arroba santjust.cat o bé trucant al telèfon 93 475 63 45. Doncs important també aquesta dada. Més coses, parlem ara sí d'esports. Sí, una bona notícia, l'Eleví A de l'Atlètic Sant Just jugarà la fase final de la Danone Nations Cup a Espanya, que jugarà el 15 o 16 de juny, aquell cap de setmana. Ahir es va disputar a Cabrils la fase prèvia d'aquest torneig que organitza la Federació Catalana de Futbol i Danone,
I l'Alevià de l'Atlètic Sant Just va guanyar el seu rival, el Club de Futbol Cardedeu. Ara queda esperar aquesta fase final, que, com dèiem, es disputarà a mitjans de juny. I també ho anirem seguint. També han participat altres equips del Futbol Club Sant Just i de l'Atlètic. També ho anirem explicant al llarg del matí. Perfecte, Andrea. Doncs gràcies i fins ara. Fins ara.
De seguida ens fixem, com dèiem, en l'actualitat més general del dia, ho fem, però després d'escoltar una mica més de música, ara ho fem amb Andriubert i aquest danscare. Ara sí, son així. I és dance carrai.
You were a shameless child Bandied by a still cross currents Anything but mild Yes and no Just simply weren't Invented yes Oh yes, oh no
You're through with pacifizers now
It's the thing that brings the sparrows to the fountains, oh It's the thing that makes you run for the highlands, oh
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui
amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Cinc minuts i dos quarts d'onze, moment per l'actualitat amb l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I comencem parlant avui de Venezuela. Sí, a La Vanguardia ens diu que Venezuela recorda a Maduro, a Nicolás Maduro, que Chávez ja no hi és.
Els venezolans van tancar ahir l'era del controvertit comandant i l'opositor Capriles ho planta cara, diu, electoral, el candidat oficialista. És el titular més destacat a La Vanguardia i també al diari Ara, perquè veiem en fotografia a Nicolás Maduro en aquesta jornada electoral que va tenir lloc ahir a Venezuela. I el titular és Postxavisme dia 1.
Maduro es mostra eufòrica en la jornada electoral que marcarà el futur de Venezuela, obligada a iniciar el camí de la recuperació econòmica. I el diari avui també presenta els principals reptes que haurà d'assumir el que sigui el futur president de Venezuela. I és aquesta, jo crec, la notícia més destacada en portada dels diaris, tot i que avui també cal destacar que els diaris van una mica...
per lliure, destacant coses diferents. Sí, els digitals també ens continuen destacant, almenys l'Ara.cat, igual que la sèrie 100 paper, avui ens diu que Maduro guanya per la mínima i que l'oposició no li reconeix la victòria, i d'altra banda, també se'ns explica alguna altra informació, com ara, doncs, són informacions que ja trobem a les sèries portades en paper, per tant, no hi ha més actualitzacions, però sí que ens parla d'això que dèiem també l'era post-Xávez de Venezuela...
La retallada de salut campany de l'hospital a fer més activitat privada, un tema propi que també treu avui en portada, i el 324.cat que ens parla que Maduro guanya aquests comissis a Venezuela per la mínima i que Francesc reba avui Mariano Rajoy en audiència. Finalment, un apunt més, detingut a Bilbao un dirigent de Sorto per organitzar la rebuda del cos, Tierri. Aquests són alguns dels temes que ens trobem aquest matí de dilluns. Passem ara a fixar-nos
fan altres coses que tenim a les portades. I comencem per la portada del diari, ara que avui ens acosta un tema molt àmpliament, que es diu als hospitals abocats a fer més activitat pública, efectes de les retallades a Salut. Diu que la patronal concertada ha publicat una guia per desplegar el model i que Salut veu lògic que els centres busquin ingressos adicionals.
És la notícia més destacada al diari Ara Portada. El punt avui ens diu Ampliant Majories, un titular que també recull en altres diaris. El president Artur Mas obre la campanya per convèncer els indecisos dels beneficis de tenir un estat propi. I Junqueras, Esquerra, vincula el sí a favor de la independència al vot de les classes populars. En aquest sentit, diu que Viladevedal proposa una revolta fiscal dins l'Associació de Municipis per la Independència.
Aquesta és la notícia més important pel punt avui. També tenim el periòdico. El tema del dia diu Suspens municipal. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona reclama més democràcia. Es refereixen a la informació que acosten a vegades els ajuntaments. Diu que les webs de la majoria dels ajuntaments són poc transparents davant dels ciutadans i ens diu que només 64 dels 947 consistoris de Catalunya ofereixen dades per a un bon control.
És una notícia també que recull el periòdico. I per últim, l'Avantguàrdia ens diu adeu a un hivern passat per aigua, en referència al bon temps que hem tingut aquest cap de setmana. I ens diu que les platges catalanes es van omplir de banyistes amb ganes de bon temps. I veiem una imatge d'una platja, que ara no sé ben bé quina és, perquè és una mini-imatge que tenim en portada de l'Avantguàrdia d'una platja plena de gent i de gent banyant-se també en ple mes d'abril.
Molt bé, doncs és el que tenim avui a les portades dels diaris. Ens fixem en què passava ara fa uns quants anys. Avui, 15 d'abril. Primer de tot, fa 20 anys ens fixem quins eren els temes de la portada de la Vanguardia del 15 d'abril, que era un dijous. I se'ns parlava en clau política. Diu, contundent rèplica del PSOE Aznar pel cas Filésa.
Destacats dirigents socialistes acusaven el líder del PP d'ignorar la lectura. D'altra banda, se'ns deia que el Consell d'Universitats donava llum verda a una normativa disciplinària per a tots els estudiants. Les sancions podien anar des de la pèrdua d'una convocatòria d'exàmens fins a l'expulsió. Per tant, un tema vinculat amb la reforma universitària, també en portada ara fa 20 anys a l'avantguàrdia, i en fa 15 també se'ns parlava de política.
El 15 d'abril del 98 se'ns deia que Pujol donava suport a Aznar, tot i que criticava l'Atasco autonòmic. En aquest sentit no hi va gaire bé, exacte. El president de la Generalitat reclama a la reunió de la Moncloa, el famós pacte d'aquella època, un traspàs emblemàtic abans del juliol. Hi ha una imatge, una fotografia d'Aznar i Pujol
donant-se la mà a les portes de la Montcloa. Una imatge que ara ja queda bastant lluny. D'altra banda, una banda que sequejava la càmera blindada de la seu de la Caixa Laietana Mataró, una caixa que tampoc no existeix, i violent xoc entre estudiants moderats i integristes a Iran.
Anem més a prop, ens fixem en què passava fa deu anys. El 15 d'abril del 2003, Blair deixava sol a Bush la seva amenaça a Síria. Londres negava que Damasc fos el pròxim objectiu i la Unió Europea demanava moderació. Washington es plantejava sancions i reiterava que Síria era un país terrorista i Corea del Nord, que d'on un gir i proposava a Washington començar el diàleg. Això passava fa deu anys.
I també se'ns ensenyava una imatge de Bagdad que es deia que es normalitzava, que de mica en mica la capital d'Irak tornava a la normalitat després dels saquejos i hi havia un grup d'imatges de cotxes i gent passejant per un mercat. I avui sí que hi ha un punt més a banda de la guerra d'Irak a la portada de la Vanguardia, que és que els alumnes immigrants s'havien triplicat a Catalunya des del 96. Del 96, per tant,
L'any 2003 va ser quan va augmentar més també la immigració. Ensenyament dissenyava un pla per la integració escolar dels estrangers i l'objectiu de les mesures era evitar els guetos a les escoles. I encara més a prop, fa cinc anys, se'n feia que Berlusconi tornava el 15 d'abril del 2008. El magnet italià aconseguia àmplia majoria i seria cap de govern per tercera vegada. I la imatge de la vanguardia, de la portada, és una que també passarà a la història, que és aquella imatge de Carme Chacón estrenant-se
Com a ministre de Defensa i, doncs, aquell ordenant, doncs, que es posessin fermes les tropes a les que passava revista. I se'ns deia, doncs, que Chacón es posava com a prova d'integració entre societat i exèrcit. Eren els temes més destacats d'ara fa cinc anys.
I ara girem diaris i ens fixem en les contraportades d'avui. Andrea, comencem per la del diari ara, l'article setmanal d'Antoni Bassas, que avui titula l'Ínsult normal. I parla de futbol, i bé, fa una mica de relació entre el futbol i la política, i la tensió que a vegades hi ha entre territoris en aquest sentit. Diu que és veritat que els camps espanyols no han deixat de ser mai un reflex d'allò que anomenem tensions territorials, els camps de futbol s'entén,
I els veterans podien explicar mil batalletes anticatalanes. I també és cert que alguns episodis han estat en sentit contrari, com les dues sonores xiulades que es van dur l'imne espanyol de part d'aficionats bascos i catalans a les finals de Copa del Barça-València el 2009 i a Madrid el 2012. Diu, però deixant de banda el nombre i la gravetat dels casos, gairebé sempre, per no dir sempre, el crit parapolític al Camp Nou ha estat afirmatiu i lliure d'ínsels. També ens diu que si els estadis són un reflex del debat contemporani,
No és estrany aquesta animadversió contra el nostre país perquè la nova normalitat a la política espanyola i alguns mitjans de referència és respondre a les aspiracions democràtiques de la majoria dels catalans amb l'acceptació del debat, no amb l'acceptació del debat, perdó, sinó amb la desqualificació. Doncs és el que se'ns diu avui al diari Ara. Passem ara a la Vanguardia que ens parla d'una altra història que diu recuperarem l'energia que avui deixem al bate.
Avui entrevisten Carl Hensman, que és director del projecte Butter de la Fundació Bill i Mel Gates. Diu que... Bé, l'entrevista és una mica escatològica, sobretot si hi ha algú que... Ja fa pinta, eh? Sí, esmorzant. De fet, l'entrevista comença amb l'entrevistat convidant el periodista a que digui la paraula merda. I el periodista diu caca. En lloc de merda diu caca.
I bé, doncs, quan al final diu merda, diu, d'acord, ara ja ens hem relaxat i podem parlar sense embuts de la segona necessitat més important de la humanitat després de menjar, que és evacuar amb salut. I fa una reflexió molt interessant al voltant d'això, d'aquest hàbitat d'evacuar amb una necessitat normal. I diu que... I també que hi ha molts problemes també relacionats amb això que ningú coneix o molt poca gent coneix. Diu que per...
2.500 milions d'humans, el 40%, encara no té vàter, diu. I dos milions i mig de nens moren cada any per malalties relacionades amb aquesta mancança. És per això que la seva feina és dissenyar el vàter definitiu i sostenible per a la nostra espècie. Diu, oblidis del seu lavabo i pensi més aviat en el que seria una rentadora. Diu, el que està fent ell serà com un electrodomèstic, serà com la nevera, però per processar els excrements
i reciclar-los en energia. I bé, doncs parla d'aquest invent, d'això, d'aquest... Sí, és un invent en què està treballant aquest home, el Carl Hensman, que en principi ajudaria a totes aquestes persones que encara no tenen vàter. I fa una reflexió molt interessant sobre els vàters al món occidental. Doncs mira, una història interessant avui a la Contra de la Vanguardia i tant.
Ara ens n'anem però ara cap al periòdico que ens diu que vam ser obrers vocacionals de l'espectacle. Qui són, Andrea? L'Olga i el Santiago, que són ballarins jubilats, van formar una de les parelles artístiques i sentimentals més estables del món de la faràndula. Diu que van començar a ballar molt aviat, cap als 12 anys, a dedicar-s'hi. El Santiago va començar perquè el seu pare, que era de Jaén, era un cantaor amateur de flamenc i el portava als tablaos. Diu que es quedava bocabadat al veure els bailaores.
I l'Olga diu que a casa seva no hi havia tradició artística, però jo sempre ballava. Diu que m'enfilaven a la taula perquè ballés. I diu que vivia al costat de l'Institut del Teatre i quan hi passava per davant sentia la música, fins que un dia li va preguntar al conserger què havia de fer per apuntar-s'hi.
Es van conèixer el cos de ball del Teatre del Liceu. L'Olga va començar el 1948, ell una miqueta més tard, però van estar al Liceu fins que ell va anar a fer el servei militar. I bé, doncs, parlen d'aquesta història, que va començar amb el ball i que va desembocar amb aquesta relació sentimental. Molt bé, doncs és el que tenim avui al periòdico. Acabem amb el punt avui que diu que l'experiència periodística va ser vital per fer The Wired.
Avui entrevista en Rafael Álvarez, que és un dels guionistes d'aquesta sèrie, de The Wire. Diu que ara presenta el llibre The Wire, Toda la Verdad, una guia essencial de la sèrie. I diu que és l'enciclopèdia, aquest llibre de la sèrie. Si no has vist The Wire, és la clau del regne, els fans la disfrutaran i per als qui encara no l'han vista serà una guia perfecta, el millor company de viatge.
Explica que la veritat és que gairebé no veu televisió i que sap poc sobre les sèries actuals, una cosa que pot semblar paradoxal, diu, però prefereixo llegir un bon llibre o anar al cinema. L'únic que veig des de fa 25 anys és béisbol. Sovint trec el sol a la tele i veig els partits com qui contempla
Els peixos d'un aquari. I parla de la seva feina com a guionista The Wire. Diu que The Wire és la millor sèrie que s'ha fet a la tele i El Padria està considerada la millor pel·lícula, fent com una comparació. Molt bé. Doncs mira, també pot ser una manera de descobrir una mica més sobre aquesta sèrie avui, el punt avui. I passem ara a parlar d'un dia mundial. No sé si ho sabies, Andrea, però es veu que dissabte, aquest dia 13 d'abril, va ser el dia internacional del petó.
Cada dia és dient personal d'alguna cosa, doncs es veu que aquest dissabte era això. I es veu que, com sempre, apareixen experts i aquestes coses que expliquen els beneficis dels petons. Per exemple, diu que es podrien resumir en cinc beneficis principals, que és que relaxen tot el cos. Diu que vas apassionadament, pot arribar a servir per cremar fins a 13 calories, que ens mantenen joves, sí, perquè fa servir 30 músculs facials i, per tant, tens menys arrugues.
també que provoquen un augment de la tensió arterial i del ritme cardíac, per tant, milloren la circulació sanguínia i, per tant, això també ajuda a viure durant més anys. Estimulen l'alliberament d'endorfines, que són les encarregades de provocar una sensació de plaer i actuen, per tant, com a antídot per la depressió, l'angoixa, el desànim o la tristesa. I, finalment, també estimulen la secreció d'hormones que funcionen com analgèsics, que allogiren al·lèrgies
I també retarden l'aparició de símptomes com esternuts i secrecio nasal. En sèrio? Això diuen altres experts. En fi, va ser dissabte per això, eh? El Dia Internacional del Betó. No és avui. Vaja, tampoc no vaig sentir res. Llàstima. No, suposo que... Exacte. Doncs, Andrea, gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia.
