turistes i el que això pot representar i, per l'altre, que no es perdi la quota de mercat i hàbits de compra dels clients i habitants d'aquí a Barcelona. Els comerciants, doncs, estudiaran avui en una reunió la proposta del consistori barceloní de pràcticament doblar els festius en què poden aixecar la persiana. La llei, com hem dit, enfixa 8 d'anual si el consistori vol augmentar-lo si cal fins a 20. Aquest dissabte, 12 d'octubre, és un dia autoritzat.
Ha ingressat a la presó un lladre molt actiu acusat de robar cadenes d'or a 18 dones grans a la comarca del Baix Llobregat.
El mes de juliol hi va haver un augment de les estrabades als municipis de Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet. L'individu estava a les dones grans quan anaven caminant pel carrer o bé quan arribaven a casa seva i les atracava al portal. Moltes de les víctimes van patir lesions perquè els tibava el collaret amb força. L'home té 45 anys, és veí de l'Hospitalet i el van detenir el 30 de setembre. Una detenció que va ser possible gràcies a la col·laboració dels serveis de seguretat del metro
ja que l'arrestat sempre utilitzava aquest transport per fugir. Després venia a les joies a botigues de compra i venda d'or. Els Mossos d'Esquadra no descarten que hagi comès més delictes.
Just a la pusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i ara és moment de parlar, de saludar-vos per començar aquest Just a la Fusta d'avui dijous 10 d'octubre. Des d'ara i fins a la 1 us acompanyarem per explicar-vos diferents qüestions, com si ara començarem parlant de les notícies de Sant Just amb Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal?
Gràcies, Carme.
També amb l'Andrea en aquesta primera hora del temps, amb el Carles Herreri Rius, que sabem que arriba aquest canvi de temps que ha anat pronosticant al llarg de la setmana i ens hem de preparar pel fred. I després, a les 11 i 10, parlarem amb Jordi Agolló, membre del procés constituent de l'assessió local d'aquí Sant Just, que ahir va impartir una nova assemblea per tractar diferents punts relacionats amb la violència.
Serà cap a les 11 i 10, després de dos quarts de 12, Tertúlia amb la Joan Algarra, la Montse Larrea, la Lina Santa Bàrbara i el Pere Oliver. I a l'última hora del programa tindrem la Maica Dueñas, que ens parlarà de teatre, i a l'Stricolstein del celler de Can Mata, que no sabem què ens portarà avui, però suposo que ens continuarà sorprenent com aquests dies. I estigueu al cas, serà cap a tres quarts d'una una mica abans, aproximadament.
Tot això a partir d'ara i des de la una fins a la una del migdia. I comencem, com dèiem, parlant de les notícies de Sant Just.
Que ens has dit, Andrea, que volies parlar d'ecologia? Sí, perquè l'Ajuntament de Sant Just engegarà properament una nova campanya de compostatge casolà. El Servei de Medi Ambient proporcionarà de forma gratuïta un compostador de jardí, assessorament tècnic permanent i un curs formatiu a les persones que estiguin interessades a fer compostatge a casa seva. L'objectiu d'aquesta campanya és descobrir i potenciar una manera d'aprofitar els residus orgànics que generem en el llarg, les restes de cuina i de jardineria...
Fer compostatge casolà és un procés ecològic i natural que cada cop s'utilitza més a les llars europees de zones urbanes que disposen de jardí o ortopati. D'aquesta manera també es redueix la generació de residus, a més de preservar el medi ambient. Si esteu interessats en fer compostatge casolà, us heu de posar en contacte amb el Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just al telèfon 93 480 48 00. Perfecte, doncs una bona opció per ser conscients també del medi ambient. Més coses...
Doncs ara parlem d'aquesta convocatòria dels horts municipals perquè demà s'acaba la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts urbans a Sant Just. Són parcel·les dels horts municipals de Can Cardona situades al passeig de la muntanya davant de l'Institut i seran un total de 33 horts de 75 metres destinats al consum familiar i de moment s'han rebut una vintena de sol·licituds.
L'oferta és per diversos col·lectius. Hi ha 12 horts que seran per persones aturades, 9 per persones de més de 65 anys, 3 per entitats, 2 per Espai Comunitari de Joves, 2 més per persones entre 18 i 30 i 2 per persones entre 31 i 64 anys. I a més, l'Ajuntament també reserva 3 horts per projectes socials. A la seva electrònica de santjos.cat trobareu tota la informació, també el plec de condicions a la convocatòria i recordeu que demà és l'últim dia per presentar les instàncies a l'Ajuntament.
Molt bé, i acabem amb un últim apunt, una activitat per aquest vespre. Sí, el celler de Can Mata organitza un tast de vi a la fresca, el primer tast obert que prepara el celler aquest curs després de les vacances, i aquest cop serà amb la degustació de la segona anyada del vi l'interrogant del 2012, que l'Astri també va portar aquí just a la costa. Sí, i que ens va agradar molt, eh? Sí, i es tastaran les tres varietats per separat aquesta tarda, que són la garnatxa, la carinyena i el cavernet sauvignon, i també s'aprofundiran el coneixement del priorat i del poble d'on prové el vi, el lluà...
i també de l'oli d'oliva a l'interrogant, tot plegat de la mà de l'anòleg responsable del producte. El tast de vi a la fresca avui amb l'interrogant serà a les 7 de la tarda al celler de Can Mata, al carrer Raval, número 28, i l'entrada és gratuïta. I, per cert, que ja ho han anunciat al Facebook, dijous que ve, dia 17 d'octubre, el celler ha organitzat un nou tast poètic, aquest cop amb el poeta i escriptor Joan Margarita, a l'Ateneu de Sant Just.
Home, molt bé, no? Està molt bé. Nivell, això és nivell. Sí, sí, tant. Una bona proposta. Ens explica alguna cosa d'això també avui o dijous que ve, m'imagino. A veure, què descobrirem, no? Una mica, perquè suposo que ja hem dit que normalment cada setmana, almenys des que hem començat tot plegat, ens ha descobert una cosa o altra. Per tant, doncs esperarem què ens porta avui dijous.
Ara passen 11 minuts de les 10, de seguida parlem de l'actualitat general del dia. Abans, però, com sempre, volem fer un punt musical. Estava buscant algun concert, ja que avui és dijous, Andrea, i normalment, doncs, dijous, divendres, ja comença a haver-hi més moviment. El que passa és que no m'acabaven de convèncer. No?
les opcions que trobava i deia que hi ha moltes coses o coses que es van fer ahir o coses que es van fer coses que es faran demà divendres per exemple hi ha el festival Ronda que organitza l'Helio Gaval que actuava ahir la Núria Grayen per exemple o també actuen demà a Supergegant que en vam parlar dilluns també amb els ZA en tot cas com que hem trobat que hi ha una opció no té res a veure amb aquest festival però no hem volgut parlar
que és avui dijous, doncs en parlarem, el que passa que ja dic que m'arrisco una mica perquè no tinc massa clar com sonarà, eh? Vinga, a la fiscina. És avui a la Sala Cédicard de Barcelona, a la plaça Reial, i és, potser el coneixes, es diu Sean Nicolas Savage. Bueno, tinc el plaer. Doncs resulta que va tocar aquest Passat Primavera Saun, i bé, en tot cas comencem a posar-lo, perquè així ja... Sí, no sé... No, aquests no són, aquests no són, aquests sí.
És això. Diu que és una de les sorpreses del passat Primavera Sound. És de Canadà i torna, doncs, ara per debutar en sala a Barcelona amb la seva barreja. Llegim a Time Out, d'elegància, crooner, pop de baixa fidelitat, folk psicodèlic i rim en blues, la seva elegància i el seu bigoti. Diu que és una mescla que s'ha convertit ràpidament en una figura de culta. Vaja. Aquesta cançó es diu Waterlife i la podem veure avui a Cidecar. Molt bé.
Fins demà!
I used to sleep as my best friend. That's the kind of thing that should never end. But now I'm living that other life. Got a shot on the other side. With those people that I never met, places I've met.
Fins demà!
I'm still living in my dreams and I'm wet when I come back. Still rippling from the past that we held down and dry. Wake up and leave the night behind. Let's start living that other life. Only hope I can get it right.
Bona nit.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon llesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant quatre minuts d'un quart d'onze, saludem de nova l'Andrea. Bon dia, Andrea. Bon dia. Ara per parlar del tema principal del dia, que avui el protagonista té protagonista amb nom propi, no? Sí. Que és Cristóbal Montoro. Sí, és un dels protagonistes, perquè ahir va deixar anar algunes declaracions al Congrés dels Diputats que apareixen avui a les portades dels diaris.
De fet, el diari ara titula Les mentides de Montoro. El veiem a ell en fotografia, cap cot, com pensant, i diu, pel que fa als sous, el ministre nega al Congrés que els salaris hagin baixat i després ho matisa, perquè depenent de les estadístiques amb què tu miris, diu que tot això varia. Pel que fa a l'IVA, treu importància l'impacte de la pujada de l'imposta en el sector de la cultura i en relació a les pensions afirma que amb la reforma en curs els jubilats no perdran poder adquisitiu.
El periòdico també ens l'ensenya en portada. Els nostres sous sí que baixen. Ministre, és el tema del dia al diari. El govern manté les seves retribucions sense rebaixes des de l'any 2011. La nòmina dels espanyols ha disminuït almenys el 2% l'últim any. I Espanya, Grècia i Portugal són els països europeus amb més retallada salarial. I també el periòdico en aquest sentit ens diu que el Fons Monetari Internacional alerta del deute de les empreses espanyoles.
I la Vanguardia diu que Montoro nega que els salaris hagin caigut. El ministre d'Hisenda contradiu les dades d'Estadística i del Banc d'Espanya. El punt avui no en parla. El punt avui comenta un tema que es tractarà avui al Congrés dels Diputats. Bert s'imposa. El PP fa servir la majoria absoluta per aprovar avui l'OMSE. I per últim un altre tema que també recullen.
Les portades dels diaris, en aquest cas amb una imatge, són tres noies que es van presentar, tres noies, tres dones activistes del moviment feminista Femen, que van haver de ser desallotjades de la tribunal del Congrés perquè van protestar semidespullades a favor de l'avortament. Doncs és el que ens expliquen les portades dels diaris d'avui. Ens fixem ara en l'actualitat a través dels digitals, que passa...
per aquest últim tema que ens comentaves, el primer últim tema, que és que la majoria absoluta del PP avalarà avui la polèmica a l'OMC del Congrés. És el que ens explica el 324.cat, és la setena reforma educativa de la democràcia espanyola. Un cop s'hagi aprovat, el projecte de llei es rematarà al Senat, on els grups podran presentar-hi esmenes. D'altra banda, se'ns parla també de les cancel·lacions dels aeroports catalans per la vaga de controladors francesos,
Aina recomana als usuaris que abans d'anar a l'aeroport s'informin a través de les seves companyies aèries. I també se'ns parla d'Aura, el segon senzill del nou disc de Lady Gaga, una cançó que ha donat a conèixer a través d'un vídeo que ha apanyat a YouTube i el tema serveix també per presentar el trailer de la pel·lícula Machete Kids, el nou film de Robert Rodríguez.
Segresten el primer ministre a l'Ibi, l'Isa i l'Iran ha estat segrestat per un grup d'homes armats, segons ha anunciat el govern en un breu comunicat publicat a través d'internet. Segons les primeres informacions, se l'han endut d'un hotel de la capital en un convoy de cotxes cap a un lloc desconegut. I l'Ara.cat ens obre explicant-nos que el govern...
obre la porta a ampliar la velocitat màxima als 130 km per hora. Allà on es pugui fer estem oberts a estudiar-ho, és el que ha dit el conseller Espadaler a RAC1, tot i que divendres trànsit ho va rebutjar.
També se'ns parla de la llei verd i de les manifestacions del 12O, que també el conseller Espedaler ha dit que està preocupat. Interior, recordem que impedeix la marxa ultra de la plaça de Sants a la plaça Espanya, però sí que autoritza el recorregut de plaça Espanya-Montjuïc que es fa des de l'any 83. Per cert, també se'ns diu que avui m'has dret els convocants del 12O a plaça Catalunya.
i dit això, s'ha fet el silenci, ens n'anem ara... Sí, exacte, s'ha acabat, però just en aquell moment en què també acabàvem aquesta part, ens n'anem a fixar-nos en clau internacional que tenim, Andrea. Doncs ens centrem en la portada i a les pàgines interiors del diari Ara, que ens parla d'indignació i ràbia a Lampedusa. El primer ministre italià, Enrico Leta, i el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, van ser escludessats ahir durant la seva visita a l'illa amb crits de vergonya o assassins.
Són els crits que un grup d'avanys de l'illa italiana van professar ahir el president de la Comissió Europea i el primer ministre italià, que set dies després del naufragi d'aquesta pastera, en què van morir almenys 302 persones, van visitar la improvisada morgue de l'aeroport i el centre d'internament d'immigrants. Vèiem una fotografia bastant espectacular.
on veiem aquestes dues autoritats davant dels fèretres de les víctimes d'aquest naufragi i Barroso va prometre un fons d'emergència de 30 milions d'euros per millorar les condicions d'aquests centres a Itàlia. És una de les notícies del dia en clau internacional i d'altra banda l'actualitat ens porta fins a França
perquè ens diu que el front nacional es destaca com a favorit per les europees al país francès, a França. Déu m'hi do. Sí, diu que l'extrema dreta podria guanyar per primer cop unes eleccions nacionals. I en aquest sentit, hi ha una entrevista molt interessant, breu, que fan també a un expert en immigració de la Universitat Queen Mary, que es diu Francesco Fassani, diu que quan s'ha de pagar, Europa mira cap a un altre cantó.
Són les notícies destacades que tenim avui en clau internacional als diaris. Doncs són alguns dels temes o de més temes que tenim aquests dies. Ara ens n'anem a parlar de més notícies, però de les que passaven un 10 d'octubre de fa uns quants anys.
I comencem fixant-nos en què passava el 10 d'octubre de fa 20 anys, era un diumenge, i se'ns deia que Espanya era el país de la Comissió Europea que més gastava en desocupació. Un informe del Banc d'Espanya advertia que l'elevada protecció de l'atur frenava la recerca de feina. També se'ns parlava del Barça, que estudiava un altre cop ampliar el Cap Nou, això estem parlant de l'any 93.
I també se'ns deia en clau internacional que ell se'n dissolvia els soviets locals.
Ens n'anem ara cap al 10 d'octubre del 98. Ahir vam començar a parlar d'aquesta tragèdia de Banyoles. Per tant, els propers dies possiblement se'ns parlaran de més conseqüències i avui justament se'ns deia, el 10 d'octubre del 98, dissabte, greus negligències en cadena van causar la tragèdia de Banyoles. La sobrecàrrega del vaixell, la manipulació de la seva estructura i les cadires que no estaven anclades eren els factors que havien precipitat el naufragi.
Hi ha una imatge d'aquesta primera inspecció ocular del vaixell sinistrat. També se'ns deia que el govern italià queia per un sol vot i prodhi presentava la dimissió i que Pujol i Almúnia apropaven posicions sobre les demandes de Catalunya. Això fa 15 anys. Semblava que el portaveu del govern espanyol replicava el president i afirmava que Espanya sí que era una nació. Això fa 15 anys.
