Primer titular aquesta hora pel trànsit endavant equip viari. En general se circula força bé aquesta hora i a més a més hi afegim que no hi ha accidents ni hi ha variats que afectin la circulació.
El govern recorrerà la decisió del govern espanyol que Isenda retingui a Catalunya el cos d'estudiant espanyol. Així ho recull un decret que avui ha d'aprovar el Consell de Ministres, segons publica el diari El Mundo.
Ja han localitzat els 5 excursionistes perduts que no havien arribat al refugi Colomín a la Torre de Capdella, al Pallar Jussà. Estan il·lesos i han passat la nit acampats al bosc. El regidor de Cambrils, que va desviar més de 92.000 euros de l'Ajuntament a comptes propis, reconeix els fets i assegura que dimitirà a les pròximes hores.
L'Israel ignora el clam internacional perquè decreti un alto al foc a la franja de Gaza i manté l'amenaça de fer-hi una ofensiva terrestre. Segons l'últim balanç, hi ha més de 90 palestins morts, la majoria civils. La taxa d'inflació catalana se situa al juny al 0,4% i això són tres dècimes per sobre que la del conjunt de l'Estat és la tercera comunitat amb la inflació més elevada per darrere del País Bàs i les Balears.
Fyotor Vechau, un dels tenors més buscats pels coliseus de tot el món, inaugura aquest vespre el Festival de Paralada amb una gala lírica d'àrees d'òpera italiana i francesa. Pel festival desfilaran altres estrelles, com l'actor Gerard Depardieu, el tenor Jonas Kaufmann i s'hi estrenarà un nou muntatge de l'òpera Andrea Chenier.
Catalunya Informació. Els esports han anat amb ben titulars. El Barça ingressarà 42 milions d'euros per Alexis Sánchez. Jugarà a l'Arsenal les quatre pròximes temporades al seu traspàs. I el de Cesc Fàbregas permetran afrontar el fitxatge de Luis Suárez, a qui la FIFA manté el càstig. El recurs pot seguir la via del tas.
L'Argentina i Alemanya arriben avui a Rio de Janeiro, on s'espera la presència d'uns 100.000 aficionants argentins. Neymar diu que vol el títol per a l'Argentina, per Messi i Mascherano. El Barça estarà representat a Maracanà per Bartomeu, Suviserreta i Puyol.
I el temps sol a gran part del país, amb només alguns núvols a les comarques de Girona, on no acabarà de fer net i durant la tarda no es descarta algun ruixat, tramuntant a l'Alt Empordà i temperatures amb tendència a pujar. Les màximes arribaran als 30 graus a l'interior. Ara mateix a Barcelona tenim 22 graus, 18 a Girona, 16 a Lleida i 20 a Tarragona.
Just a la Fusta. Molt bon dia. Passen pocs minuts de les 10 del matí. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, divendres 11 de juliol.
I comencem aquesta hora un programa en què tindrem moltes coses. Començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, que de seguida ens explicarà quina és l'actualitat del dia. També farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa, amb les portades dels diaris. Ens fixarem també...
amb titulars esportius, culturals, entrevistes interessants i una mica de tot. Això, en aquesta primera hora, també, com sempre, tindrem els hits de l'estiu, que ens expliquen cada dia l'Estela i la Laia. Parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber què ens espera de cara a aquest cap de setmana. I a la segona hora entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Pervinyà, a partir de les 11 i 10 per parlar d'actualitat municipal. A més, també, cap a dos quarts de 12 farem tertúlia d'actualitat,
amb els joves que tenim aquest estiu, el just a l'estiu, i a la tercera hora l'Estric Gols. Treinem els vins del Ciller de Camp Mata al cinema, les estrenes d'avui amb la Laia i l'Estela, i també entrevistarem a Roger Cònsol, que és un dels directors d'una obra que s'estrena la setmana que ve al Teatre Grec. Parlem, per tant, amb aquest injustenc que té aquesta incidència al Teatre Grec.
tot plegat des d'ara fins a l'una del migdia i d'una manera molt especial perquè avui aquest just a la fusta, aquest just a l'estiu el fent des dels jardins de Can Genestà. Per tant, si avui en algun moment d'aquest matí passeu per aquí, trobareu la gent de la ràdio fent aquest programa especial. En comptes d'estar dins de l'emissora, hem decidit sortir a celebrar aquest estiu, que fa molt temps, i que volem gaudir dels jardins de Can Genestà.
Avui també aquest programa de divendres especial estiu. Tot plegat, com dèiem, us acompanyem des d'ara i fins la una. Comencem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Ara passant 9 minuts de les 10, continuem aquí en aquest just de la fusta especial que estem fent des dels jardins de Can Ginestar per parlar ara de les notícies de Sant Just.
I per això saludem l'Andrea Buena, bon dia Andrea, què tal? Què tal, bon dia? Per parlar d'actualitat Sant Justenca, més avui en aquest escenari especial, eh? Sí, jo crec que em quedaré aquí fer l'informatiu i tot, eh? Bé, la carta aquí estarà, per tant... Ara s'està molt bé i ja ho veuràs després quan toqui una miqueta més el sol. Estarem millor? Jo crec que sí, va haver de fer una miqueta de vent, fred, jo tinc fred als peus ara però després jo crec que la cosa anirà millor.
Esperem que sí. I anem amb jaqueta i tot plegat, eh? Vull dir que és veritat. Bé, en tot cas, tens les portes obertes per si al llarg del matí t'hi animes a pujar o alguna cosa. Exacte, està fàcil avui. Bé, en tot cas, parlem de notícies de Sant Just i començem parlant avui de vandalisme. Sí, perquè l'Institut de Sant Just ha patit una sèrie d'actes vandàlics en les últimes setmanes. De fet, des de la revetlla de Sant Joan, el centre s'ha despertat en més d'una ocasió amb desperfectes a les seves instal·lacions d'aguts entrades nocturnes que una o diverses persones, no se sap, han fet a través de la terrassa.
Un dels incidents més perillosos, de fet, s'ha produït aquesta setmana, ja que han cremat les xarxes de les porteries de futbol. Segons el director de l'Institut, Jesús Margarit, després de Sant Joan s'han fet com a mínim quatre d'aquestes entrades nocturnes a l'Institut i la persona o persones asaltants no han robat res del centre, però des de l'Institut, evidentment, ja ho han denunciat als Mossos d'Esquadra i a la policia local.
Doncs en parlarem també, on estarem al cas, al llarg dels propers dies. Parlem, però, d'altres qüestions. I parlem ara dels tallers que es fan aquest estiu, no? Sí, al Centre Cívic Joan Maragall. I, de fet, estem als últims dies per fer les inscripcions per participar d'aquests tallers. Els dies 14 i 15 de juliol es farà un taller d'astrologia, que costa 11 euros i mig, i pel mateix preu, els 16 i 17, tindrà lloc un taller d'estilisme. D'altra banda, en clau gastronòmica, això també fa molt d'estiu, es faran tallers per aprendre a fer mojitos...
I per degustar vins i formatges. El curs de vins i formatges l'organitja el Celler de Can Mata, com no podria ser d'una altra manera. Es dividiran tres dies diferents, el 21, 22 i 23 de juliol, i té com a objectiu escollir el millor vi per acompanyar uns bons formatges. Per això es testaran tres formatges i tres vins cada dia. El primer dia serà el torn dels formatges de vaca, el segon dels d'ovella i el tercer dels de cabra. El preu pels tres dies és de 17,5 euros. Per tant, està molt bé.
L'últim taller que es farà aquest juliol al Centre Cívic és un taller de mojitos. Això serà el dia 24 i costa 6 euros. I si us hi voleu inscriure a qualsevol d'aquests quatre tallers que es faran de dos quarts de set fins les vuit del vespre, doncs heu de fer les inscripcions al Centre Cívic o trucant al telèfon 93 470 03 30.
Molt bé, doncs queda clar també. Sentireu segurament... Una mica de vent. Que avui se'ns cola aquest vent, eh? Ho dic perquè els oients que estiguin acostumats a sentir-nos de manera habitual avui en algun moment sentiran aquestes coses de quan s'està a l'aire lliure, però bé, en tot cas forma part d'aquesta màgia, no? Del directe, aquestes coses.
I acabem parlant ara d'una activitat solidària que es fa aquest cap de setmana i que ja fa molts estius que es celebra també aquí a Sant Just. Doncs sí, és el mullet per l'esclerosi múltiple que es farà diumenge a la piscina exterior de la Bona Aigua i a Can Meli, que és la 21a edició d'aquesta jornada solidària que té com a objectiu recaptar fons per ajudar les persones que pateixen aquesta malaltia a tenir una millor qualitat de vida.
L'organitja la Fundació Esclerosi Múltiple, que aquest any celebra 25 anys, i, com dèiem, es farà a la piscina exterior de la Bonaigua i a la de Can Mèlic, una jornada que inclourà activitats per a tothom, també la venda de merchandising de la campanya, com gorres, tovalloles i samarretes, entre molts altres objectes, tot plegat per possibilitar que des de la Fundació es pugui donar un bon servei a les persones que pateixen la malaltia. Recordem que és una malaltia que afecta el sistema nervió central, que afecta persones joves, sobretot d'entre 20 i 40 anys,
i que actua contra la mielina, que és la substància que cobreix les fibres nervioses. A dia d'avui se'n desconeixen les causes que la provoquen i tampoc existeix una cura. Per tant, aquesta jornada al mullat per l'esclaració múltiple, que se celebra a prop de 700 municipis de tot Catalunya, ha de servir per recaptar fons per seguir investigant, a banda de donar una millor qualitat de vida als malalts.
Doncs aquest diumenge és el dia que s'ha triat per conscienciar una mica i fer visible, per tant, l'esclaració múltiple. Gràcies, Andrea. Amb aquests apunts ens donem per vosats el dia de l'actualitat. Recordeu que als butlletins d'horaris també a cada hora en punt podeu sentir la informació Sant Justenca i a la una, doncs, àmpliament als Sant Just Notícies edició migdia. Gràcies i no marxis gaire lluny perquè ens sembla que et quedes també avui amb l'actualitat del dia, no? Sí, i a més aquí s'està molt bé. Perfecte, fins ara. Fins ara.
What seems so strong Has been and gone
Fins demà!
Fins demà!
I will call you up every Saturday night And we both stay out till the morning light And we sang Here we go again And your time goes by I will always be in a club with you In 1973 Singing Here we go again
I call you up every Saturday night And we both stay out till the morning light And we sang Here we go again And though time goes by I will always be In a club with you in 1973 Singing here we go again
I will call you up every Saturday night And we both stay out till the morning light And we sang, here we go again And though time goes by I will always be in a club with you In 1973 Singing, here we go again
Fins demà!
Com on! Com on!
Passen tres minuts d'un quart d'onze. Continuem en aquesta primera hora del Just a la Fusta. Repassen l'actualitat general del dia. Per tant, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per fixar-nos en les portades d'aquest matí, quin és el tema principal d'avui? Doncs avui els tres diaris que tenim sobre la taula, l'Ara, la Vanguardia i el Periódico, coincideixen en destacar...
el dret a decidir com a tema central. El diari ara és el que li dóna més protagonisme i ens diu en portada que el procés no fa vacances. En anglès ens diu que l'ANC ha engegat demà una sèrie d'accions simbòliques a favor del 9-N dirigides als líders mundials i en castellà l'assemblea vol mobilitzar el país a l'estiu fins a l'11-S i també posa en marxa una campanya en espanyol. I en aquest sentit ens diu que Mas espera que Rajoy el convoqui i Rajoy espera que Mas li demani.
Per tant, doncs, un peix que es mossega de coa. La Vanguardia, Mas i Rajoy tornen a polemitzar sobre el diàleg. El president dona per sol·licitada una reunió i espera que el convoquin, però el govern del Partit Popular ho nega. I també en format més petit, en portada del periòdico, llegim Albo de Vil de la cita amb Mas Rajoy. El president català diu que va sol·licitar una reunió i els populars ho neguen. És aquesta la notícia destacada avui a la Jornada.
Doncs encara continua sent notícia aquest matí a través dels digitals perquè el porter del govern, Francesc Homs, ha dit aquest matí que la reunió amb Rajoy està demanada i jo estic convençut que es farà. El porter del govern ho ha anunciat l'endemà de l'Estireia Ronsa entre Mas i el govern espanyol al voltant de la trobada, ho ha dit aquest matí a Catalunya Ràdio, ens ho destaca el 324 i també el diari Ara que diu la reunió de Mas amb Rajoy, el mateix titular, està demanada i estic convençut que es farà,
L'objectiu ha dit OMS, que és demanar a l'Estat que toleri la consulta amb la llei que aprovarà el Parlament al setembre. Més titulars d'aquest matí. El 3.24 ens parlen d'Obama, que s'ofereix a fer de mediador a Gaza. Dos coets llançats des del sud del Líban impacten al nord d'Israel, mentre Ban Ki-moon demana que s'aturi l'onada de violència.
També un apunt esportiu, Neymar, que va dir ahir Messi mereix guanyar el Mundial, al Brasil la recuperen de les ferides, per tant que els va suposar la golejada que van encaixar dimarts, i en aquest context Neymar va tornar a la concentració de Teresòpolis per fer costat als companys.
La Vanguardia Digital ens obre amb un titular econòmic. La inflació continua a la baixa per la caiguda del preu d'aliments i begudes, els preus a l'ascenda baixista per segon mes consecutiu. També ens diu que les Balears es conjuren contra el turisme de desmatre, que ara no sabria com traduir-ho en català.
És complicat, a més, crec que és bastant gràfic aquest adjectiu. Les administracions públiques de les Illes incrementaran les seves inspeccions i faran una campanya al Regne Unit contra els comportaments incívics a localitats com Magaluf. I també fan un apunt, que és una fan belga que s'ha convertit en model gràcies al Mundial del Brasil, Axel Despiegelare, no sé si ho pronuncio gaire bé,
o si em salto lletres, en tot cas és una jove de 17 anys que fitxa per l'Oreal per ser la seva imatge després de ser fotografiada a l'estadi de Maracanà. A través d'una foto l'han fitxat? Sí, l'Oreal l'ha fitxat, vull dir que poca broma. Són els titulars destacats d'aquest matí a través dels digitals. Tornem ara a acabar els diaris en paper per fixar-nos en les imatges del dia, Andrea, perquè n'hi ha unes quantes avui, són diverses. I avui la política mana, sobretot veiem fotografies en tamany petit d'art urmà
i de Mariano Rajoy, tant al periòdico com a La Vanguardia i al diari Ara, il·lustrant aquesta notícia de les reunions i de les convocatòries entre els dos líders polítics. A La Vanguardia veiem també una fotografia de Medina, vinculada amb la seva vinculació amb Caja Madrid.
Llegim persones pròximes a Medina. La foto la veiem abraçant-se amb Soraya Rodríguez. Es van fer ressò de la informació que recordava la vinculació del seu rival amb Caja Madrid. Per això la Vanguardia titula Soe, final del Jogo Bonito. A gra polèmica entre les candidatures de Medina i Sánchez. D'altra banda, al periódico veiem una imatge molt dura. Veiem un grup de palestins traslladant el cadàver d'un nen de 3 anys mort en un bombardeig sobre Gaza. La fotografia destacada és realment impactant.
I d'altra banda, al diari ara veiem una imatge. Amb el teu de foto, la ràdio es reivindica. Lara Bassas va reunir ahir, en el seu comiat de temporada, tres referents del periodisme, com són Mònica Terribas, Jordi Basté i Martí Anglada, en un debat que va reivindicar el present i el futur de la ràdio. Ja el veiem tots tres, amb cerveses i sobre la taula, per cert. Ah, sí? Sí. Cerveses, amb...
Em sembla que pot ser que sigui Cervesa Moritz. És Cervesa Moritz. Perquè crec que l'acta patrocina o alguna cosa així. Sí, els gots cal dir que estan buits per això. I és la fotografia destacada al diari ara. I per últim a La Vanguardia, una imatge petita al costat del titular pla de xoc per recuperar la Rambla i veiem una de les botigues típiques de la Rambla amb souvenirs i amb turistes que es miren els productes.
Doncs són les fotografies d'aquest divendres, 11 de juliol. D'aquí saltem ara a la informació internacional del dia, Andrea. Suposo que ens anem cap a Jerusalem. Sí, i parlem del conflicte al Pròxim Orient. Hamas, ens diu l'avantguàrdia, utilitza els habitants de Gaza com a escuts humans. La població civil d'Israel i Gaza és la víctima principal de l'escalada de violència. Els coets palestins han demostrat
que poden fer blanc en un radi de 100 quilòmetres des de la franja. Això significa que 5 milions israelians, que és el 60% de la població, estan amenaçats. Per als 1,7 milions de persones que viuen a Gaza, la situació és pitjor encara perquè el govern de Hamas els utilitza com a escuts humans per defensar els arsenals que s'amaguen als soterranis d'hospitals, escoles i edificis d'habitatges.
La Vanguardia ens recorda que al llarg de tots aquests bombardejos, més de 80 palestins han mort, inclòs 22 nens, 15 dones i 12 ancians, segons el portaveu del ministre de Sanitat de Gaza. Per tant, continua el conflicte al Pròxim Orient.
El vent et fa... Sí, em passa les pàgines. Se t'emporta les pàgines, eh? Se'l sent. Em facilita la feina. I per últim, a la Vanguardia, ens anem cap a Alemanya. Parlem ara dels escàndols d'espionatge. Llegim que Berlín, d'una manera molt subtil, ha convidat a marxar d'Alemanya el diplomàtic responsable dels serveis secrets de l'Ambaixada dels Estats Units.
Segons van aclarir des d'una portaveu d'Angela Merkel, no és una expulsió sinó una invitació a marxar. Un fet similar no passava des de l'any 96 quan va ser expulsat al cap de l'estació de la CIA per recollir informació confidencial sobre la venda de tecnologia nuclear alemanya a l'Iran.
Són casos que són minúcies i o la vanguardia al costat del principal, que l'NSA i altres agències dels Estats Units espien milions de ciutadans il·legalment a Alemanya i al món, que van punxar els telèfons de la cancellera i continuen controlant les comunicacions del govern i que sota de la catifa hi ha més un evident historial de col·laboració dels mateixos serveis secrets alemanys en aquesta fer. D'on són els apunts internacionals d'aquest matí?
Quatre minuts i arribem a dos quarts d'onze. Continuem fent aquest repàs d'actualitat ara amb els apunts culturals d'aquest matí. Parlem de música, per exemple, el Cruïlla, que fa bandera de la diversitat. Damon Albarn, Calle Trece, Jack Johnson són alguns dels noms que comparteixen el cartell del festival a part del fòrum. Tu n'afegiries algun més, no, Andrea, em sembla?
I aniràs demà, no? Dilluns ens faràs portant la crònica del Cruïlla. Més a punts. Firatàs Girona compleix la seva dinovena edició, que cap de setmana a la cita gastronòmica exposa una gran selecció de productes gastronòmics de qualitat a preu reduït. En cinema, el productor d'Otxa velladors bascos confirma la segona part catalana. Gisleim Barroix, que és conseller delegat de Telecinco Cinema, admet que busca un actor català que serà el cop protagonista. Hi ha nom sobre la taula o encara no?
