Sense optimismes fàcils, però amb valentia no. No et diré que anirà bé, perquè és el que diu la gent. Quan no et vol ajudar, jo et diré mirant-te als ulls, que si no surt com has pensat, em tindràs al teu costat.
La xarxa de comunicació local.
Són les deu.
Primer titular a aquesta hora pel trànsit endavant equip viari. Situació molt còmode a aquesta hora, carreteres i autopistes del país, així com també les rondes i principals accessos de Barcelona pel que fa als transports públics. Un tren de rodalies de la R2 Nord s'ha variat a l'estació de Mollet-Sampós i ara circula per via única en aquest tram.
Dimarts, 11 de març, detinguts una desena de membres dels Latin Kings en una macrooperació dels Mossos d'Esquadra contra bandes llatines que continua oberta. De moment s'han fet més d'una quinzena d'escorcolls a diverses localitats catalanes, la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona.
A partir d'aquesta hora, la catedral de l'Almodè ha d'acollir la missa funeral pels morts als atemptats d'avui fa 10 anys. Avui també hi haurà actes organitzats per les víctimes d'aquells atemptats que van causar 191 morts i més de 1.800 ferits.
La tercera sessió del judici pel cas de l'hotel del Palau de la Música ha començat aquest matí amb la declaració de l'arquitecte responsable Carles Díaz. També està previst que declari l'exregidor d'Urbanisme de Barcelona, Ramon García Bregado. Una persona morta gandès a la Terra Alta després que li han clavat diverses ganivetades. Els fets han passat a quarts de nou del matí, en ple carrer i davant l'Ajuntament de la Població.
Es reprèn el judici per la mort d'una parella d'avis i la seva neta fa dos anys al barri de la Sagrada Família de Barcelona. Avui declara l'exparella de l'acusat i filla dels avis morts. L'únic acusat ahir va defensar la seva innocència i va apuntar a la seva exparella com a responsable del crim.
Han detingut a Bilbao un presumpte col·laborador del comando Vizcayadeta que planejava el segrest d'un regidor socialista l'any 2008. Durant aquesta matinada, la Guàrdia Civil ha escorcollat el domicili de Sier González i l'Enrico Taverna que regenda. Ha decomissat material divers.
La Cambra de Diputats russa debatrà el 21 de març la integració de Crimea a Rússia. Un projecte de llei proposa que la incorporació de nous territoris a la Federació Russà es pugui fer després que la població del territori afectat manifesti la seva voluntat en un referèndum.
I des de les 7 d'aquest matí es pot descarregar gratuïtament el web de la banda Ja no ens passa la primera cançó del pròxim disc dels Amics de les Arts. Un altre grup de referència del pop català, Mishima, també avança avui un parell de temes del seu nou disc.
Catalunya Informació. Els esports seran ben titulars. El Barça prepara el partit de Champions contra el Manchester City després de passar pàgina a la derrota a Valladolid. Els blaugranes s'entrenen a les 11 i després parlarà el Tata Martino. Els anglesos arriben al migdia i s'entrenaran a la tarda al Camp Nou. Avui Bayern de Monique Arsenal i Atlètic de Madrid-Milan amb avantatge per als equips que juguen a casa.
En tenis a Indian Wells, Rafa Nadal ha quedat eliminat en tercera ronda. Ha perdut en 3-16 amb l'ucraïnès Dolgopolov. Nadal, que és el vigent campió, afirma que no se n'ha de fer un drama i reconeix que no ha jugat bé al torneig. També ha quedat eliminada l'actual campioma femenina, la russa Maria Sharapova.
I el temps fa menys fred que ahir. Les temperatures són una mica més altes a primera hora, però es quedaran més curtes al migdia. Avui tindrem un altre dia estable, però amb més núvols, que ens aniran creuant i deixant el cel enterbolit. Uns núvols que seran més compactes a la tarda al litoral i també al Pirineu Lleiretà, on no es descarta alguna gota. Ara mateix a Barcelona tenim 13 graus, a Girona 5, a Trem, al Pallars Jussà 3 graus, i a Reus, al Baix Camp, 10 graus.
Just a la justa.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 11 de març. Un programa que comencem de seguida repassant les notícies de Sant Just. També en aquesta primera hora parlarem de les notícies del dia a través de la premsa d'avui i ens fixarem en el temps amb el Carles Hernández i Rius. A més a més, també parlarem d'Ecoserveis, d'una conferència que es fa aquest dimecres a Sant Just per saber com es pot estalviar en el rebut de la llum.
A les 11.10 parlarem d'art perquè entrevistarem Jesús Ángel Prieto que farà una conferència sobre l'exposició que hi ha actualment a Cangenestà de Jordi Vilarrufes. I farem tertúlia en Jaume Campreciós i Jordi Farràs cap a dos quarts de dot.
I a la tercera hora parlarem de cuina amb la Miracla Serra, que demà farà un nou taller, en aquest cas, de cuina amb poma. I també parlarem de dret en aquesta secció que hem estrenat, secció jurídica, amb la Sílvia Masmitjà, avui sobre divorcis. Just a la fusta.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem, com sempre, repassant les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia, Carme. Per saber què és el que passa aquests dies al municipi, comencem parlant d'educació. Sí, perquè avui arrenca el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015...
Fins al dia 21 de març estarà obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. I a Sant Just, tots els nens i nenes que ho demanin tindran plaça a una escola pública. Recordem que l'Ajuntament treballa amb la idea que uns 170 nens i nenes poden començar P3 al setembre.
Per això, Lluís Monfort, regidor d'educació, explicava fa uns dies aquí al programa que tots podrien assistir a una escola pública de Sant Just si ho sol·liciten. Asegurava que, si calgués, s'obriria una segona línia a l'escola Montserrat. Per explicar als pares i mares el projecte educatiu de cada escola, els centres han fet les darreres setmanes jornades de portes obertes. Canigó, per exemple, va ser el primer a fer-ho. És un centre que ofereix dues línies a P3, per tant, 50 places, té servei de menjador, activitats extraescolars...
I d'altra banda, l'escola Montseny compta amb una línia P3 i pel curs 2014-2015 compta amb una quinzena de germans. I una de les característiques més destacades del centre és que és una escola verda des de fa més de 10 anys. L'escola Montserrat, d'altra banda, va explicar als pares i mares la seva metodologia, caracteritzada per potenciar l'hàbit lector dels nens i nenes i els grups de treball de les matemàtiques, així com també l'aprenentatge de llengües estrangeres. Ofereix, com sempre, en principi, una línia a P3, per tant, 25 places.
I avui també arrenquen les preinscripcions d'educació secundària obligatòria, per tant, a l'institut, que oferirà quatre grups a primer d'ESO. Per tant, també podrà acollir a tots els alumnes provenents de sisè de primària dels centres públics del municipi. Molt bé, doncs també queda d'aquesta informació sobre aquest període de preinscripció.
Més coses, parlem ara de l'Hockey Club Sant Just, que demanava una remuntada la setmana passada. Sí, i ara parlem d'una notícia positiva que també coneixíem ahir, és que la tretzena Festa Torneig Joan Petit, que va encapçalar aquí al municipi l'Hockey Club Sant Just, entre altres moltes entitats, està nominada als Premis Protagonista 2013. Són uns premis que atorga el bloc esportiu d'Hockey Patins a cops d'estic.
És un reconeixement a la festa que van organitzar la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer i l'Hockey Club Sant Just l'any passat al municipi. Segons el bloc, l'esperit Joan Petit transcendeix més enllà del fet esportiu per ensenyar com aplicar a la vida els valors de l'esport a l'equip, com ara la solidaritat, el treball en grup, l'esforç, el sacrifici i la lluita per un objectiu. Per tot plegat, el bloc a cops d'estic ha nominat a la 13a Festa Tornet Joan Petit, celebrada Sant Just,
es rebrà el Premi Protagonista 2013. Ja veurem més endavant si finalment l'aconsegueix.
No estarem al cas de tot plegat i acabem parlant de patinatge? No, de gimnàstica. Sí, perquè les gimnastes del Club Esportiu Barnan comença temporada ara i ho han fet triomfant a la Copa Catalana. Algunes de les seves esportistes han participat aquest cap de setmana als nivells 8 i 9 del campionat amb molt bons resultats. Per exemple, la Marina Delgado i l'Ariadna Modulell van quedar primeres en categoria infantil nivell 8 i
en les modalitats de corda i cèrcul respectivament. Alicia Fernández també va acabar en la primera posició de nivell 9 en modalitat cèrcul i d'altra banda Alba Sàrries va competir en júnior nivell 9 on va quedar primera classificada en cèrcul i segona en pilota. Per tant, nivell...
I en altres categories, Mar Plana es va aconseguir el segon lloc en sènior, nivell 5, d'un total de 19 gimnastes, per tant, molt bé també, i l'Elia Martín va quedar una mica més avall, amb vuitena posició en categoria a la B, nivell 5. Per tant, les gimnastes del Club Esportiu Barna, que comencen temporada d'una manera, podríem dir, immillorable, però vaja, encara podrien, des del Club Esportiu Barna, hem dit que han de seguir treballant per seguir millorant aquests resultats, però que han començat d'una manera impecable, podríem dir-ho així.
Molt bé, doncs bones notícies en àmbits esportius també. Ara passen 11 minuts de les 10, de seguida repassarem altres qüestions a nivell més general, que passa que ara és moment de posar música al matí, més a més avui hi ha dos grups que han tret nova cançó.
Esperem que això us agraï. Que ens treu un videoclip també.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer i que un destí ens esperi amb els braços oberts i ens digui només tu podies ser. Tot ja no ens passa, tampoc improvisem l'aventura i ja veurem la sala al tren de Glasgow.
Estrenen videoclip, també són els amics de les arts i treuen també aquesta cançó que es diu Ja no ens passa. Treuen un disc el 8 d'abril, un disc que es dirà Només d'entrar sempre, no, Només d'entrar ja sempre al dinosaure i avui presenten aquesta cançó que l'han publicat fa poca estona. A tota manera, també hi ha un altre grup que ha presentat cançó, em sembla que ha sigut aquesta nit o fa poques hores, també...
de tot plegat i són els Mishima, en aquest cas Mentre floreixen les flors, que també és el seu primer single del disc que sortirà el 25 de març. Estem de novetats? Sí, sí, totalment.
Mentre es va fent de dia, les abelles bronzeixen, el gos remena la cua al ritme d'una espersó. Ara la pàgina passa i fa que el núvol es mogui i descobreixi un avió que pinta al cel una ratlla i passa lent com la tarda. Mentre floreixen les flors, mentre floreixen.
Mentre surti la nau no et facis moure el paisatge, dic foc que ens he de ballar i tu sents la seva escrafó, que es construeixi la casa, que el nen s'estimi la mare mentre vol el falcó.
Ara el vent mou els arbres i escala foca coberta mentre floreixen les flors, mentre floreixen. L'àmpidus, l'àmpidus, l'àmpidus, l'àmpidus.
Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà.
Just a la fusta.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Gràcies.
Un quart i mig d'onze, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, repassem el tema principal del dia, segons els diaris d'avui. Doncs avui se centren en dues qüestions. D'una banda, el punt avui, la Vanguardia i el periòdic, avui no tenim l'ara, ens parlen i de fet ens mostren en portada un dels protagonistes de la jornada d'ahir, Fèlix Millet, i algunes de les declaracions que va fer durant el judici ahir. Per exemple, el periòdic ens diu, mentalment...
Estic tocat. Millet s'escuda en el seu mal estat de salut i només contesta el seu advocat. I el veiem a ell ahir sortint del judici, acompanyat per una persona que tirava de la cadira de rodes, que l'empenyia i foment-se una cigarreta, ha tralaxat. A l'avantguàrdia ens diu, Millet, vaig fer el que havia de fer. És el que va explicar ahir el judici i al punt avui llegim Millet i Montull fugen d'estudi
en el cas de l'hotel. I també el veiem ahir arribant el jutjat, en aquest cas, en cadira de rodes, ahir al matí. I d'altra banda, una altra notícia que recullen els diaris. A més, només el periòdico i la Vanguardia no l'hem trobat en portada al punt avui.
M'has dubtat que han utilitzat el mateix titular. La Vanguardia i el periòdico Catalunya Bank ha de pagar 1,2 milions a l'ex cúpula. És el mateix titular que han utilitzat, això sí, la Vanguardia afegeix el subtítol que diu un jutge considera improcedent l'acomiadament de Tudor i Massana. Són les notícies més destacades de la jornada d'avui. Doncs actualitzem la informació a través dels digitals. El 3-24 ens obre parlant-nos d'una desena de detinguts en l'operació contra els Latin Kings a Barcelona i a Girona.
Després també l'ex cúpula d'urbanisme de Barcelona que comença a declarar avui en el cas Hotel del Palau.
i titulars a parts iguals, és a dir, portada dividida en dos, d'una banda aquests dos temes, i de l'altra tenim l'11M, 10 anys de l'horror, els interrogants de l'11M, declaracions de Pilar Manjón, també sobre el judici, transparència total, espectacle zero, i diferents testimonis i resums, explicacions d'anàlisi del que va passar ara fa 10 anys.
També els digitals es fan ressò del que comentàvem fa una estona, Andrea, els Amics de les Arts, que han posat en descàrrega gratuïta la primera cançó del nou disc, que també hem dit que presentaran en format videoclip, i després La Vanguardia, obre directament parlant d'aquests deu anys d'una matança que va ordenar la cúpula del Caeda, els actes de commemoració se segueixen minut a minut, i després també s'explica, per exemple, que els reis, la princesa i la infanta Helena presideixen la missa,
que es fa per commemorar aquest 11M. Després també es parla amb diferents testimonis, el Rubén que explica que ara viu al 200%, o altres històries, per exemple, l'11M que aconsegueix tancar ferides internes d'algunes associacions de víctimes, i també es parla amb un expert investigant en tota la matèria de l'11M, Fernando Reinares, que diu que l'amenaça del jihadisme és seriosa. Música
Són els titulars d'aquest matí, d'aquest 11 de març de 2014. Tornem un cap als diaris ara per parlar de les fotografies, Andrea. Doncs el dit, per això que parlaven... Ai, m'he equivocat un altre cap de sintonia, eh? La del temps i la de les imatges.
Doncs, com comentàvem, el protagonista de les imatges és Fèlix Millet, o entrant o sortint del judici ahir, això sí, amb cadira de rodes. A l'Avantguàrdia i al periòdic el veiem fumant-se una cigarreta tot just després de sortir i el punt avui el veiem tranquil entrant al judici ahir. Això per il·lustrar la notícia de les declaracions que van fer ahir Millet i Montull.
D'altra banda, a la Vanguardia trobem una fotografia d'aquell selfie tan conegut de l'Helen Degeneres amb alguns dels actors als Oscars i llegim el titular que ens diu l'era selfie o l'autofoto com a arma comunicativa. També veiem una fotografia de l'últim Premi Cervantes que ha publicat tres nous llibres a Espanya, Helena Poniatowska que és escriptora i que ens diu sense dones no hi ha revolució i en portada a Mèxic caçen periodistes com conills. I una última fotografia
D'un dels familiars, d'un dels passatgers desapareguts, a l'avió de Malaysia Airlines, trucades perdudes, ens diu l'avantguàrdia, perquè sembla ser que alguns mòbils de passatgers emeten senyal i estan afegint més misteri encara a la caiguda. El periòdic, com dèiem, una fotografia la dedicant a Fèlix Millet, la més destacada.
I una altra, més petita, a Grover Morales, que és el presumpte segrestador del que ha passat a Bolívia, amb la violació de dues germanes, i el veiem en fotografia de portada, i el punt, imatges de Tudor i Marsana, amb el cas de Catalunya Bank i, com dèiem, de Fèlix Millet, també el protagonista de la jornada.
Doncs són les imatges d'aquest matí, obrim pàgines internacionals ara i cap on anem, Andrea, avui? Doncs anem cap a França perquè ens explica l'avantguàrdia que han hospitalitzat estranyament el jutge esquitxat per les escoltes a Sarkozy. Sospitós de passar informació, sembla que Gilbert Gilbert es va intentar suïcidar.
El magistrat, esquitxat en aquest presumpte cas de tràfic d'influències, que pel que sembla implica l'expresident francès Nicolas Sarkozy, va ser ingressat ahir a l'Hospital de Bordeus per motius poc clars. La versió oficial apunta a un ha caigut accidental a casa seva, que el va deixar atordit i va requerir uns quants punts de sutura. Altres fons, en canvi, citades en l'edició digital de Lepoen, afirmen que el jutge va dir a la seva dona que no era capaç de suportar les sospites i acusacions que hi ha contra ell i que després es va intentar suïcidar.
Tot bé, recordem-ho de les escoltes telefòniques, que Sarkozy va ser sotmes a partir de l'abril del 2013 pels jutges que investiguen el cas Gaddafi, un presumpte finançament il·legal de la campanya electoral presidencial de Sarkozy el 2007 de l'antic règim Libi. Ens diu La Vanguardia que buscant un assumpte vam topar de cara amb una altra història.
És el que ens diu La Vanguardia, internacional. I ara parlarem de Roma, perquè La Vanguardia també ens ofereix avui un reportatge sobre la ciutat. Ens diu Roma bella manontropo. La capital italiana es descobreix més lletja que el film guanyador de l'Òscar, la grande bellezza. I el corresponsal a Roma, l'Eusebio Bal, a La Vanguardia fa una mena de...
de cronologia, de com estaven les infraestructures a Roma fa uns anys i com estan ara. Sembla ser que estan pitjor fins i tot que abans. Ens diu que el film de Paolo Sorrentino retratarà una decadència humana i moral, però Roma com a tal hi apareix molt bonica i radiant. I ella ens diu que d'alguna manera res a veure.
Sí, exacte. Per exemple, un exemple clar ens diu, maig del 2009 a l'estació Dolgiata, la línia FR3, el tren urbà d'alta freqüència, a la perifèria nord-oest de Roma, és impossible comprar el bitllet perquè no hi ha taquilla i la màquina expenedora està rebentada.
