Bon dia Sant Just, són les 10 i 7 minuts, comença el Just a la Fusta.
Comença el Just a la Fusta d'avui dimarts, 29 de maig.
Al programa d'avui repassarem les notícies de Sant Just i farem un cop d'ull a les portades de la premsa del dia.
També a la primera hora sabrem quina és la previsió del temps per als propers dies a Sant Just d'Esvern amb el Carles Hernández i Riu.
A la segona hora del programa entrevistarem Marta Sánchez, que és presidenta de Sumater a Catalunya.
Amb ella parlarem de l'acte que tindrà lloc aquest vespre amb Antonio Baños, una xerrada intitulada.
I ara què passa amb la República? En parlarem amb Marta Sánchez aquí al programa.
Perdó, amb Montserrat Sánchez.
I després de l'entrevista amb Montserrat Sánchez farem tertúlia amb el Jaume Campreciós, amb el Jordi Farràs i amb el Pep Quintana.
Això serà a partir de dos quarts de dotze.
I a la tercera hora del programa parlarem d'història, també amb el Pep Quintana, el nostre historiador del programa.
I acabarem amb la remissió de Sant Justenques, entrevista que es va emetre ahir a Dolors Cardona.
Tot això serà des d'ara i fins la una, aquí al 98.1 de la Freqüència Modulada, Ràdio Desbend.
Fem ara una pausa musical i de seguida tornem, comencem ja el programa amb les notícies de Sant Just.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Oh no, ets mala.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona pis.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just.
Passa un minut d'un quart d'onze del matí
i tenim ja nosaltres
la Carla Bermejo dels serveis informatius.
Hola, Carla, què tal? Hola, bon dia.
I comencem parlant
d'una activitat que tindrà
lloc, crec que és demà, oi?
No, aquesta tarda. Aquesta tarda.
Sí, aquesta tarda tindrà lloc el debat
sobre dones i tecnologia que forma part
del cinquè congrés de les dones del Baix Llobregat.
La taula rodona se celebra a Sant Jús
perquè el municipi és la subseu de Dona Estec.
El congrés se celebrarà
a finals d'octubre al campus de la UPC
de Castelldefels i durant aquests mesos
previs es faran activitats sobre els diferents
àmbits de treball del congrés.
El debat serà avui de 6 de la tarda
a 9 de la nit a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestà
i hi participaran quatre dones
de diferents edats amb estudis
o vinculades en ocupacions
de ciència i tecnologia.
Seran la Lourdes Reig del Departament
d'Enginyeria Agroalimentària de la UPC,
l'Anna Canyo, investigadora del CIC
en el Grec de la Universitat Autònoma,
la Marta Rans, estudiant universitària
de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica,
i també la Lola Areu, estudiant
de l'Institut de Sant Jús,
interessada en física.
La biòloga de plantes, Anna Canyo,
va explicar ahir al Just a la Fusta
que en la biologia la presència femenina
arriba a la meitat,
però que a mesura que el nivell laboral
és més alt, aquesta presència disminueix.
Canyo va assegurar també
que ser dona en el món científic
comporta una motxilla d'inconvenients,
com ara la pressió social,
la maternitat o la manca de referents.
Tot i això, la investigadora va assegurar
que s'estan canviant dinàmiques
i que cada vegada hi ha més visibilitat
de les dones i èxit en les seves recerques.
A més, va afegir que les dones,
a part de les seves investigacions,
aporten humanitat, creativitat i varietat.
Molt bé, doncs aquesta tarda
repetim l'hora, és a...?
A les 6 de la tarda.
A les 6 de la tarda a la sala Isidore Cònsul, oi?
Exacte.
Molt bé, doncs bé,
tothom qui estigui interessat
en aquesta taula rodona,
doncs ja ho sap,
aquesta tarda a les 6 de la sala Isidore Cònsul.
Seguim amb més notícies,
s'acosta l'estiu,
encara queden unes quantes setmanes
perquè sigui l'estiu oficial,
però vaja, ja comença a fer bon temps
i amb el bon temps arriben les piscines.
Sí, la piscina exterior
del Complex Esportiu Municipal de la Bona Aigua
obrirà el proper dissabte 2 de juny.
Els horaris de la piscina d'estiu
del 2 al 24 de juny
i del 3 al 9 de setembre
seran de dilluns a dissabte
12 a 6 de la tarda
i els diumenges i festius
d'11 a 3 quarts de 4.
Del 25 de juny
al 31 de juliol
i també del 27 d'agost
al 2 de setembre
la piscina
obrirà de dilluns a divendres
de 10 a 3 quarts de 8
i els caps de setmana i festius
de 10 a 3 quarts de 7.
i per últim l'horari s'ampliarà
de l'1 al 26 d'agost
que serà de dilluns a diumenges
de 9 a 3 quarts de 8 del vespre.
Doncs això pel que fa
a la piscina exterior de la Bona Aigua
ara està intentant buscar el preu
de la piscina exterior
crec que és força car.
Sí.
No...
A veure si trobo.
Crec que ronda els 7 euros.
Per estar matriculat
has de pagar 57 euros al mes.
Això per estar matriculat
i aleshores...
Una entrada puntual d'aquestes?
Ho estic intentant buscar
però complicat, eh?
A veure, activitats...
Activitats complementàries?
No, és que clar, no són activitats, això.
Serveis...
Serveis...
No...
Natació...
El centre, instal·lacions...
Bé, ho buscarem, ho buscarem
i intentarem explicar-ho.
I seguim amb la tercera notícia
i mentrestant busco aquesta informació.
La tercera notícia
també fa referència al món de l'esport.
Sí, l'Atlètic Sant Jus
realitza unes proves d'accés al club
de cara a la temporada vinent
adreçada a nens entre 5 i 12 anys.
La prova serà el dimecres de la setmana que ve
al camp municipal de Sant Jus.
A un quart de 6 per als infants
del 2010 al 2013
i a un quart de 7 per aquells del 2006 al 2009.
Les inscripcions per a la prova
es poden fer enviant un correu electrònic
a l'adreça deportiva.atletic.gmail.com
Doncs mira,
pels que vulguin jugar a futbol
i anar a l'Atlètic Sant Jus
doncs tenen l'oportunitat
d'apuntar-se a aquestes proves
per entrar al club.
Mentrestant he estat buscant
el preu de la piscina.
A veure, a veure, a veure...
No, no l'he trobat.
No l'he trobat, no l'he trobat.
Jo crec que són uns 7 euros.
Doncs veieu d'anar per veure-ho.
7 euros? Vols dir tant?
Sí, sí, sí.
Jo encara recordo quan costava 4 euros o així
però jo crec que són uns 7 euros.
7 euros.
Doncs mira, aquest any no m'hi veuran a la piscina.
Em dutxaré a casa amb aigua frega.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies, Carla.
I ens veiem d'aquí un moment
amb les portades dels diaris.
Fins ara.
Fins ara.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
avui a les 9 del vespre,
M de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Música, un programa realitzat per Maria Quintana.
Música, un programa realitzat per Maria Quintana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
l'ha posat allà, és molt difícil que l'Helena
hagi aconseguit arribar. I aleshores
doncs aquest noi, el Mamadú
escala per fora
i el rescata. I a més
són uns balcons que tenen bastanta distància
entre ells, són salts
molt espectaculars. Sí, deu fer
parcurs o aquesta mena de pràctiques esportives
que van saltant
entre
diferents alçades.
I encara un parell de temes més a periòdico.
Els clitxers masclistes resisteixen
en les noves telesèries. Les produccions
dirigides als joves estan més sexualitzades
que mai. I també es parla del
català de l'any, que atorga avui
un doble guardó.
Per cert, ara que parlaven
de clitxers masclistes,
bé, no està directament relacionat,
segurament no té res a veure, però ahir van estar
fent un reportatge a quatre sobre
el tema de la manada
infame. El reportatge?
Sí. Saps
les típiques peces d'informatiu
que van al barri
a preguntar
si és bon noi o no és bon noi?
Ai, mare meva, sí, sí, sí.
Doncs així durant mitja hora.
Sí.
Bé, o més, eh? Mitja hora és el que vaig durar jo.
Després ja vaig seguir.
Però mira, ho havia de dir.
Seguim amb el punt avui
que, bé,
parla com sempre de temes vinculats
amb el sobiranisme
i amb un llast grau que avui també ja gana la punta.
Sí, sí, i és habitual que
de tant en tant el llast grau
que estigui més gran del normal i diu el fiscal
apunta al groc, el nou tinent fiscal
defensa que cal actuar contra l'ocupació
d'espais públics ja que no els avala
la llibertat d'expansió.
I insta als Mossos a actuar per evitar
enfrontaments entre particulars sense citar
els atacs d'extrema dreta.
Aquest és el tema principal
del dia. Veiem
una imatge
d'uns cubs amb cares dels presos
que han estat vandalitzats.
que han estat vandalitzats.
Sí, nous atacs vandalics
a les imatges dels líders independentistes
a Girona atacats altre cop
i els vàndals van arrencar els ulls
de les setze figures
que hi ha a les nou escultures
diu el punt avui.
Doncs aquest és un altre
dels temes principals del dia.
En destaca uns quants més
al punt avui.
Rajoy marca el ritme
a la moció de censura
imposa que es faci aquesta setmana
i deixa Sánchez
sense temps per negociar.
També destaca que tres condemnats
de la Gürtel entren a la presó
són Bárcenas, Ortega
i López Viejo
i vuit més sabran
la seva destinació demà.
L'emprenedoria
ja supera el nivell europeu
l'índex que la mesura
se situa
1,8 punts
per sobre de la d'Espanya.
I el síndic
reclama la llibertat
dels pesos polítics
per arribar
a l'estat espanyol
a vulnerar
drets fonamentals
i llibertats
amb la judicialització
de l'1 d'octubre
i amb el 155.
I per últim
el punt avui destaca
que el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
es desentén
del decret de formació
del govern
diu no ser competent
per obligar Rajoy.
Doncs aquests són
els temes
a portada
del punt avui.
Passem a un dels dos diaris
que tenim
en cos i ànim
a la ràdio
que és l'Ara
on també veiem
Bárcenas
protegint-se
de la pluja
o potser d'alguna cosa més
amb aquest paraigua.
Diu Bárcenas
a la presó
la seva dona no
l'Audiència Nacional
l'envia a la presó
l'extresorer
del Partit Popular
però deixen llibertat
la seva dona
també van a parar
entre reixes
Guillermo Ortega
i Alberto López Viejo.
I el titular
és per al Partit Popular
que imposa
Sánchez
una moció express
el Congrés
fixa el debat
i la votació
per dijous
i divendres
per deixar el PSOE
sense marge.
Podem farà una consulta
els independentistes
s'urrumien
i el PNB
hi veu
moltes incògnites.
El Diari Ara
també parla
del cercle d'economia
que vol un nou
estatut i finançament
fan una entrevista
a l'alcaldessa
de Badalona
Dolors Sabater
i en destaca
en la frase
hem de barrar el pas
al lepanisme
del viol
i per últim
també parla
del mínim històric
un 24%
dels catalans
són fumadors.
Doncs mira
això està molt bé
recordem que el dia
31 de maig
és el dia mundial
sense tabac
aquesta setmana
s'està saldrant
la setmana
sense tabac
a Sant Just
per tant
unes dades
que són molt positives
24%
encara trobo
que són molts
però
segurament
d'on venim
és una
una xifra
molt bona.
I acabem
el repàs
dels diaris catalans
amb
La Vanguardia.
Que titula
Rajoy
confia en el PNB
perquè fracassi
la censura
el Partit Poblar
recorda
els panavistes
que la iniciativa
posa en perill
el pressupost
Rivera impulsa
una moció alternativa
per convocar eleccions
i la fotografia
és molt semblant
al diari Ara
i al periòdico
es veu a Bàrcenas
que ja és a la presó
l'extresorer del Partit Popular
va anar a l'Audiència Nacional
que va decretar
que entrés
immediatament
a Soto del Real
Bàrcenas
i ja havia estat
empresonat
19 mesos
la condemna
és de 33 anys
Doncs efectivament
aquest és un dels temes
avui destacats
a tots els diaris
més temes
rellevants
de la portada
La Vanguardia
El Cercle proposa
un nou estatut
blindat
amb rang constitucional
al Fòrum Empresarial
Defensa
que el govern de Torra
ha de treballar
perquè tornin
les empreses
que han traslladat
la seu fora de Catalunya
També es parla
d'Itàlia
Un economista
gestionarà Itàlia
fins a les eleccions
de la Tartó
El moviment
5 Estrelles
insinua
que podria presentar
un impeachment
contra el president
Matarela
i Hernández de Cor
serà el nou governador
del Banc d'Espanya
L'executiu proposa
el director actual
del servei d'estudi
En clau cultural
també es parla
de la gran dama
de la cançó
Maria Dolores Pradera
que mor als 93 anys
i per últim
ja es parla
d'un tema d'esports
de Sergi Ramos
un historial
de violència
sobre l'herba
Sí
sobre la jugada
aquesta del partit
de dissabte
en què va
és una Mohamed Salah
Home, a mi em sembla
que va ser involuntari
és a dir
era falta
però
no sé fins a quin punt
m'anarà a fer-li mal
però
en qualsevol cas
aprofiten
a la vanguardia
per repassar
el seu historial
jugades brutes
de Sergi Ramos
m'imagino
Passem al diari
el país que vull titular
el Partit Popular
vol un final ràpid
de la crisi
per Seyent Rajoy
la moció de censura
se celebrarà
dijous
i divendres
d'aquesta setmana
Sánchez
no fa referència
a unes futures eleccions
ni al vot independentista
Ciutadans demana
un candidat diferent
i una data
per les eleccions
En Economia
Hernández
de Cos
és candidat del govern
per al Banc d'Espanya
el futur governador
dirigeix el servei d'estudis
d'estudis de l'organisme
Brussel·lis de l'organisme
Brussel·les planteja pujar
en un 5%
els fons
per a Espanya
diu també
avui el país
La fàbrica de robòs
que temen els obrers
una fàbrica pionera
a Europa
causa expectació
i temor
que en danyi
l'ocupació
o que pugui fer mal
als ocupats
els obrers
en aquest cas
com comenta
el diari de País
I finalment
la imatge
del paraigua
de Bàrcenas
que veiem
a totes les portades
dels diaris
diu
La justícia
mana a Luis Bàrcenas
a la presó
o envia
perdó
envia Luis Bàrcenas
a la presó
davant el risc de furt
La portada avui
de l'ABC
és d'aquelles
que mereix
ser comentades
perquè
diu
la perillosa aposta
de Sánchez
Rivera li exigeix
que no sigui el candidat
Iglesias
que dimitessi
si fracassa
i els seus varons
que no recolzi
en els cessacionistes
només Rajoy creu
que la moció
de censura
pot sortir
i
a la imatge
veiem
una fulla de feità
col·locada
així verticalment
i Pedro Sánchez
fent equilibri
sobre la fulla de feità
així com
un equilibrista
amb els braços
estesos
i a més a més
és un
és un muntatge
és a dir
és evidentment
un muntatge
però és que
la
la
imatge
del cos
de la persona
que està fent equilibri
no és la de Pedro Sánchez
perquè la cara
de Pedro Sánchez
està enganxada a sobre
però d'una manera
molt matosera
ells intenten
fer veure
que és
que és un muntatge
ben fet
però és molt
molt matoser
i bé
els encanten
els col·laix
els agrada molt
aquests col·laix
i avui
home
crec que és
bastant
bastant mal fet
està bastant mal fet
el diari
Mundo
titula avui
és una sentència
política
en referència
a la sentència
a Bárcenas
i el veiem
doncs amb aquest
paraigua
diu
no he estat
condemnat
per cap delicte
de corrupció
política
i sobre allà
diu
per cap
amb l'SMS
Rajoy
em trasllada
ànims
pels atacs
que he rebut
pel meu compte
suïssa
ostres
no estic traduint
gaire bé avui
alguns companys
de partit
defugint
la seva opinió
van tirar
més llenya
al foc
amb aquest tema
i ja
no tinc gravat
el president
del govern
diu
que matitzarà
les seves acusacions
en el seu moment
són tot
declaracions
de Lluís Bárcenas
que avui és
el protagonista
indiscutible
de les portades
i
diu també
el Partit Popular
tranquil·litza
els seus varons
l'emoció
és molt
improbable
diu avui
el diari El Mundo
i el diari La Razó
titula
Bloquets polític
a 48 hores
de la moció
de Sánchez
Rajoy
fixa
un debat
express
el dijous
i confia
en aguantar
aquesta moció
de censura
això és tot
pel que fa
les portades
dels diaris
de Madrid
repassem
ampliem
un parell
de temes
de la jornada
sí
parlem
d'una notícia
del diari
ara
que centra
en el consum
de tabac
diu mínim
històric
del consum
de tabac
el 24%
dels catalans
fumen
i el tabaquisme
cau entre les dones
però encara causa
27 morts al dia
la llei
antitabac
s'ha traduït
en una disminució
dels fumadors
des de l'entrada
en vigor
de la llei
del 2011
quan es va prohibir
fumar totalment
als bars
restaurants
i discoteques
el consum
de tabac
ha anat
clarament
a la baixa
abans
una primera llei
del 2006
que va iniciar
les restriccions
i prohibir
fumar
els jocs
de treball
i obligava
els restaurants
a habilitar
espais
sense tabac
no va tenir
el mateix
efecte
amb la segona
llei
antitabac
vigent
i del tot
normalitzada
el 2017
es va arribar
a un nou
mínim
històric
de consum
un 24%
dels catalans
són fumadors
diaris
o ocasionals
un any
abans
era el 24,7%
i el 2011
representaven
el 29,5%
de la població
quasi el mateix
percentatge
que el 2006
la llei
antitabac
ha servit
per deixar
de normalitzar
el consum
de tabac
assegura
la subdirectora
de promoció
de la salut
a Catalunya
Carmen Cabezas
afegeix
que ara
la cosa normal
és no fumar
la disminució
de l'últim any
s'explica
per la reducció
de dones
fumadores
que han passat
del 20,6%
al 18,5%
en canvi
el nombre
d'homes
fumadors
ha augmentat
lleugerament
del 29
al 29,7%
el 2017
Cabezas
admet
que no s'ha fet
cap acció
específica
en les dones
fumadores
que pugui estar
al darrere
del descens
de l'últim any
en tot cas
el factor
de l'embaràs
i els riscos
associats
sí que podria
tenir un impacte
en la reducció
de les dones
fumadores
malgrat aquest descens
del tabaquisme
les dades
de Catalunya
encara se situen
per sobre
de les de l'OCDE
del 24%
dels catalans
que consumeixen
tabac
el 21%
fumen
cada dia
i el 2%
restant
de manera ocasional
en el cas
dels països
de l'OCDE
la mitjana
de fumadors
diaris
és del 18%
gairebé
4 punts
menys
i l'Agència
de Salut Pública
de Catalunya
calcula
que cada dia
de mitjana
27 persones
moren
per culpa
del tabac
al país
de fet
l'últim any
han deixat
de fumar
uns 60.000
catalans
però encara queda
un milió
i mig
de població
que fuma
doncs
home
encara és
bastanta gent
que fuma
però
més aviat
es va reduint
aquest número
i també
de fet
amb totes
les accions
i regulacions
sembla
que és complicat
seguir sent fumador
sí
sí
i diu
però
que al final
de l'any
les persones
que perden la vida
a causa del tabac
són encara
unes 10.000
i una de cada 6 morts
a Catalunya
es relaciona
amb aquest consum
doncs
déu-n'hi-do
aquestes xifres
encara
segueixen sent altes
sobretot
les causes
són cardiovasculars
de les 27 morts
diàries per tabac
7 són per causes
cardiovasculars
i això fa que
actualment
el tabac
sigui el factor
de risc
més important
en aquestes
malalties
cardiovasculars
doncs bé
no és
cap secret
que el tabac
no és bo
i aquest
percentatge
de gent
que continua fumant
doncs
fora el que
s'ho replantegi
i
destaquem
algun últim tema
sí
parlem de la Universitat
de Barcelona
ja últimament
hem parlat de rànquings
però ara és un rànquing
a nivell mundial
i diu que l'UB
és l'única
de l'estat
entre les 100 millors
del món
el rànquing
sur
la situa
en el lloc 87
amb una puntuació
de 82,1 punts
sobre 100
la Universitat
de Barcelona
és l'única
de l'estat
entre les 100 millors
universitats
del món
segons el rànquing
elaborat pel sur
aquest rànquing
un dels 5 més prestigiosos
que es fan
col·loca l'UB
en el lloc 87
i en el 24
escala europea
amb una puntuació
de 82,1
sobre 100
l'única universitat
que ha aconseguit
l'índex 100
i que després serveix
per comparar les restes
és Harvard
en el segon lloc
l'ocupa
la Universitat
de Stanford
i en el tercer lloc
l'Institut de Tecnologia
de Massachusetts
també als Estats Units
en quarta
i cinquena posició
hi ha les universitats
britàniques
de Cambridge
i Oxford
aquest rànquing
d'universitats
l'autònoma
no és la que està
més amunt
l'UB
l'UB
perdó
sí
diu que és l'única
que està en aquest rànquing
de les 100 millors
és concretament
la 87
i la Universitat Autònoma
és la segona
que apareix
en aquest rànquing
l'Anna Canyons
va dir que la Universitat
d'Autònoma
està en primera posició
sí
potser era un rànquing estatal
hi ha diversos rànquings
sí
aquest és el que ha sortit ara
que diuen que és un dels 5
més prestigiosos
a nivell mundial
i l'Autònoma
està en el lloc
152
així que no està
en aquest top 100
després hi ha
la UPF
que se situa
en el lloc
356
la UPC
el 415
la Rovira Virgili
el 664
i la de Girona
a la 708
home
les universitats espanyoles
mai han destacat
per estar
al capdavant
d'aquestes
d'aquests rànquings
però mira
és la primera vegada
que estan al top 100
al lloc 87
està bé
es veu que l'any passat
estaven al lloc 103
així que ha fet una escalada
però totes són americanes
no?
