de la zona franca fins a Montjuïc, sentit Trinitat. Ronda de la Via Júlia, cua compacta, sentit Llebregat, afectant la pota nord de Santa Coloma fins al Nus de la Trinitat.
Fèlix Millet, acusat de l'espoli del Palau de la Música, s'ha trencat el fèmur just el dia que de compareix davant la justícia pel cas de l'Hotel Palau. La jutja que porta aquest cas ha enviat un metge a forense per comprovar l'estat de Millet i decidir si es pot fer el judici avui tal com estava previst.
Mariano Rajoy exhibirà una millora de l'economia com a principal carta durant el debat de política general que començarà aquest migdia. El procés sobiranista centrarà també bona part de les intervencions, sobretot les dels portadors catalans, tot i que no s'espera cap moviment del govern espanyol.
Segon dia del Mobile World Congress. De moment, a primera hora, s'han repetit les aglomeracions a l'estació de ferrocarrils de Plaça Espanya per anar al recinte de la Fira de Gran Via. També avui protagonisme del Fòrum d'Emprenedors que se celebra al recinte de Montjuïc, que rep la visita del cofundador de WhatsApp, Gencum.
El Parlament ucranès designarà previsiblement avui un nou govern de transició el dia que també visita Kiev, el número 2 de la diplomàcia nord-americana, i ha dictat una ordre de recerca i captura contra el desaparegut Viktor Yanukovych.
Mateo Renzi rebrà avui la confiança de la cambra de diputats al seu govern de coalició, on després de rebre ahir a la nit la del Senat, el nou primer ministre d'Itàlia, confia que sota el seu mandat s'aprovin les lleis per abolir l'actual Senat i reconvertir-lo en una cambra de representació regional.
Ara els esports. Javier Faust, el vicepresident econòmic del Barça, assegura que el contracte de Messi supera el de Neymar en tots els aspectes. En unes declaracions al matí de Catalunya Ràdio, assegura que l'argentí és el millor pagat de la plantilla. Faust afegeix que Isenda ha actuat de forma poc natural i que l'audiència està sent agressiva amb els casos de simulació de contractes.
L'Espanyol va perdre ahir amb el Vilarreal per 1-2. A l'últim minut de partit, Sergio García va fallar un penal. Els de la plana es van avançar amb un 0-2 al marcador. Joan Córdova va fer l'únic gol dels blanc i blaus. Javier Aguirre va ser expulsat perquè va protestar. Avui a la Lliga de Campions es juguen els partits de vuitens Zenit Borussia Dortmund i Olympiacos Manchester United.
Pel que fa el temps, núvols baixos i boires al litoral, prelitoral i depressió central tot i que al llarg del matí s'aniran trencant. Temperatures matinals més altes, arreu, al migdia pujaran i arribaran els 20 graus a la costa. Un front poc actiu. A última hora del dia portaran núvols i alguna gota al vespre cap al Pirineu de Lleida. Aquesta hora a Barcelona 11 graus, 6 a Girona, 6 també a Trem i 9 a Tarragona.
Justa la Pusta. Justa la Pusta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dimarts 25 de febrer. Començarem el programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Ens posarem el dia de l'actualitat Sant Justenca i també de l'actualitat més general a través de la premsa del dia. Ens fixarem...
en el gran tema del dia que avui passa pel Mobile World Congress que va començar ahir dilluns. A més a més també parlarem d'entrevistes interessants, esports, cultura internacional i una mica de tot.
També en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber què ens espera de cara als propers dies. I a partir de les 11 i 10 entrevistarem a Quim Déu que aquest dijous inaugura una exposició a un nou centre cultural de Sant Just. I a dos quarts de 12 farem també tertúlia d'actualitat.
I a la tercera hora del Just a la Fusta, com cada dimarts, parlarem de coaching amb el Francesc Orbella. A més a més, avui també entrevistarem el nou president de la Casa Regional d'Extremadura perquè ha canviat la presidència i els tindrem tots dos. Avui tindrem Manuel Zapata, que deixa el càrrec, i també el nou president, que és Paco Ramos.
Tot això durant aquest programa, des de les 10 i fins a la 1 del migdia, avui a més a més amb una novetat, que és que estarem en secció sobre dret amb una advocada de Sant Justenca, amb la Sílvia, que ens explicarà avui, per exemple, què són i com funcionen els advocats d'ofici.
Tot això serà cap a, això últim que dèiem, serà cap al final del programa i tot plegat comença des d'ara i fins la una i comencem amb les notícies. I per això saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal, Carme, bon dia.
Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant d'una marxa contra l'atur que s'està fent des de dissabte al Baix Llobregat i que aviat passarà per Sant Just. Concretament, demà dimecres al migdia, l'organitja la coordinadora d'associacions de persones aturades de la comarca. Va arrencar dissabte des de Castelldefels i arribarà al Parlament de Catalunya dijous a la tarda.
Es tracta d'una marxa que pretén aplegar el màxim nombre de persones possible per lluitar contra l'atur i la precarietat i contra polítiques antisocials promogudes pels governs català i espanyol. El moviment vol arribar al Parlament per tal de recordar la classe política, el patiment de les persones més afectades per la crisi. Algunes de les reivindicacions són reclamar llocs de treball dignes, una renda garantida ciutadana, que no es desnonin les persones desocupades i també lluitar contra la pobresa energètica, entre moltes altres.
Sí, sí, sí.
Doncs això, d'una banda, és la primera notícia d'aquest matí. Tenim més qüestions, per exemple, la trobada que organitza Justícia i Pau també per demà dimecres, Andrea. Sí, en la qual es parlarà de la reforma de l'administració local, de la immigració i de l'evolució de l'economia al llarg de la història.
És una reunió oberta a tothom que agafarà l'entitat local de la parròquia per tractar aquests temes que estan a l'ordre del dia. El president de la secció local de Justícia i Pau, Jesús Castro, assegura que l'ARSAL, la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, representa un retrocés pel que fa a la llibertat, a l'autonomia i a la justícia dels ajuntaments i dels municipis i també assegura que la proximitat es veuria greument afectada amb la implantació de la norma.
A banda d'aquest tema, la trobada de Justícia i Pau també tractarà la immigració a través de la mort de 15 immigrants a Ceuta en la seva fugida cap a Europa fa uns dies. Segons Castro, aquest tipus de tragèdies passen d'una forma tan freqüent que d'alguna manera ens hi hem acostumat i això no ho podem permetre i per això la trobada de demà dimecres vol servir per fer reflexionar a tothom sobre com podríem solucionar aquest tipus de problemes.
L'últim tema previst serà l'economia a través de la història. La intenció és analitzar l'evolució que ha experimentat l'economia, la riquesa i la pobresa des del paleolític fins a l'actualitat per entendre la situació que estem vivint actualment. És una jornada oberta a tothom i es farà demà dimecres a la parròquia de Sant Just a partir d'un quart de deu del vespre i s'acabarà cap allà a les onze de la nit aproximadament.
Molt bé, doncs interessant. I acabem parlant però d'una exposició cultural aquí a Sant Just, no? Sí, exacte, que s'inaugura dijous al vespre a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Es tracta d'una mostra express que es diu Retrats del dissenyador Quim Déu.
I l'exposició és express perquè s'inaugurarà dijous a dos quarts de vuit del vespre i claurà diumenge. Per tant, només es podrà visitar durant tres dies en aquest espai. A més, Quim Déu estarà present durant la inauguració per tal de debatre sobre l'art i sobre la seva obra. L'espai de lliure creació Carme Malaret es troba al carrer Bonavista, número 105. I aquest matí també coneixerem més detalls de la mà de l'artista. Exacte, d'aquí a una hora, aproximadament.
Doncs aquestes són algunes de les notícies d'aquest matí. Més informació, com sempre, als butlletins horaris i també a la 1, als Anjos Notícies, edició Migdia. De seguida repassem més informacions, més notícies de l'actualitat d'avui. Abans, però, posem música aquest matí de dimarts.
Se'ns col·lava una altra cosa ara, eh? No era el que volíem descobrir. Volem parlar de Betusta Morla, que treu un àlbum d'aquí res, eh? El mes de març. Sí, ja. Ahir es va publicar alguna cançó, potser? Exacte, s'ha publicat aquest Golpe Maestro, que és el seu primer senzill a l'Espiradons que treguin nou disc. Ho acompanyen també de videoclip, d'un vídeo, i formarà part d'aquest La Deriva, que serà el seu proper disc. Molt bé.
Fins demà!
No nos dejaron la paz de la oscuridad.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen dos minuts i un quart d'onze, moment per obrir diaris amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ens fixem primer de tot en el tema del dia que avui passa per aquest Mobile World Congress. Andrea, tots estem molt enlluernats. Exacte, pel Mobile World Congress i també per un dels protagonistes de la primera jornada, la jornada inaugural,
del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, que ahir va fer la seva conferència, que molta gent no esperava. I a La Vanguardia ens expliquen... Avui no tenim l'ara, tenim La Vanguardia, El Periódico i El Punt, però tots tres obren amb aquesta notícia.
I l'avantguarda ens ofereix articles molt amplis sobre el tema. D'entrada, una declaració de Zuckerberg al govern dels Estats Units va creuar la ratlla. El fundador de Facebook inaugura el Congrés del Mòbil criticant Obama per l'espionatge i garanteix la independència de WhatsApp perquè és complementària de la xarxa social. El veiem a ell en portada i també llegim una...
Una entrevista que ha aconseguit a la Vanguardia Jan Koum, que és el cofundador de WhatsApp, que diu no guardem missatges, només els transmetem. I d'altra banda, la Vanguardia ens aporta algunes dades en referència a Barcelona, capital mundial del mòbil, 14 quilòmetres de fibra òptica i 52 de cable de xarxa, 1.800 empreses i 240.000 metres quadrats d'exposició. S'esperen 80.000 assistents de 200 nacionalitats
Hi haurà 35.000 entrepans diaris i 55 restaurants que cuinen 350 plats. Bé, algunes dades d'aquest congrés. Al periòdico trobem guerra oberta pel negoci del mòbil, WhatsApp permetrà trucades i Zuckerberg demana baratir la connexió. És el tema del dia avui al periòdico. I per últim, el punt avui també ens parla de Facebook i de Zuckerberg, que ens diu que vol connectar tot el món a internet. És aquesta, de fet, la notícia del dia a les portades dels diaris avui.
Perfecte, doncs és la notícia d'aquest matí. Ens fixem en què ens diuen els digitals, que també ens parlen encara d'aquestes declaracions de Zuckerberg, que almenys el 3-24 ho destaca ben amunt, que també ens diu que Millet es trenca el fèmur i el judici es podria ajornar.
La jutja ha enviat a l'acusat un metge forense per avaluar la fractura, però és molt probable que se suspengui el judici. Ells ahir van anar al judici i no van haver de declarar perquè encara no els tocava. Es va retreçar i Jordi Montull i els altres acusats del cas de l'Hotel Palau ja havien arribat a l'audiència de Barcelona aquest matí. El judici estava previst que comencés a dos quarts de deu. Els dos exresponsables de Palau de la Música han de donar explicacions per presumptes irregularitats en la tramitació del projecte hoteler que al final no es va dur a terme.
Es va embolicant tot això. Allà estava bé. Sí, s'ha d'haver trencat aquest matí. Potser és... No ho sé. Bé, en fi. Més coses. Rajoy trolapit avui per ressaltar la millora de l'economia en aquest debat de política general al Congrés dels Diputats.
I Fernández Díaz, que concedeix la medalladora el mèrit policial a una Mare de Déu, és el que destaca el 324. Segons l'ordre ministerial, la confraria d'aquesta Mare de Déu comparteix amb la policia valors com la dedicació, solidaritat i el sacrifici. A més, hi manté una estreta col·laboració, principalment en actes celebrats durant la Setmana Santa.
L'Ara.cat també obre amb aquest trencament del fèmur de Fèlix Millet, que no ha acudit, per tant, ha declarat el cas de l'hotel del Palau. I també se'ns parla encara del 23-F des de dins i la llei de les conseqüències inesperades. Mediapro projecta el documental sobre el cop d'estat i promou un debat en què es planteja des del paper del rei fins a la possibilitat d'un nou 23-F.
I a La Vanguardia, també primera notícia, és Millet que es trenca el fèmur i que no va al judici, i després també es parla encara del Mobile World Congress, l'entrevista que fan avui des de La Vanguardia a Jean Coom o a Zuckerberg, i després també es planteja que Rajoy Rubalcaba arrenca en el Congrés la pugna europea.
Són les notícies d'aquest matí, tenim més coses. Els diaris ara, per exemple, ens fixem en les imatges, Andrea. Avui coincideixen tots els diaris. En destacar que el protagonista amb imatges a les seves portades ha de ser Mark Zuckerberg, el fundador del Facebook, el trobem a la Vanguardia, al periòdico i al Punt Avui,
I també a La Vanguardia veiem una imatge de Jan Coum, el cofundador de WhatsApp, que també va estar al Congrés dels Mòbils, el veiem en un moment de la seva intervenció. També petites fotografies del Congrés, una imatge aèria de la fira, entre d'altres. I a La Vanguardia també veiem una imatge de Fèlix Millet, ahir entrant al Palau de Justícia,
Aquest judici a un quart de deu del matí el veiem acompanyat d'un mosso. Al punt avui també veiem una imatge seva juntament amb Montull. El titular del punt avui és Millet i Montull no eviten el judici. Ara veiem aquestes novetats amb el trencament de fèmur de Millet.
I l'última imatge de la jornada la trobem al periòdic, una imatge diferent que no trobem en portades d'altres diaris. Veiem el moment en què entraven ahir 100 subsaharians a Espanya després de saltar la tanca de Melilla, els fets, gravats per les càmeres d'interior, que és un moment d'aquests, veiem en portada, un moment capturat d'aquests vídeos, es van produir davant la passivitat de la Guàrdia Civil. I són les imatges que tenim avui en portada a tots els diaris.
Molt bé, doncs d'aquí passem a les pàgines internacionals. Què tenim avui? Què ens expliques, Andrea? Doncs seguim parlant d'Ucraïna. Hi ha novetats pel que fa a Viktor Yanukovych. Ens diu l'avantguàrdia. Yanukovych encerca i captura. El nou govern acusa l'expresident de matança massiva de civils.
El poder canvia de mans amb caràcter rotund i radical. Divendres es firma un acord. Dissabte és paper mullat. Dissabte hi ha un president legítim amb qui cal negociar un govern d'unitat, segons la Unió Europea. Dilluns és un pròfug de la justícia amb ordre de cerca i captura, acusat d'ordenar la matança de civils. La seva detenció s'espera d'un moment a l'altre. De fet, Yanukovic és a Crimea, al costat de la flota russa del Mar Negre.
I el seu gran rival, Yulia Timochenko, va acceptar ahir l'oferta d'Alemanya per tractar-se allà l'hèrnia discal, que li impedeix caminar. I per això la Van Guàrdia diu que no hi ha dubte, el poder ha canviat de mans, cal veure si tornarà a canviar el 25 de maig, que és quan se celebrin eleccions presidencials. D'aquí tres mesos exactes, eh?
Sí, exacte. Doncs el 25 de maig tindran lloc les eleccions, veurem com evoluciona tot plegat i si aconsegueixen detenir Víctor Janukovic. És el que ens explica l'avantguàrdia i també en aquest mateix diari ens parlen d'Itàlia i ens diu que Matteo Renzi, el nou premier italià, aconsegueix la confiança del Senat en plantejar un canvi radical però no concreta a la seva investidura els seus reptes econòmics.
Ens diu que el govern de Renzi ha obtingut aquesta matinada la confiança al Senat italià, amb 169 vots a favor, 139 en contra, i està previst que avui superi encara amb més facilitat la revalida a la campanya de diputats. El discurs d'investidura tanmateix va provocar certa perplexitat perquè va ser de retòrica intensa, amb un estil nou i més despreocupat, però amb una inquieta en faltat de concreció sobre com es finançaran algunes de les seves ambicioses iniciatives.
Diu que el discurs d'investidura va ser ric en consignes tipus aquest és el temps del coratge, provem d'anar a contracorrent i de bones intencions, però en aspectes centrals, com la promesa de reduir impostos o de pagar el deute que tenen contret les administracions amb les empreses, va quedar en l'aire d'on sortiran els diners si no es vol desequilibrar el pressupost i incomplir els compromisos europeus.
Doncs són les notícies internacionals principals d'aquest matí de dimarts. Ens fixem ara en què passava un altre 25 de febrer, que es parlava, per exemple, d'ETA l'any 99. Fa 15 anys ratificava la treva perquè detectava avanços il·lusionants
També es deia que més de 100.000 persones continuaven aïllades als Alps. Les localitats dels Alps s'havien d'evacuar les zones de més risc. Bé, era un tema temporal de fa 15 anys. I després que el PSOE forçava la pressió sobre el ministre d'Indústria, en aquell moment Josep Piqué, demanant que certifiqués que no incurrien incompatibilitat entre el seu càrrec i les seves activitats privades.
I el Barça i l'Espanyol caqueien a la Copa ara fa exactament 15 anys. El Barça perdia contra el València i l'Espanyol ho feia contra l'Atlètico de Madrid. A la imatge, doncs, Rivaldo caien en una jugada. Sí, sí, vivia aquí a prop, a la vora de la ràdio. Ah, de Sant Joc, molt bé. Sí, sí, era l'època en què anàvem a l'institut i ens el trobàvem tots sovint.
Fa 20 anys, 25 de febrer del 94, Llorenç alertava que CET no era viable sense més sacrificis, era el tema principal, aquest econòmic. També s'explicava que franctiradors servis trencaven el precari alto al foc de Sarajevo.
