d'ous de dinosaure desconeguts fins ara per la ciència. Aquesta troballa consolida Catalunya com la zona més important pel que fa a l'estudi d'ous de dinosaure arreu d'Europa.
Un tribunal d'Israel condemna l'exprimer ministre, Hedut Olmer, a sis anys de presó i una multa de 210.000 euros per corrupció. La justícia el considera culpable d'acceptar subords mentre va ser alcalde de Jerusalem entre els anys 1993 i 2003. Olmer nega haver fet res de dolent.
L'entitat ecologista de Pana no descarta que el cadill d'os perdut a l'Aran fos capturat deliberadament. Veuen poc probable que la mare el perdés. Critiquen la gestió que n'ha fet el govern aranès i lamenten la mala imatge que s'ha donat a Europa. Avui es publica X-Cape, el nou disc pòstum de Michael Jackson, creat a partir d'enregistraments originals dels anys 80 i 90. També es publica un nou disc de la banda nord-americana Blondie i serveix per celebrar 40 anys de trajectòria.
Catalunya Informació. Avui ha jugat les semifinals de la Copa Catalunya de Futbol a un quart de vuit Sabadell Espanyol i a tres quarts de deu Girona-Barça. Les llistes de convocats estan condicionades pel final de temporada. El Barça jugarà amb el filial i amb Isaac Cuenca. L'Espanyol convoca 14 jugadors del primer equip i 4 del segon. El Sabadell i el Girona jugaran amb els menys habituals.
I pel que fa al temps, aquest matí encara hi haurà ruixats irregulars a les comarques de Barcelona i Girona, més fresca que no pas ahir al matí. Tremuntana i mestral als dos extrems del país, que ens acompanyarà uns quants dies més. Al migdia, amb termòmetres frenats, un altre cop només remuntaran on bufi el vent. Ara tenim 14 graus a Barcelona i Tarragona, 13 a Lleida i 10 a Girona. Va, sang?
Just a la justa.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fosta d'avui, dimarts 13 de maig del 2014.
Comencem aquesta hora el Just a l'Apostat d'avui. De seguida repassarem les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través dels diaris l'endemà d'aquesta tràgica notícia, aquest assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó.
I parlem també del temps amb el Carles Hernández Irius després que ahir plogués i avui ens hem llevat amb una mica de fred, amb un dia gris i doncs mirarem de saber si és la tònica d'aquesta setmana o si la cosa canviaran els propers dies.
A les 11 i 10 parlarem amb Salvador Verdegin, que és l'autor de les fotografies que s'exposaran a partir d'aquest dijous. El celler de Can Ginestà és la mostra 3 dies de juliol amb el motiu del 18 aniversari del genocidi d'Esbrinica i emmarcada en el juny fotogràfic. Espera veure aquesta exposició. Avui parlem amb el seu autor aquí a la ràdio, les 11 i 10. Just a la fusta.
I farem tertúlia amb en Jordi Farràs i en Pep Quintana cap a dos quarts de dotze. A la tercera hora passarem l'almenac del Cordill amb en Pep Quintana, també parlarem de coaching amb el Francesc Corbella i acabarem parlant de dret amb la Sílvia Masmitjà. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia, comencem amb les notícies.
Saludem aquesta hora l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui per on comencem, Andrea? Comencem parlant de la nova campanya de donació de sang del Banc de Sang i Teixits, que se celebra aquesta tarda a Sant Just. El Banc de Sang torna avui a...
al municipi, al Casal de Joves, per fer una nova campanya. Poden donar sang, recordem-ho, les persones que tenen entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. És el segon cop que s'instal·la a Sant Just el banc de sang aquest any. En només 20 minuts, una persona pot completar el procés de donació de sang i ajudar a l'hora tres persones que la poden necessitar. A nivell global, el banc de sang ara té reserves per a set dies, això és un nivell normal, però pel que fa al tipus de sang zero negatiu, que és el tipus universal, el nivell és baix.
El procés de donació de sang és molt senzill, comença omplint un qüestionari, completant també l'avaluació del metge i, com dèiem, només durar 20 minuts i amb aquests 20 minuts es pot ajudar a 3 persones, a 3 malalts diferents. De fet, és el que explicava ahir el Just a la Fusta la Sílvia Arcos, que és promotora del Banc de Sang i Teixits al Bas Llobregat.
que són uns 450 centímetres cúbics. Aquesta bossa després es porta al laboratori i allà es fracciona i es treuen les plaquetes per un cantó, els veus vermells per un altre i el plasma per un altre. Per això podem ajudar tres persones. Cada persona que dona ajuda a tres possibles receptors.
Els homes poden donar sang quatre cops l'any i les dones tres. Aquesta campanya de donació de sang a Sant Just serà avui, de dos quarts a cinc de la tarda, fins a les nou, al Casal de Joves de Sant Just. Doncs ja sabeu, avui ser obligada al Casal de Joves. Més coses, Andrea.
Doncs ara parlem de l'Espai Empren de Sant Just, una iniciativa empresarial que lidera, promulsa, d'alguna manera. L'Espai Empren compta amb un punt de treball disponible al Mas Lluí. Recordem que és un espai que és un local d'ús compartit per iniciar projectes empresarials que se situa al carrer Rosa de Luxemburg del Mas Lluí. Té com a objectiu oferir una ubicació a preus assequibles on persones emprenedores puguin tenir l'oportunitat de consolidar les seves idees i desenvolupar els seus projectes.
El preu de lloguer mensual és de 60 euros, més els 25 euros aproximats de despesa de suministres. És un local, com deia, gestionat per l'empresa municipal Promunsa, se situa al carrer Rosa de Luxemburg al Mas Lluí i tenen un espai disponible per treballar. Per tant, si voleu més informació, si esteu interessats, us heu d'adreçar directament al telèfon de Promunsa, al 93 470 7930, o bé al seu web, promunsa.cat.
I acabem amb una última qüestió, Andrea. De cara a demà dimecres, activitat a tenir en compte perquè demà a la tarda es presenta l'Associació Sant Justenca per a la Cultura de la Cervesa Artesana. Aquesta nova entitat, Sant Justenca, està formada per una decena de persones a mans de la cervesa artesana que es volen donar a conèixer el poble i alhora augmentar el nombre de socis per tal de poder organitzar activitats i al voltant d'aquesta beguda.
La presentació serà demà a dos quarts de set de la tarda i a més a més comptarà amb una degustació de la Cerveja Artesana d'un dels seus socis fundadors. L'objectiu d'aquesta nova entitat és difondre la Cerveja Artesana a nivell municipal i dinamitzar activitats per promoure-la. De fet, a banda de la presentació en societat aquest dimecres, l'entitat ja té previstes algunes activitats, com ara d'entrada participar a la Fira Botigues del Carrer,
fer cursets de cervesa artesana a casa. Aquestes activitats que organitzarà l'entitat comptaran amb cerveses artesanes de productors regulats i, com dèiem, a la presentació de demà es podrà tastar la cervesa Holes d'un dels seus socis fundadors i, a més, s'obriran les inscripcions per a nous socis, unes inscripcions que costen 5 euros. La presentació d'aquesta nova entitat tindrà lloc demà a dos quarts de set de la tarda a les sales i d'or cònsul de Can Ginestà.
Doncs una bona iniciativa també que arriba a Sant Just, aquesta societat, aquesta entitat, n'estarem pendents també de què és el que fan també a partir d'ara. I acabem aquest primer repàs de seguida parlant de música.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Perquè avui, Andrea, ho hem sentit també al butlletí d'ara de les 10, però una de les notícies és que surt el disc Pòstum de Michael Jackson. Es titula Escape. Són fins a 17 cançons i n'hi ha algunes de noves, si et sembla, sentim la que dona nom justament al títol. És com estrany, no? Que surti un àlbum. Sí, tants anys després d'haver mort. Bé, no ho sé, però molt bé. 5 anys no hi ha? No, tants no.
Probablement sí, eh? No recordo quan va ser quan va morir, si no el 2009 o el 2010, jo crec. 25 de juny. No, però no sé, és que se'm fa com estrany que una persona que hagi mort ara es tregui un dispost. 2009, farà 5 anys. 5 anys, Déu-n'hi-do. Em sembla molt bé, o sigui, coses noves que sempre ve a descobrir, més que són de rei del pop. Doncs ens quedem en tot cas amb la cançó. Molt bé.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Catalans, catalanes, l'altre estrena nou espectacle. 15 anys no és nada. O sigui que ens tocarà treballar un altre cop gratis. No et perdis la preestrena. Dissabte 17 de maig a les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Just. La diversió no està assegurada. I per a tota la família. Venda d'entrades al Casal de Joves de Sant Just d'Esvern.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracara, no és de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de conces al cinema. Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Connecta't al català.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informativcomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Un quart i mig d'onze, saludem dona, hola Andrea, bon dia Andrea. Hola, bon dia. Ara per parlar d'actualitat, perquè el que fem ara és repassar el que tenim a través de la premsa del dia. Comencem, com sempre, fixant-nos en les portades dels diaris i destacant la notícia més destacada d'aquest matí, Andrea.
Doncs avui ens parlen de la conmoció a la societat i al sector polític també per la mort a trets de la presidenta de la Diputació de Lleó i del Partit Popular de Lleó. La Vanguardia ens diu conmoció per la mort a trets de la presidenta del Partit Popular de la Ciutat, detingudes la dona i la filla d'un policia, que són afiliades del partit,
Sembla ser que la jove va ser acomiadada de la Diputació, que presidia la víctima, Isabel Carrasco. El periòdico també ens parla de commoció. Diu, commoció a Lleó i a la classe política. La presidenta de la Diputació, Isabel Carrasco, assassinada a trets. I, per últim, La Vanguardia, el diari Ara, va una mica més enllà. Ens relacionen aquesta notícia amb la campanya electoral.
D'entrada diuen que el crim de Lleó enrareix la campanya, una militant del PP mata a 13 al carrer la presidenta popular de la Diputació i els partits polítics aturen els actes de la cita electoral de les europees en senyal de dol. I a més, Lara, amb un subtítol bastant petit, ens diu venjança personal, sembla que seria aquest un dels motius amb els quals està treballant la policia aquest assassinat a Lleó.
És la notícia més destacada avui als diaris. Doncs aquest encara és el tema més destacat a la Vanguardia, que parla també de la venjança per un acomiadament, principal hipòtesi de l'assassinat de Carrasco. Després parla també dels diferents trets que es va rebre i també diu que va ser rematada.
Un cop al terra, diu que una de les detingudes havia estat de cúmia de la Diputació de Lleó i havia de tornar diners. I d'altra banda, que dimiteix una regidora socialista per un comentari desafortunat al seu Facebook sobre el crim. Va publicar qui, en sembla, havien tots recogit empestades, doncs sembla que ara ha dimitit.
D'altra banda, ara també ens destaca aquest testimoni que explica la policia que van rematar Isabel Carrasco amb cops a terra un cop disparada i altres qüestions d'aquest matí, com ara que l'exprimer ministre israelià Olmer condemnat a sis anys de presó per corrupció.
I el 324 també ens diu que busquen el rigor l'arma que va matar Isabel Carrasco, tot i que ens parlen d'altres qüestions ja, per exemple, identifiquen dos gens responsables del càncer de prostata més agressiu o que la NASA alerta que el desigel de l'Antàrtida és imparable. Diferents investigadors afirmen que el nivell dels oceans pujarà més d'un metre. I el titular principal, ho acabem de saber també fa molt poca estona, la Justícia Europea reconeix el dret a l'oblit digital...
Música Música
El cas es remunta el 2010, un ciutadà espanyol que va demanar a Google que retirés el seu nom d'un anunci d'una subhasta per impagament fa 15 anys en contra del que li va demanar l'agència espanyola de protecció de dades. El gegant informàtic nord-americà es negava a fer desaparèixer aquest vincle. Sembla que sí que ara s'haurà de fer.
Tornem a les portades en paper, Andrea, ens fixem ara en les imatges del dia. Doncs avui van molt enfocades a l'assassinat Aida Isabel Carrasco a Lleó, la presidenta de la Diputació. Tant el periódico com el diari ara ens ofereixen la mateixa imatge. Veiem com la policia treballava en el lloc del crim i veiem també el cadàver d'Isabel Carrasco cobert, evidentment...
Doncs no es veu, veiem alguns metges, també policies forenses allà treballant en aquesta passarel·la on va ser assassinada ahir a la tarda, cap allà a les 5 de la tarda. I a la Vanguardia veiem una imatge d'ella, una imatge d'arxiu en una conferència.
És la protagonista de la jornada avui, malauradament Isabel Carrasco. D'altra banda, al diari Ara veiem una imatge de la plataforma Castor. El Castor va ser culpable dels terratrèmols. El Ministeri va amagar un informe que vincula els sismes i el magatzem de gas. Això ho trobem al diari Ara. I a La Vanguardia, ara ho comentarem també en clau internacional,
Veiem una imatge del vídeo que ahir la banda, l'organització integrista Boko Haram va fer pública on veiem algunes de les nenes que van ser segrestades i ara sembla ser que la banda intenta un xantatge. Veiem una imatge d'algunes d'aquestes nenes segrestades i també una fotografia del líder de la banda, una captura d'imatge
una captura d'un moment del vídeo, i també veiem una fotografia de Michael Jackson, ho has avançat abans, un dels nous temes del disc del rei del pop, doncs veiem a Michael Jackson en portada de La Vanguardia, i per últim, al periòdico...
En principi ja tenim finalistes pel Premi Català de l'any 2013 i ens diu el periódico en portada dues dones i tres germans es disputen el català de l'any. I veiem una imatge d'un dels germans Roca en portada, també de la Josefina Castellbi, oceanògrafa catalana, que seria també una de les finalistes, i de la Núria Gispert, que ha dedicat tota la seva vida a ajudar al proisme. I els veiem a tots tres amb una minifotografia en portada.
Doncs avui serem qui guanya aquest Premi Català de l'any. Actualitzem ara els titulars culturals d'aquest matí, després de fer aquest repàs per les fotografies del dia. No, és veritat, no, m'he saltat. M'he saltat la part internacional. Sí, sí, sí, abans de passar a acabar la cultura encara ens queda obrir pàgines internacionals. No sabia jo si havia anat massa de pressa. No, no, no, tens raó. Parlem dels titulars que passen a altres punts del món.
Sí, i ens entrem, com dèiem en aquest vídeo, de la banda Boko Haram, d'aquest grup integrista que ha segrestat a les noies a Nigèria. A La Vanguardia llegim Boko Haram comença el xantatge, la banda demana d'intercanviar les estudiants segrestades per presoners.
La banda integrista Boko Haram va fer públic ahir un vídeo en el qual mostra per primera vegada 136 de les més de 276 noies que van ser segrestades. Recordem que 53 van aconseguir escapar-se a mitjans d'abril en una escola de Chibok al nord-est de Nigèria. Una dezena de noies d'entre 12 i 15 anys van ser segrestades en una altra ciutat veïna. En aquest vídeo, que durà 17 minuts,
Es veu desenes d'aquestes noies assegudes en una zona buscosa. La Vanguardia ens ofereix una imatge d'aquest vídeo. Totes porten jihabs de colors foscos i repeteixen la shahada, que és la professió de fe amb què es fan musulmanes. Només hi ha un Déu i Mahoma és el seu enviat. I la Vanguardia destaca que moltes de les alumnes segrestades eren cristianes.
En el vídeo també hi apareix, un vídeo que han enviat a l'agència AFP, hi apareix Abubakar Sehaku, que és el líder d'aquest grup extremista, que directament dirigint-se a la càmera deia no les alliberarem mai fins que vosaltres allibereu els nostres germans. Per això, doncs, l'avantguàrdia ens diu que comença el xantatge, veurem com acaba tot plegat.
I ara ens anem cap a Ucraïna. Llegim resultats de les eleccions del referèndum de l'altre dia a les províncies de Donetsk i Lugansk. A la Vanguardia ens diu que Moscou evita reconèixer els referèndums i proposa diàleg. Un 89% va votar la independència d'aquestes dues ciutats, segons els convocants,
Malgrat el que digui el nou govern de Kiev, sembla que els objectius, almenys els prioritaris, de Moscou i els rebels prorussos no coincideixen. Segons explicava el Kremlin en un comunicat de premsa, ahir el seu respecte pels resultats dels referèndums de diumenge a les províncies ucraneses de Donetsk i Lugansk, però ni una paraula de reconèixer l'existència de les noves repúbliques. Els seus líders, tot i això, van trucar a les portes de Rússia,
Oficialment, el Kremlin creu que la votació indica que el conflicte d'Ucraïna està de resoldre de forma dialogada entre Kiev i les províncies. Segons aquest comunicat, a Moscou s'acull amb respecte la voluntat de la població de les províncies de Donetsk i Luhansk, però indica que per portar els resultats a la pràctica és necessari recórrer el diàleg entre els representants de Kiev, Donetsk i Luhansk.
En aquest sentit també ens diu a l'avantguàrdia que els líders rebels demanen a Russia que consideri l'anecció dels seus territoris. Doncs són algunes de les notícies internacionals d'aquest matí.
