Gràcies.
I a totes dues rondes a Barcelona hi ha bosses de retenció llargues en tots dos sentits. Destaquem la ronda electoral del Nus de la Trinitat al Morrot, sentit Llobregat, conseqüència d'un motorista accidentat que acaben de retirar. Cèlia Quintana, Catalunya Ràdio, Centre d'Informació Viària.
El tenista català Tomi Robredo s'ha hagut de retirar per una lesió a l'abductor esquerre en el partit de la primera ronda de l'Open d'Austràlia. El jugador gironí s'ha ressentit d'una lesió que es va fer al gimnàs la setmana passada. Estava dominant el seu partit sobre Roger Baselén per 3-2 el primer set. Rafael Nadal ha debutat en victòria en tres sets davant el rus Yusny. En futbol americà, Nova Anglaterra i Seattle han confirmat els pronòstics. S'han classificat aquesta matinada
per la final de la Super Bowl, que serà l'1 de febrer a Arizona. En bàsquet, a les 12, sortegen els quarts de final de la Copa del Rei. El Barça i el Joventut hi entren com a caps de sèrie. Amb motor, a les 5 de la tarda, arriba a l'aeroport del Prat Marc Coma, guanyador del Raid Dakar. En embola, a les 3, la selecció espanyola juga contra Xili al Mundial després d'haver guanyat els dos partits que ha disputat fins ara. Fins aquí, les notícies.
A l'APM ens hem proposat no treure més talls de gent que no sàpiguen matemàtiques. ¿Cuántos años viniendo aquí? Desde el 2000. Ni más ni menos que 24 años. Prohibit suspendre matemàtiques i prohibit practicar algun esport japonès com el jiu-jitsu ni cap que se li assembli. Su sobrino es el campeón de España de Fujitsu.
No, no, a mi no. Ah, no? No. Jo amb qui parlo, doncs? Jo sóc el porter. Ah, vostè és el porter. Sí, sí. Si vol que deixi algun recado.
Justa la justa.
Molt bon dia, passen 7 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 19 de gener.
Arrenquem el Just a la Fusta d'avui. Comencem parlant de seguida de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través del recull de premsa en aquest dilluns gris, dilluns flujos. De fet, un dia en què també fa molt de fred. En parlarem també en aquesta primera hora del temps, de les baixes temperatures i del que farà al llarg d'avui i també al llarg de la setmana amb el Carles Hernández i Rius.
I a la segona hora, a partir de les 11.10, parlarem del documental Everyday Rebellion, un documental que arriba aquest divendres a la Taneu de Sant Just des del documental del mes.
A dos quarts de 12, tertúlia d'actualitat amb la Carme Amador, Vicenç Riera, en Josep Coderqui i la Palmira Badell. I a la tercera hora parlarem de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. I també de dret retindrem la secció jurídica, com cada setmana amb la Sílvia Masmitjà.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I el que fem és saludar l'Andrea Buena. Bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. En aquests dilluns plujós, fred i trist, de gener, exacte, hivernal total. Per parlar d'actualitats en Justenca, primer de tot parlem avui del documental del mes. Sí, que es projectarà aquest divendres a l'Ateneu, és Everyday Rebellion. És un document que reuneix moviments arreu del món amb reivindicacions diferents, però amb un mateix format de protesta, el de la no violència.
Everyday Rebellion, per tant, mostrarà el punt en comú de manifestacions tan diverses com Occupy Wall Street, els indignats d'Espanya, la primavera àrab, el moviment iraní a part la democràcia, la revolta de Síria i també les activistes ucranianes del moviment Femen. Són només alguns dels exemples de moviments pacífics que s'han fet arreu del món durant tots aquests anys i el punt en comú que tenen, com dèiem, el de la no violència.
El documental del mes de gener, Everyday Rebellion, és un llarg metratge de 104 minuts, fet a Ústria i Suïssa l'any 2013, i és dels germans Araix i Armand Riagi. Es projectarà divendres a la sala del cinquantenari de la Taneu a les 8 del vespre, amb versió original en anglès, francès, rus, àrap, castellà i persa, i a més és un documental que ha passat per diversos festivals arreu del món i que també ha guanyat diversos premis, per exemple, ha passat per un festival de Dinamarca l'any 2013, també per l'IDFA dels Països Baixos, per la Biennale
d'Alemanya i també per el Dogpoint de Finlàndia l'any 2014. I el tindrem aquest divendres a la sala del cinquantenari a les 8. Doncs, perfecte, és la primera notícia del dia. En parlarem avui també d'aquí una hora amb la Martina Rogers de la productora per el 40, un documental que sembla molt interessant.
Més qüestions, Andrea, parlem ara del banc de sang, d'aquest marató de sang especial, marató de donants, que s'ha fet aquest cap de setmana. Sí, perquè prop de 2.500 persones han donat sang els primers dos dies de la marató de donants de sang 2.0. Va començar divendres 16 i s'allargarà fins al proper divendres, 23 de gener, amb l'objectiu d'assolir les 7.000 donacions, mil més que l'any passat. Per tant, en aquests dos primers dies de donacions, les xifres van bastant bé, amb 2.500 donacions,
Fins divendres recordem que es pot donar sang als principals hospitals catalans. Aquest any la campanya volia recaptar més donants joves, molts donants joves, per cobrir les donacions de les persones que deixen de ser donants. I en els primers dies de marató, un 20% de les donacions han estat de persones que han donat sang per primera vegada.
El punt de donació que aconsegui més col·laboracions ha estat la Torre Agbar de Barcelona, on 846 persones han donat sang els dos primers dies de marató. El segueix l'Hospital Clínic amb 330 donacions i l'Hospital de Sant Pau amb 233. Així doncs, si voleu col·laborar-hi, recordeu que teniu temps fins divendres per fer-ho i que heu de demanar cita prèviament al web donesang.cat.
Doncs també queda dit, acabem parlant d'un últim apunt, Andrea, un apunt amb un altre to, eh? Perquè parlem de l'hereu i la pupilla del Baix Llobregat, n'hem anat parlant aquí al programa i ho anirem seguint tot plegat, no? Sí, i a més ja anem... Qui saps sortirà en Sant Justenc? Perdona?
Qui sap si serà Sant Justenc, no? Sí, de moment faran càstings aquí per veure si els Sant Justenc estan a l'alçada de ser l'hereu i la pobilla del Baix Llobregat. De tota manera, ara estan preparant la fase de càstings per trobar els aspirants hereu i pobilla i també estan fent el càsting per trobar presentador de l'espai.
Recordem que TV Llobregat iniciarà d'aquí a poc aquests càstings. El calendari de la televisió de la comarca marca que en principi a meitat de febrer començaran les gravacions del programa i les emissions ja serien a principis de març. L'hereu i la pubilla del Llobregat és un talent show que prepara TV Llobregat per t'ha de trobar...
un noi i una noia, que representin el territori i el tarannà de les persones que viuen a la comarca. Es busquen joves de 18 a 30 anys, del Baix Llobregat, atrevits, amb talent i que estimin la seva terra, i el programa dedicarà dos espais per municipi. Un dia serà per triar l'hereu i l'altre per triar la pubilla, però no seran uns hereus i pubilles tradicionals, sinó que seran uns hereus i pubilles més moderns, que a més hauran d'exhibir els seus talents, que poden anar des de cantar, ballar, fins a explicar codits, pintar...
el que vulgueu, podreu explaiar-vos amb els vostres talents. De moment no se sap quan es faran els càstings a Sant Just, però sí que encara podeu enviar les vostres candidatures, com a mínim, al correu electrònic areuipovilla.etv.cat amb les dades personals i una foto recent i explicant quin és el vostre talent. I recordeu que el programa s'espera que es comenci a emetre a principis de març.
Molt bé, doncs estarem al cas d'un i do, per això l'edat, eh? Vull dir, que jo pensava que això d'ereu i la pubilla era una cosa més joves, però bé, en tot cas sí que és veritat que potser els miss i místers sí que allarguen també una mica l'edat. No sé si fins als 30, jo crec que als 30 és un marge bastant ampli, eh? Sí, però bé.
Normalment els místers i misses són bastant més joves, però com no és un concurs a l'ús, ja han avisat que no tindrem hereus i pubilles del Ves Llobregat amb esperdenyes i amb el vestit tradicional i típic, sinó que seran uns hereus i pubilles. Aniran amb pantalons, les noies... Més del segle XXI, imagino. Doncs això serà a partir de...
A meitat del mes que ve, a meitat del febrer, ja començaran les gravacions dels programes i, com dèiem, a principis de març, a metres, als espais. Doncs ho anirem seguint, Andrea. Són les notícies més destacades d'aquest matí. Clau Sant Justenca, més informació als butlletins horaris i a la una, Sant Just Notícies, edició a migdia. De seguida parlem de més notícies, de més actualitat. Ho fem, però abans de posar una mica de música aquest dilluns tan gris, eh? Sí, sí, sí. Bé, hivern.
És el dia que té més mala fama per excel·lència de la setmana, tot i que de vegades el dilluns l'engega és com més energia, eh? I no seria potser avui. No, a mi aquesta cançó m'agrada, per exemple. És molt bonica, tot i que la lletra és trista, però la cançó sí que té aquest punt. Tot plegat perquè avui, a més de ser dilluns i ploure, coincideix amb una mena de fórmula estranya que, a més a més...
No és la primera vegada, crec, que és aquest dilluns que els experts diuen que és el més trist de l'any i en què quan mires el cel dius que és veritat, és que coincideix. Hauríem de mirar una mica d'estadística, però en tot cas sembla que una fórmula matemàtica assegura que avui és el dia més trist de l'any. Són diferents variables les que ho afirmen. Seria que s'ha acabat el Nadal i els dies fa fred, poc sol i estem en plena pujada de gener.
I per què seria aquest dilluns en lloc de... Doncs mira, es va identificar per primer cop l'any 2005, segons una fórmula que ideava l'investigador de la Universitat de Càrdif i expert en motivació Cliff Arnold, que va arribar a la conclusió després d'estudiar les variables del clima, la seva escassa liquiditat per pagar alguns deutes i la seva decepció per haver incomplert ja els propòsits del nou any.
Són unes quantes coses, eh? Per tant, davant l'arribada d'aquest dia, el col·laborador meteorològic del Tiempo.nes, això és una de les cites d'Europa Press d'avui, aquí és Mario Picasso, diu que vivim en un dels països amb més hores de sol, aquí.
i a l'any anem sumant minuts de llum al dia, però encara tenim al davant llargues nits i moltes setmanes de vent, fred, pluja i neu, que segur que afecten l'estat d'ànim de més d'una. A més, el gener sap que normalment té més dies de sol, el famós anticiclo que aquí portem uns quants dies, i que de cop i volta, de setmana, que també ha sigut força bo el que fa sol, tot i que ha fet fred, i avui de cop i volta la cosa canvia.
A més a més, també diuen que emocions com la tristesa i l'ansietat sorgeixen quan les persones es troben davant d'una amenaça com seria afrontar el pagament de compres fetes amb targetes de crèdit, en desequilibri, etcètera, etcètera. Per tant, d'alguna manera, hivern, fred, inici la rutina, tornar a la feina, dormir menys, més responsabilitats... Igual la tristesa. Exacte, tot i que també
el que intenten recordar alguns psicòlegs en aquest article que estem llegint al periòdico, seria que tinguem en compte el que suma, que seria ser fortunat per treballar, tenir capacitat econòmica per respondre a aquesta despesa de la targeta, tenir a la facció per dents al fred, retrobar-te amb companys de feina, Andrea, amb qui compartir els moments viscuts durant les vacances, si n'heu tingut també, i bé, tot que seria una mica aquesta part, però tot i això ens fa gràcia aquesta teoria del 19 de gener, que és el dilluns, el dia més trist del món de l'any,
Cosa que també és bona notícia, perquè llavors vol dir que tots els altres dies de l'any seran més feliços que el dia d'avui. Si avui tenim un bon dia, penseu que ja està passant el tràngol. En fi, el que fem és marxar uns minuts, breument, per començar a parlar de les notícies, no amb aquest Ed Online Monday, sinó...
amb el Blue Monday, directament. És aquest tema que... Sí, de New Order. No sé si la coneixes, és molt llarga i no la posarem perquè té un altre to menys de dilluns a les 10 i 18, però sí, segur que ara et sonarà una mica...
Aquí a la redacció agrada, eh? Sí, no? Home, em sembla que va ser un debú en aquest moment, eh? És que és molt llarga la introducció, sí, no? T'ha gustat. Portem dos minuts de cançó, eh? Mira que l'hem avançat, però a veure si comença... Sí, sí, sí. I ara hi ha un silenci...
És una cançó que té moltes, moltes versions, i el que farem serà marxar amb una versió que jo crec que particularment fa una mica més pel just de la fusta, que és d'aquest grup que es diu Nouvelle Bac i que versionaven cançons amb el seu particular estil. És el Blue Monday de Nouvelle Bac, per dançat aquest dilluns, només 3 de l'any. Segons una fórmula matemàtica. Fins ara, noia.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
La música electrònica més suau. La música electrònica
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara, més de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música avantatge? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio Despert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, el 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Quatre minuts i dos, quarts d'11, a la tema que estarà l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat a nivell més general a través de les portades, quin tema ens destaques avui? Doncs avui parlant d'eleccions, com el tema més destacat, les eleccions de l'indice TS i les reaccions dels partits espanyols davant d'aquesta nova data.
Al diari Ara llegim Soe i PP endureixen el toc contra el 27S, procés sobiranista. Pedro Sánchez acusa Junqueras Dimàs de mentir i Seta parla de segrest i Rajoy qualifica d'engany dir que les eleccions seran plavicitàries. Aquesta és la notícia més destacada del diari Ara en portada, també a les seves pàgines interiors en clau política. Al periòdico també llegim
a aquesta qüestió. Llegim que Rajoy en concret rebutja que el 27S sigui un plebiscit als partits davant l'avançament electoral català. El president del govern central diu que són només unes autonòmiques, com sempre, i Sánchez, Pedro Sánchez, associa Massi Junqueras amb la corrupció i qualifica Iglesias de mentider. I en aquest sentit, el periòdico també ens avança en portada una entrevista amb el coordinador general de Convergència Democràtica, Josep Rull, que ens diu que la independència no es negocia si som majoria.
I per últim, a La Vanguardia, llegim que Rajoy demana a Mas que no enganyi. Diu que les plebiscitàries no existeixen. El president diu que a final d'any hi haurà un milió de nous llocs de treball. I per últim, també llegim en aquest sentit que Sánchez reivindica el federalisme com a solució de pacte i de concòrdia.
Són les notícies més destacades d'avui. Tenim més els digitals. El 324 continua destacant aquestes paraules de Rajoy. Les logistàries no existeixen, no s'han d'enganyar els catalans, però també ens diuen que els pressupostos de la Generalitat arriben avui al Parlament. Mentrestant, l'Ajuntament, que defensa la reobertura del cas 4F si hi ha noves proves, ho ha dit el matí de Catalunya Ràdio, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Joaquim Forn, arran del ressò que ha tingut el documental Ciutat morta.
