que va fer el municipi turístic, està basada, diu, en un fonament erroni. Per aquest motiu, el govern ja ha presentat un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que autoritza l'outlet, la Roca Village, a obrir tots els diumenges i els festius. El conseller Felip Puig ho ha explicat en declaracions al programa al cap del dia de la xarxa. La sentència que ha emès el tribunal, segons el nostre criteri, és una sentència que està basada en un fonament erroni, des d'un punt de vista formal, no entra en el fons de la qüestió.
L'Ajuntament de la Roca del Vallès projecta construir un parc temàtic davant del Centre Comercial d'Estocs. Pel que fa al trànsit, dos accidents d'aquest matí deixen una víctima mortal i dos ferits de gravetat.
...a Sarinyà, municipi de la comarca del Pla de l'Estany, en un xoc frontal entre dos cotxes. En aquests moments, la carretera C66 està tallada. Ja han intervingut els Mossos d'Esquadra, una dotació dels bombers i el sistema d'emergències mèdiques, i els ferits de gravetat són dos nois de 19 i 22 anys que viatjaven en un cotxe que ha xucat amb un altre i també amb un camió a l'autopista P7 a la Jonquera, un quart de sis del matí. L'accident ha provocat retencions durant hores d'entrada a Catalunya i, de fet, en aquests moments encara provoca un quilòmetre de cua.
A la C31 es fan desviaments senyalitzats en aquests moments a l'altura del Vendrell, Baix Penedès, en sentit Barcelona per un altre accident que hi ha hagut entre dos vehicles. I encara un apunt més, Girona avui serà la cita nit d'estrena perquè arrenca el festival Tèmporada Alta, ho farà amb una degustació.
La mostra aixeca el taló amb un espectacle de Joan Uller que té el germà en Roca com a protagonistes. Es titula De l'edat de pedra al celler de Can Roca i és un homenatge a la primera edició del festival que ara fa 22 anys també va aixecar el taló amb una exhibició gastronòmica. Notícies en xarxa
Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5.10. És dijous 3 d'octubre i aquesta hora comença el Just a la Fusta, com sempre, per acompanyar-vos des d'ara i fins la 1 del migdia amb moltes coses.
Començarem primer de tot parlant amb l'Andrea Bueno, de les notícies de Sant Just. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Avui, a més a més, bastant laborals, no, aquestes notícies? Sí, totalment, totalment. Dades d'atur i altres qüestions. De seguida en parlem. A més a més, també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa. Ens fixarem també en la previsió del temps amb el Carles Hernández Irius.
A la segona hora parlarem de la temporada de caça que arrenca aquest dissabte amb un dia de caça major. En parlarem amb Jaume Taixer, que és el president de la Societat de Caçadors d'Aquí Sant Jús. I farem tertúlia, com cada dijous, amb la Joan Algarra, l'Alina Santa Bárbara, la Montse de la Ria i el Pere Oliver.
Tindrem una nova recepta de cuina amb el Carlos Rodríguez, del restaurant de l'Ateneu. També tindrem a la Maica Dueñas, que ens parlarà de les novetats teatrals d'aquesta setmana. I acabarem el dijous parlant de vi amb l'Estric Goldstein del celler de Can Mata. Veurem què ens porta avui.
Sóc la Gat, com dèiem, des d'ara i fins la una del migdia. Just a la posta.
Passen 7 minuts a les 10, ens posem al dia del que passa a Sant Just, Andrea. Comencem parlant d'aquestes dades d'atur que vam conèixer ahir. I podem destacar que l'atur ha crescut en una vintena de persones al setembre a Sant Just. Ara n'hi ha 815 apuntades a les llistes d'ocupació, segons les dades que ha fet públiques el Ministeri de Treball. Són 19 persones més que el mes d'agost i 5 més en comparació amb les xifres d'un any enrere.
De fet, la tendència a l'alça és comuna al conjunt de la comarca i la resta de Catalunya. Al Baix Llobregat, l'atur s'ha enfilat en 620 persones. Ara, la dada d'atur registrat a la comarca queda en 69.805. I a tot Catalunya, l'atur també ha crescut, en aquest cas, en més de 9.200 persones. Tot i això, l'increment del setembre d'aquest any ha estat el més baix que s'ha registrat des de l'any 2008. Per sectors, l'atur ha baixat en l'agricultura, la indústria i la construcció, però coincidint amb el final de la temporada turística, la temporada d'estiu,
ha crescut en el sector serveis. I també van a la baixa, els contractes indefinits, només en van fer un 7,7% del total. I d'aquests, la meitat van ser a temps complet i la resta a temps parcial. Molt bé, doncs això pel que fa... Molt bé, no? Són aquestes dades d'atur per explicar-nos aquestes males notícies, si més no.
pel que fa, sobretot, a Sant Just. Passem ara a parlar, per tant, d'alguna notícia que pot servir per pal·liar aquesta situació d'alguna manera o altra. Ens anem a l'altra cara de la moneda, podríem dir-ho així, perquè una vintena de persones podran ser contractades a Sant Just entre l'any que ve i el 2015, en aquest bieni. Això serà possible gràcies a les noves convocatòries de plans d'ocupació que han tret el Servei d'Ocupació de Catalunya i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que s'implementaran
a finals de 2013 i principis del 14. Les persones que estiguin interessades poden dirigir-se al Servei Municipal d'Ocupació i Innovació i a diferents programes establerts. D'una banda, el Pla d'Ocupació del SOC ha adreçat a persones de 30 anys o més que hagin exaurit la prestació per desocupació i el subsidi per afavorir-ne la inserció laboral.
D'altra banda, tenim el programa de col·laboració social per a persones perceptores d'un subsidi per desocupació de qualsevol tipus i que siguin majors de 45 anys. I, per últim, els plans d'ocupació de l'àrea metropolitana de Barcelona per a persones en situació d'atur en general. Per tant, nous plans d'ocupació a Sant Just, que seran vigents o s'implementaran entre l'any que ve i el 2015. I, com dèiem, si esteu interessats, us podeu dirigir al Servei Municipal d'Ocupació i Innovació.
Doncs una bona notícia i acabem parlant també d'un punt vinculat amb tota aquesta història. Sí, és que Proex ha obert un concurs per accedir al lloguer d'una oficina al Mas Lluí. L'objectiu és oferir una ubicació a preu assequible on es puguin iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials, tots compartint aquesta oficina. Aquest ús compartit de l'espai facilita les iniciatives d'autoocupació i també cal destacar que es requereix un mínim d'empreses que ja estiguin interessades per tirar endavant aquesta idea.
Per més informació i per presentar les sol·licituds us podeu adreçar a l'oficina de Promunça, de 9 a 2 cada dia, de 9 del matí a 2 del migdia, a la carretera reial número 106, als locals 6 i 7, allà al Walden, i el telèfon és 93 470 79 30. I trobareu també més informació a proexa.cat. Molt bé, doncs això pel que fa les notícies, o les principals notícies d'aquest matí, que es sentireu més a partir dels butlletins
A les 11 i 5, a les 12 i 5 i també a la 1 a l'informatiu migdia amb l'Andrea. De seguida parlem també de l'actualitat general del dia abans, però una mica de música. Parlem, com que avui és dijous, d'un concert que es fa aquest vespre. Ah, sí? On? Sí, es fa l'Elio Gaval i, de fet, se sent molt poc, no? Potser comença amb fluixet. Potser sí. Se sent? Sí, sí, sí.
No el sents tu? Com? Ei tu, que no s'acabi l'aire. Sí. Qui són? És el petit de Calaril. Aquesta cançó es diu ell, Sents com refila l'Oliva. És un disc molt estiu, eh? Encara no sé de quina manera el llegirem a l'octubre, però el vaig dir que és estiu i em va agradar molt. En tot cas, ell és Joan Pons i fa un concert molt curiós. Ja en va fer un ahir, en faré un altre avui a la Sala Elio Gaval. Crec que estan esgotades les entrades, eh? Però són ell...
un altre cas peculiar que és Joan Colomo, de Música Catalana, i un altre grup que es diu Esperit, són tres dels músics més inquiets del moment, doncs fan una barreja de tots tres, és a dir, no sé si tocaran potser les cançons d'uns i altres des de diferents punts de vista, però en tot cas,
Doncs és aquest cartell a tres bandes, amb aquests tres personatges, màu boades, qui s'amaga darrere d'esperit, i es fa això a les deu del vespre, a les nou del vespre, de fet. Tot exaurit. A les deu, a les deu, vuit euros, i encena que està tot exaurit. Sí? Sí, per tant, podeu mirar-ho a la web, per si de cas, però en tot cas sí. Serà una bona manera de descobrir-los a tots tres junts. Molt bé. Fins ara, Andrea. Fins ara, Andrea.
Aquestes muntanyes ja eren aquí, quan jo tan sols era un petit brot de pi. Oh, les aigües que baixen pel riu on nadem, eren dins del mar i jo n'era un peix. Oh, d'entre tantes coses que hem pogut ser,
però són parletes a dins del femer. Oh, les coses més petites em treuen les pors, i les més immenses m'enxapen el cor. Oh, les coses més petites m'enxapen el cor, i les més immenses m'enxapen les pors.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, que un dia el meu germà ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. I jo
Vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat.
El quios que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen tres minuts d'un quart d'onze, és moment ara de posar-nos el dia de l'actualitat. Andrea, bon dia de nou. Bon dia. I parlem avui de les principals notícies que tenim a les portades dels diaris. Avui no és un dia en què coincideixin, no?
sinó que cadascú tira aposta per uns temes o altres. Sí, en portada, més o menys, cada diari destaca els mateixos temes, però cadascú li dona la importància que vol a diferents notícies. El periòdico, la notícia més destacada, és setembre menys negre. Diu que Raju interpreta un canvi de tendència a les dades de l'atur i ens diu que l'atur va sumar 25.572 persones al vèncer els contractes d'estiu. És la mateixa tendència que destacàvem fa uns minuts.
i el conjunt del 2013 registra un descens de 256.423 inscrits. Per tant, és aquest setembre menys negre que destaca el periòdico. D'altra banda, el diari ara llegim que el Tribunal Constitucional debilita més el català. El Constitucional avala que Bauzà no consideri l'idioma un requisit per ser funcionari,
I eurodiputats catalans i bascos reclamen que la Unió Europea actui contra la politització del Tribunal. En aquest sentit, ens diu també Lara que l'alt Tribunal torna a rebutjar la recusació de la Generalitat contra Pérez de los Cobos, ja que parlem del Tribunal Constitucional. I, per últim, ens centrem a l'avantguàrdia. Avui no tenim el punt avui, també cal destacar-ho. A l'avantguàrdia tenim que Durán i Navarro acorden a ampliar la tercera via. Unió i el PSC convidaran iniciativa a buscar propostes per a l'encaix de Catalunya i la consulta
I el Demo Cristià admet que té discrepàncies amb mas i que la relació, diu, obren cometes, és millorable. I són aquestes les notícies més destacades a les portades avui. Molt bé, doncs passem ara a actualitzar aquesta informació a través dels portals digitals. Llegim al 324.cat que més de 20 sismes hi ha hagut aquesta nit a la costa del Baix Maestre, del més fort de 4,1 segons dades de l'Institut Geogràfic Espanyol, des de la 1 fins a quarts de 6,
s'han comptabilitzat 21 terratrèmols amb una intensitat entre 1,5 i els 4,1 graus, sí, sí, a l'escala de Richter. Déu-n'hi-do, l'epicentre ha estat al mar davant de Vinerós i a prop de les cases del Canà hi ha menys superfície que en altres ocasions. Això el que ha fet és que s'hagin sentit en poblacions de la zona, però també més lluny, fins a Vilanova i Sitges. Estats Units sense acord per evitar la suspensió de pagaments, és un altre dels titulars d'aquest matí, o també se'ns explica...
Se'ns parla de Durant, com deies, que dinava a Navarro per dibuixar la tercera vida, via, i de la presó pel líder del partit neonazi grec, Alba Daurada. A l'Ara.cat també ens parlen d'aquests 20 retrèmols més que fan créixer la preocupació per la planta de gas a l'Ebre i també ens diu que Constitucional avala la retallada de Bausà al català. O declaracions de Sánchez Camacho aquest matí al Monarracú ha dit que Durant estar més a prop del PP per evitar la independència...
que de Mas, amb Durant Navarro i Rivera, diu, ens uneix al sí a la convivència i a evitar el xoc de trens. Declaracions d'aquest matí, com dèiem, d'alguns líders polítics. Passem ara a actualitzar la informació a través de la plana internacional. Què tenim avui, Andrea? Què tenim avui, Andrea?
Doncs els diaris avui ens parlen d'Itàlia i de tot el que va passar ahir al Senat. Ens diu a l'avantguàrdia que Berlusconi recula i l'eta respira. L'amenaça decisió força el cavalieri a fer marxa enrere i permetre la continuïtat del govern. La fotografia de portada avui a l'avantguàrdia, de fet, la dedicant a Enri Coleta fent el símbol de la victòria amb la mà. I, com dèiem, diu que el partit obliga i el cavalieri a fer marxa enrere i no enderrocar el govern.
El desconcertant canvi d'opinió del líder conservador va ser en l'últim segon i el premier exigeix que no hi hagi més xantatges i es deixi treballar a l'executiu. I, de fet, les fotografies de la Vanguardia són molt il·lustratives en aquest sentit. Veiem, per exemple, a les pàgines interiors
Com Berlusconi conversava amb senadors del seu partit ahir a la cambra alta, diu, va ser un epílag desconcertant per al país més sorprenent d'Europa. I se'l veu a ell amb cara seriosa i els senadors envoltant-lo i parlant. I d'altra banda també veiem una imatge de Berlusconi a cap cot, amb les mans recolzades, amb el cap recolzat a les seves mans, el titular és Bunga Bunga, d'aquest article, i també veiem una fotografia d'Enricoleta, content, basant la mà d'una senadora, després de superar
La votació, per això, com deia, crec que són unes fotos molt il·lustratives. I, per últim, el que comentaves tu, que el tancament de l'administració als Estats Units força Obama a escurçar la gira per Àsia. El president del país rep els líders republicans després de dies sense negociar. Avui, dijous, dia 3, ens diu que uns 800.000 funcionaris continuen sense feina ni sou per faltar de fons,
I l'estratègia, diu, Obama confia que els moderats s'allunyin del Tea Party i votin el pressupost. Molt bé, doncs és el que tenim avui al clau internacional, alguns dels temes principals. Passem ara a fixar-nos en què passava fa uns quants anys, un 3 d'octubre com avui. Per exemple, a La Vanguardia llegim, tots els dies llegim La Vanguardia, però en tot cas del 93 ara fa 20 anys.
El 52% dels espanyols dona suport a un acord de SOE i nacionalistes. Era gairebé un terç dels ciutadans que també donava suport a la sessió parcial de l'IRPF, tot i que una quarta part en desconeixia el seu significat. Una àmplia majoria negava que es perseguís el castellà a Catalunya, això fa 20 anys, encara estem amb tot plegat.
i la violència que arribava als carrers de Moscou, almenys un mort i 12 ferits arran dels manifestants i les forces de l'ordre que mantenien en torn de l'edifici del soviet suprem, que era el Parlament. I també es publicava una entrevista a José María Vaquero, jugador del Barça en aquell moment, serà capità també, i sí, era el capità del Barça, tenia 30 anys, i deia «Hem aconseguit que tot Espanya sigui del Barça».
Això fa 20 anys? Sí. Fa 15 anys. Te'ns parlaves el 3 d'octubre del 98. Aznar acceptava negociar la pau si ETA renunciava les armes. Això és el que se'ns deia en aquell moment. El president demanava garanties de la final de la violència per abordar el problema dels presos a Tarres. D'altra banda, la crisi de la borsa obligava a dimitir el president del banc suís més gran.
Fa 10 anys, 3 d'octubre del 2003, Rato admetia errors en la política d'habitatge. Fa 10 anys d'això, el vicepresident assumia part de culpa del govern per la pujada de preus, afirmava que totes les administracions públiques havien de canviar d'actitud. Repeteixo, estem parlant del 2003, i el Banc d'Espanya veia el sector sobrevalorat entre un 8% i un 20%. Rodrigo Rato, recordem també que després ha estat vicepresident, no, president directament de Bànquia.
Un cardenal afirmava que el papa vivia els seus últims dies, era un arcabisbe de Viena, parlava doncs de, suggeria la delicada situació de salut de Joan Pau II que s'estava empitjorant. I acabem amb la portada de l'avantguàrdia de fa cinc anys on el principal titolari d'enclau política Montilla i Mas enviaven un avís de fermesa a Zapatero, el govern i Siu pactaven els mínims que volien exigir al govern i la lletra de l'acord admetia interpretacions.