Ara sí que parlem de cultura, titulars culturals d'avui, comencem parlant de Josep Maria Jujol, perquè la seva herència, d'aquest arquitecte, es trobarà a la Bienal d'Arquitectura de Venècia. La Bienal arrenca d'aquí tres setmanes i la seva arquitectura, la de Jujol, estarà al programa Eventi Collaterali.
Catalunya portarà la mostra Arquitectures Empaltades, un projecte coral comissariat per Juret Torrents que parteix de la reforma que Josel va fer de la casa Bufarull. Els Pallaresos, el Tarragonès, una relació amb l'arquitectura amb el seu entorn i parla de la capacitat de l'arquitectura catalana de reinventar-se davant la crisi.
El Festival Mare Mostra homenatge al cinema suec a la mostra que es farà del 21 al 31 de maig a Palma de Mallorca. S'hi exhibiran més de 70 pel·lícules amb el Marc com a protagonista i Paco León serà un dels convidats.
De la fe i les flores azules, Tahití, 80, Exxon Valèdes i Harrison són les noves incorporacions al Palm Fest, un festival que es farà els 24, 25 i 26 de juliol a l'Hospitalet de l'Infant.
I Jordi Martínez protagonitza Els homes són de Mart i les dones de Venus al teatre Poliorama. L'obra la dirigeix Eduard Periquites i està basada en el llibre de John Gray. S'estrenarà el dia 22 de maig. Descobreixen dos nous olis que Sabador Dalí va pintar l'any 1930. La Fundació omplia el catàleg raonat en línia amb 128 obres compreses en aquest període que dèiem.
I segons The Independent, investigadors asseguren haver trobat la Santa Maria de Colom, l'única nau de l'expedició que no va tornar a Europa després de l'esclariment d'Amèrica, s'hauria enfonsat davant d'Aití. Doncs sembla que hi ha uns investigadors que asseguren que l'han trobada. Ah, sí? Allà, on deien? Sí, em sembla que també és a Aití, ara és el que publica The Independent. Diu que...
En quines condicions ha d'estar, mare meva? Que el que han trobat, això, la investigació, sí, sí, ha localitzat l'embarcació davant de la costa nord d'Aití i tots els indicis apunten que es tractaria de la Santa Maria. Diu que tota la informació geogràfica i la topografia i arqueologia submarina suggera que es tracta d'aquest famós vaixell. Evidentment, són les restes, no, hi ha un vaixell, s'han cert.
Són els titulars culturals d'aquest matí. Passem ara a les contraportades d'avui dimarts.
Comencem aquest rapes per les contraportades amb la del diari Ara, l'article setmanal de Salvador Cardús, que avui el títula A la merda les unanimitats. Està enfadat, eh? Sí, això sembla... I comença, de fet, justificant el per què utilitzar la paraula merda en el seu títol. Diu Alex Gutiérrez, ens explicava que el New York Times només ha escrit quatre vegades la paraula merda des de 1981...
I Magí Camps, a La Vanguardia, escrivia que l'honor de dir-la per primera vegada a la BBC va ser dels Monty Python a la sèrie Flying Circus. Avui parla d'unanimitats en referència a les declaracions que Raimon ha fet recentment en una entrevista a Catalunya Ràdio i a Vila Web.
en què expressava els seus dubtes sobre la conveniència de la independència de Catalunya. Diu, no discutiré ara les observacions de Raimon, simplement diré que trobo molt enraonat expressar dubtes sobre les conseqüències no previstes ni previsibles de la independència. Diu, de fet, jo també les tinc. Diu, ara l'independentisme pot tornar a cometre el mateix error que llavors denunciava de no reconèixer l'impagable deute públic i cultural que tenim amb els veïns. Diu, tinguem-ho clar.
Sense les contribucions de les Illes Balears, del País Valencià, la Catalunya Nord i la Franja, avui el principal no estaria a un pas d'aconseguir la independència. Diu tant mateix, allò que m'ha indignat ha estat aquesta mena d'ànsia d'unanimitat que condemna el dubte raonable i que trobo deplorable. Diu, a veure si ens entenem, sí que vull la independència de Catalunya, però justament per tenir un país més radicalment democràtic, on hi capiguen i s'hi puguin sentir còmodes des dels cosmopolites més internacionalistes i antipàtries fins als unionistes espanyols i als estrangers de pas.
Diu, en canvi, m'horroritzaria viure en un país d'unanimitats post-independentistes. Esclar que desitjo que els qui volem la independència siguem majoria per guanyar netament la consulta, però començaria a tema el pitjor si la proporció de sí-sí s'acostava a la unanimitat. És la referència que ens fa avui Salvador Cardús arrel d'aquesta entrevista amb en Raimon.
Doncs ho tenim avui al diari Ara, al periòdico. Llegim el següent titular, la mare amb llegir en veu alta, els apunts de classe. Avui entrevista en el Llorenç Sabater, veí de Sant Cugat, que es lleva a les 6 per arribar a les 8 a la UAC i arribar-hi diu que és per dar la seva feina. Diu, als 16 anys, Llorenç Sabater va començar a percebre certes ombres al seu camp visual. Aquest va ser el seu punt de partida cap al diagnòstic de la retinosi, que a partir de llavors aniria a reduir progressivament la seva vista, fins que als 30 anys es va pagar completament.
Tot i així va acabar els estudis de BupiCou i va estudiar les carreres de Químiques i Informàtica de Gestió, que és l'última a la UOC, on al mateix temps va ser contractat per facilitar el camí a altres alumnes invidents. Diu, BupiCou els vaig fer procurant sempre seure a primera fila, a classe, sobretot amb costat d'adaptar-me als canvis de llum, per exemple, de l'exterior a l'interior,
Més d'una vegada m'havia menjat algun fanal pel carrer i de dia més o menys hi veia, les dificultats van arribar a químiques, són les pràctiques de laboratori d'anàlisi, em costava molt distingir els colors pàl·lids i a l'acabar la carrera a buscar feina diu que també va ser dur. Avui és cap de projectes de l'àrea de tecnologia educativa de la UOC i segueix prestant suport als que ocupen la sexualitat dels estudis a la discapacitat visual, auditiva o d'altres i per això la periodista Carme Scales li pregunta...
L'accessibilitat que els ofereix la tecnologia, que està vinculada amb el seu camp professional, la troba també al carrer. Diu, de mica en mica, però encara hi ha molts semàfors que no estan adaptats. Em pregunto per què no tots els que s'instal·len nous són ja. Diu, les vies del tramvia estan a nivell zero. Diu, no és fàcil saber quan et quedes enmig de les vies. I per a l'autobús tenim un comandament a distància per saber quan arriba cadascun. Diu, però a les parades dobles...
és un embolic. Diu, acabes depenent de la bona voluntat dels altres usuaris o del conductor, quan el que seria ideal és que no hagués de preguntar res a ningú en cada trajecte.
Doncs una entrevista interessant avui al periòdico. Acabem amb la de La Vanguardia, que llegim a continuació Un pensament ens uneix. No, o sigui, a veure tu com... Avui, entrevista a Víctor Amela a Antonio Fraguas, molt més conegut com a Forges, humorista gràfic.
diu que avui l'entrevisten perquè demà farà 18.250 dies, mig secle, diu que publica les seves vinyetes. Diu, és Forges, soc Forges des del meu primer acudit, el 14 de maig de 1964, per tant, demà en fa 50 anys, primer acudit que va publicar el diari Pueblo. Diu que tot va començar als 15 anys, diu, vaig tenir dificultat amb els estudis i el meu pare em va dir, seu en un banc que hi ha al passió de l'Havana 77.
Diu, em veia desmuntar i muntar ràdios amb facilitat i el banc que era davant de Ràdio Televisió Espanyola, que acabaven d'inaugurar. Diu, espera que et cridin. Va dir, vaig seure, era l'any 57, fins que un dia, un mes després de seure allà muntant i desmuntant ràdios, vaig veure sortir per la porta una cinta de pel·lícula. Vaig ajudar a ficar-la dins, a dins, i ja no vaig sortir.
Diu, allà feia demesclador d'imatge però dibuixava. Diu, sembla ser que Íñigo li va dir, atén els monitors, que amb els ninots no arribaràs a res. Diu, quan li vaig dir al meu pare que seria humorista, el meu pare em va dir, tu mateix, però sigues original. Diu, el pare ho sabia, diu, a 15 metres de distància s'ha de veure que la vinyeta és teva. I durant setmanes li vaig mostrar les meves vinyetes a 15 metres. Ell li preguntava, es veu que ja és meva? I el seu pare li deia que no.
Diu, fins que un dia em va dir sí. Diu, així vaig fer les bafarades amb hores gruixudes. Els nassos del Virginia que faig és perquè em miro el mirall directament. I bé, avui, doncs, Víctor Amel a l'entrevista perquè demà fa 50 anys del seu primer acudit i, a més a més, publica un nou llibre que es diu El libro de los 50 años de Forges. L'entrevista molt interessant avui. Doncs la teniu a La Vanguardia.
Fins demà!
I acabem aquest repàs amb la notícia curiosa del dia que avui passa pel Japó on un home s'agresta en autobús per anar a visitar els seus pares.
Això ha passat al sud-oest del Japó, sí. Diu que era un autobús que venia d'un aeroport de Miyazaki, al sud-oest del Japó, quan un home de 45 anys va amenaçar el conductor i els passatgers amb unes tisores, segons informava una agència japonesa i diu que llavors van rebre una trucada d'emergència perquè un dels passatgers va dir que l'autobús havia estat segrestat. Segons la premsa, l'autobús va fer diferents parades per deixar baixar els passatgers i cap a la mitjanit
Es va aturar davant d'una botiga després d'una llarga espera. Els agents de policia van reduir el segrestador després que ell permetés al conductor baixar per anar al lavabo. Aquest senyor va dir la policia que havia pres el control d'autobús per poder anar a visitar casa dels seus pares que està en una altra ciutat.
I cal amenaçar a tothom? No sé, ho trobo, ja, si no tens diners, suposo que ja pot haver-hi mitjans, no? No cal amenaçar els passatgers, com a mínim. Sí, crec que és difícil intentar-se posar la seva pell. Ara les conseqüències són greus, també. Segurament, vaja, sí. Sí, segurament, potser és una excusa, no?, el tema dels pares, vull dir que imagino que és una manera de dir...
A veure si cola. Intentar justificar-ho, però veja. No són també aquestes coses. No, exacte. Que vagi bé, Andrea. Igualment, Carme. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Un minut i tres quarts, doncs ens aturem ara a diferents informacions dels diaris, per exemple, la Vanguardia, les pàgines de viure, el carrer més smart una vegada reformat, el passeig de Gràcia serà el banc de proves de la ciutat intel·ligent, l'avinguda estarà en Òbres fins al novembre i tindrà wifi de franc i control de llum i contaminació.
I ho destaquem perquè hi ha una infografia molt interessant que explica com serà aquest nou Passeig de Gràcia i marca també dades referents a la contaminació atmosfèrica, a la gestió de residus o els sensors d'ultrasons que hi haurà justament als contaminadors, a més a més també d'aquesta connexió wifi de la que es disposarà al Passeig de Gràcia.
I després aquests sensors d'ultrasons en sentit vertical que detecten els residus i el volum que adora, que pot detectar també males olors o foc. I sensors també d'aquesta nova avinguda intel·ligent sobre la contaminació de l'aigua, el volum de la pluja, la velocitat del vent i també la lluminositat.
Al periódico us destaquem una entrevista que fa avui a l'escriptor Jonathan Lethem que va presentar ahir a Barcelona els jardins de la dissidència.
És la seva última novel·la, on repassa el fil que connecta l'activisme d'esquerres de l'últim segle als Estats Units a través de tres generacions. Rose, una tossuda i insuportable comunista jueva, la seva filla Míriam, que es casa amb un folk singer irlandès i passa del marxisme a la contracultura per morir a Nicaragua, i el fillastre negre de la primera. Un acadèmic gai i el fill orfa de la segona, que s'acosta al moviment Occupy Wall Street.
Diu però Ernest Talos que la història també és la del mateix Lethem que després de la mort de la seva mare va ser criat en una comuna amb la seva germana Maya Fai Lethem amb qui ha parlat de les seves experiències al festival primera persona del CSCB. Diu que la dels Estats Units no és una societat que vulgui compartir i també que el moviment Ocupi ha fet que torni a ser possible un nord-americà anticapitalista.
i parla de la realitat dels Estats Units com una societat espantosa. Tenim aquesta fantasia de l'autodeterminació individual que nega qualsevol compromís mutu i col·lectiu. I sembla que, a més a més, la resta del món ha de compartir també aquest mite. Una entrevista molt interessant que llegim avui al periódico Les Fàgines de Cultura.
I acabem amb l'entrevista que llegim al diari Ara, el sabater de Francesc Coer. Que va començar a treballar el cuir gairebé per casualitat, però de seguida es va iniciar en l'ofici de sabater. S'ha especialitzat en elaboració de sabates a mida i en la transformació del calçat.
Parla del toneig que demana la gent, com ara tenir les botes d'un altre color o tallar-les per fer-les botir. A l'estiu també diu que obrim les sabates per fer les sandàlies o arrodonim puntes.
Parla també que ha de tenir una bona bata com una bona anatomia, una bona pell i una sola de cuir o microporosa que sigui transpirable perquè no suïa el peu. Diu també que si surts de casa amb unes sabates que et fan mal tindràs un mal dia segur, si no te les notes no patiràs. Diu que el seu fill porta sabates fetes per ell i sempre tria les que li he fet jo perquè estan fetes a la mida del seu peu.
I acaba dient que per les sabates puc saber si a una persona li agrada anar a la moda o anar còmode, el seu poder adquisitiu, si és del morrofí, si es preocupa poc per ell o si és una persona baixada o una que es cuida. Va venir un client amb un vestit de Prada però que portava unes plantilles als peus que feien fàstic i llavors et preguntes on té la classe aquella persona, diu. Hi ha gent que no es preocupa de les sabates però que haurien de saber que l'elegància comença pels peus.
Una entrevista curiosa que tenim avui al diari Ara i amb la qual l'enllaçem ja amb la informació esportiva d'aquest matí. Cop d'ull, per tant, a les portades dels diaris esportius. A l'esportiu tenim que la festa serà al camp. Per Iniesta guanyar aquesta lliga seria brutal i assegura que la celebrarien més que mai i la imatge és d'Iniesta amb un cap nou del tot ple.
També el Mundial Deportiu destaca les paraules d'Andrés Iniesta. Brutal, és el titular principal. Diu que si la guanyem és perquè ho mereixem. El Barça sortirà al 200% i l'afició igual. Valdés va dir adeu al vestuari i Piqué podria jugar dissabte. I al diari Sport llegim Piqué, llest per jugar. El Tata podrà comptar amb la seva defensa titular perquè també recupera Alba.
I, evidentment, també destacant aquest serà brutal que va declarar ahir Andrés Iniesta. Aquests són els titulars més destacats d'aquest matí. De seguida, parlem del temps.
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Fins demà!
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
6 minuts i les 11. Saludem aquesta del Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per parlar del temps, que realment hem tornat a l'hivern. Gairebé, no, a l'hivern no, però hem tornat a principi de primavera, no? A principi de primavera. A fred. Sí, avui a més contrastava gent que pràcticament anaven sense màniques pel carrer. Avui he vist uns quants personatges que bé... Jo m'he posat mitges, que pensava que ja no me'ls posaria mai més. Sí, però bueno, ahir vam avisar, eh, de que...
Sí, sí, però dilluns vaig estar a punt de fer el canvi d'armari, sort que no em vaig deixar fiar de tot plegat. Ja, el que passa és que encara estem al mes de maig, el canvi d'armari és quan el mes de juny ja no tens més remei que passar calor, però...
El mes de maig encara té uns quants dies una mica divertits, però la imatge divertida d'avui és, aviam, per la indumentària que portaven els personal que he vist pel carrer, aquests que he vist mig despullats, era gent que deuria estar fent alguna obra pública al carrer, potser era paleta o transportista o alguna cosa d'aquestes. Però anava amb sandàlies, pantalons curts i unes samarretes sense mànigues.
Aquest home anava passejant tranquil·lament, al costat havia una àvia amb el seu obric, i contrastava moltíssim que avui la gent s'ha vestit del que s'ha vestit aquest cap de setmana. No hi ha l'hàbit, i és curiós, de treure una miqueta el nas, ni que sigui per la finestra, per veure que el cel està tapat, que estem al mes de maig, i que quan es tapa i hi ha precipitacions no podem anar vestits com si estiguéssim a ple mes d'agost.
Això potser, en un parell de dies d'aquest cap de setmana, que tampoc hem tingut una disbaixa de temperatures, hem arribat als 24 graus i mig, que tampoc, no sé, caló extraordinària. Però sí que el que comentàvem ahir, aquesta sensació potser d'aixafogó fa que el cos sui amb més facilitat, t'hidratis més, i aquesta sensació d'aixafogó et porti a despullar-te. I passen coses com la d'avui, que probablement
entre demà, demà passat i al cap de setmana hi haurà més d'un que estarà encostipat fins a les orelles, perquè, com dius tu, ha tornat l'hivern gairebé, perquè estem a 13 graus i mig tan sols a Sant Just d'Esvern, el cel és completament tapat, ha precipitat, no aquesta matinada, però sí que ahir la nit va ploure una miqueta a Sant Just, 1,2 litres per metre quadrat, durant la matinada...
És misèria, ara també tenim el terra humit, o sigui, ara podíem anar... Hem fet una volteta en moto, no per gust, sinó per una altra història, i cauen gotetes, o sigui, si vas amb una certa velocitat sí que les notes, si vas caminant pel carrer, doncs nota que s'està mullant una mica, però no arribes a mullar-te.
Doncs bé, aquesta mini precipitació la podem tenir durant aquest matí, podem tenir alguna ullada de sol i fins i tot al migdia es podia reactivar una miqueta, o sigui que des d'ara fins a primera hora de la tarda podríem tenir algun ruixat així puntual que pogués deixar una miqueta més de precipitació.
Hi ha aquest front que ens està creuant, que ens acaba de creuar avui dimarts, i darrere seu entra el vent del nord. O sigui, que no és una qüestió d'avui i demà quan tregui el nas el sol les temperatures es tornaran a enfilar els 25 graus amb xafogó, sinó que aquestes temperatures una mica més normals per l'època, ara estem una mica per sota el que tocaria,
doncs es mantindran gairebé durant tota la setmana. O sigui que, de moment, aquesta variabilitat en el temps, amb aquestes gotetes, potser d'aquí a primera hora de la tarda precipitacions, i a la tarda començarem a veure moltes clarianes, sobretot cap a les comarques de Ponent, cap al que és el recorregut del Llobregat, s'obrirà moltes clarianes, veurem una bonica posta de so, perquè aquí, al que és el litoral central, encara tindrem una miqueta de núvols, perquè és l'últim lloc sempre quan els fronts darrere seu entra una mica de vent del nord,
Sempre som els últims a treure'ns aquesta ressaca de núvols prop del litoral, també a Girona, però a la costa central també, perquè Girona entrarà l'altra muntana tant d'hora. I això provocarà que comencem un dimecres una mica variable a Sant Jus, a la resta de Catalunya, molt més sol, i les temperatures recolaran, perquè aquesta nit ja quedarà serena. Hem tingut una mínima de 13.
Ahir vam tenir una màxima de 19, o sigui que el cap de setmana, que van ser 24 i 24,6, de cop i volta ens va baixar, fruit d'aquests nuvolets, però el que passa és que eren 19 amb xafogor, i és el que comentàvem ahir, o sigui, aquestes 19 amb xafogor, tens sensació de calor, si fas alguna activitat al carrer o vas amunt i avall, doncs tens aquella sensació que estàs suant i que fa calor.
però el termòmetre ho reflecteix. Ara tindrem les temperatures iguals que les d'ahir, però ara la humitat és elevada perquè està plovent, però de cara a la tarda i sobretot demà aquestes humitats baixaran fruit d'aquest vent del nord que és més sec. I aquesta influència provocarà que els termòmetres no s'inflin massa però que la humitat sigui força baixa i això ens reflectirà la temperatura real. I sí que encara que parlem de 21 o 22 o 23 amb la previsió de llarg termini,
són 23 graus reals sense aixafogó, i això provoca que s'estigui bé el migdia, però que tampoc tinguem una calor extraordinària. Demà dimecres, el que dèiem, encara restes de núvols al matí a la costa central, a la resta ja entre la tramuntana, al llarg de dimecres aquests núvols s'aniran retirant, creiem que el migdia demà ja farà un bon sol a Sant Just, amb molt bona visibilitat i amb aquesta influència de dents del nord.
Les temperatures pujaran una miqueta, potser avui ens quedarem amb 18 graus, no molt més, perquè amb aquests núvols li costarà inflar-se el termòmetre. Demà ens posaríem al voltant dels 19-20, dijous i divendres al voltant dels 21-22 graus, però encara amb aquesta influència de vents del nord no volem dir que estigui fent vent tot el dia, sinó que tenim la influència i això frena una mica la temperatura i permet que el termòmetre no pugi massa i que la temperatura de sensació sigui agradable.
que ens mantindríem així. Estar ja una miqueta al cap de setmana aquesta influència de béns del nord, això farà que recuperi una miqueta la humitat, però seguirem amb valors de 22, 23. No serà com el passat. No. La calidesa, la calor aquesta, no. Farà sol, que això és un altre dels ingredients que desitja més d'un quan arriba al cap de setmana, però, en canvi, no farà la calor tan extraordinària. O sigui, els que van anar al camp del Barça...
Doncs el dissabte, els que vagin el dissabte al Camp del Barça, tampoc, si els toca el solet, doncs sí que se xitxarraran una miqueta, però vull dir que l'ombra farà fresqueta, o sigui, s'estarà prou bé, serà un dia, doncs... El temps acompanyarà per celebrar alguna cosa, si s'ha de celebrar, que encara no ho sabem. Molt bé, Carles, doncs perfecte, i n'anem parlant, que vagi bé. Sí, vinga, bon dia. Bon dia.
Connectem tot seguit amb Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat i tornem. Després, amb més coses, parlarem amb Salvador Bardegin d'aquesta exposició que s'hi inaugura aquest dijous al celler de Can Ginestà. Catalunya Informació
Bon dia, són les 11. La justícia europea dona suport al dret a l'oblit i defensa que es puguin retirar de cercadors, com Google, referències de persones que els puguin perjudicar, ja sigui perquè no siguin certes o perquè ja hagin prescrit.
La capella ardent de la presidenta de la Diputació Provincial del Lleó, assassinada ahir a trets, quedarà oberta aquest migdia. Mentrestant, la investigació policial continua oberta i es manté la hipòtesi d'una revenja personal com a principal mòbil del crim. Aquest matí ha aparegut el simbòlic pi de les tres branques amb un dels seus troncs serrats a castellà de Riu al Berguedà. La denúncia l'ha fet alguns usuaris de Twitter que han publicat diverses fotografies.
L'alcalde d'Alcanar confia que el govern espanyol compleixi la seva paraula de garantir al 100% la seguretat de les Terres de Libre després que s'ha confirmat la relació directa entre els terratrèmols a la zona i l'activitat de la plataforma Castor. Alfons Montserrat ha criticat el matí de Catalunya Ràdio el procés de concessió de permisos.
El Tribunal Europeu multa Espanya amb 30 milions d'euros per recuperar fora de termini les ajudes que el País Basc va donar a empreses que s'hi van establir al voltant de l'any 2001. La sanció és definitiva i tanca un procés que han enfrontat Espanya i la Comissió Europea durant més de 10 anys.
L'Institut Català de Paleontologia descobreix al Pirineu de Lleida dos tipus d'ou de dinosaure desconeguts fins ara per la ciència. Aquesta troballa consolida Catalunya com la zona més important pel que fa a l'estudi d'ous de dinosaure d'arreu d'Europa. Catalunya Informació
Ara els esports. Avui ha jugat les semifinals de la Copa Catalunya de Futbol a un quart de 8 Sabadell espanyol i a 3 quarts de 10 Girona-Barça. Les llistes de convocats estan condicionades pel final de temporada. El Barça jugarà amb el filial reforçat amb Isaac Cuenca i integrants del juvenil. L'Espanyol convoca 14 jugadors del primer equip i 4 del segon. El Sabadell i el Girona jugaran amb els menys habituals.
Pel que fa al temps, marxa la pertorbació. El cel més clar que avança des de Ponent al sud i a punts del Pirineu anirà arribant a la resta del país. Es mantindran la tramuntana i el mastral. Baixar les temperatures els pòxims dies s'anirà consolidant l'estabilitat. Repassem algunes temperatures a aquesta hora. A Barcelona, 13 graus, 15 a Lleida, 10 a Girona i 16 a Tarragona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. S'han exaurit les entrades per la preestrena del nou espectacle de Carlos Latre a la Taneu aquest dissabte. La productora de l'Humorista ha confirmat que ja s'han venut les 400 entrades que es van posar a la venda de forma anticipada. Els diners recaptats es destinaran íntegrament a Rels Fundació.
L'humorista Carlos Latre preestrena el seu nou espectacle 15 anys no es nada a la Taneu aquest dissabte, on repassa els seus 15 anys de trajectòria com a humorista i ja s'han exaurit les entrades per aquest espectacle. Com dèiem, els diners recaptats s'assassinaran a Rels Fundació, entitat que ajuda les persones sense sostre.
Més qüestions al Sant Justenc. Lluís Soler impartirà aquest mes de maig un curs de GPS al local de la CEAS. És un curs de vuit hores distribuïdes en quatre sessions que es faran els dies 20, 22, 27 i 29 de maig de dos quarts de vuit del vespre a dos quarts de deu. Té com a objectiu conèixer a fons els aparells GPS i alguns dels continguts passant per conceptes bàsics sobre l'ús i lectura dels mapes, l'orientació amb GPS i l'utilització de mapes digitals i programaris específics.
El curs costa 10 euros pels socis de la CEAS i de la Taneu i de 15 euros pels qui no ho siguin. Les inscripcions han de fer directament al correu electrònic de Lluís Soler.
I acabem destacant que avui és l'últim dia per inscriure's a la quarantena marxa de regularitat Fulgens i Banyos de les Sees per Colxarola. La marxa se celebra diumenge i l'entitat ja ha obert les inscripcions. Ahir va ser el primer dia, de 8 a 9 del vespre, al seu local a la Taneu i avui és l'últim dia per fer-les en el mateix horari.
La marxa arrencarà diumenge a les 8 del matí des del parador i el preu per equip és de 10 euros. L'autocar per persona costa 5 euros. Com dèiem, la marxa de regularitat de les seves fulgens i banyors per Collserola tindrà lloc aquest diumenge i se sortirà a les 8 del matí des del parador. Avui de 8 a 9 és l'últim moment per fer les inscripcions.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat municipal al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
And you were strong and I was not my illusion, my mistake. I was careless, I forgot I did. And now when all is done there is nothing to say. You have gone and so effortlessly. You have won, you can go ahead, tell them, tell them all I know.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
1, 2... Yes! Yes!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de conces al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta.
Ara passen 12 minuts de les 11. Aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Genestà s'inaugura l'exposició de fotografia 3 dies de juliol amb motiu del 18è aniversari del genocidi de Rebrenica i amarcada en el juny fotogràfic. Es presentarà aquesta mostra també amb una conferència inaugural de l'exposició amb l'autor de les fotografies que és Salvador Verdegin que avui el tenim aquí al Just de la Fusta. Molt bon dia.
Bon dia. Per parlar una mica d'aquesta exposició i de la conferència del que s'explicarà aquest dijous en una mostra que es titula Tres dies de juliol, de fet, no? Perquè, per tant, entenc que són aquests tres dies o aquestes fotografies parlen d'aquests tres dies que vas viure el juliol passat.
Exactament, vull dir, són els tres dies en què s'emmarca tota la mostra i reivindicació del poble bosnià en el genocidi en la zona de Zebranitja que va patir durant la Guerra dels Balcans, concretament el juliol de l'any 95.
Un genocidi que d'alguna manera tots ens sona, entre cometes, és un dels episodis dels Balcans o dels últims anys també a nivell europeu més sagnants, però que segurament com que només ens sona directament o si no hi hem estat i hem viscut com es viu, possiblement és molt diferent entendre-ho com un fet històric que viure com encara es viu des d'allà, m'imagino.
Evidentment, i això també em va passar a mi després de preveure en un curs de periodisme anar a Bòsnia.
acompanyant uns estudiants de les universitats de la facultat de comunicació de Vellaterra em vaig endinsar en aquests actes una miqueta sense ben bé desconeixent exactament el que allà m'hi trobaria
Evidentment, sí que sabia que eren uns actes reivindicatius de la població de Gebranica, en recordant-se els fets tan dramàtics i tan punyents que havia patit en el genocidi per part de les tropes servobusnianes i dels grups paramilitars servis.
això va ser, és a dir, d'alguna manera aquesta exposició per tant recull aquesta experiència que vas viure aquest juliol i que no sé si va ser més dura del que et pensaves Sí, per mi va ser uns fets de retobar uns sentiments, vol dir possiblement de la meva pròpia persona un tant amagats, vol dir el poder compartir d'una manera no distant un dolor
un dolor d'una gent que fins aquell moment havia vist o tenia coneixença que eren uns números o eren unes víctimes. Allà els hi posava rostre, els hi posava l'expressió, veia com patien, veia el reclupament, veia les seves llàgrimes, els seus crits i els seus desficis, doncs en tornar a recordar
a Europa, concretament a Europa, que els havia deixat sols i que, en certa manera, aquestes dies era una catarsis mostrant de dir no ens oblideu, no ens oblideu i no ens oblideu. Això, a mi, com a visitant periodista, entre cometes, doncs, em va copsar bastant. Clar, de fet, en el fons és molt recent encara tot plegat, vull dir que són, eren només 18 anys, aquest any en farà 19...
i d'alguna manera ja hi ha una distància entre cometes, són ja uns quants anys, etcètera, però alhora tot plegat encara, el fet que no faci ni 20 anys, imagino que encara tot està molt a fla de pell.
Sí, però ens oblidem ràpid, ens oblidem ràpid, perquè, si més no, que jo ja que tinc una certa edat, doncs sí que recordo els continents i les batalles i totes les notícies que rebíem dels fronts de Sarajevo i Mostar, dels Balcans, però ens quedaven llunyant, una miqueta com ara ens està passant potser amb el tema sirià, no?,
que sí, que rebem notícies, vull dir, però malauradament ens arribem a acostumar, i potser és bo que, no dic que ens arribem a acostumar, però vull dir, esclar, el nostre dia a dia també marca altres prioritats.
I això justament és el que el poble bosnià et fa saber quan entres en aquest entorn, de dir, home, nosaltres vam anar a Sabrenitz o la gent, a través dels tractats de Dayton, van considerar una zona segura dins del que es podia considerar segura en un continent de guerra, i allà es van dirigir centenars de famílies refugiats que després molts d'ells van trobar la mort.
Clar, suposo que, per tant, la manera en què recorda encara és tràgica, no?, m'imagino. Molt tràgica, molt tràgica. També hi ha un bri d'esperança, no?, que són les noves generacions. Les noves generacions, doncs, em va alegrar dins de l'oponyent del tema en què, almenys en l'entorn on jo vaig parlar, no vull dir que això sigui generalitzat, però en l'entorn que vaig parlar...
doncs en què també consideren que el poble serbi, la població sèrbia, també va ser víctima d'alguna manera, perquè els van obligar sota la seva vida, vull dir, sota amenaces de perdre la seva vida, doncs a fer uns fets...
abatre el seu veí que havia estat, fins i tot el seu amic. Vol dir que això es va fer una desmesura del que és el gènere humà. És capaç de lo pitjor, però també, per sort, de lo millor.
Clar, suposo que també és tan bèstia que m'imagino que oblidar és impossible, però fins i tot viure-ho d'una manera diferent, si més no, en el moment en què es recorda, es commemora l'aniversari exacte, també es deu fer impossible per la gent que ho ha viscut, no? Vull dir, potser d'aquí 30 anys és diferent, però ara...
No, vull dir, allà no s'oblida, no s'oblida, perquè fins i tot hi conviuen cada dia. Pensem-hi, doncs, que la dissolució de la Iugoslàvia va portar a les quatre províncies més principals, que són Croàcia, Bòsnia, Sèrbia...
i el que és Montenegro, doncs, en certa manera, tenien una certa convivència, en la qual hi vivien diferents ètnies i en diferents religions, però vol dir, pensem-hi que en l'any 1984, Sarajevo va ser capaç d'organitzar uns Jocs Olímpics, per tant, estàvem parlant d'una nació amb una projecció moderna i amb un sentit, doncs, de la cultura i de...
i de la convivència acceptable. I pensar que, com aquell que hi diu, 8 anys més tard es va fer una de les guerres més cruentes al territori espanyol amb una matança més gran des de la Segona Guerra Mundial, això es fa difícil de digerir. I la part, almenys, que sembla més perdedora va ser el poble bosnià. Què és el que més et va impactar d'aquells dies, de tot plegat?
El que més em va impactar potser va ser la perseverança del reconeixement a uns fets que es volien oblidar. I això potser, i deixa'm fer un insist, també em recorda aquestes famílies que tenen familiars desapareguts en la nostra guerra civil, amb aquesta lluita que estan tenint de reconèixer els fets. No vull posar-me d'un bando ni de l'altre, com tampoc em posaré amb aixòs.
Però aquesta força que tenen les dones, sobretot els que en assebrenitja, van ser separades dels seus familiars homes amb edat que van considerar que era militar, que anava dels 14 a 12, des de 12 en amunt, vol dir, van perdre els seus familiars homes,
Doncs aquesta perseverança de dir lluitar, lluitar, lluitar contra tot, no? Bòsnia, i sobretot la part de Srebrenica, és una zona rural, vol dir, a la qual anava una miqueta a la cua de tot el moviment del que havíem comentat de la nova nació, de la nova Bòsnia, vull dir, que estava avançada. Si no, vull dir, com en el món rural, doncs allà...