I també el 324 explica que troben mort el fiscal que perseguia la presidenta Kirchner. L'Ara.cat obre amb Oriol Junqueras, que diu que si guanyem el 27 de setembre començarà la independència, ho assegura en una entrevista al País. Diu que el pacte amb Ciu pel full de ruta serà de mínims i que si vens el seu partit aniran més enllà.
D'altra banda, Josep Rull, en una entrevista al periòdico, diu que si la majoria vota per la independència el 27S, aquest objectiu és innegociable. Defensa que no es pot negociar una reforma federal o confederal que vingui de l'estat si els partidaris de la plena sobirania s'imposen a les eleccions plebiscitàries.
I la Vanguardia que obre explicant que la Diagonal i el Passeig de Gràcia seran parcs els diumenges, un tema que també treuen en portada. L'Ajuntament de Barcelona tancarà el trànsit dels laterals per posar-los al servei dels vianants. Sembla que és una iniciativa que ja es fa en llocs com Nova York.
I Marta Pujol Ferrusola, que ocupa, sembla, des de fa 29 anys, una plaça sense passar concurs. La segona dels set fills de l'expresident és funcionària tècnica superior a arquitectura Sant Vicenç de Montal i cobra 2.264 euros per 9 hores setmanals. Són les notícies més destacades als digitals a aquesta hora aquest matí. Tornem ara cap als diaris. Ens fixem en les imatges del dia, Andrea.
I què ens porten? Doncs al diari ara veiem una imatge de Pedro Sánchez i de Miquel Iceta ahir en un acte socialista a Viladacans, acompanyant la declaració que no parlin d'estructures d'estat mentre hi ha ciutadans que es moren d'infart perquè no se'ls atén, és el que va dir el secretari general del PSC, Miquel Iceta, i els veiem a tots dos molt somrients en aquest acte mentre el públic...
Aplaudia, és la fotografia destacada al diari ara i també vinculat amb el tema del procés. En portada de La Vanguardia veiem una imatge de Mariano Rajoy, al costat del titular les plebiscitàries no existeixen i també al periòdico trobem una imatge de Josep Rull perquè avui com dèiem l'entrevistan en aquest diari.
Una altra de les imatges destacades la trobem al diari La Vanguardia. Veiem una foto del Papa Francesc a Manila, 6 milions en una missa. El Papa va tancar ahir la visita a les Filipines amb una missa a Manila davant 6 milions de persones, segons el Vaticà, malgrat la pluja. Per tant, vaig de masses ahir per Francesc i el veiem envoltat de gent que li feia fotos i el saludaven al seu pas per aquesta missa, quan es dirigia a la missa.
D'altra banda, veiem en portada de l'Ara una imatge de Patricia Eres, una de les protagonistes d'aquest documental Ciutat Morta, que llegim el documental que activa 569.000 espectadors i reobre els interrogants d'un cas jutjat. I per últim, als tres diaris veiem una foto de Leo Messi celebrant un dels seus tres gols ahir contra el Depor. El veiem tant al periòdico, en aquest cas abrassat a Neymar, Messi surt de festa, és el titular, a la Vanguardia, el Barça goleja al Depor, també el veiem abrassant-se a Neymar i a Luis Suárez,
I al diari, ara en portada, el Barça respon amb Messi. I veiem aquesta foto del Messi abrassat a Neymar. Doncs són les imatges del dia. Ens fixem ara en el més llegit, els digitals. El 3-24, per exemple, és la demanda que reobri el cas 4F després de l'emissió del documental Ciutat Morta. El segon lloc és com afecten els grups familiars de WhatsApp als nens.
I el tercer que activen en estat de prealerta el pla Neucat per nevades intenses a nord i sud. A l'ara.cat el més llegit és també el documental Ciutat Morta que rebenta audímetres i aconsegueix ser el programa més vist del dia dissabte.
Després també un resum del Ciutat Morta a través de diferents tuits i en tercer lloc que les accions quotidianes són importants per cremar calories. A la Vanguardia el més vist és el minut a minut del Deportivo Barça aquest 0-4 d'ahir diumenge, el segon el minut a minut del Getafe Reial Madrid i el tercer el tema d'una gata que va salvar un nadó de morir de fred que l'anomenen heroïna a Rússia. Música
Fins demà!
Ara passant tres minuts de dos quarts d'onze, el que fem és obrir pàgina internacional. Andrea, cap on anem? Doncs ara ens anem cap als Estats Units i a l'avantguàrdia llegim que Obama vol repartir entre els pobres 320.000 milions d'impostos als rics. En vigílies del discurs sobre l'estat de la Unió, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha llançat el gran desafiament que marcarà l'agenda política fins al 2016.
Diu l'avantguarda com un Robin Hood del segle XXI, Obama pretén pujar els impostos als més rics fins a recaptar aquests 320.000 milions de dòlars per repartir-los entre els pobres. Es tracta d'una iniciativa política o ideològica que tindrà una influència enorme a Occident, especialment a Europa, i que fa preveure una apassionant batalla entre la Casa Blanca i el Congrés dominat per republicans.
La reforma fiscal és un projecte perquè en 10 anys els rics i les grans fortunes desemborcin els 320.000 milions de dòlars que permetin reduir en 175.000 milions els impostos a les classes mitjanes i destinar la resta a programes socials de tanta envergadura com la gratuïtat de dos cursos universitaris en els Community College.
Bona part dels 320.000 milions que Obama espera que es recaptin sortirien d'un impost especial sobre institucions financeres, bancs i companyies d'assegurances amb actius superiors als 50.000 milions de dòlars, un desafiament al món de Wall Street. El tipus impositiu dels rendiments del capital pujaria fins al 28%, una de les propostes que es preveuen més impopulars. I també ens diu l'avantguàrdia que les fons governamentals que han avançat aquests detalls de la reforma fiscal d'Obama
asseguren que el 99% de l'increment fiscal afectaria només l'1% dels assalariats i, entre ells, només famílies amb una renda superior als 500.000 dòlars anuals. Per tant, la reforma fiscal dels Estats Units, aquest projecte de reforma fiscal, és una de les protagonistes en clau internacional als diaris, a la Vanguardia en concret, i no ens movem d'aquest diari i ens anem cap a Camerún. Hem de parlar un dia més de Boko Haram, d'aquesta organització, d'aquesta banda fonamentalista,
que ha segrestat ahir justament almenys 60 persones en un atac a dues viles del nord camerunès. La majoria són dones i nens, segons una font policial. Els assistents del grup extremista, recordem que el nom del qual en llengua house significa l'educació occidental, és pecat, van travessar la frontera amb el Camerún, van calar foc a desenes de cases i van matar diverses persones, encara que ahir no se n'havia pogut determinar el nombre exacte.
Es tracta del segrest massiu més gran en territori cameronès perpetrat per la milícia radical i la setmana passada el govern de Yaoundé va informar d'enfrontaments entre l'exèrcit cameronès i els jihadistes a la base militar de la ciutat del nord de Kolofata que van acabar amb un soldat i gairebé 150 extremistes morts. Per tant, un dia més hem de parlar d'aquestes dades macabres de Boko Haram.
I quan passen 5 minuts de 2 quarts d'11 el que fem és fer una mirada a les portades esportives d'avui. Comencem per l'esportiu que parla del col·leccionista perquè Marc Coma revalida el triomf i aconsegueix el cinquet de car de la seva carrera. I és el protagonista de la portada del nou esportiu.
Més qüestions al diari Esport, diu Colossal Messi, és el titular més destacat d'aquest diari, que diu que l'heu ful·lumina el Deportivo amb el hat-trick 30 de la seva carrera. El crac manté viva la il·lusió amb una altra actuació estelar i Luis Enrique va repetir equip i aquest Barça comença a carburar, diu aquest diari.
Enratxa és el que titula el mundo deportivo, també fent al·lusió a aquesta nova victòria del Barça. El Barça va passejar per Riazora amb un Messi espectacular que va firmar un altre cat-trick. Luis Enrique va repetir el mateix 11 que a l'Atlètic i l'equip va fer un nou recital.
Campió d'hivern és com titula el diariàs i el marca que diu Benzemago, parlant del Madrid, que va quedar ahir també 0 a 3, contra el Getafe.
Més qüestions. Passem ara a les contraportades d'avui dilluns, Andrea. Comencem per la del diari Ara, que avui titula el seu article, aquesta contraportada, «I si guanyés iris», eh?
Avui ens parla Carme Colomina de Grècia, llegim a Dependències. El gran problema de Grècia no és la troika, són els oligarques, és el que assegurava fa un parell d'anys un alt funcionari europeu. La distància entre Atenes i Brussel·les continua sent immensa, la distància política i la distància empàtica. La Unió Europea ha donat suport una vegada rere l'altra a governs d'arts legitimats que han fet pagar el cost més alt de les reformes a la població més vulnerable, mentre permetien que la corrupció continuï sent el gran obstacle per a la recuperació grega.
I Brussel·les ho sabia, però continuava defensant un programa d'austeritat socialment injust i advertia que qualsevol canvi polític que alterés aquest ordre seria la ruïna per al país. D'altra banda, a incògnites llegim, però laboratori grec sempre acaba tornant al punt de sortida. Fa dos anys els grecs es debatien entre la indignació d'unes retallades imposades des de l'exterior i el vertigen per l'escenari desconegut que hauria portat una victòria de Sirisa. Avui les incògnites són una mica menors.
I per últim, a l'última part de l'article, titulada Sacsejada, llegim Una cosa continua sent veritat en les paraules d'aquell funcionari que intentava al·ludir responsabilitats. Cinc anys després de l'esclat de la crisi, l'estructura de poder grega continua intacta.
Doncs és la contraportada del diari ara. A La Vanguardia llegim que desitjaria una església més senzilla, propera i pobra. Qui ho diu, Andrea? Doncs ho diu Josep Costa, franciscà, que va crear la Fundació Acollida i Esperança. Té 74 anys, diu que als 28 anys es va instal·lar al Chaco Bolivia. Diu, i sap què és el que més em va impactar? La rialla dels indis guaranís. Com poden riure tant si no tenen res? És el que es preguntava.
Diu que també es va topar amb el costat fosc de tot plegat. Diu que amb la gent blanca, que es tenien per cristians i explotaven els pobres, a les botigues de les seves finques venien els aliments bàsics dels indis, el salari dels quals no hi arribava. Sempre devien diners a l'amo i no podien ser lliures. Era una nova esclavitud.
Per tot plegat dius, vols saber quin és el meu somni? Deseixaria una església més senzilla, propera i pobra, que estigués realment al costat dels més necessitats. Una església sense poder. Seria bonic que el papa no fos cap d'estat, ni el Vaticà on estat, que se suprimissin els cardenals, i m'agradaria que es prescindís de títols com santa edat, excel·lència, eminència, reverendíssim, que tots fóssim germans, germà papa, germà bisbe. Hi ha molta gent que gaudeix amb els títols i portant vestits que semblen més una disfressa de carnaval que de seguidors de Jesús de Nazaret.
M'agradaria, diu també, que els bisbes els escollissin democràticament els creients i no per amiguisme o afany de poder, que no es confongués el do de Sant Libat amb la vocació de servei ministerial, que fos optatiu. I també diu que no em sembla bé que es negui la comunió als divorciats, que no se'ls permeti refer la seva vida.
Doncs el Pare Costa ens diu i m'ha sencís que és qui l'entrevista avui, que té una vitalitat i un humor envejables, però anys enrere va estar molt malalt i els seus col·laboradors li van demanar que escrigues les seves memòries. El resultat és aventures i desventures d'unes sandàlies. Diu que, com el Pare Costa, no té preu ni està en venda.
I acabem amb el periòdico Miró Solia Dirma, amb efecte, el noi dels marcs. Doncs és el Ramon Còrdoba, de Dalmases, col·leccionista i experta en art, pel seu taller d'emmarcament, desfilant pinzells majúsculs. Diu que ell es diu a si mateix marquista, per la senzilla raó que fabrica motllures per quadres, però diu a la Olga Merino, que es té a l'entrevista, que l'etiqueta li queda estreta. El seu atelier celebra aquest any el 50è aniversari, és l'astrolàbius del carrer Mandri. Diu...
Explica que va anar a Zuric a estudiar arquitectura, diu, i quan vaig tornar a Barcelona vaig començar a freqüentar un cercle d'artistes emergents, Jordi Alomar, Francesc Cartigau, Josep Guinovart. En aquella època cap de nosaltres tenia un duro. Vaig muntar un petit taller, comprava llistons de fusta i vaig començar a fer marcs per als quadros dels meus amics i a vegades em pagaven amb dibuixos.
Diu, en veritat, ha emmarcat la crem, tàpies, rafols Casamada, Pons, Aguila Moré, entre molts altres. Diu, i a Miró també el vaig tractar molt. Em deia afectuosament el noi dels marcs i diu, porto diàriament els mocadors que li pertanyien. Ell se'ls havia fet tallar i cosir amb tela de fer farcells a Mallorca i diu, intueixo que em porten sort. Asegura que, a part que com a pintor era la bogeria, com a persona resultava encantador, anàvem sovint a dinar junts
i també explica quin criteri segueix a l'hora de fer els seus marcs. Diu, primer, evidentment, em fixo en el quadro, si és figuratiu o abstracte, i després escolto la persona que el porta. Vull que disfruti del marc a casa, que no resulti forçat en l'entorn, i assegura que no hi ha mai una única solució per a un quadro. Diu que la principal funció del marc és protegir la pintura i després envellir-la, però com més bo és un quadro, menys editaments necessita.
Diu que al Museu del Prado li va demanar un marc per a un quadre del Greco, que havia agafat corc, i el més valuós, que ha passat pel seu taller, és un kandinsky. Diu que el van comprar uns clients meus en una galeria de Nova York. I acaba dient que el quadre que li agradaria tenir, diu que no existeix, seria absurd i que m'apassiona el Guernica. Sap per què no té color? Perquè Picasso havia conegut els desastres de la guerra a través del nodo de l'època en blanquinegre i va ser català roca qui m'hi va fer reparar.
Doncs una bona entrevista també avui al periòdico i passem ja cap a la notícia curiosa del dia. I parlant d'un repartidor de pizza que, atenció, ara era una propina aquest dissabte de 2.084 dòlars. De propina? Sí, dijous. Quina alegria, no? Molt bé.
Sembla que eren un grup d'agents de bones arrels o alguna cosa així, reunitza en Arbor, a Michigan, que van sorprendre doncs aquest home, donant-li una propina de 2.084 dòlars quan va entregar la pizza. L'home només ha volgut dir el seu nom, que es diu Rob, diu que en un vídeo el que diu és que tot el que va fer va ser entregar una pizza.
I Stacy McBee, que és una gent de Keller Williams Realty, va dir que la intenció dels assistents de la Conferència Regional de l'Empresa era mostrar el seu apreci per a algú que treballés en la indústria del servei.
A més dels diners, el repartidor va rebre dijous també una targeta de regal Visa, butlletes de loteria i cartes motivacionals. Home, molt bé. Sí. I l'administrador d'entregues de Pizza House, en Arbor, diu que l'afortunat repartidor està extasiat, que havia estat un molt bon dia per només una pizza. Home, molt bé.
Coses curioses que passen de vegades també pel món. I alegries que un dia vas a treballar i et comencen a donar regals, perquè sí. En fi, Andrea, que vagi bé. Igualment, Carme, bon dia. Més qüestions en clau cultural ha mort el pintor Luis Marsans, dels 84 anys.