I fa 10 anys, 25 de febril del 2004, es parlava dels centenars de morts en un terratrèmol a Marroc. Era un fort sisme que havia sacsejat el rif i sembrava la destrucció a la ciutat d'Alucemes. El rei i el govern havien expressat la seva solidaritat i oferien ajuda i la imatge és una imatge molt impactant justament de com havien quedat les cases arran d'aquest terratrèmol.
I després també els joves deia que volien llibertat i el calor i la calor familiar, ampliar enquestes sobre la joventut a Barcelona i es deia que els joves barcelonins d'entre 15 i 29 anys volien disfrutar a fons la llibertat individual, això fa 10 anys, però alhora desitjaven l'abric de la família, segons es desprenia d'aquesta enquesta de l'Ajuntament. Ara miraré d'ampliar-la, a veure si hi ha alguna dada una mica més rellevant.
i 25 de febrer del 2009, fa 5 anys, pacta per complir les inversions de l'Estatut. El govern dedicaria 4.800 milions per a infraestructures i Siu estimava insuficient la xifra perquè no incluïa tots els retards. Després també es deia que els Estats Units demanava a Espanya que acceptés presos de Guantànamo, que l'Estat tancava el 2008 amb un dèficit del 3,8% i que Pirelli deixava en l'aire la seva fàbrica de Manresa.
Eren els temes d'altres 25 de febrers d'altres anys. Tornem ara cap als diaris d'avui, ara per llegir-los del revés, les contraportades. Comencem per la del punt avui on llegim que el grup, que no està a totes les xarxes socials, no existeix.
Ho diu Irene Colom, professora de comunicació i publicitat a la Universitat de Vic, parlant de música i comunicació i màrqueting, tot plegat. I diu que un grup de música que no en té prou en fer bona música, diu, ni bon tros. Fer bones cançons, bons discos i bons concerts és un requisit indispensable per fer-se un lloc al mercat, però vivim en un món amb molta competència. Fa falta dominar les eines del màrqueting i la comunicació per explicar què fem i no passar desapercebuts.
Diu, la marca és la clau. Segons la mida del grup, l'àmbit en el qual operin i l'experiència i el coneixement que tinguin del màrqueting en tenen més o menys consciència. De fet, cada grup, cada disc i fins i tot algunes cançons per si soles són una marca. Marca també, som tu i jo, en el sentit de tenir uns trets identitaris que ens caracteritzen, entendre qui som, què ens diferencia i observar com som vistos des de fora és un exercici molt bo per posicionar-nos.
I acaba dient que a partir de l'autogestió de la comunicació a través d'internet, molts grups han accedit a un mercat internacional.
Doncs és el que llegim avui al Punt Avui. A La Vanguardia tenim una altra entrevista. La meva manera de ser església és estar al carrer i trepitjar el fang. És la missionera Anna Montserrat que ha viscut de tot, diu, i també ha plorat molt, ha vist la mirada buida de les nenes violades a Bòsnia i nens mutilats que arribaven a l'hospital de Campanya Angola i com les dones suplicaven aigua a Haití.
Diu, vaig perdre el meu germà en un accident de muntanya l'any 94. Va deixar dona i un nadó. Al mateix dia vaig llegir a la premsa que havien mort bombardejats un grup de criatures mentre jugaven a la plaça del mercat de Sarajevo. Diu, la mort d'en Fernando, el meu germà no tenia solució, però hi havia més gent a qui va acompanyar.
a qui acompanyar. Diu, vaig arribar al camp de refugiats de Mostar, a Bòsnia, habitat principalment per dones i nenes que havien estat violades. Allà feia tasques de logística i d'acompanyament, bàsicament. I em va acollir una dona musulmana, la Milka, que em va donar el seu llit, la seva manta i el seu menjar. Diu, de nit accedíem d'amagat als contenidors d'ajuda humanitària i traiem el que podíem abans que la policia se'ls emportés al mercat negre.
Viu d'aquí, vaig anar cap al Brasil, allà treballava amb els missioners convoyans contra l'esclavitud i també amagaven famílies que havien aconseguit escapar de les grans hisendes. Explica que al principi em molestava tenir sempre la casa plena de gent, venien a qualsevol hora del dia o de la nit, diu i jo necessitava respirar.
Diu, però va passar el temps i vaig arribar a tenir la necessitat que vinguessin, perquè això és compartir vida, que no et molesti, que el veí salti la tanca i s'assegui a dinar amb tu. I d'allà va passar Angola, on s'acabava de firmar el Tractat de Pau i els carrers eren plens d'essers mutilats. Era impressionant veure l'efecte de les famoses mines antipersones que venien d'Europa i també d'Espanya.
Doncs una entrevista que aprofundeix en aquest testimoni, impactant avui a La Vanguardia. Acabem amb la del periòdico que ens deixa aquest titular. Ell havia de fer alguna cosa i va fer la Catalunya en petit i ens hem dit abans d'entrar que era una entrevista molt bona avui. Sí, és una història molt maca, la que explica la Rosa Anglada, que és la viuda de l'home que va fer una petita Catalunya al seu jardí. Diu, els seus records, com va començar tot allò, és el que explica avui.
a l'entrevista. El seu marit era Isidre Castells, mort al gener fa justament 9 anys. Va formar part de la Quinta del Biberó, va estar a la Batalla de l'Ebre, fins i tot en un camp de concentració a Horta. I no li va tocar fàcil. A l'acabar la guerra es va fer pintor de cases i més tard va trobar feina en una fabrica textil del Clot.
I quan es va jubilar, que es va jubilar anticipadament perquè va tenir un infart, va començar a fer la Catalunya en petit, al jardí de casa. S'havia passat tota la vida treballant i havia de fer alguna cosa. En aquella època, explica, al jardí teníem rosers, però sortien moltes herbes i ell, per matar-les, va començar a posar rajoles. I quan sortia a passejar amb el gos, com que aquí llavors hi havia molta obra i molta runa,
Va començar a recollir les rajoles que trobava per atornar el jardí i li agradava l'estil de Gaudí i va començar fent textos de trencadís per als seus estimats cactus i va acabar fent una Catalunya en petit. De fet, veiem una imatge, la imatge a la contra, amb la Rosa Anglada com a protagonista i és impactant el que va construir aquest home. Diu que es basava en postals per reproduir monuments de Catalunya.
I diu que ell es tancava al soterrani i em deia no hi soc per a ningú i es posava a treballar, la gent fins i tot li regalava rajoles i com a curiositat podem destacar que va començar a fer la Sagrada Família, després va fer la Mare de Déu de Montserrat i després al Parc Güell. És un monument on hi trobem 95 monuments en total. Va trigar uns 20 o 22 anys a fer-lo i ara el seu fill, que viu a la casa al costat, també es dedica a cuidar-lo.
Doncs una bona història avui al periòdic.
Ara passant 3 minuts de 2 quarts d'onze, és moment de fixar-nos en la notícia curiosa del dia, que avui va de gats, Andrea. De gats? Sí, perquè han creat un restaurant de menjar feliç per celebrar el dia del gat a Tòquio.
Ja ha passat aquest dia del gat, el divendres, el 21 de febrer, el tens controlat, veig. Sí, no, perquè ho vaig sentir l'altre dia en un programa de la ràdio. Vas sentir també que havien cret aquest restaurant. No, això no. Vaig sentir que era el dia del gat. Sí, realment cada dia és dia d'alguna cosa. I en tot cas, per dedicar-li aquest dia, un fabricant d'aliments per mascotes havia obert a Toquiu el mateix dia 21 un exclusiu restaurant que serveix menjar feliç.
perquè ells començar els humans, no per gats, que vulguin celebrar aquest peculiar menú el dia del gat, una efemèride que el Japó commemora cada 22 de febrer. L'establiment es diu Montpetit i servirà menús durant un temps limitat, només serà entre el 21 i el 24 de febrer. I han perdut el moment, eh, Andrea? I les places per disfrutar de les seves especialitats seran limitades. Això aquí a Barcelona?
No, no, Tòquio. Ah, Tòquio, ai, perdó. Sí, sí, sí, sí. Home, aquí ho veuria, crec que ja hauria sortit a les portades i tot, eh? Només 160 fortunats clients havien aconseguit obtenir reserva per aquest local, és a dir, que hi havia molta demanda, a més a més. Això és el barri de Nishiazabo, no sé si controles Tòquio, i el peculiar menú que supervisava el xef francès Philippe Baton, incluïa una terrina de...
de gall dindi i la seva presentació recordava el contingut de les llaunes de carn o de tonyina per gats, una crema de marisc que imitava una tassa de llet o uns daus de pollastre que simulaven ser pinso. Cada torn de menjar agrupava en una taula 15 comensals que només tenien en comú el seu amor pels gats, no es coneixien, i els clients, igual que el personal del restaurant, havien de posar-se bigotis i orelles abans de tastar-ho. Els cambrers també.
I segons el representant d'aquest restaurant, la reacció del públic va ser molt bona i bé, finalment diu que en molts països el Dia del Gat es commemoren només el 20 de febrer. Sembla que Japó ho celebra dos dies després i en aquest cas ho han volgut allargar per davant i per darrere.
Mira, però aleshores no era menjar de gat, era... O sigui, era menjat que el que mengem les persones, vaja, però... Sí, però en forma de gat tot estava exacte. Sí, sí, no et menjaves una llauna de pinso. I a tant, Siva, que es celebra el 22 de febrer, no el 20, com a la gran majoria del món, perquè sembla que es pot llegir en sentit literal com a ni-ni-ni, en japonès, jo crec que llegiria així, els tres dosos, cosa que recorda tres miolades de gats, segons l'onomatopènyan, que és la que es fa servir al país asiàtic per referir-se...
a la veu del gat. Sí, que només al Japó és el 22 de febrer. Sí. D'arreu és el dia 20. El dia 20, exacte. Bé, mira. Ja ho vam celebrar quan tocava. Molt bé. Tens gats, Andrea? No, no, no. Tinc dos gossos al poble i mira, si se celebra el dia del gos, doncs podríem pensar iniciatives. Ja ho buscarem. Molt bé. Molt bé, Andrea, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Ara passant sis minuts de dos quarts d'onze, obrim diaris.
I comencem aquest repàs de premsa avui amb el periòdico, a les pàgines de Societat, que ens parla del sac trencat de sal.
Ens parla de l'alta taxa d'immigració i la seva relació constant que dificulta en crear-hi un teixit associatiu. El signe, aquest article, Ferran Cuscolluela, des de Salt, li comença dient que fa uns anys, cap al 2007, quan la crisi no acaparava els titulars dels diaris, passejaves pels carrers del centre de Salt i fer-ho era una experiència estimulant. Era com viatjar a un país desconegut, poblat per multitud d'èmnes, amb centenars de persones guarnides de forma colorista i diferent.
Set anys després queda l'exotisme, però el bullici i l'alegria d'aleshores han desaparegut. La crisi s'ha carnissat amb la població estrangera, que representa més del 42% dels 30.000 habitants que té la ciutat, quan ara fa un parell de dècades, el 1996, el percentatge només era del 2,8%.
Diu que la xarxa que va ser capaç d'assimilar molts dels immigrants d'altres comunitats d'Espanya que van arribar a Catalunya a la dècada dels 60 no ha funcionat igual amb la nova onada migratòria a causa de la barrera invisible que hi ha entre autòctons i estrangers. Un fenomen que no és exclusiu de salt. Un altre dels grans problemes que cal afrontar a l'hora de crear un teixit social que funcioni com a coixi davant la crisi és que en moltes ocasions els líders, les persones més inquietes i capaces d'aquestes comunitats que han arribat són els primers que se'n van tan bon punt als surts l'oportunitat de millorar.
La ciutat reclama que els costos i els esforços es reparteixin entre més municipis, tot i que es diu també que no tot és negatiu en aquesta ciutat, a la qual les circumstàncies li han posat en difícil. Hi ha associacions com la senegalesa Audio Dial, que col·labora amb la colla castellera dels marrecs de sal, i entitats sense ànim de lucre, com ara IDEM, dirigida per Mohamed Khouri, que porten professors catalans al Marroc perquè puguin entendre millor les dificultats i les carències dels joves magribins.
Un tema que llegim avui a les pàgines de Societat del Periódico. Més coses, ens n'anem a l'avantguàrdia i parlem de tecnologia. I han dit que avui hi ha moltes pàgines dedicades al Mobile World Congress i el que fem és fixar-nos en el perfil que fan d'algun dels grans protagonistes d'ahir, Jan Coom, cofundador de WhatsApp.
Ho explica Susana Quadrado, que diu que Jean Coe és tot un personatge en la seva vida privada, en té, es pregunta, l'imaginem com un outsider que accepta i metabolitza la condició d'empresari i prodigi de l'era dels smartphones. Encarna el que és genuï del somni americà i la porta a la poderosa marca de la fàbrica Silicon Valley, el país de les oportunitats, i va arribar amb 16 anys des d'un poble proper a Kiev i fugint d'una vida sense una casa amb aigua calenta.
Es diria que ara continua fugint, malgrat que la seva fortuna podria haver engreixat 5.000 milions d'euros. Fuig de tothom i no sabem si també de si mateix la seva aplicació és tot el seu univers. Viu per ella, més enllà de l'enginyeria dels baits, només li interessen els cotxes i la gastronomia, encara que dissabte rebutges una reserva que tenia tancada per dinar al celler de Can Roca. No es podia distreure i menys perdre temps desplaçant-se amb cotxe a Girona.
Continua dient que des que va aterrar divendres a Barcelona no ha fet més que treballar i treballar, amb el parèntesi de la intervenció en el mobile. Tancat amb peniclau en una habitació d'hotel, dorm en un centre, només per atenció a la seva aplicació i l'aliança amb Facebook. Va parar una estona, dissabte a la tarda, i la cosa no li va sortir gens bé. Alguns comensals del tíquets d'Adrià el van veure com tocava el dos molt de pressa. La caiguda brusca del servei de WhatsApp...
Se li va fer a Terna, gairebé tant com als usuaris. Ahir Com en feia justament 38. Pensava celebrar-ho amb el seu equip a la nit, després de veure's amb Zuckerberg. Potser, i només potser, amb el fundador no se sap mai.
I també diu que l'entrevista que va concedir ahir aquest diari s'estava gestant des de fa més d'un mes i va costar convèncer-lo. És gelosíssim de la seva intimitat, fred i distant, però amable. Ens va rebre, acompanyat de la cap de premsa, Ferri a Guàrdia Pretoriana, que va dir que només n'entrava un. Com no vol ni publicitat ni popularitat i evita tot estímul molest i que és un periodista, si no. Segur que té una rialla llarga i alliberadora, però l'amaga. Potser i només potser aquesta relació tan rara amb el món sigui la seva manera d'assolir una cosa semblant a la felicitat.
Ho llegim avui a La Vanguardia arran de la presència d'aquesta figura ahir al Mobile Congress.
I acabem ara parlant d'una altra qüestió, en aquest cas en clau cultural, el que llegim avui al diari Avui, el Punt Avui, que explica que rabifalla l'art de la improvisació, la mostra de cant improvisat dels Països Catalans d'arreu, símptoma de la recuperació d'aquest gènere musical. És la mostra de cançó improvisada dels Països Catalans d'arreu.
A Reus, un gènere que es basa en una agilitat mental i un domini del llenguatge i també del fet musical. Ho explica avui des de Reus, Carina Filella, en un reportatge a dues pàgines, que diu els garrotins de Lleida i les nyàcares de l'Empordà, també s'han revitalitzat els últims anys i completa amb una entrevista a Artur Gaia, que és cantant de Kiko Elcelio, el noi al món de ferreries i creador de la casa de la Jota, que diu també que el sud és on ha perviscut més el que han improvisat.
Són les notícies d'aquest matí. Fem encara un cop d'ull ara a les portades esportives d'avui dimarts per fixar-nos què és el que diuen aquests diaris especialitzats.
Per exemple, el nou esportiu títula espolifiscal 13,5 milions. Es parla del cas Neymar, diu que el club es mostra sorprès per l'actuació de l'Audiència Nacional i sosté que no ha comès cap delicte fiscal. Tot i això, s'avança a una possible multa i paga 13,5 milions d'euros a Hisenda, que espera recuperar en un futur.
El Mundo Deportivo titula Fe, amb lletres ben grans i més petit i futbol. Els peloteros han de donar la cara a la recta final de la temporada, el Tata ja va fer autocrítica i l'equip s'ha d'agafar el partit del City. El Barça porta els mateixos punts que la Lliga del Triplet i també es destaca del cas Neymar, declaracions de Portomeu, és molt rara la celeritat de l'audiència.
I acabem amb els esports amb la portada d'aquest diari de l'esport que diu que se'n va a Puyol i vindrà un central. El capità no vol ser un problema pel Barça i la llista de Zubizarreta inclou a Laporte, Gouilou, Mangala o Musacchio. Són els noms que apareixen avui a aquest diari. El director esportiu amplia la seva ràdio d'acció amb defenses i joves de futur.
I acabem, ara sí, aquest repàs amb les notícies culturals d'aquest matí. I us expliquem, per exemple, que mor el poeta Joan Vergés, als 85 anys, va guanyar premis com el Carles Riba de Poesia i cantautors com Serrat, Maria del Mar Bonet i Toti Soler havien musicat les seves lletres.
En un altre àmbit, mort també el caça-fantasmes Harold Ramis. L'actor dels Estats Units ha mort als 69 anys a causa de les complicacions derivates de la vasculitis inflamatòria autoimmuna que patia.
La direcció general de Patrimoni revisarà la protecció de les obres de l'arquitecte Josep Maria Jujol. I en clau d'espectacles, els xinesos Kaikao i Flag Circus i el Cic Nacional de Pyongyang són els guanyadors del Festival de Circ de Figueres. L'espectacle Or, on han participat els 13 millors números, ha posat punt i final la tercera edició d'un espectacle que ha rebut més de 28.000 espectadors.
