A la Copa, triomf de l'Espanyol i derrota del Cornellà. 0-2 de l'Espanyol al Camp de l'Aleves amb dos gols d'Estuani. El Cornellà queda eliminat després de perdre per 5-0 amb el Madrid al Bernabéu i fallar un penal amb empat a 0 al marcador. Avui debut el Barça al Camp de l'Oscar. També es juga el Sevilla-Sabadell amb 6-1 en contra de l'anada.
I el temps, matí fred, núvols baixos i boira, la depressió central, també al litoral central i nord, on no es descarta algun roixat puntual. A la tarda podrà ploure al litoral de Barcelona i Tarragona i les temperatures màximes quedaran una mica curtes. Ara mateix ja es nota aquesta davallada de temperatures. A Barcelona tenim 11 graus, a Girona 6, a Lleida només un grau i a Tarragona 7.
Passen 4 minuts i mig de les 10. Bon dia. Just a la costa.
Molt bon dia, ara passen 5 minuts de les 10. I aquesta ara comença el Just de la Fosta d'avui dimecres 3 de desembre.
Comencem un programa parlant de seguida de les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa i tindrem també en aquesta primera hora el repàs al temps, avui que ens han llevat amb fred, amb el cel gris i aquestes temperatures que es nota que han baixat. Sabrem doncs què ens espera també de cara als provers dies i pensant també ja, miren cap al cap de setmana.
Més qüestions a partir de les 11.10. Avui parlarem d'una exposició que s'inaugura demà. Sant Jus serà amb el fotògraf Francesc Fàbregas, que és l'encarregat d'aquesta exposició, que es pot rebre a Can Ginestà. Avui també rebrem alguns dels alumnes del centre d'Esproced, cap a quarts de dotze. Música
I farem tertulia esportiva amb el Carles Hernández i Reus i l'Enric Riva. I a la tercera hora del programa tindrem l'Oriol Rigat amb l'Astronomia. També avui parlarem de l'actualitat de la Taneu amb el seu president, Albert Macià, i de vins amb l'Estric Gols dintre al celler de Can Mata.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I el primer que fem a salut a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Per parlar de les notícies més destacades d'avui a Sant Just, avui comencem parlant de l'atur, Andrea. Sí, podem destacar que l'atur es manté al municipi el mes de novembre. El mes passat va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. Al municipi les dades de desocupació es mantenen, però han baixat a la comarca, Catalunya i en el conjunt de l'estat espanyol, segons dades del Ministeri de Treball.
Al Bas Llobregat, en concret, la xifra d'aturats ha baixat, situant l'ombra de desocupats, en 63.320, això és 1.100 persones menys que el mes anterior. A Catalunya també s'ha produït una tendència de baixa i ara hi ha 581.000 parats, prop de 5.500 menys que l'octubrà. I al conjunt de l'Estat hi ha 4.512.000 aturats, prop de 14.700 menys que el mes anterior.
Cal recordar, però, que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, que, a més, no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi d'atur. Per tant, a Sant Just aquest mes es manté la xifra de dades ocupats en 678. Perfecte, doncs, mira, una dada curiosa, també, del referent a l'ocupació al municipi.
Parlem ara d'una exposició que s'inaugura de Mandre i hem dit que en parlarem àmpliament d'aquí una hora, però explica'ns una mica de què anirà tot plegat. Doncs és la mostra que presenta el fotògraf Sant Justenc Francesc Fàbregas, la presenta demà al celler de Can Ginestar, és l'exposició Paisatge sense pàtria. Fins al 18 de gener la sala acollirà aquesta mostra formada per una cinquantena de fotos fetes arreu del món els últims set anys.
L'objectiu de l'artista no és muntar la típica exposició de fotos de paisatges, sinó que vol anar més enllà, i és que la idea és mostrar paisatges des d'un punt de vista intimista i barrejar-los entre ells, i a més, sense identificar el lloc on estan preses les fotografies. Fabregas es dedica a la fotografia des de fa més de 50 anys, sempre vinculat amb el món de la música. D'aquesta manera, paisatges sense pàtria...
trencó una mica amb el que ha fet fins ara. Recordem, però, que l'última exposició que ha presentat a Sant Just va ser la mostra Fotofix a l'espai de lliure creació, una mostra express que resumia el seu darrer any a Instagram. L'exposició Paisatge sense pàtria, de Francesc Fàbrega, s'inaugurarà demà a dos quarts de vuit del vespre, Can Ginestar, i després de Sant Just s'estrenarà a l'antiga fàbrica d'Estrella Dan, patrocinadora de la mostra, i també formarà part d'una gran retrospectiva del fotògraf que es farà a Lleida. Més endavant.
Molt bé, doncs en parlem d'aquí una estona, sembla interessant, eh? Tot plegat, vull dir que no ens l'haurem de perdre. I coneixerem, per tant, com l'ha preparat i què és el que es farà davant aquesta inauguració. Acabem parlant d'un últim tema, Andrea, dels pastorets. Ja s'acosten? Sí, ja tenim dates de representació. En concret, pujaran sobre l'escenari de l'Ateneu els dies 19, 21, 22 i 23 de desembre.
La sala del cinquantenari de la Taneu acollirà les representacions dels pastorets a Sant Just en guany, en lloc de la sala municipal, com s'havia fet fins ara. L'obra es basa en el text Esteu, de Pepa Benell, és el tercer cop que es representa a Sant Just. Sempre s'havia fet aquest text bastant literalment, doncs ara només es basa i es van incorporant idees noves. Aquest any hi ha prop d'una vuitantena de persones involucrades en l'obra, entre actors, hi ha prop d'una cinquantena d'actors.
que hi participen totes les persones i col·laboren de forma voluntària, assistint assajos que acostumen a allargar-se fins la mitjanit o bé aportant el seu granet de sorra d'altres maneres, com ara el cas de les noies que s'encarreguen del vestuari, que tot ho fan de forma altruista. Des de fa tres anys que els pastorets es basen en l'obra Esteu, de Pepa el Vanell, però cada any s'hi van incorporant novetats. Aquest any, per exemple, hi haurà algun espai nou, alguna escena nova, i alguns personatges nous també.
Els pastorets, doncs, es podran veure a finals de desembre, els dies 19, 21, 22 i 23, a les 8 del vespre, sempre a la mateixa hora, a la sala del cinquantenari, i les entrades es podran comprar de forma anticipada a la Secretaria de l'Ateneu, a la Canceladaria Fos Salva del Mercat, i a la papereria L'Escrivà a l'Illa Walden. Perfecte, doncs també ens apuntem perquè són dates, arriba, exacte, sí, sí, sí.
I justament pensem ja en Nadal, Andrea, perquè són uns quants grups que s'apunten a la moda de fer cançons de Nadal. Sí, sí. No recordo de quin grup vam parlar, ara ho està millor tant recordar. Un d'aquests grups coneguts que n'havia fet una, ja ho buscarem perquè de cara a Nadal ens pot anar bé tot plegat. Però bé, en tot cas, ara és un altre grup que ho ha presentat més en un programa de televisió. De fet, sí.
perquè forma part de la presentació forma part del programa que presenta Jimmy Kimmel Brandon és un vídeo de 10 minuts està a la meitat ja el presenta una mica exacte I'm trying let's do it
Joel de l'Am of Call, són The Killers, que es veu que són uns apassionats del Nadal i que cada any publiquen una Nadala. Doncs ara ho han fet ja amb un convidat de luxe, que és aquest còmic i presentador de l'Ordre d'Amèrica, Jimmy Kimmel. Amb ell han preparat i presentat Joel de l'Am of Call, que presenten en un vídeo que està precedit de diferents sketchos d'humor, com aquest que sentíem ara. Sí.
I bé, en tot cas, es pot veure el vídeo sencer, perquè té gràcia en principi, i si es compra la cançó, els beneficis van a la lluita contra la sida. Molt bé. Sona bé, la cançó. Sí, està bé. I el vídeo, mira, simpàtic. Jo, jo, the lump of coal, your heart left up with jo. I'll soon be Santa's present to a lucky girl or boy.
You're filthy as you mean.
Fins demà!
I don't want to live with a naughty kid. Don't make me Santa, please. But Santa laughed his jolly laugh. Ho, ho, you stupid lump. You're just the thing to teach this brat that Santa ain't no jump. Ho, ho, ho. So off they flew, and before he knew, Joe was in a sack. He cried and yelled to Santa Claus, why don't we just go back?
Fins demà!
Bona nit.
But I know how to make your pain into a precious jewel. So take me in your hand, young man, and squeeze with all your might. Let's turn your pain and anger into something that shines bright. And Joe, Joe the wonderful, he gave his life away.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbert, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, és moment ara d'obrir diaris, fixar-nos en l'actualitat general del dia amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. I avui, mira, no t'ho he preguntat abans d'entrar i tenim a més dos temes del dia. No sé quina hora has triat. Doncs la conferència de Oriol Junqueras és el tema més destacat perquè, bàsicament, és el més vistós també en format fotogràfic.
És el tema del dia. Sí, és com a mínim un dels temes més destacats. Al diari ara, per exemple, llegim la unitat segons Junqueras, el post-9N, com una de les qüestions que va deixar anar ahir, llistes separades però en nom, compartit i un punt del programa comú. També va dir govern de concentració que reflecteixi la pluralitat per tot el país i exercit des del primer moment com un estat independent.
És aquesta una de les notícies més destacades en portada del diari. Ara, a l'avantguàrdia, llegim cop de porta de Junqueras a la llista unitària de Mas. El líder d'Esquerra marca distàncies amb la proposta del president. I per últim, al periòdico, llegim Junqueras tanca la porta a la llista única de Mas. El líder d'Esquerra proposa diverses candidatures amb un punt comú.
i un pacte de govern, i el republicà reivindica la diversitat catalana per fer un país, segons va dir, nou, just i net. És una de les qüestions també més destacades avui a tots els diaris. De fet, aquest també és el tema del dia dels digitals. El 324 obre dient que Junqueras aposta per diverses candidatures i un govern de la màxima unitat possible. El president d'Esquerra rebutja, per tant, el que deia és la proposta de llista única de país que va fer Turmàs.
També es destaca opinions de diferents experts consultats pel 324 on es plantegen els avantatges i inconvenients d'una única llista o de diverses.
i després, perdó, he tingut un atac de tos i després l'Ara.cat també Junqueras a pujar a l'aposta en la llista de Mas però govern d'unitat i a la Vanguardia que també obre evidentment amb aquest tema i que es titulen dient que Junqueras rebutja la llista de Mas i demanen govern d'unitat després de les eleccions no hi ha novetats per tant
respecte als diaris en paper, el que sí que tenim també a l'avantguàrdia, és Forcadell sobre la seva... en aquella conversa que es veu que té amb Marta Rovira després de l'acta, que no es pot sentir. Sí, ella, Forcadell, ha dit que no, que parlàvem de coses futures i que... Jo no percebo gaire atenció sense...
Es veu el vídeo o és només una... Sí, sí, hi ha un vídeo, però res, són potser set segons o alguna cosa així. És una conversa. Elles parlant, sí, gesticulant molt, però no se les veu ni... Jo no les veig alterades, ni molt menys. Però vaja, cadascú fa l'actuar. És un d'aquests temes que tots el treguen. I també les declaracions de Forcadell després d'això. L'Àraba també diu que en declaracions de Catalunya Ràdio, tant l'ANC com l'Òmnium Cultural i l'AMINS tenen a posar el focus en les coincidències entre els flux de ruta de Mas i Junqueras, no parlen, per tant...
d'aquesta discussió i després al 324 dos temes més. D'una banda que l'Alfonso Alonso pren avui possessió com a ministre de Sanitat i després que la planta de Pantrico a Santa Barbètua reprèn l'activitat després de 13 mesos.
Tornem als llaris en paper, Andrea, per fixar-nos en les imatges del dia. Ja ens has avisat que, sobretot, avui aquesta trobada... Trobada no. El que és notícia, sobretot, és el que va dir Junqueras, però la fotografia, el que recull és la trobada, justament, entre Mas i Junqueras en aquesta conferència.
Exacte, justament a l'inici de la conferència, tots els diaris han coincidit en destacar aquesta encaixada de mans entre Oriol Junqueras i Artur Mas. Els veiem al diari Ara, envoltats també de la Marta Rovira, per exemple, al diari Ara, a l'Avantguàrdia i al periòdico. És una imatge molt similar a totes aquestes portades.
D'altra banda, com a fotografia destacada, al periòdico veiem una imatge d'uns seguidors en un partit de futbol, amb unes bengales enceses en un camp de futbol. No s'identifica quina afició és, però la fotografia fa referència al tema del dia del periòdico, que un cop més parla de la violència a futbol i ens diu stop als ultras, l'Atlètic de Madrid expulsarà de l'estadi Calderón la penya radical i els Mossos retreuen al Barça un acostament als boixos nois. I en aquest sentit veiem...
També un reportatge titulat Nazis a les grades. I, per últim, a l'Avantguàrdia veiem tres notícies en format fotogràfic. D'una banda, Alfonso Alonso, nou ministre de Sanitat, una fotografia molt petita. També veiem una nena, ara en parlarem en clau internacional, una nena refugiada en un campament de Síria, perquè...
El Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides anunciava que deixarà de lliurar bals per poder menjar perquè els refugiats sirians poguessin menjar. I veiem, han tret una fotografia d'aquesta nena que serà una de les víctimes d'aquests pocs recursos. I per últim veiem una top model, que ara mateix no us hauria dit qui és, la passarel·la de moda més mediètica del món. Això ho trobarem avui a La Vanguardia.
Molt bé, doncs són els apunts fotogràfics del dia. Ens anem a veure qui és la més llegit. Els diaris digitals. El 324 és Junqueras, que aposta per aquestes diverses candidatures i un govern de la màxima unitat possible. El segon tema és Camàs assistirà a la conferència de Junqueras, encara és el tema més vist en aquest digital. I després tenim també que 3 hospitals catalans estan entre els 10 amb millor reputació de l'Estat.
Ens en anem ara a l'ara.cat, a les notícies més llegides. Aquí hi trobem en primer lloc Madona, que posa en tobles als 56 anys. Ha estat el més consultat d'aquest diari. Després, que Junqueras defensava mas, presentava-se en diferents llistes independentistes amb elements comuns. I en tercer lloc, Quim Arrufat, de la CUP, sobre Junqueras, que diu que tenen l'objectiu de aconseguir el màxim nombre de vots per la independència. Música
També a l'avantguàrdia, el seguiment d'aquesta conferència de premsa d'Oriol Junqueras és el més vist, després que és el misteri dels blocs amb la paraula tig petir que surten del fons del mar, després en parlarem a la notícia curiosa del dia, i el tercer tema més consultat són les millors apps de l'any per Android segons Google.
Tornem cap als diaris, ara obrim pàgina internacional. Andrea, cap on ens n'anem? Doncs primer de tot ens n'anem cap a Israel i parlem del govern del país que es fractura, segons ens diu l'avantguàrdia, el personalisme de Netanyahu trenca la coalició i força un abans electoral.
El primer ministre israelià, líder de Tratada al Dicut, Benjamin Netanyahu, va confirmar ahir la imminent celebració d'eleccions anticipades en anunciar el cessament del ministre de Finances, el centrista Yair Lapid, i de la responsable de Justícia, Zipi Livni. A més, van presentar la seva dimissió als quatre ministres del partit de Lapid, del ministre de Ciència i Tecnologia, d'Educació, de Sanitat i d'Afers Socials.
L'executiu format per Netanyahu fa només un any i mig arriba al seu prematur final arran de la desconfiança profunda del govern cap a l'EPIT. La polèmica llei de la nacionalitat impulsada pel primer ministre israeli, que anteposa el caràcter jueu de l'Estat al seu regent democràtic, ha despertat la rotunda oposició d'Ageix Atit i del partit hatonà del moviment de l'IFNI.
Per tant, la llei que defineix d'alguna manera l'estat com a jueu és una de les gotes que han fet passar al Bars i els comissis es podrien celebrar, diu l'avantguàrdia, al març i seran com un plebiscit sobre el premier, sobre el primer ministre israelià. És una de les qüestions destacades en clau internacional avui als diaris.
I com dèiem, ara parlem de les Nacions Unides, perquè l'ONU no té recursos per als refugiats sirians, ho hem avançat en portada. El programa mundial d'aliments de l'ONU s'ha quedat sense recursos i per això deixarà de lliurar vals intercanviables per aliments als refugiats sirians, segons va anunciar ahir a Ginebra.
Un milió setcents mil sirians refugiats a Jordània, Turquia, el Díban, Egipte i l'Iraq es veuran afectats per la mesura. Sense aquests vals, a canvi dels quals poden comprar aliments en botigues, moltes famílies passaran gana, és el que advertia el Programa Mundial d'Aliments.
La suspensió de l'ajuda del PMA amenaça la salut i seguretat d'aquests refugiats, és el que advertia la seva directora, alertant de les conseqüències devastadores de la mesura per als refugiats, sobretot davant l'hivern. I és una de les notícies també en clau internacional que avui com a mínim recull l'avantguàrdia, les seves pàgines.
Doncs de les informacions internacionals el que fem és anar a generar cap a l'actualitat esportiva. Ens fixem en les portades dels diferents diaris esportius.
