logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva.
Tom està marxant pel costat de feina i dius que són gent més o menys preparada.
L'única solució que veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme on n'hi ha.
El Just ha d'estar al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui que sigui que estigui davant, el principal són els interessos de Sant Just.
Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc, així jo no puc treballar.
Algú farà aquesta, no?
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Ràdio d'Esbert, 98.1.
M.A. M.A.
Ràdio d'Esbert, 98.1.
Bon dia, Sant Jus.
Són les 10 i 8 minuts.
Benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio d'Esbert.
Avui és dimarts, 28 de maig del 2019.
Com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Jus amb l'Imanol López
i farem un repàs també a les portades d'empreses i digitals de la premsa.
Després sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles Rius
i tancarem la primera hora del programa amb les efemèrides
i el Dia Internacional d'avui, 28 de maig.
A segona hora, entrevistarem en Jus Fosalva
i després tindrem l'espai quinzenal Buenas Vibres
de la terapeuta Nicole Colangelo,
que ens parlarà sobre el món de les teràpies naturals.
Tancarem el Just a la Fusta d'avui
amb l'espai mensual dels professionals de la residència Vitalia
amb qui tractarem temes vinculats a les persones grans.
Acabarem el programa amb l'espai de teatre de la Maica Dueñas,
que normalment ve els dimecres,
però avui la tindrem aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern
perquè ens farà una entrevista a una persona del món artístic i teatral
que bé, doncs només podia fer-ho avui.
Tot això serà de seguida.
Ara posem un tema musical i comencem.
No marxeu!
Fins demà!
En tus ojitos en vela,
pillantes trocitos de tu alma entera,
soy un caramelo fundiéndose.
¡Hueva!
Busco la distancia que separa la noche,
el reproche en cada paso vacío.
Frío y sincero,
entre tus dedos y mi pelo siempre escapa el tiempo.
Mundo, soy viajero en los mares del mundo.
Tengo tantas cosas que decir,
las historias que hoy empiezan pueden acabar sin ti.
Tengo tantas ganas de reír,
que voy a coger el cielo para que pueda subir.
Vuelo lento, te viene contento el porvenir.
Es lo que siento,
nubes de sonrisa que te llevarán sin prisa hoy.
Viajero
Viajero
Mi alma quema por la candela
De tu corazón valiente que ya no espera.
Huyo
De mis miedos cuando te siento cerca.
Soy viajero,
en tu cuerpo vuelo,
navegando día y noche por las estrellas del cielo.
Contigo
Respiro
Me pasarían los días agitándote.
Yo ya no sé qué va a pasar,
pero el viaje me espera.
A la deriva volveré con el naufragio de los sueños del mar.
Me hundo
Soy viajero
En los mares del mundo
Tengo tantas cosas que decir
Las historias que hoy empiezan pueden acabar sin ti.
Tengo tantas ganas de reír,
que voy a coger el cielo para que pueda subir.
Vuelo lento, te viene contento el porvenir.
Es lo que siento,
nubes de sonrisa que te llevarán sin prisa hoy.
Viajero
Viajero
Tengo tantas cosas que decir
Tengo tantas ganas de reír
Tengo tantas ganas de reír
Tengo tantas cosas que decir
Las historias que hoy empiezan pueden acabar sin ti
Tengo tantas ganas de reír
Que voy a coger el cielo para que pueda subir.
Vuelo lento, te viene contento el porvenir.
Es lo que siento,
nubes de sonrisa que te llevarán sin prisa hoy.
Viajero
Viajero
Viajero
Cinema sense límits
Cinema sense fronteras
Cinema sense mesures
En definitiva,
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
Ràdio Tespel
98.1
Ràdio Tespel
98.1
Ara passen 14 minuts a les 10 en punt
I ja tinc l'Imanol preparat per fer les notícies d'avui, notícies fresques i suculentes.
Hola, bon dia, Imanol.
Fresques i suculentes.
Sí, exacte.
Que sotgerents.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Com vas, Núria, aquest matí?
Doncs mira, m'acaben de tocar tots els botonets de la taula, m'acabo de donar i...
Vale, ja està, correcte.
Sí, tenim, jo ho he acompassat també, m'he trobat l'estudi tot descomposat.
Ahir van haver-hi diverses gravacions, va ser un dia de gravacions aquí a Ràdio Esmer.
I està l'estudi en general una mica descomposat.
No, no, ja està, ja està.
Eren un parell de botonets que estaven així molt...
Però ja està.
Benveny, eh, coratge, a gravar.
Ho sé, ho sé, soc conscient, soc conscient.
Ah, és veritat, clar, tu estaves.
Soc conscient, exacte.
Sí, sí, sí.
I em diràs què et sembla veure el que veu gravar?
A veure, si et sembla, comencem amb aquestes notícies s'enjustenques
perquè ja s'han publicat les bases per participar en la desena edició del Premi Literari Delta,
un certamen de caràcter bianual convocat a partir de diferents ajuntaments del Baix Llobregat
que guarden obres escrites per dones.
Sant Jus és un dels ens locals que forma part del comitè organitzador
conjuntament amb 16 consistoris més.
La proposta alhora compta amb el suport del Consell Comarcal de Baix Llobregat
i del Consell de les Dones de la Comarca.
El concurs és obert a totes les dones que siguin majors d'edat
i que no hagin guanyat abans aquest premi.
El tema dels textos és lliure, poden estar escrits en català o en castellà
i han d'incorporar la perspectiva de gènere i l'ús del llenguatge inclusiu.
Es valoraran les obres que posin en valor la visibilitat de la dona
en la societat actual o en el de curs de la història de la humanitat.
El premi per a l'obra guanyadora serà de 3.000 euros
i l'edició del text en paper i en digital.
I per a l'obra finalista, 1.000 euros i l'edició en format digital.
El jurat estarà format, entre d'altres dones,
per l'escriptora Gemma Lienes, la periodista Marta Curcoy
o la crítica literària Anna Cavaller.
El tèrmine de presentació de les obres s'acaba el 20 de setembre
a les dues del migdia.
Déu-n'hi-do, no?, quant marge que donen?
Sí, normalment aquests premis literaris tenen un marge, anem a dir, bastant gran.
Home, fins al setembre...
Precisament per això, bueno, però si vols escriure una obra mínimament decent,
normalment els mesos els necessites.
A més, està bé que es convoqui durant l'estiu,
perquè és una època normalment on la gent acostuma a tenir més temps
i pots dedicar-te a fer coses així,
a formar part de propostes d'aquest estil.
Ja quan has començat la notícia pensava que anaves a dir el concurs de poesia i pro,
i jo pensava com?
Ui, ui, de cara al pròxim abril.
Sí, sí, jo...
El pròxim abril va presentar-se al Sant Jordi de l'any vinent.
Què està passant?
No, encara no, encara no.
És aquest premi convocat entre diferents ajuntaments del Baix Llobregat,
però donar visibilitat pesament a l'escriptura de dones de la comarca.
Molt bé, doncs endavant amb aquest premi.
Escolta'm, les dones que vulguin presentar-s'hi i tenen temps,
però que ja vagin donant un parell de voltes al cocut.
A veure per on tiraran.
Exacte.
Què més? Continuem amb els titulars.
Anem ara per al segon.
Segon titular, perquè més d'un centenar d'alumnes de quart d'ESO
de l'Institut de Sant Just i de l'Escola Madre Sant Clemento
han finalitzat el projecte Servei a la Comunitat,
anomenat Aprenentatge i Servei.
A través d'aquesta iniciativa, els i les estudiants han realitzat unes 10 hores
en una entitat o servei del poble voluntàriament,
fent serveis a la comunitat.
El projecte contempla diferents àmbits,
com ara l'àmbit cultural, educatiu o solidari,
i en un moment també s'hi establia el projecte d'intercanvi genacional,
a través del qual l'alumnat ensenyava a utilitzar noves tecnologies,
sobretot a través de les xarxes socials,
a les persones grans del centre social al mil·lenari.
És veritat, a més que amb la secció quinzenal de la xarxa 06,
que venen els divendres, no, els divendres no mentida,
els dilluns a última hora, quinzenalment.
El primer trimestre van tractar el tema aquest del servei
que feien alguns alumnes a comunitats de gent o d'organitzacions,
amb entitats, i van venir un dia, crec que van ser els del Madre Sacramento.
I també de l'Institut, de fet, jo aquest matí,
per intentar refrescar la memòria, diguéssim, i fer aquesta notícia,
m'he escoltat trossos també de l'entrevista,
en aquest espai també de xarxes de exercicis,
a la Maite Sarasa, que és la persona que s'encarrega
d'organitzar aquest servei des de l'Institut de Sant Jus,
però també un tros a l'alumnat de l'Institut
i del Madre Sacramento, que van venir tots dos casos,
i també el grup que es va encarregar de fer el voluntariat
durant el dia de recollida d'aliments del rebost de Càritas,
que van fer la campanya de Nadal també,
i que forma part d'aquest aprenentatge i servei també de l'Institut.
Molt bé, doncs una gran experiència i que sí, els seus fruits,
espero que continuïn promocionant entre els alumnes.
Anem ara pel tercer titular, Immanuel.
Un tercer titular que tenia lloc aquest cap de setmana,
però que no el vam destacar prou ahir,
i és que el primer equip masculí de l'Ukei Sant Jus
va guanyar aquest cap de setmana el primer partit
de la final del playoff d'ascens a la Lliga Ukei Plata,
amb un resultat a cap a dos,
va imposar per cinc gols a dos el Piera,
en un encontre que va tenir lloc a les quatre de la tarda
al complex esportiu de la Bonaigua.
De mateix, només s'ha de ser de categoria
el millor de tres partits, així que encara queda
com a mínim disputar la tornada.
Aquest segon partit, a més, el Sant Jus el jugarà com a visitant.
De moment, la trajectòria de l'Ukei Club Sant Jus
està sent més teòrica
i, segons es miri, una mica inesperada.
De fet, va aconseguir la seva entrada al playoff d'ascens
després de situar-se a la quarta plaça
a la Lliga regular, sent l'últim equip confirmat
per accedir a aquesta fase.
En canvi, va superar els quarts de final a l'Olot,
tercer a la Lliga i a les semifinals al Sant Manat,
liderant solitari.
En aquesta final s'enfronta en el Piera,
segon classificat de la Lliga regular.
El Sant Jus, doncs, torna a no partir com a favorit,
tot i així, ja ha guanyat el primer enfrontament
d'aquesta final, que guanya, recordem-ho,
al millor de tres partits.
Doncs, escolta'm,
jo els hi desitjo molta sort
en aquest partit del dissabte.
I també és veritat que el Borja López,
jugador d'aquest primer equip
de l'Hockey Sánchez
i també coordinador de l'entitat,
ha passat per la plaça Mireia,
és a dir, per la ràdio,
en diverses ocasions.
És un típic,
i sempre diu que els hi porta sort
passar per la plaça Mireia
i que guanyen cada cop
que passen per aquí, per la ràdio.
Que no deixin de fer-ho.
Exacte, aquesta setmana tornarà a venir,
segur, però és que a més,
Borja López va fer una aposta amb la Mireia.
En sèrio?
És a dir, va dir que si ascendeix,
cantarà en directe.
Ostres!
I cantarà en directe
vol dir que portarà un cajón i tot.
Va confirmar-ho, això?
Portarà un cajón
i va parlar amb la Mireia
perquè la Mireia va anar a aquesta final
o aquest primer partit de la final.
El diumenge passat, no?
Aquest diumenge.
I Borja López ja va començar a parlar
de quants micròfons teníem a l'estudi
perquè crec que portaran un grup sencer
a cantar si l'hoqueia s'endeix.
Ostres, en sèrio?
Sí, sí.
Tenim aposta a la ràdio.
Mare meva!
Doncs sí que van forts, eh?
Jolín.
Ostres, doncs, jo ja només vull que guanyin
pel fet que vinguin a cantar, tu.
Pel xou, no?
Exacte, exacte.
A lo de més, doncs, més o una mica més igual.
No, home, no.
Tampoc.
Però, escolta'm, que està molt bé
que l'esport...
A més, hi ha hagut diferents equips que...
O sigui, el hockey, el futbol, el vòlei...
L'Atlètic Sant Jús està a primera catalana
i el vòlei també ha entrat a nacional.
Ara queda l'hoquei, a veure si fan aquest pas.
d'entrar també a la Lliga Plata,
que és la Lliga Nacional,
és primera divisió de nacional.
Home, i també hem de pensar
que si passant a la Lliga Plata,
home, això suposarà també més sacrificis,
més sortides, més viatges, més despeses...
Vull dir, és un pas important, eh?
És un pas important.
Etcètera, sí, sí, sí que és un pas important.
Tot i així, no és com...
El hockey Sant Jús no és una entitat com el vòlei,
que, per exemple, no sap com afrontarà encara
aquest ascens de categoria,
perquè això, com tu has dit,
comporta més trasllats,
comporta més viatges,
i etcètera, etcètera, etcètera,
només els viatges,
que són més costos,
i que, de moment, l'entitat no sap com afrontarà.
L'hoquei, en principi,
aquesta part sí que la tindria més assumida.
No se sap com engar,
però, en principi, està més assumit.
Molt bé, Imanol,
doncs moltes gràcies per aquests tres títols
que ens acabes d'oferir.
Tornem d'aquí una estoneta
llegint les portades de la premsa d'avui.
Fins ara mateix.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Si la nit t'ha abraçat lluny de casa i el camí t'omple de tresors les mans,
no portis res de mi a l'equipatge, no vull ser un vell neguit marellà.
Que amb el vent cap cançó no et segueixi i els teus llavis s'oblidin de tot.
Que demà sigui lluny on despertis i passa, passa, balli amb tu la sort.
Que mai no és tard per començar de nou per atrapar els teus somnis.
Que avui és sempre encara, però tota la vida és ara, no te dormi, no te dormi.
El demà desplegarà les ales, serem boires, serem somnis llunyons.
Com la polsa, com la pluja, com el so de les onaves,
serem l'aire que va omplir d'alegria la ciutat.
Que mai no és tard per començar de nou per atrapar els teus somnis.
Que avui és sempre encara, però tota la vida és ara, no te dormi, no te dormi.
Fins demà!
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Doncs bé, ara anem a fer la lectura d'aquestes portades de diaris.
Començarem amb la premsa en castellà d'avui, dimarts 28 de maig del 2019.
I és que el país obre la seva edició d'avui titulant
que el PSOE refreda la coalició amb Podemos i pressiona Ciutadans.
El partit de Rivera crea una comissió de pactes sense línies vermelles.
També altres destacats és que Valls trencarà amb Rivera si arriba a acords amb Vox.
També que el PSC busca que Esquerra no governi a Barcelona
i que hi ha vuit autonomies que necessiten pactes entre partits.
També destaca que Fiat proposa a Renault unir-se per crear el tercer fabricant mundial.
Més notícies aquí del país.
Diuen que el rei Joan Carles anuncia que es retira de la vida pública.
I també una notícia que està acompanyada amb una imatge
i és Emmanuel Macron rebent a Pedro Sánchez del Palau Elicio ahir a París.
Diu aquí que Macron i Sánchez descenifiquen l'aliança de liberals i socialistes.
Diu que l'acord pretén arrebatar els populars el comandament de l'executiu comunitari
i impulsar una agenda més progressista.
També com a destacats del país hi ha el futbol.
Diu amb el número 5, Gorila diu l'equip que es va rebel·lar contra el racisme.
I també de societat destacant les iniciatives ciutadanes perquè ningú mori de soledat.
També ara anem a passar al diari El Mundo que obre la seva edició
titulant que Rivera s'obre al negociar amb PSOE a Castilla i Lleó i Aragó.
Ciutadans buscarà acords de govern amb el PP com a soci preferent,
sobretot a Madrid i Múrcia, però aixeca el veto als socialistes i a Vox.
