La xarxa de comunicació local.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 10.
Situació a aquesta hora pel trànsit, equip viari. Doncs en general avui se circula globalment força bé. Només destacarem que hi ha un carrer tallat a la 7 a Tarragona a l'altura de la salut, sentit Barcelona, conseqüència d'un camió pendent de retirat. D'altra banda, la ronda actual, alguna aturada molt puntual a la zona de Prims, sentit Llobregat, i a la resta de la xarxa viaria, compte amb trams d'albrars.
El Vaticà deixen un segon pla al reconeixement del divorci o dels drets dels homosexuals, tot i les expectatives que havia generat el canvi de papa. En una entrevista exclusiva al Matí de Catalunya Ràdio, el portaveu Vaticà, Federico Lombardi, destaca la família com a és principal d'aquest pontificat.
La flota russa del Mar Negre nega tenir res a veure amb l'ocupació militar aquest matí de dos aeroports de la ciutat de Sevastopol a la República Autònoma Ukrainesa de Crimea. A falta de confirmació oficial, els uniformats russos haurien desocupat les instal·lacions Kiev a Cusa Rússia d'invasió armada.
Més de 200 immigrants han saltat aquest matí la tanca fronterera de Melilla, segons les entitats que els atenen ara. És el cinquè assalt d'aquest any, en aquest punt, i el més nombrós, des del 2005. Convergència i Unió confia que la resta de partits acabaran donant suport al projecte de llei que regula el macrocomplex d'oci Joc Barcelona World. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el diputat convergent, Albert Batet, creu que al final s'imposarà el sentit de la responsabilitat.
El científic Joan Massager descobreix un mecanisme que explica l'origen de la metastasi al cervell en càncers de mama i de pulmó. Un cop identificat, l'objectiu és trobar la manera de combatre'l. El seu equip ja treballa en la creació d'anticossos que es començarà a assajar en ratolins. Catalunya Informació. Ara els esports. El Barça manté la imbatibilitat al top 16 de l'Euroliga gràcies a una victòria a la pròrroga. La pista de l'Efe és 84 a 89. Un cop de dits de Jou d'Orsia un segon per al final va garantir el temps afegit.
Al futbol el Barça s'entren a les 11, de cara al partit contra l'Almeria, després de l'autocrítica feta al vestidor. A l'Espanyol avui hi haurà llista de convocats per jugar demà a Getafe. La jornada de Lliga comença avui amb l'Atleti Club Granada. I a la Copa d'Ocaipatins els Reus i el Vendrell s'enfrontaran demà en una de les semifinals. Els primers van guanyar el voltregà per 5-2 i els segons van eliminar el Liceu a la tanda de penals. Avui Lleida Barça i Vic Sarceda.
Avui arriba un front que portarà nevades al Pirineu, sobretot a la tarda, i algun ruixet dispers a la resta del terç nord del país. El vent serà protagonista i podrà ser intens a partir d'aquest migdia. Demà dissabte arriba un nou front, poc actiu, i diumenge farà un dia força assolellat. A aquesta hora, Barcelona, 12 graus 5 a Girona, 0 graus a Trem i 9 a Tarragona.
Just a l'aposta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta ara comença el Just a la Fusta d'avui divendres 28 de febrer. Comencem un programa avui amb moltes coses parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. De seguida ens parlarà del que es va explicar al ple municipal d'ahir, el corresponent al mes de febrer.
Farem un rebàs també a l'actualitat general del dia. Parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius, pendents també del que farà cap de setmana avui cap de nou un divendres de sol. I cap a 3.11 entrevistarem el German Català, que és un membre de les SES, que fa poc va fer el CIM de la Concagua. L'hem convidat a la ràdio perquè ens expliqui com ha anat aquesta experiència.
A les 11.10 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Josep Pinyà, per parlar del ple municipal d'ahir i d'altres qüestions d'actualitat municipal. I, com sempre, també cap a dues quarts de dotze farem el Posem-li-veu, la connexió amb l'Institut de Sant Just, aquesta secció que fan cada divendres a dues quarts de dotze, en què ens expliquen l'actualitat del seu centre a càrrec dels alumnes de Tercer ESO del taller de ràdio de l'Institut.
I la cosa no s'acaba aquí, perquè a partir de les 12.10 entrevistarem Xavi Amador per parlar de la nova secció local d'Òmnium Cultural, que comença tot just ara. Tindrem la Roser Sort amb les notícies curioses i el Xavi Raldán, que ens parlarà de cinemestrenes d'aquesta setmana.
Tot plegat a partir d'ara i fins a la una del migdia. Comencem, com dèiem, amb les notícies de Sant Just. I, per tant, saludem l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Què tal? Bon dia. Et veig buscant... T'hem vist a Barreu el Camp sota la taula. Explica'ns què passava. No m'ha caigut res. Estava mirant que han canviat els auriculars. Bé, uns auriculars. Hi ha un connector diferent i estava mirant si tots els de la taula eren iguals. Corrigitats, simplement.
En tot cas, és el món intern de la ràdio. Parlem del ple municipal perquè ahir hi va haver. Parlem d'aquí nord també amb l'alcalde. Anem parlant aquesta setmana també perquè hi ha diferents qüestions. Què ens expliques? Com ens ho resumeixes?
Es van tractar diferents temes com deies i un dels principals punts va ser que el ple es va afegir finalment al recurs d'inconstitucionalitat a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local aprovada pel govern central. L'Ajuntament vol ser un dels 1.200 municipis necessaris per poder presentar aquest recurs al Tribunal Constitucional per tal d'invalidar aquesta llei que retallarà competències als municipis de menys de 20.000 habitants.
A favor de la proposta van votar PSC Iniciativa, Junts per Sant Just i Convergència i Unió, VIA Democràtica es va abstenir i el PP va votar en contra. Els mateixos vots d'altra banda es van donar en la moció en defensa dels drets de les dones, que finalment va tirar endavant únicament amb els vots favorables de PSC Iniciativa, Junts per Sant Just i Ciut.
A banda d'aquestes qüestions, el ple de febrer va proposar els noms d'Imma Castellví com a jutgessa de Pau de Sant Just i de Lluís Segura com a jutge substitut. La proposta això sí ara l'haurà de valar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Un altre punt que va tirar endavant ahir al ple va ser l'aprovació de la fusió de Promonsa i Proexa. La primera Promonsa va absorbir l'any passat la segona i després d'un període d'exposició públic no s'han presentat al·legacions i finalment l'empresa única s'ha aprovat al ple municipal del febrer.
Molt bé, doncs són els temes principals d'aquest ple d'ahir. Tenim més qüestions perquè avui és divendres, per tant és un dia d'activitats a Sant Just. Per exemple, el documental del mes aquest vespre. I pinta molt bé. Avui la vida del primer ministre suec, Olav Palme, centrarà el nou documental del mes que ens acosta cada mes, la productora Paral·lel 40, conjuntament amb l'Ateneu.
Avui projectaran el documental Palme, l'home, el polític, el líder, un documental que recull la trajectòria d'aquest polític que va ser assassinat l'any 86 d'un tret a l'esquena. Va ser un líder únic, un polític polèmic i extrem, però alhora defensava una política compromesa, coherent i propera, si més no, així és com es defineix. Aquí va ser primer ministre de Suècia amb el Partit Socialdemòcrata durant 11 anys en diferents mandats.
El documental que es podrà veure a l'ateneu recull les vessants més personals de la vida d'Olive Palme a través d'arxius únics amb testimonis directes de la seva família, amics i fotos i vídeos del seu arxiu personal, del seu dia a dia, i també mostra la manera en què Palme es mostrava en públic en entrevistes i mítings.
pel més un documental de l'any 2012, fet per les directores sueques Christina Lindström i Mot Nikander, que ha recorregut festivals arreu del món i ha estat reconegut, com ara França, Hong Kong i Sèrbia, i es podrà veure, per tant, avui, a partir de les vuit, és un canvi destacat en les projeccions del documental del mes, perquè ara, a partir d'ara, s'avança en mitja hora, fins al mes passat es projectaven a dos quarts de nou, doncs ara, a partir d'avui, es projecten a partir de les vuit. Per tenir temps d'anar a sopar, no?
Exacte, és el que durà una hora i mitja, serà una hora ideal per anar a sopar i s'equiparen totes les activitats que es fan a la Teneu els divendres a les vuit. Per tant, no hi haurà cap embolic aquí.
Palmes veurà, com dèiem avui, a les vuit, en versió original, en suec, a anglès i francès, a l'estel·la del 50 nàrit de la Teneu. L'entrada costarà 3 euros pels socis de l'entitat i 5 per la resta.
Perfecte, doncs també queda clar. I tenim una altra proposta, en aquest cas literària i de vins, per demà, Andrea. Sí, sí, i també pintava molt bé. Demà a les 7 de la tarda tornaran els tastos de poesia Ivia Lataneu, Marc Romera, guanyador del darrer premi Carles Riba de Poesia pel llibre La nosa, i Silvi Rotkovic, sempre em confongo amb aquest cognom,
És difícil de pronunciar. Seran els poetes que recitaran demà a la sala del Cinquantanari amb l'acompanyament d'un concert de piano a carrer de la Silvi i del maridatge d'un vi xarel·lo vermell, gentilesa del celler de Can Matà. El tàs literari començarà, com dèiem, demà a les 7 a la sala del Cinquantanari i l'organitzen la Breu Edicions, la Teneu, l'Escola d'Escriptura i el Celler i serà, per cert,
Un tàs literari molt suggerent, perquè els assistents al tàs acompanyaran i envoltaran la Silvi a sobre de l'escenari de la sala del cinquantanari de l'Ateneu. Per tant serà una cosa molt curiosa de veure. Molt bé, Andrea, doncs n'estarem al cas. La setmana que ve suposo que ens ho explicaran l'Astrid i l'Arnau a la Penya del Morro, per tant sabrem com va o, evidentment, doncs si algú hi va i ens vol trucar, també estarem contents.
De seguida repassem l'actualitat general del dia, abans però posem música. Avui no anem de concert, tot i que és divendres, eh? No, demà no. Demà sí. Demà sí, no? Tondrea, podíem haver après la teva cançó, de fet. Bé, puc ser una mica canyero per començar el dia, però... Sí, això és més suavet, no? Sí.
És bastant pop, com pots veure. Són els... és que és molt difícil de pronunciar aquest nom. He volgut dir ràpid per veure si més no se'm colava, però és The Pains of Being Pure at Heart. Aquesta cançó es diu Simple and Sure i és la que presenten després d'haver fet un àlbum de debut que estava molt i molt bé. Doncs ara han decidit presentar aquest avançament. Trauran disc el 22 d'abril, el disc es dirà Days of Abandon i ara doncs tenen aquest primer disc
Han anunciat també que seran en diferents ciutats de l'Estat el 1er mes de juny, però crec que Barcelona encara no està a la llista. És a dir que n'estarem pendents dels fans d'aquest grup, això es diu Simple and Sure.
No és més complicat de trance, a més a més, la dificultat de ser. La dificultat de ser. No s'hagi d'acabar, no s'hagi d'acabar.
Just wanna be your own. Just wanna be your own. It's gonna be easy, boy, I know. Say you wanna be your own.
Serà mi amic i jo...
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públicues dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema. Mitja electrònica ara és bit.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. informatiucomarcal.com.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat. El Kiosk et ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passant quatre minuts d'un quart d'ons, és moment de posar-nos el dia de l'actualitat més enllà de Sant Just i per això, com sempre, el que fem primer de tot és mirar les portades dels diaris, Andrea, per fixar-nos, principalment, en el tema del dia, que avui ja m'has dit que vols triar dues coses. Avui tenim tres diaris sobre la taula i coincideixen en destacar dos temes, d'una banda parlen de política
I, per exemple, al diari Ara trobem Esquerra abraça els crítics del PSC que han visat l'Esquerra, els republicans tantegen els sectors catalanistes del socialisme i Junqueras ofereix el més maragallant de número 2 a Europa. És la notícia amb la qual obre el diari Ara. El periódico també ens parla de posicionaments polítics, ens diu que finalitza el debat sobre l'estat de la nació i ens diu que PP i PSOE discrepen en la resposta a Catalunya.
Els socialistes no s'acunden les resolucions de populars i del PID per bloquejar el desafiament de Mas i els partits catalans que recolzen la consulta tampoc voten junts al Congrés. I a l'avantguàrdia llegim precisament divisió al Congrés sobre la consulta a Catalunya. El PSOE es desmarcada al PP i s'absté, Esquerra i Izquierda Unida donen suport a CiU i Rubalcaba aconsegueix fer pinya amb el PSC tot i la pressió andalusà.
Aquesta és una de les notícies de la jornada, però també un altre tema important que recullen en portada dels diaris. A veure. Ens diu que Joan Massager troba la via per frenar la metàstasi al cervell. Una notícia molt important en clau científica. Descobreix com s'estenen les cèl·lules canceroses. El perídico també ens en parla. Ens diu lluita contra el càncer. Massager aconsegueix de xifrar una de les claus de la metàstasi. I per últim, a l'avantguàrdia, avenç esperançador sobre l'origen de les metàstases. El descobriment de Joan Massager obre la porta
a noves teràpies. Doncs una molt bona notícia. També és una de les principals d'aquest matí. Per exemple, el portal digital de l'Hara, m'assegui troba l'origen de la metàstasi al cervell. És el que s'explica ara en el que tu també comentes, que ja porten les portades dels diaris d'avui. És un dels temes més destacats, tot i que també s'explica a l'Hara que més de 200 immigrants entren a Melilla en un altre salt massiu de la Tanca. L'entrada s'ha produït abans a les 7 del matí a la zona propera a Beni Emsa.
Bona tarda.
L'IPSCau 3 dècimes del febrer hi torna a entrar en negatiu, un altre dels temes que explica d'aquest matí al diari Ara. I més coses, perquè al 324 llegim que Ucraïna acusa Rússia d'enveir Crimea. El ministre de l'Interior ucrainès denuncia que l'ocupació per part d'homes armats a l'aeroport de Crimea és obra de militars russos. Asegura que és una ocupació militar i en un estat del seu compte de Facebook el ministre afirma que els soldats no porten distintius
però no amaguen la seva pertinença a la flota russa del Mar Negre. En canvi, Moscou ho nega. A tot això, també Yanukovych, que reapareix i Putin, es compromet a garantir-li la seguretat, però russos ocupen el Parlament i el Govern de la regió ocreinesa de Crimea i, mentrestant, també Arseny Yatsenyuk és elegit nou primer ministre d'Ucraïna.
Encara en a punt més, el llibre electrònic creix entre la boira. Ho llegim també al 324. Mentre les tablets s'estenen i s'imposen com el dispositiu preferit de lectura, els continguts continuen sense resoldre els seus grans reptes i segueixen per tant la seva lenta marxa envoltats d'incertes. Això pel que fa al llibre digital.
Són els temes principals d'aquest matí. Tornem a les portades per fixar-nos en quina és la imatge d'aquest matí divendres. Andrea, què ens ensenyen els diaris? A la Vanguardia, per exemple, veiem una imatge del principi de l'enderrocament de l'anell de les Glòries. La Vanguardia comença a caure l'anell. Uns anys després de la reforma de les Glòries de Barcelona, dues mequines van començar a destruir l'anell. Ho veiem en portada amb la torre barda a fons.
I també veiem una foto d'un manifestant en una protesta pro rossa a Crimea, una imatge també del científic Joan Masaguer, i una fotografia de la nova Nòria del Tibidabo que està a punt de girar, està a punt d'estrenar-se, després de la instal·lació del panoràmic d'aquella antiga Nòria.
El periódico ha entrat al centre d'estada temporal d'immigrants de Melilla.
i fan un reportatge sobre aquest tema. I veiem en imatge, l'imatge destacada en portada són alguns immigrants en lliteres en aquest centre d'immigrants de Melilla. És el tema, la fotografia principal de la primera plana del periòdico i també una imatge petita de l'inici de l'enderrocament de l'anell de les Glòries.
Per últim, al diari Araf, trobem una fotografia de Joan Massager, una altra imatge de Tata Martino, Neymar i Bartomeus, acompanyant un titular que ens diu Les 10 claus del futur del Barça, i per últim, la imatge destacada, la imatge Gran de l'Ara, és una imatge d'arxiu d'Oriol Junqueras i Ernest Maragall en una troada cordial
que va tenir lloc al Parlament el juny passat, en el pacte nacional pel dret a decidir, en què els veiem com agafen-se el braç i el peu de foto és a bona sintonia. Fent referència, m'imagino també, al titular de Esquerra, a abraçar els crítics del PSC.
Doncs són les imatges d'aquest matí, saltem ara amb les pàgines d'internacional i cap a on viatgem avui, Andrea? Primer de tot ens acostem cap a Londres perquè Merkel ha visitat la ciutat i s'ha reunit amb diferents mandataris anglesos i la Vanguardia ens diu que Merkel demana a Londres que continuï sent una veu forta a la Unió Europea. La Cancellera evita donar suport a la reforma dels tractats que vol Cameron.
A Londres es va deixar estima per uns i altres, no va donar el braç a torça i va demostrar qui mana Europa, si és que potser feia falta. Es va reunir amb el primer ministre David Cameron, els diputats, els lords i la reina. Diu Merkel no va ser ni de bon tros tan generosa, perquè al conservador Cameron li havia demanat, fins i tot suplicat, diu la Vanguardia,
que insinués concessions per la reforma dels tractats europeus i la devolució de sobirania als estats. En un discurs davant les dues campres del Parlament de Westminster, la líder democristiana es va mostrar disposada a treballar en la reforma d'Europa i desitjosa que Londres continuï sent una veu forta dins de la Unió. Però fons de la delegació alemanya van matisar que no es pot parlar d'un eix Londres-Berlin que relegui el tradicional eix Paris-Berlin.