I parlem avui de la samarreta del Barça, és el que treuen en els diaris com l'Esport i el Mundo Esport. L'Esport diu una samarreta que divideix el disseny. Sobre el disseny hi ha un ampli rebuig de l'afició davant del model per la propera temporada. És aquest model en què les ratlles són en horitzontal i és molt blava i les ratlles vermelles no apareixen fins al pit, per entendre'ns. Sembla que ells es basen en l'enquesta que va fer el mateix diari ahir, a través del digital.
Diu que els proveïdors creuen que serà un èxit, en canvi, i que Nike ja està fabricant la vestimenta a l'estranger. És el tema més destacat en portada del diari Esport i el Mundo Deportivo també diu no agrada i ensenya directament aquest disseny. La publicació de la primera equipació del Barça 2015-2016 provoca rebuig pel canvi a franges horitzontals i també fan públiques les dades de l'enquesta que ha fet en aquest cas aquest diari. Música
Bé, també el Mundo Esportiu recorda, està bé, perquè en principi hauríem de parlar més d'això, segurament, i és que avui torna a Iniesta, avui, a partir del Barça, contra l'Òscar, Copa del Rei. Luis Enrique segura que volen arribar lluny en aquesta competició. I l'esportiu titula Els altres. Diu que Luis Enrique farà jugar a Òscar en l'estrena, en la Copa, els que han tingut menys minuts.
I els diaris de Madrid parlen del partit d'ahir del Madrid, també dins de la Copa del Rei, contra el València. Cornellà. No, Cornellà. Contra el Cornellà. Allà el tornaveu, sí. Diu, vol deixar ser. I feliç la aparició d'aquest jugador després de 258 dies, 5-0.
Això tenim a l'Asia, el Marc que diu Gesey i James, com titulen, i a la imatge d'aquests futbolistes celebren un dels 5 gols d'ahir.
Passen tres minuts de dos quarts d'onze, fem un cop d'ullar a les contraportades dels diaris. Comencem per la del diari Ara, que avui es titula El nom i la cosa, Andrea. Avui Josep Ramoneda ens diu El panorama de la política francesa és desolador. Aquests dies he estat a França, coincidint amb la consegració de Marine Le Pen com a líder del Front Nacional i el retorn de Nicolas Sarkozy com a president de la UMP, el partit de la dreta postgaulista.
i m'he trobat per primera vegada que periodistes, sociòlegs, politòlegs, a més d'adonar per fet que Marine Le Pen serà la segona volta de les eleccions presidencials el 2017, no descarten que, segons qui sigui l'altre candidat, l'agrupació del vot republicà contra l'extrema dreta no funcioni i pugui guanyar.
La desmoralització és tan gran que, fins i tot entre la gent d'esquerres, l'ANJOP comença a ser vist com l'única esperança, és a dir, com el mal menor que podria desplaçar un Sarkozy amb cara de segones parts, aquelles que mai són bones, i evitar la victòria del Front Nacional. Per tant, ens diu Ramoneda que arreu del sud d'Europa els partits trontollen i pateixen d'impotència.
I a Espectacle, la segona part del seu article, llegim debat sobre la informació a Science Polion. L'acceleració informativa, que fa que una notícia desaparegui a l'instant eclipsada per la següent, afavoreix una certa histerització de la vida pública i dificulta la jerarquització dels problemes. I acaba dient, si no captes l'esdeveniment al vol, pots arribar tard.
A La Vanguardia tenim una entrevista que ens deixa el següent titular. La veritat no es pot tenir, és com una llum. Doncs un filòsof i historiador de les idees que es diu Remy Braque, al cicle Acolliver de Gegants, que l'organitza l'obra social La Caixa, politòlegs i filòsofs explicant que som nans Acolliver de Gegants.
Que si la nostra vista assoleix l'allunyania, és gràcies a l'alçada dels gegants que ens sostenten, que ens precedeixen. Braque, però, fa un altre enfocament. Ens converteix cadascun de nosaltres en gegants. Fa edos de futur en cada gest. Ser conscients, doncs, aquesta llibertat ens fa humans.
Diu que les idees poden ser pura il·lusió, però les il·lusions també desenvolupen un paper essencial en les nostres accions. La intervenció de la gent al món depèn estritament de la manera com el veuen. Les nostres accions venen de més lluny del que ens figurem i poden tenir conseqüències més llargues. Això vol dir que el que fem dia a dia és el que pot tenir aquestes conseqüències més llargues. Les portes que es tanquen darrere nostre tenen una relació estreta amb les portes que es poden obrir davant nostre.
En realitat estem parlant de la dimensió de la nostra llibertat. Diu que la filosofia no serveix per res, com l'art, la religió o tot el que és important a la vida, perquè servir és el que fan els esclaus. I acaba dient que la filosofia ens pot ajudar a suspensar les conseqüències dels nostres actes i la fundària de la nostra llibertat. Entendre que en un cert sentit tot depèn de nosaltres, de les nostres accions i de les nostres decisions.
Molt bé, i acabem amb el periòdic. En realitat no es pinta amb la vista, sinó amb el cap. Atenció a la història de la Kelly Arrontes, la pintora cega. A mesura que la llum exterior s'anava apagant, una llum interior creixia en ella. Exposa ara els seus quadres en una sala d'exposició del Palau Robert de Barcelona. Té els ulls de diferent color. El dret és blau i l'esquerra marró. Una es diu heterocromia i ho va heretar del seu avi.
Asegura que la seva visió és escassa. La gent matremolles li pregunta, però es mou amb desenvoltura, què veu exactament? I ella, amb un paper, fa un cilindre de tot just mig centímetre de diàmetre, tanca un ull i amb l'altre mira a través del cilindre. Diu, amb un 0,10% de camp visual, un 0,10% d'agudesa visual i menys del 10% de visió, soc oficialment cega.
La Gemma Tremollas li diu Beethoven era sord quan va compondre la novena sinfonia i vostè com pinta? Ella diu que recordo com era el món i tinc molta tècnica i pràctica, per això puc pintar-lo. En realitat no es pinta amb la vista ni amb les mans, es pinta amb el cap i passa el mateix amb la música i qualsevol acte creatiu.
És una dona que va estudiar Belles Arts a Barcelona. Als 17 anys, diu, vaig tenir un accident gravíssim i està a l'hospital. Vaig decidir que el que verdaderament volia en la vida era pintar. Diu, ho vaig passar a vegades una mica malament a la universitat perquè no veia, va haver de córrer molt per sempre posar-se a primera fila a classe. Diu, me'n vaig caure tres cops, de fet, per l'escala fent-ho i tenia molts accidents tontos. Era Kelly la Patosa a classe.
Diu, pintava retrats, però la meva vista va empitjorar. Fins a tres vegades em van operar d'urgència i em van salvar un ull, però em va quedar un camp de visió tan reduït que vaig haver de penjar els pinzells. Diu, però el pitjor encara estava per arribar. Em recuperava d'una quarta operació quan un drapaire que em penya un carret pel carrer em va clavar una barra de ferro a l'ull, a l'ull bo, i em va rebentar el cristal·lí.
Una història. Sí, però, atenció, ara ve lo bo. El quiròfan, el metge em va preguntar, a què et dediques? Ella va dir, era pintora artística, li vaig dir. I ell va replicar, tornaràs a ser-ho. I em va posar una lenta amb dues dioptries de miopia per veure-hi de prop i poder dibuixar. I ara, doncs, és el que pot fer la Kelly. Doncs una bona història avui al periòdico. Sí, la música. Avui al periòdico. A més, no és aquesta la música que ha d'entrar. És veritat, la lluita de seguresa, és cert.
Atenció a la notícia curiosa d'avui. Parlem, hem dit que és la segona notícia més llegida de La Vanguardia i s'ho val perquè la curiositat és gran. El misteri dels blocs amb la paraula Tjipetir, que surten del fons del mar, és el titular de la notícia, sembla que una dona descobreix l'origen de les integrants peces de cautxo trobades durant anys en platges de diferents països europeus.
Són uns misteriosos blocs de cautxo amb aquesta paraula. Tipetir, que el mar porta anys expulsant cap a la costa europea i que han intrigat diferent gent que els han anat trobant mentre passejaven per la platja, sobretot perquè porten inscrita la mateixa paraula. O sigui, unes peces de cautxo que han arribat a diferents platges. Exacte. Han anat apareixent en racons perduts de la costa espanyola, francesa, britànica, holandesa, danesa, noruega i escocesa, segons la BBC. Vaja.
Em sembla que després de trobar una d'aquestes peces a Newquay, a Regne Unit, Tracy Williams va sentir l'impuls de veure què passava. Diu que la investigació la va portar a indagar històries de naufragis, tragèdies de la Primera Guerra Mundial i fins i tot de l'enfonsament del Titanic.
I també va crear una pàgina de Facebook on va relatar els avançaments d'aquesta investigació, les hipòtesis, bla, bla, bla. Total, que finalment ha trobat una resposta que és que, a més a més, compta amb l'aval de les autoritats britàniques, que és que Tipitir era una plantació de cautxo que havia operat a Java Occidental, a Indonèsia, a finals del segle XIX i principis del XX.
I aquest material, molt semblant a un que es diu Watapercha, es feia servir en tot tipus d'objectes, des de pilotes, de golf, fins a l'aïllament de cables de telègraf que creuen els oceans. Després d'investigar molt, ella va descobrir que una embarcació japonesa, el Miyazaki Maru, que el 1917 viatjava de Yokohama a Londres amb aquest cautxo de tibetir a la seva càrrega, es va enfonsar el mar davant del Canal de la Manxa després de l'atac d'un submarí alemany.
I l'oceanògraf Curtis Eves Meyer, especialitzat en objectes flotants, diu a la BBC que aquests blocs probablement hagin anat i continuïn encara sortint a la superfície a poc a poc. Un cop a la superfície poden donar la volta al món en 25 anys, gràcies a les corrents marines, i encara estan en bon estat després de tots aquests anys, cosa que segurament és el que és més inusual, i per tant diu que probablement atenció a la gent continuï trobant aquestes peces flotants durant els propers 100 anys.
Perquè això va passar el 1917, has dit. Sí, sí, va haver-hi cint anys. Per favor. Home, té sentit, però m'encanta la història. És molt bona, realment. I l'investigació que ha fet aquesta dona, també. Sí, sí, perquè a més a més t'hi poses i pot ser frustrant perquè vols no trobar solució. És que quan has dit que la fàbrica aquesta estava a Indonèsia, dic, com els cartutxos aquests poden anar viatjant... No, són cartutxos, no? Són esplacas.
És una mena de placa. Han anat viatjant des d'allà fins a la costa de Noruega, per exemple. Però clar, sí, era un vaixell que estava passant allà i al submarí. Està molt bé, m'ha agradat molt la història. I és oficial, o sigui, les autoritats l'han validat. Sí, que li autoritzen. Molt curiós. Està molt bé, aquesta història m'ha agradat.
Molt bé, Andrea. Doncs aquí agrada també molts lectors perquè, ja em dic, és la segona notícia més llegida, eh? A Vanguardia. Molt bé. En fi, que vagi bé. Doncs que vagi bé, Carme. I bon dia. Bon dia. 3 minuts i 3 quarts d'11. Fem ara els apunts culturals del dia.
És moment ara de repassar com deia amb els apunts culturals del dia i parlem primer de tot d'un artista català que guanya per primera vegada el Premi Internacional Joan Miró. El jurat ha premiat el barceloní Ignasi Abellí pel seu estil conceptual incorporant-hi retalls de diaris.
És un artista conceptual que treballa a partir del que diem, retalls de diaris, a través dels que fa llistes de paraules, també amb la Pols del seu estudi, que també incorpora les seves obres, i és el primer cop que un català reba aquest premi, que està dotat de 70.000 euros.
Hamlet arriba a la sala Atrium, en teatre. I després també tenim Maria Valverde, que diu que ha viscut el rodatge d'Èxodos, dioses i reies com una turista. L'actriu interpreta la dona de Moisés en el nou film de Ridley Scott, protagonitzat en el paper de Moisés, Christian Bates.
I parlem també de còmic perquè el prolífic guionista belgues Idrun, dels més prestigiosos del programa actual, col·labora activament amb un grapat de dibuixants formats a Barcelona. Són els punts culturals d'aquest matí. Acabem ara fent un repàs a altres articles interessants que tenim avui a dins dels diaris.
I comencem amb el diari ara, obrim amb les pàgines d'esports. Hem parlat fa una estona que les portades d'alguns diaris esportius se centren avui en la samarreta del Barça del 2015-2016 i Xavier Bosca avui fa un article que el titula Un gran bunyol amb pròpia porta.
Comença dient que si a hores d'ara en algun racó de Portland o en una recòndita fàbrica asiàtica de mà d'obra de barata, Nike està fabricant la samarreta del Barça amb franges horitzontals per la temporada que ve, que desendollin ja les màquines. Si aturar el procés té un cost, que no s'amoïnin, que cobraran fins a l'últim dòlar, no ho costejarà el Barça. Proposo, diu que ho paguin de la seva butxaca els directius de la Junta de Bartomeu, que hauran demostrat, donant el vistiplau a aquest disseny, que no saben on són.
perquè fins ara totes les seves decisions obeïen algun criteri per impopular que fos o bé es tractava de l'error individual d'una persona que anava variant en funció de cada cas.
Diu, després de parlar de diferents exemples en què hi ha hagut excuses, diu que, en canvi, en aquesta nova samarita del Barça, les franges horitzontals, com si fos la secció de rugby, no en té cap, cap ni una. Continua dient que creu que és un globus sonda, que suposa que en aquesta reunió final, ni que sigui amb sol directiu, algú s'aixecarà i dirà que no es pot perpetrar una barbaritat així.
I encara diu que es pot refer l'estadi, el poden batejar amb un nom de beguda isotònica, es pot enderrocar fins i tot al Palau Blaugrana, però per capgirar la samarreta no tenen permís. Com que a Catalunya ens perd l'estètica i els culers ens aclavaran la nostàlgia, en els últims anys ens hem esgarrifat per les línies blanques de capa, per les franges massa estretes de naica o per la revolució dels pantalons vermells, que ves per on ens van acabar portant sort. Diu, però això i vos, que a uns alt els agradarà més un pijama que un altre, però les ratlles del 1909 en sa...
Sempre han estat verticals. No em resigno, que es consumi, diu el Gran Buñol. Opinió contundent avui al diari Ara, de Xavier Bosch.
Més coses, obrim ara La Vanguardia. I ens n'anem a les pàgines de cultura amb l'article d'opinió de Jordi Balló que titula La segona oportunitat.
Diu que el reconeixement popular de les sales d'exhibició original s'aconsegueix gràcies als contractes invisibles, però sòlids, entre l'espai de programació i els seus espectadors, per la qual cosa apareixen iniciatives que reactiven el dispositiu amb noves estratègies de continguts i promocionals. I aquí parla de sales com el Cinema Girona, els Umzeig, els Melí, els Bolitxe, els Trufou, el Cinema Alhambra de la Garriga.
que vénen a confirmar que en cada etapa de la història del cinema, per difícil i inquietant que pugui ser, es creïn espais relacionals que responen a nou tipus de pel·lícules i a les demandes dels nous espectadors. I aquí, doncs, aplaudeix la reobertura dels cinemes Texas, que neixen per donar resposta i solució a una contrarietat que es manifesta sovint en la mentalitat de l'espectador. Saber que t'has perdut d'una pel·lícula important, que d'altres tan recomanat i que una vegada desaparegut o de la sala d'estrena, ja no saps quan la tornaràs a recuperar.
I diu, per exemple, que la promesa dels cinemes Texas vindria a ser No et preocupis, si s'ho val, nosaltres la reposarem i tindràs una segona oportunitat per veure-la, en versió original i subtitulada en català. I diu que això, per exemple, passa aquesta setmana amb la pel·lícula 10.000 quilòmetres de Carlos Marquez Marcet, també amb Ida de Paul Palikowski.
I acaba dient que fer pel·lícules és difícil i aquelles que es fan necessiten dialogar amb els seus espectadors, reclamar-los en cinemes de paciència i d'oportunitat. Un elogi al cinema que trobem avui a La Vanguardia. Acabem el repàs de premsa amb el periòdico.
Bona nit.
Ens aturem a les pàgines de Coses de la Vida. Avui parlen d'especialistes en pessebres. Diu que el Museu Ornològic s'ha especialitzat en exhibir pessebres catalans en exposicions itinerants en sintonia amb la seva nova etapa. I aquest Nadal reuneix Brull, el pessebre català a partir de l'Ajuntament, el pessebre del Born, figures de l'escola d'Olot en gran format, o també els Vallmitjana, escultures dels germans Venanci i Ecapit Vallmitjana, que es pot veure al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.
Són exposicions que han anat acompanyades de conferències i visites guiades a càrrec de professionals. Un detall, doncs, d'aquests pessebres que es poden veure a Barcelona, que ens arriba aquesta setmana, la primera de desembre. També ha arribat el fred i, per tant, sembla que ja comencem a donar la benvinguda al Nadal. Just a la fusta. Sant Just en directe.
9 minuts i les 11. És moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius.
Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bé, vostè. Bé, molt de fred, eh? Avui fa molt de fred. Doncs sí, és un dia, podríem dir... Gris, a més a més, sí, sí, totalment d'hivern. La situació era aquesta, eh? L'hivern era això.
