busquen la possible fuita. El president dels Estats Units tira endavant en solidari la reforma migratòria. Barack Obama concretarà els detalls del decret aquesta pròxima matinada i s'espera que blindarà de la deportació uns 5 milions d'immigrants sense papers.
El restaurant de Barcelona codirigit per Albert Adrià, el pacte guanya una estrella, la nova guia Michelin. Catalunya es manté com la comunitat de tot l'estat amb més restaurants amb estrella, 50, tot i que n'ha perdut 3. El País Basc en té 21 i Madrid 16. Catalunya Informació.
En esports, Luis Enrique recupera avui els internacionals del Barça. Afronten ja la preparació del partit contra el Sevilla d'aquest dissabte. El club va anunciar ahir la renovació de dama Traoré fins al 2018. A l'Espanyol avui viatja cap a Bilbao. Hi haurà llista de convocats pendents de Paca Montañés amb molèsties al genoll dret.
A la Copa d'Europa de Futbol s'ha la debut del Barça amb victòria per 4-1 sobre el Bereti Bifalú hongarès. És la ronda elite de la UEFA Futsal Cup. Avui juguen contra el Bakú United. A la Lliga d'Envol, Villa d'Aranda 27, Barça 32 i Freikin Granollers 33, Port de Segur 31.
I avui a l'Eurolliga de Bàsquet juga el Barça a la pista del Bayern de Munic, que s'acaba de reforçar amb el base nord-americà Bo McCaleb. Es juga a un quart de nou. A l'NBA, 22 punts i 12 rebots per Marc Gasol. Memphis ha perdut a Toronto per 96 a 92.
I el temps avui sol al Pirineu i interior, i en canvi a la costa hi haurà més núvols baixos, sobretot als dos extrems del país. Les temperatures han quedat entre 2 i 4 graus més altes que ahir. Al migdia es mantindrà el sol i les temperatures pujaran al Pirineu i meitat nord i quedaran una mica més frenades a les comarques del litoral. Fem repàs de temperatures ara mateix a Girona 4 graus, a Lleida 5, a Tarragona 14 graus i a Barcelona 15.
Justa la justa.
Bon dia, passant 6 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta, d'avui dijous 20 de novembre. Comencem amb un programa que arrenca de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través dels diaris.
I a les 11.10 entrevistarem Pep Ribas per parlar d'una acòstica que vam comentar ja fa unes setmanes vinculada amb el món dels castells. A dos quarts de 12 de tarda, un dia d'actualitat amb la línia de Santa Bàrbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea, el Jordi Agulló i el Pere Oliver. I a la tercera hora avui parlarem amb Montse Morinero de la secció local de la NAC per parlar de la reunió que convoquen per aquest vespre. Música
I tindrem també la Rosa Sort que ens parlarà de moda i tendències. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
I el que fem és parlar de les notícies de Sant Just, primer de tot, i per això saludem a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia.
Comencem parlant... Avui sí que no ho sé. Avui parlarem d'aplicacions mòbils. Tractarem dues notícies vinculades amb les aplicacions mòbils. D'una banda, parlarem d'aplicacions i seguretat ciutadana. Sant Just és un dels municipis que desplegarà la primera aplicació mòbil de seguretat interterritorial a Europa, juntament amb altres localitats. Veïnes, l'Hospitalet de Llobregat acull la Smart City Expo i ahir justament es va presentar aquesta aplicació
que adoptarà Sant Just com també faran altres municipis de l'entorn, com són Sant Feliu, Cornellà, Esplugàs, El Prat, l'Hospitalet i Gabà. Aquesta aplicació pretén ser una eina de comunicació immediata entre l'usuari i la policia local de cadascun dels municipis que l'utilitza. La formació d'aquesta plataforma, d'aquestes set localitats metropolitanes, permetrà millorar la cooperació dins del territori.
L'aplicació en concret permet triar entre dos perfils, ciutadania o comerç. En tots dos casos, l'aplicació geolocalitza l'aparell i el connecta amb la policia més propera. Així es pot avisar de forma ràpida i àgil d'un robatori, incendi, agressió o qualsevol altre incident. Aquesta aplicació està disponible per als sistemes operatius Android i iOS i es trobarà amb el nom Seguretat Ciutadana. Cornellà és el primer municipi que l'ha posat en marxa i es preveu que estigui operativa per l'arrestar al Nadal. I paral·lelament...
Un apunt més, l'Ajuntament està treballant també aquests dies en una aplicació mòbil que començarà a funcionar properament, tindrà tres funcions, la secció Cuidem Sant Just perquè els ciutadans comuniquin incidències a la via pública, l'apartat Cita Prèvia per concretar cita amb professionals tècnics i serveis municipals i el cercador d'imatges de l'Arxiu Històric Municipal.
Molt bé, doncs tot això per això encara no està en marxa, eh? Arribarà més endavant. Exacte, sí, d'aquí poc. Perfecte, doncs aplicació, noves aplicacions que es preparen per Sant Just, més coses, Andrea? Doncs ara parlem d'una altra aplicació, en aquest cas vinculem aquesta notícia amb la dinovena setmana de la ciència 2014, que se celebra del 14 al 23 de novembre.
I destaquem que alumnes de Quart d'ESO de l'Institut han desenvolupat diverses aplicacions mòbils en motiu d'aquesta setmana. De fet, en el marc d'aquestes jornades, els alumnes del centre de secundària estan fent diverses activitats i projectes. Els alumnes de Quart d'ESO de l'Optativa d'Informàtica han desenvolupat aplicacions per mòbils. D'entre totes, se n'ha seleccionat una per publicar-la a Google Play, ja que només s'ha desenvolupat per mòbils amb sistema operatiu Android.
La guanyadora ha estat l'aplicació SDC 2014, creada i dissenyada pels alumnes Eric Pomar i Guillem Gràcia. L'aplicació està formada per una agenda que recull les activitats que es fan a l'Institut aquesta setmana de la ciència, un joc amb preguntes de caire científic i informació de contacte amb el centre. I a més hi ha una entrada a Twitter a través de la qual es pot intervenir amb el hashtag SetmanaCiènciaInSantJust2014. Un pel llarg.
us podeu descarregar l'aplicació SDC 2014 des de Google Play, com dèiem, només disponible per Android. Molt bé, doncs mira, home, una bona notícia, que són molt joves, exacte, t'anava a dir, imagina't que faran d'aquí 10 anys, no? Exacte.
En fi, que ve amb una última qüestió, Andrea, de què parlem? Doncs parlem de l'artista Jaume Plensa, que és baï de Sant Just des de fa més de 20 anys i que ha rebut aquesta setmana el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques 2013. És un reconeixement atorgat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i està dotat amb 100.000 euros. De fet, és un guardó que es lliura un any després de fer-se en public al guanyador. Recordem que el novembre de l'any passat vam conèixer que Plensa havia estat reconegut amb el Velázquez i ara, dilluns, concretament,
Doncs se'l va lliurar. Va ser amb un acte que es va fer al claustre dels Jerònims, al Museu del Prado de Madrid, i el va rebre de mans de la reina Letícia. Segons el jurat, la decisió ha estat motivada per la coherència d'una trajectòria en la qual l'escultor ha pogut i ha sabut renovar el llenguatge plàstic de l'escultura amb una gran intensitat estètica. Molt bé, doncs mira, també... Enhorabona. Exacte, des d'aquí el felicitem també.
Són les notícies més destacades d'aquest matí. Com sempre, més informació als Bullardins Horaris i també a la 1, evidentment, als Sanchos Notícies. Ara, de seguida, parlem de més qüestions d'actualitat a nivell més general. Abans, però, com sempre, posem una miqueta de música aquest matí. Avui ho fem anant de concert, Andrea. Avui.
És a ella, eh, qui aniríem a veure el que passa, que justament aquesta cançó és una cançó que canta Maria Rodés, que és qui fa avui un concert amb Daniel Raymond, i mira, no l'havíem circutat mai, es diu A les Tantes.
No l'havíem escoltat aquí el programa i és una de les col·laboracions que fa perquè de fet ella ha col·laborat justament a més de Daniel Raymond amb Raül Fernández Refri, també amb Martí Sales del Surfing Searles.
I ara l'última proposta de Maria Rodés és d'aquest 2014 i és amb un homenatge a la pena i el desosseg com a fons d'inspiració perquè ha fet un últim treball bastant arriscat però que sembla encara que funciona bastant bé, que és Maria Cantacopla, que algun cop em sembla que també ho havíem comentat, que és passades falsisades, recupera i reinterpreta joies de la música popular andalusa d'artistes com Marí Fede Triana, Rocío Jurado, Concha Piqueo, Sara Montiel...
I avui farà un concert, ens repassarà aquest repertori, combinant-lo amb algunes de les cançons de Maria Cantacobla, no només farà això. Serà l'escena Arte, està situada al carrer Montaner número 83, a les 8 del vespre, i és un concert que ens sembla que és gratuït. Ah, sí? Mira. Jo crec que és bastant... Bona proposta, doncs. Una bona proposta, sí, sí. Ell no hi serà, eh?, que veig que canta molt més que ella. Ja, i m'està agradant-me aquesta cançó. Sí, també. El que vaig sentir en la música és que aquest noi m'agrada molt, també. Es diu a les tantes. Un altre registre, eh? Mm-hm.
El miedo es tu carcelero. Diria que aquesta va sonar a la penya. Sí? Sí, diria que va tancar el programa. Va ser la Maria Rodés, però no ho recordo. Va ser la Maria Rodés, però no ho recordo. Perquè m'he trobat l'última cançó. Ah, no, la vaig posar jo. La Sílvia Pérez de l'informatiu. Jo em vaig recordar, vaig sentir la Maria Rodés i vaig dir que després posaré la Sílvia Pérez de l'informatiu.
Ho fa molt bé, jo crec. A més, aquesta veu difícil d'intensir aquest registre també té aquest altre tema. O aquesta altra.
En total són fins a deu cançons les que formen aquest disc que es diu Maria Cantacopla on fa doncs aquestes adaptacions d'aquestes versions d'aquests temes del flamenc Maria Rodés avui els combinarà també amb altres temes seus ens quedem per això amb Tatuaje que forma part també d'aquest disc que comença així
El pecho tatuado con un corazón.
Y en su voz amarga había la tristeza doliente y cansada del acordeo. Y ante dos copas de agua ardiente sobre el manchado mostrador él fue contándome entre dientes la vieja historia de su amor
Mira mi abrazo tatuado con este nombre de mujer. Es el recuerdo de un pasado que nunca más ha de volver. Y ella me quiso mal olvidado. En cambio yo no la olvidé. Y para siempre voy marcando
Fins demà!
Él se fue una tarde con rumbo ignorado en el mismo barco que lo trajo a mí. Pero entre mis labios se dejó olvidado el beso diamante que yo le pedí. Errante lo busco por todos los puertos, a los marineros pregunto por él.
Y nadie me dice si está vivo o muerto y sigo en mi duda buscándolo fiel. Y voy sangrando lentamente de mostrador en mostrador ante una copa de agua ardiente donde se ahoga mi dolor
Mira tu nombre tatuado en la caricia de mi piel a fuego lento lo marca y para siempre iré con él quizá ya tú me has olvidado en cambio yo no te olvidé
Y hasta que no te haya encontrado Sin descansar te buscaré One, two...
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Ufff!
Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just Desver, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'11, moment de parlar d'actualitat i repassar, per tant, les portades dels diaris i també d'altres continguts, que de seguida desgranem amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Parlem primer de tot per això del tema central principal del dia avui a les portades dels diaris, que evidentment passa per aquesta querella que va arribar ahir des de Madrid, s'havia anat anunciant, però bé, en tot cas, no per això menys destacada i menys important la qüestió.
Com deies, seguim parlant de Carelles un dia més. Com a mínim a La Vanguardia i al periòdico, en portada al periòdico llegim Carella Criminal. L'Ajuntat de Fiscals fa pinya amb Torres Dulce, de fet és el tema del dia al diari. El fiscal general aconsegueix una val gairebé unànima per imputar al president más quatre delictes i el bloc del 9-N i el PSC consideren la decisió un error d'efectes desastrosos. En aquest sentit,
També veiem un titular en portada del periódico i diu Rajoy vol reiniciar el diàleg amb la Generalitat. I per últim, a l'avantguàrdia llegim. La querella contra Mas allunya la via del diàleg. La Fiscalia aprova per una ombria majoria portar el president als tribunals. La denúncia per quatre delictes també afecta Joan Ortega i Irene Rigau.
Llegim també que el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, va decidir ahir presentar aquesta querella i ara serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el que haurà de decidir si l'admet. I és aquesta la notícia més destacada als diaris. El diari ara és una mica especial perquè avui dediquen la portada íntegrament al Dia Mundial de la Infància i després en parlarem en format fotogràfic perquè avui és molt interessant de fer-ne una allada.
Molt bé, doncs ara de seguida en parlem, actualitzem la informació per això ara en aquesta hora amb els digitals, perquè parlem d'una altra notícia, ha mort l'eduquesa d'Alba, és portada, per exemple, del primer diari que obrim aquest matí, que és l'avantguàrdia digital, apareix una fotografia de l'eduquesa d'Alba amb el titular que informa de la seva mort aquell matí.
i diu que l'aristòcrat ha mort als 88 anys a casa seva al Palau de Dueñas. Després també diu Cayetana adeu a la duquesa Feliç, s'explica que va triar a Sevilla per viure perquè és una ciutat, com ella, lliure i feliç, això és l'obituari que li dedica a la Vanguardia. Diu que és vida pura, és un article que signa Josep Sandoval i que parla,
del caràcter de la doquesa d'Alba, descriure una mica els seus últims anys, però sobretot l'estil de vida que ha portat sempre. Després, també aquest tema el trobem al 324, però només com una última hora, com un titular, sense més informació, i ens obre aquest digital amb la Fiscalia de Catalunya, que serà l'encarregada de presentar la querella, la querella contra Artur Mas, Joan Ortega i Irene Rigau, que recordem, com deies, que inclou aquest delicte de desobediència i prevaricació.
Uns 400.000 infants es troben en situació de pobresa a Catalunya. És la dada que avui també destaca el 324, ja que avui és el dia mundial de la infància. La presidenta d'UNICEF a Catalunya demana als governs que posin la prioritat en les polítiques d'infància i reclamar més recursos.
I a l'Ara.cat també parlen de la mort de la duquesa d'Alba aquest dijous al seu palau de Sevilla. Un adeu, ens diu aquest diari, que marca el final d'una època, diferent, per tant, del que diu la vanguardia que trobem a l'Ara, que diu que la duquesa ha estat en contacte al llarg de la seva vida amb persones destacades de molts àmbits, això no li ha evitat polèmiques.
amb sectors com el de l'agricultura o amb la bremsa. Per tant, dues maneres diferents de veure-ho. I finalment, també l'Ara.cat ens parla de Francesc Homs, que aquest matí ha dit que és una querella contra la manera de fer d'un poble. El govern veu masquinesa del govern de Rajoy per la utilització política de la fiscalia, per no afrontar des de la política un contensis polític. I Joan Ortega, que diu que mai ha estat una persona radical, però en aquesta Espanya cada cop hi ha cap menys gent.
