de Catalunya, ha fet aquest advertiment en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Tots els fàrmacs tenen efectes secundaris. Els fàrmacs no són carmels i, per tant, tenen efectes secundaris. El que s'ha de valorar és el benefici que aporta aquell fàrmac en relació al risc. Sallarés ha recordat també que les dosis que normalment es prescriuen estan molt lluny de les que podrien provocar problemes en els pacients.
Esports, Josep Atona Isam. Una notícia d'última hora. El jugador de bàsquet de Minnesota, Ricky Rubio, l'han operat aquesta matinada de la lesió al turmell esquerra. Li han fet un artroscopi al base del Masnou. No tornarà a jugar fins la temporada que ve. Probablement es perdrà l'Eurobàsquet. Sense ell, avui el seu equip ha perdut amb Nova Orleans 88 a 100. També a l'NBA, Brooklyn 86, Chicago 113, 22 punts de Pau Gasol.
Golden State 111, Memphis 107, 6 punts de Marc Gasol. Encara en bàsquet avui comencen els quarts de final de l'Eurolliga. Cesc de Moscou, Panatina i Cos i Fenerbahce Maccabi. A l'agenda del dia també tenim els quarts de final anada de la Champions de futbol.
Atlètic de Madrid, Real Madrid, a tres quarts de nou del vespre per TV3, i també Juventus, Mònaco. El Barça viatja avui, juga demà al camp del PSG. En tenis, torneig de Monte Carlo, avui Albert Ramos juga contra Jokovic, Tomi Robredo contra Sepi i Marcel Granollers contra Manarino. Fins aquí les notícies.
Aquest dimarts a la tribu un duet de luxe. L'actor Paul López i el director Julio Manrique.
Justa la justa.
Molt bon dia, passen 7 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 14 d'abril. Arrenquem el programa de seguida amb les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop lluita l'actualitat general del dia a través de la premsa i parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora, a les 11 i 10, parlarem avui d'esports. Ens revistarem a Edmond López, que s'ha endut una nova medalla. I a dos quarts de 12 farem tertúlia d'actualitat amb la Maria Camps i en Josep Maria Majoan.
També a la tercera hora tindrem en Pep Quintana amb un nou capítol de la història de Sant Just, del naixement d'una nació, com ho anomena ell mateix. I aquests són alguns dels temes més destacats que tractarem. Aquest matí de dijous us acompanyem des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
I comencem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui primer de tot parlem de les jornades africanes que arrenquen avui dimarts a Sant Just. Sí, a Can Gien està en concret unes jornades que tractaran les similituds i les diferències entre la gestió de zones naturals protegides a l'Àfrica i a casa nostra. Can Gien està acollirà avui, demà i dijous, aquestes jornades que organitza el Centre d'Estudis Africans i Interculturals
i que tractaran les àrees protegides, la biodiversitat i les comunitats a l'Àfrica. Són jornades obertes a tothom. Durant tres dies, cada tarda es debatrà que en Gin està sobre la conservació comunitària a l'Àfrica, un sistema basat en incloure les comunitats en la gestió dels espais naturals, en permetre un ús limitat de recursos i combina la conservació amb l'ús sostenible del medi.
És un sistema de la conservació comunitària a l'Àfrica que trenca amb les pràctiques més conservadores que s'havien implementat, que ja havia implementat fins ara, que delimitaven els espais protegits, excloïen les poblacions locals i es prohibia qualsevol tipus d'ús d'animals o plantes.
Les jornades, durant aquests tres dies, comptaran amb ponències d'experts en medi natural i en el continent àfricà i començaran a les 5 de la tarda. La presentació justament serà avui a càrrec de Jordi Portavella, que és vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, també càrrec de Josep Perpinyà, l'alcalde de Sant Just, i de Rafael Crespo, secretari general del Centre d'Estudis Africans. Hi haurà ponències sobre la conservació comunitària, la cacera furtiva...
sobre el Parc Nacional del Limpopo, el Kruger Park i el Parc Nacional de Nairobi, tots tres a l'Àfrica, i també sobre els reptes del Parc de Collsarola. I com dèiem, són unes jornades obertes a tothom que comencen avui i s'acabaran dijous.
Doncs és la primera notícia del dia, en tenim més. Parlem ara d'una campanya a la qual s'assuma l'Institut de Sant Just, Andrea. Sí, és la campanya Bring Back Our Girls. Torneu-nos les nostres noies, m'imagino que les recordaràs. És una campanya de l'entitat que porta per nom aquest mateix lema per recordar el segrest de gairebé 300 nenes nigerianes avui fa tot just un any a mans del grup jihadista Boko Haram.
Durant tota la jornada d'avui arreu del món es faran concentracions i marxes per denunciar aquest segrest i demanar l'alliberament de les 300 nenes. I en aquest sentit, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat s'assuma i promou l'adhesió de l'escola catalana a aquesta campanya internacional.
Es faran diferents actuacions reivindicatives als centres educatius catalans, com ara concentracions de 5 minuts amb els lemes «Torneu-nos les nostres noies» o «Els homes de veritat no compren nenes» i els lemes que les escoles considerin oportuns i que hagin treballat prèviament a les aules. I també es faran activitats didàctiques diverses vinculades al dret a l'escolarització. I a l'Institut de Sant Just, centre que s'assuma a la campanya, avui s'ha demanat als alumnes que portin una peça de roba de color vermell, que és el color precisament de la campanya.
Molt bé, doncs és una altra de les campanyes. Mirarem de parlar també al llarg del matí amb algú de l'Institut perquè ens en parlin. I acabem parlant ara d'un apunt sobre Sant Ju Solidari, Andrea. Sí, perquè inicia aquests dies una recollida de material fotogràfic digital per al seu projecte Per una altra mirada. És un projecte per iniciar i formar les dones del centre de formació de Fandema a Tujerenc, a Gàmbia, en el món de la fotografia. L'entitat Solidària inicia aquesta campanya per donar l'oportunitat, per donar una altra oportunitat
El material fotogràfic digital que no utilitzem, material amb desús, ja que l'utilitzaran les dones del centre de Fandema en aquest projecte de formació en fotografia digital. L'entitat començarà a recollir càmeres digitals i altres elements fotogràfics per enviar-los a Gàmbia i perquè les dones comencin a familiaritzar-se amb ells fent fotos del seu dia a dia. La intenció és que més endavant es pugui fer una mostra amb aquestes imatges.
El projecte per una altra mirada l'impulsar Sant Jus Solidari, l'Ajuntament i altres consistoris d'Albes Llobregat i els punts de recollida d'aquest material fotogràfic són el Casal de Joves i Sant Jus Solidari. El Casal de Joves es poden dipositar de dilluns a dijous de 4 a 9 del vespre i divendres i dissabtes de 4 a 10 i a la seu de Sant Jus Solidari a l'equipament de les escoles els dimarts d'11 a 1 i de 6 a 8 del vespre i el dijous en horari de matí de 10 a 1 del migdia.
Doncs així acabem, aquest primer repàs de l'actualitat Sant Justenca d'aquest matí. Recordeu també que teniu més informació als butlletins horaris, a la una, als Sant Just Notícies d'edició migdia i al web de la ràdio, sempre que vulgueu. Acabem ara aquest primer repàs, de seguida parlem de més actualitat a nivell general. Doncs aquest repàs Sant Justenca l'acabem amb música, com cada dia a aquesta hora.
Avui amb una novetat musical, Andrea. Doncs el Miquel Oribe aquesta cançó l'havíem sentit fa uns dies, ja. Cel ponent posant colors, benzineres polsagoses.
Aquesta cançó Flors de Cactus és la primera que es va donar a conèixer, es va fer un avançament ara fa unes setmanes i a més a més també ara diria que era la setmana passada mateix que va sortir un videoclip, no sé si l'has vist Andrea, d'aquesta cançó, doncs és curiós perquè està gravat a l'aeroport diria de Lleida al Guaire, em sembla que és aquell d'allà,
I bé, en tot cas un dia d'aquests de sol total, no? O sigui, amb un paisatge molt buit i bonic. I després, perquè contrasta, aquesta ballesa seria, perquè contrasta amb tot de noies que van vestides com amb colors vius, que fan com una coreografia per allà. Curiós. Sí, sí, sí.
Doncs bé, en tot cas, avui surt a la venda aquest àlbum que té altres cançons, com per exemple una altra que es diu Ortopèdic Ragtime, per exemple, son així.
El disc surt avui a la venda i el primer concert que farà per obrir-lo serà el dissabte dia 25 d'abril a Girona, al festival Estrenes. Després a Barcelona el tindrem a la sala Arts el dia 7 de maig, el dia 15 passarà per Benidorm.
Després també serà a Valls, al Primavera Sound també hi serà i en altres festivals, com per exemple l'Envassa de Sabadell o el Pop Art per Búcies. Avui, doncs, podeu sentir a tot l'àlbum sencer. Són en total 10 cançons i la primera, la que obre el disc, és aquesta que sentim ara, que es diu Marès Arradial.
Bona nit.
Jugues damunt la tenassa, dus un biquini i els teus ulls rossos amb la cara, veus rinxos negres, aguanten aigua salada.
Fins demà!
Agafes el cotxe i pilotes. Home, de rodes en carreteres. Vas a tota hòstia i no toques voreres. Ve una curva i no frenes. Sona sa ràdio el cigala. Por Dios, que bonita és la mañana i tot és perfecte. I cantes un tros en directe.
Veig piràmides de salt, uniformes. Taimeres radial, molt enorme.
Vaig espiar mires de sal, con formes. Aimeres a radial, llums i ombres.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat. Un quart i mig, doncs, aquesta hora saludem l'Andrea Bueno de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar ara d'actualitat a nivell general, ens fixem primer a tot en el tema més destacat a les portades dels diaris.
Avui és aquesta cimera a Barcelona contra el jihadisme. Al diari ara llegim Aliança contra el jihadisme. Europa en torna al meva culpa i es compromet a reforçar el diàleg amb l'arriba a sud del Mediterrani. La lliure contra l'extremisme islamista marca una trobada que no es feia des del 2008. En fotografia de portada han triat una imatge on veiem el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al costat del president català, Artur Mas, tots dos.
Una fotografia on surten seriosos. Tensió diplomàtica, llegim. El president espanyol i el català van dissentir ahir davant els ministres europeus d'exterior sobre el caràcter de Catalunya. El primer va reivindicar-ne l'espanyolitat i el segon l'europeïsme. D'altra banda, a l'avantguàrdia, llegim front contra el jihadisme a la cimera de Barcelona, titular que va en la mateixa línia que el diari ara. Els 36 països presents a Barcelona es conjuran contra l'extremisme. Dos presidents, dues visions. Artur Mas va dir, per exemple...
Catalunya mira cap a nous horitzons que imaginem mediterranis i europeus i Rajoy deia Barcelona és la capital espanyola de la Mediterrània, la nostra pàtria comuna. També llegim, en aquest sentit, cita de líders religiosos per combatre el fanatisme. El ministre Margallo anuncia que Espanya impulsarà un tribunal penal internacional per perseguir crimes terroristes.
I per últim, el periòdic és el tema del dia aquest, també avui. La cimera acosta un altre cop als dos continents. La Unió Europea allarga la mà als veïns del sud. Madrid proposa crear un nou tribunal internacional que jutgi el terrorisme jihadista i Rajoy defineix Barcelona com la capital espanyola del Mediterrani i Mas busca nous horitzons. I en fotografia també veiem...
alguns dels ministres d'exteriors que van assistir a aquesta cimera, aquests 36 països d'arreu del món, i veiem que presideixen aquesta fotografia el president de la Generalitat, Artur Mas, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Doncs ens fixem ara en altres temes destacats avui als diaris digitals. Per exemple, el 3-24, Xaves queda clara com a imputat davant del Suprem pel cas dels zeros. L'expresident andalús, que ha arribat poc abans de les 10 al tribunal, compareix després que el seu successor, José Antonio Grinyan, va admetre que hi va haver un gran frau en la gestió dels zeros, però que no estava planificat.
Ho has comentat abans quan hem fet un repàs de l'actualitat Sant Justenca, perquè l'Institut de Sant Just s'afegia a aquesta campanya per recordar i denunciar que Boko Haram s'ha d'estar ara fa un any a 300 nenes. En total, en tot aquest any, s'ha d'estar 2.000 dones, aquest grup terrorista.
Altres apunts que destaca aquesta hora el 3.24 són, per exemple, en clau econòmic, els preus del consum, que moderen la caiguda al 0,7% per la pujada de la gasolina, o la polèmica reforma de la llei de l'avortament que arriba al Congrés. Legim també a l'ara que els preus pugen 7 dècimes al març a Catalunya per l'increment del vestit, el calçat i el transport.
I Lara també destaca declaracions de Cantona, que ha dit que Espanya no va guanyar el Mundial, la va guanyar Catalunya. El futbolista francès que va jugar al Manchester United han donat aquesta frase a la roda de premsa de presentació dels premis laureus que s'entreguen demà a Xangai. I avui el diari ara situa aquestes declaracions en portada, declaracions de Cantona,
Aquest futbolista francès, un personatge que també destaca per ser un punt controvertit. Vull dir que Eric Cantona... Exacte. No seria estrany que potser ho hagués dit algun altre tipus de futbolista. En fi, i a la Vanguardia... Ens obren en clau econòmica parlant d'aquests preus que moderen la caiguda del 0,7% per la pujada de la gasolina.
I un apunt de successos, dos apunts de successos, un apunt de successos, perdó, que és un malguardo per la notícia curiosa. Després en parlem. Però el primer és que hi ha hagut un aterratge d'emergència per un treballador adormit a la bodega de l'avió. El pilot va ordenar la maniobra de retorn a la pista després de sentir cops des de la zona de càrrega de l'aeronau. No ha passat aquí, això, eh? És una informació que arriba des de Seattle. Que estrany. I sí.
En tot cas, sembla que hi havia un treballador adormit en aquesta botega de l'avió. En fi, ens anem ara a parlar de cultura, Andrea.
Per on començem? Comencem destacant les dues notícies literàries tristes de la jornada. Avui tots els diaris en parlen, i a més a més en fotografia, en notícia de portada, i amb amplis reportatges a les pàgines interiors, la mort de Gunter Gras i d'Eduardo Galeano al mateix dia. Al periòdico fan un reportatge molt ampli de l'Helena Èvia sobre Gunter Gras, el titular La consciència d'alemanya, el Premi Nobel, l'autor de la respectada novel·la El timbal de Llauna, mort als 87 anys.