Catalunya tindrà un centre nacional de fotografia a Montjuïc. Van Morrison actuar aquest vespre al Liceu. El músic irlandès continua imparable després de quatre dècades sobre els escenaris.
Mor als 83 anys, fa Tenhamama, que és icona del cinema àrab, una de les més prominents intèrprets d'Egipte des de la dècada de les 50 fins a principis dels 70 anys.
I una exposició recrea l'horror d'Hiroshima i Nagasaki, el director del Museu Memorial de la Paz. Ha destacat el desig que l'exposició serveixi per fer desaparèixer tot tipus d'arma nuclears del món. Són alguns dels apunts més destacats en clau cultural d'aquest matí. De seguida parlem del temps.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Ara passen tres minuts de tres quarts d'onze. Salutem el Carles d'Ernaldi Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, avui, amb aquest dia gris, fred i també plujós. Doncs sí, és un dia que ens ha arribat aquest front puntualment aquesta matinada i al vespre ja podíem veure com els núvols es anaven fent una miqueta més gruixudots i, doncs, efectivament, el que tu deies, una precipitació que va començar a arribar a partir de les vuit, amb unes gotetes molt finetes, molt finetes, amb una temperatura baixa de sis graus a Sant Jús,
S'ha mantingut aquesta temperatura bona part de la nit, hem pogut baixar avui amb una mínima que ha arribat fins als 5,6, però vaja, durant tota la nit hem estat entre els 5 i els 7 graus, això de tenir el cel tapat amb l'aire fred, doncs és habitual que es formi aquesta capa que no permet massa baixar la temperatura.
Com que hi ha la humitat, hi ha la precipitació, la sensació és de fred, se't cola dins els ossos i l'ambient és frescot a bona part de Catalunya. Diem frescot perquè 6 graus, aquí estem a 120 metres d'alçada, aquí a la ràdio, on tenim l'estació meteorològica, doncs ens podem imaginar que 400, 500, 600 metres d'alçada, doncs la cota de neu està a aquest llindar, no? Entre els 600 i els 800 metres podem trobar en algun punt de Catalunya...
que a hores d'ara està precipitant, cosa que no podem comprovar, perquè a vegades no només la nostra estació, sinó que ja, per exemple, el radar del Servei Meteocat de Catalunya ara en aquests moments no està oferint imatges, tenim totes les aplicacions que intentem buscar, imatges del radar no està donant precipitació, però bé, amb aquesta situació de vents que ens arriben així una miqueta del sud-sud-oest i que estan circulant, com si molt en general, però de sud cap a nord,
Es topa amb altiplans com el del Baix, es topa amb el Prepirineu, topa també amb tots aquests relleus i allà és on poden donar una miqueta més de precipitació. Aquest matí hem estat escoltant que hi ha diferents zones de Catalunya, sobretot Prepirineu, i també comarques interiors on la temperatura és prou baixa, entre els 2 i els 3 graus, aquesta precipitació feble, minsa.
doncs està donant una miqueta de volves de neu. I allà on els núvols s'acumulen, perquè per la seva circulació natural de sud cap a nord, doncs allà la precipitació pot ser una miqueta més intensa perquè allà acumulen núvols i tot el que és la zona del Pirineu allà podem acumular uns urxius una miqueta més destacats. Durant gran part del dia d'avui estarà tapat.
La pluja, els mapes ens indiquen que durant tot aquest matí, fins ben bé el migdia, fins a l'últim mapa de les 3 de la tarda, serà així. Anirà fent, és pluja molt minça, que va calant, la humitat molt elevada i ambient fred. A partir de la tarda, probablement aquesta pluja deixi de fer acte de presència, ens quedem només amb núvols i continuarem tapats durant tot el dia. O sigui que avui creiem que no es veurà el sol, tot i que a la tarda deixaria de ploure. L'ambient continuarà sent de ple hivern. La temperatura normal, avui podem arribar als 8 graus de màxima com a molt,
i poca cosa més. De cara a aquesta propera matinada s'aniran trencant els cels, s'aniran obrint moltes clarianes, i ja podríem parlar que demà al matí serà un dia bastant diferent, perquè demà al matí tindrem encara alguns núvols, però el sol seria el protagonista, demà al matí la temperatura de matinada...
a mesura que es trenquin els núvols la temperatura podrà caure una miqueta més i aquesta caiguda de la temperatura la comprovarem demà al matí quan ja traiem el nas al sol podrem veure que el cel, el cesserè, l'aire fred ens podrà arribar amb insistència i ja no parlarem d'aquest 5,7 que hem tingut avui de mínima sinó que podríem estar jugant entre els 3 i els 4 graus de mínima
Comencem a partir d'aquesta propera nit a parlar o a sentir nits realment fredes. O sigui que les properes nits i contanti també el cap de setmana seran nits de rigorós hivern a tot Catalunya i també a Sant Just. Per què?
Doncs perquè hi ha una bossa d'aire fred... Que es queda. Sí, indirectament la tindrem. Ens passarà pel costat, però amb suficient intensitat com perquè la rebem plenament. Ara podríem dir que es troba al nord de París, o sigui, està cap a la Bretanya francesa,
i el seu recorregut natural d'aquesta bossa de 35 graus sota zero en el seu centre a 5.500 metres d'alçada farà un recorregut transversal per tot França i anirà a petar el Golf de Lleó i després se n'anirà cap a Sicília i Sardenya. Aquest serà el recorregut setmanal d'aquesta bossa d'aire fred. Llavors nosaltres indirectament anirem patint o gaudint d'aquesta inestabilitat. Quan ens passa tan a prop una bossa d'aire fred, l'aire fred en alçada ens porta inestabilitat, porta aquella situació...
que podíem comprovar, per exemple, el dissabte o diumenge, que vèiem en el horitzó uns núvols que creixien compactius, semblaven primaverals, perquè vèiem com una situació de tempestes en ple hivern, que no és massa habitual. Clar, aquest aire fred en alçada, el que el sol treu al nas escalfa una miqueta, encara que sigui poc, i trobem aquest aire fred a dalt de tot, crea inestabilitat i pot generar precipitacions. Llavors, aquesta setmana serà una setmana que en general la tindrem força tranquil a Sant Jús, i el que tindrem, doncs, en fred.
Podria pujar una miqueta la temperatura entre dimecres i dijous, però seria un miratge, i parlem només de màximes, perquè divendres, dissabte i diumenge tornarien a baixar els valors. Quins valors? Perquè ens fem una mica la idea. Demà ja es lluirà més el sol, podem arribar als 10 o 11 graus a Sant Just, és una temperatura típica del mes de gener, o sigui, de ple hivern, i la mínima podria baixar fins als 3 o 4 graus, el que dèiem abans. Dimecres i dijous, potser les màximes es poden enfilar entre els 12 i els 13. Estem parlant de Sant Just, eh?
La resta, res de res. I si viatgem cap a l'interior, tenen valors molt baixos perquè l'ambient serà fred. Però bé, a la costa, que és la zona una miqueta més càlida i sobretot l'àrea metropolitana per la seva influència, contaminació, cotxes, asfalt, etcètera, doncs probablement podem arribar a aquests 12-13 graus que seran les màximes de tot Catalunya.
Aquests valors de 12-13 serien entre dimecres i dijous. Recordem que dimecres parlàvem la setmana passada, i no ens ho volem amagar, que hi havia la possibilitat que un front pogués tornar a escombrar a Catalunya i que pogués tornar a donar precipitacions. Aquest front és just, amb això que explicàvem ara, d'aquesta bossa d'aire fred, que és just, farà aquest recorregut, podríem dir, de París fins a Nice.
el que farà és el moment, el dimecres, que estarà més a prop de nosaltres, i això pot portar amb molta inestabilitat, però els mapes ara ens indicen que aquesta inestabilitat quedarà reduïda al Pirineu. O sigui que Pirineu i Prepirineu probablement entre dimecres i dijous puguin tenir precipitacions, puguin ampliar-ho. Per tant, nevarà bastant, no? Sí, jo crec que és una setmana molt bona per arribar al cap de setmana i poder gaudir de neu nova, ben trepitjada. O sigui que ja aneu al Pirineu, però aquesta nova capa serà molt d'agrair.
Llavors, dimecres nosaltres tindrem un dia on les temperatures màximes podrien pujar un palet entre 12 i 13 graus, farà sol. La cota de neu sí que és cert, perquè farà sol al migdia, però de matinada i de nit podria baixar valors de 2 o 3 graus. Per això hi havia aquest avís que si es formava... No ho descartem, però això ho anirem seguint durant la setmana. No ho descartem.
Que pugui créixer alguna tempesta, algun gruixat, no té per què ser Sant Jus. Seria molt puntuals i en el moment que hi hagi precipitació, com que les temperatures ja són fredes i es desploma aquest aire fred, doncs encara podríem veure alguna enfarinada pel Maresme, a prop del Montseny o fins i tot Montserrat. Ja ho veurem. Ja ho veurem com va perquè hi ha bastanta inestabilitat.
Dijous un dia variable, amb temperatures que no varien massa, màximes, podríem dir, fredes i mínimes molt fredes, i divendres i al cap de setmana més sol, més tranquil·litat, perquè la bosseta d'aire fred ja baixa una miqueta cap a Itàlia, però amb un ambient molt fred, sobretot de nit. O sigui que setmana freda, setmana complicada, i si no recordo malament, si estem a 17, coincideix una miqueta amb els sants dels barbuts, no?, aquesta setmana.
Sí, clar, és veritat. Sí, sí, sí. I teòricament avui és el dia més trist de l'any, però també és aquesta setmana. Teòricament és una de les setmanes més fredes de l'any. Sí, per tant, tot quadra. En principi és trist perquè és fred, és a dir, que ja tot agafa aquest sentit. Com tu miris. Exacte, també, també és veritat. Amphicar-les, perfecte, doncs ho anirem seguint aquesta setmana de tot plegat, perquè hi haurà coses a explicar, i de moment avui abriguem-nos i paraigües, no? I tant. Que vagi bé. Bon dia.
Quatre minuts i arribem en punt a les onze del matí. Un moment en què ens posem al dia de l'actualitat, connectem amb Catalunya Ràdio, el butllet informatiu, també sentim el del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. En revistarem ara a les onze i deu a Martina Rogers de la productora Paral·lel 40.
per parlar del documental Everyday Rebellion i a més a més també farem tertúlia d'actualitat cap a dos quarts de dotze amb la Carme Amador, el Vicenç Riera, el Josep Coderqui i la Palmira Badell. Tot plegat serà després de les notícies. Hi ha les notícies i arribem ara de seguida amb una mica de música. Ho fem escoltant un grup que també fa cançons bastant adequades, bastant adients per un dia com el d'avui. Són els Bright Eyes i tenen temes com aquest que es diu First Day of My Life.
Una cançó que és del 2005, un álbum que es deia I'm Wide Awake, It's Morning, i de seguida la mirem de recuperar.
This is the first day of my life. Swear I was born right in the doorway. I went out in the rain suddenly everything changed. They're spreading blankets on the beach. Yours is the first face that I saw. I think I was blind before I met you.
Fins demà!
Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange You said everything changed You felt as if you'd just woke up
And you said this is the first day of my life I'm glad I didn't die before I met you But now I don't care I could go anywhere with you And I'd probably be happy So if you wanna be with me
Bona nit.
Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Neus Bonet. La Tarra Sant Hipotros l'han detingut aquest matí al País Basc per un atemptat comès a Barcelona el 1987, segons confirma el Ministeri de l'Interior. És un dels membres d'ETA que va quedar en llibertat el desembre després que li van restar de la condemna al temps que havia estat empresonat a França. Bilbao Daniel Gómez.
Bon dia. La detenció ha tingut lloc a la població hiposcona de la Sart i l'han practicat agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. El Ministeri de l'Interior creu que Santiago Rospidi, en tant que responsable de l'aparell militar d'ETA, va ordenar al comando Barcelona un atemptat amb cotxe bomba contra una patrulla de la Guàrdia Civil l'abril de 1987, mesos abans de la massacre de l'Hipercor. Santi Potros va ser condemnat a gairebé 800 anys de presó per l'atemptat contra el centre comercial barceloní.
va quedar en llibertat fa un mes després que l'Audiència Nacional li restés els anys de presó que havia comprat a França en virtut d'una normativa europea. La setmana passada, el Tribunal Suprem va limitar l'aplicació d'aquesta doctrina de la Unió. Per aquest motiu, Sant Hipotros i un altre tàrrec escarcerat haurien de tornar a presó, encara que no de manera automàtica. En aquest context, i quan s'especulava que Sant Hipotros podria haver fugit per evitar el seu ingrés a presó, l'Audiència Nacional ha ordenat aquest matí el seu arrest. Daniel Gómez, Catalunya Ràdio, Bilbao.
Notícies breus, David Badia. Els comptes de la Generalitat pel 2015 es comencen a votar avui en comissió. Parlament, Ignasi Abad. Bon dia, s'espera que Esquerra retiri aquest matí la primera de les esmenes de retorn que manté les diferents accions de pressupostàries al Departament de Presidència. Serà justament el conseller Francesc Combs, qui obre el debat pressupostari en comissió explicant els números del seu departament per aquest 2015. També es debaten avui en comissió els comptes d'economia, d'empresa i d'ocupació, benestar i família i agricultura. Ignasi Abad, Catalunya Ràdio Parlament.
La fiscalia federal d'Argentina investiga la mort del fiscal especial de la causa per l'atemptat contra el centre jueu AMIA de Buenos Aires l'any 1994, que va fer 85 morts. Alberto Nisman havia acusat la presidenta Cristina Fernández d'encobrir l'Iran en la investigació per aquest atac amb bomba que va ensorrar al centre de la comunitat jueva. El fiscal l'han trobat mort aquest diumenge al seu apartament de Buenos Aires. La víctima tenia un tret d'arma del calibre 22 localitzada també al costat del cadàver, segons explica la fiscal federal Vivian Fein.
Avui arriba a judici l'accident helicòpter que hi va haver l'any 2006 a la torre de Capdell, al Pallar Jussà, i van morir quatre persones, Lleida i Pere Joan Alvarez. Hola, bon dia. El judici es farà a partir d'avui al jutjat penal número 3 de Lleida. Segons el fiscal, la causa directa de l'accident va ser el despreniment en ple vol d'una peça de l'aparell.
La Fiscalia qualifica els fets com un delicte d'homicidi per imprudència professional. Considera que la causa originària de l'accident va ser l'inexistent o defectuós manteniment de l'holicòpter. L'accident va passar quan l'aparell feia un vol de seguiment de línies elèctriques a la pobleta de Bellvei. Pere Joan Alvarez, Catalunya Ràdio, Lleida. El restaurant Neishel a Barcelona tancarà el 31 de gener a causa de la crisi. Ho ha dit en una entrevista a l'agència EFA el xef del local al francès Jean-Louis Neishel amb l'argument que la crisi persisteix i que el sector de la gastronomia no se'n salva.
Els pescadors gironins qualifiquen d'indignant la retenció durant 48 hores la setmana passada a prop de Marsella. Girona, Isabel Joanola. Bon dia. El president de la confraria de pescadors de Catalunya, Eusebius Gleas, a l'entrevista a Catalunya el dia a Girona, ha dit que no té cap sentit.
