Desmantellada una xarxa de tràfic de dones que durant 16 anys ha operat des de Tarragona, Madrid i La Corunya. Captaven noies de Nigèria amb finalitats sexuals. Tarragona, Coia Ballester. Bon dia. Enganyaven noies nigerianes amb promeses de feina a Europa. També els oferien estudis si eren menors d'edat. Les captaven al seu país i un cop allí les obligaven a prostituir-se. Abans de sortir de Nigèria les submetien a rituals de vodú davant d'un bruixot i davant d'ell es comprometien a fer sempre cas dels responsables de l'organització.
Aquesta és una operació de la policia espanyola.
La premsa de Navarra d'avui diu que l'exgerent d'Ossassuna ha confessat que va oferir a dos jugadors del Betis 250.000 euros per guanyar el Valladolid i deixar-se guanyar davant els navarresos en el final de la Lliga Passada. La Lliga Professional també investiga l'empat a un entre l'Espanyol i Ossassuna, que va salvar l'Espanyol i va deixar amb opcions l'Ossassuna. En apostes estrangeres, un sol apostant es va jugar 240.000 euros a favor de l'empat a un.
A la Champions avui a tres quarts de nou Schalke, Real Madrid i Basile a Porto. Ahir empats entre Shakhtar i Bayern 0-0 i entre PSG i Chelsea 1-1. En tenis Rafa Nadal, Albert Montañés i David Ferrer han començat amb victòria al torneig de Rio. Aquesta tarda Robredo juga segona ronda contra l'austríac Heider Maurer.
Fins aquí les notícies. Tu podem diversionant a Bons Jovis.
Et podem fer un escà i tot. Et podem fer el Gangnam Style. Ei, ei, ei, i si cal, no sé, pot fer de Maria del Monte. Sergi Chato, cal? No, val, crec que ha quedat clar.
Aquesta setmana juguen instituts de la comarca de l'Anoia. Juguem amb alumnes de Masquefa i Piera. A Catalunya Ràdio, cada dia d'una a dues del migdia. Els optimistes! Amb Sergi Vides i Manu Guix. T'ho podem dir més alt, però no més cantat. Just a la fusta Just a la fusta
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimecres 18 de febrer. Arrenquem de seguida el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem una mirada a l'actualitat general del dia a través de la premsa. Parlarem de cultura, d'esports i una mica de tot.
I parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius en aquesta primera hora per saber què ens espera al llarg d'aquesta setmana. Més qüestions a les 11 i 10. En revistarem quatre alumnes de Madre Sacramento que han participat al projecte Mart 21, un projecte impulsat per l'OPC i on els alumnes han pogut esvirenar si hi podria haver-hi vida al planeta Mart.
Ens explicaren els seus resultats, com dèiem, a partir de les 11.10 d'aquí una hora, aquí just a la fusta. A dos quarts de dotze farem tertúlia esportiva l'endemà, que comencessin els primers partits d'anada de la Champions. En parlarem de tot plegat i de com pinta també la temporada o el que ve ara pel Barça i per l'Espanyol. Amb el Carles Hernández i Rius i l'Enric Ribà.
I a la tercera hora tindrem l'Astronomia amb l'Oriol Rigat, també tindrem l'actualitat de l'Ateneu amb el seu president, l'Albert Macià. Parlarem de llibres amb la Silvana Poc, de què passava altres 18 de febrer amb l'Arnau Cònsol i, a més a més, avui l'Estric Goldstein dels Líder de Can Mata ens portarà, com cada dimecres, un vi per fer tast en directe i avui sembla que l'acompanyarem també amb alguna cosa d'aperitiu. No us ho perdeu, per tant, en aquesta tercera hora del Just a la Fusta.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem de seguirem les notícies.
Molt bon dia, Andrea. Què tal? Molt bé, i tu? Tenies com fred, no? Feies un gest ara com de... Avui es nota una miqueta. Jo trobo que avui sí que he notat la diferència des d'ahir, suposo que perquè teníem el cercle. Després en parlarem amb el Carles Hernández i Rius. Ara parlem de les notícies de Sant Just, Andrea. Comencem parlant de Guanyem Sant Just.
Sí, comencem destacant que aquesta plataforma ciutadana decidirà avui si es presenta a les eleccions municipals al mes de maig. Guanyem Sant Jou Sintegre, Sant Jostencs i Sant Jostenques, que tenen com a objectiu que tothom s'impliqui en la vida política del poble i aconseguir que s'estableixi un diàleg dinàmic amb les institucions per tal d'elaborar conjuntament polítiques públiques.
Al llarg de les darreres setmanes, Guanyem Sant Just ha fet diverses assemblees on han tractat quines han de ser les prioritats per Sant Just i avui decidiran si concorren a les municipals. A més, es treballaran els eixos que la plataforma considera imprescindibles per a una societat justa, participativa,
i econòmicament sostenible. Alguns dels temes que es tractaran seran habitatge, joventut, treball, medi ambient, gènere, entre altres. La decisió de presentar Guanyem Sant Just a les municipals del 24 de maig es prendrà avui, doncs, en aquesta nova assemblea que tindrà lloc a la sala Isidore Consul de Can Ginestar a les 7 de la tarda.
Doncs és la primera notícia del dia, parlarem, sabrem doncs qui és el que es decideix en tot plegat, anirem parlant aquests dies al llarg del programa i dels informatius. Tenim per això més qüestions, parlem d'uns cursos de vins que es comencen a fer avui al Casal de Joves, Andrea. Sí, el celler de Can Mata de fet engega un nou curs monogràfic sobre les varietats de raïm i els processos d'elaboració del vi.
Seran tres sessions que tindrà lloc al casal de joves i a més hi haurà una jornada extra amb activitats diverses a un celler. Avui tindrà lloc la primera sessió que tractarà els vins de copatge, és a dir, vins elaborats amb diferents varietats de raïm. Estes seran tres vins blancs i tres de negres.
El curs seguirà ja el mes que ve, dimecres 4 de març, amb els vins de bota, amfores, cops de ciment, tines, entre altres, i estes seran 3 vins blancs i 3 de negres on el vi hagi fermentat o reposat en aquests recipients. La tercera sessió serà dimecres 18 de març i girarà al voltant dels vins sense editius. A més, com comentàvem, es preveu fer una jornada de poda, visita i tas de vins a unzaller català. La data s'haurà de concretar entre tots els assistents del curs.
Doncs el preu del monogràfic de 20 d'aquestes 4 sessions és de 32 euros. Cada sessió serà a les 7 de la tarda al Casal de Joves. Per tant, la primera ja serà avui a les 7. I podeu demanar més informació i fer les inscripcions a l'equipament al telèfon 933710252 o al web del Casal, casaldejoves.com.
Doncs una bona iniciativa també. En parlarem avui amb l'Àstri. Tindria que, no sé si ho has sentit, però que avui tindrem també no només tas de vint, sinó que tastarem... Llonganisseta. Sí, exacte. Això no ho havia anunciat. No? He dit que hi hauria alguna cosa d'aperitiu, però ja fas bé perquè... He desamuntat la sorpresa. No, no, perquè l'Àstri t'ho ha posat al Twitter i nosaltres ho hem retuitejat. Em sembla que és llonganissa de cabra, alguna cosa així. Sí.
Oh, mira. És un nivell. Per acompanyar què? Se sap? No, és el que mantenia en la sorpresa. És a dir, el que ha tuitejat aquest matí les Tricolstein, des del celler de Can Mata, referent al just a la fusta, ha estat justament amb una fotografia i tot, per ensenyar-nos com pinta, aquesta llonganissa de cabra hispànica, poca broma, Ibex 1 Spain, i ella es preguntava, ensenyava la foto d'aquesta llonganissa tallada,
I llavors deia, amb quin vi? Potser s'ho està pensant encara. Sorpresa. Molt bé. Et convidem, Andrea, saps que tens les portes obertes per participar-hi. Poques cadires queden ara en aquesta tertúlia, però bé, en fi. Potser, potser, mira, intentaré córrer avui per poder participar-hi.
Andrea, doncs ens queda encara una última notícia. Parlem ara en clau cultural, eh? Sí, i parlem dels poetes Joan Margarit i del poetà andalus Lluís García Montero, que participaran divendres de la celebració dels 50 anys dels serveis bibliotecaris de Sant Just. Aquest 2015 es comemora mitjegla des que es va crear la primera biblioteca pública a Sant Just i els dos poetes formaran part dels actes de celebració.
de l'Efemèrida. A banda d'aquests 50 anys de serveis bibliotecaris a Sant Jus, també aquest any se celebren els 100 anys de les Biblioteques Públiques Catalanes. Tots dos presentaran els seus darrers poemaris a la Biblioteca Joan Margarit. D'una banda, Joan Margarit, el Sant Justenc Joan Margarit, presentarà el seu poemari Des d'on tornar a estimar, i de la seva banda, Luis García Montero, que per cert són amics des de fa anys i ja han fet diversos recitals junts,
Ell presentarà i recitarà alguns dels poemes del seu llibre Un velero bergantin, un assaig on reivindiquen les humanitats, la poesia i la literatura, i és que, segons explicava ahir García Montero, el just a la fusta, considera que actualment en alguns àmbits de la societat es devalua la cultura per no percebre-la rendible econòmicament.
Solo se cree que es útil aquello que se convierte en rentabilidad inmediata, en negocio inmediato. Y me parece que por ahí vamos en mal camino. Buena parte de la crisis que vivimos no es una crisis económica, sino una crisis de valores y en un sentido muy amplio. Desde la educación hasta lo que vemos después cuando tenemos un rato de ocio, ¿no? Y parece que más que la formación de personas, la formación de conciencias, pues se reivindica lo más sacio, ¿no?
Doncs tots dos poetes, Joan Margarit i Lluís García Montero seran els protagonistes d'aquest recital que es farà divendres a dos quarts de vuit del vespre a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Josti.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, demà dijous, apunteu bé aquesta data, més informació i més notícies, com sempre... Divendres, divendres. Divendres, és veritat. Exacte, mamà encara és dijous, per tant, demà passat divendres. Exacte, divendres. Més informació, com sempre, als butlletins horaris i també a la una, als Sant Jus Notícies, edició migdia. Ara de seguida parlem de més notícies, de més actualitat, però abans, Andrea, ens anem de concert avui, eh? Ah, molt bé. M'agrada. Eren dies de concerts interessants, eh? Segur? Sí, sí, sí. Ja fa pintar. Doncs... Què tenim avui?
Avui tenim aquest home. Torna a Barcelona. Ha vingut molt últimament, no? Va venir l'octubre, llavors a fer l'anunci, se'm va parlar molt i torna a venir. Però va venir diria que era l'octubre, em sembla, no? Sí, sí. James Vincent McMorrow, que presentarà, per tant, el seu disc que es diu Post Tropical, és un disc del 2014.
Aquesta cançó que estem sentint, per exemple, que es diu Higher Love, no és de les de l'últim disc, pertany al primer que es deia Early in the Morning. I la de l'anunci com es deia, tu te'n recordes? No, la veritat és que no. Deu ser una de les que està aquí, suposo... Les més populars, no? Sí, no? Aquesta és la més popular, aquesta que sentim ara. Doncs... Aquesta no era. No sé tampoc.
Tampoc. Ah, és maca aquesta, no? Sí, sona bé. Ara buscarem com es diu, mentrestant ens expliquem que és aquest irlandès que torna a Barcelona, com deies tu, ni un any després, ni un any ni mig any, de la seva última visita, després de col·locar la impredictible llista de vendes espanyoles, un dels temes del seu segon i últim llarg de durada post-tropical, que apareix en l'anunci de la Loteria de Nadal, és a dir, que és un dels temes que apareix en el segon disc. Aquest sí que seria, per tant, del 2014. No sé si és aquest...
No, aquesta és la que hem sentit abans, no? Sí. La trobarem, eh? No. Aquesta és Gold. Deu ser la que dóna nom al disc, potser. Pots Tropical? Exacte.
O no? No. És aquesta? Post-Tropical? Aquesta és Post-Tropical. Bé, ara buscarem la cançó en concret. En tot cas, un disc, aquest 2014, on fa un gir més electrònic al seu pop-folk, que sentíem potser més en les primeres cançons, que va publicant l'àlbum de debut, que es deia Early in the Morning, i el va portar etiquetat com el candidat més ben col·locat, segons llegim a la revista Time Out, pel títol de Bon Iver Europeu, perquè s'assembla molt amb aquest primer disc i més no.
Amb el temps, se la diu que demostra que té molta personalitat de l'entropi, també amb aquest salt que fa més cap a l'electrònica. I avui ho demostrarà a la Sala Bars de Barcelona a les 9 de la nit, aquest concert. Molt bé. Doncs pel qual encara deu, encara d'entrades. Sí. Anem a veure com provar-ho, també. Avui fa una entrevista al perièdico. Ah, sí? Sí. I què diu? Doncs no he tingut temps de mirar-me-la. Ara, ara ho faré. A mi m'agrada, eh, aquest home, realment. Sí, és molt peculiar. M'agrada molt la veu. Sí.
I la música. Exacte. I ara anem a veure si trobem la cançó en concret. La de l'anunci, eh? Estàs molt maca, també. Aquesta és la que es diu Post Tropical, que és el títol de l'últim àlbum. Ens m'agrada...
És així com majestuós, eh, realment. Sí, molt. Però diria que la de l'anunci també és així, eh. Sí? No és aquesta, no? No, no, no. Però que comença com molt tristona, molt trista i una mica fosca, però després comença com a animar-se i és una mica més alegre.
Es diu Glacier, ara l'hem trobada. Glacier. Glacier. És just la que ve després de Post-Tropical. Estàvem a prop. Sí, ara sí. Ja està, només amb aquesta nota. El que passa és que diríem les frases. Antonio. És maca, és molt maca. Sí, és molt maca.
Però trobo a faltar això, les paraules de la notícia. Tienes que bajar, no? Queda lluny, eh? Sí, m'ha semblat com una cosa desfasada ara. No, és maca aquesta cançó, és molt maca.
No sé en quina quedar-nos per això, perquè, clar, aquesta ja la tenim massa associada a tot això, no? Sí. Jo soc molt fan de Gol, que no sé si és l'últim disc, de fet, no en tinc ni idea, però és amb la cançó amb la que em vas descobrir a James Vincent McMorro, perquè me'l vas descobrir tu. Sí, gràcies a un discot, em sembla, una novetat que hauríem tret, no? Doncs, a veure, ara la buscarem.
És tristeta aquesta, eh? Sí. Però després sí que comença a animar-se bastant, eh? Bastant. Que va ser alegre. 24 d'octubre van trucar. A Barcelona, és a dir, que fa molt poc. Sí, sí. I jo crec que també ha tocat en una altra ocasió, eh?
Sí, perquè el 24 d'octubre jo no podia anar-hi perquè havia de marxar, tenia un viatge previst per aquell dia. Però sí que va haver-hi un dia que sí que em vaig plantejar anar-hi. I aquell dia segurament no, perquè tenia un viatge previst. O sigui que jo crec que estàs com el tercer cop després de l'estiu. Jo crec que potser era el 24 d'octubre. Jo diria que no, que era l'octubre, Andrea. Sí, sí.
Que em sona un 19, un 21. Ahir va actuar... Sí, exacte, ahir va actuar a Madrid i avui actua a Barcelona. No aconsegueixo comprar les entrades, per entendre'ns. A veure si... Ja has decidit que hi vas. No, no, no. Vaig a estar a punt, eh? Sí.
Sí, 25 euros costen les altres. Està bé. Un concert que forma part d'aquest Festival de Guitarra de Barcelona. I va, ens anem amb aquesta cançó que ens deies ara, Andrea, aquest gol, que sona així. Molt maco. I on the path of eternal world
Bona nit.
Add in the stories and long lines repeat Barrels and harbets that have fallen here That became sad And I was in the party to love Coming up in hard and cold I was in the corner of the star Always thinking so much more I was in the party to love Coming up in hard and cold
I wasn't the only color.
Fins demà!
Time wasn't the only calendar Time wasn't the only calendar Time wasn't the only calendar
Just a la fusta. Smooth jazz on it.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
1, 2...
Un minut i dos quarts d'onze.
Salutem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat, ens fixem primer tot en les portades dels diaris i avui comencem parlant d'aquesta compareixença d'Artur Mas ahir a la Generalitat.
Llegim el diari ara el pla de Mas fins al 27S, les prioritats del govern, tres noves lleis per reforçar la creació d'ocupació, pla per lluitar contra la pobresa i ajuts a les famílies, desplegament de la llei de transparència i bon govern i també impuls a l'eixenda pròpia i a la seguretat social catalana. En fotografia de portada veiem el president Mas.
anunciant que aquestes pròximes setmanes, a més, preveu incorporar experts de l'òrbita republicana al govern. El veiem fent aquesta compareixença. A l'avantguàrdia llegim que m'assuma dos comissionats al govern per arribar fins al 27S. El president renuncia a canviar l'executiu però intenta llançar el missatge que el seu mandat no està esgotat.
El president també en fotografia ahir a Palau. Per últim, el periòdico Llegim. Mas accentua el discurs social en vista al 27S. És el tema del dia al periòdico, pla d'acció set mesos abans de les eleccions. El president català pretén reduir l'atur al nivell del 2010 i l'índex de pobresa per sota del 20%. I ens diu també, comentàvem ara a La Vanguardia, que dos comissionats batllaran per la creació d'estructures d'estat i per la transparència oficial.
Doncs són les notícies que tenim aquest matí en portada. Actualitzem la informació amb els digitals. I el 3-24 ens diu que les tropes ucraïneses s'estan retirant de l'estratègica població de Debalsebe. Hungria desafia la Unió Europea en rebre Putin, que es mostra optimista sobre Ucraïna, i el Consell de Seguretat de l'ONU insta les parts a aturar la violència.
Grècia demanarà crèdit per mitjany a fi de guanyar temps per continuar negociant. I l'Ara.cat ens obre amb informació de servei tallat al servei de rodalies entre Tarragona i Reus i retards a tres línies més. Les línies R3, R4 i R15 presenten demores superiors als 15 minuts.
Mentrestant, la Generalitat assumeix que hi haurà incidències a rodalies durant els 40 mesos d'obres del tren a l'aeroport. El conseller diu que els problemes puntuals són inevitables, però creu que es poden minimitzar informant bé els usuaris.
El PP registrarà al Congrés la seva proposta de reforma puntual de la llei de l'avortament i Pedro Sánchez diu que complirà la seva paraula sobre Chaves i Grinyans. Són més notícies que llegim aquest matí al diari Ara, que també es fa ressò de declaracions de Fabio Capello, que va dir que l'Atlètic no és un equip violent.
El futbol no és per Marietas. Són paraules literals de Fabio Capello. A La Vanguardia se'ns diu que la L9 costa 200 milions l'any en manteniment i en requerirà 1.300 més. Santi Vila justifica estudiar la privatització de la L9 per l'alt cost de manteniment de l'obra encara per acabar i el pressupost del que queda.
L'accés ferroviari al Prat començarà a construir-se el mes d'abril.
