El portavó del govern, Francesc Oms, assegura que si es fes un referèndum a tot Espanya sobre el resultat sorgit a la consulta sobiranista, en cap cas s'invalidaria en la resposta que els catalans hagin donat a les urnes. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Oms insisteix que estan esgotant totes les vies perquè la consulta sigui acordada amb l'Estat, però s'ha sumat a les veus més escèptiques.
El síndic de Greuges insisteix en l'existència de centenars de casos de malnutrició infantil després que ahir el conseller de Salut els va minimitzar. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Rafael Ribó assegura que les entitats socials i els mateixos documents de salut ho evidencien.
Un incendi crema des d'ahir a la nit el País Valencià i ha obligat a desallotjar 400 veïns de dues urbanitzacions de gilet a la comarca del camp de Morbedre. Dues poblacions més, Segart i El Balat, dels tarongers estan en alerta per la possible que les flames es dirigeixin ara cap allà.
Dues explosions simultànies d'origen desconeguts excegen un pont del centre del Caire, segons la televisió oficial. De moment, no hi ha dades de víctimes. Tatiana Sisquella, conductora de la tribu de Catalunya Ràdio, ha mort als 35 anys a causa d'un càncer. Els funerals seran demà al migdia al tanatori de Cullcerola de Barcelona i al web de Catalunya Ràdio. S'ha habilitat un espai perquè tothom qui vulgui expressi el seu condol.
Catalunya Informació. En els esports. El Barça debut avui a la Copa de Bàsquet. El primer rival és el Tenerife a partir de dos quarts de deu. Avui també València, Bascón i el Madrid i el Caix Saragossa jugaran una semifinal. Ahir Madrid 83, Gran Canària 60 i Unicaja 74, Saragossa 79.
A la Lliga de Futbol, l'Espanyol juga avui amb el Granada a partir de les 9. Javier Aguirre diu que és una bona oportunitat per marcar distàncies amb el descens. Catalunya Ràdio transmetrà el futbol i el bàsquet des de dos quarts de nou. Apel·lació es pronuncia avui sobre els recursos del Barça i el Madrid per Alba i Cristiano.
Pel que fa al temps matí amb sol en general, a la tarda, però, pot caure algun roixat aïllat a les comarques de Girona. Les temperatures diurnes seran suaus. El vent de mestral bufarà bastant fort, sobretot entre mig matí i mitja tarda a Tarragona i també en punts de Barcelona. Repassem algunes temperatures a aquesta hora. A Barcelona, 13 graus, 12 a Girona, 6 graus a Trem i 13 també a Tarragona.
Justa la fusta.
Molt bon dia, ara passant 4 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dia 7 de febrer, divendres. Us acompanyarem des d'ara i fins a l'una del migdia i començarem, com sempre, amb les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs general a l'actualitat del dia. I parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius, avui que ens hem llevat amb aquest dia de sol i poc fred, per ser 7 de febrer.
Cap a tres quarts d'onze parlarem amb Joan Ortinell, un dels organitzadors d'aquest cicle de jazz que es fa a l'Ateneu, que avui torna amb el Marc Omezquita Duet. I més entrevistes. A les 11 i 10 descobrirem com és la campanya de captació de socis de la Creu Roja, que ha començat aquest mes de febrer. En parlarem amb un dels seus responsables.
També farem la connexió amb l'Institut, cap a dos quarts de dotze el posem-li veu. A càrrec dels alumnes del taller de ràdio de tercer d'ESO de l'Institut. I a la tercera hora tindrem una altra entrevista, en aquest cas sobre la xerrada de mineria que es fa aquest vespre, l'organitzar la CEES sobre la mineria i en parlem amb el doctor en Geologia, Joan Carles Melgarejo.
Tindrem la de Roger Sort i les notícies curioses de la setmana i el Xavi Roldán amb les estrenes de cinema. Tu plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem. Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Saludem a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant de la Biblioteca Joan Margarit. Sí, perquè s'han fet públiques les dades de la biblioteca de l'any passat, de visites, préstecs, i podem destacar que pràcticament la meitat dels Sant Justencs i Sant Justencas tenen carnet de l'equipament.
Creix, per tant, el nombre de persones que tenen carnet, tot i que han disminuït una mica les visites en un any. El 2013, la biblioteca va rebre 42.000 visites, mentre que l'any anterior es van superar les 45.000. De mitjana, l'any passat, la biblioteca va rebre 164 visites diàries i, com dèiem...
Ara hi ha a prop d'un 47,5% de la població que té carnet de la biblioteca, una bona notícia. També es van fer 53.000 préstecs, un número similar al de l'any anterior, i a més d'aquests préstecs, més de la meitat eren llibres, un 55%. Un 33% eren DVDs i un 7% CDs. També ha crescut el volum de novel·les que s'han prestat, arribant a les 8.780.
Tot plegat, aquestes xifres es donen en l'any en què la biblioteca feia 10 anys, la Biblioteca Joan Margarit. I també destaquem, per últim, que l'any que ve, el 2015, la biblioteca farà 50 anys des que es va crear la primera biblioteca de Sant Jus. Número molt rodó. Doncs n'estarem al cas també. Home, és un aniversari d'aquests bonics. Suposo que ja de cara a l'any que ve encara falta, però que estaran preparant també durant tot aquest any una bona festa. Música
Més coses, ara parlem d'una entitat, la Creu Roja. Sí, perquè engega, la Creu Roja espluga Sant Just, engega aquest mes una campanya de captació de socis. Aquest mes de febrer l'entitat informarà via telefònica de les possibilitats de col·laboració als habitants de Sant Just i d'Esplugues.
La intenció és vincular més la població amb la Creu Roja per tal d'aconseguir millorar els seus serveis a la ciutadania. I si voleu formar part de la Creu Roja Espluga Sant Just, podeu trucar al telèfon 933718202 o bé acostar-vos a la seva seu al carrer Ciberochoa d'Esplugues i omplir el formulari que es requereix. També podreu sentir l'entrevista després amb el Pedro Garrote de la Creu Roja. Exacte. D'aquí una hora, aproximadament.
I acabem ara amb un apunt mediambiental per demà dissabte al matí. Sí, exacte. És una activitat que organitza el NOSEP Ecologistes de Catalunya, ja n'ha organitzat algun algun cop. És una desbrossada forestal que faran el torrent de Can Cortés. Es tracta de netejar la zona després que els esverzers hagin cobert els arbres que s'han anat plantant mica en mica per culpa sobretot de les intenses pluges dels últims anys.
És una activitat voluntària. Des de l'any 98, que l'entitat ecologista té un petit bosc allà, al Torrent, i des d'aleshores s'han anat plantant fins a 300 arbres, tot i que han anat morint per culpa de les condicions meteorològiques extremes que hem tingut, com sequeres, des de fa uns anys, però la intensitat de pluges ha provocat l'efecte contrari i han crescut molts matolls a la zona que pràcticament estan cobrint els arbres. I, per tant, la idea de la desbrossada és podar-los i netejar la zona.
La desbrossada tindrà lloc demà dissabte al Torrent de Can Cortés. Des de l'entitat recomanen duguants, calçat i roba còmode. No serà, per tant, un dia típic al camp, serà una jornada de treball. I si voleu més informació podeu trucar al telèfon 605 78 25 07 o enviar un correu a l'adreça alnus arroba pangea.org. La trobada serà al Torrent de Can Cortés a partir de dos quarts d'onze del matí.
Doncs ja ho sabeu, també queda dit aquest punt mediambiental. Ara de seguida repassem l'actualitat general del dia. Ho fem després de sentir una cançó. Arran d'un concert que fan aquest vespre. Parlem també de gènere de concerts. Tu que no s'acaba l'aire, que no es perd mai el temps, que aquest sempre es guanyi.
Ei, noi, la vida no és un pols. És fàcil d'enganyar-te, però saps, respira sol. Sí, va.
És el petit de Calaril, actua aquest vespre al Casino de l'Aliança del Poblenou, per tant un bon escenari, i presenta aquest La figura del 8, serà el seu primer concert del 2014, després que aquest disc va aparèixer ara fa, em sembla que cap al maig o juny de l'any passat, i ha aparegut entre els millors discos de l'any en mitjans especialitzats i generalistes.
interpretarà aquestes cançons acompanyat de la banda complet, amb secció de vents també, inclosa. Un concert que promet molt, perquè els concerts del Petit de Gal·larí, per tant, guanya molt. I aquest disc és molt recomanable, la figura del buit. Aquesta cançó es diu, ei, sents com refilar l'Oliva, i també ens agrada molt. Jo vinc allà on em portis tu, posem-nos dins de l'aigua i no pensem en res.
Ei, estira't aquí al sol, fomem un cigarrer, sents com refila l'Oliver. Oh, que dolça és aquest aire i que marca aquest tabac que s'endinsa dins me. Oh, les coses més petites em treuen les pors i les més immenses em xanten el cor.
de les coses més petites que em treuen les pors crides més immenses que em xamplen el
Aquestes muntanyes ja eren aquí, quan jo tan sols era un petit protopí. Oh, les aigües que baixen pel riu on nedem, eren dins del mar, això n'era un peix.
Entre tantes coses que han pogut ser, ara som parletes a dins del fenet. Oh, les coses més petites em treuen les pors i les més immenses m'enxampen el cor. Oh, les coses més petites
Bona nit.
Just a la fusta. Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Nits d'electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Justa la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passa un minut d'un quart d'onze, un moment per fer un cop d'ull a l'actualitat general d'aquest matí de divendres amb l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia. Comencem repassant els temes principals de les portades dels diaris, que avui és un d'aquests dies en què cadascú aposta per un tema o altre, eh? No hi ha consens ni amb el tema en si, no?
Exacte, i sí que parlen en portada d'economia, també d'infraestructures i de política, entre altres temes. A La Vanguardia, per exemple, opten per la política i ens diu que Catalunya demana a l'Estat 6.300 milions per fer front al deute. El govern s'acull al fons per tercer cop i sol·licita un 41% menys que l'any passat. València demana un préstec de 4.200 milions i Andalusia de 3.300 milions. És la notícia més destacada a La Vanguardia.
El periódico, també en clau econòmica, però un altre tema, ens diu que la pujada del preu de la llum castiga el petit consumidor l'encariment de l'energia elèctrica. La quota fixa del rebut, que es paga encara que no s'usirà a l'electricitat, ha augmentat fins al 70% en un any. Experts i organitzadors d'usuaris recomanen calcular bé la potència instal·lada.
Al diari ara trobem també en clau política que el govern s'obre a una segona consulta a Espanya. El conseller de la presidència, Francesc Homs, assumeix la possibilitat d'una reforma constitucional que s'hauria d'aprovar en referèndum. I per últim, el punt avui, ens parla d'infraestructures i ens diu La Sagrera torna a fer via, 15M, 15 de març. Foment promet la represa de les obres de l'estació barcelonina però ajorna l'acabament el 2019. I ens diu també Futur, ja hi ha tres empreses interessades a explotar-la.
Doncs són les notícies en portada d'aquest matí, més titulars a través dels digitals. La Vanguardia en clau política destaca encara l'enquesta que va fer pública ahir 8 al dia. Els indecisos tenen la clau de la consulta a Catalunya i hi ha aquests percentatges, un 40% sí-sí, un 27,5% no es posiciona, un 24% estaria pel no i després hi hauria un 3,8% pel sí-no, per exemple.
La producció industrial registra un altre any negatiu i cau un 1,8%. Són dades d'aquest any i d'aquí ens n'anem també a destacar altres qüestions. De nou, declaracions del Consell de Presidència. Si a Catalunya vota independència es poden negociar les condicions però no el resultat. El Consell insisteix que Catalunya és sobirana i un referèndum. Tot l'Estat no invalidaria, diu, el resultat de la consulta.
I el 3.24, 3.000 alumnes amb extrema severitat alimentària tindran la beca menjador íntegra. El Departament d'Ensenyament eleva el nombre d'ajuts fins a 70.000 després de revisar les sol·licituds aplicant criteris de renda. Per primera vegada s'aproven subvencions dobles que cobriran el 100% del cost del menú escolar de 6 euros en 20.
I un altre punt d'aquest matí, un incendi a la serra de la Calderona obliga a desallotjar 400 persones. Això és a les urbanitzacions, a la població de Gilet, que és a la comarca de Morbedre, el país valencià, a causa d'un incendi forestal que s'ha declarat aquesta nit als vessants de la serra de la Calderona.
I aquests digitals, tant el 324 com l'Ara.cat i La Vanguardia, també comparteixen titular en primer lloc la Déu Tatiana Sisquella i parlen, per tant, de la mort de la periodista ahir dijous amb 35 anys.
Enllacem ara amb les imatges d'aquest matí els diaris, Andrea. I amb aquesta notícia que comentaves, l'adeu a Tatiana Sisquella, en portada de l'Ara trobem la imatge destacada, és ella, amb una fotografia d'arxiu davant dels micròfons de Catalunya Ràdio. Llegim, adeu Tati, s'apaga la veu tendra i vital de la periodista Tatiana Sisquella. I l'Ara en portada també ens anuncia que trobarem articles relacionats amb la Tatiana, de Toni Soler, d'Albert Hom i Xavier Bosch,
També veiem una imatge d'un trosset del Camp Nou, les graderies del Camp Nou, i ens pregunta l'Ara, per què no s'omple el Camp Nou? Precisament la Vanguardia també tracta aquest tema en portada, diu tot el camp ja no és un clam, i veiem una foto de Xavi Hernández.
i unes declaracions que diu, a l'hivern penses, ara he d'anar al futbol? Em passa fins i tot a mi, que tinc l'alicient de veure el meu fill. Ho diu el pare del Xavi Hernández, en Joaquim Hernández, en referència a aquesta qüestió. També veiem una imatge de les Pussy Riot a Nova York, en un concert que va tenir lloc ahir d'Amnistia Internacional a Brooklyn, on Madonna va ser la presentadora i elles també van fer acte de presència.
I al punt avui trobem una imatge d'Andrea Camilleri, recollint ahir el guardó al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona perquè ha rebut el Premi Carballo a la ciutat. I el titular és personalment Camilleri. I al periòdico, per últim, una imatge també de Camilleri, en aquest cas
amb Vázquez Montalbán, una fotografia de l'any 99, una foto d'arxiu i una foto que il·lustra precisament aquesta notícia. I per últim, el periòdico, la fotografia de la presentació de l'informe anual que van fer ahir Reporters sense fronteres amb les imatges dels tres periodistes espanyols que estan segrestats, van aportar algunes dades i el titular és Escalada d'horror per als periodistes.
Doncs són les imatges d'aquest matí, les imatges que tenim a les portades dels diaris i que il·lustren per tant també com és una mica o quins són els temes d'avui divendres. Ens en anem ara però a la secció d'Internacional, Andrea.
I ens centrem a les pàgines de La Vanguardia. El tema més destacat en clau internacional és que Willers veu vida més enllà de la Unió Europea. Ara no sé si és Willers o Wilders. És Gerd Willers que ha presentat un pla, és el líder populista holandès que ha presentat un pla per fer sortir els Països Baixos de la Unió Europea.
El líder populista del país va apelar a la butxaca dels seus compatriotes per convèncer-los que fora de la Unió Europea viurien millor que dins. En presentar les conclusions de la consultora britànica, en qui es va encarregar determinar quines serien les conseqüències que el país abandonés no només l'euro, sinó la seva detestada Unió Europea, diu que sortir de la Unió no només ens tornaria la sobirania nacional, sinó que impulsaria l'economia holandesa ara i en el futur.
I vam presentar dades com ara que Holanda recuperaria sense grans sobressalts el seu estimat florí, que l'economia creixeria més, les empreses mantindrien l'accés al mercat europeu i s'obririen camí a nous mercats i les famílies guanyarien també poder adquistiu.