I Espanya arribava a la xifra més alta de l'atur en 11 anys. Estem parlant que hi havia 2,6 milions. Encara faltava per arribar a rècords més importants. I augmentava també la por a una recessió aguda als Estats Units. Són els titulars de les portades de fa uns quants anys, un 3 d'octubre, com avui.
Tornem a la premsa d'avui, dijous 3 d'octubre. Ara, per centrar-nos en les contrafortades, Andrea, comencem per la de la Vanguardia, on llegim el següent. Desconfia intermediaris que no arrisquen amb vostè. Ho diu un expert amb el tema, Guillem López Casas Noves, que és conseller del Banc d'Espanya. Diu, jo he estat i soc un perifèric a la perifèria, un menorquí de família humil a Barcelona. Diu, això té inconvenients i també avantatges. Diu, aquest és un país de vaques sagrades.
Diu la Lluís Amiguet, que és qui li fa l'entrevista, li pregunta com es va colar un perifèric com vostè entre els cinc consellers del Banc d'Espanya. I diu per la quota perifèrica, precisament, que no està escrita enlloc, però hi és. Diu, recapitulem, abans de la crisi, el Banc d'Espanya era admirat a tot el món, per exemple, per les seves disposicions anticícliques. Diu, però és que la nostra no està sent una crisi financera, sinó econòmica. Als Estats Units, el crac financer arrossega l'economia, però aquí l'ensorrament del model econòmic és el que arrossega tota la resta.
I diu, hi ha alguns moments que tot l'estat semblava que queia de cop, diu, perquè quan els altres països comencen a sortir, nosaltres tornem a caure. Una entrevista molt interessant avui en clau econòmica. Doncs la podem llegir a l'avantguàrdia. A l'hora llegim Jo sóc tu.
La Bibiana, molt bé, avui entrevista a Lauren Imperato, que treballava a Wall Street i odiava el ioga, i un dia, diu, confús, el va provar i s'hi va enganxar. De fet, la veiem a ella amb una fotografia fent ioga, donant-li la mà a la Bibiana. Diu que va deixar la vicepresidència a Morgan Stanley i en qüestió de pocs mesos va revolucionar el món de l'home, del ioga. El seu mètode és proper, pop i urbanitat. Diu que, lluny d'espiritualismes i doctrines, és realista, atlètic, dur...
Suor, rock and roll i ritme, diu Cap Treva. Des del seu estudi de Nova York, I am You aposta pel lligó que barreja flamenc i punk, estètica grunts i corbates, talons i cops de puny. Diu que l'equilibri dels extrems per arribar a la pau és l'equilibri dels extrems per arribar a la pau on porta el ioga.
I bé, les entrevistes que ara la Bibiana sembla ser que les acostuma a explicar aquestes entrevistes pel final. Cronològicament, però començant pel final de l'entrevista i acabant pel principi. Molt bé, doncs és el que llegim avui al diari i ara. Acabem amb la del periòdico, que la cooperativa va arribar a tenir 1.360 socis. És el Francesc Foguet, que va néixer l'any 1930 i té ànima de cooperant. Va estar al capdavant de Pau i Justícia, una cooperativa fundada per obrers.
Diu que l'11 de setembre es va veure una cooperativa estupenda, però sembla que la cooperació ha quedat antiquada. Parla també d'aquesta entitat, d'aquesta cooperativa que va fundar. Diu que la Banc Pau i Justícia la van crear unes quantes famílies treballadores al Poblenou l'any 1876. El sou a les fàbriques era tan miserable que se'l gastaven en menjar. Van buscar la manera d'adquirir els productes de la manera més barata possible i diu que compraven a pagesos o anaven directament a
Per tant, cooperant sense intermediaris, diu i a poc a poc es va crear una part social. La gent necessitava pertànyer a algun lloc, fer teatre, acollir-se a la secció de muntanya, jugar escacs, avillar, ballar sardanes... I és la història que avui ens acosta Francesc Foguet des de la contra del periòdico. Molt bé, doncs interessant també de llegir aquesta entrevista. Passem ara a la notícia curiosa del dia, que si et sembla...
Mirarem d'entrar directament avui amb l'àudio. A veure. Home. És el vídeo aquest? És aquest vídeo d'una periodista que ha deixat la seva feina a Caudia ballant. És la Marina Xifrin i és l'ortagonista d'aquest vídeo que hi ha donant la volta al món per internet. Ella treballava en una empresa d'animació i després d'anys de dedicar-se a la seva feina sense recompensa
ha decidit deixar la seva feina d'una manera molt original, ballant davant de la redacció i penjant el vídeo per internet. A més a més, també és un vídeo que va acompanyat d'un text, uns subtítols, on explicar per què ha deixat la seva feina. Ella diu que ha pres aquesta decisió perquè...
Treballa en una gran empresa on el seu cap no s'adona del seu sacrifici de temps i energia, on només es preocupa per la quantitat de visites que té cada vídeo i el ritme d'aquesta cançó, d'aquest gom de Kenny West. La Marina explica que la seva feina era perfecta quan va arribar, però cada mica en mica, a mesura que anava augmentant la seva càrrega de treball, es va donar que no podia aconseguir amb aquest ritme. I, a més a més, de fer aquest vídeo homenatge, aquest ball directament a una redacció buida, són dels quarts de cinc de la matinada, diu...
que és bastant divertit de veure, també ho ha explicat tot plegat al seu blog, en un article titulat El periodisme ha mort, per mi, on ha explicat la mala gestió de l'empresa que acaba de deixar. Ara sembla ser que els seus companys de l'empresa també li han fet un vídeo per ella, desitjant-li sort, i ara ell ja... És un format molt semblant, tots ballant a la redacció...
I al final posa, i que sapigueu que estem contractant. Ha marxat la Marina, ara estan contractant gent. Està molt bé. Doncs és el que tenim avui en aquesta notícia curiosa. Anuncia al teu cap que marxes així. Sí, sí, ballant. El més d'un ara s'hi apuntarà tot plegat. Noia original. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Bon dia. Bon dia.
Bona nit.
Bona nit
Passen tres minuts de dos quarts d'onze, moment per obrir diaris i aturar-nos en algunes informacions. Per exemple, avui comencem per una entrevista que llegim al diari ara a Lucía Echeverría.
Una entrevista que firma l'Arabonilla i on l'escriptora diu que Berlusconi és un narcisista, i Gallardón, i Aznar, i Granilleida. Ella ha estat notícia per la seva participació en un reality show, però l'escriptora Lucía Echavarría presenta aquests dies nou llibre. Després de Ja no sufro por amor, tornàvem als problemes sentimentals, ara per explicar com sortir d'una relació tòxica. Es titula Tu corazón no está bien de la cabeza como salir de una relación tóxica, en què barreja...
testimonis i personals amb l'opinió de psicòlegs i advocats basen la seva pròpia experiència per superar una relació de dependència. També diu que explica el llibre d'altres dones que també li passava a mi. Diu que de relacions tòxiques en trobem a tot arreu i algunes nodreixen reality shows. I un exemple de comportament tòxic, per exemple, és el mutisme hostil. Molta gent no s'adona que algú no parla
que quan algú no et parla t'està agredint. Pensem que agredies cridar, però la persona que et respon amb monosíl·leps també t'està agredint i provocant. Diu que també hi ha totes dues parts que són dependents. L'un és dependent dominal i l'altre d'un dependent submís. Depenen l'un de l'altre. L'agressor té un perfil narcisista i necessitat el que s'anomena subministrament narcisista. Per posar-ne un exemple...
Quan ella diu que va sortir del reality show van haver de posar una altra noia a fer el paper de víctima. I també parla d'altres històries. Diu que normalment identifiquem amb les relacions de parella, les relacions tòxiques, però n'hi ha a tot arreu, per això parla del món de la política. Diu que creu que els grans polítics solen ser narcisistes, que la mateixa feina els incapacita per ser sincers i els fa manipular i mentir per poder obtenir vots.
Fins demà!
Més coses de l'avantguàrdia. Llegim un reportatge interessant a la secció de tendències sobre què passarà amb l'escola inclusiva. Parla de l'atenció de l'alumnat amb dificultats a l'aula perquè les ajudes per alumnes amb discapacitat disminueixen. La retalla desempenyen més famílies a escolaritzar els fills en centres especials i escoles, associacions de pares i fundacions afirmen que falten vetlladors.
Escoles especials avisen que reben alumnes que podrien anar a l'ordinària. L'escola inclusiva és adaptar-se a l'alumne, no només escolaritzar-lo. L'escola és la que acull tots els alumnes sense tenir en compte l'origen o les discapacitats. Fa dues dècades la majoria d'alumnes discapacitats estudiaven apartats en centres especials i ara ja no, però no es tracta, com dèiem, només d'escolaritzar. Això seria...
falsa inclusió, és el que diu el pedagog i especialista Josep Maria Járquez, que és membre de la plataforma per l'escola inclusiva i que diu que una escola és la que canvia per adaptar-se a l'alumne, la que tracta de manera personalitzada, adaptant el currículum, els recursos, la manera de treballar en tots els seus aspectes. Ho explica avui Maite Gutvierre de la Vanguardia, que també parla d'un testimoni del Marc, un alumne amb down i autisme que ha aconseguit quedar-se
a la seva escola. Forma part d'un programa pilot perquè especialistes externs entrin a l'aula i l'acompanyin. Ens ho expliquen avui a La Vanguardia, acabem però amb un apunt musical, el tenim al periòdico, amb l'entrevista que fan avui el grup Els Pets.
que presenta en el seu nou disc, L'Àrea Petita, i diu que volien espantar una mica els seus fans. També diuen que Manel Ombria Madrid és molt positiu. Potser allà ara fan com aquí, escoltar música al marge de l'idioma. Presentaran el seu disc a Barcelona a la Sala Bars el dia 25 d'octubre.
Doncs això són algunes de les notícies que tenim avui als diaris. Entrem ara a la plana esportiva. I ens fixem en la portada del nou esportiu, que avui titula Go Cesc. Fabregas, en una absència de Messi, fa el pas endavant que va reclamar i demostra contra el Celtic, que pot liderar l'atac del Barça amb Neymar.
Aquest últim és el protagonista tant de l'esport com del món deportiu. L'esport titula crac i cata-crac. Neymar s'ha adaptat ràpidament, exerceix de líder i el seu valor escotitza a l'alça i cata-crac es refereix a Bale, que amb prou feines ha jugat, ha tornat a lesionar-se i no justifica el seu preu. I el món deportiu també diu que Neymar es guanya el vestuari.
Diu que el futbolista ha augmentat el seu prestigi a la plantilla per la seva feina i perquè quan té la pilota passa alguna cosa. I també parla dels números d'aquest jugador al partit contra el Glasgow. En clau cultural, l'OBC comença la temporada amb Tchaikovsky, Prokofiev i Shostakovich, el director de l'orquestra sinfònica
Pablo González considera que seria un disbarat fusionar l'OBC i l'orquestra del Liceu. Ana Quiroga Serra i Samuel Diz inauguren la programació del primer palau, el cicle que arriba ja a la 18a edició. El MACBA s'obre a noves disciplines i es prepara per créixer. Al Fons Art and Language, Xavier Ribas i Carol Rama protagonitzen la temporada de 2014.
I una vocació d'espectacles de varietats al Paral·lel inaugura la nova temporada del TNC amb taquilla de pagament lliure.
Són aquests alguns dels temes que cal saber avui dijous 3 d'octubre. Ara de seguida parlem del temps, avui que tenim aquest dia completament tapat. Ho farem però després d'escoltar una mica de música amb The Talisman, on és l'home més alt de la terra? I per exemple escoltarem aquest It Will Follow The Rain.
Estem escoltant just a la fusta. Doncs sembla que no la tenim a punt, aquesta cançó. Per tant, passem a la publicitat i de seguida parlem de la previsió meteorològica. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indi.
Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i tres quart d'onze. Bon dia, Carles i l'Andre de Rius. Molt bon dia, Carme. Hauríem d'obrir llum, no? Sí, sí, sí. Perquè fa un dia... Sí, però bueno, tampoc no et pensis que és allò, uau, que amenaçador, quins núvols. No, amenaçador potser no, però trist, sí. Vaja, home, després de dos mesos de sol, ara resulta que arriba un dia amb quatre núvolets baixos entre Montjuïc i Collserola i és un dia trist. És bastant lleig, ara, això. Això és un dia trist? Jo crec que sí. Seria la definició de dia trist.
És un dia trist. Fins i tot aquest matí es veien clarianes, es veia el sol. Són núvols baixos, són molt primets. Ja hi eren ahir la nit, no? Sí, sí, sí. A més, ahir la nit va fer unes imatges realment espectaculars perquè tenies la posta de sol a ponent que hi havia sol. Però tot just estava començant a girar el vent, un vent que és molt emprenyador.
no el fet del vent, sinó la humitat que aporta, perquè ara, en aquests moments de Sant Jús... I això contrastarà bastant amb com comencem la setmana vinent, amb el canvi d'aires i també com anirà tot, no? Perquè no entra al cap de ningú que a les 9 del matí avui estiguéssim amb 23 graus i un 90% d'humitat, i això són 32 graus d'aixafogor. Clar, a les 9 del matí d'un 2, 3... Avui què és 2, 3? 3 d'octubre. Doncs et xoca una miqueta. Ara, en aquests moments...
Estem gairebé en 24 graus, amb un 85% d'humitat, i això dona una temperatura resultant de 33 graus. O sigui, està fent el carrer amb preia. És un dia trist per la calor que fa. No, jo no vull que faci calor, simplement dic que visualment és trist. No t'agrada gens ni mica els núvols? No.
A més, aquests són preciosos. Prefereixo que plogui i que faci aquest dia. Ah, sí? Ahir realment era espectacular, pels que ens agrada una miqueta això de tenir alguna cosa més que el cel blau al cel, perquè veies com Sant Pere Marti, per exemple, portava barretina, tot el que era el Tibidabo també es veia com una glupada de núvols que entraven i s'enganxaven contra aquestes primeres muntanyes que es troba al vent de llevant, que és el que ens està afectant aquestes últimes hores, que aporta molta humitat, perquè són vents marítims,
i que, a més a més, acumula núvols i genera núvols en el mar, i quan pica contra les primeres muntanyetes que es troben, perquè són d'evolució de molt recorregut ara, doncs, a l'haver poc recorregut, generen aquests núvols, són baixos, i pràcticament, si et pujessis a dalt de tota la torre de colisserola, que és el punt més alt, veuries tot el cel blau i aquests núvols que van surcant, com si tinguessis un mar de núvols als teus peus. És preciós, tret que és molt més bonic tindre el cel completament blau i sense ni un núvol. Ironia.
El fet és que aquests núvols ara són de poc recorregut, el que dèiem, el vent és de molt poc recorregut i no tenen prou entitat com per donar precipitació. Arribar a alguna cosa. Sí que poden plorar. Què vol dir? Doncs que pots tenir una certa sensació que et cau alguna goteta a la cara però no arriba ni a quallar al terra. Aquesta precipitació és molt minsa i això és el que podem tenir durant gran part del dia d'avui.
Hem de dir que hi ha una previsió de les que més seguim, que s'ha descafeinat una miqueta, i les altres continuen marcant el que deien ahir molts mapes, que hi hauria una certa inestabilitat coincidint amb el divendres. Avui dijous, però encara no. Avui dijous el que esperem és que hi hagi molts núvols, aquests vents allavantats, aquests vents gairebé de garbí també, que afecten el litoral català, aporten molts núvols però poca precipitació i durant tot el dia d'avui estarem així.
humitats altíssimes i una temperatura que, clar, encara no està baixant. Sí, continuarà aquesta temperatura alta tot el dia. Alta 23-24. Continuarà la humitat alta. La sensació de xafogó. La sensació de xafogó continuarà durant bona part del dia. Si arribés a precipitar, podria refrescar una miqueta més, però aquesta xafogó, si no arriba a ploure, doncs avui és un dia empipador perquè sense fer absolutament res ja sues. I són d'aquells dies que si a sobre està núvol, emprenya la gent, perquè no pot de la platja gaudir d'aquesta...
d'aquesta temperatura tan agradable. Llavors, a partir d'aquesta propera nit, els mapes sí que indiquen que aquest plor dels núvols podria ser una miqueta més intens i potser sí que podem arribar a mullar una miqueta el terra. Estem parlant de dècimes de litres, no estem parlant ni de recollir precipitació intensa. Aquesta propera matinada es podria activar una miqueta més. Demà al dematí, en alguns punts del litoral podria ploure. Estem parlant de quantitats
molt poca cosa, fins i tot es pot anar en moto, que ara m'ho preguntaven, perquè la pluja que pugui caure no és cap d'alta baix, i sí que uns mapes indiquen que a mida que abans i la tarda, i sobretot de cara a la nit, el gruix d'aquesta inestabilitat, d'aquesta depressió que s'està reforçant al Mediterrani, que està enfront de la costa valenciana, podria portar molta precipitació. Però tal com la porta, marxa.