També es diu que descobreixen per casualitat un dels tresors més grans amb monedes d'or. El club de bussetge submergeix en un antic port romà de Cesària i troben fins a 9 quilos, o que broma, amb monedes d'or. Són algunes de les notícies més destacades aquest matí. Ara el que fem és obrir pàgina cultural.
No ens entrava la sintonia, Andrea, ara sí. Ara. Què tenim avui en Cultura? Doncs avui tres temes diferents. Parlarem d'art, de llibres i de música. D'una banda, parlem d'art. 11 galeries catalanes participaran en ARCO, és la notícia que trobem al Periódico de Catalunya, és la Fira d'Art de Madrid. Un total d'11 galeries catalanes, una més que l'any passat, participaran...
en la pròxima edició de la Fira d'Art Contemporani, que se celebrarà al Recinte Firal de Madrid del 25 de febrer a l'1 de març. Les sales catalanes que estaran en el programa general són Més R Galeria, ADN Galeria, Àngels Barcelona, Marc Domènech, entre d'altres, i també s'hi sumarà la Galeria Etal, dins el programa Opening, i les sales amb seu a Barcelona i Madrid, Malboro Gallery i Nogueras Blanchard. És aquesta una de les notícies destacades en clau cultural pel que fa al món de l'art,
Ara parlem de literatura i del llibre que ha editat l'historiador francès Vilanova, un llibre dedicat al periodista Carles Santís, Fersa franquista, guerra civil i postguerra del periodista Carles Santís, 1936-1946.
Diu a Vilanova, en una entrevista que concedeix al periòdico, que li ha sortit un llibre airat, literalment. Diu, aquesta lectura paral·lela i crítica de les flexibles, entre cometes, Memòries de Sentís té un sentit col·lectiu, és una trajectòria individual que serveix per il·lustrar el franquisme català, per veure com els franquistes modelen la seva biografia per passar per una altra cosa i com hem tingut una mirada indulgent i benevolent.
L'autor considera que Santís no és només un exemple més dels catalans de Franco. Santís va ser de gada al Col·legi de Periodistes durant la transició. Per exemple, el maig del 1945, parlant una mica de la trajectòria de Santís, el periodista visita Deixau juntament amb el corresponsal dels diaris Ya i del diari de Barcelona.
La comparació de totes dues cròniques és inquietant. Diu Vilanova el que Carles Santís va amagar de deixau i va explicar Matías Sirici i Ventalló. Una indiferència moral expressada en un top burlès que el d'un periodista cínic, frívol i superficial. Així és com el veu el mateix periodista. De fet, el llibre, perquè ens fa una idea, arrenca citant un obituari publicat al diari en què va col·laborar Santís. Mai va ser franquista, però es va acomodar com altres milers de catalans a la vida sota el franquisme.
És una altra de les notícies que podem destacar avui en Clau Cultural. I ara, com dèiem, parlem per últim de música i d'altres arts, també, perquè ja s'ha anunciat el cartell que participarà del festival Claúnia, que tindrà lloc a Sant Joan de les Sabadeses els dies 26 i 27 de juny. I ja han confirmat la seva assistència Xarango i també altres grups com la Pegatina, Babylon Circus, Amparo Sánchez, El Niño de la Hipoteca,
Gertrudis i, no per fer cap concert, però sí, l'actor Leo Bassi, l'incorregible Leo Bassi. El festival desplegarà les seves actuacions en diversos espais, com la plaça major del poble i dos escenaris, el principal, el de més aforament, i el batejat Agora, una gran carpa que acollirà el vessant més social, música, teatre i circ com a itnes de transformació. Molt bé, on es farà? Sant Joan de les Sabadeses els dies 26 i 27 de juny.
Coincideix amb el pop art, per tant. És el mateix cap de setmana, exactament. Sí, sí, sí, que es fa arbúcies. Vull dir que entenc que volen arribar a públics diferents, però no deixa de ser, en tot cas, curiós, també, que sigui el mateix cap de setmana. Per quan vulguis, per al temps. Doncs són aquests, els xarango, que no sé si tindran noves cançons de cara al juny o continuaran presentant aquest somriu. Anem a parlar d'esports.
Avui l'esportiu titular full de ruta i a la imatge apareix Messi amb les mans celebrant un gol i mirant com cap al cel, tot i que de fons aquestes coses que fa l'esportiu apareix el públic aixecant una estelada. És a dir, no és que ho vinculin una cosa a l'altra, però jo entenc que si posen full de ruta i ahir Mas va compareixer, doncs van una mica també amb aquesta intenció.
Diu que ens parla del calendari abans del clàssic, que en tot cas torna a dependre el Barça de si mateix a la Lliga quan falten aquestes quatre jornades pel clàssic del Camp Nou. Un mes queda.
L'esport també parla de Messi, diu el nou ideal per Messi. De fet, parla de Messi i de Suárez, perquè diu que Suárez s'ha adaptat al sistema i al joc de Leo, fixa els centrals, llegeix els seus moviments dels companys i no li importa encarregar-se de la feina bruta.
El Mundo Deportivo avui tria Luis Enrique per dedicar-li la portada i diu Mucho Lucho. Luis Enrique és l'eix sobre el qual gira la transformació d'aquest Barça. Flexibilitat, tàctica, pressió, intensitat i rotació són el seu segill personal. Crec que estaria interessant veure com era la portada fa un mes i mig, per exemple, d'aquest mateix diari referent al canvi del Luis Enrique. Messi diu que va entrenar Xuts a porta en el seu dia lliure, és el que va fer ahir,
I bé, en tot cas, és el que ens diuen els diaris d'aquí. Des de Madrid parlen de Cristiano. Toca sortir del túnel, és el que diu el Marca, referent als últims comentaris i al que ha anat passant les últimes setmanes. Diu que Cristiano, davant del desafiament de ser ell mateix, que Kroos torna com un heroi a Alemanya i que el que Silva és el preferit per ser la seva parella en el mig del camp. El Madrid busca la seva identitat i el seu joc en el Gelskirchen, on va enlluar-ne l'any passat. Avui hi ha
el partit de Champions de nada del Schalke contra el Real Madrid. I també les titula justament l'hora del campió amb una fotografia de Cristiano Ronaldo entrant al camp.
Girem als diaris del revés, Andrea. Ens fixem en les contraportades. Comencem per la del diari Ara. Avui és l'article setmanal de Josep Ramoneda que avui titula A l'est d'Europa. Diu Merkel. Alemanya, derrotada, dividida, avergonyida i encongida, va optar després de la Segona Guerra Mundial pel perfil baix. L'havia fet massa grossa. Durant molts anys va trobant l'economia, la forma de legitimació de les institucions de postguerra i amb l'ajuda americana, amb una enorme quitança del deute, 65%, i amb complicitat europea,
va viure el boom de l'anomenat Miracle Alemany. A poc a poc van aixecant el cap i amb Billy Brandt va fer de l'obertura a l'est la seva aportació específica a les polítiques de la Guerra Freda. Diu Ramoneda, després de la caiguda del mur de Berlín i la ràpida reunificació, que no oblidem es va fer amb ajuda de tota Europa, Alemanya, lluny ja al record del nazisme, ha anat retornant a la seva natural tendència a exercir dominis sobre el continent. Primer per la via econòmica, tots som clients seus,
i més tard desplegant la voluntat de control polític. Ens diu també que en Merkel no té una política exterior per a Europa, li imposa la d'Alemanya. I d'altra banda, ens parla també de Vladimir Putin i de la situació política a Rússia. Llegim dos testimonis des dels veïnatges de Rússia. L'economista hongarès Judit Kiss en parla de la por, sovint fregant la histèria que Putin està provocant en els anomenats països de l'est, amb conseqüències com el rearmament del populisme nacionalista.
I d'altra banda, l'escriptor romanès Norman Manea em diu Rússia serà sempre un problema per a Europa. L'ànima russa és retorçada i inescrutable per a nosaltres. El factor religiós pesa enormement i el cristianisme ortodox és molt reaccionari. D'altra banda, i acaba dient Ramoneda, Putin és un home dels serveis secrets, manipulador i pragmàtic, però ha construït la seva imatge sobre la recuperació de l'orgull imperial.
És l'opinió de Ramona d'avui al diari i ara al periòdico. Llegim el següent titular, jo en les fades mai crec, però en les bruixes sí. Qui ho diu, Andrea? Doncs Ramona Violan, folclorista, no pas folclòrica, diu, va ser pionera en l'estudi científic de les màgiques dones d'aigua. Celebra els seus 80 anys submergida en un mar de llibres, papers i objectes que recullen la cultura ancestral dels pobles. Ella explica què és el folclore, diu, que per cert està un pèl desacreditat, diu, diu, jo sempre em presento com a folclorista i a vegades em diuen, ah, balla flamenc.
I ella, doncs, els explica que no, que no té res a veure. Diu, el folclore és la branca de l'antropologia que estudia creences, danses, música, rondalles, refranys, tot el que és cultura espiritual és folclore. Ella acaba de guanyar el Premi Joan Amades per tota una vida dedicada a l'estudi de les tradicions i la cultura catalana. Diu, em fa una il·lusió especial perquè porta el nom de Joan Amades, que va ser amic...
i col·laborador del meu pare, l'endòleg del Ballars Ramon Violant, i em va ajudar molt. Diu, jo soc doctora en filologia romànica, durant 20 anys vaig donar classes de literatura espanyola i llatinoamericana, i vaig arribar a fer una gran amistat amb Gabriel García Márquez, que llavors vivia a Barcelona, i després de quan vaig deixar la universitat l'any 76, em vaig tancar a casa, al barri de Sant Andreu, en pla ermitana, i vaig començar a treballar escrivint articles i fent conferències.
Perquè et facis una idea de les seves línies d'investigació al llarg de la seva vida, la seva tesi doctoral té aquest títol. El matrimoni entre un home i una fada en el folclore de la zona pirinenca. La història diu sempre la protagonitza una dona d'aigua, que és la fada aquàtica tradicional, no el personatge literari de Perró. Un home coneix una dona extraordinària.
Se n'enamora, li proposa matrimoni i ella accepta, però amb una condició que ella ha de respectar perquè, si no, la perdrà. Però, cap i a la fi, el marit sempre acaba ficant la pota en aquesta història, trenca el tabú i ella desapareix. I acaba dient que la condició és el símbol de la frontera d'ella. Ningú es pot apropiar de l'essència d'una dona d'aigua.
Molt bé, doncs és la contra d'avui del periòdico. A l'avantguàrdia, llegim que el teu cos és paleolític, fes exercici amb l'estómac buit. A veure, explica'ns, Andrea. Avui entrevista el Víctor Amela, un fisioterapeuta cofundador d'una...
disciplina que jo no coneixia personalment, el Paleo Training, és el David Vargas, i diu que el Paleo Training és un entrenament físic altament benèfic, una salutífera gimnàstica natural, són exercicis funcionals ancorats en el teu genoma, raptar, saltar, enfilar-te, córrer, aixecar i moure troncs i pedres, carregar sacs...
Diu que són exercicis intensos en poc temps i desencadenen molta gratificació psicofísica. Diu, et reporten un cos estilitzat, salut i felicitat. Diu, el paleotraining et corregeix la postura corporal, et dona flexibilitat i et reforça els abdominals, glutis i cuixes. Les dones que en practiquen estan encantades. Diu, perquè se'ls afina la cintura i els queda un culet molt atractiu. Diu, aquest culet dur és un tret característic de les paleonoies. Diu que... Parla una mica d'aquest concepte.
Diu, el teu organisme continua sent paleolític, tot i que el Víctor Ramela reivindica que és neolític. Diu, el teu cos ha estat dissenyat per aquests moviments que impliquen tot el sistema musculo-esquelètic. Els van fer durant desenes de milers d'anys. Per això t'anirà molt bé. Disminueixen l'estrès, dissipen la depressió...
diu, per exemple, cal fer aquests exercicis amb l'estómac buit i explica el per què, diu, sense frigorífic, el paleolític ens llevàvem en dejú afamats i amb l'estómac buit, amb tota l'energia boca de la musculatura i ens movíem a la recerca de menjar, camines reptes, saltes, aixeques, grimpes, fins que trobes alguna cosa per menjar. I assegura que aquesta disciplina s'està expandint molt últimament. Ja hi ha obertes una dotzena de sales de paleotraining a Espanya, una d'elles
a Barcelona i podeu trobar més informació a paleobarcelona.com Quines coses que passen, Andrea. Sí, mira, coses que s'estan alimentant. En fi, ens han dit si passem ara d'una altra notícia curiosa d'avui.
Perquè atenció, parlem d'Analina Barbie, Andrea, no sé si n'havies tingut alguna, de petita. Sí, sí. Jo no en vaig tenir mai, veus? No? Mira. Una infància així marcada, sense Barbies ni bola de drac. Tampoc bola de drac? Tampoc. No, no, no, no m'ho deixaven veure. Per què? Perquè era violent.
No, home, no. Sí? En sèrio? És igual, no ens posarem a parlar de la nostra infància. Com que aquests dies fa 25 anys just de volada d'edat, sí, sí, estic recordant tots els traumes infantils. En fi, parlem de la Barbie. La nova Barbie, que tindrà connexió a wifi i parlarà amb les nenes. Atenció, eh? Vull dir que això segurament les teves no ho tenien. No, no. Encara no té data de sortida, però els credos ja hi estan treballant perquè sigui així.
En principi és això, o sigui, Matel està preparant una versió molt moderna, adaptada al corrent actual. Sembla que els nens estan molt adaptats ja amb el tema ordinadors, smartphones, tablets, no? Doncs la Matel ha decidit associar-se amb la firma tecnològica Toy Talk per treure la marca Dona Barbie amb connexió a internet i amb assistent de veu.
Una Barbie 2.0, per tant, que es connectaria a través de wifi i estarà en línia a través dels servidors de l'empresa. A partir d'aquí, un assistent de veu que es dirà Hello Barbie, semblant al que incorporen alguns smartphones, com tu coneixes el Siri, el que tenen la gent als iPhones, doncs és una mica aquesta idea, i intercanviarà històries i bromes amb les nenes.
a veure quin tipus de broma són, però bé, en tot cas, la idea dels criadors és llançar una Barbie que s'adapti a les exigències dels més petits de la casa, segons un portaveu de Mattel, perquè moltes nenes o nens demanaven mantenir converses i interactuar amb la seva nina, no imaginant-ho, que és el que havíem fet fins ara, sinó que et contesti.
En fi, veurem si surt bé, perquè de vegades les nines que feien coses eren les que més mandra feien després. Aquestes que parlàvem o contestàvem i es movien, més estranyes. Però vaja, que interactuïn amb les barbis però que no s'oblidin d'interactuar amb persones, de veritat, també. Els nens, el fi. Sí, estaria bé. Això pots dir un problema, fins i tot.
Bé, no, problema. Tampoc no és que sigui un problema, però vaja. Vull dir que si ja a vegades els nens estan molt pendents dels mòbils i d'aquestes smartphones i tal, ara que també podran parlar amb les seves barbies. Tampoc és molt imaginatiu parlar amb la Barbie, que ella té un test una mica tipus Siri, perquè el Siri et fa gràcia perquè en principi ets adult i potser et fa gràcia que repeteixi. La veu de Herr de la pel·lícula aquella del Joaquim Fènix. Però clar, suposo que potser anem cap aquí, Andrea, no ho sé. Ja, bueno, se m'escapen aquestes coses. Que vagi bé. Igualment, bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Obrim diaris, ara ens aturem en algunes de les pàgines interessants que trobem avui. Per exemple, a les pàgines de Cultura del diari ara, l'entrevista que fa Laura Serra, Sílvia Soler, que ha publicat un any i mig. Ella diu que no només les famílies que tenen un drama tenen una història per explicar,
També diu que quan algú et diu que s'ha enamorat el que vols és abraçar-lo. Parla dels joves, diu que la gent ha d'anar a l'estranger, alterarà el nostre model de família. I pel que fa a la crisi, diu que hi ha una sensació col·lectiva de desengany.
Diu que volia que feia una novel·la coral que tingués sis personatges amb la mateixa importància i per això va optar pel narrador que va posant el focus en un d'ells i difumina la resta i salta d'un personatge a l'altre sempre a través d'un lligam. Amb el títol, un any i mig, diu que volia transmetre la sensació que aquesta crisi allargada ha accelerat els canvis. Per exemple, la família passa el seu primer Nadal separada, els rituals tenen molt de pes i el Nadal és simbòlic en el nostre model de família. No estar junts és un drama. Diu que així trontolla una cosa molt important de la nostra societat.
Una novel·la que arriba després del Premi Ramon Llull, quan ella ja fa 30 anys que està en el món literari. Sílvia Soler diu que mentre l'escrivia sí que sentia una mica de pressió de no poder-la cagar, però de seguida va ser molt plàcid. Ella diu que la crítica l'ha ignorat tota la vida i, en canvi, fa una setmana que hi ha sortit al llibre i ja té la sensació que ha estat ben rebut pels lectors. L'empenta del Ramon Llull diu encara dura i també afirma que se sent sorpresa i privilegiada. Des que era adolescent somiava ser escriptora, però m'hi vaig arribar a pensar que passaria de veritat. Ha sigut a poc a poc, he piquet pedra molts anys i ara...
diu, en recullo els fruits. Ens n'anem ara a l'avantguàrdia, a les pàgines d'opinió, l'article avui de Joana Bonet.
que es titula Estranyes Confessions. Diu que al principi el silenci s'instal·la al repòs de caps amb educada indiferència i un mur imaginari s'alça entre els seients, com en algunes classes business on al braç de la butaca s'amaga un full de metacrilat per separar el teu alèdel de la persona del costat. T'acomodes i et dius 8 hores per dormir o llegir. Esperes optimista que la teva companya de viatge no sigui un corcó i que coincideixi amb tu en atresurar la solitud viatgera d'un vol sense turbulències.
Et cau el xal, el recull, li dones les gràcies, somriu i sense saber per què els 15 minuts li estàs explicant la vida. No només és això. Diu que aquesta estranya que ja s'ha begut dos vins blancs perquè li fa respecte volar i prefereix endormiscar-se, arribes a demanar-li l'opinió sobre un dilema que no has aconseguit discernir ni amb l'ajuda d'un doblat de Freud. La conversa, diu Joana Bonet, és entretinguda i tova amb cacauets com a la vora del foc.
Ho anomenen la força dels llaços febles i ve a ser com un bany d'autocompleença per suportar-nos. Per què confiem? En estranys, es pregunta Bonet. A què venen aquestes confidències amb gent de passada, amb un company d'un viatge en tren o d'una sala d'espera? Els secrets anònims, que dia a dia revelen a taxistes, entrenadors, perruquers o infermers, són tot un clàssic.
Diu també, Joana Bonet, que els llaços febles es forgen com mai a través d'internet, produeixen pressentiments, somriures i t'afalaguen com no ho fa el teu cònjuge. Els amics virtuals són més inconsistents, però també més llegers que els reals, encara que ocupen tantes o més hores que els segons. És l'article d'opinió que signa avui Joana Bonet a les pàgines de La Vanguardia i d'aquí saltem a les d'opinió del periòdico.
