Una família de cinc persones ha resultat intoxicada a lleu per la mala combustió d'un escalfador al municipi de Premià de Mar, al Maresme. Els bombers han rebut l'avís cap a les dues de la matinada. El pis afectat està situat al carrer Doctor Batista i Roca, número 2, i fins al lloc s'hi ha desplaçat una dotació que ha ventilat l'estança després de comprovar que es tractava d'una intoxicació.
causada per la mala combustió d'una caldera. Tots cinc intoxicats han estat evacuats a l'Hospital de Mataró. A les carreteres hi ha dues incidències ara mateix a la xarxa viària catalana. No provoquen però grans problemes. Serrac Rojas Serra, bon dia. Hola, bon dia. Ara mateix ens queda aquest vehicle avariat a l'autopista del Garraf, a la zona de Viladecans. Hi ha un carril tallat en sentit Barcelona. Alenteix un pèl la marxa com a molt un quilòmetre aturades intermitents.
En aquest punt de l'autopista del Garraf, Vilalacans, venint cap a Barcelona. De la resta de la xarxa viària ens queda la B23, força lenta a la zona d'Esplugues, baixant cap a l'Avinguda Diagonal. I la ronda litoral també una mica lenta, en sentit llobregat entre Prim i la Barceloneta. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui al Sant Andreu es pot proclamar campió de la Copa Federació. Els quadribarrats reben a dos quarts de nou a la olla de Llorca amb un 0-3 d'avantatge del partit de nada. L'Andrauenki Maraujo, màxim golejador de la competició amb vuit gols, explica a la xarxa de comunicació local que l'equip no està relaxat, tot i l'avantatge que tenen al marcador.
Jo crec que no ens hem de relaxar perquè més que nosaltres no ho sap ningú que el que hem fet és molt difícil. Jo crec que l'equip ho sap i a més a casa, jugar a casa a la final. Encara que no portem un resultat de fer-ho tres a favor, volem guanyar perquè és la nostra afició, és el nostre camp.
Encara en futbol, Barça-Madrid, Borussia Dortmund i Bayern de Munic són els quatre semifinalistes de la Lliga de Campions. Demà es farà el sorteig on coneixerem els emparellaments. El conjunt blaurana va eliminar ahir el PSG després d'empatar un gol al Camp Nou i gràcies al 2-2 de l'anada. D'aquí una hora el primer equip farà un entrenament suau per recuperar-se de l'esforç del partit d'aquest dimecres. En bàsquet, el Barça juga avui al segon partit del play-off de quarta final de l'Euroliga contra el Panathinaikos. Un enfrontament clau per a l'eliminatòria. La intenció dels blauranes és viatjar a Grècia la pròxima setmana
amb un avantatge de 2 a 0 a la sèrie de 5 partits.
Just a la Fusta. Bon dia, passant 5 minuts de les 10, comencem el Just a la Fusta d'avui dijous 11 d'abril. Començarem aquest programa, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just, ho farem amb l'Andrea Bueno, amb qui també ens fixarem en l'actualitat general del dia a través dels diaris d'avui i a través de les portades, que l'endemà, doncs, que tornés a... tornés a haver-hi aquest cop el català a través del Tribunal...
superior de justícia. En parlarem d'aquí una estona, també de les reaccions que ja podem trobar a través dels diaris digitals, una edició que té recorregut, no s'acaba, i en parlarem al llarg d'avui, dijous. A més a més, també en aquesta primera hora parlarem del temps, amb el Carles Hernani di Rius, aquesta setmana tranquil·la de temperatures i també de sol en parlarem...
Més coses. A partir de les 11 i 10 parlarem d'un llibre que es presenta demà a Sant Just, un llibre de la guerra aèria a Catalunya, 1936-1939,
En parlarem amb el David Iñigue i David Gesalí, els seus autors, que vindran demà també al municipi. Farem tertulia d'actualitat amb la Joana Algarra, el Pere Oliver, la Montse Larrea i la Lina Santa Bàrbara i cap a les 12 i 10 entrevistarem Antonia Rofes, que és una veïna de Sant Just que aquest dimarts va fer 100 anys. La trucarem per felicitar-la.
I com que dijous també serà dia de parlar de teatre amb la Maica Dueñas que cap a dos quarts d'una, una mica abans, ens parlarà de les estrenes en el món del teatre i de recomanacions per veure aquests dies. Just a la fusta.
Música Tot plegat a partir d'ara mateix i com sempre també acompanyant-vos amb bona música. Comencem! Música
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les llits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient amb discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. M'he volgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abcit romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut ni sospiteu que gent com jo
Estem esperant. I que simpàtics que surts breu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc, que encara vull sense remei, tot trontoll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé, i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar, no saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món,
que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat amagat amb mentiretes amb dubtes emprenyadors amb cada intuïció pugàs d'una vida millor amagat en som molt joves per tenir res massa clar amagat en no sé què és però nena no puc respirar ai ben volgut que estrany si un dia et van fer mal el meu amor la meva sentència
les meves mans o el meu dit resseguint-li la columna vertebral benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant.
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per si un dia ens creuem ja en dia.
És un troc que em conec, faré d'homes seriosos, esperaré darrere dret. Mentre tu li fas brometa, veig que no els busques als, mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem adeu i marxarem i ell em dirà que t'ha dit vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul.
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo dient, ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots aneu fent lloc, que estem esperant.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Dos minuts i un quart d'onze, serà demà aquesta hora l'Andrea. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca. I comencem parlant d'urbanisme, si et sembla, perquè és un tema que coagerà, de fet ja està en parla, i és que l'Ajuntament de Sant Just vol enderrocar l'edifici del carrer de la Creu amb Bataneu i el que acollia els tallers de música. El primer és el que fins ara acollia l'Escola de Català i l'Escola d'Adults, allà al carrer Creu,
I són dues actuacions que formen part del projecte urbanístic de les escoles. Amb la posada en marxa d'aquest nou equipament del barri centre, hi ha altres edificis que han quedat inutilitzats, aquests dos, perquè les entitats que hi treballaven s'han traslladat a les escoles. Recordem que des de la setmana passada allà tenen la seu Sant Jusolidari, l'escola de català, l'escola d'adults i els tallers de música. I l'edifici que fins fa pocs dies acollia l'escola de català i l'escola d'adults
Estirarà terra amb la idea de fer un espai obert, una mena de parc, que donaria accés a la pista de l'antiga escola Montserrat i també al pati del Roure de la Taneu. De fet, així ho explicava ahir el regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel. El que fem és, entre la pista...
I al carrer de la Creu fem un petit parc infantil amb quatre parells per la Canalla. Per la part de darrere de la pista ens donarà accés al pati també de les noves escoles. I també pot donar pas al pati del Roure. Doncs aquests dies s'estan tapiant els accessos a l'edifici per enderrocar-los de cara a l'estiu. De la seva banda ja s'han tapiat
tots els accessos a l'edifici que acollia els tallers de música situat al carrer Salvador Espriu. Aquest equipament estirarà terra per poder ampliar l'aparcament que hi ha just al costat. Per aquestes actuacions es compta amb un pressupost d'entre 35.000 i 50.000 euros per les obres que vindran després, és a dir, per fer aquest parc que dèiem al carrer Creu i l'ampliació de l'aparcament de Salvador Espriu. Es calcularà que caldrien uns 100.000 euros. En aquest cas, el calendari dependrà del pressupost que disposi l'Ajuntament.
i ja que estem, recordem breument que el proper dia 26 d'abril, divendres a la tarda, s'inaugurarà oficialment l'edifici de les escoles, tot i que ja hi ha moviment i la gent ja hi treballa. Molt bé, doncs això que fa urbanisme, com dèiem, passem ara a parlar d'altres qüestions i parlem de salut. Aquesta tarda es presentarà a les 6 el Servei de Convalescència de Sant Just amb una taula rodona al Centre Social El Milenari. És un servei impulsat per l'Ajuntament i per l'Hospital Moïsès Brogi, adreçat a persones
que estiguin hospitalitzades al centre mèdic i que una vegada tinguin l'alta ningú les pugui ajudar a casa, també perquè puguin tenir problemes de mobilitat. Les persones beneficiàries disposaran de suport a casa durant un mes natural com a màxim gràcies a aquest conveni, que és una iniciativa pionera a l'àrea metropolitana i que es presentarà, com dèiem, aquesta tarda al mil·lenari. És una taula rodona que servirà per explicar en què consistirà aquest servei i quines persones se'n podran beneficiar.
Tot plegat estarà moderat per la regidora d'Acció Social i primer atinent de l'alcalde, Gina Pol, però també hi seran l'alcalde, Josep Perpinyà, el gerent de l'hospital, Moïsez Brogi, Albert Pons, i també el responsable d'atenció domiciliària de la Diputació de Barcelona, José Antonio Domínguez. Això serà avui, com dèiem, a les 6 de la tarda al mil·lenari.
I ara parlem d'una altra activitat d'agenda, però per demà amb clau històrica. Sí, molt interessant, i després en parlarem també del programa. El Sant Justenc, David Íñiguez i en David Gesalí presenten demà a Sant Just, a Can Ginestà, el seu llibre La guerra aèria a Catalunya, 1936-1939. Serà un acte que es farà a la Sala de les Golfes de Can Ginestà i que organitzen el Centre d'Estudis Sant Justencs i d'Esvern Accions. La presentació serà demà divendres a les 7 de la tarda a les Golfes, a la Sala de les Golfes de Can Ginestà,
I per saber de què va aquest llibre, que bé, del títol ja es pot deduir, però per saber més coses d'aquest tema, avui estaran aquí, just a la fusta. Com dèiem, serà molt interessant, a partir de les 11 i 10. I de moment, això és tot. Recordeu que podeu mantenir-vos informats als butlletins horaris i també als enjus notícies a la migdia a la 1 i 5. I tornem de seguida, Andrea. Fins ara. Fins ara.
Passant 17 minuts de les 10, de seguida ens fixem en l'actualitat general del dia, ho farem però després d'escoltar una mica més de música. Ara el que escoltarem és Klaus Enkinski, una cançó que es titula Mama, no quiero ir al colegio.
No, no, no quiero ir al colegio porque hay gente y no es para mí. No, no, no quiero levantarme porque no me quiero morir.
Madre, ¿por qué soy cobarde y mi intención es la de huir? No, ya no quiero crecer y ser adulto y trojar. Madre, no comprometerme con la vida en general.
Mamá, no quiero trabajar. Mamá, mi responsabilidad. Mamá, no me quiero levantar.
Fins demà!
Música Música Música
No quiero ser paliente y poderme equivocar. Mamá, yo no quiero morir. Mamá, yo no quiero sufrir. Mamá, déjame dormir ya. Nada, nada, nada. Nada, nada, nada.
Déjame. Yo me quedo aquí a dormir. O garantízame.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema. Tendències, entrevistes, tallers...
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també.
Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com Una espècie d'escultures aèries... Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Cin minuts i dos quarts d'onze, saludem a aquesta hora de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de l'actualitat, que avui les portades dediquen sobretot el seu espai a parlar del Barça.
Sí, és el tema del dia, jo crec que a tots els diaris, almenys al periòdico, el titular és Sant Pedro, el Barça elimina el PSG en un partit agònic, van quedar un a un i veiem una imatge de Pedro celebrant aquest gol que va donar el pas al Barça a les semifinals de la Champions i li dediquen pràcticament la portada sencera a aquesta imatge de Pedro celebrant el gol, diu 6 de 6, Pedro celebra el gol de l'empat que dona el que deia, el pas a les semifinals
de les Champions per sisè cop consecutiu. El punt a 8 també ens parla d'aquest patiment, les semifinals amb patiment. El PSG s'avança en el marcador, però Pedro garanteix la classificació amb un gran gol. Ja la veiem celebrant el seu gol juntament amb David Villa. A l'avantguàrdia ens diu Wembley a la vista. La imatge del dia és per la celebració amb part de l'equip tècnic per part de Pedro.
Diu accés agònic a la semifinal, el Barça va patir d'allò més, però va solir un empat davant el PSG i, per tant, el dillet cap a les 6 en el semifinal consecutiva a la Champions. També ens diu que l'entrada de Messi va ser el revulsiu per al gol de Pedro, però la lesió que arrossega l'Argentia es va fer evident i, de fet, el diari Ara parla de Messi i, de fet, pel diari Ara va ser com el Salvador Messi, no pas Pedro, i ens diu que Messi rescata el Barça.
Exacte, el que ens destacen als diaris d'avui. Ens fixem ara en l'actualitat més general, que ve marcada sobretot pel que va passar ahir, aquesta decisió del Tribunal Superior de Justícia. Per tant, parlem de les reaccions i el 3-24 ens destaca les declaracions de la consellera Rigau, que diu que, per tant, el govern no obligarà a fer classe en castellà si un alumne ho demana. La consellera d'Ensenyament
a resposta d'aquesta manera a la resolució, avisant que la Generalitat no l'executarà. D'altra banda, el PP Cusarrigau de fer una interpretació interessada d'aquesta interlocutòria, o a Italícia Sengiz Camacho aquest matí als matins de TV3. D'altra banda, també se'ns diu que el Barça sua el seu pas a semifinals. I una punt més, que és que Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entren junts en política. La monja Benedictina i l'economista han explicat que impulsen la formació
d'un moviment social que ha de portar a la creació d'una candidatura popular i unitària a les pròximes eleccions al Parlament i l'anunci l'han fet, el van fer ahir el vespre al programa Singulars. Més apunts ocupen el rectorat de l'UPC a Barcelona. Bàsicament són treballadors interins de l'UPC que protesten pels més de 300 acomiadaments previstos derivats de les mesures d'ajustament.
I a l'Ara.cat també se'ns diu que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir es posa en marxa, que Junqueras farà pedagogia pel diàleg i altres temes que hem tractat, com la llengua, l'escola i el futbol. A més d'aquest projecte, Oliveres Forcades, que volen expropiar la banca i sous dignes. Ja n'anirem parlant també al llarg dels propers dies. Parlem ara d'altres apunts que trobem a les portades, Andrea.
I ens centrem en la portada del diari Ara. Ens diu el que comentaves tu ara. No ho ataca la inversió. El titular principal és prou. Són les lletres més grans que podem llegir a la portada. I veiem en fotografia una imatge molt gran d'una aula buida. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya força a fer més classes en castellà si un sol alumne ho vol.
I la consellera Irene Rigau no aplicarà la interlocutòria i la impugnarà davant el Suprem. És com enfoca el diari ara aquesta notícia. També cal destacar que d'altres diaris en parlen també, però amb un format més breu a les seves portades. A l'avantguàrdia, per exemple, trobem en economia galleda d'aigua freda de la Unió Europea. Fins ben entrat el 2014 veu Espanya en recessió. La Comissió Europea alerta de forts desequilibris en l'economia espanyola i reclama al govern de Rajoy més reformes
i a Beratí l'acomiadament. De veritat, no ens en sortim d'aquí. El periòdico. La policia allunyarà els escratges de les cases de polítics. Diu que igual que va fer l'Arxança. I el punt avui, per últim, ens parla de tots aquests temes i també fa un apunt de cara a Sant Jordi i ens diu Roses en crisi. El sector tem que l'IVA n'ensorri les vendes per Sant Jordi. Doncs és el que se'ns diuen nous altres apunts que trobem a les portades d'avui. Ara ens fixem en què passava
Ara fa 20, 15, 10 o 5 anys. I ens fixem en l'hemeroteca de la Vanguardia, les portades dels dies 11 d'abril. Per exemple, el diumenge 11 d'abril del 1993, se'ns deia que González, Felipe González, assumia tot el poder al PSOE. El secretari general presidiria la comissió de llistes i el nou comitè d'estratègia política electoral, del que a més nombraria els seus membres.
