This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Han venido los mozos de suedras, no han metido ahí en un rincón, no han cerrado por los coches y no nos dejaban salir. Al pasar la carretera no han empezado a dar los palos, a cargar contra nosotros y ahora por ahora han parado.
Els treballadors de Panrico exigeixen el pagament íntegra de la nòmina de setembre. Avui és el cinquè dia d'aturada en aquesta planta de producció de Santa Perpetu de Mugot, al Vallès Occidental. Preocupació la coordinadora d'usuaris per la sanitat pel nou augment a les llistes d'espera.
Han crescut d'un 12% a Catalunya en mitjanit del gener al juny, segons el Departament de Salut. Hi ha 80.000 pacients més pendents d'una intervenció. La directora de la coordinadora d'usuaris de la sanitat, Maria Carme Sabater, s'ha expressat avui en declaracions a la xarxa. Una mió que em preocupa és que augmentin progressivament i que... Clar, perquè l'any passat amb aquesta han augmentat un 12, però si mirem temps enrere, s'ha augmentat gairebé un 40, potser si mirem anys enrere.
i això el que significa és que són persones que tenen patologies no greus, això no vitals, perquè aquestes realment s'estan atenent, però que això interfereix amb la seva qualitat de vida, amb la seva vida laboral. L'operació de cataractes és la que acumula més pacients en llista d'espera, segons les dades presentades ahir de forma pública i oficial pel Departament de Salut, i la segona en llista d'espera és la pròtesi de genoll.
Notícies en xarxa.
Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10 i ara comencem el Just a la Fusta d'avui divendres 18 d'octubre. Un programa en què començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També en aquesta primera hora parlarem de l'actualitat general del dia i parlarem del temps amb el Carles Gerenedí Rius per saber què ens esperar de cara a aquest cap de setmana.
A tres quarts d'uns l'entrevistarem a Lluís Soler, que és el conferenciant del Cicle de les Sees d'avui divendres. És el primer divendres d'aquest curs que es fa una conferència sobre les mines d'aigua. I a la segona hora l'entrevistarem a l'alcalde de Sant Just.
També parlarem amb la Montse Molinero, de la coordinadora de decisions per a la llengua, per parlar de la cal i del que es fa demà dissabte aquí a Sant Just. Arran del cor a llengua i a la tercera hora tindrem la Roser Sort, que ens portarà les notícies curioses també a la cuina. Avui acabem la setmana amb el TAS del Sandro i, a més a més, tindrem també el Xavi Roldán, que ens parlarà de les estrenes de cinema.
Comencem amb les notícies.
Doncs, per on... Sí, és que no funcionen gaire bé aquests casos, Andrea. Recomano que et canviïs els auriculars, perquè, si és el que em va passar l'altre dia, no es mou res. Ara millor. Sí? Sí. Doncs, per on comencem? Doncs comencem parlant, si et sembla, de seguretat i de la policia local, perquè l'any 2012 es van produir 107 delictes a Sant Just, 5 més que l'any anterior.
una dada que es desprèn de la memòria 2012 de la policia local que compta amb 34 policies operatius. Tot i això, segons el Cercle de Comparació Intermunicipal de la Diputació de Barcelona, Sant Just és una de les localitats amb menys delictes de la província. La memòria de la policia també ofereix dades de trànsit i indica que el 2012 es va tancar amb 112 accidents de trànsit, 3 menys que el 2011, la dada de pro és molt menor que la de 10 anys enrere, quan hi va haver 175.
Pel que fa a les víctimes, n'hi ha hagut 46 al 2012, dos menys que l'any anterior, i el document també recull que es van fer 7.300 tramitacions administratives i gairebé la meitat eren multes. Pel que fa a les actuacions de la policia de proximitat, es va actuar sobretot en queixes viàries. Per tant, aquestes són algunes de les dades que es desprenen de la memòria de l'any passat de la policia local de Sant Just.
Molt bé, doncs és la primera notícia d'avui divendres, destaquem més qüestions. Ara parlem en clau literària, perquè estem a l'octubre, el mes que ve serà novembre, per tant toca a tercera edició del novembre al Literary i ja tenim els noms. Els convidats a la tercera edició seran, atenció, Màrius Serra, Pila Santpau i Toni Xuclar.
Aquest any la idea de l'escola d'escriptura de la Taneu i de la regidoria de cultura és fer d'aquest cicle literari una tradició i no només faran quatre actes, un per setmana del novembre, sinó que volen fer més coses al llarg de tot el mes que ve. Per això, per exemple, el músic català Toni Xucla serà un dels convidats d'un festival homenatge a Salvador Espriu, una mena de cabaret espriuà, ja que és l'autor sobre un disc de poemes d'Espriu, també, perquè recordem és l'any del seu centenari.
Es farà, com dèiem, aquest cabaret en una hora es priu amb els Pastorets de Sant Just i els d'Esterridània d'Àneu i la presència del crític literari Sam Abrams. El novembre literari començarà el 30 d'octubre i s'acabarà el 30 de novembre i el primer dia l'obrirà la presentació del llibre que recull els millors relats dels santjustencs que han participat al curs d'escriptura de l'escola d'escriptura de l'Ataneu amb la presenciat de Joan Margarit. I això és el que explicava ahir al vespre Arnau Consular a Penya del Morro.
la presentació del llibre que recull els relats, els millors relats, del curs d'escriptura, no et diria de l'escola d'escriptura, tot i que també, però dels nous autors, s'enjustencs, dels alumnes que van començar aquí a Can Gynestà, Palmyra Badell, Carmen Navarra, com Josep Maria Carbonell i com Xavier Pueyo. Són autors s'enjustencs que publiquen el seu primer llibre i que el presentaran amb la presència de Joan Margarit,
Això serà el dia 30 d'octubre, que serà el primer dia de la tercera edició del novembre literari a Sant Just, que comptarà, recordem-ho, amb autors tan reconeguts com Marius Serra, Pilar Santpau i Toni Xuclau.
Molt bé, doncs també ens apuntem a aquesta fita. Un cop s'acabin les festes de tardor, de seguida empalmem gairebé amb aquest novembre literari. Per tant, estarem al cas de tot plegat. I acabem amb un últim punt, Andrea. Doncs parlem una mica, breument, de les festes de tardor. Avui, per exemple, tenim dues conferències i un espectacle musical en el marc de les festes de tardor, però també tindrem una activitat en el marc del correllengua.
Una de les conferències d'avui la impartirà Judit Cobenyes, sobre Daniel Cardona i Civit, a les 7 a Can Gynastal, a la sala Isidor Cònsol. L'altra xerrada anirà a càrrec de Lluís Soler, sobre Minerals i Roques, a les 8 del vespre al local de la Sies a l'Ataneu. També avui tindrà lloc la representació d'un espectacle de teatre musical a càrrec del cor País Meu, que interpretarà la peça Moret 1213 Càtars. Serà avui a les 10 a la sala municipal.
i les activitats s'acabaran avui amb la projecció del documental sobre el músic Sixtor Rodríguez, titulat Searching for Sugarmen, el Casal de Joves, amb concert inclòs dels músics de Sant Just, després de tot plegat. I, com dèiem, aquest cap de setmana se celebra el Correllengua i, per això, la CAL ha organitzat també una conferència molt interessant aquest vespre amb Josep Maria Terri Cabras, filòsof, investigador i catedràtic de la Universitat de Girona, sota el títol Diguem el nom sense cap por. Serà avui a dos quarts de nou del vespre a l'Ataneu. Per tant,
Teniu totes aquestes activitats per triar, qui no s'interessa més. És un dia d'aquests en què no cal marxar de Sant Juste per fer alguna cosa. Hi ha moltes coses interessants, des de conferències, música, cine, bé, ho tenim tot aquí avui. Molt bé, doncs acabem parlant de música perquè si algú no li acaba de convèncer o justament no arriba a cap conferència a Sant Just o el que sigui també té...
Una altra opció que és anar-se'n cap a Gràcia, a l'Elio Cabal, que avui actua a Pau Vallvé, a les 2 de la nit, presentarà el seu últim disc, que és de bosc, un disc de l'any passat ja, i que està bastant bé, i té cançons, per exemple, com la que sentirem a continuació, que es diu Un gran riu de fang.
A veure si entra la melodia o tenim aquests problemes. En tot cas, si no, la sentirem després de la publicitat, perquè aquests minuts de silenci em posen nerviosa. Per tant, posem un parell d'anuncis i de seguida sentim a Pau Allem. Molt bé. La informació més propera al Just a la Fusta. És molt jazz.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sent Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sent Just, fem un caracar amb nois de segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Nits d'electrònica ara és bits.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit.
Si pogués triar un poder fent cas a l'inconscient diria que ho tinc clar voldria parar el temps.
per sempre en el present. No és que tot sigui clar ni que em vagi tan bé, però malauradament me'n sumo al que vindrà. Potser ja no ens veurem
Tots ens ho haurem fet grans, i molts ho hauran canviat. I els llocs on ara anem, molts ells ho hauran mancat. El cursa del món és sencer, serà el que friu te'n fa.
i algun dia no hi serà. Tots ens ho haurem d'entendre i ens ho haurem canviar. I els llocs on ara anem ens ho haurem tancar.
o potser no se'n sap. Serà un gran fàstic.
Si pogués triar un poder fent cas a l'inconscient diria que ho tinc clar.
Pegant entre mangals, intentant no ser purús. M'imagino el següent pas, jo només faig el que puc.
i estirat pensant això. Sé que no puc triar on vaig, però m'il·lusiono els dematins, jo només puc fer el que faig.
que tot s'ha movut i que tornarà a ser mal. Jo només faig el que puc, jo només puc fer el que faig.
repassant el que he viscut. Sé que no tot està bé, jo només faig el que puc. Sembla que tot s'ha morut,
i que tornarà a ser mal. No només faig el que puc, no només puc fer el que faig.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver, darrere el mercat.
Som-hi amb la premsa. Bon dia de nou, Andrea. Comencem parlant pel tema principal, que avui passa per aquesta plantada d'artur Mas a Soraya Sant de Santa Maria. Exacte, i els titulars són molt similars entre tots, avui cal destacar que no tenim el punt avui. Per tant, ens centrem en el perièdic Olare i la Vanguardia, i el perièdic ens diu Mas plantar Soraya. Creix la tensió entre els dos governs, el president no assisteix a un acte defument perquè el protocol li impedia clausurar-lo.
i diu també que la vicepresidenta habita la polèmica i crida la unitat davant els empresaris catalans. Les fotografies que han triat diversos mitjans a les portades són molt similars. Veiem a Soraya Santa Maria el periòdico, per exemple, amb Felip Puig, el conseller Felip Puig, representant d'Artur Mas, i una cadira buida al costat de Puig, que seria la que no va ocupar ahir el president de la Generalitat, amb metàfora.
El diari Ara trobem un titular molt similar, Mas planta Santa Maria. Generalitat i estat van xocar ahir pel protocol. El president Mas va anul·lar la seva assistència a un acte de foment del treball perquè el posaven com a segona autoritat, reire Sant de Santa Maria. Veiem doncs una altra imatge de Santa Maria asseguda en una cadira, una cadira avui del seu costat, i per exemple la companya Joan Rossell de la COE.
I acabem amb la vanguardia, que ens diu que mas planta Santa Maria per diferències de protocol. El president va considerar que havia de clausurar els premis de foment com a màxima autoritat i la Moncloa sosté que, en absència de Rajoy, el tancament correspon a la presidenta en funcions que en aquest cas seria Santa Maria.
molt similar al seient de Mas Vuit, al costat de l'Essència Santa Maria, i també l'acompanyen Juan Rossell, president de la COE, i Joaquim Gaida Montellà, el president de Foment. I és aquesta la notícia més destacada de tots els diaris, si més no també amb el titular, el gran titular, i la fotografia protagonista.
Encara és el tema que cueja els digitals. Aquest matí, el portaveu del govern i conseller de presidència, Francesc Combs, ha carregat contra el Duran pel memorial de Greuges. Diu que havia defensat a contraris sempre. Duran va dir ahir que no creuava just reclamar
a l'asta dels diners per infraestructures que ha marcat l'Estatut encara s'han destacat aquesta informació amb primera notícia. D'altra banda també Francesc Combs ha dit que la representació de Catalunya no està a disposició de ningú i ha justificat l'absència del president Mas en aquest acte de foment. Més qüestions. Les diferents espècies d'homo podrien ser-ne en realitat una. Un crani dur com a 8 milions d'anys
trobat a Jòrgia, podria demostrar que els diferents membres del gener Homo serien en realitat d'una mateixa espècie.
Més qüestions. També parlem de transparència perquè la sindicatura amplia el rastreig de l'entremat de Ciutadans arran de tot aquest tema que vam comentar ahir. I tensió i enfrontaments a les portes de la planta de Panrico de Santa Perpètua. Els antiavalots han retirat de bon matí les barricades que havien instal·lat a l'entrada de la fàbrica per bloquejar-ne els excessos.
Obren les portes de 150 edificis singulars de l'àrea de Barcelona, que aquest de setmana és el 48 hores Open House Barcelona. Entre la trentena de novetats aquest any hi ha el teatre principal de la Rambla, la font de Carme de Mai a la Barceloneta o 14 espais de la ciutat convidada que aquest any és Santa Coloma de Gramenet.
I avui fa deu anys també de la mort de Vázquez Montalban, ja fa deu anys, i entre els llibres que parlen de l'escriptor i periodista destaca Recuerdo sin retorno, on el seu fill Daniel Vázquez repassa les diferents dimensions del pare, també les més íntimes. L'escriptor i el periodista va morir avui fa deu anys a Bangkok i es manté com una de les figures intel·lectuals més influents de l'últim pers del segle XX.
Mirem ara una mica més enllà i parlem de notícies en clau internacional, Andrea. Doncs un dia més ens anem cap als Estats Units perquè Barack Obama va fer roda de premsa després de la crisi política dels Estats Units que havia provocat el tancament parcial del govern durant 16 dies i que ha mantingut el món en suspens davant la possibilitat d'una fallida de la primera potència econòmica.
De fet, el titular del diari Ara ja xoca. Diu que els americans estan farts de Washington. És el que diu Barack Obama, les declaracions de Barack Obama. I també va deixar anar algunes declaracions com, siguem clars, aquí no hi ha guanyadors. Les últimes setmanes han fet un mal totalment innecessari a la nostra economia. També diu, o va dir, que la crisi de govern ha donat força als nostres enemics, ha estimulat els nostres competidors i ha deprimit els nostres enemics. I també, doncs...
Com dèiem, el president va reconèixer que els nord-americans estan farts de Washington i per això ho va oferir maestesa als republicans per aconseguir el consens necessari per aprovar en els pròxims mesos un pressupost de llarg termini que redueixi la norma deute públic i inclou una reforma migratòria.
I també en aquest diari ens centrem en Alemanya perquè Merkel la tria als socialdemòcrates com a associis per governar. Després de les eleccions ens havien d'estudiar diverses opcions i sembla ser que les cúbules de la CDU i la CSU, que són els demòcrata cristians,
i els socis bavaresos, tots liderats per la Cancellera Merkel, i els de l'ESAP-EPAD, els socialdemòcrates, van anunciar ahir, després de la tercera ronda de reunions, un acord per iniciar la setmana que ve les negociacions sobre un programa de govern. El president dels socialdemòcrates alemanys, i fins ara principal líder de l'oposició, Sigmar Gabriel, va elegar que té sentit començar a negociar una coalició perquè veu una base comuna per formar el pròxim executiu.
democratacristians de la CDU i els socialcristians bavarèsos de la CSU s'hagin acostat a la reivindicació de l'ESAPD d'introduir un salari mínim.
Són algunes de les notícies que tenim avui en clau internacional. Fixem ara en notícies que passaven fa uns quants anys, un 18 d'octubre, però això sí, mantenim la data, i ens en anem més enrere. Per exemple, fa 20 anys, Fraga reforçava la seva majoria absoluta a Galícia, era el 18 d'octubre del 93,
on també se'ns informava d'aquest espectacular avançament dels nacionalistes del BNG i un fort descens dels socialistes. I la polèmica entre Nguita i Ribó aguditzava la crisi a la cúpula de Izquierda Unida, opinions enfrontades sobre el pacte soe-siu entre els dirigents de la coalició.
