Lleure, gastronomia, aficions, propostes d'oci en grup i en família i un dia molt, molt especial. El temps oportú. Cada setmana a la teva televisió local. La xarxa de comunicació local.
Són les 10.
Primera connexió per saber l'estat del trànsit. Doncs a aquesta hora destaquem encara aturades a l'A2 a Lleida, a l'altura de Torre Ferrera, sentit Barcelona. Consequència d'unes hores a la C58 i queda l'Antitud amb alguna aturada del Nus de la Trinitat fins a Montcada, sentit Terrassa. En aquest cas han retirat un vehicle variat i a totes dues rondes de Barcelona hi ha bosses de retenció, sentit Nus de la Trinitat a la ronda, a dalt i sentit Llobregat a la ronda litoral.
Presó incondicional per mare i filla detingudes per l'assassinat dilluns de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco. Sembla que haurien acabat la seva declaració a les 4 de la matinada i llavors ja les haurien traslladat al centre penitenciari.
La Confederació de Sindicats de la Funció Pública de Turquia convoquen una vaga avui primer dia de dol per la que anomenen la massacre de Soma. Ja són 282 els miners morts en l'accident miner més greu de la història del país. La gent l'acusa, el primer ministre Erdogan, de negligència.
La Marató d'aquest any es dedicarà a les malalties del cor, com ara cardiopaties o engines de pit, unes afeccions que provoquen cada any la mort de 13.000 persones a Catalunya i n'afecten 105.000. La Marató es farà el diumenge 14 de desembre. Ho ha anunciat al matí de Catalunya Ràdio el director de la Fundació La Marató, Lluís Bernabé.
La Generalitat preveu tenir enllestit d'aquí a un mes el decret llei per minimitzar els efectes de la reforma de l'administració local que promou el govern espanyol. Amb aquesta mesura es volen blindar algunes de les competències dels ajuntaments mentre no s'aprova la nova llei catalana.
Un treballador mort a prop d'un centenar de ferits i diverses fàbriques cremades ultimbalans de les protestes antigineses del sud de Vietnam. La Xina té plans per buscar petroli en una illa que en disputa amb Vietnam. Pequín demana a les autoritats vietnamites que prenguin mesures efectives per protegir la seva població i els seus béns.
El Saló del Còmic de Barcelona obre les portes aquest matí amb una gran exposició dedicada a la guerra vista pels dibuixants amb més de 500 originals. El certament també presenta mostres dedicades a personatges com ara Llobetó, Batman o Pupilli.
Catalunya Informació, els esports. Guillermo Amor no continuarà com a director tècnic del futbol formatiu del Barça, informació avançada pel Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio. El Barça li va comunicar dimarts, avui Carles Puyol s'acomiada del club i previsiblement del futbol. El Sevilla celebra avui el títol de la Lliga Europa, guanyat ahir al Banfica a la tanda de penals. A Milà, el Barça de bàsquet tindrà la primera presa de contacte amb l'escenari on demà jugarà contra el Madrid l'accés a la final de l'Eurolliga.
Pel que fa al temps, poques novetats. Cels serè, tret d'alguna buidina matinal i alguns núvols prims a l'extrem sud. Es mantindrà l'àmbient fresc a l'interior i fred al Pirineu. Tramuntana, que continuarà bufant a l'Empordà, migdia de sol i més calor. Màximes entre els 20 i els 25 graus a Ponent i més altes al sud. Pel que fa a temperatures, hores d'ara a Barcelona. El barcelonès, 17 graus. A Girona, el gironès, 14. A Lleida, el segria, 13. I 15 graus a Tarragona, el tarragonès.
Just a la justa.
Molt bon dia, passant 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 15 de maig.
Un programa que comença ara i s'allargarà fins a l'1 al migdia, en què parlarem de diferents qüestions. Primer de tot, repassarem les notícies més destacades de Sant Just. A més a més, també farem un repàs a la premsa d'aquest matí, d'avui dijous. I parlarem del temps, també en aquesta primera hora, amb el Carles Hernández i Rius. Avui un altre matí de sol. Sabrem, doncs, què ens espera de cara a les properes hores, si es mantindrà aquesta situació.
A la segona hora mirarem de parlar dels Funny Games i del torneig d'esquash de Can Meli que es fa aquest cap de setmana. A més a més també farem tertulia d'actualitat amb el Jordi Agolló, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, la Joana Algarra i també amb el Pere Oliver.
I a més a més, com cada dijous, parlem de teatre amb la Maica Dueñas, cap a les 12 i 10, i també de vins amb l'Stry Goldstein del cellet de Can Marta, que ens explicarà també com han anat els últims esdeveniments que han fet els últims dies, i el d'avui, que a dos quarts d'avui ja tasta la fresca gratuït. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia.
just a la fusta. Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua en motiu del seu desè aniversari.
A més, des de les 7 de la tarda i fins a la 1 de la matinada podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Estem escoltant just a la fusta.
Ara passant 7 minuts de les 10, fem un cop d'ull a l'actualitat Sant Justenca d'avui.
I comencem parlant avui d'un punt d'agenda perquè aquesta tarda s'inaugura una exposició al celler de Can Genestà. Les víctimes del genocidi de Diebrenitza a Bòsnia són les protagonistes d'aquesta nova mostra. Al celler són fotografies de Salvador Verdegin que el juliol passat va retratar els actes del memorial per les víctimes d'aquest genocidi en el seu 18è aniversari.
Una exposició que es titula Tres dies de juliol i que s'inaugura aquest dijous avui a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginastà. Recordem que aquest genocidi va tenir lloc el juliol del 95 contra unes 8.000 persones bosnianes per part de les tropes serbobosnianes i de grups paramilitars servis amb la intenció de fer una neteja ètnica. Va ser sens dubte un dels episodis més sagnants de la guerra de Bòsnia i Salvador Berdagín va participar dels actes de commemoració del 18è aniversari d'aquests fets.
Tot plegat queda recollit en aquesta mostra que s'inaugura avui, 3 dies de juliol, i que s'emmarca dins dels actes del Juny Fotogràfic a Sant Just.
Més qüestions, Sant Just participarà la setmana que ve de les cinquenes jornades de la vinya i el vi del parc de Collserola. Ho farà acollint una exposició a Can Genestà i amb dues visites guiades. Del dia 21 al 24 de maig, a partir de dimecres, per tant, s'exposarà al cim de Can Genestà la mostra fotogràfica al passat vitivinícola a Sant Just d'Esvern. Imatges i records que més comptarà amb un muntatge artístic de l'artista local Antoni Plaza,
Comenatge als treballadors de la vinya. A més a més, dissabte 24 de maig, al matí es faran dues visites guiades a la col·lecció etnològica de Can Pedrosa i a la masia de Can Carbonell i al seu taller d'elaboració de vi. És una activitat gratuïta, tot i que les places són limitades. Les inscripcions s'han de fer a l'Ajuntament de Sant Lluís de dilluns a divendres de 9 a 2 o bé al telèfon 934804800.
L'objectiu d'aquestes jornades de la vinya i el vi de Collserola és posar en valor el llegat patrimonial de la serra en aquest sector i és que el territorial del parc natural ha estat des de sempre aprofitat per usos agrícoles. Sobretot el conreu de la vinya ha deixat un ric patrimoni a tocar de casa nostra. Per això el parc de Collserola i els nou municipis que en formen part organitzen aquestes jornades al voltant de la vinya i del vi amb un munt d'activitats.
I acabem aquest repàs parlant de la Setmana de la Taneu, que es celebra la setmana que ve. Durant tot un cap de setmana, l'entitat acollirà activitats culturals per tothom, que van des d'exposicions d'art i recitals poètics fins a un concert i al dinar dels socis. Les activitats es concentren en un dels cap de setmanes més intensos de l'entitat. Començaran divendres que ve al vespre, la setmana que ve, amb la inauguració d'una exposició.
d'Art Taneu i el sorteig d'un quadre a partir de dos quarts de vuit. Després hi haurà un recital poètic amb tas de vins, que conduirà el poeta Mercè Riera, que recitarà versions de Beijuí. I dissabte hi haurà un esmorzar al Pati del Roure, una audició dels alumnes de l'Escola de Música de la Taneu, un concurs de dòmino per parelles i un torneig de ping-pong. La cluenda de la Setmana de la Taneu
Serà diumenge i comptarà amb l'homenatge als socis i sòcies i l'actuació del grup All Green, que va ser finalista, de fet, del programa de TV3 o Happy Day. Sentim el president de la Taneu, Albert Macià, explicant com anirà tot plegat.
començarà amb la inauguració de l'exposició d'Arteneu a la Sala Piquet, tindrem un recital de poesia amb tas de vins, i a la nit, tot això encara el mateix divendres, en principi teníem programat el grup Riu, però davant la impossibilitat que estiguin tots els membres aquí, perquè els joves a vegades han de desplaçar-se a l'estranger per anar a treballar, i davant de la impossibilitat tindrem un grup format per alguns d'ells i amb algunes ajudes que no formen part realment del grup.
I fins aquí les notícies de Sant Just. De seguida repassem notícies a nivell més general. L'ho farem després de posar una mica de música aquest matí. Avui ens anem ja a parlar de concerts, és a dir, jous, i per tant ja ve de gust passar per algun d'aquests concerts. Ho fem a la Sala Bars de Barcelona avui.
És el Paperboy Rit que actua aquest dijous a la Sala Bars de Barcelona.
Estava a girar per Espanya, de fet, ahir va passar per Pontevedra i demà i dissabte també passa per Madrid, dins del Black is Black. En tot cas, ara, avui, passa per Barcelona, aquest concert que es fa a la Sala Barts. Well, all right now Can't change what you can't control You just wind up growing old Just remember
que això és de l'antiga Arteria Paral·lel, presentarà el seu últim disc, que ha tret aquest any 2014, que es titula Nights Like This. I segurament també tocarà altres temes coneguts seus, com aquell que estem sentint, que és Well All Right Now.
O altres cançons com And Get It.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Backbar de les Aigües amb el concert La Música de l'Aigua en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 93 342 3536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de conçer al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig del matí, i ara el que fem és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. T'hem trobat a faltar abans amb les notícies de Sant Jus. Sí, jo també, jo també. M'ha faltat alguna cosa. Sí, l'has escoltat mentre venies cap aquí? No he pogut, no he pogut. M'he quedat sense bateria. Bé, en tot cas, parlem ara no de Sant Jus, sinó de notícies a nivell més general. Comencem, com sempre, destacant la notícia principal d'aquest matí, segons els diaris que tenim en paper.
Doncs avui no hi ha un tema comú a les portades. Això sí, en clau fotogràfica li donen molta importància tant al periòdico com a l'avantguàrdia a la catàstrofe, a la tragèdia de Turquia. De fet, ara després en parlarem quan parlem de les fotos de les portades.
Però cada periòdic, cada diari, ha triat un tema diferent avui per obrir la seva edició. Al periòdico, per exemple, ens parlen d'economia. Ens diu Montoro, només permetrà que la Generalitat apugi impostos. Isenda sospesa no reformar el finançament de les autonomies i els ofereix l'augment d'atributs. El govern central està dividit entre els que volen canviar el model i els immobilistes. Ens diu el periòdico, també apunta tensió territorial de cara a les eleccions del 2015.
A l'avantguàrdia també ens parlen d'economia. Llegim en aquest cas pla de xoc del Banc Central Europeu perquè circulin els diners. El Banca Miso prepara una reducció de tipus d'interès fins al 0,1% en la reunió del juny i Draghi imposarà taxes negatives per als dipòsits que les entitats financeres mantinguin a Frankfurt.
I per últim, el diari ara ens parla de salut juvenil, de dades alarmants. Ens diu la depressió castiga els adolescents. L'Organització Mundial de la Salut alerta que les malalties mentals ja són la tercera causa de mort entre els 10 i els 19 anys. Terrible. I a Catalunya els suïcidis passen al davant dels accidents i la sida com a motiu de descès dels joves. Són aquestes les notícies que els diaris han triat avui com a més destacades a les seves portades.
Déu-n'hi-do, doncs són temes d'aquests dies, són algunes de les notícies principals. Parlem ara de més coses, coses que s'han sabut aquest matí, com ara la presó incondicional per les dues acusades del crim d'Isabel Carrasco. La mare reconeix l'autora dels trets i la filla la seva participació en l'organització del crim. És el que llegim el 3.24.
com a titular principal i també a La Vanguardia que parla també d'aquesta presó incondicional també diu que l'assassina confessa admet que va comprar les armes a un yonqui l'adquisició va ser fa com a mínim un any ja que l'home que se les va vendre va morir ja fa mesos
T'ho plegat una mica fosc, aquest cas que evidentment el continua ocupant portades. Parlem d'altres qüestions, per exemple, a La Vanguardia, que llegim que l'emblemàtic Hotel Palace suspendrà pagaments i usa pacte a deixar de gestionar-lo. El nou gestor és l'argelí Ali Haddad, que mantindrà els 130 llocs de feina.
Parlem també de WhatsApp. No sé, Andrea, si tu el fas servir molt d'hora, molt d'hora, perquè avui he fallat. Ah, doncs... Jo, de fet, reconec que he sentit a les 8 quan he sentit la ràdio, he sentit que abans que la primera notícia, tipus informació de servei, és a dir, trànsit, temps, també han dit que feia mitja hora, que el WhatsApp no funcionava i tot plegat.
Cada 10 minuts he rebut un WhatsApp teu i he sabut que funcionava i que s'havia recuperat. És veritat, ara que ho dius, quan t'he escrit aquest matí, sí que ha costat que sortís allò, el check i el doble check aquell. Sí, doncs era això. Però no li he donat gaire importància. Potser al mòbil li costa arrencar de bon matí.
Clar, tu no, però es veu que hi ha gent que sí, perquè jo quan he sentit hi havia com una mena d'alarmisme de gent, doncs missatges a la xarxa social... Clar, és que es produeix com un delta baix quan feia el whatsapp, per favor. Aquella hora... Bé, tant d'hora, tant d'hora, suposo que no, però vaja, si passés a la nit, tard, nit, vespre... Bé.
En fi, doncs sembla que ha tornat a fallar per causes que encara no s'han explicat, però ja torna a funcionar bé. Sí, molt bé, tranquil·litat. Les malalties del cor s'entrenen la marató de TV3 d'aquest any. L'edició s'entrenen l'angina de pit, l'infarct, les arrítmies o les cardiopaties congènites. Un incendi crema 8 pisos d'un edifici de barroera. El foc ensorra el sostre de la casa i obliga a desallotjar 8 persones.
I l'ADA.cat el que fa és destacar-nos en portada i ben gros el debat que està fent aquest diari a aquesta hora amb la Càmera de Comerç, amb els candidats catalans a les eleccions europees del 25M. Per tant, si obrim ara la pàgina web d'aquest diari el que ens trobem és principalment el minut a minut i la possibilitat de seguir-ho també a través del vídeo.
Si baixem una mica més avall, sí que tenim titulars més genèrics, com per exemple el que ha dit aquest matí el president de la Generalitat, Artur Mas, a la SER. Votar sobre la independència no vol dir proclamar-la en 24 hores. També insisteix en demanar diàleg amb l'Estat per poder fer la consulta, però també fa mesos que no parla amb Rajoy. Unes titulars que podríem llegir també els mateixos fa 3 o 6 mesos.
Tornem als diaris d'avui. Ara ens fixem en les imatges del dia, Andrea. No sé si també tenen a veure amb aquest incident que va passar a Turquia. Sí, les dues fotografies principals a l'avantguàrdia del periódico van en aquesta línia. A l'avantguàrdia veiem com un miner de soma es tapa la cara amb les mans brutes, la cara també molt bruta.
És un primer pla d'aquest home, la fotografia més destacada a La Vanguardia. El titular és La tragèdia minera gira contra Erdogan. Ara després també en parlarem en clau internacional. I al periòdico veiem un home fent un petó a un supervivent rescatat de la mina amb l'alegria que aquesta persona fos un dels supervivents.
El brutal accident en una mina turca castiga Erdogan. El primer ministre va anar a donar el condol i va haver de refugiar-se. Les fotografies més destacades estan al periódico com a La Vanguardia. A l'Ara han triat una fotografia del creuer Liberty of the Seas. Ens diu l'Ara, supercreuesa a Barcelona, sembla ser dels que ha passat pel port. Diu que arriba a la ciutat en el cap de setmana de l'any amb més creueristes i consolida la costa catalana com un destí a lançar.
D'altra banda, una de les protagonistes de la jornada avui és Nicole Kidman, protagonista de Grace of Monaco, aquesta pel·lícula que sembla que ha estat una rebuda amb xiolets al Festival de Cannes. A La Vanguardia veiem una fotografia seva i el diari ara també. També parlant de Carles Puyol avui diu adeu a la seva vida futbolística, el veiem a La Vanguardia.