També se'ns deia, d'altra banda, que les eleccions podrien anticipar-se el mes de juny, per tant, molta política en aquesta portada, i que Medvedev i Bruguera arribaven a la final del torneig Godó, que aquest dia amb aquest tema s'havia anat seguint durant tots aquests dies, també tenint en compte que Godó és el propietari de la Vanguardia. Sí. Més coses, l'11 d'abril del 98, ara fa 15 anys, se'ns parlava del que dèiem ja ahir també, històric acord de pau a l'úlster...
Londres i Dublín obrien la via de pacificació després de 30 anys de violència i Clinton avalava el pacte aconseguit entre els líders catòlics i protestant. També se'ns deia que la neu i la pluja marcaven la Setmana Santa, que suposo que estava a punt d'arribar ara fa 15 anys, una mica tard, que el Parlament rus rebutgeva el primer ministre proposat per Boris Yeltsin i que els joves d'arribat a surna demanaven impost revolucionari.
Ara fa 10 anys, l'11 d'abril del 2003, el tema del dia era la guerra d'Iraq i se'ns deia que els curts prenien el nord d'Iraq. Estats Units ajudava la milícia a ocupar ciutats petroleres de Kirkuk i Mosul. Turquia advertia que no permetria que els curts controlessin els pous petrolífers i un atac suïcida a Bagdad i un líder xiita, però aliat és assassinat a Najaf. És el que se'ns explicava tota aquesta guerra, tot aquest drama. També se'ns deia que els soldats espanyols es veien desbordats a Umkar.
I bàsicament tot això és el que ocupava aquesta portada, pràcticament tot, tot i que també se'ns parlava del Museu Picasso, que estrenava una lluminosa ampliació. I ara fa cinc anys, l'11 d'abril del 2008, era un divendres i teníem que Govern i Generalitat ultimaven un pacte antisequera. L'aigua arribaria de l'Ebre en una tuberia de 60 quilòmetres i l'executiu programava que l'obra estigués llesta en sis mesos.
També se'ns parlava que el Banc Central Europeu deixava els tipus d'interès en el 4% per les pujades de preus. Café Xa i Red Elèctrica avisaven d'apagades a Girona a l'estiu. L'empresa elèctrica reclamava l'alta tensió perquè la xarxa estava al límit. L'adopció internacional, que reduïa gairebé la meitat en 4 anys, una tendència que ha anat a l'alça encara més en aquests últims 5 anys,
I bàsicament aquests són els temes més destacats de la porta a l'avantguàrdia ara fa cinc anys. I passem ara cap a les contraportades dels diaris d'avui. Comencem per l'ara que tenim l'entrevista setmanal de Viviana Vallée, que últimament trobo que està molt...
entusiasmada amb el tema de l'amor, perquè els últims titulars diria que tots van en aquesta línia, tot i que siguin entrevistats diferents. Potser ho investiga com intentava investigar la setmana passada. Avui el titular, però, és que l'amor no paga la hipoteca. Sí, avui entrevista Gerard Estadella, que té 32 anys, és disc jockey i fotògraf,
I és, diu, inconformista i impacient, accelerat i apassionat, impulsiu. Va començar colant-se en festes i s'ha acabat convertint en el DJ oficial de les setmanes de la moda del país i en fotògraf de tot esdeveniment modern que se'n consideri. Lady Gaga, Carl Lagerfeld i Kate Moss, tots han passat per davant del seu objectiu.
i diu que la millor manera d'aprendre una cosa és fent-la i repetint-la, sobretot. Diu que ja hi ha personalitats del món de la moda, per exemple, que coneixen la seva feina, la seva pàgina web on el poden trobar. I un dia sembla ser que diu recordo una festa a Madrid on vaig fer una foto a Mario Testino i quan li vaig dir el nom de la web on podia veure-la em va dir I know it, ho sé.
I bé, doncs parla de tot el que és treballar en el món de la nit. Diu, no has descansat de la nit i la festa 12 anys després? Diu, l'únic que m'avorreix són els canapés. Abans m'emocionaven, ara ja no. Diu que hi ha molta tonteria en aquest món i molt de petardeo i postureo, però també hi és durant el dia. I diu que és la prova que de nit es pot fer feina sense portar el currículum sota el braç i mantenint certa distància. Diu que veu quan surt, que no és droga,
I que li agrada molt també viatjar amb avió. Diu que els aeroports, agafar un avió és com el seu moment de desconnexió. Diu que per mi els aeroports són com espais, territori de ningú. I bé, doncs, parla de la seva feina i de la seva manera de treballar.
en aquesta entrevista amb la Viviana Vallès. Interessant, doncs segurament, ni que sigui per curiositat, aquesta entrevista que trobem al diari Ara, a l'Avantguàrdia, llegint prou que ara Garzón i jo estem obligats d'anar a les urnes. Qui és aquest Joan? Ho diu Julian Assange, que va fundar Wikileaks i va ser asilat per l'Equador a Londres. Diu, fa 8 mesos que estic confinat a l'ambaixada de l'Equador a Londres per evitar que m'extraditin i que potser em condemnin a mort als Estats Units.
per desvallar tot el que va fer la seva empresa. Diu Wikileaks ha posat a l'abast dels ciutadans milers de documents que el govern dels Estats Units no volia difondre. Diu, hem guanyat una batalla al govern dels Estats Units en publicar tots aquests documents. Ara falta guanyar la batalla de la persecució i el soldat Manning n'està patint la pitjor part. Pensi que l'ONU investiga les tortures que ha estat sotmès amb una detenció vexatòria.
Diu, no he viscut una acusació formal de violació, sinó només una intensa campanya mediàtica per presentar-la com a tal. Diu, crec que els meus mesos de tancament han servit al Pentàgon per mostrar al món una certa venjança i així han demostrat que no els pots enredar sense que et castiguin. Molt bé, doncs interessant aquesta entrevista, Juliana Sánchez, que trobem avui a La Vanguardia. D'aquí passem cap al periódico
on llegim que m'he penjat de molts edificis, però això és un luxe. És el David Santamaria, que és cap del grup de rescat industrial de la Sagrada Família. La seva perspectiva de l'obra de Gaudí arriba als 140 metres. Diu que, bé, ja us imagino que us ho podeu imaginar, ho podeu intuir, David Santamaria treballa a la Sagrada Família, treballa, doncs, també, mirem per la seguretat dels treballadors que estan construint aquest edifici,
Diu que en Toni Gaudí va aprendre del gran llibre de la naturalesa tot allò que en el seu laboratori arquitectònic va transformar en útils i en sistemes de construcció, i diu que en cada una de les seves jornades laborals en David Santamaria també aplica el que la naturalesa li va ensenyar. Diu que, de fet, des de petit, en les sortides amb l'esplai, la seva afició a la muntanya anava calant, va començar a practicar escalada amb 16 anys com a afició, i a aquella edat ja tenia amics treballant a la construcció i ell va aprofitar el boom de les obres per entrar.
Diu que ha treballat en molts edificis, però això és un luxe, poder-se penjar de la serra de família. Diu que per penjar-te d'una muntanya i d'un edifici has de tenir coses molt clares, com tranquil·litat, has de tenir control, cautela, previsió i precisió. Diu que d'això has de tenir sempre. La pressa i la pressió diu que no són bons. I també parla dels turistes que passen per la serra de família, perquè evidentment...
és un dels monuments més visitats de Barcelona i al qual li fan més fotos els turistes i diu ens fan moltes fotos, l'anada vermell ja està penjats, diu cridem molt l'atenció. Molt bé, doncs ho trobem avui al periòdico i finalment al punt avui llegim que sempre m'he sentit patrimoni de Barcelona. És el Loquillo, avui en David Castillo entrevista el Loquillo, músic, i que publica ara un nou llibre, m'imagino que aprofitant Sant Jordi, i es titula El hijo de Nadie,
en el qual parla àmpliament del fenomen del top manta. Diu que no som un país seriós, aquí des de l'època de Zapateros s'ha protegit més l'infractor que el creador i no s'ha volgut penalitzar la pirateria i ara ens trobem en una situació límit. A França, Anglaterra i altres països civilitzats els músics i escriptors formen part del patrimoni, se'l respecta i se'l protegeix per davant de qualsevol intent d'invasió.
diu que no està tan en contra dels venedors com de la màfia que hi ha al darrere, és d'això del que es queixa. Diu, fa poc vaig trobar un venedor i li vaig dir que era un fill de puta, que jo no havia donat cap permís perquè fessin una utilització tan denigrant d'un dels meus treballs. I sentencia, diu, jo m'he hipotecat per sofregar projectes i tu has de trobar tot el top manta després. Doncs és el que tenim avui a les contraportades de l'IA.
Ens fixem ara en la notícia curiosa del dia, que passa per Mali, que donarà un altre camell a França després que el primer fos cuinat. Un camell? Sí. Les autoritats de Mali entregaran un nou camell al president francès, a François Hollande, després que el primer que li van regalar en agraïment per l'ajuda per expulsar els rebels islamistes a tot el tema de Mali, fos sacrificat i cuinat per una família que el va deixar a Tumbuktu.
segons va dir un alt càrrec de Mali. Per tant, diu que tan aviat com puguin, tan aviat com ho van sentir, doncs ràpidament van tornar-li a enviar un altre, més gran, de més bon aspecte. Un camell que enviaran a París, no sé massa què en faran,
En tot cas, diuen que estan avergonyits amb el que ha passat amb aquest altre camell que han cuinat. Diu que era un regal que no mereixia acabar així. Però el camell, per tant, no va arribar, no? No, no, no. Holand va rebre el camell quan va visitar Mali el febrer, diverses setmanes després, que tropes franceseres es despleguessin a l'antiga colònia per ajudar a combatre tot el que passava, aquest conflicte armat que hi havia. El president va fer broma, llavors, sobre l'ús que li podia donar al camell,
per evitar el dense tràfic de París. Però finalment va decidir deixar-lo amb una família del poble situat a prop del desert del Sàhara. Suposo que pensava que tampoc li faria gaire servei al camell a París. I que potser, no sé, no tenia un pati prou gran perquè passagers. I seria estrany tenir-lo a Versalles, per exemple. El ministre de Defensa va ser anomenat encarregat d'informar regularment a Olan sobre l'estat del camell. El deixava allà, però li diria, mira, diré com està i tal. Doncs la setmana passada va haver de trucar a Francesc Olan i dir-li que... L'havien cuinat.
Sí, sí, sí, diu que bé, doncs això que la s'anava a passar d'un lladre no és que fos ell i que digués, mira, un lladre va tallar amb una serra elèctrica un també, això era una altra cosa un ullal de l'esquelet d'un elefant que havien regalat també a Lluís XIV, vull dir que es veu que és molt habitual aquesta mena de regals que hi havia però que la policia al final va tenir el lladre amb aquest ullal que suposo que tindria valor històric Ai mare meva
I ara li tornaran a enviar un altre camell. Si veurem què decideix fer, potser sí que se l'endú aquest cop a França. Bé, no el volia anar per París i evitar el tràfic. Doncs mira, davant. Seria curiós, aleshores, no? El president de França allà amb un camell. Bé, Andrea, així que ve, gràcies i que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
Fem ara un recull de bremsa i comencem pel diari Ara, arran d'aquesta interlocutòria que va aparèixer ahir del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ens fixem en una entrevista que tenim al diari Ara a Lluís Jou, que és notari i professor de dret, que diu que els tribunals no poden forçar un model nou, que no s'acaben de mullar i aquí és on entren totes les interpretacions polítiques i jurídiques i que els dubtes generats pel Constitucional són aprofitats pels tribunals inferiors.
Tot plegat arran de preguntes diferents que apareixen arran d'aquesta declaració, de si s'ha d'aplicar o no i quina és la legalitat de tot plegat. Més coses, parlem ara del punt avui, una crònica que es titula Seguint la ruta del fons 13.
ens diu que unes criassades, talades i càntics contra la monarquia és el primer que va trobar el príncep Felip de Borbó quan ahir a mig matí va baixar d'un cotxe negre amb bandereta de la Casa Reial Espanyola davant de l'Ajuntament de Trem. El príncep va fer una tímida i breu salutació, alçant la malgrup de veïns que l'esperaven darrere de les tanques metàl·liques i d'un generós operatiu dels Mossos d'Esquadra. No tots xiulaven, també n'hi havia, que aplaudien, però els primers ho feien amb més entusiasme i imaginació. Entre unes noies s'havien afabricat unes màscares d'elefant
i agitava en unes mans gegants amb el lema Adeu Espanya. També se'ns parla de qui hi havia, que el príncep escoltava el que passava, el que havia vingut a fer, però que també era curiós que escoltant en primera fila ben atent hi havia l'advocat i expolític Miquel Roca. Tots va sorprendre la presència tan destacada del flamant advocat de la infanta Cristina, imputada per corrupció juntament amb el seu marit, i hi havia una raó, però, que és que Roca és conseller independent d'Andesa. L'assistència del lletrat, però,
Feia molt presents els maldecaps judicials de la Casa Reial Espanyola i feia pensar en el lloc on va acabar la ruta si segueix fins al final del regnat d'Alfons XIII. És el que tenim avui al diari El Punt Avui i d'aquí passem a fixar-nos ara en un dels temes que tracta la vanguardia vinculats amb el salut del còmic que comença aquesta setmana.
I parlem en concret de l'Eix Saló, que ha publicat el còmic Euromalson, un còmic sobre l'angoixa de la classe mitjana. Saló recorda que durant segles Europa va ser el tercer món d'Àsia i el titula l'historietat d'Europa, d'alguna manera. Ell hi havia escrit Espanyistan i simiocràcia, ara arriba Euromalson. L'Eix Saló és nascut a Ripollet, té 30 anys i torna a aplicar la ironia i la capacitat de síntesi en un còmic sobre l'actual crisi d'Europa, de l'euro i de la classe mitjana, que es troben en una complicada cruïlla.
Diu Aleix Saló que la globalització no pot parar, no es pot parar com no es va poder parar la revolució industrial i en la qual competeixen empreses, treballadors i països que per mantenir-se en competició s'han de primar, retallar l'estat del benestar i això també se li suma a la descoordinació i descontrol de l'euro. Un Frankenstein, diu Aleix Saló, en crear una zona monetària amb països molt diversos a seguir la Unió Europea sense capacitat d'emetre deute que està obligant ara el Sud a pagar una factura desproporcionada.
De tot plegat i amb ironia, sentit de l'humor i format d'historiata gràfica, en parlar a l'Eixaló en aquest còmic sobre Europa. I ens ho explica avui La Vanguardia, acabem però parlant de castellers, amb un reportatge que ens presenta avui al periòdico. I de fet ens parla d'un aniversari especial, és l'aniversari burinòt dels castellers de Sants, que compleixen 20 anys al mes que ve, amb 400 socis,
La colla és una de les entitats més actives del districte. Diu que volaran a l'estiu a Bombay per fer una demostració a la ciutat índia on es fan castells de nou pisos i van néixer el 9 de maig del 93. Avui se'ns parla de la seva història al periòdico.
I ara parlem d'esports. Les portades dels diaris després que ahir el Barça va empatar però per tant acaba passant a semifinals. L'esport titular va sortir Messi, va marcar Pedro i a semis. I la imatge és justament de Pedro. El nou esportiu titula en canvi Euror rescat. El Barça elimina el PSG amb un gol de Pedro i amb molt patiment en un partit en què Messi va ser el revulsiu.
També el Mundo Deportivo tria el titular esperit Messi, referent al paper que va tenir ahir en aquest partit. D'altra banda, en clau cultural, us expliquem que un mecenes nord-americà dona al Metropolitan de Nova York una col·lecció cubista valorada en mil milions de dòlars. Hi ha dibuixos i escultures de Picasso, Braque, Leger i Gris.
El Louvre tanca per una vaga dels treballadors contra els carteristes, els lladres atacant el personal i els turistes, que són 10 milions de persones l'any. L'estafa es manifesta perquè treballa amb por. No se sap quan reobrirà el centre. Barcelona estrena llibreria a l'Ocost amb preus fixos de llibres de segona mà, n'és llerrit, i oferirà més de 5.000 títols en un local de 80 metres situat al carrer Rosselló, a l'Eixample.
