Actualment els quatre bancs dels aliments que hi ha a Catalunya ajuden a 300.000 persones. Pel que fa al trànsit i a retencions a l'autovia A2 a l'altura de Castellbisbal, Vallès Occidental, per un accident, RAC Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia, així és. En aquesta autovia A2, zona de Castellbisbal, un carril tallat, en sentit Barcelona, aturades d'almenys 3 quilòmetres entre Martorell i Castellbisbal. Això a l'autovia A2, venint cap a Barcelona, com dèiem, accident. De fet, aquesta via, recordem, continua tallada.
més enrere per dos accidents que s'han produït aquesta matinada. Ara el tall es fa a la zona de la Penedella. En sentit, Barcelona, doncs bé, aquest tram entre la Penedella aproximadament i Jorba està tallat de l'autobiador. Se fan desviaments per la Nacional 2 Antiga i acabem amb un darrer accident que ens ha entrat a l'autopista B23 a la zona de Sant Jus, molt a prop de Barcelona. Un carril tallat també d'entrada a la ciutat comptal, aturades de 3-4 quilòmetres entre Sant Feliu, Sant Jus, això la B23 d'entrada a la ciutat de Barcelona. És tot des del RAC. Bon dia.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui arrenca la final de la divisió d'honor masculina de Waterpolo amb la presència de dos equips catalans, l'Atlètic Barceloneta, que intentarà obtenir el seu 8è títol de Lliga consecutiu, i el Club Natació Sabadell, que lluitarà per guanyar per primer cop el campionat. El primer partit del millor de 5 començarà a partir de dos quarts de nou del vespre a la piscina de Sant Sebastià. També en Waterpolo avui comencen les semifinals de la divisió d'honor femenina, a les 5 de la tarda Madrid-Moscardó-Mataró,
I a tres quarts de nou del vespre, Sabadell mediterrani. I en futbol, l'espanyol no ha rebut la llicència per jugar a Europa la pròxima temporada, si és que l'equip s'hi classifica. Ha quedat retinguda pel fet que encara tenen deutes amb jugadors que ja no són al club. Joan Collet i el seu equip té temps fins dilluns que ve per presentar a la UEFA la documentació correcta. Notícies en xarxa
Just a la Fusta Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencen aquesta hora el Just a la Fusta d'avui, dimecres, 15 de maig.
Començarem el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Güenom, qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través dels diaris, portades, contraportades, articles en revistes interessants i una mica de tot també fent un cop d'ull als esports i a la cultura. I abans de les 11 parlarem també del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui que sembla que ha de ploure al llarg del dia, de moment però tenim un cel ben tapat.
però encara no hem vist les primeres gotes. A les 11 i 10 entrevistarem a Miracle Serra perquè avui es reinaugura la cuina Miracle, aquest espai que s'ha ampliat i, per tant, aquest vespre a les 6 es fa una inauguració d'aquest nou local. Parlem de doblegat a partir de les 11 i 10, de quina hora aproximadament? Música
I farem la tertúlia esportiva cap a dos quarts de dotze amb l'Enric Rival, Carles Hernández de Rius i l'Emilios Casocchio. A la tercera hora parlarem de cuina amb la Carme Madó, també tindrem l'Oriol Rigat que avui ens explicarà diferents rècords del món de l'astronomia i a l'Àstrip Goldstein del celler de Can Mata amb qui avui parlarem també d'aquest tast de foie i vins que es fa aquest vespre al Casal de Joves.
Tot això a partir d'ara mateix i com sempre acompanyant-vos també amb bona música. Comencem. I avui comencem amb els Wilco i aquest Sky Blue Sky que donaven nom també a un àlbum amb el mateix títol.
Oh, the band marked stone information The brass was phasing The tombs I couldn't place The windows open and raining in Maroon, yellow, blue, golden gray
Fins demà!
Oh, I didn't die. I should be.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Just a la fusta. Sant Just en directe. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Ara passant 12 minuts de les 10 és moment de saludar l'Andrea. Bueno, bon dia Andrea, què tal? Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca repassem les notícies de Sant Just i avui comencem parlant, de fet, del català de l'any. Sí, perquè d'alguna manera està relacionat amb Sant Just, ho vam conèixer ahir, l'oncòleg pediàtric Josep Sánchez de Toledo, és el nou català de l'any 2012,
I és el coordinador del projecte on es destinaran els diners acollits en el marc de la tretzena Festa Torneig Joan Petit, jornada que aquest any acollirà a Sant Just, el proper 25 de maig. El doctor Sanchez de Toledo és al capdavant de l'equip d'oncologia i hematologia pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron i dirigeix el projecte sobre la investigació de cèl·lules tumorals en sang i en el moll de l'os, que és el projecte al qual aniran a parar els diners de la Festa Torneig Joan Petit.
L'any passat el nou català de l'any també va rebre un guardó a nivell europeu per ser pioner a Espanya en el transplantament del moll de l'os a infants amb leucèmia i el Premi Català de l'any 2012 es va llorar ahir en una cerimònia al Teatre Nacional de Catalunya. El doctor Sanchez de Toledo era un dels finalistes, juntament amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i Anna Vives, una jove amb síndrome de Down, que ha dissenyat una tipografia digitalitzada.
Doncs interessant, també, per tant, ens n'alegrem d'aquest premi, per tant, també el nostre reconeixement des d'aquí, aquestes feines, que de vegades tampoc estan tan reconegudes, potser, almenys a nivell més mediàtic, doncs aquest cop ha estat, de fet, el reconeixement del públic, el que li ha donat aquest premi de català de l'any. Moltes gràcies també, cal destacar, no se sap qui és el segon, crec, o el segon afinalista, no ho sé, no estic segura, he vist uns gràfics
I hi ha una diferència de dècimes, de res, amb el segon finalista, amb la segona finalista, en aquest cas. Doncs mira, també suposo que quan arriben ja a aquest punt, d'alguna manera també és un reconeixement important. Passem ara a parlar de Cuina Miracle, que com dèiem abans, aquest vespre es reinaugura. Sí, és una reinauguració, podríem dir, perquè l'establiment ha fet una reforma molt important del seu local, ja que han augmentat la seva superfície en 200 metres quadrats.
A més a més, introduiran diversos espais gastronòmics, com ara un espai dedicat a productes de Mallorca, ensaïmada, sobreassada, entre altres, o una habitació freda on hi haurà només embotits. Per celebrar aquesta nova etapa, Cuina Miracle farà una festa aquesta tarda a partir de les 7 al seu local de l'Avinguda Indústria, número 1, oberta a tots els seus clients. I també cal destacar que han ampliat el menjador. I avui parlarem amb la Miracle Serra perquè ens expliqui com afronten aquesta nova etapa. Molt bé.
Doncs això, d'aquí una hora, cap a un quart de 12. I acabem parlant d'una altra activitat que es fa aquest divendres, una xerrada que es fa aquest divendres a l'Ateneu. Sí, i és molt interessant. La conduirà l'economista i investigador sobre moviments socials, pau, armamentisme i economia de defensa, Jordi Calvo, i es titula La banca i el negoci de les armes. L'ha organitzat la secció de cultura de l'Ateneu i pretén posar sobre la taula qüestions com ara
si els nostres diners van a parar la indústria militar i la guerra. Calvo parlarà també de la campanya Banca Armada, que demana que les entitats financeres deixin d'invertir en armes amb els estalvis dels seus clients. Jordi Calvo, el tertulià d'aquest divendres, també pertany al Centre de l'As i al Centre d'Estudis de Moviments Socials, entre d'altres. Tot plegat serà divendres a dos quarts de nou del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. Amb aquesta tertulià de la secció de cultura de l'Ateneu.
Què t'ha dit? A veure si podem parlar també amb el conferenciant abans de divendres. Ho estem intentant. És un tema interessant. Gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara, Carme.
Passa un minut, un quart d'onze del matí. De seguida ens fixem en l'actualitat més general del dia, ho fem prou després d'escoltar una mica més de música.
I ja que fa un dia gris i estem una mica esperant aquesta pluja, el que fem és escoltar un tema més o menys tranquil, com podrien ser-ho els Kings of Convenience. De seguida escoltem un tema del seu últim àlbum, que van treure ja fa uns quants anys. Recordem també que els tindrem el mes de juliol a Barcelona, el festival Bona Nit Barcelona, que han passat ja unes quantes vegades per aquesta ciutat, però que tornen aquest estiu.
Ja el recordem ara escoltant un dels seus últims temes. Com dèiem, que forma part del seu últim àlbum i que també ens tenen a l'espera de si treuen algun tema nou aviat.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Ara veig.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Fins demà!
I'm letting go to see if you'll hold on to me I'm in doubt of what is thought and what is real In our room between the shapes I thought I knew A guillotine, a pillow with feathers like snow
Bona nit
I can't help what I'm doing
Fins demà!
You came back from the labyrinth Unlike me You've looked for things that could be found And a thread that guides through black times Go easy on me I can't help what I'm doing
Fins demà! Fins demà!
Just a la fusta
Veus de la parròquia
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Just a la fusta. Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Quatre minuts i dos quarts d'onze, moment per tornar a salvar l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. I comencem parlant de la notícia més destacada avui als diaris, que passa per l'anunci que va fer Angelina Jolín.
Sí, és la notícia que destacen tots els diaris, a més, li dediquen les seves fotografies. El diari ara ens diu La meva mare va lluitar contra el càncer durant gairebé una dècada i va morir als 56 anys. Així és com comença l'article que Angelina Jolie va publicar ahir, on va donar a conèixer aquesta notícia. Diu que Angelina Jolie anuncia que s'ha fet una doble mastectomia preventiva i l'ara, publicant aquest article íntegre de l'actriu.
A l'avantguàrdia trobem també la seva fotografia en un acte que es va fer a París al febrer de l'any 2012 i diu el difícil desafiament d'Angelina Jolie. També he destacat la primera frase d'aquest article, la meva mare va lluitar contra el càncer. El punt avui ens diu el cas d'Angelina Jolie com a exemple. L'actriu s'ha sotmes a una mastectomia preventiva per l'elevat risc de tenir un càncer de mama i el periódico també és el que destaca. Angelina Jolie, operada dels pits per la possibilitat
de desenvolupar un càncer. La notícia més destacada de tots els diaris avui. Doncs un tema que ha sorprès a tothom. Suposo que per això tots també el destaquen i també m'ha sorprès que realment apostessin per la seva imatge tota la premsa. Passem ara a actualitzar altres informacions. Parlem d'economia perquè Brussel·les obrirà un procediment contra Espanya per desequilibri econòmic. Brussel·les controlarà les reformes econòmiques del govern espanyol
A finals de mes, la Comissió Europea engegarà un procediment contra Espanya per un desequilibri macroeconòmic excessiu, segons informa Catalunya Ràdio i TV3, un procés que no posa en perill però la flexibilització de l'objectiu de dèficit d'Espanya. Al costat d'aquesta notícia se'ns diu que Valdés vol que el traspassin aquest estiu i més avall tenim que Govern i Agents Socials tracen l'estratègia de la reactivació
Avui el president de la Generalitat, Artur Mas, es reuneix amb els agents socials en el marc de l'acord estratègic per la competitivitat, una trobada que els sindicats i la patronal ja feia temps que reclamaven. I els Mossos d'Esquadra estan desallotjant un grup de joves que des del 2009 ocupaven Can Piella, una masia de Moncada i Reixac que havia estat abandonada durant molts anys.
A l'Ara.cat se'ns diu que Artur Mas redoble la pressió pel marge de dèficit, el govern adapta la pròrroga pressupostària al nou límit de l'1,2% i demana un front català davant Madrid. I el que fa per tothom versió dèficit seria canviar diners per independència i és inadmissible als varons del PP.
Es revelen contra Rajoy pel dèficit. I finalment, la Unió Europea és el nou home malalt d'Europa, segons un estudi dels Estats Units. El Centre d'Investigació Piu conclou que durant el 2013 ha baixat el suport de la construcció europea entre els ciutadans.
Aquests són els temes principals d'aquest matí de dimecres. Ens fixem però en altres qüestions que tenim avui a les portades. I comencem parlant de l'avantguàrdia. La notícia del dia és aquesta que tu comentaves. Barons del PP exigeixen a Rajoy un dèficit igual per tots.
Madrid, Extremadura i Aragó no escolten la petició de generositat del president del govern i les tres autonomies veuen tracte de favor a Catalunya i Galícia demana que es premiï a les que han fet la seva feina. És una de les notícies del dia a l'avantguàrdia avui. Al periódico trobem...
El Premi a la lluita contra el càncer, el doctor Sánchez de Toledo, català de l'any 2012, o TUSA, és la millor iniciativa empresarial a aquest grup d'hotels, i el voluntariat, guardó a la solidaritat. I en fotografia de portada veiem el nou català de l'any 2012, el Josep Sánchez de Toledo, amb el seu premi, i també el veiem acompanyat del president de la Generalitat, Artur Mas, el president del grup Z, Antonio Asensio, i el director del periòdico, Enrique Hernández. És un premi que està...
Promogut d'alguna manera pel periódico i per això és el tema del dia avui al diari. A l'Ara avui trobem més del 50% d'europeus contra la Unió Europea. Per primer cop els ciutadans suspenen les institucions comunitàries. És la percepció que es té d'Europa. Ens ofereix algunes dades. L'Ara en portada diu que el 33% de grecs donen suport a la Unió Europea, quan el 2012 era un 37%.
De francesos donen suport a la Unió Europea el 41% quan l'any passat era el 60%. De britànics ara el 43% i l'any passat el 45%. I d'espanyols donen suport a la Unió Europea un 46% quan l'any passat ho feia el 60% dels espanyols. I per últim el punt avui.
Recull una notícia en portada que també vam conèixer ahir en clau econòmica amb els dies comptats. Vèiem una imatge en fotografia de portada de les monedes de dos cèntims i d'un cèntim perquè ara s'ha fet una proposta per retirar aquestes monedes que proposa eliminar la Comissió Europea perquè sembla ser que són més cares a fabricar que el que realment costa, realment el seu valor. I és la proposta que avui recull també al punt avui en portada.
Doncs és el que ens expliquen avui als diaris. Ens fixem ara en què es deia fa uns quants anys, també un 15 de maig. I comencem situant-nos el 15 de maig del 93, ara fa 20 anys, en què el tema principal era econòmic, els tipus d'interès baixaven més de dos punts en el mercat interbancari. La passeta es mantenia estable i el president del Bundesbank valorava positivament la devaluació. Hi havia una evolució, un gràfic de l'evolució estatal.
dels tipus d'interès del Banc d'Espanya. Els temes que ara, vinculats a la passeta, queden bastant, bastant, bastant lluny. El PSOE invertia la tendència dels últims sondejos i superava gairebé un punt al Partit Popular, això a les expeditives de les eleccions generals.
I finalment, profunda divisió sèrbia davant de la guerra de Bòsnia. L'assemblea aprovava el pla de pau i la imatge era del príncep d'Astúries en el funeral d'un soldat que havia mort en aquesta guerra de Bòsnia. Fa 15 anys, el 15 de maig del 98, era un divendres, i se'ns parlava al diari de caos a Indonèsia per la revolta contra Suharto.
La violència s'apoderava d'Iakarta, tot i el desplegament policial i militar, i la imatge era de saqueig de botigues, incendi de comerços i cotxes que s'havia extès ahir a aquesta ciutat d'Iakarta. I d'altra banda, Estats Units creia imminent una prova nuclear subterrània a Paquistan. En economia, la inflació repuntava el mes d'abril i tornava al 2%, avís sobre el risc d'acceleració dels preus a causa de la creixent pressió de la demanda interna.
I fa 10 anys, també, una notícia tràgica, era la que ocupava la portada de la Vanguardia del 15 de maig del 2003. Terror en cadena, ara, Chechenia. Dues dones suïcides, mataven 14 persones mentre Powell visitava Moscou. 15 saudites van ser els autors de la matança de Riyad i congressistes dels Estats Units opinaven que la guerra d'Irak havia ajudat el que era.
La imatge, però, passava per l'Argentina, perquè Menem donava la presidència argentina a Kirchner, i justament, doncs, que aquests dies també torna a estar en dubte, en aquest cas, però, parlaríem aquí encara de Néstor Kirchner, un peronista de tall institucional com a nou president de la República. I més a prop, Aznar recorria a Clos per atacar la policia, la política socialista d'habitatge. El líder del PP deia que no hi havia habitatge social
a Diagonalmar i l'alcalde ho negava i mostrava la promoció pública. I finalment, una notícia que és curiós que apareixia fa deu anys també a la portada de La Vanguardia, que és que la Jove apartava el Madrid del somni de la dècima. Un somni que aquest any tampoc s'ha pogut fer realitat i que existeix des de fa més de deu anys.