I també veiem per últim una imatge d'un còmic, perquè el Saló del Còmic de Barcelona obre avui amb una gran exposició sobre conflictes bèl·lics des del 1714 fins a les grans guerres del segle XX. I veiem una fotografia d'un còmic al periòdico.
Són les imatges d'aquest matí. Ara saltem a l'informació internacional, obrim pàgines i, per tant, ens centrem en diferents qüestions. Cap on anem, Andrea, primer de tot? Primer de tot, cap a Turquia, parlem de la tragèdia minera. El diari ara ens diu La tragèdia minera encén Turquia, crítiques al govern i eslamista, la mort de centenes de miners a l'Anatòlia provoca protestes contra el primer ministre Erdogan, la indignació dels familiars i veïns dels miners morts a Soma, a l'oest de l'Anatòlia, va esclatar ahir
Contra el primer ministre turc, Erdogan, el balanç oficial era ahir d'almenys 274 víctimes mortals, cosa que el converteix en el pitjor accident miner de la història turca. L'accident es va girar ahir contra el govern després que Erdogan compareix la tragèdia amb desgràcies del segle XIX a la mineria britànica.
Les protestes es van repetir a Istanbulia encara i aprofundeixen el malestar contra el govern islamista del partit d'Erdogan, tocat pels escàndols de corrupció i els tics repressius. Els sindicats ja han anunciat que avui han convocat una jornada de vaga general. Com ens deia també al periòdico, per exemple, Erdogan fins i tot va anar a donar el condol als familiars i als amics de les víctimes i va haver de refugiar-se en el marc d'aquestes protestes.
I ara ens anem cap a Nova York i llegim que la ciutat última els detalls per obrir el museu de l'11S. També trobem el diari Persones. Aquesta exposició s'obrirà al públic a partir del 21 de maig i ara s'està presentant tant a la premsa com als familiars de les víctimes. Doncs és el que tenim avui, algunes de les notícies més destacades en clau internacional d'aquest matí. El que fem ara és saltar cap a la part de titulars culturals d'aquest matí.
I comencem amb una mala notícia, perquè ahir dèiem que Malik Bendejo, el director del documental Sergin Fossogaman, la mala notícia la vam donar ahir, que dèiem que havia mort, i avui el que sabem és que se sabut ja què li va passar, que és que s'ha suïcidat. Ho ha confirmat el seu germà en declaracions a un digital suec. L'endemà, doncs, que la policia confirmés que havia trobat mort el realitzador, guanyador d'un Òscar, pel projecte a través del qual va donar a conèixer la sorprenent història del músic Sixto Rodríguez. Tenia 36 anys i una depressió des de feia poc temps. Molt.
Fins demà!
Més notícies. Parlem ara de Falset, que recordem que havia dit que hi va haver aquell embolic dient que hi havia un concert de Rolling Stones i tota la història. Al final res, però a més a més, Falset trenca relacions amb el suposat promotor i descarta celebrar el concert del Rolling Stones. Sembla que l'Ajuntament ha donat per impossible tot això. Bé, en tot cas, en declaracions ahir al matí de Catalunya Ràdio, l'alcalde del municipi va explicar que no havia pogut localitzar la persona que els va oferir
portar el 12 de juliol als Estons i ha descartat evidentment la possible actuació del grup. Diu que el dia 5 de maig van rebre una sol·licitud per treure un concert de roc al municipi
I una setmana més tard se'ls va dir que seria de Rolling Stones. I bé, tot plegat no ha acabat d'anar bé. Tot plegat també venia una mica lligat a que l'any 91 havia vingut a Joe Cooker, a falset, i això va fer pensar que potser no era impossible, que vingués algú també de renom. I l'intermediari era la mateixa persona que el 91 va portar Joe Cooker. Aquest any els va dir que portaria els Rolling Stones. Sembla que no ha acabat bé.
Més coses entren en vigor, les ajudes fiscals al cinema, la Comissió Europea dona el vistiplau a les desgravacions que va proposar el govern espanyol. Avui s'inaugura el Saló del Còmic, l'exposició El dret a somriure, per exemple, a recollir els acudits d'humoristes gràfics de tot l'estat sobre el procés.
L'Auditori Moufitxa va arribar a més públics. L'Electrònica i el pop guanyen pes en la nova temporada. I Andy Warhol lidera amb 70 milions per 6 quadres la subhasta de socbis. M'impressiona les subhastes que es fan cada dia d'obres d'art cada dia a Nova York. El mestre del pop art és la taula de salvació de la sessió d'art contemporani de Nova York.
I encara un punt més, que és el... Avui llegim a la Vanguardia el primer 15M de la història. Sembla que eren indignats, entre cometes, de l'antic Egipte, que van sortir al carrer fa més de 3.000 anys per denunciar un cas de corrupció.
Sí, la protesta, bé, en tot cas fa, com dèiem, més de 3.000 anys, doncs va començar a Deire el Medina, és com es deia aquest poblat, en algun any entre el 1184 i 1153 abans de Cris. La història és llarga, però bé, en tot cas, sembla que la corrupció ve, per tant, de lluny i el que volien, doncs, hi ha de reclamar justícia.
I el Tantarantana reivindica la creació emergent en dansa. El nou cicle Tanta dansa, programa del 14 al 25 de maig. Quatre espectacles de dues companyies mexicanes, una canària i una catalana.
És el que tenim, doncs, en clau cultural. Passem ara a les contraportades d'aquest matí. Comencem per la de la Vanguardia, on llegim que amb els anys el meu cos decau, però el meu esperit creix. Avui entrevisten a Isabel Rodríguez, fotògrafa, infermera, cooperant i escriptora. És una dona de Barcelona que amb el seu marit, el cirurgià Mario Uba, que van crear l'any 2003 l'associació Missió i Desenvolupament Paragundi, el xat. Diu que si tots penséssim una mica en els altres el món seria un bon lloc,
Diu que em vaig educar en una escola de monges veient fotos de negrets del Congo i vaig decidir que seria missionera. Després vaig conèixer en Mario, que pensava com jo, però el tema no va fructificar fins que els nostres fills van ser grans. Van triar el xat perquè a la botiga d'Intermont l'any 92 vam conèixer un missioner que buscava un cirurgià i el Mario West. I entrenades i vingudes vaig estudiar infermeria per poder-lo ajudar.
Diu que ha pres en tots aquests anys a deixar de mirar-se el malic. Al principi el salt és el buit, però aviat ajudant els altres la teva vida s'omple de sentit i les portes es van obrint. Asegura que quan la determinació és sòlida apareixen solucions inesperades i quan no, diu, m'agafo els regals que em dono la vida, els celebro i els agraeixo. Asegura que no ha tingut una vida fàcil, diu, de vegades penso que sóc com l'àngel exterminador. Des de petita he vist morir éssers estimats, les meves dues àvies, la meva tieta, la meva mare i el meu fill Òscar.
la seva mort assegura que li va capgir a la vida i li va fer evolucionar doncs ara la Isabel Rodríguez presenta el seu tercer llibre que es diu ¿Cuándo nos vamos? ¿A dónde vamos? una reflexió personal sobre la mort un tema doncs com comentava la mare doncs que la toca molt de prop
És la història que tenim avui a l'avantguàrdia. Al periòdico en tenim un altre, crec, en els que entren amb els deures fets. A veure... Avui l'Enric Torres, més l'entrevistat de la contra del periòdico, és propietari d'una botiga de còmics de Barcelona, diu que tinc la sort de treballar en el que vull. Vaig començar a col·leccionar còmics gràcies als que tenien el pare i l'avi, de Bruguera i de Vèrtice, i vaig anar evolucionant. I quan vaig acabar l'Emili vaig voler obrir una botiga de còmics.
Em vaig plantejar muntar-la o treballar per aprendre. Em diu, vaig estar tres anys aprenent-ne i després, entre un noi que treballava a la botiga i un client, vam decidir que era el moment de muntar la nostra aventura. Suposo que l'entrevisten també una mica amb motiu de la fira del Saló del Còmic. Diu, nosaltres no hi som, t'ho diré ben fàcil. El meu parer es cobra massa als estants de les llibreries, les editorials han de ser-hi per promocionar, no per vendre i treure vendes a les botigues. Diu, a més hi ha gent que hi va a robar.
i també explica una anècdota que succeeix justament quan acaba l'entrevista amb la Catalina Gallà. Diu, em truca i m'explica el següent. Un exemple del que hem parlat abans. Ha arribat un noi i s'ha posat a fer fotos als llibres. Li he dit que no es podia i li he preguntat si s'ho descarregaria i assegura a Enric Torres que últimament no hi ha respecte per la cultura. Diu, és un problema de valors. La descàrrega és un mal menor perquè les coses han de costar. Has de pagar...
la persona que fa la seva feina i acaba dient que des de fa un temps els que venem també estem mal vistos perquè som els intermediaris. Doncs un bon cas avui al periòdic. Acabem amb la contraportada de l'Iari Ara, avui és el torn de Viviana Vallver, que sempre ens fa... Innova. Ens fa alguna entrevista i avui exacte, innova una mica més, perquè si la mirem és tot molt gràfic, no? A més a més...
Sí, avui a més, recordem que les últimes setmanes la Bibiana ens portava entrevistes al revés, o entrevistes, l'última crec que va ser una entrevista via WhatsApp, una de les últimes. Doncs ara ens aporta titulars. Ha fet una entrevista a un noi que es diu Héctor Ayuso, ara m'explicarem qui és, i ens aporta diferents titulars, com si es tractés d'una pàgina d'un diari.
Héctor Ayuso és un noi de 41 anys, valencià, diu persona que inspira, comissari cineasta, dissenyador gràfic, seeker, storyteller i creador d'experiències. Diu carrera en prou de l'art i diu l'Ava Ibiana que és director de l'OF, que és un festival que avui arriba a la seva 14a edició convertit en una referència universal. Diu que tothom l'admira, tothom l'estima i ell es manté humil.
I deixa anar titulars com Mataria per la meva feina. Sobre el festival OFF diu fa 14 anys que els artistes que venen a l'OFF ho fan sense cobrar. Per pagar el primer OFF la meva mare va haver d'hipotecar la casa. Diu que anar a l'OFF és un repte. No convido els criadors al festival. Diu el repte a anar-hi.
I sobre la creativitat, l'ector Ayuso diu coses com si t'escoltes i t'interpretes seràs creatiu. També diu que qualsevol persona que crea és consegüentment artista, et fas i et fan creatiu, la síntesi és molt poderosa i sobre ell mateix també parla. Diu que només dormo 4 hores, en 6 mesos vaig perdre 40 quilos i tot gràcies a una èrnia discal. Diu que no m'agrada que m'ensenyin res, m'agrada redescobrir-ho. I també un dels altres titulars que diu i que...
m'ha fet gràcia, és la meva mare no entén amb què he de dir, amb què, a què em dedico. Diu, quan li pregunten, diu una cosa d'internet. És Lector Ayus avui a la Contra de l'Ara. Doncs una altra manera de descobrir personatges, no està malament. M'agrada aquest format, eh? Sí, sí. Doncs a veure si m'entén la setmana que ve. A veure, a veure.
Fins demà!
3 minuts i 3 quarts d'11. És moment de parlar de la notícia curiosa del dia. Científics troben la manera d'acabar amb els malsons. La idea és servir on es gamma per estimular el cervell i així aconseguir que cadascú sigui conscient del que està somiant, fins i tot controlar-ho. Són investigadors de la Universitat Johann Wolfgang Goethe a Frankfurt que han fet servir on es gamma per estimular el cervell i aconseguir l'aparició de somnis lúcids on un és conscient del que està somiant i fins i tot controlar-ho.
És una troballa que pot servir per tractar l'estrès posttraumàtic. Diu que això està publicat en l'últim número de la revista Nature Neuroscience. Mostra com l'estimulació per corrents elèctriques inocues de tipus gamma en les zones del cervell temporal i frontal fa reviure l'aparició d'aquest tipus de somnis.
És complicat, eh? Tot plegat una mica d'explicar, però bé, sembla que el somni lúcid diu que és un estat híbrid on aquestes parts frontotemporals es comporten de manera similar al seu estat de la vigília, que és, diu, mentre que les parts posteriors sí que estan en una fase REM, que és l'etapa de somni amb moviments oculars ràpids,
i llavors diu la investigadora que en els pacients postraumàtics que pateixen malsons d'aquest tipus de somnis són bons perquè els permeten justament mantenir-se en estat REM, cosa que els beneficia per la seva recuperació. Són somnis un subproducte de la maduració del cervell i tot i que són més freqüents en nens de 6 a 7 anys, la seva incidència disminueix a partir dels 17. Curiositat científica. Sí, que només serviria això amb malsons derivats d'estrens postraumàtics
no malsons no diu res dels malsons recurrents en aquest cas no haurem de buscar un altre article de científic i s'ha publicat això en una revista sí, una revista d'aquestes especialitzades en ciència i també ho llegim a la Vanguardia no és que hagi estat consultant revistes de ciència que ho recull moltes gràcies i que vagi bé, bon dia
Bona nit.
Fins demà!
Passa un minut de tres quarts d'onze. Ens fixem ara en altres títolars destacats dels diaris. A l'interior dels diaris ens aturem en diferents qüestions. Per exemple, avui parlem del pi de les tres branques. Fa un parell de dies va ser... Se li va trencar una branca.
I a La Vanguardia, titulant l'article Saba Nova, diu que el Pi de les Tres Branques, que és mort de fet des de 1913, però el seu llegat es manté viu, i diu que encara no se sap com seran, però és molt probable que tinguin clons de l'avi les següents branques. Diu que tenen reservats en un projecte signets d'aquest Pi de les Tres Branques, completament vigorosos.
I com dèiem, són petits i encara no se sap com seran, però potser creixin d'aquesta manera. El pi de les tres branques, objecte d'atac reiterat, ja s'aguantava gràcies a una fèrula de pedra. Ho llegim avui a La Vanguardia.
Fins demà!
I parlem ara de bicicletes. L'anell per bicis que envolta Barcelona veu llum 15 anys després de lents avanços. Ho llegim avui al periòdico, a coses de la vida, la Ronda Verda ofereix un circuit de 72 quilòmetres de pistes per pedalejar al voltant de la ciutat. I tenim un gràfic on veiem com s'envolta Barcelona a través d'aquesta línia que passaria per tota la zona.
Del fòrum, la Racerralada Marina, voltejant Santa Coloma de Gramenet, també Malabora del riu Besòs fins al Parc de les Aigües, que aniria cap a Vallbona, Torrebaró, i llavors enllaçaria, per tant, amb Collserola, Forat del Vent, Carretera de les Aigües, Plagats Maduixers, el funicular de Vallvidrera fins a arribar a la plaça Mireia i després continuar pel Llobregat i voltejant també el parc de Can Buixeres, la Rambla Marina, la Gran Via fins a Montjuïc, plaça de Colom, Port Olímpic i altre cop al fòrum.
Hi ha una nova web del traçat que permet conèixer el detall, el perfil i el nivell de dificultat de cada tram.
I al diari ara destaquem l'entrevista que fan a Natàlia River, que és metge, diu que hem de tenir cara de salut, no una cara planxada o de velocitat. River ha creat tractaments a medicina estètica en els quals posa el benestar dels pacients per davant dels resultats tècniques menys invasives per injectar els productes més nous en la marca de la seva clínica i una mostra de les seves prioritats.
Diu que hi ha gairebé 20 anys d'ofici, atès des de sopranos fins a artistes televisives. I parla, per tant, de la medicina estètica. Diu que avui en dia els pacients eviten cada cop més passar pel quiròfan perquè això és un temps de baixa i implica haver de donar explicacions, però on s'ha avançat tant tothom s'hi vol incorporar i això fa que moltes vegades no acudim al professional indicat.
Diu també que la dona pateix més preci social, que potser per això venen amb una idea més predeterminada del que volen i això és complicat. Si demanen els llavis d'Angelina Jolie, diu, i no tenen una estructura adequada, l'únic que els pots dir és que tornin a néixer. No tinc una vareta màgica.
I també diu que el problema de la cirurgia és el canvi radical, el fet que els pacients se'n tracta de manera gradual i progressiva, per això aconsella la medicina estètica. Una entrevista interessant per conèixer una mica més sobre tot plegat, sobre com funcionen també aquests criteris avui al diari Ara.
Acabem aquest repàs amb la informació esportiva portades d'aquest matí. L'esportiu titula que és una oportunitat històrica, declaracions de Xavi, que destaca que afronten una oportunitat històrica i reivindica que l'equip es mereix la lliga però que toca demostrar-ho al camp. També afirma que l'Atlético és l'equip més en forma d'Europa.
