No s'ha d'afectar. El Liceu ha fet moltes coses. Ha rebaixat els sous, ha acomiadat persones, ha cancel·lat programació. Hem fet moltes i moltes coses, totes elles molt negatives, i pensem que no s'han de fer més coses. Ara, si la cosa va més enllà, jo puc assegurar que aquesta temporada això no ho farem.
Davant la rebaixa de les subvencions que el Liceu rep de les administracions, el director d'aquest equipament ha demanat al govern central canviar la llei per afavorir desgravacions als ciutadans que facin aportacions al sector cultural. Dues persones han resultat ferides lleus en un incendi a Olot, a la capital de la Garrotxa. Els bombers han rebot l'avís d'un foc aquesta nit a la cuina d'un pis al carrer Abat Racimir i han desplaçat quatre dotacions. Dues dones han estat evacuades a l'hospital Sant Jaume d'Olot per intoxicació lleu causada pel fum i una d'elles també per ferides en una mà.
A Mataró, al Maresme, tres persones s'han intoxicat també de forma lleu per la mala combustió d'una caldera. L'incident ha passat al carrer Grup de les Santes i l'habitatge ja ha estat ventilat. I a Sabadell, un edifici ha estat evacuat al carrer Juli Garreta per un incendi en un pis. Es va declarar ahir a la nit en un dels baixos i va cremar completament el menjador. La resta de l'habitatge i l'escala del bloc han quedat afectats pel fum. Un cop ventilat els veïns ja han pogut tornar a casa seva. I coneguem la situació del trànsit. Drac Eduard Sánchez, bon dia.
Hola, bon dia. De moment la circulació sembla que ja millora finalment. És cert que queden alguns trams encara una mica plens, una mica carregats.
En el cas de les dues rondes, per exemple, la ronda de dalt amb trams a lentitud entre Valldaura i la zona de Sant Gervasi, Santillobregat ha greujat tot plegat per un vehicle variat que hi ha hagut, ara ja en principi retirat, i la ronda litoral encara una mica lenta entre Prim i la Barceloneta, tot i que millora després d'un matí també complicat en Santillobregat. A la resta de punts a la xarxa viària, si no hi havia d'accés a Barcelona, només ens queda comentar la C58, encara no fa net el tram entre Repollet i Moncada cap a Barcelona. És tot des del RAC, bon dia.
Esports en xarxa Bon dia, us parla Raúl Moimó. Després dels partits d'aquest cap de setmana, els principals perseguidors del Barça a la Lliga han reduït el seu avantatge amb el conjunt blaurana. L'Atlètic de Madrid va superar el Llevant per 2-0 i el Madrid va pallissar el València per 0-5. Ara els blauranes, líders a la classificació, tenen 8 punts més que l'Atlètic i 15 més que el Madrid.
Aquesta tarda, a partir de les 6, la primera plantilla blaurana torna als entrenaments per començar a preparar la decisiva tornada dels quarts de final de la Copa dijous a Màlaga. Recordem que l'anada catalans i andalusos van empatar a dos gols. Mentrestant, l'Espanyol és 14 a la classificació de la Lliga, 3 punts a la zona d'alt descens amb la bona sintonia esportiva d'aquests últims dies. Ara el Club Blanc i Blau té l'objectiu de fer front aquesta mateixa setmana.
els 6 milions d'euros que deu a Hisenda. Sembla que la solució passa perquè els màxims accionistes del club demanin un crèdit personal per així evitar la suspensió de pagaments. I un darrer punt de bàsquet a l'ACB, tercera victòria de la temporada del bàsquet Manresa. Els del Bages van derrotar l'obrador Llo Gallec per 83 a 60 i ara estan a dues victòries de la Salvació. Victòria també del Barça que va derrotar el Valladolid per 82 a 88. Notícies en xarxa
Just a la fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10 i comencem aquesta hora el Just a la Fusta d'avui, dilluns 21 de gener.
Començarem el programa parlant de les notícies de Sant Just per saber què és el que ens espera aquesta setmana al municipi, amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de les portades dels diaris i d'altres informacions diverses. Repassarem el més destacat, també en clau política, cultural, esportiva i d'alguna manera farem un recull de premsa del que trobarem avui, el més interessant que podem trobar avui en els diaris.
Més coses, parlarem del temps també en aquesta primera hora amb el Carles Gerandre di Rius per saber què ens espera de cara a aquesta setmana i a partir de les 11 i 10 ens revistarem a Roger Cònsol de Sant Just per la Independència perquè per dimecres convoquen una concentració per donar suport a la declaració de sobirania al Parlament de Catalunya.
A més a més, també com que dilluns, a partir de dos quarts a dotze farem la tertúlia amb en Josep Coder, la Carme Amador, el Vicenç Riera i el Jaume Jalabert. I a les dotze i deu parlarem del Centre d'Estudis Sant Justens amb la Maria Quintana, que a més a més aquest divendres va tenir lloc l'Assemblea General Ordinària. Parlarem de com va anar tot plegat i de què es va explicar. I finalment també tindrem la cuina amb la Carme Amador i a partir de dos quarts d'una parlarem amb la Martina Rogers del documental del mes que es projecta avui, dilluns, a l'Ateneu.
Just a la fusta. Tot plegat a partir d'ara mateix i fins a la una del migdia i us acompanyarem, com sempre, també a través de la música. Avui comencem amb aquesta versió del Sats Great Heights, una versió que fa Iron & Wine.
del grup Post al Servis. I think it's a sign
That the freckles in our eyes are mirror images And when we kiss they're perfectly aligned And I have to speculate
That God himself did make us into corresponding shapes like puzzle pieces from the clay. And truth.
Fins demà!
For several weeks of shows And when you scan the radio Oh, I hope this song will guide you They will see us waving From such great heights Come down now They'll say
I tried my best to leave
It's all on your machine, but the persistent beat it soundeth in upon listening and that.
Fins demà!
They'll say But everything looks perfect from far away Come down now But we'll stay
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suol. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels ripenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener.
Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'aportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Un minut i un quart d'onze del matí que es farà parlem de les notícies del municipi amb l'Andrea. Bueno, bon dia Andrea, què tal? Hola, què tal? Molt bé, i tu? Com va el dilluns? Molt bé, de moment bé. Em sembla que fa molt de temps que ho vaig sentir, però crec que el tercer dilluns de l'any, és a dir, de gener, estava considerat com un dels dies més tristos de l'any.
Per què? Volia buscar aquesta informació. Ara hi coincidien com molts factors, com ara, que era gener, que feia fred, que gener també en el sentit d'econòmicament, que se'ns recosta més, exacte, que feia fred, que normalment les condicions meteorològiques eren de dia gris o alguna història així, que era dilluns,
I era com el pitjor dia de l'any o algun estudi d'aquests. A veure si el travo per després pel repàs de l'any. Ara m'ha vingut al cap quan he dit la data. Exacte, fa temps havia sentit una curiositat d'aquestes. Ai, no sé, vaja. Avui fa bon dia. Sí, no és el pitjor dia de l'any.
Però vaja, de moment va bé, a mi em va bé. Molt bé. Doncs comencem parlant de més qüestions o de qüestions directament que passen aquí a Sant Just. Per on vols començar, Andrea? Doncs comencem destacant un acte que tindrà lloc dimecres al vespre. És una concentració que es farà davant de l'Ajuntament de Sant Just per donar suport a la declaració de sobirania que demà passat precisament haurà d'aprovar al Parlament de Catalunya. Serà dos quarts de vuit del vespre aquesta concentració. La convoquen l'Assemblea Nacional Catalana i les seves seccions locals, en aquest cas Sant Just per la independència,
i es repetirà a diferents municipis d'arreu del país. I l'objectiu, com deia, serà expressar el suport a aquest text i donar el dret de sortida a la campanya pel Sí, a la consulta. Davant de l'Ajuntament es farà la lectura d'un manifest en què s'instarà a la societat a treballar per la independència. I després, doncs, coneixerem més detalls.
Molt bé, en parlarem exacte. Més coses, tenim també una exposició aquesta setmana. Sí, dijous s'inaugurarà l'exposició Paisatge i Tràs a través dels butlletins de la CEA. Serà a les 8 del vespre de Sala Piquet de la Taneu i es podrà veure fins al 9 de febrer. En l'acte inaugural es farà un reconeixement als autors dels dibuixos que han col·laborat en els 79 anys d'ençà del primer butlletí publicat l'any 1934. Ha plogut moltíssim des d'aleshores.
es podrà veure allà, es farà d'algun reconeixement, es farà un reconeixement, com volia dir, d'alguna manera, amb aquests dibuixos, els autors d'aquests dibuixos, com a tots els qui han col·laborat d'una manera o altra per fer possible aquests 79 anys des del primer butlletí. A l'acte hi participarà l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, també el regidor de Cultura, Sergi Seguí, i també, òbviament, el president de l'Ateneu, l'Albert Macià, també els autors dels dibuixos,
i una part dels que han estat col·laboradors. Com deia, aquesta exposició, Paisatge i Tràs, s'inaugurarà dijous a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. Molt bé, doncs d'aquesta notícia cultural enllacem també amb una altra activitat que es fa també a l'Ateneu, avui dilluns. Sí, i és el que es fa cada tercer dilluns de mes, precisament, la productora Paral·lel 40 i l'Ateneu programen avui una nova sessió del documental del mes, serà dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu,
Avui amb la projecció de Big Boys Gone Bananas de Frederic Gerten. És un títol molt curiós. Les enrades costaran 3 euros pels socis de l'entitat i 5 pels qui no ho són. Avui nova sessió del documental del mes a l'Ateneu a dos quarts de nou del vespre. Aquesta Big Boys Gone Bananas. Molt bé, doncs en parlarem també cap a la tercera hora del programa. Gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara, Carme.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De seguida, l'actualitat general del dia, després d'escoltar els Kings of Convenience en aquest més riu.
If you want to be my friend, you want us to get along. Please do not expect me to wrap it up and keep it there. The observation I'm doing could easily be understood. A cynical demeanor, but one of us misread. What do you know? It happened again.
Friendship is an end What do you know? It happened again
I guess it's up to me now Should I take that risk or just smile? What do you know? It happened again
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig al matí, ara sí, ens posem al dia de l'actualitat, més enllà de Sant Just, les coses que passen arreu del país i arreu del món. Ho fem amb els diaris que l'Andrea ja té davant seu. Bon dia, Andrea. Hola, què tal?
I comencem repassant la notícia del dia, que avui sí que se'ns va més enllà del país i del continent, no? Sí, parlant de Barack Obama i d'aquesta segona oportunitat que té el president dels Estats Units en aquest segon mandat, totes les portades coincideixen i li dediquen les seves fotografies en portada. De fet, al diari ara, el titular és la segona oportunitat d'Obama, el veiem a ell jurant el seu càrrec, el president dels Estats Units diu que avui completarà la investidura
amb el discurs al Capitoli, que és el tret de sortida per afrontar els cinc grans reptes del seu segon mandat, economia, reforma migratòria, control d'armes, policia exterior i canvi climàtic. Al periódico el titular és Juró Obama, el president inicia una segona etapa amb ambiciosos objectius i el veiem a ell en fotografia de portada jurant el càrrec en presència de la seva dona i les seves dues filles.
Al punt avui diu que Obama ajura el seu segon mandat recordant Lincoln perquè es veurà obligat a superar expectatives i fer una crida a la unitat en un moment en què el dia a dia del poble depèn d'un dels congressos més dividits de les últimes dècades. I l'avantguàrdia ho tracta d'una manera diferent, més simpàtica. Diu el titular, no l'has espifiat, és el que li va dir la seva filla Sasha, que el va felicitar després d'ajudar el càrrec ben fet, diu no l'has espifiat perquè Obama no es va equivocar com va fer la primera vegada ara fa quatre anys.
Molt bé, doncs és la manera com ens ho expliquen els diaris d'avui. Passem ara a actualitzar-ho a través dels portals digitals. Sí, podem actualitzar-ho perquè sembla que la connexió ens comença a fallar. A veure si ens aguanta una mica. A l'Ara.cat llegim que converses d'última hora per sumar el PSC a la declaració. També se'ns parla al 324.cat que Esquerra no admetrà mai el text adequat a la legalitat espanyola que vol el PSC. El president d'Esquerra
respon així a la proposta del PSC que respecte al marc legal implica confiar el futur de Catalunya en PP i el PSOE. I després tenim que el TNC, el Teatre Nacional de Catalunya, protesta en castellà. A partir d'avui, dia 20 de l'1 del 2013, es podia llegir ahir en un cartell del Teatre Nacional, els treballadors del TNC en protesta pel desmantellament de la cultura catalana faran ús preferent del castellà. Preguem que disculpin les molèsties. Gràcies.
Una mesura, si més no, polèmica i que està fent parlar de tota aquesta qüestió. Més coses, passem ara a fixar-nos en altres notícies que trobem a les portades dels diaris, Andrea. La segona notícia més destacada al periòdico fa referència al primer sondeig que ha fet el JASOP a Catalunya des del 25N, diu...
Un futur pactat, parlant de la declaració de sobirania en el Parlament, el 80% de catalans demanen a Siu i Esquerra que acordin la declaració sobiranista amb la resta de partits. De fet, a la pregunta Siu i Esquerra han de buscar consens amb la resta de forces polítiques, el 79,5% dels votants ha dit que sí, el 13,9% ha dit que no, i el 6,6% no sap, no contesta. Diu també al periòdico que la majoria defensa que llegeix i consulta encara que es realitzi sense permís de l'Estat.