Diu, a Gunter Grass li van concedir el Nobel l'any 99, gairebé tancant el segle, pels vívids colors negres amb què ha pintat la cara oblidada de la història. Diu, évia, i mai una definició de l'acadèmia suecà ha sigut més encertada. En el moment de la mort, als 87 anys, el gran escriptor alemany, que va tenir lloc ahir en un hospital de Lübeck, pròxim a la seva residència a Bellendorf, a causa d'una neumònia, la vocació de la figura de l'autor del timbal de llauna només es concep indivisiblement unida a la història d'Alemanya, cor culpable de l'Europa del segle XX,
marcada a foc per la Segona Guerra Mundial, el nazisme i els camps de concentració. És la reflexió que fa avui Helena Èvia sobre la mort de Gunter Gras. Avui al periòdico també ens en parlen àmpliament d'Eduardo Galeano, mort en aquest cas la veu del sense veu.
Comença l'article que parla de Galeano amb una de les frases, una de les del seu modus vivendi. Diu, si el temps és el que funda l'espai, si som fills els dies, si estem fets àtoms, també estem fets històries. I cada dia té una història per explicar.
Eduardo Galeano va fer d'aquesta idea una manera de viure, va morir ahir a Montevideo, als 74 anys, quan el pulmó va deixar de respondre-li. Però, mentre l'aire de Montevideo va entrar aglopades al seu cos ja deteriorat, mentre va saber dibuixar un somriure còmplice al seu interlocutor, com el president bolivià Evo Morales, que el va visitar una setmana enrere, va seguir fent el que va donar sentit a la seva vida, relatar.
Són aquestes dues notícies les més destacades avui en clau cultural, podríem dir-ho així, també ho vam conèixer ahir i avui als diaris, ens en parlen amb amplis reportatges. Parlem d'una altra història, parlem d'una punt que trobem al diari ara i també ho llegim a altres diaris. Llegim que Barcelona aspira a la lliga de ciutats literàries de l'UNESCO.
La ciutat vol exportar el seu patrimoni literari a escala mundial. Llegim que Edimburg va ser el 2004 la primera ciutat de la literatura de l'UNESCO. 11 anys i 11 ciutats després, Barcelona vol formar part de la mateixa lliga. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van presentar ahir al vespre la candidatura per aspirar el títol.
El Consell Promotor, que la impulsa, inclou prop de 50 institucions i entitats, com l'Institut Ramon Llull, les editorials Planeta, RBA i l'altre, els gremis sectorials, les universitats i l'Institució de les Lletres Catalanes. El verdict es farà públic a finals d'any.
I el diari ara ens dona algunes de les claus de què comportaria aquest títol, que Barcelona fos una de les ciutats literàries de l'UNESCO. Per exemple, diu que les ciutats han de generar iniciatives amb les altres ciutats de la xarxa de les ciutats de la literatura.
En cas que guanyés, Barcelona s'afegiria a Edimburg, Melbourne, Iowa, Dublin, Reykjavik, Norwich, Cracòvia, Dunedin, Granada, Heidelberg i Praga. I beneficis que suposaria per Barcelona. Per exemple, Ali Bowden va assenyalar quatre. Reconeixement internacional, formar part d'una xarxa de ciutats literàries, la col·laboració amb les altres ciutats i el repte i l'ambició d'estar a l'altura del reconeixement.
Doncs, Déu-n'hi-do, això està malament. Això ho sabrem fins als d'any. I acabem parlant de música i teatre. Parlarem avui, barrejarem les dues coses d'arts contra la banca a ritme de rock i és que el grup Oveses posa música a l'opareta de Durrenmat, Frank Cinquè. Vem a dudar, senyora, som jo, convidat a córrer amb mi.
No s'avergonyéssim massa que si jo demostraré el camí, perquè és la despista d'això que va fer tant de cops. Però una cosa està ben clara, que el debu serà el millor de tots. I no m'avanci encara que algú. Aquests són els obeses a l'arrencada de Frank Cinqueu, pareta d'una banca privada. És una àcida paròdia musical sobre el món de la banca i té un curiós paral·lelisme amb una cosa correguda que Catalunya fa alguns lustres, diu el periódico.
Mostra el fals funeral del màxim dirigent d'un banc privat descendent d'una important dinàstia financera que es fa passar per mort per forçar el col·lapse de l'entitat i líquida a l'organització. Amb això espera que l'estat carregui amb el deute acumulat i així poder seguir mantenint el seu tren de vida. Diu el periódico que ningú va escriure aquesta obra pensant en el que havia passat amb el pare de Javier de la Rosa, a qui es va donar per mort quan es va esfumar després de realitzar un desfalc,
El visionari autor suís Frederic Durrenmat la va estrenar l'any 59. Josep Maria Mestres, que és el director d'aquest muntatge que s'estrena al lliure, diu, per desgràcia, el seu text és de plena actualitat. El muntatge s'estrena dijous al lliure de Montjuïc. Eduard Farelo i Mònica López encarnen Frank V i Otili, que és el matrimoni protagonista d'aquesta pantomima interpretada per un gran repartiment amb bons actors i també quatre músics del grup Obeses.
Doncs promet, no, l'espectacle? Sí, va anar molt bé, és divertit. En fi, d'aquí ens anem a parlar d'esports.
Portades d'avui, comencem per la de l'Iari Esport, que destaca declaracions de Messi, que diu lluitarem pel triplet. Neymarie Suárez ens aporten moltes més coses que només gols. I també diu, fan una anàlisi esportiu i econòmic de dos grans d'Europa, com són el PSG i el Barça, que s'enfronten demà a l'anada dels quarts de final de la Champions.
Raons de pes és el que diu l'esportiu per explicar també aquesta previa al Barça que es trasllada amb tots els electius a París, Messi, Suárez, Neymar i les baixes del PSG podrien decantar la balança cap al camp del Barça.
I el Mundo Deportivo diu Messi i Cristiano junts. La UEFA estudiarà un pla per organitzar un partit de les estrelles, nord contra sud d'Europa. Això és el que diu el Mundo Deportivo, parlant d'aquest projecte d'All-Star Game. Leo i Cristiano, que es disputen amb el Pichichi del Champions, compartirien samarreta per primera vegada.
i els posen en un muntatge que fins i tot es veu massa, que és un muntatge, però bé, en tot cas, l'un al costat i l'altre, miren cap avall, tots dos així com capcots, i porten com el vestir aquest d'All Stars, però, per dir-ho d'alguna manera, sembla com si la màniga de l'All Stars, el contorn, que té com un punt desdibuixat, un d'aquests muntatges una mica... Sí, pels fels, que es veu molt que és un muntatge, encara que ja entenc que s'ha de veure, però bé, en fi, és la crítica que fem. Des d'aquí. Des d'aquí, sí.
Parlem ara també del que diuen des de la premsa de Madrid. Avui recordem que hi ha l'Atlètic-Real Madrid en aquest derbi, però que és als quarts de finals de la Champions i que s'ho prenen com una revenja per part de l'Atlètic que va perdre l'any passat la final a l'últim minut contra el Real Madrid.
final de la Copa d'Europa. I el diari AS avui titula de poder a poder. Diu Euroderbi al Calderón i a la imatge posen Sergio Ramos amb la medalla del dia de la final de la Champions. De fet, és una imatge del dia d'aquesta final en què porta una bandera espanyola lligada a la cintura i després a les mans té una altra bandera del Real Madrid. Per tant, en aquest cas aposta directa
perquè més Sergio Ramos es menja la capçalera d'aquest diari, del diari A. S'hi porten també els resultats dels últims partits de l'Atlètic contra el Real Madrid i diu amb els 11 de gala i comptes pendents. I el Marc que diu avui per tornar-se bojos i en aquest cas trien un aficionat que té la cara pintada, la meitat amb l'Atlètic i la meitat amb el Real Madrid.
Curiós, no? Jo suposo que és un muntatge, no? Perquè no crec que algú es pinti la cara en els dos partits. I, de fet, la samarreta sí que té la meitat d'un color i de l'altre, que, per tant, és lògic que ho és, però, clar, la cara és la del mateix noi. No sé, avui fan coses estranyes als diaris. Per tornar-se a Bojos, Atlètic i Madrid vibren, lliuren, perdó, amb totes les seves estrelles, el primer assalt del combat a Champions.
Són els titulars esportius d'aquest matí. Ens situem ara de nou als diaris generalistes per parlar de les contraportades. Comencem a parlar del diari ara. Tenim l'article que signa Salvador Cardús. Andrea, avui el titular Una nova mesura de la llibertat.
Diu que la iniciativa per fer possible un nou model d'horaris s'ha d'entendre com un combat apassionat per la llibertat individual i col·lectiva. També es tracta d'un compromís per fer un país amb més qualitat laboral i escolar, amb més bona salut, una vida familiar més satisfactòria, unes pràctiques culturals i associatives més completes o amb menys desigualtats.
Tot això també ens farà més lliures, esclar, però darrere de tot plegat no hi ha cap voluntat coercitiva, cap enyor d'una societat que vagi a toc de xiulet. El gran objectiu és que cadascú tingui el màxim temps de lliure disposició, entenent que aquesta ja és una nova mesura de la llibertat. Diu Cardús, faig aquesta reflexió condicionat pel fet que la setmana passada va ser pròdiga en el debat d'idees i projectes que des d'iniciativa per a la reforma horària...
tenen pàgina web i la recorda reformahorària.cat. Estem promovent des de fa un any i mig. I acaba Cardus dient que el propòsit d'aquesta reforma horària és que els horaris deixin de ser viscuts com una cadena que ens obliga a anar tot el dia de corcoll.
Al periòdico tenim una entrevista que ens diu que es tractava d'això, de sentir-se viu, justament. Doncs avui Mauricio Bernal entrevista Jordi Malchor, un nòmade, un nòmade que no s'estava quiet, se'n va a l'Amèrica Llatina després d'11 anys a l'Àfrica,
Diu, allà es viu la vida, el present, i aquí ens hem oblidat que la vida és una i al final et mors. 11 anys a l'Àfrica perquè això aquí a Europa, Occident, no tenia sentit. I segueix sense tenir-ne perquè ara Melchor se'n torna a anar però a l'Amèrica Llatina. Entretant, ha consignat l'aventura en un llibre titulat La llet de la papaya.
Diu que en aquesta entrevista parlen de rutina, per exemple, i diu parlen d'això. Per exemple, ser instructor de bussetge a l'Àfrica sona molt exòtic, però com qualsevol feina té la seva rutina, però l'entorn és diferent. Diu, aquí, quan vaig decidir marxar, jo tenia 36 anys, llavors tenia una feina de despatx, el típic treball rutinari d'oficina,
i de petit jo havia bussejat, però mai se m'havia acudit fer d'instructor de busseig, i sabia que seria una vida bàsica. Llavors, internet pràcticament no existia a l'Àfrica, i les comunicacions a Pemba, que és una illa de l'arxipèl·leg de Zanzíbar, a Tanzània, que va ser el primer lloc on vaig arribar, diu, allà només hi havia un telèfon satelital per a les emergències, però no hi havia res més.
A l'Àfrica he estat treballant a diversos països, per exemple a Tanzània, Moçambic i Egipte, i també a Madagascar, però de visitar amb molts més. Era una de les meves intencions, viatjar molt per l'Àfrica. I ara diu que se'n va a l'Amèrica Llatina. Aquesta vegada hi vaig acompanyat a algun lloc de l'Amèrica Llatina. Encara diu, no ho hem concretat, diu, però vull marxar ja.
A la Vanguardia llegim que la missatgeria mòbil està millorant, atenció aquest titular, la humanitat. Andrea? Doncs sí, és l'Alias Campo, diu l'Alias Campo, que ha estat membre de l'equip de WhatsApp. Diu, vaig néixer a Barcelona i visc cap a Palo Alto, Califòrnia, des de fa 3 anys. Diu que WhatsApp et facilita la connexió amb la teva gent, familiars, amics i col·legues de la feina. Són 30.000 milions de missatges cada dia, diu, per això triomfa. Diu, després d'un any oferint-me el fundador Jean Coum, el fundador de WhatsApp i el seu equip, el 2013 em van acceptar per treballar amb ells.
Diu que el 2009 vaig crear aquí un sistema de missatgeria, Fast-Off, es va tancar per manca de finançament i a finals del 2011 me'n vaig anar a Califòrnia. Jo buscava algú per associar-m'hi, ens vam presentar i vam descobrir que compartíem filosofia, la de millorar la vida de les persones interconnectant-les per missatgeria mòbil. Diu que les teves relacions personals milloren. Si us expliqueu el dia a dia en missatges, quan us veieu en persona, aprofundiu més, perquè tot el que és superficial ja us ho heu dit. Diu que per això WhatsApp millora la humanitat. Una reflexió curiosa.
Sí, i a portadades, també. Esperies d'acord, Andrea? La veritat és que sí. Jo, sincerament, crec que sí, perquè jo em canso molt de parlar per WhatsApp i intento dir poca cosa, el just. Sí, de cas, a vegades sí que m'explai més amb notes de veu, amb notes d'àudio d'aquestes. Això hi ha molta gent que ho fa. A mi em costa molt el tema de les notes de veu. Clar, depèn, o sigui, no ho faràs pel carrer, però a vegades em m'està costant cada cop més escriure, escriure parrafades llargues, saps? O sigui, prefereixo enviar un mail o...
Sí que és veritat. Jo estic d'acord amb aquest noi, sincerament, en aquest sentit. També diu que el 2013, per exemple, hi havia 200 milions d'usuaris i avui n'hi ha 700. Vaig col·laborar a l'expansió per a Latinoamèrica, Espanya i Europa. I també parlen de la possibilitat d'introduir anuncis a WhatsApp. Diu, això frenaria l'expansió perquè la publicitat pertorbaria l'experiència de contacte íntim.
Diu que Jan Koum, el fundador de WhatsApp, té una prioritat, estendre aquesta missatgeria a tothom. Asegura que ara hi ha 80 treballadors a WhatsApp, en caldrien molts més si es registressin les dades dels usuaris i els seus missatges com Facebook, però Jan Koum no ho vol i explica per què. Diu que Koum va néixer a Ucraïna i recorda com els seus pares parlaven baixet per evitar delacions dels veïns i no feien servir el telèfon perquè el règim comunista no els espies. I acaba dient que Koum odia controlar els usuaris.