Parlem ara de les imatges del dia, Andrea, que avui hem dit que al diari ara val la pena destacar-les perquè són unes imatges molt especials, no? Doncs sí, i diria que no és la primera vegada que fan una iniciativa d'aquest tipus amb el Dia Mundial de la Infància. Al diari ara, avui totes les fotografies...
Són dibuixos que han fet nens i nenes de diferents escoles catalanes i de fet la portada del diari Ara, el titular que destaca és El món que no volem i veiem el dibuix d'una guerra, pot ser qualsevol guerra que estigui passant en aquests moments al món, és la fotografia, la imatge que ocupa tota la portada al diari Ara.
I és molt interessant veure avui totes les fotos, perquè fins i tot les fotografies dels periodistes que acompanyen els articles que escriuen també són dibuixos que han fet els nens. Veiem els dibuixos de l'Antoni Bassas, per exemple, una imatge que ha fet un nen que es diu Coldo, que té 10 anys, i també la del Carles Capdevila, el director del diari. Solten atractius?
Surten... El Carles Capdevila l'identifico, l'Antoni Bassas no l'identifico gaire. Però bé, podria dir-se que sí, no? No ho sé. I bé, doncs avui li dediquen el Dia Mundial de la Infància pràcticament tot l'interès, avui tot l'interès de l'arabà en aquest sentit. D'altra banda, ara sí en format fotogràfic, real, a l'avantguarda veiem una imatge del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, arrel d'aquesta querella contra mas, també veiem una fotografia
del president de la Generalitat. I veiem també, ens n'anem al periòdico, veiem la Carmen Gómez, Julia Zaituno, Francesc, Benús i Custódia Moreno a la platja del Somorostro, perquè avui el periòdico ens ofereix un reportatge titulat La memòria de les barraques i els veiem a tots quatre allà a la platja. Barcelona redtribut finalment a les persones que van viure en nuclis de barracots.
També veiem una fotografia de Paco Ibáñez. El periòdic ens diu 80 anys de vida en 80 paraules. I per últim, una imatge de Leo Messi en portada de La Vanguardia. Llegim el titular. El pare de Messi va dir al Barça que el jugador hi està còmode. Molt bé, doncs és el que tenim avui en imatges també a les portades dels diaris. Ens fixem ara en el més llevit del dia.
que La Vanguardia és les reaccions a la querella que ahir es van saber i per tant no es van actualitzant aquesta informació d'aquest digital. També el segon tema és en clau televisiva, a Dani i Eva, aquest reality, doncs sembla que també causa de sensació entre els lectors de La Vanguardia. I el tercer, que científics russos descendeixen per primer cop a la fi del món.
A l'Ara.cat el més llegit que la cúpula de la Fiscalia avala la carella de Torres Dulce pel 9N, després que Montoro confirma que no hi haurà nou model de finançament a aquesta legislatura i després un article que es pregunta què passarà ara i qui són els magistrats que hauran de decidir la imputació de Mas.
I el 3.24 el més consultat és una notícia en clau educativa, que és que la Universitat Pompeu Fabra provarà el curs que ve un grau que permetrà estudiar les assignatures que un vol fins al quart trimestre. Després també la decisió de la Fiscalia de l'Estat. I el tercer, un mort a la 2 en rebre l'impacte d'una roda que ha perdut un camió. Va passar ahir a Ribera Dondara.
Són les notícies més llegides als digitals. És moment ara d'obrir pàgina internacional.
Cap on anem avui, Andrea? Doncs avui ens acostem a la història d'una mare, una mare holandesa, que ha viatjat a Síria per rescatar la seva filla, que s'havia vinculat amb l'estat islàmic. El titular de La Vanguardia és No sense la meva filla jihadista. Segons una entrevista que va concedir aquesta mare a la televisió holandesa, va dir M'estimo més morir a Síria intentant salvar la meva filla que aquí de penes sense poder fer res.
És la història d'una mare que va viatjar pel seu compte a Al-Rakwa, el niu de l'estat islàmic a Síria, on els verbuts dagollen els infidels per rescatar la seva filla jihadista i portar-la cap a casa. Es diu Monique i és holandesa, de Maastricht. La seva filla Aisha, de 19 anys, es va convertir a l'islam i es va escapar a Síria per amor, per casar-se amb un guerriller de l'estat islàmic que havia conegut per internet.
Però al cap d'uns mesos va trucar a la seva mare i li va demanar que la tragués d'aquell infern. El seu estimat l'havia repudiada i l'havia casada amb un altre jihadista. La Monique, la mare, no va dubtar, s'ha manat a Síria, va travessar un país en guerra, es va plantar al Raqqa i no se sap encara com va aconseguir endur-se l'aixa. Diu, mare i filla ara són a Turquia, retingudes a la frontera siriana, mentre esperen que les autoritats holandeses expedeixin un passaport a la jove.
Avui aquesta història la trobem com a tema principal en clau internacional a l'avantguàrdia. I ara parlem d'energia i parlem dels Estats Units. Ens dirigim ara al diari i expliquem que el país, els Estats Units, han aturat un gran oleoducte. El Senat dels Estats Units va bloquejar dimarts de la nit per un bot la construcció de l'oleoducte Keystone XL, un projecte que permetria traslladar petroli del Canadà fins a la costa de Texas.
Els senadors demòcrates van evitar la supermajoria de 60 vots que necessitaven els republicans per tirar endavant la polèmica que en una edat de 1.900 quilòmetres, però també una situació complicada per al president nord-americà. L'inquilí de la Casa Blanca, Barack Obama, s'hauria vist forçat a decidir si vetava el projecte si l'oposició hagués obtingut el suport necessari per aprovar-lo en les dues cambres del Congrés.
De fet, la cambra baixa, que està sota control república, ja ho va fer la somena passada amb una amplia majoria. Un vot, però, com dèiem, ha permès al president Obama endarrerir una decisió controvertida, pressionat per ecologistes, és contrari a l'oleducta i vol esperar les conclusions de l'estudi del Departament d'Estat dels Estats Units sobre aquest projecte.
Tot i això, ens diu Lara, no ho podran darrerir gaire més temps perquè els republicans han promès que tornaran a intentar que el gener s'aprovi el projecte, que és quan tindran majoria al Senat gràcies a la seva recent victòria en les eleccions legislatives. Doncs és el que tenim avui en clau internacional. Ens fixem ara en més qüestions. Parlem de què és el que es cou en el món de l'esport, les portades esportives d'aquest dijous, 20 de novembre.
No hi ha cas Messi, és el que titula l'esport, amb una imatge de Messi abraçant l'escut blau nana, diu que Bartomeu va parlar amb el pare de Leo i aquest el va tranquil·litzar, és feliç el Barça i no té problemes amb la seva relació amb la directiva, diu que ajudarà Luis Enrique a l'evolució que busca i després diu que li preocupa, això sí, els problemes amb Hisenda i els insults que rep en alguns camps i que està fart de campanyes mediàtiques en contra seva que arriben des de Madrid.
L'esportiu destaca una entrevista a Tito Rabat, que diu que ha estat una guerra psicològica, que ha estat un campionat molt mental, que amb 25 anys encara estàs fort i que no és la tendència d'ara, però que no li preocupa. Li convé quedar-se a Moto2 abans que anar a un lloc on no tindrà moto per guanyar.
Avui tot és el que diu Rakitic i és el que destaca a la portada del Mundo Deportivo. Diu que Messi jugaria fins i tot a la lluna i que Luis Enrique té la seva idea i que anem cap a ella. I a la imatge amb les tres copes que encara pot guanyar el Barça aquesta temporada és el que trien a il·lustrar avui Rakitic.
El diari AS avui parla de Florentino, que se li va escapar una veritat a la visita a l'estadi de la futura candidata del Partit Popular a l'Ajuntament de Madrid, i diu, li posaran Ípic Bernabéu o, si volen, Cepsa Bernabéu, el que vulguin ells. Sembla que ja hi haurà aquest canvi de nom que tirarà endavant.
I el Marc avui parla de Xavi Alonso, ens ensenya una imatge d'aquest futbolista vestit amb el vestit bavarès i amb una cervesa a la mà, des de Múnich amb rancor, és el que diu el diari Marc, diu que Xavi Alonso desprecia a Iker Casillas i Cristiano Ronaldo, diu que...
Neuer és de llarg el millor porter amb qui ha jugat mai. Diu que seria just que ell guanyés la pilota d'or aquest any sense cap dubte. Tampoc és que menys fregui els altres, sinó que defensa els seus nous companys d'equip.
Parlem ara de les contraportades del dia. Comencem per la del dia Ariares, l'article que signa Francesc Canosa avui el titular autobiografia d'un nen.
Avui és un article en pèl difícil d'explicar, però perquè us feu una idea, comença, m'imagino, abocant una mica la seva infància, quan va néixer, com es va començar a relacionar amb el món. Diu, el dia que vaig néixer no vaig plorar, jo ja sabia de què anava la vida, per això vaig sortir rient. En comptes de dur-me a la incubadora, els metges em van portar de cap a un circ. Diu, allò no va millorar gaire la meva existència i em va fotre un bon mal de cap.
El gremi de pallassos em va denunciar per competència humorística deslleial. Diu, no fa gràcia, avui dia encara estic deplet amb els pallassos. Diu, així comença el vital capítol 232 de les meues memòries. Els 231 capítols d'abans narren les meues aventures a la placenta de mamara.
Repassa algunes qüestions de la seva infància, per exemple, com el van marcar personatges tan característics com Son Goku, Bulma, també els seus gats, Buda, fins i tot. Diu, però treus el caparró i ja no pots tirar endarrere. Has de donar la cara i comencen les preguntes. Què en farem de tu? Ets oficialment, legalment, burocràticament un nen? I diu, la teva resposta també és oficial. Pam i pipa diari a la vida per decret.
Bé, doncs és l'opinió de Francisca, no és avui el diari ara. A La Vanguardia tenim una entrevista que ens deixa aquest titular. Els guerrilles en poder assetjaven les seves companyes. És la Letícia Herrera, ho diu Letícia Herrera, que és guerrillera i comandant de la Revolució Sandinista. Amb 20 anys i un nadó de 3 mesos va entrar a la guerrilla nicaragüenca. Diu, a l'escola jo militava en organitzacions d'esquerra. Vaig ser una nena rebel. Diu, gràcies a una beca vaig anar a estudiar a la Unió Soviètica i allà em va reclutar al Front Sandinista d'Alliberament Nacional. Diu, tenia 20 anys.
Gairebé tots érem joves, diu, per això era tan difícil entrenar-los, motivar-los i, sobretot, aconseguir que sobrevisquessin. Diu, jo ho feia procurant no saltar-me mai les regles bàsiques de supervivència, com la puntualitat, quan m'havia de trobar amb algun contacte i arribava abans, i si l'altre no arribava l'hora marxava. Així em vaig desllorar de diverses emboscades. Sí, el company amb qui havia de compartir missió feia alguna ximpleria.
Diu, per exemple, una vegada que havíem de fer un segrest, ens fèiem passar per nou casats, la primera nit el company va desaparèixer i va tornar borratxo. Diu, em vaig negar a treballar amb ell, em vaig atreviar a ajornar la missió perquè hi havia espies pertot arreu.
Diu, per la societat nicaragüenca la dona estava feta per cuidar la casa i l'home i a la guerrilla no era diferent. Les dones eren correus, espies, vigilants o netejaven els pisos francs. Diu, però els revolucionaris les van necessitar per combatre. Diu, molts revolucionaris, quan obtenien una mica de poder, assetjaven les seves companyes, però el pitjor era la falta de reconeixement. Els dirigents sandinistes només confiaven els comandaments importants als homes.
Diu, però consti que no peco de modestia si li dic que el mèrit era de moltes dones. Ella va arribar comandant, diu, algunes van entrar a la guerrilla a 200 i no van arribar a dones. Les que tenien sort morien en combat, les altres, diu, ja s'ho pot imaginar. I ara Leticia Herrera publica les seves memòries en format d'una llarga entrevista, titulades, guerrillera, mujer y comandante de la revolución sandinista.
I al periòdico llegim que si has de treballar, fes un coses que t'agraden. Avui entrevisten l'Oriol Montanyers, que va ser cuiner en restaurants de cuina d'autor i ara és botiguer de perfums d'autor. Una periodista, la Lucía, i un cuiner, ell, l'Oriol, diu que munten una botiga de perfums d'autor al Raval de Barcelona. La Catalina Gaià li pregunta com va néixer el projecte. Ell contesta, quan vam descobrir aquest tipus de perfumeria, perfums d'autor, es va convertir en un hobby.
Fa tres anys teníem moltes ganes de muntar una cosa, un negoci, i vam decidir convertir en feina el nostre hobby. Va ser una decisió molt meditada. Diu, tampoc no va ser un salt al buit, teníem un pla B. Si no funcionava, jo podia seguir treballant de cuiner, sempre hi puc tornar, i la Lucía segueix fent el que feia. Diu, explica d'on li ve aquesta passió pels perfums. En una de les cuines on vaig treballar, el pastisser era molt fan d'aquest tipus de perfumeria. Havia treballat a França i allà hi ha molta cultura de perfums d'autor.
Ell es posava un perfum particular que jo no reconeixia, però mai deia d'on l'havia tret o què era. Diu, suposo que tot això em ve d'allà. Diu, la veritat és que aquest és un món que t'enxampa. Jo era cuiner allà, a la cuina, vaig treballar en diversos restaurants de cuina d'autor i feia un tast d'espècies. Diu, les espècies, de fet, és el primer que reconec d'un perfum.
i parla també de la seva anterior vida. La Catalina Gaia li pregunta no enyora els fogons d'autor i ell respon no perquè segueixo cuinant. Potser trobo a faltar el ritme frenètic de la cuina però per mi ser cuiner és un estil de vida. Feia molts anys que cuinava i necessitava un canvi però volia fer unes altres coses i les està fent.
Molt bé, doncs són les quatre aportadores d'avui.
Acabem amb la punt curiós del dia, Andrea, que avui ens porta cap al món dels hotels. No sé si algun cop, quan has anat a un hotel, després has fet allò que t'envia en un qüestionari i opines sobre què et sembla i tot això. Doncs compta amb alguns hotels, perquè una parella britànica ha explicat aquesta demana que els han multat amb 100 lliures, que serien uns 125 euros, per descriure un hotel com brut, fastigós i potent, en la seva crítica en una pàgina web de turisme.
