Catalunya Informació. Són les 10.
A Catalunya s'han destruït més de 38.000 llocs de treball durant el primer trimestre de l'any. Ara hi ha més de 840.000 persones que busquen feina i no en troben, el 22,2% de la població activa. El conjunt de l'estat espanyol també s'ha destruït ocupació i la xifra de parats ha quedat pràcticament igual que a finals d'any. Hi ha més de 5.900.000 aturats.
Joan i Jordi Roca del celler de Can Roca han dit al matí de Catalunya Ràdio que ser el número dos de la llista dels millors restaurants del món el satisfa molt perquè poden seguir sent ambaixadors de la seva cuina. El petit dels germans Roca ha aconseguit, a més, el guardot de millor cuinet de rebosteria. El restaurant danès Noma ha recuperat el número u de la llista que ahir va donar a conèixer la revista Restaurant en un acte a Londres.
La Unió Europea fa públic una quinzena de noms de dirigents russos que afegeix a la llista dels càrrecs sancionats per la crisi d'Ucraïna. Entre els afectats hi ha el viceprimer ministre, el vicepresident de la Duma i el cap de personal de les forces armades de Rússia, així com dos líders separatistes por russos d'Ucraïna.
Corea del Nord comença maniobres en foc real al marc groc prop de la frontera amb Corea del Sud. Segons el govern sudcoreà, se'l evacua per precaució els residents de les illes pròxims a la zona de maniobres. La Generalitat líquida avui l'última emissió de bonds per a particulars que fa dos anys són 781 milions d'euros que pagaran diners del fons de liquiditat autonòmica, el FLA.
Catalunya Informació. Els titulars d'esports. El Barcelonis va a dia 10 ahir a Tito Vilanova. La cerimònia a la catedral va aplegar 1.500 persones. Un dels moments emotius va ser quan els seus fills, l'Adrià i la Carlota, van recordar la seva figura. Els últims expresidents van ser-hi presents amb Laporta i Rossell asseguts al costat.
El Bayern de Múnich i el Madrid es juguen la primera plaça per a la final de la Champions. Partit de tornada avui a l'Allianz Arena, Pep Guardiola ha defensat fermament la seva visió del futbol amb l'estima per la pilota. El partit el podrà seguir en directe per TV3. I on en vol el Barça sabrà avui el seu rival a la semifinal de la Final Four. Els candidats són el Kiel, el Flensburg i el Best Prem. L'NBA Miami s'ha classificat per a les semifinals de la Conferència Est. Els Clippers perden patrocinadors per les suposades converses racistes del seu propietari.
Situació del trànsit aquesta hora.
Pel que fa del temps, temperatures més altes caien sol o ressol nubosals i prims a les comarques gironines i cel més ennubulat a la cara nord del Pirineu. Medi a suau es repetiran les temperatures entre 20 i 25 graus. Avui, sense vent, nubulades i ruixats a la tarda al Pirineu i al pre-Pirineu i a l'interior de les comarques de Barcelona i Girona. I temperatures hores d'ara a Barcelona, 16 graus a Girona, 9, a Lleida, 9 graus també, i 16 graus a Tarragona.
Gaire de 4 minuts passant. Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença al just a la fusta d'avui, dimarts 29 d'abril.
Un programa que comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just. També farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa d'avui dimarts. I parlem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius per saber què ens espera de cara als propers dies. A més a més hi ha qui té pont. La gran majoria tenim festa dijous, però en tot cas hi ha qui pot fer aquests quatre dies. Per tant, molta gent pendent també del temps dels propers dies.
Mirarem de parlar també de com va anar el Consell Extraordinari de Medi Ambient que es va celebrar ahir per parlar de qualsevol hora aquí a Sant Just. I cap a dos quarts de dotze, tertulia d'actualitat amb Quintana i Jordi Ferres.
A la tercera hora parlarem de l'Almanac del Cordill amb en Pep Quintana, també de coaching, amb en Francesc Urbilla i la sessió que fem cada dimarts també de dret amb la Sílvia Mas Mitjà. Tot plegat des d'ara i fins a la 1 del migdia. Us acompanyarem des d'aquí, des del just a la fosta.
just a l'aposta.
Passen 6 minuts de les 10, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Què tal? Què tal? Bon dia. Per parlar de qualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de l'escola de Barcelona municipal Marrex, perquè avui torna a fer una jornada de portes obertes. Sí, és la segona sessió que faran els pares i mares de cara al procés de preinscripció. La reunió serà avui a les 5 de la tarda al Centre Cívic Salva d'Ospriu, però després es podran visitar les instal·lacions del centre. El proper 5 de maig comencen les preinscripcions al primer cicle d'educació infantil
i el centre convoca els pares per tal d'explicar-los el seu projecte educatiu. El curs 2014-2015 Marrecs tindrà 8 places al grup d'Electants i 31 al de Nens d'un any i les places al grup de Nascuts del 2012 es redueixen aquest curs, el curs que ve. Responsables de l'Escola de Barcelona municipal Marrecs explicaran aquesta tarda els pares i mares els seus objectius principals com són, per exemple, potenciar l'educació dels infants a través del joc i involucrar les famílies al màxim possible en el dia a dia de l'escola.
Com dèiem, al curs que ve a Marex hi haurà el mateix nombre de places que l'actual als grups de lactants i de nens d'un any, però amb menys places al grup d'infants de dos anys. Aquesta trobada informativa de l'escola Bressol Municipal Marex serà avui a les 5, al centre cívic Salva 2 Priu, tot plegat de cara al procés d'aprenscripció del primer cicle d'educació infantil que tindrà lloc del 5 al 16 de maig i ja el període de matriculació serà el mes de juny del 10 al 13.
Doncs també queda dit, ja ho sabeu, aquesta tarda més informació. Parlem també més coses d'educació, no, Òndria? Sí, és que aquest estiu tornarà als casals d'estiu de les escoles públiques de Sant Just i també aquesta tarda es farà la primera reunió informativa sobre tot plegat, i a més a més serà a les 5 de la tarda, per tant coincideix amb la reunió de l'escola municipal Marrex.
Un any més la Fundació Pere Tarrés s'encarrega del casal dels centres educatius del municipi i avui ho explicarà els pares i mares en una trobada a la vagoneta. Aquest casal tindrà lloc del 25 de juny a l'1 d'agost a l'escola Montseny. A la reunió, entre d'altres, es parlarà de les activitats lúdiques que es proposen per aquest estiu a les escoles de Sant Just.
es parlaran d'horaris i a més a més de com fer les inscripcions i de les beques i ajuts disponibles. Els descomptes que s'ofereixen són d'entre el 5 i el 10% i es tindran en compte els dies de casal, els germans que estiguin apuntats i els infants amb carnet de família nombrosa. Aquest casal és obert a nens i nenes de fora de l'escola amb un seny i les places són limitades per tant s'asseguirà l'ordre d'inscripció a l'hora d'apuntar els nens i nenes. La reunió serà avui a les 5 de la tarda a la vagoneta i per qui no pugui assistir avui
que sàpiga que el dia 5 de juny se'n farà un altre.
Doncs jo sabré també que està de reunions informatives i acabem ara parlant d'una qüestió musical. Sí, de Cerdanes en concret, perquè el compositor sant justeny Joan Pasqual és finalista del concurs de la Cerdana de l'any 2013. Pasqual ha compòs la Cerdana Xamosana Maria, estrenada a l'Aplec d'Esplugàs el passat mes de novembre, i aquest dissabte, 3 de maig, es triarà la Cerdana guanyadora del concurs, a la final, que tindrà lloc a la sala Pau Casals de l'Auditori de Barcelona, a partir de dos quarts de sis de la tarda.
és la 25è edició del concurs Cerdanà de l'any i en l'edició del 2013 està nominada aquesta Cerdanà del Sant Justenc Joan Pascual. Xemus Anna Maria està entre la quinzena de Cerdanes finalistes i aquest dissabte serà la gran final. Les Cerdanes estaran interpretades per la Copla Mediterrània i per la Copla Sant Jordi, citat de Barcelona, i si voleu assistir-hi podeu comprar les entrades per anar al concert i per...
per participar de la final al web de l'Auditori que és auditori.cat i els preus costen entre els 12 i els 27 euros per aquest dissabte. Doncs una bona proposta també, Índria. Ja aniràs, Índria? No puc, aquest dissabte tinc coses. Estarem pendents de veure si Joan Pasqual s'endú el Premi Serdemà de l'any. Exacte.
Doncs un moment per la música, com cada dia aquesta hora, fem un punt musical. Avui parlem d'una novetat del duo The Two Beers, que han dit que trauran disc aquest estiu i ara presenten una cançó que es diu Angel Touch Me. I sona així.
És estiu en aquest, tot plegat, perquè ja estem a finals d'abril. Deixem-me veure si ho trobo, perquè això llegim avui a través del web d'indispot. Diu que acostumen a treure un disc cada dos anys i ara treuen el sisè.
El trauran al llarg del 2014, no han dit quan, són de Londres, i ara han dit que en tot cas exacte treuen aquest avançament perquè la gent pugui anar escoltant com sona. Es diu això, Angel Touch Me, diu que és fresca com un por de limon, això és el que llegim a Indispot, i que també que s'enganxa bastant, que us deixem amb aquest Angel.
Justa la fusta. Justa la fusta.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Just a la fusta. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda a les 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, connexions, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegits de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i aprend català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
M'agrada molt.
Passen 3 minuts d'un quart d'onze, aquesta hora saludem l'Andrea. Bona nit, Andrea. Hola, què tal, bon dia. De nou per parlar ara, però d'actualitat. A nivell més general ens fixem en les portades dels diaris d'avui, que ens destaquen diferents titulars en primer lloc, no? Sí, d'entrada, tant el diari com el punt avui, el tema avui tenim el punt avui, el tornem a tenir, una alegria.
Quan la tens, eh? Sí, sí, feia molt. Ja ha canviat, ara després en parlarem amb les contres. Tant el diari ara com el punt avui ens parlen del dia de les escuadres. Al punt avui, per exemple, llegim, els Mossos demanen disculpes, aquest és el titular més destacat. Al punt avui, el dia de les escuadres es converteix en un acte de reafirmació com a estructura d'estat i també de reconeixement dels errors.
I d'altra banda, al diari Ara, llegim el que al president de la Generalitat, Artur Mas, li va dir precisament als Mossos, en aquest sentit, cal reconeixer els errors i aprendre'n. El president de la Generalitat assisteix per primer cop al dia de les escuadres i llor als agents, però els insta a fer autocritica sempre que calgui. I en aquest sentit, el cap de la policia, Josep Lluís Trapero, demana perdó als ciutadans perjudicats per accions del cos.
És una de les notícies destacades avui als diaris. D'altra banda, a l'avantguàrdia llegim que els estrangers s'avocen a la compra d'immobles. Això ho trobem en economia. Les adquisicions van arribar fins a 36.000 habitatges el 2013, un 36% més, i l'inversió forana suposa l'11% del total, i és sobretot turística. I per últim, el periódico, el tema del dia, es titula Contra el racisme. Desenes de famosos imiten el gest del platen que va fer l'altre dia Dani Alves en el partit contra el Villareal.
Albes concita la solidaritat mundial amb la seva acció de denúncia de la xenofòbia. I en portada també llegim alguns titulars, algunes declaracions de diferents personalitats mundials que s'han referit a aquest incident. Per exemple, Josep Blater, el president de la FIFA, diu que el que va suportar Albes és un ultratge. Hem de lluitar units contra tota mena d'intolerància. També s'ha pronunciat la presidenta del Brasil Dilma Rousseff, que diu que la d'Albes és una resposta forta i el Brasil també combata el racisme.
La reacció de Pep Guardiola, l'entrenador del Bayern, diu que el racisme és un problema d'educació del qual tots som responsables. Són aquestes algunes de les reaccions a l'incident del plat en l'altre dia al partit del Barça.
Doncs també destacades avui en les portades dels diaris ens fixem ara en què tenim els digitals, què ens estaquen aquest matí. En el cas del 324 ens obre amb l'enquesta de població activa i ens diu que Catalunya va perdre 38.000 llocs de treball el primer trimestre de l'any. La taxa de tur catalana augmenta fins a 22%.
i l'Espanyola també repunta i frega el 26%. També aquest és el titular d'estacat de l'Ara que presenta un gràfic de com funciona aquesta evolució des del 2008 fins al 2013. L'atur creix fins als 840.200 aturats a Catalunya.
i a l'avantguàrdia la lectura que se'n fa és lleuger repunt de la taxa d'atur després d'acabar l'ocupació en 184.000 persones. El percentatge d'aturats d'Espanya puja lleugerament entre gener i març fins al 25,93%.
Són els titulars més destacats, però també se'ns expliquen més coses. Per exemple, que el celler de Can Roca ha estat desbancat com a millor restaurant del món. O també altres qüestions. Fernández Díaz, que denuncia que diumenge passat el van insultar quan sortia d'un restaurant a Barcelona. El seu entorn ha explicat a ell, Mundo, i es portada, que una dona de mitjanada te'l va agafar pel braç, el va insultar i li va dir faxista.
i a l'avantguàrdia llegim que l'audiència obliga a tornar a les preferents de Catalunya Bank.
Tornem als diaris d'avui, Andrea, per fixar-nos en les imatges del dia, que en aquest cas sí que no són la mateixa imatge, però parlen en general del mateix moment. Sí, de la cerimònia de comiat ahir a Tito Vilanova a la catedral de Barcelona. Tots els diaris recullen diferents moments d'aquesta cerimònia amb fotografia. El diari ara n'ha escollit una fotografia de Leo Messi molt emocionat entre els seus companys ahir en aquesta cerimònia.
llàgrimes partitos al titular, tot el barcelonisme es va unir ahir al vespre per donar una multitudinària a motiu adeu a l'ex-entrenador del Barça en una catedral de Barcelona que va quedar petita. Veiem a Leo Messi, com dèiem, en portada de l'Ara. Al punt avui veiem la fotografia que vam posar de Tito Vilanova, un rang de roses, també la bandera del FC Barcelona i la senyera.
A la vanguardia veiem una panoràmica de tota la catedral per dins, els jugadors del Barça, per exemple, en primera fila veiem Víctor Valdés, Carles Cuyol, Xavi, Iniesta, Busquets, Messi... També ens ensenya la vanguardia en moment d'aquesta cerimònia i el periòdico...
Va una mica amb la mateixa línia que al diari La Vanguardia. I llegim. Tito reuneix el Barça al multitudinari funeral de l'exentrenador Blaugrana. Es va convertir en un exercici d'unitat de les famílies barcelonistes i han triat una fotografia on veiem els expresidents del Barça a Rossell, Montal, Laporta i Gaspart escoltant aquest ofici funerari per Tito Vilanova. Tots junts, eh? Tots junts, exacte. I sobta veure, d'alguna manera, per exemple, Rossell al costat de Joan Laporta,
és la unió que ara mateix hi ha al Barça per la mort de Tito Vilanova. Són aquestes fotografies destacades, però també hi ha d'altres protagonistes, com ara el germà Roca, també pràcticament tots els diaris en parlen, al punt avui els veiem en portada, els germans Joan Josep i Jordi només es van veure superats pel restaurant de Nes Noma, el Celler, un segon de primera, ens diu La Vanguardia, al punt avui, perdó, La Vanguardia també ens ensenya els germans
i el diari ara també els veiem. I són aquests els principals protagonistes d'avui en format fotografia? Doncs són les imatges del dia, els digitals també ens en parlen i evidentment avui el diari se'n fa en ressò.
Obrim ara pàgines internacionals i ens fixem en què passa a altres llocs del planeta. Cap on anem avui, Andrea? Doncs primer de tot ens anem cap a Egipte. Ens diu que la vanguardia repressió a l'Egipcia. La Junta condemna mort 683 islamistes i legalitza els joves de Tahrir. Al tribunal de Mínia el jutge va provocar il·l-escàndol en condemnar mort 683 partidaris a l'enderrocat president Mohamed Mursi, entre els quals Mohamed Badih, guia suprem de la cofreria dels germans musulmans.
El CAIRA, un altre tribunal, prohibia també el moviment del 6 d'abril, que és el moviment jovenil més popular d'anomenada Revolució de la plaça d'Aterrir, acusant-lo de difamació del país i de col·lusió amb grups estrangers. A les xarxes socials, el jutge de Amínies, Saïd Josep Sabri, ha estat tractat de nazi directament, mai en la història contemporània de la gran nació del Nil no s'havia produït una condemna en massa tant a Varga Dura. El mateix jutge havia sentenciat a mort
529 acusats més en la vista del 29 de març passat, els quals ara se'ls ha commutat la pena per la cadena perpètua. És una de les notícies destacades als diaris, ahir les xarxes socials també se'n feien ressò.