I ens aturem a l'article de Najat El Hashmi, titulat El camí de l'escola. Diu que sovint es descobreix ella mateixa amb la boca plena de tòpics quan veu que el seu fill adolescent no aprofita tots els recursos que té l'abast per cultivar la seva intel·ligència i formar-se, ara que no ha de fer res més a la vida.
I a partir d'aquí, diu que la majoria de nens i joves que viuen a les societats desenvolupades, opulents i benestants, no entenen el valor que té el fet que puguin anar a l'escola en les bones condicions en què ho fan. A tots ells, diu, els aconsellaria que anessin a veure la pel·lícula documental Camín a l'escola, de Pascal Plinson.
Si fa el seguiment de quatre nens al llarg del seu recorregut per anar a escola, senzillament, però això no és sensible en segons quines latituds. Parla, per tant, d'uns germans canians que han de caminar hores tot escapant-se dels elefants, una nena marroquina que té un trajecte de quatre hores fins al poble o una hora de viure en una pensió per poder assistir a classe, s'entrava aquesta música del xarango, o també diu uns menors argentins que han d'anar en cavall per extensos paratges deshabitats.
I fins i tot el cas d'uns infants indis que retegen força estona el germà que va en cadira de rodes. El film, diu, l'haurien de veure els alumnes, però també els pares, que sovint tampoc no recordem la gran fita que suposa tenir un sistema d'escoles a l'abast per triar i un sistema educatiu del qual massa sovint valorem els defectes i no pas les virtuts. Una recomanació, per tant, del documental Camino a l'escola. Avui, Najat el Hashmi al periódico.
I així arribem quan falten només 6 minuts per les 11 a parlar del temps.
Carles de Nanetti Rius, bon dia. Bon dia. És una de les sintonies que més sona amb silenci, no la meva? Sí, però és maca. És una cançó de deia l'Erzí, mira. Abans era molt lletja. Sí, encara la vam tenir, després la rescataré. En fi, parlem del temps. Avui no ha estat més fresca al matí. Ens havíem refiat?
Bé, però no hi ha uns canvis... No, home, aviam, sí. Ahir aquesta hora en teníem 11 i avui en tenim 9. Sí que hi ha una petita diferència, però és el vent. O sigui, he tornat a bufar una miqueta de vent del nord. És una mica cíclic, això de la meteorologia. Ha passat un front, ens va passar ahir, ens va portar alguns núvols...
zero de precipitació, tot i que va arribar a mullar una mica el terra, però no ha constat com si fos un dia... En els enalts de la història, el dia 17 de febrer del 2015, constarà com no ha plogut, i tot i que va estar tot el dia gris i van caure algunes gotes... És veritat, al migdia, unes quantes... Sí, però avui ha passat el front, ens ha marxat, encara tenim restes, algun nubolet encara es veu al mar perquè està marxant cap al Mediterrani, però vaja, que ja és història aquest front...
I és un front que avui ens dona una miqueta d'aire més fresc, ens entra una miqueta de vent del nord, sempre després d'un front entra una mica de vent del nord. Que fa net, no? Fa net, sí, sí, és això. I el que tindrem al llarg del dia d'avui és el sol, unes temperatures que al migdia, si fa o no fa, seran les mateixes que ahir.
I ens expliquem, o sigui, el fet és que el mercuri varia molt poc, si està nubulat o fa sol, la sensació potser és més ben estant, però just el dia després d'estar nubul, com que fa el vent, la sensació és la mateixa temperatura que vam tenir ahir, però hi ha la presència del sol i això, suposo que en el subconscient dius, bueno, avui s'està bé, fa solet, estàs a la terrassa i fa la mateixa temperatura que ahir, amb sensació, eh? Podem arribar avui als 14 o 15 graus un altre cop.
com vam fer ahir, però no serà una... Si estàs al vent i estàs arrasserat, doncs patiràs una mica de fred. La nit encara hem tingut forces núvols. Han acabat justament de marxar quan sortia el sol. Avui hem vist una sortida de sol vermella, preciosa, amb el cel rogenc, doncs sempre hi ha l'anunci que era la pluja o el vent, doncs era el vent, és el vent del nord.
que ha provocat aquesta bona visibilitat. També podem veure alguns núvols d'aquests que van arrassegats del front, que avui quedaran una mica més ben dibuixadets, així en pla lenticulars, aquests núvols que el vent li dona aquestes formes tan característiques. I probablement també a la nit, a la posta de sol, si hi ha algun núvol d'aquests que són restes... També serà maco, no? També serà maco de veure. Tard ja, eh?
Sí, fer-se fos sí, però el sol marxa a dos quarts. Dilluns estava a les 18 hores i 27 minuts. Va ser que la claró ens arriba gairebé fins a les 7, el que dius tu. I la mínima avui ha estat de 8 graus. Aquests núvolets que teníem aquest matí no han deixat baixar tot el termòmetre. Ens mirem al malic, estem parlant de Sant Lluís. En altres punts ja ha tornat a refrescar força, les temperatures han tornat gairebé glaçades a l'interior...
Però a veure, si ens mirem el malic, no ha estat una baixada important a les temperatures, perquè encara hi havia alguns núvols, però de cara als propers dies sí que les mínimes contrastaran bastant amb les màximes. Hi haurà una amplitud tèrmica bastant maca. Per què ho diem? Perquè no només avui, sinó que dijous i divendres, l'anticicló se'ns instal·la a casa nostra, és un anticicló amb una forma allargada, podríem dir que va des de les Açores, entra per la península en forma així estirada, s'emporta a França i també arriba fins a Alemanya, fins i tot, o sigui, podríem arribar
fins gairebé Dinamarca, i això fa de fred, és un anticicló així allargadot, que fa de fred tots els fronts que venen atlàntics que llisquen per les Illes Britàniques, després ja se'n van cap als països escandinavs, o sigui que marxen cap amunt, ens quedem ara amb un pantà, podríem dir que no hi ha massa activitat, però sí que avui tenim aquests vents del nord, i al llarg dels propers dies continuarem amb aquesta situació una miqueta de vents, com si diguéssim dels Alps. Van freds, no?
Sí, però com que no seran molt intensos, tampoc no serà res de l'altre món. O sigui que parlem d'avui, dijous i divendres, de sol, anticicló, màximes agradables i les mínimes al tanto i a primera del matí perquè farà més fresca, perquè les temperatures a la nit, com que serà serena, doncs podrem tenir més tranquil·litat. I continuem amb aquest dissabte plujós, amb una bosseta d'aire fred que es despenja, que desmunta aquest anticicló que parlàvem i que podria arribar dissabte amb precipitacions. Al matí no, sobretot a partir de la tarda, però al matí estarà molt tapat i a la tarda ens podria ploure.
Doncs anirem parlant, Carles, gràcies. Que vagi bé i bon dia. L'he trobat, eh? Sí. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Centenars de soldats d'Ucraïna estan abandonant l'estratègica població de Debalsebe, segons informen fons prorusses. Fons governamentals de Kiev, però, diuen que les tropes s'estan tornant a reagrupar i que els combats continuen. Debalsebe és un punt estratègic de les comunicacions entre les regions rebels de Donets i Lugans. El Consell de Seguretat ha aprovat una resolució a favor de l'alto al foc, però la representant nord-americana deia això.
Si Rússia està compromesa amb la pau, no necessita una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU per provar-ho. Hi ha maneres més fàcils de fer-ho. Poden deixar d'armar els separatistes, deixar d'enviar centenars d'armes pesants per la frontera, a més d'enviar les seves pròpies tropes. Deixar de simular que no estan fent el que estan fent. Aquesta resolució presentada al Consell de Seguretat, com explicàvem, l'havia presentada a Rússia.
Notícies breus, Pilar Merodió. Els serveis d'urgències dels principals hospitals de Barcelona estan saturats, sobretot de pacients de la tercera edat, amb complicacions derivades de la grip. Barcelona, Cesc Armengol. Una soca de grip que, segons Salut Pública, és més agressiva, dona més febre i la vacuna d'enguany té una cobertura inferior. Per això els serveis d'urgències no donen a l'abast.
El servei d'urgències de l'Hospital Vall d'Hebron té els 30 boscs ocupats i més d'una trentena de llits als passadissos. Això fa que els pacients, com la mare d'aquesta noia, portin més de dos dies esperant l'ingrés. Portem dos dies voltant, la veritat. Ara ja ens han encaminat, però després de dos dies sense una persona gran, sense tractament, sense un diagnòstic i sense res, perquè ens vam voltant d'un lloc amb un altre.
Els hospitals deriven els pacients més greus procedents de centres d'assistència primària, també col·lapsats segons els sindicats. Cesc Armengol, Catalunya Ràdio Barcelona. Parlant d'hospitals, el conseller de Salut Bairroïd anuncia que investigarà si l'Hospital Clínic de Barcelona cobra per les seves habitacions. Ho ha dit el Parlament en resposta a una pregunta del PP que l'ha acusat de fer negoci amb la Sanitat Pública. Parlament, Teresa Sales. Bon dia.
La diputada popular Eva Garcia argumenta que Catalunya es malmeten els serveis públics en benefici del procés independentista i denuncia que el clínic cobra per les habitacions, cosa que al conseller Ruiz no li consta. Parlen que l'hospital clínic cobra 70 euros per habitació individual. Aquestes habitacions que haurien d'estar disponibles sota prescripció mèdica, doncs no. Resulta que són per aquells pacients que ho poden pagar. Aquest cobrament per llits individuals que no em consta, però ja que ho diu vostè, ordenaré que això es miri. Tres de Sales, Catalunya, Ràdio Parlament.
Dirigents madrilenys del PSOE, la UGT i de la Patronal passen avui per l'Audiència Nacional en el tercer i últim dia de declaracions dels exconsellers de Caja Madrid per l'ús de targetes opaques. El jutge Fernando Andreu escoltarà, entre altres, Antonio Romero del PSOE, que es va gastar 252.000 euros, Ricardo Martínez de la UGT 44.000 i Arturo Fernández de la Patronal madrilenya 37.000 euros.
El grup islamista Boko Haram amenaça de cometre atemptats durant les eleccions de Nigèria en un vídeo difós a través d'internet. El líder de Boko Haram adverteix que els comissis no es podran celebrar en pau. Les eleccions presidencials s'haurien d'haver fet dissabte passat, però es van endarrerir per raons de seguretat fins al 28 de març.
La Síndica de Barcelona posa èmfasi en la protecció de la infància en la presentació del seu informe del 2014 i apunta a un augment important de les actuacions respecte a l'any anterior. Barcelona, Jordi Dotres. Bon dia. La Síndica de Barcelona, Assumpció Vilà, demana que es protegeixin els infants, un dels col·lectius que considera més vulnerables.
Vila reclama a l'administració que potenciï les polítiques en aquest sentit. L'informe que ha presentat registra que les actuacions han augmentat gairebé un 25%. Les queixes que ha rebut se centren, sobretot, en matèria d'urbanisme i transport.
Esports Montse Reia. A la Lliga de Campions, avui dos partits més de vuit anys de final a nada. Schalke, Reia, Madrid i Basilea Porto a tres quarts de nou. Ahir empat a zero entre Shakhtar i Bayern i empat a un entre PSG i Chelsea. El Barça presenta aquest migdia l'acord telefònica pels drets televisius de la temporada que ve. L'Espanyol prepararà el partit de divendres contra Getafe.
En relació amb la suposada compra de partits de l'Ossassuna, el diari Ode Navarra publica que l'exgerent de l'Ossassuna ha confessat que va oferir a dos jugadors del Betis 250.000 euros per guanyar el Valladolid i deixar-se guanyar davant els navarresos en el final de la lliga passada. També s'investiga l'empat a una entre l'Espanyol i Ossassuna perquè un sol apostant es va jugar 240.000 euros a favor d'aquest empat.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 6 minuts us parla Andrea Bueno. Promunça ha obert un concurs per optar a 3 habitatges de promoció pública al Mas Lluí amb aparcament i traster. Es tracta de dos pisos situats al carrer Carolina Catesús i un altre pis al carrer Cintamigó. Pel que fa als pisos del carrer Carolina Catesús, són dos baixos i la seva venda seria sobre plànol. Tenen 90 metres quadrats de superfície i inclouen aparcament i traster. El pis del carrer Cintamigó és un primer i és d'entrega immediata. Té més de 100 metres quadrats.
Les sol·licituds s'han de presentar fins al 16 de març a les oficines de Promunsa al Walden. Podeu consultar les bases completes del concurs al seu web, promunsa.cat.
Més qüestions. Cepa Alnos, ecologistes de Catalunya, organitza dissabte la tercera desbrossada forestal a la vall de Sant Just. Consisteix en una actuació voluntària per fer tasques de manteniment i adequació a les forestacions fetes per l'entitat al torrent de Can Cortés. Les principals tasques consistiran en desbrossar la zona, espurgar, pudar i sembrar glans. Per això es recomana portar guants i calçat i robar adequats. L'activitat començarà a les 11 del matí de dissabte i s'acabarà a la una del migdia. El punt de trobada serà el torrent de Can Cortés a l'alçada del camí de Can Biosca 24.
Fins demà!
I un apunt més. La Rondella Puiggraciós és la propera convidada de l'Espai A a Sant Just. Aquest grup originari de la Garriga portarà la seva música tradicional diumenge a l'Ateneu amb l'espectacle Vaixells de Paper. Serà un recorregut musical per diferents països i cultures de la Mediterrània i també d'Amèrica. L'actuació de Rondella Puiggraciós serà diumenge a les 6 de la tarda a la sala del 50 anari de l'Ateneu. Les entrades es poden comprar de forma anticipada a través del web espaià.cat. Costen 10 euros per al públic en general, 8 per als socis i sòcies i 6 per als menors de 12 anys.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. I remember, I remember when I lost my mind There was something so pleasant about that place
Fins demà!
Does that make me crazy? Possibly. And I hope that you're having in the time of your life. But think twice. That's my only advice.
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb l'aigua de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 12 minuts de les 11. Aquesta hora el que fem és parlar amb alguns dels alumnes de quart d'ESO de l'Escola Madre Sacramento que han participat en l'última edició del projecte Mart 21 de la Universitat Politécnica de Catalunya. Basta saludem el Rubén, l'Òscar, el Roger i l'Andrea. Molt bon dia a tots quatre. Què tal?
Us heu d'agostar una mica el micro, eh? Ja sé que és el primer cop potser que hi sou, però si no ens en direm bé. Per parlar una mica d'aquest projecte que heu tirat endavant, que s'organitza la UPC amb diferents alumnes de quart d'ESO de diferents centres, teniu la tasca d'esbirenar si és possible instal·lar una colònia humana al planeta Mart, no? Aquest era una mica el que dieu de descobrir. És possible?
Sí, vam anar allà i l'objectiu que teníem era buscar les possibles solucions i les possibles mètodes per arribar allà a Mart i poder viure una colònia de manera indefinida.
Déu-n'hi-do, eh? És a dir, anar allà i quedar-hi. Qui anés a fer aquesta colònia no podria tornar en Teng, no? Però podria viure en Teng també, per tant, amb bones condicions, no? Per entendre'ns. Sí, hi hauria un període d'adaptació d'uns 10 anys per començar a viure ja en condicions allà i a partir dels 50 anys seria allà quan podríem començar a viure de manera normal.
Déu-n'hi-do. És a dir, una mica el que fèieu amb aquest projecte era descobrir o intentar proposar coses perquè això pogués tirar endavant. Com funciona? O què és el que havíeu de fer en aquest projecte? Bé, més bé, el projecte... L'anar a Mart seria més com una excusa, no? És com... El projecte es basa en anar allà, en treballar amb diferents estudiants i professors de la universitat,
per veure què funciona i també millorar els nostres coneixements, sobretot sobre Mart i aquests aspectes que treballem a sobre d'aquest projecte. Vosaltres heu vingut avui aquí, el Rubén, l'Òscar, el Roger i l'Andrea, éreu deu alumnes per això, de Madre Sacramento, i llavors heu treballat conjuntament amb alumnes d'altres instituts o d'altres escoles.
Sí, o sigui, el projecte també tractava de treballar en equip, o sigui, conèixer nova gent, nosaltres ens separaven en grups de deu persones i estaven amb gent d'altres escoles. O sigui, no estàveu els deu, vosaltres deu junts, no? Estàveu separats? Hi havia tres grups, que sí, hi havia dos alumnes a la nostra classe, però la majoria estaven separats.
Clar, això suposo que també és nou per a vosaltres perquè m'imagino que tampoc sé si treballeu molt en grup de dins de la mateixa escola però el que sí que no es fa suposo és treballar amb gent amb qui normalment no estàs acostumat o acabes de conèixer Sí, però ho veiem com alguna cosa positiva perquè podem veure les reaccions dels altres, què opinen compartir decisions i està bé
Com funciona? Durant quant temps ho heu fet? És a dir, som diferents sessions en diferents setmanes, una setmana sencera, com ho heu fet? Van a cinc dies i fèiem de dos quarts de deu fins a dos quarts de dues. Molt bé, per tant, doncs tot un matí intensiu, no? Sí. I esteu contents de l'experiència? Sí, ha sigut una molt bona experiència. Hem après a treballar en grup i a mi personalment m'ha agradat molt i ha sigut molt interessant.
Què és? El que m'he us agradat és justament aquest treball en grup, el fet de treballar amb aquesta idea de sobre si es podria anar cap a Mart, o què és el que... Això suposo que cadascú tindrà la seva preferència, eh? Bueno, no sé, és com un comú de coses. Som obres de tot en treballar en equip, aprendre moltes coses noves, curioses, que no sabíem que, no sé, existien coses així, i no sé, ha sigut bona experiència. És molt diferent de com treballeu a l'escola, per exemple?
Sí, perquè a part d'estar tot el dia fent part teòrica i estudiant, ha sigut com amb més experiments, ens han demostrat el que ens explicaven, és una manera diferent d'aprendre.
És a dir, que una mica veuríeu més l'aplicació del que anàveu aprenent. Us agradaria que també hi hagués més assignatures en què es pogués aplicar això també? Clar. Però de moment no ho feu, no? Per això a l'escola... No. No, però jo crec que seria una bona manera d'aprendre. O sigui, es podria arribar a aplicar a les escoles, no? Doncs que en lloc d'estudiar tot el dia, doncs també tocar pràctica, que a vegades fa falta.
També el tema del treball en grup, que suposo que també, abans ho comentàveu al principi, que suposo que et permet entendre com pensa algú altre i potser també ser més flexibles, segurament.
tornem una mica al tema concret deu bé al principi que era una mica l'excusa és el tema de Mart però bé, en tot cas heu treballat diferents aspectes perquè suposo que dèieu que era preparar una colònia per anar i quedar-s'hi i què treballàveu? Com arribar-hi? Un cop allà? O què és en què us centraveu?