En fa 10, el tema principal era que havien assassinat a Irak un agent del Servei Secret Espanyol, el sergent Bernal, que va haver-hi un tret a la nuca a la porta de casa seva de Bagdad. El militar tenia 34 anys, en portava dos, ha escrit a l'ambaixada. I també se'ns explicava que els menors condemnats anirien a la presó quan complissin 18 anys.
I acabem amb la portada de La Vanguardia del 10 d'octubre del 2008, on se'ns deia que als Estats Units nacionalitzaria part de la seva banca. El govern admetia que altres hores estudiava activament la compra d'accions i que Washington reconeixia que hi havia entitats financeres amb dificultats. S'havia enfonsat un 7,3%, era la caiguda més gran en 21 anys.
I també l'Ibex, de fet la imatge era un panell ben gros amb el número, el 9902,90, perquè l'Ibex s'acomiadava dels 10.000 punts. I Montilla, que confiava en l'aval del Tribunal Constitucional a l'Estatut. El president no creia que la deliberació judicial acabés en un fallo de la inconstitucionalitat i el PSC transmetia a la Moncloa la seva preocupació. Si ho trencava, avisava també que alguna cosa es trencaria.
Són els temes que tenim de les portades de fa 5, 10, 15 i 20 anys. D'un 10 d'octubre, tornem al 10 d'octubre d'avui, del 2013.
Ara per parlar de les contraportades, Andrea, avui comencem parlant de la Contra de la Vanguardia, on llegim el següent titular, Vendré al Van Gogh i ploraré com un nen. Ho explica Manel Giraudier, que és marxant d'art i sembla-se que està ultimant la compravenda d'una pintura inédita de Vincent Van Gogh, que ha aparegut recentment i que de fet ni se sabia que era de Van Gogh,
és una aposta de sol i diu que és un Van Gogh inèdit diu això m'emociona diu Vincent Van Gogh el va pintar durant 10 anys a prop d'Arlès després d'extasiar-se una tarda de 1888 davant d'una aposta de sol diu no sabíem res d'aquest quadre és de l'època de transició en què Van Gogh personalitza el seu estil inconfundible
L'han autentificat els experts del Museu Van Gogh d'Amsterdam, i dos més, i ha estat ocult més d'un segle. Diu que a la mort del pintor se'l va quedar a Teo, el seu germà, que el va vendre a un marxant de París, que també el va vendre a un industrial noruec, i després al seu actual propietari, que prefereix preservar la seva identitat, i diu que no sospitava que tenia un Van Gogh, i després d'autentificar que era realment un Van Gogh, ha decidit vendre'l, i l'entrevistat d'avui a la Contra de la Vanguardia és la persona que s'està encarregant de fer-ho.
Molt bé, doncs ho llegim, com dèiem, a la Vanguardia. Ens n'anem ara cap al diari Ara, on tenim que art igual a feina. També és una entrevista molt artística. En aquest cas, la Bibiana Vallvé entrevista Milton Glasser, artista. Diu que és celebrat i admirat. És una institució del disseny gràfic i gran pensador. Diu, seu són els logos mítics de I Love New York, de la revista New York o de la publicació Esquire.
Diu que només treballa per a gent que li agrada, diu, no es fia de les tendències i està convençut que el disseny pot fer el món millor. Li agradaria haver inventat la Mona Lisa, és un gran defensor del dubte i no està d'acord que menys sigui més. Diu i explica en aquesta entrevista, doncs, la crònica de l'entrevista al revés, que comença a les 17.48, s'acaba a les 4. I acaba dient que reconeix que Milton Glaser és la veu de l'experiència, respectat i admirat, ha sigut una conversa honesta, tranquil·la, serena, té la veu ronca, deixa d'anar
i arrossegada. Doncs ho tenim avui al diari Ara, aquesta entrevista que fa la Viviana Vallvel. El punt avui, llegim el següent, que hem de viure al present perquè no hi ha res més. Ho diu Fernando de Torrijos, que és instructor en mindfulness. Ha estat director de programes de mindfulness en psiquiatria i ara dirigeix i fa programes intensius per a metges i psicòlegs i en aquesta entrevista parla de l'estrès.
Diu que l'estrès és important i normal, una mica de tensió sempre és sana perquè és el que ens fa reaccionar en situacions alarmants. Hi ha una percepció de perill ràpida sense que intervingui el pensament i el cos s'agrega adrenalina, que això és el que ens activa. Aquest és l'estrès que podríem enomenaçar, el problema és quan es converteix en crònic, perquè vius una relació difícil, perquè tens la sensació que abusen de tu...
Són situacions que es van creant contínuament i, si no la sabem gestionar, es creen tensions físiques i emocionals que porten a un comportament autodestructiu. I acaba dient que cal que canviem la relació que tenim amb el dolor. Diu, enfrontar-s'hi no porta enlloc, només crea més sofriment.
Doncs interessant la llegia avui, segurament, aquesta entrevista del Punt Avui. Acabem amb el periòdico, que és aquesta sèrie d'entrevistes que fan la gent que aquest any compleix o va complert 35 anys, nascuts, per tant, l'any 78. 78, sí, 78. I avui llegim. La meva parella em va dir, crec que en tu, fem-ho junts. De què parlen?
És la Sílvia Serra, que és pintora fotògrafa, té dos fills, un en camí i ha viscut a mig món i parla de la seva història des que era jove, diu, he viatjat molt pel món, se'n va anar de Barcelona molt jove, als 19 anys se'n va anar a França, diu, volia estudiar francès, aquí m'havia format com a hostesa perquè volia aprendre idiomes...
Va marxar a França, després va estar vuit mesos vivint a Alemanya, va conèixer també un fotògraf holandès i se'n va anar amb ell. Diu que també parla de quina relació, quines diferències hi ha entre la gent, entre els joves que marxaven fora abans i els que marxen fora ara, els de la seva generació. Diu, em sembla bastant similar. Diu, jo estava enfadada amb el que veia, era una niñata, però veia un país endarrerit.
el comparava amb els països de fora, educació, oportunitats, justícia, apoderat, què s'hi diu, atur, i no en volia formar part i volia veure altres cultures, i per això va estar cinc anys fora. A Dinamarca, per exemple, va aprendre que els països avançats també tenen carències, i amb qui era la meva parella vam decidir anar a un país amb vies de desenvolupament, a Tailàndia. Allà, doncs, es va quedar embarassada i va estar treballant en una escola com a mestre d'anglès. Si parla de tots aquests viatges que ha fet al llarg de la seva vida. No està malament, doncs,
Ha viscut molt aquesta dona. Doncs ho llegim avui al periòdico.
I la notícia del dia avui passa per Bessons, la notícia curiosa del dia, perquè resulta que hi ha un carrer a Cuba, el carrer 68A, que és conegut aquest carrer com el carrer dels Bessons. Per què? Perquè són 12 parelles de Bessons en el mateix carrer, sense cap connexió aparent. Se'ns planteja com un cas mig misteriós en aquesta notícia, perquè diu que potser és casualitat,
en principi seria el més lògic, però crea confusió entre estrangers que passegen per allà i veuen que hi ha molts nens que són bessons, és a dir, que al seu costat n'hi ha un altre d'igual, o dues nenes, o el que sigui. Sembla, hi ha algunes fotos també de tot plegat, perquè suposo que ja els fa gràcia tot plegat, i que les mares no van rebre tractament de fertilitat
que podria ser una pista, o que tampoc són familiars, però en tot cas són això, a més 10 parells són bessons idèntics, i després hi ha dos parells de bessons, és a dir, en català es diu univitalins i vivitalins, però en català és gemelos i mellizos, doncs això, hi ha 10 que són gemelos idèntics. I el parell més gran seria de 65 anys, també n'hi ha uns de recent nascuts, i n'hi ha alguns que diuen que tot plegat és l'aigua local...
I altres parlen d'un arbre místic ubicat en aquesta localitat. Clar, però només és un carrer. És un carrer o és una localitat? És un carrer. Un carrer de Cuba. El carrer 68A.
Home, que ho estudiïm. És misteriós, és misteriós, és curiós. La veritat és que és curiós, però pot ser casualitat o no. Jo crec que és casualitat, però bé, suposo que és més bonic pensar que tot plegat és fruit, donar-lo a místic. Més turístic, també, mira. Sí, això també és veritat. Llavors hem parlat d'aquest carrer i ja, si mai anem a cua, potser ens en recordem tot plegat. Doncs gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia.
Fins demà!
Passant 5.15, moment d'obrir diaris i aturar-nos en diferents qüestions que ens semblen interessants. Per exemple, avui, el punt avui, a les pàgines d'Economia, ens parla de la riquesa nuclear. Les estadístiques, segons Escrècia d'Escó, la Ribera d'Ebre encapçala el rànquing de comarques més riques en nuclear. Segueixen la llista de regions vingulades al turisme, com la Vall d'Aran o la Cerdanya, i, en canvi, Badia del Vallès és el municipi més pobre.
És a dir, que justament el fet de tenir nuclears converteix, doncs, en aquestes comarques, en les comarques més riques. Llavors, se'ns parla, doncs, de les deu poblacions, també, amb el PIB més baix i les que tenen el PIB més alt. En aquest cas, doncs, en aquest llistat, on hi ha les que tenen el més baix, hi hauria Padia del Vallès, és la més baixa, després Santa Margarida de Montbui, Torrelles de Llobregat, Tiana i Santa Eulàlia de Ronçanet, per exemple.
I si mirem la llista per sobre, és a dir, quines són les més riques, la primera és justament Vandalós i també Hospitalet de l'Infant, després hi ha Castellbisbal, el tercer seria el Prat del Llobregat, seguit de Martorell i Polinyà.
És evident que hi ha qui preferiria no liderar el rànquing per aquest motiu, però el cert és que el fort pes de la indústria nuclear explica per què la Ribera d'Ebre és la comarca amb el producte interior brut per càpita més alt de Catalunya. Els 65.100 euros per habitant arriben a doblar la mitjana del Principat, que restituen els 27.700. Com dèiem, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Barcelonès també i la Cerdanya són regions que superen la mitjana catalana, segons dades de l'IDESCAT.
Legim avui aquesta estadística al diari El Punt Avui. Més coses, ens aturem ara al periòdico que avui ens parla de curiositats del món judicial. Ho tenim a les pàgines de Societat. El títol de l'article «Jutges lost in translation».
Tot plegat arran d'una notícia que ens diu que els juristes alerten del baix nivell de la traducció judicial, doncs arran de tot plegat ens parla també de l'anedotari sobre les traduccions que es fan als tribunals, que és variat i inesgotable. Per exemple, un intèrpret recorda que en un judici a dues xineses una acusada traduïa a l'altra.
Al final la jutja va demanar a una acusada que traduís l'altra, com dèiem les van condemnar i tot plegat és una multa, va dir el fiscal traient importància al que havia passat. Per exemple, també es recorden quan van sentir un suposat traductor de francès que traduïa cop de puny com a punyalada i òbviament no és el mateix i en un judici aquesta diferència no és broma.
O, per exemple, diu que les traduccions de ciutadans xinesos són de les que deparen més anècdotes. Sempre passa igual, fas una pregunta al processat, respon en un discurs de dos minuts i el traductor diu, ha dit que no i es queda tan ample, és el que recorda l'advocat Jorge Navarro.
En el cas del Prestige, per exemple, va costar molt trobar un intèrpret capaç de traduir declaracions en termes marítims extremadament tècnics, un altre dels temes que de vegades passa, o, per exemple, també recorden un cop que es va haver d'intervenir el sentit de la traducció que es feia del testimoni d'una noia anglesa víctima d'una violació, es va aixecar i va dir que la noia va dir moltes més coses que les que estava traduint l'intèrpret.
Per això hi ha jutges que demanen sempre els mateixos traductors. Ho llegim avui al periòdico.
Saltem ara a l'avantguarda i ens aturem a les pàgines d'opinió. L'article d'Imma Munçó, que avui titula Ídols, comença dient que explica Sergi Pàmies quan va ser convidat a sopar a casa de Polàstera a Brooklyn. Es va quedar d'un pam de nas paralitzat per la idolatria, ho explica.
El seu recent publicat Cançons de mor i de pluja on confirma que cada cop és més gran com a escriptor, molt més que el 86, quan el va sentir parlar del seu primer llibre per la ràdio i la seva sòbria lucidesa li va cridar tan poderesament l'atenció que de sobte va dir aquest l'idolatro jo ara mateix perquè volia ser escriptora i li costava molt trobar escriptors aquí idolatrar.
Explica a Imma Monçó que 8 anys més tard, arran de la publicació del seu primer llibre, el seu editor li va concertar una cita amb Sergi Pàmies. Li va dir que era un lactoxigent que li donaria bons consells. Va entrar en un bar i allà hi havia aquest ídol fet carn.
Diu que dels seus consells no recorda res, la idolatria tonta, només recorda, diu, el moment en què es van aixecar i ell li va cedir el pas per sortir del bar.
També diu que 12 anys després de la trobada amb Pàmies li van presentar Polàster a Nova York, la vida amortitza les emocions, i diu que el que va sentir quan el gran Polàster va pronunciar el seu nom no va tenir ni punt de comparació amb l'emoció de la seva trobada amb Pàmies ni amb la bola de nervis que tenia quan va sortir d'aquell bar.
i es preguntava si la seva exhibició dorsal de símbols cosmopolites tenia algun significat ocult. La vida ha mort entre les emocions, però on hi va haver foc, brases queden, cada cop que veu a pàmias, diu Ima Munso, mai ha deixat de sentir la bola de nervis, ni ha deixat de veure al voltant de la seva entranyable cap, com flota i gira una corona de banderetes multicolors, cadascuna amb el seu respectiu preu. És l'article que tenim avui d'Ima Munso dedicat als ídols...
I d'aquí acabem amb l'últim article on ens adorem. De fet, és una entrevista al diari Ara, la llegim a l'interior, i és una entrevista que fan un periodista, Eugeni García Gascon, que ha escrit un dietari de Jerusalem, acaba de publicar, per tant, la càrcel identitària on recull les seves reflexions des d'aquesta ciutat sagrada i disputada, que és la seva llar.
Amb 20 anys de trajectòria, informant des de Jerusalem, és per tant una autoritat a l'hora d'analitzar el conflicte erleno-palestís, medievalista de formació, reconvertida en periodista, que parla àrabi i abreu i va marxar l'any 91, quan la pau semblava tocar dels dits, però tot allò semblava en orris, i ara té clar que serà molt difícil que mai arribi a escriure una crònica que porti per títol Israel i Palestina han fet les paus.
Diu que hi va tardar l'any 91, que ara és més realista, ha decidit que no s'hi quedarà fins que arribi la pau, s'hi quedarà fins que arribi el Maciès, que és un objectiu bastant més realista. Diu que en 20 anys la situació s'ha deteriorat molt, ja va haver un moment en què la pau semblava possible, sobretot després de la conferència de Madrid el 91 i els acords d'Oslo el 93, però la realitat va anar per una altra banda.
Diu que ser imparcial és ser parcial, s'ha d'informar del que es fa, no del que es diu. Creu que ara es viu una situació semblant a l'Apartheid de Sud-àfrica en què els periodistes se'ls demanava imparcialitat perquè es tractava d'una situació flagrant d'injustícia.
