Història de tres dones de generacions diferents. Catalunya Informació. En esports, Pau Gasol ha debutat aquesta matinada amb els Bulls de Chicago. Ho ha fet amb derrota per 85-81 a casa amb els Washington Wizards. El català ha estat a la pista 24 minuts en què ha notat 8 punts i ha agafat 8 rebots.
El Barça ha destituït Toni Freixa de les seves funcions. Deixa de ser secretari de la Junta Directiva. Queda com a directiu, però sense tenir cap responsabilitat assignada. El relleva Jordi Moix. El Barça presenta avui un escrit. El president del Pacte Nacional pel Dret ha decidit que de moment no subscriurà. I amb escat, el Barça juga avui el primer de dos partits d'una gira que fa per la Xina. Els blaugranes juguen aquest migdia a dos quarts de dues contra el Zhejiang Lions.
I el temps és sol o resol. Avui el dia es lleva amb núvols alts i prims que entervoleixen el cel. Alguns bancs de boira matinals i alguns núvols baixos. Ambient fresc a primera hora i contrast amb la tarda. Les temperatures seran càlides al migdia amb molts valors que podran superar els 25 graus. Ara mateix tenim 14 graus a Lleida, 17 a Tarragona, 18 a Girona i 21 a Barcelona.
Justa la justa.
Molt bon dia, passen 5 nois de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fosta d'avui dimarts 7 d'octubre.
Un programa, comencem de seguida, com sempre, parlant de les notícies més destacades de Sant Just, farem un cop d'ull a l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno i també farem un repàs a l'actualitat més enllà de Sant Just, és a dir, com sempre, amb el recull de premsa a través dels diaris ens fixarem en els temes més destacats, en les imatges del dia, en esports, cultura i una mica de tot.
Parlarem del temps amb la Carles Hernández de Rius. Sabrem què ens espera de cara als propers dies i si continuen, per tant, aquestes temperatures poc fredes d'aquesta setmana i quina és la previsió de cara a les properes hores. A les 11 i 10 entrevistarem a Maria José de Molina, que és la vicepresidenta de Sant Jus Solidari per parlar de la iniciativa de Swing Solidari que es fa aquest divendres a les escoles i sabrem com funcionarà tot plegat i a què es destinaran els diners que recullin.
Més coses a dos quarts de dotze. Tertúlia d'actualitat. Avui amb nous tertulians parlarem amb la Maria Camps, també amb en Josep Maria Majoan i en Josep Maria Ranyer. I a la tercera hora del programa el que farem serà parlar del menac del cordill d'aquesta setmana amb en Pep Quintana. A més a més també tindrem el russessor que ens parlarà de moda i tendències.
i acabarem parlant de dret, com cada dimarts amb la Sílvia Masmitjà. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Us acompanyem des d'aquí, des del Just a la Fusta. Comencem!
Serradona l'Andrea, bon dia Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar de les notícies més destacades d'aquest matí a Sant Just, avui comencem parlant d'inscripcions referents a les festes de tardor, Andrea, al Sant Just al carrer. Sí, exacte, ja s'ha obert el període d'inscripcions per muntar una paradeta a la fira d'entitats, escoles, artesans i altres col·lectius. El Sant Just al carrer tindrà lloc el proper diumenge 26 d'octubre, com a cluenda de les festes de tardor,
S'ubicarà, com sempre, als carrers Verge dels Olors, Sant Lluís, Carles Mercader i Plaça Campreciós. I per participar-hi heu d'omplir un imprès de sol·licitud d'espai que trobareu al web municipal santjust.cat on també hi trobareu les bases i les condicions. Les sol·licituds s'han de lliurar a l'Oficina de Gestió Integrada de l'Ajuntament en horari de dilluns a divendres de 9 a 2 i de dilluns a dijous de 4 a 7 de la tarda fins al dia 17 d'octubre.
Per a més informació podeu trucar al consistori al 93 480 48 00 i per cert que també s'ha obert el període per participar del Mercat de Nadal de Sant Just. El mercat se celebrarà els dies 29 i 30 de novembre a la plaça Camoapa i s'oferiran productes diferents com ara productes d'artesania, roba i complements o menjar i també hi haurà activitats infantils i la Fira de la Salut. També podeu demanar més informació al Servei de Promoció Econòmica de Sant Just.
Perfecte, doncs és la primera notícia d'aquest matí, tenim més qüestions, parlem de la presentació del nou web de Dona i Empresa que es fa aquesta tarda, no? Sí, l'associació Dona i Empresa presenta avui la seva nova pàgina web, es tracta de donayempresa.cat, una eina que neix amb l'objectiu de promocionar els serveis i les idees que ofereixen les dones, les seixantena de dones associades, i perquè es puguin relacionar entre elles, per tal d'ajudar-se mútuament a l'hora de tirar endavant els seus projectes.
L'acte de presentació del seu nou web tindrà lloc, com dèiem, avui a dos quarts de vuit del vespre. La sala de sessions de l'Ajuntament és oberta a tothom, no només a dones emprenedores, també a dones que potser estiguin interessades en formar part de l'entitat. Recordem que Dona i Empresa és una entitat nascuda amb l'objectiu de donar valor a la dona treballadora i acompanyar les que es plantegen la possibilitat de crear un negoci, fer-se autònomes o activar-se professionalment des de molts àmbits possibles.
Per tant, a través d'aquesta nova eina, d'aquesta web donaiempresa.cat, podreu trobar tota aquesta informació i, si voleu més informació encara, us podeu acostar avui a les edes sessions de l'Ajuntament a dos quarts de vuit del vespre.
Doncs també queda d'una nova cita aquest vespre Sant Just. I acabem parlant d'una última qüestió, de les fulles de tardor, perquè ja s'acosten una mica les festes de tardor, no? Estan ja al mes d'octubre, per tant, d'aquí 15 dies ens serà que comencen ja els actes aquí a Sant Just i, per tant, un dels que ja fa uns bons anys ja comença a funcionar, comença a circular, són aquestes fulles de tardor.
Exacte, que serien unes fulles de tardor solidàries, podríem dir-ho així, perquè el Centre d'Estudis Sant Justencs, que és l'entitat que ha impulsat tot això, aquestes postres atípiques sants justenques, ha decidit donar els diners recollits de la venda de les fulles de tardor a l'Hospital Sant Joan de Déu. Per Festa de Tardor, com deies, l'entitat organitja diferents punts de venda d'aquestes postres gràcies a la col·laboració dels nens i nenes i de ciutadans i ciutadanes que s'animen a cuinar-les.
Enguany tornaran a donar els diners a captats per als més petits per elaborar les fulles de tardor. Divendres 24 d'octubre organitzen un taller adreçat als nens i nenes a l'Escola Brasol Municipal Marrex. Aquestes fulles de tardor es vendran al Sant Just al carrer i dissabte 25 al mercat es vendran les fulles que hagin fet els ciutadans i ciutadanes a títol individual allà al mercat municipal.
Recordem que l'any passat els diners van anar a parar a la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer i ara serà l'Hospital Sant Joan de Déu qui rebrà els diners recaptats de la venda de les fulles de tardor. Doncs una bona iniciativa també des del Centre d'Estoia Sant Justens. Anirem parlant també al llarg d'aquest mes d'octubre. De seguida parlem de més actualitat abans però, com sempre, la punt musical del dia.
I avui ens n'anem de concert, Andrea. Molt bé. És dimarts i per tant és una manera de començar bé la setmana, d'alguna manera. I proposem d'anar a veure aquesta veu que sentim de fons.
Ell és Marissa Nadler, és de Boston i se la coneix com la cantautora de Dream Folk. Tot i que el seu repertori pugui anar més enllà d'aquest estil. Té aquesta veu que s'uneix també amb aquesta ambientació en punt sinistre.
I bé, en tot cas el que farà aquest vespre és presentar el seu últim i sisè disc que es diu Julai, acompanyada de la seva guitarra acústica i una varietat d'instruments amb els que transporten en aquest univers particular. És aquest vespre a les 9 a la sala 2 de l'Apolo i les entrades costen entre 14 i 17 euros.
Sí, sí, sí, no està malament. I sí, aquesta ambientació té un punt fins i tot Russian Red, no? És el que estava pensant totalment. Ella potser és més canyera, però en tot cas sí que té... Sí, la Russian Red. Sí, però aquesta veu sí que pot recordar, no? Aquest principi que sentia mare. Mira, mira, a veure. Sí, sí, total. Doncs aquesta veu ens diu Firecrackers i forma part d'aquest últim disc, per tant, avui sonarà segur a l'Apollo. Molt bé.
It's me, it's me, it's me you're looking for July 4th of last year We spilled all the blood Had you spent your summer
I saw your face everywhere I looked, you sat across from me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més i treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant 5 minuts d'un quart d'onze, que ara saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat ens fixem, per tant, en el tema més destacat avui als diaris, que passa per aquesta alarma, o si més no, aquesta situació nova, i per tant d'estar alerta, per entendre'ns, que és el que ha passat en el cas d'Ebola a Espanya.
Exacte, és avui tots els diaris titulant Alarma per a volar a Madrid, que també ens destacen que és el primer cas de volar a Europa. De fet, el diari ara llegim Alarma per a volar a Madrid, virus a Europa, una infermera que va atendre un dels missioners espanyols morts, primera contagiada fora de l'Àfrica,
Reacció lenta, la professional infectada va alertar que tenia febre dimarts però no va ingressar a l'hospital fins diumenge. És la notícia més destacada al diari ara en portada. El periòdico, de fet, és el tema del dia. Llegim a Espanya primer destí de la bola fora d'Àfrica, sorpresa pel tipus de transmissió del virus. Un auxiliar d'infermeria que va atendre el missioner García Viejo es va contagiar a l'Hospital Carles III. Sanitat posa sota vigilància preventiva 30 persones de l'entorn de la malalta.
I per últim, a La Vanguardia, llegim una sanitària de Madrid, primer a vol a Europa. La infermera es va agafar vacances després d'atendre els dos malalts morts. Una trentena d'ampleats de l'hospital estan sota vigilància. I també destacen la reacció de la ministra de Sanitat, en Amato, que va compareixer ahir per intentar tranquil·litjar la població, assegurant que s'estan seguint tots els protocols per evitar nous contagis de vola.
Tot i això, les autoritats del Ministeri també havien assegurat que quan es va atendre els dos missioners que van ser duts des de l'Àfrica, que el risc era gairebé nul i que tot estava controlat. I de fet, Anamato va dir, els vull donar un missatge de tranquil·litat. Doncs, des que tenim les portades, el tema principal continua sent, evidentment, també aquest el tema central dels digitals. La 324, de fet, fa un minut a minut d'aquest primer contagi de bola fora d'Àfrica, a Madrid, i l'últim que explica és que la Ministra de Sanitat, Anamato,
ha convocat per avui a les 12 del migdia els directors de salut de les comunitats autònomes per analitzar la situació arran d'aquest contagi de bola d'una infermera a Madrid. Després també parla de què hi ha un qüestionari, què és la bola i com es contagia, la cronologia de l'epidèmia de bola i també es permet tornar a veure aquesta redor de premsa que va haver-hi ahir del Ministeri de Sanitat.
És el que tenim el 3-24, que fa un especial important de tota aquesta qüestió. També l'avantguarda diu que la malalta de bola està estable i que es valora aïllar més persones a Madrid. El coordinador d'emergències admet que a una persona en seguiments li podien haver fet proves abans, però demana esperar a la investigació.
Sanitat que no descarta nous contagis per a bola a Espanya i després també el que dèiem, més últimes hores sobre aquest primer contagi de bola dins d'Espanya. Una infermera de la Paz és el possible nou contagi a Espanya. Bé, en tot cas explica una mica el que ens has anat comentant ara amb més detall i porten diferents ítems.
Més temes d'aquest matí. El 3-24 diu que el DOC publica el decret d'anomenament de les juntes territorials del 9-N. El Tribunal Constitucional estudia les al·legacions de la Generalitat i del Parlament sobre la suspensió de la consulta. I la vaga d'estudiants pel 9-N comença a la UPF amb una campada. Universitats i instituts estan convocats a dues jornades de vaga per reclamar que estiri endavant la consulta.
D'altra banda, a la Vanguardia també llegim que almenys 34 directius amb targetes B van rebre 62 milions en crèdits de Caixa Madrid. Deloitte va estar una dècada sense detectar el compte on es comptabilitzaven aquests pagaments suposadament amagats a nivell fiscal.
I un últim apunt, que és aquesta mala notícia, un noi de 16 anys que va morir ahir en caure per un barranc a Montserrat. El jove de nacionalitat estrangera passeja amb la seva família per la zona del camí de Sant Jeroni quan va caure el buit.
I una curiositat, ja que estem davant del 324, que normalment fan aquestes enquestes cada dia diferents en funció de les notícies, avui pregunten si et refies dels protocols del Ministeri contra la bola, i el més curiós, perquè sempre hi ha varietat i molts cops és evident que guanya més una pregunta, hi ha un 80 o 90%, fins i tot en alguns casos, però és que avui, Andrea, un 100%,
Diu que no. Que no es enrafia. Que no. No sé si només ha votat una persona, anem a comprovar-ho, però a veure què passa. Això és el 34. Sí, aquestes enquestes que fan directament al seu web, doncs directament diuen que no. En tot cas, ara de seguida ens hi fixem, però ens anem també cap a les imatges del dia a través dels diaris, de les portades dels diaris. Andrea, què ens porten?
Doncs avui la imatge més destacada al diari Ara té a veure amb aquesta crisi sanitària, si així la titulen, aquesta alarma per a volar a Madrid, el contacte amb el missioner Manuel García Viejo, el cos del qual va sortir de l'hospital fa 11 dies, hauria infectat una infermera i de fet veiem alguns dels infermers transportant el cos de Manuel García Viejo, aquell...
religiós que va morir per a bola. És la notícia en format fotogràfic més destacada al diari Ara i també vinculada amb aquesta qüestió veiem en aquest cas a la Vanguardia la ministra de Sanitat Anna Mato donant aquest missatge de tranquil·litat ahir en aquesta compareixença, però la veiem amb una cara realment molt amoïnada, com si estigués a punt de plorar. Per tant, és un primer pla que contradiu una mica el titular que l'acompanya.
D'altra banda, el diari Áram, una notícia més simpàtica, el millor inici de temporada de bolets en dues dècades. Les pluges fan que la producció arribi als 80 quilos per hectàrea, quan la mitjana és de 57 i veiem dos nois al camp, al bosc, collint bolets i veiem aquests bolets també.
I més coses, al periòdico veiem una seqüència de la imatge de l'accident, de com va ser l'accident de Bianchi, d'aquest pilot de Fórmula 1. El vídeo d'un aficionat mostra l'impacte contra una grua a Suzuka i veiem tres imatges d'una seqüència de com va ser l'accident del pilot.
I, per últim, a la Vanguardia, una fotografia més. Un Nobel de Sistema de Navegació del Cervell. Veiem una imatge de John O'Keefe, que és un dels neurocientífics, juntament amb Maybride Mosser i Eduard Mosser, que han guanyat el Nobel de Medicina, per haver descobert com s'orienta el cervell a l'espai, una capacitat que es deteriora en persones amb Alzheimer.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en les imatges del dia, aquestes notícies. El que fem ara és obrir pàgina internacional per centrar-nos en què passa en altres punts del món. Andrea, cap on anem primer avui? Doncs primer de tot ens n'anem cap a Mèxic.
Perdó, perquè la violència... Respira, respira. Perquè la violència, ens diu l'avantguàrdia, es desborda el país, connivencia de la policia i els narcos a la matança de Guerrero. El president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, va haver de compareixer ahir davant dels mitjans de comunicació i es va declarar consternat.
per la violència desencadenada a la nit del 26 de setembre a la ciutat d'Iguala, l'estat de Guerrero, que recordem va provocar la mort d'almenys 6 persones i la desaparició de 43 estudiants. Va qualificar els fets d'indignants, dolorosos i inacceptables. L'ordre de segrestar els estudiants va partir del cap de la policia municipal d'Iguala, de Francisco Salgado Valladares, i la de matar-los va venir d'un capitós mafiós anomenat El Chucky, segons informaven les autoritats de Guerrero.
