98.1, Ràdio Tesfèl, 98.1, Ràdio Tesfèl, 98.1.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
És un llibre, xas.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Estudis de la Universitat de Massachusetts afirmen que el 95% d'habitants del món esperen divendres per sortir de festa.
L'altre 5% l'espera per escoltar alt.
Juguem a casa!
Cada divendres, de dos quarts de 8 fins a un quart de 9, amb tota la informació i entrevistes sobre l'esport local.
Bé, i una mica el que ens passi pel cap.
Mmm!
Bon dia, Sant Just.
Són les 10 i 8 minuts.
Benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio d'Esvern.
Avui és divendres 18 de gener del 2019.
Com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb l'Imanol López
i farem un repàs a les portades de la premsa.
Després sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles
i tancarem la primera hora del programa amb la celebració del Dia Internacional d'avui 18 de gener.
A segona hora, entrevistarem la Paulina Sandoval del grup Barna Rítmica Sant Just.
Després seran els alumnes de terceres o del taller de ràdio
que vindran a l'emissora, com cada divendres, a fer el seu espai, posem-li veu.
Acabarem el dia i la setmana de la millor manera
i és que tindrem la secció de la Sònia Moreno del Centre Veterinari Sant Just
amb qui parlarem dels nostres peluts.
Tot això serà d'aquí a un d'instants.
Ara, posem un tema musical i comencem.
No marceo!
No marceo!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
Bits.
10 propostes més votades que passen a la segona fase, perquè això es va tancar ahir a les 12 de la nit, les votacions...
Potser fins dilluns no...
Exacte, i segurament fins dilluns, quan s'obri aquesta segona fase, no hi ha les llistes dels 10 més votats.
Dilluns, en principi, també sabrem el nom guanyador del parc de la Rambla, no?
Dilluns, en principi, també és veritat.
És a dir, estem que diumenge, jo no crec que dilluns al matí, tinguem que un nom sobre la taula, sincerament.
No ho sé, potser sí, hi ha coses que passen...
Potser estan allà actualitzant el programa informàtic F5, F5, F5...
Exacte.
O jo què sé, o fent una topinada, perquè no és perquè surti el que volen, vés a saber, però...
Jo bastant, a les xarxes, al Facebook, la notícia aquesta que vam posar...
Sí, aixec a rebombori.
Sí, sí, hi ha bastanta gent que està comentant...
Clar, també és veritat que l'opció més votada va ser pla seu d'octubre, és un nom amb unes connotacions polítiques molt fortes, és obvi, i clar, hi ha gent que no li agrada, o hi ha gent que li agrada molt. Tenim per dues bandes.
un comentari que posava...
Allò sempre ha estat el solar de Can Pasqual.
Sí, això és veritat.
Això és veritat.
Què?
Sí, de fet...
Primera notícia.
Sí.
Sí, home, sí.
De fet, jo quan anava...
És a dir, fa molts anys, quan jo era jove, si jo recordo anar amb la meva avi allà, perquè allà posaven una fireta, una espècie de fireta, en aquell racó.
Ara no sé per quina època ho posaven, devia ser festa major o així, ara no ho sé, no m'aventuraré a l'època, perquè jo et dic, era molt petit jo.
Però vaja, i la meva avi em deia que anava amb el solar aquest de...
És que no sé ben bé com es diu, però així em sona algú pasqual.
És que pasqual.
Sí, sí, sí.
Em sona algú pasqual.
Però clar, jo ja et dic que era molt petit, i memòria borrosa.
Sí que quan ho he llegit he dit, hosta, és veritat, ho deia així la meva avi, però...
Però no, no sé, ni idea.
És veritat, és veritat que és un nom molt oblidat.
És a dir, jo potser l'he escoltat tres cops a la meva vida.
Sí, sí.
Doncs bé, ja ho sabrem a veure quin és el nom.
I la notícia era la de Riu, eh?
Sí, centrem-nos, centrem-nos.
Sí, vinga, segon titular.
Segon titular, perquè avui a les vuit del vespre tindrà lloc a la Taneu una tertúlia entorn al fenomen de la migració,
posant el focus en les fronteres europees i la seva gestió.
Sense enviar-nos al malic, eh? Això no passa.
Serà a la sala Piquet i es titularà Migracions avui, acolliment o rebuig a Europa i les fronteres.