També l'esport destaca Xavi, diu més culer que nunca, més culer que nunca, és el protagonista també d'aquesta portada. Xavier Hernanet, que ahir va dir, no podem fallar. I acabem amb la del Mundo Deportivo.
que destaca les paraules de Xavi, hay que ganar. Són els titulars d'aquest matí, de seguida parlem del temps. Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Bacbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari.
A més, des de les 7 de la tarda i fins a la 1 de la matinada podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La informació més propera al Just a la Fusta.
6 minuts i les 11, parlem aquesta hora del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Bé, avui un altre dia de sol, no? Sí, ja estima que no sigui cap de setmana, perquè aquests dies tan macos són per disfrutar-los, per poder sortir al carrer i fer una miqueta la teva, i en canvi estem tots, alguns, engaviats, i no sortim fins que no arribi el cap de setmana, no?
No, home, són dies molt macos. Continuem amb aquest cel tan blau, tan bonic, que a més ens està coincidint amb lluna plena, recomano a tothom qui vulgui. Fins i tot el grup d'astronomia estaria content de poder gaudir d'un dia com avui per poder observar la lluna plena que hi ha aquests dies a Sant Just, tot i que ells em sembla que sempre busquen el quart creixent, més que la plena.
Doncs bé, tenim aquesta situació d'estabilitat, de tranquil·litat, un anticicló que abarca tota la península ibèrica, però que Catalunya, de resquit jo, ens envia una miqueta de vents del nord, i això provoca aquest blau tan bonic que tenim, tot i estar al prop d'una gran ciutat com és Barcelona, imagineu-vos una mica cap a l'interior sense la influència i la contaminació d'una ciutat, o del baix bregat, que també contaminem perquè hi ha molta indústria.
però el fet és que realment són uns cels molt bonics i que només ho provoca això quan tenim ventilació a casa, obrim finestres i ens entra el vent del nord. Aquest vent està bufant amb força als dos extrems del país, també ho fa indirectament aquí a Sant Just d'Esvern i això provoca que per una banda les temperatures ballin molt i es quedin en una zona baixa, podríem dir, i que d'altra banda tinguem molt bona visibilitat.
Avui hem tingut una mínima d'11 graus a Sant Just, una mínima, doncs, podríem dir que freda, o sigui, al matí si surts al carrer, doncs, si el sol encara està tot just sortint, doncs tens fred. Després el sol ja quan treu el nas i agafa una mica de força, una mica d'alçada, doncs ja se'ns dispara, perquè des de les mínima d'11 graus cap a les 6-7 del matí, i ara són pràcticament les 11...
Són 5 hores i amb 5 hores ha pujat els 18 graus. O sigui, tenim un valor ja bastant elevat comparat amb els 11. Han pujat 7 graus la temperatura amb 5 hores. I això és fruit d'aquest sol. És un sol que si ara sortissis, si vols provar-ho ara amb les notícies, surts, t'hi poses de cara i notes un escalfor a la cara bastant important. O sigui, que és un sol capreta.
I aquestes temperatures, doncs, ara ja les tenim a 18. Recordem que ahir vam tenir 19 de màxima, o sigui que avui la cosa té tendència a superar els 20 graus. Ho comentàvem ahir que cada dia d'aquesta setmana, a mesura que vagi pensant el cap de setmana, les màximes aniran ser una miqueta més valentes i cada cop aniran enfilant-se. Molt a poc a poc, però ho aniran fent. I avui superarem els 20 graus i no ens quedarem amb els 19 d'ahir, sinó que avui podem fer 21 o 22 al migdia.
Alguns núvols per fer bonic ahir la tarda i aquesta tendència anirà una miqueta més de cara als propers dies. A Sant Just només faran bonic, però hi ha altres punts de Catalunya que a mesura que ens anem apropant el cap de setmana, demà divendres, dissabte, diumenge, doncs aquests núvols aniran guanyant una miqueta d'entitat a la tarda, típic també de la primavera, i podríem començar a deixar alguns ruixats. Molt tímids demà, avui encara no,
una miqueta més peixor que dissabte i potser diumenge fins i tot arribarien a sortir del que és el Pirineu i el Prepirineu i podríem entrar a l'altiplà de l'interior de Catalunya. O sigui que són tempestres de mitja tarda molt localitzades, penseu que només afectaran la meitat nord de Catalunya, però que cada dia aniran donant una miqueta més de color a aquest cel podríem dir avorridot quan és anticiclòric.
Aviam, també d'altra banda tenim una situació que progressivament farà pujar les temperatures, que ho comentàvem, i al cap de setmana, com que se'ns talla aquest corrent de vent del nord, el que provocarà és que tinguem aquesta situació de temperatures màximes una miqueta més altes. Podríem arribar a 23 o 24, però no serà la calor exagerada del cap de setmana passat, que havíem combinat.
comitats molt elevades, amb calor, i això va provocar que la temperatura de sensació ja comencés a sortir als gràfics. Aquest cap de setmana potser queda una miqueta més frenada la sensació, tot i que el termòmetre gairebé pugui marcar el mateix que el cap de setmana passat, fruit encara de la ressaca d'aquest vent del nord.
I continuàvem a l'espera d'aquesta situació que es va confirmant, que cada dia que passa anem observant de cara a la setmana vinent, que serà bastant més mogudeta, que podria aquesta mobilitat meteorològica també tocar Sant Just d'Esbran, sobretot de cara al dimarts, sembla que serà un dia de pluja dimarts.
però que deixarà les portes obertes de diferents fronts que aniran circulant, no vol dir que tota la setmana estigui plovent a Sant Jus, dimarts potser sí, però després les pluges al Pirineu, prepirineu, les pluges de mitja tarda, precipitacions, diferents fronts que allisquen pel nord, ens portaran un ambient una miqueta més primaveral pel que fa a l'activitat meteorològica. O sigui que la setmana que ve serà una mica més mogudeta, les temperatures no es mouran massa, perquè a aquesta època de l'any, quan hi ha una certa inestabilitat, tampoc no poden baixar massa.
Però bé, que sembla que la setmana que ve serà una mica més moguda, serà més distret a l'hora de poder fer previsions. Perfecte, doncs ja anirem parlant. Carles, moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé, bon dia. Vinga, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
Arribem de seguida al punt horari de les 11, moment en què connectem amb el butlletí de Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat i també de l'actualitat Sant Justenca amb el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies. Catalunya Informació
Bon dia, són les 11. Reunió d'alcaldes dels municipis de Catalunya i el País Valencià afectats pels terratrèmols vinculats a la planta de gas Castor. A la trobada hi falten els alcaldes de Vinerós i Penyíscula, tots dos del Partit Popular. La reunió es fa per analitzar l'estudi que diu que la causa dels sismes és el projecte Castor.
La Generalitat promou un decret llei per minimitzar els efectes de la reforma de l'administració local que impulsa el govern espanyol. Preveu tenir-lo enllestit d'aquí un mes per blindar algunes competències dels ajuntaments mentre no s'aprova la llei catalana.
Presó sense fiança per la mare i la filla detingudes per l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó. El jutge l'ha decretada després de la seva declaració d'aquesta matinada. La mare va confessar haver matat Isabel Carrasco i la filla haver-hi participat.
La Confederació de Sindicats de la Funció Pública de Turquia convoca per avui una vaga, primer dia de dol per la que anomenen la massacre de Soma. Ja són 282 els miners morts en l'accident més greu de la història del país, accident miner. La gent acusa el primer ministre Erdogan de negligència.
La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio d'aquest any serà el 14 de desembre i es dedicarà a les malalties del cor. Aquestes patologies presenten un 25% de les morts a Catalunya i afecten més de 100.000 catalans.
Una exposició al Museu d'Art Contemporani de Barcelona explica els canvis socials i estètics que es van produir a Espanya entre finals dels 70 i principis dels 90. Exposa un centenar d'obres de pròpia col·lecció del Magba i dona un especial protagonisme a la música amb fenòmens com la movida madrilenya o la ruta del Bacalau.
Catalunya Informació. Esports. Guillermo Amor no continuarà com a director tècnic del futbol formatiu del Barça. Informació avançada ahir pel Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio. El Barça li va comunicar dimarts. Avui, Carles Puyol s'acomiada del club i, previsiblement, del futbol. El Sevilla celebra avui el títol de la Lliga Europa, guanyat ahir al Banfic. A la tanda de penals, a Milà, el Barça de Basque tindrà la primera presa de contacte amb l'escenari, on demà jugarà contra el Madrid l'accés a la final de l'Eurolliga.
I pel que fa al temps, sol aquest migdia i a la tarda, si bé aniran apareixent intervals de núvols a les comarques del Camp de Tarragona i punts de la costa barcelonina. També s'esperen algunes nubolades al Pirineu i tramuntana moderada a l'Empordà. Pugen una mica més les temperatures. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Buenor. Les víctimes del genocidi de Yevrenitsha a Bòsnia són els protagonistes de la nova exposició del celler de Can Ginestar. Són fotografies de Salvador Berdagín que el juliol passat va retratar els actes del memorial per a les víctimes d'aquell genocidi en el seu 18è aniversari. L'exposició porta partítol tres dies de juliol i s'inaugura aquest vespre. El genocidi de Yevrenitsha va tenir lloc el juliol del 95 contra unes 8.000 persones bosnianes
per part de les tropes serbo-bòsnies i de grups paramilitars servis amb la intenció de fer una neteja ètnica. Va ser sens dubte un dels episodis més sagnants de la guerra de Bòsnia i Salvador Bardagin va participar dels actes de commemoració del 18è aniversari d'aquests fets. La mostra fotogràfica s'inaugura aquest vespre a dos quarts de vuit, com dèiem, al celler de Can Ginestar.
64 persones participaran diumenge de la quarantena marxa de regularitat Fulgens i Banyos de les Sees per Collserola. 32 parelles s'hi han inscrit i encara es pot apuntar més gent via telefònica. La marxa arrencarà diumenge a les 8 del matí des del parador. Consisteix en premiar la regularitat de les parelles a l'hora de caminar i anar passant pels controls i no qui arriba primer a la meta.
El preu per parella és de 10 euros i l'autocar costa 5 euros per persona. Cal disposar d'assegurança per participar-hi i, si no es té, s'ha d'abonar 2 euros per aquest concepte. L'arribada serà al pati del Raure de la Taneu, on es farà un dinar amb servei de barbacoa i després es farà el llorament dels premis als guanyadors.
I un apunt més per recordar-vos que aquest vespre el celler de Can Mata organitza un nou tast de vins a la fresca, el celler amb tres viticultors. Són en Joan Pujades, del Mas de la Caçadora dels Iamets, Toni Romero, del Sola Clàssic de Bellmunt del Priorat i Toni Osorio. Aquest tast és gratuït i es farà avui a dos quarts de vuit del vespre a l'exterior del celler de Can Mata. Això sí, es recomana confirmar assistència.
Podeu demanar més informació al celler de Can Mata, al 93-372-0890, 93-372-0890, o enviar un correu electrònic a l'adreça info arroba al cellerdecanmata.com. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals, ofensituts, notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert o cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Dos minuts i un quart de dotze. De seguida parlem de la final que es fa aquest cap de setmana, aquest diumenge, de la Lliga Catalana Pony Games, des de dos quarts a deu del matí fins a les set de la tarda. En parlarem amb l'Eduard Martín de seguida. La final es disputarà el club d'Hípica Sol Solet.
I el que fem, mentre esperem parlar amb l'Eduard Martín, és escoltar un tema avui d'Antoni Afon, un dels que forma part del seu últim disc No, del seu penúltim, el Lamparetes, i escoltarem M'a sobre en paraules.
M'assobren paraules. Agulla, fil de cosi, tisores, estufa, m'assobren paraules. Vermut, patates, olives, paraules molt curtes, pic, paraules molt llarges, esternocles, mastoideu, paraules molt fòcils, mama, paraules difícils.
Obliquitat i jo què sé. Me falten paraules per explicar què significa per jo. Me falten paraules. Uau, uau, uau, uau, uau. Els diccionaris són clans de paraules gratis i certes. Paraules d'amor senzilles i tendres. Ella tenia dues llunes en totes les cares.
i les tentava i tenia les dues cares de sa lluna
Me sobren paraules, però no tenc res a dir, cadàve, pitufo. Me sobren paraules, d'aquí dos anys me retir. Paraules molt lletges, nyu, paraules molt guapes, lapis, lazuli. Paraules provisionals amb els etsens girats. Ella tenia dues llunes en totes sa cara.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara, les obria i les tentava.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Just a la fusta.
Un quart i mig de dotze, a aquesta hora parlem de la final de la Lliga Catalana Pony Games, que es farà aquest diumenge al Club d'Hípica Sol Solet, i en parlem amb l'Eduard Martín, que és el director general del Comitè d'Organització del Sol Solet. Molt bon dia, Eduard. Molt bon dia, què tal? Per parlar d'aquesta final, és el punt i final una mica de tota aquesta etapa, no? Com ha anat tot plegat? Bé, bé, a Catalunya hi ha dues competicions, a Pony Games i a la Lliga, aquest any.
Han estat quatre proves, aquest dimensi a la final, i després tindrem els Campionats de Catalunya. Hi ha lliga i copa, com en el futbol, i això és la lliga. Ha anat bé, aquest any ha anat bé, hem tingut molta participació d'equips, els concursos entre 100-120 nens i nenes i joves, per tant estem molt contents de com està anant tot i esperem que sigui un èxit aquest dimensi.
A més a més, vam parlar, fa relativament poc, vam parlar de la primera fase de la Copa d'Europa de clubs de Pony Mountain Games. Era una cosa diferent, però en tot cas ho organitzàveu des del Club Ibixol Solet. Com va anar tot això? Sí, escolta. Sí, em sents bé, Eduard? Sí, sí, te sento bé, te sento bé. Va, el dic que vau celebrar també la primera fase de la Copa d'Europa, que es farà el juny, també em sembla que anàveu cap a França o Itàlia, no? Sí, sí, t'explico la...
Sí, t'explico una mica. Vam fer la primera fase a Barcelona, va ser un èxit, vam organitzar el Real Club de Polo, va ser realment un èxit i després vam estar presents a la segona mànega el diumenge següent, que va ser a França.
I ara el mes que ve ens anirem cap a França a la vora de la frontera amb Suïssa i farem la quarta mànega perquè la tercera crúnia a França aquesta no l'hem fet. Va molt bé. Hi ha un equip, el de menys 14,
que va tercer de la Challenge i que a Barcelona va quedar tercer, per tant, estem molt contents. Déu-n'hi-do, doncs, per tant, doblegat s'acaba el setembre, o sigui que ja anirem parlant, són aquestes fases prèvies. I el que deies abans, ens comentaves que aquest diumenge és la final de la Lliga Catalana, que també hi ha la Copa, i pel club Ibic Sol Solet, com el resultat global, per tant, que feu d'aquest curs, és positiu?
Es presenta molt bé, home, a categories petites anem primers i segons, o sigui bé, perquè a la lliga catalana hi ha categories de menys 8, menys 10, menys 12, per tant hi ha molt petites. I a les categories grans, menys 14 també anem primers i menys 17 anem primers a la lliga empatat amb un altre. No sé que pel club sol solet és molt bé, no podem demanar més, no en fem demanar.
Un club, com dèiem, situat a Sant Just, que no sé si teniu molta gent de fora de Sant Just, i sobretot és gent que us coneix d'aquí de la zona. Quin tipus de perfil teniu? Sí, bueno, bàsicament la gent que va a la Ípica de Sol Solet és de tota l'àrea, eh? Clar, clar, per això. Es cobreix més Sant Just, Espluga, Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, són la majoria de nanos que participen, però també hi ha gent de Barcelona, però bàsicament és de la zona aquesta...
I comencen de molt petits, perquè ara ens deies que tenim categories també de menys 8, és a dir, que quina és l'edat adequada per començar? A Sol Soler la gent comença a muntar cavalls, no? Pony Games 3-4 anys, eh? 3-4 anys, és a dir... Munten en poni i fan tot això. A Pony Games hi ha dos nenes de 6 anys competint en l'equip de menys 8,
I doni-do, eh? Doni-do. Doncs sí, sí. És molt divertit veure-les i com es desenvolupen. I quina és l'edat que teniu més gent? La categoria menys 14, que és una França que va entre els 12 anys i els 14. Que és la que dèiem abans que és on va millor també, no? Sí, sí, aquests a Europa, tots són noies aquest any.
i realment són espectaculars jo em convido que pugeu i ho veieu el diumenge és obert no aquest acte del diumenge? és obert, començarà a dos quarts de deu és tot continuat perquè hi ha moltes categories d'equips fins a les set de la tarda més o menys és obert i per tant podem passar o qui vulgui pot passar una estona mirar una mica com funciona sí, allà hi haurà un bar també tenim una petitíssima zona comercial que no és com el dia de la Copa d'Europa evidentment
Però bé, per passar l'estona, a més com la competició és continua, es pot anar, pots marxar, pots tornar. Una mica pots anar fent tot el dia. I l'entrada és gratuïta o té algun cost? Absolutament gratuït i tots hi esteu convidats. És només entre dos equips aquesta final? O ho dic perquè a vegades estem acostumats amb altres esports i no sé com funciona en el cas de l'Hípica? No, no, no.
