquest any l'ONCE pràcticament no se sent. No hi ha cap repercussió. Serà suposadament que bé. Aquest any és impàs i saber una mica com s'acaba aplicant el que s'ha d'aplicar, si s'aplica alguna cosa.
Per tant, per aquest curs 2014-2015, des de l'institut, no sé si us plantegeu, a banda de relacions més generals, els reptes concrets, alguna cosa nova, continuar amb plans que hi havíeu iniciat l'any passat? Sí, perquè més continuar, sempre hi ha projectes i alguna cosa nova que va arribant, bastant seguiment i enfrontament de projectes que teníem i que potser es faran sentir més.
Com per exemple? El de la lectura, perquè estàvem dintre del projecte d'impulsar la lectura del departament. Van començar l'empassat però l'empassat era la precursió a nivell d'equip docent i encara en aquest curs farem una hora de lectura setmanal que anirà rotant durant el horari escolar de l'ESO. De la forma que la setmana que començarem, primer de matí de dilluns, totes les classes deixaran de fer l'activitat normal de la classe per llegir un llibre que s'han de portar als alumnes, que no ha de ser un llibre de lectura obligatòria,
sinó un llibre de lectura per ple. I llavors a partir d'aquest moment la següent setmana serà la segona hora de diuns, la tercera setmana de diuns, i si anem flotant perquè no hi hagi cap professor que es vegi especialment afectat per la mesura, i a la vegada que tothom vegi que deixar de fer la classe per llegir és una cosa important. Que el llibre es vegi a l'aula, no només els alumnes, sinó també els professors, que també que hi haurà de dedicar-lo a llegir llibres per ple.
Una bona iniciativa. Doncs per tota l'institut, és a dir, per totes les cursos... La ESO, perquè la ciutat té el seu ritme diferent, el tamari, l'ecol·ligació... Ja tenen prou feina, no? Exacte. Però la ESO, sí, els quatre cursos i començarem, és el dilluns vinent i fins al maig, perquè s'ha calendat i pràcticament és fàcil de fer, perquè les setmanes que hi ha el curs s'acaben passant-se molt ràpidament. Comencem, però ja gairebé al final de seguida.
Ara, just al setembre, suposo que encara dels alumnes és difícil veure ja el mes de maig. Portem ja que el mes de juliol estaven cansats quasi de fer el curs nou. Arribar al començament de curs és com una alliberació en part i estàs pensant en el futur. Refer els sodaris, fer les coses. Van començar ahir però, de fet, fins al dia 1 estàvem aquí.
En qüestió de recursos, com esteu ara a l'institut? Hem parlat moltes vegades que hi havia coses que no arribaven o que us faltaven coses, com esteu? Continuem igual perquè el pressupost és el que és. L'avantatge és que aquests mesos que estàs mig tancat, els diners anem rebent i per tant pot treballar millor. També hem rebut l'ajut de les famílies.
quan fan la matrícula que també donen una situació diferent. El problema és quan arriben més de gener, febrer, que comença a tenir més despeses de tot i en canvi els diners serveixen sent més baixos que el normal. Tenim aquesta perspectiva, hem fet inversions a la mesura del possible, de coses que havíem de fer, canvis d'aules, canvis de coses, manteniment d'estructures,
moltes coses, petites, però a poquet a poquet anem fent, i l'ajut de famílies quan fa la matrícula, de l'AMPA, que ens ha pagat coses durant el curs passat i que suposo que continuarà col·laborant, i agraïm l'Ajuntament que van enviar-nos la Brigada Municipal de Jardineria per fer una mica... resoldre el problema de la jardineria del pati, que era greu i que no teníem diners per poder-lo mantenir. Vam fer una dedicació de cinc dies o així.
Els dies d'aquest setembre va venir la brigada municipal i ens va ajudar. La veritat és que estem molt agraïts. Per tant, pel dia a dia encara falten coses, no? Sí, sí, això està clar. I s'ha d'anar sempre mirant molt, molt, molt, que faries moltes més coses, però el que hi ha... L'avantatge és que tenim més professorat, però també tenim més alumnes, perquè és el curs que comencem amb uns 600 alumnes. D'un idò. Sí, sí. L'ESO està més plena que mai.
La teàtica també és tranquil, però són les quatre línies a tots els nivells i les quatre amb alumnat a ràtio de 30. Com que fem el desdoblament es nota una mica menys, però... Ja teniu espai? És el problema. Segur de treure espais on es pot, però així... Com que tenim aquesta idea sempre de desdoblar, que hi hagi un grup reduït sempre per a les instrumentals, espero que això també es contribueix a fer més complicat el procés de les aules. Clar. Però bé. De moment, ens hem sortit.
En el cas que dèiem al principi que l'OMS no us afecta, de tota manera algun dels canvis que s'havia parlat aquest any en qüestions de funcionament dels centres educatius, era tot el tema del Consell Escolar, no sé si n'heu parlat a l'institut, si hi haurà algun canvi? No he parlat gaire, suposo que està concretament la renovació, i en principi hi haurà que, més enllà del que dictin la G, suposo que la LEC és bastant determinant, i jo com a director no m'agrada
M'agradaria ser un director que segueixi escoltant el Consell i el paper que tothom complés en un centre, no només la direcció, sinó la comunitat educativa en general, professors, alumnes, famílies, personal que treballa aquí, per tant, veurem... En tot cas, la intenció és poder-ho mantenir, per tant. Sí, sí, la idea és aquesta. El Consell Escolar és un paper molt important en el govern d'un centre escolar.
En tot cas anirem parlant al llarg d'aquest curs. Avui hem volgut conèixer com està començant el curs de l'Institut de Sant Just. Hem parlat amb el seu director, Jesús Margarit. Moltes gràcies, Jesús. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Fins aviat. Adéu, bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso, i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Ara passant sis minuts de dos quarts de dotze que estarà fent tard Túlia d'actualitat i per això saludem el Jordi Farràs, el Jaume Camparaciós i el Pep Quintana. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Molt bé, les vacances a tothom, descansats, pels que han fet vacances. Sí, jo no ho faig mai.
Sí, ja és veritat. Avui jo reconec que se m'ha allargat l'entrevista, però tampoc no es veia massa predisposats a entrar. Estàvem aquí des de les 11 esperant, eh, que ens quedessin aquí. Però dos quarts ja podíeu entrar aquí i així afegir-vos a l'entrevista, exacte. Nosaltres som obedients i fins que la direcció del programa... No us avisa, eh.
En tot cas, veniu un dia més a més amb molta actualitat política. Sí, han començat les escoles. No sé si exacte, les entrevistes les hem fet en clau educativa, però en tot cas, aquest debat de política general, no sé si l'heu seguit, si us interessa, si us fa mandra... Estava començant perquè tot just va ser ahir que el president va fer el discurs i avui venen... Continuen.
Què us va semblar el discurs d'ahir? O el titular que deixa aquest de... Jo tampoc el vaig sentir sencer, però avui he llegit les portades dels diaris ni que sigui. Hi ha aquesta idea que sembla que Artur Romàs va dir que si no hi havia consulta, s'anava ja cap a unes eleccions. Sí, això ja fa temps que està cantat. Però no s'havia dit directament, no, encara? No calia dir-ho, perquè estava ja molt prevista. Sí, però és diferent, eh? Jo crec que si un president diu alguna cosa, encara que s'imagini, sempre és diferent. Bueno, es havia corrodor tot el rumor, ara el programa serà...
que tots els convivis que hi havia d'aquesta feria el dia 9 de novembre ho ve cada vegada més difícil, perquè a més a més sembla que a Convergència comenci a passar al darrere, i sentint avui les declaracions del ministre d'Exteriors, que diu que... El revés ha dit que el més fàcil és suspendre l'autonomia. Exacte. I que no ho descarta. No ho descarti. I s'ho ha dit davant 58 ambaixadors. Ah, molt bé.