les primeres
Harvard
Stanford
i Massachusetts
i la quarta
i la cinquena
són britàniques
Cambridge i Oxford
sí
això no
més o menys
ja ens podíem imaginar
quines són les primeres
les típiques
sí
doncs moltes gràcies
Carles
per les portades
dels diaris
i t'anem escoltant
com sempre
els bulletins ràdios
i els Sant Jus Notícies
d'edició migdia
a partir de la una
molt bé
fins després
adeu bon dia
a l'escoltes
la ràdio de l'escoltant
la ràdio de Sant Jus Notícies
la ràdio de Sant Jus Notícies
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com
el chill out
l'esmult jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suol
100% música relaxant
smooth jazz club
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
primer van ser les zones
98.1 FM
després internet
radiodesvern.com
li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim un nou canal
comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu
Ràdio d'Esvern
98.1
Bé
Morning's just a moment away
And I'm with
Out you once again
You laughed at me
You said you never needed me
I wonder if you need me
So many dreams
So many dreams
That they blow away
So many words we didn't say
To people lost in a storm
Where did we go
Where'd we go
Where'd we go
You know we're lost in a storm
You know we let each other down
But then most of all
But then most of all
I do love you
Still
Still
Still
Still
We play
We play the games that people play
We play
We play the games that people play
We made our mistakes along the way
Somehow
Somehow I know
Deep in my heart
You needed me
Cause I needed you
Cause I needed you
So desperately
We were too blind to see
We were too blind to see
But then most of all
We were too blind to see
Explica'ns
Explica'ns
Participa
Proposa
La plaça Mireia
Amb Mireia Redondo
Cada tarda
De 5 a 7
Ens veiem a la plaça
Els matins de 10 a 1
Sant Just a la ràdio
Just a la fusta
Issue
Ella
Amb Mireia
A
A
variant
A
B
L
Fins demà!
Experta en meteorologia a Ràdio d'Esverna, el Carles Sandecerrius, a la Carles.
Què tal? Com estem?
Doncs bé, bé, bé.
I pel que fa al temps?
Al temps, tenim un petit problema, que és que no ens funciona el...
Ui, l'estació?
No, el servei meteorològic aquest, l'Universal, el que sempre fem servir, el GFS,
doncs fa uns quants dies que no acaba de pirular massa bé.
I bé, estem així una mica com orfes de previsions, així a llarg termini.
El dels americans o el dels alemans?
Sí, el dels americans, el que fa per tothom, sí, sí.
Els alemanys també agafen una miqueta d'americans i el gem aquest que també...
Jo miro la Google i ja està, tu.
Al Google, molt bé.
Doncs bé, tenim aquesta situació una mica estranya,
tot i que sembla que s'hagi arreglat una miqueta,
i podem parlar d'aquesta variabilitat brutal que hi ha entre previsions,
i que no ens cansarem de dir-ho, però realment són uns dies que ens sorprèn força el fet aquest de...
de que tinguem una situació, doncs, estranya,
perquè els models numèrics de mapes del temps uns diuen una cosa,
nosaltres en diuen unes altres.
Sí.
Avui hem estat mirant també per TV3...
Ja no sé què has de fer cas, no?
No, no massa, però estem amb el Servei Metrològic de Catalunya...
Aviam, el Servei Global està parlant cada dia de temperatures de 25 graus.
O sigui, fa dies que no tenim 25 graus ni s'hi apropa.
D'altra banda...
Però fa calor, eh?
Però és el que et deia del sol.
Fa calor, fa xafogó, avui ha plogut a les 5 del matí,
ens ha caigut un xàfec d'un litre per metre quadrat,
a més n'ha acompanyat d'una miqueta de trons, poca cosa,
perquè la tempesta estava darrere de Collserola,
però jo crec que ha regat bastant més el que és la zona de muntanya de Collserola
que no pas al propi poble,
perquè la pluja es veia bastant més potent
i el soroll venia més de muntanya que no pas...
Bueno, ha circulat per dalt, anava pel nord del Baix Obracà
i també cap al Vallès,
i aquí ens han caigut gairebé un litre per metre quadrat.
La previsió global marcava que aquesta matinada
podrien caure un parell de litres,
doncs bé, aquesta situació ha quedat.
I el que dèiem, hi ha uns mapes, uns models numèrics
que marquen núvols fins ben bé divendres
i altres models numèrics que parlen de sol.
Nosaltres ens quedarem una miqueta
amb el que ens està dient TV3 aquests dies,
el que està dient el model numèric que no és l'americà
i creiem que la situació estarà marcada
per una certa variabilitat en el temps,
tot i que a Sant Just...
Em sento fatal.
Pots pujar una mica?
Els auriculars una mica baixats?
Quins?
Tots, perquè és que estan com molt forts.
Estan a tope.
Estan a tope, gràcies.
És que m'estava tornant boig perquè em trembleu...
No vull canviar la meitat perquè...
Han d'estar a les 12.
Oh, quin gust, quin descans.
Ara estan a les 9.
Rectes, a les 12.
Normalment estan a les 9 i les 9...
No, no, normalment han d'estar a les 12.
Perquè aquí cada un té el seu volum per poder regular.
Si ho poses a les 9 han de pujar-ho a tope ells.
Però no us el canvio mentre els teniu posats,
perquè si no...
Ja, ja, però és que no sé quins assos els ha fotut al tope
perquè és que fotre els auriculars al tope és carregar-se'ls.
Però és igual, són coses tècniques.
Sí, ja m'ho imagino qui són.
Qui són?
Els del cinema, són gent que...
Són innovadors.
Amb el tema de la tècnica de l'estudi de Ràdio d'Esvern,
innoven moltíssim.
Bueno, van fent proves,
i si alguna cosa va bé i qualla,
doncs es manté a la ràdio.
Doncs aquesta...
Oh, quina diferència, tu.
Aquesta previsió del temps d'avui
doncs sembla que es va complint una miqueta per nosaltres
i ens quedarem amb la previsió que hem fet aquest matí
a la web de Ràdio d'Esvern.
Tenim la possibilitat aquesta d'algun ruixadet encara,
mirant el radar meteorològic d'aquest matí,
doncs podem veure com han anat aquestes precipitacions.
A hores d'ara en tenim algunes cap a la Seu d'Urgell,
cap a la Cerdanya també hi ha alguna precipitació en forma de tempesta
i també enfront del Tarragonès hi ha algun ruixadet enfront del mar.
Però tot això ha fluixat bastant perquè aquesta nit és quan hi ha hagut la precipitació
i ara tenim una mica, una certa tranquil·litat.
A Sant Jus creiem que ja tampoc no hauria de ploure massa més,
però bé, la possibilitat aquesta que pugui caure algun ruixadet
de cara a aquesta tarda no ho hem de descartar,
però és més tant més probable que sigui de cara als propers dies.
O sigui que avui és un dia que hem tingut la pluja,
se'ns obren algunes clarianes,
els núvols seran presents durant tota la jornada,
però sí que és cert que durant tot el dia podem tenir moments
on el sol tingui el seu protagonisme,
com ha passat fa uns moments o quan entràvem aquí a l'estudi ara
que hi havia una miqueta de sol, ara es torna a tapar
perquè els núvols són baixos, són potents
i a vegades frenen el pas del sol.
El que deies tu també, un altre dels temes importants
és les temperatures, fa caloret, estem a 21-22 graus,
ahir no vam arribar a aquest valor però avui ja hi som,
perquè la humitat és molt elevada, perquè tenim vents del sud
i això provoca que la temperatura s'infli
i amb aquesta humitat la sensació de xafogó és molt marcada.
Demà varien molt els mapes, però ens quedem amb la previsió de dia gris,
serà un dia bastant grisot on hi poden haver precipitacions
des de la matinada, aquesta propera matinada,
fins la matinada de dimecres a dijous,
o sigui que demà és un dia on podem tenir precipitacions,
el moment més probable de precipitacions,
és un mapa que contrasta completament
amb els altres models numèrics que tenim,
o sigui que ho haurem d'anar seguint cada dia.
La màxima precipitació podria estar entre les 12 i les dues del migdia,
o sigui que cap al migdia podria ploure amb més intensitat,
però durant el dia aniria fent, no és massa cosa,
però tindrem aquesta situació.
Les temperatures baixaran una miqueta més,
es quedarem amb valors al voltant dels 17-18 graus
pel fet de la pluja,
i potser dijous ja recuperem una mica el termòmetre,
podem arribar a 21-22,
i el sol guanyaria una miqueta de terreny
i tindríem un temps força més estable.
Aquesta estabilitat de dijous potser,
i tot indica que podria continuar els propers dies,
que tindríem una certa tranquil·litat,
però com que estem tan variants amb uns models i amb els altres,
ho hem d'anar seguint cada dia perquè no tenim gens...
Estabilitat dijous.
Dijous sol.
El Meteocat diu que dijous plourà.
Sí, i a més amb símbols de tempesta.
Sí.
Per això t'estic dient que és molt dispar les previsions, o sigui...
Però és quan posa una rentadora?
Jo m'estic quedant amb el fet que demà es farà mal dia
i dijous farà bo.
Jo crec que la rentadora la podries posar dimecres al vespre
i dijous sacar-la.
Però, ja et dic que hi ha models que marquen 25, 26 i 30 graus de temperatura,
altres models no passem de 20 graus,
o sigui que estem realment en una situació molt complicada a l'hora de veure la provisió.
A veure si podem tenir més certesa aviat.
Moltes gràcies, Carles.
Perfecte.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Adéu, gràcies.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia.
us informa Òscar Fernández.
Pensa compareixença de la secretària general del Partit Popular,
Maria Dolores de Cospedal,
a la comissió del Congrés que investiga el suposat finançament irregular del Partit Popular.
de Cospedal ha amenaçat amb una querella a un diputat del PSOE que l'ha acusat de mentir.
S'ha declarat, a més, víctima d'un masclisme fastigós.
Ha negat que el seu marit estigui relacionat amb el finançament il·legal del seu partit
i també ha qüestionat els jutges.
Madrid, Jordi Prats, bon dia.
Hola, bon dia.
Maria Dolores de Cospedal diu que perquè no tenen per què donar per bonsa tots els arguments
que aporta el jutge a la sentència per desacreditar, per treure credibilitat a la gent, diu, del PP.
¿Y por qué tiene que parecerle al Partido Popular o al señor Rajoy o a mí misma
que los argumentos o que alguno de los argumentos que se contiene en esta sentencia
porque los diga un juez revestido de esa autoridad jurisdiccional son absolutamente irrefutables?
¿Por qué? ¿Porque lo diga su señoría?
Argumentos, además, que son perfectamente irrelevantes para el caso que tenía que enjuiciar.
Por cierto, no tengo por qué darlos por buenos, ni tengo por qué creer en ellos,
ni tenemos por qué creer todos los españoles. En ellos estaría bueno.
Maria Dolores de Cospedal ha amenaçat al portaveu socialista de posar-li una querella per haver-la acusat.
Tendiu de cometre fals testimoni davant del jutge en relació al cas Gürtel.
Jordi Prats, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies amb Carlos Baraiva.
La inestabilitat política a Itàlia es quitxa els mercats financers.
La borsa de Milà està liderant les pèrdues a Europa
i la prima de risc italiana ja supera els 300 punts.
No hi arribava des de l'any 2013.
El tecnòcrata Carlo Cotarelli ha de presentar a les pròximes hores
la llista del seu govern de perfil tècnic
després de rebre ahir l'encàrrec del president Sergio Mattarella.
El país provi a una crisi institucional
i s'encamina cap a unes noves eleccions.
Els dos principals partits d'ara del Parlament,
el moviment 5 estrelles i la Lliga,
rebutgen el nomenament de Cotarelli
i estan enfrontats a Matarela.
Ferits, tres agents de la Guàrdia Civil
i dos agents de la Policia Nacional
en una operació antidroga a la platja del Gezires, a Cádiz.
Un grup de narcotaficans
s'ha enfrontat als agents
després que aquests interceptessin un carregament de droga
segons fons policials.
L'operatiu s'ha salvat amb set detinguts
i la confiscació de 600 quilos de xix.
Alliberada una dona
que havia estat segrestada en un pis de Barcelona
per una banda criminal especialitzada en tràfic de marihuana.
La víctima de 25 anys
que va patir agressions sexuals
va aconseguir avisar una amiga seva
que vivia a Londres.
A partir d'aquí,
els Mossos d'Esquadra van començar
una operació conjunta amb la Guàrdia Civil
des del desembre i fins al març.
S'han detingut 5 homes,
dos dels quals han ingressat a la presó
com a presumptes autors dels delictes
de detenció il·legal, maltractament i agressions sexuals.
Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort
ahir al vespre d'un home
després de patir un accident laboral
en un taller mecànic de Riu d'Oms, al Baix Camp.