És la notícia més destacada al periòdico, però alhora també tenim una informació que ens diu retallada a SEAT. L'empresa farà fora 400 treballadors eventuals de la planta de Martorell. La mesura d'estalvi inclou eliminar un terç de la línia de producció de l'Ibiza i diu que serà la primera reducció de treballadors de fàbrica des de l'any 2005. Males notícies per l'economia automobilística, en aquest cas catalana. Sí. El punt avui ens diu que l'aeroport del Prat tanca l'any rècord entrant en recessió
I, per últim, La Vanguardia, ens parla de política nacional. El PSOE llança una ofensiva contra la corrupció del Partit Popular. Robalcaba portarà el cas dels sobressous en negre dels populars de l'Audiència Nacional i els socialistes demanen la compareixença de Rajoy i una comissió d'investigació. Són aquestes les notícies més destacades també en portada dels diaris. Doncs aquests són alguns dels temes. També n'hi ha d'altres, els que més en crida l'atenció, per exemple, els lectors de l'Ada.cat. El primer és que un catedràtic d'una universitat d'Alemanya defensa...
els drets dels catalans a la independència. El segon és la resposta que deia Mar de Junqueras a Navarro. I el tercer, justament aquesta idea que alguns treballadors del Teatre Nacional protestant per les retallades fent servir el castellà. Aquesta curiositat. El 324.cat, el més llegit, passa per una altra història, que són les novetats a partir d'avui, els exàmens per treure's el carnet de conduir. Canvia una mica tota la història, per exemple, els deu primers minuts
de conduir l'examen pràctic s'haurà d'anar per lliure, per tant es canviarà una mica la manera de fer tant de conductors novells com també d'examenadors. Debat en el món universitari per l'aparició de cursos en línia gratuïts ofertats per a universitats de prestigi, és el segon tema que més ha interessat el 324.cat, els lectors, i el tercer que Esquerra no emetrà la proposta del PSC.
I d'aquí ens n'anem cap a les contraportades dels diaris d'avui. Comencem pel diari Ara, on tenim l'article setmanal d'Antoni Bassas, que titula Grandesa i misèria d'un fitxatge, Andrea. Parla d'aquest fitxatge de Pep Guardiola pel Bayern de Múnich i del que es pot sentir perfectament en converses al carrer. Què n'opina la gent? Diu el Bayern fitxa Guardiola i se sent. Ah, ara sí que ha fitxat per tres anys i no per un mes. Diu, cal recordar que el primer contracte de Guardiola com a entrenador el 2008 va ser de dos anys
no d'un, i també diu, per exemple, ah, no s'ha atrevit a anar a la Premier per no trobar-se amb el Mourinho, i Antoni Bassas, doncs, el defensa dient, un tipus de la casa que el 2008 agafa un Barça tocat, sense més experiència que haver entrenat un any a tercera, diu, pot tenir defectes, però no el de la covardia, i més després d'haver guanyat lligues, Champions, pilotes d'or, és l'article d'Antoni Bassas avui sobre Pep Guardiola.
Doncs d'aquí passem a la contra de la vanguardia, on llegim, quan gestionen els talents, l'èxit consisteix a no fer res. Ho diu Israel Bar-Josef, que és investigador i gestiona el talent científic en el Basement Institute. Diu, com més oficines a departaments, divisions i càrrecs, diu, menys resultats, el geni d'un i tothom. És la primera llei de la gestió del talent de què està entrevistat. Diu, tan bon punt detectats els genis, el millor per donar-los suport és no fer res. Diu, suprimir paperassa i deixar-los treballar, simplement.
Diu que d'aquesta crisi ens en sortirem no pels polítics o tecnòcrates, sinó per la nostra societat civil, diversa, plural i innovadora, que comença a trobar solucions amb intel·ligència col·lectiva com el crowdfunding. Les xarxes socials, més que col·lectivitzar en realitat, potencien el talent individual en eliminar barreres burocràtiques i per això serà cada cop més valorat i buscat. Segurament interessant d'escoltar els consells que podem llegir avui a la contra. Pel que fa al periòdico tenim Segons com respiris
Viuràs d'una manera o una altra. Ho diu Mari Àngels Ferreny, que és entrenadora de respiració. És membre de l'Associació Gironiana d'Empresàries i avui inaugura cursa a Girona. Diu que està difonint una nova professió, que és aquesta d'entrenadora de respiració, meditació i lideratge. Diu que va treballar durant molts anys com a periodista científica d'en noves tecnologies, però que no li aportava res després de molt de temps treballant. Diu que per això se li van creuar els cables, se'n van a l'Índia, a Puna, i es va formar en ioga i en altres tècniques corporals
a través de les quals va aprendre a reconèixer el seu cos i a prendre consciència de la seva respiració, cosa que fem mecànicament, evidentment. Diu, segons com respiris, viuràs d'una manera o d'una altra. I ens parla dels beneficis de respirar bé en aquesta entrevista. Doncs un altre punt de vista diferent i acabem amb l'entrevista del Punt Avui.
Que diu, si no fossin nosaltres, acabaríem odiant l'anunci. Més publicitat, d'alguna manera, d'aquesta campanya de l'envas on vas. Sí, entrevistant a The Moms Ells, que és aquest trio musical i un protagonista d'aquestes, pot que comentaves. Diu que les lletres de les cançons són de coses que pensem al metro o quan fem pipí, de les seves cançons.
Diu que ara les coneixen com a les noies de l'Envas on vas, però primer van ser de Mamsell. Són la Bàrbara Mestanza, Paula Amalia i Paula Ribó. Diu que es posen la perruca negra i es pinten els llevis de vermell. Són finalistes del concurs Sona 9. Des del juny passat tenen un disc al mercat, que és Desnudeotra, que està produït pel Miqui Puig. Li pregunten...
que si estan cansades de ser les noies de l'envast, diu que no n'estan gens, l'anunci han fet que molta gent ens hagi conegut, hi ha hagut moltes crítiques però anaven dirigides cap a l'espot i no cap a nosaltres ni cap a la nostra feina. I diu això mateix, que creuen que és cert que hi ha hagut molta sobreexposició als mitjans i que sempre diuen que si no fossin elles acabarien odiant les noies de l'anunci. I riuen.
Molt bé. Doncs és el seu punt de vista, també, d'aquestes cantants. I acabem amb la notícia curiosa. L'he trobada, Andrea, tot i que la notícia correspon a l'any passat, però en principi hauria de ser efectible per qualsevol any del món, perquè diu que...
Coneix com el Blue Monday, en anglès, o el dilluns trist, que seria el tercer dilluns de gener. Veus? Sí. No anava equivocada. Diu que un investigador de la Universitat de Cardiff, al Regne Unit, el psicòleg Cliff Arnold, ha designat aquest dilluns com el dia més depriment de tot l'any. Arnold va arribar a aquesta conclusió fent servir una fórmula matemàtica on va tenir en compte variables com el clima, el salari, el deute, els temps transcorregut des de Nadal, el temps transcorregut des d'haver fallat en els propòsits d'any nou...
La motivació i el que ell també denomina com la necessitat de reaccionar. L'estudi va finançar, a més, una empresa, l'empresa Sky Travel, que va aprofitar, en aquest cas, per llançar una campanya de viatges per motivar la gent. Diu que Clibarna va reconèixer després que la seva fórmula no tenia sentit, però que el Blue Monday es va estendre com a tot el món i fins i tot, almenys l'any passat, va ser una tendència a Twitter. Em sembla que aquest any
de moment no hem arribat a aquest extrem. Bueno, és possible, és una cosa curiosa, potser acaba sent un tòpic. Sí, exacte, només cal intentar impulsar. Depèn de com t'ho prenguis, també. Sí. Si deixes estar trist i seguir el que diu el Blue Monday, doncs d'acord, però bueno, si t'ho prens amb una altra filosofia, doncs escolta. Està clar. A més, avui fa sol, és una altra història. Molt bé, Andrea. Doncs gràcies per tot. Que vagi bé. Que vagi bé. Fins ara.
Bona nit.
I continuem ara amb aquest recull de premsa, ara passant 4 minuts de 2 quarts 11 del matí, i el que fem és fixar-nos en el que hi ha dins dels diaris. I comencem parlant de política, però política internacional, i per tant ens n'anem cap a Brussel·les, ho llegim a través del diari El Punt Avui, que és un article sobre el treball dels eurodiputats.
és un examen, d'alguna manera es posa a prova què és el que han fet, quina és la feina que fan els eurodiputats. Es parla de l'assistència al ple, de la disciplina de vot de grup, també de les preguntes parlamentàries, les mocions de relació, les intervencions o les opinions. I se'ns fa un resum, les conclusions de les quals són que el convergent Ramon Tremosa i l'ecosocialista Raül Romeva són el top 10 dels eurodiputats que més treballen, no només de l'estat espanyol, sinó d'arreu dels 27. De fet, del total dels 754
que té el Parlament Europeu, Tramosa és el quart que més informes ha esmentat, per exemple, i el cinquè que més preguntes parlamentàries ha formulat. I Romeva és el tercer amb més declaracions escrites i el quart amb més mocions de resolució signades, segons el rànquing que ha elaborat el web votwatch.eu, que posa en evidència els culpables de l'Eurocambra que encara hagin d'encarregar amb el mal nom de cementiri d'elefants.
Una fama que alguns s'han guanyat a cop de fer diferents actituds, com per exemple Jaime Mayor Oreja, que només ha tingut temps de fer una pregunta parlamentària des del 2009 i intervenir 11 vegades en sessió plenària, que seria un cop cada 4 mesos. També, de fet, el veterà Raimon Ubiols és el que més campanes ha fet, n'ha fet 43. Música
L'Eurocambra ha fet evident la importància dels eurodiputats i per això tot fa pensar que les properes eleccions europees, que són el 2014, tant socialistes com populars espanyols es pensaran bé qui envien a Estrasburg.
Ens anem ara cap a La Vanguardia, que avui fa un reportatge que parla de la crisi des d'un altre punt de vista i que d'alguna manera segurament remourà segons quines consciències. Es titula Papallones a la pluja i és una crònica de la transformació vital de dones benestants que es van separar durant la crisi i que ho van perdre tot. Diu, pot ser propietari del teu destí? Va ser arquitecte, geni immobiliari especialista en productes de luxe
O la que organitza les festes d'aniversari dels nens, lloga els cavalls, contracta el pallasso, envia les invitacions als fills dels dignataris d'aquest país, companys de classe d'una escola privada, bilingüe, ara ben lluny d'aquí. Dius el jardiner que netegi la piscina una altra vegada. També venen els fills dels consells d'administració. Quota escolar mensual de 700 euros. Els pares vindran d'esport.
Se'ns descriu un ritme de vida que queda molt lluny, o si més no, que queda molt lluny per molta gent. A més a més, se'ns parla que són dones que portaven un ritme alt per la seva feina, també pel nivell que podien portar conjuntament amb la seva parella, que un cop es van separar per raons diverses i malentesos amb el seu marit, que no els passa la pensió que han de passar pels fills, que han hagut de tornar fins i tot a casa dels seus pares, que
s'han quedat a l'atur i s'han quedat ja sense l'ajuda dels 400 euros i que han de canviar radicalment de vida. Diu que els fills et pregunten per què ara no tenen piscina ni dormitori propi i que la clau és saber valorar la salut, l'amistat, l'estona d'un cafè o d'una abraçada i fins i tot valorar disposar d'una T10. Déu-n'hi-do, per tant, aquest article que trobem avui, aquesta crònica social a l'avantguàrdia.
I d'aquí ens n'anem al reportatge que tenim al diari ara sobre, de nou, el tema del reciclatge. Es titula Eficàcia germànica en el retorn automàtic i en el manual. Diu que el sistema de retorn a Alemanya ja és una realitat que funciona amb normalitat. És el que volia ensenyar l'associació Retorna a una quinzena de periodistes de l'Estat en un viatge de 24 hores a Düsseldorf entre dimecres i dijous de la setmana passada. Un viatge que s'advertia des del principi finançat per empreses alemanyes fabricants de màquines de recollida justament.
Per exemple, diu que una botiga màquina de retorn automàtic, en aquest cas de 10.000 euros, que ja deixa els envasos a punt per als recuperadors, funciona amb un codi de barres i un detector de volum. L'aparell identifica l'envas que s'hi llença, el separa en funció de la varietat de la material i ja l'esclafa per amagatzemar-lo comprimit pel client, emet un tiquet amb la quantitat del dipòsit que es pot utilitzar per comprar o bé per cobrar-lo en efectiu.
I pels supermercats, l'opció de les màquines de retorn automàtic sol ser més atractiva perquè els dona l'opció de recollir més envasos i obtenir més ingressos. En canvi, en altres supermercats o fins i tot en una benzinera de la zona, els mateixos treballadors de l'establiment són els que recullen els envasos. Després de comprovar que no hi ha frau i que l'envàs forma part del sistema de retorn, donen un tiquet escrit a mà al client que pot escanviar el dipòsit de la caixa.
A diferència de les plantes de selecció d'envasos de casa nostra, on arriba a una barreja de residus, a la planta alemanya no hi havia rastre de males olors. Al final del procés es podia comprovar la gran qualitat del material destinat al recuperador, és molt més pur que quan no es fa una separació estricta d'inici. Eficàcia germànica, el títol d'aquest reportatge en les dues versions del sistema. El recuperador
I acabem aquest recull de premsa parlant de còmic, una tendència a l'alça, la de la novel·la gràfica. Per exemple, són els còmics biogràfics, una tendència a l'alça, com dèiem, sobretot als mercats franco-belga i anglosaxó, que està començant a tenir bones vendes també aquí al nostre país. Aquest 2013 promet vinyetes de nous il·lustres com en Rembrandt, Freud i García Márquez.
Segons Gemma Moraleda, de Norma, que al febrer publica Freud i a l'abril Rembrandt, el còmic pot ser més atractiu que una biografia normal per aproximar-se a un personatge i que també s'arriba de passada a un nou públic molt més ampli i diferent del que habitualment llegeix còmic o llegeix biografies. Per la col·lecció de 451 editores, per exemple, hi desfilaran Pasolini Beavitz de la Fitzgerald, també el pintor
Chagall, vist pel dibuixant Joan Sfar, que s'atrevita amb la del cantautor George Brassens, o, com dèiem, la vida de García Márquez. És aquest reportatge sobre la històrica gràfica, també amb reproduccions d'alguns exemplars que trobem avui al periòdic. D'aquesta manera acabem aquest repàs per la premsa del dia.
Ens fixem ara, però, amb els apunts esportius, les portades esportives dels diaris d'avui. Comencem pel diari Esport. Avui titula Courtois, objectiu número 1. El porter de l'Atlètic és el preferit pels tècnics del Barça per substituir a Valdés.
d'aquest diari, parlar del tema de la porteria. El nou esportiu, en canvi, diu que hi ha marge tranquil·litat del Barça pels 8 punts d'avantatge respecte a l'Atletico i els 15 que el separen del Madrid. I el Mundial Esportiu també s'ha decidit per parlar de la porteria i per això titula hi ha recanvi de Gea i Reina. El Barça prepara la successió de Valdés i l'United posa al mercat l'exatlètic.
I Reina seria ben rebut al cap nou, però Fergusson l'ha tantejat per suplir a DGA. I d'aquí passam a la cultura, perquè Comedian rep el Premi Joan Amades de Cultura Popular 2012 pel seu compromís amb el Teatre Popular.