Per tant, ara, ens estan posant molt nerviosos els veïns, però bueno, aquest senyor se li podia contestar que ell la vol suspendre i nosaltres volem suspendre-la al d'acord amb ells, està amb ells, ja està. Vull dir, tothom té la seva opinió, però jo els veig molt nerviosos.
i ha tancat per mar, terra i aire. I creieu que servirà d'alguna cosa si junqueres entre el govern com avui s'ha ofert? Avui s'ha ofert però el jefe li ha parat una mica els peus diria jo no? Dic que ho estudiarà. Ja en parlarem després perquè allà diu ara no és l'ocasió.
que no hi hagi eleccions. Tots estan en aquest moment
Hi ha molta gent il·lusionada i suposo que si no es posa el referèndum el dia 9 pot ser un desencant. Però, a veure, jo crec que és una carrera de fons. Sí, ho coneixem pel cas canadenc, per exemple, que és una carrera de fons.
i no crec que, ojalà, aquest sigui l'etapa final, però té una sensació molt que ve que el dia d'avui... És el primer vegada, cap de 300 anys, que s'intenta fins aquí, eh? Fins aquí, exacte. Per tant, ja sabem que voldríem que demà ja es fos, però estem veient altres casos que veiem que és una carrera de fons. I ens hem esperat 300 anys, podem esperar 301,
Jo no voldria, però em refereixo que tàcticament i tècnicament... Jo crec que, aquí ho hem parlat més d'una vegada, que és allò, quin és el subjecte, si no tu som el subjecte per poder decidir... Subjecte o predicat. O són els demés els que es tenen d'autoritzar.
Home, mai t'autoritzaran. Si és per la cara, per guapos, mai t'autoritzaran. Escolta, jo et demano això. Ah, no, no, no. Me'n vull anar a casa. Si ets menor d'edat o major. Tu t'has de quedar aquí. L'excusió és aquesta. És que totes aquestes coses són voltes sobre qui té dret a decidir.
Si tu ja ets menjor d'edat, no cal que et doni permís, sinó que decideixes que te'n vas a viure amb els companys o en un pis d'estudiants. I l'altra cosa és aquesta Europa que tots veiem.
que tampoc té 100 anys. Després de la primera guerra mundial és quan es van fer els estats actuals. I ara té la nostra edat, més o menys. I hem vist alguns canvis importants. I per tant, com es fa tot això? Em costa veure com es pot canviar aquesta Europa que al final s'ha convertit en el mercader.
De totes maneres, jo crec que estan a l'espectativa amb l'excusa que és una cosa interna. I és clar, ser una cosa interna no se valen posar, perquè és un dels Estats membres que té un problema, etcètera, etcètera. Tot i així, ja en veus, que tant en tant surten dient, miri, això es negocia i vostès aquí no se'n van per les galàxies aquestes, sinó que és aquesta galàxia europea.
La gent també està cansada, no? Si estéssim cansats, no hi hauríem anat. Estem estancats, em refereixo a la sensació que no s'avança.
Espera't, que falta, fins al 9 de novembre no cremem etapes d'aquesta manera, que ja estem cansats i esperem que arribem al nou. El Peve ho ha dit, sí que s'ha avançat, la sensació és que no, jo crec que sí que s'ha avançat molt, en poc temps, fa un any, no sabíem, posteriorment es va posar data i feixa i pregunta, ja va d'avantat i ara, fins ara que tothom deia que això era un sofler que duraria dos dies,
Saps que no, i ara ja comencen amb les amenaces... I tot posant casos pujol entremig, que va ser una de les falques importants, que intentaven dinamitar una mica la moral de la gent. La gent ha continuat igual. No ens interessa això, ens interessa una altra cosa més important, que això ja ho arreglarem. Jo crec que durant aquests anys, portem aquests anys de molt moviment, sempre ho havíem tingut,
El primer 11 de setembre que es va fer l'any 78 aquí a Sant Boi hi havia molta gent i l'altre, el següent any que es va fer el millor de persones jo crec que hi va haver un moviment però el que hi ha ara jo crec que ara és una força que tenim als catalans que és una força molt gran encara que no puguem però com a mínim hi som i podem veure les ganes que en tenim de tirar endavant. Però pensa que quan era el millor
No hi havia gens, hi havia amnistia. En aquells moments es van fer una sèrie de coses, però en els anys se'n van deteriorant. I la sensació de colònia cada dia la tens més.
La sensació de colònia va començant per l'ensenyament, continuant per tot. Vull dir, qualsevol ministre d'aquest cap d'aquí ha tractat com una colònia. Crec que s'ha d'acabar amb tot. I justícia i altres estats.
Ara també és cert que estem dins d'una Europa i que l'important seria que l'Europa aquesta que tot havia ensumit algun dia dels pobles pogués ser realitat i no del comerç, perquè demana més el banc alemany. Sí, sí, però... I si anem a Escòcia, els que fan més propagant de compte són els bancs. Aquí el que hem d'aconseguir és que hi hagi un canvi de mentalitat, però primer des de la llibertat. O sigui, aviam,
Plantegem-ho bé, això. Tirem endavant. Després, el que també és molt important, és quin tipus de vida volem seguir aquí, política i social. O sigui, amb canvis importants. Canvis importants, eh. Però també t'he dit, mira, una cosa. Vull dir, mira, tinc una cosa amb tu. Per les regles econòmiques d'aquest país, mira, és una mica preocupant que vinguin tant a Madrid, ja no posant el senyor Feinist i el senyor Lluís Caquet, o sigui, va molt la marxa d'estar a Madrid,
però que més pobana, que coses que un ciutadà teu no sap, com ha sigut el cas de la família Pujol, que els grans negocis es tenien a Madrid. En la qual cosa dius, bueno, estan defensant al president i la nostra economia que els impostos es quedin aquí i després resulta que el gran negoci de la compra dels 1.200 oficines del Santander i no sé què més es fa des d'una empresa de Madrid quan teòricament la gestió era gent d'aquí. Per tant,
Hi ha coses que, a vegades, quan no t'asment com a país, alguns dels que hi tens se'ns cauen per això, perquè dius, bueno, aquesta gent no n'ha pagat tota la posvalor de Madrid, no sé qui. Doncs aquí, quan vas veient coses d'aquestes, el que et sorprèn més és, aviam, ara jo parlo d'una manera innocent, no?, la força de l'economia, que ho arrossega absolutament tot.
Ni moral, ni res. Quan llegeixes, per exemple, ahir al diari veiem alguns dels negocis de Pujol-Farrosola, segons quins altres ambients, companyia, etc.
És clar, dintre d'un món, del joc, de l'oci, etcètera, etcètera, que, evidentment, que és legal. Però vull dir que sorpren aquestes aliances, sorpren que la gent es mogui inocentment, us ho estic dient, per l'economia pura i dura. I això que et diu Carolina, ara fa poc, per un tio de feina,
un barreró, un document d'un cèdit sindicat a una administració pública i tot en castellà i que no li preguntes al gestor i dius que tot aquest capital encara que hi hagi la caixa i hagi vat de servei, tot aquest té la Santa Cooperativa a Madrid. I perquè es fa a Madrid, qualsevol cosa que es faci encara que sigui a Barcelona en un cèdit sindicat en una part important de bars catalans, tot passa per la Càmera de Comerció de Madrid.
Vull dir, aquestes són d'aquestes coses que la gent ha de saber, que s'ha de començar a canviar.