La Lliga, depèn de les categories hi ha més o més equips, diguem que hi ha una mitjana de 3, 4, 5 equips per categoria, i la final, com és la Lliga, és la quarta prova de la Lliga, s'han acumulat punts, com si fos una Lliga de futbol, i la final la juguen tots els equips de la categoria. El que passa és que hi ha dos premis, el propi del concurs del dimensje, i al final d'aquest es dona el premi a la Lliga. És com l'últim partit i la Lliga.
Però no són dos equips, sinó que totes les categories competeixen tots els equips que s'apunten a les categories. Serà aquest diumenge, com dèiem, des de dos quarts de deu del matí fins a les set de la tarda, n'estem parlant amb l'Eduard Martín, i volíem aprofitar també perquè em sembla que heu començat uns passejos per Collserola, no? Des de Club Íbics del Solet. Com funciona aquesta activitat? Això, bueno, els passejos poden informar millor allà la Marí i tot l'equip, d'acord?
T'he enganxat, eh, ara? T'he fet un altre camí. De fet, jo m'estic apuntant als passejos, també. És una activitat que Maria la realitza, que és molt agradable, que va bé per tenir contacte amb l'Hípica, per qui, sobretot, i no s'ha muntat. És complementar, no té res a veure amb els pony games, però és important perquè es pot ser en família, que això és molt xulo, relaxant, i les vistes són espectaculars.
Si trucau al Sol Solet us diran els horaris, també depèn dels horaris i de la disponibilitat. Perfecte, doncs de moment recordar que aquesta setmana, aquest diumenge, de fet des de dos quarts de deu, comença aquesta final al Club Hípica Sol Solet, la final de la Lliga Catalana Pony Games, i avui anem vol parlar amb l'Eduard Martín. Moltes gràcies, Eduard. A vosaltres. I que vagi molt bé. Que pugi molta gent, eh? Esperem que sí, animarem a la gent a fer-ho. Que vagi molt bé i moltes gràcies. Bon dia. Adeu.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. De seguida, la tertúlia, fins després d'escoltar l'Illiana dels Bremen.
Liliana, les teves mans, ensenyem les teves vidats, des de l'ull fins al cotè, com dos pèrtecs i un segment, et dibuixes el serrell. Liliana, les teves mans, Liliana, el capell gravat.
Jueix com sempre ben cuidat i te'l reculls cap a un costat i et crides quieta i ets pecan. A una classe magistral ja no podré donar-te mai. Liliana, rebeix-te'n sant.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I tens molt temps per despertar, i aquests temps em seran reurets. I en un segon valor esclar, i a cada pas seràs capaç de fer que el camp sigui sembrat, i aleshores el temps es recuperarà. Però tens la vida per acabant, no sé com te'n recuperarà.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Fins demà!
Passa minut de dos quarts de dotze. A aquesta hora el que fem és parlar d'actualitats. Fem tertúlia com cada dijous. Avui saludem a la Joan Algarra i a la Lina Santa Bàrbara. Molt bon dia. Molt bon dia. Avui feia temps que no estàvem en tan petit comitè. Oi tant. Oi tres mujeres sin la barca i sin nadie más. I que no sé on da. Aquella obra que era de tres hombres en una barca. Doncs aquí tres mujeres no.
Ha de venir algú més o no ho sabem? Em fa molt l'efecte que no, perquè el Pere deu estar a la inauguració del comit. Ah, és veritat, ho he pensat aquest matí. I la Montse m'ha telefonat a mi disculpant-se que us ho digués a vosaltres que li és impossible venir.
I el Jordi és l'únic que és el desconocido, que no sabem on està. No sabem on para. Se busca. Deu d'estar regant... Want it! Sí. Deu d'estar regant un arbre. I tant. O deu estar... Deu estar... No es prepara la festa de la primavera aquests dies? Encara... Crec que encara no, eh? No? Però bé. En tot cas, diu, ho deixem per l'estiu. Això mateix. Bé, no ho sé. Aviam. En tot cas, exacte, podem fer tertulia igualment. Vull dir que una cosa no treu l'altra. Esclar.
Avui he vist que estàveu mirant els diaris, no sé si estàveu traient ja la notícia positiva. No, em fa l'efecte que no hem trobat cap ni una positiva. Jo he estat, ja sabeu que llegeixo La Vanguardia, és el que... Sí, a mi és el també. Sí, jo he estat mirant tota, tota, tota, tota La Vanguardia. La veritat és que no he trobat res que verdaderament crida l'atenció. Però no, ni una ni mitja. És que res, i aleshores dius...
Bé, a veure, què portem? Un esprit d'esperança o...? No, mira que fa sol, que fa bon dia i que sembla que la primavera s'està assentant. Bé, però també potser que plogui. O sigui, què vull dir? Llavors mai estem contents. No, però és que aquell dia... Mai estem contents. No, aquells dies enrere no feia temps de primavera amb aquella tristor, feia temps de tardor. Bé, ahir...
abans d'ahir, abans d'ahir va ser espantós tot el dia afortunadament que el dilluns ahir el diumenge ens va fer bon dia perquè te'n vas de viatge amb aquest dia tan trist i tens ganes de quedar-te a casa que l'ova ens va fer el diumenge i afirma que passi bon temps a cap de setmana i que entre setmana sigui més fluix que el dissabte a les 6 de la tarda el cel estigui seret i els ànims de la gent també creieu que guanyarà el Barça o no?
Home... Entre parèntesis. Sí, no sé. Jo... No sé. Tens aquella... Sí, està l'incertidumbre. Ell, ahir, el Xavi va fer una perorata, que sí, que tal i que qual, però aquesta perorata se la tenien que haver fet el dia abans del dissabte passat o del diumenge passat. Ja. Bueno, és igual, és un joc.
Sí, sí que és un joc, però el jugues per guanyar, eh, amiga mia? Ja, ja. Jo, escolta'm, quan van venir el dissabte va ser o el diumenge, quan van venir els dos, mira, el meu marit dels nervis que va agafar va sortir abans que s'acabés marejat.
Marejat. I va fer un baixant d'adrenalina o un baixant de sotrat? No ho sé, no, perquè quan va venir es va controlar i estava bé. Però un baixant dels nervis que va agafar. I, bueno, va sortir abans que, van anar a la penya, no? Va sortir abans que el Xavi. I quan el Xavi va venir, que està el papa aquí? I dic, sí, ah, vale, vale, i puja, perquè li havien dit que havia sortit marejat.
Dic, diu, és que no la volen, és que aquesta birria d'equip no la vol. Mira, no es mereix al Barça els disgustos que donen els homes de casa meva. O sigui, el meu marit no era anys enrere, perquè quan jo treballava feien siguin de nostres colors.
Esteu tots aquí al voltant de la ràdio, només que em casta birria. Després d'una època tan bona, suposo que tothom s'havia aficionat. Sí, sí. Mira, si perds i veus que treballes, escolta'm, santo y bueno. Però quan perds perquè realment hi ha desidia, és una pena molt i molt gran. Però jo crec que estan esgotats, ja tu, ja... També, també és el que passa. Les cames les deuen tenir, ja...
que no et xuta. Escolta, el cos humà és el cos. D'acord, el cos humà és el cos. Veurem què passa. El cos humà és el cos, però quan tu anaves a treballar, que l'altre dia comentaven els nostres taballs, empancant des de les 6 del matí, això mateix, o potser més tard i tot, i el dia següent, aquí, echándole cara al trabajo,
Tu amb lo teu i jo amb lo meu, que tenies que el mal tiempo ven a cara, escolta'm, i ningú no deia, ai, pobretes, pobretes, és que estan cansades. No, no, a pencar, tu. Més temes d'aquesta setmana, el tema curiós, que és la història recombolesca del tema de la dona de Pere Navarro, vull dir...
aquesta història que, bé, en tot cas, és que fins i tot sembla que és tan absurd que si t'haguessin dit, mira, potser passa això... Sí, sí, és del teatro de l'absurd. Si fos una pel·lícula diries, ai, quin final tan dolent, no? Pensa d'una cosa millor. Perquè és com que no entenc massa si és que realment ell tenia un interès en fer-ho més gros del que ha estat. A mi em fa l'efecte que el van aconsellar després.
La cosa... Mira, es pot treure partit d'aquest assumpte. I ja està. Jo crec que va ser això. Però clar, se sabria que se sabria la veritat al final. Però mentrestant tot i fama que algú queda. S'ha de dir, sí, sí.
Sí, la idea era aquesta, que aquesta senyora no era d'ara, sinó de molt de temps abans, que el renyava perquè la senyera estava bruta. Que el motiu també, quantes senyeres estan brutes pel món. I quan arriben allà, per la proximitat, es veu que li va tornar a dir, què? Llavors ja encara no és hora de netejar la senyera?
i l'altre se gira i diu no és hora de prendre's vostè la pastilla o de prendre's de la pastilla llavors li va dir que era una mal educada i li va donar una empeta ella el va insultar li va dir fill de sa mare fill de sa mare és una cosa absurda i el rebombori que s'armata ella diu que ara li agradaria quedar amb ell a la plaça Vella Terrassa i fer-se dos petons
Sí, sí, sí. No, si potser és alguna persona que tampoc no és tan gran, bueno, ja són grans, perquè té 6, ja té pico, no? Ella és 63, illícit, aquí al diari. Vale, doncs aleshores tampoc ja té que estar assenyada, però a vegades són aquelles persones que per un excés de confiança, si el coneixia, la tracta, no, no, al tanto. A vegades les coses s'han de mesurar, segons com.
Ara, si és una persona d'aquelles que no li importa dir-li el que sigui... És que li va dir això de la pastilla perquè es veu que aquesta senyora ja havia tingut algun contenciós en l'Ajuntament quan ell era alcalde. Però per això va dir que ell, evidentment, sabia qui era. Per això li va dir la prenta de la pastilla perquè es veu que en el seu temps ja era una persona que tenia alguna cosa de tipus psíquic o psicològic.
No, o res, o busca maranya o que n'hi ha algú que li agrada. No, havia tingut un contenciós i estava sota tractament metge. Això aquí ja tenim un. I a l'altre cas, tan desagradable de la cosa de León, no? Sí, tan flagrant. Doncs aquesta, esclar, quan dius... Jo, per exemple, el primer que vaig pensar quin rancor una persona provoca amb una altra que arribi a aquest extrem. És a dir, ha de ser una cosa tan... no sé, és com una...
Per la xarxa... Sí, a la xarxa corre una història, que em van comentar ja la nit, i no vull ser repetidora de la història. O sigui que no se centra només en la filla. No, i la mare i tot. No, no, la mare és la mare. L'odi és de la mare i s'ha augmentat per l'assumpte de la filla. Aquesta senyora, perdona, Joana...
Aquesta senyora, la víctima, podríem dir, doncs verdaderament no era una persona afable que tothom l'apreciava. Sí, tenia grans... Però segurament era d'aquells caràcters tan autoritaris o tan d'allò que va provocar que amb aquesta bossa, doncs aquesta altra, la...
la inductora o la filla de la filla de sa mare aquí sí que és la filla de sa mare doncs que passés tot això i que ho haguessin planejat i tot això però després resulta que veus que la filla aquesta o almenys diu el diari que a més a més estava molt embolicada amb una hipoteca d'un pis enorme i bonic que s'havia comprat d'un Mercedes que devia
pues, també estava en el partido, vull dir que, ojo! Sí, a mi em fa l'efecte que hi ha coses de fondo. En aquests casos, per això, que s'arribi a l'extrem de matar algú. No. No, no, no. Jo sempre ho he dit. És allò de la desesperació. Sí, sí, de l'odi, de no poder més. Però un odi molt gran. Sí, molt gran, molt gran. Però jo sempre, ja sabeu que, bueno, pues tiro religiosa, no? I que
Sempre l'única cosa que prego és que mai sigui jo motiu que algú decreu un odi, que una persona tingui... Sí, que t'ho digui. No, no que t'ho digui a tu, sinó que ha creat dintre aquest malestar tant, tant, tant... A veure, en aquest cas pot ser que aquesta dona no s'entenguessin gens i haguessin passat molts conflictes, però clar, arriba aquest punt... El primer conflicte, pel que a mi em van comentar ahir,
El primer conflicte no era de tipus ni polític ni per la filla, era un altre tipus de motiu. Ara, això, unit, la filla va fer molt de camí dintre de la Diputació...
Sí, sí, estava en molt bon lloc, quan fins i tot es va atrever a comprar-se totes aquestes propietats que comentem. I de cop i volta, pel que sigui, la van treure. Aleshores, quan la van treure, ella va anar...
Clar, van anar a reclamar. I el tribunal li va concedir una indemnització de 12.000 euros. I no els hi va haver pagat. Sí, li van pagar, sí. El que passa és que ara, quan ell la van anomenar, perquè estava com anava... No era de fa molt temps presidenta de la Diputació.
Era molt important, amb molt diferents càrrecs, tot el que vulguíssim és. Però, ara, quan la van fer presidenta de la Diputació, va dir, ah, no, no, no, aquesta senyora ha de tornar els 12.000 euros i aquest dictament del Tribunal queda desfet. Llavors va ser ja el remate de la desesperació. El desencadenante de l'accions. Sí, perquè...
Com torna a 12.000, que està empastifada de deutes fins dalt de tot. Entre el primer motiu i el segon motiu, passen una sèrie de coses que és injustificable de cap de les maneres. Perquè jo sempre he dit que no hi ha idea, motiu, ni cosa en el món que justifiqui una sola gota de sang. Una sola gota.
Però perquè parlant s'entén la gent. Però, noi, a vegades és que no es pot parlar en segons qui. No, no, però ja... I en un moment d'ofuscació... No, no, que a vegades dius, jo això no ho faria mai. Jo estic segur que no ho faria mentida, coxina. No, no, no ho saps. Tu no saps ni com actuaries ni com deixaries d'actuar. No, no, som éssers humans. Perquè és el moment i és la reacció vital que tens o la reacció inclús purament humana o animal o el que tinguis que tenir.
Quin odi va crear perquè aquestes tinguessin aquesta rancúnia que diu que... Sí, era un tipus de persona que tenia molts adeptes o molts adrectors. No hi havia un terme a mi. Sí, no sé si t'ho vaig explicar tu. Quan vaig anar a treballar a la resistència del Francisco Franco, que és la Vall d'Hebron, que vaig tenir que anar allà, jo era una pencaire. Ara no treballo, però...
Era molt pancaire, ja ho sap de Joana. Doncs allà no solament tenia els meus malalts que cuidava, perquè era purament vocacional, sinó que la jefe de planta abusava de la meva bona fe i no solament feia allò, sinó que me feia anar a uns altres llocs, sí, perquè no sé què i tal i tot igual.
Va arribar un moment que era tan desesperant la cosa que vaig anar a baix a la direcció i em van dir, sí, sí, ho entenem, intentarem dir-li alguna cosa, diu, però bueno, no hi ha res a fer perquè aquesta senyora és amiguita del director de la residència en aquella época i puc dir això perquè d'això ja fa 50 anys, vull dir que això ja està prescrito, però que la cosa va així. A vegades n'hi ha persones que abusen del seu càrrec
I aquesta segurament és una de les causes que va passar. Ja t'ho vaig explicar. Jo tenia un jefe que també el van posar a dit, també l'empresa nova que va entrar dictada per les forces ganadores i va resultar que aquest senyor no tenia ni idea ni d'organització ni res. La seva idea era fastidiar-nos a tots.
I quan més ràbia feia, o aquell torn, o aquell horari, o aquell quedar-te per gravar alguna cosa, tu deia amb aquell somriure tan cínic. Ai, xata, te ha tocado. Mira, no te podràs ir a tu casa. Lo siento, perquè llavors, clar, jo vivia a Esplugues i l'emissora estava a Barcelona i a les 10 et quedaves sense autobús. I amb aquella satisfacció d'haver-te contrariat i haver-te fer-te mal. Mira, hi ha persones que són així. Què vols fer-hi?
Sí, sí, no, no, són aquestes coses que... És que quan treballes en un lloc, que l'ambient és bo, i tothom s'hi ve, sempre hi ha algú que t'hi avens més que amb un altre, però que tothom hi ha un bon ambient i treballes de gust, no saps la joia que tens? Sí, sí, treballes del teu que t'agrada. Ah, això mateix, això mateix. Això que és important. Que jo, afortunadament, durant un temps de la meva vida vaig treballar amb allò que em tornava boja, però que sempre hi havia aquestes...
petites coses. Canviant d'allò, la pel·lícula aquesta de la Grace Kelly. Sí, que s'ha trebuda amb molts xiulets, eh? Diu que només se salva la Nicole Kidman, però m'ha sorprès perquè jo feia temps que no llegia en un festival, no? Sí, que és veritat que potser no s'aplaudia, però... Sí, sí. Però els xiulets... I que la família a Monaco no ho sé. Bueno, és que, segons hi he llegit molt poquet, és només que un espai de temps de la vida de la Grace, no? És...