Doncs tots nosaltres estàvem dividits en diferents grups, que eren uns 10, i jo estava en l'aere i nosaltres érem els que parlaven sobre el viatge, el trajecte i la tornada allà a Mart.
i vam decidir els tripulants que ens aportaven i era un pilot jove per condicions de vida i això i un metge per qualsevol problema un biòleg i un enginyer per si hi havia algun problema a la nau i havia de reparar-la
I en el trajecte utilitzaríem un conreus per alimentar-nos això amb aigua, però per no malgastar aigua ens trotxaríem amb tovalloles i això amb toalletes. Sí, molt bé. I amb l'arribada, abans de sortir, vam calcular un terreny que fos pla, sense ningú més obstacle.
i a l'hora d'aterrar sortiria la petita càpsula que tenia forma de pic perquè quan anés cap avall es frens una mica i primer sortia un paracaigudes per frenar
l'impacte de la caiguda i quan ja estàs una mica frenat un altre per regular la velocitat i llavors quan amb els sensors quan estava a uns 5.000 metres s'obria un propulsor
que mantenien en el mateix lloc que la càpsula i s'obrien uns airbags que feien que caigués sense problemes i rebotava fins que parava i automàticament quan pares sobre la càpsula i pots sortir. Realment tot superestudiat, vull dir que veig que a més a més ho dius de memòria, vull dir que no estàs llegint res sinó que realment de tot plegat és el que dèieu abans, segurament serveix per aprendre-ho millor.
I quan trigaria, quan duraria aquest trajecte? Teníeu calculat això? Doncs duraria un... 8 anys? Sí, quasi un any més o menys, sí.
Tenim també aquí a la taula l'Oriol Rigat. Bon dia, Oriol. Hola, molt bon dia. És el membre del grup astronòmic d'Esvern, que cada dimecres després et sentirem també parlant d'alguna gòstia vinculada a l'astronomia. Però què et sembla, aquest projecte? Tu no ho havies fet, no?, això, quan l'estudiaves? No, no, no, que va, que va. T'has tocat una mica del sistema solar i poca cosa més. Vull dir, està molt bé això de poder anar a fer un treball a la universitat i poder treballar quan fan investigació ells i més o menys anar-te preparant de com serà més o menys una possibilitat que sigui el futur.
Jo he trobat molt interessant que encara que fos una excusa, s'hagi anat a Mart, tot i que la història la trobo una mica recombolesca, s'ha d'anar-hi i no poder tornar, hi ha altres opcions, però està bé que es faci a Mart i pugui trucar una mica del que és fora de la Terra, perquè podria haver-hi una altra opció, diguéssim, de fer també una colònia sota el mar, per exemple. Però això també fa que sortim i truquem una mica d'astronomia, que és el camp que nosaltres sempre expliquem aquí a Sant Just, que fos una mica això, sortir del planeta i anar una mica més enllà, tot i que
Per exemple, sota el mar seria igual d'aviable o igual d'interessant fer-ho, o fins i tot a la Lluna, que està més a prop. Però està bé, és una gran aventura anar fins al mar i, per tant, doncs... Exacte, hi ha una bona excusa. Què més treballau? Perquè ara ens explicàveu aquesta part de tot el tema del recorregut. Quines altres facetes o quines altres àrees heu tocat, per exemple?
Doncs ens van dividir en deu grups de deu persones perquè anàvem a diverses escoles també de Viladecans, del Prat i ens dividíem en colònia de robòtica, aero, sostenibilitat, d'energia, aigua, telecomunicacions, sensors i alimentació. I entre tots aquests, doncs, cadascú treballava la seva matèria i fèiem la reunió de grup, treballàvem tots la matèria que havien de treballar
Fèiem els experiments i llavors ens tornàvem a reunir tots els de grup per fer una presentació i després fèiem uns miniplenaris en els quals cada grup es dividia en quatre i així, doncs, anant a quatre aules, tots podien explicar el que havien fet i que tothom ho pogués escoltar.
Per tant, presentacions que suposo que tampoc no és el més habitual, no? Potser en feu moltes a les escoles, jo parlo de la meva experiència. Fer cada dia una presentació i haver de presentar sobretot amb gent que no coneixes, de posar d'acord qui ha de dir això, qui ha de dir jo, però no, va estar molt bé, la veritat. Jo crec que a tots ens va agradar molt. Vosaltres aniríeu a març sense poder tornar o no? Gostaria decidir-se, jo crec que no.
T'Oriol? No, no, no, a mi m'agradaria anar-hi, però poder tornar, no cal estar sempre, vull dir, és una cosa que no ve d'aquí, no n'hi ha per tant. Si tens també alguna pregunta per fer-li, ens endavant, eh? No, no, no, a mi m'agradaria anar-hi, però poder tornar, no cal estar sempre. Alguna altra cosa que heu tractat? És a dir, ara explicaves una mica el funcionament, també em sabeu, doncs, algun aspecte que us hagi sorprès, no?, de dir, mira, un cop a mar, també miràvem com es podia fer això, com es podia fer allò altre, quina altra cosa heu descobert o heu tractat?
Bé, jo a mi personalment em va tocar el grup d'energia que tractava les energies de la Terra, nuclear, solar, eòlica, i cada dia ens explicaven una mica d'energia i al final del dia fèiem un experiment, un o dos, que anava relacionat amb l'energia. Per exemple, amb l'energia solar vam crear plasma i amb l'eòlica vam baixar el túnel de vent, vam mirar més o menys com anava el túnel i...
Això que ha dit el Roger al final del dia, fèiem el PowerPoint i explicàvem el que fèiem.
Molt bé. I algun altre aspecte heu tractat? Jo estava al grup de sostenibilitat i vam fer un experiment que tractaven agafar tres provetes i havien de barrejar manganès i cloro de potassi amb una llaminadura, trossos de paper i un globus. I consistia en veure la reacció que tenia, per exemple, el globus, començaves a cremar aquesta barreja i s'inflava.
La llaminadura es cremava i es feia. Sí. I el paper creava una reacció que originava molt de fum. Clar. I així podíem veure que... Però ho veieu directament, no? És a dir, que no ho llegíeu, sinó que ho provàveu a veure què passava. Ho feien nosaltres. I així podíem veure que a Mart, a més temperatura, es necessitava més oxigen. O sigui, vam extreure aquesta conclusió i va estar molt bé.
Clar. Home, suposo que el tema dels experiments, imagino que va una mica lligat amb el que dèieu al principi, que és el de dir, mira, no només ens ho aprenem, sinó que podem provar què vol dir cada cosa, no? Clar, és que en pràctica se't queda més, o sigui, ho veus i t'impacta més, llegint-ho i ja està. Vosaltres sou quatre dels deu que heu participat des de Madre Sacramento, llavors ho heu explicat també a la resta de companys de la vostra classe o com ho heu treballat en relació a l'escola ja?
En relació a l'escola... N'heu pogut parlar, també? Parlar, però... Heu fet alguna presentació o has sigut al marge del projecte?
diguéssim que ho faríem ho fèiem tot allà fèiem tots els que vam anar és el que he dit com que ens dividíem en miniplenaris cada grup cada subgrup podíem explicar a tots llavors ens inculcava a tots a més a l'últim dia vam fer una fira a la qual vam explicar tot el que vam fer i totes les nostres conclusions i era una fira cada grup tenia el seu espai
i en aquest espai explicaven tot el que havien fet, feien els experiments que havien fet i va estar molt bé. Llavors, en la mi classe tots vam compartir tot el que vam fer. Molt bé, perfecte. Teniu clar vosaltres què voleu estudiar? Creieu que tornareu cap a l'OPC per entendre'ns o encara esteu dubtant? Perquè esteu ara a quart d'ESO, encara queden un parell d'anys per decidir-vos, però què us sembla?
Bé, jo personalment no aniré cap a ciència, soc més de lletres, però m'ha agradat també. Provar-ho, no? Sí, és un nou punt de vista i està bé. Molt bé, què més? Bé, jo penso igual, no soc gaire d'això, però no sé, jo pensava que seria pitjor i m'ha agradat bastant, he estat bé.
Jo, ciències, ciències no, però sí que és veritat que he treballat sensors, he treballat electrònica, i doncs bé, pel camp que vull tirar, així com de música o de vídeo, aquest tipus de coses, doncs tot el tema informàtica que hem tocat m'ha provat una mica més, i a més, sobretot els sensors,
Per exemple, el sensor de temperatura, una cosa que volíem haver fet era agafar el sensor i quan arribés a una temperatura nosaltres fèiem que s'activés una alarma. Però també podríem haver fet, per exemple, que s'hagués ensenyat la calefacció o l'aeracondicionat. I això, amb una mica de paciència, ho podries fer fins i tot a casa teva. Llavors, crec que aquesta experiència, en aquest àmbit, pot ajudar fins i tot a dia a dia. Però bé, sempre és una manera de...
ja no he de mirar el que potser t'agradaria fer en un futur però també he de descartar opcions has vist això, has dit que t'ha agradat però potser no és el que vols fer en un futur molt bé
I jo heu trobat com a secundària perquè jo estic interessat a la informàtica, però si en algun cas no m'agrada o no em sento a gust, molt còmode, llavors tiraria cap a la ciència, ja que amb aquesta experiència m'ha agradat bastant i no ho trobo malament.
Molt bé, doncs avui hem conegut una mica més com ha estat aquesta experiència del projecte Marc XXI, on han participat 10 alumnes de Quart d'ESO de l'Escola Madresa Caramento. Avui ens han explicat aquí el Juste La Fusta, el Rubén, l'Òscar, el Roger i l'Andrea. Moltes gràcies a tots quatre. Que vagin molt bé. I també a l'Oriol Rigat, que s'ha afegit a la tertúlia. Si tens alguna cosa més a afegir, endavant, eh? No, no, perfecte. Ho trobo una experiència...
Doncs, collonuda, que faci això, que els vagi introduint una mica també el que és la ciència, encara que després no la utilitzin, però vull dir que la trobin ja com a més... Exacte. Més a mà. Més directa, no, també? Bé, abans de plegar, volia donar les gràcies a l'Ajuntament de Sant Lluís, a la Diputació i a l'OPC, que ha fet possible que estiguem allà. Doncs també queda dir moltes gràcies, que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. Dos minuts i dos quarts de dotze, de seguida fem tertulia esportiva, ho fem després d'escoltar aquest tema de Belen Sebasti en una de les seves noves cançons, el nou Badies Empire, que és la cançó que obre el seu últim disc, publicat fa relativament poc, fa pocs mesos, Girls in Peace Time, One Two Dance. I la cançó sona així...
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
When I was in hell Someone sang a song and I sang along Cause I knew the words from my childhood
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Lying on my side you were half awake and your face was tired and crumpled.
Bona nit.
Fins demà!
He told me to push on. He made me feel well. He told me to leave that vision. Onto the dying. Onto the dying.
Bona nit.
Ara passen quatre minuts de dos quarts de dotze. El que fem aquesta hora és fer tertúlia esportiva. Com cada dimecres saludem l'Enric Riva. Bon dia, Enric. Bon dia, Carme. També tenim l'Oriol Rigat, avui que estarà tot a les seccions. Avui correràs més. Exacte. I ara de seguida també s'incorporarà el Carles a la tertúlia.
avui dimecres ahir van començar els primers partits de l'anada de Champions es van jugar dos partits no sé si veu veure algun dels que es feia per obert jo vaig fer un trosset del Chelsea i del Chelsea PSG però era tan avorrit jo vaig veure el tros del gol jo no vaig pillar cap tros del gol tot era mig del camp mira no ho sé vaig desconnectar i em vaig posar a veure la Riera
Molt bé, està bé. És trist, però és així. Jo això ho voldria fer com una reflexió. Jo crec que a mi m'ha passat altres vegades que el Barça, el Barça o el Guardiola, sobretot el Guardiola, ens ha acostumat a veure molt bon futbol. Això s'ha de dir, hem vist bon futbol. Però ens un dia poses un partit de segona divisió i dius, no, això no és futbol. Inclús el Barça, quan juguem menys bé...
ningú controla la pilota, patada davant no hi ha oportunitats de gol el nivell d'exigència és tan alt però dius, jo ho he vist fer perquè aquests no ho poden fer tu tens un nivell tan al que cada vegada es veus jugar i dius això també ens ha passat a un altre nivell no a nivell col·lectiu sinó a nivell individual que és el patró Messi és a dir, comparar qualsevol altre jugador amb Messi és a dir, fitxes jo què sé, a David Villa amb Messi al costat és que el Villa és un petardo
Però això està canviant, per exemple, amb Luis Suárez, no? I amb Neymar. Aviam, Luis Suárez fa un gol d'altre dia, amb Neymar sí. Ens ha costat un any, per això, Neymar. Però amb Luis Suárez encara ho veus, quan toca la pilota, quan controla, és a dir, s'està adaptant, a poc a poc, però encara té un joc diferent, és a dir, menys tècnic, és a dir, si no has crescut aquí, costa molt. Hòstia, perdó, un jugador com Zlatan Ibrahimovic, que és un jugador increïble, no es va acabar d'adaptar.
No sé si pel Lego o pel futbol, no n'estic segur. És molt complicat i ho hem vist moltes vegades. Jo no sé per què això no ho acaben d'entendre. El Luis Suárez era molt bo on jugava, que era al City, no? No, al Liverpool. Però, per exemple, ens ha passat amb el Cesc. El Cesc en el Arsenal era el crac, ve aquí i no feia res.
l'Alexis mateix no, però no en el mateix ella ja va arribar a ser capità i és el màxim jugador i ara és un altre cop supervalorat però aquí el Barça no va arribar a fer res i amb l'Alexis ha passat igual aquí l'Alexis no era un mal jugador però no va acabar de sortir se'n va i torna a ser un crat és que sabeu què passa? jo me'n recordo en altres èpoques que el màxim golejador de la Lliga del Barça era per exemple Patrick Kleber però que feia 15 gols l'any 17 l'any que en feia més
I ara, si Messi l'any que em fa menys em fa 28 i diem que ha sigut un mal any, quan marxi Messi, que esperem que quedi molt, tenim Neymar, però veurem què passa. El patró Messi ens farà mal a la llarga. De tota manera, sí que aquest trident, aquesta fórmula de Suárez, Neymar i Messi, sembla que està funcionant bastant bé les últimes vegades.
Sí, i Luis Enrique s'ha atrevit a treure Messi del davant, perdó, del davanter centre, l'ha posat a la dreta i s'ha vist que continua fent gols, inclús donant més joc, entrant per sorpresa. És a dir, que ha estat bé, en aquest cas, el senyor Luis Enrique. S'incorpora també el Carles, la tertúlia, Carles. Bon dia.
Tardó, t'he tallat, Enric. Pensava que havies acabat. No, no, no. De fet, quan tu parles de futbol pots acabar. Quan vulguis una frase, fas un punt i ja està. Avui fins i tot. No cal fer grans reflexions. El que deies ara de Luis Enric m'ha sorprès perquè la portada del Montreuportiu avui és un dia com que no hi ha jornada intersemanal que... Però hi ha Champions. Sí, però no parlen dels altres partits almenys en titular.
I, per exemple, el nou esportiu li ha de dir que potser Messi, l'esport, doncs, parla de Neymar, no, Suárez i Messi, però el monoi esportiu el titula mucho lucho, eh? I estan dient que la clau de tot el que estava sent ara és gràcies a ell. Dic, mira, m'agradaria veure'l fa un mes i mig. Aquí la portada. És la princesa pagada pel club, eh? Però és brutal, fa un mes i pico, jo recordo... I tant. Fem fora el director esportiu. Si pensés...
Fem fora el director esportiu. Plaviscit, Messi i Lucho. Pujol que agafa i diu jo me'n vaig, que això s'enfonsa. El president que convoca eleccions. Passa un mes i sembla que els mateixos que deien que no guanyaríem res diuen que el triplet és possible. Ja ho hem comentat moltes vegades aquí. Suposo que a la ponderació no ven i ja està. A més a més, ahir, per exemple, els pobres de TV3 esperaven el gran partit. Arriba un punt
que pots arribar a dir que el Barça no sap a què nassos està jugant aquesta temporada, i que després veus com et trobes amb un gran partit. Ahir, per exemple, el Sori estava histèric abans del partit. És que el que veurem avui farà història. Gran partit entre el PSG i el Chelsea. Jo em vaig canviar a posar... L'Enric deia que va canviar en la Riera. Jo em vaig dormir a la segona part. Però és que dius...
Estem molt ben acostats. Clar, què espereu, col·legues? I quan dieu que el Barça està jugant malament, quan veieu un partit del Barça i diu que és un rotllo perquè han quedat 3 a 0 només i podien haver fotut 10, mireu-vos dos dels pressupostos més importants de tot el món amb futbolistes, l'espectacle futbolístic que van fotre ahir, que si no arriba a ser pels quatre moments de jugada espectacular, no val res el partit. Van estar especulant durant 38 minuts a la primera part. I per què un va marcar? Perquè si aquí no marca ningú...
Després tens un altre equip que també té un pressupost espectacular, que se'n va jugar a Ucraïna i li hi ha una tangana patacada espectacular, també en un partit. Xavier, l'on s'ha expulsat, no? Bueno, és que van haver... Hòsties, parlant en plata, però per tot arreu. Però van quedar 0-0, no? Ondanades d'hòsties. No van tenir temps a marcar gols, les castanyes que es van arribar a fotre. Bueno, aviam, el Chelsea té un bon resultat, el Bayern no tant, tot i que crec que passarà.
Sí, però és el fet aquest d'especular, no?, de dir, bueno, és que són uns equips que ja li anava bé, el Chelsea anava a buscar això i va marcar el gol i, bueno, l'altre estava superfeliç. Eh, atacs, xuts entre els tres pals del Chelsea durant tot el partit. Un, el del gol, eh? O sigui, no és que estigui parlant allà de dir, bueno, és que no, t'estàs passant, dic no. Llavors, quan valorem el Barça amb el seu joc i que té 20 oportunitats i potser només marca un gol...
Ah, és que està jugant contra el Villarreal. Bé, tios, però penseu-vos una miqueta que, com a mínim, ens ha jutjat 20 vegades. El dia del Celta vam perdre 0-1, és veritat, però van haver-hi 4 xuts al pal. Clar. Us en recordeu? És a dir, va ser... Aviam, i si aquests 4 xuts al pal entren, amb el mateix joc, els titulars haguessin estat uns altres, perquè no deixem de ser tots plegats una mica resultadistes. Aviam, que jugar bé, que veure un bon partit costa molt. Estem molt ben acostumats al que deia l'Enric, i ja ho transmeto també a l'Espanyol, això, eh?
O sigui, començava la temporada amb un canvi de sistema, el Sergio adapta tenir més la pilota, tenir-ne a nosaltres, no jugar al contraatac, intentar portar el pes del partit, i tot això costa moltíssim. I tot està entre les cordes, el que passa que, clar, per falta de pressupost, també l'Espanyol tampoc no pot tirar allò rotllo Córdoba, no? Dos, tres jornades, jugo contra el Barça, el Madrid i l'Atleti de Madrid i foto fra l'entrenador perquè han perdut els tres perdits. Ole! Chapó! Saps? Que esperàvem, no? No ho teníem previst, això. Bueno, però no ens...