Tenen molta tendència a mirar... Tal com estan les coses no canviaran, aquests poders fàctics que disduïn la manera d'actuar. Però perquè això s'estén més enllà d'Espanya o de Catalunya, que és una qüestió de com funciona a nivell europeu. El sabadell ni m'hi posaré perquè és privat, per tant allà cadascú... Però la caixa que teòricament
Es fa des del país, institucions del país, la fundació i tot, que tingui aquesta mirada acérrima cap a Madrid. Ens ha quedat sense ni una caixa i la que tenim, miram-ho cap allà.
El retable del flotista ja ho diu, eh? El negoci no té cor. L'economia... El capital és el capital i el tenim molt difícil. El capital, que sigui nostre català, ho tenim difícil. A banda de... Però no, no es posen nada a teus, que dins de la casa... M'ho queden encara uns quants mesos.
i el dia 9 n'hi ha vau votar. També altres vegades en aquesta tarda el que fem és parlar de Sant Just, per tant no sé si des d'aquest mes i mig que fa que no ens trobàvem, com ho veieu tot plegat? Heu vist canvis al municipi, exacte, vau viure la Festa Major, heu vist Sant Just molt tranquil a l'agost, heu vist alguna cosa? Més o menys com sempre. Des de la meva edat,
El canvi que hi ha hagut els últims anys.
i tant que hi ha joves, però no els veus tots, però el dia que els trobes tots junts a la festa major, dius sí que n'hi ha. No se'n van. Hi ha gent per tot, perquè, a més a més, jo recordo la passejada, per exemple, que es va fer literària per la Rambla, el centre estudi va fer més folletons que mai, més llibrets que mai, i em varen faltar potser una cinquantena. Ara que dius això, un que tindrien de...
El que hem d'evitar és que al dia de la passejada no coincidim amb el cor de vats. Cada any coincidim en algun indret. Parema haver de córrer sortida el perador perquè arribava tota la comitiva. Hi havia a veure la placa per això.
Sí, el que passa, no ho sé, jo ara també torno a la meva innocència, no? Una activitat com aquesta, la veritat, no és que et digui gaire per s'enjust. Tot i que es limita, diuen, diuen que limiten en els bars segons quina quantitat han de servir d'alcohol en els que hi participen. M'està establert, eh? Sí, però tot i així, trobo que és una activitat que incita precisament en lloc de vida.
Puc comprendre una part teva, però en el fons ara agafes qualsevol programa de festa major. Si has de comparar amb una altra ja hem acabat malament. Agafes qualsevol programa de festa major de qualsevol poble i en diferent nom aquestes lletres produeix. Veus com estem al cap del carrer?
L'excusa aquesta... No, no tinc cap excusa. Estic dient que és una cosa que es va repetint, perquè jo no ho faria, però s'està repetint sistemàticament a tot arreu. Molt bé. I aquí s'ha copiat altres llocs i funciona, i funciona, i el jove hi va.
En part, diu, sobre l'acordisme així, però el jovent, com a mínim, estava una mica controlat en aquest tema, i és una activitat que fan. Jo crec que això de controlar... És el concepte, i són...
els models de diversió que hi ha, que tu no pots compartir-los, hi ha gent que els comparteix, vull dir... Sí, però hi ha diversions i diversions. Escolta, Josep, que no ho defenc, vull dir que no estic... A mi, personalment, no soc que et convenci gens, però si hi ha una gent que ho vol fer i s'hi apunta, llavors... Que ho vulgui fer i s'hi apunti particularment. Una altra cosa és una activitat de la Festa Major.
Si creieu que s'hauria de prohibir. No prohibir, és que ja no s'hauria de programar. La paraula prohibir no m'agrada, senzillament, allò no ho programes i ja està, no ho has prohibit.
Però també és cert que aquests anys, i crec, un dels èxits de festa major ha sigut que ho ha agafat la gent jove. Per tant, és el que ells volen. I jo n'estic veient que fa un moment, Josep. Això és com aquests programes escombraria que en diem perquè la gent ho vol. Però hi ha una cosa, no veient-ho ja està.
Sí, però si no programar l'ús ja està, diria jo. No programar l'ús ja està. Jo soc una mica diferent. Per mi opino que és el jovent el que organitza.
Tampoc hi estic massa amb desacord que no es faci. Aquest any em sembla que hi ha unes 400 joves allà fent-ho. Jo crec que és una activitat que funciona. El botellón funciona sempre. Però és que no és un botellón. Jo crec que la diferència és aquesta.
que el botelló no pot existir fins i tot a la festa que hi ha després, però en aquest cas sí que en principi està com regulat. Jo crec que el plecaire ja està enmeinant i està llegint, jo crec que és una altra opció. Regular el consum d'alcohol ja és una contradicció. Ja ho és. Aquí potser és un tema de peus a la tala molt important. Fa molts anys que ho discuteixo amb la gent. Totes les festes populars d'aquest país
totes, quan s'han pelat a tu i acabant per qui ens vol, una part molt important és finançar a base de l'alcohol. Els bars que hi ha oberts... Els bars oberts hi són tot d'allà. No, estem parlant de bars que es fan expressament... Les colles, les associacions per finançar-se. I ara vaig estar aquest any a Itàlia i vaig anar a veure una festa
I era el mateix. També em vaig quedar sorprès de la quantitat de bar i el poc que hi havia. Entens? Per tant, jo crec que és una discussió que va molt més enllà, que és com es tenen de finançar les festes. Ja et veig molt bé, ja és un punt. Perquè fem ara tu ara... o quan sobres de Sant Just, si no recordo malament la del Drac,
Hi ha una barra, no? I la barra és el que s'hi finança el 50, 60 o la que el mateix. Penses, és aquest el sistema de finançar?
Jo tinc alguns dubtes. Aquest tema ja ho portem de molt temps enrere.
I el jovent que vagi aquí no anirà a la literària. Això també ho hem de tenir clar. Podríem dir que alguns hi aniran, però no n'aniran tots. Ells disfruten d'aquesta manera la seva vida i jo crec que hem de ser una mica oberts. Jo no comparo una cosa amb l'altra. Hem de deixar obert una mica. No he pretès en cap moment comparar-ho.
Potser el problema seria si hi hagués conseqüències negatives i després vagiessis tot de gent amb un estat desfasat. No tinc els números.
del servei de la Caorroja en els actes de festa major. Si tinguéssim un informe de totes les atencions que van tindre, jo no es podria parlar. El que passa que segurament no seria només per aquest acte, sinó per el que deies ara de la barra de festa major o del que es porta la gent de casa. És tot. És un sistema... Una cultura... No, una cultura de finançança. Tots hem sigut joves, tots hem begut, però...
però hi ha un cert abús d'aquest tema que és per poder finançar les festes. I aquí, per mi, és la gran difusió que hi ha en aquests moments d'aquestes temes. Perquè a mi la passejada literària... Bueno, m'ha acabat amb una copa. El cos pot ser un concret, però si tu vols fer un festival de música,
o pot ser qualsevol cosa, i els diners que arriben són pocs i és molt molt car, doncs d'algú t'has d'utilitzar les misses. I les misses actualment surten de les barres. I això pot portar unes conseqüències a la ciutat actual. Crec que hi ha prou psicòlegs i prou gent que diu que això és un problema. A veure, i aquesta és la que tenim ara aquí, quantes psicòlegs la tenen dient que si l'alcohol és una droga dura o no és una droga dura.
que és pitjor que altres que no aconseguien drogues. Però el primer que puc deixar és l'Estat. Sí, clar, seria un altre debat ja aquest, no? Entraríem en un altre... Aquí de la benzina. Bueno, però la benzina, tècnicament, també, contamina els pulmons quan vas pel carrer. Exacte. Tot és un avançament del sistema, no?