Crec que encara no, crec que en el fons ara encara s'ha fet aquest reclam, no sé, en tot cas suposo que és una manera també de seguir tirant el tema de l'èxit de l'Ocho vellos bascos, que és la pel·lícula més taquillera de la història, no? Sí, això sembla. Més a punts, Pol Anca, que porta Las Vegas a la Diagonal, 23.000 persones han passat per la segona edició del Festival Jardins de Pedralbes.
I encara un parell de punts musicals més. D'una banda, Albert Pla, Manel, Laiaia, Txarango, Els Pets, Joan D'Ausà i La Troba Kung Fu completen el cartell de l'acústica. És la tretzena edició del festival que es farà del 28 al 31 d'agost a Figueres i l'òpera popular de Gershwin, Porgyenbeth, torna a Liceu 32 anys després. La companyia sud-africana Cape Town Opera Company i l'orquestra sinfònica de Liceu protagonitzen l'obra.
Gràcies.
I passem ara a les contraportades. Andrea, comencem avui per la contraportada del diari Ara. És el doble article setmanal de Xavier Bosch, que avui es titula Una dona de paraula i també les paraules d'una dona. Per tant, avui juga del tot amb aquest amui avall. Amb la paraula, precisament, a una dona de paraula ens parla de Teresa Cabré. És una notícia que amb prou feines ha merescut un breu de diari. Teresa Cabré és la nova presidenta de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Diu, la llengua també hauria de ser notícia més enllà de les atzagallades de verd, bausa o de fabra. Diu, ja té nassos que algú que pretengui minoritzar el català es digui fabra. La llengua no ha de ser notícia tan sols quan és element de reivindicació en defensa pròpia. De fet, recordo que a l'ocasió que vaig tenir a entrevistar la de presidenta Cabré em va dir que la indiferència, la falta d'adhesió dels catalans a la llengua era el principal problema que veia el català. Subratllava que els catalans no són prou conscients que tenim una llengua que està en condicions de total seguretat.
I d'altra banda, a les paraules d'una dona, ens parla de la Déu, del programa Via Lliure de RACU, que sembla ser, doncs, que s'acomiada de la Graella. Home, Marta, que ella porta com a mínim 10 anys, jo crec que és des del principi que va començar RACU, que ella està els caps de setmana, no? De fet, el Xavier Bosch ho recorda, recorda, de fet, que l'any 2000, quan es va decidir, doncs, muntar RACU, doncs, que es van convocar uns exàmens...
teoria i pràctica, per buscar periodistes joves que volguessin treballar en una ràdio. Diu que aleshores no tenia ni nom ni micros. Diu que s'hi van presentar unes 800 persones i de totes les proves, qui va treure la millor nota va ser una noia llesta i desenvolta que es diu, de fet, Marta Caila. La vam fitxar, al cap d'un any ja s'havia guanyat tenir un programa propi, el Via Lliure, i ara ens diu que... Ell diu, personalment em sap greu ser un dels 233.000 oients que de cop i volta se'ns haurà acabat la companyia de la Caila.
També fa referència a l'article que parlava de Teresa Cabré i diu que li preguntava sobre la paritat, si a la secció filològica hi havia paritat. Ell es va posar a riure i Xavier Bors diu que a RAC1 encara el viatge és més significatiu. Sense la Marta Cailà, com a editora, en 7 dies només hi quedarà l'Elisenda Camps a l'hora de dinar.
Doncs l'opinió d'això llavors que avui al diari ara. Saltem ara cap a les entrevistes del dia en altres diaris de La Vanguardia. La contra, llegim, són criminals que volen contribuir en la seva societat. Què ens expliquen, Andrea? Doncs avui Anton Custers, que és fotògraf i porta dos anys vivint amb la Yakuza, que és el crim organitzat japonès, molt desconegut.
Ens diu que amb l'ajuda del seu germà Malí, que és un dels pocs occidentals que han pogut accedir al món tancat del crim organitzat al Japó, la Jakuza, durant dos anys va fotografiar-ne els membres, la màfia més antiga, poderosa i nombrosa, respectada i temuda dins de la seva pròpia cultura, està involucrada en gairebé tots els aspectes de la vida japonesa i representa una gran part del producte nacional brut.
Diu que un dia amb el seu germà, que viu a Tòquio, estàvem parlant en un bar sobre el tema, sobre aquesta màfia, i a les dues de la matinada va entrar Soichiro, que és un personatge que saltava la vista, que era part de la jacusa. Anàvem vestint negre, manicura polida, cabells engominats...
I van parlar amb ell del projecte que volíem fer, i li va fer un cop d'ull i en un minut va dir que sí, 10 mesos de converses per una decisió d'un minut, després van passar 4 mesos informant de cadascun dels 1.600 membres de la família i dos anys fotografiant-los. I ara aquestes fotos es poden veure a la galeria Tago Mago dins del festival Dogfield.
Doncs ho explicarà avui aquesta història a La Vanguardia. Acabem aquest repàs de contraportades amb el periòdico. Aquest mur és un espai per expressar un sentiment. Avui entrevisten a l'Andreu Vilà, que és un dels condemnats a pagar 7.640,40 euros per repintar una estelada a Cardedeu. Ens explica que a Cardedeu la plataforma TotSuma ha reunit en tres dies més de la meitat d'aquests diners que han de pagar els 8 condemnats per repintar un històric mural independentista.
Amb l'Andreu van fins a la transitada rotonda d'entrada a aquesta localitat del Vallès, que és on van tenir lloc els fets. L'agost del 2013, l'Ajuntament, governat aleshores per la CIU i PP, va tapar amb pintura grisa una estelada i un mural contra la construcció de xalets i un camp de golf.
Feia 30 anys que aquella estelada estava al mur de la via del tren i tenia un valor especial per a molts veïns. La van tapar el dia abans de la festa major de manera que es va formar un rebombori espectacular. Diu, però la gent va decidir repintar-ho. Diu, en els 18 anys que fa que estigui implicat en la vida associativa de Cardedeu, mai vaig veure una mobilització tan extraordinària. Diu, uns amb escales, altres amb pinzells, pintura... Diu, fins i tot van portar coca de ratafia.
Sembla ser que un regidor del PP ens va denunciar, malgrat que l'Ajuntament sabia que la repintaríem, i l'Andreu Vilà, que és un d'aquests condemnats, es pregunta, i si ens vam reunir 400 persones, per què ens denuncien només a 8?
Doncs una reflexió interessant avui a la contra del periòdico és l'entrevista amb la qual acabem aquest repàs de les contraportades. Ara, de seguida, el que fem és parlar d'esports. Abans, però, com sempre, Andrea, el que fem és fer l'apunt curiós del dia, que avui ens el porta l'Estela. I que encara ara... Mira, pots convertir mi cròfon de moment amb l'Andrea, de seguida obriré amb els altres.
I no marxis gaire lluny per això, Andrea, perquè la notícia és molt curiós perquè et recordarà segurament, o et remetrà a una que hem parlat aquesta setmana, és un altre d'aquests records absurds, que és que una persona que va menjar 363 aletes de pollastre en 30 minuts. Però seguís viu? Sembla que sí, no, Estela? A veure, explica'ns la història.
Bueno, és una noia que estableix un rècord menjant 363 atletes. Clar, és que si fas la divisió a quantes surten per minut, no sé massa, clar, 363 entre 30, no és que sigui molt ràpida, però en tot cas, si fossin entre, no sé, més de 10, bastantes més de 10, no? Sí.
Bueno, ara vaig a fer la divisió total. Digues, digues, mentre ens ho expliques. Bueno, aquesta noia encara així ha fet més rècords i també va fer un rècord de menjar-se 8 hamburgueses en un minut i mig.
El 2013 va batre un altre rècord mundial a menjar-se la suma de 9 kg de bolets fregits en només 8 minuts. O sigui, li agrada menjar ràpid, per entendre'ns. El Marc ha fet el càlcul i ens diu que són 11 per minut, però clar, seguides, a més a més. Vull dir que potser algú se'n pot menjar 11 durant un minut, però és que durant 30 minuts seguits se'n va menjar 11 per minut.
I què més ha fet? També es va menjar un bistec de 2 kg en menys de 3 minuts, que la Laia i jo van veure el vídeo i... és molt bèstia. Home, deu ser impactant, no? I ell com és físicament, aquesta persona? És una noia. És molt delgada. Sí? Sí. O sigui, s'ho menja i després fa esport i suposo que ho crema. Sí, és que és molt delgada però és que se lo traga. Directament, no? Home, tot el que esteu dient. I quin altre record té?
Doncs no molts més, però és... Bé, en el record de les aletes... Sí.
És un dels més destacats, imagino, no? El plató a casa, el primer premi, la suma de 22.000 dòlars... No està malament? No. Només per fer això, no? És a dir, suposo que són aquests premis absurds de... A veure qui menja més i més ràpid. Sí. I ella és jove? Sabem quants anys té? O almenys pel vídeo que veu veure i tot plegat? Home, no és vella...
Deu tenir uns trenta i pico anys, no? Sí, potser. Bueno, doncs suposo que es deu entrenar-se per fer aquest rècord, però és que s'hi en té tants, no? En fi, doncs una curiositat d'aquestes que apareixen cada dia. El tema del rècord guin és que ho han dit moltes vegades que no entenem massa cap on va, no?
En fi, moltes gràcies. De seguida parlem de música, però abans el que fem és parlar d'esport, si us sembla bé. No us he presentat, Estela i Laia, us he entrat directament, però de seguida ens porteu els kits de l'estiu. Abans, com dèiem, fem un repàs de les portades esportives del dia amb el Marc Romero i també amb l'Aitor Compagnon, que ens han preparat. Ja porten moltes pàgines, eh? Realment, sabeu treure l'issuc a les portades esportives. Déu-n'hi-do. A les que jo només veig un titular. A veure, per on comencem?
Va, doncs començo jo. Mira, comencem parlant amb el Mundo. És que el Mundo obre a mitja plana. Mundo deportivo, no? Sí, Mundo deportivo, sí. Amb la venda d'Alexis Sánchez, perdó, a l'Arsenal. És que era la notícia que es confirmava ahir a les 9 de la nit.
I era una notícia que ja s'esperava. I aquesta operació, com comentàvem ahir amb l'Aitor, permetrà vertir el cos del fitxatge de Luis Suárez. Les xifres, tot i que no estan del tot confirmades, ronden els 42 milions i mig d'euros. D'on i do, no? Que es podria pagar, no?
També ens parla que Luis Suárez seguirà castigat. La FIFA no ha volgut rebaixar la sanció. El comitè d'apel·lacions ha dit que el càstig es segueix mantenint de 9 partits oficials amb la seva selecció, una multa de 82.200 euros i de 4 mesos de suspensió de qualsevol activitat relacionada amb el futbol. Això que inclou, i que molta gent s'ho ha preguntat, inclou des d'entrenar amb el seu equip,
que és el Liverpool, de moment el seu actual equip, o trepitjar fins i tot la ciutat esportiva del mateix, fins a ser presentat a qualsevol acte públic relacionat amb el futbol o el seu club. O sigui, no se'l podrà presentar, llavors? Això és el que fan parlant. Allò que fan, que xuta la pilota i tot això? No podria entrar al Camp Nou i ser presentat davant de tot el públic. Es faria una mena de presentació alternativa.
Però és que, a més a més, tampoc el permet, per exemple, visitar nens hospitalitzats en el seu club. Però el desembre ja estarà... Sí, a partir del novembre. El que sí que ha fet en un comunicat l'Associació de Futbolistes Professionals ha dit que sí que podria entrenar pel seu compte, sí que podria ser vengut a un altre club i també deixar clar que sí que podria jugar futbol a la videoconsola.
Ah, bueno, mira, almenys alguna cosa podrà mantenir-se actiu. El Mundo, abans d'acabat, també ens parla del bàsquet, però que ho comentarem després, del nou fitxatge del Madrid, que és Fernando Hierro, que també l'ampliarem després, del tema Neymar i del Tour, però això ens ho comenta l'editor, que això controla més ell.
A veure, ens parles de l'esport, no? Comencem amb l'esport i enganxem una miqueta amb això que deia ara el Marc. Comencem per Neymar i l'esport ens comenta que Neymar ja camina. Neymar ja comença a recuperar-se. Ja és alguna cosa. Sí, ja comença a recuperar-se de la seva fractura de vèrtebres i una dada curiosa és que si l'impacte de Zuny hagués sigut dos centímetres més avall, crec,
Neymar podria haver quedat en cadira de rodes. Una dada que és... Molt bèstia, eh? Sí, sí, és molt bèstia. Un jugador postat en una cadira de rodes, Déu-n'hi-do, la recuperació ha sigut molt més complicada. La imatge és brutal del cop que se'n dóna Neymar. Neymar florant quan explicava tot això de la seva lesió. Clar, clar.
moments durs pel jugador brasilè. Seguim parlant del Tour de França, com deia el Marc abans, victòria d'Ander Greipel, la jornada d'ahir va guanyar un altre ciclista alemany a l'arribada de l'esprint. Són quatre sprints guanyats per dos ciclistes alemans, tres Marcel Kittel i un Andre Greipel, per tant, podríem dir que els sprints d'aquest Tour estan parlant alemany,
Seguim, també, amb la portada de l'esport, la notícia principal, com no, el transparç d'Alexis Sánchez a l'Arsenal, per 42 milions i mig d'euros, és el segon fitxatge amb més benefici pel Barça, després del fitxatge de Luis Figo pel Real Madrid, Aria Fontsens. Sí, sí, han tret un bon passic de diners. Pocs cops passa això en el Barça, eh? Sí, sí, perquè a més el de Figo va ser el més sonat de tota la història, no? El Barça sol vendre bastant malament els jugadors. Mm-hm.
I seguim. Com deia el Marc també, Suárez, com diu l'esport, Suárez fitxat sense pardó. La sanció se li manté en el jugador uruguaià i, com hem comentat, no podrà ser presentat al Camp Nou davant dels aficionats, però podrà seguir entrenant pel seu compte. Però s'ho pot presentar a la setmana esportiva.
Bueno, en principi això s'hauria de consultar, eh? Tampoc t'ho sabem... Jo crec que no, eh? Que la ciutat esportiva... El ser considerat un regent esportiu... Perquè també és oficial, no? No es pot fer, no se'l vol relacionar amb cap acte de futbol, perquè aquest senyor acaba mossegant pel món, doncs...
Bé, doncs són els apunts de l'esport. Passem a altres qüestions, no? Sí, a l'esportiu. Mira, a Mema de Mascherano. Aquesta és la portada que ressalta la figura del central del Barça, que com a conseqüència de la pèssima proposta de joc que està plantejant l'equip de la Viceleste, al central podem dir que va ser el Salvador durant els 100 minuts abans d'arribar a la tanda de penals. També hi ha petits apunts sobre el cas Neymar i Alexis.
Però sí que voldria comentar una mica el grup que li va tocar al Barça de bàsquet, que vam saber ahir que es va fer el sorteig de l'Eurolliga. Val, que això apareix també a la portada esportiva. Sí, correcte. Mira, el Barça està tenint bastant mala sort en aquest sorteig, sobretot en el tema de bàsquet i l'Eurolliga. L'any passat ja li va tocar el grup més difícil i aquest any li toca el grup de la mort, però és que encara que és pitjor.
perquè, com dèiem, ahir es va realitzar aquest sorteig i un dels caps de sèrie era el Barça. Això se suposa que és un avantatge, però tot i així el Barça l'acompanyaran equips com el Panathinaikos, Fenerbahçe, Ulcre, el d'Istanbul, Milan Emporio, el Bayern de Muric...
i el Turou. D'aquests cinc que hem dit, l'única ventafocs que hauria de guanyar fàcilment al Barça és el Turou, però la resta d'equips, i sabem que només es classifiquen quatre al Barça, tindrà molt complicat, però això sí, veurem partits molt, molt macos al Palau. Déu-n'hi-do. Doncs això és a partir del setembre, no? Per suposo que deuen jugar o comencen ja a l'agost? No, no, és més endavant. Em sembla que la Lliga comença més endavant.
Molt bé, doncs d'aquí deixem ja la premsa catalana, no? Teniu algun apunt de l'Espanyol, ens sembla? A l'Espanyol apuntarem tres coses molt breus. La primera, Héctor Moreno no marxa del club, degut a la seva fractura de cama, l'Espanyol no podrà fer caixa amb el central mexicà.
També comentarem que Quico Casilla ho té difícil per marxar del club blanquiblau, sembla ser que defendrà una temporada més la porteria de Cornell al Prat. I la tercera és que l'opció per fer caixa, un cop les opcions d'Hector Moreno i Quico Casilla no són factibles, l'opció és ara David López, que està de 77 milions d'euros i sembla ser que marxarà o al Sevilla o bé a la Bundesliga a la mana.
Molt bé, doncs són els apunts de l'Espanyol. Ens queda encara la premsa madrilenya, el diari As, què ens diu, Marc? Mira, l'As obre amb una imatge de Fernando Hierro, que serà el nou segon entrenador del Real Madrid. Torna a l'equip blanc després d'11 anys i de la seva ruptura. Havien renat ja o no?
No, havia estat jugador del Real Madrid. Sí, sí, no, això no ho recordo. Però vull dir, encara no ha fet d'entrenador. Com a primer no, sí que va estar en l'època del Bosque, però va trencant quan va aparèixer Florentino pel mig, va haver-hi discursions i tensions, va decidir marxar. I ara torna. I és sorprenent perquè, com dic, amb Florentino Pérez, Fernando Lloro no té gaire bones relacions, però...
El fet que Carlo Ancelotti el demanés i el busqués intencionadament ha fet que finalment acabi apareixent per les banquetes del Bernabéu. Ens comenta també que Brasil estarà completament a Alemanya el diumenge a la final, a Maracanà, i que a aquest estadi hi haurà, o per Brasil, uns 100.000 aficionats argentins que seran per allà, per la fanzone i l'estadi i tot.
I per últim, parla també amb petits apunts del fitxatge de Suárez, el de Manzukic, que és un fitxatge important, crec, per l'Atlético. Després de les baixes que ha tingut Diego Costa i tal, que els ha vengut, crec que és un gran fitxatge de l'Atlético. Molt bon fitxatge per l'Atlético, sí senyor. És un gran jugador que Pep Guardiola va decidir no comptar amb ell. I on ha anat Diego Costa? Diego Costa, el Chelsea de Mourinho. Ah, sí? Sí.
Crec que Mourinho li ha fet bastant de mal a l'Atlètic perquè s'emportarà a Cortes i a Diego Costa. Llavors, dos peces importants. I s'unava a Filipe Luis també pel Chelsea. Ja veurem com queda això.
I l'última, també en clau atlètica, parla de la venda d'Adrián a Loporto, que també era un jugador clau de l'Atlètic, que també marxa. Molt bé, i acabem amb el Marc. Acabem amb el Marc, que titula Reconciliación entre Hierro i Florentino. Com ha comentat el Marc, la relació entre l'excentral madrinista i el president del Madrid no era gaire bona.
