a Tarragona, de la canonja de la floresta, sentit Barcelona per unes obres, i afegir que aquest matí hi ha hagut una topada frontal de dos turismes que ha fet una víctima mortal a la B124 a Sabadell, hi ha hagut retencions llargues a la B124 i a la BB1248 que ja s'han esvaït.
La plaga de Neus Ballús i Los últimos días de Alex i David Pastor triomfan als Premis Gaudí de Cinema. Los últimos días s'han adut 7 premis i la plaga n'ha aconseguit 4, entre els quals destaca el de millor direcció i el de millor pel·lícula en llengua catalana.
Ensenyament coordinarà aquesta setmana amb els directors de centres afectats al recurs que presentaran contra la sentència que els obliga a introduir el castellà com a llengua vehicular. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, la consellera Irene Rigau ha dit que la sentència demostra el retorn a un estat-nació d'una sola llengua.
Espanya es plantejaria admetre a Escòcia com un nou estat membre de la Unió Europea si aconsegueix la independència a través d'un procés legal. Així ho assegura el ministre d'Exteriors José Manuel García Margallo al Financial Times. El rotatiu remarca que la posició d'Espanya amb Escòcia contrasta amb la negativa rotunda cap al procés sobiranista de Catalunya.
Comença Turquia el judici contra vuit persones, quatre d'elles policies acusades de la mort d'un manifestant en les protestes antigovernamentals del juny del 2013. L'audiència és emblemàtica de la violenta repressió exercida pel primer ministre Recep Tayyip Erdogan.
L'Atlètic de Madrid se situa líder en solitari de la Lliga amb 3 punts més que el Barça i el Madrid. Els Matalassers van guanyar per 4-0 la Reial Societat en l'homenatge del Calderón a Luis Aragonés. El Madrid va empatar a 1 amb l'Atlètic Club a Sant Mamés amb expulsió de Cristiano Ronaldo. L'Espanyol va perdre el camp del Betis 2-0.
A la Lliga CB de Bàsquet, derrota del Barça-València per 95 a 93 abans de jugar a la Copa. La penya va guanyar el Manresa 93 a 72. Avui se sortegen a Barcelona els grups del Mundial de Bàsquet que organitzarà Espanya aquest any. I a la Lliga de Futbol Americà, primer triomf de Seattle, el nou campió de la Super Bowl.
El que fa el temps, matí fred, amb cel sere, les temperatures han baixat entre 2 i 3 graus respecte a ahir, amb glaçades a l'interior i fins i tot al prelitoral. A la tarda arribarà un front no gaire actiu que farà créixer els núvols perponent amb alguns plugims en aquest sector. Migdia amb temperatures semblants o una mica més baixes que les d'ahir. A Barcelona a aquesta hora 8 graus, un negatiu a Girona, 4 sota 0 a Trem i 4 positius a Tarragona.
Just a la pusta.
Molt bon dia, passen 4 i unes de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 3 de febrer. Comença un programa des d'ara fins a la 1 del migdia, on parlem de moltes coses. Començarem fent un repàs a les notícies principals del municipi amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa.
A més a més, parlarem del temps en aquesta primera hora, també amb el Carles d'Ernaldi Rius, avui que sembla que fa més fred que mai. I a les 11.10 parlarem amb Bet Creixa, que és la responsable que fa el curs de coaching des de la setmana passada a Diferents Sanjustencs, un curs organitzat pel Departament de Promoció Econòmica.
Això serà a partir de les 11 i 10, com dèiem. A més a més, també farem tertúlia cap a dos quarts de 12 amb la Palmira Badell, la Carme Amador, en Josep Coderc i en Vicenç Riera. I a la tercera hora tindrem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estat i Sant Justens, per parlar de l'actualitat general de l'entitat. I a més a més, també farem un cop d'ull a les notícies curioses amb la Roser Sort.
I acabarem el dilluns parlant d'astronomia amb l'Oriar Ribat. Just a la fusta. Estou plegat, com dèiem, des d'ara, i fins a la una a migdia.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Ara passen 6 minuts de les 10, repassem com dèiem l'actualitat general del dia, Sant Just amb l'Andrea. Bueno, bon dia Andrea. Hola, bon dia Carme. I comencem per on comencem parlant avui? Doncs comencem parlant de Carnestoltes perquè ja queda poc. El dia 22 tindrem aquí Sant Just a la Rua, tindrem el concurs de disfresses i avui concretament s'obre el període per fer les inscripcions, per participar del concurs.
Fins el 14 de febrer teniu temps per apuntar-vos-hi, ho heu de fer a l'Ajuntament, a l'Oficina de Gestió Integrada, de dilluns a dijous de 9 a 2 i de 4 a 7 i els divendres només al matí, de 9 a 2. Com dèiem, la RUA i el concurs de disfresses tindran lloc el dia 22 de febrer a la tarda. En concret, el punt de trobada serà Capellara 5, al parc de Joan Maragall, ja tindrà lloc la desfilada.
perquè el jurat vegi les disfresses de la gent. I a dos quarts de set la rua sortirà des del parc de Joan Maragall fent un recorregut per Sant Just i s'acabarà a la plaça Camoapa. Com sempre, en acabar la desfilada es donaran a conèixer els guanyadors del certamen a la plaça Camoapa. Aquest any hi ha quatre categories i diferents premis.
La categoria millor comparsa són 10 o més membres, que qui guanyi rebrà un lot de productes ibèrics. La millor comparsa escolar, i el premi per aquesta millor comparsa serà un espectacle ànimes infantil per l'any 2014, per incloure dins d'una festa o activitat que has de desenvolupir dins de l'escola. Està bé, un bon premi. I tant. Després el millor grup és de dos a nou membres, amb entrades per al Tibidabo de Barcelona. Mira.
Està molt bé. I també després hi haurà la categoria millor individual, rebrà un val de compra per valor de 100 euros a vescanviar qualsevol comerç de la Unió de Botigues i Comercians, que és un dels organitzadors del certamen. Per tant, si voleu participar-hi, que sapigueu que teniu temps des d'avui fins al dia 14 de febrer, fins divendres de la setmana que ve, crec que és, per fer les inscripcions, per participar del concurs de disfresses.
Perfecte, doncs sobre aquest periodi d'inscripcions comencem també el febrer, és a dir que setmana de 9 a 3. Més cosetes, Andrea. Doncs ara parlem d'un curs, després en parlarem, el programa, el servei de promoció econòmica ha arrencat un curs de coaching.
per la millora personal a la recerca de feina. De fet, va començar dijous a les escoles amb una quinzena de persones seleccionades entre els serveis de promoció econòmica i benestar social, però la idea és fer més edicions perquè més persones que estiguin en situació d'atur se'n puguin beneficiar. L'objectiu és aprendre a gestionar les emocions, reforçar l'autoestima personal i donar eines per un lideratge més efectiu.
I a banda d'aquest curs, a promoció econòmica també engega, en aquest cas, aquesta setmana, un curs de formació per adquirir competències bàsiques, com ara competències digitals, lingüístiques, d'autonomia iniciativa, de matemàtiques, entre d'altres. Els mòduls es poden cursar individualment o fer-se conjuntament i, si voleu fer les preinscripcions, les heu de fer al servei de promoció econòmica trucant al telèfon 93 480 48 00. Un curs que comença aquest dimecres.
Molt bé, i acabem ara parlant d'un últim apunt, Andrea. En clau mediambiental, voldria fer dues mencions, dos actes destacats que tenim aquesta setmana. D'una banda, aquest dijous, a les 7 de la tarda, l'Ajuntament tindrà lloc un Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat. És un espai obert a tota la ciutadania, on es presenten i es debaten els temes d'interès mediambiental del municipi. Per tant, si teniu coses a dir en clau mediambiental i sostenible, doncs podeu assistir-hi. Aquest dijous, com dèiem, a les 7 de la tarda, a l'Ajuntament.
I dissabte al matí, a dos quarts d'onze, a la Vall de Sant Just es farà una desbrossada forestal, que també n'hem parlat aquí algun cop. Es farà en concret una actuació de voluntariat forestal al torrent de Can Cortés. Es farà desbrossament, esporga, poda i sembra de glans, calduc, calçat, guants i roba adequada. I els menors d'edat podran participar-hi sota la tutela, això sí, d'una persona adulta. Si voleu fer les inscripcions, heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça alnus.org. Això serà aquest dissabte.
Perfecte, doncs també queda clar, anirem rebassant més activitats i més qüestions santjostenques al llarg del dia, com sempre a partir dels butlletins. Ara de seguida parlem de l'actualitat general amb altres qüestions, abans però com sempre també fem l'apunt musical del matí. I avui parlem de IAC, és un grup que té només dos discos, de fet el segon el van publicar fa mig any, ja es deia Glow and Behold,
I ara, doncs, han presentat una nova cançó que es diu Atena, la van gravar per Nadal, i l'han penjat, doncs, a través de les seves xarxes socials, i és aquesta cançó que presenten ara, i recordem, doncs, també que vindran a Barcelona el mes de març. Per tant, podem anar fent boca. Sona molt bé. Sí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Iagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Iagonal.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Bona nit.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Ara passant quatre minuts d'un quart d'onze, saludem l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, avui molt en creu política, tot i si dilluns, no? Exacte, sí, i un creuament de declaracions entre Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba. El trobem a tots els diaris. A l'ara ens diu Rajoy entra en campanya amb un atac a Rubalcaba. El president espanyol troba en el duel directe amb el líder del PSOE, un factor de cohesió del PP, després d'una setmana convulsa en aquesta convenció del Partit Popular, que s'ha fet a Valladolid.
A l'avantguàrdia, Rajoy acusa Rubalcaba de negar la recuperació. El president defensa que els espanyols ens hem rescatat sols i el líder socialista replica que per a molts el pitjor encara ha d'arribar. El punt avui també ens diu en clau a cop d'insult. Mariano Rajoy diu que amb la independència Catalunya tornaria a l'edat mitjana. Beligerant sosté que combatrà qui vulgui dividir els espanyols i diu a Pérez Rubalcaba que calli.
És una de les notícies en portada del Punt Avui i el periòdico. Un dels temes del dia és anem en la bona direcció. És el que va dir Mariano Rajoy a la clausura de la convenció del PP a Valladolid. El president va carregar contra Rubalcaba.
i va afirmar que Catalunya no pot tornar a l'edat mitjana. El mateix dia que el periòdico, en portada també ha recull els resultats del baròmetre polític d'hivern que ha fet el Jessop per al periòdico, en què trobem una patacada del Partit Popular. De fet, aquest és el titular. Ens diu que el gir dretar i la crisi farien perdre 60 escons als populars i que el PSOE segueix baixant, mentre que Izquierda Unida i UPyD es beneficien del desgast.
Són aquestes les notícies del dia avui a les portades. Doncs ho actualitzem tot seguit amb la informació que tenim als diaris digitals d'aquest matí. I començant amb l'avantguàrdia que destaca que Marc Gallo acceptaria una Escòcia independent a la Unió Europea. El ministre d'Assumptes Exteriors espanyol valora al Financial Times la viabilitat del procés escocès si es realitza per vies legals i rebutja equiparar-lo al cas català.
En successos, un home segresta una vintena d'estudiants a una escola de Moscou. L'individu ha ferit a dos policies i ha deixat en llibertat els alumnes poc després. Després també es destaca que la plaga és la gran guanyadora dels Premis Gaudí. A l'Ara.cat ens parlen també en primer lloc de Mar Gallo en aquesta entrevista al Financial Times.
Durant Illeida que el vira un xoc de trens entre Catalunya i Espanya on prendrà mal tothom, el líder d'Unió creu en declaracions a RAC1 que abans de les eleccions europees difícilment es podrà recuperar el diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat. I al 3-24 també hi trobem fragments directament d'aquest article, aquesta entrevista del Financial Times, García Margallo que no interferiria en l'entrada d'una Escòcia independent a la Unió Europea.
I Susana Díaz, que avalarà avui davant demà la proposta federal del PSC. El debat sobiranista serà tractat avui al Palau de la Generalitat per Artur Mas i la presidenta de la Junta d'Andalusia. Susana Díaz, la dirigent socialista, és a Catalunya precisament per avalar la proposta federal del PSC. Aquests són alguns dels temes d'aquest matí. S'examaran les imatges dels diaris.
Doncs avui jo crec que les imatges més destacades se centren en la cerimònia dels Gaudí ahir. Tant a La Vanguardia com l'Ara com el Punt 8 li dediquen la seva fotografia més destacada als guanyadors, alguns dels guanyadors. A La Vanguardia, per exemple, veiem la directora de La Plaga, Neus Ballús, amb el guionista Pau Sobirós,
que, com dèiem, La Plaga va ser ahir la nit la gran triomfadora dels premis del cinema català. Millor pel·lícula, direcció, guió i muntatge. Els veiem tots dos somrients. Al diari Ara també veiem un moment d'un discurs, el discurs de la Neus Vallús en aquesta cerimònia. A l'Ara ens diu La Plaga triomfa els Gaudí. Al punt avui veiem la directora de La Plaga amb l'equip de la pel·lícula, la Catifa Vermella, Els Gaudí premien La veritat de La Plaga.
I després, a la resta de diaris, per exemple, al periòdico veiem una imatge de Mariano Rajoy en aquesta convenció a Valladolid. També una fotografia de la consellera d'Ensenyament, Irena Rigau, perquè avui l'entrevista en el periòdico i diu, entre altres coses, que no és cert que el castellà sigui invisible a les aules. I per últim, un altre dels protagonistes dels diaris avui és Philip Seymour Hoffman.
El van trobar mort ahir als 46 anys al seu apartament de Nova York i tant La Vanguardia com el diari ara com el periòdico recullen una imatge de l'actor en portada. Doncs són les fotografies d'aquest matí en les portades dels diaris. Ens en anem ara a les pàgines internacionals.
I el diari ara, de fet tots els diaris en parlen, però ens fixem en l'ara perquè parlant de les eleccions a Tailàndia, Tailàndia vota, la crisi continua, manifestants antigovernamentals forcen la suspensió de les eleccions en 18 de les 77 províncies. Tailàndia va celebrar ahir eleccions legislatives malgrat el boicot de grups antigovernamentals.
Pocs confien, però, que de les urnes en sortir cap solució a la crisi política que travessa el país. La suspensió de la votació forçada pels manifestants en una quarantena de circunscripcions, 13 de les quals a Bangkok, impedirà la formació del nou Parlament i mantindre la precarietat del govern, que continuarà exposat a unes protestes que ja fa tres mesos que duran.
Per tant, el país ara viu un moment d'incertesa. Ens diu l'ara que la comissió electoral no publicarà els resultats fins d'aquí a unes setmanes, que no s'han elegit prou diputats per constituir el Parlament i, a més a més, ens explica que la primera ministra s'enfronta a una inhabilitació per corrupció. És el que està vivint ara mateix Tailandia i ens n'anem a l'avantguàrdia, on llegim...
Sobre la crisi d'Ucraïna, avui ens acosta el testimoni de Dimitrov Bulatov, que és un heroi europeu, així ho titula La Vanguardia. És un activista ucrainès, era un dels leaders d'Automaidan, un grup de voluntaris que utilitzant els seus propis vehicles van organitzar protestes a les residències de diversos als càrrecs del govern.
És una història, diu l'avantguàrdia, que pot ser una alegoria de mitja Ucraïna i aquest opositor de 35 anys va poder viatjar ahir a la Unió Europea per rebre tractament mèdic i és que és un activista que ha estat torturat per diferents grups. Després, diu l'avantguàrdia de les calamitats que ha passat en l'última setmana,
Aquest opositor de 35 anys va poder viatjar, com dèiem, a la Unió Europea per rebre tractament. Els seus companys de lluita segueixen als carrers del centre de Kiev, on ahir es van reunir més de 10.000 persones per tornar a demanar que el president Viktor Yanukovych abandoni el poder. Avui al diari ens acosta el testimoni de Dimitro Bulatov. Molt bé, doncs són les notícies internacionals d'aquest matí els diaris. Ens n'anem ara a fixar-nos en què passava un altre 3 de febrer d'altres anys.
Per exemple, el 3 de febrer de 1994, que se'ns parlava encara del Liceu, vam començar a parlar el divendres passat, però evidentment era una cosa que duraria dies.
I se'ns deia que el jutge paralitzava els treballs. De fet, el recinte del Liceu, la mesura cautelara pertenia evitar que les obres de demolició afectessin els habitatges conjuntius.
Paquistan i Turquia clamaven contra el genocidi a Bòsnia. Tasnou Txiller i Benazir Bhutto, primeres ministres de les nacions musulmanes de Turquia i Paquistan, havien llançat des de Sarajevo una enèrgica denúncia del salvatgisme sense pietat que hi havia a Bòsnia, al cor d'un continent que s'enorgullia de les seves conquestes en drets humans. La llamanca, justament, era d'aquestes primeres ministres de Paquistan i de Turquia.
I després el Banc d'Espanya que obria expedient a Mario Conde i al seu equip. Em sembla que era el primer pas d'un procés que acabaria, doncs ja ho sabem. Primer a la presó, després ja aniria evolucionant tot plegat. Més qüestions, 3 de febrer del 1999, ara fa exactament 15 anys.
També ens aturem a la portada que començava amb política. Pujol acceptava demorar el decret sobre el doblatge de pel·lícules. El president de la Generalitat supeditava l'entrada en vigor de la norma a un acord satisfactori amb les grans productores. Es parlava de les quotes de la polèmica, la distribució, doblatge al català de pel·lícules amb més de 16 còpies a Catalunya i de totes les cintes d'animació dirigides a públic infantil i de pantalla, exhibició d'un mínim del 25% de pel·lícules en català a l'any per sala.