Diu, possiblement per un lladre. Març del 2014, gairebé cinc anys després, continua sent inútil l'intent d'adquirir el bitllet. Diu, i a més, el quiost de diaris més propers per adquirir els bitllets és a més d'un quilòmetre i la dificultat per al viatger poc ha basat després de pujar el tren de baixar a l'estació correcta. Diu, sovint la porta no s'obre. Diu, això sí, hi enganxen un paper escrit a mà per avisar i la gent ha de córrer cap a un altre vagó.
Per això fa referència a l'Òscar, que ha guanyat aquesta pel·lícula, La grande belleza, i les comparacions entre la realitat i la ficció, d'alguna manera. Doncs interessant el que tenim, aquesta retrospectió, aquesta història, aquest anàlisi amb l'Hudit, que ens arriba directament des de Roma, avui a La Vanguardia.
I ara miram enrere, 11 de març del 2014 és avui, doncs tirem enrere. Per exemple, 20 anys enrere, 11 de març del 94, la portada de La Vanguardia, que ens deia que Bon demanava a Espanya que no batés l'ampliació de la Unió Europea. El govern federal alemany alertava contra una greu crisi comunitària i recordava a Madrid el seu suport a l'ingrés dels països del sud.
Després també es parlava que Carzón abocava per un control parlamentari amb garanties sobre els fons reservats. El delegat del govern a Euskadi escarallava per l'acusació de sobresous. Eren aquests els temes d'ara fa 20 anys.
I en fa 15 es continuava parlant dels segrets d'Olot. Un policia d'Olot va ser el cervell dels segrets. L'agent municipal Antoni Quirado confessa i dona la pista per detenir tres còmplices. Semblava que s'anaven descobrint més qüestions referent també a la casa on hi havia el Zulo, tot plegat portava noves pistes.
La multinacional de Winston i Kamel deixava El negoci del tabac, que era un titular també de portada de fa 15 anys, i també se'ns explicava que guanyava el barcelonisme. Una imatge on apareixen Zubizarreta i també Cruiv amb Alex Sanko.
Diu, només Déu sap quant temps hem hagut d'esperar per aquest moment fantàstic. En nom de tots, només volem desitjar-vos una cosa, disfrutar fins al final. Cruyff va obrir així el seu partit d'homenatge, que es va convertir en una festa. El de menys va ser el resultat, però en tot cas va guanyar el barcelonisme. És el primer cop que vaig anar al Camp Nou. Andrea, ara ho acabo de recordar. Jo estava aquest partit d'homenatge com Cruyff. Quinze anys. Quinze anys. Sí, sí. Primer cop dels cinquenat, eh? Vull dir que tampoc no...
però va ser emocionant a més per ser el primer cop que anaves recordo amb il·lusió fa 10 anys evidentment ho hem anat comentant al llarg del matí anireu sentint al llarg de tot el dia fa 10 anys d'aquesta matança d'aquest brutal 11M demà parlem de la portada del 12 de març avui encara ens hem de quedar amb la que hi havia abans que passis tot plegat que és que deia que Rajoy demanava el vot socialista descontent amb el PSC
I s'entrevissava també José Luis Rodríguez Zapatero, que deia només governaré si tinc un vot més que el PP. També es feia un perfil de la dona de líder socialista, Sonsolés Espinoza, que se la definia com soprano i professora de música. La Xina apostava fort per l'energia nuclear. Pequín decidia construir dues noves centrals nuclears cada any fins al 2020. I després els aliments ecològics, que ja suposaven un 10% del mercat.
Això fa deu anys. En fa cinc, Montilla demanava a Zapatero un gir liberal davant de la crisi. El president reclamava al govern que assumís el cos de les reformes, inclosa laboral, i es plantejava la sanitat gratuïta, tot i que defensava l'ajuda als més vulnerables. També es deia que Catalunya ja pagava els canvis de sexe i que Volkswagen assignaria un model Audi a Seat quan hi hagués pacte salarial.
Són alguns dels titulars d'ara fa 5 anys, un altre 11 de març. Tornem als diaris d'avui, ara però els mirem del revés i ens fixem en les contraportades. Comencem per La Vanguardia, on llegim, per exemple, que les bufetades se les donen a les dones, no al gènere. Qui ho explica això, Andrea? Doncs Lídia Falcón, que és activista icònica del feminisme a Espanya, el rostre visible del feminisme espanyol, ens diu La Vanguardia és sempre combativa,
Diu que ella soc filla neta i besneta de maçons, socialistes, comunistes, anarquistes, feministes. En vaig criar en un allar amb sis dones, amb els homes presos, exiliats o afusellats. Diu que el feminisme és una ideologia alliberadora de l'explotació. A les dones ens uneix la facultat de parir. Diu que la dona pareix, cuida, cuina, frega. Ha convotat algú? Quina porció del PIB correspon a la feina de la dona a casa? No, per masclisme. A cada mestresa de casa se li hauria de pagar el seu mínim almenys.
Diu, el masclisme es reinventa contínuament a la seva contraofensiva davant els èxits feministes. També parla de la llei de l'avortament. Ens diu que ella regularia l'avortament traient-lo del codi penal i no interposant cap treba fins a la setmana 22 i practicant-ho en hospitals públics, esclar.
Diu que la legislació vigent s'enfocava al lucre de clíniques privades. Parlen del zapaterisme, que acaba sent molt feminista, segons Víctor Amela. Ella contesta, diu, mera aparència, tot eufemístic. Violència de gènere és violència contra les dones. Diu, 720 assassinades des de la llei. Diu, els maltractadors no van a la presó. A Espanya hi ha dos milions i mig de dones apallissades i les violacions ni es computen. Una entrevista sobre feminisme i violència avui a la Contra de la Vanguardia.
Déu-n'hi-do, doncs val la pena llegir-la.
Algun avui tenim que la hipnoteràpia podria resoldre casos del passat. És una entrevista avui bastant impactant amb l'Antonio Rodríguez, que és hipnoterapeuta forense, vaí de Palafrugell, que actualment imparteix classes a la UNED de perfils criminològics com a adjunt i professor a la Universitat de la Laguna, a Tenerife.
Diu que ha fet una tesi sobre la bioinformació genètica. Explica què és el traspàs d'informació del passat viscuda pels nostres avantpassats. Diu, un dia amb Jiménez de L'Oso, un dels pioners en aquesta qüestió, amic seu, diu, vam posar en estat hipnòtic una noieta de Badalona i a cop i volta ens va parlar amb alemany. Ho vam gravar i ens vam quedar parats pel contingut. Diu, deia que era una doctora forença de l'època de la Segona Guerra Mundial, de Hitler.
Diu, vaig anar a Alemanya a comprovar-ho i vaig localitzar la doctora a la qual es referia la noia. Per tant, de reencarnació, res de res. Diu que la doctora es va quedar perplexa i molt nerviosa i ens va dir que tot allò era un secret. Tenia 80 anys i va posar molt d'interès a conèixer la noia i quan vam fer els ADN vam descobrir que eren familiars. Sembla ser que la doctora ens va confessar que durant la guerra va tenir una filla i l'hi vam prendre. Tot plegat, doncs, van demanar que quedés en secret. Ara ha reprès ella aquesta qüestió per seguir...
estudiant sobre aquesta qüestió i sobre com transmetem la informació, com ens transmeten. Sembla ser la informació als nostres avantpassats. I per això mateix diu que la hipnoteràpia podria resoldre casos del passat si el familiar s'hi presta. Diu que se sotmet a un nivell d'hipnosi molt profund perquè pensa que el cervell no deixa de ser un ordinador amb carpetes i cal accedir a la carpeta d'aquella persona concreta, la de les transmissions d'agents, la informació que ens passen els nostres pares.
Doncs molt interessant aquesta entrevista, per descobrir també aquestes històries sobre la hipnosi. Acabem amb el periòdico que parla de l'11M. Cada 11M somiava que treien morts d'un tren. Avui entrevisten a la immaculada Lázaro. Ella viatjava en un dels trens, però en cap dels vagons que van explotar diu no, va resultar ferida, no de seguida. Els moments de desconsert va seguir el xoc.
I el xoc el va assequir una caminada sense rumb i en estat de commoció fins a la Puerta del Sol. Diu, sonàmbula. Diu, allà va pujar un autobús per anar-se'n a casa. I ella, de fet, es preguntava a Sol què feia allà, com havia arribat fins allà. Diu, va ser com si em despertés. Vaig pujar a l'autobús i tothom comentava el que havia passat, que Déu morts, que vinc morts, i jo els vaig dir, han sigut tres explosions, jo vinc d'allà. Llavors tots em van abraçar i algú em va dir, has tornat a néixer. I ella es preguntava, dius, què dius, si no ha passat res, mira jo com estic, jo estic bé.
Diu, la veritat és que pensava que estava bé, diu, la veritat és que al principi jo ho pensava així, de fet l'endemà tenia un examen i m'hi vaig presentar, però els meus germans van ser més prudents i em van dir que anés el psicòleg, que potser en aquell moment estava bé, però vés a saber després. Diu que va anar al psicòleg uns anys després, va fer algunes teràpies amb alguns grups, per exemple, al centre de salut de Vicàlvaro, feien unes sessions de teràpia per afectats per l'atemptat, ella hi va anar,
Diu, i uns anys més tard em vaig adonar que necessitava un psicòleg. Diu, perquè durant molt de temps m'havia estat despertant cada dia a les 7 i 39. Diu, l'hora que jo havia vist el rellotge abans que passés tot. Em despertava i pensava, segur que són les 7 i 39. I a més, cada 11 de març somiava que treia morts d'un tren. Diu, que ja ha acabat la teràpia i que ara, per sort, està millor. El que tenia era estrès posttraumàtic. Déu-n'hi-do, també aquest testimoni avui al periòdico.
I acabem aquest repàs de premsa amb punts culturals d'aquest matí. Us expliquem, per exemple, que... ...arriba el trailer rodat a Madrid de Juego de Tronos, on uns 300 fans de la sèrie participen. De fet, encara no arriba a la gravació de la promoció que Canal Plus emetrà amb motiu del retorn d'aquesta aclamada sèrie.
La Patrera acoll una antològica de Colita. La mostra reuneix un centenar d'imatges i documents d'Isabel Estiva Hernández, un dels referents de la fotografia contemporània des dels anys 60. U2 retarda el seu nou disc fins al 2015. La banda irlandesa posposa el llançament del seu nou LP i la gira de presentació també. I en canvi Santiago assegura que acaba el rodatge de Torrente V.
No sabia ni que l'estava fent. Jo tampoc, no sabia ni que havien fet la 4, vull dir que realment. Sí, jo és l'única que he vist i vaig pensar que ja tenia prou, eh? Doncs mira, pels que encara en vulguin més, havia tontit. 45, molt bé. Després True Detective, no sé si ha sentit de parlar d'aquesta sèrie, Andrea. Sí, sí. L'has vista? No, però és amb el Matthew McConaughey. Es veu que tothom està encantat, no? Sí, sí, sembla que és molt bona i porta només una temporada o dues, eh?
Acabar ahir, em sembla... La primera. Sí, són vuit episodis, i ahir tothom estava... Vaig llegir que hi havia molta gent entusiasmada amb el final d'aquesta primera temporada, però pels que no l'hagin vist, hi ha una altra opció, que és que el dissabte, 15 de març, aquest dissabte, es projectarà en pantalla gran i en versió original subtitulada els vuit episodis de la primera temporada de la sèrie El cinema esmaltar i l'entrada serà gratuïta. Ai, mira, molt bé. Sí, sí, una bona proposta.
I un apunt més. Marc Retxa participarà a l'atelier del Cans amb Ruta Salvatge, el nou projecte del cineasta català. Ha estat seleccionat pel prestigios taller del Festival Francesc que obre portes a la coproducció internacional i accelera el procés de finançament.
I abans de marxar, només un apunt, Andrea, no sé si ho va sentir, però Elton John, que va esgotar les entrades del concert de Cap Roig en 20 minuts. Entrades que valien entre 200 i 260 euros. Mare meva! Exitats, no? Sí. Bueno, no sé, hi ha gent que té molts diners, també, no? Sí, sí, sí, no? I endavant, si se'ls volen gastar així, endavant. Sí, sí, la cultura, no? I aquestes coses. Fistres, però 20 minuts, molt bé. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Bon dia. Bon dia.
I ara sí que acabem del tot aquest repàs per l'actualitat del dia parlant d'esports, portades esportives. Afecta Messi, és el que titula el Mundo Deportivo amb una imatge d'aquest crac del Barça ben gros en portada. Diu que Leo mai falla a l'eliminatori de vuitens de final de la Champions. El crac del Barça ha marcat 12 gols en les últimes 5 edicions.
El nou esportiu diu que Europa és diferent. Diu que el partit contra el City és una oportunitat de recuperar l'autoestima i confiança de la gent blaugrana i també posen en portada una imatge de Leo Messi. I l'esport parla més en sentit d'equip i diu si voleu podeu, el millor equip de la història ha de sortir de la crisi. Dues Champions, quatre Lligues, dues Copes, dos Mundials de Clubs i quatre pilotes d'or els contemplen els últims sis anys. I diu que Iniesta torna contra el City.
Són els titulars esportius d'aquest matí. Tot seguit, parlem del temps.
Just a la fusta.
Dos minuts i tres quarts d'onze, saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, bé. Per parlar del temps, avui una mica més gris, una mica menys de fred també, tot i que la nit ahir va fer també, no? Sí, més fred. Fa una miqueta més de fred avui, eh? Una miqueta. O sigui, no...
La normal per l'època o més del compte encara? Volíem dir que avui ja estem una mica amb el que és la normalitat, tot i que ara fa un any avui teníem una mínima de 13 graus i el 2013 la màxima d'avui, el mateix dia d'avui, va ser de 19 graus, o sigui que vam tenir un dia molt càlid l'any passat, però de la mitjana sí que ens porta a parlar de 14 a 15 graus de màxima i entre els 8 i els 9 graus aquí s'ajust de mínima.
Aviam, el que tenim és que l'anticiclo s'ha mogut una miqueta cap a centre Europa i això està provocant, ja ho comentàvem ahir, canviar una miqueta de vents de llevant de mar cap a terra, tot el que és el litoral, tot el que és la zona mediterrània. Hi ha algunes zones del Mediterrani on aquest vent és una mica més potent, té més recorregut i això proporciona núvols que fins i tot donen precipitació a punts del litoral d'Almeria, Múrcia i al País Valencià, també a les Illes Balears,
Però a Catalunya, com que ens enganxa una mica de respirió, no hi ha tant de recorregut, no és tan important aquest flux de vents com per donar precipitació, però sí que pot intervolir una miqueta el cel. I això ho passarà avui dimarts i també passaria demà dimecres. Volem això que veiem ara, com si diguéssim, no? Sí, és un temps estable, tens com una miqueta de ressol, perquè el sol fa acte de presència, però aquests núvols...
A mesura que vas entrant cap a dins, cap a Catalunya, ja van desapareixent i el sol és el protagonista. Però, clar, entre la mala visibilitat, l'anticicló, la contaminació d'estar pròxims a aquesta gran ciutat, que és Barcelona, tot això acompanya i ajuda a tenir aquesta buidina i aquest mal temps, tot i que estem dins d'un anticicló que ens pronostica molta estabilitat. Només cal mirar la pressió atmosfèrica o aquests termòmetres que tenim a casa, que ens marca el sol, el núvol o la pluja, que ens marca un sol espectacular.
Aquests vents de llevant, aquesta nit, alguns mapes ens indiquen que podrien deixar algunes gotes, gotes molt poc importants, a punts del litoral. No és per allò d'agafar el paraigües i abrigar-se, però sí que podria caure sorprenentment alguna goteta, perquè aquesta nit alguns mapes ho indiquen, hi ha d'altres que no.
Demà dimecres seguirem amb aquesta mateixa situació. Avui cal dir també, abans de passar dimecres, que les temperatures han baixat d'una manera destacada. Ahir a aquesta hora teníem 16 graus, avui en tenim 12. Acabem de fer-los ara, o sigui que fins ara teníem 11. La diferència és bastant important. Ahir vam arribar a una màxima de 18 i la mínima ha estat de 8. És una amplitud tèrmica bastant important. És típica d'en Costipats o d'aquesta veu que tinc jo.
i avui tot recula una miqueta, potser la mínima es queda sí amb els 7-8 graus, però la màxima amb prou feines arribarà als 15 o 16. Demà dimecres, després de parlar de les temperatures, la mateixa situació. Núvols baixos a prop del litoral, continuaran durant tota la jornada, temperatures una miqueta més baixes fins i tot, avui demà podem quedar-nos amb 14 o 15 graus només, les mínimes no es mouen massa perquè el cel està tapat de nit...
I, en canvi, demà a la nit sí que hi ha bastants més mapes que es posen d'acord amb donar alguna precipitació. A la nit, a partir del vespre, a la nit, podria caure alguna precipitació, sobretot a la costa central, o sigui, el que és l'interior de Catalunya no els afecta per res, però aquest pronòstic sí que afecta el que és el litoral català, que aquí sí que hi podria haver alguna precipitació de cara a la nit.
És l'última fuetada perquè aquest flux que tenim de vents de llevant acaba marxant de cara a la nit de dimecres i dijous quedaran restes de núvols al mar però l'anticiclòs s'hi tornarà a posar. I com que s'hi posarà i ja no tindrem aquest flux de vents de mar cap a terra que són més fresquets, les temperatures podrien tornar a remuntar. O sigui que a partir de dijous pronostiquem més sol i temperatures que es començaran a enfilar. De les 14 passarem als 17. I aquesta enfilada sembla ser que s'anima
I ara faràs un gran somriure perquè de cara al divendres i al cap de setmana tornaríem un altre cop, tot i la mala visibilitat, dies una mica enterbolits per aquesta mala visibilitat que dona la pròpia contaminació o l'àrea metropolitana. Seran dos dies al cap de setmana de primavera, amb valors al voltant dels 18 o 19 graus, o sigui que sembla, i tot indica que al cap de setmana tornaríem a parlar de primavera. Molt bé.