També de que Sánchez pressiona a Rivera per arribar a pactes
i afirma que no acceptarà a E.H. Bildu, a Navarra, ni als independentistes a Barcelona.
També altres notícies, doncs és aquesta imatge de Pedro Sánchez i Emmanuel Macron
i titulan El Mundo, diu front comú de Sánchez i Macron.
També per acabar, un altre titular, Iglesias, es desentén de la patacada
per preservar el seu lideratge. Diu que perd dos terços dels seus escons autonòmics.
I per acabar, també ressalta el diari El Mundo que Joan Carles I
comunica al seu fill de la seva retirada de la vida institucional.
Anem ara amb l'últim diari, el diari La Razón,
també que destaca amb aquesta imatge igual que El País i El Mundo.
Emmanuel Macron rebent a Pedro Sánchez.
Diu pressió a Europa per forçar a Rivera.
Sánchez es va reunir ahir amb Macron a l'Elicio
per analitzar els resultats del 26 de maig.
El francès, proper al grup liberal europeu en què estan integrats els de Rivera,
demana vetar a Vox.
Més notícies. Diu aquí que Ciutadans aixeca el veto al PSOE
i marca com a objectiu que Villacís sigui alcaldessa.
El PP a Gènova aposta per governs sense els de Bascal.
Vox dóna per mort a la via andalusa i exigirà cadires per pactar.
El PSOE parlen de que Ferraz refreda la coalició amb Iglesias
i de que Podemos insisteix en tenir ministres tot i perdre 75 diputats.
Anem a veure què és el que diuen els diaris digitals, diaris de la web.
Per exemple, el diari Oponés obre avui que Ciutadanos s'obre a pactar amb el PSOE
en comunitats com Castella i Lleó, on els socialistes són els més votats.
Per exemple, altres notícies també que Pablo Iglesias
ho confia tot a un govern de coalició amb el PSOE
després de la debacle del 26 de maig.
Altres notícies que apareixen aquí al diari,
per exemple, diu que Rimades insta a Valls a treballar a Barcelona
per l'opció menys dolenta.
Diu aquí, Rimades és clave per a frenar l'independentisme.
També més notícies, per exemple, diu la fi de la gran coalició,
el sostre de l'extrema dreta i l'onada verda,
deu claus a les eleccions europees del 26 de maig.
També altres notícies, per exemple, a veure que no facin referència a la política.
Per exemple, Societat diu que el canvi climàtic entra en un cercle viciós i vertiginós
al Pirineu i a l'Ebre.
I per acabar, també diu aquí que autores i autors llatinoamericans i espanyols
clamen contra el masclisme en un festival literari de Mario Vargas Llosa.
Doncs bé, aquestes són les principals notícies dels mitjans de comunicació en castellà,
escrits i també digitals.
Ara l'Imanol ens passarà a fer aquesta lectura de titulars de la premsa d'aquí de Catalunya.
Hola, Imanol, bon dia.
Bon dia de nou, Núria.
Doncs sí, arribo amb aquestes portades impreses en català
i, si et sembla, començo amb l'ara, com sempre,
que titula que Maragall i Colau s'insten a negociar.
Diu que les condicions d'esquerra republicana passen perquè el candidat republicà
emplaça l'alcaldessa a visitar Quim Fornamell per explorar un acord
i, en canvi, pel que fa a les condicions dels comuns,
diu que la líder de Barcelona en comú defensa un pacte d'esquerres
que inclogui també el Partit Socialista de Catalunya.
Altres titulars de l'ara diu que el repartidor de Globo mort
era un immigrant subcontractat
i també que el rei emèrit abandona l'activitat institucional.
diu que Joan Carles I envia una carta al seu fill Felip
on demana encetar una nova pàgina
i diu també que el comunicat de les Artura
no aclareix quin serà el paper de la reina Sofía de Grècia.
Molt bé.
És veritat.
Acabo de desmuntar l'estudi sencer.
Acabo de desmuntar, sí, l'estudi de ràdio.
Acabo de deixar el diari i aquest simple moviment de deixar el diari,
bé, és igual.
Ha provocat un caos en cadena.
En fi, si et sembla, continuo amb la següent portada,
la de La Vanguardia, que titula
Colau i Collboni deixen oberta una alternativa a Maragall.
Diu que el PSC advoca per un acord amb els comuns
i el suport extern de Valls.
També Barcelona en comú dubte
i l'alcaldessa guanya temps
demanant un pacte que inclogui Esquerra Republicana.
Dues cadascú d'una mateixa moneda, eh?
Ara analitzant les portades de l'Ara i de La Vanguardia,
cadascú s'ho mira per on vol.
Per la seva banda.
Anem-ho a dir així, però sí que és veritat que aquest matí han saltat,
no sé si dir-ho així, però una mica,
potserament anem a dir-ho,
que han saltat una mica les alarmes,
perquè deien que Colau s'estava plantejant
o no ha negat pactar amb Valls.
I era una proposta que ha fet certa por en certs sectors,
especialment que consideren que Ciutadans és dreta
i que Colau és Esquerra.
Aleshores, veuen molta distància entre totes les dues formacions,
però sembla que podria haver-hi...
Jo ho veig una mica allunyà, però...
Jo també, la veritat, eh?
Ho veig més factible Esquerra i Colau que no...
Sí, sí, també és veritat.
Seria també la proposta més...
L'únic que sembla que això que Colau vol incloure en aquest pacte
els socialistes, el Collboni,
que també ha tret una representació bastant enlevada, de fet,
perquè recordem que tant Colau com Maragall
tenen 10 regidors i regidores,
però els partits socialistes en sumen 8,
que també és una força considerable dintre l'hemicicle.
Més títolades de La Vanguardia,
la foto destacada en aquest cas és de Pedro Sánchez
i Emmanuel Macron saludant.
Diu, complicitat a l'elisi,
diu que el president francès, Emmanuel Macron,
va rebre ahir el vespre el president Pedro Sánchez
per aportar el futur de la Unió Europea
i la pròxima renovació de càrrecs comunitaris.
En altres títolades de La Vanguardia,
també es destaca que el rei Joan Carles
anuncia que abandona la vida pública.
Diu que l'anterior cap de l'estat
comunica al seu fill la decisió
i que la retirada arriba 5 anys després de l'abdicació.
Déu-n'hi-do.
I passo d'aquesta manera?
Però, de fet, ara que ho penso dir que el rei,
aparicions públiques últimament,
des que va abdicar,
tampoc...
Bé, sí que és veritat que...
A veure, que tampoc no estic molt al cas
de la vida de la Sarsuela i tal, però...
Jo veig que el tema és aquest,
que hi ha molts actes que no som conscients nosaltres,
però que en la vida institucional
el rei ja ha d'aparèixer.
Tampoc és que faci una vida molt activa,
anem a dir així,
però sí que en certs actes
doncs ha de donar la cara,
només, o sigui, la seva funció és estar allà,
bàsicament,
i fins ara ho seguia fent,
suposo que ara ha dit
fins aquí,
perquè...
les seves raons deu tenir,
però ja deu portar un temps una mica...
Anar a menys, anem a dir-ho així.
Clar, que l'home ja es fa gran, també,
i potser molta estona dret
tampoc es pot aguantar.
Home, he tingut tres problemes de salut.
Sí,
fa uns mesos sortia el diari de la Vanguardia
com un esquema
de totes les operacions que s'havia fet,
i mira,
entre la cadera,
o sigui,
el maluc,
la ròtula,
que si el genoll,
que si el turmell,
i ja...
Bueno, no ho sé,
portava com 15 operacions,
més o menys.
Tanta aventura que són elefants,
passen factura.
En fi,
passo a l'última portada d'impresa en català,
la del periòdico,
que titula
la batalla de Barcelona continua oberta.
Diu que Maragall està disposat a governar sol,
mentre Colau li proposa un pacte 3 amb Collboni,
i que el Partit Socialista de Catalunya propugna un acord amb Barcelona en Comú i Valls,
per barrar el pas a l'independentisme.
Altres titulars de La Vanguardia també diu que Valls trencarà amb Ciutadans si pacta amb Vox,
mentre el PSOE busca Rivera,
i que Casado renega del gir al centre i obre la porta de bat a bat a l'altra dreta.
L'últim Puigdemont ja es veu a l'Eurocambra,
però no clareix com evitaria ser detingut.
A la fotografia destacada surt el rei que ja ha abdicat, diguéssim,
diu que Joan Carles primer deixa la vida pública,
i també que altres titulars del periòdico,
la cambra es planteja consultar els socis sobre una rebel·lió fiscal,
i per últim guerra de Llauners pel control de la venda de droga a Barcelona.
Mare meva, quins titulars, tu, escolta'm.
Ara anem a Nació Digital a mirar aquesta última hora,
a veure si ha passat quelcom de rellevància.
Aquesta última hora del Nació Digital, que titula Estrasburg,
tomba el recurs de Puigdemont i Forcadell
contra la suspensió del ple posterior a l'1 d'octubre.
També que el Suprem rebuig el cara a cara entre López i Pérez de los Cobos,
detinguts diversos jugadors de primera i segona per haver arreglat partits,
que tardar aposta per un pacte entre Maragall i Colau,
i, per últim, que la Fiscalia preveu mantenir l'acusació de rebel·lió
en el judici de l'1 d'octubre.
Com es pot arreglar un partit?
O sigui, sent un jugador, com es pot arreglar un partit?
Vull dir, això depèn...
Precisament, sent un jugador és la manera més fàcil
d'arreglar un partit del món mundial, no?
És a dir, pots xutar dins de porteria o pots xutar la grada, no?
Vull dir, això de tota la vida, no?
Bueno, val, sí, però llavors...
Clar, ho arregles per perdre tu, això és opi.
Sí, a no ser que parlis amb l'altre, saps?
Però sempre...
Sí, jo és una cosa que no acabo tampoc molt bé de...
Bé, és igual, tampoc no té més importància.
Sí.
Molt bé, doncs gràcies, Imanol, per llegir-nos aquestes portades.
De res.
Amb tu tornem a trobar-nos demà dimecres,
i després a les hores en punt ja avui et quedes fent els butlletins.
Que vagi bé.
Perfecte, fins demà.
Adéu.
Adéu.
Un moment que balla avui és un món millor.
Som poc tots dos, i encara crema.
La llibertat és la nostra única bandera.
Portem cançons, desitjos nostres,
cantem per provar de refer el camí dels pobres.
And now we're all out here at you now.
Something burning, something bright.
Si cau la nit, aquí seguirem sense pressa,
cantant les nostres cançons,
explicant batalles, somiant un altre món.
Si cau la nit, aquí ballarem la tristesa,
i un dels problemes del món,
un món que balla avui és un món millor.
Aumu a
És a
És a
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
No oblidis el camí
Si et porten lluny els vents
Un dia vam ser aquí
I no ens va faltar res
No és el pas del temps
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Maravellos
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Firmar el dret a la salut com un dret humà de les dones
al qual han d'accedir sense restriccions o exclusions de cap mena
i a través de tot el seu cicle de vida.
Va ser en una reunió de la Xarxa Mundial de Dones
pels Drets Reproductius que va tenir lloc el 1987 a Costa Rica
quan es va proposar la creació del Dia Internacional d'Acció
per la Salut de les Dones, que es comemora cada 28 de maig
com una data per mobilització i la reivindicació.
Durant més de 30 anys, les organitzacions feministes
han celebrat aquest dia amb l'objectiu de defensar i ampliar
els drets sexuals i reproductius de les dones.
Algunes de les denúncies que fan aquestes organitzacions
en matèria de drets sexuals i reproductius
se centren en la negació a l'accés a un avortament segur i legal,
a esterilitzacions forçades o amb coerció,
a la violència obstrètica i la negació a l'accés a mètodes anticonceptius.
També avui, 28 de maig, és el Dia Internacional del Joc.
El va promoure l'any 1999 l'Associació Internacional de Ludotecas,
la International Toy Library Association.
Bé, jugar és una font inesgotable de plaer i alegria, com tots sabem,
que ens permet un creixement equilibrat del cos,
la intel·ligència i la socialització.
Ara i sempre, el joc ha sigut un element fonamental en la formació de persones.
El joc ens converteix en persones curioses, obertes al canvi, compromeses,
crítiques, creatives, positives i alegres.
Per això, hem d'estimular la capacitat de joc dels nens i joves,
però també recobrar la nostra.
La tendència actual en el joc és augmentar el cercle d'influència fins a arribar als adults,
i no només en l'àmbit lúdic personal, sinó també en el professional.
Les empreses i els ambients de feina es nodreixen de dinàmiques lúdiques
que faciliten la comunicació, potenciant relacions entre equips
i fomentant la creativitat, la imaginació i el bon humor.
De fet, l'article 31.11 dels drets del nen reconeix que el nen té dret al joc,
a participar en les activitats artístiques i culturals.
Segons aquest article, s'ha de garantir el dret al nen al descans i a l'esbarjo,
al joc i a les activitats recreatives apropiades a la seva edat,
i a participar lliurement en la vida cultural i també en les arts.
Què més? Doncs bé, avui també, important, és el dia de la nutrició.
L'entitat que el va promoure és la Federació Espanyola de la Societat de Nutrició,
d'Alimentació i Dietètica i el va promoure a partir de l'any 2002.
El Dia Nacional de la Nutrició és una iniciativa d'aquesta Federació Espanyola
amb el suport de l'Agència Espanyola de Consum.
La nutrició, de fet, és el conjunt de processos mitjançant els quals
l'organisme rep, transforma i utilitza substàncies nutritives
que contenen els aliments.
Per això, les organitzacions que es dediquen a l'àrea de la nutrició
volen, en aquest dia, ensenyar a la població a establir hàbits alimentaris correctes
i millorar, d'aquesta manera, la salut i la nutrició de l'organisme.
Una mala nutrició, un dels grans problemes de la vida moderna,
es relaciona moltes vegades amb malalties com l'obesitat,
també amb malalties cardiovasculars, la diabetis, entre moltes altres.
Una dieta basada en aliments amb alt índex de greixos saturats,
sal i calories poden danyar la nostra salut.
Doncs bé, ja ho sabeu, avui, 28 de maig, celebrem el Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones,
també el Dia Internacional del Joc i el Dia de la Nutrició.
Anem a repassar ràpidament efemèrides abans de passar Catalunya a ràdio.
Doncs bé, per exemple, avui, l'any 2011, a Londres, el Futbol Club Barcelona va guanyar
la seva quarta lliga de campions de la UEFA davant del Manchester United, a Wembley.
També, per exemple, el 1814, després de la retirada de les tropes franceses a Catalunya,
que havia estat anaccionada a França per Napoleó,
primer torna oficialment a formar part del Regne d'Espanya.
O, per exemple, el 1914, a Barcelona,
sobre el públic, la Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans
com a Biblioteca de Catalunya, instal·lada al Palau de la Generalitat de Catalunya.
Això, un 28 de maig del 1914.
També, un 28 de maig del 2006, a Mònaco,
Fernando Alonso va guanyar el Gran Ple Premi de Mònaco de Fórmula 1,
sent el primer espanyol a aconseguir-ho.
També, per exemple, l'any 1937,
a Alemanya es va fundar l'empresa de fabricació d'automòbils Volkswagen.
I l'any 1937, també, al mateix dia, a Francisco, a Califòrnia,
es va inaugurar el tràfic rodat del pont de Golden Gate.
També, per exemple, tenim que el 1932 va néixer Chiquito de la Calzada.
Per exemple, el 1960 va néixer Pastora Vega, actriu.
O també, l'any 31, van néixer Carol Baker, actriu estadunidenca.
O Gordon Willis, director de fotografia estadunidense.
També tenim, per exemple, que va néixer l'any 1968,
la Kill Minogue, cantant australiana.
Tal dia com avui, també, algunes persones ens van deixar.
Per exemple, l'any 2007, ens va deixar
Eduard Pons Prades, escriptor i historiador.
L'any 2011, ens va deixar
Maria Rosa Alonso, professora, filòloga i assagista.