És l'hotel Broadway de Blackpool, al nord d'Anglaterra, que va descomptar aquests diners, aquests 125 euros, de la tarjeta de crèdit d'aquesta parella perquè van vulnerar la seva regla de no deixar malos comentaris a cap pàgina web, en aquest cas a TripAdvisor. Diu que una de les regles de l'establiment, que la parella no coneixia, diu que per cada mala crítica en qualsevol web es cobrarà al grup un màxim de 100 lliures.
I llavors, bé, es veu que aquest home era un home jubilat de 63 anys i que va dir que molest no descriu com se sent, que està molt enfadat perquè no ha pogut expressar-se lliurement. Les autoritats locals van demanar a l'hotel que abandonés aquesta política i tornés els diners de la parella i un membre del personal amb qui va poder contactar l'agència de notícies AFP va dir que no volia parlar d'aquest cas. Ah, vaja. No, no, no sé com ho haurà acabat.
Però, o sigui, m'imagino que això seria una mica lletra petita. Sí, molt petita. Segurament, però molt petita. Si ho trobes, potser ja dius, vale, alguna cosa et deu anar malament en aquest hotel, potser n'hi aniré. En fi, aneu amb compte. Doncs sí, amb els comentaris. Que vagi molt bé, Andrea. Que vagi bé, Carme, bon dia.
A punts culturals del dia, parlem primer de tot del dissenyador català Josep Font, que és guardonat amb el Premi Nacional de Disseny de Moda. I del Pacte, que és l'única novetat entre els restaurants catalans amb estrella Michelin.
També de novetats d'actuacions a Barcelona, Van Morrison i Woody Allen estaran al nou Sweet Festival que acull el Liceu. De fet, el cineasta actuarà el 31 de desembre per cap d'any en la nova trobada de música d'hivern que durarà fins al mes de maig.
La ventafocs torna al cinema, dirigida per Kenneth Branagh al tràiler de Cinderella. Disney produeix la nova adaptació del conte que protagonitzen Lily James, Kate Blanchett en el paper de madrastra i Helena Bonham Carter com a fada madrina.
També un dels apunts culturals del dia és que el claustre de Palamós sembla que finalment no és antic. El segon informe sobre els arts del mas del vent apunta que els van fer als anys 30. I per tant és un claustre fàcil.
Mor el cantant de Sol, Jimmy Ruffin, va ser artista de la Motown durant la seva època daurada i d'autor d'èxits com What Becomes of the Broken Hearted i Hold On to My Love. I encara una punt musical vinculada amb el cinema, els primers anys de Guns N'Roses es porten al cinema. Mark Cantor és l'encarregat d'adaptar el cinema als orígens de la banda nord-americana, recollits de la biografia Regles Road.
Són aquestes les novetats culturals d'aquest matí. De seguida parlarem del temps.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja us sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Ons minuts i les onze. Aquest hora és moment per parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé, i vos? Avui m'he posat un jersei. Molt bé. I era hora que es posa un jersei, la Carme. I per ella ja ha arribat una miqueta d'hivern.
No, no em fa massa. Ara tenim 14 graus. Aviam, com dèiem, ahir fèiem el comentari aquí fora... Es compleix el que vas dir, no? I els núvols aquests? Sí, sí, sí, es compleix. Bueno, el que vaig dir jo, no, eh? El que diuen els mapes. Hi ha gent molt professional en el món que va interpretant mapes i que va fent les seves previsions i, a part, cada cop els ordinadors són més potents, cada cop tenen més dades de la història de la meteorologia i així a poc a poc, doncs, comparant amb altres situacions, que això ho hem comentat sempre, o sigui...
El fet que no s'encerti sempre i sigui una ciència inexacta és perquè no tenim prou dades i ara la manera de fer previsions meteorològiques és intentar contrastar en els ordinadors situacions molt semblants per poder definir una situació que ja ha passat i poder-la aplicar en l'actualitat. També hi ha altres sistemes, que és aquesta xarxa global de temperatures i de moviments a l'atmòsfera per poder configurar aquests mapes, però...
Però realment és una feinada i probablement d'aquí 400 o 600 anys la meteorologia sigui una essència bastant més exacta que ara, moltíssim més exacta. Bé, anem per una banda a parlar dels motoristes. Ahir fèiem referència al fet que pels motoristes ja ha arribat l'hivern. Jo ara acabo de fer una petita cursa motorística pel poble i m'he glaçat.
si no vas amb moto i et mous caminant xinutxano com hauria de ser o vas amb el cotxe no fa tant de fred o sigui que la situació ara és de 14 graus fa un bon solet tenim aquests ja núvols baixos amb bases molt fosques que sembla que hagin de donar precipitació però avui com que encara els podem veure trencats podem veure la seva dimensió perquè aquests mateixos núvols d'aquí uns quants dies
seran molt semblants als que veiem en l'horitzó. En l'horitzó aquests núvols són més compactes i probablement, si ens anéssim cap a alguna plana, serien boires. Ja comencem amb aquesta nova introducció de vents del sud, vents humits, que porten núvols baixos a punts de la litoral, que avui ja afecten a bona part de les comarques de Tarragona i comencen a afectar tímidament, podríem dir, les comarques del litoral barceloní.
De cara als propers dies, aquests núvols aniran a més i guanyaran prou entitat perquè el diumenge puguin deixar algunes gotes. No tots els mapes s'acaben de posar una miqueta d'acord amb aquesta situació. Alguns marquen més precipitació que altres, altres ens marquen precipitació de cara al dilluns, però nosaltres ens quedem amb la previsió aquesta que hem anat dient durant tota la setmana, que els núvols faran acte de presència, que els núvols seran empipadors perquè...
Probablement molts d'ells coincidiran amb el cap de setmana i potser dilluns el cel pugui plorar, perquè no podríem parlar ni de precipitació. Podrien caure algunes gotetes fruit d'aquest recorregut marítim dels núvols, d'aquests vents del sud, que mantindran els termòmetres, tot i que estem a finals de novembre, mantindran els termòmetres en una situació bastant càlida.
Ahir vam arribar als 18 graus, 18 i mig, avui podem arribar als 19, entre demà i dissabte es podria arribar algun dels dos dies als 20 graus, i això serà amb núvols, o sigui que teòricament tindrem aquella sensació de dia gris, dia frescot, aixeques amb temperatures una mica baixes, bé, molt baixes, però vull dir que tens aquella sensació més d'hivern que no pas de...
De tardor. De tardor. Però bé, els núvols no donaran de si tot el que podrien donar, perquè en una situació de finals de novembre, amb vents del nord i el dia tapat, podríem parlar de 10 o 11 graus. I estem parlant de valors màxims entre divendres i dissabte de 19 o 20. O sigui que el termòmetre està molt més amunt del que toca, tot i que la sensació de nit, de primera hora del matí, és de fred, perquè és normal i és l'època que estem.
Aquesta situació de vents del sud ens portarà a aquestes temperatures una miqueta més altes, amb molta diferència entre màximes i mínimes, perquè les mínimes vulguis o no, tenir una nit més llarga se'ns està fent fosc quan manquen 4 minuts per dos quarts de 6 de la tarda, tenim la nit que és molt llarga i els termòmetres poden baixar.
I com que és influència, no són béns molt marcats de sud, sinó que és la influència i les temperatures poden baixar de nit i podem tenir aquests contrastos de 11 a 12 graus de mínima i gairebé 19 a 20 de màxima. O sigui que hi ha el contrast i hem d'anar una mica al tanto. I de cara als propers dies, doncs, el dissabte parlaríem d'un dia variable, sol i núvols, cada cop amb més núvols.
i de cara al diumenge podríem parlar d'un dia ja tapat, el sol no farà massa acta de presència, i a més hi haurà no mala visibilitat, però els núvols són prou baixos i es queden així com enganxats a la serralada prelitoral, perdó, a la serralada litoral, llavors tenim un dia com molt fosc, com si hagués de ploure molt, però realment si cau alguna cosa diumenge seria plorar, no parlem de pluja sinó de plor. Aquella... Sí, de dècimes de litre. No acabes de veure com és que està el terra mullat, no?
Sí, mull el terra i la humitat és molt elevada, els núvols són molt baixos, sembla que hagi de descarregar dia d'aquest gris, dia lleig, però com a mínim les temperatures no seran extremadament baixes, que podrien ser-les. De cara a la tarda sí que aquests núvols podrien aportar alguna precipitació, sobretot a punts del litoral, sempre parlem de coses molt minces, un, dos litres per metre quadrat i poca cosa més.
A partir del dilluns els mapes ja no es posen massa d'acord. Dilluns sembla ser que es podria reactivar una miqueta aquesta inestabilitat que començaria diumenge i potser sí que parlaríem d'alguna precipitació una miqueta més destacada. Però a nivell de Catalunya, perquè sembla que a Sant Jús els mapes mirant la precipitació sembla com si esquivés la part central del litoral, o sigui, com si esquivéssim Sant Jús. Potser sí que hi ha algunes precipitacions una mica més destacades cap al litoral tarragoní, parlem de dilluns, i també cap a Girona. O sigui, que potser a dilluns...
Començarem grisos, començarem amb una tendència a baixa les temperatures, que també toca, i la setmana vinent es presenta una miqueta més mogudeta. Ja veurem com van circulant els mapes, com va passant tot. Plaurà, segurament, vols dir, no? Sí, a més amb una baixa, amb una baixa en alçada. En alguns punts potser sí. És una baixa de 25 graus sota zero en el punt que ens podria tocar a finals de la setmana vinent...
25 graus sota zero, però a 5.500 metres d'alçada. Hem de parlar de temperatures realment baixes, coincidint amb la fira i el mercat de Nadal, que això fa molta gràcia pels que estem a l'exterior amb una fira d'aquestes, i la precipitació... És la fira de Nadal, no? Bé, és la fira de Nadal, sí, però estem a les portes d'entrar al mes de desembre i ens vindrà una entrada al mes de desembre amb un bon clatellot, però això encara falten molts dies, ho anirem seguint.
Però bé, sempre anem ja buscant aquelles previsions quan hi ha activitats a l'aire lliure, a més moltes, perquè recordem que aquest mercat de Nadal de l'últim cap de setmana, de novembre, és un mercat on durant tot el cap de setmana a l'escenari hi ha activitats, hi ha balls, hi ha danses, hi ha demostracions, hi ha tallers, hi ha concerts, i clar, a l'haver-hi tantes coses a l'aire lliure, doncs ho hem d'anar començant a seguir perquè són 48 hores d'activitat, o pots-li 24, si deixem la nit en pau,
i que ho haurem d'anar a seguir perquè avui, a dia d'avui, ens porta fred, precipitació i probablement inestabilitat. Però bé, ja ho veurem.
Doncs veurem què passa. Encara queda, Carles, pot canviar. Sí, queda molt. El que passa és que tenim aquestes situacions que són a vegades molt marcades a nivell global. I fa aquesta pinta, no? Sí, bueno, aviam, que podria no coincidir amb el cap de setmana i se'ns en podria anar un parell de dies a la primera setmana de desembre o se'ns en podria avançar i vindre mitjans de la setmana vinent. Però, bueno, aquestes situacions globals de moviments de masses, quan dèiem se'ns està acabant ahir aquella de la porta oberta del nord...
que els fronts es queden quiets i ara ens entrarà vent del sud. Aquestes són moviments de masses molt grans i les tendències, no podem dir que el dia 30 plaurà, però sí que podem dir que hi ha una bosseta d'aire fred que la tendència és que vingui a circular i si no ens enganxa directe ens enganxarà de prop i no tindrem els valors que tindrem aquesta setmana.
Bé, doncs res. Serà la fila d'anar l'any passat. Ja va passar, em sembla. Cada any ens ha passat. És l'època. En Picarles, que vagi bé. Molt bé. I tornem a parlar demà. I tant. Vinga, fins demà. Bon dia.
Arribem de seguida en punt a les 11 del matí. Comentarem amb les notícies. Abans, però, sentim a Joan Serrat i aquest So Clear. So Clear.
Bona nit.
Fins demà!
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. Ha mort la duquesa d'Alba als 88 anys a Sevilla. Era l'aristòcrata amb més títols nobiliaris del món i era la cinquena fortuna més important d'Espanya. La capella ardent s'instal·larà aquest migdia a l'Ajuntament de la capital andalusa.
El govern espanyol nega que hagi pressionat la Fiscalia de l'Estat perquè es carelli contra el president Mas pel 9-N. El ministre de Justícia afirma que han respectat de forma escrupolosa l'autonomia del Ministeri Públic. El govern de la seva banda assegura que no va cometre desobediència al 9-N perquè no hi havia cap porta directa que prohibís fer la consulta.
El president de les Canàries denuncia el matí de Catalunya Ràdio que l'Estat tracta la seva comunitat com si fos una colònia i assegura que el govern del PP només vol tapar la boca als ciutadans impedint que els Canaris votin en una consulta sobre les prospeccions petroleres. Paulino Rivero no descarta que si a les Canàries acaben fent la consulta, l'Estat també presenti una querella contra els seus responsables.
Al gener es posarà en marxa un nou partit socialista, català i sobiranista, que neix de la fusió de Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya. La diputada Marina Geli anuncia a Catalunya Ràdio que deixarà el PSC per entrar al nou partit, però que de moment mantindrà l'escor.
La pobresa infantil a Catalunya afecta uns 400.000 nens. La presidenta d'UNICEF a Catalunya, Anna Folk, en declaracions a Catalunya Informació, ha demanat als governs que prioritzin les polítiques d'infància amb més recursos. Avui és el Dia Internacional de la Infància i se celebren els 25 anys de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants.
El restaurant Pacte de Barcelona, codirigit per Albert Adrià, obté una estrella Michelin. La cuinera i cap de la producció del Pacte ha explicat al matí de Catalunya Ràdio que la seva especialitat és una fusió de cuina japonesa i peruana. La nova guia Michelin 2015 es va presentar ahir en una gala mervella. Catalunya continua sent la comunitat amb més estrelles, un total de 50.
Catalunya Informació. Els esports. Lluís Enrique recupera avui els internacionals del Barça per preparar el partit contra el Sevilla d'aquest dissabte. El club va renovar ahir a Dama Traoré fins al 2018 a l'Espanyol. Avui viatgen cap a Bilbao on juguen demà. L'equip s'entrena a aquesta hora pendents de Paco Montañés.
A la Copa d'Europa de Futbol Sala, debut del Barça en victòria, la ronda élit de la UEFA futsa el cap per 4-1 sobre el Beret Vivifalú hongarès. Avui juguen el segon partit a la seu del Palau Blaurana a tres quarts de deu contra el Bakú United. I avui també a l'Eurolliga de bàsquet juga el Barça a la pista del Bayern de Munica, un quart de nou. Els alemanys s'acaben de reforçar amb el base nord-americà Bob McCaleb. Els Blaurana busquen la victòria 6 de 6 a la competició.