I diu, per exemple, també que a Catalunya hi ha un corrent prosionista molt important, que de fet es pot trobar en molts llocs d'Europa, però aquí és particularment potent. El mite del catalanisme s'ha reflectit en el mite del poble jueu i hi ha molts nacionalistes catalans que són molt projueus. És una identificació amb un poble que no tenia llengua, que no tenia país i que ràpidament durant el segle XX va aconseguir les dues coses. Una entrevista interessant que llegim avui al diari Ara.
Falta un minut per tres quarts d'onze. Ens fixem ara en l'actualitat esportiva a través de les portades dels diaris esportius. Per exemple, avui l'esporta ens parla de Puyol. Titula en portada Pla Puyol per arribar als 40, oblidar-se mentalment del passat, més qualitat i menys quantitat d'entrenament, sense setmanes de tres partits i atenció especial a la dieta.
El protagonista del nou esportiu és Pedro Rodríguez. Se li fa una entrevista on diu que és un privilegi poder jugar al costat de Messi i de Neymar i que de vegades no es valora prou el que fem. És el que sentencia també Pedro Rodríguez.
I al Mundo Deportivo ens parla de Larsson, que fitxaria un altre Larsson. El suec creu que no sobraria un davanter centre diferent. Ha de ser un jugador jove amb ganes d'aprendre com un veterà o com un veterà com va ser el seu cas. És el que opina Larsson.
En cultura, destaquem que els musicals sembla que aniran al rescat de la cartellera teatral. Les trenes sonades s'assumen al retorn de muntatges d'èxit de la temporada passada. Recordeu que parlarem de teatre cap a un quart d'una amb la Maica Dueñas. I que ja està en marxa una exposició que segueix la trajectòria vital de la Mar de les Tres Bessones, la Rosia Capdevila.
Alfaguara publica les classes de literatura de l'autor de Rayuela, Julio Cortázar. I Mishima farà un segon concert a l'Apollo el 20 de novembre. El grup oferirà una nova actuació després d'exhaurir les entrades pel dia 22 de novembre.
I també vull pendents de qui guanyarà el Nobel de Literatura, l'autor de Kafka a la platja, Murakami, es manté en els primers llocs de les travesses dels mitjans suecs i de les cases d'apostes. I encara més qüestions, parlem ara d'art, perquè parlem de Maria Fortuny. De fet, la pregària de Maria Fortuny ja és al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
I abans ho comentàvem. Lady Gaga presenta Aura, que és el segon senzill del seu nou disc. El disc es titularà Art Pop i aquest també dóna música al trailer de la pel·lícula Manxeta Kills de Robert Rodríguez. La cançó que en dèiem es titula Aura i sona així.
Fins demà!
Doncs aquesta és la cançó que s'ha estrenat avui dijous 10 d'octubre. La informació més propera al Just a la Fusta.
Sabe català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
10 minuts i les 11. Saludem al Carles d'Ernaldi Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, m'has espantat. Sí? Sí. Estàs adormit? No, no, no, estava molt fort. I la música estava sonant molt bé, però de cop i volta has entrat tota aquella força que et caracteritza els dijous. Sí? Sí. Molt bé. I he fotut un saltet.
Què tal? Què ens espera? Doncs un augment progressiu dels núvols, o sigui, de començar un mati així tot bufó, que molta gent amb un poble d'aquí al costat que deu pensar que bé, comencen les festes, tenim un dia esprèndid, perfecte. Doncs no, anirà complicant.
I la tendència és que canviarà molt radicalment. Avui hi havia algunes emissores d'aquestes que s'escolten a primera hora del matí, que n'hi ha poques i que són màxima audiència, que hi havia tot un grup de gent que tenia molts mals de cap i que estaven tots com molt perjudicats. No era per la festa de Sant Feliu, suposo, perquè encara no ha començat. Però és per una baixada bastant important, que és molt progressiva i que durant la setmana està fent la pressió atmosfèrica. O sigui, tindrem el de cap. Si ja no el tens, no. Si... Home, hi haurà uns quants Sant Feliuencs i del voltant que demà al matí potser sí, però no serà culpa de la pressió, serà d'altres coses.
Aviam, el fet és que hi ha una depressió que a poc a poc durant tota la setmana va baixant, va baixant de latitud, és bastant profunda i va arribant a la península ibèrica i això ha anat provocant que de tenir un anticicló amb pressions molt altes al cap de setmana, doncs, pum, a poc a poc va baixant. Però bé, tampoc no ha sigut una baixada d'aquelles radicals, però sí que el cos va notant aquestes petites diferències també. A vegades els canvis molt radicals d'humitats, de pujades i baixades en funció del vent, també provoquen aquests mals de caps.
Però vaja, que tampoc no és allò per estar molt perjudicats. Suposo que hi havia alguna altra cosa vinculada perquè és una baixada de pressió bastant normal i que hem passat de... Estem a 1.012 milibars, que tampoc no és estar molt baixos, tampoc no tenim cap de pressió a sobre, encara falten unes quantes hores, però vaja, que vull dir que tampoc no serà una baixada molt important i no hem de tenir massa mals de caps.
Doncs el que dèiem a començar serà un dijous que comença amb sol, amb una miqueta de mala visibilitat, amb un cel ja enterbolit una miqueta. No podem dir ni que arribin a ser núvols, però sí que no és aquell blau de sempre, sinó que està com una mica grisot. I molt a poc a poc, al llarg del dia d'avui a Sant Jus, anirem veient com aquests núvols cada cop agafa més empèntric cap a la tarda, quan ja marxi el sol, veurem que el cel està força tapat, està gris.
No tant com ahir, serà un gris així una miqueta més claret perquè vam poder veure com es formaven unes núvolades al migdia que deixaven pràcticament el cel negre, eren núvols baixos. A vegades ho diem, i ho recordem, que si ens fixem i veiem que aquests núvols són tan baixos...
i que pràcticament podríem pujar a Sant Pere Martí o el turó rodó, que estan una mica alts aquí a Sant Jus, i podríem estar una miqueta per sobre i veuríem com els núvols queden gairebé per sota, perquè realment són núvols de molt poca entitat pel que fa a creixement vertical. Són núvols baixos que es formen a prop de la costa, però són tan baixos que les seves bases sembla que hagi de caure al cel, perquè es fan molt foscos, molt negres, però és perquè estan molt a prop.
i semblava que anés a caure el cel allà al migdia i al final es van atrencant, es van movent, van amunt i avall i no acaben aportant massa coses. Sí que hi ha precipitacions, avui no tant, però ahir sí que hi havia moltes precipitacions que durant tota la tarda van estar voltant, sobretot al mar,
I fins i tot a la nit, cap a les 11-12, se'ns va apropar una, que va entrar una miqueta, com si diguéssim, pel delta del Llobregat, que va apropar-se una miqueta a Sant Just i va deixar algunes gotes que ni el pluviòmetre han arribat a registrar. Aquest canvi de temps que comentem d'avui no és un canvi de temps que passarà a la història per la quantitat de pluja. O sigui, que és un front que arriba, que farà la seva feina al Pirineu o al Prepirineu, que ennubularà bastant el temps, que podria donar algun ruixet una miqueta més destacat cap a l'interior, però sembla, i indiquen els mapes,
que és un front que estarà unes quantes hores, bastantes amb nosaltres, però que no deixarà massa precipitació. Potser si després sumem podem arribar a algun litre, però difícilment arribaríem als 10 litres. Però hem de sumar des d'aquesta nit fins dissabte al migdia. O sigui que són moltes hores per sumar i si arribes a alguna quantitat una mica significativa, com que han passat tantes hores, sempre estem parlant de gotetes.
Clar, això s'ha d'agafar amb pinces, eh? Diem això perquè és el que ens indiquen els mapes, però a vegades les coses a la tardor canvien, es gira algun núvol, és una mica més important i et fot un ruixet una miqueta més fort. Llavors, al llarg del dia d'avui aquest front es tira sobre de Catalunya, és de nord a sud...
Com que estem al litoral central, doncs ens arribarà cap al vespre o a la nit, i aquesta propera nit i matinada podria caure alguna goteta a Sant Just. De moment els mapes indiquen gotetes. Això vol dir entre 0,1 i 0,8 dècimes de litre. O sigui, quan et pinten aquells mapes amb diferents intensitats de colors, la més fluixa és la que està pronosticada per aquesta nit a Sant Just. O sigui que és molt poca cosa. Demà divendres...
Sí, és que això també se m'oblidava. Aquesta nit, a mesura que vagi entrant al front, això va acompanyat de fred. Sí, ens hauríem d'anar brigant, no? Sí, perquè entrarà en fred. Ahir, si ho podíeu comprovar, cap a les 11-12 de la nit es va començar a girar com un ventot que anava molt humit, que coincidia amb aquestes quatre gotetes i realment la sensació era de molt fred. Eren 16 graus. Doncs bé, a mesura que veiem que aquests núvols són més destacats i que avança la nit, la temperatura anirà baixant. Serà un fred humit, a més a més, no? Sí, perquè tindrem els núvols de sobre...
Normalment diem no patiu perquè quan tenim aquesta capa de núvols no deixa que baixin les temperatures. Però clar, és que ens entren els núvols amb vents del nord i això farà que la depressió aporta vent i el fred que es viu. Això ha baixat des d'Escandinàvia, o sigui que ve un aire de tardor avançada.
O sigui, aquesta nit anirà refrescant a mida que avanci, al tanto amb els encostipats, perquè podeu començar amb una temperatura agradable, però després us pot complicar. Divendres serà un dia gris, així ho indiquen els mapes. Trist? Sí, un dia gris i trist. Els mapes indiquen que podria ploure en qualsevol moment durant tot el dia i les temperatures quedaran molt curtes, perquè com que la nit hauran baixat, ja no es recuperaran. O sigui, la màxima de demà podria estar al voltant dels 15-16, com a molt, que és la mínima d'avui, d'aquesta nit. O sigui, que ens ho podem imaginar.
I d'altra banda, doncs, el dissabte al matí la cosa té tendència a anar millorant molt a poc a poc, encara podria caure alguna goteta, sempre parlem de gotetes, demà ho acabaríem de confirmar, i a partir del migdia s'obriran moltes clarianes, o sigui que el dissabte farà fresca, a l'obrir-se clarianes al migdia podríem arribar a 21 o 22 graus, i a partir del dissabte al migdia, bonança, temps tranquil, temps de tardor, i al tanto amb la nit de dissabte, diumenge, la nit de diumenge, dilluns, perquè farà fred.
Com ens hem de vestir? No ho sé, però 11, 12, 13... Sí, sí, clar, se'ns haurà tirat el que t'ha fet. Home, si sandàlies no, si us plau. No, però ja com un pas intermig, no? Sí, home, pots posar-te unes bambes amb un mitjonet primi, tampoc no passa res si t'estàs movent.
D'acord. Però, clar, estem arribant a un punt que, clar, com que aquest front farà baixar les temperatures, quan ens quedin les nits serenes, que serà dissabte, diumenge... I portar sandàlies encara, és com molt extrem el canvi. Sí, però tu ho estàs forçant. Tu estàs forçant l'extrema. Estàs forçat. Sí, estàs forçant molt. I ara ja fem el canvi de cop, no? Demà jaqueta de pell... No és un canvi de cop, perquè hi ha pronòstics de la setmana que ve que hi ha dies que podríem arribar als 24 graus. Ja, però llavors ja no ens posarem les sandàlies, no? O sí? Un cop que les treus...
Jo crec que encara el mes d'octubre pots anar jugant una miqueta. Pots tenir tot el ventall de calçat a prop i pots anar jugant en funció del dia.
Molt bé, Carles. Un apunt només. Tinc temps? Hem mirat previsions pel dia del correllengua, que és el... El cap de setmana de la setmana que ve? El cap de setmana de la setmana que ve, que és dissabte, pluges i tempestes, i hem mirat el dia de Sant Jus al carrer, pluges i tempestes. S'hi falta molt, és impossible. Avui ha coincidit que els dos dies d'activitats... No, no, són dos dies d'activitats importants el mes d'octubre per Sant Jus, per no fer la guitza del Sant Feliu, sembla que els hi tingui mania, perquè els hi aixafo una mica la festa, però que avui els mapes ens indiquen que els dos dies una mica importants de la festa tardor...
A Sant Jus, ara crec que fa temps que no plou per festes tardor, però l'any passat va fer aquell fred infinit. En recordes? Que va arribar de cop i volta vent i fred. Podríem estar parlant d'una situació semblant, però en plogis i tot. Falta molt de temps, però és per fer la brometa. Molt bé, Carles. Doncs estarem al cas. Gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Un minut i mig i connectem amb la xarxa. Seran les 11, per tant, ens actualitzarem de què passa res del país. També sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies. Amb l'Andrea, bueno, hi tornem amb moltes més coses. A partir de les 11 i 10, començarem entrevistant a Jordi Agulló arran de l'Assemblea, que va fer la secció local del procés constituent ahir a Sant Just.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb l'aigua segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegenda de concert o cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa. Tal va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i dos minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just engegarà properament una nova campanya de compostatge casolà. El Servei de Medi Ambient proporcionarà de forma gratuïta un compostador de jardí, assessorament tècnic permanent i un curs formatiu a les persones que estiguin interessades en fer compostatge a casa seva.
L'objectiu d'aquesta campanya és descobrir i potenciar una manera d'aprofitar els residus orgànics que generen en un allar les restes de cuina i de jardineria. Fer compostatge casolà és un procés ecològic i natural que cada cop s'utilitza més a les llars europees de zones urbanes que disposen de jardí, hort o pati. D'aquesta manera, a més, es redueix la generació de residus. Si esteu interessats en fer compostatge casolà, us heu de posar en contacte amb el Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament, al telèfon 93 480 4800.
Fins demà!
Més qüestions. Demà divendres s'acaba la convocatòria per adjudicar una trentena d'hors municipals a Sant Just. Són parcel·les dels hors municipals de Can Cardona situades al passeig de la muntanya davant a l'Institut. Seran 33 hors de 75 metres destinats al consum familiar. De moment s'han rebut una vintena de sol·licituds.
L'oferta és per diversos col·lectius. 12 d'aquests horts seran per persones aturades, 9 per persones de més de 65 anys, 3 per entitats, 2 per espai comunitari de joves, 2 més per persones entre 18 i 30 anys i 2 per persones entre 31 i 64. A més, l'Ajuntament també reserva 3 horts per projectes socials. Trobareu tota la informació a la seu electrònica de santjus.cat i també al pleg de condicions de la convocatòria. L'últim dia per presentar les instàncies a l'Ajuntament és demà divendres.
I acabem recordant-vos que el celler de Can Mata organitza aquest vespre un tast de vi a la fresca. És el primer tast obert que prepara el celler a aquest curs. I aquest cop serà amb la degustació de la segona anyada del vi, l'interrogant, del 2012. Es tastaran les tres varietats per separat, la garnatxa, la carinyena i el cavernet sauvignon. També s'aprofundiran el coneixement del priorat, del lluà, que és el poble d'on prové el vi...
I també de l'oli d'oliva l'interrogant, tot plegat de l'ama de l'anòleg responsable del producte. El tast serà avui a les 7 al celler de Can Mata, al carrer Raval 28, i l'entrada és gratuïta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també als Sant Just Notícies a partir de la una del migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fight, baby, fight To win, make it all again I will be there I will be there No Oh no
Fins demà!
Fins demà!