El president va parlar hores després que els responsables de la investigació informessin sobre el descobriment de diverses fosses a les faldes d'un turó als afores d'Iguala, ho comentàvem ahir, amb cossos completament calcinats. Les autoritats no han aclarit si les restes corresponen als estudiants desapareguts en mans de policies locals vinculats al crim organitzat, però diumenge 37 familiars ja s'havien fet les proves d'ADN pertinents per confirmar o negar el seu parentiu amb els cossos localitzats aquest dissabte.
Per tant, ara les autoritats efectuen proves d'ADN als cadavars calcinats i avui a La Vanguardia ens fan una mena d'anàlisi de com es viu a l'estat de Guerrero, ens diu que és un dels estats més pobres de Mèxic i que està sotmès a la llei del crim des de fa dècades.
Guerrero des de fa dècades és una terra sotmesa a la llei del crim, un dels indrets més pobres del país, amb una marginació que alimenta una cultura de la violència fortament arrelada i on la capacitat de l'Estat per controlar el territori sempre ha estat feble. I un apunt més vinculat amb aquesta qüestió que ens diu l'avantguàrdia, ens explica l'avantguàrdia, és que l'alcalde d'Iguala ha fugit i hi ha 22 policies detinguts per aquesta causa.
Déu-n'hi-do. Doncs notícies dures des de Mèxic. Més coses, Andrea, cap on més viatgem avui? Doncs avui cap a Hong Kong ens diu l'avantguàrdia que el moviment estudiantil es desinfla i la ciutat recupera l'excolònia bretànica, recupera la normalitat.
Els joves amenacen amb noves mobilitzacions i el diàleg no dona resultat. L'ocupació del centre financer i administratiu de Hong Kong va canviar ahir d'imatge. La presència d'estudiants enfontats en les seves simbòliques samarretes negres van donar pas a joves amb vestit i corbata. Un senyal que Hong Kong es recuperava d'una setmana de manifestacions massives que reclamaven a Pequín la implantació de plena democràcia l'any 2017.
L'antiga colònia britànica va tornar a ser la ciutat del ritme frenètic de sempre, amb els carrers omplerts de gent. Ahir, tot i això, amb una mica més d'aglomeració i embussos, a causa que el centre financer i administratiu continuava bloquejat pels estudiants, que mantenen un setge, diu la Vanguardia, més simbòlic que real, de les dependències governamentals.
I és que era més visible la presència de funcionaris de mànigues de camisa i corbata que feien fotos o es passejaven pel lloc de l'ocupació que la dels testimonials 300 estudiants que mantenien la protesta. De fet, hi ha una fotografia on veiem alguns d'aquests estudiants, molt pocs, que mantenien ahir la concentració de protesta al centre de Hong Kong. Doncs és el que tenim en clau internacional, una de les notícies més destacades. El que fem ara és fixar-nos en els titulars destacats en clau esportiva d'aquest matí de dimarts.
I per exemple a l'esportiu ens parlen de l'intocable i és Sergi Busquets. D'aquí es diu que continua sent imprescindible el Barça també als ulls de Luis Enrique i a la imatge doncs un moment d'un entrenament i Busquets en primer pla.
L'esport parla d'una altra figura del Barça, que és Luis Suárez, que diu que prepara l'assalt al Bernabéu. Luis Enrique li ha demanat que jugui els dos partits amb Uruguay. També diu que es tracta que agafi ritme i que estigui a tope pel clàssic del dia 25.
I també una deportiva ens parla de Luis Suárez, diu que vol jugar al clàssic del Bernabéu, el golejador aprofitarà els dos amistosos amb Uruguay, per últim la seva posada a punt de cara al Real Madrid. D'altra banda, Bartra remplaça Sergio Hernamos a la selecció i Toni Freixa és cessat com a secretari de la Junta del Barça.
Aquests són els punts esportius d'aquest matí. Anem ara cap a les contraportades del dia.
I comencem aquest cop d'ull amb la del diari Ara, un article titulat La confiança fa la força, signat per Salvador Cardús, Andrea. Diu, molts catalans ens hem començat a despertar de matinada amb símptomes d'ansietat amb una lleu pressió al pit. Al vespre, n'hi ha que se'n van a dormir sense voler veure les notícies o que les miren de reull. La pregunta que ens havíem fet els darrers mesos, ens en sortirem, oi? A mesura que s'acosta el 9N s'ha convertit en un intranquil, oi que no ens farem enrere?
Segur que no és per manca de confiança en el lideratge del procés, perquè mai havia escoltat tants no votants de Ciu enamorats de la figura del president Artur Mas i tranquils amb Junqueras, Arrera i Camats o Fernández i Arrufat. Diu no, és per les males posses que gasten a l'altra banda, un estat que no està acostumat
a una Catalunya que li planta cara. Diu, sigui com sigui, i mentre esperem enfrisar-se el desenllaç, crec que poden ser útils les consideracions que fa a continuació, parlar de diferents qüestions, i acabar dient, ningú patirà cap gran frustració perquè coneixem les dificultats d'exercir la sobirania davant l'estat espanyol.
És l'opinió de Salvador Cardús. Al periódico tenim una entrevista que ens deixa aquest titular. He parlat amb gent que està al caire de l'avisme. Déu-n'hi-do, eh? Ja ens avisa una mica amb el titular per on poden anar a l'entrevista. Doncs ho diu Lídia Ruiz, que anima per telèfon pacients de fatiga crònica, però és que ella mateixa pateix aquesta malaltia.
A la Lídia li truquen i li expliquen tot, o gairebé tot, que no tenen diners, que no surten de casa, que no han dormit, que se senten soles, que tenen la intenció de suïcidar-se, fins i tot. I a l'altre costat del telèfon, ella escolta, diu, es commou, intenta donar ànims, així cada dijous duran dues hores. I assegura que el món hi torna abatuda, tocada.
I amb alguna cosa al cos que només s'entén quan un és la Lídia o algú com la Lídia que pateix aquesta malaltia. Diu, va ser el quedar-me sense feina que em vaig animar a fer això que faig. Diu, jo llavors ja era sòcia de l'Associació Catalana de la Síndrome de Fatiga Crònica i el que va passar al quedar-me a l'atur va ser que em va agafar l'angoixa de no fer res. Així que un dia hi vaig anar i em vaig presentar com a voluntària per atendre el telèfon. Diu, perquè era el que jo havia fet durant 25 anys a la feina i a més havia de contestar el telèfon.
Diu, jo no soc psicòloga ni res, jo escolto, és el número de l'associació, i truquen molts malalts que estan sols, que se senten incompresos, que no poden sortir de casa i no parlant amb ningú. Com que és una malaltia que genera molta incomprensió, al final només se senten còmodes parlant amb persones de l'associació.
Asegura que són persones que pateixen molt, en parlen de la seva malaltia, de com es troben de malament, de la soledat, dels problemes amb els metges. Et pregunten si estan investigant, si hi ha algun medicament nou i també et parlen dels seus problemes econòmics. I acaba dient que aquesta és una malaltia que crea depressió i el suïcidi és un tema que en les converses surt sovint i ella assegura que ho entén.
Doncs Déu-n'hi-do, l'entrevista que tenim avui al periòdico. Atenció també amb la de La Vanguardia. Memoritzo en 50 segons un número de 100 dígits. Molt interessant aquesta entrevista, Andrea, eh? Sí, avui entrevisten a Ramon Campallo, amut de la memòria més poderosa del món. És un home que va néixer a Albacete i viu entre Albacete i Múnich. És campió mundial de memòria ràpida, set vegades.
Diu que també té més d'un centenar de rècords mundials, per exemple, de memòria ràpida, de memòria de fons, que consisteix en que durant 72 hores seguides em reciten una sèrie aleatòria de paraules i només amb breus pauses per dinar, dormir, en el vàter, escoltar i memoritzar. Diu que el rècord anterior era de 23.000 i l'he batut i memoritzat 23.200 paraules.
Diu també la posició exacta de cadascuna. Em preguntaven quina paraula era la 8.372 i la deia. Diu l'anterior campió del món ja no vol competir amb mi ni amb els meus alumnes perquè el meu mètode els converteix en campions. Diu que amb el seu mètode campió ha col·locat alumnes seus entre les 15 persones amb més memòria del món, incluent-hi la seva dona.
assegura que contempla un instant una sèrie numèrica o binària, que són uns i zeros, o una plantilla de quadrícoles marcades o dibuixos de colors, els memoritzo i els reprodueixo. D'aquí el titular, memoritzo un número de 100 dígits mirant-lo durant 50 segons, el rècord anterior era en un minut i 22 segons. És fort, eh? És molt fort, són dígits, eh?
Sí, sí, sí. En 50 segons només. Diu, crec que estic al límit fisiològic neural. I tot això també es pot aplicar... Bé, pot tenir coses pràctiques també i útils per la vida, perquè no li pugui semblar això. Diu, tinc un coeficient intel·lectual de 194, un dels més alts del món, però això és sempre estable, no és el més interessant. Sí que ho és la imaginació, perquè una persona molt imaginativa...
té més recursos que una persona molt intel·ligent i la imaginació sí que pots conrear-la i multiplicar-la. I això sí que ha d'haver poderós. També diu que això es pot aplicar per l'aprenentatge dels idiomes. Diu que una ment madura acumula més recursos que la veu un nen. Sempre allò que s'ha dit que és millor estudiar idiomes quan ets petit. Diu que una ment madura e imaginativa assimila més imatges i la memòria les fa servir per consolidar-les. Per això he après 15 idiomes ràpidament.
Diu un últim apunt. 15 idiomes, eh? 15 idiomes ràpidament i ha publicat un llibre. Quants anys teníem, dit? 49, 49 anys. 49. Sí. I ha publicat un llibre ara que mira, pot ser interessant per qui l'interessi. Evidentment diu Aprender alemán en 7 dies amb el seu mètode. Sembla que té un mètode que et fa aprendre idiomes molt ràpidament només a través de la imaginació.
Doncs no sé, potser funciona, Andrea, l'haurem de jugar, perquè realment queda molt sorprenent aquesta entrevista. Sí, és curiós. En fi, bé, és el que tenim a la Contra de la Vanguardia, acabem amb la punt curiós del dia. Tot i que això també és bastant curiós, eh?
No ho superarà tant. En tot cas, parlem d'un jove que intenta quedar amb els seus miramics de Facebook. És Matt Colesa. Sí, sí, sí. Diu que va voler fer neteja d'amics de Facebook i llavors va dir, mira, per saber quins són els horitzats i quins no, és un mètode potser una mica rebuscat, eh?
Doncs va decidir... Queda amb ell, directament, no? Exacte, ell té 28 anys, és australià, i diu que això va dir, verificaré un a un, si aquests 1.088 amics que té són reals. Per tant, ha anunciat a la seva biografia que té pensat prendre un cafè amb cadascun d'ells. És a dir, no és una festa amb mil, sinó que cada dia, tenen molts anys, o quedes cada dia amb cinc, o clar, mil, 1.088, no sé, l'any de 365 dies, si suma, són 4 anys.
Bé, diu que espera aconseguir-ho perquè això li crida l'atenció. Diu que ho vol fer en els propers 3 anys. Per evitar sospites, ell anuncia que publicarà amb cada trobada una entrada al seu blog, per tant ja tenim aquests experiments sociològics, per explicar de manera més desenvolupada la història amb l'amic o amiga amb el que coincidirà aquell dia. Diu que també té pensat fer un perfil desenvolupat que desvetllarà des de quan són amics i quines persones tenen en comú.
I per tant, vol recrear d'alguna manera la idea de Facebook i portar-la al present, o portar-la, si més no, a la vida real. Sí. I bé, en tot cas, et diu que l'article es planteja una cosa, que és que si ell pagarà els cafès, perquè diu que si ho fes hauria de perdre molts diners, segons això, perquè aniria a 2.000 dòlars, però clar, és que clar, potser ens gastem 2.000 dòlars.
Veure-ho així, et pots gastar-te 2.000 euros amb cafès durant 3 anys, Andrea. Segurament, sí, sí, totalment. Clar, és tan desorbitat aquest home que... No cal que els pagui ell els cafès. Cadascú el seu, no? Però bueno, el seu ja valdrà un euro, no? Clar, si no convida, doncs a menys seran mil. Pensava que convidaria a tots. Diu que tindrà patrocinadors, no batim per la seva economia, perquè diu que segurament hi haurà patrocinadors i que caldrà estar una mica de temps. Home, l'experiment és curiós.
Sí, no, està molt bé. Mira, fins i tot em fa venir curiositat de... Ho provaries tu? Sí, em faria gràcia, em trobo divertit. Però no tens tants amics al Facebook? No, per això, em sembla que tinc, no sé, però són 400 o alguna cosa així que molts potser no tenen cap sentit, eh? Per això justament seria curiós de dir, mira, a veure... Jo crec que sí que fa... Com a mínim jo faria una neteja bastant brutal. Sí, això ho podríem fer fins a quedar amb ell, segurament. Sí, però... Sí, sí, sí, sí que seria interessant. Bé, no, mira, estaria bé anar-ho seguint per veure com...
si realment els considera amics o no i els esborra una bona idea una bona idea que si aconsegueix patrocinadors hi ha encara més una cosa que només pots fer amb patrocinadors això també és veritat em vindré a que vagi molt bé igualment Carme i bon dia 4 minuts i 3 quarts d'11
El que fem ara és obrir diaris i fixar-nos en diferents qüestions, per exemple, a les pàgines d'opinió de La Vanguardia. Tenim a Mario Serra que escriu un article titulat avui Disciplina anglesa. I comença dient que l'Andrea Rovira és una estudiant de 20 anys, fa tercera d'estudis anglesos a l'UB, i dimecres passat 1 d'octubre, quan va arribar a la classe de poesia anglesa, la professora els va dir que les classes quedaven cancel·lades i els va llegir un manifest.
Sembla que tres setmanes després de començar el curs hi ha 12 grups d'assignatures que no tenen cap professor assignat i per anar trempajant els docents han ajuntat grups, la qual cosa implica entaforar 120 alumnes en aules antigues on 40 ja estarien bé. I els profes s'han plantat. L'Andrea descriu amb precisió les incomoditats que els estudiants troben a les aules superpoblades, com que de vegades han de seure a les escales o que no clissen els exercicis de la pissarra des de les últimes files.
Llegir les descripcions de l'Andrea, diu Mario Serra, m'ha portat a la primaria dels 80. Jo també vaig cursar filologia anglesa, però en aquestes mateixes velles aules verticals de la UB, però el panorama que descriu només el vaig viure a primer i a segon. L'anglesa ja era l'especialitat més demanada de filologia, però a partir de tercer mai no vam haver de batir ni les aglomeracions ni les penúries que descriu. Som, com en tantes altres coses, a la casella de sortida o pitjor. S'imposa la percepció creixent que tots aquests anys de transició els hem transitat amb bicicleta estàtica.
I entre altres coses que destaca d'aquest article de l'Andrea, diu que l'apunt de l'estudiant acaba amb una reflexió punyent. Diu que ho escriu en el seu blog per donar-ho a conèixer, però no creu que se'n parli molt perquè ara interessen altres temes i potser l'educació dels que hem de construir un futur millor per aquesta Catalunya que ara tan es reclama no és prou important. I tant que ho és, diu Mario Serra. Un país no podrà ser mai lliure si no és just i culte.
Més coses, saltem ara cap al diari Ara. Ens aturem avui a una entrevista que tenim a les pàgines interiors a un fotògraf.
És Peter Hugo, que té 38 anys i és fotògraf sud-africà, que exposa ara per primer cop a Barcelona, després de més d'una dècada exposant les seves fotografies hiperrealistes en museus i galeries d'Europa i als Estats Units. A terra amb Keen Parents, que és un conjunt de retrats del seu país sense maquillatge, unes imatges igual de dures que les respostes a aquest qüestionari.