També en portada el govern considerava la possibilitat de prohibir algunes races de gossos perillosos. Una llei que arribava, la idea es tramitava a França i es volia potser imitar i es deia que s'erradicava en 10 anys la raça pitbull. Això passava a França i semblava que Espanya estava oberta a plantejar-s'ho. Això és una notícia que em deien de fa 15 anys, la trobem a la portada de La Vanguardia,
que fa 10 anys, el 2004, ens parlava també de política ofensiva del PSOE perquè Carot no tornés al govern. Malagall insistia que el líder d'Esquerra tornaria a ser conseller en cap si informava de la seva reunió amb Beta i el PP evitava que el govern expliqués davant del Congrés com havia actuat el CNI.
Bugi Blair acceptaven investigacions independents sobre Irak i Zapatero exigia explicacions a Rajoy sobre la guerra. I la imatge de fa 10 anys era de la passarel·la Gaudí. De fet, subtil Gaudí era el titular i la imatge eren Mònica Cruz i Martina Klein durant la desfilada de TSN a la passarel·la de moda de Gaudí que s'havia inaugurat el dia abans a Barcelona.
I acabem amb la portada de fa 5 anys, en clau econòmica, la banca es comprometia a obrir el crèdit a les pymes, això és el que es deia ara fa exactament 5 anys, 3 de febrer del 2004, el govern pactava amb bancs i caixes flexibilitzar els préstecs a les empreses. Tapatero demanava opinió als banquers per millorar les ajudes i evitar el xoc, i la imatge, doncs,
és aquesta reunió de treball entre Zapatero i després també Pedro Solves, Esidra Feiné, Miguel Blesa o Ángel Ron, diferents representants dels bancs. I també hi havia fa cinc anys un boom de naixements al Zoo de Barcelona. El tema que apareixia també a la portada d'Anna Clau més simpàtica.
Cop d'ullar a les contraportades, comencem per la del periòdico Andrea, on llegim que el notariat és clau en l'articulació de Catalunya. Avui una entrevista històrica a la contra del periòdico amb Laureà Pagaroles, que és director de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, una joia que custodia el Col·legi de Notaris de Catalunya. Dirigeix aquest Arxiu Històric de Protocols i treballa des de fa gairebé 40 anys
Un protocol és un conjunt d'escriptures i documents que realitza un notari en el curs d'un any natural. Per exemple, la compravenda d'una casa, un testament, un atarguament de poders, entre d'altres. El protocol més antic del Col·legi de Notaris és del notari Pere Portell, que data del 1299. El de Barcelona és el primer archiu notarial de l'estat espanyol i un dels més antics del món, juntament amb el de Gènova, que ens avança cent anys en Antiguitat.
Entre altres coses que s'extreuen d'aquest protocol, ens diu que, en primer lloc, Barcelona va ser una capital mediterrània notable, juntament amb Gènova i Marsella, però també que tota l'antiga corona d'Aragó, Catalunya, València i les Balears, va tenir una riquesa extraordinària en protocols notarials respecte de Castella. Aquí el notariat des de sempre va estar molt vinculat a la vida quotidiana de la gent, tant dels rics com dels pobres.
I ens diu també que aquí les coses funcionaven. Notaris i escrivants sabien fer la seva feina i complien bé. A Castella, en canvi, poden comptar-se els protocols medievals amb els dits a les mans i era continuar la legislació. I diu que quan s'ha de legislar tant, senyal que no es compleix.
Doncs és el que tenim avui. Interessant descobrir aquest ofici també des del periòdico. El diari Ara, l'article setmanal d'Antoni Bassas, que avui titula sobre Woody Allen i Dylan Farrow. I sobre aquesta carta que Dylan Farrow ha enviat al New York Times explicant a la seva filla com Woody Allen va abusar d'ella quan tenia 7 anys i diu Antoni Bassas que la lectura d'aquesta carta classa la sang a qualsevol.
Diu, i a sobre resulta dolorós i desconcertant que l'agressor sigui sant de la nostra devoció. No se m'acompanyió manera de parlar de Woody Allen, venerat des de fa dècades a Barcelona, però per no parlar del seu lloc en la història del cinema, guanyat amb una pel·lícula anual des de l'any 69, sense sucumbir als imperatius comercials, capaç de capturar i narrar la complicació de les relacions humanes amb un talent indiscutible i un estil reconeixible. Fa una reflexió al voltant de tot plegat i ens diu, Dylan víctima, Allen agressor, però és realment així de clar?
i fa una reflexió, com dèiem, sobre aquesta qüestió, i diu de tota la cruesa en què el cas torna a ser notícia, només se m'acut un angle aprofitable. I acaba dient que tanta passió com posem a salvar o condemnar famosos, millor que la destinem a protegir els més dèbils. Doncs és l'opinió avui d'Antoni Bassas al diari. Ara ens anem cap a la vanguardia. Cada nen és un geni en alguna cosa, si l'ajudem a ser-ho.
És l'experiència de Jacob Heig, que és pedagog dislèxic, i preconitza l'educació a mida. De fet, diu, em costa llegir i escriure i assessoro governs en educació. El periodista Lluís Amiguet, que és qui l'entrevista avui fa...
Fa una entrada que d'entrada ja sobta. Diu, d'on és vostè? I ell diu, d'Israel, de Hedera. En Lluís Amiguel li diu, m'ho pot lletrejar perquè ho escric bé? I diu, doncs no, no sé fer-ho. Diu, parlo i escric malament, i en anglès, pitjor. Sóc el que pitjor parla anglès dels assessors del govern i dels pitjors de tot Israel.
Diu, no es fixi però en el que faig malament i provi a dependre amb mi del que faig bé. Parla en aquesta entrevista de l'informe PISA, diu, el meu país Israel també treu resultats mediocres a PISA i tant de bo que fossin pitjors, perquè és un test uniformador que fomenta una escola que educa per al passat. L'obsessió PISA porta els països a imposar un pensament únic que educa els nens perquè es conformin amb ser part mediocre de les masses sense ocupació.
I diu, què proposa? Lluís Amiguet, li pregunta. Diu, un dia em va venir a veure a l'escola una mare desesperada per les notes del seu fill, li vaig prometre que parlaria amb ell, diu, però la mare em parlava d'assignatures, però jo vaig insistir que em digués què li agradava fer a la vida. I diu, és evident que no era estudiar, i diu, cada nen és un geni en alguna cosa, si l'ajudem a ser-ho, però si formem masses de mediocres, tots fracassem.
Doncs molt interessant avui aquesta entrevista a l'avantguarda. Acabem però amb la del punt avui que ens deixa aquest titular. La música em permet respirar millor i m'allibera. És l'entrevista que fan avui a una noia que es diu Chance, que és cantant i pacient d'un doble transplantament de pulmó.
Va néixer fa 18 anys com a Camila Vargas, a Guatemala, afectada de fibrosi pulmonar idiopàtica. Als 10 anys va viatjar a Barcelona per el primer transplantament de pulmó. 4 anys després va patir un rebuig que li va deixar només un 25% de capacitat pulmonar i una depressió. Ara fa 3 anys, el 2011, li van fer el segon transplantament i diu que pel camí va conèixer Albert Bosch i la Fundació Ànima. Ara és cantant i somia a fer el seu primer concert.
Diu que ha triat aquest nom, Chance, diu perquè el vaig somniar. Als 14 anys algú em crideva Chance en un somni, després vaig saber que en anglès vol dir oportunitat i aquesta era també el nom de la primera cançó que havia compost. Explica la seva història, el 2005 em van transplantar els dos pulmons, el 2011 em van reimplantar el dret, també van operar de la columna perquè pogués posar-me dreta i ara faig un seguiment cada mes amb analítiques o espirometries, entre altres proves. I en el món de la música ha trobat com una via d'escapament
I acaba dient que la realitat és la que és, però hem de viure-la de la millor manera possible. A mi cantar m'ajuda a fer-ho. Molt bé, doncs són les contraportades d'aquest matí. Avui molt reflexives, una mica també. Començar el dilluns amb filosofia, com si diguéssim.
Ara ens fixem en la notícia curiosa del dia que passa per la fotografia avui. No sé si saps, Andrea, que tens una persona igual que tu, segurament revertida en algun lloc del món. Sí? Sí. A mi acostumen també a dir-me que tinc una cara molt comuna, eh? Sempre m'assemblo al gust. Tothom m'ho diu.
Doncs sembla que el fotògraf de Canadà, François Brunel, reuneix des de fa 13 anys sòcies, o sigui, S, O, S, I, A, S, o I, S, si fos en català, suposo. És a dir, persones que no tenen cap tipus de llaç familiar entre si, però que són pràcticament idèntiques. El seu objectiu és fotografiar-les per parelles. Segons Brunel, cada persona té set sòcies al món, però la pregunta és com aconsegueix reunir-les si no tenen res entre si.
Diu que és difícil però que no és impossible, que en la majoria dels casos viuen a prop els uns dels altres. I bé, doncs que ell va començar a treballar en aquest projecte perquè fa uns quants anys es va donar la quantitat de gent anònima que s'assemblava entre si pel món, tot i que no tinguessin cap relació de parentesc. I llavors es dedica a fer aquestes fotografies. N'hi ha unes quantes, es pot veure al seu web tot plegat. I hi ha casos molt curiosos, eh? Gent que s'assembla molt i que no té cap nom semblant i que...
No sé, clar, també la fotografia, evidentment, et fa que facin una mateixa cara, una mateixa posició, potser en algun cas la mateixa roba, però de tota manera, la mirada, en molts casos, és la mateixa. Ostres, jo m'estic preguntant realment com s'hi fa, o què? Va voltant pel món i va...
Suposo que sí, no? I que tenim set persones que s'assemblen a nosaltres. I clar, suposo que és més fàcil que la traguis aquí a la Xina que a la Xina. Però bé, en tot cas, m'imagino que deu... No ho sé, el procés deu ser molt curiós. Ah, molt bé. I quant de temps porta fent això? 13 anys. 13 anys. Ai, mira, l'investigaré ara. Sí, sí, sí, és interessant, eh? Set persones, Andrea, jo ho saps. Ai, per favor. Potser... No, però és veritat, a mi em diuen que sempre m'assembla algú. Doncs ara hauràs investigat. Ai, em recordes de tal persona. Dic, bueno...
Potser tens les set controlades, les hores d'investigar, les has de descobrir. Molt bé. Em vindria, gràcies, que vagi bé, bon dia.
Dos quarts i mig d'onze fem ara un cop d'ull a la premsa del dia. Ens aturem a diferents qüestions. Per exemple, el punt avui, una entrevista que fan a l'escriptora nord-americana d'origen jueu, que ara ha escrit com el vent entre els amallers, és Michel Corasanti, que diu que va arribar a Israel i no sabia qui eren els palestins. El seu cas és d'una dona que amb setze anys els seus pares la van enviar a Israel a estudiar a casa d'un rabí. S'hi va passar set anys i anys després escriu aquest llibre posant-se la pell d'un nen palestí.
Diu que els joves nord-americans no tenen ni idea del que està passant allà, que és una història que ha portat dins seu durant més de 20 anys i que li ha costat 7 mesos escriure-la, que els Estats Units la conviden a xerrades i que el seu llibre es comença a estudiar a les escoles i que ha volgut posar cara a tot aquest patiment.
Diu que espera que en aquest llibre els jueus americans es preguntin què està passant allà, que s'ha d'aturar, que vol mostrar també que hi ha gent bona a Palestina, que el poc que ens arriba és algú que s'ha immolat i que quan mira la situació no ho fa com a jueva sinó com a humana. Ha volgut posar cara a tot aquest patiment i diu que ha explicat la història d'un nen que té esperança. No volia explicar alguna cosa que no té futur. Crec que fins que els jueus no sàpiguen què està passant tot això no s'aturarà.
Més cors al diari ara en agricultura, un reportatge titulat pesticides contra les plagues, no, feromones. A Catalunya augmenta el nombre de pagesos que opten per mètodes amb poc impacte ambiental.
I parla, per exemple, de Josep Torrent, que és un petit producte de pressec i raïm que fa uns anys va començar a experimentar amb la producció integrada, un sistema de producció d'aliments que utilitza mètodes respectuosos en la salut humana i el medi ambient. En el seu cas això es concreta sobretot en la lluita contra les plagues, que amb els pressecs és molt complicada.
Diu també, per exemple, que segons el Catedràtic de Patologia Vegetal de la Universitat de Girona, en l'actual context de globalització de mercats resulta molt difícil posar barreres, un fet que augmenta el nombre de plagues mortíferes i per això els reptes en agricultura són molts. Ell n'explica uns quants. Ara cal buscar nous mètodes i productes, per exemple, fent molta investigació per trobar noves matèries actives a partir de la natura o nous microorganismes beneficiosos per a les plantes que siguin antagonistes dels patògens que causen les plantes i actuïn preventivament.
I també parla de les plagues més perilloses a Catalunya, com són el foc bacterià o la mosca de la fruita.
La Vanguardia avui a la secció de Viure, les pàgines Salmons, parla dels que se salven, parlant de comerços, la granja Viader, la sastreria Xancó i la ganiveteria Roca, que sí que continuarà. L'Ajuntament Blinda, la serreria Sobirà i el Marcella, ubicats en finques municipals.
I parla, per exemple, com dèiem, de la Cereria Sobirà, una de les botigues més antigues de Barcelona. Inicialment era un negoci de roba, l'Argentina, i el Sobirà, propietaris de la botiga, van respectar la decoració interior i van ubicar la cereria que havia estat apuntada per Jacin Galí el 1761 al carrer Sant Cugat. Actualment, Cardés, la família Sobirà, es va fer càrrec del negoci després de la Guerra Civil en un moment de penúries i falta de matèries primeres. En aquells anys es van elaborar espelmes amb mantega de cacau.
o la granja Viader, expliquen que l'antiga lleteria la va fundar la família Coma i a finals del segle XIX hi va entrar a treballar un empleat procedent de Cardedeu, Marc Viader, que en va acabar sent el propietari. El 1936 i ja tenia 90 vaques lleteres a la finca i va començar a viatjar a l'estranger per aprendre les innovacions de l'ofici. Els viatges no van ser debades, el 25 va crear l'empresa Letona, la primera que va vendre el llet embotellada i el 31 va patentar el famós cacaulat.
I posa també altres exemples, com ara que els barcelonins continuaran gaudint de l'aparador de la ganiveteria Roca. I ara, en el doblegat, també parla d'altres ciutats europees que sí que salven les botigues, com ara París i Roma. Dues aretes metropolitanes que des de fa anys disposen de polítiques per protegir el comerç amb encant.
I acabem aquest repàs amb una entrevista que llegim avui al periódico, Alfons Borrell, artista plàstic, que diu que la pintura...
és una manera de poder cridar. L'abstracció és una forma de suggerir sentiments, de suggerir el record més que la memòria. Dimarts passat va rebre el reconeixement dels galeristes catalans amb el Premi Gag d'Honor. És nascut a Barcelona l'any 31 i se li pregunta, per exemple, si un dia sense pintura és un dia perdut. Ell diu que va a l'estudi cada dia però que no sempre pinta.
que no provoco un treball. S'ha de trobar la situació i l'ocasió necessària. És com una malaltia, veus que et va pujant la febre i et prepares per si no arriba, fas altres coses.
Cop d'ullar a la premsa esportiva d'aquest matí, si seran les portades, per exemple, del nou esportiu, que diu que amb la independència Catalunya seria una potència esportiva de primer ordre. És el que diu Ivan Tibau, que és una entrevista que publica el nou esportiu al secretari general d'Esport.
El Mundo Deportivo titula el Rojo Vivo per parlar de tot plegat. És el titular que dediquen a aquest diari. Diu que l'Atlètic mana la Lliga, el Barça és segon després de 59 jornades líder i el Madrid es queda tercer. Tot plegat després d'aquest 1 a 1, ahir entra l'Atlètic també i el Real Madrid. I el diari Esport diu que torna a començar, comença una altra lliga.
I també en portada destaca els 57 punts de l'Atlètico, els 54 del Barça i del Madrid i planteja el debat si el Barça ha entrat en una crisi esportiva i l'anàlisi diu que Xavi no és una solució per Martino. També parla de la golejada del nou líder, ahir l'Atlètic contra la Real Societat i el Cristiano que ahir va ser expulsat.
I acabem aquest repàs parlant de cultura. Titulars d'aquest matí, com dèiem, tots parlant d'aquests premis Gaudí que es van fer el vespre. La plaga és la gran triomfadora i la imatge que veureu avui, possiblement, és la de la seva directora Neus Ballús. El debut de Ballús s'endú els premis més destacats i també els últims dies, en canvi, arrasen les categories tècniques.
També és fàcil veure avui un repàs per la catifa, la prèvia i el vestuari de tots plegats. Després es diu també que U2 permet descarregar gratuïtament durant 24 hores la cançó invisible per recollir fons per una ONG. I que l'espai dels Encants Vells acull una jornada d'art emergent abans de convertir-se en un abocador temporal.
I Haring torna al carrer, el mural contra la sida que l'artista de Pintal Raval es construeix 25 anys després.
I també arran de la gala d'ahir, Zona Passola va dir que la vaga de TV3 havia estat un error dels companys. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català reivindicava el cinema, el paper de TV3, la taxa que preparava el govern sobre les operadores de telefonia per ajudar el sector. Aquests són els temes d'aquest matí.
Just a la fusta.
9 minuts i les 11. Salutem ara el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bé. Per parlar del temps, parlem de fred, no, avui?