Són algunes de les dades d'aquest informe que va presentar E. Wilders a Holanda, a l'AIA. I ara ens anem cap als Estats Units perquè Texas ha aplicat la pena de mort a Susanne Basso, que és una dona acusada de... condemnada per haver torturat i matat un home amb discapacitat a qui va dir que s'hi casaria.
La pena de mort, diu l'avantguàrdia, és una qüestió d'homes. Des que l'any 76 el Tribunal Suprem va reautoritjar les execucions paralitzades 4 anys abans, gairebé 1.400 homes han estat executats als Estats Units i només 14 dones. L'última, precisament, Susan Basso, va morir ahir a la matinada a Huntsville, a Texas, després de rebre una injecció letal.
És una dona de 59 anys que havia treballat de cosidora i que l'any 98 va ser condemnada per haver mort un home amb discapacitat mental que va enganyar per casar-se amb ell i quedar-se en l'assegurança de vida i els beneficis socials. Un crim del que sembla també van participar 5 persones més. Un recurs d'última hora però no ha servit per frenar l'execució, que és la segona que es du a terme a Texas des que ha començat l'any, aquest 2014.
Doncs, Déu-n'hi-do, avui estem forts, eh, les notícies internacionals. Trobem a la vanguardia, això que ens ha explicat, no, Andrea? Sí, sí.
Moment per fer memòria, i mirem una mica enrere què passava un altre 6 de febrer, per exemple, el del 1994, era un diumenge, i la portada de la Vanguardia explicava que Sarajevo patia la pitjor matança de la guerra, una bomba de morter sobre... No, aquest és el diari d'ahir, anava a dir una altra, això ho havíem comentat justament ahir, ara hem agafat la del 6 de febrer, ara agafem la del dia 7.
Era en aquest cas, per tant, un dilluns, 7 de febrer del 1994, i se'ns parlava de política catalana, es parlava de la crisi que hi havia en aquell moment, en aquest cas dins del Partit Socialista, Obiols, forçat a pactar la cúpula del PSC. La crisi es resolia formalment amb l'entrada de sala al Comitè Polit i la de...
Josep Montilla, escrit així, eh? Josep Montilla, a la Vanguardia, a més a més, hi ha escrit en castellà, sí, sí. Josep Montilla, em sorprèn molt, a la secretaria d'organització. Entrava ara fa 20 anys també en aquesta cúpula. I després d'aquesta entradeta torna a dir, eh? La secretaria d'organització, l'alcalde de Cornellà, Josep Montilla.
Estats Units estudiava l'opció militar per aturar la guerra a Bòsnia-Herzegovina. I Convergència, fa 20 anys també, obria el debat sobre la seva coalició amb unió.
Diumenge 7 de febrer del 99, ara fa 15 anys, una entrevista amb Jordi Pujol, era el tema central d'aquesta portada, on deia ell que Catalunya necessitava una majoria nacionalista.
Hem tret per el fit d'un mal sistema autonòmic, però ara no podem continuar així. Fa 20 anys que donem suport a tota la Constitució, quan molts d'APE no ho feien. També s'enregistava Joret Piqué, en aquell moment ministre d'Indústria i portaveu del govern. El PP català es proposava recuperar l'espai que tenia la OCDE el 1979. Una imatge de Joret Pujol i Joret Piqué, 15 anys enrere.
Més coses. Ara fa 10 anys es parlava de la matança. El metro de Moscou era el tema principal, ocupava pràcticament tota la portada i també la imatge. Tres camí cases simulaven en un vagó i mataven a 39 viatgers. I Putin, que ja deia que Rússia aniquilaria els terroristes xatxents. En política espanyola, Zaplana admetia que el govern es podia haver equivocat sobre Irak.
I Pertegard, el modista, deia que el vestit de Leticia tindria vida, el vestit de boda. Acabem aquest repàs per la Maroteca amb la portada d'ara fa 5 anys, 7 de febrer del 2009. El PP patia un altre revés en plena crisi a Madrid. Era el tema principal, 5 persones amb vincles professionals amb el partit detingudes per presumpta frau.
L'atur augmentava als Estats Units en 600.000 persones. I divisió al bàsquet per la tria d'Escariolo com a seleccionador. A més a més, també la imatge era Michael Phelps. Diu, d'idol amb l'exemple, és el que es deia, l'heroi dels jocs havia estat sancionat i sense patrocini per fumar un dia marihuana. Recordes? D'un dia fa 5 anys. Sí, sí.
Passem ara a les contraportades d'avui divendres. Quan falten dos minuts per dos quarts d'onze de matí, comencem repassant el doble article de Xavier Bosch, que publica cada divendres a la contraportada de l'Ara. Avui titula El cursari de Mataró i se llama Montserrat. Avui és un dia que està molt bé seure's per llegir les contres.
Totes, eh? Sí, sí, en general està molt bé. El Xavi Bosch avui al curseri de Mataró ens diu que ahir va sortir a la venda el net del pirata, que són les memòries d'infantesa i joventut de Manuel Cullars, que diu que es llegeixen amb tres esgarrapades i que expliquen anècdotes que tenen sempre el mateix epicentre, la Ramblat de Mataró, entre elles una relacionada amb l'Eva Gardner.
Diu, allà va néixer Cullars i ha viscut tota la vida aquest periodista que el primer capítol desvela si és net o no d'un tal Antoni Cullars Sanpera, el cursari mataroní que es va fer ric saquejant les naus del Mar del Plata abans de tornar cap al Maresme. Per tant, ens posa aquí una mica la meva a la boca. I d'altra banda, ahir se llama Montserrat, ens diu que es basa en una frase que deia que acostumava a dir bastant José María García a...
la ràdio i el seu programa El Botano, diu, jo era un dels fidels del Botano, de José María García, i en els anys que el periodista feia més sang amb el Barça acostumava a emprar una crossa expressiva perquè cap ullet no pogués pensar que ell tenia un prejudici cap al nostre club. Diu, i ara, després de fer la gran estripada, sempre afegia i que consta que mi mujer és catalana i se llama Montserrat. Diu, ja està tot dit, amb aquest doble avisat pots dir el nom del porc a qui sigui, que si la dona es diu Montserrat tu quedes lliure de pecat. I fa referència a dos personatges de...
dos polítics que han protagonitzat l'actualitat una mica aquests dies. Una és Esperanza Aguirre, amb l'entrevista als Matins de TV3, i també el ministre Bert, que diu que per les seves obres ja es veu com estima Catalunya i creu que es fica la gent a la butxaca perquè sap parlar la nostra llengua.
Doncs és el que tenim avui al diari ara, l'opinió de Xavier Bosch. Al punt avui llegim el següent titular en l'entrevista. Els cuiners ens fem un fart de copiar i no és dolent. Ho explica Nando Jubany, que és cuiner de Can Jubany i gran emprenedor. Diu que és capaç d'ocupar-se de Can Jubany, de banquets, de la cuina de dos hotels, de càterings de nivell i a sobre ara ha de gravar un programa de televisió. Es posa ara també al front dels fogons del petit comitè, que és el que des de dimecres és el restaurant gastronòmic de l'Hotel Majestic de Barcelona...
I ara ha inaugurat fins i tot un brunch, que és un mig breakfast, mig lunch, a l'hotel Majestic. Diu que és una proposta molt completa oberta a la ciutat. Hi ha molta oferta a un trià a 52 euros, preu d'adult amb xampany inclòs. També hi ha un bufet per a nens i es fa en un espai molt bo. El dels esmorzars és molt gran i l'any que ve s'ampliarà amb una terrassa anexa.
Diu, fa un any i mig que vaig començar a treballar al Majestic com a assessor gastronòmic i ara hi dedico els dijous. Els dimarts vaig a Andorra i m'ocupo de l'assessoria de l'hotel Hermitage amb Carles Gaig. I ara a sobre fa un programa de televisió, menú de cap de setmana a TV3. Diu, m'ocupo un altre dia, vaig de bòlit, però compensa. I acaba destacant que per sortir de la crisi no s'ha de deixar de fer coses i adaptar-s'hi. El branx del Majestic fa quatre anys seria més car.
Molt bé, doncs ho tenim avui al punt. Avui podem descobrir aquesta faceta d'anar a jove. Passem que va a la contra de la vanguardia. Tots som diferents i tenim alguna disminució. Ho explica Pau Marc Muñoz Torres, que és bioinformàtic, i quan va néixer va tenir una paràlisi cerebral, una anòxia perinatal. Es veu que li va faltar l'oxigen quan va néixer. Diu que el part es va allargar per problemes de dilatació i em vaig ofegar, gairebé moro.
però vaig sobreviure. Per sort, ara això sí, amb el cervell lesionat. Té un dall neurològic que afecta el sistema nerviós central i parla i camina amb dificultat. Diu, però res no l'aturarà. El Víctor Amela li pregunta, però pensa bé, no? I ell diu, tinc una carrera, dos màsters, un doctorat i dues medalles, plata i bronza, com a nedador paralímpic.
Diu, la meva mare és infermera i els cinc mesos es va adonar que alguna cosa no anava bé. El sistema nerviós s'està formant els tres primers anys de vida i el cervell és plàstic. Com abans i com més l'exercitis, millor. Aviat va començar el meu entrenament perquè la meva mare em va tirar a una piscina i a nedar. I acaba dient que aviat em deien el peix, els meus pares m'han fet espavilar molt i jo els ho agraeixo. Res de sobreprotecció.
Doncs, sí, sí, realment avui, Andrea, veig que les contres van a la pena. Capem a la del periòdico on llegim el següent titular. A vegades em diuen què opina d'aquest quadre, de quins parlen, Andrea? D'en Manuel Ferrus, o també conegut com a Manferri. És vigilant amb doble vida. Després de 22 anys uniformat a la Fundació Tàpies, avui debuta com a cantant al Museu del Pintor. Qui s'acosti avui a les 8 del vespre a la Fundació Tàpies diu que no s'esperi ni una performance, ni una conferència erudita, ni un concert de música contemporània.
L'artista Mireia Saladrigues va descobrir que, rere l'uniforme d'un dels vigilants del museu, patecava una ànima creativa i li va proposar participar en un projecte artístic. Buscaré un lugar para ti, Manferri en vivo, és el títol d'un recital de cançons de Nino Bravo, Joan Bau i Sau, en què Manuel Ferrus destapa la seva doble vida i l'entrada és lliure.
Diu que des de l'any 91 que treballa a la Fundació Tàpies i un dia vaig gravar un casset amb diverses cançons i el vaig fer escoltar a una de les recepcionistes. Ella va dir, doncs sembla Nino Bravo, aquest que canta, i ell li vaig dir que era jo i quan ho va descobrir va començar a córrer la veu que cantava. El meu nom artístic, Manferri, me'l va posar un treballador d'equip perquè és una barreja entre el meu nom, Ferrus, Manuel, i també el de Nino Bravo, que en realitat es deia Luis Manuel Ferri. Estaria molt curiós avui l'aquest vigilant cantant al periòdico.
Molt bé, doncs són les contravortades d'aquest matí, que ho hem dit, si teniu temps, avui un bon dia per llegir-vos.
I acabem aquest repàs amb la notícia curiosa que avui passa per loteries, Andrea, però una loteria diferent, una loteria de factures que ha creat Portugal per lluitar contra el frau fiscal. Com va això? Atenció, perquè els contribuïts portuguesos podran guanyar a partir del mes d'abril un cotxe a la loteria de factures setmanal que pertany lluitar contra el frau fiscal en un país amb assistència financera internacional, és el que va anunciar ahir el govern de Portugal.
Diu que l'objectiu és concedir una prima al civisme fiscal dels contribuents en el marc de la lluita contra l'economia submergida i la prevenció de l'evasió fiscal. Diu que és una loteria per atribuir un premi als consumidors que demanin una factura on precisin el número d'identificació fiscal per la compra de béns i serveis. L'Estat oferirà un cotxe cada setmana a partir de l'abril i organitzarà sortejos especials per Nadal i a l'estiu.
Molt bé, no? Curiós, molt estrany. Suposo que mentre en l'abat de si s'ha de premiar el simple fet de ser cívic, però bé, suposo que és la manera que han trobat, doncs, exacte, de trampejar tota la situació i dir, bueno, doncs ho fem d'aquesta manera. Iniciatives, o no Barça o Morica. Sí, sí, exacte, és veritat. En fin, Andrea, gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, bon dia.
Ara passen 5 minuts de dos quarts d'onze. Repassem alguns apunts culturals d'aquest matí.
I ens ho deia l'Andrea, les portades també ho han destacat. Andrea Camilleri recorda el graït Manuel Básquez de Montalbán a l'entrega del premi Peve Caravallo. D'altra banda, els peps i els catarres són els més nominats a la votació popular dels premis en derroc 2014. Wes Anderson obre Berlín, la Berlinale, amb un homenatge a Stefan Zweig, el món literari de l'austríac inspirat de Grand Budapest Hotel.
El Tribunal Suprem dona la raó a l'Aragó i obliga Lleida a retornar al retaule gòtic de Benavarri. El govern aragonès podria recomparar la taula gòtica que originalment estava a l'església de Benavarri.
I Arco celebra una edició on el mercat d'art comença a respirar. Seran 219 galeries procedents de 23 països, les que participin del 19 al 23 de febrer a la cita de Madrid. Són aquests els temes d'aquest matí. Enllacem aquesta informació ara amb la plana esportiva, les portades dels diaris esportius.
L'esport parla de les tres preocupacions del Tata. Primer vol introduir variants tàctiques, però l'equip resisteix al canvi. Messi encara no està al 100% i la seva posició al camp crea dubtes i el perfil de Cesc és més adequat pel seu estil que el diniesta.
I també analitza el diari Esport per què és buida el Camp Nou, de 11.000 espectadors en dos anys. També es pregunta si Alves es va equivocar amb les seves declaracions i després diu que l'afició culpa els horaris i també l'equip.
El nou esportiu directament titula per aquest últim tema, l'agradaria és buida, i diu també que la tendència a la baixa a l'assistència del Camp Nou és cada cop més manifesta. Jordi Cardone defensa el dret dels socis a fer ús o no de l'abonament i assenyalar els horaris perjudicials.
I el Mundo Deportivo avui dedica el protagonisme a l'entrenador Jupp Henkes perquè l'entrevista en exclusiva diu que ell fitxaria a Ter Stegen ja. El porter està preparat per substituir Valdés. És jove però molt madur.
I aquest diari també parla de 3 cites clau. El Barça juga en 10 dies les seves aspiracions a la Lliga, a la final de la Copa i continua en la Champions. 9 de febrer, aquest diumenge, Sevilla-Barça, en la Lliga. La setmana que ve, Reial Societat-Barça, el partit de tornada. I finalment, el dia 18, Manchester City-Barça, l'anada de vuitens de la Champions. Aquests són els temes d'aquest matí. De seguida, parlem del temps.
Just a la fusta, el magazín del matí.
4 minuts i 3 quarts d'11.
Avui ens hem llevat amb un dia ben clar, amb sol, poc fred, amb ambient primemoral. Saludem el Carles Hernaner de Ríos. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? És un d'aquests dies de febrer que et recorda que bon temps està arribant. Sí, sí, sí. No sé si ha marxat, però bon temps està arribant, sí, sí. Ets molt de la broma. Sí, continuem amb aquesta influència de béns de ponent i mentre hi siguin els valors no seran massa baixos.
estem ara en una altra situació, podríem dir, d'espera, recordant, doncs, que estem amb aquesta influència de diferents fronts que ens van visitant, que, doncs, van passant, hi ha moments, doncs, que fan acta de presència. Ahir feia molta petxoc a Sant Jús de nit, no sé si t'hi vas fixar, però, Sant Jús... No. Era... hi havia una boira molt baixa, o sigui, des de vinguda indústria no es veia, per exemple, Sant Pere Màrtir, hi veies molt fosa, hi havia una boira molt baixa, era el front que venia molt carregat d'humitat amb...