Tres!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
I'm still loving you. I'm still loving you. I'm still loving you.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant 12 minuts de les 11, ara no és moment de repassar les portades, sinó que el que fem és parlar de la secció local de procés constituent, que ahir es va tornar a reunir el vespre a Sant Just i avui parlem amb dos dels seus membres, amb el Jordi Agulló. Bon dia, Jordi. Bon dia. I també amb la Maria Mercè Florença. Bon dia. Hola.
Bona tarda!
Sí, un cop al mes l'Assemblea Local de Sant Just ens trobem i el que farem serà anar aprofundint cadascun dels deu punts del manifest que hem signat a les persones que ens hem inscrit al procés constituent. Llavors ahir vam aprofundir el tema de no a l'exèrcit, no a l'OTAN...
i per una policia al servei de la ciutadania. També vam parlar de l'acte de diumenge, que es farà a Montjuïc, on persones d'arreu del territori, de les Terres de l'Ebre, d'Empordà, de Lleida, farem una jornada ludico-reivindicativa i serà l'inici de la campanya d'aquest trimestre.
Una campanya que, com dèiem, tot plegat, fa temps que s'està gestant, però almenys constituït amb aquest nom, amb aquestes sigles de procés constituent i tot plegat, és bastant recent, però estan amb bastant de pressa, no? No sé si ho viviu així. Sí, a nivell general és des de l'abril, a nivell de Sant Just, a finals de juliol vam tenir la primera assemblea, i esclar, hi va haver l'agost, aleshores nosaltres sí que és molt recent. Ahir vam fer la tercera assemblea,
I bé, les ganes és d'anar treballant i anar aprofundint. Quanta gent hi ha, Darida? Ara són just, aproximadament? Ara, l'últim reconto era en 138, adherits directament a la web central. Encara tenim problemes de comunicació entre el grup que aquí vol tirar endavant, a qui projecti, i aquests 138...
també són persones molt ocupades, algú que jo conec, perquè vas passant pel carrer, veig el president de justícia, però resulta que ho és. El de l'Alnus, tenim una reunió, resulta que tots estan apuntats també. I dius, ostres, però no ho sabíem, no ho sabíem, encara s'estem coneixent. I en aquest procés de conèixer, ja és a gridols, trobes que la participació encara és minsa, aquí, en concret, encara és minsa.
Clar, perquè la idea és una mica que pugueu celebrar aquestes assemblees que ens comentàveu un cop al mes i que, en principi, hi vingui tota la gent o la màxima gent possible per poder treballar entre tots, m'imagino, no? Exactament. La idea és que, diguem, ja que se realitza, la gent a dos quarts de vuit o les set de la tarda encara treballen alguns, eh? Com la Calme Malaret, que l'apunta, la presidenta del Walden, que l'apunta encara, tenen dificultats, però imagino que la resta també en tenen, eh?
I bé, però que d'un 20% a un 40% haurien d'assistir una vegada al mes per donar-li vida i empenta. Aquesta és la teoria que uno té. I l'ideal és impossible, el 100%, perquè la gent té obligacions i trobar la data per tots és difícil. I ahir van ser un 10%. A mi m'agrada dir les dates concretes. És a dir, 20 persones, aproximadament, no? No, no, perquè són de 130.
Ah, per tant, exacte. 13. D'acord. Doncs això va ser en aquesta assemblea que es va fer ahir, en tot cas però es va debatre el punt 10 del manifest. Sí. Que es parlava, comentàvem que eren tots aquests temes vinculats amb una Catalunya sense exèrcit o la solidaritat internacional, no? Quins són alguns dels...
a punts més destacats de tota aquesta... Ja sé que és un tema molt extens, però em refereixo a què és el més important que es va parlar d'aquestes qüestions. Jo, per sort, tinc el llenguatge radiofònic i ahir ho havia de fer a una exposició d'un quart d'hora i em sembla que en 7 minuts l'havia fet. El problema és que qui ens pot ser un enemic de Catalunya? Evidentment, Espanya. Uno.
Però davant d'Espanya no deixaria construir un exèrcit en el qual cal construir-lo 20 anys. Això són explicacions d'un tècnic meu, d'un expert d'inseguretat, de becat i catedradi de Londres i tal. S'han de construir l'altromando, s'han de construir els quartels que es diu...
Les casernes. Les casernes, s'han de construir els oficials. I això no tria vindatge. Si Espanya té interès d'invadir-nos, ja ho faria ara. No esperaria que tinguéssim un exèrcit de 40.000, que és el que diuen 7 sector nacionalista, que volen tenir un exèrcit de 40.000 membres. Després, aquell exèrcit no serviria per res davant de França, que és el que el veí que ens toca. Per què serviria davant d'una potència nuclear? Per res.
i davant d'Andorra la policia municipal de la Seu i en tenien prou. No calia. Per tant, és que és inútil tenir un exèrcit. És per pura racionalitat, no només per pura ètica. És per pura racionalitat, no té ningú sentit. Per tant, podem obrir un procés en què reinverteixi la situació de la humanitat a la militarització que ha portat a viure sota el terror, perquè vivim sota el terror...
hi ha bombes atòmiques per acabar 14 vegades en la humanitat. Això s'ha de reinvertir. La gent ni ho pensa, però és el pitjor problema de seguretat que tenim. Després, problemes de seguretat, si preguntes a la gent, diuen deliqüència, els que roben les masies, la falta de treball, la corrupció... Això és una policia eficaç i això és el que s'havia de reforçar. Com a proposta, a més de gastar 1,2 del PIB, que deien que valien els 40.000 soldats,
Gastem el 0,2% en reforçar una policia eficaç, democràtica, controlada i respectuosa en els drets humans. Cosa que ara tenim seriosos problemes per part de la policia tan jove de respecte. S'han d'aprendre a respectar els drets humans. Això seria la síntesi, per què entenguis.
Exacte. Segurament tota aquesta idea que comentàvem ara, aquesta por, és una idea més abstracta al cap i a la fi, en l'actualitat, perquè sense voler tots tenim la idea que qualsevol estat o molts estats tenen un exèrcit i de vegades possiblement estan basades en aquests supòsits que comentaves, que està bé recordar una mica...
què implica tot plegat i com seria la pràctica a l'hora de fer teories sobre aquestes hipòtesis d'un futur estat. Recordem una mica també, si us sembla, què és el procés constituent i què vol, per si algú no s'ha assabentat o alguna cosa així. Recordem quin és l'objectiu de tot plegat.
Bé, la idea és, si volem una república catalana, pensar quin tipus de país volem. Parlar des d'una democràcia participativa, temes importants, des de la banca, l'ecologia...
No només quedar-nos amb l'eslògan, sinó tots plegats comprometre'ns i implicar-nos. No delegar amb una partitocràcia, sinó que realment ens sentim al procés nostre i que aprofundim, que coneguem què volem i què volem construir, de fer xarxa des de la base.
Aquesta idea que de vegades molta gent té de dir que els polítics no ens arreglen això. No quedar-nos amb la queixa, sinó realment de trobar-nos amb els companys del poble i les dificultats que tenim, actuar i unir-nos
Doncs per avançar realment i que sigui real, no quedar-nos només queixant. Sí, es deia l'exemple que l'exèrcit català és la societat civil. Ho deia uno en el concert aquí del Camp Nou. I després, a la pràctica, ho vam veure el dia de la...
de la diada de la cadena. Vam veure que un milió i més de persones a l'hora, però en Creta, 400 quilòmetres, això requereix una organització, una capacitat, una tal, és deslegitada a la societat civil. I la capacitat de fer una defensa civil a l'uníson.
Aquesta és la proposta que fem la gent de no violenta, la gent de tal, i que assumeix el programa. Creu que la gent té ganes, realment, d'un canvi en aquest sentit? És a dir, un canvi que vagi més enllà d'un canvi de color en un govern, sinó que la gent necessita alguna cosa en què es pugui implicar i alhora que també pugui semblar que és aire fresc, que no torna a ser...
Jo crec que sí, jo crec que des dels diferents àmbits, educació, sanitat, gent gran, hi ha moltes ganes de participar i construir i millorar. Jo crec que com que ens afecta la situació actual, sí que hi ha esperança.
Avui escoltava a la TV3 el investigador, Busquet Ponset, i deia una cosa que fa temps que a mi em preocupa, que en el futur, més que la quantitat del salari, el gran problema és el treball i que hi ha que repartir el treball.
Això només trenca els esquemes de la societat que vivim. De l'europea, com la espanyola, la catalana, trenca els esquemes. Si som conscients col·lectivament que el treball s'ha de repartir, i això molt agosseradament, des de fa temps, l'Arcadi Olivera ho deia, i a mi em feia molta... Dic, ostres, té raó. Dic, els que tenim, per exemple...
més de 1.500 euros, tant de pensió com de salari, haurien ser capaços de renunciar a un 20% a canvi d'un 20% menys d'hores de treball.
I a canvi que aquells llocs de treball els que entren tinguin també el 80%, tots els joves que entren. De cop i volta havíem assumit un 20% d'atur. Això és un plantejament teòric d'una enquesta que és possible. A més, es reteguiria el consum de base, no el consum luxós, el consum de base en els pobles, un 20% menys d'atur, o vol dir que milers i milers de joves podien quedar-se aquí compartint el treball. I après...
Este matí diu el punt 7, que els 20 propers anys veu això, que el gran problema és aquest. Això ja l'Arcadi deia la proposta de la teoria del 80%. No, no són idees interessants. Hi ha alternatives, que passa que per motius polítics els que són a dalt no volen canviar, però alternatives n'hi ha.
Exactament, això és el que hi ha que dir que les alternatives n'hi ha i si la gent està mobilitzada i ho assumeix assumeix també això perquè s'ha d'assumir aquests que estan cobrant 1.800 estem cobrant 1.800 i més i tal saps que 300-400 euros han de passar
perquè un 20% de gent aturada passi a treballar. És molt difícil aquest canvi de mentalitat, eh? Ho dic perquè... Però si volem un canvi ens hem d'implicar i no vol dir que ho facin els altres, vol dir que ho hem de fer nosaltres. Per què? Perquè el teu fill, el teu nebot, el teu veí, sortirà d'aquella precaritada de tindre que marxar a Uruguay, a Noruega, a Anglaterra... A Londres aniran a 30.000 joves, eh?
Sí, sí, no, i tant. A Xil estan anant allí, la tira que la meva filla ha estat allí, i són els més preparats. Això és un terastre pel país, també. Alguna cosa s'hi ha de fer, dic que està clar, però dic que són idees que segurament, com que és un moment... Són radicals, però esclar, el moment també és un moment difícil i ens demana de ser valents. Està clar, sí, sí. I a mi em feia això, il·lusió veure que un pensador, un pensador en estrat, que té tan prestigi, deia també això. El gran problema és el treball.
Doncs, sí, sí, és interessant, a més a més, veure com s'hi va sumant gent també diferent, no?, tot plegat en aquest projecte del procés constituent, que, com dèiem, aquí a Sant Just hi ha aquesta secció local i aquest diumenge també hi ha aquest acte que es fa a les 11 del matí a les fonts de Montjuïc. Sí, sí, sí, que el convidem, doncs, a ser-hi. Diferents noms.
bastant interessants, també, tots plegats. I que pot ser un acte d'aquests en què possiblement surtin idees. Artistes i discursos. Hi haurà la part lúdica, artística i la part més de fons de contingut. Aquí, Sant Just, si algú té interès en formar part del procés constituent, com ho ha de fer?
Bé, doncs ja tenim la web, que és procésconstituent.com, i llavors s'hi pot adherir, i aleshores les convocatòries de les assemblees per correu electrònic, els inscrits reben la convocatòria.
I aquest diumenge a les 10 del matí hem quedat al parador per a aquell qui vulgui, pugui, tingui ganes d'anar junts cap a les fonts de Montjuïc, que l'acte serà d'11-2 i aleshores hem quedat a les 10 al parador per si algú vol venir i si vol afegir.
doncs pot ser una bona oportunitat també per conèixer-ho. Sí, exacte, correcte. Avui n'hem parlat amb el Jordi Agulló i la Maria Mercè Florença, que són dos dels membres del procés constituent aquí a Sant Just. Moltes gràcies a tots dos. Gràcies a vosaltres. Gràcies. A reveure.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Exactament què està passant, tu que ho tenies, tot tan ligat i dissimules, però crec que ho vas enganxant, per més que cridis no et respondran. Els monstres de la teva infantesa trista, el cos de professors que et paga fama,
Tens dels pobres desgraciats que des d'un taxi van treure el cap.
Fins demà!
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll, maleïna o una festa d'estudiants tronada, quan vam veure un peix de llum, una plenor. Avançant entre els mençols, fregant les cames, vam notar que treu.
Fugien amb l'espandada animal. Les cançons que no avisaven que mentien, les frases serioses que ja feien riure i van deixar-nos aquesta veritat que em sap molt greu però per ser
Fins demà!
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze i és moment de fer tertúlia, com que dijous, amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, la línia Santa Barbara i la Montse Larrea, que a més avui us tenim a tots quatre i també tenim un convidat que l'hem sentit fa poca estona, que és el Jordi Agulló, que ha tornat avui a la tertúlia. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia, benvingut Jordi.
Mira que li hem... És el hijo pródigo. Tot un goig, perquè ell sempre ha tingut molt d'interès en aquest programa, sempre ens ha donat molt de suc, molt de diàleg, molta vivència, i durant uns programes, i sabem per què, és perquè jo em dóna la sensació que, almenys aquesta és la sensació que jo tenia, que els seus ideals, la seva manera de pensar i de sentir, que als altres ens costava d'entendre o que ens costava...
No a nosaltres, sinó a la gent en general, a l'estimat poble. Jo crec que estava una mica decebut perquè va realment sortir tot allò que ell no volia que sortís. Exacte, ho has dit d'una altra manera. Però ell tenia unes aspiracions... No, ell no volia tenir raó i la va tenir.
I esclar, això el va apartar... Dic la veritat o no, Jordi? Sí, sí, en part sí. Dic macroeconòmicament parlant, sí. Sí, en conjunt, de totes les coses. Portava cinc anys avisant que anàvem a estrellar-se, que anàvem a estrellar-se, però mai vaig pensar que fos la crisi tan forta. Tan forta com que és definitiva, perquè la societat que està sortint ja no tendrà res a veure amb la que teníem. No, amb la que hem passat nosaltres. Amb la que teníem.
Tu t'esperaves, Jordi, que el senyor Montoro afirmaria que els salaris pujarien en moderació i que la gent li havia de dir... No, que havien pujat, que havien pujat. Que havien pujat, que havien pujat. I que provocaria que els titulars dels diaris diessin els nostres sous sí que baixen, senyor ministre.
Montoro nega que els salaris baixin. I, evidentment, els diaris de Madrid, com no podria ser d'autre modo, vols ni parlar d'aquest tema almenys a portada. El que té bona portada és, fíjate el mundo, Lara Alcázar al desnudo, una de les mujeres que s'exhibió bajo el lema el aborto es sagrado, fue educada en un colegio de monjas. I això què té a veure? És cansat, al final, també. No, això no ho podia dir.
Aquests senyors que els van haver d'anar a treure, quin problema posar-los les mans damunt. Per ell sí, per ell sí. És que amb una, perquè no caigués, la van haver d'agafar per sota. No sabien per on agafar-les, perquè anaven nues de dalt. A més, el Posada es va preocupar molt, perquè una es va agafar amb una columna i, clar, corria perill de caure baix. Ai, mare mire.