És una de les notícies del dia en clau internacional. I ara ens en anem cap als Estats Units perquè dos estats clau del país avalen els drets dels homosexuals. El matrimoni homosexual ens diu la vanguardia avança als Estats Units. En espai de poques hores, entre la nit de dimecres i ahir a la matinada, la causa dels drets civils de gais i lesbianes va rebre un nou impuls. A Arizona, la governadora Jan Brewer va vetar una llei que hauria permès als amos de comerços discriminar per motius religiosos els homosexuals.
Un jutge federal va declarar inconstitucional la prohibició a Texas del matrimoni entre persones del mateix sexe. Les dues decisions tenen en comú que han passat en estats conservadors. I és una de les notícies clau internacional. Enllaçem amb el repàs a La Maroteca, que passava un altre 28 de febrer, fa uns quants anys.
I comencem viatjant 20 en janrera, 28 de febrer del 94, Israel desarma els colons dels territoris ocupats. Rabin espera que la OLP accepti reprendre les negociacions per la pau i Arafat insisteix en demanar protecció internacional.
Després, dirigents andalusos demanaven la integració dels immigrants a Catalunya. Polèmica sobre la llengua, això fa 20 anys. Diversos dirigents d'Andalusia, amb motiu de les desenes jornades del dia d'Andalusia a Catalunya, havien apel·lat a la integració entre totes dues comunitats i a superar l'atenció generada per la polèmica sobre el català. El president Chávez va fer una crida als andalusos a cultivar l'esperit de vinculació amb Andalusia i d'integració a Catalunya.
28 de febrer del 99, fa 15 anys, Piqué apostava per una Catalunya que assumís Espanya sense complexos. El portaveu del govern criticava la postura adhesiu davant del nou pacte fiscal i el conseller Mas qualificava de pas enrere el discurs del ministre.
i ara, de tot això, entrevista a Joan Clos, en aquell moment doncs alcalde de Barcelona, deia que caldria ampliar en 50 quilòmetres la xarxa de metro de Barcelona. Això fa 15 anys.
En fa 10-28 de febrer del 2004, la primera notícia era en clau política. Pujol creia que la pugna entre el PP i Esquerra feia mal a Catalunya. Rajoy afirmava que el pacte amb Carod impossibilitava al PSOE governar Espanya. Sabatero proposava 36.000 policies més per millorar la seguretat ciutadana. I Montilla deia que no era útil votar a CiU i durant, en canvi, censurava la gestió del trivertit.
El govern i IBM acordaven construir la supercomputadora de més alta velocitat d'Europa. 70 milions d'euros d'inversió i 4 mil investigadors beneficiats.
I es parlava de fred intens, Andrea, que tu que el trobes a faltar. Doncs sembla que fa 10 anys sí que la neu s'estania per la península, fred intens a tot Catalunya, a algunes escoles tancades i treva a les carreteres. Això fa 10 anys.
Ja acabem amb el rebàs de què passava fa cinc anys. Soi i Pepe aspiraven a fer un gir electoral. Rajoy confiava que un bon resultat a Galícia, que al mes dels disgustos judicials i els socialistes, anal·laven la fita històrica d'investir un lent de cari del partit socialista.
I en clau econòmica, l'economia d'Estats Units s'enfonsava més d'un 6%. La dada de l'últim trimestre del 2008 era el pitjor, en gairebé 30 anys, i revelava que la recessió era més greu del que s'havia anunciat.
Són aquestes les notícies d'aquest matí relacionades amb un altre 28 de febrer, l'últim dia del mes de febrer, rebassem ara què és el que ens porten les contraportades d'avui, Andrea.
Comencem a parlar del diari. Ara el dut l'article semal de Xavier Bosch, que ha dit avui d'una banda, consulta, consulta, consulta, tres vegades, i després el president hipnotitzat. Bé, doncs ens parla avui Xavier Bosch del president català i del president espanyol. El primer article, consulta, consulta, consulta, ens diu, el 9 de novembre, molts catalans il·lusionats i molts que no, estem citats a votar en una consulta de pregunta en cadenada que no es podrà fer.
Diu Rajoy, ens ho ha dit del dret i del revés, la considera il·legal, unilateral i anticonstitucional, i malgrat tot el full de ruta sobiranista insisteix en un sol argument, consultar, consultar i consultar. I el president hipnotitzat, a parlar de Rajoy i d'algunes de les característiques de Rajoy,
Prenent com a referència una entrevista que el The Sunday Times va fer a John Fitzgerald Kennedy l'any 60, mentre esmorzava, mesos abans de ser escollit president dels Estats Units, i li vam preguntar quines creu que són les qualitats que ha de tenir un president. Ell va contestar que un president ha de tenir caràcter, enteniment, energia, curiositat intel·lectual, sentit de la història i una gran visió del futur.
Xavier Bosch diu que és impossible llegir aquesta resposta i no fer el repàs dels presidents que ens governen i mirar quines dosis tenen d'aquestes 6 virtuts. A diferència d'Aznar, que era tot caràcter, que carregava energia amb el pàdel i el miler d'abdominals, que tenia voluntat de transcendir, Rajoy és l'estadista estàtic. S'aferra al qui dia passa dany empeny i és dels que esperen que els problemes es resolguin sols.
Som ara a la contra de la Vanguardia. Què tenim avui a l'entrevista, Andrea? Avui tenim a Lluís Sol de Vila, que és consultor formador d'Habilitats Directives i ens deixa un titular punyent. Sovint diem, ja veurem què passa, i ell diu, no, fes que passi. Avui ens parlen de l'èxit en aquesta contra de la Vanguardia, defineix d'entrada què és l'èxit, diu, és aconseguir el que vols i només tu pots decidir què vols, definir el teu objectiu, la tasca més difícil de la vida. De fet, l'any 53 es va fer un estudi en un aula d'estudiants de Yale
Se'ls va preguntar si tenien una llista d'objectius i només la tenien un 3% d'alumnes. Diu que 25 anys després es van analitzar aquests alumnes i tots els 3% havien tingut èxit. Diu que per triar l'objectiu idoni de la nostra vida hem de ser específics, ha de ser un objectiu mesurable que depengui del teu esforç, que t'il·lusioni i marcar-te una data per aconseguir-ho. És igual que sigui avui, una setmana, un mes, un any o deu anys.
diu i després el que has de fer és actuar, l'únic fracàs és no intentar-ho. S'ha de prioritzar, hi ha tants casos prescindibles i també has de tenir en compte que èxit s'escriu amb A i Víctor Amela pregunta com canva i Lluís Sol de Vila respon amb tres A, autoconeixement, actitud i acció. Equivalent a voler, preguntar-te què vols, saber, preguntar-te què saps i fer, actuar.
No està malament, doncs, per ser divendres, aquesta entrevista. I acabem amb el periòdico. Tenim un testimoni bastant interessant, no, també? Sí, és l'entrevista que fan Maria Teresa Freixa a Hemam i Gena, es diu el local, a Barcelona. Al darrere hi ha una història de malaltia, tenacitat i transformació vital. Diu que va ser l'any 2000, quan vaig anar a l'hospital per un problema de menisc, i llavors em van descobrir la malaltia, una cystitis intersticial. Una malaltia crònica, molt dolorosa, molt molesta, diu i que empitjorava amb els anys.
Jo disfrutava molt de la meva feina, era advocada i durant molt de temps em vaig negar a veure la realitat però va arribar un moment que físicament no podia seguir en aquestes condicions ni tan sols podia anar als judicis. Ho vaig haver de deixar però un bon dia una amiga em va dir no et preocupis trobaràs un lloc on seràs més útil, paciència. Aleshores ella va començar a investigar, a estudiar la seva malaltia per llegir tot el que pogués sobre l'assistitís intersticial
I una cosa important, vaig començar a mirar els meus hàbits de vida. Al menjar, per exemple, aliments i begudes, i vaig canviar els meus hàbits alimentaris. I em vaig mirar els cabells. Diu-me, els vaig mirar i sap que vaig veure que tenien un aspecte malaltís. Així que també vaig canviar els meus hàbits de perruqueria. Jo em tenia, em posava metges, allò típic. I em vaig preguntar per què els meus cabells tenien aquest aspecte. Llavors vaig començar a estudiar el món de les plantes i em vaig passar els tints naturals.
i com que vaig veure que era molt difícil trobar una perruqueria on et tenyeixin amb tints naturals, diu aquest va ser el camí. Vaig invertir tots els meus estalvis en aquest local que es diu Viu Perruqueria. És una perruqueria que treballa amb tints naturals. Doncs una bona història, eh? Sí. Una bona història. Canvis radicals. Sí, sí, exacte. I molt ben explicat. I tant.
D'aquí acabem la notícia curiosa del dia. Potser la sentida hi ha, Andrea, que parla d'infidelitat. Sembla que els francesos i els italians són els campions europeus de la infidelitat, segons una inquesta. Sembla que, per exemple, tots dos, un 32% a França i un 34% a Itàlia,
A veure, perquè es feia moltes xifres. La cosa és que els francesos italians són aquests campions de fidelitat. Més d'un home sobre dos, un 55%, per tant. I en el cas de les dones, 32% a França i 34% a Itàlia. Això és el percentatge de... Sí, per molt poquet. Després, Regnenich seria un 42%, Alemanya un 46%, Bèlgica bastant a prop, també un 51%.
I bé, segons els estudis, fins i tot tendeix a confirmar que tots els articles de la premsa internacional també ho confirmen, el caràcter voluble dels francesos i també els tòpics sobre el mascle llatí, particularment en Fidel, això ho diu un senyor del director d'estudis d'aquesta enquesta. No m'ho estic inventant.
I després amb aquella infidelitat per altra part està més ben revertit en els països del nord, sobretot a Alemanya, on un 43% afirma de dones haver estat algun cop infidel i al Regne Unit un 29%.
Són xifres altes igualment, cada que canviïn un 15% entre Itàlia i tots aquests llocs, sí que és veritat que m'ha sorprès també. En el cas de l'estat espanyol, és el que estava buscant ara, perquè no apareix gens entre els titulars ni les primeres frases, i al final de tot sí que trobem que França és el país on la predisposició per practicar la infidelitat, com dèiem, és més elevada, i diu que en el cas dels espanyols hi ha un 31%.
Jo trobo que està una mica a prop, però bueno, en tot cas sembla que és una enquesta que es va fer a principis de gener, més o més, en 4.800 persones. 800 persones a cada país. En fi, una mica aquestes històries que... Dels italians sempre s'havia dit una mica això, però dels franceses no m'ho esperava. Jo tampoc ho tenia tant. Veig que l'article citat el cas d'Olan, però bé. Ja, de veritat. Tampoc. Però no es pot extrapolar tota la publicitat, o no? En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. I que vagi bé, bon dia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Un moment ara per repassar les portades esportives d'aquest matí. Legim els titulars de l'esport, per exemple, que parla del Messi de Croàcia, per parlar d'un jugador que agrada el Barça.
o el nou esportiu que ens diu Conjurats. Ens parla del front comú, el missatge constructiu que continua agafant impuls en el si de la plantilla blagorana que després de fer autocrítica confia haver après els errors de noeta per no repetir-los en la part decisiva del curs.
I el Mundo Deportivo no ens parla de Croàcia, sinó que diu via a Alemanya. I parla de Müller, de Hummels i Ter Stegen. El Barça sembla que ha aportat el seu objectiu a la Bundesliga per reforçar-se. I en Cultura Caixa Fòrum reviu els mites i la raó del Mediterrani, una exposició a plega al llegat arqueològic i cultural de l'antiguitat.
Aquest divendres obre la capella ardent de Paco de Lucia. I el Tàmira torna a rebre visites rigorosament vigilades. 6 persones per setmana veuran les pintures ropestres.
I un punt final, Josep Ramoneda és el nou president del Consell d'Administració del Grup 62. El filòsof ha estat anomenat després d'estar vinculat al projecte editorial català des del 90 i substitueix en el càrrec a l'editor Josep Maria Castellet que va morir el passat mes de gener.
5 minuts i 3 quarts d'11. És hora de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Què tal, Carles? Bon dia. Molt bé. És divendres. És divendres i torna a fer sol. Sí, però bueno, no ens en fiem, eh? No. No, aviam, és un cap de setmana... És un sol apagadet, eh? Tampoc és allò... Bueno, home, escolta'm... No, però no es veu, quan ens hem llevat no hem vist aquell cel completament clar...
Home, Carme, jo crec que és més un problema del vidre, que està fet una birria, que no pas d'aquest sol, pobret, tampoc no el castiguis. Home, sí, hi ha alguns núvols, perquè aviam, tampoc no estem en una situació anticyclònica.
Però s'il·luminarà una miqueta més, perquè ha de bufar el vent. El vent serà realment un dels ingredients més emprenyadors d'aquest cap de setmana pel que fa a bona part del país, perquè no només bufarà allà on normalment ho fa, sinó que en altres llocs on no és gaire habitual. Com aquí? Sí. Doncs també bufarà a partir d'aquest migdia. Serà empipador perquè, clar, tampoc no fa una calor extraordinària el vent, doncs dona aquella sensació de fred que és una mica emprenyadora, a part de que molesta. I que els encostipats, depèn de quina disfressa portes, doncs ajuden a
que la cosa es compliqui una miqueta de cara a la setmana vinent. No pel que fa a la metrologia, però sí pel que fa a la salut. És un cap de setmana estrany. Tindrem una miqueta de tot, perquè hem parlat de vent, que bufarà a partir d'aquest migdia i que continuarà amb nosaltres fins ben bé diumenge, i diumenge deixaria de bufar. Està bufant tot el dia, sembla que tinguis corrent d'aire, però vull dir que sí que anirà fent durant...
i d'altra banda tenim aquell front, que no vol dir que ens hàgim equivocat, sinó que el front hi és i el front està passant i que deixarà nevades i precipitacions al Pirineu, però aquest front el que farà és fer créixer anul·lades, sobretot aquesta tarda, per exemple, com avui comencem amb un dia molt clar, ho farà el vent, però les anul·lades creixeran aquesta tarda.
i on hi ha més possibilitats de precipitació ens quedarà tapadet a Sant Just, Sant Just la previsió és de dècimes de litre, o sigui que tampoc no estem parlant de la gran pluja, però sí que potser cap a alguna zona de Girona, de les comarques de Girona, potser sí que la precipitació pot ser una miqueta més intensa. També cap a alguna zona del sud del país, cap al delta de l'Ebre, que també tot això, tot i el fet de bufar vent, doncs també es pot reproduir alguna precipitació, també cap a les comarques del Baix,
El Baix Penedès també podria haver-hi capaç de raonès alguna precipitació aquesta tarda. Creiem que s'enjustissin els llocs on, si els núvols fan acte de presència ja serà molt, però que pluges serà difícil. Com a molt pot caure alguna goteta aquesta nit, però poca cosa.
Demà al matí ens aixecarem un altre cop amb un cel enterbolit com dius tu, amb un sol d'aquests que no acaba de lluir del tot, els núvols també hi seran més presents que avui i acabarà tapant-se. I de cara a la tarda un altre cop podem parlar d'aquesta possibilitat de precipitacions a senyors de caràcter feble, a Girona potser una miqueta més destacades, però tampoc no és massa de fià perquè el vent també fa acte de presència, o sigui que si hi ha precipitació
passaria molt ràpid i no cal dir que tant avui com demà dissabte el Pirineu, tot el que és la cara nord i cara sud, tot el que és el Pirineu de Lleida i Pirineu central, allà sí que la precipitació serà abundant, perquè el vent del nord acumularà núvols i deixarà nevades amb cotes de neu relativament baixes avui els valors. Han tornat a ser fresquets, però bé, la presència del sol aquest matí el que està provocant és que la temperatura sigui un parell de graus més altes. Estan gairebé a punt de tocar els 14 i això vol dir que potser aquest migdia, si no es tapa molt, doncs podem arribar als 16, que és una molt bona temperatura.
El que dèiem demà un altre procés un altre cop. Dissabte hem matit molts núvols i la tarda ha tapat. Hi ha possibilitats d'algun ruixetet feble que també pot passar-se'n just. De cara a la tarda, però com hem destacat, és més probable que per les comarques de Girona. I de cara al diumenge sembla que fuixa tot una miqueta. El dissabte a la nit ja quedaria una mica més tranquil·la la situació.
potser alguna goteta encara quedaria a punts del litoral i el diumenge sembla ser que el sol lluirà una miqueta més. I com que també afluixarà el vent, la sensació serà més agradable i el termòmetre també ho reflectirà perquè podem arribar a uns 15 o uns 17 graus. Si els valors que tindrem avui al migdia serà prou agradable.
Dilluns és un dia festiu pels nens, o sigui que potser el comencem amb sol, però tornaríem a acabar un altre cop amb aquesta possibilitat de ruixats febles. Sempre parlem de precipitacions molt puntuals i molt poca cosa, però que podríem fer harta de presència de cara a l'altar. A partir de llavors, sembla
que els mapes es tornen bojos perquè alguns indiquen una fredorada important del cap de setmana que ve, i altres ens marquen abans d'això, que és una miqueta més fiable, a partir de dimarts, un ambient primaveral, dimarts, dimecres, dijous... I després fred?
No està gens clar, eh. Ni una cosa ni l'altra. No, l'1 de la primavera s'està apropant molt, a més un anticicló bastant potent. Serà una bona manera de començar el mes de març, no? Sí, serà una manera molt maca. Altres anys hauríem començat amb nevades, serà una manera de començar el març dient, bueno, ja era hora, tu, aquest hivern tan cru, tan dur, de tantes nevades i tantes irrupcions d'aire fred, que ens arribi una mica de primavera. És veritat que no hem tingut fred si varia aquest any, però tampoc hem tenia una dada de calor l'estiu passat.
però va fer calor. Vam arribar als 27, vam arribar als 28... Però ho dic perquè no va ser un estiu exageradament dàbil. Doncs tenim un any molt normalet. No, no tenim un any normalet. Tenim un any normalet perquè fa l'estiu i la primavera...
