els problemes reals dels municipis. En declaracions a la xarxa, fa uns minuts ha insistit Xavier Amor que cap de les dues lleis van acompanyades d'un finançament i considera que la llei catalana és una còpia de la llei estatal. Jo penso que una mica ha estat fruit la llei catalana, o l'avantprojeta que se'ns ha presentat, crec que és una reacció a la llei estatal. I per tant...
crec que sincerament i així hem acordat també els vicepresidents de tots els partits amb representació de la Federació de Municipis que no soluciona la problemàtica dels municipis
principalment perquè té el finançament a part, perquè no ataca aquest tema. L'alcalde de Pineda de Mar avisa que cal anar amb compte amb els canvis legislatius perquè calen comportar el risc de no garantir el servei. I al trànsit, comprovem quines incidències hi ha encara a la xarxa viària. Recruix de Serra, bon dia. Hola, bon dia. Per exemple, aquest accident que s'ha produït a l'autopista del Vallès, a la C-58, el tram de Torrebaró, Montcada i Reixac, sortint de Barcelona. Encara hi ha carril tallat al trànsit, cua de quilòmetre a quilòmetre i mig ja des del Nus de la Trinitat. Això a la C-58 sortint de Barcelona.
De fet, també d'entrada continua el trànsit molt lent entre Ripollet, Moncada, Torrebaró. I aquestes cues, el nus de la Trinitat, afecten a les dues rondes de Barcelona amb aturades en sentit besòs. La ronda de dalt, Déu-n'hi-do, gairebé des de la Vall d'Hebron fins al nus de la Trinitat i a la ronda litoral des de Prim fins al mateix nus. Per tant, les dues rondes carregades per enllaçar amb aquest nus de la Trinitat.
A l'extrem sud de Barcelona teníem una variada a l'autovia A2 que acaben de retirar. Encara hi trobareu l'Antitud, Aturades, Pallejar, Sant Vicenç dels Horts, això a l'autovia A2 sentit Barcelona. I també continuen aturades l'autopista B23 de forma intermitent, 3-4 quilòmetres entre Sant Joan d'Espí i la Diagonal. És tot des del RAC. Bon dia.
A partir de les 8 del vespre a Madrid.
Notícies en xarxa.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dimecres 12 de juny. Començarem el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Güeno. També ens fixarem en les portades dels diaris, el tema principal que passa per aquesta presentació del pla de govern que va fer ahir el president de la Generalitat, Artur Mas. També ens aturarem
a les entrevistes interessants contra portades, esports, cultura i una mica de tot per estar al dia de l'actualitat d'avui dimecres. Més coses. A partir de les 11 i 10 continuarem amb les entrevistes dels portaveus dels diferents partits polítics per valorar aquests dos primers anys de mandat municipal. Avui entrevistarem el portaveu del Partit Popular, Òscar Gil, a partir de les 11 i 10.
També tindrem la recepta diària de cuina amb la Carme Madó i farem tertulia esportiva amb el Carles Hernández de Rius i l'Emilius Casocchio. I a la tercera hora parlarem amb Xavier Jimeno, que demà impartirà un taller aquí a Sant Just vinculat amb el cicle d'aprenem plegats per pares i fills.
Parlarem de vins amb l'Estric Goldstein del celler de Can Mata i també tindrem espai per parlar d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Tot plegat a partir d'ara i acompanyant-vos també a través de bona música fins la una del migdia. Comencem!
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat, no haguem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, ja ho reconec, que hi faré, covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
La vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abcit romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut ni sospiteu que gent com jo
Estem esperant. I que simpàtics que s'ho es veu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc, encara avui sense remei, tot trontoll i un segon, quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom, però vull pensar que tot va bé, i que no enyores aquells temps que fins i tot el recordar no
No saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat, amagat en martinetes, amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugaz d'una vida millor.
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar Amagat en no sé què és però nena no puc respirar Ai ben volgut que estranys si un dia et van fer mal El meu amor, la meva sort, les meves mans O el meu dia
Fins demà!
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per a si un dia ens creuem. Ja em disculpo que em conec, faré d'home seriós.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Passen 12 minuts de les 10, saludem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitats en Justenca, primer de tot parlem d'activitats que es fan avui al Casal de Joves. Sí, comencem. Són dues activitats diferents, però són obertes a tothom. D'entrada, aquest vespre, es reunirà el Consell Municipal de Joventut al Casal,
L'ordre del dia de la trobada passa per parlar dels projectes d'intercanvi que hi ha en marxa al municipi, com ara els programes amb Horvam Necker, el municipi alemanya germà de Tamal Nostra, i el servei de mobilitat internacional. També es tractaran les activitats que es fan al casal de joves i les subvencions pel proper curs, i es parlarà de la festa major i de les festes de tardor, i també hi haurà un torn de premsi i preguntes. El Consell de Joventut és, com dèiem, obert a tothom i podeu assistir-hi per donar el vostre punt de vista sobre les necessitats del jovent al municipi. La reunió serà avui i a les 7.
I també avui a les 7 començarà també el casal un tast de cerveses, el darrer que està preparant el casal per aquest curs. L'activitat l'organitza el celler de Can Mata amb la col·laboració de l'equipament i és l'última sessió del conjunt de monogràfics que s'han fet des del mes de gener. Estaran diverses cerveses artesanes, hi haurà maridatge, per tant, el tast s'acompanyarà
amb alguna cosa per picar. Les places per participar-hi són limitades i el preu de la sessió és de 8 euros. Per apuntar-vos-hi heu de trucar al Casal de Joves al 933710252 o anar directament allà i formalitzar la inscripció.
Molt bé, doncs això per avui dimecres, parlem ara d'altres qüestions i parlem d'esports. Sí, i del Club Esportiu Barna, el club de gimnàstica rítmica del municipi, des de diferents perspectives avui, perquè d'una banda tres gimnastes del club, del Club Esportiu Barna Sant Just, competiran la setmana que ve al Campionat d'Espanya Individual Absolut a Valladolid.
Són l'Ariadna Modulell, l'Alba Sàrries i l'Alicia Fernández, que participaran del 20 al 23 de juny d'aquest torneig allà a Valladolid. D'altra banda, demà a la tarda el club farà el seu festival de final de curs, serà a les 6 a la Bonaigua, i a més a més el club ha obert el termini d'inscripció per si algú vol formar-hi part a partir del curs que ve i fer gimnàstica rítmica al municipi.
Trobareu tota la informació als diferents canals del Club Esportiu Barna, al seu web, clubesportiubarna.com, al seu Facebook, facebook.com barra cebarna, i enviant un correu electrònic a clubesportiubarna arroba gmail.com. Molt bé, i acabem aquest repàs per l'actualitat d'avui parlant de sardanes. Sí, és que l'agrupació sardanista Sant Just participarà aquest diumenge de l'Aplec Sardanista d'Anglès, i també hi participaran les cobles Ciutat de Girona, la Bisbal Jove i Ciutat de Mataró.
Si voleu assistir-hi, encara us hi podeu apuntar. Teniu temps fins dissabte. El preu de l'autocar pels socis i sòcias de l'entitat serà de 14 euros i per als que no ho siguin, de 15. Se sortirà diumenge des del Parador a les 9 del matí i la Plexa celebrarà al Parc de la Font del Canyo. El dinar el pot fer cadascú lliurement o en grup en un restaurant que recomanen des de l'agrupació. Si trieu la segona opció, l'opció restaurant, el preu del menú serà de 19 euros per persona i cal dir-ho quan formalitzeu la inscripció.
Si voleu assistir a l'Aplec Sardanista d'Anglès, heu de trucar al telèfon 93-372-0489 abans de dissabte, com dèiem, i la tornada es farà sortint d'anglès a un quart de vuit del vespre. Molt bé, doncs això és el que tindrem també. Són més activitats, per tant, una mica per gustos diferents. Totalment, sí, sí. Varietat aquests dies, eh, Sant Just? Doncs de seguida parlem de l'actualitat general del dia. Ho fem després d'escoltar aquest Immostai. Com componen els països.
No és aquest, aquí no està i són aquests, que és un tema que forma part de l'últim disc de Wine Atlas, que actuen justament avui dimecres a la fàbrica Moritz de Barcelona. Forma part del cicle A Viva Veu, juntament amb Moritz, que s'acaba avui dimecres. Per tant, una bona oportunitat per veure'ls. Són 5 euros l'entrada. Molt bé, baratet.
Sí, 5 euros, a més a més encena que inclou la cervesa o alguna cosa així. És bastant assequible. Per tant, una bona proposta. I per conèixer-los podeu sentir aquesta cançó. Fins ara, Andrea. Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. Seixanta i més. Cada dimecres a les vuit del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran. Seixanta i més.
Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran... 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern,
Et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Sis minuts i dos quarts d'onze, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Ara per parlar de l'actualitat a través de la premsa i comencem parlant
d'aquest discurs que va fer ahir el president de la Generalitat, Artur Mas. Com ens ho expliquen els diaris? Alguns diaris donen més dades que d'altres, però tots van en la mateixa línia. El diari ara ens diu Mas 2016, aquest és el titular, i diu que la legislatura seguirà encara que es faci la consulta el 2014. El president descarta passos unilaterals i insisteix que el procés necessita àmplies majories. Això pel que fa al consens i pel que fa a la unitat, diu que torna a convidar Esquerra i PSC
entrar a l'executiu, però els republicans demanen posar data al referèndum. És la notícia, és com veu aquesta notícia al diari ara, l'avantguàrdia s'explica més, no fa aquests titulars tan clars. Diu Mastres al full de ruta per culminar la legislatura l'any 2016, avala una consulta legal sense vinculació jurídica i rebutja la declaració unilateral que demana Esquerra. El PSC i Esquerra tornen a refusar la invitació del president
per entrar al govern. Veiem una imatge d'Artur Mas ahir en aquest discurs. El periòdico diu que Mas fa esperar Esquerra. Després dels resultats de l'enquesta del Jessop, el president segueix en la via sobiranista i descarta anticipar eleccions o la ruptura unilateral. I diu que l'oposició lamenta la poca concreció del pla de govern presentat ahir. I, per últim, el punt avui ens diu Corda per Estona. Estabilitat. Mas promet que esgotarà la legislatura per aplicar l'agenda nacional
i econòmica i han triat una imatge del president ahir en aquesta roda de premsa. Doncs passem ara a actualitzar aquesta informació a través dels digitals que ens parlen en primer lloc tant al 324.cat com l'Ara.cat dels 5 detinguts a Barcelona en una operació contra el terrorisme islamista. La Policia Nacional ha detingut a 5 persones d'origen tunisià. Els detinguts constituïen un grup que es dedicava a difondre material multimèdia de contingut jihadista i enaltien el terrorisme. Els arrestos s'han fet al Raval, als Encants i a la Mina
I el dispositiu policial s'ha engegat aquesta matinada, encara continuaria obert, per la qual cosa no es descarta que hi pugui haver més detencions. Ho llegim al 324.cat. L'Ara.cat també ens ressalta, en segon lloc, declaracions de Junqueras a Mas. Diu, jo no descarto cap camí democràtic, cap ni un. El líder d'Esquerra ha dit aquest matí des de RACU que no es tanca una declaració unilateral d'independència l'endemà que el president de la Generalitat s'hi oposés.
Els republicans només entraran al govern si hi ha una data propera per la consulta i una pregunta clara perquè la resposta sigui explícita. I des de Catalunya Ràdio, Jordi Pujol ha dit a Esquerra que estem en un moment en què tothom li fa gràcia ser a l'oposició. Diu que Esquerra es protegeix perquè si vi mas en tomen les trompades. Aquestes picabaralles radiofòniques, no? Perquè cadascú ho diu des de micròfons d'una altra emissora.
Més qüestions. Triomf de Ràbia és el segon titular del 324.cat. Ens parla del Barça que va guanyar ahir, el Barça de bàsquet, el segon partit de la final de la Lliga Endesa, 71 a 72, i ara empatà la sèrie amb el Real Madrid. El triomf de la Urana va arribar en els últims segons del partit, després que els de Xai Pascual van arribar a perdre de fins a 14 punts de diferència.
En el tercer quart, Juan Corles Navarro amb 19 punts i Berat Olison de 14 i dels dos tirs lliures que van capgir al mercador van ser els més decisius en aquesta remuntada blaugrana. I els preus pugen 3 dècimes a Catalunya i repunten la inflació fins al 2,2%. Els increments de les fruites fresques i les verdures ajuden a trencar la tendència a la baixa que es va iniciar el mes de novembre i a l'estat els preus són 5 dècimes més baixos.
Més qüestions, parlem ara d'altres temes que tenim a les portades dels diaris, Andrea. El periódico tracta en el segon tema del dia, els diaris, són les manifestacions que estan tenint lloc a Turquia i el periódico diu Istanbul esclata. En fotografia de portada veiem un manifestant amb la roba en flames, literalment, a la plaça de Taksim, a Istambul.
Diu batalla campal entre la policia turca i els manifestants pel control de la plaça, de la plaça Taksim. És la notícia més destacada al periódico avui, juntament amb la d'Artur Mas. I el diari ara també és la fotografia de portada, que és un moment d'aquests disturbis a Istanbul. El diari ara, però tenim també una altra qüestió. Segueixen parlant d'espionatge als Estats Units. La història secreta de la filtració de Snowden, d'aquest noi que ha filtrat tot plegat,
La reunió a Hong Kong entre l'informàtic i el diari The Guardian. El punt avui ens parlen de selectivitat. Diu, la penúltima selectivitat, es pregunta això. Uns estudiants de batxillerat s'examinen de les proves d'accés a la universitat, ho veiem amb la fotografia de portada, i ens diu que la universitat i els estudiants estan contra la fi de la selectivitat, ja que aquesta podria ser una de les últimes proves d'accés a la universitat si tiren davant l'OMSE, aquesta llei verd,
I per últim, La Vanguardia, en clau cultural, ens diu en honor de Benet i Jornet. Per primera vegada, un autor teatral recull el Premi de les Lletres. Bona notícia. Doncs sí, i la podem llegir avui en aquesta... La recull avui la portada de La Vanguardia, podem llegir els diferents diaris. Parlem ara de què passava fa uns quants anys abans, però és que tinc les portades espanyoles també aquí davant, i m'ha semblat curiós com tracten també el que va dir ahir Artur Mas. Per exemple, El País no en diu res, ni un dels...
un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit titulars, fa referència a Catalunya. El Mundo és un tercer titular més destacat i diu el que trien és Mas promet seguretat social pròpia, sense tenir el pressupost. I la Razón i la BC li dediquen molt d'interès, és el que m'encurioseix. De fet, més de la meitat de la portada de la Razón va per aquí, titulen Mas sucumbeix a la Via Durant,
I l'ABC és el que li dedica pràcticament tota la portada a aquest tema. El que passa és que fan un dibuixet, em sembla que és una caricatura de Mas en petit text, sí, exacte, i després el que és molt gros, molt gros, molt gros, que ocupa més de la meitat de la pàgina, és una pilota de tenis, sí, és una caricatura de Mas, aquest dibuixet petit amb una raqueta de tenis, i és molt grossa una pilota de tenis dibuixada amb la bandera espanyola.
i el titular és Mas assumeix el pes d'Espanya. Està bé, això. Bastant curiós, i sobretot el tractament que fa cadascú, perquè hem dit que, com ho diuen els diaris catalans, és evident que cada interpretació de cada grup editorial és diferent, però tan, tan diferent? Ja, tan diferent, bé, o sigui, bé, és l'altra punta, no? Sí, sí, és una altra història. Sí.
En tot cas, passem a fixar-nos què es deien les portades de fa uns quants anys. Per exemple, fa 20 anys, 12 de juny del 93, a González, Felipe González obria la porta a un govern estable i europeista, amb ciu i el PNB, i el cercle d'economia alentava una coalició sòlida. El PIB espanyol queia per segon trimestre consecutiu. I en Durain, irresistible sentència al giro.
Un indument irresistible sentenciar el giro, això. I una fotografia d'ells celebrant aquest triomf. Fa 15 anys, el 12 de juny del 98, que era un divendres, també ens aturem a mirar la portada, que ens parlava en primer lloc en clau política. PNB i Arriba Tassona s'uneixen per votar la independència esportiva basca. Nacionalistes batassonos i esquerda unida formen per primer cop un bloc per aprovar una llei a Euskadi.
Videla, que va morir fa poques setmanes, exigia en aquell moment, fa 15 anys, que el jutgessin militars. L'OTAN es preparava per una intervenció militar a Kosovo. La decisió de l'aliança pretenia reforçar la pressió diplomàtica sobre Iugoslàvia. Les administracions ultimaven el pacte sobre la tercera pista del Prat, i aquests eren els temes principals.
de la portada de la Vanguardia de fa 15 anys. En fa 10, el 12 de juny del 2003, el tema principal era el conflicte entre Israel i Palestina. El titular era que a la set de venjança dinamitava la ruta de la pau a Israel. Un camicasi matava 16 persones en un autobús de Jerusalem. La represàlia d'Israel eren 9 palestins morts a Gaza i Bush es declarava consternat per tots els atacs. I les imatges eren d'una jove israelí que plorava mentre
Era retirada de la terrible escena de l'atemptat suïcidi a Jerusalem i a la dreta un nen palestí ferit que era evacuat a Gaza després de la represàlia d'Israel. Conflicte que no s'acabava. També se'ns parlava de política. El PSOE donava Madrid per perdut. El PP podria optar entre governant minoria o propiciant noves eleccions. Un dels tràfogues deia que no votaria si manca si pactava amb Izquierda Unida.