Els Mossos estan investigant
les circumstàncies de l'accident,
però tot apunta que va quedar atrapat
en caure-li un cotxe a sobre.
Anem a Tarragona.
Clara Chavarria, bon dia.
Bon dia.
El vehicle estava col·locat en un elevador mecànic
que va cedir i va caure damunt de l'home.
Els Mossos han obert una investigació
per a ceder-li els fets.
En un primer moment,
la víctima de 45 anys
va ser atesa per serveis d'emergències mèdiques
en lloc dels fets
i la van aconseguir reanimar.
Però va morir poc després de traslladar-lo
a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Clara Chavarria, Catalunya, Ràdio Tarragona.
Maria Dolores Pradera,
la gran dama de la cançó espanyola
criada entre Espanya i Xila,
ha mort als 93 anys
després d'una carrera artística
de prop de 7 dècades i 40 discos.
Actriu de cinema i de teatre
en els seus inicis
va ser sobretot com a cantant,
especialment de balades i de boleros,
que es va donar a conèixer el món
i va adquirir fama internacional,
sobretot a Espanya i Amèrica Llatina.
L'any 2004,
hores abans d'un concert
al Palau de la Música Catalana a Barcelona,
explicava al programa
La Finestra Indiscret amb l'Alex Gorina
que les seves cançons no passaven de moda.
Maria Dolores Pradera va guanyar
nombrosos premis al llarg de la seva trajectòria,
com ara el Grammy a l'Excel·lència Artística
per tota la seva carrera professional l'any 2008.
Entre les mostres de condol
hi ha la dels Reis d'Espanya,
que han parlat d'ella com una gran dama
de la cançó que va vestir un pont entre cultures,
i la del president del govern espanyol,
Mariano Rajoy,
que l'ha qualificat de figura
molt rellevant de la cançó espanyola.
Els esports amb Robert Prats.
Aquesta hora Pablo Matxín
s'acomiada del Girona
en una roda de premsa.
El tècnic es va acomiadar dels jugadors ahir
i avui fa l'últim acte
com a tècnic gironí
abans d'incorporar-se al Sevilla.
El Club Andalús
ha pagat la seva clàusula de rescissió.
La roda de premsa
la podeu seguir en directe
per Catalunya Informació.
Els Warriors
jugaran la final de l'NBA
contra els Cleveland.
Els Warriors han guanyat Houston
101 en 92
gràcies a l'aportació
de Stephen Curry
amb 27 punts
i de Kevin Durant
amb 34.
Serà la quarta final consecutiva
dels Warriors.
El Barça de futbol sala
juga l'accés
a la final de la Lliga
a la pista del Múrcia.
Els blauranes
dominen la sèrie
per una victòria 0.
Si guanyen avui
jugaran la final.
Avui també es disputa
el cinquè i definitiu partit
de la semifinal
de l'Alèpor
entre el Prat i el Melilla.
Qui guanyi jugarà la final
contra el Manresa
i la plaça en joc
per la Lliga CB.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia,
són les 11 i 6 minuts.
Aquesta tarda
tindrà lloc
el debat sobre dones
i tecnologia
que forma part
del cinquè congrés
de les dones
del Baix Llobregat.
La taula rodona
se celebra a Sant Just
perquè el municipi
és la subseu
de Dona Estec.
El congrés
se celebrarà
a finals d'octubre
al campus
de la UPC
de Castelldefels
i durant aquests mesos
previs es faran
activitats
sobre els diferents
àmbits de treball
del congrés.
El debat serà
a partir
de les 6 de la tarda
fins les 9
a la sala
Isidore Cònsul
de Can Ginestà
i hi participaran
quatre dones
de diferents edats
amb estudis
o vinculades
en ocupacions
de ciència
i tecnologia.
Seran
la Lourdes-Reig
del Departament
d'Enginyeria
Agroalimentària,
l'Anna Canyo,
investigadora del CIC
en el GAC de la Universitat Autònoma,
la Marta Ranz,
estudiant universitària
de Matemàtiques
i per últim
la Lola Areu,
estudiant de l'Institut
de Sant Just,
interessada
en física.
La piscina exterior
del complex esportiu
municipal
de la Bonaigua
obrirà el proper dissabte
2 de juny.
Els horaris
de la piscina d'estiu
del 2 al 24 de juny
i també del 3 al 9 de setembre
seran
de dilluns a dissabte
d'11 a 6 de la tarda
i els diumenges
i festius
d'11
a 3 quarts de 4.
Del 25 de juny
al 31 de juliol
i també del 27 d'agost
al 2 de setembre
la piscina
obrirà
de dilluns a divendres
de 10 a 3 quarts de 8
i els caps de setmana
i festius
de 10 a 3 quarts
de 7 del vespre.
L'horari
s'ampliarà
també
de l'1
al 26 d'agost
de dilluns
a diumenges
de 9
a 3 quarts de 8.
I per últim,
l'Atlètic
Sant Just realitza
unes proves d'accés
al club
de cara a la temporada
vinent
adreçada a nens
entre 5 a 12 anys.
La prova serà
el dimecres
de la setmana que ve
6 de juny
al camp municipal
de Sant Just
a un quart de 6
per als infants
del 2010 al 2013
i a un quart de 7
del vespre
per aquells
del 2006
al 2009.
Les inscripcions
per la prova
es poden fer
enviant un correu
electrònic
a l'adreça
deportiva.atletic
arroba
gmail.com
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
als butlletins horaris
i als Sant Just Notícies
edició migdia
a la una.
Recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesver.com
Molt bon dia!
www.radiodesver.com
I don't care if Monday's blue
Tuesday's grey
and Wednesday too
Thursday
I don't care about you
It's Friday
I'm in love
Monday you can fall apart
Tuesday, Wednesday
Break my heart
Or Thursday
Doesn't even start
It's Friday
I'm in love
Saturday
Wait
Sunday always comes to bed
Friday never hesitating
I don't care if Monday's black
Tuesday, Wednesday
Hard to tap
Thursday
Never looking back
It's Friday
I'm in love
Monday you can hold your head
Monday you can hold your head
Tuesday, Wednesday
Stay in bed
Or Thursday
Watch the walls instead
It's Friday
I'm in love
Saturday
Wait
Sunday always comes to bed
Friday never hesitating
Dress up to the eyes
It's a wonderful surprise
See your shoes
And your spirits rise
Or at your frown
And just smile at the sound
Seek as a sheep
Spinning round and round
Always take a big bite
It's such a gorgeous sight
To see you eat
In the middle of the night
You can never get enough
Enough of this stove
It's Friday
I'm in love
I don't care if Monday's blue
Tuesday's play and Wednesday too
Thursday
I don't care about you
It's Friday
I'm in love
Monday you can fall apart
Tuesday
Tuesday
Wednesday
Break my heart
Thursday
Doesn't even start
It's Friday
I'm in love
I don't care if SUV
I don't care if anybody
Who has to be
I don't care if you go
I don't care if anybody
roles
I don't care
You guys take a big bite
No doubt
Let's be okay
I don't care if anyone
I do
I don't care if you own
In the middle of the night
You can neverブ licenses
いや黑
Because hard
You can never calculate
You can never replace
If we don't care if anyone
Sometimes there is
Maybe you can never
Well, getting burned
orيف
But we'll hear
About little
eres
In the middle of everything
appears
I don't care if I can see you
Just a la fusta, el magazín del matí.
Faltant dos minuts per un quart de dotze del migdia.
A aquesta hora parlem d'un acte que tindrà lloc aquest vespre,
a partir de dos quarts de vuit a la sala de cinquantanari de l'Ateneu,
amb la presència d'Antonio Baño.
Serà una conferència titulada I ara què passa amb la república,
com dèiem el periodista, polític, escriptor i activista Antonio Baños.
I per parlar-ne tenim amb nosaltres la presidenta de Sumater a Catalunya,
la Montserrat Sánchez, una de les entitats organitzadores d'aquest acte.
Hola, Montserrat, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, bons dies.
Com dèiem, aquest acte que tindrà lloc aquest vespre a l'Ateneu,
titulat I ara què passa amb la república amb l'Antonio Baños.
des del punt de vista de Sumater, què creu que passa amb la república ara?
A veure, en primer lloc, voldria disculpar a Baños,
perquè no us ha pogut atendre aquest dematí.
Estarà a la vostra disposició abans i després de la xerrada,
per si a algú de vosaltres li va bé apropar-s'hi.
i, bé, coneixent el Baños, ell va fer una definició molt clara del model de república que vol.
Diu que catalana solo debe ser un adjetivo.
La república tiene que ser una sociedad activa, igualitaria i comprometida contra las injusticias del mundo.
És a dir, solidària.
Crec que això ho defineix molt bé, molt escuet i molt clar.
Vol dir, doncs, que si ens hem de comprometre ja no tan sols en tirar endavant la nostra república,
sinó ser solidarits amb la resta del món.
i que ha de ser una república, evidentment, de tots i per tots.
És a dir, farà una mica referència també de la part més social, no?,
que ha de tenir aquesta nova república que es planteja?
Exacte.
A veure, jo vaig conèixer a Baños, el 2014.
És un dels socis més antics de Suma,
que tot i que ell ja era soci i ens van conèixer fins al 2014.
Llavors ja apuntava maneres de la CUP,
encara que va ser una aventura que va iniciar posteriorment.
Vull dir, la CUP, tots sabem del que va,
vull dir, està molt implicada socialment
i ell personalment és una persona completament solidària
i, bueno, el model que té és aquest.
O sigui, que sigui una cosa, bueno, social, social ho engloba tot.
És una paraula que a vegades potser és massa ambigua,
però és que social hi cap tot i hi cap tothom.
Vull dir, no sé què més dir-te, vull dir,
si en concretes una mica més intentaré explicar-te en nom del Baños
el que ell pensa o el que creiem des de l'entitat també,
que em representa, perquè haig de recordar
que Baños, a més a més, és el mestre portaveu.
Jo volia preguntar també una mica
quin és el perfil de la vostra entitat de Sumater,
perquè hi ha altres entitats sobiranistes també,
com Òmnium NC segurament són les més reconeixibles
o que la gent té més al cap.
Quina diferència, o què aporta Sumater diferent, aquestes entitats?
Mira, Sumater, que va néixer el 2013, un any després de l'AMC,
és l'entitat que està formada per castellanoparlants.
Això no vol dir que siguem bilingües la majoria d'ells,
sobretot els que ja som de segona generació.
Què ens va unir?
Doncs, bueno, el respecte per les nostres arrels,
l'estima per les nostres arrels,
però sense deixar de banda el futur,
i el futur està aquí.
El futur està en els nostres fills, en els nostres nets,
amb la nostra implicació en Catalunya.
I tot això des de la vessant castellana.
I penso que això és una diferència important
amb Òmnium i amb assemblea,
perquè no oblidem que el 70% de la població que viu a Catalunya
és gent que ha vingut de fora, darrere els castellanes.
Per tant, són molts els que es poden sentir part del seu mateix,
encara que no militin.
Vull dir, sense ells, sense aquest 70%, evidentment,
no estaríem on estem ara,
que som majoria que volem la república.
Us trobeu molt sovint que fa aquesta identificació
que els independentistes són els catalanoparlants
o les persones amb família amb moltes generacions aquí a Catalunya
i, en canvi, els que venen de famílies immigrants no ho són?
Exacte, és el que ho volem desmentir.
Per això t'he parlat del 70%.
Aquí està molt clar que hi ha moltes famílies,
molta gent que ve de fora,
que ve inclús de primera generació de fora
i que se sent completament identificada amb Catalunya
i amb el futur català.
És una cosa que volem desmentir
perquè sembla que en castellà,
i jo tinc molts companys que no parlen català,
no parlen per vergonya,
no parlen perquè no se'ls va ensenyar en el seu moment,
no el van poder estudiar,
i tenen el seu dret de parlar en castellà
perquè és la seva llengua també.
Per tant, no tots som bilingües,
però la majoria sí que ho som.
Però crec que és molt important
defensar la república des del castellà.
I això és el que ens dediquem a la nostra entitat,
perquè no podem tolerar que hi hagi partits
que diguin que el castellà està prohibit parlar-lo a Catalunya
i, en canvi, quan van al Parlament català,
tots els seus discursos són en castellà.
Com volguem s'apropiar d'aquest vot castellà?
I és una cosa que no podem permetre ni podem tolerar.
La república també es defensa en castellà.
És més difícil defensar posicions independentistes
per a una persona que està d'un parlant?
No, no.
A més, poden haver-hi coses que potser puguin semblar
una contradicció a persones que se senten molt catalanes.
Jo tinc molts companys que, a més a més de donar
molt de suport a la Roja, són del Real Madrid.
I, en canvi, tenen un sentiment independentista
que no en cap mena de dubte,
perquè estan lluitant des del primer dia
amb una força, bueno, inimaginable, no?
I el seu discurs, bueno, doncs és...
Potser en haver-hi aquesta cosa
que a alguns els pot semblar contradictòric,
però, en canvi, a moltes persones que viuen aquí
que parlen castellà, que són de la Roja,
que són del Real Madrid,
veure que hi ha una persona que, a més a més de tot això,
sent aquest sentiment independent,
aquest sentiment cap a la República Catalana,
penso que és molt important.
Per cert, la Montserrat Sánchez,
com hem dit, és presidenta de Sumatea a Catalunya,
però ets de Sant Just, oi?
Jo he vist que vaig néixer a Barcelona, eh?
Ja ho he de veure tota la cita Sumatea,
perquè tota la meva família paterna és murciana,
jo m'he educat en castellà,
per l'edat que tinc, és normal,
i, entre altres coses, que vull obviar,
perquè ara, quan parlen d'adoptrinament,
me'n recordo l'adoptrinament que feien a nosaltres
els anys 50 i 60, i, bueno, en fi,
seria un altre tema, deixem-ho.
Però jo he vist que Sant Just des de l'any 1983,
que en considero una Sant Just tanca més.
A nivell personal, com...
Quin ha estat el camí, diríem,
per arribar a posar-te al capdavant d'una entitat com aquesta?
Com és que t'hi has vist amb ganes,
i quines han estat les motivacions?
Bé, motivacions...
A veure, la motivació principal és Catalunya
i aquest sentiment que el meu pare,
murcià, doncs, em va inculcar.
Va ser el meu pare el que em va ensenyar
a cantar als segadors,
quan aquí no el cantava ningú,
entre d'altres coses, no?
I, bueno, jo formo part d'altres entitats,
les que tu has anomenat,
d'Òmnium i de l'Assemblea,
i quan, bueno, es va fundar Sumater
i vaig veure un vídeo que,
si no l'heu vist, el recomano,
que es va fer viral,
doncs, ostres,
li vaig sentir plenament identificada
per les meves arrels,
pel meu pare, per tot,
i vaig entrar en contacte amb ell.
I, bueno, a partir d'aquí,
doncs, amb tota la col·laboració
el que he pogut ser,
l'he fet en Sumater.
Em vaig haver de ser,
abans que presidenta,
coordinadora del Baix Llobregat,
després, vicepresidenta,
i, bueno, donades les circumstàncies,
els companys em van demanar
que em presentés com a presidenta,
i, bé, doncs, aquí estic.
No va ser una cosa premeditada,
he sigut una cosa, doncs,
que...
Per casualitat, pràcticament.
...ni han portat,
ni han portat, simplement.
Molt bé, doncs,
hem parlat amb la Montserrat Sànchez,
presidenta de Sumater,
Sumater avui en col·laboració amb l'ANCO,
i també organitzeu aquest acte?
Sí, sí, sí, sí, exacte.
A més, Baños, si no ho sabeu,
també ell és soci de l'Assemblea,
inclús ha estat,
fins a les últimes eleccions que va haver-hi,
formava part del secretariat nacional,
i, evidentment,
ho muntem entre tots dos,
i ens fa igual d'il·lusió,
tant a l'Assemblea com a Sumater,
doncs, que avui pugui venir.
I us engresco a tots,
sisplau, que vingueu,
perquè el Baños, a més a més de com és ell
i de les idees que té,
té una manera de parlar molt fluida,
molt dinàmica, molt alegre,
no és allò que dius,
ui, aquest rotllo no s'ha dado.
No, no, el Baños no dona rotllos.
El Baños és engrescador,
és motivador i és molt clar.
I que sapigueu també,
tots els que vingueu,
que un cop ell hagi fet la xerrada,
li podreu fer les preguntes
que vulgueu.
Doncs, a qui estic interessat en el tema
i vulgui també parlar amb l'Antonio Baños
i poder-li traslladar les seves preguntes,
aquest vespre a partir de dos quarts de vuit
a la sala del cinquantanari de l'Ateneu.
Moltes gràcies, Montserrat Sánchez,
per haver-nos atès
just a la fusta de Ràdio d'Esvern.
Moltes gràcies a vosaltres.
I bon dia.
Adéu, bon dia.
Hem parlat amb la Montserrat Sánchez,
presidenta de Sumater.
Ara farem una pausa per la publicitat
i de seguida tornem amb la tertúlia dels dimarts
amb el Jaume Campreciós,
el Jordi Ferraz i el Pep Quintana,
que ja són aquí a la redacció de Ràdio d'Esvern.
Fins ara.
Cada tarda de 5 a 7,
ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre,
quan el cinema es fa ràdio.
Just a la fusta.
11 i 26 minuts.