Està bé aquesta entrevista avui, eh? Val la pena llegir-la a la contra de La Vanguardia. Acabem aquest repàs amb un punt curiós. Dèiem abans, és una notícia que trobem de successos. Avui la llegim a La Vanguardia i explica que un jo britànic afirma que es va perdre per Barcelona en un comiat de solter i que va caminar durant 20 hores...
poca broma, perquè diu que el conductor del seu taxi, això és el que diu ell, el va portar fora de la ciutat i el va deixar allà perquè trobés el seu propi camí de tornada. Això és el que explica el diari Daily Mail. Ell és un noi que estava vivint en un bar iclandès, prop de la Rambla, amb deu amics, dissabteva passat a la nit, quan va desaparèixer de cop i volta. Va perdre el vol de tornar de casa i va deixar la seva dona i els seus fills bessons
tan preocupats que es van posar en contacte amb el Ministeri d'Assumptes Exteriors Britànics. L'home té 29 anys, s'havia quedat sense telèfon mòbil ni tan poc diners i va aparèixer ahir dilluns a la tarda el consulet britànic. Després d'estar dos dies caminant per tornar a Barcelona, diu...
i intenta trobar els seus amics. Ell diu que havia estat caminant aproximadament 20 hores. El missatge que teníem d'ell, no, això és el que diu un dels familiars, era bastant il·legible. Per tant, en aquell moment no està en segurs d'on l'havia deixat el taxi, però sembla que havia estat molt lluny d'on hauria d'haver estat. Per tant, aquí hi ha una barreja d'històries i que suposo que s'haurà d'aclarir què és el que ha passat. Però no havia perdut el mòbil.
Sí, llavors per això dic que no sé si l'ha perdut de canvi, hi ha coses una mica confuses, el titular ens crida més l'atenció, després quan entrem a dintre i és una mica més controvertit, en tot cas diu que els amics li estan comprant un bol a casa, es veu que alguns amics es van quedar d'aquí per esperar-lo, i més que res perquè es veu que justament aquest dimarts avui és el primer aniversari dels seus fills bessons.
Ai, arribarà temps? Suposo que sí, no? Ara d'aquí a Londres, poca estona. Pobret. En fi, coses que passen, exacte. Sí, curioses. Que vagi bé, Andrea, i bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
Passa un minut de tres quarts d'onze, aquesta hora parlem de més notícies musicals i ho fem explicant diferents qüestions. Per exemple, parlem ara d'una novetat, la cançó que va estrenar fa pocs dies, fa un parell de dies,
Ratatat, aquest grup aquesta cançó es diu Crime on Chrome la sentirem de seguida ara la tenim ja gairebé a punt bé, en tot cas han estrenat aquesta cançó aquest tema doncs que és la primera cançó nova de Ratatat des del 2010 que és quan van publicar LP4 i que marca el tret de sortir del seu últim disc o el seu proper disc que es dirà LP5 sona així
Punts electrònics, punts de guitarra, per tant, característiques habituals de retetat, que seran al primavera Sound 2015.
És una de les notícies musicals que us expliquem aquest matí, però en tenim més. Parlem, per exemple, de concerts, propostes musicals per aquest vespre, perquè The J-Hawks actuen avui a Barcelona. Ho faran en un concert a Salabars. Pretty little hairdo
Actua en el festival de guitarra.
Entrant s'acosten 25 euros, el concert és avui a les 9 de la nit. So sad, Marina, there's another part to play. So sad, Marina, sailing for a rainy day.
Save it for a rainy day Save it for a rainy day Aquest és un dels seus temes més coneguts, aquest Save it for a rainy day, que segur que són al concert d'aquesta nit. Like driving with your eyes shut Rough around the edges Won't someone come and take you home Waiting for a breakthrough
What will you set your mind to? We stood outside the Chinese restaurant in the rain. So sad, don't look so sad. Doncs de J-Hawks és la proposta de concerts d'avui. Hem parlat també d'un nou disc que surt també aquest matí de dimarts, és el de Joan Miquel Oliver. Tenim una altra proposta en clau de novetat.
Esma Ken Rau, que el dia 21, la setmana que ve, publica un nou disc, un àlbum que es titularà Rugen les flores, i que com tan bons, a cançons d'aquest quintet d'aquest xoc. Rock Deluxe avui publica, l'ha publicada feta ahir, però bé, en tot cas una cançó exclusiva que es diu La Electricidad. Recordate de mí
No dejes de buscar. Incluso en la hora más oscura puede aparecer de pronto la electricidad.
Estar por aquí Escondido en algún recuerdo O en el ego Un movimiento De sentir Y Cabe la posibilidad
Si us agrada, recordeu que el dia 21 d'aquí una setmana treuen disc i que el dia 26 de juny actuaran a Barcelona, a la Sala Bicol. Són Mackenzie. Música Música Música Música
I acabem amb una altra novetat en format de nova cançó, que en aquest cas ens arriba de nou, hem de parlar de Sub-Gener Stevens, recordeu que ens agrada força en aquest programa, doncs regala una nova cançó, és Exploding Wave, és una mica més electrònic que les composicions del seu últim disc, del que parlàvem ahir, Carrie Ann Lowell, que perquè ha començat a girar-lo, presentar-lo per Filadèlfia, de moment.
ara publica Exploding Wave, que manté la línia intimista del seu últim treball, segons llegim al portal IndieSpot, però bé, en tot cas, doncs, té aquest punt més electrònic. És una cançó que diu que tenia previst editar només en vinil, en una edició limitada per la seva gira, però llavors hem pensat que era una idea estúpida, això és el que diu la seva discogràfica, Shmatic Kitty, perquè algú el digitalitzaria i aviat el tindria tothom a l'abast, per tant, doncs, han decidit penjar-la en streaming. És aquesta, la cançó.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
5 minuts i les 11. Ara parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius per saber què ens espera de cara a les properes hores. Avui que tenim de nou un dia de sol. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? I menys fred, no?, que els últims dies? Sí, ahir vam arribar a 21 graus. Al migdia realment s'estava molt bé. Aquesta nit hem tingut...
Una nit bastant tranquil·leta, a la una de la matinada encara teníem 15 graus a Sant Jus, o sigui que ja són nits que no són extremadament fredes. Després de matinada ha anat baixant una miqueta, finalment la mínima ha estat a primera del matí, entre les 8 i les 9 estàvem a 12 graus. Però vaja, que bàsicament estem parlant de valors força més agradables, el que comentàvem ahir, tant d'ahir dilluns com avui dimarts i alguna part de demà dimecres,
Els valors han de ser molt agradables i probablement entre avui i demà tindrem els valors màxims d'aquesta setmana. Després afluixa una miqueta, tampoc ha de vindre fred, però sí que baixarà una miqueta aquesta bona temperatura que estem tenint. Comencen a ballar els mapes, comencem a tenir primavera de cara a finals de setmana perquè els mapes no s'estan posant d'acord, hi ha algunes previsions que marquen pluja, altres que no, ara ho explicarem.
Però vaja, bàsicament hem de parlar de dos dies molt tranquils, tant ahir dilluns com avui, seran dos dies esplèndids, amb el sol com a protagonista, amb temperatures agradables al migdia, avui podem tornar un altre cop a aquests 21 graus, aquesta xifra tan primaveral, ja dels 21 graus, aquesta temperatura ben estant, i avui és un dia que passarà sense pena ni glòria pel que fa a la meteorologia, perquè no ha de passar absolutament res, poden créixer algunes nubulades cap a Ponent o cap a zones de muntanya, però no han de donar precipitació. Demà sí que podríem tenir una miqueta més d'història meteorològica, i és que
Ho comentàvem ahir que s'estava formant un altre cop una baixa tèrmica cap al sud de la Mediterrània, que aquesta a poc a poc anirà pujant. És difícil de preveure aquestes situacions perquè aquestes baixes fan una mica el que volen, però sembla que està clar que demà dimecres s'aproparà una miqueta més a Catalunya.
I de cara a la tarda podria generar algunes tempestes cap a les comarques de Ponent, del sud de Tarragona, però difícilment arribarien a altres punts del país. O sigui que Sant Just potser cap al vespre o a la nit ens arriba alguna escorrialla d'alguna tempesta que hagi pogut caure una miqueta més cap a baix, cap al Montsià, cap a l'Ebre. Igual remunta Tarragona amunt, cap al Penedès i podria arribar...
cap a la nit a casa nostra. La nit de dimecres o dijous ja serà força més empipada perquè els núvols ens arribaran, tindrem una miqueta una situació dels soters que omplirà de núvols tot el que és el litoral i sembla que ens deixaria un dijous bastant tapadot. En general serà un dijous gris, no ha de fer excessivament fred, baixaran una mica les temperatures perquè si no hi ha la presència del sol baixen, però com que són vents dels soters tampoc no són extremadament freds, o sigui que tampoc no esperem que les temperatures baixin massa tot i la presència dels núvols. Podem estar amb 16 o 17 graus però no farà un fred rigorós.
Però ja sabem que aquí, quan comença a bufar humitat, estem a prop del litoral i està núvol. Hi notem, eh? Sí, hi notem aquella frescor que potser no reflecteix el termòmetre. Llavors, dijous seria un dia força tapat i potser a la tarda sí que es veuen els mapes. Avui han canviat una mica i es veu una miqueta més d'activitat i ens podria caure algun ruixat a Sant Jús. Diumenge cap a la tarda, vespre, ens podria precipitar. Igual que podria passar dimecres, que ja ho hem comentat, que potser ens arriba alguna goteta.
Llavors, divendres se'ns arregla força el temps, marxa aquesta inestabilitat, tenim un temps força tranquil, tant divendres i bona part de dissabte el sol ha de ser el gran protagonista. Com avui. Sí, però amb més activitat de tarda, aquestes tempestes de mitja tarda que descarreguen a l'interior, potser entre divendres i dissabte, es deixen veure per Catalunya, nosaltres les veurem de lluny perquè no s'aproparan a Sant Just, però bé, seran dies esplèndids, amb creixement de nubulades d'evolució d'aquestes diurnes, i a la tarda podrien descarregar, però creiem que Sant Just no.
I diumenge balla moltíssim. Avui no es donen males notícies, però demà potser són bones, perquè el diumenge es torna a tapar una miqueta més el cel, serà un dia força més gris, sembla que podríem fins i tot arribar a algunes precipitacions cap a la tarda vespre. De moment esperem aviam què diuen els mapes, perquè només alguns ho diuen, els altres ens marquen sol. O sigui que aquesta previsió de cara al diumenge l'hem de deixar molt aparcada, perquè de moment no ens enrefiem massa que pugui acabar passant. Però bé...
En general tenim aquesta petita inestabilitat entre dimecres i dijous. Les temperatures avui molt agradables, però baixaran una miqueta la segona meitat de la setmana i a l'espera que pogués passar diumenge, però vaja, aquest titular en deixem-lo amb un raconet perquè no ha de passar. De moment no ho tenim massa clar. Perfecte, Carles. Doncs moltes gràcies. Molt bé. Que vagi bé i bon dia. Bon dia.
Mig minut i arribem en punt a les 11. Per tant, connectarem de seguida amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio. Ens posarem el dia de l'actualitat i tornem després amb més coses. A la segona hora del Just a la Fusta entrevistarem l'Edmond López. Per tant, parlarem en clau esportiva i farem també tertúlia política amb la Maria Camps i en Josep Maria Masjoan. Serà tot plegat després de les notícies.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
El director de l'agència de detectius Método 3, Francisco Marco, apunta directament a la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, com la responsable de la guerra bruta contra el procés sobiranista. En declaracions avui al matí de Catalunya Ràdio, Marco ha assegurat que un membre del Partit Popular català porta policies a parlar amb condemnats per obtenir informacions sobre Catalunya. Marco ha subratllat que els policies no actuen en solitari, sinó que segueixen ordres dels polítics.
Este yo creo que ya es que Alicia Sánchez Camacho ha tomado forma de espía y se dedica a actuar de esta forma en Cataluña. El ministro del Interior tiene muchísimos problemas en España con el terrorismo y con otras circunstancias como para dedicar todo su tiempo a Cataluña. Alicia Sánchez Camacho sí.
Notícies breus, Laia Ortega. La falta d'un micro a la sala de vista retarda durant més d'una hora i mitja l'inici del judici contra 13 joves pels aldarulls viscuts al barri de Sants de Barcelona arran del desallotjament de Can Vies. Ciutat de la Justícia, Maria Núria Rebella. Bon dia, aquest problema tècnic ha impedit que el judici comencés a dos quarts de deu tal com estava previst. Cadascun dels 13 acusats s'enfronten a una petició de pena de gairebé 6 anys de presó. Se'ls acusa de plantar i cremar contenidors al mig del carrer
i llançar pedres i ampolles contra els Mossos d'Esquadra al maig del 2014. Maria Núria Revetlle, Catalunya, Ràdio Ciutat de la Justícia. Els preus continuen baixant, però menys. La inflació es manté negativa per cinquè mes consecutiu a Catalunya, amb una caiguda de tres dècimes respecte al març de l'any passat, quan el febrer aquesta davallada era de vuit dècimes. En la millora hi ha contribuït tant el preu dels carburants com el dels aliments i els viatges organitzats. Que la baixada de preus s'estigui frenant és bo perquè vol dir que s'està reactivant el consum.
La candidata demòcrata a la Casa Blanca, Hillary Clinton, comença avui a l'estat d'Iowa la seva cursa presidencial en un intent de desfer l'aura elitista que l'envolta. Clinton opta per petits actes com la visita a un centre de formació professional de la petita localitat de Monticello, però activistes demòcrates com Mark Adler no tenen clar que l'estratègia de l'exprimera dama modifiqui la percepció que s'entén.
En aquest moment sembla que Hillary té més possibilitat de ser el candidat. No vol dir que serà la candidata perquè ella ja ha fet molts errors. Detenen a Màlaga el cap d'un perillós clan de la camorra napolitana que estava fugit de la justícia italiana.
Es tracta de Lucio Morrone, que tenia un ordre europea de detenció per a delictes relacionats amb el tràfic internacional de drogues i associació criminal mafiosa. Morrone era el cap del seu clan, conegut com els caps bojos des de finals del 2008, quan van detenir l'anterior cap del grup.
El Consorci d'Alter defensa que és hora de pactar quin cabal mínim ha de tenir aquest riu. Amb les pluges, els últims mesos, el nivell dels pentans i d'Alter és bo. Girona, Isabel Joan Olà. Bon dia. El gerent del Consorci d'Alter, Pons Feliu, ha dit a Catalunya Ràdio que ara que la situació és bona, és l'hora de pactar sense pressions, quanta aigua d'Alter es pot trasbassar a Barcelona.
El Ter avui en dia continua sent el riu que dona aigua a altres conques deficitàries, el riu on es fa un sistemàtic desbassament de l'aigua i per tant estem parlant que més de la unitat de l'aigua del Ter i alguns anys cap al 70% de l'aigua se'n va acabar a altres conques. I encara un apunt abans de l'actualitat esportiva perquè acabem de saber que hi haurà un segon concert de Madona al Palau Sant Jordi de Barcelona el 25 de novembre. Les entrades del dia anterior s'havien exaurit. Per tant, segon concert de Madona al Palau Sant Jordi 25 de novembre.