Va plorar, més que ploure, va plorar el cel i va deixar una mica mullat el terra. I feia calor. De fet, ahir a les 9 de la nit, si sorties sense jaqueta, no et passava res gairebé? No, no, no. Era una temperatura que podies anar amunt i avall tranquil·lament. Aviam, la mínima aquesta nit...
ha estat d'11 graus i mig, són gairebé 12 graus, que és una mínima més de finals de març, amb un ança que no pas de mes de febrer. Però bé, és el que ens toca viure, aquesta influència de vents entre nord-oest i oest, que arriben una miqueta rescalfats, i si a sobre tenim el suport del sol, com és el cas d'avui, doncs la temperatura és molt agradable. Si hauríem d'estar aquesta hora del matí a uns 6 o 7 graus a Sant Jus, avui estem a 12 graus. Ha evolucionat molt poc, però ara podrà pujar perquè el sol fa...
fa la seva feina i probablement aquest sol avui estigui una estoneta amb nosaltres. Hi ha un front a la recàmera, un front que ens ha de creuar, que no és per fer emprenyar ningú, però coincidirà amb el cap de setmana. Ja estem acostumats. Sí, oi? Sí, jo crec que ja et lleves dissabte i saps que farà amb el temps.
Tampoc no és un mal temps. Gris, és igual. Els divendres sempre fa aquest dia i dius que bé, cap de setmana, tal, i el dissabte esperes això, el diumenge es recupera, però els últims 3 o 4 dissabtes ja ho vam dir divendres passat i dissabte es va complir amb escreix.
Bé, no sé, demà gris? Sí, serà un dia variable, grisot, amb estones de sol. No és un gris complet, perquè, com has pogut comprovar, els últims fronts tampoc no han tingut molta presència, ni han fet molta petxoc a Sant Just, i serà un front que anirà passant, però tampoc no ha de ser massa destacat.
Aviam, és un front que passa durant el dissabte, que potser farà més feina cap al Pirineu que no pas cap a la zona d'aquí Sant Jús. O sigui que potser sí que tenim alguns núvols, però ens anirem combinant amb sol i d'altra banda també les temperatures acompanyaran. O sigui, el fet d'estar gris no vol dir que faci fred. Com tu deies ahir la nit, se'ns va tapar el cel amb el pas d'aquell front, quan les temperatures mínimes estaven al voltant dels 12 graus, o sigui que amb una mini jaqueteta...
podies tirar milles sense cap tipus de problema. Així doncs serà un dia variable, amb alguns núvols, potser fins i tot alguna precipitació, es pot escapar en algun moment donat, però serà poca cosa, i la tendència és que aquests núvols es vagin trencant cap a la tarda, i potser fins i tot a la nit tinguem el cel serè. Fot ràbia que sigui a la nit quan tinguem el cel serè. Però bé, això donarà pas...
A un diumenge molt semblant avui divendres, aquesta és la bona notícia, que al matí de diumenge creiem que serà així. Que s'espatllarà ràpid, sí, però començarà així, com a mínim. Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, en diumenge, doncs podríem gaudir d'un temps força més agradable. Tot s'ha de dir que a poc a poc els núvols aniran guanyant terreny, cada cop seran més destacats i creiem ja que a partir del migdia i sobretot a la tarda ja estarà completament tapat a Sant Jus.
Unes temperatures que diumenge quedaran una mica més curtes. Per què? Doncs perquè avui s'enfilaran fins als 15 o 16, perquè demà dissabte, tot i la presència d'aquesta variabilitat en el temps, doncs potser els valors es queden al voltant dels 13-14 graus i diumenge podríem baixar entre 12 i 13, perquè està per al cel. Sort que tindrem una estoneta del matí sol i ens deixarà una miqueta...
més tranquils. Així doncs, un cap de setmana que a poc a poc reduïm una mica les temperatures i a l'espera d'aquesta gran tapada podríem dir que hi haurà el diumenge a la tarda, que la nit es reforçarà i que ens podria aportar precipitacions destacades de cara a la matinada de dilluns i sobretot al matí de dilluns. Ja ho avisem que al matí de dilluns hauran de vindre...
L'Andrea, la noia d'informatius, amb les seves botes d'aigua, que té moltes ganes de posar-se-les, i els altres, la resta de mortals, amb el paraigua. Sense moto, doncs, no? Dilluns, sí. Tot i que després s'arregla. Probablement al migdia ja podrien obrir-se algunes clarianes i tindríem un temps una miqueta més estable. No vol dir que s'acabi, però vull dir que s'arreglarà una mica el temps. Però la nit i matinada haurà estat plujosa i a primera hora del matí encara plourà. I això els mortals, quan veuen que durant la nit ha plogut...
i t'aixeques al matí i veus que està plovent, ja penses que tot el dia ha d'estar plovent, i és difícil de convèncer. Però bé, doncs el dilluns al matí serà un d'aquells dies que l'iniciarem en pluja, però després sortirà el sol. Això sí, les temperatures tenen tendència a baixar. Ja hem vist per on poden pujar, però la tendència és que baixin dilluns, dimarts, dimecres, i dimecres tornaran a recuperar. Amunt i avall, no? Anem jugant també en funció dels fronts que ens van afectant, i aquest front té bona pinta.
o sigui, com que ja és el final del cap de setmana sí, és el final del cap de setmana per començar el dilluns el dilluns hauria d'haver algun festiu ja perquè m'estic agobiant i ja no me'n recordo els Nadals i queden dos mesos per setmana Santa
Dilluns serà d'aquells dies que dóna poca trempera, no? És el que té el febrer? No, té el febrer, no. El febrer és així, Carles. Jo et faré un dia els meus refranys dels mesos de l'any. Podries fer espai amb mi. Exacte, entraré a fer els refranys del 71. Jo faig els tradicionals i tu fas els teus. Exacte, ja li proposarem al Jordi. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon cap de setmana.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Estem escoltant just a la fusta.
Fins demà!
Fins demà!
11 minuts i les 11, aquest vespre, nou concert de jazz a l'Ateneu. Seran Celeste Alías i Marc Omezki de duet que pujaran a l'escenari avui de la sala del cinquantenari per oferir aquest nou concert de jazz dins d'aquest cicle que organitzen l'entitat i una jazz series. Ara parlem amb el Joan Rupinell, programador d'aquest cicle. Molt bon dia, Joan.
Molt bon dia, què tal? Que de fet hem posat de fons, si no m'equivoco, són ells, no? Estel·li Estel·lias i ara potser li he portat una altra cosa i dic que m'ho confirmi ell, però em sembla que... No, la veritat és que no ho sentia del tot bé, però jo, sí, sí, són ells. Doncs en tot cas és una veritat mostra del que podem sentir aquest vespre, un concert que som afortunats, no? Sent just de poder-los tenir aquí, em sembla?
Home, doncs, la veritat és que estem parlant de dos molt bons músics, de l'escena d'aquí, bueno, no només catalana, també espanyola, i, bueno, són músics que ara estan, diguéssim, a tope, allò, fent molts concerts, i cantant i tocant a molts llocs, i la veritat és que sí, és tot un, bueno...
Penso que tot un, no sé, una sort, no?, en certa manera. Aquest cicle de jazz que va començar ara fa un mes amb un concert amb l'Arnau Garrofer i tota la seva banda, i que va anar molt bé, no, em sembla? Sí, va anar superbé. Bé, a nivell de gent va ser un èxit total i a nivell de la música també. El concert va ser guapíssim. Bé, es va allargar a més d'una hora i mitja, inclús. Déu-n'hi-do. I la gent, bé, hi havia 120 persones...
I que va ser tot un èxit, sí, sí. Una bona manera d'obrir aquest cicle. Avui tenim aquest concert. Suposo que el fet que també n'és tan bé almenys aquell concert pot convidar la gent a animar-se a anar-hi aquest vespre, no? Suposo que... Sempre és una incertesa, eh?, saber com anirà. Però... Sí, amb això és superdifícil realment saber, vull dir, com anirà la cosa. Pot ser un concert i...
i que s'ompli la sala i el següent no saps per quina raó, o per quines, no? Exacte, hi ha molts factors, segonament. Sí, però de cop i volta avui és una altra història, no? I, clar, realment és difícil saber com anirà la cosa. Sempre intentem, doncs, publicitant-ho de totes les maneres que puguem, incentivant la gent. I, bueno, no sé per què em sembla que...
Potser no igual que l'altre dia, però avui vindrà força gent, també. Què ens podries dir, algú que no els hagi sentit mai, ni els desconegui del tot, Celeste Elias i Marc Omezki de duet, quines característiques tenen al dalt de l'escenari? Bé, d'entrada, musicalment s'entenen superbé, vull dir, és com que...
un tira cap a un cantó i l'altre el segueix de seguida no sé, els dos bé, els dos veuen molt de la improvisació i del jazz i això els dona molt bagatge però després hi ha molta música pel mig que els agrada a ells música clàssica, música popular i llavors acaben fent alguna cosa molt personal és una història molt personal a part que el format al ser així duet
Són dos, per tant, són ell i ella, no? Sí, sí, sí. No hi ha molts elements en els que pots, entre cometes, perdre, perquè és simplement això, no? Llavors és potser més com es compenetren ells, no?
Hi haurà aquesta connexió, no?, entre algun dia, una connexió musical. Exacte, sí, sí. Serà a les 10 del vespre, com dèiem a l'Ateneu, és un d'aquests concerts programats per aquest cicle, que n'hi ha fins al maig, si no m'equivoco? Sí, l'últim és el 9 de maig, i això són, com ja sabeu, els divendres. Generalment és el primer divendres, menys n'hi ha un que no, perquè és directament...
Precisament és el del maig, exacte. Com que hi ha el pont de maig, en comptes de que sigui el 2 és el 9, sí. I això sí, fins al mes de maig. Una proposta, com sempre, un punt arriscada, però que m'imagino que divendres va anar molt bé. Avui pot ser que vagi bé també, de vegades s'ha de donar aquest vot de confiança també al públic, no? I tant, i tant, sí, sí. Nosaltres, bueno, el que tenim pendent una mica a nivell de Sant Just, bueno, Sant Just o del Bas Llobregat, perquè la nostra idea és intentar captar gent en general del Bas Llobregat. Sí, sí.
és que vingui gent, que hi hagi gent una mica més jove també. O sigui, vull dir, ens fa fantàstic tota la gent que ve, però trobem a faltar gent jove. La majoria de gent ja és més madureta, no? I llavors, no sé, intentar aconseguir una miqueta també arreplegar gent més jove i tal, però bueno...
És el repte, no? És el repte. Ara que dius això del Baix Llobregat, és veritat que de vegades quan hi ha un concert d'algú que coneixem o d'algú que pot ser interessant a Barcelona, sembla que sigui com més fàcil desplaçar-s'hi. En canvi, anar d'un poble a l'altre, encara que estigui més a prop, sembla que ens costi més, no? Una mica estem una mica deslligats, al fons. Sí, sí, és curiós això. No acabem de saber per què, però sí, és com... No sé si és que...
Barcelona ja d'entrada sembla que el que facin a Barcelona ja ha de ser l'hòstia, de per si, no ho sé, o no li acabem de donar tant, el fet que sigui aquí potser no li donem tant de...
de bombo, no ho sé, i deixem d'anar-hi, no? Sí, no sé quina és la resposta, però és veritat que passa, no?, de vegades allò que... un concert que està molt i molt bé i que el fan a prop de casa i sembla que no sapiguem valorar-ho justament potser pel costum que tenim, doncs, de tenir Barcelona molt a prop i això està molt bé, però suposo que d'altra banda també pot ser un punt prejudicial en aquest sentit que comentem ara. Sí, sí, sí, sí, no ho sé, és... Bueno, no sé, en certa manera...
No és una lluita perquè competir amb la ciutat no val ni la pena intentar-ho, però sí que és, ostres, veiem si realment aconseguir que aquí hi hagi coses i funcionin.
Exacte, doncs avui hi ha aquesta oportunitat per descobrir Celeste Elias i Marc Omezki de duet a la sala del 50 d'anar i de l'Ateneu i les entrades costen 8 euros pel públic en general i 7 pel sorgit de l'Ateneu, és a dir que molt accessible tot plegat, a les 10 de la nit, bona hora també i a l'Ateneu de Sant Just. Exacte. N'hem parlat amb Joan Urpinell, programador d'aquest cicle. Moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Esperem veure's. Exacte. Adeu, bon dia. Adeu.
3 minuts i arribem en punt a les 11 del matí. Connectarem aleshores amb el bolletí de Catalunya Informació, sentirem també el bolletí dels Sant Just Notícies i tornarem després amb més coses. Parlarem de la nova campanya de captació de socis de la Creu Roja aquí al municipi i també parlarem de l'Institut. Connectarem, de fet, directament amb ells perquè ens expliquin
com estan vivint aquest dia a dia d'aquesta setmana. El que fem ara és acabar justament acostar-nos a les 11 amb el que sentíem ara, amb un tema de Celeste Iès i Marco Mezqui, de duet, que actuen aquest vespre a la sala cinquantenari de la Taneu. Meu coração...
No sé por qué. Volte feliz. Quando te ve. E os meus olhos ficam sorridos.
Bona nit.
quan t'hi ve. I els meus olhos ficam sorrindo i peles llues van te seguint. Mas, mesmo assim, podes dormir. Ah, si tu soubesses com un sol tan carinyosa i molt, molt que te quero.
I com és sincer, meu amor, sé que tu no fudirías més de mi. Vem, vem, vem, vem. Vem sentir el calor dos lábios meus.
Bona nit.
Són les 11.
El portareu del govern, Francesc Oms, assegura que si es fes un referèndum a tot Espanya sobre el resultat sorgit a la consulta sobiranista, en cap cas invalidaria la resposta que els catalans hagin donat a les urnes. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio Oms insisteix que estan esgotant totes les vies perquè la consulta sigui acordada amb l'Estat, però s'ha sumat a les veus més escèptiques.
El recurs de la Generalitat a l'última sentència contra la normalització lingüística intentarà demostrar que la presència del castellà al sistema educatiu no és residual. Avui s'acaba el termini perquè el govern recorri aquesta sentència que obliga 5 escoles a fer un 25% de classes en castellà als grups on ho han demanat els alumnes.
El síndic de Greuges insisteix en l'existència de centenars de casos de malnutrició infantil després que ahir el conseller de Salut els va minimitzar. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Rafael Ribó assegura que les entitats socials i els mateixos documents de salut ho evidencien. L'economia catalana tanca el 2013, caient un 0,6%, set dècimes menys que el 2012 i han contribuït les exportacions una lleugera millora del consum i el fet que la construcció ha moderat la davallada.
La Generalitat Valenciana dona per estabilitzar ja l'incendi que des d'ahir a la nit crema a Gilet a la comarca del Camp de Morbedra. Les hipòtesis sobre les causes són que sigui provocat o fruit d'una negligència. Dues explosions simultànies d'origen desconegut saccegen un pont del centre del Caire, segons la televisió oficial. De moment no hi ha dades de víctimes.
Tatiana Sisquella, directora i presentadora del programa La Tribu de Catalunya Ràdio, va morir els 35 anys ahir. Al web de Catalunya Ràdio es pot consultar una extensa informació sobre la seva trajectòria i s'ha habilitat un espai perquè tothom pugui expressar el seu condol. Aquesta hora centenes de persones hi han deixat ja el seu testimoni.
Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. L'Espanyol busca tres punts que li donin tranquil·litat avui contra el Granada, un rival directe per la permanència. El partit començarà a les 9. La transmissió a Catalunya Ràdio s'alterna amb la del Barça-Tenerife, quart de final de la Copa de Bàsquet, que comença dos quarts de 10.
I aquesta tarda a Sochi, cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d'hivern, amb 50 caps d'estat i esportistes de 88 països. Demà al matí, l'esquiadora de fons Laura Orguer serà la primera catalana a competir.
I el temps a la tarda pot caure algun ruixat aïllat a les comarques de Girona i del Pirineu. Les temperatures diurnes seran suaus per les dates. El vent de mestral bufarà bastant fort, sobretot entre mig matí i mitja tarda a Tarragona i també en punts de Barcelona. Ara mateix a Tarragona tenim 14 graus, a Barcelona 13, 12 a Girona i 10 graus a Lleida. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla l'Andrea. Pràcticament la meitat dels Sant Justencs i Sant Justenques tenen carnet de la Biblioteca Joan Margarit. Creix, per tant, el nombre de persones que tenen carnet, tot i que han disminuït una mica les visites en un any. El 2013, la Biblioteca va rebre prop de 42.000 visites, mentre que l'any anterior es van superar les 45.000.
De mitjana, l'any passat, l'equipament va rebre 164 visites diàries i l'últim any, com dèiem, ha crescut el nombre de persones usuàries que tenen carnet de l'equipament, arribant al 47,5% de la població. L'any passat, a més, es van fer prop de 53.000 préstecs, un número similar a l'any anterior. D'aquesta manera, la Biblioteca Joan Margarit es consolida com un dels serveis públics més utilitzats en l'any que feia 10 anys des de la seva nova etapa. A més, l'any que ve farà 50 anys des que es va crear la primera biblioteca de Sant Just.
Més qüestions. El NOSEP Ecologistes de Catalunya organitza demà una desbrossada forestal al torrent de Can Cortés. Es tracta de netejar la zona després que els esbarzers hagin cobert els arbres que s'han anat plantant mica en mica, per culpa, sobretot, de les intenses pluges dels últims anys. És una activitat voluntària. Com dèiem, la desbrossada es farà al torrent de Can Cortés, es desbrossarà a la zona, es poderà i se sembraran a glans. Des de l'entitat recomanen du guants, calçat i roba còmoda.
Si voleu més informació, podeu trucar al telèfon 605 78 25 07 o bé enviar un correu electrònic a l'adreça alnus arroba pangea.org. La trobada serà al torrent de Can Cortés a partir de dos quarts d'onze del matí.
I acabem recordant que ja s'han posat a la venda els tiquets per assistir al sopar del Dia Internacional de la Dona, que es farà a Sant Just. Cada any, Just Dona organitza aquest sopar, que pretén celebrar aquesta jornada a nivell mundial, que es commemora el 8 de març. El sopar tindrà lloc, això sí, un dia avança a Sant Just, el dia 7, al restaurant, al punt de Sant Just. Els tiquets es poden comprar per 20 euros al centre cívic Salvador Espriu i al centre social El Milenari. L'últim dia per comprar-los és el dia 20 de febrer.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentre està, no us recordem que si voleu seguir l'actualitat de Sant Jus, t'ho podeu fer a través del web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Iagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Iagonal.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema. Nits electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Estem escoltant just a la fusta.
Tres minuts i un quart de dotze, ara parlem de la Creu Roja, espluga Sant Just, que engega una campanya de captació de socis aquest mes de febrer. Parlem amb el secretari del Comitè Comarcal de Creu Roja, Pedro Garrote, aquí tenim Garrote, aquí tenim l'altre cantó del telèfon, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Una campanya que em sembla que més o menys cada any o alguna cosa així s'acostuma a fer, no?, aquest moment d'intentar aconseguir més socis per l'entitat? Mira, sí, aquesta campanya la fem cada dos anys.
És una campanya via telefònica, pregunta, pregunta, digues, digues. Exacte, és a través de, truqueu a la gent directament, en aquest cas de Sant Just i Esplugues, no? A Sant Just i Esplugues, sí, sí, sí. Perquè actualment quants socis hi ha a la Creu Roja d'aquí? Sí, actualment tenim 1.653 socis a les dues demarcacions. I a Sant Just, a Sant Just són gairebé uns 300.
que això gairebé arriba al 2%, gairebé al 2% de la població. L'objectiu ara seria assolir el 2%. Clar, arribar a completar-lo, no? Sí, sí, sí. Costa en moments com aquests de crisi, costa més captar socis, o al revés hi ha gent més conscient i més solidària? Doncs mira, a mi el que m'agradaria recalcar sobretot és que en el temps de crisi la gent és més solidària, col·labora més,
i es presta més en aquesta mena d'afers. I sobretot l'any passat el número de societats que roja em sembla que va créixer aproximadament en un 9%. Vull dir-te que això no baixa, això puja més. Vull dir que el caràcter...
Que la gent té sobre la problemàtica fa que surti més solidària. En aquest sentit, doncs, una bona notícia, perquè també, justament per això, deu ser més necessària que mai, no, la Creu Roja? Sí, sí, no, no, sí, sí. Ara, clar, els problemes que cada vegada tenim més usuaris amb problemes en situació de risc, amb vulnerabilitat social, i, clar, els recursos us fan faltar.
Està clar. De fet, per qui no ho conegui del tot, en quines activitats se centra, sobretot la Creu Roja? Bé, les activitats principals de la Creu Roja, dels flors de Sant Lluís, van segons els àmbits. Normalment s'acostuma a associar la idea de la Creu Roja al tema de les activitats sociosanitàries, que serien les... que serien, doncs mira, serien tota aquesta mena de... Ai, no em pensava tant tot.
Més centrades en campanyes que existeixen de manera... Quan passa alguna cosa greu, no? També és quan molts cops sentim a Creu Roja. Sí, sí, sí. Els divendres culturals i esportius, però bàsicament ara la nostra tasca es centra en el tema social, en atendre les persones amb necessitats. Una de les parts importants que duen a terme des d'aquí a la Creu Roja, aquí a Espanya, és la distribució d'aliments, via programa dels aliments.
D'aquí atenent cada setmana, un dia a la setmana, atenent una mitjana d'unes 30 famílies. Déu-n'hi-do. Vull dir, és una dada important, no? No, no, no. Pensar que l'any passat es va distribuir, em sembla que es van distribuir 31 tones de menjar. 31 tones? 31 tones, sí. Ostres, sí, sí. 31 tones.
Això ho fan 83 voluntaris. Totes les activitats. El nombre de voluntaris de la Carroja és de 83. De fet, també és una altra manera de col·laborar amb l'entitat. També és una altra manera de col·laborar. Per nosaltres, les aportacions de les persones sòcies representen aproximadament el 50% del nostre pressupost.
Déu-n'hi-do. Per tant, són importants, no? Realment val la pena. És molt important per a nosaltres que tenir socis, ja que al tenir de disposar més socis, poden arribar a més persones. Perquè, clar, què implica fer-se socis? És a dir, quant costa, com funciona? Per si algú ens està escoltant i li interessaria, com ho ha de fer? Què implica? Doncs, mira, fer-se soci és la persona que no li passaré temps
i que vol fer una contribució. A la contribució, doncs, mira, entre un mínim de 30, 30 i 50 euros, la que fins a la poca algú vulgui assolir. Sí. Clar, això ho veria, si ho vols fer d'una forma menys fiscal o anual. I, clar, doncs aquesta campanya, les tocades telefòniques les realitzaran,
tant la Núria com el Jordi, que són companys nostres, amb la idea d'aconseguir nous socis i o incrementar les quotes dels socis, o si alguna persona no vol fer-se sòcia i només vol fer una contribució puntual, doncs mira. Que també ho pugui fer, no?
Benvinguda. També és una altra opció, no? La qüestió és col·laborar, en el fons, formar part, suposa, una mica de que pugui créixer l'entitat. Clar, aquesta campanya ser telefònica, doncs, home, sempre desperta una disconfiança, no?, de les persones. Clar, que donar dades personals per telèfon a una persona que no estàs veient, clar, sempre és una prèvia, home, costa, no?,
Per això, per a qualsevol persona que tingui qualsevol dubte, no dubti a trucar-nos a nosaltres mateixos, que és el telèfon de contacte al 93, al 371-8202. O aquí a Sant Lluís, tenint-ho dos dies a la setmana, al centre cívic, tenint un despatxet obert. Els dimarts al dematí, de 10 a 12.30, i els dijous, a la tarda, de 5 a 7 del despreu.
Per tant, també s'hi pot anar directament, no?, algú que li desperti la... Sí, sí, a favor d'Esprio o a passar directament a la nostra SEO, al carrer 714 d'Esplugues. Perfecte, doncs ja ho sabeu, aquestes són les opcions. A més a més, també en juga aquesta campanya telefònica per captar socis. Avui n'hem parlat una mica amb el secretari del Comitè Comarcal de Creu Roja d'Esplugues Sant Just, en Pedro Garrote. Moltes gràcies.
A tu, moltes gràcies a tu. I que vagi molt bé, molta sort. Fins aviat. Vinga, gràcies. Adeu, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passen quatre minuts d'un quart de dotze. De seguida connectarem amb l'Institut. Ho farem després de sentir un tema musical, al qual ens acostem també a través de la publicitat.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i a gent de concert al cinema. Nits electrònica ara és Bits.
Molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
I per connectar amb l'Institut, avui, abans d'arribar-hi, triem aquest tema d'Elvis Perkins, que es titula While You Were Sleeping. While you were sleeping, your babies grew. The stars shined and the shadows moved. Time flew.
The phone rang, there was a silence when the kitchen sang. Songs competed like kids through space. We stared for hours in our maker's face. They gave us pics, said go mine the sun and go gold and come back when you're done.
Fins demà!
Fins demà!
While you were sleeping, I tossed and I turned till I closed my eyes. But the future burned through the planet turned a hair gray as I relived.
While you were sleeping the money died Machines were harmless and the earth sighed The wind you swept sound And gravity brought my love around The oceans rose sang about decay While the witches flew
Fins demà!
Fins demà!
While you were sleeping the time changed All your things were rearranged Your vampire mirrors face to face They saw forever out into space And found you dreaming in black and white While it rained in all the colors of the night
TV's, memories, championships planished to see.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i arribem en punt a dos quarts de dotze. És moment de connectar ja amb l'Institut i sentir el seu. Posem-li veu, els tenim ja preparats. Per tant, som-hi, comencem aquesta connexió setmanal amb l'Institut de Sant Just. Tots els divendres i festes Sant Just es veu?
Pusem-li veu! Pusem-li veu! Pusem-li veu!
De la setmana us parlarem sobre un descobriment científic recent, aigua al planeta mar. Jan, explica'ns. L'agost del 2007 va ser llançada a la sonda Fenix, una sonda d'aterratge robòtica que s'ha utilitzat per una missió d'exploració del planeta mar. Va arribar a Mart el dia 25 de maig del 2008 amb l'objectiu de trobar aigua al planeta i la possibilitat de trobar vida. La major part de la superfície del planeta vermell és deserta.
sense presència de l'aigua líquida. Però aquesta missió va servir per descobrir que sota la pols de la superfície hi havia grans quantitats de gent. L'objectiu era excavar el sol marxar en aquelles zones on es creia que podia haver-hi gel a sota.
El Fènix és un gran robot que funciona amb energia solar i disposa d'un braç robòtic que pot excavar la superfície i aconseguir la capa de gel. Aquest robot pot, fins i tot, analitzar les mostres i enviar la informació a l'equip de científics de la Terra. Amb aquests estudis s'ha pogut descobrir la viabilitat de la vida en aquest planeta. Aquest any, fins i tot, s'ha proposat el viatge a mar sense tornada. Hi ha 1.058 persones triades per aquesta gran aventura.
Moltes gràcies, Jan. But I only have two hands Hope I get the chance to travel the world But I don't have any plans
Fins demà!
Saps què és el cinglot? Avui tenim aquí a la Mireia i a la Marta que ens ho expliquen. Saps què és el cinglot? Sí, és quan, simultàriament, el diafragma i els músculs intercostals es contraven bruscament. Però què és el diafragma? És el múscul que hi ha sota els pulmons i separa el tòrox de l'abdomen. Ah, d'acord. És el múscul que es contrau a l'inspirar i es relaxa a l'expirar. Per això s'eleva o disminueix la caixa toràstica.
I què causa el cinglot? Hi ha molts motius, com per exemple menjar molt ràpidament o picant i riure massa temps, també com a conseqüència d'un tumor o per alguna malaltia. Sabies que hi va haver un home que va estar 68 anys amb cinglot? En sèrio? Sí, va començar el 1922 i tenia 45 glots per minut. I fins i tot et pots arribar a morir de cinglot?
Hi ha molts remeis casolants, alguns de molt imaginatius i fins i tot ridículs, però n'hi ha que tenen una base fisiològica raonable. Per exemple, aguantar la respiració i respirar dins d'una bossa de paper. Amb això el que fem és en augmentant la quantitat de CO2 que inhalen i que acabarem transportant a la sang. Per algun motiu això fa que el cinglot marxi.
El clàssic de beure aigua també té algun sentit. La clau no està en l'aigua, sinó en l'estimulació que causa el glòtic al fet d'empassar. En realitat, menjar passec, sucre, gel picat o coses així i fins i tot tocar la campaneta amb un bastonet tenen el mateix efecte. Doncs bé, hem après moltes coses sobre el cinc glòtic. Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
Avui tot gira entorn a la ciència. Així doncs us hem portat alguns titulars curiosos del món de la ciència, més específicament de la biologia humana. Marc, explica'ns què has trobat.
Bé, Daniela, ara imagineu veure una dotzena de fotos en una rapidíssima seqüència, que només dura una fracció de segon. Sembla lògic suposar que és impossible identificar alguna de les imatges que es veuen en un instant tan fugaç. No obstant això, un equip de neurocientífics ha descobert que el cervell humà pot processar imatges senceres que l'ull veu durant tan sols 13 mil·lèsimes de segon. Sabíeu que aquesta és la primera evidència d'aquesta velocitat de processament mental?
Una altra curiositat, aquesta és un abans tècnic increïble. És un nou dispositiu robòtic, amb una composició suficientment còmode com a per ser útil en una extremitat. Consisteix en una mena de bota que s'adapta a la teva cama i emmola els moviments dels músculs i dels tendons del turmell i del peu. Podria ser una bona ajuda per als pacients de rehabilitació o als que tenen limitacions en la seva mobilitat. Doncs moltíssimes gràcies Marc.
Tots els il·landres i t'estàs en justes vegades.
Bon dia. Sabeu què són les Olimpiades de Biologia? Doncs quatre alumnes del centre han estat escollides per participar. Ara mateix us ho expliquem. Ens hem assabentat que dissabte dia 8 de febrer es presenten quatre alumnes a les Olimpiades de Biologia, que es fan a la Universitat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Quin és l'objectiu d'aquestes Olimpiades?
Té com a objectiu principal estimular i implicar els estudiants de batxillerat en el desenvolupament d'aquesta ciència, atès que resulta impossible comprendre la vida, analitzar els seus problemes i plantejar solucions sense un coneixement adequat de les principals qüestions biològiques.
Qui es pot presentar? Alumnes matriculats de segon de batxillerat en un centre de secundària de Catalunya en el curs 2013-2014. La selecció de l'alumnat es fa en base de l'expedient acadèmic dels estudiants inscrits, segons les següents dades. Nota final de Biologia de primer de batxillerat, 70%, i nota mitjana global de primer de batxillerat, 30%. Quin és el temari? El temari de la prova serà tot el temari oficial de la matèria de Biologia de batxillerat de primer i segon curs.