Doncs, de moment... No sé si has parlat amb Sant Pere, però jo... Aquell pacte que havíem de firmar, que avui tenim gris, no? No sé si Sant Pere va amb el Diable, però un dia gris, demà també, dijous es comença a arreglar, divendres espectacular i cap de setmana també. Està bé, està bé, estem contents. Has fet un bon contracte amb el Diable. Exacte. Gràcies, Carles. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia.
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema. Ufff!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
11 minuts i arribem a les 11. Aquesta hora parlem d'una conferència, una xerrada que es fa aquesta tarda. La farà Ània Vesquerra, responsable de projectes d'ecoserveis, que parlarà al Centre Social El Milenari de l'estalvi energètic i de com estalviar en el rebut de la llum. Una xerrada que s'adreça a la gent gran i també a socis i sòcies de les associacions de veïns de Sant Just. Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. El Aniol, molt bon dia. Hola, bon dia.
Un tema que, bé, en aquell cas s'adreça en concret sobretot a persones grans i, com dèiem, també a aquestes persones socis d'entitats veïnals, però que en el fons ens afecta a tots perquè en l'últim any o en els últims dos anys el rebut de la llum ha anat pujant, ha anat pujant.
Cada cop ens costa entendre'l més, no? Potser ens ha costat sempre entendre'l, però a mesura que ha anat pujant i que potser ens l'hem anat mirant amb més deteniment, aquest rebut, ens és difícil tot plegat. No sé si és una percepció o si és veritat que és difícil llegir-lo. Bé, en realitat el rebut de la llum ha anat pujant des de sempre. El problema ha sigut aquest, que ara ens estem fixant més perquè en aquests últims sis mesos ens han canviat molt
el que és la part fixa i la part variable, i de cop i volta ens han trobat que ens han duplicat el preu de la part fixa de l'electricitat, per exemple, i això ens ha posat moltíssim a factor de llum, però la llum ve pujant ben bé des que es va liberalitzar des del 2008, ha posat un 50%, i clar, cada cop la gent s'està trobant que els rebuts, més a més, estan posant i cada cop preocupa més aquests imposts que van rebent en el factor de la llum.
I de no entendre la factura de llum, això també ha sigut a tota la vida, sempre ha sigut una cosa molt complicada. El tema de l'anergia principalment és una cosa que ni s'olora, ni es veu, ni se sent, aleshores costa molt comptabilitzar-ho, comptar-ho a casa, i la factura no ens ajuda gens a entendre-ho. A part que és una eina que sempre en diem correctiva, o sigui, quan tu t'adones del que has gastat és quan ja és massa tap, perquè és quan arriba la factura i ho has de pagar.
Clar, llavors has de pensar directament en el següent rebut, no? Segurament, en quines mesures o de quina manera es pot fer per baixar aquest rebut. Què s'aconsella, per exemple, coses que potser no estem tan habituats a fer i que servirien? Ara per ara el que s'està sol·licitant moltíssim és la baixada de potència. Com que ha pujat tant, perquè la potència és la velocitat en què pots absorbir energia de la xarxa, el que et permet tenir més electrodomèstics encesos a la vegada.
Com que han pujat molt aquest concepte, on hi ha molt potencial d'estalvi és intentant-se abaixar la potència contractada. Què passa? Normalment, quan tu has entrat en un pis nou o el que sigui, l'instal·lador o qui hagi contractat al principi aquesta potència, normalment tira cap amunt. Si tu t'ho saps gestionar molt bé, pots reduir molt aquest concepte i, per tant, estalviar moltíssim per aquest costat.
Després també hi ha altres eines, com per exemple la discriminació horària, que el 99% de les vegades surt a compte en els consums domèstics. És una manera que tens de pagar menys a certes hores de la nit i matí i tens un petit recàrrec durant la tarda a migdia. Però normalment surt molt a compte i amb tot això realment pots anar cap a un potencial d'estalvi d'un 25% bastant senzill d'aconseguir. I després hi ha eines que estan més dirigides a un col·lectiu
més vulnerable, que seria a través del bo social, i aquí és amb pensions mínimes, famílies nombroses, tota la unitat familiar a l'atur, etc. Aquesta discriminació horària que ens comentaves, per fer-ho, com ho hem de fer? Ho podem fer cadascú pel seu compte? S'ha de demanar? Com funciona? És molt senzill, en realitat, fer aquestes sol·licituds i a través de la teva comercialitzadora, el telèfon de servei al client que donen, tu senzillament has de sol·licitar que vol ser un canvi de tarifa, discriminació horària,
i en teoria t'han de tardar menys de 5 dies en realitzar-ho, t'apliquen a la següent factura aquest canvi de comptabilització. A partir d'això pots començar a estalviar. Per tant, realment molt fàcil. I també pel que fa a la potència, es pot fer també d'aquesta manera o ho hem de fer nosaltres? La potència la pot ser sol·licitat també a través de la comercialitzadora.
el que sí que et poden demanar és si tens la instal·lació adaptada a aquesta nova potència, normalment has de canviar el que se'n diu l'ICP, que és un interruptor que va, bé, són teien els fusibles, i si no ho pots fer també aprofitant tu, doncs si estàs en una de les empreses del que se'n diu l'Holicopoli, doncs una manera senzilla de fer tots aquests canvis és canviar la comercialitzadora, que és un suggeriment que també nosaltres donem, que és
Com més varietat hi hagi a la part de comercialització, millor pel mercat en general. Pot ser un sol·licitud de canvi de comercialitzadora i comentar que vols una baixada de potència i la discriminació horària. I així ho tens tot fet d'una sola tangada. I d'aquesta manera ja baixaria amb un 25% d'aigues el rebut, no? Sí, en casos extrems allò que ho pots aplicar tot, bo social, discriminació, baixada de potència, et pots anar fins i tot un 50% o més. Només gestionant la factura.
En el moment de mitjana pots estar entre uns 10, 15, 20%, depèn de les solucions que hi puguis aplicar. Però realment hi ha un potencial d'estalvi bastant gran. Després, segurament, el que sí que hem anat fent en els últims anys vinculat per la crisi són aquelles mesures que ja feia temps que també s'anaven repetint, d'intentar tenir en compte no fer, o sigui, estalviar l'energia, no? És a dir, quan anem a dormir, tancar-ho tot i tot el tema de l'estambi, per entendre'ns, no?, aquests botons.
Sí, sí, sí. L'ús racional de l'energia és preventiu, o sigui, és una solució que a llarg termini és la millor, perquè l'energia que deixis de consumir és la més barata de totes i la que menys contamina des d'un punt de vista mediambiental. Per tant, tots els suggeriments que donen les associacions d'aquests àmbits per estalviar energia apliquen per reduir també el consum dins de la pròpia factura de gas i d'electricitat. Per tant, benvinguda seran, està claríssim. En casos d'estand-by, doncs pot ser un 5, un 10%,
del consum total de la casa, o sigui que hem anat molt en compte amb això, però sobretot a l'hivern, per exemple, tenir ben aïllada la casa, comprar-se uns virets, uns burletes, uns adhesius, uns sotaportes per tenir la casa ben aïllada pot ajudar moltíssim a reduir els consums de calefacció, per exemple. Ja dic que sí, amb un bon tancament, possiblement l'hem d'obrir menys del que hauríem de fer si les finestres tanquessin malament, no?
Sí, sí, està clar que amb cinc minuts de ventilar la casa en tens prou, però és que a més, de vegades els propis marcs de les finestres, com que tenim un parc immobiliari una mica antic, poden tenir infiltracions, poder-los ser també amb una tiradesiva segellà, tens diverses opcions, també amb l'aigua calenta sanitària es gasta bastant, regular bé la caldera, són petits trucs que són molt fàcils d'aplicar que poden ajudar moltíssim a reluir.
perquè les cases a nivell domèstic tenen molt potencial d'estalvi. Pots millorar-ho moltíssim, perquè com anteriorment s'ha fet bastant malament, doncs ara pots millorar-ho molt clar. Clar. De cara a l'estiu suposo que també hi ha molt menys ús, però tot i això amb els aires acondicionats també s'ha d'anar amb compte, no? Sí, el que passa que estadísticament, perquè us fa una idea, on es més es gasta energia, això ho expliquem també en el taller, és en la calefacció, en l'aigua calenta...
i electrodomèstics. L'aire condicionat és un component que sí que consumeix molta potència, però clar, com que tenim un clima bastant temperat i ens ho fem servir un número limitat de vegades en els mesos potser de juliol i agost, en tot l'any no gasta tanta energia. Igual passa amb la il·luminació. Normalment la gent quan se'n va a casa i diu, vaig estalviar energia, es canvia les bombetes, per exemple, i se'n posa de baix consum. Però cal tenir en compte que potser et sortiria més a compte, doncs,
canviar-te la nevera o revisar-te altres electrodomèstics que s'estan gastant molt més que no pas canviar-te tota la il·luminació perquè la il·luminació estadísticament és un 5% o un 10% depenent dels habitatges mentre que els electrodomèstics són un 25% la nevera per exemple és el electrodomèstic que més gasta a la casa això són coses que expliquem al taller perquè la gent es pugui centrar en el que realment val la pena i per tant les neveres suposo que com s'ha d'anar revisant també al llarg dels anys perquè és un electrodomèstic que potser no el canviem gaire sovint
Sí, aconsellem que estigui a separar 3 centímetres de la paret perquè pugui ventilar bé. Si estan emputrades, per exemple, és un problema perquè a darrere sempre ha d'haver-hi una ventilació d'aire perquè pugui deixar anar... Hi ha un serpentí, doncs aquest serpentí d'estanet s'ha de netejar. Una nevera que està mal mantinguda pot fàcilment consumir el doble d'energia i això al cap de l'any es nota. Home, el doble és moltíssim, realment. Sí, sí, sí. Els hem estudiat, hem monitoritzat i és que és així. També passa molt quan tens un gruix de
de més de 3 mil·límetres de gel en el congelador, això augmenta moltíssim el consum de la nevera i congelador, els combis. Sí. Per tant, sí. Doncs, Déu-n'hi-do, de tot plegat se'n parlarà aquest dijous, com dèiem, en aquesta xerrada de dos quarts a sis de la tarda, al Centre Social del Milenari, la farà Aníbal Esquerra, responsable de projectes d'ecoserveis, amb qui hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies. No, a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Menys d'un minut per arribar en punt a les 11, moment en què connectarem amb el butlletí de Catalunya Informació i ens posarem al dia de l'actualitat arreu del país. També sentirem el butlletí informatiu del Sant Jus Notícies i tornarem després amb més coses. Entrevistarem Jesús Ángel Prieto, coordinador del postgrau de l'Escola Massana, que impartirà una conferència al celler de Can Gendestà sobre l'art com a ofici, inspirada en l'obra de Jordi Vilarrufes,
arran de l'exposició que es pot veure encara fins al 16 de març de retaules d'ahir i d'avui. Serà dimecres, demà a dos quarts de vuit del vespre i en parlarem amb ell d'aquí una estona. Catalunya Informació
Són les 11. Els reis presideixen ara aquesta hora la missa funeral que es fa a la catedral de l'Almodena de Madrid en record a les víctimes dels atemptats de l'11M avui fa 10 anys. En l'acte hi ha una nombrosa representació política i també són els presidents de les associacions de víctimes que estan assegudes de costat.
La candidata a les primàries del PSC per Barcelona, Laia Bonet, renuncia també a ocupar l'Escol Parlament, que deixa lliure el candidat socialista Jaume Collboni. Les raons de Bonet per noctes són també semblants a les de Collboni, és a dir, la dedicació completa a guanyar les primàries del PSC a Barcelona. La tercera sessió del judici pel cas de l'hotel del Palau de la Música ha començat aquest matí amb la declaració de l'arquitecte responsable Carles Díaz. També està previst que declari buí l'exregidor d'Urbanisme de Barcelona, Ramon García Bregado.
Detingut. El presumpte autor de la mort d'un home aquest matí a Gandesa, a la Terra Alta, hauria clavat diverses ganivetades a la víctima, un home de 74 anys. Els fets han passat molt a prop de l'Ajuntament de la localitat. Han detingut una decena de membres dels Latin Kings en una macrooperació dels Mossos d'Esquadra contrabandes llatines que encara està oberta. De moment s'han fet més d'una quinzena d'escorcolls a diverses localitats catalanes, la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'expresident d'Ucraïna, Viktor Yanukovych, reapareix per segon cop des de Rostov a Rússia i es torna a reivindicar com el president legítim i el comandant en cap de les forces armades d'Ucraïna. Yanukovych ha denunciat que Ucraïna està en mans d'una banda d'ultranacionalistes i neofaixistes que volen desformar una guerra civil.
I des de les 7 del matí es pot descarregar gratuïtament al web de la banda Ja no ens passa, la primera cançó del pròxim disc dels Amics de les Arts. Un altre grup de referència del pop català, Mishima, també va ensenyar un parell de temes del seu nou disc.
Catalunya Informació, els esports. El Barça prepara aquesta hora el partit de Champions contra el Manchester City després de passar pàgina a la derrota a Valladolid. Els blaugranes s'entrenen i després parlarà el Tata Martino. Els anglesos arriben al migdia i s'entrenaran a la tarda al Camp Nou. Avui Bayern de Monique Arsenal i Atlètic de Madrid-Milan, amb avantatge per als equips que juguen a casa.
En tenis a Indian Wells, Rafa Nadal ha quedat eliminat en tercera ronda. Ha perdut en 3-16 amb l'ucraïnès Dolgopolov. Nadal, que és el vigent campió, afirma que no se n'ha de fer un drama i reconeix que no ha jugat bé al torneig. També ha quedat eliminada l'actual campiona femenina, la russa Maria Sharapova.
I pel que fa el temps, els núvols prims s'aniran fent cada vegada més abundants i aquesta tarda podran deixar el cel tapat, especialment a la costa i al prelitoral. Les temperatures màximes d'avui es quedaran una mica més cortes. Ara a aquesta hora hi ha 14 graus, tant a Barcelona com a Tarragona, en tenen 11 a Girona i n'hi ha 8 a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Avui arrenca el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015. Fins a l'ia 21 de març estarà obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. A Sant Jus, tots els nens i nenes que ho demanin tindran plaça en una escola pública.
L'Ajuntament treballa amb la idea que uns 170 nens i nenes poden començar P3 al setembre. Per això, Lluís Manfort, regidor d'Educació, apuntava fa uns dies que tots podran assistir a una escola pública de Sant Just si ho sol·liciten. Per explicar als pares i mares el projecte educatiu de cada escola, els centres han fet les darreres setmanes jornades de portes obertes. Per a més informació sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions que comencen avui, podreu consultar el web de l'Ajuntament, santjust.cat.
Més coses. Segueix oberta la participació al 26è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. El Servei Local de Català convoca aquest certamen per reconèixer l'habilitat d'escriptura en català i la creativitat dels enjustencs i enjustenques. Les obres es poden presentar fins al 28 de març.
Com cada any hi haurà dues modalitats, prosa i poesia, i s'estableixen diferents categories d'edat. Nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17, i adults de 18 anys en endavant. El lliurament de premis es farà durant els actes de celebració de Sant Jordi a Sant Just al mes d'abril. Al web de l'Ajuntament, santjust.cat, trobareu les bases completes del certamen i els criteris del lliurament de les obres.
I acabem recordant-vos que la Creu Roja Espluga Sant Just organitza un curs de desfibril·lació automàtica per a personal no mèdic. Serà dissabte a partir de les 9 del matí a la seva seu a Esplugues del Llobregat. Un dels requisits per participar-hi és ser major d'edat. El curs costa 75 euros i cal portar una fotocòpia del DNI. Les inscripcions s'hauran de fer al local de la Creu Roja Espluga Sant Just al carrer Severo Xoa, número 14 del municipi Vall.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
If these wings could fly For the rest of our lives I'm in a foreign state My thoughts, they slip away
I just wanna be by your side
Fins demà!
I just want to be by your side. If these wings could fly.
Estem escoltant just a la fusta.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i un quart de dotze. Demà dimecres, Jesús Àngel Prieto, coordinador del postgrau de l'Escola Massana, impartirà una conferència al celler de Can Genestà sobre l'art com a ofici, inspirada en l'obra de Jordi Vilarrufes. De fet, el celler encara es pot visitar fins al 16 de març. L'exposició retaules d'ahir i d'avui. La conferència serà demà dimecres o dels quarts de vuit del vespre al celler de Can Genestà. I ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia.
per parlar d'alguna manera d'aquesta conferència que es farà demà i d'aquesta exposició que es pot veure ara aquí al celler de Can Genestà. Hem dit que el títol de la conferència és L'art com a ofici, que d'alguna manera ja parla o ja s'associa directament també la figura de Jordi Vilarrufes, no? Sí, sí. A veure, la idea, de fet, jo en la presentació també dono la volta, si l'art com a ofici o l'ofici com a art, que és un tema que en aquests moments...
Penso que és molt interessant reivindicar la part d'ofici de les arts plàstiques i també posar un altre en valor, una cosa que durant un temps s'havia, entre cometes, depreciat, que és l'aspecte més de l'habilitat, de l'ofici dels artistes, la part més artesana.
que en un moment determinat s'havia, diguem-ne, quasi contraposat. L'art estava en contra de l'artesania. I és, bueno, tothom indica aquests aspectes. Que, en aquest cas, Jordi Vilarrufa sí que va treballar molt, no?, tot aquest concepte. Jordi Vilarrufa és un perfecte representant de tota una etapa. Realment, ell, clar, agafa, diguem-ne, la seva formació als anys 40 i desenvolupa ja la seva professió a partir dels 50.