Esports Montserraia. El català Ricky Rubi ha passat de nou pel quiròfan. Aquesta matinada li han fet una artroscòpia al tormell esquerre. El jugador de Minnesota ja no tornarà a jugar a l'NBA fins a la temporada que ve i es dubta per l'Eurobasket. Sense Rubi, el seu equip ha perdut amb Nova Orleans 88-100. També a l'NBA Brooklyn 86, Chicago 113 amb 22 punts de Pau Gasol. I Golden State 111, Memphis 107 amb 6 punts de Marc Gasol.
Avui comencen els quarts de final de l'Eurolliga de Bàsquet amb els partits Sesca, de Moscou, Panacina i Cos a les 7. I Fenerbahçe m'acabi a les 8. En futbol comencen a jugar-se els quarts de final a Nadal de les Champions. A tres quarts de nou del vespre, l'Atlètic de Madrid es rei a Madrid per TV3 i Juventus-Mònaco. Aquesta hora surt l'avió del Barça cap a París, on demà s'enfronten al PSG també a la Lliga de Campions. A primera hora de la tarda, a roda de premsa del tècnic francès Laurent Blanc,
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts per l'Andrea Bueno. S'obre la convocatòria per optar les subvencions per pagar l'impost de béns immobles de 2014. És el tercer any consecutiu que l'Ajuntament de Sant Just convoca aquests ajuts destinats a sofregar l'híbit de les famílies amb més dificultats econòmiques. Es mantenen els col·lectius beneficiaris de convocatòries passades, com ara unitats familiars amb una o més persones aturades
i persones de més de 62 anys. Al llarg dels darrers anys han beneficiat 125 famílies en justenques. I una de les novetats és que aquest any es destinaran 40.000 euros, més diners que la convocatòria anterior.
Més coses, Sant Jus Solidari inicia una recollida de material fotogràfic digital per al seu projecte Per una altra mirada. És un programa per iniciar i formar les dones del centre de formació de Fandema a Tugerenc, a Gàmbia, en el món de la fotografia. L'entitat solidària inicia aquesta campanya per donar una altra oportunitat al material fotogràfic digital amb desús. El material donat l'utilitzaran les dones del centre de Fandema en aquest projecte de formació en fotografia digital. Els punts de recollida són el casal de joves i la seu de Sant Jus Solidari a les escoles.
Al Casal de Joves el material es pot dipositar de dilluns a dijous a 4 a 9 i els divendres i dissabtes a 4 a 10. I a la seu de Sant Jus Solidari els dimarts d'11 a 1 i de 6 a 8 i els dijous de 10 a 1.
I un apunt més en clau política. L'alcalde pla d'Esquerra Republicana de Sant Just, Sergi Seguí, participarà d'un acte aquest vespre al bar de Can Ginestà. El partit organitja un acte popular amb Seguí i totes les persones que hi vulguin assistir per parlar del programa electoral d'Esquerra. Serà avui a les 7 de la tarda al bar de Can Ginestà.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
If you don't care why are we here?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sualment.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Parlem ara d'esports perquè el Sant Justin Edmund López s'ha proclamat sotscampió d'Europa Junior d'Esquatch. López és jugador del Camp Meli, qui va quedar segon en aquest torneig europeu el passat 31 de març a Praga, la República Txeca, i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Edmund. Bon dia.
Per parlar una mica de tot plegat, primer de tot enhorabona, suposo que de tota manera el fet de ser sopscampió, no sé si ara ja que han passat uns dies ja ho pots viure amb més alegria, perquè m'imagino que el fet de no quedar campió sempre queda aquest regust, el doble regust. Sí, sí, és una pena perquè també vaig estar molt a prop de guanyar-lo, vaig estar a dos punts, però un cop van passant els dies ja vas donar en compte que el que he fet és molt gran i un sopscampió d'Europa és...
és molt bons resultats, encara que està a prop, hagués estat millor campió, evidentment, però bé, si és campió sempre és... Home, clar, però és d'Europa, no? És el que deies ara, vull dir que és un campionat a nivell molt general. Clar, clar, no, és un campionat molt gran, ningú d'Espanyol ha arribat tan lluny en aquest campionat, he fet història i ara ja ho assaboreixo molt més. En aquest moment, és un gran distocat, hi ha un regust d'estar a prop, però bé.
ara ho saboreixo molt més. Home, i tant, és a dir, ets el primer, eh? Això no ho sabia, el primer espanyol que arriba a tenir un títol d'aquesta mena. Déu-n'hi-do, poca broma, doncs, no? Sí, sí, no, a veure, està molt bé, és un canviolat molt important, un dels més importants d'aquí a Europa, perquè es participen els millors jugadors d'Europa juniors, i arribant al final ja, o sigui, està molt, molt bé.
Tu esperaves? És a dir, en el moment de participar-hi pensaves que arribaries fins a la final? Com ho has viscut? Jo sabia que tenia possibilitats d'arribar a una final, però també sabia que podia perdre quarts o així perquè hi havia molt de nivell. Sabia que si jugava el meu millor squash podia arribar a una final. I a la final no m'esperava, era contra el cap de sèrie número 1 i no esperava estar igualat a ell perquè em pensava que era molt millor.
Però un cop allà a la final, quan vaig jugar, em vaig trobar que estàvem bastant a prop seu. Però sí, sí, jo en un primer moment, el meu entrenador, confia en que si jugava bé i amb el meu millor squalls podíem arribar a una hipotètica final. Home, doncs suposo que deus estar vivint també tota una situació que m'imagino que, no sé si nerviós és la paraula, però que hi ha tota una tensió important, no? És complicat gestionar-ho tot plegat?
Però quan m'ho dius, per abans del campionat o ara? O sigui, a l'hora de preparar el campionat, per entendre'ns, és a dir, abans, abans, no? Sí, abans, clar, abans sabent que tinc aquesta possibilitat de fer història, hi ha un nervisisme, un neguit allà dintre del meu cos que dius, ostres, he de jugar al meu millor esguach i no puc fallar perquè tinc una gran oportunitat. I els dies previs van ser això de dormir, em va costar dormir, em va costar descansar,
m'imagino que també en els teus entrenaments suposo que evidentment participeu en altres campionats per tant també esteu habituats a tota aquesta adrenalina que m'imagino que respira però suposo que aquest no sé si era el campionat més important que havies participat aquest era el més important d'aquest any el tenia ja fixat i era el més important d'aquest any i m'estava preparant només per aquest campionat
i clar, un cop venia de la data els entrenos ja pensaves més en Praga que aquí en Sant Just. Per tant, ara el proper projecte, el proper campionat que tens, quin seria? Ara tinc diferents campionats PSAs, que són els campionats internacionals, com ATP a tenis, doncs Squash es diu en PSA, que és Professional Squash Association, i doncs aquest projecte
A la setmana que ve tinc un a Andorra i en un mes me'n vaig a Egipte. Déu-n'hi-do. Ara ja estic competint professionalment, intentant dedicar-me professionalment i pujar al rànquing. Un ha de començar a viatjar molt per poder pujar a bon rànquing i entrenar molt. Per tant, suposo que molta feina. Quantes hores entrenes a la setmana?
Entre setmana entreno unes tres hores, dues hores i mitja, tres, perquè al matí vaig a la universitat i a la tarda entreno una hora, hora i mitja de pista i una hora, hora i mitja de físic. O sigui, tres hores cada dia? Sí, algun dia menys. Algun dia que no faig físic, faig una hora i mitja només de pista. Però si no, això és normal. És a dir, és necessari, no? Ja cap de setmana una mica més, perquè ja que tinc temps aprofito. Clar.
Doncs, Déu-n'hi-do, suposo que... M'imagino que, evidentment, t'agrada i ho disfrutes, però creus que també és dur aquest entrenament, doncs, per algú que... Tu, en sembla que tens 19 o 20 anys, no, m'imagino? 18. 18 anys, imagina't. Doncs, amb algú de la teva edat, ho vius com una part, doncs, també dura, o ho vius bé, aquest entrenament i aquesta constància? Depèn de les èpoques, també, però, si ho gaudeixes, al final, als entrenaments també es gaudeixes...
el patiment que d'entrenament ho pateixes, però l'esquatch és un esport molt dur, és mentalment, físicament, és molt dur i ja que està preparat per sacrificar-se 100% en aquest esport, si es vol dedicar-ho a un, perquè no és gens fàcil. I hi ha èpoques que es passa pitjor, però que se sap que sempre sortirà, i quan se surt aquestes males èpoques és quan ho disfrutes més i en les millors èpoques.
Clar. Aquí a Sant Just estem habituats a sentir parla d'esquai, per exemple, en el teu cas, ets jugador de Camp Mellic i potser sí que n'estem una mica més al corrent, però en general la sensació és que a Catalunya o a Espanya l'esquai no és un esport del que es parli molt als mitjans. No sé si és una cosa que es practica poc o que és un d'aquests esports que existeix però sembla gairebé invisible per segons quina premsa. Sí, jo crec que és més el segon que has dit, perquè
Jugar és un dels esports més arreu del món, és un dels esports on hi ha més pistes per jugar, però jo crec que és un d'aquests esports minoritaris que és invisible perquè va tindre el seu boom en el seu moment, els anys 80 o 90 crec que van ser, i ara està un altre cop en els esports minoritaris.
Va ser com ara el padel, que ha d'estar al boom, doncs en els anys 80-90 el boom era l'Squash i llavors ara la gent s'ha passat al padel i aquesta gent que ha d'estar al Squash ha d'estar al padel. És veritat aquest canvi, és veritat. Però creus que pot tornar a remuntar, que d'aquí uns anys potser la gent torna a jugar al Squash? Jo crec que podrà reviure l'esquash si entrem a les Olimpiades, perquè estem intentant a veure si pel 2020...
Podem entrar a les Olimpiades com a esport olímpic. Llavors, si entrés com a esport olímpic, llavors creixeria bastant l'esport, l'esquash. Tindria un boom important. De què depèn que pugui entrar? Doncs de factors... En veritat, no ho sé molt bé, però estem entre béisbol i squash. I, bueno, depèn de tot, de factors... Normalment, sempre és de factors de diners, de qui produeix més, qui...
aquí el món de l'esport és això qui mou més diners està més a dalt llavors és això intentar moure més diners que el bèisbol també els requisits és que s'ha de jugar a tot el món i per exemple això amb el bèisbol li portem un gran avantatge perquè el bèisbol només es juga als Estats Units principalment es juga als altres països però no tant i després es juga més o menys poc però més o menys a tots els països
doncs Déu-n'hi-do, avui hem volgut parlar amb l'Edmond López que com dèiem s'ha programat sots campió d'Europa Junior d'Esquash evidentment hem dit que és un títol important ell ens comentava que és la primera persona el primer espanyol que guanya aquest guardó que seria aquesta que es programa sots campió i per tant hem volgut felicitar-lo des del Just a la Fusta moltes gràcies moltes gràcies a vosaltres i que vagi molt bé molta sort, bon dia
Moltes gràcies, bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessor cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Dos minuts i dos quarts de dotze, aquesta hora el que fem és parlar, fer tertúlia, com cada quinze dies saludem avui la Maria Camps i en Josep Maria Joan. Molt bon dia a tots dos, què tal? Avui us he enganxat així...
Exacte, perquè avui no tenim en Josep Maria Ranyer, em sembla que és la... Sí, abans de Setmana Santa, o sigui, l'última que havíem fet era abans de Setmana Santa, i per tant, doncs, exacte, expliquem el que passarà a partir de les properes setmanes, que és que en Josep Maria Ranyer, igual que passa amb altres col·laboradors del programa, en altres tertúlies, per això, doncs, durant aquests dies, com que estem en el període, no és electoral, encara no és campanya, però sí que forma part, abans un cop s'han convocat les eleccions,
que les persones que formin part de les llistes, doncs, d'alguna manera, no han de ser en aquestes tertulies polítiques. Per tant, doncs, els saludem des d'aquí. Si ens està sentint, li envieu una abraçada. I bé, en tot cas, fem tertulia avui nosaltres, en Josep Maria i la Maria, els tenim ja a punt, com dèiem, amb diferents qüestions. No sé si teniu algun tema pel que vulgueu començar. Avui els informatius es...
Ens despertaven una mica amb tot aquest tema o aquesta nova compareixença del frau fiscal, que a més a més recordo que ara fa bastants dies, em sembla que va ser quan va compareixer la família Pujol, diria que no era amb la Maria, que ho vam parlar amb els altres dos jurés maries, que ja deia, Josep Maria, que no et convencien aquestes compareixences al Parlament i que avui ja s'han dit més veus ja que van una mica amb aquesta idea, de dir que en realitat tot plegat no se sap si fa més mal que bé.
No, no, tu mateix. Jo he de dir que jo he d'anar sempre contra el vent, això m'hauré de replantejar, però en aquest cas, més aviat, jo volia dir justament el que has dit tu, que jo m'havia pronunciat que no hi havia cap utilitat, però m'han influït alguns comentaristes de premsa, que respecto, no diré aquí perquè no cal,
I que més aviat veien un benefici amb tot això, que és que encara que no serveixi per res des del punt de vista d'aclarir les coses, que això sí que s'ha demostrat més encara que mai en el cas d'ahir, si més no l'opinió pública té una idea que surten unes coses que no haurien de sortir i en certa manera posa una mica vermells els polítics que d'alguna manera sospita que estan embolicats, encara que potser algú no ho estigui.
I això li donava un avantatge com de, li donaven aquestes dues persones que he llegit que ho defensaven en aquesta setmana, li donava un aire d'una manera necessària, encara que sigui fastigosa i llarga i pesada, que la democràcia sigui una mica més transparent.
És a dir, que en realitat creus que sí que fa un retrat positiu per la gent, eh? No, de fet, jo crec que... Jo primer, al començament, la meva posició també era que no m'agradava. No m'agradava perquè jo considerava que el Parlament el que tenia que fer era comissions d'investigació sobre temes del Parlament, vull dir, sobre afers administratius que haguessin passat, sobre coses del dia a dia, diguem-ne, polític i tot això. L'altre ja estava en mans de la justícia.
I la justícia és més justa en el sentit que la gent pot defensar-se i que a més a més el que es diu ha de ser cert. Vull dir, hi ha d'haver dit confirmació escrita i hi ha d'haver dit tota una sèrie de garanties tant per uns com pels altres. I en el Parlament això no hi és.
Llavors ens dona peu a la rumorologia, a qui la diu més grossa, i a una sèrie de coses que encara que diguis, home, però com que no jutja no té una conseqüència, sí que té una conseqüència moral i té una conseqüència ètica que es quitja molta gent, que fa mal a moltes coses. Llavors jo en principi era una mica contrària, però també he canviat una mica d'opinió, com diu en Susana Maria.
Perquè hi ha una cosa que jo penso que hem de fer tots plegats, i és una catarsis. Vull dir, arriba un moment que les coses han de sortir per tornar a renovar i per tornar a començar bé, diguem-ne. I si no es fa aquest pas, és molt difícil, no? Avui, abans d'entrada, ja m'he dit que també es nota una mica...