Fa 15 anys, 18 d'octubre de 1998, la policia detenia Pinochet a Londres a petició de Garzón. El jutge de l'Audiència al final demanaria l'extradició de l'exdictador xilè per interrogar-lo per genocidi.
I l'altra notícia destacada era que els bascos rebutjaven la independència. El 42% dels ciutadans bascos rebutjaria la independència del País Basc i el 35% s'expressaria a favor si es considerés un referèndum per decidir si Euskadi separava o no d'Espanya. Era el tema destacat també de fa 15 anys.
Fa 10 anys el tema continuava sent el principal de la guerra d'Irak. Espanya destinava 257 milions a la reconstrucció d'Irak. Després d'Estats Units, Japó i Regne Unit, seria el quart país que més aporta.
I el temporal que es feia a gros, el litoral català, dos morts al Llançà i Castelló per les intenses onades. I el vent engollia platges de Barcelona i de la Costa Brava. La tardor havia estrellat de cop i volta el dia abans, el mal temps va provocar aquestes morts i el vent també era caiguda d'arbres i va engolir platges. Hi ha imatges de la Barceloneta d'onades de fins a 5 metres. Una imatge d'aquestes impressionants.
I acabem amb el 18 d'octubre del 2008 fa 5 anys. Sabatero agasejava el PNB i el BNG en el pressupost. Galícia aconseguia 125 milions en infraestructures i el País Basc 85 per investigació. I el govern espanyol salvava els comptes inextremis i continuava buscant el suport de CiU.
I també es plantejava el concepte de criats en la mundància. Diu que la crisi posaria a prova la generació de nens hiperconsumistes. Això era un tema que apareixia fa 5 anys a la portada de la vanguardia.
Tenim més coses contraportades d'avui divendres
Dues temes també relacionats a independència. Diu que Anyaki Gabilondo, Vicente del Bosque i David Treva són tres figures que han excel·lit en la seva feina, tres persones amb feines diferents, i a més són tres persones que conreien el sentit comú o el cada vegada més escas sentit democràtic de la vida. Cadascun des de la seva plataforma s'ha pot dir que Catalunya ha de ser el que vulgui ser.
I també fa referència a l'article que David Trueba va escriure al país l'endemà de la manifestació del 12 d'octubre. I acompanya el seu article amb una imatge de David Trueba que diu que cal escoltar-lo. I a la incontinentia boomerang, la fotografia és de Josep Maria Aznar, expresident del govern espanyol,
que diu que per uns altres catalans Artur Mas ha estat un president inconscient que està duent de facto a un exocac polític i a un bloqueig econòmic que ja podem palpar. José Manuel Lara deia a la vigília del planeta que la independència és impossible i tothom ho sap. Xavier Bosch que es pregunta qui és tothom, per què ningú no li ha preguntat a ell, que està tan ben connectat,
I fa referència a les darreres declaracions de Duran i Lleida. Diu que trepitja més televisió espanyola que TV3 i que ahir va anar fins i tot un pas més enllà. Diu que la xefa guita renacional de Catalunya va dir que la independència la veu muy imposible.
És el que opina Xavi Bosch avui al diari. Ara a La Vanguardia llegim el següent titular. L'entrevista avui és de Matthew Jackson, economista i que investiga a l'Índia i a Stanford. Jackson estudia el temps, la prosperitat californiana i també l'enlairament índi i explica com les xarxes socials acceleren la globalització.
Diu que això és millor pels més pobres del planeta perquè el poder accedir amb més facilitat al coneixement cada cop més ho seran menys de pobres. I també és bo pels més rics perquè si tot el món prospera, ells encara més. I a la classe mitjana, en canvi, aquest accés universal al coneixement l'obliga a formar-se i a competir cada cop més amb més humans i només per poder mantenir el seu estatus. Per tant, sentència, la classe mitjana haurà de córrer cada cop més per poder quedar-se al mateix
I acabem amb el periódico on tenim el següent titular. Si tingués feina i una casa per mi, no me'n penediria. De què ens parlen, Andrea? És la Laura Sagarra, que a la crisi la va expulsar a Mèxic, al país del seu marit, i no els ha anat gaire bé treballant a tant ell com al seu cunyat.
i ella a les fruitaries que tenia el seu pare a Barcelona, a Sants, les Corts i l'Eixample, i sembla ser que les fruitaries van haver de tancar mica en mica, el seu pare les anava mantenint per poder donar feina a la seva família.
Vam tancar i els nostres plans eren venir aquí a Mèxic i estar-hi un mes com a molt tres, trobar feina aviat i començar a treballar. Veníem molt il·lusionats, tant ella com la seva dona i el seu fill d'un any. Però arribes i t'adones que no és tan fàcil. Ara ho fa un any que som aquí, a casa dels meus sogres i sense feina. Diu que ella...
Va estudiar, vaig estudiar Jardí d'infància fins als 21 anys, el que passa és que des dels 18 ajudava al negoci i al acabar els estudis vaig pensar que era millor que seguís aquí. I bé, doncs ara sembla que segueixen buscant feina i d'aquí ve el titular, que si tingués feina i una casa per mi no m'empenediria, però la decisió forçada de marxar cap a Mèxic doncs encara li genera els seus dubtes.
Aquesta és l'última contra que repassem avui. Avui hem pensat que no farem una notícia curiosa, perquè avui es fa la Roser al divendres. I ja fa ella el recull. Hem pensat que avui li deixem tot per ella. T'acomiadem aquí. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Bon dia.
Obrim diaris. Això sí, el que fem és fer el repàs habitual a diferents articles, entrevistes, reportatges interessants. Per exemple, avui la Vanguardia ens parla de contaminacions. Diu que Madrid i Barcelona incompleixen la norma europea i estan lluny del que demana l'Organització Mundial de la Salut. Tràfic lluny d'avis i nens. El tràfic urbà contamina les capitals espanyoles més enllà del que permet la Unió Europea. Hem d'exigir que es rebaixin els efectes indesitjats del nostre desenvolupament.
Per exemple, a Madrid, 17 de les 24 estacions de control atmosfèric van registrar el 2011 nivells anuals negatius i també Barcelona i la Sevaria immediata, és a dir, el Vallès i el Baix Llobregat, en 13 de les 30 estacions de control es van traspassar l'any passat aquests límits anuals.
i es van aconseguir nivells record de polició a la zona de Sarrià, Sant Gervasi i l'Eixample, o també a Sabadell i Terrassa. Una notícia interessant avui per ser conscients de tot plegat que podem llegir a la Vanguardia.
El diari ara avui ens parla de càncer de mama, demà és el dia mundial del càncer de mama, i s'entrevista a Fàtima Cardoso, que és cap de la unitat de càncer de mama del centre Champalmot de Lisboa. Se'ns diu que tractar el càncer de mama avançat és 100 vegades més car que tractar-lo en la seva fase inicial, i també que sabem quin és el millor tractament per a la majoria, però no per a l'individu real.
També he d'explicar que els tractaments que tenim són bons, però que tenim dos problemes. Primer, no tenim el que anomenem marcadors predictius. Si jo tinc càncer de mama, no sé quin és el millor tractament per mi. I sabem quin és el millor tractament per la majoria, però no quin és el millor per l'individu real. El segon problema és que els tractaments generen resistència i hem de continuar investigant per revertir-ho i per reduir la toxicitat.
Un entrevista molt interessant avui també al diari ara arran d'aquest Dia Mundial contra el càncer de mà, que es celebra, de fet, demà dissabte.
I acabem el recull de premsa parlant de l'article que publica avui Julio Otero al periódico, el titula Dol per la ciència, i comença dient que els països rics saben que són rics perquè fan ciència, mentre que els països pobres creuen que els països rics fan ciència perquè són rics. Aquest aforisme del meu admirat Jorge Wagensberg diu, explica el que ens passa i per què des dels temps foscos del que inventin ells. Som un país pobre que està posant tot l'esforç i els fonaments per no sortir de la misèria
en què es troba. Només així s'explica que el govern central hagi abandonat la coneta als investigadors i científics, els únics que podrien canviar a mitjà termini el barrer model productiu espanyol del totxo.
Diu que aquí envis científics fent rifes per seguir investigant la diabetes, doctors del CSIC concursant a Trapa un Millon per seguir finançant un projecte, joves investigadors premiats a Europa rebutjats pel programa Ramon y Cajal al seu propi veí, una vergonya, diu, davant de la qual el govern no sembla sentir-se concernit. Mentre Europa es prepara per la societat del coneixement, aquí somíem de tornar a ser els paletes i cambrers del sud.
És l'àrticle contundent avui de Júlia Otero que llegim a la contrabortada de fet del periòdico.
I ara fem un cop d'ull a la premsa esportiva d'avui, us expliquem que a l'esport llegim que no es pot jugar pitjor, és el que diu en Xeroti, et maten el seu fracàs. També diu que intenta canviar alguna cosa, juga més en la pilota, però això porta temps, i en canvi el tata diu el més pur estil, Guardiola.
i el Mundial Esportiu ens deia que Messi ha dit que no a tres grans ofertes. I el nou esportiu titula Marcat de Tardó per la de Puyol, que ja és a punt. També diu que la Barça va començar a preparar ahir amb gairebé tots els efectius els cinc partits que ha de jugar en 12 dies i tot fa pensar que Puyol, Mascherano i Messi rebran l'alta avui i entraran en la convocatòria.
I amb aquest apunt esportiu tanquem aquest repàs per l'actualitat del dia d'avui, divendres, 28 d'octubre. És molt xas.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb les de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concerts o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Bits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
És pràcticament tres quarts d'ons del matí. Ara parlem d'una conferència que es fa aquest vespre al local de les SES. És la Conferència sobre Minerals i Roques, la Gènesi dels Geciments Minerals organitzar les SES en aquest cicle de conferències que s'organitzen de manera mensual. Aquest any el tema és la mineria a Catalunya i el primer conferenciant és en Lluís Soler, qui tenim avui a l'estudi. Molt bon dia. Bon dia. Per tant, és la primera conferència de totes que suposo que també, d'alguna manera,
és una de les més importants o és la que marca una mica el tret de sortida? No, jo no diria que és de les més importants, és simplement un tema introductori, o sigui, donar uns conceptes bàsics. Després, o sigui, les altres conferències van tractant temes específics del passat, present i futur de la mineria a Catalunya, o sigui, des de la prehistòria, l'edat mitjana, o sigui, i l'actualitat.
Però, o sigui, el que fem és una conferència, doncs una mica introductor, el títol mateix ja ho diu, minerals i roques, és una mica, doncs, per tenir una idea de... o sigui, per tenir uns coneixements bàsics del que t'he anat parlant en les següents conferències. Sí, perquè, de fet, d'alguna manera, sí que és veritat que tot el tema de minerals i roques és bastant desconegut pel gran públic, si més, no? El tenim una mica oblidat, potser.
Bé, és una part de la geologia, cada vegada s'estudia menys geologia al batxillerat i aquesta part és una mica àrida i es deixa estar. Es tracta més de passada, no? Segons com? Una mica. Però suposo que en el fons és molt més interessant del que ens podem pensar, no?
És bastant divertida, és bastant divertida. Els minerals sempre ens han atret, sobretot els minerals de col·lecció, i això sempre han atret, i les criatures ens han fet col·leccions de minerals. I el tema de les roques, doncs, bueno, és una mica més complexa i tal, però és interessant. I sobretot pels excursionistes, o sigui, la CES, que es dedica a l'excursionisme, és quan vas a la muntanya en trobes moltes, de roques.
i aleshores s'apigueu una mica el que trobes, o sigui, com s'han format, té el seu interès. Per això hem organitzat aquest cicle. I avui el que s'explicaran, per tant, són aquests conceptes bàsics. Per exemple, suposo que es partirà també del principi. S'explicarà això de com es formen les roques? Què s'explicarà? Home, no es pot explicar tota l'angiologia.
però sí que s'explicarà què són els minerals, les diferències que hi ha entre mineral i roca, quins són els minerals que tenen més interès des del punt de vista econòmic, des del punt de vista...
de la mineria i quines són les roques a les quals van associats aquests minerals, els diferents tipus de roques, com s'han format, o sigui, es dona més importància la part de la roca, o una mica més d'importància la part de la roca,
que la part dels minerals, ja que el que ens trobem a la muntanya, sobretot quan anem d'excursió, són roques i els minerals els hem de mirar amb lupa. I quins són aquests que tenen més importància, aquests minerals, o que han tingut aquesta...
Aquesta força, no? Bé, o sigui, els minerals més importants des del punt de vista, si ho diem des del punt de vista de la mineria, doncs són aquells que donen lloc a menes minerals, o sigui, la major part dels sulfurs que donen lloc al plom, al mercuri, al ferro, al coure,
els óxids, sobretot els óxids de ferro, alguns carbonats, els clorurs, la sal, o sigui que tenim el cas de Cardona, és un dels jaciments més importants del món de sal.
O sigui, n'hi ha molts de minerals. També hi ha minerals que entren dintre del camp de la joieria, com pot ser el diamant, l'hort, el platí, tots aquests. Si ho mirem des del punt de vista de Catalunya,
Aleshores és una mica més reduït. No és gaire ric a Catalunya en aquest sentit. No és gaire ric. Catalunya no és gaire ric en minerals, però la mineria ha tingut molta importància a Catalunya. De pensar que les primeres explotacions mineres a Catalunya són de 600.000 anys abans de Jesucrist.
O sigui que les de Gavà, les tenim gaire lluny, aquí al Baix Llobregat, les mines de Cantintoré es van explotar ara fa vuit mil anys ja, però per a treure'n un mineral, la maricitina,
que es feia servir per a pedres ornamentals, o sigui per a joieria. És un mineral similar a la turquesa, que la turquesa és molt més coneguda, la maricitina és molt menys coneguda, però que la feien servir els nostres amants, van passant ja per joieria.
I després els romans exploten molta mineria a Catalunya, mineria del ferro, mineria del plom, mineria del coure, or, la Catalunya nord sobretot, o sigui...
que ja comencen els explotaments de la sal, perquè era interessant. I durant l'edat mitjana, la mineria del ferro va tenir molta importància. Es va desenvolupar un mètode de tractar-lo, que és la farga catalana, que es va estendre per tot el món. Ah, sí? Sí, es va estendre per Amèrica i tal. I sortia d'aquí Catalunya.
Va sortir d'aquí Catalunya, va començar aquí a Catalunya al segle X, aproximadament al segle IX, X, a Andorra al segle IX.
i per altres parts del Pirineu del segle IX, i es va seguir utilitzant fins als mitjans del XIX, quan s'inventen el sistema dels grans forns i aleshores es canvia de sistema perquè eren més rendibles els d'altres forns, i a més a més els jaciments aquí a Catalunya es van acabant.
Déu-n'hi-do. És interessant perquè almenys jo reconec que personalment desconeixia, desconec bastant tot el món de la mineria i més a casa nostra, però sempre hi ha alguna cosa doncs que... evidentment sempre pots aprendre, però dic que sempre hi ha alguna cosa lligada també al territori. Vull dir que en el fons suposo que ens queda molt per descobrir també en aquest sentit. Bastant. De fet, justament avui es fa aquesta conferència les vuit del vespre, però lligat també amb la xerrada d'avui, diumenge hi ha una excursió. Em sembla que té alguna relació?
Sí, bueno, o sigui, sempre procurem, d'alguna manera o altra, dintre del cicle aquest que dura fins al mes de juny, o sigui, un divendres o el mes es fa la conferència i el diumenge es fa una excursió. Tu intentem una mica que vagi relacionada, però, bueno, també, o sigui, els interessos excursionistes a vegades no són...
d'un metge es va precisament al Pirineu, o sigui, els voltants del Coll d'Ara, la Manera, o sigui, el Santuari del Coral, que havia sigut un dels llocs més importants de la mineria del ferro i en què les explotacions de ferro van seguir sent importants fins al 1932, pràcticament.
Estem parlant amb Lluís Hele, que avui em parteix aquesta conferència a les 8 del vespre local de les CES, aquesta conferència sobre minerals i roques. És en Justenc, no ho hem dit al principi de tot, però quan l'hem presentat és geòleg de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, i no sé si acostumen a anar a aquestes xerrades que fa les CES periòdicament, si han anat a algun altre, dic per saber si indurament hi ha gent, si hi ha moviment,
A veure, jo soc membre de la CEAS, soc membre de la Junta de la CEAS i vaig... Per això per te dic que ja m'ho semblava. Sóc un acido de la CEAS, un fanàtic de la CEAS. Vull dir que aquestes xerrades en general estan funcionant bastant bé, no? Estan funcionant molt bé.