El que no té cap lògica és segrestar un vaixell, portar-lo a Port-la-Buc, al nord de Marsella, tenir-lo més de 48 hores retingut, ni que el patró del barco, un xicot de 25 anys, de més a més, el facin declarar a la nit.
Esports, Josep Antón Aïssa. En futbol s'ala el Barça que va denunciar l'ampliació de contracte del tècnic Marc Carmona fins al juny del 2017. Carmona ha guanyat amb el Barça dos Champions i tres lligues espanyoles entre d'altres títols. Ara a les 11 torna els entrenaments al Barça per preparar el partit de Copa de Futbol de dimecres contra l'Atlètic de Madrid.
L'Espanyol s'entrena des de quarts d'onze, també amb la mirada posada en els quarts de final de Copa, que l'enfrontaran dijous amb el Sevilla. Més futbol a la Copa d'Àfrica avui, tercera jornada, Ghana, Senegal i Algèria, Sud-Àfrica. En bàsquet, d'aquí una hora es fa les palmes al sorteig de la fase final de la Copa del Rei. Són caps de sèrie, Unicaja, Real Madrid, Juventut i Barça. S'aparellaran amb Bilbao, València, Saragossa o Gran Canària.
En tenis, Rafael Nadal ha superat Justny, ha passat a la segona ronda de l'Open d'Austràlia, Tommy Robredo s'ha retirat per una lesió a l'abductor esquerra. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. L'alcaldat de Sant Just espera que la plaça Antoni Malaret es pugui inaugurar per festes de tardor. Ja s'ha signat el contracte d'inici d'obres d'aquest espai que es construirà al barri Centre. És un dels projectes més destacats previstos per aquest 2015 a Sant Just.
Pel que fa a altres obres, els treballs del Parc Iulia Quieta al Mas Lluís són a punt d'acabar i d'aquí a pocs dies s'adjudicaran les obres de remodelació de la plaça de la Pau. S'espera que comencin el febrer. Aquest 2015, a més, l'Ajuntament recupera el programa de subvencions a rehabilitacions d'habitatges i d'accessibilitat. És un pla que es va haver de suspendre l'any 2010 amb motiu de la crisi econòmica i que es reprenerà amb efectes retroactius.
Més coses. ETV Llobregat iniciarà properament els càstings per trobar l'hereu i la pubilla del Vas Llobregat. El calendari de la televisió de la comarca marca que en principi, a meitat de febrer, començaran les gravacions al programa i les emissions a principis de març. L'hereu i la pubilla del Llobregat és un talent show que prepara ETV Llobregat per tal de trobar un noi i una noia que representin el territori i el tarannat de les persones que viuen a la comarca.
Es busquen joves de 18 a 30 anys del Vas Llobregat atrevits amb talent i que estimin la seva terra. L'equip ara està en fase de càstings. El programa dedicarà dos espais per municipi. Un dia serà per triar Areu i l'altre per triar Pobilla. De moment no se sap quan es faran els càstings a Sant Just, però per participar-hi heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça areuipobilla.etv.cat amb les dades personals i una foto recent i explicant el vostre talent.
I un apunt més per destacar que a prop de 2.500 persones han donat sang els primers dos dies de la Marató de Donants de Sang 2.0. Va començar divendres 16 i s'allargarà fins al proper divendres 23 de gener amb l'objectiu d'assolir les 7.000 donacions, mil més que l'any passat.
Fins divendres es pot donar sang als principals hospitals catalans. El punt de donació que ha aconseguit més col·laboracions ha estat la Torre Agbar de Barcelona, on 846 persones han donat sang els dos primers dies de marató. El segueix l'Hospital Clínic amb 330 donacions i l'Hospital de Sant Pau amb 233. Així doncs, fins divendres teniu temps per participar-hi i si voleu col·laborar-hi heu de demanar cita al web donasang.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Time gets trapped like drones on a spot as well. Pictures now taken are burning in my head. I hear my brother making something in the backyard. My mama's help holding a book.
I'm saving for every day All the sun warms up my skin And all the love you left behind Has begun to see La la la, la la la, la la la La la la, la la la, la la la
Bona nit.
Fins demà!
La, la, la, la...
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. You're always in my heart. You're always in my heart.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concessos al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Saps què és un oldo? O la música avantatge? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Espert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre. Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Passa un minut d'un quart de dotze. I aquesta hora parlem del documental del mes que es projecta aquest divendres a l'Ateneu de Sant Just. És Everyday Rebellion, un document que reuneix moviments d'arreu del món amb reivindicacions diferents, però amb un mateix format de protesta, el de la no violència. En parlem amb la Martina Rogers de la producta de Parallel 40. Cada mes acosta aquest documental a l'Ateneu de Sant Just. Molt bon dia, Martina. Hola, molt bon dia.
Un documental que parla tant del moviment Occupy Wall Street i els indignats que vam tenir aquí a prop, com també la primavera àrabe. De primeres no ha de ser fàcil lligar-ho tot. Doncs no, realment, com ja deia, reuneix moviments socials de protesta de tot el món i en reuneix set o vuit i ara que t'ho deies, no? O sigui, Occupy Wall Street de Nova York, els indignats d'Espanya, Egipte amb la primavera àrabe a la plaça Tahrir, a Síria...
també amb les revolucions, a Iran, amb el moviment verd, a Turquia, passem per Sèrbia, les fem endocràïna, fem un repàs per moltíssims moviments socials de protesta,
però que tots, com tu deies, tenen un format comú, que és el de la no violència. Per tant, aquest és el fil conductor de tota aquesta història, d'aquest conjunt de manifestacions diverses i que, d'alguna manera, suposo que el que és més complicat és el que també té més gràcia de veure, que és com ho fan, com ho expliquen aquests directors. Doncs sí, ho fem a través d'explicar les històries dels activistes, dels activistes que protagonitzen aquestes protestes.
del seu dia a dia, de la seva experiència i les seves idees i de com protesten. Quines són les seves estratègies, els seus sistemes de mobilització, com reaccionen davant de les forces de l'ordre, quins són els codis que utilitzen per organitzar els manifestants. Realment és molt interessant mirar com hi ha punts en comú entre tots aquests moviments diferents i que alhora també el que busquen tots aquests moviments són noves formes de protesta i mètodes creatius
d'aquesta lluita pacífica, i aquest documental ens ho apropa i ens ho explica, que és molt interessant. A més a més, el fet de parlar de protestes i també de pacifisme, segurament de vegades tenen menys espai, potser aquest tipus de protestes en els mitjans de comunicació, per tant, que un documental ho acosti també és molt important en un moment com l'actual. Doncs sí, exacte, perquè una miqueta també ens plantegem si és cert o no és cert,
que la premsa i els mitjans fan més ressò d'aquelles protestes violentes, són més mediàtiques les protestes violentes, o hi ha altres formes de protesta pacífica que també són mediàtiques, perquè un dels exemples més evidents és el de les activistes d'Ucraïna, les Femen, que són aquestes dones que protesten amb el tors nu i escriuen les seves frases reivindicatives dins el seu cos. I llavors, clar,
En aquest cas són accions molt mediàtiques que la premsa n'ha fet ressò i que tots ens sonen i una mica el que expliquen elles és això, que utilitzen el seu cos com a instrument polític de la lluita de les dones i és realment un dels exemples que podem dir, ostres, també hi ha protestes i noves formes que no són violentes però que alhora també poden tenir ressò a la premsa.
A quin diput de públic pot atrapar aquest documental? Perquè suposo que de primeres pot semblar que es dirigeix més a gent que estigui femenilitzada, però m'imagino que deu ser una mica per tothom, no? És per tothom, realment per tothom. Vull dir, no has de ser ni activista ni ser actiu en manifestacions, simplement interessar-te per la vida, no? Vull dir, que això tothom...
per la nostra societat, pel món en què vivim. Vull dir que és un documental molt obert a tothom, a tots els públics, i que realment és això, que ens apropa amb un llenguatge molt proper i que tots ens podem sentir reconeguts en algun moment. I realment és això, que a més té molt dinamisme perquè ens mostra que va canviant d'història en història i a més té moments fins i tot, o sigui, no només...
durs i crus de la realitat, que dius, ostres, com pot passar això al món, però sinó d'altres també amb humor i optimisme, també. Hi ha un enfoc molt optimista que ens recorda que entre tots podem canviar el món. Tothom l'hauria de veure, segurament, llavors. Sí, jo crec que sí, jo crec que és interessant per tothom. I, a més a més, això que deia de l'humor, que és un tema d'actualitat, perquè ara mateix, amb tot el que està passant amb Charlie Hebdo, de com l'humor es pot convertir en una arma de protesta...
justament coneixem el documental un grup d'activistes humoristes que es diu Enyesmen i veiem algunes de les seves accions bastant còmiques que també fan riure ells diuen que quan fa servir l'humor per atacar el teu oponent el contraatac es torna molt difícil per ell perquè el fa sentir ridícul i que ataca pallasos no ha estat mai molt ben vist Els directors són germans i van néixer a l'Iran són bastant joves a més a més Martina
Sí, són joves, són germans i han viscut en primera persona el que ha estat viure en un país oprimit, amb una organització política autoritària i llavors ells van fugir de l'Iran i ara estan visquent actualment a Ústria i per això el tema els toca molt de prop i és un projecte que se'l senten molt...
molt seu, no? Per ells és una declaració política, no?, també universal, que el que creuen és que en aquest projecte, en aquest documental, doncs poden unir diferents cultures i països dins una mateixa lluita, no?, dins de què són les protestes pacífiques per si reivindicen el tema que sigui, però tots en el mateix format.
De fet, segurament avui és un d'aquests exemples en què els documentals són un producte que encara pot fer canviar moltes coses, com el que ha passat ara aquest cap de setmana amb la projecció del documental Ciutat Morta, que era un tema que potser havia passat, desaparegut per molts mitjans o simplement no n'havíem volgut parlar i en canvi avui, arran del que ha generat a través de la gent que l'ha vist, ha aconseguit situar-se en el tema més tractat en els principals programes de ràdio, per exemple.
Doncs sí, Ciutat Morta és un gran exemple de com els documentals poden arribar a canviar les coses. És un gran exemple i a més a més molt contenta que s'hagi pogut veure a la televisió. És un documental que vam tenir al Festival Docs Barcelona i realment va tenir molta gent que va venir a veure'l i és important que a través dels documentals s'utilitzin com a eines per apropar temes, realitats i reivindicar coses i a més a més com a arma o com a mitjà per canviar les coses.
Està creixent el públic dels documentals? Doncs, a veure, nosaltres amb el nostre projecte, amb el documental del mes, que costem? Doncs això, un documental cada mes a una xarxa de més de 50 sales. Sí que hem notat que el públic va creixent. Aquest 2014 hem tingut un dels anys amb més públic. Ara estem recopilant les dades i realment estem molt contents perquè hem arribat a moltes persones.
A més a més, anem sumant sales, que això també és un indicador, no?, que si hi ha més ciutats que es volen adherir a aquesta programació i poder apropar els documentals a la seva població, doncs significa que també hi ha una demanda, no?, per part de l'espectador que vol veure també més realitat i menys ficció, o totes dues, però que el documental cada vegada...
és menys estrany pel públic, no?, perquè a vegades ens passava, nosaltres, que sempre hem treballat amb el documental, que dius, ostres, el documental, treballo amb documental, i et diuen, però d'animals, no? Aquesta idea està canviant, no? Aquesta idea ja està canviant per fi, i saps que un documental pot tractar qualsevol temàtica, aquest acte de realitat, i que té històries apassionants i
i emocionants i que moltes vegades es diu que la realitat supera la ficció. Tornant al que estem parlant, que és el projecte aquest divendres aquí a la Taneu, que té Brida i Rebellion, també ha passat per uns quants festivals. Sí, sí, sí, ha tingut un recorregut bastant potent de festivals. Ja et dic que recentment el vam tenir al Docs Barcelona, també, la secció oficial, i a més a més ha passat per Dinamarca, al CPH Docs, a ITFA, que és un dels festivals més importants o documentals del món...
que és a Amsterdam, després va estar a Alemanya, ha estat també a Grècia, a Finlàndia, vull dir que ha tingut un bon reconeixement internacional i encara continua voltant. A més a més, no és només un documental, us vull apuntar que és un projecte crossmedia, que això significa que utilitza altres plataformes per difondre la temàtica i una d'elles és la seva pàgina web, que és www.everydayrebellion.net
I en aquesta pàgina web podreu trobar vídeos, col·laboracions i articles on tu també pots col·laborar i pots compartir. I la idea és inspirar altres persones amb altres mètodes i tàctiques de protesta creatives no violentes. És molt interessant. Jo recomano que a tothom que li interessa una mica de temàtica li doni un cop d'ull perquè hi ha vídeos i reportatges molt interessants.
Exacte, no s'acaba aquí, per tant, en aquest documental que es pot veure divendres a Sant Jus, sinó que després continua una mica el recorregut de tot plegat. Exacte, el documental ja és de 2013, però han passat tantes coses, la situació també dels països que tracta han canviat i hi ha moviments nous i alguns moviments que eren pacífics han esdevingut violents, fins i tot vull dir que una miqueta està molt bé també mirar com evoluciona tot això i de quina manera entre totes les persones que col·laboren en el projecte també es poden canviar més coses.
Doncs Ebrida i Reveri, no es podrà veure aquest divendres a les 8 del vespre a l'etena de Sant Just. Avui n'hem parlat amb la Martina Rogers, de la productora Paral·lel 40, que cada mes acosta aquest documental en moltes sales de Catalunya i entre elles aquí a la Taneu. Gràcies, Martina. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Igualment.
4 minuts i 2 quarts de 12. De seguida ens posem, no de parlar de teatre, no de seguida ens posem a fer tertúlia d'actualitat amb els tertulians dels dilluns. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual.
100% música relaxant Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Un minut i dos quarts de dotze, és hora de fer Tartúlia amb el Vicenç Riera, la Carme Amador, la Palmira Badell i en Josep Coderc. Bon dia a tots quatre. Bon dia. Bon dia a tothom. Aquests dilluns gris i fred, eh? Salutacions al Carles que deu estar atent a la nostra sortida a la Tartúlia
A veure, avui era un dia molt dolent per treure el pobre. No sé si amb la pluja us fareu enrere de baixar. Ja comença a atrevir-se a fer alguna sortida. Per tant, jo crec que no trigarem a...
Serà una bona notícia per a tots. De moment li enviem aquesta abraçada des de les zones, a través de les zones, i parlem... És que tenim ganes que ens expliqui coses que... Vicenç, oi que va quedar pendent. No sé quina cosa del mar. És veritat que li veieu fent algunes preguntes i he dit que faria una mica d'explicació de tot plegat. Del per què no es pesca. Exacte, no me'n recordava. Mira quina memòria tens, eh?
No, no, ben fet de recordar, doncs, per tant, quan torni farem aquesta... Això mateix. Farem allò, decíamos ayer, no? Exacte. Ah, això mateix, decíamos ayer. Està molt bé. Parlem de més coses, no sé si... Per on voleu començar? Hi ha moltes coses per parlar. Moltes, moltes, per això dic. Justament ara ja parlàvem d'una cosa. A veure. Perquè ara ja no ens cal ni portar paper ni res. Jo ho vaig directament, per això dic que... A veure, per on voleu començar.