Tenim 60 litres afluixat i a la setmana que ve també es presenta molt tranquil·la, ja veurem. Ja veurem, no sé, igual a primavera es presenta estiuenca ja, perquè al pas que anem igual al mes d'abril ens hem d'estar banyant. Tots, mira, la setmana s'antiga i igual estem tots a la platja aquest any. Home, que te'n cau molt tard, eh. I a més que amb el líner que portem tampoc no s'ha refredat gaire el mar. O sigui que igual ens hi podem posar, eh, ja a l'aigua, a mitjans d'avió. No, et recordo que l'any passat vam trigar molt a posar-nos a l'aigua, eh.
que per Sant Joan encara no s'havia fet. Clar, perquè n'hi ha hagut hivern, però aquest any no n'hi ha hagut. El Mediterrani ja investigaré de cara al dilluns la temperatura de l'aigua de la mar i la compararem a l'any passat. Perquè clar, el sol cada cop està lluitant més. Recordo que quan vam fer la previsió de l'hivern que ens esperava, en Sena ja deies que seria un hivern bastant cru, no? Sí, sí, sí. Ens vam espantar i... Sí, sí, sí. Un miratge. Aquell cop vas fallar. Que si vaig fallar.
Sort que m'ho confirmes. No, perquè en canvi la tardor l'havies encertat, que vam posar el tall del que havies dit. No, no, però vull dir que estàs confirmant que avui l'hivern ha estat irregular. I és veritat. Dona la raó. Però a mi ja m'està bé. No, bueno, això és una altra història. Podríeu omplir pàgines i pàgines d'un llibre.
Són altres teories. Doncs bé, en tot cas, l'espera d'aquest vent, no? Sí, una mica empipador, demà potser fleix una mica, diumenge ja no. Però bé, aquests ingredients que també poden ajudar que la pluja no faci massa acte de presència. Una cosa treu l'altra. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies. Bon cap de setmana.
13 minuts i arribem a punt a les 11 del matí. De seguida parlem amb German Català, membre de la CES, en Justenc, que la setmana passada va fer el cim de la Concagua. De seguida parlarem amb ell perquè ens ho expliqui. Ho farem després de la publicitat.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon de so, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. InformatiuComarcal.com. Estem escoltant Just a la Fusta.
I a aquesta hora parlem de muntanya perquè el soci de la C, el Sant Justenc, German Català, ha fet el cim de la Concagua de 6.962 metres d'alçada, que és de fet el cim més alt dels Andes, i avui el tenim aquí just a la fusta. Molt bon dia, German, què tal? Què tal, bon dia. Com es porta això d'haver fet un cim com aquest? Com va anar? Molt bé, molt bé, amb molta felicitat.
Com ha anat tot aquesta expedició? És a dir, quan va ser exactament que vas fer el CIM? Doncs fa poquets dies, el 19 de febrer. Per tant, això ho fa tot just una setmana, no? Vaig arribar ahir, sí, molt poquets dies. 19 de febrer a migdia. Bueno, no a migdia, no, a les 3 i escaig del migdia. I no anaves sol, no, en aquesta expedició?
No, és una expedició amb la que anàvem 10 persones, 10 muntanyencs d'arreu del món i 3 guies. I ens hem estat uns 20 dies aproximadament, entre aproximar-nos, aclimatar, etc. I a dalt del cim del tot, al dia aquest vam aconseguir arribar-hi dos dels deu expedicionaris amb dos dels guies.
Deu-n'hi-do, i suposo que llavors per tant devia ser difícil l'última part, no? Feixuga, sí, llarga i dureta, dureta de dura. I molt de fred i d'aire, no és qualsevol cosa. No és un cim fàcil, no suposo.
No és que sigui tècnicament difícil, perquè no has d'anar a penjar ni escalant, però l'alçada i el fred hi fan molt.
Per tant suposo que són aquestes les dues condicions que van limitar, doncs potser que poguéssiu arribar tots fins al final. Sempre són un grapat de coses. Però jo personalment les que més respecte tenia eren aquestes dues. El fet que l'alçada et faci una mala passada, que és el més habitual, i el fred. Perquè què provoca l'alçada?
Cosa d'entendre des d'aquí segurament la gent que no estem acostumats, perquè és més difícil d'entendre. Fundamentalment és la falta d'oxigen. Es redueix moltíssim l'oxigen.
i llavors, doncs, et costa respirar i et costa el cos, doncs, el seu funcionament normal, doncs, de normal en té poc, no? Símptomes, doncs, n'hi ha molts, n'hi ha molts. Pot estar físicament ben preparat, però l'alçada, el mal d'alçada pot afectar diferents símptomes i per diferents motius. De fet, vam arribar-hi pocs del nostre grup
però perquè en general la gent tenia problemes o d'estómac o de respiració o de mareig. I en aquests moments de vegades hi ha una part que és bastant de loteria i et toca i no pots arribar. Però a banda d'aquestes condicions diguem-ne o d'aspectes físics, després hi ha moltes altres coses que afecten. Fonamentament hi ha una altra que és de mentalitat, de cap, diguem-ne.
i després una de tremendament justa o injusta, com es vulgui mirar, que és el temps, la climatologia, que el temps et permeti arribar-hi o que fins i tot fent bon temps faci una ventolera tremenda que faci que la sensació de fred sigui brutal i per tant tampoc t'hi puguis ni apropar ni em somnis.
Amb aquest factor sí que és molt difícil comptar-hi, suposo, perquè encara que hi hagi previsions i que les consulteu, m'imagino, tot plegat ens pot canviar en poc temps, no? Sí, de fet nosaltres mentre fèiem tota l'aproximació, que són setmana i mitja dues setmanes, el temps que vèiem al cim era molt de sol. El que no vèiem en aquell moment era el vent, però els dies que estàvem a prop fent els camps d'alçada fins al dia que teníem d'atac al cim,
només hi havia un dia i un de matí que fos possible pujar-hi, que era el 19 o el de matí. I vam tenir la sort d'organitzar-ho prou bé pel 18 del vespre estar a l'últim camp d'alçada com per tenir aquella opció. Si no l'haguéssim estat allà, un dia abans o un dia després, doncs no ens ho haguéssim ni pogut ni plantejar. I després també comentaves que el CAP també és important, no? És a dir, què implica això? Que això sí que en principi es pot controlar, no? És el que es pot tenir més entrenat.
Sí i no, perquè amb l'alçada, una mica, els que no en sabem, hi ha gent molt professional, nosaltres, jo dic que som turistes d'alta muntanya, tampoc que en sabem tant, però un no hi és del tot. Jo sempre explico l'anècdota de quan fa quatre anys vam anar a l'Himalaya, recordo el cim que vam fer, arribar a dalt, tinc la consciència perfecta d'arribar i que hi havia una determinada persona, i arribar-hi un altre darrere, i amb les meves fotos, aquella persona està més endarrere que nosaltres.
És a dir, que una mica la consciència, diguem-ne, tampoc no l'hi tens tota, no? Però bueno, aquest és un efecte de l'alçada. Una altra cosa és la psicologia mental d'estar ben preparat. Qualsevol tonterieta m'he equivocat amb agafar una peça de bric o amb uns guants o amb qualsevol cosa, et pot descompensar i et pot neguitejar en un moment en què, diguem-ne, has d'estar tranquil, seré, mentalitzat... I això també és... també és important. O sigui, cal molta concentració, no? Suposo.
Sí, digue-li concentració o equilibri. Exacte. I no és sempre lamentable. Jo explico això. Una tonterieta et desconcentra, et desequilibra, a algú li ha passat res i et fa bada al cap.
com per baixar-te la moral. De fet, ho comentes ara en aquest cas de l'Himalaya o altres cims, tens estant d'experiència en cims d'alta muntanya. N'hi ha algun que el recordis especialment més dur que algun altre, encara que sigui el que dius ara, les condicions del cas particular. Potser perquè fes més mal temps, perquè anés pitjor l'expedició.
No, a veure, tampoc tinc tanta experiència. Aquesta és la tercera vegada que vaig fer una aventura d'aquest estil, i et diria que aquesta per mi ha sigut la més difícil, segurament, perquè les altres dos cops anava amb un grup nombrós, diguem-ne, de gent coneguda d'aquí Sant Just, i aquesta vegada, fonamentalment, era tot gent diferent, que coneixíem allà, gent que venia d'arreu del món, sola,
Hi havia un canadenc, un irlandès, dos argentins que no es coneixien, una australiana, una americana... De tal manera que, per bé que hem fet amistat i tal, d'entrada no tens el suport d'estar amb gent coneguda o propera, que en un moment determinat no sé si és millor o pitjor, però en tot cas la novetat no ho feia ni més difícil. Era diferent, no sé com dir-te. D'altra banda, la muntanya aquesta ha estat molt més llarga,
molt més de muntanya, molt més estar a haver d'anar a pujar de camp a camp i dormir amb tendes. Jo crec que aquesta ha estat de les tres que he fet de llarg la més feixuga és aquest punt de vista. El moment més satisfactori és quan arribes al cim?
O això és un mitjà i no és ben bé així? Segurament et dona una gran satisfacció i fins que no arribes a baix potser no n'ets del tot conscient. Però sí, efectivament, és com quan un fa l'objectiu en el fons amb el que ens pesi i pensem que no sempre podem fer sim i l'experiència en general és superenriquidora.
Òbviament, fer SIM doncs és el culment, no? És el punt... No sé com dir-ho, de fet és l'objectiu d'entrada. Clar. És com que es veu a complerta, no? La missió, per entendre'ns... Sí, però no ho ha de ser, diguem-ne. Tot el camí és com sempre, un es planteja un objectiu, però a vegades no sé si és més important l'objectiu o la manera en què treballes o fas per arribar en aquell. I a vegades el recorregut és molt més...
diguem-ne interessant o colpidor o... té moltes altres coses i això també passa. I jo he tingut la sort, i clarament també la sort perquè hi ha un component important d'això, de poder-hi arribar.
No sé si tens ja més reptes pendents o pensats, noves propostes, algun cim que ja t'estiguis plantejant o si ara de moment encara és molt recent. No, tot just disfrutar-ho d'aquest, endreçar-me les fotografies, les imatges i els records i en parlarem. Ara mateix no en tinc.
Molt bé, doncs moltes gràcies. German Català, com dèiem, avui hem parlat amb ell perquè ha fet aquest sim de la Concagua just la setmana passada i per això n'hem parlat avui aquí a la ràdio. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi bé, bon dia.
Un minut i mig i arribem a punt a les 11 del matí. Després de parlar de la muntanya, el que farem serà connectar amb el butlletí de Catalunya Informació per actualitzar-nos, saber què passa arreu del país i sentir també el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies. Després tornem, tenim l'entrevista amb l'alcalde de Sant Just, Josep Pinyà, i també, en aquesta segona hora, els alumnes de l'Institut de Sant Just, que a partir de dos quarts de dotze, una mica més tard, avui ens faran el seu posem-li veu, com sempre, amb les novetats que ens porten cada divendres,
Moltes gràcies per atendre'ns.
Nits d'Electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits d'Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Són les 11.
El Vaticà deixa en un segon pla el reconeixement del divorci o dels drets dels homosexuals, tot i les expectatives que havia generat el canvi de papa. En una entrevista exclusiva al Matí de Catalunya Ràdio, el portaveu Vaticà, Federico Lombardi, destaca la família com a eix principal d'aquest pontificat.
Més de 200 immigrants han saltat aquest matí la tanca fronterera de Melilla, segons les entitats que els atenen ara mateix. Aquest és el cinquè assalt d'aquest any, en aquest punt, i el més nombrós des de 2005.
El primer ministre en funcions d'Ucraïna ha acusat l'exèrcit rus d'estar al darrere de l'escalada d'atenció a la península de Crimea. Aquest matí un grup d'uniformats russos armats han ocupat temporalment dos aeroports de Sabastopol. La Marina Rus ha negat tenir-hi res a veure. Una part de Bànquia ja estan mans privades. L'estat ha venut el 7,5% del capital per 1.304 milions d'euros. Les accions de l'entitat tornen a cotitzar i ho fan a la baixa.
El científic català Joan Massager descobreix un mecanisme que explica l'origen de la metèstasi al cervell en càncers de mama i de pulmó. Un cop identificat, l'objectiu és trobar la manera de combatre'l. El seu equip ja treballa en la creació d'anticossos que es començaran a assetjar en retolins.
I l'actriu Emma Villarassau presenta avui el Teatre de Sal, el seu últim espectacle. Els meus poetes són poemes recitats per l'actriu amb acompanyament musical a la guitarra i a la percussió de Xavier Bosch. Els esports eren també en titulars. El Barça manté la imbatibilitat al top 16 de l'Euroliga gràcies a una victòria a la pròrroga a la pista de l'EFES 84-89. Un cop de dits de Joe Dorsey a un segon per al final va garantir el temps afegit.
A la copa d'Ukeipa 15, el Reus i el Vendrell s'enfrontaran demà a una de les semifinals. Els primers van guanyar el Voltragà per 5 a 2 i els segons van eliminar el Liceu a la tanda de penals. Avui, Lleida, Barça i Vic Cerceda.
I el temps aquesta tarda a la nevada es reforçarà el pirineu, sobretot a la cara nord. També caurà algun ruixat dispers a la resta del terç nord del país. El vent serà protagonista i podrà ser intens a partir del migdia. Demà dissabte arriba un nou front poc actiu i diumenge, per a un dia força solellat ara mateix. Tenim 5 graus al Lleida, 11 a Girona i 15 a Tarragona i Barcelona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno, el ple de Sant Just afageix el recurs d'inconstitucionalitat a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. L'Ajuntament vol ser un dels 1.200 municipis necessaris per poder presentar aquest recurs al Tribunal Constitucional per tal d'invalidar aquesta llei que retallarà competències als municipis de menys de 20.000 habitants.
A favor de la proposta van votar PSC iniciativa, Junts per Sant Just i Ciut, via democràtica es va abstenir i el PP va votar en contra. Els mateixos vots es van donar en la moció en defensa dels drets de les dones, que finalment va tirar endavant. A banda d'aquestes qüestions, el ple també va proposar els noms d'Imma Castellbí com a jutgessa de Paut de Sant Just i de Lluís Segura com a jutge substitut. La proposta l'haurà d'avalar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I un altre punt que va tirar endavant ahir el ple va ser l'aprovació de la fusió de Promunça i Proexa.
Més qüestions. La vida del primer ministre suè, Kolof Palme, centrarà el documental del mes de febrer a Sant Just. Paral·lel 40 i la Teneu projectaran avui el documental Palme, l'home, el polític, el líder. Un documental que recull la trajectòria d'aquest polític que va ser assassinat l'any 86 d'un tret a l'esquena.
Olof Palme va ser un líder únic, un polític polèmic i extrem, però alhora defensava una política compromesa, coherent i propera. Així es defineix qui va ser primer ministre de Suècia amb el Partit Socialdemòcrata durant 11 anys, amb diferents mandats. El documental que es podrà veure a la Teneu recull les vessants més personals a la vida d'Olof Palme i també la trajectòria política. El documental començarà a les 8 a la sala del cinquantanari de la Teneu. L'entrada costarà 3 euros pels socis de l'entitat i 5 per la resta.
I acabem destacant que demà dissabte tornen els tastos de poesia i via a l'Ateneu. Marc Romera, guanyador del darrer premi Carles Riba de Poesia pel llibre La nosa, i Silví Rodkovic seran els poetes que recitaran dissabte a la sala del Cinquantanari amb l'acompanyament d'un concert de piano i del meridatge d'un Bixarelo Vermell. El tast literari amb vida demà començarà a les 7 de la tarda a la sala del Cinquantanari i l'organitzen la Breu Edicions, l'Ateneu, l'escola d'escriptura de l'Ateneu i el celler de Can Mata.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sanchos Noticias a Dició migdia. Que vagi bé, bon dia.
Here I feel better today. I think that it was just a phase. My whole outlook's changed. I've even stopped feeling strange. I can only understand why you was mad now. Why should you be the one who has to lose out? Just cos I'm on one. I said I'm always going to have things going on. I feel so much better today. Chased by you.
I'm so glad I turned the corner, man, cos I was sick of feeling rough. I was getting paranoid about the silliest of stuff. I was on my weak side, I was pulling my hair and I just about had enough. And all I needed was just a hug and that little bit of love. I feel so much better today. I chase the bad things away.
I don't really do feel so much better. I really do feel so much better. I got it from a phone to tell ya. Maybe even right in the blood.
I'm trying to survive things away
And yeah, I really do feel better. And it almost don't feel right. So I'm gonna store this port away for a bit. Cos no say that it's gonna be hard at times. Cos it's always your favourite top you blame. But think, man, it could have been your skin. And I think that we might just be okay. But what does it matter either way? Cos she's the one that's always there. Yeah, she's the one that always cares. Yeah, she's the one that's always there. You're sure the one that always cares. I love you!
I'm leaving right now.
Estem escoltant just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Mitz Electrónica ara és Bits.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Justa la fusta.
Ara passant 11 minuts de les 11, a aquesta hora parlem d'actualitat municipal. Ahir es va celebrar el ple corresponent al mes de febrer i per això avui tenim l'alcalde de Sant Just, Josep Pinyà, bon dia. Bon dia, què tal, com estem?
Bé, a punt per parlar d'aquest ple, un ple que va durar una hora i quart. Només? Va ser exacte, sí, es va fer més llarg. Hi havia molts temes. Exacte, però va ser una durada més o menys normal. Per entendre'n seria dintre la mitjana, no n'és d'aquests plens express ni tampoc d'aquests en què es debaten tants punts. En tot cas, comencem a parlar primer de les emocions, per exemple aquesta que ja havíem comentat fa dues setmanes, que l'Ajuntament de Sant Just
s'afageix aquest recurs dient Constitucionalitat per presentar-lo al Tribunal Constitucional relacionat amb aquesta llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. De fet, l'Ajuntament vol ser, per tant, un dels 1.200 municipis que caldrien per poder presentar aquest recurs.
Bé, efectivament ens hem manifestat en contra d'aquesta llei, ja ho hem explicat moltes vegades, la gran majoria de municipis del país està en contra perquè doncs redueix aquesta qualitat, aquesta proximitat i les competències dels ajuntaments i el que fem, com tu dius, doncs és afegir-nos, doncs aquest recurs davant del Tribunal Constitucional perquè respecti doncs la llei, les normes i aquesta, diguem-ne, competència que ja teníem o que en tenim,
que és vulnerada tant des de la comunitat autònoma com dels propis ajuntaments. Esperem que així sigui, d'aquests 1.200 ajuntaments estem convençuts que hi seran. Entrarem els propers dies aquest recurs al Tribunal.
També es va aprovar una altra moció en defensa, en aquest cas, dels drets de les dones, amb incidència a la llei de l'avortament, una moció que va tirar endavant, però, igual que a l'altre cas, que va tirar endavant amb els vots a favor de la PSC iniciativa, junts per Sant Just i Convergència i Unió, i amb l'abstenció d'avia democràtica i el PP en contra, amb el que fa la que hem comentat ara, aquest recurs.
per la llei de racionalització i sostenibilitat d'administració local i també en aquest cas en aquesta moció en defensa del dret de les dones també via democràtica es va abstenir i el Partit Popular que finalment va decidir votar en contra perquè considerava que tenia doncs o que l'emoció servia massa per carregar contra el propi Partit Popular. El va sorprendre aquest vot en contra?
No, jo crec que em va sorprendre perquè el PP ja sabem el posicionament que té davant de l'avortament, però el que sí que em va sorprendre en positiu, si no em permets, és l'argumentació dels companys del PP que es notava que no estaven gaire a gust amb aquesta llei, que fins i tot va haver-hi frases crítiques o que qüestionaven i deien, si ho fes jo potser ho faria d'una altra manera.
També vol dir que no hi ha unanimitat dintre del Partit Popular, i hi ha militants i simpatisants que ho veuen d'una altra manera, efectivament, està sortint a la premsa aquests dies. Jo crec que això no té res a veure amb la crisi econòmica, no té res a veure amb aquesta crisi, sinó que és un tema de concepte, d'idologia, d'entendre realment el paper, de tallar aquesta llibertat que tenen les dones, i jo crec que aquí s'ha de reaccionar molt més. Recordar que anem enrere fins als anys 80,
Per tant, tot l'esforç que ha fet aquest col·lectiu, aquesta societat, perquè les dones puguin decidir lliurement, amb un cop de llei del PP, ha anat tot al barranc.
i per tant continuar encoratjant aquesta reivindicació, aquestes manifestacions, no només de les dones, això és de tothom, dones i homes. És un tema que tenta dir anar contra el concepte social, això. I bé, va haver-hi aquesta moció i els companys del PP van votar en contra, però jo crec que hi havia frases que demostraven que no estaven gaire a gust, com molts, insisteixo, regidors, regidores, o inclús alguns presidents de comunitats.
Lligat també amb aquest tema de les dones de seguida tornem al ple però aprofito també per recordar que de fet avui d'aquí just una setmana és 8 de març, bé una setmana i un dia en realitat, no? Cauen dissabte i es farà una libdat per reivindicar la força femenina i de fet es fa una crida a les dones de totes les edats que hi són just, no? Bé jo crec que l'eslògan està molt ben escollit, molt ben escollit perquè diu doncs dones de 0 a 104 anys.
El tall final, el 104, perquè suposo que deu haver-hi algú de 104 anys. Sí, la senyora Milagros del carrer Badó té 104 anys, personalment també la conec i la vaig a visitar. I a més, una persona activa, una persona que la veus i dius, carai, no pot ser que tingui 104 anys i que duri molts anys.
I, efectivament, crec que les organes estan molt bé, que participi absolutament tothom amb la gravació d'aquest lead-up que organitza, de fet, dona i empresa, però hi ha la col·laboració de l'escola de dansa i grups de ball del municipi que s'han afegit o han entès perfectament. I amb la seva participació i col·laboració estic convençut que farem un lead-up molt atractiu, molt participatiu i també reivindicatiu, que és el que es tracta.
Això serà el 8 de març, no? El mateix dissabte. Exacte. Això és el casal de joves. Si no recordo malament, el matí de 11 dues, pot ser, o un horari així. Parlarem també àmpliament la setmana que ve. Tornem ara sí cap al ple. Hem aprofitat per parlar d'aquest tema perquè, com dèiem, es va aprovar aquesta moció en defensa dels drets de les dones. I altres qüestions que es van tractar en aquesta assessió plenària del mes de febrer van ser l'aprovació definitiva, en aquest cas, de la fusió de ProMonsa i ProExa. Ja s'havia aprovat de manera inicial.
Sí, és un tràmit això, perquè has de donar audiència per si hi ha algun tipus de reclamació o alguna persona que no ho veu així, que pot fer alguna alegació, algun col·lectiu, i no hi ha hagut cap tipus d'alegació. Per tant, és tancar l'experiència definitivament i Proexa queda totalment absorbit per Promunça, que és l'empresa pública que principalment fa habitatge. I les funcions que tenia Proexa, recordar que les assumeix Promunça.
i efectes pràctics, és a dir, la ciutadania com si diguéssim com monitorarà això? No, no, cap. És a dir, el que hem fet és una fusió d'empreses que evidentment la crisi econòmica ens diu moltes coses, hem d'optimitzar estructures, hem d'incorporar o sumar finalitats i objectius, i el que hem fet és una empresa molt més àgil,
que pugui actuar en el mercat amb molts més objectius i, per tant, amb una estructura molt més modesta, però també amb uns objectius, insisteixo, molt més ambiciosos. Per tant, això s'està fent a tot arreu, és lògic. És lògic de fer-ho i insisteixo que, principalment, és degut a la situació econòmica.
També es van tractar un parell de punts d'urgència relacionats amb un tema que ja s'havia tractat en algun altre ple, que és sobre l'aparcament del mil·lenari perquè el gestioni directament Prou Muntsa. Es va explicar ahir al portaveu del PSC que s'havia retardat aquest procés. En tot cas, finalment, quan començarà a ser efectible aquest cas?
Hi ha una modificació del pressupost perquè és un dels temes a conseqüència de la nova llei que parlàvem abans.
ens ha fet aplicar-ho de forma diferent però ens ha complicat molt més la vida. Quina és la voluntat de l'Ajuntament? Doncs abans que ho faci un tercer, que era una empresa externa que gestionava els parquímetres i que a més a més no estaven molt satisfets de com ho gestionava, recordar que quan va haver-hi el prec de condicions o la convocatòria només es va presentar una empresa. Per què no estaven satisfets per això?
Bé perquè no funcionava gaire bé. Els resultats no eren gaire positius. No és un indicador de cobrar més, sinó de fer la feina més ben feta. I aleshores vam pensar que ProMonsa podria fer-ho, en el seu moment pensàvem que seria Proexa, però ja la vam eliminar.
i per tant entenem que des de l'Ajuntament això es pot fer millor. De fet hi ha moltes ajuntaments que ho estan fent de forma de gestió directa i aleshores el que vol dir aquests punts aprovats que vam aprovar ahir però com deies ja ho havíem parlat en altres plens és que serà l'empresa pública, és el mateix Ajuntament, que gestioni aquest servei de regular les zones blaves i l'aparcament del Milan. I també dir que posem en marxa una nova zona blava i verda
en Sant Just Porta Diagonal. Perquè l'entorn de l'hotel Sant Just, on estan els edificis de Sant Just Porta Diagonal, hi ha un col·lapsament molt gran de vehicles, on hi ha un anàlisi que estem convençuts que posant en marxa això, aquest servei, doncs també obligarem una mica a agafar els transports públics, perquè això també és així, i que alguns cotxes puguin aparcar en altres llocs, com pot ser aparcaments soterrats o bé en altres cinc drets del municipi,
i regular tota aquella zona. Qualsevol podem anar ara mateix i és que no pots ni aparcar. Jo crec que en aquesta cosa, el fet d'aquest servei també estimula que tu pensis i diguis que ara si puc anar a la feina amb el tubús o amb el tramvia, doncs perquè és que tenim dades que la gent agafa el cotxe per moure's 200 metres i on tens dues parades del tramvia.
Aleshores això segurament millorarà una mica aquest espai de parcament que li diem bastant descontrolat. I ara canvies en el preu o en alguna cosa? No, al contrari. A més hi ha preu molt especial per la gent que treballa allà al Sant Just Porta Diagonal i la resta són els augments que podem posar, són els IPCs normals i no hi ha cap augment de preu.
A banda d'aquestes qüestions, el ple de febrer també va aprovar finalment els noms d'Ima Castellví com a jutgessa de pau de Sant Just i Lluís Segura com a jutge substitut. Ells també hi eren, també van parlar al final d'aquest ple. Què li sembla que siguin aquestes figures, les que representin aquests papers ara? Bé, jo crec que la senyora Castellví ha fet una tasca positiva al davant del jutjat de pau. És una persona molt propera, una persona que s'hi aboca a la seva feina.
Quan la Generalitat convoca aquest tema, és a dir, la Generalitat cada 4 anys convoca aquesta convocatòria, no especifica criteris de selecció, no diu un varem per puntuar. La qual cosa, personalment, trobo que es podria fer alguna indicació al respecte. No hi ha res. Diu que serà el ple municipal.
que és un òrgan absolutament democràtic. De fet ahir Llorenz Rey ho comentava, no? Jo crec que sí, que també estic d'acord amb el company Llorenz. Potser la Generalitat podria escoltar i miri, vagi per aquí o valori per aquí o valori per allà. Quan no hi ha això, i és el ple el que determina, home, si és democràtic, és evident, és una cosa absolutament democràtica.
però potser dir-li a la Generalitat que indiqui alguna cosa. Que indiqui alguna cosa, que ja està bé que ens doni autonomia en els ajuntaments per escollir el jutge de pau, jutgessa de pau. I de fet, s'ha passat una cosa que mai havia passat, perquè s'han presentat cinc candidats candidates quan pràcticament no es presentava ningú mai.
És bona notícia, no? Sí, jo crec que sí. I aleshores el que vam fer servir és el mateix criteri de sempre, és a dir, que siguin persones vinculades al municipi, que coneixin el municipi, que la seva vida social hagi comportat, que hagi destinat hores
la xarxa social, el món associatiu, que sigui present, diguem-ne, la realitat del municipi. I aquest és l'argument. A més a més afegint, que insisteixo al senyor Castellull, penso que ho ha fet força bé, ho està fent força bé, i per tant no hi havia motius, no semblava que en aquests moments hi haguessin motius.
per fer un canvi. I per l'altra banda, doncs el senyor Segura també és una persona que roneix aquests criteris. Podries qüestionar els criteris, però històricament el jutge de pau era com... o és com el jutge bo, la persona bona del municipi que posa pau, fa de mediador, busca la proximitat, busca el punt en comú, l'equilibri, i ens ha semblat
que eren les persones adequades. La prova està que dels 17 regidors va haver-hi l'extensió de convergència, però la resta ha votat a favor.
Doncs aquests van quedar per tenim a Castellbic i Lluís Segura també com dèiem es va tractar això en aquest ple municipal del mes de febrer. Més enllà del ple també parlem d'altres qüestions per exemple de la nova unitat d'intervenció ràpida que farà petites obres la via pública i començarà a funcionar a partir de dilluns. Què és ben bé aquesta unitat? Mira, l'Ajuntament s'ha d'adequar i ha d'innovar.
perquè les coses han canviat molt, perquè abans els ajuntaments o l'administració en general feia moltes inversions en crear coses noves, equipaments, carrers nous, i això no dic que s'hagi acabat, però s'ha minimitzat i hem d'anar molt més al manteniment o a la reparació, a tenir unitats d'acció ràpida, passa qualsevol cosa al carrer, ja tenir una empresa que vagi ràpidament, conjuntament o complementàriament amb els companys que tenim a la brigada municipal,
i posem en marxa allà el dilluns, que s'ha adjudicat una unitat d'intervenció ràpida a la via pública. Vol dir que incidents que hi hagin de petites reparacions o anomalies, de tot tipus, tenim una empresa, una unitat que va, no dic el moment, però pràcticament, amb un sistema molt àgil de...
de comunicació i d'actuar. Per tant, és una destinat força d'inés en aquest tema, la Diputació ens ha ajudat, però en el fons vull insistir que és un canvi de com actuar en funció d'aquestes necessitats o d'aquesta realitat que ja la crisi ens està marcant. És a dir, difícilment, jo faig una frage molt, potser molt exagerada, però és il·lustrativa. El país està construït. El país està construït.
difícilment veurem més auditoris o més piscines o més escoles, és complicat. On hi hagi falta una escola es farà, però ara és una altra cosa, és mantenir, reparar, tenir un altre concepte del que és la via pública. Això ens costarà més veure barris sencers aixecats, perquè altres coses, les subvencions de fora, principalment de la Generalitat, pràcticament no existeixen.
i d'altres administracions supramunicipals, costa. A més a més, ara no ens podem endeutar. L'Ajuntament de Sant Just té recorregut per endeutar-se, però també és una certa imprudència fer això. Jo crec que encara no toca.
que no toca anar al banc. El que hem de fer és intentar passar encara un temps amb aquesta prudència que hem tingut sempre perquè aquest vaixell que és el que manté els serveis públics del municipi doncs estigui sòlid. I anem per aquesta línia. I aleshores és difícil veure barris aixecats d'obres en aquests moments i simplifico molt el debat i la meva manifestació.
Hem creat aquesta unitat, ràpida intervenció, jo crec que farà molt bona feina, a més és identificat, es veurà molt perquè està identificat, doncs aquesta unitat i els veïns ho podran veure i desitjo doncs que espero, és una obligació nostra d'aquesta empresa que faci les coses bé.
Comença a funcionar dilluns, però això no vol dir que dilluns ja estigui en algun lloc? No, home. Entra en marxa fins que no passi alguna cosa, per tant no el veurem. No, però ja tenim tot un dossier molt ben fet, perquè els serveis tenen molt ben fet. També l'empresa era un motiu per presentar-se, un dels motius per presentar-se o les obligacions per presentar-se ja era fer un diagnosi de com estava el municipi. Per tant, hi ha tot un dossier molt ben informatitzat que no sé si serà el dilluns, però serà el dimarts.
D'altra banda, aquesta setmana també hi ha hagut nous actes vandàlics en relació a la senyera de la penya del moro que de fet ara des d'aquí mateix es pot veure que continua bonejant perquè sap com ha arreglat però en tot cas en vam parlar ahir també amb membres de l'Associació Local de l'Assemblea però en aquest cas ha anat un pas més enllà i fins i tot corria perill algú que pogués passar per allà, el fet que hagin robat un cargol i hagin intentat per tant fer caure a la base.
Mira, jo crec que hi ha coses que tinc dignes, moltes, quan veus, diguem, en barrades d'aquestes o actes incívics, no?, però clar, quan és la teva senyera, no?, i el que significa i el que identifica, encara tinc dignes més, eh? Per tant, això segurament, quan es va posar en marxa per part de l'Assemblea, que l'Ajuntament doncs va ajudar, ja ho havíem parlat.
No tothom ho entén igual. Hi ha algun sector o algú que ho entén d'una altra manera. Però no es pot permetre. Per tant, la senyera seguirà a la penya del moro. No es pot permetre. De cap de les maneres. No es pot permetre un acte incívic trencant bancs, papereres ni el que vulguis.
Però el que significa la senyera va més enllà de no renunciarem mai. Per tant, la senyera estarà col·locada a la penya del moro una altra vegada i una altra vegada i una altra vegada.
I sobre qui hagi pogut fer això, hi ha algun indici? N'heu parlat amb els Mossos o és una cosa que està al marge? Encara que ho sapigués, doncs no ho explicaria aquí perquè es tracta de tota una línia d'investigació i esperem i desitgem que arribi un porc. En tot cas, necessiteu contacte amb els Mossos en aquest sentit.