Que la gent sigui conscient del que està fent el Barça o el joc que està fent ara l'Espanyol, tu el seu cost, i després te'n vas a Europa, veus partits i dius, mola de Déu. Jo la veritat és que estic molt content de com està el Barça darrerament. És evident que es basa molt aquest equip...
amb la inspiració, o la inspiració de Messi és determinant, i Messi està en un moment increïble, increïble, perquè, és a dir, ha fet una cosa que per mi crec que és el més difícil que pot fer un jugador, que és canviar el xip, és a dir, ser conscient que has de jugar diferent, i ho ha fet, és a dir, aquell és l'àlom que feia abans, que sempre acabava amb el xut, és a dir, que creuava l'àrea i acabava xutant...
ara hi ha aquesta opció, però és que els defensors han d'estar atents, perquè és que passades de gol impressionants. És impressionant. N'importa quants, 26 hi ha, que està a dos o tres gols del Cristiano, que el Cristiano l'hauria de estar tremolant.
Sí, bueno, aquest és un altre, que són com vasos comunicants, no el Barcelona de Madrid? Sí, és curiós això. Ara sembla que la crisi, allò que diuen que la crisi agafa el pont aèri, doncs és cert, no? Perquè ara estan allà nerviosos, qüestionant en Xelot i que el volien renovar fa un mes. Sí, li havien dedicat uns portadors espectaculars. En diuen, hi ha hagut alguna portada d'algun diari que deia que Florentino s'estava plantejant vendre Cristiano?
Bueno, sí, sí. No sé, suposo que també és per espantar-lo, o per impulsar-lo. Aquest espantar-lo un mínim, eh? I si no hi ha res de cert, i tots s'ho estan inventant per vendre diaris, és que arribarà un punt que diuen, no es compreu més diaris, engegueu-los a pastafang, i quan siguin coherents amb les seves cròniques i diguin el que realment està passant, i quan no passa res posem fotos de paisatges, no ens sap a...
El que passa que des d'un punt de vista empresarial, sempre és difícil de trobar el moment, però amb 30 anys, amb Cristiano, com està, acaba de guanyar la pilota d'or i que potser té el genoll més tocat del que sembla, potser des d'un punt de vista econòmic, seria el moment. Sí, això són més llestos que el Barça, el Madrid. Potser seria el moment d'agafar i vendre-li al PSG i guanyar 150 milions d'euros per un jugador que potser li queden dos anys bons.
Sí, perquè aquest tio s'ha fotut molta canya física. La gent que s'ha fotut molta canya acaba patint. I és un jugador que es basa en la potència. A la que perdi potència, Cristiano deixarà de ser un superclasse. Serà un gran xutador de faltes, però pot estar qualsevol altre. Gran xutador de faltes. L'altre dia sortia una estadística que em porta 17 i no n'ha marcat cap.
Ja, però el Velázquez pintava quadros, és un gran pintor, no deixava pintar els seus deixebles. Però vull dir, aquest home, si sempre juga les faltes és perquè deu ser el gran xutador de faltes. M'imagino que sí, però que avui... A Camparsa hi ha uns que aporten estadístiques millors que el Messi. Bueno, perquè l'han tirat una... Sí, sí, però per exemple, Messi n'ha fet dos aquesta anya. Sí, no, no. N'ha fet dos. És a dir, que... El millor xutador de penaltis del Madrid és el Cristiano.
Però aquest els marca, aquí sí que m'he de dir, però que les estadístiques de Cristiano, és a dir, tots tenim en ment que Cristiano és un gran xutador, perquè quan marca aquell amb la folla seca que li diuen, ho veiem 400 vegades, però que les estadístiques tiran faltes de Cristiano... Jo del matí només he vist una repetició, i és un dels millors gos de falta que he vist. Sí, home, sí, sí, i després, no, i més, inclús l'any passat recordo que Alexis en va tirar alguna i la va tirar bé. I el raquetista menys, em sembla que han fotut una a la creueta i una a dintre.
Sí, sí, sí. I Xavi l'estira bé, també. Ara que he dit, xuta molt des de fora, que jo, quan he anat al camp, trobo a faltar gent que xuti des de fora. Se l'acaben passant molt dintre l'àrea i no fan res. Això és el que he incorporat al Lucho, acabar les jugades. Que el Guardiola no acabava jugada, sinó que millor tornar darrere al mig del camp i tornar a començar la jugada. I aquests acaben jugades per poder-se col·locar i poder pressionar. Home, físicament és millor. El que és veritat és que el Barça mateix té davant tres tios que fan por.
No ens enganyem. Hi ha moltes posicions. En general. A mi Neymar m'ha sorprès aquest any. Ha fet un pas endavant brutal. Era el seu any, o s'acabava d'adaptar o no. A mi m'ha sorprès. Com cosa que amb el Suárez, per exemple, se li està apretant des d'un principi. O sigui, amb el...
Bueno, s'està sent condescendent, també. Sí, no, no l'han criticat, però vull dir que ja va haver una mica de remor de dir ai, ai, ai, que no acaba de marcar els gols. Ah, però tothom deia sí, sí, però quan em comencin a xufar no pararà. Sí, home, clar. No crec que sigui el mateix que el que he fet fins ara. Això ens ha passat moltes vegades amb Codro, per exemple, el màxim pitxitxi de la Real Societat, bé el Barça.
No va fer res. Vull dir, clar, aquestes coses de vegades també passen. Perquè tu estàs amb un equip i una lliga que et permet... Has agafat un referent bastant actual, eh? La mitjana d'edat dels oients. No, no, jo em farà saber que és de l'època en què més seguia el Barça, i llavors. Sí, sí. Mejo Codro. És veritat, però a Codro li van passar diverses coses, que també si hem de parlar de Codro, parlem de tot. És a dir, en aquell moment esclata la guerra a Igoslàvia, la seva família estava a Bosnia-Herzegovina, i va estar en un moment anímic molt baix. Tu el veies parlar, deies, només falta que es foti plorar.
i no va funcionar a Codro, excepte un partit contra el Madrid que va fer dos gols, no se'l recorda per res més. Ostres, estic veient una foto seva d'ara i... Han passat tants anys. No, no, no, han passat tants anys. No, però de totes maneres no tens la mateixa pressió jugant amb un equip petit. No, està clar. Però bueno, aquest noi ve del Liverpool, no deixa de ser un equip gran, el que passa que jo crec que Suarez triomfarà al Barça. I a més a més no ocuparis el preu pagat per Codro, segurament. Ah, no, no, no. És a dir, tu aquest el fitxes a preu de Galàctic.
No ens enganyem. No s'ha fet tantes vegades, més que arriba que van fitxar el pitxitx de la temporada. Si anéssim fitxant-los d'aquesta manera, tampoc... Has d'haver un jugador que realment vagi bé en la Barça. Jo, per exemple, un que sempre he trobat que no van tenir paciència és amb el defensa aquell de... Ara on surt? El que va fitxar el Guardiola. El Tchigrinski. El Tchigrinski.
És un tio molt jove, vull dir, no calia que en tres mesos amb vostè era un defensa, un tio gran. Però aquí es té aquest tarannà, o sigui, si és un tio que arriba i es dius, bueno, vés-te integrant i potser et costa més que els altres, però no passa res tenint confiança en tu, aixecó. És que se n'en foten, o sigui, és un tio que no podia jugar ni al tenis forn. Sí, però també és caure en gràcia, perquè hi ha hagut jugadors que han vingut aquí que han caigut en gràcia i no han fet res.
Ja no vull parlar de l'Arson, però l'Arson és un cas espectacular. L'Arson no ho va fer bé, no dic que no, eh? Però es va sobrevalorar l'Arson? Les seves actuacions tampoc no tenen... És a dir, no ho va fer malament, eh? Però era increïble, és a dir, el Camp Nou li idolatrava. S'ha criticat, per exemple, més amb el Pedro, que ho fa tres vegades més bé que el l'Arson. Exacte, exacte, per exemple... Sí, sí, i si caus... I Chigrin, per exemple, Douglas. Douglas, jo encara no l'he vist per re, però Douglas... No, que encara no ha pogut fer.
Però Douglas se l'ha matxacat. Però fa la seva feina, o sigui, intenta centrar, fa un centre, un total partit, i no el centra bé, i ja està. I aquest tio no serveix ni pel tenis. Sabeu quin té la culpa d'això de Douglas, en part? El nostre company, en Pau Ramírez. La primera crònica que vaig sentir de Douglas a RAC1 la va fer Pau Ramírez. I el va destrossar, que jo li vaig enviar més enllà, però com et passes? Va dir que l'afició seva se n'enfuti. I a partir d'aquí va començar com una voràgine,
d'anar en contra de Douglas? Sí, que és culpa d'en Pau. El Pau va col·laborar. Perquè la primera crònica va dir anem a parlar d'un tio que està a Brasil i sap de què va. Saps què passa? També en el món del futbol que tens uns referents que són espectaculars i la resta estan per sota de la gent que juga un torneig el dimecres al tenis forn. De veritat, o sigui, arribem a uns punts perquè ahir, per exemple, és molt bèstia perquè el gol del Chelsea el va fer un central centre, l'altre central la toca de taló cap a dins de l'àrea i el lateral remata de cap.
Oh! Però mira! Si són... Són la maquinària! Acaben de marcar un gol la maquinària! Diu, això no ho volia fer, allò del tacó, el central no ho podia fer. Això dic, bueno, tio, el Càgil, que va fotre un taconet i aixecant la pilota i allargant el cor... Clar, dius, tios que no són coixos, que estem parlant...
que encara que estiguin jugant de defenses, probablement quan tenien 12 anys eren davant de centres aquesta gent. I eren els millors col·lejadors del seu equip. No del seu equip, segurament de la regió en jugaven. Llavors, clar, una mica de tacte. Jo recordo el Càlcil quan va esclatar futbolísticament, que era un crio que jugava enmig del camp de reserva amb el Manchester United. Era un xaval espectacularment bo.
I ahir me li diuen que és un carquinyoli que està allà mig mal posat, que intenta centrar una pilota i que li toca el teló i té la sort que li va al cap del lateral, que també passava per allà, i remata de cap. Encara l'estan buscant els del Paris Saint-Germain i escolta més gent, però el Carl Hill aquest fa uns quants anys enrere, quan era més jovenet, al mig del camp, revolucionava el Manchester United. En canvi, a l'inversa, el Neymar li passa una pilota, la toca malament perquè la toca malament, li surt un globo i...
Vols dir que no ho ha fet expressament? Però si estava rient, eh? Un fill ho estava preguntant. Dic, no, ha intentat picar-la per sota, però, clar, li ha picat a dalt de l'altre. I li ha sortit el peu i se li ha aixecat amunt. I mira, ha tingut la llet que la pilota ha anat cap a dintre. Ja està. I el normal hauria sigut que t'hagués tirat recte amunt. I ells reixen així, rient, fent així. I encara diuen... I arriben al punt de dir... Oh, mira, està aixecant els braços dient que sóc tan bo, tio.
Com que és Neymar, no? I després, clar, l'altre és un xurro. De tota manera, Neymar està fent una temporada increïble, Messi i jo l'any passat vaig dubtar d'ell perquè és que el veia tan apàtic. No, i a part que el Neymar era una qüestió física, també ha après a posar el cos i a posar-se bé davant de la
Ha guanyat massa muscular, diuen, ha guanyat 6 quilos de massa muscular, no ho sé, jo no li veig, però... I a part la massa muscular és el cos, o sigui, el Neymar era un tio que encara va de tu a tu i buscava una banda o una altra, i ara quan rep d'esquenes, el Neymar l'any passat sortia volant, o sigui, el fotia fora del camp contínuament, i ara no, o sigui, es posiciona bé, posa el seu centre ben col·locat quan ha de rebre l'impacte, la pilota a l'hora de controlar se la desvia cap al cantó d'on rebrà l'impacte per poder seguir amb la bola, o sigui, tot és això, això ho aprens a base d'hòsties, parlant amb plata, llavors, clar, o sigui...
Aquesta adaptació la necessitava. El Brasil es deixa jugar molt, no hi ha tanta castanya, i el tio encara anant amb un embú sempre se n'anava. Ara, quan estàs amb un equip que està posicionat a davant, que has de jugar gairebé d'esquenes amb la defensa darrere, que ja no surts el contraatac, has de canviar el xip. I un dels xips és el físic, perquè si no, no fos res. És el que ja va passar l'any passat. En canvi, per exemple, és una de les grans virtuts que té el Suárez, que físicament aquest tio, l'altre dia amb una pilota a la banda, la va rebre gairebé a dins l'àrea.
i amb el seu cos va enviar a prendre pel sac el defensa, que li feia dos com ell. I va poder centrar la pilota. És un tio que ja està acostumat, que ve d'Anglaterra... Jo crec que hem trobat un equilibri amb Suárez allà al mig. A vegades ho dèiem, és a dir, que feia falta una persona més alta, amb més cos, és a dir, feia falta. Quan jugava Pedro, Neymar, que som bons jugadors, Pedro, Neymar, Messi, és que a cap dels tres passa del metre 70, clar, llavors et pillaves les torres aquestes del Chelsea, que són unes bèsties, i...
I clar, i deies que Alves anava centrant a l'àrea, dius, però aquí centres, aquí centres, si tots fan un metre 70. Sí, no, no, des de l'època de l'Eto i de l'Ibre, el Barça no ha rebut un tio que rebés d'esquenes. Eto era alt? No és que fos alt, però sabia col·locar-se molt bé d'esquenes per rebre aquestes parets. O sigui, aquestes parets o són molt ràpides i els defenses les trobes en moviment i passen, o sigui, el defensa està estàtic i quiet, no passes. Llavors, aquesta posició de nou que l'Eto feia molt bé, eh? O sigui, l'Eto perquè va ser un problema d'entrenadors i tal, però l'Eto...
Tenia un joc molt bo, era molt ràpid i buscava molt bé els espais. De fet, jo sempre havia dit que des d'Eto havíem anat enrere, a cada nou fitxatge. Passa que tenies un tio genial que solucionava els partits, però ara, com a mínim...
Per l'altre cantó es pot entrar, el Neymar pot fer una paret, pot entrar Iniesta de la doble línia... Sí, no només això, per exemple, l'any passat agafaven, li fotien una gàbia a Messi, no rascava bola, però és que ara si fots una gàbia i en dediques quatre a Messi, clar, tens l'altre i l'altre lliures. És que clar, no ha de ser fàcil plantejar un partit ara mateix contra el Barça. Tenen recursos... Sí, i les esquenes cobertes, no? Perquè tens Bartra, que encara és l'hora que faig alguna pilota...
Però per què no el fan jugar més, Coroi? No ho entenc jo. És el temps que té, però l'està aprofitant. Però bé, eh? Quan surt ho fa bé. Hi ha vegades que reconverteixes aquest amsantel per no posar. No, però ara ja no. Això ja no. La confiança a Bardre és un bala.
És una altra defensa que hauria d'estar davant de centre i el tio a la capó tira amunt. Sí, sí, ens esculles el veus allà al mig. Com Piqué. És un tio que juga davant. Clar, el que passa és que et toca fer de defensa el Piqué. Quan veieu els partits aquests del canal del Barça quan era petit, el tio surtia disparat. Encara ho fa, encara ho fa. És a dir, el partit va una mica sobrat, el veus allà amunt. És normal, si et cobreixen bé els del mig del camp...
I llavors aquests nors estan donant de sí, tampoc no hi ha la mala maró. Per exemple, un que a mi m'agrada moltíssim és el Sergi Roberto, de molt pocs minuts, però com a mínim està comptant amb ell en partits quan ja estan solucionats. L'altre dia va jugar gairebé mitja hora i és un tio que juga molt bé el futbol entre línies. Hem de recordar que a Iniesta també li va costar. Quan sigui un titular ja perfecte diran...
oi, Sergi Roberto, és que des de petit ja se'l veia uns pebrots que ara ja li estàs dient que aquest tio hauria d'anar-se a buscar en equip o el Rafinha, per exemple, també té un joc espectacular millor gairebé que son germà sempre havien dit que era el germà bo sí, però vull dir, per això se l'han quedat, suposo també, que a vegades critiques com has deixat marxar aquest però a petit ja ho deien, dius, ostres, doncs si era bo l'altre és molt bo i a més juga molt per l'equip l'altre potser era més espectacular era una mica de la penya que a vegades feia passades aquestes que et quedes al·lucinat però moltes d'elles et feien perdre pilotes
I aquest és molt més treballador. És un germà que ha agafat les virtuts del germà gran, perquè ho ha vist, i després, a part, dius, jo aquí he de treballar, he de fer més coses, si no, no. Escolta, l'Espanyol en ratxa, ratxa. Sí, això l'anava a dir. Sí, jo ja et dic, o sigui, és sorprenent. Però, bueno, que tot sigui així. Ara és una llàstima allò que comentàvem dimecres passat, que el finalista de copa, si el guanyador de copa...
en el cas que perdi l'Espanyol, eh? I en el cas que arribi a la final. Però vull dir que... Nova Europa, no? Jo em pensava que sí, però vaig veure que ningú comentava i vaig pensar, potser no ho han canviat. Ara li donen més virtut el fet de quedar 7-8 a la Lliga, no? 8-és...
No sé si 7. És una pena, perquè també seria un bon premi. És que és un premi important. Les eliminatòries de Copa són molt difícils. Sempre ho hem parlat. La Lliga és continuïtat. Pots tenir un mal moment, però ho pots recuperar. Perquè els altres també hem d'entenir. Però a la Champions...
Ahir té un mal moment al Paris Saint-Germain, li foten dos gols i ja se'n pot oblidar. Aquesta tensió... O el Bayern, que va empatar, si el Xarcar li fa... I a l'Arbi pita un penalti al final. Un golet i saps? Quantes vegades li ha passat al Barça de tenir una nada dolentíssima i després remuntar la tornada, que és el que em fa poc, ja ho parlem la setmana que ve. Quan juguem la setmana que ve? Dimarts o dimecres? Dimarts. Farem el post. També està bé, així no t'equivoques.
Exacte, fa molt que no fem un post, que sempre jugàvem dimins. És més vantajista i pots criticar l'alineació si s'ha perdut i si s'ha guanyat i ho hagués fet així també. I veurem els titulars. Sí, exacte. No, no, a City. A la City. Dissabte, per això, el Barça juga contra... Contra el Granada.
Allà. No, no, hi ha dos partits seguits. Contra el Màlaga, perdona, ara no estic segur. Ara vaig dir que tenia just l'Espanyol que juga, tenia oberta la pàgina, aquest divendres, allò que vam dir que venen dos divendres seguits per jugar a l'Espanyol. Juga l'Espanyol divendres contra qui? Contra el Getafe, el camp del Getafe. Partit també per continuar mirant cap amunt, no? A tres quarts de nou. I quan posaran una lliga de 16 equips i no tants d'aquests? 18, com deia Europa. I el Barça contra el Màlaga, exacte, dissabte a les 4. Dissabte a les 4.