No es treballa amb llibre antic ni amb llibres de saldo, encara que té una secció amb obres molt escollides dels anys 60. També us expliquem que l'art Santa Mònica de Barcelona es reconverteix i tanca Can Xelan de Mataró. I com comentava en Fernastona, que el Saló Internacional del Còmic obre les portes amb una gran exposició sobre el western i una altra sobre la crisi.
I acabem amb la notícia musical del dia. Comencem parlant amb aquest orga de fons. Són els Catfire i us ho explico, els posem de fons perquè la Universitat de la Rioja, una notícia curiosa que hem llegit avui al web del GNS Pop,
ha presentat a través de la seva web un estudi sobre joves universitaris i música que planteja quins grups coneixen aquests joves universitaris. És un estudi que pretenia a analitzar l'evolució en el consum de música des de la formació de tribus urbanes a finals dels anys 70 i per això vam fer preguntes a 600 persones dins de la Universitat de la Rioja. Say it's money that we need
Curiositats que destaquen que un 30% dels encastats assenyala que no entén la vida sense música, en canvi només un 1%, només un 1% compra habitualment discos. I un 75% sempre escolta música a internet a través de canals gratuïts. I 8 de cada 10 van a concerts habitualment a les seves ciutats, cosa també curiosa. I a l'hora de parlar de grups que es coneixen i que no es coneixen, doncs els més coneguts són
Per exemple, Estopa, Fito i Fittipaldis, El Canto del Loco, David Guetta, Michael Jackson, Extremadura, Rihanna, Maria, Beatles, The Black Eyed Peas i Coldplay, per aquest ordre. I a sota de tot de la llista hi trobem altres grups com ara Wilco, molt poc conegut. De fet, se'ls demanava qualificar artistes de 0, que seria No els Coneixo, a 5. El Conec, dint discos seus, per exemple, un 4 seria Tinc Cançons Soltes i un 1 em sona.
I, per exemple, doncs, Wilco, Arcade Fire o la Bjork estan per sota d'aquest 1. I per això us deixem escoltar avui, doncs, aquest intervention dels Arcade Fire. Oh, who's gonna reset the bone? Walking with your hand in a slain Wanna hear the soldiers sing Walking for the town
Fins demà!
Fins demà!
7 minuts i arribem a les 11, recte final d'aquesta primera hora. Saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Què tal? Avorrit? Home, sí. No tens gaire com de l'explicar. No, realment la cosa està fluixa, és això de l'estabilitat. I és estrany, perquè la primavera normalment ens porta molt de cap. Hem tingut una primavera ja intensa. Portem una setmana estranya o estable.
Portàvem un mes i mig així, entretingut. Bueno, portàvem primavera des del 21 de març, 22. Són 10 dies, més aquests 10 d'ara són 20 dies. És poca cosa. Però portàvem un final d'hivern intens. Sí, i no, i la primavera començava amb una certa intensitat que pintava molt bé i que mantenia les temperatures a ratlla, que això sempre és interessant perquè després ens cansem moltíssim de la calor.
Però, noi, hem entrat així amb força en un procés d'estabilitat que va començar dissabte, encara vam tenir algun ruixat, però diumenge es va estabilitzar molt el temps. Tenim dies, estones amb més sol, estones amb alguns núvols alts que donen aquesta mala visibilitat i avui tenim la temperatura completament disparada. Suposo que fa uns instants estàvem a 19,9, o sigui que devem haver arribat als 20 graus, cosa que ahir ens vam quedar una miqueta per sota dels 20 graus.
Si a aquesta hora, pràcticament a les 11 del matí, estem arribant als 20, avui no ens estranyaria pas que a Sant Jus es pogués arribar als 22 graus. Déu-n'hi-do, eh? Una temperatura alta, no sé si hi hagi un delta baix i els núvols encara tapin una miqueta més i frenin la pujada del termòmetre. Sí, són una mica, eh? Avui no és un dia així esplèndid. Sí, avui és un dia lleig. És així una mica lleig perquè tens aquests núvols alts. Bé, tampoc no pateixis, perquè tant divendres com el cap de setmana aquests núvols tampoc hi seran. El sol serà el gran protagonista. Uh-huh.
i les temperatures es mantindran, o sigui que jugarem amb aquests valors que van entre els 18 i els 22. És un procés així que, depenent de la situació del dia, es pot enfilar una miqueta més o una miqueta menys. No ha de fer fred, les mínimes tampoc no són extremadament fredes. Aviam, no es pot anar tot el dia amb màniga curta, ja veiem molta gent que surt de casa amb la màniga curta del dia fixa, i hem d'anar avisant que això del vespre i al matí encara apreta una miqueta i ens hem d'abrigar una mica. Tampoc no és la gran abrigada,
Però bé, aquest matí, per exemple, no és un matí, per posar d'exemple, perquè ha començat el matí amb temperatures molt altes. A les 8-9 del matí ja tenien 13-14 graus, que si sorties amb màniga curta i tenies que fer alguna activitat al carrer, doncs tampoc no et molestava la màniga curta. Però bé, aneu al tanto perquè al llarg dels propers dies aquestes temperatures mínimes poden baixar una miqueta més...
i tenir 10 graus al primer del matí, doncs, ja no és per anar amb aniga curta. A no ser que vulguis tenir un encostipat i gaudir del sol, de les bones temperatures, amb el nas tapat, que això també, doncs, fot una mica de ràbia, no? Doncs bé, estabilitat, sol, divendres, dissabte, diumenge, i d'altra banda, doncs, continuem mirant mapes a més llarg termini.
i sembla que a partir del dia 23 tocat els nassos, que no podria ser un altre dia, doncs arriben uns petits canvis. El mateix dia 23. Sí, el mateix dia 23, però com has anat comprovant aquesta setmana, era el 24, 25, avui diu 23, o sigui, encara no està massa cas. Encara queda lluny, eh? Falten 15 dies. Sí, hem de pensar que aquesta setmana i la propera l'estabilitat està garantitzada. O sigui, que tenim uns quants dies de tranquil·litat i ja veurem com ens afecta a partir del 20 i escaig.
aquesta possible petita inestabilitat. No estem parlant d'un canvi de temps radical. Sí que la inestabilitat que pogués caure la setmana de Sant Jordi faria baixar les temperatures d'una manera clara, perquè vindríem d'una tranquil·litat tremenda,
però vull dir que després es recuperaria ràpid no estem parlant de si un dia ens arriben pluges, arriba una mica més de fresca i la màxima no passa de 14 graus que això és normal a la primavera això no vol dir que aquests 14 els mantinguem sinó que potser el dia següent torna a sortir el sol i tornem els 19 o els 20 la primavera ja està aquí no cal complicar-se massa l'existència i hem de parlar d'aquesta situació d'estabilitat i de possibles canvis que arribarien justament la setmana de Sant Jordi però que falta tant i hem de passar tantes coses encara
doncs ho deixarem amb stand-by. Bé, doncs anirem de moment gaudint d'aquesta tranquil·litat. Si és que algú pot gaudir-la, Carles. Jo no la gaudeixo gaire, tu la gaudeixo. Si algú la gaudeix, que ho faci. Si no, doncs estiguem pendents del 23. Que arribem a canvi. Exacte, que vagi bé. Gràcies, bon dia.
Connectem de seguida amb la xarxa, arribarem al punt horari de les 11, també sentirem el bollet informatiu dels Sant Just Notícies i tornem després amb la segona hora del Just a la Fusta. Us deixem mentrestant, mentre ens hi arribem, amb els Mishima i aquest tema que es titula La Tarda Esclata.
Però de sobte el som, en fora una llum de tarda esclata com si fos un matí.
Fins demà! Fins demà!
No sé si m'entens, però tu ja m'entens.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El magistrat José María Fernández Seijo opina que la interlocutòria del TSJ sobre el castellà a les escoles sembla dictada per un tribunal d'un altre planeta. El jutge de Barcelona ha dit a la xarxa de comunicació local que el compliment pot quedar paralitzat fins al pronunciament definitiu del Tribunal Suprem i això pot passar d'aquí a uns anys. El motiu és que acatar aquesta interlocutòria pot causar un perjudici molt gran al sistema d'ensenyament català.
Cuando uno presenta un recurso lo hace porque piensa que tiene razón y por lo tanto que se lo van a dar. Ahí la cuestión es si hay mecanismos para que hasta que no se pronuncie el Supremo, que probablemente tardará varios años, si es posible no tener que ejecutar las consecuencias de la sentencia.
Cuando las resoluciones no son firmes y se considera que pueden causar un perjuicio muy grande, a través de medidas cautelares se podría paralizar la ejecución de la sentencia y de hecho ya se ha hecho en otras ocasiones. Després que la consellera d'Ensenyament Irene Rigau hagi dit que no faran cas de la resolució, el jutge Fernández Ceijó ha dit que la Generalitat no cometrà cap delicte de desobediència perquè no hi ha cap requeriment formal sinó
una interlocutòria. El Servei Català de Trànsit perseguirà els conductors que circulin en vehicles amb la ITV caducada o desfavorable. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el seu director, Joan Josep Isern, ha explicat com es farà. Els sistemes que ubicarem a les carreteres catalanes d'electors de matrícules que ens donaran una informació directa del 100% dels vehicles que estiguin circulant en condicions d'il·legalitat, sobretot pel que respecta al no disposar d'un ITV per qüestions de defectes greus.
Per tant, els Mossos seran el complement d'uns mecanismes tecnològics que em permetran, com són els detectors i els visualitzadors de matrícules, la captació de totes aquelles persones que circulin en vehicles que no tinguin les condicions adequades per poder circular.
Serà d'una banda una campanya informativa, però que també preveu sancions. Un cop detectat el possible infractor, s'enviarà al titular del cotxe una carta informativa on se l'avisa de la situació. En el cas de portar una ITV caducada, s'explicarà al ciutadà que si en els dies següents no supera la inspecció, se'l denunciarà per una infracció greu i això suposarà una multa de 200 euros.
En canvi, si el problema és que se circula amb una ITV desfavorable, el ciutadà tindrà dos mesos per arreglar els defectes del vehicle i passar a la inspecció. Si el ciutadà fa cas omís, però, s'enviarà la documentació del cotxe a la Prefectura Provincial de Trànsit, que proposarà la baixa del vehicle. A més, serà sancionat amb una multa de 500 euros.
Una persona ha resultat ferida greu aquest matí a l'incendi d'un pis a Viladecans, al Bas Llobregat. Segons han informat els bombers de la Generalitat, el foc s'ha produït al voltant d'un quart de nou del matí a la tercera planta d'un edifici de quatre pisos situat al carrer Grifer, al Pilos número 20 d'aquest municipi. La persona ferida ha patit cremades greus i ha estat evacuada pel sistema d'emergències mèdiques.
A l'Hospital de la Vall d'Hebron, a la ciutat de Barcelona, el SEM atesa més, quatre persones més, dues intoxicades lleus per inhalació de fum i que han estat evacuades a l'Hospital de Sant Boi i dues més ateses per una crisi d'ansietat. L'Ajuntament de Torruella de Montgril ha estat i exigirà avui a l'Estat que arregli urgentment el Passeig dels Griells, malmès pel temporal del mes de març. Ho farà a través d'una moció que s'aprovarà en plenari per unanimitat. L'alcalde d'aquest municipi, Jordi Cordon, ha explicat a la xarxa que el consistori no deixarà de pressionar...
fins a aconseguir els 200.000 euros que costa arreglar el passeig i que l'estat es nega a pagar. Fer una pressió a nivell de plenari, diguem-ho així, no només de l'equip de govern, sinó del plaer en pes, de notificar costes que estigui endavant no només aquesta petita actuació d'eugència, sinó tot el que queda al passeig. El govern central es nega a abonar el cos de les obres del passeig de l'Estatit, aduint manca de finançament.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui al Sant Andreu es pot proclamar campió de la Copa Federació davant de la seva afició el Narcís Sala. Els quadribarrats es reben a dos quarts de nou a la OIA del Llorc amb un 0-3 d'avantatge del partit d'anada. Encara en futbol, Barça, Madrid, Brússia, Dortmund i Bayern de Munic són els quatre semifinalistes de la Lliga de Campions. Davant serà el sorteig on coneixerem els emparellaments.
El conjunt blaurana va eliminar i el PSG, després d'empatar un gol al Camp Nou i gràcies al 2-2 de l'anada. El primer equip del Barça comença en aquests moments un entrenament suau per recuperar-se de l'esforç del partit d'aquest dimecres. En basca del Barça juga avui el segon partit del play-off de quarts de final de l'Eurolliga contra el Panathinaikos. Un enfrontament clau per a l'eliminatòria. La intenció dels blauraneses és viatjar a Grècia la pròxima setmana amb un avantatge de 2-0 a la sèrie de 5 partits. Xegui Pasqual recupera avui el jugador Àlex Abrinés.
A la Lliga Femenina, l'Esparuni Girona s'ha classificat per al play-off de semifinals i aquest dissabte les gironines jugaran el primer partit de semifinals a la pista del Perfumeries Avenida de Salamanca. I un darrer punt de Baterpolo aquest dimecres s'han jugat dos partits pendents de la Lliga de la Divisió d'Honor. El Mediterrani va guanyar el Mataró per 6 a 11, mentre que el Catalunya i el Sant Andreu van empatar 8. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Just vol enderrocar l'edifici del carrer de la Creu en Bataneu i el que acollia els tallers de música. El primer és el que fins ara acollia l'Escola de Català i l'Escola d'Adults.
Són dues actuacions que formen part del projecte urbanístic de les escoles. Amb la posada en marxa del nou equipament del barri Centre, hi ha altres edificis que han quedat inutilitzats perquè les entitats que hi treballaven s'han traslladat a les escoles. L'edifici que fins fa pocs dies acollia l'escola de català i la d'adults es tirarà a terra per poder fer un espai obert com un parc que donarà accés a la pista de l'antiga escola Montserrat i al pati del Roure de la Taneu. De la seva banda, ja s'han tapiat tots els accessos a l'edifici que acollia els tallers de música, situat al carrer Salvador Espriu.
Aquest equipament estirarà terra per poder ampliar l'aparcament que hi ha al costat. Segons el calendari previst, la idea és estirar terra aquests dos edificis abans de l'estiu. Més qüestions. Aquesta tarda es presentarà el Servei de Convalescència de Sant Just amb una taula rodona al Centre Social El Milenari. És un servei impulsat per l'Ajuntament i per l'Hospital Moisés Brogi
adreçat a persones que estiguin hospitalitzades al centre mèdic i que una vegada tinguin l'alta ningú les pugui ajudar a casa. Les persones beneficiàries disposaran de suport a casa durant un mes natural com a màxim. La regidora d'Acció Social i primer atinent d'alcalde Gina Pol moderarà l'acte, que comptarà també amb la presència de l'alcalde Josep Perpinyà, el gerent de l'Hospital Moïse Esbrogi, Albert Pons, i el responsable d'atenció domiciliària de la Diputació de Barcelona, José Antonio Domínguez. Tot plegat avui a partir de les 6 de la tarda.
I acabem recordant que aquest vespre s'inaugura al cim de Can Ginestar una exposició per descobrir les papallones de Collserola. L'ha preparat el Nucepa, ecologistes de Catalunya, per tal de difondre la biodiversitat de la serra de Collserola a través d'aquests insectes. Al conjunt dels països catalans hi ha prop de 200 espècies de papallones, de les quals a les serres se n'han trobat una seixantena pertanyents a sis famílies diferenciades. La mostra s'inaugura aquest vespre a dos quarts de vuit al cim de Can Ginestar i estarà obert al públic fins al 19 de maig.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies. Edició migdia a partir de la una i cinc. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
La mitjana segura, els carrers que t'han vivit, tot passi un mes en tu.