I encara una altra mort mor als 110 anys, la supervivent més vella de l'Holocaust, protagonista d'un curt nominat a l'Òscar, és Alice Herr Sommer, la pianista que va derrotar Hitler. Descobreixen l'últim bany ritual que la comunitat jueva tenia a Girona i al començament del Carnaval de Venècia plega unes 100.000 persones.
I acabem encara amb un altre apunt, en aquest cas musical és Joana Serrat que fa un gran salt cap al paisatge sonor nord-americà. La cantadora usunenca ha publicat nou disc.
Es titula Dear Great Canyon i sembla que després del Relief Sessions del 2011, era un treball de transparències més folk, ha canviat una altra història i ara explica o presenta en tot cas aquest Dear Great Canyon.
Joan Serrat que va néixer a Vic l'any 83 i que sembla que ha trepitjat el panorama musical i arriba per quedar-se com dèiem va fer aquest debut, un debut molt aplaudit l'any 2011 i que ara amplia amb aquest nou disc el que farem ara abans de passar a parlar del temps per això és recuperar una d'aquestes cançons del seu anterior disc
Gràcies.
Un dels que possiblement va ser més conegut es titula Old Town i el fem servir d'enllaç per passar a parlar de seguida de la previsió del temps. I know why, I know I should make a star
Hey, where's your husband? I guess he's not your kind I know why I know I should make a star
But you know that, you know there's a force making me walk. Think of your mind, but I'm taking ways. I guess it's later for you to change. But here I am again in my old town. But I got the guts to kill you now. I know why, I know I should make the start.
Fins demà!
Bona nit.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
L'informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema. Just a la fusta, el magazín del matí.
7 minuts i les 11, saludem ara el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme, què tal? Bé, per parlar de... Què et sembla, aquest bé? Molt bé, em sembla molt bé. Per parlar del temps, perquè crec que ve el fred, no?, un altre cop? Bé, vindrà... No, ve el que toca, eh? O sigui, tampoc no és que hagi de fer un fred rigorós, sinó que... Avui encara no, eh? Avui... Doncs jo aquest matí he tingut fred.
Doncs ha pujat una mica. Ahir vam tenir gairebé 5, avui hem tingut 7 de mínima, ara en tenim gairebé 13, ahir estàvem al voltant dels 10, i avui podem superar els 15 graus a Sant Jus. O sigui que potser sí que la humitat és una mica més elevada que ahir, però avui el valor pot ser força agradable. Hem de dir que és una setmana complicada
que hi ha unes quantes activitats previstes arreu de Catalunya de cara als propers dies. Hi ha fins i tot poblacions on el carrer Estoltes pràcticament comença avui i no acaba fins la setmana vinent. I els mapes estan ballant moltíssim i a l'hora de veure les previsions veiem coses molt diverses. O sigui...
Ahir comentàvem el fet que demà dimecres tenim un front, que divendres en tenim un altre, i hi ha alguns mapes que ens diuen que no passarà absolutament res durant tota la setmana, o sigui que només dimecres i divendres tenim alguns núvols, però realment els mapes que acostumem a consultar i que acostumen a encertar-lo una miqueta més ens marquen aquests fronts una miqueta més actius del que realment indiquen algunes altres previsions que es volen curar. Encara queda, de fet, no per això? Encara queda, clar, però vull dir que... Fa mala pinta, en tot cas.
Sí, pel fet de les temperatures, per una banda el que deies tu, perquè no seran extremadament agradables ni seran cap de setmana de primavera, tampoc hem de dir que faci un fred rigorós, però sí que els 13, 12, 13, com a molt 14 graus serà el que és habitual els propers dies.
Hi ha aquests fronts que portem dos mesos en circulació de fronts del nord-oest que continuen aquesta setmana. I sembla que de cop i volta, perquè com que és una setmana de carnes toltes, aquests fronts perden potència, no tenen cap tipus d'importància, ni el de dimecres ni el de divendres hi ha de fer uns dies bons tots els dies. Això és difícil, i encara el creies tu, falten molts dies per fer la previsió, però realment els mapes diuen que hi ha una certa inestabilitat. Ho intentarem explicar perquè sembla que fins i tot es complica una mica
Algun dels mapes que hem consultat, que consultem sempre per fer la previsió aquí a Ràdio d'Esvern, que ens arriba de la mà dels alemanys, doncs aquest fins i tot ha complicat una mica la situació a la meitat nord-est de Catalunya de cara al dissabte i al diumenge. Ho expliquem. Avui és un dia on bufem vents una miqueta del sud.
Això que provocarà al llarg de les properes hores, sobretot al migdia, és que s'estigui molt bé. Les temperatures pujaran fins als 15, a Barcelona es poden arribar als 17 i en algun punt del litoral, sobretot de Tarragona, poden arribar als 18 o als 19. O sigui que hi ha màximes que són molt agradables. Les mínimes aquesta nit, si fa o no fa, han quedat força relativament altes, podríem dir, perquè fred rigorós d'hivern encara no l'hem tingut.
i a punts del litoral són temperatures agradables, podríem dir, i cap a l'interior ja són una miqueta més baixes i es poden arribar fins i tot a produir claçades. Demà dimecres arriba un front, durant el matí tindrem alguns núvols poc importants, però a la tarda aquests núvols poden ser més destacats i no descartem la possibilitat d'alguna goteta poc important durant la nit.
El vespre, nit de demà, dimecres, podria caure alguna gota, set just al matí esperem ja forces més núvols i és un dels primers fronts. Aquest front passa molt ràpid i de cara al dijous del matí tindrem ja el sol com a protagonista amb alguns núvolets i com que dimecres hauran recolat les temperatures perquè el sol no haurà pogut fer la seva tasca, de cara al dijous, que tindrem més sol, les temperatures tornaran a revifar una miqueta.
res de l'altre món, ni arriba primavera, sinó que el fred que podem tenir el dia que està tapat, doncs el dijous recuperem aquests valors de 14, de 13, 14, 15, que ja gairebé a les portes del mes de març és força normal. De cara al dijous, el que dèiem, aquesta estabilitat, i divendres arriba un altre front. Durant el matí encara tindrem sol, a la tarda es pot anar tapant pràcticament a tot arreu, i a la nit podria caure alguna goteta a Sant Just, però realment estem parlant de coses molt poc importants.
El que passa en aquest front és com si es realimentés i durant el cap de setmana anirà fent una mica el tonto. I això és el que encara no tenim massa clar, el que podria passar amb aquest front de divendres. Alguns mapes ens diuen que passa divendres i el cap de setmana queda un dissabte variable i un diumenge més sol, però altres mapes diuen que aquest front podrà fer una miqueta més de mal. Aviam, el front aquest de divendres afectarà molt el que és el Pirineu, o sigui que divendres el Pirineu inabarà.
i hi haurà precipitacions destacades entre de nord-oest i sobretot al Pirineu de Llena hi haurà més precipitació, divendres baixen les temperatures i aquí Sant Jús creiem que tindrem alguns núvols i a la tarda podria caure algun ruixat. Els més importants serien de cara a la tarda vespre, o sigui que divendres al vespre nit podria caure algun ruixat una miqueta més destacadet.
a Sant Just. Dissabte al matí tindrem una certa variabilitat i a la tarda poden tornar a créixer nubulades però creiem que això començaria només a afectar el nord-est. O sigui, a Sant Just quedarem al marge... Costa Brava. Sí, cap a la Costa Brava el dissabte a la tarda poden tenir alguna precipitació
diumenge al matí encara restes de núvols, potser al matí encara el salvem amb una miqueta de sol en aquesta zona extrem del país, diumenge sembla que el Sant Jus faria sol, i tot el que és la Costa Brava, doncs encara el diumenge podríem parlar d'alguna precipitació al matí i després ràpidament s'ha d'aclarir el temps de cara al dilluns. És un dia on els escolars tenen festa i també els pares han de fer previsió d'aviam com anirà el temps.
Seguirem molt atents durant aquesta setmana a la situació d'aquest front del cap de setmana, aquest front que arriba divendres teòricament i com ens acaba afectant a qualsevol punt de Catalunya perquè les rues, els carnes toltes estan a l'Empordà i ho haurem d'anar seguint una miqueta més, filant més prim. Molt bé, doncs veurem què passa, anirem parlant cada dia, gràcies Carles i de moment tranquil·litat avui, no? Tranquil·litat i demà un frontet. Que vagi bé, bon dia.
Connectem de seguida amb el butlletí de Catalunya Informació i tornem. Després parlarem amb Quim Déu, dissenyador que exposa aquest dijous a l'espai de lliure creació Carme Malaret i també farem tàrtul i tot això després de les notícies.
Catalunya Informació. Són les 11.
Fèlix Millet, acusat de l'espoli del Palau de la Música, s'ha trencat el fèmur just el dia que ha de compareixer davant la justícia pel cas de l'hotel del Palau. La jutge que porta aquest cas ha enviat un metge a forense per comprovar l'estat de salut de Fèlix Millet i decidir si es pot fer o no el judici d'avui tal com estava previst.
El Parlament ucrainès ajorna per dijous el nomenament d'un nou govern de transició. Avui visita Kiev el número 2 de la diplomàcia nord-americana. Mentre tant, el ministre d'Afers estrangers rus, Sergei Lavrov, considera perillós forçar Ucraïna a decidir entre Rússia i la Unió Europea.
Mariano Rajoy exhibirà una millora de l'economia com a principal carta durant el debat de política general que comença aquest migdia. El procés sovinanista centrarà també bona part de les intervencions, sobretot les dels portaveus catalans, tot i que no s'espera cap moviment del govern espanyol.
Segon dia del Mobile World Congress, de moment a primera hora s'han repetit les aglomeracions a l'estació de ferrocarrils de Plaça Espanya per anar al recinte de la Fira Gran Via. També avui protagonisme del Fòrum d'Emprenedors que es fa al recinte de Montjuïc i que rep la visita del cofundador de WhatsApp, Jan Kuhn.
El claustre de la Universitat de Barcelona s'ha suspès aquest matí a causa d'una protesta d'estudiants que ha bloquejat l'entrada dels membres que havien de votar els nous estatuts. Els estudiants que han participat en la protesta consideren que aquests nous estatuts donen massa poder al rector.
El grup de Vic, la iaia, publica gairebé en mitjany de retard el seu nou disc On és la màgia. Entre les novetats que avui arriben a les botigues també hi ha els nous treballs dels nord-americans Beck i St. Vincent. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars.
Javier Faos, el vicepresident econòmic del Barça, assegura que el contracte de Messi supera el de Neymar en tots els aspectes. En unes declaracions al matí de Catalunya Ràdio, afirma que l'argentí és el millor pagat de la plantilla. Faos afegeix que Isenda ha actuat de forma poc natural i que l'audiència està sent agressiva amb els casos de simulació de contractes.
L'Espanyol va perdre ahir amb el Villarreal per 1-2. A l'últim minut de partit, Sergio García va fallar un penal. Els de la plana es van avançar amb un 0-2 al marcador. John Córdoba va fer l'únic gol dels blanquiblaus. Javier Aguirre va ser expulsat. Avui a la Lliga de Campions es juguen els partits de vuitens Zenit Borussia Dortmund i Olympiacos Manchester United.
I el temps al dia serà primaveral amb algunes restes de núvols que s'aniran desfent i cel més tapat al Pirineu de Lleida, on a última hora podria haver-hi alguna precipitació feble. A la resta, les temperatures pujaran en màximes de més de 17 graus en molts punts de la costa. Ara mateix en tenen 9 a Lleida, 10 a Girona, 13 a Barcelona i 14 a Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. La marxa contra l'atur del Vas Llobregat passarà demà dimecres al migdia per Sant Just. L'organitza la coordinadora d'associacions de persones aturades de la comarca. Va arrencar dissabte des de Castelldefels i arribarà al Parlament de Catalunya dijous a la tarda.
Es tracta d'una marxa que pretén aplegar el màxim nombre de persones possible per lluitar contra l'atur i la precarietat i contra polítiques antisocials promogudes pels governs català i espanyol. El moviment vol arribar al Parlament per tal de recordar a la classe política el patiment de les persones més afectades per la crisi. Sindicats i diverses organitzacions s'assumen a la marxa comarcal que es preveu que passi demà per la carretera reial després d'haver s'aturat a la una del migdia a Sant Feliu. Després de Sant Jus, la marxa seguirà cap a Esplogos.
Més qüestions. El Servei de Promoció Econòmica i el Casal de Joves organitzen demà dimecres un seminari per aprendre a fer el currículum vitae en anglès. És una sessió adreçada a persones que vulguin buscar feina fora de l'Estat o millorar les seves possibilitats de mobilitat internacional. És una sessió que es fa en el marc del programa de mobilitat internacional de Sant Just que orienta els joves del municipi a l'hora d'iniciar un projecte de mobilitat fora del país.
El seminari tindrà lloc demà dimecres de 6 a 8 del vespre al Casal de Joves. Heu de portar un currículum a la sessió, ja sigui en català, castellà o anglès, i s'ha de fer inscripció prèvia per participar-hi. Us podeu posar en contacte amb el Servei de Promoció Econòmica al telèfon 93 480 48 00.
I acabem recordant que l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret presenta dijous al vespre la mostra express Retrats del dissenyador Quim Déu. L'exposició s'inaugurarà dijous a quarts de vuit del vespre i clourà diumenge. Per tant, només es podrà visitar durant tres dies. A més, Quim Déu estarà present durant la inauguració per tal de debatre sobre l'art i sobre la seva obra. L'Espai de Lliure Creació Carme Malaret es troba al carrer Bonavista, número 105.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de ràdio d'Esvern, ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia.
I felt the earth beneath my feet Sat by the river and it made me complete Oh, simple things
Where have you gone? I'm getting old and I need something to rely on. So tell me when you're gonna let me in. I'm getting tired and I need somewhere to begin. I came across a fallen tree. I felt the branches I've been working.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta, Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual...
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlant de televisió, esports, bandes honorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Estem escoltant just a la fusta.
Tres minuts i un quart de dotze a l'Espai de Lliure Creació. Carme Malaret presenta aquest dijous al vespre la mostra Express Retrats del dissenyador Quim Déu, una exposició que s'inaugurarà a dos quarts de vuit del vespre i que es tancarà diumenge d'aquesta setmana. Serà a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, com dèiem, que està al carrer Bonavista, número 105. Ara parlem amb el dissenyador Quim Déu, el tenim a un altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Quim.
Hola, molt bon dia. Una mostra que, com hem dit, només hi ha quatre dies, per veure-la. Sí, la voluntat és que sigui curta, perquè a vegades, si s'allarga molt una cosa, finalment ven el dia d'inauguració, el dia que s'acaba, i entremig hi ha una mena de desert de gent.
També és veritat, m'agrada aquesta idea, perquè és veritat que a tots ens passa, que quan se'm fa la promoció inicial, no només aquí Sant Just, sinó a molts altres llocs, i vas de seguida perquè n'has sentit de parlar i després, com a molt, això, quan veus que falta una setmana perquè es tanqui, a tots ens venen les presses. Per tant, no està malament concentrar-ho, no? Mira, la Carme, això és una iniciativa de la Carme Malaret, amb tot aquest tema de l'espera i la creació, i el va batejar com a mostra express, és a dir, ràpidós, es fa...
es presenta i es desmunta, i així no perd ningú temps. Es diu Retrats. Exacte. Com serà tot plegat? Què hi trobarem, si venim dijous? Mira, això comença, és un projecte que vaig iniciar-lo fa un any i mig, perquè vaig rebre un premi per investigació en temes de disseny, anava sobre investigació en mobiliari, i de resultes d'aquesta investigació en mobiliari em van sortir com uns mobles,
que finalment eren com uns personatges, eren com unes persones que han sortit, no? I li els dic els retrats perquè són retrats de mobles. O sigui, que ell, a partir d'aquests mobles, representen persones, no?, per entendre'ls? Exacte, sí. Bé, no és que siguin persones, m'han sortit això, uns personatges, no? Exacte. No tenen forma, diguem, de...
antropomorfica, diguem, sinó que són com unes persones... És com si fos una escultura, per tant, no? Exacte, sí. I quantes se'n poden veure? És a dir, quantes... Això es va fer, o sigui, vaig fer el treball a partir de programes de disseny gràfic i de cada, diguem, de cada peça que em va anar sortint la vaig fer com una fotografia i aquesta fotografia revelada
I en marcada és la que penjaré allà. En tinc com 20 i pico, 24, em sembla. Per tant, és fotogràfica la mostra, no és el moble directament. No, no, és exacte. És una representació fotogràfica d'una perspectiva, a més que utilitzar una perspectiva que es diu isomètrica, que és una perspectiva que es feia servir antigament, abans de la tecnologia 3D, però que a mi m'agrada molt, perquè és com molt falsa, que es veu molt que...
que el moble no està realitzat. La perspectiva 3D a vegades enganya una miqueta, no saps si és real o no real. Per tant, juga una mica, no? Exacte. Com comentaves, que tot plegat va sorgir arran d'aquest premi que vas guanyar i tot plegat, però no sé si et plantejaves o t'imaginaves que arribaria sortint a aquesta exposició. Treballaves una mica en aquesta línia o va ser una mica fruit de la casualitat? Exacte. Mira, va ser que jo estava amb tot aquest
amb aquest premi, amb tota aquesta investigació, i va ser una mica culpa de la Carme, la Carme Malaret, que em va dir, escolta, doncs, perquè, sí, m'estan sortint aquí com uns personatges i tal, i em va dir, doncs, anima't, i vinga, i així li donem una miqueta de canya a l'espai, a l'espai de lliure de creació, i tens una oportunitat també d'ensenyar-ho a la gent, perquè a vegades les feines aquestes les acabes fent una miqueta per tu, i poca gent les acaba coneixent.