El fet que veus claríssimament la gent que vol canvi i la gent que està als grups, diguem-ne, que estan a darrere intentant conservar, potser, intentant canviar o desviar cap a una banda que els interessa més. Vull dir, estàs veient tot el joc. És com un tauler d'escacs, no? O estàs veient tot el joc de tothom.
I, en certa manera, vull dir, això vol dir que estem en ple canvi i que esperem que això vagi cap a bé, no? I, bueno, una mica és això, eh? No crec que ens haguem cap conseqüència d'això, d'aquestes comissions, vull dir que no sabrem la veritat, vull dir, amb això sí que tinc claríssim que no ho sabrem.
En aquest sentit, només que aquesta mena de reflux més conservador es veu també amb les estratègies que el PSOE està cultivant en aquests últims moments, per exemple, posant al cap de Mundo jerarquí el Felipe González, replegant files tots a favor de l'actual secretari general,
i, en certa manera, evitant que hi hagi uns canvis que siguin possiblement perillosos i plantejar-se la idea de vendre l'imatge d'un partit sòlid. És a dir, que hi ha tot un sector, i això passa igualment a Catalunya, que té molts canvis,
pot tenir les seves raons, com dèiem molt bé ara la Maria, i, bueno, és difícil, això, és molt difícil d'analitzar, per mi. Tenir una opinió, no. Sí, perquè no saps massa bé cap a on girarà tot plegat, no? Jo avui mateix, quan veníem cap aquí, també reflexionava sobre les municipals, perquè també vas dir, ah, també podem parlar una mica de municipals.
Jo vaig pensar, què opino jo de les municipals en aquest moment? I t'ho asseguro que si em centro aquí a Sant Just, què hi veig? Que aquest canvi que s'inicia a tot arreu no el veig aquí. I això em fa angúnia, em fa una esperta d'angúnia. Perquè jo estaria molt més tranquil·la si aquí hi hagués la CUP, hi hagués el Podem o hi hagués qui sigui, no?
Ja movem Sant Jurs, que s'ajunten amb iniciativa. Sí, però ja sabem de qui són, perquè a més a més és que les persones no ho disfressen. Ho volen disfressar, però amb un poble de 15.000 habitants o 16.000, els que siguem ara, no disfresses. La veritat és que tothom sap qui és qui.
Però vull dir, jo ho trobo a faltar. Ho trobo a faltar perquè aquesta regeneració que té a haver-hi, jo crec que anar a l'àmbit municipal també s'ha de començar per aquí. I de moment jo no ho veig. I no, una mica parlant d'això del canvi a tot arreu. Penso que la política municipal també necessita aquest canvi. La política municipal també té molts vicis de fa molts anys. Quins, per exemple? Quins, per exemple?
Mira, per exemple, dependre de l'urbanisme. Dependre que el teu pressupost quadri per l'urbanisme. Això què fa? Que l'urbanisme creixi, el ciment creixi i es vagi a buscar això. També hi ha una altra cosa. Vull dir, està molt establert el clientelisme polític. Està molt establert el... A veure, com se diu això? El benefici, diguem-ne...
diguem-ne, quan tu vas a fer una... A veure, l'interès general és el que hauria de primar, diguem-ne, davant de tot. I això, amb els anys, amb el temps, pel clientelisme, pel que sigui, passa que no. Vull dir, per exemple, Sant Just, un exemple molt clar que tothom entendrà. Hi ha carrers, hi ha places, hi ha coses que s'han modificat 50 cops.
Hi ha carrers que porten 35 anys i aquest, puc constatar, que no han tocat ni una rajola, que no s'hi pot passar, que hi ha 50.000 coses. Què vol dir això? Que quan hi ha quatre caladons, quan es pot fer alguna cosa, es fa cap als bancs, als barris clientelistes teus, diguem-ne.
I això és molt clar. I jo anava reflexionant sobre aquest tema i he pensat, jo que he estat 20 anys regidora i no sé si la senyora Maria ho veurà de la mateixa manera, m'han donat que jo estic molt orgullosa de tres coses. I estic orgullosa de tres coses que han fet en conjunt, que han fet tots junts i que ho han fet pel bé de Sant Just.
I el primer d'aquestes coses, el mar Joan ho va viure, és el pas a l'escola pública, de l'Ateneu a l'escola pública. Va ser un pas de millora de l'ensenyament a Sant Just, però no solament per aquest pas, diguem-ne, d'una sola escola que va anar d'Ateneu cap a escola pública, sinó perquè això va millorar les altres escoles públiques de Sant Just.
Sí, va ser global el resultat. I va ser global l'acció. Govern, oposició, poble, el que sigui. Tots a la una, a fer una cosa que convenia per Sant Just. Segona cosa, que jo n'estic molt satisfeta, és el de la vall de Sant Just.
I per què va tirar endavant la Vall de Sant Just? La preservació de la Vall de Sant Just? Va tirar endavant per la mateixa cosa. Perquè es va deixar davant dels clientelismes polítics. I vam anar tots a la onda per una cosa que trobàvem que era vital per Sant Just. I per la manera com nosaltres vèiem que era la població.
I dins d'aquesta línia, clar, dic que el que hauríem de fer tots sempre és això, el bé públic, hauria de prever-la pel davant de tot l'altre. Però això és molt difícil, perquè t'agafes rutines, agafes vicis, agafes coses a còpia dels anys, que és el punt d'on estem ara. I per això dic, la meva angúnia en aquests moments de cara a la municipal és que no veig el canvi aquest que jo crec que hauria de començar a notar-se a Sant Just.
Josep Maria? Sí, has de seguir també el fil que m'interessa. Jo el que estic molt satisfet és de la política de l'escola, per si ja ho has dit, de la política del balne per aconseguir també que se'n jugessin pisos, que va ser iniciada en aquell moment, iniciada, començada, i el tema del mercat, i el mercat ho diré només perquè em va fer trencar un dels meus prejudicis ideològics, del qual em va anar molt bé, perquè cuidar-me del mercat va voler dir...
Una persona que estava formada en el marxisme i en aspectes més... Bueno, no sé si la revolució sempre havia de ser pacífica, això, al meu temps. Però d'uns canvis molt radicals em va fer entendre que si estava a l'Ajuntament hi havia uns botiguers que tenien els seus interessos, que feien un servei a la població de venda, que no feien uns guants guants i que s'havia de pactar amb ells. I s'havia de pactar amb ells i no podies plantejar, doncs, què sé jo, que faríem una cooperativa amb tots els propietaris. Vull dir...
que es va intentar alguna cosa, el súper, perquè hauria pogut ser una mica més cooperativa, d'aquell moment funcionava. Però, en tot cas, és igual. El petit surcamí em va fer un gran favor i penso que el poble, malgrat tot, perquè el centre està una mica mort, també és un benefici de mantingut l'edifici tot plegat, que una mica també l'idea dels arrels del món poble també són interessants. I després, si et dic una altra cosa, perquè veus que això és molt difícil, que és, a mi m'ha tocat el cor avui,
D'alguna manera, o sigui que no sé si ho estic analitzant amb el cap o amb el cor, que el Fontana, que és un dels meus mestres amb història important, doncs apadrini la llista de guanyar en Barcelona. Perquè, clar, perquè potser sí que està bé, però, a veure, el Fontana...
és molt espavilat i en sap moltes coses i sap que els partits de generacionistes a vegades poden ser immadurs o poden ser una amalgama de coses que a la pràctica no poden funcionar o potser sí. Per tant, no tinc elements. Vull dir que... Dubtes. Que tinc dubtes. Per tant, què dic? És una cosa sèria. És a dir, que el Fontana accepti a padrinar això
que això dona opcions, jo crec, no a Fontana mateix, sinó a tota la moguda de gent que hi ha darrere, pot donar opcions que realment sigui el primer partit, el guanyant Barcelona, no ho sé. Però en tot cas, també, clar, això fa difícil que hi hagi una entesa amb el tema independentista, perquè en aquella iniciativa hi hagi un paper clar, però en fi, pot dir que ho tenim difícil d'analitzar, això i de tenir opinió i tot, jo ara no en tinc sobre aquest tema, ho he llegit al diari d'aquest dematí. Sí.
Jo també he llegit l'onada de Josep Fontana i també he pensat, a veure, reflexionar sobre això i per què ho fa. I això m'ha lligat molt amb el que jo avui tenia al cap, que és això del canvi, aquest canvi que s'està produint i els moviments que estem veient que s'estan produint a totes bandes.
Jo crec que el Fontana entra dintre d'aquest moviment, perquè el Fontana veu aquest canvi, jo crec, vull dir això en la meva interpretació, jo penso que el Fontana veu aquest canvi i així com dèiem nosaltres, no sabem exactament cap a on en va, què passarà, hi ha puestos que no n'hi ha, com aquí Sant Jogost, o puestos que sí, què passarà? Al Fontana heu pensat, controlem aquest canvi en la mida que sigui possible nosaltres, perquè vagi cap a on volem nosaltres, i d'aquí ve la implicació.
Clar, però el Fontana m'ho he d'explicar, doncs, avui que se tarda en un sopar, perquè ell, d'una banda, fa un llibre de defensa de la identitat catalana i ara s'apunta un grup que qüestiona els temes d'identitat i que s'apunta a una mena d'internacionalisme global, no?
Després m'hauria d'explicar perquè el seu ressentiment per les actituds del SUC en determinat moment ara es converteix en apujar els que... Clar que hi ha iniciativa en aquesta coalició. Per tant, m'hauria d'explicar... No ho tinc elaborat. M'hauria d'explicar tots aquests canvis que ho veieu.
En tot cas, creieu que les municipals s'haurien d'entendre com un procés lligat a les del 27 de setembre o s'haurien de mirar com un procés concret per cada municipi? A veure, jo penso que hi ha un procés concret en cada municipi. Jo ho veig difícil, això. Jo no era gaire partidaia d'aquest lligament que fan. Jo no ho veia, jo no ho veig, això.
El que passa és que sí que entenc que l'Assemblea vulgui fer aquest acte i vulgui fer aquest reforçament, diguem-ne, dels ajuntaments nacionalistes, perquè, home, és veritat que en moments puntuals, com va ser el 9N, sort vam tenir els ajuntaments. Vull dir, hi ha moltes accions que segurament que haurem de fer en un futur, si volem tirar aquest projecte endavant, que necessitarem el recolzament de tothom. I, per tant, com més municipis siguin independentistes, molt millor.
I, per tant, des d'aquest punt de vista, entenc l'acte del 24 d'abril i entenc que es vulgui reforçar i que es digui a la gent que aquesta vessant, diguem-ne, es tingui en compte, no? Vull dir, això ho trobo bé. El que passa és que jo tampoc no hi veig massa lligant, perquè cada poble és un poble, cadascú és com és, i pot tenir un socialista en un ajuntament que sigui ben centralista i en un altre moment d'ajuntament que sigui independentista. Per tant, jo penso que això és molt local.
Bé, és molt local, però a veure, jo recordo la transició com es va fer, perquè ja som grans. I la transició, si no hagués sigut perquè alguns partits, entre els quals aquí sí que reivindico l'oposició del PC i del SUC, van provocar el pacte per la llibertat. I van entendre, en aquell moment, que encara que fossin partits comunistes, haurien de pactar amb la burguesia,
Òbviament, perquè era una cosa de tots, la transició, i que posaven per damunt la democràcia de les possibles varietats en quant als temes d'interessos materials. Per mi això va ser la gran virtut que va fer possible la transició, el que avui després renega, perquè això és un pacte massa cedit, com el Fontana, o perquè no sé què. Però, esclar, el Watt era una guerra civil, vull dir que... O una dictadura i tornar-hi, al meu entendre, eh? Això és la meva visió. I, per tant, penso que en el moment d'una crisi,
els partits han de saber que s'han d'ajuntar amb els màxims interessos del país per aconseguir el que aconseguim que és bo, que després això falla, que falli, ja farem les polítiques cadascú, els ajuntaments també, el fet que hi hagi un pacte per aquest tema en alguns ajuntaments no vol dir que les polítiques que puguin ajudar la població no hi hagin de ser, perquè és més complicat, com dius tu, hi ha coses de cada ajuntament...
Però bé, que algú lluiti perquè hi hagi una unitat en torn d'un tema fonamental en un moment de crisi global de tot, d'Europa, d'aquí i sobretot de Catalunya amb el tema d'Espanya...
Històricament ha funcionat els pactes aquests i no crec que ara funcioni d'una altra manera. No pot ser que no s'implantaria res només amb els partits d'esquerra o amb Convergència sola i Unió. Això és impossible. Tots a la una. Llavors no pots evitar ni que les eleccions actuals no es tinguin en compte ni que les altres siguin plebiscitàries, però molt que els que vulguin diguin que no seran, però serà el que serà,
El que la gent voti serà. Això em porta a un entretema, una mica, que el meu cap avui va així. Vull dir que és el de la trobada de la cimera aquesta que hi ha hagut a Barcelona. I per què em porta això? Perquè això que estem parlant avui tant del canvi i d'aquest canvi que s'està veient i que s'està produint i que tenim l'anel que es faci cap al camí que nosaltres voldríem que anés, no?
Vull dir, aquest canvi, jo dintre d'aquesta cimera veig que hi ha una persona que representa un canvi generacional important, que és la Federica, que m'ho he hagut d'apuntar perquè no me'n recordo mai, Mogherini, no? Mogherini, sí. Aquesta persona, que és molt jove i que representa una altra manera de pensar, ha dit una cosa que a mi la veritat és que he pensat, anem bé. I ell diu, hem de trencar les formalitats i deixar enrere els monòlegs escrits pels nostres assessors. Mm-hm.
Massa vegada els polítics van a l'ordre del cap de comunicació, que això és el convenient en aquests moments, això és el convenient... No. El convenient en aquests moments i tota la vida és escoltar la gent i intentar solucionar els seus problemes. Però això queda moltes vegades diluït per tota aquesta altra paperassa, tota aquesta altra burocràcia i coses que van al voltant.
I jo penso que avui s'ha fet un pas important perquè s'han posat sobre la taula tota una sèrie de temes que arrosseguem de fa molts anys. M'he quedat molt parada que no s'hagués fet cap reunió des del 2008. S'ha anat tard. S'ha anat tard, per tant. Molt tard.
És impensable, vull dir, és una cosa que no hauria d'haver passat mai. És d'aquelles coses que dius, com pot ser que hagi passat això? Quan el problema tant de la immigració com de què fem amb tota la relació entre religions s'hagués tingut que parlar com a mínim i intentar fer polítiques que afavoreixin tots aquests temes. Hem estat set anys sense fer res.