Sí, bueno, escolta'm, també em queixo jo quan arribem al dia 15 de juny i està fent una calor més típica del mes d'agost que no pas del mes de juny, això passa al maig, al juny, al juliol, a l'agost, al setembre, a l'octubre, i són un munt de mesos, i tampoc no passa res que a primers de desembre tinguem algun dia que sigui molt proper al que és l'hivern.
Tenim teca, hi ha una bossa d'aire fred, coneguda per tots nosaltres, que és la que ens ha donat les precipitacions tan destacades que teníem aquest cap de setmana a casa nostra. Aquesta bossa d'aire fred, com comentàvem ahir, no ha acabat de marxar, encara és amb nosaltres. Ahir trobàvem registres a la illa de Menorca de més de 40 litres per metre quadrat, o sigui, està al Mediterrani.
I aquesta bosseta d'aire fred li ha donat per recolar una miqueta i tornar una mica cap a on va fer la seva explosió, que va ser el Principat de Catalunya. I avui aquesta bossa està recolant, s'està apropant, està generant núvols, i quan tenim aire fred en alçada i tenim una miqueta de vent de mar cap a terra, tot i que sigui poc, hi ha una certa inestabilitat. I aquesta inestabilitat es pot traduir en precipitacions que començàvem al matí amb algunes clarianes, amb el sol una mica trencat, encara vèiem alguna estona de sol, però a mesura que ha anat avançant al matí,
se'ns ha anat tapant el cel, cada cop estarà més tapat i és molt probable que a partir d'aquesta propera tarda i durant la nit i matinada les precipitacions facin acte de presència. Ahir els mapes estaven molt engrescats a tenir un dijous molt plujós. Avui algunes previsions marquen una tarda de dimecres i fins i tot una nit de dimecres o dijous bastant animada, plujosa. Començarà per les comarques de Tarragona amb una certa inestabilitat, plovent sobremullat perquè les comarques de Tarragona han plogut moltíssim aquests últims dies.
També poden arribar a les comarques barcelonines. Personalment no hi espero massa cosa, però sí que sembla que a partir d'aquesta tarda i fins ben bé demà la tarda podríem tenir un episodi, un altre cop de pluges, pluges que aniran fent, que aniran donant... A partir d'aquesta tarda, eh? Sí, aquesta tarda sobretot. Aquesta tarda començaria comarques tarragonines, aquest matí encara ja començaven a haver algunes precipitacions, probablement ara de cara al migdia...
ja pugui caure alguna gota de Sant Just i això es pugui anar animant una miqueta. De cara a la nit seguiríem parlant d'aquesta possibilitat de precipitacions. I demà dijous ha de ser un dia gris, plujós. Com aquest, però amb pluja, no? Sí, i a més hi ha un afegit aquí que si estiguéssim una miqueta més avançadets o tinguéssim alguna... Nevaria. Sí, sí, perquè realment és una situació d'aquelles típiques que sempre esperes a l'hivern que pugui caure algun dia, no? És que hi hagi gaire fred en alçada, les temperatures siguin prou baixes, però clar, tenim aquí un ingredient que és el Mediterrani que no és gens fred...
que les temperatures són elevades i a punts del litoral costa una mica de veure la neu. Costa moltíssim, ho veiem cada dos o tres anys, abans es veia que cada molt més. Però si el Mediterrani fos com l'Atlàntic, estaríem parlant d'una nevada, podríem dir que fins i tot destacada, com les capaces de New York. Però no passarà, no?
No, no passarà al Mediterrani perquè les temperatures són massa altes, tenim un mar al voltant dels 18-20 graus i això, com que arriba des del mar i és una bosseta d'aire fred, pot precipitar, podem tenir alguna espurna de neu, podem veure a Montserrat, per exemple, 900-1000 metres. La cota de neu anirà baixant moltíssim aquests propers dies, estarà al voltant dels 1.000-1.200 metres del Pirineu.
Clar, com que tenim aquestes precipitacions entre avui i demà, ara tenim 9 graus positius, aquí estem a 100 metres d'alçada, probablement a 500, 600 metres d'alçada, els valors deuen estar en 4 o 5 graus, que és un ambient força fred. Demà ha de fer més fred que avui, i demà hi haurà precipitacions, per això estem dient que potser en Montserrat alguna volva de neu demà es podria veure, o sigui, no seria una cosa molt estranya perquè les temperatures seran força baixes.
Ara tenim 9 graus, avui podem arribar als 10-11, però amb el cel tapat i amb aquest ambient fred i amb aire fred en alçada és difícil que la temperatura avui remunti massa. Hem tingut 8 graus de mínima, demà podria baixar una miqueta més, amb un dia gris, plujós, amb un valor mínim que gastarà al voltant dels 7-8 graus també, i la màxima demà 10-11, com a molt, estirant-ho molt. Divendres, és un dia de contrast, perquè marxa aquesta inestabilitat, el vent comença a girar de nord,
Tenim la presència del Sol, però la temperatura no canviarà
fent referència a dijous. O sigui, dijous serà un dia gris, tapat, plujós, dius, vale, temperatures baixes, farà fred, tenim un ambient fred, però és que divendres sortirà el sol i tindrem la mateixa temperatura, 10-11 graus i la mínima de divendres de dissabte, la nit de divendres de dissabte, la mínima podria estar entre els 5 i els 7 graus, o sigui que comença a picar una miqueta el tema fred. Sí, sí, es notarà, eh, doncs. Cap de setmana que pinta bé, sembla tranquil, divendres encara tindrem restes de núvols al matí, però el sol és el gran protagonista, la tarda ja serà el rei i senyor.
De cara a dissabte i diumenge seguirem parlant de sol, també dilluns, un ambient assolellat, on les temperatures seran baixes, tant dissabte com diumenge com dilluns. Parlarem de valors al voltant dels 10 o 11, com a molt 12 graus a punts del litoral, a Sant Jús al voltant dels 10 graus, o sigui que l'ambient serà força fred i les nits també seran molt fredes. Així doncs que ens arriba una...
Una patacada de fred, no un fred així molt rigorós, però bé, com que el cap de setmana també coincidirà amb una miqueta de vent del nord, tindrem aquella sensació de porta oberta, de corrent d'aire, i si a sobre la temperatura es baixa, la sensació és molt marcada. Ara tenim 9 graus, però la temperatura de sensació és de 7. O sigui, hem d'anar jugant una miqueta...
en funció, tot i la presència del sol al cap de setmana, si fa una mica de vent, les temperatures de sensació cauen en picat, o sigui que tindrem una situació una mica difícil. No hem parlat d'altres punts de Catalunya, sembla que Sant Just només no se'n vagi cap Sant Just en altres llocs, però és el pont de la Puríssima, dilluns és festiu, és el típic pont que inicia la temporada d'esquí.
I això pot anar acompanyat d'una nevada al mateix pont de la Puríssima, pot anar acompanyat de nevada, perquè la cota de neu està al voltant dels 1.000-1.200 metres. Aquesta cota de neu farà que les màquines de neu puguin estar treballant durant tots aquests dies del pont, o sigui, ja no només dijous amb les possibles precipitacions. Sobretot el Pirineu de Girona es veuran molt beneficiats per aquesta precipitació de demà dijous, o sigui, hi haurà neu nova, però la resta del Pirineu que...
Fins ara només se sabia que avui d'avui obria amb una certa seguretat, perquè és una pista que està a una alçada molt marcada ja des de la seva base, però la resta no s'estava especificant massa, però clar, si ja donem la previsió que a partir d'avui, aquesta tarda, es pot engegar les màquines de neu artificial i es pot fer un bon tou entre dijous, divendres, dissabte, diumenge, fent un bon tou de neu i poder aconseguir uns 30 centímetres de neu prefabricada, com si diguéssim,
Pot anar bé, no? Ja pots obrir, sí. O sigui que tindrem aquesta neu prefabricada per poder obrir i, a més a més, al cap de setmana hi ha una situació de nord que pot donar precipitacions a pistes d'esquí com les de la Vall d'Aran, les del Pallars, les de la Cerdanya. En aquestes zones podem tenir precipitacions i podem tenir nevades que poden ajudar aquests gruixos de neu. O sigui que pinta bé, pinta bé la cosa. Molt bé. Perfecte, Carles. Doncs ho anirem seguint i abriguem-nos, no? Sí, ens hem d'abrigar aquests dies.
I el paraigües, no?, a partir d'aquesta tarda. Sí, aquesta tarda fins demà a la nit, sí. Perfecte, Carles, que vagi bé. Molt bé, bon dia. I bon dia, fins ara. Connectem tots seguit amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació i el d'Alsant Just Notícies i tornem després, de seguida.
Són les 11.
Convergència Democràtica considera que la proposta d'Uriol Junqueras és una esmena a la totalitat del full de ruta independentista del president Mas. La portaveu de Convergència defensa que una llista unitària pot agotinar al màxim de sensibilitats tal com vol Junqueras. La CUP no comparteix mentre l'iniciativa es desmarca tant de la proposta del Mas com també de la de Junqueras.
A NS i Òmnium Cultural, mentrestant, veuen molts punts en comú entre el full de ruta d'un i altre. Oriol Junqueras, com saben, ho van presentar ahir en conferència. Totes dues entitats creuen que hi ha marge per un acord entre tots dos. Recorden que l'unitat és imprescindible per culminar amb èxit el procés sobiranista.
I l'exconseller Antoni Castells creu que cal insistir encara més en fer la consulta i no voler córrer per arribar al debat final sobre si es vol o no la independència. L'impulsor del nou partit moviment d'esquerres creu que la precipitació pot portar Catalunya, un cop més, a perdre la batalla. Declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Alfons Alonso es convertirà avui en el nou ministre de Sanitat en substitució d'en Amato. Amb l'elecció del fins ara portaveu del PP al Congrés, el president del govern espanyol reforça el perfil polític del seu executiu.
A Catalunya hi ha més de mig milió de persones amb algun tipus de discapacitat. Coincidint amb el Dia Internacional dedicat a aquest col·lectiu, les entitats que defensen els seus drets denuncien els prejudicis que els han ocasionat les retallades. Israel farà eleccions legislatives el pròxim 17 de març. El primer ministre, Benyamin Netanyahu, ha decidit anticipar els comissos per reforçar-se i resoldre l'enfrontatge destituït.
La fàbrica de Panrico a Santa Perpetua de Mogoda ha reprès aquest matí. L'activitat ho fa després de 13 mesos d'estar aturada. Avui han entrat els primers treballadors per fer-hi cursos de formació. Catalunya Informació. Ara esports en titulars. Fiesta de convocats per l'Oscar Barça de Copa. Luis Enrique ha cridat Iniesta després de la lesió. Jordi Massí podria ser novetat aquesta nit a la porteria.
No viatgen Messi, Neymar, Luis Suárez, Piqué, Alba, Alves ni tampoc Bravo. Més partits d'avui a la Copa, l'Hospitalet Atlètic de Madrid i Sevilla-Sabadell. Aquest matí l'Espanyol torna als entrenaments després de guanyar ahir a vitòria 0-2 i encarrilar l'accés als vuitens de final. El Cornellà va gaudir d'un partit al Bernabéu però va perdre 5-0 contra el Madrid.
I el titular del temps que ens explica que la nervositat anirà en augment a la costa les pròximes hores, també al vespre, acabarà plovent al litoral sud i també central. Més clar d'anar és a l'interior, tot i als bancs de boira, que es mantindran a molts punts. L'ambient va... Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'atur es manté a Sant Just el mes de novembre. El mes passat va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. Al municipi les dades de desocupació es mantenen, però han baixat a la comarca, a Catalunya i en el conjunt de l'estat espanyol, segons dades del Ministeri de Treball. Al Baix Llobregat la xifra d'aturats ha baixat el novembre, situat el nombre de desocupats en 63.320, això és, 1.100 menys que el mes anterior,
A Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa i ara hi ha 581.000 parats, prop de 5.500 menys que a l'octubre. Al conjunt de l'Estat hi ha 4.512.000 aturats. Cal recordar, però, que les dades d'atur registrat que publica cada mes el Ministeri no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi.
Més qüestions. Les escoles de Sant Just organitzen campanyes solidàries de recollida d'aliments. En concret, fins al dia 12 de desembre, les escoles Montseny, Canigó, l'escola Bressol Municipal Marrex i l'Institut recullen productes de primera necessitat per a les famílies amb dificultats econòmiques. En concret, les famílies que vulguin col·laborar poden donar oli d'oliva, llaunes, llet semidescremada i també productes higiènics com sabó de bany i pastilles de sabó per rentar la roba.
I un apunt més per recordar-vos que el cim de Can Ginestà acull fins al 5 de gener la mostra La Rambla fa 100 anys. És una exposició fotogràfica i documental sobre el centenari de la Rambla, un dels carrers principals de Sant Just. L'organitza l'Arció Municipal amb la col·laboració del Centre d'Estudis Sant Justencs. L'1 de gener de 1914 es va començar a urbanitzar la Rambla de Sant Just i el seu entorn a iniciativa de diversos propietaris locals. Cent anys després, Sant Just ha dedicat moltes activitats a aquesta celebració. Per exemple, l'1 d'agost...
El centre d'estudis li va dedicar la passejada poètica de festa major i es va descobrir una placa commemorativa al parador feta per l'artista Carme Malaret. La mostra, la Rambla fa cent anys, es pot visitar fins al 5 de gener, com dèiem, al cim de Can Ginestar.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Molt bon dia.
Fins demà!
1, 2, 3, 4.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11, parlem de l'exposició que s'inaugura aquest dijous, demà, Paisatges sense pàtria, del fotògraf Sant Justenc Francesc Fabregas. Es potrà veure a partir de demà i fins al 18 de gener al celler de Can Genestà. Són una cinquantena de fotos fetes arreu del món els últims set anys i ara en parlem amb ell, amb el Francesc Fabregas. Molt bon dia. Hola, bon dia.
per parlar una mica d'aquesta exposició que s'allunya una mica del que t'hem vist fer fins ara, que eren fotografies vinculades amb la música, no?, que és el que has treballat sempre. Sí, sí, no, és que un, d'alguna manera, doncs s'ha quedat amb, o pensa la gent que a mi he quedat amb el tema aquest de la música i jo encantant, no?, però sí, d'alguna manera a mi m'agrada la fotografia, intento, doncs, explotar, doncs, coses que un té dins,
i com tu deies, aprofitant i tenint aquest privilegi de poder viatjar, i el que he fet és treure coses molt personals, que el que intento amb aquest tipus d'exposició...
quan parlen de paisatges, que és una paraula que potser és com molt genèrica, no?, i potser un pèl banal, no?, això, no?, que siguin coses molt més íntimes, no?, com que evitar, doncs, si més no, els paisatges aquests que dius, home, els catàlegs, per dir-ho. Clar, de fet, el títol és molt subgerent, no?, és aquest paisatge sense pàtria, perquè una mica la idea és que potser no reconeixerem, no?, de quin lloc estan fetes les fotografies...
El títol l'he de dir que és la idea del nostre amic i poeta Joan Margarit, que a part m'ha fet l'escrit de la presentació, de l'exposició, que estic molt agraït i diu unes coses que d'alguna manera expressa una mica el que jo puc expressar amb imatges, no?
Sí, i això és una miqueta... No és un joc, però és una miqueta... És una provocació, no? I com m'agrada fer algun tipus d'aquestes lloguesques, doncs la idea és aquesta, no? La idea és que no hi ha títols, diguéssim, a les exposicions i una miqueta que aquests paisatges poden ser paisatges del món, no? Vull dir que es poden creuar...
i que els podem trobar, doncs, en diferents països, no?, una miqueta aquesta és la idea, no?, ja sé que això em portarà una mica... Avui tothom t'ho preguntarà, per això, si avui et diran, i això d'on és? Està bé, no?, i això és... però, bueno, una miqueta és això, no? Per tant, només hi ha les fotos, no hi ha ni la data, ni res més. No hi ha res, només hi ha un títol, un títol que, un títol subgèneris, diguéssim, de...
de la foto, directament, però no hi ha ni títol ni data, etc. Són 50 fotos, més o menys? Sí, 52, 53, perquè...
ara, a última hora, avui m'he llevat una mica ací i dic, ostres, potser podríem fer, canviar o deixar, etcètera. Són 52, 53... Clar, justament t'anava a preguntar una mica com les havies triat, quin criteri havies fet servir, perquè suposo que poden semblar un número important, però són poques, en realitat, no? Tenen en compte les fotos que s'acostumen a fer en els viatges, per exemple? Sí, però el que et deia una mica era això, que...
Clar, quan fas fotos sempre busques aquella part que és la part aquella com més personal, no? No vol dir que no facis altres fotos. Jo les fotos típiques i tòpiques no les faig, perquè ja tens els catalans que ho fan millor, no? Però no creus que és tan fàcil, perquè jo ara he fet una mica amb tota aquesta selecció i dius, ostres, països, no? Dius, ostres, potser ja...
Un lloc que jo vaig molt habitual i ho diré, un lloc que porto trenta i escaig d'anys anant a Formentera, hi ha una foto de Formentera. O sigui que de vegades també és que tancassi amb el gruix de l'exposició.