No és tota la... Però inclús diu que n'hi ha coses que no... No, no. I sentit lluny, eh? No, no, la Nicole Kidman diu que hi ha algunes coses que han afegit, però que esclar, tampoc és... Que hi ha algunes llicències. I que tot s'ha fet amb respecte... Això ho veig el 324, ara si l'hagin diu. L'actriu ha reconegut que es van permetre algunes llicències, però ha insistit que tot s'ha fet amb respecte i amb efecte.
cap als protagonistes de la història. Però no sé si se referia a la pel·lícula, perquè, esclar, a vegades de dutxes i sense mitges, que, per exemple, n'hi havia una escena, que n'hi ha un os i que estava al costat d'una llar de foc. Jo no sé si correspon a aquesta pel·lícula els de dibujos animados, perquè no veig cap relació de res. La premsa i la crítica qüestionen la versemblança de la història, diuen que té un to massa endolcit.
i que la família reial de Mónaco també diu que és falsa la pel·lícula directament el que passa és que no els hi agrada però jo crec que això també farà que se'n parli de la pel·lícula i els hi va haver la pel·lícula potser o sigui hi ha vegades d'aquests escàndols i m'imagino que per curiositat perdó que et talli hi anirà molta gent segurament ja dic que conserveu la memòria per la ràdio d'avui n'hi ha un detall que és xulo que segurament també surt per aquí
que diu que nosaltres sempre confiem en el gos
Diu, normalment la gent amb el gat no confia tant. I el gos és més protector de l'amo i tant que qual. Però no sé si era a Ohio, no sé on, un lloc d'Amèrica que sempre passen aquestes coses. Home, és que estan grans. Que n'hi havia un nano petit que anava damunt del bicicleta i que va venir un gos callejero o del veïnat, del que sigui, i que se li tira la cama del nen petit. I aleshores surt la gata de la casa...
que era d'ells de tota la vida i se li posa damunt del gos que el va fer fugir. Ja veiem que dels gats també te'n pots fiar. Pobrets, i tant que sí. Aquesta seria la divertida d'avui. Guarda-te-la perquè és que no hi havia res. No, no, és veritat.
Tot és... Mira, si parlem de les noietes aquestes de Somàlia, si parlem del pou de Turquia... És que està... Realment, ara també mirava una mica més de notícies i la notícia que s'ha sabut del tema que el suïcidi és la principal causa de mort també entre els adolescents... Entre els adolescents d'Espanya... Que també implica una part que vol dir que hi ha menys accidents, que hi ha menys sida i altres malalties, però clar... Però és trist, eh? I el coronavirus...
que també és una cosa per mirar-se-la, que també està a l'Àfrica, que creuen que són els dromedaris del desert i no sé què, que és una malaltia de tipus respiratori.
És a dir, bueno, vale, Titus, potser aquest excés, jo diria d'una manera d'informació, fa que la gent estigui espantada. No, i també la globalització, perquè potser aquestes coses en el seu temps existien igual, però quedaven centralitzades en un lloc només. Però aleshores aquesta, no sé si la diu, bueno, l'organització aquesta de la salut...
Sí, no, no, encara no ha dit que era una pandèmia d'aquestes, sinó que era de moment així, però de 800 casos i tal, 175 morts. Ja, ja. Clar, i aleshores han d'anar, surt una imatge que porta la mascarilla, que està allà amb els tromadaris, o sigui que...
D'enteres de masses coses tristes alhora. I a la vegada és una persona que no pot assimilar tot això. No pot. La seva capacitat diu prou. I gent com nosaltres, que ja estem en aquella edat que veus les coses a distància, perquè vosaltres encara... Encara estem, no? Encara esteu amb la cosa de l'expectativa. Però a manera que vas fent i vas assimilant les coses, també les vas veient en una certa distància que potser te les fan veure una mica més objectivament.
o jo que encara els meus 77 doncs encara tinc l'esperit de positiu i d'optimista i de tota la mandanga doncs et quedes com apagat per què? perquè tot el que vas rebent és això això ho dèiem ara veus coses de bondat també jo crec que amb la raça humana i que a més perdona que per molt que passi nosaltres anirem avançant i s'ha avançat moltíssim
però aleshores veus... Ah, sí, la setmana passada vaig veure una entrevista amb aquests doctors tan meravellosos que estan... Al colotet. Al colotet, albacelgues, que escolta'm, que també val la pena parlar. I a més el veus tan animat i tan decidit i que amb aquell punt d'optimisme i sobretot segons quins càncers es poden tractar d'una manera i no donar tot un tractament...
Ha de ser una cosa personalitzada, perquè no tothom admet. No només personalitzada, sinó localitzada. És a dir, que avui dia, moltes vegades, les cèl·lules i el núcle cancerós es pot tractar ell mateix. Això no necessites donar aquell tractament tan invasiu. Suposo que és el camí pel que se n'anirà ara, també.
Clar, naturalment, a més a més, clar, també protestava i s'enfadava, diu, estic indignat, indignat amb la gent que, o sigui, concretament amb els governs que no donen els suficients cèntims per continuar aquestes investigacions. Parlava molt bé de la Vall d'Hebron,
Perquè allà també estan fent un edifici que es dedicarà a aquesta investigació. I que, sobretot aquí a Catalunya, el mecenatge també... Aquí encara continua el mecenatge. Ara, la resta del país és otra cosa.
Però que els Estats Units tenen dos edificis nous. Un, que tracta això de la investigació de les cèl·lules, i un altre al costat de robòtica, que potser, sense necessitat d'anar-hi les persones contínuament als hospitals, que ja saps que als hospitals hi ha molts microvis. Això ja es fa.
Però ell ja ho fan persones que cada nit donen molt comptades la pressió, totes les seves notes, i realment si necessita va a l'hospital o al CAP, però allà la robòtica... S'estalvien les infeccions hospitalistes. Això mateix. I a més a més també gastos per la sanitat. Allà no, que no és pública. Ja sabeu que el Pere, el meu germà, és un col·lec i està a la investigació...
i diu, no sé, jo li vaig consultar d'una amiga, que és molt problemàtica la cosa, i resulta que si troba que aquesta senyora té unes certes característiques que havia de tenir, doncs aleshores se les podia tractar.
Jo dic, però vols dir que no serà molt invasiu o molt danyer la cosa d'equivioterapia? Diu, ha hagut un canvi radical. Ni notarà, ni notarà. Això són coses... El que passa és que, desgraciadament, aquesta senyora no reunia aquestes qualitats. Però bueno, dius, doncs bueno, mica en mica.
Farem per aquí, però, esclar, surt l'altre. Si ja fa poc, us en recordeu que també va sortint el diari que, degut a un excés d'antibiòtics, aquests han mutat els micrògons i han fet resistència.
I per allò que servia als antibiòtics, ara ja, i si realment, en el cas del SIDA concretament, i en el cas de la tuberculosi, que torna a haver-hi, quan estava... I Sarampión estava ja... Sí, que estava completament erradicat. O sigui que, esclar, és que va haver una temporada que donàvem antibiòtic per tot, fins i tot per anar de passeig.
Mira, quan jo estava a l'hospital, la cosa era tenir les engines, el que diem nosaltres, les engines, que dos per tres li traien les engines als nanos. Sí. Tota aquella generació té unes afonies de calpistrats. Sí. Perquè l'angina era com una porta d'entrada. Era una resistència. El meu marit havia ajudat el doctor Sánchez Llustosella, d'aquí, del poble, que el meu marit estava a la Creu Roja com a voluntari quan era jovenet, i...
i cada dimecres o dijous, no me'n recordo, i escolta, malo vivo, eh? O sigui, ella aguantava els nanos per darrere, i clac, clac, clac, clac, que el doctor Sánchez ho feia. També hi ha qui diu que cada cop ens tornem més immunes als antibiòtics, i per tant, doncs, fa menys servei, no? Clar, és el que dèiem. Jo fa molt que no em prenc, perquè com que sóc al·lèrgica a un i mai recordo a quin, cada cop que me'n volen... Millor, millor. Cada cop que me'n volen ressaltar un... Tu arribaràs, tu arribaràs. És que sóc al·lèrgica fa cinc anys que ho sóc i
I llavors em diuen, doncs has de saber a quin, i com que no ho vaig a demanar, perquè m'he de metge. No, no, no, doncs no t'emprenguis. La meva mare encurava les sangines, quina cosa més extraordinària. Primer en tocs d'allò bo que és blau, com es diu. Sí, anciana.
No, allò tan blau que cura. Violeta de cienciana. Bé, és igual, allò blau que em feia un fàstic horrible. I si no em posava amb plastos d'assagir de gallina, amb paper d'estrassa, ben calenteta el coll, i mira, així passàvem. També tenim molta pressa, segurament, no? Sí. Llavors, ara, quan ens passa alguna cosa, ens costa... Sí, d'avui per demà. És com una cosa que, per exemple, la canalla té que tenir febre.
I fan agulles de febre, que són com si diguéssim defenses de l'organisme. Sí, sí, creen defenses al seu organisme. A la mica que tenen una mica de febre, les mames de seguida van i els hi donen d'alci. Bueno, ara sí, és el que ara està de moda. Deixem que tinguin una mica de febre, eh, senyora. Sí, no li donaven un quart d'aspirina, quan els meus eren petits. Bueno, però quan ja és molt o que té mal de cap o alguna cosa d'aquestes.
Però a vegades el procés té que anar a seguir... Clar, i crea anticossos. Anticossos, clar, normalment. Sí, bueno, mira, ja són 56, busquem alguna cosa, tu no tens res... Algo bonic. Estic buscant la notícia bonica, he trobat que simplement la marató de TV3, que sempre és positiva, i han triat exactament el tema, i dic, bueno, està bé també, però clar, en tot cas, tampoc és que sigui una cosa bona. Sí.
I bé, en tot cas, també ara hem sabut fa poca estona que Montour anuncia una reducció de 7 a 5 dels trams de l'IRPF. Suposo que estem en campanya i s'han de fer... Queda molt fisc, no? Queda molt fisc, no? Però sí que he pensat aquests dies, això, no? De dir, ostres, realment, portem un parell de dies amb moltes notícies dolentes. Sí, sí, sí, poc agradables i mira... I aleshores ja et dic, això canvia la setmana que ve si el Barça és campió...
Oh, mira, escolta'm, diguem una bona cosa, també, el Sevilla, després de lluitar i com un lleó, va guanyar el Benfica i és campió de la UEFA. Hola, tu mare. Hola, tu mare, Serrana. També no sé si us interessa el comerç local, aquest diumenge, com que el comerç local de Barcelona, en aquest cas, però arriben un munt de creuers, es veu, hi haurà les botigues obertes i aquestes coses que es fan.
Aquí hi ha una altra també, la baralla que tenen per tancar, per obrir, tot és cosa de tipus polític, perquè si es feia a fi de bé i total era fins a les dues del migdia... Però diuen que els petits sortirien perjudicats. Però els petits què venen pels pals d'això, pels turistes?
i a més és comerç de barri és comerç de barri i a més a més de les 10 a les 2 jo me'n recordo que a Esplugues hi havia una botiga que per la finestra perquè era prohibit ens donava a la gent que cobraven dissabte a la tarda que llavors es treballava dissabte a la tarda ens donaven les coses perquè havien cobrat dissabte a la tarda les coses per la finestra sense que s'enterés ningú o sigui que no és nuevo, és viejo
Sí, sí. En fi, doncs a veure si la setmana que ve tenim notícies més positives. Moltes gràcies, Joana i Lina. Tornem dijous que ve més coses. Que vagi bé i que tingueu en cap de setmana. Igualment. Moltes gràcies. Adéu, moltes gràcies. Nosaltres connectem tot seguit amb l'albutlletit de Catalunya Informació i tornem després de les notícies amb més coses. Pararem de teatre i també de vins.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Backbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Catalunya Informació. Són les 12. El govern espanyol anunció una reducció dels trams de l'IRPF dels 7 actuals a com a molts 5. La mesura entrarà en vigor l'any que ve, segons el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que també ha confirmat que rebaixarà l'impost de societats.
Les companyies elèctriques hauran de tornar 16 euros de mitjana als consumidors domèstics. La bonificació es fa perquè el preu final de la llum, el primer trimestre, ha estat inferior al que han cobrat les empreses. Els que tenen el bo social queden fora de la mesura perquè ja tenen el rebut congelat.
Alcaldes de municipis de Catalunya i el País Valencià insisteixen que s'ha de desmantellar la planta Castor, sobretot després de l'informe que vincula els terratèmols amb el projecte gasístic. Els alcaldes de la zona Sant reunirà aquest matí amb l'absència dels de Vinarós i Peníscola, tots dos del PP.
El govern blinda els ajuntaments de la reforma local de Rajoy amb un nou decret llei. Preveu que es pugui aplicar d'aquí dos mesos una vegada l'hagi aprovat l'executiu i el Parlament. França podrà vetar les compres estrangeres d'empreses estratègiques. El govern de Manuel Valls ha aprovat un decret per arbitrar operacions com ara la compra de la divisió energètica del gegant Alston per part de Siemens o General Elèctric.
L'exèrcit de Tailàndia amenaça d'intervenir si continua la violència al carrer. Avui, tres persones han mort i una vintena han quedat ferides en un assalt d'homes armats contra un campament de manifestants antigovernamentals a la capital Bangkok.
Icat.cat serà l'emissora oficial del festival Primavera Sound i el Sónar. El canal transmetrà en directe una xeixantena de concerts, entre els quals el de Neni Cherry, Dam Dam Girls i Joana Serrat. Catalunya Informació. Ara als esports. Carles Puyol s'acomiada del Barça dos quarts de dues en un acte a l'Auditori 1899 i que podreu seguir en directe per aquesta emissora. La seva intenció, tal com va avançar Catalunya Ràdio, i si no hi ha canvis d'última hora, és deixar el futbol a final de temporada.
Pel que fa a l'últim partit de Lliga aquest dissabte a les 6 contra l'Atlètic de Madrid, Xavi Hernández reconeix que no s'esperaven jugar-se el títol en l'últim partit. Alba s'ha afegit a Piquet al treball de camp i Neymar ha començat a fer treball específic. I el Barça de bàsquet és a Milà. Avui s'entrenarà l'escenari de les semifinals de la Final Four de l'Eurolliga. Demà a les 9 juga contra el Real Madrid. La transmissió per Catalunya Ràdio la podreu seguir a partir de les 8 del vespre. Abans hauran jugat el Maccabi i el CSK.
Pel que fa al temps, sol aquest migdia i a la tarda, si bé, aniran apareixent intervals de núvols a les comarques del Camp de Tarragona i punts també de la costa barcelonina. També s'esperen algunes núvolades al Pirineu i tramuntana moderada a l'Empordà. Pugen una mica més les temperatures. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea. El club i pic Sol Solet acull diumenge la final de la Lliga Catalana de Pony Games. A més a més serà l'escenari de la final del campionat de Catalunya. El club obrirà les seves portes per tal que hi vagi tothom qui vulgui animar els seus genets que estan fent un molt bon paper aquesta temporada. Pel que fa al campionat de Lliga, els equips de Sol Solet estan fent un bon paper situant-se a les primeres posicions de la taula. Per tant, aquest diumenge serà una jornada decisiva per aquests equips del club i pic Sant Justenc.
Hi haurà activitat durant tot el diumenge a Sol Solet, des de dos quarts de deu del matí fins les set de la tarda, aproximadament. L'entrada a les finals de la Lliga Catalana de Pony Games i a la de la Copa Catalunya és totalment gratuïta.
L'Ateneu celebrarà la setmana que ve la Setmana de l'Ateneu. Durant tot un cap de setmana, l'entitat acollirà activitats culturals per a tothom, que van des d'exposicions d'art i recitals poètics fins a un concert i al dinar dels socis. Les activitats de la Setmana de l'Ateneu es concentren en un dels caps de setmana més intensos per a l'entitat. Començaran divendres de la setmana que ve al vespre amb la inauguració d'una exposició i el sorteig d'un quadre. També hi haurà un recital poètic amb tres de vins que conduirà el poeta Marcel Riera.
Dissabte començarà amb un esmorzar al Pati del Roure, seguirà amb una audició dels alumnes de l'Escola de Música de l'Ateneu, un concurs de dòmino per parelles i un torneig de ping-pong. I la cluenda de la Setmana de l'Ateneu diumenge comptarà amb l'homenatge als socis i sòcies i amb l'actuació del grup All Green, finalista del programa de TV3 o Happy Day.