El temps envien una mica més fresc aquest migdia, aquesta tarda a la costa i al preritoral, on es nota més humitat i també el cel seguirà ennubulat o mig ennubulat. Demà poden caure plugims al sud, cap a l'Ebrex, cel més serè i sol a l'interior i al Pirineu, amb alguns núvols prims, poc fred a alta muntanya. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 4 minuts per la Andrea Bueno. Sant Just és un dels municipis que desplegarà la primera aplicació mòbil de seguretat interterritorial a Europa, juntament amb altres localitats properes com són Cornellàs, Plugas, Sant Feliu, El Prat, l'Hospitalet i Gabà.
Aquesta aplicació pretén ser una eina de comunicació immediata entre l'usuari i la policia local de cadascun dels municipis que l'utilitza. L'aplicació permet triar entre dos perfils, ciutadania o comerç. En tots dos casos, l'aplicació geolocalitza l'aparell i el connecta amb la policia més propera. Així es pot avisar de forma ràpida i àgil d'un robatori, incendi o agressió o qualsevol altre incident.
L'aplicació està disponible per als sistemes operatius Android i iOS i es trobarà amb el nom Seguretat Ciutadana. Cornellà és el primer municipi que l'ha posat en marxa i es preveu que sigui operativa per la resta al Nadal.
Més coses, l'historiador i escriptor Jordi Mata i la periodista Patricia Gavancho conduiran aquest vespre una taula rodona sobre el 1714. És una de les activitats del novembre literari i entre tots dos debatran sobre la ficció i assajos del 1714. Serà a les 8...
a la sala Isidor Consul de Can Ginestà. I d'altra banda, també en el marc de la quarta edició del novembre literari, diumenge es farà un taller express de literatura a Can Ginestà. Consistiran a assolir unes pautes bàsiques per aprendre a escriure. Avui és l'últim dia per fer les inscripcions al correu electrònic clubataneu.com
I un punt més per destacar que la secció Sant Justenca de l'ANC convoca aquest vespre una assemblea extraordinària per pensar el full de ruta del procés fins a les eleccions. L'objectiu d'aquesta trobada és tractar una sèrie de preguntes que han anat sorgint arrel del 9-N. Per exemple, es plantejarà què s'ha après del 9-N, si s'ha de recolzar la candidatura unitària o candidatures en punt programàtic i quin ha de ser el treball prioritari de l'assemblea Sant Justenca. La sessió extraordinària de l'ANC serà avui a quarts de vuit del vespre al Centre Cívic Salvador Espriu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concerts o cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. La informació més propera al Just a la Fusta.
En punt un quart de dotze, aquesta hora parlem d'una xerrada que es fa demà divendres a la sala Piquet de la Taneu. De fet, serà una tertúlia sobre els castellers, patrimoni immaterial de la humanitat, una institució en auge. És el títol d'aquesta tertúlia que serà amb Pep Ribas, comunicador del món casteller, que més condueix també al programa de ràdio Bada Castells, i que ara tenim a l'altre cantat el telèfon. Molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Per parlar una mica del que es comentarà demà i sobretot del món dels castells, aquí a Sant Just tenim els que tenim més a prop són els castellers d'Espluas, molts d'ells també en presència, molts Sant Justencs formen part d'aquest grup de castellers, i justament a través d'aquest grup de castellers que tenim tan a prop ens hem adonat també de l'auge que hi ha hagut en els últims fins i tot cinc anys, no cal mirar gaire més enrere, que hi ha hagut com realment una eclosió de tot plegat.
Sí, la veritat és que el món dels castells en aquest inici del segle XXI ja va tenir certs canvis estructurals i, evidentment, a partir del 2009-2010, dues qüestions principals. Una, la crisi econòmica i l'altra, l'identitat nacional. És a dir, que són els dos trets que han fet avançar el món dels castells en aquests últims 4-5 anys al nivell en què estem ara. La crisi econòmica, per què? Perquè els castells es veuen com una fita, com una...
Primer, les colles canvien molt. El model casteller canvia. Les colles en aquests últims anys guanyen o tenen avanços en la seguretat, en la prevenció. Les colles s'impliquen molt més en el teixit associatiu, tenir locals socials molt importants, que són centres de la ciutat, que fan més que castells, fan moltes activitats.
I aquesta mena d'oci, aquesta mena de societat barata que permet la interrelació personal sense preguntar d'on vens, doncs això has de venir, si ets de dretes o d'esquerres, per exemple, permet que s'integri molta gent a banda de la integració, evidentment, de molta gent jove que ha trets per aquesta nova auge de l'independentisme o del nacionalisme, fa que aquesta barreja promocioni que les colles tinguin molta més gent i, evidentment, com més gent, millor que ells,
I com millors que ells, més promoció per recollida i més gent si acosta. És a dir, que es donen les dues coses una mica, no? Exacte. És un moment que es donen les dues coses, com va passar una mica als anys 90 amb els Jocs Olímpics, que aquells són atractius perquè es torna a veure els que és com una activitat de risc xula i que molts joves els s'hi atreu.
Doncs crec que ara en aquesta part del segle XXI estem una mica en aquest punt. D'alguna manera també tot això normalment va relacionat, però també ha fet que cada cop hi hagi més mitjans de comunicació que s'interessen pels castells que difonguin més coses que no abans, no? Vull dir que era un món que passaven moltes coses igualment, però s'explicaven poc, potser. Sí, aquí també hi ha hagut una... Almenys amb els grans mitjans, eh? Vull dir, evidentment... Sí, els grans mitjans ja comencen a interessar-se una mica abans d'aquests últims 4-5 anys,
l'entrada a la televisió, programes més especialitzats, les ratlles que no comencen a difondre via les caceres importants. Però jo crec que ha estat clau, sobretot en aquests últims anys, les xarxes socials. Jo crec que sobretot el Twitter i el Facebook, més del Twitter en aquest cas, ha permès moltes coses, moltes colles, fer campanyes importants, donar-se a conèixer i fer aquesta mena d'atracció cap a la gent molt important. Jo crec que avui en dia...
les colles han d'aprendre molt a fer servir totes aquestes xarxes socials, i ho estan fent, i això també afavoreix moltíssim a les colles. Sí, que és imprescindible, d'alguna manera que hi hagi... És imprescindible, evidentment. Que estiguin per tant integrats també en el tipus de vida que hi ha ara, no?, una mica? Sí, evidentment està molt clar que és molt més pràctic ara mateix una convocatòria a través del Twitter, per exemple, que no era millor fer-ho per carta com es feia en el 590, que les colles dels seus catallers per carta els deien quines actuacions tenien al mes, els deien una mena de bolletí escrit,
en paper, cosa que ara al segle XXI probablement no serviria per gaire. Clar, està clar que hi ha aquests canvis. D'altra banda, al principi parlàvem una mica de què és el que ha fet que hi hagi aquest auge, però la màgia dels castells té a veure amb el que ens comentaves ara, també aquesta idea de la inclusió. Hi ha alguna altra cosa que diguis que els castells funcionen o agraden molt perquè són així? Jo crec que
El bo de tot és que jo crec que els castells ara mateix tenen aquests tres singulars que no són coincidents amb la resta de manifestacions adicionals, no? Aquestes que s'emmarquen a la peta. Els castells ara mateix tenen aquesta tracció com a conjunt, no? La rivalitat, la novetat pels nous, que els que s'integren en nous aquesta novetat, la superació, aquest final incert dels castells, el risc, no? Aquest espectacle de masses, aquest espectacle de places plenes...
i aquests valors universals, que el 2012 abans van aprovar els valors del fet casteller, i que és una activitat exportable, i que ara també és una internacionalitat, això també crida molt. Per tant, jo crec que són moltes coses les que fa que per molta gent jove, i també com he dit, la inclusió de les caigues universitàries han estat fonamentals. I el component, segurament, de la competició és el que fa que sigui diferent, potser, que d'altres tipus d'activitats vinculades amb el patrimoni cultural. Exacte.
Jo, més que competició, parlo de rivalitat. Parlo d'igualtat de colles, d'igualtat de castells, no? Quina pot ser millor castell que l'altra, però jo no en una manera de competició, sinó rivalitat.
De tota manera, els concursos que s'han fet, els últims que s'han fet, sí que ja es nota aquestes ganes de veure qui aconsegueix un repte més gran que l'altre, i la idea de l'espectacle, també, però sí que això potser és més nou. Sí, però pensa que concurs hi ha un cada dos anys, durant tot l'any. No hi ha competicions, hi ha actuacions on es veuen colles del mateix nivell, quan parlem d'expressions de colles grans,
amb les quals podem veure certa rivalitat, qui fa el millor castell, però sense que sigui una competició. Està clar, a més a més també és evident que hi ha colles molt grans, colles més petites, colles mitjanes, tot això suposo que cadascú sap on és i no hi ha tampoc un problema que sigui una colla més petita que una altra, m'imagino. No, això s'identifica igual que en l'esport, que identifiquem els equips de futbol de primera, segona i tercera, aquí podem fer un paral·lelisme, encara que no m'agrada, evidentment,
amb colles grans, amb colles que potencien tenir més de 500 castellers, que poden fer, evidentment, castells molt grans, i colles més petites. Per exemple, la Colla Espluta és una colla de castells de 8, que està molt ben situada, estaria entre les 30 primeres del món casteller, i és una colla de castells de 8, que fa poc que fa castells de 8 i que ja s'ha anat a conèixer, però, evidentment, no arriba al nivell de colles com ni la Franco Bais, no? Això tothom ho sap diferenciar. Clar, clar.
D'alguna manera també fa la sensació que la gent que està ficada en el món dels castells, que hi sou a dintre, ho viviu amb una passió que un cop sou a dins costa molt sortir-ne, no? Vull dir que la gent, per això sí, també durant diferents generacions.
Sí, perquè a part de la gent que venim d'una tradició més familiar, jo tinc 48 anys i fa 42 que faig castells. Déu-n'hi-do! Els castells em formen part de la meva vida, tant des de la vessant infantil, la vessant d'adolescent, quan ja començo una mica més gran m'implico a les qüestions tècniques, arribo a ser cap de colla d'una formació castellera, i després m'incorporo al món del periodisme casteller, per tant, diguem que he passat per totes les vessants, no?
Això és una passió. I la gent que entra a una colla castellera, el que trobes són dues qüestions. Una, el que parlàvem només de les qüestions pròpiament tècniques castelleres, de si pujo o no pujo, si fem millors o pitjors castells, però troben en les colles castelleres aquesta complicitat de companys castellers. És a dir, aquest fenomen... Jo crec que les colles, el que hem sabut molt, és adaptar les colles castelleres a un nou model social, que és el local ha de servir per moltes més coses que només anar a assajar. A part dels assajos molt més, entre comences, professionalitzats,
les colles han sabut fer del seu local un epicentre de la ciutat. Ara mateix, probablement, a totes les ciutats que hi ha colla castellera, la colla castellera sigui l'entitat més important que hi hagi en aquella ciutat. Per tant, d'alguna manera, això també crea o genera aquesta sensació de ser una institució, entre cometes, dins de cada poble. De pertany a una institució respectada, de pertany a un grup col·lectiu on la gent entra i surt, on no et pregunten, és el que dèiem abans, si tu pots ser casteller...
No et pregunten si ets més alt, més baix, més gran o més tallit. Serveix per fer qualsevol cosa dins la rotellera castellera, i aquí tothom es barreja, sigui de dretes d'esquerres, sigui blanc-negre o sigui... No sé, per dir-ho d'alguna manera. I això és un dels fets característics, també de diferenciació del fet casteller, que fa que molta gent li sigui atreient perquè això, perquè no es demana, podríem dir, l'afiliació política, ni religiosa, ni cultural.
Estem parlant amb Pep Ribas, que demà farà aquesta tertúlia sobre el món casteller aquí a Sant Just, i també aprofitant que parlem justament de les colles castelleres, de vegades parlem, vinculat amb el que ens comentaves ara, parlem amb colles geganteres o altres colles que diuen que els costa, que el relleu és complicat i que costa perquè ara sí que els joves impliquen altres tipus d'activitats. En el cas dels castells hi ha hagut també tota aquesta auge recent, a banda dels nens i de la gent jove,
És una cosa més dels últims anys, en aquest cas, com ens deies, o s'ha mantingut al llarg del temps? Jo crec que s'ha mantingut al llarg del temps. Com dèiem, als anys 90, sobretot del 93-94, que és quan comencen a néixer la majoria de colles al voltant de l'àrea metropolitana, es conquista la Catalunya nova castellera i s'amplia molt el mapa casteller.
El món castellana té una evolució, és a dir, hem passat de tenir 20, 25 colles, de tenir una 40, una 50, fins ara la vuitantena de colles castelleres hi ha a tot el país, no? Això fa que hi hagi una certa afinitat, que els que ja estan totalment arrelats al país, i això és molt important, i per tant crec que és una activitat que va creixent, no sé on arribarem, però a moment va creixent, i el relleu està generalment... Assegurat, no? Assegurat, perquè hi ha molta gent jove, cada cop les colles són més joves, no?,
Això també va passar una mica als anys 70, quan les colles eren molt grans en quant a edat. Va haver una entrada de gent vinculada a aquest no-catalanisme que donaven els primers ajuntaments democràtics. Això als anys 90 també va haver un altre segon boom d'entrada de gent, com deia, a través de la meditació dels castells a través dels exolímpics, per posar un exemple. I ara, en aquests últims anys, com hem comentat, 2009 cap aquí, la crisi, les colles universitàries, la nova identitat nacional...
que també s'hagi arrelat molta més gent. I, per tant, cada vegada ha hagut un relleu generacional que ha anat sostenint els castells. Està clar. Pep, tu condueixes també un programa de ràdio que es diu Bada Castells. On es pot sentir aquest programa? Doncs mira, ara mateix fem un programa de castells a Ràdio Vilafranca els dimensos a les 9 del vespre, que també podeu ser cap a internet, que també té un altre programa el dilluns a les 9 del vespre, que és la continuitat d'aquests.
Fem també les llaves castellars per televisió els dilluns, cada dilluns a les dues del migdia fem una llave de castellars resumida en mitja hora. I també tenim un programa de castells televisiu, a Penedès Televisió, que es diu Val de Castells, que és el món de la ràdio, que també es pot xerrar per internet, i que l'any vinent farem 20 anys. Molt bé, Déu-n'hi-do, doncs, 20 anys es diu aviat, eh? Es diu aviat. Ràdio Vilafranca, Penedès Televisió, han estat les emissores pioneres en el tema casteller,
Vilafranca i Vilafranca és, com sabeu, una de les zones amb més progració castellera i sempre ha tingut molta atenció dels mitjans locals. Ràdio i televisió ja fa 20 anys que aposten pels castells. Cada diumenge durant la temporada castellera hi ha alguna retransmissió castellera a Ràdio Vilafranca, de les colles de la ciutat, hi ha aquest programa de tele i el programa de ràdio. Per tant, cada setmana informem de castells durant 9 mesos. I d'alguna manera, suposo que llavors la pregunta és, tantes coses hi ha per explicar del món dels castells?