O sigui que serà el moment de màxima activitat, començarà a donar precipitació a bona part de Catalunya, algunes d'elles cap a l'interior de Catalunya poden ser intenses o molt intenses, a l'Empordà hi pot ploure molt o moltíssim, però a la costa central començarà a ploure, però ràpidament se n'anirà cap a Girona i això marxarà cap a Catalunya. O sigui que potser no ens enganxes en just. Sí, jo crec que alguna cosa enganxarà, però no serà allò de molta estona plovent, sinó que passarà molt ràpid. Moto? Demà a la nit, no. A la tarda?
Demà a la tarda moto. Depèn del recorregut. Si vas a Andorra, doncs no. Tu l'agafaràs? Jo sí. Sí, sí, és una precipitació que fins i tot, com que vam tan recorregut ràpid, o sigui, potser la tenim en un moment, ens podem esperar una estona i després marxar-la. Si estem seguint els radars, doncs això ho podem seguir molt ràpidament. Llavors, de matinada ens quedarà força serè, cau a les temperatures, un cop ha passat aquest front, canvia el sistema de vents
i això farà que les temperatures siguin més baixes. Demà parlarem de valors al voltant dels 22 a 23 graus, o sigui que ja estem baixant una miqueta, i en el moment que entri nord i es trobi amb aquesta temperatura, la sensació passarà de 33 que tenim ara, amb 23 graus, a 22, tenint la mateixa temperatura. Com que marxarà completament la humitat, llavors tindrem la sensació de la temperatura que toca i serà una davallada, podríem dir que important, encara que alguns mitjans no facin referència a la davallada a la costa central,
Comparat amb avui, serà molt important, perquè la diferència serà pràcticament de sensació a 8 graus. Déu-n'hi-do. És bastant, és bastant. Llavors, no acaba de marxar la inestabilitat el cap de setmana. El dissabte serà un dia variable, amb sol, sense pluja al matí. A la tarda es poden reactivar algunes tempestes, sobretot cap a l'interior. Podrien afectar el Vallès, el nord de Barcelona...
El nord del Baix Llobregat podria tocar dissabte a la tarda, però encara ho posem en dubte, diu Sant Jus. O sigui que demà potser acabarem de precisar una miqueta què podria, si alguna tempesta ens podria afectar de cara al dissabte a la tarda.
I d'altra banda, doncs sembla ser que el diumenge tornaríem a estar carregats de núvols, podria haver alguna precipitació al matí. Un altre dia així diumenge, no? Entenc. No, més actiu. O sigui, els núvols no seran d'aquests així que van passant, sinó que hi haurà els núvols molt ben més posats, amb més alçada, més gruixuts i que podrien donar precipitació. Ho diem per la caminada de les Cees, que coincideix amb aquestes primeres hores de diumenge, que podria precipitar Sant Just.
estem a l'espera d'aviam si ho acabem de confirmar tot, perquè és una situació difícil, perquè la depressió passa i marxa, i clar, estem parlant d'un recorregut molt exacte d'una depressió que ja sabeu que quan una depressió entra al Mediterrani fa absolutament el que li surt de la fava, i llavors és realment complicat a l'hora de fer previsions ja més de dos dies. Clar, encara falta. O sigui, confirmem aquesta variabilitat en el cap de setmana, aquesta possibilitat de pluja diumenge i sobretot les temperatures. Recordeu que diumenge la màxima en profenes arribarà als 21 graus. No podrem anar a les tits com avui, no? Això és el que et preocupa.
Sí. Fins quan podrem anar amb vestuari d'estiu? Vestuari d'estiu. Fins ara va bé. Dilluns t'hauries de posar alguna coseta més. D'acord. O la jaqueta que portaves avui la necessitaràs. És impermeable, eh? Mira, les gotetes que dèiem. Sí, és veritat. Doncs ara comença a caure algunes gotetes a Sant Jús.
Són aquesta pluja que poden donar aquests núvols en algun moment. Això va en funció de la diferència de la intensitat del vent. Quan el vent fa més recorregut pel mar, carrega prou d'humitat el núvol per donar alguna gota. Quan el recorregut d'aquest vent és de poc recorregut en el mar, que genera una mica a prop de la costa, és quan no dona la precipitació. Anirem jugant amb aquesta situació durant tot el dia.
Però no hem de patir per anar amb motos. Sembla que sigui jo. Recomanacions de la motocicleta en comptes de l'espai del temps. I de vestuari. Això, i de vestuari. Home, hi ha un perfil a Twitter d'una meteoròloga, crec que és la de BTP, que sempre cada dia en un moment del dia fa un tuit amb el hashtag Meteoluc i llavors diu com hem d'anar vestits i aquestes coses. Jo crec que una de les aficions de la meteorologia està vinculada a com hem de sortir de casa per no fer el ridícul.
consells d'aquests, sí, sí, sí, per això potser ens agrada tant, no, aquí, que som més prudents Espero que no sigui per això, que no sigui només perquè et poses perquè abans no havíem motos i també hi havia afició a la metodologia fa 100 anys Molt bé, Carles Doncs gràcies, perfecte, que vagi bé, fins ara, bon dia
El matí quan et lleves maleint la pudor i tanques la finestra tot patint la calor realment et preocupa aquest aire esverit l'altre dia ho parlaves amb un dels teus amics mentrestant vas tirant
sense fer absolutament res esperant que l'aire es torni net a la tarda has anat a fer un vol per la Rambla aquell bar ja no hi és els veïns es queixaven ara estan discutint
Què em faran de la casa? Potser un hipermercat o un banc que sempre em falten. Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res, esperant que canviïn els teus.
La nit plena de llum Trobo la teva cara Tantes bronques plegats Ja et conec La mirada Jo voldré dormir Tu diràs que n'estàs farta La mateixa comèdia De fa tantes setmanes Mentrestant
Fas tirant sense fer absolutament res esperant que el temps ens faci bé. Mentrestant, fas tirant sense fer absolutament res esperant que el temps ens faci bé. Esperant que el temps ens faci bé.
4 minuts i arribem en punt a les 11 de la matí. Tornem de seguida, ara connectarem amb el bolletí de la xarxa, també sentirem el bolletí informatiu
del Sant Just Notícies i després entrevistarem a Jaume Teixer, president de la Societat de Caçadors perquè aquest dissabte comença la temporada de caça. I a més a més també farem la tertúlia després també tindrem teatre, cuina i els vins tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia
Passem a la publicitat i de seguida, com dèiem, connectem amb la xarxa.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La Generalitat lamenta la manca d'informació del Ministeri al voltant de la crisi sísmica a les Terres de l'Ebre. Avui s'han produït 20 retrèmols més, un de 4,1 graus a l'escala de Richter. Reunió clau avui per desencallar les adopcions procedents de Rússia que estan paralitzades. La Generalitat demana paciència a les 200 famílies en tràmit.
Convergència Democràtica manté l'aposta per la consulta sobiranista i un estat català dins d'Europa. Josep Rull creu que la tercera via no ajuda al procés. Esports, l'Espanyol B pren avantatge a la final de la fase catalana de la Copa Federació. El filial blanc i blau ha guanyat 2 a 3 al Llagostera. Com dèiem, el conseller de Territori Sant i Vila ha lamentat fa només uns minuts que el govern central no doni explicacions de la crisi sísmica que pateix les Terres de l'Ebre.
Aquesta matinada s'han registrat una vintena de terratrèmols més. El de més intensitat ha estat de 4,1 graus a l'escala de Richter. Els sismes d'avui, a més, s'han notat a comarques més al nord de Catalunya, com per exemple el Garraf o el Baix Llobregat. Barcelona, David Collantes, bon dia. Bon dia. El conseller Vila ha reiterat que el govern actuarà en aquest cas perquè afecta Catalunya i ha advertit que els darrers moviments sísmics ja freguen un nivell perillós. Encara m'ha confirmat que hi havia hagut un nou moviment sísmic de 4,2...
Això vol dir que el tema no és per riure, que el tema és greu, perquè és una dada objectiva que si arribéssim a uns nivells del 4.5, doncs es podrien començar a produir les primeres esquerdes en alguna de les cases dels municipis més immediatament del costat. Per tant, el tema és greu. Nosaltres, en aquest sentit, el que estem fent és actuant. Vila ha recordat que en el seu moment la Generalitat va demanar més informes sobre aquesta infraestructura assegurat que l'Institut Geològic continuarà seguint el cas
i que s'ha demanat informació a l'empresa responsable del projecte perquè confirmi que ha aturat la seva activitat.
Més qüestions, reunió clau avui per desencallar les adopcions procedents de Rússia. 200 famílies catalanes, més de 200, estan pendents de la trobada bilateral que s'ha de fer avui i que mantindran els governs espanyol i rus. Els processos d'adopció amb Rússia estan aturats després que Moscou endureix les condicions per als estats que tenen legalitzat el matrimoni homosexual. La Generalitat demana paciència i confiança a les famílies que estan pendents d'una adopció a Rússia.
Núria Canal és directora de l'Institut Català de l'Adopció i n'ha parlat a la xarxa. Les famílies que tenen els processos d'adopció més avançats demanen una solució temporal.
Convergència Democràtica
no es modifiquen, no es canvien. Des de Convergència serem intransigents a l'hora de fer complir el nostre compromís amb els ciutadans. Dret a decidir l'estat propi a Europa. Josep Rull està convençut que en cap cas un estat català independent sortiria de l'espai econòmic europeu. El trànsit al matí deixa un balanç de dos accidents, un amb víctima mortal i un altre amb dos ferits de gravetat.
La persona ha mort a la carretera C66 a Sarinyà, al Pla de l'Estany, en un xoc frontal entre dos cotxes. L'incident ha obligat a tallar la carretera i han intervingut Mossos, una dotació dels bombers i efectius del sistema d'emergències mèdiques. L'altre accident ha estat a l'AP7 a la Junquera. Ha deixat dos ferits de gravetat. Són dos nois de 19 i 22 anys que han estat traslladats a l'Hospital Josep Trueta de Girona. L'accident ha provocat retencions durant hores d'entrada a Catalunya.
Protecció Civil activa la prealerta del Pla Inuncat davant la previsió de pluges intenses de cara a aquest migdia. Poden caure, de fet, a qualsevol punt del país. Hi ha un avís també de perill per mala mar a partir del migdia a tota la costa de Girona i també a les comarques del Maresme i el Barcelonès. Les pluges intenses es preveuen al litoral i al prelitoral del sud de Catalunya i a mesura que avanci el dia s'aniran desplaçant cap a les comarques del nord-est. En aquesta zona, comarques de Girona, les tempestes poden anar acompanyades localment de calamar-se.
A la zona del Pirineu i la Vall d'Aran i al nord de la demarcació de Girona també es preveu una acumulació important de pluja que pot sobrepassar els 100 litres per metre quadrat en 24 hores. Protecció Civil demana precaució. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. Una vintena de persones podran ser contractades a Sant Just entre l'any que ve i el 2015. Això serà possible gràcies a les noves convocatòries de plans d'ocupació que han tret el Servei d'Ocupació de Catalunya i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les persones que estiguin interessades poden dirigir-se al Servei Municipal d'Ocupació i Innovació. Hi ha diferents programes. Un d'ells és el Pla d'Ocupació del SOC, adreçat a majors de 30 anys que hagin exaurit la prestació per desocupació
o el subsidi per afavorir-ne la inserció laboral. Un altre és el programa de col·laboració social per a persones majors de 45 que perceben un subsidi per desocupació. I la dèrere opció són els plans d'ocupació de l'àrea metropolitana, per a persones en situació d'atur en general. Podeu demanar més informació adreçant-vos al telèfon de l'Ajuntament, al 93 480 48 001.
Seguim en l'àmbit laboral. Proex ha obert un concurs per accedir al lloguer compartit d'una oficina al Mas Lluí. L'objectiu de l'empresa municipal de promoció econòmica és oferir una ubicació on iniciar, desenvolupar i consolidar nous projectes empresarials a un preu assequible. Es requereix un mínim d'empreses que estiguin interessades en compartir oficina i poder tirar endavant la idea. El local se situa al carrer Rosa de Luxemburg, número 14. Les sol·licituds per participar del concurs, per compartir oficina, s'han de presentar
a les oficines de Promunça, a la carretera reial número 106, al Gualden. De 9 del matí a 2 del migdia. Més informació a proexa.cat. I acabem aquest butlletí en clau cultural. El proper 8 d'octubre farà 75 anys el bombardeig de Sant Just i per commemorar aquesta data, el Centre d'Estudis ha organitzat una passejada dissabte que recorrerà als llocs on van caure les bombes al municipi i explicarà què va passar aquell dia. La conduirà Juli Ochoa, membre de l'entitat.
La nit del 8 al 9 d'octubre de 1938, Sant Jus va ser bombardejat. Va ser un atac accidental, ja que Sant Jus no era un objectiu estratègic. Van caure sis bombes al municipi, dues de les quals no van explotar, entre la zona de l'avinguda Doctor Rivalta i Can Mudley. Dissabte al matí, per tant, es farà un itinerari a peu per explicar les conseqüències d'aquell bombardeig. La trobada serà a les 10 del matí al parc de Joan Maragall. El recorregut s'acabarà a les escoles,
amb la presentació de la filmació del refugi antiaeri que es va construir a la zona. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
The only thing that's real. The needle tears a hole.
What have I become? My sweetest friend.
Fins demà!
You stay the hell away from me, you hear? I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time
I am still right here. What have I become my sweetest friend?
Everyone I know goes away in the end And you could have it all My empire of dirt I will let you down I will make you burn
Fins demà!
Als matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. I jo?
Vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Dos minuts i un quart de dotze és moment ara de parlar d'actualitat santjustenca, perquè aquest dissabte comença la temporada de caça a Sant Just amb la primera batuda de porcs senglars. Aquest any se n'han establert cinc dissabtes per la caça major, és a dir, les batudes de senglars, i després també diferents dies per la caça menor. Per parlar-ne de tot plegat, hem convidat el president de la Societat de Caçadors de Sant Just, Jaume Teixer, molt bon dia. Molt bon dia a tothom.
Comença aquest dissabte, suposo que per vosaltres és un dia bastant esperat. Sí, sí, sí, és el primer dia de caça i com que hem estat durant uns mesos pràcticament sense caçar, tot és el primer dia i anem amb moltes ganes i amb molta afició.
Hem dit que, clar, hi ha cinc dissabtes, per tant, està tot molt concentrat, suposo que són aquests dies en què s'han de destinar aquests esforços i aquesta il·lusió. Cinc dissabtes pel senglar, o sigui, un dissabte cada mes, o sigui, octubre, novembre, desembre, gener i febrer, i el primer dissabte de febrer.
Per què és durant aquests mesos, només? Bé, perquè el senglar, quan hi ha una batuda així, normalment sol ha marxat del posto, perquè hi ha una batuda bé tan forta, sol ha marxat del posto i llavors durant uns mesos pràcticament quasi no en queda en aquella zona o durant unes setmanes, no? Clar, per tant, ara ja hem vist que ja no hi sou i suposo que torna a haver-hi població. A part d'això és que n'hi ha molts, per això n'hi ha una quantitat impressionant, eh?
De fet, si no recordo malament, no sé si l'any passat o així, se us va demanar que tornessi, en un moment donat en què hi havia molts anglars, es va demanar als caçadors que tornessin a anar-hi, pot ser? A veure, nosaltres, durant la temporada de veda, a vegades els pagesos d'aquí a Sant Just ens demanen...
intervencions degut a intervencions especials que els dona la Generalitat perquè tenen danys molt importants a l'agricultura. Vull dir que hi ha moments que quan es presenta una família de sanglars en una zona determinada arrasen tot el que troben.
I llavors, esclar, hi ha una quantitat de tants impressionants amb els pagesos i llavors el que fem, el que fa el propietari o l'arrendatari del solar aquell és demanar el medi ambient i els donen un permís excepcional. Com és que hi ha tants senglars ara, o tants més que abans? Bé, la cosa és molt senzilla. Primera, que en tot el que és la serra de Collserola no hi ha passos de fauna salvatge. O sigui, no n'hi ha ni un.