No, no, és un debat, a mi em sembla bé, vaig a dir que ha estat bé poder-lo tractar. Dintre d'olda, això de la barra tampoc és que vagin a beure massa alcohol, és una de cervesa i no hi ha res més, o sigui, no els dona ni vodka ni els dona ni... La cervesa té vuit graus, eh. Però la cervesa, ja em diràs, Josep, la cervesa. Jo de petit, tenia 14 anys, em bevia un litre de cervesa. I no he sigut mai alcohòlic. No, jo crec... Però, vull dir, temblor en fet. No, però aquí...
Aquesta discussió és que la cultura de l'alcohol és molt mediterrània.
i nòrdic, més més del país del Cantàbric, que no pas del Matí de Tarragona. No, no, però al veure, al menjar, al veure a casa, nosaltres totes les hores hem tingut, si sopar les agrades teves, el porró, la botella de vi sovata... I tant, i tant. I si a mi em preguntes si tinc consciència de com vaig començar a veure vi per dinar, et diré que no tinc consciència de com vaig ser.
En canvi ara s'ha donat a molta gent que veu aigua i cada setmana surt a veure. Jo crec que això és el que falta. Jo crec que és el gran canvi i t'hi dono el mateix. Són les esterigues, està augmentant una mica l'alcoholisme, hi ha gent jove, tot. Però no ho sé, a festa major crec que seria bo que hi hagués la Carme... Una reflexió. Que intentés...
sempre vista com és. Obrir aquest debat, no? No, obrir aquest debat. Vinga que res, aconseguir les dades de la Queu Roja de com havia anat tot el tema aquest.
En tot cas, ho apuntem de cara a la següent, perquè en aquest cas ens queda lluny. Aquest any comencem malament, t'estem posant 10 euros. No, no, ja és això. Tornarem d'aquí dos dimarts, com sempre, cada 15 dies a aquesta tertúlia. Ja sabrem si el senyor Marga ha tingut raó o no.
A veure què tenim. Potser es diu Margalló, però s'ha tret l'accent. Jo es diu Margalló perquè Margalló seria català. Hi ha aquell famós mig d'any que es diu Antonio de Campmany. Sí home, el senyor Campmany i tant. Que fins i tot quan vas passant es veu al carrer Antonio de Campmany, que sembla que és el seu avi.
El que ja ha renunciat completament a... Doncs anirem parlant. Moltes gràcies, Pep Quintana, Jordi Farras i Joan Macaprasis. Tornem d'aquí 15 dies, com dèiem. Que vagi bé i bon dia. Bon dia. Molt bé, bon dia. Mitja minut i arribem a les 12 en punt del migdia. Per tant, el que fem com sempre és connectar les hores en punt amb el bitlletí de Catalunya Informació, després el dels enjust notícies, i tornem després a més coses. Que vagi bé, fins ara.
Sóc l'Esta Miquel Iceta. Són les 12.
Esquerra Republicana demana entrar al govern per blindar la consulta del 9 de novembre. El president Artur Mas rebutja de moment l'oferiment. El PSC també s'ofereix al president per evitar eleccions anticipades. Oriol Junqueras, sense concessions, assegura que si els partits sobiranistes renuncia a la consulta no són dignes de la confiança dels ciutadans, mentre que Miquel Iceta demana al president que prevegi la consulta en els pròxims dos anys i en el marc de la llei.
El ministre d'Exteriors, Margallo, assegura que, si cal, el govern espanyol suspendrà l'autonomia de Catalunya perquè no es faci la consulta, confiant que la setmana que ve s'acabarà tot amb la presentació dels recursos a la llei de consultes i la convocatòria del 9N. I el president de foment del treball alerta que el clima polític entre Catalunya i Espanya ha arribat a temperatures massa altes.
El nombre de llars catalanes que no es poden mantenir a una temperatura adequada s'ha duplicat des de començaments de la crisi i s'ha triplicat el nombre de famílies que destinen més del 10% dels ingressos a factures energètiques, ho diu un dossier de la taula del tercer sector de Catalunya.
Ukraine proposa fer eleccions a les regions separatistes de l'est del país el 7 de desembre, on ja amb vigor un precari al to al foc, el Parlament de Kiev ha votat també un projecte de llei per donar més autonomia a les regions rossòfones de Donetsk i Lugansk. I el temps ha solellat a bona part del país. Temperatures altes a la tarda creixeran els núvols preponent, que acabaran descarregant ruixats i tempestes que poden ser fortes a última hora i de matinada, localment amb calamarsa o pedra.
Ara passen dos minuts de les 12 del migdia. Bon dia a tothom que us està parlant, David Casablanca. Segueix-nos als tuíters temàtics de Catalunya Informació, per accedir directament a la informació que més t'interessa.
I continuar, a aquesta hora, el debat de política general al Parlament amb la intervenció de Miquel Iceta. Anem directe al Parlament, Ines Ebat. Bon dia. Bon dia i escoltem les últimes paraules del tòrguer per a Ciutat Líder Socialista Miquel Iceta. El que li demanem és que fem el màxim esforç possible per treure el rendiment que els ciutadans necessiten per fer front a les seves dificultats. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. El Banc de Sang i Teixets tornarà aquesta tarda a Sant Just. Durant les vacances acostumen a baixar els nivells de sang del banc i és molt important tenir reserves suficients. Tot i que ara les reserves estan en un nivell normal, amb sang disponible per a 7 dies, no s'ha de baixar la Guàrdia.
De fet és un procés molt senzill que només dura uns 20 minuts. Poden donar sang a totes les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. Si voleu donar sang ho podreu fer aquesta tarda al Casal de Joves de dos quarts de 5 a dos quarts de 9.
Més qüestions, el celler de Can Mat ha començat el curs amb un tas de formatges i vins. Serà demà dimecres a la tarda al centre cívic Joan Maragall. En concret, és una degustació de formatges artesans catalans de llet de vaca maridat amb vins. El tas serà de 2,47 fins les 8 del vespre i costa 9 euros amb 73.
El Centre Cívic Joan Maragall serà precisament un dels espais de Sant Just on el celler de Can Mata programarà més activitats a banda del Casal de Joves. El dia 1 d'octubre, per exemple, arrenquen els tastos de vins al Casal. Per totes dues activitats s'han de fer inscripció, prèviament, als equipaments.
I un apunt més per recordar-vos que el sopar de motxilla de les Seas donarà el tret de sortida oficial al curs de l'entitat. Tindrà lloc dissabte al vespre i homenatjarà els socis que celebren 25 i 50 anys com a membres de la secció. El 2014, de fet, és un any de celebracions per les Seas i és que comemora 80 anys de la seva creació i 50 de la represa de la seva activitat després de la Guerra Civil. Per poder dur a terme aquest homenatge, el sopar començarà una mica abans de l'habitual a dos quarts de nou al Pati del Roura.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició migdia a la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Bon dia. You can see that you're being surrounded every direction
Love was just something you found to add to your collection. It used to seem we were number one, but now it's down so far away.
L'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç
Now the city lights out the sun That you know is rising You can show me the work that you've done Your fears have been disguising Is it just me or is everyone Hiding out between the lights
Just a simple meeting of the minds in a way
To call that heaven surrounds you in every direction. Cos there's someone behind every hand and you've made a connection. And now we're free to be number one. The morning isn't far away. I had a dream we were holding on and tomorrow has become today.
Desire's higher.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Ara passen 9 minuts de les 12 del migdia.
Un moment ara per tornar a sala de la Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Què tal? Ara per parlar de l'Almanac del Cordill d'aquesta setmana. Sí, efectivament. Tenim doncs el Centural, que ja és un clàssic. Per tant, diu que dilluns va ser Sant Dolors i Sant Estel.
El que passa és que per Setmana Santa també se celebra els dolors.