L'any 2018, fa tot just un any,
avui, ens deixava
Maria Dolors Pradera, cantant,
melòdica i actriu.
L'any 2010, ens va deixar
Gary Coleman, actor estadunidenc.
L'any 2001, ens va deixar, per exemple,
Francisco Varela,
biòlog i filòsof d'origen xilè.
Ara són les 10 i 58.
Falta un minut i mig per connectar
amb Catalunya Ràdio.
Deixem el grup unes promos
i després ja connecteu
amb aquesta cadena
i després amb el butlletí de l'Himanol.
Fins després!
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva,
cinema sense condicions
els dimarts de 8 a 9 del vespre
quan el cinema es fa ràdio.
012
La Generalitat
al teu costat
Si com a dona vols saber
quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació
de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions, règim de visites,
pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat
barra Atenció a les Dones.
012
La Generalitat
al teu costat.
I llavors ja sortim
tots a l'escenari.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 11
Bon dia, us informa
Òscar Fernández.
A la jornada d'avui del judici del procés,
el Tribunal Suprem
no ha admet com a prova documental
ni notícies
ni informes valoratius
fets per la Guàrdia Civil.
D'altra banda,
també ha rebutjat la carament
entre el tinent coronel
Pérez de los Cobos
i el comissari Ferran López
que havia demanat
la defensa de Joaquim Forn.
Última hora des de Madrid,
des del mateix Tribunal Suprem.
Roser Parera, bon dia.
Hola, bon dia.
El president del Tribunal
del Judici del Procés,
Manu Marchena,
ja ha donat resposta
a les diferents impugnacions
fetes per les acusacions i defenses.
Només començar la sessió 48,
Marchena ja ha anunciat
que denega el cara a cara
entre de los Cobos
i Ferran López
per aclarir
si hi havia dispositiu conjunt
o no l'1 d'octubre.
Marchena assegura
que si hi ha contradiccions
ja ho valoraran ells
i ha afegit
que en nombrosos testimonis
s'han contradit.
La pròpia configuración
del careo
más que como un medio de prueba
fundamentalmente
como un medio
para valorar
otras verdaderas fuentes de prueba
que son
esas declaraciones testificales.
La pròpia configuración
como digo del careo
su significado
excepcional.
El hecho incluso
de que la jurisprudencia
de esta sala
ni siquiera admita
el recurso de casación
por la denegación
de una prueba de careo.
El Supremo exclòs
les proves
que tenen contingut valoratiu
així a rebutjar
l'informe
dels escratges
a la Guàrdia Civil
només es tindrà en compte
la declaració
dels testimonis
i s'ha acceptat
l'agenda molt a l'esquina
i el document enfocats
però no els informes
valoratius
que va fer la Guàrdia Civil.
Marchena doncs
ha tombat
a testats claus
de l'acusació.
Marchena també
ha rebutjat
la lectura dels documents
i ha acceptat
el visionat de vídeos.
Precisament ara
en aquests moments
estem veient
el primer vídeo
sobre el 20S.
Rosa Pereira,
Catalunya Ràdio Madrid.
La justícia europea
ha rebutjat
la demanda
presentada
per Carles Puigdemont,
Carme Forcadell
i 74 diputats
independentistes
contra la suspensió
del ple del Parlament
posterior a l'1 d'octubre.
El Tribunal de Drets Humans
d'Estrasburg
argumenta
que la decisió
que va prendre
aleshores
el Constitucional Espanyol
era necessària.
Brussel·la Jordi Baró.
Bon dia.
Rebés d'Estrasburg
a la demanda
presentada
per 76 diputats
per unanimitat
el Tribunal Europeu
de Drets Humans
avala la suspensió.
Diu literalment
que va ser necessària
en una societat democràtica
per mantenir
la seguretat pública,
la defensa de l'ordre
i protegir
drets i llibertats.
I també considera
que autoritzant el ple
la mesa del Parlament
havia incomplert
decisions prèvies
que el Tribunal Constitucional
havia pres
per protegir
l'ordre constitucional.
La decisió
no es pot recórrer.
Forcadell,
Puigdemont
i la resta
de demandants
al·legaven
la vulneració
de diversos articles
de la Convenció Europea
de Drets Humans,
entre ells
la llibertat d'expressió,
reunió
i associació.
Jordi Baró,
Catalunya Ràdio Brussel·les.
Confisquen
en un local comercial
de la Jonquera
més de 1.600 peces
de marques falsificades,
sobretot
d'hiar roba
i calçat esportiu.
Girona,
Girona, Fèlix Martín,
bon dia.
Hola, bon dia.
Hi han trobat
desuadores,
xandalls,
gorres i sabates
esportives
de marques
com Adidas
i Nike,
gairebé idèntiques
a les originals
i algunes
de la nova temporada
que encara no s'han posat
comercialment al mercat.
Un material
que han valorat
amb més de 142.000 euros
i que ara
es destruirà.
En els cinc mesos
d'aquest any
ja han intervingut
en locals
de la zona fronterera
més de 9.500
productes falsos
valorats gairebé
amb mig milió
d'euros.
Fèlix Martín,
Catalunya,
Ràdio Girona.
Detinguts 3 homes
com a autors
de 22 robatoris
en diferents establiments
del districte
de Sarrià-Sant-Gervasi
de Barcelona.
Escollien locals
que tenien persiana mecànica
i porta de vidre corredissa.
Primer forçaven
els motors elèctrics
de les persianes
i les aixecaven
uns 30 centímetres.
Se n'anaven
i quan veien
que no hi havia perill
tornaven
i un d'ells entrava
mentre els altres dos
vigilaven.
Van arribar robant
9.000 euros en efectiu
a més de diversos
portàtils i mòbils.
Els treballadors
del Museu Picasso
de Barcelona
tornen a fer vaga
avui per reclamar
que tota la plantilla
passi a tenir
contractes indefinits.
El sindicat Sud
a l'empresa Magmacultura
ha convocat
el personal subcontractat
que ven entrades,
atén al públic
o s'encarrega
de la vigilància
de les sales
a fer l'aturada.
La protesta
l'han volgut
fer visible
al carrer
on els atemptats
de Magmacultura
han repartit
fulls informatius
als visitants
que entren al museu
on de moment
es manté l'activitat
en totes les sales
obertes.
El sindicat Sud
es planteja
fer més dies
de vaga
per reivindicar
el passai
indefinit
de tot el personal
i perquè reconeguin
les funcions
reals
d'informador
de la plantilla
al respecte
del dret preferent
d'incorporació
del personal
excedent
o la fixació
d'un calendari
laboral anual
sense modificacions
regulars.
Els esports
amb Josep Antón Aïsa.
La policia espanyola
ha entrat a la seu
de l'OSCA
dins d'una operació
contra la manipulació
de resultats
a primera i segona
divisió.
Entre els detinguts
hi ha el president
del club
Agustín Lassa-Ossa
i el cap
dels serveis mèdics.
Altres implicats
són l'exjugador
del Madrid
Raül Bravo,
Borja Fernández
que s'acaba de retirar
amb el Valladolid
i l'ex de diferents
equips de primera
Carlos Aranda.
Tots tres
van sorgir
del planter del Madrid.
L'operació
s'ha començat
amb una denúncia
de la Lliga
Professional
per la manipulació
de partits
al final
de la temporada
2017-2018.
Sembla
que un dels partits
investigats
seria un
Oscar 0
Nàstic 1
jornada 41
de la Lliga
segona divisió
2017-2018.
El Giro d'Itàlia
avui els ciclistes
pugen
al Mortirolo
mític port
de primera categoria.
L'etapa
va de L'Overe
a Ponte di Lenyo
226 quilòmetres.
Richard Carapaz
defensa
la malla rosa
de líder.
I en Uqueigel
aquesta matinada
s'ha disputat
el primer partit final
de l'Stanley Cup
la Lliga
Nordamericana.
Boston
ha guanyat
Sant Lluís
4 a 2.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Les 11 i 6 minuts.
Bon dia.
Ja s'han publicat
les bases
per participar
en la desena edició
del Premi Literari
Delta,
un certamen
de caràcter
bianual
convocat
a partir
de diferents
ajuntaments
del Baix Llobregat
que guardona
obres escrites
per dones.
Sant Just
és un dels
ens locals
que forma part
del comitè
organitzador
conjuntament
amb 16
consistoris
més.
La proposta
alhora
compta amb el suport
del Consell Comarcal
del Baix Llobregat
i el Consell
de les Dones
de la Comarca.
El concurs
és obert
a totes les dones
que siguin majors
d'edats
i que no hagin guanyat
abans aquest premi.
El tema dels textos
és lliure,
poden estar escrits
en català
o en castellà
i han d'incorporar
la perspectiva
de gènere
i l'ús
de llenguatge
inclusiu.
Es valoraran
les obres
que posin en valor
la visibilitat
de la dona
en la societat actual
o en el decurs
de la història
de la humanitat.
Més d'un centenar
d'alumnes
de quart d'ESO
de l'Institut de Sant Jus
i de l'Escola
Madre Sacramento
han finalitzat
el projecte
de servei
a la comunitat
anomenat
Aprendentatge i Servei.
A través d'aquesta iniciativa
els i les estudiants
han realitzat
unes 10 hores
en una entitat
o servei del poble
voluntàriament
fent serveis
a la comunitat.
El projecte
contempla diferents àmbits
com ara l'àmbit
cultural,
educatiu
o solidari.
Enguany també
s'hi establia
el projecte
d'intercanvi generacional
a través del qual
l'alumnat ensenyava
a utilitzar
les noves tecnologies
sobretot
a través de les xarxes socials
a les persones grans
del centre social
al mil·lenari.
Alhora també
van col·laborar
en altres iniciatives
com la recollida
d'aliments
per al rebost
de càritas,
les trobades esportives
escolars
o el banc
de sang i teixits
entre d'altres.
El primer equip masculí
de l'hoquei
Sant Jus
va guanyar
aquest cap de setmana
el primer partit
de la final
del play-off
de 100
a la Lliga
Hockey Plata
amb un resultat
acaparador.
Es va imposar
per 5 gols
a 2
al Piera
en contra
que va tenir
lloc
diumenge
a les 4 de tarda
al complex
esportiu
de la Bonaigua.
De mateix
només ascendeix
de categoria
el millor
de 3 partits
així que encara queda
com a mínim
disputar la tornada
aquest segon partit
a més
el Sant Jus
el jugarà
com a visitant.
Fins aquí
les notícies
de les 11
tornem
amb més informació
a les 12
fins ara mateix.
Fins aquí
de la Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Cini.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Bonaigua.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passant 16 minuts de les 11 en punt, estem encarant la segona hora del Just a la Fusta,
estem ara en el moment de les entrevistes.
Avui som dimarts 28 de maig del 2019
i tenim a l'estudi en Just Fosalva, regidor de l'Ajuntament de Sant Just.
Hola, bon dia Just.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El tenim aquí perquè l'Ajuntament ha impulsat un espai de participació
per nens, nenes i adolescents de Sant Just.
i el tenim aquí perquè precisament ahir a la tarda es va celebrar un sorteig
per escollir les 24 persones representants dels infants i els adolescents.
Explica'ns però una mica en què consisteix aquest projecte, aquest espai de participació.
Bé, això és un projecte que ve de fet de molt lluny.
Ve del començament pràcticament de mandat
quan decidim renovar el projecte educatiu de ciutat
i celebrem els dos fòrums educatius locals
on la ciutadania ve i proposa projectes per Sant Just.
projectes que es divideixen en quatre línies, no?
El dins l'escola, el fora escola, la ciutat educadora i la transició escola-treball.
Aquests fòrums defineixen quatre projectes concrets
en els quals un d'ells, el de ciutat educadora,
era precisament la creació d'un espai de participació d'infància.
Per tant, des del 2017, que és quan es celebra aquest segon fòrum
i es forcen aquestes línies, ja tenim l'encàrrec de treballar
amb la creació d'aquest espai.
És un encàrrec que no fa només l'Ajuntament,
sinó que l'Ajuntament, a través del grup Impulsor,
que és un grup de ciutadans i ciutadanes que es genera en aquell fòrum,
treballa, perquè el fòrum una mica el que va definir va ser com el titular, no?
La creació d'un espai d'infants.
Però clar, calia definir molt bé exactament què volíem.
Llavors, això ha sigut un treball que ha durat pràcticament 2017-2018.
És un treball que s'ha fet amb l'Ajuntament i Ciutadania,
amb diverses reunions, amb grups de treball,
definint objectius, definint metodologia,
definint espais, definint maneres...
I per tant, hem fet una feina molt de corresponsabilitat amb el grup Impulsor.
Llavors, el que vam acabar definint una mica aquest grup Impulsor
és el que passarà aquests tres dies.
De fet, el que fem ara no és crear...
És una mica estrany, però ho he intentat explicar perquè s'entegui.
D'acord.
No creem l'espai de participació d'infància en si.
Aquest ja està creat, no?
No, aquest no està creat.
El que creem és un grup de nens i nenes,
que és el que hem sortejat aquests dies,
que són els que pensaran com serà el futur espai de creació.
Per què ho hem fet així, no?
Per què no deixo...
La raó és ben senzilla,
perquè les reflexions que ens vam fer amb la gent del grup Impulsor
i la pròpia regidoria, jo mateix,
era que no volíem que l'espai de participació dels nens
estigués fet i pensat des de la mirada adulta,
perquè no volíem que els adults definíssim com participen els nens,
sinó que fossin els propis nens que decidissin com volen participar.
En el fons, aquest espai de participació d'infants
és un espai on els nens aniran a dir la seva,
explicaran quins en just volen.
I nosaltres, com a Ajuntament,
o l'Ajuntament que estigui en un futur,
haurà d'escoltar-los i convertir-los en actors actius,
per tant, en ciutadans actius.
I, per tant, és que és una eina molt potent de transformació de la ciutat,
perquè els nens aniran, participaran,
diran què els agrada i què no de la ciutat,
i ens demanaran als polítics corresponents
que facin canvis.
I els polítics s'hi hauran de comprometre.
Per tant, és una eina que s'ha de tenir en compte i cura.
Nosaltres creiem que la millor manera de fer-ho
és no fer-ho només des de la mirada i perspectiva adulta,
perquè és veritat que hi ha consells d'infants.
N'hi ha molts, eh?
Moltes de les formes de l'espai de participació
es prenen en forma de consell d'infants.
Segur que a la gent li sona més aquesta paraula.
Però a vegades són consells que mimetitzen molt
el rol adult, saps?
Fan com una espècie de plens infantils
i on fa el paper d'alcalde,
de les reaixidors...
Aquí els nois i noies estaran, suposo, també,
però guiats, no?, una mica?
Sí, evidentment, estaran acompanyats,
perquè la mirada adulta ja ha de ser present
perquè és la que marca el terreny de joc,
la que es posen línies vermelles,
la que els ajuda en el moment
de quan han d'haver encaixos,
de quan els nens del grup d'infants s'encalla...
Però el que volíem una mica
era que no fer-ho des de la perspectiva adulta,
sinó que fossin els propis infants
que digueu, escolta, nosaltres ens coneixem prou bé
per saber com volem participar,
quan volem participar,
qui ens ha de representar
i quants cops ens hem de reunir, no?
I una mica el que vindrà a definir aquest primer grup,
que és el que hem sortejat,
és precisament definir aquest espai
que es posarà en marxa al setembre.
O sigui, ells, aquest grup,
que és de 24 nens i nenes,
nascuts des del 2005 fins al 2010,
definiran en tres sessions
que es faran ara al juny,
els dissabtes, els propers dissabtes de juny,
em sembla que és 8...
El 15 i el 29 de juny.
Vale, 8, 15 i 29, exacte.
Ells definiran precisament al setembre
com serà aquest espai.
Escolteu, és un espai
que hi haurà 30, 25, 50 nens i nenes.