Segon any de boicot dels escriptors catalans als Premis Ciutat de Palma Bilingües. La ballada del Sant Sebastia Literari d'avui contra el programa uns premis històrics que l'any passat l'Ajuntament de Palma va decidir que fossin bilingües. La protesta l'organitzen el PEN Català i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. I també tenim que Paramount i JJ Abrams preparen una pel·lícula sobre Lance Armstrong. Les dues companyies han adquirit els drets per adaptar la gran pantalla al llibre Cycle of Lies de Fall of Lance Armstrongs.
I finalment el que comentàvem abans també el repassar l'activitat del dia, que alguns treballadors del Teatre Nacional protesten per les retallades fent servir el castellà.
Una mesura de pressió que no signa el comitè d'empresa i que arriba després que salteix als mitjans la notícia que el TNC té sobre la taula mesures dràstiques per fer front a la retallada d'ajuts públics i espectadors que està patint. Fins i tot es planteja tancar a la sala de tallers la suspensió del projecte T6 i fins i tot un ERO a la plantilla de treballadors.
I acabem aquest repàs amb la notícia musical del dia, que és que els strokes que sentim de fons
Trauran nou disc aquest any, aquest 2013. Un disc anirà precedit d'una cançó del single All the Time, que és a punt de sortir segons Billboard.
Per tant, a l'espera d'aquest nou disc, després encara no fa dos anys de l'últim Angles, i per tant, de moment no se sap gran cosa, però sí que des d'aquesta ràdio de Seattle, com dèiem des de Billboard, prèviament mencionada, All the Time, aquest nou single, ofereix el so clàssic dels Strokes i afirmen haver escoltat una altra nova cançó més basada també
En sintetitzadors ho llegim a través del web Indispot, que diu que caldrà esperar que surta tot plegat, però si més no la notícia resulta sorprenent, tenint en compte que l'histió passat encara no havien començat a gravar oficialment aquest hipotètic nou disc. De moment marxem amb un dels seus clàssics, que és aquest Sunday.
Tables, they turn sometimes.
Just a la fusta.
11 minuts i les 11 a l'hora de parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Molt bé. Sí? Sí, a punt per saber què ens espera els propers dies, per repassar com ha anat el cap de setmana meteorològicament parlant. Sí, la ciclogenesi explosiva aquesta que ens ha passat una miqueta per sobre, una mica només. Ha anat més ràpid del compte, no? No, no, ha passat amb la seva... Aviam, és el centre d'una depressió. En aquest ull de la depressió les pressions són tremendament baixes...
Aquest ull gira en el sentit contrari de les buides del rellotge. Com més al centre estem, que pràcticament ha passat per sobre al centre, més vents variats tenim. O sigui que el dissabte al matí teníem vents del sud, sud-oest, i a mitja tarda els teníem de nord-est, al vespre ja els teníem de ponent, o sigui que el gir era bastant curiós. I d'altra banda, aquest rècord que hem assolit de pressions a Sant Just,
va baixar fins als 983, però en general a Catalunya aquesta xifra, nosaltres no tenim estació des de fa tants anys enrere, però l'última dada, per exemple, a la ciutat de Barcelona amb pressions tan baixes, ens arriba des de finals del gener del 1986, coincidint també amb una situació d'inestabilitat i un any que recordem que els Nadals van ser passats per la neu, també.
O sigui que, Déu-n'hi-do, aquesta ciclogènesi explosiva, aquesta depressió, que és més habitual trobar-nos-la al nord d'Escòcia o d'Irlanda, i que ha decidit, pitjorament, passar per Catalunya i deixar-nos... Doncs, Déu-n'hi-do, ens ha deixat precipitacions. El que passa és que a Sant Just, si no ens plou el malic, sembla que no hagi de ploure, no?
Però sí que hi ha hagut molta precipitació a les comarques de Ponent. A les comarques tarragonines han hagut registres de gairebé 100 litres per metre quadrat, això és molta pluja. També en zones de muntanya, a l'Alta Ribagor, s'han aconseguit rebre entre 60 i 70 litres per metre quadrat. També al Pallars Sobirà, entre 30 i 40.
A Port del Comte acumulaven 20 centímetres de neu nova. D'altres zones, com per exemple a l'Alta Ribagorça, s'arribaven a acumular gairebé 3 pams de neu nova. O sigui, que Déu-n'hi-do la precipitació que hi ha hagut, hi ha hagut en moltes zones del país, però en canvi, si marxàvem cap a les comarques litorals barcelonines o fins i tot ens anàvem cap a les gironines, doncs ben poca cosa aquella...
en aquestes zones, sobretot el que era el ditoral. La ciclogènesia explosiva va seguir aquest recorregut que comentàvem que era més habitual de les depressions, quan n'agafaven i encarrilaven per un territori, que era seguir el curs d'un riu, i com te'n recordes, divendres ho parlàvem, diu, probablement se'n vagi per allà baix.
L'altre protagonista són els cops de vent, que també va provocar aquesta situació. Cops de vent superiors gairebé als 110 km per hora a les comarques de Tarragona, cops superiors als 70-80 km per hora al Pirineu, sobretot el de Lleida, i aquí a Sant Just de matinada, la matinada de dissabte-diumenge, que encara hi havia una certa inestabilitat i que hi ha algunes gotetes, per exemple, cap a la una de la matinada, doncs entre les dues de la matinada i un altre cop de les 5 de la matinada vam arribar a 54 km per hora. Van ser algunes ventades, hi ha hagut altres zones del país que han estat molt més destacades, però aquí...
Doncs hi destaquem aquestes. Diumenge van calmar bastant, esperàvem realment més vent, un dia més variable, perquè els núvols passaven amb molta velocitat i podia caure algun ruixat, el vent no es va mostrar massa intens, el matí bufava entre els 10 i els 15 km per hora i de cara a la tarda es va revifar una miqueta, havíem cops de vent de 30-40 km per hora, però no ha estat el que esperàvem. Recorda que divendres parlàvem que 70 i 80 km per hora s'enjust i no ha estat així.
I un cop ha passat tot això, se n'ha anat a Capital i està muntant un bon cristo allà, ara per exemple a Roma, doncs el que ens trobem és amb un pas obert perquè diferents fronts ens vagin afectant al llarg d'aquesta setmana. Això coincidirà també amb unes temperatures bastant baixes. Probablement, i hem estat mirant mapes a molt llarg termini, perquè allà ens estan apretant de cara a una activitat que és a l'aire lliure plenament, com és el Carnestoltes, i estem mirant... Cara, queda, eh, per això. Queda moltíssim, però la gent ja té pressa per saber què podria passar... Com s'ha de vestir.
Pel Carnestoltes. Llavors, el que hem estat mirant és que aquesta setmana, segons el pronòstic de les dues, tres setmanes properes, o sigui, aquesta i dos més, seria la més freda de les tres. Aquesta. Sí. Llavors, serà una setmana on passen diferents fronts, on tindrem temperatures baixes i podem tenir algunes sorpreses. Sorpreses no són just, però sí que les comarques gironines, on no és gaire habitual...
que veure algun floc de neu ho podríem tenir. I avui pot passar. Comencem el dia, i ho hem vist, amb alguns núvols, amb alguns núvols a l'horitzó, amb el sol com a protagonista i amb un ambient fred. Tenim 8 graus de temperatura de Sant Jús, són valors que estan una miqueta per sota el que seria normal, però l'ambient és una mica fred, i a més la sensació també és acusada de fred. Aquest matí teníem una temperatura de sensació de 5 graus, m'ho fa una miqueta de vent del nord, i aquesta temperatura de sensació que utilitzem l'hivern, que no es la deixa a fogor, doncs ens portava aquesta sensació.
De cara a aquesta tarda poden créixer nubulades, podem tenir alguna precipitació. Quines comarques són les que tenen més números? Perquè si la precipitació és una mica... La quota de neu està al voltant dels 600-700 metres. Si s'intensifica una mica aquesta precipitació, podria baixar fins entre els 500 i els 400. On podria passar que poguessin veure caure algun floc de neu o neu granulada? Doncs cap a les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, potser les comarques del nord de Barcelona i potser una miqueta el Vallès Occidental. En aquesta zona, allò...
al voltant, podríem dir, de tot el que és la zona del Montseny, doncs podríem tenir alguna precipitació, alguna sorpresa en forma de neu a cotes baixes perquè l'ambient serà fred. Déu-n'hi-do. És les comarques que hem comentat. O sigui, podria arribar
a gairebé 400-500 metres al voltant del Montseny, més a Montsegur, i aquestes tempestes es poden muntar en aquesta zona. Hi ha la previsió que hi hagi possibilitat d'algun ruixat. Podem tenir alguns núvols més aquesta tarda, però ràpidament ens entrarà vent del nord i tornarà a netejar molt l'ambient. Aquest vent deixarà una nit serena, o sigui, estem parlant de possibilitat d'algun ruixat a la tarda, però ens deixarà una nit serena i les temperatures podran caure un altre cop. Avui hem tingut una mínima de 6, però probablement aquesta propera nit sigui freda, de 3-4 graus de mínima a Sant Just, o sigui, ens haurem d'abrigar demà al matí.
Demà començarem amb un bon sol, amb un cel serè, i a la tarda es podria tornar a complicar una mica la situació. Sobretot es complicarà cap al golf de Lleó, o sigui que demà si tenim precipitacions a la tarda, nosaltres potser tenim alguns núvols més a la tarda, no esperem precipitacions, però sí que per l'alt, el Baix Empordà, podrien rebre pluges i algunes d'elles podrien ser intenses. Per exemple, la ciutat de Perpinyà sí que podria rebre pluja.
molta precipitació de cara de mala tarda. Hi ha com una petita baixa que es forma just al Gols de Lleó que enviarà una situació de bastanta precipitació i humitat a tot el que és la zona més extrema, més a l'est del nostre país. Després tornarem un altre cop amb tranquil·litat. Dimebre sembla que a última hora t'ho podria tornar a arribar a un altre front. Aquest serà una mica més lent, passarà més a poc a poc, amb més núvols i potser dijous tenim un dia una miqueta més ennúvolat. Ho anirem seguint.
S'anirà seguint perquè és una setmana bastant variable. Està bé, estem moguts, doncs. Sí, sí, és mogudeta. I les temperatures sempre per la banda baixa. O sigui, amb prou fredes. Sí, aquesta setmana els 11-12 de màxima serà tot una sort. I les mínimes, a partir d'aquesta propera nit, 3-4-5 graus serà habitual. I baixet, doncs, no? Sí, sí, era fresqueta. Doncs ens haurem de brigar més que aquest cap de setmana, a més a més, no? Sí.
Ha sigut més tranquil per les temperatures. Sí, va ser un canvi una mica radical, és d'aquests d'encostipat, perquè el dissabte al matí pràcticament teníem 14 graus, la mínima va ser de 12 o 13 graus, i a la tarda estàvem amb 6 o 7 graus, i el sol encara feia acte de presència, o sigui, en funció de com tenies el vent, tenies una situació de benestant o de fred, llavors era una mica loco.
Hem mirat el cap de setmana, sembla que pinta bé. No només aquests, sinó els dos propers, també. O sigui, que els caps de setmana sembla que Sant Pere ha decidit fer trepes meteorològiques per poder-los gaudir. Ja veurem com va perquè falten molts dies, però ja... Molt bé, Carles, doncs en anirem parlant. Moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
Tres minuts i arribem en punt a les 11 del matí, moment en què connectem amb la xarxa. Tot seguit també el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Entrevistarem a Roger Cònsol de l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just per parlar d'aquesta concentració que preparen per aquest dimecres per donar suport a la declaració de sobirania. Ara escoltem els vespres des de la Mishima.
Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Ho s'ha dit des de la primera impressió.
Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges, despostes, vida mai nostra, amb liegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió.
Càlids, vespres verds, grocs, subtroves, blaus o peus. Tronges, les postes, vida mai nostra. Amb liegadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor.
Bona nit.
Són les onze. Són les onze.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La companyia automobilística SEAT prescindirà de més de 400 treballadors temporals a la planta que té a Martorell, al Baix Llobregat. La direcció ha anunciat la supressió d'un torn de treball i aquesta hora comença una reunió per comunicar la mesura al comitè d'empresa. Martorell, Maricarma Gallego, bon dia. Bon dia, la baixada de les vendes, sobretot el mercat espanyol, ha forçat la decisió de suprimir un torn de feina.
Més de 300 temporals s'aniran a l'atur, segons s'ha avançat el president del comitè d'empresa, Matías Carnero. El representant dels treballadors adverteix que si les vendes no remunten és possible que l'empresa anunciï aviat
un expedient de regulació d'ocupació temporal. Els Mossos d'Esquadra busquen els autors de la sala un xalet de pals ahir a la nit al Baix Empordà. Dues persones van irrompre el domicili a les 8 del vespre quan el matrimoni d'uns 60 anys i el seu fill de 18 eren a dins de l'habitatge. Els delinqüents van lligar els tres de mans i peus i els van obligar a dir on era la caixa forta a punta de pistola. Es van endur uns 2.000 euros i objectes de valor com ara joies i telèfons mòbils. A les 10 de la nit, dues hores després de l'assalt, les víctimes es van poder deslligar i trucar a la policia.
Es tracta d'una casa situada al poble de Pals. Els Mossos van desplegar un operatiu especial a les carreteres per localitzar els agressors i encara està en marxa. El cas s'investiga i hi ha secret de sumari. Els Mossos també han explicat aquest matí que han detingut dos homes per robar presumptament a dues cases de Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat, i un d'ells també està acusat de robar en un supermercat d'aquesta localitat. Els agents el van detenir perquè es van barallar al mig del carrer i un d'ells va exhibir una arma de foc que havia robat en un dels habitatges.
Els agents han pogut recuperar tots els objectes sostrets i tornar-los als propietaris. Un dels detinguts ja tenia nombrosos antecedents policials i ha ingressat a la presó. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha concedit aquest matí una nova pròrroga en el termini de presentació d'esmenes a les quatre propostes de resolució de declaració de sobirania i del dret a decidir.
La sol·licitud de pròrroga l'ha fet el Partit dels Socialistes de Catalunya i el nou termini per presentar esmenes és fins demà a les 10 del matí. En paral·lel avui, les executives dels partits polítics també es reuneixen i ho fan per avaluar l'estat de les negociacions a cinc bandes sobre la proposta de text unitari que es vol portar al Parlament aquesta setmana, dimecres.