Sempre n'hi ha alguna que et grinyola, no? Però alguna manera el que he intentat és això que, si més no, que les 50 fotos puguin crear unes unitats, no? Unes unitats a nivell global.
ho haurem de veure perquè segurament serà molt el que dius ara que una mica el joc també amb l'espectador o amb la persona que estigui veient l'exposició com es pot sentir interpel·lat també per aquestes fotografies. Quan vas a algun lloc així fent fotos de viatge perquè són fotografies fetes en viatges i veus tanta gent fent fotos en algun moment concret o ja sigui en un monument o davant de Fomentera mateix com et sents? Perquè suposo que un fotògraf... A més és molt bo perquè precisament
Jo tinc com dues col·leccions, que a més a més això jo ho vaig publicar amb els fotollibres que et fas tu mateix i tal, que una era amb gent i l'altra era sense gent. Actualment això amb les tècniques digitals pots fer moltes trampes i pots fer desaparèixer el que vulguis.
Però com jo encara tiro en digital però em sento més analògic que en digital, més cara és pensar i em disparar, no? Vull dir, penso més quasi en analògic que en digital, no? I això són dos conceptes per mi totalment diferents, no? O sigui, un, el concepte aquest, que és el que veurem ara aquí al celler, és l'enfrontament que té la persona, en aquest cas l'individu, jo...
davant, diguéssim, d'un espai que és un espai, de vegades com un espai són infinits, no? I el que d'alguna manera et torna aquest tipus d'espai, no? Vull dir, clar, de vegades són coses difícils de poder explicar. Jo penso que és el que deia abans, no?
I aquí entra el que deia potser una mica la part aquesta poètica, entre cometes, que sense voler potser el fotògraf el que fa és fer poesia en imatge, però són sensacions i són coses que cadascú les pot o no les pot sentir, perquè a vegades tu fas un tipus de fotografia
I després el company del mateix viatge em diu, i tu has fet el mateix viatge que jo? La gràcia també és aquesta, no? Clar, la mirada, no? Que veu cadascú. Suposo que a l'hora de fer fotos, per tant, és impossible saber què et pots plantejar, però sí que deies abans que busques, fuges de les fotografies típiques, no? I per tant, sí que alguna cosa o altra et deus buscar, no? Quan vas a algun lloc o t'ho trobes una mica també a l'hora de fotografiar.
Quan vas a un lloc, també... Aquest cas que et parlava jo abans, no? Vull dir, hi ha un espai que me'l conec perfectament, que és Formentera, i hi ha una foto. I, normalment, quan vas a un país, a part, torrem el mateix, no? Quan tu mires les guies, el que et xuta les guies és el que... Bueno, la catedral, la plaça, no sé què, tal...
M'ho trobo. O sigui, en el fons, vull dir, és estar bastant xerrant, bastant guai, no? I de trobar-te algun tipus d'història que t'entri, no? Vull dir que és així, vull dir que és difícil de poder...
Al millor... Quan tu ho has repetit, no el cas de Formentera, però hi ha un altre cas que és Islàndia, i torno a dir una... Donem moltes pistes, eh, ja. Sí, ja n'estic donant masses, no? Doncs hi ha coses que ja m'han entrat i dius, ostres, i a més el que passa amb aquest país és que...
que pot canviar-te, potser tens les quatre estacions en una sola estació, i aquí és un component que aquí en aquesta exposició podem veure. I alguna cosa, algun element que diguis, no sé, encara que t'apengui del que em trobo a cada lloc, però m'agraden les portes o m'agrada buscar sempre... Les portes, dius? M'ho invento, eh? Algú que digui, jo sempre que veig portes, em criden l'atenció. Per dir un exemple, eh?
No, no. Si hi ha algun element que adquiri la tensió que tinguis, aquesta cosa de... M'agrada l'horitzó. O sigui, d'alguna manera... O sigui, les 50 fotos són totes horitzontals. I potser això, no sé si és un defecte o és una virtut, no? Però l'espai solitari, l'espai aquell d'horitzó, l'espai...
de l'infinit, no? Que sempre hi ha alguna cosa, algun element tal, que a mi això m'atrau, no? M'atrau d'alguna manera, no? I aquí també això ho podem veure, en alguna de les fotos ho podem veure, no? Vull dir, això, tota la part aquesta naïf, la part aquesta que et porta molt a pensar, això és igual que el mar, no? El mar et dona, doncs, no ho sé, però també depèn de les persones, no? Vull dir, això són...
Sí, sí, clar. Depèn de la sensibilitat de cada un, també, no? De vegades és difícil d'explicar, no? Es pot veure a partir de dijous. Recordem també que ara fa pocs mesos es va poder veure aquí a Sant Jus i també a altres llocs una altra exposició que en aquest cas era vinculada a tot el tema d'Instagram. Sí, perquè un ha de treure les seves coses, no? I això no té res a veure, no té res a veure...
però el tema de l'Instagram, el que vaig fer a l'espai de la Carme, de la Carme Malaret, era, doncs, com la mirada està constantment xarbant i tens aquestes eines, que és el mòbil, que jo penso que és una eina molt vàlida, d'alguna manera,
I el que vaig pensar, dic, ostres, la Carme, que sempre t'ha apretat, dic, hosti, doncs tinc una història, tinc una idea, dic, mira, podria, d'alguna manera, doncs, podria desenvolupar una exposició en base de les coses que he anat fent durant un any, no? I clar, i aquí surt totes les teves penúries, les teves alegries i totes les teves històries, no? És una mica com de teràpia, en el fons, no?
que és el que et dona, no?, tota la instantaneïtat aquesta que té i tal, no? Continues fent servir Instagram? Sí, sí, sí, sí. O sigui, potser pot haver-hi una segona part d'aquesta exposició? Sí, sí, sí, sí, sí, sí. No, no, no, segur, segur. O sigui, ara estic barrejant les coses, no?, vull dir, perquè el que deia abans...
la part aquesta de música que no vol dir, no? Perquè també la part de música, encara que a nivell d'exposició, doncs, també encara me la demanen i tal, i no vol dir que no facin fotos de música quan em ve de gust, no? Clar. Per exemple, no sé si em concedeixen algun passeig, potser aniré a fer fotos amb l'Anton John aquest cap de setmana, no?
Però bé, també és una miqueta de cara també per mi. No és un tema a nivell ara mateix professional, sinó és una mica per mi. Una altra de les tendències que ara en el món de la fotografia, o si més no d'aquesta manera de fer fotografies, que és a través del mòbil, que està tan de moda, és tot el tema dels selfies. No sé, tu com a fotògraf què en penses de tot plegat? Te'n fas també? Sí, sí, sí. Creus que donaria joc per una altra exposició, per exemple? No, en aquest cas no, no tinc tota, no tinc aquesta...
com es diria això, no? Aquesta neure, no? De dir, ara estic aquí amb el no sé què i em faig un selfie, no? No, no, la veritat, jo penso que... Si em faig un selfie és purament, doncs... Perquè estàs sol, estàs amb la...
amb la meva senyora i et fa gràcia de dir, home, estamos en no sé dónde, no? Però bueno, no. S'ha fet sempre per això, no? No és una cosa només de mòbil. Sí, és que jo penso que tot s'ha fet sempre, no? O sigui, això també va sortir...
O sigui, el tema aquest de... El tema de la... Hi havia la moda de les Lomo, no ho sé, també. Vull dir que també ha sigut un moment, diguéssim, que semblava que la Lomo aquí, amb els filtros i no sé què i tal, i fins i tot que la Lomo ens ha anat ara... No sé, dona sensació, no? Però també, diguéssim, això s'havia fet, no? Vull dir que...
que abans del digital i tot, abans del digital i tot, vull dir, quan van començar a sortir les càmeres més compactes i tal, no? Vull dir, el tema de tirar fotos una miqueta també fins a voleo, no? Una mica, vull dir, allò de dir, doncs, l'achico a la mà, me l'amago, etcètera, etcètera, no? Una mica, jugar una miqueta amb les càmeres, no? Per tant, poden anar venint en aquestes tendències, també, no? Sí, sí, sí.
I, d'altra banda, recordem que aquesta exposició es pot veure a partir de demà dijous. No sé si tens algun altre projecte a punt, a part d'idees, algun projecte. A part d'una altra cosa, també, que també veurem que no hem comentat, és que tinc dos miniclips, també que veurem, videoclips, bueno, videoclips, no perquè no...
Aquí en aquesta exposició. Sí, sí, sí. Que també és una miqueta el joc aquest, no? Vull dir, els posos seguits i que podrien ser del mateix lloc i són dels llocs diferents, no? Una miqueta aquesta juguesca, per dir-ho de manera, no? I a la resposta, doncs, bé, vull dir, tinc una proposta molt engrescadora que ja veurem si tira endavant.
que és de cara a l'any, a l'any, a fer una macro, macro, macro a Lleida. I aquí potser ensenyaria... Bé, volen que sigui com una mica una monogràfica... Musical. Musical.
No, precisament de tot. Aquí possiblement veuríem la música, veuríem l'Instagram, veuríem el dels paisatges, o sigui que... Totes les facetes. Estem parlant d'ocupar diversos espais de Lleida i estem amb això. Doncs ja n'estarem al cas també. A partir de demà es podrà veure aquesta exposició, es farà la inauguració, es farà alguna cosa especial...
Te explicaràs algun lloc d'on és o simplement... Bueno, igual d'alguna pista, no? Potser sí, no? Pels que vinguin demà, no? Després ja cadascú ho trobarà fins al 18 de gener. I després els vídeos que comentaves es podran veure cada dia o només serà demà? No, no, no. O estaran allà, no? Formar part de l'exposició. Sí, sí, sí, sí. Vull un d'aquells sense fi que vagi rodant, no?
Perfecte, doncs demà al Celler de Can Genasta, a partir de dos quarts de vuit del vespre, s'inaugura Paisatge sense pàtria de Francesc Fàbregues. Avui hem tingut aquí el Just a la Fusta. Moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
En punt dos quarts de dotze, aquesta hora, després de parlar d'aquesta exposició que s'hi inaugura demà, ho hem anunciat, parlarem del centre pilot, perquè avui hem rebut una visita d'alguns dels alumnes d'aquesta escola d'educació especial, centre pilot de Sant Jus, que va obrir el 1974. Una escola d'educació especial es procés, centre pilot de Sant Jus, que atén alumnes amb discapacitat intel·lectual, altres discapacitats i persones amb risc d'exclusió social.
i que forma part del Servei d'Atenció Diurna d'Esproceat. Actualment atén a 39 alumnes revertits en 6 tutories i l'equip pedagògic consta de direcció, 6 tutors, 2 educadors, un fisioterapeuta i un logopeda. I ens acompanyen avui 3 alumnes de segon cicle de secundària, el Joel, el Carles i el Marc. Molt bon dia a tots.
Bon dia. Ania. Hola. A Insela, que tenim, a més a més, un micròfon que no teníem obert, però bé, en tot cas, ja els anireu sentint, perquè avui hem fet una visita per aquí a la ràdio, hem vist també com són les instal·lacions, han estat també per fora, i per veure una mica com funciona tot plegat. I, per tant, comencem a preguntar-vos una mica, per conèixer-vos una mica, com et dius? Joel. I vius aquí a Sant Just?
No, em visc a Font Santa. Molt bé. I quant temps fa que estàs aquí a l'escola? Un any. A quina escola estaves abans? A l'Eure de Terrassa. Molt bé. I quan acabis l'escola, ja saps què t'agradaria fer? Ho has pensat? Sí, Carpinter...
Molt bé. Paleta o no sé. O DJ. O DJ? Molt bé, doncs mira, estàs en un bon lloc, aquí a la ràdio, llavors. Has visitat algun centre on es facin aquestes coses? Sí, a Sant Feliu. Per la part de Paleta o de Fusteria? No, Paleta no, però Carpinter sí. Molt bé. I t'ha semblat interessant? Sí. Molt bé. I per fer de DJ...
Has vingut aquí a la ràdio, no? Sí. Pots veure una mica com va. I fora de l'escola, quines coses t'agrada fer? Futbol, estar amb els amics, ja està. Molt bé. I jugues a futbol? No, ja no. Ja no. Bé, pots tornar-hi, no? Sí.
Molt bé. Després també tenim el Carles. Bon dia. Bon dia. On vius tu? El Pugues. I quant anys fa que estàs aquí a l'escola? No ho sé. Més temps, no? Sí. I quan acabis, tu has pensat que t'agradaria fer? Més a baixar.
Vols jugar al Barça? No, Metxa. Ah, molt bé. Molt bé, molt interessant. I a fora de l'escola hi ha alguna cosa que t'agradi fer especialment? Futbol. També, eh? Molt bé. I jugues o no, tu? No. Jo no. O sigui, els dos us agrada jugar a futbol, però no jugueu. Jo no jugo. Sí que jugues. Jugo al core, però no jugo. Ah, bueno, doncs està bé, està bé. I és una manera de practicar.
I també tenim el Marc, bon dia. Bon dia. Com vius tu, Marc? A Can Vidaret. Molt bé. I fa temps que estàs aquí a l'escola? Fa dos anys. Una miqueta més, per tant. I abans te'n recordes a quina escola estaves, com es deia? Forqui Torres. Molt bé. I ara quan acabis l'escola, no sé si has pensat tu ja què voldràs fer, si saps cap on voldràs tirar...
No sé, m'agradaria ser cuiner, però és una mica difícil. Sí? Bé, tot és provar-ho, segurament. I has visitat algun centre on es faci? Has visitat alguna escola o algun centre on s'ensenya a fer de cuiner o encara no?
Sí, vam anar un dia a aprendre algun ofici de carpinter, cuiner. Molt bé. I et va agradar? Sí. I a part d'anar a l'escola i de pensar que potser vols ser cuiner, què t'agrada fer? També jugar a futbol o alguna altra cosa? Sí, també m'agrada jugar a futbol i estar amb els meus amics i fer moltes més coses.
Molt bé. Doncs, molt bé, avui us hem conegut una mica més, el Joel, el Carles i el Marc, que ens heu visitat aquí a la ràdio. Què us ha semblat la ràdio? Us ha agradat?
Sí. Us la imaginàveu així? No. Doncs, més gran o més petita? Més gran. Més gran, eh? És petita. Més gran. Només té dos estudis, no? Són poquets. Doncs, una mica també... La màgia de la ràdio és aquesta, no? Que sembla molt... T'imagines una cosa i després és una altra.
Doncs moltes gràcies per haver-nos visitat també aquí avui des del Centre Pilot. Que vagi molt bé i que passeu un bon dia. Molt bé. Gràcies. Adéu, bon dia. Passant 5 minuts de 2, quart a 12, de seguida fem tertúlia esportiva. La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Seguint-nos hi arribem a tres quarts de dotze, és moment de fer tertúlia esportiva i per això el que fem ara és saludar l'Enric Riva i també el Carles Hernández i Rius. Molt bon dia. Bon dia. Per parlar d'esports de futbol, que avui, no sé si heu mirat les portades dels diaris esportius, però m'ha semblat curiós que és veritat que el Barça juga aquest vespre i tampoc és un partit molt important, però bé, en tot cas...
i jugarà contra l'Òscar el rival no és molt difícil però hi va jugar a l'Espanyol va jugar al Madrid i les portades de l'esport i del Montreport i en aquest cas parlen de la samarreta el tema de tots dos en prom gran amb tota la fotografia gran la nova samarreta és el negoci però estan bastant enfadats qui està enfadat?
Els dos diaris diuen que els lectors recullen enquestes que han fet cadascú, que a la gent no li agrada gens, no sé si l'heu vista, la samarreta del 2015-2016, ratlles horitzontals... Home, és arriscada, sí. Horitzontal? Sí.
Hi ha un article al costat de Xavier Bost també molt crític, eh? Sí. A veure, fa temps que la samarreta és màrqueting pur, no? Fa temps. Sí, però es pot fer més o menys bé, també, no? Potser. La del centenari tampoc era de ratlles. I va agradar, i segurament quan la van presentar també haurien criticar-la.
Ja ho veurem, no ho sé. És a dir, és molt innovadora. A mi de bones a primeres dius, ostres, em xoca, no et dic que no, però com que ja és tot màrqueting pur, vull dir, se n'han fet de molt lletges ja al llarg d'aquests darrers anys. Això és veritat. Ja no em ve d'aquí. És a dir, l'equip de rugby juga amb una sabretessana aquesta, ara mateix. Però clar, no seria el mateix, no? Bueno, l'Inter ho va fer un any, el Celtic de Glasgow ho ha fet també algun any. No, el Celtic és així, no?