Referint aquests actes vandàlics que com dèiem han passat aquesta setmana, també ho volíem comentar. D'altra banda, estem a punt d'acabar de connectar amb l'institut, que tenim a punt al Posem-li veu, però abans de marxar, un parell de punts més. D'una banda, una qüestió més de caire general, però tenint en compte que ahir
Es va tractar al Congrés aquest tema. També pensàvem que valia la pena parlar-ne. El PP va rebutjar al Congrés les propostes a favor del dret a decidir de Catalunya. El PSOE i el PSC en aquest cas es van abstenir junts. Recordem que l'any passat el PSC sí que havia votat a favor. Aquest any hi ha hagut aquest canvi. Què em pensa? Quina valoració em fa?
i ho he dit moltes vegades, és que insistiu molt en aquest tema jo soc partit. Perquè continuo el tema, no? Perquè suposo que sempre hi ha el dubte de veure si hi ha algun gir, si hi ha algun canvi. Mira, l'altre dia l'Arrera va fer una manifestació molt interessant i li va dir al president, no gesticulem tant, no? És a dir, el tema és molt important, és molt important, però tampoc és el tema. El tema és la realitat del que està passant
per aquesta crisi econòmica i perquè realment hi ha molta gent que ho està passant malament. Per tant, és evident que hi ha una evolució, és evident que, en aquest cas, m'ho preguntes al PSOE, s'ha manifestat sempre que vol una consulta legal i acordada, i a mi m'ha manifestat absolutament, doncs és el primer dia, que la sobirania del poble de Catalunya està en els seus ciutadans
i que ens haurien de permetre anar a votar i aquell dia cadascú que voti el que cregui convenient. Però el Parlament de Catalunya és més antic que el Parlament d'Espanya i és dels més antics d'Europa. Per tant, doncs, decidixo que el meu Parlament i el meu president, doncs, efectivament, amb aquesta data, doncs, garanteixi que podem anar a votar i jo aniré a votar. I si no és així, doncs, tindré una decepció, perquè entendrà algú
que aquesta sobirania no està en la ciutadania de Catalunya, que és una nació. Per tant, si aquell dia no anem a votar, doncs aquest alcalde no estarà satisfet. Ara, m'agradaria anar a votar, també ho he dit, i el que posi en aquesta urna, que el dia següent serveixi. Perquè si no serveix, també és un gran problema.
Evidentment n'hem parlat moltes vegades però com que continua tot aquest tema també creiem que en aquest cas calgui tornar-ne a parlar. Ja per acabar aquest diumenge, el 2 de març, cosa que vol dir que fa 30 anys de l'aniversari de Ràdio d'Esbern. 30 anys ja.
Són molts i pocs. Són molts perquè, evidentment, 30 anys vol dir que hi ha una feina molt ben feta i pocs perquè estic convençut que aquesta emissora, per bé que està fent aquesta feina, doncs ha de durar molts anys. Malgrat també aquesta llei famosa, doncs també qüestiona totes aquestes coses, que no ho permetrem de cap de les maneres i ho defensarem.
Aquesta casa ha fet una feina magnífica informant a la població, fent també programes d'entreteniment i fent formació. Molts d'aquí us veuen en altres emisores més importants i això també té el seu sentit. Enhorabona a tota la gent que ha fet possible
aquest 30 anys de ràdio d'esver i de sitxar perquè no pot ser una altra manera que els anys successius hi hagi aquesta emissora oberta i funcionant i que també continuen aquests principis, aquests objectius que insisteixo que són els que realment
han de tenir una emissora municipal que és aquesta proximitat, que precisament aquesta llei del Partit Popular ens qüestiona. Ens qüestiona la proximitat i aquests serveis públics. Clar, en tot cas és el mateix que passa amb molts altres serveis, el que passa relacionats amb aquesta llei, que d'alguna manera aquest any si més no encara està una mica penjant d'un fil, en el sentit que tampoc se sap massa cap on anirà tot plegat. És a dir, la voluntat de l'Ajuntament entenc que és mantenir-ho, però suposo que no depèn només de l'Ajuntament.
No, però hem de deixar clar que aquest ajuntament, aquest alcalde, aquest govern i la gran majoria dels companys del ple municipal doncs estan per defensar els serveis públics que ens ha costat tants anys, diguem, de posar-los en marxa i que han donat un servei o estan fent un servei extraordinari per la població i ens trobaran doncs els primers per defensar perquè no pot ser d'una altra manera només per si pel respecte de la ciutadania que tenim a Sant Just
que ens va escollir en el seu moment i que creu que els serveis públics s'han de donar des dels ajuntaments, des de la proximitat i amb aquesta qualitat. Per tant, defensarem els serveis públics com ningú, amb totes les ganes i en totes les energies que hi podem posar, que les estem posant, i esperar que la població ho recolzi, perquè és veritat que podem tenir ensurs pel camí.
però també és veritat que hi ha mecanismes, esperem que hi hagi mecanismes que això es vagi diluint o enfocant-se d'una altra manera i aquest recurs davant del Tribunal Constitucional esperem i desitgem que ens doni la raó. Doncs moltes gràcies alcalde Josep Perpinyà, com sempre ens hem tornat aquest divendres per parlar d'actualitat Sant Justenca i tornarem d'aquí 15 dies, que vagi molt bé i bon dia.
Estem escoltant Just a la Fusta. Ara passant cinc minuts de dos quarts de dotze connectem tot seguit amb l'institut per saber doncs què és el que ens expliquen avui i què ens porten des del centre.
posem-li veu. Hola a tots, un dia més tornem a estar amb vosaltres a posem-li veu. El tema de la setmana va sobre la moguda del Mobile World Congress. Tenim aquí a l'escola Canigó i els hi farem una entrevista. També tornarem a l'antiga Roma i per acabar us hem preparat la cançó de la setmana. Comencem, posem-li veu. Tots els dilluns i destes s'enjustes bé.
Avui hem vingut a visitar l'institut, els alumnes de la secció de primària i els hi farem una entrevista. També estan amb nosaltres, l'Anna i la Susana. Hola, com esteu? Jo bé. Com us dieu? Jo Alba. Jo Ariadna. Jo Marta. D'esquí d'escola veniu? De l'escola Canigó. De moment us ha agradat el centre?
De moment m'ha agradat molt. Quants de vosaltres vindreu aquí? Quasi tota la classe em sembla. Sí, jo vindré. Jo també vindré. És molt diferent la vostra escola de l'institut? Una mica. Bastant, perquè no tenim dos edificis i és més petita.
Creieu que les assignatures seran més difícils i les classes seran més dures? Per què? Sí, perquè és un pas més a l'escola i et posaran més dificultat a l'hora d'estudis.
Us fa angoixa que us canviïn de classe ara arribar a l'institut? Per mi sí. Perquè ja he fet els meus companys i a fer nous companys em fa una mica de vergonya. Us fa il·lusió venir aquí? Sí. Per què? A mi no gaire. Bé doncs perquè em faré més gran i
És l'institut. A mi no, perquè em fa com una mica de por, perquè és com, no sé, és tot molt diferent i penso que, no sé, tinc com una angoixa. Creieu que us adaptareu bé al centre?
Jo crec que una mica. Sí que al principi es passen nervis, com tot, però després coneixes gent a la classe, gent que et comença a dir hola, com estàs? Jo em presento, total. Doncs et comences a presentar i vas coneixent gent nova i t'ho passes molt bé. I ara tenim tres alumnes més que ens parlaran sobre les activitats que estan fent o han fet a la seva escola.
Xavi, explica'ns el projecte de les maquetes. Bueno, és un projecte molt divertit i es fa connectant uns cables, o sigui, els cables que tu...
Per casa, tu inventes la forma per... Per exemple, si vols fer una casa, portes el material necessari, la fusta, la pintura, i vas fent. I després, quan ho vam portar a classe, la nostra profe ens va dir que portéssim un powerpoint.
fotos quan vam anar fent la maqueta i alguna frase dient que estàvem fent i això. Molt bé. Guillem, explica'ns el Carnestoltes. El Carnestoltes fem diverses consignes, una cada dia, que la primera, la que vam fer fa uns dies,
Va ser la de portar el cabell original, portar la samarreta al revés, els mitjons o els pantalons, i l'últim dia et disfresses com vols.
Doncs fa unes setmanes vam començar el projecte de la publicitat amb grups i es tractava de, com que ara estem estudiant la publicitat a l'assignatura plàstica, doncs vam fer grups i cadascú triava i cimentava.
o objectes o qualsevol cosa, fem publicitat i en això entrava fer una falcada de ràdio, fer un anunci i també per últim fer el cartell. Doncs moltíssimes gràcies per haver vingut i haver-nos explicat que feu a la vostra escola i opinar sobre l'institut.
I a continuació també tenim a la classe de 6B. Hola, com esteu? Bé. Bé. Com us dieu? Jo Carla. Jo Joan. Irene. Aina. De moment, us ha agradat el centre que heu visitat?
Hem visitat Unestar primer i segon d'ESO. Hem anat al laboratori amb els de tercer d'ESO i ens han ensenyat un parell de projectes que vam fer. També hem visitat l'edifici de tercer i quart i ens han explicat totes les aules i també ens han ensenyat el pati. Creieu que les assignatures seran més difícils i les classes més dures?
Jo sí perquè suposo que és un curs més superior i seran més estrictes.
Jo crec que hi haurà noves, jo ja sé que hi haurà noves assignatures a les que ja fem a l'escola però jo crec que estarà al nostre nivell el que tenim d'estar. Jo jo crec que si t'esforces i estudies tot i fas els deures acabes tenint bones notes. Us fa angoixa que us canviïn de classe l'arribada a l'institut? A mi no perquè suposo que és només una classe.
Bé, a mi també una mica és igual la veritat perquè igualment al pati estaria amb els meus amics i a les altres classes estaria amb altra gent i em faria més amics. Jo també crec que el mateix perquè també continuaràs tenint els mateixos amics i et faràs el cercle més gran dels teus amics. Jo crec que em separaran una miqueta dels meus amics però després al pati em podré tornar a ajuntar i em faré de nous. Molt bé.
Us fa il·lusió venir aquí? Sí, perquè els primers dies suposo que estaré nerviosa perquè com no, bueno, per als professors, els amics i això. Bueno, doncs a mi no, perquè jo crec que tothom ha viscut alguna situació en la que ha tingut de començar una altra cosa nova i a mi
Jo crec que t'acabes acostumant ja l'ambient i tot. Els primers dies sempre estàs més nerviosa però després t'acabes acostumant. Bueno, és començar una nova etapa i com ja ha dit la meva companya, també els primers dies estàs més nerviosa però al final ja t'acabes acostumant i és igual. I ara ens parlaran sobre les activitats que han fet a la seva escola. Jan, parla'ns sobre els poemes de Sant Jordi. Doncs des de fa una setmana.
Doncs en un mig grup tenim mig grup d'educació física i català i en una estona d'aquest mig grup comencem a fer idees dels poemes, començar a pensar paraules que podrien quedar bé en els poemes i doncs fer com un esborrany per després retocar-ho i que quedi molt millor.
Alejandro, explica'ns el projecte sobre Internet Segura. Doncs estem treballant a Internet Segura per veure les coses que no hem de fer perquè hi ha persones que volen fastidiar-nos la vida d'internet.
I perquè no ens entrin a les nostres pàgines que he fet o al nostre correu electrònic. I també hi ha coses com ara tapar la càmera del webcam perquè un hacker en un moment te la pot activar o fer contrasenyes difícils. Doncs moltes gràcies Alejandro.
Moltes gràcies Escola Canigó. La setmana vinent ens visitarà l'Escola Montserrat.
Tornem a l'antiga Roma. Allà la setmana passada vam conèixer dos personatges molt interessants. Què ens expliquen avui? Bon dia. Sóc bellasca. Avui el meu amo resulta estar molt ocupat recollint informació sobre testimonis dels casos que tenim pendents. Que per cert, qualsevol diria que sóc el seu cap pensant. Sempre acaba preguntant-m'ho tot. I no em ve de nou, perquè també ho feia amb l'oncle els címanes.
I per això jo vinc al programa per tal de fer-vos arribar les notícies més fresques. Ostres, quan li digui a Odisseu que he estat a la ràdio no s'ho creurà. Qui sap si a la propera vegada em veieu al Salvamè. Des de bon matí, després de parlar una estona amb Odisseu, hem començat a interrogar tots els sospitosos.
El primer afortunat ha sigut el gladiador Àlex. Jo he esperat que dius me desacabés amb l'interrogatori i si teníem sort i sortia viu d'allà podríem seguir amb la investigació. Quina il·lusió veure'l sortir sencer de cap a peus. Per altra banda hem anat a inspeccionar l'escena del crim de Limanli. L'amo ha hagut de dissimular la seva inexperiència davant
d'homicidis estava tan impactat, vam arribar a la conclusió que cap homicida hauria pogut sortir o entrar de la cambra sense ser vist i que la família del difunt no està molt unida. Al preguntar-li a l'esclau ens ha dit que l'escultura la van portar els mariners. Interessant saber de quin vaixell provenia.
i ens va deixar anar una mena d'enigma sobre, qui tenia motius per matar Elimandi. I deia així, dos colomins i un colom fan massa plomes al colomà.
que suposem que es refereix a les seves dones. Després ens hem dirigit al mercat de l'Avantí en busca d'informació de l'home del nas gansut i gairebé som assassinats per una colla de captaires. Per sortir-ne vius hem hagut de llançar la bossa plena de diners a l'aire. A l'instant s'han oblidat de nosaltres per anar en busca dels diners.
Hem anat a visitar la Bruixa Prohèlia, pura alegria aquesta dona. Ens ha assegurat un futur ben espantós. Més val que vagi equivocada, perquè jo no tinc gaires ganes d'acabar sent ballarina ni diumedes de visitar el món dels morts abans d'hora.
Abans de marxar hem preguntat per la recepta de la posició. La veritat, no la prendria per res del món. Al tornar per un moment he pensat quina de grossa devia haver fet
El meu amo, quan he vist tota una colla d'homes armats fins les dents, eren guàrdies pretorians. Jo m'he espantat molt, però Diomedes ha anat fins al despatx i sabeu qui era el seu nou client, ni més ni menys que el famós Juli César. Només a un grec com el meu amo li hauria passat desapercebut.
Ara Moamu està al corrent de la vida més íntima de Juli. Es veu que mentre ahir dormia amb Cleopatra, Arsinoe, germana d'aquesta, que estava presonera i ben vigilada al seu palau, va aconseguir escapar i disparar una fletxa que per sort César va poder esquivar i ara és una fugitiva. Així doncs la feina dels símenes
és esbrinar com va aconseguir escapar i evitar un altre intent de crim. Està clar que la informació d'aquest cas és ben confidencial. Cap ciutadà i menys la dona de Juli César se'n pot assabentar. Per això li han encarregat que es faci passar per un director de teatre que ha d'escriure una tragèdia per tal d'infiltrar-se sense aixecar suspites, el que faltava. Definitivament crec que tinc un bon guió per presentar-lo al Salvador.
Qui m'ho havia de dir? De la ràdio a la televisió. I ara me'n vaig pitant que això li he d'explicar-ho. Diceu-ho ràpidament. Moltes gràcies, Baiesca. Ara et deixem que vés a saber si diumedes necessitarà la teva ajuda.
El tema de la setmana és el Mobile World Congress, que s'ha fet a Barcelona una de les ciutats més visitades per internet. En persona, per connexions diverses, per a Barcelona ha estat una gran oportunitat demostrar-se tal com és. El Mobile World Congress ha superat el seu record amb més de 85.000 persones. També ha sigut el marc on s'ha presentat els avenços de diversos centres de competència de la capitalitat.
Se n'ha presentat diverses demostracions de projectes i aplicacions vinculades a la salut, com el prototip d'una cartilla de vacunacions en format app i una altra de la carpeta personal de salut, dos projectes liderats i impulsats per la fundació amb altres agents de l'ecosistema sanitari.
Són moltes tecnologies noves com el Samsung Galaxy S5, una pulsera interactiva de Samsung anomenada GR Fit i moltes coses més. Gràcies a aquestes tecnologies han fet més fàcils i divertides algunes coses com la manera d'estudiar i d'aprendre. Aplicacions noves ens poden ajudar a saber com tenim les possessions al cor. Als recorreguts que fem hi ha fins i tot a cotxes que taparquen sols. I vosaltres què penseu d'això de la tecnologia?
Avui tot gira entona la gran moguda que ha generat l'arribada de la convenció anual de telefonia mòbil, més coneguda pel nom de Mobile World Congress. Clarament una convenció d'aquestes dimensions sempre aporta coses positives, com ara llocs de feina temporal, ingressos i turisme darrere del planeta per conèixer més de prop les novetats del món de la telefonia. Però esclar, no tots són efectes positius.
Una convenció d'aquestes dimensions també té aspectes negatius, com ara la norma de tracció de la prostitució. Ha estat una convenció destinada a la compravenda de tecnologia. S'ha pogut assistir a una conferència de Mark Zuckerberg, l'única d'aquests tipus que ha atret gent de tot el món.
Per tant, Barcelona ha donat una bona imatge. Una imatge de ciutat moderna, desenvolupada, etc. Però el que probablement no sabrà tota aquesta gent que ve de fora és la situació de la població, els problemes amb l'atur i amb la corrupció. Però bé, esperem que aquesta cita impulsi a la ciutat i que aporti aspectes de llum més positius. Tots els hilandres i testes s'enjust desverts
Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esveral. Well, I got no one's word and nobody's promise Not a lot to show but this book full of sonnets And my liver may be fucked but my heart is honest And my word is true like the sky is blue In the summertime when everybody gets on it All my skin's in the sun burnt from it And her eyes shine bright like the sky full of comets I shoot like a silver train, yeah
i no podem acabar el programa sense parlar de la vaga d'ahir, de tots els estudiants des de segon cicle fins a la universitat. Nosaltres que som de tercer no teníem dret a fer vaga segons el reglament de règim intern i volem canviar-ho. Ara escoltarem algunes valoracions dels nostres companys que van venir al centre i d'altres que no.
Marta, sabem que ahir vas estar a la manifestació. Explica'ns com va anar. Jo vaig anar a una manifestació que estava convocada a la plaça de la Universitat a les 12 del matí. Era una manifestació per als estudiants de secundària i se n'havien convocat diverses a diferents punts de Barcelona i va ser per això que no era massa gent.
Vam passar per plaça de Catalunya i després vam acabar baixant per via Laietana i va ser una manifestació pacífica i no va haver-hi cap problema però després, per la tarda, es va convocar un altre per als universitaris i aquesta sí que va ser una manifestació una mica més massiva però jo no hi vaig anar. I sí que van haver-hi potser una mica més problemes amb els guàrdies civils i tot això però la del matí va estar molt bé i va ser molt pacífica. Va venir ahir al centre o no?