Fins demà!
Caus a terra i així et trenques. Caus a terra i així et trenques. Caus, caus a terra i així et trenques. Caus a terra, oblida l'orgull que et plagues.
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. 3 minuts i un quart de 12 del matí. Demà divendres es presenta Sant Just a llibrar la guerra aèria a Catalunya, 1936-1939, en un acte que es farà a la sala Les Golfes de Can Genestà,
i que organitzen el Centre d'Estudis Sant Justens i d'Esvern Accions. El presentaran els seus autors, que són David Tinyiguet, que el tenim aquí. Molt bon dia, David. Hola, molt bon dia. I també tenim l'altre cantor de telèfon, l'altre autor d'aquest llibre, que és David Gessalí. Molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar d'aquesta presentació que es farà demà, aquest llibre, aquesta guerra aèria a Catalunya, 1936-1939. A més a més, un llibre que són gairebé 600 pàgines, per tant, imagino que hi heu dedicat molt de temps, suposo.
Doncs sí, bàsicament podem dir que el llibre recull una, potser és una dotzena d'anys d'investigació, de recerca en els arxius, de treballar conjuntament colze a colze i de passar-ho bé, perquè de fet el que es tracta també és de passar una bona estona i de disfrutar amb el que un fa. Com s'ha acudit parlar d'aquesta part de la guerra, la guerra aèria? Bé, creiem que faltava a la historiografia o en els llibres sobre...
La Guerra Civil ens faltava explicar el fenomen de la guerra aèria des d'un punt de vista global, d'una manera conjunta, és a dir, explicar els bombardejos i els fenòmens dels episodis de la guerra aèria al camp de batalla, però també explicar conjuntament el tema dels bombardejos contra les poblacions civils i el setge aèri que va estar sotmès a Catalunya a la seva rereguarda, els atacs sobre Mallorca. Les dues coses van unides, una cosa amb l'altra.
I és indestriable parlar d'una cosa o de l'altra indistintament. I havíem de teixir-ho a partir de petites històries i de, sobretot, recuperant una mica la memòria d'herois i de gent anònima que va participar en aquest episodi, que va ser testimoni d'aquest episodi.
Per tant, està fet també a partir de documentació, d'entrevistes amb gent. Com l'heu fet? És a dir, de quina manera l'heu fet tot aquest llibre, aquestes 600 pàgines gairebé? Bé, hem procurat utilitzar totes les fonts susceptibles de ser treballades, és a dir, la memòria oral, les entrevistes amb gent, personatges, aviadors republicans, familiars... Hi ha un gran component de les més de 270 imatges que són fruit de col·leccions privades i també de consultant els arxius militars...
Hem tingut el privilegi de poder visitar els arxius d'Itàlia de l'aviació italiana i d'altres arxius militars espanyols i amb tot això, amb tot aquest compèndi, hem fet una selecció d'alguns dels episodis més destacats o més importants que consideràvem que havíem d'explicar en aquesta obra.
I us heu trobat coses que us han sorprès? És a dir, heu descobert coses que, tenint en compte que sou amants de tot plegat i que us ho heu passat bé, m'imagino que ja porteu molt de temps coneixent tot plegat, però no sé si David, que tenim a l'altre cantó del telèfon i l'altre David és més ràpid i no sé si vols intervenir en algun moment, si heu trobat alguna cosa que no us pensàveu que heu descobert, si us han sorprès coses?
Sí, suposo que em preguntes a mi. Sí, sí, exacte. Sí, sí que hem trobat coses, però és a dir, que el llibre, tal com diu el David, portem molts anys de col·laboració i d'amistat, el qual quasi és una garantia que el llibre és molt unitari. No hi ha un autor per un cantó i un per l'altre, som tots dos. Hi ha moltes coses consensuades entre els dos i evidentment que trobem, al llarg d'aquests anys, hem trobat coses que ens han sorprès.
altres coses que el que han fet ha sigut donar una lectura diferent d'un fenomen, o de determinat succès, de determinat bombardeig que sempre s'ha enfocat per un dels temes que destacava i nosaltres creiem que hem de fer l'accent, hem de posar l'accent en algun altre...
amb algun altre detall, no?, que ens fa una lectura diferent. I això és el que volem fer amb el llibre, no?, l'estat de la qüestió, avui en dia, com estan les coses, i, bueno, no sé, reformular, sobretot reformular i fer veure a la gent que això és un fònom en complet, no podem simplificar, i que cada una de les coses, ja sigui la indústria, sigui el bombardet, ja sigui la construcció dels camps d'aviació, etc., doncs s'ha de fer des de la reformulació de les coses. Tenim molta documentació, memòries, i, bueno, treballar-ho fons.
Puntualitzant una mica el que comenta el company, el David, sí que és cert que jo penso que tot historiador ha de reflexionar i no només de preguntar-se què va passar, sinó també per què va passar i donar resposta a moltes de les preguntes i molts dels interrogants que hi havia a l'entorn de la temàtica aquesta dels bombardejos, sobretot les causes, les conseqüències, les variables, etcètera. I sobretot una tercera part també era no només el per què va passar, sinó també intentar
explicar-ho d'una manera entenedora i que arribi a tothom d'una manera didàctica. Seria una contradicció que som membres del grup de recerca didàctica del patrimoni de la Universitat de Barcelona i no intentessin com a mínim fer això, ser entenedors. De fet, suposo que se n'ha parlat molt, de la llarra civil és un tema que a més a més també és relativament recent,
creieu que encara falta que la gent sàpiga més coses, que encara hi ha coses per descobrir o per potser trencar segons quins mites i que potser fins que no hi hagi aquesta generació ja nostra o la que vingui després ja pot tenir més distància més perspectiva històrica? Ens queda, aviam, partim de la partim de, o sigui, el punt de partida és que anem amb un desavantatge quan vam fer aquest llibre perquè hi ha un volum ingent de publicacions sobre la Guerra Civil i ja s'ha escrit moltes coses sobre els bombardejos, però
Per altra banda, falta encara molt per explicar, però moltes històries i molts altres esdeveniments que fins ara no s'havien explicat. Com comentava abans, no és només el què, sinó també el per què, el buscar les causes de les coses. Som dos historiadors bastant cabuts i bastant capgrossos. Qui demà estigui presencialment a la presentació veurà que el nostre volum craneal és bastant important i, bàsicament, el que ens preocupa és intentar buscar les causes i les conseqüències del per què i passar a segons quines coses.
Per tant, s'explica, com dèiem, en aquest llibre que es presenta demà aquí a Sant Just, a la sala de les golfes de Can Genasta. Han dit que són gairebé 600 pàgines. No sé si també hi ha imatges. Com està estructurat en aquest sentit? És a dir, a nivell de forma doblegat. David, què dius? Parla't una mica, no? Mira, el llibre, la manera que fem nosaltres és primer plantejar-se, quan vam fer el llibre, ens plantegem
És com fer un arbre, no? Ens plantegem quin és el tronc i quines són les rames que hem de fer. I el vam estructurar en diferents capítols, que podríem dir que són temàtics, no? Un pot ser, per exemple, el bombardeig, o l'ofensiva de bombardeig contra Catalunya, quan és ja la guerra total, el principi de la guerra, l'inici de la guerra, doncs, els personatges, com és una guerra, doncs, pràcticament de tipus artesanal...
També truquem tot el tema de la indústria de guerra en un altre capítol, aprofundint en els diferents tipus d'indústria de guerra que hi ha, l'estatal, la indústria de guerra de la Generalitat, les indústries col·lectivitzades o inclús les iniciatives particulars. La gent que, pel seu compte, dissenya una arma de guerra i la presenta amb tota la bona voluntat per contribuir a la victòria de la República. En fi, ho hem estructurat en diferents capítols de tema i en uns subcapítols que està fet amb la voluntat
de fer petites històries que qui vulgui pugui llegir individualment una d'aquestes històries. Suposo que el David que el teniu allí us ho podrà ampliar millor. Sí, efectivament. Bueno, coincideixo amb tot el que diu el David.
Bàsicament, com comentàvem de peu abans, la intenció és la d'explicar grans esdeveniments també a partir dels episodis personals i a partir de les històries personals. Per tant, que sigui un punt de vista com més ampli, no?, en aquest sentit. Sí. Anar del particular una mica cap al general i tenim present que si expliquem un bombardeig i expliquem que cauen tantes bombes i que hi ha tants morts i tants edificis enderrocats i tal... Clar, volem també explicar...
en primera persona, el testimoni d'aquella persona que va viure aquell esdeveniment. Si no, ens quedem amb una història una mica com molt objectiva, molt imparcial, com molt... Com ho diria? No sé, ara no trobo exactament la paraula, però... Busca la boca. Sí, ara busco, ja. Ho intento. Però podries ajudar, tu, també. Sí, sí, no.
Això us ho trobareu també demà a la presentació. Ens traficem, ens molestem, ens incordiem... És el mòdul superandi. Hem de treballar així perquè, si no, és la manera de crear criteri. Contradim, posem les teories sobre la taula, les discutim i funciona així.
Nosaltres sempre expliquem que... I us funciona bé, no? Vull dir que... Som coneguts arreu pels Davids i per el tema d'aquestes posades en escena que fem quan presentem llibres o quan fem conferències. Ja ens tenen una mica apamats els del Memorial Democràtic, etcètera. Ja saben més o menys com funcionem. Teníeu clar des del principi que volíeu parlar del tema de l'aviació o dic perquè porteu molts anys treballant, més de 10 anys,
en tot plegat, o va ser una cosa que arran de voler parlar de la guerra d'una manera o altra, amb tot això que dèieu, amb revisar una mica, reformular-ho en tot plegat, veu pensar que aquesta part no estava tan tractada? Bé, què dius, David? Sí, sí, digues tu, digues tu. No, home, ja m'espleieri jo demà, tu ara taca, digues, digues.
No, no, en el cas meu sempre em pregunten, ens pregunten això, no? El tema de l'aviació, si teniu algun familiar, si bé, doncs, que... o hagiu vist, doncs, que hi ha un buit, que evidentment es veu que hi ha un buit... No, no, vull dir, és un tema que l'aviació ens agrada, doncs, des de petits, i la història també, i clar, juntant una cosa amb l'altra, doncs, portem una trajectòria que podríem dir que és vital, portem tota la vida amb el tema, i tota la vida fent-se preguntes, i llegint altres autors...
I llegint autors estrangers i veient aquelles coses que mancaven o preguntant-nos on estarien determinats documents que ens contestessin les preguntes. Vull dir, des de sempre. El David et dirà el mateix. Sí, també tenim un cert vincle amb l'Associació d'Aviadors de la República. Som històries vinculats a l'Associació d'Aviadors de la República fa més d'una dècada.
Hi ha aquest vincle emocional, sentimental... Vull dir, amb prou feines podem mantenir una certa neutralitat en aquest aspecte. El llibre no és un llibre neutral i el llibre el que pretén ser també és una... En el seu origen havia de ser una crònica visual, és a dir, un llibre amb moltes imatges i poc text, però...
malauradament per l'editor, per el Rafael Català, que ha fet un esforç ingent, el llibre va anar degenerant amb un volum de text inconmensurable i que bàsicament el que intenta és ampliar tota aquesta informació i a través de les imatges explicar també aquestes petites històries i els grans esdeveniments importants de la guerrera. De fet, l'heu estat presentant per Catalunya fa pocs mesos que ha sortit
Com heu vist la rebuda en aquestes presentacions o gent que no hagi vingut a les presentacions però que l'hagi pogut llegir, com noteu aquesta resposta? Hem rebut una resposta bastant positiva per part dels mitjans, és a dir, se n'han fet ressò a la televisió catalana pública, a la notícia, ens han fet unes bones ressenyes al país i també al diari Ara, la Silvia Marimón ens va fer un article a pàgina sencera, vull dir, que referma una mica la versió que tenim de la guerra aèria
i que el que intentem és desmuntar alguns tòpics que estan establerts sobre el tema dels bombardejos, sobre el tema de la defensa passiva, els refugis, etc. I després també ens van fer, s'ha de tenir amics a tot arreu, el Jacinto Anton al diari El País també ens va fer un article bastant, un elogi bastant important, dient que era un dels primers referents o l'únic referent que hi havia fins a aquest moment d'estudi sobre el tema de l'aviació i la Guerra Civil a Catalunya.
Demà el presenteu aquí Sant Just. No sé si Sant Just apareix d'alguna manera o altra en aquest llibre. Doncs ara quedaré fatal. Quedarem fatal, perquè jo crec que alguna referència puntual sí que hi ha. O sigui, tenim constància que Sant Just hi va ser un centre important d'intendència de l'aviació republicana. Això ho han estudiat els historiadors aquí locals, amb els quals també estem en contacte. Això és com una xarxa, eh? Aquest llibre és un esforç col·lectiu de molta gent que ens ha ajudat, eh?
i també ens han ajudat, lògicament, els investigadors i els historiadors d'aquí, Jordi Migó, Juli Txoa, etcètera, i ells tenen documentat, per exemple, el bombardeig, nosaltres no en parlem, però sí que ells, per exemple, Juli Txoa ara publicarà a la miscel·lània l'article sobre el bombardeig de Sant Just, amb tots els exiuts i amb tot detall, és un article que no us podeu perdre perquè és espectacular, i bé, tenim constància d'aquest atac, d'aquest bombardeig, que va ser una mica com casual,
I després també hi ha la part de... Bé, en el llibre sí que parlem una mica del tema de Sant Just com el tema de Sant Pere Màrtir i el tema que va ser un dels centres d'intendència, amagatzems d'aliments i d'altres elements per a l'aviació republicana. Doncs tot plegat serà demà en aquest acte que deiem que es farà a les 7 de la tarda a la sala de les golfes de Can Genestat, la presentació del llibre La guerra aèria a Catalunya, 1936-1939, i seran tots dos autors amb qui hem pogut parlar avui, David Ineguet i David Gesalí. Moltes gràcies a tots dos.
Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Bon dia.
Sugarman, won't you hurry? Cause I'm tired of these scenes. For a blue coin, won't you bring back all those colors to my dreams? Silver magic ships you carry jump
Fins demà!
Sugarman, you're the answer That makes my questions disappear Sugarman, cause I'm weary Of those double games I hear Sugarman, Sugarman, Sugarman
Bona nit.
I'm tired of these scenes For a blue coin won't you bring back
Fins demà!
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
Parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes...
Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informativcomarcal.com Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze, és dijous, i aquesta hora fem tertúlia. Avui, en petit comitè, amb la Lina Santa Bàrbara i la Joan Algarra, molt bon dia a totes dues, què tal? Molt bon dia, molt bon dia a tothom. Per tant, saludem el Pere, no crec que ens senti perquè és una mica lluny. Potser la Montse sí. La Montse potser sí, per tant, enviem una salutació, una abraçada. Té com una espècie de grip. Exacte, doncs. Ara la primavera és normal.
I els suients han de saber que si hem començat tard la culpa és nostra, no de la Carmen, el dia que sigui d'ella també l'hi direm, sinó perquè estàvem aquí, mira, xerrant. Sí, de tertulia també. No, no, i és això, perquè a més a més abans d'entrar per això em deieu que no volíeu parlar, perquè tot estava molt malament. Sí, que potser la cosa positiva és que els pantans estan plens d'aigua. Això està bé. I tindrem l'estiu assegurat.
De fet, ara amb l'Andrea que mirem una mica portades de fa temps a la primera hora i hem vist que, clar, no me'n recordava que fa només 5 anys d'aquella sequera tan important que portàvem mesos i mesos sense pluja fins que el conseller va anar a la Moraneta. Sí, que va donar lloc a la dessalinitzadora, encara, clar, no serveix per res. Jo soc una fan de totes les coses relacionades amb l'aigua i la pluja i la terra, vull dir, com soc tauro, soc terràquia.