Ell diu que no està gens interessat a fer fotografies a gent que no vol que la fotografiï, per això no acostuma a treballar mai així. Normalment diu que quan li demanes a algú permís comences una dinàmica. És difícil explicar-ho perquè la gent no té només una única reacció. Alguns veus que s'ho passen bé i en canvi d'altres se senten violents. Diu també que ell té la sort de treballar en el que vol i el que li agrada. Ara té temps, posa les seves fotos en un mur, les té allà durant tot un any decidint quina li agrada i quina no, i quina foto inclou al llibre i quina no.
Diu que Pirelli va encarregar uns nus pel seu famós calendari, però sembla que la seva proposta de novesa natural va ser massa. Ell diu que va ser un projecte de Pirelli, no un calendari de Pirelli, i fa uns quants anys li van demanar que fés un calendari com si fos un diàleg amb el tradicional.
I pel que fa a Europa diu que és molt difícil, que ha fotografiat els Estats Units però que no sap què fotografiar a Europa. Molts dels seus treballs, diu, giren al voltant de l'experiència colonial i Europa no en té. La seva identitat està profundament arrelada i per això és molt difícil per ell mirar i interpretar quines són les pors, què amoïna o què fa mal als europeus o simplement com interpreten la vida. Això, diu, fa que sigui un lloc molt difícil.
I acabem amb l'entrevista que llegim a les pàgines de cultura del periòdico. Avui a Roger Guàs, que és director general del Liceu. Ell diu que el Liceu era un pingüí en un iceberg en desglas. I que només que aconseguíssim que cada català hi vingués almenys una vegada, com a mínim, ja seria molt.
Diu també que el més difícil ha estat la part mediàtica. Entén que el Liceu és molt important, però que tothom estigui pendent de qualsevol detall li sorprèn. En molts llocs es restructuren crèdits i s'optimizen recursos i no és notícia. I en canvi a Liceu tot és notícia. Una entrevista que llegim avui al periòdic o a les pàgines de Cultura.
I enllacem també més informacions culturals d'aquest dimarts. Com ara que Frank Gehry conquereix el Pompidou, el Museu Parisenc presenta aquest dimecres la retrospectiva més important feta a Europa d'arquitecte, responsable del Museu Guggenheim de Bilbao, el Walt Disney Concert Hall i també el Museu de Biologia de Panamá.
Jonas Kaufmann cancela per malaltia el recital del 10 d'octubre al Palau de la Música. El Palau ara treballa per trobar una nova data pel concert. La Fura dels Baus reversiona l'holandès Arran a l'Òpera de Lió. L'espectacle dirigit per Àlex Uller proposa una relectura de la llegenda creada per Wagner, compositor a qui adapta per segona vegada.
I Alicia Jiménez Barlet és la guanyadora del Premi Carballo de Novela Negra, el jurat destaca de l'escriptora la renovació de la novel·la policíaca espanyola, aportant una perspectiva femenina i feminista que ha resultat pionera en aquest àmbit.
I un últim apunt, Barcelona acollirà la reunió del Parlament Cultural Europeu. Els 165 representants debatran durant tres dies, en un lloc molt especial també, en el recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau. Això serà el 2015, és la 14a trobada anual del Parlament Cultural Europeu.
Són els apunts culturals d'aquest matí. De seguida, parlem del temps.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
7 minuts i les 11, senyora que avui haurem de parlar del temps una mica més tard. Sabrem més endavant quina és la previsió de cara als propers dies. El que farem ara és de seguida connectar amb el bollet informatiu de Catalunya Informació, també amb el del Sant Jus Notícies. Tornarem després, parlarem del swing solidari que promou Sant Jus Solidari aquest divendres i a més a més també farem tertúlia política d'actualitat. Tot plegat després de les notícies i a les notícies ens hi arribem aquest matí de la mà dels Palp i el seu Come on People.
Fins demà!
I want to sleep with common people like you.
Bona nit.
I can't see anyone else smiling Are you sure? You want to live like common people You want to see whatever common people see Want to sleep with common people You want to sleep with common people like me But she didn't understand And she just smiled and held my hand
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. La ministra de Sanitat, Ana Mato, convoca una simena d'urgència per abordar el primer contagi d'Ebola a Europa que es va confirmar ahir a Madrid i assistiran els directors de Salut Pública de les comunitats autònomes.
El marit de la infermera infectada de moment no té símptomes d'ebola i està aïllat en un centre hospitalari madrileny. També està en observació el personal sanitari que va tenir contacte amb la infermera les últimes hores. L'Associació Madrilenya d'Infermeres denuncia el matí de Catalunya Ràdio que el Ministeri no els ha facilitat el protocol per actuar davant possibles casos d'ebola. Europa reclama aclariments al govern espanyol.
Incidència desigual en la primera de les dues jornades de vaga convocades a universitats i instituts catalans per reclamar poder votar el 9-N. A secundària no s'està notant, en canvi hi ha més seguiment en algunes universitats com el campus del Raval de la Universitat Autònoma. Ciutadans reclama que s'aturi la campanya porta a porta de la NC i Omnium Cultural per la consulta del 9-N. Aquest matí ha fet arribar un escrit amb la petició a la delegació del govern espanyol a Barcelona.
Batalla carnissada per evitar que Kobane, una de les principals ciutats kurdes de Síria, caigui en mans dels jihadistes. Segons fons locals, els milicians de l'estat islàmic ja són dins de la ciutat i en controlen bona part. La població ha fugit esfareïda cap a Turquia.
Avui arriba al Festival de Sitges la nova pel·lícula de David Cronenberg, Maps to the Stars, una sàtira sobre el Hollywood contemporani. Ahir un dels grans protagonistes del dia va ser Pablo Hellman, tota una institució en el món dels efectes visuals. Catalunya Informació. Titulars d'Esports.
El Barça destitueix Toni Freixa de les seves funcions, deixa de ser secretari de la Junta Directiva, queda com a directiu però sense tenir cap responsabilitat assignada. El relleva Jordi Moix. El Barça presenta avui un escrit al president del Pacte Nacional de Pel Dret a decidir que de moment no subscriurà.
A l'espanyol, el tècnic Sergio González nega haver estat al corrent d'un partit arreglat entre el Llevant i el Saragossa el 2011, com informava ahir la revista Interviu. El tècnic assegura que emprendrà accions legals contra la revista i els periodistes que signen la informació.
I Pau Gasol debuta amb els Bulls de Chicago contra els Washington Wizards amb derrota 81 a 85. El català ha estat a la pista 24 minuts en què ha notat 8 punts i ha agafat 8 rebots. El Barça de bàsquet juga aquest migdia dos quarts de dues contra els Ajan Lyons, primer partit de la gira asiàtica.
El temps continuarà tranquil amb sol i bandes de núvols prims que aniran arribant durant tot el dia. Les temperatures màximes pujaran i podran arribar amb facilitat entre els 25 i els 28 graus. Demà farà sol i més calor al migdia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. S'ha obert el període d'inscripcions per muntar una paradeta a Sant Just al carrer. La fira d'entitats, artesans, escoles i altres col·lectius tindrà lloc el proper diumenge, 26 d'octubre, com a cluenda de les festes de tardor. Per participar-hi heu d'omplir un imprès de sol·licitud d'espai que trobareu al web municipal santjust.cat, on també hi trobareu les bases i les condicions. Les sol·licituds s'han d'allorar a l'oficina de gestió integrada de l'Ajuntament de Sant Just en horari de dilluns a divendres de 9 a 2...
I de dilluns a dijous de 4 a 7 de la tarda fins al dia 17 d'octubre. Per a més informació podeu trucar al consistori al 93 480 4800.
Tres equips del Futbol Club Sant Just i de l'Atlètic Sant Just seran reconeguts avui en el primer acte de reconeixement als valors Juga Bear Play. Són el primer Benjamí i l'Alevi del Futbol Club Sant Just i el Benjamí de l'Atlètic. El programa Juga Bear Play es va posar en marxa el curs passat amb l'objectiu d'educar en valors a través de l'esport escolar implicant a tots els agents possibles, com ara el publicen les competicions, els tècnics i els esportistes.
Sánchez ha participat d'aquest programa i avui, com dèiem, acollirà el primer acte de reconeixement als valors. Serà a un quart de set de la tarda a la Vagoneta.
I acabem recordant que l'associació Dona i Empresa presenta aquest vespre la seva nova pàgina web. Es tracta de donayempresa.cat, una eina que neix amb l'objectiu de promocionar els serveis i les idees que ofereix la seixantena de dones associades i perquè es puguin relacionar entre elles per tal d'ajudar-se mútuament a l'hora de tirar endavant els seus projectes. L'acte de presentació del seu nou web, donayempresa.cat, tindrà lloc avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Jost. És oberta a tothom.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una als Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passant 10 minuts de les 11, Sant Jus Solidari prepara per aquest dissabte la segona edició del Swing Solidari. És una ballada de música i ball amb l'actuació del grup Diodo Gesban per recollir diners pel seu projecte de formació de joves de Camoap, un projecte que va engegar ara fa 10 anys.
I de seguida en parlarem amb la vicepresidenta Maria José de Molina perquè ens expliqui com anirà tot plegat. Estem intentant contactar amb ella, per tant, de seguida ampliarem tota aquesta informació d'aquesta jornada de swing solidari que es farà aquest dissabte. Serà després de la publicitat.
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta.
Amb un un quart de dotze.
Us ho explicàvem fa una estona, Sant Jus Solidari prepara per aquest dissabte la segona edició del Swing Solidari. És una ballada de música i ball amb l'actuació del grup Diodes Jesvan per recollir diners pel projecte Formació de Joves de Camoapa. Serà aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda a l'equipament de les escoles i ara en parlem amb la vicepresidenta de Sant Jus Solidari, Maria José de Molina. Molt bon dia. Hola, bon dia.
una iniciativa que ja es va fer abans de l'estiu, no?, i es va fer una batllada de swing, i ara, per tant, es farà aquesta segona sessió. Com anirà tot plegat? Com serà aquesta activitat? Bueno, esperem que no hi capiguem, que vingui de gom a gom, que estigui de gom a gom tot l'espai. De fet, la segona la fem també perquè, bueno, gent que va venir, sempre esperes més de la que va venir, però la gent que va venir tenia ganes de continuar, no?, de dir, home, feu una altra, no?,
i vam dir, doncs bé, sí, fem-ne, perquè a més aquest projecte és un projecte d'un gran recorregut, fa deu anys aquest projecte, i la veritat és que està funcionant molt bé, i actualment, per exemple, hi ha 56 alumnes. Déu-n'hi-do. A Camuapa, eh? A Camuapa, sí, i són alumnes de secundària,
que per les seves circumstàncies familiars no poden pagar el material, és un material bàsic, no és un material només que la motxilla, el calçat i les llibretes, els llibres se'ls hi dona, però és suficient com perquè moltes famílies no puguin pagar això. Llavors, nosaltres allà tenim la contrapart, que ens diem, que són persones de Camp Moapa, que organitzen i seleccionen aquestes famílies, fan una...
visita domiciliària, molts són camperols, gent que normalment el fill acostuma a treballar al camp amb el pare i se li proposa la possibilitat que sense pagar puguin accedir als estudis. Per tant, home, és una oportunitat important, no? Sí, molt. Realment és molt important. A més, ens va agradar molt també la iniciativa de com va sorgir, perquè va ser uns brigadistes que van anar a Camuapa, uns joves,
que van portar material de l'Institut de Sant Just, i van veure que sí, està molt bé portar coses, però estaria bé també poder-los ajudar d'una altra manera. Llavors va ser com es va inventar aquest projecte, perquè tot funciona així, es creen els projectes a partir de necessitats, de conjuntures, i des de llavors, et dic des de fa 10 anys, que va ser aquesta brigada que hi va anar, el projecte no ha deixat de funcionar.
I a més a més, ens has dit que fa 10 anys, aquests 50 i poc ha estat en aquests 10 anys, no? Ha estat progressiu, suposo. No, no, no, aquest any. Aquest any, val. Home, doncs llavors Déu-n'hi-do, no? Llavors, clar, perquè aquests nanos que estan ara de segona, cinquè de secundària, sí? Sí. Són nanos que després es graduen i tenim ja nanos graduats, que això està molt bé, perquè nanos que ja estan...
o bé a la universitat quan fan cicles de formació... Sí, sí, que segueixen, per tant, endavant, no? Exacte, exacte. I alguns ja són agrònoms, o sigui, ja tenen titulació, no? Clar, suposo que això també ajuda pels altres, no?, a veure que tiren cap endavant i que, per tant, doncs, aquests estudis tenen aquest sentit, no? De fet, la gent que vingui, i espero que vingui molta gent...
Doncs explicarem algunes històries d'alguns joves que han aconseguit, no? I com agraeixen, de cometes, el moment de l'empenta, l'ajuda que van rebre de tots, de la família i de nosaltres. No sé, és únic, no? És com també fer partícia pels injustencs que el que estem fent està rebeixant.
reinvertint directament els nois i noies allà, no? Clar, estem parlant amb la Maria José de Molina, vicepresidenta de Sant Jus Solidari, d'aquesta iniciativa, aquest dissabte hi haurà aquest swing solidari que serveix per finançar aquesta iniciativa educativa a Camo Apa.
i justament el que deies ara és molt important segurament a l'hora de col·laborar, que de vegades algú sí que decideix ajudar o decideix invertir o en tot cas dedicar el seu temps per ajudar a un projecte concret, però que costa potser veure els fruits, en canvi en aquest cas està molt clar des del principi. Sí, la veritat és que tenim la sort que tot el que estem organitzant
i seguint des de fa molts anys a Sant Jus Solidari, tenim molta informació recent. O sigui, tenim com molt intercanvi d'informació, no? A part de la transferència econòmica, que és bàsica, tenim molt la informació directa, no? I a la Casa de la Mujer, que a Sant Jus al carrer presentarem un projecte de la Casa de la Mujer, doncs sabem què estan fent, com estan anant, què els hi falta, què no tenen, i, bueno, malgrat la distància estem molt a prop. Això també és una cosa que...
ens ajuda i ho podem explicar conforme que hi ha molta transparència en aquest sentit. Us ho demana la gent també de saber com està funcionant els projectes que desenvolupeu a Camp Moapa? Sí, hi ha una base de confiança gran. Per exemple, els socis ens diuen, no, no, ja estem al cas. Pensa que editem una revista cada trimestre que també informem dels projectes, que és el Baula. Aquí també els socis saben com està anant una mica el dia a dia
Després, a l'assemblea, qui vol venir bé? No et paren pel carrer dient, eh? No m'ho imagino, però suposo que en activitats com la d'aquest dissabte és un moment per posar-ho en comú, no? Sí, sí. Realment sí, farem una petita presentació de projectes per les persones que vénen per primera vegada a l'estadones, doncs, hauran de resultar-ho de nou, però us explicarem-ho d'aquest any, ara, al setembre. Jo també volia dir que agraeixo molt, especialment les nostres col·laboracions,
a part de l'Ajuntament, que ens deixa l'espai, que el claustro a les escoles és magnífic, també volia donar les gràcies a la banda, a la banda musical, perquè aquesta banda ve de forma voluntària, es desplaça de Barcelona, vindrà a tocar per nosaltres, i bueno, en directe també té un plus, que la música en directe atrapa molt també, no? Està clar, i tant.
I després també, però no, els tallers de música que ens cedeixen l'equip perquè puguem tenir una ballada com cal. La gent que ve o que va venir l'altra vegada sap ballar? És a dir, hi ha experts en swing? Sí, sí. Hi havia gent de tot. Va venir gent que en sabia molt. I va ser una gran sorpresa perquè va haver gent que en sabia molt. Llavors hi va haver una masterclass que es va fer al principi pel bàsic, pels passos bàsics. Està bé, això també. Hi ha gent que es va animar i va començar...
a fer quatre passes i després es van animant gent que venia a ballar i a estar amb nosaltres i gent que no ballava perquè potser no, però venia a l'acte en si, no? Escoltar música, estar amb nosaltres... Bé, també és agrair, no?, que la gent vingui i forma part de la festa, no?