No ho teníem previst,
parlar amb la Maria Quintana,
però coses del directe,
que s'acostuma a dir,
la tenim aquí.
Hola, Maria, què tal?
Hola i gràcies.
Què tal?
Moltes gràcies,
perquè no ha sigut...
Re,
això ha sigut visto i no visto,
que diuen, oi?
Sí,
però ha sigut algun acte
que no estava previst
o alguna cosa que vas deixar de comentar ahir?
No, jo hi vaig parlar del centre d'estudis.
Sí.
I avui no,
avui parlo d'amistat.
Avui vam ser a parlar d'una altra cosa.
Avui parlo d'amistat,
de solidaritat,
que és que demà,
a dos quarts de vuit,
a la sala Piquet de l'Ateneu,
hi ha la presentació d'un llibre de poesia,
de poemes,
que ha fet la Lluïsa Bat,
que és una persona
que ha viscut l'experiència del càncer
i que durant aquesta experiència
de tot el procés
de la cura,
doncs,
va escriure aquest poemari.
Llavors,
nosaltres demà el presentem.
Ella l'ha escrit en gallec,
perquè ella és gallega,
però va viure aquí molts anys,
és amiga de la Pilar Casteller,
que la tinc aquí,
eh?
Bon dia,
Pilar.
Hola,
la coneixem.
I resulta que
ella ha fet aquest llibre
i llavors li va dir a la Pilar
m'agradaria presentar-lo també
a Barcelona o a Sant Just,
no?
I doncs vam dir,
home,
i tant,
i la Pilar m'ha dit,
què et sembla?
I vaig dir,
només faltaria,
esclar que sí.
I a l'Ateneu ens va obrir les portes,
com sempre,
i llavors doncs vam dir,
doncs serà un acte de l'Ateneu,
perquè esclar,
no era ni de la Pilar ni meu,
era per tothom
i era un acte
que creien que valia molt la pena,
perquè aquests poemes
que ell ha escrit en gallec
en el llibre que presenta
també estan en castellà,
però nosaltres hem fet
un tour de forç a la Pilar
i n'hi ha alguns
que els ha traduït en català,
perquè demà els puguem llegir.
Només vull recalcar
que la Lluïsa
ha fet aquest llibre
completament desinteressat
perquè tot el que es rep
de la seva venda,
vull dir,
si demà se'n venen,
si ho vols,
espero que sí,
tot va parar
a la lluita contra el càncer,
a l'associació
de la lluita contra el càncer.
La Lluïsa no ha fet
d'aquest llibre
un negoci,
sinó que és
per ajudar
a la Fundació
de la lluita contra el càncer.
Doncs presenta'ns
a les dues persones
que l'has portat.
No em facis un margarit,
ara.
No.
Maria.
Per favor,
ja ha quedat això
per la història,
eh?
I això que ahir
no te'n vaig voler parlar.
Ui,
discutiríem molt
d'aquest tema.
Sí,
no crec que discutissin gaire,
eh?
No?
No, no, no, no.
Vinga,
és igual,
presenta'ns a les persones
que...
Lluïsa.
Bon dia.
Bon dia.
Doncs,
digue'm,
per què vas fer aquest llibre?
Ho necessitaves?
Sí,
durant el procés,
perdona que...
No, no, no, no,
tu parles.
En castellana.
No, no,
yo no te'n te'n te'n perdona.
Bueno,
lo entiendo muy bien català,
pero no...
En el momento en que yo estaba aquí
no había ningún curso
en el que yo hubiera podido formarme
y aprender català
que hubiera sido mi deseo.
Entonces, bueno,
fue una necesidad.
Yo me encontraba mal
y pensé que tenía que expresarme,
¿no?,
lo que yo sentía.
Ya estaba asistiendo
a algún curso que yo hacía de poesía,
ya había escrito un poemario anterior
y entonces, bueno,
pues simplemente puse en el papel
lo que en aquel momento
me estaba ocurriendo
y en algún momento,
cuando yo tenía unos cuantos,
como 15 o 20,
decidí que podían a lo mejor
servirle a la gente
que estaba pasando
por el mismo proceso
que yo pasaba
y en ese momento
fue cuando se me ocurrió
regalárselos
a la Asociación del Cáncer
y hacer este poemario
que, bueno,
que mañana presentaremos aquí.
Muy bien.
Pilar,
diga'm,
la Luisa,
amb tu té una amistad
que, doncs,
tu t'has sentit motivada
per fer aquest acte.
Sí,
tant i tant.
Bueno,
amb la Luisa ens coneixem,
jo des que teníem 27 anys,
fa uns quants anys ja,
i la veritat és que,
tot i que ella després
se'n va tornar
a la seva terra,
sempre hem mantingut
aquesta amistad,
no?,
i hem mantingut
una amistad,
pel que fa al professional,
hem tingut una,
un camí molt paral·lel
amb el tema
de l'ensenyament
de la llengua
i hem compartit també,
no solament
les coses personals,
els fills,
els pares,
sinó
aquesta passió
que tenim totes dues
per la lectura
i per la literatura,
no?
I llavors
ella
va començar
a fer poesia
i jo prosa,
però
totes dues també
va ser en aquell moment
que vam tenir
més temps,
més tranquil·litat,
no?,
per poder-nos-hi dedicar.
Llavors és un plaer
perquè
la seva malaltia
va ser
una cosa terrible,
no?,
quan tens un amic
que està passant
una història d'aquestes
i
és un plaer
i una alegria immensa
tenir-la aquí
havent superat la malaltia
com també la vas superar
tu i moltes altres dones.
Sí,
jo el que ara
volia dir,
Pilar,
és que com que sabem
que tenim un temps limitat,
voldríem que la Luisa
ens llegís
un dels poemes
amb gallec
i llavors
jo el llegiré
amb la traducció
que fa la Pilar
al català.
D'acord,
doncs em sembla molt bé.
Perfecte.
Endavant.
Maldigo a lousa
que arrastro
e amenaza
inmovilizarme.
Os achegados
secanme a suor,
abrazanme,
tiran forte
para rincarma.
As amizades
empurran,
solidarias
dan masaxes,
guasapean,
rezan,
ofrecen compaña.
Inclusos que se foron
envían reforzos.
o camisón
da boda da mamá
convertese
na capa de Superman
i os peugos
de lá
que te ceo a boa
son as botas
de sete leguas.
Tanta enerxía
e esforzo
que o moveme
suavizo xesto
até sorrio.
Dispónio-me
a seguir tirando
con ríos renovados.
Meleixo
l'allosa
que arrossego
i amenaza
inmovilizarme.
Els més propers
me xuguen
la suor,
m'abracen,
tiben fort
per arrencar-me-la.
L'amistat
empenys
solidàries,
fan massatges
i envien
whatsapps,
preguen,
ofereixen
companyia.
Inclús
els que ja
no hi són
envien
reforços.
La camisa
de nosa
és de la mare,
esdevé
la capa
de Superman
i els
peucs
de llana
que va teixir
l'àvia
són les brutes
de set lligües.
Tanta energia
i esforç
em commou,
suavizo
el gest,
fins i tot somric,
em disposo
a seguir endavant
amb més coratge.
Gràcies.
És preciós.
Jo crec,
heu de venir,
jo us reclamo
que vingueu.
Recorda'ns el lloc i l'hora.
Sí,
sobretot,
vingueu.
I si els que m'escolteu,
sobretot,
aquelles persones
que han passat
una experiència
semblant
igual
o pitjor
o millor
que la de la Lluïsa
i la meva,
per exemple,
us demano
que vingueu
a recolzar
aquest acte
de demà
i els de més
també,
però sobretot
a les que teniu
la sensibilitat
en aquest punt
tan agut,
vingueu.
Vingueu
i fem
aquest acte
generós
com a fill
la Lluïsa.
Gràcies,
Pilar,
per dur-la.
Lluïsa,
gràcies per venir.
I gràcies a tu,
Maria.
Sergi,
i gràcies a vosaltres.
No,
no,
i tant,
això és casa teva,
Maria,
ja ho saps.
Sí,
més o menys.
Quan hi hagi
algun tema
interessant
que creguis
que ens pot interessar,
les portes obertes.
Moltes gràcies,
Sergi,
gràcies a la ràdio.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Les reserves s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació
pot salvar fins a 3 vides.
Si tens més de 18 anys,
vine a donar sang.
No saps si alguna vegada
seràs tu
qui la necessiti.
Dona sang.
Salva vides.
Primer,
van ser les zones.
98.1 FM.
Després,
internet.
radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio desvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio desvern.
Sous-vos đavedous.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
concretes!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bi!
Fins demà!
Un moment d'aquí!
Fins demà!
quina república? Això ho fan avui, no?
Això és l'acte d'avui de l'Antonio Baños
que ve a la sala del cinquantenari
avui. No ho sé, fa un moment, no?
Sí. A l'entrevista amb la representant
de Súmate, eh?
Súmate, que és el Montserrat Sánchez, que és de Sant Jús.
La coneixeu? Sí. Jo no sé,
jo no sé si la veiés, potser sí,
però jo per, no ho sé, per nom, no.
O sigui que en principi no?
No. Si la veiés, ja, sí,
goita, aquesta no hi ha el Montserrat, però no sé qui és.
Que realment ja el que diem Sant Jús
ja ho heu comentat moltes vegades
que els que som més o menys del poble ens hem anat
coneguent, però si no tens, per moltes
relacions que hi hagi, actes que es facin,
és difícil ja conèixer-ho uns amb els altres.
Hem anat a escola junts, molts, després hem
participat. No, no, no, vull dir, ara,
encara que veig, a vegades, te les conegus
teus que fa molt temps que no el veus i que així ni el coneixes.
A veure, és veritat,
això ho em va moltes vegades, és el segle d'amistat
que tens, que un es va ampliant
per uns tractors i per l'altre s'acaba.
i els dixent mil que hi ha aquí a Sant Jús.
Els dixent mil habitants que hi ha.
Ho has de dir, més igual.
Anem a números rodons.
Sí, més igual.
Diga-li, aviam, quants en coneixes?
Si són mil, és un miratge.
Ah, ja et trobem.
I els altres dixent mil, els altres dixent mil.
Bé, no, jo sempre, d'això de trobar-te gent de Sant Just.
Al Corte Inglés?
No, no, al Corte Inglés, no, per allà,
a alguna ciutat, a l'altre lloc,
i a Sant Just i no haver-te vist mai, coses així.
Sí.
És molt normal.
Ah, sou de Sant Just, dius.
Ah, sí.
Jo en vius, i a la meva vius...
Ah, al costat de casa.
Quasi, això quasi m'ha passat.
Ja, ja, ja.
Això abans no passava, eh?
No, sí.
Home, sempre hem viatjat molt, eh?
No, mira, a mi em va passar...
Abans s'havia esquina als veïns.
Però també, jo recordo haver anat
i els veïns de casa d'una casa meva,
que eren alemanys, que quasi ni ens saludàvem,
d'aquest cotxe d'alemans,
i haver anat a visitar el Museu Episcopal de Vic.
I els trobàvem, ja.
Les dues úniques parelles que érem eren nosaltres,
i aquests alemanys.
I aquests alemanys.
I aquests alemanys, que va dir que quasi ni ens saludàvem.
Ja, i veus estar allà amics per sempre.
No.
Com a cançó.
Per tant, vull dir, això.
I el que tu deies,
no he sentit la...
és difícil saber què opinarà Antonio Baños
sobre la república.
Per tant,
el que un treu es pot fer després,
s'està d'acord en el que hi pensen o no pensen.
Ja.
Si aquí som treu, segur que tenen un...
Una visió.
Una visió diferent.
Sí?
Jo crec que sí que és molt...
Una cosa que és molt difícil,
i a més a més tal com està la cosa en aquest temps,
però vull dir,
jo tampoc he parlat ell,
he parlat de Montse,
i jo...
Les poques coses que he sentit,
però vull dir, no...
clar, jo hi ha coses que he sentit que...
per la meva manera de pensar,
com diu el Jaume,
no...
m'encombrego.
A mi que hi ha tants caps,
tants carrers.
A quin sentit?
Nosaltres ho tenim molt clar,
clar,
nosaltres el que ens interessa serà la república,
sempre s'han dit,
i la volem,
i la volem,
i la volem,
i es farà a tot el que es pugui per aconseguir.
Però bueno,
aquí hi ha moltes coses,
aquí hi ha molts temes pendents,
pots trigar,
i després,
quanta gent tens a favor,
quanta gent tens en contra,
i com ho tens de fer,
a partir d'aquí,
la discussió és molt llarga,
i tot.
Per tant,
jo deixo que avui parli ell,
és una persona que venia de la CUP,
però que després es va desentendre una mica,
i ara es va ser de Sumater,
i per tant,
més a més,
en una territori que va poder ser
de la secretaria de l'ANC,
i no va poder ser.
Es va desentendre en aquell moment
en què la CUP no va donar suport als pressupostos,
no?
Exactament.
No recordo malament.
Sí, sí, sí.
Quan ell va renunciar...
Va renunciar,
perquè per això dic que hi ha moltes menys de veure,
i a veure què fem en això.
Vull dir,
jo crec que es té d'esperar la xerrada,
i després en parlem.
Molt bé.
Hi ha altres que també ens podrien explicar
els seus canvis de polítiques,
i de camises,
i d'altres coses.
No dic que el Baños ho sigui d'aquesta manera,
però tenim el representant del govern a Catalunya,
que ha provat d'entrar a tots els partits possibles catalans.
El millor.
El millor,
i no l'han volgut,
i al final ha acabat amb el PP i amb el càrrec que té actualment,
no?
Jo...
Això la gent pot evolucionar,
una cosa que...
Això és evolucionar.
És un tema complex,
perquè...
una és l'il·lusió que uns tenim,
perquè estigui allà,
i la realitat...
La realitat.
Ho hem parlat a Sant Jus mateix,
en les últimes eleccions,
crec que està a un 47 i escaig,
la gent que està a fora de la independència,
de la república,
de la independència.
Sí.
Després n'hi ha un 7,
un 8%
que estan a fora de la república,
però són més federalistes,
i això de la independència no ho veuen bé,
accepten alguns...
molts concrets,
i després hi ha un 43%,
crec que és,
o alguna cosa així,
que estan en compte
de la independència.
Això no vol dir
que no siguin republicans espanyols.
Per tant, aquí...
És complexe.
Té un complexe que...
I estem parlant de la gent
que van a votar.
Per tant, hi ha un 15...
Els que sabem que van a votar.
Nosaltres no sabem què pensen.
Hi ha un altre 15%
que no pensen,
però bueno,
ho extrapolen
percentualment
a la gent que vota.
Que hi ha anat.
No sé, aquesta realitat,
i per tant,
estic interessant a veure
què diu aquesta nit
i a veure
quin és el seu plantejament
i tot.
A més, aquests moments de...
De canvis.
No, de canvis.
No, de canvis.
Hi ha la qüestió
de l'emoció de censura.
No, bueno,
per l'emoció de censura...
I tot això...
Però l'emoció de censura...
Es mou aquesta setmana tot això?
Ara l'emoció de censura,
tal com la presenten tots
i ho estan dient,
jo la veig,
ara em vaig a fer-me i va
unes frases
d'un president de Ciudadanos.
Ojo!
Que jo l'emoció
la veig tot i vol.
Usted l'emoció
com la veu?
Veig espanyoles,
espanyoles, espanyoles.
Ja.
M'entens?
Sí, home.
Per tant,
a partir d'aquí,
aquí,
jo no espero res
de bo
ni per Catalunya
ni per Catalunya
ni per el futur
de nostre país.
i de canes.
Això està molt de pensament.
Són els tres partits
importants.
No, per a mi,
a mi,
a veure,
si em parla,
anem a parlar de política.
De política?
No, ja,
però si tu
mires fredament,
si aquest senyor
sigues president
i digués,
bueno,
és que entrarà...
I canviarà una visió.
I no,
ja et dic,
i deixant la política nacional,
la política,
no sé,
vull dir,
mantenim l'operació catalana
i tot això,
tal com està,
però farà
unes grans lleis socials
que a mi,
a mi,
pots dir,
mira,
si fan les lleis socials
a la millor,
però el problema
és que les lleis socials
que té d'aprovar
necessiten el suport
dels altres.
Que no estan d'acord.
De que no estan d'acord,
com PNB,
que és molt...
molt...
La Cuota i la Ramoneta,
no?
Sí,
i després també hi ha
el Ciudadanos,
PP,
i fins i tot
algun partit
que a mi,
en 6 temes socials
no estan
predicats.
En la qual cosa,
dura dos dies,
i per fer eleccions,
i per fer un programa
en unes eleccions
en un any,
que es parla del dia
26 de maig de l'any que ve.
Ah,
que coincideix...
Les hi ha dates.
Sí,
perquè coincideix...
No,
coincideix...
Europees
i municipals.
Municipals.
I tal vols dir
una sortida de casa
per fer-ho tot.
No,
perquè crec que hi ha
100 dies
d'unes eleccions
o les altres.
Ui,
crec que hi ha un...
Es podrien unificar
una miqueta.
Per això mateix.
Per tant,
aquí
no trobo
que sigui cap solució,
sinó que serà una...
Ara que es posa
molt de moda
en castellà,
un postureo.
Postureo.
una mica de propaganda.
Propaganda.
Sí, home.
Que això ja es va fer
fa molts anys.
Sí.
No sé qui ho va fer.
Bueno,
l'Iglésia ho va fer
fa poc.
Fa un any,
un any també.
Sí, exacte,
l'Iglésia.
Una emoció.
Una emoció
i també hi ha unes altres...
Ara potser té
una mica més de força,
no?
Qui?
L'emoció,
el possible emoció.
L'emoció...
Sí, però
com la va fer...
De vegades que han de donar
recolzament
no ha parlat amb ningú.
És...
No,
és...
No,
no ho faran.
temes socials,
però en el tema
que ens pot afectar
a nosaltres
com a nació...
No.
No.
Temes socials,
pot ser que sí,
que tingui alguna cosa més,
que digui...
Jo no hi ha moltes compensacions
perquè hi hagi
un recolzament important, eh?
Dintre del PSOE
ja han sortit
els barons del PSOE,
el Felipe González
i el Barrino
i tots aquests
ja li indiquen
ni pensar-hi...
Però és que
jo crec que
ja no són els barons,
jo crec que
ho porten
en el seu ADN.
Vull dir,
si tu agafes
per almenys
ho diuen aquests.
Els tres partits
collons
tenen el mateix ADN.
El mateix.
Tenen el mateix ADN.
Vull dir,
a nosos excepcions,
però n'hi ha bastant
i per tant
jo crec que...
És que tal com està ara,
vull dir,
jo sincerament
és que no li veig
una sortida.
O sigui,
el que és
a nivell estatal
són tres partits
que el primer
que aprima per ell
són les eleccions
i la unitat d'Espanya
que és el que
on poden tindre
els seus vots
i per això
estan lluitats.
Sí,
que és important per ell
s'ocupa el poder.
I l'altra cosa
és això,
vull dir,
també el altre cantó
dius,
bueno,
si guanyen
pots fer fora
una corrupció
sistemàtica.
Però encara no han sortit
els heres d'Andalusia.
Exactament.
És el que hem de dir
els heres
i tothom
i per tant...
Perquè estic lliure de pecat
que tiri la primera pedra.
Bueno,
però hi ha
aquí més i que menys.
Això va dir el ministre.
Ni cauen les pedres
a tonalades.
Jo, com el que has hagut
més anys
com a vi i tot,
els heres d'Andalusia
jo em perdo una mica.
Perdo bastant
perquè
parlen de tants milions
que és impossible
que algú
s'obriu de la butxaca.
Ara,
que hagi hagut
no,
clientelisme
i que hagi...
Això ho sé,
això segur.
Es pot que està
de moltes maneres.
Ja, ja,
però vull dir com aquí
aquest senyor
que li van trobar
40 milions a Suïssa,
no?
Aquest senyor.
Que venia obres d'art.
Que ja ha dormit
a la presó.
No ho sé.
Bueno.
Vull dir...
Per cert,
crec que va ser
la setmana passada
és quan es van votar
els pressupostos
al Congrés.
Sí.
el Partit Nacionalista
Basc
havia dit que...
Havia dit.
Havia dit una cosa
i després ha marcat una altra.
Abans deien que
del dia del deixo
havia un trecho
deien alguna cosa així.
Del deixo al trecho.
A veure,
jo crec que hi ha una cosa...
Del deixo al deixo
i un trecho.
Jo crec que el PNV
parteix
de la Universitat
de Deusto.
Dels jesuites
aquells
de Deusto.
Bé,
sí,
que saben que es fan.
I que la política espanyola
econòmica
parteix molt d'allà.
Hi ha molta gent
i per tant
no pots esperar
les del PNV.
ni ara,
ja fa molts anys,
que nosaltres aquí
moltes vegades
ens hem marejat
en el País Basc.
Sí,
sí,
uns anys,
sí.
Uns anys
i realment...
Perquè veiem una repressió
molt important,
etc.
Després,
quan les coses
s'han vist més clares
o s'han vist la part econòmica
per una altra banda,
quan dius que farien també.
I ells,
a veure...
Ells defensen
la seva cosa.
A ser,
vull dir,
la seva tema...
I l'animent...
Que el PNV
ha estat molt lligat
a la gran indústria
que hi havia al País Basc,
que vivien a Madrid,
els grans bancs
de l'Amor,
que ara estan tots a Madrid,
però encara continuen
tenint una mica de poder
en tots aquests moments.
Tenen les seus,
suposo que...
Arrelades.
Arrelades,
i llavors jo...
Quei de l'humió.
Sí,
però això...
Jo crec que ells
han tingut...
Això ho tenia molt clar,
han anat esperant
fins a l'últim moment,
però com que la cosa
no s'ha arreglat prou
i fan el que tenien que fer.
Jo crec que no,
jo crec que aquí ho...
Ara,
jo crec que no t'ho tindres
fa res
i que els problemes
de Catalunya
estén relacionats
de Catalunya.
Jo també.
Això està molt clar.
Has parlat dels altres?
No.
Perquè...
Ja es veu.
Ja es veu.
No, és que no pots fer-ho.
A més a més,
som nosaltres
els que hem sortit
perjudicats
que s'ha fet
una cosa que...
O sigui,
ho veuen ells
d'una manera,
nosaltres ho veiem
d'una altra
i, clar,
el qüestió
és que tenim gent
a la presó
i gent exiliats
i...
per una declaració
d'una república
que oficialment
no hi és.
A més a més,
amb uns càrrecs
que no existeixen,
que són inventats.
Sí, sí.
Però algú s'esperava
que l'estat no faria això.
Sí.
Bueno,
però amb aquest...
Segons amb quins arguments
va inventar-se
la llei.
No, però és que ells
tenen un sou argument
que ho haguéssim
moltes vegades.
Una.
Grande.
Sí.
I ho de l'Ibre
ja no perquè...
Bueno, ja es veu que no.
Però...
Per tant,
a partir d'això,
per això que et deia,
que l'ADN dels tres partits
és el mateix.
Tira pel mateix lloc.
Tira pel mateix lloc.
Sí, sí.
Per tant,
a partir d'aquí
és molt difícil
poder parlar
tot.
Vull dir,
i més en això,
en aquest presentatge
que tenim tan justet.
Per tant,
jo crec que una de les coses
és emplear la base
com sigui.
Com sigui.
Com sigui.
Vull dir,
com sigui en el bon sentit
de la paraula?
Sí,
no, no.
És clar.
No, és clar.
No, és clar.
No, és clar.
No, és clar.
No, és clar.
No, és clar.
que, per tant,
i com es té a aconseguir
mesures socials,
no ho sé,
perquè,
a més,
és una tica.
Però,
en aquest moment,
potser el més empipador
és l'ambient social,
no?
Ahir mateix...
Bueno,
l'ambient que s'ha provocat.
Sí.
S'ha provocat un ambient...
Sí,
que vaig rebre un vídeo
d'un camp de fruiters
perquè tenien llocs grocs
i els vaig serrar.
Sí,
això ja fa uns quatre mesos.
Ahir?
Vaig rebre això.
però jo sé que això
ho va haver passat
fa uns quatre mesos
a Lleida.
I què us sembla,
aquestes batalles
que hi ha a les platges?
No,
però, bueno,
però...
Llaços amunt
de la vall.
Sí,
però ara mateix,
el nou,
no sé si és el fiscal principal
o el segon de fiscals.
Què?
I ha dit que
els Mossos d'Esquadra
persegueixin tot aquell
que posi llacos grocs
a la via pública.
I els que els trenquin
i arrenquin els arbres,
no?
Per tant,
no,
perquè aquells estan complint
el que diu el fiscal.
que han d'arrencar els arbres?
No,
diu que no els posin,
per tant,
si una persona
veu que hi ha
una persona
de bona fe
i que es consideri
que compleix
la justícia
com una injustícia,
ho té d'arreglar.
Sí,
sí,
esclar,
fent malbé
el que no és seu.
No,
no,
perdoni,
vostè,
no s'entén?
No,
no,
sí,
sí.
Jo,
aquest dematí,
no sé si...
Què has fet aquest matí?
Ho sé d'aquestes declaracions
o no?
Quina?
Aquestes declaracions?
Sí,
vull dir,
aquest que vol que els Mossos...
Jo aquest dematí...
Que no es posin enllaços
en un espai públic.
Jo aquest dematí ho he passat molt malament.
Què dius ara?
Sí,
perquè acaba per la muntanya
aquesta època de l'any
i veus aquesta quantitat de groc
que hi ha per la ginesta
et senten molt malament.
La ginesta vols dir la secció de la tana?
No,
no,
la ginesta...
La ginesta...
Aixetal.
Aixetal.
Aixetal.
Aixetal.
Aixetal.
Aixetal.
Per tant,
això et senten molt malament.
Jo de bon dematí
ja he ratat a casa
i hi ha encès
d'aquesta provocació
que hi ha per la muntanya.
Clar.
És que ho hem de prohibir
la ginesta.
I a més a més,
ara...
Hi ha una cançó,
Ginesta i primavera catalana.
I després també vindran
les gelagues
que també són grogues.
Però punxen, eh?
També punxen.
De fet,
vindran les acàssies
de color groc.
Sí, senyor.
Vull dir,
tot això...
En tenim de blaves,
eh, també,
aquí, senyor.
Sí, però que venia de grogues.
Sí, també.
Per tant,
tot això es hauria de començar
ja a fer una emoció
a l'Ajuntament
perquè com sigui...
Que arrenquin
la ginestellació
de les muntanyes
perquè hi hagi...
Aquest color groc
desapareixi
i hi hagi impuginat.
Hi hagi una neutralitat.
Hi hagi impuginat.
Neutralitat.
Per cert,
la setmana passada
Jo no ho vaig poder.
Bé,
bueno,
va semblar bé
la xerrada,
la conversa amb la Marguerite
va estar molt bé.
Ah, sí?
I tot.
L'únic cosa que veig
va faltar a mi
una mica més...
Ara,
a mi no...
O una mica menys.
A mi em va agradar
per esgure
que jo el llibre
ja ho he llegit.
Sí.
Llavors,
alguns comentaris
que es van parlar
indirectament
són els que s'ho diuen
al llibre.
Sí.
I, per tant,
si havies llegit al llibre
ja podria estar
una mica més de substància
que si un anava
a escoltar el llibre
a mi va estudiar
i ha dit
però si tu ja havies llegit
el llibre
i tot...
Que anaves amb més context.
No, anaves
i algunes coses
que estudien allà
i ja sabies
que anaves...
A mi em van dir
que la conversa
va ser una mica...
No tal conversa.
O sigui,
va ser una miqueta més...
Passem al següent capítol,
si voleu.
M'ha tallat, eh?
Jo ho he vist claríssimament.
No, a veure,
és veritat que...
Tinc dret a dir el que vulgui,
que es parla...
Sergi, tinc dret a dir el que vulgui.
No em tallis, sisplau.
No em tallis,
perquè no vindré més.
No, no vindré més.
Ho tinc claríssim,
ho tinc claríssim.
Els parlaments
van ser...
A mi Augusti
que esperàvem molt més
parlar de llibre
que parlar d'en Toni Bassas
i jo crec que va ser
gairebé
un 50-50%
de la conversa.
Entenc?
I això va ser així.
Però bé,
en el fons va estar bé.
no va ser...
Malament.
Jo crec que per canviar una mica
la conversació d'avui
podem parlar
del que es va fer el dissabte
la desaparició
del grup de Can Gregorià
de l'Ateneo
que vam fer el diumenge.
Ai, el diumenge.
Hi havia dos concerts seguits.
O sigui,
la cosa anava molt justa.
I l'estrena de la Sardana.
I l'estrena de la Sardana
al migdia
del Joan Pasqual.
Sí, tant.
Jo, si ho creus,
us puc justificar
aquesta compressió
del diumenge a la tarda.
Sí.
Però és que
quan programes una cosa
l'últim cap de setmana
del mes de maig
tens un problema
de futbol.
A més a més.
No,
doncs tens.
Que mai saps
si el Barça
arribarà a la final
o arribarà a la final?
Bueno,
però com que no hi va arribar
no hi havia problema.
Però això s'ha de fer
amb antelació.
Amb antelació
era massa just.
No, programació.
Ah, m'entens?
Si estem pendents
ja del Barça
ja anem benuts.
No, però
si tu intentes ser un acte
que el dia que jugui
el Barça
un partit important
t'hi jugues
a que no et vinguin
ni els cantants.
Bueno.
Si seran
diem que...
No,
jo no vaig poder ser
a l'acte.
Sé que va ser
molt emotiu.
Vull dir...
Jo crec que sí.
de Gregorià.
Sí, perquè ell tenia feina baix.
Són 35 anys.
Estava preparant l'altre.
Estava preparant l'altre.
És que no parem.
Són 35 anys, no?
35 anys.
Sí,
constants i...
Constants.
I a més a més
han fet el disc
i han fet moltes actuacions.
El concert jo crec
que va estar
molt bé.
Es va fer la dolça flauta
que van fer
un intermí
en germà.
Sí, per descansar
en un moment.
Va ser el Ramon
a part dels obsequis
que se'ls hi van donar
i els parlaments
que va fer el president
de l'Ateneu
i l'alcalde
jo crec que van ser
molt emotius.
Ell també es va emocionar molt.
Mira, van a l'hospital.
I després van a l'hospital.
Sí.
Però bueno,
ja estàs...
Jo crec...
Crec que el que sí que...
A mi em preocupa
que és
en poc temps
quan van desapareixent
seccions de l'Ateneu
i que no es calen de...
Sí, tu parles
de l'Ateneu,
evidentment.
és tota la raó.
El que passa
és que és una constant.
Una constant.
Fora de la...
Ja, ja, ja.
Vull dir...
Constant d'entremont
de la cultura.
Sí, sí.
Però vull dir que...
A més, a veure,
era lògic
perquè
això...
El senyor
Ramon Murà
que es té 94 anys.
Sí, sí.
La resta
de companys
de cantar
el segueixen.
Tots estan
per sobre els 70.
I tant, per sobre.
Per sobre els 70.
Per tant, vull dir...
Ja era una cosa...
És un problema...
Jo puc parlar
amb més propietat,
diem així, no?
En el sentit...
Jo soc el responsable
del...
del...
Can Gregorià
a Catalunya, eh?
A través de...
de la FESEC.
I llavors aquest problema
és constant.
Sí, perquè jo crec
que de jovent
jovent així
no el trobaràs.
Ningú, no?
És que ja t'ho puc assegurar.
De cangurera.
Ningú.
Jo fa 10 o 11 anys
ja que porto
la responsabilitat
del Departament
de Can Gregorià.
Si hi érem
una vintena de grups
quan vàrem començar
cosa mínima
perquè abans
cada parròquia
tenia el seu grup
resulta que
ara només som 10.
O sigui que s'han perdut
la meitat
en aquests 10 anys.
Per tant...
Per raons d'edat, eh?
Sí.
Sí, sí, perquè la gent
es fa gran
i desapareix.
Jo crec que són coses
que vull dir...
I prou, vull dir...
Jo crec que aquí...
I prou, vull dir que és així.
Jo crec que aquí...
Que no hi ha raons.
El senyor Ramon Muragas
va voler aguantar aquests anys.
Sí.
Però que si aquest senyor
hagués plegat
fa 8, 9, 10 anys...
Sí.
Ja també hagués plegat.
Gairebé diria que sí.
Perquè també
molts dels cantadors
estaven lligats
a la persona.
A la persona.
I llavors si plegava
el director
per dir-ho de alguna manera
també plegava en ells.
De certa manera
vull dir que...
Vaja,
és com que no hi ha
recanvis.
Sí, però jo crec
que amb això
passa la majoria de coses.
Està acabant el temps.
La majoria, i tant.
La majoria d'això.
parlava el jove
de seccions de la Taneu.
Sí, efectiva.
És que no sé qui no té
de fa poc...
Però és que...
No, no, vull dir...
A veure...
És general.
És general.
Sí.
Clar, no, no en podem fer
més.
Mira que fem coses i coses...
Però renovació no n'hi ha.
Tenim l'Urfeu,
tenim el cor.
També que en totes les cançons
aquestes no hi ha
una generació
que vulgui tirar endavant
a darrere nostre.
O sigui, clar,
també arriba un moment
que si no hi ha
una renovació...
Bé, però...
Bé, ja aprem un altre dia
perquè ja són les 12.
L'hora de l'Àngelus?
Sí.
Això mateix ara
serà l'hora de l'Àngelus
i que l'emissora
és germana i amiga...
Molt bé, doncs
s'ha acabat el temps.
Gràcies per venir.
Molt bé.
Molt bé.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 12
Bon dia,
us informa Òscar Fernández.
El líder del PSOE,
Pedro Sánchez,
comença els contactes
per buscar suports
a la moció de censura
contra Mariano Rajoy.
Sánchez ja ha parlat
en Pablo Iglesias de Podem,
l'únic partit per ara
disposat a avalar la moció
sense condicions.
Sánchez planteja
aquesta moció
com un sí o un no a Rajoy
i en aquest sentit
ha reclamat a Ciutadans
que deixi de mirar
les enquestes
i que voti a favor
de la moció
pel bé de la democràcia.
El líder socialista
s'ha dirigit
al seu grup al Congrés.
Madrid,
Queta Carmany,
bon dia.
Bon dia, Sánchez.
També va trucar
ahir a la nit
al republicà Joan Tardà
per engegar
les negociacions.
Pel líder socialista
cal deixar un missatge clar
al PP.
Pedro Sánchez
també ha volgut
deixar Ciutadans
en evidència
i li ha retret
que només mira
les enquestes.