També seguim amb l'Atlético, Manjo Kic firma per quatre temporades i Adrián Marxaloporto. El marca també títula Messi contra la sombra del Pelusa, fent referència a que només li falta el títol del Mundial per igualar una miqueta el que seria la figura de Maradona amb la selecció albiceleste. També ens comenta que el tercer premi di Estefano com a millor jugador de la Liga per Cristiano Ronaldo, que iguala Messi. Déu-n'hi-do, eh?
Demà recordeu que hi ha el partit de tercer i quart lloc del Mundial, que s'ha obrirà completament. Brasil es juga al tercer lloc, com a mínim... Contra Holanda. Sí, que no se'n vagin amb aquest... Bueno, guanyarà Holanda, no? Bueno, no ho sé. Esperem, com a mínim, que no siguin certs. Si torna a perdre Brasil, això pot ser un drama. Jo crec que tingui moltes ganes de jugar aquest partit, no?
Ningú dels dos. Ja, ja, aquest partit potser no caldria, no? És el de... És el de... És perquè surtin... Qüestions de pasta, ja. Ja, ja, però que l'equip segur que tots dos estan una mica frustradets, no? Sí. Poden arribar penals, fins i tot, no? Sí, sí, sí, clar. Imagina't una tanda penals amb dos equips que no volen jugar. Podríem fer un partit de mitja hora, en aquest cas, no? Una patxanga, no? Una patxanga, no? Un partit de costella. Un bolín, també. Això.
En fi, doncs gràcies a tots dos. Dilluns tindrem teca per comentar després d'aquesta final. Suposo que ara mirareu i tot plegat, no? Sí, segurament sí. Amb els vols també sí que farà. Molt bé, doncs gràcies a tots dos. Passem ara a parlar dels hits de l'estiu.
Fins demà!
Ara passen dos minuts de tres quarts d'onze, jo també he de parlar, Carles, no només elles, per parlar, per sentir aquesta música de fons, perquè el que fem ara és parlar dels kits a l'estiu, com cada dia a aquesta hora. L'Estel ens presenta una de les cançons que està sonant amb més força, no?, i que està situada, per tant, en les llistes d'èxit. Sí. Avui ens presentes a aquest tema, I will never let you down. Sí, és una cançó...
gravada per la cantant i compositora britànica Rita Ora del seu pròxim segon àlbum d'estudi que sortirà a l'avent del setembre del 2014. Sí, després de l'estiu, però ja hi ha bateria en el hit per anar sonant a tots els bars i discoteques, no? Sí. La cançó va ser escrita i produïda per Calvin Harris.
I va ser llançat el 31 de març del 2014 com el primer senzill de l'àlbum. No va començar per aquí, no? Per això? No, la cançó va debutar en el número 1 a la llista dels singles del Regne Unit i va arribar al cim de la taula general i el tercer solitari. I aquest èxit la llega amb Jerry Halliwell.
Molt bé, doncs és aquest tema que ens portes aquest divendres i el que fem sempre també és no només parlar d'una de les cançons de les llistes d'èxit d'aquí, sinó també de les que sonen normalment en altres països, tot i que vam dir que els divendres, ja vam començar la setmana passada, parlaríem de cançons també que poden ser hits de l'estiu a la catalana, Laia. Correcte.
I veig que arriben tots amb un aire també característic, no? Festiu. Això. Estem a divendres. Sí, exacte. Són els xarango que ens portes, no? Sí. I em fa molta il·lusió parlar de xarango perquè... Em agrada. Sóc una gran fan d'aquest grup. La cançó Com se'n tireu ara...
Es titula Músic de carrer i està tocada per Charango, que és una banda de música que va estar formada el 2010 a Barcelona per components del Ripollès, l'Osona i la Garrotxa. O sigui, fa ja quatre anys que tiren, però els dos últims realment han viscut un boom espectacular, no? Vull dir que els concerts sembla que estan plens de gent sempre, vull dir que agrada molt, molt aquest llibre. Agrada molt, sí, sí.
Sobretot entre la gent jove. Sí, sí, sí. És un dels grups de música que he vist que té més membres, perquè en té 8 en total. Déu-n'hi-do, eh? Són l'Alguer Miquel, que és el cantant, el Marcel Lázara, també cantant i toca la guitarra, Sergi Carbonell, que és l'encarregat del piano, Joaquim Canals, el bateria, Àlex Pujols, el baix, Pau Puig, la percusió, Ivan López, el saxo, i per últim Jordi Bernola, que toca la trompeta.
L'estil del grup i de la cançó és una proposta que ens ofereix Charango que consta d'una fusió musical de ritmes d'estil reggae, dab, latín i pop, que vindria a ser com música que ve de Jamaica. I això no ho sabia, m'ha semblat curiós. Per això té tant de ritme latino. Sí, sí, té veus de tots aquests estils, però a la catalana, exacte.
Però el que més caracteritza a Xarango és el món imaginari del circ i el clown, el payaseo, que ens traslladen les seves lletres. Molt bé. I ens parles també d'aquesta cançó concreta, no?, aquest músic de carrer. Sí. Va ser llançada juntament amb el tercer disc del grup, que es diu Som Riu, que jo personalment el tinc.
I va sortir a la venda el 18 de març d'aquest any. També cal destacar que el 2010 i el 2012 van treure els seus dos primers discos, Welcome to Clownia i Benvinguts a llarg viatge, però no els tinc aquests. Bé, encara tens temps de recuperar-los per anar tenint tota la seva discografia.
I un apunt curiós també és que el mateix dia que Charango va publicar l'àlbum també el va publicar a la web perquè els fans el poguessin descarregar, no? Vull dir que això també, grups com la Pegatina també ho fan sempre, però és un apunt que... Això és per difondre les seves cançons i perquè la gent s'enganxi més. I per últim us voldria parlar dels concerts.
Des que es va crear el grup, Sarango no ha parat de tenir èxit. Ha celebrat numerosos concerts i festivals importants arreu de Catalunya, l'últim dels quals va ser el famós Canet Rock. El cap de setmana passada, és veritat. I vas anar, Laia? No, va anar una amiga meva.
Jo volia anar, però no vaig poder. Tornarà a tocar aquest estiu, segur, sí, que tindràs ocasió de veure'ls. Esperem. Em va dir que va estar superbé, que li va agradar molt. I no només va actuar Xerango, sinó altres grups reconeguts, com els Amics de les Arts, els Pets, Gossos, Joan Daussà, Joan Daussà el conec personalment, Manel i entre d'altres.
Molt bé, doncs acabem aquest hit o aquesta secció de música de cada dia avui amb aquest músic de carrer de xarang. Gràcies, Laia i Estela. Fins després. Fins després.
Soc fill del mar que desespera, duc a la sang al seu barí. Sobre la pell el sol ens crema, si estem junts crema la nit. Malgrat que amino sense cap casa, s'obreixo pluc dels teus petons. Vinc a encendre foc a la plaça.
Fins demà!
Fins demà!
i al matí sempre m'aparta no hi seré per despertar-te em va agradar estimar-te ahir
Just a l'estiu.
Cinc minuts i les onze, és moment de parlar de la previsió del temps de cara a aquest cap de setmana. Per això saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del que farà, que bé, avui ens han llevat com ahir una mica, no? Ja ens ho vas avisar, que continuaria amb dies de sol, no? Sí, no, i a més a més, mentre tinguem aquest vent del nord, doncs continuarem amb un ambient una mica, podríem dir, que fred. Fresc, sí, sí.
Aquesta nit també molta gent suposo que haurà adormit amb les finestres tancades, perquè encara no acompanya massa tenir les finestres obertes. I el fet és aquest vent del nord, nord-oest. Inclús quan hem començat el programa hem vist que teníem aquest vent del nord nord-oest. Ha anat parant, no, per això? Sí, normalment a primera hora del matí s'hi posa amb una certa intensitat. Ara potser ha canviat una mica de direcció. Ara tenim la sort de poder gaudir de la...
De la bandera de la penya del moro, que ens va guiant sempre i ens va dient d'on ve el vent i tenim la seguretat des d'allà dalt, no? Però vaja, aquesta influència de nord, de nord-oest... Més o menys, mentre tinguem aquest cel tan clar, tan serè i tanta bona visibilitat, normalment els vents tenen una certa influència, sigui des que ho és, tenen influència de nord.
i aquests béns del nord, normalment en aquesta època de l'any, ens arriben molt rescalfats, però és curiós que aquesta vegada ens arriba des de molt amunt i no arriben gens rescalfats, al contrari, arriben freds i per això tenim aquest ambient tan estrany, tan estrany per ser un mes de juliol. D'altra banda, també ahir va haver un moment a la tarda que se'ns va disparar el termòmetre, estàvem tot el dia en 23, 24, gairebé 25 graus,
I just en el moment d'entre dos quarts de cinc i les sis de la tarda el termòmetre es va inflar, va parar el vent i el termòmetre va pujar fins als 27 graus i mig. O sigui, vam tenir un moment d'estiu que després ràpidament, amb una horeta o així, la cosa va canviar i va tornar cap als 25 graus. Aquesta nit hem tingut una mínima de 17 graus, torna a ser molt fresca per l'època de l'any que estem.
I ens arriba una miqueta d'inestabilitat de cara al cap de setmana. Avui és un dia esplèndid, l'està disfrutant molta gent, sobretot qui té festa, doncs encara l'està disfrutant més. Avui és potser el millor dia, no?, de la quinzena de juliol, el moment dels que portem. Sí, sí, sí, podríem dir que sí. Bueno, vam tenir un cap de setmana, el cap de setmana pensava que va ser potent de temperatures, el que passa que no hi havia bona visibilitat, però un dia tan clar com avui, que s'estigui tan bé el sol, i nosaltres ho podem comprovar, doncs realment sí que potser és un dels millors dies d'aquesta quinzena.
Aquest cap de setmana ens arriba una certa inestabilitat, una inestabilitat que ens vindrà a portar alguns núvols més, faran una miqueta més la gitza. Aquests núvols els tindrem presents durant bona part del cap de setmana. El dissabte el que tindrem bàsicament és una situació d'alguns núvolets al matí, poc importants, després ja cap a la tarda probablement el que tindrem...
Cap al migdia, sobretot. Al migdia tindrem algun augment de núvols i entre el migdia i primera hora de la tarda podria caure un ruixat a Sant Jus. Els últims mapes estan indicant que aquesta miqueta d'aire fred podria fotre una mica l'equitz a les comarques del sud de Girona, de Barcelona i el litoral central i és aquí. O sigui que demà al migdia podem tenir algun ruixat. Clar, si al matí el tenim ja amb alguns núvols, al migdia pot ploure una miqueta i a la tarda ens queda serena, la temperatura no s'enfilarà gaire.
de 23 o 24 graus demà dissabte, perquè hi ha aquesta variabilitat en el temps. Si marxem cap al nord no tindrem aquesta situació, si vegeixem cap al sud de Tarragona tampoc, i cap a l'interior és difícil. Però cap a la costa central i comarques properes a l'àrea metropolitana potser tenim algun ruixat, algun...
Algun llampec i algun llamp podríem tenir al llarg d'aquest migdia i primera hora de la tarda. I de cara al diumenge ens queda com un dia ressecós, un dia on el sol és el protagonista, però sempre anirem jugant amb bandes de núvols als que aniran passant, no tindrem un cel esplèndid, sinó que serà un dia així una mica més variable, però sí que el diumenge la temperatura podria pujar una miqueta més, o sigui que el diumenge farà una miqueta més de calor.
i es va confirmant poc a poc la situació de la setmana que ve. No per dilluns i dimarts, però sí que a partir de dimecres o dijous ja les temperatures tenen tendència a enfilar-se i sembla que dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge de la setmana que ve, la segona meitat de la setmana que ve, farà molta calor. No ens en recordarem de la fresqueta de la primera quinzena. Això, d'aquí una setmana ja estarem acalorats. D'aquí una setmana, un divendres d'aquí a set dies, doncs ja parlarem de 30, 31, ara estaríem en valors de 27, 28, o sigui que ja la calor apretaria.
Molt bé, Carles, doncs gaudirem de moment aquest cap de setmana encara en què farà sol, però s'estarà bé i a l'espera del que passi la setmana que ve. Ja anirem comentant. Gràcies i que vagi bé. Bon dia, bon cap de setmana.
Bon dia, són les 11. El govern recorrerà contra la decisió de l'executiu espanyol que Hisenda retingui a Catalunya el cos d'estudiar en castellà. El conseller Francesc Homs ho considera un abús de poder que només busca trencar la cohesió social a Catalunya.
Israel intercepta tres coets disparats des de la franja de Gaza abans de caure a Tel Aviv, segons l'exèrcit a breu. L'aviació israeliana afirma haver destruït més de 800 objectius considerats terroristes a la franja en quatre dies de bombardejos que han fet prop de 100 morts la majoria civils. El regidor de Cambrils, que va desviar més de 92.000 euros de l'Ajuntament a comptes provis, reconeix els fets. A més, asseguren un escrit que dimitirà en les pròximes hores.
troben morta una dona en una platja de Mallorca. El cadàver va aparèixer surant a l'aigua el cud i sembla que algú la va atacar i la va asfixiar. La Guàrdia Civil investiga aquest cas. La taxa d'inflació catalana se situa al juny al 0,4% tres dècimes per sobre de la del conjunt de l'Estat. És la tercera comunitat amb la inflació més elevada per darrere del País Basc i les Balears.
Avui el govern espanyol aprovarà el projecte de llei de seguretat ciutadana. El text que passarà pel Consell de Ministres s'ha suavitzat després de la polèmica provocada per la redacció inicial i de les advertències d'alguns organismes sobre la seva legalitat.
Damon Albarn, el cantant del grup anglès Blur, presenta avui el seu primer disc en solitari al Festival Cruïlla, que fins diumenge es fa al parc del Fòrum de Barcelona. I aquest puntcat transmetrà en directe algunes de les actuacions. Catalunya Informació. Ara els esports. Albars està en disposició d'afrontar el fitxatge del Luis Suárez després d'ingressar 42 milions d'euros per a Alexis Sánchez, que, sumats a la quantitat rebuda per ses, fan viable l'operació. Ahir la FIFA va mantenir la sanció a l'Uruguayà, pendent ara que el cas acabi el tas.
A Rio de Janeiro s'espera la presència d'uns 100.000 aficionants argentins per la final de diumenge. Avui, les dues seleccions, l'Argentina i Alemanya, arriben a la ciutat. Ahir Neymar es va mostrar a favor que els argentins guanyin aquest Mundial per Messi i Mascherano. L'Espanyol ha començat avui els entrenaments de pretemporada abans de viatjar a Garós, diumenge, per fer l'estaix. I el Mundial de Motociclisme, Aleix Espargaró, ha fet el millor temps als primers lliures de MotoGP a Alemanya. Marc Marques, que ha caigut, ha fet el sisè.
Pel que fa al temps, sol a gran part del país amb només alguns núvols a les comarques de Girona, on no acabarà de fer net i durant la tarda no es descarta algun ruixat. Tramuntana, a l'alt Empordà i temperatures amb tendència a pujar. Les màximes arribaran als 30 graus a l'interior. Aquesta hora, Barcelona, 22 graus, 23 a Tarragona, 21 a Girona i 18 a Lleida.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 4 minuts. Us parla Andrea. L'Ateneu treballa aquests dies en el pressupost necessari per acollir el cau. L'entitat estudia diverses opcions amb entitats financeres per tal de tirar endavant les obres que cal fer a l'equipament. Per encabir-hi l'agrupament, escolta Martin Luther King. L'Ateneu també vol parlar amb les diferents seccions per acabar de tancar quin serà l'emplaçament del cau. La idea inicial del Consell Executiu de l'Ateneu era fer obres a local de les CES per tal d'acollir l'agrupament i que tingués accés directe al pati del Roure, però encara no hi ha res tancat.
La intenció de l'Ateneu és acabar de tancar aquests temes aquest mes de juliol, si més no, abans de marxar de vacances i poder començar a veure'n els resultats al setembre.
Una pagada general és la causa que alguns panells electrònics que anuncien el temps d'espera dels autobusos no funcionin correctament aquests dies. Segons fons municipals, aquest mes s'ha produït una pagada general d'aquests rètols que encara ara impedeix el seu normal funcionament. Un dels exemples és el panell del parador, que únicament indica l'hora, però no el temps d'espera dels autobusos. Aquest és un servei gestionat des de l'àrea metropolitana de Barcelona. S'espera que el servei s'estableixi en els propers dies.
I un apunt més per recordar-vos que l'Associació de Veïns de Mas Lluís Sant Just prepara diverses activitats aquest mes de juliol. La més imminent tindrà lloc aquesta nit i serà una projecció de cinema a la fresca. I el dia 30 organitza un any més una pujada nocturna a la Penya del Moro. Aquesta nit es podrà veure a l'exterior de l'espai Mas Lluís la pel·lícula Aura meves, una pel·lícula per a tota la família. Serà a les 10 i la sessió serà gratuïta. I el dimecres 30 de juliol organitzen una sortida nocturna a la Penya del Moro, en la qual es buscarà que hi hagi un ambient familiar i poder sopar tots junts un cop al cim del turó.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu. Just a l'estiu. I knew a girl Her name was true
One day long But she couldn't be Satisfied When you have Everything You have everything To lose She made herself A better name
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Amor.
Ara passen 11 minuts de les 11 i aquesta hora parlem d'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Just, Joret Perpinyà. Molt bon dia. Bon dia, més en aquest espai obert. Exacte, avui en aquest escenari especial. Fa una mica més estiu també. Està molt bé, molt bona iniciativa heu tingut.
Doncs bé, en tot cas, en principi, pot ser que aquests divendres, els divendres del que queda fins a principis d'agost, que els fem per aquí dalt, per tant, si tornem a parlar d'aquí a final de mes, també ens tornarem a trobar aquí als jardins de Can Ginestà. Recordem que avui des de les 10 i fins a la 1 estem fent aquest just de la fusta des de l'aire lliure, des dels jardins de Can Ginestà.
I a aquesta hora, com dèiem, parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Avui comencem parlant, primer de tot, d'un tema que hem anat comentant aquesta setmana, que és que a Promunt s'ha començat a substituir les llums de tots els semàfors de Sant Just per llums LED, que són aquests llums de baix consum, que és un tema que ja s'ha començat a fer, si no m'equivoco, en el tema d'enllumenat, pot ser? Sí, ja.
Però Montse té l'encàrrec general, no només de canviar els semàfors, sinó que té l'encàrrec de fer més eficient l'enllumenat en totes les seves vessants que hi ha principalment a la via pública i en alguns casos també molt concrets amb altres coses puntuals d'equipaments, però principalment l'enllumenat de la via pública i això inclou els semàfors.
Què és? És una inversió, ni més ni menys, per adequar aquest enllumenat en tota la seva vessant i que, en el fons, comporti un estalvi energètic. Per tant, és política d'energia, política energètica i política d'estalvi, per tant.