El dimarts, que és avui, Sant Sabrià, Santa Imelda, Rogeli i Corneli. Conec Rogeli? Conec Sabrià? Ostres, jo no. I Corneli tampoc. Aquests els veig una mica més difícils. Imelda no, però Rogeli sí. I Sabrià també. Havíem estat junts amb el Sabrià.
El dimecres, que és demà, Ariadna, Nadia i Melda. Ariadna, en coneixem. Nadia, Nadia també. També en conec algunes. I dijous, Sònia, Sofía, Ferriol i Irene.
Sònia coneixem, Sofías també coneixem. Ferriol ja és més difícil. Jo conec algun, sí. Jo també em sona de conèixer algú que es diu Ferriol. I Irene també. Sí, aquest és més habitual.
I divendres, mira, Sant Janer, Sant Nil, al fons d'Orozco. Al fons d'Orozco, no, m'he de dir que al fons d'Orozco és bastant llarg per fer la targeta de visita, no? Doncs Nil, conec un Nil que és americà.
I es diu Nil. I Janer... no sé, em sona... Janer? Ostres, és una mica estrany aquest. G-E-N-E-R, Janer. I aviam, el dissabte, doncs, Càndida, Quim ja està aquí. Càndida, conec Càndides. Una Càndida. Quim amb K és la primera vegada que veig que hi hagi un sant que sigui Quim amb K.
Quim amb K? Ah, mira, no ho sabia. Tampoc. Conec algun, eh, també, però no sabia que existís al seu sant. No, no, però conec algun Quim amb K, però pensava que s'ho feia dir o que s'havia canviat, però veig que existeix com a sant i tot. Existeix com a sant i tot, ho posen amb K. I després, Òstaki. No conec, em sona el nom, evidentment, però no em conec. I diumenge, per acabar, diu que és el vall de Serrallonga a Sant Hilari, fan un vall del Serrallonga,
I després els sants són Sant Mateu, Sant Etdèvora, Sant Jonàs i Santa Salina. Coneixem Mateus, conec con etdèvora. Sí, jo també. Jonàs no, i Salina tampoc. Amb la Salina és molt difícil, aquest. Sí, però alguns poden ser molt difícils. No, no, difícil de conèixer algú que es digui així, no, perquè no ho havia sentit mai, tampoc. Però bé, ja tenim els sants. Allò que diem sempre, si hi ha algú, doncs ha sentit aquests sants i té algun amic o amiga.
que se'n recordi de felicitar-los. Anem allons pels consells que ens dona sempre l'Helmenac del Cordill. Que diu, fum per fum igual a perfum. Qui estima el fum? Diu ben poca gent. Però hi ha fums i fums.
N'hi ha dolorosos, necessaris i purificadors, com el fum de branques seques de plantes aromàtiques. Proveu de secar ures branques d'espígol o farígola, cremeu-les i escampeu el seu fum olorós per les estances de la casa. Aquest fum purifica i renova l'ambient.
El fum purifica i ambienta el fum.
Sí, sí. És una altra opció, no? Una altra opció, sí. També diu que és temps de mores. Fosques i dolces en podem fer xarops, compotes i melmelades. Colliu els marges dels camps i dels camins menys transitats. Llavors vol dir que tindran menys pols o... En fi, hi ha llocs que no els has de rentar. És veritat. I rentar ben bé quan arribes a casa.
Diu que al començar la tardor podem veure les oranetes, els fils de telèfon o els cables elèctrics com si s'agrupessin per reprendre el viatge de tornada a les terres càlides de l'Àfrica. És el moment que ja començarà la migració. Diu que durant l'edat mitjana, parlada foc, aquí hauria parlada casa.
llar o domicili. Un foc era una vivenda que estava lligada a un senyor feudal a través del dret del fogatge. Aquí, quan nosaltres mirem els documents antics, per exemple, de Sant Just, és a dir, que hi havia tants focs a Sant Just, vol dir que hi havia tantes llars. I cada foc hi podien haver tres o quatre persones, per exemple. No ho havies entès mai així. Sí, doncs aquí tenim els llibres d'història
que parla dels cens que es podia fer fa dos segles, etcètera, i et parla dels focs que hi havia aquí a Sant Just, en general. O sigui, era la manera d'anomenar un lloc habitat, una casa, més ben dit, no? I llavors es feia un càlcul aproximat de la gent que podia viure en aquests llocs. Hi ha tants focs que corresponen a tants habitants. Podríem dir d'aquesta manera, no? Curiós, sí. La malvasia diu, ara ja passem ara al vi,
La malvasia és un vi blanc d'alta graduació que envelleix durant quatre anys amb botes de raure. Aquesta beguda apareix unes quantes vegades a Tirant lo blanc, la novel·la de cavalleria més important de la literatura catalana. Sí. O sigui que malvasia...
No recordava el nom aquest, eh, en concret. La malvasia, sí. A mi un dels noms que m'agrada més del Gran Lloblanc és Plaer de ma vida. Sí, i tant. I això, mona noia, és que és el màxim no dir Plaer de ma vida, ja és tot, no? I diu, llavors, una reflexió, que diu, cada fracàs ens ensenya alguna cosa que havíem d'aprendre. Això diu els Charles Dickens.
Sí, clar, quan tenim un fracàs és que ens hem equivocat amb allò i així aprenem a no tornar-hi a caure. És una manera de veure-ho, sí, sí. Exacte. Molt bé, doncs fins aquí tenim l'Almanac del Cordill. Perfecte, d'aquesta setmana. Tenim un parell de frases per mirar aviam quin ens pot fer més goig o menys. Diu, un país que es diverteix amb la vexació d'animals és un país que es troba encara a mig civilitzat. Això ho diu el Sebastià Alsamora.
Si seguiu el diari ara, trobareu cada dia un article molt interessant. Repeteixo, un país que es diverteix amb la vexació d'animals és un país que es troba encara a mig civilitzat. Aquesta és una. I l'altra seria, mai podem recobrar completament allò que hem oblidat i potser això sigui bo.
Mira, està bé també. De qui és aquesta? Aquesta de Walter Benjamin. Aquest senyor ja és del 1800. Bueno, va néixer el 1892 i va néixer el 1940, l'any que vaig néixer jo. Per tant, vull dir que podem triar una de dues. La que faci més gràcia. No ho sé, m'agraden totes dues aquest cop. Tu quina et convenç més, Pep? No ho sé, avui potser aniria pels animals.
Vinga, sembla bé. L'altre dia vam parlar de la memòria amb el tema dels estius, així canviem una mica de tema. Perfecte. Molt bé, Pep. Doncs ho deixem aquí. Tornem dimarts que ve. Que vagi molt bé. Bon dia, bona setmana. La informació més propera al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
5 minuts i un cordonat al migdia, no, passen 5 minuts de fet d'un cordonat al migdia, són les 12 i 20 i saludem aquesta hora la Roser Sor, bon dia Roser, què tal?
per parlar de moda i noves tendències com estem fent aquests últims dies.