Hi ha moltes coses per explicar, i sobretot els últims anys que hem parlat pràcticament cada cap de setmana d'un rècord. Els que potser no esteu tan... Familiaritzats, no? Familiaritzats, suposo que durant alguns anys heu sentit avui un nou rècord, avui aquesta vella ha fet un altre rècord, no? I això s'ha d'explicar, s'ha d'explicar bé, però clar, jo parlo per una comarca i una ciutat on els castells són una cosa molt normal,
on es parla de castells o la gent ja en sap, i per tant fer una diada castellera per ràdio té més èxit que escoltar un partit de futbol del Vilafranca, per exemple.
Els castells estan arrelats a la ciutat i a la comarca, com podria estar a la terra de l'Ebre, per exemple, als Bous, o molt al nord de Catalunya, on van néixer la Cerdana o les Cobles, el que se li ha a la Cerdana. Està clar. Sí, Vilafranca és una mica la capital del món dels castells, o una de les capitals. Demà es parlarà de castells aquí a Sant Just. Serà en Pep Ribas, comunicador del món casteller. Avui hem pogut parlar amb ell. Moltes gràcies.
A vosaltres, per haver-se ocupat, per haver-me parlat i així una mica animar la gent que s'acosti demà. Perfecte, doncs que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Fins aviat, gràcies, bon dia.
Dos minuts i dos quarts de dotze, de seguida arriba la tertúlia dels dijous. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze. Aquest ara és moment de fer tertúlia d'actualitat, com cada dijous. Salutem avui a la Montse Larrea, a la Joan Algarra, al Pere Oliver, a l'Alina Santa Bàrbara i al Jordi Agulló. Molt bon dia a tots, què tal? Molt bon dia. Bon dia, bon dia. Avui som molt de fe. Bon dia.
Sí, sí, avui feia temps que en érem tots, eh? Sí, avui estem amb l'equip complet. Exacte. I ara que la presència masculina estigués a la taula. Sí. No, que la setmana va ser a dir-hi el Jordi. També va venir el Jordi. Sí, però bueno, fa dues que vam estar. El Pere, el Pere, que si es catea. Bé, bé, bé, com més anem més riurem, cap problema.
No, vols dir que podem riure amb l'actualitat? No, però avui hi ha una cosa que a mi m'ha fet molta alegria, que és el diari Ara, que l'ha dedicat tot el Dia Mundial. I tot el diari il·lustrat. Ho he sentit aquest demà. Sí, ho he comentat amb l'Andrea, perquè fins i tot les fotografies dels periodistes també són dibuixos. I del senyor Rajoy, que cadascú l'ha pintat a la seva manera. Aquesta autografia
autobiografia d'un nen de la contraportada del Sergi de 6 anys és una autèntica preciositat i a més és que és una cosa que sempre l'hem dit la gent que dibuixem que la immensa majoria dels nens i nenes dibuixen molt bé amb una gran capacitat creativa
I després es van reprimint en la mesura que es tornen excessivament autocrípics. Llavors veuen que els hi sembla que no dibuixen bé. Els hi sembla que el que fan no està bé i llavors passen a la segona fase que és copiar, copiar, copiar. I aquí és quan es perd l'orientació.
amb el voler imitar, o sigui, passen de fer el que els surt de dins, que és projecció de la sensibilitat, a voler copiar els personatges que els agraden. Llavors comencen a copiar el Son Goku, la Dora l'exploradora, el Shin-chan... Com a part de les diferents etapes, no? Ara això que dius és molt decebedor, perquè si veiessis com dibuixava els seus pares el meu fill gran, era per morir-se.
No, no, no. Espantós. Ell ho veia així. O no sabia fer-ho d'una altra manera. O s'expressava així. Sí, no sabia fer-ho d'una altra manera, però era... vam fer una exposició a l'Ateneu. No és de Sabadona.
El papa, la mama i el nen, ni hi catgis, que lletjos. Sí, bueno, clar, és el llapis d'un criu de cinc, sis anys que tant. Però hi ha criatures que a aquesta edat dibuixen molt bé. Poques. Sí, hi ha, hi ha, hi ha. No, però clar, que cadascú tria expressar-lo. Generalment... Sí, sí, esclar, sí.
Tant ninots, generalment tant ninots. La gent que estem dins d'associacions de dibuixants, hem vist el procés de tota una sèrie de gent que l'hem vist començar a dibuixar quan eren molt jovenets i hem vist que han passat per aquestes tres fases. O sigui, la de ser creatius quan eren petits, la de ser copiadors, i molt bons copiadors, aquí tenim el cas de Juanjo Guarnido, que acaba de guanyar el Premi Nacional de la historieta, va passar a ser un copiador tan magistral que copiava a la perfecció tots els personatges de Walt Disney...
Però treballava, no? I treballava la Disney, i després va començar una etapa creativa, aquest gat màgic, preciós, el Black Ward, aquest personatge que ell ha creat, entre d'altres autors, i aleshores ha tornat a passar a la línia creativa, o sigui que va passar per una fase...
I aquesta fase l'han seguida molts dibuixants. Han passat una fase juvenil o infantil molt creativa, després han sigut copiadors i han arribat a copiar tan bé que s'han pogut guanyar la vida, o sigui, dibuixant personages ajenos, fent d'autors recreatius, fins que han tornat a ser creatius. I aquí és quan es queda pobres.
Aquí és quan es queda un comentari fora de texta. No, no, no, muy de lugar, muy de lugar. A més ens trobem un fenomen curiós, que mentre que a França, a Bèlgica, als Estats Units i al Japó ha crescut l'interès pels còmics i els TVOs i cada vegada se'n venen més, a Espanya està passant el fenomen, estem en la fase del videojoc. Hi ha la passió pel videojoc i vam veure el Saló del Manga...
ara precisament no fa gaire, que es venien més videojocs que a TV. Però escolta, amb el videojoc també l'has de dibuixar, no? Sí. No, no, però jo ho dic... Els personatges també es creen en una sala de dibuix? Clar que sí, en un estudi. No, no, si jo no em preocupo pels dibuixants, en aquest cas, sinó pels lectors que...
No, no passarà. Mira, tot va i viene. Totes les modes van i vienen. Roda el món i torna el born. Comença parlant dels dibuixos del diari, ara que realment crec que és una de les coses que fa que els diaris... I tota la ciutat està amb dibuixos penjats, eh? Sobretot al centre de la ciutat hi ha molts edificis amb dibuixos de nens, encara tristes, només de tot... Justament pel dia de la infància, eh? Sí, pel dia de la infància. No, no, són maneres de recordar aquestes dades.
Deixeu-me, parlava això d'un tema, ja sé que us fa mandra, però... Sí, ens va molt de mandra. N'havíem anat parlant, a més a més, però ha arribat sense sorpreses, però un cop arriba la querella, un cop arriba, què? Ara què? Què es pretén amb tot això? Què creieu que pot passar a partir d'ara? Això és molt difícil. Pot ser recusada?
Això, és que li ha tornat a posar la patata calenta al tribunal d'aquí, però el tribunal d'aquí està sota el seu manament. Clar. O sigui, llavors, que ha de fer... Per rang és inferior. No, no, és que és la línia, és jeràrquic, el jefe és el Torres Dulce. Jo trobo exagerat i més fora de lloc.
No, és que això de judicialitzar la política jo no ho trobo que sigui dient. No entenc res. De política cada cop entenc menys. Tots, eh, una mica, segurament. Que són impensables. Ens havien pintat la democràcia d'una manera que s'estan anant en orris.
aquí està claríssim que si la paraula democràcia vol dir govern de tots i enteniment entre tots la democràcia fa figa i tant o no hem tingut mai una democràcia com cal o realment també és possible
Hem tingut la paraula, a vegades la paraula és molt maca, però no hi ha fets darrere de la paraula a vegades. No responen la realitat. En Jordi. En Jordi. En Jordi. En Jordi. En Jordi. En Jordi. En Jordi.
que és una associació per dilinquir. Això només s'ha de veure... Però hi ha excepcions. El jutge rus ja ha dit que la Caixa B va ser la que va pagar, és la que està implicada oficialment. El PP està dient així, eh? Jordi, que et posarà la carilla. La senyora de Madrid, l'Esperança Aguirre, a uno que expulsa el dia que el tornen a contratar,
no hi ha a veure més amb la quantitat d'imputats, que no són tots, que tenen en València, que tenen altre lloc, qualsevol persona de qualsevol satèl·lite o món miraria i diria, però si això és una associació per delinquir. En fi, així ho deixo. Però hi ha casos de tot. Sí, alguna persona hi haurà, que funcionin. M'imagino que algun honrar n'hi haurà.
Sí, ho dic en ironia intencionadament. Algú no en renyerà, m'imagino. Em sembla que això és un joc en el qual, segons diu la premsa, no val de res perquè perquè el judici que es fes efectiu han de passar 7, 8, 9 anys, perquè recorreix, va a segona instància, per tant... I s'ha de fer tot un procediment molt llarg. Que ja li ha passat als vascos, es va passar, em sembla que als 7 anys...
Va ser la determinació. Per tant, esperem que dintre de set anys ja siguem independents, tot això sigui a fum. De totes maneres, jo trobo que ho han precipitat, a més tard i malament, com aquell que diu, perquè, clar, abans del nou, ells no es van bellugar per res. Ah, parlaven, sí, parlaven. Sobretot la senyora Camacho de Bon Dematí, que no es farà, que no es farà.
Tinc relació amb algú de la Fiscalia i això no es farà. Té massa relacions. I relacions que no són fructuoses. Per Catalunya, des de llavors, que no. I molt veuradament, rere de tot això, hi ha sempre aquesta mania i aquesta ignorància envers el poble de Catalunya i envers la seva cultura. A mi em fa molta pena quan vaig a altres llocs d'Espanya i parles amb determinades persones, inclús algunes d'un cert nivell cultural, que desconeixen per
completament, els nostres autors, els nostres poetes, els nostres pintors, per ells no existeix Joan Sales, ni Verdaguer, ni Maragall, ni Joan Coromines, tots aquests personatges. Ens han volgut ignorar, o sigui, ens han fet ignorar expressament. La cultura espanyola hauria de tenir una certa comprensió
D'uns i altres. Envers qui ho va dir, allò que deien l'Una Muno i el Joan Maragall, és cuixa a Espanya les distintes sables de tu pueblo. Això no és més una frase, això és explicar que hi ha uns autors a Galícia, que hi ha uns autors a Euskadi, que hi ha uns autors a Catalunya, a València... Exactament. Hi ha no de Catalunya, això.
Hauria de ser tan conegut, Roís de Corella o Joanón Martorell, com se'ls explica qui és Cervantes o qui és una muna. Exactament. I, en canvi, això no és així. Ens han volgut tapar, tapar i ignorar. Amb un estudiant de teoria de la literatura d'Andalusia o de qualsevol altra comunitat... Ha de saber-ho. Hauria de saber-ho. Sabrà qui és Lorca, Machado, Celaya, Cernuda... Coneixerà tots els poetes castellans, però els autors de Catalunya és que... Desapareguen.
Són desapareguts. I aleshores hi ha un concepte... A mi em feia una certa tristesa estar en un cafè a la ciutat de Màlaga i sentir el que deien de Catalunya, un grup de joves que seia a la taula... Els joves són terribles, eh? No, no, els joves i grans... Ells són molt radicals, eh?, contra nosaltres. Jo estic acostumat...
a parlar amb persones del món editorial i com que la majoria, per això dic, no es pot generalitzar però jo estic acostumat a parlar amb persones del món editorial de Madrid i d'altres llocs d'Espanya i de gent de l'associació i és que penso que bé com ens comprenen, com ens entenen però clar, són una minoria quan surts d'aquest ambient només parlen de futbol
Fixeu-vos en aquelles tres persones que van venir aquí, invitats, que els van convidar aquí el nou... El 30 minuts del domenatge, no? Sí, el 30 minuts del domenatge. A les hores, dels tres personatges que hi havia, el que era més dur era el més jove. El més jove? El que no ha viscut res. Per això parlava jo.
I diu l'altre, el que era mitjanament, diu, teniu un col·legi, com dient, amb una barraca, perquè van anar a un poble, diu, sí, encara tenim barracons. Oh, jo me pensava que en Catalunya ataven los perros con longanizas.
El més dur era el jove, eh? El més dur era el jove, eh? El jove i va acabar tota l'audició que ja no li quedava cara. Enfadat. Se li anaven enfonsant els ulls. Amb el meu fill anaven dient, mira quina cara va posant, mira quina cara va posant. És una mica incomprensible perquè els grans han viscut moltes coses, però aquest xicot jove és que no ha viscut res. És el que li han dit, és el que li han dit. No, no, és que té una opinió, però no l'ha viscut.
també parlen pitjor de Catalunya la gent que no hi estan mai i que no ens coneixen exacte, que els que ens coneixen però escolta, m'és indignant perquè aquest xicot era de Càceres i a Càceres realment té un gran avantatge en plan d'educació monetàriament sobre d'altres entre elles nosaltres també hem de tenir en compte el que diem moltes vegades quan ens fixem en les portades dels diaris dilluns mateix em sembla que era
Bé, no recordo ara quin dia era, però era, en tot cas, la manera, un dia d'aquests, de coses de fiscalies i querelles, que clar, que com t'ho expliquen els portades dels diaris d'aquí, que en principi és molt diferent l'avantguàrdia que l'Àra o que el periòdic, i que poden tenir punts de vista diferents, però que sempre les portades de Madrid amb aquests temes sembla que tenen una versió molt diferent, tant el país com la Razón, que també són diferents com el Mundo, i llavors això, clar, suposo que complica
la manera d'entendre el que passa aquí. Sense cap dubte, perquè et passegis pel poble que vulguis, de qualsevol comunitat o província, de qualsevol lloc d'Espanya, veus que l'ABC, el mundo y la razón, no cal que corris a Espanya. No en primera línia, és que els d'aquí no hi són. No hi són, no hi són. Mira, no cal que no corris. A Madrid, a Granada, sí. Parlaríem de la vanguardia, que és molt més clàssica. El més vanguardista de tots, i que té la veritat, és a l'ara.
ara no surt d'aquí per depèn de cadascú però és que no lligeixen no poden opinar perquè tu pots opinar de l'avantguarda i del periòdico els dos són aquí i arreu són coneguts però no poden parlar de l'ara perquè el desconeixen lligat amb això justament amb gent que conec que també és bastant progressista però de Madrid parlant una mica de la situació i a més era gent però consulta però la sensació i el que ells entenien
era que era Artur Mas qui ens estava convencent a tots. I clar, m'impactava, no? Perquè si és algú que té la ment oberta i que hem parlat de moltes coses i que a més vol que fem la consulta, veureu en què és Artur Mas. Això va sortir del Mundo i els va anar molt bé. Joan, el tinc a casa aquest diari del Mundo i a més és molt curiós. Una imatge contra la que lluita.