Bé, a vegades juguen d'una manera o d'altra, crec. Sempre, sí? Pot ser, pot ser. A mi no m'escandalitza, ja. És a dir, és com els horaris. Quan les televisions et paguen tants diners, després poden posar els horaris que els dona la gana. Perquè avui el Barça juga a les 10. Juga a les 10 de la nit. O sigui, fantàstica. No juga aquí, oi, per això? No, però la tornada també és a les 10, crec. És una hora abans. Una hora abans, als 9. Doncs mira, està bé, és una hora important. Sobretot pel metro, per poder agafar el metro de tornada. Potser ja Òscar és un ambient molt càlid,
com Andalusia, fa calor... El Alcoraz es diu al camp, eh? Sí. Ah, perquè es fan per la tele. Fan per TV3, fan per TV3. Però no sé si cal fer-ho tan tard. Potser perquè a les 8 en fan una altra, o no? Tampoc en tinc massa... Si és per qüestions televisives, en principi, tampoc veig que sigui molt més beneficiós fer-ho a les 10 que a les 9. Jo, per exemple, la segona part és molt probable que ja no la vegi. Per això, que en principi el Brain Time... Bé, clar, el Brain Time aquí és el de les 10, però que a les 9 la gent ja pot estar mirant... El Brain Time aquí és a les 10 de la nit? No.
doncs jo un quart d'onze ja tinc gairebé els dos ulls tancats cada dia o sigui que el meu prime time ja se'l poden posar amb un i el meu tampoc i veam si jugues una final de la Champions a les 10 però amb tot el respecte jo probablement a la mitja part m'estic dormint
i sobretot tenint en compte que en general quan hi ha futbol o quan hi ha partit potser no al Barça Oscar però el món s'atura una mica és a dir que si hi ha un partit de 3 quarts de 9 moltes activitats ja s'han acabat l'hem parlat moltes vegades d'això també el Disney Channel la pel·lícula infantil del vespre del fot a les de la nit perfecte és el moment que els nens estiguin allà mirant-se una pel·lícula fins a 2 quarts de 12 molt bé
però és així, està muntat així aquest país en fi, tot i que jugarà avui contra l'Oscar suposo que en principi la idea és que a més a més ha llegit que es farà jugar als jugadors que no han jugat fins ara torna a Iniesta i fins i tot la porteria i tot diu que jugarà Massip, és possible ara s'ha posat com de moda cada porter jugar a una competició jo crec que l'Abracet té tres bons porters i per això no s'ha de patir la pregunta és si el mantindrà fins a la final el Massip jugarà a la festa és el que anava a dir i jugarà a la final
Clar, aquesta és la pregunta. Quan tens un porter molt sòlid i molt qualificat i després en tens un altre que no juga gairebé gens, que li dones la copa perquè faci alguna cosa, i en tens un altre que està més al B que l'A... Home, dius... Però és que Albert Malen està jugant partits de Champions només. El Ter Stegen. Ai, perdó. Per Malen no està jugant res. El Ter Stegen podia jugar tranquil·lament la copa i la Champions. És que jo crec que el tercer porter... És a dir, una plantilla de tenir un tercer porter, però el tercer porter hauria de ser el titular del Barça B.
Clar, i quan se li sol·licita, doncs mira, dones oportunitat al segon del Barça B Exactament, és a dir, aquest hauria de ser perquè a més a més un porter ha d'estar rodat i Massip li pot ser tercer porter del Barça segurament és una posició molt còmode des del punt de vista professional però què vols que et digui?
Ja, però s'està fotent a l'opinió d'un porter, que és el que gestiona això i que deu saber com van les coses. No ho sé, suposo que al Zubizarre això no li ha passat mai pel cap. Però és bastant evident que tenir un xaval en projecció, com és en Massip, tocant-se la fava tot el dia entrenant amb el Barça, que bueno, que hi ha més d'una firmeria, no? No, i probablement té un contracte que el dia que feixi pel ratllo, que serà titular, serà la meitat de la meitat. I això, vulguis o no,
Pesa, no ens enganyem. Bravo, l'altre dia ho va fer molt bé, no? I Ter Stegen, quan ha sortit també ho va fer molt bé. A més, gairebé juguen millor Ter Stegen amb el peu, que jo al·lucino, perquè aquelles imatges que teníem de Ter Stegen de l'any passat, que diuen dues coses que li passen al peu li passen per sota la cama, culpa del camp. Els camps d'Alemanya són uns patatals.
no, perquè tothom falla però aquest tio està fotent uns canvis de joc que ja li agradaria a vegades a algú de primera divisió fer aquests canvis de joc l'altre dia passades crec que era el segon millor de l'equip amb percentatge de passades correctes
No, no, és que realment, o sigui, la passar al peu, o sigui, és una cosa que normalment tu estàs tot el dia treballant-te les mans... I després no és dolent sota pals. És a dir, que fa un parell de parades molt bones i és molt jove. Els porters del Barça jo crec que és... Jo fins i tot diria que és exagerat. Perquè tens dos trossos de porters espectaculars i potser no calia, però bueno, mira. Aquests equips que són tremendament superiors... O sigui, aviam, no hi ha cap equip que tingui dos pedazos de porters com té el Barça ara, per exemple...
A Madrid li va suposar problemes tenir Diego López i Casillas. Se n'ha hagut de vendre un. Però en aquella situació ja dius, arriba un gall i arriba un altre, que és un pullet, i fan jugar el pullet perquè el gall ha xerrat massa. Aquí l'avantatge, en tot cas, és que tots dos partien de zero. Com que no hi és Víctor Valdés...
Sí, sí, aquesta és la gran vantatge, si no hi hauria de trifulcar la porteria. Però bueno, són dos bons porteros. I jo crec que simplement Lluís Enrique no coneixia Ter Stegen prou per donar-li la responsabilitat de bones a primeres i va a voler... A l'Umbals ja li passarà factura, al Ter Stegen, aquest any. Si no hagués estat malament de l'Umbals i hagués tingut possibilitats a principi de temporada, jo crec que hagués pogut ser titular. Però Brava ho està fent bé, per tant no se li pot dir res. I amb el tema dorsals m'imagino que no vol dir res, no? Quin número tenen? Té l'1, el Ter Stegen, però va arribar primer.
I l'altre quin té? Sempre són aquests números. Acostuma. Si no tens gaire tonteries a sobre. Veu veure el partit de diumenge? Sí. Us ho veu passar bé? Us va agradar? Bueno, és un partit emocional. El València portava sense perdre a casa.
I el tema d'últim minut sempre fa... Sempre té un punt de gràcia, no? Quan guanyes. Sí, a més a més... Hi ha un puntet de saltar, que salten tots i tal, però... Està bé, està bé. S'estaven currant i podria haver guanyat qualsevol dels dos. Un partit molt igualat, eh? El València va jugar molt bé, eh?
Tant bon equip, el València, aquest any. Sí, i a més que amb el Barça tothom, no sé, es posa com les piles. I realment el València va perdre contra el Llevant la setmana passada i va fotre un partidàs contra el Barça. No acabes d'entendre com pots perdre contra el Llevant, no? També va ser un gularro per l'escaira al final del partit que va donar els tres punts amb el Llevant. I el partit de l'altre dia va ser un partit emocionant, està molt bé, molt de joc al mig del camp, el València tremendament ben posat,
molt poques oportunitats però ben parides quan aconsegueixes fotre un gol en una posició correcta tret dels del Canal Plus tothom va veure que no era fora de joc
Jo vaig veure un partit bastant bo, eh? De tu a tu és tan important era... Aquest invent que va fer de posar busquets d'interior potser no ha acabat de funcionar, no? No, però... Bé, temps, eh? Perquè jo crec que acabarà funcionant bastant bé. El problema és que ho proves... Jo crec que he fet més proves contra el Madrid. També proves contra el València, que és un partit important, que el València està allà dalt i que està fent molt bona temporada, i fas aquestes proves. I el dia del Madrid no sot ocorreix fer-ne cap ni una...
Tornes fet un classicot, em va sorprendre, ja està bé, és un tarannà diferent, un partit important com és el del València, que facis aquesta prova, però va ser una mica estrany. La veritat és que s'emprenyaven com una miqueta.
I el canvi tàctic de posar Messi a la dreta? Amb mobilitat i amb llibertat i amb què t'ho vulguis, no? M'ha vingut al cap. Messi, t'importaria posar-te una miqueta? Home, és que tens un davanter centre que és perfecte. Com a davanter centre no n'hi ha masses. I tens la sort de tenir-ne un així. Està funcionant molt bé, no? És la seva posició, sí. Està funcionant bé i funcionarà més. I està agradant. Quan tens un davanter centre tan clavat...
I Messi, que juga bé tot arreu, li pot jugar a la dreta, jo crec que juga igual de bé l'altre dia. De fet, fa dos partits jugant per la dreta i fa dos hat-tricks. Sí, sí, sí, aviat millor. El que passa és que ja he vist un Messi un altre cop. Saps?
Home, no fotem, si porta de tres partits ha fotut sis gols i l'altre dia el València no va jugar tan bé, d'acord, però... No, no, no, no, si no, no és jugar bé ni jugar malament, és l'actitud, si jo, si el Messi ha de jugar, o sigui, si jo no li dic, però jo, l'actitud d'un jugador fot ràbia, m'entens? O sigui, jo ho trobo molt bé, o sigui, tens dues estrelles al teu costat, que podrien fer exactament el mateix que tu, perquè no són el número 1 del món, però un pot ser el 10 i l'altre pot ser el 15.
I estan pressionant endavant com a autèntics en arguments i tu vas caminant. No sé, jo el vaig veure apàtic, una miqueta apàtic. Tot i que després, quan agafa la pilota ho intenta i tal, però el vaig veure un altre cop aquell Messi que sortia dels fores de joc quan la pilota ja no sabia amb qui passar-les del mig del camp, saps? Allò que tornava caminant amb tota la tranquil·litat del món i em va fotre una miqueta de ràbia. Però bueno, no passa res.
també al principi de temporada va perdre dos o tres pilotes allò intentant pixar-se tres tios quan no encara estava massa fi i una fins i tot va provocar un gol important i després va estar uns quants partits que va estar prou bé deixant-li unes quantes setmanetes més però l'he tornat a veure un altre cop com si Isenda l'hagués trucat, saps? una mica així com tocat
No ho sé, no ho sé, aviam, jo Messi, ostres, és que... No, o sigui, jo no dic de criticar-lo, és que és un tio que ha d'estar jugant i ha de ser-hi sempre, però vaig veure una mica fluix d'actitud, no sé, si hi ha el partit o les patacades que va rebre, i a vegades hi ha coses al partit... El que és brutal és que li tirin un cop de... És a dir, li clavien un cop d'ampolla i li treguin targeta per trigar a tornar al seu camp.
Bueno, però això... Però és impressionant. Però és impressionant. És a dir... Mira, en el fora de joc, d'acord? De Luis Suárez. És una jugada molt ràpida i mira, pots dir, no ho he vist bé, d'acord? Tot i que és el mateix àrbitre que li dona un gol valit a Benzema amb un metre en fora de joc. Però bueno, no hi entrarem. Però aquesta... És a dir, ell veu la... Hi ha un moment que agafa l'ampolla amb la mà. És a dir, per què li treus targetes si li han clavat una ampolla? No, i després quan acaba el partit, la camusa del tio li està traient sang. O sigui que l'impacte...
No treuen els taps, les ampolles, quan entres al camp, excepte les que són pel Messi, perquè el camp de Mestall és espectacular, o sigui, que no és el millor dia per parlar d'aficions i tal, però quan et posava allò de Global Respect allà amb negre un cartell gegant i els càntics que eren contínus, quin és el Global Respect?
Global respect, excepte nord-est. Hi havia la paraula P vinculada a Catalunya i la paraula P vinculada al Barça i això va estar cantant-se durant un 70% del partit. Ara, això sí, global respect. El que passa és que deu ser un global així en pla Donald, no? Hi ha una zona que no agabarca i després dona la barca de fora. Sí, sí, sí. No és considerar racisme passar-se al partit criant puta Catalunya.
No, no, no, no, no. És com un premi. No, no, no, és veritat. Molt bé, no. Moltes vegades ho dic, és a dir, si algú digués, jo què sé, i amb tota la roda del món, eh, es fiqués amb, jo què sé, comencem a cridar, no sé què, Camerún, uf, es li haria una de por. Però pots passar, és a dir, en aquest sentit no hi ha problema. Si es permeten aquestes coses, també hi ha el Madrid, se quema aquest, se quema Madrid...
Sí, també, però és que en el camp del València és pitjor que en el Bernabéu, és a dir, el camp del València es passa en el partit insultant a Catalunya. Sí, jo vaig sentir, en una tertúlia que estàvem fotent, no sé si era l'Esport 3 o no s'entera, dies abans del derbi, potser era un divendres o un dijous, sentia un paio que...
que em parlava que semblava perico. O sigui, el partit de la temporada de València és contra el Barça. O sigui, tenen molta més rivalitat amb el Barça que aquí potser no arriba tant, però la rivalitat que tenen amb el Barça és molt més forta que podrien tenir amb el Madrid. Sí que és cert que darrerament amb el Madrid hi ha hagut moltes trifulques. Miato, Vic, hi ha hagut una mica de follons. Que ha apujat una mica més la tensió. Sí, però jo tinc familiars que havien anat a l'antic Luis Casanova, que ara es diu Mestalla,
que dèiem mai més, és a dir, un tiet meu va anar-hi amb els seus nanos quan era, dius, vale, anem sense samarretes, perquè, bueno, es va passar tota la gent perdita, i després diu que anava, això és una persona, és un argument, i també n'hi ha aquí, no? Un tio dient, si hi ha algun, entre tots els que esteu acrident, si hi ha algun fill de puta català, que vingui i m'ho digui si té collons, i ell anava amb els nanos, i els va dir, nens, mireu a l'all. Papa, papa, vés i tu, perquè aquí hi ha un que no ho diu, però és que no sé què li passa, ho és molt timid, el papa.
Bueno, és allò de la violència que dèiem. És a dir, quan les crítiques que rebia sempre Jan Laporta i tal, doncs és una altra de les coses que va fer bé i amb valentia. No, sí, a final s'ha recordat com un dels millors presidents. Poca broma, és a dir, Jan Laporta va a la porta i no es va valorar prou. És que important i que t'hi jugues tu el teu... Bueno, sí, sí, barrera d'amenaces, no? No, no, i el van arribar a agredir el Palau Laugrana. Va anar a marxar de viure d'on vivíem, a marxar en un altre lloc.
És a dir, va rebre amenaces, van rebre amenaces els seus fills, jo no sé si seria tan valent. Jo, jo s'ho he dit més d'una vegada, jo quan vaig al camp del Barça i anava a un bar del costat on estaven aquesta gent, quan passaves miraves cap avall. Perquè si et creuaves la mirada amb un i pel que fos, i tu anaves amb la samarreta al Barça, et fotien una cara nova.
És a dir, poca broma que estem parlant de delinqüents. Delinqüents. Molts d'ells delinqüents. Delinqüents convictes, amb antecedents, per violència... I, per tant, fan servir el futbol com a excusa, no? Com a excusa, absolutament. Però el fan servir. Ja la porta als treu. És a dir, al frente atlético, fixeu-vos en el que diu Simeone. És a dir, no es mulla. Hi ha hagut una mort. És veritat que hi ha hagut una mort d'una altra.
d'un tio... D'algú que estava participant a la baralla. D'algú que queda amb un altre desconegut per anar-se a fotre de pals. Sí, a més a més, un tio de 40 i escaig d'anys... L'han tirat al riu, eh? Sí, però és que és el tio que tenia més antecedents penals de tots els que han detingut. Era una perla, allò. És a dir, no justifica res. Clar, no justifica, però vull dir que un tipus de personatges...
Sí, sí, exacte. De fet, per això van dir que no van fer el minut de silenci, no? Perquè era algú... Bueno, era algú que va anar... Dins de la baralla, que no era un aficionat dins del camp. Però el minut de silenci no cal que sigui per respecte a la persona, eh? No, no, sí, no els estic justificant, eh? Jo crec que s'hagués hagut de suspendre el partit. Que tots facin una mica de silenci i reflexionin sobre els seus actes, no? Que nassos és el futbol. Però queda reflexió en el Frente Atlético. No, no, però vull dir, hi ha gent en general...
És un... I la Lliga va dir que la policia no recomanava suspendre justament per evitar més... La realitat és que no van trobar ningú de la Lliga de Futbol Professional perquè aquell dia diumenge no agafaven el telèfon. Com que jugaran entre setmana els partits de Lliga. Que el president no l'agafi per aquest diumenge.
és igual, tot és perpèntic però... Diuen que és la millor lliga del món, no? Estem parlant del Frente Atlético que és una penya que quan l'Atletico m'ha dit anar malament, si en recordeu unes imatges entrenen a l'entrenament amb els caps tapats en passamuntanyes a parlar amb els jugadors els autèntics amos del Calderón veurem què passa amb aquesta decisió que ara pren l'Atletico de Madrid hi haurà, perquè els han deixat tenir molt de poder són 4.000 tios
Són una gent que van anar a Sant Sebastià i van sortir a la casa de bascos i es van carregar un tio. D'acord? Ara potser és una de les penyes més fortes i més organitzades que hi ha l'Estat, des del punt de vista de radicals, d'ultradreta. I el que ho va fundar era del Madrid.
En el revés, el fundador dels ultrasurs del Madrid és l'Atlètic. Bueno, és igual. Bueno, clar, són interessos. Aquestes 4.000 persones necessiten algunes cosetes per poder ser tampoc. Jo sé que hi havia membres, i el que vaig a dir sembla que era una barbaritat, dels boixos nois, que una setmana anaven al Camp Nou i l'altra setmana anaven amb els brigades blanquiazules.