Molt bé, estem molt contents de l'assistència. Avui hi ha molta competència perquè hi ha moltes coses. Avui és un dia difícil. Però normalment hi ha un públic fidel de 30-50 persones a cada conferència.
les de l'any passat mateix, el cicle passat, el que es va acabar el mes de juny, que va ser sobre la prehistòria fins a la romanització, van tenir una gran acceptació, va venir molta gent, i esperem que aquest any segueixin despertant el mateix interès, ja que venen alguns conferenciants molt bons, professors universitaris,
que ens poden parlar d'alguns temes força interessants i de força actualitat.
I a més a més també em sembla que aviat es faran en una altra sala, no? Aquestes conferències que es faran en un lloc amb... Bueno, això són les remodelacions de l'Ateneu que ja veurem com... A veure quan arriben. De moment avui es fa al local de les Sees. A les vuit del vespre aquesta conferència, com dèiem, doncs la primera d'aquest cicle sobre minerals i roques, la generació dels jaciments i minerals, i serà amb Lluís Solent que hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, bon dia. Adéu.
I remember you well in the Chelsea Hotel You were talking so brave and so sweet Giving me head on the unmade fish While the limousines wade in the stream
Those were the reasons That was New York We were running for the money and the fish That was called love For the workers in song Probably still it's for those of them
Ah, but you got away. Didn't you, babe? You just turned your back on the crowd. You got away. I never once heard you say I need you.
I remember you well in the Chelsea Hotel You were famous, your heart was a legend You told me again you preferred handsome men
Clenching your fists for the ones like us who are oppressed by the figures of beauty. You fix yourself and say, well, never mind, we are ugly, but we have the music.
I don't need you. I don't need you. I don't need you.
Thank you.
Un minut i arribem a punt a les 11 del matí, per tant en què connectem amb la xarxa també sentim el bitllet informatiu dels Sant Just Notícies i tornem però després amb més coses. Ens queda parlar de la previsió del temps que ho farem a la segona hora del programa. També entrevistarem a les 11 i 10 l'alcalde de Sant Just Josep Pinyà i cap a 3.15 parlarem amb Montse Molineró de la Cal per parlar del correllengua.
Tot això a la segona hora del programa i després no marxeu tampoc perquè encara ens quedarà parlant de cinema amb el Xavi Roldán que ens portarà les estrenes, notícies curioses amb la Roser Sort i la receta de cuina amb la Sandra Chirivas del TAS del Sandra. Tot plegat després de les notícies. Ens queda encara molt programa per fer. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Amaité Polo i Oriol Pujador. Els incidents d'avui, davant la planta de Panrico a Santa Perpetua de Mugode, se salden amb tres ferits lleus. Els Mossos d'Esquadra neguen, però, haver-hi fet ús de la força. És el cinquè dia de vaga a l'empresa. A l'Ajuntament de Barcelona ha començat el plan que es debatran dues mocions sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern. S'estudia a presentar-la el 2022 o el 2026.
L'Ajuntament del Tafulla complirà la sentència del Tribunal Superior de Justícia d'enderrocar als cinemes les bruixes. El jutge considera la modificació urbanística que es va fer l'any 2003 il·legal. A Esports, l'equip femení del Sabadell s'enfrontarà a l'esquifisme i l'opo de Moscou a la Supercopa d'Europa de Bàterpol.
Com dèiem, els incidents d'aquest matí a la planta de Panrico Santa Perpètua de Mugoda al Vallès Occidental s'han saldat amb 3 persones ferides. Segons el sistema d'emergències mèdiques, són ferits de caràcter lleu i els Mossos d'Esquadra neguen, però, haver-hi fet cap càrrega ni haver-hi usat tampoc la força. Avui és el cinquè dia de vaga en aquesta planta.
Les tres persones ferides han estat ateses per contusions, segons el sistema d'emergències mèdiques. Dues han estat traslladades a l'Hospital de Mollet del Vallès i la tercera ha estat atesa al lloc dels fets i donada d'alta. El president del comitè d'empresa de Panrico, Ginés Salmerón, assegura que els Mossos han pagat un treballador.
Han venido un despliegue de mozos de escuadra con las furgonas, 15 o 20 furgonas, que nos han acorralado en aquel rincón, nos han hecho una retonera tanto por la esquina como por la otra esquina, nos han encerrado allí y no nos podíamos mover. Hay gente que se ha puesto nerviosa y los mozos de escuadra han cargado, ha habido un herido que le han dado palo y le han dado contra una valla y ha tenido que venir la ambulancia para llevarse al hospital.
Fons dels Mossos d'Esquadra han reconegut a la xarxa alguns moments de tensió, però en cap cas l'ús de la força. Expliquen que han anat a Panrico a requeriment de l'empresa per garantir el dret al treball i a la lliure circulació de les mercaderies. L'Ajuntament de Barcelona ja ha començat el ple municipal en què es debatrà la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern. Després, que ahir Xavier Trias es reunís amb alcaldes del Pirineu, presidents de Consells Comarcals i representants també de Diputacions, avui arriben al ple dues mocions sobre la candidatura.
Trias no descarta encara presentar candidatura per al 2022, tal com li demanen els alcaldes del territori. Tot i això vol més suport de l'oposició municipal, avui no s'espera tampoc que aclareixi la data de presentació de la candidatura. Es debatran dues mocions, una del Partit Popular, que demana que la capital catalana renuncia a l'opció del 2022, perquè ara calen, segons els populars, tots els recursos per sortir de la crisi
i la segona moció és d'Iniciativa per Catalunya Vers. Demana que Barcelona renuncia a la celebració d'uns Jocs Olímpics d'hivern en qualsevol data. Si no hi ha sorpreses, les dues mocions quedaran rebutjades amb els vots en contra de Convergència i Unió i el Partit Socialista de Catalunya.
Els Mossos d'Esquadra han desmantellat un grup de lladres que robaven pisos a Barcelona i l'àrea metropolitana. El jutge els ha deixat en llibertat amb càrrec. Són 6 detinguts i els Mossos sospiten que han comès més robatoris dels que els atribueixen.
Els acusen pararada a 17 robatoris de diners, joies i objectes de valor. Van entrar a pisos tant de Barcelona com de monestrol de Montserrat i Vilassar de Mar al Maresme. Van començar el mes de juny i sempre actuaven de la mateixa manera. Les noies del grup tocaven el timbre dels pisos escollits per assegurar-se que estaven buits i si ho estaven, els homes forçaven la porta del domicili i entraven. Els detinguts tenen entre 21 i 30 anys i viuen al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
L'Ajuntament d'Alta Fulla complirà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que consisteix en enderrocar els cinemes les bruixes d'aquest municipi. El jutge considera la modificació urbanística que es va fer l'any 2003 i per tant ordena l'execució. Ràdio Alta Fulla, Carles Gómez, bon dia.
Bon dia, l'Ajuntament del Tafullac complirà finalment la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliguen d'arrocar als cinemes les Bruixes a causa d'una modificació del POUM fet l'any 2003 de forma il·legal. Així ho ha aprovat en sessió plenària l'Espera Ara de rebre el vistiplau de la Comissió d'Urbanisme de Tarragona. La modificació permetrà legalitzar l'aparcament del Complex Lúdic i obrir un accés directe fins a l'antiga Nacional 340. Jordi Molinera, regidor d'Urbanisme.
reconeix tot aquest pàrquing, reconeix un petit passeig que hi ha d'haver, que ara és un dels terrenys de Rubens de Cele, que és el que se'n sabeix, i, a més, reconeix una sortida directa de via Robiano a Marqués de Tamarit. Segons la Dil, una condició indispensable aquesta última per aprofitar l'ús comercial que contempla l'actual pou. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'any 2012 es van produir 107 delictes a Sant Just, 5 més que l'any anterior. Una dada que es desprèn de la memòria 2012 de la policia local, que compta amb 34 policies operatius. Tot i això, segons el cerclat de comparació intermunicipal de la Diputació de Barcelona, Sant Just és una de les localitats amb menys delictes a la província.
La memòria també ofereix dades de trànsit i indica que el 2012 es va tancar amb 112 accidents, tres menys que el 2011. La dada de pro és molt menor que la de 10 en janrera, quan n'hi va haver 175. Pel que fa a les víctimes, n'hi ha hagut 46 el 2012, dues menys que l'any anterior.
Més qüestions, Marius Serra, Pilar Santpau i Toni Xucla seran alguns dels autors convidats a la tercera edició del novembre literari. Aquest any la idea de l'escola d'escriptura de l'Ataneu i la regidoria de cultura és fer d'aquest cicle una tradició. Per exemple, el músic català Toni Xucla serà un dels convidats d'un festival d'homenatge a Salvador Espriu, ja que és l'autor sobre un disc de poemes d'Espriu.
Aquell dia es farà un cabaret en honor a l'autom amb els pastorets de Sant Just i els d'Ester Ridàneu i la presència del crític literari Sam Abrams. El novembre el literari començarà el 30 d'octubre i s'acabarà el 30 de novembre.
I acabem amb un apunt més per recordar-vos que avui és l'últim dia per apuntar-se al nou taller d'escriptura creativa per a joves de l'escola d'escriptura de l'Ateneu. El curs s'adreça a joves fins a 18 anys i seran grups reduïts. Seran un total de 9 sessions que s'impartiran a les escoles a partir de dilluns. Hi ha diferents horaris, els dilluns des de les 4 fins a dos quarts de 6 o els dimarts de 6 a dos quarts de 8 del vespre. Avui s'acaba com dèiem el període per fer les inscripcions i s'han de fer a la secretaria de l'Ateneu de 5 a 9.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Weep for yourself, my man, you'll never be what is in your heart. Weep, little lion man, you're not as brave as you were at the start. Rape yourself and rake yourself, take all the courage you have left.
You wasted on fixing all the problems that you made in your own head. But it was not your fault but mine, and it was your heart on the line. I really fucked it up this time, didn't I, my dear?
Tremble for yourself, my man, you know that you have seen this all before. Tremble, little lion man, you'll never settle any of your scores. Your grace is wasted in your face, your boldness stands alone among the wreck. Now learn from your mother or spend your days biting your own neck.
But it was not your fault but mine And it was your heart on the line I really fucked it up this time Didn't I, my dear? But it was not your fault but mine And it was your heart on the line I really fucked it up this time Didn't I, my dear?
No, no, no.
But it was not your fault but mine And it was your heart on the line I really fucked it up this time Didn't I, my dear? But it was not your fault but mine And it was your heart on the line I really fucked it up this time Didn't I, my dear?
Ara passen 11 minuts de les 11 i aquesta la parlem d'actualitat Sant Justenca. Per això saludem l'alcalde de Sant Just, Julio Berriñá. Bon dia. Bon dia, què tal? Com estem?
Bé, a punt per parlar de diferents temes de Sant Just, a més a més estem a punt de fer-nos de tardor, ja hi som, també en parlarem, però volem començar parlant d'aquest tema que ja fa un parell de mesos, des que hem començat el curs i fins i tot abans que arrosseguem, que és tot el tema del cadastre i l'actualització cadastral, perquè a més a més també aquesta setmana hem sabut
Hi ha una campanya que es diu no l'augment del cadastre, que ha recollit algunes signatures en contra d'aquest augment, llavors voldríem parlar una mica de tot plegat, per tant primer de tot saber finalment, perquè les últimes setmanes encara no hi havia una decisió presa, què passarà finalment si es fa aquesta actuació progressiva, si s'augmenta o què passarà.
Nosaltres, efectivament, ens hem apuntat com molts ajuntaments que tenim uns valors cadastrals molt baixos, perquè estan molt desfasats durant molts anys. Aquí la revisió cadastral de Sant Just es va fer el 96 i, per tant, la gran majoria de valors cadastrals dels nostres béns immobles
doncs són molt baixos, la gran majoria. I això sempre dic el mateix. Si demano als veïns de Sant Just que agafin el rebut de la contribució de l'IVI i mirin el valor cadastral, el valor cadastral que posa allà, i es facin una pregunta, això val casa meva? Això val realment casa meva? Em vendria per aquest preu o multiplicat per dos al valor de mercat casa meva? Es fa aquesta pregunta. Per tant, quan se l'enfem i els que hem estat treballant això ens l'hem fet, amb els senyors de veïns, etcètera, etcètera, tothom coincideix que està molt baix. Primera cosa.
Per tant, què diu Madrid? Escolti, vostè si no fa això jo l'obligo i l'obligaré i tindrà un susto a la llarga, perquè no ho ha volgut fer-ho, per el que sigui, perquè l'Ajuntament de Sant Just, el Govern municipal, doncs ha pensat que era una manera també d'anar ajudant a que no hi hagués una fiscalitat moderada, a que no hi hagués una fiscalitat elevada. Per tant, tothom sap que Lídia Sant Just, en grans trets, la gran majoria,
es paga menys que en altres municipis. Això estic cansat de sentir-ho en molts veïns. Escolta, jo tinc un altre cas, un altre pis al lloc, a Calafell, a Conita, no sé on, a Sant Feliu, i efectivament vostè té raó. Perquè va lligat directament a la cadastra. Exacte. Per tant, nosaltres diem, escolta, reconeixem que el que diu Madrid és veritat, que els valors són baixos. Què diu Madrid? Escolta, mira, li deixo un instrument que és actualitzar els valors cadastrals a poquet a poquet.
Nosaltres què diem? No volem pujar els impostos. No volem que el veí de Sant Just pagui més. Això és el compromís de l'equip de govern i d'aquest alcalde amb aquest tema. A part d'una mica de confiança. I com es fa això? Doncs si pujo el valor cadastral i aquest coeficient que té l'Ajuntament, que el pot pujar i baixar, com el baixa, el rebutja el mateix. Així de clar. I que ningú vulgui confondre. Però jo estic molt molest del que està passant per un partit polític. Molt molest. Perquè se'ls ha explicat
i aleshores sembla que... Sí, totalment en desacord, totalment en desacord, perquè jo crec que faran, ho dic amb tot el carinyo, el ridícul espantós. El ridícul espantós. I en podeu gravar aquesta frase, perquè els veïns anirem veient això. El rebut al gener veurà
que l'actualització cadastral no li pujarà el rebut. És a dir, el rebut del gener veurem... Veureu que és el mateix. Veureu l'augment que l'equip d'UR augmenta perquè és l'IPC, si pugem aquí, pugem aquí, el 2,5%. En cas està revisant. I d'altra banda es veurà com el cadastre té un altre valor. Exacte. Per tant, primera cosa. Segona cosa, també es diu, no és que això generarà altres augments d'impostos com la Pusualva.
Com que ho veuran, quan tu et vens un pis, pagues a l'administració aquest impost en funció dels anys i el valor.
També el baixem aquest any. El baixem de ferro molt considerable. Per tant, tampoc passarà això. I així, successiva. I el tribut de mobilitat? El tribut de mobilitat, hi ha un principi d'acord que s'ha d'acabar de tancar. Per tant, igual que dic amb tanta claretat l'altre, aquí s'ha d'acabar de tancar.
perquè hi ha un compromís, això ja està provat, que passi el que passi el teu rebut del qui pagui, doncs no pot pujar més del 5%, passi el que passi. I nosaltres, com molts ajuntaments que hem demanat aquesta revisió cadastral i molts ajuntaments de convergència, molts ajuntaments de convergència que s'han afegit a aquesta actualització cadastral, doncs s'està treballant amb l'àrea metropolitana i dic, escolti, puja aquest llindar dels 40.000
que no es pagui. És que em fa gràcia això, perquè hi ha un debat local i ahir mateix parlava amb l'alcaldesa d'Esplugues, que han fet el mateix a Esplugues, i li dic, escolta, i com ha anat el rest de partits polítics? Tothom d'acord, Convergència també, aquí al costat. No vull anar a Manresa, no sé on, aquí al costat. Tothom ho entén, això. Per tant, primer missatge a la gent de Sant Just, que estic molt tranquil·la,
perquè, efectivament, tenim un problema en el cadastre. Tenim que actualitzar això. Segona cosa que es pot fer, per tant, que es desmunta bastant el discurs de convergència i de les persones que s'apunten a aquestes signatures que, evidentment, no ho saben. Per tant, no els culpo de res. S'ha d'explicar i farem un acte públic i ho explicarem.