Dimecres juga. Juguen dos seguits perquè és el canvi de primera volta segona? No, no, ja s'ha fet. No ho sé per què. Però ja s'ha fet el canvi de primera i segona. Com dos seguits. Sí, sí, ja va ser campió d'hivern. Sí, sí, sí. L'Elche va ser el primer... No, no, dos seguits vull dir dos divendres seguits. No, no, el Barça juga dos partits seguits al Camp Nou. A casa, a casa. Ah, val, val, val. És veritat, és estrany. No ho sé.
Ja sabeu que aquests calendaris els fan gent després de dinar. Sí, això és veritat. Després de dinar cap a les 6 de la tarda. Tot i que estan fets, els horaris no els posen només 15 dies abans. Sí, ara una mica més. Cosa que crec que a Anglaterra tens tots els horaris posats i et pots previsar i preparar tot. En canvi aquí, dissabte, diumenge... És massa feina, ho hem de calcular.
tu pots agafar-te ara mateix un paquet de viatge en una agència per anar a Londres al cap de setmana X i comprar-te una entrada per veure l'Arsenal i ho pots fer en 4 mesos sempre estan plens els camps d'Angleterra en canvi tu dius va, et regalo un viatge a Barcelona amb una entrada al Camp Nou ja, però és que igual juguen diumenge a les 9
O a les 10, que l'últim de Copa... Ah, vale, a les 10, sí. Però de Lliga hi ha a les 9, com a molt tard, el diumenge. Clar, diu, si és que el meu avió torna a les 5 de la tarda cap a Londres. Pot jugar dilluns, encara és més tard, no? Sí, de moment el Barça per això no l'han fet jugar mai en dilluns. Ara també, el següent, el primer de març, el dia de la dona, el dia 8 de març, el Barça juga diumenge a les 12 al migdia. Tampoc no ho havíem posat en pràctica, això.
Sí, l'any passat, no? L'any passat sí, que és la temporada. Ah, aquesta. Home, horaris familiars. Si és a les 12, després pots anar a dinar, però el problema és jugar un partit a les 12. A les 12 està bé. A mi m'agrada el tema de les 12, no? A l'hora del vermú. Jo només l'he fet una vegada, vaig anar amb el nano a l'estadi i va ser molt maco.
La veritat. I ara és una època que també és agraït el sol. Per això. Ja que si t'ho foten al mes de Gisuny... Bueno, jo també pensava, perquè normalment els que no estem a tribuna i estem a la part de davant, sempre ens toca el sol de cara. Jo pensava, aviam si es foten i és al revés al matí. Però no. No, no, no. El sol al matí ve del gol. És a dir que els de tribuna també tenen ombra. Jo pensava, per un dia que siguin ells, saps? Tot el carinyo als tribuneros que m'estiguin escoltant, eh? No, així pot enfardar tulleres noves. I sol...
Però bé, és igual. I avui el Madrid juga contra el Schalke. L'any passat anirem a fotre sis. El Madrid al Schalke. Jo crec que el Schalke tampoc no és que estigui en el seu millor moment. No ho sé, no l'estic seguint. Però avui hi ha TV3 en referència que per molt malament que ho faci el Madrid. A sobre li donen peixeta, això no pot ser.
Bueno, aquesta Champions al Madrid ha tingut bastant peixeta, ha tingut molta sort. Home, sí, jo crec que dels grups dels que hi havia, era un dels relativament assequibles, no? Deuen estar emprenyats perquè els podia haver tocat el Basilea, però bueno, no està mal. Sí, quedava el Basilea més fàcil, i a l'Everkusen també, no?, una mica. El Mónaco...
No, però el Mónaco... Bueno, el Mónaco s'ho ha venut tot aquest any. No, no, el Mónaco està fotut. El Mónaco s'ho ha venut tot. Va ser un tio que li va donar per comprar al Falcao i s'ho han venut tot, ja no tenen ningú. O sigui que... No, no ho deu tenir calés. En fi, veurem què passa. Creieu que guanyarà per això o no? A Madrid, home, és que si no dalt a baix. Home, l'altre dia va fotre el ridícul, amb el 2-0. Jo n'estic segur que guanyarà a Madrid i crec que avui pagarà els plats trencats al Xalque. Sí.
Doncs veurem què passa. El veureu, el partit? No. Bé, pot ser una estona. En fi, se'ns acaba el temps. Que vagi bé. Gràcies, Enric, Carles i Oriol. Tornem dimecres que ve. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Connectem amb el bolletí de Catalunya Ràdio amb el del Sant Just Notícies. Tornem després amb la tercera hora del Just a la Fusta. Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa David Badia.
La reforma de l'avortament que impulsa el Partit Popular es limitarà a demanar el permís patern quan la dona sigui menor. La modificació es durà a terme via proposició de llei que els populars volen aprovar abans d'acabar aquesta legislatura. Madrid, Albert Clatrava. Bon dia. El PP assegura que amb aquesta modificació compleix la seva promesa electoral. L'objectiu és que la reforma entri en vigor abans d'acabar la legislatura. Aquest any es farà a través d'una proposició del PP on només s'inclou l'obligació dels permís dels pares per les menors que vulguin avortar. El portavó parlamentari del PP, Rafael Hernández,
reconeix que no s'ha anat més enllà per falta de consens. Nosotros hemos hecho una reforma, es verdad, que cumple con nuestro programa electoral. Se puede ir más lejos, se puede ir más cerca. Nuestra decisión de no ir más lejos ha sido precisamente la falta de existencia de consenso. Albert Cladrava, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, Carme Montero. Esquerra Republicana s'ofereix de nou a entrar al govern. Ho ha fet el president dels republicans a la sessió de control a la Cambra Catalana, Parlament, Carme Clèries. Crida d'Oriol Junqueras al president Artur Mas, que ahir mateix descartava cap remodelació de govern. Sentim Junqueras i el que li ha respost al president de la Generalitat. Voluntat d'assumir les màximes responsabilitats, entenent també que aquesta és una competència que correspon al president del govern. Li fem una crida una vegada més.
Recordin que al començament d'aquesta legislatura jo mateix els vaig oferir insistentment que assumissin les màximes responsabilitats. Vam continuar la legislatura, crec que hem fet un munt de feina i ara precisament es tracta d'acabar-la. I queden 6 o 7 mesos. Per tant, aprofitem-los a fons.
Bon dia. Per primer cop es poden comparar dos pises que treballen el mateix tema, les matemàtiques, el 2003 i el 2012. La conclusió és que amb 493 punts Catalunya té els resultats estancats però en una mitja inacceptable. En canvi, en 9 anys, les desigualtats educatives s'han multiplicat de manera que el nivell social i cultural de les famílies condiciona un 23% més els resultats a l'últim pisa que el del 2003. Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
La ciutat de Devalseve, a l'est d'Ucraïna, ha caigut en mans dels prorussos, ho ha admès el president ucrainès Petro Poroshenko, que ha dit que el 80% de les tropes governamentals ja han abandonat la ciutat. Desenes de tanks i vehicles blindats han començat a arribar a les poblacions veïnes, segons constaten diversos testimonis.
El Barça presenta d'aquí a uns minuts el seu acord amb Telefònica per la venda dels seus drets televisius per la temporada que ve. També d'aquí a uns minuts les expedicions del Barça i el Joventut volen cap a Canàries, on a partir de demà han de disputar els quarts de final de la Copa del Rei de Bàsquet.
A la Champions de futbol, avui a tres quarts de nou, Schalke contra Real Madrid i Basilea contra Porto. A la Champions de Waterpolo femení, aquest vespre, Imperia d'Itàlia contra Sabadell. A la Lliga d'envol, Granollers Guadalajara. El Mundial de Ciclisme en pista aquest migdia debuta la catalana Elena Casas. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. Guanyem Sant Just decidirà avui si es presenten a les eleccions municipals al maig. La plataforma ciutadana integra els santjustencs que tenen com a objectiu que tothom s'impliqui en la vida política del poble i aconseguir un diàleg constant amb les institucions per tal d'elaborar conjuntament polítiques públiques.
Al llarg de les darreres setmanes, Guanyem Sant Just ha fet diverses assemblees on han tractat quines han de ser les prioritats per Sant Just i avui decidirà si concorre a les municipals. La decisió es prendrà en una nova assemblea que tindrà lloc a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestar avui a les 7 de la tarda.
Més coses. La campanya de mecenatge de la miscel·lània de les dones de Sant Just ha complert el seu objectiu. Ja s'ha acabat la campanya i s'han sobrepassat els 10.000 euros que es demanaven a través de la plataforma mecenics.com. En total s'han aconseguit 11.550 euros i han col·laborat 108 mecenes, quan la setmana passada s'havia assolit la meitat del finançament, aproximadament. L'aportació més elevada que es pot fer, la del mecenatge corporatiu, de 175 euros, és la que més mecenes ha aconseguit, amb un total de 58.
I un apunt més, Sant Clau Cultural, els poetes Joan Margarit i Lluís García Montero participaran divendres de la celebració dels 50 anys dels serveis bibliotecaris de Sant Just. Aquest 2015 es comemora mig segle des que es va crear la primera biblioteca pública a Sant Just i tots dos poetes formaran part dels actes de celebració de l'Efemèrida. Tots dos presentaran els seus darrers poemaris a la Biblioteca Joan Margarit.
García Montero presentarà el seu poemari Un velero bergantin i Joan Margarit el llibre Des d'on tornar a estimar. El recital tindrà lloc divendres a dos quarts de vuit del vespre a la biblioteca. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició Ves migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I'm such a breakable thread. You were all the things I thought I knew. And I
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
So much for my happy ending.
Ara, passant 10 minuts de les 12 del migdia, és moment per parlar de nou avui d'astronomia.
Oriol Ricat, molt bon dia. Molt bon dia. Avui, ja em dic que ets el protagonista absolut de totes les seccions. El convidat. Avui soc el convidat que m'he quedat aquí. El convidat d'honor. En fi, parlem ara d'astronomia. Avui t'hem parlat ara fa una hora, hem saludat els diferents alumnes de Madrid i Sacramento que han participat al projecte Mart 21, aquest projecte on miràvem desbrenar si era possible anar fins a Mart i com fer-ho. Era un projecte pràctic i tu ens vols tornar a parlar de Mart
Justament per parlar d'això, però clar, des d'un altre vessant, que s'alluny una mica del que ells havien provat. Sí, bàsicament, però com hem pogut saber, això era una excusa per tenir una sèrie d'experiments i de treballar en equip a la universitat, amb diferents persones, vull dir que...
He dit que era perfecte que les coses fossin a l'espai. Això sempre, per part nostra, sempre ens interessa que es descobreixin coses de més enllà del nostre planeta. Però si ho posem una mica més a la realitat, veurem que hi ha coses que no haurien de ser així. També per anar-ho provant, això, i treurem conclusions. Però a la realitat, les coses canvien una mica. En primer lloc, hi ha l'opció, hi ha una gent...
que no en diria organització, en diria més aviat secta, que volen anar a Mart. Sí, sí, sí, perquè demanen diners. Ells volen anar a Mart amb uns coets molt petitets, no diuen que es pot anar-hi, vas allà i vius, això sí, no tornes. Home, això és demanar molt. Segur que hi ha gent que s'hi apunta. Sí, sí, sí. Mira, el fet d'anar...
Suposo que a l'època que Colom va descobrir Amèrica, pujar amb una carabel·la d'aquelles i travessar l'Atlàntic, que ningú l'havia travessat, allò sí que era anar al més enllà, però sempre hi ha algú que s'hi posa, potser pagant molt bé, potser hi ha promeses de descobrir coses interessants.
Aquí, bàsicament, suposo que hi hauria l'aventura, és a dir, a mi m'interessaria com a aventura i anar a descobrir coses. Ara, fer una missió suïcida, doncs, home, que estem ja al segle XXI, hem evolucionat una mica, i no cal, no cal fer sacrificis humans per aconseguir res. Això potser, doncs, això, a l'edat medieval, doncs, o una mica abans, podíem fer sacrificis d'aquest tipus, però avui en dia...
Tenim molts mitjans perquè aquestes coses no s'hagin de fer. Bàsicament, una de les opcions que corre més general és la contraposició entre enviar un home a Mart i enviar-hi robots. Un robot, per començar, treballa les 24 hores, si li posem prou energia. No dorm, no menja, no? No, no, no.
Necessita una energia, però ja la proporcionem i que en principi és quasi limitada, per tant tenim molts anys, segurament es faran malbé abans les rodes del Curiosity que l'energia que se li acabarà, per tant segur que es quedarà allà parat sense poder funcionar i no en som molt conscients, però enviar una persona lluny, ja no dic a l'espai lluny,
és quasi insostenible. És a dir, hem de pensar en moltes coses. Un robot, un cop l'hem construït, li donem energia o la manera d'aconseguir-la, doncs és autònom i pot funcionar. Una persona, no, una persona és un ésser molt fràgil, l'hem de protegir de tot, absolutament de tot. Un robot pot estar sense atmosfera, cap problema, nosaltres necessitem respirar, és a dir, o necessitem un tratge o necessitaríem un habitacle on poder viure.
Hem de menjar, hem de beure, hem de fer les nostres necessitats. És a dir, també el robot, en principi, un cop té l'energia, la va gastant. Vull dir, diguéssim, també deixarà residus, però els residus és quan ja s'apaguin. I, per tant, hi tindrà una sèrie de funcionament il·limitat. En aquest cas, potser l'Opportunity i l'Espírit, com que anaven amb energia solar, doncs potser a la nit tenien menys activitat i tota l'energia que havien fet de més durant el dia la utilitzàvem per escalfar durant la nit, que baixen molt les temperatures.
Clar, a un home també li passa el mateix, hem de tenir uns traigos que ens puguin refrigerar durant el dia i ens escalfin durant la nit. Tot això és generar molta més energia. I, bueno, no només això, tot això que estem dient que necessitem és pes. I el pes necessitem molts coets, i hi ha molts coets molt car, i dius, ostres, puc enviar-hi un robot petitet perquè enviar-hi una persona. I ja no entrem en, diguéssim, consideracions psicològiques.
No, no, això te l'anava a dir, també hi ha tota aquesta altra part, però potser ni la comenta, no? No, no, no, podem estar molt preparats. Primera, aquests que de seguida volen anar-hi... Jo crec, Oriol, que has de mirar Interestel·lar, perquè tot això apareix una mica i tinc ganes de comentar-la amb tu, aquesta pel·lícula. M'ho apunto, m'ho apunto, aquests dies vaig una mica enfeinat, que ja tocava, però m'ho apunto i encara la trobem al cinema. Però si és això, vull dir... Serà difícil, eh, el cinema ja, però bé, igual ja apareix, doncs...
Sí, els videoclubs suposo que la trauran aviat. Filmin aquestes coses. Encara han tingut alguna prop de cosa a casa? Bé, jo vam parlar d'això dels videoclubs, encara en queden, encara en queden, es poden perseguir. I mentre tinguem reproductor de DVD, que això també és una altra cosa, no? Però, bueno, parlàvem d'això, doncs la gent se'ls hi ha mal cap.
vull dir, a tots hi ha algun moment que pots tenir una crisi que en els robots també els passa doncs es pengen, es reinicien li pots enviar la correcció amb codi i torna a funcionar a l'home com no li envies allà uns Valiums o uns Prozacs el pobre es pot estar fotent de pedres dintre del casco tot això si va sol o va amb companyia però el fet de no tornar és molt perillós i a més
Una cosa que ells no van tractar, perquè suposo que aquest no era el tema del treball que ells feien, però una cosa molt important que es parla poc, és la radiació.
Nosaltres aquí a la Terra estem molt ben protegits tant per l'atmosfera com pel camp magnètic. Això ens protegeix sobretot de la radiació que ens ve del Sol i de la radiació còsmica, més enllà de l'univers. Normalment és inversament proporcional. Quan hi ha molta activitat solar, que ve molta radiació del Sol, la còsmica no ens arriba gaire perquè bàsicament l'expulsa l'altre i quan estem en un mínim al revés ens en arriba més.
La que ens arriba no ens mata, perquè estem més o menys protegits. Això ja és més perillós quan anem amb avió. Quan anem amb avió la radiació és molt més alta, que la gent us ho sàpiga. Quan anem a 10.000 metres d'alçada rebem molta més radiació.
I quan sortim de l'atmosfera, de l'òrbita terrestre, això ja és bastant espectacular. Per tant, s'han fet uns petits registres, bueno, veremos, una mica obsolets, perquè encara fan servir coses de radiació nuclear, que no és la mateixa, però amb els primers explosions que van haver-hi, la gent que va estar afectada amb aquesta radiació, suposo que ho podien anar passant als fets com de Fukushima o de Cherroville, tot i que no és la mateixa radiació,
Però van veient com afecten el cos. Ens posen uns varems i poden veure quant de temps pot estar una persona a l'espai. Per exemple, han dit que una persona jove, aquí també el gènere afecta de manera diferent. És a dir, les dones són molt més receptores d'aquesta radiació i, per tant, no poden estar al mateix temps exposades a tanta radiació. Per tant, un home pot estar-hi més temps i una dona menys.
Seria una de les raons perquè possiblement no s'hi enviés, o potser s'hi enviessin quatre homes i una dona. És a dir, quasi ho farien per fer-ho, perquè per més de 200, diguéssim, com us ho diria, més de 300 dies a l'espai, ja la cosa pot ser una mica perillosa. Hi ha gent que hi torna, vull dir. Menys d'un any, si ha d'estar. Menys d'un any. No perquè no hi puguem viure, és a dir, només és qüestió de diners. Podem enviar-hi tot el menjar, tot l'aire, tot. Però la radiació...
No la podem evitar, sí que podríem posar blindar-ho, allò pesa molt més, hi ha un altre tipus de camps magnètics que ens protegís la nau, això no ho sabem fer per ara, i estem dient d'un viatge de quasi 300 dies, 250 dies fins a març, allà ens hi haurien de quedar com a mínim 450 dies més, el que se'n diria a prop d'un any marcià o una cosa així, no ben bé, un any marcià són més de 600 dies, però és perquè la Terra tornés a estar preparat perquè tornéssim,
Si ens hi quedem allà, bàsicament ells no ho han treballat, però quedant-nos allà és morint-nos d'un càncer en pocs anys. És a dir, no és útil portar una persona allà perquè... Per això no s'hi porten, no? Fins ara, suposo. Bé, no s'hi porten perquè no hi ha els mitjans, no hi ha les naus, però bàsicament és això, enviar un cadàver. La gent ho ha d'entendre, és com està exposat contínuament a la radiació. És a dir, amb...
ells diuen amb més del 3% de desenvolupar un càncer. És a dir, més de 300 dies ja tens més d'aquest 3%. És a dir, com més temps t'hi quedis, més possibilitats tens. És molt perillós, és molt perillós. No som conscients de l'envoltall que tenim aquí a la Terra que ens protegeix d'aquest tipus de radiació i anem molt alegres amunt i avall, però anar a l'espai és molt perillós. Perillós perquè nosaltres som fràgils, som uns petits organismes i totes aquestes energies són molt fortes i no les podem evitar.