Doncs parlem de fred, sí, perquè per fi hem tingut un cap de setmana corresponent al mes de gener, tot i que ja estem al mes de febrer, però és el primer cap de setmana amb cara i peus de dir, bueno, fa fred, les mínimes han estat molt fredes, algun termòmetre ens ha informat que a Masllui aquestes matinades del cap de setmana, tant la de dissabte com la de diumenge es va arribar als zero graus, alguna bassa tímidament en algun punt alt de Sant Just, doncs també...
vam tenir alguna petita glaçadeta. Nosaltres, seguint la tradició d'aquesta casa, hem tingut petits problemes amb l'estació meteorològica aquest cap de setmana. No ha acabat d'agafar bé la posició. Esperem que al llarg d'aquest temps... En època de crisi és complicat fer millores amb aquestes coses perquè hi ha altres prioritats.
però intentem fer el màxim possible que hi hagi una bona connexió. Penseu que hi ha una certa distància entre l'amplia estació i la central receptora, que tot això va perones, i a vegades aquesta connexió es pot perdre i ens fa una miqueta la guitza. Tot i així, hem pogut registrar el litre per metre quadrat que va caure a Sant Just. Sembla que fes molta cosa més, però és que realment va ser una pluja molt fineta, que a vegades queia, a vegades parava, hi havia alguns punts del Baix Obrecat on podia haver una miqueta més d'intensitat...
però no va ser una pluja molt quantiosa, ni tampoc quedaves completament xop si estaves al carrer. Va haver algun moment una miqueta més d'intensitat, però anàvem sumant dècima a dècima a l'estació, i al final del dia vam poder registrar aquest litre per metre quadrat que ja suma en aquest mes de febrer, després de l'experiència del mes de gener. O sigui, comencem amb bon peu, podríem dir, el mes de febrer. Pel que fa a les mínimes, com que l'estació ens ha fet una miqueta leguit, ens hem quedat curts a l'hora de saber la temperatura mínima de la nit de divendres a dissabte,
però bé, la de dissabte a diumenge va estar al voltant dels 3 graus i la d'aquesta nit, que aquesta sí que l'hem tingut registrada, ha estat de 4,1 a les 7 del matí, 4 graus de temperatura. Tot i així, hem d'afegir aquí una particularitat que és el vent, que és empipador. Ahir, per exemple...
Fava un vent intens al migdia, feia un bon sol diumenge, perquè va ser un dia realment esplèndid i preciós, però clar, estàvem tan sols a 11 graus i amb el vent la temperatura de sensació era de 7, 8 i fins i tot 9 graus. O sigui, al migdia vam estar jugant amb valors que estaven per sota dels 10. Per això hem dit que per fi hem tingut un cap de setmana d'hivern, perquè hem estat per sota dels 10 graus, cosa que...
seria molt fàcil i, a més, amb els dits d'una mà podríem marcar els dies que hem estat per sota dels 10 graus en algun moment aquest hivern. O sigui, que és un hivern que s'està comportant molt, cosa que contrasta completament amb l'hivern de les Illes Britàniques, amb l'hivern que estan patint al Cantàbric per les destrosses del temporal de mar. Penseu que tota aquesta situació que estem tenint nosaltres de diferents frontets que van passant i van deixant la seva nevedeta o la seva precipitació, ara tenim una estona de sol, a la tarda se'ns tornarà a tapar, com passarà avui i ara ho explicarem...
Tota aquesta situació, penseu que el Cantàbric és com tenir una situació continua, continua de llevantades. Imagineu-vos que a la costa mediterrània estéssim 15 dies amb una situació de llevant, de pluja i més pluja i més pluja, i rieres i rieres ben plenes, i amb el mar esvolotat. Les destrosses al maresme serien espectaculars, hi haurien punts de l'Empordà on també es veuria afectat molt la platja. O sigui que tota aquesta situació l'està vivint el Cantàbric i el País Basc, realment moltes destrosses, el mar està molt empipat, les onades són molt fortes...
i aquesta situació continua aquesta setmana. El que passa que giraran una miqueta els vents i tindrem alguna sorpreseta d'aquestes que t'agraden a tu, Carme, de gaire agradable perquè fa temperatures a mitjans de setmana. Anem a PAMS, ho expliquem tot una miqueta. Avui la mínima Sant Just ha estat de 4 graus. Ho hem d'avisar que la nostra estació meteorològica està molt alta.
És una estació que està a dalt d'un terrat, al terrat de Can Ginestà, que allà és un edifici amb tres plantes i que normalment a peu de terra tindríem un valor i allà a dalt en tenim un altre. Per això diem que si hem tingut quatre graus a dalt del terrat de Can Ginestà, a peu de terra, perquè el fred pesa més que l'aire calenis que del terra, probablement hagi estat inferior i algun termòmetre de casa dels que ens escolten ara potser dir que el termòmetre de casa m'ha marcat dos aquest matí. Podria ser, però clar, la nostra estació està molt aixecada...
i això a vegades et porta que les mínimes no siguin massa correlatives amb el que puguem tenir a casa a peu de terra. Bé, esclarit això, hem de dir que comencem el dia amb vent del nord, comencem amb un sol espaterran, però tornarem un altre cop a aquest joc que ja vam iniciar la setmana passada, que és de tenir matins amb sol i a la tarda se'ns tapa i a la nit fins i tot ens pot ploure. Avui és un dia típic d'un front que està arribant, és un front que entra per nord o és d'un altre cop,
que ja ens porta alguns núvols alts. Sí, perquè a primera hora estava exacte, no?, d'aquests blaus intensos. Sí, doncs ara ja no el tenim, ja el tenim així una miqueta amb núvols alts, i aquest migdia, aquesta tarda, ja quedarà completament tapat. No es descarta alguna goteta, alguna dècima, que pogués caure aquest vespre o aquesta nit a Sant Just, no és un front massa important, però hi ha aquesta possibilitat, perquè passa un front, se l'ha de respectar i potser es pot deixar algun ruixadet o alguna goteta. No esperem grans pluges, però podria caure alguna coseta.
Demà dimarts tornarem a començar amb variabilitat amb sol i núvols, però el sol serà el protagonista i a mesura que avance la jornada els núvols podrien tornar a guanyar terreny. Però començaran a guanyar terreny molt més tard. O sigui que sembla que demà dimarts, tot i que la presència d'alguns núvols al matí, durant gran part del dia el sol serà el protagonista i de cara al vespre a la nit és quan començaria a tapar-se. No començarà tan aviat com començarà avui. O sigui que demà gran part del dia farà sol. Les màximes demà una miqueta més altes. Si avui arribem a 12, demà potser estem amb 13-14 al migdia.
La nit, de dimarts a dimecres, aquests núvols ja seran prou importants, i de matinada i el dimecres, és que és complicat, eh? De matinada i el dimecres al matí torna a passar un front, un front que sembla que és actiu, i al tanto els que anem a treballar dimecres amb vehicles sense sostre...
perquè ens podríem mullar una miqueta. Aquest front és una miqueta més actiu i sembla que el matí de dimecres podria estar marcat per la precipitació. Un cop ja hagi passat aquest front, tornarem a la tranquil·litat, a la tarda de dimecres ja no esperem pluges enlloc, temperatures agradables, tot i la presència de pluges al front d'aquest dimecres és més aponentat, o sigui que els vents arriben una miqueta més rescalfats i ja podria pujar una mica la temperatura, tant màximes com mínimes. Aquest fred d'aquest cap de setmana és tan probable que aquesta setmana ja no el tornem a veure.
Llavors, dijous farà sol, i dijous és un dia dels que t'agraden a tu, d'aquells migdies que són unes petites vacances, perquè sembla que la temperatura màxima podria voltar els 16 o 17 graus, hi harem vents de ponent, el temps serà estable, i dijous serà un dia gairebé primaveral i no pas d'hivern. Ah, sí? Sí, serà un dia molt agradable, serà el dia més càlid de la setmana, i parlarem de sol durant tota la jornada.
Divendres la començarem amb sol, amb tranquil·litat, amb temperatures agradables, tan màximes com mínimes. No farà un fred excessiu divendres al matí, però a mesura que avanci la jornada, aquesta frase que diem contínuament, els núvols aniran en augment i sembla que tenim a les portes un altre front que podria arribar entre la tarda de divendres i el matí de dissabte, que podria tornar a reactivar precipitacions en forma de neu al Pirineu. També podria caure algun ruixat de Sant Just i faria baixar una miqueta les temperatures. Cap de setmana serà tranquil i diumenge a la tarda podria arribar un altre front.
Dimarts, dimecres, divendres i diumenge. Tenim quatre fronts. Excepte dijous, no? Excepte dijous. I dimarts també farà bo, perquè estarem entre fronts i ens agafarà gran part del dia. Demà encara salvarem, no? Demà els salvarem. Però tenim quatre fronts durant la setmana per anar-los seguint, per anar compartint. I el que diem, perquè fa temperatures paral·lelament als fronts, pugen fins dijous, dijous un dia molt agradable, i tornen a baixar divendres i al cap de setmana.
Déu-n'hi-do. És complicat, és complicat. Sí, sí, sí, esteu entretinguts els homes del temps d'aquests dies, eh? Torneu una mica... Ara, bueno, no, torneu, no? Perquè el genit també ha sigut... Puig no ha fet fred, però ha fet pluja, vull dir que... Sí, com a mínim tenim aquesta gracia. Comencem el 2014 en moviment. Molt bé, doncs estarem al cas de tot plegat, on anirem explicant cada dia, i de moment avui abrigar-nos, no? Avui abrigar-nos, però demà ja no tant. Gràcies, Carles, que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Un minut i arribem a les 11 en punt. Connectarem amb Catalunya Informació, després en tirem també el bolletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem després parlant amb la Bet Freixa, que és la persona encarregada de fer el curs de coaching aquests dijous, durant 3 dijous a Sant Just. En parlarem amb ella cap a les 11 i 10 i després farem tertúlia, com cada dilluns, a partir dels quarts de 12 amb la Carme Madó, el Josep Coderc, el Vicenç Riera i la Palmira Badell, tertúlia d'actualitat.
Just a la fusta, el magazín del matí. Catalunya Informació
Són les 11. Ensenyament coordinarà aquesta setmana amb els directors dels centres afectats el recurs que presentaran contra la sentència que els obliga a introduir el castellà com a llengua vehicular. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, la consellera Irene Arrigau ha dit que la sentència demostra el retorn a un estat-nació d'una sola llengua.
Espanya es plantejaria admetre a Escòcia com a nou estat membre de la Unió Europea si aconsegueix la independència a través d'un procés legal. Així ho assegura el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, al Financial Times. El rotatiu remarca que la posició d'Espanya amb Escòcia contrasta amb la negativa rotunda i autoritària cap al procés sobiranista de Catalunya.
La plaga de Neus Bellus i Los últimos días d'Àlex i David Pastor triomfadores als Premis Gaudí del Cinema. Los últimos días s'han dut 7 premis i la plaga n'ha aconseguit 4, entre els quals el de millor pel·lícula i millor direcció. Dos morts en el segrest d'una escola aquest matí a Moscou. La policia ha pogut detenir el segrestador, que seria un alumne del centre. Les víctimes mortals són el professor de la vintena d'estudiants retinguts i un policia.
A Tailàndia, els opositors tornen als carrers de Bangkok l'endemà de boicotejar les eleccions legislatives anticipades. El bloqueig evita el vot en una quarantena de les 375 circunscripcions del país. La comissió electoral no publicarà els resultats fins a finals de mes.
I l'actor nord-americà, Philippe Seymour Hoffman, mor als 46 anys. El cos sense vida de l'actor, protagonista de títols com Capote i els hitos de març, el van trobar ahir al seu apartament a Nova York. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. L'exnedador Ian Thorpe ha estat hospitalitzat després d'ingerir un combinat d'antidepressius, segons informa el diari australià 10 News. Segons aquestes informacions, la policia l'hauria detingut prèviament després d'una trucada anònima que avisava d'una persona que caminava desorientada.
L'Atlètic de Madrid se situa líder en solitari de la Lliga amb 3 punts més que el Barça i el Madrid. Els Matalassers van guanyar per 4-0 la Real Societat en l'homenatge del Calderón a Luis Aragonès i el Madrid va empatar un amb l'Atlètic Club a Sant Mamés amb expulsió de Cristiano Ronaldo. L'Espanyol va perdre el camp del Betis 2-0.
I el temps matí fred, amb cel sere. Les temperatures han baixat entre 2 i 3 graus respecte a les d'ahir, amb glaçades a l'interior i fins i tot al prelitoral. A la tarda arribarà un nou front, no gaire actiu, però que farà créixer els núvols perponent amb alguns plugims en aquest sector. Migdia amb temperatures semblants una mica més baixes. Ara mateix tenim 3 graus negatius a Lleira, 3 de positius a Barcelona i Tarragona, i un grau negatiu a Girona.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea. El Servei de Promoció Econòmica engega dimecres un curs de formació per adquirir competències bàsiques. És un curs que consta de 7 mòduls que es desenvoluparan entre febrer i maig i ja s'han obert les preinscripcions. Un dels objectius és facilitar la recerca de feina a les persones que estiguin a l'atur.
Els mòduls poden cursar-se individualment o fer-los tots. Podeu fer les preinscripcions al servei de promoció econòmica trucant al telèfon 93 480 4800. I en aquesta línia també ha arrencat un curs de coaching per la millora personal en la recerca de feina. Va començar dijous a les escoles amb una quinzena de persones seleccionades entre els serveis de promoció econòmica i benestar social.
Més qüestions? Avui s'obre el període per fer les inscripcions per participar del concurs de disfresses de Carnestoltes. Fins el 14 de febrer teniu temps per apuntar-vos-hi a l'Ajuntament, a l'oficina de gestió integrada de dilluns a dijous, de 9 a 2 i de 4 a 7, i els divendres només al matí. La Rua i el concurs tindran lloc el dia 22 de febrer a la tarda.
Aquest any hi haurà quatre categories de disfresses, millor comparsa, millor comparsa escolar, millor grup i millor individual. El concurs començarà a les 5, el dia 22, al parc de Joan Maragall, i la rua començarà a dos quarts de set, aproximadament. S'acabarà la plaça Camuapa i allà, com sempre, es farà un ball i es donaran a conèixer els guanyadors del certamen.
I un apunt més en clau cultural, l'actriu Sant Justenca Clara Segura ha guanyat el Premi Gaudí com a millor actriu secundària. És el segon Gaudí per l'actriu, en aquest cas per la seva interpretació a la pel·lícula Tots volem el millor per a ella, que s'ha endut dos Gaudí aquesta nit. L'altre ha caigut en mans de Nora Naves com a millor actriu principal. Aquest premi és el segon Gaudí per l'actriu Sant Justenca, ara fa tot just 4 anys, el 2010, Clara Segura va ser reconeguda com a millor actriu de repartiment per la pel·lícula Les dues vides d'Andrés Rabadan, basada en la biografia de l'assassí de la Ballesta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Exponiéndote a la gente
Resumiendo por ahí No me quedo indiferente No me quedo en mi país Reina de espectros ausentes Sequito de maniquí
Fins demà!
No me importa sufrir. Ya no respeto tu culpa ni me quedo en la frontera ni me canso de escribir. Juego abierto al objetivo ni a lo certo decidido
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fuego abierto al objetivo
Fins demà!
Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen 11 minuts de les 11. A aquesta hora parlem d'un curs de coaching que va arrencar la setmana passada per la millora personal en la recerca de feina. Va començar dijous de la setmana passada a les escoles amb una quinzena de persones seleccionades entre els serveis de promoció econòmica i benestar social i l'objectiu és aprendre a gestionar les emocions i també donar eines per un lideratge més efectiu. Són tres sessions.
Aquesta setmana n'hi ha una altra i ara en parlem amb Elisabet Freixa, que és qui em parteix aquest curs. Molt bon dia, Elisabet. Bon dia a tothom. Un curs, com dèiem, va arrencar dijous passat amb una quinzena de persones. Com va anar aquesta primera sessió? Doncs mira, va anar molt bé, la parlo per mi, però la veritat és que jo disfruto molt fent aquestes sessions i aleshores la participació va ser elevada de bastantes persones, van ser, com dius tu, una quinzena de persones...
totes amb unes particularitats i unes formes de ser diferents, i la veritat és que, segons l'opinió que també vaig veure per part seva quan vam finalitzar la primera sessió, la impressió és molt bona, és molt bona. La idea una mica és el que comentàvem ara, no? Suposo que és intentar gestionar una mica aquesta situació d'atur que, més enllà de no tenir feina, implica moltes altres coses, no? Exactament, exactament. És a dir, si t'hi fixes, l'objectiu no és aconseguir una feina, val?,
Perquè, evidentment, en aquest objectiu intervenen altres factors que no només depenen de les persones, sinó que depenen d'altres aspectes socioeconòmics, etcètera, de la situació actual. Però sí que hi ha una part molt important de cadascú de nosaltres que podem fer per tal de trencar unes dinàmiques en les quals hem entrat, en situacions aquestes com les persones que es troben sense atur, etcètera, que entres en unes dinàmiques i uns patrons de pensaments, de comportaments, etcètera,
que el que fan és, d'alguna manera, dificultar sortir d'aquí. Llavors, l'objectiu del curs és trencar aquestes dinàmiques, buscar uns petits objectius diaris que ens poden ajudar a sortir d'aquestes situacions,
per facilitar els objectius més grans després, com pot ser aconseguir una feina, buscar una idea d'autoocupació, o coses tan simples com gestionar-te les seves... No simples, molt importants, però vull dir que no necessàriament són coses externes, sinó de millorar o treure rendiment de totes les nostres eines que tenim a nivell personal. Una d'elles són les emocions. Gestionant bé el tema de les emocions, podem...
aconseguir estats emocionals que ens permetin al matí aixecar-nos amb aquesta il·lusió, amb aquestes ganes, aquesta força que necessitem per anar-hi a tota una sèrie d'accions que ens portaran a resultats diferents dels que hem aconseguit fins ara. Una mica aquesta és la idea. I no només les emocions, també temes de creences, pensaments, llenguatge, corporalitat, és una mica entendre la persona com una totalitat.
clar, segurament costa molt fer aquest pas, que ens comentes ara, és a dir, fer aquest canvi de mentalitat i començar a canviar totes aquestes petites coses que segurament no són tan petites. Exacte, és que aquest és el cuit. És a dir, mira, costa o no costa, depèn. Hi ha persones que els costa més que altres, hi ha persones que de seguida hi entren i veuen molta possibilitat en tot això que estem treballant, coses que poden semblar simples d'entrada...
però que si tu t'ho agafes, ho integres, ho entens, ho integres en el teu dia a dia, això sí, i llavors hi treballes. El tema està, sempre dic, la bona notícia és que es pot canviar coses, i realment és així. I el tema, potser que no és tan bo, és que ho has de treballar, és un hàbit.