Segona cosa, primer any s'actualitza el 10% d'aquests valors cadastrals. Com que l'Ajuntament baixarà el tipus vostè pagarà el mateix. Segon any el mateix, farem el mateix. Si el tercer o el quart any, quan sigui, doncs diem, home, potser aquests valors ja comencen a estar a preus del mercat i ja estem a prop, potser, no? Doncs tan senzill que agafem, tanquem la carpeta i marxem.
I ja està. Marxem d'on? Marxem d'aquesta actualització. Ja no seguim actualitzant, perquè resulta que ja em crec que la gran majoria de cases de Sant Just tenen un valor cadastral que ja s'hi sembla el del mercat. Però de tota manera el 2016 hi haurà aquest... El 2016 el Ministeri diu, mira, tot això dels valors cadastrals, de ponències, de si diu una cosa, s'ha acabat. Vostè tindrà una clau a dintre de l'ordinador i el Ministeri dirà el que val casa seva. Això passarà sí o sí, no?
Avui ens diuen si o si, jo ho he vist físicament, és a dir, formo part de la Comissió Territorial del Cadastre, jo ho he vist físicament, és a dir, això està molt avançat, on a cada veí de Sant Just sabrem el que està valorat a casa nostra i ja està. Això està molt bé i et posaré uns exemples. Primer s'ha acabat la insolidaritat o la parcialitat fiscal, i ara m'explico què vol dir això.
perquè l'alcalde de Sant Just o el govern municipal decideix a Sant Just tractar aquests temes d'una manera, i en canvi l'Ajuntament de Sant Joan d'Espi poso exemples o cornellar un altre d'una altra manera, resulta que hi ha una parcialitat de fiscalitat. És a dir, un lloc es paga més, altres paga menys... Solti, casa seva val el que val, no perquè l'Ajuntament de Sant Just digui, mira, ho reviso d'una manera o ho reviso d'una altra.
S'ha acabat també en el notari i dir que t'has vengut el pis per 100.000 euros i resulta que l'has vengut per 200. Perquè el notari apretarà el botó i dirà, no, no, vostè no em digui que l'ha vengut per 100. Vostè vol 200 i per tant pagui els impostos per 200. Una altra cosa, s'ha acabat també
El que ha de dir és que s'ha de reclamar els preus negociables.
Jo crec que és una qüestió purament de demanar confiança. Jo crec que la gent de Sant Just ens coneix que no hem fet, diguem-ne, pujades fiscals. Jo crec que en aquest moment cap govern vol fer pujades fiscals. Si Convergència estigués governant, faria exactament el mateix. Faria exactament el mateix, perquè ho està fent on t'està governant. Per tant, s'ha apuntat on t'està governant a fer això. Aleshores, el que hem de fer és fer les coses de forma molt transparents, molt obertes,
Tenim totes les eines amunt de la mà i anar avançant, perquè tenim una cosa que l'hem d'arreglar, que ens diuen que l'hem d'arreglar. Per tant, tu pots ser dues coses, o ser responsable d'arreglar-la o ser un irresponsable i no arreglar-la.
i si no l'arregles, al final et demanaran per real decreto que això s'ha acabat, que és el que ens passarà. Per tant, si et donen aquest instrument d'anar poquet a poquet aproximant que el valor cadastral sigui el valor de mercat perquè no l'agafo, si puc marxar quan vull, si puc baixar l'impost que posa l'Ajuntament perquè paguis el mateix quan vull, no és una demagogia
i no és una manera de fer un favor contrari a la política, i fins i tot diria que en aquests moments de poca credibilitat política, el que cal és que Convergència no estigui al costat de l'equip de govern, que és el que faria jo si ell estigués governant, ajudar-lo, perquè no convé ara fer lius ni embolics. Ara convé estar tots a una, i si realment això és diferent,
Aquest alcalde rectificarà. Això s'ha explicat.
I bé, suposo que també em va dir que hi havia coses que no la sabia, que les desconeixia, i que per tant, si això és així, segurament hi ha algun plantejament diferent, no ho sé. Però jo crec que estem molestos, perquè realment, en un tema d'aquests, hauríem d'estar tots junts, quan realment no porta unes conseqüències. Ara, qui li pujarà, és veritat, la declaració de patrimoni? La gent que tingui més diners?
la gent que tingui més diners. És a dir, si hi ha un valor cadastral de 400.000 euros o 500.000 euros i pugem al 10%, perquè continuen estant baixos. Ara parlo de la gent més poderosa econòmicament, amb valors cadastrals. Una cosa que potser tingui riquesa o no, o liquiditat, és una altra cosa. Però aquells que tinguin propietats molt grans, 500.000 euros, és veritat que seran 550. Continuarà pagant el mateix de quota de l'IVI, però el valor li passarà.
Clar, és molt possible que hi hagi aquesta gent que està molt amunt, doncs faci una declaració de patrimoni. Clar, és a dir que no afectaria l'hora de pagar l'IVI, però sí que és aquesta la diferència. Què està defensant un partit de convergència en aquests moments de Sant Just? Diem les coses clares. O sigui, a gent que té més poder econòmic o té uns valors més alts,
És a dir, a la gran majoria de la població que tenim valors de 30, de 40, 50, 60 mil euros... No afecta en aquest sentit. Això no passarà mai. Perquè, clar, si et pugen el 10% de 50 seran 55, el següent any estàs a 60. No arribaràs mai a 700 o 800 mil euros. Per tant, el que està defensant aquest partit en aquests moments és una política conservadora, evidentment,
conservadora, per beneficiar aquella gent que està molt a dalt, que gràcies a l'equip de govern durant molts anys no ha fet aquesta declaració de patrimoni, i ara és possible que la faci si realment està aquests límits molt alts. Però que digui les coses clares, no està defensant precisament la gran majoria de la població, està defensant aquelles propietats de 500, 600, 700 mil euros,
que en un o dos anys segurament hauran de fer declaració a patrimoni. Doncs aquesta és la realitat. Si ens equivoquem rectificarem, però ens dona la sensació que els elements estan prou clars i estan damunt de la taula per convèncer la població explicant i després amb actes públics.
Això es farà, no? Sí, sí, això ho hem de fer-ho, perquè evidentment s'ha generat aquest posicionament, inquietud, i per tant l'equip de Govern ha d'explicar i demanar confiança. Però insisteixo, a l'1 de gener del 2014, tots els veïns de Sant Just veuran que, primera vegada, el ridícul que fa Convergència amb aquest tema, perquè veuran que no puja el 70% dels valors, que pujarà tot això, que serà un desastre, etcètera, etcètera.
desitjaria que hi hagués una rectificació o desitjaria que s'incorporés en una reunió o en unes comissions de treball, que jo ja ho vull ofert, això també les seves veïns, i que tots plegats en una taula decidim si anem correctament o no anem correctament. Però aquí resumeixo o tens la responsabilitat d'arreglar això o amagues el cap sota la taula i ja ens ho trobarem.
De tota manera, alguns veïns de l'Abranavell Surets, que són els que sempre han sigut també insistents en tot aquest tema, també el que reclamava era que hi ha diferències a l'hora de tenir serveis. Sí, li sembla que podem sentir en Joval Llejo aquesta setmana parlant d'aquestes diferències que reivindicava. Que no tenim els mateixos serveis per a la resta del poble, que no tenim escombraries sotralades com s'ha fet en aquests altres barris, que sí, quan han tingut aquest queixament d'un joc de per cent, que no tenim, a més a més, línia d'aturna de metro.
que no tenim les grans obres que han tingut altres barris. I aquí no s'ha fet ni una sola obra amb els darrers 30 anys. Això és el que la gent està escamada. Pensa que hi ha gent que a l'IBI està pagant 6.000 euros. Deia que tot plegat la desigualtat també tenia a veure amb aquests serveis que tenen uns barris a diferència d'uns altres. Bé, deixa'm acabar per al final. Miraré exactament qui paga 6.000 euros d'un IBI. Potser és una mà.
Potser amb una mà. Potser amb una mà. Per tant, primera cosa, jo crec que no podem alarmar a la població. És a dir, 6.000 euros ho miraré. I quan ho tingui, li contestaré des d'aquest micròfon i li contestaré per escrit i personalment. Per tant, després, és cert, és veritat, que una organització és difícil, doncs que es pugui fer polítiques d'habitatge, que es pugui fer biblioteques, és difícil.
és difícil que hi hagi un transport públic amb una freqüència molt elevada, és una organització que costa més. I per tant, també és cert que en determinats moments que hem dit que volíem fer més obres en aquest barri, a costat ja ha vingut la crisi. Això és veritat. Però també posem les coses amunt de la taula.
També està revisat a la plana veïsoleig els IVIs que es paguen i podríem arribar a trobar en alguns casos que segurament són coses a arreglar, però la gran majoria també sap el que està pagant. Una cosa és el que pot defensar una persona davant de la seva veïns i l'altra és la majoria de veïns i veïnes d'aquest barri.
però això passa en molts llocs, és veritat que hi ha barris, aquest debat és com el de Catalunya i Espanya, ara podíem fer-ho de forma més de... a fer una mica de broma, no? És veritat que la plana de Bissolets aporta molts ingressos a l'Ajuntament de Sant Just, doncs com a Catalunya fa a Espanya, no? Fins i tot a l'àrea metropolitana la resta de Catalunya, és a dir, això és un debat que sempre te'l trobaràs, hi ha gent que on viu
doncs, evidentment, per la qualitat de l'habitatge, per l'extensió d'aquestes parcel·les, doncs paguen més que un altre que viu, doncs, en un carrer, no ho sé, posant bé el carrer Cedet, per exemple, per dir-hi alguna cosa, el Walden, no? Per tant, és cert, el que hem d'intentar, doncs, és anar fent inversions, sortir d'aquesta maleïda crisi i començar fent inversions a tots els barris i, principalment, allà on hi hagi més mancances, doncs, fer-ne més. Això sí.
D'altra banda, canviem de tema o canviem de barri també, perquè parlem finalment del Vial de Mas Llull i en vam parlar de quan es va obrir, però bé, en tot cas, no sé si ja hi ha passat. I tant, i tant, i tant que hi he passat. Em sembla una il·lusió per anar a estar 5 anys de lluita. Si he pogut parlar també amb els veïns, com s'està vivint aquestes primeres setmanes. Molt bé, m'envien correus també i pel Facebook també, doncs que estic al Facebook i agraïn això.
Aviam, jo personalment i l'equip estem molt satisfets que després de cinc anys de lluita constant contra els propietaris dels Solars, que eren els que tenien que fer els carrers i pagar-los, doncs finalment han arribat a complir tard, malament, però tard, sobretot, no? Però també reconec l'esforç que ha fet aquestes persones o aquestes empreses perquè hem posat en tor de 15-16 milions d'euros fent carrers i no han rendebilitzat en res perquè pràcticament ningú ha construït ni ningú ha vengut pisos, per tant això s'ha d'arribar.
s'ha de reconèixer que hi ha un esforç econòmic molt important. També hi ha veïns que no sabien que aquests carrers eren... que els tenien que fer aquests propietaris i no es pensaven que ho feia l'Ajuntament. Per tant, finalment, després d'intenses negociacions i moltes, moltes i moltes, s'ha pogut acabar tots els carrers, no els parcs en aquests moments. En aquests moments els parcs que queden doncs valen dos milions i mig d'euros i tornem a estar lluitant perquè és evident que això costa.
Algun veí diu... Bé, ara acabaran els parts... Mira, jo quan ho sàpiga t'ho diré. Però són dos milions i mig d'euros i estem amb la mateixa tònica que el deia abans. Però els estan fent o hi ha data per començar a fer? Bé, en aquests moments, ells ho estan reflexionant. Tindrien un temps legals per fer-ho, però és veritat que ja tenen un constructor que els està posant facilitats i és possible que hi hagi acords.
però continuo dient que no són uns parts públics fets per l'Ajuntament de Sant Just o pels pressupostos. Seguirem negociant, apretant perquè això s'acabi. Aquesta setmana hem conegut una novetat pel que fa al transport públic, pel que fa al Just Metro i al Just Tram, que hi haurà aquestes pantalles de millora que s'incorporaran aquest any i l'any que ve, que indicaran el temps, que són aquests petits avenços, però que a l'hora de fer servir el transport públic sempre és pràctic saber tenir aquesta informació.
El ciutadà està informat i necessita estar informat.
que les tens properes o molt a prop, aquí hi ha un altre autobús o el tramvia, doncs mira, si baixo aquí, sé que tindré el tramvia, a cinc minuts que ja m'arriba. Això pots organitzar-te en el temps, fins i tot estar en una parada, això ja ho hem vist, si una parada al tramvia em falten tres minuts o vuit o vint, els que siguin.
A més a més vas passant pels llocs i aquesta pantalla informativa et diu marcat municipal en aquesta banda, horari del marcat de tal a tal hora, centre si Joan Maragall, doncs a tal hora. Ara passo per l'Hospital de Sant Joan de Déu. Tot això és magnífic. A més a més hi ha missatges al municipi, fotografies dels municipis faran passes. Jo crec que és un bon acord entre l'àrea metropolitana i Soler Saurec, que és, diguem-ne, l'empresa que ha posat això en marxa,
i que, d'acord amb les paraules del president de l'àrea metropolitana, l'alcalde de Sant Joan d'Espia, Antoni Pobeda, doncs això serveix com a prova pilot per anar successivament que la majoria de línies de l'àrea metropolitana puguin tenir això. Per tant, felicitar aquesta iniciativa no costa un euro, diguem-ne, a l'Ajuntament de Sant Just, sinó que és una opció de millora de la companyia Soler i Sauret, i benvingut sigui.
Sí, per millorar aquesta connexió entre municipis de l'àrea metropolitana. No només sempre pensant en Barcelona i Prou, sinó aquesta interconnexió. I ara si parlem també, com dèiem al principi, de les festes de tardor que van començar fa un parell de dies, el dia 16 amb algunes activitats ja, i que sobretot es concentren com és habitual en cap de setmana, que cap de setmana hi ha el Corre a llengua, per exemple, i el cap de setmana que ve la festa grossa que és al Sant Just del Càrrec també.
entre molts altres actes. Aquesta tarda és complicat triar quina conferència vas a veure. Jo crec que està bé, perquè sempre dic i diem tots plegats el mateix. En moments complicats les festes tenen aquesta doble funció de passar-ho bé, d'olvidar-te una mica de les inquietuds que hi ha a les cases i a les empreses.
i compartir aquesta alegria d'alguna manera i aquesta convivència amb els amics, amb els familiars, i, per tant, que la gent participi. Com tu dius, comencem pràcticament amb el Corre Llengües, que ja fa anys que formen part de les festes de tardor, unes activitats que el que volen és reafirmar la identitat del país, la importància de la llengua, i, per tant, necessitem participar en aquests actes. Tota la setmana hi ha actes i, finalment, el domenge vinent, el Sant Josep Carré, que no cal que l'expliqui,
perquè jo crec que tothom ha estat al Sant Just al carrer, i és un dels dies més macos i més emotius de les nostres festes, ja no dic de la tardor, sinó de tot l'any. Ens trobem els nens, es noten nens, en paradetes, sense paradetes, les entitats, i no hi cabem, doncs en aquests carrers a l'entorn de l'Ajuntament de Sant Just i també de Can Gines, que sembla que anem caminant, doncs com un ninot a vegades, ni cabem.
Esperem veure si el temps acompanya. I per acabar, recordar que aquest dimarts hi ha la inauguració del curs escolar 2013-2014 amb la conferència que farà Soledat Sants a la Vagoneta. Aquest cop s'ha apostat per un talent de casa. És un talent important, perquè el que ha fet la Soledat Sants al llarg dels anys, en el taller municipal de Plàstica al Carreolao, ha estat excel·lent.
porta el nom de Sant Just a molts llocs de fora de Sant Just, no només a nivell nacional, sinó també internacional, i crec que és un encert que la Sole, en aquest cas, ens faci aquesta conferència inaugural del curs, que ja ha començat, el curs, ja fa dies, però que ens semblava que podia ser una bona data fer-ho el dimarts 22 d'octubre. Doncs esperem que vagi molt bé, també. Moltes gràcies, Alcànda, José Perpinyà, fins aviat, que vagi bé. Adéu-siau. Adéu, bon dia.