O sigui, estan encerclats a dintre d'una zona que hi ha les autopistes i després les grans ciutats. O sigui, no es va tindre o no es va prevenir en el seu moment passos de fauna salvatge i en aquest moment no n'hi ha. Segona, és que l'Ajuntament de Barcelona, la part rural de l'Ajuntament de Barcelona, està declarada zona de seguretat.
i allà no es pot tirar un tret, no es deixen tirar un tret. Llavors, allò és un criadero de sanglars. Per molts que en matem a Sant Just, a Sant Cugat, a Cerdanyola, a Sant Feliu i Papiol, allò és un criadero. Aquests animals han de sortir d'allà perquè arriba un moment que n'hi ha tants que necessiten menjar i llavors es presenten cap aquí baix. Venen cap aquí. Aquí s'estan regulant, perquè amb aquestes caceres es regulen, no? Però, bueno, és que a Barcelona és impepinable allò...
ha de prendre unes mesures. Per una altra banda, a mi em sembla que jo, no fa gaire temps, vaig anar a la zona d'allà baix d'Andalusia, al Parc Nacional de Doñana, i vaig portar un grapat de fotografies de com estava muntat el Parc de Doñana. És un parc natural, també. I després, Reserva Nacional de Caça és.
Llavors vaig portar un grapat de fotografies, les vaig presentar al parc de Collserola, les vaig donar a l'administració, a la Generalitat, inclús les vaig portar a l'Ajuntament d'aquí Sant Just perquè sabem que l'arcalde forma part del Consorci del Parc. Allà totes les carreteres estan ballades, tenen unes tanques i de tant en tant hi ha un pas de fauna salvatge d'una banda a l'altra
sigui per sota, s'aixeca la carretera, per exemple, un parell de metres, en un punt determinat, i passen els animals per sota. I en tant en tant hi ha una feta de fusta, ben feta, que va per sobre, cada 700 o 800 metres hi ha un pas d'aquests. És a dir, que està més delimitat, entenc, no? O sigui, que allà els animals no poden sortir. No poden sortir, passen d'una banda a l'altra, d'un parc a l'altra, sense cap problema.
Després, quan està en la gran ciutat, en les ciutats com ara Matalascanyes, que és un poble que està pràcticament dintre el parc, tot el que és el poble està ballat en una valla d'un metro i mig d'alçada, molt decorativa i molt maca. I vaig presentar fotografies de tot això, que a mi em sembla que és l'adequat, perquè a mi em sembla que
Per exemple, quan baixen els sanglars a Barcelona, baixen perquè estan lliures, però si es pogués fer, dic jo, una balla per sobre el camí de les aigues, amb les entrades, uns passos d'aquests canadiens que en diem, que el pas canadiens no permet passar els animals angulars,
llavors això s'evitaria molt, que baixessin a les ciutats. Vull dir, s'evitaria però moltíssim. Vaig presentar-ho... Bueno, no ho sé, això ja fa un parell d'anys que ho vaig presentar-ho, de moment ningú ha dit res. Són perillosos els senglars? Home, a veure, són perillosos, clar que ho són. Per exemple, no fa gaire temps va baixar un fins a l'estació de Sants que hi va haver un accident entre Mossos d'Esquadra. Sí, és veritat. Aquest senglar has de pensar i entendre que va passar, no ho sé, diré jo,
Pels menys per una vintena de semàforos. I suposo que no entén les regles de circulació. Si aquest senglar l'enganxa un cotxe amb un semàforo i el fareix, el que troba per davant s'ho emporta, eh? Perquè nosaltres, quan fem una cacera i hi ha un senglar ferit o un gos l'agafa amb un i d'allò, aquell animal es defensa com pot, eh?
Ah, és a dir, que si té una persona al costat... Nosaltres tenim baixes de gossos freqüents, no moltes, però en tenim de quan en quan, i gossos estripats els que vulguis. Vull dir que és un animal que el moment que se sent una mica d'allò és molt perillós. I l'altre perill està que quan la derra porta la cria, si algú, allò que semblen mansos perquè els hi donen menjar, toca una cria o l'agafa o d'allò, no sé el que pot, però és que... Cuidado. Vull dir que són coses que... Cuidado, cuidado.
Sí, sí, que quan apareixen a la ciutat sempre torna a obrir-se el debat, però mentrestant de vegades queda una mica apagat. Exacte, i és que cada dia, aquí a la Vall d'Hebron diu que els veuen cada dia, quasi pràcticament on hi ha la residència, menjant per allà i tirant els contenidors a terra. Han de posar contenidors especials que no els puguin abogar. Déu-n'hi-do. En una batuda com la d'aquest dissabte, quants sanglars es poden caçar? L'any passat, l'última que vam fer, vam fer 13.
Déu-n'hi-do. Vam fer 13, sí, sí. Entre uns 35 caçadors se'n van fer 13. I, oi, que tot i amb això se'n van escapar uns quants, eh? Clar, com és una jornada de caça? La jornada de caça està regulada per un pla tècnic. Tenim un pla tècnic aprovat per la Generalitat
a la qual, doncs, aquí Collserola és molt especial perquè, com que és parc natural, doncs ens ho vam fer de forma especial. Hem de tancar tots els camins. Primer s'ha de demanar a l'Ajuntament per poder tancar aquests camins, no? L'Ajuntament normalment ens autoritza, si veu que tot es compleix amb les regles que es demana, i llavors, doncs, ens trobem tots al dematí. La jornada és de 8 a 3 de la tarda, eh?,
Ens trobem tots, per exemple, aquí a Sant Just, en el Xiringuito, al punt d'allò, venen els gent rurals, venen els guardes de Collserola, i allà es passa llista de tots els que intervenen i es fa un sorteig dels llocs d'on li toca a cada un. Llavors hi ha un cap de línia que posa tots els caçadors en la línia que ja està marcada,
que ho tenim marcat, i una vegada complert tots, que ja estan tots al puesto, per emissora, que portem emissores, llavors el cap de colla dona l'ordre de deixar anar els gossos.
deixats anar els gossos, a través de les emissores es va comunicar amb Vesca que hi ha un senglar que va cap aquí i l'altre que va cap allà, i llavors els caçadors normalment saben que se'ls costa o que hi actuen d'acord amb les circumstàncies. Ha acabat això, llavors el cap de línia que ha posat tots els caçadors li ha d'anar dient, mira, n'hi ha mort un aquí o he tirat allà i he fet això, i llavors s'han de recollir les peces,
i tornar-les a baixar. Però, posteriorment, primer hem de tancar tots els camins amb valles i cintes, senyalitzant bé tota la zona que es va caçar. Vull dir que, o sigui, que jo el que demano, per exemple, si algú que va a la muntanya, doncs un dia que hi ha una...
Una cacera d'aquestes... Aquest dissabte, per exemple, no? Per exemple, el dissabte, que respectin bé la senyalització. Inclús hi ha uns senyors que informen d'on es fa la batuda i per on es pot passar i per on no es pot passar. Que, sobretot, es respecti, que no es tallin les cintes ni es tallin res del que està marcant, perquè llavors el que fan és perjudicar amb altra gent que potser ho respectarien i no d'allò. Hi ha algun que, de quan en quan, fa de les seves, no? Sí, es passa, però, en algun camí... És a dir, si algú passa...
per un camí que no està senyalitzat? És a dir, en principi no hi ha batuda, en principi no li ha de passar res, no? No, no, no. Nosaltres la batuda aquest dissabte la farem tota la banda dreta del camí de la muntanya, o sigui, del camí que va des del poliesportiu fins a dalt la Vallvidrera, tota la zona dreta, l'indant amb la carretera de Santa Creu i l'indant...
amb el terme de Barcelona, o sigui, fins a Sant Pere Marti, no? O sigui, tota aquesta zona és la que farem. En canvi, tota la zona de Can Carbonell, Can Marlès, el cantó de sobre la carretera i tot això, o Can Vilà, doncs no passa res. Allà s'hi pot anar tranquil·lament.
Això pel que fa la caça major, el que passa és que per la caça menor, que és diferent, no?, que és per conills i quins altres animals? Tenim el conill, el todó i el tort, i després dos dies la becada. Què és la becada? La becada és un animal de pas que ve sol vindre de la zona de Rússia, amb molt de fred,
i és semblant a l'apardiu, però porta un bec molt llarg. Ah, sí? Sí, i és l'animal potser estrella, més que l'apardiu, per poder tirar, no? O sigui, diuen que és caça real, l'abacada diuen que és caça real. Déu-n'hi-do. Però només venen amb tormentes molt fortes, o sigui, amb dies de molt de fred, i llavors s'instal·len aquí i, esclar, matar una abacada és una cosa excepcional, quasi.
Clar, en aquest cas són ja 15 dies, no?, dijous i dissabtes. Sí, els dijous em sembla que ens en fallen des del mes d'octubre fins al mes de febrer, em sembla que n'hi ha dos o tres al mes de desembre que no ens deixen casar, degut a la proximitat de les festes i tot això, perquè és el parc.
El dissabte només ens en deixen caçar 5 de casa menor i llavors en tenim 5 de casa major. El reste no es pot caçar. I els diumetges cap. I casa menor, veig que per això no s'assenyalitzen els camins. No és perillós per la gent? No, perquè la casa menor és una cosa que només van dues o tres persones, van caçant tranquil·lament, van canviant de lloc constantment i si veuen que hi ha gent per aquí se'n van cap a un altre costat o...
O bé no... Per tant, no és perillós, no? No és perillós, no? Vull dir que la gent no s'ha de preocupar... A vegades la idea d'un caçador espanta, no? Sí, sí. És molt diferent la munició de caça major a la caça menor, no? Per exemple, una bala d'escopeta pot arribar a 600 metres molt bé d'allò. En canvi, els perdigons arriben a 50 metres, 60 metres, no d'allò. I, a més, normalment, quasi sempre es tira a terra, vull dir, no?
M'imagino que abans comentava que són 35 caçadors, aproximadament. Suposo que tots fa temps, també, que es troben. No, caçadors poden arribar a 60 amb el batuda, eh? Amb el batuda, eh? Ara, aquí a Sant Jus... És que venen... Com que aquí a Sant Jus no tenim gossos de senglar, llavors venen gossers de fora. I aquests gossers de fora porten 4 o 5 persones o 10 persones, com molt, eh? I llavors intervenim tots junts, perquè aquí a Sant Jus no hi ha ningú que tingui gossos de senglar especialitzats...
i necessiten de 30 a 50 gossos ben bé. I a Sant Jus, per tant, són una trentena de caçadors. Sí, sí, som al redon uns 30, 32 o 34, sí. Gent gran, en general? Tots. Potser de joves que no arribin a...
que no arribin als 50 anys, potser només n'hi ha 3. Ara tenim una caçadora, eh? Ah, sí? Sí, sí, tenim la filla del Pere Pedrosa, l'Alba, que aquest any ja ha tret tots els permisos de caça, i ja tenim una diana.
Això anava a preguntar també, que de fet suposo que no pot ser caçador... Jo no puc venir dissabte a caçar, per exemple, sinó que hi ha d'haver... Necessitem tots els permisos que no són pocs. Per això que m'imagino que hi ha tot un procés. És un procés, és un procés primer de permís d'arma, en el qual has de fer uns cursets ara, després tens un examen psicotècnic per veure com funciona com el carret de conduir, després necessites una llicència de caça, una assegurança, ser de la societat de caçadors...
Està federat, vull dir que... Si vull apuntar-m'hi, hauria de començar ara per començar l'any que ve, m'imagino, no? Com a mínim. Sí, sí, i tant. Si s'ha de fer uns cursets a través de la Guàrdia Civil i tal, pel permís d'arma, sobretot els que comencen, no? I què se'n fan després dels animals caçats? Bueno, els mengen, nosaltres ens els mengem tot. Els sanglars també i tot. Sí, sí, sí. Els sanglars, normalment fem una festa cada any entre tots, que intervenen també les senyores i tota la història, i la fem aquí a Sant Just. I són vols, els sanglars? Molt, molt, molt, molt.
Ara, s'han de saber cuinar, eh? S'han de condimentar durant 3 o 4 dies, els tenen amb un adob i amb vi, amb una mica de vi i tal, però hi ha alguns restaurants d'aquí a Sant Just que ho fan molt bé, eh? Doncs hem parlat avui d'aquesta temporada de caça que comença aquest dissabte, n'hem parlat amb en Jaume Taixer, que és el president de la Societat de Caçadors de Sant Just. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Gràcies i bon dia a tothom. Adéu, bon dia. Gràcies.
Fins demà!
Trenco una branca i res ja no m'espanta, surto de la casa i l'estructura ja no aguanta, ets tu qui m'ha penjat aquí dalt, ara no em deixis caure com a un animal.
M'estan indiferent el que passa dintre les llars. Quan obres la tanca, quan tanques les mans. I de taules plenes de menjars,
plenes de famílies que no paren de parlar i de taules plenes de menjar plenes d'alegries i coses per celebrar
Llenço una llança i m'omplo de confiança. Entro dins la casa i només queda l'esperança. Ets tu qui m'ha penjat aquí dalt. Ara no em deixis caure com a un animal.
M'estan indiferent el que passa dintre les llars. Quan obres la tanca, quan tanques les mans. I de taules plenes de menjars,
plenes de famílies que no paren de parlar, i de taules plenes de menjar, plenes d'alegries i coses per celebrar.
Passa un minut i és moment de fer tertúlia com cada dijous Avui però no som tants com acostumem a ser els dijous no tenim el Pere Oliver ni tampoc la Lina Santa Bàrbara des d'aquí
Els saludem a tots dos i els enviem una abraçada, però les que sí que tenim a punt, que abans de preparar, són la Joana Garra i la Montse Larrea, que les tenim, com veieu, a través de la webcams, és que ho esteu mirant, doncs acabant-se de situar davant dels micròfons i amb els auriculars, que a més a més em diuen que no em senten. Bon dia, no em sentiu? No, bueno, jo no. No? No, bueno, sí, molt lluny, molt lluny.
No, jo et sento, et sento bé. En principi m'hauries de sentir, t'hauries de pujar a l'auricular, potser estan en... No. No? No. Doncs llavors millor canviar d'auriculars, que sempre és una mica millor. Sí, donem un d'aquells. Provarem, doncs a veure si, espera que estaran a estar un altre lloc. Tenim alguns problemes últimament logístics, eh, que els estem acabant d'enllestir. Mare de Déu. Aviam. A veure si ara funciona millor. Gràcies.
Coses que passen, no? És quan es fa ràdios, sempre el material principal són micròfons i auriculars, per tant, si això no rutlla, ara sí. Ara sí. Doncs em dèieu abans d'entrar que estàveu una mica enfadades, eh? Una mica? Una mica, no. Molt, molt. Amb qui estàveu enfadades? Amb tot. Comencem per part, si voleu. Escolta. Aviam si hi ha una manera que aquests senyors polítics es poden posar d'acord
d'una vegada per totes, perquè sembla que estem per un camí que no sabem on anem. Jo comentava amb la Joana, quan ets més gran, les coses no les veus amb la mateixa il·lusió, sinó que és el contrari. Cada cop que ells ens ho peguen, tu ho veus pitjor. I en aquest moment penso que no estem fent res pel nostre país.
perquè si no ens posem d'acord no aconseguirem res. I som nosaltres. Farem riure, eh? Farem riure de tot el sacrifici que ha fet tota la gent amb molta voluntat
i que els polítics no es posin de cop. No, més que res, serà una decepció per ells, perquè amb la il·lusió que ho han fet tot, amb l'alegria, amb el civisme, que no hi ha hagut cap problema ni res, i que ho fan amb una il·lusió i molt... Clar, demanen la cosa que pensen que és el bo pel seu país.
I que tothom s'ho prengui d'aquesta manera i digui que foi una fiesta campera, el que vols que et digui. Perquè del govern central jo crec que no en traurem res. I no és que jo sigui una persona... Més que a Réber també s'ha intentat, no? Sí, s'ha intentat, però ells tanquen totes les portes. I quan t'atanquen totes les portes, per on t'has d'entrar? Per on t'has d'entrar?
Perquè tot és no, no, no, no. I les poques coses que havies aconseguit te l'estan anul·lant també. Te l'estan anul·lant també. Escolta, mira, veus aquí el Tribunal Constitucional debilita més el català. Sí. Escolta'm. Ah, sí, perquè ara ja no és una obligació, sinó que és un mèrit. Sí. Ja no tenen...
a càrrec de qui vulgui examinar-nos. Causa tristesa. Potser deu ser el dia que està una mica núvol. Sí, enterbolit. Segurament. Tot influeix, no? Tot influeix, sí. Perquè, clar, tu pregunta, Carme, que et contestaré. Jo sí, em portava una... Ah, em va fer gràcia una notícia d'un diari local de Vilafranca i diu que Vilafranca té 14 aparells de cardioprotecció per salvar vides.