O sigui, vam fer això. És que parlen del MAS com un bruixot, com un hipnotitzador que ens ha hipnotitzat a tots. O sigui, els poders hipnòtics del MAS superen els del professor Fassman, no? I que encara continuen buscant la fortuna d'altres dies.
No, no, no. Està bajo mandato judicial. Sí, sí. O sigui, no ha servit que el banc digués que no i que l'altre que no. No, és igual. Creieu que ara estaria bé que hi hagués eleccions? Què en penseu? Home, no sé si... No ho sé.
Bé, després del 9-N, algun acord hauran d'arribar i si em pregunten a mi, jo diria que en dos o tres mesos es convoquen eleccions. Sí, sobre febrer, diuen. Es convoquen eleccions i tal. El tema és que el MAS ara està en la carretera i són quatre vehicles, no? Ja anem per la mateixa carretera i patem, sí. En dos o tres mesos faig unes eleccions,
en la idea de convocar si s'ha de deixar una miqueta una d'ull però no poden deixar-lo massa perquè tenen al maig les municipals i ha d'haver-hi dos tres mesos dos tres mesos però una fulla de ruta clara perquè si no van a desconcertar el poble van a desconcertar-lo del tot un poble que ha mostrat molta força molta força
passant i donant el seu carnet per damunt de les lleis espanyoles, del terror, del terror que històricament és Espanya, de l'amenaça costant, ahí tenim el militar, perquè la solució per als papers més intransigent seria aquesta, que portassin els tanques aquí, jo no sé si pagarien l'autopista o no, o aniríem a la nacional. Sí, aniríem a la nacional. A l'any no paguen res, ho paguen nosaltres. Ara us hi ha sortit una altra...
Un altre problema. Sí, Podemos. Ah, bueno, Canàries. Perquè ella ho ha dit molt clar, ells no volen les prospeccions, no les volen. Ningú els ha demanat permís, les estan fent. Diu, però a part de tot això, si sortís petroli, el petroli és nostre, no és d'Espanya, és nostre, és de les illes.
Aquí també hi hauria un altre problema. És un moment de canvi també a Espanya segurament. El que és indignant és que aquella llei contra els tracking, contra les prospeccions aquestes que fan malbé...
Aquí al govern, eh? Sí, sí. Ha donat la raó al govern. Jo he llegit informes i diu que produeix minisismes. Evidentment. Contamina les déus de l'aigua. Perquè s'ha de gastar molta aigua en metalls. Jo crec que no cal. No desvien les déus.
No cal ser massa intel·ligent per veure això, eh? No cal ser un súmum, eh? Vull dir, una persona amb uns quants coneixements normals. Aquestes coses les fan en llocs fora d'aquí, en llocs que es poden fer. Tipo, més desèrtic, no toca tant... Ja, però tampoc, no caldria fer-les. Mal.
De totes maneres, atenta contra un model de consum d'energia que, per altra banda, tots els científics estan dient que anem a estrellar-nos. No, no, s'acaba, s'acaba. Que estem en un tren a 500 per hora i que hi ha una paret aquí i anem contra la paret. I ho estan dient contínuament. I mi niña, no dice nada. Tu ja estic disfrutant. Ja fa anys que això ho han dit i es callem i ara ho diuen els científics.
El govern farà tot el possible per evitar-ho, però ja tornem a tenir una altra desobediència contra el Constitucional. Ells li han donat màniga ampla, ja han anul·lat les peticions perquè hi ha altra gent que també ho havia demanat. A més, Repsol és una companyia independent, no?
Una companyia privada. Home, és privada. Independent, privada. Poderoso, caballero, és don dinero. Ja ho deia el Quevedo fa molts anys. Segons el de la Cintia Canàries, tampoc han demanat permís. O sigui, actuen com si... Com si fossin... És que, pràcticament, por dinero, són amos de molta part del territori.
O sigui, entrar a casa teva i no et demanen permís. Això mateix. És que la democràcia. I fent un incís, aquí l'Alina venia amb moltes ganes. Diu, avui és el 20N. Però no venia pensant en el 20N, el senyor que ens vam anar donant més de 40 anys i que va morir. I la mort de José Antonio. I la mort de José Antonio. L'assassinat. A mi em fa l'efecte que el vam fer durar fins que morís el mateix dia. Sinó que...
El 20N també se n'ha anat a l'altre barri amb 14 títols nobiliaris, gran d'Espanya, gran d'Ulquesa. S'ha mort aquest matí. Aquest matí? Ah, també el 20N. Sí, sí, ha mort aquest matí. 88 anys. Pensava que era més gran. No, 88. Avui a una nèbola meva li provoquen perquè ja portareu dies d'endarreriment que ja ha complit per tindre un... Ah, per la criatureta.
per ser tio o abuela per tercera vegada. Molt bé. Ara estarà a l'hospital local i dic, també 20-N, toma. Veus-hi, 20-N, la meva neboda també fa anys. Va néixer el 20 de novembre. Jo tinc dues netes i totes dues són del 20-N. Quina data? Una data important, no, eh? I no l'han escollit, eh? Sí, sí.
Va néixer el dia 1 el dia 20 i l'altre va ser 20 i amb poca diferència d'allò. Dos anys justos. Una farà 14 i l'altra farà 12. Una data especial, eh? Ara s'ha fet la mort del que s'ha d'Alba. Ara el rei amb en Valpera ha fet una mica de pantomima referit a la senyora amb tots els respectes, perquè és una persona com tots els altres. Però vull dir, això de tants títols, acumular tantes coses... Però tu saps de milions...
Tu saps, diu, oh, dice, es que ha reconstruído el Palacio de Líbia, i el palacio, ja pot, ja pot, el seu, a més a més. Perquè li preguntin als andalusos que treballava a les terres si estan contents amb ella. No, ja va haver-hi una protesta. Home, i tant, el dia que li van donar...
El nomenament de filla d'Andalusia, la Junta d'Andalusia va haver un terrabastall a les portes d'on li donaven. Totes les subvencions agrícoles de la comunitat europea, quan tenia ja tantes terres, resulta que li anaven a parar a ella que no necessita. Que no necessita pas per res. Té castanyes també. Rebia unes subvencions enormes. Sí, feien broma perquè deien que...
Tants territoris, pues... Deien que hi ha una llegenda urbana que deien que entre ella i la reina d'Anglaterra, si havien de passar per una porta, qui havia de cedir per títols la... Passa usted primero, paso yo segundo.
La brosa. Ella és filla descendent d'un rei anglès, no? Oh, clar. Clar, Fitzpatrick Stuart. Fitzpatrick Stuart. Abans no et preguntàvem. Stuart era el fill del rei Humbert o quin era? Sí, sí. Bueno, és que hi ha aquí el duc d'Alba i per això està mamant el rei Feliç II. Descendència, sí.
Fils Stuart. Fils Patrick Stuart. Se'ns acaba el temps. Deixa'm dir una cosa, ja la vaig dir ahir, però és que avui m'han tornat a escriure a Facebook, deuen anar molt necessitats que la gent ho sàpiga, que és que l'Antoni Guiral, que és un gran expert en còmics, publica Del Tebeo al Manga, un llibre preciós que va des de la història del còmic des que va néixer fins actualment als otakus, que són els aficionats al manga. Que esteu en bon camí, eh?
Es presenta demà a la llibreria Norma Còmics, a dos quarts de set de la tarda, amb pages de Sant Joan Nou. Ja hi he anat jo, ja. Jo ho dic perquè Antoni Guiral és una de les persones que sap més de TVO en aquest país. Sortirà també el Patufet, em vas dir?
Sortiran tots els... Home, si surt el petofet encara aniré, perquè amb el petofet jo vaig aprendre a llegir català. Era de la meva tieta, els tenia encadernats tots, i vaig tenir una malaltia llarga i me'ls va deixar, me'ls vaig empassar tots.
I hi vaig aprendre. Molta gent d'aquest país, i això ho constatava Joan Triadú en les seves classes, diu que es va meravellar de molta gent que ja hi anava tenint coneixements de català quan anava a aprendre a l'època que ningú en sabia, i la gent aprenia el català dels patofets relligats que tenia. És bo aprendre amb els còmics una llengua. Ja vaig aprendre francès amb els còmics. El patofet no era un còmic. El patofet era una revista, portava acudits...
Però no era una revista d'historieta il·lustrada. La revista d'historieta il·lustrada era el Virulet, que és de la mateixa època, el Patufet. I el Virulet era historietes, però la gent comprava més el Patufet que el Virulet. Sí, bueno, hi havia unes il·lustracions maques. Sí, Juntseda i Cornet li van donar un nivell extraordinari perquè eren molt bons dibuixants.
I aleshores van donar un impuls al català per les històries que portava. Escrivia el Josep Miracle, el Folky Torres, sobretot les pàgines viscudes de Folky Torres. Van seduir la gent per aquestes històries, tot i que eren els col·labrons de l'època, no ens enganyem. Era la minyona que pujava al tramvia i s'enamorava d'un senyoret que venia de bona família i que se l'havia dit.
I després, imagina't, imagina't, després com acabava la cosa. Sí, sí, sí. Encara tinc un parell de volum. Sí, sí, sí. Interessant. Molt interessant. Que s'enamora d'una senyoreta de bona família. Sí, sí, coses de l'època. Jo recordo un supertràgic del nen que puja a les atraccions del tren de la Bruixa i té un accident. I hi ha una tragèdia. Oh, hi ha un nen que es perd.
que després aquest mateix conte semblant va sortir a los cuentos de Calleja o sigui que tots s'inspiraven els uns dels altres tota la gent que dibuixa que joves que som el Jordi està al·lucinant hi ha coses que escriuen dels altres jo també em vaig formar en el Capitán Trueno
Sí, però això ja era més tard. No podies aprendre les restes del guerrero de la cifra. Roberto Alcázar i Pedrín, el Mago Merlín, aquells. Però estos eren tot el contrari. Però jo era una forofa del Flash Gordon. Ah, Flash Gordon també.
Alex Raymond, Alex Raymond. Era una passió que tenia pel Flash Gordon quan tenia 15 anys o 16. Sí, potser jo, potser més jove i tot. M'agradava. Si volíem fer-me contenta, si algú venia a casa, en lloc de portar-me bombons, que eren més difícils d'aconseguir, em portaven TVOs. I escolta,
Capitan Trueno tenia la virtut que sempre els dolents es mataven i sols, queien per un precipici. No eren molt violents. Mai matava ja ningú. És que era Víctor Mora. Víctor Mora té uns principis d'elegància i un saber fer, no?
I a més els dibuixos d'Ambròs, una autèntica meravella. Irrepetibles, perquè el Capitán Trueno l'ha dibuixat després molta gent, però ningú ha superat Ambròs. Perquè Ambròs tenia una força en el tras. No era un gran dibuixant, no construïa a la perfecció, però era d'una expressivitat tan gran en el tras que els personatges tenien vida, tenien moviment. I després han vingut altres que l'han fet molt més perfeccionista, molt més ben fet, però més fred. Però li han faltat ànima. Li han faltat l'ànima d'ells.
Sí, aquests de color que van reeditar després i totes les referències. Ah, aquest és el que diu amb nosaltres a Planeta, el color. Sí, sí, sí. Ara sí, que se'ns acaba el temps, ens queda només un minut. Avui, tertúlia intensa, a més hem tingut temps de repassar coses molt diferents. Molt bé. Moltes gràcies a tots. Montse, Joana, Pere, Lina i Jordi. Tornem dijous que ve, més coses. Que vagi bé. Bon dia.
Mig minut i arribem a empunar a les 12 de la migdia. Per tant, connectem amb el butllet informatiu de Catalunya Informació. Ens posem al dia de l'actualitat. Sentim també el butlletí del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Parlem de la reunió de la NC d'aquest vespre, d'una activitat del món coral de Sant Just d'aquell cap de setmana i també de tendències i moda amb la Roger Sort a la tercera hora del Just a la Fusta. Fins ara. Anotar.
Catalunya Informació. Són les dotze. La capella ardent per la duquesa d'Alba, mort avui als 88 anys a Sevilla, s'instal·larà aquest migdia a l'Ajuntament de la capital andalusa. Era l'aristòcrata amb més títols nobiliaris del món i la cinquena fortuna més important d'Espanya.
La pobresa infantil a Catalunya afecta uns 400.000 nens. La presidenta d'UNICEF a Catalunya, Anna Folk, en declaracions a Catalunya Informació, ha demanat als governs que prioritzin les polítiques d'infància amb més recursos. Avui és el Dia Internacional de la Infància i se celebra els 25 anys de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants.
El govern espanyol nega que hagi pressionat la Fiscalia de l'Estat perquè es querelli contra el president Mas pel 9-N. El ministre de Justícia afirma que han respectat de forma escrupolosa l'autonomia del Ministeri Públic.
El govern assegura que no va cometre desobediència al 9-N perquè no hi havia cap ordre directa que prohibís fer la consulta. El conseller Homs també assegura al matí de Catalunya Ràdio que no es van malversar diners públics perquè les contractacions es van fer quan el procés encara no estava suspès.
El gener es posarà en marxa un nou partit socialista català i sobiranista que neix de la fusió de Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya. La diputada Marina Geli anuncia a Catalunya Ràdio que deixarà el PSC per entrar al nou partit però que de moment mantindrà l'escola.
I Joan Manuel Serrat ha rebut a Las Vegas el premi a la persona de l'any que atorga l'Acadèmia Llatina de la gravació. Serrat ha emocionat el públic de la gala interpretant de Nou Mediterrani. El cantautor va parlar fa poc amb Catalunya Informació de la seva relació amb l'Amèrica Llatina.
Els esports ara també en titulars. Ferrari confirma que l'astoria Fernando Alonso marxa de l'escuderia després de 5 anys. Al seu lloc l'ocuparà l'alemany Sebastian Vettel, tetracampió, que es signarà per 3 temporades. Aquest cap de setmana es tanca la temporada amb el Gran Premi de Abu Dhabi, que puntua doble. El títol de campió i el de subcampió serà per als pilots de Mercedes.
Luis Enrique recupera avui els internacionals del Barça per preparar el partit contra el Sevilla d'aquest dissabte, després compareixença de Javier Mascherano a l'Espanyol. L'equip s'entrena per jugar demà a Sant Mamés, pendents de Paco Montañés. A un quart de nou a l'Eurolliga de bàsquet, el Barça buscarà continuar invicta a la pista del Bayern de Munic a tres quarts de deu. Segon partit de la ronda élit de la UEFA futsa al cap. El Barça s'enfrontarà al Bakú United. Ahir van guanyar el campió hongarès per 4-1.