I el 15 de maig del 2008, ara fa 5 anys, se'ns parlava d'ETA sense fissures contra ETA. La banda matava un guàrdia civil amb un cotxe bombà en un quartel de Legutiano. Rajoy oferia el seu suport incondicional al govern i el president ho agraïa i l'atemptat a pocs dies de la cita a Zapatero i Barretxe debilitava el pla del Lendakari. Hi ha una imatge del País Basc després d'aquesta explosió.
Desconsol davant d'una escola xinesa en ruïnes. Els familiars de 900 estudiants sepultats feien guàrdia durant tres dies de rescat dels cadàvers. I un últim tema, que és que el govern recolava i prohibia omplir piscines. Ara fa cinc anys, la sequera, Andrea. No era clàsser. Realment és... Ara perquè ho veiem de lluny, però va ser un tema que va durar tot l'estiu ben bé. I semblava que no tenia solució possible. Sí, fa cinc anys ja, no?
Aquí Sant Jus van prohibir algun veí, van muntar algun veí, diríem, per omplir piscines. Sí, sobretot en cases més grans i que vigilessin una miqueta amb el tema d'omplir piscines. Doncs això és el que passava fa uns quants anys. Tornem als diaris d'avui i comencem a fixar-nos en les contraportades. Comencem pel diari ara, l'article setmanal de Juret Ramoneda, que avui es titula Mals temps per la democràcia. I avui parla de dues qüestions. La primera es diu Consum Polític.
Diu, si com diu Paolo Flores d'Arcais, l'essència de la democràcia és al principi un cap, un vot, la qualitat de la democràcia depèn del fet que es doni les condicions més adequades perquè el ciutadà pugui votar en plena autonomia individual. Diu que qualsevol règim sorgit d'un col·lapse, d'una revolta o d'una guerra que organitzi un simulacre d'eleccions ja se'l considera democràtic. I després hi ha un altre apartat que es titula Bajanades,
i que m'ha fet molta gràcia a mi personalment comença dient els dirigents del PP semblen haver entrat en una competició per fer-se un lloc a l'antologia universal de la Vagenada. El president del govern no va comptar fins a mil abans de dir que se sent molt satisfet dels resultats de la reforma laboral precisament quan s'acaba de batre gràcies a ella el rècord d'atur. D'altra banda la vicepresidenta Sánchez Santamaria va estar sembrada comparant el dret a l'avortament amb el dret a decidir per dir que aquest era de tots els espanyols i l'altre no
I diu que també allà on el PP exceleix en el culte al disbarat és en matèria lingüística. Diu que el català de l'Aragost s'hagi convertit en una llengua homònima d'una que parlen 300.000 xinesos és entranyable. Doncs interessant avui, Josep Ramonet, del diari Ara. A La Vanguardia descobrim un personatge que diu que hi ha persones que viven hasta el día de su muerte. Ho he llegit en castellà perquè avui tenim també el diari en castellà i no he fet la traducció simultània.
Mirarem de fer-la, tot i que a vegades costa traduir, a mi em costa traduir personalment a vegades, trobem avui una entrevista amb David Agus, que és oncòleg investigador sobre el càncer. Diu que va ser l'oncòleg de Lance Armstrong, del ciclista, i també de Steve Jobs, que abans de morir va posar el títol al seu llibre, El fin de la enfermedad, les claves per una vida saludable,
que és número 1 de vendes als Estats Units i és un llibre provocador que aboga per baixar-nos dels talons, oblidar-nos de les vitamines i aixecar-nos de la cadira si no ho volem, diu, pagar-ho car. Estava dit això? Pagar-ho car? Sí, no? Pagar-ho car. Pagar-ho car. Veus com tinc problemes. Diu que al·lava també els beneficis de l'aspirina infantil i de la vacuna de la grip. Ah, sí? Sí.
Diu, proposa, invertim milions en curar la gent quan hauríem d'invertir-los en salut. S'han de canviar conductes perquè ja sabem que, per exemple, menjar malament o el sedentarisme ens porten a la malaltia. Diu, ha descobert que la inflamació és un símptoma revelador de que el cos està sotnès a estímuls perjudicials, des de substàncies irritants fins a cèl·lules fetes malbé o microorganismes patògens que augmenten de per vida el risc de contraure malalties com poden ser infarts, ictus,
o càncer. Per tant, aboga per una vida saludable i, sobretot, no ser sedentaris. Doncs se'ns diu avui a La Vanguardia. Passa'm ara al periòdico on llegim el següent titular. Jo era obrer, no estava habituat a la gratitud. Ho diu Ferran Fandos, que el qualificen com el Gutenberg de Gràcia. Després de més de 30 anys com a impressor, el seu taller capeja la crisi, reconvertit en espai cultural. Diu que s'ha passat la vida entre màquines d'impressió tipogràfica, caixes de tipus, columnes de paper i olor de tinta fresca...
però els seus coneixements no li serveixen de res a l'era digital. Parlar de la trajectòria de la seva impremta al barri de Gràcia, era una impremta que va engegar el seu pare, ell va començar allà deprenent, als 16 anys, començant a anar descarregant la furgoneta, escombrant borilles, desfent motllos ja impresos i posant cada tipus a la seva caixa.
I la crisi va estar a punt de rematar el taller, sobretot l'any 2007, perquè al seu pare també li van diagnosticar una malaltia degenerativa i el Ferran Fandos el va voler cuidar. I clar, li costava a vegades compaginar les dues coses fins que l'any 2011, encara no havia tancat l'impremta, s'ho havia plantejat, van entrar dos nois i es van enamorar de l'espai i de les màquines. I li van proposar muntar una associació i entre tots mantenir l'espai
i transformar-lo. Gràcies a ells, diu, vaig poder cuidar del meu pare sense haver de tancar la impremta. Doncs una història bonica avui al periòdico. Acabem amb la del punt avui, on llegim que les habaneres no s'entenen sense Calella de Palafrugell. Avui aquesta història també és molt maca, la del punt avui, és entrevistant a Francesc Baquer, que és president de l'Associació de Veïns i Amics de Calella, i que avui rebrà de mans del president de la Generalitat la creu de Sant Jordi.
és l'Associació de Veïns i Amics de Calella, destacat per la seva tasca en la denominització dels valors de Calella de Palafrugell i en la defensa del seu patrimoni paisatgístic, cultural, turístic i ciutadà. I m'ha agradat molt la manera de començar l'entrevista, explicar com va sorgir aquesta associació. Diu que l'any 61 els ajuntaments eren molt petits i tenien pocs recursos,
I així va néixer l'associació d'Amics de Calella, que estava plena de gent de fora, que es van proposar ajuntar-se i dedicar temps, salut i recursos al poble que s'estimaven. De seguida es van proposar fer coses pel poble, coses que l'Ajuntament no podia pagar, com ara posar llum al poble, central de correus, centraleta de telèfons, noms als carrers i pous.
I diu que això es pagava només amb la quota dels socis, que la gran majoria eren estiuejants, però eren gent amb molts recursos, molts contactes i bona posició, que sabien on trobar els diners.
Doncs descobrim aquesta història avui a través del Punt Avui i així passem ja cap a la notícia curiosa del dia, de qui se't hi ha les contraportades, i parlem de la curiositat del dia que avui passa per la Coca-Cola, Andrea. Ai, a veure... Sí, perquè sembla que el secret més ben guardat, que és la fórmula de la Coca-Cola, finalment ha estat revelat. En sèrio? No ho sé. Diu que Cliff Club és un antiquari americà de Geòrgia i diu que ha trobat una vella caixa comprada recentment en una subhasta...
I en aquesta caixa hi ha trobat la recepta oculta de la Coca-Cola, que ara pretén vendre a eBay per 15 milions de dòlars. Són documents que formen part del 43. Hi ha una imatge, eh? I diu que, segons la reconstrucció de Club, van ser enviats per la societat americana.
a un famós químic durant la Segona Guerra Mundial. En aquell període la Coca-Cola hauria tingut grans dificultats per aconseguir tots els ingredients necessaris per produir aquesta beguda i per això havien confiat a aquest químic la seva composició. Diu que documents com aquest no es troben tots els dies, hi ha una carta, una recepta i tot el procés de principi a fi. Diu que està segur que és la fórmula secreta de la Coca-Cola. I d'altra banda, la multinacional ha intentat desmentir aquesta notícia...
afirmant que podria ser una de les tantes que intenten assemblar-se la Coca-Cola, però que segurament no és l'original ideada per l'any 86 pel doctor John Pemberton i que està al Museu de la Coca-Cola Atlanta en una caixa forta. Però bé, sembla que Cluck ha rebutjat publicar la fórmula secreta, no la publica, i ha declarat ser conscient que difícilment es convertirà en milionari subestant aquest tresor a eBay.
Hi ha una imatge, el que passa que les quantitats estan tapades amb típex. Sí, no es pot llegir? No. No diu cap ingredient així destacat? L'ingredient diu que són els que sempre apareixen a les llaunes o a les ampolles, però la gràcia diu que són les quantitats. En tot cas, pot provar-ho a casa i si realment funciona, potser sí que llavors s'acabarà fent d'or.
Bé, jo no crec que participi jo en aquesta subhasta. No, jo tampoc. 15 milions de dòlars surt una mica car. Gràcies, Andrea. Que vagi bé, bon dia. I ara fem un cop d'ull altres temes que tenim a l'interior dels diaris. Ens fixem en diferents reportatges, articles o entrevistes que tenim avui a la premsa.
Comencem pel periòdico, un reportatge que ens fa des d'Icrit i el fa Anna Alba. És arran del 65è aniversari de l'Anacba a Palestina. Familiars de palestins expulsats el 1948 d'Icrit s'instal·len a les ruïnes de la població.
Ens parla de Magdalene, que té 5 fills i 8 nets repartits a Haifa, Nazaret i Chicago. És Jordana i l'any 73 es va casar amb un palestí del petit poblà d'Icrit, situat en un munticle coronat per una església entre oliveres, pins i arbres fruiters, a Galilea, a 25 quilòmetres d'acre. Diu que Icrit tenia 490.000 habitants i una extensió de 24.000 donams, que són uns 24 quilòmetres quadrats, dels quals 600...
Eren cases i la resta terres de cultiu o bosc quan es va proclamar l'estat d'Israel el 14 de maig del 48. Al novembre d'aquell any, en plena guerra entre Israel i els països àrabs, l'exèrcit d'Israel ja va obligar els veïns d'Ikrit, ja ciutadans d'Israel, a abandonar casa seva i els va prometre que l'evacuació forçosa duraria dues setmanes. Però la promesa no es va complir i Ikrit va ser declarada zona militar. Parlar de com han viscut durant tot aquest temps, del que han intentat, i diu que Israel els dona el dret de retorn, però només en un tegut permet que ens enterin aquí
però no que visquem a la nostra terra. És el que diu Wallace Byte de 22 anys sobre les ruïnes de casa dels seus avis davant d'una gran creu de ferros. Alguns dels testimonis que apareixen avui en aquest reportatge interessant al periòdico sobre l'anel del retorn.
A la Vanguardia ens fixem en un altre article diferent a la secció de política, titulat Diputats de Pes, diu que la majoria de parlamentaris catalans estan més braços que la mitjana. Diu que Catalunya gaudeix d'una plantilla de diputats de talla i de sobrepes, és el que diu una investigació de la Societat Espanyola per l'estudi de l'obesitat, que ha detectat que la majoria de polítics estan més braços que la mitjana dels catalans i que gairebé un 80% presenten altres discos cardiovasculars.
Diu que els polítics ho atribueixen al sedentarisme i als mals horaris i el Parlament ofereix una sèrie de menús equilibrats i a un mòdic preu. Diu que tot plegat és una mica per aquest tipus de vida i tot i que al restaurant del Parlament predominen les amanides, el pollastre i els peixos a la planxa
I fins i tot hi ha aquests menús de salut. Ahir, per exemple, diu que hi havia cigrons, espinacs, amanida de fulles de roure i ou d'ú. Però que els horaris intempestius compliquen la vida sana i que també implica perdre forma física. És el que menys diu, és el que diu Lluís Coromines, vicepresident de la Mesa del Parlament per si, l'exconseller de Salut i actual diputada del PSC, Marina Geli, també s'assuma a aquesta tesi, al sedentarisme de la vida política i a la mitjana d'edat dels diputats que,
es van fer la prova dels evidents problemes de la bàscula. Un article diferent sobre un dia més al Parlament, una altra visió de la cambra catalana.
Ara ens n'anem cap al diari Ara i destaquem l'article complet que podem llegir avui d'Angelina Jolie, el que va publicar el The New York Times sobre la seva decisió mèdica. Diu, doncs, parla, com hem sentit, que la seva mare va lluitar contra el càncer durant gairebé una dècada i va morir amb 56 anys i diu que ella, li han preguntat si a ella li podria passar el mateix, sempre ha dit que no es preocupin, però per això ha decidit, doncs, que arran del percentatge que té de poder patir càncer va decidir
ser proactiva i minimitzar el risc tant com pogués. Per això va prendre la decisió de sotmetre's a una doble mastectomia preventiva. Va començar pels pits perquè el seu risc de patir càncer de mama és superior al de tenir càncer d'ovaris i, a més, la cirurgia és més complexa. Explica com ha anat aquest procés i que volia escriure tot això per dir a altres dones que la decisió de sotmetre's a una mastectomia no va ser fàcil però que està molt contenta d'haver-la après. Les seves possibilitats han de desenvolupar un càncer de pits
reduït fins a menys del 5% i ara pot dir als meus fills que no han de tenir por de perdre-la per culpa d'un càncer de pit. Un article en vol encorajar altres dones que puguin viure aquest procés i ha decidit no mantenir la seva història en privat perquè hi ha moltes dones que no saben
que poden estar vivint sota l'ombra del càncer. La vida ens presenta molts reptes, els que no ens haurien d'espantar són els que podem afrontar i controlar. És l'article complet d'Angelina Jolie al The New York Times que avui podem llegir al diari Ara. I acabem amb el punt avui, una entrevista a Hans Magnus Zezensberger, que és poeta, segista i narrador que va cloure ahir al Festival Internacional de Poesia,
Dins la setmana de poesia de Barcelona, diu coses com que la poesia és sempre un gènere insubornable i que a la seva edat difícilment pots creure en alguna cosa més que en l'apocalipsi. Nascut a l'aviera l'any 29, és un dels principals intel·lectuals europeus i avui l'entrevista David Castillo al Punt Avui.
I ràpidament fem un resum de les portades dels diaris esportius d'avui. L'esport aposta per la llista de baixes. Diu que hi ha Vidal, Villa, Adriano, Bojan, Afelai, Dos Santos, Cuenca, Fontàs, Moniesa i Sergi Roberto. Són les baixes. També se'ns diu que Valdés se'n vol anar aquest estiu. El nou esportiu títol a 7 de Lliga. Xavi ja és el jugador de la història del Barça que ha guanyat més lligues i atresoren impressionant palmarès amb 21 títols. Avui li dedicant la portada a Xavi Hernández
De 33 anys, el futbolista amb més títols de Lliga de la història del Barça. Dançada el seu debut en el primer equip l'estiu del 98. I el Mundial Portimons diu que Thiago és al mercat. La prioritat del Barça és que es quedi, però si hi arriben ofertes les estudiaran. I el Bayern de Guardiola està damunt la pista d'aquest jove de la cantera blaugrana.
En cultura, el World Press Photo investiga si la millor fotografia del 2012 ha estat manipulada. L'autorespon les acusacions que la imatge que mostra dos nens morts a Gaza per un missil israelià ni és una composició ni és falsa. El Vida Festival prendrà el relleu al Faraday, un nou certamen de Vilanova i la Geltrú que arrencarà l'estiu del 2014 i que tindrà capacitat per 10.000 espectadors. I una exposició sobre el videoart a l'art Santa Mònica dona el tret de sortida al Loop Barcelona.
I acabem la notícia musical del dia parlant de Melody's Echo Canberra. Ha presentat un videoclip del tema Sometime Alone Alone a 10 dies que passi pel Primavera Sound. Menys de 10 dies. De fet, sí, perquè ell actuarà dissabte cap a quarts de vuit, a la mateixa hora que altres artistes com Aparat Cayuques o The Sea & Cake i Rodríguez.