És a dir, ideologia, la justa, és quedar i fer merder i ni eren del Barça ni de l'Espanyol ni de res. És a dir, aquests han agafat el futbol perquè et permet un anonimat, perquè... Perquè en el fons tolera una mica tot això. Fins ara tolerava tot això, no? Alguns clubs... L'any passat Florentino Pérez també s'enfronta als Ultrasur. L'any passat ha trigat, eh?
i cartells per tot Madrid dient que Madrid sí Florentino no per dir-ho fi exacte és a dir el Regne Unit els tenen tots fitxats a l'hora dels partits els fan anar a la comissaria recordem que el problema el problema dels hooligans al Regne Unit era molt pitjor que aquí molt
i ho han erradicat tolerància zero i han d'anar tots alhora és a dir, llavors no pot ser que un club ho permeti l'altre no tolerància zero amb els violents és a dir, els boixos nois encara apareixen de tant en tant quan? en desplaçaments en desplaçaments, recordeu? l'últim va ser al Camp de l'Espanyol, que la van liar
En desplaçaments, perquè al Camp Nou no entren. És fàcil. No és fàcil, però vull dir que... Si es fa i tots a una, i tots ho fan... El problema és que en aquest país funcionem a cop de titular, és a dir, ara es mor una persona i tothom farà... Ja van dir, la grada de Reazor Blues, on estan aquests, estarà tres partits sense ningú i vendrem les entrades a un euro perquè vingui una altra gent.
I aprofitarem per canviar els seients i posar-nos uns de nous, no? I ja ens irabeixen. Molt bé, això és de cara a la galeria, tres partits, pim-pam, esperar que la tensió mediàtica passi i... I ara es començaran a fotre bufetades entre policies, ahir ja els va faltar temps a la responsable de la policia de Madrid dient que, doncs, no tenien notícia que aquests es despreciessin amb cotxe, sortint la policia de la comunitat dient que van avisar... Home, clar, perquè els han deixat amb la culada l'aire. El responsable polític, com sempre, ha dit no sabíem res. I el policia ha dit... Com que no? Com que no? Us vam avisar el dijous.
Molt bé, i ja està. I l'altre diu, ah, vaja. Ah, bueno, pues cambiamos el tema, que no pienso dimitir. Bé, diumenge a Barça Espanyol, eh? Ja en parlarem la setmana que ve. Sí, partit molt maco. Diumenge a les 5 de la tarda. Pot ser xulo. És diumenge a les 5? Sí.
Qui guanyarà? Teòricament no Barça, però pot passar tot el futbol. En principi el Barça és el favorit. El que era important és que l'Espanyol guanyés contra el Levant. Era molt important perquè si no es complicava molt la cosa. I s'anava a complicar molt més perquè era un patatal. Volar-ho per cert que fa Sergio. Doncs a veure què passarà diumenge. En parlem dimecres que ve. Que vagi bé i bona setmana. Igualment.
Catalunya Informació. Són les 12.
Primer titular a aquesta hora pel trànsit. Endavant, equip viari. Bé, doncs, en aquests moments es manté tallada la ronda dalt entre Vallcarca i la Vall d'Hebron. La Guàrdia Urbana i els Mossos intenten despenjar un home que s'ha enfilat sobre un panell de trànsit. Hi ha cua important a la ronda dalt des del Nus de la Trinitat a la Vall d'Hebron, sentit Llobregat, isdes de Diagonal fins a Vallcarca, sentit Trinitat i també els accessos es troben afectats.
Els Mossos d'Esquadra estan escorcollant per presumptes delictes econòmics. En aquest moment, Agrofruit i Ebrefruit, el grup exportador de cítrics més important de les terres de l'Ebre.
Convergència Democràtica considera que la proposta d'Oriol Junqueras és una esmena a la totalitat al full de ruta independentista d'Artur Mas. De tota manera, tant Convergència com Esquerra expressen la voluntat de parlar-ne. En aquest sentit, Oriol Junqueras demana avui de veure's amb el president de la Generalitat.
I l'exconseller Antoni Castells creu que cal insistir encara més a fer la consulta i no voler córrer per arribar al debat final sobre si es volen o no la independència. L'impulsor del nou partit Moviment d'Esquerres creu que la precipitació pot portar Catalunya un cop més a perdre la batalla.
Alfonso Alonso admet que el va sorprendre el seu nomenament, diu que se'n va assabentar ahir a les 6 de la tarda, i assegura que vol donar un impuls social a l'acció del govern espanyol. Alfonso Alonso jurarà el càrrec aquest migdia. L'Iran no confirma els bombardejos a l'Iraq contra l'estat islàmic. L'agència Reuters assegura fins i tot que fons del govern de Teheran han negat els raids. En canvi, els Estats Units havien confirmat aquests atacs.
I el director Ventura Pons és el referent de la 14a edició del REC al Festival Internacional de Cinema de Tarragona. El Sardam han especialitzat en òperes Primes. Comença avui amb les primeres projeccions. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. Andrés Iniestes, novetat per a l'Oscar Barça d'aquest vespre un cop recuperat de la lesió. Jordi Massip podria ocupar la porteria. No viatja amb Messi, Neymar, Luis Suárez, Piqué, Alba, Alves ni Bravo.
També a la Copa, avui, l'Hospitalet Atlètic de Madrid, partit declarat del risc i Sevilla-Sabadell a les 8 del vespre. I el Mundial de Natació de Doha, debut de Mireia Belmonte, amb un segon lloc a les semifinals dels 200 Papallona i els 400 Estils. Jessica Vall, eliminada al 50 Brassa.
I al temps, la núvolositat anirà a augment a la costa. A les pròximes hores i al vespre acabarà plovent al litoral sud i central. Més clarienes a l'interior, tot i als bancs de boira que es mantindran a molts punts. Ambient ventós i fred. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts per l'Andrea Bueno. L'atur es manté a Sant Just al mes de novembre. El mes passat va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. Al municipi les dades de desocupació es mantenen, però han baixat a la comarca, a Catalunya i en el conjunt de l'estat espanyol, segons dades del Ministeri de Treball.
Al Bas Llobregat la xifra d'aturats ha baixat en novembre, situat el nombre de desocupats en 63.320. A Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa i ara hi ha 581.000 parats i al conjunt de l'Estat hi ha 4.512.000 aturats.
Més qüestions. El casal de joves programa un nou curs intensiu de monitor de lleure a finals de mes. L'organitja l'equipament i l'escola lliure al sol per preparar els alumnes per dinamitzar activitats pensades per a nens i joves. El curs de monitor o monitora de lleure té una durada de 310 hores i s'estructuren dues etapes, la lectiva i la pràctica.
L'etapa l'activa són 150 hores i la pràctica són 160 hores. Hi ha diferents preus disponibles. El preu general són 220 euros, però hi ha descomptes per a joves enjustents i aturats. El curs s'impartirà al Casal de Joves i al Centre Cívic Salvador Espriu els divendres i disseptes del 20 de desembre fins al 17 de gener. Per a més informació i per fer les inscripcions, us heu d'adreçar al web www.escolaalsol.org.
I un apunt més en clau comarcal en aquest cas. El Cinebaix acull divendres un cinefòrum sobre la pel·lícula Rastres de Sàndal, que ja es pot veure als cinemes de Sant Feliu en versió original en català i anglès. El cinefòrum comptarà amb una de les actrius protagonistes del film, Aina Clotet, i amb la guionista i productora Anna Soler-Pon.
Rastres de Sandal és una pel·lícula protagonitzada per Nandita Das i Aina Clotet i explica la història de la Mina, una actriu índia d'èxit que no pot oblidar la seva germana petita, de qui va ser separada a la força després de la mort de la seva mare. 30 anys després, s'assabenta que la cita està bé i que viu a Barcelona. Ara es diu Paula, és biòloga i no té cap record del seu passat. El Cinefòrum Amaina Clotet i Anna Solepon serà divendres a les 10 del vespre al Cinebaix de Sant Feliu. Trobareu més informació al web cinebaix.cat.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Ara passant 10 minuts a les 12 del migdia, aquesta hora el que fem és parlar d'astronomia.
Fins demà!
I per això que fem a saludar l'Ariol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Membre del grup astronòmic d'Esvern, per parlar una mica de diferents qüestions vinculades amb l'astronomia avui. Què ens expliques? Bé, aquí parlarem, farem un petit resum de tot el que ha passat aquest mes de novembre. Moltes coses, eh? Amb el cometa 67P, Churyumov-Geramisenko. Nom difícil, eh? Sí, sí, sí, és el que tenen.
Que els descobridors siguin... Russos. Ucranians. Bé, llavors eren russos, sí, això mateix. Què més? Això, doncs aquest mes de novembre, o sigui, la sonda Roseta ja havia arribat en aquest cometa i l'estava analitzant, fotografiant, però el curiós, bé, l'important que passava aquest mes era que portava una sonda petiteta, bé, petiteta, crec que feia 90 quilos, era com una rentadora, diguéssim, la sonda era grossa...
però havia de baixar a la superfície del cometa i poder-lo estudiar tot el temps possible millor. Bé, la cosa va, diguéssim, funcionar bé, però no tan bé com s'esperava. No? Per què? No, no tan bé com s'esperava. Abans de desenganxar, o sigui, just el dia que tot es va donar el vestiplau, hi havia un dels sistemes que havia d'impedir que la sonda rebotés en el Terra. Sí, eh?
que era un dipòsit en un xorro de nitrogen que el que feia era força perquè l'efecte de rebot de la superfície no es mogués i quedés apretada a la superfície. I això, ara en parlarem, però per què? Doncs perquè la sonda, tot i que era bastant grossa i pesava 90 quilos,
quan ens acostem amb un asteroide que pot ser això de gran, de dos o uns dos quilòmetres o una cosa així, la gravetat és molt, molt, molt petita. Tan petita que aquesta sonda de 90 quilos realment a la superfície és com si passés un gram. Llavors, clar, un gram...
Per petit que sigui, el petit impacte que tenia les mateixes potes va fer que ha sortit rebotat perquè aquest xorro de gas no va funcionar. I això ja se sabia abans de deixar-la anar, perquè després de tant de temps hi havia un dipòsit de gas i hi havia d'haver-hi una agulla que petava un segell de cera que hi havia. En principi havia de ser una cosa molt... Petita, no?, sense importància.
Sí, no, no, vull dir que era fàcil d'activar, però el problema va ser que això, que no ha funcionat, no ha funcionat aquest gas i, per tant, no vam tenir aquest sistema de seguretat que feia que impedís que la sonda pugui rebotar i anar a perdre's per l'espai. Bé...
Això per què ha pogut passar? Doncs, en certa manera, perquè la sonda fa molt temps que està construïda, la gent això no ho ha recordat. Aquests dies hi ha hagut moltes crítiques de si la sonda tenia poca bateria, que no sé què... Mal preparat, no? Se'ls deia? Mal preparats. Aviam, posem-nos en antecedents.
La idea d'anar a un cometa, no a aquest cometa, és de fa 20 anys. 94. Es va començar a construir on més tenen ficades la NASA. La NASA se'n va desdir. Van reconstruir la part final, però redissenyar un altre cop la sonda. La NASA s'hi va tornar a ficar i va tornar a marxar. Torna a rectificar com ha de ser la sonda.
Bé, entre aquests amunt i avall han passat uns anys, però bé, tot i així, diguéssim que tenim 15 anys ja amb la sonda muntada i a punt d'enviar-la. Té un problema amb el llançador al coet. En el cometa que l'havíem d'enviar es disgrega i hem de canviar de cometa.
En el cometa que l'hem d'enviar, com que el coet no funciona, perdem la finestra aquesta que sempre parlem que és el moment just per enviar i que tot vagi bé, doncs com que la perdem hem de tornar a buscar un altre objectiu. I en aquest cas l'objectiu va ser aquest cometa últim, el Churyumov-Gramisenko. Tot i així han passat ja quasi 10 anys i hi ha el llançament de la sonda que ha passat 10 anys més a l'espai. A temperatures moltes vegades per sota dels 150 graus.
Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí, a més, deu anys, qui més voldríem que totes les nostres, diguéssim, per exemple, la sonda, un cop va arribar a la superfície, com que no t'hauria de tocar gaire bé el sol, la bateria es va acabar, doncs, en unes sis hores. Cal dir, oh, només sis hores! Dius, home, compte... Vull dir, tens en compte que no és una bateria d'aquestes d'un nou, d'aquests mòbils que han sortit ara, sinó que és una bateria, com a mínim, que té quinze anys, com a mínim. I n'ha passat deu a l'espai amb temperatures molt baixes.
Que què els passa al nostre mòbil? Que fa mal bé, per tant, no? Amb les condicions així meteorològiques, llavors? Sí, sí, sí. En principi, la temperatura freda és el pitjor que li pot passar a una bateria. I tot i així ha funcionat, diguéssim, perfectament. L'únic problema, doncs, bueno, com que un dels mecanismes no ha funcionat, ni els redundants que havien de si una cosa fallava, doncs vam tenir...
Un rebot, un petit rebot, que se'n va anar a dues hores i un quilòmetre d'alçada, i va haver-hi un altre petit rebot, i al final va quedar com aparcada allà amb unes roques que no el van deixar anar més enllà. La gent ha dit que si això hagués sortit disparat, en principi per la força que tenia, que era molt baixa, no hagués anat mai disparat, sinó que hagués quedat en òrbita del cometa i sempre hagués acabat caient. El problema és caure més o menys bé, en certa manera, caure amb les tres potes que tenia,
doncs això ja ha estat més o menys prou segur, podia haver caigut del revés. De què depenia com cau? De res, no? Vull dir que segons com li ve. Sí, no, no, no, en principi quan la llencen des de la sonda van a parar al lloc que tenien pensat, és a dir, hi ha fotografies de la mateixa sonda Roseta que van a parar allà on havien programat, o sigui que això ja és un èxit bestial.
El problema és que també porta una roda, un giroscopi a dintre que fa que més o menys estigui estabilitzada. El problema és que el rebotar, com que no ho devia fer amb les tres potes de cop, sinó primer amb dues i després una que va quedar una mica no gaire marcada, fa que surti disparada ja com de cantó. Llavors, sigui una...
Un segon rebot una mica aleatori. Això va fer que al final va quedar aparcada, vam veure que teníem poca llum, vam veure que potser més endavant quan tingui llum li pot haver passat alguna cosa i vam decidir gastar tota la bateria amb molts instruments que tenia. En principi alguns han funcionat bé, altres...
No tant perquè no hagi funcionat bé l'instrument, sinó perquè no teníem cap referència de com és un cometa. O sigui, la gent també diu, això ho hem d'haver previst. No, senyors, no teníem cap referència de com és la superfície d'un cometa. Hem vist fotografies des de lluny, des de molt lluny. Hem vist com als americans li tiraven una rentadora i allò explotava.
que en certa manera no va ser res d'altre món, és a dir, van desenar un projectil i el cometes el va atropellar, diguéssim. Allò vam veure que no servia per estudiar un cometa. És molt espectacular i molt brutal, tal com ho fan els americans, però no és el sistema. El sistema és baixar la superfície i intentar recollir totes les mostres possibles.
Un dels problemes que creiem que s'ha trobat, que creuen segons el que hem escrit, és que, per exemple, la superfície és molt dura, però molt, molt, molt dura. És un gel que està per sota dels 150 graus, per tant, pot ser un gel tan dur com una pedra. És a dir, que no...
que per tant no tenim prou força per taladrar-lo, és a dir, per poder treure'm mostres, perquè un dels instruments era aquest, però clar, suposem que tenim una sonda que no té prou força, recordem que fem nosaltres quan fem un forat a la paret, hem d'apretar perquè la màquina pugui foradar la paret, però si tenim una sonda que pesa un gram, poca força farem per poder foradar una roca. O sigui, en certa manera, tot ha funcionat més que bé, diguéssim, el 90% ha sortit
més o menys com havia de sortir, no ha sortit tan bé com voldríem, que això ja és també demanar molt, i esperem, doncs, si més endavant, quan la rotació del cometa i la seva aproximació al Sol faci que tingui la sonda més hores de llum, faci, un, que les bateries es tornin a recarregar.
Si es recarreguen prou les bateries, han d'escalfar l'electrònica. Una cosa, això la gent no ho sap, però per sota de 45 graus, quasi tota l'electrònica es trenca. Per tant, enviar sondes a l'espai és un projecte de l'enginyeria. Per tant, no és tan fàcil. Hem de necessitar que les condicions no hagin fet malbé tota l'electrònica.
que molta de l'energia que tenim s'utilitzi per escalfar-la. Un cop la tinguem escalfada i puguem tornar a recarregar les bateries plenament, doncs es comunicarà amb la Roseta. I un cop la Roseta tingui informació de com és la seva, la quantitat d'energia que podem utilitzar, doncs es tornarà a activar alguns dels instruments. Això seria l'ideal d'aquí uns parells o tres de mesos, veiem si cada vegada té més llum, encara no l'han trobat, tot i que tenen indicis per on pot haver anat a parar,
Però, bueno, és optimista i sobretot és optimista. La trobaran creus o què? Sí, sí, sí, en principi sí. Vull dir, si li toca una mica el sol, hi ha un instrument que es diu OSIRIS, que fa unes fotografies de molta resolució,
que el problema és que no donen accés a aquestes fotografies. Aquí sí que és el punt negre comparat amb la NASA. La NASA emet la telemetria quasi indirecta, cosa que no ha fet la S, i fotografies no processades, és a dir, que la gent no en pugui treure resultats, però sí que són vistoses, i això sí que no ho ha fet pas la S, perquè aquest instrument és d'una universitat, però aquí també hi ha qui es queixa, vull dir, està fet amb diners públics. En canvi, per exemple, la NASA, això sí que ho té
Treu molta informació, potser no la més important, se la guarden, però en treu tanta que més o menys la gent ja està contenta. Què passa aquí? Com que no donen informació, la gent està bastant descontenta amb aquest tipus de comunicació. Això no es fa que avui en dia hi ha molta gent pendent, hi ha molts twitters, hi ha moltes...
hi ha molts blogs i molts foros que la gent s'hi posa, i no tenir-lo informat, això la gent l'excita molt. Que molesta, no? Home, sí, i més que res, vull dir, si sobretot s'ha fet amb diners públics, vull dir, tu vols transparència d'informació, no de resultats, els resultats te'ls crides tu i després n'edites un paper en qualsevol revista científica, però almenys la informació sí que l'ha de tenir la gent, per tant, si l'han localitzat, l'haurien de...