Seguim a l'avantguàrdia però anem cap a Escòcia. Parlem d'una altra qüestió ben diferent. Salmón subratlla la fea europeista d'Escòcia i reclama un lloc a la Unió Europea. El líder escocès afirma que el nou país no deixaria de ser membre del club. La ciutat de Bruixes, ens diu l'avantguàrdia, ocupa un lloc especial en la història i la simbologia de la Unió Europea. Aquesta ciutat té el seu prestigiós col·legi d'Europa
que és la primera universitat que va oferir estudis de postgrau sobre assumptes europeus i allà va pronunciar Margaret Thatcher l'any 78, un discurs que va marcar la conversió del partit conservador britànic i bona part de l'opinió pública a l'euroescepticisme. Ara, Alex Salmond, el primer ministre d'Escòcia, va viatjar a Iabruges per fer tot el contrari, és a dir, per proclamar la fe europeista dels seus compatriotes i el seu desig de ser
A diferència dels euroesceptics britànics, un soci entusiasta i constructiu de la Unió Europea. I la Vanguardia també ens adjunta a una fotografia de precisament Alex Salmon arribant ahir al Col·legi d'Europa de Bruges. Doncs són les notícies més destacades d'aquest matí, clau internacional. Ens fixem ara en què passava el 3-29 d'abril.
Per exemple, fa 20 anys, 29 d'abril del 94, ha capturat el cap del comando Barcelona, la detenció de Sant Epifàneo, permetia identificar tres aterres més i localitzar un pis franc. Tot plegat acompanyat d'un altre titular, que és Caeta, assassinava Sant Freda, un guàrdia civil basc.
Més coses, el fiscal de l'estat creia que hi hauria proves per condemnar Luis Roldán i científics espanyols que experimentaven amb èxit.
un nou tractament contra la depressió. Això és el que es deia fa 20 anys i, atenció, es deia que aconseguia resultats en pocs dies i era eficaç amb els pacients que no responien als fàrmacs tradicionals. Era un nou tractament, una combinació de fàrmacs que millorava els medicaments antidepressius tradicionals a aconseguir resultats en un termini de 4 a 5 dies en comptes de 5 a 6 setmanes.
i un nou mètode que combinava el Pindolol, un producte utilitzat als anys 60 contra la hipertensió i que havia caigut en desús. En tot cas, suposo que després també hi hauria hagut altres problemes derivats tot plegat o no, perquè en refereixo, saltar de cinc setmanes a cinc dies per corona de pressió, em sembla gairebé absurd.
És un altre debat. Parlem d'altres qüestions. Fa 15 anys fulminen caiguda de Draskovic per desafiar Milosevic. L'OTAN veia símptomes de debilitat en el règim de Belgrat. D'aleshores, ministre de Foment, Ária Salgado, creia ridícul culpar del caos al tràfic aeri.
Acusava l'opositor de practicar un mal estil perquè se l'havia acusat de tot plegat i, mentrestant, Narcís Serra, atenció perquè hi trobem noms que encara ara estan una mica a l'hora del dia per diferents qüestions, però es perfilava en aquell moment com a candidat a comissari europeu. 15 anys. Dirigent socialista català, encara no havia passat per Catalunya Caixa, podia formar part del nou equip de Prodi, el primer secretari aleshores del PSC,
es perfilava com aquest ferm candidat a ocupar un lloc de comissari en la comissió europea que presidiria l'italià Romano Prodi durant els propers cinc anys i mig.
I després parlava de falcons contra els coloms que poblaven Barcelona. Era un altre dels titulars de fa 15 anys. En fa 10, 29 d'abril del 2004, el preu de l'habitatge continuava a l'alça i creixia un 17%.
Un dels moments bèsties d'aquest boom immobiliari, la principal societat de taxació xifrava en 3,5% l'agument en el primer trimestre. El cost es disparava més al litoral per les compres dels estangers. I Alemanya oferia una aliança plena amb Espanya. El Schroder proposava a Zapatero que s'integrés en el núcleis entre l'europeu que formava en França
Els governs espanyol i alemany volien promoure una nova resolució de l'ONU sobre l'Irak i, a l'imatge, tots dos presidents en la visita que Zapatero va fer a Berlín. I acabem aquest repàs per la Maroteca amb la portada de fa 5 anys, 29 d'abril del 2009, el nou virus de la grip s'estén ja a 6 països. L'Homs veu inútil restringir els viatges i es prepara per una pandèmia. A Espanya hi ha dos afectats i 36 casos en observació.
Sarkozy preveu l'alta velocitat de Barcelona a Lyon el 2012. El president francès advocava al congrés per acabar amb la barrera dels Pirineus. Cuba i Estats Units que es tantejaven amb discrets trobades a Washington. A la imatge també es parlava de balenes a la costa de Barcelona, en un titular molt petitet, una fotografia petita, però amb una aleta de balena que s'havia divisat.
I l'altra gran fotografia era després del 0-0 del Barça contra el Chelsea, tot es decidirà a Londres, per tant doncs era l'anada del famós Iniesta Terratornato. Les semifinals, aquelles semifinals. Fa 5 anys. Passa moltes coses des de llavors.
Ara per les contraportades, avui hem dit que tenim el punt avui però no hi ha una contraportada a nivell tradicional. Exacte, l'han renovat i com que ja feia temps que no el rebíem aquí a la ràdio, ja no hi ha contra el punt avui i ara fan titulars de ciutats a diferents poblacions catalanes. Avui ens parlen d'urbanisme, d'ensenyament, de cultura a ciutats com Barcelona, Reus o Castelldefels.
i per tant no tenim contra, l'entrevista interessant que ens oferien el FUN avui cada dia, però bé, sí que tenim la resta de diaris, tenim el periódico, la Vanguardiam i l'Ara. Perfecte, doncs comencem a parlar ara, vinga, amb l'article setmanal de Sabadeu Cardos, que avui titula de marques i fronteres.
Dius, certament és tan legítim voler la independència de Catalunya com voler viure lligats a Espanya, i és clar, hi ha tota mena d'arguments per una cosa i per l'altra. Jo, per exemple, soc dels que voten la independència de Catalunya i pel que fa a arguments, en necessito pocs. Vull dir que, tot i que entenc que els que volen situar el debat en el pla dels avantatges o els inconvenients, pel que fa a mi, en tinc prou amb la convicció que Catalunya és una nació i que només pel fet de voler-los té dret a disposar de tots els atributs que defineixen la sobirania d'un poble, com ara tenir un estat propi.
Diu tant és així que des que tinc voluntat política clara en aquest assumpte sempre he dit que fins i tot en el cas que la independència comportés alguns desavantatges la seguiria volent. Reconec que això és fàcil de dir quan s'està convençut dels avantatges de la independència. Sé que les meves conviccions desinteressades juguen amb avantatge i diu ara bé també sé que els suposats avantatges no caurien pas del cel i que caldria guanyar-se'l.
Ara no em surt la paraula. Hi ha una fotografia de Mariano Rajoy al foro de marques enombrades espanyoles, al qual va intervenir fa uns dies, i il·lustra aquest article de Salvador Cardús i apunta i acaba dient Salvador Cardús max esperen les argumentacions capcioses i inconsistents tant si són a favor com si són en contra de la independència. Doncs el que llegim avui al diari ara. Ens n'anem ara cap a l'avantguàrdia. Tenim el següent titular, una mala postura ens fa més simples.
Ho diu Angela Olaru, que és experta en columna vertebral. Diu que diu una mala postura, per exemple, com seure amb les cames creuades o per sota del cul, les espatlles caigudes, el tronc i el cap inclinat, o estar dret recolzant-se a més sobre una cama. Són habits que predisposen a més malalties del que podem imaginar.
L'escoliosi funcional accelera l'artrosi, predisposa trastorns de memòria i concentració, respiratoris, cardioescolars, digestius, rànals, reproductius i fins i tot malalties de la pell. Es poden tenir problemes de pell per seure malament perquè el cervell dirigeix el cos mitjançant la comunicació nerviosa que s'afectiva a través dels nervis espinals. Alguns van a la pell, als músculs, a les articulacions, a altres de les vísceres,
i diu que com més impecable sigui la postura i més ben alineada sigui la columna, més espaia i tot flueix millor. Diu que una postura correcta significa millor equilibri, alineació vertebral, eficiència energètica, oxigenació, circulació sanguínia, entre d'altres. Per tant, totes les possibilitats, la probabilitat de lesions o altres malalties.
I també parlar de l'esport. Diu que la majoria dels esports contribueixen a la desviació de la columna perquè utilitzen més uns grups musculars que uns altres, com el tenis, el golf, el bàsquet, el futbol i fins i tot la natació, ja que se sol respirar per un sol costat. Diu que fer exercici física amb regularitat té infinitat d'avantatges però que requereix revisions posturals i de columna. Perdona, no tenia aquests problemes.
Molt bé, doncs és el que llegim avui a la contraportada de la Vanguardia. Acabem amb la del periódico, on tenim que Franco no volia publicitat i tot es va fer en secret. Avui entrevistan a la contra del periódico Jordi Vázquez, que és supervivent de la desconeguda tragèdia del Guadalete del Baixella, de la qual es compleixen 60 anys. Diu es curat, han travessat a la mar, el Guadalete s'enfonsa, l'aigua ha arribat al forn, els forns i les maquines s'han parat.
El vaixell està perdut i el capità ho sap i reuneix la tripulació a coberta. Diu que no n'hi ha prou a Armelles per tothom. És el dia 25 de març del 54 i sona a l'estret de Gibraltar, a prop de Punta Europa, però al mig de la tempesta no s'està del tot segur. Jordi Vázquez, Jorge en aquell temps, és l'únic català a bord, al català li diuen, i diu que no descarta que sigui la seva última nit en vida.
És l'inici d'aquesta entrevista molt interessant, aquest home que exercia la funció de telematrista al vaixell, diu que no hi havia telèmetre, perquè estava espatllat, per tant feia altres coses, com col·laborant tots els serveis que hi havia. Era una missió de rutina, salpàvem de Ceuta a les 10 de la nit i el destillàvem a l'illa, però hi havia avis de temporal
És clar que no hauríem d'haver salpat i a més els vaixells eren vaixells de postguerra i el Guadalete no n'era una excepció. Hi havia onades de fins i tot a 15 i 20 metres i avui Jordi va explicar aquesta història del Guadalete desconeguda i com deia el titular que Franco no va voler que tingués gaire raó, doncs ara contra del periòdico avui. Doncs interessant també de descobrir o si més no poder saber què va passar en aquell moment avui al periòdico.
De seguida repassem la notícia curiosa d'avui però abans d'Andrés que tinc aquí davant i avui mira faig aquest salt i parlo primer de títols esportius perquè hi ha un titular que m'agradaria comentar amb tu. Primer de tot comentem amb els diaris catalans que evidentment ens parlen també d'aquest funeral de Tito Vilanova, Fla de pell és el que titula el nou esportiu amb una imatge on en primer plaç veuen els quatre capitans del Barça però hi ha una perspectiva
La catedral plena, la catedral, doncs, diu, de Barcelona, collon emotiu i multijudonària Déu, a Tito Vilanova.
Adéu, és el que diu el Mundo Deportivo, diu tot el barcelonisme i el futbol en ple, va d'acomiadar Tito en un sentit acte. Carlota i Adrià, els fills de Vilanova, van emocionar els assistents amb les seves paraules i també destaca Jordi Roura, que va dir que l'únic isme en què va creure va ser el barcelonisme. La Junta podria provar posar el nom de Tito Vilanova al nou miniestadi.
I el diari Esport fa una mica de muntatge i barreja unes quantes fotografies, perquè en el cas del món esportiu ensenya la imatge de la família. Els pares, la seva dona i els seus dos fills. I l'esport ens ensenya també la imatge dels seus fills i la seva parella. I també un primer pla de Messi emocionat i l'encaixada de mans entre la porta i Rossell. I tu i la gràcia, sí i tot, i tu i la nova oneja tot el barcelonisme en el seu Última Déu.
I llavors volia passar a la premsa esportiva, des que avui parla molt del foc, el Marc que titula facin foc, i a la imatge ens ensenya a Benzema, a Cristiano, i a Bale diu al Madrid confia en el seu sistema de contenció, i diu que Encelotti no s'espanta per les brabates alemanyes, i surt a l'ataca Múnich, senyora que es fa molt a la roda de premsa, tant Guardiola com Encelotti,
i, atenció, l'AS, perquè també en aquesta línia, diu Piróman, Guardiola, les seves declaracions s'assumen a l'estratègia Rumenige per escalfar l'ambient, perquè Guardiola va dir, he llegit que el Madrid ja està a la final i que l'ha guanyat, i després diu, atenció, Encelotti, Rumenige, va dir que anaven a encendre els àrores però està plovent.
Per tant, metàfores de foc, Andrea, però el més destacat per això és que crec que l'has de buscar, és la portada, o sigui, això està en petiteta, la franja de dalt, la franja de baix i al mig, a l'imatge central, trobem dues fotografies que diuen Bomberos, Casillas i Cristiano, i la O és l'escut del Reial Madrid. I llavors apareix un muntatge d'aquests cavalls, els que a vegades els agraden, Fils de Dire Esportius, que és...
La cara de Cristiano Ronaldo i la de Casillas en el cos de dos bombers, com a mà, amb armes, diàries. El muntatge és poc curós, poc elaborat, es nota molt que és un muntatge, ja sé que s'ha de notar que no són bombers.
Recomano que el busquis. Sí, ho faré, ho faré. A vegades d'originals es passen o no sé si tenen l'efecte contrari. Sí, suposo que voldria seguir buscant això. Però bé, ara també els diaris esportius són també això, una mica d'entreteniments, sensacionalisme i bé, suposo que també busquen aquest tema, o sigui aquesta... Segurament, segurament. En fi, ara haurà de buscar-ho per riure una estona. En tot cas, abans que marxis, això era la notícia esportiva però volíem parlar de la notícia curiosa del dia,
I l'anima amb aquesta banda sonora perquè sembla que un estudi a Bala, algunes teories formulades per Darwin, que va assegurar que una de les funcions de la música és participar en el festeig sexual. Seria Cortejo, que no sé si podríem traduir-ho com a festeig. Home, sí, no? Sí, suposo que seria una bona resolució. Ens entenem.
Diu que la música complexa excita més a les dones. Més que la que consideren simples, segons un estudi de la Universitat de Sussex, al sud-est d'Anglaterra, que publica la revista científica The Proceding of the Royal Society. Diu que els investigadors d'aquesta universitat indiquen que en la fase màxima de fertilitat del cicle menstrual, les dones prefereixen companys sexuals capaços de generar música més complexa.
Diu que l'investigador va comptant la participació de 1.500 dones en aquest estudi amb una edat mitjana de 27,9 anys que no estaven embarassades, ni donant de mamà, ni tampoc feien servir anticonceptius hormonals i en un primer experiment es va demanar les dones que triessin la més complexa entre quatre peces musicals semblants compostes per piano i reproduïdes per un sequenciador digital MIDI
Les quatre melodies progressaven des d'un ritme simple i amb pocs acords fins a ritmes sincopats, acompanyats d'una gran varietat d'acords i després a preguntar a les dones si preferirien tenir els compositors de la peça més simple i de la segona més complexa com a parella sexual a curt termini o com a parella per una relació duradora.
Els resultats van demostrar que quan el risc de concepció era més alt, les dones només aconseguien els compositors de les músiques més complexes com a companys sexuals a curt termini. Quan podien reproduir, els de les complexes volien per a curt termini. I quan es preguntava quin tipus de compositor
volien per una relació duradora, les entrevistes no mostraven preferència marcada per una altra. Per tant, en realitat és curiós el que indica, perquè el que està dient és l'amant que prefereixen en aquell moment, però tampoc perquè els acompanyi en aquest procés de fertilitat. Segons els investigadors, la capacitat per crear música complexa podria ser un indicatiu de l'existència d'habilitats cognitives avançades. En conseqüència, les dones podrien adquirir beneficis genètics per la descendència
a l'hora de triar-los com a companys sexuals amb músics capaços de crear música més complexa, tot i que és una decisió en aquell moment, si més no, pel moment, perquè pensen allà al termini. Ells ja van més enllà perquè consideren que com que està en el moment de la fertilitat la dona ja la tria pensant en tot plegat. Potser hi hauria altres factors davant de tot plegat. I això és un estudi entre 1.500 untones, has dit?
de 27,9 anys de mitjana. En principi, no amb les hormones gaire... No, no. O sigui, si en un moment de fertilitat... No, ni embarassades, ni prenent anticonceptius... No, exacte. En principi, tot allò. Curiós. Per reflexionar. Sí, sí. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia. I acabem aquest repàs amb els apunts culturals d'aquest matí.
Us heu comentat en titulars destacats, el celler de Can Roca, el segon millor restaurant del món per Restaurant Magazine, no es pot mantenir en aquest número 1, la cuina catalana es promociona a Londres mentre el germà Roca esperava en revalidar aquest títol que no ha pogut ser. Les vendes per Sant Jordi creixen un 5% respecte a l'any passat, una dada que es va fer pública ahir en un brindis de Sant Jordi, un nou acte estrenat pel govern català.
En teatre les mares del segle XXI ocupen el Teatre Condal, una comèdia per parlar de la maternitat en clau d'humor. Dilemata rep el nou premi Formentor, el jurat remarca l'elegància literària amb què ha renovat els horitzons de la novel·la.