O sigui, ja en tenia quatre i ara han comprat deu més. Deu aparells, que estaran set dels quals estaran en vehicles de la policia local i tres en edificis municipals, Ajuntament, Calbolet i l'Auditori. O sigui, que en un moment donat que tinguis un problema d'acord, a més, el mateix aparell explica tal
Com s'ha de fer, però en un segon, i si la persona a la qual se li està fent...
el massatge o el que sigui, realment el pot necessitar o ja no és necessari, desgraciadament, però 14 per ells, la ciutat és gran, però està molt bé. No, no, el número és considerable, perquè parlàvem amb la Joana d'aquest incident o aquest desgraciat accident de l'aeroport de Girona, la noia embarassada que va morir, diu que d'un atac al cor.
Sí, encara que sí, però és igual. Que considerin que ha de tenir a l'aeroport un moviment de 8 milions de persones perquè tingui un servei mèdic, ja sembla de demència. Són uns límits una mica... Uns límits una mica altres. Em sorprèn que a vegades...
sense adonar-nos en acabem regits per un món que pot sonar demagògic, però de cop dius... Que tot són xifres, no? Clar, perquè hi ha molta gent... És a dir, la nota de medicina és la més alta que hi ha a l'estat a Catalunya. Que exigeixen, sí, sí. Llavors, hi ha molta gent que es queda fora perquè vol dir que a les places hi ha limitades. Sí, números clausos, sí. És a dir, i jo crec que això està bé, per exemple, en periodisme, que realment calen molts periodistes, però potser no hi ha tants mitjans com periodistes volen, o almenys...
comparat amb metges potser és diferent, és a dir, ara potser algú es posarà les mans al cap, però vull dir que metges sí que en fan falta. I tant que fan falta. I no cal que se'n vagin, que tots tindríem feina. El que passa exacte és que no es poden pagar tants metges, almenys des de tot el tema de sanitat pública, tot plegat es va limitant, però clar, és absurd, no?, si ho penses en fet. Són moltes persones a Catalunya. I metges, dic metges, o dic professors, o aquest tipus de professions, doncs que
Realment han de tindre un número elevat dels militants. De fet, no compten les persones, compta el número de persones, però les persones amb si no compten, perquè clar, perquè se suposa que per tenir uns serveis mèdics han de tenir un moviment de 8 milions de persones, és que és esgarrifós. O almenys que a prop hi hagués un servei
Amb un mínim, una infermera i un metge, i un aparell. Un servei petit, però... Amb un mínim. Sí, sí, sí. Però esclar, escolta'm. Llavors, veus aquest camí que comentem, no? Tants esforços, tanta cosa, i llavors uns serveis mínims no ens els donen, ens els escatimen, perquè no es pot pagar, però bé es paguen altres coses. Sí, i tant. Que potser són menys necessàries que això. Sí, sí. Aleshores, sempre estem amb aquesta tristor,
Avui també llegia, per exemple, en aquest cas a La Vanguardia, però fa dies també que en van parlar en altres diaris, tot el tema de les escoles inclusives, és a dir, els nens amb alguna discapacitat, que fins ara, en els últims 20 anys, s'havien fet molts avenços...
podien estar en una escola amb altres nens i tot plegat, aquestes ajudes, perquè evidentment necessiten ajuda. Tot això s'està retallant, retallant i per tant, sense ser-ne conscient, sí, en general, la gran majoria sí. I llavors, clar, suposo que això també desanima, no? Sí, perquè fins ara, l'altra nit ho vam veure, clar que és un cas excepcional, potser. El Dani Trias i aquell noi, doncs clar, quan va tenir segons quina edat,
va anar a una escola amb els seus companys, els seus germans, i estava educat normalment. Normalment, sí. O sigui que més o menys ha pogut entrar a la vida de la normalitat i s'ha independissat. Probablement també sigui una excepció, no? Perquè la capacitat que té aquest xicot, diguéssim, tampoc no és... No, però n'hi ha, n'hi ha. Però l'excepció aquesta també pot ser, és a dir, els casos que apareixen al convidat,
També poden aparèixer excepcions, no? Sí, no, i a més, aquestes criatures... Per tant, és veritat que és algú molt destacat, però igual que hi ha un metge molt destacat o un... Sí, clar, tenia la gran sort del seu avi, que era el doctor Probeca, i tot. Que siguin com ell i no han trobat el camí. Clar, però aquestes criatures, si les motives, si qui està al seu entorn extreuen d'ells al màxim, aquí a Sant Just tenim el Guillem, que també fa una estona que hi ha vist la seva mare. No va mi classe.
Sí, sí, i parles amb ell. Havia fet alguna pel·lícula, no? Sí, sí, sí, bueno, ha fet pel·lícules i tot, escolta'm, la mare de bé. Sí, sí, sí. Clar, diu, què tens? Li va preguntar. Diu, tinc un cromosoma més? Clar, i el noi ho va dir-te en Campante. Diu, clar, i el tenir un cromosoma... Diu, i tu faries vida amb una persona que no tingués aquest cromosoma? Diu, no. Diu, perquè jo comprenc
que ell tindria uns condicionants, ella tindria uns condicionants, perquè té parella, i té una parella que també, i treballa a TV3 la seva parella, també té el síndrome, i va ser molt... O sigui, això em va ser esperançador, que podem fer coses per aquestes criatures. Però hi ha un cas, és un cas. Hi ha més, hi ha més casos. Ara, depèn de la família que realment, o allà on pot arribar aquesta família.
I a més a més s'ha aconseguit un sostre de vida normal. Perquè quan jo tenia un amic, uns amics, una família, i la nena va estar bé, relativament no era tan alta de nivell d'intel·ligència, però el seu organisme tenia les seves dificultats. I als 25 anys va agafar una septicemia ràpida i es va morir.
Però en aquell temps les criatures tenien aquest sostre de vida. I ara no. Ara ja tenen gairebé una vida normal. Però això, diguéssim, tu parles d'uns 25 anys enrere. No, potser una mica més. Ara tu calcula més enrere. Oh, més enrere els amagaven. Fins aquesta criatura, d'aquests amics que jo et dic, el seu pare, sí. És per allò de l'atracció de sexos. La portava a tot arreu i l'explicava. La seva mare...
Dintre de tot, l'estimava molt, però si havia d'anar a algun lloc... No la volia... Sí, la portava, però no pensis... Tu notaves que li feia una mica de recança. Sí, li feia una mica, sí. Perquè llavors sempre... No, no, jo també. És el punt de mira... Bueno, clar, tot això és el que s'ha evolucionat. Clar, perquè... Durant molt de temps es va amagar... Sí, en temps abans aquestes persones en dificultat s'amagaven. Sí, consideraven, aviam...
els que podien ser religiosos consideraven que era perquè havien comès algun pecat i havien de pagar-ho, que això era la religió purament vestida de negre, i els altres que no podien disfrutar d'un fill, suposadament. Però concretament l'Anamari, aquella criatura, era d'un sentiment, d'una estimació envers les persones, és que...
Clar, tenia un coeficient molt curtet, però tot i amb això tenia una gran memòria. Si li encarregaves una cosa, sabia els telèfons. Vull dir que, dintre de tot... Exacte, potenciar altres capacitats. Sí, sí, i treballava, i treballava. Treballava posant etiquetetes als llapis de llavis i als encenedors treballava per la BIC.
Sí, que tenia una certa... Tenen una capacitat. El que passa és que a vegades s'ha de motivar, s'ha de saber treure d'aquesta persona el que pugui. El màxim que puguin donar. I tot això ens ho estan retallant. Aquí està. Tot això ho estan retallant. És que tot això que hem guanyat i que ha costat més, tant... Ara, escolta'm, és que, com tu deies, la part humana dels habitants no es té en compte. No.
Són només que cèntims? Cèntims i números. Però tallem d'allò. Però els números no són persones, són números. No, no, són números. Perquè si fóssim persones ja ho tindrien en compte. Sí, tornem allò del Mundo Feliz i tot allò que ell jaleu. Jo llegia allà un petit estrit, em sembla. On? No, el comentari em sembla que havia fet el Durant, no?
Aquell comentari que ha fet com s'havia de guanyar la vida... Sí, que dic que ell no faria de professor. Que ell no faria de professor, que estàvem molt mal pagats. Ah, molt bé. Sí, oi que sí que és el comentari? No, i avui també pensava justament en aquests comentaris que fan sovint polítics o fins i tot altra gent que no és política de dir no vull entrar a valorar si cobren poc o molt o el que sigui, però que es diu que sempre...
que els que es dediquen a la política no són els millors perquè els millors es dediquen a la privada, que guanyen més diners. Però pensava llavors dones per fet que els millors normalment no són metges que treballen a la pública, normalment no són professors, normalment no són periodistes. Vull dir que és curiós, no?, també que fem aquest plantejament. Ja reconeixen d'entrada que estan malpecats els mestres. Aviam, els mestres que ensenyen
amb totes les categories que ensenyen, tant si són professors com si són mestres. A les criatures que seran el dia de demà. Estan preparant l'agenda el dia de demà. Per tant, no se'ns hi té cap consideració. Cap. O sigui, que actualment els que paguem els plats trencats són els funcionaris, que amb funcionaris, clar, fan falta, evidentment que fan falta els professors, els metges... Que són tots aquests... Són considerats funcionaris. I els jubilats. I els jubilats.
que hem treballat... La graus pujan un 0,25%. Sí, i tant. Què farem amb aquesta fortuna? Perquè la llum i el gas i altres coses pujaran molt més... Mira, a partir del primer d'octubre t'han pujat un altre 7,1%. Ells calculen que en 9 anys hauran estalviat 33.000 milions d'euros. Calculen que en 9 anys...
hauran estalviat 33.000 milions d'euros. I en què s'ho gastaran? Amb un tank nou? O amb un gimnó? Això vol dir que durant 9 anys el que esperen ells és que la gent es mori perquè a part de no pujar les pensions ja no les hauran de pagar. És vergonyós. Això de les pensions és que té guassa. Perquè l'altre dia va sortir un professor del grup de 12 que van fer l'estudi sobre com es podia arreglar les pensions
I de la manera que ho van organitzar, ell no va voler signar el document final i va sortir a la televisió. Diu, per aconseguir el nivell de vida...
que tenia un pensionista temps enrere. Fa deu anys, posem. Temps enrere. Digues quatre, cinc. Sí, és igual. Han de passar fins a l'any 25? Segur que no d'això, que no es pot aconseguir. Que no es pot aconseguir. Clar, perquè si pugen... És que un 0,25...
És tan miserable que està fer vergonya. No els hi fa vergonya? Sí, mira, en conya, en conya, deia el Cuní, deia, mira, un paquet de llet i un iogurt. O una barra de pa. Comptant el tant percent que és el 0,25, amb una pensió de 900 euros, toca dos euros amb 40. Cada mes. Dos euros amb 40 és el que va dir...
Un bric de llet, un quilo d'arròs, una dotzena d'ous, o, o, o, anant combinant, perquè, clar, tot no hi entra en el mateix pac. A mi em sembla vergonyós que aquests senyors que tenen la poltrona
puguin pensar... Perquè suposo que... Poguen treure partides d'altres... O sigui, guiners d'altres partides. Que no ens toqui a nosaltres, sempre toca a la població. Sí, al conjunt del poble. Si el Pere hagués vingut, que no ha pogut venir per coses de medicina, doncs ja va dir que tenia fet un comentari sobre la vergonya de l'augment de les pensions.
Sí, no m'escrenya. És que quan ho sents, a vegades penses que el que diuen no pot ser veritat, no? Basta ho poses en dubte. No pot ser veritat que gent que està aposentada que ells cobren el que suposadament s'ho han arreglat per cobrar-ho i que pensin que una persona... O potser cobra molt més. El president del Tribunal Constitucional...
Cobra més que ells. Ah, una altra vergonya. Sí, cobra més que el jefe de l'Estat. I el president d'un altre tribunal, no em facis dir quin, també. Doncs, escolteu, qui dona aquests sous? Qui ho regla tot això? Qui ho valora? Qui s'ha de donar i com s'ha de fer? Clar que sí. Qui ha fet, com alguns presidents de Consells d'Administració, de bancs,
que potser estaven en bancarrota, i també, com a sortida, es van posar uns sous de gran estàndig. Perquè un banc té que ser un negoci, evidentment, perquè, clar, si l'empresa li permet, ja està bé. Aquí no hi entrem, que sigui un negoci. Però bé, aquest banc, que jo dic que d'això que ja estava intervingut per l'Estat, aquest banc ja era de domini públic, no era privil·liògic.
No, no era una empresa pura. Ah, estava ja intervingut. I aleshores continuen repartint-se uns beneficis que no tenen. És que van enganyar fins i tot els propis... Ja, ja, ja. Perquè imagina't tu un negoci qualsevol, que no sigui un banc, és igual. Aquest negoci, si comences a tirar de veta de cobrar-te un sou...
més alt del que et correspon o més alt del que el benefici entra, arriba un moment que t'has menjat l'empresa. En un negoci sempre s'havia de fer un tant per cent per al manteniment, un tant per cent d'avantatge, o sigui, de guany, i un altre tant per cent pel sou. I què han fet els bancs? I qui els ha vigilat, els bancs? Dels que es van polititzar, ningú.
Sobretot les caixes, que és el que es va polititzar. Era un poder polític i, clar, dominava... Tenen molt poder, a més, suposo. Tenien molt poder, no? Jo crec que encara el tenen. Potser tenen diners, no, però el poder de fer callar, fins i tot. Sí, sí, sí. Jo crec que sí. Sí, perquè al introduir-se... No deixen de tenir molts cèntims. Són de la gent que... De remenar. Però ells tenen els contactes i saben allà on poden tocar. I, clar, això s'ho cobren.
i vols dir que es reparteixen els diners dels que són el que es considera que és capital per sous perquè és un capital que els hi han deixat perquè el treballin i ho reparteixin mentre s'han donat molts beneficis no hi ha hagut problema perquè si hi ha molts cèntims que es distregui una miqueta no passa res però en el moment que arriba la crisi s'ha destapat tota l'olla
No, no, doncs anem. Anem bé. Jo suposo que tot... Mira, d'acord al món i torna al born. Tot és cíclic, no? També diuen aquestes coses que... De tant en tant, de cop i volta ve un temps bo, de cop i volta... Ah, bueno, com les plagues d'Egipte, no? Això. Cada set anys... Bueno, és allò, dice, no hi havia ni mal que 100 anys dure. Sí, hi havia una plaga que els donava...
o els donava beneficis o els donava prejudicis. Clar. Mira, no cal desesperar-se. No, que sí que està clar, és que en general ara veig la gent, vosaltres, per exemple, molta gent més enfadada, no? I més conscient de tot plegat. Clar, perquè això que diuen... Per això t'ho dic, que mentre més o menys has anat tirant, penses, ah, és igual, polítics, ah, és igual, no passa res. Però la gent anava tirant i
I mira, podien sortir i es despreocupaven de la política. Perquè fa molts anys que la gent es despreocupava de la política. Jo no soc polític. Polítics ho som tots, perquè polis vol dir pueblo. És la gent. Són els ciutadans. I esclar, quan ja t'ha tocat la butxaca i veus moltes injustícies, llavors és quan et preocupes. I comences a analitzar i dius
Quines injustícies, no? Llavors el problema de no crear llocs de treball, perquè continua destruint-se llocs de treball. Home, i vam saber aquestes dades d'atur, que tot i que ara anant millor que altres setembres... I per què anant millor? Perquè ja no hi ha gent aquí despatxada. Ja no hi ha gent aquí despatxada. El que passa és que de vegades saps coses que, com que són coses que t'han comentat i que tu saps que són veritat,
però tu no les pots explicar, no les poden explicar, hi ha coses que no les poden explicar. És vergonyós, vergonyós, algunes empreses el que intenten donar a un treballador per contractar-lo, el que intenten donar-li. És tan miserable... Ara amb la nova llei del treball... Te fa vergonya. Vergonya que a una persona li puguin oferir treballar mitja jornada...
I li puguin oferir 300 euros. No, no, i tant. És vergonyós. No, no, i si t'interessa bé, i si no, darrere teu hi ha 20. Jo no els mereixerien que ningú agafés aquesta plaça. Però és clar, que no té diners per portar el menjar a casa. Però tu, diguem a mi, d'aquests serveis 300 euros. Però no res. És igual, que si no els tens, són menys. Però si els tens, és que no els serveixin per pagar el lloguer.
Ni per pagar el lloguer. Llavors, que puguin tenir la barra d'oferir això, em sembla? És això, és que som números. I ells fan, mira, cuenta de resultados, tu.
Jo, fa molts anys, i a l'altra crisi dels anys 78-80, ja a l'empresa del meu marit va venir un tècnic d'aquests senyors que ho arreglen tot. D'aquests que ho arreglen. Sí, sí. Miri, vostè, sap què? Li sobra... Vostè ha de passar... La feina que fan tres homes l'ha de fer un home i mig. Llavors que agafo els altres i...