Perquè ara costa uns diners, baixís la inversió. Sí, ahir també m'ho preguntaven alguns veïns, escolti, però això, ara hem de fer aquests canvis en els semàfors? No, és que estem invertint perquè la factura final de la companyia elèctrica sigui molt més baixa. Per tant, és una inversió que es recupera de seguida i que cal fer-ho. Per tant, són uns diners molt ben invertits.
I quan es farà aquesta setmana? Es fa molt ràpid, però insisteixo, ara estem veient els semàfors perquè sembla que... És més vistós, eh? És més vistós, però ho farà també amb l'enllumenat i ho està fent també amb l'enllumenat a través també d'una empresa que ha contractat, que va sortir a concurs i tot plegat fa que hi hagi aquesta inversió que la recuperarem aviat. Per tant, penso que això ja fa temps que en parlàvem i finalment... Sí, després de l'estiu ja estarà resolt. Sí, aquest tema està més que resolt.
D'altra banda, també parlem de Promunso, perquè posar en marxa properament una zona nova d'aparcament regulat verda i blava, també n'havíem parlat, perquè, si no m'equivoco, es va aprovar a fer relativament poc el ple, al sector Sant Just Diagonal, per facilitar l'aparcament a les persones que treballen en aquesta zona, perquè ara és més complicat aparcar-hi o està poc regulat, no? Bé, no està regulat. Jo diria que, en tot cas, hi ha una gran quantitat de vehicles aparcats, fins i tot molt d'ells,
en una situació que no és la idònia. Nosaltres fa molt de temps vam fer un anàlisi de quin tipus de persones anava allà conjuntament amb els propietaris i empreses del sector. Vèiem que hi ha gent que pot agafar el transport públic i el que es tracta és facilitar també que hi hagi persones que van allà
no només a treballar, però a visitar empreses i que tinguin un espai o un aparcament regulat. Aquest és el tema. També es busca això, que s'utilitzi més el transport públic. És a dir, que la gent, com que costarà uns diners aparcar, decideixi apostar per un altre. Encara que sigui molt poc, aquest cos, per la gent que treballa allà, veure si també es promociona el transport públic, perquè tenien dades ja fa un temps,
que la gent agafava el cotxe per fer 300 metres, fer 500 metres. Llavors pot anar caminant també, en comptes de... En transport públic. Perquè arriba el tram, no? Arriba el tram i passa també algun autobús per la zona del Brogi i això fa que pensàvem que podia ser bo regular aquests espais. Com ho han rebut les empreses?
Doncs mira, aquest matí ha hagut una reunió que no sé el resultat, jo personalment no he pogut estar-hi perquè estic aquí amb vosaltres, però això ja es va explicar fa un any aproximadament, es va entendre i en tot cas potser la pregunta no és tant com ho rep les empreses sinó l'usuari que agafa el cotxe, que és diferent. Però aquests no ho sabem, els treballadors o persones que visiten les empreses, no són tothom treballadors.
però el que no es pot permetre tampoc és que hi hagi vehicles amunt de la vorera o mal aparcats... Bé, tot això s'ha de posar una mica de l'ordre, no? I a vegades pensem que aquestes coses les posem també per recaptar més diners, no?
perquè també hi ha un cert comentari que quan es veu zones blaves o verdes es pensa en aquest tema i també s'hauria de pensar també en regular les coses i fomentar el transport públic. Insisteixo que hi havia uns resultats que no acabàvem d'entendre a l'ús del vehicle privat quan realment l'alternativa era bastant senzilla.
Doncs bé, en tot cas, aquesta posada en marxa, que en principi entenc que és gairebé immediat, no? Això és el setembre. El setembre, després de l'estiu. D'altra banda, parlem també de la setmana que ve, que s'enderrocarà l'edifici on hi havia hagut el taller de músics. S'hi farà, finalment, un pàrquing. D'això en vam parlar també quan es van derrocar, si no m'equivoco, tota la zona del barri Centre, no? Correcte, sí. Em sembla que era un projecte que anava una mica en paral·lel. Els encàrrecs eren junts, però no teníem els diners. Sempre dic el mateix en aquesta situació.
que quan tenim els diners fem les coses. Ara tenim els diners i fem els diners. Quant costa? Bé, doncs si no recordo malament, uns 30.000, 35.000 euros, més o menys. Això a l'enderroc? A l'enderroc, però pensa que l'altre és pràcticament molt senzill perquè és asfaltar-ho. Asfaltar-ho i marcar-ho amb senyalització horitzontal. Aleshores és una inversió, diguem-ne...
des del punt de vista que hi ha necessitat d'aparcament. Si fa un aparcament, el tema no és l'enderroc, sinó fer un aparcament. Voldria dir que és una opció d'ampliar l'aparcament i malgrat alguns veïns m'han parat
Escolta, zona blava, hi ha aparcímetre? No. O sigui, és un aparcament públic. És un aparcament lliure, públic com està ara. Ara hi ha unes quantes places, no recordo quantes, i per tant s'amplia. No hi ha zona blava en aquest aparcament, ni n'hi haurà a curt ni a mitjà termini. O sigui, no tenim al cap posar zona blava. I serà també a partir del setembre? És a dir, perquè dic que serà bastant ràpid. Això és possible també que a finals de setembre estigui tot en marxa.
Per tant, la setmana que ve el que veurem és que hi haurà aquest enderroc, ho dic perquè visualment també aquestes coses destaquen. Sí, veuràs més aviat l'enderroc d'una casa que històricament, perquè ja és una caseta de la Samsung, allà hi havia els encarregats de la fàbrica Samsung, principalment persones que ja tenien una certa categoria en el rànquing de treballadors i desapareix l'últim vestigi de...
Bé, hi ha els centres cívics o dels prius, no? Però de les casetes, de la Samsung, perquè tot el que era baixant l'avingua Indústria a mà dreta, doncs aquí ve que el Carles Senarà, que m'està mirant, se'n recordarà, d'aquelles casetes amb aquells carrers que hi havia entre les casetes, no?
I l'altra, les casetes on ara estan els habitatges dels sedors priu, també, de Promunça, el que li dèiem al hogarín, que és un quatre pisos que vam fer fa uns anys, que també hi havia tota una filiera de cases, i aquestes dues cases que corresponien, si no recordo malament, el que eren encarregats de la fàbrica perquè tenien una casa més gran que les altres.
Doncs la setmana que ve es tanca una etapa, per tant, d'alguna manera. Bé, en tot cas parlem també d'una altra qüestió. Fa un parell de setmanes com vam parlar, un dels temes que vam tractar més va ser tot el tema del cau, perquè justament aquell dia estava en unes converses. I arran de tot plegat hi ha hagut alguna novetat? Us heu entès? Com està tot?
Bé, el que hem de fer és marcar, seguir el camí que ens vam marcar. És a dir, nosaltres estàvem d'acord amb l'Ateneu, que l'Ateneu acollís dintre les seves instal·lacions, els seus edificis, el cau. Des del punt de vista de l'Ateneu semblava, jo ho entenc així també, semblava una bona opció per l'Ateneu, de tenir una entitat potent, una entitat que fa molt bona feina i també...
incorporar dins de les seccions una secció jove, per dir-ho d'aquesta manera que ens entenguem tots. Això crec que és una molt bona opció. Això comportava o comporta unes obres que poden estar a l'entorn dels 180.000 euros i oficialment ja hem dit al president de l'Ateneu que nosaltres ajudarem substancialment a financiar aquestes obres, encara que sigui un espai que no és públic, que no és de l'Ajuntament,
però és històric i tothom ho sap i jo crec que tenim l'obligació també moral i de sentit comú d'ajudar l'Ateneu amb tot allò que pugui, que puguem. Per tant, ajudarem aquestes obres, ja ens hem manifestat i es tracta d'esperar la resposta si l'Ateneu és capaç d'afrontar una part d'aquestes obres econòmicament parlant. I aquí estem.
Per tant, aquí estem. Això el CAU ho entén perfectament i voldríem que aviam si en dues o tres setmanes màxim, perquè ja hem parlat d'aquesta temporalitat ja fa un mes, sembla que torni a ser una pròrroga del temps, de veure si això és possible. Per resoldre-ho abans de l'agost. Ens hauria resoldre-ho abans de l'agost, tenir les coses molt clares, no?
Perquè si no s'haurà de pensar una altra alternativa, és a dir, si la teniu no aconsegueix aquesta part de finançament. I no ens amaguem que el cau ha sol·licitat que valorem fermament el fet de deixar Casa Costa, que està al mig del parc, el cau directament. Nosaltres no ens resistim perquè sí a cedir Casa Costa, ens resistim perquè hi ha una inversió molt important en el Casa Costa. I per tant, aquesta inversió s'ha de posar damunt de la taula i això va en detriment de moltes coses del municipi.
No estem parlant de 20.000 euros ni 40.000 euros, per tant estem parlant de xifres molt importants per rehabilitar o per adequar aquesta casa. És a dir, casa costa està descartada.
No, no està descartada. Jo no descarto res. El que passa és que si això sigués així, hauríem de veure com financiem tot això. Llavors es desvincularia la Taneu de tot plegat. Fixa't tu, o no, o potser és una sessió a la Taneu, però d'aquest espai. El que passa és que aquest no és el tema. Nosaltres no descartem bé. El tema està que siguem conscients que posar una xifra tan elevada de diners per una entitat que s'ho mereix, sí, evidentment, per una entitat...
concreta i puntual, vol dir que hi ha moltes necessitats al municipi que han de sortir d'aquestes prioritats. I això jo crec que la gent de Sant Just ho entén perfectament. Perquè si estem parlant de 50.000 euros, estem parlant de 20.000 euros, no, però estàs parlant de xifres molt elevades. Per què? Perquè hem de complir tota la normativa i la legislació. Nosaltres no podem, en un espai públic...
permetre que hi hagi nens i nenes, o adults, però principal nens i nenes, en un espai que no compleix les normes. Perquè si passa alguna cosa, li passarà a l'Ajuntament de Sant Just. Això segur. Ja ho hem viscut, aquestes coses, aquestes reclamacions.
i aquestes, diguem-ne, contencions... Ja ho hem passat, per això. Per tant, no és deixar la casa costa a una entitat i que faci el que cregui convenient, perquè les responsabilitats hi són, per una banda i, per l'altra, la gran inversió que es mereix, això. Per tant, aquestes xifres, jo estic convençut que li expliques a la població i et dirà, escolta, potser la Junta en té raó, no? Ara, descartat, no. Ens agradaria que això sigués, doncs... Continués per aquest motiu, no?
Hi ha alguna altra opció, si no? Sí, hi ha altres opcions, jo crec que s'han d'anar valorant, fins i tot es parlava d'altres espais, jo crec que hem de parlar amb el CAU una altra vegada, però lluitem perquè això de l'Ateneu sigui així, perquè si no lluitem per una cosa que té molt de sentit comú, que és el més raonable...
El que passa és que se generen inquietuds i problemes en altres opcions. I unim els esforços perquè l'Ateneu, això sigui possible per l'Ateneu i que sigui el cau que estigui entre les instal·lacions de l'Ateneu. És una molt bona opció. Jo crec que no ens hem de despistar d'aquest camí de cap de les maneres. Perquè l'altre és generar tensions. Per què aquesta entitat sí i altres entitats no? Per què aquestes quantitats de 100, 200, 300, els que siguin 1.000 euros...
doncs amb una casa on hi ha altres necessitats molt importants. Però en tot cas, si finalment fos aquesta casa, suposo que és prou gran com perquè també permetés acollir-hi altres entitats, no? No, això podria ser, però el que passa és que és una casa, si no recordo malament, de 200 i escaig de metres.
amb unes habitacions molt petitetes, amb una escala molt petita que no permet l'accés a dalt segons les normes i la legislació, i que té humitats, etcètera. Per tant, ulla en això perquè abocar-se d'aquesta manera senzilla i fàcil a dir sí a casa costa pel cau té moltes connotacions i implicacions de tercers que poden aixecar el dit i preguntar a l'Ajuntament per què vostè ha fet això, quan hi ha aquestes necessitats i que hi ha altres entitats
que també, doncs, ara, és una entitat potent, sí, està fent molt bé la feina, sí, s'ho mereix, segurament, però ull que en aquests moments no ens despistem, la solució de l'Ateneu, insisteixo, que és la millor. Però hi ha més entitats que necessiten local? Bé, doncs la Casa Regional d'Extremadura fa molts anys que sempre diu el mateix, per què he d'estar pagant jo aquests costos d'aquest local? Jo també vull un local, per exemple, la Creològia ha sol·licitat un local fa molt de temps,
Hi ha entitats molt potents que estan en un centre cívics o en uns equipaments pràcticament en una habitació, un armari, una taula. I això no n'hi ha ni millors ni pitjors. El problema és que tenim pocs espais i pocs diners. No és que tinguem prioritats... I moltes entitats. I moltes entitats, que això és bo, que això és molt bo.
Bé, en tot cas, parlem ara d'una altra qüestió. Irem parlant d'aquest tema del cau al llarg d'aquest juliol, en què en principi s'hauria de resoldre alguna qüestió. Però parlem d'un tema que també vam saber aquesta setmana, que és que l'Institut de Sant Just, per exemple, ha patit una sèrie d'actes vandàlics des de més o menys la Revella de Sant Joan. Hi ha hagut uns quants desperfectes a les seves instal·lacions per entrades nocturnes de diferents persones. N'esteu el cas, per tant, des de l'Ajuntament? Sí, tant i tant. Evidentment, és una situació lamentable...
Vaig sentir també, hem parlat amb el director, evidentment, però també el vaig sentir ahir, si no recordo malament, abans d'ahir a la ràdio, que va expressar la seva preocupació perquè és cert que ha sigut reiteratiu quatre vegades seguides, si no recordo malament.
I és curiós que sigui després de la rebella i, evidentment, no tan curiós el fet que hagi acabat l'institut. No ho sabem ben bé, hi ha una sèrie d'investigacions en marxa i esperem que aquests actes incívics, que no ha comportat cap robatori significatiu, si no ha passat res en el darrerament, doncs fins a les alarmes s'han saltat, és a dir, el sistema ha funcionat,
han entrat en llocs que no hi havia cap tipus de cosa de valor, entre altres la cuina, i per tant una mica estrany que hagi passat això i segurament ens relacionem amb algun acte d'incivisme... Més que de delinqüència. Sí, més de delinqüència. Nosaltres creiem que això no és una delinqüència, sinó que són actes incívics que segurament tenen alguna relació darrere, però deixem que s'investigui pels que en saben.
En tot cas, és una qüestió puntual o ha augmentat també el vandalisme a Sant Just? No, ahir em passaven les dades també del número de robatoris estem en la mateixa línia per exemple ha augmentat aquí sí que ha augmentat una mica respecte al trencament de vidres o robatoris a cotxes això ha augmentat una mica però el que és robatori a cases i robatori pel carrer doncs això és pràcticament si fa uns indicadors molt baixos en canvi sí que ha pujat
i parlo dels darrers dos mesos, el que era robatoris tancant un vidre al cotxe, perquè ens en tanquem tots plegats. Per tant, delinqüència menor, no?, entre cometes? Sí, sí, sí. Entre cometes, perquè evidentment algú que li rebien el cotxe... No, això ho deia en el programa ahir d'ITB, per exemple, que va sortir aquest tema, Televisió de Esplugues,
que... ETV, perdó. Doncs que, clar, jo puc explicar dades o puc donar dades globals estadístiques, però aquell que el roben ja puc anar jo explicant que hi ha pocs robatoris. Però en general, per tant, la preocupació no us preocupa més que en altres moments? Ens preocupa sempre això, però diria que estem en la mateixa línia de sempre. Jo una de les coses que em va preocupar molt quan començava la crisi econòmica i em vaig apuntar en un paper...
Doncs perquè vaig fer això, no? Quan veia que la crisi és profunda i què et passarà, no? O què passarà en aquest municipi? I vaig omplir un munt de coses, no? Crec que passarà això, crec que passarà allò amb totes les previsions de no ser... S'ha complert tot? No, totes les coses que... Encara tinc el paper, és molt divertit.
Quan sortim d'aquesta crisi, potser li dono el Jordi Migó que el guardi. Però, evidentment, posava la seguretat, posava els robatoris per la tipologia de municipi, etcètera. I no ha estat així. Seguim amb uns indicadors, inclús els mateixos que abans de la crisi.
Doncs de moment, per tant, una bona notícia, entre cometes. D'altra banda, parlem també d'actualitat general, perquè venen setmanes també de juliol intenses pel Partit Socialista, el cap de setmana aquest no, el de la setmana que ve hi ha... Aquest també, aquest també. Aquest també, el de tot el tema del PSC, després també tenim el del PSOE, és a dir que... Tenim tres caps de setmana seguits. Un juliol intens abans d'anar-se'n cap a l'agost, per tant, en principi amb els deures fets. Què n'espera de tot plegat?
Bé, una renovació, un posicionament nou, que tornem a estar a la centralitat catalana i Espanya, com hem estat històricament, un partit que és defensor de la justícia social.
i dels valors, i que per tant, malgrat la situació no és la més idònia i la més bona, jo crec que els cent i pico d'anys llars del socialisme a Espanya, doncs això ha de tornar a estar en la centralitat de la política. Si mires en aquests moments qui pot defensar o qui està defensant aquests valors històrics que ha defensat el socialisme, doncs tampoc veig tanta gent.
Aleshores jo crec que això torna al seu lloc i és una etapa que ha finalitzat amb uns lideratges i una manera de fer i un discurs que s'està renovant i per tant és també molt important qui està al front d'aquestes noves executives i d'aquests nous programes.
Opcions noves com Podemos, no creu que els pot treure alguna part del vot tradicional socialista? L'altre dia fèiem un discurs, jo crec que en profunditat, perquè jo era dels que pensava que el Partit Popular podia o perdria les eleccions segur. Ara començo a tenir els meus dubtes, i això que queda un any i escaig. Les generals. Per què? Una, perquè l'economia remunta.
I quan l'economia remunta, el sistema és un altre i l'opinió és un altre. Dos, perquè l'esquerra està absolutament dividida. Està absolutament dividida. Amb tema de transició nacional aquí, a Espanya amb aquest exemple que t'has posat, etcètera, etcètera. I, per tant, quan l'esquerra està dividida,
La dreta guanya una altra vegada i això és un dels perills que tenim. No vull dir amb això que només cal tenir dos partits, no, però les ideologies també haurien d'estar concentrades, també haurien d'estar concentrades, si més no per unir esforços i objectius.
Els conservadors en aquests moments estan aplicant polítiques molt dures i molt contundents i moltes d'elles no té res a veure amb la crisi econòmica, sinó és la manera d'entendre la teva societat. I això només passa per una esquerra forta i evidentment passa perquè el Partit Socialista sigui fort i potent.
Li agrada la figura de Miquel Iceta com a líder? Sí, a mi m'agrada. Jo crec que Miquel Iceta... Primer, que és una persona molt intel·ligent i una persona molt hàbil. És un gat vell. És cert que algun pot dir que no és la renovació del partit. És una cara que ja tenim vista, no? Però és una persona molt intel·ligenta que sap perfectament fer una radiografia del que ha passat al Partit Socialista. Ve de molts anys, ens coneix a tothom
I només et diré que fa 48 hores va fer un acte al Prat de Llobregat que vam assistir. L'auditori estava ple de gom a gom i la gent va sortir molt il·lusionada. És a dir, perquè hi ha missatges amb unes propostes molt concretes que jo crec que això funcionarà. Per tant, és injust també a vegades dir no, és que és una persona que té una certa edat, no? Té cinquanta i escaig anys, eh?