De fet no, és el segon dia, comencem tot just a parlar de... Sí, sí, sí, avui és el segon dia. Ara estic aquí encara... Ubicant-te, no? Ubicant-me encara amb aquest tema. Doncs presenta'ns una mica el que farem avui, Roser. Doncs com que vam parlar el primer dia, parlaríem de moda, tendències, de blogs, vam parlar de moltes coses, ens queden moltes coses per parlar, ja que aquest tema és un tema que s'està aportant per totes les xarxes socials, i avui voldria remarcar blogs de moda, que és el tema que vam començar,
Exacte, sentar-nos en alguns, ja portar alguns exemples. Portar alguns exemples de quins estils hi ha i d'on venen i d'on són, perquè la majoria són noies, n'hi ha de nois, però ja en remarcarem algun més endavant de noi, però la majoria són noies, ja que és veritat que tot el tema de la moda va més relacionat amb les noies que amb els nois. Sí, sí, a mi m'ha sorprès, Roger, que m'ha dit que em porto uns quants i hi ha tot un món que realment desconec del tot, perquè em portes aquí
Fins a 20 blocs dels més influents hi ha casos molt curiosos, no? Doncs sí, és que tenim dues paraules claus que són street style i hit girl. Això ens ho hem d'apuntar, eh? Són els nous conceptes que hem de saber si volem estar al dia de la moda.
i més que res per tot aquest tema dels hashtags i tot això com funciona, la gent funciona a vegades amb paraules amb anglo... com se'n diuen amb aquestes paraules que es fan renom a tot el món i s'utilitza a tot el món aquest termi. Doncs parlarem de la que vam parlar l'altre dia, la més influent i fa molt de temps ja que...
Què hi és? Es diu Chiara Ferragni, és una noia que té ara actualment 24 anys, crec que en té uns quants més però si fa no fa. És un estudiant de dret que li agradava molt la moda i va començar a crear el seu propi estil.
Marques conegudes com Zara, Mango, H&M i això va començar a fer uns conjunts i ella mateix amb el seu propi estil va començar a fer moltíssimes fotos. Justament va començar ja que el seu nòvio, el que ja no té ara, era fotògraf i llavors va fer tot un conjunt que una bona foto amb una bona imatge
i amb un bon conjunt una mica arreglat, doncs que deixin les fotos molt presentables. De manera que ella va començar a dir que a mi això m'agrada. No sé si ha acabat la carrera o no, això és una cosa que encara no... De fet no deu ser tan important, segurament va fent i és secundari. És secundari totalment, ella segurament va fer la seva carrera, suposadament ha acabat, però ja no es dedica a això, absolutament no es dedica ni al dret ni a ser abogada ni res d'això.
A partir d'aquí ella va crear el bloc en el 2009 i va començar d'aquesta manera, a fer les seves creacions. I ara actualment és un icono de moda, fa programes per als Estats Units, inclús de presentadora, tot un conjunt de coses que inclús les marques paguen perquè ella desfili com una model normal
però era una noia del carrer, com qui diu. Va ser model, ni filla de tal, ni... Un dissenyador la va trobar i va dir, mira, com passa en molts casos allò... Aquests descobriments, no? En aquest cas no és així. No és així. Va començar així, a partir de les fotos, tothom va començar a seguir-la, tothom va començar a comentar, a repar totes les xarxes socials, i a partir d'aquí es va començar a tenir molts, molts, molts, molts seguidors, i ara les marques, el que et dic, doncs la paguen, la conviden a tot arreu, i es dedica bàsicament
A viatjar pel món, amb tots els desfilis, ja sigui Nova York, París, Milan, Madrid, ha vingut a Barcelona, inclús en el cas de la Breta amb bateria no es fa, però la 080 la vam tenir l'any passat o fa dos anys, la vam tenir aquí a Barcelona. Vull dir que és una àvia que no ha parat per tot el món i només fa que fer fotos a tota la ciutat.
És molt bonica aquesta noia. Estic mirant el seu blog, tot s'ha de dir, no? Que suposo que detall important. És molt guapa, també tot acompanya, evidentment, que a vegades, que he vist jo, de moltes noies no tenir un aspecte molt brillant, però amb un bon conjunt, un bon maquillatge o unes bones fotos, ens ha quedat un conjunt bastant bonic de veure.
I llavors parlem d'una altra, és una mexicana que es diu Juli Serignana. El seu blog o Instagram en aquest cas és Sincerel Juls. I ella també va començar igual que la que era Ferragni, va començar el 2009, el seu blog.
I ella també explica una mica els seus outfits. Outfits, que això vol dir el que portes, no? El que porten dia a dia. És com el conjunt, diguéssim. Avui qui m'hi ha fet un conjunt de samarreta amb camisa o camisa i pantaló, bueno, una mica així. Ellos es fan uns conjunts i els es penja. I aquesta explica més les seves experiències, de manera que ella també fa com un recull de...
del que fa dia a dia i a part de les fotos i això, explica d'avui he anat aquí, avui he anat allà, m'han convidat aquí... Clar, de fet, ara estic mirant una miqueta safardejant aquest bloc i veig que fins i tot pot penjar una foto en una piscina, les maduixes i simplement unes xancletes, no?
Sí, doncs fan un cuny pas el que et dic que a vegades, aquí no sé si et sortirà, però ja s'ha convertit en un món que qualsevol cosa que pengi en l'etiqueta de manera que la marca es pugui reflexar. Són les xancletes de marca, per tant suposo que ella està patrocinada per aquestes xancletes, fa fotografies d'estiu per entendre'ns i la marca és publicitat gratuïta. No perquè li paguen, no suposo.
de totes aquestes bloggers que ja és la manera de promocionar-la. O sigui, ara elles són muses de molts dissenyadors. Què vol dir? Doncs que, bàsicament, com que tenen tants seguidors, són de tant renom, evidentment, que una marca com Zara o les més conegudes com Chanel, Prada, són conegudes mundialment. Però, una sola peça, com has dit bé dir, una xancla, o ja sigui un bolso, que només sigui, per exemple, edició limitada, doncs fan... doncs...
ho donen en aquestes bloggers de manera que ho promocionin per tot el món i llavors etiquetin o facin la menció d'aquest producte. En aquest cas, per exemple, ara s'està posant molt de moda, amb moltes models i amb moltes bloggers, la marca Burberrys ha creat com una mena de ponxo, no és ben bé un ponxo, és com una bufanda molt gran que es fica a sobre i et posa com a algo exclusiu les lletres, les inicials del teu nom i el cognom.
De manera que és com un producte exclusiu que s'ha fet, ha fet una producció de tants ponxos per tantes persones. Per exemple, per aquesta noia la que ha de fer Ragni, per aquesta noia i per moltes models, com ja sigui la famosa Kate Moss o Cara de la Vinc, moltes models que són exclusius i de manera que ho han penjat a les seves redes socials, no ha sortit a la venda
i és una manera de promocionar-se, ja que aquesta gent no posa un producte a la botiga si fa la col·lecció que treu, sinó productes exclusius i es poden promocionar d'aquesta manera.
promocionar-se de les marques. Fins ara una revista de moda que em sorprèn que les primeres 20 pàgines, per entendre'ns, potser són de publicitat, però que el tipus d'imatge en realitat és gent vestint la roba que anuncien, perquè em refereixo a la publicitat gràfica, és diferent si parles en televisió o el que sigui.
que en el fons la gent gairebé mira la xarxa social, t'apareix una noia amb aquesta promoció, suposo que potser està igual de ben pagada que la publicitat gràfica, però que és curiós. Com ha canviat la generació abans que potser el que dius, molta gent que segueix comprant les revistes ja no segueix comprant pel simple fet que potser
A l'hora de mirar una red social pots veure aquells productes exclusius que a la millor t'interessen més, que comparteixen tota una revista que val 5 euros, que la meitat és publicitat, que realment pots veure noies que ho porten. I a més els agrada això que dius, per exemple deies que aquesta noia que estàvem parlant de cinc serlígils que inclouen també marques més low cost, cosa que suposo que fa que també atrapi a més gent.
Clar, llavors, hi ha productes estrelles, com he dit això, de manera que també fa que, com tot fa aquests deu últims anys, que tot s'ha portat per modes de, ah, ho porta, jo també ho vull, de manera que fan com productes exclusius, ah, com que ho porta aquesta, jo també ho vull. Sí, sí.