Potser no ho fan perquè no li donen importància el tema aquest de la comunicació o creus que és perquè hi ha alguna cosa estranya?
Jo crec que potser no tan estrany, no és que hagin descobert res especial, però sí que, bueno, entre el món científic hi ha una mica de rifirrafes amb això de qui descobreix què. I, bueno, sembla que la gent s'ho guarda una miqueta, però no tindrien per què. Vull dir, sí, els resultats se'ls poden guardar, però informació fotogràfica, per exemple, la gent, a part de veure fotografies vistoses, poca cosa més en traurà. Tot i que hi ha molta gent que li canvia el color i, doncs, es pot anar veient cosetes.
Vull dir, clar, hi ha gent que és aficionada, però no tan aficionada, una mica professional també. És quan vam estar parlant d'aquells aficionats que van recuperar, intentaven recuperar la sonda aquella que feia més de 40 anys que estudiava el sol.
que havia de passar per volta a la Terra i van arribar a hackejar-la, llàstima que no tenia combustible intern. Bé, eren aficionats, però bastant professionals, diguéssim. Déu-n'hi-do. Bé, en principi tant la sonda Roseta com esperem que la fila més endavant ens continuarà donant informació i tant com la tinguem, doncs... L'anirem explicant, eh? L'anirem explicant, perquè ha sigut l'aventura del novembre, però quasi de l'any, perquè va haver-hi moments que la gent felicitava la NASA. La NASA té algun dels instruments, al final sí que són seus, però és el que fa sempre la NASA, que té un instrument i s'emporta tot el mèrit.
i van haver de retuitejar coses que deia que malauradament aquest cop no hem sigut nosaltres, han sigut els de l'ESA, vull dir que les felicitacions havien d'anar a l'ESA, fins i tot l'exastronauta el Bas Aldrin deia no pot ser que ens quedem tan enrere, és qüestió de pressupostos i ganes i recordem que això fa més de 10 anys que està volant per l'espai, vull dir que una mica de paciència.
Molt bé, Oriol, anarem parlant cada dimecres aquí a l'Espai d'Astronomia. Gràcies. Tornem la setmana que ve. De tota manera, no marxes gaire lluny perquè et quedes. Molt bé, sí, sí. Perfecte, fins ara. Fins ara. Just a la fusta.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
Tres minuts i dos, quarts d'una del migdia. És moment d'obrir la taula de cada dimecres, com sempre, per parlar una mica de cultura, de l'Ateneu, de vins. Avui no tenim a la Silvana Boc per parlar de llibres, però bé, en tot cas, ara de seguida ens situem amb tot plegat.
I el que fem, per tant, a aquesta hora és saludar la gent que tenim a la taula, l'Astrid Goldstein, que està acabant d'omplir les copes de vi, com sempre per fer aquest tas que fem amb el celler de Can Mata. A més a més, també, ja ho hem dit, l'Oriol Riat, que s'ha quedat a fer la tertúlia. Tenim també a punt l'Albert Macià, president de la Taneu, i avui també, i Manol López, que s'afegeix aquest tas de vins en directe. Com que l'Astrid sempre diu, anima la gent a venir, doncs avui...
tenim algú més. Per tant, ara sí que hi ha el vi dins les copes i per tant obro micròfons, eh? I per saludar-vos a tots plegats, bon dia. Bon dia. Us he deixat acabar de situar-vos perquè avui ja m'heu dit que a més a més veniu tots una mica amb poca teca, no? Per dir-ho d'alguna manera suau.
Jo ho he comentat abans, que amb una perspectiva de tres dies festius al davant, l'Ateneu no programa res. Res, res, eh? No, perquè seria obrir perquè no vindria ningú. Per tant, no hi ha cap activitat aquesta setmana? Aquesta setmana no tenim cap activitat, ni divendres, ni dissabte, ni diumenge, ni dilluns. Et puc fer una pregunta? Això antigament passava així? O quan era festa era potser el dia gran...
Bé, segurament fa molts anys les coses canviaven, però la gent llavors, i si em puc remetre quan jo era petitet, tot i que no vivia a Sant Just, però seria comparable a qualsevol altre lloc, la gent no teníem ni cotxe a casa i llavors segurament les coses es feien net. L'Ateneu havia fet cinema i bàsicament els festius.
També s'enjustia aquesta tradició, potser en aquest cas és més generalitzada, però aquesta tradició estranya de quan és Carnaval no fer el Carnaval, sinó fer-lo una setmana més tard, quan és Sant Jordi no fer-lo per Sant Jordi, sinó fer-lo més tard, per donar-me l'entès que tothom aquell dia vol anar a fer el Sant Jordi, el Carnaval i totes les activitats a un altre lloc. Exactament, anem una mica desfasats alguna vegada respecte del calendari tradicional. Però bé, en tot cas... Encara el Nadal i Sant Esteve, per exemple, em sembla que el celebrarem el dia que toca.
Sí, però sempre hi ha alguna festa potser abans d'hora, no? Veus els pastorets, per exemple? Hi ha molts pobles que el fan el mateix 25 de desembre i aquí no. Bé, els pastorets aquí hi ha molta més varietat. Hi ha qui els fa abans, hi ha qui els fa el mateix dia de Nadal, hi ha qui els fa fins i tot per Reis, són dies que donen molt, i aquí sí que la tradició és fer-lo per aquests dies però no es marca una data concreta.
Nosaltres concretament els farem abans, eh? Divendres, diumenge, dilluns i dimarts. Exacte, que en tot cas... Els farem quatre dies i es faran a la sala 59 de la Taneu. I ara ja no hi ha activitat el cap de setmana, però hi ha moviment amb tot el tema dels assajos, no?, per la Taneu? Moviment, en tenim moltíssim, moltíssim, tant que aquest mes hem hagut de fer un plàning especial de les sales, perquè l'escola de música també farà el seu concert de Nadal,
i també necessita assajar els pastorets, els grups que habitualment ja fan servir les sales com són els grups de ball, els grups de just teatre, doncs clar, hem hagut de fer un plàning especial perquè amb tot això també hi ha dies que juga el Barça i la penya vol veure els partits. Exacte, és a dir, que d'alguna manera aquesta setmana queda una mica buida però te recuperarà la setmana següent, no? Buida d'activitats obertes al públic, d'activitat està bullint.
Molt bé, perfecte. Doncs avui no podem parlar, o sí que podem parlar de com va anar l'acta de dissabte, però no hi ha la Silvana, vull dir que vam parlar-ne molt la setmana passada, ens ha portat també el llibre de Lletres Justes 2, en tot cas una activitat que es va fer a les escoles, que va ploure molt durant aquella estona, però tot i això es va omplir.
Es va omplir i jo crec que va ser un acte realment que no me l'esperava jo, amb la pluja aquella i aquella, sota el paraigües, anant cap a les escoles sota el paraigües, deies, bueno, serem els autors del llibre, els dos o tres de família cada un, i para de comptar, i ens vam trobar en una sala que es va haver d'anar a buscar cadires, que tot i així va haver-hi algú que ho va seguir dret,
i que realment crec que va estar molt bé els de la ràdio vau llegir perfectament els trossos de texta que us tocava amb una gran professionalitat i el vi que ens va portar al senyor em sembla que ens va deixar molt satisfets jo ja el coneixia en aquest cas perquè ja me l'havien recomanat una vegada per una altra cosa però jo crec que ens vam sortir molt contenta un encert
Veníem de l'any passat, del primer llibre que es presentava, que havíem escollit el Pances, que era un vídeo més sobremadurat, més madur, i aquest semblava escollit una mica per anar en contra del temps, perquè era la fruita, l'explosivitat, era allò que... Sí, però va agradar, perquè em sembla que, sí, sí, jo diria que tot va funcionar bé i la gent la deies... Contenta. Exacte, algú que repetia, fins i tot. Sempre. Això sempre passa, no?
En fi, doncs això és el que va ser dissabte passat, com dèiem aquesta demana una mica de repòs amb el tema de gent de l'Ateneu, la setmana que ve més coses i el que sí que fem és el tas de vins de cada dimecres, Astrid, a més a més avui amb l'Oriol que ha decidit quedar-se també el tas de vins i...
I l'Imanol, que també. Bon dia, Imanol. Hola, bon dia. Et se m'incorporaràs una mica, no? El Jostre de Fusta. Sí, m'incorporaré una mica. No vull fer més anticipacions que això, però m'incorporaré una mica. En principi demà et tindrem. Sí, sí, sí, per no fer esperar a la gent. Exacte. Llavors avui, un dia abans, doncs has decidit, va, apuntar-te al tas de vins en directe, no? T'hem convidat, eh? Per veure el què, diguéssim.
I aquest, exacte. Un tas de vins que avui ens portes esteig d'una ampolla molt fosca, eh? Molt, com el dia. Sí, va una mica a joc amb tot plegat. Sí, en principi tenia la idea de portar un vi blanc o un rosadet fresc, lleuger, però tal com s'ha llevat el dia... Has canviat, eh? Sí, has canviat, sí.
Avui és un dia que crec que tothom va canviant perquè abans hem tingut el Francesc Fàbregas que demà es presenta a l'exposició al celler i es presenta demà a l'exposició i ha dit que avui s'ha llevat i ha pensat que havia d'afegir dues coses noves, que estava molt embolicat, o sigui que avui és un dia d'aquests en què tots estem una mica sí, sí, del revés. Doncs és això, ja ha arribat i dic... Perquè arriba l'hivern, no? Una mica és aquest el tema. Però el de matí no ha sortit el sol? Sí, breument. Molt poca estona. Jo l'he vist. Home, tu mires molt al cel. Exacte.
Avui el vi aniria més terrenal. És un morenillo del celler Vins del Tros, que ja fa un any i escaig ho vaig portar a una garnatxa blanca. Hem parlat del morenillo, varietat de raïm autòctona de la Terra Alta...
Morenillo, de què vindria el nom? De More, o sigui, aquella varietat de raïm que gairebé no té ni gaire color, penseu... És poc coneguda, no, per això? És poc coneguda perquè és que hi ha molt poca producció, o sigui, el típic... Ho dic perquè no em sona gens el nom, eh?, no per una altra cosa. Sí, en anys de...
Que el que es vol és vendre molt, i a més hi ha moltes penúries, el que és prima, i en vam parlar també la setmana passada, és aquelles varietats de raïm que et donin grau, que et donin color, que et donin molt, perquè sempre seran les més ben pagades. Quan tu tens una varietat de raïm que és pobra de color...
que no dona una quantitat d'alcohol excessivament elevada, són aquelles varietats que sovint són les rebutjades. Vins del tros va començar ja fa uns quants anys a recuperar aquesta varietat de raïm. Altres cellers de la Terra Alta també.
Aquest no seria de les vinyes més velles que n'hi ha però fins i tot per la zona de Vilalba a Batea n'hi ha vinyes que ronden els 90 i 100 anys Déu-n'hi-do, no? És tot un patrimoni centenari Sí, avui en dia mantindreu En aquest cas les vinyes no són d'ells són d'un pagès ja són vinyes de 40-50 40-50 crec que ja es pot considerar bastant adultes
Són unes vinyes que estan situades entre el poble de Vilalba i Batea. Queden relativament allunyades. Moltes d'aquestes varietats autòctones moltes vegades queden com...
aïllades, o el fet de quedar aïllades, provoca una mica el que no s'hagi arrencat. Si estan en diferents terrenys o bancals, fins i tot, és difícil d'accedir, moltes vegades es deixen allà i formen part de complementar un vi.
Què vol dir que si deixes una vinya enmig d'una ciutat no queda raïm? No, més que d'una ciutat, d'una zona amb més productivitat. Sempre un pot dir, mira, aquesta varietat de raïm a mi no m'agrada com funciona i és molt més fàcil fins i tot arrencar-la i plantar-la de nova.
Jo després et posaré deures. Mira, veus, avui, Astri, venen forts els companys de taula. Em refereixo que moltes vegades aquestes varietats que han quedat una mica oblidades, el sol fet que estiguin també apartades, bueno, formen part...
però estan més apartades i oblidades perquè són oblidades o perquè algú et diu no, algú vull mantenir aquesta veritat és quasi com una sort que s'ha quedat allà jo crec que sí, jo crec que ha estat una de les grans sorts aquestes zones on fins i tot hi ha pocs ceps
i que hagin quedat una mica de... Bueno, mira, em va donant, l'utilitzo potser un 5% per elaborar un altre vi, però ja estan, no? Si estessin en una zona potser molt més propera al celler o una zona més... Més moviment segurament... Però en aquest cas aquest vi és només d'aquest tipus de... Exacte, 100% morenillo, que avui en dia n'hi ha pocs vins. O sigui, jo el primer que vaig descobrir era del celler Barberà Forés, que en el seu moment feia un morenillo amb una mica de garnatge...
Aquella part de Garratxa cada vegada està sent una miqueta menys. Cada vegada n'hi ha més Morenillo. Vins del Trós ara fa dos anys va treure un 100% Morenillo de vinyes molt velles. El celler Pinyol també n'ha tret un. O sigui, van sortint poquet a poquet i eren això. O sigui, no es feia cap vi però aquest raïm s'utilitzava com a complement d'altres. Avui en dia se li dona un valor i es comencen a elaborar 100% Morenillos. Molt bé.
A part aquest, fermenta en dipòsit de ser inoxidable, com fan la gran majoria, però després el tenen fent una curta criança en ànfora. I, per tant, això es nota en el gust, no? Segurament. Vam tastar una garnatge negra de la figuera i us vaig parlar que l'ànfora fa una mica de control de temperatura, hi ha microoxigenació, per tant...
Un dipòsit de ser inoxidable sempre té tendència a deixar els vins una mica tancats, una mica reduïts, que quan els tastes directament, que si ve, és allò que dius, uff, quin tuc, no? En veritat, es creen unes olors una mica desagradables. En el cas de l'àmfora, el que produeix és una criança diferent a la de la bota, perquè la bota sí té gust, té aromes, té textura, però l'àmfora és molt neta, molt polida i molt respectuosa. Pensem que els romans ja utilitzaven l'àmfora com a...
I com és que ho combinen i que no fan només ànfora? Seria impossible. Perquè l'ànfora també veu bastant de vi.
A ells els agrada utilitzar l'ací inoxidable per la primera part de la fermentació i després aquesta part de criança. És el primer vi que ells elaboren amb l'àmfora. Aquest. Sí, també és una mica encara l'experimentació de com és el rendiment. No és que falta d'experiència, seria una mica anar a veure aquesta varietat, com evoluciona, com reacciona...
Sí, perquè no deixen de ser petits experiments. I l'afora seva és nova, és gran? És nova, és gran, en aquest cas són 740 litres.
Hi ha molts tipus d'àmfores. Països com George ja té una tradició d'àmfores. És molt gran, no? És bastant gran. Jo m'imagina una cosa petita, no? No m'imagino a ningú portant-ne una d'aquestes. Hi ha moltes àmfores, però ara és una al costat de l'altra. No, ells em sembla que han començat amb dues àmfores. O sigui, la majoria de cellers comencen a treballar amb les àmfores una mica com això, no? A la part experimental començo amb una, dues àmfores...
I a veure també quina varietat de raïm li queda bé a l'ànfora. Cada varietat de raïm té les seves característiques. I a l'ànfora suposo que influirà el tipus de material amb què està feta, no? Depèn de com la facis. I la zona, i el tipus d'argila. Això ja requeriria un...
Parlarem de l'àmfora només, crec que ens ha de portar algú especialista. Aquest té un aroma bastant intens, pot ser, perquè jo estic més tancada que vosaltres i a mi no està arribant com ja l'olor del vi i encara no en un mini costat de la copa. Si vols ho provem ara ja tot, eh? Ja toca.
L'Imanol has saltat el pas de l'olor d'olorar, eh? Veig directament, has anat a veure... Normalment ja ens saltem el pas de mirar el color. He fet una olorada ràpida, l'únic que no l'he vist. És veritat el color, tens raó. El color normalment ja ens el saltem força. Però perquè avui és molt convencional, trobo.
Bueno, té un color molt... Molt fosc. Més negre que... Molt intens. Molt granatós. Granatós fosc. I fosc. I a part, normalment, estem fosc. La llum no el traspassa, eh? Vull dir que és dens. És molt dens, aquest. Sí, és veritat. I és això. La varietat morenillo normalment no dona molt. Però...