I el temps ambient una mica més fresc aquest migdia i aquesta tarda a la costa i el prelitoral on es nota més humitat. També el cel seguirà ennubulat o mitjà ennubulat. Demà poden caure plugims al sud cap a l'Ebre. Cel més serer i sol a l'interior hi ha el Pirineu amb alguns núvols prims. Poc fred alta muntanya. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Alumnes de quart d'ESO de l'Institut de Sant Just han desenvolupat diverses aplicacions mòbils en motiu de la dinovena setmana de la ciència. En el marc d'aquestes jornades, els alumnes del centre han fet diverses activitats i projectes. Els alumnes de quart d'ESO de l'optativa d'informàtica han desenvolupat aplicacions per mòbils. D'entre totes, se n'ha seleccionat una per publicar-la a Google Play, ja que només s'ha desenvolupat per mòbils amb sistema operatiu Android.
La guanyadora ha estat l'aplicació SDC 2014, creada i dissenyada pels alumnes Eric Pomar i Guillem Gràcia. L'aplicació està formada per una agenda que recull les activitats que es fan a l'Institut aquesta setmana, un joc entre preguntes de caire científic i informació de contacte amb el centre.
Més coses, Sant Just s'afegeix a la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residors. Es commemora del 22 al 30 de novembre. El municipi acollirà aquests dies diferents activitats de conscienciació sobre el malbaratament d'aliments i sobre la reducció dels residors. L'Ajuntament ha posat en marxa un projecte per evitar el malbaratament alimentari a menjadors escolars, coincidint amb la celebració també de l'any europeu contra el malbaratament alimentari.
L'impulsa el Servei de Medi Ambient i es planteja com una prova pilot a les escoles Montseny i Amarrecs. El projecte consisteix a recollir els menús excedents a la cuina de l'escola i repartir-los entre les famílies amb menys recursos que estan apuntades al programa d'aliments. El projecte es presentarà dilluns a dos quarts de sis de la tarda al Centre Cívics Salvador Espreu.
I un últim apunt per destacar que l'artista Jaume Plensa, veï de Sant Jus des de fa més de 20 anys, ha rebut aquesta setmana el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques 2013. És un reconeixement atorgat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i està dotat amb 100.000 euros. Plensa va recollir el Premi dilluns al claustre dels Jerònims del Museu del Prador de Madrid, de mans de la reina Letícia. Aquest no és el primer reconeixement institucional a Jaume Plensa, ja que l'any 2012, per exemple, va rebre la creu de Sant Jordi i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon llest, i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La informació més propera al Just a la Fusta. Ara passen 13 minuts de les 12 del migdia.
La secció s'enjustenca de l'ANC convoca per avui al vespre una assemblea extraordinària per pensar el full de ruta del procés fins a les eleccions. Una trobada que es farà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala d'actes del centre cívic Saludospriu i ara en parlem amb una de les membres de l'ANC de Sant Jus, la Montse Molinero. Molt bon dia. Hola, bon dia. Una trobada que, Déu-n'hi-do, l'objectiu és pensar el full de ruta del que vindrà ara, no? Suposo que, m'imagino que per tant la reunió pot ser intensa.
pot ser intensa, aviam, el full de ruta, evidentment, des de Sant Jus no decidirem el full de ruta, eh? Això és una participació que hi ha de totes les ANC, de les seccions territorials, cap a la nacional, per poder transmetre què és el que pensen els nostres associats. O sigui, que, per tant, és explicar els punts bàsics de... O sigui, poder saber amb grans trets què és el que la gent pensa que s'ha de fer allà...
ara al futur. Perquè es fa també en altres llocs, doncs, eh? Sí, sí, sí, el que passa és que s'ha anat centrant aquesta setmana, i a Sant Jus, doncs avui és el dia que vam decidir fer-ho, i llavors això es transmet a la comarcal i de la comarcal passa a la nacional. El que fem és una aportació, diguem-ne, al full de ruta global.
I a partir d'aquí, un cop es tinguin totes les aportacions, se suposa que l'ANC farà una proposta global? Exacte, sí, sí, l'ANC farà una proposta global, la setmana, la propera setmana ja reuneixen totes les propostes que hagin hagut de les territorials i les comarcals, i llavors això serà un únic document que serà, això, el full de ruta, el que ens marcarà, diguem-ne,
quins són els trets que l'ANC considera que s'han de seguir. Doncs serà, per tant, suposo que llavors, d'alguna manera, és com ha funcionat també altres coses com la gigantista i tot plegat, no? Sí, sí, evidentment, o sigui, com l'ANC és un sistema assembleari, doncs s'ha de fer així, per no convocar tothom tots els socis de l'ANC a no sé on ni què tant s'hagi de passar, doncs es descentralitza, es fa territorialment,
amb el qual és molt més fàcil la participació. Qui pot venir a la reunió d'avui? Pot venir tothom, o sigui, poden vindre la gent que està apuntada de tot dret, o sigui que té dret a la votació i a tot, poden vindre simpatitzants, que llavors si s'ha de fer una votació, que no es pretén fer una votació, sinó que es pretén posar punts en comú. I llavors, en cas que en algun punt s'està arribant a alguna votació, llavors, evidentment, els que no són militars de prea dret,
no poden votar. Però, en principi, no està previst arribar a votació, sinó a posar punts en comú. Per tant, està oberta a tothom qui vulgui venir. Suposo que, a més a més, perquè aquests dies parlant amb diferents gens aquí a la ràdio, també amb diferents tertúlies, una mica les sensacions són bastant diferents, no? Vull dir que hi ha gent que creu que hi ha unes eleccions ja, gent que no, gent que... Sí, exacte. Sí, sí, sí, per això volem fer aquesta assemblea. Per això em recomanen que fem aquestes assemblees
per poder agafar, comptar, diguem-ne, el que vol la majoria. Perquè, clar, és complicat, no? Vull dir, que tothom pensa en el mateix, en aquest sentit, diguem-ne, també ho pensem en el mateix i millor sense que hi hagi altres problemes.
Però com no és així, s'ha de respectar totes les opinions, evidentment, i llavors, clar, nosaltres analitzarem què és el que ens diu la majoria avui i serà el que transmetrem cap a la comarcal. Clar, perquè també es parlarà, per tant, d'una possible candidatura unitària... Clar, sí, bàsicament són cinc punts els que avui es tractaran, que en pensem que considerem que hauria de ser una candidatura unitària o bé una candidatura per partits, però amb un pu en comú que fos el punt de la independència...
si l'ANC ha de participar com a motor, diguem-ne, d'aquesta mobilització més política, amb la qual cosa, doncs, almenys de la secretarieta es dediquen més a la part política, o ha de plegar a l'ANC i passar a ser un moviment polític. Vull dir, hi ha moltes qüestions sobre aquest tema, no? I llavors, doncs, això, intentarem copsar el que vulgui la majoria dels centres tècnics.
com a mínim de la majoria que vinguin a l'assemblea. Clar, clar, exacte. Que tots no vindran, però tant de bo, tant de bo, eh? Vinguessin tots i poguéssim realment donar una imatge del que va la majoria de Sant Justens. Per tant, ja sabem que no funciona així. També es plantejarà que s'han après del 9-N, és evident que tothom pot dir coses diferents, però des del teu punt de vista, què podries dir que hem pogut aprendre d'aquest 9-N? Aviam, hem après
A nivell de Sant Just, sobretot. Bàsicament, hem après jo crec que moltes coses. Que hi ha vegades que es fan grans campanyes a nivell de país, volem donar una imatge d'unitat i això, però que no es poden globalitzar moltes vegades en les campanyes. Per exemple, amb la gent d'enquesta, que a Sant Just va anar molt bé, però va ser un desgràs molt fort de gent. I llavors totes aquestes coses s'han de valorar, perquè si desgastem la gent...
Sembla que la gent no pot ser tan contenta que no tingui tanta il·lusió, llavors. La gent que ho organitza, per entendre. La gent que col·labora, la gent que col·labora, o sigui, els voluntaris. Perquè, esclar, si agafes tres hores al carrer fent les enquestes i si tens la xarxa que agafes tota una escala que la gent reacciona molt al que nosaltres pensem, doncs és perfecte. Però si agafes una escala que l'únic que et fa és tancar-te portes,
arriba un moment que t'esmoralitzes molt, no? O sigui, llavors, clar, per exemple, això creiem que són coses que cap de tenir presents, no? O quan demanem a la gent que ens ajudin a posar sentos de groc, clar, no tothom està listat a tirar-se en una escala alta per poder petjar el groc que vam petjar, vull dir... Llavors, el millor s'han de fer coses amb una altra línia. Llavors, sobretot hem après això, no? Que...
Ens hem de plantejar una mica com fem les grans campanyes i com arribem a la gent. I una altra cosa que també hem après en aquest sentit, perquè no ens ha sortit tot el que nosaltres volíem, era poder muntar actes a Sant Just, no? O sigui, quan dèiem, bueno, és que muntem un acte, un concept, una cosa que la gent participi, que la gent estigui contenta, una arrossada, vull dir, és igual el que fos, o una conferència, si cal...
que deien, bueno, és que perquè sempre siguem els mateixos, doncs no ho fem, no? Allò, nosaltres mateixos ens paràvem una mica, no? Clar, perquè siguem els 100 o 150 que venen a totes les conferències, doncs, no cal, no? Perquè aquesta gent ja està conscienciada, hem d'arribar a la gent que no està conscienciada. I això és una mica el que ens ha fallat aquí a Sant Just, no? Arribar a aquesta gent...
no conscienciada o no, però que no ho tenia tan clar, no? I, doncs, bueno, això són coses que se n'aprenen i que, per tant, s'han d'anar corregint sobre la marxa. I també és una de les coses que s'ha tratat aviat aquí fent just, doncs, n'ha pres una nota perquè això no torni a passar, no?, i poder fer un tipus de campanya, doncs, diferent. No sabem com, però diferent. Això és segur, no? I fa molt dels grans trets que ens dona l'ANC,
però també ens vam saber coplar amb el nostre propi municipi. Heu parlat també amb altres seccions del Baix Llobregat, per exemple? Sí, sí, evidentment. La setmana passada va haver-hi una trobada de totes les seccions del Baix Llobregat i aquesta sensació que tenim a Sant Just, a altres llocs també l'han tingut. I jo crec que a Sant Just, dins de tot, som una miqueta privilegiats, perquè...
La gent s'ha d'estancar, encara, no? Però hi ha seccions que muntem un acte i potser són 30 persones. El que representa d'esforç muntar un acte perquè vingui 30 persones, doncs tindrem-lo a altres recursos, no? Vull dir, clar, sempre per mobilitzar la gent i quantitat de gent, com som en coses d'aquestes, doncs tenim problemes. Tothom no està disposat a tenir la mateixa mobilització, no?
Però, en general, a nivell de baix llibregat, la gent que s'ha mogut per l'assemblea, tothom estava molt content dels resultats. Tothom estava content de la participació que el dia nou va haver-hi. Això era indiscutible. Guanya, per tant, aquesta il·lusió que el fet d'estar cansats o el fet d'estar una mica esgotats que deia al principi? Per sobre de tot. El dia 8 la gent dèiem que demà fem la d'això i després no ens trobem a veure. Fem dos mesos de vacances. El dilluns ens trobàvem a veure. Vull dir...
Les ganes de seguir fent coses hi són, i la il·lusió també, vull dir que, per descomptat, que el resultat i els ànims que la Gina ens han donat ens animen a tots a continuar treballant.
doncs en tot cas avui a dos quarts de vuit del vespre hi ha aquesta trobada a la sala d'actes del centre cívic Sabador Espriu per tractar diferents preguntes vinculades al després del 9N i com deia la Montse Molinera doncs és oberta a tothom per tothom qui vulgui dir la seva tindrà portes obertes aquest vespre exactament i us esperem a tots moltes gràcies Montse que vagi molt bé i bon dia, fins aviat molt bé, gràcies, adéu
Un quart i mig del migdia ens acostem cap a la línia de dos quarts a través de la vida inquèrida, un tema que es diu justament noviembre i que forma part de l'àlbum Fiesta, que va sortir el 2011.
Sopla revuelto. Los barcos salen del puerto. Las bordas del cielo y en todo el firmamento millones de moléculas de fuego. Así es.
Así es como yo te recuerdo. Así es, así es como yo te recuerdo.
i el calor se estan tocando, cogidos de la mano paseando, y todo era tan fácil, y todo era tan nuevo.
Así es, así es como yo te recuerdo
I see it, I see it I see it, I see it
Fins demà!
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb la segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La informació més propera al Just a la Fusta.
Un minut i arribem a dos quarts d'una de migdia. Aquesta hora del vermut. Tornem a agafar els diaris ara, però per llegir-nos-els des d'una altra perspectiva. Ens fixem, per tant, en temes interessants que tenim avui, més enllà del que tenim a les portades del diari. Per exemple, avui el periódico que parla de l'homenatge de Barcelona, finalment, a les persones que van viure en nuclis de barraques, li dedica tres pàgines a aquesta qüestió i ens centrem per això al retrat que fan de la vida els canons. Sembla que una nova seu del Museu d'Història
de la ciutat, a altura de la Rovira, acollirà aquesta exposició permanent titulada Barcelona al límit. El centre documentarà el barraquisme a la capital catalana.
I avui aquest diari parla amb quatre d'aquests personatges. Apareixen també en fotografia a la portada, n'hem parlat al matí al principi, i a l'interior del diari tenim també aquestes quatre persones, Carmen Gómez, Francesc Benús, Julia Aceituno i Custódia Moreno, que apareixen amb un cartell on posa Platja del Somorostro, barri de Barracas.
I conjuntament amb això, nens descalços a la Perona, en els últims anys del barri, també el barri de Cantunis, en una fotografia dels anys 60, el barri Egitano, la platja del Somorostre, o l'aspecte de les últimes barraques del Carmel i de la ciutat l'any 1990.
I parla de diferents exemples. Diu que van viure tots en llocs en èpoques tan diferents com han estat els seus recorreguts vitals. Malgrat tot, és molt el que els uneix i molt gran. Un passat comú i sobretot el desig de recuperar la memòria i l'honor dels milers de barcelonins que com ells van evitar aquelles barriades.
Parlant d'aquests personatges, la veterana d'aquest grup és la Júlia, veïna del Somorostro, entre el 1952, quan va arribar a Barcelona amb 14 anys, i el 1958, quan una tempesta es va endur la part del barri en què vivia i van traslladar la seva família al pavelló de les Missions de Montjuïc, on va viure fins que van construir els blocs de la Trinitat Nova, que és on encara viu.
Recorda que va arribar a la platja del Somorostro i que es va fer un tip de plorar, que feien tons per menjar el que guisaven en una llauna d'olives de les grans i com que només podien dormir a la barraca, la seva mare i ella, els seus germans, dormien a la platja embolicats amb mantes.