Una de les decisions que s'ha de prendre és decidir si es va veure aquesta francesa. Us deixem amb aquest tema, Som Time Alone Alone, del que acaba de treure videoclip.
Fins demà!
5 minuts i les 11, moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, tenim una platja a l'estudi. Sí? Fa calor? No. Ah, sorra. Tenim sorra. Parlem del temps perquè avui en principi tots estàvem preocupats per aigües i impermeables, però ets que de moment... Qui ha dit el contrari? Mira, quan marxis al migdia m'ho recordes això? Aquest somriure sota el nas que fas m'ho recordes?
Aviam, està precipitant ja moltes zones de Catalunya, està plovent cap a les comarques de Lleida, l'interior i tal, i a poc a poc anirà arribant tot aquest gruix, o sigui, començàvem, i encara podries haver regut més si t'has aixecat a l'hora que m'he aixecat jo, o s'ha aixecat el meu fill i m'ha obligat a aixecar, que eren a dos quarts de set del matí, perquè el cel era completament serè, es veia com que hi havia el sol, era molt bonic, i no hi havia ni un núvol, només els veies aponent.
Però bé, la previsió marcava pluges intenses el dimecres i aquestes pluges intenses hi seran, o sigui que no ens miri malament ningú de la biblioteca per haver suspès l'activitat perquè aquesta tarda s'esperen, a partir d'aquest migdia s'esperen pluges en un principi febles i després a la tarda es reactivarà i seran molt intenses.
O sigui que la previsió més o menys es va complint, a poc a poc va arribant aquesta inestabilitat i també al seu costat també va arribant una miqueta d'aire fred. Avui ja les temperatures continuen sent més baixes del que teníem en dies enrere, ara tenim 16 graus, ahir ens van caure sis dècimes de litre i al vespre va arribar a precipitar. Aquest front del sud que dèiem sí que donarà molta més guerra cap a l'interior i cap al Pirineu i no tant a la resta, a l'est de Catalunya i a Sant Just,
Doncs al final va precipitar també les comarques de Ponent, però també va arribar algunes línies frontals que ens van donar pluja i al vespre, cap a les 8 o així, doncs, aquesta precipitació de 6 dècimes de litre, no a nivell litre, però sí que vam tenir...
una miqueta de pluja i dimarts. Avui dimecres és el que dèiem, núvols en augment, els núvols estan donant pluges i a poc a poc aniran arribant també a totes les comarques. Això es anirà produint a partir d'aquest migdia i la màxima intensitat d'aquesta precipitació la tindrem de cara aquesta tarda vespre, que és quan ja la pluja sembla ser que serà més marcada i que plourà tot arreu. Com a mínim els mapes ens marquen pluges d'entre 10 i 15 litres per altre quadrat, que no està gens malament.
Associat a aquesta pluja també hi haurà una baixada de les temperatures, que aquesta la mantindrem, i de cara a aquesta propera nit i matinada anirà afluixant una miqueta, demà al matí s'espera pluja feble, dia tapat, potser amb alguna ullada de sol, però amb alguna pluja feble durant el dia, i a la tarda un altre cop reactivació de les precipitacions més intenses i que abarcaran més terreny i que també abarcarien Sant Just.
Aquesta fluixada matinal que vam parlar ahir, que passaria cada dia, divendres fins i tot serà més important, i amb això hem de dir, aneu al tanto, per una banda, les temperatures de divendres al matí, si sobren clarianes com està previst, doncs probablement baixin més les mínimes, serà un matí fred, i de cara al matí de divendres, a les 6, a les 12, aquests mapes de 6, 12...
Fins a les 6 de la tarda marquen estabilitat, sense pluges, fins i tot amb el que dèiem amb el sol com a protagonista, però a la tarda, un altre cop, les precipitacions tornarien a guanyar terreny. De nit començarien a fluixar aquestes pluges, o sigui que divendres seria un dia no marcat plugós, sinó que tindrem un episodi de pluges de tarda, i al vespre nit s'obriran moltes clarianes. I és que sembla que el cap de setmana...
doncs serà una miqueta més estable. Potser tenim tempestes de mitja tarda, però bàsicament el Sol ha de ser el protagonista. Dissabte, diumenge. Dissabte amb una màxima al voltant dels 16 graus i diumenge amb una màxima al voltant dels 18-19. Tanto aquestes màximes, perquè tot i la presència del Sol no seran massa importants.
El que dèiem, tant dissabte com, sobretot dissabte, dissabte i diumenge, podria haver alguna precipitació de mitja tarda, però ho anirem confirmant amb el que queda de setmana, però fins i tot podríem parlar d'aquests tres dies de festa que vénen bastant bons. Bé, ens està bé llavors, no? Setmana així moguda, baixen les temperatures i plou i cap de setmana... Cap de setmana que al migdia s'estarà bé, no farà una calor excessiva i potser dilluns es pot tornar a arribar als 20 graus, potser.
Però dilluns... Cada queda, cada queda. Sí, i a més dilluns sí que serà un dia una miqueta més variable. Tindríem sol, però aniríem jugant amb més núvols i potser a la tarda hi hauria alguna precipitació. Però bé, això ho anirem seguint. De moment el que hem de dir és això. Dimecres, molta gent avui veia com el cel era pràcticament serè, hi havia alguns núvols poc importants, però sortien amb el paraigües de casa. Això vol dir que fan les previsions del temps que es fan aquí a casa nostra.
I això vol dir, doncs, que l'han encertat perquè aquestes pluges tard o d'hora arribaran i si surts al matí i no arribes fins al vespre a casa has fet una bona trio. Molt bé, Carles, doncs perfecte. I estarem al cas d'aquestes pluges. Demà parlem de tot plegat, també. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. Fins ara. Connectem tots seguit amb la xarxa. Sentirem també el bolletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem després. Entrevistarem a Miracle Serra, que avui reinaugura el seu local de Cuina i Miracle.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Ja ha començat la reunió de govern i agents socials al Palau de la Generalitat i per mirar de trobar acords que permetin reactivar l'economia. El president de la Generalitat, Artur Mas, reuneix els consellers d'Economia i Empresa amb els líders sindicals i els principals representants de les patronals catalanes. Palau, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia. Doncs sí, més de tres quarts d'hora de reunió entre representants del govern i també agents econòmics i socials per impulsar un tercer acord estratègic per a la competitivitat de l'economia catalana. Seria per al període 2013-2015 i s'inspira en l'estratègia Europa 2020, un document elaborat per la Comissió Europea com a full de ruta per fer front als reptes econòmics i socials per tal d'aconseguir un futur més sostenible.
Els eixos bàsics estratègics són la innovació, l'economia sostenible, les infraestructures estratègiques, una política empresarial, l'aposta pels joves, les noves qualificacions, llocs de treball i també la cohesió social. El president Artur Mas va aprofitar la celebració de l'1 de maig per tornar a convocar la comissió de l'acord estratègic que feia més de dos anys i mig que no es reunia. De fet, els dos primers acords signats a Catalunya daten de l'època dels governs tripartits signats als anys 2005 i 2008.
L'any vinent el Banc dels Aliments farà dos grans recaptes davant de l'augment del nombre de persones que demanen ajut per poder menjar. Ho ha anunciat avui a la xarxa de comunicació local el president del Banc dels Aliments de Barcelona, Antoni Sant Salvador. Hem vist que fèiem curt, cosa que no passava altres anys, i per altra part no ens donava temps a organitzar un gran recapte com vam fer el de l'hivern, el de finals de novembre.
Hi ha països com és Portugal que ho fan, dos grans recaptes a l'any. I de fet... S'ho plantegen vostès de cara a l'any que ve? L'any que ve farem dos grans recaptes. Un, el de finals d'any, el de finals de novembre, i l'altre el d'aquesta època, abril-maig. Perquè realment és necessari.
Els quatre bancs dels aliments que hi ha a Catalunya ajuden 300.000 persones. La gran demanda ha fet, però, que les reserves del Banc dels Aliments hagin baixat molt, tot i els 2.700.000 quilos recollits en el Gran Recapte fet aquest any. És per això que, a banda de les dues edicions del Gran Recapte que es farà l'any vinent, a partir de l'1 de juny també es farà una campanya especial de recollida sota el lema La fam no fa vacances.
Diversos detinguts, tres identificats i un agent dels Mossos, possiblement ferit, és el balanç del desallotjament que s'ha fet aquest matí a la masia de Campiella de Montcada i Reixac, al Vallès Occidental. Segons els Mossos d'Esquadra, dos dels arrestats són els nois que s'havien enfilat a una estructura de la teulada i els altres detinguts són persones que s'hi han concentrat en suport dels ocupes i que han llançat pedres contra els agents. Montcada Ràdio, Laura Grau, bon dia.
Bon dia. En aquests moments, joves del col·lectiu Campiella i simpatitzants del moviment s'estan concentrant a prop de la masia per tal de valorar els fets d'aquest matí i pensar en noves accions reivindicatives. Un escamot de 70 agents antidisturbis, segons fons del col·lectiu de la brigada mòbil de Sabadell, han entrat a la finca de Campiella quan faltaven pocs minuts per les 6 del matí. El desallotjament s'ha fet amb celeritat a pesar de les accions de resistència pacífica que havien planificat els joves.
El que ha comportat més dificultat ha estat treure els nois que ocupaven la plataforma que s'havia instal·lat a la teulada de la casa, operació que ha fet necessària la presència d'una crua de grans dimensions. Fons del col·lectiu de Campiella ens han assegurat que en l'operació hi ha hagut dues detencions i que durant el desallotjament i acompanyant els Mossos hi havia l'actual propietari de la finca Juan Manuel Alcaraz.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui comença la final de la divisió d'honor masculinada de Baterpolo amb la presència de dos equips catalans. L'Atlètic Barceloneta, que intentarà obtenir el seu vuitè títol de Lliga consecutiu, i el Club Natació Sabadell, que lluitarà per guanyar per primer cop al campionat. El primer partit del millor de cinc començarà a partir de dos quarts de nou del vespre a la piscina de Sant Sebastià. També en Baterpolo avui comencen les semifinals de la divisió d'honor femenina. A les cinc de la tarda, Madrid-Moscardó-Mataró i a tres quarts de nou del vespre, Sabadell-Mediterrani. La sèrie és el millor de tres partits.
Parlem de futbol. Aquesta tarda el primer equip del Barça torna a la feina després de dos dies de festa per començar a preparar el pròxim partit de Lliga diumenge al Camp Nou contra el Valladolid. Sobre l'actualitat blaurana afegir que aquesta tarda compareix en roda de premsa el portaveu del Barça, Toni Freixa, després de la reunió que va fer i la junta directiva, on entre d'altres qüestions es va parlar de la inversió que es destinarà al club per fitxar.
Aquest estiu. Parlem de l'espanyol. El club no ha rebut la llicència per jugar a Europa la pròxima temporada si és que l'equip es classifica. Ha quedat retinguda pel fet que encara tenen deutes amb jugadors que ja no són el club. El Consell d'Administració té temps fins dilluns que ve per presentar a la UEFA la documentació correcta. En clau estrictament esportiva, l'equip s'entrena des de fa mitja hora per preparar el partit d'aquest cap de setmana contra el Deportivo de la Colonia. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. L'oncòleg pediàtric Josep Sánchez de Toledo és el nou català de l'any 2012. Sánchez de Toledo és el coordinador del projecte on es destinaran els diners acollits en el marc de la tretzena Festa Tornet Joan Petit, jornada que aquest any acollirà Sant Just el proper 25 de maig.
El doctor Sanchez de Toledo és al capdavant de l'equip d'oncologia i hematologia pediàtrica de l'Hospital del Vall d'Hebron i dirigeix el projecte sobre la investigació de cèl·lules tumorals en sang i en el moll de l'os, projecte al qual aniran a parar els diners de la festa Tornet Joan Petit. El Premi Catalany de 2012 es va lliurar ahir en una cerimònia al Teatre Nacional de Catalunya.
Més qüestions. Aquest vespre es farà la reinauguració de Cuina Miracle. L'establiment ha fet una reforma molt important del seu local, ja que han augmentat la seva superfície en 200 metres quadrats. A més a més, s'introduiran diversos espais gastronòmics, com ara un espai dedicat a productes de Mallorca o una habitació freda on hi haurà embotits. Per celebrar aquesta nova etapa, Cuina Miracle farà una festa avui a partir de les 7 al local de l'Avinguda Indústria número 1, oberta a tots els seus clients.
I acabem recordant que l'Associació de Veïns del Mas Lluí organitza diverses iniciatives al barri. Aquest dissabte, per exemple, han organitzat un vermut popular. Al migdia, davant de local de l'Associació de Veïns, l'entitat convida a la beguda i cadascú ha de portar alguna cosa de menjar. Però també han engegat un curs sobre cos, postura i salut. Els dimecres, d'un quart de vuit del vespre, a dos quarts de nou, el preu és de 32 euros al mes i es pot trobar una classe de manera gratuïta. Pels socis de l'entitat veïnal, costa 24 euros.
Si voleu més informació sobre les activitats de l'Associació de Veïns del Mas Lluí, podeu enviar un correu electrònic a l'adreça maslluissanjust arroba gmail.com. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 11.05. I us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Molt bon dia!
Look at the stars Look how they shine for you And everything you do Yeah, they were all yellow I came along I wrote a song for you
Fins demà!
Bona nit.
I drew a line for you.
Fins demà!
Look at the stars.
Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36...
O ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Un minut i un quart de dotze del matí, aquest vespre es fa la reinauguració de Cuina Miracle. L'establiment ha fet una reforma important al seu local i també introduirà diversos espais gastronòmics i per celebrar-ho aquest vespre, Cuina Miracle fa una festa a partir de les set de la tarda al seu local, a l'Avinguda Indústria número 1, oberta a tots els seus clients. En parlem aquesta hora amb la Miracle Serra,
Propietària de Cuina Miracle, molt bon dia Miracle. Hola, bon dia Carme. Una reinauguració important, com dèiem, perquè s'ha ampliat el local a 200 metres quadrats, Déu-n'hi-do. Sí, sí, l'hem ampliat en dos espais molt grans i ha quedat un menjador molt maco, molt gran i després també el que era superimportant per nosaltres, la part d'elaboració i de parts fredes i tot això que ha quedat a la part del darrere per treballar en millors condicions.
Perquè els que estan a la part de fora estiguin millor i mengen millor. Exacte. Per fer que tot sigui una mica menys estret. Treballar en més bones condicions nosaltres i si nosaltres treballem més bé, el client també li arriba el producte molt millor. A més a més, també introduïu espais gastronòmics. Com serà? Mira, que molt fàcil. Hem fet uns petits espais, petits apartats,
com si fóssim petites botiguetes, però són espais molt petits, realment, però que tenen productes especials, com un espai nòrdic, que tindrem salmó, salmó marinat, salmó fumat, i elaborats del salmó. Nosaltres som sempre rotllets de salmó, farcitem fruita fresca i formatge i coses així, o manides de pasta amb salmó. Llavors serà aquest petit espai, en què hi haurà 4 o 5 coses relacionades sempre amb el país nòrdic, en algun moment bacallars, bacallars fumats, aquest tipus de coses.
després he fet un altre, que és un espai que es diu Sesilles Gourmet, i és molt xulo perquè té tots els productes artesans de Mallorca, i llavors tinc ensemades, com això m'ho porten cada setmana, em porten ensemades acabades de fer, sobressada de Port Negre, coses així, especials, galetes típiques de Mallorca, ja ho veureu i podeu comprovar-ho...
Poder tenir productes de Mallorca aquí a casa nostra, doncs també és una sort, no? Sí, fa gràcia, sí, i a més que és una cosa que... Jo vaig estar rumiant molt, quins productes podia tenir jo, que no hi fossin, com et diria, com amb 10 o 15 quilòmetres a l'Ordona, o 8 quilòmetres a l'Ordona. Tot això ho pots trobar a Barcelona, lògicament. El que passa és desplaçar. I després, que jo això ho tinc obert dissabte, domenya, i d'allà un dimarts, tots els dies de la setmana, absolutament tots. Llavors això, qualsevol dia, dius, ai, vull fer un sopar, i vull...
Jo què sé, uns formatges artesans, o vull un salmó, o vull... Doncs saps que un diumenge ho trobaràs. Això és difícil, perquè realment no hi ha gaires coses obertes on pucs accedir amb aquests productes. Com vau decidir ampliar el local i també fer aquests nous espais? D'on va venir la idea de fer-ho? La idea ja sempre... Les idees me les corro viatjant, que em passo gomba de més.