I tant, serà aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda i fins a les 10, i l'entrada és voluntària a partir de 4 euros, no? Sí, sí, diem que 4 euros perquè oferirem alguna coseta, però després, qui vulgui donar...
Com que no és entrada perquè és com donatiu, sempre diem a partir de 4. I després cadascú hi ha el que pugui, no? I després contribuirà, però si compro una beguda també contribuirà.
etc. D'altra banda, com hem dit, aquesta activitat servirà per finançar aquest projecte de formació de joves de Camoapa. No sé si, José, teniu més projectes, alguna novetat de cara a aquest curs 2014-2015? Sí, sí, sí. Alguna que es pugui dir? Sí, sí, sí. A veure, hi ha un projecte que és d'Ovisiones, que estem col·laborant amb l'Institut Català de la Retina,
de Barcelona, i ens han ofert la possibilitat de fer tot un diagnòstic local, comunitats i tal, del nivell de visió de joves, grans i nanos. Llavors, s'està fent un desplenament. Tot just hem firmat el contracte, el conveni de cooperació, perquè es fa també amb el Ministeri de Salut,
i es vol fer a la Camuapa Comastellí, que és una població al costat, a la regia de Boaco, i és un projecte que pot tenir un gran abast, perquè estem parlant de l'Institut Català de la Retina, que pot aportar gent molt dedicada professionalment, gent voluntària també, metges voluntaris, d'una gran professionalitat i de recursos. I de recursos, ja veuràs,
diguéssim que Sant Just Solidari posa l'escenari, però d'una manera, no? Coneixem el territori, coneixem molt bé la gent i és com que ells amb aquest territori farem aquest treball de cooperació. I estem molt il·lusionats perquè tot just ara l'Istiu s'ha signat i sense l'assignatura no es podia tirar endavant. Exacte, no havíem parlat alguna vegada, però ara com si diguéssim es materialitza una mica tot plegat, no? Sí, sí, sí, a això estem molt contents i aquesta és una de les novetats
que tenim ara a la tardor. Perfecte, doncs estarem al cas de més coses que organitzeu des de Sant Jus Solidari. Recordem però que aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda aquest swing solidari a les escoles, l'entrada recordem que és voluntària a partir de 4 euros i sereu fins a les 10 de la nit. Moltes gràcies, Maria José de Molina, vicepresidenta de Sant Jus Solidari. Tornem a parlar ben aviat. Moltes gràcies, Carme, i per la vostra atenció. Que vagi molt bé, bon dia. Molt bon dia.
Just a la fusta. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Un minut i arribem amb una dos quarts de dotze. Aquesta hora és moment de fer tertúlia i per això saludem avui una tertuliana que ja ara feia temps que no la sentíem però que l'any passat ja va estar aquí amb nosaltres, la Maria Camps. Molt bon dia, Maria, què tal? Hola, bon dia. I ben tornada al Just a la Fusta. I després també saludem i donem la benvinguda en Josep Maria Majoan i en Josep Maria Ranyer. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Molt bon dia. Que també s'incorporen per tant a aquesta tertúlia que fem cada 15 dies normalment, cada dos dimarts a aquesta hora, dos quarts de dotze.
Per parlar una mica d'actualitat política, ara feia dies que teníem pràcticament tot el mes en què l'actualitat política era el tema principal dels diaris. Justament avui que comencem nosaltres sembla que tot el tema de la bola ho ha desbancat, però bé, en tot cas, no per això l'actualitat a nivell polític afluixa, perquè hi ha moltes qüestions.
Una de les més destacades aquests dies vinculat amb tot el tema de la consulta, el que vam saber ahir, o un dels temes que es va tractar més, era tot aquest tema de la data límit per decidir si el 9N es pot fer o no es pot fer amb garanties. Des del govern ahir deien que el dia 15, és a dir, d'aquí a 8 dies, és aquesta data límit, cosa que va fer també que el PSC insistís al govern a dir que no hi hauria consulta al 9N, que recriticava aquests terminis.
Com veieu aquesta situació de dates i de consulta amb garanties o no?
Bé, jo crec que el que ahir va expressar el Quico Homs, independentment si és el que van parlar o no van parlar, el meu entendre és una mica aquell element de començar a preparar a la ciutadania el que es produirà. És a dir, en aquests moments, donada la complicació jurídica amb la qual està la llei i el decret de convocatòria del 9 de juny,
Jo considero que és molt difícil que d'aquí al dia 9 de novembre es puguin complir els terminis amb unes condicions com per poder garantir tot allò que ha de tenir una consulta que requereixi i que tingui la validesa i la importància que se li vol donar. Per tant, jo crec que el que ha fet el Quico Homs és avançar.
que el com que sembla que s'anirà produint i que obre un segon debat. I és aleshores el dia 9 que és el que succeirà, però en tot cas, en quant al decret que està suspès, jo crec que d'aquí al dia 15 no hi haurà cap canvi amb el Constitucional, continuaran suspèsos i, per tant, amb incapacitat o impossibilitat de poder preparar una consulta com cal. De fet, el Tribunal Constitucional sembla que no preveu debatre aquesta setmana, llegeixo ara sobre el 9N.
Bé, jo penso que, de fet, la intervenció del Quico Holmes ahir va ser com una mica un aterratge de tots, no? Estàvem tots una mica en els núvols, contentíssims perquè tots els nostres líders, diguem-ne, s'havien reunit, hi havia una unitat, que és una de les coses molt desitjables, no? Que no s'havia donat mai a la història quasi del nostre país i, per tant, era una cosa a conservar.
I per tant estàvem tots molt contents i ens va fer aterrar una mica, ens va fer aterrar una mica i ens va fer adonar una mica que aquesta consulta havia de tenir moltes garanties per ser creable, per tenir un efecte internacional, per moltes coses. No podia ser una cosa nostra de festa, un altre dia que sortim al carrer i que anem a votar, no podia ser això, sinó que havia de ser una cosa molt més seriosa. I això és molt difícil.
El que ens va fer donar compte era que molt complicat, que era molt difícil, que hi ha uns terminis que s'han de complir, que són difícils de complir i, per tant, hi ha tota una incertesa. Jo estic convençuda que els líders tenen ganes de fer-ho i que són valents i que tenen ganes de tirar endavant. Per tant, jo amb això encara estic pensant que sí, que potser sí que votarem, però que és difícil, que és complicat. Josep Maria Majuán.
Sí, d'acord que és difícil, però potser des del revés una mica, potser, per donar un altre punt de vista. Primer, aquestes sortides així una mica de to dels partits polítics ja fa temps que duren, és a dir, són una mica espontànies o són una mica agafats així al cop de vol i llavors diuen coses que a vegades saben criatures jugant, com ahir es deia també per la tele. Per tant, el que és important per mi és veure-ho al revés, és a dir, moltes coses importants a la història han passat...
vorejant la legalitat amb democràcies, per exemple, i en altres contextos, traspassant la legalitat, inclús en contextos pacifistes com la Índia. Per tant, jo prefereixo pensar que la consulta es podrà fer, i si no es pot fer, després ja en parlarem, però prefereixo pensar que es podrà fer. Es podrà fer perquè avui mateix he llegit un article, per exemple, en el diari, l'Ara,
d'un jurista, que no és dels que solten massa, per mi almenys, per tant, Gambier, en el qual es veu clarament per què la consulta és constitucional.
i no cal que us ho expliqui, perquè això seria llarguíssim, pel tema que no és un referèndum, perquè és una consulta purament consultiva, i això la Constitució no ho prohibeix. Per tant, el Tribunal Constitucional té sobre les seves mans i el seu prestigi, al meu entendre, una patata molt calenta, perquè la seva mateixa resolució, com se digui, de fa un temps, quan es va proclamar el Parlament de Catalunya sobre la sobirania,
va diferenciar molt bé la sobirania, que diu que no, perquè la Constitució espanyola en aquest moment no hi és, i en canvi consultes per a l'opinió popular per a iniciar un procés jurídic davant de la Constitució. Per tant, no em vull allargar més, penso que jo fins que no hi sigui el dia no aniré pensant que això és possible.
També confiem en el Tribunal Constitucional una mica, és el que dèiem abans d'entrar, no? Es ponen com un miracle. El que passa és que el Tribunal Constitucional té el temps que vol i en qui juga, en qui pot jugar. Pot ser que la decisió del Tribunal Constitucional sigui una altra, però si la fa d'aquí tres mesos o quatre mesos ja no entra el 9 de novembre, diguem-ne, no? Ja tenim el problema igual. Vull dir que no sé, no sabem què passarà, incertesa total i absoluta.
No, de totes maneres, hi ha un element, no? El Tribunal Constitucional, amb la famosa sentència sobre la sobirania, que hi havia la declaració de sobirania que va fer el Parlament de Catalunya, la veritat és que hi ha una part que ha estat poca divosa i que jo crec que és la substancial. És a dir, ell planteja que hi ha possibilitats, però ultrajada amb un element que és el que en aquest procés no s'ha produït, a l'entesa entre les administracions.
crida a les dues parts, no tan sols al govern de Catalunya, sinó també al govern central, que per resoldre aquest conflicte hi hagi un avenç en aquest tema. I aquest és l'element que està faltant en tot aquest procés. És a dir, aquest procés només té un desjuriador claríssim, i que ja la podríem haver tingut fa molt temps, perquè tenim una llei vigent, que si hi havia aquest entès entre les dues administracions, podríem fer no una consulta, sinó fins i tot un referèndum. Per tant, des d'aquesta perspectiva, jo crec que el Constitucional...
està analitzant jurídicament, però diu, escolti, les coses que són jurídiques ja me les entomo jo, però les coses que són polítiques, que els responsables polítics, que els partits polítics, que els governs, que les administracions, siguin les que resolen. I aquest jo crec que és el gran desjurigador que tenim en aquesta situació. Jo per això crec que d'aquí al dia nou no li veig la possibilitat que hi hagi una resolució que aixequi la suspensió temporal, perquè d'alguna manera seria...
emmetre el que ha plantejat el Parlament i el Govern i, diguem-ne, plantejar alguna solució que amb aquest tema no li veig. Jo crec que està estudiant el fons de la llei i aleshores pot sortir que la llei sigui molt constitucional o tingui petits retocs per en tot cas i que permetin una determinada consulta, però jo crec que d'aquí al dia 9 de novembre no tindrem sentència constitucional
pel ritme, encara que vagi molt ràpid, i suposo que anirà ràpid, eh? Jo no he dit sentència, he dit suspensió de la no... De la suspensió. Suspensió de la suspensió, que és aixecament de la suspensió, no? Sentència, no. Amb aquesta, jo crec que, donada la circumstància que hi ha, jo la veig difícil. El que sí que crec és que la lògica és que abans que, per temps natural, que seria dintre de cinc mesos des que ho va fer, és a dir, per tant, el mes de 10 a febrer, sí que tindrem sentència.
Teniu la sensació que tot plegat ara està, és a dir, des de la setmana passada o des de l'acord del divendres, per dir-ho d'alguna manera, fins al 9 de novembre o durant les properes setmanes, que tot està com fent... O sigui, que ningú sap massa quin és el camí, ni des del govern espanyol, ni des del govern català. O sigui, que hi ha aquesta sensació que no se sap cap on va o que en realitat sí que se sap i el que passa és que som nosaltres que no sabem cap on va tot plegat. Malament estaríem si no sapiguessin on van. Jo crec que saben on van.
Una altra cosa és que les variables siguin tantes que un pot desitjar anar cap a una banda i no arribar-hi. És a dir, se sap si hi haurà consulta o no hi haurà consulta. Ells saben tot el que han de fer per arribar a una consulta amb garanties. El que passa és que entremig en el camí poden passar moltíssimes coses i això són coses que no saps, que no pots preveure, no?
En tenim algun problema amb els auriculars del Josep Maria? Potser pots agafar-ne uns altres, que potser hi ha com un regulador aquí al costat dels cascos i de vegades sí, ja està. Avui tenim desplegat tots els cascos aquí sobre la taula i ara és complicat. Dèiem això, que en tot cas sí que hi ha un pla concret, creieu, i que en tot cas d'aquí al 9 de novembre, una mica la sensació del divendres, de l'acord que sortia d'allà entre aquells partits, o la imatge d'unitat, si més no,
era que es mantenia el que hi havia, però sí que sembla que ara torna a començar la setmana i tornen a aparèixer aquestes fissures entre uns i altres. Però a veure, mirem què estan fent uns i altres, què fan els actors? De moment, el govern de Madrid, per la intervenció que va fer la vicepresidenta ahir, està allà mateix, amb una cara una mica despistada, perquè es va trobar, no sé si amb una sorpresa, però...
el diari El País, fes un diari en català, suposo que ja ho sabia, perquè si no no hauria vingut, però a més a més que el seu president li parlés en català, dient-li que per favor es posin a dialogar. Per tant, aquesta va una mica despistada, potser, i en canvi el govern ha dit que anava seguint.
el que vol dir que va seguint, vol dir que... Home, jo penso que despistats no hi van tant, perquè si no... Jo penso que els que van despistats, i em perdonareu, és una mica el Partit Socialista, i perdona, Ranyer, perquè... No, no, no. No, jo crec que no, però bueno. Una altra cosa que ens costi explicar-ho, però... O que com és molt matisat, com sempre, costi molt de fer sota cavallor rei, no? Estan matisats que, esclar, varien això per dir que no podrà ser, però mentrestant està...
a la brana dels compromisos, vull dir, amb el qual jo penso que s'assolapa un problema absolutament no més legal amb un problema, diria, ètic i de legitimació. Però ja sé que em diràs que no, perquè, mira, saps què passa amb les tertúlies i amb tot? Que la gent, jo també, tots diem una mica el que volem que passi, o el que enteneu, perquè això és lògic, ens autoenganyem nosaltres mateixos, i per tant, com que jo m'ho sé per professió, ja m'ho perdono a mi a tots els altres.
No, però jo crec que precisament amb la pregunta que tu feies abans, hi ha pla o no hi ha pla? Jo crec que no hi ha pla. Hi ha voluntat de fer determinades coses. Però pla no n'hi ha. Més enllà de dir volem votar. Aquest és l'únic pla.
I aleshores es va treballant sobre la marxa en funció del que fan els altres. I per part del govern de l'Estat es planteja, escolta, no pot haver-hi, tal, i hi ha aquesta situació. Al final, des del meu punt de vista, i inclús allò des del Partit Socialista, partint d'un pecat original. És a dir, hem volgut saltar una casella
que era molt difícil d'afrontar, no ho nego, que era dir, escolta, això només té una solució possible si aconseguim un marc amb el qual amb dues administracions es posin d'acord. Ens hem saltat aquesta caixella perquè l'hem vist molt difícil i aleshores estem patint les complicacions de ben saltat aquesta caixella, vull dir, els camins tenen uns terminis i saltar-se aquest pas és el que ens porta a això.
Per tant, jo no crec que hi hagi pla, més enllà de voler votar, i d'anar treballant sobre, saltant els obstacles que l'altre va posant, d'una banda i de l'altra. Però aquesta no sé si és la millor construcció, a mi em dono la impressió que no és la millor construcció. Llavors, en aquest sentit, home, el Partit Sorista porta un temps predicant amb el desert, dient, colti, hauria de ser pactada i no sé què, i tothom diu, ah, això és impossible, no sé què... Llavors, seguim insistint, però al final acaba sortint aquesta situació. Maria? Sí. No, jo volia dir que, a veure, que un pla...
en el sentit de pla, pla, potser no hi és, no ho sé, però, bueno, que hi ha tot un protocol d'actuació que s'ha de seguir, que, per tant, està claríssim que és el que en aquests moments s'està fent. Vull dir, hi ha una cosa que a mi em preocupa bastant, que és una de les coses que no hi veig molt de solució, és que hi hauria d'haver-hi un debat entre sí i el no, hi hauria d'haver-hi un debat més profund i una mica més a nivell de tothom, de tota la ciutadania. I ens passa una cosa, que la gent que s'ha centrat en el no
El no a la consulta són, bàsicament, també els partidaris del no a la independència, en certa manera. I, per tant, vull dir, no hi ha un debat. Com que no hi ha consulta per ells, no hi ha debat. I això és una cosa que ens fa estar com una mica coixos, no ho sé. Això, Maria, és conseqüència d'un element. Portem molt de temps discutint sobre l'instrument i no sobre el contingut.