I també se'ns deia que havien trobat a Etiòpia les restes del primer Homo sapiens. Fa cinc anys s'explicava que es trencava el bloqueig, els camions tornaven a circular, reobrir-se la jonquera i diverses carreteres afectades. La imatge era d'aquests camioners en circulació. I també se'ns parlava de la pujada de preus que arribava al 4,6% el mes de maig. 4,6% comparat amb l'any anterior.
Els bisbes vivien un intens debat sobre la seva orientació de la seva emissora i també se'ns parlava dels primers nens en tractament per addicció al telèfon mòbil, això fa 5 anys, el juny del 2008, o de rellocet que aterrava Barcelona després de fer el cop a la xarxa. Eren alguns dels temes que apareixien a les portades de fa uns quants anys, un 12 de juny com avui.
Tornem als diaris d'avui dimecres i ara, per fixar-nos en les contraportades, comencem amb l'article setmanal de Josep Ramoneda, que el titula avui Ciutadans, espies i banquers. El primer article, Vulnerables, diu que tots som susceptibles de ser espiats. Els àmbits de privacitat i de secret de les persones disminueixen dia a dia. Evidentment, ho relaciona amb tot el que està passant als Estats Units. I diu que Barack Obama, que acabava d'anunciar un canvi en la política antiterrorista, abandonant el balicisme del seu antecessor, queda en situació precària.
Qui es pot creure aquest gir quan el president ha permès que es prolonguessin els mètodes fonamentats en el tot val contra el mal que fou adoctrinat a l'època de George Bush? I després, quan parla de banquers, en un article que es titula Captius, diu que la crisi ha deteriorat enormement la imatge dels bancs, les preferents, les abusives clàusules hipotecàries que els jutges posen en qüestió i el diner públic que ha estat per rescatar els bancs fan que tot plegat avui els bancs siguin els dolents de la pel·lícula i explica una anècdota.
malgrat que el pes del diner fa que molts ciutadans encara siguin mentalment captius. M'ho va fer entendre una senyora que un dia que vaig criticar un banquer em va dir per què es fica amb ells? No ho veu? Que si els va malament també ens anirà malament a nosaltres? I ell diu, d'això se'm diu tenir menjat el cap. O, si ho voleu dir més sofisticat, hegemonia ideològica.
Doncs és el que diu avui Ramon del diari. Ara ens anem al punt avui on llogim el següent titular per conèixer l'inconscientes de paga amb els prejudicis. Ho diu l'Anna Aromí, psicoanalista i co-coordinadora de secció clínica de Barcelona. I aquí hi havia una síl·labada més, però que és així el seu càrrec. Per primer cop en els 25 anys d'història de la secció clínica a Barcelona fan jornada de portes obertes des de demà fins dissabte.
volen mostrar la seva feina de formació de psicoanalistes, però també d'altres tipus de professionals interessats en la psicoanàlisi. Diu que, parlant de depressió derivada de la crisi, que ha fet augmentar d'alguna manera un 19% els casos de depressió a l'Estat, ella diu que Jacques Lacan ja va avançar que es presentarien en forma d'epidèmia, tal com estem veient, la depressió, l'autisme, la hiperactivitat, etcètera.
Ell ho analitzava com un efecte de la conjunció del discurs del capitalisme amb el discurs de la ciència. Diu, què s'hi pot fer? Acostar-se cas per cas per veure, per exemple, que no tot és depressió. És a dir, que trobem persones que estan en un moment de dol normal o amb una tristesa normal i, en canvi, a l'altre extrem, trobem persones amb una melancolia molt greu. I sentencia dient que el futur és avui i tenim un problema si el discurs que impera és el de tots iguals.
Doncs ho podem llegir avui, interessant aquesta entrevista, el punt avui. Passem a l'avantguàrdia, on tenim que maduresa és transcendir el jo fins a sentir-te en el tothom. També molt interessant avui l'entrevista a Álvaro Pasqual Leone, professor de Neurologia a Harvard. Diu que l'Institut Goodman a Harvard i a Neuroelèctrics ja aconsegueixen que els paraplègics arribin a engegar la tele només amb el pensament.
En Lluís Amigat, el periodista, diu, mon meravellu, però el doctor Pasqual Leone ho considera trivial. I al llarg de l'entrevista fan una reflexió també al voltant d'aquesta qüestió, al voltant de la maduresa, que és per on anava el titular. Diu que de petits establim connexions molt denses entre els nusos més pròxims de la xarxa cerebral i amb els anys anem perdent aquesta densitat. Diu que això ens afecta de manera que anem guanyant perspectiva i perdent concentració. Captent més bé la totalitat del món i les seves connexions,
però perdem capacitat d'aprofundir-hi. Diu que això ens permet guanyar capacitat de modular les emocions i perds intensitat de sentir-les. Això vol dir que cada cop pateixes menys, però també gaudeixes menys, perquè el nostre cervell veu més bé tot el bosc i no només els arbres de més a prop i així prenem distància respecte de la realitat i aprenem a relativitzar tot el que passa al nostre entorn.
Doncs ho podem llegir avui a La Vanguardia. Acabem amb el periòdico. Vaig pensar que seria un èxit si arribava a mil i en porto 40.000. De què ens parla, Andrea? Doncs d'una enquesta que ha fet el Joan Barceló Soler, encastador encastat, així el defineixen, és autor del macrosondeig sobre la psicologia política dels catalans que corre per la xarxa. Té 25 anys, ha fet ciències polítiques i empresarials i ja va pel segon màster i la setmana passada el ministre Berg
Doncs el va lliurar precisament el Premi Nacional de Final de Carrera, que va d'arribar de Nova York i ara marxar cap a Bangkok per seguir estudiant. I ha fet aquesta enquesta que podeu consultar per internet per saber com la personalitat pot afectar el sentit del vot en el context polític català.
Diu que al principi no pensava fer una enquesta, el que es plantejava era per què les preguntes que jo tenia al cap no apareixien mai en els qüestionaris del CIS o del Centre d'Estudis d'Opinió. Diu que el meu objectiu és analitzar si existeixen variants psicològiques que afecten i determinen el nostre comportament a nivell polític. Diu que moltes investigacions expliquen la identitat nacional a partir de variables com l'origen de llengua dels estudis, però mai s'ha fet l'anàlisi de com afecten les variacions psicològiques, la personalitat,
a l'hora de prendre una decisió política i, al final, el que fem a nivell públic és un reflex de com som a nivell privat. Molt bé, doncs mira, podem llegir avui al periòdic, també un dia d'aquests en què totes les contraportades van ser bastant interessants. Sí, valen molt la pena avui. D'altres dies també, però avui... Especialment, exacte. Ens fixem ara en la notícia curiosa del dia que passa pel món de la física. Un físic de Rochester i el seu fill de 14 anys creen una capa d'invisibilitat.
Com a Harry Potter. Més o menys. Es veu que han creat una capa que permet tornar-se invisible a aquest físic dels Estats Units i també al seu fill de 14 anys. El científic ha destacat que l'experiment l'han fet amb materials barats i senzills, però que funcionen de forma sorprenentment eficaç. Hi ha una fotografia bastant curiosa i també hi ha un vídeo que no es veu a ningú. Es veu el cap del nen, com si diguéssim, i de sota es veu la persona que té al darrere, que és un altre nen. Ai, ai.
Diu que aquest sistema ideat per John i el seu fill Benjamin és capaç d'ocultar objectes grans en tot l'aspecte òptic, el treball de publicat a l'àrea de revista Arxiv i són tres dispositius. El primer és un plexiglas amb tubs d'aigua en forma d'ela, el segon quatre lents per aconseguir un camuflatge òptic i el tercer es basa en un conjunt de miralls, un sistema similar al que feien servir els mags en els seus trucs. Amb tot això han aconseguit l'invisibilitat, és a dir, la qualitat de no ser vist
a freqüències específiques i diferents tipus de camuflatge. Fins ara els estudis havien aconseguit amagar petits objectes i ara, en canvi, es pot amagar el cos d'una persona doblant la llum en un determinat espai per amagar-lo. Diu que han aconseguit materials en botigues de baix cost i el pressupost total de l'experiment ha estat de 150 dòlars i creuen que es podria reproduir a gran escala. Ara, això sí, aquesta capa d'invisible també té les seves limitacions perquè només funciona en una direcció, per tant, cal que l'observador no es mogui
del seu lloc. Interessant per això veure aquest vídeo, eh? Sí, no? I és equipla també. Sí, sí. De moment, clar, exacte, no diu que ho venguin, no? I tot ha costat això, però sí, clar, si et costa 300 euros fer-te invisible, jo crec que més d'un... Encara que es quedés a un racó i pogués espiar unes quantes coses. Interessant, interessant. Doncs sí, sí, és fàcil la trobar. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia.