Però és una manera que avui estem parlant... I que surten a les portades dels diaris, no? Evidentment que sí, evidentment que sí. I hagués passat de llarg, com moltes de les que es fan, que ja ningú no parla. Però no podia ser perquè hi ha una tribuna pública, per favor. No, que no se tiene...
Avui és que per donar-te a conèixer i ser l'acte més visitat a Facebook o Twitter o Twenty on sigui, has tant de veure. I surt de totes les teves i tal. I evidentment, i tornant al tema del Jordi, cadascú té el seu muntatge i la seva creència per donar-se a conèixer. Ara, mira, aquí veig aquest fulletó que ens acaba de donar el Jordi, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, avui són...
a bastament coneguts amb multitud d'amics i enemics. Tenen gent que els admira i gent que els atesta. No fa gaire, ho deia el Risto Mejide. Diu, si no, malament rai, si no tens enemics és que no fas res de bo. O sigui, si tots troben bé el que fas... A més, és que no tothom ha de pensar com tu. Clar.
És molt lliure a cadascú de tenir la seva font. Aleshores és bo que cadascú tingui la seva font i que una persona tingui visites a Twitter i a Facebook i que després vegis i analisis quines són positives i quines són negatives,
Això jo trobo que és molt... El que passa és que a vegades, en aquest cas, Pere, amb els diaris digitals tipus La Vanguardia, en aquest cas concret sí, perquè és una reivindicació, però molts cops les notícies més vistes i tot plegat acaben sent tonteries. Ah, les més sensacionalistes, i tant. O una curiositat que hi ha un peix que madeix no sé quant a l'altra banda del món.
És la necessitat del ser humà, jo crec, de desdramatitzar, perquè a vegades la situació vital angoixa tant, que és un mecanisme de defensa, no l'humor. La Carme és com si diguéssim l'antítesis de l'Escola Nobel. Era verdaderament com és possible que perdin tant de temps mirant no sé què. És absurd, però bueno, escolta, és una manera com una altra de fixar...
I tant. Ara que dius Premis Nobel no cal anar a Premis Nobel. Quan va ser? Abans d'ahir. Els guardons de la diversitat, Germán Bonina, Josefina Castellví, Josep Maixencs, Eduardo Mendoza, Josep Ramoneda... Tots aquests Premis de Cultura a la Diversitat, de gent d'àmbits tan diferents. Josep Ramoneda, per exemple, ha estat president de l'Institut de Recerca d'Innovació, director de l'Institut d'Humanitats...
director del Centre de Cultura Contemporània, autor d'un munt de llibres, col·laborador i periodista en els temps de Por Favor. Tu recordes la revista Por Favor, Jordi? Sí, la comprava tota. La compraves tota. I la guardava. L'han tingut que llançar perquè es van canviar de pis. L'hospitalet aquí, els llibres era un drama. I només tenien 400 llibres. Ara que en tenim 1.400, si m'he de canviar, dic...
On te'ls col·loques? A mi va ser una complicació, també. I revistes i tal van tindre que treure't. Teníem el triunfo, també, tot el... Sí, sí, són tot. Dos caps. Has de fer tria. Ja també, triunfo, presència, por favor, oriflama, serra d'or... Però, clar, dius, a casa ja no tinc cap tot. I el papus. El papus. Home, ja que cites el papus, no et perdis l'exposició, que suposo que tu ja l'hauràs vista, perquè és itinerant.
perquè està al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rambla Catalunya 10, que es titula Quan l'humor podia ser delicte. Fins a finals d'aquest mes. Allà ho vam comentar. No sé si l'he vist o no, o ho he... L'has vist anunciada. Home, l'única manera que tenien de poder satiritzar. A més, es va dir una cosa... Però que de quan el situava, va costar una vida, eh? Va costar una vida. La de Juan Peñalbert. Sí, sí, sí. Va costar una vida. Sí, sí, sí.
I es va dir una cosa, precisament en la inauguració d'aquesta exposició, que també el Jordi li havia sentit dir a vegades, que quan els extrems cap a la dreta o cap a l'esquerra són molt extremismes, i en aquella època evidentment hi havia falangistes infiltrats a tot arreu i l'extrema dreta tenia un poderío tremendo,
i una part d'extrema esquerra també, la gent s'exopluga sota el paraigües del centre. Qui era aleshores el centre? UCD. Exacte. Ara qui és el centre? Qui creiem que és el centre, Jordi? Actualment? Sí. Volen ser. Volen ser. Rajoy. Rajoy. Però també dóna el xopluc a l'extrema dreta.
Exacte, això és el que es va dir al col·legi de periodistes. Lamentablement, això de l'ampolla mitja i mitja, vaig a fer pessimisme, perquè a més estem a la tardor i tinc una mica... Una mica de l'alengia. L'alengia. En Noruega, després d'haver matat 80 joves, que és el que més espanta els pares i els avis, veure estar amb bestiesa, el partit d'Extremadetra té un 12%.
No, però espera't, des del dia l'espera. L'Austràlia, l'Austria, també, pràcticament el mateix. I a França... A Gràcia té un 7, només, eh? O sigui que és més greu en aquests països, eh? I a França estan dient que per la presidència pot ser el primer partit, pot ser un 24%. Bé, posen la pell de gallina.
Sí, que la gent en èpoques de crisi s'hi cansa a la xenofòbia i al tancament i a l'exclusió del contrari. L'exclusió del més pobre i tanca barreres i es tanca en clans, en famílies, dic no sé on anem a parar les coves.
Perdoneu, quan va sortir el best-seller aquell del Millenium, el primer volum, molta gent no li va agradar el primer volum, perquè va dir que era molt dens, que aquí i allà. Però a mi em va agradar. No, doncs ja en aquells moments, tal com es retrata aquella societat, imagineu-se tota una sisba que hi havia dintre d'aquells personatges que estaven allà. I tant, que sí.
els germans de l'avi, que és l'única, si diguéssim, eh? És a dir, que Suècia i així també és un país que n'hi ha molta xenofòbia i això que... Està com... Sí, però bueno, el tanto. El tanto, el tanto, eh? Tampoc no cal anar tan lluny perquè aquest dissabte... Sí, teníem. Sí, sí, sí. Bueno, això mateix. Però ja que dius això, Lina, és molt interessant que abans de dissabte, que és divendres, dia 11, i que és demà,
perquè la gent més jove conegui d'alguna forma el Millenium i la seva profunditat. Hi ha una presentació a la llibreria Norma Còmics sobre el Millenium, dibuixat per el Josep Ombi. Deu estar interessant, perquè és una versió totalment treballada per ell. Jo us diria que, per exemple, el del Quixot, no sé qui de nosaltres l'ha llegit tot,
i tot seguit jo no arribo tant o si arribo era empassat en canvi va sortir segurament el Pere ho sap bé en còmic i ha sigut maquíssim tots els nanos o molts nanos em feia molt goig sentir els nanos jo el tinc que donaven fragments i se'ls enganxava no sé si tinc 5 o 6 volums és molt llarg eh
La del alba sería cuando Don Quijote salió de la venta tan contento, tan gallardo y tan alborozado que el gozo le reventaba por las cinchas del caballo. Y ahora me preguntaba, ¿qué son las cinchas? ¿Qué son las cinchas? Porque yo no he visto las cinchas y apenas he visto un caballo.
Estamos hablando de urbanitas, de nens de ciutat. Jo ho he vist molt a Madrid, que fan aquestes representacions de clàssics per cada dimecres, cada dimecres, al Teatro Pavón, pels instituts. I té molta gràcia. Aquí ho fan també el Nacional de Catalunya. S'ha de reconèixer com que la cosa té un valor. Ni que sigui castellà, ni que sigui... No, però vull dir que això és una manera de culturitzar simpàtica. Sí, ja, clar.
I tornant al tema, ja tenim el Jordi aquí, ja sé que abans n'ha parlat d'aquest tema, i abans si em permeteu fer un incís només perquè ja sabeu que rectificar en els mitjans de comunicació és imprescindible. No, no és de savis, és simplement que quan fiques la pota digues ep, que no era allò. Ahir vaig donar una web del convidat que vam tenir ahir, Ramon Pereira, i vaig dir que el seu blog és Ramon Pereira Blog. No, el seu blog és
RamonPereiraISegura.blogspot.com Ara sí. Queda dit, doncs. Queda dit. Tot i que si poseu a Google Ramon Pereira... Com és una mica complicat, mireu a Google i ja poseu Ramon Pereira. Però avui com ho hem recordat, perquè...
És curiós que a través del webcam ens veuen més gent de la que tu imagines, Joana. I aquest ciutadà és de l'associació d'autors de còmics d'Espanya, igual que jo, i que altres que ho han vist, de seguida ja aquí va dir, oye, que no el vas dir jo bien. Van clicar, van dir, això t'has equivocat, no? Ara el Pere ha tingut... I además el que m'ha dit un ciudadano de Alcalá de Henares, pues yo le digo que ya sé que alguna vez nos ve... Donde cuatro huevos son dos pares...
Sí, molt bé, molt bé, molt bé. Que arriba lluny, Ràdio d'Esvern, doncs. No, no, i a més és que dins d'aquesta associació hi ha gent que sap 4, 5 i 6 idiomes i entenen perfectament el català encara que no el parlen. No, i aquest xicot que ell diu... I saben perfectament... El Pere diu que sempre parla en castellà. Va parlar amb un bon català correctíssim.
Et sorprenen. A mi m'han sorprès a Madrid més d'una vegada, amb taules rodones, dient, però que tu creus que jo no entendo el català? Llavors, bueno, i et deixen anar, clar, con acento castellano, però et deixen anar una parrafada. La prova està en que molts entrevistats de certes ràdios, que no cal dir el nom, els entrevisten amb català, l'investen amb castellà, per això vol dir que el català l'entenen bé.
I a més, mira, dins del món editorial, que això el Jordi sap també perfectament, avui la gent per guanyar-se la vida ha de saber 4 o 5 idiomes. I els d'aquí també els coneixen molts perquè ho han estudiat, perquè ho han aprofundit amb ells, i a vegades em fa gràcia que quan diuen... No digueu que a Madrid no saben idiomes...
concretat que són los miembros del gobierno, los que no saben. És el señor Rajoy el que nos deja en ridículo. Sabeu què passa? Com diu que els sous del govern són minços, clar, no poden aspirar a tenir personatges més rellevants.
És un comentari que oi jo... Però aquest comentari, l'altre dia en una tertúlia ho parlàvem, que és donar per fet que qualsevol persona bona mai serà professor, mai serà metge, mai serà... O moltes altres coses. Jo sé un cas, i és del PP, que va deixar de guanyar un sou fabulós a Aircross i va entrar al PP perquè ell, pel que sigui, tenia ànsies i vocació de polític.
Avui parlem del senyor Durant, perdona, Pere, parlem del senyor Durant dient el comentari d'un del seu partit, que era un animal polític. I que els polítics tindrien que estar com a màxim 8 anys al servei del poble, amb aquella cosa d'allò, però diu ja el senyor Durant, diu no, el senyor Durant tota la vida ho serà, perquè és un animal polític. Perquè siga militant de base. Sí, sí.
Està en els dos anys de la legislatura i que passa militant de base i que no abandone. El problema és que aquest tipus de partits, la partitocràcia, no creuen en la base. Creuen que són tontos i practiquen una política com si fossin tontos. Són tontos.
I per tant els han de donar el llenguatge, les coses mastegades, els han de fer mítins. Mítins, a mi em fan pàstig de fa molts anys. A mi m'agrada que em parlen a la consciència, a la raó. No als sentiments, ni que peguen crits allí i tal. Expliqueu-me les coses i desconnecto. Expliqueu-me-les i convinceu-me. Quan hi ha campanya electoral, desconnecto. Perquè criden més... Volen tenir raó. Atípic.
No, com tu hi ha moltes persones. No, perquè cada vegada més... O sigui, ara n'hi ha... Per exemple, abans, com deia el Pere, que us saps el que volia dir-ho, diu, ha tingut la humilitat, ha tingut l'honradesa, l'honestitat, de dir, escolteu, perdoneu, ahir em vaig equivocar, un error humano. Sí.
Doncs ara mirem agafant el polític. Aquell senyor que tots abans d'entrar estàvem parlant d'ell. O sigui, amb quina desfetxa tens diuen les coses, amb quina espècie de to de veu que s'ha de dir. És que és això del to, ja és com insultant, no? Desparpajo.
No, però a part de desparpajo, que uno puede tener una fluidez en el vocabulario. No, no, però desparpajo, con la cara fresca... És com si estigués vacilant-nos a tots. Afirmant, afirmant. O sigui, per tenir autoritat, es té que saber...
que no vol dir autoritarisme, però s'ha de saber, s'ha de saber... Ha de convèncer el que t'està escoltant. I quan parles, tu t'ho creus perquè dius que aquesta persona té, no una saviesa, però sí que té prou elements com per creure-m'ho. Però crec que aquest bon senyor, quan parla, és per dir-li, en aquell moment que acaba de dir la cosa, de dir...
Professor, no lo entiendo, dos y dos son cuatro? Sí. Per què parla com si a les persones... Sentando cátedra. És el que ha dit el Jordi, ens prenen per tontos. Tontos. Si em permets un moment del senyor Durán, em recordo del senyor Durán Lleida i amb tot el respecte, però això li deu relliscar com a tots els polítics.
quan vam intentar editar Bola de Drac, va dir que això no anava enlloc, que com fèiem aquesta bestiesa que es dictaria, no? Imagina't, és no conèixer els gustos dels adolescents, és no conèixer per on van les coses...
I a banda dels adolescents, a través dels adolescents van contaminar els pares. I els pares, jo me'n recordo que m'explicava el meu fill que els seus companys a migdia els feien gravar perquè o tenien guàrdia o tenien encara el consultori per a la tarda poder veure bola de drac. I tot eren senyors doctors de certa edat.
Sí, clar que sí, però com que alguns polítics no entenen de mitologia i d'altres coses, sinó que saben les seves, no van veure el contingut mitològic. No, no, però és que hi ha un contingut mitològic, hi ha una simbologia de l'origen del Japó, en bola de drac, que parteix d'Osamotesuka, i d'Osamotesuka parteix dels orígens del budisme. I com als nens, quan se'ls explica la mitologia mitològica,
Grega, la mitologia japonesa, la mitologia cristiana, perquè cada creença té els seus mites. Que si miressin bé, tots ells coincideixen en un punt. Vull dir que aniríem fer-lo així. És teocràcia. Bueno, ojo, que teocràcia és una forma de govern. És una forma de govern
Teo és el nom de Déu. És el nom de Déu, clar. Del Déu en general, eh? De tots els Deus. I Teo és un cuento molt xulo. I ara és un nom que es posa molt, eh? A mi no m'agrada, però conec bastant uns nens que li posen Teo al seu fill. Sí, tinc uns amics que al gran li van posar Teo. Teòfilo. Directament. Teo.
Perdona, perdona, Carme, no, només que res, perquè ahir que vam llegir alguna cosa, jo tinc un llibre que fa gràcia i diu...
No sé si enviar-li amb el senyor Montoro. A veure, anem a respondre'l. Feliç tu que calles i escoltes perquè tothom t'apreciarà. Sí, perquè xerrando no te quiere nadie. Ho fem així i ho firmem un grup d'amigos que volen el seu vídeo. Això mateix.