Tots hauran de ser de les escoles de Sant Jus,
o no, hauran d'estar empadronats.
Es triaran a través de les...
Jo què sé, m'imagino...
Es trien a través de les classes...
O sigui, aquests nens el que fan
és decidir com serà.
Exacte.
Perquè ells així...
Clar, perquè nosaltres el que creiem
molt convenient és que fossin ells
que decidissin com seria el seu espai,
perquè és el seu espai.
Hem de recordar que és el seu,
no el nostre.
No el de la mirada adulta,
sinó el de la mirada de l'infant.
Nosaltres una mica també ens basàvem
en la idea del Francesco Tonucci,
un pedagogue italià
que va escriure de la ciutat dels infants
i que parla precisament
de l'empoderament de l'infant
a través dels consells dels infants
perquè l'infant esdevingui un ciutadà actiu
i, per tant, tingui un rol transformador
de la ciutat
i s'impliqui en la ciutadania.
Ara mateix l'infant,
no és que no tingui dret,
en té molts,
però no se'ls hi garanteixen tots.
Ells no són ciutadans de plens drets.
Ells no poden fer certes coses
com a ciutadans.
Nosaltres el que volem és que en aquest espai
precisament garantir-los aquests drets
i que siguin ells els protagonistes,
no que nosaltres els diguem
que, clar, hi ha...
Ara posaré exemples
de coses que hem vist
i no ens agraden.
Consells d'infants
que són l'Ajuntament
que els diu
què han de pensar aquell any.
Per exemple, tenim...
Jo què sé, tenim...
El típic, eh?
Hem de fer un parc.
Feu-lo vosaltres.
Bé, potser...
Aquesta no és la perspectiva.
Ells el que han de fer
és analitzar la ciutat
i dir, escolta...
Pues sí, volem un parc o no.
Volem un parc perquè el necessitem
perquè quan surts de l'escola
en aquest espai no hi ha parts al voltant.
Però la proposició ja és molt diferent.
No és l'Ajuntament
en què arrega el grup d'infants,
sinó l'infant reflexiona
sobre la seva ciutat,
sobre com funciona
i proposa canvis.
Que és substancialment diferent
perquè l'anàlisi partés
de la seva mirada
i no de la mirada adulta.
I amb això estem, per exemple.
Nosaltres volem fer
aquest tipus d'espai de participació.
I a partir del setembre, llavors,
per exemple,
cap a on ens encaminaríem?
Jo crec que ens encaminarem
cap a un espai
on hi haurà...
Bé, ho hauran de definir
aquests nens i nenes
que participaran.
Però entenem
que serà un espai obert
on segurament
les escoles tindran molt a dir.
Perquè jo crec que aquí
és molt bàsic
que els infants
que estan a l'espai de participació
puguin anar als seus centres educatius,
per tant, a les seves aules
i poder-se explicar.
Perquè al final
no només ha de quedar
en el grup d'infants
que participa en aquell moment,
sinó que són representants
de tots els nens i nenes.
Per tant, aquests grups d'infants
hauran de prendre la responsabilitat
de quan arriben a les seves classes
o als seus espais informals,
als equips de futbol,
al hòquei,
a la classe d'informàtica,
el que o a l'espai
puguin explicar.
També, escolta,
al Consell d'Infants
o a l'espai d'infants
estem fent això,
el que us sembla,
tal, vull dir,
ells han de fer
de representants de tot això.
Jo crec que anirem cap aquí,
cap a un espai de xarxa,
d'espai d'on els nens,
ostres,
tinguin camins i vehicles
per tenir representants
i a l'hora poder dir la seva
sobre la Sant Just.
I d'aquests 24 infants
heu fet una...
O sigui,
entenc que han entrat
en el sorteig
tots els infants
nascuts entre el 2005
i el 2010, no?
Sí.
No hi ha hagut,
per exemple,
no sé,
que algun grup d'infants
preferís
si estigués més animat
o i que algun digués...
No, nosaltres
vam intentar...
Implicar tothom.
Exacte.
Nosaltres,
en aquesta primera fase,
que és la fase de definició,
que és la fase prèvia a l'espai,
per dir-ho així,
és una mica complicat a vegades,
però estem en una fase
de definició de l'espai.
Clar,
havíem de dir,
bueno,
aquí ja no podem consultar
els espais,
hem de ser els adults
que hem de dir
com creem aquest espai.
I vam creuar
que la manera més sensata
era fer-lo
el més ampli possible
a l'edat,
per tant,
agafem des del 2010
fins al 2005,
pensem que és
des de tercera primària
fins a segon d'ESO,
és veritat que
són unes edats
molt diverses
i les analitats
són molt diverses,
però clar,
també garantim una pluralitat
de mirades
des d'un nen de 9, 10 anys
o 8
fins a un nen o nena
o un adolescent
de 12, 13 o 14
i amb això
ens garantim
molta pluralitat.
També hem garantit
la paritat
de cada generació
s'agafen
dos nens
i dos nenes
per tant
de garantir
la presència
de nens i nenes
i se n'agafen
quatre
per cada generació.
Són sis generacions,
són 24
les persones
que participaran
12 nens
i 12 nenes
de dos anys
de cada generació
quatre.
I amb això garantim
una mica
aquesta
homogeneitat
representativa
que creiem
que era bo
que estigués.
És veritat
que volíem
primer
intentar
també agafar
els nens
escolaritats
perquè és veritat
que hi ha nens
que estan a les escoles
i que fan molta vida
a Sant Jús
però no estan als cens
perquè els seus pares
no viuen a Sant Jús
i ells no estan empadronats
a Sant Jús
però això no ha sigut possible
per un tema
de creuament de dades
era molt difícil
poder aconseguir
les dades
per una vegada
d'escolarització
més les dades
dels cens
creuar-les
treure el repàs
era una complexitat
administrativa gran.
Quants han entrat
al sorteig?
Jo crec que eren
uns mil
mil docents
trenta i pico
pensa que són
més de dos cents
per cada curs.
Però pot ser que
són nens
aquí empadronats
a Sant Jús
però pot ser que
algun vagi
a estudiar a Barcelona
a l'altre estudi.
Tenim nens
que no estan escolaritzats
als centres educatius
de Sant Jús
però també són ciutadans
Sant Jús
perquè estan empadronats
aquí i evidentment
segurament fan vida aquí
si no és a l'escola
ho faran
les activitats esportives
als clubs
o bé el Cau o a l'Esplai
o bé el Casal de Joves
o bé
segur que fan vida
a Sant Jús
o els pares a les places.
D'aquests 24
12 seran nois
12 noies
i els heu trucat ja?
Els heu comunicat?
No, estem bé jo
ara
tots just ahir
vam fer el sorteig
fent servir
el mateix sistema
que fem servir
amb ARREX
que és un sistema
que fa servir
la Generalitat
per fer el sorteig
amb un número de tall
i un número aleatori
i ara estem en el procés
de precisament
trucar-los
perquè ells voluntàriament
no és una obligació
formant-me part
ells hi han...
Poden denegar
l'accés
Nosaltres com ho hem treballat
això?
Nosaltres hem fet primer
unes cartes informant
més enllà de la informació
que ha anat sortint
unes cartes dirigides
directament als nens
i nenes
possibles
que els toqués
per tant 1.200 i pico cartes
on explicar
mireu
l'Ajuntament ha fet això
us pot tocar
que sapigueu
que és representació
això i això
animeu-vos una mica
en línies molt generals
a part d'això
per reforçar una mica
la idea de la participació
i explicar què vol dir
participar
hem fet una sèrie
de tallers
en els centres educatius
que evidentment
no arribarem a tothom
però que
per això que tu mateix
comentaves
de nens que potser
no estan escolaritzats
aquí
on precisament
les persones
que dinamitzaran
aquest espai
han anat
els han explicat
i els han animat
que si els arriba
la carta
conforme els han tocat
o la trucada
conforme els ha tocat
que s'animin
que no tinguin por
que és una oportunitat
i de moment
tot això està anant molt bé
de fet
totes les valoracions
de les direccions
i de les mestres
o mestres
que han gaudit
del taller
estan dient
que han sigut
uns tallers molt profitosos
que els nens
han sortit molt animats
i que si els hi toca
doncs participaran
i doncs ara
el que fem
és anar trucant
i enviar cartes
per saber
si realment
volen participar
i si no volen
no passa res
ningú obliga a participar
la participació
sempre és voluntària
trucaríem
a la següent persona
i així
fins a aconseguir
els 24 nens i nenes
i ja per acabar
quines matèries
es podran tractar
en aquest espai
de cara al setembre
matèries
per exemple
només que facin referència
a l'educació
o també
com has comentat
temes de parc
jo crec que
ha de ser el més ampli possible
i són ciutadans
vull dir
si els hem de considerar
ciutadans i ciutadanes
ho hem de fer
amb tots els seus drets
per tant
no només estem parlant
de l'educació
dels espais educatius
ja siguin formals
o no formals
sinó
dels espais públics
dels equipaments
de les activitats
que s'ofereixen
ells potser ens diuen
que falten activitats
d'oci
per infants
no hi ha prou concerts
per infants
no hi ha prou
no sé
activitats per infants
però potser ens ho poden dir
i nosaltres haurem
de saber respondre
potser ens demanen
que
falta
espais de joc
per nens
més grans
de 6 anys
per exemple
que potser als bars infantils
els queden
petits
molt ràpid
potser ens demanen això
o potser ens demanen
més espais
per
fer esport
bé no ho sé
jo crec que són ells
els que han de definir
les seves necessitats
potser ens de
s'ha de dir que l'infant
veient exemples
perquè al final
sempre parles
abans de llançar-te
a fer coses d'aquestes
sempre parles
amb altres municipis
que ho tenen engegat
que porten molts anys
de consells d'infants
o d'espais de participació
i et diuen
que curiosament
l'infant no mira mai
només per ell
vull dir
que a vegades
fan propostes
per la persona gran
que escolta
jo tinc la meva àvia
que resulta
que se va per aquest carrer
i aquest carrer
les voreres
no estan adaptades
i ostres
hauria d'adaptar
les voreres
per la gent gran
i ho pensen
vull dir que
a vegades
és quan ens fem adults
que només pensem
en la nostra
grup d'edat
i en la nostra manera de fer
i els infants
tenen aquesta capacitat
d'empatitzar molt
i de mirar per tothom
i jo crec que
és un element
molt important
molt important
de fet
jo crec que tenir
com a indicador
de qualitat de vida
a l'infant
i que l'infant
et pugui dir la seva
és molt important
perquè l'infant
no només pensa per ell
sinó pensa
per tots i totes
pels seus pares
pels seus avis
pels seus germans petits
i jo crec que serà
molt profitós
i que en traurem
espero que els infants
primer
tinguin aquest espai
que tenen el dret
i que com a poble
en traguem molt profit
perquè després
aquests 24
nois i noies
després
quan comenci el setembre
ja més pròpiament dit
l'espai
ells
no en formaran part
en principi no?
un altre sorteig
o serà més
bueno ho decidien ells
clar
ells diran
escolta
creiem que cal sortejar
no creiem que
en comptes de sortejar
triarem que cada classe
surti un representant
i un representant
escollit per la pròpia classe
perquè creiem que té més força
una persona
escollida
de manera democràtica
doncs escolta
això ho definiran ells
unes coses
té unes avantatges
d'altres en té
d'altres
particularment
jo el sorteig
m'ha agradat més perquè penso que
sempre generes més heterogenitat
la representació
sempre
a vegades surten
els mateixos tipus de perfil
de persona
amb més energia
i més
però bé
no ho sé
això ho decidien ells i elles
que és el que
els hi hem encarregat
que facin
molt bé
llavors a veure
amb això estarem
amb això estarem
doncs moltes gràcies
just
moltes gràcies a vosaltres
a veure com van aquestes tres sessions
el mes de juny

a veure que allò
realment és un projecte
molt il·lusionador
és pionier a Sant Just
no?

no havíem fet mai aquest espai de participació
és un projecte molt il·lusionador
estic
des d'aquí aprofito
i agraeixo també
a la gent del grup impulsor
del projecte educatiu de la ciutat
a la comissió
que es va
encarregar de preparar aquest espai
jo crec que ha sigut
una comissió
en la qual hem treballat molt bé
amb unes persones
ciutadans i ciutadanes
molt implicades
i jo crec que guanyarem
un espai de molta qualitat
fantàstic just
doncs que vagi molt bé
gràcies
i sobre el tema
ja en tornarem a parlar
més endavant
quan ja estigui tot
muntat


una abraçada
igualment
gràcies
adeu
les reserves s'esgoten
la sang segueix sent necessària
una donació
pot salvar fins a 3 vides
si tens més de 18 anys
vine a donar sang
no saps si alguna vegada
seràs tu
qui la necessiti
dona sang
salva vides
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'swood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
l'swood jazz club
t'hi esperem
cinema sense límits
cinema sense fronteres
cinema sense mesures
en definitiva
cinema sense condicions
els dimarts de 8 a 9 del vespre
quan el cinema es fa ràdio
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
Música
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Correm. Correm per arribar abans.
Correm perquè ens esperen. Correm perquè ens fan córrer.
Perquè tots corren. Correm per ser els primers.
Per no fer tard. Perquè ens agrada. Correm per impressionar.
Correm perquè estem contents. Perquè estem enfadats.
Correm perquè ens distraiem. Correm, correm i correm.
Fins que deixem de córrer.
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida.
No corris. Viu més.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
ràdio d'esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'esvern.com.
Doncs ara, passant 6 minuts a 2 quarts de 12 del matí, 7 minuts, perdó,
m'acaba de canviar el rellotge.
Avui són 28 de maig, dimarts del 2019,
i com cada dimarts quinzenalment tenim la Nicole Colangelo
aquí a l'estudi de Ràdio 1, de Ràdio d'Esvern,
per parlar-nos sobre algun aspecte relacionat amb les teràpies naturals.
Hola, bon dia, Nicole.
Hola, bon dia, Núria.
Com anem?
Molt bé.
Sí, després d'aquests dies més de rebombori a nivell polític i tot això.
Sí, però bé, bé, bé.
Molt bé, has hagut de fer moltes teràpies a gent que estava molt estressada.
Sí, he tingut una piqueta de teràpies.
I també vaig votar per primera vegada aquí, des que estic vivint aquí.
A Sant Just o a Espluga?
Ah, no, a Espluga.
Espluga, molt bé.
Va ser molt bonic, sí, sí.
Avui ens portes el tema del pèndol i també de la radiestèsia.
Sí, radiestèsia.
Molt bé.
Com a eines d'adivinació i sanació energètica.
Exactament.
Parla'ns una mica primer de tot del pèndol.
Per què es pot utilitzar, per què serveix, què ens aporta a nosaltres el pèndol, què és?
Sí.
Bé, el pèndol és una eina de comunicació, o sigui, realment el pèndol és com una extensió del nostre jo superior, del nostre subconscient.
No és cap màgia.
Vosaltres, utilitzant el pèndol, qualsevol persona pot utilitzar un pèndol amb un entrenament mínim previ.
Jo dono cursos de pèndol i, de fet, vaig fer l'altre dissabte un aquí a Sant Just, justament.
I per això m'ha ressonat parlar d'això perquè és com una mica tot connectat, no?
I va ser una experiència meravellosa, molt, molt interessant i molt sanadora també per mi.
I llavors el pèndol, què és? Realment el pèndol és qualsevol penjol que es pot penjar d'una cadeneta.
Tu ho pots fer tu també, o sigui, no fa falta comprar-lo.
El que passa a la majoria de la gent, per comunitat, ho comprem.
Si no som gaire manites com jo, no em complico la vida.
Però realment, clar, hi ha gent que s'ho pot fabricar a casa i pot ser de fusta, de metall,
o de pedres. Normalment es veuen més de pedres, perquè són més estètics, més bonics de veure.
Però s'ha de fer una neteja energètica, el de pedra, perquè la pedra, els minerals, sí que absorbeixen vibracions.