Però els alumnes encara no han vist tota la matèria de segon. Com ho fan? Ens ho hem d'estudiar pel nostre compte. En què consisteix la prova? La prova consisteix en una part teòrica, que realitza tot l'alumnat inscrit, i una altra de pràctica, que realitzaran només els 20 alumnes que hagin obtingut les millors qualificacions de la prova teòrica.
La prova teòrica constarà d'un exercici tipus test de 50 preguntes, de múltiple opció. La durada d'aquesta prova serà d'una hora i 30 minuts. La prova pràctica consistirà en la resolució de tres problemes pràctics en què els participants hauran de dissenyar estudis, realitzar experiments senzills, preparar i o examinar mostres, analitzar dades, plantejar solucions, etc. I per acabar, quin és el premi?
Els 20 alumnes amb la millor nota de la fase teòrica obtindran el diploma acreditatiu com a finalistes i l'accés a diputar la prova pràctica. Es concediran les següents medalles, 3 medalles d'or, 3 medalles d'argent, medalles de bronze i la resta de finalistes.
Els tres alumnes amb la qualificació més alta rebran el diploma corresponent de guanyadors de l'edició 2014, una medalla i un obsequi que determinarà l'organització. En l'edició anterior va ser un iPad mini. A més, algunes de les universitats col·laboradores en aquesta edició de l'Olimpíada oferiran matrícula gratuïta en el primer curs d'alguns graus, veure les universitats, graus i condicions.
Els 6 millors classificats podran participar, si ho desitgen, en representació de Catalunya i amb totes les despeses pagades en la 9a Olimpiada Espanyola de Biologia, que se celebrarà a Saragossa del 26 al 29 de març del 2014. Els 4 millors classificats de l'Olimpiada Espanyola podran participar en la 25a Olimpiada Internacional de Biologia, que se celebrarà a Bali del 6 al 13 de juliol del 2014.
A més a més, els quatre següents millors classificats de l'Olimpiada Espanyola tindran l'opció de participar en la vuitena Olimpiada Iberoamericana de Biologia, que es farà a Mèxic la primera setmana de setembre del 2014. A més a més, els alumnes participants de l'Olimpiada Espanyola poden gaudir durant una setmana de formació per part d'un investigador en un centre de recerca del CSIC de la seva elecció. I quins alumnes del centre concurseu?
Doncs jo, la Clara Montaner. Jo, la Júlia Naix. Jo, l'Alexandra Orobea. I la Júlia Minaia, que ara mateix no estan nosaltres. Que interessant. Que us vagi molt bé. Gràcies. Gràcies a vosaltres.
I ara la Maria i la Cira ens parlaran de les curiositats del servei. Et passa alguna cosa, Maria? Uf, estic molt estressada pels exàmens. Doncs sabies que l'estrès disminueix les mesures del servei?
Ostres, no ho sabia. Em dec tenir molt petit. Aleshores, el que sí que sabia sobre el cervell és que si col·loquem les nostres neurones en fila, mesurarien mil quilòmetres. No et sembla al·lucinant? Ostres, i també que l'exercici físic afavoreix el cervell quan ets vei. Apa, amb aquest argument potser començo la meva àvia perquè vagi a córrer. I tu sabies que els humans cada vegada són més llestos? Això perquè diguin que aquesta és la generació perduda.
Saps que tot el mal que ens fem es troba en el cervell i ho podem controlar? A veure com superes aquesta. Però el que és realment al·lucinant és el que et diré ara. Els videojocs milloren el funcionament cerebral. Els que juguen són capaços de reelaborar les coses més ràpidament i canviar de tasca més fàcilment. De veritat? Doncs ja tinc una bona excusa per jugar. Mira, ja se m'ha oblidat el tema dels exàmens. Ja heu escoltat, oients, el que s'aprèn a la ràdio. Ara és jugar.
També sabies que el servei, malgrat ser sòlid, està format per un 80% de líquid. Per això va bé estar sempre hidratat per tenir un bon funcionament del servei. No, no ho sabia. Doncs ara toca hidratar-se perquè sempre que tingui la necessitat per tenir bona salut. A que no sabíeu que la majoria d'aquestes coses del servei? Doncs ja sabeu una mica més. I aquí acabem el titular sorprenent d'avui. Doncs moltíssimes gràcies, Maria i Cira.
Tots els divendres i des de Sant Just es veu Us enribeu Us enribeu Us enribeu Us enribeu Us enribeu
Fins demà!
Una alumna de batxillerat, Neus Herram, ha estat escollida per desenvolupar un treball en el Parc Científic de la Universitat de Barcelona. Ens explica com ho ha aconseguit i quina és la feina que està duent a terme. Neus, què estàs fent? Hola, bon dia. El programa en què participo s'anomena Creixi About Biomedicine i és un dels sis programes per a estudiants de primer de batxillerat amb interès per la ciència, englobats en un procés general anomenat Bosos per la Ciència que patrocina Caixa Catalunya i la Fundació La Pedrera.
Entre aquests sis programes hi ha des de bojos per l'arqueologia, per la bioquímica, la química, la biomedicina, l'economia i finalment les noves tecnologies. Totes aquestes propostes són superinteressants i tenen com a objectiu fomentar les vocacions científiques de joves estudiants.
El programa en què participo jo es fa l'IRB, que és una institució de la UB que es dedica a la recerca de manera pràctica i aplicable per al desenvolupament de noves cures i medicines per a les malalties com ara el càncer, la neurodegeneració o les immunodeficiències. Allà, diversos investigadors treballen en diferents laboratoris aplicant un ventall tan extens de disciplines com ara la biologia molecular, la zoologia, la toxicologia, la microbiologia, la genètica o la bioinformàtica.
El director del centre és en Joan Guinovart, mentor de figures de la investigació com ara ve en Joan Massagué. Formem part del programa 24 alumnes de primer de batxillerat científic d'arreu de Catalunya, seleccionats d'entre uns 430 candidats. Es va fer una selecció en la qual van tenir en compte l'expedient acadèmic, la motivació de l'alumnat i una entrevista personal.
El programa és tot en anglès perquè molts dels investigadors que hi participen són estrangers. Els fem els dissabtes al matí durant tot un any. Fem sessions teòriques i pràctiques al laboratori. Abans de cada sessió ens hem de preparar bé el tamari i per això ens envien informació i nou vocabulari específic dels temes. Ja hem fet dues sessions teòriques i hem parlat de temes tan interessants com ara l'autofàgia i l'apoptosi de les cèl·lules, l'estudi de la metamorfosi o el desenvolupament de medicaments dissenyats amb pèptids.
És una molt bona oportunitat i animo tots els alumnes interessats a aprendre coses noves, a intentar participar en programes d'aquest estil, com per exemple un altre que ofereix Caixa Catalunya, que s'anomena Joves i Ciència i és per a l'alumnat de quart d'ESO. He començat amb moltes ganes i tinc molt, molt d'entusiasme i m'agradaria centrar el meu treball de recerca en algun d'aquests temes per poder aprofitar les sessions pràctiques. Espero que em serveixi per aprendre un munt de coses noves, per conèixer gent i per confirmar la meva vocació científica.
A veure, Neus, explica'ns també què se sent estar treballant a la universitat.
Bé, a veure, jo realment és molt estrany perquè quan m'hi vaig apuntar no sabia ben bé què seria i arribes i tens tot d'investigadors que estan fent el màster, que es dediquen a això, que són punters en la investigació i un laboratori amb coses bastant cares que potser no tens oportunitat de tractar fins a quart de la carrera, doncs no sé, és molt bona oportunitat i realment amb moltes ganes d'aprofitar-ho. I necessites idiomes?
per això l'anglès hi bon nivell i si en tens més per tot el tema de la investigació per després marxar fora i tot això sí, és bastant important
Et felicitem pel que has aconseguit, que sabem que a més a més t'ha costat. Noteu també, no? Sí, sí. Moltes gràcies i, bueno, a veure. Doncs, Neus, moltes gràcies per estar aquí amb nosaltres i explicar-nos aquesta experiència tan interessant. Ens estàs posant la mer als llaves. Per a nosaltres, que encara estem a tercer de l'ESO, experiències com la teva ens motiva per esforçar-nos en el dia a dia. Que tinguis molt bona sort. Merci.
Tots els divendres i des de Sant Just es veu.
I ara ens parlaran la Laia, la Maria José i la Marta. Ei, noies, què tal? Bé, estem estudiant per un examen de Biologia que tenim demà. Eh, doncs, jo ahir estava a internet i vaig trobar una cosa superinteressant que es diu Eva Nitocondrial. Què és?
Ah, jo crec que ho sé. Té a veure amb l'ADN mitocondrial. Sí, oi que és interessant? Ei, noies, expliqueu-me de què va, que no m'entero de res. Doncs es veu que la cèl·lula, a part de tenir ADN, també té ADN mitocondrial.
Sí, i que es passa de mares a ells. Ah, llavors la primera dona tenia el mateix ADN mitocondrial que nosaltres, oi? I per això se li diu Eva mitocondrial, perquè fa una metàfora amb l'Eva del Genesi. Home, exactament, igual no crec que el tingués. Segur que durant les generacions s'han anat creant mutacions. Però en això del nom crec que tens raó. Llavors, com seria la mare...
Llavors seria com la mare de la humanitat, que el primer home... De fet, també existeix l'edat cromosòmic. Sí, però no és tan exacta com l'edat mitocondrial. De fet, l'edat cromosòmic seria l'equivalent al primer home del qual descendeixen tots els cromosòmens i que es determinen el sexe masculí.
Però la gent es confon, ja que l'edat cromosòmic no és l'únic home que hi havia en la seva època. És només que és l'únic del qual hi ha hagut una descendència prou extensa com per arribar a nosaltres. Però crec que no són de la mateixa època. Ara què ho dius? Jo sí que ho sé. L'edat cromosòmic és d'uns 50.000 anys. I en canvi, l'Eva és d'uns 200.000 anys. Però Maris, si no sabies ni què era. Com sabies a quin any correspon? Bueno, va, ho he mirat al mòbil.
Tu sí que en saps. I ara la Nerea ens explicarà quina és la cançó de la setmana.
La música de la setmana és The Scientist. És el setè senzill de la banda anglesa de rock alternatiu Coldplay i el segon senzill del seu àlbum A Rush Blood to Head. Va ser llançada el 4 de novembre del 2002 a Regne Unit i als Estats Units va ser llançada el 15 d'abril del 2003. El seu videoclip va ser gravat el 2001.
La cançó tracta d'un home que desitja estimar i demanar disculpes tot i la seva impotència davant l'amor. Comença amb una balada de piano de Chris Martin i després es van unint tots els components de la banda, després de la primera tornada. Així doncs, escoltem-la.
I had to find you. Tell me your secrets.
Ask me your questions Oh, let's go back to the start Running in circles Coming in tales Heads on the sides Apart Nobody said it was easy
Oh, take me back to the start
Fins demà!
Chasing tales, coming back as we are Nobody said it was easy Oh, it's such a shame for us to part
Fins demà!
Doncs això està tot per aquest divendres. Us avancem que la setmana vinent parlarem de la novel·la negra. I encetarem una secció nova. Un grup d'alumnes de quart ens electaran cada setmana amb les intrigues del llibre que estan llegint en l'optativa de cultura clàssica, amb la professora Carme Martínez. No us ho perdeu, serà molt intrigant. Adeu, Sant Justens. Des de Posem-li Veu ens acomiadem de vosaltres fins al proper programa. Esperem que us ho hàgiu passat molt bé amb nosaltres de nou.
Bon cap de setmana i a descansar, que ja toca. Adéu.
Doncs moltes gràcies als companys de l'Institut d'aquest posem l'hi veu. Avui, així amb ells, acabem aquesta segona hora. Arribem de seguida a les 12 en punt del migdia. De fet, faltant 5 minuts i una mica més per connectar, com fem sempre, a les hores en punt, amb el Bollet Informatiu de Catalunya Informació i també amb el del Sant Just Notícies. Després tenim més coses. Parlarem de mineria amb en Joan Carles Melgarejo, que aquest vespre imparteix una conferència sobre la mineria Sant Just organitzada per les CES.
També parlarem de notícies curioses amb la Roser Sort i tindrem el Xavi Roldán amb les estrenes de Cinema de la Setmana.
Quatre minuts i mig ja arribem als 12 en punt del migdia. Per tant, el que fem, com dèiem, és arribar-nos-hi amb una mica de música. Ho fem amb els Manel. I aquesta cançó que forma part del seu segon àlbum és la cançó del Soldadet. Escolteu la cançó del Soldadet que a través d'un urn de bou
Escolteu la cançó del soldadet, que a través d'un ull de bou veu que volen uns falsiots. I no és que hi entengui molt el soldanet, però que volin els falsiots. Deurà voler dir que la terra és a prop.
I tant a prop deu ser que baixa el capità. Intenta no semblar nerviós mentre acaba la instrucció. Concentreu-vos un dedet, sigueu prudents i arrapeu-vos a la vida amb les ondes i amb les dits.
S'ha cobertat els homes resa'm. S'ha cobertat els homes resa'm. I fa una ment poc convençut al soneret i acaricia el seu fusell intentant no pensar en res.
Des de proes van fent grossos oms corons, soldadet, valor, valor, que depèn de gent com la sort del món. Però si una bala en amiga creu el vent i entrevessa el cervell, es planteja un soldadet.
Les onades m'arrossegaran i mil peixos de colors lluitaran per devorar la meva cap. I és quan pensa jo m'amago, quan me mirin jo.
Però sempre miren i el vaixell s'està aturant. Dos que un porta s'han obert i un segon s'inumna el mar.
de soldats disparant a l'infini, amb un soldaret al mig, que carrega mentre insulta l'enemic. I entre bomba i bomba tot li va prou bé, fins que una cau just al costat, primer es diu sort d'aquest venat.
Però després sent a l'esquena un dolor estrany i al tocar-se la lli queda tot el braç de cap de sàp. Gira el cap a banda i banda, seu a la sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge o sudadet es tranquilitza repetint què farà on anirà si sobreviu. Aniré amb ma mare ben vestit i abans que res li hauré de dir que em perdoni per tractar-la sempre així.
Aniré a la Margarida a fer-li un fil per només veure-li un fil. Catalunya Informació. En punt les 12.00.
El portaveu del govern, Francesc Oms, assegura que si es fes un referèndum a tot Espanya sobre el resultat de la consulta sobiranista, en cap cas invalidaria la resposta dels catalans. En unes declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Oms insisteix que estan esgotant totes les vies perquè la consulta sigui acordada amb l'Estat, però s'ha sumat a les veus més escèptiques.
El recurs de la Generalitat a última sentència contra la normalització lingüística intentarà demostrar que la presència del castellà al sistema educatiu no és residual. Avui s'acaba el termini per recórrer aquesta sentència que obliga cinc escoles a fer un 25% de les classes en castellà als grups on ho han demanat com a mínim un alumne.
13, caient un 0,6% 7 dècimes menys que el 2012 i contribueixen les exportacions, una lleugera millora del consum i el fet que la construcció va moderar la davallada. El consorci que lidera SACIR ha parat les obres d'ampliació del canal de Panamà en una nota a la Comissió del Mercat de Valors. La constructora assegurà que ha enviat a les autoritats que gestionen el projecte una nova proposta d'acord.
La Generalitat Valenciana dona per estabilitzat l'incendi que des d'ahir a la nit crema a Gilet a la comarca del camp de Movedra. Els efectius aèris i terrestres continuen treballant per evitar que les flames revifin.