Jo surto molt. Nosaltres sempre hem viatjat molt i hem vist moltes coses. I surts a fora i veus que hi ha aquests espais. I veus que un restaurant no només és un restaurant, que és un espai polivalent que pot perdre moltes coses. I això, bueno, jo ho veig molt. Jo vaig anar a fora, jo vaig moltes vegades a Estats Anits, vaig anar fa poc a Austràlia, a Nueva Salanda, a tots aquests països, a tot arreu. És que ahir he estat... L'octubre, el novembre va passar peig a Estat Sud-àfrica. Hi havia restaurants en aquests espais.
I jo això m'encantava. Hi havia petits espais on hi havia menjar indú, el mateix lloc, dividit en petites porcions, i on donaven amb el client la possibilitat de triar altres coses, com menjar normal de cada dia, que això ho seguim tenint, que sense dubte és el nostre funcionament. Però donar altres vistes al client, altres possibilitats.
I això ha sigut així. M'he vingut perquè surts i veus i penses, ostres, i per què no puc incorporar al meu país? I són coses noves per nosaltres i jo les veig superpositives. De fet, oferiu menjar, no?, a diferents països, també? Sí, sí, sí. Bueno, aquesta inquietud m'ha portat a aquest punt, no? M'ho importa, a buscar... Jo, quan vaig a un país, el primer que faig és buscar... Jo tinc tres motius de...
per life, no? Vull dir, jo vull viatjar, aprendre la cuina, cuinar, i visitar museus d'art, perquè és el que em mou a mi, són les coses que són les meves passions. Llavors, aquestes tres passions unides, bueno, és fantàstic, perquè estàs ajuntant tres coses que és una passió, i bueno, per això cuinem coses d'altres països, perquè jo em preocupo, jo vaig a un país i em preocupo de què mengen, de què fan, com ho fan...
i ho investigo jo sola. Clar, també forma part de la cultura, no?, d'aquest país. De fet, a banda d'aquest nou espai de productes nòrdics, també, tot l'espai de productes de Mallorca, de quins països podem trobar a menjar cuina miracle? Aquí pots trobar a menjar de qualsevol país en qualsevol moment, perquè jo soc així inesperada, perquè com que no hi ha una carta establerta rigorosa, sí que sempre hi ha els menjars tradicionals. Jo aquí cada dia hi ha macarrons, cada dia hi ha verdura, i tot això sempre hi és, però de sobte un dia dius, mira, avui farem sushi,
perquè em ve de gust. O farem menjar turc, per exemple. A mi m'agrada molt el menjar de Grècia i de Turquia i moltes vegades en fem. Menjar grec en fem moltes vegades. Menjar de turc també. No ho sé, fem menjars de molts llocs, menjars especials. Vull dir que difícilment ho pots trobar al rededor, no? El que passa és que tampoc hi és sempre. Clar.
Depèn de la meva raosa d'aquell dia. S'ha de provar, no? Exacte. Sí, inesperat, inesperat. Però això és molt xulo pel client, perquè el client quan va a un puesto i sempre sap que allà menjarà arròs, paella, sopa i tal i qual, home, quan hi has anat tres o quatre cops o sis, i sobretot la gent que venen per aquí, que venen cada dia a menjar, doncs arriba un moment que es cansen. La manera que no es cansin és canviar-li el producte contínuament. Està clar. De fet, viu començar fa uns 15 anys aquí al Sant Just amb Cuina Miracle,
I també, com ens deies ara, hi ha alguns clients que venen molt sovint, és a dir, que teniu alguns clients bastant fidelitzats, imagino. Sí, sí, sí. I la festa d'aquest vespre suposo que també d'alguna manera és perquè pugui venir tota aquesta clientela fidel. Bé, jo, molts clients d'aquests, nosaltres els hem anat amb molts. Bé, tinc molts clients que els anem a fer el menjar a casa. Ah, sí? Sí, sí. De sobte tenen un sopar o tenen una cosa especial i un dels serveis que tenim és aquest.
Quan tenen un sopar o tenen algú, diuen, mira, tal dia serem vint i, ostres, podeu vindre dues o tres persones i anem. I fem el que ell vol i li servim i tot. Això és un dels serveis que fem. Fem molts serveis d'aquest tipus. També servim uns petits caterings per empresa. A més, són coses molt grans. Molt grans, a més, no disfruto.
Quan són coses molt grans em fan hasta por, no? És més en petit format, no? Sí, necessites una estructura i necessites una infraestructura molt gran i molt complicada. Llavors, a mi m'agrada, però, de 20, 30, 50, saps? Però jo, quan em diu, apa, 200, jo ja 200, m'espanten, saps, aquestes coses. Quanta gent treballa a la cuina Miracle? Ara mateix, en aquest moment, unes 15 persones. Ara hem contractat gent nova, també, i suposo que aquesta setmana contractarem a un o dos més,
Són bastanta colla, eh? Perquè, bueno, tenim tres botigues, en definitiva. Tenim la botiga del carrer de la Creu, la del supermercat del carrer Muntanya i aquí baix, la cuina. I la gent que ve aquí al local, normalment, què és el que més busca? Menús de mig dia, menjar per emportar? Durant la setmana, sí. Durant la setmana és el menú de mig dia, que hi ha un menú a un preu super econòmic i el menjar, pues clar, jo treballo igual, amb la millor qualitat que puc.
I llavors tenim un menú molt bé de peu, que està 9 anys de tanta, i bueno, funciona molt bé. El menú, bueno, està ple. Jo no puc dir res, perquè jo omplo això, llavors què més vull, no? I els fins de setmana, doncs el monjador no funciona, perquè a més també pleguem d'hora, trenquem a les 3, però funciona molt bé el menjar per emportar. Llavors la gent al fi de setmana, cap de setmana, desabte i domenja, més gràficament és per emportar.
De fet, són anys també complicats en general per tothom en general, però pel món dels negocis i les empreses també. Per tant, és una bona notícia que un negoci com el vostre... Val la pena ressaltar-la perquè realment ha sigut un esforç important, el que hem fet importantíssim. Perquè és un esforç d'inversió, de ganes, de voler lluitar, de no deixar-nos derrotar, de posar-nos-hi amb passió...
I tot això, a vegades, en un moment així de crisi, la gent està molt ensupida, com és lògic, eh? A més, és natural i ho entenc super. Perquè, esclar, hi ha moments que la gent ho passa. Però, bueno, jo vull lluitar, tu. Jo vull lluitar. Nosaltres no hem apostat per lluitar. I per tirar endavant a base d'esforç. Vull dir, i si hem d'estar aquí treballant 12 hores, però sí estem.
I ja està, és el que hi ha. I pel que fa a la gent que ve, heu notat també una evolució? És a dir, potser la gent ara busca estalviar més o hi ha gent que es vol cuidar més i per tant intenta menjar millor. Com ho he notat? Aquesta sí que l'hem notada. Aquesta segona. A la mesura la fomentem. Vull dir, nosaltres aquesta l'hem notada però la fomentem. Mira, per explicar-te un detall que sembla una tonteria però que per nosaltres és superimportant. Aquí no tenim frigidora. En el nostre restaurant no n'hi ha hagut mai ni n'hi haurà.
perquè no ens agrada. Pensem que tot el que està enfregit en frigidora, els residus acumulats són supertòxics i, bé, algun de quan, en quant ja vindré algun dia aquí a la red i ho expliqueu-vos la cosa. Perfecte. Però llavors això demostra que si no tens frigidora, aquells olis estan menys reciclats, amb una frigida o dues, tu els elimines i no són tòxics per a la persona. El que és dolent és molt refrigir-ho. I això aquí no hi és, no hi és, no ho trobaran. Llavors apostem també per la menjada el més natural possible,
amb cap aditiu absolut, vull dir, no utilitem cap conservant ni cap aditiu i procurem que la nostra cuina sigui la més sana possible. De fet, el meu fill fa dos anys que està fent un màster de nutrició naturista i tot això enfocat a mentalitzar-se en què ens hem de cuidar i que ens hem de cuidar el millor possible. I els clients que venen a menjar aquí segur que ho noten perquè el menjar és molt més tard.
És més cuinat, és més cuinat. I això és superimportant, perquè el que menja cada dia fora ho nota. Ho nota perquè al final es vigila més. Cuidar on menges el que menges, no? Hi ha algun plat dels que oferiu que diguis, mira, aquest és un d'aquests plats estrella que m'agradaria recomanar-lo? Home, jo què sé, és que n'hi ha tants plats que és superdifícil triar-ne, superdifícil. Clar. L'agrupamento que és superdifícil.
El que passa és que, mira, un plat que es ven moltíssim, perquè a més ens queda molt bo, fem un bacallà a la catalana que és extraordinari. I d'aquest bacallà, doncs, en podem vendre fàcilment, uns 20 quilos a la setmana es venen. I és impressionant, perquè jo penso, ostres, i tant demanen, i tant demanen. I després de bacallà també en fem amb tomàquet, i el fem amb tomàquet natural. Què passa? Que no té res a veure amb un tomàquet de llauna. Clar, hi ha diferències. Jo rallo els tomàquets, demà.
No, no, ni trituradora, ni escaldat, ni triturat. Res de res, ratllats a mà. Què vol dir això? Que trobes una textura, trobes un sabor. Vull dir, és que, bueno, la gent aquí, de veritat, i se'm el mengen aquí, amb el bacallant tomàquet i és impressionant. Però és perquè hi ha una qualitat al darrere i per això m'està funcionant. Hi ha un esforç, hi ha una qualitat i hi ha un preu assequible. Vull dir, que reuneix unes condicions molt bones. Tot suma.
I aquest vespre com serà la festa que comença a les 7? Ai, aquest vespre, ai, ai. Ai, que ja estic estant amolada. Perquè suposo que avui esteu treballant de valent, no?, per tot plegat. Tinc altra valor d'aquest vespre. Doncs no, jo espero que serà superxulo. I els he preparat una sorpresa a tots els amics i clients d'aquí, que tindran una festa molt especial, molt maca,
no us ho puc dir, perquè no us ho puc dir, tinc unes ganes de dir-ho, però no ho puc dir, perquè si no no és sorpresa. És sorpresa, doncs, no? Clar, i de moltes part, com és llògic, els invitarem a una copa de cava i estem fent un aperitiu impressionant, amb una varietat perquè puguin provar els nostres productes, i en fi, vull dir, estem fent tots els possibles, encara que avui encara farem el menú del migdia i ara estem fent el menjar normal, eh?
Vull dir que després ens posarem 10 o 12 persones, de les 4 fins a les 6 o una cosa així, a preparar l'aperitiu. I que serà que haurem d'anar com a màquines, corrent, perquè no hi ha molt temps. Però bueno, espero que tot sortirà molt bé i la veritat que ho sembla molta il·lusió. Doncs esperem que sí que vagi molt bé aquesta reinauguració a les 7 de la tarda, avui n'hem parlat amb la Miracle Serra, que vagi bé també la inauguració i tot plegat, vull dir...
Molt bona sort amb aquesta nova etapa. Us agraeixo molt, eh? Moltes gràcies. Merci, bon dia. Que vagi molt bé, bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
You're so sophisticated Your mind's been liberated You're the first to notice When a movement's come and gone So maybe you should just release the dust
No one will survive the end of love Maybe you should just release
Just a la fusta. A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats.
A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amenitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més
Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com
Passen sis minuts de dos quarts de dotze, és hora de fer tertúlia esportiva i per això ja tenim preparats l'Emilio Escazóquio. Bon dia, Emilio, què tal? Hola, bon dia. I també el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Suposem que també hi entrarà... Sí, ara arriba. Està entrant també l'Enric Riva. Bon dia, Enric. Rècord de la temporada. Sí, sí, sí.
Tot i que Wins has tret 6 minuts, eh? 7. Per això ha entrat el temps a l'Enric. S'ha desmocat entrant ràpid. En tot cas, tampoc hi ha... Em pensava que no hi havia novetats, però clar, no hem parlat. I tant que hi ha novetats. El Barça ha guanyat la lliga. Això no és una novetat. Però està bé, no? Avui podem fer balanç de temporada, no? Veig que esteu molt freds.
No, no, no. I també s'està debatent sobre les actuacions dels jugadors a la... Sí, aquest és l'altre tema, no? Si la celebració... Si és correcta, una celebració pública, és a dir, suposo que ja està bé si volen celebrar-ho així, evidentment, a casa seva o en un altre lloc, però el que s'ha d'haver dudat és la imatge pública, no?, del Barça. Jo crec que, com vas dir tu, la bona notícia és que Pujol s'està recuperant bé del genoll. No, jo vaig llegir de la Vanguardia, eh? Em va agradar aquest articulista...
Sí, sí, sí. Sí, s'ha traspassat el dolor del genoll i el fetge, però... Bueno, escolta, aviam, mira. Jo crec que s'han de moderar, és veritat. No s'ha de veure, i aquests de la pobla encara menys. Primer van anar a dinar, jo crec que del dinar ja van sortir contents. Segurament. I la cosa es va anar esbarant. I se li van anar de les mans a Puyol, és veritat, eh? El que passa és que a tots ens ha passat alguna vegada a la vida, això. Això és el que anava a dir jo. El que passa és que davant de les càmeres no. Parla per tu. Bueno, doncs... No em facis explicar, Carles, aquell dia que els calçotets te'ls posaves pel cap.
Perquè plovia. Ah, sí, és veritat. Home. Home, és lleig, no?, davant de les càmeres. No, i més que res que ja saps...
Ja n'has vist unes quantes. Després t'has pogut veure l'autocar, t'has pogut veure lo fatal que estaves. El Messi suposo que va prendre lliçó i ara molts són pares i són responsables que als nens els queden aquestes imatges. Però com que Pujol està solter... No surtis i beguis, eh? No, està solter, no? Ara, aviam, va canviant últimament. Va canviant de parella, però sí. És a dir, el Pujol ha descobert en Piqué, li va presentar un tipus de vida que li ha agradat.
jo de totes maneres el més gran de la plantilla del Barça que té 33 anys 34 anys el Pinto potser en té 37 el Pinto què vols d'un noi de 23-24 anys
que celebra... El que es vas veure no era el de 23, eh? Bueno, quants en tenia? 34, no? Tants anys reprimits... Anys no, hores. Tinc coneixement de causa que el dia de l'aniversari del...
Abans del partit, de l'iniesta, hi havia uns quants del primer equip i que van jugar que estaven de festa aquella nit. El dissabte a la nit estaven de festa. No, però de festa... Pujol no, Pujol no. Però vull dir que en una festa... Per això els altres ja tenien el fetge preparat, el Pujol no venia de nou. És a dir, que es pugui veure una imatge o que se sàpiga, però clar, és una festa en què al principi van els nens, pel carrer... La tele... Es veu que van despullar Piqué...
A mi m'han dit que Pujol m'ha acabat tirat a terra. Com a mínim no et cau la copa i aixafes la copa, que és l'il·lusió dels nens. La copa la van soldar, jo crec. La van soldar per no fer un Sergio Ramos. Bé, escolta, que per molts anys pugui passar això, vol dir que hem guanyat la Lliga. I, a més a més, és una Lliga que s'ha guanyat amb molta superioritat contra un equip que tothom coincideix a dir que és un dels millors Madrids de la història...
que el Mourinho se n'anirà del Madrid, ahir van fer un dinar d'aquests de comunió, tota la plantilla, per preparar-se per la Copa del Rei que ve divendres, i no hi va anar ni l'enterredor. No, no. És a dir, que la situació, si no vols, perquè que amb Barça som com som, és idíl·lica, s'ha de planificar la temporada amb tranquil·litat, no cal rebentar en tot, ni molt menys, ni molt menys. S'ha arribat a semifinal de la Champions, és veritat que el Bayern ens va passar per sobre,
Però bé, també s'ha de dir que teníem Busquets, que és un jugador molt important i que li dóna... Preparança per la selecció espanyola. Preparança per poder anar a la Copa Confederaciones. I a Puyol també, ha dit que... Puyol anirà, no ho crec, no? Tenim a Xavi que... Que també s'està recuperant. Que també s'està recuperant. Tenim a Messi que s'ha trencat. També s'està recuperant. S'està recuperant els amistadors del mes de juny. No, la federació també.
Ah, també? A la Confederaciones, sí. A la Confederaciones també. També hi va a Argentina? Clar, home. Perquè hi va a fer Argentina, allà. Con Federaciones. Bueno, en definitiva, que si sabem, i no cal ser suizarreta...