Però no és la renovació. Hi ha molta gent màlida que té una certa edat i que pot presentar una opció nova. I tot no és el posicionament sobre la consulta i sobre el debat nacional. No ens equivoquem.
tot i que segurament serà un dels punts en què es fixaran. No ens equivoquem. D'aquí al novembre, imagino que serà un tema. La vida va més enllà d'això, eh? La vida va més enllà d'això. I la política va més enllà d'això, eh? Per tant, hi ha una societat que té unes necessitats, que necessita, doncs, de valors, de recordar valors, de participar, de compromís, i tot això moltes vegades va més enllà d'un tema molt important, és cert, eh?
Però entre el 15 i el 20 de setembre aquest país sabrà definitivament què passa amb tot això, què passa amb el 9 de novembre i com ens hem de posicionar i quines impugnacions hi haurà, quin moviment popular sortirà, si és més o menys. Tot això ho sabrem a mitjans de setembre perquè...
Ho dic des del punt de vista molt més administratiu, no? És a dir, l'administració, en aquest cas l'Ajuntament de Sant Just, ha de rebre els primers escrits a dir, escolta, faci jo, no ho faci, ho faci d'aquesta manera, o deixi fer. Serà una tardor intensa. Sí, jo crec que serà una tardor intensa.
En tot cas, ja per acabar, només recordem que aquest diumenge celebra la jornada mullet per l'esclerosi múltiple i que Sant Jus també s'hi torna a sumar. I participarà? Doncs com que tu has dit abans que tenim actes del PSC, on hem d'anar a exercir el nostre dret com a militant en aquestes urnes per excluir el primer secretari del PSC i el primer secretari del PSOE,
Per tant, veuré com ho faré, però ho tinc bastant complicat. En fi, en tot cas, estarà oberta la piscina. I encoratxar els veïns i les veïnes que assisteixin. Perfecte, doncs que vagi molt bé. Moltes gràcies, alcalde Josep Perpinyà. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Just a l'estiu.
Dos quarts i mig de dotze. Aquesta hora parlem d'actualitat. Deixem de banda per això la Sant Justenca per parlar d'actualitat a nivell general. I el que fem és estrenar una nova tertúlia, aquí, just a l'estiu, amb tres personatges que ja els heu anat sentint aquests dos dies. Són l'Aitor Compagnon, el Mar Romero, i també s'hi afegeix el Mar Fernández. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia.
que el que farem serà fer una mica de tertúlia d'actualitat. Heu fet una mica de lectura dels diaris, m'heu portat aquí un guió i tot de coses per debatre una mica els temes d'avui. Comencem, primer de tot, per un tema que hem repassat amb l'Andrea a primera hora, que és tot el tema relacionat amb el procés del dret a decidir. Aquesta reunió de Mas i Rajoy, que Mas espera que Rajoy el convoqui, Rajoy espera que Mas li demani. Abans hem sentit també que el portaveu del govern, Francesc Combs, ha dit que la reunió està demanada, estic convençut que es farà,
Un tema que, de tota manera, sembla que no soni nou, no?, perquè ja fa mesos que estem com esperant aquesta trobada entre l'un i l'altre. Com ho veieu tot plegat? Creieu que es farà realment aquesta trobada? Home, jo crec que s'hauria de fer, no?, per anar llimant una mica asperezas, que es diu, i anar acostant posicions, ja que sense el consentiment, ni que sigui mínim, del govern de Rajoy la consulta, si no...
Està complicat. Què penseu vosaltres? Jo crec que al final això una miqueta li vindria a favor del govern espanyol, no? El dia que hem tingut una reunió, sí que estem a favor del diàleg, però jo crec que no veuen les coses com toca, no tenen sentit clar del cap, és a dir...
no estan a favor del diàleg, això és evident i és clar, perquè no hi ha hagut, no estan a favor de deixar-nos anar a les urnes, però llavors surt el senyor president i diu que quan vulgui mas pot venir per aquí, s'està contradient una miqueta, jo crec que
hauria de ser tot molt més coherent, molt més clar, també per part del president, de dir, ei, va, anem a fer-ho, i no jugar aquest joc de, sí, ell m'ha dit, jo l'he dit, i tot tampoc clar. I després nega que m'has demanat la consulta, i ell està disposat a fer-la, i...
Jo crec que falta claritat i que la gent té ganes de dir sí, consulta, no, consulta, anem a veure què fem. És molt necessari que es reuneixin els dos i que d'aquesta reunió surti les coses clares, perquè ara està tot una mica penjant d'un fil, encara. D'alguna manera, ara també l'alcalde deia que és evident que hi ha més temes que el de la consulta, però fa la sensació que avui és 11...
de juliol, vull dir que abans d'ahir va ser 9 de juliol, per tant queden encara 4 mesos i la sensació és una mica que estarem 4 mesos uns aguantant cap a un cantó i els altres per l'altre i que són mesos en el fons en stand-by gairebé de tota la resta de coses.
Clar, jo crec que potser ens sortiria a tots més a compte deixar clar aquest tema i seguir amb la nostra vida, amb dir que ara anem a solucionar altres problemes, que és evident que hi ha moltíssims problemes. Hi ha molts problemes, com comentarem després. Un problema com poden ser també els Erasmus que comentarem després, però tant això dels Erasmus com mil altres coses que...
No podem estar només pensant en una cosa i deixar les altres de banda, perquè és que després... Us els creieu per això, en aquest cas, per exemple, a Mas o a Rajoy, dient que l'un vol, l'altre no vol, o creieu que només és estratègia o d'acticisme polític?
És que tampoc sé què pensar. Jo espero que sigui veritat això de què es volen reunir, però clar, no poden dir que es volen reunir i al final no fer-ho, saps? Seria com una mica contradictori. Jo crec que és bastant clar que hi ha una mica d'estratègia política. Comença a haver ja moviments del Partit Popular de dir ara baixarem l'IVA, l'IRPF, si no m'equivoco, que volen baixar, volem parlar amb el MAS... Crec que s'estan intentant acostar a la gent, però que després de tot el que hem fet espero que la gent no oblidi
a l'infern que hem passat, que és evident i que és una tortura per molta gent.
L'Assemblea, llegim avui també al diari ara, l'Assemblea Nacional Catalana, que engega demà justament una sèrie d'accions simbòliques a favor del 9N dirigides als líders mundials i senyora que vol mobilitzar el país una mica de cara al proper 11 de setembre. Creieu que serà important també el paper del que puguin dir aquests líders mundials o que en realitat a l'hora de la veritat després el que comptarà serà el que surti aquí prou?
Jo trobo molt acertat que s'obri una mica el procés a l'exterior. Sempre tothom suposo que pensa en Gran Bretanya i Escòcia, no? O Anglaterra i Escòcia, en aquest cas. És potser una mica el mirall en què ens hauríem de mirar, però perquè no també amplia una mica fronteres, no? He vist una foto d'Obama. Obama potser tampoc pinta molt en aquest tema, però...
Però sí que externalitzar una mica el tema aquest de la consulta, de la independència i tot això jo crec que és molt favorable per donar-ho a conèixer i saber el que passa aquí a Catalunya i el que està passant a Espanya. Clar, perquè potser això fa obrir també la ment als del PP, a Mariano Rajoy, també és com si li fessin veure les coses... Sí, sí, i que passin una mica de vergonya per no deixar-nos votar.
I per què entra una mica, per tant, llavors a la agenda més general, no? Jo ahir estava mirant, bueno, estava a l'ordinador i em va aparèixer una campanya que es diu Un País Normal, on ahir va presentar un vídeo que intenta fer, bueno, aquesta campanya ja porta fent uns quants vídeos, que intenta obrir-se a gent cap a fora, al món exterior, fora de la península, no?,
presentava ahir un vídeo on es plantejava una hipotètica independència de Catalunya i que després hi hauria bones relacions i ho feia presentant diferents ocasions que ja han succeït en la història, com la de Txaco-Slovàquia, que es va partir el 1991 en Txaca i Eslovàquia i que avui en dia una clara...
Evidència de les bones relacions tenen un consell entre ells on poden haver moviment de persones i sense cap problema. Després també hi hauria el cas de Noruega, que el 1905 es va independitzar de Suècia unilateralment i que avui en dia...
hi ha molt bones relacions demostrades pel Consell Nòrdic. Llavors, és evident que una independència no hauria de ser un adeu a Espanya. En cap cas, són veïns i tant per tema comercial com per tota la... Que les relacions no es trenquin, no? O sigui, o tenir-les bones perquè és que... Estables. Sí, estables i cordials, ni que sigui, perquè vull dir...
No seria una trencadissa. Hi ha moltes empreses d'aquí a Catalunya que tenen coses a Espanya i al revés, empreses d'Espanya que tenen coses a Catalunya. Vull dir, seria impossible. Al final, dir-nos Catalunya, dir-nos Espanya o dir-nos, jo què sé, Nigèria, és igual. Jo crec que al final el que volem la gent és que se'ns respecti, se'ns doni el que és nostre i que no haguem d'estar lluitant pel que hauríem de tenir. És absolutament normal una llengua, unes escoles, una sanitat. Crec que això... Molt important no oblidar això que has dit, eh? Cultura, sanitat...
Per molt dret a decidir tot això, no hem de deixar de banda el que seria l'estat de benestar del país.
i que a poc a poc va marxant, cada cop més. I també gràcies al senyor president de la Generalitat que ha fet unes retallades salvatges, i que ara s'ha sumat al carro aquí de la independència i ens estem oblidant. Però espero que Artur Mas no sigui recordat com el que ens va portar a la independència, sinó com un senyor que va fer unes retallades salvatges i que a més a més va començar a dirigir el procés de la independència.
O dirigir, o si més no, dirigir-lo políticament, no? Sí, sí, sí. Perquè aleshores també és veritat que, tot i que des d'Espanya es digui que és mas, és una cosa que venia... Abans que ell s'hi afegís, segurament hi havia una força exterior. En tot cas, és un dels temes d'aquest matí. Voleu parlar d'un altre que ja l'heu anat comentant, que és un dels temes que avui explica el periòdico, que és que els estudiants espanyols tenen les beques Erasmus més baixes, només reben 143 euros al mes de l'Estat,
davant dels 272 euros de mitjana en el conjunt d'Europa, quan segurament, a més a més, en molts països, també el nivell de vida ja és més alt. No sé si vosaltres, bé, en el cas de tu, Marc, encara no has encertat la universitat, però no sé si teniu intencions de fer un Erasmus, l'heu pogut fer, com ho viviu tot plegat.
Sí, bueno, jo tinc intenció de, quan acabi la carrera, fer un erasmus o... Però en algun lloc, però, o sigui, vist la notícia, les vegades són bastant baixes i després es busca també aquí que hi hagi bons estudiants i que, no sé, per sortir de la crisi hauria d'haver-hi un bon nivell d'educació per crear, no sé, futurs talents i, no sé... Després hi ha la fuga de serveis també, que se'n van fora i...
Us preocupa tot això també? Sí, però la fuga de serveis ara es dona aquí perquè és que no tenen més. La gent, si vol treballar, doncs ha de marxar. Parlant de l'Erasmus, jo crec que és una opció molt bona per tots els estudiants universitaris i jo estic a favor.
Igual d'aquí uns anys m'ho plantejo seriament. Ara, de moment, ho tinc una mica aparcat, però és una opció que es contempla des que vaig entrar a estudiar. Això, tot i que encara em queda molt de temps, jo soc partidari que una cosa així hauria de ser obligatori. Una de les coses amb les que estic d'acord amb el que ha fet el govern espanyol, són poques, però bueno, ha obligat a implantar una nova assignatura que és...
els nois, els estudiants, hauran d'anar a treballar a alguna empresa o a alguna ONG. Crec que tant amb això com amb l'Elasmus et deixa de banda la teoria, deixa de banda el que hauria de ser, el que ens expliquen a les aules i t'ensenya què és el món real. De fet, la Laia i l'Estela, justament, que estem aquí a la ràdio, estan fent una assignatura que és esta de l'empresa. Això, això mateix. Jo aquesta la vaig fer també. I estan aquí a la ràdio aquest estiu, però justament per viure una mica com...
com es viu en una empresa real. Sí, sí, la valoro molt positivament jo. La vaig fer ara, doncs, farà uns 4 anys o així i m'agrada molt. Vaig estar un mes a l'Ajuntament i realment, doncs, una experiència bona. I segurament del que ens han dit, del que...
La teoria diu la perfecció, després això no es compleix i crec que molts cops xoquem contra una paret que no la vèiem venir perquè estàvem tancats en una aula escoltant el professor que després les coses no van així, les coses es torcen, les coses necessites un pla B o el que sigui i si no surts al carrer no t'hi dones compte.
I creieu que hauria de ser més alta la beca econòmica de les beques Erasmus? Hem dit que són 143 euros, realment arriba per molt poc. Jo he parlat amb amics que reben una quantitat de diners similars i diuen que això apena se't dona per menjar. I tot l'altre tu has de pagar tu de la teva butxaca. Per tant, jo considero que és molt baixa i que...
S'hauria de fer un esforç, ja sé que això de demanar esforços és molt fàcil, però realment, almenys intentar arribar a la mitjana europea. És la meitat que la mitjana. La mitjana crec que són 272, potser? Sí, això ho dic. Sí que és veritat, però...
Potser hauríem d'intentar, que és important aquesta beca erasmus i tal, però jo crec que el fet de sortir ja a un altre país, crec que hauria de ser no suficient, però sí una gran motivació de dir, potser hem de rascar-nos una mica la butxaca i dir, encara que no m'arribi per tot,
El que sigui, el que em doni. La pressuposo que hi ha casos més delicats, no? Sí, sí, sí. En aquests casos sí que potser se li ha de donar l'oportunitat a tothom. No podem permetre que hi hagi gent que es quedi sense una oportunitat així pel tema econòmic, però en altres casos potser hauríem de dir, bueno, doncs enrasquem una miqueta més la butxaca i aquests diners inverter-los en un altre lloc.
Bé, en tot cas parlem ara d'un altre dels temes que ens heu proposat, que és el que apareix a la portada del diari Ara. És el del futur de la ràdio arran de...
arran d'una trobada que van fer ahir... Espera que faig un cop lluit que teníem aquí al costat. A la fotografia, abans ho ha comentat també l'Andrea, Martí Anglada, Mònica Tarribas, Jordi Basté, moderats per Antoni Bassas, que la ràdio es reivindica, no? Aquests tres referents del periodisme reivindicen el present i també el futur de la ràdio, nosaltres també que som aquí a la ràdio, a la ràdio d'Esvern. Com ho viviu tot plegat? Què en penseu d'aquest futur de la ràdio? Hi ha futur, encara que hi hagi aquesta transformació...
dels mitjans cap al món digital. L'escolteu sovint. Jo crec que seguirà tenint futur la ràdio, però potser no de la mateixa manera que ara, sinó potser evolucionar la ràdio a través d'internet o a través d'altres dispositius que no la ràdio de tota la vida. Un tema que comentem a baix a l'estudi és que pot haver-hi ràdio per internet, però jo crec que mentre la gent segueixi desplaçant-se en cotxe, el tema de la ràdio seguirà molt viu, ja que
Doncs jo realment no concebo anar en cotxe sense la ràdio. Escoltant el que sigui, escoltant música, escoltant bulletins informatius, escoltant un partit de futbol, jo per mi això ho trobo molt positiu i que mentre la ràdio sigui tan present al cotxe... Exacte, un dels llocs on també... O mentre la cuina, quan et lleves... La cuina també... Jo més d'un cop he sentit el comentari de la ràdio i el diari acabaran desapareixent.
Jo crec que fa... També ho comentàvem la meva tieta, que treballa a Blanes, a la televisió de l'Ajuntament, des d'aquí la Salut, ja que estic... Segur que t'estàs sentit, eh? Comentàvem que diem... És que potser fa 40 anys...
molts anys que diguem és que això de la tele no arriba això d'una caixa on apareguin imatges no pot ser i quan dèiem això que les teles siguin ben primes no pot ser crec que acabarà canviant s'acabarà modificant evolucionarà però que no desapareixerà és evident que al final la ràdio per internet serà molt útil la ràdio quan ens arribin els mòbils serà molt útil
Per tant, es tracta simplement que vagi adaptant-se. És una evolució. De fet, ja ho està fent. Moltes ràdios estan començant a emetre per internet i gent que està fent programes que només es poden escoltar per internet. Amb tot el tema del podcast, la ràdio a la carta. Això és evident. Jo crec que
S'ha acabat això, per exemple, també amb la televisió de què és això que m'haig d'esperar a les 10 i mitja de la nit a veure el meu programa que m'agrada. No, no. Jo el veuré demà a les 7 de la tarda perquè me'l puc descarregar i ja està. Això... Les coses canvien. Hem d'anar-nos esperant que hi hagi adaptacions.
Doncs bé, en tot cas aquí continuarem també fent ràdio. Parlem també dels semàfors, d'alguns dels semàfors del dia per parlar d'alguns dels personatges destacats. La Vanguardia, per exemple, li posen un semàfor verd a Roger Guàs, que és el director general del Liceu, perquè sembla que des d'ara el Liceu és accessible a les persones amb descapacitats auditives gràcies a la instal·lació d'un bucle magnètic que ha estat finançat per la Caixa, l'Onze i Vodafone. Home, una iniciativa d'aquestes que cal aplaudir, no?
Sí, sí, sí. Des d'aquí jo crec que s'ha d'aplaudir, però que... I això sí que és una cosa amb la que m'enfada, perquè no tothom... És a dir, jo que tinc l'experiència dels gimnades del meu pare, que l'ha obligat a tenir una cadira per minuts vàlids i tal...
Jo crec que no ens hem de queixar del fet d'haver-la de posar, sinó ens queixem que molta gent no l'ha de posar. Jo crec que el problema és aquest, o fem tots o no hi va ningú. I jo crec que hauria de ser tothom, perquè tothom ha de tenir les mateixes possibilitats.