Serà conduïda pel secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós,
exdiputat del Parlament de Catalunya, a les files d'Esquerra Republicana.
Esquela.
Esquela, ui.
Sí, sí.
Molt bé. A veure, tu aniràs?
Questa tertúlia.
Doncs no ho sé.
Tinc una altra cosa a fer i no sé...
Estic valorant.
Incluso tant un compromís, eh?
Estic valorant.
Estic valorant què fer.
Val.
Sí que és veritat que sembla interessant.
Si més no...
Però vés a saber què diuen des de Govern, saps? És que no ho sé.
Però també per això, saps? Per escoltar Versió Govern també està bé.
Tot i que...
És a dir, de fet hi havia un grup que treballava molt en centres d'internament per immigrants i etcètera,
d'una informació que és a l'Iridia, no sé si hi coneixes, i del qual una Sant Justenca abans hi formava part...
Bueno, una Sant Justenca, que ara és barcelonina, encara bé.
Però una Sant Justenca hi formava part i era, vaja, un projecte molt interessant, si més no.
Ah, sí.
I allà sí que vaig, bueno, vaig seguir una mica.
Això no sé ben bé per on anirà o per on no anirà, però també és interessant escoltar aquestes versions.
No, sí, sí.
A quines...
Es pot dir, de la Sant Justenca?
Sí, la Julia Trias.
Ah.
Sí, sí.
Bueno, sí.
Però ara ja no hi és, eh, l'Iridia?
Ah, d'acord.
D'acord.
Bueno, doncs molt bé, ens falta un titular, no?
Ens falta un titular, perquè en els pròxims dies arribarà a Sant Just un nou autobús,
en fase de proves que cobrirà la línia de l'ELA 46,
un prototip elèctric d'anules emissions tant de gasos com de partícules.
De moment circularà sense passatgers ni passatgeres i es comprovarà la seva eficiència tant en horaris com en conducció.
Aquest nou model inclou també millores a l'interior del vehicle,
amb més espai per als usuaris i usuàries, així com certs canvis en els accessos i en el sistema de gir.
Molt bé.
Aquests canvis en els accessos, de fet, ja vas comentar que els autobusos ara s'obrien, diguéssim, en la seva amplitud.
És més concepte tram, que comentàvem potser a la Mireia, que totes les portes s'obren a això,
a estil tram, a cada parada, i pots accedir per totes elles.
Sí, sí.
No que accedeixis només per la porta del davant.
És que realment si es feien cues era una mica una tonteria, perquè...
Però sí que és veritat que això, no ho sé, eh?
A veure, a veure el que diu.
Potser soc una mica així, però això fa que saludis menys el conductor.
Te l'adones o no?
Sembla una tonteria, eh?
Però clar, tu entres per darrere i què fas?
Una mica, ei, conductor...
Jo sempre saludo el conductor quan entro, o conductora.
Dic, hola, hola, no sé què.
Però penso, i el tio potser se la suda, que la saludi.
Bastant probablement li és igual.
Tu t'imagines les vegades que la saludi d'aquest home?
Però ja és més maco, exacte.
Però ja hi ha més interacció, ja hi ha una mica més de...
Ai, home, és que si no...
Potser ho han promogut els conductors, això, perquè no els hi toquem la llauna.
Potser sí, t'imagines?
Tu ets reunit a l'assemblea, l'assemblea de conductors i conductores ha decidit.
Per unanimitat.
No, no m'ho imagino.
Que ningú entri pel seu costat.
Abans, el 157, l'autobús, ara no ho sé per què no l'agafo,
però hi havia un conductor que, quan pujaves, era pels matins allà al parador,
cap a les set i quart...
No, dos quarts de vuit ja eren.
a tothom que pujava, però, o sigui, hi haguessin 50 persones a la mateixa parada per pujar.
Hola, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
I, a més, anava com... O sigui, no era d'aquests que passava, que no, que et saludava.
Això és maco, no?
Sí, sí, però jo pensava, mare meva, quines ganes, eh?
Perquè era com...
Doncs jo crec que he de fer menció especial a un conductor al que li vaig agafar molt de pressa,
que és el Vicente, d'acord?
El Vicente és conductor del Just Metro i va salvar la meva cartera.
És a dir, jo, diguéssim, sóc una mica adepta a deixar-me coses als autobusos.
Jo també, eh? Tranquil. Ara t'explicaré el que vaig fer jo un cop.