És a dir, ens hem fet tots l'engany que l'important era que hi hagués la votació, com un mecanisme de no discutir el que teníem que resoldre amb aquella votació. Llavors, portem més d'un any discutint sobre el dret a decidir, però no el que volem decidir. I aleshores no hi ha debat sobre el contingut de fons. De fet, no hi ha debat. Això no és cert. No, no és cert. Perdona un moment.
Això no és cert, o si no m'ho has de contradir, perquè, per exemple, l'Assemblea Nacional Catalana, que ha portat tres manifestacions importants, s'ha pronunciat clarament des del primer dia pel dret no només a decidir, almenys l'Assemblea, no l'Òmnium que va ser que va organitzar la teva manifestació, però sí, sí. I això ha provocat un debat social important i un canvi en la mentalitat de la gent important. Per tant, potser el davant l'han fet els polítics.
No l'han fet perquè a Madrid s'ha tancat amb el no-res. No, i aquí tampoc s'ha fet. Aquí, perdona un moment... A veure, en aquest moment no et trobes que els representants dels partits polítics, els representants dels partits polítics, en aquells moments, llevat del que va passar el dissabte, on un conjunt d'ajuntaments que van aportar una cosa pel dret a decidir, decideixen dir que això és la independència, amb les conseqüències que ha produït amb la comissió, amb la Constitució de la comissió, vull dir...
L'element que estem debatent, el pacte per dret a decidir, no parla si... És més, el que parla és dir del mètode, del sistema, del que farem, però del contingut no hi ha un posicionament. Hi ha hagut una defensa del sí i una defensa del no en el sentit d'atacs. Diguem, anem a parlar pels espais aèris, no entrarem a la Unió Europea, no sé quantes coses ens passaran, una cosa negativa completament de cara a posicionar el no.
Això sí, ja ha estat per part d'un govern i per part d'una altra persona justificar... Clar, no a l'hora de votar, no? És a dir, potser aquest debat que existeix ha estat al marge de què caldria votar o no caldria votar, sinó que... El que entenem per una campanya electoral, no? Que hi ha alguns que diuen una cosa, els altres diuen uns altres i la gent discuteix, no? Això és el que et quedes que tens una consulta un dia però no hi ha un debat en aquests moments exactes, no?
Sí, molta gent convençuda del sí-sí i molta gent que no, però no s'expressa. Jo no s'accento almenys. Bueno, no vull repetir. Què en penseu de l'acte del... Perdona, si no dic de l'acte del... Vull dir altres coses. L'altra cosa que vull dir és que has anomenat la posició d'un dels responsables d'aquest Consell Consultiu.
A mi aquesta posició, que a més a més és una persona pròxima, històricament almenys, i des del meu departament, la trobo puritana i absurda. Vull dir que una persona, ara dir que no hi vol ser quan abans d'ahir volia ser, deu tenir consciència molt fina i molt millor que dels altres, se l'hauria de revisar.
El Sebastià Serrano hi va dir que havia tingut un atac de pànic. Que per ell... Respectem una situació que jo crec que és la que... Que no la respecto, aquesta situació. La contradeixo, faci el que vulgui, però no la puc dir que és la situació que cal fer. Quan una persona ja es compromet amb una cosa que ja sap com és i els límits que té, perquè hagués pogut dir que no el primer dia,
Doncs llavors, si no diu que no, en dos dies, que s'ho repens i pensa que n'hi ha vuit que han dit que sí, potser tenen més raó que ell. És a dir, ho ha de pensar. Simplement ho ha de pensar. Això pot ser que tenir por, no? Vull dir, a veure, és molt normal, és molt humà. És molt humà dir que sí en una cosa i quan arriba el moment, quan estàs apostant en el moment...
T'agafa una... Sempre hi ha determinades situacions que produeixen una sensació de vertigen. Inclús es parla del vertigen electoral que tots tenim en el moment d'anar a depositar el vot a la urna. Es parla d'aquest com un fenomen sociològic. Jo no us coneixem més que jo perquè tens més coneixements en aquest tema. Però jo crec que des del punt de vista del Quim Broguer és la representació del que el Com que jo deia, ho intentava dir anteriorment.
estem confonent un element, diguem-ne, encara que els promotors de la consulta i tal sigui un conjunt de gent que són favorables a la independència, perquè la consulta pugui tenir unes determinades garanties, els organismes, les entitats, les administracions que ho promouen han de mantenir una situació de neutralitat. I aleshores, no tan sols aquí en voler, sinó altres gent que va ser-hi el dissabte en aquell acte,
que pertanyien a ajuntaments on l'acord entre totes les forces per tirar endavant la consulta és que respecti la pluralitat, resulta que això acaba siguent
un mecanisme només per una de les opcions, i això és el que diu, escolti, si aquesta és l'orientació general, que dret a decidir s'identifica com a dret a decidir la independència, aleshores jo possiblement faig un pas enrere en aquest tema. Però l'únic que ha fet aquest pas enrere no ha estat cap ajuntament en aquest cas, sinó que només ha estat Quim Brugué en aquest cas, vull dir que potser ha estat una interpretació personal en aquest sentit. Sí, però clar, és un representat, com dèiem, de 8 persones hi ha una.
Només és el 16%. Clar, vull dir, si comencem a fer aquestes valoracions, però jo crec que la importància de les coses... Home, tu creus? No, no, em refereixo que si s'hagués identificat potser tant en aquest sentit, més ajuntaments també haguessin fet aquesta marxa enrere, no?
marxa enrere no ho sé, ja ho veurem però en tot cas el que sí que hi ha hagut és alguna altra persona propera amb el Quim Broguer de la seva mateixa sensibilitat que ha manifestat-ne el mateix Què havia de fer? Esclar, això és el de sempre amb els partits polítics han tingut molta experiència quan un s'equivoca surt un altre que diu que no s'ha equivocat Mira, deixa'm dir-te una cosa els ajuntaments el que els ajuntaments van decidir és el dret a decidir no la independència la independència també però la gent pot dir no, no
si diu no, no seria nul no senyor si diu no, la primera no pots contestar la segona doncs ja està, doncs no només pots dir que no bueno, pots dir que no pots dir sí, sí, sí, no i no no, no, no és nul doncs no
com a qual cosa complica el tipus de pregunta que es fa no ho sé per què perquè diu que si has contestat que així pots contestar la segona si no has contestat que així la papereta no et deixa contestar la segona no la contestis però si contestes que no vols un estat i has contestat que no vols ni l'estat ni una independència si només contestes sí a la prima sí sí però clar això vol dir que hi ha una part de la població que quan es fan dues preguntes hi ha una part de la població que no podrà respondre a una pregunta
La pregunta està mal feta, vull dir, està mal feta, vull dir, perquè surt de determinats elements, però aquest no és l'element de debat, vull dir, per poder arribar a plantejar una pregunta, primer hem de poder plantejar una consulta, i estem en aquest tema, i aleshores, evidentment, aquesta no és la discussió, la discussió és, en un acte que tecnicament és per reformar que cridem a tothom a votar, o que intentem defensar que cridem a tot a votar, es transforma en un acte d'afirmació de la independència.
Això fa que gent que estava allà, i això ho ha escrit, diguem-ne, alcaldes veïns... Però per què ho dius, això, així, escritant tant? No ho diguis...
Per què? Perquè el Mas no va dir pas que anéssim a votar la independència, com va acabar. Va dir, votarem. El Mas no, però tot un conjunt... Això és una altra cosa. L'alcalde Trias, amb la seva intervenció, no va ser neutral. Hi ha alcaldes que no van ser neutrals. Però cada alcalde pot fer el que vulgui com a persona, però potser no. Potser es va equivocar, ho accepto. Però el president va dir que el que es tractava és d'anar a votar.
Sí, sí, no, no. Ho he dit sempre. Bé, no sé, no, jo sobre aquest tema ja no tenia gaire cosa més a dir. El que passa és que si hi ha un altre tema, que hi ha hagut el debat al Parlament ara últimament, i hi ha una cosa que a mi em fa molta gràcia i a més a més em fa molta il·lusió, que és el debat que hi ha a vegades entre la CUP
i el president Mas. Jo considero que els dos són molt intel·ligents. O sigui, els diàlegs que s'estableixen entre tots dos. I els diàlegs que entre ells són boníssims. I per tant, et fan reflexionar. I l'altre dia hi havia un, que precisament vosaltres que veniu de socialistes i d'iniciativa, que és l'empresament que va fer de la CUP,
de canviar de rumb, de canviar que el capitalisme, evidentment, ha de deixar d'existir i que anem cap a un país nou, cap a un món nou, no? I que el Mas va fer la referència que hi ha un planeta, de moment, inexistent, no? Però, bueno, això et fa reflexionar i fas veure que tota la joventut avui dia vol un país independent, evidentment, per poder treballar millor, però tant els d'aquí com els d'Espanya com els d'un altre país el que volen és canviar el món una mica.
I això comença a ser interessant perquè hi ha unes bases que cada vegada van ser més sòlides. Vull dir el tipus d'economia social, el tipus de cooperatives, hi ha un tipus de sèrie de coses que veus que és un camí que es va obrint. I penso que és un debat interessant. És un debat interessant perquè és un debat en què tots hi podem fer alguna cosa i jo crec que és el moment també... El debat del model econòmic.
El debat del model econòmic i el debat que, molt bé, és una cosa que va caminant i que es va fent, però que hi hem de col·laborar tots. Igual com hi hem col·laborat tots per aconseguir un debat i poder votar un dia i tot això i tothom hi participa, jo crec que també hem de motivar tota la gent perquè participi en aquest canvi.
I en aquest canvi, des de posar els estalvis a la banca ètica, des de fer qualsevol altra cosa, cooperatives socials, o de consum, o del que tu vulguis. Perquè la gent ha de tenir una mica la mentalitat que el món no canviarà sol si no hi participem tots. I, per tant, és un debat que es va obrir en el Parlament i que penso que és interessant. Vull dir, és interessant de continuar. I ho volia posar aquí sobre la taula. No, a veure, aquest és un debat que pot produir-se amb el marc d'un canvi en la formada...
de l'Estat, o amb les limitacions, o sense ell, però que és força interessant, perquè jo crec que sí que és veritat que una de les raons que fa que apareguin les voluntats de canvi és precisament com està funcionant l'economia i que hem tornat a aquell paradigma on l'economia no està al servei de les persones, sinó que cada vegada més vol que les persones estiguem al servei de l'economia i que aguantem els sacrificis, ja no els esforços, sinó que fem els sacrificis
per poder-se amoldar el que són les seves reivindicacions. Sí, jo el que veig és que és un debat de fa molts anys, per això ho discutíem, els partits quan érem joves, i fa molts anys que ho estem discutint. Potser feia temps que no estava al Parlament d'aquesta manera, no? En posicions tan oposades. La societat d'aquesta manera, les desigualtats cada vegada són més grans, i l'exclusió de classes senceres, diguem-ne,
de classes socials senceres, és claríssima, no? I, per tant, és el moment en què hi ha més gent que se'n dona compte i, per tant, més gent en què pot participar. Hi ha moments a la vida que ho veus com impossible, no? Jo, en aquests moments... Hi ha un canvi, en aquest sentit. Aquest canvi veig que funciona, que comença a funcionar. Hi ha un canvi, però lligat amb això, aquesta setmana passada també vam saber, vam conèixer tot el tema de les targetes opaques. Exacte.
i aquesta situació que clar d'alguna manera tens la sensació quan mires les notícies i llegeixes el diari que dius passa això però tampoc ja no confies ni que es pugui ni canviar potser ni castigar d'alguna manera hi ha una part que sí que hi ha voluntat de canvi però hi ha una part fins i tot com de resignació davant d'aquestes desigualtats avui sortia del diari que a més a més no és delicte això
I tot aquest buit legal que existeixi sembla que protegeixi més a uns que d'altres, no? Exacte, exacte. Per això et dic que el canvi ha de ser més profund. Ha de ser un canvi veritablement de planeta. Hem de fer un món nou d'una manera o d'altra. Jo, quan vaig estudiar, em van ensenyar que s'havia d'anar a poc a poc i no per salts, perquè la naturalesa no feia gaire salts. S'ha de canviar el món, però s'ha de canviar...
Molt a poc a poc, si no vols que es rebenti, perquè són fets d'una manera determinada. En aquest sentit trobo molt important parlar de la corrupció, precisament, perquè a l'altre, Maria, t'agraeixo molt el teu passi a l'esquerra d'una forma... No, no, no. Tota la vida he passat el mateix, eh? Estic impressionat, impressionat, eh? Bueno, estic impressionat. Però és igual, perquè jo també m'he passat molt a la dreta, o sigui que... Bueno, han canviat de carida.
Hem canviat... No ben bé, tampoc. És l'evolució, no? Hi ha una aproximació. Una aproximació. Cap al centre. Una aproximació sí que està bé. No, però Josep Maria, no pots viure en una casa amb joves sense acabar pensant d'aquesta manera. No, home... Està claríssim. Els joves també se'ls ha d'ensenyar a pensar i les coses no es poden canviar de cop. Però és igual. Jo volia anar amb això de la corrupció. El diari d'avui no diu que sigui legal, diu que podria arribar a ser legal quan els dirigents...
tenen una targeta que poden gastar per la feina, però que els dirigents hagin cobrat com a sobresou i s'ho gastin amb vestits o joies continua sent absolutament il·legal i denunciable legalment. Per tant, llavors això ho trobo com a molt important. Com que ja estem de temps, volia acabar dient una cosa. Vull dir, a mi m'han agradat molt comentaris que han dit que una mica aquest procés que els catalans o el catalanisme volia reformar Espanya...
des de l'època de la revolució industrial i d'abans, el nocentisme, tot plegat, potser era un camí equivocat, potser és més interessant fer Catalunya millor perquè col·laborant amb Espanya es pugui també canviar. I en aquest sentit voldria posar un exemple...
que és una mica reliscós, m'he exposat-lo jo. Però, bueno, jo penso que és diferent com Catalunya s'ha procedit amb el cas Pujol, que ha sigut, com vulgueu, pròcticament, com a mínim, confessa alguna cosa, no vol, després, assisteix al Parlament, s'enfada més del compte la seva edat, jo també m'enfada més del compte aquí mateix i fa dos minuts, és a dir que aquest és un procés que ha assumit el Parlament de Catalunya i ell mateix, i Convergència no cal ni dir-ho.
Per necessitat, perquè l'Estat l'estava perseguint, però que s'ha assumit. A Madrid ha passat el mateix, amb els temes no de les targetes sinó de la corrupció, del mateix pleça que torna a sortir, de tota la cúpula del Banc de Madrid, de les preferents i l'Estat a les persones que no poden, que no tenen capacitat de, realment en aquest cas sí que no tenen, de poder triar davant d'un banc que et posa nerviós i doblegat.