Vull dir, posar sobre la taula això ja és un pas. Ja és un pas perquè ens fa adonar que hem barat i ens fa adonar que no tota la Unió Europea va com hauria d'anar i que, per tant, potser ens hi hem d'implicar més tots plegats perquè la Unió Europea també necessita que la pitgin i també necessita que faci les coses ben fetes.
No ho digues, digues. No, no. L'altra cosa és que hagi sortit d'aquí aquesta espècie de trobada sobre religions que hi haurà al juliol. Penso que també és una cosa important. I sobretot el missatge que ha donat la Fedeica aquesta, que diu, home, hem de crear un futur per tots els joves, hem de crear aquest futur per tots els joves, diu, i que ells tinguin la sensació que tenen un futur.
és tan o més important que el futur mateix, perquè si no entres a la desesperança, i quan entres a la desesperança, és quan poden sorgir tots els problemes que estan sorgint en aquests moments. Penso que ho han centrat bé, penso que si això continua així amb una reunió anual pot anar bé, que s'hi dediquin diners, que s'hi dediquin projectes, però de moment a mi l'enfoc m'ha esperançat, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, estic totalment d'acord i no vull repetir, a més deu ser ja quasi al final del temps. Però doncs apuntaria una altra cosa, també m'ha agradat, vispositivament, que és que aquesta senyora que deies tu, que tampoc me'n recordo del nom, però és igual, al final també ha dit...
que no es podien tractar tots els països africans o del nord d'Àfrica com si fossin tots iguals, sinó que s'havia de tenir en compte cada país, inclús les seves exigències, les seves preferències. Això és molt intel·ligent. Això és posar la raó per sobre de les emocions globals, per sobre de si aquests són més...
pròxims al lligardisme o menys. Però, clar, alguns països encara no s'han plantejat ni el tema de la democràcia, això ho diu ella, no ho dic jo. No s'han ni plantejada, però aquests els hem de tenir perquè també volen seguretat o perquè tampoc volen que els seus propis extremistes els tirin tiros a casa seva, perquè els mata el turisme, una cosa més monetària i més pràctica. És a dir, tenint en compte quines poden ser les solucions a cada país, tenint en compte com són i de quin moment estan. Jo trobo molt intel·ligent, si més no, eh?
I l'únic pega que trobo és que no és una pega, és com un desig que no siguin només paraules i que d'alguna manera posin en marxa els fets, que no és fàcil perquè Europa té problemes molt sèrius. I aquí també hi ha posats ara a dir coses, també m'ha donat una certa esperança la mica d'estuament que hi ha hagut entre el Rajoy i el Mas. També l'han deixat parlar, que és alguna cosa.
Com era necessari, no? Segurament, aquesta... Perdó que et tallo, però vull dir que segurament, m'imagino que si ahir s'hagués vist un altre, un distanciament més gran, potser s'hagués protagonitzat massa el que no hauria de fer, no? Que era tot el que es parlava. Sí, podria ser això. Per això que pot ser comèdia tot.
No, no, no, jo dic... Voldria creure que no, eh? Però... Però vull dir d'alguna manera... No, d'acord. Però com a mínim ens ha vingut mantenir les formes i deixar que cadascú fes el seu missatge, que és ben contradictori o ben abusant, no? Bé, doncs això és el que li he trobat interessant en aquesta... A part de tot el que diu la Maria, que és veritat per a mi tot, eh? I que s'hauria de resoldre ara, com dic, a mi el tema que em preocupa és Europa. Europa està en un moment...
molt dolent perquè els països això del federalisme no ho veuen, volen defensar la seva posició com a estat i, esclar, sense un govern que gestioni aquests temes a nivell europeu és molt difícil. Però, bueno, ja ho veurem. No, no, exacte. S'haurà de seguir també com evoluciona tot plegat. Si hi ha els mals adranys, diguem. Exacte.
I bé, també aquest cap de setmana hem sentit la proposta de l'ANC de cara a l'11 de setembre, aquesta proposta que afecta esplèctric seria aquesta... omplir la meridiana. Com ho veieu? Què us sembla, tot plegat? Què en penseu?
Jo estic una mica enfadada amb aquest tema, que dintre de poc ja em calmaré i que ho canviaré. Però saps què m'emprenya de tot plegat? Ara, en aquests moments, és el canvi de líder. Jo crec que la Cama Forcadell no hauria de marxar de l'ANC.
Encara que en aquests moments diguis, bueno, els estatuts em diuen, bueno, molt bé, però estem en una situació excepcional i en situacions d'aquest tipus potser hi ha moments que et pot saltar una mica el reglament. A veure, vull dir, no és lògic que un procés que està a punt d'arribar al final, que està a punt d'arribar en el moment més crucial, diguem-ne, d'alguna manera, ens canviï de líder d'una de les principals forces que hi ha.
Vull dir, és que per mi això, des d'un punt de vista racional, no té sentit. Per més, vull dir, estatuts que hi hagi, no coses. Jo els estatuts els entenc i soc partidària que els càrrecs es renovin cada quatre anys o cada quan sigui. Això és el que es criticava també, o que es lamentava en el cas de la CUP amb David Fernández, que tanta gent el voldria que continués com a portaveu i que...
Però en el cas del David Fernández és més de simpatia, crec jo. Bé, perquè hi ha persones molt vàlides entre la CUP... Sí, és veritat que no sé que hi ha un relleu real. I no són els líders del procés. No són els líders del procés. L'ANSE, sí. L'ANSE i la Maria Casals és un tàndem que hauríem d'arribar al final, no? Vull dir, no ho veig clar, això. Però, bueno, llavors, com que estava molt enfadada, vaig dir que allò de la Meridiana em semblava una tonteria. Però no, no ho és. Vull dir...
Això ja et dic que ha sigut el meu prompte, per dir-ho d'alguna manera. No, perquè té una virtut, el fet de fer una manifestació multitudinal uns dies abans que comenci la campanya del 27S, que és el fet de motivar, el fet de la motivació, el fet que aquesta motivació pugi graus, però a més a més s'exampli, no?,
Vull dir, és veritat que cada vegada que vas a la manifestació aquestes multitudinàries et sents part d'un tot molt gran i tu mateix et sents millor i amb ganes de participar, amb ganes de fer feina, per dir-ho d'alguna manera. I per tant, aquesta motivació és bona i per tant em sembla bé que es faci a la medidiana, vull dir que no hi tinc cap problema.
que potser serà una mica menys nombrosa, és la meva percepció, i això era el que també em feia pensar, ostres, potser no és bo, no anar pujant, pujant, pujant, sinó que hi hagi un moment que vegis com una mica de contenció. Però la vessant aquesta de motivació penso que és important i, per tant, penso que val. Tot està una mica enfadadet. Has fet la doble reflexió, llavors, eh? Aquí em sembla que pensem massa.
Però, de totes maneres, jo segueixo el teu fil perquè em va molt bé. És a dir, jo he vist els arguments, i els he sentit, els arguments del per què l'Assemblea es posa tossuda en què ha de plegar la seva líder. Home, uns moviments que defensen molt la transparència i defensen molt el relleu que el problema no és el líder, sinó que és també el conjunt i tot plegat...
No és dolent que donin exemple. Jo això com ho veig. I no és que no em quedés enfadat ni desenfadat. No em va passar res en aquest cas. Vaig quedar fred igual. Però saps per què vaig quedar fred igual? Perquè trobo que no farà cap mal un relleu. I ara t'explico jo els meus sentiments. En el dia de la plaça Catalunya...
La manera de fer el míting de la Forcadell em va semblar realment de la vella política. Un míting només cridant els sentiments, cridant l'agressió, no va dir això, però recordava una pancarta que algun partit porta, i ara em perdonareu, diu PIT i...
i alguna cosa així molt dura dels mascles crec que aquest no és el camí llavors algú que posi més racionalitat que pensi que també és un procés simplement econòmic de practicitat de ser col·laboradors amb Espanya en molts temes però de fer-ho des d'una posició
més lliure, perquè hi ha una història, i tots els països d'Europa que tenen estat tenen una història nacional, i aquí el tenim. Vull dir, ahir el Mas va tenir molta por de no utilitzar la paraula nacional, també potser està bé, perquè no l'haurien entès. Però, oi, jo trobo que no està mal, i en canvi donen un exemple, com m'ho dóna la CUP, que ja aquí hi ha uns estatuts, respectem que la gent no ha de perviure, i penso que més més potser li faran un favor, perquè evitaran una mica aquest tau una mica...
excessivament emocional que té la Forcadell. A mi precisament el toc emocional. Hi ha de ser, però ja hi ha la manifestació. Sí, no, no. Però els líders no, perquè quan els líders són molt emocionals acaben sent mesiànics.
Si poden estar molt segurs d'ells mateixos. El que jo he vist, que la Carme Forcadell l'altre dia mateix, com va tallar els que xiulaven el PSC. Vull dir, com va tallar i va dir, és que som demòcrates o no ho som? I de la manera com ho va dir, la força que hi va posar, vaig pensar, ostres, vaya líder, perquè els fa callar tots en aquests moments. Vaya líder, vaya líder, que va fer callar una gent que només s'expressava.
Però que impedia que s'expressés un altre. Però que impedia que s'expressés un altre, no? No, perquè quan van acabar es podia expressar. No és que a mi m'agradin aquests moviments, però llavors vol dir que els escratges o qualsevol manifestació cantant i insultant no es pot fer. I això hem quedat que es podia fer, que la gent té els seus sentiments. És a dir, ella va actuar dictatorialment en aquell moment. I per tant, no. Això era un líder antic.
Hauria hagut de dir, seria millor que no xuléssim fer el favor de callar, però no som demòcrates o no som demòcrates o no, perquè hem dit coi, però després jo s'havia de respectar. Precisament, no volia dir-ho d'ahir, jo em referia a la plaça, però m'has trobat la boca, eh? No, no, jo no.
Estant-hi d'acord que la gent no havia de xiular, però la gent pot xiular, perquè el senyor que es va presentar allà, a part de ser l'alcalde del poble, s'havia mogut d'una manera purament per anar darrere l'alcaldia. Si no tenim dret ni xiular aquests, llavors què farem? No, no, amb això tens raó. No els podem pagar, això sí que no. No els podem xiular, tu. Jo estic d'acord en que els hagin xiulat.
El que passa és que jo tinc molt al cap el procés en general, i llavors... Oh, jo també li tinc al cap, eh? Vull dir que llavors pensava, ostres, no vaig pensar tant en l'acte en particular, sinó en la força que tenia, i que vaig pensar, ostres, aquesta força la necessitem per arribar al final. Imagines aquesta senyora pactant amb l'estat espanyol fredament alguna cosa?
Jo la Muriel Casals me l'imagino, però ella no. Són diferents completament. No, no, és igual, però és que no pot seure a taula, perquè pot escapar qualsevol tonteria, com si m'hi assegui jo, que ja em conec. Crec que no, que necessitem gent més freda per portar endavant aquest procés i més instrumental. Faves comptades i peus en terra.
I no és la bona, eh? Bueno, jo dic el que penso. No, no, jo en general, perquè tampoc ho sé i tampoc sé quins són els candidats, no els conec a fons i per tant tampoc no puc dir res. Era en general que em semblava que quan hi ha un procés en marxa, tallar l'olideratge quan falten tres mesos no em sembla adequat, des d'un punt de vista ací, inclús, podríem dir, de totes maneres. Això és racional, per dir-ho. Sí, però mira, jo...
Bé, en tot cas, ho anirem seguint. Hem coincidit quasi tot. Exacte, aquí sempre hi ha d'haver una mica la discrepància, no? Sí, sí. Veurem com va. De fet, la setmana que ve també hi ha aquest acte que organitza l'ANC, el 24 i Òmnium, el 24 d'abril, que en principi sembla que estarà tot ple perquè ja s'han esgotat les inscripcions, vull dir que en tot cas, doncs, tot plegat. Tirem davant, ho dic també per aquesta idea que si s'està més desinflat tot aquest procés, si no...
suposo que s'anirà veient també a mesura que passin els mesos perquè també tampoc suposo que la gent al no tenir una cosa immediata és diferent als mesos previs a la 9N, etc.
Jo penso que el que va ser molt important ja és que no hi hagués una divisió interna, que era fàcil, eh? Entre els que defensaven, altra vegada la llista unitària i tot plegat, i els que defensaven la proposta que últimament s'ha pactat, que és més... Bé, que es tenia molt en compte el Junqueras, no sé qui hi té més o no, però molt en compte l'idea dels que els partits han de també poder expressar el seu missatge, encara que després es coalicionen per fer un mateix govern, que és el que diuen...
Per tant, jo tenia por més aviat que no hi hagués un debat en aquest sentit. No sé quin debat hi va haver perquè no hi vaig escoltar. Diuen que continua havent-hi el mateix debat. Però de cara de portes en fora... Han sortit amb això, però dintre els candidats són ben partidistes. Segur, els diferents partits, no? No de partits en general, de situacions. Deut de idees.
Doncs bé, ho anirem seguint, anirem parlant. Moltes gràcies, Josep Maria i Maria. Tornem d'aquí a 15 dies. Que vagi bé. Molt bé, gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Connectem tot seguit amb el butlletí de les 12. Tornem després, amb més coses, la tercera hora del Just a la Fusta. A veure. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Quim Balaguer. Els primers acusats pels aldarulls de Can Vies neguen la participació en els actes de violència del mes de maig passat al barri de Sants de Barcelona. Avui jutgen 13 joves per qui la fiscalia demana més de 5 anys de presó. Ciutat de la Justícia, Maria Núria Revetlla. Bon dia. De moment, els 3 acusats que han declarat han negat haver participat en els aldarulls i haver llançat pedres a la seu del districte. De fet, un d'ells ha dit que no hi van arribar perquè ell tenia unes 15 al turmell
i portava una crossa i ja estava molt cansat. Els acusats han dit que són de Cerdanyola, es coneixen perquè tots pertanyen a un esplai de joves i que van anar aquell dia a Sants per participar en una manifestació pacífica. La Fiscalia demana per cadascun dels 13 acusats prop de 6 anys de presó pels delictes d'atemptat contra l'autoritat i desordres públics.
Els preus continuen baixant, però menys. La inflació es manté negativa per cinquè més consecutiu a Catalunya, amb una caiguda de 3 dècimes respecte al març de l'any passat, quan al febrer aquesta davallada era de 8 dècimes. Per la portaveu de Comissions Obreres a Catalunya, Dolors Llobet, l'economia continua estancada. Si veiem els indicadors de la inflació subjacent, veiem que per ser més consecutiu estan els mateixos valors. Per tant, vol dir que l'economia no es recupera.