A la vegada que professional amb moltíssims encàrrecs, a la vegada també professor de l'escola massana fins a la seva jubilació. Per què es va depreciar aquesta figura de l'artista com a artesà, també? A veure, aquí hi ha diverses raons. Una d'elles és que a partir dels anys 60, l'entrada del disseny industrial i l'entrada d'un món molt lligat al progrés, lligat a la tecnologia, va començar a depreciar l'aspecte més individualitzat i més, entre cometes, imperfecte de l'artesania.
A part que el món industrial ens omplia d'objectes amb els quals, evidentment, el preu era un preu molt bondador, enfront a l'artesania que, òbviament, té un preu diferenciat per la seva pròpia producció.
I per l'altra banda, l'altre aspecte que va influir molt va ser que no oblidem que els anys 60, finals dels anys 60, entra en força dintre l'art plàstic genèric, l'art conceptual, l'art com a idea, i per tant una llunyania que l'habilitat plàstica era un element primordial d'artista. L'important dels artistes eren les idees,
l'important de l'artista, les noves propostes, i aquelles propostes que tenien a veure amb una corrent llarga, que és la tradició, més l'habilitat pròpia, van caure, diguem-ne, amb poca valoració. Clar, de vegades amb l'art passa també que tot va com a per cicles, no?, d'alguna manera. Sí. En aquest sentit, ara mateix, és a dir, 2014, s'ha recuperat aquesta idea o estem en una altra fase, també? Jo penso que estem en una fase molt interessant en la qual, en el món del disseny i de l'artesania, s'està recuperant fortament aquesta idea,
Ha oblidat bastant aquella marca que en el 60 el va fer disseny industrial. Si no ho feies en indústria no eres dissenyador. Ara hi ha molts dissenyadors que estan molt orgullosos de fer dissenys artesans, dissenys que tenen petita producció artesanal.
Per altra banda, la formació en les escoles d'art barreja enormement el disseny i l'artesania, per la qual cosa els nostres alumnes quan surten de la via de la ceràmica o de la via del disseny industrial, la formació és molt similar. En el cas del ceramista hi ha una gran implicació en controlar el procés, i el procés significa la tècnica i l'ofici. En el cas del dissenyador industrial, evidentment controlar amb quins processos es pot enfrontar a l'hora de fer l'objecte.
Per tant, en l'àmbit del disseny, inclús hi ha una paraula que és disseny makers, està molt de moda entre els alumnes joves de la corrent anglosaxona, dir-se dissenyadors que fan, que un dissenyador que fa és un artesan. L'art encara, a poc a poc, en compte gotes, va entrant en aquesta reivindicació de la part més d'ofici, però encara li costa, encara el neoconceptual encara té molta força en les institucions artístiques com el MACBA i les grans sales d'exposicions.
Encara forma part d'una altra disciplina, fins i tot. Sí, inclús s'arriba al ridícul, si em permet, del depressi de l'habilitat. Recordo que una crítica d'art deia que hi ha artistes que per no mostrar habilitat inclús pinten amb l'esquerra. Jo crec que ens hem equivocat.
Si em trobo clarament, una cosa és valorar l'habilitat pura i dura com el nucli central de l'obra artística i una altra cosa és no incorporar-la com un element més de tot el procés de fer una obra. És a dir, ni una cosa ni l'altra. Exacte, de vegades justament també passa algun artista que domina molt la tècnica i llavors ja pot anar una mica més enllà, però fins que no la domina potser ha de seguir practicant.
A mi m'agrada molt ser el primer director de la Bauhaus i gran arquitecte Wartel Gropius, que en el manifest primer de la Bauhaus, de l'escola de disseny dels anys 20 alemana, deia que l'artista era un artesà exaltat. És una frase que m'agrada molt perquè indica, per una banda, el coneixement de l'ofici, els materials i els recursos expressius del que ell vulgui dedicar-se,
i que el punt una mica més artístic d'aquest punt d'exaltació, que podríem dir d'una certa connexió estètica, d'una certa inspiració, d'un cert transcendir, és molt de la formalització per aportar alguna cosa més. Però aquest alguna cosa més ho porta molts artesans exaltats, ho porten molts dissenyats exaltats, el que passa que en el món actual aquest punt una mica molt original de l'art està molt en la palestra i es valora més a vegades l'excentricitat que no l'excel·lència.
És veritat, no? Passa també amb moltes disciplines vinculades amb el món de l'art, no només amb l'art plàstica. Evidentment. Però sí que és una corrent que passa, no?, últimament, que d'alguna manera, potser justament per ressaltar una mica o perquè se'n pugui parlar, perquè de vegades també s'oblida una mica l'art en general, doncs és la manera de donar-se a conèixer, fins i tot. Sí. No, no, en aquest sentit, jo penso que és una etapa que, per exemple, algunes...
Algunes arts, com són les arts del temps, la música, el teatre, això ja, entre cometes, aquests també l'estan superant. És a dir, ara ja ningú està disposat a anar a veure un concert, el pianista inici la peça, no toqui el teclat i al cap de 4 minuts fari, que és la famosa peça de silenci de John Cage, va ser feta l'any 50 amb un gran impacte i va resultar un canvi de reflexió sobre el fet musical, però avui en dia tornar-lo a repetir no té sentit. En l'àmbit del teatre és el mateix, els experiments dels anys
i d'alguns experiments parcials dels anys 80, ara ningú està disposat a anar a una obra de teatre en la qual no hi hagi una construcció ben feta del tema i només sigui una mere provocació, que en el seu moment va tenir sentit, però que el món ens provoca prou, penso que la crisi que hem patit ja és prou provocadora perquè quan vagi a veure una peça d'art busqui més que provocació, busqui construcció de nous sentits i nous valors.
Aquesta situació de crisi, com influeix en la manera dels artistes plàstics o la manera de fer art, també? Jo penso que la crisi actual, curiosament, en el sector alt de l'art contemporani, com surten les notícies fa un parell de dies, el 2013 ha estat l'any...
en la qual la bombolla de l'especulatística s'ha disparat. I de moment és una bombolla que no ha petat. Jo crec que petarà. Però en aquests moments els preus de les obres d'art, de l'any 2013, s'han disparat enormement. És, sens dubte, per qui tinguin diners, l'àmbit d'especulació financera més interessant. És importantíssim.
Això que vol dir que l'art en una part de la gama alta està absolutament involucrat en el capitalisme financer i que l'art més interès a vegades no el veiem i no es valora en els seus valors de comunicacionals, culturals i socials.
I aquest és un drama que suporta l'art, que no suporta l'artesania, que no suporta el disseny, que no té aquestes bombolles. Però l'art ha fet clarament d'una bombolla espoplativa que suposo que en un moment determinat ens donarà algun susto. I un susto vull dir, doncs, els nostres museus d'art contemporani, que un dia diran, escolti, el que tenim actual, el que diuen que val,
Val molt menys i això, segurament a nivell de diners, ens costarà també tornar-los a rescatar. Passarà factura, no?, també? Passarà factura. Trobarem que els museus, com el MACBA, es convertiran en el Bancomalo, és a dir, haurem de rescatar el que s'ha invertit en això.
I els joves, és a dir, tenint en compte que també vostè és coordinador del postgrau a l'escola Massana i que porta temps en contacte amb aquesta manera de fer també, com ho viu amb tot plegat? És a dir, hi ha hagut algun canvi d'actitud també a l'hora de plantejar-se la manera de fer art? A veure, hi ha, per una banda, com sempre, els joves que oferven la realitat i que veuen, diguem-ne, les línies de corrent majoritària on ells poden presentar els seus productes i després hi ha els joves més crítics
En aquest sentit, la política sí que és veritat que està calgada més a prop d'aquesta relació de l'artesania en el nou sentit de la paraula. De fet, hi ha un terme anglès que s'està posant molt damunt de la taula que es diu craftivism, és a dir, l'activisme de l'artesania, i que està aplicant inclús accions socials, inclús en àmbits com la protesta per armaments i altres coses, està aplicant conceptes de la pròpia artesania, i en altres, en canvi, continuant en l'àmbit més, diríem, de seguir les corrents que en aquests moments el mercat encara porta. Hi ha les dues coses.
En aquest sentit, nosaltres posarem en marxa l'any que ve a la Massana un postgrau d'aplicades contemporaners que té molt en compte aquesta part de l'activisme artesà, que no vols les corrents majoritats, sinó que vol formar des de la Massana, que és la primera escola d'art i disseny d'Espanya que té el títol universitari en arts aplicades. Ara farem un postgrau que serà aquesta nova manera d'entendre l'artesania.
De fet, en el cas de Jordi Vilarrufes, en aquesta exposició que hi ha aquí, el celler de Can Genestà, que fa una mica de repàs per tota la seva trajectòria, es pot veure com evoluciona i com, de la part més convencional, potser al principi, va evolucionant cap a una abstracció, però que s'entén, com si diguéssim, aquesta evolució artística, no? Sí, hi ha que entendre, evidentment, que ell, bàsicament, treballa fins als anys 90 i, evidentment, l'evolució seva és el que voldria la conferència de demà, és mostrar les reaccions que hi ha
entre un ofici aparentment tan antic com el retaula, la seva relació amb els anys 50 amb l'art que en aquell moment tenia una certa capacitat de produir-se, que era l'art d'encàrrec, i com Jordi Villarrufas incorpora totes les noves pintacions de l'art, que seria l'abstracció matèrica i pictòrica, etapis, guinomar, etcètera, i acaba treballant, sense oblidar el seu ofici, amb una estètica, diguem-ne, de clares connexions amb tot el que seria l'abstracció pictòrica dels anys 70 i 80.
Evidentment, el seu periple prou fan. Aquest periple no entra en les noves consideracions de l'art dels anys 90, però això és lògic. I, en canvi, penso que és important rescatar aquesta evolució i no quedar-nos en la idea que, com era un home que feia retaules, la seva importació a la història de les arts plàstiques és menor. No crec que sigui això.
ja que, diguem-ne, intentar exagerar, però sí col·locar les coses al seu lloc i no aquesta geratia a vegades excessiva de les grans figures i els altres sempre com ho sapiguen fent i que són cosa petita. Doncs demà, a dos quarts de vuit del vespre, el celler de Can Genestà, Jesús Àngel Prieto farà aquesta conferència al celler de Can Genestà sobre l'art com a ofici. I a més felicitar Can Genestà perquè...
gràcies també a l'aportació de la família de Vilarufes, ha fet una exposició magnífica en l'aspecte tan didàctic sobre la tècnica com a l'aspecte de l'evolució de la pròpia... Sí, és veritat, que realment fent un cop d'ull s'entén tot. Si us podeu estar orgullosos de tenir aquesta exposició.
Sí, sí, no, és veritat, que realment algú que encara que desconegui una mica aquest món, però que pot entrar a aquesta exposició i entendre una mica millor, doncs, com... O entendre una mica... I per mi, em permets un plaer venir a Sant Just a fer una conferència perquè va ser la primera terra d'acollida. Jo vaig venir d'Astúries a l'any 69 a Sant Just d'Esbert. Ah, sí? Vaig viure fins als anys 80, després he variat, hem anat cap al Vallès, però, bueno, per mi Sant Just continua sent el meu poble de referència com a emigrant que vaig ser als anys 60. És com tornar a casa, per tant, no? Totalment, totalment, totalment.
Doncs serà demà, a dos quarts de vuit del vespre, com dèiem, en aquesta xerrada al celler de Can Genestà. Moltes gràcies, Jesús Ángel Prieto. Un enorme plaer, un enorme plaer. Gràcies a vosaltres. Doncs ens veiem demà. Que vagi molt bé. Bon dia i gràcies. Bon dia, bon dia. Que vagi bé.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
Dos minuts i dos quarts de dotze. Avui fa deu anys, de l'11 de març del 2004, de l'11M. Avui anem aterrant al llarg del matí i ara el que volem fer és recordar com es va viure aquest atac terrorista en què van morir 191 persones a Madrid i en parlem amb qui era alcalde de Sant Just en aquell moment. Ramon López, el tenim al dret cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Perquè, com dèiem, anem a tarnar al llarg del matí i bé, a tot arreu, aquí a Sant Just també van haver-hi diferents actes, concentracions davant de l'Ajuntament, per exemple, al migdia, per mostrar aquest rebuig, aquest atemptat que va passar ara fa 10 anys. Com ho veu viure des d'aquí Sant Just? Bé, suposo que amb la mateixa preocupació i en el context que en aquell moment s'estava donant i, per tant, també amb un moment determinat
durant un cert temps, un període de temps del dematí, la incertesa aquesta, si era una altra vegada un cop d'ETA o era una altra cosa com després s'ha demostrat. Per tant, suposo que s'hi barrejava també aquesta sensació de neguit, una mica, de no saber què estava passant. Sí, una sensació que a la vegada més, conforme anava transcorrent el dia, anaven aportant una sèrie de notícies que va començar pel dematí, jo recordo,
pel dematí quan anava a portar els nens a l'escola i que va ser una cosa com hi ha alguna informació es constata aquesta informació confirmen una informació de la tragèdia la dimensió que estava agafant aquella informació i després les informacions creuades de si era una altra vegada el que nosaltres teníem en el nostre país en aquell moment que era
la situació d'Eta, o bé era una situació que venia marcada en un context internacional en el qual Espanya havia entrat abans en el tema de la guerra d'Iraq, o la invasió d'Iraq.
D'alguna manera des d'aquí, és a dir, el que es va viure tot aquell dia lluny de Madrid però alhora ben a prop també era aquesta sensació com d'aneguit i també d'incertesa que deies ara i potser en un punt de desconcert de saber què passaria a partir d'aleshores també Bé, clar tothom parla només que avui és cert fa aquests deu anys però
Has de contextualitzar-lo en el moment històric amb aquell que estàvem. Feia gairebé dos o tres anys que havia passat l'atemptat de les Torres Gemelles, es va produir la invasió d'Arganistan, després es va produir la invasió d'Iraq, tothom havia de buscar un xiu expiatori i en tot aquest context es proveix aquest atemptat
en què en el nostre país en concret teníem la dubte a primeres hores del matí si era produït per una situació o per una altra. Jo crec que el que després es va produir durant tot el dia va ser la certesa que això estava immers perfectament en aquest quadre internacional en què el nostre president en aquell moment de l'estat espanyol es va involucrar directament en la famosa foto aquella
I a partir d'allà, la situació va estar realment d'indignació la gent per la manipulació que es va fer de la informació conforme s'estava arribant. Jo crec que la gent no va perdonar, no el fet de com es va, diguéssim, com van actuar tots els aparells de l'Estat i sobretot la població,
i el que no va perdonar de cap de les maneres va ser la manipulació de la informació. Aquesta jo crec que va ser una situació que va encarar això amb la magnitud de la tragedia. Era coses que colpien molt directament. En qualsevol moment algú va recordar alguna altra sensació també aquí produïda
amb l'atemptat tan fort de l'hipercord que es va produir aquí a Catalunya. Per tant, bé, era una sensació molt desagradable en un moment molt incert i que tothom tenia aquest neguit i que, bueno, va anar produint tota aquesta sensació de...
d'eneguit, d'insatisfacció, de terror, de tot tot. Aquí Sant Just es va fer el mateix dia, no? El mateix 11M ja hi va haver una concentració a la plaça de l'Ajuntament. Sí, perquè també per això es deia que es tenia que contextualitzar perquè estàvem fent manifestacions en contra de la guerra, estàvem fent concentracions per al rebuig amb una escalada de violència en general que s'estava donant al món.
I, evidentment, Sant Lluís no era alier amb tota aquesta situació. I, per tant, d'alguna manera es va convocar així. Tu em suposo que es va fer al mateix matí, es va fer a la tarda? No sé si te'n recordes. Crec recordar que es va fer a la mateixa horària que s'estava fent en aquell moment, que, si no recordo malament, era a les 12 del migdia, que durant un cert temps també es van fer repicades de campanes...
es va fer un minut de silenci i llavors es va ràpidament jo crec que a més recordo que no només la gent diguéssim el que seria més proper que serien els funcionaris de l'Ajuntament sinó gent de la població va venir de forma immediata i sense gaire convocatòria a la porta de l'Ajuntament a fer aquesta
aquest rebuig i aquesta situació que s'havia produït a Madrid. Segurament hi havia com la necessitat d'expressar aquest rebuig d'una manera doncs ràpida també i suposo que... Sí, hi havia una contenció com... Era una sensació molt difícil d'explicar en paraules. Era la contenció de la ira, el dolor... Eren cares... Jo recordo l'expressió de la gent realment molt tensa, molt tensa
I molt d'angoixa, perquè clar, és que s'havia produït un atemptat d'unes dimensions que cada vegada que passava les hores del dia t'anaves adonant que tenia una expressió brutal d'atemptat.
Doncs això va ser, com dèiem, fa 10 anys, n'hem volgut parlar avui aquí a la ràdio i també amb qui aleshores veirà l'alcalde de Sant Just, Ramon López. Moltes gràcies per recordar una mica com va anar tot plegat aquest 11M aquí a Sant Just estarà fa 10 anys. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Dos quarts i mig de dotze, aquesta hora saludem els tertulians dels dimarts, per tant tenim el Jaume Campreciós i també el Jordi Ferraz, molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Avui que us he fet entrar una mica més tard del que és habitual, ja he vist que us queixàveu mirant el rellotge.
i està mirant el sol jo des d'aquí estic mirant el sol ara surt una mica en tot cas estàvem parlant hem parlat també amb Ramon López que era alcalde ara fa 10 anys de l'11M perquè d'alguna manera hem recordat una mica on érem també o què passava aquí a Sant Just ara fa 10 anys no sé si vosaltres us recordeu també tot plegat com vau viure l'11M d'ara fa 10 anys
jo si vols que digui la veritat només me'n recordo de coses petites i de les coses que es deien en aquells dies jo l'únic que sí que per la meva banda vaig tindre molt clar quan em van dir que els senyors del paper només justificaven que eren de l'ETA jo això ho tenia molt clar que no era qüestió de l'ETA
Jo ja ho vaig associar directament amb les forces que havia posat el senyor Aznar a l'Iran. Són coses que, per molts que ells estiguessin integrats, que volien donar culpabilitat amb uns terroristes d'aquí a Espanya, no podia ser una feina d'ells. I és l'únic que jo vaig... No ho sé, per mi ho tenia molt clar. Però, sincerament, em va saber greu, perquè són víctimes, moltes víctimes, molta gent morta...