Un el tallo per la meitat i l'altre el tiro al carrer. Com ho faig, això? Home, per l'amor de Déu. Ah, no, no, són faves comptades. Vostè tants cèntims, vostè cobra tant, vostè necessita... El que fan tres homes és un home i mig.
Molt bé, aviam, haurà d'escollir, aviam, qui tallo per la meitat. Qui tallo per la meitat, sí, serà la llei... I a l'altra, que se les apagni. La llei solomònica, no? Sí, el que passa és que en aquell temps, en aquell temps, la gent no se la podia despatxar així com així. Tan fàcilment. I si et portava temps a casa, primer hi ha la cosa, al ser una empresa petita, hi ha la cosa de tipus sentimental. Més personal. Sentimental, perquè... Sí, però es coneixen tots. Sobretot aquí a Catalunya era molt això.
el Burgès, que deien, també estava treballant amb ells. O sigui que era un mes. Era com una gran família. Sí, concretament el que obria a primera hora, i el que marxava més tard, i el que intentava solucionar coses.
doncs, això, la petita, la prime, que després es fa més gran, perquè comences amb 3, i després tens 7, i després vas acabar tenint 20. I quan vas tenint una 20, llavors ja el jefe, ja no és el jefe que era, sinó que ja té un altre escala, ja ha pujat un esglou. Sí, bueno, el que poses del carregadet ja és una altra cosa. Ja ha perdut el lligam familiar. El contacte, però amb tot això, amb 20 persones encara podies controlar. Però, noi, després ja...
i ara no, ara poden tirar al carrer. Vostè no vingui. Jo sé d'un cas, dues infermeres que eren estupendes, que han estat cobrint tot l'estiu, eficaces, el que vulguis i més, i de cop i volta, el dilluns, quan van arribar a enxegar, diu, no, no, vostè ja no cal que vingueu. Ja no cal que vingueu. Ja pot marxar. Que trobaran feina de seguida perquè tenen bon currículum i tenen molt esperien, però...
Jo no ho veig tan fàcil. No, els hospitals tampoc ho tenen massa fàcil. No, ho tenen fatal. Perquè, clar, és que ells també depenen d'uns diners que els hi arriben, no? No, i a més, a més, quan més gran és un hospital... Funciona així, eh? I més important, i té operacions més importants... Si en una planta hi ha d'haver tres enfermers, només n'hi ha un, eh? Sí, ja ho sé. I arriba on t'arriba, eh?
Només n'hi ha un, perquè no n'hi ha tres. I llavors, segons qui, és en situació de gridar-los. Porten el busca i no poden anar-se'n a dormir tranquils perquè potser de matinada els poden trucar. I coses d'aquestes és que vulguin tancar quiròfans. Llavors ho vull, Carme.
Que no traiem res de positiu. Bueno, sí, allò de dir la Franca. Potser ho hauria d'haver deixat pel final. Per afluixar una mica. El Carles diu que plourà. Sí, però molt boqueta avui ha dit, no? No, avui no. Demà, demà. També avui en aquest dia... Bueno, van dir que venia una borrasca important, no?
Sí, bueno, si el vent continua així fort, se l'emportarà de seguida. Bueno, passarà volant. Això mateix. Passarà volant. Això mateix, sí. Tadrem sense borrasca. Bé, aviam, sí, la setmana que ve tenim un humor més... Surt el sol i estem més animats. Bé, com diu l'Alina, va guanyar el Barça. Exacte. Encara que fos per 1 a 0...
Va guanyar el Barça, tu. Tot i que continuen una altra, una altra història. Sí, tothom està descontent. Tu creus que aquests que van presentar aquesta moció de censura? Però ja se n'han desdit. I 24 hores després. El meu marit va venir tot, que ara ja ha acontecit. Però escolta'm, que no hem guanyat.
Però si sembla que hàgim perdut, per 1 a 0. És que em sembla que no juguen com jugaven. Ja s'acostumaran. No, però el dia dels Celtics sí que van jugar com a... Jo crec que és pel que explicaven els... Jo no el vaig veure. El que passa és que també el Barça és com a... La gent del Barça és que li agrada competir. Posar pals a les rodes, no? Tot és complicat.
Tampoc es posen d'acord... Bé, perquè el Barça no és només que un club. Amb això tenen raó. Parlàvem del poder i el poder és el poder. També en té molt, i tant. Doncs bé, gràcies, Montse, i gràcies, Joana. Tornem dijous que ve, que vagi bé, que tingueu el cap de setmana. Esperem que faci sol. Vindrem una mica més animades. Més animadetes. Bon dia. Adéu, bon dia. Adéu. Mig minut i connectem tot seguit amb la xarxa per saber què passa res del país. També sentirem el bollet informatiu dels Sancions Notícies.
I tornem amb més coses encara amb l'última hora del Just a la Fusta. Tindrem la cuina amb una nova recepta des de l'Ateneu i també el teatre amb la Maica Dueñas i l'Astrid Goldstein que ens portarà avui. Em sembla que degustació de capa. La informació més propera al Just a la Fusta.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador, nou assalt violent a les comarques de Girona. Tres encaputxats sorprenen una parella mentre sopava i els lliga les cadires per robar-los. Més de 20 terratrèmols sacxegen de nou les terres de l'Ebre. El sisme de més intensitat ha estat de 4,1 graus i s'ha sentit fins al garraf. 200 famílies catalanes en procés d'adopció estan pendents d'una reunió avui entre els responsables d'Espanya i Rússia. La trobada hauria de servir per desencallar les adopcions en aquest país.
Esports en embol, el Barça i el Granollers continuen sense cedir cap punt a la Lliga a sobar, lideren la classificació amb petats de 8 punts. I l'Espanyol B pren avantatge a la final de la fase catalana de la Copa Federació. Com dèiem, nou assalt violent a una casa de Castell Platja d'Aro a la comarca del Baix Empordà. Una parella gran estava sopant dins del seu habitatge quan hi van irrompre 3 encaputxats armats i els van lligar a les cadires per poder-lo robar. Fem girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. Segons han confirmat fons dels Mossos d'Esquadra, els fets van passar ahir, poc després de les 9 del vespre, a un xalet de Castellplatja d'Aru, on hi havia sopant una dona francesa d'uns 65 anys i un home també de nacionalitat francesa. Tres individus encaputxats van irrompre el domicili, van intimidar la dona i l'home amb armes blanques i un arma de foc, que podria ser una escopeta, i els van lligar. Després van regirar la casa i van fugir, sembla que em portant-se diners i altres objectes.
Un cop van ser fora els lladres, els dos inquilins es van poder deslligar i van avisar la policia.
Els Mossos d'Esquadra investiguen ara per localitzar els responsables de l'assalt. Encara en l'àmbit policial ha ingressat a la presó un jove acusat de cometre robatoris en dos domicilis a Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental. Els Mossos d'Esquadra han detingut un jove de 20 anys amb domicili desconegut pels dos robatoris, amb força, comesos a Sant Antoni de Vilamajor els passats 30 de juliol i 5 d'agost. Del primer habitatge, pel qual va accedir força en una finestra, va sostreure aparells electrònics...
com per exemple un televisor, una càmera de fotos, un generador i bicicletes també. Al segon habitatge el noi també va entrar per una finestra quan no hi havia ningú. S'intensifiquen més qüestions als terratrèmols a Catalunya. La darrera onada ha afectat aquesta matinada un àrea més gran. N'hi ha hagut fins a 29 sismes davant la costa de Castelló, les Terres de l'Ebre i també a les comarques més al nord, com per exemple el Baix Penedès i el Garraf. Ràdio en posta, Manel Ramon, bon dia.
Bon dia. També a la capital del Montsia, en Posta, s'han pogut notar aquesta matinada els efectes dels moviments sísmics que s'estan produint a les costes de l'Ebre. La policia local d'en Posta rebia diferents trucades de veïns de la ciutat preguntant pels moviments. Així ho explicava el cap de la policia local. Sí, bueno, han trucat tres veïns d'en Posta, de diferents lloc concretament, dient que havien notat un moviment, estaven a casa, havien notat un moviment estrany, com si fos un terratremol,
dins del domicili. Els terradems que s'han produït a la matinada han estat el primer de 3,9 i el segon de 4,1 l'escala Richter. Alguna veïna de localitat ha comentat en aquesta emissora que fins i tot li han caigut els llibres de les estanteries.
Reunió clau per desencallar les adopcions procedents de Rússia. Més de 200 famílies de Catalunya estan pendents d'aquesta trobada bilateral que avui mantindran els governs espanyol i rus. Els processos d'adopció amb Rússia estan aturats després que Moscou endurix les condicions per als estats que tenen legalitzat el matrimoni homosexual. Aquest 2013 s'han adoptat a Catalunya 161 nens i nenes provenients de l'adopció internacional.
Una xifra que dista i molt dels 551 que van arribar al nostre país el 2012. La directora de l'Institut Català d'Adopció i Acolliment, Núria Canal, ha explicat l'origen d'aquest descens. Molts dels països d'origen de molts nens catalans estan fent canvis legislatius, estan canviant criteris, estan adaptant, estan millorant tot el que és el seu sistema de protecció a la infància. Això què vol dir? Doncs que cada vegada més estan potenciant tot el que és la seva pròpia adopció nacional, el seu pròpia acolliment...
I cada vegada més l'adopció internacional és una mesura extraordinària de protecció. Què vol dir extraordinària? Doncs que és la darrera mesura perquè el nen hagi de sortir del seu país. A la Xina el temps d'espera és de 7 anys. Convergència Democràtica respon a Josep Antoni Durant i Lleida, que aplicarà fil parlant del programa electoral de la Federació Nacionalista, és a dir, la consulta i l'estat propi dins d'Europa. Ho ha dit a la xarxa avui el secretari d'Organització de Convergència, Josep Roll.
Dret a decidir. I estat propi a Europa en un any no es modifiquen, no es canvien. Des de Convergència serem intransigents a l'hora de fer complir el nostre compromís amb els ciutadans. Dret a decidir estat propi a Europa. Rull està convençut que en cap cas un estat català independent sortiria de l'espai econòmic europeu. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Buenó. Dissabte es farà la primera batuda del porc senglar a Sant Just. Es donarà així el tret de sortida a la temporada de caça a Collserola. Aquest any s'han establert 5 dissabtes per a la caça major, és a dir, les batudes de senglars,
De 8 del matí a 3 de la tarda i 15 dies els dijous i dissabtes per la caça menor, conills, todons i tors. De 8 a 5. 3 d'aquests 15 dies es permet la caça de becada. Durant els dies de caça major s'assenyalitzen i es tancen els camins de les zones on es fa la batuda a la vall. La zona queda controlada pel cos d'agents rurals amb la col·laboració dels guardes del parc de Collserola i la policia local de Sant Jós. Segons el president de la societat de caçadors del municipi, Jaume Teixer, hi ha una massificació de senglars a Collserola.
Això, diu, provoca molts d'anys a l'agricultura i han de fer fins i tot intervencions especials. Més qüestions al cor. Hermes Grion de Montfalcone, a Itàlia, és el convidat del concert que farà demà l'Orfeo Enric Morera a Sant Just. Els dos grups estan agermanats des de fa molts anys.
De fet, la plaça Montfalcone de Sant Just és en honor al cor italià, i a Montfalcone li van posar el nom de Sant Just a uns jardins, per recordar l'Orfeo Enric Morera. Aprofitant, doncs, que el cor et més grion està de visitar Catalunya, demà faran parada a Sant Just per fer aquest recital amb l'Orfeo Enric Morera. Serà a les 8 del vespre la sala del cinquantenari de l'Ateneu i l'entrada és gratuïta.
I un apunt més per recordar-vos que avui és l'últim dia per apuntar-se de forma anticipada a la 18a caminada popular de les Cees per Collserola. La prova se celebra aquest diumenge al matí i començarà i acabarà a la Taneu, passant per Can Candeler, l'àrea de la plaça Mireia, el Coll del Portell, la Cuscollera i el Coll de Can Solanas. La caminada començarà a les 9 aproximadament i s'acabarà 3 hores i quart després. Les inscripcions avui es podran fer de 8 a 9 del vespre local de les Cees o bé diumenge, mitja hora abans de la sortida.
El preu per persona amb esmorzar inclòs és de 6 euros als socis i sòcies de la CEAS i als menors de 12 anys i de 8 euros pels no socis. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdio d'esvern.com. Molt bon dia.
Back and forth through my mind behind a cigarette.
Fins demà!
Fins demà!
And I'm bleeding, and I'm bleeding, and I'm bleeding right before the Lord. All the words are gonna bleed from me and I will think no more.
Fins demà!
I ha arribat l'hora de posar-nos cap a la cuina, com cada dia. Aquesta setmana ho estem fent amb el Carlos Rodríguez de l'Ateneu de Sant Just. Bon dia, Carlos. Hola, bon dia. Avui quin plat prepararem? A veure... Hoy haremos provolones a l'horno con espárragos trigueros. Molt bé.
Muy bien. A nosotros nos gusta mucho el queso provolone fundido tanto a la brasa como al horno. Es un queso que es muy sabroso. Entonces, esta receta, bueno, hemos ido probando algunas cosas y esta receta nos ha gustado.
Y bueno, hoy la quiero compartir con ustedes. Perfecto, a ver ahora. Utilizaremos un trozo de unos 100 gramos de queso provolone, que esto lo conseguimos ya cortado en cualquier supermercado. Utilizaremos un trozo de masa hojaldre, muy finito, muy finito, que lo haremos previamente en el horno. Cebolla frita, unos 50 gramos de cebolla, que lo cortaremos y lo freiremos con mantequilla. Ajá.
Y unos 4 o 5 espárragos trigueros. Vale. Entonces, primero que nada, pocharemos la cebolla. Pondremos en una cazuela de barro o lo que tengamos, un plato para horno, lo que sea, la masa de hojaldre muy finita. Encima ponemos la cebolla frita. Luego colocamos encima de esto el queso provolone. Ajá.
Y encima del queso provolone colocamos los espárragos trigueros que previamente los hemos salteado un poquito en una paella o en una plancha para que al ponerlos en el horno, como el queso se funde bastante rápido, el espárrago no nos quede crudo. Lo ponemos al horno unos 10 minutitos y lo sacamos, le ponemos un poco de orégano y pimienta a gusto.
I ja està per servir en la mesa. Avui sí que és fàcil, eh? Avui sí que és fàcil i, a més, és original, o sigui que aquesta sí que la provarem aviat. Molt bé. Molt bé, gràcies, Carlos. De nada. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí. Això és espectacle.
Passen tres minuts d'un quart d'una del migdia i és el moment, com cada dijous, de saludar la Maica Dueñas. Bon dia, Maica. Hola, bon dia. Per parlar de teatre. Per parlar de teatre i comencem amb una bona notícia. A veure...
Jo penso que és una bona notícia. Des del Departament de Cultura de la Generalitat, l'altre dia vaig estar als premis Terence i Moix i vaig estar parlant amb el Ferran Mascarell i m'ho va avançar. Però ara ja és un fet el que em va dir l'altre dia. Des del Departament de Cultura de la Generalitat s'han llegat una campanya que es diu Escena 25,
i que està dedicada a la gent més jove, concretament a la gent que va dels 18 anys als 25 anys. Aquesta campanya d'Escena 25 consisteix en que tots els joves que vulguin anar a veure teatre, a veure un concert, a veure qualsevol espectacle, tindran 25 euros per anar allà. S'han d'apuntar
a una web que és www.sn25.cat i a partir d'aquí podran anar a veure una funció si la funció que van a veure val més de 25 euros hauran d'abonar la diferència i si és de menys els diners que s'obrin s'acumulen els poden fer servir per veure un altre espectacle
Per tant, això s'ha fet... Són 70 teatres que s'hi han sumat, teatres, auditoris... Com una bona iniciativa, eh? Les de concert de tota Catalunya, eh? I segons va explicar el senyor Mascarell, d'aquí a poc seran més de 70 els que s'apuntin a aquesta iniciativa.
Tornem a repetir, doncs que has d'apuntar-te, si vols anar a veure una funció, doncs, gratuïtament, a www.escen25.cat. Molt bé. Penso que és una bona idea. I tant, home. I que, tal com estan els temps, el teatre ho agrairà, el teatre i totes les arts escèniques. Està clar. Sí.
Doncs una bona notícia per començar aquesta secció de teatre que possiblement farà que la gent hi vagi més, vagi més a veure espectacles. Sobretot la gent jove, no? Perquè recordeu que està dedicat a gent des del 18 al 25 anys, eh? O sigui que jo no sé si tu entres. Jo ja no entro. Jo tampoc. O sigui que haurem de pagar si hem d'anar a veure alguna cosa. Un altre, diguem-ne, avançament és que...
el gran Andreu Buenafonte, doncs s'ha ficat com a director i guionista d'una obra que serà una mica una performance, perquè hi ha text, però també n'hi ha cançons. Està dirigint a la xica, aquesta cantant, no sé si la coneixes. No. Bé, doncs la xica és una cantant que, diguem-ne, que fa també... és ballarina, és cantant...