Fem ara un cop d'ull a l'interior dels diaris. Avui comencem pel punt avui destacant una entrevista que fan el subdirector de Trio 2 Banc.
És Joan Antoni Malé i destaca aquest titular que diu Reivindico l'orgull de l'ofici de banquer. Som professionals, prevenim de la banca i volem millorar el món. La gent ha de saber el poder que tenen les decisions que es prenguin amb els seus diners i pel que fa a l'ètica diu que no hem entrat en la guerra del passiu ni ho farem invertint segons quins negocis. És una perversió moral, diu la persona que fa aquest article, que és Moreno, firma Emma Moreno, diu que parla amb convicció i passió sobre el que està fent
i que triadors formen part d'una nova manera de fer finances que ja no es pot qualificar de marginal o anecdòtica. Cada dia s'afelleixen més clients convençuts, els 120.000 clients actuals i la seva expansió, tot i que Prodenia s'aganyada sembla imparable.
i s'explica una mica com funciona, quins són els punts febles i una mica quina és la situació d'actualment, si el 15M els ha favorit més, que diu que és més la crisi que no pas el 15M, de tot plegat en parla avui aquest subdirector de Triodos Bank al punt avui.
I més qüestions vinculades amb l'economia, ara un altre tipus d'economia, però comerç, més aviat un negoci familiar, o que va començar com a negoci familiar, i que fa mig segle ja que funcionen, segurament us sonarà el nom, són les sabates Carol. Diu que l'any 63 Miguel Carol va obrir la primera de les 35 sabateries de la cadena a Nou Barris. Ens ho explica avui Carmes Calas en un article, en un reportatge al periòdico, i ens parla de Miguel Carol i Carmen Belilla, la seva dona, creadors d'aquesta cadena de sabateries Carol,
Son matrimoni han estat durant més de 40 anys t'àndem en aquest negoci que van obrir el 13 d'abril justament del 63. Van deixar el poble de la Fresneda, a Tarol, per venir a Barcelona i prosperar calçant el personal. Van començar amb 22 anys, amb una sabateria, se n'han anat obrint per tot arreu i per tant els ha funcionat. En l'actualitat l'empresa té més de 200 empleats i treballa ja
la tercera generació de la família que ara és com un nom i marcat de comercialització perquè l'empresa no ha fabricat mai. I es fa un repàs, doncs, a aquest mig segle d'història de sabates. Sabates
Passem ara cap al diari Ara on Xavier Mercè, economista, fa un article que titula Cultura amb pocs diners i dona unes quantes idees perquè diu que una societat que no gasta i no inverteix té un futur negre i a diferència entre en gastar i en invertir no és únicament comptable, també és ideològica. Parla de certes accions, per exemple, diu que hauria aconseguit que els professionals que venen a fires i congressos consumeixin cultura, que no hi ha complicitat entre els múltiples operadors que participen d'aquest negoci, que no hi ha lideratge a Catalunya...
i fer un pacte amb la banca proposa i els grans fons d'inversió perquè s'interessin per la cultura. A més, també parla d'homologar una xarxa de micromecenatge, crear una loteria cultural, que a Anglaterra la tenen i funciona, i convence els mitjans de comunicació públics perquè incentivin de veritat el consum cultural. Són algunes de les propostes de Xavier Mercè avui a través d'aquest article al diari Ara.
I a La Vanguardia se'ns descriu avui la figura del creador Adrià Puntí, Josep Puntí, conegut ara, per tant, ens podrien deixar-ho amb el cognom, com fa La Vanguardia, en Puntí. El títol a Cançons mudes i dibuixos a les fosques, Toni Coromina, i explica que Puntí s'ha tret de la màniga un nas literari en forma de llibre que és incompletament, que ha dit ell mateix, i que es pot trobar a les llibreries a partir del 18 d'abril. Se'ns explica, diu, que és un treball, segons Puntí, una obra molt pensada en pes per la necessitat d'abocar
El seu artist el descriu com a artista romàntic multidisciplinari, es guia per la intuïció, de conversa planera, va a la seva com als lliurepensadors. Es considera un músic solitari amb ganes de no estar sol. La solitud és punyetera, però és el que ja diu. I si Quimi Porteta, el productor dels seus tres últims discos, diu que el músic de sal és un artista de veritat, només li preocupa transmetre emocions amb les seves cançons. Punti reconeix que ni humanament ni artísticament seria com soc si no hagués passat en Quimi. Li agrairé tota la vida.
Podeu llegir aquest retrat complet a l'avantguàrdia. I en clau esportiva ens fixem en les portades d'avui que ens parlen del Barça i de la victòria d'ahir. El diari Esport ens diu Victòria Amté.
El nou esportiu diu toquen la lliga, comença el compte enrere pel títol després del cot d'autoritat del Barça, la Roma Hereda, amb gols de Thiago i Tello. Per això l'esport fa aquest joc de paraules, de fet, col·legiada amb el pla T. El Mundre Eportivo també titula donen la talla. En cultura, Sílvia Comas i Quico Pé de la Serra són els Premis Barna Sants, també premi a l'activisme cultural que està per les cotxeres de Sants.
106.000 persones han passat pel Saló del Còmic. I Badalona despulla els seus hàbits sexuals dels romans en una exposició al Museu de la Ciutat.
Aquests són doncs alguns dels temes culturals i esportius d'avui. Ara ens n'anem però amb una novetat musical, un nou tema de The National. Fa pocs dies van avançar ja un tema de l'àlbum que treurem el mes de maig. El primer avançament es títolava Dimons.
I ara aquesta és Don't Solo The Cup i és una mica més solemne i fosca que l'anterior, segons ens diu avui Indispot. Ho podem llegir Indispot i a través d'aquesta pàgina podem escoltar també aquest tema abans d'escoltar l'àlbum que sortirà al maig que es titularà Travel Will Find Me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm not alone I'll never be Thanks to the Lord I'm evergreen
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Vuit minuts i les onze. Moment per parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Enric Poc, bon dia.
I tu sí que se't veu ja com foia. Home, està molt bé que cap de setmana, eh? M'he cremat i tot. Sí? Una mica. Jo vaig anar a dinar també en un lloc on no hi havia carpes encara, perquè a aquesta època de l'any, doncs, encara la presència del sol en un lloc a l'aire lliure, doncs, no te'l tapen. Sí, sí, no, és que prengués el sol, eh? Però... Vaig fotre un barret. I llavors com el meu front, que cada cop és gran... Es nota, es nota. Es veu una vermelló i em vaig posar un barret, eh? Qui ve és qui menys, aquest de setmana, segurament, no? Sí, sí, sí, ha apretat el cel, ha apretat amb força. Home, ha estat bonic. Ha estat bonic, però... Ha fet dies molt bonics, tots dos
Pot fer bonic però no fer calor. I aquests dos dies ha fet calor. Ahir feia més vent, no? Feia una mica més vent, però allà on no feia vent s'estava que et fregies. Jo vaig fer un passeig allò a Sant Just fins al Pla del Vent.
I m'estava fregint el sol, estava buscant les zones amb ombra per poder gaudir una miqueta del dia, però fotia molta calor. I ara he mirat el termòmetre i tampoc no és tan exagerat. Suposo que és una mica la sensació, l'ambient, o la roba que portem, que en portem massa, potser. Però ahir veia la gent pràcticament en maniga curta, pantalons curts i no passava absolutament res. Dissabte vam tenir una màxima de 19.
Ahir vam tenir una màxima de 21 i mig, però sembla que apreti molt més la calor. Per exemple, fins i tot si vas amb algú o amb el cotxe, que els cotxes aquests d'ara tenen termòmetres, s'emmarca 25 i 26 i són autèntiques animalades. Estem tenint valors molt per sobre del que toca. Ja ens vagarà, que diria la meva àvia, no? O sigui, tampoc no toca ara tenir aquests valors tan elevats. També la setmana passada és extrem, no? Perquè dissabte de la setmana passada feia bastant de fred, no? I aquest dissabte ha fet com massa calor, vull dir, en una setmana...
Sembla estrany, fins i tot. Aviam-ho, sí. És el canvi climàtic, no? Sí, sí, és el canvi climàtic. Però el que seria normal ara són 17 o 18 graus de màxima. No pot ser que a les 11 del matí encara no hem arribat, però que estiguem a 19 ja. I avui podem un altre cop estar entre els 21 i els 22 graus. I la previsió tampoc no és que sigui molt optimista pel que fa a temperatures normals per l'època. O sigui, que està molt bé, que faci caloreta, que arribi el bon temps, que no hagis d'anar brigat, que no faci fred. Però, hòstia...
Deixi'ns gaudir de la primavera. La primavera és un temps atemperat i no cal tenir aquesta calor ja. Ja vindrà, no? Això és ara un tastet i després fins al juny pararà. No ho sé, però aviam, de mitjana, la segona quinzenar al mes d'abril s'ha de mor amb el voltant dels 18 graus a Sant Jus.
18 graus, fa que no els tenim uns quants dies. Com dèiem, aquest cap de setmana hem superat els 19 dissabte, vam superar els 21 diumenge, però és que divendres veníem de 22 i mig. 22 i mig divendres. Són temperatures que són 5 graus i mig per sobre del que seria la mitjana. O sigui, són temperatures molt elevades, que no estic dient que faci fred, però estic dient que tinguem primavera, que aquella sensació que estàs al sol i estàs a gust, o no. Ara estem al sol i estem fregint-nos. I, clar, per què hi ha aquesta empipamenta? No és perquè sigui un cap de setmana puntual.
És perquè la previsió a llarg termini, Carme, no aquesta setmana, aquesta, la que ve, i l'altra, no passarà absolutament res. O sigui, són tres setmanes... I per Sant Jordi, al final? De moment els mapes han canviat completament. És per compensar el març, no? Però és que el març és hivern? No, la pluja, vull dir. Ah, la pluja sí, però vull dir... Perquè el reissatge continua bastant espectacular. A mi m'és igual que faci sol o que plogui, aviam, tinc menys feina. No, no, no, però jo vull que l'estan perturbant les normals per l'època. I clar, o sigui... No el poso jo el temps, tampoc, eh? No, sí, sí, perquè et somriure sembla que tinguis un contracte amb Sant Pere...
però vull dir que el fet és que els propers dies, per sobre dels 20 graus, tots els dies, no només aquesta setmana que entrem ara, sinó la setmana vinent. I clar, fins i tot diumenge hi ha previsions de 25 graus a Sant Just. Això vol dir que al cap de setmana en alguns punts de Catalunya se superaran els 30 graus. Dius, cal això al mes d'abril?
Si ja tenim el juny, el juliol, l'agost, el setembre, bona part d'octubre... Clar, o sigui, són molts mesos i cansa una miqueta. Però bé, tota aquella gent que disfruta amb això, que no sóc vacació, però hi ha moltíssima gent que el que vol és realment això, la calor, doncs que vagi tranquil perquè els mapes a llarg termini, a curt termini. Encara que ens diuen que la primavera més de tres dies és agosarat, tranquils, perquè és que hi ha un anticiclo superpotent, les depressions...
estan marxant molt cap al nord, viatjant per les Illes Britàniques, allà tenen una primavera, doncs, el que els toca a ells, entre els 10 i els 15 graus, però nosaltres, que hauríem d'estar amb 17 i 18, el que dèiem, serà una setmana molt tranquil·la, on el sol ha de ser el gran protagonista. Es van formar aquelles boires que comentàvem dijous i divendres, es comentàvem que es podrien formar algunes boires a punts de la costa, es van formar només el que és el nord del País Valencià, cap al delta de l'Ebre, i pujant una miqueta més cap a la costa Tarragonina, la Costa Daurada la va enganxar de Rasquillo.
Ja dèiem que era complicat preveure aquestes situacions perquè són molt capritxosetes i es foten per on volen i era difícil precisar on, no? I diumenge ahir es van comportar bastant i hi ha gent que va anar a la platja, que suposo que n'eren uns quants ahir, suposo que van gaudir bastant bé tret del delta de l'Ebre, que ja sí que potser hi havia alguns núvols enganxats al litoral.
Previsió de cara als propers dies. Sol és el gran protagonista. Avui tenim alguns núvols al matí, poca cosa, s'aniran trencant a mida que ara passin les hores. Ens quedarà aquest ambient així de cel d'aixafogó, de cel d'estiu, i de cara al migdia, doncs, esperem això un altre cop, als 21, 22 graus de Sant Just, tornaran a ser...
la nota habitual. La mínima ha estat d'11, les nits, ja que marxa el sol, doncs són una miqueta més fresquetes, i de cara als propers dies, dimarts, dimecres, dijous, divendres, a poc a poc, cada dia anirà pujant una miqueta a la màxima, i també la sensació, perquè la humitat també serà una mica més aguda de cara als propers dies. Això farà, doncs, que tinguem més sensació d'aixafogor i que els migdies, doncs, siguin càlids, calorosos. Les nits es mantindran igual, 11, 12 graus, tampoc no fa massa fred a la ciutat de Barcelona, 14, són valors que, que dius, bueno,
per ser la nit i tal, vas una mica amb una jaqueteta i no et cal res més. I a molt llarg termini el que dèiem, no hi ha canvis a la vista, i l'única cosa que hem de seguir són aquestes temperatures que podrien ser extremes, ja serien radicalment extremes, de cara al diumenge, que podíem arribar a uns 25 graus, si la mitjana són 17, doncs estem parlant de 7 o 8 graus per sobre, és una ala de calor dins de la primavera, podríem dir, perquè és un valor extremadament alt comparat amb el que és la mitjana.
Bé, doncs veurem si hi ha algun canvi o si només hem d'explicar això aquesta setmana. En tot cas, doncs anirem seguint les màximes i els rècords. Sí, no, la sort d'aquest tema és això, que tres dies vista la primavera, el clima mediterrani, doncs són previsions molt arriscades i esperem que pugui canviar una miqueta per la pluja. A veure. Si us agraden aquestes temperatures, endavant. No seré jo qui us digui que no. Molt bé, Carles. Doncs gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Un minut i arribem en punt a les 11 del matí. De seguida connectem amb la xarxa per saber què passa. A l'hora del país també sentirem el butllet informatiu del Sant Just Notícies amb l'Andrea Bueno. I tot seguit escoltarem Gina Pol. L'entrevistarem per saber en què consisteix aquest nou servei de convalescència que s'ha presentat dijous passat a Sant Just. També tindrem la tertúlia amb la Carme Madó, el Vicenç Riera, el Jaume Gelabert i en Josep Coder, que això serà a partir de dos quarts a dotze,
en aquesta segona hora del Just a la Fusta. No marxeu.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller de Justícia, Germà Gordó, avisa que si el govern espanyol s'oposa a la consulta sobre l'autodeterminació a Catalunya, la consulta no es podrà fer. El conseller afirma, a més, que amb el marc actual és molt difícil de fer la consulta sobiranista. Ho ha dit Germà Gordó durant una conferència a la ciutat de Barcelona. Jordi Casino, bon dia.