I acabem destacant que Sant Just participarà la setmana que ve de les cinquenes jornades de la vinya i el vi del parc de Collserola. Ho farà acollint una exposició a Can Ginestà i amb dues visites guiades. Del 21 al 24 de maig s'exposarà el cim de Can Ginestà, la mostra fotogràfica, el passat vitivinícola Sant Just d'Esvern, imatges i records, que a més comptarà amb un muntatge artístic de l'artista local Antoni Plaza, que homenatge els treballadors de la vinya.
A més dissabte 24 de maig al matí es faran dues visites guiades a la col·lecció etnològica de Can Pedrosa i a la masia de Can Carbonell i al seu taller d'elaboració de vi. Aquesta és una activitat gratuïta i les places són limitades. Les inscripcions s'han de fer a l'Ajuntament de dilluns a divendres de 9 a 2 i al telèfon 9-3-480-4800.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Backbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Estem escoltant just a la fusta.
Això és espectacle.
Passant 11 minuts de les 12, és moment de parlar de teatre, per això saludem la Maica Duenyes. Bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia, com anem? Bé, a punt per sentir... A veure si dura aquest estiu, que avui promet molt. Sí, a veure si s'aguanta una mica. Bé, la setmana passada hem parlat de moltes coses...
Continuem, no? Tenim molt. Això va per temporada. Està bé, està bé. Ara tenim moltes coses que s'estrenen. De totes maneres, aquest cap de setmana, per la gent que viu a Sant Lluís, si vol anar al teatre a passar una bona estona, no cal que vagi massa lluny, perquè justament a la sala gran de l'Ateneu podran veure el Carles Latre. Podran veure, entre cometes, si ja tenen les entrades
perquè estan exaurides. S'han esgotat, eh? És fantàstic, o sigui, tenir aquesta sala gran de l'Ateneu plena a vessar deu ser fantàstic. El Carles Latré no cal massa presentació, però vaja, justament aquest espectacle que porta aquí a Sant Lluís ha tingut amb ell una gira de 3 anys, o sigui, que ja està rodat, porta 3 anys fent-lo,
amb un número d'espectadors que més o menys està a la vora dels 350.000 espectadors i ha fet la gira per tot Espanya. I ara, doncs, què passa en aquest espectacle que presenta aquí a Sant Lluís? Es diu 15 anys no es nada i realment el que passa és que porta 15 anys Carlos Latre,
15 anys, que es diu... Que no és poc, eh? Sí, sí. Encara que digui que no es nega, no és poc. Doncs, en escena, i en aquest espectacle el que farà és fer tots els personatges que l'han acompanyat durant la seva trajectòria a la ràdio, a la televisió, al teatre, perquè Carles Latre ha fet una mica de tot. Va començar, curiosament, com a locutor, els 40 principals, els 40 principals,
I després ja va començar la televisió amb programes que cada vegada li han donat més fama i, sobretot, més pràctica, no?, de fer riure la gent. Ara es pot veure en el Cracòvia, jo no veig en el Cracòvia, però vaja, sé que està allà fent molts personatges, i també en el Polònia, vull dir que TV3 el té fitxat...
I el podem veure cada setmana interpretant diferents personatges perquè és un mag en aquest sentit. Ha fet, no sé, de Pitonissa, de Joaquín Sabina, de Jesús Quintero, vull dir, ha fet de tot, de tot, de tot.
I en aquest espectacle de 15 anys no és nada, el que farà és recuperar justament molts dels personatges que ha fet als llars de la seva carrera. Tant de personatges que ha presentat a la ràdio o al cinema, perquè també ha fet molt de doblatge, no ho oblidem. I evidentment ha doblat pel·lícules com Garfield, no pel·lícules d'animació. Sí, exacte, pel·lícules d'animació.
Doncs aquest cap de setmana, dissabte, a les 8 del vespre, d'hora, eh? D'hora. Doncs el Carles Latre està aquí a la Sala Gran de Sant Lluís. I la gent que tingui les entrades comprades allà, doncs, mira...
Podrà veure-ho. I a més també cal dir que aquestes entrades realment el que estan fent és ajudant perquè tot el que es recapti en aquesta representació anirà a parar a una fundació que es diu Arrels i que d'alguna manera ajuda a les persones sense sostre.
que cada vegada som més en aquest país. És ben trist, però és així. Doncs res, deixem el que fem a Sant Lluís aquest cap de setmana. M'encanta que vingui gent a Sant Lluís a fer teatre, de veritat. Home, està bé, crea una mica de vidilla també en aquest sentit. Exacte, exacte. I anem a parlar d'una cosa que s'estrena avui i que està molt poquets dies, poquíssims dies, per això és el primer, no voldria oblidar-me d'ella...
És el Teatre Acadèmia i és una producció que es diu No pot l'oblit renyar sobre aquests mots. D'aquest tracte? Doncs és un trajecte, és una tria, per dir-ho d'alguna manera, de sonets de William Shakespeare.
Llavors, s'han tractat una mica com si fossin petits monòlegs, i n'hi ha quatre actors per fer aquests monòlegs basats en els onets de Shakespeare, que és la Mercè Managuerra, que és la que porta a la sala del Teatre Acadèmia,
l'Enca Alonso, l'Elias Barberà i el Josep Minguell. O sigui, dos actors de renom, dos actors ja grans, que tenen molta trajectòria, i dos més joves. Estarà només des d'avui fins al diumenge, fins al dia 20. Molt poc, llavors, no? Molt poquet. Per això començo, perquè no s'oblidi. I l'hora també trobo que és una hora una mica difícil.
A les 6 de la tarda. O sigui que... Bueno, encara no. No et convenç, l'hora? Home, la gent que treballa a les 6 de la tarda... Em pensava més en dissabte i diumenge. Ah, bueno, sí, dissabte i diumenge sí, però comença avui, eh? Doncs res, a partir d'avui al Teatre Acadèmia...
No pot l'oblir trenyar sobre aquests mots de William Shakespeare, sobre els onets de William Shakespeare, amb Josep Minguell, Mercè Managuerra, Enca Alonso i Elias Bardadà, a les 6 de la tarda. Ja sabeu que el Teatre Acadèmia està al carrer Buenos Aires, al costat del cort inglès de la Diagonal. No, de la Diagonal, no, de Francesc Macià. Però també està a la Diagonal.
Sí, també, però... No, noia, per si ja ho sé, si es diu de Francesc Macià, sí, sí. Molt bé. Doncs passem a una altra cosa. I si et sembla, doncs podem parlar d'una cosa que vaig veure la setmana passada, que em va agradar molt i que tenim aquí a la protagonista. Quan vulguis ja podem parlar amb ella.
Doncs també s'estrena, bueno, va començar les representacions ahir, dimecres, el dia 14, però a l'estrena oficial no serà fins la setmana que ve. S'estrena El so de vidre al Teatre Goya Cotorniu. El so de vidre és una obra de Tennessee Williams
suposo que per la gent que li agrada el teatre sap de què va, és la primera història, la primera obra de teatre que va escriure Tennessee Williams, i d'alguna manera és com una mica biogràfica,
del que li va passar i dels seus problemes que va tenir dins de la seva família. És una mare, té un fill i una filla i també entra en escena el que vol ser el nòvio o el pretenent de la seva filla, no?
La mare és una persona amb molta imaginació, que no toca massa de peus a terra i a més a més li agrada molt estar pels fills i castra una mica els fills. El zoo de vidre és una gran obra, de fet va tenir un gran èxit Tennessee Williams amb la seva primera obra que va escriure, que va ser aquesta.
I es podrà veure, a partir d'ahir, que es va fer la primera representació, tot un mes al Teatre Goya Codornió. Doncs també recomanació, una mica. Sí, sí. El repartiment, a més a més, és un repartiment també de luxe. Hi ha la Miriam Iscla, que fa de mare. Jo la trobo una mica jove per fer d'aquesta mare, però bueno. El Daphnis Valdut, que fa d'alguna manera de tenir-se Williams, del fill petit.
La Meritxell Calvo i el Peter Vives, que el Peter Vives també el coneix tothom perquè ha estat fent, o no sé si encara està fent un paper molt important a la Riera. A la Riera, sí, encara hi és, encara hi és. Doncs això al Teatre Goya Codorniu. I ara, si et sembla bé, parlem del que vaig veure la setmana passada, que em va agradar molt. Sí.
I que, a més a més, tenim la sort i l'orgull de tenir amb nosaltres la protagonista. I dic la protagonista perquè hi ha un repartiment de luxe, absolutament de luxe, però ella brilla, de veritat, està fantàstica. Jo penso que és el millor que l'he vist a Nausica Bonin. La tenim? La tenim ja, Carme? Sí. Nausica, bon dia, guapa. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé.
Bueno, estàs esplèndida, eh? Gràcies. Ja sé que has tingut molt bones crítiques, suposo que ja estàs cansada de sentir que tothom et diu el mateix. Home, jo crec que això mai cansa, no?
Doncs, escolta, a mi m'ha sorprès, bueno, m'ha sorprès quan em va arribar la informació. Per què la demà de les camèlies en aquest moment? El Bonin l'ha triat? L'has triat tu? Qui l'ha triat? No, això és una obra que l'herman tenia entre cella i cella des de fa molts anys. I, bueno, suposo que aquest any va decidir que era el moment...
en els temps que estem vivint era el moment de posar-se a fer una cosa així arriscada, uns actors, a la seca, escenari nú...
i bé, no sé, el procés de tria de càsting, no sé, això ja li heu preguntat a ell. No, no, hi ha un repetiment molt, molt bo, eh? Sí. O sigui, tu estàs molt bé, però a més a més és que estàs envoltada d'actors de primera categoria. Sí, la veritat és que estic molt contenta en aquest sentit, perquè és un espectacle que hem fet entre tots, vull dir, està clar que la figura més visible és el personatge de la Margarit Gautier,
Però jo és el que dic. Crec que sense aquest elenco de 10 actors que tinc al costat...
haguéssim construït entre tots una altra cosa. Exacte, sí, sí, la veritat és que sí. Nausica Bonin ja suposo que tothom la coneix i tothom té la seva cara perquè ha tingut, tot i que és tan jove, jo me'n recordo que era pràcticament una nena quan vam fer un curset juntes. I després ara últimament hem fet un altre, però recordo que eres molt, molt, molt criat. Quan vas començar?
Home, jo el primer que vaig fer en teatre era una obra també amb l'herman que es deia Cartes a nenes al teatre malic. Ara ja no existeix. No, no existeix. I d'això fa 21 anys, jo en tenia 8.
I veus, és que clar, jo me'n recordo que eres una nena, o sigui, jo et recordo de tota la vida, no? Suposo perquè coneix el teu pare, no? I en aquesta trajectòria has passat mals moments? Has pensat en algun moment de llançar la tovallola o no? Ho tens claríssim?
De fet, a veure, jo vaig decidir dedicar-m'hi professionalment cap a partir dels 19 o així quan vaig entrar a la tele. I abans, vull dir, quan era més P, ho feia perquè m'agradava, perquè m'ho passava bé, però sempre he tingut els estudis per davant. És el moment que ho vaig decidir, que va ser això, els 18-19 anys, llavors sí que hi he anat bastant de cap.
Moments de tirar la tovallola, la veritat no m'he donat el permís de plantejar-m'ho. Són professions dures en aquest sentit, perquè mai saps de què viuràs. Què passarà el dia següent, exacte. Sí, però a l'hora qualsevol professió artística té això, i ara mateix el moment que estem vivint, qualsevol professió té això.
Bé, els valors són uns altres. Tristament és així, eh?, en qualsevol professió. Escolta'm, tu has treballat sota la direcció d'uns quants directors de prestigi, eh? Algú, no sé, has agafat el seu segell, t'ha ajudat molt a créixer com a actriu? Em costa dir-ne un. Jo crec que de cada...
A cada muntatge que he estat, de tothom he tret alguna cosa i coses molt interessants. Jo sempre dic que jo soc com un puzle, m'he anat muntant a mesura que he anat treballant i he anat agafant cosetes que m'anaven interessant de tothom amb qui m'he anat creuant.
Que és la manera d'aprendre i la manera de madurar com a actriu o com a actor, no? Agafant tot el bo de la gent que t'envolta, no? Sí, jo crec que sí. Escolta'm una cosa, de totes maneres, a veure, és més difícil o menys treballar sota la direcció del teu pare, que et coneix tan bé? No sé què dir-te, jo crec que
Vull dir, l'única diferència que tinc amb altres directors és que ens coneixem una mica més i per tant... Per això t'ho dic. Jo crec que ens és més fàcil comunicar-nos perquè jo conec molt bé els seus processos, sé molt bé com treballa i intueixo bastant què hi ha sota les seves paraules. Llavors hi ha un punt que suposo que és més fàcil. I també el coneixem més, doncs també li és més fàcil saber què m'està passant o com guiar-me o com...
o que m'aconsegui el que vol. Bé, vas fer tres dies amb la família, suposo que el premi que vas rebre et va fer moltíssima il·lusió, m'imagino, no? Sí, sí, sí, home, qualsevol premi és...
Fa il·lusió, sobretot perquè és com un copet a l'esquena. I també has tingut un premi al Festival de Màlaga, el Premi Gaudí. Vull dir que has tingut uns quants premis i ets molt jove. O sigui que portes un carreron. Bé, no ho sé. Jo crec que l'actor és una carrera de fons. Llavors, sí, per un parell d'ans ho vaig tenir la sort de...
fa com quasi cinc que vam gravar tres dies amb la família, una pel·li que va funcionar, que va anar molt bé, que va ser una sorpresa, i on jo crec que la Mar va demostrar que ella podia tenir una carrera cinematogràfica llarga i intensa, i pel camí, doncs, jo em vaig emportar un parell de premis, que em va fer molta il·lusió, però crec que la professió no es basa en això, per tant, bé, això és un copet a l'esquena, de dir, vinga, va, ho fem bé, i ha donat la casualitat que he tingut la sort de poder estar en un projecte que ha sigut molt bonic i on tothom...
i tenia tota l'energia posada. Parlem una altra vegada de la dama de les camèlies. És difícil, o sigui, l'espai, l'escenari és absolutament nú, no hi ha absolutament res. És difícil per tots vosaltres estar allà sense ni una cadira, ni un res de res de res?
Sí, és molt difícil. És molt difícil, però a l'hora és un repte, perquè suposo que sempre com a actor tens tendència quan necessites agafar-te, tenir punts de seguretat. A vegades és una cosa física. Normalment la fotografia ajuda molt a això, perquè et permet moure't, et permet agafar-te, et permet tenir elements que és molt més fàcil expressar el que et passa. En el moment que no tens res, l'únic lloc on tens per agafar-te és l'altre actor.
I llavors jo crec que és molt interessant, també, perquè es produeix una cosa on tota l'energia està concentrada en el que està passant. No es desvia en elements externs. Les escenes que fas amb Albert Prat, que és l'altre actor, diguem-ne, realment són molt, molt poderoses. Havies treballat amb ell abans? No, no, no. És la primera vegada que treballaves amb ell? Sí, ens coneixíem personalment, però no m'havíem treballat mai junts.
Doncs déu-n'hi-do. Ell és un admirador rendit, absolutament rendit. I tu, com ja sap tothom, la Dama de les Camèlies també s'enamora perdudament d'ell i d'alguna manera després fa el gran sacrifici. La història de la Dama de les Camèlies ja la coneix tothom.
A mi també em va sorprendre una cosa, em va sorprendre l'espai tan nu i també em va sorprendre perquè tothom que pensa en la dama de les camèlies pensa en la tosseta que tenia els tísics, perquè hem mort d'aquesta manera. I en aquest sentit això ha desaparegut.
Bé, perquè com que s'ha fet una versió atemporal de l'obra, la tisis tuberculosi és una cosa que marca molt una època. Sí, sí, evidentment, evidentment. Encara que diuen, els que saben, que està una mica ressuscitant, eh? Sí, però bueno. És terrible, però és això, sí. Sí, sí, totalment. O sigui, que ha estat una decisió que ha pres, suposo, el Bonin, no? Sí. Que no tu saps res de res, no? Sí.
Home, res de res. Jo crec que aquí sí que hi ha una decadència física. Sí, no, no, això sí. Però sí, simplement hem triat el tema de la tos, perquè, bueno, perquè de fet no es poden morir de tantes coses. I ara mateix, bueno, podria ser un càncer. Ah, sí, sí, sí. És la visió més fàcil, però vull dir que sí que el món de la tos, crec que la meva mare va creure que marcava molt...
una cosa que ara mateix ens porta a una època, per molt que sí que estigui... que torni a existir ara, però... Ja. L'últim monòleg de l'obra estàs fantàstica. Que bé. Fantàstica, em va agradar moltíssim. T'ha costat molt de treballar aquest monòleg? M'ha costat molt de treballar tot, jo crec. És un personatge molt complicat, però... També sí que vam començar assajant el monòleg i llavors hi ha un punt que ja... Bé, un cop ja havíem fet el més difícil...