És un hàbit, és a dir, l'hàbit de pensar que te'n sortirà, que ets útil, que ho pots fer, això és un hàbit. Un hàbit que cada matí tu t'ho pots plantejar de pensar així. És una mica una decisió. Què vull pensar i què vull sentir? Llavors, amb unes eines que expliquem en el curs, llavors és un tema d'un treball diari. És un hàbit, sinó és com canviar un hàbit de pensament per un altre. Llavors, aquí és on resideix, diguem, entre cometes, la dificultat. El que passa és que quan tu entres i comences a treballar,
Veus que això dona fluït, i això és fantàstic, perquè cada vegada com més camines, més ganes tens de caminar. És una mica aquesta idea. Costa una mica, però un cop hi entres, realment els canvis són brutals. I una altra cosa molt important, no ens hem de plantejar grans canvis. Amb canvis petits, del nostre dia a dia, coses...
plantegem-nos objectius que ens suposin un repte, però que siguin assolibles, això és l'important. Quin canvi, per exemple? Quin petit canvi podria anar bé, així en general? Doncs mira, així de grans trets, no? Persones que estan com el dia a dia,
molt enfocat a cuidar els nens, el marit, la casa, tenir-ho tot net, i deixar-ne a banda una mica, de vegades. Ja m'estic pensant en alguns perfils que poden ser bastant habituals en aquest cas, o sigui, persones, dones, que s'han quedat sense feina, que estan a casa, que després es dediquen als fills, a la casa, tot impecable, però s'obliden una mica dels seus somnis, dels objectius que volen aconseguir elles com a persones, com a professionals, com a dones.
Llavors, és aquí de dir, plantegem-nos, no? El fill potser cal que també s'espavili ell a fer una sèrie de coses. O el marit, doncs, mira, hi ha una sèrie d'aspectes que pot fer ell i que deixo de fer jo. Posar uns límits, dir que no... O sigui, tenir-te en compte tu com a persona. Quines són les coses que puc fer i que, bueno, entres en aquestes dinàmiques, vas fent el mateix i aconsegueixes els mateixos resultats. Llavors, amb això...
evidentment que no trobaràs una feina o no tiraràs endavant un projecte d'autoocupació. M'explico, eh? Llavors he de fer un canvi i de dir, mira, doncs a partir d'ara em dedicaré aquestes hores a realment anar a la búsqueda del que jo vull, no? D'aquesta feina, d'aquesta nova ocupació, o simplement, de vegades, de dir-ho, un temps per mi. Ens ho oblidem, no? Això segurament ens diria de tots, potser. Exacte, i que ens sembla que potser no en tenim dret perquè no estem sent útils o no estem guanyant uns diners.
És clar, aquí darrere hi ha també tota una sèrie de creences molt interessants que de vegades cal trencar-les. Clar, segurament també això va lligat una mica a, ara potser he canviat una mica, però la idea d'estar a l'atur o estar aturat, d'una banda, amb la gent més gran, és a dir, gent que potser ja té 50 anys, 40 anys, és una cosa amb moltes connotacions negatives, que per tant fins i tot se sent malament o se sent culpable, i amb la gent més jove, penso en gent més de...
que ha acabat la carrera fa poc, o que fa 3 o 4 anys que l'ha acabat, que es lliga més amb la frustració, o en tot plecat, doncs, acaba de general, doncs, molts sentiments que traspassen tot el tema de l'àmbit laboral, no? Exactament, és que aquest és el tema, llavors entres en unes dinàmiques que t'enfonses completament, pots arribar-te a enfonsar, llavors és una mica aquest fet de dir, no és veritat que no siguem útils, hi ha moltes coses a fer, encara que potser inicialment potser no tinguem una recompensa econòmica, però
Estar actiu i aportar alguna cosa, aportar alguna cosa, és importantíssim. És la base per començar a generar una mica d'aire fresc en el nostre cervell. És a dir, no és només buscar la feina per aconseguir aquests dies, evidentment que això és el que necessitem tots, hi ha d'haver una base pràctica i una subsistència econòmica de supervivència, està claríssim, però una mica més enllà d'això, que estem en una societat, estem canviant els paràmetres de la societat de dalt a baix,
No sabem cap on anem, però està clar que ja ens estàvem fa uns anys enrere, crec que amb això tots els economistes hi van anant, que no serà així. És a dir, no crec que tornem en la situació que estàvem fa un temps enrere, tot i que l'economia sembla que s'està despertant una miqueta, no? Llavors, crec que ens hem d'anar adaptant a aquests nous temps, i feina per a tothom possiblement no n'hi haurà. Llavors, una mica és buscar també altres vies d'aportar coses a la societat
que a vegades no necessàriament passen per un equilibri econòmic o potser amb els paràmetres que estàvem acostumats temps enrere. Bé, una mica és adaptar-nos als maus temps, però sobretot no deixar d'aportar el que cada persona pot aportar. Segur, tots tenim alguna cosa que donar al nostre entorn. Llavors és trobar aquest punt, aquesta activitat, i fer-ho, donar-ho. I l'altre ja anirà venint, d'una manera.
És una mica una manera de veure-ho, però que pot ajudar molt a sortir de vegades d'aquests cercles que costen moltíssim i que, bueno, i que realment han de ser objectius en què realment les persones, i el percentatge de la població important està en aquests estats una mica de desànim. Costa més, com més valences, o no depèn de l'edat? Mira, jo et diria que...
Que no és necessàriament, depèn de l'edat, eh? Jo diria que depèn una mica de la manera de ser de les persones i de com un ho veu, no? És a dir, com et deia, hi ha persones que veu la dinàmica del que faig, d'aquestes eines, i les aplica i veu la... I no necessàriament són els més joves, de vegades. Vull dir que depèn, eh? Depèn de la persona.
Són aquests recursos, com podem gestionar-los. Suposo que a vegades començar a fer aquest canvi va més lligat també amb la manera en què cadascú acostuma a prendre els conflictes o aquestes situacions. Sí, sí, exactament. És sobretot treballar internament amb la gestió de les emocions, inclús la paraula com parlem, de vegades posar consciència amb les paraules que utilitzem i utilitzar un altre tipus de paraules més
que donen més poder, més un sentiment de satisfacció, etcètera. Substituint paraules, substituint pensaments, respirant, tècniques de relaxació... Bé, és una mica un conjunt d'eines que tenim i, sobretot, també a nivell de reflexió, eh? A mi m'agrada molt a parlar dels aspectes una mica espirituals, eh? És tota l'àrea de la persona, eh? La persona som tot això i també hi ha una part espiritual molt important, és a dir...
allò que et deia també abans, quina aportació fem, què estem fent aquí, quin sentit té tot plegat, i connectar-nos una mica amb aquest nivell que ens pot moltes vegades ajudar també a veure-ho des de perspectiva i dir, bueno, ja que estic aquí, almenys viure cada moment el màxim de bé que pugui. I el que vingui ja vindrà amb la confiança que segur que ens en sortirem. Aquest també és un pensament interessant, passi el que passi,
ens en sortirem, no? I també puc pensar al revés, però llavors decideixo què vull pensar i en què em sento més còmode, perquè ni una cosa ni l'altra és certa, o no ho sabem, perquè és un futur.
Llavors jo vull pensar que ens en sortirem. És un bon pensament, un pensament que m'ajuda a tirar endavant ara en aquest moment. De vegades potser també ens passa que volem fer moltes coses o quan hi ha una situació d'aquesta mena algú intenta ocupar-se tot el temps amb cursos o amb moltes coses per intentar, amb la idea aquesta positiva justament d'intentar aprofitar, però que potser també cal aturar-se, no? Molt bé. Molt bona aquesta, Carme, perquè, a veure, això és molt important, eh?
Depèn de la persona, hi haurà persones que es comença a posar en marxa per la necessitat de sentir-se actiu, però de vegades és això, i és el que fem. La primera sessió consisteix en aturar-nos un moment i reflexionar.
Què és el que vull? On sóc ara? Cap on vull anar? I quin itinerari em planifico? I quines accions necessito per anar fins aquí? De vegades és inútil fer un curs de geriatria i un curs de cuina i un curs d'electrònica. Home, és una mica pensar una mica a nivell d'itinerari quin és el que jo vull fer. Veure aquest objectiu d'aquí tres mesos vista, una, no sé, cada curs és molt personal, evidentment cada persona això és
i llavors, a partir d'aquí, veure quines accions em toca fer demà perquè d'aquí tres mesos estiguin on vull estar. És una mica aquest plantejament de reflexió a nivell personal de cadascú que vol. I és clar, aquí sí que hi ha molta varietat. Hi ha persona que ho té molt clar, hi ha persona que no. És veritat, hi ha molta persona que no ho sap. Bé, llavors és qüestió també de permetre'ns aquesta incertesa. No tot ha de ser objectius i tirar davant i tal.
Bé, ara està allà on està i el respecte absolut en aquest ritme i aquesta manera de ser de cadascú. Doncs aquestes sessions que, com dèiem, van començar dijous passat, estem parlant ara amb l'Elisabet Freixa, que imparteix aquest curs organitzat per la promoció econòmica aquí Sant Just, un curs de coaching per a la millora persona en la recerca de feina, va començar dijous passat a les escoles i és aquest dijous que continua o cada quant són les sessions? Sí, sí.
Aquests dos dijous següents, com dius el dijous passat, en aquesta primera fase de reflexió, de situar-nos, de conèixer-nos, també d'investigar una mica quins són els nostres talents, els talents personals de cadascú, també de parlar, parlar també de tota aquesta angoixa que de vegades portem a dintre i que el parlar-ne la traiem i d'alguna manera, encara que sembli...
que no és adequat, sí que ho és, ho és molt, poder-ho treure vol dir que tu ho treus de dintre, compartir-ho, i aquest és el primer pas, fer aquest punt. I ara les dues següents sessions serà una mica com? Amb les eines que tenim, les aprofitem per ajudar o acompanyar a cadascuna de les persones que s'ha definit un canvi o un objectiu, que més o menys ja es van definir aquest dia, excepte, com et deia, algunes persones que no ho saben, que sempre és així,
Llavors, les dues sessions que ens queden és veure tots aquests nostres recursos i eines personals, com les optimitzem per tal de recolzar i acompanyar aquests plans d'accions que han sortit en aquesta primera sessió. Aquesta és la idea. Per tant, continua tot plegat aquest dijous. Molt interessant. Avui n'hem parlat, hem descobert una mica com funciona tot plegat amb l'Elisabet Freixa. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, a disposar. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Adéu, bon dia.
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 de 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Pràcticament dos quarts de dotze, com que a dilluns fem tertúlia i per això saludem el Vicenç Riera, la Carme Amador i la Palmira Badell. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia, bona hora. I el que fem abans de començar la tertúlia és igual que la setmana passada i com farem a partir d'ara, fer primer de tot sentir aquesta carta que ens porta la Palmira. Per tant, Palmira...
Jo crec que ja podem començar. Ui, espera, aquest micròfon... A veure, hola, bon dia. Bon dia. Ara sí, si no et sentíem com si fossis molt, molt lluny. Per tant... Doncs ja sóc aquí. Exacte. Doncs començo. Quan era petita, i els companys de Tertúlia també, és a dir, fa anys, les cases no tenien bàscula. Ara la majoria en disposa d'una a la cambra de bany.
Com que havíem de pesar-nos a la farmàcia, només ho fèiem de tant en tant. I ves per on ens estalviaven molts disgustos. No com ara que la freqüència en què es comprova la possibilitat d'haver perdut algun quilet ens té presa la voluntat. Ens pesem massa.
Estem pendents del pes. Estar a la moda vol dir ser prim. I encara que reneguem de les tendències, no ens agrada el greix. En definitiva, estem pendents de la balança. I tornant al temps passat. Quan no estàvem tan pendents del pes, la majoria de les viandes que compravem no anaven envasades. Sucre, farina, mongetes, cigrons... Calia pesar-les al moment. I a diferència d'ara, que no ens fixem si fan el pes exacte, estàvem molt alerta que el botiguer no ens està fes.
Com que n'hi havia d'espavilats, calia anar a comprar amb quatre ulls. Hi havia unes tàctiques que practicaven l'hora de pesar, que consistia en deixar anar el paquet de cop i l'empenta feia anar l'agulla més enllà del que havia de marcar. O bé posar el dit dissimuladament a sobre el plat de la balança per fer pujar més del compte. O tenir-les mal graduades. De fet, aquestes trampes encara es practiquen.
No tothom. Ei, no voldria pas ofendre. Ja se sap que hi ha de tot. Però tanmateix ara que parlo de balances, no creieu que amb això de les balances fiscals o el govern de l'estat espanyol ens està enganyant? Que si ara d'una manera, que si ara d'una altra, ja ho veureu com acabarem perdent, com sempre.
Ets un artista, Palmi, de veritat. Gràcies, Carme, però és que tu em mires amb bons ulls i m'escoltes amb bones orelles. He començat pensant cap on ens portaries i realment a la meitat he dit no, no, anem per aquí i finalment ens hem acabat sorprenent, segurament tots.
A veure, jo vaig trobar molt fort que sortissin les balances fiscals i el senyor Montoro, oi que és el senyor Montoro? Digués que no podien sortir aquestes balances perquè el resultat de Catalunya faria més independentistes. A veure...
Clar, i s'està ratllant l'absurd, no?, una mica. I ens està dient que tenim raó del que ens queixem, no? Per tant, doncs, millor, un altre sistema. Vull dir que ho trobo molt descarat, és que ha sigut molt descarat, això.
no hi entenc jo amb números ni tot això, només comprovo el que es diu els polítics de torn, el que diuen els diaris no sé si tot això es pot creure perquè també, oi?
però sí que hi ha aquesta sensació que sempre ens està fent. Una de les proves que ens estan fent és que no les volen treure mai. Aquesta és una de les proves. Ara que les treuen, com que no els hi surt prou bé, a més a més, amb tota...
amb tota la frescura et diuen que no interessa perquè, llavors, els independentistes encara ho serien més. Doncs, escolta, no ens en sortim d'aquesta gent, eh? És que està la cosa molt... Es va fent, no només no ens en sortim, sinó que cada cop es fa una mica més terrible, una mica més fosc, no? Sí, sí, més tibant.
A cop de romana. A cop de romana, potser sí. I que fa més mal, eh, que una balança. Sí, les romanes, sí, perquè hi havia... pots treure el plat i... I serveix despasa. Ara, Vicenç, et explicava una cosa aquí fora. Volia comentar el tema aquest de... Bueno, que llegia això de les pensions, del que es paga ara, els que estan ingressats en residències,
quan de revisar la llei de dependència vull dir l'ajuda quan de revisar hi entrarà també els béns que té cada un, béns immobles el patrimoni que té
Diu que també podria entrar el propi, el de vivenda. L'habitatge. L'habitatge propi. No en cas que es tingui una segona residència, sinó que la residència habitual. I com que es calcula que el que s'haurà de pagar serà més que el que es cobra, el que no pugui pagar...
li quedarà un deute. A més a més això, eh? El que no pugui pagar no és que li revisin i li perdonin, no. Li quedarà com a deute, ojo, que podran agradar el deute. Als fills. Als fills, eh? Finsament això, eh? És que són molt grors, eh? Ell li té una mica per sobre, però què passa aquí?
A veure, a mi em costa d'entendre això. Quedarà en deute acumulat, no? S'anirà acumulant, perquè se suposa que aquesta persona acostumen a ser persones que estan pensionistes i que aquesta persona no té possibilitat de guanyar més.
ni de fer un negoci i més encara si es troba amb les condicions que necessiti l'ajuda de dependència ni de demanar un préstec perquè segons quina edat ja no t'ho fan per tant hipoteques tota la família
i si no hi ha família igual que hereda els beneficis i els deutes i si no té fills ah
qui heredi ho haurà de pagar perquè pot tenir un nebot que heredi i el nebot quan heredi el nebot pot dir que no vol l'herència com un fill pot dir que no vol l'herència pot renunciar si ha de cobrar però si ha de pagar em sembla que no li disseran eh
No, abans d'obrir un testament, no ho sé ara, eh? Sí, pots renunciar. Abans d'obrir el testament, pots dir que d'entrada renuncies. Renuncies. Hi hagi o que hi hagi. Però llavors, qui paga aquell deute? A veure, llavors, allò que hem criticat sempre, perquè de criticar en sabem un rato sense conèixer els motius, allò que hem criticat sempre, que els fills, quan hereden una casa, aquella casa que els pares es van fer amb tots els sacrificis, fixa't, va, i se la venen.
és que per força se l'han de vendre per poder assumir aquestes despeses i més ara si a més a més han d'assumir les despeses d'aquella persona que ha estat ingressada o sigui aquesta persona que ha rebut per dir-ho d'alguna manera un benefici s'ha ingressat per gust per estar i allà luxe, és un luxe això està claríssim per luxe o sigui
Allà calcula que una persona que obri 800 i escaig d'euros de pensió vindrà a pagar uns 1.000, 1.500 euros o així. O sigui, de moment ja no hi arriba. De moment ja no hi arriba. Allò ens diu que es tenen en compte també tot això.