A jo em sembla que també, no? Els secretaris són també de terra? No tinc ni idea. Jo tampoc. Aquesta ho sé jo perquè mira. Perquè sé el teu. Sí, encara. Però vull dir que sí que sí. A més és molt interessant però m'agrada, m'agrada molt. I aleshores doncs una de les coses que sí que vaig mirant.
Ja penso que us vaig dir que feia, bueno, subgènere, sí, vull dir-ho que sigui d'allò, un calendari al començament de l'any, et penso que una vegada ho vam comentar. Sí, vas tenir raó amb tots els 12 mesos. Això m'ho va ensenyar la meva segreta i era...
I si algú vol fer-ho és molt fàcil. Perquè era de pagès, eh? Sí, és de pagès. De pagès local, no de pagès... Ah, general, no. No, de lloc, d'incitus. I aleshores, doncs, és els dies primers, els dotze primers dies de l'any, doncs, cada un s'apunti cada dia el temps que fa. El temps que fa. Si núvol, si plou, si fa fred, si bla. Clar, dotze correspon als dotze mesos de l'any.
i d'acord amb això, amb aquesta pronòstic... El meu pare ho feia també. I moltes vegades coincideix. Com a mínim un 60 o un 70%. Com sempre, com els homes del temps. Encara que tinguin mapes. Ells tenen...
mitjans tecnològics que nosaltres, és simplement gramàtica parda. Sí, bueno, però vull dir que també a vegades la pifien amb tots... Depèn de la interpretació que fan o, gràcies a Déu, n'hi ha forces més poderoses i així l'home es dona compte de... Sí, bueno, eolo. Sí, el dios eolo que bufa d'un cantó o d'un altre. Ah, això mateix.
No, no, doncs això està clar, vull dir que també està bé poder parlar de coses d'aquesta manera, no? Vull dir que és el que diuen altres vegades. I aquest matí quan sentia les notícies també pensava això, no? De dir, amb tot el tema de la llengua i a l'escola, que ui, fins i tot hi havia un punt que sentia els tertulians allò no discutint-se entre ells, sinó posant cadascú diferents arguments i pensava...
Sí, estem convençuts, vull dir que realment, per més arguments que donin, la gent que ho vol tirar enrere o la gent que ho vol tombar, els que ho estan tombant, els és igual i potser els convencen els arguments, però és que no ho fan en un sentit racional, segurament. Mira, jo suposo que l'única esperança que ens queda és passar aquesta legislatura com puguem i després, Dios dirà, perquè ens esperen coses una mica amargants, eh?
La legislatura espanyola, la central. Sí, queden ja dos anys i escaig. Suficients per acabar. Només fa un any, no? Sí, i n'hem fetes de grosses. Vull dir que ja hi ha símptomes d'esgotament, segons quins temes. Sí, sí. Més que res, clar, els avalen, diguéssim,
els vots, i tenen raó. Però jo sempre dic que una majoria absoluta és una dictadura encoberta. O sigui que, mira, hem d'esperar i aviam, aguantaré el tipus. La consellera nostra és del morrofort, per això. Jo crec que ella aguantarà. I en temes aquests suposo que ho té ben clar, no? Vull dir que no la fan dubtar. Però ella i com molta gent, no? Vull dir que és una cosa que potser des de fora és molt difícil d'entendre, no? Perquè...
En canvi, des de dintre és com molt evident que fins ara m'és una cosa que ha funcionat, que tampoc no. Però si és una llei del Parlament i del govern d'aquí, i a més aprovada amb el seu temps també pel que és constitucional. No, no, i aprovada, o sigui, és una llei que ha estat elevada, diríem així, lloada, lloada, llamo el català, en la comunitat europea, com un sistema d'aprendre un llenguatge i d'integrar molta gent. Clar.
El que passa és que no s'entén. Han fet el fet que fan les coses només al seu albedrío i en pesos per algú que té les idees molt especials. Aquí el que deien era que si uns pares amb una classe determinada volen que el seu fill
rebi l'ensenyant-se en castellà, per el que sigui, no solament amb ell, no solament se li té que ensenyar d'una manera privada, bueno, privada, és a dir, apartat, perquè aleshores és, doncs, treure'l d'allò, sinó que sé, tota la classe que ho faci en castellà. Un a favor d'un i contra 29. Doncs, aquest tont, jo, que Déu em perdoni, però aquest tontos no deixar que prenguin forces llengües, perquè l'altre també es fa. El que passa que...
que... no sé.
Dijo que tenían que españolitar a los niños catalanes. Claro, pues ya está. Sí, en canvi, Sánchez de Macho, aquest matí, als matins de TV3, que deia que no, que no, que la resolució no diu que s'ha d'imposar el castellà si un alumne alemany ho demana, que això és el que s'ha interpretat perquè interessa. Sí, jo ahir també vaig sentir a la televisió que un jutge va dir no, no, és que aquest paràgraf està mal interpretat.
Doncs com s'ha d'interpretar llavors? No, o sigui, i va donar en aquell moment, no sé repetir les seves paraules, perquè clar, com ells parlen de manera legulella, doncs esclauna i ja se li escapa. I els nostres neurones estan una mica flotant. Home! Per captar aquestes coses. Espera, cada una que es va per aquí. Això, vine, vine. Però realment diu, no, si és que això no té res a veure. Ara tothom se l'ha agafat com li ha convingut. Sí, sí.
Mira, això és com per exemple la interpretació, no té res a veure, però és igual, la interpretació del Corà.
doncs esclar si ell diu o la bíblia o la bíblia també però m'he de referir tots els sismes els fanatismes els sismes aquests doncs esclar aquí també n'hi ha aquesta cosa de dir si jo estic aquí i és un idioma que es pot parlar de les dues maneres pot ser el meu molt bé serà el teu o no serà el teu però la gràcia està és que tots els catalans
Som bilingües. I ideal fora que hi hagués un altre idioma estranger que també el uséssim. No, també el volen. Però ara ja, segons quins llocs, seria difícil, perquè a partir de segons quina edat ens costa molt més, no? Però si els comences de bon principi i són tres idiomes, els nanos ho aprenen perfectíssimament bé. Perquè ens hem de...
només subjectar només que aquestes persones que parlen d'aquesta manera anessin a l'hora del pati a les escoles veurien que majoritàriament es parla castellà vull dir que aleshores quina potenen és aquí la cosa que està mira és el mateix perdoneu és el mateix que això del referèndum o d'aquesta cosa d'aquesta crida perquè la gent s'expressi perquè tenen por
Si una vegada no fa gaire es va cridar i va sortir rana, de què tenen por? Solament el fet de dir que la gent s'expressi. Si estem en una democràcia, el poble és el que mana.
Llavors, que surt bé, que surt que sí, respectar la voluntat d'aquest poble. Que surt que no, continuem respectant la voluntat. I quina por, poble cap mena. Però és que no, ha de ser jo. Por encima de todo yo y solamente yo. I això no porta enlloc.
i a més és la interpretació aquesta que fan que això és un signe de reseparatisme i creen un mal humor i un malestar és enfrontar una part de la població amb una altra buscar problemes on no existeixen perquè jo et dic això que tu dius dels patis tens raó
En el temps que el meu marit i les meves cunyades, què? Elles han nascut aquí. El meu marit va venir molt xic, o sigui, petit. Escolta, ells parlen català i al pati tots els amics parlava en català. O sigui que a casa, amb la mare no, perquè li costava més d'aprendre idiomes i així, ella deia les seves coses a la seva manera. Però entre els germans parlaven en català. Ara...
l'ús social del català s'ha perdut perquè als patis es parla més en castellà que no pas en català. O sigui que no s'ha un d'espantar pas per res. Jo em va agradar, em sembla que vull dir més d'una vegada, però una vegada vam anar a Holanda
I nosaltres anàvem perduts perquè, esclar, l'holandès és un idioma molt difícil. I nosaltres, el nostre coneixement de l'anglès, que per això vam decidir prendre anglès, perquè per anar pel món es necessita. Doncs, una criatura que hi havia per allà, que no tenia més de cinc anys, li vam preguntar, i ens va portar a tot arreu, amb una fluïdessa d'anglès, que, escolta'm,
Perquè hi havia un senyor que venia amb nosaltres, que era d'una empresa de viatges d'aquí, de València, i ell sí que es dessolava molt bé. En aquest sentit segurament és bastant positiu el que està fent TV3 des de fa dos o tres mesos, no gaire. Les pel·lícules, la versió en original. Els Telenotícies, pensava jo, eh? Sí, sí.
els talls en anglès o en qualsevol triomàquia no els doblen mai llavors per exemple en anglès doncs moltes coses s'entenen sobretot si no és algú però sentia Cameron l'altre dia el primer ministre britànic i pensava mira doncs se l'entén gairebé tot et va molt bé que hi hagi un subtítol però que
Després hi ha altres llengües que potser tens curiositat de saber com sonen a països d'alès o àrabs i que té interès també sentir com sonen. O com és la veu de la persona que parla i diu alguna cosa. Ara has dit una cosa xulíssima. Jo va veure una temporada que sí que veia més tele que ara perquè gairebé no veig.
i m'agradava molt perquè va sortir com a novetat i m'agradava, era una cosa que suposo que ens atreia, que era allò d'aquell del pequeño Buda, bueno, aquell com se deia, el Kung Fu aquell, te'n recordes? Com se deia, el Carandini aquell, sí, era un actor. Escolta, i la veu del doblatge d'aquí era una veu profunda, bonica, una veu filosòfica,
d'una espiritualitat així. I un dia inviten el lector de veritat, sí, aquest, i aquest va parlar, mira, escolta. Ara, el Camerón, esclar, parla bé.
El Cameron parla bé, se l'entén més bé que l'altre que havia abans, el Blair. Aquest se l'entén molt més bé. I saps qui se li tenia? No, no, l'educació potser. I el que se'n tenia perfecte, però molt bé, molt bé, era el Ronald Reagan.
I clar, perquè havia sigut actor i segurament li havien fet fer d'allò, sí. I vocalitzava, vocalitzava bé, sí. Però n'hi ha algú que no tens ni jota, i vas escoltar el de... Vale, dit-vos, no? No, i l'altre dia la Thatcher, a la Thatcher, quan va... La Thatcher també parlava pausadament i parlava vocalitzant bé, eh? Sí, sí. Que els inglesos a vegades costa moltíssim d'entendre. Clar que hi havia darrere, com diu la Carme, a sota la traducció d'aquelles paraules que m'han dit. Que sempre ajuda, no? Perquè, clar.
Clar, llavors la sents i mires la traducció i dius, ho havia entès, no? Però ella, com parlava amb convicció i parlava a poc a poc, realment se l'entenia gairebé, jo la vaig entendre gairebé tot. El poble inglès no l'estimava molt, eh? I a part molt abundant del poble inglès, que jo vaig dir amb una inglesa, ara que la tenia aquí, li vaig dir, ei, ja t'has enterat que és amor?
I diu, pues ja li tocava. De tot amb això, van fer dues o tres legislatures, eh? I la va... El Cameron, si va sentir-lo, perdona, Joanita, diu, save our country.
i salvó el nostre país si ho vas a sentir a mi va fer molta gràcia això a mi em va fer por més que gràcia i no per nosaltres perquè és anti-europeïsta màxim però va fer por perquè realment té les idees una mica com ella són conservadors sí però els propis conservadors es van carregar a la Thatcher no, dintre del propi partit la van enderocar sí
Bé, què hi farem? No, no, exacte. No li va importar que el que fessin els miners fessin vaga de fam i es morissin, no li va importar res. Ella tenia aquella idea, per això li deien la dama de hierro. No, no, està clar, vull dir que a més a més ara que fa 20 anys ja que no estava al poder o més de 20, de fet era el 90 que va, doncs sembla que quedi molt lluny però està clar que... Ara hi ha un lletreros a vegades que diu, màgi, torna, eh?
Bueno, també diuen Franco, torna. Sí, bueno. Sí, sí, és veritat. Hi ha gent que, esclar... El que trobo malament és que li... Clar, que potser va assentar els supports, diguéssim, del que està passant ara, però que ara li donin la culpa.
de la crisi, ho trobo molt lluny, no? Aquí? Amb ella. Amb ella. L'altre dia parlava un comentarista econòmic que puede que de aquellos polvos hayan salido estos logos. Bueno, és igual. Jo la crisi aquesta li dono als d'allò. Aquest matí ha sigut una cosa també xula amb un dels comentaris que feien, molt d'hora,
que deien que tots aquests diners que estan guardats, representa, que jo sempre us dic això, on són els diners? Sí, no, els diners no s'han cremat. I diu que estan en aquests llocs paradisiacs, que no paguen res i tal. Paradisos fiscals, no? Sí, sí. Doncs diu, quan un país està com, per exemple, ara en aquests moments Espanya, o Grècia, o Itàlia, o Itàlia, no ho he dit tant,
Però diu, ara què passa? Diu, doncs ara aquests cèntims que estan allà guardats, ara sortiran i els negociants, els traders aquests, doncs aquests el que faran seran comprar les empreses per res.
Potser sí que tornaran a haver una mica de revifamenta amb tots els negocis, perquè aquesta gent traurà els seus diners d'allà i ara comprarà això per res. És com una subasta. Si acostumen a fer, com feia el protagonista de Pretty Woman, que compren les empreses per disgregar-les, això s'ha fet sempre. Llavors no té gràcia, perquè és una manera d'eliminar mà d'obra. Ells sí que fan el gran negoci, perquè després, el preu que volen,
venen l'empresa amb accions. Però escolta'm, això de cara al bé comú és terrible. És un principi del capitalisme brutal que estem patint. O sigui, que si no hagués aquest capitalisme de guanys d'avui per avui mateix... No per demà. No sembrar i recollir el producte, no, no. D'avui per demà.
Ara la Monge i el Dallon, sí. Ah, sí, han fet una plataforma. Sí, és veritat, ahir l'espre ho van presentar. Què passa que diuen que tampoc no... Ells ho es presentaran com a polítics. No, no, clar. Però Defensa, ara, abans m'ho estàs mirant, perquè no ho vaig veure, i ho van presentar a Singulars, i defensaven, ara tornaré a recuperar la pàgina, resumia una mica el que volien defensar amb aquesta nova plataforma,
que suposo que encara s'ha de definir una mica com serà, perquè en principi és un projecte de moment. Sí, però és una idea molt clara que tenen tots dos, eh? No, no, exacte. Falta lligar els punts i les comes. I que hi hagi algun líder, potser, algun més o comes, perquè si ells no volen ser-ho...
Ells serien ideals, eh? Els líders són ells d'aquesta plataforma. Exacte. Llavors això pot tenir una mica de... Clar, ella és beneta i, bueno, vull dir que és de les monges. Si ells no ho són, és més difícil que tingui més suport. I ell té un ideari claríssim i ho té clar. Quan parla tant d'economia com la manera de distribuir els cèntims per tothom, és que...
És de justícia, perdó, és de justícia i és de pau. Sí, no, no, o sigui, les idees, aquí les defensa molt el nostre company, el Jesús Castro, que jo sempre li dic, ets un utòpic, però esclar, una utopia, a força de repetir-se, a menys en un tant per cent, a la llarga es aconsegueix, no? De fet, això, si mires els punts que proposen, fins i tot pot recordar...
altres programes electorals d'altres partits el que passa que com que ells ho parlen de veritat exacte un cop ho llegeixes dius ah sí sí ja ho ha dit altra gent però exacte tenen una han treballat per això també tenen una personalitat que serien capaços extorpiació de la banca privada exacte
també la conversió ecològica de l'economia és la idea que potser sí que poden portar a terme ara seria qüestió de trobar un líder que realment ho portés perquè ara últimament de líders estem mancats a tots els països un líder que porti una Thatcher sigui en bé o sigui en mal o un Felipe González escolta, és molt difícil
perquè fins i tot semblava que l'Obama seria tal i qual, i també és una mica lait. Home, ho és més que els que tenim aquí, no?, segurament. Això també, però està clar. El que passa és que els Estats Units estan tan constrenyits per les càmeres... Per les càmeres. No, les càmeres et manen, si no treus una majoria molt important a les càmeres, llavors sí que com a president tens unes prerrogatives, però moltes lleis no es poden portar a terme.