I també, en clau literària, els escriptors francès Serés i Mònica Sustovà són els convidats del Penwall Voices Festival de Nova York. L'escriptor de Perpinyà, Joan Lluís Lluís, assistirà també al Blumet de Mont-real. I encara on a punt d'un novel·lista, Michel Oelleve, que converteix la novel·la a plataforma en còmic. L'escriptor francès ha adaptat la novel·la, que sortirà en francès a finals d'any.
L'estival de jazz d'Igualades tenen un espectacle de Sílvia Pérez Cruz i el pianista Javier Galeana. La segona edició es celebrarà del 25 al 29 de juny. I Barcelona posarà el nom de García Márquez a una biblioteca. L'Ajuntament estudia allargar la denominació a una que ja existeix, perquè les projectades ja tenen un nom triat.
i el Museu del Disseny de Barcelona, que obre el seu centre de documentació, s'ubica al DUP i està destinat a la investigació. Disposa d'un miler de metres quadrats i 22.000 documents. Txarango, Mishima i Hetvers actuaran al centre al Parc de Nova York. Els grups catalans participaran al proper mes de juliol al Summer Stage Festival.
En cinema, Gail García Bernal serà jurat de la Palma d'Or a Cannes. I un punt curiós, un mallorquí entre els triats per escoltar en primícia el nou disc de Michael Jackson. El jove va ser portat a Los Angeles en secret per assistir a la primícia al primer Escolta en Exclusiva. El disc es va veure a la llum el 13 de maig i es titularà Escape.
Aquests són els titulars d'aquest matí, de seguida parlem del temps.
Passen ara 3 minuts de 3 quarts d'11. Saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé, vostè? Bé, punt per parlar del temps. Doncs sí, home, parlem una miqueta d'un temps que aquesta setmana no té massa suc, podríem dir, perquè és una setmana que és monòtona, perquè els dies es repetiran amb les mateixes situacions, o sigui, el que passarà un dia...
Pràcticament passarà tots els dies laborals, i al cap de setmana potser canviarà una mica la història, però que fa bé. No hem de patir perquè canviarà una mica... Les temperatures? Sí, pujarà una miqueta més perquè se'ns acaba l'aire condicionat. Feia es nota, eh? Feia... ahir al vespre feia fred. Sí, perquè és que tenim aquesta influència. No es nota gaire el centre litoral central, però sí que els dos extrems del país encara bufa la tramuntana.
I després, clar, amb aquesta influència de vents del nord i que es munten aquestes tempestetes en zones del Pirineu, aquest vent, doncs aquest aire més fred de les tempestes, doncs poc a poc va circulant cap avall i ens va arribant. Ara tenim 16 graus a Sant Just. Recordem que, per exemple, hi havia dies del mes de principis d'abril que a aquestes hores ja estàvem a gairebé els 20 graus i es podien arribar els 23 i 24, que eren temperatures que seguíem i ens fèiem un far de dir
que tot i que acaba de començar la primavera, teníem dies pràcticament de primavera avançada i ara estem dins de la normalitat. 16 graus és lo normal. En aquelles èpoques parlàvem a les 11-12 del matí que es disparava la temperatura ràpidament i això passarà al cap de setmana. I la diferència és que hi ha dies que tenim aquesta influència indirecta de vents del nord que això provoca que les temperatures estiguin frenades.
Encara tenim, quan hi ha aquesta variació de temperatures, encara tenim la sort que el mar el tenim a prop i la temperatura la manté una miqueta alta a la nit. Te'n vas cap a l'interior i avui hi ha sort, que és una zona elevada, però no molt. Si està al voltant dels 700 metres, sort deu estar al voltant d'uns 500-600 metres, aproximadament d'alçada estaven a 4 graus de mínima.
És una temperatura que a la nit fa portar a Jarsellet i a Norac. Després al migdia les temperatures es disparen i fins i tot poden ser més altes que aquí a Sant Just. És un contrast força divertit, però on poden enganxar més l'encostipat com si diguéssim, serien les zones interiors, que hi ha molt més ampla tèrmic pel que fa a les temperatures màximes i les mínimes.
A Sant Jose ahir vam arribar als 20 graus, gairebé, els vam tocar, i avui la mínima ha estat de 13, o sigui que la variació és de 7 graus. I sí que hi ha aquella sensació que també passava diumenge, que ahir vam comentar que si estàs a l'ombra estàs quiet, doncs tens aquella sensació de fresca si vas amb maniga curta, però en canvi si et poses al sol, tot i la maniga curta, tens aquesta sensació de calor.
Avui repeteix el dia una miqueta. Potser la petita diferència amb ahir dilluns és que avui les tempestes potser no seran tan destacades. La Pirineu com van ser ahir. Clar, estem parlant de zones de Garrotxa, Ripollès, Vergadà, potser fins i tot, Cerdanya... També cap a la zona de Lleida, cap als Pallars, cap a la Vall d'Aran, l'Alta Riba Gorsa... En aquestes zones sí que es poden formar tempestes, s'hi formen a la tarda, i després el seu recorregut és molt curt, perquè pràcticament a les portes del Pré-Pirineu ja s'acaba la seva activitat.
Avui probablement aquestes tempestes quedin ni reduïdes al Pirineu, o sigui que no arribin ni al Prepirineu. Seran estampestes fluixetes, avui potser influeix una mica aquesta situació. Però bé, no deixarem de tenir aquests valors, que al migdia són agradables, però que a hores d'ara es porten aquests 16 graus.
De cara demà dimecres, potser les tempestes poden tenir una miqueta més d'entitat. Avui reculen cap al Pirineu, demà sortiran fins i tot del Pre Pirineu. Potser demà a la tarda hi ha una miqueta més d'activitat. I nosaltres ho comprovarem amb alguns núvolets més a la tarda. Però realment són bonics, perquè es formen aquests núvols així. Clar, i a més hi ha molt bona visibilitat, perquè el vent del nord s'encarrega de tenir net l'ambient. Tens molt bona visibilitat a llarg. Llavors el que tens és molta més bona definició d'aquest núvol.
I amb el contrast amb el sol, quan se'n va cap al vespre... El sol marxa al vespre però nosaltres tenim el vespre mogut cap a la nit gairebé. I el fet és aquest, que si ens esperem una mica a la posta de sol disfrutem i gaudim d'aquestes imatges.
Demà aquesta situació. Dijous tornarem a parlar de més estabilitat, de temperatures que van reduint la seu radidecció. Divendres podríem tornar a tenir una certa activitat. Mai arribaran a Sant Just. És una sentència, però vull dir que és difícil que amb la previsió d'ara pugui arribar algun ruixat a Sant Just. I de cara al cap de setmana el que deiem sembla i tot indica, tot i que encara estem a dimarts, que aquesta influència de dents del nord que ens manté les temperatures pugui desaparèixer. Comencem a parlar
d'una influència més marítima, més de vents del sud, i això farà que les màximes puguin remuntar una miqueta més i que les mínimes es quedin igual. O sigui que al cap de setmana dius que al migdia estarà més bé, la màniga de camisa o la màniga curta es suportarà molt més bé perquè el sol farà més activitat i potser podem arribar a 23 o fins i tot 24 graus, però al tanto perquè les mínimes es mantindran. Aquest ample tèrmic de 7 graus que comentàvem que estem tenint aquests dies es pot disparar fins a 10 o 12, llavors sí que
Sant just entraria dins del rànquing de probabilitats d'enganxar una constipació si tot el dia vas amb la mateixa roba. Clar. Doncs bé, no passa res. Ho superarem. Home, està avisat. O sigui, està avisat qui vulgui anar amb la mateixa roba durant tot el dia. Perfecte, Carles. Moltes gràcies i anem parlant. Molt bé, bon dia. Que vagi bé, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Smooth Jazz Club De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon llesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, al magazine del matí.
Quatre minuts i arribem a punt a les 11 del matí, en el moment en què connectarem amb el bulletí de Catalunya Informacions, posarem el dia de l'actualitat i també sentirem el bulletí informatiu del Sant Just Notícies. Tornarem després de la informació amb més coses aquí a la segona hora del just a la fusta i mentre ens acostem al punt horari de les 11, el que fem és escoltar als Mishima un dels seus últims temes, el Cobra, l'últim àlbum, l'Ànsia que cura i que es titula La brisa.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11.
Es continua destruint ocupació segons l'última enquesta de població activa del gener al mar s'han perdut a Catalunya més de 38.000 llocs de treball. Ara hi ha 840.000 aturats, el 22,2% de la població activa al conjunt de l'estat. L'ocupació també ha disminuït, tot i que en el nivell més baix des de començaments del 2008.
La Unió Europea fa públics una quinzena de noms de dirigents russos que afegeix a la llista dels carrers sancionats per la crisi a Ucraïna. Entre els afectats hi ha el viceprimer ministre, el vicepresident de la Duma, i el cap de personal de les forces armades de Rússia, així com dos líders separatistes prerussos d'Ucraïna.
Joan i Jordi Roca del celler de Can Roca han dit el matí de Catalunya Ràdio que ser el número 2 de la llista dels millors restaurants del món els satisfa molt perquè poden seguir sent ambaixadors de la seva cuina. El petit del germà Roca, a més aconseguit, el guardó de millor pastisser, el restaurant danès Noma, ha recuperat el número 1 de la llista.
Pere Navarro considera gravíssimes les reaccions de Convergència i Unió Esquerra Republicana Iniciativa per Catalunya Vers davant el cop de puny que va rebre. El líder socialista creu que s'han limitat a condemnar-ho i no qüestionen les motivacions que, insisteix, es troben en la crispació social per la consulta.
Corea del Nord comença maniobres amb foc real al mar groc prop de la frontera amb Corea del Sud. Segons el govern sudcoreà, Seoul evacua per precaució els residents de les illes pròximes a la zona de maniobres.
La seqüela catalana de 8 apellidos bascos busca una nova fórmula. El director Emilio Martínez Lázaro diu al Matí de Catalunya Ràdio que seria un error fer un símil català del títol original i que encara s'està treballant en l'argument.
Ara els esports. El barcelonisme va dir adeu a Tito Vilanova. La cerimònia a la catedral va aplegar 1.500 persones. Un dels moments emotius va ser quan els seus fills, l'Adrià i la Carlota, van recordar la seva figura. Els últims expresidents van ser-hi presents amb la Porta i Rossell asseguts al costat.
El Bayern de Múnich i el Madrid ha jugat la primera plaça per a la final de la Champions. Partit de tornada avui a l'Allianz Arena, Pep Guardiola ha defensat fermament la seva visió del futbol amb l'estima per la pilota. Diu que avui hauran de guanyar el Madrid en intensitat i agressivitat. El Partit del Poder seguint directe per TV3. I ara molt, el Barça sabrà avui el seu rival a la semifinal de la Final. Fora els candidats són el Kiel, el Flensburg i el Bespre.
Fins al migdia, temps tranquil, tard amb ruixats moderats al Pirineu i punts interiors de les comarques de Girona i també del nord de Barcelona. La tarda més essolellada cap a ponent i cap al sud del país. Pocs canvis pel que fa a les temperatures. Aquesta hora, 18 graus a Barcelona i també a Tarragona i 14 a Lleida i a Girona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les onze i quatre minuts, us parla Andrea Bueno. L'escola Brassol Municipal Marreix obrirà de les seves portes aquesta tarda als pares i mares. El proper 5 de maig comencen les preinscripcions al primer cicle d'educació infantil i el centre convoca els pares per tal d'explicar-los el seu projecte educatiu.
Al curs 2014-2015, Marrecs tindrà 8 places al grup de lectants i 31 al de nens d'un any. Les places al grup de nascuts del 2012 aquest any es redueixen. Responsables de l'escola de Bressol municipal Marrecs explicaran aquesta tarda als pares i mares els seus objectius principals, com ara potenciar l'educació dels infants a través del joc i involucrar les famílies en el dia a dia de l'escola.
Serà a partir de les 5 al centre cívic Salvador Espriu i després es podran visitar les instal·lacions del centre. Tot plegat a cara al procés de preinscripció de primer cicle d'educació infantil que, com dèiem, tindrà lloc del 5 al 16 de maig. El període de matriculació serà del 10 al 13 de juny.
També aquesta tarda es farà la primera reunió informativa sobre el casal d'estiu de les escoles públiques de Sant Just. Un any més la Fundació Pere Tarrés s'encarrega del casal dels centres educatius del municipi i avui ho explicarà els pares i mares en una trobada a la vagoneta. El casal tindrà lloc del 25 de juny a l'1 d'agost a l'escola Montseny.
A la reunió es parlarà de les activitats lúdiques que es proposen per aquest estiu a les escoles de Sant Just, també d'horaris, i a més a més de com fer les inscripcions i de les beques i ajuts disponibles. Els escomptes que s'ofereixen són d'entre el 5 i el 10% i es tindran en compte els dies de casal, els germans apuntats i els infants amb carnet de família nombrosa. Aquest casal és obert a nens i nenes de fora de l'escola Montseny i les places són limitades, per tant, s'asseguirà l'ordre d'inscripció. La reunió serà avui a les 5 a la vagoneta.
I un apunt més al compositor Sant Justenc Joan Pasqual, finalista del concurs de la Cerdana de l'any 2013. Joan Pasqual ha compòs la Cerdana Xamosa Anna Maria, estrenada a la Plec d'Esplugues el passat mes de novembre. Aquest dissabte, 3 de maig, es triarà la Cerdana guanyadora del concurs de la final, que tindrà lloc a l'Auditori de Barcelona a partir de dos quarts de 6 de la tarda. Les entrades per assistir-hi es poden comprar al web de l'Auditori, auditori.cat, i els preus s'oscilen entre els 12 i els 27 euros.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Noticiers Edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I think that autumn comes Cold air are breathing my lungs Something's new but nothing's changed Familiar feelings just the same Soon to the warm air comes mine Lie back and stare at blue skies Thinking back of where you're from
Feminist of pastimes gone by Only remembered now in Earth trees the stars that have been red The forever hung, kept safe the memories never told But felt if you went by
Will come shining bright. God's love will save us all and Thou wilt be done. God's love will save our lives and Will come shining bright. God's love will save us all and Thou wilt be done.
No, no, no.
Oh, shining bright. God's love will save us all. I will be with you. God's love will save our lives.
i i i
Estem escoltant Just a la Fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Justa la fusta!
Passant 12 minuts de les 11, serà demà a aquesta hora el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Avui, una hora més d'hora del que és habitual. Sí, una mica més d'hora. Els uients habituals quedaran parats. Els haurem de citar, exacte. Després, per parlar del Manac del Cordill. Sí, parlarem d'això, d'aquestes cosetes que sempre ens explica aquesta publicació, que és molt distreta, per cert. A veure, què tenim? Comencem pel Centurals, si et sembla bé. Doncs ahir dia 28 era el Dia Internacional de la Dança.
Això és important perquè cada vegada a Barcelona es dona més importància les companyies de dansa i especialment la contemporània. I era Santa Valèria, Sant Amat, Sant Siri i Sant Prudenci.
Això era ahir. Avui, Santa Catarina de Siena. Coneixem moltes Catalines, no? Suposo, perquè diem més que Catarina, diem moltes Catalines. Jo sentia més Catarina, eh? Tu sí? Deu ser per la meva edat. Pot ser, pot ser. Per tant, avui és el Sant, eh? Catarina de Siena. Demà dimecres Santa Sofia, Sant Pius, Sant Amador i Sant Indalèci.
Delessi Prieto, el personatge. Aviam, què tenim? Dijous és el dia 1 de maig, festa del treball, Sant Josep Obrer, i Sant Aniol, Sant Sejimon i Sant Florinda. Aniol, en coneixem? Sí, sí, he conegut algun. Exacte. Molt bé. Després, el divendres, tenim Zoa, Araceli, Germà i Segon. Són noms bastant, el que ens explica el...
El Marac del Cordill ens posa uns noms que són els que són. No és que s'inventin cap, però ens sorprenen alguns pels noms. Per exemple, en castellà Segundo, coneixem algun de Segundo. Algun, però en català no. Segon, jo no m'hi he sentit mai. Depèn potser dels llocs que hi ha més costum pel que són els patrons dels pobles, etcètera, de posar-ne allà. Com hi ha cinta a la part de cap a la posta, etcètera.
Aviam, dissabte què passarà? És la festa de la Santa Creu. Ara estàvem parlant que el dia de la Santa Creu, el 3 de maig, fa 57 anys que vaig començar a treballar. Ah, sí? Cobrant. Mira, doncs ja fa uns quants anys. Vaig entrar en una empresa d'esplugues que es deia, la gent ho coneixia com Urodonal, que era el nom d'un producte
que es feien allà un producte mèdic que era pel Reuma. I per tant doncs en deien l'Ordonal, que era el nom com si diguéssim el Felo actualment, saps? I llavors doncs en aquests laboratoris, que era el Rocador, jo vaig començar a treballar el 3 de maig del 57. I fa tant 57 anys exactes que vaig començar a treballar allà. I serà Sant Felip, Santa Violeta i Santa Antonina.