És veritat, això de vegades és la manera fàcil de poder donar-se a conèixer aquestes exposicions. Exacte, sí. Donar-te a conèixer a tu i donar-te a conèixer les feines que estàs desenvolupant.
I també pels creadors és una mena de sanàoria, saps? Allò, ei, ei, que tens una exposició, llavors tens com que acabar coses, no? Clar. Perquè si no, a vegades et penges una miqueta... Això es passa a tots els creadors, no? Segurament, que sempre es podria anar millorant o anar treballant fins que no tens una data d'entrega, per dir-ho d'alguna manera, no hi ha el punt ni final. Tens tota la raó. Funcionem així.
L'espai de lliure creació Carme Malaret, que fa poc que funciona i que està al carrer Bonavista número 105, com dèiem, es fan moltes coses, no? També, és a dir, ara hi haurà aquestes exposicions, però també hi fan classes. És un espai que té molt potencial en aquest sentit. Sí, és un espai, a mi m'agradaria dir-lo, molt independent i molt obert a tot tipus de propostes. Essentialment hi ha, per un cantó, això de les mostres express, aquestes menes de
En anglès em diuen pop art store, que queda molt bé, però la Carme em va dir que s'havia de dir mostra expressa en català. Per un cantó són aquestes miniexposicions per donar a conèixer l'obra de diferents creadors, per un altre cantó hi ha una cosa que es diuen els vidres o l'escaparat, l'aparador, que intervenen també diferents artistes amb propostes que la propera és d'Olga Álvarez, que fa una proposta també
a tots els vidres, i després hi ha una cosa que en diem diàlegs, que són trobades de diferents creadors o diferents investigadors de l'àmbit científic, de l'àmbit artístic. Que, de fet, fa poc vas participar en un d'aquests diàlegs, no? Sí, sí, estic aquí col·laborant a tot. Va anar bé? Va anar molt bé, va anar molt bé i recomano a la gent que els propers que vagin organitzant que vingui, perquè...
Va ser molt divertit, molt divertit, i va haver-hi un diàleg amb l'Arnell Girald, que és un científic, i jo que estava, diguem, per la part més de dissenyador, i vam quedar fascinats amb el tema científic i tota la problemàtica que genera a nivell creatiu, que també té una problemàtica a nivell de crear molècules i aquestes coses, no? Però va estar molt bé, molt divertit.
Per tant, d'alguna manera també suposo que serveix per trencar segons quins tòpics, no? El fet, per exemple, que aquests diàlegs justament intenta acostar a ciències o disciplines que en un principi semblaria que estarien lluny de l'una de l'altra, no? Exacte, a mi em agrada molt perquè els científics normalment, bueno, jo soc molt neòfit i no entenc res, no? Intenten explicar i et quedes allò que no t'enteres de res, no? I llavors l'objectiu de l'Ernest amb aquest
Un punt va ser el donar a conèixer d'una manera molt didàctica i molt senzilla tant la seva faceta d'investigació com la seva faceta també de creador d'aquestes coses, no? I llavors per això ens va entusiasmar a tots perquè de cop i volta ens vam enterar de realment com funcionen certes coses, no? Clar, clar, és una altra manera de descobrir-ho a partir d'aquests diàlegs en què justament hi ha dues figures i l'una no en sap de l'altra, per tant també suposo que això l'apropa al públic, no?
Exacte, i també era això, eren diàlegs entre, en aquest cas hi havia el científic i el dissenyador, però sobretot oberts al públic, diguem, no? I més que públic, pràcticament era una taula rodona, amb molta gent, però una taula rodona on tothom deia la seva...
Tothom contestava les preguntes que feia tothom i va estar molt bé, molt enriquidor, la veritat. N'hi haurà més, no?, també, aviat, d'aquests diàlegs? Sí, sí, sí, segur. No n'anirem parlant, doncs. Ja ho anirem anunciant. I la idea de les mostres, en aquest cas aquest dijous, com dèiem, s'hi inaugura aquesta mostra express, aquest retrats del dissenyador Quim Déu, amb qui estem parlant, també és que es vagin fent mostres d'aquest tipus, també amb aquest format express? Sí, estem oberts a...
a qualsevol persona creadora, i no posem límits al tipus de creació que vulgui ensenyar la seva feina. No poso límits perquè entenc, i la Carme Malaret entén la creació d'una manera molt àmplia, des de gent que escriu, gent que recita, gent que treballa amb les mans o gent que treballa...
amb l'abans o amb el cos, no? Vull dir, estem oberts a qualsevol tipus de mostra o l'espai està obert per qualsevol tipus d'ensenyats en aquest sentit. Algú que tingui interès en tot aquest món de l'art, per dir-ho d'alguna manera, pot acostar-se a aquest espai i trobarà alguna cosa per fer o algun curs o alguna cosa per descobrir? Esteu oberts en aquest sentit? En aquests moments jo sé que s'estan fent cursos per nens i nenes,
i d'entrada per adults de moment no se n'estan fent. De moment és això, és un espai, com bé diu el nom, de lliure creació. És a dir, no hi ha una voluntat de moment gaire escolàstica. És més aviat un espai que es posa a disposició perquè la gent intervingui amb ells,
l'utilitzi per ensenyar o per dialogar amb aquests àmbits que hem estat parlant abans. I es puguin veure també, per tant, exposicions com la que veurem a partir d'aquest dijous, no? Exacte. Comencem, o sigui, comencem. Jo inauguro el dijous, però l'aparador. També em sembla que el dijous ja podrem començar a veure coses de l'Olga d'Alberès.
Perfecte, doncs ja és un bon punt de partida. A més a més esteu molt cèntrics, suposo que això també ajuda, no?, que potser més gent pugui descobrir-ho o passar per allà fins i tot el mateix dijous i provar a veure què s'hi fa. Exacte, estarem dijous, divendres estaré jo al matí i a la tarda, al migdia m'en vaig a dinar al mercat, que ha dit molt bé, i després dissabte i diumenge al dematí.
Estarem allà... Sí, tu hi seràs també. Per tant, això també és un bon... Em va molt bé, no?, sempre que hi hagi el mateix artista que et pugui explicar una mica el que hi ha. Exacte. Amb la voluntat de la gent que no ho entengui, doncs, poder fotre jo el rotllo de por qué saco estas conclusiones. Està molt bé. Doncs, moltes gràcies, Quim Déu, dissenyador que, com dèiem, aquest dijous presentarà els seus retrats, aquesta mostra express a l'espai de lliure creació, Carme Malavet. Moltes gràcies, Quim.
Moltes gràcies a vosaltres i us felicito per donar a conèixer espais com aquest. No, està molt bé, ens agrada molt tot el que sí, la cultura i aquí Sant Just, ja sabeu que sempre tenim una porta oberta. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies i que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Moltes gràcies.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Estem escoltant just a la fusta.
Quatre minuts i arribem a dos quarts de dotze. És moment de fer tertúlia avui amb en Jaume Campreciós i en Jordi Ferraz. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Encara no tenim el Pep Quintana, el saludem des d'aquí si ens està escoltant. Suposo que sí que t'escoltarà. Esperem que sí. Diu que va recuperant. Si vol, pot trucar, eh? És a dir que cobrim línies i si vol dir alguna cosa incorporar-se a la tertúlia telefònicament ja sap que també té el telèfon de la ràdio obert.
Bé, en tot cas, parlem avui d'actualitat. Abans de començar per això, amb qualsevol altre tema, volia comentar-vos, perquè ho hem sentit fa poca estona, que és que, no sé si ho heu llegit o si ho heu sentit, però avui, en principi, s'havia de fer el judici Jordi Montull i Fèlix Millet per tot el tema, en aquest cas, del cas...
a Palau, a Casotel exacte, no, a Cas Palau, doncs s'ha trencat el fèmur, Felix Millet. És una casualitat, oi? És una cosa molt rara. L'única cosa que sí que fa pensar que és casualitat que ahir sí que hi era, no?, el banc dels acusats, és a dir, que no és una cosa... Suposo que s'haurà fet aquesta nit o aquest matí, alguna cosa. Això pot passar, també. Què passa? Que sembla que fa que la història sigui encara més recambolesca, no? Aquesta història de fa cinc anys, no?, que ja està obert tot aquest tema i que, bé, seguim...
Vols dir que no és un guió per fer una pel·lícula?
Donaria joc, donaria joc. I mira, l'altre dia que vaig veure la de... Una que es diu El Lobo de Wall Street, que explica una mica la història de... És molt diferent, eh? Però sí que vaig pensar, bueno, de Fèlix Millet, si fos americà, jo crec que segurament també podríem fer-ne una pel·lícula. En una línia molt diferent, però... No, no, però és que dona, eh? Una línia de poder, això sí. Però bueno, suposo que deuen ser casualitats, però... Fa de pensar...
I ara, això és una cosa llarga, com mínim una persona gran... Pot ser llarg, no? Què? Un mes o alguna cosa així? Més, perquè com es fa molts, crec que és operació, posar clau, ja tenen una edat...
La cooperació... Ara hi havia d'anar al metge forense a veure què, a l'hospital on està ingressat per veure... per avaluir el seu estat, he llegit. Suposo que també és un tràmit, eh? Però si és una trencada i és certa, vull dir, això... No, clar, no té més. Hi ha uns protocols i... S'han de mantenir, sigui com sigui. Bé, en tot cas m'ha fet gràcia l'anècdota o gràcia o això que dèiem, no? És una mica com la cirereta final. La pregunta és...
Si ara a aquest senyor li passés alguna cosa més greu, el judici podia continuar amb els altres? O quedaria anul·lat. O ell es desvincularia. No, suposo que Jordi Montull, xica, s'ha de fer. Però una cosa és buscar, i l'altra estem buscant uns diners que no es troben.
Clar, clar, aquest és un altre tema, no? De fet, a més a més, el cas de l'hotel també és d'un projecte, vull dir que és diferent de l'altre cas, no? Sí, aquí sembla que hi ha una proposició de 6.000 euros, que és una que ja està bé. No està malament, no? Se'ns escapa, segurament. Tot el que, i possiblement, fa ràbia, però no acabarem de saber mai, no? Tot el que ha passat... Mai sabrà si ho han fet...
Algú ho ha tramitat correctament, s'ha pogut equivocar, o hi ha hagut mal a fer per mal de tots. Amb alguna cosa fosca hi ha. No, que hi ha alguna cosa fosca, sí, però també a vegades hi ha coses que, bueno, això són interpretacions d'algunes coses. No ho sé, vull dir, és un tema molt complex i que a més és ajuntar urbanisme i corrupció, que va molt lligat, però en aquest cas sembla que van ser uns que van apostar més que els altres.
Segurament. Bé, en tot que és un tema que ja et dic que no l'acabarem avui perquè no s'acabarà, ens fa l'efecte que durarà molt temps. Jo crec que ja fa 5 anys que dura. Imagina't, en pot durar 5 més tranquil·lament. Jo no crec que li tregui un entrellat ben fet. I després no sé quin cas va ser fa poc. Que m'han dit que després de 20 anys de judici que la CUP de la Justícia el que podíem fer era perdonar-los perquè el judici havia durat 20 anys des que es va iniciar. I els...
I la causa era que els abogats anaven posant pegues cada dia. Els defensors, i quan va acabar van dir, bueno, 20 anys, vostès han anat molt lents, perquè no els perdonen ara. Els donen un indult. Clar, clar. No, no, i suposo que, a més, exacte, com més gran es faci, tot també es complica, etcètera, etcètera. La qüestió és que tot el que hi havia... Ara recordo, era el cas Núñez. El Núñez, pobres. Era el cas Núñez. Núñez, que era això, que portaven 20 anys de discussió, i bueno, ara ja el poden donar per...
A l'edat que té no van a posar a la presó, ja poden donar nindul. Sí, sí, home, suposo que es tracta de tenir uns bons advocats, no?, en molts d'aquests casos. És la millor arma, segurament. I bé, per tenir uns bons advocats has de tenir uns diners, suposo, que després ja et jutjaran perquè els tens, aquests diners. Si et toca d'ofici l'abocat, per molt bo que sigui... No, hi ha excepcions, no?, suposo. Sí, però comença a demanar proves, pots demanar...
encara més capaç de ser una quota tot això no es fa anar a judici és molt car
Sí, sí, exacte, això també és veritat que el que en té pot anar-hi, però el que no en té té que anar a judici. Intenta estalviar-s'ho, no? S'ha d'estalviar perquè quan entra procuradors, abogats i jutges i els que no sents i tens que anar pagant unes taxes, unes taxes, al final dius si tens que anar a recuperar 3.000 euros n'has de pagar 4.000 o 5.000, llavors no et surt de compte. I aquí està la judici. Avui en dia la cosa és així.
I aquests que en tenen tant, pues clar, tenen ja els abogats que els hi paguen, els hi surt més a compte tindre un bufet d'abogats molt bons, els hi paguen i amb això els hi treuen totes les castanyes del foc. Déu-n'hi-do, si realment si ens ho mirem així fa una mica de... No, no, si realment és així, vull dir, ho veiem perquè ho veiem, ja no és el cas Millet, sinó la majoria de casos de corrupció que hi ha i no se'ls hi fa res.
Bueno, Bárcenas està a la presó. Sí, bueno, però... Suposo que n'hi hauria d'haver uns quants més i deu estar alaïnt tots els altres. Bé, noia, quan algú o blessa, però el cap de quatre dies surt, la meva també va estar-hi tres dies. Sí, és veritat. En canvi, tu, un altre camió, a veure, socialment, fa més mal que l'estat a Bada...
però al final s'emporta dos rals. Però hi ha violència i llavors hi costa molt més. En fi, això perquè fa... És un tema complex que no som pas especialistes, però més de diaris. Exacte, no sé si és el que ens passa amb tots. No sé si teniu algun altre tema previst. Veig que portes un paper, Jaume, i tot, avui. Sempre apunta. Ah, per prendre punts per poder fer la rèplica o aquestes coses. O a partir de les mans...
Avui, de fet, ens coincideix aquesta setmana amb l'última del mes de febrer, per tant, vol dir que aquest dijous... Entrem al Carnestoltes, dijous gràs... Sí, tot i que aquí a Sant Jus ja l'hem fet, el Carnestoltes. Aquí s'ha fet perquè anem endavantats. Però ja ho hem fet bé perquè va fer bon temps. El 17 hi havia xirinola. Sí, i tant. Per tant, xirinola.
Per això, per això. I d'altra banda, aquest dijous, a més de ser dijous grans, hi ha ple municipal, que en aquest cas s'aprovarà un recurs d'inconstitucionalitat, és una de les paraules més difícils de dir així ràpidament, contra aquesta llei que en vam parlar també fa algunes setmanes de la reforma local. En principi la idea és que s'hi han de sumar 1.200 ajuntaments de tot l'Estat,
per poder-la presentar al Tribunal Constitucional, que evidentment després... Això no vol dir que l'hagi de revocar, exacte. Però bé, en tot cas són els passos que s'han de seguir, suposo, per poder fer les coses de manera legal, també. Home, jo crec que 1.200 ajuntaments de Catalunya petits... No, no, a l'Estat. No, no, i a més no arribarien, eh? I a 947. 947, per tant tens de mirar tots els que no són del PP de l'Estat espanyol...
crec que està com mirat perquè a més a més has d'arribar un mínim d'habitants per tant si a Barcelona s'hi afegeix que no està governada pel PP ja és un milió d'habitants cosa que possiblement faran aquesta suma l'àrea metropolitana Saragossa també es comptava el que no sé què pot passar és a Badalona
Pot ser que no s'hi afegeixi, no? No, bueno, depèn. El que passa és que Badrón el PP té minoria. És majoria, però no té la majoria. Clar, clar, que potser a l'hora de presentar una emoció potser tindria prou vots. Per tant, si l'àrea metabolitana més o menys ja surten uns 3 milions i mig d'habitants.
I si això és on està la regió, Igualada, la segona corona, Terrassa, Sabadell i tot allò, quasi quasi pots arribar als 4 milions, ja tens una part molt important.
Ara ve, és a dir, un cop s'assumin tots aquests milions i tots aquests ajuntaments, és el que dèiem, un cop es presenti al Tribunal Constitucional caldrà veure si aquest tribunal fa alguna cosa o que sembla que fins ara els antecedents no fan pensar gaire que siguin gaire favorables. A més, el problema d'això és que la llei és vigent des del passat. 1 de gener, no? 1 de gener, i si aquesta gent porta el ritme que va portar l'Estatut de Catalunya...
podem arribar d'aquí a deu anys quan tot ja estigui consolidat. De fet, fa l'efecte que, clar, com que ja està aplicada, en realitat ara aquest any és una mica un any estrany, no?, perquè és un any com d'adaptar-se a aquesta nova llei. I, a més, cada dia van sortint coses noves, els jocs més inversímils que puguis imaginar. Vull dir... És un cas que... Bueno, jo a veure...