L'associació de clíniques acreditades per a la interrupció de l'embaràs, la CAI, critica durament la reforma de llei de l'avortament que aprovarà aquesta tarda al Congrés i que farà que les menors hagin de tenir el permís patern per avortar. Segons la presidenta de l'entitat, Francesca Gartia, només és una mesura electoral que perjudicarà les joves més desafavorides. La realitat no justifica ese cambio. Las mujeres de 16 años que avortan son pocas y de las que no lo comunican a sus padres tutores son menos todavía. Sin embargo, son sectores o mujeres muy vulnerables.
Al Yemen, milicians partidaris del president exiliat han agafat el control de la principal planta de gas associada a l'empresa francesa Total. Aquest projecte gasístic ha retirat els empleats locals i estrangers per la tensa situació a la zona. La planta està situada al mar Aràvic i exporta gas als Estats Units, l'Amèrica Llatina i el sud-est asiàtic. Esports Montserratia.
El Barça viatja cap a París, on demà s'enfronten el PSG als quarts de final de la Lliga de Campions. L'equip francès s'entrena ara. Laurent Blanc parlarà a quarts de 3 de la tarda. Cap a quarts de 7 sentirem Luz Enrique i Therese Tegen. Ja avui primers partits dels quarts de final de la Lliga de Campions. A 3 quarts de 9 del vespre, l'Atlètic de Madrid-Rei a Madrid per TV3 i Juventus-Mònaco. En tenis a Barcelona i Marcea Granolles a passar ronda al torneig de Monte Carlo. Després de superar Manarino per 6-3-6-0. També avui Tomi Robredo juga contra Sepi i Aver Ramos contra Novak Djokovic.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. Avui arrenquen unes jornades a Can Ginestà que tractaran les similituds i les diferències entre la gestió de zones naturals protegides a l'Àfrica i a casa nostra. Can Ginestà acollirà avui, demà i dijous aquestes jornades que organitza el Centre d'Estudis Africans i Interculturals i que tractaran les àrees protegides, la biodiversitat i les comunitats de l'Àfrica. Són unes jornades...
Obertes a tothom duren tres dies. Cada tarda es debatrà Can Ginestà sobre la conservació comunitària a l'Àfrica, un sistema basat en incloure les comunitats en la gestió dels espais naturals, en permetre un ús limitat dels recursos i combina la conservació amb l'ús sostenible del medi. La presentació tindrà lloc avui a les 5 de la tarda a càrrec de Jordi Portavella, vicepresident de l'àrea metropolitana, Josep Perpenyà, alcalde de Sant Just i Rafael Crespo, secretari general del Centre d'Estudis Africans.
Més coses, diumenge s'acaba al termini per participar del sisè concurs internacional de fotografia de Sant Just. Hi ha tres seccions diferents al certamen d'enguany, monocrom, color i viatges. El preu de la inscripció es manté en 25 euros. L'enviament de fotos s'ha de fer un any més a través d'internet i cada participant pot presentar fins a quatre obres per secció, és a dir, 12 imatges com a màxim. Ho podeu fer a través del web concurs.af santjust.com.
I un apunt més per destacar que l'Institut de Sant Just s'assuma a la campanya Bring Back Our Girls. Torneu-nos les nostres noies. És una campanya de l'entitat que porta per nom aquest mateix lema per recordar els segrets de gairebé 300 nenes nigerianes avui fa tot just un any, a mans del grup jihadista Boko Haram. A l'Institut avui s'ha demanat als alumnes que portin una peça de roba de color vermell, el color de la campanya.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jus tal web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Oí las trompetas de la muerte sufrirán
Fins demà!
Descifrar lo que hoy nos trajo justo aquí. Hablaremos de lo que escondidos hay. De temores, fantasías y demás.
Lloraremos para luego resurgir. Tanto juntos o separados estoy aquí. Una niña frente a un barco cantará
Un tren embarcará. El amor universal siempre estará. En tu almohada y en la mía vida mía, vida mía, vida mía.
Las paredes de este cuarto estallarán. Ese techo, esta lámpara desaparecerán. Copas de árboles infinitos.
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia.
Salutem aquesta hora, Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Per parlar una setmana més de la història de Sant Just, del naixement d'una nació, com dius tu mateix. El naixement d'un poble. D'un poble, el naixement d'una nació, és la pel·lícula. Ja serem nació, un dia o altre. Doncs mira, ho he dit malament també al sumari avui, perquè he fet l'il·lusió a, com ho dius, he dit, ens n'anarà el naixement d'una nació, diria. Molt bé. No, la il·lusió no s'ha de perdre mai. No, però això és la pel·lícula, no? Sí, la pel·lícula, sí. Era així, llavors he fet la...
Sí, està clar. Naixement d'un poble, exacte. Bé, aquí, el naixement d'un poble, estem en una fase una mica potser espessa. Home, ja he dit que mossèn Antoniro va ser una persona realment que va aprofundir moltíssim en els arxius, no? I llavors, com que té molt detall, molt detall, en aquest cas, del capítol que estem tocant ara, que són les masies,
I tots els canvis de propietat que hi ha, resulta que de vegades es fa una mica, si no és llegint o seguint per una qüestió d'interès, escoltar potser no acabes d'entendre ben bé aquests canvis, és lògic. Hi ha coses que són per escriure i no per dir-les per ràdio, per exemple.
Com ara quan fas un treball d'investigació, doncs va molt bé tenir totes aquestes dades a les mans. Aquí hem de tenir en compte, per exemple, que hi ha hagut durant segles un parell de cases que han sigut molt fortes. Parlem del pla, per exemple, de Can Cardona i parlem de Can Moodlell.
Són dues famílies que pràcticament durant molt temps es van repartir, podríem dir, gairebé al poble. I llavors d'aquesta manera van sortint també amb algunes informacions de Can Cardona, Can Moodlell, etcètera, i també tenim els Carbonell...
en un altre aspecte, també cap a la muntanya. I mirarem una mica el que ens diuen aquí, per exemple, el 1510. I sabem que sempre ens n'anem segles enrere, no? Feia poc que s'havia descobert Amèrica, si ho hem de dir d'aquesta manera. Ostres, clar, clar. És que estem parlant així, els reis catòlics i complets.
Ens hauríem d'obicar, ara mentalment ens hem de situar en tota aquesta època. Sí, esclar, és que és així mateix. I com que aquí, com hem dit altres vegades, l'Església és la que portava el registre absolutament de tot, doncs ens trobem que la Pielmoina de la catedral de Barcelona, que era, diguéssim, el notari d'alguna manera de totes les transaccions que hi havia a tots els pobles i tota la rodalia era molt... havia de ser realment un despatx, per dir-ho així, realment potent i importantíssim i de molta feina, a més a més, no?
Aquí tenim el 1510, com dèiem, que el document més antic que fa referència a Can Modulell...
és una partida de baptisme d'un fill de Joan Modulell, que es troba a la primera pàgina del primer llibre de baptismes del nostre arxiu. Quan diu del nostre arxiu, es refereix a l'arxiu parroquial, i llavors hi havia el llibre de baptismes, i hem dit que el registre que es portava era exhaustiu, tant la gent que anava a compregar com els batejos que hi havia, els casaments, els defuncions, etcètera, etcètera. O sigui, hi havia un registre i un control exhaustiu també de tot el que feien els habitants de Sant Just.
I aquí, doncs, trobem que el primer baptisme que està inscrit aquí és d'un nen que es diu Modulell, fill de Joan Modulell. Per tant, és el primer llibre de registre que tenim el 1510. I el 1511, el cognom Camp Preciós apareix escrit en una partida d'aquesta data, el començament del foli segon del primer llibre de baptismes del nostre reciu. O sigui...
Tenim que els camps preciós, ja consten també en aquest registre, ja comencen, el xiu perruquial comença a inscriure els fills de través dels baptismes. Això hi ha? Quin any exacte? 1.511. Imagina't, eh? Com un nom que tenim, per tant, hi ha a Sant Just més de 500 anys. Sí, els camps preciós porten uns quants anys a Sant Just, de veritat.
I després hi ha un altre, el 511 també, un document de la regió de la Pialamoina de la Caternal de Barcelona, diu que Massavall el posseix junt amb el Mas reia Antic Ramoneda. O sigui, Massavall, una finca que hi havia aquí, un d'aquestes magies que després segur que han canviat de nom, estava regida per un tal Antic Ramoneda. I que la casa Can Fatjor rebia el nom de Can Ramoneda, que devia ser aquest que després...
d'aquestes del mar Saball-Mas Saball es devia convertir possiblement en Can Feixó. Molt bé. Can Vila de Muntanya rebien aquestes dates el nom de Mas Gumbau, propietat de Gabriel Gumbau, segons una nota del reixiu de la Pialmoina, tornem a ser amb aquest reixiu famós de la Pialmoina, que allà no t'escapaves d'estar registrat, era com Hisenda, pràcticament. I què més hi ha?
Per exemple, el nom de Cardona es troba ja en una partida de baptisme d'aquesta data, que és del 1520, el 17 d'octubre. El 17 d'octubre del 1520 ja hi ha el nom de Cardona. Per tant, tots dos, tant que en Cardona hi ha 1.500 i poc. I modulells, Cardones i Camp Preciós, etcètera.
I després, per exemple, de la casa de Can Gelaber, per distingir-la de Can Gelaberda del Cuscoll, se'n digué Can Gelaberda de la Riera, nom que ja es troba en una partida de baptisme del nostre arxiu, 1524. O sigui, no ens mourem pràcticament de dintre d'aquestes dates, i el nom de la casa de Can Oliveres ja es torna enregistrat, es troba ja enregistrat en el primer llibre de baptismes, el 1529. O sigui, totes aquestes cases van tenint criatures.
ho veiem d'aquesta manera perquè és el llibre de baptismes i per tant van fent el registre dels baptismes que hi ha que pertanyen a aquestes masies que estan a la Riera de Sant Just totes elles i després hi ha el nom de Canyet continua almenys fins a mitjans del segle XVI ja que un document de l'Arxiu de la Pialmoina ens diu que Bernat Canyet fill de Joan Canyet que ven mas moragues a un tal Miquel Solanes ja ens surten els de Can Solanes per tant ja estem al 1539
Ens demostra això que les masies d'aquests anys són antiquíssimes. Els documents que hi ha més coneguts són del 1300. I estem parlant del 1500, vol dir que 200 anys després, la cosa encara existeix. Que fort, i tant. Estem al 2015, i aquestes cases existeixen i porten aquests noms encara, no? Sí, i tant. Per tant, farem el darrer, per exemple, dels que direm avui, diu, segons notes del nostre rexiu parroquial, es deia en referència a Can Cardona,
Francesc Cardona, pagès de la present parròquia, compra la casa i heretat que era situada cerca la creu de pedra que està davant el camí real. Qui ve de Barcelona? O sigui, hem dit algunes vegades que aquest camí, que venia a veure si era la via Augusta, l'antiga via Augusta, que arribava fins al trencament del rebal de la creu i es desviava cap dintre el poble per davant del mercat. Allà hi havia l'hostal.
I, a més a més, una creu de terme que marcava que aquell era el terme, l'inici, pràcticament, del terme parroquial. Per tant, ens diu aquest que compra aquesta casa, allà. Cerca vol dir prop de la creu de pedra, no? L'antic camí irral que ve de Barcelona. Antigament se'n deia carbonell de la creu.
la qual, després, possegui la senyora Montserrada Torres. Fixa't el nom, també, de Montserrat, amb feminís Montserrada. Curiós, eh? I quan va canviar, això, del nom? No ho sé, això hauríem de mirar-ho que algun expert que ens truqués i ens ho digués, perquè Montserrat, hi ha noms masculins que es diuen Montserrat. Sí, sí, això sí, el nom d'un altre lloc. I Montserrada, doncs, en aquest cas, mira de Montserrat, Montserrada. Té lògica, de fet. Té lògica, sí. I llavors, aquesta senyora...
després que comprís aquest Cardona la senyora Montserrat de Torres la compra i després el senyor Montpio i Jaume Montpio mercader
Per això els amos de Can Cardona es digueren per bé poc temps carbonell de la creu. Així que tenim ja que tenim una referència més en aquesta creu de terme que es va reposar fa pocs anys. Els amics del centre d'estudis i del... Ja t'ho diré demà.
que era el grup esperiològic d'aquí Sant Just, en Francesc Riera, en Julio Aixoa i la companyia, doncs van tenir el gran encert de recobrar aquestes peces i tornar a remuntar aquesta creu de terme que marcava un punt d'inflexió molt important de Sant Just d'Esvern. Per tant, fins aquí ho deixaré. Fem memòria, exacte. Ens queda encara la frase de la setmana. Sí, ens queda la frase de la setmana. En tinc un parell o tres perquè tu puguis triar i patir. A veure...
A veure quina triem aquesta setmana. Per exemple, diu... Cada paraula és un pensament. No es pot dir el mateix de cada frase. Està bé. De qui és? Perdó, sí, és de Stanislav Gerskilek. És polonès, aquest senyor. Després diu... L'essència de l'emoció saps llegir-la en uns altres ulls.
L'essència de l'emoció... Avui veig que estem molt reflexius, eh? No, avui, avui, si portem una temporadeta. M'agrada, eh? És d'en Joan Sales, aquesta frase. L'essencial de l'emoció és saber llegir-la en uns altres ulls. M'agrada més que la primera, eh? D'acord. I una altra... Les dues darreres. Ah, en tenim quatre, eh? El poema és un mirall que reflecteix fins i tot les imatges invisibles
Evidentment, un poema et pot abocar coses que no estan escrites ni les veus, i repeteixo, el poema és un mirall que reflecteix fins i tot les imatges invisibles. I un altre que diu, la disjuntiva pot ser fora, o solitaris o solidaris. I això és d'en Joan Fuster.
Molt bé, home, avui sí, sí. Potents, eh? Potentets, tots ells. No sé, dic aquesta disjuntiva de solitaris o solidaris. L'essencial de l'emoció és saber-la llegir en uns altres ulls. Potser m'agrada aquesta, eh? El Joan Sales. Doncs molt bé, el Joan Sales. Va, ens quedem amb aquesta. Ens quedem amb aquesta, i tant. Fins la setmana que ve. Perfecte, Pep. Que vagi molt bé i fins dimarts. Bon dia.
Just a la fusta.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
L'Institut de Sant Just s'assuma avui a la campanya Bring Back Our Girls. Torneu-nos les nostres noies, una campanya de l'entitat que porta per nom aquest mateix lema per recordar els segrets d'airebé 300 nenes nigerianes avui fa un any a mans del grup terrorista Boko Haram. Ara en parlem amb el director de l'Institut de Sant Just, Jesús Margarit. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Una campanya a la qual s'han sumat també diferents centres educatius perquè el Departament d'Ensenyament ha promogut l'adhesió de l'Escola Catalana a aquesta campanya internacional. Què s'ha fet a l'Institut en aquest sentit? Doncs l'Institut vam aprofitar l'obra del pati per fer un petit acte que va sortir molt ràpidament ahir i vam plantejar-ho posant una pancarta gran a la porta d'entrada de l'edifici vell amb l'escrit del Brink, les noies a casa, portem-nos a casa l'anglès.