El que passa és que el feudo dels republicans, com si diguéssim, era Texas, i ara ha començat a guanyar una mica els demòcrates. Bé, que no arreglarem res, Carme. Però mira, tenim aigua en els pentans. Senyors, consolin-se.
Ha vingut, sembla, la primavera. Encara que aquest cap de setmana es veu que tornarà a enredar-se una mica el temps. No, que ara és el que farà bo, eh? Avui deien que ha entrat
un front per allà per on entren sempre de l'Atlàntic, clar que quan arriben aquí és una mica esmicolat, però de totes maneres... Bueno, si ve per l'Atlàntic no fa fred, si ve per Sibèria sí que fa fred, o sigui que és igual. No, perquè entrevista tota la península i quan arriba aquí ja... Sí que és veritat, per això que ara en aquest temps també hi ha una altra... encara que passin tantes coses ve més de gust sortir al carrer, vull dir que clar, s'ha de seguir vivint igualment, vull dir que...
Ahir també sortia, perdó, sortia un investigador, penso que era la contraportada de la Vanguardia, penso que era ahir, sortia un investigador de cosa genètica que va venint aquí, era un tio molt ferm, i diu que la quantitat de científics que estan atrets per Barcelona.
Diu, en Estats Units, per exemple, parles inclús d'Espanya o del que sigui, no? En canvi, Barcelona la coneixen molta gent. Vull dir que és veritat, és així. El que passa és que, i això és mala notícia i valdria la pena no dir-ho, però resulta que els transplantaments d'òrgans han retallat d'una manera brutal...
les subvencions però d'una manera brutal i de més coses que les retallaran espera't ara el dia 29 perquè han dit que no fem prou retallades fills meus ja a captar per les cantonades el que passa és que mira
Mentre el cuerpo aguante, que deia el Cantinflas, mira, anirem tirant. Sí, sí, tota una cosa o altra... Ja vendran tiempos mejores en què cuides la reserva, que deien amb una xarçuela, no? Sí, sí. No, no. La reserva de las pensiones, tu. Aquí em creuem els dits. Home, està clar que és un moment complicat, el que passi que ve, tampoc no és això, no es pot estar sempre...
Pensant, però escolta'm, encara hi ha lloc on tallar que no sigui del benestar de la gent, eh? O sigui que hi ha molts cotxes oficials, hi ha molts consellers particulars, hi ha molt de tot. Si tu no en saps una cosa...
Noi, no t'hi presentis. Segurament també és aquesta distància que hi ha entre la classe política de primeres esferes, més enllà d'ajuntaments, que també hi ha diferència, però els ajuntaments són més a prop al poble. Per això que el Congrés, el Parlament, tot això que hi ha com... Suposo que en realitat és més el joc d'estratègia política, que també pot ser interessant, però que no hi ha aquesta visió tant de la realitat. De la gent. I possiblement hi ha més aquestes picabaralles que puguin haver internes o altres qüestions,
sense ser conscients que en realitat estan tractant del que li passa a la gent, no? I estan tractant i estan amb els nostres cèntims, eh? Que això és el més important. Perquè si els nostres cèntims que nosaltres aportem no són ben gastats, escolta'm, val la pena que s'ho pensin, eh? Sí, el que he sumat amb la política és com una fàbula, diria arte, penso que és aquella de los conejos,
que els conills, que si són galgos, si són podencos, i en aquestes discussions... Llegaron los perros, llegaron descuidados en mis dos conejos. I aquí és el que està passant. Si mires bé, perquè tu ho has fet així, perquè jo ho he fet allà, perquè no sé què, perquè no sé quant és... Home, estem en un moment, poseu-se la... No, no, no, no, el think tank, o tanking, vull dir que...
Posa't a pensar, fes coses que puguin anar bé per tots. I tots a una. I tots a una. I no cal posar-se medalles ningú. Vull dir, res, tot s'és en benefici. No, és que arriba un a desfer i posar altres lleis. Ensenyament, sobretot. Sembla que hi ha tantes lleis d'ensenyament com ministres han passat. I no tots es diu en castellà dels crius, perquè queden marejats. Els crius a vegades saben més que els mestres. I tant.
Vull dir que realment és aquestes... Mentre no s'arreglin fins i tot... Ficabaralles. Ficabaralles, suposo que també la resta ens passa a tots, no? Vull dir que en segons quins temes, sense voler t'oblides del problema que estàs discutint perquè acabes sent un joc d'orgull, no? Per el punt de vista de caduc. I a vegades també són aquelles fumarades que també treuen una mica de visió del veritable problema que estem passant. Jo crec que ja s'acaba l'hora, però
D'Itàlia, aquell que va treure bastanta majoria, que era com un... El còmic, sí. No s'ha tornat a parlar, oi? Fa dies que no diu res, oi? D'Itàlia en general no sentim res. Es diu les eleccions, es fa tot el rebombori, però després no se segueix tampoc el que passa. Potser el senyor Berlusconi està treballant... Diu que si ara votessin, treuria majoria, eh?
Les coses com siguin. Qui? Albert Rusconi. Sí. I el Cavalieri. El Cavalieri, el Cavalieri. Segurament, també, si tornessin a fer seleccions després de... O s'haguessin fet tres mesos després que entrés Rajoy al poder, també hauria estat diferent. Clar, clar. Això sempre passa. Normalment, el poder desgasta el partit. Corrom, corrom. Corrom per un costat i desgasta el partit que està al govern perquè costa molt.
de fer una política a gust de tothom. I sobretot amb una crisi que ha sigut tan fèrrea, tan fèrrea, tan dolenta. Que és, que és, que és. I que, desgraciadament, han dit a Europa que serà, que el 14 també serà dolent. Doncs escolta'm, vale, doncs mira. Però què serà bo, malgastat? Ja.
No, si no tindrem diners per malgastar l'Ina, no, filla? No, jo ara ja he enviat 100 euros a l'isla Caimán. Menys mal, jo no tinc més que 25, filla. Aquest és la tertúlia d'avui, gràcies a totes dues, l'Ina i Joana. I tornem dijous que ve. Gràcies a tu, Carto. Que vagi molt bé, bon dia. Que passis bon dia. Adéu. Adéu.
Connectem de seguida amb el butlletí, com dèiem, de la xarxa i després també sentirem el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornem a moltes més coses a la tercera hora del Just a la Fusta. No marxeu, fins ara.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, ha expulsat de la tribuna duradors el diputat d'Esquerra, Joan Tardà, per parlar en català. Tardà ha començat el seu discurs aquest matí recordant la sentència del TSJ sobre l'ús del castellà
a les aules catalanes. El president del Congrés l'ha cridat a l'ordre i li ha retirat l'ús de paraula a la tercera vegada. Entendemos que un solo diputado que exija en esta Cámara un cambio de lengua catalán obliga también a cambiar de idioma a la Cámara entera. Así que con la venia voy a hablar en catalán. Avui fa 20 años... Señor Tardá, yo le ruego que no provoque un conflicto innecesario cuando estamos en un tema tan importante.
Tot i que el reglament del Congrés ho permet tardar, no ha estat expulsat de l'hemicicle.
Des del Parlament de Catalunya, la presidenta del Partit Popular Català, Alicia Sánchez Camacho, ha reaccionat avui també a la decisió del TSJ d'ahir a la tarda. Sánchez Camacho diu que la Generalitat fa una interpretació interessada de la interlocutòria perquè assegura que el seu parer no demana que es canviï l'ús del català al castellà perquè ho demani un sol alumne. Parlament, Albert Garcia, bon dia.
Bon dia, Alicia Sánchez Camacho assegura que el govern malinterpreta la resolució sobre el català a l'escola perquè al seu entendre no hi ha cap imposició del castellà. La líder popular acusa el govern català d'insubmissió i ha assegurat que recorreran a mitjans judicials per fer complir les sentències.
El govern de Catalunya està fent permanent insumissió, no solament de les sentències, sinó del propi model que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Hauria d'establir un model de bilingüisme, que és el que li diu en aquesta interlocutòria, que quan ja ho demana un pare s'ha d'establir aquest model de bilingüisme i adaptar a tota la classe. No diu en cap moment que s'imposi obligatoriament una sola llengua. No ho diu. Per tant, és radicalment fals la interpretació que s'està fent per part de la Conselleria.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha negat que el govern estigui fent una crida a la insubmissió i ha desecat el suport unànime de la societat catalana a l'actual model lingüístic. La compra-venda de pisos i cases al febrer ha pujat un 17% al conjunt d'Espanya. Així ho ha assegurat les dades que aquest matí ha fet públiques l'Institut Nacional d'Estadística. Aquesta estadística, però, s'ha fet a partir de les dades...
dels registradors de la propietat i fan referència a les operacions que es van tancar dos mesos abans, és a dir, abans de finals d'any. L'estadística, per tant, recull l'augment d'operacions provocat per la finalització de les ajudes del govern a la compra d'habitatges. Recordem que des del mes de gener ja no es pot deduir de la renda la compra d'un pis i que s'ha augmentat l'IVA que grava la venda d'immobles nous del 4 al 10%.
Avui és el dia mundial del Parkinson i té com a lema trencar els mites, donar a conèixer la malaltia i demanar a la societat que no rebutgi els afectats. S'ha explicat en un acte a Barcelona. Un de cada cinc malalts és menor de 40 anys. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. La jornada d'avui vol trencar diferents mites al voltant d'una malaltia que, per exemple, no és mortal o bé que diuen que només afecta la gent gran quan no és veritat. La presidenta de l'Associació Catalana de Parkinson, Roser Roger,
Ha explicat a la xarxa de comunicació local que de les 10.000 persones diagnosticades a Catalunya, 2.000 són menors de 40 anys. La gent que pensa que el Parkinson és una malaltia únicament de gent gran. Nosaltres fem saber a la gent que això no és així, ja que aquí a Catalunya hi ha de 18 a 20.000 persones afectades i un 20% d'aquestes persones afectades encara no tenen els 40 anys.
O sigui, que estan en plenitud de la vida, estan treballant, tenen fills petits i de repente es troben diagnosticats d'una malaltia bastant complicada, no? Des de l'associació es demana a la societat que no es mantinguin les persones que pateixen Parkinson, sobretot quan tenen els moviments involuntaris. S'apareixen en una segona o tercera fase del Parkinson, lluit dels efectes de la medicació. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Roger Castillo. Avui al Sant Andreu es pot proclamar campió de la Copa Federació davant la seva afició al Narcís Sala. Els quadribarrats reben a dos quarts de nou a la Oia de Llorca amb un 0-3 d'avantatge del partit d'anada. També en futbol, Barça, Madrid, Borussia Dortmund i Bayern de Munic són els quatre semifinalistes de la Lliga de Campions. Demà es farà el sorteig on coneixerem els emparellaments. El conjunt blona va eliminar ahir el PSG després d'empatar a un gol al Camp Nou i gràcies al 2-2 de l'anada.
Han bascat el Barça a jugar avui el segon partit del play-off de quarts de final de l'Eurolliga contra el Panathinaikos, un enfrontament clau per a l'eliminatòria. La intenció dels progranes és viatjar a Grècia la propera setmana amb un avantatge de 2 a 0 a la sèrie de 5 partits. Xai Pasqual podrà comptar amb Àlex Abrinés, que s'ha recuperat de la seva gastroenteritis. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. L'Ajuntament de Sant Jus vol enderrocar l'edifici del carrer de la Creu amb bataneu i el que acollia els tallers de música. El primer és el que fins ara acollia l'escola de català i l'escola d'adults. Són dues actuacions que formen part del projecte urbanístic de les escoles. Amb la posada en marxa d'aquest nou equipament i altres edificis que han quedat utilitzats i inutilitzats,
perquè les entitats que hi treballaven s'han traslladat a les escoles. L'edifici, que fins fa pocs dies acollia l'escola de català i la d'adults, es tirarà a terra per poder fer un espai obert, com un parc, que donaria accés a la pista de l'antiga escola Montserrat i al pati del Roure de la Taneu. Aquests dies s'estan tapiant els accessos a l'edifici per enderrocar-los de cara a l'estiu. De la seva banda, ja s'han tapiat els accessos a l'edifici que acollia els tallers de música situats al carrer Salvador Espriu. Aquest equipament s'enderrocarà per poder ampliar l'aparcament que hi ha al costat.
Per aquestes actuacions es compta amb un pressupost d'entre 35.000 i 50.000 euros. Per les obres que vindran després, és a dir, fer el parc del carrer Creu i ampliar l'aparcament de Salvador Espriu, es calcula que caldrien uns 100.000 euros. Més qüestions. El celler de Can Mat organitza un tas de vins dissabte i un tas literari de medivendres. Aquest mes d'abril el celler ha programat diverses activitats en diferents espais.
Divendres demà tornaran els tasts de vins literaris i els vins acompanyaran la poesia de Rosmari Torrents, poeta i rap soda, i la música d'Estel Villaronga, violinista i intèrpret. Rosmari Torrents presentarà el seu recent poemari, Cuando el arco está tensado. L'activitat es farà a la sala Piquet de la Taneu a les 7 de la tarda. I a més, el celler de Can Mata no s'atura i dimecres que ve oferirà una nova sessió de degustació de caves al casal de joves, que costarà 8 euros.
I acabem recordant que el Sant Justenc Joan González, director del Festival Docs Barcelona, ha guanyat el premi EDN 2013, atorgat per l'Associació Europea i European Documentary Network per la seva trajectòria de suport a la cultura documental al sud d'Europa. És el primer cop que aquesta distinció s'atorga a un professional de l'Estat. Actualment dirigeix Docs Barcelona i la productora Paral·lel 40 i el Sant Just ha estat membre del Cine Club Recerca, fundador de la Vall de Verge i de la televisió local La Sant Justenca Televisiva.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia i us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
But it's so dangerous But they're determined
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo.
Dijous de 7 i mitja a 8. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
1, 2...
I aquesta hora parlem d'una notícia molt especial, una bona notícia, de fet que és que aquesta setmana una veïna de Sant Just, Antonia Rofes Llaurador, ha fet 100 anys. En concret va ser dimarts, 9 d'abril, que va celebrar el seu aniversari des del Just a la Fusta. Avui podem parlar amb ella per felicitar-la. Molt bon dia, Antonia, i per molts anys. Molt bon dia. Com va anar aquest aniversari? Era preciós. No podia ser més ja. No m'ho esperava tant, eh? Molt bé.
Va ser emocionant. Ahir em vaig marellar i tot, de tanta cuirga, de tanta emoció, de tant d'esforç, de tants regals, de tanta amistat, de tan bona gent, que tinc molts amics i, gràcies a Déu, molt bé, molt. No es pot desitjar res més. Clar, va fer una festa especial aquí al Mil·lenari, no? I suposo que, és que, clar, cent anys... Un dinar preciós i, vull dir, un dinar, un companyerisme...
tot me va agradar molt i no em pensava que m'afectés tant perquè jo no volia celebrar vaig celebrar els 99 perquè això de celebrar el 100 no sé si hi arribaria no m'agrada celebrar els 100 anys si m'hagués agradat ja no es podia fer res més a més vull dir que 100 anys i pel que sento amb bona salut això m'ho passo jo perquè quan me queixo me diuen no et queixis
No em puc quejar. La salut de mitges. Clar, suposo que sempre hi ha alguna cosa o altra, també, no? I tant, i tant. És que fora molt raro que estigués tan xula i tan bé, eh? Jo la sento molt bé, eh, per això. Bueno, sí, sí. Diuen que tinc la veu, inclús, que no se m'ha fet vella, perquè es veu que hi ha persones que canvien molt la veu. A mi tothom me coneix per la veu.