Per tant, viure-ho, anar-hi... Home, ho podríem fer això. Doncs mira, com que per tornar, tornaràs a fer-te una piltrafa, doncs ja no cal que tornis. Però això no és, no? Llavors, és seriós, ho hem de parlar. Realment val la pena. Ara tindrem un robot com el Curiosity que pot arribar a estar més de 10 anys. L'Opportunity en porta 11.
I allà no li ha passat res. Sí que li afecta també la radiació, eh? Li fa malbé alguns components electrònics, però tot això... I, per tant, són coses que hem d'anar pensant. Vull dir, no és tan fàcil com la ciència-ficció, que és agafar una nau i anar a Mart, sinó totes les coses que comporten. És a dir, com generarem l'oxigen, com farem el menjar... Clar, és molt fàcil dir, no, no, farem una habitació i tindrem plantetes. I què menjarem? Bledes tots els dies, clar...
No, no. No, no, és veritat, és veritat. És que normalment és el que fan, tenen allà unes verduretes, però a més, si ens n'hem de menjar una per dia, n'hem de tenir 360 o més, vull dir, doncs, clar, perquè faci tot un any, vull dir, n'hem de generar moltes. I són coses que jo crec que ara ells ho han agafat des del punt científic, doncs això, els sensors, quan baixem a l'atmosfera...
doncs això està bé perquè ho podem aplicar a la Terra, vull dir, no cal anar a Mart, podem enviar una sonda i tornar-la fent a la Terra, els sensors canviaran les mesures perquè tenim molta més atmosfera, però els coets per enviar a fora, doncs tot això també està bé, com aconseguir energia, vull dir, els diferents mitjans que han fet servir, suposo que és més divertit dir ens anirem a Mart i llavors la gent s'hi posa, doncs bueno...
La mateixa experiència és la que dic jo. Si l'agafem, ens anem sota el mar, per exemple, o ens anem a una estació especial, seria la mateixa. Però suposo que Mart està bé, perquè a més a més està bé conèixer una mica més de Mart, que no ens l'imaginem només això, caminant per un telescopi, veiem marcians que ens poden atacar algun dia, doncs veiem com és, que és un planeta molt hostil, sembla maco, però és un planeta molt hostil, sempre hem dit que no tenen cap magnètic, l'atmosfera quasi és inexistent, no la podem respirar, no tenim aigua líquida a prop...
és un lloc hostil per tant és molt costós poder-nos establir i per tant també estar molt lluny de la Terra que això també ens ho encareix diguem d'aquesta ciència-ficció potser també era ciència-ficció a la Lluna i ho vam aconseguir exacte, això és veritat tot arribarà segurament
Tenia aquí un informe de l'empresa Boeing, que tot i que als Estats Units no té coets per enviar amb tota una emissió a Mart, però ells estan en ella, la van explicant de tant en tant, amb si algú posa els diners i ells ho fan tot, però la cosa es posa una mica lletja en aquest sentit, perquè són molts diners, però ells fins abans del 2030, si tot anés bé, i a part el viatge seria fins del 2033 fins al 2038,
perquè hem d'enviar els habitacles, per exemple, a una treballada els habitacles, hem d'enviar-lo i que funcioni, és a dir, no podem enviar primer l'habitacle i després la persona perquè potser arriba i hi ha un accident i, hòstia, i la casa on està, on ens hi posem? Llavors, tornar no és tan fàcil. Per tant, la cosa és a llarg plaç, hem d'enviar un habitacle a poca velocitat, per tant, passarien quasi dos anys fins que no hi arribés, ha de baixar, ha de posar-se en funcionament i quan tot està correcte, llavors, enviem als astronautes.
trigarien un altre any a arribar-hi, doncs, clar, la cosa es va allargant, haurien de passar 450 dies allà i després tornar. Això s'acabaria allargant molt i això si no passa res, clar, evidentment, no? Però, bueno, és el que sempre explico, les coses s'han d'anar treballant perquè potser el dia que hi hagi les condicions adequades i els diners, doncs ja tinguem coses que no ho haguem de fer de zero, sinó que cada vegada les coses doncs vagin avançant, doncs qui ha treballat els sensors, l'energia, doncs
Cada vegada, si ho fem més barat o més assequible, doncs segurament un dia aconseguirem els diners per fer-ho. Molt bé, Oriol. Doncs esperem que sí. Mentrestant, tu cada dimecres ens n'hires explicant cap on va tot plegat o com pinten aquests descobriments, aquests avenços. Gràcies i et quedes avui ja per fer-ho millor del tot. Ja que estem aquí, doncs farem el tast i veurem què ens porten els companys. A veure, que vagi bé. Fins ara. Fins ara, bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, amb un caràcter amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concert al cinema. Veus de la parròquia.
20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe. I també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'Església amb tothom que s'hi acosta demanant ajuda. A Ràdio d'Esvern, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
4 minuts i dos quarts d'una del migdia.
És moment de fer tertulia, com cada dimecres, amb l'Oriol Rigat. Avui hem dit que és convidat d'honor, el just a la fusta, Oriol. Sí, hola, bon dia. És el quart o cinquè cop que et saludo, em sembla. Sí, sí, avui. També tenim ja a punt a la Dermàcia, president de l'Ateneu, bon dia. Bon dia. L'Arnau Cònsul i a la Silvana Boc, bon dia a tots dos. Bon dia.
Molt bon dia. Ai, Silvana, que no tenies ara. Sí, ara sí, oi? I l'Astrid Goldstein, que avui, com que a més a més de vins ha portat també llonganissa, està acabant de fer l'emplatament de tot plegat, eh? Jo crec que hi haurà, al final, la gent treurà números per venir. Clar, el que passa és que, potser, exacte, ens haurem de començar a repartir, no? Perquè al final, em sap greu, Astrid, que fèiem broma un dia dient que hauríem de portar menjar...
I qui ha acabat fent el pas ha sigut tu, directament. Porta el vi, porta el menjar. Exacte. De seguida en parlarem, ho podeu veure a través de la webcam, però abans, mentre anem preparant el vi i tallant aquesta llonganissa de cabra hispànica,
alguna cosa així he sentit aquest matí és de cabra hispànica cabra hispànica és que com ens està preparant aquí els vins encara no porta els auriculars jo no sé que l'olor que fa ja fa bona pinta és forta doncs a seguida en parlarem però Albert explica'ns una mica què és el que tenim aquests propers dies a l'Ateneu
Bé, tenim un cap de setmana amb bastantes activitats. Comencem divendres amb les tertúlies. El títol de la tertúlia és Processos d'Emancipació Nacional i anirà a càrrec d'Aureli Argemi, que va ser el fundador del CIEMEN, una de les persones que possiblement coneix més el tema de diferents comunitats que tenim a Europa. A vegades estem acostumats a veure els mapes oficials i som capaços de dibuixar
de dibuixar a Euskadi, Catalunya, etcètera, però a vegades hi ha també comunitats molt, molt, molt petites i ell és un gran coneixedor i entenc que aquesta conferència tindrà un interès realment molt important. Això serà el divendres a les 8 de vespre a la sala Piquet. Llavors, el dissabte tindrem una audició dels alumnes de l'Escola de Música al matí.
I al vespre hi haurà valls de saló a la sala gran, com és habitual cada 15 dies més o menys.
Obert a tothom, no? Sí, i després ja ens n'anem a diumenge. Diumenge hi ha una matinal a Santa Maria Martorellas i al Castell de Sant Miquel. Sí. La CEAS. Sempre tenen un roc a la faixa. I després, a la tarda, tenim l'espectacle Vaixells de Paper que ens fa la rondalla Puiggraciós.
que és un espectacle musical, jo crec que molt, molt, molt interessant. Sí, ahir vam parlar justament amb el director artístic i fa molt bona pinta, eh? Jo crec que ara falta que la gent de Sant Just s'animi, exacte. Però si algú té dubtes, jo l'animo a entrar a buscar-los a YouTube i veure les diferents actuacions que tenen enregistrades i crec que és un espectacle que val la pena veure.
Segur que sí. A més a més, sortegem una entrada doble des del Just a la Fusta, és a dir, que qui vulgui aconseguir-la només cal trucar al 933723661 abans de divendres, és a dir, encara si algú s'ho vol pensar, però bé, en tot cas, per participar en aquest sorteig d'una entrada doble i si no, diumenge a les 6 seran a l'Ateneu.
Bé, i després, finalment, dic que també el grup de Can Gregorià fa un concert fora de Sant Jus, a la parròquia Teulat de Barcelona, també el mateix diumenge a la tarda. Perfecte. L'assemblea aviat, no? L'assemblea la tindrem el dissabte següent. Aquest no l'altre. Per regles generals, si no hi ha coses com l'any passat, que per motius logístics vam haver d'endarrerir-lo una setmana o dos, sempre és l'últim dissabte de febrer.
Doncs la setmana que ve en parlarem de qui és el que es tractarà. I el que fem ara és passar a parlar de llibres avui, Silvana, perquè hauràs de marxar a mitja tertúlia. Sí, sí, hauré de marxar. I per tant canviem una mica l'ordre. A més a més els deixaré tocats i enfonsats, perquè avui els portaré a la guerra.
A veure, a quina guerra? A la guerra del Líban. Ens hem de situar a 1982, quan Israel fa dos mesos que està bombardejant Beirut i està al mig del caos. Israel invade Beirut amb l'ajuda de la milícia cristiano libanesa.
Quan l'Organització per la Liberació de Palestina marxa a l'exili per la invasió, Israel deixa entrar els cristians falangistes a Shatila i Sabra i violen i maten a 3.500 persones. Aquest és l'escenari del llibre que he portat avui.
Clar, tenim un món en guerra amb diferents facsions, no uns contra altres, sinó, bueno, com tothom suposo que sap, hi havia els árabes, sunnites i chiïtas que estaven en contra dels drusos que eren gnòstics, que estaven en contra dels cristians, més en contra dels israelites, o sigui, un món que era un caos absolut.
Llavors, en aquest context, un jove de París, que és director de teatre, rep l'encàrrec d'un amic grec també director de teatre perquè vagi a fer i a muntar l'Antígona al mig del conflicte
al mig de Beirut, amb la idea de promoure la pau representant en el teatre Antígona, la tragèdia grega, i els actors han de ser uns de cada bàndol contrari. O sigui, de cada bàndol armat ha d'agafar un actor i intentar que es faci, durant els dies d'assajos i el dia de l'estrena o de les representacions d'Antígona,
en Beirut, que hi hagi un acord de pau, d'alguna manera, una treva. Llavors, clar, assistim a l'arribada d'aquest director de teatre a Beirut, al Líban, i anem amb ell a reclutar i intentar convèncer gent de diferents faccions a l'hora de representar un paper en aquesta Antígona, no l'Antígona de Sòfocles, oi? És la de Sòfocles, la primera. Sí, sí.
No la de Sófocles, sinó la de Anuil, un director de teatro que va representar, va reescriure l'antígona de Sófocles i la va representar a París durant la invasió del Tercer Reich. I llavors...
Tenim tot el camí que fa aquest senyor amb franc tiradors, la guerra, les bombes, o sigui que estan diverses vegades a punt de matar-lo fins que aconsegueix trobar tots els actors de les diferents faccions enfrontades i llavors és quan comencen els bombardejos i és absolutament bestial. O sigui, és un llibre que és molt semblant a l'ànima, o sigui, és el mateix escenari que l'ànima del Mouat, del qual vam parlar diverses vegades,
Però aquest, al ser la persona que arriba a la guerra, no és del lloc, sinó que és la guerra vista des de fora. Des de dintre, però de fora. És una visió, fins i tot, crec jo, més dura, més encarnissada. I llavors, el llibre es diu La quarta paret, l'autor és Sor Shalandon, l'autor també de Retorn a Kilibex,
La quarta paret, que és aquesta paret invisible entre els actors i els espectadors, o sigui, entre la ficció i la realitat, i és el que passa durant tot el llibre. Aquest senyor de París que entra a la guerra per intentar travessar aquesta quarta paret provoca una sèrie de coses, no només en ells, sinó també en els actors que s'involucren en aquest fet, més la guerra, més la matança de Shatila i Sabra.
Una història molt potent, no? És impressionant. És molt potent perquè, a més a més, el George Allendon va ser corresponsal de guerra i aquest llibre el va escriure per treure-se del damunt tota la seva experiència en la guerra. No només en aquesta, sinó va anar a moltes guerres. I també hi ha una part molt interessant del llibre que és quan ell torna a París. Després de viure tot això, ell torna.
I llavors, clar, com tornes d'aquell infern, no? I hi ha un moment en què està amb la filla al parc, la filla se li ha caigut el gelat, i ell diu, i la meva filla plorava per un gelat merdós? De què em feia un drama? D'una bola de xocolata que havia caigut d'un cucurutxo? Les misèries de la pau em feien fàstic.
Llavors, ell no pot, no pot amb aquesta pau que ha de tornar a viure aparit, no pot amb la normalitat, no pot pensar que ha deixat aquells actors, perquè quan Israel comencen els bombardejos, els assaigos d'antígona no poden continuar, s'acaben i torna. I aquí és on comença el veritable drama del llibre,
Sembla que... O sigui, que arribes fins a la pàgina 219 i penses que ja has vist tot i no, encara falta alguna cosa més, algun drama més perquè la guerra quan fica la pota ja no hi ha res que ature el drama, la tragèdia i tot això. I m'agradaria llegir la part final perquè fa una lectura molt maca de la diferència justament entre el drama i la tragèdia. Diu...
Dins les sombres del garatge, els fantasmes miren silenciosos com se'n van, amb la seva cama morta. A Nhuill le murmura que la tragèdia és tranquil·litzadora, còmoda. En el drama, amb els innocents, els traïdors, els personatges acedejats de vengança, morir és de bé complicadíssim.
I, clar, en realitat, ell és el que, o sigui, el director de teatre, és el que porta l'esperança, intenta portar l'esperança.
I llavors, llegint aquest llibre t'adones que potser quan hi ha una tragèdia, un drama, una matança tan gran, ni tan sol l'esperança té lloc, perquè potser fins i tot és contraproduent portar l'esperança a un món així, a un món d'odis i a un món en guerra. És molt, molt, molt recomanable.
estructuralment és un llibre que potser costa una mica, perquè de tant en tant va posant els diàlegs de l'obra de teatre d'Antígona, i costa una mica d'entrar, perquè comença el maig del 68 a París, i fins que no arribem al llibre, no, costa una mica, però després, quan ja estem a Beirut, és una meravella, una meravella entre cometes, perquè és d'una cruessa brutal. Hem de saber que anem a llegir. Sí, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, doncs jo crec que queda molt recomanada aquesta quarta paret. Silvana, és veritat, que ara ens deixes com tocats. Social London, edicions de 1984. Perfecte, doncs totes les referències i hauràs de marxar, no? Sí, ara marxaré, però primer tastaré el vi. Sí, tastem. No sé massa com fer la transició de la guerra del Líban cap al vi, però bé, en tot cas, posem sintonia i... Sí, i avall.
I avui no només tenim vi, eh? Ja ho hem dit des del principi, des de primera hora avui l'Astrid Goldstein, d'Astrid de Can Mata. Astrid, bon dia de nou. Ens has fet un tuit misteriós, no? Avui a primera hora. Sí, total, eh? Avisant... És que tampoc havia decidit el vi. Això ja ho he pensat, també, perquè ens has aviat en fotografia, no? La llonganissa. Que avui no només tindríem per tastar un vi, sinó que també hi hauríem botit aquesta llonganissa de cabra hispànica, eh? De cabra hispànica, que jo crec que ja sobta... Sí, aquest nom ja m'ha fet gràcia. Sí, sí, ja m'ha drapat. Sí.
i que no sabies amb què plantejaves la pregunta a l'aire, la deixaves a l'aire, amb què podríem combinar-ho. Sí, ningú m'ha contestat, com sempre. Però has tingut molts retuits. Has tingut molts retuits, però ningú ha atrevit a dir... Ningú em fa la congerència. Jo ja ho intento, eh? Doncs no. Normalment sempre associaria amb un embotit i de carn així... Potent. Potent, directament amb un negre, no? I per mi és un embotit molt de blancs o fins i tot d'algun cava amb força criança.
Doncs, mira, l'any passat així, com per casualitat, vaig conèixer el Josep Lluís Tudó, que és caçador professional, i em va fer entrar una mica en aquest món de la cabra hispànica, no? Que, a part d'organitzar caçeries, o fins i tot d'aquest port, i incito allà a observar la cabra hispànica, allà als ports de Tortosa Besseit, doncs s'està començant a comercialitzar el que és la carn,
de la cabra hispànica. Hi ha molts països d'Europa, sobretot del nord, que hi ha molta tradició amb l'animal de caça major i fins i tot a l'època en què es caça, molts restaurants s'impliquen en tindre cuina de caça. Aquí potser ens manca una mica alguna vegada pel Pirineu, Andorra, també es troba a l'època del senglar,
Però realment és allò que dius, aquí hem quedat una mica com empobrits, no? I ell miraria de tornar a introduir-ho. I de forma gairebé com una joguina, aquesta és la primera sèrie de 150 llonganisses.
Tornem a anar a producció. És poc. Ells produïm porcs que es fan amb sèrie de granges. Perdó per l'expressió. Que no les cabres, que clar, ves i troba-les. Són privilegiats. Molt privilegiats. Clar, el porc...
I la veritat que és allò que dius, que normalment tenim la llonganissa de porc. Però aquí, en aquest cas, estem parlant d'una cabra hispànica que viu en estat salvatge. Per tant, més natural i ecològica, impossible quasi bé, no?
I per això em va fer gràcia de portar-ho. Home, moltes gràcies aquí, agraïts que ens l'hagis portat. Ja feia dies que parlaves d'aquesta. I ja anava parlant de la cabra. Sí, perquè ell va fer la presentació al restaurant del Sergi de Maià, que fins i tot allò que tant el Sergi de Maià com un altre cuiner anaven fent plats a diferents parts de la cabra. És allò que dius, una experiència més que maca. I la veritat que aquesta llonganissa
com a aperitiu jo la trobo esplendida. És forta, és consistent, és potent. És allò que dius, quan l'he tret de la bossa ja... Sí, ha desplegat una olor. Uau, mare meva, eh? Deixar la raó ben perfumada. Llavors, clar, fa falta un vi que ens aguanti aquesta consistència, que tinc una bona acidesa. La carn aquesta costuma ser molt magra. Són carns que no són grasses. Per tant...