Les conviccions són més arrelades, més profundes. Llavors, la lluita d'aquestes dones, que moltes d'elles van anar a l'exili, fugint, i que des de l'exili van fer mans i mànigues i van posar tot el seu esforç i movent tot el que sigui perquè això no s'oblidés.
I Potocari és un exemple. Jo penso que amb el temps esdevindrà un segon lloc d'aquestes visites que recorden les grans guerres, com poden ser els clams de concentració que van fer els nazis a Polònia, Alemanya, Austrià, etc. Crec que Potocari en el futur esdevindrà una cosa així. Aquesta perseverança, però també...
la força i la unió i tirar endavant un fet de dir aquí va passar un genocidi que no érem víctimes de la guerra. Les víctimes de la guerra són una cosa que n'hi ha i també són molt duroses però aquí van anar per ells. I tot això com ho has plasmat o com es veuen aquestes fotografies?
Quina gran pregunta i quin gran dilema. Aviam, aquesta va ser un dels dilemes més grans que he tingut després de quan vaig tornar d'allà. Un cop gestionada les fortes emocions, de dir, ostres, com puc ser capaç de plasmar un dolor sense que, si em permeta l'expressió, no sigui un espectacle?
amb tota la màxima sensibilitat que podia. Com es pot interpretar una persona que no ha viscut allà
un sentiment, una llàgrima, un plor, un record aquell familiar que fa 18 anys que està desaparegut i que darrere d'aquell dia que l'enterren, possiblement, en alguns casos, hi enterraran uns ossos. Bé, tots això són ossos, però vol dir, enterraran una ínfima part, una ínfima part.
Potser donat a que ja estan... volen tancar aquesta porta d'anar a Tusla al centre forense mèdic més important que allà de reconeixement a les víctimes. Doncs això és aquest dilema que tenia. Com triar aquelles fotos i amb aquelles famílies i en aquells moments amb aquelles persones que vaig estar?
Com he dit abans, el memorial esdevé un acte simbòlic patriòtic del poble bosnià, per tant, hi ha totes les parafernàlies, si així s'han permès l'expressió, de les autoritats, dels desfiles militars, dels discursos grandiculents, dels desitjos de pau, que són molt lloables, però vol dir...
jo veia allà persones que patien molt. I això és el que m'ha portat a fer això, és a dir, no m'he interessat, vull dir, possiblement sortim de la meva vessant d'aquest curs periodístic que feia, em vaig interessar més amb aquesta gent i amb les limitacions de l'idioma intentar contactar amb ells en aquests moments tan dusos.
Que també això em va suposar una catarsis a mi, de dir, com agraçar-se a algú que està patint per dir-li, puc compartir això i a més a més fotografiar-ho? I el que em vaig trobar és que em van dir, sí, sí, explico. Potser exacte, potser necessitaven també que hi hagi aquesta mirada per portar-ho més enllà. Sí, explico.
Clar, clar, m'imagino, per tant, que és una sort, no?, entre cometes, que et permetessin també poder-ho... Sí, sí, sí. Aquesta confiança, no?, com si diguéssim. Sí, la paraula confiança d'allò es vol dir... Més que confiança seria acceptació, no?, de dir, acceptació del fet de dir...
Un fet tan íntim per nosaltres, que pugui ser mostrat per algú, però com que ens considerem desvolguts i separats de tots els tractats de la Unió Europea i que som un país, diguem-ne, tercers, almenys així ho van fer saber,
Doncs que això no quedi en oblid, i l'única manera que quedi en oblid, evidentment, no era a través dels mitjans que hi havia allà, vull dir, hi havia mitjans d'arreu. Això s'explicarà, es pot veure en aquesta exposició que s'inaugura aquest dijous, i a més també es farà una conferència, una presentació, si més no.
Una explicació, m'imagino, de tot plegat, no? Sí, permet-te'm dir-te més una miqueta una explicació, però una explicació de les meves vivències. Jo no considero ni cap mena d'estudiós del tema, ni em decanto per res del que va passar allà. No seria just, no? El que sí que vull explicar les meves vivències amb l'entorn que vaig viure. Evidentment, vaig viure a Sabrenitja,
en un entorn bosnià i en diferents, en gent que sí que tenia familiars que estaven a Potocari, que és el lloc on es fa el memorial, i altres que no, però també hi havia alguns que també reivindicaven el fet de dir...
això ja ens ha passat al nostre país però hem de tirar endavant i eren els joves hi havia un contrasentit pensa que a Potocari a la frontera sèrbia hi ha 15 o 20 quilòmetres i que quan arriben els camions carregats amb els fedres a hores d'ara encara passen per carreteres del territori bosnià
perquè es troben que hi ha intransigents que els tiren pelles i d'allò. Vull dir que el tema està latent. Però, bé, hi ha un bril d'esperança en dir, home, hem de ser els joves que hem de donar-li la volta, això. I voldràs tornar? M'agradaria tornar. M'agradaria tornar, però m'agradaria tornar una miqueta, a part de veure això, conviure amb la banda Sèrbia. L'altre punt de vista, una mica, no? L'altre punt de vista. Vull dir, per...
No hi ha per identificar-me, vull dir, qual considera la meva imparcialitat, però sí que és evident, vull dir, i la història ho prova, i allò és que allà es va produir un genocidi, vull dir, els dos, els magnetaris, almenys ideològics, estan al tribunal de l'AIA, condemnats per aquests fets, i... però, esclar, la població bosniana, per històries que em van explicar, també es va veure involucrada, però sota amenaces de mort, és a dir...
Les faccions paramilitars baixaven els pobles durant aquells tres dies i obligaven la població civil a que els ajudessin, entre cometes, a exterminar els bosnians que hi havia a Sabrenitja. I quan dic bosnians, no era...
Pensa que hi havia bosnians que eren musulmans, però també hi havia bosnians amb una mesera més mínima ortodoxes. Però, en aquest moment, anaven pels musulmans. Els ortodoxes, entre cometes, alguns van poder fugir o van sortir indemnes. Però no perquè ells haguessin criat, sinó perquè no anaven per ells. Van identificar enemic bosnià musulmà.
voldria constatar una miqueta també aquesta joventut sèrbia que està a l'altra banda a la vall d'Aldrina què en pensa tot això? tot i que a través dels estudiants d'allà vaig llegir alguna premsa d'allà
qualificada per ells d'extrema amb la que deien que tot això era una parafernàlia que havien muntat els bosnians. Per això és a dir que posicionar-se és difícil, però els fets són els fets. Està clar.
Doncs aquesta exposició es pot veure a partir d'aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre. Es titula Tres dies de juliol i es farà també una xerrada per presentar-la a dos quarts de vuit del vespre amb en Sabato Berdagín, que és l'autor de les fotografies amb qui avui hem pogut parlar. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Moltes gràcies. Bon dia.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcara amb les de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Passen quatre minuts de dos quarts de dotze, a aquesta hora fer un tertúlia d'actualitat i per això el que fem és saludar el Pep Quintana i el Jordi Ferras, que ja els tenim a punt. Molt bon dia tots dos, què tal? Hola, bon dia. Hola, bon dia avui, que estava lluny això. Avui... Deixa'm acostar el micro, perquè si no, ho sentiran els fans. No, no, avui... Veig aquest dia el més maco que fa. Fantàstic. Sí, això no la diu, i que tenim un dia ja gris. Reposa, aquest dia fa reposar, eh? Sí, sí, fa un dia. A mi, que sisui, que bé. L'ànim es calma.
Perquè quan fa aquell sol i tot això, quedes com estressat una mica, no? Avui és un dia relaxat. Aquests dies que feia calor, quedes aixafat. Molt, molt. La nostra edat ja passa. No pot ser, home. Nosaltres no podem estar al sol. No, com les sergantanes, no. I a los lunes al sol, tampoc. Sense fa.
Bueno, avui de què podem parlar? Carme? Avui es fa l'espai del Jaume, eh? Sí, últimament... Hola, Jaume! El Jaume està molt record a part d'en Jordi i de mi. Ara sí que fa temps que no ve, és veritat. Però no sé si teniu alguna cosa que s'enjustenca primer per parlar o si passem a parlar de l'actualitat en general.
De Sant Justenca, per exemple, jo no hi vaig poder assistir, però em van dir que la Festa de la Pau havia anat molt bé, que havia estat molt participativa, i que vaig veure unes quantes fotografies a través del Facebook, que em van enviar, inclús la mateixa recalda, la Gina, etcètera. I llavors això em va permetre veure que havia anat força bé la cosa, no?
Sí, sí, això és una de les festes que ja porta 15 anys fent-se, vull dir que està fent ja... Sí, veu-hi-do, ja comença a arralar-se, perquè 15 anys ja són 15 anys. I té èxit. Sí. Per molta gent, participa molta gent. Doncs això està bé. Sempre aquestes coses s'anjustenques...
Doncs que van arrelant, eh, mica, mica. A més a més, amb les entitats aquestes, com ara els dac, dimonis, els diaplets... Clar, és una altra manera de fer entitats que també està com creixent últimament, també, aquí, sin just. Sí, i va molt bé perquè, especialment, si enganxa els nanos petits, enganxa els pares. O sigui que també és una manera recíproca, no? Els pares poden portar els fills, però els fills segur que porten els pares. Moltes vegades, a través dels amics de l'escola que s'han apuntat a una cosa, els pares han d'anar al darrere, després, no?
Tenés una activitat esportiva com aquesta. I moltes vegades els pares, si el pare continua fent una cosa, llavors porta el fill. També passa. Que és el que es fa ara també amb la C, les sortides familiars, que una mica va per aquí. Això es voldria fer. O la idea exacta. La idea és aquesta. Home, començar també és molt difícil de vegades, no? Però costa molt perquè saps què passa? Que nosaltres a la C, qui més qui menys tenim feina.
Llavors la idea és que poder ajudar a que els pares ho necessitin i els puguem donar un suport. I clar, això costa. El diumenge tenim la marxa de regularitat, que suposo que us vindran a explicar, i dintre d'aquesta marxa es via previst... Una marxeta. I està previst fer la marxeta, o sigui fer una petiteta...
I acabar tots al mateix lloc que la teniu, que es farà el dinar de germà amb tots tots quan arribem. O sigui, la idea d'aquesta és que aviam quants pares només no s'ha portat ningú, esperem que hi hagi algú. O sigui, nosaltres estem oberts per, com a mínim, donar a conèixer, fer una intimitat entre pares i fills.
i fer un recorregut per les muntanyes del nostre... De moment estem fent el nostre poble perquè la gent ho vagi coneixent i a partir d'aquí, llavors, si tingués etsia, ja sortiríem més cap al fora per conèixer Catalunya. Clar, clar. No, no, no. O sigui que jo crec que això de pares i fills és el que estem dient, els diablets, els geganters han fet un cicle, ara estan sortint uns altres que porten molta marxa i té moltes ganes de fer les coses, que porten al tracte també,
han fet els diablets, que jo crec que són una colla molt jove i tenen ganes de tirar endavant. Jo crec que tot això s'ha d'agrair i se'ls ha d'ajudar en tot el que sigui convenient. Nosaltres recordem les èpoques que també érem joves i també, Déu-n'hi-do, l'activitat que vam aconseguir fer aquí a través de l'Ateneu, els Estats de Tardó, les escoltes, etcètera. Vull dir que, Déu-n'hi-do, hi ha hagut una tradició. Hi ha hagut el moment que hi ha hagut alguna parada, que l'ha notat també, inclús la pròpia CEAS,
Això passa de vegades, no?, aquests salts generacionals o aquestes coses. Hi ha una pausa generacional que no acaba de respondre, després es torna a reemprendre, i d'alguna manera, doncs ara, si hi ha aquests grups que són diferents dels que nosaltres teníem, perquè nosaltres no vam tenir mai ni dracs, ni diables, ni cap cosa, ni correfocs d'aquest tipus...
I els gegants, imagina els gegants, si és que no es va aconseguir ser els gegants... I que es formés el grup, i que també està passant una, diguem-ne, crisi generacional. Perquè la gent es fan grans, i doncs també costa de portar els gegants. És de gent jove i forta. Ara hi ha gent que es compta el drac, es combinen els dos. Jo crec que val la pena...
I és que no és com abans. No me'n recordo, abans, per portar els primers gegants per la festa major, els tenien que llogar... De Sant Friu, els portadors eren de Sant Friu, que venien a casa i feien el vermut. Per tant, clar, vol dir que a Sant Jus també en aquest sentit ja es fa una mica més gran, no? Sí, es fa més gran. De tota manera, les entitats de Sant Jus sempre han tingut una responsabilitat molt forta.
No, no, hi havia una activitat. Doncs jo recordo això, que venien els de Sant Feliu i fins que no es va formar la colla aquí a Sant Just i aquesta colla va tenir realment una quantitat de gent importantíssima, gent molt jove, es van comprar els gegants nous, recordem-ho, i després s'han fet una quantitat d'activitats que encara segueixen ara molt interessants de visitar les escoles. Els divendres, aquests últims tres divendres d'aquest mes...
Cada divendres hi ha una visita a una escola diferent del grup dels geganters. Els geganters i el drac. I el drac també. Això mateix. Cosa que també facilita una mica això, que tothom pugui conèixer una mica... Exacte, és una activitat que es fa a l'escola. L'escola també creia que és una activitat d'aquest tipus, lúdica, educativa...
I després, doncs, els nanos coneixen també d'aquest bestiari, per una banda, i tot plegat, no?, i és molt interessant. Jo crec que sí, i s'ha d'agrair als persones que aquests divendres se'n van a l'hora de dinar o dinen corrents i de pressa per poder fer aquesta activitat a les escoles. Jo crec que tenen molta voluntat i jo, com a mínim, els animo a que no la perdin.
Això sí. Això és veritat. Està clar. Doncs d'alguna manera volia començar parlant de Sant Just perquè de vegades diem que no en parlem prou o que també passen coses aquí. Sí, però fa 15 dies... Recordo que ho vam aquí fer un ritme envergüent fa 15 dies que Déu-n'hi-do les coses que vam arribar a parlar d'aquí a Sant Just. Per això ho he començat parlant justament de Sant Just. Ahir precisament, tallo una mica anecdòtic, hi ha una veïna d'allà on jo estic, del mil·lenari, que la vaig veure arribar amb uns brins de Ginés Talamà.
Llavors, li vaig fer el comentari de la ginesta, que per nosaltres, el que significava pel corpus, per nosaltres aquí a Sant Just, el fet d'anar a Collserola i en altres llocs, especialment a Collserola, per la proximitat, poder agafar sacs i sacs i sacs amb camions de ginesta per poder fer les alfombres de flors, que tot Sant Just quedava alfombrat, i d'aquesta manera les catifes, que nosaltres en dèiem les alfombres, no?,
I d'aquesta manera, doncs, fins que, per una banda, va afluixar la qüestió aquesta de les processons, i per una altra banda, també, la protecció de la natura a Collserola, doncs, va minvar aquesta possibilitat de la ginesta, no? Sí, suposo que també la voluntat del poble...
Ui, això ja no cal, també. Perquè, vull dir, hi havia molta voluntat per fer les catifes d'aquelles. Hi havia molt veïnatge, molt, molt veïnatge. A més a més, hi havia molt de turisme. Venien. Ara se'n diu turisme, abans venia la gent de fora, no sabies on es posaven, però venien a veure les catifes de Sant Jurt. Moltíssima gent. I, en principi, jo sempre havia sigut, encara que no era tan petit, però tampoc era tan gran,
I sempre havia sentit que la gent deia que eren millors les d'aquí que les que es feien a Sitges. Perquè abans no se'n feien tantes de Catifes com ara. Els de Sitges els carrers són més estrets. I llavors aquí eren més amples i lluïen més. I aquí estaven molt treballades. I aquí estaven totes les Catifes molt treballades.
Sí, sí, sí. Ara tens arbúcies que també les treballen molt, però, esclar, ara ja s'esteix d'una altra manera, però abans no hi havia, no hi havia tantes poblacions que en feien. Clar, ha canviat una mica l'estil, també, perquè abans, a part de Sitges, que era una mica més turístic, era el fet religiós. La religiós que és això, que aquí ens ho van treure. Sí, esclar, vull dir, perquè... A partir del concili... Sí, hi ha coses que, doncs, han de fer-se segons quins llocs, no?
portant les processons pel mig del carrer, doncs és discutible, es podria parlar molta estona. A Sitges van fer-ho com a turisme. Nosaltres aquí, com que ja no hi havia el turisme, que l'Eglésia ja va dir que no podien sortir de professor, llavors va dir que s'ha acabat. I el turisme que teníem nosaltres aquí era del Rodalies, eh? Com ho dic Rodalies, vull dir es pluga Sant Feliu i Coll Blanc i part de Barcelona. Però, esclar, vull dir, no era el turisme aquest de Sitges, que ens podem entendre. Com aires
altres temps. Tampoc ara no hi ha un turisme molt indent a Sant Jus. A Sant Jus no, però venien en aquest sentit gent de fora. Quan diem gent de fora, diem turistes. De fet, eren veïns que venien a veure els alfombres, més que turistes. Jo crec que en aquelles èpoques Sant Jus tenia molta anomenada amb les catifes. Una qualitat extraordinària dels dibuixos. Quan va començar el temps de flors a Girona, hi anaven quatre persones. També, també, clar.
també es tracta de la promoció ara no sé cap jo sé de veïns que de demà o demà passat els vaig recomanar jo he estat com a mínim un parell de vegades a Girona quan ho vaig descobrir em va semblar la cosa més extraordinària amb anys que havia vist perquè és veritat el que no hi ha estat no s'ho pot imaginar per tant no es pot explicar si no es viu
I llavors els vaig dir, sobretot no aneu amb festa ni cap de setmana, aneu entre mitja setmana i el mes aviat millor, es va començar dissabte, i doncs perquè la flor també s'enrescent. I tot i que hi ha alguns punts que canvien la flor si poden, però hi ha llocs que no, per la complexitat de les formacions que fan, és un espectacle floral extraordinari, no? Jo crec que val la pena anar-hi, vull dir, jo ja fa molts anys que ja feia l'escola de floral, van començar anar-hi
que abans no hi anava tanta gent. Jo sé que ells van començar a anar-hi i ara ja hi va molta gent. Ara quasi totes les escoles florals d'aquí de Catalunya, totes hi participen. Floristeries de Girona, floristeries dels voltants de Girona, tothom té el seu taranà des de l'escola de jardineria. La diversitat. Llavors jo crec que és una cosa que val la pena. Molt.