Això jo crec que és un primer pas, que el Liceu comenci a fer iniciatives d'aquestes per gent amb discapacitats, ja sigui físiques auditives en aquest cas, és un primer pas perquè altres entitats hi continuïn.
per impulsar una mica la normalització de tu plegat. Després també posen un altre semafor verd a Martín Pérez, director dels Jardins de Pedralbes, aquest festival que va tancar ahir la nit unes quantes setmanes de concerts, amb Pol Anca, en aquest cas, és la segona edició d'aquest festival, que ha tingut un 77% d'ocupació al voltant de 22.000 espectadors en 13 nits, Déu-n'hi-do, eh? És una altra de les consolidacions, per tant, dels festivals de la ciutat.
i crec que és important donar la iniciativa, no només a Barcelona, a qualsevol ciutat, de fer-la moure i fer-la que hi hagi gent, i crec que és important i bonic, també. I molt positiu obrir un lloc com els jardins de Pedralbes, que a vegades es veu com una mica que no es fa servir per res, o una mica inaccessible, que es pugui obrir, i a més, per una cosa tan bona com és la cultura, música, concerts... Per mi, una gran iniciativa per...
promoure també una miqueta el turisme a Barcelona com està passant. Sí, perquè a més eren concerts que hi havia entrades per tots els nivells, però sobretot nivells bastant als, perquè em sembla que les que no teníem visibilitat potser costaven ja 20 euros o alguna cosa així, depèn del concert, també és veritat, però en algunes els preus es disparaven, suposo que també és per un públic determinat. No és un festival dels més econòmics, per dir-ho així. I li hem de sumar el 21% d'IVA
que li hem de donar gràcies a tot el govern espanyol per fer tan fàcil la cultura i no seguir generant Belénes Esteban per al món. I justament també, parlant encara de festivals, en aquest cas el periòdico li posa tres estrelles verdes, és la seva manera de fer també els seus semàfors,
a Jordi Herrereuela, director del Festival Cruïlla, que es fa justament aquest cap de setmana. Setena edició del Cruïlla, també en aquest cas diferent que al Festival de Pedralbes, però bé, també a Barcelona, al Fòrum, una proposta musical...
Jo crec que seria important també que, a part de Barcelona, que és el centre de la ciutat condal i que és la que més moviment tindrà, crec que s'han d'intentar fer que els pobles o ciutats més petites també es moguin
Home, però n'hi ha uns quants, eh? El Pop Art, el festival que es va fer a Vilanova el cap de setmana passat, després també... Canet Rock. Exacte, Canet Rock. Hi ha una Lloret de setmana que ve, crec. Fins i tot s'està parlant de si hi ha massa festivals pel públic català que hi ha. No sé si teniu aquesta sensació o creieu que com més millor.
Bueno, la gent pot anar repetint festivals, no? Un tour de festivals... No, jo crec que està bé, eh? Que tot el que sigui promocionar la música, la cultura aquí a Catalunya, per mi és un tema molt positiu. I ara un parell de qüestions negatives, eh? Per exemple, el periòdico David Cameron, primer ministre britànic, li posen tres estrelles negatives.
Sembla que el govern del Regne Unit prepara una llei per controlar les comunicacions del ciutadà amb l'argumentari de plantar cara a la delinqüència colonitzada. Tot plegat, suposo que va lligat una mica amb tot el tema de si massa seguretat justifica o si la seguretat justifica massa control, no? Com ho veieu vosaltres? Tenim dos minuts, per això només veig que se'ns tira el temps a sobre. Bé, pot ser un petit atac a el que seria la intimitat de les persones. Bé,
Si és pel tema de seguretat, queda una mica justificat, però sempre s'han de respectar uns límits, no? Jo crec que han de ser lliures. La gent no pot estar tancada a dir que això no ho pots veure, això sí, mira, això has fet malament perquè has dit això. Jo crec que això és en èpoques de dictadura. Bueno, des que va haver-hi els atemptats a Londres la cosa s'ha posat una mica més dura.
L'objectiu del que ha fet aquest senyor és amb bona intenció, diguéssim, però potser els mètodes que utilitza no són els adequats, perquè és la privacitat de cadascú, la intimitat i... És complicat. És complicat, sí. I un últim semàfor vermell abans de marxar, Ricardo Salgado, excap del banc Espíritu Santo, que ha estat apartat de la presidència d'aquest banc portuguès després de 23 anys, perquè han sortit de la llum,
Enormes forats dels seus comptes. Em sembla que ja ni sorprengui, per això, una notícia així, no? Un mes. A Portugal, en comptes d'Espanya, però, bueno, sembla que és una tònica que es va repetint d'això de ficar-la amb la caixa, aviam què trobem.
Doncs amb aquest últim apunt el que fem és agrair-vos que heu participat avui en aquesta tertúlia, als dos marcs i també a l'Aitor, perquè hem de connectar tot seguit amb el bolletí de Catalunya Informació, també amb el del Sant Just Notícies, però tornem després. A la tercera hora del Just a la Fusta parlarem de vins amb l'Strip Goldstein del celler de Camp Mata, que ens portarà cap a algun país diferent
a través del VI, aquesta secció especial estiu. També parlarem de la cartellera del cinema i entrevistarem al final de tot el programa Roger Consul, tot plegat a la tercera hora del Just a la Fusta. Fins ara. Vinga.
Son las dos, eh.
El conseller portaveu del govern, Francesc Oms, mostra la plena determinació del govern perquè s'acabi fent la consulta el 9 de novembre, malgrat les veus més pessimistes. En declaracions al matí de Catalunya, Ràdio afegeix que ja tenen a punt tota la infraestructura.
El govern de la Generalitat aportarà al Constitucional el decret de l'executiu espanyol que garantirà l'escolarització en castellà a Catalunya a les famílies que ho vulguin. Ho ha avançat també el portaveu del govern i ho ha confirmat al Parlament la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
El govern espanyol valora positivament la dada de l'IPC del mes de juny perquè considera que facilitarà la moderació dels salaris. Els preus han pujat a Catalunya un 0,4% de juny de l'any passat al d'ara. El conjunt de l'Estat un 0,1%.
Israel intercepta tres coets disparats des de la franja de Gaza abans de caure a Tel Aviv, segons l'exèrcit breu. L'aviació israeliana afirma haver destruït més de 800 objectius considerats terroristes a la franja en quatre dies de bombardejos que han fet prop de 100 morts la majoria civils. Han trobat morta una dona en una platja de Mallorca. El cadàver va fareixer surant a l'aigua, el cúdia, i sembla que algú la va atacar i la va asfixiar. La Guàrdia Civil n'està investigant el cas.
i han detingut, d'altra banda, un home acusat de diversos robatoris en explotacions agrícoles i ramaderes de la comarca de l'Urgell. Els Mossos d'Esquadra investiguen si està relacionat amb d'altres detinguts i si forma part d'algun grup organitzat.
Oriol Amorós i Alfred Bosch, els dos aspirants a encapçalar la llista d'esquerra per les municipals de Barcelona, ja han votat a les eleccions primàries que fa avui el partit. Uns 2.500 militants i simpatitzants estan cridats a votar per escollir entre Bosch i Amorós. Catalunya Informació. Els esports de la tendent titulars...
I comencem amb una informació d'última hora que ens acaba d'arribar. El Barça ha arribat a un acord amb el bàsquet Sevilla per al traspàs del jugador Tomas Satoranski, un cop superi les corresponents a proves amèdiques.
El Mundial de Motociclisme, Aleix Jòsper Garó, ha fet el millor temps als primers entraments lliures de MotoGP a Alemanya. Marc Márquez, que ha caigut, ha fet el 6è a Moto2, millor temps per Corsi, Tito Rabat, quart, i en Moto3, millor temps per Miller, FM Vázquez, segon.
I al temps només s'esperen alguns núvols locals al vessant nord dels Pirineus i comarques de Girona. En general s'espera un ambient assolellat amb temperatures pujant i valors que arribaran als 30 graus amb molts indrets de l'interior. Aquesta tarda no es descarta la possibilitat d'alguns ruixats dispersos a l'interior de les comarques de Girona.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. Endesa renova la subestació elèctrica de Sant Just per millorar el servei de prop de 43.000 clients. L'empresa ha instal·lat nous elements de protecció als transformadors que asseguren la continuïtat del subministrament i milloren la fiabilitat de la instal·lació. En concret, han instal·lat nous relers de protecció digitals a tres transformadors i en un altre s'ha substituït un compensador de neutre.
Aquestes intervencions representen una optimització del servei per a prop de 42.900 usuaris i usuàries, repartits entre Sant Just, Espluga, Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, Barcelona, l'Hospitalet i Sant Cugat del Vallès. La reforma ha suposat una inversió de 45.000 euros i forma part del pla de millores programades amb ESA.
Últims dies per inscriure-us als tallers que organitza el Centre Cívic Joan Maragall. Aquest juliol, els dies 14 i 15, es farà un taller d'astrologia que costa 11 euros i mig, i pel mateix preu, els dies 16 i 17, tindrà lloc un taller d'estilisme. D'altra banda, hi haurà un curs de béns i formatges que es dividiran tres dies diferents, el 21-22.
i 23 de juliol. El preu és de 17,5 euros. I l'últim taller que es farà aquest juliol és un taller de mojitos. Serà el dia 24 i costa 6 euros. Aquests tallers es faran de dos quarts de set fins les vuit del vespre a l'equipament. Les inscripcions s'han de fer al centre cívic o trucant al 93470-0330.
I acabem parlant d'esports. El Club Can Mèl·lic va acudir ahir un campionat de pàdel per a nens i nenes i la setmana que ve serà el torn dels adults al Wimbledon Padel Amateur. És la cinquena prova puntuable del rànquing al circuit 2014 en Padel Amateur i tindrà lloc del 14 al 20 de juliol, un circuit patrocinat per Steel Custom Europe.
En categoria masculina, el torneig inclourà la primera, segona, tercera i quarta categoria, mentre que en femenina hi haurà primera, segona i tercera. També hi haurà categoria mixta i tots els participants jugaran un mínim de dos partits. Per a més informació sobre les inscripcions, heu de trucar a Can Mèl·lic al 9-3-372-82-11.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu.
l'estima.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Noi siamo figli delle stelle, senza storia o senza età, eroi un sogno. Nostra notte figli delle stelle, ci incontriamo per poi perderci nel tempo.
Fins demà!
Ara passen 11 minuts de les 12, aquesta hora continuem fent aquest just a la posta espacial estiu, des dels Jardins de Can Genestà. Ancetem la tercera hora, tenim encara moltes coses per parlar, parlarem de cinema a les estrenes d'avui divendres, també enrevistarem a Roger Cònsol al final del programa d'aquesta obra que estrena la setmana que ve al Teatre Grec. I abans el que farem serà parlar de vins amb l'Astri Goldstein del Celler de Can Mata. Molt bon dia Astri, què tal? Bon dia.
Avui la setmana passada al Melanari, avui aquí als Jardins de Can Genestat, hem canviat de dies justament per poder-te fer sortir al carrer. Sí, em feia falta a mi també. I el que farem és tastar un vi, el que estem fent en aquests últims divendres, o aquests cinc últims divendres de la temporada, és parlar de vins o viatjar a través dels vins, no? És a dir, la setmana passada vam anar cap a França i avui ens portes cap a Austràlia. Avui anem cap a...
Ara us ho deia, jo crec que és el viatge somiat per tothom. Sí, i molt complicat de fer, no? Perquè costa una mica. Econòmicament i per paper. Sobretot econòmicament, no? Em sembla que és molt car, molt car. És molt car, és molt car. I buscant allò mapes que fossin una mica entenedors d'Austràlies?
Hi ha viatges que s'hi ve organitzats per anar a veure vinyes concretes o diversos cellers, però de tota Austràlia. O sigui, si anar al país és complicat, doncs, almenys, en el tema vinícola, semblaria que almenys trobem diverses webs que són fàcils d'anar-hi, ara, que aconseguim papers. Clar, clar, i és una altra història, no? És complicat. L'econòmic, mira tu.
I ens portes un vi que arriba des d'Austràlia. El teniu al celler, aquest vi? Sí, a vegades en tinc, perquè no és el que més de venir a la gent. Va haver-hi com un boom fa uns quants anys de vins australians. Ah, sí? Sí, no ho sé. Que curiós són les modes, no?, també. Sí, ha passat per a Austràlia. L'any passat, bueno, n'hi ha anys que els hi dona per a Argentina, i segons també sempre la varietat de raïm, no? Aquest seria un clar exemple de bodega gran...
de les que hi ha a Austràlia. Una mica exemple del país, no? Es diu Conunga Hill. Sí, del celler Penfolds. És el més conegut i està al sud d'Austràlia. A Austràlia, per legislació, és una mica complicada. Llavors, el país es divideix amb...
bàsicament amb la part és, l'oest, la central i després el nord i el sud. Penseu que és la zona més propera a Austràlia. Per tant, la zona sud ret molta influència marítima, sobretot el tema de l'aigua, la influència de l'aire, que és molt fred, però cap al nord és molt càlida. És una zona molt... I això també, per tant, influeix, no? Totalment. Penseu que la zona central d'Austràlia és tot desert.
Llavors, tot i que podem trobar zones com la costa és, que seria totalment mediterrània, sí que aquí hi ha moltes influències del temps, no? O sigui, potser el tipus de terreny, com moltes vegades parlem de la pissarra, o sigui, l'argila... Australia no és tan important, però sí que climatològicament és tot un món, no? Aquest és de la zona sud,
Hi ha vins que formen part d'una denominació concreta i d'altres que pots barrejar raïms i pots fer una mica de tot. Per mi és un exemple. Crec que xardoner no n'hem tastat cap en tot l'any. No. Jo crec que també és d'aquelles varietats de raïms que fa 10 anys van estar...
Molt de moda i ara no se les mira gairebé ningú. Però sí que a Austràlia n'hi ha moltíssima. Primer de tot, fixa't, Carme. A veure, m'agrada molt l'ampolla, així, el color que té i tot plegat, eh? Ah! El tap és diferent. Tap de rosca. Per què? Perquè Austràlia no és productora de suro. Nosaltres portem tota una tradició surera...
de bon suro, de qualitat. Però és millor el suro, per tant. Creus? Ara, el suro és purós. O sigui, el suro el col·loques... És un producte natural. Això és un producte sintètic que el que fa és que no deixa respirar el vi. Per tant, és pitjor. És a dir, a l'hora de conservar un vi o tenir-lo uns quants anys no seria una mica la idea dels vins australians? O què? El problema és que a Austràlia quasi tot va amb rosca.
O sigui, va una mica per conceptes. A part, jo l'he volgut portar avui amb rosca, també per parlar d'això. Un vi que el tenim guardat, sigui blanc o sigui negre, amb tap de suro, hi ha una microoxigenació. Mhm.
En tap de rosca, teòricament, el que tenim són reduccions. Hi ha varietats de raïm que el que fa és que poden ocasionar alguna olor com de tancat. Això també ho podem trobar fins i tot en tap de suro, no? Però la veritat és que allà no hi ha tradició del suro i fins i tot vins caríssims van en rosca. A Alemanya n'hi ha vins en tap de vidre. Ah, sí?
Alemanya és productora. A Alemanya, a Ústia, són productores de vidre. Té sentit, té sentit. Té sentit. O sigui, cadascú busca el seu. O sigui, tot funciona una mica en segons el país, no saps? La tradició... Exacte. La tradició que tenen ells vinícola? Doncs la dels primers emigrants que van arribar, que van vindre moltes varietats franceses, però fins i tot també d'aquí. O sigui, tenen garnatge i fins i tot tenen una varietat que es diu mataró.
Mataró com el Mataró d'aquí del Maresó, que seria la Morena. I és molt antic, o sigui... Segurament, alguna cosa o altra. Que curiós. Aquest per això hem dit que no, que es diu... Fa referència a una muntanya, no? Per tant, imagino... Sí, però jo diria que només és el nom, eh? Molt claret, no? Molt claret, no? Realment, aquest dit? Sí, sí. Passa per Barrica. Una part té...
El Carles també, no?, que el tenim aquí fent-nos de tècnic. I a ell el deixarem olorar. S'ha de començar a experimentar de jove, crec jo. No, perquè avui, a més a més, no ho hem comentat ara, però a més no tenim la webcam, però tenim una taula, tenim l'Astrid, el Carles que ens està fent de tècnic, també l'Hitor Compagnon i el Marc Fernández, que també participaran en aquest tast, i després el Marc Romero, que com que és menor d'edat, doncs el deixem observar, però no pot participar encara.
Si a l'escup no passa res, o sigui, és d'aquelles coses que dius... És com ho feu, no?, amb els tastos oficials. Els tastos oficials s'escup, i a part jo crec que un menor d'edat ha d'aprendre a veure en companyia d'adults. És el cas d'avui, no?
Doncs sí, ells sí que són adults. No, però és veritat, aquestes coses s'han de dir tal com són, no? No, no, està clar. Val més... Sí, al final tots acabem aprenent bevent amb els amics, no? Però n'hauríem d'aprendre. És aquí en aquesta taula, no? En aquesta taula, sí. A veure, per tant, primer mirem el color, no? Exacte, el color, tu ho has dit, molt pàl·lit. Sí.
ens donaria sensació de lleuger és 2013 és l'última anyada a mi m'ha sobtat que fos tan jove però teòricament aquest vi passa durant un temps o una part per una barrica té un punt de bombolletes no ho especifica o què? si hi ha bombolletes hauria de ser en restes de la fermentació el meu no
Jo en tinc un parell, també, de bombolletes. Sí, veus? Que no fos un efecte òptic. No, seria normal amb un vi jove que conservi el punt de la fermentació. I, per tant, olorem, no? És intens, eh? Sí.
Sí, és fort, eh, i el veig venir. Jo no em pensava que l'horiré tant, eh, pel color, però d'on hi va. Clar, perquè veus, el color et dona a pensar en coses suaus. Si jo ara hagués portat un vi molt groc, nosaltres ja estaríem allò desitjant un vi potent, allò madur, i no, no. És fort, no? Sí. Almenys l'olor és d'aquestes... És intensa. El veig que serà d'aquests àcids, no? Sí, que dona, perquè fa olor de fruites àcides. No sé si trobeu alguna. La pinya, jo crec que és el que queda més... Sí?
A mi em costa trobar-la. Jo no la trobo de moment. El Carles sí que la sabina, eh? Ho seguiré intentant. Jo crec que té un component de fruita molt tropical. I la fruita tropical, tot i que a vegades podem trobar connotacions més madures, sempre té aquell punt més àcid. Molt bé. Doncs què? Fem ja... Els aromes de la barrica que pugui tindre es podria notar. Però potser encara no quedaria molt evident. Va, tastem-lo. Vinga, anem a fer el petit tast.
És fort, eh? És molt fort. Bueno, molt fort no. Mira que busco coses suaus, però clar, és un exemple. És Austràlia. Som d'Austràlia.
També és un fort relatiu, és a dir, es nota el gust desintens, és d'aquest de llarg recorregut. I és una varietat de raïm que, a més, dona vins amb volum. Si a sobre ha passat per barrica, encara hi extrau més components i li dona més cos, més grassa. L'acidez, no sé si la trobes com els altres vins que normalment hem tastat al llarg d'aquest any. És diferent, no? Sí, no és com l'altre dia. No.
que era molt natural. Clar, aquest exacte, m'ho ha sanclat al primer moment de fer el glob, que ja és d'aquests, però no, quan fas el glob, no sé, em queda diferent. Sí, o sigui, durant tot l'any us he portat vins molt naturals, fins i tot vins naturals, vins sense sulfurós, de cellers molt petits...
on es prima molt l'elaboració del vi. Aquí estem parlant d'un celler gran de tecnologia i Austràlia és un país amb molt de laboratori. O sigui, pot haver-hi una rectificació d'acidesa. Per tant, manipulat. Però jo crec que sou, sobretot...