Els ajuntaments que tenen superavi, que poden invertir a final d'any, estaven pendents que hi havia una frase que deia que les obres tenen de ser sostenibles. Què vol dir això? Que les inversions tenen de ser sostenibles. I s'espera que surti alguna cosa del Ministeri. Ahir va sortir el divendres, el Consell de Ministres va volar una llei que era
per reparar tots els danys dels temporals de mar i vent que havia fet a la costa nord de la Períncia Ibèrica. Galícia, Cantabria i tot allò. I l'últim, que el títol era això, l'últim apartat, deia una transitoria que deia i això vol dir obres sostenibles tot aquest reguisei. Per tant, algú ho va veure, però jo crec que tenen les coses, ho fan cada vegada més surrealista. Parles amb interventors...
o regidors d'Hisenda o coses així, diuen que ho estan fent buscant les coses, aplicar casana fent una cosa nova, que afecta un matí. Però això es veu que no té sentit, no? És a dir, que si es va canviant cada dos per tres, van fer matisos, en realitat complica la vida als ciutadans, no?, que han de fer servir segons quins serveis que ara es limiten. Jo crec que, a veure, hi ha limitant, hi ha coses que...
entrar en el de gener però que els ajuntaments ara han de presentar les comptes i demanar a l'estat si compleixen i si compleixen poden continuar mantint servei fins al 30 fins al mes de maig del 2015 però hi ha algunes coses que si tu no compleixes tens de començar a retallar a partir que el teu nom no sorti publicat per tant vull dir
Està en els indevents una definició total. I, a més a més, vull dir, en una crisi que les diputacions tampoc de moment sembla que puguin jugar aquest tema... No els agrada, exacte, no estan entomant-ho gairebé, tampoc han dit que potser no podran donar la base, no? I després, d'aquest diumenge, el diari, el complement del diari, el punt avui, l'Econòmic, parlava d'aquest tema que en l'article es deia
a la línia de flotació dels ajuntaments i hi havia un economista que deia que ara ve la segona part que serà la llei de finançament dels ajuntaments perquè tindran menys competències podran fer una nova llei que s'està demanant des de fa 30 anys en la cosa faran una rebaixada en la cosa si tu en aquells moments n'has quedat per montint els serveis perquè
Si també funcionava bé, el moment que comencin a baixar les aportacions de l'Estat, doncs t'estan de fer un altre plantejament. Per tant... Hi haurà molts canvis, segurament, no? Que en el fons afectaran sobretot també les eleccions municipals que toquen l'any que ve, ja. Sí, ja m'he sens. Vull dir, a veure, els ajuntaments seran... coratge de transmissió de la política general. Vull dir, no com ara, seran una simple quantitat de transmissió i amb poques competències.
per tant no funcionarà com ho hem entès fins ara, un municipi com Sant Just jo crec que estem tirant enrere això és el que els interessa el govern espanyol en principi és tornar a agafar tot enrere i ser els amos però saben que això també els prendrà vots com si diguéssim per exemple la llei de l'avortament segurament els ha tret vots teòricament sí però a mi em sembla que som bastant masoquistes
van a per totes, no? sí, sí, vull dir, ells van i saben que més o menys suposo que els sondejos els fan i saben que més o menys tindran els seus poders encara que no treguin la majoria absoluta però ells estan segurs que guanyaran i ho estan fent d'aquesta manera esperem que no sigui així ells tenen molt clar on volen arribar han posat la direcció jo que no tinc tan clar que Jordi
que els vegi tan malament, perquè nosaltres partim d'una visió diferent a la resta d'altres sectors. En altres coses, a les àrees metropolitanes com aquesta, que hi ha els diners que donen molts serveis, és un esport on es pot perdre molt. A més a més, a mi el que més em preocupa d'aquesta situació, en tots els fòrums, és que també ens agafa en una societat civil de la pas canviada. En la qual cosa vull dir...
El moment en què la gent no confia tampoc en la política, no? No, no, no. I que ni l'Associació Civil té les eines preparades per poder respondre, per poder fer de substitut. Vull dir que es podien buscar altres alternatives des de la societat en el suport de les administracions, però no hi ha estructures en aquests moments fortes per fer això. Hi ha moltes associacions però són micro. Ja.
Falta, no sé, aquesta és la meva opinió. A veure, jo dic perquè aquí és injust no és el cas, però tenim parlant d'un ajuntament, dels mestres de música, què fan? Si els tanquen. Com reaccionen? Clar, clar. Les escoles de música, no, en aquest cas? Escoles de música, escoles bressols, o... Hi ha molts serveis que quedarien retocats. O els fan cooperatives. Què vol dir això? Posar costos reals.
M'entens? Vull dir... No hi ha gaire marge, ara per ara, no? D'alguna manera? Crec que no, crec que... Ens faltarà, quan hi va haver molta... Als anys 70 i 80, molta imaginació. Crec que t'anarà... També tindrà...
la societat civil s'haurà de reinventar coses com aquests dies arran d'aquest congrés del Mobile World Congress aquesta plataforma que protesta per la pujada del preu del transport públic ha aprofitat justament aquest congrés per anar a protestar i fer-se visible ho veieu bé? creieu que no era el moment de manifestar-se? o què us sembla?
Jo crec que segons la Constitució tenim tot el dret. O sigui, cada persona, cada entitat té el seu dret de protestar pel que li sembli convenient. El que passa és que cadascú ha de saber fins on es pot arribar i quan s'ha d'arribar. Ells creuen que s'ha de fer així d'aquesta manera. La pujada potser és excessiva, potser no. Hi ha unes pèrdues a nivell de transport.
però hem de comptar que també les està pagant tothom. O sigui que sobre què estàs pagant un import, tens una quota pels autobusos o per la transport públic. Llavors ells jo crec que estan al seu dret de manifestar-se. Que ho facin en aquesta short, és el mateix que els autobusos que tanquen els autobusos, fan la vaga per ells sols i afecten a tothom. A més la manera que tingui més ressò segurament.
El transport públic quan fa la seva vaga per la seva compta és dir-ho tanco i afecta tota la població i no si ho miren. Llavors jo crec que aquí també s'ha de fer el mateix. Jo crec que la pujada seu forta, percentualment, si ho mires en diners o tant...
Home, un bitllet senzill, 2 euros amb 15... Sí, però ara, bitllet senzill, la veritat és que poca gent ho fa servir. Sí, però de vegades... Jo crec que el gran mal del transport públic és que portem més de 20 anys, molts anys, demanant o que es demana una llei de finançament del transport públic i no n'hi ha estat en els moments que era més fàcil que les vaques eren grasses. Ara s'ha arribat a un extrem que...
s'està acumulant dèfici perquè ningú vol posar diners. No és rendible, no? No, rendible ja això és a part. O ja es dona per fet, és normal que sigui transport públic. L'altre és quin percentatge vols que el usuari pagui. Però per l'altre que tu tenen que l'activitat econòmica ha fet que els que formen part del contracte programa del transport públic
Realment s'hagi augmentat l'àrea metropolitana i l'Ajuntament de Barcelona. L'àrea metropolitana vol dir el que pagàvem nosaltres en el recàrrec de l'IBI. En el fons. No deixem de ser els ciutadans de l'àrea.
I per l'altre cantó, la Generalitat ha congelat, però és que Madrid està baixant les aportacions. I això, posat en uns increments de costos que hi ha hagut per molta renovació de flota, ha posat un cert problema. Però jo crec que aquí tenim un greu, però crec que encara no estem al principi. Perquè si algun dia es posa en marxa la Línia 9... Per tant, a veure, crec que...
Ara es pot aconseguir algun parche. Sé que, quan deies que hi ha ple, es demana, ahir va ser el diari que el Ministeri de Madrid deia que posava 10 millors més, el Ministeri d'Hacienda, però la veritat és que en el pressupost de 2014 la quantitat que ha posat pel desport d'àrea metropolitana, o perdó, de l'ATM, és el mateix que el 2013. Ja. I aquest any, en pressupostos, crec que anaven 50 o 60 milions d'endoltament.
per tant vull dir i si cada any anem endaltant-se arribarà per tant jo crec que hi ha d'haver una solució política i ràpida i crec que aquests elements són importants perquè la gent es faci conscienciant una mica de com està aquest tema i que pot ser que Augusti ha de fer càrrec
Qui? Per això, no? Perquè, clar... I també millorar, i també, a veure, conegu una mica, també hi ha un gran forat negre, que es diu TMB, Transports de Barcelona. Vull dir, és un forat negre que és on es té de començar a estabilitzar tot el tema i a veure realment què passa dins d'aquesta macoempresa. Que a fin y a cap no des de ser una empresa pública,
i que, al fin i al cap, nosaltres, ciutadans de l'àrea metropolitana, som els propietaris. Per tant, hem d'exigir als nostres polítics que es mullin i que comencin a fer la feina dins de TNB. Clar, suposo que està clar la idea, però que portar-ho a la pràctica és difícil, no?
Jo crec que l'únic que passa és que l'usuari de peu és el que ho està pagant. Sí, però ho pagues per dues vegades. Primera, i després, a veure, és una empresa pública i que, per tant, crec que els números tinguin de ser molt més clars del que són. Vull dir, i no dir que hi hagi res, sinó que, per mi, hi ha un cert descontrol dels propietaris que deixa de ser
l'àrea metropolitana sobre aquesta empresa, el que hi ha hagut durant molts anys, ara és quan s'ha posat una mica en sofà, però sembla una república independent. Clar, clar. I és un moment com molt de canvis, no?, o com molt de transició, segurament, no?, que estem anant cap a... possiblement hi haurà, amb els d'aquí tres anys, hi haurà en canviar moltes coses. Igual que des de fa tres anys que va aquí també han canviat moltes, moltes coses, més de les que ens pensàvem, també de manera de pensar, no?,
Jo crec que està canviant tot. Però a passos... I obligats. Per una banda crec que anem molt endavant i en canvi hi ha gent que va enrere. Llavors jo crec que arribar a un punt on tots coincidim és una mica difícil. Però sí que jo crec que això hem d'anar avançant. Fins ara s'ha anat fent uns temps que ha anat tirant molt endavant, que s'ha fet...
s'ha tirat la gent a tirar més, com t'ho diria, ho explicaria jo ara això, que la gent anem avançant, anem pensant de cara al futur i hi ha altra gent que ens ho està tallant. Llavors, gràcies a Déu, ara hi ha gent actualment que sí que està pensant pel futur de nostre, sigui aquí a Catalunya sobretot,
i jo crec que hem d'arribar a un pas que a aquesta gent els hi donem molta obertura i el podem confiar en ells. Seria l'ideal, no? Que passa que és difícil, suposo, tot plegat. Però jo tornem una mica enrere, quan parlaves d'aquests canvis, és veritat que són, però a veure, vull dir, a veure...
Hi ha hagut, durant molts anys, una mica de manca d'informació de tot el que són serveis, diguem públics, aigua, llum... Ho hem donat tot molt per fet, entenc. Per fet, i que la gent podestava dins un nivell, però sense demanar la informació que hi ha darrere, i a fin i a cap moltes coses d'aquestes, com el tema de l'aigua o transport, són serveis bàsics,
Sí, però clar, exacte, per exemple, la llum és dels preus, els rebuts de la llum d'Espanya és dels més cars d'Europa. Sí, però parlant-te amb tu, hi ha hagut un escurantisme en l'aspecte que tothom ara parla que aquestes empreses tenen uns dèficits molt grans. Perquè s'han produït, però durant molts anys no hi ha hagut...
cap sistema de control i perquè eren moments tot anava bé, semblava que no passava res ja ho deien, ja un dèficit ja el pagarem i la gent el ciutadà, perdoneu mai han sigut conscients de qui són els costos i de com anava tot això
Vull dir, i avui que... Tampoc s'ha explicat gaire, no? No tenia molt d'interès possiblement en saber-ho. No, no, no. Per això t'hi dic que hi ha una manca d'informació. Per part de tots. Vull dir, ara sí que et comencen a explicar el raó de la llum una mica, el raó de l'aigat ho comencen a explicar, però han sigut sempre grans nuboloses que... A veure, jo estic segur que molts ciutadans de Sant Just o de l'àrea metropolitana... Sí...
quan parlem de l'aigua, es pensen que això és una empresa privada. I no deixa de ser una concessió de l'Ajuntament. Clar, justament el que passa és que en el cas de l'aigua també hi ha hagut moltes complicacions, que a més, molt difícils d'entendre, tot el que ha passat amb Atilla, no? Quins perdem, la majoria de ciutadans, quan sentim com funciona tot? Però, o te ho estava dient, a nivell que, com ciutadà de peu, a mi no s'envies el corregó mai anar a l'Ajuntament a poder estar si tinc un escape d'aigua. Mhm.
O sigui un mal servei. Jo trucaré a la companyia. I no deixa de ser una concessió municipal. I tot això no s'ha explicat. És a dir, l'Ajuntament tindria part de responsabilitat, en aquest cas. En aquest cas, la té despassada a l'àrea metropolitana, però l'Ajuntament té representants de l'àrea metropolitana com és l'alcalde, perquè pot exigir. Clar, clar. I no dir que no ho faci. De pressió, com si diguéssim, pot pressionar. Però, parlant de cantor, llavors tens tot aquest tema que sembla que sigui un monopoli del 1.800 de finals del XIX...
Llavors aquí tens una gran núvolosa que no saps ja qui és l'amo de res. I com han fet els números? Quins beneficis? Vull dir, ha faltat. Jo trobo molta, molta informació. Com a mínim, perquè el ciutadà
Ho sapigués. Suposo que no es preveia que després caldria explicar-ho tant perquè vindria un moment tan complicat i va ser també una falta de previsió en aquest sentit.
no ho sé jo l'únic que crec que és com a ciutadà tu l'únic que mires és quan t'arriba la factura sigui de la llum, sigui de l'aigua i costa entendre-la a més a més i a part d'entendre-la tu l'únic que mires és el preu i si et ve la factura si però algun cop que t'arriba el preu i veus que ha pujat molt doncs vaig a mirar-me una mica més llavors tu mires perquè dius que hi he gastat però començas a mirar la factura de l'aigua i dius tant metres cúbics tant d'això tant d'això tant de l'altre i al final dius bueno quan pago
Però l'únic que realment, l'únic que tens que comptar és el que surt de la teva butxaca. Si la teva butxaca tens que pagar tant i dius, buf, això surt. Jo recordo bastant bé que fa uns 10 anys o així ja hi havia 6 sectors lligada al cicle de l'aiga. I recordo el més esperat.
que sempre deien que l'aigua es pagava molt barata, comparat amb els costos reals. Però llavors, com a contrapartida, et posaven l'aigua de Madrid o altres llocs, que era més barata. Però llavors, miraus... Era el comparatiu... Sí, però quan mires quins són els dèficits que hi ha a cada cantó, és a dir...
Aquí al nostre país, Catalunya, tenim una aigua, unes depuradores, que ara, tot just l'altre dia va sortir una hora del ministeri que deia com es tenien de fer les depuradores a l'estat d'Espanya. Quins mínims de qualitat tenien de tindre. I aquí s'estan superant. I això és un cost. Per tant, anem tard en aquest sentit. Nosaltres hem avançat. Nosaltres no.
Són els altres que ara... Nosaltres hem estat pagant tot el dèficit de l'ACA. Tot això són pel tema de depuració. Molt important. I de pèrdues...
d'infestructures, de pèrdues d'aigua a les infraestructures. De tota manera, l'aigua que ens arriba de l'aixeta normalment no l'acostumem a veure, vull dir que tampoc és de les... no és gaire bona aquí, justament, no? No és bona, però en principi el que et recomana perquè està ben tractada. Sí, sí, clar. El que t'hi posa no ho sabem, però està ben tractada i la pots veure.
És potable, home, clar, sí, però vull dir que normalment... La beveu vosaltres de la xarxa? Jo he estat anys i anys. Depèn de la zona, també, a vegades, eh? Bueno, però estem a l'àrea d'aquí del Llobregat. Si portem a la vall d'Aran, posem una altra. Però estant aquí, es va notar molt com van fer la connexió del Llobregat. Que va millorar? Sí, va millorar el gust.
I ara venen aparells... Sí, això és veritat. I jo no dic que ets de que perds molta aigua, sinó filtres. Sí, sí, exacte. Que jo... Home, és una bona manera de... O una fira, no sé si em van enredar, o em vaig deixar enredar. Una bona inversió, no? O em vaig deixar enredar, però ja fa molt temps que no compro aigua per beure normalment. Això no vol dir que tinguis algunes garrafes o alguna cosa, però...
jo era des de petit que anava a buscar i que a la fonda d'Aona i que després a casa a una mesia que eren coneguts i quan jo vaig fer més gran no tenia tant de temps la comprava amotellada però quan teníem les fonts aquí a Sant Just sí que valia la pena perquè anàvem a Camp Marlès
Ja no dic la font d'alguna i com a la guanyada, però... Bueno, encara es pot fer, no? Però hi anàvem, però sí, però és que ara de fonts a totes... A poc a poc n'hi ha que t'hi posin, totes posen aigua o a potable o així. Bueno, igual que abans, a veure... Però vull dir... Tornem una mica en pladera? Crec que els serveis ens ha donat molta informació i el que diu el Jordi, el ciutadà...
No veu, diu, ha pujat això, això. Carmen, tu havíem parlat alguna vegada de les fractures de l'aiga en estudis comparatius. Sí, sí. I si ens parla un, dius, no, és que ara pugem el cànon de l'ACA, un dels àmbits que fem a la fractura, i això sobre la fractura és un 1%.
Bueno, dius, és misèria. Però és que aquest mateix discurs t'ho fa amb el preu de l'aigua, te'l fan el preu de la brossa que va inclòs, al final és un 4 o un 5% que augmenta. O sigui que dintre d'aquest 1% poden haver-hi moltes trampetes. No, trampes. Fer el discurs global o parcial. I en aquest cas es fa per cada element que forma part de la factura i no per la globalitat.