I diumenge, per acabar, és la fira de Santa Coloma de Farnès i serà Sant Floríà, Sant Silvà i Sant Palagrí. Veus? Jo ho conec un palagrí. És difícil de trobar. Ho és, però el conec. Les coses que ens recomana l'Homenac del Cordill. Per exemple, el llegum, que és fruit de tabella.
Diu que el llegum és fruit que surt d'una tabella, n'hi ha de molts gustos i colors, a vegades els deixem de banda, però ens cal saber que no engreixen, són molt bons i aporten proteïna i hidrats. Convé que apareguin a la nostra taula almenys un parell de vegades a la setmana.
Tret d'algunes llenties com les pardines, els llogums secs s'han de posar en rebull la nit abans de cuinar-los. Això, evidentment, hi ha molta gent que encara posa el llogum... Directament? Sí, però jo ja me'l compro. Clar, el llogum cuit, home, és una bona manera. Així t'assegures que el cuin bé, que no és fàcil. No és fàcil, eh? S'ha de posar en rebull la nit abans de cuinar-los. Si l'aigua té força calz, afegiu una culleradeta de bicarbonat,
Tireu l'aigua del remull i renteu-los bé. La ració de llegums abans del remull és de 80 g, suposo que vol dir per càpita. Només els cigrons es posen a coure quan l'aigua ja bull. Tots els altres llegums es posen en aigua freda, millor baixa en calbs, i el foc s'ha de mantenir baix. L'aigua sempre els ha de cobrir. Si us cal més aigua, afegiu-la calenta, que no pari de bullir. No s'ha de remenar mai, moveu-la que sola.
Afegiu la sal cap al final de la cocció. Ja cuits, escorreu-los. Hem explicat ja tot el procés de com coure el llegum. Ara no caldrà que el compris cuit, Pep, ja podràs fer-ho. Sí, ja m'aplicaré el manac del cordilló. Exacte. Però amb la feinada que et treu comprar-lo, cuit va molt bé. Diu, és temps de cireres, nespres i el barcox.
Per combatre la mosca de la fruita podeu fer trampes amb ampolles de plàstic. Explica com. Talleu l'ampolla pel mig. La part de dalt, gireu-la i poseu-la dins de la part de sota. Dins poseu unes gotes de vinagre i les mosques no podran sortir mai. I aviam, els camassecs.
Són bolets de primavera, també coneguts com a carreretes. No sabia que eren de primavera. O sigui, les cames secs fan els buxornuts, que explica al final que, de fet, és una família que hi ha petites variants, no? Creixen els plats d'herba fresca i creixen on hi ha una bona regada de la vaca. O sigui, si hi ha una bona tifa, i ho parlem clai català,
Es veu quan canvia el color del Prat Ver. És més fosc. Allà on hi ha hagut un abonament és més fosc. I allà segur que trobaràs en aquesta època carreretes, que són excel·lents. Amb una truita d'això pots arribar al cel.
No, no, està clar. Se solen vendre secs i llavors tenen el nom de moxernons. La família varia una mica i segons on vas o els trobes o segons l'espai canvien una mica de noms. I això és el que ens explica aquesta setmana l'almanac del cordill i aquestes coses.
Molt bé, sí, sí. Tenim més coses per això. Tenim alguna altra cosa. Per exemple, quan dèiem allò de fer menys mal català, una miqueta, dèiem això. La seva despedida va ser molt freda, en lloc del seu comiat va ser molt fred. Això de despedida, ho diem, però no, és un comiat, eh? Una adeu, un acomiadament.
No adelantis aquest cotxe perquè ve un camió a tota velocitat i hauríem de dir no avancis aquest cotxe perquè ve un camió a tota velocitat. No adelantis, no. No avancis, sí. Per tant, ja tenim una miqueta més el tast aquest que diem de català. Aviam.
No hi ha remei, sense vanitat no hi hauria artistes. L'ego és imprescindible.
L'ego és imprescindible. Per l'art, no? Per l'art, sí, per l'artista. I diu, les paraules se salven de totes les catàstrofes. És veritat, que passi el que passi, les paraules segueixen vigents i passen d'una generació a una altra. Això ho deia el Vicent Andrés Estellés. I l'altre, el Jorge Raldé, aquest noi a remei, sense vanitat, etcètera, era del Jorge Raldé. I aquestes paraules se salven de totes les catàstrofes és del Vicent Andrés Estellés.
allò ens n'hi ha un altre que diu, tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda. Això diu Jean de la Fontaine, que va morir el 1621, bueno va morir el 21 i va morir el 1695. Vull dir que aquest senyor ja sabia de què parlava, no? Tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda. I hem deixat aquestes tres i podríem triar-ne una, no?
Sí? Quina t'agrada més? La de l'ego, potser? Potser l'ego, sí, aquesta setmana... I bé que anaves amb la idea, no? Bé, no hi ha remei. Sense vanitat, no hi hauria artistes. L'ego és imprescindible. Doncs és la que ens apuntem i que, per tant, és la frase d'aquesta setmana. Moltes gràcies, Pep. De seguida tornem a parlar en cas d'actualitat i una mica de tertúlia. Un mica el que podrem. Fins ara. Bon dia.
Just a la fusta. De seguida parlarem d'actualitat, com dèiem ara, farem tertúlia amb en Pep Quintana i en Jordi Ferras. Mentre arribem, però a dos quarts de dotze, el que fem és posar encara una mica més de música aquest matí de dimarts.
Just a la fusta, al magazine del matí.
I avui ho fem amb Zoni, que ara feia temps que no escoltàvem aquest artista català, aquest artista de l'Empordà, i el que fem és escoltar un tema del que era el seu àlbum, ja fa un parell d'àlbums, Euforia 5, Esperança 0, i escoltem Ell que surt al sol. Sona així.
Pugem a un taxi que ens vol estafar prou més igual. Avui estic de bon humor. Ja som a casa i escoltem de quiu la cançó de l'aranya.
Caminem de quatre grapes a les 6 del matí, com si el pis fos la sabana i nosaltres gazeles.
que surt el sol i no vull dormir. Ei, espira't aquí, que surt el sol.
i em surt el sol.
It's been a hard night's day And I've been drinking like a sponge It's been a hard night's day We should be sleeping like dogs But when I get home to you Tell me, baby, what we're gonna do That make us feel
que surt el sol.
No, no.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
En punt dos quart de dotze, a aquesta hora saludem el Pep Quintana i el Jordi Ferras, molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Avui tampoc tenim el Jaume, fa dies que el tenim, el trobem a faltar. Per parlar d'actualitat, d'alguna manera, després d'aquesta demana i aquest cap de setmana de tantes activitats a Sant Just, no sé si l'heu viscut, heu fet bé, el Jordi sí, perquè ja n'hem parlat que...
La setmana passada vam parlar. Com va anar el Jordi? Bé, jo crec que va anar molt bé. Vam començar el dia de Sant Jordi, una diada ja assenyalada com és normal.
Les caravelles del cor també han funcionat molt bé, vam anar a tota la pandilla que som ara, que som bastanta gent, vam fer una cosa molt... Es va notar, no? Són cinquanta, es nota molt. El problema que tenim és que tots tenim quinze anys i córrer no ens costa res perquè podem anar corrent d'una banda a l'altra. Avui hi va haver un cataire que va haver de plegar abans d'hora perquè ja no li donaven l'escala. Tenim quinze anys i es noten. Fets, fets, per això, fets. Tenim fets i fets i fets i fets, llavors, clar...
És un recorregut molt llarg a peu, encara que mirem de fer les coses així a la vora, però són moltes hores de caminar i cansats perquè has d'anar dret tot el dia, però jo crec que anava bé. Hi havia cotxes combre o no? Normalment portem un cotxe, portem el cotxe, un altre portem l'acordeó, portem escadira, portem les cistelles, però el cotxe només és com amb quatre persones, així som cinquanta.
Llavors hi havia una furgoneta aquest any, hi havia un parell de furgonetes des d'aquí que en gent està, perquè a la festa que en gent estàvem vint a cantar, que després hi havia molta gent aquí i aquí, jo veia que estava molt bé, no vaig poder veure ni la ràdio, que estaven amagats allà de la gent.
Sí, perquè estàvem rodejats. Hi havia molta gent. Només vaig veure l'antena. Són els arbres que no deixen veure el bosc. Però jo crec que la gent va anar molt bé i nosaltres al Parc del Cor estem contents. Ja no dic el que vam fer com a assistallà i el que et donen per fer una mica d'ajuda, per poder fer l'excursió de caramelles.
Va anar bé per això la recaptació d'alguna manera? Més o menys, tenim sort perquè el dissabte anem a cantar dos o tres lletxcantaires i gràcies a Déu ens ajuden bastant. Però dintre de tot no ens podem queixar, com a mínim no hi perdrem un cèntim el dia d'anar a l'excursió perquè és gratis per tots els coristes. Com a mínim no hi perdrem. Però jo crec que tots van estar contents, els coristes nous també que van venir de cantar també estan molt contents.
Jo espero que continuem, ara volem fer un concert al final de maig a Brera, a juny aviam. A Brera? A Brera, sí, a la iglesia de Brera, no hi ha res de nou. El director no és de Brera, per això em sonava a mi que era per allà.
Home, el que va bé perquè és una experiència cantar caramelles, jo a la meva època havia cantat bastants caramelles, i és una vivència, contacte que tens amb la gent, perquè ara ja no es canta el dia de Pasqua. No, perquè això ja s'ha canviat, perquè avui en dia tothom marxa. Abans el dia de Pasqua, te'n recordes quan anàvem a les escoles Núria, que sortíem amb la barretina, amb la camisa blanca, els patrons curtets.
i anàvem a cantar per les cases, la majoria eren torres, nens de 8 o 10 anys, ens ho passaven molt bé, després ens feien l'excursió. Fa molts anys les nenes també anaven amb una caputxeta blanca.
O sigui que és una tradició que és molt popular i aquí a Sant Jordi, jo crec que des de quan es va acabar l'escola Núria en principi ja no es van cantar, llavors cantava l'Orfeo i quan hi va haver el tarannà aquell entre el coro que no va mig desaparèixer llavors cantaven els homes de l'Orfeo. Però és una tradició que crec que no s'ha perdut i ja ho crec que s'ha de mentir. S'ha canviat de dia. No, això està bé, exacte, ha evolucionat en aquest sentit. També ho pot veure més gent d'aquesta manera.
Jo crec que més gent que la que hi havia diumenge. Hi havia molta gent. Van dir que realment feia goig de la quantitat de gent que hi havia. Jo no he tingut ocasió de parlar-ne, però si la gent que tenia parada de llibres... No sé si nivell de vendes va anar millor. No ho sabem.
No ho sabem encara. El que vam parlar va ser l'endemà de Sant Jordi, que vam parlar tant amb els floristes com els llibreters, que deien que havia estat bastant similar l'any passat, en el cas dels llibres. I de fet, el que ens va dir el llibreter de Sant Just, que és en Diego Marcos de la Lleria Rasenya, quan dèiem que la festa aquí a Sant Jordi és diumenge,
La gent també a Sant just comprava llibres el dia 23, en realitat, i que el diumenge sí, però que era més una festa de trobar-se que el dia en què confiava ell més que es venien més llibres. Això ja s'havia parlat tant gent darrere de fer la festa encara que fos un dia de cada dia, era un dia de Sant Jordi. Això passa amb altres festes també aquí a Sant just. Un carnaval també passa.
Cada regidor de cultura ens ha agradat intentar adequar-ho. Vosaltres us agrada que sigui així o què preferiríeu? Un any es va fer per Sant Jordi i no va tindre massa èxit perquè era un dia de cada dia. Però un any no fa estiu. Sí, però jo crec que és molt difícil perquè és dia de cada dia. Si fos com a hospitalet i als altres llocs que fan festa...
No, però jo crec que Sant Feliu de Llobregat, per exemple, que no és festiu, sí que és veritat que durant el dia potser hi ha menys gent, però a partir de les 6 o 7 de la tarda la plaça s'anima, igual. El vespre sí. Vull dir que d'alguna manera
Si no vas fent una prova un any darrere l'altre no pots dir que en un dia no ha anat bé, perquè la gent no té el costum. Si no té el costum no pots respondre bé. La gent busca la novetat del llibre quan surt, que és el dia de Sant Jordi. El diumenge següent aquells ja tenen un llibre.
allò ja el tenen i aquell dia pot ser això de retrobament i també naturalment compraràs un llibre. I es compren llibres. Jo crec que és una festa més nostra, vull dir. Recorda que aquesta festa també la va començar l'Altaneu a vendre llibres a l'estiu de l'Altaneu. I no es venien per Sant Jordi tampoc. Es va començar baixís. S'han just funcionat molt així, no?
Però també és la manera de fer d'aquí, perquè jo crec que si realment es decidís no, no, fem Sant Jordi al dia de Sant Jordi, fem Carnaval al dia de Carnaval i ens creiem que és així, doncs potser funcionaria. Jo sempre he cregut que a Sant Just som especials i per això és un poble com som.
Jo crec que sempre m'ha agradat i... És una altra cosa que t'hagi agradat, que sigui especial. Però som especial perquè no sé el per què, perquè això passa a tots els nivells, ja no és a nivells culturals sinó també a nivell de comerç. A nivell de comerç també és molt difícil aquí a Sant Just. Home, esclar que és difícil. No és que no vulguin els comerciants, sinó que és difícil perquè el terenar sempre ha sigut el mateix, no sé el per què...
Són coses molt rares. Molts estudis que es facin no saps on sortir-les. Són coses que ja són moltes coses. És cultural.
és comercial i de tot. Però jo crec que és un poble que ens n'anem aguantant i tots ens ho passem bé. I la prova la tenim, que hi ha molta gent que ha vingut a viure aquí, n'hi ha molts que s'han adaptat, n'hi ha d'altres que no, però la gent que viu aquí està encantada. S'adapta a qui vol. Això també. Esclar.
I vol adaptar-se a un lloc, perquè si véns aquí, com es deia temps d'endarrere, la gènere molestava les campanes quan tocaven. Això ha passat a més pobles també. Sí, perquè va ser el primer ensamor.
Si no va ser primer dels primers o si tens un ocell, jo sé qui ha demanat tallar un arbre perquè hi havia ocells que cantaven. I esclar, per què no es queda allà on era, com a mínim, allà on era per no engegar-lo més enllà?
I és clar, aquestes coses no es poden fer. Una persona amb aquestes circumstàncies no s'adapta a res. És un inadaptat, en tots els aspectes, que vol dir que arribi en un lloc i que hagin de tallar un arbre perquè hi ha ocells cantant a prop de casa seva. Per no posar uns calificatius en aquest sentit. Hi ha coses absurdes que dius...
Sí, hi ha gent que té moltes manies. Suposo que passa a Sant Just i a tot arreu. Què trobeu a faltar en aquestes festes? Alguna cosa que diguéssiu que s'hauria de fer així o diferent?
No ho sé, jo personalment, tal com és molta, jo crec que està força bé. I inclús hi va haver un foc artificial, dissabte a la nit. Dissabte, el porra foca també, que és bastant recent. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Jo des de casa els veig, els focs artificials. Està bé, també, aquesta tradició que cada cop va més. Sí, va més. Jo recordo que l'altre dia vaig llegir una notícia i m'ha sorprendre bastant perquè hi havia hagut un foc
amb un espai forestal degut a focs artificials. I recordo molt que quan la Palmira Badell era regidora de cultura, la seva lluita i el seu fracàs, per dir-ho d'alguna manera, que no va aconseguir va ser fer focs artificials, perquè les normatives i les ordenances prohibeixen segons a on es tiren, etcètera. Sant Just és molt arbori, també, i la qüestió és que ella no va poder... I després,
I que s'hagi aconseguit. Cada any, cada any, focs artificials, tant per la Festa Major com per qualsevol altra festa dels correfocs. Sí, però es fan una mica controlats dins de la casca. No, no, ser controlats ja era la idea que fossin controlats, evidentment, però hi havia unes ordenances o unes prohibicions que en aquell moment no va aconseguir. I sé que és una de les seves frustracions, per dir-ho així, perquè li agraden molts focs artificials i que no pogués, per la Festa Major, fer un bon castell de focs artificials.
Jo crec que ara tenim els diables, ja el rifenyo, i ara que han tret els petitons, jo crec que tot això en principi va una mica de cara amunt i espero que per molts anys puguin continuar, perquè això és mitja vida, que puguin els anys petits que puguin continuar, que després no continuïn tots, però com a mínim donen una mica de vida a la gent que puja i són coses que la gent està fent. Això el que porta és que els pares hi integren també.
arreu dels nens que un amic de l'altre que és de l'escola, que allà on sigui, de l'Esplai o allà on sigui, doncs faci una activitat on els pares gairebé es veuen obligats, d'alguna manera diem-ne, a seguir i final s'hi acostumen i tenen relació amb els altres pares que no n'haurien tingut, etc. I això també crec que és una qüestió important que fa més... Fa més lligar a mi. Jo crec que actualment des que hi ha els del Refenyo, com que és un altre estil d'acte cultural, s'hi ha agafat molta gent.