Bon dia. En un esmorzar a Barcelona i envoltat de la presidenta del Parlament i dels màxims representants de la justícia a Catalunya, Gordó ha fet una ferma aposta pel diàleg per intentar convèncer el govern espanyol de la voluntat dels catalans de decidir el seu futur mitjançant una consulta. Ha reconegut, però, que ara com ara és improbable que aquesta es pugui fer per la via legal i que no cal obsessionar-se amb la data del 2014. Per tant, no cal tenen tots estipats, no cal tenen tots neguitosos,
Estiguem volent estar, que en aquest moment és el diàleg intern de Catalunya i el diàleg amb el govern de l'estat, i jo crec que tenim espai suficient per arribar a un acord i que aquesta consulta als catalans es pugui produir.
Gordó ha dit que hi ha indicis de guerra bruta contra Catalunya, ha expressat la seva sorpresa per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia sobre el català a les aules i ha reclamat al govern central que debati la llei hipotecària i inclogui propostes recollides a la iniciativa legislativa popular.
Mentrestant, l'Ajuntament d'Olot, a la capital de la Garrotxa, és a punt de començar la reunió executiva de l'Associació Catalana de Municipis per la Independència. Una trobada en què es podria decidir que els més de 650 municipis que formen part d'aquesta associació exerceixin la insubmissió fiscal amb l'Estat. És a dir, que els impostos que recaptin els ajuntaments els ingressin a l'Agència Tributària Catalana i no a l'Espanyola.
Demà, representants d'aquesta associació es reuniran amb el president de la Generalitat, Artur Mas. Una noia de 18 anys està ingressada. Han estat molt greu des d'ahir a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per les ferides que va patir en caure des de la barana d'una discoteca de la capital del Segrià. La noia està a la unitat de cures intensives d'aquest hospital. Els Mossos d'Esquadra, mentrestant, han obert diligències i informatives per informar-ne al jutge donat que és un fet rellevant, però fons dels Mossos han dit a la xarxa que tot apunta a un fet accidental. Segons tots els indicis,
La jove estava asseguda a la barana de la terrassa d'aquesta discoteca a les 6 del matí i va impactar contra el terra després de caure des d'una alçada de 6 metres. El vicepresident del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària, Joaquim Ribas, considera un error que el govern central hagi suprimit la desgravació per la compra d'habitatge. Ho ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local. Considero que és un error perquè és una qüestió que ajudava molta gent a decidir-se al final per comprar un habitatge, sí.
Per cert, que el col·legi d'agents de la propietat immobiliària de Girona s'ha desvinculat del Consell Estatal del Sector. Demanen d'aquesta manera tenir el mateix reconeixement que el Consell, tal com estableix la llei catalana, i establir una relació a través d'un conveni entre les dues entitats. Aquest estatal primer col·legi a fer-ho al de Girona, però les restes podrien acabar sumant a la iniciativa. Avui comença a funcionar l'heliport de l'Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona, una instal·lació per helicòpters que ajudarà a traslladar-hi amb molta més rapidesa els malalts.
El director mèdic de Can Ruti, Oriol Estrada, ha destacat en declaracions a la xarxa que en alguns casos pot significar salvar la vida. Tots els malalts que tenen una malaltia, un event vascular imminent, com pot ser un infart o un ictus cerebral, el que sí que sabem és que el que més augmenta el pronòstic de recuperació, inclús de supervivència, és el temps que triguen a arribar a l'hospital. Contra abans podem aplicar tractaments innovadors...
Més cèl·lules del teixit cerebral o del teixit cardíac salvem. Pel que fa a les retallades en finançament per a la investigació, el director mèdic de l'Hospital Germans Trias i Pujol ha admès que la vacuna contra la tuberculosi que s'ha ja al centre està encallada però s'ha mostrat optimista. Estarà d'assegurar que l'hospital busca altres fons d'on treure els recursos.
Bon dia, us parla Roger Castelló. El Barça és a 3 victòries del títol de Lliga després de guanyar el Saragossa per 0 a 3. La classificació és primer amb 81 punts, 13 més que el Real Madrid i 16 més que l'Atlètic de Madrid. Aquest migdia a les 12, d'aquí a una hora, el conjunt vol anar a participar a la presentació de les semifinals de la Copa Catalunya a l'Ajuntament de Tarragona.
Es disputaran aquest dimecres i enfrontaran els colers amb el conjunt anfitriol, el Nàstic, i l'Espanyol amb el Llagostera. En hoqueix sobre herba, tres equips catalans disputaran el play-off pel títol. El Polo parteix com a favorit en la semifinal de Lliga contra l'ètic de Terrassa i la Gara intentarà sorprendre el club de Campo en l'altra eliminatòria. En categoria femenina, el júnior de Sant Cugat ha acabat quart i jugarà a les semifinals contra la Reial Societat. I en basquet al Barça, Olison i Ingles s'han legionat i s'afeixen a la llista de legionats per afrontar demà el tercer partit de quarts de final de l'Eurolliga contra el Panathina i Cosgrec.
Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquest vespre arriba el documental del mes a l'Ateneu. Es projectarà No sóc una estrella del rock.
La productora Paral·lel 40 ens acosta a un film que presenta la història de la jove pianista canadenca Marika Burnaki. És una noia que ha estat considerada nena prodigi i que des que tenia 12 anys fins ara, que en té més de 20, ha estat immersa en un món ple de concerts i competicions, a més de ser, d'haver estat el focus d'atenció dels mitjans de comunicació. No sou una estrella del rock present al món de la música clàssica i fa una reflexió sobre la complexitat d'iniciar una carrera professional des de la infantesa.
El documental del mes es projectarà avui a dos quarts de nou del vespre a la Taneu. El preu de l'entrada és de 5 euros pel públic en general i de 3 euros pels socis i sòcies de l'entitat. Els dies 25 i 26 de maig se celebrarà una nova fira comercial a Sant Just, anomenada Botigues al carrer. La fira s'emmarca en les activitats de la Tretzena Festa Torneig Joan Petit i està promoguda per la Unió de Botigues i Comerciants.
La fira Botigues al carrer tindrà format d'organització similar al Mercat de Nadal, que s'ha fet aquest any al Parador, però en aquesta ocasió s'ubicarà a la plaça Maragall. Per poder-hi participar, els comerços que no són membres de la UBI cauran de pagar 35 euros i els que sí són membres, 5 euros. Per comerç, es destinaran 5 euros a la Fundació Amic Joan Petit Nens amb Càncer. Si voleu participar-hi, avui és últim dia per fer-ho, a l'adreça promocióeconòmica arroba santjust.cat o bé trucant al telèfon 93 475 63 45.
I acabem aquest bolletí amb un apunt d'agenda, i és que el celler de Can Mata prepara per dimecres un tast de caves i altres escumosos al casal de joves. Aquesta sessió és la quarta sessió de degustació que el celler organitza a l'equipament aquest any. El tast d'aquest dimecres s'assistirà en un total de 7 caves i escumosos. El tast costa 8 euros i serà de fer inscripció prèvia per assistir-hi. A més, és imprescindible ser major d'edat per participar-hi. Tot plegat començarà dimecres a les 7 de la tarda.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 11 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
I can't do the talk. I can't be your friend unless I pretend. So give me the song and I'll sing it like I mean it. Give me the words and I'll say them like I mean it.
Dany boy, don't be a fool Take a punt to break gold Dany boy, you're looking so low You're looking like the dead chrono Anyway, your blues may just wash away If you wait for a rainy day
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
3 minuts i un quart de 12. Aquesta hora parlem d'un nou servei adreçat a persones de Sant Just que s'estrena a partir d'aquest mes. Va a càrrec de l'Ajuntament de Sant Just i està avançat juntament en l'Hospital Moisés Brogi per persones que viuen soles.
Ara en parlem amb la regidora d'Occisocial de Sant Just, Gina Pol, bon dia. Molt bon dia. Un servei que es va presentar, de fet, la setmana passada en una taula rodona aquí a Sant Just i que s'adrecen persones que viuen soles, que un cop surten de l'hospital, és a dir, hospitalitzades a l'hospital Moisés Brogi, i que un cop surten de l'hospital no tenen una família que els pugui ajudar a casa, per tant, no tenen algú que se'n pugui fer càrrec, suposo, d'aquest procés, un cop deixen d'estar atesos a l'hospital. Com funcionarà tot plegat?
Doncs amb la idea que, com a casa enlloc, diguem-ne, perquè la gent estigui a casa el més a gust possible i amb les condicions millors, si tu, per exemple, t'has trobat que has estat a l'Hospital Brogi i que t'han hospitalitzat per fer-te una operació i tu has perdut la mobilitat de forma temporal, imagina't un trencament de fèmur o un braç que et dificulta certa mobilitat i fer diferents tasques...
Si tu ets una persona que viu sola o bé, per exemple, una persona que té a càrrec un menor de 12 anys, imagina't una família monoparental que està la mare i el fill que té menys de 12 anys. Aquesta persona també es podria acollir en aquest programa que el que fas és que, pensat com un programa d'urgència, un servei d'urgència, tu durant un mes inicial tens una persona a casa que et dona un suport, diguem-ne un suport logístic, no? Si ha de ser, doncs,
a ajudar-te a dutxar-te o preparar l'esmorzar per la criatura. És a dir, s'hauria de veure en cada cas quina és l'ajuda que et pot oferir aquest suport temporal d'un mes. I aleshores, un cop passa aquest mes i aquesta mobilitat reduïda continua, llavors ja des de serveis socials de l'Ajuntament el que es mira és a veure quin tipus de programa va millor per ajudar en aquesta família o en aquesta persona a que continuï tenint d'alguna manera un suport. I és un programa innovador que ha nascut entre l'Hospital Brogi i l'Ajuntament per pensar en aquests casos, perquè l'hospital, per exemple, el que trasllada és que
cada vegada necessiten més els llits, per tant, és una manera que ells redueixin l'estada a l'hospital, i a part, quan estem a l'hospital, a vegades el que ens passa és que pots agafar qualsevol infecció, perquè hi ha molts virus que són hospitalaris, i ells diuen, bueno, si jo una persona que...
ja està bé, que les cures que necessita no són més aviat mèdiques, sinó més aviat de funcionament, de dia a dia i tal. El millor és que puguin estar a casa, puguin estar còmodes, trobar-se en el seu entorn i una persona de forma temporal, unes hores al dia, ve i t'ajuda durant aquest mes d'urgència. Que la cosa va més i que és una recuperació llarg termini, ja es posarien altres eines a l'abast. La idea és aquesta. I el fet que també sigui aquesta reducció, no pot semblar a alguno? Li pot semblar que en realitat l'estan fent com fora abans d'hora de l'hospital?
No, perquè la part mèdica ja està coberta, és a dir, l'hospital no et donarà l'alta fins que la part mèdica, si hi ha unes cures, si hi ha una determinada recuperació, això no et donarà l'alta mèdica. Per tant, el que fa és quan l'alta ja preveu que estigui a la vora, la treballadora social o treballador social de l'hospital va veure aquell pacient, mira quina és la situació i si diu, no, no, és que ara realment...
La recuperació ja és de dia a dia, de poc a poc, de mobilitat, d'anar fent. Aleshores, quan rep l'alta ja té aquest suport a la llar. Però si ha d'estar més temps a l'hospital perquè té una cura o és una anafra o és una... Depèn què tingui, haurà d'estar el temps que correspongui. No es tracta de treure's del damunt el pacient perquè així a casa ja es desentenen. No, no. La idea és que quan ja tingui l'alta mèdica, el que és la mobilitat i la recuperació més de funcionar... Bé, que funcioni aquell...
aquella part del cos, sigui la cama, el peu o el que hagi estat el problema, doncs ja estaria. En principi és un servei que està previst que duri un mes i quantes hores al dia? O depèn de la persona? Dependrà de cada cas, però hi ha com un mínim establert, diguem-ne, o un temps establert. La idea és que siguin unes quatre hores setmanals, aproximadament, en funció del tipus de mobilitat reduïda i perfil de l'usuari. No seria el mateix una persona de vuit anys...
de 80 anys, que s'ha trencat un fèmur a potser una persona més jove que, no sé, ha tingut un accident en moto i depèn quin tipus de... És una pensió puntual, també, no? Vull dir que no és passar allò 3 hores cada dia amb la persona, sinó... No, seria un suport allò a la llar que diguis, mira, això et dona aquesta cobertura o t'ajudo amb això, no? I si cal alguna ampliació... És molt obert a cadascun dels casos que s'hi acostin. I treballadors socials dels respectius àmbits, tant de l'hospital com de l'Ajuntament, dirien, bueno, per aquest perfil li caldrà més o menys això.
És a dir, que es fa una mica mida, i de fet, a la mateixa xerrada ho va dir la treballadora social de l'hospital, deia, ho farem una mica mida de la demanda, del cas que sigui, i com correspongui, tot i que hem establert uns mínims o uns barems per tenir una mica de base i poder preparar el que és el projecte. I es triarà, per tant, la persona de l'hospital o el treballador social de l'Ajuntament, també en funció del cas particular de cadascú, no? Clar, cada cas es mirarà en detall, llavors es buscarà la millor solució possible perquè estigui a la llar, estigui
se senti còmode i que diu, bueno, estic a casa, però a veure com faig, ara depèn quines tasques diàries. D'on surt l'iniciativa de l'Ajuntament de Sant Just, de l'Hospital? Arran de converses entre tots dos, com ha anat el plegat? Doncs fruit d'un primer projecte de col·laboració que es va fer, que és que l'Hospital, per exemple, va veure que tenia gent gran, que tenien afres, que són aquestes ferides que es fan, per exemple, a la gent gran, i arran d'un primer programa de col·laboració que era, mira, intentem, a veure, oferir una formació...
a personal que treballa a les residències de Sant Just perquè depèn de quin tipus d'aquest tipus de malalties o d'aquest tipus d'anàfres puguin tenir més informació i aleshores podem col·laborar mútuament perquè la persona que li passi això es pugui tractar millor en el centre on estigui, a la residència que estigui i col·laborem més amb l'hospital. Fruit d'aquesta primera col·laboració es va anar parlant de veure com es podia estendre o quins altres
camins de col·laboració podia haver i es va trobar que per la gent que li passa aquesta mobilitat reduïda, podria ser una bona fórmula d'aprovar aquest nou programa. De fet, l'Hospital Berogia ha dit que si aquí funciona bé i que això avança, podria ser extensible a altres municipis o bé a altres hospitals que té el propi consorci, perquè ells tenen hospitals...
a l'Hospitalet i a altres punts de la zona de Barcelona, també, i mirarien si és extensible sigui a altres municipis o a altres centres que ells tenen mèdics. Clar, perquè això, en principi, el cos d'aquest servei, qui l'assumeix? El cos l'assumeix únicament l'Ajuntament de Sant Just. Formaria part de la partida que tenim de serveis d'atenció a domicili, que seria aquest SAT, que a vegades diem SAT social, i que ja tenim més de 100 persones que ja estan acollides a Sant Just i que això, més o menys, impliquen uns
Són 150.000 euros d'inversió anual, el global, d'atenció a domicili, no només aquest programa. I el que fem és això. Normalment el SAT social va més dirigit a gent gran o persones amb discapacitat que necessiten un suport a casa seva, i en aquest cas l'amplien per un perfil diferent. Ja no vas tant a gent gran, sinó que vas més a un perfil de mobilitat radio durant un temps. Es va presentar, com dèiem, dijous a la setmana passada,
I en principi, per tant, ara ja estan actius, ja pot començar a funcionar, heu rebut ja alguna petició, com va aquest procés? Ara el que farem serà esperar que l'Hospital Brogi ens comuniqui que hi ha algun cas que està hospitalitzat allà i que respon a aquestes característiques, i tan aviat com aparegui un cas amb aquestes condicions, el que es farà és articular-ho i posar-ho en marxa. Per tant, a mesura que l'Hospital Brogi vagi notificant situacions que responen a aquest perfil, ho posarem en marxa i anirem executant.
les actuacions que siguin necessàries. Llavors, si a final d'any veiem que, bueno, farem un balanç en funció de la gent que s'hagi acollit com hagin anat, doncs mirarem si s'ha d'ampliar, si potser alguns perfils s'ha de canviar, si s'ha de buscar algun complement d'algun tipus. Per tant, podem fer una prova aquest any, mira com funciona, i si la col·laboració va més, doncs l'ampliem de cara a l'any vinent. Hi ha un màxim de persones que es puguin acollir, en principi per la partida pressupostada,
A dia d'avui, si s'establera una quantitat mínima orientativa d'unes 6-7 persones l'any, i si veiem cadena més, incrementaríem la dotació pressupostària. Per tant, encara de moment tampoc no hi ha cap cas concret. A dia d'avui encara no. Per tant, les possibles persones tampoc ho saben, vull dir que encara és una cosa molt embrionària. Sí, clar. I de moment ho hem explicat, diguem-ne, sí que ha sortit el butlletí, ho hem explicat als mitjans que tenim, com ara mateix a la ràdio,
i el públic que va venir la setmana passada era molt públic de gent gran, tot i que sí que van venir entitats que ens interessava molt, per exemple, entitats que formen part del Consell Municipal de Serveis Socials, perquè si ells dins dels seus associats veuen que hi ha algú que respon a aquest perfil, puguin avisar o puguin dir, escolta, estigueu atents, que a vegades ja ho saben, diuen, no, és que coneixem aquesta persona que té previst que li intervinguin al broix i no sé quan, i li passarà aquesta... Mira, justament respondrà aquest perfil.
llavors ja estem una mica al cas i a l'avís. Es tracta que la gent, que fem el bo cobre ella una mica i si veiem que hi ha alguna persona que respondrà a això, que sabeu que existeix el programa i que s'hi podrà acollir. Per tant, que ens ho valori. Exacte, aquesta iniciativa Pionera Sant Just, veurem també si altres municipis s'hi acullen. Pionera Sant Just i juntament també de col·laboració amb l'Hospital Moisés Brogi de servei de convalescència per persones que viuen soles quan sortin de l'hospital. Avui n'hem parlat amb la regidora d'Oxisocial
Gina Pol, gràcies, Gina. Moltes gràcies a tu. I que vagi molt bé. Bon dia. Adéu-siau.
Somebody's honey is drowning my icebox Somebody's cold one is giving me chills Guess I'll just close my eyes Oh yeah Alright Feels good
Flipped on the telly, wrestled with dearly, something was bubbling behind me.
Fins demà!
Your job is a heartbreaker Say it ain't so My love is a life taker Dear daddy, I write to In spite of it's a silence
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix als seus serveis el millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també.
Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
Mig minut i arribem a dos quarts de 12 del matí. Per tant, és hora de fer tertúlia. Com que ha dilluns, aquesta hora amb el Vicenç Riera, la Carme Madó, en Josep Coderc i en Jaume Jalabert. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. Bons dia a tothom. Per parlar d'actualitat, una mica de tot normalment en aquesta tertúlia, o en totes, que es comença a parlar d'una cosa i s'acaba a qualsevol altra, que és, de fet, la gràcia de les tertúlies, una mica...
I avui abans d'entrar us deia justament si teníeu algun tema concret, perquè no és una setmana que estigui molt centrada en... Avui amb l'Andrea mirant portades dèiem, mira, és un dia d'aquests en què estaven perquè els diaris porten temes propis, cadascú aposta per una cosa o altra, llavors abans de començar a parlar de Venezuela, que jo almenys tampoc no en sé tant, no sé si vosaltres en sabeu tant, us volia demanar si teníeu algun tema en concret, perquè veig que feieu gestos ara aquí, Carme i Josep. Jo tinc el tema dels 660 euros...
640. No, o 640 o 660. Per uns costat hi ha sentit 640 i per un altre 660. Per pagar a les persones que estiguin sense cap mena d'ingrés, cap sol o tot. Home, a mi em sembla molt bé. Jo no hi tinc cap reparo a fer amb una persona sola, però només que ens imaginem una família de tres es posa...
marit i fill que estiguin en situació de paro i que cada un d'ells cobrin 660 euros. Quantes famílies de 3 persones voldrien cobrar ingressar a la família aquesta quantitat?
100 de 3 persones 1.800 euros, no? Seria, diríem... 1.800 euros, no? Seria més, serien... Clar, però suposo que si no hi ha cap ingrés... 1.880. 1.180. Bueno, és igual, però de tots els milers... 1.980. 1.980. Déu ni duret, eh? Però suposo que, clar... Perdó. No, Vicent, endavant. No, deia que jo no he sentit la notícia, però em fa l'efecte que això, la regla serà...
Una persona de cada membre, de cada família. Llavors ha de ser així i s'ha de regular molt bé perquè no hi hagi abusos. I un temps pactat, suposo. Una persona de 40 anys no li pots dir viure tota la vida d'això. L'única condició que de moment ha sortit és que si se li ofereix un treball que és apropiat per la seva professió, la seva condició laboral,
i el rebutge per la... De fet, de moment encara és una ILP, no? És una idea que està a recollir firmes per fer aquest... I el que diu, o sigui, aquest 664, ara tinc el document aquí davant, diu que és la xifra que la Generalitat marca com a llindar de la propesa, de la pobresa, perquè evidentment tampoc són tants i 64 euros, i diu que la renda garantida seria aquesta xifra màxima. És a dir, si una persona ja cobra una prestació de viudatat de 450 euros,
només s'hi podrien afegir els 214 que faltarien per arribar a aquests 64, això que ens deia el Josep també de l'obligació d'acceptar una oferta de treball, i que la Generalitat calcula que introduir aquesta renda garantida tindria un cost de 3.500 milions d'euros, i que segons un estudi fet pel Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda, perseguint l'economia submergida i el freu fiscal de les grans fortunes,
recaptarien 70.000 milions d'euros a tot Espanya. A Catalunya se'n podrien recollir 13.000 milions, això ja és una altra història. Suposo que, com a tot arreu, en aquests casos el que perilla o el que fa patir també és que algú se'n vulgui aprofitar, no? Algú que realment li caguin i està bé i algú que digui, mira, jo com que treballo amb negre...
Puc demanar aquesta renda, com ha passat també amb les ajudes al lloguer jove que ara ja em fan riure perquè recordo quan van sortir que estava bé que si cobraves menys de... La gran majoria de seus joves tenies un ajut important de la Generalitat i que també hi havia qui més qui menys que feia allò, feta la llei, feta la trampa.
i que en casos d'aquests, doncs, la llàstima és que si no hi ha un sistema de control, doncs, pugui passar una cosa així. Ja, esperem que... Bueno, de fet, esperem que... Això és una ILP, com dèiem, vull dir que encara... Això suposo que serà per tothom, inclús pels polítics que preguen de ser polítics, estan cobrant... No, perquè tenen pensions.
Tenen subsidis, no? Pensions vitalícies. I després en van treballar en una altra empresa i també cobren. Clar, perquè això ho permet, no?, el sistema. Això ho permet el sistema, que vols. No és que estigui d'acord, però està... Mira, a més li diuen al senyor Felipe González o a més li diuen a Aznar, que estan col·locadíssims un al gas i l'altre a l'altra citat. Tu vas ser polític, tu, eh? Què cobras-ho, eh? Què cobras-ho, eh? Què fas tu aquí? El mateix que cobro...
jo com vaig entrar no, però això també és voler quan s'ha de preocupar és el que tenim a prop el que ens és desconegut i llunyat, tampoc podem fer aquí una taula rodona sobre el que han de fer els polítics això ja, és que no sé ara, jo crec que el que ens toca a nosaltres són aquests 600 i escaig d'euros que també s'ha de mirar d'on sortiran perquè no perjudiqui altres cantons ve a ser jubilats ja que d'un lloc han de sortir les peles
Clar, cadascú es remola per ho seu, eh? A veure, a mi el que em fa gràcia diguem-ho així, fa gràcia que per justificar una mesura s'hagi de parlar
del que es cobraria si es perseguís el flau fiscal. Home, el flau fiscal s'ha de perseguir igualment. No perquè hi hagi aquesta mesura s'ha de perseguir el flau fiscal, sinó que el flau fiscal s'ha de perseguir amb anterioritat aquesta mesura. Això és el xocolata del lloro que diuen, saps? Ara tots estem més o menys contents perquè...
Saps? És com si ens haguessin donat ara un caramel, no? De dir, mira que bé, ara tothom... I no crec que sigui tan fàcil, tampoc, eh?
A més a més això, que és una iniciativa de la Generalitat Popular que ha d'entrar, debatres, etcètera, etcètera. Vull dir que és una cosa molt embrionària. Perquè després que ens volem assemblar tant a Europa i tant a aquests països que teòricament són idil·lis, que no són idil·lis, ni us creieu, com a Finlàndia, Noruega, Suïssa i tal, tu a Suïssa quedes, el paro, jo sempre parlo d'aquest país perquè és el que conec molt bé,
Quedes al paro i ets un enginyer i estàs cobrant 5.000 euros al mes. Un enginyer d'aquests... Ell, quan estigui al paro, continuarà cobrant exactament el mateix als dos anys que li permet la llei. Perquè aquesta persona s'entén que té un estatus en la seva vida, té unes càrregues familiars que de cop no se li poden treure, perquè té uns fills, té una casa... Dos anys. Però amb aquests dos anys, aquest senyor...
Té que escombrar que res s'hi fa falta. No es pot estar a casa. Ell continuarà cobrant els 50.000 euros al mes. Però ell té que fer les feines que li manin. Si no, automàticament... Aquí s'ha de ser una feina que estigui més o menys... Si tu ets abogat... Perquè també és normal en principi. Quan no hi ha feina, nena... Però la consciència d'algú que està dedicant-se durant un temps a una feina concreta...
si més no al principi, jo no veig malament que vulgui dedicar-se a una cosa que és del seu. Però si la cosa està tan negra, que la posin de Bedell al Col·legi de Palau de Justícia. No, què?
Sí, sí. Potser estaria millor demanar el pla de justificament desbocat. I el poble de dia no el jubilem. No, perquè tingui relació amb abogats. I que continuï cobrant el que cobrava fins que se li estabilisi la cosa.
No es tracta d'enviar la gent a la mendicitat i a que es morin de gana. No, s'ha de lluitar per això, però que aquella persona no s'estigui a casa tocant-se la guitarra. Saps? No, escolta... Ha de participar en una cosa en el país que li, diguéssim, que li reverteixen el seu sol després. No, clar, vull dir... Aquí estigues a triar. A casa em va venir una vegada un i el pare de tres crios...
i que no tenien feina, li dono una feina a sentar, i el migdia em va dir que no li donava la feina que pagava. Ser massa descansat. No, no, és molt... Jo crec que hem d'anar molt en compte...
amb totes aquestes... És difícil també, ja dic que avui em vols més a l'altre cantó, però segurament és veritat que la meva generació, d'alguna manera, la idea que ens havien donat fins ara, ara ja fa tres anys que ha canviat, i no és veritat, i els que tenim feina del que hem estudiat, gairebé sembla que haguem de donar les gràcies, però durant un temps era...
si estudies pots treballar de moltes altres coses i tinc companys que també ho han fet durant els anys d'estudis o el que sigui però en principi si estudies se suposa que acabaràs treballant més o menys del que has estudiat evidentment no per sempre però aniràs canviant de feina però en principi aniràs cap aquí el que passa és que això de cop i volta ha canviat i durant la meva generació que seria la dels 80 però la dels 70 també els ha passat el mateix i llavors ja
S'ha de fer un canvi de consciència important, que l'hem d'anar fent a poc a poc, però crec que s'han de canviar moltes bases en aquest sentit. Vull dir que crec que tampoc és tan estrany pensar que si estudiaves una cosa et dedicaries a això, perquè era com estava funcionant fins a les hores de menys el sistema educatiu, també. Potser era un problema, però... Sí, però jo d'això ho poso una mica en quarantena. Ja fa molt temps que persones que tenen un títol estan fent una altra labor.
I per què això? Què ha passat? És a dir, la qüestió és iniciar una primera feina. És a dir, jo acabo la carrera de dret, anem a suposar que acabo la carrera de dret, i em surt una feina que diu, mira, doncs no és de dret, però està assistent a la secretaria d'un hospital.
Bueno, agafo aquella feina. I allò em don producte per anar-hi. I ho faig bé. I llavors hi ha una altra empresa que diu, home, escolti, vostè que ho fa bé en aquest establiment, vingui a la meva empresa a fer de secretari i portar els comptes i tal. I vaig a aquella empresa. És a dir, jo d'advocat... I acabo que el meu títol d'advocat queda penjat a la paret i no el faig d'advocat, sinó que faig una altra cosa i em guanyo molt bé la vida.
Això ha passat ja de fa molt temps. Però ara aquesta situació és difícil que passi, eh, també? Vull dir que ara, en general... Però és que la gent fos d'una cosa, del que sempre dic jo, la feina obre portes. Agafar qualsevol feina, la que sigui,
t'obrirà altres portes per tenir una altra feina. Si demostres que ets vàlid. Exacte. Demostres que t'ho prens amb interès. La feina sempre t'obre portes. El que no pots fer és dir, com que això no és el meu, jo no la vull aquesta feina. Això no es pot fer. No s'ha de fer, no s'ha de permetre fer.
Bueno, no, no, però és capaç, això. Vull dir, molta gent s'ha cregut que han fet un títol amb matrícula d'honor i tal d'una carrera de filosofia i lletres. Anem a suposar. I es pensa que ja serà catedràtic d'una... Mira, no.
i de tota manera igualment ara d'altres tipus de feina també és un moment que és molt difícil vull dir que a banda de tot plegat no hi ha feina i si intenta retallar el que sigui jo el que vull dir és que els títols no garanteixen que treballaràs és a dir, mira jo ahir he sigut advocat i jo no vaig acabar la carrera ni pensava que em faria especialista en lloc canònic ni em pensava
Què va passar? Que a mi un bon dia un jutge del Tribunal Eclesiàstic m'envia un assumpte de pobra, recomanat que a veure si me podia cuidar d'aquella pobra dona que era amiga d'ells, que el coneixia, i dic, bueno, està a mi, si ve del bisbe, me n'encarrego. Ho vaig fer bé, i a conseqüència d'aquesta primera entrada...
Després em vaig anar especialitzant en dret matrimonial canònic i amb nul·litats de matrimoni canòic i tal. M'ho vaig trobar a sobre.
No ho pretenies. Jo ni pensava, és a dir, pensava que seria un civilista o un penalista, però un canonista no. El que vols dir és que sigui més fàcil que tu trobis feina, Carme, per exemple, que és una persona vàlida i tal, però suposo que ha d'anar fent el seu camí. Dintre del que és el món de la ràdio, que segur que ella...
o què ella vol fer. A millor, a vegades, fa coses que potser no li agradarien. Ara m'estic ficant amb tu. No, no. Exacte, és l'exemple. Però, vull dir, esteu en aquesta fase d'introduir-se dintre d'aquest món. Però jo, ja et dic que tinc la sort, però tinc molts companys d'Ambga. Jo vaig acabar el 2008, que era just l'any, una mica, en què començava tot. Llavors, els que aquell 2008 ja estàvem en coses col·laborant, jo tampoc m'agradava, però ja estava per aquí a la ràdio, o altres companys
que van constar que van fer pràctiques en una productora o alguna cosa, doncs, més o menys, en aquell mateix marc, gairebé, han pogut seguir. En canvi, algú que aquell any no li va anar bé fer-ho en un lloc o altre o no va encaixar en aquest altre lloc, doncs,
Ja costa molt entrar, i si fa 5 anys que no has pogut entrar en el teu món, doncs ja estàs enfocat cap a un altre. Potser no és dolent, però sí que és veritat que ja ha canviat. I els que han vingut de dos anys més enrere és diferent. Josep, és veritat, la feina porta feina. Sabeu que hem començat a parlar això i ja s'han promocionat a la cama. No, ojalà. No, però... És veritat, vull dir, jo... Mira, també tinc una neta que té la carrera de periodista...
I com que treballava a Wheaton... A Wheaton, sí. Saps què he de dir? Que el periodisme, la moda. Clar, això està molt bé. Això hauria lligat a la moda, periodisme de moda.
És un tipus de periodisme? Sí, sí. No, no, totalment, vull dir que això després cadascú es fa... De totes maneres, la gent jove ho tenen bastant xocó, eh? I de totes maneres, l'opostocada d'una feina de la gent és la petita emissà d'empresa. Perquè jo veient l'altre dia, vaig veure un reportatge, veient la primera, segona i tercera empresa del món,
La primera empresa del món era un fabricant de llaunes, o sigui, mongetes en conserva. Era la primera del món. La segona, que és la que em va impactar més, és la Volkswagen.
La Volkswagen, amb modernitat, és la segona empresa del món. Com vaig veure que no hi havia cap persona. I es feien els cotxes? Es feien els cotxes sols, tu. Ves passar la persona tant tant. Les màquines, els rebots, la robòtica era... I dius, va, aquí la gent no pot entrar aquí. Hem d'anar a parar a petita mitja empresa, que encara és el més manual, no? Això, si el pare ho veu aquí, també.
Sí, sí, aquest és el gran problema de l'època actual, diguem, la robòtica, que elimina llocs de treball. Per això jo sempre dic, cuidado, el que ens hem d'acostumar és que estem entrant en una nova era, no un nou període, una nova era. Estem entrant en una nova era i això representa aquesta crisi que tenim. Allò ens hem de buscar a veure què pot fer una persona, perquè ja no sé per què pot fer una persona.
Què pot fer una persona? Sí, sí, no ho sé. Comencem per tot, que la robòtica l'ha dissenyat una persona. Sí, sí, però és clar. Un cop està dissenyada i treballa, a darrere no hi ve ningú, eh? Allò va sol. Vull dir, antigament per cada taler hi havia d'haver-hi una persona. Una persona o dues. Avui en dia no és necessari. Jo vaig veure un reportatge que ensenyaven a un robot a pintar.
O sigui, seguia el mateix. El pintor feia els moviments i a través de parells li feien que el robot fes el mateix moviment. Jaume, és que la robòtica de la Boswell munti els cotxes. Sí, sí, sí. De dalt a baix. I són 24 hores que treballen i no es cansen mai. Sí, sí, sí.
vol dir que van sortint els cotxes però a mi em preocupa molt més també a dintre com pot preocupar perquè nosaltres ja estem fora del circuit o sigui que tira aquest abast és la gent jove els meus nets 18, 19, 20 anys i els altres que venen darrere fins als 40 i escaig d'anys aquests són els que em preocupen més perquè la gent jove d'una manera o altra
Ja s'hi arribarà, ja se'n surt. Espero que se'n surtin. Però els de 40... A veure què faran les persones. Però jo crec que a l'edat de 50 anys, 40... De 50 anys avui en dia, és un tio jove. Quan dic un tio, dic home i dona, eh? Perquè s'ha de dir home i dona. Una persona física, 50 anys, és una persona jove. I en canvi ara està fora del circuit.
El que han de fer també és que la gent es jubili més aviat. Per mi, eh? Clar, però això no ho faran, al contrari. Sí, qui paga les pensions? Si no t'escorren com una gimona... Qui paga les pensions si nosaltres no treballen? Jubilar més aviat i viure més anys ja m'explicaràs com s'arregla això, eh? La quantitat de gent aquí que no... Clar, que en jubilen és que no entra un olla pressió, ens coguin... No, aquesta no és la solució. Si la gent treballa,
Si la gent cotisa, llavors... Mira, és el peix que es menja a la cua. Però ells treballen, es van jubilant i cotizar. I ho cotizar tota la meva vida. Tota la meva vida, des que es va inventar la Seguritat Social. Gran sorpresa per mi... No, mira, no. Gran sorpresa per mi que quan vaig fer els papers per jubilar-me...
Quan jo era molt joveneta tallava els cupons de racionament en un forn que encara hi és al carrer Parlament. T'estic parlant dels anys 50. Aquella gent, sorpresa, m'havien donat d'alta.
i van cotitzar per mi jo més bé que tu jo més bé que tu jo més bé que tu encara jo encara tinc la targeta de la seguretat social no sé si algú ho ha vist que era de color caqui com una llibreta com si fos un passaport igual la de color caqui però la grans europeus és que em van cotitzar
jo hasta quan feia hores empreses a part sempre vaig exigir que m'ho cotisar home, per 5 hores vull i això ha repercutit a la meva jubilació perquè jo anava a fer a cobrir vacants de gent que feia vacances de gent que no volia treballar els diumenges gent que d'això anava allò
Però jo sempre he volgut un paperet legal. Qui ha passat amb els treballadors que cobraven en negre i no volien que se'ls declarés? Què ha passat? Què passa? A l'hora de cobrar la pensió? Com és això? Tu no ho declaraves tot? Ara vaig dir una cosa terriblement impopular. Que ningú s'ofengui i tant.
Però si realment hi haguessin 30... Quants milions diuen que hi han depenat, nena? Ara ja m'he perdut. El número exacte que arriba a Espanya... Si realment hi haguessin 6 milions de persones que no poden menjar, vosaltres creieu que estirem aquí tant tranquils? Home, però hi ha gent que està molt malament. Hi ha gent que...
Però hi ha molta gent que treballa amb ella. Ja t'he dit que és una cosa que no és correcta. També hi ha gent que no consta en aquests números perquè ja no cobren cap subsidi. No, no, que vinc a dir-te que realment té d'haver alguna via que s'escapa això. Ja, ja. Té d'haver alguna sortida. Perquè, aviam, és que no sé què dir-ho, perquè hauria de reventar-hi això.
per un cantó o altre, tenia que haver rebentat. Aviam, t'està parlant una persona que estic bé fins al dia que l'espitxi. Vull dir, cap problema, no? Home, m'agradaria molt més. No t'ho comprendràs. Però crec que si realment aquesta és la tassa d'atur real, de misèria, que quan parlen de
de gent que va... Tota la vida hi ha hagut gent que ha anat als menjadors socials i que sembla que això ho hagin inventat ara. No, però ara està bastant desbordat. Ja ho sé, ja ho sé. Ha pujat, s'ha augmentat. Ja ho sé, que ja ho sé. Però hi ha hagut algun lloc que els que manen se'ls escapa alguna cosa. Se'ls escapa alguna cosa perquè no pot ser. La gent hauria sortit al carrer ja a... Algo, tu. Per exemple, mira, el cas que us volia comentar ara, tot el cas d'això d'hi és dels desnonaments, que és un altre tema, però el cas de
els escratxes, per exemple, és a dir, que la gent que estigui afectada per tot aquest procés o els que formen part de la plataforma d'afectats per la hipoteca, que vagin a protestar a casa o al despatx dels diputats, com ho veieu? Molt malament. Una cosa és anar a la casa d'ell i l'altra és anar a la feina. Se'n vagin al Parlament que per això els hem votat. No, no, no, jo dic la gent que va protestar... A casa dels polítics.
Deies que vagin al Parlament a protestar. Que se'n vagin allà, que s'hi buidin les rodes dels cotxes, que facin el que vulguin, però allà. És la meva opinió. A part d'això, de tots els desnonaments, també s'ha de fer una criba.
perquè l'altre dia, amb una ràdio que no és gent sospitosa de res, va dir que no tots són desnonaments de primera vivenda, són de segona vivenda i gent que... La gent que forma part de la plataforma en general és gent afectada. Però ara també, vull dir, hi ha gent que està pagant religiosament i llavors aquests també se senten malament perquè estan fent el primo, perquè ells paguen i no han deixat de pagar.
I és molt complicat, eh? Sí, sí. Això està clar. I si els hi estan anant tot això...
Perdona, tot això de l'escratxa, que és una paraula horrorosa, que s'ha posat de moda fa 15 dies. Si no es pot dir, anem a tocar els pebrots a casa de Fulano, que és molt més fàcil. No, escratxa. Sí, perquè així la gent gran es tornen més bojos, perquè diem, què deu ser això? Jo, la de Bancle. Com ve això, aquesta paraula? Ah, no ho sé, diuen que és Argentina, jo què sé. La qüestió és molestar les neurones de la gent gran. Ara, jo no hi estic tant, en contra, eh?
Jo no hi estic tant en contra. A veure, mira, perdona. Ara que me'n vaig a la porta del senyor Perpinyà a dir-li que no m'agrada d'això. Si els partits polítics donguessin llibertat de vot en el Parlament, en els seus afiliats, com variaria? Llavors ja no hi hauria aquest esclatge. Però ara estem parlant d'una altra cosa. No, no, estem parlant del mateix. Home, no. A veure, el que no pot ser...
aquesta submissió en el partit per part dels diputats d'aquell partit. No pot ser. Perquè cobren un baston. Com és que no siguin submissos? No pot ser que tingui llibertat de vot. Que tingui llibertat de vot en el partit. Llavors una majoria absoluta es converteix en poca democràcia. No, poca democràcia, no. La democràcia autèntica. Sí, clar.
Però per això dic que si no hi ha llibertat de vot... Vull dir, que jo voti perquè sé que han latit així, o perquè fan latit així... Exacte, per això, per això. Sí, sí. Això, a mi, quan ho veig en el Parlament... Bueno, però continuo dient que és el Parlament on s'ha d'anar a fer. Què vol dir? Que els partits no són demòcrates. I llavors tu creus que és normal que la gent se'n vagi a la porta d'on viu una persona? Tenim aquí una partitocràcia que deien en Franco. Sí.
Clar, jo donar raó a en Franco m'empipa molt. No, no, clar, clar. M'empipa molt. Però és una partitocràcia. Sí, sí, tens raó. Vull dir, que els diputats s'han presentat... Comprèn encara el que estigui dintre del programa. És a dir, encara que comprenc que si s'han presentat en un programa, lògicament han de votar a favor d'aquell programa. Però el que no està dintre del programa...
llibertat de vot. Els fotrien fora i se'ls acabaria el xollo. Noi, escolta. Escolta, perquè no es fan llistes obertes? Esclar, tot ve a un començament. Ja està. El que està dintre del partit, tu tens que aixecar la mà i aixecar la mà. Ells ho saben que ve per això. Ja ho saben ja, tots els que tenen esclatges, ja saben que ve per això.
Molts d'ells no voldrien tindre aquesta escràcia, però no s'atreveixen a protestar davant del partit. Ah, clar. Per què? Per què no s'atreveixen a protestar davant del partit? Aquesta és la raó. Ah, clar. Per això jo no n'estic tan en compte. Mentre no hi hagi l'insult, mentre no hi hagi agressió, mentre no hi hagi violència en el material, en els objectes d'aquella casa... Però allà s'hi barreja també molta gent que no té massa a veure amb...
amb els afectats, eh? Hi ha gent dels que... Polloneros de carrera que estan allà tocant... Però clar, aquest ja és una altra història. I això... Bueno, però això ja ha d'haver-hi... Mira, això... Molt bé que la policia identifiqui aquestes persones i contra aquestes persones ha d'anar. Però de moment no hi ha hagut un follon de trencar res ni res d'això, no ha passat en manifestacions. Això que et deia abans, bueno, no vull tornar a anomenar l'altra vegada al nostre alcalde, però si jo m'he de caixar d'algú...
O no m'agrada, vinc aquí a l'Ajuntament, parlo amb la secretària, parlo amb la persona que m'atengui i em queixo. No em poso aquí a tocar el timbal a la porta de casa del nostre alcalde, ni a casa d'un regidor, ni a casa de ningú. Vinc aquí a queixar-me o a consultar. Suposo que és la manera de... També és una qüestió molt desesperada, també, aquest congrés. Perquè això es pot posar de moda, ara, saps?
Vull dir, ara es pot posar de moda quan les coses no surtin, com nosaltres creiem que hem de sortir, creiem, o, ara, vinga, ara, vinga, a tocar els pebrots i que surti el sol per on vulgui. No, se mantindrà un ordre dintre del desordre.
i ara quan surti d'aquí em parlarà amb l'IVA però bueno, és que és però quan no funciona l'ordre suposo que la gent el que deies abans, com és que la gent no surt suposo que és una manera de sortir és aquesta és l'altra cosa que a mi em té i a més quan amb 3 milions de parats que hauria d'haver amb 6 milions 6 milions hauria d'haver jo he estat ara a Andalusia a Múrcia escolta tu
Cap problema, eh, la gent? Jo no he sentit a ningú. Allò és campi qui pugui. Vull dir, però... No hi ha la sensació... No, però no hi ha aquesta sensació de... Que, clar, potser no és el lloc més de...
Això perquè mana qui mana, però mireu, no ho sé, i parlant de política, escolta, ja tenim per menjar, ja tenim els copitxules, n'hi ha un problema al carrer, directe, que no hagi pogut capçar. Ha estat una setmana i he parlat amb gent... És molt difícil en una festa trobar-te. No, en una festa no, he estat a casa d'una família, no estava d'això.
I s'ha parlat, i s'ha parlat aquestes coses, el problema de Catalunya, el problema que no existeix a Catalunya, que es creuen que existeix aquí, el problema que ens creiem que existeix allà baix, cadascú explica a la seva com li va. Però vull dir, jo crec que si realment hi hagués tot aquest món de desesperació i de gana i de...
D'això hauria de passar alguna cosa. Jo crec que en part sí que hi és. Que passa que també segurament es vol amagar algunes coses d'aquests. No crec que tothom qui estigui desesperat fins que no hagi de sortir al carrer a viure, doncs no crec que ho vulgui anar explicant segons quines misèries.
Si tens que anar a demanar ajuda, des del moment que tens que anar a demanar ajuda... Però hi ha gent que hi va, per això s'ha triplicat. La gent que va demanar ajuda, que ha estat en un estatus, ja és fotudíssim. Perquè el que sempre ha viscut per sota de les seves d'això ja t'està bé. Però la persona que ha viscut en un estatus
anar a demanar ajuda, moralment, fot. Però... No, no, està clar. Què queris que te digue? Difícil. Per un altre cantó, tu te'n vas, escoltes la ràdio allà i el... Que ja sé que això és demagogi, eh? Total. A veure. El tíquet per anar a veure l'Elton John, 250 euros.
encara no havien d'espenjar encara el RAC no havia dit a la pàgina el director del RAC ell ja no va poder cedir 250 euros això no ho entenc jo tampoc jo he pagat entrades per anar a concerts o festivals que són 200 euros que no ho diguin
No, però és la realitat. Estàs d'acord amb mi? Em va impactar molt. Estàs parlant d'un, però l'altre i l'altre i l'altre. No d'un, que es van esgotar 250 entrades. Està parlant d'un artista, no? No, no, però aquelles entrades eren per aquell concert concretament. Per aquell concert concretament. Per aquell concert? Bueno, se'ns acaba el temps, eh, per això? M'he precipitat. Gràcies a tots quatre. Que vagi bé i bon dia. Adéu.
Connectem de seguida amb la xarxa tot seguit. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Unes 200 persones, membres de la plataforma d'afectats per la hipoteca, han intentat ocupar aquest matí una oficina de banca a la ciutat de Barcelona, situada entre els carrers Aribau i Diagonal, per forçar l'entitat a negociar una desena de desnonaments. Quatre dels seus membres han entrat a aquesta entitat amb l'objectiu que després s'hi afegís la resta del grup, però els treballadors de l'entitat financera han tancat ràpidament les portes.
La Sandra és una membra de la plataforma i ha explicat l'acció en declaracions de la xarxa de comunicació local. No l'han dejat entrar tampoc a los delegados para poder hablar y no hemos quedado aquí en las puertas, pero bueno, si no hoy, pues mañana, si no pasado, pero que sepan que estamos aquí, que somos personas, no somos animales. Estaremos toda la mañana aquí y si hay que estar toda la tarde o todo el día o toda la noche también estaremos, porque claro, son nuestros derechos, creo yo.
L'acció que ha consistit en una protesta contra les entitats intervingudes amb diners públics ha continuat a l'exterior de l'oficina on els membres de la plataforma s'han assegut al carrer per celebrar-hi una assemblea i han obligat a tallar una part del trànsit al carrer Aribau. Ja està reunida Olot, la capital de la Garrotxa, l'executiva de l'Associació de Municipis per la Independència per unificar una estratègia d'actuació en matèria d'insubmissió fiscal.
L'associació té més de 660 ajuntaments que en són membres i avui podria aprovar una manera única d'ingressar els impostos que recapten a l'Agència Tributària Catalana i no pas a l'estatal. Ho ha explicat a la xarxa de comunicació local l'alcalde d'Olot, Josep Maria Coromines.
És una mesura potent. Els ingressos que els ajuntaments han de fer passar a la gent espanyola, jo no tinc aquesta dada sobre la taula, però és una quantitat important de diners. Si ho fem tots a una, sí que tindrà una repercussió molt important. No estem parlant de quantitats molt petites.
Amb els resultats de l'assemblea que es fa aquest matí a Olot, els responsables de l'Associació Catalana de Municipis per la Independència es reuniran demà amb el president de la Generalitat, Artur Mas. L'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona estudia fer pagar per aparcar com una de les possibles mesures per aconseguir més ingressos. El centre, però, descarta oferir serveis privats perquè els hospitals de l'Institut Català de la Salut ho tenen prohibit. Ho ha explicat a la xarxa de comunicació local el director mèdic de Can Rutí, Oriol Estrada.
En el nostre cas, en els hospitals, a la xarxa pública, que depenen de l'Institut Català de la Salut, moltes d'aquestes iniciatives no estan en aquests moments elevats i no ens les podem plantejar, però sí que anem mirant aquelles que no són directament sanitàries, com podria ser, per exemple, la instauració d'un pagament en zones de pàrquing o altres que no afecten directament l'assistència.
A l'Hospital de Can Ruti, per cert, avui comença a funcionar un nou heliport per consolidar el paper de l'hospital com a centre de referència al barcelonès Nòrdia, a la comarca del Maresme. D'aquesta manera s'agilitzarà l'atenció als malalts a les comarques de Girona i també al Vallès.
Una noia de 18 anys està ingressada des d'ahir a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per les ferides que va patir en caure des de la barana d'una discoteca d'aquesta ciutat i han estat molt greu. La noia està a la unitat de cures intensives de l'hospital. En paral·lel, els Mossos d'Esquadra han obert diligències informatives per informar-ne al jutge, atès que és un fet rellevant, però a fons dels Mossos han dit a la xarxa que tot apunta un accident.
Segons tots els indicis, la jove estava asseguda a la barana de la terrassa d'aquesta discoteca de la capital d'Alsagrià a les 6 del matí d'ahir i va impactar contra el terra després de caure des d'una alçada de 6 metres.
Bon dia, us parla Roger Castilló. L'Ajuntament de Tarragona acull a aquesta hora la presentació de les semifinals de la Copa Catalunya de Futbol. La disputaran aquest dimecres l'Espanyol i el Llagostera, que s'enfrontaran a partir de les 7 de la tarda, i també el Nàstic i el Barça en un partit que començarà a dos quarts de 10 de la nit al nou estadi.
A la Lliga el conjunt veurà les 3 victòries del títol de Lliga, després de guanyar el Saragossa per 0 a 3. A la classificació és primer amb 81 punts, amb 13 de marge sobre el Real Madrid i 16 davant l'Atlètic de Madrid. A segona divisió el Sabell va perdre per 4 a 3 al camp de l'Oscar en el temps afegit. Els arraquinats continuen a la zona mitja de la taula, són 12-10 amb 46 punts. El Girona, de la seva banda, és segon amb 60 punts en places de descens directe.
El Barça ha bascat viatge a primera hora de la tarda cap a Grècia per afrontar demà el tercer partit dels quarts de final de l'Eurolliga contra el Penetina i Cos. L'australia Joe Ingalls està lesionat i s'uneix a les baixes de Xavi Rabassé, de Pete Michael i Brat Oleson en el joc exterior per poder disputar aquest partit. A la Lliga ACB, victòria del Bruixa d'Ormanresa, que tot i que ho té complicat encara manté opcions de seguir a la Lliga ACB la pròxima temporada.
I en hockey sobre herba, tres equips catalans disputaran el play-off pel títol de Lliga. El Polo parteix com a favorit en la semifinal contra l'Atlètic de Terrassa i la Gara intenta sorprendre el club de Campó en l'altra eliminatòria. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Els dies 25 i 26 de maig se celebrarà una nova fira comercial a Sant Just anomenada Botigues al carrer. La fira s'emmarca en les activitats de la tretzena Festa Torneig Joan Petit i està promoguda per la Unió de Botigues i Comerciants. La fira Botigues al carrer tindrà format d'organització similar al Mercat de Nadal que s'ha fet aquest any al Parador, però en aquesta ocasió s'ubicarà a la plaça Maragall. Per poder-hi participar, els comerços que no són membres de la UBI hauran de pagar 35 euros i els que sí són membres 5 euros.
Per comerç es destinaran 5 euros a la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Si voleu participar-hi, avui és últim dia per fer-ho a l'adreça promocióeconòmica arroba sanjus.cat o ve trucant al telèfon 93 475 63 45. L'Escola Montseny s'assuma a una campanya de recollida de roba, calçat i altres productes tèxtils organitzada per l'ONG Global Humanitària. Es tracta d'una roba usada, sabates, jaquetes, mantes i peces tèxtils de qualsevol tipus
per col·laborar amb els projectes de desenvolupament que tenen marxa l'ONG a països on les persones més necessitades no tenen educació, sanitat i drets fonamentals. Per col·laborar amb la causa, des de l'escola Montseny s'han repartit unes bosses als alumnes per tal que les famílies donin roba que ja no utilitzin. D'aquesta manera, Global Humanitària les podrà fer arribar a les persones que més les necessiten. El termini per portar les bosses al centre educatiu és el 23 d'abril.
I acabem amb una bona notícia en clau esportiva. L'Atlètic de l'Atlètic Sant Jus jugarà la fase final de la Denona Nations cap a Espanya, que jugarà el 15 de juny. Ahir es va disputar a Cabrils la fase prèvia d'aquest torneig que organitza la Federació Catalana de Futbol. L'Atlètic va superar els tres partits disputats. Dins del seu grup va guanyar el Club de Futbol Cardedeu per 7 gols a 0 i per 3 a 1 a l'AE la Salut Pere Gol. A la final de l'Atlètic es va imposar la penya barcelonista Sant Saloni per 3 a 1.
Aquestes victòries van portar a l'Alevi a jugar la final de la Nine Nations Cup a Espanya el proper 15 de juny a la ciutat esportiva de l'Espanyol. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio www.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
just a la fusta. Un minut i arribem a les 12 i 10, de fet, del matí. Aquesta hora és moment de parlar del Centre d'Estudis Sant Justens i per això saludem la vicepresidenta de l'entitat, Maria Quintana, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal? Una mica angustipadets. Sí, home, clar. En tot l'hivern ens hem mantingut i ara catacrat. Que ha arribat la calor de sobte, doncs suposo que... La primavera i ja hi som, però bé, anem fent tongades, no? Primer tu, després jo. Sí, sí, és el que toca.
en tot cas suposo que ara ja amb tot plegat encara queda però una mica pendents de Sant Jordi perquè aquest diumenge encara que sigui la setmana que ve és divendres, tens raó i vam fer la presentació del llibre del bombardeig a Catalunya que va ser un èxit un èxit de públic el que van explicar tots dos que vam parlar amb ells semblava molt interessant és molt interessant el llibre jo us recomano que si el veieu perquè estarà aquí per Sant Jordi que el tindran a la parada de llibres que el compreu
No és barat, però és que hi ha una documentació i unes fotografies impressionants. Vull dir, val la pena perquè és la nostra història i és el que diuen ells, que ho van dir molt bé. Per construir la pau hem de saber què era la guerra, eh? I si no sabem què era una guerra, com construïm la pau, si no sabem el que és, eh?
Bé, va ser molt bonic, va ser un acte molt maco. I està bé que diumenge també es pugui comprar. Sí, sí. Està a la llibreria i això, sí. Però ja que diumenge hi ha aquest acte al carrer, també és una bona oportunitat. Això mateix. Nosaltres ho vam fer conjuntament amb Desvern Accions, vam fer aquesta presentació i el divendres a les 7 de la tarda, a la sala del cinquantenari, tenim la presentació amb miscel·lània número 18.
I jo també convido tots els socis que m'escoltin que hi vagin, perquè ja tindran llavors la miscel·lània, ja se la podran endur, i que els que estiguin interessats també que vinguin, perquè hi ha temes molt interessants, com la història dels Tudor, que és aquí els que tenien la masia de Can Ginestar, i els rellotges de sol de Sant Jusk, que és una curiositat i molt ben estudiat. Vull dir, no és una cosa de, com es diu allò, enganxar i... Com és allò? Copiar i pegar, no? No, no, no.
És una feina molt ben feta. També hi ha tota la història dels camps preciós estocadors i jo crec que val molt la pena. I també hi ha el Bombardès de Sant Just. Són temes molt interessants i val la pena i la gent que no pugui venir el divendres a la presentació que sàpiga que el diumenge a la parada del centre d'estudis aquí a Can Ginestar a la festa de Sant Jordi també estaran...
pel públic i pels socis doncs també interessant tot plegat diumenge a més a més hi haurà aquestes parades que dèiem ara i llavors per tant també hi haurà les altres miscelànies per la gent que no les tingui vull dir que ja no solament la que ha sortit sí exacte perquè la setmana que ve que és dilluns i que en principi valeríem de Sant Jordi ja farem el balanç del que ha passat diumenge per això dic que serà aquesta mena de diumenge de Sant Jordi i Sant Justenc la setmana que ve
Sí, és que a vegades cau més tard. Sí, no, de vegades s'ha fet després. Jo penso que és bo fer-ho abans. Així es van escalfant motors, no?, i encara queden les ganes del llibre. No, i a més els llibres que et fan il·lusió els compres. Com que el 23 el celebrem igual, no?, així almenys, doncs, si ho fas abans, doncs avancis les ganes, simplement. No, perquè ja vam comprar llibres per Sant Jordi i la millor la inèrcia aquesta o l'apatia de no sortir...
En canvi, si ho fas abans, hi ha més curiositat, a veure quines novetats hi ha, a trobar-nos, i que faci bo, això també és interessant. Exacte, i sembla que farà bastant bo, dir-ho, m'ho he enxecat. Massa en sembla. Per mi hi ha massa. Jo ja m'estava bé abans, però bé. Doncs així estem, Carme. Doncs molt interessant, per tant, en plena actualitat, hi ha molts llibres, que és el que toca també el mes d'abril. Això mateix. Gràcies, Maria. A vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. De seguida ens posem a fer una mica de cuina amb la Carme Madó. Fem després d'escoltar Elvis Perkins.
Yeah, dumb trees and dance. Uh-oh, uh-oh, uh-oh. While you were sleeping, I tossed and I turned till I closed my eyes. But the future burned through the planet turned.
A hair grey as I relived the day. While you were sleeping the money died.
Machines were harmless and the earth sighed. The wind, you swept sound and gravity brought my love around. The oceans rose saying about decay while the witches flew and the mermaids stayed full of dreams.
You overslept In keeping with the quiet Through the walls I crept I walked on tiptoes Sent darkness swirling Over all the kitchen In the early morning Uh oh
I'll never catch up to you who sleeps so sound. My yawns are useless, my heartbeat's too loud to go to sleep. My mind's too proud to bat.
While you were sleeping the time changed All your things were rearranged Your vampire mirrors face to face They saw forever hair grey As I relived the day
Fins demà!
you swept sound and gravity brought my love around the oceans rose sang about decay while the witches flew and the mermaids stayed full of dreams you overslept in keeping with the quiet through the walls I crept I walked on tiptoes and
Bona nit.
Bona nit
Can it be my honeybee?
So I waited for the riddled sky to be solved again by the sunrise. And I made a death suit for life for my father's ill-widowed wife.
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. 7 minuts i dos quarts del migdia.
Un moment per la cuina. Salutem, per tant, la Carme Amador. Bon dia de nou, Carme. Hola, bon dia, què tal? I per fer alguna recepta per dinar, no?, per aquest migdia. Sí, per aquest migdia. A veure, què em recomanes? Mira, avui en Copiu, estic Copiu, sí, de la Pilar de Sant Pau. Molt bé. Saps que la coneixes, no?, és d'aquí Sant Just, perquè a la revista que més de la Vall d'Avers s'ha posat una recepta que m'ha cridat molt l'atenció per ho fàcil i econòmica. Ella sempre posa una recepta, eh?
Però tampoc vull solapar-la massa perquè tots els que reben la Vall d'Avers ja l'hauran vist. Sí. Es tracta de cigrons a la catalana. Una carícia per la salut, passa. Avui que és dilluns, que no hi ha gran cosa al mercat, agafem cigrons, que els cigrons sí que n'hi ha, els dilluns recient fets. Agafem els cigrons, passem una sabeta per la paella, però no que es cogui, sinó que es potxi. Tirem els cigrons...
que vagin agafant gust, ho no ho du per persona. D'acord. Ho poses a sobre...
tires una miqueta al cordo. A sobre dels cigrons? Tallat, com si diguéssim. Tires per la meitat, no. I hi poses una miqueta de mayonesa, si vols, però no cal posar-hi mayonesa. Es tracta només, els cigrons, bullits una miqueta, amb una miqueta de caldo, un bon sofregit de ceba, una fulleta de llaure, hi poses a cada plat, i un ou dur per cada persona. D'acord. Si vols dos, dos, però bueno, amb un vas... Ja està bé, no? Ja està. Diu, és un producte que va bé per...
que pels nens que estan creixent, per la gent que té problemes respiratoris, els que no poden dormir... Home, hi ha gums, hi ha ou, no? Vull dir que... Sí, no, clar, i és més econòmic això, ja... I té benafilis per tota aquesta gent? Per tothom, mira. A qui li convé menjar això, si no ets la catalana? A tots aquells que necessiten força per fer una jornada intensa. A tots els que tinguin pèrdua de memòria, que jo me n'hauria de menjar un plat cada dia. A tots els que tinguin problemes de visió a la nit,
A tots els que tinguin mal dolent o pròstata i que vulguin alimentar-se bé, perquè és laxa molt i és molt... Bé, a tots els nens i nenes a l'edat de creixement. A totes les persones que tinguin dificultat per masticar, dient gran, sobretot, gran substitutiu.
Substitut. Substitut. Substitut de la carn. Exacte. Perquè si no menja cigrons, porta tota la proteïna que va portar la carn. Molt bé, veus que bé. I simplement, bueno, això, doctora, sent pau, amb tot el carinyo, eh? Perquè m'ha semblat un plat molt curiós, molt econòmic i saníssim. Perfecte, doncs mira, queda apuntat. La fulleta de lleure que no falti, eh? Exacte, el toca aquest final. Molt bé, Carme. Doncs gràcies i bon dia. Fins demà. Adéu.
I després de la cuina de seguida parlem de Sant Jordi amb el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Just, Sergi Seguí. Ho farem però després d'escoltar ara els Manel, el Teresa Rampell, l'avançament del seu tercer disc que surt justament demà.
El dos devia abordar quan ha sortit tres a rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el claxon des de l'altra banda del carrer. Soc un motor accelerant sobre el pont de Vallcà.
Que soli un rock en roll, que baixin les persianes, tots els comerciants Que hi hagi una conversa tonta, sota una lluna clara Al barri d'Oren, tranquil, a l'idea, que hagi arribat el dia gran
l'endresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara ve de cara uns macarres us saluden el semàfor i somrius i mentre arrenquen el
Abans que sol mengin la nit et mira els ulls i jureries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor resonant com un exèrcit de timbals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Treix arrempella avui l'amor per fi i retorna la ciutat.
Fins demà!
I ja no importa tant ni semblen tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de covates. I mentre et cantem milers d'homes al món amb la verdina de passeig.
Somien en trobar una dona amb la teva cara. Amb la teva cara. A les teles interrompen uns minuts els videoclips. I ara hi surt un perill.
Els terrenys i no hi ha un prejuren-hi els que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor ressonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va propagant com un virus tropical. Treja-la amb ella avui l'amor per mi i retorna a la ciutat.
L'amor retorna a Teresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és els joves quan ballen. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs.
I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. La roda torna a tres anys, ja diries que comences a llorar. I ets un nou que també s'hi dic tastar. L'aigua salada. I ets un nou que també s'hi dic tastar.
Bona nit.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
...parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats... ...fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just... ...fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO... ...i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres... ...i la gent de concessos al cinema. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar...
Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
Passen cinc minuts de dos quarts d'una del migdia, que era l'última mitja hora just a la fusta d'aquest dilluns. 15 d'abril parlarem de Sant Jordi amb el regidor de Cultura, Sergi Seguí, i també de Coaching amb el Francesc Corbella, com que a dilluns perquè ens expliqui avui, doncs ens plantejarà si som prou tius.
Abans, però, el que fem, doncs, és, com dèiem, doncs, com que parlarem de Sant Jordi, recordar una mica algunes de les activitats previstes al municipi per aquests dies, perquè el Sant Jordi és la setmana que ve, dia 23, queden, per tant, vuit dies, però, Sant Jordi, doncs, els actes comencen abans amb un pack de diferents activitats. Per exemple, algunes de les activitats que s'emmarquen en aquesta programació, doncs, seria l'exposició que s'inaugura als Lleida Can Genesta aquest dijous sobre bastiari de foc al Baix Llobregat. També, d'altra banda, també hi ha
tot un conjunt d'actes que es fan al Carreu Blau, com una exposició i la presentació d'un llibre de Soledats Sants i Marta Balada, que protagonitzaran aquesta diada de Sant Jordi particular, la del Carreu Blau, que serà aquest divendres. Es farà a l'equipament de la plaça de la Pau, on hi ha ubicat el taller de plàstica per infants, que preparar diverses activitats per aquesta setmana. Aquest divendres hi haurà aquesta presentació de l'exposició, que es titula Embolica, que fa forte,
a l'equipament amb peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller de plàstic a Carrao Blau. I també, a dos quarts de vuit, el mateix divendres, es presentarà el llibre volum, el número 14, de la col·lecció de fragments de les autores Soledat Sanzi i Marta Balada, una publicació que edita l'Associació de Mestres Hores Sensat i la presentació anirà a càrrec de Carme Malaret. Això serà aquest divendres, com dèiem, en el marc d'aquestes activitats de Sant Jordi, que es faran a Sant Just,
i que comencen aquesta setmana perquè diumenge, també justament, als Jardins de Can Ginestar celebrarà la Diada de Sant Jordi amb parades de llibres a l'aire lliure, venda de roses i tot plegat.
Dos quarts i mig d'un al migdia. Com dèiem, parlem de Sant Jordi i per això el que fem ara és saludar el regidor de cultura de l'Ajuntament de Sant Jú, Sergi Segui, molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar, com dèiem, hi ha moltes activitats aquesta setmana englobades en aquest marc de Sant Jordi, que és dimarts de la setmana que ve.
que diumenge és el dia gran aquí a Sant Just, però que també hi ha una mica de tot, i a més a més també per tots els públics, d'alguna manera o altra? Això hem intentat, sí, tenir activitats durant la setmana anterior, diguem-ne, la setmana de Sant Jordi, i tenir activitats, sí, exacte, per tots els públics, totes les edats, nens, famílies, gent gran, gent jove, vull dir, intentar arribar una mica a tothom.
Per exemple, ara estàvem comentant que justament aquest divendres, també en parlarem al llarg de la setmana amb la directora del carrer blau, que és Soledat Sants, però aquesta exposició que hi ha, la presentació d'un llibre, per tant també fer una mica de divendres, que ja és gairebé les portes d'aquest setmana, d'un Sant Jordi o una mica de Sant Jordi a l'equipament de la plaça de la Pau. Sí, i a més a més això, tot ubicat en diferents espais.
per intentar arribar a tots els racons del Pau. Però també és lògic que si hi ha una activitat del carrer Blau es faci en l'espai on el carrer Blau desenvolupa les seves activitats, que és allà a l'equipament de la plaça de la Pau. I, a més a més, també perquè serveix
Evidentment, en aquesta presentació hi assistirà gent vinculada amb el Carrau, ja sigui bé perquè han sigut alumnes, perquè el Carrau té una història brutal i té molta gent que ha passat per allà, és a dir, alumnes antics, alumnes d'ara, o fins i tot gent que, bé, li interessa i no hi ha assistit mai, per tant pot veure l'espai on s'hi treballa, no?
Que d'alguna manera és com també una mena de portes obertes, com si diguéssim, no? Sí, sí. O de simplement sortir al carrer, que ara també, en principi, farà bon temps, per tant, ens pot ser una bona oportunitat. I diumenge, sobretot, doncs, és aquest dia especial, que a més aquest any, sempre Sant Jordi i Sant Just es fa, doncs, un diumenge, o el d'abans, el de després, però el fet que sigui abans, parlant amb la Maria Quintana del Centre Astori Sant Just, ella ens deia, doncs, també que li semblava que el fet, doncs, que fos, a més a tocar, no?, de dos dies de Sant Jordi...
Jo també crec que, personalment, potser és millor fins i tot quan cau abans que no quan cau després aquí a Sant Jús, perquè encara no has exaurit les ganes del Sant Jordi. Exacte. Fem com una prèvia, diguem-ne, no? I el que fem és inculcar aquest coquet de tenir ganes de festa per Sant Jordi. Sí, i a més ajuda que la gent pugui començar a decidir
quins llibres són els que pot regalar, cap on pot anar... Ho pot comprar el mateix diumenge, no?, a les parades que tindran les llibreries d'aquí del poble, i que jo recomano que si s'ha de comprar un llibre per Sant Jordi, doncs no esperem el mateix dimarts 23, que...
Barcelona està ple de gent, és un batibull, i en canvi aquí a Sant Just ajudem el comerç local, i tindrem més temps per remenar, i per parlar amb el llibreter, i jo crec que hauré de ser una de les persones de capçalera a l'hora de fer recomanacions literàries, i això jo crec que pot ajudar molt. Aquí pots parlar amb el llibreter, et pots recomanar, pots dir, mira, a mi m'agrada això, a mi m'agrada allò, tiro més per aquí, quan llegeixo una cosa d'aquestes, doncs com m'hi enganxo més, llavors ell et pot recomanar.
Si això ho fas a Barcelona el dia 23, està una mica més complicat. I a més a més de llibres, també hi ha moltes coses, justament aquell diumenge, per exemple. Sí, senyora. Bé, hi haurà les dues exposicions que hi haurà a Can Ginestar. Al cim tindrem l'exposició de Papallones de Collserola i a la sala d'exposicions tindrem una exposició sobre el bestiari de foc del Baix Llobregat, on la peça central és el nostre drac rifenyo.
que a més a més farà una sortida pels jardins de Can Ginestà aquell dia l'arxiu municipal també té portes obertes també tindran portes obertes la biblioteca també els cursos d'arts plàstiques que realitzaran diferents tallers també el que hem demanat a tothom que hi ha dins de la masia de Can Ginestà és que aquell dia no esperi que la gent entri sinó que surtin a fora llavors el que hem demanat és que l'arxiu posi una taula i tingui una parada diguem-ne als jardins perquè la gent vegi quina feina es fa
L'arxiu, quina feina es fa als tallers d'arts plàstiques, quina feina es fa a la biblioteca. La biblioteca també tindrà el seu dia el dissabte 27 d'abril, que serà el dia que celebrarà el desè aniversari, amb diferents coses, però amb un plat molt fort a dos quarts d'una del migdia, com és en Joan Margarit, que portarà l'especte que no era lluny i difícil, que junta jazz i poesia.
Un espectacle que ha pensat el seu fill Carles, vull dir que tot quedarà prou bé perquè ho fan amb molt de carinyo i amb moltes ganes de fer-ho. Vull dir que sí, el dia 21 tindrem moltes coses, tindrem també l'espectacle de Marta Roig, tindrem també les sardanes a les 12 amb la principal de Terrassa, tindrem tallers infantils, vull dir que jo crec que serà un dia prou complet.
i a més a més també dins del Mar de Sant Jordi encara que és la setmana següent hi ha per exemple aquesta inauguració de l'edifici de les escoles que també
fa setmanes que en parlem, per tant, és un mes d'abril bastant intens, no?, tots aquests nivells. Sí, serà l'última quinzena d'abril bastant intensa, bastant intensa. Hi ha també el dimecres dia 24, el dia després de Sant Jordi, tindrem el rebateig de la sala de les golfes amb el nom del veïsidor cònsul, amb un acte que ha preparat la família, també de lectures, de textos d'ell. El que farem serà
Bé, ja ho veurà la gent, però a la sala farem el que s'ha fet amb la biblioteca amb en Joan Margarit, incorporar algunes frases en vinils a les parets, ja veurem quines frases són, i a més a més tot això adornat amb la presentació de l'últim llibre de la Carme Riera.
I ella hi serà, a més a més, no? I serà també l'editora, la Pilar Bertral, l'editora d'edicions 62. Quedarà tot prou bé el dia 24, diguem-ne. I, a més a més, dos dies després, el dia 26, tenim, com deies bé, la inauguració de les escoles, també amb unes portes obertes perquè la ciutadania pugui veure tota aquesta remodelació de l'edifici.
pugui veure també quin servei s'hi donen. També hem demanat que durant l'acte d'inauguració o la tarda d'inauguració els tallers de músics puguin sortir fora, també l'escola d'adults pugui explicar quina és la seva feina, també els cursos de català, precisament també es donaran els premis.
del certamen literari que organitzen els cursos de català per no professionals. Per tant, també serà una tarda prou rodona. Tindrem també el refugi antiaeri de l'Escola Montserrat. També podrem explicar com és, com es va trobar, quins estudis s'han fet, quin material hem obtingut...
per després, durant les festes de tardor, que coincidirà amb el 75 aniversari del Bombardets de Sant Just, poder fer una cosa una mica més completa, esperem ja amb els panells informatius i tot ben col·locat, però ara podem fer una prèvia. Està bé. Doncs moltes coses, molt interessant, i a més veig que molt aquest ànim de sortir al carrer, no? O sigui, hi ha sempre aquestes jornades de portes obertes, però potser aquest cop s'ha anat una mica més enllà, i és aquesta idea que la gent passegi i pugui trobar-se fora de l'espai habitual...
totes aquestes entitats o gent que fa funcionar molts equipaments culturals també del municipi. Sí, exacte. La idea és aquesta, que hi hagi caliu al carrer, però molta gent que diu que a Sant Just no fem més res i jo sempre dic que això és mentida, doncs anem a demostrar que realment és mentida. Es fan moltes coses i aprofitant que ve el bon temps i aprofitant que Sant Jordi sempre convida a passejar, doncs esperem que hi pugui haver molta gent. Esperem que tota la setmana. Sí que hi ha actes que es fan...
dins d'alguns equipaments, però sí que convida que els dies forts puguem sortir al carrer. Segurament el dia que menys coses es faran serà justament el 23, no?, aquí Sant Jurs, també. Segurament, segurament, i jo crec que és lògic, en certa manera, tenim una proximitat física molt gran amb Barcelona, perdó, molt gran...
que té una proximitat que és fàcilment salvable, diguem-ne. I, a més, és lògic, perquè la gent que no treballa Sant Just, que treballa a Barcelona, acaba de passar el dia a Barcelona. Per tant, jo... Això és una cosa que hem discutit molt... Bé, que hem discutit, que hem xerrat moltes vegades aquí, no?, per Sant Jordi. Ai, com és que no fem res al dia 23? Doncs perquè jo crec que, sincerament, quedaria desengelat.
Tinc aquesta sensació, potser m'equivoco, i el dia que ho provem és un èxit. Si m'equivoco, fa tres anys es va fer perquè caien divendres, per tant, d'alguna manera o altra, un divendres a la tarda sí que convidava, també hi havia un programa, el programa de la penya del Morro es va fer als jardins de Can Ginastà, i em sembla que no va anar malament, però hi havia hagut menys gent que un diumenge, i suposo que la gent també, com que s'ha fet sempre, ja espera que el diumenge aquell poder sortir i passar per aquí,
que sí que es fa, és l'especial Sant Jordi des de l'Institut, vull dir que és de la ràdio, que és una manera també de viure, de com es viu el Sant Jordi a l'Institut, poder-ho, que tothom ho pugui sentir. I tant. I bé, en tot cas, dies molt intensos, no sé si estem parlant amb Sergi Seguir, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Just,
Tens clar, Sergi, quin llibre compraràs per Sant Jordi o quins llibres compraràs? No, encara. La veritat és que no ho he pensat. Sincerament, eh? Així com l'any passat sí que vaig venir amb un llista de 3. Aquest any és que no he pogut pensar-m'ho encara. I ara estic veient... Tinc al davant l'agenda, eh? Per no deixar-me res. Estic veient que com trigui molt a pensar-m'ho... Tampoc tindré gaire coses a fer. No tindré gaire opcions. També el que tu deies...
que són dies molt intensos i que es fan moltes coses malauradament ens fa patir a vegades perquè trobem que hi ha dues o tres activitats que poden coincidir en el temps i això ens sap greu des de l'Ajuntament intentem que això no passi sempre
i intentem parlar-ho amb les entitats i intentar encaixar-ho tot en diferents franges horàries però bé, a vegades no es pot perquè tampoc pots influenciar tant en les programacions de les activitats de les entitats de fet són les seves activitats i tenen tot el dret de programar-les quan vulguin i el que fem és suggerir-los si els semblaria bé un canvi i si diuen que no, doncs no es pot fer
I això ens sap greu. Concentres per alguna activitat en concret o per algun dia d'aquests? No, bé, el divendres coincideixen la presentació del llibre del Carrau Blau i la presentació de la darrera miscel·lània del centre d'estudis. No coincideixen mentida, unes a les 7 i l'altre a dos quarts de 8, no?
Pràcticament. Sí, exacte, pràcticament. Sí que és veritat que som públics diferents i demés, però ja sabem que, bé, a Sant Just som els que som i a tothom li agrada poder ser a tot arreu perquè, si no, tens un conegut en un lloc o a l'altre. Però bé, què hi farem? No passa només aquí, eh? Passa amb més coses. Les sardanes a les 12 coincidiran amb el final de la presentació d'un llibre de...
És inevitable, però m'agrada puntualitzar que intentem fer tot el que podem, però a vegades no es pot i també una mica de comprensió per part de tothom que encaixar-ho tot no és fàcil.
Molt bé, doncs hem parlat avui d'aquest Sant Jordi, que es viurà a Sant Just, a partir d'aquesta setmana, amb el regidor de Cultura Sergi Seguí. A més a més, encara falta, perquè serà el maig, el tornet Joan Petit, però també la setmana que ve, el dilluns, hi ha la festa de presentació. El dia 22 dilluns és la festa de presentació. Farem el traspàs de recullera amb l'Ajuntament de la Seu d'Urgell.
Estarem apadrinats per l'Érica Vidal i per els jugadors d'hoquei de la primera plantilla del FC Barcelona. Que seran aquí a Sant Jus, justament dilluns de la setmana que ve. I, a més a més, el dia 21 hi haurà també una paradeta solidària per començar a recaptafons ja per la Fundació Joan Petit. Per tant, començarem a moure-ho tot plegat ja des del dia 21. Perfecte, Sergi. Doncs moltes gràcies i fins aviat. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Adeu, bon dia.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Recte final del Just a la Fusta. Falten 10 minuts per arribar a la 1 en punt del migdia. I saludem a aquesta hora el Francesc Orbella. Molt bon dia, Francesc. Hola, molt bon dia. Per parlar de coaching, com que dilluns, i avui el que ens planteges, ho hem comentat al principi del programa, és
Si som proactius, per tant, primer de tot hauríem de plantejar-nos què és la proactivitat. A veure... Sí, exacte, crec que és un tema molt interessant. La proactivitat vol dir que ens fem responsables del que ens passa a la nostra vida. És un terme molt interessant, és molt ampli i bastant complex, però és un dels pilars de les persones que... És una de les principals bases per aconseguir l'èxit en les coses que fem a la vida. És un tema molt interessant, molt important...
I crec que és un tema que podríem tractar avui.
Home, doncs sí, no? La primera, vull dir que pel que ens expliques és interessant. Quina és la clau, doncs, per ser proactius? Mira, el principal, el principal a tenir en compte, és la visió que tenim nosaltres de nosaltres mateixos, com ens veiem a nosaltres. Per què? Perquè això condicionarà les coses que fem. El perill està quan la imatge que tenim de nosaltres ve condicionada per les persones que tenim al nostre voltant.
És a dir, si ens comparem, potser, o si estem pendents de si fem les coses per agradar als altres, va per aquí? Va per aquí, o fins i tot el que et diuen les altres persones. És a dir, no sempre tenen la raó els altres, no? No, no sempre. Bàsicament és complicat. Ni per bon ni per dolent, no? Perquè potser també hi ha algú a qui sempre li diuen coses bones i no s'ha aturat mai a pensar si és veritat o no. Exacte. Sí, sí, o sigui, el fet de fixar-te en el que diuen els altres està bé perquè teniu un altre punt de vista...
Però basar la teva vida en el que opinen els altres és perillós, és una mica complicat, no? Per què? Doncs perquè els altres tenen els seus punts de vista condicionats per les seves realitats, el que els passa, les seves vides, etc. I extrapolar això a la teva pròpia vida és una mica difícil que encaixi correctament i a la llarga pot portar alguns problemes.
I com ho fem per ser proactius? Doncs mira, diguem que hi ha tres maneres de veure't a la vida. Hi ha el que se'n diuen les teories deterministes, que bàsicament diuen que el que ens passa és o per genètica o perquè ens ho han ensenyat els pares, som com som perquè ens ho han ensenyat els pares, o som com som per genètica...
o bé són com són perquè el nostre entorn fa que les coses no puguin ser diferents. Una mica que estem condicionats per allò que ens passa al nostre voltant o pel que ens va passar quan érem petits o per les coses que passen. Però hi ha una altra visió que és la visió de l'autoconsciència que bàsicament el que diu és que entre allò que ens passa...
i com reaccionem, tenim la llibertat d'escollir. En el fons tenim una llibertat, per petita que sigui, d'escollir com reaccionem a tot el que ens passa.
si ens enfadem davant de situacions o intentem donar-li la volta, si acceptem que les coses són com són i que no les podem canviar, o si en canvi intentem canviar-les en allò que puguem. És a dir, es comença per ser proactius per aquest marge de capacitat de canviar les coses que tenim.
A vegades és gran, a vegades és petit, evidentment. I com sabem si som persones proactives? Perquè suposo que ara algú s'ho estarà plantejant, no? I dirà, a veure si jo sí que m'ho plantejo, no, soc prou conscient... Sí, exacte. Mira, la forma de manifestar-se si una persona és proactiva o no és a través del llenguatge, a la forma que s'expressa. Ah, sí? Sí, o sigui, la forma d'expressar-nos diu molt de nosaltres mateixos. Per exemple...
Les persones que diuen coses com jo és que soc així, jo he nascut d'aquesta manera, o... No canviaré mai, no? Sí, no canviaré mai, o si la meva dona fos més pacient, tal, no? Fins i tot he de fer això que tinc davant, no? Totes aquestes formes d'expressar-se són formes d'expressar-se de gent que reacciona davant dels canvis, no? Que no els afronta, sinó que
Diguéssim que va una mica remolc, no? Passen les coses i després reacciona davant del que ha passat. No és gent que s'anticipa els canvis, no és gent proactiva. Diguéssim que...
Les persones que són proactives treballen en funció del que ells pensen, del que ells creuen que és correcte. Quan les persones fan les coses per convicció, són persones proactives. Jo faig les coses d'aquesta manera perquè crec que és com s'ha de fer. No perquè les persones de fora m'ho diuen, perquè opinen això, o perquè les coses són com són, sinó que jo faig això perquè és com crec que he de treballar, com crec que he d'actuar.
I aquesta forma d'expressar-te, aquesta forma de parlar, és molt indicativa de com som de proactiu, si ho som o si no ho som.
I, per tant, és la manera que ens ajudarà, suposo, a prendre consciència del nostre nivell de proactivitat. Exacte, sí, perquè, de fet, prendre consciència del nostre nivell de proactivitat és una cosa bàsica per poder evolucionar, saber on estem i saber com volem estar. Per exemple, un tema molt important que en coaching tenim molt en compte, quan algú té un problema o alguna cosa que vol solucionar...
és la capacitat d'influir davant dels canvis. Per exemple, tenim l'acostum de preocupar-nos molt per les coses que ens passen. Això en diem el cercle de preocupació. Són aquelles coses que ens preocupen, que no ens deixen dormir, coses d'altres persones que hauríem de canviar o que s'haurien de fer diferent, etc. Són coses que passen al nostre voltant
però que en el fons tenim poc marge de maniobra, és a dir, està patint per si hi haurà una guerra, doncs és una cosa que, bueno, pots preocupar-te per una guerra, però... No hi pots fer gaire, no? No, no hi pots fer gran cosa.
On sí que pots fer és en el teu cercle d'influència, que en diem. És a dir, aquelles coses que et preocupen, però no és que et preocupin, és que treballes perquè canviïn o treballes perquè es facin. Com per exemple? Doncs totes aquelles coses en les quals tu tens marge per canviar. Qualsevol cosa que tu et preocupi, però que a més a més puguis fer alguna cosa.
Per millorar-ho, això és el teu cercle d'influència. Són les coses en les que tens capacitat d'intervenir. Que no només té per què ser coses particulars o personals, sinó que potser sí que poden ser contribuïdes a grans coses, m'imagino. Exacte, sí. És a dir, si tu vols, per exemple, ara és un tema d'actualitat, el tema de la independència de Catalunya. Sí.
estar interessada en que Catalunya fos independent, a més que preocupar-se de les coses que diuen des de Madrid, per exemple, i llegir molt els diaris de les coses que opinen o les coses que fan, si se centrés en on es pot influir i decidís col·laborar amb entitats, en assemblees, en partits polítics, etcètera, que treballen per la independència de Catalunya, seria una forma d'estar en aquest cercle d'influència més que en el de preocupació, que és el que no porta enlloc.
I una mica al veure que estem en aquest cercle d'influència, a poc a poc, amb la pràctica, és el que fa fent que siguem persones més proactives, que fem que les coses passin. Clar, i vols acabar-nos explicant què vol dir ser proactiu? En realitat ho vaig veure una mica en aquests últims 10 minuts.
Però vols, suposo, fer-nos una mica de definició, conclusió, no sé... Sí, a veure, clar, és que ser proactiu és una cosa que és complexa, no?, però hem de ser conscients que quan una persona decideix, molt bé, jo vull ser proactiva, vull ser jo qui decideix què passa a la meva vida, això té també certes conseqüències, per dir-ho d'alguna manera. És a dir, d'alguna manera, és cert que nosaltres som lliures per escollir el que fem, d'acord?
Però no som lliures per escollir les conseqüències d'allò que fem. És a dir, per exemple, tu pots escollir ficar-te davant de... a la via d'un tren quan està a punt de passar un tren. Això és una elecció que pots tenir. Ara, no pots previure què passarà quan t'atropelli. És a dir, la conseqüència després... Amb una mica sí, no?
En alguns casos sí, en aquest cas del tren és bastant òbvia, però en el dia a dia de la vida ens trobem que hem de prendre situacions que realment la conseqüència final és una mica imprevisible o és difícil de preveure. És una cosa que hem de valorar. És el risc, no, també, segurament? És el risc, exacte. Però, bueno, amb la pràctica les persones aprenem a valorar quin risc podem prendre i quin risc no podem prendre.
I, sobretot, l'altra cosa que vol dir ser proactiu és aprendre dels errors. És una cosa bàsica, els errors existeixen i les persones proactives cometen errors. No són persones que ho fan tot bé i que són com àngels, no. Les persones proactives s'equivoquen i la gran virtut és reconèixer aquest error, reconèixer l'error i, sobretot, aprendre.
Doncs, exacte, és un bon consell per acabar aquest just a la fusta d'avui. Moltes gràcies, Francesc Corbella, que cada dilluns ens parla de coaching, avui que hem après a aprendre a ser que és proactiu, volíem dir. Gràcies i fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Tornem demà a les 10, com sempre, que vagi bé i que passeu un bon dilluns.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller de Justícia, Germà Gordó, reclama al Govern Central una major sensibilitat amb el drama dels desnonaments i que permeti el debat de la reforma de la llei hipotecària al Congrés. Per Gordó, el text hauria de tenir en compte les propostes recollides a la iniciativa legislativa popular.
Demanar des d'aquesta tribuna al govern espanyol que reconsideri la seva decisió de no debatre al ple del Congrés el projecte de llei de reforma de la llei hipotecària. Considerem que aquesta reforma és prou important com per obrir un debat profund i intens en el si de la cambra, perquè el projecte de llei recull l'esperit de la llei hipotecària.