De moment, sembla difícil que el PSC doni suport al text de declaració sobiranista.
L'objectiu del Servei Català de Trànsit és descongestionar l'autopista després de dos accidents que hi ha hagut d'entrar de Barcelona en el tram que va de Montcadi i Reixac al Vallès Occidental fins a la capital catalana. Ara el volum de vehicles ja ha disminuït a la C58 i el Servei Català de Trànsit estudia fins a quina hora mantindrà el carril busbau obert.
El nou model d'examen de conduir que entra en vigor avui perjudicarà més les autoescoles de formació express. En declaracions a la xarxa, el vicepresident de la Federació d'Autoescoles de Barcelona, Jaume Pérez, ha dit que hi haurà més alumnes suspesos. Perjudicarà algunes escoles que fan aquestes formacions express, no? O sigui, treu-te el carnet de conduir en 15 dies, fes 4 pràctiques i més examen, qui potser sí...
que els centres que treballen d'aquesta manera potser sí que la gent que portaran no estarà tan ben preparada i potser sí que pot afectar en el resultat. La principal novetat és a la prova pràctica. És més llarga i inclou 10 minuts de conducció autònoma, és a dir, no hi haurà indicacions de l'examinador, només es donarà el punt de destí final a l'alumne. Pel que fa a l'examen de teoria, per treure's el carnet de conduir, s'amplia el nombre de possibles preguntes fins a les 15.000.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El pare del porter del Liverpool, Pepe Reina, l'ex-blaurana Miguel Reina, assegura que al seu fill li agradaria tornar al Barça, equip en què es va formar i va jugar durant dues temporades a la primera plantilla. A més, afegeix que seria el porter ideal quan Víctor Valdés deixi el club. Són declaracions a la xarxa. Estoy absolutamente convencido de que Pepe estaría más que encantado de volver a su Barcelona. A su Barcelona vuelvo a repetir.
Donde lo hicieron un hombre de bien cuando llegó con 12 años hasta que salió de él. Yo creo que Pepe ha demostrado suficientemente la talla del portero que es. Y hoy por hoy, y perdón por la inmodestia, creo que estaría a la altura de las circunstancias, es más,
Valdés va anunciar la setmana passada que no renovarà amb el Barça. Té contracte fins al 30 de juny del 2014. En Embol avui, Espanya s'enfronta a Sèrbia, partit dels vuitens de final del Mundial d'Embol a Saragossa. Tot seguit.
les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, dimecres, el vespre, concentració davant de l'Ajuntament de Sant Just per donar suport
A la declaració de sobirania que demà passat ha d'aprovar el Parlament de Catalunya serà a dos quarts de vuit del vespre. Aquesta concentració la convoca en l'Assemblea Nacional Catalana i Sant Just per la Independència i es repetirà a diferents municipis d'arreu del país, convocades per les diferents seccions de l'Assemblea. L'objectiu serà expressar el suport a aquest text i donar el tret de sortir de la campanya pel sí a la consulta. Davant de l'Ajuntament es farà la lectura d'un manifest en què s'instarà a la societat a treballar per la independència.
Més qüestions. L'impost de bens immobles es reduiran als santjustencs i santjustenques que tinguin domiciliat el rebut. La reducció serà d'un 0,75%. L'Associació de Veïns de Sant Jus va presentar al·legacions a les ordenances fiscals i a l'aprovació del preu final de l'IBI, que aquest any no puja, i l'equip de govern les ha acceptat. Per tant, es rebaixarà una mica l'IBI a les famílies que el tinguin domiciliat. Es calcula que un 80 o 85% dels ciutadans del municipi se'n beneficiaran de la mesura.
L'Associació de Veïns també va presentar al·legacions a la introducció de la nova taxa del clavegram. És un impost que fa incrementar molt poc el rebut de l'aigua dels Sant Justencs, però, segons el president de l'Associació de Veïns, ara no és el moment d'implantar nous impostos. I acabem destacant que aquesta setmana el jazz serà el protagonista de dos concerts a l'Ateneu. Divendres al vespre tornarà el cicle de jazz a l'equipament, com cada últim divendres de més.
Aquest cop serà Marian Barahona Quintet a les 10 de la nit a la sala del cinquantenari. L'entrada costarà 10 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu i 12 pels qui no ho són. I diumenge el grup vocal Zatxania oferirà un recital d'agost pel i jazz també a la sala del cinquantenari. Les entrades anticipades es posen a la venda avui a la secretaria de l'Ateneu només pels socis i sòcies per un preu de 8 euros i a partir de dimecres per al públic en general per 10 euros. El concert amb el grup vocal Zatxania serà diumenge a les 7 de la tarda.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També als Sancjos Notícies, edició migdia, a partir de l'1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels ripenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener.
Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'oportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients.
Estem escoltant just a la fusta. Un minut i un quart de dotze del matí, aquest dimecres al vespre, ja convocada en concentració davant de l'Ajuntament de Sant Just per donar suport a la declaració de sobirania que demà passat ha d'aprovar al Parlament de Catalunya. Serà
A dos quarts de vuit del vespre, una concentració que convoca l'Assemblea Nacional Catalana i Sant Just per la Independència, que es farà a diferents municipis d'arreu del país. En parlem ara amb Roger Cònsol de la secció de Sant Just per la Independència. Molt bon dia, Roger. Molt bon dia. Una convocatòria, com dèiem, es farà també a diferents municipis i que, en principi, suposo que el que vol expressar és aquest suport general, no? Ho has dit molt bé. Senzillament no és per reivindicativa, és suport a la declaració del Parlament, que segurament, si tot va bé,
s'haurà fet i aprovat i discutit i debatut i aprovat, repeteixo, el mateix dimecres 23. Llavors és per donar suport, per aplaudir el Parlament i, per altra banda, llegirem un manifest de l'ANC, de l'Assemblea Nacional Catalana, i per altra banda, amb aquest acte de suport i aquesta lectura de manifest, el que es començarà a fer és dir, bé,
l'Assemblea Nacional Catalana sí, que està pel sí a la independència, i per tant comencem la nostra llarga, llarguíssima, o esperem que no tant, campanya pel sí a la independència, perquè sí que tenim una posició clara i claríssima, no? Com estan els ànims? Com ho veieu des de l'Assemblea? Perquè, per exemple, ara fa uns mesos, sense anar més lluny, suposo que, a part de tot l'any passat, sobretot després de la manifestació de l'11 de setembre, convocada justament per l'Assemblea, respirava com molt d'optimisme, hi havia també la il·lusió, segons com es veia consens, fins i tot...
es veien coses que no s'havien arribat a veure mai, i ara sembla que tot està com apagat. Jo crec que això ho sembla per les opinions d'alguns mitjans, i com que els catalans i els espanyols no tenen més ulleres de burro, o moltes molt sovint, que els diaris i els mitjans d'aquest país, i em refereixo a aquest estat espanyol, ens creiem, o el nostre subconscient es creu, el que publicen molts, molts diaris...
que ha sigut un pas enrere, que tot allò que volia, sobretot el partit, la majoria aquella extraordinària que demanava el senyor Mas i tot plegat, doncs, clar, allò no s'ha produït bé. Des de la història de la nostra mínima i minsa i pobra democràcia, mai hi havia hagut tan, com es diu, tan diputat per un estat propi, diguem-ho així, per assolir les...
les institucions d'un estat propi per la independència o això són paraules només. Però a banda dels mitjans sí que fa l'efecte que, si més no a nivell polític o a nivell parlamentari, possiblement perquè és molt difícil arribar a un consens, però que s'estan donant tantes voltes a matisos i tot plegat que fa l'efecte que és cansat o que esgota. Esgota la gent que hi entra. Això ho parlava el Martí Anglada en el seu diàleg de novembre, si no recordo malament, novembre sí, és l'esgrima de cada dia.
i clar que esgota perquè cada dia a totes les ràdios diguem-ne sobretot nacionals hi ha batalladors d'esgrima hi ha tertulians que no paren amb aquest color, amb aquest altre i això també ha ajudat també per uns partits que no van tots a un els catalans mai hem anat tots a un els independentistes o els nacionalistes o els estatpropistes és igual, ara sí que s'ha dit la paraula sobiranistes sembla que no anem mai tots a una perquè tothom vol ficar la seva ara sentia, per exemple, venint amb el cotxe cap aquí
que les CUP també donaran un sí, però... Un sí, però que no és ben bé el que ells voldrien, però que estan a favor. Sí, això és el que hem de dir. És el joc de la política, i vull deixar-ho ben clar. És el joc de la política. L'ANC, com que no és un partit polític ni ho voldrà mai ser, doncs està pel sí i prou. I després els matisos, tots els matisos, i fins i tot la Constitució catalana que construirem, doncs aquí ja ens barallen els partits polítics, no? El que és important és que hi hagi aquest comú denominador...
de la gran majoria possible. Però si finalment, jo dic amb tots els sense embuts, el PSC no s'hi suma, doncs no passa res, em sembla a mi. Jo estic donant la meva opinió personal, no pas de l'ANC, segurament, tot i que em sembla que l'ANC també opina per aquí, és a dir, no cal rebaixar els comuns denominadors perquè tothom s'hi sumi. L'objectiu és clar, és estructures d'estat, estat propi, Catalunya, nou estat d'Europa, a partir d'aquest, que és el denominador comú,
assumem-hi quanta gent més quanta gent més possible, perdó si aquí hem d'anar rebaixant per fer llavors quedarà igualida i tot plegat i no caldrà però és que el Martí Inglada ho deia també després en el diàleg que hi va haver posterior al diàleg diu, tants països Eslovènia Estònia, Letònia són tan diferents els processos d'independència els processos cap a un estat propi
que alguns per voler un consens ara estan pitjor, alguns per no voler un consens, que llavors era, i fins i tot no volgut, ara estan millor, tenen menys problemes perquè les idees de cadascú estaven més clares i està tot declarat, com si diguéssim, no cal buscar un consens amb els unionistes. Sincerament és això. No aconseguiràs mai un consens amb els unionistes. Llavors és igual, ja...
I així sumaran al carro després, segurament. I amb la declaració que hauria de sortir en principi aquesta setmana del Parlament i que també s'ha rebaixat d'alguna manera per englobar altres forces, hi esteu d'acord, en principi, l'Assemblea? L'Assemblea donarà... Caldrà veure quina és la resolució final. De moment, el que s'ha dit des de la senyora Carme Forcadell, la presidenta, és això, que dona suport a la declaració del Parlament perquè més o menys es veu per on van els trets. Si és més o menys aquesta, d'acord?,
Després vull recordar que venint del moviment de consultes, la resolució del Parlament, que es voti, sí, estaríem d'acord.
suposo que si entra ara amb el matís de la legalitat espanyola, no crec que s'hi entri, per altra banda, o caldrà veure el redactat final i aquest tipus de cosa, de joc polític, que torno a dir que és joc polític, pur joc polític, doncs caldrà veure-ho. Però, ja et dic, si els dos principals partits impulsors crec que no estan d'acord amb això, no tirar endavant. I crec que s'està més a dir, bueno, fem un consens de la gent que estigui a favor d'això. Ja es va treure això de... I aquí vaig al tema dels consultes. Del...
en un principi d'iniciativa, o l'Scub i el mateix PSC, doncs van dir que potser la declaració del primer esborrany, que després va dir Esquerra i Convergència, que només era un primer esborrany, estava ja molt encaminat cap al sí, d'acord? Torno a dir, l'Assemblea Nacional Catalana ve, és com la filla, diguem-ho així, ve del moviment de consultes, i el moviment de consultes no estava a favor del sí, estava a favor de la participació.
Què va passar, però? Que ningú va fer campanya pel no. Des del moviment de consultes, ningú va fer campanya pel no. Possiblement perquè no era vinculant, no? M'imagino que ara serà diferent. Bueno, sí, però el que vull dir és, per mi, això també és una opinió personal, la primera declaració, el primer és borrany, d'acord? Fet, doncs, per Convergència i per Esquerra.
què han parlat a la seva campanya? D'estat propi, d'independència, de fer el referèndum, però d'estat propi, d'independència, de fer el referèndum, d'acord? Per tant, per què no posar-ho al redactat i després que els altres partits, ah, això d'aquí no... Bueno, d'acord, ja anirem retallant per aquí, perquè jo crec que el que és important és aquest concepte
antiquíssim, però nou, en el Parlament polític català, en les paraules polítiques, que és el de sobirania. Poble sobirà posa de caminar, això ho deien als anys 70, però ara ho dirà el mateix Parlament. Serem un organisme, no sé quina és la paraula, jurídic i sobirà al Parlament. Per tant, si ets sobirà pots decidir per tu mateix i, per tant, a partir d'aquí suposo que hi ha les mil trampes i els mil magatalls del laberint jurisdiccional...
per dir si això té valor, no té valor, o què. Justament per tot el que va representar la manifestació del setembre passat, de l'11 setembre passat, o per altres activitats o actituds que s'estan defensant des de l'Assemblea, el paper que pugui tenir ara, o la veu, o declaracions o concentracions com la d'aquest dimecres, o què diu l'Assemblea, segurament s'escoltarà més fins i tot que alguns partits polítics, per part de molta gent, més enllà de
quines idees tingui, vull dir que és el que aconseguia aglutinar possiblement més opinions. Té aquesta sensació, no? És impressionant, jo crec que sí, és impressionant el grau de, com tu has dit, d'escolta, la gent ara s'escolta a l'assemblea, el 10 de setembre o a finals d'agost, l'assemblea a vegades fins i tot no sabien ni qui era, la gent en general potser, bé, sí, bé, això que s'han mogut, això que fan ara,
de la marxa per la independència i després del gran èxit va ser com una presentació va ser una apuesta de largo i clar, vaya apuesta de largo quina presentació i per tant ara s'escolta per tant jo crec que sí vull dir que és important suposo que ara en parlant no he escoltat tant la ràdio ni els titulars i aquestes coses
però ahir va sortir la nota de premsa, teòricament, entre cometes, oficial de l'Assemblea, nota de premsa de la Carme Forcadell, on deia això, eh?, suport a la declaració final del Parlament, i comencem a donar el tret de sortida a l'aposta pel sí. Suposo que això, senzillament, la Carme Forcadell ha estat convidada a molts programes de ràdio, això serà titular, també, el que diu l'Assemblea.