És que el dia abans ja havia parlat del cinema, també, Montoro. Mira, és que allà on fica la mà, fica la pota. Això es diu d'una altra manera. Diu diarrea cerebral. Vull dir que ja sabeu d'acabar. Diarrea cerebral.
La esposa que piensa... Ahir em va fer gràcia amb un passadís, una de les tomes de la televisió, que estaven ell i el senyor verd parlant muy amistosamente. Me caches, ja dic... Vamos, això no és el trio de la benzina, és el duo de la benzina. No, i les mirades de picardia que es creuen pels passadissos i com escapant-se dels periodistes... Lo mejor es que fan... Ahora sí movemos el cotarro y tenemos... Sí, tapamos otras cosas. Tapamos otras cosas.
Estan un poco por encima del bien y del mal. Sí, claro. La que també té aquesta sonrisa sempre de sorna és la sorallita. La sorallita. Bueno, la nena. Així que obre la porta i surt ella i el ministre que li correspon acompanyar-la, aquella sonrisa de sorna no la pot esborrar. No pot, no pot. Això no està bé. No, no, no, no.
A sobre que estan treballant per tocar-nos el nas, a sobre els critiquem. Lina, que ahir vau dir que el nostre ser és no tenir odi envers ningú. No, no, no. El nostre amor a l'espècie humana. No, tampoc és que sigui odi. No, és crítica, clar, és crítica constructiva. Constructiva. És que aquesta oracioneta, aquesta frase... Està perfecta. Està perfecta. Escolta, tu, feliç, tu.
Es pot aplicar en molts casos, segurament Jordi, perdoneu que se'ns està escapant el temps ja sé que el Jordi ha parlat abans però hi ha algú que potser s'ha connectat ara ens hauria de fer 5 cèntims d'aquest acte central del proper diumenge dia 13 amb la Teresa Forcades i Arcadi Oliveres
Bueno, és una festa lúdica i en parlaments curts, parlaments curts, no per cansar la gent, i es fa al Montjuït de les 11 hasta les 14 hores. I es pot anar a passejar, està molt central.
Esperem que els fatges que van el dia anterior no cremen tota la zona. Esperem que no. No deixen allò cremat, perquè justament els han portat a Montjuïc, és un lloc perillós, han de haver portat una plaça tancada. Però hi ha aigua. Hi ha aigua per apagar el foc. I, bueno, i la...
És el primer acte des que es va fer aquest procés que va ser a l'abril, que tot és molt ràpid, en l'estiu pel mig. És el primer acte públic massiu que vol mesurar també les forces i la participació de la gent i tal. Perquè els...
els objectius són molt utòpics ja ho dic, la gent no enganya els objectius són molt utòpics i si no ho assumeix el milió i mig d'aquests que feien la via difícilment se'n sortirem estem jugant un partit de futbol i anem a jugar-lo però els enemics tenen molts mesos tenen molts mesos tenen el poder i guanyar-lo costarà molt
No, però escolta'm, una utopia està feta per fer una realitat. Però estem en un camí que no podem tampoc tornar. Sí, perquè no m'agrada la demagògia, ni considero que el poble és tonto, jo vull considerar que el poble és intel·ligent i pensa. Jo crec que sí. I pensa, és una utopia, però aquesta utopia pot fer el món millor, a tranques i barranques podem fer el món millor, que és el que es tracta.
Quan es parlava de la fi del món, l'any passat, el 30 de desembre del 12, es tenia que segons el calendari omàia, la fi del món s'acaba quan es passa d'una mentalitat en una altra. I ara en aquest moment estem en la transició del fi del món, perquè la mentalitat no pot ser igual. El que abans heu dit és així.
La concepció de les coses era d'una manera, la concepció de les coses serà d'una altra. La gent està preparada d'una manera, la gent està preparada d'una altra. I això de calçaduls, aquí a Espanya, resulta que som també la cua dels educats i dels que saben i els calçaduls. Resulta que ara els joves aquests estan superpreparats i ara també un article a la Vanguardia.
cent i pico de joves estan a Alemanya, que els havien promès, a més, parlar d'allò i ara estan allà que no saben parlar. Amb un albergue. Es té que canviar. I després, perdoneu, l'última cosa, que és aquesta, que
un senyor pot dir el que vulgui i resulta que després ve malament canviat o no canviat però en el Twitter en el que tu dius en el que sigui resulta que la gent se n'entera i diu de tontos ja s'ha acabat a més la gent té criteri per molt que pensin ells que no i és això reps una quantitat de coses el que és important és que aquests joves que són els que tenen el món a les seves mans sàpiguen distingir el que els pot anar bé i el que no
ahir avui també vam veure una bona mostra d'una noia que treballa als Emirats Árabs ho vaig veure i explicava precisament que li agradaria tornar perquè porta allà 7 anys però fa 7 anys que està fora i treballant per una empresa alemanya i els que porten anys allà jo en conec a diversos i quan ja porten anys no tenen ganes de tornar ella sí que tenia ganes però la família va dir que no tenia futur
Però en aquesta famosa enquesta que som els de la cua de tots sobre comprensió... És que anem-nos i no sabem on fer. No, no, perdona. Catalunya no hi ha participat, perquè no van voler. Catalunya no entra dintre d'aquestes. És igual, però també ens haguessin trobat igual. Probablement, dos punts més amunt, més avall no podria ser, perquè no hi ha. Però no hi ha participat perquè no van voler participar.
una de les coses que a les escoles es tindria d'ensenyar més que res, s'hauria, perdoneu, no tindria, s'hauria d'ensenyar, és la lectura comprensiva. Perquè si tu estàs llegint, encara que llegeixis, molt bé, encara que reclamis, molt bé, però no te l'enteres, no. I això no es fa.
Anàlisis gramaticals, sí. Sapiguem que és verbo, adverbio, preposició. Però la idea, exacte, allò no. La comprensió, ficar-te dintre. I això, desesperadament, ho he vist jo amb el meu net. O sigui, llegir tot un fragment de literatura, haver-lo d'analitzar, i resulta que no s'havia enterat de res. A mi em desesperava. I per a vosaltres què us ensenyen? O no, doncs això, això no. Els hi fan fer una redacció, però...
Però no han entès el que han dit. No, clar, com han de fer una redacció? Amb sucs i no han entès. Però no han compres el que s'estava explicant. I això és... Se'ns acaba el temps, eh? Sí. Si és molt ràpida, si no us acomiado ja. Que tu diguis alguna cosa també.
No, no, avui que més a més som tants, justament, és la gràcia que pugueu parlar tots vosaltres, però gràcies a tots cinc, que avui, Lina, Jordi, Pere, Joana i Montse, i tornem la setmana que ve, dijous, a dos quarts de dotze. Gràcies, Carme. Que vagi molt bé i bona setmana. Bona setmana. Connectem tots seguit amb el bolletí de la xarxa i tornem de seguida, després de les notícies, amb més coses, parlem de teatre i també de vins.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Maite, Polo i Oriol Pujador. El ministre d'Educació assegura que no és cert que la reforma educativa menys tingui les llengües cooficials. El Congrés continua el debat de l'ALOMCE. Esquerra Republicana guanyaria les eleccions a Catalunya si es fessin ara. La diferència amb Convergència i Unió seria de 3 punts segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat.
Els Mossos troben 1.500 plantes de marihuana, 3 poblacions del Vallès. S'han detingut 7 persones. Esports en bascet avui es juguen a Girona a les finals de la Lliga Catalana. Categoria masculina, Barça fiat joventut i femenina, un i Girona cadir la seu.
Com dèiem, el ministre d'Educació, José Ignacio, Berta acaba de defensar la reforma educativa que planteja el govern de Mariano Rajoy. Berta ha assegurat, de fet, que no es pot dir, no és cert, diu, que la reforma educativa menystingui les llengües cooficials. El ministre defensa des del Congrés la LOMCE, la reforma educativa, que avui s'aprovarà a la cambra gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular.
José Ignacio Bert diu que per primera vegada una llei educativa reconeix que totes les llengües cooficials a l'Estat tenen el mateix tractament. No es justo ni es cierto, es decir, no se ajusta a la verdad, decir que hay una minusvaloración de las lengües cooficiales propias. Se trata de la primera ley educativa que otorga a todos los efectos.
A efectos de horas, efectos de evaluación y a efectos de utilización dentro de la enseñanza, las lenguas cooficiales propias tienen el mismo tratamiento que la lengua cooficial común.
La llei verd vol garantir que el castellà sigui llengua vehicular a les aules de tot l'Estat. Recuperarà la revàlida i fixarà els continguts de les matèries troncals. El Departament d'Ensenyament ja ha dit que es presentarà un recurs al Tribunal Constitucional. Esquerra Republicana guanyaria les eleccions al Parlament de Catalunya si es fessin avui. El Centre d'Estudis d'Opinió acaba de publicar l'última enquesta en intenció de vot i feta després del debat de política general.
Esquerra guanyaria amb el 20% dels vots a Convergència i Unió, que obtindria un 17% dels sufragis. La tercera formació seria el Partit dels Socialistes de Catalunya, amb un 6%, seguida de Ciutadans, amb un 5,8% dels vots. Iniciativa aconseguiria un 5,5%, mentre que el Partit Popular es quedaria amb el 2,8% dels sufragis. Aquesta enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió no fa projecció de resultats electorals amb escolt.
I els Mossos d'Esquadra han localitzat 1.500 plantes de marihuana i han detingut 7 persones, a més d'imputar-ne 8 més al Vallès Occidental i Oriental, en 3 intervencions des de finals de setembre. A diversos domicilis, un d'ells a Sabadell, al barri de Torre Romeu, on s'ha desarticulat un punt de venda de les substàncies, s'han detingut 4 homes i s'han confiscat dues armes de foc.
El regidor d'Iniciativa, l'Ajuntament de Montblanc, Matías Vives, ha dimitit després de quedar imputat en el cas dels sobresous a Catalunya Caixa. La dimissió, però, no fa per allà l'estabilitat del govern municipal. Ràdio Montblanc, Josep Ardila, bon dia.
Bon dia, Matías Vives, regidor d'Iniciativa a l'Ajuntament de Montblanc, ha presentat la seva dimissió després de veure's imputat en el cas de l'augment de sous de Caixa Catalunya. Ell formava part del Consell d'Administració l'any 2010 i el seu vot va ser favorable. En una carta enviada a l'alcalde, Vives assegura que és un despropòsit jurídic, però que dimiteix perquè no vol que això afableixi el govern d'unitat a l'Ajuntament, que ha qualificat de molt potent. L'alcalde Josep Andreu ha respectat la decisió de Matías Vives i ha dit que és un exemple. Sí.
Aquesta determinació presa, jo li vaig mostrar amb respecte, em sembla que és un exemple. I també vull dir que més de 40 anys d'activitat política...
Potser té que ser, però és injust que tingui que ser. Matías Vives era ara el regidor d'Urbanisme i llicències. La seva marxa, que no fa perillar el govern d'unitat a l'Ajuntament, obligarà a reorganitzar el cartipàs municipal. La presidenta de la taula d'entitats del tercer sector, Àngels Guiteres, rebuixa la intenció del govern de retirar l'estiu que ve la renda mínima d'inserció a les persones que la reben des de fa més de cinc anys. Guiteres demana que es tinguin en compte les conseqüències que provocaria la retirada d'aquesta ajuda. Ho ha dit a la xarxa.
És una mala notícia perquè aquí hi ha tres tipus de població. La població que reben aquesta ajuda d'inserció, la població que és per causes laborals, la població que la rep per causes socials i també una població que està cronificada. Llavors, hem de veure quin impacte pot tenir aquesta mesura i quins són aquells casos que realment, encara que portin cinc anys amb aquest tipus d'ajut, hem de continuar.
Guiteres demana diàleg a la Generalitat abans de fer efectiva la retirada de l'ajut. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Buino. Les sol·licituds de beques menjador han augmentat un 50% en un any a Sant Just. El regidor d'Educació del municipi desmenteix que a Sant Just no hi hagi gent que ho passa malament per culpa de la crisi i les gifres parlen per si soles. Hi ha centres educatius que han augmentat un 50% les sol·licituds de beques menjador, com dèiem.
En aquest sentit, el regidor d'Educació, Lluís Monfort, ha explicat que el benestar social serà la prioritat de l'equip de govern per l'any que ve. El portaveu del grup municipal d'Iniciativa considera que el proper any l'Ajuntament ha de treballar més els aspectes socials i les conseqüències derivades de la crisi. Lamenta també que no hi hagi més col·laboració per part d'altres administracions.
Més qüestions, parlem d'història. Historiadors i estudiosos santjustencs participen en la recerca col·lectiva sobre el 1714 al Bas Llobregat. L'estudi l'impulsa al Centre d'Estudis Comarcals per avançar en la recerca històrica dels fets i conseqüències del 1714 a la comarca. En el cas de Sant Just, l'estudi l'han fet Julio Choa i Coral Torra i es pot consultar a la pàgina web del Centre d'Estudis Comarcals, www.cecbl.cat.
Aquest treball tracta l'actitud dels burbònics envers la població civil a Sant Just.
I un apunt més per recordar-vos que la Casa Regional d'Extremadura segueix celebrant la seva Setmana Cultural. Avui assajerà la coral a dos quarts de nou i demà tindrà lloc un dels actes més destacats al programa, un festival folclòric amb grups d'Esplugues, Andalusia i Extremadura a l'Ateneu. El festival folclòric serà demà a les 9. I dissabte l'entitat repetirà el concurs d'etapes que vam fer per primer cop l'any passat i que va tenir molt d'èxit.
La Setmana Cultural de la Casa Regional claurà diumenge amb la missa cantada pel grup de l'entitat a l'Església dels Sants Just i Pastor i un vi d'honor.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
I will wait, I will wait for you. And I will wait, I will wait for you.
Bona nit. Bona nit.
I will wait, I will wait for you I will wait, I will wait for you
As well as strong And use my head alongside my heart So tame my flesh And fix my eyes A tethered mind Freed from the lies
For now I'll kneel down on my ground
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduria el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduria, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
Passa un minut d'un quart d'una del migdia, de seguida, com cada dia a aquesta hora, parlarem de teatre amb la Maica Duenyes per parlar de les novetats de la cartellera teatral i diferents recomanacions que passen pel món del teatre. Tot això, com dèiem, d'aquí a Norres, després d'escoltar un tema musical, ara amb Joan Miquel Oliver.
Ell va dir piscines, ella trampolins, ell va dir planetes, ella va dir quins i quina pena és dels encis, que rotunda i que valent no va ser, precisament, no va ser un final feliç. Ell va dir quimonos,
La, la, la, la.
Ell va dir llimunes, ella va dir groc, ell va dir pintura, ella va dir pot. I quina pena és desencís, que dolenta i que dolent, no va ser precisament, no va ser un final feliç. I quina pena és desencís, que rotunda i que valent,
No va ser, precisament, no va ser un final feliç.
La la la la la
Això és espectacle. Passant cinc minuts d'un quart d'una del migdia és un moment de parlar. De teatre, Noica Duenyes. Bon dia, Maica. How does it feel to treat me like you do
Bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia. De cop dic igual qüestió dels auriculars. Bé, en tot cas, dèiem que és moment, com cada dijous, aquesta hora de parlar de teatre. Veig que has desplegat també tots els diaris, les informacions per parlar de les novetats en el món de la cartellera.