I llavors, si no et vols complicar gaire la vida, doncs de metall o de fusta, que no has de fer cap neteja.
I com, de qualsevol forma poden tenir...?
Sí, normalment, a veure, com que s'ha de moure i ha d'oscillar,
però normalment tenen una forma més puntiaguda, normalment.
També hi ha gent que ho fa com una piràmide.
El que és important és que tinguin una punta,
perquè aquesta punta ha d'oscillar i s'ha de parar en algun moment
quan ho utilitzem com a eina d'adivinació
per dir-nos el que demanem al pèndol.
Llavors sí que ha de ser com una mica puntiaguda.
Però hi ha formes molt diferents, molt diferents.
I tu com l'utilitzes, el pèndol?
Jo, personalment, a mi com a eina d'adivinació,
no és una cosa que torni boja,
perquè jo crec que al futur no s'ha de saber.
Sí que tenim aquesta tendència, l'ésser humà, a saber tot.
I per mi no és bo, perquè si no ho sabríem.
I llavors sí que alguna vegada he fet alguna pregunta puntual,
però preguntes que no siguin massa complicades ni massa denses.
Tu l'apliques molt al pèndol, a la gent?
Sí, jo per l'escenació sí.
Per preguntes a la gent jo no ho utilitzo.
Si volen fer-ho per ells mateixos sí,
però jo no ho faig a la gent, no m'agrada.
I de fet ho faig molt poquet també per mi.
Però com a eina de sanació, com a complement d'una teràpia de Reiki,
sí que ho utilitzo moltíssim.
Em diu molt de la persona.
Però i llavors què passa? Estires a la persona o quin és el procediment?
Sí, s'estira a la persona, també es pot fer asseguda,
però és més còmode per tot fer-ho a una camilla.
O a un llit, si no tenim camilla.
I llavors, bueno, la persona està ajupida.
I llavors el que fem és passar el pèndol per als set xacres,
dels que vam parlar l'altra vegada.
Tot està entrelaçat.
I demanar a cada xacra, quan passem el pèndol,
el pèndol es posa a sobre del xacra uns 10-15 centímetres d'alça,
a sobre del xacra,
i es demana al pèndol que es digui, sisplau, com està aquest xacra.
I llavors el pèndol es mou al sentit de les agulles de rellotge,
si està bé,
i si no es mou en sentit vertical,
que soc una amiga dislexiga, em confono.
I llavors quan fa això,
vol dir que el xacra no s'ha equilibrat
i només és molt senzill perquè amb l'altra mà
fem un moviment circular
i el pèndol es sintonitza.
Màgicament amb aquest moviment,
es mou i equilibra el temps que faci falta
fins que no s'aturi, no podem deixar-ho, això.
Quan s'hagi aturat, passem a l'altra xacra
i així al 7.
I això és la manera de fer funcionar el pèndol, no?
De fer una sanació energètica amb xacra.
També es pot fer una sanació física amb el pèndol,
que és encara més senzilla
per una dolència concreta en alguna part del cos,
sobretot temes crònics com artítri,
artritis o coses així,
o genolls i tal.
Va molt bé també.
I és molt senzill, encara més senzill,
perquè només s'ha de demanar permís.
Bé, cadascú a la seva guia o a l'univers,
o bé, jo ho faig a Sant Miquel,
perquè és la meva guia, és el que em guia,
i llavors li demano permís per fer aquesta sanació
i el pèndol el que fa només és posar-li a la part que li dóna a la persona que li fa mal
i comença a moure's en sentit horitzontal, vertical.
i fins que no s'aturi, ell s'atura i això s'ha de repetir a cert possible dèriament, clar.
Però sí que la persona nota energia que es mou avui i nota una millora també.
I és encara més senzillet. A mi m'agrada molt utilitzar-lo així.
I has dit que normalment fa servir aquest tipus de teràpia amb el pèndol com a complement, no?
Sí, normalment és un complement de reiki per mi.
I la gent t'ho demana o ets tu que...
Jo ho proposo normalment, ho proposo.
Sí, hi ha gent que ho demana, però jo normalment ho proposo.
T'ho puc passar el pèndol.
Tota sanació s'ha de tenir un permís de la persona.
Si no tenim permís no podem fer res.
Perquè encara que vulguéssim senar,
si la persona no està preparada i no vol senar,
no hi ha res a fer.
I això per un terapeuta de vegades és complicat.
Al principi tens com ansietat de senar tothom.
I no tothom necessita sanació i s'ha de respectar.
Clar.
I tu quin l'origen del pèndol el saps una mica?
Sí, és molt antic.
O sigui, el pèndol es va començar a utilitzar realment...
O sigui, el que és la radiestésia pròpiament dita,
que també són les varetes aquesta que utilitzaven els auries,
que eren els àrabs que anaven buscant l'aigua al desert.
Això 6.000 anys abans de Crist.
O sigui, és una passada.
Això és molt antic.
Com a utilitzar els celtes, els àrabs, els egipcis també.
Però la primera, diguéssim, la primera testimoniança
del que és una varieta de radiestésia
està com a una obra d'art,
com al Torre Lleder,
de la dinàcia Llum, de fa 6.000 anys a Xina.
I era un emperador de la Xina que portava això,
que era com un símbol de poder també.
perquè aquestes persones que utilitzaven la radiestésia
eren com poderoses.
Això de la radiestésia, ho hem repetit algunes vegades.
Potser hi ha alguns radioigents que no saben exactament què és,
perquè diu que els pèndols màgics són instruments de la radiestésia.
Exactament. La radiestésia és la capacitat de trobar l'energia que està a sota de la terra.
L'energia que està també a qualsevol cosa, a qualsevol persona.
El que fa el pèndol és que el lloc superior del terapeuta o de la persona que utilitza
es connecta amb l'energia del que està buscant o de l'altra persona.
No és res més.
No és que el pèndol es mogui per art de màgia.
No hi ha cap màgia.
Només és qüestió d'energia.
I quin tractament seria de fer el pèndol abans de poder-lo utilitzar?
Sí, hi ha cosetes per fer.
Però bé, a veure, a cadascú, segons el nivell que té.
El més senzill, el pèndol s'ha de netejar.
I s'ha netejar, el més senzill que es pugui fer és posar-lo a la terra d'una maceta,
de qualsevol planteta.
Ja està, una nit i el pèndol rep una sanació meravellosa.
Els reikistes ho poden fer amb una tècnica de reiki que es diu
yakihiri hocaho, que és una tècnica molt senzilleta,
però només és per persones que fan reiki.
En vol tibetan, per la gent que té un vol tibetan,
jo no ho tinc i llavors no,
o amb el fum de l'incens també es pot fer.
Però per mi la més senzilla i la més pràctica
és deixar-lo a la terra d'un arbre, d'una maceta, un dia
i ja està, no has de fer res.
Aquí a la pàgina web que tinc oberta diu que l'origen és diví,
com moltes altres de les eines esotèriques,
com per exemple diu aquí llamadores de àngeles
i los colgantes de l'arbol de la vida.
Ah, sí, també, també, també és molt bonic això.
Què són aquestes coses?
Els llamadores de àngeles són com unes boles
que fan una música especial,
que ho venen molt a les fèries també, no?
No ho has vist mai.
No, la veritat és que estic buscant ara imatges
perquè m'he quedat parada.
És com una boleta que porta com una...
Ah, sí?
Sí, ho veig, ho veig.
Sobretot les dones embarassades ho porten molt.
Ah, no ho sabia.
Diuen que això, jo com mai vaig estar embarassada,
no ho sé, però diuen que va molt bé.
I l'altre...
L'altre ha dit els colgantes d'àrbol de la vida.
Ah, jo això ho tinc, és molt bonic.
Bé, és un símbol més bé de la Càbala,
molt relacionat amb el tema del jueu,
i és l'àrbol de la vida,
representa també set rames, com les set xacres,
i també representa tot el que és la vida.
Està molt connectat al tema de la Càbala,
que jo això no ho conec gaire.
És un tema que m'agrada, però, clar, no ho puc abarcar tot.
Ja m'agradaria conèixer més, però no ho sé gaire.
Però és un símbol també molt potent de sanació,
és molt bonic, i s'ha posat de moda, també.
També.
Sí, sí, ho veus també a les fèries o a botigues
que ho venen amb panjol o en arracades.
Aquí a la web també estic llegint
que per realitzar una sanació amb el pèndol
la persona ha d'estar energèticament neta
i sense ningú tipus de preocupacions.
Bé.
Això pot passar, no pot passar, o tu què n'opines?
Això és difícil.
També els terapeutes, que som terapeutes,
hi ha dies que estem més preocupats
perquè també tenim una vida nostra,
no som perfectes, ens treballem contínuament,
però, bueno, no som perfectes tampoc.
Llavors, sí que és veritat que, bueno,
si tens eines com el reiki i tal,
et pots netejar molt i procurar estar
el més tranquil·let possible.
Això sí que és veritat, però, bueno...
Perquè hem parlat del pèndol per utilitzar-lo
per mètodes de sanació,
però també es pot utilitzar per l'adivinació
o és el mateix?
Sí, sí, també, també es pot, es pot.
Bueno, s'ha de fer un acord prèvi amb el pèndol,
que és el que jo ensenyo als meus cursos,
a fer un acord i a demanar-li el pèndol.
Amb el pèndol sempre s'ha de treballar
des de l'agraïment i l'amor.
Sempre.
S'ha d'agrair i s'ha de pensar que el pèndol
és una prolongació, es diu així, no?
De la nostra essència a la nostra agió superior
i llavors tot, com nosaltres ens hem d'estimar
i de cuidar, així s'ha de cuidar també el pèndol.
Clar.
S'ha de treballar des d'una base de respecte
i agraïment i tranquil·litat,
només possible, clar.
I el pèndol per adivinar el futur,
això és possible també?
Sí, et diu cosetes.
A veure, s'han de fer preguntes tancades,
o sigui, amb un sí o amb un no,
perquè el pèndol fa moviments.
I llavors s'ha de fer un acord amb el pèndol
prèviament a dir-li que el pèndol ens indiqui
qual és el sí i qual és el no.
I el pèndol es mourà d'una manera.
I aquest és el nostre acord amb el pèndol.
No tots els pèndols es mouen igual.
Normalment, el que acostuma a fer és
el sí és un moviment vertical,
vertical, sí?
No, vertical, i el no és un moviment horitzontal.
Però hi ha gent que li fa al revés,
o hi ha gent que li fa el sentit a les agulles de rellotge.
I llavors cadascú ha de fer un acord.
I a partir d'aquest acord, tu pots fer preguntes
a la resposta de la següent i un no.
I jo he fet alguna pregunta i sí que m'ha encertat.
M'ha encertat.
També hi ha taules que es poden descarregar a internet
amb colors, números, i llavors si tu pots fer una pregunta
relacionada, per exemple, amb color o amb el número,
doncs pots posar el pèndol al mig de la taula i es mou.
i quan es para, te diu el que vols saber.
Ostres, aquí estic veient la imatge, una dona que té com un pèndol,
però sobre el cos, per exemple, li està fent aquí a la senyora que està estirada,
té una pedra posada aquí al clon.
Ah, també es pot combinar.
I després també, aquí al coll, també hi ha un parell de pedres
i el pèndol el posa damunt, el té com l'aire damunt de les pedres.
Això per què és?
Això és una barreja de gemoteràpia, cristalloteràpia, que també és molt efectiva.
A mi és una eina que no em ressona i llavors jo no la coneixo ni la practico,
però també a qui li ressoni també pot ser molt efectiva.
Combinar el pèndol amb la gemoteràpia, la cristalloteràpia,
aquests cristals tenen propietats, sota les pedres,
i llavors es col·loquen a part dels xacres
que es pensen que estiguin més malalts, diguéssim, més desequilibrats.
I llavors entre les pedres i el pèndol es potenciar el treball, és millor, clar.
Sí, sí, també és una opció molt bona.
I la teràpia del pèndol, a partir de, per exemple,
tu saps concretament a quines persones els pot funcionar millor
o a partir de quina edat es pot fer
o es pot fer tant amb homes com amb dones, amb persones grans...
A tothom.
A veure, jo, menors de 18 anys, no aconsello.
No aconsello cap tipus de teràpia energètica.
Però si els pares insisteixen i la persona,
i el nen, nen adolescent, jo vaig fer reiki a dos adolescents,
perquè, bueno, els pares m'ho van a demanar
i ells també ho volien.
I després s'ha entès per què?
Saps? Després s'entens.
Però jo normalment ho aconsello a persones majors d'edat,
homes, dones, no hi ha cap problema,
però, clar, s'ha de creure.
Si no creus, no notaràs res.
Jo crec que s'ha de creure una mica.
O sigui, fer-ho...
Hi ha gent que ve perquè normalment venen homes
perquè la dona li ha dit que això...
No, a mi no m'agrada això.
O sigui, si l'hi faré, perquè si volen, l'hi faré.
però és que ja van com amb una mica d'escepticisme
i llavors això no t'ajudarà.
Però, bueno, la idea és que tu te vulguis senar,
no que la teva dona o el pare o la mare,
hi ha molts que envien els fills...
No.
I, Nicole, hem parlat de les tècniques de netejar el pèndol,
però després aquest pèndol ja el pots utilitzar directament o...?
Sí, després és aconsellable també que faci un bany de sol i d'alluna.
Per activar-lo o per...?
Sí, per activar-lo també.
Al principi de tot, eh?
Després no fa falta que s'estigui un dia sencer
a la llum de la lluna del sol.
Si pot ser lluna plena, millor.
I s'ha de recitar alguna oració o no fa falta?
No, no fa falta.
I l'última pregunta, Nicole,
què passa si perdem aquest pèndol?
Perquè, clar, aquest pèndol, has dit tu,
que és una perlongació nostra, no?
Que és una cosa que se l'ha de cuidar molt bé.
Molt.
Què passa si el perds?
Bueno, és un senyal que no has de treballar massa amb ell, per mi.
A mi no m'ha passat mai, ni he escoltat mai ningú que ho hagi perdut.
Per mi és sagrat.
Jo tinc un altar a casa,
al ser mestre de reiki tinc un altar dedicat a Mika Usui,
amb Buda.
Bueno, cada mestre de reiki ha de tenir un altar Mika Usui,
el nostre mestre.
i llavors jo tinc ahir.
Ai, que la vegada que ho porto a teràpia es procura o que estigui en un saquito,
s'ha de custodiar molt bé, s'ha de fer molta atenció.
Si es trenca, es perd.
És un senyal que no s'ha de treballar més amb ell,
que s'ha de comprar un altre.
Per mi és així.
I també, molt important,
que no ho toqui cap persona,
que no sigui la persona que ho utilitza.
Ni que ho toqui, ni s'ha de donar en prèstec,
res d'això.
Per mi això és sagrat.
Perquè llavors, tu quan fas les teràpies a algú,
ho fas amb el teu pèndol, no?
Clar, sempre, sí, sí, amb el meu,
i després ho netejo completament.
D'acord.
Per fer un altre, perquè clar,
netejar entre teràpia i teràpia.
Clar.
Però és molt bonic, a mi m'agrada molt.
Molt bé, doncs, Nicola, escolta'm,
ja gairebé estem a les dotze del migdia,
ha passat molt ràpid l'estona.
És que passa molt ràpid.
Moltes gràcies per venir aquí,
per ser als micròfons del Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern.
una abraçada i ens tornem a veure en un parell de setmanes.
Clar que sí, estic encantada.
Moltes gràcies a vosaltres.
L'altre també.
Gràcies.
Feliz dia.
Que vagi molt bé.
Adieu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bon dia, us informa Òscar Fernández.
Gràcies.
No es una cuestión de la acusación el señalar que en un o en otro colegio, lo que se está señalando es que fue un clima en todos los colegios o en todos los lugares.
Sí, pero entramos en la valoración, entramos en la valoración.