Jo no vaig fer vaga perquè el reglament inter del centre indica que els alumnes de tercer no tenen dret a fer vaga, en canvi els de quart sí. Va ser una vaga molt seguida i en tot tercer no eren ni 30 alumnes. No vam fer pràcticament res a classe i la pròxima vegada sí que seguiré la vaga.
I tu Ada? Doncs jo no vaig venir a l'escola perquè no estic d'acord amb la llei 11 i volia anar a la manifestació però els meus pares no m'han deixat i em vaig quedar a casa estudiant i fent deures. Nedea, tu vas venir? No, jo no vaig venir. Per què?
Ah, doncs perquè no estic d'acord amb la llei l'OMF. Ens pots explicar què és aquesta llei? Jo crec que és la llei orgànica de la millora de l'educació que consisteix en unes reformes a la llei de l'educació. Com fer classes amb castellà, encarir les universitats un 66% i més coses. Una sèrie de reformes que creiem que en comptes de millora de l'educació el que fan és empitjorar-la.
Pau, tu vas venir? Sí, jo sí que vaig venir perquè de la meva classe hi anava força gent i no volia perdre classe, encara que jo estic en contra de les noves lleis. Òscar? Jo no vaig venir al centre perquè no estava d'acord amb la nova llei, l'ONCE, ja que no vull que l'ensenyament es faci en català. Vaig intentar anar a la manifestació, però no hi vaig trobar ningú, encara que hi hagués algú.
Marcos tu vas anar? Jo no vaig anar a l'institut perquè gairebé ningú va anar-hi. A més a més no estic d'acord amb la nova llei d'ensenyament, l'11. No estic d'acord tampoc amb el reglament intern de l'institut que ens impedeix fer vaga als alumnes de tercer. La conclusió ha sigut que aquí la vaga ha tingut un bon seguiment. Molts alumnes no van venir al centre perquè estaven en contra d'aquesta llei o simplement no volien venir.
La música de la setmana és Yeek, del DJ i productor nord-americà de Horro. És una gran novetat que ha tingut quantitat d'èxit en grans països.
Aquest petit artista està consegurant i amb l'edat de 23 anys ha aconseguit grans col·laboracions amb Esteve Aoki i altres grans artistes.
Gràcies per venir.
I això està tot per avui. Esperem que hàgiu disfrutat el programa tant com nosaltres. I acomiadem aquest mes de febrer que ha estat molt fred amb aquest programa. Adéu Sant Justeig. Si ens veiem el pròxim divendres a la mateixa hora a... Posem-li veu!
Doncs, moltes gràcies als alumnes de l'Institut de Sant Just, aquests companys de Tercer ESO de l'Institut, que ens fan cada setmana aquest posem-li veu i que ens arriba, per tant, amb totes les normatats del centre. Tornarem a connectar, com cada divendres, la setmana que ve, cap al dos quart de dotze. El que fem ara nosaltres és posar-nos el dia de l'actualitat amb el butlletí de Catalunya Informació, ara a les dotze en punt, queda menys de mig minut per arribar-hi. També sentirem el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies
i després ens queden més coses. Parlarem de la nova secció d'Omnium Cultural que tindrà Sant Just i també parlarem de més coses de cinema i de noticis curioses. Fins ara. Catalunya Informació.
Són les 12. El Vaticà deixa en un segon pla el reconeixement del divorci o dels drets dels homosexuals, tot i les expectatives que havia generat el canvi de papa. En una entrevista exclusiva al Matí de Catalunya Ràdio, el portaveu Vaticà, Federico Lombardi, destaca la família com a eix principal d'aquest pontificat.
L'atur es manté al 12% a la zona euro al mes de gener. Espanya és el segon país amb l'atur més elevat, amb un 25,8% de la població activa, una dècima menys que el mes anterior. Només la supera Grècia, el conjunt de la Unió Europea. La taxa d'aturats es manté al 10,8%, segons l'oficina d'estadística comunitària a l'Eurostat.
L'Euribor ha tancat el febrer pràcticament igual que fa un any al 0,549%. Les quotes mensuals dels que revisen ara el seu préstec pràcticament no canvien. El primer ministre en funcions d'Ucraïna ha acusat l'exèrcit rus d'estar al darrere de l'escalada de tensió a la península de Crimea. Aquest matí un grup d'uniformats russos armats han ocupat temporalment dos aeroports de Sevastopol. La Marina russa ha negat tenir-hi res a veure.
Més de 200 immigrants han saltat aquest matí. La tanca fronterera de Melilla, segons les entitats que els atenen, és el cinquè salt d'aquest any, en aquest punt, i el més nombrós des del 2005.
L'actriu Emma Viralassau presenta avui el Teatre de Sal, el seu últim espectacle als meus poetes. Són poemes recitats per l'actriu amb acompanyament musical a la guitarra i a la percussió de Xavier Bosch. Catalunya Informació. Ara els esports. El migcrampista croat Alain Halilovic ha anunciat avui el seu fitxatge pel Barça, tot i que ni el Club Català ni el Dinamo desagreb ho han confirmat encara. Més futbol d'aquí a uns minuts, Vicente del Bosch que dona la llista de convocats per l'amistós del Premi Mundial Espanya-Itàlia.
Vic Cerceda i Lleida Barça avui a la Copa d'Ukeipatins, en Ambol, Puentegenil, Barça, partit de la Lliga Soval, en Moutor, Pedrosa i Rossi, els més ràpids al test de Sepang.
Pel que fa al temps, aquesta tarda la nevada reforçarà el Pirineu, sobretot a la cara nord. També caurà algun ruixet dispers a la resta del Terts Nord del país. El vent serà protagonista i podrà ser intens aquest migdia. Demà dissabte arribarà un nou front poc actiu i diumenge farà un dia més assolellat. A aquesta hora passen tres minuts de les 12 del migdia. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just posarà en marxa dilluns una unitat d'intervenció ràpida a la via pública. És un nou servei que actuarà a la via pública fent petites obres de manera ràpida prestat per l'empresa AXA. La caiguda d'inversions supramunicipals a la via pública ha fet que el consistori hagi decidit crear aquesta unitat i destinarà una part anual per a actuacions concretes de millora de paviment, voreres i fer manteniment als carrers i parcs. La unitat d'intervenció ràpida
disposada de dos vehicles i quatre treballadors. Aquest 2013 està previst arreglar més de 1.700 metres quadrats de païment de voreres i mil més d'asfalt, a més d'una seixantena d'escocells, entre altres elements.
Més coses, la vida del primer ministre suec Olof Palme centrarà el documental del mes de febrer a Sant Just. Paral·lel 40 i la Teneu projectaran avui el documental Palme, l'home, el polític, el líder. Un documental que recull la trajectòria d'aquest polític que va ser assassinat l'any 86 d'un tret a l'esquena. El documental que es podrà veure avui recull les vessants més personals de la vida d'Olof Palme a través d'arxius únics amb testimonis directes de la seva família i fotografies i vídeos del seu dia a dia.
A més, la projecció ensenya la manera en què Palmiers mostrava en públic entrevistes i mítings. El documental del mes es projectarà a les vuit a la sala del cinquantanari de la Teneu, avui en versió original en suec anglès i francès, subtitulada. L'entrada costarà 3 euros pels socis de l'entitat i 5 per la resta.
I acabem amb un apunt d'agenda de cara demà dissabte perquè es farà un itinerari educatiu adreçat a famílies per descobrir la vegetació al Parc de Torreblanca. L'objectiu és conèixer la singularitat de l'entorn, els seus orígens, l'evolució, secrets i curiositats a través d'una visita guiada familiar.
Aquesta és la primera activitat que es farà des d'ara i fins al juny organitzat per l'Àrea Metropolitana i per al Museu de Ciències Naturals per descobrir aspectes de diferents espais de l'entorn natural metropolità, ja siguin parcs, estanys, jardins, platges i rius. Per participar-hi cal inscripció prèvia al correu
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies a Dició, migdia. De moment, si voleu consultar l'actualitat de Sant Just ho podeu fer a través del web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. I hurt myself today
To see if I still feel I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole The old familiar sting Try to kill it all away
But I remember everything What have I become My sweetest friend Everyone I know Goes away in the end
You stay the hell away from me, you hear?
I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time The feelings
You are someone else. I am still right here. What have I become? My sweetest friend. Everyone I know.
It goes away in the end And you could have it all My empire of dirt I will let you down I will make you hurt
If I could start again A million miles away I would keep myself I would find a way
Just a la fusta, al Magazine del Matí. Smooth Jazz De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes, conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema. Nits Electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Ara passen 11 minuts de les 12 del migdia i a aquesta hora parlem d'Òmnium Cultural, ho vam comentar la setmana passada. Sembla que l'entitat tindrà nova secció a Sant Just i per explicar-ho avui tenim l'altre cantó del telèfon, el Xavi Amador. Molt bon dia, Xavi. Hola, bon dia. Em vam parlar la setmana passada, vam començar a parlar i ahir dijous es va celebrar una reunió on es va decidir que sí, que es constitueix finalment. Sí, es constitueix la convició local d'Òmnium Cultural.
De moment, no sé si ja sou uns quants, com us esteu començant a organitzar? A principi, de tots els socios d'Òmnium que hi ha a Sant Just, vam sortir d'una reunió prèvia que es va fer, 8 persones, que es comprometen a portar endavant una comissió local aquí a Sant Just.
De fet, l'altre dia dèiem que hi ha molts socis de la majoria... Exactament, el número no ho sé, però són uns 150. Exacte, és una quantitat important a la comarca, més a més. I llavors... La quantitat de població de diners en jus, em sembla que som els que més gent hi ha. Òmnium Cultural, que és una entitat força activa i que els últims anys ens ha guanyat també força i representació. Per qui no ho conegui del tot ens podria explicar una mica amb quins objectius treballa.
Ara actualment estem treballant amb difondre una voluntat pel dret a decidir per assolir un país normal. És amb aquest que estem treballant actualment. El que farem a Sant Jú serà bàsicament donar recolzament a totes les companyes que faci òmnium a nivell nacional que portarem endavant aquí. Per tant, donar aquest suport directe i suposo que des d'aquí s'organitzarien diferents actes, el suport aniria per aquí, no?
i signem organitzant actes i participant en totes les activitats del poble per donar difondre el missatge d'Òmnium. Heu contactat amb tots els socis que formen part d'Òmnium de Sant Just, ho fareu, teniu previst fer-ho, com us organitzareu a partir d'ara? Fa tres setmanes vam fer una convocatòria des d'Òmnium Nacional a tots els socis d'Òmnium que hi haguessin a Sant Just per trobant-se. La gent que va venir ja vam començar a contactar i ens ha entrat més en contacte perquè des d'aquí al poble ja hi haurà una comissió local
Buscarem suports i que la gent es modifici. D'alguna manera, Òmnium Cultural ha crescut sobretot en els últims anys. Tu ara ens deies també que l'objectiu principal és treballar per tota la idea del dret a decidir i tot plegat. Suposo que això també pot fer que potser creixi en nombre de socis també a Sant Just, no?
M'imagino que també la manera de donar-se, o sigui, el fet que hi hagi una seu directament aquí i que pugueu anar fent actes també pot contribuir a que més gent s'interessi parlant i tal, a voler conèixer i per tant doncs també es pugui fer soci. Ja estem donant, donant-nos a conèixer més aquí. Què costa fer-se soci d'Homicultural? Com? Què costa fer-se soci? Ai, exactament ara no ho sé. Més o menys tens... Més o menys tens... Com és una cosa que la pagues, et fa bé pel banc... Clar, està ben misèria.
Estareu ubicats a la Teneu? Sabeu on estareu? No tindreu un local propi? Com funcionarà? En principi ara segurament firmarem un conveni amb la Teneu per estar a la Teneu. Al començament i possiblement amb el temps passem a ser una associació de la Teneu. Això ho hem de parlar encara. Suposo que és el que s'ha de decidir també a mesura que... perquè ara és un moment molt d'embryonari per entendre'ns. Tenen les Barceloles i doncs hem d'anar a treballar amb tu.
També caldrà per tant decidir directe a president, tot això és el que encara ara suposo que és molt d'hora per parlar-ne, no? Sí, sí, ahir va ser el primer dia que ens reuníem als vuit, per entendre'ns. I ens vam plantejar el que volíem fer i vam quedar per un proper dia a fer una reunió i ens vam escollir un port en veu, per entendre'ns, i un secretari i tot aquest tema.
Seràs tu el portaveu Xavi? Seràs tu el portaveu? Hi ha possibilitats, però no ho sé. Podem ser qualsevol dels vuit. El proper pas, suposo que va per aquí, però no sé si ja teniu alguna reunió prevista, algun acte més obert per obrir-se més gent. No sé si teniu un calendari. Al principi, en aquest embrió de Junta, ens reunirem cada quinze dies per anar planejant i si fa falta més, si hi ha coses urgents, ens obrim com calgui.
Això el dijous, no? Sí, això el dijous. A la Teneu també? I a quina hora? El dijous a la Caneu. I llavors quan calgui comunicar o buscar gent o donar recolzament ja ho difondrem a tots els socis d'Òmnium del poble. Suposo que us fa il·lusió, no, també? Se m'està movent que vinguin i ho guirem. No hi ha vetos ni la junta estancada. Per tant, a quina hora seria aquesta reunió de dijous? En principi normalment la fem a les dues quarts de vuit.
Teniu també potser algun correu electrònic o alguna manera per que algú pugui trobar-vos? Ara estem sempre amicant l'Òmnium, que tot això ens ho portaran ells i ens han de donar un correu nostre per on localitzar-nos. Suposo que també deu fer il·lusió poder tenir una secció local d'Òmnium Cultural, és a dir poder-ho tenir des de casa. Sí, m'aclaro. M'ho diu una mica més a prop.
Exacte. I més directament, no? És una entitat que aquí al poble no hi era. Estava a nivell de soci però a nivell local no hi havia estat mai. Llavors hi ha molta feina a fer. Molt bé Xavi Amador, doncs no anirem parlant perquè estarem pendents d'aquesta creació de la secció local d'Omnium Cultural que com dèiem s'està començant a constituir aquí a Sant Just perquè hi ha 150 socis a nivell general per tant doncs a partir d'ara hi haurà aquesta seu pròpia. Moltes gràcies Xavi i anirem parlant.
Moltes gràcies. Que vagi molt bé, bon dia. Bé, adeu, bon dia.
Smooth Jazz Club De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí què faràs? Que et vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com.
Ara passen 4 minuts d'un quart d'una del migdia. De seguida arriba la Roser Sorte amb les notícies curioses. Mentre l'esperem el que fem és escoltar aquest tema New Soul de Yale Nine.
I'm a new soul, I came to this strange world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here, felt a joy and a fear Finding myself making every possible mistake
No, no.
This is a happy end Cos you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong? This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far
I'm a new soul, I came to this strange world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here, felt the joy on the field Finding myself making every possible mistake A new soul, a new strange one
Potser vols, eh? Potser vols, eh?
Ah... Ah...
Just a la fusta, al Magazine del Matí.
I aquesta la parlem de cinema, com cada divendres amb el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi, què tal? Bon dia a tothom. Ui, aquest micròfon no és el teu. Un moment, a veure, espera, espera. A veure. Hola, hola, hola. Ara sí, no? Mira, dues setmanes seguides fent aquest moment del micròfon per començar aquesta secció, per parlar d'estrenes de cinema. Avui, a més a més, m'has dit que n'hi ha poques i que voldràs parlar també de la firmoteca, o sigui que...
Comencem parlant de què ens queda a la pel·lícula que arriba des d'Alemanya.
que tindrà el seu públic. Aquesta pel·lícula és més autoral. És la típica pel·lícula de Verdi que tindrà el seu públic. Dintre d'això, no l'he pogut veure, però em sembla que no és especialment bona. És un drama que es deixa veure, però tampoc és una obra mestra.
És un drama sobre una persona que va a visitar els seus pares grans una vegada a l'any i s'emporta el seu fill perquè els pares vegin el fill. Però la mare d'ell té una malaltia mental i ha decidit deixar la medicació. Això és la sinòsia oficial.
No estic fet cap spoiler. Un drama que suposo que estarà més o menys ben fet, que tampoc despertarà cap mena de passió, però bueno, ja està. I com a curiositat, entorn d'aquest drama, és la música, la fa de North West. Saps qui són de North West? No, crec que no. Sí, és un grup... no et diré el país, no ho sé per què et mentiria, però són de l'Europa de...
que fan una música molt xula i pot ser un incentiu per veure aquesta pel·lícula que ens queda.
Per exemple, Filomena. Sí, Filomena és... Filomena, amb dit, es plompea, que ho dic perquè ha sonat com molt espanyol, no? Sí, que no és... A veure, no és Filomena, sinó que és Filomena. Filomina, en realitat. És una mica més suau. Sí, és una pel·lícula anglesa. Jo diria que... No, diria no, segur. És l'última pel·lícula dels Òscars, de les nominades a millor pel·lícula que quedava per estrenar.