Heu llegit la llista d'això, de Zubizarreta? Sí, no em crec clar. La llista de l'esport. La llista de l'esport, no la de Zubizarreta. No et creus res? No. Home, jo sí, jo el Valdés... Jo ja ho vaig dir el dia que va decidir... No, no, el Valdés estic convençut. L'únic que s'ha de trobar un equip que pagui... El Valdés ja ha acabat. El Valdés acaba aquests tres partits i ja no juga més amb el Valdés. Sí, aviam.
No dic que no hi hagi coincidències amb la realitat. I a la Vidal, probablement, si se li ofereix un lloc en l'estagi tècnic, probablement l'agafi. No, perquè crec que la Vidal vol anar a jugar. Una lliga menys competitiva...
Ha hagut creus del que hem dit? No, no, no, deixa'm que em digui. El que jo estic dient és que no és que no hi hagi coincidències en realitat en aquesta llista, el que no em crec és que Zubizarret els ha dit els senyors de l'esport res. Ah, val. Els senyors de l'esport especulen i evidentment dintre de la lògica, és a dir, hi ha el que dius tu de Valdés...
però que aquesta informació no sé qui l'ha filtrat ben bé, perquè si alguna cosa tenen aquesta gent és que no diuen res. Home, és que especular també pots especular tu, agafes tota la plantilla del Barça entre els que hi són, els que tornen... Bé, tu pots agafar els que no han jugat o els que han dit un rendiment baix i pensar que estaran en el mercat, però entra dins de la lògica. Igual que a Villa l'any que se li acaba el contracte, si en vols treure dos duros, evidentment no els renovaràs, doncs les ha de vendre ara.
I tampoc cal ser un lince per veure-ho. No, és que no ho són. Jo crec que la portera del Núñez ja ho feia, això. Ara ens hem de demostrar el contrari. Ara veurem la directiva. Al Mundo Deportivo hi ha un titular que és que a Tiago estaria en venda. I aquí sí que crec que s'equivocarien, però de mig mig. No, al Mundo Deportivo... Jo no ho he sentit. I que el vol... Jo tampoc, però a veure si per a Tiago hi ha una oferta de, jo què sé, 50 quilos...
Vosaltres no el vendria? No, i si serà una oferta de 50 quilos? Però si fos... Però llavors el Barça haurà de fitxar. El Xavi és gran, l'Iniesta no pot jugar a tots els partits tampoc, perquè no se li pot fotre aquesta canya, un tindrà pulvals i vindrà de la Copa Federació, al mig del camp el tenim pelat. I Tiago és el futur del Barça.
Si es venen, el Thiago han de fitxar un altre. Llavors, per tirar els calés, que no facin... Si no, clar, si venen... Venen 1 per 50, exacte. Les altres no val la pena. Primer. Jo no ho crec. Jo tampoc m'ho crec. Thiago, no pagaran 50 per Thiago. No. Però el que m'estranya és que no hi hagi en aquesta llista, no diguin que el Barça traspassarà Messi perquè necessita diners. Home. També es podria dir, no?
El Barça ha de fitxar, i si volem fitxar, doncs hem de treure diners. Si la Llana té un central i dos davanters, s'hauria de vendre el Messi. Això és el que diem tots. Dic que el vol guardiola, en Tiago. I què? És a dir, guardiola... I què? Em sembla molt bé que el vulgui guardar. Ell també se'n vol anar. Perquè vol el Tiago, o sigui que va de fitxar el millor migcampista d'Alemanya. Més els que té ell.
no li té cap necessitat de Tiago. Algú ha parlat amb Guardiola? Jo, jo, jo. És que clar... Jo no sé si volen... Jo, si em pregunteu, que no m'ho pregunta la Carme, però segur que ho pensa, quina és la meva opinió? Jo no em vendria a Tiago.
El que passa és que si entrem a aquesta tertúlia amb aquestes especulacions podem estar dient tot. Però és que d'aquí al setembre no hi ha res més, eh? No, no, és que és això. A l'agost, eh? La Lliga comença a l'agost. A l'agost, la segona quinzena d'agost. I no sé si abans hi haurà la Supercopa, que crec que la jugarà el Barça.
Sí, contra l'Atlètica de Madrid. Quan és la final de Copa? Divendres. Aquest dissabte coincidia amb l'Eurovisió. Avui hi ha una final ja. Sí, el Chelsea Benfica. Si guanya el Chelsea serà l'únic equip que haurà tingut els dos títols alhora a la història. Perquè fins al dia 25 és campió d'Europa el Chelsea. Quina final és avui? El final de l'Europa League, l'antiga UEFA. Per tant, durant uns dies serà campió de la UEFA i de la Champions. I jugarà la Supercopa ell contra ells.
Per cert, molt interessant també el Chelsea, que fa fora l'entrenador, havent-lo classificat per la Champions de forma directa quan estaven defenestrats i havent guanyat la Copa de la UEFA. És a dir, el futbol cada dia té menys lògica tot plegat, no? Simplement perquè cau malament. Oh, espera't. Guanyo Copa UEFA. Ah, perdona.
el Madrid farà fora Mourinho el Madrid no farà fora Mourinho i la final la guanyarà el Chelsea perquè des de l'any 68 el Benfica té una mala dicció a sobre que li va fer un jugador que no tornaria a guanyar mai més una competència europea i han perdut 8 finals des de llavors per tant no tenen res a fer si et passes amb les bruixes no té res a fer que evidentment és l'argument més sòlid que diguen aquests moments perquè no els he vist jugant ni a uns ni als altres
Jo sí, el Benfica juga molt bé. Si voleu disfrutar, l'altre serà un enfrontament de forces físiques. Estarà molt bé l'altra final. Però aquesta d'aquesta nit molta gent se la saltarà i és un tros de final molt guapa. A les semifinals la Benfica va ser bestiar els partits. Jo vaig veure els dos partits. Quan no jugo el Barça sembla que s'acabi el punt. El Barça l'ètic de Madrid fos un partit de molts gols.
No, no, jo no estic dient que hi hagi molts gols, dic que serà un partit molt guapo perquè són dues forces molt guai. El fan per obert? No. Sí, crec que sí. Deu ser-lo per la 5 o 4 o la 7 o la 6 o la 14 o la deluxe. 5 o 4. Home, i es van reunir els jugadors al Madrid per fer un dinar de germanor sense Mourinho. Ara has fet un Manel Fuentes, eh, que ho sàpigui. Sí, sí, acabes de fer un Manel Fuentes, eh. Doncs no ho he sentit. Per això et dic... Ho diu un Manel Fuentes? Sí. Ho fa molt sovint? Ho fa molt sovint.
És a dir, de no escoltar. Ho dèieu del Basté abans? Del Carles. Ah, del Basté, demano disculpes. Doncs has fet un Jordi Basté. És un Jordi Basté. És que pensava que parlàveu del Manel. No, perquè tenim les dues veus de Catalunya que es reparteixen a l'audiència i anem servits, eh, entre els dos.
Va, a mi el Manel Fuentes no em desagrada i el Jordi Basté tampoc. Va, ja està. Molt bé. Atxi, atxi. Acaba de fotre la clatellada de dir, acabes de fotre un Basté o un Manel Fuentes, m'és igual, perquè és una cagada. I ara diu, m'agrada la nostra. Home, escolta, perquè a mi m'agrada la imperfecció. Ah, sí? Sí, clar, tu quan escoltaves el Gabilondo era horrible, no s'equivocava mai, igual basses. No s'equivocava mai, eren perfectes. I a mi m'agrada la imperfecció. I el Jordi Basté és molt imperfecte.
Parlant. Fem programa. Fem programa. Ah, s'ha primat molt. L'Emilio també. Tu t'has primat, Emilio? M'ho ha semblat. T'has primat? M'ho ha semblat avui?
Potser és que et veig amb bons ulls, avui. Estàs un contraliu. A molta gent estàs veient amb bons ulls. S'ha de ser positiu. La crisi s'acaba. Bé, doncs el que deia la Carme i el que havíem dit abans, això demostra que a Madrid està tot trencat ara mateix. Bueno, marxa Mourinho, ho deixa tot trencat. Bueno, clar, no hi reconeixi més que un odi... És a dir, teniu un xiu expiatòrio que diu en castellà, no? És a dir, tots contra un.
Jo crec que es mouen molt per la pasta. Tots. O sigui, el PP era el gran defensor del senyor Mourinho a principi de temporada i quan ha vist que l'altre està més fora que dintre i també li interessa el contracte. I que no se'l portarà on vagi. I llavors el tio diu... I a més, recordem-ho, sempre...
al Barça i al Madrid a final de mes cobren i això és un luxe recordem que el que he dit com a ràdio ara fa una estoneta de l'Espanyol això passa a moltíssims lloc l'Espanyol si arribés a UEFA probablement si demà no ho soluciona demà divendres cada setmana tenen un nou crèdit sindicat
saps que jo em pregunto qui s'ho dic això? aquests bancs que no donen diners a ni Déu segurament perquè té un patrimoni al darrere que és molt important el que té l'espanyol què fas amb l'estadi? pisos? ara no un bon pàrquing un bon pàrquing amb tirolines
Bé, aviam... I de cara a divendres, què? És a dir, fa 20 anys que l'Atlètico no guanya el Real Madrid. És el dia? És el dia ideal, eh? Bé, però és que depèn de com he dit les estadístiques, amb 5 finals de Copa, 5 o 4, l'Atlètic-Real Madrid ha guanyat més l'Atlètic que el Real Madrid. Jo crec que el Madrid és absolutament el favorit, eh? I a més, l'Atlètic els ha guanyat 4 en jugat, 3 al Bernabéu, 1 al Mazanaris.
I a l'Atlètica ha guanyat les 3 al Bernabéu. Juguen al Bernabéu, no ha guanyat 3, estalística... Sí, perquè és més gran. Té la seva lògica. No, teòricament hi havia un acord d'alternança.
i l'última es va jugar al Bernabéu, però amb bon criteri, tot és Madrid... Sí, no és igual. No poden jugar a la Cibeles, entre Cibeles i Cinectú no. És a dir, quan més espectadors millor, tot i que diuen que al Madrid no les estaven en totes, però és que avui m'he sabentat que la més barata val 165 euros. Ja m'explicaràs.
M'agradaria que algú ens digués quants diners... T'ho dic de bo, eh? Quin preu van costar les entrades de la final de la Copa Alemanya? Alemanya. Us ho dic de bo. Estic segur que la més barata no pujava de 30 euros. Alemanya... A veure, això cobra la Federació Espanyola de Futbol. M'és igual. Ha de pagar el lloguer del camp, no? Dic jo que el Real Madrid cobrarà per lloguer del camp. Com és que l'han deixat? Els lavabos encara no estan reformats? No, encara no.
ara volen posar unes rajoles amb els jugadors les figures dels jugadors quan un està fent les seves necessitats això ho he vist que la gent faci bàsquet n'he vist de molt bones home, el Madrid no té res a perdre en aquesta final com que no? com que no?
Està tot rebentat al vestidor, o sigui, no hi ha cap d'altabaix. Si perd la final, el Mourinho se'n va igual. No té res a guanyar. El Madrid és el favorit màxim, i si perd, jo estic amb la cara, és a dir, si guanya és el que hauria de ser obligació, i si perd, ja és l'últim. Ara, jo crec que n'hi ha algun jugador que li vagi la marxa que deu pensar... El que passa és que els va a caler propi, i això és el més important, no?
Però que el Mauriño se n'anés aquí amb un 0, amb un 0 pata 0. Si se'n va amb un 0, serà la primera vegada que Mauriño es queda en un equip desfet.
Perquè fins ara el deixava a la final de la Champions o què en sigui, després marxava. Sí, sí, però sempre que marxava... Després el deixava fet una porqueria. Durant un parell d'anys. Bé, ara el deixa abans de marxar. Per primera vegada el deixarà abans de marxar. Però bé, el que entri té una bona base ja. O sigui, tampoc no veig els jugadors cremats. Estan més cremats físic. El que feia el Mourinho també és que començava en temporada fets pols. O sigui, portaven un descontrol de tanta canya que li fotia física que començava en temporada. El Madrid està bé. El Madrid té dos portarassos.
En defensa té Sergio Ramos i Barret, que són boníssims. Un equip fabulós. Al centre del camp... No, no, no, parlo com a futur. Com a futur. Té Ozil, que jo trobo un jugador esplèndid. Evidentment, Cristiano Ronaldo, que és el segon millor jugador del món, a una gran distància del tercer, encara que em digueu que Iniesta seria el segon.
Jo crec que Cristiano és molt més decisiu que Iniesta. És igual, tot és opinable. I evidentment el Madrid té elements per continuar tenint un equipàs. És que fitxaran el Maïma per 150 milions. Bé, doncs encara més, si és així.
És la pena de l'aficionat al Barça és dir, marxar al Mourinho és una putada perquè jugarà més bé. Jugarà més bé probablement amb qualsevol altre entrenador. Jugarà bastant més bé perquè es podrà aprofitar molt més i no s'instaurarà la voluntat de l'entrenador sinó que aprofitarà el que té per fotre un moment. I a més es pot veure espectacle. Per primera vegada es tornarà a parlar de futbol i no d'extrafutbol o de teatre, que és el que fa Mourinho. És a dir, Mourinho el que busca de forma deliberada és que no es parli mai de futbol.
ja està, és a dir és així no té més aquest home és sempre buscar la maranya una final és un partit i poden passar mil històries sí que és el favorit perquè està més bé que l'altre i l'Atlètic cada cop que ha jugat contra el Madrid té una pàgara
Però pot ser que soni la flauta, i aquesta vegada els hi surti bé el partit, el Madrid busca molt el contraatac, i si els altres tenen el control i tenen gol, perquè l'equip de Madrid té un bon gol, doncs pot ser una final divertida i pot sonar la flauta. Ara, que hi hagi una gran desestabilització al Madrid si es perd aquesta final? Si alguna cosa saben fer a Madrid i tenen els altaveus molt més potents que aquí...
És canviar de tema. Fixeu-vos que el Barça guanyant la Lliga i pràcticament semblava... Entre tots plegats ho hem anat fent petit i aquí ens ho hem anat creient. I a Madrid ens han ajudat a fer-ho. Home, clar. Nosaltres ens ho hem cregut. Si el Madrid guanya la Copa veureu que serà mediàticament molt més seguida que aquesta Lliga del Barça. I si no, ja haureu, com també d'aquí una setmana...
o menys, hi haurà un canvi de tema, és a dir, què passarà? Doncs apareixerà Neymar, Florentino pagarà el que sigui per Neymar. Ja ha aparegut aquest tema. Sí, i de fet jo crec que Florentino m'està preparant... Què creieu, que se n'era el Madrid o el Barça? No ho sé. Què voleu? A mi no més igual. A mi no més igual, i m'agradaria que vingués el Barça perquè també moralment seria un cop en el sentit de dir s'ha fet la feina d'una altra manera perquè el Madrid sembla que vol imposar directament el talonari.
El que passa que a mi em costa molt, quan el Barça diuen 40 milions i el Madrid 120... No s'entén. Que algú no vulgui vendre per 120. Perquè els brasileers, encara que siguin amics de Sandro, burros no són. No, i que un dels que tenen un porcentatge de la participació, jo l'ha xifrat, el seu porcentatge en 50. I queden dos més. El que passa és que Neymar té un as a la màniga, que és que l'any que ve que va contractar. Sí, això sí. I pots quedar-te amb un 5% de res.
No, no, això està clar. És a dir, aquí el que és clau és la voluntat del jugador. És clau, és clau la voluntat del jugador. I el fet que marxi Mourinho és un punt a favor del Madrid ara. Clar, jo tampoc crec que Neymar, és a dir, jo crec que Neymar vol venir al Barça o volia venir al Barça, però també crec que aquesta voluntat tampoc és impermeable, és a dir,
perquè no crec que estigui obsessionat, és a dir, d'anar al Barça a Madrid per un brasiler... Encara que ens venguin això, però li pot interessar qualsevol de les dues propostes. És a dir, li pot fer gràcia venir al Barça, perquè ja ha jugat Ronaldinho, Romario, Rivaldo... Sí, i hi ha el fet també favorable del seu esponsor esportiu, que és Nike. Sí, però l'esponsor de Cristiano Ronaldo és Nike i juguen a Adidas, i l'esponsor del Messi és Adidas i juga amb Nike. És a dir, que això és relatiu. Sí, és relatiu, però... Ajuda. Ajuda, i les relacions de Rossell amb Nike també pot ajudar això.
Però, a veure, és que jo crec que dependrà molt del... Si realment el Madrid diuen que està fent és anar fent ofertes per pujar el preu, jo no crec que el Barça es torni boig i digui pagarem... De tota manera, sembla que el Barça té signat una espècie de contracte que tampoc tinc molt clar que pugui ser vàlid. No. Perquè, no ho sé, diuen que hi ha un contracte civil, no ho sé. Diuen que hi ha un contracte civil, parlen de 40-50 milions en cas que no fitxi, i sembla sí que és cert que li ha fet una assegurança en cas que el Neymar es lesioni.
i sembla que el Santos hauria cobrat ja una part del Barça per poder fer aquesta assegurança el Barça ha de tenir algun dret sobre el jugador jo no puc anar a dir vull fer una assegurança sobre l'Enric Riba a veure si es queda mut perquè no tinc cap si tinguéssim aquesta sort
Però, per tant, si el Barça ha fet realment aquesta assegurança és que algun dret té, i per tenir algun dret ha de pagar alguna cosa. Però si realment el Barça el té fitxat, el Madrid no sé què juga, perquè tot això en aquest món se sap. Ja, sí. És a dir, que tu i jo no ho sapiguem és una cosa, però... Bueno, també es parla que el Madrid s'ha dirigit a l'Ancelotti, que el Paris Saint-Germain li ha dit, escolti, que l'Ancelotti té un any encara de contracte. Però, bueno, això no és parlar, això ho ha dit el president del...
El president del PSG. El PSG ha fet una entrevista a l'equip i ha dit... Estan pressionant amb el tio aquell. I m'ha dit una carta al Florentino. Realment, per això, si el Barça aconsegueix fitxar Neymar... Aquí, a vegades, jo he criticat a Rossell... Serà de Chapó. Després sortirà com sortirà, eh? No, no. Però el procés que hauran seguit amb paciència... Serà... Perquè el Neymar el vol molta gent. Després pot ser que no vagi bé Carles, pot ser que no s'adapti, pot ser que sigui individualista...
Però la realitat és que el Barça... Però una de les mancances d'aquesta temporada és la falta de Neymar a l'equip del Barça? Pregunto. Home, doncs jo crec que Neymar... Quan no hi ha més no marca ningú. Exacte, és a dir, Neymar... Alexis i Villa de rebot.
Quan Messi no hi és, Cés marca 3 gols i Alexis 2. No sempre. Un partit, Carles. Quants partits s'ha perdut? El Messi? 5? Però jo crec que... Quan Messi és, només marca Messi. Aquesta manca de gol ve una mica influïda també perquè tots busquen a Messi perquè hagi marcat el gol. Obsessivament, sí. Quan Messi no hi és, diuen, ostres, aquí l'hi passem ara. Hi ha algú altre sempre, no?
Però és veritat que Pedro ha jugat amb Messi i ha fet gols. Villa ha jugat amb Messi i ha fet gols. Pedro Castell no ha estat. No, no, clar. I Villa poquet. I Villa molt poquet. I Villa poquet. És a dir, de la davantera, excepte Messi, jo li posaria no un aprovat, sinó un notable alt a Tello. A Tello, indudablement. I un aprovat alt a Alexis. Alexis, sí senyor. En canvi, Pedro me l'empesi i a Villa... Tello, que he vist que el volen canviar pel Reina.
Sí, ja, sí. El Tello per al Reina? Ho posa a la web del Mundo Eportivo de l'Esport, que estan plantejant. Jo l'he proposat a l'alcalde de canviar el meu set al TEA pel seu Audi, però m'ha dit que no. Jo crec que no cal pitjar ningú pel Valdés, perquè ja tenim el Fudí Ferreta. Clar, aquest és per tornar a Bastia Gull, tampoc no ha de córrer gaire. Clar. Jo, aviam, jo segueixo dient que no, a part, se necessita un paio davant, però paio.
Si pot passar el metre 75, millor. Millor. Es veu que el davanter del PSG vol marxar. Vosaltres feu conya, però quantes entrades s'han perdut aquesta temporada? I també n'hi ha un altre que també vol marxar perquè està cansat de viure a Moscou, que és Eto'o. Aquest també ens aniria bé. Jo el que estic dient és que al Barça li falta un davanter centre que no té.
Què et semblaria Eto? Boja. No, el boja n'hem dit que no, tampoc. El boja no, que és massa fàcil. Se'ns acaba el temps. Gràcies a tots tres, Emili, Enric i Carles. Que vagi bé i tornem dimecres que ve. Adéu. Connectem amb la xarxa i després continuem amb la tercera hora del Just a la Fusta. Fins ara. Són les dotze.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Govern, patronal i sindicats fa dues hores que es troben reunits al Palau de la Generalitat en una trobada per mirar de trobar estratègies per reactivar l'economia. Dues hores de reunió i, segons algunes fonts, la trobada d'un moment a l'altre es podria donar ja per tancada.
Recordem que la reunió s'emmarca a l'acord estratègic i per a la competitivitat. Dos dels assistents a aquesta trobada, el president de FEPIME, Josevi Cima, i el líder de Comissions Obreres a Catalunya, Joan Carles Gallego, han valorat en declaracions aquest matí a la xarxa de comunicació local les expectatives davant la reunió.
Hi ha tres línies fonamentals, com són tot el que fa referència a l'empresa, la reactivació de l'economia, un altre tema ens preocupa molt i el tema de la formació, i després un altre tema ens preocupa també molt els empresaris, el tema de l'equació social del nostre país. Mesures en relació a la reactivació econòmica, que són les que crearan activitat econòmica i ocupació, i això vol dir que cal acabar ja de retallar i el que cal és fer inversions
de manera estratègica i activitat econòmica. A la reunió també participen el president de Foment de Treball, Joaquim Gaida Montellà, i el de Pimec, Josep González, a més de líder de l'UGT, Josep Maria Álvarez. Per part del govern, a banda del president, Artur Mas, també hi són els consellers d'empresa, Felip Puig i d'Economia, Andreu Mascolell.
Hi ha hagut cinc detinguts en el desallotjament que han fet els Mossos d'Esquadra aquest matí de la Masia de Campiella de Montcadi-Reixac al Vallès Occidental. Els imputen els delictes de lesions i atemptat contra els agents de l'autoritat per haver llançat pedres contra la policia. De fet, durant l'operació, un agent ha resultat ferit lleu, segons un comunicat dels Mossos. Cinc persones dormien al mas quan han arribat els agents a primera hora del matí i dues d'elles s'han enfilat a una estructura de la teulada per refugiar-s'hi. Són dos dels detinguts.
Per donar-los suport, una cinquantena de persones s'han concentrat als voltants de la masia. Els detinguts passaran a disposició judicial en les properes hores. En paral·lel a Sabadell, cocapital del Vallès Occidental, els Mossos escorcollan l'Ateneu Llibertari, on hi ha la seu del sindicat CNT i on es reuneix l'assemblea del moviment del 15M. L'operació es fa per ordre del jutjat número 1 de l'Audiència Nacional. Fons dels Mossos no indiquen el motiu de l'escorcoll, que ha començat a les 6 del matí, però sí que n'ha explicat a la xarxa...
que es faran diversos registres a altres llocs i que preveuen fer detencions. Especialistes en urbanisme reclamen als polítics que superin el localisme a l'hora de dissenyar infraestructures com els aeroports. Ho han dit aquest matí en la presentació d'un estudi sobre l'activitat econòmica de l'aeroport de Reus. Punts i ràdio, Joan Marc Salvat, bon dia.
Hola, bon dia. Un estudi sobre el sector d'activitat econòmica a l'aeroport de Reus reclama superar el localisme que ha impregnat fins a dia d'avui les polítiques en infraestructures al Camp de Tarragona. Així es desprèn del document que quatre especialistes han presentat aquest dimarts a la Cambra de Comerç de Reus i en què analitzen els reptes estratègics entorn a l'aeròdrom reusenc. Entre els principals reptes, el document identifica la necessitat d'establir plans que superin els àmbits municipals i els temps dels mandats de govern.
És per això que Josep Maria Llop, president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, ha reclamat a través de la xarxa una estratègia comuna. No és molt positiu retornar a la conversa tradicional de la rivalitat. Per què? Perquè parlem d'un tòpic i no pensem coses noves. La pregunta és com actors diferents i municipis diferents...
lliguen una conversa per tindre una estratègia comú. Josep Maria Llop també ha parlat de les eines ja existents, com el Consorci per la Dinamització de l'Aeroport, però a les quals els caldria un nou enfocament. Esports en xarxa Bon dia, us parla Eduard Cabrè. Ambàsquet al base blaugrana, Joan Carles Navarro, és baixa pel partit d'aquest dijous contra el Lago Naro per unes molèsties al turmell dret.
I avui comença la final de la divisió d'honor masculina de Waterpolo, amb presència de dos equips catalans. L'Atlètic Barceloneta, que intentarà obtenir el seu vuitè títol de Lliga consecutiu, i el Club Natació Sabadell, que lluitarà per guanyar per primer cop el campionat. El primer partit del millor de cinc començarà a partir de dos quarts de nou del vespre a la piscina de Sant Sebastià de Barcelona.
També amb Waterpolo avui comencen les semifinals de la divisió d'honor femenina. A les 5 de la tarda, Madrid-Moscardó-Mataró i a tres quarts de nou del vespre, Sabadell-Mediterrani. La sèrie és el millor de tres partits.
I en Futbol Sala, el Confusa Escola Futbol Sala de Ripoll ja és a Bielorússia, on avui debutarà a la Copa Europea de Clubs. Aquesta competició és el màxim trofeu continental de Futbol Sala al marge de la FIFA. L'equip ripollenc, enquadrat al grup D, s'enfrontarà avui en partit de vuit anys de final al Bussel Riga, dominador de la Lliga de Latònia.
I en tenis, al Masters 1000 de Roma, avui juguen els catalans Marcel Granollers, que s'enfronta a Andy Murray, i també Albert Ramos, que juga contra l'alemany Col Reibar. També avui debuta Rafa Nadal, que s'enfrontarà a l'italió Flavio Foggini. Mentre que ell va caure eliminat, recordem el català Albert Montañés. Notícies en xarxa Tot seguit,
Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'oncòleg pediàtric Josep Sánchez de Toledo és el nou català de l'any 2012. Sánchez de Toledo és el coordinador del projecte on es destinaran els diners recollits en el marc de la tretzena Festa Torneig Joan Petit.
jornada que aquest any acollirà Sant Just el proper 25 de maig. El doctor Sánchez de Toledo és al capdavant de l'equip d'oncologia i hematologia pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron i dirigeix el projecte sobre la investigació de cèl·lules tumorals en sang i en el moll de l'os, projecte al qual aniran a parar els diners de la festa Tornet Joan Petit. El Premi Català de l'any 2012 es va lliurar ahir en una cerimònia al Teatre Nacional de Catalunya.
Cuina Miracle farà una festa aquesta tarda per la seva reinauguració. L'establiment ha fet una reforma molt important del seu local, ja que han augmentat la seva superfície en 200 metres quadrats. Amb aquesta ampliació, el menjador ara té més capacitat per acollir els clients i perquè els treballadors de Cuina Miracle hi treballin millor. A més, la botiga ha estrenat dos espais dedicats als productes dels països nòrdics i a Mallorca. Per celebrar aquesta nova etapa de Cuina Miracle, que ara compta amb una quinzena de treballadors
Aquest vespre l'establiment farà una degustació dels seus productes als seus clients. Començarà a les 7 al local de l'Avinguda Indústria número 1. I un últim apunt per recordar que divendres a dos quarts de nou del vespre hi haurà una tertúlia a l'Ateneu sobre la banca i el negoci de les armes amb Jordi Calvo, economista i investigador sobre moviments socials, pau, armamentisme i economia de defensa. També pertany al Centre de l'As i al Centre d'Estudis de Moviments Socials.
La xerrada pretén posar sobre la taula qüestions com ara si els nostres diners van a parar la indústria militar i la guerra. Calvo parlarà també de la campanya Banca Armada, que demana que les entitats financeres deixin d'invertir en armes amb els estalvis dels seus clients. Tot plegat divendres a quarts de nou del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu, l'organitza la secció de Cultura.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
This time I'll be special, you know I will Just only with me in your eyes This time I'll be better, I want you to know
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe. A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua, Agües, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats.
A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Fins demà!
Un minut i un quart d'una del migdia. Saludem aquesta hora l'Strit Goldstein del celler de Can Mata. Molt bon dia, l'Strit. Bon dia.
Per parlar avui principalment d'aquest tast de vins amb foie que es fa aquest vespre al Casal de Joves. Exacte, a l'esperat tast de foie. Exacte, és una d'aquestes sessions que forma part del monogràfic que s'ha fet des de principis d'any. De fet, un cop al mes hi ha hagut una sessió de tast de vins, de cerveses, de caves al Casal de Joves i una de les que hem comentat des del començament que s'esperava és aquest tast de vins amb foie i que es confirma aquestes expectatives perquè...
hi ha unes 14 persones apuntades. A més, hi ha un màxim de 18, és a dir, que Déu-n'hi-do. Sí, esperem quasi bé omplir i és possible fins i tot que algú es quedi fora, farem llistada d'espera i si reuníssim gent suficient podrem buscar un altre dia. Doncs pot ser molt interessant perquè està estarà foa, maritat amb vi o amb most. Jo crec que és un plaer i un luxe...
que ens acompanyin tres joves de 12 anys, acompanyats pels seus pares. Diríem que un d'ells ja fa dos mesos que està fent el taller de cuina al Casal de Joves. O sigui, és allò que encara em donarà receptes i tot. És fantàstic, és allò que dius... Si una de les finalitats del Casal de Joves és començar a formar una mica la gent i que s'integri, que creixi, amb aquest tasc, que seria l'ideal, és allò que l'aconseguim, no?
Clar, no poden beure vi. No, no, està clar. Si hi ha algun adult, que tampoc, no passa res. Fa uns mesos vam parlar d'un most. No me'n recordo a què venia gaire el tema, però me'n recordo que vam parlar del most, del suc de vida, i seran els tres mostos que tastaran els més joves. Molt bé. Jo crec que val la pena, i fins i tot com a maridatge també queda perfecte, no? És allò que dius, té aquell punt de dolç, també té l'acidesc, que ens el farà fresc.
Crec que qui ho vulgui, fins i tot allò que dius, mira, tastar-ho amb el cau o amb el tal vi potser no m'interessa, però potser amb el mos sí. Amb tot, complicat, perquè és allò que dius pel número de persones i en tot el que tastarem, Déu-n'hi-do. Serà una tarda bastant densa.
Promet, promet tot plegat, no? Com serà? T'estarà tota l'hora, primer el foie, llavors ens ho pots explicar una mica? A mi m'agrada primer que tastin el foie bàsicament, no? Perquè després a la que jo veig hi ha algun ganivet que ja comença a agafar el foie on hi ha les petites torradetes i ja dius ja està, ja estan atacant, ja van en sèrio.
Primer tastarem foie, d'ànec i d'oca sencer. Bàsicament, allò que dius, la que tenim el foie, que se li fa un mínim tractament i s'envasa, el tastarem així. Molt bé. Jo crec que és el més interessant, perquè normalment és allò que quan tastem foie o l'acompanyem d'altres o fins i tot amb alguna reducció de salsa...
Jo crec que és molt interessant tastar molt el que és el producte pur, no? Llavors tenim aquest en lana com en loca, el sencer, i després un bloc, que aquest ja seria un palet manipulat. És allò que dius, vinga, aquí ja tenim un mínim tractament. Després tastarem un altre foie, però només 20%, o sigui, tastarem 4 que és 100% foie. I són forts? I són, clar, són forts i grassos, és grassar...
Pura. Exacte, és el fetge. Clar, clar. Parlarem també una mica de la història, del foie, de com s'engreixen els fetges. És allò que dius, és la part més lletja, no? Però la veritat és que és allò que... Són d'aquelles menges que sempre estem en aquell límit, no? De dir, aquell punt del maltractament a l'animal, sí, no... Però, clar, és allò que, davant del desconeixement, res millor que...
Aprendre i tastar-ho. Exacte, saber-ho, no? Exacte, doncs t'estarem aquests quatre. Dos sencers, dos en bloc, després un que només té el 20% de foie, els rilets, que és la part més grassa dels animals, i potser algun que ja és més sucedani. El que ja anem cap a la... basant més el paté. Exacte. Que és allò que moltes vegades barregem molt el concepte de...