Presenta la moció
com una disjuntiva
o Rajoy
o la democràcia.
Queta Carmany,
Catalunya,
Ràdio Madrid.
Més notícies
amb Carlos Baraibar.
Dura crítica
de Maria Dolores
de Cospedal
a la sentència
del cas Gürtel
aprofitant la compareixença
que fa avui al Congrés
a la comissió
que investiga
el suposat finançament
irregular del PP.
La número 2
del partit
i ministre de Defensa
afirma que els jutges
no són infal·libles
i que el que diuen
literal
no és paraula de llei.
Madrid, Jordi Prats.
Maria Dolores
de Cospedal
ha expressat
el seu malestar
per les referències
del jutge
del cas Gürtel
a la falta de creabilitat
del testimoni
de dirigents
del PP
com Mariano Rajoy
en relació
a la suposada
que ja ve del Partit
Popular.
Segons D'Ecos
Cospedal
és tan ansiós
que un jutge
tregui credibilitat
o un testimoni
perquè si diu
el contrari
és dolent
per a ell.
Los argumentos
que un juez
puede poner una sentencia
que no tiene que ver
con el fallo
no son palabra de ley
de ninguna manera.
No lo son.
Yo he venido aquí
a defender
la honorabilidad
de mi partido
y le he dicho a usted
que eso que dice
como argumento
la sentencia
con relación
al señor Rajoy
y a otros
no tenemos
por qué compartirlo
no lo compartimos
yo no lo creo
no lo creo
y no tiene por qué
ser verdad
y lo reitero
porque además
no es verdad.
Sí, aunque lo diga
un juez en un argumento
pero es que los jueces
son infalibles, señoría.
De Cospedal
ha negat
la existència
d'una caixa B
al PP
per molt assegurat
que ho hagi dit
un jutge.
Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid.
Tres morts
en un tiroteig a Bèlgica.
Els fets han passat
a la ciutat de Lieja,
a l'est del país.
La policia
ha parat en un control
de carrer un individu
que ha aconseguit
desarmer un dels agents
i ha disparat mortalment
contra dos policies.
En el tiroteig
també ha mort una persona
que passava pel carrer
amb cotxe.
En la fugida
l'individu ha entrat
en un institut
i ha agafat com a hostatge
una treballadora de la neteja.
Mitja hora després
la policia
ha aconseguit
a batre també l'agressor.
S'ajorna el judici
pel cas Nàdia,
la nena de l'Alt Urgell
que té una malaltia rara.
El seu pare,
acusat d'estafa continuada,
ha canviat d'advocat
i el tribunal
li ha concedit
més temps
per preparar la defensa.
El judici,
que s'havia de fer
la setmana que ve,
es posposa fins a l'octubre.
La seu d'Urgell
de l'Oi Barrera.
Bon dia.
L'advocat que portava el cas
es concentrarà només
en la defensa de la mare
per intentar que recuperi
la tutela de la menor.
Fernando Blanco,
El nou lletrat,
però, ha demanat més temps
per estudiar els 11 volums
de la causa.
El judici, doncs,
que s'havia de fer
entre dimarts i dijous
de la setmana que ve a Lleida,
es posposa fins a principis d'octubre.
A l'Oi Barrera,
Catalunya Ràdio,
la seu d'Urgell.
Atropellament mortal
aquesta matinada a Reus,
al Baix Camp.
Un home ha mort
quan ha estat embestit
per un camió
a la carretera C14.
Tarragona, Manel Sastre,
bon dia.
Bon dia.
Ha passat a les dues de la matinada,
segons informen
des del Servei Català de Trànsit.
Dues unitats del sistema
d'emergències mèdiques
han intentat reanimar l'home,
però, finalment,
ha mort al lloc del sinistre.
Els fets han passat
al quilòmetre 3
de la carretera C14
entre una gasolinera
i un club nocturn.
Manel Sastre,
Catalunya Ràdio, Tarragona.
La companyia de Goll de Gom
es basa en l'univers musical
de Lluís Llach
per al seu nou musical,
Mare Mar.
La meva terra d'així
El muntatge és una adaptació lliure
de l'obra Pericles de Shakespeare
i té el tema dels refugiats
com a taló de fons.
La peça uneix Llach i Shakespeare
i barreja paraula,
dansa i cançó a capela
en una combinació particular
i emotiva,
com ha explicat al matí
de Catalunya Ràdio
el director Joan Lluís Botzo
i l'actriu Mercè Martínez.
Hi ha orquestra,
només hi ha les veus pures,
noes dels actors i les actrius
harmonitzant entre elles,
que ho fa l'Andreu Gallen
a partir de les músiques de Llach,
i una miqueta de percussió.
Si el Llach posa els pèls de punta,
els arranjaments de l'Andreu,
que els ha fet molt mediterranis,
que els ha fet molt de mar,
però també molt de terra,
caça perfectament.
Roger Casamajor,
Aina Sánchez,
Marc Pujol i Helena Terrats
participen en el repartiment
de nou actors.
Mare Mar
estrenarà la pròxima temporada
del Teatre Poliorama de Barcelona
el mes de setembre.
Els esports amb Jordi Turria.
Pablo Machín acaba d'acomiadar-se
com a entrenador del Girona
després de més de quatre anys.
Ho ha fet per fitxar pel Sevilla.
El tècnic ha justificat la seva decisió
pel potencial del conjunt andalús.
El Sevilla todos sabemos
que es un club top en España,
es un club top en Europa,
que las posibilidades
todo el mundo sabemos
que son mayores que las del Girona
y es un reto más en mi carrera
y que, como todos los que he tenido,
lo asumo con ilusión
y esperando que sigan saliendo las cosas bien.
Golden State Cleveland.
Aquesta serà la final de l'NBA,
la mateixa dels tres últims anys
en què Golden State ha quedat campió
en dues ocasions
i Cleveland en una.
Avui, decisiu partit entre el Prat
i el Melilla.
El que guanyi jugarà contra el Manresa
per quedar campió de l'alèport de bàsquet,
també per una plaça a la Lliga ACB.
També avui, Pozo de Murcia-Barça,
segon partit de la semifinal del play-off
de la Lliga de Futbol Sala.
El Barça va vèncer en el primer partit.
El d'avui començarà un quart de 10
i el podreu seguir a Esport 3.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 7 minuts.
Aquesta tarda tindrà lloc
el debat sobre dones i tecnologia
que forma part del cinquè congrés
de les dones del Baix Llobregat.
La taula rodona se celebra a Sant Just
perquè és la subseu de Dones Tech.
El congrés se celebrarà a finals d'octubre
al campus de la UPC de Castelldefels
i durant aquests mesos previs
es faran activitats sobre els diferents àmbits
de treball del congrés.
El debat serà de 6 de la tarda, 9 de la nit,
a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestà
i hi participaran quatre dones
de diferents edats amb estudis
o vinculades en ocupacions de ciència
i tecnologia.
Seran la Lourdes Reig del Departament
d'Enginyeria Agroalimentària
i Biotecnologia de la UPC,
l'Anna Canyo, investigadora del CIC
en el grac de la Universitat Autònoma,
la Marta Rans, estudiant universitària
de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica
i també la Lola Areu, estudiant
de l'Institut de Sant Just,
interessada en física.
La piscina exterior del complex esportiu
municipal de la Bonaigua
obrirà el proper dissabte 2 de juny.
Els horaris de la piscina d'estiu
del 2 al 24 de juny
i també del 3 al 9 de setembre
seran de dilluns a dissabte,
d'onze del matí a 6 de la tarda
i els diumenges i festius
d'onze a tres quarts de 4 de la tarda.
Del 25 de juny al 31 de juliol
i també del 27 d'agost al 2 de setembre
la piscina obrirà de dilluns a divendres
de 10 a 3 quarts de 8 del vespre
i els caps de setmana i festius
de 10 del matí a 3 quarts de 7 de la tarda.
L'horari s'ampliarà també
de l'1 al 26 d'agost,
de dilluns a diumenges,
de 9 del matí a 3 quarts de 8 del vespre.
L'Atlètic Sant Jus realitza
unes proves d'accés al club
de cara a la temporada vinent
adreçada a nens entre 5 i 12 anys.
La prova serà el dimecres de la setmana que ve
al camp municipal de Sant Jus
a un quart de 6 per als infants
del 2010 al 2013
i a un quart de 7 per aquells del 2006 al 2009.
Les inscripcions per la prova
es poden fer enviant un correu electrònic
a l'adreça deportiva.atletic.gmail.com
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als Sant Jus Notícies
edició migdia a la 1.
Recordeu també que podeu seguir
la informació local
a través del web www.radiodesvert.com
Molt bon dia!
I know when to go out
I know when to stay in
Get things done
I catch a paper boy
But things don't really change
I'm standing in the wind
But I never went by by
But I try
I try
Never gonna fall, fall, fall, rock, rock, rock
There's no sign of life
It's just the power to talk
I'm lying in the rain
But I never went by by
But I try
I try
Never gonna fall, fall, rock, rock, rock, rock, rock, rock, rock, rock, rock, rock, rock, rock, rock, rock
Fins demà!
Fins demà!
12 i 12 minuts, seguim el Just a la Fusta i tenim de nou el Pep Quintana. Hola, Pep.
Hola, bon dia.
I a la Carla Bermejo. Hola, Carla.
Hola, bon dia.
Ens ajudarà a triar la frase de la setmana d'entre les que escollit el Pep.
Gairebé diria que és la balança, eh? O el... sí.
Però si em feu triar primera sempre, no balanço res.
Sí, agafem.
Digirem, eh?, aquestes tres frases que tenim per triar aquesta setmana.
Vinga.
Una diu, mai no hi ha camins tancats ni carrers sense sortida.
Generalment, el fet d'obrir-los depèn de nosaltres mateixos.
És bastant veritat.
És de l'Abeli Artigener, eh?, aquesta frase per tenir una referència de qui la va dir.
Repeteixo, mai no hi ha camins tancats ni carrers sense sortida.
Generalment, el fet d'obrir-los depèn de nosaltres mateixos.
Aquesta és una.
L'altra ja diu, hi ha dos tipus de llengües al món.
Les que tenen un estat que els va a favor i les que tenen un estat que els va en contra.
No hi ha estats neutres de cara a les llengües.
És una fal·làcia.
Neutres no n'hi ha.
O a favor o en contra.
És el que diuen aquí el Joan Lluís Lluís de Perpinyà, que és un autor...
El Joan Lluís Lluís, sí.
Va venir a Sant Just per Sant Jordi.
Sí.
O sigui, repeteixo perquè ara fem memòria.
Hi ha dos tipus de llengües al món.
Les que tenen un estat que els va a favor i les que tenen un estat que els va en contra.
No hi ha estats neutres de cara a les llengües.
És una fal·làcia.
I la darrera d'avui, per veure quina triem, discutir les idees és vida.
Discutir les idees és vida, eh?
Si no, es devenim pragmàtics i el pragmatisme no dona pensament.
Això ho diu Joan Pere Sardà de Sallagosa, a l'at de Cerdanya.
Va morir el 2011, per cert.
O sigui, ara la Carla la repassa mentalment.
Ah, va.
No, però jo veig que les agafa i se les posa bé per analitzar-les.
Sí.
Molt bé, molt bé.
Una cosa és que jo les llegeixo i les altres, si a un se les llegeix, les entén d'una altra manera, normalment també, no?
Passa, això.
Estic entre la segona i la tercera, jo.
Entre les de...
Mira, potser em quedo amb la de Joan Lluís Lluís, va.
Et quedes amb la del Joan Lluís Lluís?
Sí, la de sobre les llengües.
Sí, molt bé.
La vols llegir tu mateixa?
Vinga, hi ha dos tipus de llengües al món, les que tenen un estat que els va a favor i les que tenen un estat que els va en contra, no?
Hi ha estats neutres de cara a les llengües, és una fal·làcia.
Molt bé.
Molt bé, el senyor Sergi.
Doncs endavant, sí.
També estàs d'acord amb el mateix?
Sí.
Doncs llavors ja hem acabat.
Ah, molt bé.
Mira que fàcil.
No m'ho puc desempatar, eh?
Molt bé, te la quedes ja i aquesta setmana, doncs aquesta frase estarà penjada a la cartellera d'aquí a l'emissora.
Molt bé, així serà.
Moltes gràcies, molt amable.
Doncs ja ha sortit la Carla, que ha triat la frase de la setmana.
Això mateix.
I seguim amb el Pep Quintana.
Sí, amb aquell llibre que ens està resultant una mica el llibre de capçalera, aquest de les finestretes, que et diem, no?
Un patrimoni que es fa mirar.
És tan just, això.
Patrimoni que es fa mirar, és tan just, no?
Les setmanes darreres vam veure les primeres construccions, com ara el Poblat Hibert, la Torre de Guaita, Molí Fariner, l'altre dia parroquial.
I després, als segles XVIII i XIX, conjunt de cases del Raval, conjunt de cases de la barriada de l'Hostal, antic casino, a Can Piquet del Carrefon, el cementiri, conjunt del carrer de la Sala,
i portaríem aquests llibre de la Torre Blanca.
Això és el que ja havíem vist, més o menys, aquelles setmanes anteriors.
I aquí, la llista que ens ve a continuació, és el de les magies.
És molt curiós, vull dir, quan tu ets mirar els magies així, doncs saps que hi ha alguna magia,
inclús aquí dintre del cas Corbà, doncs algunes que coneixes i reconeixes, com a Can Cardona, o Can Motorrellet, etc.
No, però n'hi ha 25 que s'enjusten.
I està aviat dit, 25, doncs, magies que s'han mantingut i que es mantenen, perquè són vives,
encara aquestes, doncs també, dius, caram, Déu-n'hi-do el patrimoni que tenim nosaltres en aquest sentit, no?
Sentit de magia, doncs d'una casa de pagès, amb els seus terrenys d'horta,
i que, doncs, ha sigut la vida de moltes famílies durant segles.
La majoria de les magies que tenim aquí, la seva documentació que més o menys s'ha conservat,
doncs és del 1300, i del midó, doncs parlar de 700 anys i més endarrere, doncs és molt, no?
Fem una repassada de les magies, per exemple, amb la seva ubicació.
Can Fatjó és el torrent de la Font del Ferro,
Can Pedrosa, la Riera de Sant Just,
Can Sagrera, el Passeig de Can Sagrera,
Can Cuscoll, la carretera de la Plana,
Can Vilar de Muntanya, camí de Vall d'Hidrera,
Can Candeler, camí de Can Candeler,
Can Cardona, la plaça Gécin Verdaguer, com dèiem abans,
Can Madurellet o Madurellet,
a la plaça de Gécin Verdaguer, també,
a quatre les escales que van per darrere de l'església,
Can Can Preciós, carrer de Sant Lluís II
i plaça Can Preciós,
que hi ha, doncs, aquesta casa restaurada,
que hi havia a l'Arrel, a la floristeria, etc.,
doncs aquesta casa és Can Preciós.
Can Carbonell, camí de Vall d'Hidrera,
que és un restaurant,
Can Mèl·lic, carrer de l'11 de Setembre,
Can Solanes, carretera de la Plana,
sota mateix de la penya del Moro,
Can Modulell, a la carretera Reial,
Can Freixes, al carrer Freixes,
Can Biosca, camí de Can Candeler,
Can Cortès, camí de Can Candeler,
Can Mata, al carrer Bonavista 120,
està a l'alçada nostra d'aquí, doncs,
de Can Ginestà,
doncs hi ha Can Mata,
Can Ristol, a carretera Reial,
deu que fa xanfrà amb el carrer Bonavista,
Can Roldan, camí de l'Ermita de la Salut,
Can Gelabert de la Riera, camí de Sant Feliu,
Can Beró, torrent d'elefant del Ferro,
Can Marlès, camí de Vallvidrera,
Can Cullàs, camí de Vallvidrera,
Can Oliveres, carrer de les Oliveres,
i l'Hustal Vell, el carrer de la Creu.
O sigui, la relació d'aquestes masies
ens dona una idea important
del que ha estat la base
de l'economia, podríem dir, de Sant Just,
bàsicament agrícola.
No hem tingut mai ni grans fàbriques,
ni grans tallers,
ni grans complexos industrials,
sinó que s'ha anat mantenint.
Això i llavors, amb el temps, naturalment,
tenim el polígono industrial
que ha començat, doncs, ja fa anys,
a acollir una sèrie pràcticament
d'indústries de manipulat.
O sigui, manipulat vol dir,
per exemple, que és transformació
del material que hi ha, no creació.
Tenim el perfumerí,
o teníem il·lúrgia, no sé si encara
i algunes d'aquestes encara són vives
o com que canvien tant,
les empreses podien ser,
però t'acostaves allà
i senties les lures de la perfumeria,
il·lúrgia,
i en altres llocs del paper,
o sigui que s'ha manipulat força paper.
I en general, doncs,
hi ha hagut aquesta qüestió,
que més que crear o que...
que ser, per exemple,
un taller...
hi havia hagut foneries abans,
que és el camí que ens porta
per entrar a l'autopista,
que era a Can Trullent,
allà hi havia una foneria,
d'on va sortir la creu del padró,
per cert,
que tenim ara actualment,
doncs,
està forjada allà on el forja.