No ho sé, és una cosa que lligim bastant de pressa i jo m'ho ha semblat... No puc opinar perquè no ho he llegit, però avui... Sempre... El diari avui, si és que es pot veure, avui... Sempre la crisi l'han de patir els treballadors, sempre els últims. Les crisis les han de patir. No, els que passem per taquilla, els que ens tenen controlats. Ah, això mateix.
Sí, els que ens tenen controlats perquè conem una pensió i res més I aquests són els que ens poden fer la punyeta A mi aquestes notícies em fan mal i a més dolorida com estic
del resultat del Barça del dissabte. Només em falta això, eh? Només em falta això. Això sí que és gros. No havíem parlat. Mira, les pensions i tot això és res, però això del Barça hagi perdut és fatal, eh?
Home, portàvem el disgust d'haver dimit el president, aquells disgusts que portàvem el president. Ara això, escolta... Que van jugar molt d'hora, per cert, el domenatge. Sí, sí. Però la gent prefereix això a les 10 de la nit, eh? No, no, no. Devien estar païnt. Que jo tornava a casa, un amic meu em portava a casa. No, que un amic meu, el meu fill, que vam anar... Bueno...
Em portava a casa i tot a la diagonal, una riada de gent. Jo dic, no sé si hi hauran guanyat. Vaig veure jo com em portaven. Estàs controlada, eh? Has vist com et controla? Sí, em vas veure per tirar-me del cotxe perquè, no sé, ho fan expressament per no portar-nos, eh? No, no, tu arribaves a casa i jo darrere teu. Ah, sí, d'acord.
És que són veïns. Són veïns, tot s'ha de dir, porta per porta. I venia tota la gent per la Diagonal per una manada d'aquelles que feia segles, perquè quan jugàvem més d'hores sí que es veia. I tota una cara. I li dic a mon fill, em sembla que ha perdut el Barça. I va posar la ràdio, i sí, sí, dos a tres. I a més, no pot aprofitar mai quan ens apega el Madrid, que va empatar.
Home, ara portàvem moltes jornades aprofitant-ho, eh? Vull dir que és el primer cop en 59 jornades que no el perdia. És que és futbol. Escolta, ja esteu mirant que estem a l'era franquista trebada. Calla, calla. Home, tornem al futbol.
No, és que és això, l'era franquista. Vam posar el futbol per oblidar-nos de tot l'altre. Ja hi som a una altra vegada. És veritat, és veritat. Que hi ha problemes. Es muntava un partit, Barça Madrid, de l'època, o no és veritat això. La gent jove que ens escolta, això no ho saben.
Tenia l'opi del poble. Un problema és un partit de futbol extra a la copa de Matadepera. Totes aquestes copes i recopes i recontracopes es van inventar per tenir-nos entretinguts. I això que no hi havia a televisió, llavors. No, però jo recordo els homes d'aquí Sant Just quan nosaltres ens n'anàvem cap a casa que ens havíem trobat a l'Atener o ens havíem trobat a algun lloc, així, la colla i anàvem cap a casa a dinar
Aquells homes se n'anaven a les Corts, que és on hi havia el camp, a peu. A peu, a futbol. Sí, sí, sí, i tant. I després devien tornar a peu, també. Però tu eres molt joveneta, eh? Perquè... Llavors eres joveneta, i tant que sí. Erem molt joveneta perquè al camp de les Corts, allà al carrer Numància, saps, Numància Travessera, que hi havia al camp de les Corts, jo vaig anar a ballar sardanes a camp Barça i tenia 19 anys. També eres joveneta.
I tu ets més gran que jo, no? Fes el favor de dir-ho en antena. Jo vaig anar a ballar a Sardanes quan m'ha inaugurat Can Barça.
doncs jo vaig anar allà al mig de l'herba a cantar quan el Barça va fer els 75 anys i vaig anar tots els orfeons de Catalunya ens dirigia l'Oriol Martorell que en pau descansi
I va ser impressionant, perquè quan vam acabar de cantar van aplaudir i vaig pensar, on dia el jugador que fa un gol, sentir els aplaudiments ha de ser... Una cosa, és igual que un artista en un escenari, s'ha d'estar acostumat. Si no estàs acostumat, no aguantes això.
I no estava sola. Jo estava entremiss amb molta gent, però jo vaig tenir l'impressió que m'aplaudien a mi. Va ser una experiència molt maca. Ja veu tenir histori que l'herba no es va fer molt bé. No, però tu saps el que és estar allà dins i veure tot el camp ple i sentir-te... Can Barça emociona sempre, eh? Un jugador...
El primer gol que fa aquests jovenets que surten, les cames li han de fer figa per força, quan l'aploudeixen. No, no, hi ha l'escenari, hi ha l'escenari, sortir allà... Ja és impressionant, no? Ja és impressionant, perquè veure... Suposo que quan estàs... Jo era molt joveneta i tampoc em va afectar, perquè jo era d'una coral, de no sé què, que ballava... Sí, sí.
allà a les Corts i no recordo que m'emocionés especialment però ara reconec que si he tingut alguna vegada ocasió d'anar a veure el club de hockey quan els nens han jugat a hockey no al Camp Barça al costat ja només entrar allà a l'ambient que hi ha a Camp Barça ja és emocionant perquè és una altra
ja a veure el camp buit ja emociona el mini i et vaig dir una cosa que ara aquí em matxacaran però el camp que està molt maco és el de l'Espanyol i tant que és maco perquè t'han de matxacar i tant que és maco tu mateix que són de l'Espanyol quan van fer l'homenatge al Jarque van anar amb ells
i de veritat que és un camp està molt ben pensat per la gent que té problemes de mobilitat i està pensat amb el cap a veure, i a més és el més gran del món no se l'han vist mai ple és el més gran del món a l'espanyol no se l'han vist mai ple sí que té el millor aparcament del món sí que té el millor aparcament i jo de dintre no l'he vist però de fora el trobo molt maco i de dintre, jo parlo de dintre
Sí, sí, sí I gratis, eh? Allà hi cauen fotir més de cotxes, eh? A més, el fet d'haver-hi l'esplau al costat doncs també juga bastant que hi hagi clientela i tot plegat perquè t'han de matxacar
també l'espanyol també són catalans suposo amb la meva neta jugar a l'espanyol a més a més pensa que tenim alguns oients de l'espanyol que estan molt al cas també i que sempre que quan fem la taulia esportiva tant la dels dilluns que fa la penya del mor o la dels dimecres
Mirem de no oblidar-nos-en mai, perquè hi ha molta gent que és de l'espanyol. No, home, però és que també tenim aquesta cosa... Això li passa molt també als mitjans generals, tant a la premsa esportiva en paper com a la televisió. I perquè la ràdio parli de l'espanyol. O la ràdio, i tant. Ells sempre es queixen, i es queixen amb tota la raó, però han de reconèixer que abarca molt més tema el Barça.
Clar, però és que el Barça té moltes més peles i l'Espanyol per tirar endavant s'ha de vendre els millors. I el que és una pena, i és injust, i no crec que sigui bo per l'esport, si és que el Barça i el Madrid i tot això practiquen esport, perquè ja no sé el que practiquen, però jo trobo una pena que la Lliga hagi de ser o Barça o Madrid. Sí, perquè els altres ja van que els siguin iguals.
Sí, home, mira, els de l'esporting no cobren. Ara l'Atleti s'hi va posant també. Sí, però ja s'acabarà viure. Li durarà poc. El moment va davant i el feliç és que estan aquesta setmana. No els hi treu ningú. A mi el que em sembla, ja sé que serà una...
Una tonteria d'aquestes que és recorrent, però a mi em sembla tanta immoralitat el tema de les peles. Aquestes quantitats. Això em sembla que algú té que... Un mínim que podem fer és que, si ho fan, que no surti als mitjans. Que es faci... Sí, però l'última hora és una entitat privada.
Sí, bueno, però escolta'm, escolta'm. Però el tema dels impostos també és diferent. Ja, però qualsevol que treballi en una entitat privada, el mindundi, mindundi, cobra una mindundada. Són cinc entitat, i això és el que anava a dir. Els futbolistes, més els gefassos d'entitats, hauria estat controlat. És un màxim. Que visqui molt bé, però un màxim no.
crec que és una miqueta immoral que ofenen una miqueta sí, perquè a més a més es permeten això, estafar l'isenda a sobre de què tenen tants calés és a dir, una cosa és que hi hagi el negoci privat però l'altra és aquí pagant els impostos clar, perquè a més els pobres nanos tenen la seva vida solucionada evidentment
els que suporten bé, però tenen tota la trupi de gent que hi ha al rededor, que són els que maneguen i deixen de manegar, que, bueno, que el Messi també, el merder que li van posar, no crec que ell tingués la culpa. Si no, la culpa és la gent que... O potser sí, també, perquè si li passa a qualsevol altra persona, no li busquem l'entorn. Per què? Ell, com a persona física...
no crec que tingui jo crec que també en aquest cas no ho sé hi havia gent aplaudint-lo i en canvi qualsevol altre cas que algú hagi estafat a hisenda ningú diu que és l'entorn però vull dir que no es culpabilitza i es defensa la gent això no és cap disculpa
Ells han d'estar al cas. Bé, són espavilats per parar la mà, no? No, però tenen el pare i el entorn i els administradors i tot això. Ells no crec, eh? Jo crec que ells també s'obliden d'elles coses, eh? Doncs que no s'oblidin. Jo no me'n puc oblidar, no? A veure, que no s'oblidin. Jo no me'n puc oblidar el que diu Carme. Per estar per la feina, això, deixeu-ho a mà d'algú altre. Però bueno, aviam, no siguem també tan innocents, eh?
quan estàs ja en un món d'aquests que està sobrenatural, que estàs al top, porta-se la quantitat de gent que controla aquestes coses i no saps ni com es diu el primer secretari del grup que ho porta. Però això no és disculpa. Jo també tinc un gestor per dir alguna cosa, vull dir quan he de fer la declaració, però vull dir que si algun dia m'equivoco o alguna cosa, la culpa serà la meva. No, no, no, però amb una gran empresa, ja no parlem del fútbol, perquè si no aquí ens trucaran i ens diran que tenim contra el Barça i tal.
Però una gran empresa, per exemple, d'aquesta multinacional, que hi ha el cap Pensante, que és el que dona la cara, perquè només no té ni pajolera, i llavors aquest senyor pregunta-li qui és el secretari del director financier.
que jo sóc el noi de la barba perquè és així perquè ells estan a dalt de la si nosaltres ens paguessin aquí a aquesta ràdio que ens paguen una misèria que ho sàpiga tothom a més això l'únic que ho fa això és bavall
Malaia presenta tota la gent allà. Ah, sí, sí. Però llavors estaríem nosaltres, seríem les estrelles i tindríem algú alladera que ens organitzés i no et preocupis pel Mira, no et preocupis, Carme, Vicenç, que tal... Home, jo mateix, a mi m'organitzen.
Jo, el que haig de pagar m'ho diuen ells. No ho dic jo, no ho faig jo. M'ho diuen ells, el que haig de pagar. O sigui que m'organitzen ells. Això vol dir que... Però t'ho organitzen? No, no, el que haig de curar, el que haig de pagar, això m'organitzen. Sí, però sobre els papers i sobre la informació que els hi portes tu. No ho sé, no ho sé, no ho sé, perquè tu venen aquí en unes coses que dius que dius d'on t'ha sortit d'això? Potser sí. Ho he de mirar-ho.
No, bueno, però tu tens que donar-li una sèrie d'informacions al teu gestor, per dir les coses, perquè si no, clar... Bueno, suposant que tinc raó, per què m'han de comprar a traços si és culpa d'ells, no? Ells els controlen, eh? Ah, sí, sí. I ara no haig de pagar a traços, jo. Bueno, jo n'he dret, eh? Si s'han equivocat ells, els paguen ells. I tant. Doncs els paguen ells.
I amb què ha estat l'equivocació? Hi ha hagut alguna cosa que no s'ha... Parlant clar, la residència. Jo pagava una quantitat de residència. Ara m'han posat quasi el doble. Ostres. I em diuen que això són atrassos del mes d'agost.
I per què bé anar a traços el mes d'agost a mi? A mi si al mes d'agost em diuen que havia de pagar el que haig de pagar ara, potser no hi hagués anat a la residència. Si m'ho vaig anar perquè vaig dir, amb això arribo, doncs ara m'han posat quasi el doble. I a més a més a traços des del mes d'agost.
Un dia. Són mesos, eh? O sigui, que me'n administren ells, no? Jo, eh? Són ells. I si s'equivoquen, ho pago jo, també. Home, sí. Encara que jo fos amb els papers que vaig presentar, que ho han fet sobre aquells papers, es van equivocar ells al dir-me la cantitat que havia de pagar jo.
Jo és que et mira tot això dels números, és una cosa... A més, una altra cosa et diré, hi ha un senyor... Difícil d'entendre, no? Hi ha un senyor... Mira, parlem el plat perquè així no ens entendrem. Hi ha un senyor allà que li va venir a traços per valor de 17.000 euros. Oh! 17.000 euros. Aquest senyor el primer que va fer és agafar un abogat. I aquest abogat l'hi ha solucionat i no li cobraran. No li cobraran. I qual li ha costat l'abogat?
3.000 euros. I jo, el meu atras és de 2.000 euros. Tu que no supos que faci un abogat, jo? No. Jo no. Jo has de pagar. Si em vaig a l'abogat, m'ha costat més l'abogat que el que has de pagar. Veus? Aquí està la cosa. Aquí està la cosa. És que aquestes coses jo crec que no s'entenen. El meu cas, que fins ara no he tingut cap repercussió, però jo vaig acabar de pagar al meu pis, no? Bueno, me'n vaig tan tranquil·lament a la caixa i li dic, bueno...
ja m'heu vist prou ja he llegat em feu un certificat ja he pagat el pis ah no no nosaltres no com que no no tens que anar al notari
i aixecar la deuta. Ah, sí? I quant val això? Depèn quan ho faci, 3.000 o 4.000 euros, depèn del notari. Però jo dic, vols tornar a explicar l'altra vegada, que llavors encara hi havia... No m'espantis, que jo també estic en tràmits amb notari. Perquè ara ja no hi és i pot dir el nom. Li vaig dir a l'Enric de la Caixa de Catalunya, dic, escolta'm, torna'm a explicar. O sigui, jo ara tinc que pagar perquè vosaltres digueu que us he pagat la deuta.
No, és que no ho entenc. I encara no ho entenc ara, eh? Jo sí que ho entenc. Treuen calés del que sigui. I sobretot que de vegades són processos que desconeixem tant que és complicat d'enredatre'ls, no? No cal que ho faci ara si el teu fill era del pis i ell se'n vol bé. Però és que no es tracta d'això. No s'hi paga la hipoteca. Ah, clar, doncs ja està. Ja està? Què he de fer?
Oh, i a més a més no diguin... És que encara no ho he entès. I a més a més no diguin al notari, vagi a l'abogat que li faci el document. Ah, clar, és que ara tinc... Sí. I l'abogat i apagar, i no és aquell document, però amb l'abogat i apagar. I li dic, i això quan pot costar? Perquè tampoc li vull deixar al meu fill, jo, paperetes pendents, jo, home, depèn, pot ser dos o tres mil euros. Ah, que bé, no ve d'aquí, va. Tu creus que això és normal?
Tu ho sabies, això? No. Ah, doncs mira. És el mateix que t'he dit jo. Escolta, jo he dit, o sigui, que a mi la caixa no em pot fer. Com que no som... Un document, dient la senyora Carmen... No som persones de tenir negocis ni tequi manejes. Mira, però això és una cosa de parvularis, eh? Si jo he acabat de pagar una cosa, no tinc cap deute amb la caixa.
sempre hi ha algú que s'inventa la manera que hàgim de pagar quan vas fer el deute vas anar al notari i et fes el meu paper el paper s'ha de fer no, no, però tu, bueno que es fa i s'ha de fer i n'hi ha a volta de fulla però això no vol dir que jo ho entengui no, no, no és que d'aquí segur perquè no hi entenem res
No hi entenem. Jo és que no enquadra, no ho entenc. Llavors algú ha d'aclarir perquè totes aquestes lleis, totes aquestes converses que surten a totes les televisions, totes les ràdios, que tothom en sap moltíssim. Com a nosaltres. No, no, que nosaltres som de bona pasta. No, no, nosaltres no opinem. Nosaltres diem el que sentim. Els tertulians ara tots són els mateixos. Tots van d'una televisió a l'altra...
que cobren, també cobren. Això vol dir que algun dia ens vindran a buscar per entrar a la ronda. Per entrar a la ronda. No, sí, ja m'heu despistat i no sé com anava a dir. O potser ens vindran a buscar els d'Intereconomia. No, que vingui...
Hi ha un canal que es diu Canal Català, que hi ha aquell capellà que fa el programa, que un dia d'aquests, no sé si trucar-lo perquè s'ho faci mirar, perquè a primera hora de la tarda està InterEconomia, aquí Sant Just, amb els estudis de Sant Just, que a més ell diu, estic a Sant Just d'Esberna, els estudis de Mediancy Park, no sé què, acaba InterEconomia i llavors se'n va al Canal Català.
Sí. No ho sé, no ho sé. És que ho vaig veure l'altre dia, no pot ser. Però mira, vam anar a buscar. Però canvia de... Nena, ho has vist? Canvia el logo. Suposo que és una qüestió de... Els mateixos estudis, el mateix decorat. Però paga algú altre. El mateix decorat. Intereconomia i Canal Català. El mateix decorat. Canvia el lletre. Deuen formar part del mateix grup, ara, potser.