Ah, vas començar per al monòleg. Déu millor, déu millor. Bueno, també et dóna seguretat. Si el primer dia pots fer el monòleg mínimament, no podem saber per on va, ja tota la resta només és arribar-hi. Ja, ja. I li perds la por a lo més difícil. Però sí, va ser difícil, però alhora també jo crec que l'herman fa les coses molt fàcils. Per això té tanta experiència. És que és un gran director, filla.
Tens aquesta sort de tenir un pare que és un gran director de teatre i, a més, una persona supersensible i superamable. Recordem una mica, si et sembla, el repartiment. Està el Toni Lluís Reyes, la Laia de Mendoza, que fa l'Anna Nin. Jo l'Anna Nin sempre me l'havia imaginat més gran, una dona més gran.
L'Anna Ucica, evidentment, l'Anna Gonzalvo, el Pep Llover, magnífica està, la Montse Guallar, que també està fantàstica, el Joan Sureda, l'Albert Prat, que és l'Armandu Bal, evidentment, amb qui comparteixes molts moments emocionants.
a l'Òscar Intente Joan Anguera i Aida Osset és a dir que estàs rodejada de gent que et porta una llarga trajectòria i que són uns grans actors i després també de gent més jove una mica de la teva edat que d'alguna manera també tenen trajectòria però menys jo la veritat és que em va agradar moltíssim la recomano des d'aquí i felicitats per aquesta feina tan maca tens alguna cosa en perspectiva després d'això?
Doncs de moment no. Bé, doncs res, no passa res. Ja vindran més coses a fer perquè tens una llarga vida per davant. Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. A tu, gràcies. La dama de les camèlies s'està representant a la seca Espai Brossa. Ja sabeu que està allà al costat de Santa Maria del Mar, al carrer Flaçadès.
És un espai polivalent, perquè cada vegada que vaig a veure una representació a l'escenari està en un lloc diferent. I la veritat és que és un espai molt, molt agradable, la seca Espai Brossa. Molt. Gràcies per estar amb nosaltres, Nausica. Gràcies a vosaltres. Adéu. Una abraçada.
Bé, doncs Nausica Boninca triomfa amb la Dama de les Camèlies amb unes crítiques fantàstiques i realment val la pena d'anar-hi. Queda amuntada per tant també la recomanació. Sí, sí. Tenim més temps? Tenim una miqueta de temps. Doncs mira, parlem d'una obra...
que és d'un autor nord-americà, de Lee Blessing. És un home que s'ha fet molt poca cosa, molt poca cosa d'ell. Gairebé és un desconegut aquí a casa nostra. L'únic que recordo jo d'haver vist d'ell és Un passeig pel bosc, que es va fer fa ja uns quants anys. Sí, sí.
Doncs han agafat una obra d'ell que es diu en anglès Richards i que aquí l'han posat el nom de Ara que ho tenim tot. Molt bé. És una obra que s'estrena al Teatre Regina.
I que parla, jo penso que també serà molt interessant, perquè parla d'una parella, una parella catalana benestant, l'han ambientat aquí, evidentment, de bona família, no?, amb un fill a la universitat, i van celebrar el seu 21 aniversari de casament. Mhm.
I volen anar al mateix hotel que van passar la nit de noces i a la mateixa habitació que van passar la nit de noces. I aparentment tot és perfecte, però es vesteixen per al sopar, en fi, fan tota mena de preparació i tal...
Però al final veus que el matrimoni, que realment semblava un matrimoni perfecte, no és tan perfecte després de 21 anys de convivència. És un tema sempre interessant, quan parles de la parella i del matrimoni. I la veritat és que Lee Blessing és un gran autor de teatre, encara que aquí hem vist molt poquetes coses.
Per tant, del Jova Teatre Regina podrem veure aquesta obra d'ara que ho tenim tot, que és el títol que li han posat. Jo aniré a veure-la i ja en parlarem la setmana que ve de com ha anat.
Perfecte, i què més tenim? Algun punt més? Tenim més coses, però vaja El Loco i la Camisa L'ho vam dir l'altra setmana perquè també està molt pocs dies està al Teatre Romea és una companyia sud-americana El Loco i la Camisa és de Nelson Valente i la veritat és que va tenir molt d'èxit quan es va fer a la Zala Villarroel i per això l'han recuperat una altra vegada la gent de Focus per posar-la al Teatre Romea
i després recordar que parlant de la seca s'ha estrenat una cosa que també per la gent és un espectacle absolutament diferent de tot el que estem parlant però penso que pot estar bé també per la gent que li agradi escoltar la paraula es diu en clau de flor
És de Lluís Berta Vidal, està basat en el llibre de la Mercè Rodoreda, Viatges i Flors, i està interpretat per una noia, que és la que explica una mica la història, i està acompanyada per el Lluís Vidal, que fa la música original.
A mi m'agraden aquests espectacles, són espectacles de petit format i que has d'estar pendent del que diuen. La fitxa artística està basada en el llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda, la música és del Lluís Vidal, l'actriu que llegeix aquests poemes, aquesta prosa, perquè és prosa, no són poemes, és la Berta Vidal,
i la durada és de 50 minuts vull dir que tothom pot estar allà pendent 50 minuts de les paraules i de les històries que explica Mercè Rodoreda en aquest llibre a mi m'agrada moltíssim la Mercè Rodoreda així que sí, tinc temps perquè n'hi ha tantes coses per veure que no arribo però en fi
Doncs res, ho deixem aquí. Molt bé, doncs gràcies i fins dijous que ve. Que vagi bé. Adeu. Adeu, bon dia.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí. 4 minuts i arribem a 3 quarts d'una del migdia.
I aquesta hora parlem de vins com que de dijous amb l'Astri Goldstein del celler de Catmata. Molt bon dia, Astri, què tal? Bon dia. Per parlar avui, a més a més, amb un vi que ja només amb el color és especial i ens has explicat que avui vols parlar de vins, de formatges... De cerveses... És el que he dut. Clar, clar, exacte. Parlem de vins, però en realitat arrosseguem exacte. El tema d'ahir és que es va presentar aquesta societat, aquesta nova entitat cervesera, no? Exacte, sí, perquè no som entitat, va anar bé. Podem dir que ja gairebé som 40 socis.
Mira, en 24 hores hem passat de no ser res. No està malament, no? Sí, és el que té. La cervesa. Sí, que porta bona companyia. El que hem vist és molta inquietud per saber el que farem, quines són les nostres prioritats i què passarà, no? I crec que és força positiu.
La intenció seria, doncs, això, fer trobades, fer tastos, fer meridatges, fer tallers de com s'elabora la cervesa perquè la gent se la pugui elaborar a casa. I en un futur tindrà una fira aquí a Sant Just i aspirem fins i tot a tindre un local on la gent es pugui trobar per tastar cerveses. Doncs està bé, no? Tenim...
Un local que encara no existeix, llavors. No existeix res, però bé, en 24 hores tenim 40 socis. No està mal, no està mal. No està malament per començar. Ho vam fer a la sala Isidore Consol, allò que era perfecte. Va venir gent. Va vindre... Home, vam començar una vintena i vam acabar com una altra vintena.
Molt bé. O sigui, a llarg de tota l'estona la gent anava passant. Teníem allò més o menys unes dues hores calculades. I tots us van apuntar. Doncs jo diria que sí, eh? Molt bé, doncs llavors èxit, no? Perquè mira, tots els que vénen... Sí, perquè més la propaganda ha durat això, 10 dies, tot just i al mínim. I, bueno, esperem... Que continuï, no? Que continuï. Sí, sí, o sigui, aviat ja començareu a estar...
El cas de tot plegat, no? El cas de tot, sí, sí. Per tant, parlem avui d'aquest sexpístols, no es diu així? Sexappeals. Sexappeals. Lliga'm això, potser per l'etiqueta, també. Això ho fan els amics de Cerveses Holes, que un parell d'ells viuen aquí a Sant Just.
Van començar així, amb una colla d'amics, anem a fer la cervesa, van començar a elaborar-la més seriosament i bàsicament es movien a través de fires. I aquí les anaven comercialitzant. Avui en dia sí que comencen ja a comercialitzar-la més en sèrio, però tot i així la seva producció és. És petita, reduïda, és allò que dius, és realment encara casolana. No es troben tants llocs. No.
Però val la pena. Com que tenim tants temes a parlar, doncs crec que necessitarem refrescar. A veure, per on comencem? Seria la cervesa típica per ara. Avui he pensat...
Primavera o bon temps? Primavera, bon temps, fa aquest puntet de fresca, però pot vindre ja de gust, no? Clar. I per què no una cervesa? Una cervesa no pensada per seca la terrasseta i em refresco i punt.
No, que és el que tenen les cerveses artesanes, que busquen aquest valor afegit de ser una cervesa més que per beure's com qui es beu un got d'aigua. Amb un munt de gas, amb molta cirés, exacte, que seria la idea de refrescar. Aquí realment és, ens estem bevent un aliment.
Estem fent una experiència gastronòmica, per entendre'ns. Exacte, ja fins i tot, potser ara deu de fer 5 minuts que l'he servit, mira encara l'espuma que té. Sí, sí. Que facin espuma és molt positiu. Fins i tot l'olor que desprèn, eh? Sense acostar-me a olorar-la ja m'arriba. El tipus de copa, bueno, això et donaria per la... per 80 programes, el tema de cerveses, copa... La nova secció de cerveses, no? Sí, mira.
L'únic que he escollit aquesta, perquè és una cervesa floral, fresca, és perfumada, i he pensat que aquest estil de copa així més tancada, doncs una mica fent l'associació dels vins blancs, que són perfumats, perquè ens concentri l'olor aquí dins. Perfecte. Sí, la podem olorar.
Sí, sí, es nota molt, és molt forta, per això l'olor. Sí, és intensa. Té com gust de pom o alguna fruita o alguna cosa així? Fins i tot alguna nota de mango he trobat. Això, potser és això més aviat, el cítric, no? Aquí tenim tota una colla d'això, de fruites així com relativament tropicals i el mango és força... Es nota, es nota. Força present.
Sí, penseu que els llevats poden condicionar un estil de la cervesa, el tipus de cereal, el tipus de llúpol. Aquí em sembla que n'hi ha tres tipus de llúpols. Un li dona un amargor, l'altre li dona uns aromes. Clar, hi ha molts factors, no? Hi ha moltíssims factors. Llavors, el que es busca és això, no? L'etiqueta també hi adona, pensava això, l'estiu, la festa...
La mesura és perfecta per ser compartida. Sí. Això és veritat, no? Que no l'has d'obrir per sol. Exacte. La majoria de cerveses acostumen a ser ampolla més petita. Quanta quant és exactament aquesta? Aquesta és de mig. Està molt bé. La tasteu? Vinga.
Amarga, sí. Que l'amargor és el que ens fa allargar el gust a la boca. Té recorregut, no? Fins i tot un vi o un cava que no tingui aquell punt d'amargor, te'l talla, te'l deixa curt. Perquè, clar, l'aroma no et perdura.
Però l'amargor és el que te'l vas tirant, estirant... I ara és allò que dius... Què és el que et fa ressaltar encara? Aquesta amargor. Però és una amargor agradable. En que moment és... A mi no em molesta. No és incòmoda. No és incòmoda. Mira que jo tampoc soc molt fan de la Marc, però en aquest cas ajuda, no? Ajuda. Que flueixi una mica més. És allò que dius... Hem begut, hem fet un glob... I jo encara tinc el gust de la cervesa com si me la acabés d'empassar. Clar, això, totes aquestes industrials...
No passa. No passa. Perquè el que volen és que vagis de vent, també, no, suposo? Exacte, i aquí és això. La idea és veure prou, veus diferent, és un plaer, està gaudint d'una cervesa així, que dius, és intensa, és fresca, és perfumada. Quin grau té? Són cinc graus i pico.
Tampoc és una cosa exagerada, no? Però sí que és allò que dius, pel seu volum, per la seva consistència, podem estar menjant. Sí, sí. És veritat. És allò que dius... Amb què ho combinaries? Amb formatges, doncs, Astrid? A mi els formatges m'encanten amb cerveses. És allò que dius... Per la cremositat, sobretot. Sí, no? És allò que... Sí. Amb embotits no...
L'associo jo molt amb embotits de porc, blancs, típics alemanys. Sí. Perquè potser és el que estic més acostumada. Però sí que aquells embotits que tenen aquell toc despaciat li queda força bé. Per què no? Una paella a l'estiu. Algo així. També, també, eh? Sí. Fins i tot podríem jugar... I sol la referies o no? Sol. Sol. Sí. També, però millor acompanyar-ho. Però sol potser més cap a la tarda.
Per tant, millor acompanyar-la, no? Jo crec que... Amb què més ens anaves a suggerir? Com tallar? Què podríem fer? No ho sé. Unes olives.
També, també. Tot el que seria una amanida. Pel vermut també, no? Una amanida en general? Fins i tot allò que dius, una amanida que tinguem... Fins i tot una miqueta de salmó, unes arengades, unes sardines...
Sempre busquen alguna cosa... Amb el toc del peix, eh? Sí, sí. Que clar, és molt típic això en tot el que són països nòrdics que no tenen vi, que ho acompanyen. I per tant, sí, sí, lliguen diferent. Fumats, en general. És allò que dius, mira, jo n'he begut més i encara la tinc.
Encara t'arriba, no? Sí, sí, és veritat. I amb els formatges realment sí que a mi que no m'agrada fer-los amb vinegre. Una cervesa d'aquest estil potser t'està donant molt més que molts vins blancs que són àcids, que són molt secs, i la cremositat de la cervesa pot lligar molt bé amb la cremositat d'un formatge.
L'any passat que vam fer un tast amb els altres joves era allò que quedava realment fantàstic, tot el que eren les serveses belgues i fins i tot així de 8 graus, acompanyant dels que són els formatges típics d'Holanda i així els Gouda, perquè és això, tenen aquella cremositat i combina molt bé el gust. Una amb l'altra.
Molt bé, per tant, aquesta la trobem per això també, algun establiment tipus d'art, no? Jo la tinc. A partir d'aquí ja no sé cap a on, però bé. Clar, clar. No, no, però vull dir que val la pena tenir-ho en compte també. Sí.
Sí, la idea seria això, i a més que una cervesa, que està bé, un pa amb tomàquet, per exemple, té aquell punt d'informalitat, però per què no treure la taula? Per fer un sopar tranquil·lament, no? Sí, i tant. Que això també, algun cop hem parlat del vi, que el vi també no cal relegar-lo a les millors ocasions, sinó que per fer un sopar tranquil també es pot fer. Exacte, o a mitja tarda o a mitja tarda, o mentre estem cuinant. Aquesta cultura que ens falta de no beure pel veure, sinó per disfrutar-lo gastronòmicament, també. Sí.
Molt bé, Astrid, doncs no sé si tens algun punt més referent al tema cerveses o canviem. Al tema cerveses, canviem. Avui tast a la fresca, que en el Facebook anava ahir tan atabalada i en comptes de posar tast a la fresca vaig posar tast a la gresca.
Bueno, ja anaves amb una idea concreta, no? Anava molt concreta, perquè aquests tres viticultors suposo que em fan pensar en molta gresca. Llavors, sort que no l'he cagat. No, no, no, encara. Del tot, no? A més, ha fet molta gràcia. Doncs sí, a quarts de vuit tindrem tres viticultors...
Un del Priorat, un del Montsant, i el Toni Osorio, que no té celler. Ah, bueno. Però, bueno, és allò que dius, n'hi ha tant bon rotllo i tanta conya que el fa els guiamets. Clar, clar. Què tastarem? Bàsicament, tastarem un vi blanc...
Una bona colla de vins negres, sempre jugant amb la garnatxa i la carinyena. I tenim dos dolços. Molt bé. Que acompanyaran el coc de la tieta Dolors. Que la tieta Dolors crec que aviat es farà més famosa que el seu nebot. Sí. Perquè on va ell, amb el seu vi dolç...
La seva tieta fa el típic coc de la comarca del Priorat. I com és? És el típic pa de pessic així potent, gruixut, que acompanyat amb una miqueta de xocolata negra i els vins dolços que fa és una partició. Jo ja no sé si la gent ve pel vi o pel coc.
Però l'any passat que vam fer la presentació dels alumnes de la Silvana, el vam acompanyar amb aquest coc i estava tothom... Sí, va triomfar, no? Sí. Crec que ajuda a recordar més el vi. També està bé, exacte, que passi una mica millor, no? Aquest acte està obert a tothom, és gratuït i està a la fresca d'obrir les portes i que la gent vagi...