Tres minuts i tres quarts d'onze, ara ens aturem dins dels diaris. Per fixar-nos en articles o en revistes on val la pena aturar-nos avui dimecres. Comencem per La Vanguardia, que ens parla de disseny.
Llegim que comença el Barcelona Dasing Festival amb Holanda com a país convidat i un programa especialment pensat per la ciutadania. Ens ensenya, per exemple, un Urban Living Room, un projecte dels holandesos Edic Kaiser i Bas Cortma, o una bicicleta de càrrega feta amb material reciclat. El disseny i la innovació són dues d'aquestes grans apostes a Barcelona per crear una marca que l'identifiqui internacionalment. Per això, des d'ahir i fins l'11 de juliol, la ciutat acull la tercera edició del Barcelona Dasing Festival,
un festival amb més de 100 activitats organitzades pel FAT i pel Barcelona Centre de Disseny, amb la col·laboració de l'Ajuntament. I també hi ha dos grans esdeveniments, la Barcelona de Zingui, que càrrec d'aquest BCD, que ha arrencat i s'acaba el 21 de juny, i el FAT Fest, que es farà entre el 25 de juny i l'11 de juliol. Avui se'ns expliquen també aquestes dates i objectius a La Vanguardia.
Al diari ara ens aturem a una entrevista que fan avui, de fet, vinculada al món del periodisme, la fan a David Garner, que és editor del Financial Times. Diu que l'exemple d'Escòcia és clar, més debat i menys dramatisme, l'editor coneix bé Catalunya i les seves aspiracions sobiranistes, acaba de ser guardonat amb el premi Ernesto Dina,
la trajectòria europeïsta que atorga l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya. Pel que fa a l'independentisme, diu que és sorprenent, que no és conscient d'haver defensat la causa independentista, de fet, diu que és federalista per instint, i que simplement va escriure que aquí hi havia un problema purament polític i que Madrid no tenia la voluntat de resoldre'l, no sabia que el costat català de la discussió estava subrepresentat.
Ell diu que ara viu a l'Iban i diu que si compares amb fa dos anys podries dir que ara al caire hi ha menys seguretat, menys pa, fins i tot menys feina i més pobres. Però allò era una dictadura en complicitat amb una teocràcia que omplia tot l'espai públic. Era una fàbrica de fonamentalistes. On et portava això? Ara hem vist un nou despertar àrab que els sectors més vibrants de la societat els donen les oportunitats de crear un nou tipus d'estructura política amb més legitimitat.
I també parla del futur del periodisme, diu que sempre hi haurà periodisme, el que cal és trobar un nou model econòmic, una manera de cobrar pel contingut, per alguns mitjans més especialitzats com el seu, el Financial Times o The Economist, és més fàcil, sempre hi haurà una audiència per la qualitat, a la gent no li agrada, diu que li prenguin el pèl.
El punt avui, arran de l'inici de la seva activitat, recull els testimonis d'alguns alumnes de Girona. Diu que ja siguin de Porqueres, l'Alempordà, Palafrugell, el Baix Empordà o Girona. La gran majoria dels joves consultats volen estudiar un grau que els agradi, que els satisfaci, al marge de si té més sortida o menys en el mercat laboral. I això que tenim clar que, un cop superats aquests tres dies de les proves d'accés a la universitat, l'ESPAU, la seva elecció, els encarlarà cap a un projecte professional
que, com sempre, acabarà també sent vital. Diu que a Girona, en els últims anys, al voltant d'un 95% dels joves inscrits a les proves les han aprovat. I parla d'alguns dels testimonis que ahir vam parlar amb aquest diari per explicar la seva experiència com a primer dia de les proves de selectivitat.
I acabem amb el periòdico que arran de que Barcelona obre la discussió sobre els intempestius horaris del futbol, l'alcalde de fet sol·licita que el partit comenci com a màxim de tard a les 9 perquè els nens hi puguin anar i el metro no quedi afectat arran dels partits de l'agost, un tema que ja es va patir l'any passat. Arran de tot plegat el que fa és obrir el debat sobre els usos del temps i el periòdico ens explica a través d'un article que signa Carlos Marquez Daniel que a Espanya
És el país que menys dorm d'Europa, més estrès, menys abstentisme laboral, més inalistralitat i més mala llei, i també és el país menys productiu i el que passa més hores a la feina. Els partits de futbol que s'acaben a la mitjanit no són res més que un reflex del que tot passa molt tard entre Portugal i el Pirineu. Per això ser més noctàmbuls, que ningú no ha estat sempre així. Diu que tot plegat es deriva d'una banda de les estratos generades per la guerra civil espanyola que van obligar moltes famílies a buscar vies alternatives per finançar
l'economia domèstica. I, d'altra banda, també es pot donar la culpa del segon canvi d'horari, que es va decidir just a l'hora del rellotge arran de la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units van instaurar els seus aliats a avançar al rellotge 60 minuts per adaptar-se als cicles de l'anemic alemany. Passat els 5 anys, països com la Gran Bretanya van tornar a la situació anterior, però no Espanya, que seguiria
sota la dictadura del meridià de Berlín, en lloc de tornar al que li tocava, que és el de Greenwich. Diu que dues guerres han estat capaces de modificar les rutines familiars, 70 anys enrere tampoc s'ha canviat, i que més hores a la feina equival també a menys temps pels fills, aquí es carrega amb activitats extraescolars de tota mena. Arran d'aquesta anàlisi també ens presenta dos articles de cara i creu, Jordi Mercader parlant d'aquests dies llargs nics curtos,
diu que tot plegat, tenint en compte la irreversibilitat de l'economia de l'eficiència exigida per la crisi i la transcendència de l'esport, aquesta decisió, la de canviar l'horari del futbol, podria estimular altres canvis, per exemple, avançar el prime time de les televisions a les 8 hores. Potser per l'os i s'arribarà el molt de l'os de l'horari laboral. En canvi, Xavier Brudassala diu que el problema és que no hi ha manera de sopar a les 8 del vespre. Ja m'agradaria veure si sopem
a les 8 del vespre els que s'omplen la boca clamant uns horaris més europeus. Diu que a Barcelona cadascú dina quan li sembla i ben pocs ho fan a les 3 de la tarda com abans. Les dues potser és l'hora més habitual i planteja també com ens ho faríem perdent tots a l'hora europea. Diu però que una hora, que si estiguéssim situats més al nord i tinguéssim menys hores de llum, ja no s'hauria produït aquesta diferència, però la tenim.
i no sembla que ningú s'hi posi gaires pedres al fetge. Interessant sigui com sigui avui aquest anàlisi que es fa a través del periòdic o dels usos horaris.
I ara parlem d'esports curiós, però, perquè l'esport i el Mundial Deportivo no ens parlen en primer lloc de bàsquet, sinó que parlen de fitxatges. Torres és el tapat, el davanter del Chelsea, diu que és el nou que pretén fitxar el Barça, té 29 anys, Mourinho no el vol i podria venir per 20 milions. I més petit sí que ens diu, cop al Madrid, el Barça va remuntar en brillantor i recupera el factor pista i Laporta serà candidat.
El nou esportiu títula Cop d'Orgull, el Barça iguala la sèrie pel títol, guanyant en els últims instants un partit en què es va arribar a perdre per 14 punts. I el món no esportiu també en petitet títula Gegants, tot i això en primer lloc ens diu 11 al mercat. Ens parla que cal reduir la plantilla i fer caixa pels reforços.
i plantegen negociacions pendents com Fontas, Dos Santos, Villa, Felai o Bojan i Serits, Rafinha i Delofeu i casos especials que serien Alexis Valdés i Tiago. En cultura, Ara Mil Malikian obrirà la 17è edició del Festival de Santa Cristina d'Aaron. La cita musical canvia de format i es farà del 17 al 25 d'agost.
Ho hem comentat també amb l'Andrea, el dramaturg Benet i Jornet rep el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes autorat per Uniu Cultural al Palau de la Música i diu que és un premi pel teatre català. Els ingressos de la música en directe a Espanya cauen en una quarta part des de la pujada de l'IVA.