I en aquest cas, doncs, el Buenafuente li ha fet un text a la mida, per ella, i han muntat un espectacle que es diu Spine. Spine. Ha començat per A, no per S, eh?
Es veu que és un joc de paraules que el Buenafuente volia deixar molt clar. I res, amb una mica la biografia d'aquesta cantant i ballarina, de la xica, ell ha fet un guió perquè jueixi. I aquest espectacle el podrem anar a veure a partir del 10 d'octubre a la sala Bars.
Te'n recordes que l'any passat va canviar de nom? És on estava fa molts anys a l'estudi 54, al Paral·lel. I aquesta sala ha passat per diferents mans, però ara diguem-ne que la porta al Terrat. Que al Terrat ja saps que és la casa mare del Buenafuente. I llavors, bé, estarà acollida...
Aquest espectacle és dia 10, 11 i 12 d'octubre. I jo penso que serà interessant veure la biografia d'aquesta cantant ballarina, de la xica, amb els girs i amb el que tot posi al Buenafuente. Doncs sí, sí, sí.
que segurament farà anar molta gent al teatre, possiblement, no? Jo crec que sí, perquè a més a més, com que té aquest punt d'humor que tan agrada a la gent, penso que estarà molt bé. Molt bé. Després també volia parlar-te que aquest inici de temporada està marcat perquè la sala Beckett, que ja feia un temps que tenia seu a Poblenou, ja és oficial...
aquesta seu a Poble Nou. Aquest canvi, no? Sí, aquest canvi. És un espai que faran servir com a oficines, com a tallers i també com a sala d'assaig. De moment, la sala Bequet del carrer Alegre de Dalt continua funcionant
Sí, s'hi poden veure obres també. Sí, sí, continua funcionant, però allà a Poblenou estaran les oficines, els tallers, que ja saps que fan molts tallers dedicats a la gent que vol escriure obres de teatre, d'escriptura. I té molt bona fama, no?, aquests tallers. I tant, i tant, molt bona, perquè ho fan molt bé. I també serà la sala d'assaig.
Però, de moment, continuarem veient les obres de teatre que programin a la sala Bequet del carrer Alegre de Dalt.
Bé, la idea és que l'obrador de la Beckett, que és aquests tallers que fan per escriptors, novels, i no novels també, perquè n'hi ha cursos que són per escriptors ja una mica més... una mica més, que ja tenen una mica d'experiència, doncs estaran allà a Poble Nou. I bé, des de... I també volia comentar que una...
ex de la ràdio, l'Anna Maria Ricard, doncs ja saps que estava fent els estudis de direcció a l'Institut del Teatre. Doncs bé, han fet una obra que és la Fuente Ovejuna, que és evidentment una...
de l'obra original de López de Vega, perquè es diu Fuente Ovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas. Doncs aquesta obra que ha anat a Madrid...
i que ha tingut molt d'èxit, també es podrà veure a la sala d'aquí a res. Per tant, felicitats per l'Anna Maria Ricard. I tant. Perquè, mira, estarà en un teatre que, a més a més, té molt de crèdit, no? Sí, sí, i tant. Bé, de les coses que he vist aquesta setmana... Què ens expliques? Vaig anar a veure...
El crèdit. Molt bé. Sembla que serà la gran triomfadora, no? Sí, jo crec que tindrem aquesta obra per rato. Sí? Sí, jo crec que sí. És una comèdia que està una mica ambientada a la crisi actual.
Parla d'un home que va a una caixa d'estalvis a demanar un crèdit i diu que ell dona la seva paraula que el tornarà. I, evidentment, amb aquestes perspectives, el director de la caixa li diu que no té prou, que ha de tenir alguna cosa més perquè li doni el crèdit. Sí.
Bé, a partir d'aquí, doncs, es crea... Jo crec que el Jordi Galcerán ha arribat més lluny encara del Mètode Gronhul, que ja saps que va ser una obra que va estar molt de temps. I tant, molt de temps, molt de temps, eh? I que, a més a més, l'han traduït a uns quants idiomes i l'han fet... Després van fer la pel·lícula, també. L'han fet arreu. Doncs aquí s'ha superat, jo crec,
Jo soc una persona que em costa molt de riure quan vaig a veure teatre i la veritat és que vaig estar sorrient tota l'estona i rient també alguna vegada.
Està plena de gags, de gags intel·ligents, molt intel·ligents. També cal dir, doncs, que a Madrid també s'ha estrenat, aquesta mateixa, però si aquí la fan el Jordi Bosch i el Jordi Boixaderes, els dos Jordis, que estan fantàstics, però fantàstics, no t'hi pots ni arribar a imaginar. Doncs a Madrid la fa el Carlos Hipólito i el Luis Merlo, i està dirigida per el Gerardo Vera. I com estan allà?
Estan al Teatre Maravilles i estan anant molt bé. Aquí la fan a la Villarroel. Les entrades estan exaurides. Per tant, la gent que vulgui anar-hi a passar una bona estona, perquè de veritat està fantàstic. Però si estan exaurides? Bé, doncs això t'estic dient que s'espavilin i que mirin de... Jo penso que estarà tota la temporada, mira què et dic, eh?
potser m'equivoco anirà prerrogant jo crec que sí perquè realment és un text boníssim i a més és molt curiós perquè tu te'n recordes que fa un perill d'anys i a l'any passat també van fer a temporada alta van fer una cosa que es feia que eren els autors teatrals catalans que
feien una petita obra i lluitaven en contra d'una altra petita obra eren unes lectures no me'n recordo doncs van muntar unes lectures que era com una competició futbolística diguem-ne o sigui un contra un i després el guanyador aquest guanyador anava contra un altre i aquest guanyador anava contra un altre i justament aquest text del Jordi Galcerán va ser el que va guanyar a tots
Va guanyar, va quedar finalista. El que passa és que aquestes lectures petitones, que en aquest moment ho va fer el Lluís Soler i el francès Albiol, duraven només 40 minuts. I, clar, 40 minuts no pots posar-lo en una sala comercial, perquè com a mínim és una horeta per demanar una entrada. Doncs...
El Jordi Galcerán s'ho va pensar una mica perquè li van dir que el text era molt bo i que a veure si es podria fer alguna cosa i tal. I va posar fil a l'agulla, nena. I és una hora i mitja. Molt bé. Una hora i mitja, que rius, que t'ho passes superbé. S'haurà d'anar a veure, doncs, no? Sí, sí. Per això dic que estan excel·lides les localitats, que s'espavili la gent que vulgui anar-hi. Però jo crec, ja dic, que segurament estarà tota la temporada. La de Madrid no l'he vist.
la del Carlos Hipólito i el Luis Merlo. Però aquesta d'aquí, doncs, no tinc cap mena de... perquè, a més a més, està dirigida pel Salgi Bebel. Déu-n'hi-do, eh? O sigui, Jordi Galceran...
l'autor, Jordi Bosch i Jordi Boixaderes als actors i la direcció del Sergi Belbell sobre el paper pintava molt bé i ara puc dir realment que val la pena d'anar-hi a veure-la o sigui que espavileu perfecte, doncs ens apuntem la recomanació, tenim més coses el crèdit, sí, el crèdit a la Villarroel amb Jordi Bosch, Jordi Boixaderes dirigit per el Sergi Belbell sí, tenim més coses també he anat a veure un aire de família
Molt bé, també és una altra de les comèdies, no? Sí, aquesta ja no diria que era tan comèdia. Evidentment no és un drama, però no és per riure ni molt menys tota l'estona. A vegades rius per veure la situació tan esbuixarrada que pinta. La família l'estan fent al Romea. És una obra de dos autors francesos, l'Agnes Genuí i el Jean-Pierre Bratchit.
Està dirigida per el Pau Durà. Actor també, no? Sí, actor, i la veritat és que com a director... És la seva primera obra que dirigeix? Sí, sí. Evidentment està dirigint gent molt bona, però tot i així...
hi ha alguns directors que quan els actors són molt bons s'arruguen una mica i no són capaços de portar-los més enllà doncs en aquest cas el Pau Durà s'ha posat les piles i ho ha fet superbé els actors com ja he dit són primeres figures el Francesc Orella que per mi el considero un dels millors que tenim
a casa nostra, la Maizy Gil, que ja saps que és una comedianta increïble, el Ramon Madaula, què diem del Ramon Madaula? Un actor de primeríssima... Difícil ho definir així, amb boques paraules, no? La Cristina Genevat, l'Agata Roca i el Jacob Torres.
El Jacob Torres és un noi que va començar amb mi ja fa molts anys i que realment des d'aleshores, que era un nen quan va començar, va començar, no sé, al 92 o una cosa així...
Ha anat pujant, pujant, pujant i s'ha convertit en un actorasso. O sigui, és un actor fantàstic. No sé quina cara fa ara, el buscaré, a veure si el recordo. Ha de fer papers característics perquè no és un noi guapo, ni és un noi alt, amb bona figura.
Però realment aquí està fantàstic. La història de... Ah, sí, és aquí, sí, sí, sí. És molt bo, és molt bo. També el tinc molt bo. Jo ja dic, va començar amb mi i estava estudiant encara a l'Institut del Teatre i el segueixo des d'aleshores.
i realment ha crescut com a actor, encara que ja era bo, ja t'ho dic. Vam fer una obra de teatre que ara no me'n recordo com es deia. Bé, és igual. Aquina Laida de Família fa un paper genial i la història va d'una família que es reuneix cada divendres en el bar d'un dels membres, que és el Francesc Udella, que està casat.
en aquest cas s'han reunit per celebrar l'aniversari de la dona del personatge que fa el Madaula llavors pensen en anar a sopar a un restaurant en reserva taula i tot això i resulta que la dona que no surt a l'obra del Francesc Orella doncs el deixa en aquest mateix
aquesta mateixa nit. I li diu que se'n va. I llavors, clar, ell no sap com dir-li a la família, a la mare, als germans, a la cunyada, que la seva dona ha marxat. I a partir d'aquí comencen a passar unes quantes coses que, com ja t'he dit, sí que tu has dit que és una comèdia, però és una comèdia, diguem-ne, una mica àcida. Perquè, d'alguna manera, explica
Doncs com les famílies tenen sempre, bueno, coses que es retreuen, no? Moltes vegades coses que tenen allà guardades i que... Realment el tema de la família és un d'aquests universals i que mai s'acaba perquè, com que tan poc s'acaben les famílies, encara canviïn, es nota, no? Que és un tema molt recurrent. Sí, i que a més a més, ja dic, en totes les famílies n'hi ha els seus estirar i arronsar, no?
I en aquest cas, aquesta nit especial d'aniversari i tal, es veu els estires i arronses d'aquesta família. Jo també la recomanaria, és una altra cosa, però també recomanaria un aire de família, que l'estan fent, com ja he dit abans, al Teatre Romea, i que és una peça de dos autors francesos dirigida per el Pau Durà.
Amb un repartiment absolutament de luxe. Què més? Mira, el Teatre Goya... Sí. Ai, perdona, el Teatre Condal? El Teatre Condal. Estan fent... Va començar la temporada fent una obra que es diu El diari d'Adán i Eva.
Ah, un nom curiós. Sí, és de Mark Twain. Jo diria que és una versió, evidentment, del text de Mark Twain, que parla una mica amb humor, de les relacions de parella i d'amor. Està dirigida per el Miguel Ángel Solà i protagonitzada per Anna Milán i Fernando Guillem Cuervo. Això ve de Madrid, evidentment. I...
Jo diria que està interessant per al que parla. Comença que és una nit molt freda a París. Ella va a camí de l'hotel, és apassionada i tal. I bé, a partir d'aquí li passa una sèrie de coses i...
coneix la parella, no? A mi se'm va fer una miqueta llarga. Està molt bé, està ben dirigida, està ben interpretada...
El tema principal, evidentment, és l'amor, com passa sempre quan es parla de parelles, però també, diguem-ne, que és l'amor i la desconfiança i la traïció i tot això que pot passar entre un home i una dona. És una nova versió, l'han adaptat a què està passant a Espanya i, bé, és un homenatge, diguem-ne,
una mica a la voz dels dos actors. Ja dic, a mi se'm va fer una mica... No és la que més recomanaries de la setmana. No, jo la que més recomanaria, sens dubte, és el crèdit i ja dic que jo no soc una persona que rigui massa. Doncs ens l'apuntem, aquesta. I després, doncs res, també volia comentar per últim que...
El cabaret The Hall, és un cabaret, doncs s'ha canviat i el podran veure al Coliseu, la gent. És un cabaret, no és una obra de teatre. Va tenir molt, molt d'èxit a Madrid, va tenir més de 250.000 espectadors...
i ara ha arribat a Barcelona evidentment està transformat del que es va veure a Madrid al Teatre Coliseu on han eliminat les butaques i han posat cadires i taules rodonetes perquè sembli que estem en un cabaret està en un ambient de club nocturn
I bé, a mi el que em va fer molta gràcia d'això, no l'he anat a veure encara, però el que em va sorprendre és que van fer uns anuncios que havien d'anar als autobusos de Barcelona i resulta que han censurat el cartell. Ah, per què? Per què?
Perquè hi havia una senyora mig despullada. A mi em sembla absolutament ridícul, absolutament ridícul, quan n'hi ha anuncis de cases de prostitució per tot arreu, amb valles publicitàries. Vull dir, no puc entendre-ho. Bé, és un cabaret de tipus burlesc, una de les actrius
Doncs és Marilyn, que pesa 120 quilos i fa un número aèri. I jo penso... Després està també la terremoto d'Alcorcón. Bé, està l'Edo Soto. Bé, pot ser curiós de veure. Sí, jo crec que sí. I sobretot això, que podem veure el Teatre Col·lissió transformat en un club de nit.
Doncs bastant curiós. Mai que se'ns acaba el temps avui, tornem amb més coses la setmana que ve. Molt bé. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe. De seguida arriba l'Astricolstein per fer aquesta secció de vins avui, a més a més dedicada.
al Cava. Per tant, doncs, atenció, d'aquí a molt poca estona després d'escoltar aquest Resslers del grup Katma de Faca, aquests suecs que cada cop agraden més, fem aquest tast dels dijous. Música
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. Dos minuts i arribem a tres quarts d'una del migdia.
I és moment, com cada dijous, a aquesta hora de parlar del món del vi. Avui t'ha fet del món del cava amb l'Astri Goldstein del celler de Can Mata. Bon dia, Astri, què tal? Bon dia.
Continuem amb aquesta promesa que em vols fer que tots ho faríem molt pràctic. Que ho tastaríeu tot. Exacte, i també avui s'apunta a aquesta festa que fem els dijous, l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. A punt, doncs, per tastar aquest cava. Avui has tret el cava per un motiu en concret, a més a més, no? Sí, buscant una mica sempre l'excusa, no? Aquest cap de setmana fan el cavatast a Sant Sadurní. Sí.
I diríem que tota la setmana que ve és la setmana del cava. Exacte. O sigui, podeu trobar cellers oberts, que us facin visites, que us passegin amunt i avall, que us facin tastar. Llavors, és allò de què parlem, de què parlem, de cava. Perfecte.
Llavors, no sé per on vols començar, perquè avui sí que portàvem dies amb tantes coses, més o menys sabia com fer el guió, però avui directament vens amb l'embolla de vi i les copes les tenim plenes, com es pot veure. A veure, he escollit aquest cava primeres, perquè diríem que és una mica el que sempre estic buscant jo, parlar de cellers petits, tradició familiar, buscant una mica els orígens...
i vins i caves que siguin una mica el reflex del paisatge i del lloc on surten. En aquest cas, el Cava Valldolina és un petit celler bastant antic, diríem, o sigui, hi ha escrits bastant antics,
i que està totalment localitzat bastant petit és, parlaríem, de bàsicament d'antic i de petit perquè quedava al mig dels boscos d'Olesa de Bones Valls hi havia una antiga masia i allà quedava totalment quasi bé amagat però ja hi havia vinya que rondava el 1350 o així Déu-n'hi-do Molt antic, doncs Molt
Que hi hagin escrits del que ja és masia ja són del 1700 i pico. És allò que dius antigament, ja hi havia la vinya, hi havia l'olivera, els típics cultius, no? Sí. Del 1700 i pico ja és la masia i després...
I actualment aquesta masia ja està dins del nucli del que és Olesa de Bones Valls. Per tant, si us deixeu anar, és quasi ple parc del massís del Garraf. Són d'un dels aspectes que ells, tant el Ferran com el Rai, volen tindre molt present a l'hora d'expressar els seus vins, que és això, no? Que sigui el reflex de la Terra. I en aquest cas, si us fixeu l'etiqueta, que pot semblar supermoderna i trencadora. Sí, sembla com una cara somrient...