La projecció dels vídeos és caòtica.
Rosa Pereira, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
Dos dies després de les eleccions europees, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea reuneixen avui a Brussel·les, decidiran com es distribueixen els càrrecs institucionals.
En l'última legislatura es van repartir en bona part entre polítics del Partit Popular, però amb els resultats de les urnes sobre la taula altres formacions aspiren ara a nous equilibris.
Socialdemòcrates i liberals, per exemple, busquen una possible aliança.
És el que exploraran aquest migdia, hores abans de la cimera, tres líders que pertanyen al grup liberal i dos al socialdemòcrata.
D'una banda, el francès Macron, el belga Michel i l'olandès Ruta, de l'altre l'espanyol Sánchez i el portuguès Costa.
Ahir, de fet, ja es van reunir a París Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, una trobada amb la qual el president espanyol també buscava la influència del mandatari francès sobre Albert Rivera perquè no pacti amb Vox.
En la cimera d'aquest vespre hi participaran alguns dirigents europeus en hores baixes.
És el cas, per exemple, de la britànica Theresa May, que dimitirà d'aquí 10 dies, el grec Alexis Tsipras, forçada a unes eleccions anticipades, o l'austríac Kurz, que acaba de perdre una moció de censura.
El Partit Popular de Castelldefels, al Baix Llobregat, obre negociacions per mirar de governar el municipi després d'haver guanyat les eleccions de diumenge passat.
Però, com ja va passar l'any 2015, un pacte entre diverses forces polítiques podria deixar el popular Manu Reyes a l'oposició.
Castelldefels, David Àngela, bon dia.
L'alcaldable popular Manu Reyes no fixa cap línia vermella a l'hora de negociar.
Arreglar un carrer, això no és ni d'esquerres ni de dretes, això no és d'espanyolistes o independentistes, ha de sentir comú.
Per parlar de Catalunya, per parlar d'altres qüestions, ja tenim el Parlament de Catalunya, ja tenim el Congrés dels Diputats i tot Europa.
Per tant, jo el que vull és parlar amb tothom que vulgui seure-se a la cadira, amb nosaltres, i per tant poder arribar a acords.
Per la seva banda, l'alcaldessa en funcions, la socialista Maria Miranda, està disposada a ereditar una coalició d'esquerres al capdavant del consistori.
La plataforma d'afectats per la hipoteca de Lleida ha intentat aquest matí aturar, sense èxit, un nou desnonament.
El cas afecta una parella i un nen de dos anys que s'han quedat fora de casa amb els mobles al carrer.
Lleida, Helena Bordes.
Bon dia, la plataforma denuncia que la comitiva judicial no s'hi ha presentat i que el desnonament ha estat dirigit per agents dels Mossos d'Esquadra que els han impedit entrar per assistir a la família.
Es tracta d'un pis propietat de banc i el banc feia un temps que els havia avisat però no els havia donat cap data en concret.
Des de la PAH denuncien també la inactivitat dels serveis socials municipals.
I el cas és que es quede ara mateix una família al carrer, sense cap ajuda de res.
I els serveis socials l'únic que han dit és, quan estigues al carrer vine, que mirarem de fer alguna cosa.
Clar, mentrestant, què fa? Què fan avui? Què fan amb tots els mobles que tenen aquí fora?
Helena Bordes, Catalunya Ràdio Lleida.
Els esports amb Josep Antoneïsa.
El tècnic de l'Espanyol Rubi ha rebut una oferta del Betis als seus representants negociant amb el Club Andalús.
Però Rubi té contracte amb vigor i una clàusula de rescisió que el Betis hauria de pagar a l'Espanyol.
D'altra banda, l'amistós previst contra el PSG a la Xina el 30 de juliol s'ha cancel·lat pel calendari de l'Europa League de l'Espanyol.
Per la seva part, el tècnic balaguerí Robert Martínez ha dit a la premsa belga que no dirà sí a cap oferta sense parlar abans amb la federació.
Robert l'han preguntat sobre el possible interès del Barça perquè substitueixi Ernesto Valverde.
Mers Futbol, advocat de l'Oscar, ha confirmat la detenció de membres del club,
presumptament implicats en la manipulació de resultats al final de la temporada anterior, 2017-2018.
També han detingut els exjugadors del planter madridista Raúl Bravo, Borja Fernández i Carlos Aranda.
Tots tres amb historial destacat a primera.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Les 12 i 5 minuts, bon dia de nou.
Ja s'han publicat les bases per participar en la desena edició del Premi Literari Delta,
un certamen de caràcter bianual convocat a partir de diferents ajuntaments del Baix Llobregat
que guardona obres escrites per dones.
Sant Just és un dels ens locals que forma part del comitè organitzador conjuntament amb 16 consistoris més.
La proposta alhora compta amb el suport del Consell Comarcal del Baix Llobregat
i el Consell de les Dones de la Comarca.
El concurs és obert a totes les dones que siguin majors d'edat
i que no hagin guanyat abans aquest premi.
El tema dels textos és lliure, poden estar escrits en català o en castellà
i han d'incorporar la perspectiva de gènere i l'ús del llenguatge inclusiu.
Es valoraran les obres que posin en valor la visibilitat de la dona en la societat actual
o en el decús de la història de la humanitat.
Més d'un centenar d'alumnes de quart d'ESO de l'Institut de Sant Just i de l'Escola Madre Sacramento
han finalitzat el projecte de servei a la comunitat anomenat Aprenentatge i Servei.
A través d'aquesta iniciativa, els i les estudiants han realitzat unes 10 hores
en una entitat o servei del poble voluntàriament fent serveis a la comunitat.
El projecte contempla diferents àmbits, com ara el cultural, l'educatiu o el solidari.
Enguany també s'hi establia el projecte d'intercanvi generacional,
a través del qual l'alumnat ensenyava a utilitzar les noves tecnologies,
sobretot a través de les xarxes socials, a les persones grans del centre social al mil·lenari.
A l'hora també van col·laborar en altres iniciatives,
com la recollida d'aliments per al rebost de càritas,
les trobades esportives escolars o el banc de sang i teixits, entre d'altres.
Ja s'ha celebrat el sorteig públic per escollir les 24 persones representants
del nou espai de participació per a infants i joves de Sant Just.
Recordem que a mitjans de maig es va anunciar la creació al municipi
d'aquesta eina de participació per a infants i joves
compresos entre els cursos de tercera primària i segon d'ESO.
Amb aquesta proposta es conformarà un grup de treball de 24 nens i nenes
escollides per sorteig, amb les característiques de tenir l'empadronament a Sant Just
ja ben nascut entre el 2005 i el 2010.
El procés, però, va estar condicionat per tal d'escollir dues nenes i dos nens
per a cada grup d'edat, garantint una representació equitativa
des del punt de vista de l'edat i el gènere.
D'aquesta manera, cada un dels sis grups d'edat comptarà amb quatre representants.
El sorteig, a més, és completament obert
i participa qualsevol dels il·les infants amb les característiques esmentades.
Els il·les escollides rebran una trucada
i podran declinar o acceptar la participació en aquest projecte.
Fins aquí les notícies de les 12.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies edició migdia.
A la una, fins ara mateix.
A la una, fins ara mateix.
A la una, fins ara mateix.
A la una, fins ara mateix.
A la una, fins ara mateix.
A la una, fins ara mateix.
A la una, fins ara mateix.
A la una, fins ara mateix.
A la una, fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
a la fins ara mateix.
A la fins ara mateix.
Passen 13 minuts a les 12 del migdia.
Seguim aquí al magassin matinal de Ràdio d'Esvern.
Al Just a la Fusta.
Avui som dimarts 28 de maig del 2019.
I encara hem aquesta tercera hora del programa.
I com cada mes, a finals precisament de mes,
tenim aquí la gent de la residència
Vitàlia de Sant Just.
Avui tenim dues treballadores socials, tenim la Meritxell i la Cristina,
que a més a més venen acompanyades d'una de les residents, de la residència a Vitàlia, tenim la Maria també.
Bon dia a les tres, Meritxell, Cristina, Maria, bon dia.
Bon dia.
Avui quin tema concretament ens porteu? De què ens veniu a parlar?
Bé, bon dia, Núria.
Venim a parlar de la llei de dependència socialment coneguda, que fa referència a la llei 39 barra 2006 del 14 de desembre,
que anomenada la llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Aquesta llei fixa les bases per tot el territori espanyol i per atendre les persones en situació de dependència.
Bé, parlem una miqueta, per fer una petita introducció, les característiques més importants d'aquesta llei és que és de caràcter universal
i pública a les prestacions.
A l'accés a les prestacions, en condicions d'igualtat i no discriminació,
i a part també participen totes les administracions públiques a l'exercici de les seves competències.
Molt bé.
Voleu seguir parlant més aspectes tècnics o...?
Bé, únicament parlem de, fent referència als drets que reconeix la llei, de la seva cartera de prestacions,
on inclouen tant el catàleg de serveis com el catàleg de prestacions econòmiques.
Nosaltres estaríem dintre, com a residència, parlo dintre del catàleg de serveis, no?
Hi ha els serveis de prevenció, la dependència i promoció de l'autonomia, trobem la teleassistència,
els serveis d'ajuda a domicili, centre de dia, centre de nit i els residencials.
Aleshores, bé, volíem parlar una miqueta de, si una persona vol, una persona vol sol·licitar-ho, no?
Si algú vol aferrar-se una mica en aquesta llei, no?, o interessar-se què és el que ha de fer o on ha d'anar, a qui s'ha de dirigir.
Exactament, no? Doncs en podríem parlar, aleshores, que aquí intervé la Generalitat de Catalunya,
a partir del Departament de Benestar Social i Família,
també l'ICAS, que és l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a la Generalitat de Catalunya,
l'Ajuntament de Catalunya també està implícit en aquesta intervenció,
el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, no?
I, bé, ara parlaríem una miqueta de com s'hauria de fer aquesta...
Sí, aquest tràmit, no?, aquest...
Sí, molt bé.
Doncs, bueno, principalmente és per si, bueno, hi ha persones interessades en realitzar aquesta solicitud
de tramitar la Ley de Dependencia, un poquito per saber, bueno, de forma, sí, muy breve,
un poco los pasos que hi ha de seguir.
Entonces, en primer lloc, el que hi ha de presentar és una solicitud
para el reconociment de la Ley de Dependencia, això és.
I això què és, que ve gent a la casa de les persones o de la gent gran
a mirar realment quin grau té o són informes que han de fer els metges?
Sí, primero, la solicitud es...
Bueno, se rellena un modelo de solicitud
i se adjunta també en un informe mèdico.
Es algo muy sencillo que pueden hacer desde...
Bueno, el informe mèdico lo rellena el médico de cabecera,
lo presenta la trabajadora social
y lo puede presentar en las oficinas de atención ciudadana
de l'Ajuntamiento de Barcelona,
en los centros de servicios sociales,
en el Departamento de Bienestar Social y Familia de la Generalitat,
oficinas de servicios territoriales de bienestar social,
és a dir, que hay diferentes cauces para presentarlo.
perquè aquí estem parlant concretament de l'Ajuntament de Barcelona,
però, per exemple, si una persona gran aquí de Sant Just,
seria l'Ajuntament de Sant Just, no?, on s'hauria de dirigir.
Eso es.
Sí.
Lo que pasa que nosotros sí que es verdad que lo presentamos ya
directamente en servicios territoriales, no?
Desde allí, desde nuestro centro, desde la residencia,
desde el Ayuntamiento de Sant Just,
pues ya ellos también ya lo gestionan directamente.
Ajá.
Una vez que se presenta la solicitud es cuando vienen a valorar
el grado de dependencia.
Vale.
Si se presenta hasta el domicilio, pues lo que se recibe,
bueno, se ponen en contacto el Consorcio Sanitario Integral,
que es el servicio de valoración, ¿no?, de la dependencia.
Sí.
Lo que hacen es ponerse en contacto con el solicitante vía telefónica.
Entonces, bueno, pues ya se acuerda un día y una hora concreta
para realizar la visita y hacer la valoración.
Entonces, la valoración, lo que tienen en cuenta es, bueno,
determinar hasta qué punto la persona valorada tiene necesidad
de una tercera persona para desarrollar las actividades, bueno,
básicas de la vida diaria.
Si es más autónomo, ¿no?, si pot anar al lavabo sol o cosas
d'aquest tipo, suposo.
Eso es, sí.
Es un poquito, pues, bueno, pues hacen igual que, bueno,
a María ya la vinieron a, la fueron a valorar en su momento.
Sí.
Y un poquito, pues, las preguntas que le hicieron, pues,
si puede lavarse la cara sola, si se peina sola, ¿verdad, María?
Sí.
Et van fer preguntes d'aquest tipus, María,
per saber quin era el teu nivell de dependència, si...
Prefereixo que me parli una mica més alt.
Ah, em sents bé?
Sí.
Ara, sí? Val.
No dic que...
Quan et van fer, suposo que aquesta prova,
per saber quin grau de dependència,
doncs et van fer preguntes tipus si et podies rentar la cara,
si podies passejar tu sola, si t'aguantaves de peu sola o si necessitaves ajuda.
Sí, però més aviat que preguntes,
ja de seguida me van assistir així com tenia que ser,
perquè jo sortia d'un hospital d'estar una vintena de dies
i quan vaig arribar a la residència necessitava una ajuda completa.
Vestir-me, rentar-me, dutxar-me, i... completa.
A poc a poc, encara fa ja mitjany,
per més o menys que hi estic,
doncs per més o menys ja m'he anat valent una mica més.
Però m'assisteixen segons com te despertes.
Com necessites aquell dia, no?
Sí, hi ha dies que estàs per arreglar-te tu mateixa
i dies que estàs perquè t'ajuden.
Però jo sempre he tingut aquestes ajudes així com són.
Tu, Maria, quant temps fa que estàs a la residència?
Fa... me sembla que fa d'haver mig any.
Ah, uns sis mesos...
Fa patit, però és igual.
Fa poc.
Ja veus la residència com és.
Sí.
Com a puestor de residència, està molt bé i està...
En fi, és agradable.
T'agrada, et sents còmode.
Sí, és agradable la bonestat.
I la meva habitació, doncs també estic contenta.
i de la companyera que estic...
A l'habitació...
A la companyera que no conversa gaire.
No conversa gaire, bueno.
No conversa gens.
I dic bona nit i ja està.
i després, a l'hora d'aixecar-nos...
Doncs jo, si poden venir mitja horeta més tard, ben a mitja horeta més tard.
Ah, bueno.
T'agrada dormir?
Bueno, més aviat per descansar.
Ah.
Perquè a vegades, de la matinada, no has dormit i me deixen descansar un poc més.
i ja està.
Molt bé.
I llavors, m'aduixen, si m'han de dutxar, i m'arreglen, i ja agafo el carro aquest...
Sí.
I ja baixo cap a baix, cap a esmorzar.
Cap a esmorzar.
Molt bé.
I està molt ben preparat tot el menjador i ja hi estic tranquil·la i ja hi estic molt bé.
Fantàstic.
Sí.
I quins graus de la llei, quins graus de dependència normalment acostumen a donar a les persones, Cristina?
Hi ha tres grados de dependència.
O sigui, una vegada que van a valorar a la vivienda, al domicilio, donde esté la persona solicitante, o bien a la residencia, en nuestro caso,
hay tres grados de dependència que se establece un poquito en función de si necesita más o menos ayuda,
un poquito también como os estaba explicando María, para las actividades básicas, para la ducha, para el vestido.
Entonces, el primer grado que hay, un grado 1, que es una dependencia moderada, es cuando la persona necesita ayuda para realizar varias actividades básicas,
pero al menos una vez al día. Es decir, que la mayor parte del tiempo es una persona bastante autónoma, pero una vez al día mínimo necesita algo de ayuda.
Un grado 2 es una dependencia severa, y la diferencia es que necesita dos o tres veces al día ayuda, pero no requiere tampoco de un apoyo permanente, de un cuidador.