O no, espera un moment, sí. Aquesta també té... Si està nominada com a millor pel·lícula... Sí, sí, si està nominada... Ah, no, falta Dallas Byers Club. Aquesta no s'ha estrenat encara. Dallas Byers Club. Bona, doncs la penúltima pel·lícula de les nominades a millor pel·lícula n'ha estrenat aquí a Espanya. I és la darrera proposta de Stephen Friess, que és aquest actor britànic que ha portat tota una carrera a les seves esquenes bastant important, que ha fet pel·lícules tan bones i tan importants com Miramós a la banderia,
o com les Amistades Peligroses, i que doncs, bueno, és un senyor que li agrada anar canviant una mica d'estil i de gènere. La seva darrera pel·lícula em sembla que era... Bé, va fer La Reina fa uns anyets. Ah, sí, sí. Sí, i va fer aquella pel·lícula que ara no me'n recordo més d'ella, amb la Gemma Arterton, que estava basada en un còmic, però és un senyor que li agrada saltar bastant d'estil en estil, i ara doncs ha anat a caure en una història real, que és la història d'aquesta Filomena, Filomena Lee,
que és una senyora que havia estat a les lavanderies de la Magdalena. Saps d'aquesta història? No. Quan Irlanda es va fer independent als anys 20, com a país, doncs van sortir una sèrie de convents que estaven regits per unes monges molt salvatges, molt gèbils, molt rectes. Llavors, el que feien era agafaven noies i les posaven a treballar a les bogaderies.
I aquestes noies podien tenir fills, podien estar embarassades, i llavors el que feien amb aquests nens era donar-los a famílies d'adopció, perquè no estiguessin parlant molt a les noies. I aquesta és la història d'una d'aquestes noies, i és aquesta història, la pobra Filomena, que se li va anar a emportar el fill, i molts anys després, unes quantes decades després, quan ja va ser gran, es va trobar amb un periodista que es va interessar per la seva història, i se'n van anar a buscar el seu fill. I és judidenys? Judidenys, exacte. I fa un paper com d'entrenyable o no?
Sí, fa paper... Sempre me l'imagino amb aquesta mirada tan dura i brusca, i m'ha sorprès, està bé, està bé. Aquí fa d'una senyora que és creient, perquè està educada en aquesta religió, però no és una senyora molt recta, al contrari, és una víctima en aquesta pel·lícula, és la víctima... O sigui, se li van emportar el fill. I té un cert humor, una mica àcid, o una mica agre, més aviat. És una pel·lícula que no està mal, està protagonitzada per la Dench i també per l'Steve Coogan,
i té quatre nominacions als Oscars. No està mal, doncs. És una bona pel·lícula per aquest cap de setmana. També arriba El poder del dinero, de Robert Loquetic. Jo estic una mica cansat de veure aquestes pel·lícules. He vist el títol i he pensat que ja l'havia vist, però suposo que no. Segur que l'has vista, perquè és una d'aquestes pel·lícules
És una mena de thriller entre tecnològic i de grans organitzacions. I aquestes històries d'un personatge que s'intenta infiltrar en una empresa, en una macrocorporació per tapar els seus secrets i no sé quantos hi acaba absorbit.
pel poder i per tota aquesta cosa. És una mica com la tapadera, aquella pel·lícula del Tom Cruise dels anys 90, una mica la mateixa història. És una pel·lícula una mica mediocre, una mica tonta, amb estrellaces, això sí, hi ha el Liam Hemsworth, hi ha el Harrison Ford, hi ha el Gary Oldman, hi ha tots actors de renom, però bueno, al servei d'una història molt trillada i una pel·lícula totalment impersonal.
Doncs Reens, anem cap a una altra de les estrenes de fer l'última que ens portes per avui d'estrenes que seria París a tota costa. Sí, aquesta és una proposta que jo no l'he pogut veure però no ha tingut crítiques molt espectaculars, però tampoc molt dolentes. Però és curiosa si més no perquè és un projecte personal d'una noia que es diu Rim Txeritxí.
que és una noia francesa però darrere els marroquins, marroquines em sona, ella és magraví però no sé exactament de quina zona diria que, de Marroc. I va explicar la història d'una persona que està a París, d'aquesta noia, ella és la protagonista, és la guionista i la directora de la pel·lícula, o sigui, és un projecte personal en tots els nivells, i explica la història d'una noia que està integrada a la ciutat, que és una persona urbana, i que la deporten al seu país d'origen, que és Marroc.
Llavors és una mica aquesta història de pez fora de l'aigua, d'una noia que ja s'ha acostumat a un tipus de vida i la posen en un altre estil de vida totalment diferent. Bueno, una proposta jo crec curiosa com a anime, que enfocada bé, que em sembla que és el que han fet, enfocar-la bé i des d'un punt de vista una mica de comèdia, doncs pot ser una estona divertida. L'hi donaries una oportunitat, per tant, no? Abans que Elbruder de Minero, per exemple, o que no es queda. I tant. Jo crec que sí.
Ah, abans del que no es queda. Ara t'he vist que em volies pillar. És que t'he vist com m'ho he convençut. No, són dos esters molt diferents. En tot cas, anem a l'Els Buenos Track perquè veig que avui portes un parell de coses més. Per exemple, Two years at sea, que això està al Zomzeg Cine Vistrot a Barcelona.
Veig que no saps de què va l'història. És un cinema relativament nou, no sé si deu fer un any o una cosa així que el van posar en marxa. Està a la zona de Sants, entre Sants i Tarragona, a la parada de metro de Tarragona. I és un cine, Vistró, és això, és un cine on hi ha una zona de restaurant, una mica com hi ha al Boliche,
i tu pots anar allà a veure una pel·li i sopar, les dues coses. No alhora, perquè una cosa és la sala de diner i l'altra cosa és el restaurant. Però està bé, no? Però està bé, hi posen pel·lis bastant alternatives, actuals, però d'aquestes que queden una mica fora del circuit comercial, com és el cas d'aquesta Toys'R'us at Sea, que la van estrenar la setmana passada però encara la fan.
i que jo penso que és una opció molt alternativa, molt diferent, molt per la gent que li agrada el cine arriscat i el cine una mica molt autoral, però és xula, és una pel·lícula i és un documental silenciós sobre un senyor que viu al mig de les muntanyes i del bosc i es banya en un llac i no parla.
Clar, no hi han diàlegs. No hi ha ni un sol diàleg a tota la pel·lícula. També amb el seu públic particular i tot plegat, però una bona recomanació, no? Sí, sí, sí, sí, amb compte, eh, insistència. I ganes de veure bon cinema i cinema, exacte. Sí, i a més a l'ent, sense diàlegs, amb blanc i negre, amb un blanc i negre com de cinema, també tractat així com si fos de principis de segle, però molt guai. Moltes peculiaritats, doncs, juntes, no?, en aquesta pel·lícula. Sí, una pel·lícula peculiar, sí, és una bona manera d'escriure-la. A mi m'agrada molt, eh? A mi m'agrada molt, de veritat. També, també. Ens ho has transmet, vull dir que jo per això crec que pot ser una bona rec
I acabem amb un xicle que vols recomanar o moltes pel·lícules perquè no he trobat la connexió. No hi ha cap mena de connexió. Simplement és això. Hi havia poques pel·lícules i vaig pensar a veure què fer a la filmoteca perquè de vegades és una bona opció que no teniu en compte.
No m'interessen gaire, mirem la Filmoteca.
És una pel·lícula que ja les hem vist, però està bé veure-les.
Sí, a millor guió adaptat i diria que potser alguna més. Millor guió adaptat, segur. Pel·lícules més o menys recents franceses, recents, volia dir, dels anys 90, com Para todos los gustos, o com Onkona era chanson, del Resnè, una més antiga francesa com És un dia de fiesta del Tadi, El Procés de l'Orson Welles, El Intendente Sancho, aquesta pel·lícula japonesa del Mizoguchi, l'Eraze Head del David Lynch, el debut del David Lynch, un munt de pel·lícules,
que jo us recomano que el que podeu fer millor és ficar-vos a la web de la Filmoteca, que em sembla que és filmoteca.cat, i mirar quins són els horaris i tal, però vull dir que n'hi ha, n'hi ha molt bones opcions.
Personalment, algunes d'aquestes pel·lícules es compten entre les meves pel·lícules preferides de la història del cine. Quines, per exemple? Doncs mira, l'Intendente Sancho, per exemple, em sembla... Jo si hagués de fer un Top 5... Doncs mira, aquesta no l'he vist. És una pel·lícula japonesa dels anys 50, que per mi és... De veritat, si hagués de fer un Top 5 de la història del cine, agafaria aquesta, però sense cap mena de dubtes. O la del Charles Lawton de La noche del cazador, és un... És espectacular, també.
Són pel·lícules molt bones, que és una bona opció, una bona oportunitat per parlar-les en pantalla gran. Doncs també queda dit, abans de marxar per això avui, recordem que aquest diumenge són els Òscars, nit d'Òscars, tu en sèrie que més la vius sempre acostumes a mirar-la o aquest any no.
Sí, no, no, no, cada any, cada any des que em fa 20 o no sé quants em quedo cada nit, m'ho passo bé, m'avorreixo una mica de tot, el dia següent no estàs d'acord amb cap mena d'allò... Estàs cansat. Estàs cansat, dius, mai més, perquè no t'ho creus, tampoc. Sempre acaba guanyant la pitjor. Sempre sento l'endemà quan em llevo, gala avorrida, cal... Sempre, cada any, gala avorridíssima. Bueno, també, a veure, en funció què? En funció del tres anys, no... Tens alguna aposta particular?
A mi m'agrada molt Her, però és l'última que guanyarà. Her i el lobo de Wall Street, jo crec que són les que m'agraden més. Suposo que guanyarà l'esclau. Vaig anar a veure el lobo de Wall Street. Em va agradar com està feta, em va agradar molt l'Enerdicaprio, però vaig sortir de la pel·lícula, em va transmetre el que em volia transmetre i vaig sortir pensant, bueno, realment reconec que ja sabia el que anava a veure.
No em va emocionar. No em va tocar. Està molt bé el que et descriu perquè t'ensenya com és la vida sense jugar amb cap mena de... No fa que ni mos aleges ni res. Em va deixar com una sensació de...
És raro eh, ningú ha sortit del cine si ja la gent surt o m'ha encantat o l'he odiada, perquè ara és una pel·lícula tan extrema... És més que per l'altre cantó eh, no em va agradar i el que passa que bueno, li sabia reconèixer els mèrits i sí que és veritat que... Això ja és, ja és bastant, és una pel·lícula tècnicament, si ja l'hi reconeixes que tècnicament està bé ja és bastant.
En fi, Xavi, marxem, per tant, doncs acabem. Potser voldríem connectar dilluns per saber com ha anat la gala dels Òscars, telefònicament. A quina hora? No sé, de Déu o una faig programa. Ja en parlarem. Si tens un forat... Després ho parlem i ja anirem. Que vagi bé el cap de setmana. Estem escoltant Just a la Fusta.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegim de concerts o cinema. Mitja electrònica ara és bit.
Pits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Estem escoltant just a la fusta.
Up to the platform of surrender I was broad but I was kind And sometimes I get nervous When I see an open door Close your eyes, clear your heart Cut the cord Are we human? Or are we dancer?
My sign is vital. My hands are cold. And I'm on my knees looking for the answer. Are we human or are we dancers?
My sign is vital My hands are cold And I'm on my knees Looking for the answer Are we human? Or are we dancer? Will your sister be alright When you dream upon tonight?
M'agrada molt.
Or are we dancers? Are we human? Or are we dancers? 1, 2. Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conegudes o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon de so, i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegends de concerts o cinema. Mitz Electrónica ara és bit.
Pits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu, d'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya.
En punt tres quarts d'una del migdia, recte final d'aquest Justa la Fusta, saludem ara la Roser Sor. Bon dia, Roser. Bon dia, Carme. Perdó per la meva tardança. Avui la gent que t'esperava ha hagut d'escoltar el cinema, cosa que també està bé, no? Bueno, un dia cinema, un altre dia... Correcte, sorpresa. Per parlar de notícies curioses, avui ens portes primer de tot un fong que provoca que Agafao estudi com ara erradicar les plantacions de mig món per salvar-lo.
És molt fort això que ha passat perquè són moltes desactòries que han quedat afectades i és que un perill cau sobre les plantacions de plàtans i és que un virus, bueno virus, virus, fum, bitxo... Si veus la foto és estrany, no?
Es fa com puntets negres, que sembla que el plàtan quan es posa molt madur fa aquestes coses o queda d'un color molt fort i no sembla dolent, per l'aspecte de fora no és dolent, però quan l'obres sorpresa. Té els punts aquests negres que és el del fons. Es diu Sina Toca Negra.
que ha provocat que 24 milions d'hectàries d'aquest cultiu es vegin afectades. La part bona d'això és que ha afectat totes les àrees tropicals,
sobretot per molt influenciat pel clima, que és un clima tropical molt humit. Aquest bacteri fa que es propagui més de pressa i la part bona que tenim aquí és que les canàries, com bé sabem el plató de canàries, no ha quedat afectat per aquest...
per aquest virus o per aquest font, pel clima, perquè tenim un clima més sec, a les Canàries és més sec, no és tan tropical, i es veu que aquest font ho ha pogut protegir una mica. A partir d'ara no mengem platans de fora, sinó de Canàries, i així també fem una mica de país, evidentment.
Més qüestions, troben un tresor de 10 milions de dòlars mentre passejaven el gos, una d'aquestes històries que es tenen a la pel·lícula americana. Tant el títol com tenim dícies curioses, aquesta jo crec que és la de les més curioses que tenim. I és que es troba un tresor, com bé has dit, una parella californiana
Com cada dia passejaven el seu os, com veiem per Califòrnia suposo que deu ser d'aquestes cases que queden apartades de la ciutat, on hi ha molt més vegetació, que aquí potser és més complicat trobar-ne, ja que tenim molta més civilització, tot més construcció, i és que passejaven justament per un parc i van trobar sota un arbre, com una mena de caixa, que estava com mig enterrada, no enterrada del tot,
metàl·lica i molt vella. Van voler veure què hi havia, típica curiositat que tenim tots, i al començar a excavar van trobar set caixes metàl·liques on contenien monedes del segle XIX i que deien que estaven valorades en 10 milions de dòlars. No està malament. Et trobes 10 euros pel carrer. A veure exactament el que ens podem trobar pel carrer, cosa que de vegades ens podríem sorprendre.
No hi ha més diners actuals, era un tresor que fa molt temps que era enterrat. És un tresor. Era monedes d'or. Es diuen que n'hi havia 1.400 monedes d'or.
i un d'aquests que tassen les monedes antigues, taxadors, que està valorada amb 10 milions de dòlars. Tornar a casa i ser ric. Seria una mica el lema.
A veure Roser, no sé si tu ets molt de Coca-Cola, t'agrada? Sí que ho era, en passat, perquè sí que m'agradava, sobretot suposo que també va per l'èpoques de l'any, a l'estiu una Coca-Cola fresca, a l'estiu... L'hivern no em ve tant de gust. L'hivern sembla que no, vull dir si no és que ets molt addicte, com...
El cas d'aquest senyor és molt exagerat. Una dona d'anglès de 42 anys que, atenció, la dada, pren 50 llaunes al dia de cola. Hem fet un càlcul de 3 llaunes per hora. A la nit també.
No, no, clar, allà calculo suposo que suposo que... A la nit quan dorm, perquè... Evidentment no, però llavors suposo que ha de compensar i per tant el matí voldria ser desembre en cinc, no? El matí, vull dir, a una hora del matí. I a la segona hora... Clar, doncs el que diem és que a mi quan em ve molt de gust, quan fa molta calor, però allò de perquè sí, beure amb una, no. I he dit que ara a l'hivern suposo que tampoc és el que diem no ve tant de gust, amb gel, llimon, allò típic que a l'estiu sembla que refesca més. Doncs aquesta dona, eh...
ha agafat una addicció molt dolenta, que és la de la Coca-Cola, i és que es gasta al voltant de 800 dòlars al mes. Vull dir que a sobre que té la gran addicció aquesta que li pesa amb Coca-Cola, a sobre fa un gast de diners bastant important. Però per ella diu que és més important o tan important pagar les Coca-Coles com el pagar el rebut de la llum. Vull dir que ha arribat a un extrem molt elevat, molt fort de l'addicció.
Ha fet una... No sé que tingui al·lucinacions, també llegeixo. Sí. Aquesta notícia s'ha tret perquè ho ha volgut explicar als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, que té un gran problema i és que vol que l'ajudin perquè ha arribat al punt que no pot dormir, que té maldecaps, que té insomnis i, com dius bé, dius el problema de les al·lucinacions. S'ha de desintoxicar, igual que amb qualsevol altre drama.
La cafeina no la deixa dormir, tot és com un control. És que 40 és una... 50? 10 ja seria un abús. O 8, no? Per això faig una crida perquè tinc molts amics que són molt adictos a Coca-Cola. De fet a casa només veuen Coca-Cola, no veuen ni aigua perquè pots veure... Avui no compren ni aigua, el fet de comprar la bòrdiga garrafa d'aigua, la tens allà, sempre saps que veus aigua. No, tinc amics que només tenen Coca-Cola a casa. Vull dir que no tenen ni aigua, com molt l'aixeta.
Ja està. Doncs amb això també queda tot dit Roser. A veure, ens en anem ara a una aplicació, no? No és una aplicació. És una corbata intel·ligent que es diu iTime. Se n'ha tirat aplicació pel nom, eh, justament, però a veure. Sí, no ho semblava, però no. El món de l'Apple, com fa dies que en parlem, s'ha convertit en un gran monstre i és que un noi croata ha dissenyat una corbata intel·ligent
i Apple l'ha vist com una bona idea. Què vol dir una corbata intel·ligent? Explica'ns una miqueta. És una proposta per substituir tot aquell món de corbates que tenen els homes i d'una manera diferent, en comptes de tenir-ne 50.000 colors de mil estampats, tenir-ne una que et fa la mateixa funció que tot.
com tot en aquesta vida, que acabarem tenint un sol aparell que ens ho faci tot. I funciona amb el sistema operatiu de iOS, com el que utilitza Apple, els de l'iPhone, els de l'App, el Mac, i amb les característiques d'Apple. No sé si has vist la imatge.