I estudiants i professors de l'SMUC preparen una protesta musical per aquest dimecres. Segons fons de l'Escola de Música, en el pressupost del 2015 han de retallar 1,5 milions d'euros que s'assumen als 1,7 milions que comburen en els últims 5 anys. La protesta serà a la plaça Sant Jaume.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Recte final d'aquesta primera hora, per tant, és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Ai, bon dia, Carles. No t'havia obert el micròfon. Ah, no, no passa res. Bon dia, Carme, què tal? Bé, amb calor, no, ja? Estiu... Home, ha costat una mica. Ha costat que arribés, però... Sí, i tant, disfruteu-ho fins al novembre. Si fos 20 de maig, però i és quasi bé juny. Dono permís a tothom que el dia surti fins al mes de novembre. No, perquè he llegit que la setmana que ve no sé què.
No, la setmana que ve comença igual, podríem dir, però mitjans de setmana baixaran una mica. Però no plaurà? No, previsió de pluja no n'hi ha. De mal temps, no. El que passa és que depèn de com es posi les isobres... Bueno, aquesta setmana hi ha un parell de dies de temps. És que clar, jo miro mapes de Sant Jús i a Sant Jús sí que no passarà res. A les zones de muntanya potser sí que hi ha una miqueta més de moviment. Inclús aquesta setmana n'hi haurà, ara ho parlarem. Va, si anem per parts... Espera, que m'he encongit. He apretat el botó equivocat de la cadira.
Però la setmana que ve el que dèiem, al principi de setmana seguirà igual, amb la caloreta aquesta, amb la ressaca d'un cap de setmana espectacular, ja ho diem ara, però a finals de setmana, coincidint amb el Sant Joan, doncs les temperatures màximes tenen tendència a baixar una mica. Però no plaurà... La previsió avui, per la nit de Sant Joan, de mínima, és de 17 graus. Jaqueta, per això, no? Molt justet, eh? Avui hem tingut 17,4.
O sigui, tampoc no el matí ens hem aixecat allò... Quan ens hem aixecat el matí, que és el que farà el jovent, que encara estarà despert a aquella hora, que a les 6-7 del matí que m'he aixecat jo avui, doncs la temperatura no era extremadament... Si estaves així al solet i tal, no era extremadament freda. O sigui que de moment pinta bé i pinta bon temps. Però falten molts dies i encara han de passar moltes coses. Què ha de passar?
Aviam, tenim l'anticiclò com a gran protagonista, ahir ja vam arribar als 24 graus, avui potser arribem als 25, és molt a poc a poc, hi ha altres zones de Catalunya on la cosa s'ha disparat molt més, on s'han superat els 30 graus, avui es pot arribar en alguns punts de Catalunya que és tradicionalment més càlids a valors de 33 o 34 graus, que ja són valors que fan patxoca, que ja ens porten a l'estiu a sobre tot i encara està a la primavera.
Però a Sant Just avui encara estarem en aquest joc de temperatures que encara no s'enfilen massa, però bé, 25 graus. Avui, quan acomiadàvem els nens que se n'anaven de colònies a l'escola, i just a l'autocar marxava en un lloc on estaves el sol. I parlem de les 9 del matí. I sol cremava. Tenim aquesta falta d'acostum ara que, com que l'ambient era fresquet, el sol picava... Ens hauríem de posar crema, no?, segurament. Sí. Mira, ara que m'ho has dit, se m'ha oblidat avui. Però sí, la crema és tremendament important, però des del mes d'abril. O sigui, això de les cremes...
Quan jo era petit era l'inversa, o sigui, la gent es posava crema per posar-se moreno, la protecció als nens era així, doncs, petita, no veies números molt grossos en el pot de la crema. Quan era petita també no recordo tant de temps, però tampoc ens cremàvem tant, no? Pot ser? No ho sé, o sigui, la protecció a la pell és una cosa que... Jo m'he cremat més de gran que de petita i em posava menys crema. Bé, però de petita te la posaven.
Jo crec que me'n posaven menys, eh? Sí. Però no pot ser els rajos i aquestes coses? No ho sé, jo els meus petits fa temps ja que al matí els embadurno, sobretot a aquesta època de l'any que van al pati i s'estan més estona perquè està acabant el curs, sorten ben rostidets. En tinc un que ha agafat un to moreno que també sorprèn a la meva família que tingui un que no. Però vull dir que la crema, la cosa ha anat a més i ara ja és un animalada posar-se crema solar.
Aquesta frase de crema solar ja ha passat a la història perquè pràcticament ningú o jo que el Lancaster que es posava la gent quan jo era jove, que et foties allò negre, que la pell semblava carbó...
Però ara no, ara tot és protecció, i menys de 20 ja no en fan gairebé, o sigui que la cosa està seriosa. No sé si ha canviat alguna cosa, o és que ara toquem una miqueta més de peus a terra, sabem els efectes de la pell, perquè la pell és una cosa que no l'anem canviant com el serp, sinó que és per tota la vida, i aquesta pell, doncs vulguis o no, cada cop que li fem alguna mala passada per culpa del sol, doncs ella fa una creueta, fa una creueta i diu això, després passarem comptes quan siguis vellet.
o sigui que hem d'anar molt al tant amb el sol i el que deies tu, i no ens enrotllem més el fet d'anar posant-nos crema ja des del mes d'abril pràcticament, que tenim el sol bastant amunt, doncs és necessari i realment és un consell bo de salut. Aviam, aquest sol avui apretarà moltíssim, o sigui que avui és un dia d'aquells que hem de sortir amb una miqueta de crema, perquè avui apreta i si ens està el sol, doncs encara més, i les temperatures, ja ho dèiem, s'enfilen una miqueta més les màximes que ahir, avui mínima de 17, avui seguirem amb aquestes mínimes aquesta propera nit.
Demà, dijous, a la tarda, creixement de nubulades i tempestes. Poden ser destacades importants a la franja de Ponent, sobretot al Ponent de Lleida, no el de Tarragona, i també a tot el que és el Pirineu de Lleida, Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallar Sobirà, Pallar Jossà, fins i tot arribaria a la Cerdanya, o sigui que en aquelles zones les tempestes de demà a la tarda poden ser destacades. Són tempestes de mitja tarda típiques d'estiu. Dijous, temperatures una mica més altes, divendres pujen una mica més els termòmetres, i podem arribar un dissabte...
històric d'aquest 2013, perquè si la màxima... Serà més calorós. Sí, perquè la màxima la tenim en 27,4, un dia puntual que vam tenir el mes de maig, i podríem arribar fins i tot a superar dissabte aquest valor. O sigui que dissabte, tant màximes com mínimes seran molt elevades. Dissabte serà un dia calorós, i a la nit les mínimes seran de 18 o 19 graus. O sigui que també serà una nit càlida i d'aquestes d'anar amb mànica curta tota la nit sense cap tipus de problema.
diumenge, dilluns, potser afluixa una miqueta, però estem al nivell alt. Si arribem als 27-28, potser baixem a 26, però ja en aquestes èpoques de l'any és dir calor, calor, calor, encara que el termòmetre varia 1 o 2 graus. I el que dèiem, abans de molt llarga previsió, potser a partir de dimecres, dijous, a les portes d'aquest cap de setmana llarg, coincidint amb la rebella de Sant Joan, potser els valors baixen una miqueta i fins i tot el dia de Sant Joan la màxima arribi només als 20 graus. És una temperatura bastant més baixa
que la previsió que tenim per aquest proper cap de setmana, però aprofitem-lo aquest perquè aquest serà de ple estiu. El cap de setmana següent, el de Sant Joan, serà de primavera, però que tampoc no passa res. No, no passa res. Com que no plogui, no, que és l'estany. Exacte. Bé, doncs mira, està bé. Cap de setmana estiguem. Un estiu i una altra de primavera, per acomiadar la primavera, donar la benvinguda a l'estiu.
I després ja ho veurem. El juliol tampoc, de moment per començar, no hi ha previsió de grans calorades. Onades de calor, no vol dir? Sí, normalment estaran una miqueta per sota sempre de la que és la mitjana. Si la mitjana a inicis de juliol parlaríem de valors de 28, 27, 28 graus, sempre estarem en 25, 26, un parell de graus menys. Està bé. Ah, perquè jo...
fotem previsions el mes de juliol. Aquestes no les titejarem. Aquestes no, no cal. Com 20 a l'agost. Hi ha prou, jo m'animo massa. Encara falten molts dies. Molt bé, Carles. Doncs gràcies i que vagi bé. Fins ara. Bon dia.
Mig minut i arribem en punt a les 11 del matí. Per tant, de moment, tanquem aquesta primera hora i tornem de seguida amb la segona hora del Just a la Funda.