Parla del francès, també, que va arribar a Can Valero el 1959, un any després, justament, que la Júlia fos desallotjada del Somorostro. Recorda la barriada, un dels principals nuclis de barraques de Montjuï, com un lloc bulliciós. Sempre ple de vida, de gent entrant i sortint. Diu que va ser una de les coses que la van impactar més quan va arribar a la ciutat, que tenia 9 anys i arribava de l'interior, de l'alt Urgell, en una casa aïllada i lluny del poble. Diu que el canvi, per tant, va ser molt dràstic.
que s'han mudat a Barcelona després que morís el seu pare. Diu que ell no havia sentit mai el castellà i que allà ningú parlava en català, però creu que es va adaptar molt ràpid. És el que explica en Francesc que encara conserva amistats d'aquella època. I va viure 10 anys fins l'any 1969.
I d'aquests personatges també hi ha la Carmen, que és l'única d'aquestes quatre persones que va néixer al barri. A la Perona, que és un fet que recorda amb orgull.
Diu també que la gent s'imagina un barri marginal i que la seva perona no ho era, que era un barri humil on vivia gent que era treballadora. Sí que és cert, diu, que durant els últims anys, quan els veïns de tota la vida van anar marxant als pisos, les barraques no es van enderrocar i van ser ocupades per persones sense ofici conegut, però que això va ser l'última part de l'època. Avui el periòdic també reta el seu homenatge particular a aquestes persones que van viure amb barraques.
Més coses, parlem d'arquitectura amb una entrevista que publica avui la Vanguardia a les pàgines de Cultura. Entrevisten a l'arquitecte Kengo Kuma, que diu que l'important ara és anar més enllà del ciment i la ser. Aquest japonès és autor d'una arquitectura que prioritza els materials locals, que va ser ahir a Barcelona per conferenciar a l'Smart City Expo al Congrés i l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya, que va d'aterrar, a més a més, de Mèxic.
I diu que el primer de tot que s'ha de fer és visitar el solar, caminar-hi, parlar amb els veïns, el segon inicia el projecte decidint quins són els materials més apropiats i que ell diu no parteix d'una idea de la forma sinó d'una idea dels materials. I el tercer després és intentar col·laborar amb els artesans locals. Diu també que en temps de crisi va deixar la ciutat pel camp i va agafar encàrrecs petits i que en època de beques grasses els gestors només parlen, recorda, de terminis i de diners.
Una entrevista que llegim avui a La Vanguardia i de La Vanguardia passem al diari Ara i hem dit al llarg d'aquest matí que avui farà una edició especial dedicada a la infància amb la portada dibuixada per a un nen, també els dibuixos que il·lustren totes les notícies i també fins i tot les fotografies habituals dels periodistes són dibuixos que han fet diferents nens i nenes i ens quedem però amb un dels apartats del diari d'avui en què parla de les receptes dels infants per a un món millor.
Una vintena de nens de 5a i 6a de l'Escola Valdirí Reixac de Barcelona aporten les seves solucions per transformar el planeta. Diu que la pregunta què penseu del nostre món predomina les coses que bateixen com a coses dolentes.
Per exemple, parlant de la desigualtat entre rics i pobres, la contaminació, les guerres, el maltractament animal, el racisme, els videojocs, les pel·lícules violentes, l'explotació infantil o les dificultats que tenen els nens que viuen als països més desafavorits per accedir a l'educació.
Diuen també que hi ha alguns aspectes positius, per exemple, les mans en aquest cas s'aixecen de manera més tímida, però en tot cas diu que durant la sanificació es deixa clar que tot i ser petits tenen l'esperit crític a flor de pell. Alguns parlen de democràcia, diu un d'ells per exemple que abans hi havia un senyor que manava i la resta ho veia i que ara en canvi es pot anar a votar i escollir el partit que volem. Alguns d'ells arriben a la conclusió que els dictadors són molt cruels, altres introdueixen el concepte de sanitat i diuen que hi ha països en què s'han de pagar molts diners perquè un metge et visiti
i que aquí és gratuït, tot i que hi ha una llarga llista d'espera. I parla també d'una altra de les intervencions més contundents, com la del Nico, que diu que s'hauria de multar els polítics cada cop que facin alguna cosa malament. Els diners recaptats es podrien donar als pobres.
I altres solucions que proposen aquests nens són deixar de fabricar armes, garantir l'escrorització o no invertir en petroli, sinó en energies renovables. Són les solucions pel nostre món que proposen avui diferents nens entre 9 i 11 anys en aquest article diari.
I d'aquí passem d'aquest repàs de premsa. El que fem és passar a parlar de moda i tendències.
Aquesta sintonia ens indica que saludem la Roser Sort. Molt bon dia, Roser. Què tal? Bon dia, Carme. Per parlar de moda i tendències. Avui en dijous hem canviat el dia. Anem canviant de dia segons... Exacte, segons la setmana, però bé, en tot cas, cada setmana ens portes alguna cosa vinculada amb el món de la moda. Avui, de què ens vols parlar?
Avui no sé si podré canviar el món, però intentarem veure d'una altra manera del que portem parlant diversos dies, de l'Instagram, de com s'ha promocionat el fenomen Instagram, moltes marques, inclús persones, vam parlar de blogs. Si avui vull parlar d'una conta, que ja ho vam comentar l'altre dia, que ens vam quedar amb les ganes de...
de saber més, i és que és una conta que funciona només via Instagram, via online, via l'aplicació, i és que es diu DecoTrocitos, si ho voleu buscar, és Deco barra baixa Trocitos, el nom no sé de què ve, però, bueno, podem fer una idea de Trocitos, suposo, de diferents coses. És una marca que funciona online, que tu envies un correu a través de tot el que van penjant en el seu Instagram. Moltes empreses han creat una web
on hi ha de tot i pots trobar milions de marques, però el que dèiem, el fenomen aquest de tenir-ho al mòbil, no hauria d'estar des de casa comprant, és una manera per veure tot el que ofereixen, amb preus, amb talles i tot, i llavors tu envies un correu i ho dius.
Llavors, aquesta empresa, per dir-ho d'una manera, com ha funcionat, són rèpliques exactes d'una marca, ja sigui de Nike, ja sigui de Didas, ja sigui de New Balance, ja sigui de Volsos Cards, de càmeres de fotografia, ja de tot. De tot, eh? Tot apareix. De tot, de tot.
sobretot roba pel fet que és el que diem la manera més visual i ara tal com funcionem la moda sembla que és com el punt més rellevant d'Instagram que n'hi ha moltes coses perquè a mi m'agrada molt el tema aquest de l'Instagram i estic molt enganxada
en parlarem d'altres marques, però mobles, coses per casa, cistelletes que et fan tot un pack, no sé si coneixes el Matías Buenos Dias. No sé què és. Tot això anem parlant. Són altres tipus de comerços que també han funcionat via Instagram o via pàgina web, via online. No tenen botiga física. Només a través de la web. A través de les xarxes.
I llavors podem tenir dades de roba interior fins a bambes, fins a roba, de tot. Vull dir que inclús gent que ha portat la roba els etiqueten i d'aquesta manera poden anar fent un intercanvi de dir mira, ens ha comprat tal persona, et plasmem al nostre Instagram.
perquè la gent vegi que és un tracte bastant de tu a tu, que no és una cosa que a vegades tarden 30 dies a enviar-t'ho, a vegades no t'enfies massa perquè saber d'on vindrà, si t'arribarà, no t'arribarà i tal. M'ha semblat bastant... Vull provar-ho perquè la veritat és que hi ha coses que són molt xules i vull provar-ho si realment funciona.
perquè tot i que he de dir, no soc gaire persona que comprim molt a internet pel tema que em fa una mica de coseta. Sí, encara no t'has atrevit, eh? No, encara no, però és una manera que jo tiro endavant la gent perquè molts amics ho han fet, vull dir, puc confiar en què serveix.
L'únic que hi ha, el que diem, productes que són bolsos o marques molt elevades, que potser la pròpia botiga té un cost molt elevat, d'aquesta manera ho puguis trobar molt més barato i t'informen que és una còpia exacta de la marca, que tampoc t'estan enganyant, que a vegades és com serà veritat, no serà veritat, perquè és tan barata, quan a la botiga em costa el doble.
I a vegades és com que per això la gent no confia gaire en, a vegades, comprar per internet o si arriba o no arriba. Clar, n'hem tingut de totes, perquè coneixem, bueno, no sé tu, però jo conec bastants exemples de no ha arribat, ha arribat, ha arribat una altra cosa que no era, he pagat i, bueno...
coses així que, bueno, que per això s'ha d'anar al tanto en comprar per internet. Però, bueno, ara, el dia que estem, la majoria de gent... Exacte, en principi funciona, vull dir, hi ha moltes coses pensades perquè funcioni, tot plegat, no? Clar, a veure, també no els sortiria a compte, vull dir, a les persones que munten aquestes empreses o qui té la idea de fer-ho per internet...
una web online ha de funcionar sí o sí no hi ha més la gent no ho diria i no ho compraria saps què vull dir?
Molt bé, Roser, doncs a veure si t'animes tu també, perquè clar, ens fas la promoció que funciona molt bé i has de decidir també animar-te. No, sí, m'he de decidir a fer-ho, a fer-ho. M'agrada l'únic que també és que soc molt a provar-me les coses abans de comprar-les per internet i m'agrada provar-me si unes bambes em queden bé amb això o l'altra, que poder si les veig per internet i ja me les he provat a la botiga i les trobo més barates per internet, sí, sí que ho faig, però bueno...
Molt bé, doncs cada setmana la Rosi ens explica diferents qüestions vinculades amb aquest munt de tendències i sobretot vinculat amb les xarxes. Gràcies, Rosi. De res. Que vagi bé i tornem la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana que ve.
Say what this means to me I'll do what I can
This is important But I know You're not listening No, I know
This was still new to me I wouldn't understand Impossible Germany Unlock with Japan
This is what love is for To be out of place Gorgeous and long Face to face No larger problems Need to be erased Nothing all important
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
7 minuts i la 1 del migdia, avui tanquem el Just a la Fusta en aquest punt, després de fer diferents seccions que podeu recuperar, ja ho sabeu, a través del podcast del programa, que trobareu al web de la ràdio, www.radiodesern.com. Agraïm la gent que ha fet el possible aquest programa, l'Andrea Bono als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernanerdi Rius a la previsió del temps, avui hem entrevistat també Pep Ribas, comunicador del Munt Castellà, que demà farà una tertúlia sobre Castells a l'Ateneu de Sant Just.
Hem fet tertulia amb l'Alina Santa Bárbara, la Joan Algarra, la Montse Larrea, el Jordi Agulló i el Pere Oliver i, a més a més, a l'última hora del programa hem parlat amb Montse Molinero de l'ANC de Sant Just i hem parlat de moda i tendències amb la Rousseau.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, com sempre, de 10 a una del migdia. Ara us deixem de seguida amb el Sant Just Notícies. Edició migdia i tal per l'Andrea. Tornem demà a les 10, que vagi bé, que passeu un molt bon dijous. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 14, 15, 16, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21, 21,
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert.
És la una bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Sant Just desplegarà la primera aplicació mòbil de seguretat interterritorial a Europa juntament amb altres localitats properes. Pretén ser una eina de comunicació immediata entre l'usuari i la policia local de cadascun dels municipis per informar de qualsevol incident.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dijous 20 de novembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
La secció Sant Justenca de l'ANC convoca aquest vespre una assemblea extraordinària per pensar el full de ruta del procés fins a les eleccions. L'objectiu d'aquesta trobada és tractar una sèrie de preguntes que han anat sorgint arrel del 9-9. Una tertúlia tractarà demà l'auge i popularitat del món casteller. Pep Ribas, comunicador casteller, conduirà aquesta tertúlia sota el títol Els castellers, patrimoni material de la humanitat, una institució en auge.
I l'artista veí de Sant Jus Jaume Plens ha rebut aquesta setmana el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques 2013. És un reconeixement atorgat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i està dotat amb 100.000 euros.
Bon dia, Sant Just és un dels municipis que desplegarà la primera aplicació mòbil de seguretat interterritorial a Europa, juntament amb altres localitats properes. L'Hospitalet de Llobregat acull l'Smart City Expo i ahir es va presentar aquesta aplicació que adoptarà Sant Just, com també faran altres municipis de l'entorn, com són Cornellà, Espluga, Sant Feliu, El Prat, l'Hospitalet i Gabà.
Aquesta aplicació pretén ser una eina de comunicació immediata entre l'usuari i la policia local de cadascun dels municipis que l'utilitza. La formació d'aquesta plataforma, d'aquestes set localitats metropolitanes, permetrà millorar la cooperació dins el territori. A més, podria ampliar-se en un futur a altres poblacions.
L'aplicació permet triar entre dos perfils, ciutadania o comerç. En tots dos casos, l'aplicació geolocalitza l'aparell i el connecta amb la policia més propera. Així es pot avisar de forma ràpida i àgil d'un robatori, incendi, agressió o qualsevol altre incident.
L'aplicació està disponible per als sistemes operatius Android i iOS i es trobarà amb el nom Seguretat Ciutadana. Cornellà és el primer municipi que l'ha posat en marxa i es preveu que estigui operativa per l'arrestar al Nadal. La iniciativa s'inscriu en un projecte de desenvolupament territorial en xarxa que promou la cooperació de policies locals.
Paral·lelament, l'Ajuntament de Sant Just també treballa en una aplicació mòbil que començarà a funcionar properament. Tindrà tres funcions. La secció Cuidem Sant Just perquè els ciutadans comuniquin incidències a la via pública, l'apartat Cita Prèvia per concretar cita amb professionals tècnics i serveis municipals i el cercador d'imatges de l'Arxiu Històric Municipal.
I seguim parlant de noves tecnologies i d'altres aplicacions mòbils, perquè alumnes de quart d'ESO de l'Institut de Sant Just han desenvolupat diverses aplicacions en motiu de la dinovena setmana de la ciència 2014, que se celebra del 14 al 23 de novembre. En el marc d'aquestes jornades, els alumnes del centre de secundària estan fent diverses activitats i projectes. Sant Just Notícies.
En concret, els alumnes de Quart d'ESO, de l'optativa d'informàtica, han desenvolupat aplicacions per a telèfons mòbils. D'entre totes, se n'ha seleccionat una per publicar-la a Google Play, ja que només s'ha desenvolupat per a mòbils amb sistema operatiu Android. La guanyadora ha estat l'aplicació SDC 2014, creada i dissenyada pels alumnes Eric Pomar i Guillem Gràcia. L'aplicació està formada per una agenda que recull les activitats que es fan a l'Institut aquesta setmana de la Ciència, un joc amb preguntes de caire científic i informació de contacte amb el centre educatiu.
A més, hi ha una entrada a Twitter a través de la qual es pot intervenir amb el hashtag SetmanaCiènciaInSantJust2014. Us podeu descarregar l'aplicació SDC2014 des de Google Play.
Ara passant gairebé cinc minuts de la una del migdia i parlem ara d'altres activitats, en aquest cas d'una altra setmana europea. Sant Jus s'afegeix aquests dies a la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Es commemora del 20%.