Era una cosa molt diferent del que havíem viscut aquí, directament, no? O molt més gros. Recordo que són les contradiccions entre escoltar unes emissores i unes altres. O els comunicats que deien Segons de la BBC deien que ja tenien un comunicat del món del Caida i per l'altre cantó
En Kikan anaven dient la versió de... de les dues pistes, no era? Exacte, hi havia dues línies d'investigació. Dues línies d'investigació. Per tant, aquesta és la cosa més que tens, a més a més, de sentir que tots som vulnerables en qualsevol moment, en qualsevol besties d'aquestes. Sí, sí. Sentir això, a més a més, a una hora es punta, i que també veies que estàvem bastant ben sincronitzats en tot, i llavors...
Però això també feia por, jo recordo que l'endemà, després d'haver tantes imatges i tantes imatges, el fet de pensar que eren trens de rodalies com els que agafem aquí cada dia, sí que generava també aquest neguit, no evidentment perquè tornés a passar l'endemà, però pel fet de pensar que tot allò era molt proper, no? Sí, i després, posteriorment li va haver el de Londres, no? El dels autobusos. Sí.
Em sembla que vam passar per això un parell d'anys, no? Sí, però vull dir que després he tingut uns quants mesos així entre els fons públics, a veure, que a fin i a cap és molt senzill. Vull dir, tots, en els últims temps, tothom porta motxilles, bosses... I va bé també llavors una mica de psicòsia, en l'època de les motxilles normal, també, suposo. És una conseqüència de tot plegat. Cada que fas unes circumstàncies aquestes molt importants, en el fons després acabes agafant psicòsis, perquè jo estic segur que avui
10 anys que s'està recordant, quan sol de nosaltres anem en una bossa, la deixem a l'autobús per equivocació i algú s'ha en donat compte o algú la veu que porta 10 minuts allà a una bossa que ningú l'ha agafat suelta, estic segur que l'autobús pare i ho fa mirar què és.
Avui sí, però fa un mes o d'aquí un mes no. No, fa un mes no, que sigui d'avui. Sí, sí, és veritat. Vull dir, són aquestes coses que van passant que el temps, ara, pels pocs que ho van patir i no ho cura, però per altres coses van passant les dates, el temps i es va perdent la memòria.
Ah, i d'altra banda, després, a banda de l'11M, el que va venir... Sí, aquests quatre dies, no?, de l'11 al 14 de març, realment va ser un moment històric espectacular, no?, també tot el que va anar passant. Jo crec que és espectacular, vull dir, és allò que deia don Jordi fa un moment, vull dir, les contradiccions, el temps, vull dir...
I el poder de la gent, no?, també, en aquest cas. És a dir, que potser no es tenia en compte que la gent pensaria o sortiria a demanar explicacions, no? Jo crec que, per tant, per a l'altre, els que manaven, suposo que va ser un cop tan fort que els va costar reaccionar de les conseqüències que podia tindre. També pot ser. No sé, o potser no. Vam pensar que això sí que seria favorable. Saps quina de les línies imputaven?
Jo crec que sou un malpensat. El ser malpensat, vull dir, és... I realment ara s'està demostrant que en aquell dia ells el que els interessava donava una certa opinió per poder guanyar les eleccions que tenien molt aviat. Sabien que si donaven aquella opció...
guanyaven ells una altra vegada i per majoria absoluta i la cosa ha sigut així els fer el canvi, el veure que no havien sigut els que ells deien, doncs automàticament el govern va canviar o que passa... Hem de ser malpensats però si mires els papers i tot el que és els documents que estan sortint fins ara, realment és així o que també és cert no sóc jo qui els defensaré però el que sí que és cert és que suposo que si no hi ha sigut les eleccions a quatre dies
la reflexió hauria sigut diferent al temps d'investigació o als comunicats una cosa que els va agafar tant de sorpresa amb unes dates tan impensables que van sortir ràpidament a actuar una mica, a veure, si tu mires els atemptats de Nova York tens el mateix, en el primer moment va quedar tothom descol·locat ningú sabia què havia passat, qui era
Sí, el que passa és que potser van reaccionar amb una mica més de professionalitat, no sabria com dir responsabilitat. No, no, això sí, però també fixa que aquí van poder les seves ànsies de guanyar. Van ser tan ràpid que a cap de sis hores ja havia fet un comunicat de possibles. En canvi, Estats Units platicava bastant en saber-se trening qui havia sigut i com havia anat tota la complexa. Estats Units no hi havia eleccions. No, per això t'ho dic, Jordi, vull dir que va...
Va agafar aquesta circumstància. I després, l'altra cosa és que ara que dius de psicòsis, me'n recordo que va portar una psicòsis de l'11. És veritat. Home, clar, és que... Jo no sé si el de l'11 és de l'11.
No, em sembla que era principis de juliol, 5 de juliol, alguna cosa així, ara ho buscaré, però en tot cas crec que si sumaves xifres o alguna cosa així... Vull dir, jo sé que en aquest moment hi va haver aquest psicòsis de l'11, que quan vivia un acte important que fins i tot 11 tothom estava una mica esbarat. Tremolàvem, no? 7 de juliol del 2005. Ah, doncs era un any més tard, realment. És a dir, va passar només un any. Jo recordo, perquè em feia estar a Londres vivint en aquella època i recordo això...
Jo crec que són coses molt fortes perquè fer aquests atemptats actualment i són d'una manera o d'altra però són en països que més o menys estan en guerra és una llàstima tindre que arribar a aquests extrems però jo sóc de l'opinió que no tindríem que arribar-hi
i si s'ha de fer alguna cosa s'ha de parlar i s'ha de fer una mica parlant i intentant entendre que és molt difícil que ho estem veient ara actualment tant el tema d'Ucraïna el que estarà passant a Escòcia per molt que es vulgui reunirà amb el tema no sé com arribaran però parlant la gent arriba un moment que no s'està atent i això és una llàstima
Està bé aquesta frase, eh? Parlant arriba un moment que la gent no s'entén. No, el que passa... No hauria de ser així, no? No soc especialista, però vull dir que sí que saps que...
s'ha globalitzat molt al món i ara és molt fàcil que les notícies arribin i això també és un va a favor d'aquestes circumstàncies perquè a veure, vull dir, qui d'entre nosaltres no s'aixeca el dematí sentint quantes bombes hi ha hagut a Beirut o a Beirut o Síria o altres coses i aquesta immediatesa
em ressalta molt més a tots aquests temes. Vull dir, ja tinc una edat i sabia un terra a Beirut perquè us tiraves de geografia, però físicament més i tot, en canvi... Clar, hi ha alguns fenòmens que impacten més, no? I de fet, el cas d'Ucraïna, tota la gent que va morir a la plaça, doncs, impacta més perquè ho veus com una cosa que no saps per què, suposo que equivocadament sents més propera, però vull dir que t'hauria d'impactar igual, eh?
Sí, però també, a veure, les nostres sensacions ens afecten més, com t'ho diria, la sensació que tinc és que quan passa el primer món, se'n parla més, perquè l'altre dia recordava, perquè vaig llegir el diari, o ho he escut a la televisió, ara no sé també d'on, que havien detingut un dels caps que havia fet l'atemptat de Gènia.
Home, aquest va ser molt bèstia. Però no ha tingut la revolució que va tindre els altres. I era un centre comercial, també. No, l'anterior, el que vam volar a l'ambaixada americana i no sé quins edificis més. Crec que seria pico de morts. I va passar molt desapercebut. Vull dir, a veure, no el moment que passa ni els primers dies, però sí la revolució en els mitjans de comunicació.
També passa que, per exemple, quan van haver-hi aquelles morts a la marató de Moston, ara farà un any aviat, és veritat que van ser 3 o 4 morts i que la repercussió que havíem donat tot sempre és més gran que si hi ha 30 o 40 morts, el que dèieu ara, països, que fa tant temps que estan en guerra que sembla que ja no ens impacti.
Jo crec que arriba un moment que estem tan matxacats amb tot el que ens estan donant que arriba un moment que ja passem una mica, sap greu dir tot això, però jo crec que estem massa informatitzats per tot.
i jo crec que el jovent que està pujant, com que ja esteu pujant d'una manera, que ja us ho estan inculcant des del primer dia això, no sé fins a quina repercussió partida. Nosaltres en aquestes èpoques, l'únic que sabíem, quan anava a l'escola, que hi havia hagut la guerra civil, que havia guanyat uns senyors,
i que d'aquí no podíem passar perquè ens deien aquí el Quimano sóc jo i hem d'estudiar això però també tornant a la nostra prehistòria personal tens els altres del Queden i tot això que van ser famosos i van sortir el Luther King i en aquell mateix moment segur que altres països del món va matar algun president
Però no es va fer, n'han tingut la importància aquesta. Ara jo, personalment, que sempre m'ha agradat llegir els diaris des d'estant jove, ara que estem parlant de Síria, de Síria o de l'altre que és del costat d'Irak, recordo que fa molts anys, molts anys,
hi havia un cop d'estat cada sis mesos. I ara al mateix partit vas, anaves canviant. I suposo que quan llegies que hi havia hagut un cop d'estat, segur que el cop d'estat no era immun. I segur que algú queia. Ja. Però bueno, llegies el diari... Estaves acostumat, no? No, no acostumat, no. Però no veies les imatges. Era un retell de diari que en cert moments podia tindre tot. I després també hi ha una cosa que... D'això del terrorisme. Que la...
Depèn de qui l'història va donar d'una altra. Jo recordo haver llegit temes de Quènia, quan hi havia uns grups que es deien Mau Mau, de Jona Quenieta, cròniques del que la sentís despoliticant d'aquesta gent, acusant-los de tot. Anys després, quan al Jona Quenieta li van donar el Premi Nobel al Premi d'Africa o alguna cosa així, va ser un polític reconegut posteriorment i tot,
s'alabava la seva condició de gran política en l'estadista africà. Per tant, vull dir que el terrorisme, depèn de com van les coses, a quines èpoques, després canvia la visió i s'esborra. És veritat, suposo que la perspectiva també... Això és qui l'explica i com van les coses, veu d'una manera o d'una altra. I també amb els anys i la distància. Exactament, i sempre condenant. Hi ha aquella que veu que
i a vegades diu, és que hi ha una època d'Europa que no s'escriu res, s'escriu bé Pau. Vull dir, ja Pau no s'escriu, no, la història de la Pau abans no s'estudiava. És veritat, és veritat. S'estudiava la guerra, després sí que s'ha d'estudiar el tema econòmic, però inicialment les històries, si em digito una mica, tot és en períodes de guerra. Aquesta guerra va durar 100 anys, aquesta 40 i aquesta 10.
Sí, sí, per tant, home, ara que Europa fa anys que no està en guerra, suposo que s'estudia d'una manera diferent. Veus? Això és fals. Perquè, que jo sàpiga, Ezekovina i Bòsnia... És veritat. És Europa. I, que jo sàpiga, Xipe és Europa. I quan hi va haver la guerra turco-xipiota de... No, turco-grega. El tema de Xipe i tot allò també n'hi ha hagut. Hi ha hagut enfrontaments.
Sí, sí, és veritat, el que passa amb allò és que li diem la guerra dels Balcans, sembla que no ens ha vist i tant, no? Exactament, per tant, a Europa n'hi ha hagut i les conseqüències s'han vist, ja no sols. Les guerres hi són sempre, d'una manera o altra sempre hi han sigut. I fa quatre dies, parlant d'aquestes, però fa quatre dies a dos mil quilòmetres d'aquí teníem tot el nord de...
D'Àfrica. Bé, no s'han acabat, eh? No s'han acabat, per tant, ja estan a 2.000 quilòmetres d'aquí, vull dir, a una distància relativament curta. Molt més a prop que a les que hi havia a Jugoslàvia. Sí. Sembla que estiguem més separats. Sembla que el mar nostre, o no, que porta de unió, sigui la separació. Exacte, és veritat, eh?
Tot i que estiguis a milions quilòmetres, evidentment que s'hi ha uns quants països pel mig. Bé, en tot cas, suposo que... Tot això ens espanta. L'estiu vam parlar, per exemple, d'Egipte. Es va tornar a parlar perquè, de nou, quan hi ha aquestes matances gerants, se'n parla i després, igual que passa ara amb Ucraïna, que evidentment les pàgines internacionals en segueixen parlant, però aquí ens mirem també el que passa més a prop. Segurament, suposo que...
és com funciona també i com és normal que funciona la informació o aquest accés que dèieu ara també d'informació que fa vegades també acabis triant i acabis... O també el que els mitjans t'ho posin en primera línia o no. Sí, sí, per això directament. Ara parlen tot d'Ucrània i Rússia i si això dura massa hi ha una altra notícia d'una estafa d'un problema a Londres o Berlín
Això quedarà en segon terme i aquella posarà en primera pàgina. Sí, sí. Ens marquen una mica la que hem de pensar que és important, això és veritat. Jo crec que els mitjans de comunicació moltes vegades són els responsables que ens donin o ens facin veure el que a ells els interessa.
Llavors, al mitjà de comunicació, en aquest moment, n'hi ha pocs que no estiguin manipulats, realment. En el cas de l'11M també... En tots els casos hi ha interessos, no? Però la premsa sempre ha tingut, perquè...
I els polítics encara més, perquè en el cas que estàvem comentant de l'11M aquest, el senyor president donava les seves ordres en els diaris perquè posessin el que a mi li interessava. Bé, els seus comunicats, però per això he de dir... A veure, jo ho dic mateix, quan passa una cosa com aquestes, crec que la confusió és tan gran que la premsa, el primer comunicat que troben, lògicament, el...
el fan córrer, el difonen, i això porta a vegades una confusió, perquè és molt difícil, i tu, que no has de fer aquesta guerra, poder descifrar en aquells moments què hi ha de paia i què hi ha de veritat. I, per tant, et tens de basar en tot aquest... Això que et deia al començament d'aquest tema, recordo que escoltaves la ràdio i et deien que la BBC deia una cosa d'un comunicat que tenien i en canvi qui deia una altra, i aquí creies...
Lògicament tu et creus a la BBC, però el TVE podia estar equivocat. És veritat. Segurament no sabem la veritat de moltes coses, no també? Quantes vegades una notícia diferent t'ha de dividir que una o una altra? Sí, sí, és veritat, això. O tres grups al mateix moment?
És complicat. Suposo que arribar a la veritat de tot hauríem de necessitar... És complicat arribar-hi si no tens directament l'accés a totes les fonts, no? Vull dir que ens creiem a uns perquè creiem que són els que respecten més la nostra confiança, però exactament. Vull dir que no se sap mai cap on ens volen fer tirar, potser. I no dos ciutadans de peu, perquè els mitjans són els que... La informació en aquests grans temes són el que pots llegir, doncs vas completament una mica...
Ara ho tenim, posant un cas, és canviant de tema. Si Catalunya sigués un país independent, si estaria a Europa o estaria voltant per l'espai. Sideral. Vull dir que, per tant, depèn de qui llegeix, sembla una cosa o sembla una altra.
De veritat, i de fet tot aquest tema ara lligat amb l'independentisme, si visquéssim a Madrid, per molt que tinguéssim una mentalitat oberta, suposo que de tanta informació que t'arriba dins de tots els mitjans que tinguis a l'adast, passant per ideologies aparentment molt diferents, si t'arriba només negativisme, suposo que la visió és molt diferent també, la que es pugui tenir des d'aquí. Exactament, i per tant, els que...
vius o no vius perdó vas captar la informació de diferents mitjans però a vegades és difícil saber on està tota la veritat suposo que no és ni blanc ni negre sinó que hi veu molts matisos de gris i aquí és on tens a vegades de tu intentar posar el teu gra personal o les teves creences personals
Prendre la decisió, no?, intentar llegir-ho tot una mica. I recordar-te'n de coses passades és molt difícil, perquè arriba un moment que tens tant, almenys jo a mi el que em passa, que en els moments que passa te'n recordes, te'n sents, dius les teves opinions, però després el que dèiem va passant, va passant el temps.
La memòria també se l'activa, no? I si no ens recorden com ara, per exemple, si no hagués sigut avui que totes les televisions dels diaris en van plens de l'11M, estic segur que molta gent, a part de les víctimes, ningú s'haurien recordat. El que passa és que hi ha les víctimes i, clar, aquests sí que se'n recorden. Però per la resta jo crec que no.
Jo hi sentia que deien que tenien ganes, fins i tot per això les víctimes, que passés aquest 11M justament perquè ells hi pensen cada dia i clar, s'han de fer tant en les fortes i parlar-ne tant i veure-ho tant que el que volien era que ja fos 12 o 13, per dir-ho d'alguna manera. Com totes les morts d'aquestes sobtades costa molt més de país, suposo, tot, però jo el temps, vulguis o no vulguis...
o va curar i encara que algú tingui pensament cada dia la distància també es fa una mica de... Què passa? Igual es fa dura aquesta distància si està mal curada o mal païda i després també si es va recordant cada dos per tres aquests temes suposo que algú en vera
En tants morts, per tant, suposo que hi ha moltíssimes sensibilitats diferents en tot aquest col·lectiu d'afectats. I per tant, suposo que cada un... I si és un que ha quedat feret i ha quedat seqüeles, aquest ho recorda cada dia.