El que passa és que hi ha molta gent. Jo no soc partidari de fer tantes cues, però avui hi ha molta gent. Per això dic, vés-hi amb dimarts... No, n'hi ha dimarts, n'ho veig. Ahir tenia que anar-hi jo. Els meus fills van anar-hi. Hi havia gent. Vaig anar l'any passat també amb dilluns amb ells.
i vaig quedar entre caminar i pujar i fer cues i tot això vaig dir, uf, això no és per mi però us recomano i si valgo a la gent no ens queda dita també la recomanació cap a Girona i tant, i tant, i tant, però amb els ulls clucs i allà ven oberts més coses, no sé si com seguiu aquesta campanya d'eleccions europees, és a dir, d'una banda si us interessen per televisió
Però vull dir, us interessa? Canviar de canal? Això és el que vull dir, eh? Bueno, canviant de canal segons en l'espot. No, en l'espot sí, però vull dir que de vegades hi ha gent que li agrada seguir les campanyes. Ahir comentàvem que les campanyes potser haurien de renovar una mica. Totes les campanyes s'han de renovar perquè els mítings, tant és aquestes eleccions com les altres.
I va, la gent convençuda que va allà amb la bandereta, unejar la bandereta, de passada si hi ha una entrepà de mortadela millor, i la tocar amb una ampolleta d'aigua o com en vol. Evidentment, això no significa res. El significat real és el moment de posar el vot a l'urna.
perquè aquests mítings, que a més a més és molt curiós, les imatges te les donen ells mateixos, els propis partits, en un moment determinat. Si no és així, llavors en un moment que una televisió concreta connecti, llavors en aquell moment ja s'avisen, evidentment, hi ha la gran eufòria de banderes, de la joventut darrere del que parla, en aquell moment dir les frases més lapidàries possibles, etcètera, etcètera. Vull dir que és una representació teatral.
En el fons, no? Per tant, jo m'estalviaria milions d'euros. És la posada en escena, no? Sí, jo m'estalviaria milions d'euros. Faria una bona campanya amb algun tipus, doncs, que no... Sobretot perquè és el mateix estil, tot i que ha evolucionat que fa 30 anys, d'alguna manera, no? El concepte dels mítings, tal, i en canvi... Exacte.
Els mitjans han evolucionat, va tot molt ràpid. Abans potser hi havia dos actes, l'endemà sabies què havien dit, però és que ara ja ho sabem, què han dit ara. Es pot fer per tuïts, es pot fer per internet. Per això sembla estrany, que siguin 15 dies concentrats, no sé.
Clar, però ningú s'atreveix a fer el pas. Sobre tot el que es diu, no? Sí, però jo crec que ha arribat un moment que també la gent, molta gent, ni ens escoltem. A més, jo crec que els catalans, quasi la majoria, tots tenim la nostra idea i aniràs a votar el que tu ja el saps. Com que saps que qui ho farà ja no vas a escoltar ningú perquè no t'interessa. Jo sé qui votaré el dia 25, però en canvi no seguiré cap mena de... No faràs l'evolució.
No, no, no. Perquè, a part d'això, segons quin tipus... Avui estava llegint una cosa que recomanaria a tothom que llegís, l'editorial de l'Ara, que en Carles Capdevila explica les relacions que hi ha. Per exemple, i no perquè sigui el Partit Soscrista en aquest moment, que n'hi ha molts d'altres que ara posaria l'exemple.
Diu, el candidat està en contra del Manel Valls per la seva retallada. Sabem que el Manel Valls és el primer ministre francès, tot i que és en nom català, perquè és català, va néixer a Barcelona, però bé, està en contra. Però bé, resulta que el tancament de la campanya, aquest senyor Manel Valls va fer el míting amb aquest senyor, el candidat dels socialistes, que acaba de criticar.
I després em va afegint unes quantes que veus que al final, escolta, entra poc i massa, eh? Vull dir, de comèdia no gaire. Unió vota amb una part dels quantitats europeus. Convergència en vota una altra, perquè estan separats a...
I així podíem anar seguint, seguint, seguint, seguint. I recomanaria, perquè com que és molt il·lustratiu, aquest editorial de l'ARA, d'en Carles Capdevila. D'aquesta manera, doncs, veuríeu aquesta relació que hi ha entre uns i altres, com entre ells s'estan contradint contínuament durant la campanya i al final s'han de trobar. Estan contradint-se, per exemple, el Felipe González amb el Rubalcaba,
el Felipe González dient que s'han d'unir al PP per fer un govern de coalició i, per una altra banda, han de trobar-se junts en l'últim míting i el Rubal Cava diu que d'això ni parlar-ne.
I etcètera. Però és que és tan il·lustratiu que el recomano. M'agradaria inclús llegir-lo, que no tenim temps, però que tothom el llegís, si pot ser, perquè veuríeu aquestes contradiccions internes de la campanya que fan més aviat una mica més pena que glòria. Sí, sí, que tampoc no... Molta pena. De tota manera, no sé si creieu que, tenint en compte que són unes europees, que ara...
Tothom creu que és més important a Europa que fa quatre anys o que això és el que ens volen fer creure i la gent no ho veu diferent? Jo no crec que es vegi gaire diferent. Després del tema de rescats i tot el que hem anat veient. Per una altra banda, segons què llegeixes, diuen que és culpa dels d'aquí que no els van obligar a tants rescats. Avui hi ha un altre article, també en un dels diaris, que diu que vam arribar a un punt que la gent d'aquí, diguéssim, el govern central, es va passar més del compte del que li demanaven.
Per tant, que no és culpa només d'Europa, sinó que és culpa que els altres van voler lluir tant que van retallar més del compte. I així ens podíem anar trobant. Jo crec que de cara a les nostres eleccions del dia 9 de novembre, per exemple, doncs ha de ser... Amb eleccions? Bé, la votació. La consulta. La consulta, volia dir. Això no és que ja em surt així. Doncs el que es demana és que sigui un nou estat d'Europa.
Evidentment, això vol dir que ja ho han recomanat alguns partits que al costat de la bandera del color que sigui catalana, tant és l'estelada com la nostra senyera, que hi hagués la bandera europea. Jo no n'hi he vist cap, de moment. I et diré una cosa, a més a més, jo tinc la intenció de posar-la i he visitat quatre establiments
i no la venen enlloc, inclús a Corte Inglés. O sigui, llavors és molt difícil, no? No sé on té, ho hauré d'anar, o l'hauré de comprar per internet si és que es ven, que segurament que sí, perquè es ven tot, per aconseguir-ne una. Però, esclar, és que estem demanant, per una banda, que hi hagi, doncs, un nou estat d'Europa,
Però, d'una altra banda, no hi ha tampoc el coneixement suficient, perquè l'altre dia sortia una enquesta desastrosa que la gent no sabia que el 25 s'havia de votar. Un 17%, eh, només? Clar, i som el 100% els que hauríem de votar, en teoria. I resulta que, esclar, vull dir, hi ha unes contradiccions tan grosses
que hi ha manifestacions de segons quin tipus. Ara, en algun míting, veig més banderes europees perquè, esclar, les eleccions del 25 són per Europa i se'n veuen més. Però vull dir que és una cosa que també queda despenjada totalment. Per tant, doncs, aviam, jo no crec que hi hagi gaire consciència més que l'equip de fa quatre anys.
Potser en certs sectors que no hi tenim una tirada o no sabem, no hi connectem, potser sí que tenen més clar això o que faran l'esforç superior per tal d'aconseguir aquesta visió externa.
I bueno, ja ho veurem. Això el 26 parlarem. Exacte, sí, sí. Ens toca, a més a més, venir, no? Em sembla? Ah, sí, ja tornarà 15 dies més. Hauríem de fer el post de com ha anat tot plegat. Però el 26 què és? No, si és un dilluns, però ho dic el 27. També serà tot molt recent.
Això. Perquè el 25 és diumenge. El 25 és diumenge, clar. Les votacions es fan el diumenge. Abans donàvem festa i es votava. No us ha tocat, si cap de mesa, no? Jo toco fusta. No, ja ho sabries. No, a mi més jo. Hi ha gent que li agradaria fer-ho i mai li toca, hi ha gent que no ho vol fer i li ha tocat 3 vegades. Jo conec gent que li ha tocat 3 o 4 vegades i a mi mai. I tenim les lletres molt properes.
Clar, home, és un sorteig. Però què s'estira d'una bossa? No sé com ho fan, però... És un botó, ara ja. És automàtic. I què passa amb aquest botó automàtic? Bueno, hi ha tots els noms del sens o del padró i tot plegat, llavors doncs l'apretes i et dic que és com si ho facis per internet. No és un sorteig amb boles i papers. No, ni papers, no.
L'altre dia em va tocar una cosa, perquè no em toca mai, el dinar de l'Ateneu. Ah. Sí, el dinar per dues persones, pels socis de l'Ateneu, que es tiren d'una capsa, jo també, es tiren d'una capsa els noms, i em va sortir el meu. I vaig anar l'any passat. És que jo creia que ja no em sortiria, i m'agradaria el número bastant baix, però...
Això és igual, és que si toca o no toca, la butlleta teva, si surt o no surt, no? Jo ara volia... Jo ara alguna cosa, Josep, que estava parlant la Carme dels cens, l'altre dia vam rebre un correu... Jo també. Tu també, oi? Sí. De que la gent ens guardem la butlleta, la papereta dels cens. Sí, dels cens. Per demostrar que estem en els cens per la consulta. Sí.
I això vaig rebre també aquest avís, no sé si funcionarà o no funcionarà, però bé, suposo que qui més qui menys, no? És que no sabem si respon a una realitat o no, però és una previsió. Com a mínim pots demostrar que estàs al 100. Si no el volen donar, com a mínim... Estic sensat, perquè esclar, com que el difícil és que proporcionin les llistes,
els ajuntaments. Per tant, si tu ja tens la teva butlleta, dius, miri, miri, jo formo part d'aquest ajuntament i d'aquest cens electoral, no? No, no, almenys és una manera de... Jo suposo que el més que menys ho guardarà per si de cas, no? Jo recomanaria que es guardés, perquè al cap guardem tants papers a la nostra vida que guardar-ne un que pot ser útil... Queda menys de mig any, pel 9 de novembre, ara ja? És que... Déu-n'hi duret, eh? Semblava que quedava molt, però de cop i volta ens hem polit ja 5 mesos. Hi ha una emissora de televisió
que va restant els dies, surt en un angle, surt els dies que falten. Jo no sé com anirà la consulta. El que us puc explicar és una anècdota que li estava explicant a la Carla que ens va passar el diumenge, que vam fer la sortida de Caramella. Vam anar a dinar en un restaurant de Balaguer i després del dinar es fa un ball i així. Abans de començar el ball...
un senyor va fer un brindis, es va posar en castellà, i clar, tot com és normal, i deia, ei, què passa? I es va dir que hi havia senyors que eren castellans. Va ser el brindis en català i en castellà, no va passar res. Però després, al començar el ball, va començar amb una vanera, va dir, empezàvem en castellà fent una vanera i va cantar el meu avi.
Quan s'acaba el meu avi tots sabem que visca Catalunya, visca el català. Nosaltres tenim una taula al costat que de cop i volta es van anar aixecant la gent i van anar marxant. Llavors resulta que aquesta gent devien ser de les Espanyes
perquè van voler posar una denúncia al restaurant perquè estos catalanes que no sé què se han creído. Per la cançó? Sí, perquè vam dir el Visca Catalunya, el Visca... La veu cantar? No, no, la va cantar el de allà. I els que estàvem allà també la cantàvem. No, no, no, era un disc, no.
No, era despectiu, vull dir que... No, no, però bueno, es va sobtar molt que de cop i volta es van anar aixecant la gent. Llavors, hi anava un capellà, que tampoc era gran, que era un capellà jove, i sí que quan ens vam passar pel costat, a mi em va passar una dona que va dir, bueno, vam ser els catalans, vam-nos per Espanya. Vam al·lucinar tots.
Home, doncs està bastant clar, això, no? És que sí, jo ho tenia molt clar, perquè tots vam dir el mateix. Això està claríssim, no? Però vull dir, em va estranyar molt que per una cançó, que és una vanera, dient això, tota la taula es va aixecar i et va dir estos catalans no sé què s'han creït.
Jo, amb una cosa semblant, que em van explicar, resulta que en un restaurant també es van aixecar uns d'una taula i van començar a dir, doncs, molt bé, hem fet una sortida molt maca, tal, tal, tal, i aleshores de costat es van exclamar perquè, doncs, parlaven en català. I van dir, no, no, si és que estem parlant en italià. I es va acabar aquí. Ah, sí? Sí. Clar, sentien una cosa que no era l'espanyol.
Clar, clar, no es quadrava. I com que Catalunya, el més normal, és que es parlés en català, doncs van dir, escolti, que aquí es parla d'espanyol perquè som Espanya, per exemple, no? I això era aquí, Catalunya. El fet va dir, no, no, escolti, és que nosaltres estem parlant en italià. Suposo que aquesta gent el diumenge devien pensar el mateix, perquè jo sé que la guia els va dir, com és que us ha molestat, que no sé què sepa, i en saps el català, si haguéssim cantat en francès o en ingles, no passa nada.
perquè veiem com estem estem fent una consulta i el resto d'Espanya els estan maixecant no tothom suposo que també veiem exacte, que veiem també aquests textos m'imagino que em sabria greu generalitzar no, ja no però és que no hi ha contrast si només sents una part de la història no pots tenir criteri i esclar, aquesta gent jo els puc entendre bé
bé, fins a un cert punt, però els puc entendre que siguin reaccionaris a qualsevol cosa que no sigui la seva, això ja no m'agrada això ja no és correcte de cap manera, no? perquè cadascú és lliure d'expressar-se com vulgui mentre respecti en els altres i vull dir, allò ens vol dir que aquest lliçonament com que no hi ha una contraposició ni per televisió, ni per diaris, ni per emissores etc, etc, doncs sempre senten la mateixa cançó, i al final te l'aprens
Sí, sí, està clar, ja deixes de qüestionar-t'ho tot. Clar, si tu et diuen és així, és així, és així, doncs tu ho dius naturalment que és així, si no sento res més, ha de ser així. Clar, fins que entens el contrast, que llavors pots valorar i pots semblar sí o no. Exacte. Encara tenim sort que hi ha gent dintre de l'estat espanyol que sap el que és Catalunya i encara tenim sort d'això. Sí, i el que passa és que no els manifesten molt públicament. No els posen.
Se'ns acaba el temps, eh? Queda mig minut, per tant, ja ho deixem aquí. No podem arreglar més. Ho deixem per d'aquí 15 dies. D'aquí 15 dies s'ha arreglat tot això d'Europa. Estarem amb Europa ja. Això. Molt bé. Que vagi molt bé, gràcies, Jordi. Adéu. I bon dia. I connectem tot seguit amb el Bolletit a Catalunya Informació. També sentirem el dels Sánchez Notícies i tornem després a més coses.
Són les dotze.
Identificada la dona que va donar un cop de puny al líder del PSC, Pere Navarro, durant una comunió a Terrassa. Diversos testimonis han coincidit amb la imatge de l'agressora que tindria uns 50 anys. Aquest matí ha aparegut el simbòlic pi de les tres branques amb un dels seus troncs serrats a Castellà del Riu, al Berguedà. La denúncia l'han fet alguns usuaris de Twitter que n'han publicat diverses fotografies.
La justícia europea dóna suport al dret a l'oblit i defensa que es puguin retirar de cercadors com Google referències de persones que els puguin afectar la seva reputació, ja sigui perquè no són certes o perquè ja han prescrit.
La capella ardent de la presidenta de la Diputació Provincial de Lleó, assassinada ahir a trets, quedarà oberta aquest migdia. Mentrestant, la investigació policial continua oberta i es manté la hipòtesi d'una revenja personal com a principal mòbil del crim. La víctima era també la presidenta del PP de Lleó i les dues dones detingudes, mare i filla, són militants del mateix partit.