Pensa que jo, els dies que no hi penso, sempre m'ho salva el senyor Josep. No, no, jo. Ell va fer-ho l'últim dia, eh, per això? Avui venia completament en blanc, jo. Doncs avui ni l'un ni l'altre, però... En blanc completament, inclús el cervell. Temes n'hi ha, eh? I tant, justament la Carme, ens n'ha tret un... Carme, parla. No, no, que volia parlar... No puc parlar del tema perquè ho he agafat de rasquillada.
el tema aquest que parlava en Arracuda, el que va passar en el reportatge. Ciutat morta. Això us volia preguntar si l'havíeu vist o alguna cosa. No, jo no. Però jo sentia que aquest matí en parlaven, la Rahola pujada per les parets, i no sabia de què anava, la veritat. I ara haurem de fer la competència i la Rahola.
És bastant curiós per això el fet que és un documental que parla d'alguna cosa que durant molt de temps els mitjans tampoc no han explicat o els ha passat desapercebut i que ha tingut... Hi ha tantes coses que no han explicat els mitjans. Sí, sí, sí, però justament en aquest cas concret la gràcia una mica és que aquest documental ha aconseguit posar aquest tema a les tertúlies més destacades del país avui. Però encara que la gent ha anul·lat aquell tros, les rets ja van a coper. A veure, tu pel mira dius que l'has vist. Jo també l'he vist.
Jo vaig rebre un WhatsApp que em deia no et perdis el documental. Esclar, doncs jo no me'l perdo. I el dia abans vaig rebre un altre WhatsApp que deia aquí tens els cinc minuts que han prohibit treure el documental. Sí, ja ho tinc.
En aquests cinc minuts hi ha la xerrada que tenen els encarregats de fer els informes, però no se sent massa bé. Sí, no se sent massa bé. Però sí que es veu que aquests informes no eren correctes.
pel que sembla, no? I això, com que fa quedar malament la policia, o els Mossos, o la Guàrdia Urbana, qui sigui, doncs això van dir que no es podia treure. Però, esclar, prohibeixen treure-ho per la televisió, però avui dia, a través de les xarxes de WhatsApp i tot, corre més que per la televisió. Es va presentar a Sant Sebastià, eh?
A més està traduit a l'anglès, el tros que tu m'has deixat. A més a més està prohibit a l'anglès. Tu em donaràs la pàgina que puc entrar? Carme 1, Carme 2. Tu tens aquests 5 minuts? Sí, estan a les xarxes. Sí, sí, sí. Si busqueu, feu unes 3 recerques, troben fàcilment. Sí, doncs a veure, tu també el trobaràs. Només posant el nom del programa, diguem.
Sí, de tota manera, exacte, a molts llocs de Ciutat Morta, si el trobes, l'inclou en aquests minuts, però de tota manera, a part d'aquests cinc minuts, la resta del documental és igualment desfaraïdor. És per veure'l tot, ho veure'l tot? Sí, sí, sí. Jo suposo que el 3 de la carta hi és, també, no? Sí, tant que sí, segurament. Va, va-li.
Jo sé de gent que l'ha de veure ahir, per tant segur que es pot fer. A veure, va durar dues hores. Hi havia moments que es feia lent, però jo el volia veure i a més a més saber què va passar ara, ja hi ha qui s'ha aixecat i demana la revisió del cas.
Clar, és que és el mínim, suposo. Sí. A veure, el que va ser molt trist és el d'aquella noia. El desenllaç. Clar, aquella noia va donar la casualitat que es trobava allà per una qüestió que no té res a veure...
amb el dels ocupes. Això sí que ho he sentit, que anava amb bicicleta, va a caure? Sí, i estava a l'hospital, i quan van anar a buscar els ocupes, perquè estaven ferits i tot, se la van endur amb ella. Això sí que ho he sentit. I, esclar, explica'ls-hi. Jo no he fet res, perquè, esclar, això és el que diu tothom, oi?
De tota manera, aquests tres nois que van detenir també, o sigui, el tema és que algú en una festa que hi havia en un local ocupat havia llançat un test que va caure, o van tirar un test justament al cap d'un policia de la Guàrdia Urbana, aquest home va quedar en estat vegetatiu, però les persones que van quedar detingudes estaven allà al carrer, és a dir, no havien pogut tirar aquest test, per tant...
Això mateix. Això del test ja va sortir, perquè es va veure una entrevista que li va fer la Mònica Terribas. El Joan Clós. I el Joan Clós ja parla d'un test que ha caigut i ves buscar qui és. No ha caigut. Sí, sí.
Aquí els perjudicats són els que més, aquella noia, i el policia. Però va morir aquesta noia, no? Es va suïcidar. Arrel d'això? Quan va estar a la presó, i en un moment de vermis penitenciari, quan va sortir es va suïcidar. No m'ho ha contat. I a mi el que em va frapar més eren els escrits d'ella.
i la seva companya anava llegint el que ella li escrivia i no era qualsevol cosa aquesta noia no, estava estudiant aquí a Barcelona i com s'expressava
El mal d'aquestes coses és que es posen a la moderna. Per l'estètica. Per l'estètica, la van confondre. I per l'estètica, jutgem massa aviat. Una cosa és jutjar, l'altra cosa és empresonar. Tampoc està bé jutjar, però es porta a l'extrem. El que s'hauria de fer és jutjar de seguida. No deixar allà i esperar, escolta, ja ho farem.
Té aquelles piles amb papers als jutges que no acaben mai, ja ho farem. Això posa-lo al sota. Deixeu-me que us expliqui la xerrada que ens va fer el jutge Santiago Vidal. Ell, esclar, presenta un llibre. Ell va demanar, sisplau, ja sé que heu vingut perquè us expliqui altres coses, però jo us haig de parlar del llibre, perquè si no l'editorial s'enfada.
Va ser molt agradable. Ja el coneixeu. I ens va explicar una mica el projecte de base de la Constitució catalana si és possible fer la independència. Esclar, ell explica la seva vessant de justícia.
Tampoc ens ho hem inventat, eh? I hem aportat, però hem copiat molt de països com Noruega, Finlàndia, Dinamarca, països d'una mida com pugui ser el nostre, Suïssa també, diu que és el que pot fer que funcioni.
hi hauria d'haver jutjats a partir de 10.000 o i tant. Aquests jutjats han d'atendre les denúncies
I no poden allargar-se més de sis mesos. Ell diu, hi ha casos. Amb sis mesos no es pot solucionar. Ni un cas Gürtel, ni un cas Millet, ni un cas Pujol. Aquests casos ja es necessita...
Un segle, un segle. Però no el que està durant ara, eh? Diu, però una persona que denuncia que li tenen un deute o denúncies d'aquestes que s'apilen allà sobre les taules, diu, no més de sis mesos. Diu, allà, em penso que va dir que era noruega,
El jutge que els sis mesos no ha fet sentència perquè al cap de tres mesos es pugui aplicar, per tant, això va així, de sis, tres i dos mesos. Tres per aplicar-ho i per complir-ho els dos mesos aquests. Els sis mesos no ho ha fet.
el demandant i el demandat tenen dret a queixa. Llavors, aquell jutge no cobra el sou, però ha de seguir treballant, eh? I aquest sou no és que se l'estalviï l'Estat, sinó que va repartit entre els dos perjudicats, que són el demandat i el demandant. Però això estàs parlant de Noruega, però no estàs parlant d'aquí.
Estic parlant d'un projecte base de Constitució. Això seria el ideal. Per exemple, en aquesta noia, aquesta llei, la gent que van agafar, n'hi havia cap abogat que els defensessin, se'n tirà 4 anys a la presó. Sí que hi eren. Els abogats existien.
el documental, eh? Sí, però aquesta gent els van jutjar amb la pena va ser de 5 anys i com que feia dos i pico que hi eren ja van poder sortir Sí, hi havia dos anys mentre esperaven el judici i mentre esperaven el judici estaven a la presó Mentre esperaven el judici estaven a la presó
Ja, ja. És això. Ara, jo t'estic parlant ara del que ens va explicar el jutge Vidal. El que seria ideal. La proposta. La proposta. Doncs molt bé, ara hi ha casos que en sis mesos no es poden solucionar, però aquests casos més tontos, diguéssim, això ha de ser així. Llavors, què és que aquest jutge no dona l'abast? Doncs hi ha d'haver més personal. Molt bé.
Hi ha coses més senzilles que una persona està assentada a la sala d'espera, t'enganxa la policia, t'agafa i ja està. Ja està. Ah, ja t'han posat a dintre. No, home, mirem què feia aquella noia assentada allà. Mirem si era de la colla que... Clar, però per l'estètica la van confondre. Exacte. Llavors, amb vostè, perdoni, queda solucionat això. Exacte.
A veure, hi va haver, ara tornant al documental, hi va haver nois que van estar empresonats que no van voler sortir, perquè això són coses que et marquen per tota la vida. Està clar.
I ara el que estan intentant fer les famílies, va sortir la mare d'un dels nois, que no constin com a delinqüents. Perquè, esclar, ells estan sentenciats com a delinqüents. I això no és just. I, bueno, va estar bé. Van sortir el periodista de La Vanguardia. Això va sortir als mitjans. El que no va sortir és de la manera que això es va...
acabar. Això no és aquest cas sol, eh? Clar, el problema és aquest. El problema no es tanca. Això no és un cas aïllat, eh? Jo crec que tot el problema deriva del fet d'admetre com a testimonis a la pròpia policia. Això no s'ha d'admetre. Perquè la policia està actuant
en virtut d'una ordre judicial. I per tant, és el mateix jutjat que ho està fent. No es pot admetre la declaració de la policia com a testimoni. Per mi, no es pot admetre. És a dir, la policia...
Fa una funció que és la de tenir i portar-ho al jutjat. Però les proves les han de portar, o la policia ha de buscar on estan les proves i a portar-les, però no, oh, ja hi he vist això, ja hi he vist allò. No, no, no, mire, perdoni, vostè és policia, molt bé, però vostè no pot declarar, perquè és part.
Es part, sí. Es part en el procediment. Però s'admet. I això és el pitjor. Però és que ja hi havia testimonis del carrer. Sí, però no en fan cases. Ells quan fan cases és que havien de tirar un test a cap d'un i ho van deixar a les tres i aquell era un company de feina i contra aquells. Però la gent del carrer ja deia aquests nois no ho poden haver fet perquè eren al carrer.
I eren un lloc que també els hagués pogut caure el test amb ells. I més de saber, a vegades, escolta, un lloc és un que se mira allà amb el cor així i bum, i toca un test i cau. Sí, també, també. El que no s'ha de tenir és el test. Aquest matí, quan sentia això, no sabia de què anava, de veritat. Per això era l'interès que us he dit. Sabeu de què va? Ho he agafat perquè me'n tenia que anar i era...
Doncs això. I no es veu gaire bé, ni se sent massa bé, aquests cinc minuts prohibits, però es veu a la taula que hi ha uns policies que fan l'informe. I es veu, doncs, com decideixen, no? Oi? Ho estic dient bé perquè et dic que no és que se senti massa bé. I, esclar, allò els fa quedar malament. Per tant, la jutgessa va dir que aquests cinc minuts no surten.
Però això és d'una tonteria. És tonto perquè avui dia amb això... Clar, és no ser conscient d'on... I a més amb anglès, que tot el món està ple d'això. Cuidado, la jutgessa... Jo no he vist el d'això, per tant, totes les reserves. Però jo crec que en aquest cas la jutgessa ha procedit molt malament perquè contra qui hi ha d'anar és contra els policies.
Contra els policies. Jo crec que la jutgessa no ha d'anar contra ningú. A veure, però sí que ha d'obrir un expedient. Exacte. Què ha passat aquí? Què ha passat aquí? Què han fet aquests senyors? Això s'ha d'aclarir. No és qüestió de dir... Això s'aplineix i ja està, s'ha acabat. És que encara per aval la veu del policia
en contra d'un altre encara el jutge Vidal està expedientat? sí, sí, no encara està pendent de si el destitueixen jo li anava a dir sort però no fiquis la pota encara està pendent
Ell confia en la justícia, diu, perquè és que si no hi confio jo, jo em direu, qui ha de confiar? No, no, hauríem de confiar tots en la justícia al principi, eh? Sí, sí, sí. Perquè si no, ja, escolta... Sí, però té una cosa en contra, saps? És català. És independentista. Això és el que té en contra. Ja. Perquè si no ho fos...
Bueno, està fet una veritat, eh? Jo continuo dient que la meva salvació a la televisió és veramente discriminable. Així? Desconnectar, no? I el CSI, i... Jo prefereixo Polònia, que em fan riure. Sí, bueno, és que, bueno, Polònia fa... No ho sé, el dijous no ho van fer. Ah, no? Van fer Polònia, el dijous. Cada dijous ho fan.
Aquest dijous no donàvem fútbol? Sí, no el van fer. És veritat, és veritat. Ves com jo estic el dia... I en Tava Estava en Artur Mas, a més a més, també. Sí. I quan sento parlar tots aquests polítics que passen pel programa del mossèn... Quin mossèn? Ah, mossèn coní. Amb tots els respectes, eh? Vull dir...
la gent quan parla parlen tots tan bé que jo dic... Home, esclar! Jo m'he tornat tonta perquè tot em sembla bé. Un altre tema. Què us sembla les manifestacions del Papa sobre el cas del...
de l'atemptat a París no ho sé informa't perquè aquí m'has agafat una part té raó molt que es faci de matar no s'ha de matar això no s'ha de matar ara allò que va dir crec que hi havia un cop de punyó que insultés la seva mare
Això és violència. Com, com, com? A veure, que si insulten la seva mare ell torna un cop de puny. A veure, això no vol dir que qui insulti la meva mare també se'n porti un cop de puny, eh? Exactament, exactament. Això ho va dir, sí. Però allò es va compensar el programa que vam fer ahir de Brasil
Voleu dir... Aquell tros de la nena que llegeix... Era el Brasil. Filipines. Sí, però... Jo el que no vaig entendre és això. Que a la gent li fa falta plorar. Que la gent ha de plorar més. Home, no. Vol dir que és l'única manera que la gent sent algú quan veu plorar algú. Allò li toca el cor. Ja, però és que no sé per què va plorar aquella nena.
Perquè el que estava llegint era molt trist, es veu.
Clar, però és que no sé el que estava dient. Carme, ajuda'ns, Carme, dos. Li preguntava al papa que com podia ser que hi hagués tantes desgràcies pels nens i que els ajudés més gent, sisplau. Ell estava llegint un... I el papa no va saber què contestar. Aquell nen llegia alguna cosa de la seva vida i va parlar alguna cosa de la prostitució. Sí, de drogues, tot el que hi havia dins del món infantil. Sembla ser que... I no va poder aclar-ho.
Clar, que sembla ser que nenes ja han de sortir al carrer a prostituir-se per poder portar alguna cosa a casa. Jo es li preguntava com podia ser que Déu permetés això, i el papa no va... I jo el que no entenc és la quantitat de gent que hi havia.