Aquests pressupostos es fonamenten en uns ingressos que des de l'Ajuntament es van crits i recrits, que ens obligaven a pujar l'IBI. Hi havia un decret que s'imposava. Sí, sí, i ara és cert, però és que era una obligació que sí, que ens s'imposava. No podíem fer una altra cosa. Bé, ara podíem solucionar-lo, això. Però ara ja no s'ha solucionat. En el segon any, no? Clar, ara podrien i preparar el segon any, però això ja no s'ha fet.
criticar l'increment d'impostos que venia obligat sí que ho vam saber fer des del govern però una vegada els tens els recursos gastar-los també, saps? i no preveure, dir no, no, mira, no els gastarem saps? per encaixar i després en quan puguem retirarem aquesta pujada ara podíem haver ajustat i no ho hem fet és una posició una mica hipòcrita
També parlaves de renúncies, de fer renúncies. Quines renúncies creus que caldria que es fessin? D'entrada d'estructura municipal política es podien fer renúncies. Dins del ple municipal o empreses municipals? Empreses municipals... Tancar-les? Gestionar-les, reestructurar-les, implementar-les...
Tenim dues empreses públiques, una de gestió i una altra de promoció, i de veritat penseu que hi ha molt que promocionar ara i potser és més important gestionar ara el que tenim. Doncs reenfocar les empreses, fer-les més eficients. Però això és inevitable, això.
Passen totes les empreses. Passen el món privat. Quan hi ha recursos, hi ha un cert desinterès. Hi ha unes altres prioritats, les que parlàvem abans. Fer projectes, il·lusions... Però hi ha moments que els recursos mimen i que el que s'ha de fer és gestió. I una part de la gestió és aquesta. I el tema de subvencions... Ja és dur, clar. Els que tenen una subvenció per... És que ara no vull personalitzar-lo ningú, però la lista de subvencions de l'Ajuntament està a la web.
Reduir-les, vols dir? Sí, i alguna inclús. Tindria que assumir que hi ha coses que en època d'abonants es poden fer i en època de crisi no es poden fer. I no agafar aquestes... Com li diuen? Això que diuen impropi. Competències impròpies. Hi ha competències que són de la Generalitat i que són de la Generalitat
Com no les fa la Generalitat, sí, és molt loable. Plans d'ocupació, per exemple, no? Que són de qui són. Però imagino que si es demana que es puguin promocionar l'ocupació des del municipi, és una alternativa que es planteja. Però algú... Jo, de plans de promoció d'ocupació d'aquestos, un estudi clar de quin profit han donat, jo no ho he vist. Perquè és que a veure si estem fent coses que no donen cap profit.
Puc fer molts estudis, molts plans, però els plans per si mateixos no són res. Hi ha gent que sí que no, que ha entrat a treballar justament arran d'alguna d'aquestes opcions. Home, clar, segur. Però això és com a la teoria aquesta, agafem 3 milions més de funcionaris i s'ha acabat la meitat de l'atur. És que, clar, són solucions d'avui per demà. I després. Els recursos són de tots els ciutadans. I els...
administradors públics els han de gestionar amb cura i amb interès i donar solucions a llarg si es volen crear llocs de feina de veritat qui tindrà que crear-lo són les empreses privades que aquí sí que llavors no hi té res a veure i no hi ha més i lo demás son tot nyapes solucions puntuals pensant sempre i ho penso de veritat que a l'Ajuntament
Nostres fan les coses bé, perquè no vull pensar en eres, eros i tot això que hi ha per Andalusia que va sortint. Tu imagina, és un focus de fent-lo bé, fent-lo amb interès i gestionant-lo bé, dubto dels resultats que dona. Tu imagina ja quan comences a anar pitjor en el progrés. Com està la relació entre els partits que formen part de l'Ajuntament, també amb els altres partits de l'oposició,
La relació política és correcta i la relació personal, que també és una part en un municipi, és important, no només la política. Això no és... Molt agradable, encantat.
D'altra banda, sobre la taula hi ha també aquest projecte de reforma de l'administració local, un projecte que hi ha un que ve de la Generalitat i un que té més força que ve des de Madrid, que és el que planteja limitar molt les competències dels municipis de menys de 20.000 habitants i, de fet, que quedaria... Gran part de les coses que s'està fent des d'aquí Sant Jus, per exemple, perdrien aquesta competència. Com ho veieu, una llei que arriba des del Partit Popular? Això va sortir en un ple...
al d'una moció que es va presentar que les mocions de vegades també tenen matisos per això nosaltres en principi el veiem bé perquè l'Estat cada un s'ha de posar quan fa una anàlisi no en el seu món petit l'Estat ha de fer una llei d'ens locals per 8.300 municipis no per nosaltres
Una cosa és un municipi de 16.000 habitants que fa coses i l'altra un de 5.000, no? Però és que la llei no pot especificar. No hi ha cap manera d'especificar? No, no, no. Seria una anarquia. Les lleis tenen que tenir una norma bàsica de funcionament. Tens una norma que pugui filar una mica més prim? Escolta'm, és com si diguéssim que ja queda un marge d'actuació.
Però és com si diguéssim, no, el Fernando Alonso o el Mar Llener li deixarem anar per la carretera a 200 amb el cotxe. Perquè, com no anirà a 200 perfectament, és més segur que ell vagi a 200 que jo a 100. Però com agradarem a tothom. Una cosa és fer una excepció en un sistema. Però quan tot l'ho és excepcionalitzat, és que no fa falta ja fer la llei,
I tenint en compte si es compleix finalment la llei tal com està plantejada ara, Sant Jús, per exemple, que li quedarien pregestionant molts pocs serveis, li seria interessant governar-lo en aquest sentit? És a dir, tenint en compte que no hi hauria ni gestió d'educació, escola de rassol, tampoc tota la part d'habitatge? Primer que això s'anirà modificant conforme l'evolució.
Segons que sempre queden eines per fer coses, si on vol. Dut al servei. Perquè igual que tenim una empresa promotora, podem tenir una empresa que concerti l'educació. Vull dir, al final, això tampoc és que hi vingui ningú. Aquí no es posaran a un...
a la gent del Ministeri... Que fa l'acte que és una llei bastant dura i canviaria segurament la manera de fer política de molts anys cap aquí, no? Bueno, però si és que... Escolta'm, on s'ha portat la política? Si realment hi ha algú que consideri que no s'ha de canviar l'estructura política d'aquest país...
Bé, és una opció molt particular, però no crec que... Suposo que és la manera de canviar, la gestió que parlàvem al principi, no? Imagino que hi ha moltes maneres de canviar-ho. Ho dic perquè és una llei aquesta que també l'han criticada diferents veus bastant diferents entre si del món polític, fins i tot del mateix Partit Popular. Senyal que em dóna bones sensacions, això.
quan et critiquen els del teu mateix grup, al final aquí hi ha uns interessos creats, que no deurien ser així, però que és així perquè és condició de la sol mà. Que les estructures de poder tendeixen a sobreviure i a voler tindre competències. I discuteixen per les competències. I aquí ningú es planteja, no he sentit a ningú dir per què ell ho farà millor. Mhm.
Això és bàsic. El problema no és qui gestionarà una competència. Qui gestionarà millor una competència? Sí, però se suposa que els anys d'experiència, segons quins casos, no amb tots, possiblement. Però amb algunes de les competències sí que estan més o menys demostrades. O no, perquè no s'han provat d'una altra manera, tampoc. Però sempre fent la lectura des de Sant Lluís d'Esbert, 17.000 habitants. La llei...
És per tothom. Sí, sí, això està clar. Hi ha pobles que no paguen la lluny. És molt injust, segur, però per què tinc d'anar jo a 120 si jo sóc un conductor fabulós i podria anar dos anys? Perquè hi ha una llei per tots. No és que no em poden especificar per mi una llei.