Doncs és una dolina. Una dolina són les formacions geològiques que hi ha en tota aquella zona. Sí. Les corbes del Garrac. Les corbes, exacte. És allò que diu, són petites... No es veu gaire bé a través de la càmera, però sí que... M'agrada, eh, l'etiqueta. És una pedra. Són aquestes típiques pedres de riu i totes les formacions acaben fent així petites valls i depressions. Allò que quan camines sempre trobes aquestes pedres, aquests cantos rodats, no? Que...
ens fan pensar que per allà passaven rius i hi havia aigua. Llamorens, ells, tot el cultiu és ecològic, el celler també té el certificat ecològic, treballant amb macabeu, xarel·lo, prellada i una miqueta de xardoner, que si fem memòria és quasi bé el que vam tastar el primer dia. La claritat. Avui ho deixem de fer un exercici de memòria. Sí, sí.
També fa vinègre, fa blanc, fa enrosat, però avui, bàsicament, ens centraríem en el cava i recordant aquells mostos de cava esperató que vaig portar el primer dia. Exacte. Sí, sí, sí. Era l'últim. Allò eren projectes i aquí ja ho tenim acabat. N'hi ha un 42% de xarelo, hi havia un 7% de xardoner, és que m'he deixat el full. La memòria falla. Un 20 i escaig d'aparellada i la resta amb acabeu. O sigui, diríem...
les tres autòctones m'acabeu xarel·loparellada i aquest toc del 7% de xardone que no sé si us recordeu que era el vi que ja estava acabat de fermentar era l'últim que tenia més consistència més pes, més amargor era el que li donaria una mica més de volum a veure té un color bonic
D'entrada, no? La mesura de cava són molt pàl·lids. Penseu que té una criança de 24 mesos. Quan un parla de criança de 24 mesos és... El que jo us vaig dur era most, després faríem vi. Un cop tenim el vi, faríem el que us comentava de poder fer la barreja entre les varietats de raïm. Una li dona perfum, l'altra li dona acidesa, l'altra li dona més cos...
Doncs allò es posa tot en una ampolla, s'afegeix sucre, s'afegeixen llevats, es tapa, i s'està aquest mínim de 24 mesos, com en aquest cas, tornant a fermentar. Dos anys! Sí. És a dir, que el cava que es faci ara sortirà el 2015, ja. Hi ha uns mínims de... Bé, tota la legislació, en principi, havia de canviar, però aquest, sí, en aquest cas, imagina, primer hem de collir, fer el vi...
Després fer el copatge, mínim dos anys. Fermentar dos anys. O sigui, diríem que els caves tenen dues fermentacions. Una primera per fer vi i després una altra perquè surti el cava com a tal. El gas carbònic aquest no és afegit. És el resultat de la fermentació que hi ha aquí dins. Sí. O sigui, és totalment natural. És natural. Clar, és allò que diríem per fermentar que necessitem llevat, sucre...
Les bombolles aquestes surten de... Surten de la fermentació. El pa, què té? És el pitjor. Té bombolles. El pa, quan fermenta, s'infla i hi ha bombolles. Els formatges que són fermentats, tenen bombolles. Els foradets. Els foradets.
Doncs en aquest cas, el vino quasi bé no ho veiem, perquè allò queda al dipòsit i allò se'n va, no? Però com que ha fermentat aquí dins, això estava tancat. Ja. Per tant, tot el gas carbònic el tenim aquí dins. Ja està.
Els colors són acostumbrats a ser pàl·lits. Però tampoc ha sigut tan clar com una altra cava. Hi ha cava que són més grocs, depèn del temps que deixis macerant. Això deia que m'agradava, sí, sí. Però realment la gran majoria són així. Jo reconec que el cava m'agradava molt fa temps, i m'agradava, i podia això aprendre amb el per sopar, allò de, mira, dues copes de cava i tal, però cada cop em fa més mandra.
I cada cop em costa més, perquè digereix més complicadament, em sembla, no? Jo no sé ben regular-lo per què, però realment crec que per sota dels 40 o 35 anys no hi ha hàbit de consum de gas.
Sí, que és més per brindar i llavors crec que més d'una copa ja et costa, no? Penseu que el gas carbonic és allò que també pesa. Potser no cal més d'una copa de cava. Jo crec que ara, moltes vegades ve l'1 a menys 10, és l'hora ideal. Per prendre cava? A mi és quan més m'agrada. Més que per postres i per brindar i tot plegat, no? Sí, perquè és el que sempre us dic, que el gas carbonic, després d'un àpat i d'haver begut altres, costa. Clar, és això segurament el que passa, no? És moltes vegades el que ens pot complicar. Per mi el cava seria ideal ara...
Per fer l'aperitiu, per dinar i, si volem, per sopar. Però sempre que s'hi ve dinir. Abans, no? Com que el tenim associat a un dia de festa i tot això, de vegades sí que és veritat que potser caiem en aquest error, entre cometes. No sé si és això, no? Però l'hora adequada és ara. Exacte. Si vols, ara hem de sortir, però el podem anar tastant i quan entri ja ho farà. L'hem olorar, no, primer? El podem olorar realment...
Classificar els àromes d'un cava no són fàcils, perquè penseu que és allò que dius. Són bàsicament uns àromes de fruita molt bàsica, poma, pera, plàtan, segons la varietat, no? I després, clar, l'haver fermentat aquí dins, segons el temps de criança que tingui, si té poca criança, o sigui, un cava que ha estat fermentat en el cap d'un any, conserva molt els àromes d'un vi. Clar.
Però un cava de dos, tres, quatre... I com més anys tingui, aquests aromes canvien i van més cap a fruits secs, torrat... Aquells aromes d'entrar en un forn. Aquests aromes vindrien a causa dels llevats. Sí. O sigui, un llevat, quan ha acabat de treballar, es mor a dins de l'ampolla. Ah, sí? I llavors què fa? Quin és el resultat? S'ha mort. O sigui, el resultat, aquests aromes de criança, la cremositat...
un cop els llevats s'han menjat tot el sucre ja no tenen res més a fer si no tenen menjar es moren ja morens és el que moltes vegades li diuen les mares què fem? doncs el tastem el tastem directament primer un glupet a veure si me'n recordo d'aquesta lliçó de com fer el pas realment fa molt bona olor és atractiu ara és fort eh?
O el gas carbònic, sí que es nota bastant. El gas carbònic. No és lleugeret. Un vi passa molt ràpid. El fet que tingui gas t'omple tota la boca. És allò que dius. S'ha d'assegurir més lentament, no? Segurament. Sí. És recomanable beure l'acompanyant-lo de menjar? Perquè la setmana passada parlàvem d'aquell vi que anava molt bé sol, per exemple. Exacte. Aquest jo...
Sempre prefereixo acompanyar-lo d'alguna coseta... Que passi millor, no? Segurament. O podem acompanyar-lo amb uns formatges a l'estiu amb unes maduixes, per exemple. Però és allò que et fixa't en l'acidesa que té. Sí, sí, a veure. I té volum. Per exemple, no sé, amb un risotto, amb una tonyina, platja amb un puntet de gas.
Ai, de grasa, no? Amb un salmó. Per compensar, no? Segurament. Per compensar. O sigui, és allò que dius, pot servir d'aperitiu, però sempre acompanyat d'alguna cosa més. Molt bé. Hauries pogut buscar un cava una miqueta més lleuger, però ens hauria quedat realment... Clar, ja estem més acostumats. Molt lleuger. Penseu que aquí tenim molt de xarelo. Aquest cos és buscat? Aquest cos és buscat. És el que ens dona el xarelo. El xarelo és aquella varietat...
que té la capacitat d'envelliment de les més llargues, no? Llavors, clar, quan encara són joves o porten poc temps de gorjats, és allò que els veus amb força, no? I que fins i tot allò de dir, i si me'l guardo un parell d'anys encara, em sembla que t'agrada més tenir una idea de consumir molt jove, molt ràpid. A mi m'agrada fer experiments i realment m'agrada a vegades guardar-lo.
El carbònic s'anirà integrant, l'anirà perdent i guanyarà aquests més aromes de torrats, de fruits secs. Te l'anirà suavitzant, per una altra banda. Per tant, acabarà tenint un gust diferent, no?, segurament? Sí.
Si el tenim amb ampolla magnum, llavors ja és fantàstic. És millor? Sí. Llavors n'hi ha més, no?, de cava, també? I s'ha de guardar per una celebració així. Però, a part, la integració del gas carboni, que és fantàstica, no? Tant el cava com el vi, tot el que siguin recipients grans, són molt millors. És això. És un cava que, a més, ara ens obrirà la gana. Sí, segurament, eh? Ja m'està passant aquesta hora de la victia que hi ha. Sí. Sí, podríem dir, és un cava molt gastronòmic.
Molt bé, i el podem trobar, suposo, a aquesta fira que hi ha aquell cap de setmana. Ells no hi seran, bàsicament, al cabatast, hi van els que són de Sant Sadurni. Val, és allà, que és festa directament. Ells acostumen a anar a fires més petites, reivindiquen això, molt al territori, i abans anaven molt a fires que... A veure, teòricament, amb tota la...
l'entrada nova de la Déu Penedès, del Josep Maria Albet i Noia, es volia una mica com revolucionar una mica el món del Cava, perquè Cava en trobem d'euro i mig fins a 100 euros, o sigui, pot vindre d'aquí d'Olesa, de Bones Valls, com d'Extremadura, o sigui, és una denominació una mica feta...
Sí. Així, no? Llavors, ells estan molt reivindicant el que és la zona del massís del Garraf, però sembla que políticament la cosa... Perfecte. Quedi una mica...
Molt bé, Astrid, d'altra banda, recordem també, en parlarem si de cas la setmana que ve, però com que justament cauen dijous, feu ja un tast a la fresca. Un tast a la fresca, exacte. D'aquells tastos que moltes vegades fèiem amb dissabte i així, els hem canviat una mica, perquè m'agrada canviar les coses. Això no vol dir que en fem algun.
Però a partir d'ara, bàsicament, aquests tastos els passarem a dijous, 7 de la tarda, que la gent ja surt de treballar, va més relaxada. Sí. Diem a la fresca perquè ja esperem poder obrir una mica la porta, no posar tant l'aire acondicionat i que la gent pugui tastar-lo, això, una mica, fins i tot a l'aire lliure, no? Llavors, el vi que vam tastar la setmana passada de l'interrogant vindrà l'enòleg. Molt bé.
Per donar a conèixer aquella anyada del 2012 a la que vam tastar i aquells raïns que nosaltres vam tastar a veure si algun, potser un serà mos, un estarà en procés de ser vi i l'altre potser ja serà vi. Molt bé. O sigui, una mica com a primícia d'aquest 2013. Sí. Ens explicaran el que és el priorat, què és el poble de Lluà, una mica el territori, l'entorn...
tastarem l'oli, que també fan, i buscarem un maridatge per acompanyar i que s'ho ve una bona estona. El tast està obert a tothom, és gratuït. És gratuït, per tant, una bona oportunitat i més per descobrir aquest vi l'interrumana que ens va agradar molt la setmana passada. Sí, sí, sí. Perfecte, Astrid, doncs perfecte. Queda tot dit, també, pel que fa al cava d'avui i també per aquest tast de la setmana que ve. I tornem dijous que ve, també,
Aquí cap a... Que ja tenim el tema. O sigui, a Sant Jous la gent ja pot sortir a caçar. Per tant, el que farem serà? Vins pels plats de caça. Perfecte, Astrid. Doncs moltes gràcies i fins dijous que ve. Fins dijous. Que vagi bé. Bon dia. Adéu. Un minut i mig ja arribem en punt a la una del migdia. Per tant, és moment ja de sentir les notícies. L'Andrea Bueno...
de seguida arribar amb l'informatiu migdia del Sant Just Notícies. Us recordem que tornem demà des de les 10 i fins la 1. Qualsevol dels continguts del programa d'avui els podeu recuperar a través del podcast i agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bons Serveis Informatius, el Carles i René di Rius en la previsió del temps. Avui hem parlat també amb el president de la Societat de Caçadors de Sant Just, Jaume Teixer. Hem fet tertúlia amb la Joana Algarra i la Montse Larrea. Hem parlat de teatre amb la Mèrica Dueñas de Cuina, amb el Carlos Rodríguez de l'Ateneu i també ara, com heu sentit,
de vins de caldes, més aviat avui amb l'Street Goldstein del celler de Can Mata. Us ha parlat Carme Verdoi, tornem demà a les 10, com sempre, que vagi bé, que passeu un bon dijous. La informació més propera al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, és la una i un minut. Ja tenim data d'obertura del vial de Mas Llull. Ho hem sabut fa només uns minuts.
I per explicar-nos-ho tot plegat, de primera mà tenim ara el Sant Jus Notícies, l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, bon dia. Bon dia, què tal? Quan s'obrirà? Bé, amb molta satisfacció i alegria perquè finalment hem pogut arribar i aquest matí hem signat ja l'acord definitiu amb la Junta de Compensació dels propietaris del Mas Lluïc, que són els que havien de fer els carrers, i el dilluns a les 8 del matí el carrer que connecta definitivament el carrer i els carrers que connecten definitivament d'una forma molt més propera
i pròxima amb el barri del Mas Lluí, doncs estarà obert. Per tant, dilluns a primera hora, els veïns i les veïnes del Mas Lluí i del reste del municipi, aquesta mobilitat ja és una realitat. O sigui, que a partir de dilluns, a partir de les 8, els vehicles ja podran circular per allà. Era un tema, de fet, que estava encallat des de feia molts mesos. Els veïns esperaven l'obertura d'aquesta via, que ha de millorar la connexió del nou barri de Sant Just amb el centre urbà del municipi, que és la continuació de l'actual carrer Ponce de León.
Correcte. Efectivament, durant molts mesos, la Junta de Compensació, que insisteixo, que són els propietaris dels Solars, que tenien l'obligació d'urbanitzar els carrers i, per tant, de pagar aquesta obra per diferents motius. Una, és evident que en aquests moments, amb la crisi econòmica i la crisi del sector immobiliari, reconeixer que posar aquests diners damunt de la taula, en aquest cas, en els carrers, són xifres molt importants, quan, a més a més, no hi ha un rendiment perquè no hi ha construcció i és molt difícil recuperar
aquesta inversió. Això és un esforç. Però ha estat una lluita constant, una lluita constant que va començar el gener del 2008, quan la Junta de Compensació en aquell moment comunica, en aquest cas l'alcalde o tot l'Ajuntament, que no es desenvoluparà el barri del Mar Lluïc. I per tant nosaltres des d'aquell moment vam prendre la decisió de lluitar, treballar, de convèncer, d'arribar a acords, d'avançar diners, que vam avançar molts diners
inicialment perquè aquestes obres comencessin, va començar tota una lluita. El fàcil era, segurament, deixar-ho. I aquells habitatges que teníem adjudicats de Promunça, segurament, escolteu, adjudicataris, això no és possible i no hi haurà els propers mesos o anys el desenvolupament del barri. I vam optar al contrari, per lluitar davant de la dificultat
Sabíem que entràvem en un desert amb molta complexitat, buscant aliats, en aquest cas l'Obre Social de la Caixa, Llar Catalònia, el sindicat de l'OGT i tots plegats al sector públic, doncs vam lluitar conjuntament perquè avui hi hagi aquestes 450 famílies que, a part de gaudir d'un habitatge públic, doncs estan en un barri amb una qualitat excel·lent, no?
Ara espero i desitjo que el sector privat, lentament, hi ha algun bloc que s'ha acabat de construir, continuï aquesta construcció i aquell desig de tenir un barri amb qualitat i amb equipaments es converteixi en un fet que sigui real. I què ha fet falta fins l'últim moment per decidir quan s'obriria? Perquè s'havia de decretar l'obra o l'obertura de l'obra? Bé, és un tema purament administratiu. Quan s'acaba l'obra, presenten la documentació per recepcionar aquesta obra i
perquè els tècnics municipals diguin si aquesta obra és correcta i això s'ha fet amb una urgència tremenda. Vull agrair als tècnics de l'Ajuntament perquè ho han fet en dos o tres dies, han revisat tota aquesta documentació, han fet les visites tècniques, tenien l'orda, evidentment, política de fer-ho així, però ha estat una feina magnífica dels tècnics municipals i, per tant, agrair-los també, com ho faré avui mateix o demà mateix, l'esforç que han fet en aquesta setmana perquè la lentitud d'aquell que tenia que complir les coses...
que eren aquesta junta de compensació, hem patit molt. I moltes vegades els veïns no ho entenen, això. Però, finalment, fa molt poques, un parell d'hores, he signat aquesta junta.