Encara no m'ho crec, ja tornes amb cetèl·lit de fa voltes en línia recta.
T'has fet desaparèixer i ja he perdut la corba i l'anestèsia i he plorat. Necessito un centre de gravetat, necessito un atlas d'espirals, que m'adulli a conèixer i a cantar una fonoteca d'auriculars.
I t'assonin tots els motors d'impossibles aviadors. T'adonin a comprovar que els teus somnis són africans. M'os estimaven, m'os destrossaven mutuament les vides.
mos acabàvem, mos vèiem com canyia, mos educàvem, mos habitàvem quasi sempre els dies, mos sexuàvem, mos l'astronòmia.
I ara no m'ho crec i ja tornes amb satèl·lit de paloltes en línia reta. T'has fet desaparèixer i ja has perdut la curva i l'anestèsia i ha clorat. Que s'encendin els dispersors, que morreguin tots els codons
que no sé si s'han de ballar, perquè jo som més de la mà. Molts estimàvem, molts destrossàvem, muntlaven les vides, molts acabàvem, molts fèiem companyia, molts deluïàvem, molts dedicàvem quasi sempre els dies.
Most sexual, most d'estronomia. I t'assonin tots els motors d'impossibles aviadors. Tanta rodina comprova que els teus somnis són afritants.
M'os estimaven, m'os destrossaven, mutuament s'estires. M'os aixabaven, m'os feien companyia. M'os treballaven, m'os debilhaven, quasi sempre estires. M'os sensuaven, m'os destronomien. M'os estimaven, m'os destrossaven, mutuament s'estires.
M'ho recordava, m'ho esperava en companyia, m'ho saludava, m'ho editava amb tasi sempre estigués, m'ho sensuava, m'ho gastronòmia.
2 quarts i mig de 12 aquesta setmana o avui, i ahir si més no ho estem fent a dues hores, a dues hores, que és la previsió del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. T'he canviat dos dies d'hora. Sí, però ara estic en màxima audiència, no ho diguéssim. O sigui, dic un alcalde, tothom l'escolti, arribo jo, dic que és aquí a un nivell i ara començarà a baixar. Per culpa meva, eh? No vol problema.
Explica el temps perquè esteu bastant avorrit, no? Continueu en aquesta línia. Sí, i a més a més que ben bé allò fred, fred, fred, tardó, tardó, tardó, fins al cap de setmana que ve, al cap de setmana a Sonsos del Carrer no arriben dies, bueno, fred, dies de normalitat, de temperatures de 20 graus, de mínimes de 13, 14...
Serà bastant monòtona el cap de setmana que iniciem i la setmana que iniciem, perquè no s'esperen gaire canvis. Tots els fronts segueixen fent la mateixa circulació. Són fronts que entren per l'Atlàntic, per la costa de Portugal, van avançant per la península ibèrica, i quan arriben a Catalunya arriben
Doncs desgastats, però alguns amb prou presència, com per fer la guitsa, com va passar ahir. Tenien una presència important, els núvols van ser destacats, vam tenir petits intents que el sol traés una miqueta al nas, però va ser molt poca cosa. Algunes previsions s'aventuren a dir que hi ha la possibilitat que algun d'aquests propers dies, però és que no parlo de dissabte i diumenge, parlo de dissabte, diumenge, dilluns i dimarts.
d'aquests quatre dies algun moment pugui haver alguna precipitació cap al delta de l'Ebre, molt feble, alguna precipitació en les altes del Pirineu, també molt feble, però a la resta el que parlarem és de dies que no faran net, o sigui que no tindrem un sol espaterran, perquè dius mira, estem en un estiuet de Sant Lluc que és espectacular, que ens dura molts dies... Sant Lluc no coneixia aquest estiuet.
No, no, me l'he inventat jo ara. No com que toca i estem així, amb aquestes temperatures tan agradables. El de Sant Martí és el 15 de novembre, no? Aquest sí que va ser. No, no és el 15. És al principi de novembre, no? Sí, sí, és així, no me'n recordo, però... Que l'embalmarem, no?, gairebé en aquest temps.
Jo crec que el que direm és... no, no, no, empalmem ni locos, home. Estaríem parlant de 15 dies de 24 graus. Ja sé que és el que vols, però no, no fotem. Jo probablement el que comentarem per Sant Martí és dir que l'estiuet se'ns va avançar i ara ja no tenim estiuet. Perquè probablement l'estiuet de Sant Martí l'estiguem visquent ara, eh. O sigui, ja portem molts dies de molta tranquil·litat i... Una setmana portem.
Menys d'una setmana. Si fos una setmana ja feia aquell fred i aquella pluja. Aquell dia va fer aquell fred i aquella pluja. Abans del dia i divendres tampoc no és que hagués passat res de l'altre món. Hem tingut una fuatadeta i es diu oh és que va fer un fred. Recordo dies i dies amb la bufanda caminant pels carrers amb unes ventades.
Va ser un dia que va fer fred, després vam tenir una mica de ressaca al cap de setmana, que va coincidir, però diumenge ja va estar molt bé. I tota la setmana, realment, amb temperatures, hem estat molt bé. I el pronòstic que portem és aquest. Demà dissabte el mateix i diumenge molt semblant. I, a més, són dies pràcticament calcats el d'avui. No són dies tan tapats com dijous.
sinó que avui divendres podria ser un reflex no només de dissabte sinó de dimenge, dilluns i dimarts. Dies variables amb molts núvols que es trenquen, treuen el nas al sol, temperatures mínimes molt altes, de 18 graus, perquè com que està tapat al cel no poden baixar les temperatures. Si hi ha alguna nit que, curiosament, tenim aquests com passa ara que es trenca una mica els núvols, podria baixar la temperatura a 17.
però bàsicament ni farà fred la primera o l'última hora del dia, ni farà una calor bestial al migdia, sinó que serà normal. Normalitat. Normalitat, de 24 graus. Canàries, no? Sí, una miqueta més baixet sí, però més o menys és això sense el sol, però molt semblarà el que és el clima aquest estable que es mantindrà durant el cap de setmana, o sigui, no perillen les activitats
de Sant Just, tot i que hi ha alguns mapes que sí que indiquen podrien caure algunes gotes diumenge al matí, però crec que cauran més cap a Tarragona i estem parlant de gotes. No hi ha cap front actiu que vulgui apropar-se a Catalunya per arreu del món.
Llavors, a partir de dimarts, no és que arribi... Clar, estem fent previsió de fins dimarts i dius que és cap a una, dimecres arriba el canvi, no. Dimecres ens arriba el sol. O sigui, baixaran aquests núvols i dimecres tindríem ja, dimecres, dijous i divendres, seria una setmana de sol, amb unes temperatures que a la nit baixarien perquè quedarien serenes i no tindríem núvols, però durant el dia els valors s'aïrien si fa o no fa com els que tenim ara, però amb el sol. Sabien dies més bonics, o sigui que estem parlant de bonança ben bé fins al cap de setmana. I coincidint amb el cap de setmana,
front, precipitacions al Pirineu, precipitació despistada a altres punts de Catalunya entre dissabte i diumenge, i temperatures clarament més baixes. Com més vagin passant dies, i més ens acostumem a aquestes temperatures, la foetada després serà primordial.
I mirant a molt llarg termini, allò del titular de comentari, aviam quan ens arriba la tardor de veritat, coincideix amb l'acastanyada. Sí? Aquest any sí. Allò de parlar de precipitacions, de fred, de temperatures... L'objector. Sí. El cap de setmana que els nens tenen aquest dia de festa, aquest dia personal dels mestres, que coincideix...
Aviam, el divendres 1 és Tots Sants, doncs el 31 fan festa a les escoles de Sant Just, que és un dijous, doncs a partir d'aquell dimecres, que és 30, és quan comença a canviar una mica l'atmòsfera i sembla ser que ens posaria a sobre una miqueta més de tardor amb... Amb una mica més de... Amb brics. Bueno, amb brics no, però vull dir, sí que tindríem ja uns valors més normals per l'època, per sota dels 20 graus. Està bé entrenar el novembre, no? Sí.
Però després t'ho recordaré això, eh, el mes d'abril. El què? Perquè estem fent estiu fins al mes de novembre, com passa sempre. Ja t'ho vaig dir, Carles, aquest any va arribar molt tard l'estiu. D'acord. I el 23 de juny de Sant Joan anàvem... encara em van donar uns llargs.
Doncs llavors és cert que com que anem amb aquest retard... Ens ha compensat. Jo crec que les estacions s'estan... S'està movent. S'està movent un mes. Ai, ai, ai. No, no. Vull dir, ara et rebràs la greu, és que és una teoria tonta, però... No, no, és la teva teoria. Si mires una mica els mesos, un dia d'aquests que... per veure això, jo crec que és el que està passant, que tot s'ha corregut un mes.
A part de canviar l'horari, canviaríem els dies també, no? Com si diguéssim. Canviem el rellotge i canviem-ho tot. Jo tinc aquesta sensació que tot funciona així però un mes endavant, no sé. Mira, fotem un saltet. Anem de 15 d'octubre, ens n'anem avui, estem 18. Fixem-nos-hi, el febrer sempre és molt fred, no? Per exemple, el març també en general acostuma a ser més fred, potser ja no és l'abril. L'abril com, no sé, jo crec que és el que estem passant. Simplement s'han corregut els mesos. Mira.
Oi que tot evoluciona? Doncs això evoluciona. Bé, doncs dit això... Això que dèiem, nou bolsolet, temperatures estables, molta tranquil·litat i esperar canvis de cara al cap de setmana que ve. No aquest, l'altre. Doncs gaudirem de la tranquil·litat aquests dies. Gràcies, Carles. Bones festes. I que vagi bé. Bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conegudes, sofriments i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, amb un cara a cara amb nois de segon d'ESO, i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell de. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Ara passen dos minuts de tres quarts de dotze i és moment de parlar del correllengua. Les activitats que es fan demà dissabte organitza la coordinadora de associacions per la llengua i enguany seran per homenatjar el poeta i escriptor Miquel Martipol. Ara en parlem amb la Montse Molinero, membre de la CARA aquí a Sant Just. Molt bon dia, Montse. Hola, bon dia. Un conjunt d'activitats que ara ja s'han convertit en tradició, també, a Sant Just, que es facin per les festes de tardor.
Sí, de fet, ja fa 11 anys que fem la corre llengua i són l'obertura, diguem-ne, de les llistes de tardor. De fet, comencem aquesta nit, ja, els actes. Exacte. O sigui, que, de fet, és el que dona el tret de sortida. Amb una conferència molt interessant. Exacte. Una conferència del carrer Cabras, que ja l'havíem tingut aquí a Sant Just, una vegada la cal i el vam portar, però considerat aquesta vegada, doncs també era interessant que ell hi fos, perquè és el que ha fet enguany,
el missatge del correllengua a nivell dels països catalans. El volíem portar de fet demà, perquè fos el mateix que el missatge, però evidentment la seva agenda no ho permetia, i llavors el portem avui, que ens faci una conferència sobre l'estat del país. Quin és el missatge aquest any del correllengua? El missatge del correllengua és la unitat de la llengua, evidentment, perquè després de tots els temes que tenim
El tema de l'educació i la llengua és un punt inevitable. És un dels missatges bàsics.
Suposo que, com deies ara, és un d'aquests anys en què més que mai la llengua s'ha de defensar, però a l'hora també sembla que hi hagi un suport més visible, més que altres vegades. Des d'aquí, eh?
D'animent de Sant Just, et refereixes? De Sant Just, és a dir que a banda potser rep més pressions, però a canvi potser hi ha més gent que fa pinya defensant-ho. Bé, perquè clar, és que si no fem pinya perillem, diguem-ne, no? I llavors ara és el moment de tornar a fer pinya envers d'això. Nosaltres pensàvem que era una assignatura que ja estava més o menys salvada, però ens estan demostrant que no. I evidentment esperem, nosaltres voldríem, que aquest fos l'últim correlengua.
que la normalitat està totalment aconseguida. I que no hem de defensar la nostra llengua perquè és l'habitual, i que no hem de defensar el nostre país perquè ja som un país lliure. Però, bueno, estem malaguaits, tant de bo. L'any que ve, un dia com avui, ens poguéssim trucar i podéssim dir que estem a punt per celebrar que la llengua ja és totalment normalitzada.
Clar, suposo que en realitat ens esperen també uns mesos molt intensos, no? M'imagino que d'aquí un any, igual que fa un any, tampoc sabíem en quin punt seríem ara, perquè tot està anant com molt més de pressa potser del que pensàvem, però que possiblement els mesos que venen ara també per la llengua o per la cultura catalana en general seran claus. Seran claus, seran claus, i creiem que més que mai és quan la gent que ens dediquem a la cultura popular i a la difusió de la llengua també interessa com a cultura,
és que hem de ser al carrer, demostrant una vegada més que tenim unes arrels molt pròpies i que són les nostres i que les hem de defensar tot i a dret. Estan creixent els adeptes de la cultura popular o gent que potser no s'havia interessat tant ara decideixi acostar-s'hi més?
És una cultura que té molta aglutinació. Tenim tota una sèrie de culturs, com els castellers, els dimonis... És la cultura popular que tenim aquí a Sant Just, que aglutina a nivell nacional, que està aglutinant molta gent d'immigrada.
Si a través de la cultura popular aconseguim que aquesta gent se senti identificada, tenim un ventall molt ampli guanyat.
Aquest corre llengua que serveix per reivindicar tot això que estem comentant i que a més a més es fa d'una manera amb aquesta conferència avui i amb aquest dinademà, però també d'una manera lúdica, per exemple, amb el Calvern, el millor joc del món, que ja fa uns quants anys que també es fa en just. El calvern és el setè, no estic errada, el setè any que es fa,
i és un èxit. Hi ha entitats que ja l'esperen. Aquest any hem anat més farts amb quanta organització, perquè molts de nosaltres estàvem amb el tema de la via catalana, i per tant ja no es podíem dividir més. I sabíem correus d'entitats que ens deien, eh, que no ens ouvi res, l'alcalde segueix fent, no? Per tant, és una cosa que hi ha arrelat totalment entre les entitats del poble, que és el que sempre hem dit, no? El càlder és d'aquelles activitats que es fan al poble,
al qual la gent ve a divertir-se i, a més a més, a col·laborar entre tots nosaltres. Creiem que és molt important, aquest joc. I s'aprenen sempre coses, no? S'aprenen coses, perquè, clar, aprenem de coses del poble. Pensa que, quan fan les preguntes, ens quedem al·lucinats, perquè, clar, cadascú va abocant un sac, que tothom anem abocant preguntes, i llavors dius, això també ha de passar sense just, per exemple.
Vull dir que, evidentment, ara no arrebellaré perquè poden ser preguntes de demà, però això també passa sent just, o a nivell de país, no?, a nivell de Catalunya, de països catalans, intentant que siguin preguntes molt genèriques perquè estigui a l'abast tant dels joves com de la gent més gran. Però, esclar, del poble, sobretot, jo prenc moltíssim cada any unes preguntes. El concurs a quina hora serà? El concurs és cap a les 4, quan està amb el cafè, evidentment. Vull dir que algú ho pot passar també a veure-ho, no?, m'imagino. Això sempre és totalment obert,
i llavors, quan estàs sobre la taula, ja comencem el joc. Dura una hora, més o menys, o voldríem que no durés més d'una hora, el que passa és que ahir encara ens apuntaven algunes entitats. Clar, això, cada vegada que les entitats s'apunten tant tard, ens fa moure el joc, no? Clar. Quantes entitats hi participen? Aquest any, em sembla que són uns entitats que participen. Del Nido. Del Nido. Molt bé. Però és que això, conforme es van apuntant entitats, clar, nosaltres anem movent...
els torns de preguntes, posant-ho en les necessitats. Això també ens fa que s'allargui una miqueta més el joc. Però intentarem que hi hagi molt temps just perquè la gent no es cansi, perquè malgrat que és divertit i que hi ha coses interessants, també una cosa molt llarga tampoc es pot fer. I després encara hi ha més activitats, també? Després hi ha més activitats, hi ha l'activitat infantil, que hi haurà un taller de circ,
amb tres o quatre activitats de circ perquè els nostres futurs joves en el poble ens aprenguin a fer coses de circ i un dia puguin ser ells qui ens en ensenyin. Després hi haurà l'activitat també dels caps grossos, que fan un ball especial pel correllengua, amb tota la gent que hi hagi a l'esplanada del casal de joves. Després també tenim el drac i els dimonis, que seran, diguem-ne, els que tancaran l'activitat a tarda. Déu-n'hi-do, doncs. I després tenim tot el sarau de nit.