No ho sé, no m'ha canviat per fer anys. Sí, sí, és una sort. Quin és el secret per viure 100 anys? El secret? Jo he fet molta voluntat amb el menjar, eh? Això sí. O sigui, mai s'ha passat més del compte. Molt variat, molt... no massa. Només he fet pecats amb el xocolata. El xocolata em té... morta. Doncs ja veiem que es pot fer, no, llavors? M'agrada amb deliris.
Però, bueno, també has de tindre coneixement. Clar, clar. A més, sempre un extra, sempre... Ahir unes amigues em van portar, com o no, que em coneixen, una bona capsa de... de... de xocolata, de bombons. Home! Així que arribo a casa i me'n vaig menjar quatre. I dic, prou, demà cap avall, perquè si no m'ajuden, me'n faran mal. Clar, clar, clar. Més fàcil, llavors, no? Menjar-se'ls en companyia, que sempre, doncs... Molt, molt bé. Va estar molt bé. Bé...
Carme, que ho vas veure. Com? Que ho vas veure. Jo ho he vist a través de fotos, eh? Ah, ja. Vull dir que he vist algunes fotos que també he vist que va venir l'alcalde, la gent del mil·lenari... No va poder vindre ràpid, però va vindre després i molt bé, molt. No, jo no podia esperar tant. No podia esperar més ni tant. Clar, clar. Ara, tinc uns amics que valen un potosi, eh? Per què? Perquè sí, perquè veig que m'estimen molt
I em fan uns recals que no me'ls mereixo. I, bueno, perquè el detall que em van fer del vestit... Vaig anar a comprar-me un vestit que ja era més car del que jo podia. Però va ser al meu gust i tal. Llavors, va i em deixo el taxi del vestit. O sigui, el vaig perdre. I després me trobo que ells me'n compren un d'igual. Doncs és tot un detall. És un detall que és per agrair, eh?
És molt bonic, i tant. I caret, perquè me vaig gastar tots els diners que tenia. Home, que són 100 anys, no? Ja està bé, també, poder-ho aprofitar. No, no, no puc desitjar res més, estic molt contenta, i sempre, bueno, jo fa molts anys, bueno, fa uns 8 anys o 7 que estic aquí, però de seguida he fet amistats, i molt bones, i molt bones persones, i estic molt contenta de s'anjos, molt.
Estem parlant, de fet, amb l'Antònia Roffes, que no sé si... Ara diu que fa set anys que viu aquí al mil·lenari, però no sé si abans ja vivia a Sant Just, també. Ah, escolta, jo, abans que neixeu tots els que avui ja sou una mica grandets, abans, durant la Guerra Civil, jo hi venia a buscar la llet a Sant Just, és de Sarrià. Ah, sí? Sí. O sigui, que ja ve de molt lluny, per tant, tota aquesta relació. Qui m'ho havia de dir? Que havia d'anar a Sant Just, on ja no trobàvem res, ni a Barcelona, ni a Sarrià, ni en cap lloc.
El meu pare, que li faltava, que estava malalt, venia a Sant Just fins que es va acabar també, inclús a Sant Just. Clar, clar. I tot se va arribar a acabar els últims mesos. De vegades té això, no, la vida, aquestes coses, aquestes relacions que no se sap per què, que acabem tornant a llocs que no ens imaginàvem. No, són unes coses rares que passen a la vida. Mhm.
I suposo que, no sé si fa molt de temps, però vull dir que, clar, Sant Jús t'ha canviat moltíssim des de les hores i des del temps que pot haver conegut. Això, el temps que té, això t'entenc. Que ha canviat molt, no, Sant Jús, per tant, des de... Ah, bueno, és que jo només entrava a les primeres cases de Sant Jús, que ja ni me'n recordo quines devien ser, perquè tot ha canviat, me'n diuen, i jo ja no entrava, diguéssim, a Sant Jús. Hi havia una vetxeria petitona, que jo vaig ser que baixava un esgraó, que recordo,
I a l'entrar al poble, de llavors, hi havia una... A mà esquerra hi havia una tenda, una lotxeria, allò que mesuraven amb aquells pots, la llet i així, i anava amb una lletera d'aquestes de metàl·liques o d'alumini, em sembla. Sí. I res més, perquè en Sant Just, de fet, no hi entrava cap dins. Clar. I també tothom me diu, no sé on devia ser, perquè, clar, canviat tant, també Sant Just... Clar, clar, clar, que és difícil...
Home, som molts anys. Suposo que també de tot aquest temps, de tota la seva vida, suposo que hi deu haver alguns moments que recorden més especials que altres. Sabria destacar algun així d'important? Bé, per desgràcia, el que més m'ha frapat és la mort del meu germà, que era sacerdot, i el van matar que això no ho he pogut pair en tota la vida. És el més gros disgust que he passat. També he tingut moltes alegries perquè em vaig casar amb una persona que m'ha tractat molt bé
Vam viure 30 anys i ell se va morir. Vaig tindre dues filles d'alegries, n'hi vaig tindre moltes durant el meu matrimoni. Va ser 30 anys d'una felicitat enorme. I dues filles encantadores. I mira, molt bé. I els meus pares, quan recordo també de petita, jo he tingut una vida bastant feliç. Els meus pares eren d'una classe mitja baixa, diguéssim,
I molt bé. Molt bé la família, érem tots molt amics, no hi havia rancúnies, la família, recordo, amb els oncles i els cosins i tots molt bé. Molt bé. També la meva vida no em puc queixar. He patit moltes malalties, moltes malalties greus, però de tot me n'he sortit. No sé com ha sigut. Per tant, és un bon exemple també de superació, doncs. Oh, sí, sí.
No sé si actualment segueix les notícies, li interessa el que passa arreu del món o com ho vol tot plegar. Ara m'interessa però em fa molta pena com està el món. I moltes vegades veuria la tele i quan veig massa desgràcies no les puc assistir, ho apago a la tele. Ho apago perquè ara ja no puc amb tantes penes. És que el món està molt desgraciat. Hi ha moltes penes, però...
quan ves gent que desfà amb totes aquestes coses. Que abans era igual, però no ho sabies tant. Això també pot ser. Fa patir molt, eh? Clar, clar. Déu-n'hi-do. Doncs hem parlat avui amb l'Antònia Rofes, que ha fet 100 anys, que dimarts va fer 100 anys. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. Ja, ara no faltava més. I per molts anys, perquè ens ha agradat molt poder felicitar-la per telèfon des d'aquí del Just Telefusta. Moltíssimes gràcies. Li enviem una abraçada ben forta. I una abraçada igualment.
Adeu, molt bon dia. Bon dia.
You'll feel better My only one Take off that sweater Cause it's warm outside Hours are like little rocks Stuck in your shoes
Fins demà!
Fins demà!
That's no sin Cause that's no sin You'll feel better My only one Take off that sweater Cause it's gone outside
Gràcies.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
Tendències, entrevistes, tallers...
Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes...
Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta, el magazín del matí.
Això és espectacle! És espectacle!
Sintonia que ens indica que és moment de parlar de teatre amb la Maica Dueñas com cada dijous a aquesta hora. Falta un minut per arribar, pocs segons de fet, per arribar a dos quarts d'una del migdia. Bon dia, Maica. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé, i tu? Bé, a punt per sentir quines són les novetats de la cartellera. Doncs mira, començarem per una notícia que jo em pensava que seria més que...
més greu del que és, perquè resulta que l'altre dia ens van convocar una roda de premsa al jove Teatre Regina, que ja saps que és un teatre especialitzat en teatre infantil, una convocatòria una mica tètrica, que jo pensava que tancarien. I resulta que no, ahir es va fer la roda de premsa i no es tanca, estan a les últimes, estaven pensant per tancar,
però al final han optat per una altra manera de combatre la crisi. No sé com anirà. Maria Agustina Soli, que és la que portava des de fa molts anys al Jove Teatre d'Axina, ha donat el relleu a la seva filla, que porta tota la vida, Mariona Campos porta tota la vida sent actriu, sempre està en els espectacles de la trepa,
que és la companyia del Jove Teatre Regina, sempre està ella, doncs ara Mariona es convertirà en l'alma mater del Teatre Regina, encara que suposo que sa mare estarà, evidentment, allà darrere per orientar-la o per protegir-la, no?
El que han pensat, a veure si així surten de la crisi, és a la nit, ja saps que el teatre infantil sempre funciona de matí, no? I els dissabtes i els diumenges, doncs de matí i tarda, però mai de nit. Doncs obriran a la nit i faran obres per gent adulta. Més que per gent adulta, ells...
han dit que per gent jove. Però després de veure les obres que es faran, jo penso que són per gent adulta. Per tothom, no ho suposo? Sí. Una mica per tots els públics, potser. La veritat és que sí. Començaran per Oburrei, una obra prou coneguda. Després faran una obra del Nil Labut, La forma de les coses, que és una obra magnífica. A mi el Nil Labut m'agrada moltíssim. I aquí també hem vist moltes coses del Nil Labut.
Després faran La ràbia que em fas, després faran Vent, de Martin Sherman, que també és una obra molt, molt bona, que és un drama homosexual. I quan es va estrenar aquesta obra, el 1982,
va ser molt trencadora. Ara suposo que no, perquè ja el tema de l'homosexualitat ja està... És una mica diferent, segurament. Sí, és una mica diferent, però el 82 va trencar. Sí, sí, va estar amb 30 anys, eh? Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do.
i després també faran una història de mort difusa bé, faran uns quants espectacles i el curiós és que la gent podrà votar quin espectacle li ha agradat més això és difícil
perquè m'ha recordat el grec que jo vaig molt al teatre i no veig tot el que es fa però bueno podrà votar quin espectacle li ha agradat més i llavors l'espectacle que surti guanyador per dir-ho d'alguna manera el programaran a la propera temporada
Espero que vagi molt bé perquè seria una llàstima i una gran llàstima que es perdés aquest teatre, Regina, que porta més de 50 anys. Jo també el tinc molt al cap i no vaig tant al teatre com tu, però és un d'aquests que és un dels clàssics, d'alguna manera.
Bé, l'Agustina va dir que falten diners però que el que no falten són idees i que intentaran que la cosa vagi endavant. Una notícia, diguem-ne, que esperançadora, no? Exacte. I parlant del Teatre Regina, justament ara estan fent rateta. I si escombras l'escaleta?
No és ben bé el conte de la rateta presumida, perquè allò era la rateta que escombrava l'escaleta, i aquesta és, i si escombras l'escaleta? És com una mena dels dos contes ficats en el mateix. Jo la vaig veure aquesta, no sé si va fer un parell de temporades, que la vaig veure, i és molt divertida.
perquè surten tots els platolins i canten i ballen. És una obra... Bé, està recomanada a partir de 3 anys i jo penso que... Una bona opció, no?, per anar-hi amb nens petits. Sí, els crius penso que s'ho passaran molt bé. Una de les coses que va dir l'Agustina ahir, la directora fins ara del Jove Teatre Regina, diu, si els nens no tenen diners per pagar-se el menjador del col·legi, com pagaran el teatre? Llavors, bé...
És una pregunta trista, però que és la veritat. Bé, en aquestes obres que es posaran en cartell per adults, el preu serà sempre el mateix, 12 euros, un preu assequible. Sí, sí. I veurem a veure com funciona. Bé, rateta i sis combres l'escaleta és el que podrem veure al Teatre Regina per als més petits de la casa. Molt bé. Continuem? Vinga. Doncs a mi m'agradaria recomanar...
Perquè l'obra és molt bona i la veritat és que vaig anar a veure-la i em va agradar moltíssim. Jo havia vist l'altra versió i aquesta és fantàstica. Estic parlant de T'estimo, ets perfecta, però ja et canviaré.
Aquesta obra l'estan fent al Poliorama Me n'han parlat bé, eh? Jo vaig veure la primera vegada que es va estrenar aquesta obra aquí a Barcelona Fa uns 13 anys, més o menys També justament al Poliorama
Em va agradar moltíssim i ara doncs vaig anar la setmana passada a veure-la i em va encantar. Val la pena, no? La recomano de totes, totes. És una obra de Joedi Pietro que té unes cançons magnífiques, té unes històries, uns sketchs fantàstics i va parlar d'això, parla de la mort que arriba, de la mort que se'n va...
de contigo ni sentir tenen més males remedios bé, de tots aquests problemes que tenen els sexos humans quan ens relacionem amb una altra persona en esperança d'arribar
A ser parella, no? També parla de les parelles que tenen nens, que evidentment deixen una mica de ser parelles per ser pares, que això és molt trist, però és així, has de dedicar-te en cos i animal nen i la parella trontolla, però tot en clave d'humor, vull dir, no és un drama, és una comèdia musical magnífica.
Els actors són el Frank Haddet, la Mercè Martínez, la Montse Rius i el Jordi Vidal. Són quatre actors magnífics amb quatre veus fantàstiques. Fantàstiques, unes veus magnífiques. I les recomano...
no només perquè és bona, sinó perquè després vaig anar a fer una cervesa amb els actors i tal, i em van comentar que el dia 28 d'abril s'acaba irremediablement, perquè dos dels quatre... Ah, i a més, perdona, n'hi ha dos músics en directe, un pianista i un...
i un violí. O sigui que són sis persones a l'escenari i ho fan superbé. Doncs això que em van comentar que hi ha dues persones dins del repartiment que tenen ja coses pactades des d'abans i que per tant no poden continuar amb el t'estimo, ets perfecta, però ja et canviaré. O sigui que si teniu ocasió, aneu abans que s'acabi perquè val la pena de veure-la.
Bé, ara parlem dels estrenes, diguem-ne. Perfecte, doncs som-hi. S'ha estrenat al Teatre del Raval, una obra que en realitat va ser la guanyadora del Premi del Públic a la 17a Mostra de Teatre de Barcelona.
És una obra que el Just Teatre ja l'ha fet, que a més a més, quan la va fer va venir l'autor, l'Octavie Gea, i va dir que estava encantadíssim amb l'obra i la proposta que havien posat damunt d'un escenari. I ara l'està fent una companyia nova, que s'ha presentat a la 17a mostra de teatre i que ja he dit que ha guanyat el Premi Popular,
I l'obra va... Sembla una història romàntica, d'amor romàntic. Comença, eh?, semblant això.
Però realment no és això. Són dos éssers humans que es troben per casualitat, són veïns i comença una relació que ella vol que sigui una mica més del que és i ell no. Ella és una perruquera que té molt mala sort amb les seves relacions sentimentals
I ell és un actor, un actor de teatre, de teatre, de cinema, de televisió, del que li proposin, que és bisexual.
i que també últimament ha tingut bastants problemes en les seves relacions sentimentals. Són dues persones que necessiten recolzar-se en algun altre, i aquí comença aquesta història. A mi l'obra en si m'encanta, m'agrada moltíssim, però moltíssim.
no faria res de tornar-la a dirigir. En aquest cas, els actors són el Marc Oms i la Míriam Tortosa, que són persones que s'han vist moltes vegades a TV3, i la direcció és de la Mònica Aibar, que és una noia que ha sortit fa relativament poc de l'Institut del Teatre.
Molt bé. La història aquesta davant de l'Empire, quan la vaig veure, em va sorprendre perquè li han donat una mena de gir diferent del que realment l'obra en si tenia. Però la veritat és que funciona molt bé. I és més, penso que, tal com l'estan fent ells, seria com més dedicada al públic...
jove, per dir-ho d'alguna manera. És una manera d'acostar-s'hi, segurament. Sí, perquè fa més més ús de l'humor, dels gags, saps? La història és la mateixa, evidentment, però és un muntatge diferent. Bé, després de l'Empire, que recordem que l'han estrenat al Teatre del Raval, ahir es va esplenar, no vaig poder anar finalment al Teatre
a l'estrena, encara que tenia invitacions i havia dit que sí que aniria, ahir es va estrenar l'obra Els Forestecs, al Teatre Lliure de Montjuïc, que està dirigida per el Lluís Pasqual.