De totes maneres, si poguéssim conservar tota l'aigua que s'està sortint des del túnel que vam fer de Collserola, que es llença aquí davant de Can Jalabert, es pogués aprofitar algun lloc, perquè va directament, no es crec que arribi ni el riu. Si tu vas a Mirau, que és just uns 50 metres per sobre l'entrada de Can Jalabert, i si vas seguint la Riera...
molt abans d'arribar a l'ITV ja desapareix per tant jo estic segur que hi ha més d'un pagès de Sant Feliu que en aquells moments té els acuífers més plens que abans però és llei de vida però és una aigua que surt i surt molt neta però si t'hi fixa Jordi porta ferro
perquè el terra ja comença a estar d'un color ferrós no sé si hi ha alguna veta que va a la font del ferro de les faixones però es nota que hi ha alguna cosa un coloret sospitós no, sospitós és aigua natural que deu passar per una veta i després l'altra cosa que també s'ha donat allà que està en aquell sector
Suposo que en aquests moments hi ha una fauna molt més rica i una vegetació més rica. No, no, és que surt molt aigua d'allà i val la pena. O sigui, aquell tros de riera val la pena visitar-lo i anar-lo a veure. Tenir-lo present, no?, d'alguna manera. Sí, sí. En fi, moltes gràcies, Jordi i Jaume. Avui hem repassat una mica de tot, eh?, en aquesta mitja hora de tertúlia. Sí.
tornarem d'aquí 15 dies en principi, si no hi ha cap novetat ja esperem que el tema d'altres coses hagi solucionat segur que sí haurà passat també el carnaval, el dijous gras i... es celebreu el dijous gras?
Comprar la botifarra d'ol, la truita, segur. Jo fa temps que no celebro. Jo la botifarra d'ol ja la compro perquè m'agrada molt. El que no s'ha perdut tant potser són els bunyols de Quaresma, que això ja començaria segurament d'aquí 15 dies. Els bunyols normalment es fan cada dimecres i aquí el fa cada dia. Jo crec que els bunyols de Quaresma...
És una cosa que ja forma part del dia a dia de les pastisseries. Home, del dia a dia, però sobretot durant dos mesos, llavors, no? Perdó que t'ho digui, jo la setmana passada, fa 15 dies, vaig estar a la pastisseria de Sant Jus i ja n'hi havia. Ja n'hi havia? Sí, sí. Però té com aquest punt romàntic, no?, fer-ho quan toca i tot això. Jo crec que encara hi ha gent que... Hi ha tantes varietats de bunyols que... Això sí. En fi, moltes gràcies a tots dos, Jordi i Jaume. Tornem d'aquí 15 dies. Que vagi bé. Bon dia. Molt bé, gràcies. Bon dia.
Mig minut i arribem en punt a les 12 del migdia. El que fem, per tant, és connectar amb el bolletí de Catalunya Informació. Ens posem el dia de l'actualitat i també sentirem el bolletí informatiu dels Enjust Notícies. Tornem després encara amb la tercera hora del Just a la Fusta. Que vagi bé fins ara.
Catalunya Informació. Són les dotze. L'acusat Fèlix Millet s'ha trencat el fèmur just el dia que ha de compareixer davant la justícia pel cas de l'hotel del Palau. La magistrada proposa ara que reprengui aquest judici el 10 de març perquè demà mateix operen Millet a l'Hospital de Granollers.
A aquesta hora de començar el Congrés dels Diputats, el debat de política general d'aquest any a les portes de les europees i a l'Equador de la legislatura. El president Rajoy centrarà el seu discurs en la retallada d'impostos, la recuperació econòmica i el debat sobiranista obert a Catalunya.
El Parlament ucraïnès ajorna fins dijous el nomenament d'un nou govern de transició. Avui visita Kiev el número 2 de la diplomàcia nord-americana. El ministre d'Afers Estrangers rus, Sergei Lavrov, considera perillós forçar Ucraïna a decidir entre Rússia i la Unió Europea.
Fons moren cada any a tot el món durant el seu primer dia de vida per falta d'atenció mèdica. Les causes, segons un estudi de l'ONG, són els naixements prematurs i les complicacions en el parc que s'evitarien si estiguessin atesos per personal especialitzat.
El claustre de la Universitat de Barcelona s'ha suspès aquest matí a causa d'una protesta d'estudiants que ha bloquejat l'entrada dels membres que havien de votar els nous estatuts. Els estudiants que han participat a la protesta consideren que el nou estatut de la universitat dona massa poder al rector.
Ara als esports. El vicepresident econòmic del Barça, Javier Faust, assegura que el contracte de Leo Messi supera el de Neymar en tots els aspectes. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio afirma que el davantergent és el millor pagat de la plantilla. I a més a més afegeix que Hisenda ha actuat de forma poc natural i que l'audiència està sent agressiva en els casos de simulació de contractes.
Per la seva banda, l'Espanyol va perdre ahir partit de Lliga amb el Villarreal per 1-2. A l'últim minut, Sergio García va fallar un penal. Els de la plana es van avançar amb un 0-2 al marcador, mentre que John Córdoba va fer l'únic gol del conjunt blanc i blau. El tècnic Javier Aguirre va ser expulsat per protestar. Avui a la Champions es juguen als partits avuitens Zenit Borussia Dortmund i Olympiacos Manchester United.
El dia serà primaveral amb algunes restes de núvols que s'aniran desfent i cel més tapat al Pirineu de Lleida. Una última hora podria haver-hi alguna precipitació feble. La resta, les temperatures pujaran a màximes de més de 17 graus en molts punts de la costa. Aquesta hora passen gairebé 3 minuts de les 12 del migdia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. El ple municipal de febrer aprovarà de forma definitiva la fusió de les empreses municipals Promunça i Proexa. L'any passat Promunça va absorbir Proexa i després de provar-se de forma inicial en plens anteriors, ara el plenari ha de donar-hi el vistiplau definitiu a l'empresa única. La sessió que es farà dijous també escollirà el jutge o jutgessa de pau de Sant Just i el corresponent substitut.
Un dels temes més destacats de la sessió serà el rebutge de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local i, a més, els grups del PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció conjunta en defensa dels drets de les dones. La sessió serà dijous a l'Ajuntament, és oberta a tothom i començarà a les 7 de la tarda.
Més coses. La marxa contra l'atur del Bars Llobregat passarà demà dimecres al migdia per Sant Just. L'organitza la coordinadora d'associacions de persones aturades de la comarca. Va arrencar dissabte des de Castelldefels i arribarà al Parlament dijous a la tarda. Es tracta d'una marxa que pretén aplegar el màxim nombre de persones possible per lluitar contra l'atur i la precarietat i contra polítiques antisocials promogudes pels governs català i espanyol.
Sindicats i diverses organitzacions s'assumen a la marxa comarcal que es preveu que passarà demà dimecres al matí per la carretera Reial després d'haver-se aturat a la una del migdia a Sant Feliu. Després la marxa seguirà cap esplogues.
I acabem recordant que la reforma de l'administració local, la immigració i l'evolució de l'economia al llarg de la història centraran la propera trobada de Justícia i Pau demà d'immigres. És una reunió oberta a tothom que farà l'entitat al local de la parròquia. El president de la secció local de Justícia i Pau, Jesús Castro, assegura que l'Arsal, la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, representa un retrocés pel que fa a la llibertat, a l'autonomia i a la justícia dels ajuntaments i dels municipis.
També es tractarà la immigració. A través de la mort de 15 immigrants es ceuten la seva fugida cap a Europa i es parlarà de l'evolució de l'economia al llarg de la història. La jornada de Justícia i Pau serà demà dimecres a la parròquia, a un quart d'adeu del vespre. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
And it's you, Mrs. Robinson. Jesus loves you more than you will know. God bless you please, Mrs. Robinson. Heaven holds a place for those who pray.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Ara passant 9 minuts de les 12 del migdia, a aquesta hora parlem de la Casa Regional d'Extremadura, perquè hi ha hagut canvis a la Junta de l'Entitat i, per tant, saludem avui el nou president de la Casa Regional d'Extremadura, Paco Ramos. Molt bon dia. Hola, bon dia. I també a Charles Ablett, que s'ha incorporat a la Junta. Bon dia, Charles, què tal? Hola, bon dia, què tal?
Per parlar d'aquest canvi, també havíem convidat Manuel Zapata, però ja ens heu comentat que avui està malalt, per tant, des d'aquí li enviem també una salutació, perquè feia molt temps, que em sembla que el Manuel estava al capdavant de la presidència, o sigui que ara tocava canvi ja una mica, suposo. Sí, Manuel ha estat els últims 6 anys i ja se mergia un descanso. En tot cas, a més a més, ara quants socis hi ha a la Casa Regional, més o menys?
Pues hace trescientos días, creo. No está malament, ¿no? No está mal, ¿no? Una bona quantitat. No sé si amb el canvi hi haurà algunes novetats, si continuarà fent una mica el que s'havia fet fins ara, si hi ha algun canvi previst, com si diguéssim...
Bueno, de momento, como hemos entrado ahora a mediados de febrero y está el trimestre ya organizado, pues intentaremos de cumplir lo que está en el trimestre. Después ya iremos viendo en los próximos meses lo que se hará, si se puede añadir alguna actividad. Pero que ya está bien de las actividades que hay en la Casa de Samaduras, ya está bien.
Home, normalment sempre ho comentem aquí al programa i ho comentàvem fins ara amb el Manuel que realment la Casa Regional d'Extrenadores és molt activa i té moltes activitats, moltes amb diumenge, acompanyades també molts cops de bons àpats i que es fan moltes coses. La propera activitat ens ha dit que és el carnestoltes, el carnaval, que es farà aquest cap de setmana. Sí, el pròxim sábado a partir de la 6 el carnaval infantil.
Que habrá un payaso haciendo magia y haciendo compañía a los niños. Y se dará una merienda, todos los niños que vayan, están invitados todos los niños de San Yus y de fuera de San Yus. Y por la noche a partir de las 10 pues el carnaval de adultos, también con premio a los mejores disfraces y música, en fin.
Que es farà també al local de l'entitat. Al local de l'entitat, sí. I després també aviat toquen les migues, no em sembla? No, les migues no. Les migues se'n quedava darrere de dos meses. Y hay que esperar a... Después tenemos el cocido. Ah, el cocido, és veritat. Sí, sí, ara el tenia el cocido. Que és el mes de març, no? El cocido el 16 de marzo en el Casal de Llovas.
Perfecte. Per tant, d'alguna manera aquest trimestre es mantindrà una mica el que està programat, no? Sí, segurament. I després, si en cas ja serà quan pensareu alguns canvis. Ja irem canviant. També el dia 30 de març, per acabar el trimestre, tenim una visita a Ripoll, on visitarem el santuari a Santa Maria de Ripoll.
Com ha agafat aquest càrrec? Amb il·lusió? Amb por? Amb nervis? Com s'ho ha après?
Bueno, la última junta ha dejado un listón muy alto. Yo tenía ya un poco de experiencia, porque estuve también tres años de presidente, y en la junta he estado varias veces, pero bueno, ya soy también mayor que hace seis años, y entonces te pongo un poco de miedo, pero bueno, estoy rodeado de buena gente, como está aquí el chale, que entre todos lo llevaremos adelante.
Ha canviat tota la Junta? Sí. Tota. I quanta gent hi ha a la Junta? Quantes persones són? Doncs som 16 ara. Déu-n'hi-do, molta gent, no? Sí, perquè, a més, jo soc responsable del grup de coros que hi ha en la entitat. Entonces, hemos entrado todo el coro y algunos más.
Per tant, hi ha gent que ja sabeu que treballeu bé junts i tot plegat, no? I llavors suposo que als 7 anys, als 16, esteu repartits també en diferents feines, no? Sí, clar. Ara té com a interessell...
Sí, a mi m'han demanat participar a la Junta com a responsable de condaixements i de publicitat. És una cosa una mica estrany per mi perquè no sóc d'extramell, però ho faig amb molta il·lusió perquè són gent que realment estan molt bons organitzats, fan una feina fantàstica i cal donar-les tot el recolzament possible.
De fet, és el que deia Maren, és una entitat també molt activa que fa activitats de manera bastant constant, no? I per tant, t'encàrregues una mica de la comunicació dins de la Junta? Sí, sí, sí. A més, la part d'informàtica. Això és, per la meva experiència, la prova. I també va bé, no? Suposo que hi hagi una mica de varietat de càrrecs dins de la Junta. Sí.
Sí, va muy bien, y además una persona que a lo mejor tiene otra perspectiva, otras ideas, que no es extremeño, precisamente, que hay varios que no son extremeños, claro, pero entran con ideas nuevas y a ver qué podemos hacer que se refuerce esto.
L'objectiu que tenim és expandir l'abast de la nostra associació, fer-lo més accessible a gent més jove, a gent que no tenen arrels fora de Catalunya, i això és una de les coses que intentarem fer durant aquest any.
Clar, és el que comentàvem a vegades amb el Manuel, que ens deia que està bé perquè són molts socis, però que sí que faltava una mica que els joves potser continuessin dins de fins i tot els mateixos fills dels que són de l'entitat, que potser havien anat deslligant una mica alguns de la casa regional i potser passen moltes entitats, també. Els joves molts cops potser creen una nova entitat...
però en canvi costa una mica el tema del relleu generacional, no? Jo crec que totes les entitats culturals tenen problemes amb el relleu generacional, les entitats veïnals també, tots. Només les esportives tenen automàticament de renovació garantida.
Que de fet no és que no n'hi hagi, però sí que és veritat que potser els joves fan més la seva entitat i llavors costa una mica aquesta continuïtat dins d'una que ja és una entitat històrica. Quants anys fa que té l'entitat? Acabem de celebrar 30 anys, una mica més que vosaltres, que compleu d'aquí una setmana. Exacte, el diumenge ja fa 30 anys la ràdio també. Doncs no està gens malament. Heu fet alguna cosa especial pel 30 aniversari? Ho fareu alguna cosa aquest any?
Bueno, ya esperaremos que llegue la Semana Cultural, que la celebramos en octubre, entonces haremos los actos del 30 aniversario. S'aprofitarà. Ja teniu alguna cosa pensada o encara és d'hora, suposo? Bueno, hay que invitar a grupos que estén relacionados aquí con, bueno, que estén en Sant Lluís y de alguno de fuera. Ya iremos pensando y hablando. Clar, home, és un dels moments més especials, no? Suposo la Semana Cultural, també? Sí, sí.
A banda d'aquests actes més puntuals que hi hagi, quan hi ha alguna festa també es fan diferents celebracions o aquests actes, però sí que la Setmana Cultural s'assuma tot una mica, no? Sí, així és.
Doncs n'anirem parlant, avui hem volgut convidar el president de la Casa Regional d'Extremadura, el nou president, tot i que ja havia format part, per tant, d'alguna manera ja es coneix també el que és l'entitat, Paco Ramos, i també hem parlat amb Anxel Sablet, que s'ha incorporat també a la Junta. Moltes gràcies per venir. Moltes. I que vagi molt bé, fins aviat. Ah, una cosa més. Sí, quiero un minuto para pedir, para pedir algo. En el grupo de canto de la Casa Regional... Sí.
Nos estamos quedando por los años, nos estamos quedando sin músicos. Sé que tiene que haber gente que tiene guardado un laúd, una bandúria, una guitarra, un acordeón, pues que allí será muy bien recibido si quiere acompañarnos. Perfecto, doncs també queda dita aquesta petició. Moltes gràcies a tots dos i que vagi molt bé. Bon dia, fins aviat. Gràcies.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concerts o cinema.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí. Sin ti no soy nada, una gota de lluvia mojando mi cara.
Mi mundo es pequeño y mi corazón pedacitos de hielo. Solía pensar que el amor no es real, una ilusión que siempre se acaba. Ahora sin ti no soy nada. Sin ti, niña mala, sin ti, niña triste que abraza su alma.
Un quart i mig d'una del migdia, aquesta hora parlem de coaching, com cada dimarts fem aquesta sessió particular aquí al Just a la Fusta, amb en Francesc Orbella. Molt bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bon dia. Avui has volgut entrar en aquesta cançó, en aquest cint i una seïnada d'Emeral, per una qüestió concreta, el que passa que a mi m'ha fet recordar totes les èpoques d'Emeral i aquesta cançó que havia estat un gran hit, realment. Sí, va ser un èxit aquesta cançó. Ja fa uns quants anys de doblegat, per això.
Sí, és una cançó que diríem que ha fet molt de mal, aquesta cançó. Sí? Sí, perquè és un missatge que en el fons és molt pervers. De fet, lliga molt amb moltes cançons d'amor del gènere romàntic més pur i dur, de cantautors així... Sí, és un estil, un missatge d'amor, diguéssim, és el que busca la cançó. El que passa és que en el fons, quan s'analitza des d'un punt de vista de la psicologia, està molt lluny de ser amor, aquest tipus de relacions.
Perquè el títol de la cançó és Sentir no soy nada. Directament, eh? I comença així, a més a més, no? Sí, comença així, no? I es repeteix moltes vegades durant la pel·lícula. Clar, quan una persona et diu que sentir no soy nada, en el fons el que t'està dient és que no existeix, no? Si no soy nada, no existo, no? És una mica la conclusió més... Perillós, eh?
És molt perillós i és molt, o sigui, clar, imagina't, o sigui, en el fons, si et diuen sentir-nos feinada pots pensar que és molt bonic, no? Però imagina't que tu et diu algú, jo depenc de tu per existir. Potser diries, ui, ui, ui, cuidado, no? Què vol dir això que depens de mi? O sigui, aquest podria ser el missatge possiblement d'un nen de dos anys a la seva mare, no? Depenc de tu per existir.
És el tipus d'amor que sentiria un nen petit per la seva mare, no? És un amor basat en la necessitat de l'altra persona. Clar. És necessitat, simplement, no? Però, clar, el que ens hem de plantejar a les persones és quin tipus de relació volem tenir, realment, no? Sí. O sigui, hi ha dues possibilitats en aquest aspecte.
La relació de dir, jo em relaciono amb tu, o la relació de, jo depenc de tu. Clar, és diferent, eh, tot plegat. És un enfoc totalment diferent. Aquesta segona, jo depenc de tu, neix de la necessitat de seguretat, no? Si no estic amb tu, no em sento segur, o no em sento segura, eh, independent. Llavors, què passa quan una persona no se sent segura? Una persona no se sent segura és una persona que té por.