I no està a la botiga. I a tot això, el que has dit tu de marques low cost, jo em volia parlar també, és que tot això quan comencen, elles només es basen en aquestes marques. Perquè són super conegudes i totes aquelles marques conegudes les han...
Les conegudes em refereixo a Janel, Prada, marques moltes de gran luxe, de nivell acquisitiu molt elevat, que un qualsevol potser no es podria permetre, com aquestes noies en el seu moment, que fa tants anys no tenien nivell adquisitiu, no tenien una feina estable, o si tenien diners era pels seus pares.
Que són molt joves, no? Més o més vols dir? Que són molt joves. Allò es començaven amb peces molt senzilles, de marques molt low cost. Low cost em refereixo no del mercadillo, que potser sí, que també n'hi ha moltes que ho porten, però... És el teu mitjà de transport. Parada sol·licitada, ja sé si on. NITBUS, 17 línies que connecten tota la nit 18 municipis metropolitans amb una freqüència de pas de 20 minuts. Parada sol·licitada, última estrena. NITBUS, perquè si hi vols ser, hi puguis arribar. AMB, NITBUS.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes, conorats... Fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiu.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Aquesta hora és moment de fer la secció jurídica amb la Sílvia Mas Mitjà.
Per parlar cada setmana de diferents qüestions vinculades amb el món del dret, avui ja que és setmana en què tornen a aparèixer els jutjats als diaris, hem creu-t'ho per tu, doncs creu un bon moment per repassar una mica aquestes definicions d'alguns termes que de vegades anem sentint, com per exemple imputat o algunes qüestions que de vegades no les entenem del tot, que les identifiquem amb una cosa concreta i en volen dir una altra. Per tant, doncs posant una mica de llum a tot plegat, Sílvia.
aprofitant el tema del cas Pujol, m'agrada que diguis que és acció jurídica, parlarem de temes jurídics, no farem la nostra valoració o opinió personal. Exacte, ens entrarem en la part jurídica de tot plegat, no? Exacte. Perquè avui surten els diaris un parell de titulars dintre d'aquesta notícia, un és el tema de les mesures cautelars. No sé si vosaltres sabeu el que significa,
Jo crec que no perquè no ho anem sentint i de vegades, jo no sé si hi refereixo personalment a qüestions vinculades amb quan t'embarguen els vents per mentrestant o si és que et fan un seguiment, reconec que no sé ben bé què vol dir. Sí, has dit una paraula molt important, que és mentrestant. A veure, les mesures cautelars són unes mesures que s'adopten durant el procediment judicial
per tal d'evitar un dany en el futur. Llavors, el que tu dius està molt bé i és que quan hi ha, per exemple, com pot ser aquest cas, un delicte econòmic o hi ha un perjudici econòmic a una tercera persona, es poden demanar, com a mesura cautelar, una fiança. Què vol dir? Doncs que aquella persona ha de depositar uns diners als que estimi el jutge oportun en el jutjat i vol dir cautelar perquè no vol dir que allò sigui la condemna i no li en retornaran.
Potser quan arribi al final del procediment li retornen, depèn de la quantia, potser que li retornin tot si al final no el condemnen o potser que aquests diners ja no els veu. Què passa? Que és per estalviar que persones, per exemple, amb aquests diners,
Acabi tot el procés judicial, arribi el judici, hi hagi una condemna i aquests diners ja no apareixen enlloc. Llavors d'aquesta manera s'ha de demanar una fiança. Normalment la fiança es demana per... diuen...
Volem que vagi a presó provisional, però per estalviar la presó provisional podem demanar fiança econòmica. Les mesures cautelars aquí podrien ser vàries. Com hem dit, és la fiança econòmica, podria ser presó provisional i després hi ha un altre tipus de mesures cautelars com pot ser per exemple en temes de violència de gènere, que ja anem a un altre tema, però per exemple un ordre d'allunyament.
Això seria també una mesura cautelar. Exacte, vol dir que aquella persona no està condemnada, però provisionalment, per estalviar un dany durant el procés, el jutge pot adoptar aquestes mesures. Què passa? Que en el cas Pujol concretament, el Ministeri Fiscal, que és qui està portant l'acusació particular, no ha demanat cap mesura cautelar. Amb el qual el jutge no ha posat cap. Llavors, no hi ha ni diners depositats, ni tampoc hi ha presó provisional. El tema de la presó provisional també
poso un exemple molt clar. Un estranger que no té domicili aquí i que ha comès un delicte bastant fort. Doncs llavors, per evitar que s'escapi de la justícia, aquella persona està en presó provisional fins al dia del judici. Que el condemnen, imagina't que el condemnen a 3 anys de presó i ha complert un any i mig de presó provisional, això se li resta de la condemna després.
El tema de mesures cautelars és això. Deu-n'hi-do. Ara que ho hem entès una mica perquè sempre són aquests termes que apareixen que els anem dient però que potser no sabem què volen dir en realitat de fons. És cautelar i ve a dir que és provisional. És durant el procés a tota una sèrie de mesures.
que no ha volgut declarar respecte al seu pare.
Hem d'entendre que el fill va com a imputat. Ha fet una declaració com a imputat. Què vol dir? Doncs els imputats tenen una sèrie de drets. Molt senzill. Tenen dret a, si és estranger, a tenir un interpret. Té dret a, si ha assistit per un metge, si no es troba bé. Té dret a un advocat.
i té dret a no declarar o a no contestar algunes de les preguntes que se li formulin. I té dret a no declarar en contra d'ell mateix. Llavors, aquí, en aquest cas, el que tenim és que, per una banda, com és imputat, té dret a no contestar algunes de les preguntes, però a més té una doble condició. I és que, a més a més, té el dret de no declarar en contra d'un familiar.
Llavors aquí s'ha acollit el seu dret i per això no ha contestat algunes de les preguntes relacionades amb el seu pare. Per exemple, si fos un testimoni passaria el mateix. No tindria el dret com a imputat de no declarar, però sí com els testimonis tenen el dret a no declarar en contra d'un familiar.
D'acord, ell compleix com els dos requisits i és que per una banda és imputat i pot no respondre a alguna de les preguntes i a més a més el seu familiar pot acollir-se a aquest dret i no declarar en aquests temes.
M'ha aparegut una cosa més que no sé si quan la sentim no sabem si es pot fer, si està cometent algun delicte o no està complint la llei. Sí, sí que ho pot fer. I per recordar una mica el tema de la condició de la persona segons el procediment,
Clar, en aquests moments està com a imputat. Fa un temps fèiem menció de les diferents etapes del procediment. Quan una persona és denunciada, és denunciat.
Quan aquesta denúncia arriba al jutjat, aquella persona és imputat. Hi ha un procediment inicial que és de diligències que el jutge està practicant per investigar. És una investigació, la policia ja s'ha fet i s'ha tancat a la comissaria i això arriba al jutjat i el jutge el primer que fa és investigar abans de celebrar el judici. Aquella fase d'investigació està com a imputat.
Quan després arriba el moment en què el Ministeri Fiscal ja ho té clar, hi ha indicis suficients, hi ha proves d'aquella persona és autor i responsable d'un delicte en concret, llavors es fa una acusació, llavors passes a ser acusat. I després es celebra el judici i si la sentència és condemnatòria, ets condemnat. I aquella sentència condemnatòria arribarà després a una fase que es diu execució, d'execució de la condemna, llavors tu ja ets penat.
Si arriba el judici i hi ha una absolució, és com si no t'hagués passat res. Si has tingut uns mesos de la teva vida amb un procés judicial però no tens antecedents penals, és com si no t'haguessin parat mai. Clar, no val, no? No val. Per així dir-ho d'alguna manera. I després,
El tema de la imputació, m'he fixat que parlaven de delictes de blanqueig de capitals i fiscal.