O tiene necesidades de apoyo, que más o menos es una persona que se puede manejar, aunque sí que es verdad que, por ejemplo, para la ducha necesita ayuda,
para acostarse y levantarse de la cama necesita ayuda, pero el resto del tiempo es una persona más o menos autónoma.
Y el grado 3 ya es un grado de gran dependencia, que es cuando la persona necesita ayuda para realizar más de tres actividades básicas de la vida diaria.
Y necesita también una persona, una tercera persona, que esté constantemente con ella.
Un poquito la diferencia que hay así entre los tres grados.
Enllà de la residència, ¿quién es el volum de dependencia que hay de la gente resident?
Normalmente, ¿qué es el que tenéis más? ¿Gente con el grado número 1 o ya de todo?
De todo, pero sí que es verdad que, claro, nuestro centro tiene plaza privada y plaza concertada, plaza pública de la Generalitat.
Entonces, sí que es verdad que para acceder a la plaza pública tiene que tener mínimo un grado 2 de dependencia, un grado 2 o 3 de dependencia.
Con un grado 1 no tiene posibilidad de acceder a esta plaza.
Entonces, es verdad que, claro, pues de una dependencia moderada, severa, es lo que más hay en nuestro centro, pero por esto.
Pero como también hay plaza privada, pues es verdad que hasta puede acceder cualquier persona.
Clar.
No sé si voleu comentar més coses.
Teniu més informació entre la llei de dependencia?
Bueno, una miqueta, seguint una mica la línia de la Cristina, quan es fa el grau de valoració, ja per finalitzar, no?, t'arriba una resolució on, bueno, ja segons el tècnic que hagi anat a valorar, com deia, tant a un centre assistencial o bé al domicili de la pròpia persona, t'arriba una resolució.
I a partir d'aquí, segons la situació de cadascun, doncs es tramiten, ja sigui, doncs si és a partir d'un grado 2, com diu la Cristina, una sol·licitud per la plaça pública.
I a més, en el cas de residències també, bueno, o com he dit, de la cartera de prestacions econòmiques, val, els serveis de prestacions econòmiques,
també es pot demanar, almenys a la residència tenim la prestació vinculada al servei, on et donen un ajut per pagar la plaça privada,
mentre aquella persona està en llista d'espera per poder optar a una plaça concertada.
Val, això seria pel que fa al tema econòmic, no?
Exactament, sí, bueno, és un ajut, perquè al cap i a la fi, després l'assistència que ells necessiten, si estan a la residència,
doncs amb tot l'equip de professionals ja la cobrim.
Vosaltres, com a treballadores socials a la residència,
vull dir, podeu determinar el grau de dependència dels residents?
O això ho fan, per exemple, més terapeutes ocupacionals o més un altre tipus de perfil?
Nosotros podemos un poco hacer una valoración a nivel interno,
que sí que podemos establecer, pues esto, pues si la persona es más o menos autónoma,
pero para que le reconozcan el grado de dependència, sí que tiene que venir el servicio de valoración de la dependència
y hacerlo como, o sea, tiene que venir una resolución ya de la Generalitat, una carta certificada,
donde te reconocen el grado.
Es decir, nosotras podemos valorar, sobre todo con la terapeuta ocupacional o con los fisioterapeutas de allí del centro,
un poquito, pero ya te digo, a nivel interno, pues para saber las necesidades que pueda tener esa persona.
Porque vosotros, como trabajadores sociales, y ahora potser me mago una mica de la Lleida de Dependencia,
allà a la residència, ¿quina es la vuestra feina? ¿Quién es la vuestra tasca? ¿Qué feu allà?
Bueno, nosotras llevamos desde los ingresos, bueno, pues cuando una persona, desde el principio,
una persona que, por ejemplo, pues su familiar está ahora mismo ingresado,
se siente un poco desbordado porque está en el hospital, no sabe si puede regresar a casa
y a lo mejor empieza todo como una llamada por teléfono.
Pues te llaman y te preguntan, bueno, pues si tienes plaza, si no, que no saben qué hacer,
pero nunca han ido a una residencia, que lo desconocen y siempre, bueno, pues hay como un poquito de miedo
y que cuesta un poquito. Entonces ya concertamos una cita con ellos,
vienen a ver la residencia, hablamos, ens enseñamos eso, pues todo el centro
y a veces o bien se queda allí o ya sigue un poquito más adelante,
que es cuando deciden hacer el ingreso. O vienen a hacer otra visita,
pero ya con la persona que va a ingresar para que conozca el centro.
Y bueno, ¿cuántas trabajadoras o trabajadores sociales sou allà a Vitália?
Altres.
Vosaltres dues.
Sí, fem una mica com si haguéssim d'acollida, no?
També d'assessorament, informació.
Hi ha famílies que això, bueno, doncs, per sort no s'han trobat mai en aquestes situacions
i venen de sectors diferents, no?
I què és això de la dependència? Ara què passarà?
Què li passa al meu familiar? L'angoixa, no?
Treballem una mica i gestionem aquestes emocions en una sol·licitud d'informació
o en un pre-ingrés o a partir d'aquí, a partir de l'ingrés ja treballes directament
amb totes les necessitats. Nosaltres des de la residència, tot l'equip professional
oferim una atenció integral centrada a la persona.
Aleshores, això significa que en el moment en què hi ha entre una persona,
ja treballem tots els aspectes, ja sigui cognitiu, físic, no?
A nivell de gestió d'ells. I la nostra feina, a part de, bueno, de gestionar aquests ingressos,
evidentment quan hi ha baixes també les gestionem,
vetllem per les seves necessitats i millores i intervenim amb ells diàriament.
I amb les famílies, que és una part molt important d'intervenció també
dintre de la nostra competència, no? Dins de la residència.
Que les famílies estiguin implicades en tot això també és important.
Ara m'ha vingut una pregunta sobre la llei de dependència.
De quin any és aquesta llei? Ho sabeu?
2006.
Del 2006. I és el primer cop que es va fer una llei?
O sabeu si el 2006 es va renovar o que va ser per primer cop que la van...
Va sorgir el...
El 2006, no?
El 14 de desembre, sí.
Ah, val. No sé si ens faltava algun aspecte per parlar de la llei.
Com a tal, bueno, hem volgut fer una mica el resum, no?
De lo que seria una intervenció i la sol·licitud i portar la Maria també
per, bueno, que ella expliqués una mica la seva experiència en aquest àmbit.
Jo vull dir que en aquesta residència jo m'he sentit atesa i estimada.
Això és el més important, Maria.
Sí.
Hi ha que tenir molta paciència en tota classe de companyeros,
perquè ja se sap, tota classe d'edats, tota classe de maneres de ser i el que sigui.
Però jo a això ja hi estic acostumada perquè venc d'una família numerosa
i una família numerosa has hagut d'aprendre a soportar-se un amb els altres.
Clar.
Per tu ja és com una família, no? La gent de la residència.
Com diu?
Que per tu la gent de la residència ja és una família també, pràcticament.
Ai, no sé què m'ha dit.
Dic que amb la gent de la residència, amb la gent amb qui estàs a la residència,
per tu ja formen part d'una família.
Bueno.
Més o menys.
Això, el que has format part, és com ens hem de tractar bé uns amb els altres.
Respecte uns amb els altres.
tots els assistents, perquè hi ha tota classe de maneres de mirar la vida.
Tota classe.
Però jo ja li dic que jo ja ho suporto perquè el venir d'una família...
No és igual venir d'una família de dos o tres,
venir d'una família d'11 i els pares i els avèls,
una persona sap el que és tractar-se entre molts
i repartir-se les coses entre molts.
O sigui, és una experiència molt hermosa i molt bonica
venir d'una família de molts
per després trobar-te en una residència
i saber que també estàs entre molts.
Exacte.
Molt bé.
I això ja, claro, que sempre a vegades tu dius bon dia, adiós.
I a vegades no et diuen res.
i no en tenen ganes,
doncs d'això l'has fet i ja et contestaran demà.
I per allò d'amés,
a vegades m'agradaria que les coses
nascin una mica més ben arreglades.
A la meva pròpia secció,
que nasc una mica més ben arreglada,
perquè trobo que la gent comença a tenir massa confiança.
Una cosa és tenir confiança i l'altra és tenir confiances.
i m'agradaria que estàs una mica més ben...
que n'has una mica més ben arreglada.
Ja comprenc que cada dia és un dia diferent,
quan hi ha un dia d'una manera o d'una altra,
amb una paraula.
Però, entre tot, jo estic contenta de la residència.
Fantàstic, Maria. Això és l'important, llavors.
Ens quedem amb aquesta part. Fantàstica.
No sé si voleu afegir alguna cosa més, Maritxell i Cristina,
si no, deixaríem la secció per aquí.
Moltes gràcies per haver vingut a les tres,
per venir també, Maria,
i estar aquí amb nosaltres per haver-vos passat
per als micròfons del Just a la Fusta,
d'aquí de Ràdio d'Esvern.
Una abraçada.
I d'aquí un mes, doncs, ens tornaríem a trobar
amb la següent secció de la gent de la residència a Vitàlia.
Una abraçada i que us vagi tot molt bé.
Moltes gràcies, Maria.
Que tinguis bon dia, Maria.
Una abraçada a vostè i fins un altre dia.
Molt bé, encantats.
Estarem de tenir-la aquí amb nosaltres de nou, Maria.
Sí.
Molt bé.
Adéu, que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu, que vagi bé.
Ba aids, però...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Country roads
Y ara el cor, amigo
Que tot la mirarà bé
Y ara el món, amigo
Que tot la mirarà bé
Quan cau el sol
Això és espectacle
Això és espectacle amb Maica Dueñas
Són les 12 i 40
Tenim avui, ja ho hem avisat abans
A la Maica Dueñas en lloc de demà
Farem secció de teatre amb ella avui
Hola Maica, bon dia
Bon dia, bona hora
No estem acostumats a estar aquí dimarts
Però estem aquí dimarts perquè demà
Per motius personal no puc fer el programa
I avui realment, més que res, el que m'agradaria
És parlar d'un espectacle que vaig veure l'altre dia
Que em va agradar molt
Que ho vaig passar molt bé
Un espectacle d'humor
En cançons molt populars
De la chanson francesa
De les cançons franceses
Que tothom té el seu record
I llavors volia parlar amb el director
D'aquest espectacle
L'Emilià Carilla
Perquè m'expliqués una mica
Com ha sorgit aquest espectacle
Que el dia de l'estrena
Estava tothom, tothom, tothom
Rient i rient i rient
És un...
No sé com explicar-lo
No sé si podríem dir que és un cabaret
O que és un divertimento
O ja, diverses vegades
Que hem parlat d'aquest espectacle
No sé com tractar-ho
I per això hem convidat el director
El director d'aquest espectacle
Perquè ens expliqui
Doncs, en cara i ulls
Doncs, què és realment
Sou de François Laplage
El meu francès
Ja ho he dit moltes vegades
Cada vegada que parlo de l'espectacle
Que és molt dolent
No preocupis, Maica
Jo crec que la majoria de la gent
Tampoc no...
No deu tenir un nivell francès exquisit
No, perquè ara es porta més a l'anglès
Que al francès
Sí, ni et farà cap crítica
De fet, jo vaig estudiar francès
Uns quants anys
Però la veritat és que...
S'obscida una mica, eh?
Sí, el...
Una mica malament
Estem parlant amb l'Emilià Carilla
Que em penso que ja el teníem aquí preparat
Bon dia, Emilià
Hola, bon dia, Maica
Hola, com ha estat?
Doncs mira, molt bé, guapa
Ho he dit bé, això?
Sou de François Laplage?
Sou de François Laplage
Ho he dit meravellosament
Ah, sí?
Ho he dit molt rebé
És a dir, no sé si passaríem ni tu ni jo
La nomenclatura francesa de París
Però qualsevol ens pot entendre en lloc del món
Bé, gràcies
Jo recordo una professora de francès que vaig tenir
Que jo era molt dolenta, eh?
Per el francès
I cada vegada que deia
Catre
Em ho repetia 40 vegades
I jo li repetia 40 vegades el Catre
I no hi havia manera
No hi havia manera de dir-ho bé
Bé, Emilià Carilla és actor
És professor d'interpretació
I és director de teatre
En aquesta ocasió
Doncs fa dues coses
Fa de director
I fa d'actor
I el dia de l'estrena
De Sou de François Laplage
La gent va riure molt, molt, molt, molt
Tant van riure
Que moltes vegades
A mi quan la gent riu tant
Se m'escapen coses de les que diu el text
Però a més a més
Té una part molt i molt recomanable
Aquest espectacle
Que es pot veure a l'Almeria Teatre
I que és que
Totes les cançons que surten
Estan dins del nostre record
Del nostre pensament d'abans
Tot són cançons populars
Jo de fet
A mi em costa molt de riure
Però en canvi
Ja saps que de cantar
Em costa molt poc
I vaig estar
I vaig estar
És veritat
Sí, sí, vaig estar
Tot a l'espectacle
Tararejant
En veu aixeta, eh?
Por lo bajini
Totes les cançons
Que veu fer
En aquest espectacle
Les conecies totes, Maica
Sí, sí, sí, sí
Sí, sí, sí
Totes, totes les
Les retrobaven
En el meu pensament
En la meva
En la meva memòria
Em va agradar moltíssim
I estar a l'Almeria Teatre
I estarem fins al dia 9 de juny
Imagina't
Ho has dit com si fos això
Home, avui en dia
Estar-te un mes a un lloc
Fent funcions de dijous a diumenge
No és poca broma
Sí, sí, és veritat
Tens molta raó
Sí, tens molta raó
Explica als nostres oients
Jo ja ho he explicat unes quantes vegades
Així per sobre a l'espectacle
Perquè ho he recomanat
Des del dia de l'estrena
Però explica una mica tu
Com a director
Què és
A Sous-les-François
A la plaça
Nosaltres sempre ho presentem
Com si fos un cabaret
Cabaret, oi?
Vale
Tot i que
No sé si
Seria la paraula més adequada
Hi ha molta gent que ve a veure
I considera molt
Un espectacle de pallassos
Vull dir
Perquè hi ha alguna cosa
De l'actitud
I les relacions
Dels personatges principals
Que tenen molt
Dels estereotips
Del pallasso blanc
De l'August
De la ballarina
Aleshores
Hi ha una comparació
Amb aquesta idea
De l'espectacle
A la pallassos
A mi m'agrada pensar
Que és un espectacle
Una mica de variatés
De variatés
Que és un concepte
Una mica antic
I que molta gent jove
No entendria
Però que té a veure
Amb la combinació
De l'espectacle
El sentit de l'espectacle
Del sentit de l'humor
De l'expressió
De l'espectacle
De l'espectacle
De l'espectacle
De l'espectacle


Naturalment
Un tipus de l'espectacle
Un tipus de l'espectacle
Un tipus de variaté
De ficar-te dins d'una maleta
I endur-te
Demanar només un piano
Pels llocs
De petit format
Això no va dir
Una altra cosa afegida
A aquest sou de François Laplage
És que la música
És en directe
El pianista
El pianista del Martí de Borja
Està sempre pendent
De vosaltres
Pendent
En tot moment
I inclús ell també
Forma part
De les varietes
No només com a pianista
Sinó que també
Interactua
Ara fa
Fa un parell de dies
Que en parlàvem
A mi ell
A ell li encanta
Aquesta mena
De tipus d'espectacle
Ell és un home
Molt bregat
En el music hall
O en la varieté
Li agrada moltíssim
Encara que ara
La seva feina gruixuda
Consisteixi en això
Vull dir
A part de la nostra
Aleshores
El que ell
Vol és
Disfrutar
De tota aquesta
Cosa que respira
Però diu que no vol
Un compromís molt fort
Com a actor
Per participar
No però
Interactua amb vosaltres
O naturalment
Clar
No pot deixar d'interactuar ningú
Això és un espectacle
Que s'inventa ell mateix
Cada nit
Maica
I aquesta és la nostra idea
Clar que hi ha un guió
Clar que hi ha unes cançons
Que seran respectades
Però nosaltres
Volem reinventar-nos
Una mica cada nit
Amb nosaltres mateixos
Descobrir-nos el que és l'espectacle
I amb tothom
Que hi ha allà participant
La gent va riure tant
El dia de l'estrena
Que jo estava
I això és molt agraït
És molt agraït
Perquè en realitat
Busquem això
Maica
Busquem en aquests temps
Que corren avui en dia
Que hi hagi una mica
D'oblidar la problemàtica
I disfrutar
No tenim un desig
Molt gran
De culturitzar
Però sí
De fer passar un bon rato
I fer oblidar els problemes
És curiós perquè
A veure
Jo he vist
L'Emilia Carilla
En fent
Una mica de tot
No?