És que ve de lluny, això s'hauria de recordar i fins i tot fer un treball en profunditat del que era, no el que és l'Assemblea Nacional Catalana, sinó el que era l'Assemblea de Catalunya als anys 70, quan encara hi havia el Franco Viu.
I la capacitat de mobilització que tenia l'Assemblea de Catalunya, on tots els partits hi eren posats. I a partir de les eleccions famoses del 15 de juny del senyor Suárez, on va ser quan els diferents partits que també estaven dintre l'Assemblea i que havien votat uns instituts a l'Assemblea de Catalunya...
llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, ja sé ben bé que no és això, però són aquells anys, d'acord? Sí. Bueno, cadascú després va fer la puta i la ramoneta, tots els partits, no només els de dits de Polònia, la puta i la ramoneta, no? I cadascú se'n va anar per la seva banda, d'acord? Vull dir que l'Assemblea de Catalunya era un tema molt important, d'acord? I que hi havia molts consensos que després, per interessos personals, se'n van anar. Això...
30 anys més tard apareix amb l'esperit aquell de mobilització. D'acord? De fet, segurament, al principi dèiem que potser ara es comença aquest optimisme que dèiem es veu d'una altra manera, però sí que és veritat que el que està passant ara o el que passarà aquesta setmana al Parlament o el que es debatrà...
Si ens ho haguessin dit fa dos anys, semblaria fins i tot increïble, no? O que ens ho plantejaríem més a llarg termini. Menys el senyor Carot Rovira, que ja ho deia des de fa temps. Exacte. Sí, sí. Alguna cosa sí que està passant. Però el que sí que és veritat és, i agafem cinc anys vista, és que l'independentisme s'ha accelerat d'una manera brutal, no? Que igual fa cinc, set anys no ens pensàvem que seria tan, tan, tan ràpid i que ara ja seria un tema que igual el 2014, o segurament el 2014, tindrem una consulta.
gairebé ni ens ho creuria només el Carles Rovira llavors jo torno a dir agafant la teva pregunta al principi nosaltres estem optimistes i el que sí que és molt clar és optimismes però no de celebracions la gent s'ho està passant molt malament amb la crisi econòmica i financiera o el frau econòmic i financer perquè això de crisi també es volaria molt estrany de dir i sobretot és no ens ploure del cel la independència
S'ha de treballar per l'estat propi i la forma que Catalunya vulgui i que voti aquest tipus d'estat propi. Per tant, molt optimisme, però treballant. I per tant, a vegades el treball et fa que entris amb el laberint del treball, amb els maldecaps del treball, i no et deixis somriure, com si diguéssim, no? Però el denominador comú és, oi tant, estem...
en el fons, fills d'una eufòria des de l'11 de setembre. Passa que l'hem païda, aquesta eufòria, i ara continuem tirant camí, continuem traçant i obrint camí, no? En tot cas, hi ha convocada aquesta concentració per demà passat, per aquest dimecres davant de l'Ajuntament de Sant Just, per donar suport a la declaració de sobirania que s'ha d'aprovar al Parlament de Catalunya. Algú que dubti o que pensi que és una qüestió que potser no va tant amb ell, què li diríeu per animar-lo a acostar-se a l'Ajuntament aquest dimecres?
Segurament, si dubta, pot ser per dues coses, o perquè dubti dels partits polítics, i l'Assemblea Nacional Catalana no és un partit polític, és una assemblea, és una associació, Sant Just per la Independència. Dos, segur, segur, que amb l'estat propi, Catalunya viurà millor. Viurà millor. Llavors, la pregunta és, vols viure millor? Doncs ajuda, directament.
Doncs amb aquesta última pregunta, no sé si volies afegir alguna cosa més. Senzillament dir que no només estem citant gent de l'Assemblea Nacional Catalana, sinó de tots els partits que s'hagin adherit finalment a la declaració del Parlament, també està amb nosaltres. Sí que la promou l'Assemblea Nacional Catalana, però Convergència, Esquerra, Iniciativa, l'Scub, que no n'hi ha qui és en just, i fins i tot els altres partits, em citro el PSC perquè sembla que és el que està més a prop,
i fins i tot si es pot trencar files, per molt que hi hagi algun socialista que sigui estigui d'acord, doncs que vingui, estarem encantats. Doncs veurem com va tot plegat, serà aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre, com dèiem dava les portes de l'Ajuntament de Sant Just i també els diferents municipis d'arreu de Catalunya. Avui n'hem parlat amb Roger Cònsol.
de Sant Jus per la independència, que és la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. Moltes gràcies, Roger. Moltes gràcies a vosaltres, sempre. I fins aviat, que vagi bé. Bon dia. De seguida, la tertúlia d'actualitat, abans però una mica de música, ara amb els Flitz Foxes i aquest Helpness Blues.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
You would wait tables and sun runs.
Fins demà!
Someday I'll be like the man on the screen Just a la fusta, el magazin del matí.
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze del matí. Com cada dilluns a aquesta hora, fem tertúlia d'actualitat amb en Jaume Jalabert, en Josep Coderc, la Carme Amador i en Vicenç Roiera. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Per parlar d'actualitat, ara fa cinc minuts com a molt que parlàvem d'aquesta concentració que hi ha invocada des de l'Assemblea Nacional Catalana a la secció de Sant Just a les portes de l'Ajuntament per aquest dimecres per donar suport a la declaració de sobirania
que s'ha d'aprovar aquesta setmana al Parlament. Una declaració que porta cua des de fa molts dies i que fa que també hi hagi totes aquestes picabaralles que no sorprenen, ja suposo, però que segons com comencen a esgotar entre diferents partits. Com us ho mireu ja tot plegat? Sembla que feia uns mesos que era un moment polític interessant, que semblava que hi havia com més il·lusió abans de les eleccions...
I ara potser estem tornant endarrere, no?, en aquest sentit. Comença a semblar que tornen a ser, o que almenys algunes converses entre representants polítics tornen a sonar una mica repetit. Jo tinc una teoria molt pròpia, i que potser arriba una mica. Els catalans diuen que es distingeixen pel seny i per la rauxa. Desgraciadament no sabem fer servir rauxa i seny al mateix temps.
sinó que ho fem servir per separat. I així ens va. Quan em remonto a l'època de la República, quan l'adveniment de la República, en Macià tenia unes aspiracions molt superiors per Catalunya, però molt superiors, i va anar a dialogar el govern central. I ens va tornar a dir, nois...
és el màxim que he pogut obtenir. No és el que preteníem, però és aquest estatut el que tenim i ens servirà per treballar. Es va imposar el seny i no la rauxa. Quan en aquell moment, de ben segur que si Catalunya s'hagués mostrat inflexible, no hauria passat res, perquè l'exèrcit espanyol no tenia el seu cap que del rei.
que havia emigrat ja cap a Itàlia és la prudència doncs aquesta prudència mata un altre temps més cap aquí aquell 11 de setembre en què llibertat amnistia i estatut d'autonomia en què hi havia molta gent al carrer i que va
implicar el canvi de règim franquista a tot Espanya. Si aquella vegada s'hagués declarat la independència, què hauria passat? Res, perquè l'exèrcit es trobava també totalment desvalgut enfront d'un govern que no s'ho esperaven, perquè era franquista, i sense mandos, per tant. No hauria passat res.
Però més enllà de l'exèrcit, potser hi ha altres grups de poder que tampoc no... Sí, altres grups de poder, però la majoria era independentista en aquell moment, o autonomista, declaradament. No, es va haver de dialogar per prudència, fem, entrem en una Constitució, es va fer una Constitució, es va dialogar i ens va sortir un estatut ben migrat. 11 de setembre...
del passat. Del 2012. Aquest 11 de setembre hi havia dos milions de manifestants al crit d'independència als carrers de Barcelona. Les autoritats i tots els diaris estrangers tenien la vista posada sobre Catalunya en aquell moment.
Què hauria passat si l'Assemblea de Catalunya es constitueix al Parlament, es nombra a si mateixa govern provisional de la Generalitat i declara la independència demanant l'aportació de tots els partits polítics al mateix temps? Què hauria passat? No hauria passat res. Dos milions de persones són moltes persones per ficar-t'hi a la força.
i per desvendir-les. Són masses persones. No hi hauria cap capità general que s'atrevissi a fer res. Això ens perd. Falta atrevir-se, per tant. S'ha d'atrevir. És a dir, hi ha d'haver-hi rauxa i seny al mateix temps. És a dir, i també afirmo, tot el que estan fent aquests partits polítics, que ho volen fer des de la legalitat i no des de la legitimitat,
que això hem de parlar-ne molt, una cosa és l'illegítim i l'altra és l'illegal. No, no, la legitimitat és la força que em dóna tot el poble. La legalitat és la força de les lleis que són fetes per determinades persones. En temps d'en Franco era un règim legalista. Hi havia moltes lleis, però no eren legítimes. Per tant, crec que si els partits polítics no tenen ben clar
que en el mateix moment en què es declari la independència en el Parlament de Catalunya, al carrer, no hi ha una massa com la que hi va haver l'11 de setembre, serà un fracàs. És a dir, és l'individu, els individus els que en realitat poden portar la independència a Catalunya. No els partits polítics per si sols, ni altres formes d'això. Jo crec que
han de veure molt bé clar això. Primera, més que legalitat, legitimitat. I la legitimitat me les donen els individus. I aquests individus han d'estar al carrer en el mateix moment
en què es pronuncia la independència de Catalunya. Si no, no en sortirem. Suposo que aquesta convocatòria pel dimecres es pretén una miqueta això, encara que sigui... La veu de la gent, no? Més enllà dels polítics. Però una cosa és tot un conjunt, una mica, mica, mica... A Madrid de seguida el que treuen és la Constitució. Els partits tenen tants vots, cada un d'ells, i representen tants milions. Sí, però això són xifres escrites en un paper. Sí.
No es veuen. Dos milions de persones, que són menys que els que hi ha representats pels partits polítics. Però això es veuen, eh? Dos milions de persones es veuen.
I, carai, això imposa. Llavors, tu creus que aquesta manifestació pel dimecres, individualment, de cada poble de... Hi ha una de massiva en el moment de declarar-se la independència de cada una. Llavors, tu creus que seria molt més millor, ara ja està muntat així, però la propera, si es convoca una altra, serà més...
a una, a un sol lloc. Suposo que el fet que sigui un ajuntament és per facilitar les coses, de dir, mira, si ens queda Sant Just, doncs igual quan cadascú surt de la feina o el que sigui, pot acostar-se al poble. A les televisions aquestes mediàtiques trauran-ho que més se'ls incontrigui. Però és que al final, com que
Ho trobaran sempre, el que més ens convingui. Suposo que hem de deslligar-nos una mica també del que es pugui dir de nosaltres. Per això és multitudinària, com diu el Josep, a invadir Barcelona en aquest aspecte, a tranquil·litat i pau. Per això va ser l'11 de setembre, que no hi havia cap problema. Va ser una manifestació molt correcta. I la gent anava... Bé, jo no hi vaig anar, aviso, per un problema personal que tinc amb les multituds.
Jo tampoc hi era, perquè estava de viatge. Per tant, ja sumaríem dues persones més. No, jo reconec. A mi em dol, eh? I em va doldre molt, però jo sé que és una qüestió... Per tant, formem part de la majoria silenciosa, tu i jo, llavors. Ja som dues persones més. Jo hi era, però clar, també... No sé si vam ser amb vosaltres a principis de setembre o va ser amb una altra tertúlia, que ja us ho vaig preguntar.
però ara que també hem passat uns mesos i, per tant, potser ara estem més assenyats que arreuixats, com deia el Josep. Vosaltres creieu que la veurem, la independència? Jo no ho sé. Ho veig molt llunyat. Jo saps què passa, que també... Sempre ells es basen en la legalitat establerta, que és la Constitució. El que s'ha de fer és que la Constitució es deu poder tocar per tot.
Esclar que es pot tocar. I canviar-la, si convé. Si la van tocar quan han volgut. Exacte. Quan els convé la toquen i quan no convé no toquen. A veure, jo... És a dir, una cosa és la llei i d'altres coses el legítim. La llei les dicten unes persones que estan investides d'autoritat, indiscutiblement. Però són persones en definitiva. Ara, no és tota la població. És a dir, hi ha moltes lleis injustes
i moltes lleis que no et són legítimes i això és el que s'ha de veure és a dir, el que m'importa a mi i ens ha d'importar a tots és la legitimitat de les coses no la legalitat de les coses és a dir, no és la legalitat que fa la democràcia és la legitimitat que fa la democràcia i la legitimitat la que dona força a les lleis una llei sense legitimitat no té força ni s'ha d'obeir ni s'ha d'obeir
però com que està establert allà et diran que sí que ho has de creure gens i si no n'hi has de l'aprendre. Però si estem a l'època franquista. Exacte, però és que ara no estem a l'època franquista. No, però sí que és veritat que s'apel·la molt sovint aquesta idea de la por per frenar-nos. És una por racional, fins i tot, que una por que pot passar per dir no consumiran productes de Catalunya, França també...
Serem molt pobres, vull dir que hi ha moltes idees que apelen justament aquest seny català.
Que segurament és el que faran una mica tot plegat. I els partits polítics no s'hi posen valents. Com que ja els hi va bé, això és que ells esperen al final de mes i som-hi. Ara fa un parell de mesos gairebé de les eleccions i encara és tot molt recent. I a més a més, evidentment, que està constituït el govern encara fa menys. Però justament això dèiem a principis de novembre, que ara sembla que potser canviava alguna cosa dins de la política...
Creieu que hi ha canvis o justament per tots aquests caros de corrupció que es van destapant aquest desencant continua a l'alça? Tot això és per entretindre el galliner, ja t'ho dic, eh? Perquè mentre surtin aquests marrons, com diu la gent jove, sí, home, estem entretinguts amb altres coses. I la gent ens preocupa més del senyor aquest o de...
la família Pujol, que aquí parlem del Barcena i a Madrid parlen de la família Pujol. Dic la família Pujol no per ofendre'ls ni molt menys, però és el que ha sortit. És el que hi ha, com si no hi hagués ningú més. Però bé, és el que hi ha i allà poses... A vegades s'ha de fer com una espècie de reset per veure el que es diu fora d'aquí. Perquè si no, no ho podem opinar. Jo l'altre dia vaig enganxar una televisió que no sabia ni que existia, que era 13 televisió.