I aquestes, doncs,
veiem que,
a través dels llibres que ens expliquen tot això,
quin ha estat l'evolució nostra,
quin ha estat
el fet que Sant Jus
s'hagi anat convertint
en un...
diguéssim,
si se'n permet,
en un estatus
de barriada de Barcelona,
encara que no...
sempre ho diem
que no ens agrada,
perquè no ens agrada,
sinó que tenim
la nostra propi manera de ser
i la nostra independència,
però, esclar, vull dir,
estem ja molt integrats,
d'alguna manera,
anar a Barcelona,
per nosaltres,
significa arribar-hi
molt més aviat
que segons qui viu
dintre del mateix de Barcelona.
Doncs ens tenim més facilitat
per la qüestió geogràfica
que tenim, no?,
d'arribar al centre de Barcelona,
més que a alguns barris de Barcelona
que els costa més
i així estan sempre
i ara, doncs,
a més a més,
ens han obert camins nous,
aquests que encara s'han d'acabar
del tot,
que permeten, doncs,
anar a peu amb bicicleta
o amb algun altre element,
doncs,
patinet,
inclús,
des del cap de punt de la diagonal
fins a qui es plugues,
a la vinguda
del doctor Andreu.
Bé,
i així és la vida.
I en aquest moment,
jo diria que,
havent repassat aquestes masies,
el dia que ve
parlarem dels edificis modernistes
que tenim aquí,
que en tenim,
Déu n'hi do,
gairebé 10,
9 o 10 edificis modernistes
que, doncs,
estan,
que val la pena de saber,
doncs,
quins són
i quin,
doncs,
parlar del seu estil,
no?
I jo ho deixaria,
doncs,
ara,
si et sembla bé,
el deixaríem aquí,
fins la setmana entrant.
Molt bé,
doncs,
moltes gràcies,
Pep Quintana.
A vosaltres.
Fins la setmana vinent.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ara escoltes l'àviu d'esbert, sintonitzes l'àviu d'esbert, la ràdio de Sant Jus, 98.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Molt malament.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
Primer, van ser les ones. 98.1 FM.
Després, internet, radiodesbern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esbern. Cada dia, més a prop teu.
Cada tarda, de 5 a 7.
Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Jo que sóc soci del Barça i no trago ni en pintura els pericurs de Sarrià.
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona Lluís Llach.
Jo que porto els seguadors com a politó del mòbil i la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Joni de Castefa.
Oh, Jennifer, amb tu nèixeré el cotxe per tu.
Oh, Jennifer, anirem a polarar els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit.
Oh, Jennifer.
Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o la guita de l'apatú.
Jo que sóc un gran entès de la copla i la sardana i el mundillo casteller.
Jo que sempre m'he enganxat als aliaus de TV3 i els matins d'en Coní.
Jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral.
Jo que sento devoció pel romesco i els calçots i el pa amb tomàquet sagrat.
Jo vull veure'n jo el Joan actuant als pastorets dirigit per a Manet i Jornet.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Joni de Castefa.
Oh, Jennifer, em donèixeré el cotxe per tu.
Oh, Jennifer, anirem a polarar els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit.
Oh, Jennifer.
Les ments estretes ens intenten per als peus repetir la història de Julieta i Romeu
que no veuen que el temps ens donarà la raó.
L'amor és superior a tota por, a tot rancor.
I ens diuen que tenim el cor dividit entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però això no ho és l'expans, jo només metge el conjunt.
Però hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.
Oh, Jennifer.
Em donèixeré el cotxe per tu.
Oh, Jennifer.
Anirem a polarar els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit.
Oh, Jennifer.
Jennifer, oh, Jennifer, oh, Jennifer.
Oh, Jennifer.
Oh, Jennifer, oh, Jennifer, oh, Jennifer, oh, Jennifer.
Oh, Jennifer, oh, Jennifer, oh, Jennifer.
Ràdio Pospet, 98.1
Ràdio Pospet, 98.1
12 i 27 minuts, com sabeu, cada dimarts
acabem el programa amb la remissió de Sant Justenques,
en aquest cas de Sant Justenques de dilluns, d'ahir,
dedicat a la Dolors Cardona, una entrevista amb la Dolors Cardona i Pera,
Sant Justenques de naixement de la família Cardona.
Amb aquesta entrevista acabarem el programa.
Pel que fa al programa d'avui, hem repassat, com sempre, les notícies de Sant Just,
també hem fet un cop d'ull a les portades de la premsa del dia
i hem parlat del temps amb el Carles Hernández i Rius.
Sembla que tenim una setmana variable, amb núvols, potser arriben pluges,
però, en qualsevol cas, un temps difícil de predir.
A la segona hora hem parlat amb la Montserrat Sánchez, presidenta de Sumater.
Amb ella hem parlat de l'acte que tindrà lloc aquesta tarda,
a partir de dos quarts de vuit del vespre, a la sala del cinquantanari de l'Ateneu.
Un acte titulat, i ara què passa amb la República,
amb la presència d'Antonio Baños.
També a la segona hora del programa hem fet tertúlia,
amb el Jaume Campreciós, el Pep Quintana, i amb el Jordi Farràs.
I hem acabat ara fa una estona parlant d'història de Sant Just amb el Pep Quintana.
Per tant, posem punt i final del programa aquí,
i ara remetem el programa de Sant Just Tenques d'ahir,
l'entrevista amb la Dolors Cardona.
Nosaltres us deixem amb l'entrevista,
després de Sant Just Notícies a l'edició, migdia,
i tornem demà, com sempre, des de les 10 i fins la 1.
Adeu, bona tarda.
Bona tarda.
Sant Just Tenques,
un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just amb Sergi Pont.
Comencem una nova entrevista del programa Sant Just Enques i avui ho fem amb una altra Sant Just Enques de Socarrel,
de tota la vida il·lustre, la Dolors Cardona. Hola, què tal, Dolors?
Hola, Sergi. Encantada d'estar aquí.
La Dolors Cardona que va néixer a Can Cardona.
Exactament. Mira, ahir va fer 65 anys.
Ahir va fer 65 anys. Doncs felicitats, Dolors.
Moltes gràcies.
Va néixer a Can Cardona, al cor de Sant Just, al centre,
i deies que per tu, des de petita, el carrer era el teu món.
El meu espai, ara que m'he fet gran, i penso molt, el meu espai d'aprenentatge, junt amb l'escola, va ser el carrer.
Era un carrer que no hi havia tants perills, perquè els nens i les nenes jugàvem al carrer.
Apreníem moltes coses, com relacionar-nos-hi, com conèixer-nos, com entrar en un grup.
Apreníem jocs, no sé, era un espai d'aprenentatge.
Jo sempre ho veig com un espai d'aprenentatge.
Vas anar a l'escola Núria.
Vaig anar a l'escola Núria des dels 3 anys.
La tenia molt a prop de casa, i és una escola que molta gent de Sant Just la coneix.
Penso que en el seu moment ens va fer un bon servei, també, com a persones.
La Dolors és neta d'un personatge il·lustre, de Sant Just, del Daniel Cardona i Civit.
No vas arribar a conèixer el teu avi?
No, va morir l'any 42, al març del 42.
Llavors és un avi que el seu coneixement m'ha vingut, sobretot, de casa meva,
però de persones, que ara ja moltes no hi són, que m'explicaven cosetes, m'anaven explicant coses.
I de l'àvia Madrona, que és l'altre puntal d'aquesta casa, va morir molt jove, amb 32 anys.
D'un parc, en un moment en què la policia vigilava aquell instant,
perquè l'avi Daniel estava a l'exili i ell venia,
ell venia a veure cada vegada que naixia un fill,
li van donar una bufetada, no va morir en el moment ni molt menys,
però d'aquella impressió es va morir, va morir d'un parc mal portat.
Com a conseqüència també d'aquell moment...
D'aquell moment històric, polític, que li va tocar viure la parella, els avis.
Per tant, els avis de Can Cardona no els he pogut conèixer.
El teu avi va ser una persona molt implicada políticament, com ja has sabut.
Això també va, d'alguna manera, implicar la família.
Exactament. Tant la tieta Assumpción, que va recollir els tres joves,
perquè quan el seu pare va morir, i ell encara era...
Bé, primer era l'exili, i quan va acabar la guerra, la tieta Assumpción,
d'aquella casa, s'hi va posar amb els tres fills de l'avi Daniel.
Doncs, aquell sentiment d'hem de continuar, en aquella casa va quedar.
I clandestinament, el meu pare i els tiets, ells van continuar treballant.
Quan el pare va conèixer la mare, la mare havia sigut una seguidora de jove,
de l'avi Daniel. La meva mare és solsonina.
I el padrí de Solsona el va tenir amagat quan estava molt greu,
que baixava per morir a Can Cardona.
Doncs, la meva mare de seguida es va implicar políticament amb el pare.
I ells dos van ser joves i feien les seves coses d'anar d'un cantó a l'altre,
d'amagar gent. Era una gent implicada.
De petit encara recordes reunions que es feien clandestines?
Hi havia cosetes. Quan ets molt petit, hi ha coses que no preguntes,
perquè aquella manera de fer de casa, sabíem que hi havia coses que nosaltres no enteníem.
És una intuïció infantil. A mes de que ens vam fer grans,
sabíem que hi havia coses que no havíem de dir.
i és curiós com agafes com una doble personalitat, no?
I això va ser, doncs, vèiem com lluitàvem,
perquè el que sí vull agrair als meus pares
és la llibertat que ens van deixar els tres germans,
perquè ja va haver-hi una època políticament que començava a haver-hi canvis,
la nostra llibertat d'escollir el que volíem ser políticament.
És a dir, vaig tenir la sort que no em van imposar
el que ells durant 30, 40 anys havien cregut tant
i es havien arrisgat tant. Aquest és el gran agraïment que tinc el meu pare i la meva mare.
Durant els anys d'infància i joventut, bé, era en ple franquisme,
i, evidentment, la teva família era del costat perdedor.
Això va fer que estiguessin molt vigilats a casa?
Sí, certament. Vull dir, era una casa molt vigilada,
doncs, els telèfons... S'havia d'intentar fer una normalitat de la vida,
a pesar que ells continuaven fent coses, no sé si circunstil·lant,
coses que estava prohibit, propaganda que havia d'anar d'un cantó a l'altre,
reunions que havien descobert on eren i, al final,
buscaven un lloc i la feien entre ells, no?
Doncs, aquesta part de lluita quedava com un seguiment normal
amb la nostra vida d'infants.
Casa meva estava oberta, el barri era obert,
i la casa, doncs, nosaltres, els amigüets,
entraven a casa i sortien a jugar, doncs, un partit de...
de futbol amb botons,
o nosaltres amb les nines, o bé, no sé,
fèiem les coses normals, però en paral·lel
i molt clandestí havia l'altre.
O sigui, en Cardona tenia dues vides.
En aquell moment, sí.
La vida amagada i la vida pública.
Exacte, exacte.
Recordes algun acte sí polític que l'han d'estir especialment?
Bueno, hi havia una assemblea de Catalunya
que em sembla que l'havien de fer a Montserrat
i es va fer a Can Cardona.
I el bo del cas, clar, teníem l'Ajuntament allà mateix,
nosaltres.
Doncs uns vigilaven al davant i els altres vigilaven al darrere,
sortien d'una manera molt determinada
i entraven d'una manera...
És a dir, que es vegués normal aquella nit
que hi havia aquella reunió o aquella tarda,
no sé si era tarda o nit,
i es va fer, es va fer, es va fer.
O bé la feien cap a la muntanya, això també és veritat.
Quan no podia ser dintre d'una casa,
ells tenien uns punts de trobada.
La Dolors va anar a l'escola Núria,
on, bé, evidentment, a l'època es segregava per sexes,
és a dir, els nois entraven per un costat
i les noies o les nenes per un altre.
però tu vols destacar també que la teva família
sempre va tractar amb molta naturalitat,
diríem, la diferència de gènere
i sempre van promoure, no?,
que et relacionessis també amb nens i nens.
Mira, jo és el que t'he dit al començament, Sergi.
El carrer va ser el meu lloc d'aprenentatge
i després la casa, evidentment.
jo tinc un germà, vull dir,
nosaltres la relació dintre de casa,
el tema home o dona,
ho teníem bastant assumit.
Ho teníem bastant assumit.
Llavors, sí que és veritat que al col·legi Núria
ens separaven per classes,
però com que sorties a jugar al carrer,
jugaves amb altres nens, amb nenes,
negociaves coses.
És a dir, aquesta etapa,
jo penso que la vaig anar fent d'aquesta manera.
A partir dels 13 anys o 14,
el pare ja em va apuntar a les CES
i anava als campaments
i anava d'excursió amb nois i noies
i l'Ateneu va ser l'altra part cultural
de molta força que em va fer veure
que era normal.
Jo soc de parròquia
perquè el meu espai proper
de Can Cardona era la parròquia.
Allà també jugàvem a ping-pong
amb els nens, amb els nois i així,
però realment l'aspecte cultural
Catalunya, la manera de relacionar-nos
semblava més republicà, per dir-ho d'una manera,
que del que es podia fer
ho vaig respirar més a dintre de l'Ateneu.
Les CES i l'Ateneu
van ser un moment de joventut,
de plenitud, no?
Què recordes d'aquells anys a les CES?
De les CES recordo
la manera que sortíem en grup,
recordo, jo què sé,
les marxes de regularitat,
les excursions normals
i les excursions d'alta muntanya,
com els més forts,
que no era necessari que fos un home,
sinó els que eren més atrevits d'alguna cosa,
ensenyaven a l'altre
a no tenir por.
Jo què sé,
intentàvem fer escalada,
jo no em vaig aficionar molt,
però grimpada,
quan ens trobàvem amb alta muntanya,
com ens ajudàvem uns als altres, no?
Tota aquesta relació normal,
que jo no li dic home o dona,
sinó de persones que estàvem,
que convivíem junts,
doncs ho vaig anar veient allà,
preparàvem les sortides,
jo què sé,
un mirava una cosa,
l'altre mirava una altra,
tots érem igual en el saber
i en l'aparenentatge, no?
Havies portat també grups de nens,
oi, a les C.E.S.?
Sí, sí, sí.
De joveneta,
bueno,
vaig fer alta muntanya i tot això,
però sobretot després va haver-hi una temporada
que vam portar a una secció excursionista
de nens petits,
potser bé 4 o 5 anys,
i vam fer una última experiència molt maca,
que quan no hi havia res organitzat,
vam aconseguir anar a Menorca,
40 nanos,
i vam aconseguir una casa
que ens la va deixar al Bisbat de Menorca
i vull dir que no hi havia llocs
per fer campaments allà,
sinó que ens ho vam haver de muntar
des de baix.
Va ser un bon moment també,
una experiència molt maca,
molt bonica,
vull dir,
de les C.E.S.,
de l'Ateneu
i també és a dir la parròquia,
perquè a la parròquia va haver-hi un moment
que vam muntar l'agrupament,
jo vaig entrar a les C.E.S. l'any 67,
doncs l'any 68-69
es muntava,
es tornava a formar l'agrupament,
la segona etapa,
i recordo que el mossèn,
que era un mossèn Ramon,
em va venir a buscar
per si volia formar part
del grup de d'Aines,
jo ja estava integrada a les C.E.S.,
però a la parròquia
també va haver-hi un moviment
de canvi arrel
del Consell Vaticà II.
Després potser s'ha tornat
una mica diferent,
però va haver-hi un moment
d'eufòria
de fer coses diferents
dintre de l'Església.
A tot això,
la Dolors,
amb 14 anys,
va deixar d'estudiar,
però ho va reprendre
més endavant,
ho va reprendre.
Sí, als 14 anys
vaig anar a treballar,
un altre tema
que és molt important
pel poble de Sant Lluís
és el que va representar
els laboratoris Prodés.
El laboratori Prodés,
jo vaig entrar en 14 anys,
ja portava 3 anys
que estaven o 4
que estaven aquí,
i allà va ser un lloc
de trobada
i d'integració
de dues maneres
de ser del poble,
gent que érem
de tota la vida del poble
i gent que havien vingut de fora.
Allà ens vam integrar
gent que havien anat
a l'escola Montserrat,
que era l'escola nacional,
i gent que havien anat
al Núria.
I va ser un espai
d'integració
i de coneixement
d'uns o amb els altres.
De què anava la pregunta, Sergi?
Que vas estudiar
no als 14 anys
sinó més endavant.
Exacte.
Allà als 20 anys
vaig tenir necessitat
d'estudiar
per dos motius.
Un perquè
em vaig sentir capaç
de poder estudiar
i l'altre és
que vaig agafar al·lèrgia
a un producte de laboratori
i vaig veure
el meu futur
una mica negre.
Llavors,
arrel d'això,
amb un grup de Sant Lluís
que eren 7 o 8,
5 o 6 noies grans,
vam anar a estudiar,
ens vam preparar
pel batxillerat antic
i vam anar
a les escoles Montserrat
i ens va preparar
el senyor Solàngel
i el senyor Figueres
i ens vam presentar
lliures
amb uns exàmens
que feien
a l'Institut
Auxies Mar.
I vam poder fer
aquell salt
i vam anar a estudiar
de nit
a Sant Feliu.
Vam entrar
amb un quart
de batxillerat
i allà va ser
una experiència preciosa.
A mi em va anar
molt bé
perquè anàvem
amb nens,
jo tenia 20 o 21 anys,
amb nens de 14 anys
que estàvem fent un quart
i començaven a treballar
i anaven de nit
i ens van obrir les portes,
eren nanos
molt reivindicatius
perquè era un moment
de canvi,
d'aconseguir coses,
com em van introduir
també la seva
reivindicació obrera.