Vosaltres aquest any heu deixat tot allò, vins molt naturals, vins que no són rectificats, i que aquest, tot i que ho podríem pensar, és sud d'Austràlia, influència d'aire més antàrtic, però noteu que hi ha aquí un acides que dius, és diferent. Sí. I a més a més, aquest vi espanta una miqueta quan l'olores, t'esperes una cosa molt forta a la boca, quan t'ha d'entrar després és molt més lleuger.
És el nas, que és molt més potent. Per tant, fa aquest doble engany, no? Perquè pel color dèiem una cosa, amb la olor una altra... Saps què? Queda fins i tot el pèl fluix. Sí, o sigui, et ve de gust fer el segon glob, no? Sí, sí, passa fàcil.
I són 13 graus. Aquests són els que després et veuen l'hòstia, no diguéssim? Sí, però és això, veus? L'observem i el veiem lleuger, l'olorem i té una intensitat, després a la boca ens dona això, sensació de lleuger. Per tant, són 13 graus. Ha passat per barrica. Per mi jo crec que hauria de ser un vi per guardar, però...
Aquestes idees rectificades jo crec que va bé que les vagi notant, no? Perquè al final... La pena és que jo no el puc provar. Jo estic aquí escoltant, ballant, s'ho passen molt bé, entra molt bé i nosaltres aquí mirant. El pots escopir, el pots escopir.
Però escopit llavors és estrany. Aquesta és la part més tàctil. És que anava a dir, clar, nosaltres mai fèiem el tast escopint algun cop que... Després xerrem d'aquella manera. Però sí que... A veure, jo tinc molt més hàbit, però sí que moltes vegades ho he notat.
Sí. L'altre dia em vas dir, no puc continuar. Clar, hi ha un efecte... Sí, era un bé d'aquests naturals que es nota molt, no? Sí, perquè és això, són molt nets. Llavors, és allò que dius... Ja es van fent molts estudis també sobre els efectes del sufurós, però és que el sufurós al final és com si tu hagués tapat tot.
Un representatiu, una mica, dels vins que es veuen d'Austràlia? Jo crec que sí, d'Austràlia, sí. Que si ja volguéssim alguna cosa d'un nivell més alt o així, els preus són elevadíssims. Aquest quant costa, per exemple, més o menys? Aquest vi costa al voltant d'un cel que ronda els 12-13 euros.
que n'hi ha d'econòmics, n'hi ha un, ostres, ara no me'n recordo del nom, però crec que gairebé tothom l'ha vist alguna vegada, que surt un cangur. Clar, per identificar-lo ràpid, no? És dels grans clàssics, i és un vi que em sembla que voltava els 7 euros i dona molt de joc, però sí que notes que juga amb un altre...
amb una altra lliga. Jo crec que aquest estil de vi és una mica representatiu, tot i que és difícil dir-ho, però si més no dels de gran volum. Sempre hi ha hagut tradició de vi a Austràlia.
Sí, per exemple, aquest celler el van fundar un matrimoni que em sembla que ell era metge i comencen l'elaboració dels vins una mica per prescripció contra l'anèmia. Ah, sí? Que curiós. O sigui, veus, jo aquí sempre parlava de les vitamines, les salts minerals, els antioxidants. I mira, només calia el celler. I amb què l'acompanyaríem? Perquè no sé si seria d'aquests que el faries així amb mapes o una mica de pica-pica. O sigui, sol.
Què penseu? No ho sé, sempre diuen que el vi blanc va una mica amb el peix. No, això a l'Astrid ens ho desmenteix sempre. Diu que és un fals mite. Segurament. Ara està més calent, torneu-lo a tastar. Però és bo que sigui més calent o què? Es troben coses diferents. Tot el que sigui fred, o sigui, un vodka a temperatura natural, aquí ningú se'l veu. Puig de l'acidesa, no?
Puxa l'acidesa o és més evident? Igual es nota una mica més l'alcohol, ara. L'alcohol es nota. Es troba més fort, no? En més. O sigui, tu tens un vi vell o... Algú que t'hagin regalat i que... Bueno, lo típic. Restaurant Guiri, davant de la platja, ben fred, i subeu en tot. Sí.
Seria això, totes les begudes que siguin excessivament fredes, tu, allò t'ho veus i està boníssim. Està bo, però és que no li treus de gust. O sigui, que és millor que el tinguem en aquesta temperatura. A quina temperatura està, més o menys, això? Quan l'hem servit, hauria d'estar al voltant, potser, dels 7 graus o així. Ara portem una bona estona i això està pujant, perquè aquí la temperatura ambient, què, Carles? 20 llargs? Crec que era una miqueta més.
I nosaltres tenim calor, la nostra temperatura corporal també és allò que... També ho desprèn, no? Exacte. Ara estic perdent una quantitat de temperatura, que seria un efecte de l'alcohol, eh? Clar, clar. Per tant, tu el faries sol, aquest vi. Jo aquest vi, a veure, és que em queda una mica com té una part de volum... És a dir, 8 del vespre així abans de sopar. Sí.
A veure... O què? O d'aperitiu, no ho sé, no ho sé. L'altre dia ja vam parlar d'ostres, de cloïses, perquè era un vi atlàntic, era allò. Però avui m'agradaria sobressortir... Sí, per demanar-te un vinet sense penjar res. Com a copa... Com a copa podria anar bé, l'únic que, clar, són els 13 graus i necessitarem...
Anar a sopar després. Ahir vaig estar menjant per dinar unes sardinilles. Fins i tot allò que dius d'aperitiu, doncs unes lleonetes, una etiqueta de peix blau, perquè a més és gras.
I aquesta acidesa... Ens quadraria. Ens podria quadrar força bé, no? Molt bé, doncs és aquest Conunga... Un cop de verdures, també. També, molt bé. Conunga Hill, no?, aquest via australià, amb el que avui viatgem també a través dels vins de l'Astric Goldstein, del cellar de Can Mata, cap a algun punt del món. Cap a Austràlia, no?, que és això, és el somni. I abans d'acomiadar-te, recordem també que la setmana que ven s'anarà a fer cursos, no?
No, el 21, 22, 23, al centre cívic, formatges i vins. Molt bé. Esteu encara pendents d'inscripcions? Sí. O com va tot plegat? Per dir que a vegades deies que aquests eren més complicats d'obrir-los al casal. Aquests són complicats per l'horari. I a finals de juliol... Què serà? Quarts de sis de la tarda? Quarts de set. Quarts de set. Aquest ja va una miqueta més. I sí, el dilluns hi haurà tres formatges de vaca, l'endemà d'ovella i l'altre de cabra. I buscant això, vi. Vi que...
Pot ser vi blanc, un vi rosat, un vi negre, una cidra, una cervesa, un cava... Encara ho has de decidir. Sí, és que, clar, penso sorprendre, no penso dir-ho. Molt bé, molt bé. Per tant, doncs, que la gent sàpiga que estan obertes aquestes inscripcions, és per fer-ho al centre cívic Joan Maragall. I, en tot cas, abans d'aquests cursets, la setmana que ve, divendres que ve... No, ara ens direm si ja es fa o no es fa. I la setmana que ve, no ho sé. Ja saps on anem? No. No. Jo espero ser gerències.
O sigui, la gent que proposi, eh? Hem fet França i hem fet Austràlia. Argentina? O l'heu fet fa poquet? No, no, no l'hem fet, només hem fet allò França... Sí, sí, perquè el tema de viatges l'hem començat ara el juliol. Europa, Austràlia, doncs ara l'Amèrica del Sud. Vinga, va. Argentina, blanc, negra. A més, potser haurà guanyat la... Negra, negra. La setmana passada què era? França. França. Però el vi blanc era blanc, blanc. Porto bàsicament blanc a aquesta hora perquè... Perquè estem fent un programa, no? Sí, perquè és allò que dius a vegades un vi negre...
Costa una mica més d'entrar. Però va, Argentina, prefereixes un Malbec o Bonarda? Buf, ni idea. El que el nom et sedueixi. Tornem a repetir el nom. Malbec o Bonarda?
Per la Garcia del Malbec Cada setmana que ve serà l'actualitat Segurament Argentina Per això ho deia No però haurà perdut a guanyar No però hauríem de fer potser Si guanya un o l'altre Aquesta està bé En funció de qui guanyi o envia argentí Si no ho guardem per l'altra setmana Exacte Com que més ho sabem diumenge tens temps de triar-lo Pots portar els dos Si vols que no crec que et diguin res tampoc
No, al contrari, podem tenir més audiència i tot, no? O també podem posar-lo allò de dir, fer un tas, no? De com són els vins argentins i com són els altres. Sí, és una comparació, eh? També, mira, és una bona notícia. Fem el nostre mundial, també. Exacte. Aviam qui guanya la final del vi. Doncs exacte, potser una bona proposta. Moltes gràcies, Astrid. A vosaltres. La setmana que ve, per tant, doncs queda aquesta cita mundialista a través del vi. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Moltes gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a l'estiu, a Ràdio d'Esverna. Ara passen 5 minuts de dos quarts d'una del migdia. És moment de continuar parlant de qüestions en clau cultural. Ara parlem de cinema, perquè avui és divendres, i per tant es renova la cartellera. I la Laia Vital i l'Estela Roda ens explicaran quines són algunes de les pel·lícules més destacades, no?
Comencem, Laia, per una que fa molts dies que en sento parlar, que és La vuelo que saltó por la ventana y se largó. Una pel·lícula que ve d'un llibre, que va tenir molt d'èxit i que sembla que es pren el mateix amb la pel·lícula. Jo precisament he agafat aquesta pel·lícula perquè la meva professora d'anglès ens va comentar que tenia el llibre i que se l'havia llegit i era molt interessant i al veure la pel·lícula he pensat en ella.
Molt bé, doncs en tot cas, si vols ens expliques una mica de què va i tot plegat, no? Sí. A veure. Doncs resulta que aquesta pel·lícula ve de la novel·la homònima de Jonas Jonasson. Sí, em sembla que en vam parlar amb el Diego Marcos a la seva secció de llibres, la la va presentar i ens va dir que abans que fos l'album i ens va dir que aquell llibre prometia molt. Sí. La va encertar, eh?
Així sembla. Tracta és una comèdia nòrdica i d'aventures. El seu director i guionista és en Félix Herngren.
I l'actor protagonista és en Robert Gustafsson. Aquest és el nom de l'actor, no? Sí. Perfecte. Doncs la història tracta de l'àlien Carlson, que està encarnat per Robert Gustafsson, i és un ancià que està a punt de complir 100 anys. I els seus veïns volen celebrar una festa en honor seu.
Però resulta que el vell decideix fugir per la finestra de la residència de la tercera edat on viu, perquè està fart de la seva vida avorrida. I per això decideix anar a la recerca de la seva gran aventura. A més d'ensenyar-nos el present de la pel·lícula, segueix el llibre i va fent flashbacks a la seva vida passada.
I va ser una època en la qual també va viure experiències extraordinàries. I, per tant, va combinant una mica les dues èpoques, no? Molt bé. Tens un fet també a destacar, no?, d'aquesta pel·lícula. Sí, ha estat la pel·lícula més taquillera a Suècia. I com sabem aquestes dades? Perquè va ser estrenada el dia de Nadal del 2013. Molt bé, l'aniràs a veure, Laia?
No estaria mal veure-la. No et veig molt convençuda per això, eh? No, sí, sí, està bé. Perfecte. El cap de setmana passat vas anar a veure alguna de les que vas comentar o què? Bajo la misma estrella. I què tal, et va agradar? Uau, vaig plorar, que no vegis. Et veies al final de la pel·lícula? Uau. També la vas veure Estela o no? No, jo no. Et ve de gust o et fa més mandra? No, sí, la vull veure però no tinc diners.
Bé, doncs en tot cas, ja arribarà. Parlem de més pel·lícules que s'estrenen avui, per exemple, La cueva, no? Sí, aquesta pel·lícula, el director és Alfredo Montero.
És una pel·lícula espanyola i el seu gènere és de terror. Vale, per tant, jo no l'aniré a veure. Jo tampoc. Doncs ja potser sí. Explica'ns-ho una mica. Aquesta pel·li tracta de tres nois i dues noies que viatgen en pla motxiller i amb les seves motxilles des de la ciutat a l'illa paradisaca de Formentera. Ah, doncs per tant, bons paisatges en aquesta pel·lícula.
Allà joguen les motos i recorren els jocs més bonics i recòndits. I acampen el bosc al costat d'un penya-segat. S'emborratxen i es banyen al mar. Això és una mica el punt de partida, no? L'endemà entren a una cova profunda i laberíntica per explorar-la i es perden. I si volen sobreviure dins la cova hauran de patir l'experiència més extrema i inhumana a la qual es puguin afrontar una persona.
No tenen aigua, no tenen aliment i no tenen cap oportunitat d'escapar. Déu-n'hi-do, doncs és La cueva, amb aquest títol ja prometeu, una pel·lícula de terror espanyola situada a Formentera, cosa que ja també és un bon al·licient. I d'aquí ens n'anem a un thriller psicològic, Laia, que es titula Borgman.
Correcte, és semblant al gènere de terror, però en aquest cas és psicològic. El seu director i també guionista és l'Àlex van Warmerdam, que és un director molt famós holandès, crec.
I els protagonistes també tenen noms molt raros. Holandèsos, segurament. Segurament. Són en Jan Bichwet, Hadewicz Minis i Jeren Perceval. Difícils de pronunciar, eh? No sé si es pronunciaran així.
I la sinopsi és una mica estranya, és un pèl enrevesada. Tracta de la descomposició d'una família que és aparentment perfecta, però es va enfonsant a mesura que el virus del mal s'instal·la a casa seva.
Durant la pel·lícula, cada un dels membres anirà reflectint els seus vicis. I és una comèdia molt negra, plena de simbolisme i absurd, que té un objectiu, que és fer una paròdia una mica forta sobre el malestar crònic en la qual viu la nostra societat del benestar.
Doncs, bueno, uns objectius almenys bastant ambiciosos, a veure si ho aconsegueix, no fa mala pinta, per tant, bones estrenes, no?, una mica, de moment, aquesta setmana. Sí, em semblen bones estrenes, i també m'agradaria destacar que va guanyar el premi a la millor pel·lícula de la secció oficial del Festival de Sitges del 2013. Per tant... Sí que promet, i ha tingut bones crítiques, també.
Molt bé, i acabem aquest repàs de les més destacades amb una altra pel·lícula titulada Dos vides. Sí, aquesta és una pel·lícula alemana, alemanya, i el director és George Mas, i els països, bueno, és a Alemanya i a Noruega. És un thriller, un drama, i els protagonistes són Julian Kohler, Liv Ullman, Sven Nording, Ken Duken, Julia Sotwin,
Reiner Rock, Reiner Bock, Thomas Lawinkey, Clara Mansell. És una pel·lícula alemanya, no? Sí, es va estrenar a Alemanya el 19 de setembre del 2013, encara que... Per tant, ens arriba bastant tard aquí. I se situa a l'any 1990. Sí. El mort de Berlín acaba de ser enderrocat.
Katrin, que és una de les protagonistes, va créixer a Alemanya de l'est, però viu des de fa 20 anys a Noruega. És una filla de la guerra, o sigui, que és un fruit d'una història d'amor en plena Segona Guerra Mundial entre una dona noruega i un soldat. I ella viu, per tant, a Noruega. Gaudeix d'una família feliç amb la seva mare, el seu marit, la seva filla i la seva neta.
Però quan un advocat demana a Catherine i la seva mare que col·laborin com a testimonis en un judici contra l'estat noruec a favor dels nens de la guerra, ella es nega. Llavors, per tant, aquí una mica va descobrir tot de històries, no?
Tota una xarxa de secrets es van descobrint fins que Catherine és finalment despullada de tot. I els seus sers, els estimats, es veuen obligats a posicionar-se. I llavors hi ha una pregunta que diu, què té més pes, la vida que hem viscut junts o la mentida en què està basada? Doncs Déu-n'hi-do, aquest punt de partida, una molt bona pel·lícula també.
I a part d'aquestes que ens heu comentat, em sembla que teniu també un llistat d'altres estrenes que teniu. També m'ha semblat curiós que les pel·lícules que hem destacat no siguin cap d'Estats Units. És veritat? És estrany? Sí, és estrany. És poc habitual? Doncs és veritat, una dada interessant. Suposo que algunes de les que ens porteu sí que són, no? Sí, aquestes sí que seran d'allà. Quins títols són?
Tenim dos drames romàntics que es titulen Mas allà de l'amor i Ahora y siempre. Ahora y siempre es semblan abajo a la misma estrella. És igual, pràcticament. Per tant, tindran el públic assegurat aquest estiu. Segurament. Després tenim una pel·lícula d'acció que es diu Sabotatge. Un drama musical, també, que es diu La batalla de l'anyo.
I per últim... Una comèdia que es diu Un plan perfecto. Molt bé, per tant, també aquestes són títols més estiuencs segurament que els que ens heu comentat ara, no? Sí. Però bé, un divendres amb molt bones pel·lícules. El que fem ara, que falta un minut per arribar a tres quarts d'una del migdia, si us sembla, és que us avancem també la part dels tuits, perquè estem esperant encara el Roger Consul, que no sabem si arribarà abans que s'acabi el programa.
I, en tot cas, ens comenteu els tuits del dia. Avui, dos hashtags de poca actualitat, no? Veig que els temes es fem de divendres, eh? Tenim, per exemple, Sebre el telón. Heu triat tres tuits amb aquesta etiqueta, no? Sí. A veure, explica'ns. Elena de Dios diu... Sebre el telón ja present dos sillas y tres mujeres. Dos d'elles se sienten y la otra se mata como se llama la peli antes muerta que sin silla.
Aquest dia coneixia jo, eh? Sí. A veure, què més? Antonio José Cabrera diu, se abre el teló, està la senyora Paca durmiendo i li ha caído encima un cuarro del Imperi Romano. ¿Cómo se llama la peli? El Imperi contra Paca.
I un últim tuit d'aquests. Daenerys Targaryen diu...
La gent té molta imaginació, no?, realment. La meva admiració per aquests tuitaires. I ara un altre hashtag que sempre a mi em sembla molt curiós quan el veig allà al llistat del trending topic, perquè penso que, no sé si la gent fa tuits amb això, però, evidentment, en fan molts perquè apareix en aquell llistat. I tu, Laia, avui ens has triat uns quants tuits amb l'etiqueta Buenos Dias. Sí, sembla que la gent vol demanar bon dia per Twitter. Sí.
I he seleccionat tres dels tuits. El primer és de Turismo a Baurrea, que juga una mica amb el refran, no por mucho madrugar, que continua. Amanece más temprano, no? Això diria el refrany original. Això diu el refrany, però en aquest cas, aquest tuiter diu, como hice el refrán, no por mucho madrugar, verás vacas en pijama.
sembla que volen despertar-se amb humor el segon diu bé, ve de futbol cadete ens recorda que hoy hace cuatro años que España consiguió su primer mundial bé, un apunt curiós també del dia i un últim encara, no?