I, a més a més, ell canvia de xip, també? No, no, són els mateixos. Aquell de pescador frito, com es deia Ramon Zin. Pescador, no, pollo. Escolta, a partir d'intereconomia parla de color negre, i quan canvia parla de color negre... Sí, sí, és una cosa raríssima. L'altre dia, ara ja se m'ha desprogramat el tema, perquè apretava i em sortia d'intereconomia. Dic...
el Fuentes, que és català, que és capellà de maristes de no sé qual. Sí, sí, sí. No sé si és de Terrassa. Terrassa o Sabadell, sí. Quin Fuentes? No, Manuel, també es diu Manuel Fuentes. Ah, ah, ah. I llavors, d'això jo dic, hòstia, i ara està el Canal Català? I si a primera hora està Inter Economia, i després el Canal Català. El Manuel Fuentes també estava a Catalunya Ràdio i a Antena 3. A l'hora, a més a més, eh? Sí. Sí.
era el presentador i la Pilar Rahola l'altre dia la vaig veure a Antena 3 també amb una tertúlia i a la 8
Ah, això, això. Però perquè ella fa la tertuliana. En el cas de Manel Fuentes era una mica més sonat perquè era presentador. Sí, sí. És que, bueno, és que, clar, t'hi tens que trobar, perquè a mi ara em venen aquí dels estudis d'intereconomia d'aquí de Sant Jús i ens diuen, nens, voleu vindre fent la tertulia a 3.000 euros cada dia.
Home, home, esclar. I què? I diràs tot el de revés. I el dinar a part. Dietes a part. Dietes a part. Algú al dinar, al dinar. No digues que no, eh? És que no ho sé, mira, no ho sé. A dinar a la xumaneia, eh? A dinar allà. Sí, a la xumaneia, sí, molt bé. Allò vaig anar un dia...
Bueno, una vegada amb ella i... No, no, si dic que ells van dinar allà. Sí, vol dir que nosaltres també hi aniríem. Sí, sí, no, i un aniversari també el vaig fer allà, molt bé. Jo vols que et digui, el dinar que es fa a Ràdio d'Esvern, que es fan mongetes amb botifarra, és ben bo, tu. Clar que sí. Ja m'està bé, ja m'està bé. Espero que amb el tema de la crisi no borrin això, que també és una trobada molt agradable. Que deu ser l'any que ve, que...
Quants anys fa? 30. 2014, 30 anys. El 2 de març, que ho farem sonat.
Això no m'hauríeu de preguntar a mi. Després, aquí fora, pregunteu als responsables principals. La botifarrada, sí, suposo. Home, que la crisi no arriba tant. Home, de fet, els últims anys que es feia, justament, aquest dinar intern de col·laboradors, perquè ara algú que ens escolti no sabrà de què parlem, però en aquest cas era una cosa que va canviar i que era una cosa on cadascú pagava, o que pagava una part, era una cosa lligada amb això. Si cadascú pagava amb el nostre, per què no es fa?
No, ningú ha dit que no es faci. Sí, sí, sí. Ningú ha dit que no es faci. Jo he dit que pregunteu a fora com anirà tot plegat. Vam anar a l'hotel aquell un parell d'anys, un hotel quan les coses anaven més bé. Sí, allà l'envia, penso que es deia. Bueno, havíem anat diferent. Se'ns acaba el temps, eh? Per això ens hi ha mig minuts, o sigui que us acomiadem. Moltes gràcies, Vicenç, Carme i Valmira. Fins dilluns que ve. Adeu. Adeu. Adeu.
Connectem, per tant, a les 12.00 amb el butlletí de Catalunya Informació. Ens posem al dia, també sentim als Sant Just Notícies el butlletí de les 12.00 i tornem després amb la tercera hora del Just a la Fusta. Catalunya Informació
En punt, les 12. Arriba al Congrés dels Diputats la petició per fer un referèndum a Catalunya. Convergència, Unió, Esquerra, Iniciativa, Esquerra Unida han registrat dues còpies de la proposició de llei aprovada pel Parlament per demanar al govern espanyol el traspàs de la competència per fer la consulta sobiranista.
Espanya es plantejaria admetre a Escòcia com a nou estat membre de la Unió Europea si aconsegueix la independència a través d'un procés legal. Així ho ha assegurat el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, al Financial Times. El rotatiu remarca que la posició d'Espanya amb Escòcia contrasta amb la negativa rotunda i autoritària cap al procés sobiranista català.
Reunió aquesta tarda a les 6 entre els directors de les 5 escoles que hauran d'introduir el castellà com a llengua vehicular i la consellera d'ensenyament. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Irene Rigau admet que cal estudiar bé aquest recurs que presentaran contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha qualificat de disgregadora i política.
El president de Mercadona, Juan José Roig, nega haver fet cap donació ni pagament en negre al Partit Popular, però sí que admet haver fet donacions a la Fundació FAES vinculada al partit. Roig ho ha assegurat davant del jutge del cas Bárcenas, Pablo Ruz, que vol saber si Roig va arribar a donar al partit 240.000 euros.
Salvament marítim continua la recerca del jove que va desaparèixer ahir quan passejaven bicicleta al costat del mar a Galícia. Mentrestant, els operaris treballen avui en diverses localitats d'Eoscada i Cantàbria per reparar els danys causats pel temporal d'aquest cap de setmana.
La plaga de Neus Ballús i los últimos días d'Àlex i David Pastor triomfadors dels premis Gaudí de Cinema. Los últimos días s'han dut 7 premis i la plaga n'ha aconseguit 4, entre els quals el de millor pel·lícula i millor direcció. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça presenta aquest migdia les activitats que organitzarà a motiu del referèndum per la remodelació del Camp Nou a la Lliga després de 59 jornades. El Barça ha perdut el lideratge segon a 3 punts de l'Atlètic de Madrid i amb els mateixos que el Madrid que és tercer.
Avui se sortegen a Barcelona els grups del Mundial de Bàsquet, que organitzarà Espanya aquest any a la Lliga de Futbol Americà, primer triomf de Seattle, nou campió de la Super Bowl. Pel que fa al temps, a les pròximes hores aniran arribant bandes de núvols, perponent que acabaran deixant un cel més tapat, sobretot a les comarques de Lleida i Tarragona, on al vespre podrien caure alguns plogims. A última hora també cauran quatre flocs de neu al Pirineu, a partir dels 800 metres.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. Una quinzena de persones participen a Sant Just d'un curs de coaching per a la millora personal enfocat a la recerca de feina. Es tracta d'un curs que té com a objectiu aprendre a gestionar les emocions, reforçar la tua estima personal i donar eines per a un lideratge més efectiu. Va començar dijous i s'imparteix a les escoles. Són tres sessions adreçades a persones que estan a l'atur.
D'altra banda, el Servei de Promoció Econòmica engega aquest dimecres un curs de formació per adquirir competències bàsiques. Són set mòduls que es desenvoluparan entre febrer i maig i ja s'han obert les preinscripcions. Si voleu assistir-hi les heu de fer trucant al telèfon 93 480 4800 al Servei de Promoció Econòmica.
Més qüestions. Avui s'obre el període per fer les inscripcions per participar del concurs de disfresses de Carnestoltes. Fins el 14 de febrer teniu temps per apuntar-vos-hi a l'Ajuntament, a l'Oficina de Gestió Integrada, de dilluns a dijous, de 9 a 2 i de 4 a 7, i els divendres només al matí. La rua i el concurs tindran lloc el dia 22 de febrer a la tarda. Aquest any hi haurà quatre categories de disfresses al concurs. Millor comparsa, millor comparsa escolar, millor grup i millor individual. Trobareu tota la informació sobre Carnestoltes al web municipal.
I acabem destacant que aquest dimecres es posen a la venda els tiquets per assistir al sopar del Dia Internacional de la Dona, que es farà a Sant Just. Cada any, Just Dona organitza aquest sopar que pretén celebrar aquesta jornada a nivell mundial, que es commemora el 8 de març. El sopar, això sí, tindrà lloc un dia abans, a divendres 7 de març, al restaurant El Punt de Sant Just. Els tiquets es poden comprar a partir d'aquest dimecres per 20 euros al centre cívic Salvador Espriu i al centre social El Milenari. L'últim dia per comprar-lo serà el dia 20 de febrer.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies, edició migdia a partir de la una. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
The curtains call, it's the last of all. When the lights fade out, all the sinners crawl. So they dug your grave in the masquerade. Looking, calling out at the mess you made.
Don't want to let you down, but I am hell bound. No, this is all for you. Don't want to hide the truth. No matter what we breed, we still are made of greed. This is my kingdom come. This is my kingdom come. When you pull my key, look into my eyes. It's where my demons
Fins demà!
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estem escoltant just a la fusta.
Ara passen 10 minuts de les 12. A aquesta hora saludem a Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estat i Sant Justens. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia, Carme. Per parlar primer de tot de l'assemblea que has de fer divendres passat. Sí, ja es va fer, ja es va fer. Com va anar? Molt bé, molt bé. Gràcies a Déu, molt bé. Hi havia força gent, quasi una quarantena, com sempre. Nosaltres teníem uns socis molt fidels i d'altres que no van poder venir per malaltia o per viatge i es van excusar. Vull dir que estem molt contents sempre de la gent perquè, doncs,
responen, sempre responen i bé, va anar molt bé el Pere Font, que és el nostre president va anunciar que aquest any és l'últim que està com a president que segurament l'Assemblea de l'any que ve ell acaba el mandat i que s'ha de buscar 4 anys o 3 anys? 4, serien 4 que s'ha de buscar nou president o presidenta, això la gent ho dirà
Hi ha un any, per tant, perquè la gent vagi presentant. I tot va anar molt bé i va sortir una proposta molt interessant. I a més a més, el curiós és que nosaltres sempre tenim la deferència o donem les gràcies fent una copeta de cava i una mica de tast quan acabem l'assemblea. És una manera de reconèixer-nos uns als altres agraint-se la fidelitat.
I allà ja es va crear un grup de treball... Has vist? Va bé, per tant, eh? Sí, sí, sí. Jo suposo que també m'he sortit, però ajuda perquè la gent es relaciona, parla, i perquè va sortir la idea o la proposta de fer un seguiment de les masies que s'estan deixant abandonades, o que no hi viuen, o que tenen mancances, i llavors ja es fa un grup de treball...
Per vigilar això, ells mateixos aniran fent i a veure quin full de ruta fan per fer aquesta feina que volen fer de cura i protecció de les masies perquè no quedin obsoletes o no quedin abandonades o posar una mica d'èmfasi a l'Ajuntament de mireu això s'hauria d'arreglar o no i si l'Ajuntament pot.
Però bé, va sortir... Això per aquest any, com si diguéssim, començar a fer-ho... Sí, és un full de ruta, també estem mirant de trobar la paret per posar el rellotge de sol del centre d'estudis, perquè fem un rellotge de sol i els entesos estan buscant la paret adient per fer-ho. Hi ha alguna opció, de moment? N'hi havia una i no sé si al final s'ha concretat, i com que no s'ha concretat, més val no dir-ho, perquè després no diguin, ah, mira, han dit allà, perquè llavors mai la gent que escolta ho diu com tu ho dius, eh? I llavors més val no dir-ho
I s'està mirant. I bé, i després, doncs, no creguis que aquest mes de febrer hi ha coses, vull dir, hi ha un congrés a Cervera, que hi ha un treball del Julio Ochoa, presentat, doncs, pel treball era de sobre de les noves plantes, després de les noves plantes, de les tres que hi va haver-hi.
I bé, i coses, i dijous que bé tenim la Junta, i dic que han entrat a la Junta el Pere Seiton i la Palmira Badell. I han entrat i han marxat l'Olga Esbert per qüestions de feina i incompatibilitat d'horaris. I nosaltres estem molt contents, perquè són gent que sempre ens han ajudat, però bé... Ara s'hi posen directament, no? No, però a més hi ha altres socis que no són de Junta i estan en diferents comissions o diferents...
en llocs d'investigació, de treball. I això és un plaer pel Centre d'Estudis de veure que som una entitat viva. I a més vam oferir una altra vegada els 600 i escaig de llibres que tenim, de temes que hi ha en els llibres, que estan tots posats per temes en l'ordinador. Sí.
Vull dir que si algun soci, o no soci, que tingui interès en un tema concret, que ens truqui, teniu alguna cosa sobre això? Sí o no. Però es mira i es diu, sí, a tal llibre? Clar, clar, i es pot començar a treballar o a profundir. I això crec que val la pena que la gent ho sàpiga, que hi ha aquests llibres de consulta.
que val la pena perquè estan oberts al poble, que per això estan. Començant l'any, no? Començant l'any optimistes, amb ganes de treballar. Segurament la miscel·lània també vam anunciar que sortiria segurament al setembre. Més tard, doncs, aquesta any. Sí, perquè els temes... Ara és molt just, l'abril. És molt just. Si es vol fer bé, és molt just. Perquè quan es vol fer de pressa, a vegades hi ha vencances.
Quins temes es tractarien? Jo crec que serà sobre la Guerra Civil, em sembla que és això, o dels 300 anys. Vull dir, hi ha uns temes que mirarem quins són més prioritaris, que són els que aniran, però seria quasi monogràfic. El tricentenari, vols dir, no? Sí, el tricentenari o la Guerra Civil. Vull dir, hi ha temes per tot... Clar, que només amb tots dos temes ja es podria fer... No, no, és que segurament es farà d'un sol tema, monogràfic, sí.
Bé, això és el que estem fent i hi ha altres coses que s'estan fent també cada dia. Perfecte, Maria. Doncs anirem parlant aquí cada dilluns, com sempre. Moltes gràcies. A vosaltres. I fins dilluns que ve. Fins dilluns que ve. Bona setmana. Adeu, Carme.
Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio, just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Jús. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Jús, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen tres minuts d'un quart d'una del migdia. I avui no és l'horari habitual, però també és bon dia per parlar de notícies curioses amb la Rosa Sort. Bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. El divendres vaig fallar. No passa res, home. Petit problema. Cada dia anem canviant d'històries. I avui parlem de notícies curioses. També és un bon dia el dilluns per repassar-ho.
La primera notícia que ens comentes és avui, l'hem comentat per això avui a primera hora. Ah, molt bé. El que passa que em sembla bé tornar-la a parlar perquè encara em té sorpresa, eh? Que és aquesta idea que cada persona té set bessons repartits pel món, Roser. Un fotògraf francès, ai, canadenc, perdó, es dedica a buscar persones que tenen una semblança molt, molt...
Vull dir, molt iguala. I és que porta 13 anys submergit en un apassionat projecte i busca i reuneix parelles dobles, anònimes, o sigui que en aquest cas no es coneixen de res, per tot el món, i en fa un ratat per immortalitzar el moment. De manera que quan els veus, les fotografies, no sé si l'has remarcat abans, si n'has vist alguna, que són idents, semblen bessons. És allò, potser sí que...
és evident que si els portes en la mateixa posició, vestits, però conserven aquesta mirada. De fet, ha jugat també amb la vestimenta el fotògraf que els ha vestit iguals i és veritat que jo crec que inclús de vestimenta fa que s'assembli més encara.
i diu que va començar fa molt de temps que va veure allò caminant pel carrer que tanta gent que hi havia al món i que s'assemblaven tant vull dir que no ho sabem i potser tenim el nostre doble o persona més semblant a tu perquè a prop i diu que és curiós el que explica que viuen a prop o sigui que algunes persones que s'assemblen perquè de fet aquest
és del Canadà i ho ha fet molt pel seu país, el Canadà, de moltes parelles, i diu que la majoria vivien a prop, vull dir, al mateix barri, per exemple, o en una zona molt pròpia a tots junts.
I diu que set, tenim set... És molt, eh, set, Roser. Tu coneixes algú que t'assembli tant? Doncs et diré la veritat que no. I mai m'ho han dit, eh? O sigui, allò pot dir, ah, tens una retirada tal, tens una retirada qual, em sones d'alguna cosa. Però allò de dir, ostres, he vist una persona clavada a tu...
La veritat és que no. I amb amics i això que ho comentem. De fet, una amiga un dia va marxar a fer un viatge i dic, ostres, és que he vist una persona que és igual que tu, però amb noia o amb noi.
Vull dir, que inclús, saps, aquestes coses que... Sí, sí. He explicat la curiositat i ho trobo molt curiós de saber que tenim set persones al món que diuen que s'assemblen tant a tu o que almenys iguales, semblant o no, iguales a tu. Diu que, clar, volia experimentar el fet de trobar persones iguals i fotografiar-les i d'aquesta manera veure que sí, que no som únics en aquest cas. Sí.
Doncs sí, sí, tinc curiositat, realment, a veure si trobo algú que sigui igual. Ara ens fixarem més pel carrer quan caminem, a veure si realment ens trobem el nostre doble. Segurament, segurament. A veure, més coses, per exemple, les xarxes socials influeixen cada vegada més a l'hora de comprar.
És veritat, no? Vull dir que realment de vegades estem influències per segons quines modes i ara com que cada cop més les fem servir, doncs suposo que és el que passa també amb tot aquest tema. Sí, com parlem moltes vegades i cada dia que parlem de les notícies sempre són notícia a les xarxes socials, si no és una cosa o una altra, Facebook, Twitter, estan agafant molta relevància les notícies diàries
i és que, com bé dius les xarxes socials, cada vegada la gent utilitza l'internet o aplicacions o inclús la pàgina web de les botigues per comprar. D'aquesta manera...
És com una alerta a tota aquella gent que té una botiga o centres comercials que es creen, que evidentment la gent no deixarà d'anar-hi, però que cada vegada més la gent agafa la comoditat de quedar-se a casa o a qualsevol lloc i comprar-ho des d'un mòbil o des d'un ordinador.