Aquesta gent té ganes de tirar endavant, ara també els mateixos porten el gigantes, però jo crec que s'ho han agafat molt en sèrio i que no és una cosa que és fàcil, perquè no és fàcil, ha d'anar a les trobades... Hi ha altres coses. La setmana passada, per exemple, els dos grups van actuar a les escoles.
El grup de gigantes, si no m'equivoco, eren a l'escola americana, que de fet està allindada a Sant Just, ja és en termes d'escolars, però com que hi ha una relació també amb un dels professors i hi ha una amistat, nosaltres vam fer una activitat bastant interessant, la gent gran amb els alumnes de l'escola americana,
Ells van fer un treball que havien de posar-se en contacte amb persones grans i explicar la vida, fer uns interviews, un treball final que van fer, cosa que tot això es va fer i va donar molt bon resultat i va ser molt agradable. Llavors, els giganters se'n van anar a l'escola a ensenyar els gigants i, d'una altra banda, hi havia una altra escola que rebia el drac.
No hi ha ni uns dies de festa senyalada, sinó que anaven a l'escola a l'horari escolar. Crec que és una idea molt bona el que han fet, perquè van començar fent-ho així amb els geganters i ara continuen amb el refenyo.
Una cosa entre l'institut i les escoles és que els fas viure. Són activitats lúdiques i fan ganes de fer. Són agraïdes.
que es veu que quan hi van anar amb els gegants va ser un drama, perquè li espanten els gegants. I se'l van haver d'endur gairebé al pati, pobret, perquè és que no suportava veure els gegants i plorava com un desesperat. El que volia preguntar també és quina experiència ha preparat la ràdio.
Doncs l'institut, que ja fa uns quants anys, que el dia de Sant Jordi es fa el programa des del propi institut. Pràcticament del tot. Vull dir que ens traslladem allà directament. I venen també més alumnes d'escoles. D'altres escoles també venen a l'institut llavors? Venen els representants de totes les escoles. És a dir, de Madrid Sacramento, Montseny Montserrat i Canigó, venen uns quants alumnes i també es preparen una cosa per fer perquè sigui un dia així.
Més en l'institut, arran de tot plegat, però també des del novembre més o menys, que cada divendres a les 12, connectem directament amb ells, però sembla que estiguin aquí, perquè són aquestes coses de la tecnologia, i fan mitja hora ben bona, i cada cop la fan millor també, de programació pròpia, lligat amb el que dèiem ara, d'integrar també aquestes coses de seguida. Els he sentit algunes vegades...
i ho fan bé. Molta vegades m'agrada perquè els ascens i... És fresc, no? Ells fan el guió, els veus com s'expliquen, la parlarà Floneta, la farem això... Jo crec que tenen un tarannà molt bo. Sí, sí, no és una bona notícia. Mira, de fet, la setmana que ve segurament també, segurament no, segur...
El divendres que ve, que també fan una activitat que es diu English Day, que és un dia que fan al Casal de Joves i que els alumnes de les diferents escoles i alguns de l'institut també es troben i han de parlar tot el dia en anglès i tot plegat, i també baixarem a fer el Just a la Fusta amb ells. Ja m'han dit que no, que parlarien de coses en anglès, però parlarem en català, ja m'ha semblat bé.
Perquè si no, l'audiència, la meitat, ho he de dir que la meitat. I tampoc seria un... exacte, seria estranya l'experiència. Vols ser curiós? Potser ens saludem, però bé. Està bé i una intervenció amb aquest estil està molt bé. Però és clar, tot el programa, suposo que seria molt difícil de poder seguir. I de portar amb naturalitat, segurament.
No, en tot cas és veritat que Sant Just està una mica diu. Jo crec que no, Sant Just està mai mort. Hi ha gent que diu que Sant Just és un avorriment. Jo no crec que s'avorreixi ningú. S'avorreix qui vol. Això també és veritat. Però a l'altra banda tu mires les agendes que hi ha d'activitats a Sant Just i no ho pots seguir pràcticament. Hi ha moltes coses que es barregen i de vegades ens enfadem per això.
podries anar en algun lloc però estan fent una xerrada amb una altra. Podries anar a sentir un concert i estan fent una conferència i vol dir que de vegades... Hi ha molta cosa, encara que no se sàpiga, el diumenge mateix aquí a la tarda hi havia la Teneu i el Bar d'Emsaire de Mollet i el Pep Bou al divendres.
És veritat, aquest espectacle, vull dir que sí. Jo crec que ha sigut un cap de setmana molt mogut. Molt mogut, moltíssim. Aquí es tracta de segueixes o no segueixes, t'integres o no t'integres, però d'una altra banda, arribi també el que és la publicitat de les coses amb el temps suficient. Jo no sé què estava veient i potser era un error. Crec que un dels anuncis que hi havia per algun d'aquests bulletins deia que divendres hi havia crucis.
Sí, em sembla que va ser un... Jo també ho vaig veure, que vaig dir què ha passat. Una em va preguntar, vols dir que divendres hi ha viacrucis? Home, jo diria que estem en època pasqual. Seria estrany, no? Encara que no estigui massa enterrat de tot per dir que és època pasqual. Era la setmana anterior que hi havia. Error, aquest error de gent. Clar, però és clar, que divendres hi hauria un viacrucis. Clar, això és important. I, per exemple, una altra cosa que també em va arribar, un SMS.
El telèfon dient que aquella tarda, i això vaig veure a les 7, que al dos quart de sis hi havia una xerrada al mil·lenari sobre les dones que havien digut una certa importància aquí a Sant Just, que havien destacat pel motiu d'un altre. Era de l'exposició que hi havia hagut aquí a Can Gennestà que l'han passat al mil·lenari. Però deia que hi havia una xerrada. I al fer una xerrada el Jordi Amigo va fer l'explicació. Jo vaig dir que el mil·lenari i no me'l vaig enterar.
No estava anunciat? No ho vaig veure enlloc. Et diran mira si en aquella cartellera hi havia no sé què però de vegades posar un cartell a l'ascensor és suficient perquè és quan utilitzem més per pujar els pisos o en un lloc més visible. Perquè si has d'entrar dintre per anar llegint les cartelleres, per exemple, la millor en dirà el responsable que ho va posar. Mira que a costat de l'ascensor hi havia un cartell que ho deia.
És molt probable, no ho nego, però jo ho vaig saber una hora després que aquell acte estava anunciat amb una SMS que em va arribar. També hauria pogut arribar el dia abans. Això estava organitzat pel just d'or, per la gent gran.
Però el mil·lenari, des que no hi ha el bar, tampoc en treu. En treu molt més a dins. Cada dia, perquè no me'n vaig a dinar. Cada dia en treu i ara ja passeu. Ara feu la vida que fan els Sant Justencs. Van a treballar a Barcelona i surten d'aquí setmana a Barcelona i de Barcelona a casa. Però ho feu del mateix, del pis del poble i del poble del pis. Del pis de l'emissora.
El pis a l'emissora ràdio d'Esvern i d'allà cap a casa i a part de moltes altres activitats que cadascú fa naturalment. Entrar en allà com a centre social, ho hem de dir amb aquestes cometes. Si no hi ha el motiu, que el nostre motiu era entrar a dinar cada dia en allà, per tant a l'entrar tenies més contacte amb les cartelleres, amb les mateixes persones que podien comentar coses. Jo vaig fer bastantes exposicions
de pintura, de dibuix, de fotografia, etc. en l'espai que hi ha al menjador. I espero que torna a fer-se. Suposo que aquesta exposició que tu deies del cim, que ha anat allà, deu estar al menjador. Però com que no hi he entrat, ni me n'he entrat... Jo no he vist cap anunci de res, per tant, pot ser que hi sigui, i entraré perquè m'interessa, inclús a nivell personal. Bueno, ara ja ho has sabut. Amb aquest SMS te'n vas a entrar.
Ja feia una hora que s'havia de fer la conferència. Teniu queixes. Teniu queixes. Teniu queixes. Teniu queixes. Teniu queixes. Teniu queixes. Teniu queixes. Teniu queixes.
No, però era una exposició que en principi jo tampoc me'n vaig entrar, m'ho vaig sabre perquè m'ho van dir els mateixos. També és veritat que les setmanes en què hi ha tantes activitats, en aquests dies amb l'Andrea fent notícies, en revista ens passava que clar, o fas selecció o és impossible poder-ho cobrir tot fins i tot. Que és el mateix que l'assistent.
No és un poble, és avorrit qui vol. Les setmanes tranquil·les com aquesta. I molt diverses les activitats. Des d'una xerrada, una conferència, una presentació d'un llibre o un concert. Moltes activitats. Ahir també es va celebrar, no sé si ho veu saber, o potser us n'anarà sabent, que es feia un consell extraordinari de medi ambient per parlar del futur de Collserola.
Això vaig arribar a una SMS que també em sembla que la conferència estava començada. Això es va fer al set de la tarda. Però això és una de les coses que s'hauria de mirar. Els reps massa tard. No és un dia, s'ha d'enviar almenys un dia, com a mínim un dia abans, perquè tothom té la seva agenda, tothom té els seus compromisos, i si no, doncs les ganes de no fer res. És el fet de saber-ho. Si ho saps, pots decidir d'anar amb un lloc o amb un altre. Exacte. Però a la gent em sembla que se qui era, perquè jo ho vaig llegir però sincerament no me'n vaig recordar.
Hi havia notícia i tot. I a la Vall d'Avall em sembla que també hi costava. El que no va arribar potser era l'SMS, però estava en molts llocs. A part d'això, jo no dic que no hi fos, sinó que si t'envien un SMS
que no sigui el mateix dia o una hora després que ha començat l'activitat, sinó que sigui com a mínim el dia abans, i d'aquesta manera, per a més, si tu no vas pel carrer, no veus els cartells, pel que sigui, tot i que hi siguin, si hi ha aquest servei que ve la butxaca directament, almenys fem-lo servir bé, amb temps suficient, perquè doni resultat, perquè si no és bastant absurd fer servir una cosa que ja pràcticament ha passat o és tan eminent l'activitat que no tens temps de reaccionar, doncs això no és bo, tampoc.
D'altra banda, em referia a aquest debat perquè d'alguna manera hi vam parlar amb el regidor d'aquest futur de Collserola que estem tots pendents o fa temps que sentim a parlar que ciclistes diuen una cosa, caminants en diuen una altra. No sé si vosaltres acostumeu a anar per Collserola. No, jo avui anava pel Parc Agrari i m'he trobat amb un problema de ciclistes, per dir-ho de conèixer. Aviam, ara no serà res a veure una cosa amb l'altra.
Però esclar, el camí que em portava cap a Sant Boi, en el parc agrari, a l'alçada aquesta d'una part del parc agrari, hi ha un semàfor i és un creuament que els ciclistes utilitzen molt per córrer per dintre d'aquests espais. I esclar, es formen unes cues de cotxes impressionants perquè cada ciclista que arriba apreta el botó per poder travessar i aquell semàfor gairebé sempre és vermell.
No et dona ni temps, passen dos cotxes encara no, i pam, hi ha un ciclista o dos o cinc que estan esperant creuar. Evidentment que han de creuar. Formen unes cues impressionants. Aquí a Calcerola és un problema i jo crec que no és d'ara.
perquè aquest problema de Collserola ja fa molts anys que hi és, el vam tindre abans amb les motos. Les motos al final es van poder erradicar. Passaven les motos per Collserola? Sí, sí. Les motos anaven a notar amb les bicicletes ara. Llavors va arribar un moment que al final la còpia entre les entitats excursionistes i la mala juria d'ajuntaments es va aconseguir
posant un urbanus i tot no s'aconseguien treure, es posaven multes però vam estar lluitant molts anys per poder erradicar les multes de Sant Just a Collserola i es van aconseguir. Després van començar les bicicletes i no passava res, però és clar.
Tot progrifera, era el mateix que caminava, anaves a Collserola i no hi anava ningú. La muntanya pràcticament era exclusiva pels muntanyacs i pels excursionistes, ara ja hi va tothom. Tot això cada vegada representa ja no de Collserola, sinó de tot el que és la secció muntanya, cada vegada hi ha més gent. Llavors Collserola és un problema perquè el tenim a costat de Barcelona. És el pulmó de Barcelona. És el pulmó cabert que han fet molta propaganda i clar la gent hi va.
Hi ha una saturació, i aquesta saturació tant és a nivell de peu, com a nivell de cavalls, com a nivell de bicicletes, i això s'ha de fer una regulació. I caçadors. I caçadors perquè tenen el tema en les seves. El sanglar fa la batuda un cop al mes. És important i perillós, vull dir que ja està marcat, que ja està ben...
Jo suposo que més aviat tenen més pols senglars de la gent que passa que nosaltres d'ells. El tema dels caçadors també estava debat a tot plegat i fins i tot es veu que hi havia una proposta que es proposava que una part es pogués convertir en part agrària. És un moment de propostes
A Colserola hi ha vinyes i es fa un vi. Si en vam parlar en vi amb l'Àscrit. És molt gran. A la part nostra almenys, la vall de Sant Just, aquí hi havia moltes vinyes i la vinya des de la font de la beca fins a baix, tot el vi que sortia allà era semblant al del Priorat perquè tot és de licorella.
La part de baix del cementiri, que hi havia moltes vinyes, la via era més fuga i era diferent. El que es feia a tota la zona de la font de la beca, allà sortia un vi molt bo. I era de molt grau. Tot això s'ha anat perdent. Havíem anat a collir revs i després a trepitjar-los a Cal Ferras. Jo trepitjava. Ara em va dir el Jordi Migó que vol fer una exposició sobre les vinyes a Sant Just. Bé, molt bé, interessant. Jo crec que és una agricultura que a Sant Just fins que va vindre la Filoxera,
Va matar tota la vinya de Catalunya però quan van fer les cepes noves va sortir molt i Sant Juster era un lloc amb vinya, amb molt de vi i moltes garrofes. Les garrofes també escollien. Fets que la Galassada va matar els garrofes del 56. Ha sigut molt agrícola, la pena la veiem ara perquè mirem totes aquestes muntanyes d'aquí.
i només que no les miressis, una fotografia, ja no dic de molt antiga, sinó una fotografia dels anys 60, i la veus ara i veus que les muntanyes no són les mateixes. Ara són boscos. Això, si no està treballat, què passa? Proposició de més incendis.
i com més gent va a la muntanya, més possibilitats d'incendis hi ha. I això és el problema que es troba. Nosaltres encara hem tingut l'ocasió de viure aquest aspecte, també, agrícola de Sant Just, perquè ja tenim una edat, per una banda, el Jordi Mijol i jo, evidentment. Però quan venia la tardor cap a Cull i Reims era tot una festa, també, per molts dels joves. Era la possibilitat d'anar a Cull i Reims, hi havia les noies al carrer, també.
tot d'ajuda, tot hi havia aquesta festeta, però d'una manera, quan tornàvem, doncs anar a trepitjar raïms amb els diferents... Clar, però parlem de fa molts anys, segurament? Uns quants. Bé, esclar, però no parlem de cent, eh? Parlem de molt més cap aquí, dels cent cincquanta... Sí, no tant, sí, sí... 50, 60... Sí, 60...
entre el 55 i encara hi són. L'altre dia em deia el fill del guard d'allà del carrer de baix que em va dir si el Jordi Amigo vol fer l'exposició aquesta a casa encara tenim el cub que el tenim tapat. A casa també n'hi havia hagut?
i llavors es va tapar perquè ja no hi havia vinya, tampoc. I llavors es van fer obres. Sí, es van fer obres, es van fer l'entrada de casa, va ser tot en rajolat, i així el cub va quedar a sota, encara. Si busquéssim per allà sota els fonaments, allà el trobaríem, evidentment, no?, perquè es va fer vinya. Hi havia tot, i llavors hi havia les premses de vica, hi havia les premses de vica, llavors tothom portava...
la mare d'allà de Prensà, perquè sortís més bé, llavors d'allà feien un alcohol, era un procés, però jo crec que sortia molt de mira. És el que en diem la grapa. La grapa, l'orujo. Tot és el mateix. Hi ha el marc de xampanya. Amb diferents noms és tot el mateix licor. I llavors, amb la premsa, s'aconseguia aquesta barreja, inclús, entre la pròpia grapa, el que és
Tot el que sosté, el raïm, el gra de raïm, tot es prensava allà i sortia una essència realment extraordinària. I ara que al Serola l'únic que tenim així cultivat és el tros de dalt de Can Calopa.
que és de la Diputació i allà ella ha fet les vinyes i diuen que és la denominació Collserola. Hem fet unes vinyes i aquelles vinyes només són perus exclusius d'un senyor. De la Diputació, pràcticament, però una mica més, diem-ne de fer obsequis d'aquest tipus. Més que res és per això. Com una samarreta de vi selecta. Exacte. Però és allò que vam fer cultivat.