Com els van col·locar? 6 milions de persones. Imagina't Catalunya col·locat en una plaça. Allò era molt gran, eh? Sí, però 6 milions... Que era Roma? No, Filipines. És que no l'he vist. Pensava que era una retransmissió que havíem fet des de Filipines.
Sí, era això. No, però pensava que el dia de la plaça Gran, dic, aviam si és que és de Roma. Home, una plaça i quatre. Però per molt més gran que sigui, Vicenç. Bueno, no vèiem al final. 6 milions. I tots estaven al carrer, potser.
Sí, és que ara estic parlant. Jo no ho vaig veure, no hi puc opinar. Carme 2, què opines? No, Carme 2, 1. Ho he sentit per la ràdio, realment impacta, però impacta sobretot també sentir-la. No fan com aquí. Aquí hi ha opinions. Uns diuen 2 milions, els altres diuen 7. A veure, aquests 6 milions... Així tampoc la podem...
Els organitzadors. Però potser també el que ha flipat més... Moltíssima gent, moltíssima. Ara quan dic flipar ja em poso en el decàleg dels nanos que diuen flipar. Sí, flipo. El que ha impactat més, per dir-ho d'una manera, és potser la resposta del papa. El no pugui donar una resposta.
Quan és un senyor que s'ha mullat bastant amb coses tècnicament, home, amb el temps que porta... I allà van a fer un discurs en contra del masclisme i tot això. Suposo que el devien agafar baix de... No, no, és que jo vaig dir que allò... L'impacte tant que no pot respondre. No ho tenia previst i que ho van trobar que no tenia resposta en aquell moment. Aquella nena es va ensolar. I per què ell ha de dir la resposta, pregunto jo? És un home com un altre, eh?
per què ha de tenir una resposta per ells és molt important perquè això ho dius tu jo també ho crec tots aquests que responen és perquè els hi han fet un paper ja, però no es presenten com un home com un altre
És el papa. Per tant, esclar, aquí han d'anar a buscar aquesta gent. No aniran a buscar algú que passi pel carrer. A més a més hi creuen. A un que els representa. Si confiem que Déu ho sap tot, aquest és un representant de Déu. I com a representant no es pot saber com Déu ho pot saber. O sigui, en aquest cas jo trobo... És que no ho trobo jo. Ni que sigui un jefe d'un govern no ho pot saber de tot. No, esclar que no. Doncs...
Però aquesta gent que són catòlics practicants i que sobretot la gent que viu amb la misèria més absoluta són els que més creuen en Déu. O sigui que també són una miqueta de contradicció els que estan més desemparats. Almenys jo ho veig així. I llavors veient el Papa es pensen que... On s'agafen? S'agafen el Papa. Però si qualsevol que no es creien a vegades li surt
fer aquesta pregunta gràcies a Déu que sigui el que Déu vulgui a veure, paraules del nostre alcalde ell ara suposo que encara s'hi deu trobar perquè és lògic, no? però es troba amb gent que li diu alcalde, no tinc feina
I ell donar de treure una feina. Com que és l'alcalde... És la figura que hi pots dir. Què més voldria ell de dir? Doncs mira, vés allà, què més voldria? No, l'exemple està brillant. Ell es pot inventar un...
Una feina. No, no, l'exemple... Felicito. Mira, és un grac. No se m'hagués ocorreu. I no... A veure, la meva intenció no era fer la pilota al Perpinyà, eh? No, no, que fos un altre alcalde. És perquè és així, això? No, no, és un altre alcalde, encara no posem a... Aquest és el cas que jo conec.
Però suposo que el desplugues, la pilar desplugues, també s'hi deu haver trobat. És l'exemple que t'he donat jo, no perquè si el papa ho ha de saber. Però hi ha gent que creu, necessita, és com a vegades que veus a
Te'n vas, per exemple, a un post que m'agrada molt anar i això que jo no sóc practicant així d'això, és a l'inglesi del Pi i veus entrant, hi ha a la dreta, hi ha aquella capilleta petita. Home, hi ha un rosató preciós. Que ningú entra allà perquè es deuen pensar que és privat, saps? Et situes? Tal com entres, a la dreta.
I veus la gent allà de genolls estirada a terra i plorant i penses, ostres, està esperant alguna cosa que algú l'ajudi. I la catedral també entrant a la dreta. Sí, però la catedral és... De la pana allà està així. Està així de gent, sí. Bé, jo dic la Iglesia del Piper que és més petita que la catedral. I llavors entres i veus la gent allà i dius... I no fan pagar llavors per la catedral.
En el català has de pagar, sí. Si no és hora de missa, sí. Has d'anar-hi a l'hora de missa. El que vinc a dir és que hi ha aquesta gent que està allà demanant alguna cosa perquè hi creu o hi vol creure, o necessita creure. És el lloc que els queda, suposo. El lloc que els queda per desaugar-se, jo què sé, no? Ja et dic, i a mi és un posto que... A mi m'agrada entrar a vegades a les ceglises, no et pensis. Jo m'he passat... I si no hi ha ningú millor. El primer m'he passat hores a sentar, tio, eh?
Sí. Hi ha hagut moments que ets necessitat. Exacte. He anat a l'iglès i al pi. Sí, jo soc una de les que m'agraden. Una de les coses que m'hi drogo bé. Sí. Te sentes allà i estàs... Ara sí que em deixeu ben sorpresa. Sí, sí, sí. Doncs jo... Doncs jo ho he fet, eh? Avui el Josep està molt callat, eh? Sí. No, no, jo no ho he fet. Jo soc catòlic, soc creient,
Estimo que el Sant Pare és una persona que ha ascendit a la categoria de Sant Pare, però que és un home, és un home com qualsevol, com tu, com jo, com qualsevol home.
té les seves creences i es fa ser tingut molt criticat amb les últimes paraules que va dir, en certa manera justificant, diguem així, una certa violència contra aquells que insulten una religió. És a dir, no només a la religió catòlica, sinó que va dir que el que es feia d'insultar a una religió, això no s'ha de fer.
sigui la maumatana, sigui la budista, sigui la religió que sigui. Jo també crec que això ha de ser així. La llibertat té uns límits. No podem dir, en prou de la llibertat podem dir-ho tot. No, podem criticar. Això és una altra cosa. Criticar, sí. Insultar, no.
Ara jo crec que aprofita. Insultar, no, perquè insulto els sentiments, Deus. Insulto els sentiments. Insultes igual, com si insultessis el teu pare. A mi, jo m'he sentit, a vegades m'he sentit insultada, m'he ofès, com tothom, i no he anat a matar, eh?
No, ja et dic que matar no. És que el problema està aquí. Ells tindran raó d'ofendre's. Tindran tota la raó d'ofendre's. Mai tindran raó de matar. Indiscutiblement que la violència no es pot admetre. Se n'aprofiten de l'ocasió. La violència no es pot admetre, però el que no puc fer és donar ocasió a aquesta violència.
i aquestes jo d'una manera o altra aquestes actituds en sóc culpable d'aquesta violència perquè hi ha fet que es manifestés jo no hi estic d'acord aquesta actitud no crec estic convençuda que no surt d'una religió surt d'una gent que estan fent servir aquesta religió
Ara... No, això sí. Que se n'aprofita. D'una manera és el que diu... Però jo no... És a dir, jo no he de donar motivacions a aquella persona que té uns motius. No jo, no els meus. No són els meus de motius, són els d'ells. Aquesta llibertat que vostè diu que ha de tenir uns límits, qui els marca els límits? Doncs sí, senyor, la justícia. És un ínsul. I com a ínsul s'ha de perseguir.
I les mentides? També. Tindran feina, eh? Tindran feina perquè se n'estan dient moltes. Ja. Estem en una fase mundial. L'insult és un delicte. L'insulta. Si jo vaig amb un senyor al carrer i l'insulto, aquest senyor em pot portar-me al jutjat.
Doncs, si jo insulto una religió, que és un sentiment d'aquella persona. És un sentiment d'aquella persona. Fins aquí, jo... El jutjat. Jo crec que el d'aquelles cares... Bueno... Del diari aquest. Del diari, jo crec que s'ha de poder fer per allò de la llibertat d'expressió. Però fins aquí...
I fins i tot accepto que la justícia digui... Fins aquí arribem per allò de l'insult, però no puc acceptar de cap manera la reacció del que se sent insultat sigui matar. No. De cap manera. Per tant, el que no podem fer és callar perquè han matat.
No, no, això no. És a dir, sempre... No us penseu que sigui tan valenta? Com per treure dibuixos jo ara, eh? En tot cas, en les coses hi ha d'haver-hi proporcionalitat. Per tant, si no hi ha proporció, és a dir, el que és desproporcionat s'ha d'escobre. A veure, jo com a dona...
I com a catalana m'he sentit ofesa i segueixo sentint-me ofesa. Sí. I no surto a matar, me'n guardaré prou. No, no. I també ens n'han dit de grosses, eh? A veure, però jo no estic justificant la violència. No, esclar que no, ja ho entenc. No, estic justificant la mort. Vull dir, al revés...
El que sí estic dient, cuidado, les coses han de tenir un límit. Jo no puc anar pel carrer lliurement fent burla de sentiments de persones. No puc. Ja, però aquests països que estan armant tot el que estan armant ja és una cosa de fanatisme. I per què les religions no es poden tocar?
Se'ns acaba el temps, eh? Per què no es poden tocar les religions? Con la Iglesia hemos topado. Arribem a les 12. Les religions no es poden tocar, perquè són els sentiments... Continuem dilluns que ve amb aquest debat. Moltes gràcies. Palmires, Josep, Carme... Bon dia.
Bon dia, us informa David Badia.
Esquerra Republicana facilita l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat en comissió després de retirar l'esmena a la totalitat a la primera secció que es debat avui a la cambra, que és la de presidència. Ho ha anunciat el portaveu econòmic dels republicans, Pere Aragonès. Parlament, Ignasi Abad. Bon dia, no hi ha hagut sorpresa i tal com es desprenia de l'acord de dimecres passat per renovar el pacte d'estabilitat entre Convergència i Unió i Esquerra. Els republicans han anunciat que retiren l'esmena a la totalitat a les diferents seccions pressupostàries. La primera, la que presentava avui el conseller Francesc. Com sentim, Pere Aragonès d'Esquerra.
Esquerra Republicana facilitarem la tramitació d'aquesta secció pressupostària, entenent que amb això agafem un compromís, conseller, de debatre a fons les esmenes que hem presentat en aquest i en altres departaments per fer aquests pressupostos que siguin més justos i que siguin menys autonòmics i més de transició nacional.
Aquesta és la primera de les esmenes que retira Esquerra Republicana. Aquest matí se suposa que passarà el mateix amb els pressupostos de la secció d'Economia i a la tarda els d'Empresa i Ocupació, Agricultura i Benestar i Família.
Notícies breus, Carme Montero. La Unió Europea ha recorregut la sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburg que va excloure el moviment islamista palestí Hamas de la llista europea d'organitzacions terroristes. Brussel·les, Jaume Masdeu. Bon dia. L'efecte immediat del recurs que presentarà la Unió Europea contra la sentència és que Hamas continuarà la llista d'organitzacions terroristes i els béns seguiran congelats. I això fins que hi hagi decisió definitiva.
El recurs de l'AUE haurà de portar més proves al Tribunal de Justícia Europeu perquè accepti de mantenir Hamas a la llista negra. Al desembre, els jutges van anul·lar la decisió perquè estava basada en informacions dels mitjans de comunicació o extretes d'internet. Ja m'ho esdeu, Catalunya Ràdio, Brussel·les. I les autoritats d'Alemanya que han prohibit les manifestacions que cada lluny convoca el moviment ismaumòfob. Pegida, l'argument és que després dels atemptats de París el risc d'atemptat és massa alt. La prohibició, però, ha provocat protestes dels que consideren que es limita la llibertat d'expressió. Berlín, Oriol Serra.
Bon dia. L'organització PEGIDA ha sortit al pas de la prohibició de la manifestació que hi havia prevista aquest vespre a Dresden per treta gent a vegada. Katrin Oertel, la seva portaveu, ha desafiat la prohibició en una insòlita roda de premsa des de la capital de Saxònia. No ens deixarem prendre el dret a reunió i llibertat d'opinió. El nostre lema és pacíficament i en llibertat. No volem cap revolució, però volem una altra relació entre la política i el poble.
Teguida ha rebutjat les acusacions de xenofòbia i anti-islamisme i subratlla que el moviment és anti-islamització. Oriol Serra, Catalunya, Ràdio Berlín. Els serveis mèdics del Barça han anunciat que el defensa lateral brasilè Douglas s'ha fet un trencament fibrilar al recte anterior de la cama esquerra. Estarà a prop de quatre setmanes de baixa. En basquet, ara a les 12 es fa les palmes el sorteig dels quarts de final de Copa.
Presència del joventut i del Barça. En tenis a l'Open d'Austràlia, Federer acaba de superar Jens 1 en 3 sets. Passa la segona ronda. S'afegeix a Nadal, que ha superat Justny, també en 3 sets. En canvi, Tommy Robredo ha abandonat amb problemes l'adductor esquerra. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. Promunça posa en venda un lloguer amb opció de compra, 60 places d'aparcament públic al carrer Parlament Català, a les bases de Sant Pere. El preu de venda són 12.000 euros, més IVA, i el lloguer és de 30 euros mensuals, amb IVA inclòs, i un contracte de 3 anys.
El preu de lloguer inclou també les despeses de comunitat i l'impost de béns immobles. I en cas que un cop transcorreguts els 3 anys es vulgui adquirir l'aparcament, es descomptarà del preu de venda la quantitat pagada en concepte de lloguer. Per a més informació podeu consultar el web de Promunsa, promunsa.cat, enviar un correu a l'adreça administració arroba promunsa.cat o trucar al 93 470 79 39.
Més coses dissabte es farà un itinerari ciclista gratuït pel parc de la Fontsanta. És una activitat dirigida a famílies amb nens i nenes a partir de 9 anys i les inscripcions són gratuïtes. Els participants aprendran a posar a punt la bici i posaran a prova les seves habilitats amb aquest mitjà de transport. A més, coneixeran la funció del bici-box i tot seguit es farà un itinerari amb bici pel parc de la Fontsanta per conèixer la vinya, els horts, les caixes niu, la història i el paisatge.
L'activitat serà aquest dissabte d'11 a 2. El punt de trobada serà al Parc Ciclista del Llobregat i per fer les inscripcions heu d'adreçar-vos al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Enviant un correu a l'adreça activmuseuciences.bcn.cat o trucant al 93 256 22 20.
I un apunt més per recordar-vos que Everyday Rebellion és el nou documental del mes. És un document que arroneix moviments d'arreu del món amb reivindicacions diferents, però amb un mateix format de protesta, el de la nova violència. Everyday Rebellion, per tant, mostrarà el punt en comú de manifestacions tan diverses com OQB Wall Street, els indignats d'Espanya, la primavera àrab, el moviment iraní per la democràcia, la revolta de Síria i les activistes ucranienes del moviment Femen.
El documental del mes es podrà veure divendres a la sala del 50 anèrit de l'Ateneu a les 8 del vespre, en versió original en anglès, francès, rus, àrab, castellà i persa. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdio d'esvern.com. Molt bon dia.