Està clar. És molt difícil desborrar i veure coses d'aquestes d'així. Jo crec que nosaltres... Ho has vist des de per la televisió, però els que ho he vist in situ i qui van estar dins han pogut sobreviure. Jo crec que això és una cosa horrenda que és molt difícil de reoblir dins durant la seva vida. I jo suposo que... Jo estava pensant avui que estava mirant ara per TV3 als matins. Estan dient des del matí que estàvem fent la missa el senyor arquebisb aquell tan famós.
amb els reis, i hem escoltat una cosa de dir que als Estats Units van fer l'1 de l'11 S que van fer tan famós, però allà hi havia gent de tot. O sigui, no hi havia només catòlics sols, sinó que hi havia de tots perquè hi havia víctimes de tot. Aquí suposo que també hi havia víctimes, però només es fa a nivell, vol dir, aquí som els únics i som nosaltres.
són rucos tots aquí perquè és un país que allà el tema religió el tenim diferent aquí tenim una manera molt concreta però què dius? també hem anat a Nova York i has vist el monument el 11 de setembre a les Torres Bessones a veure la sensació que tens que va ser molt important però a vegades no és ni un moment no diré un negoci però crec que a vegades és una exageració molt important d'aquests temes una
Suposo que és complicat saber quina és la millor manera de fer un homenatge d'aquesta mena, de mantenir un record sense fer mal i sense oblidar alhora, no? És una gran zona que tenen allà, és un record permanent i que serà durant molts anys. Però no deixa de ser com tot. La gent també se'n va a vegades a veure les platges de Dunquenque.
perquè hi va haver la sabera mundial i la quantitat de morts que hi va haver i ho tenen també zones d'oci i zones de turisme exacte, aquest moment també seria un altre debat se'ns acaba el temps avui, moltes gràcies Jaume i Jordi tornem d'aquí 15 dies, a més a més també saludem el Pep Quintana, si ens està escoltant que ens ha dit que ja d'aquí 15 dies tornarà a ser possiblement tornarà a ser aquí la Tertuli amb nosaltres per tant... De moment no ho veiem pel poble exacte, ja està bé, ja està bé que vagi bé i bon dia bon dia
Connectem tot seguit amb el bolletí de Catalunya Informació i tornem després, ens queda l'última hora del Just a la Fusta. Són les 12.
L'Associació de Víctimes del Terrorisme protagonitza aquesta hora els actes d'homenatge de l'11M, avui que es compleixen els 10 anys d'aquella massacre. L'acte d'homenatge a les víctimes es fa al Bosc dels Absents, al Parc del Retiro de Madrid.
El primer acte solemne, però, d'aquest desi aniversari dels atemptats de l'11M, ha estat una missa funeral a la catedral de l'Almodena, que han presidit els reis. A la seva humilia, l'arcabisbe Rouco Varel ha denunciat els foscos objectius de poder dels autors de la massacre i ha agraït a les associacions de víctimes que hagin assistit plegades a aquesta cerimònia.
El Parlament de Crimea s'ha declarat independent d'Ucraïna. La majoria de diputats de l'Assemblea, de majoria russòfona, han aprovat una declaració a favor d'ingressar la Federació Russà. Kiev els llança un ultimàtum perquè anulin aquest referèndum de diumenge per anaccionar-se a Rússia o demà, diuen, dissoldrà el Parlament Regional de Crimea.
Fèlix Millet i Jordi Montull pretenien demanar 15 milions d'euros per la venda de les finques on s'havia de fer l'hotel del Palau. Així ho ha declarat davant del tribunal l'arquitecte Carles Díaz, que també està acusat. L'autor de les ganivetades mortals a un home de 74 anys aquest matí en ple centre de Gandesa és el fill de la víctima, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra. L'Ajuntament de la capital de la Terra Alta ha decretat un dia de dol.
El Parlament estudia recusar fins a quatre jutges del Tribunal Constitucional que han de deliberar sobre la declaració de sobirania per animadversió contra el sobiranisme.
I la candidata a les primàries del PSC per Barcelona, Leia Bonet, també renuncia a ocupar l'escua al Parlament, que deixarà lliure el també candidat socialista Jaume Collboni. Les raons de Bonet per no optar-hi són la dedicació completa a intentar guanyar les primàries per ser la candidata del PSC a l'alcaldia de la capital catalana, les mateixes que Collboni.
Els esports ara també en titulars. El Barça prepara el partit de Champions de demà contra el Manchester City. Després de passar pàgina a la derrota de Valladolid, els blaugranes s'entrenen aquest matí i després parlarà el Tata Martino. Els anglesos arriben aquest migdia i s'entrenaran ja a la tarda al Camp Nou. Avui també la Champions, Bayern demunicar-se a l'Atlètic de Madrid-Milan, amb avantatge pels equips que juguen a casa.
I en tenis a Indian Wells, Rafa Nadal ha quedat eliminat a tercera ronda amb perdre en 3-16 amb l'ucraïnès Dolgopolov. Nadal, que és el vigent campió, afirma que no se n'ha de fer un drama i reconeix que no ha jugat bé aquest torneig. També ha quedat eliminada l'actual campiona femenina, la russa Maria Sharapova.
I el temps en núvols prims s'aniran fent cada vegada més abundants i aquesta tarda podrien deixar el cel tapat, sobretot a la costa i al prelitoral. Les temperatures màximes d'avui es quedaran una mica més curtes. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. Avui arrenca el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015. Fins al dia 21 de març estarà obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. A Sant Just tots els nens i nenes que ho demanen tindrà a plaçar en una escola pública.
L'Ajuntament treballa amb la idea que uns 170 nens i nenes poden començar a P3 al setembre. Per això, Lluís Manfort, regidor d'Educació, apunta que tots podran assistir a una escola pública de Sant Jus si ho sol·liciten. Per a més informació sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions que comencen avui, podeu consultar al web de l'Ajuntament, santjus.cat.
Més coses, la tretzena Festa Torneig Joan Petit està nominada als Premis Protagonista 2013. Són uns premis que atorga el bloc esportiu d'hoquei patins a Cops Estic. És un reconeixement a la festa que van organitzar la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer i l'Hockey Club Sant Jus l'any passat al nostre municipi.
Segons el bloc, l'esperit Joan Petit transcendeix més enllà del fet esportiu per ensenyar com aplicar a la vida els valors de l'esport d'equip, com ara la solidaritat, el treball en grup, l'esforç, el sacrifici i la lluita per un objectiu. Per tot plegat, el bloc a cops d'estig ha nominat a la tretzena festa a torneig Joan Petit a rebre el Premi Protagonista 2013.
I un apunt més per recordar-vos que demà dimecres Jesús Àngel Prieto, coordinador del postgrau de l'Escola Massana, impartirà una conferència al celler de Can Ginestà sobre l'art com a ofici, inspirada en l'obra de Jordi Vilarrufas. I és que al celler encara es pot visitar la seva exposició, retaules d'ahir i d'avui fins al 16 de març. La conferència sobre l'art com a ofici serà demà dimecres a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestà.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Ella quiere salvar el planeta. Y él quiere que el mundo se gobierne solo y aburre.
Ella es una diosa y él es un cometa.
Ella duerme por las noches, no recuerda lo que sueña. Él sueña con dormir cuando ella duerme. Y sueña con soñar lo que ella sueña. Y sueña con soñar lo que ella sueña.
Ella es la esperanza de la humanidad. Ella escribe mientras ella duerme. Él fuma y obedece. Ella habla y resplandece. Ella canta desnuda una canción. Ella mira y se relame. Él se pierde entre su pelo. Ella se abraza fuerte y dice...
que las noches con sus lunas y las lunas con sus huesos nos secuestren a los dos que las lluvias y los soles y las hojas en el suelo nos encuentren a los dos
que los años y el presente nos sorprendan a los dos. Ella siempre mira hacia adelante y él jamás mira hacia atrás. Ella duerme y sueña aunque no se acuerde, que no escribe mientras ella duerme.
Y él escribe mientras ella duerme. Él fuma y obedece. Ella habla y resplandece. Ella sonríe y devora la vida. Él devora la vida y sonríe. Él sueña con dormir cuando ella duerme. Y sueña con soñar lo que ella sueña.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia.
I ara parlem de cuina perquè aquest dimecres, demà, dos quarts de set de la tarda, a Cuina Miracle es farà una nova aula de cuina sobre cuina amb poma. En aquest cas no queden ja inscripcions, ja s'hi ha apuntat tothom, però en parlem ara amb la Miracle Serra, responsable de Cuina Miracle. Bon dia, Miracle. Hola, bon dia, Carme. Un altre cop, per tant, èxit i no queda ni una plaça lliure, no? Doncs no, no, no queda ni una plaça lliure. Ja ha existit d'esperes.
i d'entrada no queda cap plaça lliure. De fet, tampoc no és que hi càpiga molta gent. Els cursers només poden ser de 12 persones, més o menys, poden ser 13 o 14, però no més d'aquest volum, perquè com que treballem dintre la cuina amb elles, més de 14 persones ja no ens hi caben a la cuina.
I llavors no hi ha més places en aquest moment. Clar. Sí. En aquest cas concret, es cuina amb poma. Sí. I Déu-n'hi-do, no? Perquè només amb poma fareu més d'una recepta, suposo. No, no, en farem diverses, en farem diverses. I a més farem coses molt maques. Però tot amb poma. Amb poma i altres ingredients. Ja, m'imagino que no seria només. Però vull dir, la poma, diguéssim, és el motiu del tema, no? Mhm.
Llavors, vull dir, es farà un primer plat amb poma, que suposo que farem una crema. Sí. Després farem un llom farcit, que això ja me l'estava ara, l'he rellenat. I llavors farem farcit amb poma i amb ametlla, i llavors es cuix i es cou al forn. És un plat que queda molt bé. Jo ho feia molt per Nadal, aquest plat. Llavors li fem una salsa d'ametlla i poma per acompanyar-lo.
ja està allà fred, per això avui l'estic preparant perquè demà ja tingui un de preparat per poder-lo, perquè això després els hi donem al menjar que es cuina. Però clar, aquest llom farcí no els hi podré demanar el de demà, els hi tinc a donar el que jo faré avui perquè demà estaria massa calent i se'm desmoronaria el tallar-lo. Llavors ara avui jo n'estic fent un que serà el que s'enduran i demà farem un altre perquè elles ho vegin. I després els hi farem un postre superdivertit que és 4 o 5 coses diferents
que es presenten totes com si fos una composició de textures de poma. I es presenta a sobre d'un plat gran, o nosaltres ho farem amb una pissarra, una planxa de pissarra, que és negra i amb el blanc ressalta, queda molt xulo, i farem diverses coses amb la poma. Vull dir que farem una gelatina de poma, hi posarem un xupit de licor de poma, hi posarem un gelat de poma, saps com vull dir? I llavors hi posarem unes làmines de poma planjades en mantequilla...
És un plat de postre, però tot és poma, però treballada diferent. O sigui, no com estem acostumats a veure-la, no? No, a una Macedònia hi ha poma, no? Jo cada dia fem Macedònia, cada dia li posem poma. No, això és un postre una mica per lluir-se o per fer una miqueta una cosa diferent, no? Més xula, no? Que dius, oi, doncs mira, farem un sopar de formatges, però sóc un postre superxulo, doncs això.
Està molt bé, perquè a vegades la poma té potser com una mala fama, no? És una fruita molt utilitzada. Una de les fruites que, bueno, és fantàstica. Bueno, les fruites totes, eh? Un afany i una enamorada. Sí. Que ja veuràs més endavant que estic fent un projecte d'una cosa molt interessant en fruita. Però vull dir que allà moltes s'ha de veure que la fruita és un dels aliments que té més qualitats per la salut, eh? Vull dir, és fantàstic. I molt bona. La poma és un... Bueno, pensa que quan estàs mal al to...
I tot trobes bé, una poma al forn és l'únic que gairebé et pots menjar gust, no? És veritat, això? És veritat. És un menjar que sempre senta bé, no tens problemàtica, i la veritat que és mona. I poder-lo introduir, per tant, també amb altres plats, com per exemple, ens comentaves aquest farcit, no? Sí, sí, aquest plat, sí, bueno, hi ha moltes plats que es poden fer amb poma, però, bueno, en aquest cas hem decidit de fer aquí el llom, perquè l'he trobat més festiu i és més especial...
Però vull dir, fer pollastre rostit amb trossets de poma està boníssim. Un tall rodó de vedella rostit amb cebal, un tomaquet, quatre grans d'all i una poma. Llavors, quan ho treus, ho tritures tot i et queda una salsa que no et pots imaginar. Ho fa superfuau, molt bé, molt bé. I és una miqueta diferent i una miqueta de manera d'anar introduint a vegades fruita, que millor no t'ho menges.
És una bona manera de fer-ho, sí, sí, d'introduir-la, doncs, amb altres plats. Ah, això mateix. En aquest cas, aquest curs, aquesta aula de cuina es fa demà, dimecres, i la gent que hi participa acostuma a ser la que ha participat altres vegades, canvia cada cop. Sí, sí, sí, sí, molta, molta. Ui, corren, corren, apuntar-se, tot me val. Corren molt a apuntar-se, perquè, clar, doncs, com que no hi ha moltes places, doncs ràpida a la cafabra es apunten, bueno...
perquè s'ho passen molt bé, i mira, sí que la veritat és que venen molts que repeteixen, repeteixen. Jo quan arriben ja els dic, i tu també repeteixes curs, perquè, esclar. Bon senyal, no? Sí, els agrada, els agrada, es passen molt bé. Però, bueno, per una altra banda, a mi m'agradaria poder fer més, més dies, però, bueno, ara, com que tinc un altre projecte amb de mans, doncs no puc allargar més, no faco un xiclet, no? Però sí que m'agradaria, perquè veig que hi ha molta gent que es vol apuntar i no té la possibilitat perquè no hi ha més places i no hi ha més dies. Clar.
Però bé, a veure si a partir del setembre, que aquest projecte ja només és fins al setembre... Un projecte obert, miracle? I llavors podem entrar a dins de fer més cursos. És un projecte obert a la gent o és un projecte de cuina miracle? No, és un projecte personal. És un projecte personal relacionat amb la meva feina, però és una cosa personal que ja se n'assabentareu, perquè ja vindré a parlar amb vosaltres i parlarem a la ràdio d'aquest tema, que és una cosa molt interessant...
Però, clar, és una cosa que també em treu hores, em treu temps, em menja temps, em menja esforç i dies. Llavors no puc fer més cursos perquè la veritat és que jo no arribo. Està clar. El proper, és a dir, per si algú aquest s'ha quedat fora però té ganes d'apuntar-s'hi... El proper també serà molt interessant perquè serà un curs per menjar per persones vegetarianes o per qualsevol que vulgui fer una vida una mequeta de quan en quan. Avui tinc ganes de fer alguna cosa vegetariana, no tinc ganes de fer carn o peix.
Llavors farem uns quants plats vegetarians i vegans, vull dir, per gent que tampoc no menja productes animals. I aquest serà el proper, diguéssim. Molt bé, serà el mes d'abril. I el de maig serà de tapes. Serà un curs de tapes. Molt bé. Home, aquest segur que s'ha esgotat ràpid, eh? Perquè el fan elles, el fan les alumnes, el de tapes. Nosaltres els hi posem tots els ingredients, ja faig la primera, i després cadascú fa el seu.
O sigui, imaginació, no? No, no, tal com els expliquem. Ah, val, pensava que l'escoltríem la seva. Llavors cadascú té els seus ingredients allà i es va fent cadascú el seu.
I, bueno, ja vam fer un i va tindre tan èxit, també era molta gent i, bueno, va ser molt divertit i s'ho van passar. I llavors s'han dut encara una plateta tot de tapes variades i xulo, doncs. Clar. Fa il·lusió, sí, sí, la veritat que sí. I a més amb el preu que hi ha, doncs... Està bé. I es poden fer aquestes inscripcions per aquestes aules? Sí, les inscripcions s'han de fer al centre cívic de Joan Maragall, allà a la plaça. Es va allà i fàcilment, no? Allà mateix.
La Laura els agafa els datos i li han de pagar amb ella. Val 9 euros 70, em sembla. I, bueno, vull dir que és un regalo que fa l'Ajuntament i nosaltres el públic, bàsicament. Doncs una bona iniciativa. Demà es fa aquesta aula de cuina amb poma. Com dèiem, no queden places, però moltes gràcies, Miracle, per explicar-nos com serà. A tu, moltes gràcies. I fins la propera. Que vagi bé. Fins la propera, Messi. Adéu, bonic, adéu.
Just a la fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Fins demà! Fins demà!
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un quart i mig d'una del migdia. Avui no farem la sessió de coaching amb en Francesc Corbella com fem cada dimarts. La deixarem per això per la setmana que ve que parlarem de la justícia. Sí que tindrem de seguida a la Sílvia Mas Mitjà d'aquí una estona per parlar-nos dels divorcis. El que fem per això ara és parlar de música.
perquè avui hem comentat que és dia d'estrenes de grups catalans i a més a més també volem parlar de concerts d'aquest mes de març.
Acariciar una persona ja parla. És una de les maneres més definitives de celebrar la vida. Embriagar-me sentint l'olor de la teva pell. És millor que dansar-se de cap que el mar fet d'un petó. O abraçar-te és molt millor que llegir ningú de qualsevol cançó.
Aquesta cançó és Lleparta, parla de l'amor físic amb aquests arranjaments de vent que sentim i seran els atedis de la banda barcelonina.
Avui han publicat L'aparta i Mentre floreixen les flors, que són els primers textos de l'ànsia que cura el nou disc que sortirà a la venda el 25 de març a través del seu propi segell de Restis Silence i amb distribució de Warner. El que trobi de nou a faltar, la feliç confusió dels antics que produeix estar davant de Déu, el nou cor que balcà amb a text fins a l'allò.
Començaran a presentar disc el mes d'abril, el 12 d'abril, començaran pel Festival Estrenes de Girona, els Mishima, faran girar per Vilanova de Bellpuig, Reus, Lloseta, València, Castelldefels, també passaran per Barcelona, el Ras Matas i el Primavera Sound i passaran també per festivals com el Pop Art, el Vida a Vilanova i l'Arena al Sound.
Aquesta és, com dèiem, Lleparta, el matí hem sentit Mentre floreixen les flors, i qui també ha tret nou disc avui són els amics de les arts, nou disc no, nova cançó. Que duiem anys fent el paper, fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer, genial, que fort que ve.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer. I que un destí ens esperi amb els braços oberts que ens digui només tu podies ser. Tot ja no ens passa, tampoc improvisem l'aventura i ja veurem.