Els professionals del comerç electrònic estan fent un estudi molt a fons per aprofitar el potencial. D'aquesta manera també poden aprofitar que la gent utilitzi tant les aplicacions per poder remarcar tot el mercat aquest.
per poder comprar utilitzant les aplicacions per comprar bé la roba no sé si ho fas tu, molta gent ho fa mòbils per internet a mi em costa una miqueta perquè no crec que sí que ho acabaré fent però després mai m'acaba de convèncer tot plegat
I és que jo soc igual que tu, perquè amb amics, això ja és el que hem parlat algunes vegades, de comprar coses per internet, que et surten malament, i sap que és una por que sempre corres el risc que o que ho apaguis i no t'arribi mai, o problemes tenis, o que t'enviï malament, o que t'enviï una cosa que no és, i llavors sempre és posar una mica problemes perquè no tens cara a cara al fet de comprar-lo.
És via internet, contactes amb una màquina, amb una empresa, que ells t'unvien i és un procés molt fred en aquest sentit. A vegades a l'hora de reclamar és molt més complicat. I ja t'has d'anar molt segur o anar molt conscient que si no ho reps...
que poder no ho rebràs. Doncs que encara que es demostren que altres xarxes com Facebook, Twitter i YouTube segueixen sent les estrelles, que s'utilitza d'una altra manera, que aquestes xarxes tenen una altra destinació, els estudis demostren que cada vegada més, com dient, la gent utilitza les pàgines web, aplicacions i tot aquest tipus de mercat tecnològic per...
per complar inclús, jo no sé si ho fan, però potser la gent fa la compra per internet, allò que havien tret a molts supermercats. Sí, sí, també hi ha molts supermercats. I cada cop anirà més, també hi ha llocs on, per exemple, potser tu estàs a la botiga física, però a través d'una aplicació pots conèixer ofertes d'aquella botiga, vull dir que m'imagino que tot plegat...
Clar, jo, si fos un comercial, la veritat que o t'intentes adaptar aquestes tecnologies o, clar, o t'agafa el pànic, t'entra el pànic de dir, realment la gent s'està acostumant, ja no dic la gent gran, sinó tota la generació que estem venint ara, inclús...
pares o això, de comprar per internet o comprar a través de les aplicacions i d'aquesta manera no tinguessin que desplaçar. També és una manera fàcil de, el que fèiem antigament, de trucar a la botiga, escolti, ho té això, i si no ho té ja ni et desplaces allà. Vull dir, ja és com una manera fàcil de poder comprar, no desplaçar-te, i si ho té i si no també. I a veure si tenen estoc, però clar, per la part del botiguer...
No sé si li interessaria gaire. Vull dir que és una alerta que segurament buscarà la manera de fer-s'ho servir també correctament. Clar, dic que al final acabarem prenent un cafè per internet. És que vull dir, és com... Tot arribarà a un punt. No, no, t'ho juro que arribarà a un punt que ja no haurem ni de sortir de casa perquè ho podrem fer tot per internet.
I a vegades és això que a vegades preocupa, vull dir, ah, la cosa està anant molt lluny. Bueno, a mi menys em preocupa, perquè dic, si jo, realment a mi m'agrada molt sortir al carrer, anar a comprar, estar amb la gent, anar al bar i això. T'imagines un futur tancat, no? Sí, sí, m'imagino que arribarà a un punt de... Jo crec que encara estem lluny de tant. Així, estem molt lluny, però estem ja tocant tecles bastant a prop, eh? Vull dir que Déu-n'hi-do.
A veure, més històries. Ara ens anem cap als Estats Units perquè hem suspès de feina a una mestra per ser massa sexy. La fotografia sembla una estrella de... Sí, és veritat, que la imatge potser no és la que t'esperaries d'algú no per l'efecte de ser professora sinó per l'actitud que apareix en la fotografia. També és veritat que és molt jove, que és una mestra d'educació social i a part és model, vull dir, a part d'estudiar educació fa una altra feina que és la de model.
Té 23 anys i l'han sospesa de sou. L'han apartada durant una temporada de la feina per les fotografies que s'havien mostrat una mica picants. Amb roba interior, bé, el que fan les models també. Esclar, és que jo crec que també el titular és una mica enganyós de vegades, perquè pots pensar, ostres, com pot passar això, però m'imagino que tot plegat va una mica lligat
Mira, tornem a les xarxes socials, a l'exposició pública de fotografies, i la veritat és que ho vam parlar també fa dues o tres setmanes, que a vegades exposar el que dèiem de fotografies gratuïtament a les xarxes socials, de fills, d'allò que has d'anar molt al tanto perquè ho veu tothom, i arriba un punt que potser penges una foto, que es pensa que només la veu els teus amics, i arriba un punt que inclús pots perdre la feina...
per segons quines fotografies et pengis. Durant diversos dies, la seva foto s'ha escampat i el Facebook i les revistes ho han vist i algú va enviar-la al director de l'escola i l'escola va prendre mesures dràstiques pel fet que no sabien si estava capacitada o si la seva feina era contraproducent per...
Sí, investigar una mica a veure què passava, però finalment han rectificat, no em sembla? Sí, l'escola va estar estudiant el cas i va dir que ella era molt bona mestra i que de moment fins ara no li havia perjudicat la seva segona feina de model amb fotografies que havien sortit en revistes o picants i això a l'hora de treballar. Vull dir, ella fa la seva feina, que és com tots, tothom tenim coses i si som seriosos no ens ha de...
perjudicar a l'hora d'anar a treballar. Vull dir, pots tenir una altra vida fosca, per dir-ho d'una manera. Exacte. Vull dir, que a vegades pesa a pensar i dius, a saber aquest, què fa a les nits, què fa als matis quan no ve. Vull dir, que... Tens sospites, veig, Roser, eh? Sí, no. Tothom té una cara oculta.
Jo no estic segura de la gent, dic cada vegada més, i ara potser seré molt cruel i faré una generalització molt gran que no hauria de fer, de que cada vegada més la gent està més boja, ho sento, està més boja, s'està trastocant, i gent molt rara, de comportaments molt estranys, i dic, bueno, és que jo no sé si és que m'he fet gran i començo a veure més coses del que no veia abans, però de comportaments que té la gent molt poc comuns, la veritat.
Més històries. Els pets de 90 vaques fan explotar una granja. Aquesta m'ha encuriosit molt, Roser. Sempre hi ha una notícia d'animals, és una altra dels clàssics, les notícies curioses, no? Sí, com una cosa normal, sabem que els pets és gas matà, que el gas matà, precisament, com molta gent suposo que haurà fet algun dia o no, això ja no ho sé, perquè no crec que sigui molt adient per fer-ho. El típic de tens un pet a encendre-m'ho amb un...
Matxero, lo típic que envies la broma, doncs ha acabat amb... No tragèdia, perquè no ha mort ningú, però Déu-n'hi-do, vull dir... Doncs el gas matar, provocat pels pèdsos de 90 vaques, ha fet explotar una granja a una localitat molt petita d'Alemanya. Mai m'he dit, t'ha saltat pels aires. Exacte, eh? Passant coses molt estranyes, eh? Realment...
Sí, bueno, de fet, aquesta notícia han fet un petit escrit, més que res, perquè són coses que jo crec que va tot una mica relacionat. Sembla que els matar de tots els animals junts, en un lloc tancat, com bé sabem, no ha sigut...
la millor idea, però clar, a veure, no es pot fer res, vull dir, hi ha gent que les té a l'aire lliure i que el gas, doncs, d'allò, i les altres que les té tancada i ha sigut la concentració de totes aquelles vaques entre pets i rots i això de les vaques, que sembla una mica llig parlar-ho d'aquesta manera, ha sigut la causa. I la policia va informar que algunes de les vaques van ser ateses per cremades després de...
És que em fa molta gràcia parlar de vaques pobres que van ser ateres, cremades, com si fos una... Ai, que són animals, però... Home, és com tot molt estrany. Clar, la notícia és tan absurda que d'aquestes de vegades és com... Bé, sorprèn molt o plegat, no? Suposo que en realitat hi ha una negligència per part de... Clar, a veure, alguna cosa ha passat, perquè clar, 90 vaques, de saber com era el recinte... Clar, totes aquestes coses jo crec que s'han de veure els punts. No sabem enlloc, no? Perquè...
No, no, és que ens sembla que ficava la notícia al lloc d'una localitat d'Alemanya molt petita, no sé com es deia, un poblet de... no sé si es deia Ró o no sé què. Un altre cop ens trobem amb aquesta idea del titular, que en realitat suposo que seria dir el gas matar o alguna cosa fa explotar una granja i... Clar, canviant el titular sembla més graciós i sembla més curiós, però és veritat, a veure...
La veritat, tindríem que veure també les condicions amb què estava la granja, perquè 90 vaques ficades en un lloc gran d'allò no crec que passi, perquè no hem sentit gaire d'aquest tipus de notícies, la veritat és que no se'n veuen gaire, vull dir, que alguna cosa passava allà perquè hagués passat això.
i el que volia dir és que cada vegada més, bueno, que cada any, perdó, l'aparell digestiu de tots aquests animals, com ara vaques, ovelles, que corren pel camp, o que se'ls dona pinso d'algun tipus i això...
tenen la capacitat d'observar i d'absorbir no precisament tot molt sa. Vull dir, si no és que els hi dones pinso, que mengen fems, vull dir, quan estan a l'aire lliure o els hi dones aquest tipus, a unes condicions higièniques... Hi ha molts casos, perquè hi ha molts casos que sí que es vigila molt l'alimentació, vull dir que tot això depèn de cada història. Clar, evidentment que si és per una finalitat d'agafar la vaca i portar-la...
per matar-la i ficar-ne a la venda amb carn i tot això suposo que sí que tenen una alimentació bastant controlada però clar que passi aquestes coses que de vegades clar que sigui tan fort aquest gas que han provocat les 90 vaques alguna cosa devia passar que l'aparell digestiu que sigui que provoqui tot aquestes coses que va més enllà d'un títol anecdòtic ja seria una altra història ja hauríem de fer una altra secció segurament per parlar-ne per tant queda clar més històries
Una baralla xinesa que porta recollint plàstic 10 anys per pagar a la universitat dels seus fills. Ha arribat a l'extrem la crisi molt lluny. Bé, molt lluny, crec que sí, perquè arribar a aquest punt té tela, sincerament. I és que aquesta família de xinesos ha reciclat 9 milions d'ampolles de plàstic en 10 anys. Dius, on les fiques aquestes ampolles? Doncs han llogat una fàbrica per ficar-les totes. La imatge, no sé si l'hauràs vista o així, perquè fa dies que corria, no tant?
Brutal de la quantitat de plàstic que tenen allà dintre aquesta família. Diu, ha aconseguit pagar la universitat del seu fill gran i ara, després de tant de temps acompanyant i ha pogut pagar-la, estan recopilant una altra vegada, recopilant plàstic per poder pagar la del petit.
També estem parlant d'un lloc que ens queda lluny, no sabem exactament quant costa una matrícula universitaria a la Xina, és un país amb unes condicions molt diferents del nostre, però Déu-n'hi-do, en tot cas, han aconseguit el seu objectiu, però Déu-n'hi-do. No té res a veure amb aquí, i suposo que allà es deu pagar d'una manera, però quant plàstic tens que recopilar per poder pagar una universitat, no sé amb el preu, però precisament... És que res, que llavors què fan al veren?
Clar, suposo que com molta gent fa allò que, bueno, de fet moltes notícies han sortit que robaven cables d'elèctrics pel coure, perquè et pagaven, bueno, i suposo que hi ha gent, no sé si heu sentit allò de recollir els taps de plàstic. No, però allò és una malaltia, és molt diferent. És a dir, la recollida que es fa aquí de taps de plàstic és per... Però per un motiu, no faran la carida de rodes amb taps, vull dir, suposo que els deu en vendre pel pel pel,
o per allò... No, hi ha una empresa que se n'encarrega, és a dir, una empresa que diu que si recolge aquests taps, aquí Sant Just, l'associació de veïns fa molts anys que hi participa i llavors en aquest cas concret, com funciona, és recollir aquests taps de plàstic, quan obtenen un número concret els porten i llavors a partir d'aquí reben uns diners que destinen a una causa. Em refereixo que en aquest cas concret, és a dir, jo no puc dir, bueno, doncs jo també ho faré perquè així guanyo uns diners, sinó que és per una causa solidària directa. És a dir, que en aquest cas és diferent, no sé com deu funcionar.
Per això dic que cada vegada més la gent amb la crisi, jo crec que ha anat a la Xina i ens queda molt lluny d'aquí, però que ha arribat a un punt que la gent ha d'agafar del que pot per pagar... A veure, que en aquest cas és una causa bona també pagar la universitat dels seus fills, com que el bon pare vol tenir el fill content, no és per comprar-li una PlayStation...
Saps què vull dir? Que ha arribat a uns extrems de haver d'agafar el primer que trobis a casa, que li donem un significat poc insignificant, per dir-ho d'una manera, i resulta que pots treure diners. Doncs així acabem aquest rebàs per les notícies curioses d'avui. Gràcies, Roser. Avui hi ha dilluns. No diem pot cap de setmana, senyor. Bona setmana. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Són les set del matí, lluna d'abril, diumenge de Rams, i a la caseta d'enlloc, brossa d'ahir, ja hi hem embarcats. La vella del fons del Poc, cent mil diumenges que dorm, i amb un esqueix de cançons,
Ensurt el sol. Ensurt el sol.
Estan a punt d'arribar àligues negres, amics i parents. Petita festa que fem, perquè volem amb les veles el vent. Hi ha l'home aquell del carrer i el vell sorrot bandoler. De mica en mica avui sí.
que ens surt el sol, que ens surt el sol.
Fins demà!
Fins demà!
Un cel estampat d'estrelles, la gran xera s'enfilerà. Un port de branques d'alzina, ja l'hegués dins una veu.
Arnes, dragons i julianes, des dels balcons mos aguaitem. Forfes, boniacs i cabrotes, cap dins del bosch mos atrauen.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Dos minuts i tres quarts d'una de la migdiera parlem d'astronomia i per això tenim a l'altre cantó del telèfon l'Oriol Rigat del grup astronòmic d'Esvern. Oriol, bon dia. Hola, bon dia.
per repassar cada setmana alguna qüestió relacionada amb el món de l'astronomia. Avui ens vols parlar d'una figura, d'un home que ha mort, no? És a dir, fer una mica d'obituari, com si diguéssim. Sí, sí, sí. Bueno, en aquest moment estava pensant, per què hem de parlar que ha mort aquest home si mai l'hem recordat gaire? Avui ho descobrirem, no? Potser això mateix és l'excusa per fer-ne una petita repassada del tipus de figura que va ser.
De totes maneres, ara quan digui el nom, segurament, si algú està aficionat a l'astronomia, el nom li recordarà una mica. Es deia John Dobson. En John Dobson va morir el 15 de gener a l'edat de 98 anys a Burbank, Califòrnia.
Se la coneix, bàsicament, per ser un gran divulgador de l'astronomia, però també, sobretot, sobretot, la gent la coneixerà perquè la muntura Dobson porta el seu nom. Què és la muntura Dobson? La muntura Dobson, bàsicament, és una muntura asimutal, senzilla, molt barata de poder fer, és a dir, es pot fer un mateix, la pot fer amb unes fustes i amb uns teflons, i, a més a més, permet poder tenir telescopis de gran diàmetre, és a dir...
tot un invent, és a dir, normalment les muntures han de ser molt estables. Si no són estables, els telescopis vibren, i per poquet que vibrin, com que estem parlant de telescopis, és a dir, d'uns augments molt grans, la petita vibració es fa quasi impossible poder veure Júpiter o les estrelles. Per tant, necessitem que tinguem una estabilitat bastant gran.
Què passa amb els telescopis que són molt grossos? En aquest cas són els Newton, aquests que de vegades hem comentat que estan fets amb un mirall a la base i que bàsicament el que fa és fer rebotar aquesta llum amb un mirall secundari i d'allà surt per la part de davant. La gent potser els recordarà, són aquests que són un tubo molt gros, un canó molt gros. Aquests són, a més a més, un gran invent també que va fer Newton.
permetia tenir telescopis de gran diàmetre també a baix cost, perquè si ho havíem de tenir amb lents, havíem de tallar... En principi, els telescopis que anen amb lents en porten dues, però hem de polir les dues bandes. Per tant, polir quatre bandes d'una lent. En canvi, amb els miralls, només tenim una sola superfície, que és una mica còncava, i llavors és on se li posa l'alumini perquè es faci de mirall. Això també baratia molt els costos dels grans telescopis,
i també el pes, dos lents grans no eren tan pesades com un mirall. Però això feia que necessitéssim una muntura molt estable, i normalment les muntures aquestes són molt cares. Dobson també se'l coneix perquè va ser cofundador d'una associació que es deia San Francisco Sidewalls Astronomers, és a dir, astrònoms de la vorera del carrer,
i això ajudava a divulgar més l'astronomia. Una manera de tenir grans telescopis era que la gent agafava els vidres dels ulls de bou dels vaixells, per exemple, i llavors, més que res perquè eren uns bons vidres, llavors per una capa s'anava polint a mà, a mà anàvem passant diferents, diguéssim,
Superfícies abrasives, algun primer per fer la forma eren molt abrasives, de mica en mica eren més fines, fins que teníem una superfície del mirall ben polida. Això abans, clar, és que estem parlant no fa tants temps, potser estem parlant de fa 30 anys, era el que es feia quan es volia aconseguir un telescopi una mica gros i a baix cost, perquè abans comprar telescopis era molt car, molt car, molt car.