Teatral i avui no sé per on voldràs començar a parlar-nos. Hola, Carme. Per on voldràs començar avui? Ara et sento, ara et sento. Mira, doncs podríem començar, si et sembla bé, per una cosa que s'estrena avui. Avui dijous s'estrena a La Seca, a La Seca Rosa, una obra que es diu Acorar. Acorar. És una obra dirigida pel Rafael Durán i està interpretada pel Toni Gomila.
Diria que important, Toni Gomila està ben guiat a la direcció per Rafel Durán i penso que és una obra que s'hauria de veure perquè parla una mica, comença per parlar de la matança del porc
però realment la batança que es feia encara es fa a tot arreu en adequat i és una obra que està plena de talent teatral no sé, penso que s'hauria d'anar a veure no és una gran obra
Parla una mica d'això, de la matança del port, dels embotits, però evidentment tot lligat una mica amb la vida i lligat també amb els problemes que tenim tots nosaltres al llarg de la nostra vida. És un monòleg, ja dic que està interpretat pel Toni Gomila, que és un actor mallorquí també,
I s'estrena aquesta nit a la seca d'Espai Brossa. Ve amb molt bones crítiques. S'haurà de tenir en compte, no? Sí, jo aniré a veure, la veritat. Molt bé. Després he recollit uns quants espectacles de petit format i que no tenen...
la sortida comercial que pot tenir qualsevol espectacle que es faci al Coliseum, al Poliorama, al Lliure, tot i que un d'ells sí és el Lliure. Ja saps que l'any passat es va començar a fer una sèrie d'espectacles a l'espai Lliure, que es deia Aixupruc.
Sí que em sona. A companyies petites, o no tan petites, que no tenen sortida a les sales comercials, que t'estava dient abans, doncs el Lluís Pasqual ha fet que es puguin veure els seus espectacles dintre d'aquest cicle que es diu Shopplug. Molt bé. I que ja ha començat a presentar... El primer espectacle que es va veure va ser Urgia,
Urgia. Sí, eren tres noies joves, les noies aquestes, les mamzelles. Ah, les mamzelles, sí. Sí, que fan l'anunci del reciclatge. Sí, exacte, l'envas on vas. I que una d'elles va treballar amb mi amb la casa de Bernarda Alba, una de les... Ah, sí? Sí, sí. Bé, doncs això va ser el primer espectacle que va agafar la Xupluc i ara es presenta una altra, una altra que també...
són xiques noies en comptes de 3, com era ja aquí són 4 són conegudes també? bé, les noies són jovenetes és una mica no, o sigui, conegudes dins del món del teatre sí, però no per al públic l'espectacle es diu de quan somiava és del Jordi Prat i Colls i ja es va veure a la sala Atrium
la temporada passada llavors serà l'espai lliure des del dia 11, des de divendres fins al 27 d'octubre la veritat és que el Jordi Prat i Coll està pujant com l'escuma perquè a més a més de director és autor i gairebé sempre les seves obres les dirigeix ell és una és una història d'unes noies
que és una actriu, la prota és una actriu soltera, aturada. O sigui, parla d'un fet d'actualitat, no? Sí, d'un fet d'actualitat i el teatre, a més a més. És una noia, actriu, que està aturada i que no la truquen per feina ni...
No hi ha manera, no? I llavors d'alguna manera els espectadors compartiran amb les quatre noies les seves vivències, els seus pensaments i la protagonista explica també quins són els seus somnis i ella parla una mica de l'amor, del futur...
del problema que tenim, jo crec que no només en el món del teatre, sinó a tot arreu, de la manca de feina, no? Exacte, l'atur, no? Que suposo que des del teatre és més fàcil parlar del teatre, però en tot cas, doncs, hi ha moltes maneres... Vull dir, tothom s'hi pot sentir identificat, o molta gent, si tu no és la teva situació, per gent que coneguis. Jo diria que sí, que tothom es pot sentir identificat en un moment donat.
I tot això que expliquen aquestes quatre noies, doncs, està amenissat una mica en cançons. Molt bé. En cançons del Festival de l'Eurovisió, que canten, doncs, bueno, canten com podrien... És un playback, eh? I canten elles, doncs, com, bueno, en el moment oportú, doncs, potser canten Lady Lady...
o en un mundo nuevo, o cançons d'aquestes que tothom coneix de l'Eurovisió i que d'alguna manera marquen el camí de les coses que estan explicant. Jo crec que és un espectacle interessant. Suposo que estarà ben servit, perquè el Jordi Prat és molt primirat, molt...
I penso que estarà molt bé anar a veure-ho a l'espai lliure, un espai petitó, on les quatre noies estaran molt, molt, molt a prop del públic. Doncs mira, una bona oportunitat per veure teatre més petit format, no?, segurament. Sí, de petit format, canten, ballen i expliquen les seves vivències. Molt bé. Després anem a parlar d'un altre espectacle de petit format...
En aquest cas, no és una novetat a les cartelleres barcelonines, perquè ja has recalat unes quantes vegades aquí a Barcelona, però sempre és una odissea, penso jo, fer la presentació, o sigui, presentar aquest espectacle. Estem parlant de la nit just abans dels boscos,
Sí, n'havien parlat alguna vegada, no? No és la primera vegada que arriba aquí a Barcelona. La nit just abans dels boscos és una obra de Bernat Mari Coltés. La va escriure gairebé una miqueta abans de morir. Ja saps que Bernat Mari Coltés va morir molt jove, era un poeta i un autor fantàstic, però que va deixar poca feina feta perquè va morir molt jove.
I en aquest cas la podrem veure, és un monòleg també, és un monòleg. I en aquest cas el podrem veure per un actor d'aquí, molt nostre, que l'hem vist a la tele, l'hem vist al teatre...
al cinema, és l'Òscar Muñoz. No el tinc nominat, a veure, vaig a buscar-lo. No és un primeríssim actor, diguem-ne, d'aquests que dius el nom ja... Però em sonarà la cara, no? Però quan ho veigis ja veuràs que és un home que està sempre fent teatre i si no fa teatre fa tele i si no fa... Aquest Òscar Muñoz està dirigit per el Roberto Romei, també un director que porta molts anys dirigint
Roberto Romell gairebé es podria dir que està especialitzat en petits espectacles. També és una persona que dirigeix molt a fons a l'actor.
I llavors, per què ha passat això? Doncs perquè el Julio Manrique, que és el director del Romea, i és on podrem veure aquesta obra de La nit just a les dels boscos, doncs Julio Manrique és un gran admirador de Coltés. Hi ha molta gent que admira la maestria de Bernal Marie Coltés. I llavors ha escollit aquest particular espectacle, perquè és molt, molt particular,
per començar un cicle que es denominarà Of Romea. La passada temporada es va fer a última hora un Of Romea, que no sé si te'n recordaràs que vam parlar, que els espectacles de petit format i a vegades no massa llargs es feien al vestíbul. Ah, pot ser, és veritat. Sí, sí, que era així molt original, no? Sí, exacte.
Doncs aquest Of Romea es podrà veure, aquesta temporada, la nit just abans del bosc, es podrà veure durant un mes, vull dir que és molt més llarg que l'any passat, que eren uns quants dies els espectacles que muntaven, en sessió golfa.
O sigui, que de dijous a dissabte podem anar a veure la nit just abans dels boscos a partir de dos quarts d'onze. Molt bé. Pots anar a sopar tranquil·lament, no? Si és el dissabte o el divendres pots anar a sopar i després a dos quarts d'onze et passes per el Romea per veure aquesta posada molt original perquè a més a més...
No es farà, a diferència de com es feia l'any passat al vestíbul, no es farà al vestíbul, sinó que aquest cop serà un nou espai amagat. Ah, sorpresa. Sí, racons de l'edifici del Teatre Romea que es posaran a l'abast d'un públic molt reduït, clar.
Clar, això està clar. S'ha de limitar. Jo conec el Teatre Romea i la veritat és que n'hi ha uns quants racons que es poden aprofitar, però això sí, en poc públic. De totes maneres, aquesta obra, jo la primera vegada que la vaig veure, fa ja molts anys, la vaig veure interpretada per el Mingo Raffles i la vaig veure en un teatre que ha desaparegut, que era el Teatre Malik. No el conec, no el conec.
Era un teatre petitíssim, era com això, com el nostre... Com la ràdio, no? Sí, com aquest tros, eh, només. Sí. I llavors hi havia... Doncs molt petit, eh? Sí, molt petit. Hi havia, penso que eren vuit bancs, així, sense...
Directament, no? I la vaig veure allí. Per tant, no és una obra de grans multituds i jo suposo que s'agrairà que busquin aquests racons especials que té el Teatre Romea per fer-la. De què va l'obra? La recordem, no? Bé, comença una nit en un carrer qualsevol, és fosc i...
És un home que comença a explicar una mica la seva vida, se sent estranger, ja no treballa, parla una mica d'una persona...
que no està al seu país, immigrant, sense feina, que està absolutament excloït del món social d'aquest país, per nacionalitat, per pobresa, per bogeria, perquè està una mica tocat per com li estan passant les coses, no?
O sigui que parla una mica de la soledat absoluta i de la soledat que d'alguna manera tenen molts dels que estan fora del seu país i estan vivint al carrer, no?
Ja vull dir que és una obra molt poètica, molt, no en va és de Bernard Maricoltés, i la veritat és que per un actor és un repte fer aquesta La nit just abans dels boscos, perquè és molt difícil, perquè passa per molts colors aquesta obra, o sigui, hi ha moments...
que són nostàlgics, moments que són de felicitat, moments que són absolutament de drama. I a mi m'agrada molt aquesta obra. Doncs la recomanem. Tot i que no he vist aquest muntatge, però sobre el paper, diguem-ne.
Fa bona pinta, no? Sí, fa bona pinta. Evidentment, s'ha de sempre advertir al públic el que va veure, perquè a vegades la gent va veure una cosa que s'espera que és una altra i llavors surt una mica decepcionada. Això sempre s'ha de tenir en compte. Sí, això és un monòleg.
Un monòleg d'un home estranger que està vivint al carrer. L'altre que hem dit abans no és un monòleg. Quedem avisats, exacte. És una mica diferent. És molt diferent. I després m'agradaria, per acabar, si et sembla bé, que parléssim d'una obra també que fa molt bona pinta, que segurament aniré a veure-la aquesta nit. El nom no et dirà massa, perquè el nom és l'autor intel·lectual.
no em diu res és que no és una companyia colombiana es diu Teatre de la Maldita i on la fan? de la Maldita Vanidad i la fan a l'Àtrium a l'Àtrium ja saps que d'alguna manera està especialitzat en en espectacles no per majories cal dir evidentment que l'Àtrium és molt petit o sigui que no poden presentar espectacles de gran majories
Però aquesta a mi em dona la sensació que sí és per a un teatre més gran. L'havien de fer a la sala Villarroel.
Compartint cartell amb el crèdit. El crèdit que, per cert, de passada, cada dia estan exaurides les localitats. O sigui, està tenint un èxit apoteòsic. Doncs l'havien de fer a la Villarroel a diferents hores compartint cartell amb el crèdit. Però què passa? Que l'escenografia del crèdit és una mica difícil, per no dir... Bé, impossible no, però és una mica difícil de muntar i desmuntar cada dia. Ja.
I com que ells també necessitaven una escenografia específica, que no era, doncs, posar un monòleg allà, bla, bla, bla, parlant, doncs, al final, la Villarroel, doncs, ha cedit aquest espectacle a la Sala Atrium. Va bé.
Llavors, de què va? Per això dic que jo penso que sí que és de majories. Són una companyia colombiana, ja ho he dit, però el tema de l'obra, l'autor intel·lectual, és, no t'ho pots ni imaginar, la família i els problemes que tenen...
la família que podem veure a l'escenari, amb la seva mare, que és una dona ja gran. O sigui, són tres germans amb les seves parelles i queden una nit per parlar de què fem amb la mare. Per tant, jo penso que tothom en algun moment es sentirà
identificat i que ha viscut aquest moment i jo diria que serà un gran èxit de públic el que passa potser la tornem a veure ells venen ara mateix de Bòsnia han actuat a Bòsnia i després a partir de la setmana que ve estaran a França també representant-la en el festival de França
Llavors, la companyia de la maldita vanitat ha trobat un foradet per recalar a Barcelona i mai millor dit un foradet perquè estarà només fins al diumenge. Per tant, ens hem despedit l'aquest de setmana, si volem veure-ho. Sí, jo crec que això... Em falten hores, eh?
per anar a veure-ho, perquè ja he dit que vull anar a un parell de coses més. Clar, quan els espectacles estan tan poc temps, el problema és que no tens temps material d'anar a veure-ho. Ens hem de planificar molt bé, no? Sí, però recordeu, l'autor intel·lectual, que no té res a veure el títol, diria jo, amb la trama de l'obra...
A la sala Atrium, que ja sabeu, recordem que la sala Atrium va començar fa poc, el seu caminar, està al carrer Consell de Cent, gairebé cantonada a Passeig de Sant Joan. És una miqueta més cap allà. I l'obra va d'això. Són tres germans amb les seves dones que intenten decidir què han de fer amb la seva mare, que és una dona gran,
amb la qual ningú es pot quedar. O sigui, un tema que es pot viure cada dia en qualsevol família. Molt bé, Maica. Perfecte. Doncs teníem bastantes coses. Sí, he gafat espectacles petitons aquesta setmana perquè el crent està funcionant molt bé. N'hi ha quantitat d'espectacles que estan funcionant, però aquests són petits i que tenen pocs dies per veure-ho.
Perfecte, Maica, doncs moltes gràcies i tornem dijous que ve amb més coses. Que vagi molt bé, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. Dos quarts i mig d'una del migdia després de la publicitat. Moment pels vins.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar, hi venia un cotxe de cara i, bomba, un mort, i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduïa, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informativcomarcal.com La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos minuts i tres quarts d'una hora del migdia, és moment per parlar del vi amb l'Astric Goldstein, del celler de Can Mata. Bon dia, Astric, què tal? Bon dia. Avui, a més a més, ens has portat vi per temporada de caça. Exacte. Tu la setmana passada donaves el titular que començava la temporada de caça, doncs...
Exacte, de cap de setmana passat va arrencar i dura uns quants mesos i tu avui has triat vi que sigui adequat per fer plats d'aquesta mena. A veure, podíem haver escollit molts, podíem haver escollit un vi de la zona del Priorat, del Montsant, costés del Segre, és allò que dius, Catalunya la tenia a l'abast. Però he pensat, potser també és una mica el dia per creuar una mica la frontera. Llavors ens pensen allò amb vins més allà consistents. Pensem que els plats de casa són...
Potents, sí, sí. Doncs allò que podíem haver escollit, un vi de la Rioja, un ribeira del Duero, un vi de la zona de Toro, o sigui, zones d'aquelles que els plats són voluminosos, consistents, potents, però he volgut anar una mica més enllà i he anat cap a la ribeira sacra. Galícia, Galícia negra, perquè normalment tenim tots la idea del cap de la Galícia més blanca, no? Llavors, ens...
Allò pensant en un vi amb una certa consistència però que no paqués exageradament de consistència. Perquè és allò que també hem de ser conscients que per molt que sigui un vi ideal per la caça també ha de tindre aquell punt de polivalència. Pensar també una mica en el que seria la caça fins i tot d'animal, de ploma i no estar sempre pensant en el senglar.