Aquí a Sant Just, de vinya a vinya, Can Carbonell encara en tenia. Ell encara es fa el vi però passa que no té vinya, ho va comprar. Va comprar el rèiem, el vi.
I llavors el fa a casa. Però ara ja les vinyes estan totes aquí. I al fons de la beca tindrien que beure perquè els ceps teòricament no es tindrien que morir. Però amb la vegetació aquí ara qualsevol troba un cep. Qualsevol està molt brut.
Allà troba sanglars també, per la beca. I encara aquella colla de mallers. Recordo l'anècdota, per exemple, que el pare m'explicava. S'acaba, eh? És una anècdota molt breu. No, doncs per la festa més a feia de cambrer, feia de cambrer la teniu, i amb les propines va comprar una sèrie de mallers a la beca, a la font de la beca. I aquests de mallers, alguns d'aquests, doncs, són encara plantes pel pare i són. En fi, doncs avui hem fet un bon repàs a Sant Just. Moltes gràcies a tots dos, a tu i a Jordi. Tornem de quinze dies. Que vagi bé. Gràcies.
I el que fem ara és connectar amb el bulletí de Catalunya Informació i també amb el dels s'enjust notícies. Tornem després amb més coses. Catalunya Informació.
Bon dia, són les 12.
Es continua destruint ocupació. Segons l'última enquesta de població activa del gener al mar s'han perdut a Catalunya més de 38.000 llocs de treball. Ara hi ha 840.000 aturats al 22% de la població activa. Al conjunt de l'estat l'ocupació també ha disminuït, tot i que en el nivell més baix des de començaments de l'any 2008.
Joan i Jordi Roca del celler de Can Roca han dit el matí de Catalunya Ràdio que ser el número dos de la llista dels millors restaurants del món els satisfa molt perquè poden seguir sent ambaixadors de la seva cuina. El petit dels germans Roca ha aconseguit el guardó millor cuiner de rebosteria. El restaurant danès Noma ha recuperat el número dos de la llista que ahir va donar a conèixer la revista Restaurant en un acte a Londres.
Pere Navarro considera gravíssimes les reaccions de Convergència Esquerra iniciativa davant del cop de puny que va rebre. El líder socialista creu que s'han de limitar a condemnar-ho i no qüestionar-ne les motivacions, que insisteix que es troben en la crispació social per la consulta.
La Unió Europea fa públics una quinzena de noms de dirigents russos que afegeix a la llista dels càrrecs sancionats per la crisi a Ucrèina. Entre els afectats hi ha el viceprimer ministre, el vicepresident de la Duma i el cap de personal de les forces armades de Rússia, així com dos líders separatistes prorussos d'Ucrèina.
Corea del Nord comença maniobres en foc real al mar Groc, prop de la frontera amb Corea del Sud, segons el govern sudcoreà. Segur la vacua per precaució els residents de les illes pròximes en aquesta zona de maniobres. La secuela catalana D'Ocho, a pellidos bascos, busca una nova fórmula. El director Emilio Martínez Lázaro diu a Catalunya Ràdio que seria un error fer un símil català del títol original i que encara s'està treballant en l'argument.
Dani Alves diu que a Espanya existeix el racisme. En unes declaracions a l'emissora brasilera, Globo Radio afirma que els espanyols es venen com un país del primer món però que en algunes coses van molt endarrerits. I afegeix, en relació amb la FIFA, que hauria de preocupar-se més d'aquests temes i menys de casos com la Masia.
A les Champions, avui, Bayern, Monique, Madrid, l'Allianz Arena, a partir de tres quarts de nou del vespre, per un lloc a la final. Demà es juga a l'altre semifinal, a Londres, Xèlci, Atlètic de Madrid. I a Nambol, el Barça, el Kiel, el Flensburg, i al vespre entren al sorteig de les semifinals, de la feina al fort de les Champions, a partir d'aquesta hora.
I pel que fa al temps, fins al migdia, temps tranquil, tarda, amb ruixats moderats al Pirineu i punts interiors a les comarques de Girona i nord de Barcelona. A tarda més assolellada, cap a ponent i al sud, pocs canvis en les temperatures. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parlaré avui. L'escola Obrasol municipal Marrecs obrirà les seves portes aquesta tarda als pares i mares. El proper 5 de maig comencen les preinscripcions al primer cicle d'educació infantil i el centre convoca els pares per tal d'explicar-los el seu projecte educatiu. El curs 2014-2015 Marrecs tindrà 8 places al grup d'Electants i 31 al de Nens d'un any.
Les places al grup de nascuts del 2012 es redueixen. Responsables de l'escola de Bressol explicaran aquesta tarda els pares i mares els seus objectius principals com ara potenciar l'educació dels infants a través del joc i involucrar les famílies en el dia a dia de l'escola. La trobada serà a les 5 al centre cívic Salvador Espriu però després es podran visitar les instal·lacions del centre. Tot plegat, com dèiem, de cara al procés de preinscripció de primer cicle d'educació infantil que tindrà lloc del 5 al 16 de maig.
El període de matriculació serà del 10 al 13 de juliol.
Més coses, avui es fa la primera reunió informativa sobre el casal d'estiu de les escoles públiques de Sant Just. Un any més la Fundació Pere Aterrés s'encarrega del casal dels centres educatius del municipi i avui ho explicarà els pares i mares en una trobada a la vagoneta. El casal tindrà lloc del 25 de juny i l'1 d'agost a l'escola Montseny. A la reunió es parlarà de les activitats lúdiques que es proposen per aquest estiu a les escoles i també horaris i a més a més de com fer les inscripcions
i de les beques i ajuts disponibles. Els escomptes que s'ofereixen són d'entre el 5 i el 10%. Aquest casal és obert a nens i nenes també de fora de l'escola Montseny, per tant les places són limitades i s'asseguirà l'ordre d'inscripció. La reunió serà avui a les 5 de la tarda a la vagoneta.
I també us expliquem que la festa major de Sant Just d'aquest any ja té cartell. L'ha creat Jordi Huerta i ha estat escollit entre tots els participants del segon concurs de cartells de festa major que ha organitzat el Nucli. El cartell recull l'esperit blau i groc de la festa i es podrà veure al programa amb les activitats i els cartells anunciadors, entre d'altres.
D'altra banda, el Nucli convoca avui la tercera reunió de festa major. Serà a les 7 de la tarda a l'Ateneu. Al seu blog festesenjust.blogspot.com trobareu les actes de les dues reunions anteriors i alguns dels acords consensuats a les trobades. Per exemple, ja s'han tancat els grups de la nit de divendres. Serà la trobar kung fu i incògnits. I també hi haurà un DJ. I també és destacat la manca d'activitats per a joves de 14 a 17 anys. I que des del casal de joves la regidoria de joventut i el Nucli es faran grups conjunts amb el jovent de Sant Just per broma a activitats.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Gràcies per atendre'ns.
I wanna take you somewhere, so you know I care. But it's so cold and I don't know where. I brought you daffodils in a pretty stream, but they won't flower like the flowers do.
And I wanna kiss you, make you feel all right. I'm just so tired to share my nights. I wanna cry and I wanna love. But all my tears have been used up.
On another love, another love. Oh, my tears have been used up. On another love, another love. Oh, my tears have been used up. On another love, another love. Oh, my tears have been used up.
And if somebody hurts you, I wanna fight But my hand's been broken once too many times So I use my voice, I'll be so fucking rude But they always win, but I know I'll lose And I'd sing a song that'd be just us But I sang them all to another heart
But all my tears have been used up On another love, another love All my tears have been used up On another love, another love All my tears have been used up On another love, another love All my tears
No, no, no.
1, 2...
Ara, passant 11 minuts de les 12, el que fem a aquesta hora és saludar en Francesc Urbella. Bon dia, Francesc, què tal? Hola, bon dia, doncs molt bé. Per fer una nova sessió de còpig aquí al Just a la Fusta. Avui, a més a més, relacionant-ho amb un fet d'actualitat que anem sentint a parlar i força aquests dies, encara ara el bulletí se'n parla, el bulletí de les 12, que és aquesta agressió que va passar diumenge d'una dona en acte intern al primer escrotari general del PSC, Pere Navarro.
Arran d'això t'ho has volgut preguntar-te o explicar-nos d'on ve aquest impuls de pagar algú. No només en aquest cas sinó traslladable en moltes altres qüestions suposo. Sí exacte. És una mica... Diguéssim que el tema ha vingut per si sol però és una cosa que és bastant quotidiana. Aquest estat de pagar una plantufada a algú. No sé si l'exemple del Navarro servirà o no perquè encara no
sabem exactament quin és el motiu. S'ha estat parlant molt que s'hi hauria de veure tot el moviment independentista. Per això heu volgut portar aquest tema per posar-hi una mica de context. Perquè el tema de les agressions, així hi ha gent famosa en general, és una cosa que és bastant freqüent, per no dir molt freqüent. Precisament ahir jo estava en una xerra amb en Ferran Falcó, que també és diputat del Parlament,
i ens comentava el respecte, diu, això que li ha passat al Navarro ens ha passat a tots alguna vegada. I diu, a tots vol dir a tots. És a dir que, potser aquest cop se n'ha fet més ressò del normal, però que una persona estigui enfadada i vagi un polític i li doni una plantufada, és bo que això és un fet bastant freqüent.
I jo crec que aquí hem de diferenciar una mica les diferents opcions que hi ha. La primera cosa que hem de tenir en compte, que és molt probable, que una persona que fa aquest tipus de coses sigui una persona que estigui mentalment malalta.
És a dir, una persona que no sigui capaç de calibrar ben bé les conseqüències d'allò que fa. Això ha passat al llarg de la història bastant freqüent, persones amb problemes mentals que fan això. Per exemple, un cas molt famós es va fer en la primera marató de la història en la que va participar una dona.
es veu que va sortir un senyor del públic i la va començar a perseguir, la va agafar i es veu que no la deixava córrer i després quan es va detenir la persona aquesta es veu que era una persona que tenia problemes mentals. És a dir, això és bastant freqüent. Hem de tenir-ho en compte perquè si és aquest el cas
no relacionar-ho amb altres coses, perquè no es pot relacionar. Quan una persona té un problema mental, les raons per agredir un altre poden ser tan insignificants com pot ser que no tinguin ni tan sols raó. Simplement ho fa perquè s'ha agafat així l'avís i li agafa aquí. Per tant, és una cosa que hem de tenir en compte, que pot ser que hagi estat això.
Després també hi ha una altra cosa que no s'ha tingut gaire en compte, però també podria ser que aquesta persona que va agredit en Pérez Navarro l'hagi agredit per un tema personal, que també podria ser que no tingués a veure amb el seu carrer polític. És el tema que aquí ha destacat, era un acte intern. Després suposo que es fa servir...
Qui més qui menys intenta posar-hi o no fer-se irresponsable, però sí que lligar-ho amb una cosa o altra. Deixant d'abans d'aquests dos casos, que volia puntualitzar-ho perquè tinguem en compte que poden ser el cas, anem a parlar de com és que una persona agraeix una altra si és una persona sana, mentalment sana, que no té cap problema.
El que hem d'entendre és que el fet d'atacar algú, o sigui de donar un cop a algú, es pot produir per dos raons. Una raó és per atacar, que és la que sembla més evident, però després hi ha una altra segona que és per defensar-se. Com a mecanisme de defensa, els éssers vius en general, no només els humans sinó tots els animals,
també ataquem. És una forma de defensar-se que tenim. Això a vegades passa amb persones que han sofert algun robatori o que els han atracat quan estaven al carrer o el que sigui.
De manera inconscient a vegades ataquen l'agressor i a la millor l'agressor va amb pistola o va amb una navalla o va molt més ben preparat o és una persona molt més gran però instintivament n'hi ha vegades que la reacció és aquesta de defensar-te.
En el fons de què estem parlant quan parlem d'un cop. En el fons, a nivell emocional, el que la persona sent en el moment que dona un cop és ràbia. La ràbia ja n'hem parlat aquí alguna vegada. La ràbia és una emoció molt instintiva que a vegades és fins i tot difícil de gestionar.
És de les més difícils de regular, però és molt visceral. Quan una persona sent ràbia ho sent. La ràbia la sentim quan percebem que alguna situació o alguna cosa que ens passa al nostre voltant és injusta.
El dia que parlàvem d'injustícia. Exacte. La resposta de la ràbia apareix quan detectem injustices al nostre voltant. I això és molt important que tots ho entenguem. Una persona no sent ràbia perquè sigui. Una persona sent ràbia perquè entén que la situació que sigui és injusta. O perquè se li descontrolen potser una mica. O no? No va tant per aquí.
Si descontrola el que centri la persona seria més aviat por. Por a perdre el control, por a que la situació se la mengi. Però quan és ràbia és més de dir això que està passant. L'enfadar-se amb alguna cosa concreta. Exacte. Em fa enfadar perquè com pot ser que passi això? O sigui, la pregunta interna que ens faríem quan sentim ràbia és com pot ser que estigui passant això? Vindria d'aquí. De manera que si contextualitzem
una mica tot això, diríem que quan una persona sent una injustícia, doncs el que fa és intentar culpejar algú, atacar algú, per tal que aquesta injustícia se resolgui. Per exemple, si una persona està fent mal a algú altre i tu ho veus, et dius, que injust que estiguis fent mal aquí. Jo doncs ataco a l'infractor per posar justícia. A l'objectiu de l'arribés aquest. És molt així, molt...
diguéssim molt bruto, tot plegat. Però hem d'entendre que som animals i que funcionem d'aquestes maneres tan alcaiques. I, vulguem o no, avui en dia encara no ens movem per aquests mateixos principis. I sembla mentida que la vida quotidiana que portem avui encara funcionem així, però tristament encara és. Llavors, quan tenim aquesta reacció instintiva de dir jo he de posar justícia al món, doncs em carrego qui faci falta. Una mica seria aquesta la filosofia.
Què passa? Com deia abans, ja no funcionem del tot així, som unes persones una mica civilitzades i tenim altres mecanismes. En el cas de l'independentisme, la gent en general que se sent independentista, quan demana l'independentisme i el senyor Rajoy diu que no hi haurà referèndum,
Què fa en comptes d'anar al senyor Rajoy i tots allà a tirar pedres contra el Palacio de los Diputados? Es fa la via catalana. Justament representa una cosa l'esperit que vol representar. És la manera de donar sortida, de respondre a aquesta injustícia que els independentistes consideren que
Volem votar, doncs com pot ser que aquesta persona no ens deixi votar? El context seria aquest. Com pot ser que aquest senyor que mana o aquests senyors no vulguin que votem? Que no vulguin que fem la consulta o el referèndum? Llavors, davant d'aquesta injustícia, en comptes de donar cops de puny, anem a la via catalana.
Perquè algú també t'hi redirigeix d'alguna manera. Suposo que hi hauria algú que voldria fer aquests cops de puny. Exacte. I per evitar que algú se li escapi aquest impuls. Exacte. És una mica la forma de regular tota aquesta ràbia. A través de la via catalana és una manera més sana d'expressar aquesta ràbia.
No oblidem mai el principi de tot això. El que vol la persona és resoldre la injustícia. El que es vol amb la via catalana és aconseguir que el govern de Madrid celebri el referèndum. Quin és el problema? Que si amb la via catalana no se soluciona la injustícia, què passa? Aquí és una mica la pregunta que jo deixo a l'aire. Què passa si a través de vies catalanes
no se soluciona el problema. És a dir, aconseguim que aquesta gent que considera que hi ha una injustícia, perquè el que considera injust és que se celebri el referèndum, doncs no consideren que s'estigui complint. Clar, això és sostenible en el temps, jo personalment crec que no és sostenible. I llavors què hem de fer?
No li anirem a fer cops de puny, no? No, jo crec que el que hem de fer, nosaltres no podem fer res. Qui ha de fer és el senyor de Madrid convocar el referèndum d'una punyetera vegada. Aquesta ràbia, aquesta justícia que sent una part molt majoritària de la població, això ha d'escapar per alguna banda o l'altra. Fins ara ho ha estat fent de forma pacífica,
però no sabem fins a quan la societat tindrà paciència per fer aquesta resposta pacífica, no ho sabem. Jo crec que arribarà un moment que això petarà. Des d'un punt de vista psicològic això no és sostenible en el temps eternament, no ho és. I una mica el que va passar al Pere Navarro jo crec que va ser una mica la primera gospira de tot això, d'una persona
Torno a dir, si era pel cas de la independència, que no ho sabem, però si era per aquí, doncs era la primera d'això de dir, és que amb tot el que estem fent, com pot ser que això no s'hagi solucionat? Una mica és això, i volia fer aquesta reflexió avui aquí, perquè és una reflexió que jo no he sentit encara que hagués fet ningú,
sobretot des de... Segurament també, perquè és una mica políticament incorrecte, no?, d'alguna manera. Sí, clar, és així, però jo crec que els polítics han de saber què és el que tenen entre mans. O potser l'han fet interiorment, no?, suposo, vull dir. Sí, això ja... no ho sé, potser els polítics que manen sí que han fet aquesta reflexió, però des de luego jo no l'he sentida com a mínim. Per la televisió, la ràdio, els diaris, doncs aquest tipus de reflexions no les acostumo a sentir. El que sí que hem sentit moltes
Aquests dies és la de l'altra banda. És a dir, dir que això és culpa dels que fomenten l'independentisme. Això des de certs cercles de diaris de Madrid s'ha sentit. I és mentida. És a dir, això no és culpa de l'independentisme. L'independentisme sorgeix arrel d'una necessitat o una voluntat d'un poble.
i això no té res a veure amb la violència, no és un moviment violent, és un moviment d'una voluntat política, d'una certa població.
que després des de Madrid no s'estigui donant resposta a aquesta necessitat, ja saps precisament això, el que fa que després surti actes més violents, però no de l'altra manera. És a dir, el que passa des d'un punt de vista psicològic és molt evident. És una injustícia que no està coberta i llavors veurem quan deixarà d'estar coberta això.