Centenars de persones recorden Tatiana Sisquella que va morir ahir als 35 anys a causa d'un càncer en el llibre de condol del web de Catalunya Ràdio. La majoria dels escrits destaquen la qualitat humana i professional de Sisquella, directora i conductora de la tribu de Catalunya Ràdio. Al web de l'emissora també s'hi pot trobar una àmplia informació sobre la seva trajectòria.
L'Audiència Nacional es prepara per ametre ordres de res internacional contra l'expresident xinès Xi'an Seming i altres exlíders comunistes per la seva presumpta responsabilitat en la repressió tibetana. Pekín alerta a Espanya contra l'ús del seu territori per activitats separatistes antixineses.
Catalunya Informació. Ara els esports. Aquest vespre, a les 9, Espanyol-Granada. Futbol, primera divisió. A dos quarts de 10, Copa del Rei de Bàsquet, Barça-Tenerife. La transmissió dels dos partits la podreu seguir en directe per Catalunya Ràdio a partir de les 8. Cerimònia inaugural dels Jocs d'hivern a Sochi. Aquesta tarda amb la presència de 50 caps d'estat i esportistes de 88 països. Laura Orguer, demà en esquí de fons, primera catalana a competir.
Pel que fa el temps, a la tarda pot caure algun ruixat aïllat a les comarques de Girona i també al Pirineu. Les temperatures diurnes seran suaus per les dates. El vent de Mestral bufarà bastant fort, sobretot a mig matí i a mitja tarda a Tarragona i també en punts de Barcelona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea. Bueno, properament l'Ajuntament de Sant Just tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. És una nova eina de comunicació que el consistori posa en marxa aquest any per tal de mantenir informada la població. L'aplicació difondrà diferents continguts digitals, informació municipal, com ara activitats d'agenda, notes informatives, tuits, fotografies i àudios i vídeos.
L'aplicació es posarà en marxa aquest mes, serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone. Per tant, es podrà descarregar a través dels portals de Google Play i des de l'Apple Store. I a més a més, ara també el febrer es preveu posar en marxa un altre canal d'informació sense cap cost afegit, un butlletí electrònic.
Més qüestions. Ja s'han posat a la venda els tiquets per assistir al sopar del Dia Internacional de la Dona, que es farà a Sant Just. Cada any, Just Dona organitza aquest sopar que pretén celebrar aquesta jornada a nivell mundial, que es commemora el 8 de març. El sopar tindrà lloc un dia abans, divendres dies 7, al restaurant El Punt. Els tiquets es poden comprar per 20 euros al Centre Cívic Salvador Espriu i al Centre Social El Milenari. L'últim dia per comprar-lo serà el 20 de febrer.
I recordem també que ja s'ha obert el període per fer les inscripcions per participar del concurs de disfresses de Carnestoltes. Fins al dia 14 de febrer teniu temps per apuntar-vos-hi a l'Ajuntament, a l'Oficina de Gestió Integrada de dilluns a dijous de 9 a 2 i de 4 a 7 i els divendres només al matí. La rua i el concurs de disfresses tindran lloc el dia 22 de febrer a la tarda. La millor comparsa guanyarà un lot de productes ibèrics i la millor comparsa escolar un espectacle d'animació infantil per fer el centre.
El millor grup de dos a nou membres guanyarà entrades per al Tibidabo de Barcelona i la millor disfressa individual un val de compra per valor de 100 euros abans de canviar qualsevol comerç de l'Òbic.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema. Nits i electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
I ara parlem d'una conferència que organitza les CEAS, com que a més sobre la mineria a Catalunya. En aquesta ocasió el doctor en geologia, Joan Carles Melcarejo, parlarà del boom de la mineria en la primera meitat del segle XX i serà avui a les 8 del vespre local de les CEAS. Ara podem parlar amb ell per telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Hem anat repassant durant aquests últims mesos diferents etapes de la mineria i ara arribem en aquest cas a la primera meitat del segle XX, que ja veig que el títol és el boom de la mineria. És l'etapa de més esplendor?
De fet, aquí a Catalunya hi ha una sèrie d'episodis intermitents en el desenvolupament miner. De fet, hi ha episodis importants durant tota l'antiguetat, molt particularment a l'edat mitjana i també cap a la segona meitat del segle XIX. Hi ha un...
un desenvolupament també important a començaments de la primera meitat del segle XX. I també encara hi ha, per segons quin tipus de mineria, un cert repunt cap a la segona meitat del segle XX. I per segons quin tipus d'activitat, avui en dia també té la seva importància. Potser és important d'assenyalar que en aquests moments...
la producció minera catalana, encara que no ho sembli. Ara mateix, no, això? Ara mateix, en aquests moments, doncs ve a ser gairebé del 20% de la producció minera de l'estat espanyol. Home, doni-do, eh? Sí, però és que, clar, en el camp de l'activitat minera s'ha de tenir en compte molts aspectes, un d'ells, per exemple, és el de l'aigua mineral. L'aigua mineral també és un bé de producció minera.
I amb això Catalunya és líder. Segurament és allò que de vegades no som conscients, no? Segurament associant de vegades la mineria només una idea molt preconcebuda i té més aplicacions de les que de vegades acostumem a imaginar-nos, la gran majoria. De fet, hi ha molts tipus de recursos miners, perquè hi ha... De fet, diguem, tots els materials de construcció, els materials de residència, molts tipus de materials que intervenen a la nostra vida quotidiana també són recursos...
les aigües minerals, el petroli, una de les coses que també es parla ara com a recurs miner són la roca esmagatzem, tot el tema del castor i demés. O sigui que la mineria és un tema molt més viu aquí a Catalunya del que pot semblar.
Està clar, exacte. Vull dir que segurament no és que s'hagi acabat, encara que hagués tingut etapes de més moviment, com si diguéssim, encara ara és molt important, no? Bueno, aquí hi ha un altre tema. La Unió Europea està intentant fomentar l'avaluació dels recursos miners del propi territori de la Unió, perquè per segons quin tipus de metalls Europa és estratègicament vulnerable. Aleshores, de cara a
els propers anys es vol fer un esforç per saber tots els tipus de recursos miners en què es compta la Unió Europea i també en els quals es podria participar en la seva explotació en altres països del món però ens podem emportar sorpreses perquè hi ha recursos que potser fins fa uns anys no eren ni se'n parlava alguns elements de
els quals fins ara no tenien gaire utilitat i ara, en canvi, tenen el seu interès i pot ser que puguin haver-hi sorpreses a la Unió Europea i fins i tot aquí a Catalunya. Quins recursos, per exemple? Doncs, per exemple, elements del grup de les Terres Rores, Escandi, elements com ara Rubidi i Cesi...
ens podríem portar potser alguna sorpresa amb alguns elements, com ara, per exemple, el Tantal. I, bueno, jo potser diria que ara fins i tot hi ha alguna empresa minera que té porçats els ulls aquí a Catalunya amb el tema de l'or. Ah, sí? Sí, sí, sí. Aquí a Catalunya hi ha hagut alguna mineria d'or molt poc coneguda, molt poc coneguda...
Activa, sobretot en èpques antigues, també en part, sobretot a la part de la Vall de Ribes, durant la primera meitat del segle XX, d'alguna mina s'havia arribat a explotar fins i tot una mica més tard, i ens podríem emportar alguna sorpresa perquè pot ser que hi hagi recursos.
I molt poc coneguda expressament per discreció o simplement perquè no se li ha fet croques? La mineria sembla que hagi estat una cosa que ha cridat molt poc l'atenció fins ara aquí a Catalunya. Hi ha hagut autors que han dit que... Per exemple, jo no recordo haver llegit un llibre d'en Josep Plaga de Geografia que deia que a Catalunya no hi havia hagut mai mineria. I això és rotundíssimament fals. És un error...
Tremendo. Nosaltres hem estat fent un inventari d'antics punts de mina per la Generalitat fa uns anys i a nivell comarcal diria que, per exemple, al Baix Camp hi ha uns 450 forats de mina. Només al Baix Camp. Déu-n'hi-do. Clar, el que passa és que són forats petits, explotacions moltes vegades...
com si diguéssim fetes de manera molt artesanal i moltes d'elles molt antigues. Hi ha explotacions d'aquestes que poden ser romanes, que poden ser àrabs, que poden ser medievals i han quedat pràcticament en l'oblit. Estan en alguns llocs una mica allunyats. Però Déu-n'hi-do la importància que ha tingut i sobretot
si es valora el paper que han tingut en quant a algunes etapes de producció minera, la importància estratègica que van tenir de cara, per exemple, de l'edat mitjana, el seu pes en quant a l'expansió catalana per la Mediterrània, per dir alguna cosa només. Com és que sabem, en general, tan poc sobre la mineria? Sí, és tan important, a més a més, perquè m'aniu explicant tots els que passeu per aquest cicle.
A més a més és curiós perquè en aquesta època medieval les lleis catalanes que es van desenvolupar per la mineria són les primeres de ser de la península ibèrica i de fet van ser copiades per les cors de Castella, són les que van passar després a l'estat espanyol, a Portugal i d'allà a mig planeta. Aleshores...
Clar, potser també una cosa que pot haver passat és que el fet que hi hagués a partir del segle XV tot aquest període de decadència econòmica catalana i el fet que hi hagués tota la importació de plata de les Amèriques molt més barata i tot això va fer que hi hagués una caiguda molt forta en la mineria catalana
de la qual va trigar segles en refer-se'n. I a posteriori també hi ha hagut una cosa en els anys més recents i és que dóna la impressió com si la mineria sigui una cosa tema a la premsa. Sí, és veritat. Tema a la premsa però vaja, fins i tot em penso que des del moment en què estem dient que hi ha milers, milers, desenes de milers
de petites explotacions a Catalunya, vol dir que a vegades, potser l'efecte, diguem-ne, sobre el medi i sobre, per exemple, a nivell de contaminació i d'allò, és molt més baix del que la gent es pensa. Cuidado, depèn també de com es faci, depèn de quin tipus de legislació hi hagi, però vaja, i depèn de com s'apliqui la legislació, això també és el tema, no?
Però la mineria és una cosa que té no només aquí a Catalunya, mala fam arreu del món. Ara, això també és una de les coses que crec que s'ha de debatre molt, amb molta tranquil·litat, i tenim tota la informació a la mà perquè les coses, si es fan ben fetes, és com tot, a veure, la construcció de cases, doncs, fins i tot en una ciutat, si es fa ben feta i en una bona urbanística,
doncs és per ser respectuós amb el medi ambient i amb el seu context social. Ara, si es fa amb els criteris que van regir en l'època del Porcioles, per dir una cosa, doncs aleshores tenim una catàstrofe i passa el que passa, no? Doncs això és com tot. Sí, també és veritat, també és veritat. Doncs aquest vespre, aquesta conferència, aquesta xerrada a les 8, al local de la CES, amb el doctor en geologia, Joan Carles Melgarejo, n'hem parlat aquest matí també el Just a la Fusta, moltes gràcies.
I fins aviat. Bon dia. Bon dia. Just a la fusta. Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio. Just a la fusta. Pantana té sa clau
Ves per on treballava, encara té sa clau. Pensat que el jubilaren, allà fa sa bicicleta d'un fiseu, una mountain bike.
I fa un pot de voltera per no passar davant la tercera edat. I enfila la carretera desfarda les salines. I enfila la carretera i dos que han anat darrere darrere.
he atruïda contrabando un truel.
Ja s'ha tancat la nit i puja dalt de tot. La corda s'ha enorat i obre un finestró. Per falta de lluna, Venus s'ha refletçat a la mà.
Et sois teble d'estrelles, de tant de cavilar. I pensa que només pesa damunt una de tantes. Et sois teble d'estrelles, de tant de mirar-les.
Oh, mira, oh, mira, oh, sí, mira.
Fins demà!
Fins demà!
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Dos minuts i dos quarts d'una del migdia. Salutem ara la Rosessa Or. Bon dia, Roser. Bon dia, Carme. Per parlar de notícies curioses d'aquests últims dies. A més a més, avui trobo que a vegades tenim coses una mica escabroses, no? I en canvi avui crec que realment la curiositat acaba superant realment la realitat, volia dir, però...
relacionada justament amb la curiositat supera la ficció, eh, Roser? Sí, el dilluns en vam parlar d'unes quantes, que la setmana passada no veu, eh? I aquesta setmana, exprimint molt els diaris, no n'hi ha tantes com normalment diem, però com dius tu, les que hem trobat són bastant per comentar. Per exemple, metges d'Alemanya que diagnostiquen, atenció, un passiu gràcies a la sèrie House.
Coses inhòspites que passen al món. Diem que la tele no serveix per res, no? I que ara sé que aquestes sèries tot són ficció i que no passa a la realitat. Doncs ha passat a Alemanya. És un pacient que anava de metge en metge durant un any i no el cap metge sabia dir-li què realment passava.
i al seu punt, es dic, anava de mal en pitjor, tenia molts problemes, va començar a perdre l'oïda, a perdre la vista, amb problemes de cor, vull dir que era un home que va estar molt de temps, molt malalt, inclús al punt de morir-se. Sí, perquè no hi havia un diagnòstic clar de què és el que li passava, no? Sí, finalment va arribar a un hospital d'Alemanya
Ell era alemany? No, ell era... No ho sé això, no ho posava. Jo suposo que sí, que potser correia pels hospitals de la ciutat. I fins que va arribar a un hospital, que crec que té el nom, que és l'Hospital Universitari de Marburgo, Alemanya, no sé si coneixes Marburgo.
No, no la connecto. No sé ni un escau tampoc. Doncs va arribar i just allà hi havia un especialista en malalties estranyes. Ah, molt bé. Diríem que n'hi ha tants de metges, però sí, existeixen aquests que es dediquen... Especialitats, clar, clar. Bueno, clar, perquè són casos molt, molt fora d'allò normal i, clar, algú els ha d'estudiar perquè si passa un entre un milló...
que hi hagi un metge per poder-ho tractar. Doncs va veure molt fan de la sèrie, aquest metge, va entrar en el cas d'aquest home, va començar a veure tots els efectes que patia aquest home i després de fer-li moltes proves...
diu, jo recordo un cas de House, la sèrie que fan per la tele de metges, que tenia tots aquests símptomes, que inclús tenia problemes de cor, que començava a perdre la vista, que començava a perdre la uïda, i va arribar a un punt, diu, mira, el que li passava justament a la sèrie era que justament s'havia fet una operació del maluc,
I que hi havien implantat just a l'hora de soldar, a la cadera, una... És que no sé ben bé el que és, perquè la veritat és que... Bé, en tot cas, la solució... Un element de soldar que es diu colbató o alguna cosa així. En nom científic, no? Sí.
i que feia que això al cap del temps produís com una infecció, vull dir que realment li pujava la febre, vull dir que tot era una cosa successiva, vull dir que anava pitjor. I sí, sí, justament a aquell home li van preguntar, li havien fet proves i justament abans que comencés tot aquest període de malestar, just un any abans l'havien operat del maluc. I sí, sí, doncs el metge que l'havia operat es deia que no es podia haver ficat
aquest tipus de material per soldar un maluc, ja que es deteriorava durant un cert temps. Doncs mira, curiós, coses de la vida. Una bona notícia, a més a més, i també està bé que de vegades passin aquestes coses sorprenents. Sí, sí. Més històries, atenció a aquesta, que els humans sembla que només expressem quatre tipus d'emocions en la nostra cara.
I això? No sé, perquè quan ho he vist ho penses fredament... Quines són aquestes quatre, no? Perquè és allò... Les principals, m'imagino. Sí, les principals que tothom sap, que és la d'alegria, tristesa, por o sorpresa, que més o menys la cara que fas és la mateixa, encara que sigui en bon estat o en bon estat, i la d'ira o fàstic.