I, en canvi, aquest procés no ha sortit. El de Rajoy encara ni n'ha parlat, pràcticament, només que per dir que ell és un sant del cel, etcètera. Vull dir, aquesta diferència trobo que l'hem de cuidar i que el procés també ens ha de portar
a voler pensar que és bo que el país pugui decidir per seu compte el que volem decidir, tot el que volem decidir, les tres coses, i amb una certa rapidesa. Jo crec que en aquest tema de la corrupció és d'aquells temes que... A veure, no hi ha una... A mi la percepció per part de la gent és que no hi ha un passotisme, vull dir, hi ha una indignació, una altra cosa és que això és vertebri o no, però no hi ha indiferència, hi ha indignació i profunda en aquest tema...
per exemple, perquè la gent ho està passant molt malament, i aquí es veu fins i tot amb com s'ha vist, com es repartien, inclús dintre dels propis consellers hi ha classes. Hi ha classes, perquè hi ha uns quants que han fet servir la targeta per anar a jugar al golf, a golf d'alt standing, i uns altres per passar pel súper a comprar, a omplir la compra, no? Vull dir que...
fins i tot dintre d'ell ja. Llavors, sí que és veritat que ara intentaran utilitzar-lo dient que això és un salari amb espècies i que l'únic problema és que no s'ha declarat. Però, a veure, aquesta és una solució construïda després de la realitat, que és un aprofitament i una sensació que uns diners que no eren seus i que ells tenien l'obligació de vetllar pel bon ús, se les han patejat per fer el que els hi ha rotat, per dir-ho clar i català. I, per tant, aquest tema...
si jurídicament se'n poden sortir haurem de pensar que possiblement s'han de canviar els mecanismes jurídics perquè això no és el que la gent vol i aquí d'alguna manera sí que és veritat que haurem de fer els passos mantenint l'estat de dret però mantenint el que sigui perquè no pot ser que hi hagi una autorització indeguda d'aquests diners perquè això és apropiació i és fer-li un forat quan, repeteixo, no eren despeses de representació
i si era un sou, havia de declarar-se cosa que no s'ha fet i a més a més estem parlant de quantitats que algun 15 milions són totals però és que inclús hi ha gent que estava cobrant 600, 700 i 800 mil euros a l'any de sou i a més a més té un sobresou de 250.000 és una bestiesa
En fi, sense acabar el temps, ja seguirem debatent més qüestions d'aquí 15 dies. Moltes gràcies a tots tres, Maria Camps, Josep Maria Majoan i Josep Maria Ranyer. Que vagi molt bé. Gràcies. I molt bon dia. Moltes gràcies i abans de convidat. Connectem tot seguit amb el bolletí de Catalunya Informació, ens posem al dia de l'actualitat i tornem després a l'amagat del Cordill, moda i també secció jurídica. Fins ara.
Són les dotze.
Aquesta hora la ministra de Sanitat, Ana Mato, convoca tots els directors de Salut Pública per tractar de manera extraordinària el cas de bola diagnosticat a una infermera de l'Hospital Carlos III de Madrid. Els grups de l'oposició encarregat contra la ministra li demanen més explicacions perquè consideren del tot insuficients les que va donar ahir, tot just després de conèixer el contagi d'aquesta infermera. Per cert, que el seu marit no té símptomes per ara.
i continua aïllat en un centre hospitalari madrileny. També continuen en observació els sanitaris que van tractar la infermera. I crítiques també de l'Associació Madrilenya d'Infermeres denuncien al Maté de Catalunya Ràdio que el Ministeri no els ha facilitat el protocol per actuar davant possibles casos de bola. Europa reclama aclariments també al govern espanyol per tot plegat.
Seguiment desigual en la primera de les dues jornades de vaga convocades a universitats i instituts catalans per reclamar votar el 9-N. A la una hi ha prevista una concentració d'estudiants a la plaça Sant Jaume, però ja han començat a tallar alguns carrers del centre de Barcelona.
El PP català creu que el govern espanyol hauria d'oferir a Catalunya la revisió del model de finançament com a resposta a l'actual debat sobiranista. Abans, però, el president Mas hauria de renunciar a la consulta, segons que ha assegurat el matí de Catalunya Ràdio, la presidenta dels populars, Alicia Sánchez Camacho.
Dos físics japonesos i un de nord-americà els han reconegut amb el Premi Nobel de Física d'aquest any, que s'ha fet públic aquest matí. L'Acadèmia Sueca de les Ciències ha volgut reconèixer la seva aportació en el desenvolupament dels LED, una energia lumínica molt eficient i respectuosa amb el medi ambient.
Batalla carnissada per evitar que Kobane, que és una de les principals ciutats kurdes de Síria, caigui en mans dels jihadistes. Segons fons locals, els milicians de l'estat islàmic ja són dins de la ciutat i en controlen bona part. La població fugit es fareïda cap a Turquia.
I Marc Nofler actuarà al poble espanyol de Barcelona el 31 de juliol de l'any que ve per presentar el seu nou àlbum, Tracker, que sortirà a la venda al gener. Les entrades pel concert es posen a la venda demà passat. Catalunya Informació. Els esports serà també en titulars. El Barça presentarà avui un escrit al president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, però de moment no el substituirà. El club destitueix Toni Freixa de les seves funcions com a secretari de la Junta Directiva, tasca que ara farà Jordi Moix. Freixa queda com a directiu, però sense responsabilitat assignada.
A l'espanyol, el tècnic Sergio González nega haver estat al corrent d'un partit arreglat entre el Llevant i el Saragossa el 2011, com informava ahir la revista Interviu. El tècnic assegura que emprendrà accions legals contra la revista i els periodistes que signen la informació.
I Pau Gasol debuta amb els Bulls de Chicago contra els Washington Wizards amb derrota 81-85. El català ha estat a la pista 24 minuts en què ha notat 8 punts i ha agafat 8 rebots. El Barça de bàsquet juga aquest migdia dos quarts de dues contra els Aijan Lions. Primer partit de la gira asiàtica.
Hi ha el temps que continuarà tranquil amb sol i bandes de núvols prims que aniran arribant durant tot el dia. Les temperatures màximes pujaran i podran arribar amb facilitat entre els 25 i els 28 graus. Demà farà sol i més calor cap al migdia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno sobre el període d'inscripcions per muntar una paradeta al Sant Just al carrer. La fira d'entitats, escoles, artesans i altres col·lectius tindrà lloc el proper diumenge 26 d'octubre i per participar-hi heu d'omplir un imprès de sol·licitud d'espai que trobareu al web municipal santjust.cat, on també hi trobareu les bases i les condicions.
Teniu temps per presentar les sol·licituds fins al dia 17 d'octubre. I per cert que també s'ha obert el període per participar del Mercat de Nadal de Sant Jus, que se celebrarà els dies 29 i 30 de novembre a la plaça Camoapa.
El centre d'estudi Sant Justencs donarà els diners recollits de la venda de les fulles de tardor a l'Hospital Sant Joan de Déu. Per festes de tardor, l'entitat organitza diferents punts de venda d'aquestes postres gràcies a la col·laboració dels nens i nenes i de ciutadans i ciutadanes que s'animen a cuinar-les. Enguany tornaran a donar els diners recaptats per als més petits. L'any passat els diners van anar a parar a la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer i ara serà a l'Hospital Sant Joan de Déu qui rebrirà els diners recaptats de la venda de les fulles de tardor.
I un apunt més, l'Arxiu Municipal i l'agrupació fotogràfica Sant Just presenten a Can Ginestar l'exposició Les feines del camp. Es tracta d'una mostra fotogràfica sobre les feines agrícoles que es duien a terme a Sant Just entre els anys 60 i 70. La cultura agrícola al poble és molt més antiga, però les fotos d'aquesta exposició daten dels anys 60 fins al 70, que és quan començaven a popularitzar-se les càmeres de fotos. L'exposició a les feines del camp es va inaugurar ahir al cim de Can Ginestar, on es pot visitar fins al 29 d'octubre.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Joost Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Joost al web de la ràdio.
Bona nit.
Fins demà!
It's what it is. It's what it is.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. Aquesta hora saludem en Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom, bon dia. Per parlar una setmana més de l'Almanac del Cordill. Efectivament. I aquest micròfon ja està. Sí, ara ja està. No el toquem més perquè feia molt soroll. Tens raó. Per parlar, no passa res, per parlar de l'Almanac del Cordill. Una setmana més, no? Sí, una setmana més. Explicar-nos una mica com és el santoral de la setmana i tradicions exactes d'aquesta època. Una mica de pagesia o de floricultura. Consells. Sí, consells.
els anys de la setmana, que és molt interessant. A veure, si coneixem algú. Això mateix. Ahir, dilluns, dia 6, Sant Bru, Sant Emili i Santa Fe. Bru... M'agrada molt Bru. És un nom que m'agrada molt. Però Bru de Sala és un cognom.
Bé, però és brut. I Emili, per exemple, que sí que també n'hi ha, i Fe. Fe. I avui dimarts, mare de Déu del Roser. Ah, és avui. Bé, ara? Doncs mira, justament, si arriba abans que estiguis, ja la farem entrar i la felicitem així en directe. Molt bé, molt bé. I també Sant Sergi, Santa Julita i Sant August. Molt bé. Sergis també en coneixem. Sí, i tant. Aviam, demà dimecres...
Hi ha una cosa que diu, ecripsi total de lluna no visible. Sí, doncs en va parlar l'Oriol Rigat. Es veu? Hauríem d'anar a Hawaii. Bé, anem a l'altra part. No està malament, però clar, és complicat. Doncs anem-hi, sí. És lluna plena, també. Demà dimícres, eh? Lluna plena. I llavors és Sant Ataís, Sant Amor, o Sant Amor, i Sant Demetri. Molt bé.
De Taís, algunes també se'n coneixen. Amor, també alguna. Amor, de nom? Amor. Quin nom, és estrany, no ho havia sentit mai, eh? Veus? No ho sé. És estrany. El dijous, per exemple, Diada del País Valencià, el 9 d'octubre. És festa, eh? Sant Dionís i Sant Abram. I el divendres, dia 10, Sabí Tomàs de Villanueva. Ah, és festa local a Sant Feliu, divendres.
Ah, però perquè no és Sant Llorenç encara, eh? No, però Sant Llorenç també és festa, però és la festa de tardor i sempre hi ha un festiu anual que tria cada municipi, doncs aquí... I dissabte, dia 11, Santa Soledat, Sant Germà i Santa Zenaida. Tenim Soledats, tenim Germans, sí, Germà, i Zenaida, aquesta ja no la conec, i diumenge, Mare de Déu, del Pilar, de Pilar, hi ha forces de conegudes, Sant Grifré i Sant Serafí.
O sigui que ja sabeu de tots aquests noms que hem dit, n'hi ha alguns bastant curiosos que segurament que no en coneixem cap, com l'amor que dius tu mateixa, i d'altres que sí, que són més corrents a dintre del central que s'acostuma a posar la nostra societat. Una cosa que és com un petit no conte, però aquelles reflexions que diu, la casa que vull,
A veure, qui la vol per això? Diu... Jo... D'acord, és a dir, és universal, no? Sí, és universal. A veure... Diu, una casa amb ombres de persianes de llistons. Vale. Fresca a l'estiu, càlida a l'hivern. Que tingui finestres i balcons perquè corri l'aire. De murs gruixuts que aguantin les teules dels avis.
Un tapís de llana a les parets, una alfombra sobre els rajols, la caleixera de l'àvia a l'entrada i la porta que digui als amics benvinguts sou a la vostra casa. Molt bé. Home, és una bona manera de veure-ho, no? I de voler una casa amb aquestes característiques tan familiars, podíem dir així, càlides, etc. Exacte. Diu, la poca terra d'un test no és capaç de regenerar-se de nutrients per ella mateixa.
Cal que hi afegim adob de tant en tant. No ho farem mai, però, a partir de la tardor ni durant l'hivern, perquè en aquesta època la planta entra en la fase d'aquietament i no l'hem de destorbar. O sigui, queda com amb una letàrgia i llavors si la remenem i posem adob, malament, ho espatllaríem tot, no?
Diu, les fagedes tenen pocs sota bosc, perquè les rames del faig no deixen passar gaire la llum. Són molt espesses, les fagedes. Si ja està mai la fageda d'en Jordà... Si tant, ara fa temps que no, però sí, sí. I viuen plantes com els buixols i els grèvols, que floreixen abans que el faig tregui les fulles. El sota bosc aquest, que és molt bonic, no? Sí, i tant. I en aquesta època encara més, no? Del grèvol, etcètera, sí. Diu, a València, el 9 d'octubre, que és la festa que dèiem abans...
Hi ha el costum de regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massa pa. Ah, sí? Mira, jo ho llegeixo aquí. És la festa de la moca dorada.
O sigui, que és una mica semblant com el de Vilanova que tiren carmels, però en aquest cas... Sí, però aquí regales un mocador ple de pastissos de massa pa. Déu-n'hi-do, doncs... És potent el regal, eh? Sí, està bé, eh? Primer has de tenir un mocador per regalar un mocador i que estigui ple d'aquests pastissos. Em sembla que és més complicat aconseguir els pastissos que el mocador, en principi, no? En principi sí, però el mocador s'hauria de tenir una certa gràcia.
No serà un clinés. No el coneixia, aquesta festa. No, tampoc. Per això tenim l'almena del cordill, que ens explica coses. Diu, al segle XIX, quan la filoxera va matar els ceps, molts pagesos del Maresme van canviar el cultiu de la vinya pel de les patates.
Però una plaga d'escarbats els va arrasar als camps. Estaven de sort, eh, també, després de fer-ho que seran els escarbats. Diu, va ser llavors quan va començar el cultiu dels maduixots. Això a Maresme ja veu tant cultiu del maduixot i són boníssimes, no?, aquestes fruites.
Doncs això és el que ens diu el calendari, l'almenac del Cordill, per aquesta setmana. Per aquesta setmana, perfecte. La setmana que ve ja mirarem què ens explica, sabrem més coses, efectivament. Tenim també la frase de la setmana, no? Tenim una frase, sí. Avui en quantes em portes? Avui em porto una darrer P de l'altre dia, que l'hauran deixat m'estan baix, i una altra que m'ha semblat ecologista i tardoral, que potser estaria bé. Diu, l'amor a la Terra no és més que l'aportació casolana a la biodiversitat i al planeta.
Sí, aquesta dedicació nostra. Està bé, és la idea del gra de sorra de cadascú, no? Exacte, diu això. Està bé, tu recicles, Pep? Jo reciclo tot el que puc. Molt bé. Fas compostatge, també casa... No. Totes les fulles que tallo, que queden ja obsoletes, tinc un petit racó que em podíem dir... Ara em diuen compostatge, abans a casa em dèiem famer. És veritat.
que allà vaig guardant això per si fa una mica de cultiu o fa una mica de compostatge. La veritat és que no llenço del tot les fulles que renco, si les vaig apilant amb un raconet de l'hortet casolà que tinc i aviam si allò d'alguna manera pot servir de dob. Molt bé. Home, doncs està bé, està bé, ja és molt, eh?
El que volia remarcar és que la frase aquesta de l'amor a la Terra no és més que l'aportació casolana a la biodiversitat i al planeta és d'un tal Joan Carles Martí i Casanova, que va néixer el 1958. No el coneixem? Jo no el conec. No, jo tampoc.
Però vaja, el felicitem per la presa. Molt bé. Aquesta, eh? Avui només em dones una opció. Sí, deixem-ho aquí. La tenies convençuda, perfecte. Doncs l'apuntem i, com sempre, la penjarem aquí a la reacció de la ràdio. Gràcies, Pep, que vagi bé i fins dimarts. Bon dia. Just a la fusta.
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escoltar la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areeslora.cat
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlant de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Uf!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Un quart i mig d'una del migdia. Ara és moment de parlar de moda i noves tendències amb la Roser Sort. Molt bon dia, Roser. Què tal? Bon dia, Carme. I abans de tot, el Pep Quintana ara ens acaba de dir que aquí a la secció de la Màleg del Cordill, que era el teu sant, i t'ha reclamat l'atenció. Per tant, et quedes felicitada també directament. Ho celebres o no, Roser?