Ara, avui en dia, podem anar a qualsevol òptica i sempre trobem alguna oferta que se'ns ha de dir, sigui adient-la a la nostra economia. Llavors, això no podia ser i va ser una manera també de divulgar i d'extendre molt l'observació amb telescopis una mica més grans. Aquesta muntura el que feia era que estava a la part inferior...
del telescopi, i per tant l'encaràvem... A més, era molt senzill d'observar, perquè normalment aquest telescopi és com que observem per la punta de dalt, o ens hem d'enfilar o l'hem de tenir molt baix. D'aquesta manera, un telescopi amb una muntura feta de fusta, que era transportable, una altra cosa que va guanyar molt, tenia moltes coses positives, per això ha tingut tant d'èxit aquesta muntura, fins al punt que avui en dia moltes marques comercials el fan servir...
dintre dels seus productes, és a dir, dintre de la seva gama de productes hi ha aquest tipus de muntures, és a dir, no te les ha de muntar tu, ja te les muntan ells, però de totes maneres abarateix molt el cost d'aquestes muntures i et permet tenir un telescopi, en aquest cas, gran i que pesi poc, i a més a més ara ja estan fent uns tipus de telescopis que a més a més són desmuntables, que això és delicat dintre d'un telescopi, més que res, perquè ha d'estar ben alineat,
I ens permet, doncs, veurem, que hi tingui un cotxe amb una miqueta de remolc, portar grans telescopis amunt i avall. No cal tenir un observatori fixa. Ja. Doncs, bàsicament, aquest home se'l coneix per aquest tipus de muntures, que va fer molt perquè es divulgués l'astronomia. Sí. Però, a més a més, jo li tenia aquest petit apreci, amb aquesta associació d'astrònoms del carrer, realment...
Una vegada que vaig anar a San Francisco, vaig intentar trobar-los, però per dates no es va coincidir, perquè normalment ells sempre quedaven el divendres i el diumenge en un parc. Jo precisament ni divendres ni diumenge vaig estar per allà. Tenien això, com nosaltres al nostre principi vam començar, durant 20 anys hem fet aquest tipus d'observació, que era treure el telescopi al Parc Roquetes i tothom que passés per allà es podia acostar i poder veure la Lluna i els planetes.
Bàsicament, aquest tipus de filosofia el vam treure d'aquesta figura del John Dobson, no? És una manera d'astronomia, d'acostar-la a la gent, que la gent li perdi la por o li perdi el misticisme que pot arribar a tenir. Aquesta distància, no? Cada vegada existeix, no? Mirar-s'ho massa de lluny, possiblement. Sí, sí, cada vegada li acabem donant un toc de misticisme i de misteri que, bueno...
És un misteri quan no el coneixem, però no deixa de ser la nostra física, els nostres planetes, la nostra geologia, on vivim, planetes que tenim al voltant. En el fons hi som nosaltres, no?
Això mateix, vull dir que hauria de ser un tipus de coneixement que, aviam, no és imprescindible per viure, però sí que està bé, a més a més, per tenir una mica de lògica, és a dir, no ens deixem enganyar per petits comentaris o grans notícies d'un asteroide xocar contra la Terra i coses d'aquestes que normalment passen, o quan diuen que mar serà més gran que la Lluna, coses així...
Si ho anéssim interioritzant una miqueta més des de petits i no ho tinguéssim tot això que hi ha més enllà, a la mitjana, tot el que hi havia fora de l'atmosfera era pura màgia. Doncs l'acostar-ho a la gent, que la gent ho vegi com una cosa quotidiana, tampoc que sigui un telescopi tancat a dalt de tota la muntanya, on només hi pugen uns bruixots que es diuen astrònoms i es passen la nit mirant les estrelles, sinó que és una cosa...
que tan grans com petits, amb petits instruments, ens hi podem passar una estona i anar observant aquestes estrelles que ja des dels grecs han sigut
ben observades, i nosaltres les podem disfrutar de la mateixa manera, sense que ens haguem de meravellar massa, perquè ho tenim a l'abast i nosaltres ho podem fer. I, en certa manera, aquesta manera de divulgar l'astronomia que va fer John Dobson, més a més a més, la seva muntura que va ajudar que hi haguessin telescopis d'unes mides considerables a l'abast de tots els astrònoms amateurs, doncs, bueno, doncs se li ha d'agrair aquesta...
petita aportació, diguéssim, a la divulgació científica i astronòmica que hi ha hagut. Si passen més temps, anirem recordant aquest
aquest senyor Dobson, més que res per la seva muntura, però intentarem que la seva filosofia de divulgar i ensenyar la ciència es mantingui i nosaltres, per poc que puguem, continuarem fent aquest tipus d'observacions gratuïtes i obertes a tothom que fem cada mes al mil·lenari. I lligades una mica amb aquest esperit, no? Segurament.
Sí, sí, sí, i d'acostar a la ciència, que puguin venir pares i fills i que els podem ensenyar els planetes i la Lluna i que, de mica en mica, vagin tenint més curiositat per les coses en general i no ens deixem endur per dogmes i que les coses no ens semblin fixes, sinó que són movibles, com els planetes i la Terra que es mou, doncs aquestes coses també ens ajudarà a nosaltres que en el món real no ens colin tants gols com ens estan colant últimament.
i tenir una mica de criteri i una mica d'opinió pròpia. En aquest cas, quan veiem un planeta, no li donem el misteri que té, sinó la realitat. Fins aquí era el que volia fer avui, que la gent pogués recordar aquesta figura de divulgador, que sé que és important, perquè la gent normalment recorda grans astrònoms, grans científics, que s'han guanyat un premi Nobel o que han descobert...
És com funciona molts cops la difusió de mitjans, molts cops ens fixem més en aquests objectius finals que en tot l'altre procés que de vegades és més difícil potser de destacar o d'explicar que és important, igual d'important segurament. Sí, no, no, no, és igual d'important però clar, no és visible perquè és una feina no és que sigui fosca sinó que és...
A més, a la vorera del carrer, que vas intentant divulgar un tipus de coneixement que fins i tot nosaltres tenim un límit. Vull dir, jo no soc pas físic ni astrònom professional, és a dir, som tots amateurs que hem llegit llibres i hem buscat informació per aprendre'n més.
Aquest petit coneixement el vols transmetre i sempre hi haurà algú que podrà estudiar més i farà la carrera. Llavors ja farà grans estudis o fins i tot podria arribar a ser astronauta. Però, en mica en mica, és això. És una feina que hi ha hagut gent que ha anat fent i segurament, amb moltes observacions que va poder fer aquest home a la vorera dels carrers...
de San Francisco, que també és molt difícil observar per la contaminació lumínica i totes aquestes coses, doncs és una petita lluita que pot ser que algú, doncs, des de petit, doncs, mira, hagi sortit algun astrònom o més que res, hagi sortit gent, doncs, això amb criteri a l'hora, doncs, de poder veure, doncs, aquests fenòmens celestes que són, en certa manera, tan bonics i que nosaltres intentem també divulgar dintre dels nostres mitjans.
Doncs moltes gràcies, Oriol. Dilluns que ve, més coses, més divulgació. Que vagi bé i bon dia. Gràcies la setmana que ve. Adéu, adéu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estem escoltant just a la fusta.
5 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia. Per tant, tanquem ja aquest just a la fusta. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bono als serveis informatius, el Carles R. André de Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Bet Freixa, que és qui imparteix un curs de coaching que va començar la setmana passada a Sant Just. Ha adreçat a persones que estan en situació d'atur. A més a més, hem fet tertúlia amb la Valmira Badell, en Vicenç Riera i la Carme Madó.
I hem tingut temps també per parlar d'astronomia ara mateix amb l'Oriol Rigat, de notícies curioses amb la Roser Sort i del Centre d'Estudis Sant Justens amb la Maria Quintana. Tornem demà. A partir de les 10, com sempre, ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Començar, com sempre, a la 1 en punt amb l'Andrea Bueno. I mentre hi arribem, el que fem era escoltar a Jarvis Cocker i aquest tema que es titula Don't let him waste your time. Que vagi bé. Bon dilluns.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
And you've got nothing to show. So I'm telling that it's now or never. And then go, go, go, go, go. He can have his face. Yeah, he can take his time. And he can kiss you with a sun don't shine.
Don't let him waste your time.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Una quinzena de persones participen a Sant Just d'un curs de coaching per la millora personal enfocat a la recerca de feina. Es tracta d'un curs que té com a objectiu aprendre a gestionar les emocions, reforçar la tua estima personal i donar eines per a un lideratge més efectiu. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns 3 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Avui s'obre el període per fer les inscripcions per participar del concurs de disfresses de Carnestoltes. El dia gran a Sant Just serà el dia 22 i aquest any hi haurà quatre categories de disfresses. Comparsa, comparsa escolar, grup i individual. Un grup de socis del Centre d'Estudis Sant Justencs crea un grup de treball per tenir cura de les masies de Sant Just. L'objectiu és tenir cura de les masies que estan quedant desprotegides. A l'assemblea de l'entitat també es va parlar de la miscel·lània.
I en clau cultural, l'actriu Sant Justenca Clara Segura guanya el premi Gaudí com a millor actriu secundària. És el segon Gaudí per l'actriu, en aquest cas, per la seva intervenció a la pel·lícula Tots volem el millor per a ella, que s'han dut dos Gaudí aquesta nit.
Bon dia. Una quinzena de persones participen a Sant Just d'un curs de coaching per la millora personal enfocat a la recerca de feina. Es tracta d'un curs que té com a objectiu aprendre a gestionar les emocions, reforçar l'autoestima personal i donar eines per a un lideratge més efectiu. Va començar dijous i s'imparteix a les escoles. Sant Just Notícies.
Són tres sessions adreçades a persones que estan a l'atur. La intenció principal del curs de coaching és aconseguir que els assistents millorin una sèrie de capacitats i habilitats a nivell personal que els permeti reforçar, per exemple, la seva confiança. Això, segons Elisabet Freixa, que imparteix el curs, és una de les petites passes que poden facilitar trobar feina. Freixa ha explicat al Just a la Fusta que l'objectiu del curs és trobar dinàmiques que poden ajudar-nos a trobar una feina.
hi ha una part molt important de cadascú de nosaltres que podem fer per tal de trencar unes dinàmiques en les quals hem entrat, en situacions aquestes com les persones que es troben sense atur, etcètera, que entres en unes dinàmiques i uns patrons de pensaments, de comportaments, etcètera, que dificultar sortir d'aquí. Llavors, l'objectiu del curs és trencar aquestes dinàmiques, buscar uns petits objectius diaris que ens poden ajudar a sortir d'aquestes situacions,
per facilitar els objectius més grans. Segons Elisabet Freixa, que és consultora en coach executiu, aquest trencament de dinàmiques consisteix en un canvi d'hàbits, per tant, una tasca diària. Sempre dic, la bona notícia és que es pot canviar coses. El tema, potser que no és tan bo, és que ho has de treballar. És un hàbit. És un hàbit. És a dir, l'hàbit de pensar que te'n sortirà, que ets útil, que ho pots fer, això és un hàbit. Un hàbit que cada matí tu t'ho pots plantejar de pensar així. És una mica una decisió. Què vull pensar?
I què vull sentir? Llavors, amb unes eines que expliquem en el curs, llavors és un tema d'un treball diari. Tal com explica Elisabet Freixa, una de les claus per canviar aquests hàbits personals és preguntar-nos què volem fer i quins són els nostres objectius. A partir d'aquí, hem de buscar reptes diaris que podem assolir per tal de donar-nos que els podem aconseguir. Elisabet Freixa ha posat un exemple. Persones dones que s'han quedat sense feina, des de dediquen els fills a la casa, tenen tot impecable...
Però s'obliden una mica dels seus somnis, del que elles volen, dels objectius que volen aconseguir elles com a persones, com a professionals, com a dones. Plantegem-nos, no? El fill potser cal que també s'espavili ell a fer una sèrie de coses. O el marit, posar uns límits, dir que no, tenir-te en compte tu com a persona.
Això és un canvi de mida. A partir d'ara em dedicaré aquestes hores a realment anar a la búsqueda del que jo vull. La primera sessió del curs de coaching es va fer dijous a les escoles amb una quinzena de persones seleccionades entre els serveis de promoció econòmica i benestar social. Són un total de tres sessions i la voluntat és fer més edicions perquè més persones en situació d'atur se'n puguin beneficiar. Sant Just Notícies.
I d'altra banda, el Servei de Promoció Econòmica engegarà aquest dimecres un curs de formació per adquirir competències bàsiques. Consta de set mòduls que es desenvoluparan entre febrer i maig i ja s'han obert les preinscripcions. Un dels objectius és facilitar la recerca de feina a les persones que estiguin a l'atur. El curs tractarà competències digitals, lingüístiques, d'autonomia i iniciativa, matemàtiques, interacció amb el món físic...
i aplicació de les competències lingüístiques a la redacció de textos. Els mòduls poden cursar-se individualment o fer-los tots. Podeu fer les preinscripcions al servei de promoció econòmica trucant al telèfon 93 480 48 00. Sant Just Notícies.
Ara passant sis minuts de la una del migdia i en clau política fem alguns apunts de ple que va tenir lloc el ple del gener dijous de la setmana passada. Rebuig majoritari de fet al plenari a la reforma de l'administració local. Els partits que formen l'equip de govern i Convergència i Unió van presentar al ple una moció per rebutjar la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, aprovada pel Congrés el desembre.
Sant Just Notícies. És una llei que afecta sobretot els municipis de menys de 20.000 habitants. El document, entre altres coses, denuncia que la norma posa en qüestió la proximitat, l'equitat i la democràcia als municipis, ja que limita les competències dels ajuntaments. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, va assegurar que és una llei aprovada pel Ministeri d'Hisenda, no pel d'administracions públiques, i va donar a entendre, per tant, que l'objectiu real de la llei no té res a veure amb l'estructura de les administracions. A més, Perpinyà va dir que la norma frega l'absurd.
que els ajuntaments, que poc tenim a veure amb aquest dèficit públic, perquè és un percentatge realment molt baix, estem penalitzats amb unes limitacions de competències que arriben a l'obsurd. No és una llei que pretenia racionalitzar i simplificar les administracions, és un atac frontal a les competències que tenim i precisament sense pensar si aquests serveis s'estan fent amb coherència, amb racionalitat...
Aquesta moció es va aprovar amb el vot favorable del PSC, Convergència i Unió, Iniciativa i Junts per Sant Just. Via democràtica es va abstenir i el Partit Popular hi va votar en contra. El president dels populars, Òscar Gil, va justificar el seu vot contrari llegint alguns dels articles de la llei, ja que considera que molts dels que la critiquen no se l'han llegit. Sentim-lo dijous al ple. El municipi ejercerà en todo caso como competencias propias, urbanismo.
y lo desarrolla. Medio ambiente urbano, abastecimiento de agua potable, infraestructura viaria, evaluación e información de situaciones de necesidad social y la atención inmediata a personas en situaciones de riesgo de exclusión social, policía local, protección civil. Me agradaría saber que aquí no he estado de acuerdo en eso. En el punto sin la aldea determinará la competencia municipal propia de que se trate garantizando que no se produce una atribución simultánea de la misma competencia a otra administración pública. Que no siguen dos administracions, las que siguen fent lo mateix.
A més, Òscar Gil va assegurar que un article de la llei disposa que els ajuntaments podran oferir una sèrie de competències si les poden assumir a un cost més baix que les diputacions. Des dels grups contraris a la reforma, el regidor de Junts per Sant Just, Sergi Seguí, es va mostrar indignat amb la llei. I aquesta llei ens fa tornar a temps que, bueno, jo no hi era, però els que m'ho han explicat m'han dit que millor que no hi fos. I aquesta llei ens fa tornar allà. I perdem 30 anys de lluita o més de 30 anys de lluita per l'autonomia dels municipis.
Però tornem enrere a una època fosca. Els ajuntaments no podrem fer absolutament res del que s'espera d'una administració propera i d'una administració que ha de solucionar els problemes de la gent.
El portaveu d'iniciativa, d'altra banda, va defensar que els ajuntaments són més eficients que les administracions superiors perquè treballen des de la proximitat i que l'elecció dels regidors d'un ajuntament a través d'unes eleccions són una escola de democràcia. Tot i això, Lluís Monfort també va fer otra crítica. Hem vestit els models municipals catalans en base a competències potestatives, facultatives o complementàries, que és precisament...
que tu molt hábilment no has esmentat, que és aquest punt que el que fa és restringir de manera brutal la possibilitat que els ajuntaments prestin aquests serveis complementaris que crec que són els que ens han conformat. Per tant, des de tots els partits que ara en reseguem les vestidures, i el meu segurament no el primer, no hem sigut capaços de vestir en aquests 30 anys els ajuntaments d'unes competències com Déu mana.
Des del Partit del Socialista, Joan Basaganyes va destacar que el deute dels ajuntaments és només un 3% del dèficit públic total i va proposar una alternativa a la llei. Hauria estat molt més fàcil dir, escolti, jo estat, us redueixo l'aportació que faig amb els ajuntaments i vosaltres ajuntaments, en base als instruments fiscals que teniu, decidiu fer i prestar les competències que vulgueu.
I, a partir d'aquí, si vosaltres es voleu prestar més competències i la vostra població us ho demana i la vostra població està disposada a pagar més impostos per tenir aquests serveis, que ho puguin fer-ho. Finalment, la moció de rebutge a la llei de reforma de l'administració local va tirar endavant el ple amb els vots a favor de PSC, Iniciativa, Junts per Sant Just i Convergència i Unió, l'abstenció de via democràtica i el vot contrari del Partit Popular.
I en clau política, també, l'Ajuntament s'ha adherit a la taula pel dret a decidir del Bas Llobregat. Ho va aprovar dijous el ple, que també va donar llum verda a una moció per manifestar la satisfacció del plenari per l'acord entre la majoria de les forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta del 9 de novembre. Sant Just Notícies. La taula pel dret a decidir es va constituir el 18 de desembre passat, el mateix dia que va aprovar l'adhesió al manifest pel Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el qual el Consell