Són molt sanes. Has portat un vi blanc, per això. Jo he portat un vi blanc, i de la Rioja, però també acaba de trencar tots els tòpics. Trenquem tòpics, perquè jo em diria, i amb què has de prendre això? Jo diria, amb un vi negre. I a sobre porta un vi blanc, i a sobre Rioja, que té una altra cosa d'aquells. Sí, sí. Els que no som experts, em sembla que sigui una cosa rara. Com es diu el vi? El vi es diu Placet, i és de les bodegues Palacio Ramondo. Eh?
que estan situats a la zona del Faro, que seria la rioja així més baixa, clima mediterrani, o sigui, seria la rioja més mediterrània, la més propera, quasi bé, al nostre tipus de clima. Vaig descobrir aquest vi amb l'anyada del 1997. Imagineu si fa anys d'això. Per tant, devia ser quan vaig obrir el celler el 99-2000,
I em vaig enamorar d'aquest vi, que era relativament atípic pel que teníem aquí, que gairebé només trobàvem vins del Penedès, varietats molt perfumades, i aquí el que tenim és varietat de raïm, viure, la viure seria el nostre macabeu.
I ells per tradició, perquè a més sempre hi ha hagut molta tradició d'elaboració de vins blancs allà, i corpulents, eh? I fins i tot sempre s'ha barrejat raïm blanc i raïm negre per elaborar els vins. O sigui, la majoria de vins negres de Rioja sempre han tingut aquell punt de tradició de tirar raïm blanc a dins. Per què? Perquè, a part que podia haver-hi mancança de raïm negre,
El fet d'utilitzar el raïm blanc li donava més acides, més frescor. Llavors, tenim aquí aquesta varietat de raïm, viure, i el que fan ells és fermentar-ho amb tines de roure, o sigui, ni dipòsits, ni botes... També natural, eh? Són aquelles típiques tines que jo crec que sí... que només són ovalades, són més amples de baix, més tancades a dalt, amb roure, o sigui, aquella tradició de la zona de la Rioja...
Fermenta allà i té la seva criança. Aquest vi també ha canviat moltíssim. El primer placet el fa el Rafael Palacios, germà de l'Álvaro Palacios, quan encara és molt jove i en uns moments que justament els blancs de Rioja no seria el que més. Avui en dia el Rafael Palacios està a Galícia fent vins blancs dels més punters a nivell quasi mundial.
Doncs... Aquest vi, al llarg dels anys, ha anat canviant. Ha anat...
canviant una mica la seva elaboració. I de ser un blanc una mica com primari, en aquell 97 que em va enamorar, ara ja anem a buscar un vi fins i tot molt més perfumat, es valora molt més l'acidesa. No he volgut portar l'última anyada, fins i tot he anat a buscar una anyada, la del 2009, com a més madura. Per què? Perquè tenim una llonganissa que ens demanarà una mica potent.
Si l'olorem, perquè primer el tastarem i després tastarem la llonganissa. Olorem el vi, eh, per això? Primer tastarem el vi. El color ja és així daurat. Sí, fa festa. Sí, molt intens, un gros molt intens. Que ens indicaria que o ha passat el temps o que fins i tot pot haver estat a dins d'una tina de roure. O sigui, la d'aquest any o la de l'any passat no té aquest color, eh? No, és molt més pàl·lid. O sigui, és molt brillant, però no és tan daurat. I aquest és que és molt daurat.
No, no, entra molt per la vista, realment. Sí, molt, és molt maco. Anem a olorar, a veure què trobem. Si l'olorem, notaríem les típiques notes de fruita blanca. Fresca, eh, no? Fresca. Aquí jo crec que trobem molta melositat, fins i tot notes de mel, la flor de la camamilla. És allò que dius, és un aroma molt més complex i madur. No sé què en penseu...
Sí, clar, clar, a veure, a mi se'm fa difícil dir totes les coses que tu dius, però... Té un toc, però no ho haguessis dit. Exacte. De la flor, eh? A veure, què dius?
Té notes de fonoll... Avui no sempre és una infusió. Pel color sí que és cert, que és més pujat que el típic blanc, que seria molt més claret. Exacte. Recorda, segons com, el color d'alguns caves. A més, és molt brillant. És molt maco. El tastem? Vinga.
Us he tardit el vi fa una estona, s'ha anat escalfant, hi ha volum.
Té un gust estrany. No sabria com definir-lo, així de primeres. No hi ha frites, no hi ha joventut. No, no, no. No és el que em pensava quan l'havia olorat, eh? Enganya. Enganya, aquests els tramposos. Sempre poso el meu desconeixement del món, que té un paladar de vinagre, gairebé. Sí, una mica ve llotat, d'aquells que... La sensació no és la de vi blanc, tens raó. Si no haguéssiu vist el color, jo crec que ens ha servit un vinagre amb una acidesa
Sí, un vin negre d'aquests suaus, diríem, no? Sí. Però un canvi negre, clar.
D'aquests que sí, dius, home, sí, l'acompanyaria una carn així greixosa. I sobretot això, no? La lentositat, són 13 graus. No, no, se'l veu com espersos. Carnós. No és una cosa igual, sinó amb cos. Amb cos. No és un vi que... Jo encara l'estic digerint, em sembla. I aquestes idees que a més ens refresca moltíssim. Ara vull que testeu la llongarissa sola. Sense res més, eh? La aneu passant.
sense el pa que ens has portat sense el pa, més que res perquè ja posats ja portem aquí és que sense volent per la Silvana ja l'hi guardo exacte en tinc més l'olor és forta però el gust és diferent que l'olor és allò que dius que fins i tot la pell és natural fins i tot la pell és exacta pica, no? pica, pebre hi ha molta pebre
El pebre és un conservant. O sigui, sempre s'ha utilitzat... A part de donar-li gust, és allò que dius, és un conservant natural, la sal i el pebre. Llavors, per això la majoria d'enbotins acostumen a ser alpebrats. És molt bona, és potent. L'he tallat així molt fineta, perquè, clar, el ser tan potent és allò que crec jo, que el tallar-ne així fineta gaudeixes molt més del...
Sí, sí, perquè assaborir, exactament, és un tall primet però que et permet disfrutar-lo. Sí, sí. Jo fins i tot allò que dius, mira, ara seria, ja que ens apropem a la una, seria ideal d'aparitiu, fins i tot per acompanyar un àpat.
A mi m'agrada molt acompanyar-lo amb puré de patata o amb patates bullides, no? És allò que dius, com a substitut de que s'hi ve de la carn. Exacte, en comptes de fer segon plat, mira, avui menjo verdura i abans hi poso una mica de llonga més. Ho acostumo a fer amb moltes coses, o sigui, moltes vegades el que són embotits o fins i tot amb salmó o així, d'utilitzar-lo com a complement de plat.
Ara testeu-lo amb el vi. Què vols dir? Que hem de menjar un altre cop la boca i mentre l'esteu mastegant feu un glupet de vi. Molt bé. Seguim les teves ordres, eh, Astrid? Totalment. És que canvia moltíssim. És allò que dius, un vi sol, sí, et pot donar molta idea.
després tens la carn i et pot portar a pensar quin tipus de vi seria l'ideal però si no ho experimenteu és una cosa et pren la raspera llengua perquè suposo que se l'ha emportat al botí clar, perquè és més melós
L'agafa una força diferent, eh? Sí, aquesta seria la paraula, una força diferent. M'agrada més a mi. El vi o l'embotit? El vi m'agrada més així. L'embotit és que jo el pebre m'agrada molt. Llavors sol també l'he disfrutat. És un vi que necessita ser acompanyat.
O sigui, és allò que dius, és un pic a costa per fer la copa sola, perquè té un cert volum. Però és ideal per un aperitiu així. Si pensem una mica en els plats típics... Té 13 i mig, eh? Són 13 i mig. Els plats típics de la Rioja són forts, són consistents. Són d'hivern, no? Són d'hivern, són d'olla, és allò que dius...
requereixen vins consistents per això és allò que automàticament davant d'un embotit fort, consistent i a sobre aquesta quantitat de pebre que és evident és allò que dius no podem anar a buscar vins negres que siguin especiats perquè potser ho reforçarien per tant crec jo que vins blancs amb cert cos amb una bona acidesa són els que són més respectuosos
Aquí hauríem de respectar una mica cada un. L'espectacular del canvi, realment. Sí, sí, sí.
impacta i a més a més ens lliga llavors amb el que ens deies al principi he portat un vi blanc de la Rioja ara ho hem entès una mica podria haver buscat un vi blanc de la Terra Alta però com que n'hem tastat ja una colla és allò que dius ara amb una garnatxa blanca d'aquí de la Terra Alta o del Montsant quedaria perfecte un vi blanc de les Terres de l'Ebre jo crec que quedaria fantàstic aquí venia una pregunta que et volia fer abans però he volgut
Els vins. Els vins blancs en principi haurien de ser joves. Ha estat amb criança? Ha estat amb criança igual que som negre o ha tingut molta més criança que molts negres. De vegades hi posen aquests taps de silicona i diuen que això tampoc no... No, en aquest cas va amb un bon tap i la idea és que aquest vi està fet
per durant el temps. Jo encara aquella primera ampolla del 97 en guardo una. Ja sé que no trobaré res en el dia que l'obri, però... No sé, a vegades n'hi ha sorpreses, no? És el risc quan guardes una ampolla així. Jo crec que ara aquí, si hagués posat un vi jove d'aquí del Penedès, amb molta fruita, per exemple, el vi que vaig posar el diumenge en el tast poètic, hagués quedat curtet...
Té una bona acidesa, però hagués quedat un pel curt pel que és aquesta llonganista. És potent, era llonganista. És molt bona, però és potent. És d'aquells que vosaltres el comença a veure com a aigua, eh? Sí, perquè a més allò eren tots en graus, i és allò que dius, és que vulguis un grau, un grau i mig més. Estava fresquet, la temperatura allà era una mica elevada, amb la qual el vi...
Va ajudar molt a refrescar l'art. En aquest cas, a sobre us l'he servit. Un acte que va sortir molt lluit i molt bé. O això ens va semblar, no? No, la veritat és que crec que va ser un recital que va estar bastant. Aquesta composició, aquest joc de recitals poètics amb tas de vint, jo crec que realment és una maravillada.
Home, que diumenge, després del verdit del Barça, quarts de vuit del vespre, doncs una cinquantena de persones... Sí, una cinquantena. N'hi haurà algun altre aviat? Teniu algun programat? Home, el 6 de març, el 6 de març n'hi haurà un altre. Qui vindrà? Aquest divendres el Joan Margarit i el Luis Berger Montero a la biblioteca. Ahir vam parlar amb ell. I el 6 de març vindran dues poetes...
i a més a més l'àstric està preparant no un vi sinó dos i fet per dones va dintre ja de la setmana de la dona treballadora no sé si te'n recordes Carme del barco del corneta aquell verdejo fermentat amb bota que fa la Beatriz de Ranz amb tan enamorada d'aquell vi jo crec que ho pot sotar moltíssim perquè només tothom associa aquella varietat de raïm a una altra cosa i té molta més profunditat per tant jo crec que amb la blanca llum
Com que m'incita a posar. I l'altre segurament serà un priorat fet per la Meritxell Pellejar al Nita. Molt bé. Ara el que hem de fer és estructurar, veure l'ordre. Com fer una cosa i com l'altra. Exacte. I si no, que quedi una mica... I en parlarem perquè encara ens queda... Ens queden només sis minuts, per tant, hauríem de parlar de què havia passat el 3-18 de febrer, però abans molt ràpidament, Astrid, per tant, a veure, et demanaré molta síntesi, però avui comença... Exacte. Explica'ns una mica de què va aquest curs. És un...
Seria una mica la continuació del que vam fer a la tardor, que era vins o mostos a mig fermentar i monovarietals, o sigui, garnatges, carinyenes, cavernets, marlots, siràs, macabeus, xarel·los... Ara el d'avui és mescla, els vins de mescla, perquè n'hi ha vins que van amb 3, 4 i fins i tot 6 varietats de raïm.
D'aquí 15 dies farem vins que fermenten amb botes, amb tines de ciment, amb ous, amb de tot, amb vidre, amb plàstic. O sigui, és allò del per què i com són aquests vins. I l'últim dia són els vins sense aditius, en general. O sigui, sense sulfurós. Aquests que hem anat tastant per aquí també, eh? Sí, que hem tastat moltíssims.
Hi hauria un dia de jornada de poda, el que passa que com que l'hem hagut de plaçar i una cosa i l'altra, potser serà de poda, com potser inventem alguna cosa més. Doncs anirem parlant en tot cas avui, primera sessió, encara queden places al casal de joves, i ara sí, 4 minuts per saber la raó.
Què passa amb els 18 de febrer, Arnau? Doncs jo és que, a veure, avui volia interpel·lar alguns dels convidats en aquesta taula de dimecres i jo acabaré fent amb l'Oriol, eh? Però d'entrada m'he quedat enganxada amb aquesta quarta paret a Palestina perquè fa molts i molts anys, tants com... És igual, feu vosaltres la resta. L'any 1229...
Un rei emperador europeu hi va anar, era el temps de les Croades, però va fer una cosa molt curiosa, que és l'única croada o probablement l'únic capítol de la història d'aquells territoris tan complexos pacífic absolutament.
I això que comporta una conquesta. Sí, sí, sí. És la molt poc coneguda sisena croada, després de les cinc anteriors que havien acabat amb fracàs i, evidentment, amb una mortalitat en totes dues bandes. I va a Frederic II, que estava excomunicat pel papa, que, per tant, hi va anar sense massa permís, sense que ningú més el seguís, altres reis, normalment s'apuntaven a exèrcits, els regnes i tot. Ell hi va anar sol, en principi, per buscar el perdó del papa. El papa, al principi, no li va fer cas. I quan es planta allí
Doncs es troben que el soldat, que també ho era d'Egipte i de Síria, el Camil, té problemes i diu, escolta tu, i per què no pactem? I formem un tractat de pau i a canvi del tractat de pau jo, mira, t'ajudo amb els teus enemics aquí de Síria, que són els perses i alguns dels àrabs que no t'acaben de fer cas, i tu em dones Jerusalem, Nazaret i Bethlehem. I diu, vale. I així s'acaba la sisena croada que molts dels reis europeus deniguen, que vulguen dir...
Això no és. Clar, clar, no és èpic, no? Això no és gens. No, home, no es fa això, pactar amb un infidel. Però, en canvi, és probablement l'única, o si no l'única perquè algun altre tassi que van aconseguir uns èxits, a base de molta sang, doncs d'això, croada amb un èxit rotund. Jerusalem, que era sempre el gran objectiu, i de torna, Nazaret i Bethlehem, o sigui, els grans llocs sagrats del cristianisme.
Això el 18 de febrer, eh? 18 de febrer del 1229, Frederic II, del Sacre Imperi Romano-Germànic, signa un tractat de pau i d'ajuda amb el Camil, sultà d'Egipte. Molt bé. I, per tant, també de Síria i tot el Pròxim Orient.
A banda, doncs, tenia un capítol argentí, però abans, el 1930, això ja fa menys, estem menys d'un segle, el 18 de febrer, el 1930, veig que l'Oriol em fa que sí, ja sap de què va. Va caure alguna cosa. No, es va descobrir el que per mi, durant molt temps, quan vaig estudiar, era l'últim planeta del Sistema Solar. Aquest que va raro i que té una ellíptica... I que ja no coinciden un planeta, amb la qual cosa ara, aquells que havíem estudiat
La cançoneta que van... Tu i Plutó, patam, ens vam fotre. Clyde, tomba-ho, descobreix Plutó. Estava allí fent unes fotos i, en fi, per això potser l'Oriol ens en parlarà més bé. En un minut, eh? En un minut. No, no, ells buscaven...
El desert, bueno, un planeta més enllà, i el que feien era, ell comparava fotografies, feia una fotografia i a cap d'un dia o dos se'n feia una altra fotografia al mateix camp. Ell tenia una màquina que el que fa és alternar les fotografies i veus les estrelles quietes i si algú es mou, pot ser alguna cosa interessant en aquest cas. Perquè a més suposaven que n'hi havia un perquè Neptú, que és l'anterior, feia coses rares, es movia raro i això no els ho quadra.
Neptú el van descobrir així, perquè haurà tenir una petita pertorbació, i llavors van haver-hi dos matemàtics que van dir que hi havia un altre planeta. En aquest cas també va ser semblant, però no era el planeta tan gros com per fer les perturbacions que té Neptú. Déu-n'hi-do. Però, bueno, van descobrir. I Plutó, que és aquest, aquest que tenia l'elipsi que anava al revés, que no és ben bé ara un planeta, sinó un planeta tan... I que, en fi, després encara n'han trobat tres més. I que aquest estiu en tindrem fotografies en primer pla. Arriba la sonda...
Fa 85 anys, avui exactament. Sí, i en fa 34 hi va haver un atemptat contra el llavors president militar general, en fi, el molt ingrat senyor Videla, que ja la gent tira en sota ajudà, sí, hi va haver un atemptat que va fallar, molt curiós, un cotxe bomba posat al costat de l'aeroport d'un dels aeroports de Buenos Aires, el que està al mig de la ciutat,
l'aeroparque Jorge Newbery, i pretenien que quan s'alçés l'avió presidencial, un megacotxe bomba que va fer un forat de 5 metres, perquè havien calculat que havien de trencar un mur, que evidentment era un mur de protecció a l'aeroport enorme, i no pretenien pas que cap pedra toqués, sinó que només l'onda expansiva fes moure l'avió just quan sortia i que nosaltres el tirés al riu, de la plata que estaria al costat.
va explotar al final, em penso que 4 o 5 segons tard, i aleshores el pilot va poder fer, ui, allò, un... Maniobra. El control. I aleshores Videla va governar fins l'any 82, va engegar la guerra a les Malvines i callo. Doncs així arribem a la 1 i 1 minut avui, eh? Moltes gràcies a tots, Oriol, Albert, Arnau i Astrid. Tornem la setmana que ve més coses. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
És la una i dos minuts. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno. Deu alumnes de Quartessó de l'Escola Madre Sacramento han investigat a l'UPC si és possible instal·lar una colònia humana a Mart. Ho han fet en el marc del projecte Mart 21, que ha comptat amb la participació de 108 estudiants a Quartessó de la comarca. El centre ja hi va participar l'any passat.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies, edició migdia d'avui dimecres 18 de febrer. En titulars, destaquem altres qüestions a la jornada.
Guanyem, Sant Just decidirà avui si es presenta a les eleccions municipals del maig. Al llarg de les darreres setmanes, la plataforma ciutadana ha fet diverses reunions on han tractat les prioritats per Sant Just i avui decidirà si concorren les municipals. Entitats sanjustenques sense afany de lucre rebutgen la llei sobre l'impost de societats. L'1 de gener va entrar en vigor aquest tribut que han de pagar totes les entitats sense excepció i que segurament obligarà a tancar una bona part d'elles.
I els poetes Joan Margarit i Lluís García Montero participaran divendres de la celebració dels 50 anys. Els serveis bibliotecaris de Sant Jus seran un recital on presentaran els seus darrers poemaris a la Biblioteca Joan Margarit.
Bon dia, 10 alumnes de quart d'ESO de l'Escola Concertada Madre Sacramento han investigat durant prop de dues setmanes a l'UPC si és possible instal·lar una colònia humana a Mart. Ho han fet en el marc del projecte Mart 21, que ha comptat amb la participació de 8 de setmanes.