La CER. No, la CER no és la CER, home. La CER és del PSC, el PSOE, no fotis. Com es diu? Trenxa Televisió. Així es diu directament. Sí. És com un nom ferrat. És el Trenxa, Trenxa Televisió. No, perdona. Ja hi és CER, jo a la CER no. Cope.
No, no, tampoc. Sí, sí, sí, la COPE, que hi ha una senyora, que és la que... A veure, vaig a buscar. No, no, no, el 13 Televisió Nena, el noi que presenta les notícies al vespre, no sé si són a les vuit i mitja. Aviam, jo sent jove, una persona jove, no em puc entendre, sigui de dretes, d'esquerres, del mig, on sigui aquest noi, m'és igual, però l'odi que desprèn la seva cara i els seus ulls,
És de la Conferència Episcopal Espanyola, eh? La principal accionista. Aquell noi no és normal. Però tu has vist el tret de televisió? No l'he vist mai, no l'he vist mai. Estic buscant ara i veig que quan diu qui som, diu això, que la principal accionista és la Conferència Episcopal Espanyola. Va dient que en Barcelona, en Catalunya, però amb un odi, mentre estàvem aixecant el Barcenas, eh?, amb una altra cadena, els nens es moren de gana per la plaça Catalunya. Tirats per terra morts de gana, jo dic...
I el tio tan convençut, i és un tio jove, deu tindre 25-30 anys, no té més, eh? Un odi que desprenia que feia estar mal. Bé, evidentment vaig a l'edat.
de canviar, perquè s'ha de mirar aquestes coses. La senyora que hi és al dematí també fa el mateix. Jo al dematí no... Contra els catalans, noi... Però aquest és algo, si tens ocasió, nena, busca-ho. No sé si ho buscaré, perquè estic com cansada de buscar també aquest odi cap a nosaltres. També és una cosa molt nostra, aquesta retroalimentació. A veure què diuen de nosaltres. No, no, no. Perquè, mira, es pot, no sé...
Pots mirar InterEconomia, si vols, que són la... No, però, segons com... Vull dir que també a vegades... Ja sabem qui són. Ja sabem qui són. No et sorprèn. Però aquest nano és una cosa que jo dic, no pot ser. Que hi hagi tan odi en una persona jove. Que et dic, si tens ocasió, mira-ho, encara que sigui 5 minuts. Vull dir, no ho sé. A veure, el tema que deies tu de la independència, jo segurament per una cosa cronològica que són els anys...
Ojalà ho puguis veure, però em fa de fet que ho tenim una miqueta pel·legut perquè està la cosa bastant esparramada. Vull dir, crec que potser ens hem precipitat molt sense valorar tot el que representa tindre una independència o que representa Europa.
el que representa que ens reconeguin. Com ho veieu vosaltres? Ojalà, ojalà se'n surtin i ojalà, de veritat, eh? Jo el que veig que això ara s'ha desinflat. Aquesta euforia que dèiem, no? Sí, s'ha desinflat i ara s'ha desinflat. Perquè els partits polítics no s'hi han implicat, home. Ja el dia va bé com està. Bueno, alguns sí que hi ha hagut. Algun partit polític, però la majoria, la majoria
Però ara sí que sembla que les discussions que tenen siguin justament per tot aquest tema. El finançament dels partits polítics. Molt parlat, però no fan cap llei que surti clarament com s'ha de finançar un partit polític. Aquest tema sí que és una cosa que de moment encara tenen prou poder ells per decidir que no volen parlar-ne. Però en canvi sí que sembla que
El tema de la independència entre l'agenda política quan feia molts anys que no hi era i que només la portava Esquerra Republicana de tant en tant. Jo voldria abans que canviem una miqueta el tema perquè tenim un altre tema que a mi em crema. I és el tema de Nissan.
Mira, el tenia aquí a punt, ara mateix tinc el titular aquí davant, aquests 400... Jo és que ahir em vaig tornar més boja llegint el diari perquè crec que hem pixat fora del test a base de bé. Perdoneu la frase que no se'n va correr res més. Que baixen els...
S'ha de treballar per menys o alguna cosa, però s'han perdut una quantitat de postos de treball. Quatrecells treballadors temporals no renovaran. Sí, et parlo jo ara. No parlo de Nissan. Parlo de la Nissan. Per una negociació dels sindicats, que entre ells ja s'estaven barallant els sindicats mateixos, s'han deixat perdre una cosa que avui en dia val més cobrar 20 i treballar que no cobrar 20 i pensar que això pot acabar.
o què? Suposo que és la manera d'intentar collar per aconseguir el màxim que en aquest cas els ha sortit la rana perquè ja han dit senyors, aquí ho teniu que ens anem a no sé, a Àfrica i aquí us quedeu pantanegats no crec que sigui el moment com per apretar les turques a cap empresa com la Nissan que anava a oferir 2.000 postos de treball i 4.000 d'extres que són els...
els que treballen per aquestes empreses que eren petits empresaris que tota la vida han funcionat el que fa els tornillos, el que fa la broca tot això s'ha perdut perquè aquesta gent no estan per hòsties ja està, que no voleu i em sembla que els sindicats aquesta vegada és el desprestigi total vist des de la meva posició que no treballo i que puc viure i llavors em va soblevar perquè vaig dir, però què fem? què estem fent?
Què estem fent?
Per què estem fent? Per què? Perquè els hi volen congelar el sueldo o perquè els hi volen rebaixar un 10%? Doncs que se'ls rebaixin i quan la cosa vagi bé es pot tornar a reivindicar. Però ara el que s'ha fet és treballar, crear postos de treball. Perquè no pregunten els que entrarien a treballar, eh? No sé com opineu, però és la meva opinió. Hi havia sindicat que sí que estava disposat a trobar. Sí, però si entre ells es barallaven els sindicats. Exacte. El problema és que entre ells es barallaven. Aquest és el problema verdament d'aquells sindicats
De vegades... El que han de fer els sindicats és canviar les mòmies que tenen i posar gent jove que sap si és que tenen que existir els sindicats. Si és que tenen que existir els sindicats. Ja vaig per aquesta part, també. Home, en principi són representacions dels treballadors, no? Bueno, nena, aviam. Els sindicats, el que era el sentiment sindicat, abans sí que era una cosa dels treballadors...
Però des del moment que cobren del govern ja no representen els treballadors. Igual, per tant, el que caldria seria reformular la manera com funcionen. Exacte. O el que dèiem de vegades que els caps visibles fa 20 anys que hi són, també, no? Aquests senyors que venen de l'època monolítica haurien de deixar pas a gent jove que sapigués la problemàtica real que hi ha al carrer.
Saps? Bueno, és la meva opinió, eh? No, no, jo crec que cal una mena de regeneració. Està amb la seva poltrona allà i aquí els treu, saps? Oh, clar, escoltem, aquest és el problema. I llavors, vull dir, ja més d'una vegada ja he explicat que...
o explicat, o sempre que puc fico la meva cullerada en aquest tema. En tota la problemàtica que hi ha, els sindicats estaven dintre. Sabien el que passava. Sabien el que passava a Banquia, sabien el que passava a Catalunya Caixa, a la Caixa. Ho saben tot. I els tios mutis. I ara, una vegada que tenen una oportunitat de fer alguna cosa, va i la caguen, tu. Jo, és que, de veritat, no...
Seria l'hora de formar el lloc nou, tu, gent jove. Això és el que dic. Arrel d'això, els que estan treballant, els que queden treballant a Nissan, ja es poden començar a preparar. Oh, clar, perquè farà un N, farà un N. S'han posat en una situació que d'aquí quatre dies hi haurà un N.
i un tio de 50 o 54 anys que ni para dintre ni para afuera ni cap a dins ni cap a fora aquest tio ja sap on t'anirà a parar 54 o 55 anys on vols anar a treballar? a misèria és que hosti tu jo perdoneu però ahir de veritat estava llegint el diari i dic no entenc res tu vas a la teva bola jo mateixa perquè a mi em faig unes empanades que dic què passa? què ens està passant?
No ho sé. Si hi ha algun oient que no està d'acord, que truqui i ho digui. Això sempre ho podem fer. Mentre els sindicats no es mantinguin dels afiliats, no farem res. Però això ha passat a la història, nen. Tu estàs parlant de quan va acabar, que encara estàvem amb la dictadura. Llavors no val. Abans sí que tenia un sentit. Quan vam sortir de la dictadura, que teòricament hi havia una gent que ens defensava, els treballadors que estaven... Avui en dia, que tots podem... Avui tothom es pot defensar, tu.
Per això potser caldria fer-ho funcionar diferent i en lloc de... Però és que no cobrin de l'estat, que cobrin dels afiliats. Ah, això és, això és. Però digue'ls i amb ells, digue'ls i amb ells. Llavors de què estem parlant, ja, home? Sí, sí. Si jo pago un sindicat és perquè en defensi. Però si jo no el pago, que el paguen el govern, a qui vols que defensin? Els pringats? Els treballadors?
Si només tens de veure la quantitat de sindicats que hi ha.
Doncs encara va ser a favor meu, i tots cobren, eh? I els lliberats! O sigui, l'altre dia estava en una discussió d'aquestes que jo em poso... I un diu que treballava a l'Hispano Libetti en el seu moment, que va ser un dels focus de gent que es van revelar moltíssim a l'Hispano Libetti, que a la bateria precisament van passar un reportatge a la 2 d'aquella època, no? I gent que mantindrà molts problemes als de l'Hispano Libetti.
I em deia, és que jo també era alliberat, perdona, no dic el nom per antena, que difícilment se sentirà perquè viu fora de Barcelona, però era alliberat des d'abans, que perdíeu la feina, perdíeu el que cobrau cada mes per dedicar-vos a defensar els vostres companys, però avui en dia els alliberats són els alliberats.
i ja s'ha acabat menys mal que no ens veuen per la tele aquella època exacte, és que no té res a veure per això s'ha de renovar això si volem que els treballadors que fins i tot mig país són treballadors i els altres són els que viuen del meu ollo però totes a més i quan comencin a tremolar les pensions quan comencin a què farem nosaltres amb una bandera al carrer que hem pencat tota la vida i ara ja comencen a calentar-te els cascos
que el fons d'una pensió ens està perillant. Què faig? Amb una matralleta m'escarrego tots, que estic treballant-se que tenia 14 anys? No, no, que s'està denunciant des de fora. No sé quin diari ja va publicar.
que el govern espanyol ha tirat de mà del fons de pensions que és l'últim que havien de fer per cobrir els que van jurar sobre la Bíblia tots els partits en el pacto aquell de Toledo que mai en la vida mai hi hagués el govern que hi hagués mai es tocaria el tema de les pensions i ara ja fa 3 o 4 dies que els sento remogar
Què? Llavors què passa aquí? Aquesta és... Ja no parlo de... Jo crec que és una situació... Que jurissen tota aquesta gent, que a més a més, el més curiós és que a mi que vagin a la persona és igual perquè a sobre els tenim que mantindre. Però que tornin les peles!
a mi que aquest senyor vagi a la presó a mi no la passa a mi no em surt a compte que vagi a la presó, a mi és igual cap d'un temps sortiran i seran els senyors no, no, perquè a més viuen tu, hi ha una presó aquí a Catalunya que tenen aquesta piscina i internet i la vida això ja depèn de segons quins casos aquesta és una idea atòpica que sempre apareix no, no, nena, però jo que m'és igual que es posin a la presó t'ho prometo
però que tornin a estar a l'última pela i que se'ls degradi professionalment. Que se'ls pugui apartar, no? Estats Units, i no m'agrada posar referència a Estats Units perquè tenen tots els defectes del món, però a Estats Units una persona fa una cosa d'aquestes i ha de per vida, la meitat s'associen. Com el cas de Banking, no? Com el cas de Banking, no n'hi hauria ni un ja. Viurien a l'extrema misèria perquè tenen que tornar a estar a l'última pela. I a més a més estigmatitzats per tota la vida.
i aquí és que ja no és Europa en general que no cal que es posin el presó que torni les peles i a més se'ls degradi professionalment que se'n vagin a netejar carrers sí home
Sí, és que és veritat. Suposo que per això cal dir també la renovació del sistema judicial, no? Possiblement, a l'hora de... S'haurien de remolar moltes coses. Escolta, la gent allà a la porta al Palau de Justícia, esperar-los allà amb mangueres d'aigua freda. Això s'ha fet. Amb mangueres d'aigua freda. En alguns casos s'ha fet, no? Sí, hi ha una bandereta i dir que tu mira també la pobra gent que va sempre a aquestes manifestacions. Són gent que els agafen de casals i veu-se els ballets...
Per allà, va, fora, fora. Allà no veu ser ningú jo, home, allà. Ens acaba el temps, Carme. Queda un minut per arribar a punt a les 12 del migdia. Ho hem tocat, doncs, quants temes, eh? Estem intensos. Gràcies a tots quatre, Vicenç, Carme, Josep i Jaume. Fins dilluns que ve. Que vagi molt bé. Bona setmana, bon dia.
Mig minut i arribem a punt a les 12 de la migdia. Connectem tot seguit amb la xarxa. També sentirem el butllet informatiu del Sant Just Notícies. I tornem després, en la tercera hora, parlarem del Centre Estudi Sant Justencs, també de cuina amb la Carme Adó i del documental del mes que es projecta avui al vespre a l'Ateneu.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Més de 2.000 aspirants a conductor estrenen avui el nou examen per aconseguir el carnet. La principal novetat és a la prova pràctica. És més llarga i inclou 10 minuts de conducció autònoma sense cap altra indicació de l'examinador que al punt de destí final. L'alumne, per tant, s'ha d'espavilar tot sol i, si ho vol, pot conduir amb el suport del GPS. La prova de conducció per a cotxe i moto durarà en total 25 minuts pel que fa a l'examen de teoria.
s'amplia el nombre de possibles preguntes. N'hi ha 15.000 i es pretén d'aquesta manera evitar que els alumnes les memoritzin. La presidenta de la Federació d'Autoescoles de Catalunya, Maria Olivera, valora positivament aquests canvis. Valorem positivament, ja que busquem una qualitat dintre de l'exame i una qualitat paral·lela a l'alumne. L'alumne, quan surti al carrer, jo crec que estarà més integrat amb la circulació actual i mirarà molt millor el seu aprensatge.
L'examinador a més també farà una avaluació sobre els coneixements a l'estalvi energètic durant la conducció. Continua el desplegament dels Mossos d'Esquadra a les carreteres del Baix Empordà després de l'última salt violenta a un habitatge del municipi de Pals. Els fets van passar ahir a les 8 del vespre quan dos homes van entrar en una casa d'aquest municipi i van lligar de mans i peus les tres persones que en aquell moment eren a l'interior de l'habitatge.