Sí, tenim l'últim, que ve de part de Glamour Espanya, que m'ha agradat molt perquè diu, enamorada o no, brinda, que és viernes. Claro que sí. Molt bé, doncs amb aquest esperit tanquem aquesta secció d'avui, el cinema, i també la secció dels tuits del dia. Moltes gràcies, Laia i Estela. Tornem dilluns, no més coses. Que vagi bé i bon cap de setmana. Igualment, adeu, bon dia.
Just a l'estiu, a Ràdio d'Esvern. Midnight, the way you sit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a l'estiu, a Ràdio d'Sverna.
Nou minuts i arribem en punt a l'una del migdia. És moment d'anar acabant aquest just de la fusta abans, però el que volem fer és parlar del Sant Justenc... Parlar, de fet, amb el Sant Justenc Roger Cónsul, que és un dels directors del musical 11.9.14. 11.9.14. És que això t'anava a preguntar. Ens hem trobat tan ràpid que, veus, m'he enganxat en directe. 11.9.14. Perdoneu, perdoneu, perquè Barcelona està fatal. Entre les obres i la gent dels containers que no passen a l'hora, que és quan toca...
No, has arribat, de fet, sis minuts tard. Perdoneu. Tampoc tant, tampoc tant. En tot cas, vens per presentar-nos aquest musical que es podrà veure la setmana que ve en el marc del Festival Rit de Barcelona i ets un dels directors, juntament també amb Víctor, Alexandra i Pere Planella. Són només dues funcions, no? Ja, tu creus...
Ahir, justament amb la Maika, ella es queixava que tantes obres durin tan poc. Home, és normal que en un festival hi hagi obres de 3 dies i això, perquè clar, jo què sé, ve una companyia amb 35 ballarins. Vé de Nova York, doncs clar, paga'ls-hi una setmana d'uterat 35 ballarins. Però vosaltres no es paguen el temps. No, aquesta és la cosa. Les altres coses que ha passat al grec també és que, com per exemple amb la victòria de Felip Quín, no. D'Enric Cinquè, que és vostre, on era l'altre dia al grec.
El lliure, com que això es podrà veure al setembre o a octubre, llavors és un tastet i llavors dura poc. A més, un festival ja té això de coses curtes, no?
Però nosaltres ens haguéssim volgut més, i de fet, mira, anem a posar una mica de molt rotllo aquí. Sí. Vam demanar, nosaltres vam demanar una setmana. I us van dir que no. O cinc dies, com a mínim. I com que ho fem en un lloc a l'aire lliure, en un barri tan tocat pel turisme i el soroll de nit, vaja, com és el Born, el comè de Sant Agustí, que això en podríem parlar també, perquè és un lloc històric...
on a la una de la tarda de l'11 de setembre del 1614 encara s'hi estaven tirant tiros. Per tant, és l'últim lloc de les darreres batalles de l'11 de setembre. Nosaltres anem a representar l'obra de l'11, 9, 14, que és aquest viatge en el temps, amb musical per a tots els públics, amb aquest lloc històric. I l'heu triat expressament, no? Oh, i tant. És un protagonista més, per tant. Fa molts mesos, això, hi havia com el castell de Montjuïc, perquè aquí no es molestarà ningú,
o el Coment de Sant Agustí, perquè el Born ja ho havíem fet. Clar, la gran Fura dels Baus va ocupar el castell de Montjuïc i nosaltres ens vam quedar al Coment de Sant Agustí, on ja havíem fet la roda. I tant, molt contents. A més, el lloc és preciós, té una sonoritat molt bona, molt bona, i creiem que és un lloc... Serà molt emocionant per la gent que ja està. I és un musical. És un musical per tots els públics, amb música original del Toni Xuclà,
i les lletres del Joan Vilamala. Ho hem dirigit al Pere i jo, els autors som el Víctor Alexandre, el Pere i jo, Pere Planella, i una mica que és el mateix equip d'aquell que vam estrenar fa uns quants anys al Nacional, les Trifulques de la Catalana Tribu. Aquestes dues obres surten més o menys paral·leles, però som el mateix equip, i per tant sempre és amb la voluntat d'explicar història o capítols concrets o cultura catalana als més petits i als més joves de la casa...
sempre en un format no infantil, ni familiar, que se'n diu també, sinó per tots els públics. Les àvies s'ho passaven, i els avis, s'ho passaven molt bé veient trifulques i mai ens ho havien explicat això i tan divertit, però el nen ho entenia, o la nena ho entenia també. Aquesta potser és una mica més a partir de 10 anys, diguem-ho així, hi ha una mica de violència, no hi ha màscares com el que hi havia trifulques i tot plegat, però sí, sí, convidar tots els injustencs, que sé que alguns ja venen,
a venir aquests dies dijous i divendres i 7 i 18. A quina hora? És a les 9. Aquesta és l'altra. Perquè nosaltres vam demanar just quan es pon el sol començar. O sigui, a partir de les 9 i mitja, dos quarts de 10, començar. Impossible, perquè estem al Born, perquè és un lloc on hi ha molt soroll i no podeu acabar més enllà de dos quarts de 10, em sembla que ens van dir. Dos quarts d'11, perdó. Bé, no, doncs això, aquest tipus de coses. Esteu molestos, eh, veig? No, molestos no, però això, aquí, estem en família, doncs ho puc dir.
I participen més de 40 actors, no? I, a més a més, primícia. Mira, si està molt bé, es dona una primícia. Normalment és un projecte, jo crec que, tot i que és cultural, és artístic, és teatral, musical, hi ha un component social molt bèstia en aquest espectacle.
Per què? Perquè porten 40 persones com a mínim en escena. Com s'organitza això? El pes de l'obra, els protagonistes, ho porten una companyia de 7 actors i actrius i un avianista, professionals, porten el pes de l'obra, porten l'argument que faci avançant.
però no s'entén l'obra sense la participació d'aquestes, com a mínim 25 persones. A vegades hem sigut 25, més els 7 nostres o 8 nostres, a vegades hem sigut més de 60, d'acord? A primícia us ho diré. De com va això? Doncs amb companyies amateurs. A Olot? Doncs amb gent de La Garrotxa. A Cervera? Amb gent de Cervera. A Sant Boi? Ho van fer amb gent de Sant Boi. Quan ara anem a Sabadell, amb diferents companyies amateurs de Sabadell, que n'hi ha moltes,
A Sant Cugat també han fet un càsting de moltes companyies de Sant Cugat. Per tant, això vol dir anar a assajar molt, fent diferents estrenes a diferents punts de Catalunya. Això està agradant molt, ho estem fent molt, ens agradaria fer-ho més. És molt més cansat o molt més ple i enriquidor que fer un vol normal. Arribes a una ciutat, plantes la teva obra de la fase i te'n vas, sinó que aquí coneixes la gent, fas participar la gent, la gent del públic. Diu, ostres, el Marc Balaguer de Polseres Vermelles, ostres, el Feliu Formosa, el Premi d'Onoi de les Letes Catalanes...
actuant al costat de la meva veïna, de la meva cosina, del forner, del no sé què, no? I això és molt, molt, molt enriquidor, creiem. La primícia és que a Cervera, amb el volú de Cervera, actuava els actors de Cervera amb la companyia amatès de Cervera, diguem-ne, que eren també 25 o 30,
Però a Cervera hi havia una coral, com que ho feia en un festival de música, la coral Ginesta, dirigida per un director molt conegut ja català nostre, el Xavier Puig, que és el que s'ha inventat al Festival de Pasqua i tot plegat, allà a Cervera, hi participaven 40 cantaires, i amb unes versions corals fetes pel Xavier Puig, a quatre veus, o només a dues veus, com les que va fer el Toni, i versions corals amb molt de pes. Doncs des de dimecres a la tarda...
sabem que finalment uns 30-35 cantaires de la Coral Ginesta vindran a participar. Per tant, segurament seran més de 60 persones al Convent de Sant Agustí. I en aquests èpoques de temps de crisi dius, ostres, 60 persones, doncs tothom allà, no? Molt interessant de veure. Ens queda molt poc temps, però només per acabar. Passarà per Sant Just?
Es volia. Aquí també podia tocar de potet jo ara, eh? Senyor regidor. Ring! Estem en família. Us han dit que no. No ens han dit res. Es va enviar tot. Es va enviar tot i, a més a més, com sabeu, amb el grup de Pastorets, amb el grup del 2050 amb la Maica, jo havia de començar a dir, va, que això d'aquí, si s'aconseguim d'aquests diners que l'Ajuntament aquí hauria de posar, doncs per què no fer-ho, saps? I podria ser molt enriquidor.
A part que hi ha molts grups de teatre, o molta gent fent teatre Sant Just, també hi ha el casal de joves i tot plegat, i surten nens, surten adults, surten avis... Molta gent podria sortir, però no... Nunca va ser supor, diguem-ne que es va quedar per aquí. Doncs queda dita també. Animem que els senyors de l'Ajuntament... Aquesta crida. Exacte.
Perfecte, Roger Consol, moltes gràcies a un dels directors d'aquest musical. Recordeu la setmana que ve, els dies 17 i 18, per tant, dijous i divendres de la setmana que ve, aquest 11.9.14, a mar del Festival Grec. Moltes gràcies, Roger. Moltíssimes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
I també tanquem aquest just a la fusta, ara ens queda només un minut, agraïm a tota la gent que l'ha fet possible, molt especialment avui el Carles Hernández i Rius, que ha fet que tot això soni correctament, i segurament, si no ens heu pogut venir a veure els jardins de Can Gent està i ens heu sentit en teniu ganes, divendres que ve tornarem a ser aquí des de les 10 i fins a la 1, i dilluns, evidentment, doncs, en horari habitual també, ens retrobem a les 10 al 28.1. Que vagi molt bé, bon cap de setmana.
Justa la justa.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Les obres que l'Ateneu ha de fer per acollir el cau costen al voltant de 180.000 euros. L'entitat busca el finançament per poder-les tirar endavant, mentre que l'Ajuntament ha confirmat que finançarà part dels treballs. L'Ateneu també vol definir, abans d'agost, l'emplaçament exacte del cau. Amb aquesta notícia obrim els Sant Jus Notícies, edició migdia de 8 dilluns, divendres 11 de juliol. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
La setmana que ve s'enderrocarà la casa que acollia l'antic emplaçament dels tallers de musicat de Sant Just. D'aquesta manera es pretén ampliar l'aparcament públic que hi ha al carrer Salvador Espreu. El setembre estarà en marxa. Aumenten lleugerament els robatoris als vehicles a Sant Just. És un petit repunt d'aquests actes en conversió amb l'any anterior. D'altra banda, es redueixen els robatoris a cases i al carrer.
I també parlarem de les activitats destacades al cap de setmana, com ara de la sessió de cinema a la fresca d'aquesta nit al Mas Lluí amb la pel·lícula Aura meves, i també del mullet per l'esclerosi múltiple de diumenge a les piscines de Sant Jordi.
Bon dia. Les obres que la Taneu ha de fer per acollir el cau costen al voltant de 180.000 euros. Ara l'entitat està buscant finançament per poder-les tirar endavant, mentre que l'Ajuntament de Sant Just ha confirmat que finançarà part dels treballs. Sant Just Notícies.
L'Ateneu vol definir abans de l'agost com acollirà l'agrupament Escolta Martin Luther King, és a dir, pretén determinar l'emplaçament exacte dins de l'equipament i el finançament amb el qual es faran les obres per encabir-lo. Ho avançava aquesta setmana el president de l'Ateneu, Albert Macià, el just a l'estiu.
d'acabar de fer els passos i un dels passos passa per fer una obra i segurament caldrà finançar-la. Llavors, els tràmits són llargs. Estem parlant de números, sí. Des dels altres punts de vista ho tenim tot claríssim. L'únic punt que ens cal tancar és el de números. Els números són alts i convé fer-los bé per assegurar el futur de l'entitat.
En aquest sentit, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, entén que l'Ateneu hagi d'analitzar la seva capacitat de finançament de la reforma, tot i que el consistori subvencionarà part d'aquests treballs. Comporta unes obres que poden estar a l'entorn dels 180.000 euros. Ajudarem aquestes obres i han sent manifestat.
I es tracta d'esperar la resposta si l'Ateneu és capaç d'afrontar una part d'aquestes obres econòmicament parlant. I aquí estem. I voldríem que en dues o tres setmanes, màxim, màxim, màxim, de veure si això és possible. Una de les opcions que el CAU havia plantejat a l'Ajuntament era instal·lar-se a la Casa de Costa, al carrer Creu. És una opció descartada en principi perquè ara la seva reforma costaria uns 200.000 euros per complir la normativa vigent.
No ens resistim perquè sí a cedir Casa Costa, ens resistim perquè hi ha una inversió molt important en el Casa Costa. I, per tant, aquesta inversió s'ha de posar damunt de la taula i això va en detriment de moltes coses del municipi. No estem parlant de 20.000 euros ni 40.000 euros, per tant, estem per les xifres molt importants. Nosaltres no podem, en un espai públic, permetre que hi hagi nens i nenes en un espai que no compleix les normes. Perquè si passa alguna cosa, li passarà a l'Ajuntament de Sant Just.
De tota manera, l'alcalde ha assegurat que no és una alternativa descartada definitivament si es troben maneres de finançar la seva adequació. Josep Pertinyà també ha explicat que l'Ajuntament s'ha plantejat altres emplaçaments, però insisteix que l'Ateneu és la millor opció per l'agrupament, escolta en Martin Luther King. Lluitem perquè això de l'Ateneu sigui així, perquè si no lluitem per una cosa que té molt de sentit comú, que és el més raonable...
El que passa és que se generen inquietuds i problemes en altres opcions i unim els esforços perquè l'Ateneu, això sigui possible per l'Ateneu i que sigui el cau que estigui entre les instal·lacions de l'Ateneu. És una molt bona opció.
De la seva banda, l'Ateneu vol aprofitar aquests dies per parlar amb les diferents accions per acabar de tancar quin serà l'emplaçament del cau. La idea inicial del Consell Executiu de l'Ateneu era fer obres al local de les Seas per acollir l'agrupament i que tingués accés directe al pati del Roure, però encara no hi ha res tancat. Sentim de nou el president de l'Ateneu, Albert Macià. Era la voluntat de fer-lo del Consell Executiu, que em semblava molt raonable pel fet de la sortida fàcil al pati dels escoltes,
Hi ha una part de la CIA que no vol i que negociarem aquesta part. El que no volem nosaltres és entrar en discussions amb capsa interna ni externa perquè creiem que tot té una molt bona solució. La intenció de l'Ateneu és acabar de tancar aquests temes aquest mes de juliol, si més no, abans de marxar de vacances i poder començar a veure'n els resultats al mes de setembre.
Sant Just Notícies. Ara passant sis minuts de la una del migdia, la setmana que ve s'enderrocarà la casa que acollia l'antic emplaçament dels tallers de música de Sant Just. D'aquesta manera es pretén ampliar l'aparcament públic que hi ha al carrer Salvador Espriu. Els treballs d'enderrocament i d'asfaltat i senyalització costaran més de 30.000 euros. Ho ha avançat l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyal, just a l'estiu.
30.000, 35.000 euros a l'enderroc, però pensa que l'altre és pràcticament molt senzill perquè és asfaltar-ho, asfaltar-ho i marcar-ho amb senyalització horitzontal. Hi ha necessitat d'aparcament, és una opció d'ampliar l'aparcament i malgrat alguns també veïns m'han parat. Escolta, són a Blava i hi ha aparcímetre? No, un aparcament lliure, públic com està ara. Ara hi ha unes quantes places, no recordo quantes, i per tant s'amplia.
S'espera que a finals de setembre l'aparcament ja estigui en marxa. Sant Just Notícies
L'Institut de Sant Just ha patit una sèrie d'actes vandalics en les últimes setmanes. Des de la rebella de Sant Joan, el centre s'ha despertat en més d'una ocasió amb desperfectes a les seves instal·lacions, deguts a entrades nocturnes que una o diverses persones han fet a través de la terrassa. Ho ha denunciat el seu director, Jesús Margarit, des del just a l'estiu. Entrades nocturnes al centre de Sant Joan cap ara. Quatre nits seguides...
Van intentar ballar, perquè allà l'arma es dispara i salten. Robant no, perquè quan saltava l'alarma marxaven corrents. Intentaven entrar a la zona de cuines, que tampoc té gaire sentit. El que pogués robar era ampolles d'aigua i sucs, perquè no s'han portat res. Però, clar, la intranquilitat queda.
Un dels incidents més perillosos s'ha produït aquesta setmana, ja que han cremat les xarxes de les porteries de futbol. Ahir a la nit sembla ser que va haver-hi cremada les xarxes de les porteries, que això m'acaben de comunicar. És una cosa bastant desagradable. Sobre tant com estem, estem en un entorn privilegiat, sempre ho diem, però el que privilegiat vol dir que estem una mica fora del contacte del rest del poble. Hi ha una zona de l'institut que està molt...
molt d'amagada i, per tant, qualsevol cosa que pugui passar ha d'estar bastant guai. Segons Margarit, després de Sant Joan s'han fet com a mínim quatre d'aquestes enrades nocturnes a l'Institut de Sant Just. La persona o persones assaltants no han robat res del centre. Des de l'Institut ja han denunciat el cas als Mossos d'Esquadra i a la policia local. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
En aquest sentit, ho hem destacat en titulars, han augmentat lleugerament els robatoris als vehicles a Sant Just. És un petit repunt d'aquests actes en comparació amb l'any anterior, però d'altra banda es redueixen els robatoris a cases i al carrer. Ho ha avançat Josep Perpinyà. Ahir em passaven les dades també del nombre de robatoris, estem en la mateixa línia. Aquí sí que ha augmentat una mica respecte al trencament de vidres o robatoris a cotxes. Això ha augmentat una mica, però el que és robatori a cases i robatori pel carrer
doncs això és pràcticament, s'hi fan o fa, amb uns indicadors molt baixos. En canvi, sí que ha pujat, i parlo dels darrers dos mesos, el que era robatoris trencant un vidre del cotxe. L'alcalde de Sant Jou està destacat que el nivell de delictes comersos al municipi es manté des de fa uns anys, ja en comparació amb el repunt de delictes d'altres localitats.
Més qüestions quan passen gairebé 10 minuts de la una del migdia. Promunça ha començat a substituir els llums de tots els semàfors de Sant Just per llums LED de baix consum. Aquesta actuació va a càrrec de l'empresa CCSA i suposarà un estalvi econòmic important i una millor eficiència energètica. La intenció és canviar tots els llums dels semàfors del poble per llums LED. N'ha parlat l'alcalde Josep Perpinyà.
És una inversió per adequar aquest enllumenat i que, en el fons, comporti un estalvi energètic. Per tant, és política energètica i política d'estalvi. Estem invertint perquè la factura final de la companyia elèctrica sigui molt més baixa. Per tant, és una inversió que es recupera de seguida. Aquest pla s'emmarca en el Pla d'Eficiència Energètica del Consistori, que contempla modificar tot l'enllumenat de la via pública per un de més eficients. Sant Just Notícies.
D'altra banda, properament Promunça posarà en marxa una nova zona d'aparcament regulat, verda i blava,