Llavors, ja ha escollit aquest vi, el Viña Regueiral, és d'un celler petitó, la producció és d'una 5.000 i escaig ampolles, o sigui, res, gairebé. La varietat de raïm és Mencia, que és tota aquella zona de Llaó, Ribera i la Sacra, que pensem que això és la zona que va entre Lugo, Ourense, seguint tot el que és la vall del riu Sil. Perquè ens fem una idea mental...
Imagineu que esteu passejant pel Priorat i visualitzeu aquelles pendents tan grans, no? Terra de pissarra. Doncs seria quasi el mateix, però a sobre del riu hi ha molta més alçada. Realment és impressionant. O sigui, el terreny que sempre diem que condiciona, en aquest cas és molt concret, les seves característiques. Com que sabeu que sempre busco aquell punt de connexió una mica amb el que seria Sant Jús i així...
Doncs també el tallarany de la pissarra, les pendents, i he volgut buscar un via, això, que ens sorprengui. El color, com que sempre el passem així una mica més ràpid, que et sembla si l'olores, perquè és totalment diferent del que normalment estem més habituats.
Sí, eh? Sí que sembla com que em pot recordar... És molt profund, és molt dens, no et dona una sensació molt, molt calda, però sí que dius... No em recorda la fruita, eh? Vull dir, veig com alguna cosa que hi ha, com si fos... Exacte, i fins i tot espaciat. És un vi que no passa per barrica.
I això què implica, llavors? I això què implica? Que normalment la majoria dels vins que acostumem a beure, tots tenen aquella aportació de barrica que li donaria més notes de torrats, de vainilla... Aquí, el primer dia vam tastar most, hem tastat raïm... Diríem que encara anem a un producte molt jove. Sí. Llavors, aquesta gent el que fa, tenen aquest raïm, la mencia...
la fermenten amb una mica de rapa. La rapa és el tronc central. I el que li aporta seria una miqueta de tenins, també un toc més verdós i fins i tot, suposo que quan el tastem, notarem que la llengua la trobem una mica rascosa. O sigui, el tastem... A veure...
És molt fort, eh? És fort, i més a aquestes hores sense menjar. És fort i és dur, eh? Vull dir que el veig allò... Doncs no seria un vi engejadament consistent. Doncs per mi és massa, crec. Vull dir que Déu-n'hi-do. Exacte, eh? Ja estem pensant. Jo ara, abans de vindre per aquí, he passat pel mercat i he anat a tastar una mica d'embotit de cap de senglar.
I llavors ja et lliga una mica més, eh? És perfecte. Realment, si tenim plats que requereixen un vi, perquè és això, un plat de sanglau, d'un animal de caça, amb aigua no ens el podem menjar. Doncs aquí estaríem gairebé igual. Aquest vi sol...
Ens costa. Consistent, exacte. Salives molt. Sí, sí. Fas un glop i realment dura molta estona. Exacte. I és allò que dius, entra com molt suau, però i de cop i volta...
T'omplar la boca i, ostres, ja en neteja, veus? Aquesta sensació resposa sobre de la llengua. Sí, sí, sí, encara et retorna, eh? Sí, i el postguste és llarg. Doncs aquest seria el vi ideal per això, per tindre uns colomins, o sigui, tot el que seria tant casa major com menor.
És a dir, aquesta que es fa els dijous, que és més de conills i tot plegat, també podríem acompanyar-ho amb aquest vi. Possiblement, és veritat, que ara una cosa és veure'ns-ho així, no? No és com un vi d'aquests que passa tranquil·lament o que pots demanar per fer una copa, com qui fa l'aperitiu, sinó que... Te'n recordes el vi que vam tastar els primers dies, el de l'interrogat? Sí, és el que t'anava a dir, que pot passar sol i tal. Sí que el pots acompanyar, però és que sol estava molt bo. Aquest sol...
Et costa. És una altra història. Exacte, exacte. Molt bé. I és complexa, perquè a més els plats a casa acostumen a ser condimentats. Sí, per això. Suposo que et lliga bastant, no? Vull dir que és difícil de veure-ho des d'aquí. Sí. Però el color avui, és a dir, que no el miràvem suposo perquè és molt més simple, no? És molt més intens, o sigui, és un color granatós ben intens. No ens sorprèn, tampoc.
El color? Sí. No. Vull dir que és un color de vi negre, no?, per dir-ho una cosa. Sí, sí. És un paràmetre de color molt de vi, relativament jove, però tampoc suposo que el de l'interrogant cridava molt l'atenció perquè era molt, molt viu. Sí. Aquest és això. Quina graduació té aquest vi? Aquí anem cap als 13 graus i mig.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. És normal que s'hagi de prendre també menjant i tot plegat, no? Sí, però és això, eh? Quan olores el vi ja t'està indicant que necessita l'aportació d'alguna cosa més. Amb uns formatges també podria quedar bé, però jo crec que és un vi molt de carn. Clar, clar. Sí, sí, sí que és veritat, eh? M'imagino que ens diga.
També, també és l'època, no? Ens podria lligar. Un plat d'aquests de guisat, no? Com si diguéssim... De diumenge, de plat de diumenge i de guisat així tradicional. Sí, però veus, és un vi que sí que a l'estiu ens pot costar una miqueta més. Però com que ara hi entrem una mica tot plegat, doncs és una bona opció. Baixa la temperatura, tenim més ganes, és allò que...
Recordem el nom d'aquest vi? Viña Regueiral. Vale, perfecte. És allò que ens podia haver portat un vi també. De tota aquella zona, sobretot la que és la més nord, no? La que és molt de casa. Sempre...
Una de les associacions que acostumo a fer és allò de... Els vins ideals són els que tenen ja el plat a la zona, no? I zones que són de caçera, normalment els vins produïts allà seran els perfectes. I mira, era també una mica l'excusa de dir, sortim una miqueta de Catalunya i tastem un vi més atlàntic, no?
Sí, sí, és una bona manera de descobrir-ho també. Quan el veus, aquesta frescor és allò que dius... Ens porta cap a un altre tipus d'història, no? Hi ha tot un altre paisatge, és una mica el que anem aprenent també cada setmana amb aquesta secció de vins, que hi ha tota una història i molt potent, no?, darrere dels vins i de vegades ens n'oblidem. Jo crec que a vegades tastant també és molt més pràctic i de fet recordem també que avui hi ha un tast, vam parlar ja la setmana passada, a les 7 del vespre.
A les 7 del vespre tasta la fresca, obert, allò de portes obertes, que la gent vingui, que es relaxi, i el que tastarem és aquell vi que nosaltres ja hem tastat en primícia. Molt recomanable. Hem tastat el raïm, i avui ja no tastarem el raïm, avui tastarem ja la garnatxa, que em sembla que ja la tenen premsada.
el Cabernet Sauvignon que van fer la barema dilluns de la setmana passada, per tant estaria mitja fermentació, i la Carinyena que van començar a baremar aquest dilluns. O sigui, la Carinyena segurament no haurà començat a fermentar. Molt bé. Ja us tastarem el vi, les tres varietats per separat del que serà el vi
del 2013 i l'oli que també fan ells. També curiós com està estarà l'oli, amb una mica de pa? L'oli anirà en pa i ara ens ho acompanyarem tot plegat amb aquest embotit del cap de senglar. Molt bé, doncs Déu-n'hi-do. El que seria el vi amb l'època, la cassera...
Interessant. A més a més, primer cop que es fa un dijous a les set, per tant, a veure com va. Sí, per canviar una mica. Les tardes ja són curtes. Ja s'escurcen a les set, ja s'ha de fer-se fosc. És una mica per començar i abaixar el ritme de cara al cap de setmana.
Molt bé, perfecte, doncs una bona proposta. És a les 7 al celler de Can Mata i d'altra banda també teniu algunes activitats previstes, alguna cosa. Sí, dimecres que ve el casal de joves. Tornem a començar de nou amb els vins per acompanyar els panellets. Molt bé, vins directament, eh? És a dir, no seran... Vins, vins... Tenim un vi de missa.
El típic vi que es dona a les igleses. Perquè és una mica com la història, no?, allò dels vins dolços. Jo crec que serà molt sorprenent. Tindrem un vi ranci sec.
perquè també sempre pensem en dolç, un vi ranci. Aquests serien una mica com els més clàssics. Sí, després descobrirem alguna cosa més. I els altres dos, un és el Pansas, del Mas de la Caçadora, del Joan Pujados, de la zona del Montsant, que és un vi fet amb raïmpansa, que ens en vam parlar l'any passat. Pot ser, pot ser. És allò que realment sorprèn. Molts secrets no sabem d'aquest vi perquè el Joan explica
Al mínim. I l'altre que tastarem és el suït, nom anglès, del celler Clos Figueres, del Priorat, que és una garnatxa dolça, o sigui, un vi com molt d'aparitiu, de postre, potser amb xocolata negra.
Fa bona pinta, eh? Tot plegat serà dimecres que ve a les 7. A les 7 de la tarda també. Hi haurà panellets, ja. No hi haurà panellets. Puc que algun faci panellets, però ho inventarem, portarem els productes bàsics. Alguna cosa o altra, no? Pinyons i així ja, per combinar. Sí, però serà un tas menjant perquè... I per recomanar una mica el que es pugui fer de cara a la castanyada. De cara a la castanyada i les possibles idees, no?
Molt bé, Astrid, doncs perfecte, anirem parlant i recordeu que avui a les set hi ha aquesta oportunitat per tastar l'interrogant, per descobrir com es fa el vi, no?, prendre una mica més de tot aquest procés. Exacte, sí, perquè vindrà en aquest cas el germà de l'enòleg, perquè ens sembla que l'enòleg està una mica...
perjudicat. Liat al celler. I també que ens expliquen una mica el que és per ells el priorat, el poble de Lluà, la pissarra... Promet aquest acte, eh? Molt interessant. Jo crec que sí. Perfecte, Astrid. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Fins dijous que ve. Fins dijous. Adeu, bon dia. Adeu. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Quatre minuts i arribem a la una del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dijous 10 d'octubre. Agraïm la gent que ha fet possible aquest programa, l'Andrea de Bono, els serveis informatius, el Carles Hernanedi Rius, la previsió del temps. També avui hem parlat amb Jordi Agulló i amb Maria Mercè Florença, membres del procés constituent de l'assecció local que tenen aquí a Sant Just.
i hem tingut temps també per fer tertúlia amb el Pere Oliver, la Joana Algarra, l'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea i també amb el Jordi Agulló. A més a més, hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas i de vins. Ara fa molt poca estona amb l'Strick Austin del cellar de Can Mata. Tornem demà.
A partir de les 10, com sempre, per acompanyar-vos en aquests matins Sant Justens. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dijous. Ara us deixem amb l'Andrea Bueno, que arriba a la una amb el Sant Just Noticis, edició migdia. I abans, una mica de música. Avui marxem amb Big Chestnut. I was unpacking my suitcase Pulling out dirty clothes when
Evocative aromas hit my nose One shirt smelled of your smoky loft Another strongly of spilt vodka And it occurred to me How much I brought home
I knowingly all had loaded me up With the stuff to survive Through lean time so starved I could just
Bona nit.
I was saving healthy chunks of your sweet, sweet goodness and squirreling them away for the long, lean winter.
All of you all So lush and generous It can get lean and lonely Where I hail from
Fins demà!
A l'escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la Ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert.
És la una. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
La inutilitat d'un hipotètic exèrcit català és una de les conclusions que van extreure ahir al vespre els assistents a l'Assemblea de procés constituent. La solidaritat i la no violència eren els temes centrals del debat, que també va concloure que cal reforçar la policia. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 10 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
El regidor d'Educació de Sant Just lamenta que hi hagi aspectes de la llei verd que passen més desapercebuts que d'altres. Avui s'aprova al Congrés la llei de millora de l'educació amb incògnites pel que fa, per exemple, a l'ensenyament de 0 a 3 anys. L'Ajuntament de Sant Just engegarà una nova campanya de compostatge casolà. Medi Ambient proporcionarà de forma gratuïta un compostador de jardí, assessorament i un curs formatiu a les persones que estiguin interessades a fer compostatge a casa seva.
I les administracions de loteries queixen de la poca previsió en el sorteig de la grossa de cap d'any. Les vendes estan funcionant molt bé, però s'han previst molt poques participacions per número. Només 150 euros per número.
Bon dia. La inutilitat d'un hipotètic exèrcit català és una de les conclusions que van extraure ahir al vespre els assistents a l'Assemblea de la secció local de procés constituent. Una altra de les premisses resultants del debat és que els diners que es podrien destinar a la creació de l'exèrcit català serien més útils si es destinessin a reforçar la policia. Sant Just Notícies.
La no violència i la solidaritat van ser els temes de l'Assemblea d'ahir, de la secció local de procés constituent. El punt 10 del manifest sobre el qual es basa aquest moviment va ser el protagonista del debat i que tracta la solidaritat internacional, no a la guerra i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.
L'Assemblea va plantejar ahir qui podria ser un enemic potencial de Catalunya i a partir d'aquí va començar el debat entorn de l'exèrcit. Jordi Agulló, membre del grup promotor de procés constituent, ha explicat al Just a la Fusta per què seria inútil crear un exèrcit de 40.000 persones a Catalunya.
però davant d'Espanya no deixaria construir un exèrcit en el qual cal per construir-lo 20 anys. Això són explicacions d'un tècnic, no meu, eh? Si Espanya té interès d'invadir-nos, ja ho faria ara. No esperaria que tinguéssim un exèrcit de 40.000, que és el que diuen 7 sectors nacionalistes. Després aquell exèrcit no serviria per res davant de França. Per què serviria davant d'una potència nuclear? Per res. I davant d'Andorra, la policia municipal de la seu i en tenien prou.
Per tant, diu Agulló que no seria inútil només per ètiques, sinó també per pragmatisme. A més, a l'Assemblea també es va parlar que seria més pràctic utilitzar els recursos per reforçar el cos de policia i millorar la seguretat. Com a proposta, a més de gastar 1,2 del PIB, que deien que valien els 40.000 soldats, gastem el 0,2 en reforçar una policia eficaç
democràtica, controlada i respectuosa en els drets humans. Cosa que ara tenim seriosos problemes per part de la policia tan jove de respecte. S'han d'aprendre a respectar els drets humans.
Maria Mercè Florenza, la secretària de procés constituent i Jordi Agulló consideren que el que cal per un canvi de model del sistema és la unió de tothom. Diuen que la resistència catalana és precisament la societat civil. Les dificultats que tenim, actuar i unir-nos...
Doncs per avançar realment i que sigui real, no quedar-nos només queixant. Sí, es deia l'exemple de dir que l'exèrcit català és la societat civil. Ho deia uno en el concert aquí del Camp Nou. A la pràctica ho vam veure el dia de la cadena. Vam veure que un milió i mig de persones a l'hora, però en Creta, 400 quilòmetres, això requereix una organització, una capacitat, una tal, aquest és l'exèrcit català a la societat civil.
Aquestes van ser algunes de les conclusions extretes de l'Assemblea d'Ai de la Secció Local de Procés Constituent i van assistir una tretzena de persones de les 138 de Sant Just que han signat el manifest al web. Per tant, des del grup es demana més implicació