Depèn de com tu treballis i depèn del temps que tinguis aquest most, aquest vi, en contacte amb les pells, pots arrossegar més o menys color.
I llavors ara sí. Avisa que darrere ve una cosa forta. Ens prepara una mica o no? O enganya? Això ho veurem a continuació. Jo crec que expressa molta fruita, molta fruita vermella. Un punt com natural, no? És a dir, no transmet aquella... A vegades alguns vins són més suaus i aquest jo crec que si és tan intens és perquè deu ser aquesta part de l'àmfora i tot això, no? Exacte. El que dona molt l'àmfora és això, respecta moltíssim els anomes de fruita
I a més tenen molta expressivitat. Estem en un quart creixent, eh? Que això també s'ha de tenir en compte. Sí, sí, sí. Un quart creixent. Jo, pel que heu observat, normalment quan ja estem en un quart creixent, tots els d'homes acostumen a ser molt més expressius. Després hauríem de mirar quins condicionants també hi haurien, no? Però sí que és allò que dius, no, realment...
és com si tot fos més expressiu i només per fer una observació mirar-lo aquestes llàgrimes que deixa són importants o no són importants són importants en el sentit que és un indicador de la quantitat d'alcohol per fer-me el gourmet així i en què es basa aquesta amb la densitat de l'alcohol n'hi ha més perquè hi ha més alcohol exacte n'hi ha moltíssimes
Doncs anem a tastar-lo ara sí, no? Vinga.
Mira, bé, no? És dents? És dents? Jo crec que no m'ha enganyat. No t'ha enganyat, exacte. Perquè normalment porto molts vins que enganyen. Aquesta vegada... I aquest és allò que dius, és molt... Els aromes que hem trobat i a part hi ha com un toc així com de fonoll o un toc així com més de cap.
No és àcid per això, eh? Jo patia per això, perquè sempre, com que els més naturals tenen aquest així d'acidesa, però... Sí, però aquest és allò que dius, té un puntet, és molt fresc, avui sí que no he baixat la temperatura, bueno, fa tanta fresca... Exacte, ja ve sol, no? Exacte, però és allò que dius, és molt la temperatura, suposo que l'ampolla deu estar voltant als 16 graus, més o menys, no? Però és que crec que quan ens l'hem empassat, ens ha refrescat moltíssim.
Sí. Els 14 graus... Es noten, no, llavors? Quedarien dissimulats. O sigui, no ens ha donat sensació ni de calides ni de cremor, que moltes vegades també es percep, eh? A més et convida... Convida a fer una segona. Una segona i un tercer. Un vi molt escollit per avui, eh? Crec. Bona potència aromàtica és això. A més es barreja amb aquest que et toca així més...
I se't queda una estona, no?, el gust, vull dir, que és d'aquests que permet assaborir-lo, fins i tot, no?, com si el masfeguessis. No és un vi gens tànic, és molt agraït, és allò que dius, és relativament suau. Sí, sí.
Quants graus té, per això? 14 Aquest relativament era important, segurament Per això a vegades les coses no són... Tot i que ja amb l'olor, tot i notar-la intensa, no han notat alcohol Això és molt positiu Que un vi no estigui sempre... Moltes vegades passa, fins i tot amb vincs de poca gradació alcohòlica Aquell olores i dius que només fa alcohol Aquell alcohol el deus notar a la segona o tercera copa ja
i no a la boca amb un tast així de copa és fresquíssim és com menjar aquella fruita que encara té aquell punt verd no notes fruita madura
No, no, no s'endevinen massa, eh, tampoc. No, el Morinillo aquest va estar baramat a finals de setembre, o així, o sigui, és allò que dius, tenint en compte que és terra alta, temperatures molt extremes, climatologia força seca, podríem trobar vins una miqueta més, en general són molt més potents, més alcohòlics, més pesats, és la virtut d'aquesta varietat de raïm.
No, no, mira, doncs l'hem descobert perquè no és habitual, no? No, no, no, i és la seva primera anyada. Per tant, canviarà. Del 2014 no n'han fet. No, perquè aquest any ha estat lleig, plujós, no madurat correctament aquesta varietat de raïm i ara ens han decidit no fer el vi.
És la decisió del PG, si tu no tens un bon producte per elaborar el vi... No, no, està bé. Més val fer-ho així que no després que la gent tingui un mal record d'aquella... Exacte, és allò que diu, si tu no tens una bona matèria prima, doncs el que hagis salvat del raïm utilitza-lo com a copatge en un altre vi, no?
Té una etiqueta bastant curiosa, aquest, eh, a més a més. Perquè quan t'aric que ara fos ve l'ampolla molt fosca perquè és el color del vi, però a més té aquest color d'ons negres i grisos. Consistent, és allò que donaria una... L'ampolla també és diferent, tampoc és la típica. El que trobem aquí en el Morenillo d'Àmfora és un mur de pedra seca. Ja t'avisa, eh, doncs, amb l'etiqueta. Amb les lletres del celler de vins del tros, jugant amb la B baixa i la T.
Però i el nom del víver, això està molt petit, no? Jo almenys no veig l'alfora. Explicació a la mínima. Aquí al darrere sí que tenim una mica més d'explicació i fins i tot et diu això, no? El respecte, mira, us ho passo, el respecte cap a les varietats autòctones, no? Aquestes que a poc a poc es van recuperant. Home, cada cop n'hi ha més, no? Una mica. I tan treuades. Tu barquins les portes i per tant les sentim sovint, però cada cop hi ha més aquesta sensació que es van rescatant, no? Una mica. Sí.
És donar-li el valor, no? Que sí que podem fer vins molt bons amb varietats forànies, però és allò que dius... Aquesta varietat de raïm no la té ningú més. Clar, apostar el que tenim aquí, no, home? És un valor que jo crec que és únic, no? La Terra Alta també l'està descobrint moltíssima gent, llavors crec que van una mica de la mà, no? Fa dos anys es va impulsar moltíssim d'elaborar vins...
blanc 100% amb garnatxa blanca i tenen el segell 100% garnatxa blanca. Ara comencen a sortir molts morenillos i la veritat és que s'està treballant molt bé a tota la zona. Això sempre ho dic, mira. No, no, està bé. A més a més, si anem per allà, doncs s'ha de tenir en compte. Amb què l'acompanyaries? Amb què l'acompanyaries? Jo crec que sí que seria... Però aniríem bé amb un àpat aquest, no? O què? Amb un àpat... Home, un peix una mica consistent, amb una tonyina. Molt bé. Ens aniria bé, eh, també.
Jo crec que sí, pot acompanyar molt bé una tonyina. Plats típics de la Terra Alta. L'únic d'aquest morenillo és això, que té aquest punt de joc que et permet moltíssim poder combinar diversos plats. Però sí que no fa falta caure en els típics. Jo crec que podem anar una mica més fins i tot...
perquè no menjar així, crec, una mica oriental, amb un toc d'espècies, fins i tot perquè no, amb un toc de curri i així, que hi ha molts vins al tindre, característiques ja d'espaciat, que moltes vegades penses, ai, entre els tenim, si una cosa i l'altra... Les espècies són complicades, perquè ens marquen molt la boca. Jo crec que aquest, tot el que sigui relativament el toc de suavitat d'espècie,
Per què carn? Carn no hi posaries. Jo carn sí, però tampoc faria falta aquell gran... Sorrasco... No, jo crec que és allò que dius... Un filet... Sí, però més aviat suau. Per un gran àpat, altres varietats de raïm, com una carinyena, potser li quedaria molt millor. Més que res, et pot anar bé, però és allò que dius... Aquest vi no deixa de tenir un punt molt subtil. És allò que dius...
I també ja sembla prou contundent com per posar-hi molta carn darrere. I el tema dels formatges que sempre ens recomanes, amb aquest potser no encaixaria tant, no? O què? Oi, no l'he tastat amb formatges. Ja saps que jo sóc molt de blanc amb els meus formatges. Per tant, el guardaríem per un àpat, que també està bé, perquè moltes vegades diem, no, aquest ja està bé sol, tal. Però provarem formatges.
Molt bé, doncs recordem el nom Astrid... Saller Vins del Tros, David Alba dels Arcs, Morenilló.
En ànfora o d'ànfora... I així el trobarem fàcilment. I així el trobarem fàcilment, sí. No hi ha una gran producció d'ampolles. De moment és anyada única. O més especial, això. El 2013 va ser un any força fresc, però va fer sol, va fer calor a l'estiu. El reïm madura molt bé. El problema és quan aquest 2014...
O sigui, en principi, tots els vins del 2014 no haurien de ser extraordinaris? No, hi haurà de molt bons, però cada varietat té un comportament diferent davant de la climatologia. Pensem que, per exemple, a la zona de Priorat-Monsant, a la primavera van tindre una calamarçada bastant intensa i amb molt raïm va quedar afectat. O sigui, el tema d'aquest any és que la primavera no és plujosa, no és càlida, ve l'estiu,
no hi ha moltes hores de sol, no hi ha molta calor, va plovent, i ha estat el setembre, quan ha estat molt plomujós, però molt humit. Llavors, clar, hi ha hagut moltes malalties, molt raïm podrit. Llavors, clar, hi ha raïm que te l'aguanta molt bé i d'altres que són més sensibles. I per tant, segons com... Cada zona també, no? Llavors...
Tal com ha anat aquest 2014. Això no vol dir que trobem un altre morenillo, igual de dos pobles més enllà, i que estigui... Per tant, havent molt de la zona concreta, eh? Clar, o sigui, la climatologia, o sigui, és el que tenen aquests microclimes moltes vegades, no?, que poden afectar o no. Hi ha hagut molts dies, també, fins i tot amb boires. Llavors, és allò que dius...
Tot compta, no? Tot compta, sí, sí. Jo crec que en 2014 hi haurà vins molt bons i d'altres que... No tant. Que no tant. Ja et vindrem a demanar consell. Exacte, gràcies per quin hem d'apostar. En certa manera és la gràcia, que moltes vegades estàs provant una ampolla que dius... Que no és allò que estem tan acostumats a dir...
Quan m'acabi aquest tipus d'ampolla, en compro una altra que més o menys sempre són iguals, sinó que dius, no, potser... No, ha de ser, jo crec que sempre ha de ser el reflex del que ha estat l'any anterior, no, en realitat? Exacte, no, és allò que dius, és el reflex de si ha estat una anyada càlida i seca, no? O sigui, els vins surten amb aquests caràcters. Això és lo maco de quan es fan tastos del... com vas...
s'acostumen a dir verticals, o tastos en vertical, que són vins de diferents anyades. Llavors, tu quan els tastes, les últimes 5 o 10 anyades, veus clarament aquell any que ha estat plujós, el que ha estat calorós, sí. I fins i tot com arriba a marcar la climatologia?
per l'any següent. Però això està bé perquè no ens acostumem a estandaritzar els productes, és a dir, que el valorem per si sol i no... I que n'hi ha molts vins que són totalment estandards, eh? Sí, sí, sí. És allò que dius, cada any ja saps el que et trobaràs i no busquis invents, no? És molt còmode. Allò que parlàvem, cada vegada ho són menys, no és que ho siguin menys, és que hi ha més gent que vol produir coses que no ho siguin. Exacte. És un reflex, no? De coses estandards ja en tenim moltes al mercat.
I fins i tot d'un territori, com ara, per exemple, agafen la Terra Alta, que cada celler tingui la seva forma de treballar i que quedi impregnada en el vi i tu una mica l'arribis a veure com treballen. Hi ha gent que cull el raïm més verd del que seria normal. Hi ha gent que el cull molt més sobremadurat. Això també és una empremta que deixa el viticultor en els seus vins, tot i que, clar, no som conscients, no?
Però, clar, si anéssim tastant els mateixos vins anys rere any i anyada rere anyada, arribaríem a tindre aquesta informació. Molt bé. Doncs, mira, avui hem après una mica més d'aquesta i de com va anar el 2013. El 2013. Exacte, que no és l'anyada primera i única, de moment.
Doncs mira, un privilegi haver-lo pogut tastar. Gràcies Astrid, com sempre, per portar-nos un d'aquests vins i també avui els que ens han acompanyat en aquest tastant directe, l'Oriol Rigat, l'Albert Macià i l'Imanol López. Tornem dimecres que ve amb més coses. Que vagi bé, bon dia. Bon dia.
6 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia. Per tant, també tanquem aquest Just a la Fusta d'avui, dimecres 3 de desembre, i ho fem agraint a la gent que ha fet possible aquest programa. L'Andrea a bons serveis informatius i a la producció del programa, Carles Hernández i Rius a la previsió del temps. Avui també hem entrevistat a Francesc Fàbregas, fotògraf que de demà exposa i estrena una exposició aquí, Sant Just, sobre paisatges sense pàtries, el títol d'aquesta mostra...
Hem estat també amb alguns dels alumnes del Centre Pilot d'Esprocet que ens han visitat avui a la ràdio. Hem fet tertulí esportiva amb el Carles Hernández i Rius i l'Enric Riva. I en aquesta última hora hem parlat d'astronomia amb l'Oriol Rigat, de l'Ateneu amb l'Albert Macià i hem fet aquest tas de vins amb ells i amb l'Estric Goldstein dels Llei de Can Mata, acompanyats també amb l'Imanol López.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses, a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia, per explicar-vos què passa a Sant Just i també fer-vos els matins una mica més entretinguts. Tot plegat, cada dia de 10 a 1 del migdia. I recordeu també que podeu trobar i recuperar qualsevol contingut dels programes a través del podcast del Just a la Fusta, que podreu accedir-hi fàcilment a través del web de la ràdio, www.radiodesern.com.
Res més, de seguida arriba l'Andreu amb els Enjust Notícies, edició migdia. Tornem demà a les 10, que vagi bé. Bon dimecres.
Bona nit. Bona nit.
Don't want to say another word I sing and I'll always be Crazy in love with my country Ooh
Bona nit.
Fins demà!
This is it. Cause this is how
Don't wanna say another word I sing and I'll always be Crazy in love with my country How I like it Don't wanna say
I'll sing and I'll always be. Cross me in love with my country. A les portes, Flavio d'Esbert. Sintonitzes, Flavio d'Esbert. La ràdio de Sant Jus.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
L'atur es manté a Sant Just el mes de novembre. El mes passat va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. Aquí es mantenen les dades de desocupació, però han baixat a la comarca de Catalunya i en el conjunt de l'Estat, segons el Ministeri de Treball. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimecres 3 de desembre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Josep Perpinyà és l'únic candidat a les primàries de la secció local del PSC. L'actual alcalde ha recollit els avals necessaris per presentar la seva candidatura a les primàries. El procés per recollir i presentar avals va acabar dilluns. El fotògraf Sant Justenc, Francesc Fàbregas, inaugura demà l'exposició Paisatge sense pàtria al celler de Can Ginestar. Fins al 18 de gener, la sala acollirà aquesta mostra formada per una cinquantena de fotos fetes arreu del món els últims set anys.
I al Casal de Joves programa un nou curs intensiu de monitor de lleure a finals de mes. S'impartirà els divendres i dissabtes del 20 de desembre al 17 de gener. Hi ha descomptes per a joves enjustencs i aturats.
Bon dia, l'atur es manté a Sant Just el mes de novembre. El mes passat va tancar amb 678 desocupats, la mateixa xifra que el mes d'octubre. Al municipi les dades de desocupació es mantenen, però han baixat a la comarca, a Catalunya i en el conjunt de l'estat espanyol, segons dades del Ministeri de Treball. Sant Just Notícies.
Al Bas Llobregat la xifra d'aturats ha baixat el novembre, situant el nombre de desocupats en 63.320, això és 1.100 menys que el mes anterior. A Catalunya també s'ha produït una tendència a la baixa i ara hi ha 581.000 parats, prop de 5.500 menys que l'octubre. I al conjunt de l'Estat hi ha 4.512.000 aturats, prop de 14.700 menys que el mes anterior.
Cal recordar, però, que les dades d'atur registrat que publica el Ministeri de Treball i de la Seguretat Social cada mes no comptabilitzen les persones que no estan inscrites a les llistes d'ocupació o que ja han esgotat el subsidi d'atur.
Ara passen tres minuts justament de la una del migdia i parlem de política local, ho hem destacat en titulars. De fet, Josep Perpinyà és l'únic candidat a les primàries de la secció local del PSC. L'actual alcalde ha recollit els avals necessaris per a presentar la seva candidatura a les primàries. El procés per recollir i presentar avals va acabar dilluns.
Sant Just Notícies. A partir d'aquí, el 12 i 13 de desembre seran dies de votacions de candidatures i, per últim, el dia 18 tindrà lloc una assemblea extraordinària per anunciar les votacions i la candidatura guanyadora. Com dèiem, Josep Perpinyà és l'únic candidat. Joan Bassaganyes, portaveu del PSC a Sant Just, en parlava el Just a la Fusta.
El que estem fent és posar les bases de cara a futurs processos que puguin haver-hi. Josep Perpinyà no serà etern i el dia que marxi algú l'haurà de substituir. I jo crec que si en la cultura del partit va penetrant la idea que aquest algú ha de ser fruit d'un procés democràtic i participatiu, el més obert possible evitarem que aquest algú surti fruit d'un pacte entre dues o tres persones.
És el primer cop que el PSC Sant Justenc fa primàries per triar el seu alcaldable, en aquest cas per a les eleccions municipals de maig.