I la por, ho hem parlat moltes vegades, que ens bloqueja, no? Exacte. I la por és, a més a més, l'antítesi de l'amor. Quan una persona sent por, no pots sentir amor. Tu, si estàs davant d'un tigre que et ve de cara, tu no pots sentir amor per aquest tigre. No va així, oi? Són, diguéssim, dues emocions una mica antagòniques. Llavors, des d'aquest punt de vista...
Una persona que necessita l'altre perquè si no té por d'estar sol o té por del que pugui passar, té por del futur, etcètera, és una persona que basa la relació no en l'amor sinó en la por.
Home, molt perillós, eh, doncs, tot plegat. Vull dir que realment, si es fa cada cop més gros, suposo que és el que... Sí, el problema és... Ens pot fer sentir cada cop més petits, també, la por, no? Sí, és una mica una... És això del peix que es menja a la cua, no? Realment no saps quina és a l'inici, no? Si és aquesta por que fa que la relació sigui d'aquesta manera o si és la relació que acaba fent això, no?
Però, en qualsevol cas, diguéssim que és una por que no només bloqueja, com dius tu, sinó que et porta a un tipus de relació que, diguéssim, que no és sostenible en el llarg termini, des d'un punt de vista sa, des d'un punt de vista d'una relació que funcioni. Perquè està debat també en la dependència, no? Exacte. Però, si fixem, la gran majoria de les relacions de parella que hi ha al món són d'aquest tipus.
Home, sí? Sí, en el fons sí. De fet, si t'hi fixa, o sigui, una mica el missatge que s'hauria d'enviar a algú que estigui amb l'intensió de tenir parella o coses d'aquestes, o sigui, no es tracta de tenir parella quan et sentis sol, sinó quan et sentis preparat.
Que, de fet, normalment, de vegades és quan sorgeix més l'oportunitat, no? De vegades algú diu, mira, estàs molt de temps buscant parella i tal, ara que estic bé i que jo no em vull és quan l'he trobat. Justament potser és per això, no? Perquè és quan potser, si és en una casa, una relació sana, no? Perquè és quan potser transmets una altra imatge i justament demostres aquesta força, no? Que potser no depens d'algú.
Exacte, perquè quan tu no tens aquesta... quan no vas a buscar la parella, és perquè no la necessites. Llavors, al no necessitar-la, ja el que demostres és que el que tu trobis, el que t'aparegui, serà una relació en la qual no dependràs de l'altre, sinó que serà com un treball en equip, per dir-ho d'alguna manera. O sigui, jo sol ja funciono, però amb tu encara funciono millor.
Una mica seria aquesta la idea. En canvi, les persones normalment quan van a buscar parella és quan tenen ganes de tenir parella perquè se senten sols. Em sento sol, no vull estar sol, busco parella. És l'error, no? Una mica aquest. I aquest és l'error. És a dir, busco algú perquè necessito estar amb algú. Aquest és el gran error que cometem les persones.
I és una mica el que hauríem de sortir, el que hauríem d'intentar, doncs, canviar aquest xip, no? És a dir, una persona que depèn d'un altre, és una persona que... És a dir, quin és el problema, no? I aquí és on apareixen els gelos, perquè ens entenguem. Si tu ets una persona independent i aconsegueixes parella, no?, perquè has trobat una persona, que veus que encaixa amb la teva forma de vida, que encaixa amb la teva personalitat, que encaixa amb el teu projecte de vida...
i decideixes formar una parella amb aquesta persona, doncs el conjunt que en surti, la parella, serà una parella de dues persones que seran independents entre sí. És a dir, bé, si l'altra persona està en la mateixa situació, si no es crearà una dependència de l'altra cap a tu. Però si tenim una persona independent, la relació que se'n formarà serà un equip, diguéssim, una relació interdependent.
Un no depèn de l'altre, sinó que el conjunt és un conjunt millor. Però, en canvi, si ens trobem amb una persona dependent, què passarà? Imagina't que tu ets una persona dependent i trobes parella. Llavors, clar, tu ets dependent, no? Per tant, no voldràs perdre aquesta parella perquè, si depens d'aquesta persona, preferiràs que no marxi, no?
Clar, que és el que dius que tots ens podem convertir en dependents d'alguna manera, no? Per tant, s'ha d'aprendre a gestionar també aquest sentiment. Exacte, i aquest sentiment apareix, no? És a dir, si jo depenc de la meva parella, jo no vull que aquesta persona marxi.
I a més a més, clar, jo entenc la parella com això, no?, o sigui, jo no la vull que marxi, no?, perquè si en ti no soy nada, no?, com diu la Maral, si en ti no soy nada, llavors pot pensar, ostres, però és que potser l'altra persona, la meva parella, també pensa el mateix que jo, no?, i potser, clar, si jo depenc d'ella, què vol dir això?, que ella no depèn de mi.
és a dir, un nen de dos anys depèn de la seva mare però la mare no depèn del nen de dos anys un depèn de l'altre però no és mutu això i a lo millor pot pensar ostres, jo depèn de la meva parella i a lo millor ella busca una altra persona de qui depèn igual que estic fent jo ara perquè la teva parella, si tu depens d'algú l'altre no la pot depèn de tu
No. En alguns aspectes en concret potser sí, però en global, quan tu depens d'una persona, aquesta persona està donant-te a tu més espai del que tu estàs rebent d'ella. I això és molt pervers, perquè aquí és on apareixen els zeros. És a dir, és en aquesta sensació de dir, en qualsevol moment la meva parella em pot deixar per una altra persona millor que jo. Com que jo depenc d'ella...
doncs ella es buscarà un altre de qui no hagi t'ha d'aprendre. És una mica com tenir un gosset, no? Vull dir, si jo soc el gosset d'algú i m'han d'anar arrossegant tot el dia, doncs en qualsevol moment... El que passa és que crec que és molt difícil veure-ho, és a dir, això és més portat a l'extrem, suposo que deu passar més casos, més amb el dia a dia, i que no és tan evident, no? Tot plegat, és a dir, que no et sents tan dependent de l'altre, no? O al revés, no reps que l'altre depèn tant de tu.
El que passa és que no hi parem a pensar, però quan les persones hi paren a pensar sí que ho detecten, si és així o no. El que passa és que el dia a dia, la vida quotidiana, ens porta a passar per damunt de tot això. I és que no sé si sóc dependent o no ho sóc, perquè és que no m'hi paro a pensar. No tinc temps. Sí, d'alguna manera és això, no tinc temps de pensar en aquestes coses.
Però quan hi ha aquests problemes és quan ens trobem al cap d'un temps, al cap d'uns anys, de dir, mira, aquesta relació s'ha deteriorat i no sabem per què. I és això, vull dir, el no parar-te pensant la relació ha fet que a poc a poc s'hagi anat deteriorant. Llavors, com parar tot això? Quin hauria de ser una mica el missatge que m'agradaria transmetre avui?
Es tracta de trobar persones de les que ni depenguis ni depenguin de tu. O sigui, no crear relacions de dependència, sinó crear relacions basades en les relacions si mateixa. És a dir, jo soc una persona autònoma, que funciono perfectament, però he trobat una altra persona amb qui em complemento, i la paraula és aquesta, em complemento. No que aquesta persona fa... Es completi, no? Exacte. No és completar, sinó complementar.
Exacte, no és això de he encontrado un mimèria naranja. Exacte, això també és una altra d'aquestes llegendes que hauríem d'eliminar. Exacte, no hi ha mitges taronges, tu ja ets una taronga sencera i com a molt trobaràs una llimona, que aquesta llimona et va perfecte pel que sigui. Però vull dir, no crear aquesta dependència de jo necessito la meva altra mitja taronga perquè entre els dos som una taronga, sinó que cadascú és una persona independent i que a l'altre li aporta un complement. Clar.
I aquest complement fa que tots dos en conjunt siguin molt millor. Llavors, hem d'entendre també que les persones, en el fons, el que volem és una evolució. Nosaltres, de petits, anem a l'escola, després ens fiquem-ho a treballar o a estudiar una carrera, però sempre amb l'objectiu de, en el dia de demà, ser millors que avui.
Això ho tenim sense voler al cap Sí, això ho tenim molt genèticament preparats per això Culturalment hi ha moltes cultures que això ho han capat I la dona quan arriba a certa edat ha de deixar la seva vida i depèn del seu marit Llavors, com que depèn del seu marit
Doncs ella no té projecte vital, no? Ella s'ha d'ocupar de la família, s'ha d'ocupar dels nens, que la casa estigui neta i depèn econòmicament que el seu marit porti els diners a casa. Això, culturalment, sobretot en èpoques passades, era això, no?
Però això, quin tipus de relacions crea? Crea relacions dependents. La dona depèn, en tots els sentits, que a l'home li funcionin bé les coses. Si a l'home no li funcionen bé les coses, el fan fora de la feina, té un accident, etcètera, etcètera, la dona s'ensorra amb el marit. Això no és una relació sana. Una relació sana és una relació en la qual la dona té el seu projecte, té les seves inquietuds, té les seves idees, té els seus somnis,
I aquesta parella que ha trobat és una parella que el complementa, no? De manera que si la dona té uns fills, doncs entre els dos troben la manera que la dona pugui seguir anant a classes de pilates, la dona pugui anar a classes d'anglès o el que sigui, pugui tenir la seva feina, pugui desenvolupar el que ella consideri important per ella...
I l'home, alhora, també pugui desenvolupar el que per ell és important. I que no hi hagi una renúncia, no?, ni per un cantó ni per l'altre, que de vegades potser algú ho porta a l'extrem, no?, llavors també de dir, has de deixar totes les teves activitats, tan home com dona, eh?, perquè ara vivim junts, no?, això seria un error important, suposo. Aquest és el gran error que s'ha comès, jo crec, sobretot a la nostra cultura occidental, durant els últims, no sé...
durant dècades i dècades perquè crea relacions no basades en l'amor sinó basades en aquesta por en el fons el que hem de buscar sempre és el que hem dit moltes vegades en aquest programa l'autoestima, una sana autoestima és una persona amb una sana autoestima és una persona que no necessita els altres per ser qui és i una mica és una mica la base de tot si el que vols és solucionar algun problema primer pensa en tu
i després buscar la parella i ja vindrà la resta. És un treball primer intern i després intern. No intentem fer les coses del revés. Exacte, en sortirà malament, segurament. Molt bé, Francesc, doncs avui hem après una mica més com hauríem de gestionar aquesta gelosia, aquestes relacions de dependència. Hem partit avui d'una cançó, hem començat amb una cançó, com dèiem, amb aquest...
De Meral, i m'ha fet pensar, mentre estàvem parlant, doncs, amb una altra cançó, en aquest cas de Mishima, que diu justament el contrari i, en realitat, doncs, et boca una mica pel que deies ara. Sí. És molt curt, ara sentirem el que diu. Es diu la tarda esclata i hi ha un moment en què dona aquesta frase que deia a Mare, eh?
L'hem enganxat en el moment de pujada i ara esperem.
Que d'alguna manera seria això, no? No ens necessitem, però ens tenim. Suposo que és una bona manera de definir-ho. És una bona manera de concloure l'escassió d'avui, sí. Doncs, i a més a més, escoltem els Mishima, que han anunciat fa mitja hora aproximadament, que treuen nou disc el 25 de març, és a dir, que queda tot rodó del tot. Perfecte.
En fi, Francesc, moltes gràcies i tornem la setmana que ve amb més coses que vagi bé. Molt bé, bona setmana. Adéu. No sé si m'entens, però tu ja m'entens.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Just a la fusta, el magazín del matí. Ara passen 9 minuts de dos quarts d'una del migdia.
I a aquesta hora avui estrenem una nova secció setmanal, una secció jurídica, per això estem molt contents de saludar la Sílvia Mas Mitjà. Molt bon dia, Sílvia. Hola, molt bon dia, Carme. Que és advocada, a més a més també té despatx aquí a Sant Just, al carrer Muntanya número 2. I per tant, cada setmana descobrim una mica algunes qüestions relacionades amb tot el món del dret, que de vegades, els que no estem molt familiaritzats amb aquests termes, és una mica com passa amb qüestions com l'economia, que ens costa entrar-hi perquè...
Hi ha com el llenguatge que fins i tot ens allunya una mica del que seria i de cop i volta tenim molts dubtes quan sorgeixen segons quines paraules i per tant mirarem d'aclarir-ho una mica. Per exemple, avui parlem del torn d'ofici. Sí, exacte. En aquest sentit, el torn d'ofici, jo el volia diferenciar entre què és torn d'ofici i què és reconeixement de justícia gratuïta.
perquè és el mateix però no. Hi ha diferències, no? Sí, hi ha diferències. Què és el torn d'ofici? Són dues paraules estranyes però no va més enllà de torn que és un torn. Hi ha un llistat d'advocats que estan adscrits a aquest torn d'ofici i en canvi la justícia gratuïta és un dret. És un dret que té el ciutadà igual que té dret a la sanitat pública, també té dret a tenir una justícia. Tothom, per tant, té dret a tenir un advocat, no? Exacte. Seria
La justícia gratuïta què vol dir ben bé? Vull dir, inclouria el que és el dret d'assistència jurídica gratuïta inclou tant l'advocat com el procurador, com també informes de pèrits. Tot això seria gratuït pel justiciable. És un dret que tenen els ciutadans de tenir dret d'accedir a la justícia i si tenen reconegut aquest dret no haurien de pagar les despeses de l'advocat, del procurador i fins i tot de les taxes judicials.
D'acord, perfecte. Per tant, això seria una mica per entendre què és el concepte bàsic, no? Exacte. I llavors, quins advocats presten aquest servei? Perquè no sé si tothom ho pot fer, com funciona tot plegat? Doncs el servei d'actor d'ofici és voluntari, vull dir, no tothom està obligat. No hi ha l'obligació. Exacte. Antigament, ja et parlo de fa uns 25 anys enrere, era obligatori.
Era obligatori, tothom que era advocat tenia l'obligació de prestar aquest servei. Avui en dia és voluntari. I les persones, els advocats, que s'escriuen a aquest tort d'ofici són uns advocats que no és com es pensa moltes vegades la gent, que tu surts de la facultat i entres al tort d'ofici i que estàs fent pràctiques. Doncs no, això no és veritat. El tort d'ofici t'exigeix uns requisits.
Aquests requisits són, a banda d'estar llicenciat en dret, evidentment, també es demana 3 anys de col·legiació, per exemple, en el Col·legi d'Advocats de Sant Feliu, aquests 3 anys, i a més a més, es requereix també una qualitat en el servei que es presta per la formació.
O sigui, no pot ser qualsevol per entendre'ns, no? Exacte. És a dir, hi ha una especificació molt concreta també. Exacte. També és normal, eh? Però sí que és veritat que hi ha com aquesta idea de... Toca un advocat de torn d'ofici com si fos una cosa molt negativa, no? Està com mal vist. No. El que dic és això, és que a part d'estar tres anys col·legiat, ens requereixen...
un cop acabada la llicenciatura, fer una escola de pràctica jurídica, que són un mínim de dos anys, i després també, com després parlarem, hi ha diferents especialitats, com poden ser menors, estrangeria, violència de gènere, que això requereix, a més, un curs especialitzat.
O sigui, tu un cop et fas advocat d'ofici, t'has d'especialitzar també en aquests àmbits o no? Et pot tocar? Com funciona? Sí, l'advocat d'entorn d'ofici, com que hi ha diferents àmbits, hi ha diferents vies judicials, vull dir, hi ha la via civil, la jurisdicció també, família, penal, estrangeria, menors, tot això, vull dir, és voluntari. Tu pots fer, per exemple, família i no fer penal.
o pots fer les dues. Llavors, per entrar-hi, has de fer un curs especialitzat en aquella matèria. A banda de, el que deia, està col·legiat durant tres anys, no és que acabes de sortir de la facultat i ja estàs fent un judici.
Hi ha tot un procés d'aprenentatge, per tant. Exacte, i després cursos d'actualització, perquè les lleis canvien i ens hem de posar en el dia i cada any hem d'estar... Hi ha coses noves constantment, suposo. Com ho podem saber? És a dir, algú que vulgui saber com funciona la justícia gratuita, que es vulgui informar i que vulgui requerir aquests serveis, com ho ha de fer?
Doncs, a veure, aquest tipus de... el tràmit de la justícia gratuïta es fa a través del servei d'orientació jurídica. Aquests punts es fan de dues maneres. Parlo d'aquesta zona, d'acord? D'una banda, tenim, a través del Col·legi d'Advocats de Sant Feliu, els dimecres, els plugues, a la seu dels jutjats,
s'atenen les consultes de 9 o 10 del matí fins la 1. I després també, a través de l'Ajuntament de Sant Just, a través de serveis socials, també es deriven consultes a aquest servei d'orientació jurídica, que aquest ja depèn de la Diputació,
I també es fan les consultes els dimecres de 10 a 1. I es fan a l'Ajuntament mateix. Hi ha un advocat, cada setmana hi ha un advocat diferent, vull dir, hi ha un grup d'advocats que es dediquen a prestar aquest servei.
I a partir d'aquí el que es fa és demanar hora o bé a través del col·legi d'advocats o bé a través de l'Ajuntament, es dona cita amb aquest advocat i què és el que fa l'advocat en aquest sentit? És veure quina consulta té el ciutadà. Pot ser una consulta que pot ser una herència i ja està. Per tant, l'orienta una mica, suposo. Exacte, pot ser des d'una herència o per exemple una persona que et ve dient he rebut aquesta carta del jutjat, aquesta notificació i no sé què fer.
Llavors aquí és on entrem als advocats i diem, ostres, aquí hi ha un termini, hi ha 20 dies per contestar, això s'ha de fer un tràmit per demanar si la persona no pot, perquè no té recursos econòmics, anar amb un advocat particular. Llavors el que es fa és iniciar el tràmit de sol·licitar la justícia gratuïta.