Vull dir que nosaltres pensem que tenim mil cares, allò, mil expressions, la de plurals, la de no sé quantos. Vull dir que sí, sí, un estudi diu que només n'en tenim quatre. Vull dir que la gent que es pensi que estudi tant les mil expressions que tenim...
Ja pot deixar d'estudiar. Llavors hi ha més matisos, no? Tot l'altre ja forma part, doncs, una mica del que puguem desplegar. Molt bé. Vull dir, cal saber que la gent, doncs, només tenim quatre expressions. Clar, però les neutres, per exemple, les que estem tenint tu i jo ara, serien d'alegria, no? Llavors, m'imagino, perquè com que són... No sé. Clar, de quan...
La sorpresa, per exemple, l'interès. L'estat normal de la gent quan parla amb algú, quan té una conversació, suposo que va en funció del que també parlis o del que escolti, suposo. Deu anar una mica relacionat, perquè estem parlant ara i representa que és curiós i que ens sorprèn tot el que veiem. Vull dir que és la que diem. Exacte. En fi, m'ha agradat aquesta, eh, Roser? Alegria. Alegria.
A veure, més cosetes, avui ens portes també aquesta notícia que ens han dit aquests dies, no?, que és una història d'aquestes també que posa la pell de gallina, no?, i que sembla increïble. Ja no és la primera vegada que passa, perquè, de fet, fa uns dies, no sé si recordes, vam parlar d'un home que vivia, bueno, no sé si ho vam comentar, o va sortir la llum allò que es va parlar molt, d'un home que vivia sota el mar, que va quedar com atrapat com una bombolla dintre i que havia sobreviscut no sé quants mesos dintre del Pacífic, vull dir que ni més ni menys en temperatures extremes, doncs aquest...
El mateix, com bé dius que parlem fa dies, és que 13 mesos a la deriva de Mèxit, els Antípodes, un mexicà que anava amb un vaixell, amb altres persones, anaven a caçar taurons, i l'història, la veritat, és que és bastant...
i és que va naufragar aquest vaixell i ell va quedar al mig del mar. Va poder agafar-se, em sembla que diu com a una mena de suport i d'aquesta manera va començar a veure que ell s'havia quedat al mig del mar, que no hi podia fer res
D'aquesta manera va començar a navegar i fins que va arribar a unes illes, vull dir que en Adán va veure i ell no recorda res perquè clar, va estar més i menys un any i un mes, vull dir 13 mesos, són molt, un any desaparegut al mig del mar...
on no hi havia res i vivint de la que atrapava, perquè explica que s'alimentava de caçant peixos, tortugues, ocells, amb el que podia, i anava agafant. Ell recorda que estava amb un noi jove que no va sobreviure
Però que ell, amb les forces i els ànims d'estirar endavant, va poder sobrevivir fins que el van trobar. Que fort, eh? Te'n explica molt com el van trobar. Suposo que en busca i captura, però, clar, després d'un any i un mes, no sé, això passa durant uns mesos. Després d'un any, la gent sembla que, bueno, no sé com van les búsquedes, però que, clar, quan veus que no trobes a ningú, que pots rastrejar on sigui, on passi el fet aquest... Exacte. Que després d'un any, doncs...
expliqui ell i l'hagin trobat viu i que ell també ho pugui explicar. Exacte, més important, no? Que ell ho pugui explicar. Segur que se'n farà una pel·lícula d'aquestes, vull dir que l'història ja promet. Sí, no? Estil el nàufrago. Ja existia, sí, sí. Però clar, havent dit tot això, jo crec que... Ara se'n fan pel·lícules per tot, em sembla.
I acabem parlant d'una propina increïble que es va donar en un restaurant d'Estats Units. No sé si tu, Rosets, de les que dones propina als restaurants. Això és un tema sempre a comentar, que la gent deixa propina o no deixa propina. Jo, de fet, treballo en una cafeteria i una vegada ens va entrar una senyora, molt curiós també, ens va preguntar quan es deixava de propina en aquell bar.
I què li deu respondre? Clar, nosaltres diem, home, el que vostè vulgui. Vull dir, realment... No és obligatori, no? No és obligatori deixar propina. I renova, deixar molt poc. Però, i és veritat que hi ha molts llocs que és com una tradició, és com obligatori deixar propina. Sí, sí, el costum és veritat que a vegades fora d'aquí, en altres països, ja està com inclòs, no? Sí, és només aquí, però que la majoria d'estrangers que...
que arriben aquí i deixen molta propina. Però molta em refereixo perquè a mi, per mi que em deixin 5 euros ja ho trobo molt. Sí, sí, exacte. Jo, home, com a màxim... Deixes d'un euro. Deixes d'un euro. Un euro, depèn d'allò com vagi. Si et vas a fer un cafè, doncs deixes, jo què sé, 6, 5 cèntims. O en un restaurant deixes un euro, un euro i mig, depèn també del tracte que hagis tingut. Exacte.
No reps un bon tracte, no tens per què deixar propina, no és algo obligatori. Doncs sí, sí, com bé dius, una dona deixa 15.000 dòlars de propina en un restaurant dels Estats Units. Tot bé que aquesta senyora estava en aquest restaurant dinant tranquil·lament...
I les tres camareres que les tenien no paraven de parlar de lo malament que estaven, de la crisi que patien, que havien de treballar marxes forçades per poder pagar pisos entre mil coses. Bueno, el que tothom suposo que passa avui en dia, que t'has d'adaptar a lo que hi ha. I va prendre una decisió i a l'hora de pagar els va deixar un xec de 5.000 dòlars a cada una. Mhm.
Vull dir, una petita... Bueno, suposo que aquesta dona tenia molts diners i en veure aquesta situació diu, mira, jo no sabem el cas de la dona, jo tinc molts diners, no... Aquestes noies m'han atès molt bé, treballen com, suposo, moltes de...
de la gent que tenim allà, que treballadors, i ara és com l'obligació que tenim de sí o sí atendre bé, estar al 100% per no perdre la feina. I sí, sí, van rebre una generosa propina. Home, sí, sí, sí. Ojalá un dia em toqui a mi. A veure, no? Si arriba aquesta senyora aquí també, o t'arriba aquí, senyora, que fem una crida que vinga aquí, que també volem...
Sí, sí, molt curiós, realment, és que són molts diners, eh? Vull dir, suposo que parella no ho són gens, però... No, no, les joves entre 23 i 28 anys, vull dir que no eren allò que diguem molt grans, però clar, estan a l'edat, bueno, com nosaltres dues que estem a l'edat de com que treballem per...
ens agradaria anar, bueno, en aquest cas tu, però jo, que m'agradaria anar-me a viure sola, o poder fer-te, o tenir un cotxe, o aquestes coses que per ara no podem tenir, que sembla que estiguem enganxats, en el meu cas, els pares encara, per dir una manera, viure sota casa seva per no tenir tantes facidats. Esperes aquesta propina, doncs, no, Roser? La veritat és que sí. La dona explica que diu, vull que l'utilitzeu per poder estudiar,
i per poder seguir endavant a la vida com el que diem un pis o un cotxe o, saps?, per poder tenir una mica de coixinet per poder tirar endavant. Doncs així acabem aquest repàs setmanal de les notícies curioses i absurdes de la setmana avui i totes molt optimistes, eh? Totes històries així de final feliç. Ja m'agrada, ja m'agrada. Gràcies, Roser, que vagi bé. Fins divendres. Bon cap de setmana, igualment.
I feel I'm left alone And you just walk out the door
Fins demà!
Oh, baby Bring me my shiny days Bring me my shiny days back And he said Oh, oh, darling Bring me my shiny days And take away
Fins demà!
And he said,
Fins demà!
Just a la fusta.
I ara és hora de parlar de cinema. Com sempre, cada divendres amb el Xavi Roldán repassem les estrenes de la setmana. Molt bon dia, Xavi, què tal? Hola, bon dia a tothom. Ui, et sento molt lluny, no? Sí? Ara millor, ara millor, ara sí. Tenia el micro una mica baixet. Ah, vale, és el que té. Bé, en tot cas, parlem, m'has dit que hi ha poques pel·lícules, que a més no n'has vist gaires, estàs fent poc els deures, doncs. És que aquesta setmana no he pogut, senyor.
No passa res, no passa res. No, és que no hi ha hagut molts passes. Hi ha hagut alguns... Home, així miren ràpid, cap de les que llegeixo, que ara comentarem, cap és molt destacada, no? Ah, en quin sentit destacada? És a dir, a nivell comercial. Sí, jo crec que alguna... Bé, ara ho parlem, ara ho parlem. Vinga, anem al cine, per cert. Que tu dius, ah, has fetes deures. Tu has anat al cine? No. No. No, no, no tinc pendent. Bé, vaig anar a veure el Lobo, però no hi havia entrades.
Ah, oh, i ara? Em sembla que està sent un hit, aquesta pel·lícula. Sí, i no tant, no? Què vol dir no tant? Tu vas dir que no era tan merescut. Com que no? Jo no ho vaig dir això, eh? Ah, no? L'estic confonent? A mi em sembla una obra mestra. Ah, sí? Sí, sí, inapelable. De veritat. Ah, doncs m'he confós. Això està gravat. Ah, no, això ho vas dir de la del mateix director que una història...
L'any passat va tenir molt èxit atent, un poc espantant. La de l'estafa americana. Ah. Ara he arribat avui. Bueno, aquesta vaig dir, sí, aquesta també em sembla una gran pel·lícula, però no és tan irreproxable com la de Les Cossaces del Lobo, que per a mi és impecable. Sí, sí que tinc ganes d'a veure el Lobo, el que passa que no sé si la setmana que avui potser encara no l'hauré vist, tampoc, eh?
Ah, bueno, abans de fer el programa ja em dius, no em preguntis i ja està. Miraré de fer-ho. Bé, en tot cas, parlem de les d'aquesta setmana. Tenim Nebrasca, per exemple. Sí, et deies que no hi havia cap pel·lícula destacada i tal. A veure, n'hi ha una destacada artísticament i una destacada a nivell públic. Harry Family em sona.
No em sembla gens, no? No vas bé. Bueno, no vas bé, també. És una mica relatiu, tot això, no? Però jo crec que, començant per Nebrasca... Comencem per Nebrasca, vinga. Nebrasca és la pel·lícula destacada a nivell qualitat, a nivell artístic, a nivell creatiu. És la darrera pel·lícula de l'Alexander Payne, que és aquest senyor...
que ens va sorprendre, o no tant, perquè si el coneixes no et sorprèn, però que va fer Los Descendientes, que és aquella pel·lícula que protagonitza el George Clooney i que, en la meva modesta opinió, era una obra mestra. També va dirigir Entre Copes, és un senyor que ha fet molta carrera en el molt indie, tampoc té moltes pel·lícules,
però les que té són molt bones i aquest és el seu retorn després de Los Descendientes i és una pel·lícula que per mi no és tan bona com Los Descendientes perquè era molt difícil de superar però tot i així és una grandíssima pel·lícula que a més parteix d'un argument amb moltes possibilitats i molt xula, una idea molt xula d'entrada que és un senyor gran interpretat meravellosament pel Bruce Dern
que a casa seva una d'aquelles cartes d'abans que enviaven, que eren com si fossin cadenes falses davant d'aquestes, de ha ganado usted un millón de dólares. Te'n recordes d'això? Ha ganado usted. És usted ganador de un millón de dólares. I llavors et deia, l'únic que tiene que hacer es venir a recogerlo. I llavors allà timaven. No sé si és d'aquest parlo. No ho conec, eh?
Doncs sí, això existia. Això abans existia, quan encara no existien els correus. Ara passa amb un clic, no? Fes clic aquí, si vols guanyar. Exacte, la mateixa idea es feia per correu. Llavors és el que li passa a aquest senyor. Repa aquesta carta, que òbviament és una estafa, però el senyor ja està una mica gran i decideix que se'n va a cobrar-la. Se'n va a cobrar el seu premi i diu...
Soy millonario y tengo derecho, me han prometido. M'han dit que he guanyat un milió de dòlars, doncs vaig a cobrar-lo. Llavors el seu fill l'intenta convèncer que no hi vagi, perquè és una estafa, però el senyor diu que no, que no, que no, i està disposat a travessar-se en mig país per anar a buscar el seu premi. És la història d'aquests dos personatges, del fill i del pare, també entre la mare, la dona d'aquest senyor, i d'una mica com tornen a sortir les antigues històries del passat, perquè...
el senyor es torna a retrobar amb un munt de gent pel camí, amb un munt de gent que havia format part del seu passat, i arran de tot això, el director el que fa és parlar, com us dic, dels llaços del passat, dels llaços familiars, i una mica de tots aquests voltors que sorgeixen quan algú de cop es fa famós, o es fa ric, o el que sigui, tothom comença a estirar-li, no? Ai, doncs me podries ja pagar aquell dinero que te dejé, tal, i me debes tanto, i me debes cuanto, tota aquesta mena de revistes...
que es convoquen al voltant d'aquest pobre home, que l'únic que vol és cobrar el seu premi. El que seu, una mica. Sí, es tracta d'una pel·lícula molt ben rodada, molt ben feta, molt ben interpretada, sobretot pel Bruce Dern, per la John Squid, que és la senyora gran que fa de la seva dona. Ens fa bona pinta, eh? Sí, home, és una gran pel·lícula.
En tenim més, ara, per un públic més infantil, no? Em sembla, la Lego pel·lícula? Sí. O m'equivoco? La Lego pel·lícula. Sí, sí, sí. Podrien haver dit Lego la pel·lícula, però han decidit que no caix. Com es diu en anglès, no ho sabem. Sí, de Lego Movie. Ah, o sigui, en aquest cas està ben traduït. Bueno, no. Precisament no. Ho han intentat, però no. Exacte. Hem fet amb un plan literal, potser. Exacte, jo crec que han dit, vinga, va, no ens inventem el títol, anem a... Però no, tècnicament és la pel·lícula de Lego.
Doncs no, la Lego pel·lícula. És, jo crec, la posta taquillera de la setmana i és justament el que sona. Una pel·lícula de Lego... És de dibuixos o...? No, és de Lego. Uf, em fa molta mandra. És de Lego animat. No, doncs les crítiques han sigut molt bones. Bé, la gent li agrada molt el Lego, no tan bé?
A mi m'agrada molt el Lego, jo tinc aquest punt de Peter Pan, i m'agrada molt el Lego, i aquesta pel·lícula, doncs, sincerament, tinc ganes de veure-la. No l'he pogut veure, però veia balada per unes crítiques molt bones, crítiques que es mouen una mica en aquesta esfera, no? Sí, sí, clar. És una pel·lícula d'animació per tota la família, per nens, però que està ben feta i és xula.
Molt bé, doncs és la segona estrena. També tenim Occidente, és Occidente. N'hi havia una, un cop que es deia Oriente, és Occidente. Correcte, aquesta és la seqüela. Oriente, és Oriente. És Oriente, exacte. Aquesta pel·lícula de fa, no sé quants anys deu tenir, 5 o 6 anys, o 7 o més, no sé uns quants anys.
que dirigia Andy Deemony i aquesta és la seqüela, simplement no hi ha massa res a dir, segueix les aventures d'aquesta família Kant al Manchester dels anys 70 que si no tinc mal entès el que fan és enviar cap a casa seva el nen, o sigui estan a Manchester i fan el camí a la inversa exacte, no et puc dir res més perquè no l'he vist, sap greu doncs ja us quedem altres referències en tot cas Música
Després tenim Pussy Riot, una plegaria punk, que és un documental, m'imagino. Correcte, és un documental de l'HBO sobre Pussy Riot, que és aquest grup de... no sé si et sona. Rússia? Sí, és un grup rus. D'aquestes tres noies, no? Sí, no són tres, són unes quantes. Ah, les tres. Tres d'elles van entrar en una església ortodoxa i la van liar a part. Van fer un espectacle anti... bueno, ateu, per dir-ho de manera fina.