és una corbata que és amb una cinta una mica de plàstic amb el mig que és el quadrat que fa funció de coll que aguanta la corbata amb la forma de corbata que és una pantalla amb unes càmeres. És molt petit, molt professionalitzat, no es veu una corbata molt grossa sinó que es veu realment una corbata. De manera que des del teu iPhone puguis controlar quan vas a una reunió, quan ets allò, l'estampar, tot el color que vulguis, adequat amb aquest vestuari.
i es canvia. Valdrà molts diners no? Jo crec que és un projecte a llarg plaç, perquè encara no hem posat preu. És una idea d'aquestes de fer bula coloms. Qui sap que al futur... Estem parlant que tenim Google Classes.
A llarg plaç em refereixo que la gent ho compri o que posin preu, però que surti al mercat potser li queda poc, perquè ja han fet un disseny, han presentat un vídeo, és una cosa que hi ha estant ment de moltes persones. Molt bé Roser, doncs ens anem ara a una d'aquestes notícies que són divertides, d'aquestes notícies curioses de vegades hi ha casos extrems, aquesta de la Coca-Cola, coses més simpàtiques, potser aquesta corbata, i aquesta és de les quasi entranyambles, un avi que fabrica un Lamborghini pel seu net.
Jo trobo, com dius tu, molt tendre, d'un granger d'un poblet petit de la xina, tard de 6 mesos en construir una rèplica miniatura que sembla un Lamborghini, el famós cotxe que coneixem tots, de gran luxe, car i exclusiu. Trobo que és molt poc temps, 6 mesos.
Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis. Pots tenir negocis.
o d'aquests xams o tac a tacs, que no és algú fora del normal i que explica l'home que no sap gaire automòbils però el que va voler crear un automòbil per poder portar i anar a buscar el seu nen a l'escola. Vull dir que jo vull anar a buscar el fill
no agafo la bicicleta, ni una moto, ni un cotxe normal. Me'l fabrico jo mateix i a sobre li faig aquest top personal com un cotxe de luxe. La policia com bé va passar és que va prohibir aquest cotxe que circulés i acredent que no tenia les mesures de seguretat com un cotxe normal però l'home va voler verificar que sí, que el provessin i que era totalment segur i que el trajecte era molt curt i que només l'utilitzava per això, no per fer carreres.
I acabem, atenció, amb una dona que durant 28 dies utilitza la seva vagina per fer una bufanda, Roser. Com això, la imatge va semblar horrorós.
Perquè durant 28 dies aquesta dona es va voler gravar, a més es va gravar despullada, per fer ja el fet... Seria complicat si no, no? Sí. I és que una dona americana col·loca un capdell de llana blanca, sobretot, perquè es pegui bé a dintre seu, i de manera que es va traient durant 28 dies la llana d'allà baix.
i anat així, de manera que quan té la regla o la masturbació es veu que la llana va sortint de color vermell, o sigui que és una ofanda, trossos blancs, trossos vermells. Un projecte molt estrany, Roser, la gent fa coses molt curioses, realment. Sí, vull dir que jo trobo que coses que no s'entenen. Parlem moltes vegades que la gent cada vegada està més boja, ho sento, però més boja. És la conclusió d'aquesta secció. Moltes gràcies, Roser, sort una setmana més de portar-nos les nutries curioses avui per tancar aquest Just a la Fusta.
Que vagi molt bé, molt bon cap de setmana, i també divendres que ve.
I nosaltres també marxem perquè falten només dos minuts i mig per arribar en punt a la una del migdia i, per tant, és el moment en què connectarem... Connectarem, no, directament des d'aquí podreu sentir els Enjust Notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno.
és agrair la gent que ha fet possible aquest programa d'avui, el Jost de la Posta, us hem acompanyat des de les 10 i fins ara, i per tant agraïm a l'Andrea Bueno els serveis informatius i també a la producció del programa, al Carles Hernández de Rius a la previsió del temps, avui hem parlat amb Germán Català, soci de les SES, senyor Justenc, que va fer la setmana passada al CIM de La Concagua.
Hem parlat també amb l'alcalde de Sant Just, Josep Arpinya. Hem fet la connexió amb els Posem Riveu, els alumnes de 3D sota el taller de ràdio de l'Institut de Sant Just. Hem sabut com s'està gestant el principi de la secció local d'Omnium Cultural que s'està començant a crear aquí a Sant Just amb en Xavi Amador. Hem parlat de cinema amb el Xavi Roldán i ara mateix ja heu sentit també la Roser Sort i les notícies curioses de la setmana.
Us ha parlat Carme Verdó i recordeu que trobareu la informació també de tot el que hem tractat avui a través del podcast del Just de la Fusta, que trobareu fàcilment a través del web de la ràdio teresvideobles.radiodesvern.com. I que nosaltres tornarem dilluns amb més coses a partir de les 10 i fins a la una per explicar-vos tot el que passa a Sant Just. Ara us deixem amb les notícies, que vagi molt bé, que passeu molt bon divendres i que tingueu un gran cap de setmana.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegits de concerts o cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Ara escolta's, ràdio d'esvent, sintonitzes, ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 48.1, ràdio d'esvent.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
El ple de Sant Just Dones suporta el recurs d'inconstitucionalitat a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Es necessita la participació de 1.200 municipis de l'Estat perquè tiri endavant. El ple també va aprovar ahir la nova jutgessa de pau de Sant Just i el seu substitut. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui divendres 28 de febrer. En titulars, estequem altres qüestions de la jornada.
La sessió plenària també va provar una emoció en defensa dels drets de les dones. Demanava trencar estereotips que portin a la societat a canviar d'actitud respecte al paper de les dones i feia especial èmfasi en la llei de l'avortament.
El Sant Justin German català ha fet el cim de la Concagua. Va ser el passat 19 de febrer. Català és soci de les SES i va assolir el cim més alt dels Andes amb una expedició de gent d'arreu del món.
I a l'informatiu també parlarem de dues activitats destacades d'aquest cap de setmana. Avui, nou documental del mes que recull la vida del primer ministre suec Olof Palme, assassinat l'any 86, i demà, nou tasl literari, acompanyat amb vi, tot plegat a l'ateneu.
Bon dia, el ple de Sant Just dona suport al recurs d'inconstitucionalitat a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. L'Ajuntament de Sant Just forma part dels municipis de l'estat espanyol que tenen intenció de presentar aquest recurs davant del Tribunal Constitucional per tal d'invalidar aquesta llei del govern central. Es necessita la participació de 1.200 municipis i una població de 7 milions d'habitants. Sant Just Notícies.
El ple va tractar ahir aquest punt per afegir-se el recurs d'inconstitucionalitat de l'Arçal. Segons explicava ahir l'alcalde, la norma atempta contra l'estat del benestar i contra la proximitat. És, va dir, una falta de respecte als municipis que fan la seva feina i que tenen serveis públics de qualitat. Josep Pinyà donava més detalls d'aquest recurs a la sessió d'ahir. Les manifestacions dels més de 8.000 municipis d'Espanya sembla que això serà possible. I aquest ajuntament, evidentment,
aposta per aquest recurs d'anticonstitucionalitat perquè atenta directament sobre competències que els ajuntaments ja teníem o que la comunitat autònoma, en aquest cas la Generalitat, ja té.
Aquesta proposta va tirar endavant amb el vot favorable dels grups d'Araquit de Govern, PSC, Iniciativa i Junts per Sant Just i també de Convergència i Unió, i amb el vot contrari del Partit Popular. Enric Salvadores, regidor del PP, donava ahir la seva opinió al respecte. Segurament menys competències municipals, potser que sí, però això de menys van estar associables està per veure. Era una afirmació que has fet i no se sap.
de la seva banda via democràtica es va abstenir en aquest punt. El ple de febrer també va aprovar de forma definitiva la fusió de Promunça i Proexa. La primera Promunça va absorbir l'any passat la segona i després d'un període d'exposició públic no s'han presentat al·legacions i finalment l'empresa única s'ha aprovat. A banda d'aquestes qüestions, la sessió també va proposar els noms d'Imma Castellbí com a jutgessa de Pau de Sant Just i de Lluís Segura com a jutge substitut.
Gina Pol, primera tinent d'alcalde, explicava els criteris que s'han seguit per triar aquestes dues persones. El seu grau d'implicació i participació en el teixit associatiu del municipi, també el coneixement que tenien del municipi, tant pel seu grau d'empresonament com per la seva implicació en activitat veïnal i en tot tipus d'entitats. En primer lloc, com a persona titular seria l'Imma Castellbí, considerem que és la persona idònia.
per ocupar aquest càrrec pel seu coneixement, integració, participació i bagatge. I d'altra banda, el Lluís Segura seria la persona que des d'aquest ple municipal se lavaria com a persona substituta. Cin persones, quatre de les quals són dones, s'han presentat a la convocatòria de jutge o jutgessa de pau i el corresponent substitut. Ara la proposta l'ha de valar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest punt va tirar endavant amb el vot de tots els grups municipals acceptat de Convergència i Unió que es va abstenir.
No! No! No!
I no deixem davant del ple municipal quan passen cinc minuts de la una defensar els drets de les dones és l'objectiu principal de la moció que es va provar ahir al ple del mes de febrer. Era un document que presentaven conjuntament PSC, CIU, Iniciativa i Junts per Sant Just. La moció plantejava situacions que dificulten el ple desenvolupament de les dones tant pel que fa a les desigualtats en el món laboral com en el món personal i de la llar, incluent-hi també la violència masclista. Sant Just Notícies.
La moció demanava trencar estereotips que portin a la societat a canviar d'actitud respecte al paper de les dones. La regidora de polítiques de gènere, Gina Pol, va assegurar que la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local també atempta, precisament, contra les polítiques de gènere. Polítiques que estan vinculades a la promoció de la dona o via l'atenció de víctimes de violència masclista i que són unes polítiques que guiden totalment compromeses. Això no surt a la moció, però, per exemple, el finançament d'aquestes polítiques adreçades a les dones
és de finançament local, és de finançament propi. Per tant, si no hi hagués aquesta llei tirant endavant, tal com està, no podríem seguir finançant aquests serveis d'atenció a la dona en casos, per exemple, de violència masclista.
L'emoció en defensa dels drets de les dones feia èmfasi, sobretot, en la llei de salut sexual i reproductiva i en el dret a decidir lliurement la interrupció voluntària de l'embaràs. Sentim de nou Gina Pol. Des d'aleshores, però, i malgrat que s'hi han mobilitzat milers de dones i col·lectius en defensa de la llei actual, el govern espanyol se m'ha endingut ferm
i no ha atès cap de les demandes que s'han formulat tant a Espanya com a l'àmbit internacional. Per tant, estem totalment en contra de qualsevol revisió legislativa que comporti un retrocés en la llibertat adhesiva de les dones sobre el seu propi cos i en la garantia dels drets sexuals i reproductius.
El document acordava que l'Ajuntament de Sant Just s'assomaria als acords del Parlament de Catalunya en què es demana retirar la llei i, en tot cas, evitar que s'apliqui a Catalunya, entre altres acords. Des del Partit Popular van decidir votar contra la moció. El seu president, Òscar Gil, va assegurar que els dos regidors populars no estan d'acord amb aquesta reforma de la llei que proposa el PP a Madrid.
però que formava part del programa electoral del partit. Entre d'altres, Agil assegurava que si un avortament és considerat assassinat no pot comptar amb excepcions, com preveu la llei. Els regidors populars al final van decidir abstenir-se en la moció en defensa dels drets de les dones, però finalment van votar en contra. Òscar Agil explicava per què. Jo no faria aquesta llei i no m'agrada, però aprofitar tot això,
que és un tema per si ja substancial i que et donaria per una discussió llarga. Heu aprofitat una altra vegada per posar-hi allà tot un rebombori de la sostenibilitat de lo dolent que és el PP i llavors al final no podrem abstenir-nos que ho vam suposar seriosament.
L'emoció en defensa dels drets de les dones, per tant, va tirar endavant amb els vots a favor del PSC, CIU, iniciativa i Junts per Sant Just, l'abstenció de via democràtica i el vot contrari del Partit Popular. Sant Just Notícies
Ara passen 9 minuts de la una del migdia. L'Ajuntament de Sant Just posarà en marxa dilluns una unitat d'intervenció ràpida. És un nou servei que actuarà a la via pública fent petites obres de manera ràpida prestat per l'empresa AXA. La caiguda d'inversions sobre municipals a la via pública ha fet que el Consistori hagi decidit crear aquesta unitat i destinarà una partida anual per a actuacions concretes de millora de paviment, voreres i fer manteniment als carrers i parcs. L'alcaldat Josep Pertinyà ha donat més detalls aquest matí al Just a la Fusta.
d'incidents que hi hagin, de petites reparacions o anomalies, de tot tipus. Tenim una empresa, una unitat que va, no dic al moment, però pràcticament, amb un sistema molt àgil de comunicació i d'actuar. Destinat força d'inès en aquest tema, la Diputació ens ha ajudat, que és un canvi de com actuar en funció d'aquestes necessitats o d'aquesta realitat que ja la crisi ens està marcant.
La unitat d'intervenció ràpida et disposa de dos vehicles i quatre treballadors. Aquest 2014 està previst arreglar més de 1.700 metres quadrats de paviment de voreres i 1.000 més d'asfalt, a més d'una seixantena d'escocells, entre altres elements. La feina de la unitat d'intervenció ràpida complementarà, així, la feina de la brigada municipal, donant una resposta àgil a les necessitats que vagin apareixent a la via pública.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem destacat en titulars i ho ampliem quan passen deu minuts de l'una. El Sant Justenc German català va fer el cim de la Concagua el passat 19 de febrer. Català és soci de les SES i va assolir el cim més alt dels Andes amb una expedició de gent d'arreu del món. Sant Just Notícies.
L'expedició va durar uns 20 dies entre el procés d'aclimatació i d'aproximació a la Concagua i l'ascens al CIM, a 6.962 metres d'alçada. Un grup de deu persones i tres guies van iniciar l'aventura i només van poder assolir al CIM dues persones i dos guies. Van ser el German català, John Corbett i els guies Agus i Gapi. Català ha explicat al just de la Fusta les dificultats que es troben els expedicionaris quan fan una muntanya d'aquestes característiques. No és que sigui tècnicament difícil,
perquè no has d'anar penjant ni escalant, però l'alçada i el fred hi fan molt. Sempre són un grapat de coses. Jo, personalment, les que més respecte tenia eren aquestes dues. El fet que l'alçada et faci una mala passada, que és el més habitual, i el fred.
Per tot plegat, la darrera etapa va ser la més difícil. A banda de la falta d'oxigen i del mal d'alçada, la climatologia també juga un paper molt important a l'hora de fer un cim d'aquest tipus. El temps que vèiem el cim era de sol, el que no vèiem en aquell moment era el vent, però els dies que estàvem a prop fent els camps d'alçada fins al dia que teníem d'atac al cim,
Només hi havia un dia i un dematí que fos possible pujar-hi, que era el 19 o el dematí. I vam tenir la sort d'organitzar-ho prou bé pel 18 del vespre estar a l'últim camp d'alçada com per tenir aquella opció. Si no l'haguéssim estat allà, un dia abans o un dia després, no ens ho haguéssim pogut ni plantejar.
i l'equilibri mental dels expedicionaris també és una part fonamental per afrontar un repte d'aquest tipus. German Català ha aconseguit fer tres cims destacats al llarg de la seva trajectòria. Aquest últim, el de la Concagua, ha estat el més difícil. Segurament, perquè els altres dos cops anava amb un grup de gent coneguda d'aquí Sant Just,
I aquesta vegada, fonamentalment, era tot gent que venia d'arreu del món sola, per haver fet amistat i tal. D'entrada, doncs, no tens el suport d'estar amb gent coneguda o propera, no sé si és millor o pitjor. Era diferent, no sé com dir-te. D'altra banda, la muntanya en si aquesta ha estat molt més llarga, molt més de muntanya, molt més haver d'anar a pujar de camp a camp i dormir en tendes.
Tot i les dificultats, nou èxit pel Sant Justenc German Català després d'assolir el cim de la Concagua fa un parell de setmanes. Ara, assegura, toca descansar i més endavant serà el moment de preparar nous reptes. Per cert, al web de l'ACEAS, Santjust.org barra CEAS, podeu veure una fotografia del moment d'assolir el cim de la Concagua.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen 13 minuts de l'1 del migdia. La vida del primer ministre suec, Olof Palme, s'entrarà al documental del mes de febrer a Sant Just. Paral·lel 40 i la 10 projectaran avui el documental Palme, l'home, el polític, el líder. Un documental que recull la trajectòria d'aquest polític que va ser assassinat l'any 86 d'un tret a l'esquena. A partir d'aquest mes, per cert, a partir d'avui, canvia l'horari de la projecció del documental. Sant Just Notícies.
Olof Palme va ser un líder únic, un polític polèmic i extrem, però alhora defensava una política compromesa, coherent i propera. Així es defineix qui va ser primer ministre de Suècia amb el Partit Socialdemòcrata durant 11 anys en diferents mandats. Martina Rogers, de la productora Paral·lel 40, ha explicat que era difícil diferenciar entre les vides política i personal d'Olof Palme. No només se'l destaca com a polític, sinó també com a home i persona, dins del seu àmbit més privat i després com a líder internacional,
va tenir molta projecció internacional, com va estar present dins de molts dels conflictes que a nivell internacional eren presents, i ell hi ficava acollerada, ell tenia presència. És un polític que realment té aquestes vessants on es diferencia poc entre la vessant això, diguem, de polític i persona. Segons Rogers, Palme tenia un gran compromís moral i vital i una gran necessitat d'expressar-se. El documental que es podrà veure avui a la Taneu,