Tot practicat, no hi ha totes les diligències practicades i no es pot fer una valoració final. Però inicialment, quan tu declares d'amendar el jutge, un altre dels drets és que t'informin de per què has passat allà, imputat de quin tipus de delicte. Llavors, per allò que es veu inicialment, ho han obert per un delicte de blanqueig de capitals i per un delicte fiscal.
mirant el codi penal sense fer un estudi a fons, perquè després hi ha molts articles i després hi ha moltes circumstàncies que són variables. Així en termes generals, perquè la gent sàpiga una mica, el Blanquetx de Capitals tindria una condemna, si fos condemnat, de 6 mesos a dos anys d'apressor.
Però per tant si no hi ha antecedents no hi ha presó, no? Exacte, molt bé. Ja m'ho sé, ja m'ho he pres això. Un dia vindràs tu i faràs aquesta sessió. Sí, sí, molt bé. Si no hi ha antecedents i la condemna no supera els dos anys, molt bé, no van a presó. Si fos dos anys i un dia sí que aniria directament a presó.
I aquest dia es pot dir que és molt important i per tant que les condemnes aquest dia va d'una cosa a l'altra, no? Són molt importants, però clar, en el Blanquet de Capitals, si ens fixem de 6 mesos a dos anys, no et poden ficar dos anys i un dia, perquè llavors s'està extralimitant, el Codi Penal no ho preveu i seria il·legal aquella condemna. Però què passa? Que normalment el Blanquet de Capitals ve acompanyat amb els delictes al costat, no?
I en aquest cas li imputen també un delicte fiscal, i aquest sí que ja és una mica més greu. Demanen com a condemna d'un a cinc anys d'apressor. Jo entenc que, depenent de la quantia de lo de fraudat, i tenint en compte que són persones públiques i que tenen algun tipus de càrrec així públic, doncs estaríem a la part superior d'aquesta franja. D'un a cinc anys, la part superior, la meitat superior, seria de dos anys i mig a cinc.
D'acord, de dos anys i mig a cinc, amb el qual aquí sí que demanen pressó i s'hauria de complir si demanen més de dos anys. Qüestions aquí, vull dir... un exemple molt clar. Jo he robat durant... imagina't que jo vaig a deu cases. Durant deu anys, cada any he entrat en una casa a robar.
i a mi em jutgen pel robatori de les deu cases. Jo el que entenc és que cada robatori és un fet delictiu. Hi haurien deu robatoris amb el qual deu condemnes i estaríem a la franja del robatori. Jo entenc que el delicte fiscal seria el mateix. No val que m'estiguin investigant vint anys enrere, quinze o deu anys,
i com que només hi ha una investigació i només hi ha un únic procediment judicial, només hi hagués un delicte. Jo entenc que cada cop que hi ha un fet delictiu se li ha d'aplicar el delicte i la resposta penal, la condemna corresponent. A simple vista penso que és molt poc, perquè d'una a cinc anys, depèn del que hagi tret, si el demanen ni que sigui tres anys,
amb una quarta part de la condemna ja té permisos de sortida. Perquè amb dret penitenciari la llei és aquesta també i és igual per tothom. Permissos de sortida i després en poc temps també li donen el tercer grau i comença a sortir ja en la condicional. Llavors surt a compte. Si sumem quantes vegades, quants fets delictius n'hi ha, ens acumularien aquí les condemnes.
I una cosa molt important també amb el delicte fiscal, que jo crec que potser al final és el més important també que el tema de la presó, és que amb el blanquetge capital no diu res, diu de 6 mesos a dos anys de presó, però en el delicte fiscal és presó i, perquè a vegades el codi penal diu presó o,
Les dues coses. Són les dues coses, espresso i multa. I la multa et parla del sextuplo de la quantia. Jo entenc, la quantia defraudada. Clar, 6 vegades la quantia defraudada pot ser molt. Sí, no? Sobretot perquè pot ser una quantia defraudada bastant alta, no? Exacte. I aquí ja sí que fico una valoració personal. És que amb el tema de la fiança, doncs no sé jo,
segurament que en el procés o no hi ha indicis suficients o a veure a què, perquè clar, si el Ministeri Fiscal, que és l'acusació particular, no ha demanat fiança, és perquè ho ha de tenir una mica clar, perquè si no, som molts diners, estem parlant de molts diners. I una altra qüestió que em sorgeix aquí també, que això ja també seria d'estudir més a fons, perquè el Codi Penal té unes regles, però després tot no és dos mesos, són quatre.
Aquí el que et diu Codi Penal és que quan et condemnen a una multa, si tu no complices aquesta multa, t'ho substitueixen per presó. Però la regla és molt fàcil normalment, perquè et diuen que de dues quotes impagades de multa és un dia de presó. Molt senzill. Normalment el Codi Penal et diu que per unes lesions o per un robatori, sis mesos de multa,
a una quota diària de tanto. Tu ja saps que són 6 mesos de multa, després fas les comptes i ja es diu 5.000 euros o 2.000, el que sigui. Ja ho calcules. Però què passa? Si jo aquests 6 mesos, aquesta multa jo no la pago, jo sé que automàticament si no he pagat econòmicament, si no he pagat la multa, tindré pressó. Llavors són cada dos quotes, que són dos dies impagats, un dia de pressó. Si tinc 6 mesos de multa i no pago, 3 mesos de pressó.
Què passa? Que en aquest cas, jo estava així, doncs ens haurem d'anar a la jurisprudència a veure què passa en aquests casos, perquè clar, el sextobló de la guantia... Se n'aniria fent gran, no, en principi? Quantes quotas són? Perquè si em diuen 6 euros al dia, doncs potser segons la guantia són molts anys. M'entens el que em vull dir?
Això ja seria objecte d'estudi en el cas que es condemni el pagament d'aquesta quantia tal i com s'estableix el codi penal d'aquest tipus de multa si no es pagués com a substitueix d'empresor.
Perquè clar, aquest és diferent. La regla general és la que t'he explicat abans, la dels mesos, però aquí com no parla dels mesos, parla del sextuplo de la quantia defraudada, doncs estaríem una mica... s'hauria d'estudiar més en compte. És a dir que no haurem d'estar al cas perquè segurament poden passar moltes coses.
En fi, avui hem descobert que aquest cas que estem llegint aquests dies als diaris entrarà una mica més en matèria amb alguns d'aquests termes, amb la Sílvia Mas Mitjà, com que cada dimarts parlem de qüestions jurídiques. Moltes gràcies, Sílvia. I tornem dimarts que ve amb més coses. Que vagi bé, bon dia.
I falten només dos minuts per arribar a la una del migdia, per tant, ja marxem, tanquem aquest just a la fusta d'avui dimarts, 16 de setembre, agraïm ràpidament a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bueno, als serveis informatius, i a la producció del programa, al Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem parlat també amb el director de l'escola Canigó, Eloi Sala, també amb el de l'Institut de Sant Just, Jerus Margarit, i amb la de l'escola Barsol Municipal Màrrecs d'Elia Risques.
Hem fet tertúlia d'actualitat amb en Jaume Campersius, en Pep Quintana i en Jordi Ferras. Hem parlat de l'almanac del Cordill, com cada setmana en Pep Quintana ens el porta. També hem tingut noves tendències i moda amb la Roser Sort i ara hem acabat parlant de Dret, amb la Sílvia Mas Mitjà.
Des de les 10 us ha parlat Carme Merdó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia de 10 a una del migdia. Us acompanyem per explicar-vos què passa a Sant Just i també una mica més enllà. Ara us deixem amb els Sant Just Notícies, edició migdia, editat per l'Andrea Bueno. Res més, que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts. A les totes la viu des verd