Moltes gràcies i, bueno, la meva àvia és la que ens ha fet una mica tota família que el Sant s'ha de celebrar o típic que té uns dinerets o el típic. I, sincerament, avui ni me'n recordava. M'han enviat un missatge aquest matí. Moltes felicitats i jo ni me'n recordava. Vull dir que, a vegades, quan també tens coses, se te l'oblida. Però, bueno, sí que ho celebrem a casa, a vegades, de dir, bueno, mira, felicitats, tal, uns dinerets o el que sigui. Uns dinerets, això sempre per estar bé. Sí, sí.
En tot cas, el que fem cada dimarts amb la Roser és parlar de moda i tendències i avui ens ho vas anunciar la setmana passada, el que fem és parlar dels homes i la moda. Dels homes i la moda, que sembla que estan agafant un pes també molt important i cada vegada els homes entren en un sector diferent que no estem acostumats a veure des dels últims anys. Diu l'home...
ha començat a cuidar molt, que li agrada poder lluir el seu cos d'una manera a l'hora de combinar. Home, ja fa temps que vam començar a sentir tot el tema dels metrosexuals, que ara hi ha escena que està més a la baixa, però sí que aquest interès o aquest culte al cos també s'ha donat al cas dels homes, no?, últimament.
Per això volia dir que ja no només parlem que la moda la relacionem amb les dones, sinó que inclús la majoria de dissenyadors són homes. Vull dir que hi ha moltes dissenyadors de les dones, però és veritat que la majoria, i a més de les grans marques, a darrere hi ha un home. Vull dir que també...
Això és com una cosa que sempre, a vegades, xoca de que un home, o aquell miticisme que jo et dic de fa molts, molts anys, que l'home no tenia gust, l'home no tenia cap tipus de criteri a l'hora de combinar colors o a l'hora de combinar peces de roba, i com bé diem que aquests últims anys la gent o els homes s'han començat a cuidar, a donar-li molta importància. Per exemple, que...
De blocs d'homes, jo no n'he trobat gaires, per no dir que no n'he trobat, segur que n'hi ha, però no n'he trobat això de més rellevants, per dir-ho d'una manera. I el que vull dir és que ja passem a un altre que ja hem parlat aquests dies, que els homes ja directament s'han passat a l'Instagram.
l'aplicació que tots coneixem. El que dèiem que era el funcionament de molts d'aquests blocs de moda, també amb el cas masculí, no? Sí, amb el cas que s'han passat ja no només al bloc de moda, sinó a l'Instagram directament, a penjar fotos dia a dia del que porten. Com parlàvem de les noies, en aquest cas dels nois. Volia parlar-ne de tres casos. És el més conegut, que sí que és un blogger,
i va amb un conjunt de bloggers i es reuneix amb les noies i tot, és el Mariano Diballo. Diballo. Sí, italià. Com bé sabem que a Itàlia sempre hi ha... Com allà encara fa més temps, no? O sigui, ja fa més temps que la moda amb el sector escoli també ha triomfat, no? Per això, triomfat, clar, perquè sempre s'ha conegut com que els italians tenen un gust molt especial, s'arreglen molt, tenen... Bueno, sempre s'ha dit. Clar, això són sempre, com vull dir, una mica... No, però alguna cosa sí que hi ha...
part de raó, en aquest cas sí que es nota. I un noi que es diu Nick Baterman, que també és un noi, un estil també del Mariano Diballo, que és un noi que també té un estil més roquer, més esporàdic, no tan arreglat, i que també penja moltes fotos, i a partir d'aquí també s'ha anat coneixent, com moltes de les bloguers que hem anat parlant, i moltes firmes ja l'han clitxat per poder anunciar-se a través d'ell, per dir-ho d'una manera. Sí.
I un que es diu, que és aquest espanyol, que es diu Joan B. Tancurt, que aquest noi ja era model, l'únic que, bueno, fins que no ha sigut tot aquest tema així de totes les reds socials i això, no era tan conegut, treballava per firmes espanyoles petitones, de manera que no era molt, molt allò de dir...
Superconegut. I ara, a partir d'aquí, també s'està donant a conèixer. Podem parlar de molts models que també han entrat en el món d'Instagram, com ja sigui l'Andrés Belencoso, que sabem qui és. Sí, mira, et el conec. Els que m'has dit és l'únic que conec, em sembla.
cortajarena. Aquests són espanyols. Aquests també em sonen. Són espanyols que també s'han donat a l'Instagram per promocionar marques. Això també és una cosa en comú de publicitat entre el model i la marca. De manera que tot el dia el que hem parlat de pagar aquests nois perquè et portin una roba i la pengen al seu Instagram per tant de seguidors que tinguin i de manera que es poden conèixer el que parlàvem amb les noies.
Però també amb el cas masculí, no? Sí. És a dir, que a partir d'aquí una marca es posi en contacte amb ells i per tant sigui aquesta mena de publicitat. Cada vegada més, el que diem, cada vegada més els nois tenen un pes molt important en moltes de les marques, perquè podem parlar de moltes marques que, bueno, no en direm, però que n'hi ha moltíssimes, que no són grans conegudes com Chanel i aquestes grans marques, sinó més de carrer, que podem...
ja no parlem de Zara, sinó marques com Zedica en Volter o altres marques que ja només es dediquen a posar noies també, però molts nois, molts nois que marquen ja un estil o una manera que un s'agafi. I més ara amb la moda, que és el que vam parlar l'altre dia, la moda que també hi havia, la moda del boyfriend, que se'n diu, que és que les noies van vestides com els nois.
Per això et dic que cada vegada més... Ah, no sabia que es deia així. Fa gràcia aquest nom, també. Sí, sí, sí. Bueno, ara a la gent que li agrada la moda pot veure que inclús en el Zara mateix o en revistes i això, a l'hora de vestir els pantalons típics rectes, de noi, amb camisa, inclús amb corbata o no corbata una mica més... Corbata m'agrada, eh?
A mi també m'agrada el look corbat amb una noia, quan vas a treballar, si vas a treballar en algun lloc o una mica més sèrio, allò que no tens que anar tan arreglat. A mi és una peça que la veritat que la trobo molt... L'hauríem d'explotar més, eh? Sí, l'hauríem d'explotar més. Per això ara estem entrant. Per això et dic que a vegades els homes, sembla que no, però indirectament tenen un paper molt important en la moda.
Tu el segueixes a aquests nois també a Instagram? I em volia trobar un altre que no l'he trobat perquè la veritat és que soc bastant fan de l'Instagram, segueixo moltíssima gent perquè m'agrada molt estar molt al dia de moltes coses i no l'he trobat però també n'hi ha un altre noi i també el segueixo dia a dia i m'agrada molt mirar-los perquè realment és veritat que tots tenen un estil molt diferent
Quan parlem de l'Andrés Belencoso o parlem de Joan Cortajarena, som models ja coneguts internacionalment, que ja fan passarel·les per moltes marques, el contracten directament, per exemple, quan fem la 080 aquí a Barcelona, ja el contracten directament per fer publicitat d'aquesta marca. Però aquests nois justament van començar com el que diem, aquestes noies a casa seva fent-se quatre fotos i d'això. I el Mariano Diballo, per exemple, és un estil molt, molt italià, molt arreglat, molt cuidat...
tot el mínim detall, tot super ben combinat. Per exemple, el Nick Butterman aquest... No has exagerat en aquests casos? No et passa? A mi m'agrada perquè és un noi, és veritat que tot s'ha de dir, són molt atractius aquests nois, és veritat que, a part el que diem, que es cuiden molt... És que agrada per veure'ls, no tant per la roba que portin, doncs. Clar, evidentment. I més que, clar, jo miro noies per la moda de la noia, per el que m'ha de ficar jo, no el que em posaré de noi.
Però m'agrada mirar l'estil que tenen cada un i la manera com es dediquen cada dia a fer-se un look. I el Nick Batman aquest és un noi una mica molt més, el que et dic, més roquer, més de dia a dia, de posar-lo el primer que es posa, jo crec que tot està estudiat, que en dic jo, però és allò, el primer que pilles a l'armari i li queda bé.
Saps què vull dir? Que és més natural, potser d'aquesta manera també la gent sent una mica més identificada, diuen, mira, no tinc que anar tan arreglat o no soc tan arreglat, puc anar de molt modern, puc anar igual que la moda, però molt més senzill.
Molt bé, sí, sí, perfecte, Roser. Doncs mireu, ja hem descobert una mica aquesta faceta masculina pel que fa a tot el món de la moda i ja seguirem parlant les properes setmanes. Sí, la setmana que ve intentarem, com que hem entrat en el tema d'Instagram, entrarem també en un món que l'Instagram no només és per penjar fotos del dia a dia, com parlaven fa temps, de dir, bueno, mira, penjo el que he fet avui o on estic, sinó ja és un món que per penjar,
publicitat, per promocionar-te, per poder obrir camps, per poder, bueno, de tot. Ja en parlarem més. Perfecte. Doncs ja ho sabeu que cada setmana parlem de mòbitendències amb la Roser Sor. Moltes gràcies, Roser. Molt bé, que vegi la setmana. Adéu. Bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Just a la fusta. Sant Just en directe.
Passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia. És moment, avui, aquesta hora, és moment per parlar del temps i per això saludem a Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Tard, eh? D'aquí menys d'una hora apareixes a l'informatiu, però bé, en tot cas, els oients del Just a la Fusta també volien saber quina és la previsió de cara als propers dies, aquest sol així a mig gas. Sí.
Mira, és la imatge que anava a dir. Aquesta imatge l'hem d'agafar per avui dimarts, dimecres, dijous, divendres i bona part de dissabte. O sigui que són uns dies que estaran amb cel a mig gas, m'agrada aquesta frase, perquè ni és blau ni és tota part. No, no, he dit sol a mig gas. Ah, sol a mig gas. Potser t'hauria de ser cel a mig gas. És aquest cel així amb núvols alts, fruit d'aquest front que parlàvem ahir, que és important, que és molt gran, que dona moltes pluges a la part...
occidental de la península ibèrica, però aquí ens arriba desfet, descafeinat, i amb un ingredient que és els vents del sud, que són els protagonistes de tenir aquesta situació en aquests moments. Tenim gairebé 24 graus a Sant Jús, a una humilitat del 70%, i realment s'està molt bé al carrer. És una temperatura molt agradable.
i una temperatura que probablement fins i tot s'incrementarà de cara als propers dies. Demà dimecres podríem arribar als 25 graus, si no arribem avui, i entre dijous i divendres es poden arribar als 26 o més. Deixem aquest mes perquè tampoc no tenim ganes que pugi massa més, però sí que es podria arribar entre dijous i divendres a 26 o 27 graus, a Sant Jús, a l'interior, doncs encara es pot disparar més. Com que la humitat serà elevada perquè sempre aquests vents del sud emporten una petita influència de vents humits, perquè fan recorregut marítim,
doncs la sensació d'aixafogó també serà marcada. O sigui, que és una setmana d'estiuet, podríem dir, no primaveral, sinó d'estiuet, que tenim durant el mes d'octubre. Després, la patacada serà una mica més forta, perquè arribaran canvis. I parlant d'aquests canvis, perquè de temps n'hi ha ben poc a dir, pel fet aquest que seran dies molt semblants tots, hi ha aquest ingredient també que comentàvem ahir, que és possible, ahir no va passar, però a manera que avancin els dies hi ha aquesta possibilitat de tempestes en zones de muntanya, cap al Pirineu,
i alguna d'aquestes tempestes despistades també podrien créixer en zones del prelitoral, però creiem que la cosa no passarà del Montseny, en zones del Garraf, no creiem que arribi a Collserola, però vaja, aquesta possibilitat hi és entre dimecres i dijous també. A Sant Jus creiem que ens mantindrem al marge durant tota aquesta situació, i dissabte a la tarda ja es podria començar a nubular una miqueta més, els nubuls podrien ser una miqueta més destacats, ja no serien aquest cel descafeinat, sinó que tindrien una mica més d'entitat,
I els mapes continuen indicant la possibilitat que a partir de la migdia tarda, per ser exactes els mapes ens diuen que a les 4 de la tarda, la possibilitat de pluges a Sant Just està al voltant del 70%. O sigui que em sembla que a la tarda de diumenge podria arribar un canvi de temps, un canvi que duraria fins ben bé dilluns al migdia, o sigui que durant aquest període la possibilitat de pluges és una mica destacat, no volem dir que plogui, però la possibilitat, perquè falten molts dies i és... Existeix.
I, d'altra banda, també ens portaria aquest canvi de temperatura que podria ser progressiva. O sigui, no serà un cop massa fort perquè del divendres al dissabte ja tindrem una variació important, dels 26 o 27 que dèiem podria passar. Sí, el dissabte notarem el canvi. Sí, però tampoc serà progressiu. O sigui, si estem en 27 divendres, igual baixem a 24, que s'està bé, i diumenge baixaríem a 22. És una baixada així...
Sí que són 4 graus de cop, però bé, com que seran dos dies, la cosa no es notarà tant. Respirarem una mica més bé i sobretot l'aixa fogó no serà tan marcada. I aquesta opció, que nosaltres la mantenim, però que encara falten molts dies i tampoc no ho podem confirmar, que és això que entre el migdia de diumenge i el matí de dilluns podríem tenir precipitacions. Molt bé. Ja ho veurem. Volem què passa. Estarem pendents. En fi, Carles, moltes gràcies. Molt bé. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Dos quarts i mig d'una del migdia és moment per fer la secció jurídica amb la Sílvia Masmitjà. Bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Ho dic tot plegat acabant-me un cruzanet d'aquests que hem transportat perquè avui és el teu aniversari. Moltes felicitats, Sílvia. Moltes gràcies, Carme. És una secció, una franja, volia dir, que realment la Roser és el seu sant, és el teu aniversari, per tant, un dia avui 7 d'octubre important, eh? Avui de celebració, i tant. Exacte.
Bé, en tot cas, la Sílvia Masmitja és advocada, despatxa el carrer Montanya número 2 d'Aquí Sant Just i el que fem cada dimarts és parlar d'alguna qüestió vinculada amb el món del dret, també molts cops relacionat amb l'actualitat i avui justament arran d'una d'aquestes notícies tràgiques que encara apareixen molt més sovint del que haurien de passar amb referents a violència masclista...
Parlem una mica d'aquesta qüestió, no?, a nivell jurídic i a nivell, doncs, de què és el que s'ha de fer, quins són els passos que cal tirar endavant quan passen aquestes coses. Sí, la notícia venia a referir-se que un pare havia matat els seus fills perquè tenia una nova relació i, en fi, que els volia fer fora de casa i això és un resum i també del que he pogut llegir en la notícia del diari, no?,
En aquest cas, la distinció es faria... Podríem parlar de violència de gènere i violència domèstica, perquè en aquesta notícia estaria dintre marcada del que és violència domèstica. Què vol dir? Doncs que la violència domèstica està referida a violència o agressions que es cometen entre pares i fills, entre germans...
Tot el que hi ha dins de casa, per entendre'ls. Entre familiars. Avis i nets també seria? Exacte, entre familiars seria violència domèstica. I violència de gènere és les agressions o les discussions que hi ha entre una parella. D'acord? Quan hi ha una relació sentimental, ja no és diferent. Es distingueixen aquests dos tipus.
I és diferent perquè hi ha diferents protocols per entendre'ns? El protocol és el mateix. El que passa és que després la resposta jurídica en alguns casos hi ha la mateixa resposta, com per exemple estic pensant en un ordre d'allunyament, es pot donar en els dos casos, però després la...
En la violència de gènere té una peculiaritat i és que hi ha un agraujant i és que si es fan al domicili familiar i si es fan presència de menors és un agraujant i, en canvi, en violència domèstica pot ser que estiguin convivint junts o pot ser que no estiguin convivint junts els familiars. Per tant, hi ha aquesta diferència, no? Sí, el que passa, hi ha un problema aquí i és que...
Quan és violència de gènere, el protocol és trucar a emergències, que per cert, he vist que a l'entrada tenia un cartell i aprofito per dir el número de telèfon, per si pot interessar, que és el 900-920, que és el número d'atenció 24 hores contra la violència masclista.