La historia de un día cualquiera.
Hoy el viento saca lo bueno, lo eleva, lo enseña, lo marca en el cielo y lo veo ahí todo clarísimo. Soplará y todo lo cambiará. Será un paraíso bajo mi vestido. Son grandes despedidas de encuentros
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe. Ara passen 10 minuts de les 12 de la migdia.
I el que fem és saludar la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estat i Sant Justencs. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Per parlar de l'actualitat d'aquesta entitat, avui per on comencem? Mira, estem en un impàs, vull dir, estem aquests dies... Esperant a l'assemblea, no? Esperant a l'assemblea i acabant de fer coses, però estem molt pendent d'això i tampoc et puc explicar gaire més el que et vaig explicar la setmana passada.
Vull dir, estem així. Era a finals de mes, a més a més. El 30, serà el 30, i doncs esperem que vinguin molts socis, que sempre ens en vénen. És a dir, que fins aquell dia no tenim tan poca reunió de junta ni res, perquè esteu pendent del canvi. És que ja l'hem fet, la reunió de junta ja la vam fer.
I llavors estem, d'alguna manera, fent una mica de full de ruta a les persones que ens quedem per continuar la feina que esperem que no mimbi i que vagi endavant i això. Gaire més no puc explicar-te perquè em sembla que entre avui i la setmana entrant estarem dient-te el mateix. No sé...
El que puc comentar és que ha sigut una setmana, a nivell de Sant Jus, molt rica, molt rica en coses, en actes. Sí, és veritat. Ha sigut el Sant Ividal, el jutge Sant Ividal, que em plau de dir que el conec bastant perquè havia vingut molt a Com Ràdio i vam tenir una alegria mútua quan ens vam retrobar el divendres.
I és una persona tan planera i tan assequible que és un encant, un encant de persona i un home molt intel·ligent i molt íntegre. I va ser un èxit perquè ens felicitem entre tots de l'èxit d'haver-hi unes 300 persones a la sala del cinquantenari.
I després, el dissat, hi va haver-hi el de poesia, que malauradament no hi vaig poder anar, però que va ser un èxit rotund, també. Vull dir, ja et dic, han sigut una setmana, doncs, que... Molt activa, eh? Un cap de setmana molt maco, molt, molt, molt.
I també hi va haver el de la Sonsana Solano. Exacte, dimarts passat. I també hi havia l'exposició que la gent no se la perdi perquè és molt interessant. És molt menuda, per entendre'ns, però molt interessant. I crec que som un poble molt viu.
i que som un poble molt viu i que últimament hi ha un desvetllar encara més heterogeni de cultura, que s'estan obrint pas unes sèries de gent amb inquietuds que es puguin compartir molts moments de trobar-se amb un artista, com va ser la Susana Solano, l'escultora. Exacte.
L'espai de la Carme Malaret, també de creació, que també fa una feina molt maca. El CIM, que la fa l'arxiu. Bé, això ha sigut en pocs dies i hi ha hagut tot això. Ja la teniu, que hi ha hagut de cultura. Aquesta setmana, a canvi, para una mica, perquè ens sembla que fins divendres no tenim cap actualitat. Potser no, oi? No, tenim el documental de la mes divendres, que també serà molt interessant, però en canvi...
La setmana passada va haver-hi quatre actes, així, bum, bum, bum, bum, bum, que dius, bueno, hi ha anat, no hi ha anat, tal. Bueno, doncs està bé, també hi va haver els tres tombs el dimanjar de l'altra setmana, i doncs aquestes coses, i jo crec que la gent no pot dir que Sant Jus no faci res.
No, no, això està clar. Encara hi ha gent que ho diu, eh? Sí, sí, sí. Encara hi ha gent que ho diu. Exacte, s'ha de saber la manera de fer-ho, segurament. No, hi ha la gent que diu això perquè es queda tancat a casa. També és veritat. Perquè si sortissin veurien que no és veritat. Si llegissin les agendes o miressin la tele els diferents correus, els portals que hi ha per entrenar-se'n d'aquestes coses, veurien que es fan moltes coses, moltes coses.
Bé, estem així. I nosaltres en aquest moment estem així paradets, paradets. En stand-by, no? Sí, en stand-by, però això no vol dir que no estem omplint els motors. Exacte, segur que sí. Doncs anirem parlant aquí cada dia. Maria, moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé. Bona setmana, bon dia.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Ara passant quatre minuts d'un quart d'una del migdia, d'aquí una estona arribarà la Sílvia Masmitjà per parlar, per fer-ne una setmana més. La secció jurídica ho farem, però després de sentir un tema musical, avui que tenim aquest dia així gris, el que fem és anar-nos a escoltar ara un altre grup, com seria Will, com dels temes que formen part de la seva discografia i que ens poden acompanyar en un dilluns gris i plujós, i fred també, un dilluns de gener, com el d'avui.
Sentirem, per tant, un dels temes d'Uilco, que per cert, els amants d'aquest músic, recordeu que el dia 1 d'aquí a 15 dies l'Auditori de Barcelona presentarà les cançons que fa, juntament amb el seu fill, en la seva altra formació que es diu Tuidi, perquè és justament el cognom que comparteixen tots dos.
Però el que farem ara no serà sentir un d'aquests temes, sinó sentir-ne un altre, una de les seves cançons també més conegudes, com aquesta que arribarà a continuació, que es diu Jesus, etc. i que sona d'aquesta manera.
Sembla que tenim algun... Ara sí, un problema per sentir aquest tema. Jesus, don't cry. You can rely on me, honey. You can combine anything you want.
Bitter melodies Turning your orbit around
Don't cry You can rely on me, honey You can come by anytime you want I'll be around You write about the stars Each one is a setting sun
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bitter melodies Turning your orbit around
All you can get Turning your orbit around Glass cigarettes All you can get Turning your orbit around
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Espert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre. Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns, rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM. Ràdio d'Esvern
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més i treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Dos minuts i dos quarts d'un al migdia. És moment ara de fer la secció jurídica amb l'advocada de Sant Jus, Sílvia Masmitjà, amb despatx del carrer Montanya número 2. Molt bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Per parlar de diferents qüestions, avui primer de tot volies parlar una mica de llibertat d'expressió, no? Aquests dies n'estem sentint a parlar molt i d'alguna manera seria per posar una mica sobre la taula que és el que tenim aquí en aquest país, no? A l'hora d'on són aquests límits també i què és el que es pot fer
A nivell de denúncies, de vegades ho sentíem, ara ho hem sentit evidentment en casos que traspassen una mica el que estem acostumats. Però sí que en el dia a dia, en els últims temps, també amb els insults a través fins i tot de les xarxes, s'havia tornat a obrir aquesta polèmica, perquè saber què és el que fa la justícia en els casos que implica insults, i suposo que hi ha diferents graus també a tot plegat.
Sí, exactament. A veure, aquest tema està molt de moda per el cas extraordinari que va ocorrir a França. Exacte. I, bueno, allò és ja el... vull dir, en cap moment... O sigui, fer ús de la violència... No està justificat mai. En qualsevol dels casos, encara que hi hagi una amenaça pel mig...
No està justificat, evidentment. Tema llibertat d'expressió. Estem vivint en una societat actualment que tothom reivindica els seus drets. Tothom lluita pels seus drets, però què passa amb la llibertat d'expressió? És un dret, evidentment. Però on està? On s'acaba el meu dret i on comença el de l'altra persona?
És una frontera una mica complicada de limitar. A vegades sí que és complicat perquè es superposen els meus lets amb els teus. Però per això nosaltres, per exemple, molta gent diu que la llibertat d'expressió no té límit. Sí, té un límit, evidentment. I en qualsevol ordenament estem parlant en societats com les europees. Vull dir, el límit a la llibertat d'expressió està sempre...
Sempre amb el codi penal. O sigui, no cal anar molt lluny. Què diu el codi penal? Doncs que, per exemple, uns insults, unes amenaces...
no es poden donar. Vull dir, una persona que insulta una altra està cometent, clar, i aquí ja després en el codi penal ja diferencia, com hem comentat algunes vegades, es diferenciant entre el que és una falta i el que és un delicte. Evidentment, no és el mateix agredir a algú físicament que dir-li un insult de paraula. La resposta jurídica és diferent. Què vol dir? Si en el tema dels insults estan enquadrats en el capítol de les faltes.
Llavors, si jo denuncio una persona perquè m'ha insultat, llavors el que diu el Codi Penal és que si en el judici el jutge considera que aquella persona és autora, ha de respondre amb una multa que segons el Codi Penal va de 10 a 20 dies.
Què vol dir amb això? Doncs que una falta per insults té una resposta penal. Què vol dir? Doncs que la llibertat d'expressió té un límit. Vull dir, no puc insultar una altra persona. De l'insult ja passaríem a un punt, a un grau una mica més alt, que seria el de les amenaces. Jo no puc amenaçar ningú.
Què passa després d'això? Dintre del procés judicial, amb un judici de faltes, per exemple, si jo dic que aquesta persona m'ha insultat, aquí el que tindríem és que ja a nivell de procediment, estic parlant, és difícil de demostrar-ho davant d'un jutge. Per què? Perquè és la meva paraula contra la teva.
Clar, credibilitat. A qui li donaves més credibilitat? A un ciutadà o a l'altre? Doncs depèn de com han declarat, de si hi ha contradiccions, de si, per exemple, hi ha contradiccions, vull dir, la persona que declara, que denuncia,
En el moment que van a la policia denunciar una cosa i el dia del judici diu una altra. Vull dir, per credibilitat. Si en aquests casos què és la paraula d'un contra la de l'altre, el que importa aquí és veure quines més proves n'hi ha o quins indicis n'hi ha. Si hi ha testimonis que van veure els fets...
És diferent una agressió que tinc un parter mèdic que ha anat a urgències, que és una ferida que es pot demostrar objectivament les paraules, o tenim, que també aquesta és una altra, un telèfon mòbil que ha guardat uns missatges, llavors amb això sí que podem demostrar. Serien proves, no? Exacte. Podríem demostrar...
Doncs que aquella persona té aquell número i m'ha enviat un missatge i aquell missatge són uns insults. Llavors es presenten com a prova. Llavors ja no és la meva paraula contra la de l'altra, sinó que queda registrat. D'acord? Vull dir, això ja és en el cas del procediment en si. I dintre, clar, després el que també a la societat que anem avançant i es va legislant i cada cop es fila una mica més prim o s'intenta fer-ho, és que
Podríem parlar després també que unes amenaces dintre d'una relació sentimental no serien una falta d'amenaces amb la condemna que jo comentava abans, sinó que estaríem parlant ja de violència de gènere. Encara que no hi hagi una agressió física, aquestes amenaces dintre de la parella, llavors el codi penal fa una resposta...
Més concreta, també, no? En aquests casos es donen una resposta a la suposa manera específica i a part seria el protocol de violència de gènere, per exemple, no? Exacte, ja per començar no seria falta, sinó que seria un delicte de violència de gènere i també aquí hi ha altres mesures, a part que les multes són més elevades i fins i tot es pot demanar condemna de presó, tot i que per unes amenaces no seria una presó en una primera instància, d'acord? Es pot demanar també ordre de l'allunyament. Mhm.
D'acord, vull dir que sí que el Codi Penal estableix límits a la llibertat d'expressió, no pots anar insultant i amenaçant a la gent. Vull dir, això és de sentit comú, una mica tenir respecte per l'altra persona, vull dir, no té més. Exacte.
Per tant, la base seria aquesta, no, Sílvia? Sí, sí. Tenim uns drets, però els drets tenen uns certs límits, d'acord? Llavors jo no puc envair l'espai de l'altra persona, perquè també té els seus drets, no? Aquesta línia la marca el Codi Penal. El que ha passat a França, clar, és que ja és tan extraordinari, vull dir, aquí, evidentment, és que ja partint de la premissa que res justifica la violència,
Però, d'altra banda, sí que s'obre el debat de... O, per exemple, també jo pensava no només en el tema de França, sinó a l'escola. Imaginem-nos el cas que els companys de classe es riuen d'una nena perquè té sobrepès, per exemple. Els casos de bull, per exemple. Exacte. Clar, això... Quin límit? O sigui, no pots denunciar perquè s'estan rient de mi, saps?
Però sí que es pot portar, no?, en aquests casos, o no? O sigui, es pot denunciar o no es pot denunciar? A vegades ha aparegut casos de bullying que... Sí, seria una denúncia per acoso. Per acoso, bueno, s'hauria d'enquadrar una mica jurídicament, perquè, clar, és veritat que...
Això, específicament, el codi penal no diu res perquè, clar, no entra dintre d'uns insults, però sí que això té unes conseqüències. És que aquesta noia pot tenir un trastorn mental després, perquè ha estat apartada de la resta de la classe i després moltes vegades veiem que deriven en problemes
Bueno, no sé, la meva promoció va passar amb diverses noies de la classe, vull dir, van acabar amb anorèxia. Arran de tot plegat. Arran de tot això, perquè es reien d'elles i els deien, doncs, gorda. Gorda no és un insult, però evidentment sí que afecta. És molt delicat també tot aquest tema, suposo que a més a més quan hi ha inconveix menors d'edat encara és més complicat també.
És complicat perquè, clar, els pares... Què fan respecte d'això? Ho posen en coneixement del col·legi. Hi ha altres vies, però... Mentrestant, a més a més, s'ha de seguir convivint, no? Exactament. Això ja és... És que, clar, s'escapa una mica del tema jurídic, que jo també moltes vegades he comentat. Vull dir, la justícia no està per solucionar-ho tot. Vull dir, la resposta a vegades...
Passa per l'educació, també, no? Són temes socials. I un jutge el que fa és posar una condemna per alguna cosa que tu has fet malament. Però, clar, és com el cas de les agressions de nens a pares. Els pares, clar, denuncien perquè no tenen res més, però, clar, t'arriben al jutjat i et diuen, com a advocada, que a vegades et toca defensar el fill que ha sigut denunciat, et venen els propis pares, que són els que hi denuncien, i diuen, no, no, és que nosaltres no ho volem. Això ho havies dit, és veritat.
No volem cap condemna pel meu fill, però clar, per exemple, té una esquizofrènia però no es pren la medicació. Jo el que vull és que l'obliguin a prendre la medicació ja, però és que un jutge no fa aquesta funció.
Clar, que la intervenen molts factors. També suposo que pot passar fins i tot, ara parlàvem d'aquest assetjament escolar, però dins de la feina, quan hi ha el moving, que també moltes vegades quan hi ha un cas d'aquests, normalment és molt complicat també de denunciar, perquè les proves famoses que comentaves ara també són complicades de demostrar, no? Evidentment estem parlant de coses molt diferents, hem començat parlant de l'atac a París, però darrere de la llibertat d'explosió també és estar dins de molts àmbits.
Sí, el que dèiem, si tens proves per escrit, registrades, perfecte. Si no, doncs, és la teva paraula contra l'altre. En els casos tant de l'escola com en temes laborals, clar, psicològicament aquella persona està afectada. Llavors sí que pots tenir, inclús el que dèiem abans, el tema de violència de gènere, pots...
que moltes vegades d'això no es parla i em sembla un tema molt important, ara m'ha vingut al cap, el tema del que és el tema moral. Vull dir, les agressions no només poden ser físiques, sinó també poden agredir la teva integritat moral. I això...