Avui hem entès per això una mica més com funcionen aquests impulsos i que clar, m'imagino que també ja deixant de banda més l'actualitat directa els passa també alguns nens petits, perquè és quan encara no reprimeixen tant aquests impulsos i nens que peguen i aquestes coses.
I com que és una cosa que agraïm, que no està bé en principi pagar algú no és bo, suposo que molts pares no seran tan bo com reaccionar davant d'això i és difícil. El que diria els pares que tenen nens en aquestes edats és que és important que no peguin, però també és important que donin sortida a aquesta ràbia. És a dir, si un nen petit sent que és injust que m'hagin tret el caramel, que és el que passa realment,
És important que aquesta ràbia es desfogui d'alguna manera. Encara que sigui donant cops al coixí al llit. Pots expulsar la ràbia. No reprimir-te-la. Exacte, la ràbia no es pot reprimir. Perquè la ràbia és impossible de controlar. Si es va guardant arriba un moment que peta. I és pitjor. Perquè peta de la manera que no t'esperes, per dir-ho d'alguna manera.
I com es pot fer llavors? Pagant coixins? Sí, pagant coixins. Fent esports, suposo que també és una bona manera, no? És una manera bona. Però ha de ser esports que siguin esports de contacte. No serveix sortir a córrer. No? No. Ah, doncs jo pensava que sí, no? Perquè córrer és com que et sents millor. No, perquè et canses molt, et sents millor, però la resposta instintiva de la ràbia és colpejar.
O sigui, han de ser esports com el tenis, que et dones cops una pilota. O el futbol, que et dones cops una pilota. O la boxe, o donar un sac de boxe, i això també va molt bé. Però ha de ser coses que tenen a veure amb donar un cop a alguna cosa. I aquests esports sí que van perfecte. Molt bé, doncs queda dit també el consell per quan tinguem aquest sentiment de ràbia. Moltes gràcies Francesc, que vagi molt bé i tornem la setmana que ve amb més coses. Perfecte, fins la setmana que ve. Adeu, bon dia.
L'estratègia de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia
I would say I'm sorry if I thought that it would change your mind. I know that this time I've said too much into one kind. I tried to love about it, cover it all up with lies.
I try to laugh about it, hiding the tears in my eyes. Cause boys don't cry.
I would break down at your feet and beg forgiveness and plead with you. But I know it's too late and now there's nothing left that I can do. So I tried to laugh about it and cover it all up with lies.
I try to laugh about it, hiding the tears from my eyes. Cos, bud, don't cry.
I would tell you that I loved you if I thought that you would say
I know it's no use that you've already gone away Misjudged your limits, pushed you too far Took you for granted, I thought that you needed me more
Oh, I would do most anything to get you back to my side. And I just keep on laughing, hiding the tears in my eyes. Cause boys don't cry.
I start to cry.
Justa la fusta. És mort.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Milobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Passen tres minuts ara de dos quarts d'una del migdia.
A aquesta hora parlem de dret amb la Sílvia Masmitja. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Advocada d'aquí Sant Just amb despatx també al carrer Muntanya número 2 i el que fem avui és parlar de desnonaments. Avui i la setmana que ve segurament farem, dedicarem aquesta secció a parlar de tot aquest tema a nivell jurídic. Sí, exactament, perquè el tema dels desnonaments el que té és que podem distingir ja inicialment dos tipus de desnonaments.
els desnonaments que es fan per a impagaments de projectes de lloguer o els desnonaments que són impagaments del préstec de la cota hipotecària. És el que en principi coneixem més tots, perquè és el més greu. És el que socialment està afectant a tantes famílies i és el drama social que estem patint en aquests moments.
El que més coneixem a nivell popular social, i també per això estan les plataformes, són les execucions hipotecàries que ho deixarien per la setmana que ve si et sembla bé. Perfecte. Avui parlaríem d'aquests desnonaments per impagament del lloguer. Exactament, estem parlant.
de persones físiques o jurídiques que tenen una propietat, un pis, un veí immoble, un pis, una casa, el que sigui, i hi ha persones que estan vivint a dins, que tenen un contracte, tenen un títol, que és un contracte de lloguer, i mensualment han de pagar una quota.
Què passa? Quan aquestes persones no paguen aquestes quotes, els propietaris tenen uns drets. Perquè una persona no pot estar a viure, hi ha un incompliment contractual d'entrada perquè no estan pagant el preu del lloguer. En què consisteix el tema de la demanda del desnonament?
Podem dir que quan es presenta per part del propietari una demanda de desnonament al jutjat, el que es reclama són diverses coses. Cal tenir-ho molt clar perquè es diu desnonament però engloba moltes altres conceptes. En un primer moment, el que es reclama són les rentes degudes. Què vol dir si aquella persona ha deixat de pagar 6 mesos? Jo li estic reclamant 6 mesos de lloguer.
Però després, també estic dient, com que hi ha un incompliment contractual i no m'ha pagat, a part de recuperar aquests diners que se'm deuen, també vull que marxi del pis. Vull recuperar la possessió. Perquè el desnonament pròpiament és això. El desnonament pròpiament és recuperar. Recuperar aquesta propietat, que en el cas per això, ja en parlarem la setmana que vèiem abans, però el tema de la hipoteca sí que va lligat, doncs, justament per això no hi ha un propietari, perquè ets tu el propietari, però no l'estàs pagant, el banc, etc.
En canvi en el cas sí que es veu més clarament que és el propietari d'aquell pis que algú està utilitzant. Exactament. A part de dir vés-te'n d'aquí perquè jo recuperar el pis, també em deus uns diners i te'ls reclamo. També, a part de les rentes degudes, es reclama quantitats assimilades. Què vol dir aquest concepte? Molt senzill.
doncs si jo en el contracte s'estableix que el lloguer ha de pagar el que són els impostos, o imagina't que hi ha algun subministrament que encara està a nom del propietari perquè no s'ha fet el canvi de nom i també es deixa de pagar, el propietari té dret també, en aquesta mateixa demanda, no només a reclamar les rentes, sinó també a reclamar aquells conceptes que es deuen a més a més, com són els impostos, els subministraments de la vivenda en el seu cas,
I després, per últim concepte, serien els interessos i costes. Que això, quasi totes les demandes. Vull dir, quan es deu uns diners, el fet de pagar-ho amb demora genera uns interessos. I després les costes vol dir que si no et donen la raó, si la persona a qui li han demanat
no li dóna la raó al jutge, a més es condemnarà en costes que vol dir que li haurà de pagar l'advocat i el procurador del propietari, perquè el pobre a més que no repa els diners a sobre ha d'invertir o ha de gastar-se els diners per tenir una defensa jurídica. Ja, és que està muntat d'una manera que realment
I tot i així el tema de les costes d'unidor, perquè clar, si aquella persona no té diners per pagar el lloguer, perquè després... Clar, això és una ABC, això és com una alcolèmia, dones positiu o no dones. El jutge que diu, pagues o no pagues, no entren a valorar quina és la teva situació. Perquè hi ha persones que no volen pagar i persones que no poden pagar. Això és la diferència. Però de cara a un jutjat, tu tens un contracte i si no pagues, no.
o pagues o no pagues. Si tu em pots demostrar en el judici que tens uns rebots que has pagat o que has pagat una part del que se't reclama, t'ho descontaran. Llavors, en aquests casos, evidentment, res. Però en el tema de les costes, sí que, clar, el que dèiem,
Si no poden pagar el lloguer perquè no tenen ingressos suficients, el que faran serà demanar justícia gratuïta i les persones que tenen justícia gratuïta, en qualsevol tipus de demanda, si és beneficiari de justícia gratuïta,
Per molt que a l'altra part li donin la raó, no hi haurà costes, perquè l'altre té justícia gratuïta. I això també l'altra part s'ho estalvia. I el propietari haurà d'assumir aquestes despeses. Moltes vegades volen recuperar la possessió, sobretot. A vegades es negocia i es diu... Perquè se suposa que perden diners. Exacte, però com a molt recuperen les claus i ho posen al lloguer abans possible.
I després, això ja és un altre tema que ja s'escapa de la demanda judicial, que és com em retornen el pis, en quin estat, en quines condicions, a veure quina fiança hi havia i si la fiança ho cobreix. I després, el tema de la fiança ja discutiria més endavant. De tota manera, pot estar bé el pis, si és un desnonament que no s'ha pogut pagar tampoc té per què haver-hi les perfectes.
Ja, però imagina't que hi ha persones a dins vivint que són molta família i que tenen un caràcter una mica... que la gent no cuida les coses. Hi ha tot en aquest món. O que tenen gossos o que tenen gats.
Això en principi també està afirmat, si pots tenir-ne o no tenir-ne. Això sí, això els animals sí. I el més important, jo aconsellaria que els propietaris facin fotografies de l'estat de la llivenda de l'antes i el després. Perquè és la manera de poder justificar que si es paga una fiança, el concepte de la fiança és per a les perfectes que es puguin ocasionar. Tot i que també s'ha de tenir en compte que si passa un temps, és evident que tampoc estarà impecable.
Exacte. A veure, hi ha un desgast normal de la vivenda, però una altra cosa és que no hi... els marcs de les portes no hi siguin. Sí, sí, està clar. Clar, clar, suposo que hi ha haver casos de moltes menes, no? Sí, sí, sí, i tant, i tant. I, per tant, d'alguna manera, doncs aquest seria el pas final, no?, una mica, també, doncs a l'hora de... Sí, aquest una mica seria el que es demanaria dintre de la demanda del desnonament, aquests conceptes és el que es reclamaria, i el procediment judicial es pot iniciar de dues maneres.
es pot enviar un borrofax, que és una reclamació extrajudicial de part del despatx, de l'advocat, i dir a la persona que es deuen aquests diners, posi-se en contacte amb aquest despatx per avonar-lo abans possible, si no, se li posarà la demanda. Si intentem el borrofax, que no passi el termini i no hi ha resposta, llavors el que es fa és presentar la demanda. Llavors, es presenta la demanda. Li he notificat la demanda a aquest llogater.
i ell té 20 dies hàbils, que al final acaben sent un mes, amb els caps de setmana, té 20 dies hàbils per oposar-se. Aquí, una dada molt important, es va reformar fa un parell d'anys, o tres, el tema aquest dels desnonaments, i es parla, o es coneix popularment, amb el desnonament express. Què vol dir? Sí, anem sentit de parlar, també, d'així. Sí, diferència entre lo d'abans i lo d'ara. Doncs que tu abans et posaven la demanda, tenies els 20 dies,
Et posaven la demanda i després tenies un judici. Diferència ara. Et posen la demanda, et donen 20 dies per oposar-te i si no ho fas, no t'ho poses per escrit. Si no t'ho poses per escrit, què vol dir que has d'anar amb advocat i procurador i presentar una contestació de la demanda? Si no ho fas, directament ja no hi ha judici.
i et fan fora. I això com és que existeix aquest procediment? Doncs per no demorar, perquè si una persona deu sis mesos, si el procediment judicial tria un any més, és un any de rentes i els propietaris es desesperaven. Llavors, si tu tens la voluntat o tu pots,
o tens raó, doncs t'ho poses i llavors sí que hi ha senyal en data per judici. I llavors hi ha un judici on es celebra, es fan practicar totes les proves i després el jutge resol. Però si tu no t'ho poses en aquests 20 dies, ja directament el jutge ja ha posat fins i tot una data de llançament. Perquè hem de diferenciar dues coses.
Bueno, tres. Quan t'arriba la demanda, si tu ets la persona que no ha pagat, t'arriba la demanda, hi ha diversos terminis. Primer, el més important, 20 dies àvils per oposar-te. Després tindràs la data de judici, important també, per anar-hi. I després, si la sentència és desfavorable, llavors tindràs la data de llançament. I data de llançament vol dir el dia que et fan fora del pis. Vull dir, si tu no has fet l'entrega de claus el dia abans o aquell matí,
Aquest dia vindrà la policia i et farà fora? Vindrà una comissió judicial que ve el secretari judicial amb algun oficial i fins i tot a vegades anem amb algun advocat i perquè aquella persona surti d'allà. Hi ha casos i casos però casos que hem vist de gent gran que sempre ha estat, que s'han avalat potser els seus fills i s'han enganxat els dits així que a mi m'esgarrifa fins i tot veure com vindran els policis, els tornaran de casa seva
Sí, són situacions molt dramàtiques. Cada cas és un món. I també des dels ajuntaments, a vegades també hi ha ajudes i hi ha casos que són més sensibles perquè hi ha gent gran o amb discapacitats. Hi ha molts drames. En tot cas, la idea és que no pots quedar-te a casa i per tant és una mena d'express
o evidencia directament, no? Exactament. Sí que hi ha una opció, com dèiem abans, i a mi el més important d'aquest tema és que quedi molt clar que no només es fa fora la venda, sinó que es reclamen les rentes. Distingint tots els conceptes, hi ha una cosa molt important, és que no sempre en faran fora. O sigui, quan jo arribo la demanda no vol dir que ja en faran fora.
Jo tinc una possibilitat de quedar-me dintre del pis. Hi ha una paraula tècnica que sembla molt complexa que es diu enervar l'acció. Això vol dir que ha de ser la primera vegada que et posa una demanda de desnonament, perquè si és la segona ja no serveix. Només és per la primera demanda per impagament de rentes.
Vol dir que jo arribo de demanda, jo faig l'oposició, per exemple, i jo tinc de termini fins a la data del judici per posar-me el dia de les rentes. D'acord? Què vol dir? Que si jo pago tota la renta, i estem parlant no només de les rentes que es demanen a la demanda, sinó les rentes que s'esdevenen durant aquest procés. Perquè clar, la demanda arriba un dia, jo contesto d'aquí un mes, i el judici és d'aquí dos o tres mesos. Clar, clar. Va bé? Doncs m'haig de posar el dia fins al mes corrent del judici. Si ho pago tot,
Ja no tinc el deute i la llei és un dret a quedar-me a la vivenda, no em poden fer fora. Si tinguessis els diners ja ho hauries pagat. O és per casos d'aquests que dèiem abans, gent que no vol pagar. També una cosa molt important, i és que en els casos en què s'envia un burofax,
reclamant si el mes després del burofax et posen la demanda, també perds el dret d'anar a l'acció. No podrà ser si t'envien el burofax i després la demanda, en un mes d'aquest termini, i si és la segona vegada que et presenten una demanda per desmonament. En un moment d'aquest cas és excepcional. I el tema del judici, l'única defensa que podem tenir els advocats, estem de la part de la persona que no ha pagat,
és que el nostre client ens doni alguna prova que realment ha pagat algú, d'acord? I aquí entrem en casos especials de, doncs, el propietari no m'ha passat el rebut al compte corrent, què passa?
o per exemple li donen mà i no li donen rebut, això és un problema perquè tu ho pagues però no tens un justificant que ho has donat. Molta gent, no és que el propietari no m'ha passat el rebut,
M'és igual. Tu t'has de preocupar per pagar perquè ells et poden desnonar i no pots justificar-ho d'una altra manera. I després hi ha un altre concepte molt important i és i si el propietari no vol que jo li pagui?
Això es defensa en el judici, i són judicis molt macos des del meu punt de vista, des de la meva perspectiva. Aquí es demostra que no hi ha una falta de pagament sinó una falta de cobrament.
Clar, clar. I és diferent, per tant, no? És molt diferent. Llavors, persones que m'arriben i fan la consulta de, és que jo vull pagar però el propietari no m'ho agafa, consell, molt important. Però com pot ser que no agafi el propietari? Potser el propietari li interessa que tu marxis del pis. Llavors, diu, jo no ho agafo i d'aquí uns mesos et posaran una demanda perquè no m'has pagat les rentes. Feta la llei, feta la trampa.
Què s'ha de fer si estem ara veient els interessos de la part que està dintre del pis i que no li deixen pagar?
Jo sempre recomano, fes un gir postal. Te'n vas a correus i ho fas. Per què? Perquè llavors tens constància que tu els diners els has enviat i el destinatari, que és el propietari, els està rebutjant. Llavors això en un judici guanyaríem. Si guanyaries el judici i no et desnonarien, no et farien fora de la vivenda.