A la vora de l'aigua
Va dirigir
Una obra magnífica
Ha estat d'actor
Amb Falstach
Només i menys
Ha estat també d'actor
Amb el Ritter
Doe Vos
Retorn
El Ritter
Doe Vos
Exacte
Deu-n'hi-do
Deu-n'hi-do
Com a actor
Però després
Per exemple
Quan et poses a dirigir
Me'n sembla a mi
No ho sé
Si estic equivocada
Que agafes coses
Com més comèdies
Jo me'n recordo
Per exemple
De la importància
De ser franc
Que vas dirigir
A l'acadèmia
I després he vist
Unes quantes petites
Obres d'aquestes
No sé
També a l'acadèmia
Es va fer
Allò de la
Primavera
I també vas dirigir
Una obra
També molt
A la francesa
No?
Llavors
Quan tu
Comences a pensar
Que vols dirigir
Alguna cosa
T'agrada més la comèdia
Que el drama
O que el teatre de text?
No pensis que em moc
Una mica
Perquè ets veremos
No penso
Si faré una comèdia
O faré un drama
O una tragèdia
No he tocat
Tragèdies
Però sí que el melodrama
És un tema
És un tema que m'agrada
Bastant
El que passa és que
Quan et planteixes
Una obra melodramàtica
Generalment fa falta
Una mica més d'envergadura
Pels projectes
I no et pensis
Que és tan fàcil
D'aconseguir
Un equip sòlid
Que hi podràs pagar
I assajar
És més fàcil inventar
Això t'ho dic
Amb la boca molt petita
Perquè fer
Una comèdia
Com la importància
De ser franc
També requereix
El mateix tractament
Que fer un melodrama
I va ser magnífica
I meravellosa
Jo la recordo
Amb molt de carinyo
És una obra
D'Oscar Wilde
Que jo també
L'he dirigit
A més
És un clàssic
Meravellós
La coneixo perfectament
I vas fer
Una posada en escena
I una

Jo no em plantejo mai
Que fer drames
O fer comèdies
Ni tinc una tirada
Més cap a una cosa
Cap a l'altra
Crec que
Com a actor
Em funciona millor
Fer alguna cosa
Divertida
I lleugera
Crec que té més a veure
Amb el meu tarannà
Amb algun tarannà
Meu actoral
Però
Però a l'hora de dirigir
No faig distincions
Més enllà
De les que
Tenen a veure
Puc gastar-me
Tants diners
O puc comptar
Amb tants actors
O
Tinc tant de temps
Per assajar
Què puc assolir
Amb aquest temps
Amb aquesta quantitat
D'actors
No
No
No em guiaré
Per
A partir del que
M'estàs dient
Emilià
Entenc
Que això
És una producció
Pròpia
Si aquesta
És una trobada
De cinc persones
Que són
El Marti de Borja
El Joan Arto
El Jordi Baquer
L'enca
L'onso
L'enca

Jo
Que decidim
Posar-nos d'acord
I dir
Escolteu
Davant d'aquest moment
En el que
No tenim res
Estem desocupats
O poc ocupats
Ens posem una mica creatius
Una estona
I presentem alguna cosa
Aleshores

És una producció pròpia
Sense ser una producció
Vull dir
És la trobada
De cinc persones
Que decideixen
Inventar
Treballar
Treballar
Treballar
Sense cobrar
I després
A veure què surt
No?
Això m'estàs dient
Aquesta cosa
De la que tampoc es parla
I que tant existeix
En el món del teatre
Avui en dia
Això és
De molta valentia
Però també és molt trist
Que una persona
Que porta tota la vida
Des que era molt jovenet
Damunt d'un escenari
I que ha fet una mica de tot
Ja he dit
És actor
És professor
És director
Doncs
30 anys
Mira aquesta ens fa 30 anys
Que faig
De dedicació
Imagina't
I és més o menys
El temps que nosaltres
Ens coneixem
També
Sí, Maica
Més o menys
Perquè nosaltres
Ens vam conèixer
Amb una obra
Que dirigia
El Calixta Vieito
El Calixta

L'any 97
Era 95
No 95
No por ahí
No me'n recordo massa
Però
Tu estaves d'actor
I jo estava dins
De l'equip de direcció
Amb el Calixta
Sí, sí
Doncs una persona
Que porta 30 anys
En aquesta feina
Que hagi d'arriscar
Els seus diners
I la seva
El seu temps
I la seva dedicació
Perquè aquí hi ha molta dedicació
No és només posar-se allà
A dir parides
O sigui
S'ha de fer un guió
S'ha de fer tal
S'han de fer
Els arrenyaments musicals
Que em penso que es va fer
El Xavi Torra
No?
Els dos dels metlis més grans
El que li diem
Le Marabu
I el que li diem
Le Pop

Això és feina
Del Xavi Torra
Vull dir
Que hi ha una quantitat
De gent implicada
Que comença a treballar
Sense cobrar ni un duro
I això
A mi em sembla
Tan injust
Cada vegada que parlem d'això
Que no
Evidentment no ets l'únic
No ets l'únic
Que ets valent
I ets gens
Està a la piscina
Però cada vegada
Que parlem d'això
A mi
Em enrabia molt
Saps?
És un desastre
És un desastre
És una injustícia
És una injustícia
La veritat
És un desastre terrorífic
Del funcionament d'aquest país
Però bueno
Podríem analitzar això
I parlar d'aquest tema
Durant molta estona
Però al final
Al final
L'única realitat
És que aquesta és una veritat
Amb la qual no podem discutir
Això és el que hi ha

Hi ha en equips
O hi ha en teatres
Que disposaran d'uns certs diners
I podran desenvolupar
D'una manera més holgada
D'una producció
Hi ha en alguns
Que s'organitzen molt bé
Per autogestionar-se
Ells mateixos
I després
N'hi ha en uns quants
Que volem aguantar
El tipus
Contra viento i marea
Fent el que podem
Amb el que tenim
O amb el que no tenim
Fins i tot
Que és el nostre cas d'ara
És a dir
Amb el que no tenim
Què inventarem
I aleshores
Ens hi posem
Doncs de veritat
Admiro moltíssim
Aquesta gent emprenedora
Que arrisca tot
Per el seu somni
I que
Afortunadament
De vegades
Surt bé
Però d'altres vegades
No surt bé
En el vostre cas
Sí que ha sortit
Perquè heu trobat
Un teatre
Perquè cada dia
Teniu un públic fidel
Que va a veure-us
Però hi ha gent
Doncs que fa el mateix
I que no
Que no se'n surt després
Ja et diré
Que agrairíem
Una mica més de públic
Ah
I et diré també
I et diré també
Que la idea
He de trobar un teatre
Vull dir aquí
I el directe del teatre
El Víctor Álvaro
Està bastant implicat
Amb això

Ha tingut molt bona idea
I és veritat
Ara que acabes de dir
Que portes uns quants anys
Que només
Bé no només
Però fas molts espectacles
Afrancesats
Perquè jo me'n recordo
D'Alons François de la Patria
I també vaig riure
Moltíssim
Exacte
La Marquesa de Sade
En plena revolució francesa
El mateix
Com era aquest espectacle
Del que has parlat abans
El dels dos
Ah sí
A la vora de l'aigua
A la vora de l'aigua
És un espectacle
Francesc
De
Llavors
Jo em pregunto
Emilia
Per què tira tant
La cultura francesa
No t'ho puc explicar
No t'ho sé dir
Com que no t'ho sé dir
Per això mai
Que m'agrada
M'agrada
Soc un tio
Que soc una mica francesat
I hi ha una cosa
Anfitrió 38
Amb el que vam obrir
El teatre acadèmia
És veritat
No me'n recordava
Tinc una tirada
Cap a la cosa francesa
M'agrada
Però no tens ni família francesa
No
Ni has anat a l'ició francès
No
Tampoc
Ni res de tot això
Res de això
És molt curiós
Adoro la música francesa
La cançó francesa
És molt bona
De tota la vida
Sempre l'he escoltada
Des que era molt petit
I en algun lloc del meu ésser
Està sembrat
Les ganes de treballar
Amb aquest material
Saps?
Però
I com que ho has fet unes quantes vegades
Doncs ho fas molt bé
Això
La pràctica
Diguem-ne
És un luxe
Tenir una pràctica així
Doncs
M'has dit que esteu fins
Fins el 9 de juny
Fins el 9 de juny
De dijous a diumenge
Al Teatre Acadèmia
No, al Teatre Acadèmia
Ai, perdona
Almeria
Almeria
Almeria
Almeria
Almeria
Almeria
Almeria
Almeria
Almeria
Allà per sobre
De la plaça Joaní
Sí, és el mateix carrer
Del Teatre Lliure
Però més enllà
Perquè
Bastant més enllà
Sí, bastant més enllà
Però aquest carrer
Curiosament
Canvia tres vegades de nom
És el mateix carrer
Però d'una para a l'altra
Doncs canvia tres vegades de nom
Des del principi
Doncs allà on es diu
Carrer Sant Lluís
Teatre Almeria
Almeria
Almeria
Almeria
Almeria
Almeria
Que en castellà vol dir
La traducció seria
Sota francès
Està la plaça
I aquesta frase
És rara, eh?
No, aquesta frase no és rara mai
Aquesta frase la coneixes
O no la coneixes
Això és una dita
Del maig del 678 francès

La frase autèntica
Deia
Sot le paver la plaça
Feia referència
Que sota el paviment
Sota les pedres
Que adoquinaven
amb totes les llambordes que doquinaven tot París,
podies, si les treies, trobar la platja,
és a dir, la naturalesa,
l'autèntica essència d'un mateix.
Veus com s'esmolden...
Nosaltres som anys que treballem amb el nom François,
he volgut treure o canviar el Le Pavé,
que seria el paviment per Le François.
Si Le François sota Francesc està la platja.
I és una imatge poètica.
Emilia, el que t'estic dient,
que ets un mestre dins de tot el que és el francet.
Jo no m'atreviria a dir tant, però...
Bé, tenim que dir-te adeu, Emilia Carilla.
Moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres.
Moltes gràcies a vosaltres.
Recordeu que a l'Almeria Teatre
es pot veure Sule François a la plaia.
Passaré una estona molt bona rient
i recordant cançons populars
si no tan populars de la chanson francesa
que sempre et porta records, com tu deies,
d'infantesa i de joventut.
Gràcies per estar amb nosaltres, Emilia.
Moltes gràcies.
Gràcies per acollir-me.
Adéu.
Emilia Carilla, director de Sule François a la plaça,
a l'Almeria Teatre.
Recordeu que si aneu a veure-ho,
ho passareu molt i molt bé,
una estoneta riureu molt.
I estan fantàstics tots els actors
que intervenen en aquesta obra,
que a més a més té música en directe,
que això és un luxe sempre.
Gràcies, Maica.
Tornem la setmana vinent.
una abraçada.
Adéu-siau.
Adéu.
Bona setmana.
Adéu.
I bé, nosaltres deixem aquí el Just a la Fusta,
són la una,
tornem demà a les 10.
Que vagi bé.
Bona setmana.
Bona setmana.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia.
És la una i un minut.
Bon dia.
Ja s'ha celebrat el sorteig públic
per escollir les 24 persones representants
del nou espai de participació
per a infants i joves de Sant Just.
amb aquesta notícia
obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui, 28 de maig.
i tot seguit, repassem la resta de titulars.
Ja s'han publicat les bases per participar en la desena edició del Premi Literari i Delta,
un certamen de caràcter bianual convocat a partir de diferents ajuntaments del Baix Llobregat
que guardona obres escrites per dones.
i més d'un centenar d'alumnes de quart d'ESO de l'Institut de Sant Just i de l'Escola Madre Sacramento
han finalitzat el projecte de servei a la comunitat, anomenat Aprenentatge i Servei.
Helena Moragas, atleta del Club Atletisme Sant Just,
ha aconseguit classificar-se per competir al Campionat del Món Escolar de França
i al Mundial Llut d'Òstria.
Bon dia de nou, passen 3 minuts de la 1 del migdia.
Ja s'ha celebrat el sorteig públic per escollir les 24 persones representants
del nou espai de participació per a infants i joves de Sant Just.
Recordem que a mitjans de maig es va anunciar la creació al municipi
d'aquesta eina de participació per a infants i joves,
compresos entre els cursos de tercera primària i segon d'ESO.
Amb aquesta proposta es conformarà un grup de treball de 24 nens i nenes
escollides per sorteig amb les característiques de tenir l'empadronament a Sant Just
i haver nascut entre el 2005 i el 2010.
El procés, però, ha estat condicionat per tal d'escollir dues nenes i dos nens
per a cada grup d'edat, garantint una representació equitativa
des del punt de vista de l'edat i el gènere.
D'aquesta manera, cada un dels 6 grups d'edat comptarà amb 4 representants.
El sorteig, a més, era completament obert
i participava a qualsevol dels i les infants amb les característiques esmentades.
Els i les escollides rebran una trucada i podran declinar o acceptar
la participació en aquest projecte.
Tot i així, prèviament s'ha fet una feina pedagògica
i de difusió de projecte entre l'alumnat, enviant cartes
i proposant tallers a les escoles.
Ho ha explicat l'actual regidor d'Educació, Infància i Acompanyament a l'Escolaritat,
Just Fosalva.
Més enllà de la informació que ha anat sortint,
unes cartes dirigides directament als nens i nenes,
possibles que els toqués, per tant, 1.200 i escaig cartes,
on explicar, mireu, l'Ajuntament ha fet això, us pot tocar,
que sapigueu que és representació això, això,
animeu-vos una mica, en línies molt generals.
A part d'això, per reforçar una mica la idea de la participació
i explicar què vol dir participar,
hem fet una sèrie de tallers en els centres educatius,
que, evidentment, no arribarem a tothom,
però que, per això que tu mateix comentaves,
de nens que potser no estan escolaritzats aquí,
on, precisament, les persones que dinamitzaran aquest espai
han anat, els han explicat i els han animat
que si els arriba la carta conforme els han tocat
o la trucada conforme els ha tocat,
que s'animin, que no tinguin por,
que és una oportunitat, etc.
I, de moment, tot això està anant molt bé, de fet.
Està previst que les primeres sessions de treball del grup motor
tinguin lloc als dies 8, 15 i 29 de juny.
La fase inicial del procés tindrà com a objectiu
treballar en la definició del projecte de participació dels infants
donant-hi forma i contingut.
No creem l'espai de participació d'infància en si.
El que creem és un grup de nens i nenes,
que és el que hem sortejat aquests dies,
que són els que pensaran com serà el futur espai de creació.
Per què ho hem fet així, no?
La raó és ben senzilla, perquè les reflexions que ens vam fer
amb la gent del grup impulsor i la pròpia regidoria, jo mateix,
era que no volíem que l'espai de participació dels nens
estigués fet i pensat des de la mirada adulta,
perquè no volíem que els adults definissin com participen els nens,
sinó que fossin els propis nens que decidissin com volen participar.
En el fons, aquest espai de participació d'infants
és un espai on els nens aniran.