A partir d'aquesta trucada es posa en marxa tot el dispositiu, policies, la senyora si té lesions hauria d'anar al metge per portar l'informe, anar a comissaria per fer la corresponent denúncia i després això arribaria en el jutjat. I en el jutjat, que és igual tant per violència masclista, o sigui per violència de gènere com per la domèstica, es pot sol·licitar l'ordre de l'allunyament.
Això s'ha de fer, per tant, per aconseguir aquestes allunaments, s'han de fer aquests passos, eh? Sí. Primer, la denúncia, si és que prèviament no s'ha trucat, perquè a vegades tu tens una discussió, hi ha unes amenaces, i no has trucat a la policia, sinó que hi ha una persona que ha sortit de casa i el que fas directament és anar a comissaria, en comptes que la policia vingui a casa teva. Depèn de la situació, de les circumstàncies i del moment concret d'aquell cas, no?
Però sí, anar a denunciar, a portar els informes mèdics i a partir d'aquí això arriba, tot l'expedient en el jutjat i aquí intervenen els advocats, el jutge, el fiscal, etc. Tot aquest procés. I a més hi ha una visita, també hi ha el metge forense que és el metge del jutjat. D'acord? A què es pot demanar a l'hora de l'allunyament?
Jo aquí vull destacar sobretot la problemàtica ja no jurídica sinó social. Què passa? Moltes dones, i faré la distinció també entre dones i la part de violència domèstica, què passa? Una dona moltes vegades diu jo marxo de casa perquè no puc suportar la situació o em quedo a casa però vull que ell marxi. A vegades aquella dona, sobretot en situacions de dones immigrants,
no tenen recursos econòmics per continuar endavant. Llavors, el que fan és donar un pas enrere o marxa enrere aquesta denúncia. Perquè, clar, es veuen que no tenen mitjans de vida suficients com per continuar endavant. Això és un problema social. Sí que és veritat que els ajuntaments intenten fer qualsevol esforç per donar ajudes, per donar subvencions, per donar algun suport a aquella dona que ha patit això i que necessita un recolzament.
però a vegades no és suficient. Què passa després? Amb el tema de violència domèstica estaríem en una situació més o menys igual. Jo he vist casos de pares que denuncien perquè els fills, imagina't, arriben de festa i arriben amb males maneres a casa, sobretot quan hi ha convivència entre pares i fills pot haver-hi discrepàncies, pot haver-hi conflictes,
Són conflictes familiars, que el que necessiten és, per exemple, una teràpia psicològica a nivell integral de tots els membres de la família. Però, clar, això moltes vegades ens arriba en el jutjat. I això, donar-li una resposta jurídica, potser no és la millor solució. I t'explico per què. En el cas concret de temes de violència domèstica, els pares... Arriba un moment que allò no poden més. Un pare no vol denunciar el seu fill. Perquè no... Si per una banda vol que el seu fill estigui bé...
Vol tenir una bona relació, però no vol arribar a aquest extrem. Llavors, quan arriben aquí és perquè ja no poden més. D'acord? Llavors, posen la denúncia. Però, clar, què fem amb el dret penal? Sempre ho comentem aquí, és que el dret penal dona resposta a un fet concret. O sigui, no és preventiu...
I tampoc ajuda a que el dia de demà no et pot assegurar que torni a passar aquest episodi de violència. Llavors, clar, els pares denuncien, però tu quan els trobes en el jutjat, perquè moltes vegades si tu defenses el fill, que moltes vegades ja són majors d'edat, però ja sabem com estan les coses, ho estan estudiant... O depenen econòmicament, en aquest sentit. Exacte, depenen econòmicament perquè ho estan estudiant o encara no han trobat feina, llavors s'allarga la data que marxin de casa. Llavors això a vegades pot crear conflicte.
Llavors, quan arriben al jutjat, tu defenses, per exemple, el fill, però, clar, et venen els pares, quasi plorant, dient que tampoc volem que li caigui una multa, no volem que vagi a la presó, què li passarà? Aquest desconeixement de dir què li passarà, perquè, clar, jo he fet una denúncia i això és penal, i la gent, quan li dius la paraula penal, pensen en presó. S'espanten, no? Clar. I s'espanten.
Llavors et diuen, no, no, és que jo el que vull és això i això i això. Per exemple, si és una persona, un noi amb una enfermedad mental, doncs vull una resposta i vull que es prenguin la medicació, vull un tractament psiquiàtric, vull això. A veure, és complicat perquè nosaltres estem aquí i l'únic que podem fer i els instruments que tenim a la mà és el codi penal.
Llavors, clar, a vegades sí que es pot ordenar un internament involuntari per part d'un jutge, però són situacions molt crítiques. Tu quan ja tens una discussió i arribes a anar al jutjat, les aigües ja estan calmades.
Ja, ja, clar, clar. Llavors, què passa? Que com que se'n calmen les aigües, arribem al jutjat, ningú vol continuar endavant, moltes vegades no hi ha ni judici, o sigui, hi ha judici i els pares, com que són família, tenen dret a no declarar en contra de les seus propis familiars. I això no és que no hagi servit per res, és que han fet una denúncia que després no hi ha ni resposta penal ni resposta social.
Clar, per tant no ajuda tampoc en aquest cas. Jo sí que m'agradaria, i des d'aquí si l'administració i algú que ens escolta, el tema de la mediació penal per als casos de família, de família entenent violència domèstica. És a dir, que hi hagi algú que pugui assessorar en aquests conflictes. Sí.
El que es diu la mediació penal, i d'aquí ja ens derivem a un altre lloc, però és que em sembla molt importantíssim. La mediació penal pot ajudar a resoldre aquests casos, perquè aquí sí que, en comptes de celebrar un judici, que ni es condemnarà el fill per el que ha fet, ni els pares declararan en contra del fill, amb la qual cosa el fill sortirà de rositas, i ho pot tornar a fer perquè dirà tota l'estona serveix de nada,
Ni un extrem ni l'altre, mediació penal. Jo aconsello això, mediació penal, perquè hi ha un equip tècnic, hi ha un equip que està molt ben format, amb especialistes, amb educadors, amb psicòlegs, que a més depenen de l'administració de justícia. Llavors, en aquests casos, fan entrevistes individuals i poden arribar fins i tot a reunir aquelles persones, els pares i els fills, que diu pares i fills, diu entre germans, o entre tiet o cosi, el que sigui.
i intentar resoldre aquell conflicte, d'acord? Doncs mirant, apropant postures, i la persona que ha fet allò, reconeix que ha fet malament, perquè moltes vegades els fills s'empenedeixen. Clar, clar, està. Es barregen moltes coses, suposo. Si tu tens una enfermedad, i en aquest moment et dona un moment de crisi, i et dona per llançar gots i cadires, i tot pel cap dels teus pares, després, per molt relaxat que estiguis i que t'empenedeixis, però a veure...
Allò ha passat. Allò ha passat i potser torna a passar. I si t'has de prendre una medicació has de ser una mica més responsable. Llavors, jo entenc que parlant arribarien a millor port aquests temes de violència. Doncs és una figura que de moment no existeix, aquesta figura... La mediació penal en tema de menors sí que existeix. En casos de famílies i adults ja no passa.
Ho pots demanar, però és que no es fa servir. Perquè jo, el que a mi m'agradaria és que el Ministeri Fiscal, que és qui porta l'acusació, ho derivés directament. Que no fes una acusació, un escrit demanant una condemna a aquell fill o a aquella persona que comença aquesta agressió, sinó que veient les declaracions d'un, i més encara quan veu que els pares no volen declarar, no volen continuar endavant, que el mateix Ministeri Fiscal, que té la força, perquè clar, després dels advocats ho podem demanar, però és que
o no ens contesten o això no s'acaba derivant i diuen no, no, anem a judici perquè com que això el procediment ja continua endavant i això ja no podem tornar enrere
Hi ha una llei i el procediment ha de seguir uns passos concrets de la llei, però a vegades, el que diem sempre, la llei no té tota la veritat de raó i són qüestions que són més problemes socials, insisteixo. Llavors, la mediació penal que s'aplica, o sigui, el Codi Penal, per així dir-ho, de menors, sí que preveu aquest procediment de mediació
què has de passar sí o sí, i potser arriba a bon port o no, perquè hi ha uns requisits per aquesta mediació, no? Perquè, clar, si la persona no reconeix i no demana perdó, de què em serveix una mediació, no? És com quan et divorcies, si no arribem a un acord, no hi ha acord, no hi ha mediació. No es pot inventar, està clar. Exacte, però sí que a Manor s'estableix aquest procediment i s'estableix com a pas, com a pas obligatori que hem de passar, no?
I l'entrevista amb l'equip tècnic s'ha de fer. Llavors, amb temes de família que arriben al jutjat de l'U penal, jo entenc que per protocol s'hauria d'aplicar també obligatoriament. Donant-se els requisits en concret, per exemple, si també és la cinquena o la sisena denúncia que es posa, doncs clar, evidentment, ja aquesta persona, la mediació difícilment podria arribar a bon port.
Però és un problema perquè els pares no només és que no volen una condemna pel fill, és que tu els preguntes, bueno, vostè té dret de demanar un ordre d'allunyament? Perquè dèiem que tant a violència de gènere de parella com de pares o fills o familiars pots demanar aquesta ordre d'allunyament. És que els pares et diuen...
Que no el volen. No volen fer-lo fora de casa. Diu, clar, per una banda no el vull fer fora de casa perquè on anirà a viure el meu fill? Imagina't tu, o sigui, es preocupen. Però d'altra banda, els tenen a casa i la convivència és insuportable. I de pares que han... O sigui, estic pensant també casos de gent de 40 o 50 anys que estan vivint amb els seus pares, els seus pares ja són molt grans i que aquestes persones grans estan patint agressions.
Físiques, eh? Vull dir que són casos greus, ja, tot això. Sí, sí, sí, és algo greu. Llavors, bueno, comentem això, mediació penal, a veure si entre tots, entre els meus companys, podem lluitar perquè això es pugui fer i sigui una realitat i que no ens posin tantes traves a l'hora de demanar-ho i a l'hora de concedir aquesta mediació i que pugui ser efectiva.
Doncs avui hem descobert una mica més com funciona tot aquest món complicat. Són casos difícils. En parlem de diferents qüestions vinculades amb el món del dret amb la Sílvia Masmitjà cada dimarts. Moltes gràcies, Sílvia. Gràcies a vosaltres, Carme. Que vagi molt bé i tornem la setmana que ve amb més coses. Bon dia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Set minuts i arribem a la una del migdia. És moment, per tant, per tancar el Just a la Fusta d'aquest dimarts 7 d'octubre. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buen al serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernanedi Rius a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat a Maria José de Molina, vicepresidenta de Sant Just Solidari, per parlar del swing solidari que es fa aquest dissabte a les escoles.
Hem fet tertulia d'actualitat amb la Maria Camps, en Josep Maria Majoan i en Josep Maria Ranyer. També hem parlat de la Manac del Cordill de la Setmana, amb Pep Quintana, i hem parlat de tendències, hem descobert les tendències en moda del món masculí, amb l'ara de sort.
I ara ja ho heu sentit, hem parlat de dret, com cada dimarts també amb la Sílvia Mas Mitjà. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà, de 10 a 1, amb moltes més coses per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Que vagi bé, que passeu un bon dimarts. La ràdio de Sant Just 98.1
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou.
Podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc.
Finalment tens por perquè has vist en mi la cara fosca de la jugada. Espero que sabràs entendre que no em creguis que era jo qui s'equivocava. No hi ha encara prou cançons per saber quan ni en quin ni com. No hi ha encara prou cançons per saber si és veritat que sí. Podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc.
De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cos. De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cos.
Podríem jugar jo. Podríem jugar jo.
Dona dir el que criden els ulls, no seguia el camí de les mans, no sentia el que proclama el cos, no obeïu el que ens indica el cos. No obeïu el que ens indica el cos, no obeïu el que ens indica el cos, no obeïu el que ens indica el cos.
Gràcies.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'associació Dona i Empresa presenta aquest vespre la seva nova pàgina web. Es tracta de donaiempresa.cat, una eina que neix per promocionar els serveis i idees que ofereixen les associades a l'entitat. Actualment, una seixantena de dones pertanyen a l'associació.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 7 d'octubre. Amb titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Tres equips del Futbol Club Sant Just i de l'Atlètic. Sant Just seran reconeguts avui en el primer acte de reconeixement als valors. Juga Bear Play. Són el primer Benjamí i l'Alavi del Futbol Club i el Benjamí de l'Atlètic. Es lliuren aquesta tarda. Sant Just Solidari prepara per dissabte la segona edició del Swing Solidari. Es tracta d'una vetllada de música i ball per recollir diners pel seu projecte a formació de joves de Camoapa. 56 joves es beneficien d'aquest curs d'aquest programa.
I al centre d'estudi Sant Justens donarà els diners recollits a la venda de les fulles de tardor a l'Hospital Sant Joan de Déu. L'any passat els diners van anar a parar a la Fundació Amics Joan Petit, Nens amb Càncer.
Bon dia. L'associació Dona i Empresa presenta aquest vespre la seva nova pàgina web. Es tracta de donayempresa.cat, una eina que neix per promocionar els serveis i idees que ofereixen les dones associades a l'entitat. Sant Just Notícies.
Dona i Empresa és una entitat nascuda per tal de donar valor a la dona treballadora i acompanyades que es plantegen la possibilitat de crear un negoci, fer-se autònomes o activar-se professionalment des de diferents àmbits. Aquest web permet que, a més, puguin crear sinergies i relacionar-se entre elles per tal d'ajudar-se mútuament a l'hora de tirar endavant els seus projectes. La dissenyadora del web, Txell Camps, ha explicat al Just a la Fusta la intencionalitat de Dona i Empresa.cat.
El disseny en principi volíem que fos atractiu, però la nostra fita més important era que fos una eina útil, perquè és una eina de gestió, no deixa de ser una base de dades, on l'associació té sempre tota la informació necessària per poder administrar bé aquesta associació. També està contemplat el fet de la protecció de dades i sobretot perquè les dones poguessin oferir, fer ofertes entre elles i a tot el poble i a tothom en general, perquè les webs es veuen a tot el món...
Considera, per tant, que el web compleix el seu objectiu i que és una eina útil i una parador de les idees i dels projectes de la seixantena d'associades de dona i empresa. Sentint de nou Txell Camps i també la vicepresidenta de l'entitat, Otilia Llorenç. Crec que és l'eina que necessitava aquesta associació per crear totes aquestes sinergies que tenim pendents de fer.
Ho veig, un mecanisme d'impuls importantíssim perquè ens puguem promocionar, ens puguem relacionar i puguem fer créixer aquest projecte. El web donaiempresa.cat es presenta aquest vespre dos quarts de vuit a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Jost en un acte públic oberta a tothom.
Dona i Empresa és una entitat que actualment compta amb una seixantena de dones associades. Són dones que han engegat o que volen engegar projectes empresarials. Txell Camps ha parlat del perfil de les sòcies. Gent que vulgui començar a crear alguna cosa d'emprenedoria, no?
Gent que pot trobar el recolzament perquè estem posats en grups sectorials en els quals pots trobar quin recolzi per fer cada cosa, a nivell legal, a nivell... tots els nivells. I també poden haver-hi dones que no tinguin una empresa perquè estan treballant en un altre lloc però tenen una afició o una cosa que fan a les seves hores lliures i amb les quals els hi omple la seva vida, els hi ha una satisfacció.
Fer-se associada a dona i empresa costa 30 euros l'any i pertany a l'entitat ofereix diversos avantatges. Dona i empresa estarà, per cert, al Sant Just al carrer i al Mercat de Nadal presentant-se als Sant Justencs i Sant Justenques. Sant Just Notícies
Ara passant gairebé cinc minuts de la una del migdia, tres equips del Futbol Club Sant Just i de l'Atlètic Sant Just seran reconeguts avui en el primer acte de reconeixement als valors, jugador play.