Més farà bon dia, vull dir que és un d'aquests vespres de maig que acompanyarà tot. Sí, ja més tenim una plena. Per això que hi ha aquesta llum esplèndida. Sí, i dimecres que ve el que és el de joves. Què toca? De formatges. Molt bé. De la formangeria Masderoles. Sí. Tastarem dos formatges de vaca i dos d'ovella i els acompanyarem encara amb no sé.
O sigui, fins a l'últim moment no vull decidir-ho. També està bé, molt bé, doncs sorpresa també. Sí, he decidit, no va cap negre, però deixar-se sorprendre, sí. Inscripcions encara obertes, no? Sí. Al casal de joves, trucant al casal, acostant-vos-hi. Són els 8 euros. Aquest cicle que llavors s'acaba és l'últim, on queda un altre al juny? Al juny farem vermots.
Ah, molt bé. Això està molt de moda ara, a més a més. Moltíssim. Jo m'estic aficionant, també. El tema de les artesanes, vermuts... A veure si t'esbanquem d'una vegada els gintònics. Sí, no? També és veritat. Però, clar, és per un altre moment, no? També del dia? O què? Sí, i... Perquè fem molt el gintònic cap al postre. Però ja saps que a mi m'agrada molt d'aperitiu. És veritat, és veritat.
Doncs en parlarem, també en parlarem, això serà el mes de juny, vull dir que encara falta. Sí, sí. N'anirem parlant, en tot cas, Astrid, recordem també avui a dos quarts de vuit està la fresca i la setmana que ve dimecres està està el casal de joves, que esperem també que vagi molt bé, sempre ompliu inscripcions, és a dir que no fa patir, en aquest cas. No, no. Segurament és fàcil i truqueu al casal de joves. Gràcies, Astrid. A vosaltres. I tornem, dir-vos que ve més coses. I tant. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
Als matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Akbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari.
A més, des de les 7 de la tarda i fins a la 1 de la matinada podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Quatre minuts i arribem en punt a la una del migdia. És moment, per tant, per tancar aquest Just a la Fusta d'avui dijous 15 de maig. Us recordem que demà hi tornem des de les 10 i fins a la 1 i que podeu recuperar també el contingut del programa a través del web de la ràdio, radiodesvern.com. Allà aneu cap a l'apartat de podcast i teniu el podcast del Just a la Fusta.
Agraïm ara a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bona als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles R. Nedi Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb l'Eduard Martín, del Club Ibic Sol Solet, per parlar de la final de la Copa Lliga Catalunya que es fa aquest diumenge. Hem fet tertúria amb la Joan Algarra i l'Alina Santa Bàrbara, hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas i avui també hem entrevistat en la música Bonin. I ara acabem de parlar de vins amb l'Strip Goldstein, avui també amb aquest toc de cervesa del cellar de Can Marta.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornem demà amb més coses. Ja ho sabeu, demà divendres ara us deixem amb el Sant Just Notícies edició migdia a càrrec de l'Andrea. Que vagi molt bé, que passeu un bon dijous.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Les víctimes del genocidi d'Ahir, Brenitsa, a Bòsnia, són els protagonistes de la nova exposició del celler de Can Ginestar. Són fotografies de Salvador Bardagin que el juliol passat va retratar els actes del memorial per a les víctimes del genocidi. S'inaugura aquest vespre amb la presència del seu autor. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 15 de maig. Amb titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
La Generalitat destinarà 400.000 euros per finançar el servei de control de mosquits del Bas Llobregat aquest 2014. El govern català respon així al rebuig d'alguns ajuntaments després de saber que no aportaria el finançament per mantenir el servei. L'Ajuntament de Sant Jus posarà en marxa properament uns itineraris autoguiats per l'espai natural del municipi. Són uns itineraris que es podran seguir a través d'una aplicació gratuïta per a mòbils.
I al Club Ipí Sol Solet acull diumenge la final de la Lliga Catalana de Pony Games. A més a més serà l'escenari de la final del Campionat de Catalunya. El club obrirà les seves portes per tal que hi vagi a tothom qui vulgui animar els seus genets.
Bon dia. Les víctimes del genocidi d'Hiebrenitsa a Bòsnia són les protagonistes de la nova exposició del celler de Can Ginastà. Són fotografies de Salvador Bardagin que el juliol passat va retratar els actes del memorial per a les víctimes d'aquell genocidi en el seu 18è aniversari. L'exposició porta per títol 3 dies de juliol i s'inaugura aquest vespre. Sant Just Notícies.
El genocidi de Llebre Nietzsche va tenir lloc el juliol de 1995 contra unes 8.000 persones bosnianes per part de les tropes serbo-bosnianes i de grups paramilitars servis amb la intenció de fer una neteja ètnica. Va ser, sens dubte, un dels episodis més sagnants de la guerra de Bòsnia i Salvador Verdagín va participar dels actes de commemoració del 18è aniversari d'aquests fets. Per Verdagín, compartir el dolor de les víctimes va ser una de les coses que més el va impactar, ho ha dit el Just a la Fusta.
el poder compartir d'una manera no distant un dolor d'una gent que fins aquell moment havia vist, tenia coneixença que eren uns números o eren unes víctimes. Allà els hi posava rostre, els hi posava l'expressió, veia com patien, veia el regrupament, veia les seves llàgrimes, els seus crits i els seus desficis, doncs tornar a recordar a Europa, concretament a Europa, que els havia deixat sols,
I és que la intenció de les víctimes és que no s'oblidin aquells fets que van marcar per sempre la seva societat i el seu dia a dia. Tot i això, Salvador Verdagín es mostra optimista pel que fa a les noves generacions, que consideren que, d'alguna manera, el poble servi també va ser una de les víctimes d'aquella massacre.
També hi ha un bri d'esperança, que són les noves generacions. Les noves generacions també consideren que el poble serbi, la població sèrbia, també va ser víctima d'alguna manera, perquè els van obligar, sota amenaces de perdre la seva vida, a fer uns fets, a batre el seu veí que havia estat, o fins i tot el seu amic. Vull dir que això va ser una desmesura del que és el gènere humà. Vull dir que és capaç de lo pitjor, però per sort també de lo millor.
Durant els dies que va passar a Bòsnia l'any passat, Salvador Verdegint va poder captar amb la seva càmera moments de dolor de les víctimes i també de lluita. I apunta que encara avui conviuen amb les conseqüències del genocidi de Llebre Nietzsche. Asegura el fotògraf que una de les coses més rellevants d'aquells actes va ser el paper de les dones reivindicant les morts dels seus familiars homes.
Bòsnia, i sobretot la part de Sebranitja, és una zona rural. Anava una miqueta a la cua de tot el moviment de la nova nació, de la nova Bòsnia, que estava avançada. Si no, vull dir, com en el món rural, les conviccions són més arrelades, més profundes. Llavors, la lluita d'aquestes dones, que moltes d'elles van anar a l'exili, fugint, i que des de l'exili van fer mans i mànigues i van posar tot el seu esforç i movent tot el que sigui perquè això no s'oblidés.
Tot plegat queda recollit en la mostra fotogràfica 3 dies de juliol de Salvador Bardegin. S'inaugura aquest vespre a dos quarts de vuit al celler de Can Ginestà i Bardegin també parlarà de les seves vivències a Llebre Nitxa. S'emmarca dins dels actes el juny fotogràfic a Sant Just. Sant Just Notícies
Ara passant 5 minuts de la 1 del migdia, ho hem destacat en titulars, la Generalitat destinarà 400.000 euros per finançar el Servei de Control de Mosquits del Bas Llobregat aquest 2014. El govern català respon així al rebuig d'alguns ajuntaments de la comarca i del Consell Comarcal després de saber que no aportaria el finançament al que s'havia compromès per mantenir el servei i les seves activitats. De fet, l'Ajuntament de Sant Just va aprovar el mes d'abril una moció defensant precisament el servei. Sant Just Notícies.
El servei de control de mosquits del Bas Llobregat el gestiona el Consell Comarcal i dona servei a 18 municipis del Bas Llobregat, entre ells Sant Just i també al port i a l'aeroport de Barcelona. Des de l'any passat, però, la Generalitat ha eliminat el cofinançament del servei, un servei que el govern català va traspassar l'any 88 al Consell Comarcal i que es va comprometre a cofinançar com a servei transferit que era.
Des de l'any passat, però, la Generalitat no aporta els recursos que li correspondria per poder mantenir-lo i l'Ajuntament de Sant Just ho va denunciar a través d'una moció el mes passat. Gina Pol és la regidora d'Acció Social. El govern de Catalunya fins l'any 2012 contribuïa al finançament d'aquest servei de les actuacions mitjançant la seva inclusió
en successives anualitats del Pla Únic d'Obras i Serveis de Catalunya, que cobrien aproximadament el 50% del cost d'aquest servei. Atès que des de l'any 2013, i tot i les reiterades crides i alarmes al respecte per part del Consell Comarcal, el Govern de Catalunya ha eliminat dels seus pressupostos el cofinançament del servei de control de mosquits i les actuacions i activitats que s'hi derivaven.
L'Ajuntament de Sant Just destina a aquest servei 7.900 euros anuals i sense l'aportació de la Generalitat, el consistori es veuria obligat a duplicar el pressupost si no vol prescindir d'ell. Gina Pol, a més, va afegir que és un dels serveis més utilitzats per la ciutadania.
Considero que aquest és un dels punts més importants per la ciutadania perquè és una de les trucades que més genera centraleta, és a dir, quan hi ha peneroles, quan hi ha veïns que tenen bitxos, qualsevol tipus de bitxos, a casa seva, al jardí de casa seva, truquen a l'Ajuntament, truquen al saber de mosquits, s'ha d'enviar el tècnic que s'ho miri, on estan l'origen, on estan les larves, com s'ha d'actuar, quin tipus d'insecticides s'utilitza perquè tots són biològics, no utilitzen re químic. Perdre això...
Després de les reunions amb el president del Consell Comarcal, Joaquim Balcera, i el conseller de Presidència, Francesc Homs, sembla ser que la Generalitat finalment ha accedit a atorgar 400.000 euros al servei pel seu finançament aquest any.
I l'Ajuntament de Sant Jus posarà en marxa properament uns itineraris autoguiats per l'espai natural del municipi. Són uns itineraris que es podran seguir a través d'una aplicació gratuïta per a mòbils. El Consistori ha signat un acord de col·laboració amb l'empresa Natura Local per posar en marxa aquesta nova eina.
Sant Just Notícies. Aquest projecte s'ha iniciat amb dues rutes. Una passejada per les fonts de Sant Just, com ara la de Can Marlès, del Rector, del Ferro i de la Beca, i una altra pel sender PRC 164 Collserola des de Sant Just, dissenyat per les CEAS i catalogat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
L'empresa Natural Local es dedica a promoure el patrimoni natural dels municipis catalans i amb el disseny d'aquesta aplicació gratuïta es poden planificar i realitzar rutes de forma segura. Aquesta eina guia fins al punt d'inici, informa del que es pot veure i dona informació dels llocs per on es passa. També es pot trobar informació dels serveis propers, com ara on menjar, on allotjar-se i llocs d'interès. L'aplicació es pot descarregar al web de Natural Local i properament també al web municipal, santjust.cat.
I parlem ara de mobilitat perquè aquesta setmana comencen les obres de construcció de la parada definitiva de la línia L10 de Posam-Eslluí. Els treballs que s'han de fer per construir aquesta parada consistiran en l'ampliació de la vorera per reduir la maniobra d'acostament per quan pugin i baixin els passatgers. L'Associació de Veïns del Barri també reclama altres millores de mobilitat. Sant Just Notícies.
La zona ocupada per la parada serà més petita, fins a una longitud màxima de 25 metres, cosa que permetrà recuperar dues places d'aparcament de cotxes en aquest tram de carrer. En una reunió amb l'Ajuntament, l'Associació de Veïns de Mas Lluís Sant Joost ha recordat la demanda veïnal per l'aturada dels motors dels busos en el temps que siguin a la parada.
D'altra banda, l'entitat també recorda que no hi ha cap parada en el polígon a la llançadera que puja al barri, cosa que produeix problemes pels usuaris i desconcert. Per això, l'associació de veïns va proposar traslladar la parada situada a l'Avinguda de la Riera al carrer Ponce de León. L'entitat també reclama que revisi la senyalització a la zona del polígon i la creació de passos de vianants en tot el carrer, des del Tanatori fins a la ITB, ara mateix inexistents en molts dels trams.
I seguim parlant del Mas Lluí perquè l'espai Empren, que se situa allà, compta amb un punt de treball disponible. Aquest espai és un local d'ús compartit per iniciar projectes empresarials que se situa al carrer Rosa de Luxemburg del Mas Lluí. Té com a objectiu oferir una ubicació a preus assequibles on persones emprenedores puguin tenir l'oportunitat de consolidar les seves idees i desenvolupar els seus projectes. Ho ha explicat el Just a la Fusta, la primera atinent d'alcalde Gina.
És un espai que et permet començar a desenvolupar el teu projecte empresarial, és un espai on tu tens una taula, et pots ubicar allà amb el teu ordinador, amb les necessitats que tinguis. Ara mateix, per exemple, el perfil que més predomina són arquitectes, que estan desenvolupant allà la seva feina, i encara hi ha algun espai lliure, per tant, és un espai que té un cost molt baix, tens una adreça postal on notificar els teus proveïdors o futurs proveïdors que tu estàs allà establert i que estàs engegant un projecte,
El preu de lloguer mensual és de 60 euros, més els 25 euros aproximats de despesa de suministres. L'espai Empren és un local gestionat per l'empresa municipal Promunça i se situa al carrer Rosa de Luxemburg, número 14 del Març Lluís. Si voleu més informació, us heu d'adreça al telèfon 93 470 7930 o al web promunça.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passant gairebé 12 minuts de la una, ho hem destacat amb titulars, el club hípic Sol Solet acull diumenge la final de la Lliga Catalana de Pony Games. A més a més serà l'escenari de la final del campionat de Catalunya. El club obrirà les seves portes per tal que hi vagi tothom qui vulgui animar els seus genets que estan fent un molt bon paper aquesta temporada. Sant Just Notícies.
Pel que fa al campionat de Lliga, els equips de Sol Solet estan fent un bon paper situant-se a les primeres posicions de la taula. Ho ha explicat Eduard Martín, director general del Comitè d'Organització del Club. Es presenta molt bé, home, a categories petites anem primers i segons, o sigui bé, perquè a la Lliga catalana hi ha categories de menys 8, menys 10, menys 12, i a les categories grans, menys 14 també anem primers, i menys 17 anem primers a la Lliga empatats a...
Per tant, aquest diumenge serà una jornada decisiva per aquests equips del Club Sant Justenc. Hi haurà activitat durant tot el diumenge, des de dos quarts de deu del matí fins les set de la tarda aproximadament, i és que hi ha molts equips que competeixen en diferents proves. Sentim de nou Eduard Martín. Depèn de les categories hi ha més o més equips, hi ha una mitjana de tres, quatre, cinc equips per categoria. La final, com és la Lliga, és la quarta prova de la Lliga,
s'han acumulat punts, com si fos una lliga de futbol, i la final la juguen tots els equips de la categoria. El que passa és que hi ha dos premis, el propi del concurs del dimensi, i al final d'aquest es dona el premi a la lliga. És com l'últim partit i la lliga.
L'entrada a les finals de la Lliga Catalana de Pony Games i a la de la Copa de Catalunya és totalment gratuïta. Les competicions, com dèiem, començaran a dos quarts de deu i s'allegaran fins al vespre al Club Hípic Sol Solet. Per cert, que el club ha posat en marxa recentment una nova activitat, passejades a cavall per Collserola. N'ha parlat Eduard Martín. És una activitat que Maria la realitza, que és molt agradable. Va bé per tenir contacte amb la Hípica, sobretot qui no s'ha muntat,
És important perquè es pot ser en família, que això és molt xulo, relaxant i les vistes són espectaculars. I a l'estiu el Club Ipic Sol Solet organitza un casal per a nens i nenes de 3 a 17 anys, de dilluns a divendres de diferents horaris. Trobareu més informació, com sentíem, al web ipicasolsolet.es.
I seguim parlant d'activitats, en aquest cas activitats més properes. Aquest vespre, el celler de Can Mata organitza un nou tas de vins a la fresca, el celler, amb tres viticultors. Joan Pujadas, del Mas de la Caçadora dels Diamets, Toni Romero, del Sola Clàssic de Bellmunt del Priorat, i Toni Osorio. Astrid Goldstein és del celler de Can Mata. Tres viticultors, tres bons amics, un del Priorat, el Toni Romero, que fa el Sola Clàssic, un altre del Montsant,