La sala al tren de Glasgow va ser un joc de nens, no fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem i que no ens passa. Ningú ens va avisar, va ser un dia per l'altre, ho van trobar.
És la cançó Ja no ens passa dels amics de les arts, l'han presentat també justament avui, l'han permès descarregar-se-la fins fa poca estona, fins a les 12 de la migdia es podia fer des de les 7 i fins a les 12, a la seva web. És el single del seu nou disc que es dirà només d'entraria sempre al dinosaure i el que també sí que han presentat és nou videoclip justament també d'aquesta cançó.
un videoclip dirigit per Dani de la Orden, que és el director de Barcelona nit d'estiu. La presentació oficial del videoclip es farà, de fet, també com la presentació, com si fos també d'un curt, perquè estarà al Museu del Cinema de Girona, divendres que ve, en el marc també del festival Estrenes, amb l'assistència dels membres del grup i de l'actriu protagonista.
I sí, el disc de Mishima surt el 25 d'abril, els Amics de les Arts ho fan una mica més tard, el dia 8 d'abril, i la gira començarà un mes més tard, el mes de maig.
Començaran en aquest cas per Lleida, el 9 de maig a l'Auditori Enric Granados, després també passaran per Reus, per Sant Cugat del Vallès, per Manresa, per Girona, per Madrid, per el Festival de Cap Roig el 25 de juliol i també per l'Arenal Sound, on dèiem que també hi seran els Mishima. L'any passat, per exemple, van actuar-hi els Manel en aquest festival a l'Arenal Sound.
Era el que venia just després. I d'aquí passem a parlar de concerts d'aquest mes de març, perquè sembla que n'hi ha uns quants, l'hem començat ja, estem a dia 11, però hi ha concerts previstos, per exemple, per aquesta setmana.
Demà passat al Music Hall, actuant ja que sentim de fons també amb April Fools Day. Això farà dijous i també en un altre ordre de les coses, un altre concert aquesta setmana que també amb doble data en aquest cas.
A la Sala Bars de Barcelona actuarà Fangoria 14 i 15 de març, per tant, divendres i dissabte. Una formació verdant que té també tants fans com detractors.
Encara queden entrades, en aquest cas. Igual com també per una altra proposta que fem, en aquest cas, per divendres a la sala biquini. Són aquests que sentim de fons. You'll never be alone.
I try to get your affection And all I ever do is wrong You could break a heart
A la sala biquini, com dèiem aquest divendres, i també divendres actuaran, en aquest cas sí que amb les entrades esgotades, els Manel a la Salamandra, a l'Hospitalet. Ho faran també amb David Rodríguez a la sala Salamandra 1, el 14 de març, aquest divendres, a partir de les 9 de la nit, és el Let's Festival, amb les entrades esgotades.
No haurà estat sensible ni fins aquí. És espantós com la gent... Un Let's Festival que també portarà l'endemà a Iván Ferreiro i a Lloret, o la setmana següent, Triángulo de Amor Bizarro i les Ruines, seria el 28 de març, i el 21 de març, doncs el 21 de març, la setmana següent seran Julio de la Rosa, Egon Soda i Leon Benavente, i el 28, ara sí, Triángulo de Amor Bizarro i les Ruines.
Més coses, més propostes per aquest mes de març.
Bona nit.
És el debut de l'adanesa Mok. Actuarà en aquest cas una mica més endavant, el 21 de març, la setmana que ve a la Sala Biquini de Barcelona.
Per tant, propostes per tots els gustos. Continuem amb més opcions. Per exemple, a la sala Resmetes 3, el dia 23 de març actuaran Blue Dreads Shoes.
I en la història sol, eh? No és l'únic concert sol, doncs, que en dèiem d'aquella setmana, perquè el 27 de març a la Sala Polo de Barcelona, doble concert de Riffri, que presentarà Nova Creu Alta, el seu últim disc...
que té cançons com aquesta que sentim de fons, però també serà Joana Serrat. Així és com haver de fet Nova Creu Alta, el seu últim disc.
Un concert el 27 de març on també hi serà Joana Serrat.
Que presentarà el disc que ha acabat de treure aquesta cantautora de Vic. I acabem encara amb més propostes, n'hi ha per molts dies, però per aquí amb la Joyce Rose, que passarà per l'Elio Gavan l'endemà, el 28 de març.
Fins demà!
I una última proposta per acabar el mes de març, el dia 30 de març, sí, 30 de març en Music Hall, actuarà Nick Waterhouse.
que té cançons com aquesta que es diu Some Plays.
Fins aquí aquest repàs de l'agenda de concerts d'aquest mes de març. Anirem parlant també al llarg dels roves dies, com sempre recordeu que a primera hora del matí cada dia tenim un apunt musical, ja sigui una novetat en clau de single o curiositat, o bé també propostes de concerts que fem des d'aquí, des del Just a la Fusta.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I ara parlem de dret en aquesta secció que fem ara els dimarts amb la Sílvia Masmitjà. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Que és advocada, que té, recordem, el seu despatx d'advocats també aquí a Sant Just, al carrer Muntanya número 2, per parlar de diferents qüestions cada dimarts relacionades amb temes de...
del dret, no?, però ja siguin, doncs, jutges, jutjats, vam parlar del significat o de què implica també, doncs, el tema del torn d'ofici, no?, dels advocats, una mica, tots aquests àmbits que segurament no se'ns acabaran, perquè hi ha moltes coses. Avui, per exemple, doncs, vols parlar de divorcis, no? Exactament. Perquè és veritat que és un tema que el tenim molt a prop, vull dir que...
Tothom pot conèixer un cas directament, sí, sí. I, en canvi, hi ha molts matisos que possiblement desconeixem, en termes legals, en termes directament específics del dret. Hi ha molts conceptes, fins i tot, que impliquen una cosa o altra, segurament. Hi ha conseqüències diferents. Sí. El tema del divorci, per començar de tot, el primer és distingir que els divorcis...
És quan tu t'has casat, d'acord? Tu t'has casat i el que vols és dissoldre el matrimoni. Llavors s'ha de fer una demanda en el jutjat per sol·licitar el divorci. Paral·lelament, evidentment aquest procediment no només es demana la dissolució del matrimoni, sinó que en els casos on hi ha fills menors d'edat,
es regula paral·lelament què és el que passa amb aquests nens. On aniran a viure, amb qui... Per tant, si una parella no està casada però ha tingut fills, funciona diferent, no? La demanda no seria demanda de divorci, el seu nom canvia, però es regularia el mateix. La dissolució del matrimoni no, evidentment, però seria una demanda de guarda i custòdia
Per només tractar aquest tema que et deia, que paral·lelament al divorci es tracta amb els fills menors, es tractaria la demanda de guarda i custòdia. És una demanda de guarda i custòdia i aliments que ve a regular la relació dels pares amb els fills, tot i que aquelles parelles que no s'han casat també han de passar pel jutjat i regular què passarà amb aquests menors, més que res perquè no es quedin com desemparats.
Clar, clar. A veure, en principi, això en cas que no es posin d'acord, no?, que hi hagi interessos molt diferents, perquè suposo que en alguns casos es pot arribar en acords i ens ha passat pels jutjats, no? No. No? No. Aquí la diferència que parla la mare era entre el divorci i la guarda i custòdia, que són dos procediments judicials diferents, però dintre de cada una d'aquestes pot ser un procediment contenciós, que vol dir que no estem d'acord i això acabarà en un judici, on decidirà el jutge, per tu, que aquí té conseqüència. És el que s'intenta evitar de vegades, no? Exactament. A més que pot haver-hi una mica
de consens. Sí, el que es pretén és l'altre tipus de procediment és el del mutu acord. O sigui, tant la demanda de guàrdia i custòdia com la demanda de divorci pot ser de dues maneres. O anant a un mutu acord o anant a judici. El que s'intenta és arribar a un acord. Per què? Perquè si vas a judici, el normal és que el jutge no et doni ni a tu ni a l'altre. Sempre perden els dos. Ningú surt content. I que millor que decideixi sobre tu i els teus fills
que tu mateix, no un jutge. I, evidentment, a les negociacions està clar que jo, per aconseguir alguna cosa, he de donar per un altre cantó. Hi ha d'haver una mica de flexibilitat, no? Exactament. En els temes dels convenis de mutu acord, a part que es pot fer directament amb l'advocat i després es presenten al jutjat perquè homologui el jutge, que això és important, tot i que sigui de mutu acord, s'ha de passar pel jutjat. Perquè si no hi ha una sentència que recull aquell conveni regulador,
Imagina't que hi ha una pensió d'aliments fixada, que si vols després parlem d'això. Si hi ha una pensió d'aliments i no es paga, jo no puc reclamar. Si no hi ha hagut aquest pas previ, no? La sentència. Sempre s'ha de posar la demanda i que el jutge, en una sentència, recull aquell conveni regulador. Per què?
Per què és important anar al jutjat i per què el jutge diu, però si les parts posen el que volen, què més li dona al jutge després? Doncs perquè hi ha una qüestió molt important, et posaré un exemple molt fàcil d'identificar.
Imagina't que hi ha una parella que tenen fills menors i la guàrdia que us té se la queda la mare i el pare, en aquests casos, està obligat a passar una pensió d'aliments per mantenir els seus fills. La mare diu, no vull que passi la pensió d'aliments. Això un jutge no t'ho deixarà fer mai. Perquè la pensió d'aliments no és per la mare, és pels nens.
I la mare no pot disposar de sí o no. O sigui, el que veurà el jutge en els casos de guarda i custòdia i en els casos de divorci amb menors és valllar pels interessos dels menors. No només el jutge. També, quan hi ha menors i hi ha un procediment judicial, vol dir que no estem d'acord, entre el pare i la mare, no estem d'acord, hi ha el Ministeri Fiscal. Aquest és l'advocat de l'Estat, perquè ens entenem. I el que farà és valllar pels interessos del menor. Clar.
mirarà el que demana una part i demana l'altra i ell no vetllarà pels interessos de la mare o el pare. Perquè, evidentment, cada advocat, si et toca defensar una part o l'altra, voldràs el millor per ells. Aquest fiscal, que ens trobarem al judici, el que mirarà serà pels interessos dels menors. Per tant, el que es té en compte quan hi ha nens sempre són aquests interessos, no? Sí, els nens. I si no n'hi ha...
Sinònia és més fàcil i més ràpid. Vull dir, si el que es vola des del divorci, el que es farà és sol·licitar la dissolució del matrimoni i es farà un conveni molt senzillet perquè, evidentment, només hi ha dues persones que sol·liciten el divorci i ja està. El tema es complica, evidentment, quan hi ha menors d'edat. I si els fills tenen ja 20 anys, per exemple? És a dir, que en principi pot ser que encara siguin a casa, no? Se'ls ha de mantenir, potser... Sí, però llavors no... No sé com funciona. No es regula, no? Quan són ja majors d'edat,
i aquella parella es divorcia o es talla la relació, en aquests casos ja no s'aplica les mesures referents als menors d'edat, que parlaríem de la pensió d'aliments, el règim de visites i tot això. Però si hi ha uns estudis que s'han de pagar, això ja s'han de posar d'acord, no? Sí, el tema és que hi ha dos temes diferents. Si jo, per exemple, tinc ja 20 anys i els meus pares es separen
En sentència no s'acordarà cap tipus de pensió d'aliments, tot i que jo estigui vivint amb uns. Els pactes als que arribin els pares, evidentment, són els pactes. Hi ha escosa d'ells. Sí que és veritat que, per exemple, si jo tinc 17 anys i en aquell moment es van divorciar, com que encara sóc menor, sí que discutirem quina pensió d'aliments... I aquí hi ha el règim de visites, vull dir...
Això és de sentit comú. Quan un nen o nena ja té 15-16 anys, evidentment un règim de visites, es posa el més flexible possible, perquè ja tenen més capacitat de decidir i d'actuar, ja van sols a l'institut o el que sigui. I llavors són els nens qui van a visitar el pare quan volen, o el truquen, són més autònoms. No és el mateix un nen de 16 que un de 4 anys.
Llavors sí que has de regular bé quins horaris es decideixen per anar a casa de la mare o del pare a recollir el nen i fer el que es diu els intercanvis. I llavors, si amb 17 anys hi ha aquest procediment, la pensió d'aliments, que és un concepte molt important, no s'acaba, no vol dir que quan jo sigui major d'edat se m'acabarà la pensió d'aliments.
El que diu la llei és quan sigui major d'edat o independent econòmicament. I aquest matís, doncs, no? Exactament. Llavors, sí que aquí ja entraria el tema de si està estudiant, llavors el pare que estigui obligat a la pensió d'aliments l'haurà de pagar fins que no sigui econòmicament independent. Després ens trobem que en el jutjat es discuteix perquè...
Una cosa també molt important és que quan tenim una sentència de divorci o una sentència de guarda i custòdia, no vol dir que sigui per tota la vida. Perquè, evidentment, la situació en aquell moment és una, és una situació determinada, potser el nen té 3 anys i quan va creixent les situacions van canviant. O, per exemple, el pare avui té feina i demà no. Són situacions que canvien i la llei et permet posar un altre tipus de demanda, que aniria darrere d'aquestes, que seria per demanar una modificació de mesures.
D'acord? En aquesta modificació tu pots dir, el meu fill ja té 30 anys, està estudiant però treballa alhora. Es pot demanar des d'una reducció de pensió d'aliments, des de la supressió també totalment de la pensió d'aliments.
Vull dir, es poden modificar, però evidentment ha d'existir un canvi de les circumstàncies. I també el que determina una pensió d'aliments són dos conceptes molt importants. Un, les necessitats del menor, que és el més important, i segona, la capacitat dels pares. Si la mare treballa, si el pare treballa, quan guanya cada un, com col·laboren... Tot això influeix. Tot això influeix. A l'hora de decidir quina pensió mensual d'aliments s'haurà de pagar...
per mantenir aquell nen. Una altra cosa important també és que en els temes de guarda i custòdia compartida, perquè el tema és molt extens i ens anem d'un canto a l'altre, però està tot molt connectat. La guarda i custòdia compartida implica que la pensió d'aliments no es paga. Per què? Perquè tant el nen estarà amb el pare i la mare al mateix temps.
Llavors no existeix això. No es posa pensió d'aliments. Sí que amb les despeses extraordinàries, que són paral·leles a la pensió d'aliments, es pot establir, el normal és que sigui al 50%. Però si un té més capacitat econòmica, es pot graduar aquests percentatges. D'acord? I la Guàrdia de Custió de Compartida, el que dèiem és això, pot ser una setmana amb el pare o una amb la mare o cada 15 dies.
I en mig de la setmana es pot intercalar o així és una cosa? És a dir, ara dos dies, ho dic perquè jo conec casos de gent que ho feia així, no també? Els dilluns i dimecres vaig aquí, els dimarts i dijous vaig allà... A veure, quan hi ha guardia custodia compartida, els nens no es poden marejar. Un dia a casa d'un, un dia a casa de l'altre. El que es fa és una setmana, s'encera amb un progenitor, o 15 dies. El que es fa...
dies entre setmanes o tardes. És el que seria el règim de visites. Aquí la Guàrdia i Custòdia no la tenen compartida, la tindria la mare o el pare. Llavors, què vol dir? Que la Guàrdia i Custòdia els nens viuen amb un dels dos. Llavors l'altre té una obligació, que és el pagament de la pensió d'aliments, que dèiem abans, i un dret, que és el règim de visites. I normalment, per no estar una setmana o 15 dies sense veure'l,
El que es fa és o dues tardes a la setmana i cap de setmana alterns, o una tarda entre setmana, o tres, o... Al final, si hi ha un conveni pel mig i els dos estan d'acord, fins i tot a vegades s'estableix una clàusula principal que diu flexibilitat. Sí.
La flexibilitat vol dir que si hi ha bona relació entre els progenitors, el pare podrà veure el nen, el podrà trucar sempre i quan no alteri els seus horaris, ni escolars, ni de descans, ni d'això. I la resta podrà anar quan vulgui. Si entre els progenitors hi ha problemes, perquè això és molt obert, molt genèric, llavors el que es fa és
en defecto de acuerdo, per part dels progenitors, s'estableix aquest règim de visites. I per si de cas hi hagués algun problema, perquè mai se sap, llavors en aquell moment ja et diu dimarts i dijous, només. O dilluns i dimecres, com es vulgui. I sol ser a la sortida de l'escola, fins les 8 o les 9, una cosa així. Si no es paga la pensió, què passa? Si no es paga la pensió d'aliments...
Per això és important tenir la sentència. Per això ho dèiem abans. Què passa si no es paga la pensió d'aliments? Important. S'ha d'anar un altre cop al jutjat. S'ha de posar una demanda per reclamar els aliments. Aquest tipus de procediment es diu una demanda d'execució de sentència, de títols judicials.
I el que es fa és dir-li al jutjar, miri, jo tinc aquesta sentència, jo tinc reconeguda aquesta pensió d'aliments pel meu fill perquè ho posa... Imaginem que la guarda de custodia la té la mare i és el pare el que no paga. Doncs la mare, que és el representant del menor, posa la demanda al seu nom, o sigui, el nom de la mare, però reclamant la pensió d'aliments del seu fill. Llavors, el que es fa és... Es calcula, evidentment, tots els mesos que no s'han pagat, més el que dèiem abans de les despeses extraordinàries.
Per què? Perquè les despeses extraordinàries són aquelles despeses mèdiques que no estan cobertes per la seguretat social, ja sigui oculista, tantillista, podòleg, i també aquelles activitats extraescolars. Què vol dir? Doncs si vull apuntar el meu fill a natació, a fer idiomes, informàtic, el que sigui.
Llavors, tot això, aquestes despeses extraordinàries que són per meitat, si no s'ha pagat per part de l'altre progenitor, amb la deguda factura, perquè evidentment això no es pot dir a la babalà, has de portar, has de demostrar en proves que això ho has pagat i que li estàs reclamant a l'altra part el que li correspon. Llavors, això es suma tot i es fa una demanda reclamant aquesta pensió i aquestes despeses extraordinàries amb l'import total.