Vull dir,
va ser molt interessant
aquest.
I això també
lliga amb el fet
que aquesta edat
més o menys
vas començar
també a formar
part de sindicats.
Exacte.
Una mica més abans.
Abans, sí.
Sí, perquè
si et parlava
de 19 o 20 anys,
allà als 16 anys
aquí al laboratori,
com que hi havia
el moviment obrer
bastant fort,
ens vam apuntar
tot un grup
a fer coses,
a reivindicar
drets laborals.
Uns eren
de comissions,
jo personalment
em vaig apuntar
a la CNT,
érem un grup
que treballava molt
les trobades a casa
i ens preparàvem
les assemblees
per després poder-ho dir
a l'hora del menjador
de l'empresa.
Clar,
vam agafar una força
i una manera
de fer les coses
que aquí
vam tenir la sort
que els tres amos
que hi havia,
hi havia un que es deia
el doctor Bravo
que va ser una bona persona
perquè,
vull dir,
jo ho dic en aquest sentit
perquè hi havia vegades
que el vam posar
entre molt
entre l'espasa
i la paret
davant dels seus socis,
però ens va escoltar,
sobretot ens va escoltar,
ens va avançar
una tercera paga extra,
ens va escoltar moltíssim
i penso que és
una experiència de jove
que a mi la vaig madurar
amb els anys
a dintre del laboratori
i vaig anar a parar
altres coses.
Si abans hem parlat
que les CEAS
diríem que va ser
un punt d'inflexió important
també,
com a dona
per diríem,
per relacionar-te
amb nois,
també la feina
l'has valorat molt
en aquest sentit
de donar-te
independència econòmica.
Exacte.
Primer
vam aconseguir
érem uns sols petits
però
perquè jo el donàvem
tot a casa,
el que guanyaves
el donaves
tot a casa,
però et senties
que tu guanyaves
uns diners,
que estaves
en igual condicions
que el noi
que et coneixies
al laboratori.
Després,
per relació de treball,
depèn de la secció
on estaves,
tenies un company
al costat
i havies de donar
els teus coneixements
a l'hora de fer
un comprimit
o a l'hora de fer
una barreja
per fer
un xarop
o a l'hora de...
hi havia un...
ens parlàvem de
escolta,
jo ho faria així,
jo ho faria així.
És a dir,
a nivell de coneixement,
els coneixements
eren iguals,
tant si era un noi
o una noia
que els dèiem,
no?
Aquesta relació
també la recordo
molt bona,
molt bona.
I a més a més,
et vas casar
més aviat tard
per l'època.
Sí,
vaig tenir la sort aquesta,
ho dic sort,
perquè normalment
quan venia un noi
de l'Emilí
que venia amb 22,
23 anys,
ja havia marxat,
la majoria
tenien nòvia.
Llavors,
quan venia ja
tenien el seu sou
i llavors es casaven
i en aquell moment
legalment
la noia
no es podia quedar
en el món industrial
i donaven un finiquito.
Dic que vaig tenir
la sort de casar-me tard
perquè com que estàvem
en plena revolta
de canvis de lleis,
jo ho vaig fer-ho
a l'any 79.
Per tant,
ja hi havia una llei
en què ens permetia
que a pesar d'estar casades
ens permetia
continuar treballant.
És a dir,
que vas poder casar
i seguir treballant,
cosa que si t'havessis
casat amb 21 o 22 anys
no hauria estat.
Mira,
he pogut treballar
45 anys al laboratori.
Sí.
Tota una vida.
Després,
la dècada dels 80
és quan vas tenir
tres fills.
Sí,
entre el 80 i el 90
neixen els tres fills meus,
el Jordi,
la Núria i el Marc.
Aquí se m'obre
un altre camp.
Sempre m'ha agradat
el compromís,
no sé el per què,
trobar-me amb gent
i poder parlar de coses
i fer coses en equip
sempre m'ha agradat.
quan entro al col·legi
Canigó
pel Jordi,
doncs em vaig implicar
amb l'AMPA
i a nivell d'AMPA
vam treballar
molts temes,
molts temes.
Vaig trobar un grup
de gent magnífica
i vam, no sé,
vam crear la revista,
vam crear
el delegat pare,
vam fer moltes coses
i el mateix,
no?
Home i dona
amb coneixements
anàvem creant
una AMPA activa.
Però d'una altra banda,
llavors va entrar
el temps lliure.
una cosa és l'època escolar
dels fills
i en el temps lliure,
als sis anys,
el Jordi va entrar
a la secció de castors
de l'agrupament.
Del cau, sí.
Del cau.
Era el primer any
que es va muntar
la part més petita
als castorets
i allà també
hi havia un grup de gent,
hi havia el Ferran,
la Ima,
la Consol,
el Vicenç,
jo què sé,
hi havia tot un grup
de gent,
de caps,
amb una marxa,
ara a mi em van donar
una feina molt concreta,
com que he sigut
sempre parroquiana
i he sigut a la parròquia,
ells buscaven
un representant
pel Consell Parroquial
perquè les dependències
de l'agrupament
depenien de la parròquia
i em van demanar,
doncs ja també vaig entrar
i la meva feina
amb ells va ser aquesta,
d'entrar a la parròquia
i ser la seva representant
i l'altra em feien
i l'altra em feien anar reunions
del cau,
així de comarcals
per assabentar-se
de coses
i em van fer fer
la promesa,
és a dir,
jo hi vaig fer la promesa
com a adú,
com a mare del cau,
dos vegades,
a l'època que el Jordi
era de Casturet
i després de més gran
ens ho van tornar
a fer fer.
És curiós perquè la Dolors
en el seu moment
diríem que no vas entrar al cau
perquè estaves a les cees
i estaves a gust
i després a través dels fills
vas tenir aquesta segona oportunitat
d'entrar a l'agrupament d'escolta.
Sí, a mi l'escoltisme m'agrada.
El que representa l'escoltisme
m'agrada molt
i el tenia,
ja tenia referències
de l'època del meu pare
perquè havíem fet
un grup d'escoltes
anterior a la segona etapa
del Martin Luther King
i clar,
jo havia vist el meu germà
que havia anat amb els escoltes
que després,
quan es va acabar aquesta etapa
perquè el van tancar uns anys
se'n van anar a parar a les cees.
Per tant,
al món de l'escoltisme
n'he sentit sempre parlar
des del punt de vista
de Catalunya,
és aquell espai
lúdic
en què els nois
estimen el país,
respecten la persona,
es comprometen
a ser bons companys,
a defensar la terra,
els drets humans,
tot aquest llenguatge
a mi sempre m'ha agradat.
I la Dolors no només
s'ha implicat
amb el cau,
amb l'Europa d'Escolta
i amb l'AMPA,
sinó,
per exemple,
amb la parròquia
durant molts anys.
La parròquia
tota la vida
va haver-hi una època
que el vaig deixar uns anys.
Sempre es passa
una crisi espiritual.
Jo vaig tenir
la meva crisi
i la vaig passar.
Però em vaig tornar
a incorporar
com va venir
mossèn Anton.
Llavors,
aquí,
doncs,
sempre hi ha estat
o en el Consell Parroquial
o en grups.
Per exemple,
hi ha moments
en què hi ha Justícia
i Pau
dintre de la parròquia.
Jo m'implico
en Justícia i Pau
i encara hi estic.
En el grup
de nostra dona,
que són dones d'Església
que estem intentant,
encara que no ens n'en sortim gaire,
que el paper
de la dona
dintre de l'Església
sigui igual,
sigui
el de l'home.
Ens estem implicant
també molt
que pensem
que l'home
o el mossèn
haurien de tenir
les possibilitats
de ser homes casats.
Vull dir,
estem buscant
dintre del món
de la Bíblia
coses que eren normals
en la vida de Jesús
en aquell moment,
però en canvi
més tard
això canvia.
Llavors,
nosaltres,
des de dintre
ens agradaria canviar
o retornar
a trobar aquelles coses.
És difícil,
no?,
canviar coses
a l'Església.
Exacte.
A més a més,
en paral·lel
en aquest grup
de nostra dona,
jo envia compromès
en el Consell
de la dona
de l'Ajuntament.
I allà
el Consell
de la dona
per mi
és una plataforma
que aprenc
moltíssimes coses
perquè allà
coincideixo
amb la Isabel
Hortuño,
amb la Costi
Rubio
i amb altres dones
de partits
que tenen tan clar
quin és el paper
de la dona
que el meu
aprenentatge
el faig amb elles.
Tot el que
més o menys
la vida m'havia donat
i que més o menys
havia recol·locat
ho puc arribar
a concretar-ho
coneixent aquestes dones
en el Consell
de la dona
i aquí
m'hi estic
una temporada llarga
també.
Justícia i Pau
Justícia i Pau
Sembla que anem
fent una llista
però és que
la quantitat
d'entitats
amb què ha col·laborat
la Dolors
és llarga.
Després em vas deixant
unes quantes
però Justícia i Pau
és allà
els drets humans
estàs en aquell tema
dels drets humans
estàs en el tema
de la pau
és a dir
la guerra
no ens porta res
però hem de fer
que la societat avanci
que sigui justa
que la dignitat
de la persona
llavors tot això
et porta
aquest grup
aquest grup
que et dona els elements
per fer la lluita pacífica
per lluitar pacíficament
que és el cas del procés
que és el cas que vivim
en Catalunya
a mi m'ha sigut
la saviesa m'ha vingut
de Justícia i Pau
i ara
la Dolors està
jubilada
des de fa uns anys
i col·laborant
també
amb Òmnium
ara
el context polític
t'ha conduit
cap aquí
el tema de l'Òmnium
vull dir
com a soci
fa anys
que hi som
perquè
la llengua catalana
i tot el tema
de la immersió
segons qui hem tingut
al davant
de polítics
d'aquests
de l'estat espanyol
no ens han deixat
tranquils
però amb el tema
del procés
i sobretot
aquesta última tongada
com que
hi havia aquells comentaris
que s'hi volien posar tant
en la llengua
i es volen posar tant
en la llengua
crec que era el moment
d'actuar
i
novament
és un poble
de gent magnífica
trobo un grup de gent
que fa molts anys
que lluiten
molts anys
que estan al darrere d'això
i
de les tradicions
a través de la tradició
a través del que sigui
i
em permeten
posar-me al seu costat
i aprendre
doncs
el que ells ja han après
amb molt de temps
i ara
aquests últims temps
estic amb això
i també amb el tema
de cantar
i amb el tema
de càritas
t'agrada molt cantar
també
molt molt
això és
el cantar
és teràpia
si algú necessita
una teràpia
doncs li aconsello
que canti
com afronta
una persona
que ha sigut
tan activa
i que ha treballat
tants anys
i amb tantes entitats
com afrontes
aquesta etapa
de jubilació
quins objectius
ha propost
o què vols fer
aquests anys
mira
hi ha objectius
que em van venir
arrel
de la prejubilació
per un ere
que ens van fer
llavors ens en va marcar
diverses coses
a nivell
la primera cosa
que vaig aprendre
des de ser dona
és que una
s'ha de cuidar
s'ha de cuidar físicament
perquè està molt bé
donar-se
està molt bé
fer coses
però has de saber
cuidar-te
has de saber
també trobar-te
tu mateixa
i llavors
quan vaig començar
ja des del primer dia
vaig plegar
un divendres
i em vaig apuntar
a anar a caminar
a fer gimnàs
una hora diària
intento
d'alguna manera
cuidar-me
perquè m'agrada molt caminar
i m'agrada molt moure'm
però trobar-me amb mi
sola
no sempre amb gent
sinó jo sola
aquest instant
de poder fer aquestes coses
em dóna plaer
després
d'això
em vaig plantejar
el tema Càritas
Càritas
doncs està bé
doncs
és una cosa
que està molt ben organitzada
a Sant Jús
a través de serveis socials
està molt bé
i llavors
ens vaig veure
que Càritas
en aquest moment
des de l'Església
és un treball
que fa l'Ajuntament
de captar les famílies
a través de serveis socials
i nosaltres fem l'apartat
de poder donar els aliments
però que realment
capta la família
tota aquesta unió
entre Ajuntament
i parròquia
pel bé del poble
a mi m'ha agradat
i llavors
m'hi vaig entrar
en aquest tema
ja Càritas
canto amb dos corals
Déu-n'hi-do
perquè cantar
m'agrada molt
i bé
doncs
la vida et va portar
en altres situacions
si Déu vol
si Déu vol
seré àvia
al setembre
del Jordi
de l'Anna
si Déu vol
doncs jo sé
que això serà
una altra situació
perquè el temps
que disposem
és sempre el mateix
necessitem un temps
per descansar
un temps per ser actius
i un temps per jo què sé
llavors el temps
que disposo
per estar
amb aquestes coses
és el mateix
doncs aquest límit
em farà deixar
altres situacions
doncs mira
la Dolors
que ha acabat
amb aquesta notícia
que serà àvia
d'aquí a poquet
i bé
també com que ens has dit
que t'agrada molt cantar
i aquí
sempre ens agrada
acabar el programa
amb alguna cançó
tu has triat
Boig per tu
és que saps què passa
quan estàs amb una coral
al final
t'arribes a modernitzar
una mica
una mica
jo sé que darrere
del Boig per tu
hi ha altres cançons
molt interessants
el Boig per tu
ja deu tenir uns 20 anys
però és una cançó
més aviat moderna
mira Sergi
la primera cançó
que em van ensenyar
va ser
fent
les catifes
de flors
una senyora veïna meva
que es deia Teresa Ferraz
ens va ensenyar
amb 6 o 7 anys
una cançó preciosa
que estava dedicada
a una planta
a una floreta
que posàvem
però això
ja em ve de petits
doncs mira
avui escoltem
amb el Boig per tu
i amb el Boig per tu
acabem
l'entrevista
amb la Dolors
moltes gràcies Dolors
per haver vingut a Sant Justenques
i explicar-nos
obrir-nos les portes
de la teva vida
moltes gràcies Sergi
molt agraïda
gràcies
com et puc estimar
si de fi
Serviu i acabat
Ets per tu
Sé molt bé que des d'aquest bar
Jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig
Reflexada la teva llum
Me la veu bé
Serviu i acabat
Ets per tu
Quan no siguis al matí
Les llàgrimes es peredran
Entre la pluja que caigà
Em quedaré atrapat
Bebri d'aquesta llum
Serviu i acabat
Pots per tu
Pots per tu
Sé molt bé que des d'aquest bar
Jo no puc arribar on ets tu
Però dins la meva copa veig
Reflexada la teva llum
Me la veu bé
Serviu i acabat
Tots per tu
Tots per tu
Serviu i acabat
Tots per tu
Tots per tu
Tots per tu
Tots per tu
Sé molt bé
Sé molt bé que des d'aquest bar
Jo no puc
Jo no puc arribar
On ets tu
Però dins la meva copa veig
Reflexada la teva llum
Me la veu bé
Serviu i acabat
Tots per tu
Serviu i acabat
Tots per tu
Tots per tu
Tots per tu
Tots per tu
Tots per tu
Tots per tu
Tots per tu
Tots per tu
Sant Just Notícies
Edició migdia
Bon dia
És la una
Aquesta tarda tindrà lloc
El debat sobre dones i tecnologia
Que forma part del cinquè congrés
De les dones del Baix Llobregat
Amb aquesta notícia
Obrim el Sant Just Notícies
Edició migdia
D'avui, 29 de maig
En titulars
Estiquem
Altres temes
De la jornada
La piscina exterior del complex esportiu municipal de la Bonaigua
Obrirà aquest proper dissabte 2 de juny
Els horaris de la piscina d'estiu del 2 al 24 de juny
Seran de dilluns a dissabte d'11 a 6 de la tarda
I els diumenges d'11 a 3.44
Aquest vespre el periodista, polític i escriptor Antonio Baños
Visitarà Sant Just per oferir una xerrada titulada
I ara què passa amb la República
L'acte serà la sala del cinquantenari de l'Ateneu
A partir de dos quarts de vuit del vespre
L'Atlètic Sant Just realitza unes proves d'accés al club
De cara a la temporada vinent
Adreçada a nens entre 5 i 12 anys
La prova serà el dimecres de la setmana que ve
A partir d'un quart de sis per als infants
Des del 2010 al 2013
Bon dia, aquesta tarda tindrà lloc el debat sobre dones i tecnologia
Que forma part del cinquè congrés de les dones del Baix Llobregat
La taula rodona se celebra a Sant Just perquè el municipi és la subseu de dones TEC
El congrés se celebrarà a finals d'octubre al campus de la UPC de Castelldefels
I durant aquests mesos previs es faran activitats sobre els diferents àmbits de treball del congrés
El debat serà de 6 de la tarda a 9 de la nit a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestà
Hi participaran 4 dones de diferents edats amb estudis o vinculades en ocupacions de ciència i tecnologia
Seran la Lourdes Reig del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC
L'Anna Canyo, investigadora del CIC en el grac de la Universitat Autònoma
La Marta Ranz, estudiant universitària de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica
I per últim la Lola Areu, estudiant de l'Institut de Sant Just, interessada en física
Sant Just Notícies
La biòloga de plantes, Anna Canyos, ha explicat al Just a la Fusta
Que en la biologia la presència femenina arriba a la meitat
Però que a mesura que el nivell laboral és més alt, aquesta presència disminueix
Encara les dones que ocupen llocs a la direcció del centre