Per tant, d'alguna manera és un bon lloc per començar a fer aquest primer pas, per anar i saber una mica com ha de funcionar o quin és el procediment que ha de seguir, que de vegades també hi ha un termini concret i si es passa el temps suposo que hi ha penalització, no? No és que hi hagi penalització, és que si passa el temps el que pot ser és que aquell procediment finalitzi i la persona no ha tingut l'opció de defensar els seus interessos. Clar.
Per què és important en el primer moment que una persona rep aquesta notificació? Doncs perquè estem... Una dada molt important és que aquest tràmit, des que jo sol·licito la justícia gratuïta fins que tinc el dictament, que és la resolució, pot passar un mes i mig.
Llavors, perquè és important arribar a la consulta, si allò és un procediment judicial, llavors automàticament se li dona al justiciable un formulari que és una paralització de terminis processals. Què vol dir? Que es presenta en el jutjat aquesta petició de suspensió perquè, com que el procés aquest de...
La justícia gratuïta triga un mes i mig, que el jutjat ho tingui en compte i paralitzi. I quan se li anomena a un advocat un procurador d'ofici, llavors, en aquell moment, s'aixeca la suspensió i l'advocat que li hagi tocat tindrà aquest temps per contestar, o bé sigui la demanda o el que toqui del procés. Serveix per tot tipus de procediments l'advocat d'ofici o hi ha algunes limitacions?
Doncs la llei d'assistència jurídica gratuïta és la que ho regula i no tots els procediments tenen reconeguda l'assistència aquesta de lletrada. És molt senzill, al final. Hi ha procediments per llei que no és obligatòria amb l'advocat. No es preceptiva la intervenció d'un lletrat. Llavors, en aquests procediments, com que això depèn de fons públics, diuen...
Això no cobreix. Si tu no tens dret... Per exemple, en quins casos? Serien els casos com, per exemple, els judicis de faltes. No és obligatori amb un judici... De faltes, per entendre'ns així per llenguatge bàsic, quin seria? És un judici penal, però estem parlant, en comptes de delictes, d'una falta. Menys greu, no? És a dir, què serien? Per exemple, temes de trànsit o és diferent? És diferent. Probatoris...
Seria, per exemple, una falta de lesions, és diferent a un delicte de lesions, segons la gravetat dels fets, de les lesions que s'hagin produït, de si hi ha una intervenció mèdica o no.
Llavors, aquests judicis de faltes, diu la llei que no és perceptible a la intervenció del lletrat, però també hem d'anar cas per cas, perquè si el jutge, per exemple, dicta un autor motivat, vol dir una resolució que diu que aquella persona que ha anat sense advocat se li ha d'anomenar un advocat d'ofici, llavors, amb aquesta resolució judicial, el col·legi d'advocats sí que podria anomenar-li.
Per exemple, no és el tuntun, vull dir, imagina't que hi ha una persona que ha presentat una denúncia, denunciar, per exemple, també no és obligatori anar amb un advocat. Una persona presenta una denúncia i pot anar sense advocat. Ho pots fer sol, no? Exacte. Si després arriba el judici de faltes...
I la part que ha denunciat va sense advocat, cap problema. Però si va amb advocat particular, llavors el jutge, per mantenir l'equilibri, la igualtat de defensa, llavors sí que pot demanar al Col·legi d'Advocats que se li anomeni un advocat d'ofici en aquest judici de faltes. Per exemple, un altre tipus de procediment en temes de reclamacions de quantitat
tot el que sigui reclamacions, que estem parlant de la via civil, reclamacions inferiors a 2.000 euros, la llei també diu que no és obligatori la intervenció del lletrat. Llavors, en aquests procediments tampoc... No cal, no es pot fer servir, no? Exacte, és una manera de controlar també la despesa pública.
Clar, limitar-ho una mica en aquest sentit, no? Sí, sí. Doncs avui hem conegut una mica com funciona aquest torn d'ofici. Justament abans de la tertúlia, que parlàvem d'aquest tema del cas Zotel, que en principi va començar ahir, avui havien de declarar Fèlix Millet i Jordi Montull, però finalment ara llegeixo que s'ajorna fins al 10 de març aquest judici, perquè...
Fèlix Millet s'ha trencat el fèmul i es parlava que fa 5 anys, fins a 5 anys que ja estem parlant de tot aquest tema i que possiblement el fet que deuen tenir uns vots d'advocats i tot plegat potser ha retardat aquest procés i ha sortit el tema dels advocats d'ofici. Hi ha qui té un advocat d'ofici i en canvi li surt més malament. Tenen mala fama inmerescuda aquests advocats d'ofici o realment només els fan servir casos molt extrems?
A veure, l'advocat del tort d'ofici el que està prestant és un servei públic. Hi ha gent que no té recursos econòmics i que necessita un advocat. De fet, hi ha procediments penals, vull dir, és obligatori i és un dret que té la persona.
Llavors l'advocat d'ofici el que fa és defensar aquests interessos. Jo el que puc dir és que el servei es presta en qualitat i que si per defensar els interessos del teu client t'interessa allargar-ho, llavors hi ha mecanismes que serveixen per allargar-ho. Però ojo, que després també el que volem és una justícia ràpida també
I no depèn de l'advocat. Molta gent ens pregunta, però això quan trigarà? Doncs l'advocat no dicta les resolucions judicials. Vull dir, hi ha tot un organisme, hi ha una estructura i hi ha un jutge al capdavant i si en el procediment s'han de fer diligències no està a la nostra mà. I a vegades tampoc a la del jutge. Perquè imaginem, si nosaltres posem una denúncia i aquella persona no se la troba...
a través de Correus el jutge la citarà i si no apareix això fa que el procediment es demori finalment l'últim recurs que ens quedarà serà que a través de la policia estigui en búsqueda i captura però a vegades el procediment es retarda per coses que són alienes a nosaltres
Doncs anirem parlant també un altre dia de per què tenim la sensació que tot plegat és tan lent i també funciona així en altres països, és una cosa d'aquí. Abans de marxar, però, també ens has comentat que volies fer un comentari també sobre una altra qüestió d'actualitat vinculada amb el món jurídic, no? Sembla que hi ha un altre...
Una nova reforma per part del govern espanyol relacionada amb aquest cas també amb tot el tema del... És el torn d'ofici? No. Bé, sí, de la llei d'assistència jurídica gratuïta. Tot just aquest matí he llegit la notícia i...
I el que he llegit és que el Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya, que és el CICAC, són tots els col·legis d'advocats de Catalunya, han fet un manifest en contra d'aquest projecte de llei d'assistència jurídica gratuïta que s'ha aprovat fa uns dies en el Consell de Ministres.
el que crida més l'atenció és que hi ha una invasió de competències. El tema de la retribució dels advocats que prestem aquest servei, per exemple, nosaltres tenim la competència transferida, hi ha comunitats que la tenen transferida, i el que es vol és centralitzar,
des de Madrid i dir que tots els advocats d'Espanya tinguin la mateixa retribució. I, evidentment, la renda per capital, la vida, no és el mateix el que val ni aquí ni a Albacete ni a Guipúzcoa ni a Granada.
Vull dir que això és un tema molt delicat. I d'altra banda, també una altra qüestió és que la famosa taxa judicial, que des dels col·legis d'advocats estem en contra, vull dir, hi ha hagut moltes manifestacions...
S'ha justificat aquesta taxa judicial, que és un impost i impedeix l'accés, o sigui, està vulnerant el dret d'accedir a la justícia per part del ciutadà. Aquesta taxa judicial s'ha justificat per poder pagar, o sigui, que el que recaudés d'aquest impost serviria per pagar el torn d'ofici.
I es veu ara mateix que els números no donen. No quadren, no tot plegat. No quadren, no arriba, el que es recapten no arriba per pagar això. Llavors tenim un sistema que si no es vetlla perquè tot es gestioni bé, vull dir, al final acabarem que no es podra mantenir.
aquest servei i això perjudicarà una altra vegada en el ciutadà i es limitarà una altra vegada als seus drets, etc. Déu-n'hi-do, doncs estarem pendents també de tot plegat per entendre una mica millor també com funciona tot aquest món judicial i món jurídic, que en el fons ens afecta molt més del que ens pensem, segurament. Fins que no ens trobem potser en un cas directe ens és més complicat entrar-hi, però convé també anar a conèixer una mica més com funciona tot plegat. Exacte.
Cada setmana en parlarem amb la Sílvia Mas Mitjà, abocada, que com dèiem també té el seu despatx aquí a Sant Just, del carrer Muntanya número 2. Avui hem començat amb aquest descoberiment del torn d'ofici. Moltes gràcies, Sílvia. Moltes gràcies. Tornem un dimarts que ve. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
5 minuts i la una de migdia. Per tant, també tanquem ja aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 25 de febrer. Agraïm la gent que ha fet possible aquest programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bueno als serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Quim Déu, dissenyador, que aquest dijous inaugura exposició a l'Espai de Lliure Credació Carme Malaret.
Hem fet tertúlia amb Jordi Ferraz i Jaume Campreciós, hem parlat amb el nou president de la Casa Regional d'Extremadura, Paco Ramos, i també amb Charles Ablett, que forma part de la nova junta de l'entitat. I hem fet la sessió de coaching de cada dimarts amb en Francesc Orbella i també hem estrenat aquesta secció jurídica, ara l'heu sentida amb la Sílvia Masmitjà.
Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà a la mateixa hora, a les 10 fins a la 1 del migdia, per explicar-vos què passa a Sant Just i una mica més enllà també. Ara us deixem amb l'Andrea Güeno, amb el Sant Just Notícies, edició Migdia. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts. Estem escoltant Just a la Fusta.
Fins demà!
The second time I ran away I saw warriors on the train Catching tigers by the day
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La ràdio de Sant Jus.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
... ... ... ...
Paco Ramos és el nou president de la Casa Regional d'Extremadura. Ramos torna al càrrec després de rellevar Manuel Zapata, que ha estat president de l'entitat els darrers sis anys. La idea és seguir amb els projectes que hi havia previstos fins ara. Els The Sweet Case Brothers han tornat a ser finalistes del concurs International Blues Challenge, que s'ha celebrat a Memphis, als Estats Units. A més, els germans Puertas han començat a gravar el seu proper disc a Dallas.
I els retrats del dissenyador Quim Déu es podran veure entre dijous i diumenge a l'espai de lliure creació Carme Malaret. És una exposició que s'anomena Express perquè només es podrà veure durant tres dies a l'espai del carrer Bonavista.
Bon dia. La reforma de l'administració local, la immigració i l'evolució de l'economia al llarg de la història centrarà en la propera trobada de Justícia i Pau dimecres. És una reunió oberta a tothom que farà l'entitat al local de la parròquia per tractar aquests temes que estan en l'ordre del dia. Sant Just Notícies.
El president de la secció local de Justícia i Pau, Jesús Castro, assegura que l'Arsal, la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, representa un retrocés pel que fa a la llibertat, a l'autonomia i a la justícia dels ajuntaments i dels municipis. Castro ho ha explicat al Just a la Fusta. Els ajuntaments són les entitats que diàriament estan en contacte amb el poble, amb les seves necessitats, intenten ajudar amb els mitjans que tenen. Això ho dic també perquè conec els uns ajuntaments, però sobretot el nostre, el de Sant Just, que està en el peu del canó per poder ajudar...
a la problemàtica i ho està fent, no? Si tot això pràcticament s'elimina i es centralitza a distància i pràcticament sense financiació, això comporta una sèrie de prejudicis enormes, entre ells la pèrdua de llocs de treball, també.
Diu el president de Justícia i Pau que la proximitat es veuria greument afectada per la implantació de la reforma. A banda d'aquest tema, la trobada de Justícia i Pau també tractarà la immigració a través de la mort de 15 immigrants a Ceuta en la seva fugida cap a Europa fa uns dies. Segons Castro, aquest tipus de tragèdies passen d'una forma tan freqüent que ens hi hem acostumat i no ho podem permetre. Les persones totes som iguales amb drets
i amb obligacions, i que el dret de buscar una nova vida per poder sortir de la pobresa no es pot negar a ningú. D'acord que aquí a Europa no hi cabem tots i que a la feina no n'hi ha feina per tots, però hi ha solucions per poder arreglar el problema.
Diu Jesús Castro que la trobada de demà dimecres vol servir per reflexionar sobre com solucionar aquest tipus de problemes. L'últim tema previst serà el quart capítol sobre l'economia a través de la història. La intenció és analitzar l'evolució que ha experimentat l'economia, la riquesa i la pobresa des del paleolític fins a l'actualitat per entendre la situació que estem vivint. Sentim el president de Justícia Pau.
l'evolució de la humanitat des del paleolític fins a l'actualitat, podem anar entenent com ha funcionat la qüestió de la riquesa i l'economia com ha anat funcionant al llarg del temps. La pobresa com ha estat, la riquesa com s'ha repartit, i llavors, a través de totes aquestes etapes, anem a parar a l'actualitat. La jornada de Justícia i Pau serà demà dimecres a la parròquia de Sant Jus. Començarà a un quart de deu del vespre i s'acabarà a les onze de la nit, aproximadament.
Sant Just Notícies. Ara passen 5 minuts de la una del migdia i seguim parlant de la reforma de l'administració local perquè el ple municipal del febrer aquest dijous aprovarà un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei. Es preveu que 4 dels 6 grups de l'Ajuntament votin a favor. És una moció única que es debatrà a molts municipis arreu de l'Estat per aturar la reforma de l'administració aprovada pel govern central el mes de desembre.
Sant Just Notícies. La intenció dels municipis que rebutgen aquesta norma és presentar al Tribunal Constitucional un recurs que aturi la reforma que afectarà les localitats de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, i que preveu retallar competències als ajuntaments en matèries com educació, serveis socials, ocupació o habitatge. Perquè el recurs tiri endavant cal el suport de 1.200 ajuntaments de tot l'Estat que assumin més de 7 milions d'habitants. Joan Bassaganyes, portaveu del PSC a Sant Just, confia en que la suma de municipis grans facilitaria l'objectiu.
Sí, el que passa és que si hi ha dos o tres importants que s'hi adhereixen, estic pensant en Barcelona i Saragossa, dos municipis importants on no governa el Partit Popular, a nivell poblacional ja quedes molt a prop d'aquest mínim exigit de 7 milions d'habitants.
Tot i la mobilització dels ajuntaments en contra de l'Arsal, Bassaganyès creu que el recurs no tiraria endavant. Apunta que els antecedents del Tribunal Constitucional no són gaire esperançadors pel que fa a l'autonomia local. Els antecedents no són molt esperançadors. Crec que en tota la història recent o tota la història moderna del Tribunal Constitucional s'han presentat 15 recursos per defensar l'autonomia local i tots 15 han estat revocats. Per tant,
Si ens atenim als antecedents, aquests no ens conviden precisament a l'optimisme.
A nivell local, el portaveu socialista ha tornat a denunciar que aquesta incertesa cohibeix els càrrecs dels ajuntaments a tirar endavant projectes. Com que hi ha tantes incerteses, fa que siguis molt més conservador a l'hora de plantejar noves polítiques públiques. Per exemple, en matèria d'ocupació, ens agradaria poder impulsar nous projectes, però tenim unes certes incerteses que fa que
que no sapiguem si val la pena engegar-los. Des de l'Ajuntament de Sant Jus, segons Vassaganya, se seguirà aplicant la normativa existent i seguint els objectius previstos fins ara, com són mantenir un baix endeutament, fer millores a la via pública i intentar que els serveis socials arribin al major nombre possible de Sant Justencs.
La reforma de l'administració local serà un dels temes que es tractaran aquest dijous al ple municipal, una sessió en la qual s'aprovarà de forma definitiva la fusió de les empreses municipals Promunsa i Proexa. L'any passat Promunsa va absorbir Proexa i després d'aprovar-se de forma inicial en plens anteriors, ara el plenari ha de donar-hi el vistiplau definitiu a l'empresa única. La sessió, que es farà dijous, també escollirà el jutge o jutgessa de pauta Sant Just i el corresponent substitut. Sant Just Notícies.
Com destacàvem, un dels temes més rellevants de la sessió serà el rebuig de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A més, els grups del PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just presenten una moció conjunta en defensa dels drets de les dones. A la part final del ple del febrer s'obrirà el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. La sessió serà dijous a l'Ajuntament, és oberta a tothom, i començarà a les 7 de la tarda.
L'endemà podreu sentir l'àudio complet del ple a través del web santjus.cat barra ple i ja podeu consultar l'ordre del dia complet a la seva electrònica del web municipal.
La marxa contra l'atur del Besllobregat passarà dimecres pel migdia per Sant Just. L'organitza la coordinadora d'associacions de persones aturades de la comarca. Va arrencat dissabte des de Castelldefels i arribarà al Parlament de Catalunya dijous a la tarda. Es tracta d'una marxa que pretén aplegar el màxim nombre de persones possible per lluitar contra l'atur i la precarietat i contra polítiques antisocials promogudes pels governs català i espanyol. Sant Just Notícies.
El moviment vol arribar al Parlament per tal de recordar la classe política, el patiment de les persones més afectades per la crisi. Algunes de les reivindicacions són reclamar llocs de treball dignes, una renda garantida ciutadana, que no es desnonin les persones desocupades i també lluitar contra la pobresa energètica, entre moltes altres. Des de l'organització, recorden que el Bas Llobregat compta amb un 16,4% d'atur i més de 70.000 persones sense feina. Sindicats i diverses organitzacions s'han sumat a la marxa comarcal, que es preveu que passi demà al matí,
Al migdia, per la carretera Reial, després d'haver saturat a Sant Feliu a la una, i després de Sant Jus, la marxa seguirà cap a esplogues.