I hem fet una petita... dos discursos, que hem fet un alumne de segon d'ESO de caràcter general, perquè tothom es fos conscient de la situació d'aquestes noies i del que portem un any amb aquesta situació terrible i sense cap resposta contundent a prop de ningú. I després hem entrevingut un petit discurso, un alumne que té arrels nigerianes i que ha donat el seu punt de vista colpidor de la situació perquè la té una germana encara allà. Ostres, deu-n'hi-do. Ha fet un...
petit discurs, que suposo que el divendres aprofitant l'hora de ràdio que compartim, doncs potser també que ho facin perquè doncs tinguin constància d'aquestes paraules que eren realment molt sentides i després hem cantat entre tots el pati a l'imàgina de John Lennon com a símbol de Gisipau, el guiard de Wall que va néixer com a...
la fam a Àfrica, però que a més la convertim en un himne de desig d'un món millor, en aquest cas la lluita per aquest tipus de situacions violentes i absolutament irracionals, i hem acabat amb la cançó de color d'esperança, perquè és una mica de...
Això, la idea de l'esperança entre tots. Doncs un acte, per tant, emotiu, amb tots els cursos de l'institut? Sí, sí, com que ara coincidim al pati tots, doncs hem fet tots al pati, una vegada al timbre, tots cap a la porta que hi ha d'entrada, al porxo, i com que a més fa un dia molt agradable, doncs hem estat tots allà, professors i alumnes, i, bueno, pujarem les fotos a la web del centre perquè es vegi, i, en fi, ha estat molt ràpid, perquè va sortir tot ahir, que un grup de professors van plantejar-ho, els alumnes han fet una pancarta perquè es veiés...
el tema, i això, els dos discursos, que han estat curs però suficientment clars, i una mica la idea és reflectir la nostra preocupació, evidentment, i solidaritat amb aquesta situació injusta. Exacte, es parla d'aquestes qüestions normalment a l'institut, hi ha algun espai on es pugui parlar de... Com jo entenc que qualsevol matèria a tocar, socials i qualsevol matèria a fi està més implicada, però jo crec que
Hi ha una sèrie situacions en el món que han d'estar presents a l'aula, no? De forma d'altra. Fent qualsevol matèria que imparteixis. És molt trist que portem un any i potser fins que no ha arribat la benarçà i no recordem aquestes coses, no?
També és veritat, perquè a més a més avui fa un any d'aquestes 300 nenes, però en total són 2.000 dones en tot aquest any les que s'han estat a Nigèria. Avui s'ha fet aquest recordatori des de l'Institut de Sant Just, com dèiem també, s'ha fet en diferents centres.
educatius, no només de Catalunya, sinó que és una campanya a nivell general. Avui, doncs, recordar aquest segrest i amb aquests lemes torneu-nos les nostres noies. N'hem parlat avui, per tant, amb el director de l'Institut, Jesús Mararit. Moltes gràcies per saber-nos com ha anat tot plegat. Que vagi bé i fins aviat. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya
Fins demà!
Fins demà!
My sign is vital My hands are cold And I'm on my knees Looking for the answer Are we human Or are we dancers
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen 5 minuts de dos quarts d'una del migdia. A aquesta hora parlem de televisió.
Perquè ha tornat ja una de les sèries més esperades d'aquesta temporada, és la cinquena temporada de Joc de Trons. Ja s'ha vist el primer capítol i ara es pot veure ja alguns detalls de l'episodi 2, que s'emetrà simultàniament, de fet, a Estats Units i també a Espanya a través de Canal Plus, el dia 19 d'abril, la setmana que ve, el diumenge.
De fet, ara amb de tot plegat també hi ha més notícies, com ara que es van filtrar els primers quatre capítols de la cinquena temporada abans de l'estrena, que va ser aquest diumenge, 12 d'abril, i que l'estrena es va fer de manera simultània. Com dèiem, a la mateixa hora en què ens amatia als Estats Units, també es amatia de matinada, per tant, al Canal Plus.
Arran de tot plegat, també hi ha moltes notícies derivades, per exemple, el muntatge que ha creat un usuari de YouTube, on hi ha el famós mapa amb els territoris de la sèrie que es transforma en el reinat de Hyrule, amb un resultat bastant sorprenent que, com dèiem, es pot veure en un vídeo de YouTube, acompanyat de la famosa melodia també.
Però bé, en tot cas no és l'única curiositat que ha aparegut en aquests últims dies, sinó que n'hi ha una altra bastant curiosa que juga també amb la companyia Vueling perquè proposa viatjar als regnes de Joc de Trons.
Arran de l'estrena d'aquest diumenge, aquesta esperada cinquena temporada, Welling el que feia era permetre reservar un vol als set regnes o a les ciutats lliures, escenaris habituals de la sèrie, tot i que els vols més enllà del mur estaven interromputs pel mal temps, com avisava la mateixa web com s'intentaven comprar aquests bitllets. També es podien anar al desembarco del rei o a Invernàlia, apareixen tots aquests regnes,
i permetien jugar una mica i intentar posar fins i tot les dades a l'hora de comprar-ho i posar si hi anaves com a villano, com a lord o com a rei, justament. A quina hora ho volies fer? Si a l'alba el que de puscla o a la dels caminants... També s'hauria de decidir si es paga amb dracs d'or, plata o estrelles de coure, tot i que si ets del banc de bravos podies anar amb tema de crèdit
I després s'havia de triar seient, més aviat, trò. Podries triar entre el trò de ferro, el trò de dorn, el trò d'invernàlia, o renunciar a lluitar pel trò. Cadascú tenia un preu diferent a l'hora de triar l'equipatge. S'hauria de...
hauria d'acceptar que el puguin portar els fosges dels cavalls i llavors es posaven diferents coapcions i es posava equipatge de mà, que recordava això, o bé, si el viatge era llarg, que es podia portar fins a un quintal de pes.
Una broma bastant simpàtica i ben acollida, evidentment, pels fans d'aquesta sèrie de Joc de Trons.
Parlem però d'una altra sèrie, una altra que també va tenir molt bona rebuda l'any passat en la seva primera temporada i que també és una de les esperades, la segona temporada, que arribarà el mes de juny, que els últims dies s'han sabut algunes coses d'aquesta sèrie, que també tenia una melodia, una sentonia bastant coneguda i inquietant, que ja explicava una mica per on anaven els trets d'aquesta temporada.
Parlem de True Detective, perquè com dèiem, la setmana passada es van saber algunes novetats, es va saber també quan s'emetria aquesta temporada segona, que seria a partir del mes de juny. Ara de seguida situem amb la música corresponent d'aquesta sèrie, que no només la sintonia d'entrada, sinó que també la banda sonora que composava tota la sèrie agradava en general. S'han vist ja
les primeres imatges d'aquesta segona temporada. Hi ha nous personatges, també més s'incorpora l'actor Colin Farrell, per exemple, a aquesta segona temporada. I ara, de seguida, parlem del que volíem dir, que també hi ha el tràiler. La data és, encara falten, que és el juny, però és el dia 17 de juny. 21 de juny. Perdó. Aquesta és la sintonia que volíem sentir. Cosa Canrés.
I es pot trobar allà Colin Farrell convertit en Raibel Coro a tu, detective, ben ambientat també en l'atmosfera d'aquesta sèrie.
Desapareixen però els protagonistes que tenien bona part del pes d'aquesta sèrie, com eren Matthew McConaughey i Woody Harrelson. I com dèiem, hi seran Colin Farrell, també Vince Vaughn, Rachel McAdams i Taylor Keach.
Es deixa l'ambient rural i la situació serà, doncs, ciutat, serà aquest l'escenari. I la temporada s'ha rodat a Califòrnia. Seran vuit episodis, una altra vegada, d'una hora de durada cadascun. L'argument girarà entorn als tres policies i un criminal.
que és el que interpretarà Vince Bang. Els dos policies restants els interpretaran a banda de Colin Farren, Rachel McAdams i Taylor Keats. Una sèrie en què també és molt recomanable, només veure tota la línia de títols de crèdit d'entrada d'aquesta sèrie, perquè són una meravella.
Aquesta és la música que han triat per fer públic aquest teaser de la segona temporada de True Detective. You cannot take that from me My small reprieves Your heart of gold Worn me like a battlefield
The only thing worth fighting for The only thing worth fighting for True Detective, una altra de les esperades sèries, l'esperat retorn d'aquesta temporada.
I aquest repàs televisiu l'acabem amb un apunt que ens porta la televisió a un apunt més proper, Bajo Sospecha, que s'ha acabat amb més d'un 20% del públic d'Antena 3.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara passa un minut de tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora el que fem és posar una mica de música a camí de la una amb una altra novetat. Avui a primera hora hem parlat de Joan Miquel Olivia, que avui publica disc. Hem fet també alguns apunts musicals del dia, però una altra cançó que s'ha estrenat avui, ens queda més a més ben a prop, és la Pegatina. Revolsiu, el seu nou disc sortirà a la venda el 12 de maig i avui ja es pot escoltar el primer avançament del disc. Sona així.
El podeu escoltar a la seva web també hi ha un vídeo.
Y lloré, y lloré tanto que me vacié. Y lloré, y lloré tanto que me vacié.
que ya no planeo por uno y mil mares, ya no ardería en la barricada, porque tu sangre no da para nada. Y lloré, y lloré tanto que me vacié. Y lloré, y lloré tanto que me vacié.
Fins demà!
I lloré tanto que me vací. I lloré tanto que me vací. I lloré tanto que me vací. I lloré tanto que me vací. I lloré tanto que me vací.
Doncs és aquesta la nova cançó amb videoclip inclòs de la Pigatina, es diu Herides de Guerra. El proper concert que faran, els propers concerts seran el mes de maig. L'àlbum surt el dia 12, el 14 actuen a Madrid i el dia 15 ho faran a la sala Salamandra, a l'Hospitalet. Just a la fusta.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Museu, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
Vuit minuts i la una del migdia, és moment de tancar el Just a la Fusta. D'aquest dimarts, 14 d'abril, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea, als serveis informatius i a la producció del programa. A Carles Hernández i Rius avui l'hem tingut també la previsió del temps. Hem entrevistat el jugador d'esquatch en Justèn Edmond López, que s'ha programat subcampió d'esquatch d'Europa.
en la categoria juvenil. Després també hem fet tertúlia amb la Maria Camps i en Josep Maria Majoan. Hem parlat d'història de Sant Just amb en Pep Quintana. I hem tingut també... Avui hem sabut com s'ha commemorat aquest acte que s'ha fet en diferents centres educatius de Catalunya i d'arreu del món. Avui a l'Institut de Sant Just hem parlat amb el seu director, Jesús Margarit, per recordar que avui fa un any que es van segrestar que el grup Boko Haram va segrestar 300 nenes a Nigèria.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb més coses com cada dia de 10 a una del migdia. Ara de seguida arriba l'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies. A l'ició migdia per posar-vos el dia de l'actualitat. Que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Fins demà!
Si escoltes el que està...
Gràcies.
Tot érem contents pel bosc d'entens, l'univers per mi. De cop, la gent sóc, no s'ha expatit.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'Institut de Sant Just som avui a la campanya Bring Back Our Girls. Torneu-nos les nostres noies. És una campanya a nivell internacional per recordar els segrets de gairebé 300 nenes nigerianes. Avui fa tot just un any a mans del grup Boko Haram.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 14 d'abril. En titulars assequem altres qüestions de la jornada.
Avui arrenquen unes jornades de Can Ginestà que tractaran les similituds i les diferències entre la gestió de zones naturals protegides a l'Àfrica i a casa nostra. Can Ginestà acull fins dijous aquestes jornades que tractaran les zones protegides, la biodiversitat i les comunitats a l'Àfrica. Sant Just Solidari inicia una recollida de material fotogràfic digital per al seu projecte Per una altra mirada. És un programa per iniciar i formar les dones del teatre del centre de formació de Fandema a Tujarenc, a Gàmbia, en el món de la fotografia.
I la companyia de teatre Agrupación Señor Serrano, de la qual forma part el Sant Justenc Pau Palacios, s'estat reconeguda amb un lleó de plata a la Vianal de Venècia. La companyia catalana rebrà el premi el dia 3 d'agost a la ciutat italiana.
Bon dia. L'Institut de Sant Just s'assuma avui a la campanya Bring Back Our Girls. Torneu-nos les nostres noies. Es tracta d'una campanya de l'entitat que porta per nom aquest mateix lema per recordar els segrets de gairebé 300 nenes nigerianes avui fa tot just un any, a mans del grup jihadista Boko Haram. Sant Just Notícies.
Durant tota la jornada d'avui, arreu del món es faran concentracions i marxes per denunciar aquest segrest i demanar l'alliberament de les 300 nenes. En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat s'assuma i promou l'adhesió de l'Escola Catalana a aquesta campanya internacional.
És per això que avui es faran diferents actuacions reivindicatives als centres educatius catalans, com ara concentracions de 5 minuts amb els lemes Torneu-nos les nostres noies o Els homes de veritat no compren nenes, i els lemes que les escoles considerin oportuns i que s'hagin treballat prèviament a les aules. I també es faran activitats didàctiques vinculades al dret a l'escolarització.
A l'Institut de Sant Just, com dèiem, avui s'ha penjat una pancarta amb el lema de la campanya i l'hora del pati s'ha aprofitat per fer diferents parlaments d'alumnes. N'ha parlat el Just a la Fusta, el director del centre, Jesús Margarit. Una pancarta gran a la porta d'entrada de l'edifici vell, una petita, dos discursos, que hem fet un alumne de segon d'ESO de caràcter general perquè tothom es fos conscient de la situació d'aquestes noies i del que portem un any amb aquesta situació terrible i sense cap resposta contundent a part de ningú.
I després ha entrevingut un petit discurs, un alumne que té arrels nigerianes i que ha donat el seu punt de vista colpidor de la situació perquè ja té una germana encara allà. I al final de l'acte s'han cantat tres cançons que s'han convertit pràcticament en himnes per la pau. Després s'han cantat entre tots el pati a l'imàgina de John Lennon com a símbol de Gita Pau, el guiard de Wall que va néixer com a...
La fama a Àfrica, però que també s'ha convertit en un himne de desig d'un món millor, en aquest cas la lluita per aquest tipus de situacions violentes i absolutamente irracionals. I hem acabat amb la cançó de la color d'esperança, perquè és una mica d'això, la idea de l'esperança entre tots. A més, avui s'ha demanat als alumnes que portin una peça de roba de color vermell, el color de la campanya.
Sant Just Notícies. Ara passen quatre minuts i mig de la una del migdia.