Sí, important, important, perquè hi ha molta casuística. Sembla una ABC, sembla que dius pagues o no pagues, però després, com diem sempre a cada cas, és particular. Doncs és el que hem descobert avui de com funcionen aquests desnonaments per Lluer. Crec que ho hem entès una mica més clar, Sílvia. Tenim tots molts dubtes.
i fins i tot ara, perquè portem temps sentint-ne, però quan se'n va començar parlava els desnonaments, tothom no acabava d'entendre massa o es pensava que era una cosa molt extrema, i ara estem veient que malauradament és un problema del dia a dia de molta gent. La setmana que ve pararem en el cas dels d'hipoteca, que són els més dramàtics, que també són els que coneixem més, perquè potser també són els més habituals, no sé si són els més habituals o és una mica de pen.
Evidentment és més habitual de fa un parell d'anys fins ara, perquè entren més factors, perquè ja no estem parlant d'un propietari, persona física, jurídica, estem parlant de bancs. I també estan més en crisi. És que tot afectat, el tema de la bombolla immobiliària ha patat, i llavors aquestes acusacions hipotecàries estan a l'ordre del dia.
Està clar. Doncs moltes gràcies, Sílvia Masmitja. Com dèiem, la setmana que ve reprenem aquest tema i parlem de desnonaments d'hipoteca. Que vagi molt bé i bona setmana, Sílvia. Gràcies, Carme.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Estem escoltant Just a la Fusta.
I arribem ja a la recta final d'aquest Just a la Fusta d'avui, dimarts 29 d'abril. Agraïm a la gent que l'ha fet possible, per tant, a l'Andrea Bonó, als serveis informatius i a la producció del programa, al Carles Hernández i a Rius a la previsió del temps. Avui també hem fet tertúlia amb en Jordi Farràs i en Pep Quintana. Hem parlat de Sant Just Ampliament i també hem repassat, com cada dimarts, amb en Pep Quintana, l'Almanac del Cordill.
I a la tercera hora hem tingut la sessió de coaching que fem amb en Francesc Corbella i també hem parlat ara de desnonaments o heu sentit la secció jurídica amb la Sílvia Masmitjà. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses com cada dia de 10 i fins a les 10 i fins a la 1 del migdia per explicar-vos tot el que passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Ara us deixem de seguida amb els Sant Just Notícies edició migdia amb l'Andrea Bueno.
que us posarà el dia de tota l'actualitat Sant Justenca. I el que fem és anar-nos en el ritme dels Palp i el seu Camonpícol. Res més, que vagi bé que passeu un bon dimarts.
She told me that the tap was loaded. I said, in that case, I'll have a Coca-Cola. She said, fine. And then in 30 seconds time, she said, I wanna live like common people. I wanna do whatever common people do. I wanna sleep with common people. I wanna sleep with common people like you.
What could I do? I said, oh, I'll see what I can do. I took her to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. And she just left and said, oh, you're so funny. I said, yeah.
I can't see anyone else smiling. Are you sure? You wanna live like common people. You wanna see whatever common people see. Wanna sleep with common people. You wanna sleep with common people like me. But she didn't understand. And she just smiled and held my hand.
I went on a flat trip over the shore. I cut your hair and get it done. I smoked some facts and played some fool. Pretend you never went to school. And still you'll never get it right. Cause when you're late it matters.
She's roasting, she's crying on the wall. If you called your dad, he could stop it, oh, yeah. You'll never live like common people. You'll never do whatever common people do. You'll never fail like common people. You'll never watch your life slide out of view. And the dance and drink, it's true. Because there's nothing else to do.
I'm looking at you, and the stupid things that you do, because you think that the world is green. Like a dog lying in a corner, they'll bite you for never one you've got. The tale of incense out.
Because everybody hates a tourist. Especially one who thinks it's all such a laugh. Yeah. And it keeps days of grief or come out in the bath. We will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go. You are amazed that they exist.
No. No.
Never watch your eyes, smile at you and you die.
ràdio d'Esper, sintonitzes ràdio d'Esper, la ràdio de Sant Just, 48.1, ràdio d'Esper, 48.1, ràdio d'Esper,
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una 29 de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concés o cinema.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Un carril bici connectarà l'Avinguda Diagonal i Esplugues. El Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 inclou aquest projecte proposat per l'Assessoria d'Infraestructures i Mobilitat. La idea és connectar el final de la Diagonal a l'ençà del Parc Cervantes amb Esplugues per la zona del Pla Caufec. Amb aquesta notícia obrim el Sant Josep Notícies Edició migdia d'avui dimarts 29 d'abril. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'escola de Bressol municipal Marrecs obre les seves portes avui a la tarda als pares i mares. El dia 5 de maig comencen les preinscripcions al primer cicle d'educació infantil i el centre convoca els pares per tal d'explicar el projecte Marrecs. També aquesta tarda es fan dues reunions més. D'una banda, una reunió informativa sobre el casal d'estiu de les escoles públiques de Sant Just, serà a les 5 a la Vagoneta, i de l'altra, la tercera reunió de festa major a les 7 a l'Ateneu.
I el compositor Sant Justenc Joan Pasqual és finalista del concurs de la Cerdana de l'any 2013. Pasqual ha compost la Cerdana Xamosana Maria. Aquest dissabte es triarà la Cerdana guanyadora del concurs.
Bon dia, un carril bici connectarà l'Avinguda Diagonal amb esplugues. El Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 de l'Autoritat del Transport Metropolità inclou aquest projecte proposat per l'Assessoria d'Infraestructures i Mobilitat. La idea és connectar el final de la Diagonal a l'alçada del Parc Cervantes amb esplugues per la zona del Pla Caufec a través d'un pas inferior que es va construir fa anys i que actualment està abandonat. Sant Just Notícies.
El Pla Caufec és un pla urbanístic de gran magnitud que estava previst desenvolupar el sector Porta-Barcelones, Plogues, i que finalment es va aturar per culpa de la crisi. Aquell pal·lar, entre altres actuacions, va comptar amb l'inici de construcció d'algunes infraestructures, com ara un túnel que ara per ara segueix sense ser utilitzat. Ho ha explicat a la Penya del Morro Jordi Porta de l'Associació d'Infraestructures i Mobilitat, una consultoria privada que es dedica a fer estudis i projectes de mobilitat. Des de les obres del Pla Caufec,
va quedar un túnel, nou, es va fer un túnel, però que està inoperatiu, està tallat amb unes barreres i ha abandonat. Aquell túnel es va fer pensant-se en el desenvolupament urbanístic del Pla-Caufec, que estigués al 100%, amb edificis, centres comercials, cases, etcètera, etcètera, ells se'l col·lava en un volum de trànsit de cotxes que evidentment no hi és.
Per això aquesta consultoria va proposar utilitzar aquest túnel per fer passar un carril bici que uneixi l'Avinguda Diagonal amb esplugats d'una manera directa, que també contemplaria el pas de vianants. Sentim de nou Jordi Porta. Aprofitar aquest túnel, que ara mateix no és un viporatiu, que és un bici per vianants i bicis, de manera que per primer cop els vianants i les bicicletes podran connectar amb Barcelona, sense haver de pujar fins a Sant Joan de Déu,
o haver de baixar fins al Juan Carlos i tota aquella zona d'Hospitalet, de manera que és més directa i a part és més pla.
Aquesta proposta la recull el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020, un pla que contempla les obres que s'han de dur a terme a nivell metropolità i que és competència de l'autoritat del transport metropolità. A més a més, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, segons publicava fa uns dies la Vanguardia, sembla ser que ha destinat una partida a fer aquesta actuació de forma immediata. Sembla que des de l'ANB, que és ara mateix l'entitat encarregada de gestionar el tema de bicicletes, sobretot des que s'encarreguen de fer el biciboc
ha gastinat una partida pressupostària per al tema de les bicicletes a part del Bici Vox i sembla que aquesta actuació la volen fer de forma immediata. Això és el que nosaltres ens ha sorprès i ens alegrem. Amb aquest carril bici i el pas d'Avianants s'uniria d'una manera més directa a l'Avinguda Diagonal amb esplugues utilitzant el pas inferior que es va construir Fanyx amb motiu del Pla Caufec.
Sant Just Notícies.
Ara passen cinc minuts de la una del migdia i parlem d'altres qüestions. La secció local de Convergència i Unió segueix veient innecessària l'actualització progressiva dels valors cadestrals al municipi. El seu president, Miquel Obrador, considera que els valors resultants no són homogènics. Si ho recordem ho va presentar dijous al ple d'abril una moció alternativa, la que presentava l'equip de govern relativa a l'aplicació dels valors cadestrals.
Els grups que formen el Govern municipal, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just, presentaven una moció per defensar l'actualització progressiva dels valors cadastrals a la qual s'hi ha afegit l'Ajuntament. L'agaciu era molt similar, però amb dues diferències. Les ha detallat Miquel Obrador, al Just a la Fusta.
Aquest que havia de ser debatut doncs feia referència concretament a la data en la qual d'alguna manera s'hi hauria possibilitat o es decidiria de retirar l'actualització per coefficients i nosaltres l'única cosa que aquí demanàvem doncs era que si fixés una data concreta que nosaltres concretament establíem en el ple del mes de febrer del 2015 i demanàvem que es retirés aquest mes de maig del 2014 que encara efectivament hi teníem temps.
El president de CiU argumenta que el seu grup està en desacord amb l'actualització dels valors cadestrals a la qual s'hi ha sumat l'Ajuntament perquè aquests valors estan molt desfasats. Segons Obrador, la darrera ponència del cadastre que es va fer és molt antiga, data de l'any 96, i ara els valors no són homogènics. Hi ha finques que en aquests moments tenen per circumstàncies del mercat al llarg d'aquests 15 o 16 anys.
tenen els seus valors propers o menys propers al que seria el valor cadastral que entrem que podria correspondre. Això ningú discuteix, però no és menys cert que n'hi ha uns altres, que ja des d'Entubi, des del moment en què això es va engegar, i per raons que fossin, nosaltres no hi érem, tampoc hi era l'actual equip de govern, però per raons que fossin, aquests valors estan absolutament faltats de tota homogeneïtat.
Per tot plegat, el president de CiU creu que hauria estat millor no haver-se sumat a l'actualització dels valors cadastrals. Segons Obrador, la secció local de CiU s'ha assessorat per professionals del sector immobiliari i recomanaven esperar fer la revisió cadastral l'any 2016, que és quan en principi es fixaran tots els valors cadastrals de l'Estat. Ho ha explicat Miquel Obrador.
Per un cantor, doncs sí que és cert que els anys fa que hagin anat pujant els valors, però d'altra banda no és ben cert que és de tothom coneguda la fortíssima caiguda que hi ha hagut arran de la crisi que estem patint. Assessorats també per tot el sector immobiliari, el que sí que veiem és que en aquest moment l'única solució seria fer una revisió cadastral i posar, en paraules meves, els vagons a l'avies.
Per això veu innecessària aquesta actualització. Aumenta els desequilibris que ja existeixen. És cert que va actualitzant el valor cadastral de tothom, però no és cert, rotundament no és cert, que els actualitzi amb equitat. És a dir, hi ha qui li actualitza molt per sobre d'altres casos,
o d'altres n'hi ha de molt per sota. Llavors nosaltres entenem que en aquest moment fer aquest sistema progressiu per valor de coeficients, l'única cosa que fem és que agraeixem el problema. Tot i això, ja que l'actualització està en marxa i compta amb el suport de la major part dels grups municipals i de les associacions de veïns, si ho reivindica la seva presència a les comissions que es convoquin per tractar aquesta qüestió i seguir de prop l'actualització.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem destacat en titulars. L'escola de Bressol municipal Marrecs obrirà les seves portes aquesta tarda als pares i mares. El proper 5 de maig comencen les prescripcions al primer cicle d'educació infantil i el centre convoca els pares per tal d'explicar-los el seu projecte educatiu. Al curs 2014-2015 Marrecs tindrà 8 places al grup d'electants i 31 al de nens d'un any. Les places al grup de nascuts del 2012 es redueixen. Sant Just Notícies.
Responsables de l'Escola de Bressol municipal Marreques s'explicaran aquesta tarda els pares i mares els seus objectius principals com ara potenciar l'educació dels infants a través del joc i involucrar les famílies en el dia a dia de l'escola. Els ha detallat el Justa la Fusta la seva directora Adélia Rizcas. Tot el que té a veure amb la importància del joc per afavorir l'apropament dels nens i les nenes, tot el que té a veure també amb els vincles, les relacions que els nens estableixen amb altres nens i amb els adults de l'escola,
tot el que té a veure amb els hàbits i les rutines del dia a dia, i sobretot l'obertura a les famílies. És a dir, l'escola no és una escola només dels nens, sinó que les famílies tenen un paquet molt, molt important. El curs que ve a Marrecs hi haurà el mateix nombre de places que l'actual als grups d'Electants i de Nens d'un any i menys places al grup d'infants de dos anys. Ho ha explicat Délia Risques. Hi ha vuit places de nens i nenes nascuts el 2014,
i 31 places d'infants nascuts el 2013. Però aquest any, si cal al grup de dos anys, hi ha menys places, perquè estem funcionant en un grup mixte, i això vol dir que hi ha més nens d'un any que altres anys a l'escola. I per tant, aquests nens que hi ha a l'escola d'un any, que estan d'anar a ocupar les places de dos anys, i per tant l'oferta és menys. Aquest any hi ha 15 places de nens i nenes nascuts el 2018.
La trobada informativa de l'escola de Bressol municipal Marrec serà avui a la tarda a les 5 al centre cívic Salvador Espriu i després es podran visitar les instal·lacions del centre. Tot plegat de cara al procés d'aprenscripció del primer cicle d'educació infantil que tindrà lloc del 5 al 16 de maig. El període de matriculació serà del 10 al 13 de juny.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I seguim parlant de reunions que també es fan aquesta tarda. D'entrada és la primera reunió informativa que es farà avui sobre el casal d'estiu de les escoles públiques de Sant Just. Un any més la Fundació Pere Tarrés s'encarrega del casal dels centres educatius del municipi i avui ho explicarà els pares i mares en una trobada a la vagoneta. El casal tindrà lloc del 25 de juny a l'1 d'agost a l'escola Montseny. Sant Just Notícies.
A la reunió es parlarà de les activitats lúdiques que es proposen per aquest estiu a les escoles de Sant Just i també dels horaris i, a més a més, de com fer les inscripcions i de les beques d'ajuts disponibles. Els descomptes que s'ofereixen són d'entre el 5 i el 10% i es tindran en compte, per exemple, els dies de casal, els germans apuntats i els infants amb carnet de família nombrosa. Aquest casal és obert a nens i nenes de fora de l'escola Montseny i les places són limitades, per tant, s'asseguirà l'ordre d'inscripció.
La reunió serà avui a les 5 de tarda a la vagoneta i el dia 5 de juny se'n farà una altra.
I encara més parlem d'altres reunions. La tercera reunió que fa, que convoca el Nuclí sobre la festa major del 2014. Serà avui a les 7 de la tardar a l'Ateneu. De fet el seu blog festescentjust.blogspot.com
trobareu les actes de les dues reunions anteriors i alguns dels acords consensuats a les trobades. Per exemple, ja s'han tancat els grups de la nit de divendres. Seran la Trobar Kung Fu, Incògnits i també hi haurà un DJ. També es destacar la manca d'activitats per a joves de 14 a 17 anys i que des del Casal de Joves, la Regidoria de Joventut i el Nucli es faran grups conjunts amb el jovent de Sant Just per programar activitats. Sant Just Notícies
Ja que parlem de la Festa Major de Sant Just i d'aquesta tercera reunió que es farà avui a les 7 de la teneu, també destaquem que la Festa ja té cartell. L'ha creat Jordi Huerta i ha estat escollit entre tots els participants del segon concurs de cartells a Festa Major que ha organitzat el Nucli. El cartell recull l'esperit blau i groc de la Festa i es podrà veure al programa amb les activitats i els cartells anunciadors, entre d'altres.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Poc més d'un minut i arribarem a un quart de dues del migdia. Una desena de joves participant d'un curs d'ocupació al Casal de Joves. S'adreça a persones d'entre 16 i 29 anys que estiguin buscant feina amb objectiu d'ajudar-les a formar-se mentre no estan ocupades o fins i tot donar les eines per tenir més èxit en la recerca de feina. És un curs gratuït impulsat per l'Escola Atras, l'Obra Social de Caixa i l'Ajuntament de Sant Just. Sant Just Notícies.
Són un total de 9 càpsules formatives de 3 hores de durada cadascuna que es fan en 3 blocs. El primer va començar ahir i s'acaba demà. També es farà del 5 al 7 de maig i del 12 al 14 de juny en horari de 12 a dues al casal de Joves. El curs està pensat per fer-lo sencer però es permet cursar càpsules de forma individual.
Els tractaran qüestions com ara la situació actual del mercat laboral, el treball en equip, el currículum, tècniques per trobar ocupació, l'entrevista de feina i la mobilitat europea, entre d'altres.