Cada cop, una mica més, s'intenta avaluar amb psicòlegs, amb metges, que no tens una lesió física, però sí que mentalment t'està afectant. I això pot derivar en una depressió, per exemple. Llavors, tu tens la teva paraula, però pots tenir un informe mèdic que està dient que tens un problema, que tens una depressió i que ve arrel d'això. Llavors, aquí també, vull dir, tens una prova més objectiva que digui que no m'estic inventant tota la pel·lícula.
Clar, per tant, hi hauria la intervenció d'aquest entrenament, que suposo que costa fer el pas i tot, etcètera, però que és necessari. Exacte, sí, si volem frenar-ho s'ha de continuar, s'ha de denunciar, s'ha de posar la queixa corresponent i continuar endavant. I el que parlàvem també del tema de les proves, clar, i això també va relacionat amb un tema que és molt d'actualitat, el tema d'un policia quan declara
Exacte, de fet, arran de, n'hem parlat també abans a la segona hora, aquest documental Ciutat Morta, que és el projecte aquest divi i sabta, una mica tot el que representa i tot el que implica que durant tant de temps no s'hagi aclarit el que ha passat i que segurament, el que deia també abans Josep Cotèrc era que el testimoni dels policies... Preval. També, exacte. I justament en aquest cas és el que fa trontollar tot plegat.
Sí, és el que he comentat. O una de les peces principals que ha fet. Sí, vull dir, quan parlàvem que quan tu estàs denunciant un insult, és la teva paraula contra l'altra persona, si no tenim res més... Clar, en el cas dels policies, aquesta regla no funciona. En un judici, en temes penals, ho veiem tots els dies. Perquè, clar, en un tema penal, els advocats que portem dret penal...
el policia és una peça clau a la majoria dels procediments, perquè la denúncia a vegades s'inicia a comissaria, perquè a les investigacions sempre hi ha un policia pel mig. Llavors, clar, aquests policies a vegades són testimonis directes, perquè imagina que un policia veu un accident, llavors és testimoni directe, però si el policia arriba més tard a l'accident ja és un testimoni de referència. Però el que ell veu en aquell moment, allò... A veure l'expressió, el que diu el policia va a missa. Sí.
Llavors, moltes vegades trencar la paraula del policia no val el mateix que la d'un ciutadà. Per una banda, té la seva lògica, perquè si la paraula del policia no val, llavors ja paguem-nos, estem en un estat que ha d'oferir una sèrie de garanties.
És una mica també el que posava de manifesta, o una de les coses que em desgarrifa d'aquest documental, si vas més enllà, és justament això, pensar en quin món vius. Sí, però clar, què passa? Com que ens hem adonat que la societat és corrupta, i corrupta a tots els nivells, no només els polítics.
sinó que també hi ha empresaris i també hi ha policies. Què passa? Doncs que amb aquesta corrupció, amb el tema dels policies, com que aquesta força ja la tenen per se, la tenen de forma reconeguda, que passa que és molt fàcil caure en l'abús de poder. Llavors passen coses com aquestes, que hi ha unes agressions no justificades,
També podríem parlar del cas d'Ester Quintana, per exemple, que durant molt de temps es va negar que es tiressin boles de goma, però cada vegada ha demostrat que el que li havia passat amb l'ull era conseqüència d'una bola de goma. És que la resposta policial moltes vegades no és proporcional. Si a una persona li paren amb el cotxe, li fan fer la prova d'alcolemia, aquesta persona, per el que sigui, insulta la gent o li diu qualsevol cosa, no justifica que la gent...
Agafi la porra i li doni una pallissa. És que el que dèiem al principi rejustifica un acte de violència. I la policia no pot fer aquestes coses. Llavors, què passa? Que a vegades tenim persones que estan imputades per un delicte contra els agents de l'autoritat i després s'ha de demostrar que la força realment...
Els policies no tenen cap tipus de lesió i aquella persona ha estat ingressada o ha tingut un coma? Quina proporció hem tingut? Si estem parlant que el Codi Penal estableix un concepte jurídic que és la defensa pròpia i que precisament amb la defensa pròpia jo no puc agradir a l'altre més del que m'està agradint a mi, apliquem-ho a tothom això.
Seria l'ideal, no?, en principi. Exacte, vull dir, la policia està per defensar, no per agredir el ciutadà. Exacte. Seria una cosa de seguretat i protecció, no? Exacte. I a veure, sense anar... O sigui, hi ha casos molt extrems com aquests, no?, que hi ha persones que han patit lesions, han sigut agredides. Jo ara, per exemple, tinc un altre cas que no és tan greu, però tot i així, el meu client està imputat per una alcoolèmia, quan no li van fer la prova d'alcoolèmia, però és que, a part d'això, quan...
i agafen el seu cotxe i l'emporten al dipòsit perquè ell queda detingut, l'endemà em truca i em diu, mira Sílvia, què m'ha passat? És que jo entrar al cotxe tenia aquests objectes personals, tenia diners i ara no ho tinc.
Què passa amb aquests casos? Es pot denunciar, se suposa, no? Exactament. Evidentment jo li vaig dir, a veure, denuncia-ho. Però no ho denunciïs a la comissaria que t'han detingut i que han tingut el cotxe. Vés-te'n a un altre. Allò era policia local. Llavors li vaig recomanar que anés a Mossos d'Esquadra. Però també li vaig dir, i el que comentava abans, Carme...
no et servirà de res. O sigui, jo ho sento molt, però li vaig dir, perdona, però és que jo el que et puc assessorar és que denunciïs, perquè això no pot quedar així, perquè si ho tenies, ho tenies. Exacte, que consti. Que consti i que es pugui, com a mínim, o sigui, el no i el tens. A veure si poden obrir una investigació, però jo ja li vaig dir, i li vaig dir molt sincera, és que això en el jutjat es morirà.
Vull dir, perquè el policia anirà allà a declarar... Primer que tu no ho has vist. No saps quina persona ha sigut. Això ja és el primer hàndicap. Perquè, clar, una persona, penalment, només pot respondre una persona. No pots dir, és que m'ha passat això. I agafa'm el primer que passa pel carrer, com ha passat en aquest cas, en documental. Saps? Vull dir, llavors, què passa? Doncs que, bueno, tu denuncia i ha passat allò en aquella comissaria, a veure què passa. Dic, però això morirà i no podràs treure res. Però, bueno, si no ho fas... És molt fort, no? Clar, o sigui, dir-li al client...
Fes això, que és l'únic instrument legal que tens, però que sàpigues que això no arriba enlloc, és un moment d'impotència. I dius, ostres, és que és molt fort. Casualitats de la vida, Carme. Jo crec que això passa una vegada cada cent o cada mil.
hi havia vídeos de gravació dins del dipòsit municipal. I es veu com entren els policies i fan un registre. I llavors, clar, allà és quan jo entro i dic, a veure, un registre il·legal, perquè en cap lloc del procediment consta ni que s'hagi autoritzat ni els motius de per què s'havia de fer treuen un maletida dins del cotxe.
I llavors ha tirat endavant això. Exacte. Vull dir, això es va obrir una investigació interna per Mossos d'Esquadra i això està en el jutjat en aquests moments, hi ha una investigació oberta i el que es pretén és, clar, perquè hi ha policies que en l'alcoholemia aquesta estan implicats després en el suposat robatori. Amb la filmació ja tenim les persones concretes que ho han fet. Llavors el que es pretén ara és unir els dos procediments. Amb això què vull dir, en resum?
que és difícil guanyar la paraula d'un policia, però hi ha casos que es pot fer. I que si no es denuncia, evidentment, no es podrà aconseguir mai. Però si es denuncia, hi ha una possibilitat. Jo mai de la vida m'hagués imaginat que aquella denúncia on jo li vaig dir no arribarà enlloc, estiguem on estem ara.
Calia fer el pas que va recomanar, exacte. I evidentment no tots els policies actuen de la mateixa manera i també això ho demostraria, però cal que no actua com ha de ser que pugui... Que sigui sancionat. Exacte. Després hi haurà un judici, es demostrarà i es dirà, segons el que ha fet aquella persona, ha de respondre d'aquella manera. D'acord? Però com a mínim, que aquelles persones que...
no fan un ús del seu poder d'una forma correcta. Exacte, és abús de poder, el que deies abans, no? Exactament. Com a mínim, que tinguin un atac al seu expedient. I si se'ls ha d'inhabilitar, ho sento molt, però és que el que no es pot fer és... I ja et dic, eh? Vull dir que són quatre persones concretes. Vull dir, no tota la policia és dolenta, no tota la policia actua de forma... Amb abús de poder, evidentment. Però què passa? Que són aquells casos que se senten molt. Mhm.
I entrem en el debat de fer servir... Perquè és greu. Clar, fer servir armes d'aquest tipus o no fer-les servir. Vull dir, això ja... Entrem en uns debats més amplis. No hi ha la persona concreta si fa abús de poder o no, sinó els instruments que es fan servir en determinats actes on hi ha ciutadania.
Déu-n'hi-do, és un debat que dóna per moltes coses, perquè evidentment té molts matisos, es pot extrapolar en molts àmbits tot aquest. De fet, hem començat parlant de llibertat d'expressió i hem acabat parlant també de la corrupció en diferents estaments de la societat. Però bé, tot plegat ens ha portat aquesta secció jurídica que fem cada setmana amb la Sílvia Mas Mitjà. Moltes gràcies, Sílvia. A vosaltres, Carme. Tornem la setmana que ve amb més coses. I tant. Que vagi bé. Bon dia.
Ho he fet tants cops malament
Ho he fet tants cops malament. Ho he fet tants cops que al final no sé si faig mal. I el cotxe va a poc a poc. El cotxe va a poc a poc.
El cotxe va, però jo, jo ja m'hi he estimat. I fer l'amor costa molt.
Les ratlles del banyaró, les ratlles del banyaró.
Banyador, són com tu i jo, cada un, cada un d'un color. I ens vam drogant, tant en tant, ens vam drogant.
I ens droguem tant que al final ja no se'ns fa estrany. Twist and shout, oh, twist and shout. Twist and shout, oh, twist and shout.
ja és normal i cantem tant malament i cantem tant malament però cantem tant que al final ens queda normal i
Fins demà!
Fins demà!
Set minuts i la una de migdies, moment per tancar el Just a la Fusta d'avui, dilluns, 19 de gener. I ho fem agraint a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bon al serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui hem entrevistat Martina Rogers de la productora Paral·lel 40 per parlar del documental del mes que es projecta aquest divendres a Sant Just.
Hem fet tertúria d'actualitat amb la Carme Amador, Vicenç Riera, en Josep Coderck i la Palmira Badell. I a la tercera hora hem parlat amb la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, Maria Quintana, i també amb l'advocada Sílvia Mas Mitjà. Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com cada dia, de 10 a una del migdia. Ara de seguida arriba l'Andrea Buenamats Sant Just Notícies d'edició Migdia per posar-vos al dia de tota l'actualitat santjustenca.
Per part nostra, res més. Tornem demà a les 10. Que vagi bé, que passeu un bon dilluns.
Fins demà!
Ahora sé que nos parecemos Ahora parece que sé que tú y yo somos igual Aunque sé que no me lo merezco
No sé cómo puedes atreverte
Cuando tú has afectado en una sola de las cosas que te dio
Ahora sé lo mucho que te quiero Y ahora quiero que te digas que me quieres igual Y aunque no puedo decir que lo siento
Ahora siento que por fin puedo decir la verdad. No sé cómo te haces. A ver mi vida, decíme cómo quieres. Cuando yo te he suplicado muchas veces y jamás me he hecho este caso.
a creverte, a venir, a pedirme que te acerque, cuando tú no has aceptado mirar sola de las cosas que te vio. Yo sé que no sé con la confianza que ha recibido. Bueno, bueno, bueno, bueno.
Fins demà!
Fins demà!
A l'escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio despert, 98.1, ràdio despert.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Una quarantena de famílies de Sant Jús van rebre ajudes l'any passat per fer front a les seves factures. El 2014, l'Ajuntament va donar suport econòmic a famílies que no podien pagar els rebuts de l'aigua, llum i gas. Això va suposar una despesa de 3.200 euros. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jús Notícies edició migdia d'avui dilluns 19 de gener. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada. Sant Jús Notícies
Promunça posa en venda o lloguer amb opció de compra, 60 places d'aparcament públic al carrer Parlament Català. El preu de venda són 12.000 euros més IVA i el lloguer és de 30 euros mensuals amb IVA inclòs i un contracte de 3 anys. La plaça Antoni Malaret podria inaugurar-se per festes de tardor. Ja s'ha signat el contracte d'inici d'obres d'aquest espai que es construirà al barri Centre. Aquest 2015 també es recupera el programa de subvencions de rehabilitacions d'habitatges.
I Everyday Rebellion és el proper documental del mes. Reuneix moviments arreu del món amb reivindicacions diferents, però amb el punt en comú de la no violència, com ara Occupy Wall Street, els indignats o la primavera àrab.
Bon dia. Una quarantena de famílies de Sant Jous van rebre ajudes l'any passat per fer front a les seves factures. El 2014, l'Ajuntament va donar suport econòmic en concret a 8 famílies que no podien pagar el rebut de l'aigua, a 19 famílies que no podien afrontar el rebut de l'electricitat i a 7 famílies que no podien pagar els rebuts del gas. En total, això suposa una despesa de 3.200 euros.
Aquests ajuts corresponen al compromís de l'Ajuntament de Sant Just a pal·liar la situació de pobresa energètica d'algunes famílies del poble, un compromís que va adquirir el ple municipal a finals de l'any passat. Aquestes dades estan disponibles a l'apartat Serveis Socials del web santjust.cat.
En aquest sentit, la companyia Aigües de Barcelona també està oferint ajuts a les persones que no poden pagar el rebut de l'aigua en funció d'uns criteris concrets i dels informes de serveis socials. Tot plegat arrel del Fons de Solidaritat de l'Empresa, engegat el 2012, que atorga ajudes a famílies amb pocs recursos i facilita l'accés al consum bàsic d'aigua al seu habitatge. Per cert, que també per combatre la pobresa energètica, l'àrea metropolitana de Barcelona ha anunciat recentment l'aprovació de 5 milions d'euros.
Sant Just Notícies. Ara passant 3 minuts de la 1. Promunça posa en venda o lloguer amb opció de compra 60 places d'aparcament públic al carrer Parlament Català, a les bases de Sant Pere. El preu de venda són 12.000 euros més IVA i el lloguer és de 30 euros mensuals amb IVA inclòs i un contracte de 3 anys.
Sant Just Notícies. El preu de lloguer inclou també les despeses de comunitat i l'impost de béns immobles, i en cas que un cop transcorreguts els 3 anys es vulgui adquirir l'aparcament, es descomptarà del preu de venda la quantitat pagada en concepte de lloguer. Per a més informació, podeu consultar el web de Promunsa, promunsa.cat, enviar un correu a l'adreça administració arroba promunsa.cat o trucar al 93 470 79 30. L'horari d'atenció és de dilluns a divendres de dos quarts de deu a dues i de dilluns a dimecres de quatre de la tarda a sis.
Sous-titrage Société Radio-Canada