No ens hi posem per poc.
És una de les coses que hem de fer. L'any passat vam fer un taller de corrandes i de rutins. L'any passat vam fer-ho per primera vegada.
Doncs déu-n'hi-do, eh, realment. Tot un dia complet, sí. Tenim el dia complet del tot. Per no borrer-nos. Per no borrer-nos, per defensar la nostra llengua i bàsicament això, no? Tots els missatges aquests. Passar-nos-ho bé i defensar la nostra llengua.
Serà demà dissabte, a més a més sembla que el temps acompanyarà aquest any, cosa que també s'agraeix. Sí, que no haurem de fer el canvi com l'any passat, que vam haver de canviar l'última hora a la Plaça de la Pau. L'escenari de concert, exacte. Exacte. Vull dir, allò sí, ja fan aquesta crida, que si trobés, evidentment, faríem exactament el mateix, però una altra vegada a la bagoneta, tota l'activitat a nit.
Doncs això serà demà dissabte, aquestes activitats del Corre al llengua. Avui n'hem volgut parlar amb una de les organitzadores, la Montse Molinero. Moltes gràcies, Montse. A vosaltres. I us esperem a tots avui i demà. Perfecte. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Molt bé. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu. Adéu.
4 minuts i una mica més per arribar en punt a les 12 del migdia. Ens acostem, per tant, al moment en què connectem amb les notícies, connectem amb el butlletí de la xarxa per actualitzar-nos i saber què passa arreu del país. També sentirem el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornarem, però després encara,
Amb la tercera hora del Just a la Fursta ens esperen moltes coses i ha arribat la Roser Sort que ens portarà les notícies curioses de la setmana. A més a més també tindrem la recepta, 8 postres amb la Sandra Chirivas del Cas del Sandro i el Xavi Roldán que ens explicarà també quines són les estrenes, les pel·lícules que no ens podrem perdre aquest cap de setmana.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. I mentre en t'hi acostem, una mica més de música, avui, amb San Josex. I tots al teu voltant caiguem com papallones. Tu rius, tot estriant, perquè et passi més petxoca. Ho saps, ho saps prou bé, els tesos fan caure homes.
Faria de tot, perdria l'honor. Accedem al franc, sempre és estimat. Te'n mous sempre al teu grat, o fi el vent o el fi, o tots hem intentat portar-te cap a casa. Però tu sí que ho tens clar, a tu no van els pactes.
Ai, perdó el meu amor, no tinguis pas por. Et vindré a buscar per poder oblidar. Carai, quin goig que fas el dia de Sant Jordi. Els seus enamorats amb vestit de roses i un llibre regalat. No has trobat encara aquell any que has de dir
Jo faria tot, faria l'honor, et seré molt franc, sempre t'estimant.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. Els préstecs concedits per la banca ètica van créixer prop d'un 20% l'any 2012. Són la taula de salvació per a empreses que troben tancada l'aixeta del crèdit a la banca tradicional. L'Institut de Llançar, que ha denunciat cinc joves per assajament per internet, consensuarà amb els pares l'ascensió més addient, ho ha dit a la xarxa de comunicació local, la directora del centre. Els Mossos desmantellen un grup de lladres per robar 17 pisos de Barcelona i l'àrea metropolitana.
Esports avui arrenca la tercera jornada de la Lliga Lepor de bàsquet, força llei de Clínica Rincón de Màlaga i Melilla, Barça B. Els préstecs concedits per la banca ètica van créixer a prop d'un 20% tot l'any passat, durant l'any 2012. Malgrat que el sector bancari ha tancat la xeta del crèdit, les entitats de finances ètiques han suposat una veritable taula de salvació per a empreses o entitats que treballen al tercer sector.
Des de l'any 2007, les entitats que operen a Catalunya han multiplicat per 7 els dipòsits d'empreses i particulars, mentre que els préstecs concedits s'han multiplicat per 4. De fet, a final del 2012, el volum de l'activitat creditícia de la banca ètica era de gairebé 720 milions d'euros. El fet que no hagin tancat l'aixeta del crèdit ha estat clau per a la supervivència d'empreses i entitats amb finalitats socials o medi ambientals. Narcís Sánchez és coordinador de l'Observatori de les Finances Étiques.
Malauradament no hem pogut evitar la terrible crisi que han patit tot aquest tipus d'entitats, no ho hem pogut evitar perquè tampoc podem arribar, tots els nostres recursos de moment encara són molt limitats, però sí que hem notat que les entitats en què hem pogut arribar o que ens han conegut suficientment a temps sí que hem pogut gaudir d'unes situacions respecte al préstec diferents de les entitats tradicionals.
L'única entitat bancària ètica reconeguda pel Banc d'Espanya és Triodos Bank. A Catalunya tenen concedits crèdits de 250 entitats per valor de 50 milions d'euros. L'Institut del Municipi de Llançac ha denunciat cinc joves per ciberbulling. Per assatjament a través d'Internet, consensuarà amb els pares d'aquests menors l'ascensió més adient i evitarà l'expulsió als alumnes.
En declaracions a la xarxa, la directora del centre, Carme Barceló, ha explicat que els joves van reconèixer espontàniament la seva responsabilitat en els fets. Per això ha dit que, tot i que no es retirarà la denúncia a la policia, s'evitarà l'expulsió. Seran les famílies els que proposaran, que són alumnes bons estudiants. Per tant, no tindria gaire sentit una expulsió del centre, que simplement el que faria seria impedir-los de treure una bona nota.
En aquest trimestre, per tant, jo espero que ells em proposin una sanció, em proposin una mena de... O sigui, per fer-los reflexionar que el que han fet han fet mal a gent que potser volien fer mal, però també n'han fet a molta que no hi tenia cap culpa i amb la qual segurament no havien parlat mai. Els estudiants van parar per l'internet de l'orientació sexual i altres qüestions privades dels seus companys.
A l'Ajuntament de Barcelona continua el ple en què es debatrà la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern. Després Caixa Bietries, a reunir-se amb alcaldes del Pirineu, presidents de Consells Comarquals i responsables de Diputacions, avui arriben al ple dues mocions sobre aquesta candidatura. No s'espera tampoc que avui s'aclareixi la data de presentació de la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern. Es debatran dues mocions, una del PP, que demana que la capital catalana renuncia a l'opció del 2022, i una altra d'Iniciativa per Catalunya Vers,
que demana que Barcelona renunciï a la celebració dels Jocs Olímpics en qualsevol data. Si no hi ha sorpreses, les dues mocions quedaran rebutjades amb els vots en contra de Convergència Unió i el PSC. Iniciativa per Catalunya Verda, Cuní, el Baix Penedès ha presentat un esmen als pressupostos generals de l'Estat per demanar el tancament de les vies del tren al pas del municipi. Els ecosocialistes volen que l'ens estatal, ADIF, garanteixi la seguretat dels ciutadans i també la dels viatgers. Ràdio Cuní, Xavier Martínez, bon dia.
Bon dia, els ecossocialistes reclamen l'inexistent tancament de molts trams de vies al seu pas pel municipi i el canvi dels malmesos. L'esmena serà defensada al Congrés dels Diputats pel grup parlamentari de la izquierda plural. Toni Martínez és el portaveu d'Iniciativa Cunit. Hem instat, a través del nostre comunicat,
el Partit Popular de Cuní, que dintre de la seva capacitat, més allà de la local, ens doni suport d'ajudar aquesta proposta iniciativa al govern del senyor Rajoy. Per altra banda, Joan Cuscoviel, diputat al Congrés dels Diputats per iniciativa, presentarà un esmena als pressupostos generals de l'Estat per la construcció del pas subterrani del carrer Visuerga de Segur de Calafei que reivindica des de finals dels 90.
s'ha donat nom d'iniciativa de Calafei i a través del residu cunitenc Toni Martínez, que ha prestat el seu temps i coneixement de forma desinteressada per la confecció d'aquesta esmena. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Buineu, Màrius Serra, Pilar Santpau i Toni Xuclar seran alguns dels autors convidats a la tercera edició del novembre literari. La idea de l'escola d'escriptura de l'Ataneu i la regidoria de cultura és fer d'aquest cicle literari una tradició. No només faran quatre actes un per setmana de novembre, sinó que volen fer més coses al llarg del mes que ve.
Per això, per exemple, el músic català Toni Xuclàs serà un dels convidats d'un festival homenatge a Salvador Espriu, ja que és l'autor sobre un disc de poemes d'Espriu. Es farà més un cabaret en honor a Espriu amb els Pastorets de Sant Just i els d'Esterridànau i la presència de crític literari Sam Abrams.
Més qüestions, una vintena de persones de Sant Just participen del grup d'ajuda mútua para familiars de persones amb malalties mentals, que es convoca un cop al mes des de fa tres anys. El passat 10 d'octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental i l'educadora social de l'Ajuntament, Núria Buquera, creu que les malalties mentals ja no són un tabú, però sí que segueixen sent un estigma. Creu que cal més consciència i educació en la societat per normalitzar la situació de les persones que pateixen una malaltia mental i la dels seus familiars.
De fet, considera que ja se n'ha aconseguit molts avenços en aquest àmbit, però que encara queda molta feina a fer. Per ajudar a afrontar la malaltia als familiars, a Sant Just existeix el grup d'ajuda mútua. Des de fa 3 anys, si algú vol participar-hi s'ha de posar en contacte amb Serveis Socials de l'Ajuntament. Es reuneix en el tercer dimarts de mes de 6 a dos quarts de 8 al Centre Cívic Salvador Espriu.
I un punt més. Aquesta setmana acaba la instal·lació de protectors de fusta que tanquen una cinquantena de bateries de contenidors. A Sant Just aquest s'assumen a la vintena que ja hi havia. L'actuació no suposa cap cost per l'Ajuntament perquè és una millora del servei que inclou el contracte de recollida de residus que es va adjudicar a l'empresa Urbacer el mes de març. La idea és que els protectors millori la senyalització i ordenació dels contenidors de residus així com l'estètica.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies d'Edició migdia a partir de la una. I, mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
One more sun One more sun If you can't hold on If you can't hold on Hold on
No, no, no, no, help me out, yeah. You know you gotta help me out, yeah. Don't you put me on the back burner. You know you gotta help me out, yeah.
No, no, no, no.
I got soul but I'm not a soldier I got soul but I'm not a soldier I got soul but I'm not a soldier I got soul but I'm not a soldier I got soul but I'm not a soldier I got soul but I'm not a soldier
I'm not a soldier, I'm not a soldier.
i les coses que he fet
I ha arribat l'hora de parlar de cuina. Aquesta setmana hem parlat d'Altas del Sandro cada dia amb la Sandra Chirivas. Bon dia, Sandra. Hola, bon dia. I avui també, avui divendres, però acabem parlant de postres, ens has dit. Efectivament. Avui ens explicaràs com fer un plat final, no? Farem un tatent. Molt bé. Farem un tatent de poma. El pots fer amb la fruita que vulguis. La pera està molt bo, però bueno, típic aquest tatent de poma. El farem així. El tatent es diu tatent perquè ho van fer les germanes tatents. La seva mare els ha dit que fes una tarta.
La vam fer a l'inrevés i va quedar molt bona. Necessitem 200g de mantega, 200g de sucre, poma, que és la millor poma per fer postres,
i després pasta o be hojaldre o be quebrada. I en principi res més. Tu has d'agafar un recipient de tartes, el que tu vulguis. Ara es porta molt tot el tema aquest dels recipients tovets. La veritat és que en són còmodes i es mouen molt bé.
i l'únic que has de fer és tenir la mantega puntopomada. Tenir la mantega puntopomada significa que no la treguis a la nevera. L'has de deixar un rato abans, per així està toveta i per treballar-la és millor. La poses en un bol i poses la meitat de la mantega i la meitat del sucre, sí, cent i cent.
Ho remenes ben remenat i poses tot el fons del recipient que vagis a utilitzar. L'empregnes tot, el deixes tot ben posat i la poma la peles i la fas trossets. A veure, talladeta ha de ser com agajitos perquè facis una idea i has de fer com si fos una flor, un ta una sobre l'altre.
El més important és que et quedi tot cobert, o sigui que si has de fer un trosset més petit o un trosset més gran per cobrir tot el fons, és el que has de fer, perquè realment ha de quedar tot ben cobert. Aleshores, li poses l'altre del sucre i l'altre de la mantega per sobre de la poma, el precuit a 180, el fiques allà que es comenci a fer la poma.
Una vegada la copoma comença a agafar color, com si fos una mica morena, la treus, li poses el recipient a l'ojaldre o a la pasta que l'hagis agafat, l'has de deixar un parell de centímetres per fora perquè ha de quedar ben tapadet, o sigui, al bord l'has de fer com si fos allà un replegabet perquè quedi ben tapat.
El tornes a posar dintre i el rectifices amb sucre. El tapes i el tornes a posar al for fins que la pasta es faci.
A veure, la pasta quan està feta agafa color. És la manera de saber-lo. Com que el que et triga més el cul és la poma, la poma ja la tenim precuïta, llavors hi poses la pasta i la pasta comença a agafar color. En el moment que la pasta comença a agafar color, sobretot a l'ajadre, ja està feta. Aleshores la deixes sobretot refredar.
i la tombes i ja està fet. El tatent el tens fet. Hi ha gent que el serveix amb gelat, que és molt bo. Jo normalment poso un trosset, una mica de gelat de vinilla i per sobre una mica de canyella, que queda boníssim. És la millor manera de fer el tatent. Realment pots fer amb tot, amb pera, amb poma, amb la fruita que vulguis.
La cuina en general, però bueno, has de provar. Si no t'equivoques, no encertes. Moltes gràcies.
Estem escoltant just a la fusta. Ara passen dos minuts d'un quart d'una del migdia i saludem la Roser Sord. Molt bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. Per parlar una setmana més de notícies curioses. Ens estencem ja, no? Són quarts d'una del divendres i és moment ja de deixar de pensar en les grans notícies.
i ens vols distreure una mica amb altres històries. Doncs sí, avui hem portat diverses notícies, ja que m'ha costat aquesta setmana, ja que no... No he vist altres coses. No, hi ha altres setmanes que sí, que la gent està més boja, per dir-ho d'una manera, i aquesta setmana, coses insòlites.
Molt bé, doncs comencem fins a anar per la primera que ens diu que va anar a la mitja perquè li feia mal la panxa i dues hores després va donar el llum, atenció, a un nadó però no sabia que estava embarassada. No, no, és una mica estrany, la veritat, que aquestes coses són molt dubtoses que no te n'enteris.
Menció una jove de 21 anys que no sabia que estava malament. No està gens al cas del que et passa, no? No, no. Resulta que fa 9 mesos es troba molt malament i tenia els símptomes d'embaràs. Es va anar al metge, es va fer la prova i li va sortir negativa. I a partir d'aquell moment va ser tractada com a problemes gastris, que no hi tenia res a la panxa, més que potser que el millor se sentava malament o que tenia algun problema. Resulta que... Però clar, no li anava a sortir en panxa?
No, no, allò es explica que li anaven fent ecografies i tot i que no es veia res, que això és el que més m'ha sorprès. Amb una ecografia, amb les tecnologies que tenia, ara no es veu un nadó o una persona a dintre. On era això? A l'Algentina. Vull dir que potser hi ha el fet que allà a l'Algentina acaben una mica més enredadits. Però no van tant com a l'enredadit justament a l'Algentina eh. Jo crec que justament per això m'ha sorprès, que no sé.
Resulta que com que tenia problemes gàstics la noia es va engreixar 3 quilos, que és el que explica aquí. Encara que no notava el fet que quan t'embarasses, no he tingut en cap moment de tenir la sensació aquesta, però més de 3 quilos representa que agafes una mica de pes, la panxa, tot et creix una mica.