L'única manera d'estalviar-se la indemnització a l'empresa que gestiona el magatzem de gas Castor és demostrar que no es van fer prou informes previs. És el que ha dit el matí de Catalunya Ràdio el diputat d'Esquerra Unida, Ricardo Sixto, que és qui va demanar al govern espanyol l'informe de l'Institut Geogràfic Nacional.
I avui es publica Xscape, un nou disc pòstum de Michael Jackson, creat a partir d'enregistraments originals dels anys 80 i 90. També es publica un nou disc de la banda nord-americana Blondie. Serveix per celebrar 40 anys de trajectòria. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. Semifinals d'escafeïnades de la Copa Catalunya, avui donada la situació incerta dels equips catalans a la Lliga. Aquest vespre Monti Libi, Sabadell Espanyol i Girona Barça.
Ja hi ha data i horaris pels partits de promoció de sense segona A. Tots diumenge. Nàstic Ferrol a les 6. Toledo-Lleida, dos quarts de 7. Cadis Hospitalet a les 7. Només per confirmar, Llagostera Racing probablement a les 12.
I el temps marxa la pertorbació. El cel més clar avança des de Ponent. El sud i punts del Pirineu anirà arribant a la resta del territori. Es mantindran la tramuntana i el mestral. Baixen les temperatures. Els pròxims dies s'anirà consolidant l'estabilitat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. El Banc de Sang i Teixits de la Generalitat farà avui de nou una campanya de donació de sang al casal de joves. Poden donar sang les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. És el segon cop que s'instal·la Sant Just al Banc de Sang aquest any. En només 20 minuts, una persona pot completar el procés de donació de sang i ajudar alhora 3 persones que la poden necessitar.
A nivell global, el banc de sang ara té reserves per a 7 dies, això és un nivell normal, però pel que fa al tipus de sang zero negatiu, al tipus universal, el nivell és baix. La campanya de donació de sang a Sant Jou serà avui de 2.45 de la tarda fins a les 9 al Casal de Joves.
Últim dia per inscriure's a la quarantena en marxa de regularitat Fulgens i Banyós de la CEAS per Collserola. La marxa se celebra diumenge i l'entitat tanca avui el període d'inscripció. Ahir va ser el primer dia, de 8 a 9 del vespre al seu local a l'Ateneu, i avui és l'últim dia per fer-les en el mateix horari.
La marxa arrencarà diumenge a les 8 del matí des del parador. El preu per equip és de 10 euros i l'autocar costa 5 euros per persona. La marxa de regularitat consisteix en premiar la regularitat de les parelles a l'hora de caminar i anar passant pels controls i no qui arriba primer a la meta. Cal disposar d'assegurança per participar-hi i si no hi té s'ha d'abonar 2 euros per aquest concepte. L'arribada serà al patí del roure de la Taneu on es farà un dinar amb servei de barbacoes i després es farà el lliurament dels premis als guanyadors.
I acabem destacant que la CEAS obre la convocatòria pel concurs fotogràfic 2014. El tema del certamen és l'excursionisme, la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. Enguany el concurs compta amb quatre categories i un premi especial. Millor fotografia, millor col·lecció temàtica, millor fotografia d'excursions de la CEAS, millor fotografia segons votació popular i el premi especial a la millor fotografia sobre Masíes de Sant Just. Aquesta última és la novetat més destacada del concurs.
Durant el sopar de motxilla del 20 de setembre es farà la votació popular i es donaran a conèixer els guanyadors. Els premis van dels 150 als 200 euros. La CEAS ja ha penjat les bases del concurs al seu web, sanjus.org barra CEAS, on trobareu tota la informació detallada sobre els requisits que s'han de complir per participar-hi.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Bachbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. Saludem aquesta hora al Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia. Tornem a ser aquí a les ones de Ràdio d'Esvern. Però ara per repassar l'Almanac del Cordill, com fem cada dimarts aquesta hora. Sí, sí, una mica aquest petit espai que englobem diferents coses. L'Almanac del Cordill, una miqueta de tast de català i alguna frase d'aquestes més o menys encertades que ha dit algú, no? I avui, doncs, comencem com sempre amb l'Almanac del Cordill.
tenim per exemple parlem dels sants i de les santes Santa Electra ahir parlem d'ahir del dia 12 Santa Electra, Santa Nerea i Sant Domènec de la Calçada en castellà diguin Sant Domingo de la Calçada que és un lloc que està molt bé
Avui, Sant Pere Regalat i Santa Fàtima. És curiós perquè, per exemple, tenim Pere Regalat, tenim Domènec de la Calçada i ara veurem que hi ha com el nom i cognom o d'on són. I, per tant, ens donen els noms més complexes. El dia 14 dimecres, demà, Mare de Déu de l'Alba, que és patrona de Tàrrega, i Santa Gemma, Sant Matías, Sant Macià i Santa Cora.
O sigui que Déu-n'hi-do, demà una colla de sants, però Mare de Déu l'Alba. Cora, Gemma, Maties i Macià. I dijous Sant Isidre i Santa Joana de l'Estonac. El que et deia, veus, un altre compost, Joana de l'Estonac i Sant Isidre. I el divendres, dia 16, Margarida de Cortona, ja tornem a ser una altra vegada, i Sant Isidre.
Brandà. Brandà. Margarida de Portona. També, doncs, li posen donera i així, doncs, el dissabte. Pasqual, Antònia i Massina. Pasqual, Antònia i... Antònia i Massina és tot junt.
Sí, Pasqual va per un... És un nom, Pasqual. I Antònia Massina, l'altre. Doncs també ja tornem amb un d'aquests cognoms. I el 18 diumenge és Pasqua Granada, Santa Clàudia, Sant Eric i Sant Fèlix. Aquests són els sants que tenim aquesta setmana. Per tant, tots aquests que hem nominat ara, recordeu-vos de felicitar, sobretot si en coneixeu algun, naturalment.
Aviam, amb aquestes historietes que presenta l'homenar, hi ha una molt curiosa que diu Marieta, vola, vola, tu que portes camisola. I llavors diu, a les ales vermelles de les Marietes s'hi pot comptar set punts negres, tres a cada costat i una a la part central on s'ajunten. Molts nens s'han posat Marietes a les mans, fent cantarelles perquè volin. Avui no se'n veuen tantes com abans, però serem afortunats si aconseguim una bona colònia de Marietes al nostre hort.
perquè les marietes, elles soles, poden menjar-se les plagues d'arugues o pogons del nostre hort. O sigui que, ja ho veus, si tenim marietes, millor, tot això, els pogons i les arugues desapareixen. El que cal és trobar marietes. Diu, els plançons de tomaqueres agraeixen ser enterrats a fons, colgats fins al coll i encara els poden calçar amb un petit mur de terra.
Deu ser el moment de plantar tomàqueres, pel que explica aquí. És l'època, no? Jo hauré d'anar a buscar tomàqueres. Tot i que també ara surten al principi els tomàquers. Sí, perquè el tenim tot l'any. Ara ja tenim... No, però n'hi ha tot l'any a les botigues, però ara, com si diguéssim, crec que és ara l'època en què vénen els tomàquers. No ara i a l'estiu.
Suposo, però com que aquí agraeixen ser enterrats a fons, els plansons, moltes gràcies són els nous, potser són de cara a la temporada vinent. El plansó, ja ho sabem. Aviam, en molts rellotges de sols hi escrivien lemes per fer pensar. I si escriuen, perquè dius que havien passat i encara també en present. Un lema que es pot llegir, com molts rellotges, diu Tempus fugit.
Que vol dir, el temps s'escapa, fuig. És un lema que convida a aprofitar el temps. En algun rellotge, la inscripció encara és més llarga, i diu... Tempos fugit, sicut nubes, quasi naves vellut ombra. Que vol dir, el temps s'escapa com els núvols, com les naus, com les ombres. I diu... Pels camins del cel el sol va fent via, mira quina hora és i aprofita el dia.
I l'altre que diu, tu sense sol, jo sense fe, ni tu ni jo som res. Està bé, està bé. Aquests anem per Sant Just o per trobar uns quants. I si entres al museu virtual del centre d'estudis, doncs allà hi ha tot un seguit de rellotges de sol amb aquests versets que hi ha a sota que expliquen tot això, doncs aquestes petites frases que et fan pensar quan mires l'hora. El que passa és que poques vegades mirem els rellotges de sol. Ja. Però és clar.
Clar, clar, ens costa llegir-los, no? Segurament. Sí, i a més a més costa trobar-los i que ja si n'hi ha... Ara està fent una recerca, no? Sí, el braç, si tenim el rellotge o el telèfon, cropes alçar el cap i veure un rellotge de sol. També és veritat que els de bolsera estan desapareixent. Que no van a la mateixa hora. El rellotge de sol, si està ben fet, porta un endavant. Clar, clar, home, funciona diferent. És l'horari solar i tot plegat. Exacte.
També ens diu, tindreu un oli aromàtic de gust delicat si maçareu oli d'oliva verge amb unes fulles d'alfàbrega i unes quantes maduixes buscanes.
És un bon oli per amenir qualsevol plat de verdura. Ha de ser bo, ho provaré, perquè tinc alfàbrega, tinc maduixes i tinc oli. I si té un gust diferent també, no, de verdura? Sí, esclar. Ha de ser curiós, tant l'alfàbrega, que és molt olorosa, com la maduixa buscana, en aquest cas un maduixot ja servia també amb oli d'oliva, doncs estaria bé. I diu...
acaba amb aquelles frases així curioses de l'almenar que diu, quan comptis comptes, compta quants comptes comptes, perquè si no, que si no portes el compte de quants comptes comptes, mai no sabràs quants comptes pots comptar i podràs perdre el compte.
és un plat pla blanc ple de teva negra, està una miqueta, no? Doncs va per aquí la cosa. Aviam, un tastet de català, per exemple, que deia l'encontre de futbol entre el Milán i el Barça ha acabat en un empat. Quan hauríem de dir el partit de futbol entre el Milán i el Barça ha acabat en un empat, en lloc de l'encontre, que és com una traducció de l'encontre. Sí, l'encontre és raro, eh? Queda raro. Sí, però es diu, perquè és l'encontre, doncs ja hi som, l'encontre.
I en lloc de dir el partit de futbol entre l'un i l'altre acabat amb un empat. Això és una altra qüestió. I després tenim aquelles frases que de vegades triem a la setmana. Les paraules se salven de totes les catàstrofes. Aquest és una. Tota paraula és llum i tota llum creixença. Tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda.
Vull dir, aviam, n'hi ha algun altre. L'horitzó és negre. La tempesta amenaça. Treballem. És l'únic remei pels mals del segle. Això ho deia l'André Moroà, que l'altre dia la van dir també, i com ara a Grècia sempre s'hi torna, encara que sigui la primera vegada, que es visita físicament.
I deixem-ho aquí. En triem alguna d'aquestes? T'ha fet gràcia alguna de les paraules? Potser la primera o què? La primera. Tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol estupidesa que estigui de moda. O és massa llarga, potser? Doncs tota paraula és llum i tota llum creixença. No m'acaba convençut aquesta. Doncs aquesta, les paraules se salven de totes les catàstrofes. Va, aquesta sí que m'agrada més. Vinga. Ja està. Molt bé, Pep. Perfecte. Doncs tornem la setmana que ve. Exacte. Que vagi molt bé i bon dia.
Just a la fusta. Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Bachbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari.
A més, des de les 7 de la tarda i fins a la 1 de la matinada podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536 al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Un quart i mig d'una del migdia.
Ara saludem la Sílvia Mas Mitjà, advocada en despatx d'aquí Sant Jus, al carrer Montanya número 2. Molt bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme, molt bé. Per parlar una setmana més d'alguna qüestió vinculada amb tot el món del dret, avui relacionat també amb el tema de la pensió d'aliments, no? Sí, sobretot a l'hora de reclamar aquesta pensió d'aliments en els casos en què el pare o la mare que està obligat a pagar aquesta pensió d'aliments pels fills menors, doncs no ho paga.
Com funciona, per tant? Què és el que s'ha de saber? Doncs el primer de tot hem de tenir una sentència. Què vol dir? Jo no puc reclamar judicialment una cosa que un jutge no està obligant a complir.
I per això el que diem és important i el principal és tenir una sentència que em reconegui que hi ha una pensió d'aliments establerta en favor d'uns fills, d'acord? Perquè, clar, si jo arribo a un pacte amb la meva exparella de que cada mes em pagarà una quantitat, si deixa de pagar, jo no podré anar judicialment a reclamar-li aquests diners. Clar.
El primer és regular la situació familiar, que és perquè s'ha trencat una parella i aquí entraria tant si anem pel divorci i si estan casats o si es fa una guarda i custodia d'aliments en els casos de les parelles que no estan casades.
Qualsevol dels dos procediments es regularà si hi ha menors d'edat, si hi ha fills comuns, es regularà la pensió d'aliments, el règim de visites, tot. Però el que ens interessa en aquest cas és que aquests fills que aniran a conviure amb un dels dos progenitors
Doncs clar, el progenitor que es queda amb els fills no pot assumir el 100% de les despeses, en el qual l'altre està obligat a pagar aquesta pensió. O sigui, l'altra persona té uns drets i uns deures, no? Ja parlàvem en alguna altra sessió, de dir, té l'obligació de pagar aquesta pensió d'aliments per mantenir els seus fills i té el dret de poder veure'ls, vull dir...
Això es regula amb aquesta sentència i què passa, que és el tema central d'avui, què passa si jo tinc aquesta sentència, tinc una pensió d'aliments reconeguda pels meus fills, per exemple, i l'altra part no paga. Clar, que és el primer problema que hi hauria, no? Exactament.
Què hem de fer? Primer de tot, és un procediment judicial amb el qual es necessita advocat i procurador i es posa una demanda d'execució de títols judicials. Res, és molt tècnic, però el que vol dir és que jo vull executar la sentència. Vull que el jutge, ja que aquella persona no paga voluntàriament,
i que el jutge posi dels mitjans perquè l'obligui a fer-ho. Si aquella persona voluntàriament no ho ha fet, evidentment jo li demano al jutge, li dic, primer de tot faig els números i dic, em deu tant. Doncs més a més, perquè hi ha persones que a vegades no poden pagar tota la pensió o que no volen pagar-la, que això ja és un altre tema,
O que paguen una part, estan obligats a pagar 300 i només paguen 200. Llavors, la funció aquí de l'advocat és fer la suma de tots els mesos que es deuen i no només pensió aliments, sinó també amb un altre concepte que també vam parlar en una altra sessió, que són despeses extraordinàries, d'acord? Tot això es suma.
I es posa la demanda i es reclama. Doncs aquest senyor deu 6.000 euros, per exemple. Llavors, el procediment s'inicia amb aquesta petició. El jutge el que fa és li dona còpia a l'altra part perquè pugui contestar en uns 20 dies hàbils. Però tant si contesta com si no...
durant aquells 20 dies el procediment continua endavant. Què vol dir? Doncs l'altra part té dret a oposar-se a la demanda i dir no, aquests càlculs no estan bé i justifico perquè porto conforme jo he pagat, per exemple, d'acord? O el que fa el jutjat també, paral·lelament, és iniciar el que es diu els embargaments, d'acord?
Aquí què tenim? Doncs, bueno, s'inicia un procés d'investigació. Els advocats el que diem, si posem la demanda, és que s'investigui a tot arreu. Des de la Seguretat Social, si sabem que treballa amb alguna empresa, doncs ja diem el nom de l'empresa, l'adreça, perquè el jutjat es dirigeixi directament a l'empresa i que l'empresa, quan li doni la nòmina a aquest senyor, li descompti directament de la nòmina aquests diners.
qüestions si la nòmina és de 400-500 euros es pot embargar el concepte pensió d'aliments és prioritat sabem que la màxima és que no es pot embargar per sota del mínim interprofessional però estem parlant de deutes com per exemple un deute que tinc amb l'acompanyada de telèfon o un deute amb el banc això sí que no et poden deixar per sota d'aquests mínims però en temes de pensió d'aliments és l'excepció
I és prioritari que encara que el pare es quedi a zero, d'acord, al compte corrent, aquests diners s'embarguen. Per què? Vull dir, té una raó de ser i és de sentit comú, és que el teu fill menor d'edat no té l'opció de treballar ni tan sols. Clar, clar. Sí que és veritat que el mercat laboral està molt malament, que el pare pot tenir molts problemes,
però té l'opció. En principi, el primer que ha de fer és pagar aquesta pensió, no? Exactament. Llavors, el jutjat el que faria seria embargar aquests diners. Problemes, quan no hi ha una nòmina. Clar, això es complica, s'allarga més amb el temps i, bueno, pot ser, vull dir, posar la demanda de reclamació
que tothom ho tingui molt clar, no és una garantia de poder cobrar la pensió d'aliments. No és una garantia. Per part dels advocats es fan tots els esforços i després és, doncs, clar, si aquella persona és autònom, no declara res o no té res al seu nom, clar, és que ni els advocats ni el jutjat pot fer-hi res. Clar, nosaltres podem estar esperant a veure si fa la declaració de renda, a veure si té algun tipus de propietat...
El més ràpid i eficaç és que tingui nòmina i se l'embarga directament de la nòmina. Però si té una propietat, ja té algun patrimoni, costarà més, perquè evidentment no es subhasta un pis, tampoc ho dic ara, no es subhasta un pis si hi ha un deutó de 1.000 euros. Si l'altra persona té una propietat d'un pis, el que es farà és acumular any rere any i el que farà l'advocat és presentar un escrit any rere any
per acumular i actualitzar les quantitats que es deuen. D'acord? Però, bueno, si resulta que el deut a dia és molt, molt gran, doncs fins i tot sí que es podria o algun vehicle o alguna vivenda o el que sigui. Embargar-ho. Embargar-ho, fins i tot. Déu-n'hi-do, eh? Suposo que també m'imagino que tothom és conscient, no?, quan entra en un cas així, o no? O no saben tant que hi ha aquesta prioritat?
Sí, però clar, mentre em troben diners o no em troben, doncs passa el temps i puc fer... Clar, clar. Vull dir, és que trobar... Mira, jo et dic... Moltes vegades, quan la situació és tan complicada, al final, el que he deia abans, posar la demanda no és garantia de cobrar aquest deute, aquesta pensió d'aliments que és del teu fill, d'acord?
El que passa és que moltes persones posen la demanda ja sapiguent que no arribaran a cobrar. Però saps per què la posen? Perquè de cara a serveis socials,
Quedi constància. Què vull dir? Arriban moltes persones que venen derivades de serveis socials perquè què passa? Si jo resulta que tinc una sentència i em reconeixen que jo estic rebent cada mes 500 euros per mantenir els meus fills, jo, quan faig la declaració de la renta, surt que jo he rebut aquests diners.
i si jo vaig a serveis socials a demanar uns ajuts perquè no arribo el primer que em demanaran serà doncs aquí surt aquesta sentència que els està rebent llavors amb aquesta demanda de reclamació tu pots acreditar l'única manera que pots acreditar que no els està rebent
I llavors serveis socials et poden donar ajuts. Ara també estava... Aquest és un tema també relacionat, qui diu ajuts diu beques de menjador, que a més he vist en un diari, aquí a l'entrada, que en una de les portades sortia aquest tema. Clar, si resulta que el meu IRPF surt que jo he rebut aquests diners, doncs ho tinc més complicat.
Déu-n'hi-do, eh? Realment, vull dir que nosaltres, clar, són aquests temes que a vegades ho hem comentat, no?, que tot el tema del dret se'ns escapa una mica o que ens fa por perquè no sabem de què va tot plegat i que un cop hi entres et sorprèn, fins i tot, del que hi ha, no? Sí. I, bueno, després hem parlat d'una via, que és la via civil, que és la primera que es fa quan tu, doncs, bueno, no estàs rebent els diners
És el primer pas que hauríem de seguir, no? És el primer pas i el primer que s'ha de fer seria aquesta via. Però es pot anar més enllà, no? Sí, hi ha una segona via. La via civil i la via penal. La via civil és la que hem dit i si veiem que d'aquesta manera la persona no obtenim res, que portem dos anys, que és un suplici i que no es troba res, però després també veiem que l'altra persona, perquè a veure...
Quan et ve un client, més o menys sap la seva exparella a quin ritme de vida porta. Però, clar, no té res al seu nom. Doncs, bueno, l'altra opció, que jo sempre dic que, Andret, és l'última ràtio, o sigui, és l'última opció, que és anar per la via penal. Per la via penal, què es pot fer? Doncs, bueno, si resulta que jo ja he ficat a la via civil una reclamació per incompliment, perquè no s'estan pagant aquestes pensions, jo puc posar una denúncia, d'acord?, tant a la comissaria com al jutjat de guàrdia, i dir...
La persona perjudicada mateixa va directament allà i denuncia que la seva exparella no està pagant la pensió d'aliments. Això és un delicte, d'acord? Molt important i unes pautes molt senzilles i molt esquemàtiques. Primer, per fer la denúncia, exposar bé els fets, donar el nom de la persona i l'adreça perquè el jutjat la pugui identificar i la pugui citar.
I, sobretot, dos documents molt importants. Primer, la sentència. Segona, fins i tot per la via judicial, ja ho hem iniciat, també la reclamació judicial per la via civil. I els moviments bancaris.
Què vol dir? Per demostrar al jutge que jo, a més a més, aquest senyor o aquesta senyora m'ha de pagar aquesta pensió els primers cinc dies de cada mes i durant un any sencer no apareix enlloc en aquest compte bancari cap ingrés d'aquesta persona. Amb això ho dic que és important, per què? Perquè jo a vegades també he defensat la part contrària i pel fet que no existien els moviments del compte corrent, el jutge va archivar el cas.
Clar, això depèn de com estiguis, en quin cantó, doncs, bueno, ho defensaràs d'una manera o d'una altra, d'acord? Per això dic que si hi ha alguna persona que vol denunciar-ho, aquesta pauta seria el primordial i bàsic, perquè és que si no farà la denúncia i no arribarà enlloc.
O es farà més llarg el procediment perquè falta aquesta dada. Qüestions també importants. Molta gent també parla del que es diu, és que abandono de hogar. No. Hem de diferenciar, i aquí sí que estem filant una mica prim. Una cosa és l'abandono de hogar i una altra cosa és l'abandono de família.
Vull dir, l'abandono d'hogar... Quina diferència hi ha, doncs? L'abandono d'hogar no... És una parola que es diu, és un delito, però no existeix com a tal. Vull dir, si jo m'estic separant, el sentit comú que diu, doncs que jo abandono l'hogar. Vull dir, això és inherent a una separació. Clar, clar. En qualsevol cas, no? En qualsevol cas, jo puc abandonar la meva llar perquè estic en un procés de separació, de divorci o perquè he trencat la parella, el que sigui.
El que seria el delicte, que llavors estem parlant de delicte d'abandonament de família, és que tu marxes de la vivenda i deixes de pagar hipoteques, deixes de pagar l'escola dels teus fills, deixes de pagar els aliments dels teus fills. És aquesta la diferència. Això és l'abandonament real, no? Exacte, l'abandonament real i el delicte, i que està vinculat al delicte d'abandonament de família amb el delicte d'impagament de pensió d'aliments.
aquí està la relació i a vegades popularment es coneix molt l'abandonament l'abandonament d'hogar però correctament estem parlant d'abandonament de família perquè jo tinc tot el meu dret a separar-me de la meva parella però, ojo, vull dir si jo tinc unes responsabilitats i tinc uns fills menors no els puc deixar desemparats i aquesta és la qüestió
Doncs déu-n'hi-do, ho hem entès. Crec que una mica millor, ens agrada una mica clar cap on va tot plegat. Moltes gràcies, Sílvia Masmitjà. Gràcies a vosaltres. Per aclarir-nos una setmana més aquests conceptes vinculats amb el món del dret. Tornem dimarts que ve amb més coses. Exactament, gràcies. Que vagi molt bé i bon dia.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll, maleïna d'una festa d'estudiants tronada, quan vam veure en fes de llum una claror. Avançant entre els lençols, pregant les cames, vam notar que travessin.
Les frases serioses que ja feien riure i van deixar-nos aquesta veritat, que em sap molt greu però per sempre sabràs, pots acabar-la o deixar-la passar.
I ara és moment, com cada setmana de parlar de coaching amb Francesc Corbella, molt bon dia, què tal? Hola, molt bé, bon dia. En la nostra sessió particular avui relacionat amb un tema que vam començar a tractar ja la setmana passada. Sí. I avui ens hi centrem del tot, que és el tema de la burla. Sí, la burla. És una cosa bastant freqüent al món en què vivim, la burla.
sobretot en el cas dels nens. Sí, burlar-se d'algú és una expressió que la sentim molt a dir en aquest context infantil. Exacte, i sembla també que en el món dels adults, quan una persona es burla d'una altra, sembla que estigui tenint una actitud d'això, i molt infantil, perquè no està tan ben vista la burla en el cas dels adults com en el cas dels nens, que sembla que es doni una mica persuadat.
És un tema bastant interessant perquè es barregen moltes emocions en el tema de la burla. De les emocions a quina hem parlat ja diverses vegades, hem parlat de la ràbia, hem parlat de la vergonya. La setmana passada, per exemple, en vam parlar una mica.
I la burla, en el fons, és un joc de totes aquestes emocions. Una mica la persona que intenta burlar-se d'un altre, el que intenta és això, posar una mica de manifest contradiccions o dificultats en l'altra persona. I crec que avui podríem parlar una mica de què significa la burla, sobretot per la gent que té temptacions de burlar-se d'altres. Perquè la burla és molt significativa perquè parla molt de la persona que es burla.
Sí, de la que ho fa, eh? Sí, de la que ho fa, exacte. No només del que rep la burla, que pobra és una mica un espectador, si ho podríem dir-ho així,
sinó del que fa una burla, dient per què algú es burla d'un altre. Suposo que a més a més algú et diria, o algú que fa la burla, que no, no, que ho fa de broma, no? I que suposo que potser és complicat a vegades la frontera, no? On l'hem de marcar també. No, no, clar, és que sí que pots riure't d'algú tranquil·lament o a nivell de caricatura, però... Sí, exacte. Diríem que la línia que separa la burla de la broma
seria la intenció. O sigui, quan una persona es burla, té intenció de burlar-se. I quan una persona fa broma amb un altre, té intenció de fer broma. I, vulguis o no, les persones això ho percebem. Quan una persona es burla d'un altre amb la intenció de fer mal, es nota que és aquesta la intenció. I si la intenció és simplement de fer broma, també es nota, no? Diguéssim que quan una persona es riu d'un altre en pla de broma...
Tota l'expressió corporal també ho acompanya. Podríem dir que inclús busques la complicitat de la persona de la que t'estàs burlant quan es tracta de fer broma d'alguna cosa. Per exemple, en el món dels adults la broma sí que està molt ben acceptada. Es fa broma sovint.
I moltes vegades la persona de la qual es fa broma també hi participa, no? Per exemple, doncs, alguna cosa que vas fer la setmana passada, que vas ser graciosa, no? Doncs, fer-ne broma... Pots burlar-te tu mateix de tu, no? I de tu mateix, exacte. Vull dir, aquí ja depèn molt de la intel·ligència emocional de cadascú, no? De la capacitat d'autoburlar-te'n, no? De tot això.
Però diguéssim que la burla, quan el que es busca és fer mal, és una mica més enllà de la broma, no? O sigui, diguéssim que té un altre objectiu i vol dir coses diferents. Que és fer mal, suposo, no? Sí, bàsicament el que es busca amb la burla és ridiculitzar. O sigui, quan una persona s'emburla d'una altra...
El que internament està buscant és treure valor a aquesta altra persona. D'alguna manera el que està dient, veieu com no és tan bo com us penseu, perquè, doncs, el que sigui, no? És una mica això, no? Posar davant de la resta de la societat, o de la resta del grup, o dels amics, etcètera, doncs...
posada a manifest que no és tan fantàstic com on es pensava. I no només això, sinó que el que busca, en el fons, també és que la pròpia persona, la persona de la que et burles, se senti avergonyida. O sigui, busca aquest punt de... És que, a més a més, vull que t'empenedeixis d'això, de...
de sentir-te... vull que et sentis malament per això que fas o per aquesta forma de ser o pel que sigui, no? Una mica es juga amb aquestes emocions, no? Per una banda, la vergonya de ser com ets o de fer el que fas i, per altra banda, doncs, el deixant ridícul davant del grup, no? Són una mica les...
les dues intencions que té una persona quan es burla d'una altra. Llavors, clar, la qüestió és, i això per què? Per què passen aquestes coses? Per què necessitem deixar en vergonya a una altra persona o deixar de manifest que és menys del que... Per què això? Bàsicament, això parteix d'una mancança de la persona que es burla. Si tu et burles d'una altra, en el fons el que estàs expressant és que tu tens un problema.
Això sempre es diu, no? De vegades quan critiques un altre t'estàs criticant una cosa de tu mateix. És cert, és totalment cert, perquè tu només et fixes en les coses que et criden l'atenció dels altres. I et criden l'atenció dels altres o perquè les veus o perquè et sorprenen
o perquè són socialment estranyes, però sobretot perquè et sorprenen. És a dir, jo si veig el Pau Gasol, em cridarà l'atenció l'alt que és, perquè em treu mig metre, bàsicament. Però llavors, quines coses veus en els altres? Les coses que a tu t'agradaria. Si t'agradaria ser un gran matemàtic, quan veus un tio fent una suma d'això estratosfèrica, dius, ostres, que fort, i aquestes coses.
Si és una cosa normal o que tu també fas, no et crida l'atenció, perquè per tu ja és quotidià. Si tu ets capaç de córrer els 100 metres en 10 segons i veus una altra persona que ho fa, no et crida l'atenció, perquè és el que fas tu també. D'alguna manera, quan...
Quan el que volem és despertar, burlar-nos d'un altre, ho fem d'això, de coses que a nosaltres ens agradaria, de coses que a nosaltres anal·lem. En el fons el que demostrem és aquesta mancança nostra, de dir, noi, com que ets millor que jo i no sé com fer-m'ho, doncs m'emburlo. És una mica aquesta la...
Aquest és el joc, no? Diguéssim, que és una mica pervers, de fet. I després hi ha un altre segon component, que això acostuma a passar bastant, sobretot amb els nens. Si fixem a l'escola, quan hi ha grups de... Això, una classe, per exemple, no? En grups de nens que hi ha uns quants, no? I sempre hi ha el burlon, no? O sigui, això és bastant freqüent a les classes, no? I sempre hi ha el típic graciós que es burla de tothom, no? Sí, sí.
i que sempre troba motius de treure la punteta i de burlar-se d'altres companys, no? Que a vegades és això que dius, però a què ve això, no? Doncs això passa. Quan això es dona, normalment és perquè la persona que es burla, el burló aquest, necessita manifestar, o sigui, donar-se, diguéssim,
Fer-se veure, perquè ens entenguem. O sigui, és això de dir, com que no destaco amb res, doncs a veure si fent destacar coses dels altres, encara que siguin negatives, la gent em pren una mica, diguéssim, em té en compte, no? Una mica el que busquen és això, és aquest afany de protagonisme, aquest afany de liderar, no? Encara que sigui de forma malèbola, no? Perquè en el fons estàs liderant en base a riure tant d'un altre o a riure tant de les mancances d'un altre, no?
Però això passa, no? A vegades, com que no tinc res de bo a oferir, doncs mira, us ofereixo el pitjor que puc, no? Que és a base d'aixecar les coses que no m'agraden dels altres, no? En el fons el que demostra és una poca confiança en un mateix, perquè, escolta, si el que has de fer per fer-te veure és enterrar o parlar malament d'altres persones, ostres, diu molt poc de tu, no? Com a persona i com a...
i com a membre del grup, etc. Normalment, aquesta gent que té per costum burlar-se amb molt dels altres, sorrir-se amb molt dels altres, segurament, si els hi preguntéssim, dirien que no, que ells fan broma. Aquí et daríem un bon debat. Però, normalment, són persones que socialment tenen problemes. Són persones que no estan gaire ben acceptades, diguéssim, dintre del grup, o que tenen molts problemes per mantenir-se'n o de trobar el seu lloc. Però, bueno, són coses que...
que passen bastant sovint, no? Sobretot a les classes d'adolescents, doncs, eh? Aquestes edats, a partir dels nou anys, no?, que és quan les coses comencen a aparèixer, diguéssim, que comencen a descobrir el món, per dir-ho d'alguna manera, no?, els nens, que és aquesta edat on se sorprenen de coses, no?, comencen a escoltar coses d'adults que no acaben d'entendre, no?, però alhora, doncs, alguna sí que les entenen o les entenen malament, doncs, en aquests moments és quan la burla, diguéssim, apareix, no?, i apareix més de forma...
Això és el que passa, en el fons, i és una mica el missatge que hauríem de llençar avui. És a dir, imagina't que algú que ens està escoltant és un pare d'un adolescent que està en aquesta edat i...
I ja ha vingut alguna vegada el nen o la nena a casa i diu, ostres, que se m'han burlat de mi, i m'han dit això. Com ho fem? Què hem de fer quan ens trobem en un cas d'aquests? Jo el primer que diria, quan algú es trobi en aquest cas, és que el que no ha de fer és, si ho veu, imagina't que tu estàs veient com s'està burlant de la teva filla, la teva neta, o teu fill o teu net, o alguna persona que tu... El que no s'ha de fer és defensar-lo.
Perquè el missatge no ha de ser mai de treure les castanyes del foc. O sigui, de la burla han d'aprendre, les persones han d'aprendre a defensar-se d'una burla per si mateixos. Clar, si sempre té l'avi o l'àvia o els papàs que li venen a solucionar els problemes, què passarà el dia que no estiguin els papàs per defensar-los?
Perquè clar, tu controles el teu fill, doncs quan el vas a portar a l'escola, quan el vas a recollir, poca cosa més, però durant la resta del dia no estàs allà davant. D'alguna manera el que hem de fer és entrenar els nens que convisquin amb la burla, una mica que no els afecti, per dir-ho d'alguna manera.
No és fàcil, no? No, no és gens fàcil, no és fàcil. I requereix algun entrenament. Hi ha algunes tècniques que són curioses, que es poden fer, no? I que a vegades són bastant efectives. Una és practicar-ho, directament. O sigui, un dia amb el fill pots dir, mira, avui farem...
ens burlarem un de l'altre, no? I és bo que el nen es burli, o sigui, que faci de burlón, també, eh? Vull dir, no es tracta que tu comencis a dir coses del nen així... No, clar, que es deixin anar, no? Potser es converteix llavors en una bèstia de la burla.
No crec. No crec. També podria ser. És a dir, pot ser que un detecti que el problema del seu fill precisament és aquest. Però llavors hem de detectar-ho d'una altra manera, no? O sigui, el problema llavors és una altra. No és que s'estiguin burlant de tu, sinó que et burles. Per tant, l'enfocament és diferent, no? Però, bueno, si el que nosaltres detectem és que el nostre fill o net o el que sigui, doncs se'n burla algú d'ell...
Doncs el que hem de fer és això, practicar-ho, no? I vinga, va, doncs digue'm coses i m'has de contestar, i jo contestaré, no? És a dir, que la burla i la contrarèplica de la burla sigui una cosa que s'entreni, que no sigui això que arribi un dia que un nen se'n burla pel qualsevol cosa i el nen es queda parat sense saber què dir, sense saber què contestar, no?
És a dir, aquest moment així de s'ha emburlat de mi i què dic i què faig i on vaig i aquí miro, aquest moment d'incertesa és el pitjor, no? És a dir, i entrenar els nens a que no hi hagi aquest moment, a que siguin ràpids... I què han de fer, contestar, per tant, amb el mateix to, és a dir, amb una burla o...? No, exacte, això és molt important. La contestació sempre ha de ser amb un to relaxat.
És a dir, davant d'una burla... Difícil, eh? Molt, molt difícil, eh? I més en adolescents, allò... Em diuen això i tranquil·litat, no? És que saps què passa? Depèn de com t'afecti. Perquè si el que t'han dit és una cosa que realment t'afecta, llavors és així, sents aquesta ràbia de dir, però com s'atreveixen a dir-me això, no? És una mica... T'han tocat la fibra.
Però, en canvi, si el que diuen és una cosa que és una tonteria i que per tu no té cap importància, jo què sé, per exemple, que riuen d'algú perquè és baixet, això és una burlada bastant estàndard, perquè és baixet, els enanitos, que se'n deien al col·le, doncs...
Clar, si per tu el fet de ser baixet no és cap problema, que et diguin baixet... Clar, t'és igual, doncs. T'és bastant igual, no? Ara, si per tu el fet de ser baixet és un problema i tu també t'ho veus com un problema personalment, ostres, si t'ho diuen et farà mal. De fet, molts cops això va lligat també al tema aquell de no fa mal qui vol, sinó qui pot, no? Exacte. Sí, sí. Però clar, si tu diuen una cosa, diuen que ets baixet i t'és igual...
Si contestes llavors amb una cosa que pot fer més mal, acaba sent pitjor, no? Exacte. Sí, el que es tracta és de seguir el joc. O sigui, la idea no és contestar de dir, potser tu ets més vege que jo, que seria una mica la natural, la resposta natural, sinó una mica contestar coses que l'altre no s'esperi, no? Doncs sí, ja m'agradaria a mi ser tan alt com tu, no? O sigui, respostes d'aquestes que l'altre el deixen descol·locat. Dius, ostres...
I ara què li dic jo aquest, no? Clar, com continuem, no? Sí, exacte, com continuem la burla, no? Una mica seria això. I sobretot l'últim missatge allà per la gent que es troben fills amb situacions similars, és molt important intentar que les burles no es converteixin en creences.
És a dir, si a un nen li diuen, doncs tu ets un baixet, tu ets un nen nano, per exemple, doncs que això no es converteixi en un missatge interioritzat negatiu pel nen, no? Perquè pot ser que relacioni amb ser baixet amb una cosa negativa. Com que tothom s'ha emburlat de mi perquè soc baixet, deu ser perquè ser baixet és dolent, no?
Clar, això es pot convertir en una creença, no? Tothom se'n riu de mi perquè soc... El que sigui, doncs, és que ser així és dolent. Clar, la feina dels pares és després parlar sobre el tema i veure que ser baixet no és dolent, sinó que té certes avantatges, que ningú ha dit que ser baixet és un problema, a vegades ser alt també ho és, etcètera, no? És a dir, aquestes creences intenten que no s'acabin convertint en una cosa que sigui realment que almenys s'ho creguin. Que pugui angolçar, no? Sí.
Doncs Déu-n'hi-do, eh? Mira, no sabria que donava per tant tot el tema de la burla. Veig que encara també de grans tenim coses a aprendre, segurament, amb tot plegat. Sempre. És el que hem après avui a l'assessió del Couching amb en Francesc Corbella. Tornem, com sempre, dimarts que ve, amb més temes. Que vagi molt bé, Francesc. Bona setmana. I bona setmana.
I el que fem ja és tancar també aquest Just a la Fusta d'avui dimarts 13 de maig. Tornarem demà a partir de les 10 i fins a la 1 amb moltes més coses. Ara agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bono, els serveis informatius, el Carles Hernández de Rius, la previsió del temps. Avui hem parlat també amb Salvatore Berdagic que aquest dijous inaugura una exposició al celler de Can Genestà sobre fotografies de la seva experiència a Bòsnia d'estiu passat.
Hem fet tertúlia amb en Jordi Farràs i en Pep Quintana. Hem parlat també de l'almanac del Cordill. Amb en Pep Quintana hem tingut la sessió jurídica on la Sílvia va esmitjar i també la de coaching, ho acabeu de sentir, amb en Francesc Corbella. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i per part nostra res més. Tornem demà amb més coses i ara us deixem amb el Sant Just Notícies. A dichi migdia, que vagi bé, que passeu, un bon dimarts.
Just a la fusta. Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Bachbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari.
A més, des de les 7 de la tarda i fins a la 1 de la matinada podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536 al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Dissabte, 17 de maig, la nit dels museus arriba al Museu Agbar de les Aigües amb el concert La música de l'aigua, en motiu del seu desè aniversari. A més, des de les 7 de la tarda i fins la 1 de la matinada, podreu recórrer l'exposició permanent i veure la posada en marxa de la màquina de vapor de 1909. No us perdeu aquesta vetllada especial gratuïta per a tota la família. A més, fins al 18 de maig, el museu obre les seves portes.
Consulteu tota la informació al telèfon 933423536, al web www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La ràdio de Sant Lluís.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Nova campanya de donació de sang avui a Sant Just. Aquesta tarda torna al Casal de Joves del Banc de Sang i Teixits per tal d'apropar el servei als santjustencs i és que les reserves de sang del tipus zero negatiu estan en un nivell baix. És una de les campanyes periòdiques que es fan a Sant Just per donar sang.
Amb aquesta notícia obrim els Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 13 de maig. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
Les víctimes del genocidi de Jebrenica a Bòsnia són les protagonistes de la nova exposició del celler de Can Ginastà. Són fotografies de Salvador Bardagin que el juliol passat va retratar els actes del memorial per a les víctimes d'aquell genocidi. El Tamspai és un local d'ús compartit per iniciar projectes empresarials que se situa al Mas Lluït. Té com objectiu oferir una ubicació a preus assequibles per desenvolupar un negoci.
I també parlarem de les CES, que avui tanca les inscripcions per participar de la marxa de regularitat per Colxarola de diumenge, i a més l'entitat ha obert la convocatòria pel concurs fotogràfic sobre muntanya, natura i excursionisme.
Bon dia. El Banc de Sang i Teixits de la Generalitat farà avui de nou una campanya de donació de sang al casal de joves. Poden donar sang les persones que tinguin entre 18 i 65 anys i que pesin més de 50 quilos. És el segon cop que s'instal·la Sant Just al Banc de Sang i Teixits aquest any. Sant Just Notícies.
En només 20 minuts, una persona pot completar el procés de donació de sang i ajudar alhora a tres persones que la poden necessitar. Sílvia Arcos, promotora del Banc de Sang i Teixits al Bas Llobregat, ha explicat al Just a la Fusta que una única donació pot ajudar a tres malalts diferents.
Cada bossa que dona una persona, que són uns 450 centímetres cúbics, aquesta bossa després es porta al laboratori i allà es fracciona i es treuen les plaquetes per un cantó, els blaus vermells per un altre i el plasma per un altre. Per això podem ajudar a tres persones. Cada persona que dona ajuda a tres possibles restauracions.
A nivell global, el banc de sang ara té reserves per a 7 dies. Això és un nivell normal, però pel que fa al tipus de sang zero negatiu, el tipus universal, el nivell és baix. Per això, Sílvia Arcos ha recordat que els hospitals no tanquen mai i que és necessari donar sang constantment per tal de cobrir les necessitats dels malalts.
Una operació, una intervenció quirúrgica de maluc, per exemple, necessita una reserva de quatre concentrats de maties, per exemple. Les persones grans cremats necessitaran plasma, les persones cremades necessiten plasma, perquè el plasma en un 90% és aigua. Les persones que tenen leucemia necessiten component sanguini, quantitat de bosses diàries.
El procés de donació de sang és molt senzill. Comença omplint un qüestionari i completant l'avaluació del metge. L'ha detallat Sílvia Arcos, del Banc de Sang i Teixits. S'ha de tenir 18 anys i menys de 65 i pesar més de 50 quilos. Això són els requisits bàsics. Tenim un qüestionari, hi ha la donació, després passem amb el metge, ens mirarà el ferro, ens mirarà l'atenció i si està tot correcte, estem bé de salut, ja podem passar a fer la donació. Tot això, 20 minutets,
I després fem un refrigeri, sobretot, on la gent, després de donar, veu molt de líquid, aigua, sucs. Els homes poden donar sang quatre cops l'any i les dones tres cops l'any. La campanya de donació de sang a Sant Just serà, com dèiem avui, de dos quarts de cinc de la tarda fins a les nou, al Casal de Joves de Sant Just. Sant Just Notícies
Ara, passant cinc minuts de la una del migdia, parlem d'altres qüestions. Les víctimes del genocidi de Jebrenica a Bòsnia són les protagonistes de la nova exposició del celler de Can Ginestar. Són fotografies de Salvador Verdegin, que el juliol passat va retratar els actes del memorial per a les víctimes d'aquest genocidi en el seu 18è aniversari. L'exposició porta per títol tres dies de juliol i s'inaugura dijous. Sant Just Notícies.
El genocidi de Gebre Nietzsche va tenir lloc el juliol del 95 contra unes 8.000 persones bosnianes per part de les tropes serbo-bosnianes i de grups paramilitars servis amb la intenció de fer una neteja ètnica. Va ser, sens dubte, un dels episodis més sagnants a la guerra de Bòsnia i Salvador Bardagin va participar dels actes de commemoració del 18è aniversari d'aquests fets. Per Bardagin, compartir el dolor de les víctimes va ser una de les coses que més el va impactar. Ho ha dit el Just a la Fusta.
el poder compartir d'una manera no distant un dolor d'una gent que fins aquell moment havia vist, tenia coneixença que eren uns números, eren unes víctimes. Allà els hi posava rostre, els hi posava l'expressió, veia com patien, veia el regrupament, veia les seves llàgrimes, els seus crits i els seus desficis, doncs tornar a recordar a Europa, concretament a Europa, que els havia deixat sols,
I és que la intenció de les víctimes és que no s'obliden aquells fets que van marcar per sempre la seva societat i el seu dia a dia. Tot i això, Salvador Bardagin es mostra optimista pel que fa a les noves generacions, que consideren que, d'alguna manera, el poble serbi també va ser una de les víctimes d'aquella massacre. També hi ha un bri d'esperança, que són les noves generacions. Les noves generacions també consideren que el poble serbi i la població sèrbia també va ser víctima, d'alguna manera, perquè els van obligar, sota amenaces de perdre la seva vida...
a fer uns fets, a batre el seu veí que havia estat, o fins i tot el seu amic. Vol dir que això es va ser una desmesura del que és el gènere humà, que és capaç de lo pitjor, però per sort també de lo millor.
Durant els dies que va passar a Bòsnia l'any passat, Salvador Bardegin va poder captar amb la seva càmera moments de dolor de les víctimes i també de lluita. I Aputa apunta que encara avui conviuen amb les conseqüències del genocidi de Gebre Nietzsche. Asegura el fotògraf que una de les coses més rellevants d'aquells actes va ser el paper de les dones reivindicant les morts dels seus familiars homes.
Bòsnia, i sobretot la part de Sabrenitja, és una zona rural. Anava una miqueta a la cua de tot el moviment de la nova nació, de la nova Bòsnia, que estava avançada. Si no, vull dir, com en el món rural, les conviccions són més arrelades, més profundes. Llavors, la lluita d'aquestes dones, que moltes d'elles van anar a l'exili, fugint, i que des de l'exili van fer mans i mànigues i van posar tot el seu esforç i movent tot el que sigui perquè això no s'oblidés.
Tot plegat queda recollit en la mostra fotogràfica 3 dies de juliol de Salvador Bardegin. S'inaugura dijous al vespre a dos quarts de vuit al celler de Can Ginestà i Bardegin també parlarà de les seves vivències a Gebrenitxa. S'emmarca dins dels actes del juny fotogràfic a Sant Just.
Més qüestions? L'espai emprèn compte amb un punt de treball disponible. Aquest espai és un local d'ús compartit per iniciar projectes empresarials que se situa al carrer Rosa de Luxemburg del Mas Lluïm. Té com a objectiu oferir una ubicació a preus assequibles on persones emprenedores puguin tenir l'oportunitat de consolidar les seves idees i desenvolupar els seus projectes. Ho ha explicat el Just a la Fusta, la primera tinent d'alcaldà Gina Pol.
i que et permet començar a desenvolupar el teu projecte empresarial. És un espai on tu tens una taula, et pots ubicar allà amb el teu ordinador, amb les necessitats que tinguis. Ara mateix, per exemple, el perfil que més predomina són arquitectes que estan desenvolupant allà la seva feina i encara hi ha algun espai lliure. Per tant, és un espai que té un cost molt baix. Tens una adreça postal on notificar els teus proveïdors o futurs proveïdors que tu estàs allà establert i que estàs engegant un projecte.
El preu de lloguer mensual és de 60 euros, més els 25 euros aproximats de despesa de suministres. L'Espai Empren és un local gestionat per l'empresa municipal Promunça i se situa al carrer Rosa de Luxemburg, número 14 del Mas Lluïm. Si voleu més informació us heu d'adreçar al telèfon 93 470 79 30, 93 470 79 30 o al web promunça.cat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen 10 minuts de la 1, us parlem de les CEAS, tal com us hem avançat en titulars, perquè avui és l'últim dia per inscriure's a la quarantena marxa de regularitat Fulgens i Banyos de les CEAS per Colxarola. La marxa se celebra diumenge i l'entitat tanca avui el període d'inscripció. Ahir va ser el primer dia, de 8 a 9 del vespre, al seu local a la Taneu, i avui és l'últim dia per fer-les també en el mateix horari. Sant Just Notícies.
La marxa arrencarà diumenge a les 8 del matí des del paradó. El preu per equip és de 10 euros i l'autocar costa 5 euros per persona. La marxa de regularitat consisteix en premiar la regularitat de les parelles a l'hora de caminar i anar passant pels controls i no qui arriba primer a la meta. Cal disposar d'assegurança per participar-hi i si no es té s'ha d'abonar 2 euros per aquest concepte. L'arribada serà al pati del Roure de la Taneu on es farà un dinar amb servei de barbacoes i després es farà el lliurament dels premis als guanyadors.
A més a més, en guany, la marxa de regularitat Fulgens i Baños es farà paral·lelament a la marxeta de les excursions en família. Se sortirà a les 10 del matí des de l'Ateneu, amb cotxes particulars, i l'itinerari que se seguirà serà de 3 quilòmetres per la serra de Collserola. Un itinerari que serà molt fàcil. És una excursió pensada per a nens i nenes a partir de 5 anys i les seves famílies. Podeu trobar més informació sobre aquestes dues activitats al web de la CEAS, santjust.org barra CEAS.
Fins demà!
I l'entitat també ha obert la convocatòria pel concurs fotogràfic 2014. El tema del certamen és l'excursionisme, la muntanya i la natura i estarà obert fins al 15 de setembre. Enguany el concurs compta amb quatre categories i un premi especial. Millor fotografia, millor col·lecció temàtica, millor fotografia d'excursions de les CES, millor fotografia segons votació popular i el premi especial a la millor fotografia sobre masies de Sant Just. Aquesta última és la novetat més destacada del concurs. Sant Just Notícies.
Durant el sopar de motxilla del 20 de setembre es farà la votació popular i es donaran a conèixer els guanyadors en la resta de categories. Els premis van dels 150 als 200 euros. El jurat estarà format per representants qualificats del món de la cultura excursionista i de la tècnica fotogràfica. El veredicte del jurat tindrà lloc el 18 de setembre.