Els lladres es van endur uns 2.000 euros i objectes de valor com ara joies i telèfons mòbils. Dues hores després de l'assalt, les tres persones, un matrimoni d'uns 60 anys i el seu fill de 18, van aconseguir deslligar-se i avisar la policia. El cas s'està investigant i hi ha secret de sumari. Avui estan previstos nous contactes entre els cinc partits polítics catalans a favor del dret a decidir. Tornaran a intentar costar posicions per pactar un text unitari per a la declaració sobiranista que es vol portar al Parlament aquest dimecres que ve, durant el primer ple d'aquesta legislatura.
De moment, l'acord no ha estat possible perquè el PSC continua demanant que la declaració s'ajusti a la legalitat vigent. Aquest matí, la majoria de formacions polítiques reuneixen les seves executives, mentre la mesa del Parlament ha allargat fins demà el termini per presentar esmenes als quatre textos que fins ara...
han presentat les formacions. L'alcalde de Ripoll, Jordi Monell, no descarta emprendre accions juntament amb la resta de municipis afectats per rebutjar el fracking al Ripollès, a Osona i a la Garrotxa. Aquest matí, vuit alcaldes del Ripollès es reuneixen amb el delegat del govern català Girona per demanar-li tota la informació sobre aquest mètode que fa servir una empresa a la qual ha donat permís la Generalitat per fracturar el terreny, és a dir, obrir-lo i extreure'n gas i petroli. Monell ha dit a la xarxa que els alcaldes se senten indefensos.
Som susceptibles, perquè si l'Ajuntament entra a una petició de permís d'obres, a vegades estem tenint des d'un punt de vista legal, no sabrem què dir per dir que no, en tot cas si compareix els requisits normals de fer una obra, i el que passi a 3.000 metres per sota del municipi, en aquest cas el subsoldo és competència municipal, i per tant aquesta és una mica la indefensió en què es trobem amb els ajuntaments.
Com deia, a partir de la reunió d'avui no descartem cap tipus d'acció i, a més a més, si es conjunta amb el conjunt de les entrades afectats, evidentment serà més efectiva i més potent. L'Ajuntament de Ripoll ja va aprovar una moció per unanimitat per demanar una moratòria del fracking. El carril Busbau està obert per a tots els vehicles a l'autopista C58. Es tracta d'una mesura excepcional. Els únics que no hi poden circular són els camions que pesen 7 tones i mitja.
L'objectiu del Servei Català de Trànsit és descongestionar l'autopista després de dos accidents que hi ha hagut d'entrar de Barcelona aquest matí en el tram que va de Moncada i Reixac al Vallès Occidental fins a la capital catalana. Ara el volum de vehicles ja ha disminuït a la C58 i per tant el Servei Català de Trànsit estudia fins a quina hora mantindrà el carril busbà obert.
Bon dia, us parla Joan Barberà. El parat del porter del Liverpool, Pepe Reina, l'ex-blaurana Miguel Reina, assegura que al seu fill li agradaria tornar al Barça, equip en el qual es va formar i va jugar durant dues temporades a la primera plantilla. A més, afegeix que seria el porter ideal quan Víctor Valdés deixi el club. Són declaracions a la xarxa. Estoy absolutamente convencido de que Pepe estaría más que encantado de volver a su Barcelona. A su Barcelona, vuelvo a repetir.
Donde lo hicieron un hombre de bien cuando llegó con 12 años hasta que salió de él. Yo creo que Pepe ha demostrado suficientemente la talla del portero que es. Y hoy por hoy, y perdón por la inmodestia, creo que estaría a la altura de las circunstancias, es más,
Valdés va anunciar la setmana passada que quan acabi el seu contracte, el 30 de juny del 2014, deixarà el futbol club Barcelona. En envol, destaquem que avui la selecció espanyola que entrena Valero Rivera buscarà l'accés als quarts de final del Mundial. S'enfronta a Sèrbia a les 7 de la tarda a Saragossa. Ja s'han classificat per als quarts de final Dinamarca, França, Rússia i Alemanya. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'associació de veïns de Sant Just treballa en un conveni amb Sant Feliu perquè la policia local de tots dos municipis treballin en comú. A més, el transport, la seguretat, és un dels temes que més preocupa els veïns i veïnes del Mas Lluí. És el que l'entitat veïnal d'aquesta zona ha fet arribar a l'associació que engloba tots els barris de Sant Just.
Aquest barri del municipi ha començat de zero fa pocs mesos i segueix creixent mica en mica. Com que està allunyat del nucli urbà del municipi, la seguretat als seus carrers és una de les qüestions que més inquieta el veïnat. Per això, des de l'associació de veïns de Sant Just, estan treballant en un conveni a Sant Feliu que està tocat al Mas Lluï per tal que les policies locals treballin conjuntament al barri. Més qüestions. L'empresa municipal Proex ofereix tres espais creatius en lloguer.
Són espais interiors situats a la primera planta de l'edifici d'oficina Sant Jus Proexa, ubicat al sector Sant Jus Portadiagonal al carrer Constitució. Aquests espais tenen entre 22 i 23 i mig metres quadrats d'espai útil. Els preus van dels 155 euros als 160, incluent la despesa comunitària i l'IVA. Per més informació podeu trucar al telèfon 93 480 48 40, 93 480 48 40.
I acabem aquest bolletí recordant-vos que dijous s'inaugura l'exposició Paisatge i Tràs, que recull els dibuixos publicats en els bolletins de les Cees des del seu naixement. L'acte inaugural servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com les persones que han col·laborat en els 79 anys d'ençà del primer bolletí publicat l'any 1934. L'exposició es podrà veure a la sala Piquet de la Taneu. L'acte inaugural tindrà lloc dijous a les 8 del vespre. La podreu visitar fins al dia 9 de febrer, els dies feiners de 5 a 9 del vespre.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies edició migdia. Mentrestant, podeu seguir informats al web de Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern.com, que vagi bé. Bon dia. Que todo está en mis venas.
circulando en mi interior retorciendo mis arterias.
Bona nit.
Bona nit.
Porque nada vale nada, en un lado o en el otro, se tira la balanza y duele todo más que todo. En un lado todo el daño, todo lo bueno en el otro, pero tú nunca en el centro.
Gràcies.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Ara passen 12 minuts de les 12, és hora de parlar del Centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia.
Molt bé. Divendres va tenir lloc, molt bé també, va tenir lloc l'Assemblea. Sí, sí, sí. A l'Ordinària. Sí. Es van prendre decisions. Què és el més destacat que va sortir d'aquesta reunió? Primer de tot, donar les gràcies a tots els socis que van venir, que van ser forces. Sempre podem dir que el nostre tant per cent de socis que venen a l'Assemblea ja el voldrien alguns que tenen més del doble i el triple de socis. Quanta gent va venir aquest divendres? Sobre unes 50 persones. Sobre unes 50. Que seria, per tant, un 25%, no? Més o menys? O una mica més. Una mica més. Sí.
Cosa que a vegades no passa en llocs que tenen 800 i 1.000 associats. Nosaltres en tenim 181. Bé, ha dit això, va anar molt bé, perquè gràcies a Déu nosaltres som unes persones sèries, per tant, quan expliquem el que hem fet, la gent, a més que ja ho sap, moltes coses de les que fem, però ho poden constatar, no?
Els números van estar molt ben explicats per la Berta Quintana, perquè era una tresorera molt, molt, molt eficient, però fora d'això, com que això ens ho porta una gestoria, això està molt controlat tot, aquí no hi ha cap problema. Bé, doncs es va explicar tot el que s'havia fet la memòria de l'any passat i després els projectes d'aquest any, de tot el que volem fer. Hi ha moltes coses que volem fer
i el nostre president, en Pere Font, ja també va explicar el que volien fer en el 14 i el 15. Déu-n'hi-do, doncs, sigues mirant allà, eh? De feina n'hi ha molta, molta, que no us sembla, però n'hi ha molta. I després, doncs, el que ja nosaltres hem posat en marxa és els diferents aspectes, doncs, d'acabar la miscel·lània, s'està corregint els treballs, per poder, si es pot, si es pot, es presentaria per Sant Jordi,
Després jo ja vaig comentar una proposta de sortida per la segona Pasqua, com cada any, a veure què semblaven els assemblearis, a veure què els semblava, si ho tirava endavant, si anava per aquest camí, si volien que comencés a treballar per veure quins resultats pot donar...
I la idea nostra fora d'anar a la Provença, a la Provença. Molt bé, Déu-n'hi-do. Sí, esclar, això porta feina, com sempre, això porta molta feina. Això es fa al juny, no, normalment? Al maig. Al maig, perquè és la segona Pasqua. I llavors, doncs, ara és mirar els dies, mirar els preus, mirar tot, els hotels, tot, la feina ara és embastar tot el que hem apuntat. Hem de començar-ho a embastar, però després cosir-ho.
I així estarem treballant també ja el març, que hem de fer aquesta xerrada sobre les dones de Maslluí. Això és el més immediat que tenim. I després també hi ha el ressecat a Ripoll, que és la capital de la cultura d'aquest any. I això també s'ha de fer el maig, ja veurem. Vull dir, encara ens han de donar la data, encara no la sabem. S'estan treballant encara també amb els molts i desapareguts de la guerra, que encara en van sortint, després de tants anys de treballar-hi.
I bé, i projectes i aquestes coses, i la gent va estar molt contenta, vam acabar per cloure, com aquell que dia els 25 anys, amb una copa de cava i quatre cosetes per picar, perquè la gent estava contenta, doncs millor que millor, no?
I el tema del pressupost, com queda? Bé, el pressupost ja sabem que... Si hi varia en funció de l'any passat? Sí, sí, perquè... Era aquell any especial també, no dèiem? Sí, bé, el pressupost és això mateix. El pressupost és molt més estret. Vull dir, no serà de tantes despeses perquè es van comprar una impressora, es va comprar un equip de soc que feia falta, es van comprar una sèrie de coses necessàries.
I aquest any això no ho tindrem. I tampoc tindrem el que vam fer, a més a més, una mica extraordinari sobre la nostra data d'aniversari. Aquest any no hi serà tot això. Per tant, també seran les mateixes despeses.
També hem de pensar que també la subvenció tampoc és com els altres anys, també és una mica menys. Vull dir que tots ens hem d'anar ajustant i de mirar de no gastar més del que cau. I en quant queda rebaixat en total? La veritat és que no me'l recordo. Això l'Oneta ho sap ara jo de memòria no me'l recordo. Però en principi és això, no? Ajustar-ho una mica per poder continuar fent el que es vol fer. I també vam comentar que, esclar, que les miscel·lànies...
Per exemple, d'aquesta última, n'hi ha encara 50. Hi ha 50 socis que no la tenen. La posem per Sant Jordi, la posem per les festes de tardor. Estem uns dies aquí. Sempre, ojo, que encara hi ha gent que no la té.
I aquesta última, em sembla que hi ha uns 50 socis que no la tenen. De l'altra, més, de la sardana. Llavors també es va comentar que segurament seria més restrictiu la tirada, no? Perquè si no, allà tenim... Que no passa res en el sentit que si a un soci n'hi fan falta, ve i les hi donem. Però esclar...
No pot ser que se'ns quedin caixes de miscel·lànies allà. Home, no perquè és una inversió, només a més. No pot ser perquè és una inversió i llavors ens hem d'anar amb molta cura perquè, doncs, ara, i ara més, perquè no podem anar tirant la casa per la finestra. I això, doncs, el que hem de mirar, això ja es va comentar, entre que la subvenció ja no serà el mateix, entre que, doncs, una cosa i l'altra ens hem d'anar ajustant a les despeses que comporta la miscel·lània. Està clar.
Molt bé, Maria, doncs és d'alguna manera el que es va tractar en aquesta assemblea anual ordinària del Centre d'Estat i Sant Justè. També es va parlar que aquest any no hi haurà premis de recerca. Ah, sí, el que vam comentar fa unes setmanes. Aquesta setmana no, perquè després de la reunió que vam tenir amb l'Institut, aquest any, a partir del setembre, es donarà una sèrie d'idees o de temes en els nanos perquè puguin desenvolupar-los, si us sembla bé,
ja anem a dir una mica conduïts exacte, hi ha una mica això serà per tant a partir del setembre que potser el curs que ve ja tornarien a convocar-se i hi ha sortit algun tema ja o encara és d'hora? no, no, fins al setembre això és cosa del Juli del Juli 8 i segurament del Vicenç del nostre secretari del Vicenç Durant vull dir, no ho sé, o del Pere Font tampoc això ho sé, també es va parlar de la passejada d'estiu que és dedicada a Salvador Espriu
I doncs vull dir que, esclar, hi ha coses que les anem treballant ja. No es para mai. Això és veritat, no es para mai. Està clar. Doncs moltes gràcies, Maria. Anirem parlant també cada dilluns, com sempre, cap a aquesta hora en aquest espai que dediquem a tractar sobre l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justens. Moltes gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana entrant. Que vagi bé. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels ripenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sortets del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'oportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar.
933-7236-61. Truca i guanya un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Quin plat prepararem avui dilluns per començar la setmana? Sí, prepararem un plat de dilluns. A veure... El dilluns no es poden fer massa... És el de les restes? De les restes. De les restes o... Bueno, sí. Farem unes hamburgueses de cigrons i carabassó. Molt bé, eh? Llavors... Pinta bé, eh? Sí. Agafem un pot de cigrons o us aneu a comprar a la Fossalba, que els tenen fets, eh? Però si...