Llavors es posa la demanda i el que fa el jutjat automàticament és donar-li una còpia al senyor en aquest cas i dir-li, vostè té aquest deute, té 20 dies hàbils per contestar. Llavors haurà de buscar-se un advocat d'un procurador i contestar i dir, això ja ho he pagat i ho haurà de demostrar també, amb un compte corrent, amb el que sigui, si està pagat per descomptar-ho. Que no contesta o no té cap prova, el que fa el jutjat és continuar el procediment i el que fa és
Perquè el jutge és l'únic que pot fer, l'únic que pot embargar un sou o embargar un veu que tingui en propietat, ja sigui un vehicle o una vivenda, d'acord? Com el jutge és l'únic que pot fer-ho, perquè jo no puc anar a cap registrar la propietat a demanar...
que en paguin o demanar una vivenda, és el jutge qui ho fa tot això. Llavors, li demana al jutge i el jutge continua aquests tràmits. Problemes que ens trobem avui dia? Doncs gent que està... que no té res. Si no té res, tu no pots assegurar... No ho pots demanar. Exacte. Demanar ho pots, però el resultat no serà favorable. Tu tindràs la raó, judicialment, però a l'hora de la veritat, a la realitat, a la pràctica, tu li has de dir al teu client...
Ho sento. No hi ha diners. Ja. Saps? Si treballa en negre, és un problema afegit. Ja, ja. Encara és menys demostrable, no? Sí, perquè no tens d'on embargar. No ho trobes. I després, també, una coseta molt important de les empreses extraordinàries, que a vegades l'oposició pot anar per aquí, per part de l'altra part, és que també hi ha una cosa molt important. Per exemple, jo vull que el meu fill faci piano.
I li compro un piano de cua. Un piano enorme i, clar, això quant val? No ho sé, 3.000, 6.000 euros més. Evidentment, si la capacitat econòmica de l'altre progenitor no està a l'altura... No es pot demanar, no? No es pot demanar. El que es fa en aquests casos és... En el tema de les activitats extraescolars, la mare, i això és molt important, prevenir...
La mare que vulgui apuntar el seu fill o el pare que vulgui apuntar el seu fill a una activitat extraescolar, abans haurà de notificar l'altre i notificar, no estic dient trucar per telèfon i dir, no, és enviar una carta, si pot ser un burofax, una carta certificada, dient que el nen o nena està previst que faci aquella activitat. I llavors has d'esperar que l'altre pare et contesti. Si suposa, si diu que no, llavors després, si jo li vull reclamar aquests diners...
El jutge em donarà la raó. Li donarà la raó i dirà, no, no, aquest senyor ha dit que no en el seu moment. Amb la qual cosa el que s'estableix és que aquelles activitats extraescolars sempre estarà obligat a pagar l'altre progenitor sempre i quan no s'hagi oposat.
Perquè és que aquí entraríem en conflicte per tema no només econòmic. Imagina uns pares que diuen jo vull que el meu fill parli el millor anglès del món i a l'estiu que se'n vagi als Estats Units. I l'altre diu jo no tinc diners o potser una altra qüestió o no m'interessa en comptes que faci balet perquè no fa futbol.
Déu-n'hi-do, eh? Són molts temes, realment, molts que apareixen en un cas d'aquesta mena. Avui n'hem parlat d'uns quants, segurament ens enqueten, vull dir que és un tema que potser podem recuperar un altre dia, però si més no, plantejar com funciona una mica tot el que està relacionat amb els divorcis en aquesta reacció que fem cada dimarts de dret amb la Sílvia Masmitjà. Moltes gràcies, Sílvia. Moltes gràcies a vosaltres, Carme. Que vagi molt bé i tornem la setmana que ve. Adéu, bon dia.
5 minuts i la 1 de migdia. És moment de tancar el Just a la Fusta d'avui, dimarts 11 de març.
I ho fem agraint la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea, bueno, als serveis informatius i a la producció del programa, també el Carles Hernanedi Rius, a la previsió del temps. Avui hem parlat amb Manuela Esquerra d'Ecoserveis, que demà passat faran una xerrada a Sant Just per parlar de com estalviar el rebut de la llum. Hem parlat d'art amb Jesús Angel Prieto, que demà fa una conferència sobre l'art com a ofici arran de l'exposició de Jordi Vilarrufes a Can Genestà.
I també amb Ramon López, exalcalde de Sant Jús, que va ser alcalde durant l'11M, ara fa 10 anys, per recordar com Sant Jús va viure a aquesta data.
I n'hem parlat també de Tertúlia, amb Jaume Campreciós i Jordi Farràs. A la tercera hora hem parlat amb la Miracle Serra de l'Aula de Cuina, que fan demà amb Cuina i Poma, aquí a Sant Just, un curs per això que ja té places esgotades. I també ara hem fet la secció jurídica amb la Sílvia Masmitjà. Avui hem après més coses sobre els divorcis.
Us ha parlat des de les 10, Carme Verdó, i tornarem demà dimecres amb moltes més coses. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia, amb l'Andrea. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dimarts. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Un centenar de persones es va concentrar a les portes de l'Ajuntament de Sant Jus l'11 de març de 2004 per rebutjar els atemptats que s'acaben de produir a Madrid. Avui fa 10 anys de l'11M, els atemptats més brutals de l'estat espanyol, que van deixar 191 morts i centenars de ferits. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 11 de març. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Avui arrenca el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015. Fins al dia 21 de març estarà obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària i obligatòria i centres integrats. Dijous es donaran eines al mil·lenari per estalviar en el rebut de la llum. Serà una xerrada que conduirà a Niola Esquerra, responsable de projectes d'ecoserveis, i on donarà a conèixer instruments i actuacions per reduir el consum.
I en clau cultural, demà tindrà lloc una conferència al celler de Can Ginestà per reivindicar l'ofici de les arts plàstiques. Serà amb l'historiador de l'art, Jesús Àngel Prieto, que parlarà de la relació entre art i ofici, envoltat de les obres del rataulista Jordi Vilarrofes.
Bon dia. Un centenar de santjustencs i santjustenques es van concentrar a les portes de l'Ajuntament avui fa 10 anys per rebutjar els atemptats que s'acabaven de produir a Madrid. Va ser l'11 de març de 2004 quan una cadena d'explosions als trens de rodalies de la capital espanyola van provocar 191 morts i centenars de ferits.
Sant Just Notícies. Aquell acte va plegar un centenar de persones que van acudir de manera immediata a la convocatòria per mostrar el rebuig dels atemptats dels trens a Madrid, uns fets que van commocionar el món sencer. Ramon López, l'aleshores alcalde de Sant Just, ha explicat al Just a la Fusta com es va viure aquella concentració a les portes de l'Ajuntament. Gent de la població va venir de forma immediata i era la contenció de la ira,
El dolor... Jo recordo l'expressió de la gent realment molt tensa i molt d'angoixa. Molt d'angoixa perquè, clar, és que s'havia produït un atemptat d'unes dimensions. Cada vegada que passava les hores del dia t'anaves adonant que tenia una expressió brutal.
Al rebuig i a la tristesa s'assumaven també la incertesa sobre el que havia passat. Les informacions contradictòries que confirmava el govern espanyol feien incrementar els dubtes sobre el que havia passat i sobre els autors materials dels fets. Confirmen una informació de la tragèdia, la dimensió que estava agafant aquella informació i després les informacions creuades de si era una altra vegada el que nosaltres tenim en el nostre país en aquell moment, la situació d'Eta...
o bé era una situació que venia marcada en un context internacional en el qual Espanya havia entrat abans en el tema de la guerra d'Iraq, o la invasió d'Iraq.
Segons Ramon López, cal recordar el context històric d'aquell moment fa deu anys. L'atemptat dos anys i mig abans de les Torres Bessones de Nova York, la famosa foto de l'assessores entre l'expresident espanyol José María Aznar, l'expresident dels Estats Units George Bush i l'exprimer ministre britànic Tony Blair, i també les invasions a l'Afganistan i a l'Iraq. L'exalcalde de Sant Just ha destacat la manipulació que es va fer de la informació l'11 de març i els dies posteriors. Jo crec que la gent no va perdonar, no el fet de com es va...
actuar tots els aparells de l'Estat i, sobretot, la població, i el que no va perdonar de cap de les maneres va ser la manipulació de la informació. Aquesta jo crec que va ser una situació que va encarar això amb la magnitud de la tragedia, no?
El desi aniversari de l'atemptat més salvatge de l'estat espanyol avui es recorda de forma oficial a Madrid amb una missa solemne a la catedral de l'Almodena en record de les víctimes de l'11M. Sant Just Notícies
Ara passen justament 5 minuts de l'una del migdia i parlem d'altres qüestions que us hem avançat en titulars. Avui arrenca el procés de preinscripció escolar pel curs 2014-2015. Fins al dia 21 de març està obert el període de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i centres integrats. A Sant Just tots els nens i nenes que ho demanin tindran plaça en una escola pública. Sant Just Notícies.
L'Ajuntament ha fet treball amb la idea que uns 170 nens i nenes poden començar P3 al setembre. Per això, Lluís Monfort, regidor d'Educació, apunta que tots podran assistir a una escola publicat de Sant Jus si ho sol·liciten. Asegura Monfort que, si cal, s'obriria una segona línia a l'escola Montserrat. Ho va explicar fa unes setmanes el Just a la Fusta.
tothom tindria plaça, com que el compromís és que tothom que tria escola pública a Sant Just tingui escola pública a Sant Just, en el cas que, per exemple, imaginem-nos, que superen amb escreix el nombre de preinscripcions que teníem prevista, llavors hi ha la possibilitat en Montserrat de duplicar una, segurament hauríem de convèncer fortament a la Generalitat, però si el nombre és prou important, podríem dir que pràcticament seria automàtic, perquè després es pot fer.
Per explicar als pares i mares el projecte educatiu de cada escola, els centres han fet les darreres setmanes jornades de portes obertes. El primer en fer-ho va ser Canigó. El centre ofereix dues línies a P3, per tant 50 places, disposa de servei de menjador i activitats extraescolars i a més requereix el compromís dels pares a l'hora d'implicar-se en l'educació dels seus fills. El seu director, Eloi Sala, detallava la metodologia de l'escola Canigó. Està pensat per una formació...
global de les persones. L'objectiu prioritari que com a escola tenim és que tots els nostres alumnes finalitzin aquesta etapa amb les competències bàsiques assolides. Vol dir que adquireixen tots aquells aprenentatges que han de ser la base de la seva posterior educació.
El projecte educatiu de l'escola Canigó es va aprovar l'any 91 i s'ha anat actualitzant i renovant per adaptar-lo als nous temps i a les noves necessitats educatives. L'escola Montseny va fer jornades a portes obertes una setmana després, compta amb una línia P3, i pel curs 2014-2015 ja té una quinzena de germans. Una de les característiques més destacades del centre és que és una escola verda des de fa més de 10 anys. Carme Miró és la seva directora. Són des del 2003 a Escola Verda,
Ens hi sentim com a tals, vull dir que és un dels nostres projectes estrella. Treballem molt més altres coses que penso que els pares també ho han de saber. Quan un porta a una escola els seus fills ha de conèixer una mica quins projectes té, també veuran l'anàlisi de les competències bàsiques, els resultats que tenim, que són molt bons i que puguin preguntar-nos i tots aquells dubtes intentarem solucionar-los.
L'escola Montserrat, d'altra banda, va explicar als pares i mares la seva metodologia, caracteritzada per potenciar l'hàbit lacto dels nens i nenes i els grups de treball de les matemàtiques, així com també l'aprenentatge de llengües estrangeres. N'ha parlat la directora del centre, Pilar Junquer. Nosaltres donem molta importància a les llengües estrangeres, amb la introducció de la segona llengua estrangera, el francès, al cicle superior, a 5a i a 6a de primària. L'anglès el treballem des de P5 fins a 6a,
amb la participació en diferents projectes d'innovació, com són el Sharing to Learn i Twinning, que és un projecte de col·laboració a nivell escolar
de tota Europa, amb l'English Day. Montserrat ofereix una línia P3, per tant, 25 places, i pel curs que ve ja compta amb 16 o 17 germans. I avui també arrenquen les preinscripcions d'educació secundària obligatòria. L'Institut de Sant Just oferirà quatre grups de primer d'ESO, per tant, podrà acollir a tots els alumnes provenents de sisè de primària dels centres públics del municipi. Segons el seu director, Jesús Margarit, els punts forts del pla d'estudi són les llengües i les competències digitals.
a necessitats que donen el currículum, però també altres, tipus segones llengües, terceres llengües, quartes llengües, activitats escolars, tot el que sigui potenciar el més enllà estrictament del curricular, igualment el tema digital, el tema de l'habilitat per moure's en aquest món en què estem, i d'altra banda, la franja una mica més necessitada d'atenció, dediquem un esforç i unes energies constants a aquest tipus d'alumnat quan arriba al centre.
La preinscripció pel proper curs de l'Escola Bressol Municipal Marrec serà el maig. Per tant, les jornades de portes obertes al centre seran a finals d'abril. Per a més informació sobre els criteris de puntuació en les preinscripcions que comencen avui, podeu consultar el web de l'Ajuntament, www.sanjus.cat. Tota la informació local a Sant Jus Notícies.
Més qüestions. Dijous es donaran eines al mil·lenari per estalviar en el rebut de la llum. Serà en una xerrada que organitza l'equipament i que conduirà a Niola Esquerra, responsable de projectes d'ecoserveis. Sant Just Notícies. Els increments al preu de l'electricitat han fet que últimament ens fixem molt més en el rebut de la llum. Segons a Niola Esquerra d'ecoserveis, les tarifes s'han encarit sempre, sobretot des del 2008, quan es va duplicar la part fixa de l'electricitat un 50%. Sentim a Niola Esquerra el just a la fusta.
De cop i volta ens han trobat que ens han duplicat el preu de la part fixa de l'electricitat, per exemple, i això ens ha pujat moltíssim a facturar la llum, però la llum ve pujant ben bé des que es va liberalitzar des del 2008, ha pujat un 50%, i clar, cada cop la gent s'està trobant que els rebuts, més a més, estan pujant i cada cop preocupa més aquests imposts que van rebent en el factor de la llum.
El responsable de projectes d'ecoserveis parlarà de com estalvien el rebut de la llum amb una sèrie d'eines que poden aconseguir un estalvi de fins a un 25%. El que hi ha molt potencial d'estalvi és intentant-se abaixar la potència contractada. Normalment, quan tu has entrat en un pis nou o el que sigui, l'instal·lador o qui hagi contractat al principi aquesta potència, normalment és tirar cap amunt. Si tu t'ho saps gestionar molt bé, pots reduir molt aquest concepte i, per tant, estalviar moltíssim.
També hi ha altres eines, com per exemple la discriminació horària, que el 99% de les vegades surt a compte en els consums domèstics. És una manera que tens de pagar menys a certes hores de la nit i matí i tens un petit recàrrec durant la tarda o migdia.
A més, també hi ha eines adreçades a col·lectius més vulnerables, com ara persones amb discapacitats o persones grans, que poden facilitar l'estalvi. La xerrada amb Vaniola Esquerra sobre l'estalvi energètic serà dijous a dos quarts de sis de la tarda al Centre Social El Milenari. És una xerrada adreçada a la gent gran i socis i sòcies de les associacions de veïns de Sant Just. A més, es recomana portar un rebut de la llum de casa per posar en pràctica el que s'expliqui.
Més qüestions? També ho hem avançat en titulars i parlem ara de cultura perquè demà tindrà lloc una conferència al celler de Can Ginestar per reivindicar l'ofici de les arts plàstiques. Serà amb Jesús Àngel Prieto, historiador de l'art i coordinador de postgrau de l'escola Massana, que parlarà de la relació entre art i ofici envoltat de les obres del retolista Jordi Vilarrufes, que es poden veure fins diumenge. Sant Just Notícies.
Un dels objectius de Jesús Àngel Prieto demà serà posar en valor la part més artesana de l'art. Asegura que durant els anys 60 l'artesania es va devaluar en l'art amb la introducció del procés industrial. Prieto ha explicat al Just a la Fusta alguns factors que van desprestigiar d'alguna manera el fet artesanal.
Una d'elles és que a partir dels anys 60, l'entrada del disseny industrial i l'entrada d'un món molt lligat al progrés, lligat a la tecnologia, va començar a apreciar l'aspecte més individualitzat i més, entre cometes, imperfecte, l'artesania. I per l'altra banda, l'altre aspecte que va influir molt va ser que no oblidem que els anys 60, els anys 60, entren força dins de l'art plàstic genèric, l'art conceptual, l'art com a idea, i per tant una llunyania que l'habilitat...
La veritat, plàstica era un element primordial a l'artista. L'important dels artistes eren les idees. Jesús Angel Prieto, de l'Escola Marsana, considera que ara l'artesania i el disseny estan vivint una etapa molt interessant perquè s'estan vinculant estretament. Jo penso que estem en una fase molt interessant en la qual, en el món del disseny i l'artesania, s'està recuperant fortament aquesta idea. El disseny ha oblidat bastant aquella marca que en el 60 el va fer disseny industrial...
Si no ho feies en indústria, no eres dissenyador. Ara hi ha molts dissenyadors que estan molt orgullosos de fer dissenys artesans. Per altra banda, la formació en les escoles d'art barreja enormement el disseny i l'artesania. Els nostres alumnes, quan surten de la via de la ceràmica o de la via del disseny industrial, la formació és molt similar.
Jesús Angel Prieto, a més, assegura que Jordi Vilarrufàs va ser un clar exponent amb els seus retaules artesanals dins del món artístic. Per això, Prieto farà aquesta xerrada de mals a Lleida Can Ginestar, on es pot veure fins diumenge l'exposició retaules d'ahir i d'avui, obra de Vilarrufàs.