I van anar a la presó, no? Exacte, les van arrestar i les van enviar a la presó. És un documental que parla de tot aquest incident i parla una mica de la vinculació entre l'art i la música rock i la música punk en concret i el feminisme i la reivindicació i tota aquesta història
No està mal, no és un gran documental, però està fet amb rigor i sobretot és un d'aquells documentals que potser, tot i que no estiguin molt bé com a pel·li, explica un tema tan important i que s'ha de saber i que s'ha de transmetre, doncs que jo crec que ja val la pena anar-lo a veure. És xulo, està bé. Molt bé. Després tenim la que deia abans que em sona el títol, però m'has dit que potser no, que es diu Happy Family.
Sí, tot i aquest títol, és una pel·lícula italiana dirigida per Gabriele Salvatore, que és el senyor que va dirigir Mediterráneo, No tengo miedo, potser les seves dues pel·lícules més populars per aquí. I és una pel·lícula una mica innocua, una mica... No té més. No, és una comedieta que pretén ser una mica indi i que parla d'un senyor que és pare de família i que en cert moment de la seva vida, quan ja té una edat, decideix ser guionista de cinema.
Bueno, una d'aquelles pel·lícules que pretén tant ser encantadores i ser agradables que potser al final es passen una mica, però tampoc intenta construir algú bo primer i després ja intentaràs encandilar-me, però es queda una mica mig camí de tot.
Doncs res, acabem amb l'últim, a veure si et veig més convençut, o qualsevol pressió. Què? Tampoc. Doncs a mitjans. Aquesta tampoc l'he vista. Hòstia, és que realment sap greu, eh? Mira, no l'he vista, perquè llavors... No passa res. Que diferenciïa els altres. Exacte. Ai, mira, ara he fet un exercici d'introspecció. Que has vist Nebraska. Bueno, n'hi ha vist més, però bueno, sí. És una pel·lícula americana, protagonitzada per alguns actors una mica conegudets, però d'aquella manera també, com ara el Saquefron o el Dennis Quaid,
El Sac Efron és aquell noi de High School Musical, aquell jovenet. Ah, s'ha fet gran o no encara? Una mica, però una mica a lo bèstia. S'ha fet gran fent pel·lícules una mica rares. Va fer una pel·lícula que es deia El xico del periòdico, on, perdoneu-me per l'hora i per la brusquedat, però a la Nicole Kidman se li pixava al damunt.
Li picava una medusa al nen i llavors la Nicole Kidman se li pixava al damunt. Per què ho dic? Perquè em sembla que aquest nen ha dit, com que la gent m'identifica molt amb aquesta imatge angelical de Nino Perfecto, doncs faré pel·lis com més brutes, més xungues. És el que va fer en diferent línia, però el nen de Harry Potter, no? Una mica? Sí, una mica és aquest pas. I una mica també el que va fer l'Emile Aragon, no?
que va fer, és veritat, va fer Medico de Família i va dir, hòstia, ara tota Espanya es pensa que soc un mojigato, i llavors després va fer una sèrie on fumava i tot. Imagina't. Imagina't, eh. Encara es fumava les sèries. Emilia Oragón fumava, eh. Sí, sí, encara es fumava les sèries. Mad Men, a part, eh.
No, Batman és un cas a part, però bueno, en qualsevol cas, Saki Efron s'ha volgut fer gran i ha fet pel·lícules una mica xungues. En aquest cas, doncs, bueno, les crítiques no l'han deixat malament, la pel·lícula, però fa pinta de ser una mica americanada sobre un pare que té uns plans pel seu fill i el seu fill, doncs, que vol fer una cosa molt diferent a la vida.
Molt bé, doncs bé, no té més. Si algú busca aquesta història, doncs sap que té l'opció també aquesta setmana. Exacte. En tot cas, aquestes són les estrenes d'avui divendres. No està malament per això, no? En tenim un parell que poden... Bueno, el tema de Nebraska jo crec que ja és bastant... Això i la de Lego, que segur que també... Sí, per passar el rato, doncs escolta. Endavant, i tant. Gràcies, Xavi. Gràcies a tu. Tornarà setmana que ve. I tant. Igualment, adéu.
5 minuts i la 1 en punt de la migdia. Per tant, acabem ja aquest Just a la Fusta d'avui divendres 7 de febrer.
Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andreu, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Pedro Garrote de la Creu Roja Espluga Sant Just, amb Joan Urpinell per parlar del cicle de jazz. Avui nou concert aquest vespre a la Taneu de Sant Just.
A més a més, també hem fet la connexió habitual amb els companys de l'Institut, el seu posem l'ideu particular cap a dos quarts de dotze, i en aquesta última hora hem parlat amb Joan Carles Melgarejo, que aquest vespre imparteix una conferència organitzada per les CES sobre la mineria, també amb el Xavier Roldán, l'acabarà de sentir parlant de cinema, i la Rosa Sort a les notícies curioses.
Us ha parlat Carme Verdó i tornem dilluns, des de les 10, amb moltes més coses. Deixem, com sempre, amb el Sant Just Notícies, edició Migdia, amb l'Andrea Bueno. Que vagi bé, que passeu un molt bon cap de setmana.
I want you to be my little chin. With the joy of a toy. Even when they sing. Maybe you can spend a life beside your dirty nose. How can I recognize
Fins demà!
I wanted to be an astronaut To fuck off the Martians I will find a faith in Yugoslavia Really it doesn't worries me at all
You're a perfect day for doing nothing. You are so cool in the ice cream pool. I am the Philadelphia fool. Hear what I see.
Fins demà!
És la una. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
La Creu Roja Espluga a Sant Just atent cada setmana una trentena de famílies que demanen ajuda social. Per aconseguir més recursos, per seguir millorant la seva tasca diària, l'entitat solidària engega aquest mes una campanya de captació de socis. Serà via telefònica a Sant Just i a Esplugues. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 7 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
A prop de la meitat dels enjustencs tenen carnet de la biblioteca Joan Margarit. Creix, per tant, el nombre de persones que tenen carnet, tot i que han disminuït les visites en un any. El 2013, la biblioteca també va prestar més material. Aquest mes, l'Ajuntament de Sant Just tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. Serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone. A més, al febrer també es posarà en marxa un nou canal d'informació amb un lletí electrònic.
I a l'informatiu també parlarem de les activitats del cap de setmana. Avui, per exemple, de la nova xerrada de la CEA sobre mineria i d'un concert de jazz a la Taneu. Demà al matí, Alnus organitza una desbrossada per netejar el torrent de Can Cortés.
Bon dia. La Creu Roja Espluga Sant Just atén cada setmana una trentena de famílies que demanen ajuda social. Una de les tasques principals de l'entitat és el repartiment d'aliments a les persones més desfavorides, sobretot per culpa de la crisi, i l'any passat va arribar a repartir 31 tones de menjar. Per aconseguir més recursos, per seguir millorant la seva tasca diària, la Creu Roja Espluga Sant Just engega aquest mes una campanya de captació de socis. Sant Just Notícies.
Aquest mes de febrer l'entitat informa via telefònica de les possibilitats de col·laboració als habitants de Sant Just i d'Esplugues. La intenció és vincular més la població amb la Creu Roja per tal d'aconseguir millorar els seus serveis a la ciutadania. Cada dos anys la Creu Roja Esplugues Sant Just organitza aquestes campanyes de captació de socis per tal d'aconseguir més recursos i poder oferir així més serveis de més qualitat.
L'entitat compta amb 1.653 socis actualment, dels quals prop de 300 són de Sant Just. Això representa gairebé un 2% de la població. Ara, l'objectiu de l'entitat és arribar com a mínim a aquest 2%. Pedro Garrotes, secretari del Comitè Comarcal de Creu Roja, ha explicat al Just a la Fusta que amb la crisi la gent és més solidària. L'any passat el número de socis de Creu Roja em sembla que va créixer
va créixer aproximadament en un 9% els problemes que cada vegada tenim els usuaris amb problemes en situació de risc, amb vulnerabilitat social i, clar, els recursos que els fan faltar.
La Creu Roja Espluga Sant Jús compta actualment amb 83 persones voluntàries que cedeixen el seu temps per col·laborar amb les activitats que organitza l'entitat. Pedro Garrote, concreta, quines són aquestes activitats? Les activitats principals de la Creu Roja Espluga Sant Jús van segons els àmbits.
Normalment s'acostuma associar la idea de Carroja al tema de les activitats sociosanitàries, els llibres culturals i esportius, però bàsicament ara la nostra tasca es centra en el tema social, atendre les persones amb necessitats. Una de les parts importants que duen a terme des d'aquí a les d'Acarroja, aquí a les plomes en just, és la distribució d'aliments.
Pel que fa al repartiment d'aliments, per a les persones amb més necessitat, Pedro Garrote ha explicat que l'entitat va repartir l'any passat 31 tones d'aliments i que cada setmana la Creu Roja de la demarcació atén una trentena de famílies. Doncs per augmentar els recursos de l'entitat i poder ampliar la seva cobertura, la Creu Roja Espluga Sant Just engega aquesta campanya de captació de socis que es fa de forma telefònica.
Dos membres de la Creu Roja truquen casa per casa informant de les possibilitats de col·laboració amb l'entitat. Una d'elles és fer-se soci o sòcia, pagant una quota mensual o trimestral, per exemple, o també fer aportacions puntuals. Ho ha detallat Pedro Garrotem. A fer-se soci és la persona que no hi ha temps i que vol fer una contribució. Un mínim de 30-50 euros fins a la que algú vulgui assolir. Tocades telefòniques les realitzaran.
tant la Núria com el Jordi, que són companys nostres, amb la idea d'aconseguir nous socis i o incrementar les quadres dels socis o si alguna persona no vol fer-se sòcia i només vol fer una contribució puntual, doncs mira, benvinguda.
Si voleu formar part de la Creu Roja Esplugues Sant Just, podeu trucar al telèfon 93 371 82 02 93 371 82 02 o bé acostar-vos a la seva seu al carrer Severo Ochoa d'Esplugues i omplir el formulari que es requereix. Cal tenir en compte que les aportacions dels socis representen el 50% del pressupost de la Creu Roja.
Ara passant sis minuts de la una del migdia, seguim parlant d'altres qüestions. Pràcticament la meitat dels santjustencs i santjustenques tenen carnet de la Biblioteca Joan Margarit. Creix, per tant, el nombre de persones que tenen carnet, tot i que han disminuït una mica les visites en un any. El 2013, la Biblioteca Joan Margarit va rebre prop de 42.000 visites, mentre que l'any anterior es van superar les 45.000. Sant Just Notícies.
De mitjana, l'any passat, la biblioteca va rebre 164 visites diàries i, com dèiem, l'últim any ha crescut el nombre de persones usuàries que tenen carnet, arribant al 47,5% de la població. A més, el 2013 es van fer prop de 53.000 préstecs, un número similar al de l'any anterior.
Ho ha detallat Rosa Maria Vallès, directora de la Biblioteca Joan Margarit al Just a la Fusta. Doncs el de préstec continua sent un servei molt, molt utilitzat. Aquest any hem fet 52.867 préstecs, que això és molt, i està pràcticament igual que l'any passat.
Per exemple, comparant-ho amb la mitjana de biblioteques de la nostra tram, aquí a Sant Just es fan més préstecs. O sigui, si a la mitjana en altres municipis és del 2,7, aquí és el 3,2.
D'aquests préstecs, més de la meitat eren llibres, però un 33% eren DVDs i un 7% CDs. Rosa Maria Vallès ha donat més dades. El 55% del que s'emporten són llibres, el 33% són DVDs, no només pel·lícules, també hi ha documentals o de coneixements.
El 7% són CDs i el 5% són revistes. També s'ha de tenir en compte, per valorar això, que nosaltres tenim una política de DVDs diferent d'altres biblioteques, que és que el que són novetats només és prestar una setmana, amb la qual cosa és clar. En canvi, si no són 30 dies...
A més a més, ha crescut el volum de novel·les que s'han prestat, arribant a les 8.780. El fons bibliogràfic s'ha actualitzat en 1.771 documents nous, una acció que es fa amb l'aportació de la Diputació de Barcelona pel pressupost anual de 8.000 euros que hi destina l'Ajuntament i que s'ha invertit sobretot en novel·les i llibres infantils per incentivar la lectura. Tot i que el pressupost, sobretot el de la Diputació, ha baixat, des de la biblioteca han pogut tenir novetats al català de manera habitual.
Sant Just Notícies. A més, l'equipament també organitza activitats com els baby contes, les hores del conte, els clubs de lectura, tertúlies literàries, recitals o presentacions de llibres. Al llarg del 2013 es van fer una seixantena d'activitats que van aplegar unes 2.500 persones. Ara ja han programat les d'aquest primer trimestre i ja hi ha hagut hores del conte.
De fet, fins i tot dissabte passat es va estrenar una sessió d'aquest tipus en anglès, que va tenir molt d'èxit i n'hi haurà més durant l'any, durant aquest any. I a més a més, ara la biblioteca també ha començat amb les visites d'escolars. N'ha parlat Rosa Maria Vallès. Per conèixer el servei de biblioteca, llavors passen per la biblioteca tots els d'infantil, alguns de primària...
I després també es fa una activitat que li diem als superbuscadors, que és com una mena de joc que se'ls fa als de quart, que se'ls hi posen unes pistes a la biblioteca perquè ells aprenguin a utilitzar el catàleg, a buscar els llibres i tot això. D'aquesta manera, l'equipament es consolida com un dels serveis públics més utilitzats en l'any que feia 10 anys des de la seva nova etapa. A més, el 2015 farà 50 anys des que es va crear la primera biblioteca de Sant Just.
Ho hem destacat en titulars. Properament, l'Ajuntament de Sant Just tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. És una nova eina de comunicació que el consistori posa en marxa aquest any per tal de mantenir informada la població. L'aplicació difondrà diferents continguts digitals d'informació municipal, com ara activitats d'agenda, notes informatives, tuits, fotografies i àudios i vídeos, entre d'altres. La regidora de comunicació, Gina Pol, n'ha parlat just a la fusta.
És a dir, la gent amb el seu mòbil es podrà baixar a una aplicació i rebrà tot tipus de continguts que es fan informativament a l'Ajuntament. Notes informatives... A través d'una aplicació via mòbil tindran molta informació i aquests SMS es transformaran en notificacions que rebran dins de l'aplicació que tinguin en el seu mòbil, sigui d'Apple o d'Android.
L'aplicació es posarà en marxa aquest mes, serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone. Es podrà descarregar, per tant, a través dels portals de Google Play i des de l'Apple Store. A més a més, aquest mes es preveu posar en marxa un altre canal d'informació, també sense cap cost afegit, un bolletí electrònic, un recull de les notes informatives que es pengen al web municipal, santjus.cat.
Es distribuirà cada dimarts a les entitats locals, equipaments, centres educatius, mitjans de comunicació de proximitat i a tothom qui s'hi subscrigui. Les altes i baixes s'han de fer a través de la pàgina web de l'Ajuntament. Això sí, totes les persones que es descarreguin l'aplicació mòbil o siguin usuàries del servei Sant Just SMS rebran el bolletí de manera automàtica. La introducció de l'aplicació mòbil i del bolletí electrònic són dues de les novetats pel que fa a la comunicació municipal aquest any i se sumen a la reedició en paper del bolletí de forma mensual.