Sóc un gran, diguéssim, expert en el tema, però un dia vaig perdre la cartera,
que ja és cosa més... O sigui, és a dir, abrics, sudaderes, n'he perdut a mils.
Però la cartera era una mica més traumatitzant, si més no.
Total, vaig trucar a la centraleta del Just Metro i em va dir, el Vicente t'ha salvat la cartera.
I és d'aquell, i el Vicente és el meu heroi.
De debò, increïble. A més, clar, vaig anar-li a recollir, a més va ser històric,
el moment en què li vaig recollir, me'n recordaré tota la vida, vaig recollir-li al davant del Capravo de Miquel Rabanter,
entre el Ciabata i el Capravo. Allà va frenar el Vicente.
El Vicente és el calvet?
Amb bigoti, sí, una mica...
No, no, no.
Té clarianes, eh?, però no es exagerarà de la clariana.
No, no, hi ha un que és així més primet, que és calvet.
No, no, ja sé a quin t'estàs referent. No sé ni si segueix conduint al Just Metro.
De fet, t'estic parlant de fa anys, eh? Vull dir...
I, bueno, no ho sé. I el Vicente va per allà, va posar els warnings i em va donar la cartera.
Increïble. A més, és que em va veure venir ja amb intenció d'aquest, aquest busca la cartera.
Va ser increïble. No, no, un moment històric.
Molt bé. Jo un cop em vaig deixar així en època d'exàmens, em vaig deixar tot a la carpeta on tenia tots els acunts.
Sí, això són clàssics. I jo allà vaig baixar a la parada de... O sigui, me la vaig deixar a la parada de...
Abans de que... Com t'ho dic, davant de la farmàcia? Sí. D'on està el... Vale.
Doncs vaig baixar allà i dic, hòstia, aquella eugera que vaig. I de cop dic, merda, la carpeta. Ja havia marxat l'autobús.
Però el més important és, els vas recuperar els apunts? Els vaig recuperar. Vaig dir, què faig, què faig?
Llavors vaig dir, mira, com que l'autobús ja va cap a dalt, me'n vaig a l'altre cantó, espero acabar així i listos.
I això vaig fer, em vaig esperar allà, no sé, 20 minuts o així. Va tornar a baixar, vaig tornar a entrar i li vaig dir, espera un moment, entro i surto.
Vaig entrar, la carpeta estava allà al mateix lloc, la vaig agafar i li vaig dir, vinga, ja està, adeu.
Què poc valorats els apunts de periodisme, avui en dia. Ja ningú els vol. Vaja.
I això? I de què parlàvem? L'endició de què era?
Del nou autobús que en fase de proves es cobrirà la línia de l'ILA 46. Un autobús completament elèctric.
És a dir, que és una gran innovació. És el primer, no?, que és totalment elèctric.
És a dir, perquè fins ara, sí, fins ara hi havia híbrids, híbrids que fan servir diesel i elèctric i ara aquest és completament elèctric.
Molt bé, molt bé, doncs. Esco, estarà molt contenta. Anirem renovant-li aquí a la...
Gràcies, Manol.
T'imagines que es pugui carregar un endoll? No sé, és que m'he imaginat un autobús carregant-se a casa d'algú, saps? Allà endollat a la corrent.
No, home, home, clar, si és elèctric, diuen...
Amb 200 volts i anar tirant, ja està.
Home, jo crec que es deu carregar en llocs aquests, no?, però no sé.
Espacials.
Sí. Gràcies, Imanol.
De res.
Tornem d'aquí uns instants amb els diaris i les seves portades.
Fins ara mateix.
Adéu.
Fins ara mateix.
� justruïn.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Que מש tasar, găl, sigaャ Mostruïn.
.
Because the boy with the gold-hot cash is always Mr. I.
Because we are living in a material world, and I am a material girl.
You know that we are living in a material world, and I am a material girl.
Some boys roam, and some boys slow, then that's all right with me.
If they can't raise my interest, then I have to let them be.
Some boys try, and some boys fly, but I don't let them play.
Only boys like to save their pennies, make my rainy day day.
Because we are living in a material world, and I am a material girl.
You know that we are living in a material world, and I am a material girl.
Living in a material world, and I am a material girl.
Living in a material world, and I am a material girl.
Living in a material world,
Living in a material world,
Living in a material world,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit