Catalunya Informació. En esports, tots els perseguidors del Barça guanyen els seus partits i la classificació de la Lliga s'estrenya. El Barça colidera la Lliga amb 22 punts, els mateixos que té el Sevilla. L'Espanyol va empatar a 0 amb el Deportivo de la Corunya en un partit en què podria haver golejat. A segona, triomf del Girona, empat del Llagostera i derrota del Barça B.
Tito Rabat torna avui a Catalunya com a nou campió del món de Moto2. Arriba aquest mig dia després d'una jornada memorable pel motociclisme català. Rabat, campió del món. Marc Márquez va guanyar la dotzena cursa de la temporada i igual el rècord de Mike Duhan. I finalment, Àlex Márquez va fer un pas més cap al títol.
I a la lligandesa de bàsquet, primera victòria del Manresa per 88 a 80 sobre el Morabanc Andorra. El croat Sàchic el van designar millor jugador de la jornada. Els altres marcadors, Guipus, Coa 43, Barça 57 i Joventut 72, Obrador Iro 78. I en tenis, Tomi Robredo va perdre la final de València.
Pel que fa el temps, avui serà més de tardor amb l'entrada de vent humit que portarà núvols baixos al litoral i prelitoral i bancs de boira a l'interior. No es descarta alguna gota tocada a la costa i també algun ruixat puntual al prelitoral. Temperatures més a ratlla, entre els 19 i els 23 graus en molts termòmetres. Ara mateix a Girona i a Lleida tenim 13 graus, 17 a Tarragona i 18 a Barcelona.
Just a la fusta. Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 notes de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fosta d'avui, dilluns 27 d'octubre. Un programa que obrirem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs a l'actualitat general del dia. A través de la premsa hi parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Reus.
A les 11.10 enregistrem Jordi Frutos perquè estem ja en la setmana de Tots Sants, divendres 31 d'octubre. Per tant, parlarem de què es prepara aquests dies al cementiri de Sant Just. I a dos quarts de 12 farem tertúlia d'actualitat amb la Carme Amador, el Vicenç Riera, en Josep Coderc, la Palmira Badell i en Carles Bas.
A partir de les 12 i 10 parlarem amb Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estoixen Justencs, per parlar també de com va anar ahir tot el que... ahir i també dins divendres i dissabte, totes les activitats que han organitzat des de l'entitat per aquest cap de setmana de festes de tardor. Tindrem també la Sílvia Mas Mitjà amb la secció de dret, l'Economia amb el Manel Ripoll...
I avui estrenarem secció. Cada últim dilluns de mes tindrem una col·laboració conjunta amb l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret i avui fem la primera càpsula de l'Espai parlant del concepte de l'expressió artística de la pardó. Serà amb la Cristina Moreno cap a les 12 i 20. Tenim moltes coses avui al programa i per tant comencem de seguida.
I el que fem primer de tot és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, la setmana de festes de tardor, per tant, doncs, setmana que va a la baixa una mica. Va anar bé ahir, no? Va anar molt bé, sí, sí. Va fer molt bon dia, a més a més, o sigui que és un d'aquests dium Sant Just al carrer que val la pena i que llueix. Sí, a mi em va saber greu no ser-hi, però vaja, ja sabia que tot aniria bé com tot Sant Just al carrer, pràcticament. Ens podries deixar sols. Exacte.
En fi, parlem de coses tan justes. Andrea, què ens portes avui? Avui parlem de Tots Sants. De fet, en parlarem avui al programa perquè el cementiri de Sant Just amplia el seu horari de cara al dia 1 de novembre. Dissabte se celebra Tots Sants i durant aquesta setmana s'espera un increment d'afluència al cementiri de Sant Just en vista de la celebració del Dia en Honor dels Difunts.
L'horari d'obertura de la instal·lació durant tota aquesta setmana és de 9 del matí a 6 de la tarda i a més el dia 1 dissabte a les 5 de la tarda, com ja sent habitual des de fa anys, tindrà lloc una pregària en memòria dels difunts a la capella del cementiri. De forma continuada es fan actuacions de manteniment a l'equipament municipal per tal de tenir-lo en bones condicions i aquest any s'han fet millores bàsicament a l'enjardinament.
I avui, per conèixer les novetats del cementiri i com s'estan preparant de cara a Tots Sants, la previsió de persones que esperen, avui parlarem. D'aquí una hora, exacte.
Més coses, Andrea. Ara parlem d'habitatge per recordar que avui és l'últim dia per representar pisos buits perquè s'estinen a lloguer social. L'Ajuntament tanca avui el període perquè el mercat immobiliari privat, ja siguin empreses o particulars, aportin pisos buits que incrementin el parc d'habitatge de lloguer social de Sant Just. L'objectiu d'aquest pla és facilitar que les persones amb dificultats econòmiques puguin viure en un pis digne al municipi.
La idea és aconseguir quatre pisos que se sumarien als sis habitatges socials que existeixen al municipi, que són de propietat pública, de Promunsa o del Departament d'Habitatge de la Generalitat. El preu màxim de lloguer és de 700 euros mensuals i les quotes veïnals per despeses de comunitat van a càrrec dels llogaters. Una comissió analitzarà els habitatges que s'ofereixin i es tindrà en compte factors com la proximitat a centres educatius, la proposta de renda a l'ombra d'habitacions i la superfície, entre d'altres.
Les bases estableixen que l'Ajuntament garantirà el pagament de lloguer en cas d'impagaments durant la durada del contracte i que els propietaris podran beneficiar-se d'una subvenció de l'IBI del 50% de l'immoble corresponent. El contracte de lloguer és de 5 anys, en concret el primer any l'Ajuntament pagarà el 80% de lloguer, el segon any el 50%, el tercer abonarà només el 30% de la renda i el quart i el cinquè la persona llogatera haurà d'encarregar-se de pagar les quotes cada mes.
Avui, com dèiem, s'acaba el termini per presentar els habitatges disponibles. Si hi ha algú que tingui algun pis buit i que el pugui destinar a lloguer social, ha de presentar sol·licitud a l'oficina de gestió integrada. Podeu demanar també més informació trucant a l'Ajuntament al 93 480 4800 i també consultant el web municipal santjus.cat. Allà també trobareu les bases. Música
I acabem, Andrea, amb una última qüestió. Un apunt d'agenda de cara a demà dimarts. L'editorial Portic i Moviment Catalunya conviden a tothom a la presentació del llibre Estirant el fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme, de Montserrat Tura.
L'acte comptarà demà, evidentment, amb Montserratura, Can Ginestar, i presentarà l'acte a Marcia Figueres, que és exregidora del PSC de l'Ajuntament de Sant Just. La presentació d'aquest llibre, del darrer llibre de Montserratura, Estiran al fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme, serà demà dimarts, dia 28 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Isidore Consol de Can Ginestar. I serà, doncs, un acte obert a tothom, òbviament.
Molt bé, doncs són les notícies més destacades d'aquest matí. Recordeu que, com sempre, més informació als bitllotins d'horaris i també a la una, a l'edició migdia.
Ara de seguida parlem de més actualitat. El primer que fem per això... El primer no. El primer ha sigut parlar de la música. El segon. El que fem ara és parlar de música i parlem avui de la part comercial de la música, de si es ven o no es venen discos.
Perquè, per exemple, diu que el que ha passat amb Songs of Innocence, que és el primer disc d'U2 que 30 anys no ha estat top 5, ni als Estats Units ni al Regne Unit.
que les bones xifres de França i Alemanya els han salvat una mica de l'ecatombe, perquè sembla que la dada és dolenta. Per primer cop, un disc d'U2 passarà complicat per arribar al milió de còpies venudes, i si arriba serà per la proximitat d'Acció de Gràcies, segons ja ho diguem al portal GNCPop. I de Nadal, de moment són unes 220.000 globals, que en principi diries no està malament, però sembla que...
aquestes dades lliguen una mica amb la seva estratègia recordem que fa un mes l'àlbum apareixia de manera gratuïta a través d'iTons exacte, amb un acord milionari i que això ha estat una mica complicat i ha generat aquesta dificultat després a l'hora de vendre's tot i això diu que es crida l'atenció diu GNS Pop que els fans d'U2 en general més grans de 30 anys no s'hagin mobilitzat a les botigues per adquirir el disc físic de Songs of Me i no sé més
I expliquen aquesta informació en contraposició a una altra història, que és que ens parlen de l'Anna del Rei, que diu que segons els càlculs de Mediatràfic superava Ultraviolence, superava el milió de còpies a tot el món feia unes quantes setmanes. Una xifra una mica agradolça, perquè diu que en el primer, és a dir, el Born to Die, ha anat molt millor. Is a friend made in me.
Diu aquesta cançó que aquesta diferència d'unitats els temptava considerar Ultraviolence una mica poc hit, però diu que de cop i volta l'àlbum ha resistit més o menys les llistes durant tot l'estiu i que només aquesta setmana, finals d'octubre, ha abandonat el top 100 britànic
i en guanta encara el 79 d'Espanya i el 118 Estats Units. Diu que la caiguda ha estat pausada i que no accelerada, cosa que fa que potser pugui arribar al milió i mig de còpies amb l'ajuda de Nadal. El dia d'avui és l'àlbum, és el 15è més venut de tot l'any a tot el món i gairebé tots els que té per sobre van ser reeditats el 2013-2012. Per tant, la cosa d'Ultrabailments no ha anat tan malament.
I per tant, mira, aprofitarem per sentir un tema de l'Anna del Rei. Molt bé. Aquest es diu Cruel Wall, que és el que obre justament aquest disc, aquest Ultraviolence. Tu vols sentir, Andrea? El disc, no. I aquesta cançó tampoc. No, encara no he pogut. Jo mobilitzaria a la botiga. Doncs a veure si canvia una mica tot plegat. Fins ara. Fins ara, Carles.
Bona nit.
Fins demà!
That's all over now.
I did what I had to do I could see you leaving now I got your body full And your guard And you love to party And have fun And I love your women And all of your heroine
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
6 minuts i dos quarts d'11. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
El que fem és saludar de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, primer de tot ens centrem en el tema principal dels diaris d'avui. De què ens parles, Andrea? Doncs avui d'economia i de l'aprovat de la banca espanyola a l'examen del Banc Central Europeu. Els tres diaris que tenim sobre la taula en parlen. El periòdico diu Aprovat amb nota. Bon resultat de la reestructuració financera. La banca espanyola supera amb comoditat les proves d'estrès, però encara no garanteix la fluidesa del crèdit.
Itàlia diu al periòdico que genera inquietud a l'acumulant 9 de les 25 entitats sospeses pel Banc Central Europeu. És la notícia destacada al diari del periòdico, és el tema del dia. A la Vanguardia llegim que la banca espanyola aprova amb nota l'examen europeu cap de les 15 entitats financeres no haurà d'aportar més capital i el Banc d'Espanya no espera una reactivació ràpida del crèdit.
Això ho trobem en Economia avui a La Vanguardia. Per últim, el diari ara també ens parla de finances. El Banc Central Europeu anima la banca a reactivar el crèdit. Tots els bancs espanyols superen la prova d'estrès. A Europa suspenen 25 entitats i 13 necessiten aconseguir capital. I com dèiem, cap dels bancs espanyols no han de portar aquesta mesura. És la notícia del dia avui als tres diaris.
Doncs actualitzant la informació ara amb els digitals i us expliquem que detenen l'ex número 2 d'Esperanza Aguirre, Francisco Granados, l'ex vicepresident de la Comunitat de Madrid. Està detingut per ordre del jutge de l'Audiència Nacional, Eloi Velasco, en una operació anticorrupció per aclarir l'origen dels diners d'un compte que té a Suïssa.
Molt bé, és no parar, això. Sí, i al final sembla que ni ens sorprendrà tot plegat. És la notícia principal a tots els digitals, ho llegim, per tant, al 324, també a La Vanguardia i a l'Ara.cat, que també destaca que el ministre de Justícia insisteix que hi pot haver cert frau de llei en el 9-N alternatiu. Rafael Català afirma a Radio Nacional Espanyola que està recollint instruccions de la Generalitat per tenir prou força per plantejar la impugnació.
Xavier Trias escarallarà contra el Mundo per assegurar que té 12,9 milions a Andorra. L'alcalde de Barcelona afirma el matí de Catalunya Ràdio que mai no ha tingut compte el coprincipat o a Suïssa.
L'avantguarda en economia diu que Softonic prepara un euro per acomiadar la meitat de la plantilla. La guia de software afectada per la política de Google pateix una baixada important d'ingressos. García Albiol qualifica d'error si algú no va autoritzar a tocar l'estaca al filmets. L'alcalde assegura el matí de Catalunya Ràdio que no hi havia cap intencionalitat de censura i que el conseller delegat es va equivocar.
I Rousseff, que guanya per un estret marge a les eleccions presidencials del Brasil, és també tema d'aquest matí. Dilma Rousseff lidera amb un 51% dels vots la segona volta i a Ezio Neves obté un 48%.
Més qüestions, tornem cap als diaris d'avui, ens fixem en les imatges del dia. Doncs avui una de les... Que n'hi ha moltes més dit en dia, eh? Sí, hi ha moltíssimes i més o menys tracten els mateixos temes, però sí que trobem moltes imatges avui als diaris. A l'Ara i al periòdico veiem la mateixa imatge de la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, que ha guanyat les eleccions, ha renovat la presidència del Brasil per la mínima. La veiem al periòdico amb la mà alçada i fent símbol de victòria, que és la mateixa fotografia que trobem
El diari ara, en portada però una mica més gran. Un altre protagonista de la jornada és Miquel Icet. El trobem al diari ara. Diu, Icet ha atacat les plebiscitàries i les relaciona amb Hitler. El líder del PSC s'assuma als que lliguen procés i nazisme. El veiem, com dèiem, en portada del diari ara. A La Vanguardia veiem...
Mariano Rajoy, ficant-se en un cotxe. Llegim que Rajoy qualifica Mas Damasky per comprometre els funcionaris. També, en portada de l'avantguàrdia, veiem a Petro Poroshenko, el president ucraïnès vestit de militar, saludant un nen de visita a Kramatorsk. Ucraïna es radicalitza, ara en parlarem. El Parlament de Kiev serà pro-europeu i més antirrus i els comunistes queden fora per primera vegada.
Més qüestions, dues imatges més. D'una banda, tres imatges més. A l'avantguarda veiem a Tito Rabat celebrant el seu títol de Moto2. Diu que l'avantguarda conquereix la corona de Moto2. També veiem una imatge del partit del clàssic de dissabte a la tarda entre el Madrid i el Barça. Llegim errors i dubtes acsegent un Barça que no fa el pes. I per últim, l'altre protagonista de la jornada,
és la Festa dels Súpers. Veiem una imatge amb l'estadi Lluís Companys espectacularment ple, o sigui, és que no hi ha cap ni una ànima, tot ple de nens i pares a la Festa dels Súpers, això al periòdico. 350.000 persones van celebrar el cap de setmana la Festa del Canal Infantil i també una imatge d'un moment d'aquesta festa a Porta del Diari Ara.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en imatges. Tenim més coses, ara ens fixem en el més vist als digitals. Per exemple, el 324 la més vista és que la monja blaurana Sor Lucía Caram revoluciona Twitter amb les seves crítiques a l'àrbitra durant el clàssic.
És el més llegit del 304. El segon tema és Iceta, que recorda que als anys 30 hi va haver urnes a eleccions plebiscitàries a Alemanya. I el tercer tema és Veïns de Puntons, que demanen a l'alcalde que posi urnes al 9N. A l'Ara.cat el més llegit és que el públic dels filmets de Badalona revela contra la censura de l'Estaca i la Canta.
La segona qüestió són declaracions de Gran Wyoming. Què vol dir que els catalans no poden ser consultats com si fossin menors d'edat? També he estat el més llegit. I la tercera qüestió també les declaracions polèmiques d'Isseta.
I a La Vanguardia el més vist és el poc discret look de Kim Kardashian per anar al cinema, és el que més ha vist. El segon, l'anàlisi del Madrid-Barça de dissabte i l'altra qüestió més vista, més curiosa perquè és el resultat del sorteig de la Primitiva, Andrea, vull dir que no és ni una notícia el més llegit a La Vanguardia. En fi, el tercer més llegit, ens n'anem ara cap a la Informació Internacional.
I comencem per Ucraïna avui, Andrea? Sí, parlem de les eleccions. En clau internacional trobem l'avantguàrdia, creix el nacionalisme militarista. El Parlament de Kiev serà pre-europeu però també molt antirrus, ho deiem ara. Ens diu l'avantguàrdia que els partits pre-europeus van dominar ahir les eleccions legislatives al país, però la votació porta altres nubolots...
sobre una crisi que ja fa gairebé un any que dura i que des de fa sis mesos hi ha una guerra civil a l'est del país. A falta dels resultats oficials, les enquestes a peu d'urna indiquen que a la Rada, el Parlament d'Ucraïna, tindran força a les formacions partidàries de la via militar per posar fi al conflicte dels prorrusos. El partit del president Petro Poroshenko va guanyar, però les seves opcions amb aplicar el diàleg polític amb Rusiat descendeixen.
El bloc de Poroshenko i el front nacionalista del primer ministre Arseniy Yatsenyuk, que han dit que estan disposats a pactar amb altres forces pro-occidentals, tindrien entre un 23 i un 21,3% dels vots per llistes de partit amb les quals es decideixen la meitat dels 450 cons al Parlament. Però per a la composició definitiva caldrà esperar també els resultats de l'elecció per districtes. D'altra banda, el bloc d'oposició, formació dels que van ser aliats a l'expresident Viktor Yankovic,
pot haver obtingut un 7,6% dels vots, segons dades dels instituts sociològics. Com dèiem, les eleccions a Ucraïna són la protagonista avui de les pàgines internacionals de La Vanguardia. I ara ens n'anem cap al diari, i si et sembla, parlem breument de...
Dues eleccions, dues jornades electorals que se celebren al món també aquests dies. D'una banda, Tunísia, que consolida la transició democràtica a les urnes, se'ns diu Lara. El país decideix el pes de laics islamistes en el nou govern. I llegim que les primeres eleccions legislatives celebrades a Tunísia, després de l'aprovació de la nova Constitució,
van transcorrer ahir sense cap incident remarcable. Davant la por de nous atemptats dels grups jihadistes, el govern va desplegar més de 80.000 agents per garantir la seguretat dels comissis. El correcte desenvolupament del procés electoral, que recordem que culminarà amb les eleccions presidencials al novembre, el mes vinent, és crucial per consolidar la transició a Tunísia, Bressol, de les revoltes àrabs, i l'únic que ofereix una perspectiva esperançadora.
I d'altra banda, a l'Uruguai també estan fent eleccions. Una alta afluència va marcar ahir la jornada electoral al País Amèricà en què més de 2,6 milions de votants van ser cridats a les urnes per elegir el president, el vicepresident i els diputats a les dues cambres. Són aquestes notícies algunes de les protagonistes en clau internacional avui.
Doncs el que fem ara és passar la informació esportiva d'aquest matí. Tenim diferents qüestions. D'una banda, el nou esportiu no ens parla de futbol, sinó que parla de, diu, el nostre mundial. Diu que Tito Rabat aconsegueix el seu primer títol mundial de CEPANG a 25 anys, en un any en què ha sumat 7 triomf i 13 podis. Després d'una carrera discreta, en l'inici del 2013, el barceloní va enfocar el seu futur afegint la disciplina al talent.
I, en canvi, la resta parlen de futbol al mundo deportivo. Diu que ara hi creu, el Barça va competir bé fins al 2 a 1, però ha de corregir errors per tenir solidesa. Diu també, com a coses bones, l'encaix de Luis Suárez amb el Trident. Segons els números, no va ser un desastre i que hi ha molt marge i millora de temps. I les coses negatives, diu que a pilota parada continuen sent vulnerables, que Lucho es contradiu amb la mitja antiga...
i els reforços invisibles i la banqueta sense revolsiu. Justament una idea que també transmet avui amb una pregunta punyent al diari Esport, en el seu titular, que es pregunta on és el canvi, diu 6 jugadors amb 30 anys o més, i una mitjana de 28,6 anys. Mira, la meva data exacta.
El Bernabéu amb 8 titulars de l'any passat és el que va plantejar el Barça i a la imatge hi ha aquest anàlisi amb la plantilla que va entrar titular dissabte i l'edat de cadascú, si hi eren o no hi eren, crític per tant avui al diari Esport amb el Barça.
I, en canvi, al Madrid estan contents. Carlo Magno, és el que diu el Marc parlant de Cancelotti. Sí, estan molt contents. Sí, gràcies. I el diari, que diu més que una victòria, Clàssia del Bernabéu, situa el Barça en depressió. Bé, en aquest cas, és la informació esportiva d'aquest matí. Sí, sí.
Ara passen sis minuts de dos quarts d'onze, fem un cop d'ull a les contraportades dels diaris d'avui. Comencem pel diari ara amb l'article setmanal de Carme Colomina, que avui el titula Amics de conveniència, Andrea. Avui ens parla de la bona relació existent entre la Rússia i la Xina. Llegim el primer article de Carme Colomina, Putin el gran, la primera part de l'article. Diu que la Xina viu una mena de fascinació per la figura de Vladimir Putin. Els mitjans de comunicació...
El president rus surt retratat en totes les seves facetes de mascle alfa, castador, pilot, janet o judoca. A les xarxes socials l'anomenen sovint Putin. El gran Zen Wenyang, un jove escriptor de 30 anys, ha vist com la biografia Nascut per a Rússia, que va publicar fa dos anys, s'ha convertit en un èxit de vendes a les llibreries de la capital, superant biografies entre altres personalitats com ara Barack Obama, Margaret Thatcher o Nelson Mandela.
Un estudi del principal portal xinès, Tencent, assegura que l'índex de popularitat de Putin entre l'any 2008 i 2014 s'ha mantingut sempre per sobre del 90% entre la població xinesa. I d'altra banda, a la segona part de l'article, interessos i abraçades, llegim que Rússia desafia l'ordre occidental a Ucraïna.
La Xina sent que la presència militar dels Estats Units al sud-est asiàtic frena la seva hegemonia com a gran poder regional. Pequín i Moscou utilitzen a diferents graus el nacionalisme antioccidental i diu només cal veure com expliquen partint d'una conspiració nord-americana, la revolta ucranesa o les protestes de Hong Kong.
Diu, Putin ha rehabilitat la figura d'Stalin. Xi elogia l'herència de Mao. Rússia i la Xina s'han retrobat en el moment just, però qui se serveix d'aquí? I Carme Colomina acaba dient, per a Moscou, Pequín és el seu soci natural.
Saltem ara cap a la vanguardia, després d'aquesta anàlisi internacional, amb un titular que diu «Soc terra, soc planeta, soc naturalesa». Doncs ell és fotògraf, el fotògraf Sebastià Salgado, que va néixer a Minas Gerais i viu entre el Brasil i París.
La Imma Sanchis, que és qui l'entrevista, diu, explica, quan el vaig conèixer a París l'any 93, havia acabat el seu projecte de treballadors, set anys, fotografiant la dignitat de la misèria, al final de l'era industrial, diu que Salgado tenia esperances en l'ésser humà, ens vam retrobar vuit anys després per parlar d'èxodes, el seu treball sobre les grans migracions humanes, acabava d'arribar de Ruanda, estava desenganyat de l'ésser humà, de fet, comencen aquesta entrevista parlant d'això, diu, de l'última vegada que es van veure, ella diu, estava totalment deprimit,
I ell respon, diu, estava enfonsat. Feia set anys que fotografiava refugiats que fugen de les guerres, als camps de refugiats del Congo, a Goma, l'any 94. Morien 12.000 ruandesos cada dia, diu, jo hi era. El que vaig viure a Ruanda va ser tan brutal que vaig abandonar la fotografia.
Diu, quan vostè i jo ens vam trobar sentia una gran desil·lusió per nosaltres, els humans. Jo creia que teníem la capacitat d'estimar-nos els uns als altres, tal com ha dit Jesús i com sostenien Sócrates i Plató. Diu, però vaig comprovar que som una espècie brutal, que potser la nostra veritable naturalesa és la violència. Som un animal predador molt agressiu, no només amb les altres espècies, sinó també contra nosaltres mateixos.
Diu, em vaig refugiar a la finca de la meva infantesa, a la Valet do Rio Doce, i diu que estava arrasada per l'erosió. Feia anys que no hi creixia ni un bri d'herba, una terra àrida, destruïda, morta. I diu, li vaig preguntar a la meva dona, què hi farem aquí? I ella va contestar, replantar-hi natura. Era una bogeria, però vaig-ho veir. Diu, hem plantat més de dos milions d'arbres i la vida ha tornat. L'aigua, els jaguars, els caimans, més de 170 espècies d'ocells. Diu, és un retorn tan fort, tan bonic...
però sobretot és la prova que podem reconstruir el que hem destruït i per això ara presentar una exposició a Caixa Fòrum que es diu Gènesi, l'editorial Teixen recull aquesta mostra en un llibre i també aprofita per destacar que divendres s'estrena La Salda a la Tierra del seu fill Juliano i Wim Wenders, alguna cosa més que la versió cinematogràfica d'aquest projecte.
Doncs una d'Andrés interessant avui a la Vanguardia, molt recomanable aquesta contraportada. Acabem amb una del periòdico que avui en revista en Guàrdia Civil, Andrea. Exacte, sí, a Manuel Leandres i el titular és, hi havia uns 7.000 dòlars escampats per l'habitació. Aquest home va néixer, ara crec que està jubilat, ara no trobo, ah sí, l'any 35, evidentment que està jubilat.
Doncs estava de servei el dia que l'actor George Sanders es va suïcidar a Castelldefels, i és el que explica en aquesta entrevista, com va anar aquell dia. Diu l'Olga Marino, que és qui l'entrevista, segur que el lector recorda George Sanders a tot sobre Eva, una interpretació magistral que li va suposar l'Òscar al millor actor de repartiment l'any 51.
Doncs bé, diu, el 25 d'abril de l'any 72 Sanders va decidir treure's la vida mentre s'allotjava al gran hotel rei Don Jaime de Castelldefels i el caporal Manuel Leandres va bé desplaçar-se al lloc dels fets. Diu, jo en un principi no sabia qui era George Sanders, m'ho van dir després a la recepció de l'hotel i es va començar a escampar la veu. Diu, vaig anar a l'hotel amb un guàrdia més
i explica com se'l van trobar. Diu, estava tirat a terra, en una postura molt rara i total, completament nu, allà estava desfet i no li menteixo si li dic que hi havia almenys 7.000 dòlars acampats per tota l'habitació. Em sembla recordar que va deixar la nota sobre la tauleta de nit i diu...
Recorda el que hi havia en aquesta nota. Estimat món, per si a algú li interessa saber-ho, ja he viscut prou. Seguir vivint seria un fàstic. Et deixo amb els teus conflictes, la teva porqueria i les teves clavegueres sense fi. Amb els millors desitjos, tot teu. Aquesta va ser la nota de suicidio de Sanders. Diu que el van portar al cementiri i allà li van fer l'autòpsia. Em van trucar de no sé quants països perquè en un principi es pensaven que l'havien assassinat. Diu, però no. Ell, les pastilles...
se les va prendre perquè va voler. I també, com a última anècdota, en aquesta entrevista explica també que ell va ser l'encarregat de protegir els jugadors del Real Madrid en aquell hotel. Ja fa bastants anys els havia portat custodiats la policia en 7 o 8 Land Rover i un microbus
Perquè va ser quan l'àrbitre Gruceta va xilar aquell famós penal contra el Barça l'any 70. Diu, em vaig passar la nit amb ella per si passava alguna cosa, perquè es va esmarmar una de bona, diu. Diu, i me la vaig passar jugant el domino amb Pirri i amb Foco. Doncs acabem ara amb la punt curiós del dia després d'això, que és que, atenció, Andrea, un home que es va despertar al matí i va trobar un desconegut al seu llit.
Ah, molt bé. Nit boja. No sé si tan maeta ha passat. Bé, clar, no estaríem parlant d'una nit boja en aquest cas, sinó que, en principi, sinó que ella que va fer el... Va ser... O sigui, estava dormint. Diu que això en un complex d'apartaments, a Connecticut, i és un home de 26 anys que diu que va trucar de seguida a la policia perquè ell creia que estava... A veure, en tot cas, la història és, perquè ja...
Hi hauria les dues versions. Un home de Connecticut que es desperta, es troba un desconegut al seu llit i truca al número d'emergència 911. El desconegut és arrestat i la policia creu que va entrar borratxo en una casa equivocada.
Sembla que, segons la policia, l'incident va passar la matinada el dissabte en un complex d'apartaments a Clinton. Tyler Sullivan, que és un resident de 26 anys, va dir als policies que ell creia que estava a l'apartament de la seva mare, que està en aquest mateix complex d'apartaments. I l'home a la casa va dir que li va demanar a Sullivan que se n'anés, però que aquest s'hi va negar, i la policia va dir que encara estava allà aquell home quan van arribar els agents. Se'l va acusar de l'ordre públic...
Va quedar en llibertat sota fiança per 1.000 euros i bé, en tot cas ha de comparèixer als jutjats. No queda clar si t'he advocat, però bé, això ja seria una altra història. El tema en si és despertar-te i trobar-te al llit algú que... I que bé, no? I que li diguis marxa i que no vulgui marxar, no? Perquè creu que està a casa de la Zeu, no? Marxa tu, no? No, clar, evidentment. Què fas aquí? En fi, hi ha gent molt curiosa pel món. Sí, sí, no, clar. Sí, estava també en una nit boja i mira, les coses... Exacte, m'ha sap com poden acabar les nits de dissacte.
En fi, Andrea, moltes gràcies, germà, i bon dia.
Un minut i tres quarts d'onze, els apunts culturals del matí comencen avui parlant de cinema, perquè una nova festa del cinema vam veure pel·lícules per menys de tres euros.
Des d'avui fins dimecres, les sales cinematogràfiques de tot l'estat espanyol participen a la cinquena edició de l'anomenada Festa del Cinema, en què les entrades costaran 2 euros amb 90 cèntims a totes les sessions. Per accedir-s'hi cal inscriure's abans a la pàgina web fiestadelciner.com, una iniciativa que conjunta productores, distribuïdores i sales de tot l'estat per revitalitzar els cinemes, que han perdut en els últims 9 anys un 50% la meitat dels espectadors.
Més coses, padre, de l'argentí Santiago Baurasso, és la millor pel·lícula de la quarantena d'ici del filmets de Badalona. El premi especial del jurat ha estat pel suïss Mauro Carraro i el seu curt, Hasta Santiago. En clau musical, Yusuf Islam publica nou disc, Tell Am I'm Gone, el cantautor britànic conegut com a Cat Stevens abans de convertir-se a l'islam. Ha tornat a l'estudi de gravació cinc anys després de Rod Singer. Música
Xarxes estrenen videoclip, és Under the Tide, el grup escocès va ser dels plats forts del primer versat en 2014, gràcies al disc de Bones of What You Believe. I Sant Pere de Rivavilla celebra la vuitena bienal d'art sobre paper.
I encara un parell de punts més. Us expliquem també que la ciutadania pot explorar l'interior i les cúpules de les torres venecianes, construïdes en 1928 amb motiu de l'explosició internacional de Barcelona. I que la segona part d'Otxo vellos bascos els rodarà aquesta primavera. Finalment, a la nova cinta seran els bascos qui donin el seu punt de vista sobre Catalunya.
I amb la cultura arribem al final d'aquest repàs per l'actualitat del dia. De seguida parlem del temps. La informació més propera al Just a la Fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
10 minuts a les 11, moment per parlar del temps. Salutem per això el Carles Hernández de Rius. Molt bon dia, Carles. Què tal? Bon dia, què tal? Estàs content, no? O no? Clar, la pregunta és... Ah, d'acord. Bé, no... No, no gaire. No, jo a vegades... No fa fred, però es fa de nit més tard, més d'hora, volia dir. Ah, d'acord, sí, per això sí. Que avui l'he intentat explicar amb una criatura de 7 anys i era realment molt difícil.
Sí, aquest és el nostre horari normal, no? Ara estem una hora per sobre del sol. Però seria més habitual que l'anterior. Sí, sí, aviam. Ara el que hauríem d'estar és una hora menys a tots els dos. Clar, a tu t'afecta? És d'aquests que t'afecta o no?
No, no m'afecta, porto ja bastants... Hem estat un cap de setmana molt laboral i com que diumenge em vaig haver d'aixecar més d'hora del que tocava també... Bueno, m'afecta perquè tinc el son una mica així més tocat, no m'aixeco més de la tothom. Avui els pares, avui tres quarts, estaven tots a la porta ja esperant. Què passa? És curiós, perquè sembla que en diguis no pot ser, però és veritat que jo, per exemple, ahir vaig anar a dormir una hora més d'hora de l'habitual i avui m'he llevat tranquil·líssimament una hora abans i un quart d'avui ja estava amb tot fet gairebé.
És un procés, bé, són uns quants dies, unes quantes setmanes, adaptes el cos ràpid i ja està. És com quan els nens petits a l'escola mengen a la una, després arriben les vacances i els has de fer el menjar més tard i tenen gana. Ahir també hi havia molts nens a Sant Jus al carrer, menjant una miqueta de tot, segur que van fer negoci a les jorneries i aquestes coses perquè cap a les dos, que són les tres d'ells, em tenia gana i encara estàvem passejant per aquí al...
Per aquí Can Ginestar, realment uns dies molt macos. Dissabte ja va ser espectacular, vam tenir temperatures molt elevades, diumenge ens va girar una miqueta el vent més allà ventat i va frenar-se, o sigui, ahir, tot i que més d'un es podria pensar que va fer molta calor, el termòmetre no va superar els 23 graus, o sigui que va ser una calor molt moderada, i dissabte sí, dissabte sí que es va desmadre la cosa i vam arribar un altre cop als 26 graus, portem molts dies d'aquest mes d'octubre.
I quan estàs farta de l'hivern i quan ja comentes quan ens arribarà una mica de bon temps, estic cansada d'aquest fred, dic tranquil·la, tranquil·la que quan arribi estarà amb nosaltres fins al mes de novembre. I a vegades dius, vale, 23 de febrer o 21 de setembre, arriba la tardor. Vale.
Portem 10 dies de setembre, 30 dies sencers, perquè tampoc no serà espectacular aquesta setmana, de... De fred. De caloreta, perquè fred tampoc no és que estigui fent... No, no, ha sigut un octubre bèstia, en aquest sentit. Llavors, clar, o sigui, estàs a la tardor, però portem 40 dies d'estiu, pràcticament. Llavors, clar, dius, quan s'està allargant l'estiu? I després, de cop i volta, ens arriba un hivernet, que també, doncs, a vegades pot ser dur o molt dur,
però que està recollit en 40-50 dies, o sigui, penseu que el novembre, ara el comencem la setmana, bueno, el comencem divendres o dissabte, dissabte no és? Comencem dissabte, i tampoc no hi ha un episodi d'uns canvis importants, temperatures cap al novembre haurien d'estar al voltant de màximes de 15, 16, com a molt 17.
i que encetarem al mes de novembre amb tot sants amb temperatures de 21 o 22 graus. O sigui que estem 4 o 5 graus per sobre, les mínimes ja no cal dir res, i només cal mirar les moreres d'aquí que en gent està, ara heu estat esmorzant aquí amb l'Andrea, doncs podeu mirar cap a dalt i encara estaven ben verdes, algunes comencen a groguejar, però vaja... I algunes fulles seques, per això a terra hi ha...
Algunes, perquè algunes cauen ja perquè l'arbre no pot assumir tant. A més que portem un mes sense ploure. Però d'altra banda, ahir podíem veure imatges a TV3 que ens ensenyaven arbres que estan començant a florir, cirerers que començaven a florir. I clar, dius, com pot ser això? Què està passant, no? Escalfa tant el sol que el cirerer s'ho ha tret tot de sobre i ja torna a florir perquè té unes temperatures ideals per tornar a florir. I no li parlis de tardors ni de que arribarà l'hivern perquè això tampoc no ho sap.
Les mosques molt empipadores, això sí que també té una mica nota de canvi, sembla que les mosques van una mica loques aquests dies, i ho podíem comprovar a Sant Just al carrer com s'enganxaven a la roba de la gent, perquè realment arriba un parell de canvis, uns canvis que no han de ser massa destacats, però que intentarem precisar ara amb els minuts que ens queden. Molt bé, a veure...
De moment tenim una situació de vents de llevant. Si fóssim molt més intensos o tinguéssim més recorregut marítim estaríem parlant de precipitacions a punts del litoral. De moment hi ha algunes gotetes cap al tarragonès que són molt... Pràcticament al radar pot ser que fins i tot sigui un error perquè és una goteta molt petita i un puntet molt petit al costat de la ciutat de Tarragona. Però aquests vents tenen poc recorregut però tenen la suficient empenta com per tapar-nos el cel i aquest serà el tarannà del dia d'avui.
Clar, en aquestes èpoques de l'any, quan al sol se li para la seva activitat, la temperatura queda una mica furta. Avui no, no? Sí, estem a 17-18 graus, i tampoc no és una temperatura tremendament freda, s'està bé fora, fa fresquetes, si t'estàs quiet i no toca el sol, doncs podem parlar de fresca.
però durant tot el dia la temperatura tampoc no s'enfilarà massa. Com a molt arribarem als dins si el sol intenta trencar algun d'aquests núvols, que creiem que continuaran. Fins i tot hi ha la possibilitat que algun petit pló d'algun núvol pogués caure a terra. O sigui, algun ruixat durant el dia d'avui podria mullar una miqueta a terra, però bàsicament serà molt poca cosa perquè no tenim massa esperances.
Entre dimarts i dimecres serà un procés d'anar fent neteja, com si diguéssim. O sigui, tenim tots aquests núvols que ens entren marítims, temperatures estables, i demà dimarts una miqueta menys, però encara tindrem les taranyines al cel, encara tindrem aquesta variabilitat en el temps, en temperatures que no s'enfilaran perquè el sol no tindrà protagonisme.
I ja sembla que dimecres sí que els núvols aquests, a medida que vagi avançant les jornades, aniran trencant i cada cop el sol anirà guanyant terreny i anirà tenint una miqueta més de protagonisme. Si parlem de valors entre 18, 20, 21 graus aquí a Sant Jús entre dilluns, dimarts, dimecres, dijous, si treu ja una miqueta més al nas el sol, podríem parlar de valors de 22, 23 graus. O sigui, tornaríem a recuperar les temperatures de diumenge. Serà progressiu també, serà entre dijous i divendres.
Molts mapes indiquen que el cap de setmana ha de ser bo, però nosaltres ens quedem amb un mapa que sembla, i té tanta bona pinta, que hi ha un front que creuarà a Catalunya. Tampoc no ens hem d'espantar, perquè és un frontet, tampoc no passarà res. Però podria ploure? Podria caure alguna goteta, entre dissabte i diumenge. O sigui que podria ser a partir de dissabte a la tarda, fins diumenge a migmatí. En aquest espai de temps sí que hi ha la possibilitat que alguna gota, estem parlant de gotes, pogués caure. Ho anirem seguint durant totes les setmanes, un front que creu a Catalunya...
Sembla que ve amb la inèrcia de poder creuar bé, darrere seu entra una miqueta de vent del nord, nord-oest, o sigui que potser refresca una miqueta diumenge, però sí que els tots sants serà una mica variable. De moment no podem precisar que hi hagi d'haver bassa pluja, però és un flon que creua tard o nit, o sigui que durant la nit podria deixar alguna gota a Sant Just. Ja ho veurem o anirem seguint.
I les temperatures, si aquest front acaba concretant-se una miqueta més, podrien baixar una miqueta, si les comparem amb dijous o divendres, que podrien arribar aquests 22-23, que hem comentat, dissabte i diumenge, si aquest front creua, podrien estar una miqueta per sota dels 20 graus, però pensem que ja és 1 de novembre, que el valor màxim mitjà del mes de novembre és 15-16 graus, que encara estem 3, 4, 5 o fins i tot 6 graus per sobre del que tocaria.
Clar, clar, la gent es banyava aquest cap de setmana. Sí, sí. És fort. No, i després tindrem ensurts, perquè el temps se'ns enviolentarà, de cop i volta arribarà la primera bosseta d'aire fred important, que a vegades passa, i quan arribi aquesta bossa d'aire fred normal per l'època i es trobi en un mar de 23 o 24 graus, ja tenim la gresca feta i després passen aquestes coses que passen amb el clima mediterrani, que no té cap tipus de control i se li va...
Sembla que se li en vagi la olla. Fa quatre dies ens estàvem banyant a la plaixa, que això sempre es fomenta, i ara de cop i volta anem abrigats, ens està caient la de Sant Piriquirín perquè el mar es trobarà molt calent. Interessa que hi hagi dies tapats, que encara que n'hi hagi pluja i que vagi bé per tothom i que les temperatures siguin agradables? Interessa?
que anem tenint bastants dies tapats perquè després, si la cosa es complica i arriba una bossa d'aire fred, que és normal, en un mes de novembre, amb aquesta aigua del mar podem tenir episodis d'aquests que empipen una miqueta, rieres plenes, platges trencades, saps? Interessa que hi ha gent uns quants dies de núvols i que la temperatura vagi baixant progressivament. Doncs estarem al cas de tu plegat. Carles, moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Un minut i ja arribem en punt a les 11. Com sempre, connectem amb el bolletí de Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat, també sentim el del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Parlarem de l'horari especial de tots ens del cementiri, també és el que està enrebarant de cara a aquests dies, quines són les facilitats que ofereixen des del cementiri de Sant Just, tot plegat després de les notícies. A més, també farem tertúlia d'actualitat.
Just a la fusta, el magazín del matí. Catalunya Informació.
Bon dia, són les 11. 51 persones detingudes en una nova operació anticorrupció. Les detencions s'han fet a Madrid, Murcia, Lleó i València, on s'han fet 259 escorcolls. Entre els detinguts hi ha l'exsenador del PP i exvicepresident de la comunitat Francisco Granados.
Abandonen l'Hospital Carlos III de Madrid el marit de Teresa Romero i també un dels metges que van atendre l'auxiliar d'infermeria infectada i curada de bola. Al llarg del dia s'espera que deixin al centre sanitari una desena de persones sense símptomes de la malaltia que van tenir contacte amb la contagiada. Els equips de rescat han trobat al mar el cadàver de l'home que van ofregar ahir a Calestreta, a Palamós, al Baix Empordà. El buscaven des d'ahir després que l'embarcació on anava va quedar encallada. L'altre ocupant el van poder rescatar i està ferit a l'hospital Josep Trueta de Girona.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, anuncia al matí de Catalunya Ràdio que es carallarà contra el diari El Mundo per haver publicat que investiguen un compte de gairebé 13 milions d'euros a Andorra. Trias ha negat que tingui cap compte ocult en cap lloc del món i parla d'intencionalitat política.
Dilma Rousseff surt a elegir de presidenta del Brasil amb el 51,5% dels vots tres punts més que el seu rival, el conservador Aécio Neves. Tots dos s'han referit a la necessitat d'unificar el país als discursos posteriors als resultats.
Més d'un milió 300.000 persones ja estan acreditades al web de la Festa del Cine, que des d'avui fins dimecres es fa a tot l'estat. Un cop acreditats, els espectadors només pagaran dos euros amb 90 cèntims per accedir al cinema. Catalunya Informació. Titulars d'esports. El Barça és colíder a la Lliga amb el Sevilla. Tots dos equips tenen 22 punts. L'Espanyol va empatar 0 amb el Deportiu de la Corunya i és de Zé amb 10 punts. Aquest matí es presenta a la Supercopa de Catalunya, que jugaran Barça i Espanyol aquest dimecres a Girona.
I Tito Rabat torna avui a Catalunya com a nou campió del món de Moto2. També ahir Marc Márquez va guanyar la dotzena cursa de la temporada, igual el rècord de Mike Duhan. I finalment Àlex Márquez va fer un pas més cap al títol de Moto3.
El temps s'ha ennoblat o mig ennoblat a bona part de Catalunya, amb més clarianes al Pirineu i especialment al seu sector de Lleida. Les temperatures baixaran una mica, màximes d'entre 18 i 23 graus. Pot proviscajar a la Costa Daurada i a les Terres de Libra. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Avui s'acaba el termini per optar a l'adjudicació de dos pisos de protecció oficial a preu concertat. Són dos pisos situats al carrer de les cadenes 2-4 i inclouen aparcament i traster. Un d'ells es reserva per a persones amb alguna discapacitat que afecti la seva mobilitat i que, per tant, necessiti algun habitatge adaptat. Un dels habitatges té 75 metres quadrats i costa prop de 179.000 euros...
i l'altra fa 90 metres i costa a prop de 209.000. Per a més informació i per presentar les sol·licituds, us heu d'adreçar a Promunsa, l'empresa municipal, al telèfon 93 470 79 30, al correu administració arroba promunsa.cat o al web promunsa.cat. Com dèiem, avui és l'últim dia per fer-ho.
Més coses últim dia avui per presentar pisos buits perquè s'assinin a lloguer social. L'Ajuntament tanca avui el període perquè el mercat immobiliari privat, empreses o particulars, aporti pisos buits que incrementin el parc d'habitatge de lloguer social de Sant Just. L'objectiu d'aquest pla és facilitar que les persones amb dificultats econòmiques
puguin viure en un pis digne al municipi. La idea és aconseguir quatre pisos que s'assumarien als sis habitatges socials existents a Sant Just, que són de propietat pública. Com dèiem, avui és l'últim dia per presentar els habitatges disponibles a l'oficina de gestió integrada. Podeu demanar més informació trucant a l'Ajuntament al 93 480 4800.
I un apunt més per recordar-vos que l'editorial Pòrtic i Moviment Catalunya organitza endemà la presentació del llibre Estirant el fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme de Montserrat Turà. El presentarà a Can Ginestà, la seva autora, Montserrat Turà, i introduirà l'acte Mària Mercè Figueres, exregidora del PSC a l'Ajuntament de Sant Just. L'acte Montserrat Turà a Sant Just tindrà lloc demà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Agidor Cònsul de Can Ginestà.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Step one, you say we need to talk. He walks, you say sit down, it's just a talk. He smiles politely back at you. You stare politely right on through. Some sort of window to your right and she goes left.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. La informació més propera al Just a la Fusta.
Dos minuts i un quart de dotze. El cementiri de Sant Just amplia el seu horari de cara a Tots Sants. Aquest dissabte s'ha celebrat Tots Sants i durant aquesta setmana s'espera un increment d'afluència al cementiri de Sant Just en vista de la celebració del dia en honor dels difunts. Ara parlem amb Jordi Frutos, cap comercial de GIC de Nomer, l'empresa que gestiona el cementiri. Tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Jordi.
Una setmana, com dèiem, clau per qualsevol cementiri, perquè no només la gent acostuma a centrar-se en el dia 1, sinó que aquesta setmana ja es nota, no?, un increment? Sí, sí, sí, sempre, normalment, durant la setmana, abans de tot s'an, sempre hi ha molt moviment als cementiris, eh? I llavors, quin és el canvi d'hora que es fa? S'obren més hores? Bueno, l'horari, sí, des del 27 d'octubre fins al 1 de novembre, obrim...
Tot el dia, o sigui, de 9 del matí fins a les 6 de la tarda, interrompudament. Clar, perquè suposo que... A quina hora acostuma a venir més gent? És als matins? Es concentra més a última hora? Normalment són als matins. Normalment són al matí, sempre. Independentment també de si és tots sants o no, eh? Vull dir que suposo que... Sí, tots sants també acostuma més a vindre la gent al dematí, però, bueno, obrim sempre fins a la tarda perquè sempre hi ha gent que també ve a la tarda. Però el volum fort és sempre al dematí.
Perquè es manté, tot i el pas del temps, el pas dels anys, el costum d'anar als cementiris per les dates al voltant de tots els anys. Sí, sí, sí. Sí, sí, tenim una previsió de visitants. Als cementiris anys us donaves 2.000 persones aproximadament, que és el que més o menys va venint cada any. Això només aquell dia o durant tota la setmana? No, durant tota la setmana. Déu-n'hi-do per això, no? Suposo que és força gent comparat amb altres moments de l'any. Sí, sí, sí.
És una data on la gent sempre ve a arreglar el nitxul, a arreglar la seva sepultura al cementiri, i és una data clau per a nosaltres. I durant l'any també ve molta gent, però és especial del temps. A més a més, el dia 1, que aquest any cau en dissabte, també hi ha una pregaria especial, no? Sí, sempre el dia 1 fem una pregaria al cementiri, i es fa aquest any el dia 1 a la 5 de la tarda.
A les 5 de la tarda, que llavors entenem que és una pregaria conjunta, no? És a dir, que tothom pot anar-hi? Sí, sí, sí.
Això serà aquest dissabte, recordem que és el dia principal, el dia 1 de novembre. Durant tota la setmana hi ha aquesta ampliació de l'horari d'obertura al cementiri de Sant Jusquen. Suposo que ara dèiem que evidentment es concentra més la gent en aquesta setmana. De vegades hi ha una idea que els cementiris, com si fossin una cosa desconeguda, la nostra relació amb la mort de vegades és una mica por del tema del desconegut o ens allunyem de la mort, però
D'alguna manera, quan la gent hi ha d'anar, suposo que el que s'intenta és que tothom s'hi pugui trobar bé, el cementiri, que no sigui un lloc que fa por. Exacte, sí, nosaltres sempre tenim el cementirisme el més cuidats possibles i entenem que la gent ve a veure els seus difunts, però intentem que sempre sigui una jornada que sigui el més normal possible, que no vagin allà a veure el cementiri com alguna cosa, que sempre sembla mort, que vegin...
que vagin allà com si fos un dia festivitat, una festivitat, i que vagin allà a posar les seves flors i a veure els seus difunts, però en un ambient el més normal possible. Ha canviat una mica la manera de la gent d'anar al cementiri o d'aprendre's tot el tema de la mort? Bé, el que sí que és veritat és que cada vegada hi ha més incineracions, llavors tot el tema de tindre una sepultura al cementiri...
quan parlem de nítxols, és sempre una miqueta menor que fa uns anys, ara tirem més pel tema colombaris, perquè s'incineren molt i la gent té les cendres, les posen en un colombari, és una miqueta diferent, però notem un increment cada any d'incineracions en contra de les inhumacions, amb la qual cosa, encara que la gent manté els seus nítxols, cada vegada més, la gent més jove sempre s'inclina una miqueta més pel servei d'incineració.
Clar, això està clar que ha canviat, però de tota manera, tot i que hagi canviat el procés, segurament els rituals es mantenen, no? Sí, sí, es mantenen totalment. Inclús la gent que té sense els cementiris també ve a posar les seves flors, venen al dia, netejar les làpides, o sigui, exactament igual, con nítxul, sí, sí.
És a dir, que en realitat, tot i que hagi canviat la forma, tot el procés de l'època de Tots Sants segurament també es manté i tots associem una mica Tots Sants amb aquest moment de recordar més els difons, no? Sí, sí, sí. El cementiri de Sant Jusque ens sembla que, a més a més, també regularment es van fent millores i últimament se n'han fet el tema del jardí, no? Sí, sempre estem fent millores i coses que potser l'usuari no detecta, però perquè són millores que es fan...
en temes interiors, però sempre fem coses i aquest any s'han millorat les jardineries i tot això, que és un tema que sempre fem. Li cal alguna cosa més al cementiri de Sant Just, que s'hagi de reformar o que s'hagi de millorar? Bé, estem fent coses i això ja és un tema que se'l va estudiant cada any i sempre s'intenta tindre-ho el millor possible, si s'han de posar escales, si s'ha de fer una renovació de la pavimentació, els ostres dels sítols, tot això sempre...
Anem estudiant què és el que fa falta i estem fent les reformes necessàries. Clar. En general, però, esteu satisfets de com es viu una mica tot el... O sigui, de com està la cementeria de Sant Just i per tant de com la gent s'hi mou, no? Sí, sí, sí, per suposat.
Doncs recordem que durant aquesta setmana el cementiri obra de 9 del matí a 6 de la tarda s'amplia l'horari que el dia 1 dissabte a les 5 de la tarda hi ha aquesta pregària a memòria dels difunts a la capella del cementiri avui n'hem volgut parlar amb Jordi Frutos cap comercial de GIC de Nombre que és l'empresa que gestiona el cementiri del municipi moltes gràcies moltes gràcies a vostès i que vagi molt bé, bon dia adeu, bon dia
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar.
Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Stay close to me.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Quatre minuts i arribem a dos quarts de dotze d'avui, dilluns, 27 d'octubre. El que fem a aquesta hora és fer tertulia d'actualitat i per això saludem el Vicenç Riera, la Carme Mató, el Carles Bas, el Josep Cotèrc i la Palmira de Badell. Molt bon dia a tots. Bon dia. Per parlar d'actualitat, un dia avui, gris, eh? Gris i no ens toca el sol, eh?
No, home, ja està bé, perquè ens va tocar molt, eh? Sí, això és veritat, està bé, està bé. No, no plourà, no plourà, eh? No, no plourà. Per tant, no, no, he de dir que no, Carles. Doncs ho sembla. Vull fer un comentari previ. A veure, abans d'entrar a la tertúlia. L'últim dia...
un paper, i de comentaris que van demanar que fes el paper, i va quedar un comentari per fer, l'últim de tots, el Pròxim Orient, perfecte. Algú que no està aquí ha llegit aquest informe, aquestes sugerències, i em va dir que aquest paper era massa incisiu en un determinat sentit. Jo vull reclamar que totes les quatre preguntes són absolutament...
No sugereixo res, faig preguntes. Sí, que no volen anar més enllà, que són neutres. Només al final, quan jo dic, i si penséssim,
en l'ensenyament d'Ixús aquí em posiciono jo personalment i els altres no tenen res a veure això és una cosa i la segona que volia dir és que avui el senyor Poder ens ha donat un paper que fa referència molt bé, us veig molt treballadors, eh, realment sí, sí, sí, sí, sí esteu molt aplicats el senyor a les eleccions o manifestacions que es preparen jo crec que el que jo sugereixo a l'últim punt
Té molt d'interès, però no l'interès que té això. I jo, si els havies estat d'acord, suggeriria comentaris sobre aquest paper. El que ha portat avui... Sí, però deixa'm dir una cosa. Res, no és que tingui molta importància, però per mi sí. Ahir, que es va celebrar el Sant Just al carrer... Més a fer aquest dia esplèndid, eh? Es complien 40 anys del primer Sant Just al carrer. Molt bé.
Molts, eh, 40 anys. Jo ara m'he quedat sorpresa quan m'ho has dit, Palmira, no sabia que fossin tants, ja. És que jo també en tinc molts, ja. Clar, clar. I 10 anys després vas reneurar al mig d'hora, no? Exacte. Això mateix. L'any 4 és un any de canvis, és un any important, i d'estrenes. Doncs, no, no, queda dit, perquè a més a més es envia d'aquests un Sant Just al carrer molt lluit, eh, és el que dèiem abans amb l'Andrea. Va haver moltíssima gent i molt bé. Quan van començar el Sant Just al carrer,
Eren uns altres temps i cada any es reivindicava alguna cosa. Que consti una cosa, eh? Que vam fer una fotografia de la misura i llavors, com que no hi érem el dia que es va inaugurar, no hi érem la fotografia. Cap d'aquests, eh? És veritat, és veritat. És a dir, que aquella fotografia no té cap sentit. Perquè no hi érem nosaltres. No hi érem nosaltres, clar.
a mi ja m'ho van dir, com és que això? perquè no hi eren aquells que van inaugurar però no hi eren tots també s'ha de dir que tampoc hi eren tots els que col·laboren una representació ja no, tampoc hi eren tots els que són bueno, anem a atacar Josep Coderc, no? anem directe anem directe anem directe jo no la volia llegir el meu escrit el meu escrit era per coneixement general
Ara bé, potser me'l poso com a pauta, perquè si no ja m'oblidaré de coses. A veure, llegiríem el document, primer de tot. No, llegiria... O una explicació. Bé, llegiré, que a mi em costa... Certament, si per moments importants, delicants i preocupants, certament, si per un costat són moments de gran il·lusió,
per part de milions de catalans que, més que voler votar, volen la independència de Catalunya, per altra no deixen de ser delicats i preocupants. Si tenim en compte les últimes declaracions del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que, a més de tillar de mestir el president Mas, perquè, segons ell, al·ludia la seva responsabilitat trasladant-la als funcionaris en la celebració de la consulta del 9-N,
cosa que no és veritat perquè els funcionaris que hi intervenen ho fan amb caràcter voluntari, va continuar amb més o menys les següents paraules. El dia 12 d'octubre dije que la consulta no se iba a celebrar. Yo hoy digo que esta consulta no se va a celebrar. És bo també recordar en aquest moment que el senyor Iceta, secretari general del PSC,
Després d'afirmar que ell era partidari de la modificació de la Constitució i que no era partidari de les eleccions plebiscitàries, tota vegada que li recordaven les que elevaren a Hitler a la màxima autoritat d'Alemanya, cosa de la que s'entingué que, és dir, posteriorment, afegir, no entenc com el senyor Rajoy
Tenint com té la majoria absoluta, no es presta a dialogar amb el president Mas. Doncs bé, retornant a les manifestacions fetes per Mariano Rajoy, jo em pregunto, de quin mitjà es valdrà per impedir la votació del 9N? Veig que no parla d'acudir al Tribunal Constitucional, cosa que sens dubte descarta, perquè en aquest cas els serveis jurídics del govern
han conclòs que no és possible. Per tant, només resta una possibilitat, la força, és a dir, la policia nacional, que es podrà constituir a tots i a cada un dels llocs on es pugui votar per impedir-ho. Si això és així, la cosa resulta altament preocupant pels aldarulls que es poden provocar tota vegada que enfront de la força policial hi ha una altra força que és la dels ciutadans.
Sens dubte, però, la força policial acabarà imposant-se i en Rajoy haurà tingut raó. Les votacions no s'hauran pogut fer, però això comportarà una major unió entre les forces polítiques favorables a la consulta. Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, CUP, Iniciativa per Catalunya als Verds i fins i tot
un major apropament al PSC o almenys als seus representants parlamentaris. I no cal dir l'enorme descrèdit internacional que, sens dubte, el Govern de la Generalitat sabrà aprofitar convocant cessió plenària al Parlament per a decidir sobre la possible declaració unilateral d'independència, que en aquest cas serà votada favorablement.
i clamorosament aplaudida pels concentrats davant del Parlament i vies urbanes adjacents prèviament convocats per l'Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural. No vull fer més vaticinis, però crec que no seria rar que, si tot això es produeix, estem davant de la possible Tercera República Espanyola.
Això el senyor Josep ho diu ben bé fa més de dos anys. Que vostè ho diu això. Ah, que pot acabar així. I jo no sé si això acabarà així, però tot el que vostè ha anat dient ha anat passant. És una mica bruixot, eh, vostè?
vas veient els governs com és ara hi ha cap altre camí que la força bruta a veure si no hi posen a cada mesa un desplegament
Un policia haurà de treure l'arma per espantar la gent. Perquè si van... Per exemple, anem tot un grup, no? Com s'ho farà per... Mira, de moment ja n'hi ha 300 d'haver policies nacionals aquí, eh? Per cas a premiar. No n'hi ha prou. No n'hi ha prou. Però creieu que realment el dia 9 vindran els policies? Jo crec que no. Jo espero que no, eh? A principi ja no és una consulta com la que estava prevista, perdona. Doncs aleshores en Rafael quedarà molt malament.
Aquí, al Marés, amb traca d'avant no hi anaven, eh? Si això no passa, et deixes davant de l'estat espanyol, en general, perquè va molt malament.
Jo crec que els han enviat per... Per acollonir. Si ho has dit tu, perquè sempre dic jo tacos, per acollonir el personal. Sí, sí, però... Espero, espero. Però la gent no s'acollonirà, eh? No, no, jo sí que em fa una miqueta de... Si tinc que córrer, no estic jo per tonteries, eh? No, jo no penso córrer, eh? No. De totes maneres... Si aquesta colla de policia ha estat aquí convivint en planta de campanyes, va passar molt malament.
perquè no els van posar de molts hotels. No ho sé. És un plan de campanya, això. Ja estan acostumats. Estan acostumats a això. De altres maneres, aprofitant ara una miqueta el tema que està molt tibant i molt seriós, per què no toquem el tema aquest de si estàs empatronat aquí i pots anar a votar o no? No, no, és segons el DNI.
És el que dèiem l'altre dia, us en recordeu? No, no, jo vaig consultar el 012. Ah, vaig trucar el 012, eh, el que us vaig dir l'altre dia. Vaig consultar el 012 i el 012 em van contestar no és necessari que vostè actualment visqui en el lloc del domicili del carnet. Ah. El que és necessari és que el carnet porti un domicili d'una població catalana. Ah. És a dir, que llavors si estàs empadronat a Sant Just però el DNI no ho posa pots votar a Sant Just. Pots votar a Sant Just, esclar.
Mira, veus? Això queda clarit. Això és el que em van contestar al 012. Això és el més fresc. Jo suposo que tindran el suport d'un ordinador. Ens apuntaran perquè hi pot haver qui faci el viu i se'n vagi a un altre lloc.
Allà constarà Estaran en xarxa Soltin els senyals Avui dia això és possible És possible Si fan per poblacions Si fan per poblacions Picar primer la població I després el número Veuran de seguida Si ha votat o no ha votat Que no cal que vagis a Valjurgina Perquè va allà a Ballissa també
No, si jo el vaig preguntar. Mira, queda resoltat. Què més vol dir, en Carles? Sí, vull dir una cosa. Avant d'entrar aquí he sentit un comentari. És que es necessitaria un súper ordinador. Independentment, que Catalunya té el mare nostre, que és un súper, súper ordinador. I tant. I tant. El primer. Sí, sí. Però no cal anar a aquest. Qualsevol ordinador...
connectat a la xarxa, i les xarxes socials, i les xarxes... I veient que apareixi una dada, que es troba amb un altre ordinador, aquesta dada és una dada i està acabada. És que hauria de ser així al segle... No, és que ha de ser així. No, no, és que això, el ordinador senzill, no cal...
Com qualsevol empresa, no? Si estic en aquest moment, eh? No sé com anirà, eh? Si el seu cadern que ha trucat al 012... Almenys sabem exacte, perquè vosaltres... Al 012 em van dir-me això, ara em van enredar... No, però l'altre dia, sense el 012, va sortir per la tele.
Dalla, tots els municipis, portant tots els municipis de Catalunya, això que deia el seu poder, com tal que estiguis empadronat amb algun municipi de Catalunya.
No, del més allà. Després hi ha el problema que ha derivat dels que votin estant a l'estranger, o dels estrangers que estiguin aquí, que també ho especificava. Uns anys pels comunitaris i més anys pels extrecomunitaris. I després hi ha unes quantes...
I que es pot votar exactament, es pot votar després. Per exemple, els voluntaris aquell dia no podran votar en principi i tindran 15 dies després per anar a votar. Un telèfon, eh? Ens truquen ja per intervenir al programa, segurament. Avui el ministre de Justícia a Ràdio Nacional d'Espanya ha dit que l'executiu espanyol està prenent les mesures adequades per salvaguardar la legalitat. Ha dit també que si es va per un camí confós s'acaben en situacions perpèntiques en referència al 9-9-N, per entendre'ns.
I bé, també ha dit a través espanyola que el govern està prenent aquestes mesures, que dèiem ara. Per tant, seria estrany, no?, que si em puc néix el 9-9-N. Jo crec que no valdria la pena ni per ells, no? Estrany ho seria qualsevol cas. Perquè el primer estrany és que no em deixin votar. A més, és veritat. Començant per aquí, espera-t'ho tot.
Però això, el que menys importa, em sembla a mi, en el senyor Rajoy. El senyor Rajoy, la primera cosa que li importa és aparèixer davant de la resta de les espanyes com l'home que suposa aquesta situació. Com acabi, ja en parlarem del que farà.
Ara duent, el seu intent, i el senyor Poder, podem deixar d'estar clar, és que els òrgans assessors, des del punt de vista polític i judicial, sembla, i això ho portava al diari des d'ahir, que no acaben de donar la raó perquè vagi al Constitucional. Llavors ell,
apel·la a altres estratègies. La primera va ser aquesta d'enviar-te sentes porfonetes per veure si ens espantava. Comprovat que no hi ha espany, que no hi ha hagut aquesta... Oh, perquè ja fa temps que hi són, eh? Sí, sí. Està pillant, eh? Bueno, que no hi ha aquesta convulsió, que pensava que la gent diria que ja estan tots... Tots tremulants. Sí, no. Ara prova una altra cosa. I amb això fa jugar el ministre, fa jugar l'un, fa jugar l'altre.
Jo, personalment, penso que hi haurà votació. Ara, clar, aquesta possibilitat de col·locar un guàrdia nacional a cada mesa, perquè al moment que la senyora Palmira pugui votar i digui, fora d'aquí, fora. Jo crec que això no passarà, eh? No. És molt complicat, perquè al costat d'això hi pot haver-hi a fora un milió o dos milions de...
de 15 anys, de reclamar i que jo ja no s'arregla de tenir la senyora per vir a mor a l'altre.
A mi que em facin màrtir. I a mi, Valmira, anem juntes, que ja sabran que els hi toco jo. Sí, ens arrepleguen a totes dues, pobrets. Pobrets. Abans, quan agafava algunes... No la parlàvem, eh? A mi m'és igual. Ja queda poc, eh? Jo espero que tot això sigui una cosa així amable que estem fent ara. Espero que tot vagi bé, que no tinguin cap problema.
Encara ens queda una tertúlia més, eh, abans del 9-N. Sí, encara ens queda. Però encara queda la setmana que ve. Però aviso, jo dilluns que ve no puc venir. Ah, llavors per tant estàs fent ja aquesta... Jo tampoc? No, sí, tu sí que pots venir. Vaja, el dia del compromís ja... És que a Palmir ja es veu que aquí hi haurà algú que ja vagis l'any. No, però ja saps...
Però l'endemà, el dia 10, sí que seré aquí. Perfecte, doncs parlarem de com ha anat. Lligant una mica, que no queda gaire, eh? Si no m'han detingut. Lligant una mica amb tot el que esteu... El senyor Bas ja m'ha embarcat a mi, saps? El senyor Bas, no? El Carles. Però hi ha una cosa que és important. La vinguda de la policia, per mi, eh?
Un biòleg pot no tindre cap fervor, pot estar dirigida senzillament a espantar. Aquesta és una cosa. Això no s'ha aconseguit. Ara som en un moment a una altra qüestió, que és la de...
Farem tots els possibles per impedir que això es faci. Coaccionar. Entre ells que faran els possibles, que els diuen quins, i el poble català fent tots els possibles per aconseguir-ho, hi ha una situació d'equilibri. El senyor Coder, i valgi el respecte que li tinc, que deia una cosa que és molt important.
Jo penso que tot aquest problema deriva que Catalunya representa el 21% del PIB nacional, del PIB setal, i això els preocupa molt perquè d'aquí es tiren, van estirant. Això una qüestió. I la segona qüestió és que encara que no ho diguin, la preocupació internacional és sèria.
perquè no hi ha cap país, en el millor dels casos, hi ha hagut països que han dit que aquesta és una qüestió d'estat. Porten les poses a sobre. Però si no és així, m'agrada veure el paper que farà el senyor Rajoy si posa guàrdia de cada urna. Això són petites qüestions que jo penso que es tenen que tinguin en compte. Una demostració de democràcia? No és solament...
l'efecte, com diríem, l'efecte immediat. És les conseqüències que estem inversos en una comunitat, que és la comunitat europea, i el món sencer, encara que té diverses importàncies, i això el recollit segur que ho té en compte. El que passa que ara ha fet parlar el ministre de Justícia. Bé, ho ha sigut parlant.
Perdoneu els meus... No, jo volia dir, no vull interrompre perquè és un plaer escoltar-ho. Sí, el Vicenç i jo estem aquí escoltant. Jo també. I si us imagineu que quan s'acabi la votació, que ens deixin votar, amb la policia allà i tot, que ningú ens digui res. Anem a posar la seva paret, bon dia, bon dia, ens anem.
i agafen totes les urnes i les cremen, què passa? Sí, home. Per si no és una consulta. A fer fotos. Però igualment... No, perquè està informatitzat. Estarà informatitzat.
i a part no és una consulta l'efecte d'anar a votar el sí o el no resultat no això m'ho acabo d'inventar per donar una miqueta de sabor al tema però també és veritat que molta gent
Jo ho trobo molt primitiu, això. Que passés això seria un acte, un gest molt primitiu. Que sortissin dos policies tapats i una catxa que... Clar, el problema que passarà amb aquesta consulta segurament és que la gent que volia votar abans que es canviés consulta pel que és ara anirà a votar, però clar, la gent que vol votar que no...
Sí, la gent que volia votar que sí i anirà, la gent que vol votar que no, possiblement no se sentirà cridada. Però no se sentirà cridada, que és la diferència amb el tema de la consulta. Clar, perquè al canviar el tema la gent, molta gent no ho entén.
És a dir, per tant, ja entenc que el que demana els orientadors és que hi vagi tothom i que hi vagi tothom qui vengui això, però... Encara que hi vagi, però mira, no sabran si ha votat sí o no. Oh, clar que no, home. No, però clar, si surt un 90% que sí i un 10% que no, ja es veurà que hi ha alguna cosa estranya, passa. Sí, ja, és veritat que els dos no se senten cridats, no sé el per què no se senten cridats, no se senten identificats, implicats, no s'hi senten, però cridats igual...
Bé, però potser canviar el tema, el nom, molta gent... Això volia dir. Sí, molta gent... Però quin nom? El de la consulta per procés participatiu? Per procés participatiu. Ara molta gent no ho acaba d'entendre. Encara més per entendre-ho, si és un procés participatiu. La paraula diu molt.
Sí, però tothom és tan brillant, eh? Gràcies, Carme. Ha canviat el tema i llavors molta gent diu ara per què tinc d'anar a votar jo, si no és el primer que volia anar a votar. El que digues és que hi ha molta gent que quan veu complicacions ja no s'hi implica, però jo conec un noi que vindrà expressament d'Indianàpolis. Déu-n'hi-do. On està empatronat?
on està empatronat? a Sant Just perquè si no digui que no vingui i els que viuen a fora i votaran a fora està establert el sistema no? hi ha diversos punts però es veu que a Indianàpolis no n'hi ha i ho farà llavors els d'Horta de Sant Joan que no es preocupin que vagin al poble del costat a votar
I els de puntons. I els de puntons, sí. Sí, sí, poden anar al nostre costat. És veritat, perquè hi ha tres o quatre pobles més mandra o impossibilitat. Ara tres pobles que hi ha el govern del PP, altres pobles que hi ha el govern del PP tindran mesa.
i urna això també s'ha de dir però altres que no hi estan disposats mira Badalona em sembla que Badalona tindrà meses sí, sí, que em va sorprendre em va sorprendre perquè el tio aquell alcalde perquè vam posar-ho a votació i va sortir que sí no, no, però em va sorprendre perquè l'alcalde de Badalona però la resta de ple hi ha majoria i va sortir que sí que a mi em va sotar però el Partit Popular no va votar que sí
per la resta però vull dir amb l'alcalde aquell que tenen em va sorprendre tornant una mica al que dèiem al principi tot plegat també està escalfant molt el tema polític del moment i una mica de vegades el tema d'ahir va ser les declaracions de Miquel Iceta sí com ho sembla tot plegat? ara aquest dematí ha parlat amb la Raola heu sentit? ho he llegit després a les notícies s'han tingut un freca-frec de mucho cuidado
Sí, perquè de fet s'ha reafirmat en el fet que les eleccions plebiscitàries no existeixen en el sistema polític. I el fet que sortís amb eleccions plebiscitàries el Hitler no és veritat, però les plebiscitàries es fan a fi de...
I allà no hi havia cap fi, va sortir, perquè va sortir, perquè era un líder. Va ser unes eleccions generals i va sortir aquest. Però jo crec que a aquest líder se'ls hi va capgirar. Eliseta no tenia que haver fet aquest comentari. Sí, per més, el va fer.
Ara també fan servir que el 9N era la noche de los cristales rotos. I que això ja està fet expressament. Això ja és una premonició. Molt recargolat, això. I que el 19 caigui en 19 també és crucialitat, això.
Que el dia nou sigui dia nou. Sí, també. És fet després. No, jo, de veritat, a mi l'Iceta, que és una persona, com a persona, és una persona que em cau molt bé, un tio que, a més, ja està bregat, ja és un home que porta molts anys dintre del sidral, que surti despenjant-se amb aquesta, el que va fer ahir,
I aquest matí ha insistit amb el tema i amb la rola. Mira com estem parlant d'ell. Si no, l'ignorem. No, no es tracta d'això. Es tracta d'això. Es tracta d'això. Que parlin encara que sigui bé. Que parlin de mi encara que sigui malament. Però hi ha persones... Què espera el PSC d'aquí de Catalunya ara?
El PSD s'ha anat reduint molt. Ja està, només falta això. A veure, l'altre dia la manifestació que va fer, la concentració que va fer l'Assemblea Nacional de Catalunya i l'Òmnium Cultural a la plaça de Catalunya, hi havia...
parlamentaris del PSC. Estaven presents allà i aplaudint. Clar, que s'ho faci mirant, que s'ho faci mirant una miqueta. Continuar la política de l'anterior...
que m'ha sorprès moltíssim l'actitud d'ell perquè em sap que era un home ja bregat en el tema quan ho és en principi? bueno, en principi potser massa, potser ja fa massa anys i a vegades aquestes coses s'enquisten les persones i si no es renoven els partits no tiren, eh? sí, però és que no hi havia ningú més, eh? que després d'experiència del Navarro ja se'ls quedava l'Iceta perquè és veritat, o no?
No, no, exacte, va ser complicat. Què més volíeu dir, Carme? Jo vull dir una cosa que fa el fet que explico una miqueta la situació actual del PSD. Fa molts anys vam organitzar una cosa de ciència, no tenen a veure la política, analitzat un borreguer. I...
En aquell moment jo era president d'una societat sobre biologia i el meu vicepresident era un rebentós, el rebentós tisiòleg. I em diu, Carlos, avui hem firmat l'adhesió del PSC català amb el PSOE. I jo li vaig dir, l'heu errada.
Us hem equivocat. I ella m'ha contestat, sí, però no teníem altra sortida, perquè realment la força la tenia el PSC del Banjo Fregat. I m'ha dit això.
Ara, ells són víctimes d'aquesta situació, perquè encara que, si fixeu, tant quan hi havia l'anterior com ara la Liseta, que com diu molt bé, té molta experiència, però està lligat per un desig de ser catalanista, per un desig d'aportar tota la seva experiència en part de Catalunya,
Però d'una veu, que li criden de l'altra banda, eh, mestre. Penses, pues hoy. Eh, mestre. I el senyor aquest, com diu aquest, aquest, el senyor Coderro i deia el guapo, el guapera. El guapera, sí. El guapera, sí. Sí, Pedro Sánchez. Pedro Sánchez, sí. Pedro Sánchez, en aquest sentit i en aquestes qüestions, ha deixat ben clar, textativament clar, que ell en aquest tema anava a favor de...
Del recolli del paper. Sí, sí. És claríssim. Llavors aquestes coses sonen i mentre la diceta vol trobar una solució via el canvi de la Constitució, etcètera, etcètera, li està sonant...
el senyor Sánchez? Sí, el senyor Sánchez, que li està fent... i el pobre Navega. Aquesta és la situació per a mi. Poder estar per a qualsevol viure aquesta situació en un moment concret i li vaig dir que eren endavant dos.
que era un cosí del rebentor socialista però ara em ve la memòria d'aquesta cosa però portem-me una petita anècdota que té a veure amb el rebentor socialista un dia durant l'època d'en Franco van anar a casa set amb la policia amb la policia nacional i diu el senyor rebentós i va sortir una millora
amb delantalet i còpia. I aleshores el policia diu, perdó, perdó, no se ha equivocado. Diu, no, no se han equivocado. Clar, anaven a buscar un socialista i es troben que tenien una minyona amb uniforme.
És bona aquesta, és bona. No, no, està bé, perquè... Bueno, el PSC aquí a Catalunya també era gent de... Ojo, eh? I els comunistes. Era els snops del moment. Era els snops del moment. Lluviol. Lluviol. Lluviol, sí. Aquesta gent era un socialisme.
era el jovent llavors l'agoix divín l'agoix divín jo també crec que està molt pressionat més que pel Sànchez per alguns alcaldes del Baix Llobregat que són pro PSOE que són gent de pes en el PSC perquè l'altra ala està molt desmarcada
Sí, sí. Alcaldes i alcaldesses. No, no, sí, és un plaer escoltar-los, de veritat, eh? Sí.
l'únic cosa que podria passar és que si tot això és així que ara no sortim aquí fora i fem un guàrdia és que millor escolten ràdio d'Esberna que sempre ens escolta més gent de la que ens pensem és veritat ahir a la tarda al vespre vaig estar escoltant a la penya del morro clar, perquè el diumenge d'ara hi ha aquestes repeticions o sigui que jo també l'encanxo no sempre s'agafa ràdio i s'anjust
Això també et queixen a vegades, Carme, no? Allà sempre és que la perds de seguida Sí, sí, no sempre La perdeu vosaltres Ah, clar Però dintre Sant Just sí, en principi No sempre, eh? Mai està en la mateixa freqüència S'ha d'anar a dormir a la cuina per poder sentir-la
No, no, però ahir a la tarda després vaig estar escoltant la penya del morro. Sí, ben fet. Home, a més, ahir al matí va haver-hi el programa 1500, ja que parlàvem de les festes de tardor, al Sant Jús del Carrer, és el programa 1500 de la penya del morro, també. Ah, sí? Sí, sí, a l'aire lliure. Tot eren... Celebracions. Celebracions, oi? És veritat. Exacte. I els 60 anys dels gegants vells. Sí. Moltes coses. Era, penso que era el...
el juny, eh? Devia sortir per corpus. Però ahir, exacte. Però vam celebrar ahir perquè mira, sigut vam fer cada any, fem alguna cosa. Vas anar arrossada, tu? No, no. Doncs vam celebrar els 60 anys de la justa i el pastor.
Ens queda només un minut i mig per arribar al final. Tu què opines del tema? A 60 anys ja es poden jubilar. Espera't, espera't. Espera't que encara queden 5 anys, depèn quina remesa agafen. 66 o 67, no sé.
si jubilan ara cobraran poc ara s'hauria de mobilitzar una miqueta la gent jove perquè facin de gegants que portin els gegants perquè de veritat tota la gent que hi ha una miqueta ja des que sóc de la colla que estem mobilitzant gent i mira de tant en tant perquè tots són gent gran se'ns acaba el temps per tant hem d'acomiadar-vos moltes gràcies a tots Vicenç, Carme, Carles
Josep Ipalmira. No, que no vinc. No vinc la setmana que ve jo. La porta a vostè. Que vagi bé. Nosaltres no, eh? Adéu-siau a tothom. De seguida connectem al Bolletí Informatiu de Catalunya Informació. Són les 12 en punt, en pocs segons. I tornem després amb més coses fins ara.
Són les dotze.
51 detinguts a les comunitats autònomes de Madrid, País Valencià, Castella i Lleó i Múrcia per la seva suposada implicació en una gran trama de corrupció, sospitosos d'haver firmat adjudicacions públiques per valor de 250 milions d'euros a canvi de comissions. Entre els detinguts hi ha l'exsenador i exvicepresident de la Comunitat Autònoma de Madrid, Francisco Granados, i l'actual president de la Diputació de Lleó i els alcaldes de Parla i Valdemoro.
Ja han donat l'alta mèdica a les 10 persones que han estat en observació durant 21 dies a l'Hospital Carlos III de Madrid per haver estat en contacte amb Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria contagiada de bola. Una d'aquestes persones és el marit de Romero i també un dels metges que la va atendre, que han agraït tot el suport que han rebut.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, escarellarà contra el diari El Mundo per haver publicat avui que investiguen un compte ocult de 13 milions d'euros a Andorra. El director del diari diu que estan molt tranquils perquè la base de la informació és sòlida. Els equips de rescat han trobat al mar el cadàver de l'home que van ofregar ahir a Calestreta, Palamós, al Baix Empordà. El buscaven des d'ahir després que l'embarcació on anava va quedar encallada. L'altre ocupant el van poder rescatar i està ferit a l'hospital Josep Trueta.
El president d'Ucraïna, Petro Poroshenko, es disposa a iniciar converses amb els líders dels partits europeistes per formar una coalició de govern. Les forces prou occidentals guanyen les eleccions legislatives d'acord amb l'escrutini del 30% aproximat dels vots.
Els amics de l'òpera de Sabadell es trenen aquest dimecres la nova temporada amb una nova producció de Lucia Dillammermur de Donizetti. El repte de l'any serà a la primavera amb la gegantina Turandot de Puiggini. Catalunya Informació. Els esports serà també en titulars.
Aquest migdia es presenta la Supercopa de Catalunya, que jugaran Barça i Espanyol aquest dimecres a Montilívia, Girona. Els blauranes s'entrenen, Messi, Neymar fan treball específic i ni està a fisioteràpia. Els blauranes són col·líders amb el Sevilla amb 22 punts, l'espanyol Desè amb 10 punts.
Tito Rabat torna aquest migdia a Catalunya com a campió del món de Moto2. També ahir Marc Márquez va guanyar la dotzena cursa de la temporada, igual a el rècord de Mike Duhan. I finalment Àlex Márquez va fer un pas més cap al títol de Moto3.
I el temps a cel ennubolat o mig ennubolat a bona part de Catalunya, més clarianes al Pirineu i especialment al seu sector de Lleida. Les temperatures baixaran una mica màximes d'entre 18 i 23 graus. Pot plovisca ja a la Costa Daurada i a les Terres de l'Ebre. Ara passen 3 minuts i mig de les 12. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. Avui s'acaba el termini per optar a l'adjudicació de dos pisos de protecció oficial a preu concertat. Són dos pisos situats al carrer de les cadenes 2-4 i inclouen aparcament i traster. Un d'ells es reserva per a persones amb alguna discapacitat.
que afecti la seva mobilitat i que, per tant, necessiti un habitatge adaptat. Un dels habitatges té 75 metres quadrats i costa prop de 179.000 euros i l'altre fa 90 metres i costa prop de 209.000. Per a més informació i per presentar les sol·licituds us heu d'adreçar a Promunsa, l'empresa municipal, al telèfon 93 470 7930 o al correu administració arroba promunsa.cat o al web promunsa.cata. Com dèiem, avui és l'últim dia per fer-ho.
Més coses, l'exconsellera d'Interior i de Justícia de la Generalitat, Montserratura, presentarà el seu darrer llibre demà a Sant Just. Es tracta d'Estirant el fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme, que es presentarà a Can Ginestar, de la mà de l'editorial Pòrtic, Moviment Catalunya, i de l'exregidora de l'Ajuntament de Sant Just, Mercè Figueres.
Montserratura ha estat alcaldessa de la seva població natal, Montllet del Vallès, des de l'any 87 fins al 2003. En Nyenca va ser nomenada consellera d'Interior. Actualment és membre de la Mesa del Parlament de Catalunya, crítica amb la branca més tradicional del PSC i treballa a l'Hospital de Palamós. Doncs Moviment Catalunya organitzarà demà a Sant Just la presentació del darrer llibre de Montserratura. Es tira en el fil quan el PSC va abandonar el catalanisme de la mà de la seva autora a dos quarts de vuit a la sala Agidor Cònsol de Can Ginestar.
I un apunt més per recordar-vos que el cementiri de Sant Just amplia el seu horari de cara a Tots Sants. Dissabte se celebra Tots Sants i durant aquesta setmana s'espera un increment d'afluència al cementiri de Sant Just en vista de la celebració del dia en honor dels difunts. L'horari d'obertura de la instal·lació durant tota aquesta setmana és de 9 del matí a 6 de la tarda. A més, el dia 1, a les 5 de la tarda, tindrà lloc una pregària en memòria dels difunts a la capella del cementiri.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Mil razones convincentes dejaron de funcionar. Ahora hemos comprendido que lo importante es ganar
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia, aquesta hora el que fem és saludar a la Maria Quintana. Molt bon dia, Maria, què tal? Molt bon dia. Ai, ara sí, bon dia. Hola, ara sí, ara sí. Teníem el micròfon equivocat per parlar sobretot del cap de setmana, no? De tota la setmana, de tota la setmana. Carme, de tot el que vam començar dilluns passat ja.
Com ha anat tan legat? Mira, molt bé. Està content? Sí, molt, molt. Perquè, primer, la primera conferència que va ser dels fets del 1714 al Baix de Legat, la sala Isidore Cònsol, que en Genestà estava planíssima, la xerrada d'estar a càrrec del Júlia per la part de Sant Lluís i la Coral, per la part de Sant Lluís, i en... Camarà, se'n sembla que es diu...
El senyor que va venir del Baix Llobregat, que va ser molt amè, molt didàctic, i que aquest llibre també el vam vendre, allà es va vendre, i aquest llibre també el vam vendre ahir a Sant Josep Carrer, dels fets aquests.
Després hi va haver-hi la xerrada d'en Sorroca sobre els Olímpics Sant Justens, que va ser molt dinàmic i molt entretingut i molt agradable. I després aquí també això es va fer a la Taneu, a la Sala Piquet, i aquí el dijous vam tenir...
Com es vivia Sant Just el 1714 a càrrec de l'Olga Sbert i del Francesc Riera. Va ser també molt curiós, molt interessant, un treball de camp increïble perquè les diapositives han explicat d'una manera que t'has de treure el barret tant pel Juli i per la Coral com pel Francesc i l'Olga Sbert.
de la manera que treballen. En quina cura, en quina perfecció valen fer les coses i se'n surten, eh? Perquè, vull dir, era una feina molt ràgida. Que aquesta, doncs, la xerrada de l'Olga i del Francesc sortirà amb una propera miscel·lània, eh? Sí.
I després vam tenir el taller de galetes pels nens. Què tal va anar al final? Un èxit. Un èxit perquè vam haver de dir que no a molta canalla al final. Home, doncs mira, eh? Hem vist que... Tant que patíeu? Sí, home, sí, perquè la via que duíem no era la que havíem de...
de portar a terme perquè no hi va haver la resposta, en canvi les alternatives ens van funcionar molt bé. I vam tenir 15 criatures fent galetes. No en podem tenir més, això que quedi molt clar, però vam poder dir, vam dir que no més de 20 criatures. Déu-n'hi-do. Esclar que també hi havia pares que venien una mica despistadets, eh? Sí? I venien en canalla petitíssima. Bueno, això sempre passa, no? No, que és un home amb dos anys no me'l portis, entén-me.
almenys quatre, perquè sàpiguen què han de fer. Però bé, va anar molt bé. Sé que l'arcalde, en Perpinyà, en el seu Facebook, hi va penjar unes fotografies. Molt bé, va participar-hi, ell. No, va venir a veure un moment, li va fer molta gràcia i se'n va anar, perquè tenia altres coses per fer com a arcalde que és. I nosaltres, doncs, el dissabte al matí, els nens van quedar molt contents, ens vam fer una foto de grup, els vam fer un petitut sequi,
I el dissabte vam fer la parada davant del mercat, que segurament l'any que ve, perquè, esclar, les coses, a mesura que les vas fent, vas veient què es pot millorar. I nosaltres veiem que si, per comptes de posar la parada a les 11, la posem a les 9 o a les 10, anirà molt millor. Funciona millor. Sí. I va anar molt bé, eh? Va anar molt bé. Que passa que el fluït de gent és més a les 10 que a les 12, per entendre'ns, saps? Per això ho hem d'estudiar.
però va anar molt bé i després ahir Sant Josep Carré també vam acabar perquè hi va haver aquestes meravelloses persones que fan les galetes hi va haver gent que em va fer perquè en tinguéssim diumenge i les vam vendre i va funcionar també
I va funcionar i estem molt contents perquè podrem aportar Sant Joan de Déu quasi al voltant dels 600 euros. Home, molt bé. I això ens omple de satisfacció i donar les gràcies, primer, a la gent que ha fet les galetes desinteressadament. I segon, a la gent que les ha comprat. Clar. Llavors això és una cosa que a nosaltres ens omple de satisfacció. A veure que el que intentem fer ens surt.
I això... Home, sempre ajuda per tirar endavant, no?, donar forces. No, perquè veus que la gent col·labora, que la gent participa, que la gent, doncs, és solidària, que hi ha gent que espera les galetes... Exacte. I això, i això, doncs, és una cosa que fem amb molta satisfacció i amb moltes ganes. I, per tant, es mantindrà ja consolidat, no?, de cara a properes edicions, que està molt bé. Sí, sí, sí, sí, sí.
Molt important, molt bé. Doncs Déu-n'hi-do, va ser més a més el temps, ens va acompanyar. Ens va acompanyar, també vam vendre llibres, tot s'ha de dir. Està molt bé. I no, home, sabem que no és Sant Jordi, però perquè hi ha moltes. Era una festa, una festa que nosaltres hi vam participar molt contents i, com sempre, hi veiem la gent i veiem gent que no veiem mai de la vida.
i gent que veiem sempre, això és l'important, la relació, la interrelació entre la gent, i que tothom disfruti aquell dia, fent el que faci, però que disfruti. Que és el que s'ha de fer. Molt bé, Maria, ara cap on revelleu, proper objectiu?
A mi crec que la feina que ara em toca més directament és Nadal. Encara queda, llavors, un parell de mesos, home, el 27 d'octubre. No, no, no, no. Fila l'agulla. Passa ràpid, això. Sí, perquè s'ha de preparar els poemes i s'ha de preparar totes les coses i ho volem fer ben fet i, com sempre, si ho fem en temps, sempre és més fàcil poder rectificar una cosa en temps que en presses. Teniu data per això o no? Sempre. El dissabte abans de Nadal.
Per tant, deu ser 21 o 22. A la sala del cinquantenari. Si em sembla que és el 20. El 20 de desembre. El dissabte. El dissabte és 20. Doncs el dissabte ja tenim la sala del cinquantenari i ja el tenim això. Molt bé, doncs n'anirem parlant. N'anirem parlant de tot plegat. D'acord, Carme. Gràcies, Maria. A vosaltres. Que vagi molt bé i bon dia.
Passa un minut d'un quart d'una del migdia, de seguida estrenem espai amb les càpsules de l'espai, l'espai de lliure creació. Cada últim dilluns de més parlarem amb algun dels protagonistes d'aquest espai de lliure creació, d'algun aspecte de la comunicació artística diferent. Avui no us ho perdeu, parlarem del món dels aparadors, tot plegat, de seguida, després de la publicitat. Just a la fusta.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. El 9 de novembre,
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 i 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Vine al Consorci per a la Normalització Lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. La informació més propera al Just a la Fusta.
i a aquesta hora avui estrenem un nou espai que ens fa molta il·lusió són les càpsules a l'espai i a partir d'ara cada últim dilluns de més farem una col·laboració conjunta amb l'espai de Lliure Creació Carme Malaret per tractar algun aspecte vinculat amb el món de la comunicació artística
Una secció que és possible gràcies a la col·laboració de Quim Déu, membre d'aquest espai de lliure creació, i on cada mes parlarem amb un dels protagonistes d'algun tema que tractarem. En aquest cas, avui per començar, parlarem de les patates braves, de la comunicació analògica, a través dels vidres que expliquen, que segurament de seguida us situareu, sabreu de què parlem, si penseu en aquells vidres, aquells espais on s'hi escrivia el menú del dia o les tapes que s'ofereixen, com ara les patates braves,
I ara, doncs, de qui ens aniríem, el que ofereix l'espai de lliure agressió Carme Malaret, que és la Parador, aquests vitres exteriors, els ofereix als creadors perquè el facin servir pel seu treball. I avui, en aquesta primera secció, el que fem és saludar a la il·lustradora que va iniciar aquest projecte a Parador, aquí en aquest espai de lliure agressió Carme Malaret, amb el seu llenguatge personal. Tenim, per tant, doncs la Cristina. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Com va anar aquesta primera proposta? Recordes quan t'ho van proposar o com va sorgir tot el projecte? Home, va ser la Carme que m'ho va dir perquè soc il·lustradora, a part que faig moltes coses però soc il·lustradora o em considero il·lustradora.
I em va dir, escolta, ja que has fet el logo de l'espai i tal, doncs no t'agradaria pintar aquest vidre? I va ser molt xulo, perquè de fet sempre he volgut pintar un vidre, o sigui que sí, un aparador. Però era la primera vegada que ho feies, que feies un projecte d'aquest tipus. Sí, sí, bueno, sí, sí, es podria dir que sí, un aparador sí, tal com un aparador sí. He pintat altres coses, una paret i coses d'aquestes, però sí.
I què és el que vas pintar en aquest cas? De fet, de confessar, suposo que no en tenia ni idea. Deia, què vols que pinti, Carme? No sé, què vols que posi? I, ai, no sé, fes coses teves. Vam començar així i vaig començar, de fet, vaig començar com molts cops començo les meves pintures o els meus dibuixos, si no hi ha un tema establert,
I vaig començar a pintar això que ho he definit molt bé, que és el meu llenguatge personal. De fet, vaig començar a pintar un cor, un cor des d'un punt de vista més com mèdic, no d'aquest típic cor, d'I love you, saps? Un cor així, amb les seves vàlvules i tot, i després d'allà va sortir tota una imagineria molt estranya. Va ser això una mica, no? No tenia molt de sentit. Era com grafismes, il·lustracions meves...
I va funcionar per això? És a dir, la gent... Quina resposta va rebre? Home, jo la primera impressió que tenia, o sigui, el primer desig era que li agraïs a la Carme, perquè... Que és que ho havia encarregat, no? A mi que també era el teu espai. I clar, ella va veure allà el Sagrado Corazón, perquè semblava una cosa així, com una imatge una mica religiosa, però va ser molt divertit. I llavors va dir, ostres, que això...
fet aquí, no sé què, però després, no sé, va agradar, perquè era com tot un batiborrillo, dient-m'ho així, de coses, imatges, i va agradar, suposo, no ho sé. Clar, és veritat que en realitat avui en dia vivim immersos en tot el món de les pantalles i que d'alguna manera un aparador no deixa de ser també una pantalla, en aquest sentit. Sí, es podria dir que és com el Facebook primitiu de l'espai que tenim ara també, o sigui, hi ha un Facebook ja real a l'espai,
però l'aparador és com, sempre ha sigut un aparador comercial, és com un venedor invisible, és una pantalla on s'exposen les coses, i clar, queda allà establert, i el bonic és que van canviant d'artistes, que és aquesta la idea, i clar, cada cop vas canviant d'imatge, i està molt bé. Sí, es va renovant, a mesura que avança una mica tot plegat, lligat amb el que dèieu, que tot va molt ràpid ara, doncs també podria passar en aquest cas.
D'alguna manera també des de sempre que tots n'estem expressant-nos i deixant prenta una mica del que comuniquem des de fa molt de temps a la història i ara segurament aquest espai, un espai més efímer com deies ara, potser és un dels mecanismes que no l'hem utilitzat tant en els últims temps o que als artistes una perdó o un vidre no es feia servir tant i que potser ara se li troba un sentit en aquesta direcció.
Home, bueno, està claríssim que l'aparador ja era, les coves d'Altamira ja eren un aparador, o sigui, volem expressar i ho posem al primer medi on tenim, en aquell cas eren les coves, i avui què tenim amb la Carme? Doncs, amb tot l'espai de lliure creació, tenim un vidre enorme, preciós, que de fet abans de...
de fer-se l'espai, era un lloc més tancat, els vidres eren foscos i és com una obertura, és com el senyor que sortia a la plaça i venia a les seves locions i deia, vendo, compro, comprar-ho. Doncs ara tenim aquest aparador i és com un medi d'expressió. Sí, suposo que
Jo trobo que sí, que encara els artistes utilitzen, suposo, no estic segura, però hi ha una carrera o alguna cosa així que es diu escaparatisme, has d'estudiar per saber fer un aparador. En aquest cas només és un vidre i els artistes incidim en ell de diferents maneres, però és una crida, és com un altaveu. Potser sí que ens hem acostumat a veure més en vidres o en aparadors tot el tema dels anuncis, passa ja entre publicitat...
però potser no estàvem tan acostumats a veure-hi art, per entendre'ns, no?, o un altre tipus de comunicació més artística que no tan comercial. Sí, potser sí, potser és aquest aspecte, però la gràcia també de l'espai és que has de fer, o has de fer, bueno, no has de fer res, però em refereixo que...
La gràcia és que incitis a que entris perquè és un aparador. Si et fa parar, dius a veure què passa aquí, què m'estan dient aquí fora, què m'estan dient, entro i ha de ser molt atractiu. Clar, i la mirada d'alguna manera, potser encara que estigui menys acostumada a veure alguna cosa així, sí que s'hi aturarà, perquè és el fet que entra directament pels ulls, convida a entrar el que deies ara.
que em diuen molts cops i dic així, diu, què és això tan estrany? És el típic aparador que hi ha jerseis o sabates. I dius, no, dius, què és això? A veure, ja et crida l'atenció i ja et provoca una curiositat i llavors dius, d'acord, a veure què hi ha aquí, m'interessa. Es pot informar a través de l'art o serien funcions diferents una mica?
No, jo trobo que sí, que l'art també és informació. De fet, ja des de l'art romànic el que volien era comunicar, comunicar una història, jo què sé, tenien la seva pel·lícula, no? Doncs sí, jo crec que sí que és informació, totalment. I queixa i ja de tot a l'art, vull dir. Clar.
Sí que passa que de vegades amb coses més abstractes o menys directes, no?, que tots ens intentem preguntar què significa, no?, i passa molt també amb l'art contemporani, com segons quines coses, de dir, i què de voler dir l'artista en tot això, i que vas, en lloc d'avançar, ens estanquem, no?, la resta de públic davant d'això. Sí, el que passa és que jo el veig d'una manera, l'art contemporani, diferent, perquè hi ha...
A vegades sí, però de fet, prefereixo que em provoqui una sensació més d'emocional, com si diguéssim. Sí que a vegades t'agrada saber la història darrere d'aquest quadre, però a vegades el que desperta l'obra en si ja és una sensació, pot ser de fàstic, pot ser de plaer, pot ser el que sigui, i llavors dius, bueno, ja m'està bé. Sí que sí que a més és interessant saber què hi ha darrere de l'obra i qui l'ha fet i per què l'ha fet,
Però a vegades, no ho sé. Deixar-nos portar una mica més, no? Sí, perquè per això és art i no és una cosa que té una funció molt de dir, doncs és més art. Clar, una mica, de fet, aquesta idea dels aparadors, no?, aquesta transparència una mica també, doncs, que et convida a entrar al que dèiem abans, juga amb això, no?, que de vegades tots tenim pensat no entraré a una galeria perquè no entendré res i, en canvi, si ja et criden des de...
Des de dintre cap a fora pot ser un reclam en aquesta... Sí, sí, és com... Bé, és que, de fet, és el que té un aparador, no? Si està ben fet, entraràs. Sí, és una porqueria d'aparador. I tant... És igual si és un... Una de classe d'intencions, una mica, no? Sí, sí, perfecte.
Clar, de fet també hi ha la idea aquesta que també des d'una parador veiem l'interior, a l'interior us veiem des de fora i també lliga una mica amb aquest modus vivendi actual, en aquesta manera que estem tan exposats molts cops a les xarxes socials o que ens agrada exposar-nos, de fet. Per tant, en aquesta transparència o aquesta...
Aquest trencament d'aquesta barrera de la intimitat potser també està situat una mica en aquesta... Clar, per suposat, però també és provocat. Si tu tens una cortina i tot tancant, ningú passarà i ningú et farà cas. O sigui, de fet, t'estàs exposant. La teva obra ja l'estàs exposant amb l'aparador mateix. I sí, suposo que sí. De fet, jo també he fet un aparador fa res, però no té res a veure amb artístic, és comercial, fa una setmana i...
I és molt graciós perquè veus un tros de la gent quan està mirant l'aparador i veus les reaccions, i suposo que també passa el mateix a l'espai, veus les reaccions de la gent. Que la manera de pensar, encara que sigui amb funcions diferents, segur que alguna cosa té a veure, no?, amb una parada comercial d'un d'artístic.
Sí, tens raó, però és bastant diferent. Depèn com el facis, perquè és comercial, perquè comprin una cosa, però s'ha muntat d'una manera que té la seva gràcia. De fet, estic tentada d'agafar una càmera i començar a filmar la gent sense que se n'adonin.
de la reacció que té. I també es podria fer l'espai. Mira, ho proposo. Mira, veus? Ja teniu una altra idea. Sí, de la pròxima, mira. Una altra de les característiques que dèiem al principi és aquesta idea que és una cosa efímera, no? Perquè com funciona és que és un projecte que està situat durant un temps determinat, no? Que no estarà per sempre, aquella idea.
Aquesta intervenció temporal us agrada als artistes? És necessari tirar cap aquí? Encara que estem més acostumats a no, faig una obra, queda per sempre i queda aquesta empremta eternament. Jo com a artista ja m'agrada que sigui fímer això.
I sobretot perquè també és un exercici, perquè així el teu ego no és del rotllo, ai, estic aquí i estic aquí i sempre em veuran. Va bé, quan se t'esborra en l'aparador dius, oh, llavors això va molt bé per arreglar l'ego i és perfecte. I sí, és efímer, és brutal, perquè en el fons tot és efímer, no? Les obres, encara que sigui, o estan supercuidades com la capella Sixtina, que no pots entrar ni amb xancles, no sé com dir-ho,
Però en teoria no, va molt bé. A mi m'agrada que sigui filmant, no sé els altres artistes, però a mi ja m'agrada. Ara també parlaves d'aquesta idea de l'ego, aquesta presència de l'ego en un espai públic, que seria quan pots exposar en un obra d'art i que una obra situada en un aparador trenca una mica amb tota aquesta idea de dir jo sempre estaré aquí.
Clar, bueno, si vols ego, mira, fes-te el teu aparador al Facebook, perquè clar, com és un pati de veïns i tu dius allà, o l'Instagram, i ara estic aquí, ara estic allà, i que bé t'ho passes i que xulo que soc. Però en aquest cas, en el cas de l'espai, del tema de l'espai, trobo que és bo, si es vol promoure i fer tot un... no sé com dir-ho, que els artistes es puguin parlar, doncs clar, cada u ha de tenir una estona. Sí, jo trobo que sí, que no...
que s'ha de ser així, que s'ha de ser com, bueno, efímer i que no te'l molestes si t'esborren. Clar, la sensació d'algú que passi i que no conegui aquest projecte també és una mica la idea de veure, mira, han guixat una paret, no? I que és una cosa, doncs, que han guixat, eh? Ho he dit molt malament, però vull dir... No, està bé, jo vaig guixar el vidre, no pateix.
I que és una cosa que, de vegades, anant a veure segons quines obres d'art, trobes aquelles inscripcions de jo he estat aquí, o els cantaus, per exemple, que ens sembla que són a Verona, que s'estan carregant-se també d'aquella obra d'art. Perdona, digue'm.
No, no, digues, digues. No, el típic també, que és com el que firmàvem a l'escola, bueno, jo no ho he fet mai, però el rotllo de l'arbre, de l'escosse de l'arbre que has de deixar-te en premsa, o el grafiti mateix. O les taules de l'escola, és veritat, no? Que sembla que aquesta ha estat de deixar en premsa, en aquest cas és temporal, també és el que dèiem, però que el fet que sigui una paret, un vidre, en aquest cas, suposo que també lliga una mica amb aquesta idea de dir, mira, deixem marcadora en un moment temporal.
Sí, a veure, és com és vidre, és transparent. Llavors, clar, t'estàs exposant. De fet, tu, si deixes a l'estaula o amb una paret o amb una escorça o amb uns candaus a Verona i deixes la teva empremta, marxes i ja està. Ets com al final et tornes anònim. Però aquí, aquí fins i tot has de firmar, si vols. I han de saber qui és i qui ha fet això i per què i què fa i...
i han hagut intervencions molt maques i molt xules i interessants, perquè no només en il·lustració com la meva, sinó també han fet, jo què sé, ara potser em renyaran perquè no ho sé dir bé, però han fet com fórmulas matemàtiques i físiques, i clar, això també és com, dius, això també és art, però tal com s'exposa, no sé, és molt interessant.
Les noves maneres d'expressar la creativitat, que ara també parlaves del graffiti, ara estem molt acostumats i aquí a Sant Just, per exemple, n'hi ha molts, n'hi ha per tot arreu, i que també en el seu moment, quan apareix, apareix potser com una mica per trencar en segons quin llenguatge convencional, però que en el fons va una mica amb aquesta idea de pintar una paret i que digui alguna cosa aquesta paret.
Sí, perquè, bueno, sempre hem tingut les ganes de comunicar, el ser humà, o sigui, que si pot ser una paret o és un... o jo què sé, qualsevol cosa, des d'un cotxe o una vaca. No, no, és veritat, tu trobes després i lligat amb la paret el mur de Berlín, que és la part aquesta on hi ha totes les obres d'art de les més visitades i que a la vegada conviu amb el que dèiem abans, jo he estat aquí, etcètera, etcètera, que al final sembla que tingui més força...
que la mateixa obra en si, no? Sí, clar, és una manera també de provocar i de cridar l'atenció, o sigui, és com un cop vaig escriure, no sé on, tonto quien no lo lea, o sigui, ja estàs provocant en aquest sentit, no? Sí, provocant. I ja per acabar una mica, de tot aquest projecte aparador, o del que un aparador permet a un artista transmetre, ja que tu vas ser la... ja has format part de Totplegat i a més vas ser la primera aquí
A l'espai de lliure Creació Carme Malaret, què és el que creus que val més la pena o el que li permet a un artista fer un projecte d'aquesta mena? Home, primer, si un artista no ha fet mai això, és una bona experiència. I després, bueno, de fet, estàs exposant la teva obra. És que és tan bàsic, suposo, com això. O sigui, és l'oportunitat d'exposar la teva obra amb un mèdic, potser no, si ets pintor o escultor...
i et provoca unes altres maneres d'actuar i de pensar, i trobo que és una bona experiència, i que si tens ganes o ímpetu, no sé com expressar-me d'artista, suposo que sí, que és bo, és una bona idea.
Avui hem conegut una mica més com funciona o què pot voler dir un projecte parador en aquesta primera secció que hem fet sobre les càpsules de l'espai. Cada últim dilluns, a més, us ho hem dit al principi, ja ho sabeu, tindrem una cita, una reflexió per parlar d'aquestes qüestions o de diferents qüestions que, a més, d'alguna qüestió vinculada...
amb el món de la comunicació artística. Avui hem fet aquesta primera càpsula de l'espai i n'hem parlat amb la Cristina Moreno, que és la primera il·lustradora que va iniciar aquest projecte de paradó amb el seu llenguatge personal a l'espai de lliure la creació Carme Malaret, situat al carrer Bonavista. No tinc el número, ara aquí no sé si ho tens. Jo no.
No el tens present, això sí que... No el tens present, tampoc, eh? El mirarem de seguida, exacte. Però bé, en tot cas, l'Espai de Lluna Creació Carme Malaret, ja ho sabeu, aquí a Sant Just, fàcil de trobar. És fàcil. Moltes gràcies, Cristina Moreno, que vagi molt bé. A vosaltres. I fins aviat, bon dia. Gràcies.
Just a la fusta.
You say, darling, I am tired of living my routine life There is so much in the world that I'd like to soak on with my eyes Well, baby, I never did stop it from going out to explore We can do it all together from the coals of the poles to the tropics of Borneo
Fins demà!
Just you and me So darling, what do you say? Does that sound like a plan to you? We can build our own little world When no one else can come through
Fins demà!
Just you.
5 minuts i 3 quarts d'una del migdia.
Aquesta hora el que fem és salut al Manel Ripoll. Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, molt bon dia. Espera, que no teníem el micròfon a punt, ara sí, bon dia. Hola, bon dia. Per parlar d'una setmana més d'economia. Sí. I seguim en el que vam començar la setmana passada, que és que ens parlaves d'una hipotètica Catalunya independent, de diferents aspectes, no? Avui el que vols fer és parlar-nos de la moneda, de l'euro, no?
Sí, bàsicament és... La setmana passada vam començar a parlar de diferents aspectes que podrien dur-se a terme en el cas d'una hipotètica Catalunya independent i tenint en compte que tenim l'horitzó del 9N relativament a prop, doncs vam comentar diferents aspectes que es podrien tenir en compte, vam...
Creure oportú tractar-ne tres. Si ens dona temps, potser algun dia que sigui més curt en farem dos de seguits, però la idea era tractar-ne tres perquè en aquests tres dilluns ja ens presentàvem davant del dia 9 de novembre i la idea és desmentir alguns...
Alguns arguments que des de certs àmbits o certes zones geogràfiques, no només d'Espanya, sinó també alguns llocs de Catalunya, t'argumenten a través del missatge de la por o del fet que si passés el fet que Catalunya fos independent, tot seria un desastre i tot funcionaria malament.
En certs aspectes que vam creure interessants, una setmana passada vam parlar de què passaria amb el tema de la Unió Europea, si quedaríem fora o no de la Unió Europea i vam argumentar diferents escenaris. Avui farem el mateix tractant el tema de la moneda.
Exacte. Perquè el fet és que la pregunta que molta gent es faria o molta gent tindria en compte a l'hora d'anar a votar per una possible independència de Catalunya és quina moneda tindríem en el cas que Catalunya fos independent.
I què? La primera pregunta és si tindríem l'euro o no. Exacte. La resposta senzilla, abans inclús de decidir si és l'euro o no, això seria una segona part de la pregunta, però en general quina moneda tindríem com a país independent, com a país normal, tindríem l'opció
de triar la moneda que volguéssim. Això seria una cosa, doncs, que és el que s'hauria de plantejar primer, quina moneda volem tenir. Si ens fixem i fem una mica d'història, d'acord?, d'història econòmica, veurem que el normal al llarg de 19 segles... Sí, déu-n'hi-do, eh?, uns quants. Sí, el normal al llarg de 19 segles ha estat sempre...
que els països normalment optéssim per tenir una moneda pròpia. És a dir, i avui en dia encara hi ha molts països que continuen tenint la seva moneda pròpia. Per exemple, a dins d'Europa tenim Suïssa, que manté el franc suís. A l'Àsia tenim Xina, que té el yuan. I si mirem Amèrica, podríem tenir o bé a Nord-Amèrica, Estats Units, amb el dòlar, o a Sud-Amèrica, Colòmbia, amb els pesos. Per tant, el que ha estat normal fins fa relativament poc
era que cada país tingués la seva moneda i, per tant, tingués la seva pròpia política econòmica que la tractava des d'un àmbit sempre nacional. Sí. Llavors, nosaltres, i nosaltres encara, perquè la gent de la meva generació sí que durant uns anys va veure la passeta i vam conviure amb la passeta, però gent posterior que hagi nascut posterior al 99 o que no tingui records anteriors
el 99 només hauran vist l'euro com a moneda d'ús corrent i de fet nosaltres mateixos tot i haver tractat amb pessetes la gran majoria i tant, ara ja comptem amb euros exacte, se'ns faria molt difícil de fer l'equivalència ui, telèfon veig que sona més a més l'himne del Barça o l'himne de la Champions normalment ho he fet com silenci no passa res avui és el segon cop que sona un telèfon no sé què passa aquest dilluns bé, no pateixi, seguim
Estàvem al tema de l'euro, d'acord? El tenim totalment integrat. Exacte, nosaltres ho havíem dit que el tenim totalment integrat. De fet, fent una mica de resum, des de l'any 99 es va començar a forjar el tema de la unió econòmica i monetària
i es va forjar el tema de l'euro, i això és el que seria una excepció a la regla històrica aquesta que estàvem comentant de 19 segles, on la majoria de països tenien la seva moneda en funció del país. Clar. Llavors, tot i així, tot i que existeix des del 1999 la Unió Econòmica i Monetària, que és
que no són tots els membres de la Unió Europea. Això sempre s'ha de discernir. A la Unió Europea hi ha 27 estats membres, però, en canvi, a la Unió Econòmica i Unitat, i, per tant, que tinguin l'euro en circulació, n'hi ha 18. Per tant, n'hi ha 11 que han decidit... Per tant, podria passar diferent, no? Podria mantenir-se a la Unió Europea i no tenir l'euro. Exacte. Per exemple, països així, al Regne Unit, va decidir mantenir-la lliure i, per tant, no té l'euro.
Països que han entrat més recentment, com Bulgària, Croàcia, República Txeca, Hongria, Lituània, Polònia, Romania, han decidit de moment encara no fer el salt de renunciar a la seva política econòmica nacional i entrar dins l'euro. Altres països que ja fa anys que van entrar a la Unió Europea, com Dinamarca o Suècia,
Per motius bastant semblants, els del Regne Unit han decidit mantenir la seva corona danesa o corona sueca enfront de l'euro. Per tant, raons n'hi ha i diferents per decidir si entres dins la Unió Econòmica o Monetària o no hi entres. Com tota la vida, això té avantatges i desavantatges.
evidentment des del punt de vista d'un país en què ha estat ja integrat dins la Unió Econòmica i Monetària i ha vist aquesta sèrie d'avantatges que t'ha donat formar part o estar sota el paraigües de l'euro
doncs et permet tenir una certa estabilitat que amb la teva moneda nacional no tenies. Ara bé, per contra, tot el que és política monetària de decidir quin tipus d'interès té el teu país, si vols devaluar una moneda... Clar, tot això no ho pots triar, evidentment. Correcte, ara no ens en recordem, però Espanya...
va sortir de la crisi del 92, una crisi que va haver molt severa, devaluant la passeta i el fet de devaluar-la volia dir que eres més competitiu i podies exportar... Perquè valia menys la passeta, no? Exacte, com que valien menys la passeta, valien menys els teus productes i eren més barats que els de la resta d'Europa. Això avui en dia, quan ens vam trobar en la crisi d'aquesta...
i sobretot el 2012 i tot, es va parlar molt de si sortíem o no de l'euro, es va fer aquell debat, perquè es deia que, clar, estant amb l'euro, el Banc Central Espanyol no podia devaluar l'euro perquè no depenia del Banc Central Espanyol, depenia del Banc Central Europeu i allà hi ha 18 estats membres que negocia cada un amb la seva força per decidir si devalues, si baixes els tipus d'interès, si els mantens estables... Per tant, perds aquest grau de negociació, aquest grau de força que et donava a tenir aquesta...
aquesta moneda pròpia. Llavors, tot això per presentar que hi ha diferents opcions d'entrar, no entrar... Però clar, quina moneda tindries si no fos l'euro, Manel? Doncs podries recuperar una passeta catalana o podries... Seria molt estrany, no? Es fa molt estrany. Però és un escenari perquè, com jo he dit, una Catalunya independent tindria la moneda que...
els catalans, només ben dit el govern català que sortís, decidís en aquell moment. El normal, i per això em centraré més a explicar aquests casos, és que es decidís mantenir l'euro perquè ja està instal·lat en la nostra manera de fer, la nostra manera de pensar. És el més probable, no? Inclús la majoria d'empreses tenen fet tots els seus comptes amb euro i l'han tot adaptat amb euros, inclús tots els bancs catalans que hi haurien tindrien reserves d'euros per bastant temps, per tant, el normal és mantenir-te amb la moneda que està en circulació corrent.
Això generaria diferents escenaris, d'acord? Els dos escenaris més plausibles seria una Catalunya independent que, ja ho expliqueu la setmana passada, de quina manera seria membre de ple dret de la Unió Europea i, per tant, de la Unió Econòmica i Monetària. Això seria el cas més plausible o que tindria més sentit comú. Ara bé,
Hi hauria també l'opció d'aquells estats que no assoleixen l'estat de ser reconegut com a ple membre dins de la Unió Europea i, per tant, no series membre de la Unió Econòmica i Monetària, però ara explicarem una sèrie de mecanismes
que permetrien, tot i no ser membre de la Unió Europea, perquè Espanya i altres països de la Unió Europea potser també batessin l'entrada de Catalunya dins la Unió Europea, i per tant, si no ets membre de la Unió Europea, no pots ja ser membre de la Unió Econòmica i Monetària, però tot i així...
Ara explicarem diferents mecanismes que ens permetrien això. El primer cas, però, que és el que, si s'aplica al sentit comú, ja vam explicar la setmana passada, que seria el més lògic, que seria formar part com a ple membre de la Unió Europea i, per tant, de la Unió Econòmica i Monetària i, per tant, Catalunya convertir-se en el 19è membre de ple dret dins d'aquesta Unió Econòmica i Monetària. Com ja el coneixem, no? I, per tant, tot seguiria com avui en dia. I l'altre cas, quin seria?,
L'altre cas, menys probable, però que també s'ha de tenir en compte, seria una Catalunya independent que no fos membre d'aquesta Unió Econòmica i Monetària i, per tant, d'entrada no tingués dret o no pogués utilitzar l'euro com a moneda pròpia perquè no formés part d'aquesta Unió Econòmica i Monetària.
Ara bé, coneixem molts països, com per exemple Andorra o com per exemple Mònaco, que no són membres de la Unió Europea, no són membres de la Unió Econòmica i Monetària,
però tenen i han encunyat euros propis i tu vas a Andorra i compres amb euros qualsevol producte, tu vas a Mónaco i vas al casino de Mónaco i funciona tot amb euros. És veritat. Per tant, això com es pot fer? Doncs això és simplement, la setmana passada vam dir que en diferents aspectes es podien arribar a acords bilaterals, Unió Europea i Catalunya,
En aquest cas, podries arribar a un acord monetari a Unió Europea amb Catalunya, com Andorra i Mónaco van arribar en el seu moment, perquè, tot i no ser membre de la Unió Econòmica i Monetària,
l'euro pogués circular lliurement dins el país i el més important perquè nosaltres com a ciutadans el que ens interessa és quina moneda tindríem per anar a comprar el pa o per anar a comprar al mercat o qualsevol cosa d'aquestes però si fem una derivada més i anem a pensar en els bancs catalans els bancs catalans per poder tenir euros a les seves caixes fortes
no tenen una màquina que fabrica els bitllets i les monedes perquè això ho té el Banc Central Europeu. No li podrien demanar al Banc Central Català, escolta, fes-me euros, perquè no té la competència. Això està transferit al Banc Central Europeu. Llavors, clar, tu hauries d'anar a picar la porta al Banc Central Europeu i dir, escolti, em dona euros a mi, Banc Català? I diria, ah, és que vostè no forma part de la Unió Econòmica i Monetària, no li puc donar euros. Diu, vale, d'acord.
Podem arribar a un acord monetari al govern de Catalunya amb el Banc Central Europeu per que et donin aquests euros que els bancs necessiten per fer circular i que l'economia funcioni? Això necessita una majoria qualificada, el qual vol dir que, per molt que Espanya i algun altre estat s'entestés que això no pot ser possible, si la resta dels 27 estats membres de la Unió Europea
accepten Catalunya dins d'aquest acord bilateral en temes monetaris, no hi hauria cap problema perquè el Banc Central Europeu et cedís aquestes monedes quan necessis de demanar crèdit i et donessin aquestes monedes. Ara bé, imaginem-nos en el cas que Espanya fa els contactes que ha de fer i aconsegueix bloquejar aquesta majoria qualificada, cosa més difícil, perquè una cosa és que per unanimitat tu diguis jo voto que no,
però els altres 26 votin que sí, però imaginem-nos que aconsegueixen convèncer la majoria dels membres de la Unió Europea i no ens deixen fer aquest acord bilateral. Ens ho creiem, que això pot passar. Tot i així, no estaríem en una zona com una zona morta o això que deien que vagaríem per l'espai. No passaria això. Exacte, no passaria perquè...
Encara que fessin aquesta força i provoquessin això, els bancs catalans podrien aconseguir moneda i bitllets i podrien aconseguir crèdits amb euros, de la mateixa manera que, per exemple, per fer-ho senzill, el Citibank, tots coneixem aquest banc, aquest banc que és un banc nord-americà, amb seu a Nova York, però dins la Unió Europea té 22 sucursals. Sí, sí, l'hem vist als carrers, vull dir que... Correcte. Aquest banc, com a tal...
pot anar a picar la porta al Banc Central Europeu i dir-li, escolti, jo tinc 22 seus a dins d'Europa. Podem negociar perquè aquestes 22 seus dins d'Europa puguin entrar en el crèdit que vostè dona i puguin tenir aquesta moneda en les caixes fortes per fer-la circular? Només en aquestes 22 sucursals d'Europa?
Es va parlar en aquell moment i va arribar a un acord un banc com Citibank amb el Banc Central Europeu. De la mateixa manera, tots els bancs catalans d'una hipotètica Catalunya independent, encara que el Consell d'Europa bloquegés l'accés directe, podrien fer aquest acord directament el banc en si amb el Banc Central Europeu i de la mateixa manera que el Citibank podia tenir accés a aquest crèdit i a aquestes monedes, doncs els bancs catalans també ho podrien fer.
Per tant, seria possible, hi hauríem aquest mecanisme, perquè ja hi ha un banc que ho fa. Exacte, i he ficat l'exemple del Citibank, perquè és un banc que coneixem. Que el tenim al cap i tant. Però, per exemple, segurament molts bancs de la Xina, que tenen la seu central a Xina, també tenen sucursals a Europa i tenen euros quan tu vas a la seva oficina a buscar o ets client d'aquella oficina que està dins Europa.
Què és el més important, Manel, amb tot això? El més important és que, si en el cas que aquest govern català, aquest hipotètic govern català independent, decidís seguir amb l'euro, i això és molt important, primer prendria la decisió de si vol l'euro una altra moneda, i en el cas que digui que vol l'euro, no necessitaria crear una gran infraestructura, un gran banc central central,
català perquè la majoria de competències, les més importants, ja les tindria el Banc Central Europeu i per tant les farien per tu. Llavors hi hauria una gran quantitat de recursos que no s'haurien de dedicar en aquest cas i això es podria dedicar amb educació, amb sanitat, amb altres coses perquè
no hauries de crear aquesta infraestructura nova, tot aquest mecanisme logístic. Sí que és cert que una mínima infraestructura administrativa la necessites, perquè el Banc Central espanyol avui en dia no té el tema d'imprimir bitllets i no té el tema de decidir la política monetària, però, per exemple, fa un tema de regulació, fa un tema administratiu, fa un tema de control,
que el Banc Central català també hauria de fer. Però no seria un Banc Central tan gros que tingués una despesa tan elevada com en el cas que decidissis crear la teva pròpia moneda. Està clar. I el més important és que, com que el criaries de zero...
tindries l'oportunitat de fer-lo més eficient i més eficaç que el Banc Central Espanyol. Som qualsevol cosa que es creï de zero i hi ha aquesta il·lusió, suposo que és inevitable. Això és el que sempre es diu, vull dir, en el cas d'una Catalunya independent molta gent et diu, és que tot seguiria igual que en el cas que avui en dia.
o no, perquè com que tens l'opció de crear-ho de zero seran aquells governants que haguem escollit en el seu moment que ho faran més bé o més malament però tindran l'opció de fer-ho bé i de no arrossegar institucions arcaiques o que hem vist que no han funcionat gaire bé perquè el tema de Bànquia o el tema de Catalunya Banc o el de Nova Caixa Galícia va ser perquè en el seu moment
el Banc Central Espanyol va decidir apostar per unes coses que... Els bancs serien els mateixos, eh? Això és el que penso que bé. Podríem canviar coses, però bé, en tot cas seria un altre debat, entraríem en un altre tema. Els bancs com a si serien els mateixos, però la regulació o la decisió...
però en el que depèn d'aquest organisme sí que ho podria intentar fer més bé que ho farien o ho podríem fer pitjor perquè també hi ha l'opció que qui creés aquest banc central català fos encara més ineficient i menys eficaç que el que és el banc central europeu
També podria ser, és veritat, Manel. Les hipòtesis són totes sempre obertes. Sempre hi ha l'opció de poder-ho fer millor del que hi ha hagut avui en dia. Jo crec que ha quedat bastant clar avui, Manel, amb aquesta càpsula vinculada avui sobre què passaria amb la moneda i una hipotètica Catalunya independent. La setmana que ve, què ens queda per parlar? Diria que ens quedava el tema de les pensions. Exacte. Què passaria amb les pensions i el mateix seria amb l'atur, amb la gent que està a l'atur, la gent que fa les pensions, amb una hipotètica Catalunya independent.
Doncs en parlarem dilluns que ve, com sempre. Moltes gràcies, Manel. A vosaltres. Que vagi molt bé i bona setmana. Adéu. Dos minuts i mig i arribem ja en punt a la una del migdia. Per tant, tanquem el just a la fusta d'aquest dilluns, 27 d'octubre.
I el que fem és agrair a la gent que ha fet el possible el programa d'avui dilluns. Per tant, l'Andrea Bonots, serveis informatius, i a la producció del programa, el Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui hem entrevistat el Jordi Frutos, encarregat de la gestió del cementiri municipal de Sant Just. També hem fet tertúlia d'actualitat amb la Carme Amador, el Vicenç Riera, en Josep Coderc, la Palmira Badell i en Carles Bas.
Hem tingut també l'actualitat del Centre Estor i Sant Justens a través de la vicepresidenta de l'entitat, la Maria Quintana. Hem estrenat la secció que farem l'últim dilluns de cada mes a partir d'avui, les càpsules de l'espai de lliure creació Carme Malaret. Avui amb la Cristina Moreno hem parlat del projecte Parador. I a més hem acabat parlant d'economia com cada dilluns última hora amb el Manel Ripoll.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts. Ara us deixem de seguida amb el Sant Just Notícies, editat per l'Andrea. Que vagi molt bé, que passeu molt bon dilluns.
El 9 de novembre, si vols podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat Generalitat de Catalunya.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. 2.000 persones passaran pel cementiri de Sant Just aquesta setmana. És la previsió de l'empresa que el gestiona de cara a la festivitat de Tots Sants aquest dissabte. El cementiri amplia el seu horari aquests dies per facilitar-ne les visites de nou del matí a sis de la tarda ininterrompudament.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jòs Notícies edició migdia d'avui dilluns 27 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
I parlarem d'habitat ja, perquè avui és l'últim dia per presentar pisos buits perquè s'estinin a lloguer social. A més, avui també s'acaba el termini per optar a l'adjudicació de dos pisos de protecció oficial a preu concertat al carrer Cadenas. Montserrat Tura presentarà el seu darrer llibre demà a Sant Just. Es tracta d'Estirant el fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme, que es presentarà de la mà de l'editorial Pòrtic, Moviment Catalunya, i de la regidora de l'Ajuntament, Mercè Figueres, a banda de Montserrat Tura.
I tres jugadores del vòleybol Sanjust preseleccionades per jugar amb la selecció catalana. Són Marta López, Andrea Gray i Adriana Bisba, de l'Infantilar. Aquest cap de setmana han participat del primer entrenament de les seleccions catalanes a Premià de Dalt.
Bon dia. El cementiri de Sant Just preveu una afluència d'unes 2.000 persones aquesta setmana. Dissabte se celebra a tots sants i durant els dies previs l'equipament municipal experimenta un increment de visitants. Sant Just Notícies. En vista l'1 de novembre, el cementiri de Sant Just amplia el seu horari d'obertura per facilitar les visitats dels Sant Justencs als seus difunts. En concret, obren de nou del matí a 6 de la tarda, des d'avui fins dissabte. N'ha parlat el cap comercial de GIC de Nomber, l'empresa gestora del cementiri de Sant Just. Jordi Frutos. Normalment.
Durant la setmana, l'abans de tots sants, sempre hi ha molt moviment als cementiris. Des del 27 d'octubre fins a l'1 de novembre, obrim tot el dia, de 9 del matí fins a les 6 de la tarda. I tots sants també acostumem més a vindre la gent al matí, però obrim sempre fins a la tarda, perquè sempre hi ha gent que també ve a la tarda. Però el volum fort és sempre al matí.
Per tots sants és quan més gent acostuma a visitar el cementiri de Sant Lluís, però al llarg de tota la setmana ja se'n nota l'increment. Jordi Frutos, de Gic de Nombert, preveu que unes 2.000 persones passaran pel cementiri municipal aquesta setmana. Sí, sí, tenim una previsió de visitants al cementiri de Sant Lluís d'unes 2.000 persones aproximadament, que és el que més o menys va venint cada any, o sigui que durant tota la setmana. És una data on la gent sempre ve a arreglar el nitxo, l'arreglar la seva sepultura del cementiri i
i és una data clau per nosaltres, i durant l'any també ve molta gent, però és especial el temps. A més d'ampliar l'horari per tots sants, el dia 1 de novembre es farà una pregària especial a la capella del cementiri en memòria dels difunts. Segons Jordi Frutos, de Gic de Nomber, la tradició de visitar els difunts al cementiri es manté, tot i que el nombre d'enterraments cada cop és menor en favor de les incineracions. Cada vegada hi ha més incineracions, tot el tema de tindre una sepultura al cementiri...
Quan parlem de nítxols és sempre una miqueta menor que fa uns anys, tirant més pel tema columbaris, perquè s'incinera molt i la gent té les cendres, les posen en un columbari i notem un increment cada any d'incineracions en contra de les inhumacions, encara que la gent manté els seus nítxols, cada vegada més la gent més jove sempre s'inclina una miqueta més pel servei d'incineració.
Cada any es fan una sèrie d'actuacions per mantenir el cementiri de Sant Just i enguany s'han fet arranjaments a l'enjardinament. Sant Just Notícies
Ara passant gairebé cinc minuts de la una del migdia i parlem d'altres qüestions que també us hem avançat en titulars. Últim dia avui per presentar pisos buits perquè es destinin a lloguer social. L'Ajuntament de Sant Just tanca avui el període perquè el mercat immobiliari privat