Queda clar aquesta posició respecte a aquest projecte de la reforma de l'administració local, que m'imagino que de cara als propers anys també se'n seguirà parlant, perquè també aniran definint-se aquests detalls. D'altra banda, un altre tema que també marca, potser a banda de la crisi, i aquest projecte marca d'alguna manera la manera de fer política aquí al país, que seria tota la qüestió vinculada amb la sobirania...
la consulta i la dreta decidir. No sé si creieu que Sant Just també condicionarà potser que es pugui votar d'aquí a dos anys, per un cantó o per un altre. És a dir, les inclinacions sobiranistes o a favor o en contra, si creieu que també poden afavorir que es votin partits no tant de proximitat, sinó perquè tinguin gent que vulgui votar
un partit que es posicioni a favor o en contra és a dir, en el cas del Partit Popular o Esquerra o Convergència si creieu aquests interessos partidistes Sí, clar que té una influència gran però sempre l'ha tingut jo i ho tornaré a ser políticament poc correcte els que estem als municipis tenim la la voluntat o les ganes de creure o la il·lusió de pensar que som coneguts i que ens voten a nosaltres en lloc del partit
I sí, en certa part, sí, és cert que és evident, però hi ha una tendència social general que mou el vot. Això ja ho vam comentar un dia. Podem sortir al carrer? Em poso jo, eh? Em poso jo avui com a Partit Popular. Li preguntem a qualsevol votant del Partit Popular de Sant Lluís qui és el regidor que el representa com a portaveu
i jo faria una aposta que la meitat no votants, que no ho saben però això li passa a Esquerra li passa a Iniciativa li passa al Partit Socialista que està governant la majoria fem sempre una lectura molt de mirar-nos nosaltres al malic de no és que nosaltres som part d'un sistema i té un cos i per bé ho va tindre i per malament pel meu partit que està govern i que per convergència que està govern ara li representarà un cos
Per tant, si un cost passaria factura per ser el govern espanyol, i tot el procés de sobirania, com creieu que us afectarà? Tensionarà la societat cada vegada més. O al final es votaran aquesta clau, segurament. O alguna part del vot aniran a estar clau. Hi haurà una altra part que no. A Sant Just, tots els regidors actuals que teniu al Partit Popular, tant Òscar Gil com Enric Salvadores, no havíeu estat a l'Ajuntament
del municipi. No sé si és massa d'hora o si us heu plantejat si tornareu a presentar-vos vosaltres de cara a les properes, si teniu clar qui ho encapçalaríeu o si encara és un procés que li queden un parell d'anys. Li queda molt de temps, això. No ho hem plantejat. Ni ens ho hem pensat, ni... Però no... Sí que et dic que en cap cas hi ha una...
una decisió no només presa, sinó una voluntat d'estar específica. Si som útils continuarem i si no som útils marxarem. No està predefinit. Avui hem parlat de política municipal, hem fet aquest balanç amb el president del Partit Popular a Sant Just, Òscar Gil. Moltes gràcies.
Gràcies a tu i disculpeu la veu, però és que estic una mica repredat. No pateixis. Que vagi bé, bon dia. Bon dia, gràcies. La informació més propera al Just a la Fusta. A cavall de dos llocs despullats vers el món esquivant
Decisions somiant que perdo avions, no tingués-me per res, tants anys i només he après que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps.
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc. Em convides a dinar i a mitjà pet me n'he d'anar. Em sap greu de debò, però faig tard a no ser on. Tot a mitges, cap per baix, tot fet i deixat estar.
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps.
Entro al món esquivant decisions, somiant que perdo avions no tingués, ma per res, no. Tants anys i només he après que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar, que no tinc temps.
No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milenari. Seixanta i més.
Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran. Això ha passat, diguéssim, tota la vida des que el sistema solar es va formar. El que passa és que com més temps passa, cada vegada queden menys pederetes d'aquestes, cada vegada són més petites i, per tant, cada vegada el seu impacte és inferior. Recordem fa uns pocs mesos o setmanes que va haver-hi una...
Un d'aquests objectes que va caure a Rússia i que va fer unes forces explosions, tot i que no va caure a terra, va fer unes ondes expansives que va fer unes trosses.
Aviam, és normal que entrin a la Terra objectes d'aquest tipus. S'ha calculat que cada any poden entrar unes 40.000 tonelades de roques. Això és molt. Però, com sempre, fem servir l'estadística i veurem que si el 75% de la Terra és aigua, tenim moltes possibilitats que caiguin a l'aigua.
Si cauen a la terra també tenim moltes possibilitats que caiguin en un lloc desert, és a dir, en uns deserts que sigui d'Àfrica, fins i tot al mig d'Amèrica del Sud o tot el que és Sibèria. Si cau allà pot ser que no ens n'adonem. És a dir, que caigui en un lloc on hi ha gent vivint és difícil de veure.
De totes maneres, el perill hi és. Amb això que volia fer, volia acabar de comentar el tema aquest de la prolilicitat. Sí, fa 65 milions d'anys un asteroide va caure i se suposa que va ser el que va originar l'extinció dels dinosaures. Això podria passar avui en dia? Home, podria passar. Tenim asteroides grans. I per tant, si arriba a passar, s'acaba aquesta era, no?
Sí, però jo crec que els teorides tan grans ja no els tenim pel nostre voltant. És a dir, han baixat una mica de tamany. De totes maneres, si que hi hagués un, posem, d'uns 2-3 quilòmetres de grandària,
allà on caigués faria molt de mal. Si caigués al mig d'Europa, faria una gran destrossa. Si cau al mar molt a prop de la costa, diguéssim, dels Estats Units o de Japó, doncs el tsunami seria espectacular. És a dir, la destrossa seria considerable. De totes maneres...
S'han fet estudis, és a dir, existeix un institut, la NASA té un programa per detectar tot aquest tipus d'esteroides que passen a prop de la Terra. I pels que tenen detectats avui en dia, fins d'aquí 200 anys no n'hi ha cap que passi molt a prop. Tenim aquí l'any 29, crec que tenim el famós Apophis,
De totes maneres, és un asteroidi de 600 metres, és a dir, que és gran, però no tant, perquè, per exemple, aquest que fa unes setmanes va passar un que també tenia un nom així una mica complicat, que era el 1998 QE2. Aquest és un asteroidi gros de 2 quilòmetres amb 700 metres.
És a dir, quasi 3 quilòmetres. I no només això, sinó que va passar molt a prop de la Terra, no tan a prop com aquest altre, sinó que va passar unes 15 vegades més lluny que la Lluna, però això a la Terra es considera que passa a prop. El que vam poder detectar amb radars, perquè s'aprofita que venen molt a prop de la Terra, el que seria amb telescopis òptics només aconseguiríem fotografies, però amb radars és més o menys com el que es fa amb una ecografia. Enviem unes ones, fem que rebotin
en l'esteroide i el que retorna a la Terra ens dibuixa tal com és aquest esteroide. Això ens permet fer comprovar molt bé la seva rotació i la seva morfologia, és a dir, si té molts cràters, si és molt rodó, si és molt irregular... I en aquest cas el que es va detectar és que aquest esteroide té una petita lluna, una lluna d'uns 600 metres, que també és un esteroide gros, però clar, comparat amb l'altre, ja ho és molt més gran. Això què vol dir? Doncs que sempre...
Sempre tenim el perill que una roca d'aquesta pugui xocar amb la Terra. El que estaria bé és aquest programa de la NASA, que el que fa és detectar tots els possibles que puguin impactar, per tant, hagi-los catalogats, i si algun dia algun d'aquests passa molt a prop i hi ha moltes opcions que toqui la Terra... Què es pot fer? Avui en dia poca cosa, perquè hi ha una opció... No m'ho dir, es pot detectar, però és complicat, no?
Allà ens hi haurien de posar ràpid. Una opció seria enviar un míssil, d'això als americans els agrada molt, un míssil que en aquest cas hauria de xocar contra l'esteroide. Això no sabem si seria millor el remei que la cura.
perquè realment el destrossaria amb trossets petits, que en principi haurien d'estar desintegrats per l'atmosfera, però clar, també faria una pluja d'esteroïdes bastant gran. És a dir, que si en principi caigués en una zona reduïda, això s'incrementaria. De totes maneres, també hi ha altres maneres d'enviar, per exemple, una nau, com que són normalment cossos molt petitets, amb poca força el podríem desviar suficient. És a dir, si se li enviés una nau amb un motor...
que un cop enganxat a l'esteroide es mogués, per exemple, una esteroide de 200 metres, si poséssim motors d'aquests iònics que poden funcionar durant molt de temps a poca potència, podria desviar-los suficient perquè no xoqués contra la Terra, només suficient perquè no xoqués. És a dir, d'opcions n'hi ha, no? El que passa és que, clar, moltes vegades fins que no tens necessitat no t'hi poses.
Clar, clar. Només perquè si la gent es vol fer una idea del que passa a prop de la Terra, hi ha un parell de twitters, si la gent se'l vol apuntar, tenim el arroba Asteroid Watch, tot junt, Asteroid Watch, aquest, doncs això és del Jet Propulsion Lab, que busca aquests objectes que passen a prop de la Terra, els neos, i ens envia un...
Un tuit cada vegada, bueno, abans tenim notícies interessants, cada vegada que un d'aquests objectes passa a prop de la Terra, sobretot els més grossos. Per exemple, fa quatre dies, doncs, ens diu que, doncs, a l'oceà a prop de Tasmania, doncs, això, ha passat aquest a l'LR6, doncs, a unes...
65.000 milles de distància i també et posa quina mesura té i quina força podia tenir. Hi ha un altre que no és tan a prop de la Terra, en aquest cas no cal que siguin watch, però és asteroids en comets. Aquest el que fa és reportar tots els asteroides que passen entre la Terra i la Lluna
No aquesta distància, sinó fins a 0,2 unitats astronòmiques, que serien uns 30 milions de quilòmetres que ja és molt a prop de la Terra. I això només val a dir que si algú s'ho posa, veurà que cada dia o cada dos dies tenim una o dues pedres d'aquestes.
És a dir, que la intensitat és alta i no hi ha res més com tenir-ho posat i veurà que cada dia, en aquest cas, en les últimes hores, en un dia ens n'han posat tres. Déu-n'hi-do. Un passa sis distàncies de la Lluna...
l'altre 64, que és bastant lluny, i l'altre 25. Bé, doncs sempre n'hi haurà algun que passa més a prop de la Terra, et diu com és de gran, quina velocitat relativa porta amb la Terra i, per tant, quina energia, quina explosió faria, per exemple. N'hi ha un que és molt més gran, però només faria 5 gigatons, i, en canvi, altres de més petits només farien 800 quilotons. És a dir, això seria la força d'una explosió nuclear. Però bé,
Si la gent es posa aquest tuit, veurà que cada dia tenim visitants i tenim pedres que ens passen per sobre els caps. Curiós, doncs, descobrir-ho també i saber què és el que passa fora de la Terra. Avui ho hem descobert una mica més amb l'Oriol Ricat, del grup Astronòmic d'Esvern. Com que cada dimecres parlem de qüestions vinculades amb el món de l'astronomia. Gràcies, Oriol. Molt bé, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. La setmana que ve, adeu. Que vagi bé, bon dia.
Estem escoltant Just a la Fusta. Tres minuts i mig i arribem a la una en punt del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui dimecres 12 de juny. I acabem agraïnt a la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius i la previsió del temps. També avui hem entrevistat Oscar Gil,
president del Partit Popular a Sant Just, per fer valoració d'aquests primers dos anys de mandat municipal, i també hem parlat d'esports amb l'Emilius Casocchi i el Carles Hernández de Rius. A la tercera hora hem fet la cuina amb la Carme Madó, hem parlat també amb Xavier Jimeno, que demà farà una de les sessions d'aprenent plegats a Sant Just, i acabem de parlar també d'astronomia amb l'Oriol Rigat, a més de fer també el món del vi amb l'Àstric Goldstein, el celler de Can Mata. Música
Us ha parlat Carme Berdoi, tornarem demà a partir de les 10, com sempre, a més coses i fins la una del migdia. Recordeu també que si voleu recuperar qualsevol dels continguts del Just a la Fusta, podeu fer, com sempre, a través del podcast del programa, que el trobareu al web de la ràdio, www.radiodesern.com. Marxem, us deixem de seguida amb les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, després de sentir el butlletí de la xarxa, i a tot això hi arribem escoltant els Magnetic Fields.
Eligible, not too stupid, intelligible, and cute as Cupid. Knowledgeable, but not always right, salvageable, 349. My heart's running round like a chicken with its head cut off. All around the barnyard, falling in and out of love.
Bona nit. Bona nit.
I'm for free love and I'm in free fall. This could be love or nothing at all. But my heart's running round like a chicken with its head cut off. All around the barnyard falling in and out of love. The poor thing's blind as a bat getting up, falling down, bat getting up, falling down, getting up.
Fins demà!
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Un home mort aquesta matinada en caure del balcó d'un hotel de Calella, a la comarca del Maresme. La víctima ha caigut d'un sisè pis i tot apunta que es descarta un cas de Balcòning. Ràdio Calella, Emili Pacheco. Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home, sembla ser que jove, aquesta passada matinada, a l'hotel marítim de Calella. De moment, disposem de molt poca informació, ja que la policia autonòmica n'ha decretat el secret de sumari fins que realitzi l'autòpsia del cadàver
d'aquest home. Segons hem pogut saber, l'home hauria caigut d'un sisè pis. Algunes fonts també han apuntat que es descartaria que fos un cas de balcòning per la situació en què es troba, l'habitació on estava allotjat a certa distància de la piscina. En el moment dels fets, l'home es trobava sol i sembla ser que va arribar ahir a la tarda a la ciutat de Calella.
El mes que ve, els Mossos d'Esquadra ja podran fer servir una plataforma que llançarà aigua a pressió per dispersar els manifestants quan hi hagi disturbis. El director general de policia, Manel Prat, ha fet l'anunci aquest matí al Parlament. Prat ha assegurat que l'instrument és tan contundent i lesiu com les pilotes de goma.
No és un instrument menys lesiu que les pilotes de goma. Tenim coneixement que s'ha utilitzat en determinats dispositius i han provocat lesions greus també amb ulls. Així ho hem reconegut sempre, així ho va reconèixer el conseller anterior, ho ha reconegut el conseller actual i no ens n'hem amagat. Ara és un instrument que tenim i que considerem que determinades operacions o dispositius puntuals ens pot ser de moltíssima utilitat.
Prat ha explicat que aquesta eina és un camió que ja fa temps que els Mossos d'Esquadra tenen i que ara es formarà els agents perquè el facin servir. El comitè d'empresa de l'Hospital de Sant Pau a Barcelona estudia carallar-se contra el conseller de Salut Boi Ruiz per coaccions i amenaces.
Així ho han anunciat avui els representants dels treballadors que descarten fer vaga per no perjudicar els ciutadans. La presidenta del comitè de l'Hospital, la metgessa Carme Pérez, assegura que el problema que pateix el centre no té res a veure amb un conflicte laboral, sinó que és conseqüència d'un infrafinançament crònic. Segons la portaveu dels treballadors, la solució de l'Hospital de Sant Pau passa per augmentar el pressupost i aconseguir una gestió eficient i honesta.
A Reus, l'ocupació dels hotels ha pujat un 20% el darrer cap de setmana. És el fruit de les promocions especials que estan fent els hotels de la capital del Baix Camp. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bon dia. Bon dia. El pac especial de 35 euros per persona ofertat pels hotels de Reus en cap de setmana ha permès incrementar l'ocupació en un 20% a la ciutat. Això ho han donat a conèixer els hotels, l'agència Reus Promoció i la Cambra de Comerç.
Per primer cop s'estableix una aliança turística que compta amb els hotels, el consistori i la cambra, i les dades corroboren l'encert de la iniciativa. Uns bons resultats que permeten seguir treballant als sectors implicats per oferir promocions d'aquesta mena, coincidint amb grans esdeveniments que captin visitants a la capital del Baix Camp. Amb els 35 euros, el visitant ha pogut gaudir d'una nit d'hotel, l'entrada per visitar el Gaudí Centre, el pavelló dels distingits de l'Institut Pere Amata, l'exposició Fortuny Almita i el pack de 5 tastos de vi per a la fira Reus Biolvi.
Els preus han pujat tres dècimes al maig a Catalunya. Amb aquest increment, la taxa anual de la inflació es situa en el 2,2%, segons les dades que aquest matí ha fet públiques l'Institut Nacional d'Estadística. L'encariment dels preus al maig es deu especialment a l'increment del preu de la benzina i la pujada de preus tant de fruites com de verdures.
El conjunt d'Espanya la inflació mensual també ha pujat, ho ha fet en dues dècimes, i la taxa anual d'inflació es situa al 1,7%. Són cinc dècimes menys que la inflació catalana.
Bon dia, us parla Eduard Cabrè. Avui, a les 8 del vespre, el Girona juga contra l'Alcorcón, el partit d'anada de la primera eliminatòria de promoció d'ascens a primera divisió. El golejador del conjunt gironí, Acunya, és baixa per aquesta nit. L'entrenador que la passada temporada va salvar el Girona del descens a segona B, Javi Salamero, diu a la xarxa de comunicació local que s'ha de jugar el partit d'avui com si fos el darrer. Sí, tot i que és el doble partit, entenc que...
El Girona hauria de sortir amb la mentalitat que no hi ha tornada i que el partit l'ha intentat resoldre a Santo Domingo.
Mig miler de seguidors del Girona seran a Madrid per recolzar l'equip blanc i vermell. Per a aquests que no hagin pogut viatjar al Corcón, s'han instal·lat una pantalla gegant al pavelló de Fontajau. El partit de tornada jugarà diumenge a les 9 de la nit a Montilivi. I segons que ha pogut saber la xarxa de comunicació local, el jugador mexicà del Barça, Jonathan Dos Santos, no té intenció d'acceptar cap oferta per marxar del club blaugrana. La intenció del futbolista és continuar formant part de la primera plantilla del Barça.
I en futbol sala, avui a tres quarts de deu de la nit, arrenca el Palau Blaugrana la final de la Lliga de Primera Divisió. El Barça i el Pozo es tornen a jugar el títol en una sèrie al millor de cinc partits. Notícies en xarxa.
Bon dia, és la una i cinc minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just.