I res, resulta que no. A vegades es devia trobar diferent, no? En tot cas... No explicar si tenia símptomes d'embaràs o no, perquè resulta que al principi sí, després no, és com una cosa estranya. Resulta que un dia, anant a la universitat, es va trobar molt malament i va haver de marxar i al cap de dues hores, quan entra a urgències, dona llum a una nena.
Deu-n'hi-do.
Quan el seu net era molt petit, que el seu net jugaria amb la selecció de Gal·les? Doncs sí, em va fer molta gràcia, ja que ha vist que confien en els seus nets. I doncs sí, aquest home, en el seu moment, quan va néixer el seu net, va apostar ara el que equival un 60 euros a una casa del joc d'apostes.
I que el seu fill, quan el fes gran, jugaria a la selecció de Gales. I sí, sí, resulta, i es llegeix la notícia que aquest és el noi més jove, va treure el rècord, del noi més jove que juga a la selecció, amb 16 anys. O sigui que dues coses com molt emotives. Per part de l'avi, que li dóna l'alegria al seu fill, de donar-li 150.000 euros, i a sobre que el fet que s'hi acabi un rècord.
Déu-n'hi-do, doncs una notícia. Home, té gràcia, aquesta. Aquestes m'agraden sempre, aquestes taloteries i aquestes coses. Sí, dones alegria. Sembla que mentida, o que la gent, doncs jugant al joc, que es diuen que estan dolent, doncs mira, alguna vegada a la vida sembla que sí que doni una alegria gran. Sí, una altra història, en aquest cas és d'aquestes històries tendres, no? Un gos de ras celebrador que convence un nen que no volia contacte físic amb ningú, segons he llegit, no? I en canvi,
Va convèncer perquè jugués amb aquest gos. Doncs s'hi ha llegit la notícia, hi ha un vídeo d'això i es veu com a l'Argentina un nen que té 3 anys, es veu que no li agrada el contacte físic amb ningú, explica a la mare que no es vol relacionar amb ningú, que no li agrada. I resulta que aquest gos es va acostar a ell i va començar
a tocar-lo amb la pota, el típic que fan els gossos de donar la pota, d'intentar jugar, de fer l'intent de jugar. Es veu que el nen no acceptava, no volia, però amb la insistència del gos resulta que al final el gos aconsegueix, a través de la insistència, que ell jugui amb el nen. Molt bé, doncs una història d'aquestes més tendres també en aquest recull de nutrients curiosos que ens portes. Ara tornem cap al món friqui, no?
La veritat és que sí, una mica... Passen coses molt estranyes al món, Roser, eh? La veritat és que sí, quan llegeixo aquestes coses, a mi cada vegada em sorprèn més la gent, que dietes milagroses... És que això ja és, no sé, com un qualificador, eh? Una noia que menja paper higiènic des dels 6 anys per no engreixar-se. Sí, la imatge és una noia que... No li senta malament?
No, no. Resulta que no, perquè es veu la imatge d'aquesta noia, que precisament prima no està, perquè es veu la imatge que precisament prima no està. O sigui que potser tampoc li ha fet tant efecte el tema del paper higiènic. No, no. Resulta que una noia argentina menja paper quan està en un estat animic baix, ho fa per calmar l'ansietat. El paper higiènic diu que em treu la gana i m'omple més que el menjar, explica la noia, que a vegades es menja un rotllo i mig. Com pot ser?
Vull dir que et tregui la gana, potser clar, perquè tampoc no és un aliment, no? Ja, ja, i sec, que anava ben aigua perquè cala el paper i a vegades menja un rotllo i mig. Sí, sí. Endavant. Explica que quan menja a fora diu que a vegades se'n va amb la bava del restaurant a menjar una mica de paper per no tenir que menjar molt a l'hora de menjar realment en un restaurant.
O sigui que sí, sí. Aquesta malaltia que pateix s'anomena el síndrome de pica. Que em vaig informar i aquest síndrome de pica, aquesta malaltia, la té la gent que menja elements estranys. Jo he sentit quedar barbaritat de menjar claus, de menjar piles i menjar de tot. Aquesta també, vull dir, ja va lligat.
I per què escollia el paper higiènic? Perquè diu que havia provat altres productes, que havia provat també el paper de diari però diu que era molt dolent. La tinta no? Com la tinta diu que tenia un sabor més amarg. A base de sabors ja.
En tot cas, a més a més, dius que tampoc li he servit de gaire, no entenc. No, llavors explica, perquè va amb un programa, un reality show, demana ajuda, perquè li tracten aquest problema. Ho vol deixar? Sí, diu que... Si té addicció. Sí, addicció, perquè diu que això ja li venia de que el seu pare
tenia una adicció a l'alcohol i era violent i que a través d'això ella va provocar que tingués ansietat i que comencés a menjar paper. Vull dir que realment la història és com friquisma però té com un fons que és real... Complicat, exacte. Vull dir, parlar en el fons del món de les addiccions. Bé, en tot cas, no coneixia el paper higiènic. Està bé.
Més coses, ara anem a la línia de la loteria, que és un passatger que fa terra a una avioneta perquè el pilot es trobava en mal estat. A la Gran Bretanya ha passat això, un passatger fa terra a una avioneta. A l'Homa, sense experiència en pilotatge, fa terra a una avioneta a la Gran Bretanya.
en el qual intent, perquè el pilot no es trobava bé, després que el pilot intentés però no va poder, ell agafa el mando, el posa al capdavant de la avioneta, és una avioneta petita, he vist la imatge, no és el gran avió, el concord, per dir de manera, però és un...
És com un miracle, la capacitat que té una persona sense tenir experiència. Evidentment que també hi ha un... he llegit la notícia a part que des del terrore control el van ajudar perquè clar, ell tampoc sabia com funcionava cap a on i res, no és allò de dir miracle de Déu, agafo una avioneta i la parco com qui diu, com si fos un...
L'home explica que després del fet tenia el sentiment d'algú fantàstic, de dir que em sentia molt bé per haver tingut l'oportunitat i la capacitat per fer-ho.
normal i de poder salvar una vida perquè representa que, clar, es troba malament i que saber com hauria acabat... Sí, sí, exacte, ho vull dir, haver acabat amb molt mala notícia, tot plegat. En tot cas, ens parles també de consells, no?, perquè he llegit que si trenques un os és aconsellable no veure el cu al roser.
Sí, per aquesta gent que es trenquen osos o que tenen problemes i això, que no es veia el col, ja que retrassa a la curació. Diu que consumir el cos en excés és nociu, això ja és evident per si, però sobretot pels ossos humans, especialment si has patit una fractura hòssia, deut a que l'alcohol reduïs la presència del mineral que té la seva estructura.
ho explica un dels investigadors de la Universitat de Chicago que l'alcohol provoca, el que diem, un arretras en la curació en els nivells cel·lulars i moleculars dels ossos. Com a algú que ja creu saber per si... Que s'ha d'anar amb compte, en tot cas. A veure, no t'ho prohibeix, perquè evidentment que si vols fer un gintònic o et vols donar una copa de vi... Simplement que s'ha de vigilar una mica. Simplement que no veis en accés, ja que...
No pots patir que no s'acabi curar mai o que tardi molt en curar-se. Ens en anem ja amb l'última història. Els amants de la cafeïna han inventat la cafeïna en espray. Doncs sí, els amants de la cafeïna, benvinguts a que heu tingut. Jo no soc molt amant de la cafeïna, més de l'ataïna, del te, a mi m'agrada molt el te.
però tinc unes quantes amigues que realment, si els hi explico això, crec que tot el dia estan cafè aquí, cafè allà, cafè aquí, cafè allà. Doncs sí, inventen la cafeïna en spray. Es diu Spray Elbe Energy i és una alternativa a la forma clàssica d'aprendre un cafè per espavilar-nos, ja que permet administrar cafeïna al nostre cos directament a través de la pell. No he acabat de llegir, però no sé si això directament a la pell pot ser molt bo, la veritat.
s'apliquen al coll i amb quatre aflitades surt en efecte una tassa de cafè. Mesta no té olor ni color, per tant la seva aplicació ni es veu i els altres no ho poden percebre.
Sí, sí, la imatge es veu com una noia estirada en el coll com si fos perfum i amb quatre aflitades equival a una tassa de cafè. I diu que és compatible, que no hi ha problema amb el perfum, que tu et pots tirar el perfum a sobre i que no té res a veure, que com que no té olor ni color ni res, no passa res. Vull dir que pots posar-te color a la que vulguis i a sobre l'esplai.
No pots prendre cafè després. És estrany. Es permet aconseguir un impuls d'energia instantània perquè sigui més fàcil i eficient.
L'exemple típic que la gent surt ara a fer el cafè, el cigarro, l'exemple típic d'anar a fer l'esmorzar i això que representa que és com el moment que té tothom pel matí per descansar. No sé si ho han fet de manera part que sigui per sprays, sinó perquè la gent no es distreia a la feina i pogués tirar cafè a través de l'espray sense sincerament estar.
El moment del cafè del matí d'entrar a la feina és el que tothom deixa de fer. És com el que tothom necessita, com qui diu.
En fi, doncs amb aquesta última notícia i amb aquest esprai de cafeïna acabem aquest repàs per notícies curioses que fem cada divetres amb la Roser Sort. Moltes gràcies Roser. Moltes gràcies Carme. I tornem la setmana que ve. Bon cap de setmana. Igualment, bon dia.
De seguida parlem de cinema o farem després d'escoltar Bright Eyes amb aquesta cançó que es titula Lua. I know that it is freezing
waving at the taxis, they keep turning their lights off. But Julie knows a party at some actor's west side loft. Supplies are endless in the evening, by the morning they'll be gone. When everything is lonely
I get a coffee and the paper have my own conversations. With the sidewalk and the pigeons and my window reflection. The mask I polish in the evening by the morning looks
I know you have a heavy heart I can feel it when we kiss So many men stronger than me I throw their backs out trying to lift it But me, I'm not a gamble You can count on me to split
Love, I saw you in the evening, by the morning won't exist. You're looking skinny like a model with your eyes all painted black. You just keep going to the bathroom or I say you'll be right back.
But it takes one to know one kid I think you've got it bad. But what's so easy in the evening by the morning such a chat. I've got a flask inside my pocket we can share it on.
And if you promised to stay conscious I would try and do the same. But we might die from medication but we sure killed all the pain. But what was normal in the evening by the morning seems insane.
I'm not sure what the trouble was That started all of this The reasons all have run away But the feeling never did It's not something I would recommend But it is one way to live
cause what is simple in the moonlight by the morning never is it was so simple in the moonlight now it's so complicated it was so simple in the moonlight so simple in the moonlight so simple in the moonlight
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Nits d'Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits d'Electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit.
Passant 5 minuts després d'aquest tema més tranquil·let, que estàvem ja entrant en una mena de... idea més de tristès, de divendres tranquil. Arrenquem amb força de nou amb el Xavi Roaldán. Bon dia, Xavi. Hola, bon dia. M'agrada aquesta cançó.
És xula, no? Sí, sí, sí. És molt guai. Tot el disc de Urguasimón és molt xulo. Acaba de sortir ara i és una sorpresa. Doncs mira, també ens apuntem, tot i que parlem de cinema, però de passada també sempre tenim aquestes pinzallades musicals. Exactament. Avui ens parles de les estrenes, tot i que abans de començar, recordem que eres de Sitges, no?, tota la setmana. Sí, sí. És que això és el gran tema. I, de fet, doncs, per culpa, o gràcies, o com li vulguis dir, de Sitges no he pogut fer els euros,
I de totes les estrenes que et porto, i n'hi ha més, només no he pogut veure una. Pensa que la gent normalment no n'ha vist cap de les estrenes. Ja és, mira, ja en tenim una. Sí, hem estat a Sitges. Com ha anat? Estem contents? Contents, sí, no. Hi ha hagut crítiques? Sí, més cap al no que cap al sí. A veure, la programació era una mica com cada any, coses bones, coses dolentes, potser.
Aquest any ha primat una mica més les coses dolentes, perquè hi havia unes quantes dolentes, i de molt dolentes, ho sento, ho sento així tan directe, però és que hi havia algunes pel·lícules infumables. Però és que no només això, sinó que se'ns ha tractat fatal a la premsa. Això ho he sentit. Era el Sergi Arrada que feia les connexions amb el Jordi cada tarda i que es queixava bastant sovint.
Exacte, jo tampoc em vull extender sobre el tema perquè en el públic la gent que ens escolti segurament no és de la premsa i no els interessarà, però ens han tractat fatal, fatal, fatal. No, però és important, perquè és un festival que té més ressò mediàtic. Home, i tant, i si la premsa no se la cuida i no se la tracta bé, doncs no podem informar bé. És més, informarem malament, perquè aquest malestar el que et porta és a fer una mica de pestes.
Com cada any, cada any hi ha cosetes, però aquest any ha sigut més heavy. I alguna cosa que diguis? Apunteu-vos aquest títol perquè aquesta sí que l'haureu de veure. Sí, a veure, el que té Sitges és que pots veure coses molt bones, però tal i com està el mercat comercial ara mateix, doncs potser són coses que no veiem. A part de les coses que més o menys ja sabíem que havien de ser bones, i ho han sigut, tipus la pel·li dels gingermos, Only Lovers Left Alive, que suposo que sí que arribarà...
per les nostres pantalles i han causat aquestes petites sorpreses que han sigut molt agradables però que ja us dic que segurament no ho veurem. Hi ha una cosa que es diu Fielding England que és una autèntica paranoia, és una fumada total del seu director però és una pel·lícula visualment molt potent i que té un argument que és molt misteriós i que t'enganxa molt. No sé ben bé de què va encara, de lo misteriós que és.
I després una altra cosa que es diu Coherence o Coherence, que és una mena de pel·lícula de ciència ficció domèstica petiteta que passa tota en un apartament entre un grup d'amics i que es troba en un lío de física quàntica bastant important. No desballaré res més, però apunteu-vos-la. I si algun dia l'estrenessin o la traessin en DVD o en Blu-ray és una bona compra, perquè és una pel·li superdivertida. Doncs també ens apuntem aquest altre títol. Ara sí que ens en anem a les estrenes del cinema convencional que tenim a partir d'avui a la cartellera.
I comencem parlant del Quinto Poder. Sí, una pel·lícula que s'han donat bastant de pressa a fer, està bastant d'actualitat. Jo al taller, a l'escola de guionistes on vaig, una de les coses que em van dir és, estigueu pendents del que passa d'actualitat i sigueu els primers a escriure un guió sobre això. Quan s'enfonsi un barco, escriviu el guió sobre aquest barco, perquè potser us el compren. És la pel·lícula, el Quinto Poder, és una pel·lícula sobre Wikileaks. Parla sobre el Juliana Sanch.
I, de fet, el protagonista és un senyor que interpreta el Julien Assange, que és ni més ni menys que el Benedict Cumberbatch, que el coneixem per Sherlock Holmes. Sí, és el Sherlock de Sherlock. Sherlock de Sherlock. I que últimament està fent bastantes cosetes. I fa ell de Julien Assange. Sí, exacte. No ho veig malament.
És aquest noi que sortia també a la segona part de Star Trek.
Sí, jo també. És una sèrie que m'agrada molt. Tu també, Carles? Sí, el Carles també està aquí, el Carles ens acompanya. Doncs sí, sí, sí, és una gran sèrie que, a més, ara començarà a la tercera temporada. Ah, sí? Sí, d'aquí poquet, no sé ben bé quant, però d'aquí poquet diria que a la tardor o a l'hivern, però aquest any, abans que s'acabi l'any.
El Quinto Poder, aquesta història de Juliana Sánchez... Fa bona pinta com a mínim, aquest argument que té, que sembla punyent, d'aquest senyor que comença a desbatllar els secrets de tothom, bàsicament, i es foten aquests merders. A part d'ell, surt el Daniel Bruhl, que sempre és una presència agradable, el tenim encara a les cartalleres per raix.
Caris Van Houten, aquesta noia que surt al Game of Thrones, Laura Linis, Stanley Tucci, un repartiment bastant xulo, bastant potent, per una pel·lícula que, bueno, no sabem com serà, però, sincerament, el tema és xulo. Dirigeix el Bill Condon, que va dirigir Dioses i Monstres, aquella pel·lícula bastant xula de fa uns quants anys, però que últimament se n'havia anat cap a altres terrenys, tipo Crepusculo. Ah, sí? Sí, havia dirigit Amanecer, part I i part II, no he mirat ni prou. Potser la venen la pel·lícula com del director de...