El foie, el paté, què és? El que estem més acostumats a menjar. És paté. Exacte, és el paté, però ara també... És una barreja de carn de diferents tipus d'ous i moltes vegades algunes porten un petit percent de foie, que és la part més grassa.
Tot i que ara també potser en alguns plats de restaurant, m'imagino que no tots, potser alguns són succedanis, però també detesten el foie, no? Aquí està. No deu ser per això com aquest foie 100% que ens dius, no? No, és que, clar, aquest és el tema, no? Jo crec que el gran interès és saber diferenciar els tipus, no? Perquè és una cosa nova, no?, que trobarem, doncs, avui? Per molts? Per molts, sí, perquè, clar, el preu del foie és elevat.
I també hi ha diferències entre si és d'ànec o és d'oca, aquí també jugarem, no? I la textura, l'olor, el color, també canvia, no? O sigui, serà un tast sensorial, quasi bé, no? O sigui, tastarem aquests 4-5, és allò que dius, ja veurem també, perquè si som colla potser necessitarem més o no.
L'acompanyarem amb les torredetes, però, clar, a l'hora de tastar és molt millor fer-ho directament. Jo crec que ens dona molt més idea, no? I amb les torredetes, si volem, llavors ens podrem de tastar en els diversos vins. Proposo un cava, per començar. El cava és una mica el rei del maridatge, no? És aquell vi escumós que et queda quasi bé amb tot, no?
Té aquell punt de glamour, també, moltes vegades, sobretot en festes, no? El cava, el xampany, el... La celebració, no? La celebració, exacte. Després tenim un Riesling. Un Riesling que té un punt de sucre residual...
I alhora té un grau d'acidesa també bastant elevat. Per què busco això? Tots anem amb la idea, sobretot, que el foie acostuma a anar sempre maridat amb els soterns, que és aquell vi dolç, francès, també caríssim, de poca producció, amb un grau de sucre elevat, també acidesa, però, clar, és allò que considero que pot ser massa, fins i tot amb palagós, no? Llavors, el Riesling d'aquest punt més juganer, que també ens el farà més lleuger, no?,
pensant en la peta a casa i la combinació i l'altre és un vi negre perquè també sempre ens hem, fuà, vi negre sempre buscar allò, la grassa de l'animal el vi amb un grau d'acidesa els tanins en aquest cas busco un vi negre de la zona del Mont Sant 100% carinyena però és un vi jove, o sigui busco joventut el tastarem així una mica fresquet
per fer el plat potser una mica més lleuger, per dir-ho d'una manera, no? I els tres mostos, un és amb macabeu, l'altre amb xerelo, i l'altre és un suc negre que n'hi ha garnatxa, marlot i cirà. Molt bé, és allò que dius, clar, tenen la part del sucre, però clar, això sí, són mostos que, com vaig dir, són 100% naturals, amb molts antioxidants.
és deixar una mica també la consciència més neta, no?, aquella grasa, és allò que normalment, quan un menja fa, jo crec que és molt conscient de l'aportació grasa que està tenint el seu cos, no? En quin sentit que és molt conscient? És allò que dius, perquè notes que en ciutat quedes com... Ple. Ple, allò que dius, ostres, quedes com embotit. Seria una mica l'efecte de...
De pensar una mica en l'Anac o l'Oca, quan els estiren el coll per engreixar-los el fetge. Llavors, suggerències de maridatge. Buscarem aquells plats per acompanyar, però alhora, per exemple, podem acompanyar el tas d'avui amb unes fulles de canonges, perquè tot el que s'hi ha amb canonges, una mica la part més verda, també ens ajuda a que el plat sigui més lleuger.
Això amb un tast de formatges i així també queda força bé. Podríem acompanyar-lo, fins i tot, amb una miqueta de poma. Ah, molt bé. És allò que dius... És que és gràcia. És allò que dius... Després no vull problemes l'endemà, que és on dic... Oh, he tingut una mala digestió. Potser ja no caldrà sopar, no? Jo crec que la idea ja seria una mica de... Un berenar a sopar, no? Fem un berenar a sopar, perquè és això. És gràcia. O sigui, ho hem de tindre present i no passa res. L'únic que, clar, ben mesurat...
és sa també serà un tas, suposo que les quantitats seran relativament diferents exacte, mínimes, perquè és això l'agafem amb moltes ganes però clar, és un plat, és fort és natural, sense tractaments
Quasi bé sense editius, però realment és així, no? És potent. És un plat potent. Home, és interessant, perquè a més és això, que ara hem dit que el que coneixem tots és el pate i que ara l'estem coneixent potser perquè hi ha més plats que el fan. I també és molt deslleuger, clar. Som capaços de menjar molt pate, però foie... Segurament és bastant desconegut per la gran majoria. Sí, sí. Perquè és això, normalment anem amb tants percents de foie en relatiu, no? Però un plat de foie sencer és...
i hem de ser conscients i dir-ho i no passar res amb tota la naturalitat l'acompanyem d'unes amanides de coses que ens facin el plat més lleuger i és això amb el vi pot quedar perfecte amb el most jo crec que serà el gran divertiment una mica serà l'excusa també i el ser més lleuger
També segurament passarà millor, no? Passarà millor, no? Perquè clar, també és una hora d'aquelles que dius, ja comencem a tindre gana, però no deixen de ser a les 7 de la tarda. Potser un de dinar d'hora, no? Suposo si venim, o dinar allà a Ujaret, alguna cosa així, no berenar, això segur. Exacte, sí. Que ningú vengi res de les 5 o les 6. Sí, perquè és allò que pot ser una mica... Ho he vist, eh? O sigui, n'he fet uns quants...
I sé que les digestions, o sigui, són els tastos ideals per fer al migdia o així a les 7 de la tarda. També, això però em vaig dir que es fa d'hora, suposo que no hi haurà tant problema de digestió perquè la gent no crec que vagi a dormir abans de les 10. Exacte, però amb tastos d'aquests, realment, si es fan 9 o 10 de la nit, acostumen a haver-hi unes digestions pesades.
Doncs pot ser una bona manera d'aprendre, també, doncs, si volem fer aquest meridatge de foie amb vi o amb cava, que hem dit que també podrem veure-ho, o amb mos, doncs avui ho podem aprendre. De tota manera, en principi, suposo que les inscripcions estan tancades ja. Sé que hi havia molta gent interessada. S'ha de trucar al casal de joves. Ells tenen l'última paraula. Ells ho tenen tot, exacte. I si no, vindrà la set a la llista d'espera. Això.
Molt bé, Astrid, doncs avui hem parlat una mica de com serà aquest tas de foar Marieta en vi avui a les 7 al Casal de Joves. Moltes gràcies i tornem la setmana que ve. Exacte, buscarem un nou tema. En tenim el contependent, eh? Sí, el de la ressaca. A veure, a veure quan el recuparem. Doncs mira, va. Potser una bona oportunitat. Gràcies, Astrid, i que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta.
Though I know that evening's empire has returned into sand, vanished from my hand, left me blindly here to stand but still not sleeping. My weariness amazes me, I am branded on my feet, I have no one to meet.
Fins demà!
Take me on a trip upon your magic swirling ship. My senses have been stripped. My hands can't feel to grip. My toes too numb to step.
Fins demà!
Hey, Mr. Tambourine Man, play a song for me In that jingle jangle morning I come following you Oh, you might hear laughing, spinning Swinging madly across the sun It's not aimed at anyone It's just escaping on the run
And but for the sky there are no fences facing And if you hear vague traces of skipping reels of rhyme To your tambourine in time It's just a ragged clown behind I wouldn't pay it any mind It's just a shadow you're seeing that he's chasing
Hey, Mr. Tambourine Man, play a song for me I'm not sleepy and there is no place I'm going to Hey, Mr. Tambourine Man, play a song for me In a jingle jangle morning I come following you
Bona nit.
Fins demà!
Yes, to dance beneath the diamond sky With one hand waving free Silhouetted by the sea Circled by the circus sands With all memory and fate Driven deep beneath the waves Let me forget about today Until tomorrow Hey, Mr. Time Marine Man Play a song for me
Fins demà!
A la nit dels museus, el Museu Agbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de les 7 del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats.
A més, al restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gin tònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93 342 35 36 o bé al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Carave!
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Un moment ara per parlar de cuina amb la Carme Amador. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, Maca, què tal, com estàs? I per aprendre a fer molt bé, molt bé, per aprendre a fer una recepta de cuina fàcil, econòmica, no? Sí, fàcil, econòmica i fresqueta, perquè ara ja, encara que l'està no es fa una miqueta... No, ara torna amb el temps, eh? Sí, ja m'ho va dir el Carlitos, però bueno, tampoc me'n refio massa.
Bé, tot cas que som al maig, podem fer receptes que se'ns acostin ja al bon temps. Avui vaig a fer el que jo dinaré avui. Molt bé. Ja està. A veure. Llenties amb arròs blanc. Veus? Llavors no és una recepta estiuenca, tampoc. Sí, perquè ho faig fred. Ah, sí. Ja ho he deixat preparat. Les llenties ja les vaig comprar ahir al Fussalba, fas una miqueta d'arròs bullit, el deixes refredar i llavors el barreges amb les llenties, que l'arròs ja estigui fred. Va bé?
una miqueta ben amanideta amb oli, una miqueta de sal i pebre. Tipo amanida, no com un estofat. I llavors, per acompanyar aquest plat, dius, amb llenties amb arròs, una esqueixadeta. Molt bé. Perquè ara hi ha un bacallà al mercat, que ja pregunta la bacallanera, per quan el vols? Doncs per aquest migdia. Ja te'l dono, que només el tens que passar per aigua a casa un momentet, fas una bona esqueixadeta, sense grans complicacions. Ben esqueixadet...
creix amb una miqueta d'oli bo, no hi posi sal per si acas, unes olivetes, si no tens res més a mà, no fa falta res més. Si és bo, suposo que hi ha. Si un bacallà ben amanit amb oli, no necessita res més. I llavors teniu un plat completíssim, llenties amb arròs acompanyat amb una esqueixada de bacallà que la podeu adornar com vulgueu. Però no fa falta gaires floritures. Perfecte. La gràcia és el punt de sal i l'oli sempre, que sigui bo.
Doncs això, per no oblidar que el plat principal per això eren les llanties amb l'arròs. Les llanties amb l'arròs. I una miqueta de bacallàs queixat. Molt bé. Això se'n sobra, ho podem posar a la nevera per demà, que no passa res. Ens durarà una mica. Perfecte, Carme. Gràcies, Maca. Doncs això és el que tindré jo avui, eh? Exacte, i contundent també, vull dir que hi ha llagum, arròs, està molt bé. I no fa falta posar-te un... Aviam, diuen que l'ideal és menjar un plat de postre. Ah, sí? Sí, això ho va dir una doctora per la ràdio. Que la gent, en vez de posar plats grans,
que tendeix a posar-te més de la compta, per exemple, jo els espaguetis els serveixo amb els plats de sopar. Sí. Tu com els serveixes els espaguetis? Jo amb el plat normal. Doncs no, fallo. A Itàlia, si vas a Itàlia... Se la fem un plat fondo. Un plat fondo. Els espaguetis. Perquè a més per remenar i tot val més bé i en menges menys. Això és veritat. I si en cas ja repetiràs. I si en cas ja repetiràs. Molt bé, Carme. Doncs perfecte, gràcies i molt bon dia. Fins demà.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema. Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
I aquesta hora parlem d'astronomia, com cada dimecres amb l'Oriol Ricat. Aquí tenim l'altre cantador a l'Skype. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia. Avui vam parlar de diferents rècords vinculats amb l'espai. Sí, bàsicament, rècords fets pels homes. Diferents, diguéssim...
I molts d'aquests difícils de superar, però bueno, va, comencem. Aquests no els podem superar més perquè en principi eren els primers homes i dones, o sigui, home i dona, els nascuts més aviat que van ser astronautes. En aquest cas, d'home teníem el Joe Walker.
que va néixer el 20 de febrer de l'any 1920 i que va volar en el vol 90 de l'X-15. L'X-15 era un avió supersònic estratosfèric, és a dir, quasi com un coet amb bales, que feien servir els americans per arribar més enllà d'aquests 100 quilòmetres que sempre han dit que serien els astronautes. El que havia nascut abans, van venir astronautes abans, però aquest era el que va néixer abans, el que va néixer l'any 1921.
I com a dona tenim la Valentina Terescova. Bàsicament, aquesta dona té quasi tots els rècords de dones, perquè durant molts anys, quasi durant 20 anys ben bons, va ser l'única dona que va anar a l'espai. Per tant, nascuda el 6 de març de 1937, va volant al Vostoc 16, i per tant, doncs, mira, tenim la dona, la primera dona i la més vella, la que havia nascut abans. Aviam.
Un altre rècord que tenim és la velocitat més alta que ha agafat mai un home, en aquest cas volant amb un cuet. Si anem amb un cotxe, suposo que si anem molt ràpid amunt de Fórmula 1, arribarem als 300 km per hora. Sí, que ja és. Si anem amb un avió, podríem arribar als 900 km per hora.
Però en aquest cas va ser a l'Apollo 10. Els tripulants eren el Thomas Stafford, el John Young i l'Eugène Cernan. D'aquests dos homes del final en parlarem perquè han fet més coses. Van anar a l'Apollo 10. En aquest cas no van anar a la Lluna, sinó que van fer la volta a la Lluna. Va ser l'últim massatge que van fer els americans per...
per fer aquest viatge a la Lluna. En aquest cas, fins i tot van arribar a separar les dues naus, perquè hi havia dues naus, una que era el molt de servei i l'altra era l'aterrissador. Es van arribar a separar, es van acostar molt, molt a la Lluna, però no estava preparat que toquessin terra. Per tant, va ser una mica una interrupció d'aquest alonissatge.
Però, en aquest cas, no van fer-ho. A quina velocitat van sortir de la Terra? Van sortir a 39.896 km per hora. Déu-n'hi-do, no? És gairebé impossible d'avançar-ho. Això, bueno, ho tenim difícil, com no anem amb un cuet.
en direcció a la Lluna o més enllà, ho tenim molt difícil. Era una velocitat d'11,1 km per segon, aproximadament. Això és el que seria un 0,000037, és a dir, un 0,40 i un 37% de la velocitat de la Llum. És a dir, no arribem mai ni a un petit 1% de la velocitat de la Llum. De totes maneres, aquest record, que es va establir el 26 de maig del 2019,
Del 1969, encara està per superar. En aquest cas, no perquè haguem d'anar a la Lluna, sinó amb alguna nau que hagués de sortir de la Terra a més velocitat. Després tornem a trobar l'Eugène Cernan i el Harrison Smith, però aquests són de l'Apollo 17, i aquests quins records van superar?
van superar la major distància a la superfície de la Lluna. Cada vegada que els coets Apollo van arribar a la Lluna, crec que va ser el primer Apollo 11, va estar unes dues hores i pico, no va estar gaire més estona, van fer la volta, van recollir les pedres i se'n van tornar a anar. En aquest cas, ells van estar 74 hores, 59 minuts i 40 segons, és a dir, més de tres dies a la superfície de la Lluna.
doncs recollint mostres, viatjant amb aquell petit rover que tenien, era com un cotxe per recórrer més grans distàncies, com a lluny des d'on havien aparcat la nau, doncs crec que eren més de 40 quilòmetres de distàncies, és a dir, millor que no et passi res, perquè com hagi de combinar 40 quilòmetres a la Lluna per arribar a casa del tens negre. Difícil, sí. I, bueno, això va passar l'11 de desembre de 1972, i...
I també és difícil, tornem a dir-ho, que això es torni a superar. Són aquests rècords que gairebé són per quedar-s'hi, no? Vull dir que quan torni a veure algun altre rècord s'ha d'anar cap a algun altre àmbit, m'imagino. Bé, no, o podrem superar-ho quan hi hagi les noves estacions de llarga duració a la Lluna, però potser nosaltres o no ho veurem o ja ho trigarem molt a veure-ho.
Abans potser la gent a la mitjana, a l'altra banda del món, era la cosa més perillosa que podia haver-hi, més que res, perquè potser si la Terra era plana s'acabava el món i caiem per unes catarates, doncs en aquest cas anar a la Lluna era difícil, ho hem aconseguit, doncs ara anar més enllà, tornarem a trigar molt a aconseguir-ho, però segurament es farà. Aviam, ara ens anem al màxim temps que l'home ha estat a l'espai.
Hi ha dos tipus de rècords. Un, el que té el Sergei Kirikalev, que ha estat 2,2 anys a l'espai. Això no és seguit. És a dir, és un dels astronautes que més vegades ha volat a l'espai
i, per tant, ha acumulat 803 dies, 9 hores i 39 minuts de vols més enllà d'aquests 100 quilòmetres que tenim de frontera, diguéssim, en principi amb 6 vols especials. Trobo que no és tant, no? Què us dir, no és tant? No m'ha impressionat tant el rècord, com si diguéssim dos anys. Pensar que hi hauria algú que hauria estat més temps a l'espai.
Home, mira, t'ho diries d'un altre punt de vista. Hi ha astronautes que només han pujat una vegada amb un coet, en aquest cas seria el transbordador espacial, per exemple. Recordaríem, doncs mira, com a astronautes espanyols hi havia el... Bueno, no sé ben bé espanyol, és el López Alegria i després el...
el Duque, el Pedro Duque, després d'entrenar-te durant molts anys, acabes fent una missió. En aquest cas, Pedro Duque en va arribar a fer dues, perquè el govern de l'Esnar va pagar, literalment trinco-tranco, un segon vol amb una soyuz. En aquest cas, de totes maneres, no va estar malament, vam tenir més experiència en vols tripulats, sobretot pel Pedro Duque, millor per ell, però és molt difícil que un astronauta, sobretot,
pugui repetir més d'un vol. Els americans sí que ho han fet, han arribat a fer-ho tres i quatre vegades, però, en certa manera, has de ser molt bo. És allò que de vegades hem dit, que per ser astronauta no només has de ser molt intel·ligent i preparat intel·lectualment en molts camps, sinó que, a més a més, has de ser físicament quasi un superhome o superdona, en aquest cas, en el cas que hi hagi dones.
perquè has de superar moltes gers de gravetat, és a dir, molta força de gravetat tant a la sortida com a la reentrada de l'atmosfera i, a més a més, has de viure amb ingravidesa i això fa que el petit aparell que tenim aquí a l'orella de l'equilibri, com que no té gravetat i, per tant, no té punt de referència, faci això, que molta gent es meregi. Si hi ha gent, com jo, que ens meregem de vegades amb un autocar, amb un cotxe, a l'autobús,
Imagina't, doncs, pujar una nau especial, doncs, seria un calvà. Un cas important va ser un astronauta alemany que tenia la missió de sortir a fora de l'estació internacional i fer una sèrie d'eves, que se'n diuen, d'activitats extradiculars. Sí.
No va sortir perquè es trobava malament. Realment va estar marejat i li van fer una quantitat inhumana d'injeccions de biodramina, diguéssim, i no va haver-hi manera que la primera sortida extravicular la pugui realitzar ell. I, per tant, la va fer un astronauta a reserva.
Són molts anys d'entrenament i molts diners que costa un astronauta. No et pots jugar a tornar a pujar aquesta persona i que torni a estar marejada però si en vol. Per tant, aquest post astronauta ja ha tornat a pujar mai més, tot i que va arribar a fer una sortida extrajudicular, però suposo que tampoc amb les condicions que haguessin tocat. Moltes coses d'aquestes realment no les podem descobrir fins que no estem a l'espai una bona temporada. Aquí només ho podem simular amb centrifugadores,
que són unes màquines que puges, comencen a fer voltes, i voltes i cada vegada més ràpid, que allà aguantes les gers i més o menys també et mereixes com una sopa. I després també tenim aquests vols estratosfèrics, que l'únic que fan són uns avions normals, com els que fem servir per viatjar nosaltres normalment d'un país a un altre, però l'únic que fa és que puja molt amunt i quan arriba dalt apaga els motors i es deixa caure amb caiguda lliure. Això fa que durant uns...
Un parell de minuts tenim, en certa manera, gravetat zero. Doncs aquí és on la gent més o menys s'entrena una mica a com podria ser viure l'espai. Aquí també podíem detectar, però bé, clar, fer-ho això durant dos minuts, de vegades, doncs més o menys ho pots dissimular. Però un cop et trobes allà dalt, que no pots baixar així com així. Ja és una altra història.
Ha estat tant de temps a l'espai, ho va aconseguir viatjant amb la Soyuz, que era una primera de les naus russes que envien fins i tot ara a l'espai, però fins i tot abans tenien un petit laboratori. Després va haver-hi l'estació Mir i després l'estació Internacional. Per tant, ha sigut tot un astronauta veterà amb la vida a l'espai.
Després tenim, de dona, en aquest cas ja passem a ser una americana, la Peggy Whitson, que ha passat 376 dies, 17 hores i 22 minuts. En aquest cas, una mica més d'un any. Ho ha fet en dues vegades que ha estat a l'estació internacional. Són aquestes estades de llarga duració
que normalment fan uns sis mesos. Per tant, potser una miqueta més, i per això ha pogut fer aquest any de permanència a l'espai. I també aquest tipus de permanències, com que hi ha molts astronautes, també és difícil que ho puguem repetir amb més d'un. De totes maneres, suposo que els astronautes que estan increïblement dotats per ser astronautes no se les juguen ni més d'una vegada repeteixen. De totes maneres, tenim un cas especial.
A veure, quin? Tenim el cas de Valeri Poliakov. I aquest, què té de raro? Doncs aquest, en certa manera, és el que ha estat més estona a l'espai seguida. Ha estat 437 dies, com a 7, a l'espai. Això és més d'un any. I com ho han fet, aquest pobre home? Doncs mira, bàsicament es va trobar en una situació una mica rara. Va pujar, sent com a ciutadà de la Unió Soviètica, la Mir,
i quan va passar ja era un tripulant rus, per tant, és aquella època on la Unió Soviètica es va desmembrar, i per tant, amb aquell bypass de quin era el president, qui manava, doncs bàsicament no es van recordar gaire dels astronautes que hi havia a l'espai, no perquè no pogués tornar, perquè sempre hi ha una nau de reserva que ell pot agafar-la i tornar a la Terra, sinó que
per no deixar-la deshabitada era difícil triar, no difícil, però coses de pressupostos, enviar algú, va haver-hi una descoordinació i no enviaven el relleu a aquest pobre astronauta
Tenia un company però no portava tant temps com ell i, vulguis o no, es va passar més d'un any aquests 437 dies. Si recordem bé, ara va haver-hi una mena d'experiment, perquè era com un gran hermano, però una mica més científic, que era simular l'estància de 500 dies tancats perquè simulàvem que anàvem cap a Mart.
Aquest home, quasi sense vulguer-ho, penjat allà a l'espai, ho va aconseguir-ho. Serà difícil que Torero superar, més que res, perquè quan va baixar, el pobre ja estava una mica tocat. Tants dies a l'espai, això afecta molt, sobretot el que és musculatura i maneres de moure's. Clar, sembla que no, però canvia molt, no?, suposo.
Sí, bàsicament el que passa és que els muscles deixen de fer força i per tant perds massa muscular i també tens una mica de descalcificació d'ossos, és a dir, no estem fets per estar gaires estades a l'espai, per tant, doncs, bueno, mica en mica acaben fent més, hi ha més exercicis, es fan exercicis físics per anar fort.
tenint més força dels muscles quan baixem, però tot i així això és complicat. Per tant, haurem d'anar a poc a poc i anar veient com ho fem. L'últim rècord. Tenim els homes que han anat més lluny de la Terra. En aquest cas...
Doncs, bueno, irònicament no és un rècord que havia de sortir expressament, és a dir, en aquest cas de l'Apollo 10, doncs sí, doncs mira, tal com arrencaven, sabien que més o menys superarien aquesta velocitat, però en aquest cas ens trobem que això ho van aconseguir per error. I quin error era aquest? Doncs mira, si us dic quina missió era, era l'Apollo 13. L'Apollo 13 és una nau que portava el comandant James Lowe, el Fred Heiser i el John Swigger,
i bàsicament el que els va passar és que van tenir un accident en direcció a la Lluna i amb sort van haver d'avortar a poder baixar a la Lluna i l'únic que van fer és per poder tornar perquè no teníem manera de port, que en aquest cas anava en direcció a la Lluna i la Lluna, si no fem res per frenar-nos...
El que fem és passar al seu costat molt ràpid i fem com si la tinguéssim lligada amb una corda, un joio, diguéssim, el fem tornar. Fem aquesta la força centrífuga, aquesta fruta li fa la volta i torna cap a la Terra. Aquesta ha de ser la sort, però també amb això vam aconseguir que vam passar per la cara oculta més lluny del que haurien d'haver passat.
va ser a 254 quilòmetres de la superfície, però això sumat amb la distància de la Terra són els homes que han anat més lluny. En aquest cas, 400.171 quilòmetres de la Terra. Això va passar a les 19.21, en aquest cas de la tarda, del 14 d'abril de 1970.
Aquest i altres rècords que hem parlat de la Lluna, però ara duraran molts anys per superar-se. Diuen que cap a l'any 2020 Japó i Estats Units volen enviar algú a la Lluna, ja ho veurem, però suposo que més endavant algú ho superarà. De totes maneres, els rècords estan per això, per superar-se.
Ara ho passem amb els equips del Guardiola, es pensaven que no podien superar cap record i sempre, sempre es poden superar i cada vegada semblen més incredibles, encara que si la cosa es fa molt quotidiana la gent ja no hi pren tanta atenció i molts d'aquests records de la Lluna al principi eren espectaculars però després la gent no hi va fer gaire cas perquè com que hi era una rutina i el dolent d'aquestes coses és quan es torna en rutina.
Però bé, mica en mica anirem descobrint més l'espai i esperem que algun dia l'home pugui anar més enllà dels planetes que tenim al nostre voltant. Molt bé, doncs avui hem descobert una mica més aquests rècords, aquests grans reptes, o els reptes més importants, si més no pel que fa a distància, a rècords, és a dir, de coses que s'han fet, però els que més, no? Vull dir que tampoc no vol dir que siguin els reptes més importants aquests.
Bé, i si algun dia anem a la Lluna a Mart, segurament molts d'aquests es superaran ràpidament. Però bé, això ja serà un altre tema. Bé, doncs moltes gràcies, Oriol Rigat, per arrupar-nos una setmana més al món de l'astronomia i tornem la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Que vagi bé, adeu.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Cinc minuts i arribem en punt a la una de la migdia. Per tant, tanquem ja aquest just a la fusta d'avui dimecres 15 de maig. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea Buen els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, la previsió del temps. Avui hem parlat també amb Miracle Serra, perquè aquest vespre es reinaugura el local de cuina Miracle a les 7 de la tarda. I hem fet tertúlia esportiva amb l'Enric Rivel, Emilió Escasóquiu i el Carles Hernández i Rius. En aquesta última hora hem parlat de cuina amb la Carme Madó,
Hem fet la secció de vins amb l'Àstric Goldstein, d'Alsí de Can Mata. Aquest vespre es fa la sessió de vi maridat amb Foa al casal de joves i hem acabat parlant d'astronomia amb l'Oriol Rigat. Us ha parlat Carme Verdó i tornem demà a partir de les 10 amb més coses i fins la una del migdia. Ara us deixem amb el butllet i de la xarxa i tot seguit les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno.
I avui marxem de la mà de The Whitest Boy Alive.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Ja s'ha acabat la reunió entre govern i agents socials al Palau de la Generalitat. Dues hores i mitja de trobada per intentar buscar estratègies que recuperin el creixement de l'economia. Els primers a compareixer són, en aquests moments, els sindicats. Palau de la Generalitat, Jordi Casino, bon dia. Bon dia als sindicats. UGT i Comissions Obreres valoran positivament la represa del diàleg i asseguren que han coincidit amb els empresaris i el govern en bona mesura
amb el diagnòstic de la situació. Els sindicats creuen que cal acabar amb les polítiques, s'han dit, d'austeritat extrema i que cal relaxar els subjectius de dèficit per a Catalunya. Totes les parts s'han acordat, després de dues hores i mitja de reunió, crear tres àmbits de treball per intentar arribar a un gran pacte que permeti signar un tercer acord estratègic per a la competitivitat de l'economia catalana pels propers tres anys. Una de les mesures que es contemplen seria el de fer reversibles
alguns dels ajustos fets a la sanitat i a l'educació com a conseqüència de les retallades quan la situació econòmica ho permeti. Escoltem en directe la compareixença del secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, Joan Carles Gallego. De compromisos presupostaris concrets, d'indicadors de seguiment per saber si estan complint els objectius,
i de mecanismes d'avaluació i de seguiment. Avui no era l'objectiu entrar a la concreció. Això ho veurem en els propers mesos, si en el jur de treball podem anar concretant mesures que hauran d'anar acompanyades de compromisos ferms que es portaran a terme. Parles en directe des del Palau de la Generalitat, on, com dèiem, s'acaba la reunió entre govern i agents socials. Compareixen els líders sindicals, després ho faran els màxims representants de la patronal
I en darrer lloc serà el conseller d'empresa, Felip Puig, qui explicarà el contingut d'aquesta trobada. L'Audiència Nacional coordina una operació vinculada a grups anarquistes radicals que ha portat a la detenció de diverses persones avui a Sabadell. De moment, però, se'n desconeix la xifra. El dispositiu, que s'està fent també en altres ciutats, continua en marxa a la copa capital del Vallès Occidental. Els Mossos escorcollen l'Ateneu Llibertari. Ràdio Sabadell, Núria Bruguès.
Els Mossos d'Esquadra estan registrant des de primera hora del matí l'anomenat Ateneu Llibertari de Sabadell, ubicat al passatge Edgardo Ricchetti al barri de la Creu Alta. Segons fons de la Policia Catalana, l'operació es du a terme per ordre del jutjat número 1 de l'Audiència Nacional i forma part d'un dispositiu que inclou registres a altres ciutats relacionats amb grups anarquistes. En el cas de Sabadell, els Mossos han accedit a l'immoble forçant la porta i abans que arribessin els responsables de l'Ateneu.
L'operació continua en marxa enmig d'un fort desplegament policial. Fins a la seu de l'Ateneu Llibertari s'hi ha desplaçat nombrosos simpatitzants dels moviments socials de la ciutat. A Montcada i Reixac, també al Vallès Occidental, es fa una concentració de protesta en aquests moments pel desallotjament aquest matí de la Masia Campiella d'aquest municipi, que estava ocupada des de feia quatre anys.
Un centre de persones s'aplega endavant dels edificis coneguts com les Torres Bessones. Al barri de Mas Rampinyo de Moncada, dos blocs de pisos que són propietat del constructor Juan Manuel Alcaraz, qui és també propietari d'aquest mas desallotjat. Els activistes s'han despenjat de la terrassa dels edificis i han desplegat dues pancartes amb lemes contra les injustícies. El desallotjament s'ha acabat amb cinc detinguts. Els dos nois que s'han enfilat a la taulada quan hi han arribat els agents...
i tres persones que s'han concentrat al davant del MAS en suport dels joves i han desobeït els agents o bé els han llançat pedres. De fet, segons els Mossos, un agent ha quedat ferit lleu. Avui comença una vaga indefinida dels treballadors de la neteja de Sant Cugat del Vallès. Els empleats reclamen el compliment dels acords del conveni col·lectiu i desencallar la negociació. Segons el sindicat UGT, l'empresa no ha pagat les pagues de benefici de l'any passat ni tampoc el 2,9% de l'IPC i vol ampliar les hores de feina setmanals i reduir els salaris.
Mentre duri aquesta protesta, segons els serveis mínims es farà la neteja dels carrers de Sant Cugat dues vegades a la setmana. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Eduard Cabré. Avui comença la final de la divisió d'honor masculina de Waterpolo amb presència de dos equips catalans, l'Atlètic Barceloneta, que intentarà obtenir el seu vuitè títol de Lliga consecutiu, i el Club Natació Sabadell, que lluitarà per guanyar per primer cop el campionat. El president de l'Atlètic Barceloneta, Julián García, diu a la xarxa de comunicació local que si bé són favorits per guanyar el títol, els jugadors tenen en part el cap posat a la fase final de l'Eurolliga, que jugarà del 29 de maig a l'1 de juny.
L'equip molt il·lusionat. Tenim sempre el problema, saps, que els jugadors suposo que no es poden treure damunt la final, de la final fort. I tampoc podem dir que no som favorits després de la Copa del Rei. I és que l'Atlètic Barceloneta ja va imposar-se al Club Vallès a la Copa del Rei.