L'obra és de Carlo Goldoni. Es parla una mica dels homes que són tan esquerps i que són tan pocs oberts a les novetats, no? Sí. I la veritat és que... És interessant. Sí, l'obra en si, el que deixa molt clar Goldoni en aquesta obra...
és que el moviment ho porten les dones, vull dir, l'anar cap endavant en la història ho porten les dones, perquè ells són tots retrogrados.
La direcció és del Lluís Pasqual i el repartiment és absolutament de luxe. L'Andreu Benito, el Jordi Bosch, el Xico Massó, el Boris Ruiz, la Laura Obert i el Pont López, que són els dos joves. Ell no sé qui és ara de primeres.
Ha fet moltes coses al teatre i també a la tele. Després hi ha la Laura Conejero, la Rosa Renom i la Rosa Vila. O sigui, un gran repartiment. Aquesta obra es va estrenar el 1760...
I Goldoni, d'alguna manera, retrata una mica la vida bogessa de final del segle XVIII. Però la veritat és que la podem traslladar al món d'avui perquè els homes continuen sent una mica frestecs. Una mica. Els costa molt d'anar cap endavant i d'obrir-se al món. Clar.
Bé, això, el Teatre Lliure de Montlluí, que es va estrenar ahir, i teniu dies per anar a veure-la, però no deixeu per a última hora, perquè a vegades... Sí, perquè mira, te'n recordes que fa un parell de setmanes vam parlar de l'onada, el Lliure de Gràcia? Sí, ja s'ha acabat. No, però estan totes les entrades insegurides. Van prorrogar...
i a partir de la pròrroga doncs ja no n'hi ha entrades o sigui, van dir que prorrogaven i totes les entrades estan accelerides o sigui que si d'algunes de les coses que nosaltres parlem teniu intenció d'anar-hi doncs és important no oblidar-se bé, després també volíem parlar d'una estrena una estrena relatiu per dir-ho d'una manera perquè es va fer la temporada passada a la sala B que va tenir molt d'èxit
I ara el podem veure a la Villa Roel. No sé si tu te'n recordaràs de l'obra. És el Principi d'Arquímedes.
Em sona el títol, però no l'obico. Bé, el Principi d'Arquímedes va ser el gran descobriment del grec de l'any passat, del 2012. Va tenir el Premi Bord de Teatre i la veritat és que és una obra que a mi em va agradar moltíssim. Aquesta vegada no l'he vist encara, però és el mateix repartiment i el mateix muntatge i tot igual. El text és del Josep Maria Miró i Coromina i la direcció també.
I parla d'un tema escabrós i difícil. Resulta que el Prota és un professor de natació que té nens petits al seu càrrec i que els està ensenyant, evidentment, a nedar. I el primer dia que han de deixar de nedar amb la bombolla...
doncs n'hi ha un que es posa a plorar perquè té moltíssima por, es posa a plorar i es posa que no vol, que no vol, que no vol. I el noi, el professor, de la manera més normal i més corrent, més natural, li dona un petó i una abraçada per donar-li ànims, per donar-li força perquè es gent hi ha a la piscina sense bombolla. Això, mirat per uns ulls que no són...
ni molt menys innocents, comencen a dir què passa aquí. I a partir d'aquí comença l'obra. És el punt de partida. És el punt de partida, clar, perquè de seguida la direcció del centre el crida i li obliga a dir si sí o si no. Els pares dels nens fan cartes de protesta contra el centre, o sigui...
Bé, es munta una increïble per una cosa tan normal i tan corrent com és abraçar un nen petit o donar-li un petó, no? Està bé, pot ser interessant, no?, per explorar aquests límits i no donar-nos de tot plegat. La veritat és que demostra que la nostra societat s'està tornant una societat temorenca, no? La por.
de molta por, de molta por a tot. La desconfiança, segurament, i tot plegat. Jo crec que està demostrant que la nostra societat és així, que cada vegada n'hi ha més por, cada vegada l'Estat ens està protegint de més coses, coses absurdes, a vegades, i una mica parla d'això. A mi m'agrada molt, ja dic, i per tant, si tenim ocasió... La recomanem, i tant. I a més, la fan a la Villarroel...
que com que ja saps que ara la Villarroel treballa molt a dues bandes, últimament, doncs estareu, el públic està molt, molt a prop del que està passant a l'escenari. Això també és molt bo, sí. Molt bé. I després, doncs, tenim una estrena que a mi m'ha fet gràcia, no l'hi he anat a veure, això, o sigui que no sé com serà. Es diu My Sweet Country. Molt bé. Mi dulce país, no? Exacte.
I el trio responsable d'aquesta obra és les noies que feien a l'anunci aquell de En vas, on vas? Ah, sí. Sí, les tres noies aquelles que feien... Les mansels, no? Ah, exacte. Les mansels, sí.
la història l'ha escrit l'Àlex Mañas un home que ha fet teatre i cinema també i és un musical evidentment no podia ser d'una altra manera és un musical doncs que es pot veure al Teatre Poliorama de Barcelona ja sabeu que al Teatre Poliorama estan fent T'estimo, ets perfecte però ja et canviaré i aquesta la fan a hores una mica més intempestives més tard quan acaba el T'estimo, ets perfecte
Què, a quarts d'11, deu ser. Sí, sí, sí. Bé, pel cap de setmana és bona hora, no?, perquè pots anar a sopar abans, tranquil·lament. Jo crec que sí, la veritat. I la història va, doncs, que són tres noies que estan, doncs, intentant pujar a la societat i obrir-se camins i tal i qual. I la veritat és que no volen portar una vida austera, no poden portar una vida, doncs, de misèria, no?,
I al final el que fan és que es converteixen en prostitutes de luxe. I a partir d'aquí es pot veure totes les trames i tot el que li passa a les tres dones en aquest món de putes de luxe. I bé, el trio de les Mancels la formen la Paula Amalia, la Paula Ribó i la Bárbara Mestanza. I són noies que es van conèixer a l'Escola Eòlia
Van començar a l'Eolia, que ja saps que és una escola de teatre, que a més a més està reconeguda com a estudis oficials, ara fa un any o així. I després es van conèixer a l'Eolia, després van coincidir amb l'Institut del Teatre...
I, en fi, que el 2010 van començar a cantar elles tres soletes, juntes, diguem-ne. Sí, sí. I després, doncs, aquesta música que han fet, que m'aixecaven amb el bas on vas, doncs els ha ajudat, evidentment. A fer-se famoses. A fer-se famoses. Suposo que algú, per curiositat, doncs ja li sona el nom i, per tant, potser et quedes més amb l'obra. Exacte.
I les podem veure al Teatre Poliorama, My Sweet Country, doncs després del... T'estimo, ets perfecte. Si vols fer doblete, que a mi m'encanta fer doblete quan vaig al teatre. La manera d'aprofitar-ho, no? Sí. I si no, doncs qualsevol altre dia, després de sopar, si sortiu a sopar amb amics i tal, doncs acabeu en el teatre. Què més? Penso que ja acabem aquí. Si us agraden els monòlegs,
si ja s'agraden, els monòlegs d'humor, doncs Alberto Romero, aquest famós, aquest fill de l'Andreu Bonafuente, fill artístic, evidentment, de l'Andreu Bonafuente, està a l'Alexandra Teatre. A l'Alexandra Teatre és la que era abans al cinema Alexandre, que està a la Rambla Catalunya 90, i després al Club Capitol, que ja saps que també fan monòlegs d'humor gairebé sempre, està el Javi Sancho,
que també d'alguna manera és el fill del Santimillano.
és a dir que tenim dos homes que d'alguna manera estan recolzats per dos grans dos grans de l'humor i ells doncs estan també ja són famosos vull dir tant el Berto Romero com el Javi Sánchez són famosos perquè han fet el Club de la Comèdia i han fet de tot doncs si et sembla ho deixem aquí encara que a la seca Espai Brossa també n'han estrenat però la setmana que ve parlem d'això perfecte Maica moltes gràcies
I que vagi molt bé. Bon dia. Adeu, adeu. Just a la fusta.
Aquesta hora saludem la Carme Amador. Molt bon dia, Carme. Hola, què tal?
a punt per fer una recepta, com cada dia, algun plat, no?, per fer així econòmic, que no sigui, tampoc molt complicat. Molt complicat, i, bueno, però passa que, aviam, jo demanaria que algun oient, sisplau, ens enviés algun dia... Alguna recepta. Alguna recepta, perquè... Se t'acaben les idees? Ah, el tema economia. El tema economia i facilitat ja s'està acabant, eh? Això és veritat. I també seria bo que algun oient participés, i jo ho diria, eh? O sigui...
Home, si algú s'anima a fer alguna recepta, endavant. Jo mira, l'altre dia vaig provar una cosa, no és cap recepta, però a l'hora de fer el sofregit així com de verdures, un amic meu em va dir que ell ho havia provat algun cop.
I li vaig posar canyella, per exemple. Molt poqueta, eh? Però després sí que és veritat que era això, arròs amb verdures i tal, doncs tenia com el toc aquest de canyella, que és diferent i que mira, si ho fa sempre no, perquè llavors tot té el mateix gust. Però aquests petits tocs, de vegades que algú te'ls recomana, doncs està bé. No, i a vegades a la cuina també s'ha d'inventar una miqueta, allò que passa, eh? Sí, sí. Imaginació, no? Diuen que és un dels millors ingredients per cuinar. Sí, perquè la cuina en si tampoc és una...
Una gran cosa, estem parlant del Ferran Adrià, ja és atmosfèric, això, no? Exacte. Però la cuina normal. Avui és dijous i intentarem tocar el tema de l'arròs que és tan tradicional al nostre país. Sí, i tant. Bé, farem un arròs també molt econòmic amb musclos. Molt bé. El musclos és un peix saníssim.
I està bé de preu. I aquí només es tracta de fer un bon sofregit, sense tomàquet, aquest arròs, una porta de tomàquet, un bon sofregit.
Amb ceba, però que es dori bé, és molt fàcil. Agafem els musclos, els traiem de... Primer, per netejar-los bé, els netegem bé i els posem que s'obrin amb una cassola, amb una paella, sense aigua ni res, que s'obri el vapor. I deixen anar un suquet, aquest suquet no el llanceu.
El reservem, no? El reservem i el passem, bueno, traiem els musclos i els deixem a part. Aquest suquet que ha deixat anar el mateix musclo, el coblem amb un colador perquè no hi hagi una miqueta de terra, perquè sempre deixen terra. I guardem aquell suquet, no el llancem.
Fem llavors un bon sofregit, posem una miqueta de... Home, si teniu... Aviam, safrà bo, doncs perfecte. I si no podeu posar una punteta de safrà amb polvo, eh? Aquí. Poseu en el sofregit una branqueta de llaurer, que la traureu després. És per donar-li una miqueta de vistositat al tipus, eh? I bulliu l'arròs. L'arròs... Tenim bons arròsos aquí. No fa falta recomanar cap
que em marca ni res, la gent ja sap. I la tècnica aquesta dels 10 minuts i dels 20 minuts, jo... S'ha de fer el gust, no? Segurament és el que ens recomana sempre. Ja està, jo ho recomano sempre. Llavors hem afat els músculs aquests que no s'han de cobre amb l'arròs. O sigui, ja tenim l'arròs fet, falta un minutet per treure, hem regejat, agafem l'aigua, hem hagut escudat de l'aigua, l'afegim en el sofregit perquè li donarà un toc més de peix. Ja hem salat i hem fet tot.
Fem l'arròs i quan faltin un parell de minuts per acabar de cobrar l'arròs, que segurament hi hauríem d'afegir una miqueta d'aigua, que pot ser un caldo d'aquests de peix que ja ha marcat. Això sí que serveix, no? Això sí que serveix, eh? Per a més d'afegir-hi aigua, una miqueta de caldo de peix. I quan ja faltin dos minuts, hi tireu els musclos, sense closca.
Clar, ja directament, que només es casen gairebé, no? Exacte, però ho podeu posar en un enclosque per fer macos, si voleu, però no cal. Perquè es vegi que són musclos. Sí, però no cal. I llavors els musclos es cauran amb el mateix vapor de l'arròs, perquè el musclos no té que ser una... Aviam, el peix en si no té que estar mai massa aquí. Això sempre ens ho recordes, eh? Sempre, perquè és que perd tota la gràcia. No perd la gràcia, perd el gust. Per gust meu. Això són gustos personals.
I teniu un arròs super econòmic, amb musclos, i una etiqueta de safrà que s'ho li dona de color. Però ja et dic que si no teniu safrà no passa res amb un condiment d'aquests que també hi ha al mercat. Doncs se m'està obrint la gana, eh, Carme? I fàcil. Sí, està bé, està bé. I repeteixo que si hi ha algun oient que té alguna idea, que ens truqui i podeu deixar-ho. Ens ho passa a arribar, perfecte. Gràcies, Carme, que vagi molt bé. Fins demà, bon dia.
Quatre minuts i arribem en punt a la una a la migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 11 d'abril. Hem parlat de moltes coses i per tant agraïm a la gent que ha fet possible aquest programa. I comencem per l'Andrea Bueno, les notícies de Sant Just, el Carles Hernández i Rius de la previsió del temps. Avui hem parlat també amb David Íñiguet i David Jessamí sobre la guerra aèria a Catalunya, un llibre que es presenta demà aquí a Sant Just.
I també hem fet tertúlia amb la Joana Algarra i l'Alina Santa Bàrbara. Hem parlat de cuina ara mateix amb la Carme Madou, hem tingut la Maica Duenyes amb les novetats del món del teatre i també hem parlat avui amb Antonia Rofés, veïna de Sant Just, que acaba de fer 100 anys. Us ha parlat Carme Madou i ara marxem, us deixem amb les notícies. Primer les notícies del bollet i de la xarxa i tot seguit les notícies de Sant Just amb l'Andrea. I tornem demà a partir de les 10, com sempre, fins a les hores que vagi molt bé, que passeu molt bon dijous.
Avui marxem de la mà del Joan Miquel Oliver i un dels temes del seu primer, del seu últim disc, que era aquest, el misteri, el bon bon mallorquín. I marxem amb bailar's.
Abre que mira farola, farola que mira façana, façana que mira en rellotge, rellotge que mira campana, campana que mira finestra, finestra que mira tramvia, tramvia que mira bufanda, bufanda que mira robot. Ai, l'as, sa vida és un principi, un ús i un desetllaç,
Sabata que mira telèfon, telèfon que mira cadira, cadira que mira diari, diari que mira en revista, revista que mira sa tele, sa tele que mira sa roba, sa roba que mira sa planxa, sa planxa que mira es calaix. Ai, la vida és un principi, un ús i un desallà.
Abre que mira farola, farola que mira senyora, senyora que mira a quina hora, se fia taronja de vora, eclipsi que tapa la pruna, es purna que vol en belipsi, colapsa que evoca una crisi, i nascindi el gura un desastre, aïllà, sa vida és un principi, un ús i un desallàs.
Ai, la vida és un principi, un ús i un desenllaç. És la una.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador, rebuig un ànim de la comunitat educativa a la interlocutòria del TCJ que ordena impartir les classes en castellà si al grup hi ha un alumne que ho ha demanat per la via judicial. La consellera d'Educació, Irene Rigau, ha explicat en declaracions a la xarxa de comunicació local que el govern català recorrerà a totes les vies judicials possibles per mantenir l'actual model d'immersió lingüística. Nosaltres hem recorregut aquestes mesures catalars
se'ns ha dit que no el TCJ, però ara anirem al Suprem, continuarem el procés per no haver d'aplicar, lògicament, quelcom que no lliga ni amb la llei d'educació, ni amb la tradició, ni amb les sentències que fins ara havíem conegut. La polèmica sobre l'ús del català s'ha traslladat aquest matí al Congrés dels Diputats, a Madrid, on el president de la Cambra, Jesús Posada, ha expulsat el diputat d'Esquerra Republicana Joan Tardà per expulsar.