Aneu a comprar al mercat. Compreu els cigrons i les espinaques. O carabassó o bledes, el que tingueu. Amb el carabassó surt més bé, perquè els quinius ho mengen més bé. I les espinaques i les bledes són massa verdes. I és el gran problema, tot ho veuen, de color verd. Llavors aquí farem unes hamburgueses de proteïnes, que són els
els cigrons i del carabassó, que és saníssim. Agafem i ho passem tot per la paella, xoc-xoc. Ho fregim ben fregidet, ho podem anar aixafant, ben aixafadet, ben aixafadet. Posem una llet, posem una miqueta de sal, una miqueta de pebre, jo soc una aficionada al pebre. Una sabeta petitona, talleu molt la relleu, més que tallar-la.
perquè el ratllar la queda ja com desfeta. Més que res per donar-li una miqueta de gràcia al tema. El plat, sí. Ho aneu barrejant i ho aneu fent amb una paella, ja veureu que la paella anirà remenant i es anirà desenganxant. Saps? No quedarà allò oliós, saps? Aneu remenant i es queda com una massa compacta, no? Sí. Poseu un ou...
només el bateu i el tireu però podríeu treure en aquest ou perquè quedés una miqueta més això, treieu-li cosa inhabitual perquè el que porta les vitamines és la clara en aquest cas deixeu estar la clara i només hi tirem el rovell perquè si no es faria allò com una espècie s'hauria de coure i ara no quedaria tan agradable feu una massa ben feta i ho passeu per la paella
que quedi una miqueta roset. Ja teniu el plat fet. Llavors, per acompanyar una miqueta això, farem una salseta. Una salseta amb un iogurt, que farem un iogurt natural, que no fa falta que sigui descremat. Un de qualsevol, no? Ja sabeu que jo soc... Pot ser de marca blanca, fins i tot. Sí, pot ser, però un iogurt natural. Jo això dels descremats i tot això...
Millor que no. Si menja 50 iogurts, com totes les coses. Però bé, un iogurt natural, unes fulletes de menta, si teniu, una miqueta de pebre i una miqueta de sal. Ho passeu una miqueta pel túrmix i quedarà espès, això. I allò és per acompanyar aquestes hamburgueses que hem fet, que li donarà un toc de gràcia.
Home, és original, a més a més. Perquè no estic tan sec. És un plat sorprenent. I simpàtic. Sí, sí, porta cigirons, carbassó, per tant, verdura, llaguns, és molt sa. Molt bé, Carme, molt bé. És un plat, sí, és un plat fàcil. I a llibre la menta, hauríem de dir que et queden molt bé. Aviam, si la...
Si la salseta amb el llogur us queda una miqueta líquida, hagi una miqueta de maïzena, ho recomano sempre. Però res, no fa falta, eh? També no fa falta. Molt bé, perfecte, Carme. Amb el llogur sol i ja està. Doncs aquestes hamburgueses especials, no? Sí, de cibrons i carabassó. Perfecte, Carme. Moltes gràcies. Fins demà. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta. Sant Just en directe. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels ripenyos de Sant Just d'Esvern?
A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'afortunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Rifenyus, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara passen pràcticament 5 minuts de dos quarts d'una del migdia i parlem a aquesta hora del documental del mes que arriba avui a Sant Just a través de la productora Parallel 40 i de l'Ateneu. Serà un sessió que es farà a dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantenari i es podrà veure en aquesta ocasió Big Boys Gone Bananas de Frederic Gerten. Per parlar-ne més ampliament ara tenim a l'altre cantó del telèfon la Martina Roger, responsable de Parallel 40. Molt bon dia, Martina. Molt bon dia.
Una pel·lícula, en aquest cas, que tracta, bàsicament, de la llibertat d'expressió, no?, d'alguna manera. Sí, de fet, és un dels temes principals del que parla el film, no?, a través de la pròpia experiència del director suec, del Frederic Gerten, que, bueno, que es veu demanat per una...
multinacional fruitera per Doll Fruit Company, quan estrena el seu documental Bananes, que és l'anterior a Big Boys con Bananes. Per tant, ve de lluny tota la història. Ve de lluny, exacte. Fa un primer documental on parla sobre una querella que presenten uns treballadors d'una plantació de bananeres que denuncien el que és la fruitera perquè utilitzen uns pesticides que els afecten a la seva salut. Llavors, el Frederick fa aquest documental i abans d'estrenar-lo,
es veu amb dificultats perquè la pròpia multinacional comença a amenaçar-lo. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, sí, sí. És quasi un thriller. De tota manera es va arribar a estrenar aquest documental, aquest Bananas. Sí, finalment sí. I llavors el que explica Big Boys Gone Bananas és tot aquest procés, la lluita del director, de Frederic, contra la multinacional per fer possible l'exhibició del seu documental. Mhm.
Per tant, d'alguna manera suposo que posa manifest totes aquestes traves que es pot trobar algú que vulgui denunciar algun d'aquests fets que estigui vinculat amb algú de gran poder, no? Exactament, que és totes les tàctiques d'intimidació que utilitzen i la manipulació que exerceixen sobre els mitjans de comunicació en aquestes grans empreses amb aquest poder econòmic.
brutal que provoquen això, posen en perill la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa. I en aquest cas no ha tingut cap problema a l'hora de presentar aquest Big Boys con Bananas? No, en aquest cas no, molta gent li preguntava, li deia, escolta, i què, ara rebrem una carta també d'Adolfo Comben dient-nos que no podem exhibir Big Boys con Bananas, però bueno, us veu que ja s'han calmat una miqueta i amb tot aquest tema...
han guanyat la lluita, no?, en aquest cas. Suposo que fins i tot li pot sortir de revés, no?, una multinacional, a l'hora de, si intenta atrapar una cosa així, doncs pot agafar més promoció fins i tot un documental a una pel·lícula que potser passaria més desapercebut. També, també és cert que ells s'estaven ficant en aquesta batalla, però que els hi podia sortir del revés, no?, com ha estat en el cas que finalment el que ha fet és que se'n parli més. Però tot i així, bueno, és una mostra de què de vegades el David pot guanyar a Goliath. Clar,
És un director suec, no? Fredrik Gertren, que a més, a banda d'aquestes bananes i aquesta anterior pel·lícula de bananes, el coneixem d'alguna cosa més? Sí, i tant. De fet, ha estat director i productor d'altres documentals que han format part de la xarxa del documental del mes, com ara l'Arquitecte, el Socialista i la Torre Girada, o Cinais, o fins i tot el Burma Vigí, que és notícies d'un país tancat, que parla dels reporters a Birmania.
Tots aquests han passat pel documental del mes, que són producció seva i han estat director també del de Cinais, on exactament això, també són altres temàtiques que toquen aquestes dificultats. I a més a més, ell és periodista de fa 25 anys. Per tant, sap de què parla, no? Exacte.
en el món del periodisme, ha estat reporter i corresponsal a Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i Europa, i té molta experiència en aquest àmbit de periodisme. De fet, és el documental del mes que es pot veure aquest vespre, un cicle que aquí Sant Just s'ha començat a recuperar des d'aquest curs, des del mes d'octubre, i que justament l'altra dia que coneixíem les nominacions als Premis Òscar, ni algun del documental del mes apareix. En aquestes llistes suposo que
És un reconeixement més i segurament no és el més important, però són els que pot donar també més... fer-ho més visible tot plegat. Doncs sí, estem molt contents perquè el documental del mes de desembre, 5 Càmaras Trencades sobre el conflicte d'Israel i Palestina, ha estat nominat als Òscars. Estava ja precandidat quan el vam estrenar i a partir del 10 de gener ens vam assabentar que està nominat des de la seva categoria de millor documental. No sé si això també farà que potser es vegi en més sales un documental com aquest.
Doncs queda pendent, no? Diguem que pot tornar a reobrir la seva distribució. Ens estaríem molt contents que el pogués tornar a estrenar sales. S'ha de veure, esperem que sí. Doncs avui hem parlat de Big Boys Gone Bananas, el documental de la mesca que arriba aquest vespre a l'Atena de Sant Just. Les entrades costaran 3 euros pels socis de l'entitat, com sempre, els socis de l'Ateneu, i 5 pels qui no són. És una altra, doncs, de les recomanacions d'aquests documentals que arriben
que, a més, d'allò més interessant que ens acosta la productora Paral·lel 40 i la Taneu de Sant Just. N'hem parlat amb la Martina Rogers. Moltes gràcies, Martina. A vosaltres, moltes gràcies. I fins al mes que ve. Que vagi bé. Bon dia. Igualment, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
I després de parlar de cinema, del documental del mes, el que fem és posar una mica més de música. En aquesta tercera hora, arribant ja cap a la una del migdia, escoltem el Jacket Fire i el seu No Cars Go.
We know a place where no planes go
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
No, no, no Hey, I can't see you
Fins demà!
Between the click of the light and the star of the dream Between the click of the light and the star of the dream Between the click of the light and the star of the dream Between the click of the light and the star of the dream
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara passa un minut de tres quarts durant el migdia i parlem d'un projecte que és el dels silencis mediàtics del 2012, és l'anuari de Media.cat, que és un projecte de periodisme d'investigació que el que vol és treure a la llum temes silenciats de l'any 2012 o de cada any en concret pels grans mitjans de comunicació. El que fa és presentar 15 reportatges amb profunditat sobre 15 temàtiques que durant l'any 2012 no han estat portades de cap diari ni tampoc no han obert cap informatiu.
Aquest anuari és una iniciativa de l'Observatori Crític Media.cat que impulsa el grup de periodistes Ramon Bernils amb el suport de la Fundació SCAC. I com l'any passat, aquest suport també té el suport econòmic i humà del màster en la comunicació dels conflictes socials de la Universitat Autònoma de Barcelona. I aquest any també s'assumen a aquest projecte tres universitats més, la Pompeu Fabra, la de Vic i la de València.
I com funciona? Doncs si a algú li interessa saber com funciona aquest anuari. Els coordinadors d'aquest projecte treballen amb un llistat de més de 150 candidats a tema silenciat i per elaborar aquest llistat fan un buitatge de diversos mitjans durant tot l'any 2012 per veure si realment era un tema que apareixia o no apareixia als mitjans. També s'han fet una sèrie d'entrevistes amb diversos col·lectius socials per esbrinar quines
on estan les matèries que el seu parent ho ha audit de menys espai als mèdia i es realitza una ronda d'entrevistes amb periodistes de diversos mitjans que aporten també les seves impressions. Els 15 temes finalment seleccionats són els que, segons aquest criteri d'aquest grup de periodistes, han tingut menys ressò als mitjans.
La difusió és la part més important d'aquest projecte. Es fa una versió impresa que es pot trobar a les llibreries quan l'anuari sigui el carrer públic enllistat d'on apareix i també apareix una versió digital que estarà disponible de forma gratuïta en una web específica de media.cat. També s'elabora una petita càpsula audiovisual sobre el tema més silenciat del nou anuari per difondre'l a través de YouTube i de les xarxes socials. Un anuari que es presenta la setmana del 3 de maig que es coincideix amb el Dia Mundial del Llibertat d'Expressió.
L'anulari del 2012 ja va partir d'un projecte de micromecenatge que va anar molt bé i que enguany també s'aprofondeix en aquesta via i es marquen nous reptes. Les aportacions d'aquest projecte a través de la micromecenatge, la idea és que es pugui inserir per reportar uns reportatges de qualitat, assegurar una remuneració òptima pels redactors i editors del projecte i incrementar la difusió del producte.
I aquest any el que es fa és demanar més diners. El pressupost de l'any passat estava avançat per 12 temes i per una difusió limitada de l'anuarie en paper i aquest any el que es fa és plantejar uns objectius més ambiciosos. Hi haurà 15 temes.
Com dèiem, hi haurà distribució també a les llibreries i es vol arribar també a Barcelona, València i Palma com a presentacions. El principal objectiu és que els temes tinguin la difusió que es mereixen i per això el projecte també inclou una partida destinada a comunicació i promoció. I la novetat és que tindrà aquesta versió audiovisual.
Es poden fer diferents aportacions que van des dels 5 euros als 300, passant per moltes variants. Per exemple, si aportes 5 euros, el que apareix és que apareixen els crèdits de l'anuari media.cat en qualitat de mecenes. Aportant 10 euros apareixen els crèdits, més l'edició es té dret a l'edició digital de l'anuari en primícia prèvia.
Aportant 20 euros ja s'apareixen els crèdits i hi ha aquesta edició en primícia i també hi ha un exemplar imprès de l'anuar i 2013 i a mesura que s'incrementa, per tant, l'aportació hi ha una recompensa més gran. És per tant aquesta edició dels silencis mediàtics del 2012. De moment s'ha començat avui aquesta crida de micromecenatge. Es demanen 7.000 euros i
I ja se n'han aconseguit 1.225. No està gens malament per començar. Just a la fusta, el magazín del matí.
9 minuts i arribem a la 1 del migdia. La la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la
No return. I try to make it to you. But I'm afraid my heart will burn. To take a war like you. To get through to the man in me.
What a wonderful feeling Just to know that you are near Yes, it sets my heart reeling
It was up to my ears. I know we've fostered all the time, yes, that's a fact. So baby, cut me loose. I'm coming some time to take a woman like you to get through to the man in me.
Fins demà!
Fins demà!
La, la, la, la...
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. 3 minuts i arribem amb punt a la 1 del migdia. Per tant, aquest just a la fusta d'avui, dilluns 21 de gener...
Recordem ara la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius i la previsió del temps. Avui hem parlat amb Roger Cònsol de l'Assemblea Nacional Catalana a la secció de Sant Just, que és Sant Just per la Independència, arran de la convocatòria que fan per dimecres davant de les portes de l'Ajuntament de Sant Just. I a més a més també hem fet tertúlia, com cada dilluns, amb en Josep Coderc, en Vicenç Riera, la Carme Amador i en Jaume Jalabert.
I en aquesta última hora hem parlat del Centre d'Estudio Sant Justens amb la Maria Quintana, també hem fet una mica de cuina amb la Carme Amador i hem parlat del documental del mes amb la Martina Rogers que es projecta avui aquest vespre a l'Ateneu de Sant Just. Us ha parlat Carme Verdoy i tornarem a partir de demà amb moltes més coses. Com ja sabeu, cada dia us acompanyem des de les 10 i fins a la 1 del migdia per acompanyar-vos i explicar-vos tot el que passa a Sant Just.
Marxem, doncs, i tornem demà. Amb més coses ens acomiadem a ritme de Johnny Cash. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dia. Well, I won't back down No, I won't back down You can stand me up at the gates of hell But I won't back down
I'm going to stand my ground Won't be turned around And I'll keep this world from dragging me down Gonna stand my ground And I won't back down Hey, baby There ain't no easy way out
Hey, I will stand my ground And I won't back down Well, I know what's right I got just one life
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'Ajuntament de Castellplatja d'Aro reclamarà la generalitat que s'incrementi encara més la vigilància a la comarca del Baix a Empordà després dels tres assalts violents que hi ha hagut en només una setmana en aquesta comarca. El darrer va passar ja la nit a pals i van lligar les tres persones que viuen en un xalet personal.