Aquesta és una pel·lícula dirigida directament al públic infantil perquè és la nova pel·lícula
que produeix pel·lícules en animació 3D, són els responsables d'Eixrec i de la saga de Madagascar, i tota aquesta història, us podeu imaginar per on va la cosa. És la història d'un cargol de Jardí que decideix... Una simpàtica, doncs. Sí, home, fa pinta de pel·lícula divertida i entretinguda. Ara, la gran pregunta és, els pares també la podran anar a veure i també s'ho passaran bé? Bueno, no ho sabem.
però fa pinta d'estar bé, fa pinta de ser divertida i d'estar ben feta. És això, un cargol que es vol dedicar a les carreres. De cop no sé què li passa, que adquireix una velocitat hipersònica i llavors es fica en tot aquest mundillo de cotxes tunejats i tota aquesta història. Les veus, com a mínim la versió original, que jo sempre les recomano, són també de primera línia, hi ha el Ryan Reynolds, hi ha el Paul Giamatti, hi ha la Maya Rudolph,
Si no t'agrada la pel·lícula pots disfrutar de les seves veus.
Com que no veig els actors originals... Jo crec que és un error, perquè la pel·lícula està concebuda per ser vista amb passió original, i les veus dels actors originals són molt millors que les que posen aquí, que de vegades acostumen a ser més famoses, tipo Fernando Alonso... No, Manuel Fuentes encara que es dedica a això. Però clar, si poses el Fernando Alonso, o poses l'Iniesta, o gent així que no té absolutament res a veure, però que potser són cares mediàtiques...
Bueno, doncs perquè tira, després ho posen al cartell, con la voz de tal, no? I la gent ja diu, ui, què ha passat? Que ha caigut alguna cosa, Fernando Alonso. Fernando Alonso, exacte. Doncs això tira bastant, però clar, després els resultats artístics són una mica límits de dius. Doncs bé, és una altra de les estrenes per a un públic infantil. Ens en anem ara a Capitán Phillips, que si et sembla comencem sentint una mica el tràiler d'aquesta pel·lícula. Endavant, tira. Capitán Phillips, que és americana, no? Sí.
És inquietant, de moment. Veiem a Tom Hanks mirant amb els parismàtics. Està envellit, Tom Hanks, eh? Sí que està envellit. S'ha fet gran. Sí, s'ha fet gran, finalment, i ha deixat de ser aquell jovenet exacte, o encara et diria més, jo contra el volcà. Basada en una història real, llegim. Sí. Aquí el Marx Alabama. Somos un carguero desprovisto de armas. Se acercan dos esquifes con hombres armados. Podría tratarse de piratas.
Alerta a la tripulación y prepare las mangueras. ¿Ya está? ¿Eso es todo? Puede que solo sean pescadores. No vienen a pescar. ¡Los disparas! ¡Activad las mangueras! Esto no es una situación real.
De què ens parla? Gran pel·lícula, aquesta és la que he pogut veure. Gran pel·lícula, grandíssima pel·lícula. És, com us dic, l'estrena que he pogut veure un passe fa dues setmanes. I és una història real, és la història, segur que molts de vosaltres us en recordeu, d'aquell vaixell de càrrega que va ser segrestat per uns pirates a les costes africanes, pirates somalis, i que va durar a l'afer uns quants dies. No sé si us en recordeu, perquè va sortir a les notícies.
i que aquests pirates van assaltar el vaixell i després van segrestar el capità. Aquesta és la història d'això. També lio una mica millor que et deia abans, no? Si passa alguna cosa, ràpid fes el guió. Doncs sí, 3 anys han trigat a fer aquesta pel·lícula, però la veritat és que s'hi han esmerat, perquè és una història molt tensa i molt ben rodada, i no podries dir d'altra manera haver d'arregar a la càmera el Paul Gringres, que és el director de dues de les tres, quatre entregues del Casaborn, concretament la dos i la tres, que són les millors.
i d'altres pel·lícules com Green Zone o Unighted 93. Unighted 93 és aquella pel·lícula sobre el segrest d'un dels avions a l'11S, un dels avions que va acabar estavellat. I aquesta pel·lícula de Capitán Phillips, que està una mica en aquesta línia de tensió límit però sense abandonar els marges del realisme absolut
El Tom Hanks està bé?
Està molt bé el Tom Hanks. El Tom Hanks és un tio que suposo que tothom fa molts anys, doncs, oh Tom Hanks, Tom Hanks, que bo que és. Però últimament ja estava una mica de cap a caïda. Va dirigir una comèdia fa dos o tres anys que era infumable absolutament, que la protagonitzava ell també.
Crec que està una mica de cap a caïda, el Tom Hanks. Va cap a la maduresa, no? Sí, va cap a la maduresa, se li nota, és el que tu deies, se'l veu més gran, se li noten les arrugues peinacanes i el senyor, però jo crec que segueix sent un actor bastant solvent, tot i que li tinguem una certa recança, una certa mania, però jo crec que aquí fa un dels seus millors papers en els darrers anys, i concretament té una seqüència final que és absolutament esfreïdora.
Doncs s'haurà de veure. Fa pinta d'Òscars o què? Doncs no ho sé perquè els Òscars són una mica reticents d'aquesta mena de pel·lícula més d'acció, més de suspens. Aquest cine de gènere els Òscars agrada lo justo. Acostumen a aprendre més drames i algunes comediades o si no pel·lícules doncs hi ha èpiques d'aquestes reconstruccions i tal. Aquesta és una pel·lícula molt seca, molt directa i que fa patir molt però que està super ben feta, super ben interpretada i sobretot super ben realitzada pel Paul Gringres.
Molt bé, doncs ens apuntem a aquest Capitán Phillips. Ens en anem a més pel·lícules, més estrenes. Ara, una cuestión de tiempo que veig que ha de tenir el Premi de Públic Adonòstia, aquesta pel·lícula. Sí, exacte. És una pel·lícula que fa pinta de ser bona, potser sí, a mitges, potser no una obra mestra, però fa pinta de ser una d'aquelles pel·lícules xules, divertides i que són molt disfrutables, perquè...
barreja comèdia romàntica amb viatges d'anar al temps. I a mi, personalment, això és una cosa que em fa molta gràcia. Diguem els paràmetres de la ciència-ficció dintre de pel·lícules còmiques, romàntiques, com podria ser extraterrestre, que és una pel·lícula que a mi em xifla. No estarà en aquesta línia, d'extraterrestre, perquè és una pel·lícula anglesa, i la dirigeix el director de Love Actually, el Richard Curtis.
reunint un repartiment de cares conegudes tipus Rachel McAdams o Bill Nighy i també d'aquests actors anglesos molt sovents. Jo crec que és una pel·li que pinta molt xula per una taula de diumenge així que tinguis tonta. No cal que busquis una cosa super aconseguida, super lograda i d'un rigor brutal, però una bona estona segur que te la fa pesar.
Apuntem també aquesta estrena d'avui i encara en tenim una altra. Ara parlem d'una pel·lícula espanyola, Todas las mujeres, es diu. Sí, és darrere la proposta de Mariano Barroso, que és aquest director espanyol que va dirigir Ecstasys o va dirigir Los lobos de Washington, i que sempre ha estat una mica perdut, sempre ha fet coses una mica interessants, però mai ha acabat d'agafar un posso important
a la nostra indústria. Ara ho intentem aquesta, a Todes les Mujeres, que és la història d'un veterinari interpretat per l'Eduard Fernández, que de cop... Ens agrada. Ens agrada, ens agrada l'Eduard Fernández. Ah, jo l'he vist a Sitges a l'Eduard Fernández en una pel·lícula que també podria recomanar. Sí? Gente en Sitios. És una pel·lícula molt friqui, molt, molt friqui, però molt divertida, de microhistòries que parlen sobre l'absurd de la vida quotidiana. I una d'aquestes historietes està produïntjada per l'Eduard Fernández.
En aquest cas, l'Eduard Fernández fa d'un senyor que de cop se li presenten totes les dones de la seva vida, la seva amant, la seva dona, la seva companya, no sé què, i ha d'anar una mica lidiar amb totes les decisions que ha anat prenent al voltant d'aquestes noies. El mateix que t'he dit fins ara, tampoc l'he vist, però fa pinta de ser curiosa i interessant. Això és un malson que he tingut algunes vegades. Que t'apareguin totes les dones de la meva vida. Sí, de cop totes les dones de la meva vida davant meu,
És una pel·lícula molt bona.
I acabem parlant de l'última estrena que ens portes avui divendres, que és Guerres Súcies. Tornem cap a Estats Units, no? Sí, tornem-hi. És veritat, quina desorganització d'avui que t'he portat. T'ho podria portar una mica més organitzadet. Bueno, tornem cap a Estats Units i tornem una mica cap a contextos bèl·lics, si podem prendre un context bèl·lic com el que presentava Capitán Felix.
perquè també és una pel·lícula, diguem, tensa a nivell sociològic, però en aquest cas és un documental que parla de la indústria de la guerra i de les maquinacions que ha fet els Estats Units per entrar en guerres interessades, en guerres una mica destranquis, guerres il·legals.
que per cert és una cosa que no he entès mai, guerra il·legal, com si hi haguessin guerres legals. És un concepte que l'acceptem tranquil·lament, però si ens el plantegem... Exacte, què és una guerra legal? Per mi no existeix, però en fi, més o menys perquè us fa una idea, doncs és això, un senyor, un reporter... Perdó, Jeremie Cahill... Jeremie Cahill, és difícil.
que això que se n'ha anat a aquests països, tipus d'Afganistan, a investigar a veure quines barbaritats ha comès l'exèrcit nord-americà, doncs, una mica de bajo humano i destranquis. Difícil de veure aquí, potser, no? És a dir, en molts cinemes.
Sí, segurament, sí, s'estrenarà, potser, el Verdi, i pararà de comptar, no crec que... Potser anar al Renault Florida Blanc, que potser hem molt de sort. Però bueno... Volent de buscant, no, val la pena? Sí, jo crec que val la pena, perquè pintar una d'aquelles pel·lícules que una mica et posa contra les cordes a tu com a occidental, que no som nord-americans nosaltres, però sí que som occidentals, i sí que veiem el món des d'una perspectiva molt concreta. Doncs una altra bona recomanació, i fins aquí al cinema ens en anem ara a la música, banda del que hem sentit fins ara, aquest parell de grups que ens has portat,
Sí, una recomanació que a mi em fa molta il·lusió, perquè són els Mountain Goats, que és un d'aquests grups que porten anys i panys, són joves, no són uns dinosaures, però porten molts anys picant pedra i mai se'ls ha acabat de reconèixer. Jo no els conec de res. No, a nivell públic mai se'ls ha reconegut, a nivell crític sí que sempre han gaudit d'una certa aura de culte, però jo penso que no es mereixen aquest buit que se'ls ha brindat des de la banda més popular,
perquè tenen un seguit de discos molt xulos tots, molt sentibles, i ara em presenten un, que es diu Transcendental Youth, que venen a l'Apollo, al Cicle Capritxos de Apollo, a ensenyar-nos-ho, acompanyats d'una gent que es diu Alexis Arc, que no sé qui són, però bueno, si estan a la línia, també poden donar un nivell xulo. I venen demà mateix, dissabte a les 8 de vespre, per 15 a 18 euros, 15 anticipada a 18 allà,
Doncs una bona proposta. Moltes gràcies.
i una altra.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegends de concerts o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Estem escoltant Just a la Fusta. 5 minuts i la una al migdia.
Un moment per tancar el just a la fusta d'avui divendres. 18 d'octubre agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bon, els serveis informatius, el Carles, Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Lluís Soler, que aquest vespre impartirà una conferència de les SES, amb l'alcalde de Sant Just, Jura Verpinyà, i amb la Montse Molinera, membre de la CALP, per parlar del correllengua, que es fa demà dissabte aquí a Sant Just.
i a més a més hem tingut també espai per les notícies curioses, amb la Roser Sort, per la cuina, amb la Sandra Chirivas, dalt del Sandro, que hem acabat aquest monogràfic que hem fet amb aquest restaurant de Sant Just aquesta setmana, i també ara mateix heu sentit les estrelles de cinema amb el Xavi Roldán.
Us ha parlat Carme Averdó i des de les 10 i fins a la 1 podeu recuperar com sempre qualsevol dels continguts a través del podcast del programa que trobareu al web de la ràdio www.radiodesert.com i tornarem dilluns amb moltes més coses. Ara us deixem amb l'informatiu migdia amb l'Andrea Bueno i us admetem que passeu molt bon cap de setmana. Marxem de la mà avui de Cat People. I aquesta cançó es titula Love Battle. Que vagi bé, que passeu un bon divendres.
You made me and a happy monster Close your eyes to each bit of time
No.
M'ha agradat molt.
i deia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorets, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que nits d'electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Bon dia, és la una i dos minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'equip de Govern farà l'actualització progressiva del valor cadestral. Tot i això, els Sant Justencs pagaran el mateix que fins ara el seu rebut de l'IVI. L'única cosa que farà augmentar el rebut és l'increment mitjà dels impostos. És el compromís de l'Ajuntament de Sant Just. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'Edició migdia d'avui divendres 18 d'octubre. En titulars repassem altres qüestions de la jornada.
L'any 2012 es van produir 107 delictes a Sant Just, 5 més que l'any anterior, una dada que es desprèn de la memòria 2012 de la policia local. També ofereix dades de trànsit i indica que l'any passat es va tancar amb 112 accidents de trànsit, 3 menys que l'any anterior. Màrius Serra, Pilar Santpau i Toni Xucla seran alguns dels autors convidats a la tercera edició del novembre literari. Aquest any, la idea de l'escola d'escriptura de la Taneu i la regidoria de cultura és fer d'aquest cicle una tradició.
Tres conferències avui al correllengua i la marxa reivindicativa de l'Associació de Veïns de Sant just diumenge seran les protagonistes del primer cap de setmana de festes de tardor. A l'informatiu en coneixerem tots els detalls.
Bon dia, l'equip de govern farà l'actualització progressiva del valor cadastral però els Sant Just Tengs pagaran el mateix que fins ara el seu rebut de l'IVI. L'única cosa que farà augmentar el rebut és l'increment mitjà dels impostos que es fa a principis d'any. És el compromís de l'Ajuntament de Sant Just després d'estudiar durant un temps si fer aquesta actualització o no fer-la.
L'alcalde Josep Parpinyà ha recordat que l'IVI que es paga Santjust és molt menor del que tocaria i del que es paga a municipis veïns. Per això, després de setmanes de reflexió, l'equip de Govern ha decidit sumar-se a la proposta del Ministeri d'Isenda d'actualitzar els valor cadastrals de forma progressiva. Josep Parpinyà ha assegurat al just de la Fusta que els santjustencs seguiran pagant el mateix d'IVI al seu rebut i ha detallat com serà possible.
no volem que el veí de Sant Just pagui més. Això és el compromís de l'equip de govern i d'aquest alcalde, amb aquest tema, parlar una mica de confiança. I com es fa això? Doncs escolti, si pujo a valor cadastral, hi ha aquest coeficient que té l'Ajuntament que el pot pujar i baixar, com el baixa, el rebutja el mateix. Així de clar. I que ningú vulgui confondre, perquè jo estic molt molest del que està passant per un partit polític, molt molest, perquè se'ls hi ha explicat, sembla que... Convergència i Unió, no? Sí, totalment en desacord.
En moltes ocasions, la secció local de Convergència i Unió s'ha manifestat contrària a l'actualització progressiva del valor cadastral. L'Alcalde Segur està molest amb el partit perquè fa dubtar als ciutadans i ciutadanes. A més, Perpinyà diu que hi ha ajuntaments convergents que s'han afegit a l'actualització. D'altra banda, l'Alcalde apunta que si d'aquí a uns anys ja no interessa seguir actualitzant el valor cadastral, es pot deixar de fer.
Segona cosa que es pot fer, primer any s'actualitza el 10% d'aquestes hores cadastrals. Com que l'Ajuntament baixarà el tipus vostè pagarà el mateix. Segon any el mateix.